Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 80882 | Fons fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-centre-excursionista-de-catalunya | XX | <p>A l'arxiu de la Masia Catalana del Centre Excursionista de Catalunya hi ha un recull de fotografies de Mura de principis del segle XX. Hi ha diferents fons corresponents a diferents fotògrafs: Biosca, Rosend Flaquer, Mas. Es tracta principalment de fotografies del nucli urbà de Mura, interiors i natura. -Fons general: 12 fotografies de detall de la portalada romànica, capitell i porta, església i relicari, detall geològic (siguiendo los estratos), roca del Duc, 3 fotografies de carrers de Mura, altar de l'església parroquial. -Fons Biosca: 18 fotografies de 4x4,5cm de carrers del poble, afores, detalls de l'església. -Fons Rossend Flaquer: sis fotografies del poble. -Fons estudi de la masia catalana (algunes formen part del fons Mas): hi ha un total de 28 fotografies de carrers del poble i interiors de cases. Corresponen cronològicament als primers 20 anys del segle XX.</p> | 08139-160 | Barcelona | <p>El 26 de novembre de 1876, Josep Fiter , jove de vint anys alumne de l' Escola de Belles Arts de Barcelona, junt amb quatre partícips dels mateixos objectius determinaren la creació d'una associació excursionista per desenvolupar el seu ideal, anomenada Associació Catalanista d'Excursions Científiques. El setembre de 1877 es lloga a Barcelona el segon pis d'un edifici del segle XV on emergien els capitells de tres columnes romanes del temple d'August del segle I. El 1891 s'elegí l'il·lustre Antoni Rubió i Lluch com a president del Centre Excursionista de Catalunya, fent constar explícitament que el CEC era continuador de l'associació creada el 1876. El 1907 a la Sala d' Actes del Centre Excursionista de Catalunya es funda l'Institut d'Estudis Catalans, creat per Enric Prat de la Riba, president de la Diputació de Barcelona, sent-ne el primer president Antonio Rubió i Lluch, expresident del Centre. La primera dècada del segle XX va ser esplendorosa per la consolidació de l'obra social, patriòtica, cultural i esportiva del Centre, en un moment en que ja contava amb 25 anys d'existència. El 1923 el Centre rebé del patrici Rafael Patxot els mitjans per realitzar un estudi sobre la Masia Catalana, avui considerat un conjunt de documentació de valor incalculable sobre l'evolució de l'hàbitat rural a Catalunya. L'Estudi de la Masia Catalana va sorgir de la col·laboració del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) amb la Fundació Rabell Vda. Romaguera i la Institució Patxot, patrocinades pel mecenes Rafel Patxot i Jubert (1872-1964). En dirigí els treballs l'arquitecte olotí Josep Danés i Torras (1895-1955) i inicià les seves activitats al CEC l'any 1923. El seu objectiu era, en principi, la publicació d'una gran obra on la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Però aquesta tasca quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Rafel Patxot a l'exili el 1937. A partir de l'any 1976, per acord entre els hereus Patxot i el CEC, el material gràfic de l'Estudi de la Masia resta dipositat al local del CEC, on és obert a consulta. El fons de l'Estudi és constituït bàsicament per 131 àlbums, dels quals 119 són dedicats a les comarques de Catalunya, 10 a les Illes i 2 més al País Valencià i Pirineus aragonès i navarrès. També en formen part 10 carpetes que sumen 300 dibuixos de masies. Les 7.700 fotografies estan aplegades als àlbums, sobre paper i en blanc i negre, formant part d'una fitxa on sol haver-hi el nom i referències de la imatge, l'autor de la fotografia i la data. El tema preferent és la visió arquitectònica de la casa, però també hi figuren imatges que reflecteixen les feines del camp i la vida del mas, així com vistes i detalls de pobles catalans. Entre els autors de la documentació gràfica de l'Estudi -un centenar de fotògrafs i una trentena de dibuixants- hi apareixen personatges destacats de l'àmbit cultural i excursionista de l'època: Josep M. Batista i Roca, Lluís Bonet i Garí, Josep Danès i Torras, Juli soler i Santaló, Cèsar A. Torras i Ferreri, Francesc Masclans, Lluís Estasen, Joaquim Rubió i Balaguer, etc.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 80723 | Nucli antic de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-de-mura | XI- XX | <p>El nucli antic de Mura es troba centrat en un meandre de la riera de Nespres, i entre la riba d'aquesta i el turó de Puig Gili. La configuració dels carrers ha vingut marcada pel relleu topogràfic i per la riera, ja que els carrers més propers a aquesta segueixen la forma del meandre, mentre que els exteriors convergeixen en el punt central del nucli, configurant les zones més modernes d'eixample dels segles XVII i XVIII. Per la banda de llevant i nord el nucli es va eixamplar seguint la riera i formant agrupacions de cases configurades a finals del XVIII i al XIX; així es va formar el carrer Nou i el Raval de Mura. En estar disposades les cases en pendent decreixent cap al riu, totes elles estan a solei, restant la zona d'horts a l'altra banda de la riera. La tipologia de les cases és similar, cases unifamiliars de planta i com a molt dos pisos, amb cellers als soterranis que gaudeixen d'una part oberta al carrer degut al desnivell. Quasi totes les cases tenien tines i cellers, tot i que amb el temps i el desús s'han anat perdent o reutilitzant per altres funcions. S'ha mantingut una estructura urbana ordenada, així com s‘ha tingut cura en que la rehabilitació de les cases sigui respectuosa amb els elements històrics, així, la major part de les cases conserva la pedra de les façanes i llindes gravades. Destaquen alguns carrers, com el passatge Camil Antonietti, amb una passos superiors que formen ponts sobre el carrer, o l'estructura rectilínea dels carrers Nou i Sant Antoni.</p> | 08139-1 | Nucli urbà | <p>L'establiment medieval de la zona de Mura s'organitzà a l'entorn del castell i de la parròquia, citada documentalment al 955, on la riera de Nespres rebia el nom de riera de Sant Martí. Però, molt probablement, abans d'aquest establiment ja hi havia diferents grups que habitaven les coves dels entorns. Des dels orígens el castell i el terme de Mura van estar sota la tutela dels comtes de Barcelona, tot i que els monestirs de Sant Cugat del Vallès i de Sant Llorenç del Munt tenien també propietats. La primera menció del castell és del 978, formant part d'un conjunt defensiu de la vall de Nèspola, que actuà durant un temps com a terme. El nucli urbà es formaria al voltant de l'església de Sant Martí, formant una sagrera, en la que l'any 1365 vivien 32 famílies. A causa de la pesta negra s'abandonaren molts conreus i cases i, posteriorment, la guerra del Francès va contribuir també a la disminució del poblament, que el 1553 era de 16 cases i al 1592 de 20 cases. El segle XVII augmentà arribant a 49 cases juntes, el 1782 tenia 103 habitants i el 1860 hi havia 126 al poble i 12 al raval, riera avall. L'església parroquial de Sant Martí fou l'eix d'unió de les primeres cases que es començaren a aixecar. En un document del 1004 ja s'esmenta la vila al terme de Nèspola a la parròquia de Sant Martí; és la donació d'una casa amb cort, terres de conreu i ermes, i una roureda feta per Aigó a Bernat.</p> | 41.6995400,1.9764200 | 414831 | 4616923 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80723-foto-08139-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80723-foto-08139-1-2.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-13 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 85|94|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 80731 | Ermita de la Concepció de Matarodona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-la-concepcio-de-matarodona | <p>BALLBÉ, M. (1997). Aportació històrica de Mura. Vol. I. Inèdit.</p> | XVIII-XIX | <p>Capella de petites dimensions que es troba poc abans d'arribar al mas de Matarrodona, al peu del camí d'accés. És un edifici de planta rectangular, amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a llevant. La porta principal, en aquesta façana, és de llinda horitzontal de pedra i no té inscripció. Sobre l'angle del carener, a la façana, hi ha un campanar de torre amb una obertura en la que no hi ha campana i coronat amb una creu de ferro. L'obra és de pedra arrebossada i amb les cantoneres visibles. L'interior no té elements remarcables, ja que ha quedat sense culte, tot i que hi ha un taula de fusta que fa d'altar i una fotografia de la Immaculada, advocació de la capella. Davant la porta i fent de graó al terra, hi ha l'antiga ara de pedra de l'altar.</p> | 08139-9 | Zona Santa Creu de Palou | <p>La consueta de Mura de 1592 (Arxiu Episcopal de Vic) ja esmenta la capella, però l'obra actual en fa pensar en una restauració bastant moderna.</p> | 41.6661100,1.9355300 | 411383 | 4613253 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80731-foto-08139-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80731-foto-08139-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80731-foto-08139-9-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Actualment està tancada i la clau es guarda a les oficines del Parc Natural a la casa de La Mata. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 80733 | Jaciment de la balma de la Porquerissa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-balma-de-la-porquerissa | <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | Es conserven fragments de murs. | <p>Balma oberta en un cingle de conglomerat, que s'orienta a migdia. La balma és de proporcions més aviat petites, i conserva unes parets de pedra que tanquen la boca de la balma deixant un pas al centre. Actualment només es conserva la base dels murs.</p> | 08139-11 | Sud del terme, turó de La Pola | <p>Es tracta d'un abric d'habitació amb estructures conservades. La balma ha proporcionat alguna mostra de terrissa medieval i romana (Ferrando, 1983) com a testimoni de la seva ocupació. La zona de Sant Llorenç del Munt és, geològicament, de conglomerats calcaris, fet que ha propiciat una gran formació de cavitats càrstiques que es van formar a l'Eocè inferior. Moltes d'aquestes cavitats han estat utilitzades com a aixopluc al llarg dels temps, essent una de les primeres tipologies d'habitatges de la zona molt freqüent al terme de Mura. Moltes d'aquestes balmes conserven elements arquitectònics afegits consistents en murs que tanquen l'obertura de la balma per ocupar l'interior. Algunes han acabat desenvolupant un habitatge complex com el Puig de la Balma o el Peric, mentre que d'altres tan sols tenien unes poques parets per fer funcions d'aixopluc de persones i animals. Sembla que aquest fenòmen s'iniciaria en època medieval, tot i que seria necessària una recerca a fons per determinar els usos de cada una d'elles. Com a dada històrica cal recordar que el 1850 les coves i abrics naturals van ser tapiats per ordre del Capità General per posar fi als malfactors que hi trobaven refugi (Ferrando, 1993).</p> | 41.6486100,1.9658900 | 413887 | 4611279 | 08139 | Mura | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80733-foto-08139-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80733-foto-08139-11-2.jpg | Inexistent | Medieval|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac | 85|83 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 80734 | Sepultura de la Porquerissa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultura-de-la-porquerissa | <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> <p><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni, (1992). Recorregut per les tombes medievals de Sant Llorenç del Munt i els seus encontorns. Terrassa. Editorial Ègara. Monografies Vallesanes, 18. Pàg. 20-22. </span></span></p> | Fragmentada | <p>Resta tan sols una de les tres tombes que van ser excavades els anys 1920. Correspon al model en cista formada per diverses lloses laterals i orientada en direcció NO-SE. Conserva una de les lloses que fa 0,85m de llarg, 0,43 d'amplada i 0,35m d'alçada interna (abans de ser espaçada devia fer 1,70m). Sembla una tomba d'adult. Es troba molt a prop de la bauma de la Porquerissa.</p> | 08139-12 | Sud del terme, turó de La Pola | <p>Necròpoli excavada pels volts dels anys 1920 per un grup d'excursionistes que la va localitzar i excavar.</p> | 41.6487100,1.9661000 | 413905 | 4611290 | 08139 | Mura | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80734-foto-08139-12-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 80737 | Cova Regal Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-regal-marcet | <p>GUILLEMOT, J. (2001). La cova Regal-Marcet: la llar de la comunitat del Mal Pas (Edat del Bronze). A Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa. Nº 107, p 258-275.</p> | -1800 | <p>Cavitat de 25m de profunditat, horitzontal, d'11m d'alçada màxima i 3,4m d'alçada mínima. La boca s'obre en una paret vertical a la que cal arribar per un estret pas penjat. La boca i la cavitat és en forma de V invertida. Espeleològicament, la cova està mancada de formacions calcàries, degut a l'entrada de llum natural i circulació d'aire. El fet que la llum natural arribi al fons de la cavitat podria ser el que va motivar a ser ocupada esporàdicament en època del Bronze. A la paret dreta de l'interior hi ha una inscripció amb la data 1783 i els noms d'Antonio Aguilar i Jordi Sánchez separats per una creu, tot i que el segon nom sembla bastant posterior cronològicament. L'any 1998 es va fer la descoberta de la cavitat de forma casual per membres del Centre Excursionista de Terrassa, que van trobar al paviment de la part interior de la cavitat gran nombre de restes de ceràmica característica del Bronze, entre la que sobresurten exemplars de vores acanalades de ceràmica grollera (Guillemot, 2001).