Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 92803 | Antiga canalització d'aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-canalitzacio-daigua | XX | <p>Túnel d'una antiga canalització d'aigua sota un camp de conreu abandonat, que permetia canalitzar el torrent del Sot dels Oms. És un túnel construït en pedra seca formant una volta recolzada sobre els murs laterals, amb una longitud de 25 metres, 1,5m d'alçada i 1,5 metres d'amplada. La boca de sortida presenta algunes mancances de pedres.</p> | 08139-218 | Torrent del Sot dels Oms | <p>Aquest túnel es devia construir a mitjans del segle XX per facilitar el desguàs del torrent salvant un desnivell i permetre utilitzar el camp superior per conrear. </p> | 41.6988800,1.9878900 | 415785 | 4616839 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/92803-img20210123163457.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/92803-img20210123163506.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 90876 | Fita de terme entre Mura i Sant Llorenç Savall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-entre-mura-i-sant-llorenc-savall | <p>http://trailsantllorenc.blogspot.com/2012/09/el-cim-perdut-de-la-carena-del-pages.html#.YcmbYMnMKCo</p> <p> </p> | XX | <p>Fita de terme entre els termes municipals de Mura i Sant Llorenç Savall. Es troba a la carena del Cim del Pagès.</p> | 08139-217 | 41.6654600,2.0117300 | 417726 | 4613105 | 08139 | Mura | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Administratiu | 2023-01-30 00:00:00 | Cortés Elía, María del Agua | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 83134 | La Fonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fonda-2 | XVIII-XIX | <p><span><span><span>Edifici de planta baixa i dos pisos, amb coberta a doble vessant de teula àrab amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a sol ixent. Es troba al costat de la riera de Nespres, al meandre, i davant de la plaça de l'església. </span></span></span></p> | 08139-216 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'edifici que es coneix com la Fonda va ser construït al segle XVIII, </span>tot i que ha estat modificada posteriorment.<span>En aquesta època era una casa de pagès que tenia animals a la planta baixa i habitatge al pis. A inicis del segle XX (el 1905) es va instal·lar la família Cortés que eren masovers del Puig de la Balma. Posteriorment s'hi va instal·lar el fuster Feliu Puig, després hi van viure l'Amadeu Piqué de cal Batista, el Valentí Sellarés i finalment el Manel Sellarés i l'Esperança Gibert fins l'any 1974. Aquests darrers van instal·lar una fonda amb habitacions i restaurant, eren coneguts com el Manel i l'Esperança de la Fonda. L'any 1974 la Fonda la va agafar la família de cal Carné, amb la Roseta al davant i l'Esteve i l'Andreu, però únicament com a