</p> | 08139-15 | Zona de Puigdoure | <p>El descobriment del material arqueològic a la cavitat va ser comunicat al Servei d'Arqueologia de la Generalitat, a la Diputació de Barcelona, al Museu de Manresa i a l'Ajuntament de Mura pel Sr. Jordi Guillemot. Fins a l'actualitat, encara no ha estat documentat pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat. El material es va dipositar al Servei d'Arqueologia l'any 2004.</p> | 41.6778500,1.9485300 | 412481 | 4614543 | 08139 | Mura | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80737-foto-08139-15-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. El material es va dipositar al Servei d'Arqueologia l'any 2004. | 79 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 80738 | Jaciment de la cova del turó del Mal Pas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-cova-del-turo-del-mal-pas | <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. SOUICH, F. Du (1974). Los restos humanos prehistóricos de la cueva del Turó del Mal Pas. Ampurias, nº 36. SOUICH, F. Du (1970). Algunos dientes humanos del Bronce Inicial de Cataluña. Pyrenae, nº 6. VIÑAS, R. (1965). Cova del Turó del Mal Pas de Puigdoure (Barcelona). Geo y Bio. Karst 7, pp. 26-28.</p> | -1800 | <p>La cova es troba en una diàclasi dels aglomerats. Té uns 50m de recorregut. S'hi accedeix a través d'una obertura estreta (1,50m de llargària, 0,50m d'alçària i 0,30m d'ample), després de la qual hi ha una galeria espaiosa de 4m d'amplada i 10m d'alçària. El jaciment arqueològic consistent en un enterrament d'inhumació col·lectiu, es trobava a l'interior de la galeria. L'aixovar consistia en una punta de sageta de sílex amb aletes i peduncle, un rascador de sílex, un fragment de sílex en forma de fulla de secció trapezoïdal amb retocs, una fulla llarga de sílex trapezoïdal, i una fulla de sílex de color melat. D'útils d'os es van recollir un punxó, tres fragments de punxons i una part d'un ullal de senglar. La ceràmica està formada per un gran vas fet a mà de forma cònica a la part superior i semiesfèrica a la meitat inferior, amb diversos mugrons a la línia de la carena amb dos foradets verticals cadascun d'ells. També es recolliren restes paleontològiques: capra Ibex, equus Caballus, estudiades per J.F. de Villalta. Les restes antropològiques inhumades corresponien almenys a 19 individus, mostrant una població de tipus mediterrani gràcil, amb alguns trets robusts i pervivències racials del Paleolític Superior. Van ser estudiades per Felipe du Souich, que realitzà una tesi de llicenciatura.</p> | 08139-16 | Turó del Mal Pas de Puigdoure | <p>S'han fet diferents actuacions: l'any 1963 es va fer la troballa en superfície i la primera exploració per part del Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barceloní, dirigits per Òscar Andrés i Josep Maria Torras. L'any 1965 un equip de l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona es va interessar per la troballa i va fer una excavació que no tingué continuïtat malgrat l'interès de la cova. Realitzada per M. Llongueras i R. Viñas.</p> | 41.6705300,1.9555300 | 413054 | 4613724 | 08139 | Mura | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Els materials es guarden al Museu d'Arqueologia de Catalunya. | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 80740 | Cova del Centenari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-centenari | -1200 | No hi ha jaciment actualment | <p>Cova natural d'aproximadament 5,6m de recorregut en forma de con i amb secció decreixent cap al fons, causada per la surgència d'aigua que va provocar la cavitat i que actualment és seca. Presenta afloraments de planxes estalagmítiques i boques de túnels de rates o talps de bosc que han foradat i alterat l'ordre del sediment original. El material arqueològic no és visible en superfície. Es tracta d'un jaciment d'enterrament per incineració o d'un refugi o amagatall puntual, ja que les característiques de la cavitat no podien permetre el seu ús com a hàbitat habitual. Jordi Guillemot i Marcet va localitzar l'any 1997 un fragment ceràmic en superfície motivant la notificació al Museu de Terrassa. El fragment, d'uns 15cm, pertany a un terç del perfil d'una urna del Bronze Final-Ferro inicial que conserva la vora, el coll amb un cordó d'inflexió vora-coll, i part del cos. La superfície exterior és rugosa. En la visita posterior, l'arqueòloga territorial no es va trobar cap altre vestigi superficial, essent possible que aquesta troballa fos originada per l'acció d'un talp o ratolí que ho arrossegués a la superfície.</p> | 08139-18 | Zona de Coma d'en Vila | <p>Troballa notificada al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya per Antonio Moro, col·laborador del Museu de Terrassa; l'arqueòloga territorial Araceli Martín va emetre un informe el 1997.</p> | 41.6609500,1.9831000 | 415337 | 4612632 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. El fragment es troba dispositat en el Museu de Terrassa. | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 80741 | Cova de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-sant-esteve | -5500 | No hi ha jaciment actualment | <p>Cova natural que va ser ocupada com a habitacle sense estructures construïdes. La cova presenta una planta en forma de T amb un total de 16m de recorregut. L'entrada permet avançar a peu dret uns 5m, els 4m restants s'han d'avançar de genolls fins a trobar els dos brancals de la T, que amb 3m cadascun, aviat es fan impracticables. Destaquen algunes arrels gruixudes d'arbres a la galeria principal, les parets cobertes de colades, així com nombroses restes de descalcificació al terra. El material arqueològic trobat en superfície inclou una destral votiva, un os llarg concrecionat, diversos fragments d'os, un fragment de fons de plat molt concrecionat i altres possibles fragments també molt concrecionats.</p> | 08139-19 | Nord del Montcau | <p>El jaciment va ser localitzat casualment per Jordi Guillemot, membre de la Secció d'Investigacions Subterrànies del Centre Excursionista de Terrassa.</p> | 41.6804600,2.0058500 | 417256 | 4614776 | 08139 | Mura | Difícil | Dolent | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | A 3m d'aquesta cavitat hi ha una altra coneguda com la cova del Torrent de la Guineu. Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 79 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 80742 | Ara de Sant Martí de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ara-de-sant-marti-de-mura | <p>ALAVEDRA, S. (1980). L'ara d'altar romànica de Sant Martí de Mura (Barcelona). A 'Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa', nº 21, pàgs. 165-178. Terrassa. AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XI, El Bages. Fundació Enciclopèdia Catalana. SITGES, X. (1960). L'art antic a la comarca del Bages. Sant Martí de Mura. A 'Bages', nums. 92, 93, 94. Manresa, octubre, novembre, desembre. VILA, A. (1929). Etimologia i arqueologia de Mura. A 'Butlletí del CP de Terrassa', pàg. 137. Terrassa.</p> | XII | <p>L'altar principal de l'església de Sant Martí de Mura conté una ara formada per un bloc de pedra rectangular de 140m de llarg i 84m d'ample i un gruix de 19cm, que està diferenciat en dos plans, amb l'inferior tallat de forma axamfranada cap a l'interior i decorat amb motius ornamentals a la cara frontal, i al costat dret formant una sanefa ondulant entrecreuada. Sobre la superfície de l'ara i al costat dret hi ha unes inscripcions incises sobre la pedra, probablement referents a l'acta de consagració: GUILELM SENDRE / GERIBERT SUB DIOCONO CUM OMNIBUS PARENTIBUS / MEIS VIVIS ET DEFUNCTIS / GOUAN PUN....(Guillem Sendre / Geribert sots diaca amb tots els meus parents / vius o difunts / Joan Pu...). Com a dada curiosa cal assenylar que en aquesta inscripció els noms dels personatges són en català, mentre que la resta és el llatí, cosa que no passa en altres ares de la mateixa època. L'ara es troba situada sobre quatre columnes amb la base i el capitell iguals, alguns dels quals són originals i procedents d'un altar romànic de l'església de Santa Maria de Talamanca, que s'havia desmuntat fa molts anys.</p> | 08139-20 | Altar major de Sant Martí de Mura | <p>L'ara va ser abandonada prop de la riera de Nespres, i més tard reaprofitada per a la capella de Sant Antoni. Fa pocs anys que retornà al seu emplaçament original, quan es van fer obres de remodelació de l'altar major.</p> | 41.6989500,1.9759100 | 414788 | 4616858 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80742-foto-08139-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80742-foto-08139-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80742-foto-08139-20-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 92|85 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 80743 | Capitell de Sant Martí de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitell-de-sant-marti-de-mura | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XI, El Bages. Fundació Enciclopèdia Catalana. SITGES, X. (1960). L'art antic a la comarca del Bages. Sant Martí de Mura. A 'Bages', nums. 92, 93, 94. Manresa, octubre, novembre, desembre.</p> | XII | <p>Capitell esculpit en un bloc de pedra de forma troncopiramidal invertida que fa 38,5cm d'alçada. El tema esculpit és el mateix dels altres capitells: una fulla d'acant molt estilitzada amb nerviacions, flanquejada per dues fulles llises molt baixes sobre les que es cargolen dues espirals de les que sorgeixen dos filets que a la part superior del capitell es decanten cap al centre i es cargolen sobre la fulla central.</p> | 08139-21 | A la rectoria de Sant Martí de Mura | <p>Capitell trobat a la riera de Nespres que mostra característiques quasi idèntiques a les que presenten els capitells de l'absis de l'església de Sant Martí de Mura, d'on deu provenir.</p> | 41.6989500,1.9759100 | 414788 | 4616858 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80743-foto-08139-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80743-foto-08139-21-2.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 92|85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 80746 | Ara de l'ermita de la Concepció de Matarodona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ara-de-lermita-de-la-concepcio-de-matarodona | <p>BALLBÉ, M. (1997). Aportació històrica de Mura. Vol. I. Inèdit.</p> | XVI ? | Conservació dolenta en estr a l'exterior | <p>Ara d'altar tallada en pedra sorrenca. És de forma rectangular, amb un rebaix quadrangular a la part central per guardar les relíquies de consagració de l'altar. Actualment es troba al terra a l'exterior de la capella.</p> | 08139-24 | Zona Santa Creu de Palou | <p>La consueta de Mura de 1592 (Arxiu Episcopal de Vic) ja esmenta la capella, però l'obra actual ens fa pensar en una restauració bastant moderna. És probable que l'ara procedeixi de la primera capella.</p> | 41.6659900,1.9357000 | 411397 | 4613240 | 08139 | Mura | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 80747 | Tomba del camí del Cargol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-del-cami-del-cargol | <p>BALLBÉ, M. (1997). Aportació històrica de Mura. Vol. I. Inèdit.</p> <p><span><span><span>FERRANDO I ROIG, ANTONI (1992) Les lloses del camí del Cargol, A “Recorregut per les tombes medievals de Sant Llorenç del Munt i els seus encontorns”. Editorial Egara, p. 22-23.</span></span></span></p> | Es troba en mal estat, i el pas del camí a tocar la cista fa que encara perilli més la seva conservació. | <p>Al peu del camí de Mura a les Coves de Mura, a la carena, hi ha les restes d'una cista feta amb lloses de pedra. El camí està senyalitzat pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i s'agafa un cop travessada la riera de Nespres a l'alçada de la font de l'Era, i segueix amunt per continuar fins a les coves. El camí passa tocant la cista, motiu pel qual la tomba pateix el pas de la gent. Es troba en mal estat, ja que únicament resten dues pedres planes verticals posades en angle recte. S'ha pogut constatar en fotografies de fa 20 anys, que encara conservava una altra llosa paral·lela a la més llarga, fet que fa palesa la seva fragilitat.</p> | 08139-25 | Al sud del nucli urbà | <p>Aquesta tipologia de tomba la trobem en altres llocs de la zona, com a la solana del Racó de les Monges (actualment terme del Pont de Vilomara), les de Coll d'Eres o la de la Porquerissa. Per l'estructura del lloc, que forma amuntegaments de terra puntuals tipus túmuls, és molt probable que n'hi hagin al menys tres més al seu entorn. Els anys 1920 va ser excavada per Pare Joan Solà del CE de Terrassa, deixant visible una cista prehistòrica al costat del camí de Mura que passa per Serrallonga anomenat el camí del Cargol. Es va trobar un collaret de petxines. Tot i que no se sap segur, aquesta excavació podria ser d'aquesta mateixa tomba.</p> | 41.6937800,1.9788900 | 415029 | 4616282 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80747-foto-08139-25-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Arbre o arbreda d'interès | 2022-01-26 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es coneixen també com les lloses del camí del Cargol. Alguns autors l'anomenen sepultura del turó de l'Espinenca. | 85 | 1754 | 1.4 | 2211 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 80749 | Mina d'aigua de cal Onàndia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-de-cal-onandia | XIX-XX | <p>La mina es troba al serrat del costat sud del poble, en una feixa. Disposa d'un accés exterior amb una porta reixada i tancada amb clau que comunica amb un passadís fet amb pedra i cobert amb volta de maó que s'interna en la muntanya, al fons del qual hi ha un accés directe a la mina en vertical, en el que s'ha fet una mitja paret de pedra i s'ha penjat una galleda com si fos un pou. No hem vist la mina per dintre, però segons fonts orals està formada per una cisterna natural excavada en la roca i subterrània. La cisterna aprofita la capacitat de la zona de sorgiments d'aigua degut a l'estructura natural. La mina forma part d'un sistema de recollida d'aigües i de transport a l'altra banda del poble per tal d'omplir un dipòsit a la falda del Puig Gili, a la zona del cementiri. El sistema funcionava amb vasos comunicants, per això el dipòsit es troba a la mateixa alçada que la mina; així es salvava el desnivell de la vall on es troba el poble de Mura.</p> | 08139-27 | L'Espinenca | <p>Aquest va ser el primer sistema d'abastiment d'aigua del poble, realitzat a principis del segle XX o finals del XIX. Ja anteriorment, des de l'Edat Mitjana, s'havia conduït l'aigua mitjançant dos aqüeductes, el del Perich i el del Llobet, per tal de proporcionar aigua pel rec dels horts de les cases i així salvar el desnivell de la riera de Nespres; el del Perich portava gravada la data 1430 (aproximadament), i eren de factura romànica. Els dos ponts van desaparèixer amb la riuada de 1962. Degut a la quantitat de fonts que hi ha a l'entorn del nucli urbà, a la zona dels horts, Mura no ha sigut històricament un poble amb problemes d'abastiment d'aigua, més aviat al contrari. La formació rocosa de Sant Llorenç del Munt presenta esquerdes que afavoreixen la filtració d'aigua, amb estrats impermeables entremig que forcen a l'aigua a sortir a l'exterior. Aquesta és la formació de moltes de les fonts del terme de Mura, moltes de les quals, en èpoques de pluja, baixaven com veritables cascades.</p> | 41.6966000,1.9798100 | 415110 | 4616594 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80749-foto-08139-27-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 80753 | La Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mata-2 | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya.</p> | XIII-XIX | Tot i que en general està en bon estat, degut a la manca d'ús està en mal estat l'arrebossat de calç de les parets exteriors. | <p>Masia amb edificacions annexes. La casa principal és de planta rectangular allargada, amb planta baixa i dues plantes pis. Té la coberta a dues aigües de teula àrab recolzada sobre un ràfec de maó i teula amb el carener perpendicular a la façana principal, que s'obre a migdia. En la part central de la casa sobresurt el cos d'escala cobert amb teulada a doble vessant. La façana principal és simètrica i ben composada, seguint una tipologia del s. XIX, amb un portal central d'arc escarser amb brancals de pedra. A la planta baixa hi ha dues finestres disposades una a cada costat de la porta, amb reixa de ferro forjat i brancals, llinda i ampit de pedra. Al primer pis hi han tres antigues obertures tipus balcó que conserven els brancals de pedra però que han estat transformats: les dues dels extrems han estat tapiades, mentre que la central s'ha reduït disposant una finestra. A la tercera planta, hi ha tres finestres petites iguales. A la cantonada sud-est hi ha restes d'un volum a l'alçada de la primera planta seguint una estructura similar a una tribuna. La façana lateral de llevant segueix també una estructura simètrica, amb dues portes allindades a la part central i finestres austeres disposades simètricament. La façana de ponent té petites finestres i una porta central allindada; davant s'obre un pati i una sèries de coberts que albergaven tines i cellers i que tanquen l'espai a modus de baluard. La façana nord és un mur amb dues petites finestres, una per planta. Els murs són de pedra de diferents mides i arrebossats amb calç. Al davant de la façana de llevant de la casa hi ha l'era de rajols de ceràmica, així com dues edificacions de pedra vista rehabilitades recentment i amb coberta a dues aigües. A la dreta de la façana principal hi han els coberts que eren els estables i corrals. Al costat sud de la casa hi ha un antic pou de glaç convertit en cisterna. A la banda nord, sobre un turó, hi ha la capella del mas de Sant Jaume de la Mata. A l'interior de la casa es conserva l'estructura general, en la que es poden observar les sales centrals que articulen els espais dels dos pisos, la cuina amb una important campana semicircular del foc, una pica rentamans, i el cos de l'escala central.</p> | 08139-31 | Zona Coll d'Estenalles | <p>Aquesta casa està documentada des del segle XII, tot i que l'estructura arquitectònica mostra un mas modern, fruit de diferents ampliacions i rehabilitacions, que amaguen l'antic habitatge medieval. L'any 1195 Guillem de Terracia i la seva esposa, van fer una donació a Pere de Mata i la seva esposa del mas anomenat La Mata (ACA). El 6 de maig de 1288 l'abat de Sant Llorenç del Munt, Fra Ramon de Poces, estableix a Pere Mata i al seu fill, el mas de La Mata que posseïa el convent en franc alou en el terme de Sant Martí de Nèspola. El 1274, Elisendis de Vernet va adquirir els masos de La Mata i Castellar a l'abadessa Ermessendis (ABM, Spéculo de Sant Llorenç del Munt). Una còpia del mateix document es conserva a l'arxiu familiar que guarden els hereus de La Mata, junt a altra documentació que forma un arxiu familiar força complet. A partir d'aquest moment, la documentació es succeeix fent referències diverses a la relació amb el monestir de Sant Llorenç del Munt, al que els propietaris de la Mata rendien homenatge i pagaven censos, dependència que es van mantenir fins ben entrat el segle XIX. Durant el segle XVIII, aquesta era una de les masies importants del terme, ja que va acumular nombroses propietats i altres masos en diferents èpoques. El 1364 adquireix el mas Satria; el 1370 li ve per donació el mas de Castellar; el 1436 compra el mas de la Vall; el 1540 obté els masos Furest, Moragues, Moronell, Llacuna, Satria i Smanella, així com diferents terres; el 1570 compra el mas Pola a Pere Santllay; el 1601 els masos de la Rouriga i la Ginebreda. A la consueta de Mura de l'any 1592 (APM) a la Mata hi habitaven 21 persones, mostrant la importància ja en aquesta època. Això mostra com al segle XVIII aquest era un dels masos de major producció de la zona. En el testament de Francesc Mata i Mates el 17 de juny de 1785, va nomenar hereva seva en usdefruit a la seva neboda Rosa Barat i Guitart, muller de Pere Barata, amb la condició que qualsevol descendent d'aquesta havia de prendre el cognom Mata; en cas contrari havien de donar anualment 300 lliures a l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona o bé que el patrimoni passés a l'immediat. Això s'ha complert, i actualment els descendents encara porten el cognom Mata de la Barata. A mitjans del segle XIX, l'hereu del mas, Francesc Mata de la Barata i Guitart, va decidir traslladar la residència familiar de la Mata a la vila de Terrassa per raons de seguretat, on va construir una casa. Fins fa uns anys hi havia un restaurant que regentava la mateixa família. Actualment és propietat del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, que utilitza la casa com a magatzem i espai de serveis del Parc; i que va rehabilitar la casa dels masovers com a oficines centrals del Parc.</p> | 41.6658500,1.9899200 | 415911 | 4613170 | 08139 | Mura | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80753-foto-08139-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80753-foto-08139-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80753-foto-08139-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | Inexistent | 2022-06-01 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 80756 | Pont del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-puig | <p>És un pont d'un arc de mig punt de pedra que serveix per travessar la riera de Nespres a l'inici del camí cap al Puig de la Balma des del camí asfaltat de Mura a Rocafort, salvant el desnivell de la riera. És un pont de pedra amb l'arc fet amb dovelles de pedra posades a plec de llibre i unit amb morter de calç. La tipologia de l'obra ens mostra una estructura no gaire antiga, d'un màxim de dos segles d'antiguitat. No té cap tipus d'inscripció.</p> | 08139-34 | Carretera de Rocafort a Mura, camí al Puig de la Balma | <p>Desconeixem el moment de construcció del pont, tot i que probablement en època medieval ja hi hauria un pont en aquest indret, essent l'actual una reconstrucció de diferents èpoques.</p> | 41.7078700,1.9551500 | 413073 | 4617870 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | També es coneix com a Pont de Mura. | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 80758 | Cal Biel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-biel-1 | XIX | <p>Edifici de planta rectangular situat paral·lel a la carretera que era l'antic camí de Mura a Rocafort. Manté una estructura de planta baixa, dos pisos i golfes sota teulada que és d'un vessant de teula àrab. La façana principal s'obre a NE, a l'actual carretera, en la que hi ha la porta d'arc rebaixat amb dovelles de pedra i obertures de pedra carejada, dos balcons i una finestra al primer pis, i el mateix al segon pis. A la façana sud, en estar la teulada inclinada cap al carrer, queda l'espai de les golfes que tenen dues finestres d'arc que s'obren a la banda de la riera. A l'interior destaca la planta baixa amb voltes de pedra. Tot i que l'edifici està habitat i l'estructura general en bon estat, l'arrebossat de la façana es troba en mal estat i hi ha dos balcons que no tenen baranes. A la dovella central de la porta hi ha una inscripció gravada: biel sAn llei 1860.</p> | 08139-36 | Raval de baix | <p>Cal Biel forma part del conjunt de cases del Raval, junt a cal Martí i cal Cabana. Es troben al peu de la carretera de Mura a Rocafort. Aquest Raval, a inicis del segle XX, era conegut com el 'Arrabal de abajo' per distingir-ho del Raval de Mura. Cal Biel i cal Martí es troben una al costat de l'altra, i a vegades es confonen, ja que la segona té una placa ceràmica que posa cal Biel, tot i que no correspon a aquesta. Això es deu a que les cases eren de dos germans; es va construir primer cal Biel i posteriorment cal Martí. Cal Biel correspon al nom del propietari de la casa a finals del segle XIX, Gabriel Santllehi, que era paleta i mestre d'obres, molt probablement el constructor de la casa, que es correspon a la data que posa a la porta, 1860. Desconeixem si la casa va ser aixecada aprofitant alguna construcció anterior o si va ser feta de nou en aquesta època. A la casa hi havia tots els elements necessaris per la producció de vi, estant els cups a cal Martí i al lloc que ara ocupa la carretera hi havia l'era. Els Santllehi eren una nissaga molt estesa a Mura, que probablement procedien de la casa Sant Lleïr i que al 1592 també tenien una casa a la sagrera.</p> | 41.7012800,1.9621600 | 413647 | 4617131 | 1860 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80758-foto-08139-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80758-foto-08139-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Gabriel Santllehí | Darrera de les cases cal Biel i cal Martí, destaca el canal que porta l'aigua de la riera per omplir les dues basses, una al costat de cal Martí i altre uns 400m més cap a Rocafort, totes dues al peu de la carretera i de forma triangular. Aquest canal és el mateix que alimenta tots els molins de Mura i que segueix al costat de la riera de les Nespres. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 80759 | Cal Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marti-4 | XIX | <p>Edifici de planta rectangular situat paral·lel a la carretera que era l'antic camí de Mura a Rocafort. Manté una estructura de planta baixa, pis i golfes sota teulada que és de doble vessant de teula àrab. La façana principal s'obre a NE, a l'actual carretera, en la que hi ha a la planta baixa una porta d'arc rebaixat amb dovelles de pedra que s'allarguen fins als extrems fent angle recte, i una finestra a cada costat; al pis té tres balcons i a les golfes tres finestres, mantenint una estructura simètrica del conjunt. A la dovella central hi ha una inscripció que no es distingueix bé i la data 1862. A la façana sud, que és per on s'ha anat ampliant la casa en diferents èpoques, hi ha tres nivells diferents, ja que a cada pis forma una petita terrassa. A l'interior destaca la planta baixa amb tres voltes de pedra, dues paral·leles (la de l'entrada i la de l'esquerra), i la tercera perpendicular a aquestes, ja que la meitat posterior d'aquesta crugia albergava la tina que ara s'ha convertit en part de l'escala que accedeix al pis. Al pati exterior es conserva la boca de l'antic forn de pa en pedra i l'antiga pica aigüera de la cuina. Al costat de la casa hi ha una bassa de pedra de forma trapezoïdal que acumula aigua de la riera transportada a traves d'un canal i que es feia servir per regar els horts de les dues cases. Darrerament s'ha fet una important rehabilitació de l'interior de la casa conservant, els elements estructurals de la planta baixa, les voltes.</p> | 08139-37 | Raval de baix | <p>Cal Martí forma part del conjunt de cases del Raval, situat al peu de la carretera de Mura a Rocafort, junt a cal Biel i cal Cabana. Aquest Raval, a inicis del segle XX, era conegut com el 'Arrabal de abajo' per distingir-ho del Raval de Mura. Cal Biel i cal Martí es troben una al costat de l'altre i a vegades es confonen, ja que la segona té una placa ceràmica que posa cal Biel, tot i que no correspon a aquesta, ja que cal Biel és l'altre. Això es deu a que les cases eren de dos germans i es va construir primer cal Biel i cal Martí més tard. De fet, únicament estava feta la planta baixa i iniciat el primer pis d'aquesta casa, que va ser acabada molt més tard. L'obra s'iniciaria el 1862, tal i com indica la inscripció de la porta. Aquesta casa era del germà de Gabriel Santllehí, Martí. El primer era paleta i mestre d'obres i, molt probablement, faria l'obra de les dues cases. Desconeixem si la casa va ser aixecada aprofitant alguna construcció anterior o si va ser feta de nou en aquesta època. A cal Biel hi havia tots els elements necessaris per la producció de vi, estant els cups a cal Martí i al lloc que ara ocupa la carretera hi havia l'era. Els Santllehi eren una nissaga molt estesa a Mura, que probablement procedien de la casa Sant Lleïr i que al 1592 també tenien una casa a la sagrera.</p> | 41.7013400,1.9620400 | 413637 | 4617138 | 1862 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80759-foto-08139-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80759-foto-08139-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Gabriel Santllehí | Darrera de les cases cal Biel i cal Martí, destaca el canal que porta l'aigua de la riera per omplir les dues basses, una al costat de cal Martí i altre uns 400m més cap a Rocafort, totes dues al peu de la carretera i de forma triangular. Aquest canal és el mateix que alimenta tots els molins de Mura i que segueix al costat de la riera de les Nespres. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 80761 | Molí d'oli del Farell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-doli-del-farell | Es tracta de fragments | <p>Pica de molí d'oli feta en un bloc de pedra tallat en forma cilíndrica amb una cavitat circular al centre. Sobre aquesta superfície girava al voltant d'un eix central la mola que xafava les olives. La tipologia d'aquesta pica correspon als molins d'oli més antics, probablement medieval. Es troba a un cobert que forma part de la casa.</p> | 08139-39 | El Farell | <p>L'estructura de la casa del Farell mostra que molt probablement sigui anterior als segles X-XI. La documentació més antiga que fa referència és de l'any 1395, que esmenta a Jaume Zapineda del manso la Pineda, parròquia de Santa Cruz de Palodio al castell de Mura (Ballbé, 1997). La casa era coneguda com la Pineda, tot i que a la consueta de Mura de 1592 (APM) els habitants de la casa ja rebien el cognom Farell. A principis del segle XVII tant es coneixien per Pineda com per Farell, essent el moment històric en què es canviaria la denominació de la casa. Queda constància d'aquesta doble nomenclatura en documentació conservada a l'Arxiu de Terrassa datada el 1613. Miquel Farell s'esmenta al fogatge de 1553 (Iglèsies, 1979).</p> | 41.6804900,1.9187200 | 410004 | 4614867 | 08139 | Mura | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 80763 | Mas de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-la-roca | XVI | <p>Masia situada als afores del poble, a un nivell més amunt de la balma del Perich. Una part de la casa està construïda en l'interior d'una balma o roca, d'aquí ve el nom del mas i de la família. És una casa de planta baixa i dos pisos, construïda en pedra amb teulada a doble vessant de teula àrab. La porta principal és d'arc de mig punt i dóna accés a una estança en la que hi ha una tina i una premsa que té la data 1712 al travesser de fusta, i 1780 a les pedres que la suporten. Es conserva també la base de pedra de l'antic trull d'oli. Al pis, on es troba l'habitatge, hi ha un antic forn de pa en bon estat, amb la boca de pedra. Les terres que pertanyen a la casa estan fetes en feixes ja que el terreny de l'entorn fa molt desnivell. A l'exterior de la casa hi ha una altra tina adossada a un corral petit, i una bassa de regadiu amb una pedra amb la data 1610 gravada.</p> | 08139-41 | Zona El Perich | <p>Les úniques dades documentals que tenim del mas són les que dóna la consueta de Mura el 1592, que diu que a la casa de la Roqua habitaven set persones, essent el de més edat en Joan Sala Roqua (ABEV). Per tant, al segle XVI la casa ja existia, essent probable que es construís a l'Edat Mitjana el primer habitatge. La data de la bassa, 1610, ens indica una època de reconstruccions al conjunt. Les dates de la premsa, 1712 i 1780, ens indiquen la cronologia d'una època d'aprofitament vitícola. Des de l'any 2001 s'estan portant a terme diferents reformes que intenten recuperar els elements antics que es van perdre fruit de l'estat de deteriorament en què es trobava el conjunt. La zona de Sant Llorenç del Munt és, geològicament, de conglomerats calcaris, fet que ha propiciat una gran formació de cavitats càrstiques que es van formar a l'Eocè inferior. Moltes d'aquestes cavitats han estat utilitzades com aixopluc al llarg dels temps, essent una de les primeres tipologies d'habitatges procedent de l'alta Edat Mitjana, trobant-se referències històriques ja al segle VIII i IX . Es tracta d'un fenòmen molt freqüent a la zona de Sant Llorenç del Munt i dels que trobem bons exemples a Mura. Moltes d'aquestes balmes conserven elements arquitectònics afegits consistents en murs que tanquen l'obertura de la balma per ocupar l'interior. Algunes han acabant desenvolupant un habitatge complex com el Puig de la Balma o el Peric, mentre que d'altres tan sols tenien unes poques parets per fer funcions d'aixopluc de persones i animals. Sembla que aquest fenomen s'iniciaria en època medieval, tot i que seria necessària una recerca a fons per determinar els usos de cada una d'elles.</p> | 41.7037000,1.9737500 | 414615 | 4617388 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80763-foto-08139-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80763-foto-08139-41-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba al costat del Racó del Forn i molt a prop del poble. | 94|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 80770 | Molí del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-mig-1 | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. HOMS, M. Mercé (2005). El sindicat remença de l'any 1448. Col·lecció Documents de l'Arxiu Municipal. Ajuntament de Girona.</p> | XI-XIX | <p>El molí del Mig es troba molt a prop del nucli urbà de Mura, al peu de la carretera que des de Rocafort porta al poble, i al costat de la riera de Nespres. L'edifici ha estat transformat i ampliat en diverses èpoques degut a l'acció dels aiguats principalment; és per això que no es conserven elements medievals, sinó de segles propers. L'edifici del molí es troba a un nivell inferior al de la carretera, de manera que aquesta queda al nivell de les teulades. És un edifici de planta allargada paral·lel a la riera i format per diferents edificacions que s'han anat afegint al cos inicial que es troba a la part central. La planta baixa de l'edifici alberga les diferents dependències del molí, mentre que al primer pis s'ha habilitat l'habitatge actual, i a l'últim cos hi ha el molí fariner. L'estructura de l'edifici és de pedra amb teulada a doble vessant i finestres petites que s'obren a la riera. Les diferents ampliacions es poden veure clarament, ja que sempre s'afegien davant la porta principal, i en aquestes consta la data de construcció de cada fase. Així, en entrar a l'edifici accedim al primer cos (a la banda de llevant) que va ser realitzat fa uns 30 anys després d'un important aiguat. En aquest espai hi ha diferents objectes utilitzats al molí, així com un corral. La porta que dóna accés al següent cos és de llinda horitzontal de pedra i porta gravada la data 1730. Durant molt temps aquesta era la porta principal del molí. Aquest segon cos alberga la premsa que s'utilitzava tant per fer vi com oli, els cups de l'oli situats sota el nivell del paviment en nombre de cinc per tal de fer la decantació de l'oli amb aigua que es pujava de la riera, al costat hi ha una xemeneia on s'escalfava l'aigua per fer aquesta tasca, així com deferents tines del celler. Destaca el paviment que aprofita antigues pedres del molí per enllosar. Des d'aquí s'accedeix al tercer cos a través d'una porta que porta gravada a la fulla de fusta de la porta la data 1711. La porta és adovellada d'arc rebaixat. Aquest cos alberga la maquinària del molí i és segurament el més antic. Aquí hi ha un trull d'oli format per un recipient fondo amb parets de lloses de pedra i la mola al centre. A vegades aquesta mola es substituïa per una més allargada que s'utilitzava per escairar blat de moro. Hi ha també els engranatges que mouen el molí de farina que es troba en el pis superior i que es van aprofitar per moure una dinamo a traves de corretges de transmissió que produeixen energia elèctrica per ús de la casa. El molí va ser la primera casa que es va produir energia de Mura. El sistema de politges mou l'escairador/trull, ja que l'aigua de la bassa entra al nivell inferior d'aquesta zona. D'aquest espai es passa al quart cos, on hi havia l'habitatge dels moliners. En ell hi ha una campana del foc, una pica, una finestra amb festejadors i diferents estris i objectes de la vida domèstica. Des del cos anterior s'accedeix al primer pis, on hi ha el molí de farina i vàries pastadores i altres objectes per la fabricació de pa. El molí conserva en ús la bassa que es troba darrera de la casa, entre aquesta i la carreters, ja que el molí encara es posa en funcionament com a mostra en el museu. També conserva el canal i les diferents comportes que donen pas a l'aigua que s'agafa de la riera de Nespres després de l'antic molí del Melsa. El rodet del molí és de ferro, tot i que anteriorment havia sigut de fusta, i l'aigua que mou aquesta roda torna a sortir a la riera davant la façana principal del molí a través d'un túnel.</p> | 08139-48 | Raval de Mura | <p>El molí del mig és una de les edificacions més antigues de Mura, que ja surt documentada a principis del segle XI. En 'l'Spèculo del Monestir de Sant Llorenç del Munt' (inventari de les escriptures de vendes i drets dels monestir) hi ha un document de l'any 1055 on consta una concessió feta per l'Abat del monestir d'una casa amb hort, colomer, molí, trull, terres i vinyes, que es troba al costat del riu Nèspola. Conserven molta documentació en pergamí des d'aquesta època, amb la que es podria fer un seguiment històric important del molí.</p> | 41.7007400,1.9660500 | 413970 | 4617067 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80770-foto-08139-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80770-foto-08139-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80770-foto-08139-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La família conserva un arxiu familiar des del segle XI que permet fer el seguiment històric del molí. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 80772 | Pedrera del Farell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-farell | <p>AA.VV. (2004). La pedra de Sant Vicenç: un element clau per la promoció del Bages Sud. El Breny nº 295, març 2004.</p> | Abandonada | <p>Aquesta és l'única pedrera d'arenisca i calcàries d'orígen marí dins el terme municipal de Mura. Es una pedrera petita, en què la majoria de vegades eren els mateixos pagesos que es dedicaven a extreure la pedra, tot i que aquesta pedrera va ser explotada de forma intensiva durant un curt període de temps i abandonada perquè es troba dins la zona del Parc Natural. Es troba al Farell, al peu del camí paral·lel a la riera de Santa Creu que porta al Pont de Vilomara, en un zona de desnivell del terreny sobre la riera. En aquesta pedrera encara es pot observar el sistema d'extracció de la pedra amb barrinades. També s'havia fet extracció amb el sistema tradicional de tascons de fusta ficats dins de forats en forma de falca que es feien amb el martell a diferents punts de la línia per on es volia tallar; després d'introduir el tascó de fusta que feia forma de falca, es mullava amb aigua i es deixava tota la nit; en augmentar de dimensions la fusta inflada per l'aigua, feia força i trencava la pedra. Desconeixem el temps que es va explotar aquesta pedrera, tot i que per les característiques físiques sembla que va ser explotada de manera intensiva durant un cert període de temps.</p> | 08139-50 | Zona Santa Creu de Palou | <p>La indústria de la pedra ha estat una de les més importants els darrers cinquanta anys al municipi veí de Sant Vicenç de Castellet. L'explotació de pedra ha estat de dos tipus: pedra arenisca i pedra calcària. Tot i que ha aportat beneficis industrials, també ha aportat elements negatius, com la destrucció continuada del medi natural, a més del risc de patir silicosi degut a la inhalació de pols en el treball de la pedra, ja que s'incrusten partícules microscòpiques als pulmons que produeixen lesions irreversibles als treballadors del sector. Les condicions geològiques de la zona del Parc Natural de Sant LLorenç, rica en quars, calcàries, arenisques; han fet que des de molts anys s'hagin aprofitat aquests recursos naturals. És difícil establir l'antiguitat de l'extracció de pedra a la zona, tot i que ben segur aniria paral·lela a la seva utilització en la construcció, fet que ens remunta al període romà i ibèric. L'arenisca s'extreia de forma manual, sense barrinades. És una pedra molt especial que s'utilitza per fer voreres, enllosats, aplacats, i no es pot polir. S'extreia buscant els junts de la pedra i traient els blocs sencers, anomenats 'daus' i dividits després en plaques, cosa que requeria un gran domini de l'ofici. El destí final era divers, utilitzant-se els anys 1920 en la construcció de l'Exposició Universal de Barcelona i de les fonts de Montjuic, a més de carreteres o edificis. Actualment, l'explotació de la pedra arenisca ja no es realitza, degut a que al mercat hi altres tipus de materials més diversos; però sí que s'explota encara la pedra calcària de Sant Vicenç a diferents pedreres dels entorns d'aquest municipi.</p> | 41.6823200,1.9159400 | 409775 | 4615073 | 08139 | Mura | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80772-foto-08139-50-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Es documenta aquesta pedrera en ser l'única de la zona i com a mostra d'aquest tipus d'explotació a la zona. | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 80773 | Corrals de Puigdoure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corrals-de-puigdoure | XIX-XX | Es troba en estat de ruïna. | <p>Al peu del camí que des del Farell porta a la casa Puigdoure, aproximadament a 1,3km abans d'arribar a la casa, hi ha les restes d'una antiga construcció. Les restes són de dues construccions, una a cada banda del camí, tot i que, si bé la del costat dret (anant cap a Puigdoure) ens permet distingir el volum de l'edifici, la del costat esquerre es redueix a un munt de pedres. Era un edifici de planta rectangular, que havia estat cobert amb teulada a doble vessant que no conserva. És de poca alçada i només conserva tres parets, havent perdut la que seria la façana principal, ja que no resta cap porta.</p> | 08139-51 | Zona turó de Puigdoure | <p>Es tractaria, segons els topònim, d'un corral de bestiar, probablement oví, situat al peu d'un dels camins ramaders que comunicaven les cases de pagès d'aquesta zona de muntanya de Mura.</p> | 41.6743900,1.9324700 | 411140 | 4614176 | 08139 | Mura | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80773-foto-08139-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80773-foto-08139-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 80775 | La Quebeca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-quebeca | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997. FERRANDO I ROIG, A. (1993). El mas Puig de la Balma. Mura. Col·lecció Cavall Bernat, 23. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XVII-XIX | Es troba en ruïnes i la vegetació cobreix l'interior. | <p>Ruïnes d'una construcció de planta recantangular i dues crugies que distribueixen l'interior. Es troba en un lloc en què el terreny forma un desnivell. Estava cobert amb teulada a doble vessant que està esfondrada en l'interior i que era feta amb bigues de fusta i teula àrab. Únicament es mantenen drets els murs perimetrals de pedra amb restes d'arrebossat de calç amb els forats de les finestres sense llindes. En la façana principal hi ha l'accés format per un portal sense llinda, i al costat una finestra que forma una graella de dues files amb vuit obertures estretes rectangulars fetes amb maó. A l'interior es conserven fragments de l'antic paviment de rajoles ceràmiques quadrades. La vegetació envaeix les restes. Al seu entorn hi ha murs d'antigues feixes de conreu i es troba al costat d'una torre de la línia d'alta tensió.</p> | 08139-53 | Zona Puig de la Balma | <p>Sembla que originàriament aquest edifici podia ser un petit mas i que posteriorment es va convertir en corral i pallissa utilitzat pel mas Puig de la Balma. El material utilitzat en la construcció es faria molt probablement en la teuleria del Puig de la Balma. El lloc és documentat l'any 1652, quan el propietari del Puig de la Balma va comprar una terra a un tal Quebeca, probablement en aquest lloc es va construir el mas que portaria el nom de la zona que encara es manté.</p> | 41.6952600,1.9601500 | 413472 | 4616465 | 08139 | Mura | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80775-foto-08139-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80775-foto-08139-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80775-foto-08139-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Per arribar cal agafar un camí que surt a l'esquerra de la carretera de Mura a Rocafort a uns 2 Km. de Mura i seguir en direcció al Farell. Està al costat d'una torre d'alta tensió en la carena de La Quebeca, sobre el Puig de la Balma. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 80776 | Molí de can Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-mas | Es troba en ruines | <p>Restes de la construcció corresponent a un molí al costat de la riera de Nespres i al peu del camí asfaltat de Mura a Rocafort. L'edifici es troba en ruïnes, però encara es pot apreciar el volum general, permetent distingir dues estances paral·leles amb dues plantes. Es troba al peu de la riera i aprofita el desnivell del terreny, de manera que tenia un accés a peu pla des del camí d'accés i al nivell inferior hi hauria el carcavà. Manca tota la coberta, però resta la volta de canó on s'ubicava el carcavà. També hi ha dues tines, una quadrada i una altra circular, situades en una construcció adossada, així com part d'una mola. No es distingeix la bassa, ja que tot l'entorn s'ha transformat en feixes de conreu. Al costat del molí hi ha una petita construcció de pedra i maó rehabilitada recentment i que probablement era una petita barraca que s'ha habilitat com caseta d'eines i descans.</p> | 08139-54 | Zona del pont de Mura | <p>Quasi no hi ha documentació d'aquest molí ni del Mas que li dóna nom. Sembla probable que tingués alguna relació amb el Mas de la Roca, ja que a la consueta de Mura de 1592 (ABEV) diu que al Mas de la Roqua habitaven set persones, i que aquest mas també era conegut com el Mas, tot i que no ho podem afirmar.</p> | 41.7041200,1.9581300 | 413316 | 4617450 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80776-foto-08139-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80776-foto-08139-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80776-foto-08139-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 80778 | Canal del Raval de cal Biel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-del-raval-de-cal-biel | XIX | <p>La canalització que porta l'aigua a les basses de cal Biel (cal Martí) i cal Roca, discorre paral·lela a la riera i a la carretera entre ambdues, passant pel costat de cal Martí. Fins a cal Martí el canal és petit, no més de 20 cm d'amplada i un 30cm de profunditat, amb parets de rajoles de maó, mentre que al tram que passa per darrera cal Martí és de pedra i és més ample i fondo. En tot el seu recorregut el canal està descobert. El canal entre la bassa de cal Biel i la de cal Roca s'ha perdut degut al desús. L'aigua que entra a aquest canal es recull de la riera de Nespres un cop passat el molí del Mig, on hi ha una comporta.</p> | 08139-56 | Raval de Can Biel | <p>L'aprofitament de l'aigua al terme ha estat una constant, principalment pel regadiu dels camps i horts. Aquesta canalització forma part del conjunt de canals dels molins de Mura, ja que totes es troben paral·leles a la riera de Nespres i quan acaba una en arribar a la bassa del molí corresponent, comença la del següent aprofitament. Així hi havia: la resclosa, canal i bassa de Els Caus (per regar els horts del Rector); resclosa, canal i bassa de Cal Roca (era pel molí del Faura); resclosa, canal i bassa del Faura (pel molí de can Melses); resclosa, canal i bassa del Molí del Mig; canal i bassa de Cal Biel; canal i bassa de cal Roca; resclosa, canal i bassa del molí de can Mas. Aquests canals s'expliquen a les fitxes dels corresponents molins.</p> | 41.7012800,1.9619300 | 413628 | 4617131 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80778-foto-08139-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80778-foto-08139-56-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 80786 | Base de premsa del Farell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/base-de-premsa-del-farell | Està tirada a l'era i no conserva més que la pedra | <p>Base de premsa de vi tallada en pedra. Té forma quadrangular amb un encaix circular a la cara superior i amb un desguàs. Es tracta d'una base de premsa petita en la que anava encaixada la gàbia. No es conserven altres elements. Està a l'era de la casa, davant les tines.</p> | 08139-64 | El Farell | <p>L'estructura de la casa del farell mostra que molt probablement sigui anterior als segles X-XI. La documentació més antiga que fa referència és de l'any 1395, que esmenta a Jaume Zapineda del manso la Pineda, parròquia de Santa Cruz de Palodio al castell de Mura (Ballbé, 1997). La casa era coneguda com la Pineda, tot i que a la consueta de Mura de 1592 (APM) els habitants de la casa ja rebien el cognom Farell. A principis del segle XVII tan es coneixien per Pineda com per Farell, essent el moment històric en que es canviaria la denominació de la casa. Queda constància d'aquesta doble nomenclatura en documentació conservada a l'Arxiu de Terrassa datada el 1613. Miquel Farell s'esmenta al fogatge de 1553 (Iglèsies, 1979). Els masos de Santa Creu de Palou, Matarrodona, Puigdoure, la Casa del Putget i el Farell, al segle XVIII van tenir un important auge econòmic degut a la producció de vi, com ho demostren les llindes gravades en les portes de les cases i els cups de les tines. La tipologia d'aquesta base de premsa és dels segles XVII-XVIII.</p> | 41.6806200,1.9187900 | 410010 | 4614881 | 08139 | Mura | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80786-foto-08139-64-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 80787 | Forn de pega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pega | XVIII-XIX | Mig ensorrat | <p>La forma del forn és molt semblant a la dels forns de calç, tot i que més petit, forma una cubeta circular vertical que disposava d'un forat perquè sortís la pega i una altra obertura per retirar les cendres. Tot i que es troba bastant tapat per vegetació, encara es pot distingir la boca davantera per extreure les cendres. El forn ha donat nom a un torrent, el torrent de la Pega, que desguassa al del Sot de l'Infern, situat molt a prop de la balma de la Mel i de les cases Velles del Puig.</p> | 08139-65 | Zona El farell | <p>No era necessari construir un forn de pega en un marge, ja que es podia fer a peu pla i després cobrir de terra. La pega s'extreia de la colofònia o oli de trementina, que s'extreia de la destil·lació de les plantes coníferes (pi, ginebre o ginebró). El forn de pega s'utilitzava per extreure la reïna d'aquests arbres o arbusts. Era carregat amb els troncs trossejats i posats verticalment i es calava foc per dalt; la fusta encesa s'escalfava i anava liquant la resina que s'escorria pels troncs fins caure a la part baixa del forn i es recollia en un recipient i després es filtrava. El producte era emprat en les bótes i bots de pell de boc que servien per contenir el vi, per guarir les potes trencades de les ovelles mitjançant draps i pega que un cop secs immobilitzaven la pota i possibilitava el seu soldament.</p> | 41.6829300,1.9356800 | 411419 | 4615120 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80787-foto-08139-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80787-foto-08139-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80787-foto-08139-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 80793 | Estructura circular al turó de la Pola / Castell de Sapera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructura-circular-al-turo-de-la-pola-castell-de-sapera | <p>FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | Estàn molt degradades | <p>A la zona del turó de la Pola, al costat del camí que porta de coll de la Tanca a coll de Boix, enmig d'un alzinar hi ha les restes de murs d'una antiga edificació. Es tracta d'una estructura circular ovalada d'uns 20m de diàmetre amb restes de murs que s'aixequen aproximadament 1m del nivell del terra i que tanquen un perímetre circular fet amb blocs de pedra gruixuda, sense desbastar i formant parets d'un metre de gruix. A més es distingeixen altres dues parets, una a l'interior radial, i l'altra a l'exterior tangencial. L'edificació està ensorrada sobre ella mateixa i coberta de vegetació.</p> | 08139-71 | Turó de la Pola | <p>Segons tradició oral sembla que podrien correspondre al Castell Sapera, que no s'ha de confondre amb el castell de Pera al terme de Sant Llorenç Savall, ni amb el turó del mateix nom que hi ha a migjorn del Coll de les Tres Creus. La forma i ubicació en un lloc elevat, pot correspondre a una torre de vigilància alt-medieval, tot i que caldria una intervenció arqueològica per determinar el seu abast cronològic. Podria tenir alguna relació amb la torre de la Pola que podria tenir funcions similars.</p> | 41.6576900,1.9683700 | 414106 | 4612285 | 08139 | Mura | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80793-foto-08139-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80793-foto-08139-71-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 80794 | Camí empedrat de la Calçada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-de-la-calcada | <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. TORRAS i altres (1996). Dossier: Els camins tradicionals al Bages. A Dovella nº 53, tardor de 1996, pp. 17-33.</p> | Degradat | <p>Conjunt d'estructures de caire arqueològic, amb un sector empedrat que disposa d'un mur de contenció. Hi ha dos trams de camí empedrat amb un mur de contenció de considerable llargària i amplada. El mur és construït amb grans blocs de pedra amb una alçada propera als 2m en el seu punt més alt, tenia la funció de contenció del terreny i servia per anivellar el paviment del camí. El camí és d'uns 4m d'amplada mitja, amb un dels trams cobert amb pedres per salvar el desnivell. Aquesta zona estaria emplenada de terra i pedra petita que amb el temps s'ha anat perdent, quedant només el que serien els fonaments del camí.</p> | 08139-72 | Coll d'Eres | <p>Es tracta d'una part d' un camí d'origen medieval i que trobem documentat a l'edat mitjana com a 'l'estrata quae pergit al Matam de Pedra' (Ferrando i Roig, A., 1983). El camí fa un recorregut E-W. Per arribar cal agafar un camí que discorre al costat mateix d'un rierol que baixa de la carena del Pagès cap a coll d'Eres. Probablement el camí, tot i que s'han perdut molts trams, seguiria aquest itinerari al costat del rierol i enllaçaria amb el camí Ral de Barcelona a Berga. Pel terme de Mura, o prop d'ell, passaven tres camins importants. El primer era el camí Ral de Barcelona a Manresa, que passava per Terrassa i s'enfilava cap a Coll d'Estenalles i La Barata, passant a prop de coll d'Eres. Aquesta camí passava per Matadepera i seguia la llera de la riera fins arribar a la Barata on hi havia una cruïlla de tres camins, un d'ells era el que portava de a Manresa i que passava per l'antiga pairalia de la Barata, pel Coll de Daví, el sot del castell Sapera, la Canal de la Calcina, el Muronell, la canal del Forn Gran, la coma d'Aumà, el Pla dels Hostalets, Sant Jaume de Vallhonesta, el Pont de Vilomana fins a Manresa. El segon camí era el que passava per la bassa de la Calçada i era la continuació del camí de Matadepera, enfilava a Coll d'Eres i aquí enllaçava amb el camí de la casa Marquet de les Roques i d'aquí a Sant Llorenç Savall. D'aquest camí resten trams empedrats al lloc anomenat la Calçada. El tercer camí, que també sortia de la cruïlla de la Barata, pujava fins a la desapareguda alzina del Sal·lari, seguia pels graons de Mura, la coma d'en Vila fins arribar a Mura. Al Pla de la Serrallonga hi ha el trencall que per la dreta baixa fins a Mura; el ramal de l'esquerra continua pel Puigbó, el Puig Andreu, el coll de la Creueta i la serra de la Coma d'en Bou fins arribar a Rocafort. És el que conserva també un tram de camí empedrat al coll de la Creueta. Segons la tradició aquests camins van ser construïts per presos condemnats a treballs forçats. Al llarg del trajecte d'aquest camí, que era força transitat, es van construir hostals pel repòs de viatgers i animals. Els camins Rals eren concessions reials i per tant gaudien de certs privilegis i beneficiaven als pobles pels que passaven ja que afavorien el comerç. En el moment en que el camí feia pujada no es podia anar en carro i s'havia de fer el transport a bast. El tram senyalitzat, des de la Barata al Pont de Vilomara, és el que es conserva en bon estat, mentre que la resta s'ha perdut majoritàriament pels nous usos. Aquest tram del camí era el més perillós ja que passava per zones despoblades i solitàries on els bandolers van ser molt actius entre els segles XVII i XVIII, com en Capablanca. A partir de finals del segle XVIII, amb la construcció del nou camí a Manresa que passava per can Maçana, i a mitjans del XIX amb la construcció dl ferrocarril, el camí va ser deixat d'utilitzar progressivament.</p> | 41.6676400,2.0007200 | 416812 | 4613358 | 08139 | Mura | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80794-foto-08139-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80794-foto-08139-72-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | A prop d'aquest tram de camí hi ha les restes d'una bassa. Les coordenades corresponen al primer tram del camí. El segon tram del camí té les coordenades: 416398/4613398, 814m alçada. Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 80795 | Bassa de la Calçada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-calcada | <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | Tan sols resten fragments d'estructures. | <p>A prop del torrent de les Arenes, entre coll d'Eres i la carena del roure de Palau, hi ha restes de part del mur de contenció d'una bassa formada per dues parets fent angle i construïdes amb grans blocs de pedra que resten quasi tapades per vegetació. El conjunt va ser molt malmès per la riuada del 1962. Abans d'això hi havia un xup al costat de la bassa per on es filtrava l'aigua a aquesta bassa que recollia les aigües pluvials i del torrent de les Arenes.</p> | 08139-73 | Coll d'Eres | <p>Es desconeix l'origen d'aquesta construcció, tot i que s'especula que tingués relació amb el probable jaciment de poblament ibèric o romà que hi hauria a Coll d'Eres, com a sistema de proveïment d'aigua, i que va ser re-utilitzat en diferents èpoques posteriors.</p> | 41.6669200,2.0034300 | 417037 | 4613275 | 08139 | Mura | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80795-foto-08139-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80795-foto-08139-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80795-foto-08139-73-3.jpg | Inexistent | Medieval|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 85|81 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 80796 | Balma dels Caus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-caus | <p>FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | Està molt tapada per la vegetació. | <p>Aquest grup de tres balmes són conegudes també com balmes dels Moros. Es troben a prop del nucli urbà de Mura, al costat esquerre de la riera de Nespres, molt a prop de la zona coneguda com els Horts del Rector, on probablement hi va haver el primer assentament del poble de Mura. Estan molt tapades per vegetació, que quasi no deixen veure la balma, en la que resten poques parets de pedra com a testimoni de la seva ocupació. A l'entorn hi ha feixes de conreu antigues que estan desapareixent cobertes de vegetació.</p> | 08139-74 | A la zona dels Horts del Rector | <p>La zona de Sant Llorenç del Munt és geològicament, de conglomerats, gresos i lutites del Lutecià - Priabonià, materials dipositats en l'Eocè mitjà-superior, l'erosió dels quals ha propiciat una gran formació de cavitats càrstiques. Moltes d'aquestes cavitats han estat utilitzades com aixopluc al llarg dels temps, essent una de les primeres tipologies d'habitatges de la zona molt freqüent al terme de Mura. Moltes d'aquestes balmes conserven elements arquitectònics afegits consistents en murs que tanquen l'obertura de la balma per ocupar l'interior. Algunes han acabat desenvolupant un habitatge complex com el Puig de la Balma, mentre que d'altres tan sols tenien unes poques parets per fer funcions d'aixopluc de persones i animals. Sembla que aquest fenomen s'iniciaria en època medieval, tot i que seria necessària una recerca a fons per determinar els usos de cada una d'elles. Com a dada històrica cal recordar que el 1850 les coves i abrics naturals van ser tapiats per ordre del Capità General per posar fi als malfactors que trobaven refugi (Ferrando, 1993). Aquesta balma obrada es troba a la zona que està documentada com el primer nucli habitat de Mura, on hi sembla que hi havia la rectoria i altres edificacions. Més tard, en trobar el capellà massa lluny l'església de la rectoria, va edificar una l'altra el costat de l'església i s'hi va traslladar abandonant la de la zona dels horts del Rector. A la consueta de Mura de 1592 (APM) a la rectoria vella habitaven 6 persones i a la rectoria de la sagrera hi vivia el rector, fet que deixa constància que a finals del segle XVI encara estava habitada aquesta zona però no la balma.</p> | 41.6944400,1.9915900 | 416087 | 4616342 | 08139 | Mura | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80796-foto-08139-74-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 80801 | Fons del Museu de Terrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-de-terrassa | <p>COLL, X. (1988). Mura a 'Història del Bages', vol. II. Ed. Parcir, Manresa. Pp. 115-116. DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | <p>El fons conservat al Museu de Terrassa procedent de Mura consisteix en un collaret de petxines (15 peces) que formava part de l'aixovar de les cistes megalítiques de Serrallonga, excavades els anys 1920-30 per un equip dirigit per Joan Solà, del Centre Excursionista de Terrassa. Les cistes estan datades a l'edat del bronze. També conserva material trobat en superfície a la cova del Centenari, consistent en un fragment ceràmic trobat per Jordi Guillemot i Marcet. És un fragment, d'uns 15cm, que pertany a un terç del perfil d'una urna del Bronze Final-Ferro inicial que conserva la vora, el coll amb un cordó d'inflexió vora-coll, i part del cos. El museu també conserva dos dibuixos fets a carbonet a inicis del segle XX per Anna Mata de la Barata i Samaranch, néta dels dos personatges retratats. Es tracta dels retrats del matrimoni format per Fancesc d'Assís Mata de la Barata i Guitart, i Anna M. Masqué i Ribas, hereus del mas de la Barata. Van ser donats per Hermínia Domingo l'any 2006. (Nº d'inventari: MdT 25.103 i MdT 25.104).</p> | 08139-79 | Museu de Terrassa | <p>El fons que es conserva al Museu de Terrassa prové del fons del Centre Excursionista de Terrassa, fruit de les intervencions arqueològiques realitzades per aquesta entitat. Van ingressar al museu l'any 1959, quan es creà el Museu d'Art de Terrassa que aplegà les col·leccions de la Biblioteca-Museu Soler i Palet. Actualment la secció d'arqueologia es troba al Castell Cartoixa de Vallapardís.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80801-foto-08139-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80801-foto-08139-79-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 79 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 80802 | Fons del Museu de Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-de-sabadell | <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | IaC-IdC | <p>Al fons del Museu es conserven fragments de ceràmica romana procedents de la balma de la Porquerissa. La notícia de la troballa la va fer Antoni Ferrando (1983).</p> | 08139-80 | Museu de Sabadell | <p>El Museu de Sabadell es va obrir l'any 1930 amb una col·lecció de material aqrueològic de Sabadell i tenia dues seccions, la d'Història i la de Belles Arts. Després de la Guerra Civil el museu obre noves seccions, entre elles la de Paleontologia. L'any 969 aquesta col·lecció es separa del Museu formant una nova institució i aquest passa a ser el Museu d'Història de Sabadell. Part de les col·leccions arqueològiques s'han nodrit d'antic material procedent de les troballes de grups excursionistes de la zona, com és el cas del material ceràmic de la Balma de la Porquerissa de Mura.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 80803 | Fons del Museu d'Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-darqueologia-de-catalunya-0 | <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. LONGUERAS, M. ; VIÑAS, R. (1964-65) Notas de arqueología de Cataluña y Baleares. Mura. A Ampurias XXVI-XXVII. Barcelona. P. 269-272. SOUICH, F. Du (1974). Los restos humanos prehistóricos de la cueva del Turó del Mal Pas. Ampurias, nº 36. SOUICH, F. Du (1970). Algunos dientes humanos del Bronce Inicial de Cataluña. Pyrenae, nº 6.</p> | -1800 | <p>Es conserva el material arqueològic procedent de la Cova Turó del Mal Pas, enterrament d'inhumació col·lectiu. El material que formava l'aixovar consisteix en restes antropològiques corresponents almenys a 19 individus, mostrant una població de tipus mediterrani gràcil, amb alguns trets robusts i pervivències racials del paleolític superior; un vas de ceràmica fet a ma; instruments de sílex i os. Instruments de sílex: una punta de sageta de sílex amb aletes i peduncle, un rascador de sílex, un fragment de sílex en forma de fulla de secció trapezoïdal amb retocs, una fulla llarga de sílex trapezoïdal, i una fulla de sílex de color melat. Instruments d'os: un punxó, tres fragments de punxons i una part d'un ullal de senglar. Ceràmica: un gran vas fet a mà de forma cònica a la part superior i semiesfèrica a la meitat inferior, amb diversos mugrons a la línia de la carena amb dos foradets verticals cadascun d'ells. Restes paleontològiques: capra Ibex, equus Caballus (en total vint restes). Restes antropològiques: 615 fragments d'ossos humans entre els que destaquen 19 mandíbules i dos cranis.</p> | 08139-81 | Museu Aqueològic de Catalunya | <p>Es van fer diferents actuacions a la cova Turó del Mal Pas: l'any 1963 es va fer la troballa en superfície i la primera exploració per part del Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barceloní, dirigits per Òscar Andrés i Josep Maria Torras. L'any 1965 un equip de l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona dirigit per M. Llongueras i R. Viñas es va interessar per la troballa i va fer una excavació que no tingué continuïtat malgrat l'interès de la cova. El material arqueològic procedent de les investigacions portades a terme per 'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona es conserva al Museu d'Arqueologia de Catalunya des de que després de la Guerra Civil la Diputació de Barcelona assumís la gestió. L'any 1996 es transefereix el Museu a la Generalitat de Catalunya.</p> | 41.7007500,1.9769800 | 414880 | 4617057 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 80804 | Fons del Museu Comarcal de Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-comarcal-de-manresa | <p>Es conserven un conjunt de 294 fragments dels quals 289 són de ceràmica feta a mà, i els altres corresponen a restes humanes i fragments de pedra, amb el número d'inventari MCM-17 com a jaciment. D'entre aquests fragments, hi ha 4 d'exposats a la sala del museu (MCM 259, 260, 261 i 262) de ceràmica feta a mà del període del bronze mig-final. L'altre objecte procedent de les coves de Mura exposat al museu és el motlle per a foneria número d'inventari MCM-263, que és una pedra de 8x6,3 cm. amb encaixos per a fondre 2 punxons o agulles.</p> | 08139-82 | Manresa | <p>El Museu de Manresa conserva un material en dipòsit procedent de Mura. La forma d'ingrés al museu és dubtosa, del que formen part des de l'any 1936. Probablement van ingressar amb un conjunt de materials arqueològics procedents del Centre Excursionista Montserrat, entitat que es va dedicar a recollir material en les excursions que realitzava a principis del segle XX. L'any 1936 es van unificar les col·leccions dels dos centres excursionistes de Manresa entrant a formar part aquest material dels fons del Museu Comarcal de Manresa. És probable que part del material fou recollit a la Cova de Mura, tot i que pot haver barrejat material d'altres cavitats de la zona.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Informació facilitada pels tècnics del Museu. | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 80805 | Estructura a la balma Guillotera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructura-a-la-balma-guillotera | Mig ensorrada | <p>Aquesta balma es troba just a sota de la casa de La Vila, al costat del torrent dels Codolosos. És una balma que forma una cornisa bastant accentuada i de forma semicircular. A l'interior hi ha les restes d'una estructura. Es tracta d'un recipient excavat al terra de la balma, de forma quadrangular, amb les parets amb arrebossat de fang. Al costat hi ha pedres disposades formant una muntanya. Té una profunditat màxima d'un metre i la base interior formant pendent.</p> | 08139-83 | Zona del Puig de la Balma | <p>Es desconeix la utilitat d'aquest forat. Es podria tractar de la cavitat deixada en fer extracció de fangs per utilitzar en l'obra de la casa propera, tot i que són especulacions no probades documentalment ni arqueològicament. També podria tractar-se d'un lloc de recollida d'aigües de la que cau per la cornisa de la balma. Cal assenyalar que aquesta balma no presenta parets de tancament com altres de la zona, i que es troba a prop del Puig de la Balma, una de les balmes obrades més antigues de la zona i de la Vila, una de les cases més antigues de Mura.</p> | 41.6954900,1.9658600 | 413947 | 4616484 | 08139 | Mura | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80805-foto-08139-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80805-foto-08139-83-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 80808 | Les Elíes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-elies-0 | <p>Auladell, J. (1950). La història i la llegenda de l'Abat Biure. Guia, año II, nº 24. Sant Cugat del Vallès. BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997.</p> | XIX | <p>Construcció de planta baixa i pis, amb una planta soterrani que aprofita el desnivell del terreny. El cos principal de la casa és de planta rectangular i coberta a doble vessant nova amb carener paral·lel a façana principal, de teula àrab recolzada sobre un ràfec d'una filada de teula. La façana principal, orientada a migdia, té estructura simètrica. El portal té brancals i llinda de pedra sorrenca vermellosa, amb la inscripció de 1828 FRANCISCO RUC i s'ha afegit una teuladeta per protegir-la. Les finestres tenen brancals, ampit i llinda de pedra sorrenca. Hi ha pedres originals, tant en les finestres de la planta pis com en el portal. El mur és de pedra vista amb junta enrasada. Per la banda nord, té un cos adossat de planta baixa, i per la banda de ponent hi ha una ampliació recent amb coberta plana i un gran finestral amb llinda de fusta. Pocs metres més avall, hi ha unes quadres de cavalls i un xalet, tot recent, sense interès arquitectònic.</p> | 08139-86 | Serra de les Garses | <p>La tradició oral explica que les terres de Les Elíes, les del Borrel i les del Carner (les dues últimes pertanyents al terme de Sant Llorenç Savall), foren parcel·lades i repartides per la justícia, per haver participat els antics propietaris en l'assassinat de l'Abat del monestir de Sant Cugat del Vallès, Arnau Ramon de Biure, l'any1350, durant la Missa del Gall, en no estar d'acord en fer donacions al monestir (Auladell, 1950). La masia ha estat rehabilitada recentment, tot i conservant l'estructura externa antiga. L'única dada que coneixem és la data 1828 que apareix a la llinda de la porta principal, fet que en fa pensar que no quedaria res de la possible antiga masia medieval i que aquesta construcció és de principis del segle XIX.</p> | 41.7139800,2.0157500 | 418122 | 4618489 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80808-foto-08139-86-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Camí que baixa a l'esquerre en el P.Q. 25.700 de la carretera B-124 de Castellar del Vallès a Monistrol de Calders. Està a uns 350 m. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 80809 | Coll d'Estenalles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-destenalles | XIX-XX | <p>Casa d'estructura rectangular amb planta baixa, pis i golfes sota teulada. La teulada és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a ponent, al peu de la carretera, tot i que actualment la porta principal es troba a tramuntana. Conserva les característiques de les construccions de tipus industrial de principis del segle XX, amb les parets de pedra, muntants i ampits de portes i finestres de pedra, amb la llinda en forma d'arc rebaixat i sobresortint respecte a la paret fetes de maó, cantoneres de tota la construcció de maó i amb una decoració consistent en una línia de maó sobresortint que marca la base de cada pis per l'exterior. En la rehabilitació per l´ús actual es va afegir un cos a la cara de migdia per albergar serveis, així com una zona de barbacoes i jardí, a més dels aparcaments que es troben a l'altra banda de la carretera. Davant la casa surt el camí que porta a la casa de La Mata, seu de les oficines del Parc Natural.</p> | 08139-87 | Coll d'Estenalles | <p>Aquesta caseta es va construir a finals del segle XIX per guardar les eines i donar aixpluc als peons caminers que treballaven en la construcció de la carretera de Terrassa a Navarcles, l'actual BV 1221. Durant molts anys va restar abandonada fins que l'any 1989 el Servei de Parcs de la Diputació de Barcelona la va restaurar i va instal·lar el servei d'informació del Parc així com una exposició permanent sobre el Parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Actualment disposa d'una recepció-informació, d'una sala d'audiovisuals-reunions, i d'una sala amb una exposició permanent.</p> | 41.6699100,1.9946800 | 416312 | 4613616 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80809-foto-08139-87-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 80813 | Masos de la Forèstega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masos-de-la-forestega | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997.</p> | Ruines | <p>Conjunt format per les restes de diferents masos que es troben a prop del torrent del roure del Parrac, a la carena del Muronell i a la carena dels Casalots. Els masos es trobaven en una zona àmplia a sota de la zona coneguda com la Sesta Ferèstega. Resten alguns murs baixos que actualment semblen feixes que estan essent absorbides pel bosc, cosa que fa que cada vegada sigui més difícil trobar les restes visibles.</p> | 08139-91 | Zona del Collet de la Sabatera | <p>Segons les dades documentals a la carena dels Casalots queden les restes dels masos Muronell, Moragues i Satria, que el 1540 eren propietat de Joan Mata de la Mata. Els masos Esmenella o Smanella i Forest o Forèstega es trobaven a la zona propera a la Sesta Ferèstega. En un document de 1540 s'esmenten els masos de Furest, Moragues, Moronell, Llacuna, Satria i Smanella. (spèculo de Sant LLorenç, AM). El mas Forest : l'any 1303, Ponç de Soler i Alemanda, sa muller (del castell de Pera), estableixen una terra a favor de Romeu de Forest i Pere de Mata, del castell de Mura. El 1540 Rafael Joan de Peguera signa carta de precari dels masos Furest, Moragues, Moronell, la Llacuna, Satria i Esmanella. En aquest moment molt probablement el mas es trobés en mal estat. El mas Moragues: Conegut com Mas Moragues o el Casalot de les Moragues. Es trobava a la carena coneguda com la Carena dels Casalots, degut a que hi havia hagut una casa de grans dimensions. Les ruïnes es troben entre la Bassota i el Roure del Parrac. Aquest casalot fou unit a la propietat de La Mata el segle XVI. Mas Muronell: Es trobava prop de la cova del Muronell, al punt més alt de la carena. Resten alguns murs de pedra. baixos. Documentat el 1540 quan Rafael Joan de Peguera signa carta de precari dels masos Furest, Moragues, Moronell, la Llacuna, Satria i Esmanella. Va ser adquirit per la casa de La Mata. Aquests masos probablement serien abandonats a finals del segle XVI, ja que no hi ha documentació posterior i l'estat de ruïna actual deixa constància de la seva temprana desaparició.</p> | 41.6771300,1.9885700 | 415813 | 4614423 | 08139 | Mura | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80813-foto-08139-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80813-foto-08139-91-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 80814 | Hostal de l'Arengada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-de-larengada-0 | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997.</p> | XIX | Ruines | <p>Les restes de l'antic Hostal de l'Arengada es troben al peu de la carretera de Matadepera a Talamanca BV-1221, a prop del PQ 21 i al costat esquerre en direcció a Talamanca, poc abans del trencall que porta a Mura. Per tant, queda entre mig de la carretera principal i la que porta a Mura. Es troba en un lloc en què el terreny fa desnivell, ja que la major part de l'edifici es trobava a l'esplanada que actualment ocupa la carretera. Resten part d'uns murs que formen angle recte, de pedra desbastada i amb una alçada aproximada de 1,5m. Destaca la presència d'una cisterna que es troba sota el nivell del terreny. És una cisterna de planta circular, coberta amb volta de canó de pedra i d'aproximadament dos metres de profunditat. Té una obertura quadrangular a la part superior, d'uns 80x80cm, que probablement era per on s'extreia l'aigua per ús de l'hostal. Aquesta aigua seria recollida de les canaleres de la teulada, probablement. Actualment, el forat està sense tapar i es pot veure bé part de l'interior de la cisterna.</p> | 08139-92 | Zona Les Escomes | <p>El 1805 Margarida Escursell ven un tros de terra en emfiteusi a la seva filla Rosa Puig i Escursell, que edificà l'Hostal de l'Arengada. Sembla que va actuar com a hostal en el que paraven els traginers que feien el camí cap a Manresa i el Berguedà, des de Barcelona. No va durar 100 anys d'existència, ja que quan es va construir la carretera de Terrassa a Navarcles ja no existia i aquesta es va construir aprofitant l'esplanada que ocupava part de l'Hostal. La història dels hostals està lligada al pas de camins importants, com aquest de Barcelona a Berga que passava abans per l'Hostal de la Barata; o el de Barcelona a Manresa que passava pels Hostalets del Daví i Sant Jaume de Vallhonesta. En aquest hostal feien parada els traginers que del Bages i del Berguedà portaven fruita i verdura a Barcelona.</p> | 41.7051500,1.9914700 | 416091 | 4617532 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80814-foto-08139-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80814-foto-08139-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 80815 | Monument funerari als caiguts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-funerari-als-caiguts | <p>BALLBÈ, M. (1981). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Volum 2.</p> | XX | Fa uns anys, aquest monument es va traslladar des de la carretera de Matadepera a Talamanca (emplaçament original) fins al cementiri de la població (emplaçament actual). L'any 2006 (moment en el qual es va fer el Mapa de Patrimoni Cultural) s'observava que havia estat vandalitzat i presentava lloses que se separaven de la base i pintades amb esprai vermell. Actualment ha estat remodelat i presenta un bon estat de conservació. | <p>Originalment aquest monument es trobava emplaçat a la Carretera de Matadepera a Talamanca, dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Fa uns anys va ser traslladat al cementiri de la població i va ser objecte també d'una remodelació que en va alterar l'aspecte.</p> <p>El monument original (podeu veure les fotografies de l'any 2006 a la fitxa) estava format per una estructura arquitectònica amb volum paral·lelepipèdic. En una plataforma rectangular de 10,15 x 7,03 m. voltada per un mur de contenció, s'alçava un volum prismàtic de 3,52x1,66x2,00 m. revestit de planxes de 4,5 cm. de gruix de pedra de Sant Vicenç buixardada, i aixecat de terra amb tres graons de formigó rosat. A la cara davantera del volum hi havia una creu grega de bronze sobre un fons de granit negre; al voltant s'hi observaven diferents inscripcions, a la part superior la data: 24-JULIO-1936; a l'esquerra, els noms: 'Francisco de P. Badia Tobella, Juaquin Barata Rocafort, José Mª Duran Torres i Agustin Prat Marcet', i a la dreta: ' Francisco Salvans Armengol, Juan Salvans Piera, Cayetano Vallès Pujals i Manuel Vallhonrat Comerma'; sota la creu: 'DIOS ES AMOR' i 'TARRASA MCMXL'. Als laterals, dos relleus signats i emmarcats en pedra: el de la dreta amb un angle portant una creu i una persona als peus implorant; el de l'esquerra, amb un home mort al terra i un àngel portant una corona de llorer. A la part del darrera, un quadre amb motllures i dues inscripcions. A la part superior en llatí: 'VISI SUNT OCULI INSIPIENTUM MORI ILLI AUTEM SUNT IN PACE'. A la part inferior, la traducció al castellà: 'CUANDO LOS VIERON CAER PARECIÓ A LOS INSENSATOS QUE MORIAN EN VERDAD. ESTAN EN LA PAZ' 'Sabiduria II'.</p> <p>Fa uns anys, amb la intervenció realitzada per al trasllat de la carretera al cementiri, el monument es va convertit en un plafó encastat a un mur que costa de tres parts. Una part central, en la qual <span><span>s'ha mantingut la creu de bronze, la llista de les persones difuntes i la data, i dos plafons, disposats a banda i banda, on s'han col·locat els dos laterals amb motius religiosos. </span></span></p> | 08139-93 | Ctra. B-1223 de Mura a Talamanca | <p>El monument va ser construït l'any 1940 per l'escultor F. Juventeny, en commemoració als caiguts durant l'inici de la Guerra Civil a la zona. La majoria dels morts que consten inscrits al monument eren veïns de cases de la zona.</p> <p>Aquest tipus de monuments commemoratius foren molt habituals en moltes poblacions d'Espanya durant la dècada del 1940, un cop finalitzada la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), com a homenatge a les víctimes.</p> <p>Fa uns anys es va remodelar i traslladar al cementiri de la població.</p> | 41.7019720,1.9765130 | 414842 | 4617193 | 1940 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80815-img20250813111055700hdrv2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80815-img20250813111105208hdr.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80815-img20250813111110212hdr.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80815-foto-08139-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80815-foto-08139-93-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-09-01 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Antigament el monument es trobava a la Carretera de Matadepera a Talamanca (carretera BV-1221 P.Q. 11.500), dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 80816 | Làpida funerària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapida-funeraria | XX | Es troba en un lateral de la carretera i en ser petita quasi tapada per la vegetació. | <p>Làpida probablement funerària que es troba a un costat de la carretera. Està feta en un bloc de pedra de Sant Vicenç amb una inscripció quasi il·legible en llatí ubicada en un quadrat polit a la part central. La inscripció diu aproximadament: MARD L BE NASCO ARCE MI TORMENTA ET FLAMMS VINCERE SOLA FITIS + POTUIT. VII-IX-MCMXXXVI.</p> | 08139-94 | Carretera de Matadepera a Talamanca | <p>Monument fet com a recordatori probablement d'un fet de principis de la Guerra Civil.</p> | 41.6532900,1.9805900 | 415118 | 4611784 | 1936 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 80817 | Gegantons de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegantons-de-mura | XXI | <p>Mura té dues figures populars de gegantons. Hi ha una figura masculina, en Joanot, i una femenina, la Tina, que tenen aspecte de nens, amb els braços llargs al costat del cos i vestits amb bata i camisa de màniga llarga a sota. Ella porta un cistell amb flors i ell té els braços doblegats. Les figures estan formades pel cap i l'estructura inferior de fusta per portar-los, d'aquesta manera es poden utilitzar com a gegants i com a nans, ja que tenen la boca oberta per tal que els portadors puguin mirar, si els porten com a nans.</p> | 08139-95 | Rectoria de Mura | <p>Les dues figures van ser realitzades en cartró pedra per la muratana Felisa Prat, així com els vestits de roba. Van ser batejats a Mura durant la Festa Major de l'any 2004.</p> | 41.6990100,1.9761400 | 414807 | 4616865 | 2003-04 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80817-foto-08139-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80817-foto-08139-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Felisa Prat | Informació oral de Felisa Prat. | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 80819 | Fons fotogràfic de l'Arxiu Gavín | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-larxiu-gavin-1 | <p>GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 16 El Bages. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.</p> | XX | <p>L'arxiu Gavin conserva un fons fotogràfic de les esglésies i capelles del terme de Mura, goigs i documentació vària publicada a diaris i revistes des de l'any 1984.</p> | 08139-97 | Valldoreix | <p>L'arxiu Gavin, propietat de Josep M. Gavin i format per aquest, està constituït per un important arxiu fotogràfic resultat de la recerca feta al llarg de més de 30 anys pels municipis de Catalunya i de la Franja per tal de documentar principalment les esglésies i capelles de cada municipi que formaven part de l'inventari d'esglésies va publicar en una important col·lecció que suposa una important font de consulta. També disposa d'un important recull de Goigs, així com un fons documentals consistent en recull de revistes i diaris sobre la temàtica de l'arxiu. Actualment l'arxiu està en procés de trasllat ja que ho porta al monestir de Sant Joan de les Avellanes (Balaguer).</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 80820 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-mura | <p>RUEDA BUENO, A (2006). Memòria. Arxiu Municipal de Mura. Oficina de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona.</p> | XIX-XX | <p>L'Arxiu Municipal de Mura conserva fons documental de tipus municipal i judicial del municipi de Mura. El quadre de classificació distribueix la documentació en els apartats següents: administració general, hisenda, proveïments, beneficència i assistència social, sanitat, obres i urbanisme, seguretat pública, serveis militars, població, eleccions, ensenyament, cultura, serveis agropecuaris i medi ambient. Els documents més antics són l'Amillarament de 1861, i el llibre d'actes d'arqueig de 1881.</p> | 08139-98 | Nucli de Mura | <p>L'Arxiu es conservava a l'edifici de l'Ajuntament Vell (c/ Verge de Montserrat, 4) fins que l'any 2006 va ser traslladat a l'actual emplaçament de l'Ajuntament després de la intervenció efectuada consistent en el desenvolupament de la primera fase del programa de suport al patrimoni documental municipal fruit del conveni entre l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona. Amb la tasca portada a terme per l'arxivera Agnès Rueda Bueno de novembre de 2005 a març de 2006 per encàrrec de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, es va fer la classificació dels fons d'arxiu així com l'ordenació del fons en caixes i el trasllat al nou emplaçament. Resta pendent una segona fase de manteniment del Servei d'Arxiu. Actualment l'Arxiu es troba en una sala contigua a l'Ajuntament, disposat en 451 caixes de cartró en prestatgeries metàl·liques ocupant 55m lineals. D'aquesta manera, amb l'organització del fons municipal aquest s'ha normalitzat.</p> | 41.7007500,1.9769800 | 414880 | 4617057 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 80821 | Fons documental de l'Arxiu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-episcopal-de-vic-8 | <p>www.abev.net</p> | XIV-XX | <p>El fons està format per la documentació procedent de la rectoria de Mura consistent en l'arxiu parroquial de 1393 a 1996 en total 148 unitats documentals (pergamí i paper; volums i lligalls). Hi ha documentació d'administració general del terme, de 1777 a 1861, aniversaris i celebracions de 1703 a 1893, Administració de l'Obra 1606-1924. Llibres parroquials: Baptismes 1599-1920, Confirmacions 1666-1867, Matrimonis 1578-1926, Defuncions 1585-1961. Manuals notarials, 1550-1734. Capítols matrimonials, 1556-1726. Testaments, 1571-1959. Diferents llevadors i censos entre els que destaca el 'Llevador de las rendas dels aniversaris y missas fundadas en la parroquial iglésia de Sant Martí de Mura', copiat dels llevadors antics, 1628-1646. Cens del bisbe Artalejo de 1782. Llibres de confraries: de Sant Martí, 1636-1758; dels Sants Màrtirs, 1682-1752; Bací del Santíssim Sagrament 1740-1874; del Roser, 1695-1753. Entre la documentació destaca la Consueta de Mura de Mn. Oller de 1592. Es tracta d'un extens cens amb anotació del compliment pasqual, l'edat, i si han rebut confirmació. Hi ha una segona còpia de la consueta que té a continuació addicions posteriors (1633, 1674), i inclou un 'Memorial de las obras y millores fetes en la rectoria de Mura per mi Gabriel Pont, rector de dita parròquia' (1632); la relació de les relíquies de la parròquia (1682), i anotacions relacionades amb les relíquies. Documentació de Santa Creu de Palou: llibre d'acords i obligacions entre el rector de Mura i els pagesos de Santa Creu de Palou, 1600-1700 (semblant a una consueta). Baptismes, 1885-1920. Inventaris de Santa Creu Palou, 1920, 1926. Llibre d'administració de Santa Creu de Palou, sufragània de Sant Martí de Mura, 1683-1727. A part hi ha la documentació de l'arxiu de la mensa episcopal (1614-1805), així com les Visites pastorals: 1331, 1575, 1576, 1592, 1604, 1605, 1627, 1666, 1686.</p> | 08139-99 | Vic | <p>Bona part del fons entrà a l'arxiu en una data imprecisa a finals del 1970 o principis dels 1980, recollida de la parròquia per Mn. Gros. Aquesta part fou classificada a principis dels 1980. La resta de documentació fou dipositada a l'ABEV l'11 de maig de 2004 a través de Dani Font, en haver-se de buidar la rectoria de Mura. En aquesta segona part hi havia la major part dels sagramentals. El tractament d'aquesta part ingressada posteriorment obligà a revisar també la part ja dipositada amb anterioritat i que no pogué ser tractada ni revisada en el Projecte de Reorganització i Informatització 1998-2003. Es va portar a terme una renumeració d'algunes de les unitats per a integrar-hi la documentació ingressada el maig de 2004.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 80822 | Casa els Caus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-els-caus | XVIII-XIX | <p>Casa de poble situada darrera l'absis de l'església, que presenta una estructura basilical de masia. Es troba entre el carrer del Sol i la riera de Nespres. De planta baixa, dos pisos i golfes sota teulada, teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a ponent. La casa aprofita el desnivell del terreny i té dues cases adossades a la banda de tramuntana, que actualment formen part del conjunt; una d'elles és la rectoria. L'accés principal a la casa es realitza pel carrer del Sol, a través d'un edifici adossat al costat de la rectoria. La major part de les llindes exteriors són de fusta, fruit d'una rehabilitació recent. La façana que s'obre a migdia, a la riera, presenta una eixida central amb cinc arcs suportats en pilars que són de factura bastant moderna, probablement d'una reforma a inicis del segle XX. L'interior conserva alguns elements de la casa antiga, com és la configuració central de la sala i la cuina amb el foc a terra. Quasi tot l'edifici s'ha habilitat com a casa de colònies de la Fundació Pere Tarrés, des de l'any 1981; disposa de sales de reunions, dormitoris, sala d'actes i piscina.</p> | 08139-100 | Nucli urbà | <p>Aquesta forma part del conjunt de cases que es van construir al voltant de l'església de Sant Martí, formant una sagrera al meandre de la riera de Nespres o Nèspola, a la vall, probablement amb un inici d'ocupació al segle XI. Al segle XVI hi havia 21 cases a la sagrera que configuraven el nucli a l'entorn de l'església. Probablement aquesta casa es construís al segle XVII, com indica la data de la llinda, o poc abans, coincidint amb el moment de trasllat de la rectoria. El topònim de Els Caus prové de la balma que es troba propera a la zona dels horts del Rector, on hi havia l'antiga rectoria; probablement alguna persona amb relació amb l'habitatge de la balma es traslladés a la sagrera o bé aquesta casa ja faria les funcions de rectoria; tot i aquest trasllat, sembla que el topònim de Els Caus el prengué en època moderna o bastant recent. L'any 1977, fruit de les obres que es van fer a l'església, es va suprimir un pas que comunicava l'església i la rectoria que tapava l'absis romànic en part. L'any 1982, en la segona restauració s'enderroca la sagristia que també tapava l'absis, quedant un espai obert entre l'església i Els Caus. Per tant, la façana que veiem actualment darrera l'església no era la principal de la casa ja que quedava tapada.</p> | 41.6990600,1.9760100 | 414797 | 4616871 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80822-foto-08139-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80822-foto-08139-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80822-foto-08139-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 80823 | Bassa del cànem del Puig de la Balma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-canem-del-puig-de-la-balma | Està mig enrunada | <p>Bassa en desús que s'utilitzava per deixar el cànem en maceració amb aigua. Després es treia de la bassa i es posava a assecar, seguidament es trencava la fibra amb ajuda d'una gramadora per després pentinar les fibres per treure les impureses. El cànem era la fibra més utilitzada, a més de la llana, per fer teixits, principalment els més fins com els llençols o roba interior.</p> | 08139-101 | Puig de la Balma | <p>Restes de l'antiga bassa del cànem de la casa. Es troba al costat del camí, aprofitant el desnivell natural del terreny i amb unes parets de pedra que formen una estructura rectangular d'uns cinc metres de llargària. La bassa s'omplia d'aigua procedent de la font del Puig. Actualment es troba en mal estat i plena de vegetació, restant sols algunes parets dempeus. A la consueta de Mura de 1592 (ABEV) es fa esment del delme de cànem que es pagava cada any a la parròquia.</p> | 41.6884000,1.9629800 | 413698 | 4615700 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 80830 | Alzina de la Creueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-creueta | <p>FERRANDO I ROIG, A. (1993). El mas Puig de la Balma. Mura. Col·lecció Cavall Bernat, 23. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. AAVV. Camins i fonts de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Guies de Descoberta, 1. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Diputació de Barcelona. 1989.</p> | <p>Soca d'alzina que té una creu tallada. Es troba situada al coll de la Creueta, prop del Puig de la Balma. Es tracta d'una alzina d'envergadura normal, no excessivament gross, però que té interès pelfet de tenir gravada una creu al seu tronc. Segons ens han explicat, quan s'ha donat el casa que l'alzina es mor, es grava la creu en altra alzina de la vora.</p> | 08139-108 | Coll de la Creueta | <p>La llegenda popular explica que la creu tallada a la soca commemora el fet que una dona morí estimbada en el cingle de Roca Picarda. El coll de la Creueta separa les carenes de Roca Picarda i de la coma d'en Bou, on hi ha l'encreuament entre el camí Ral de Barcelona a Manresa que passa per Rocafort i el camí de Mura a Santa Creu de Palou.</p> | 41.6915900,1.9527400 | 412850 | 4616065 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2021-05-26 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml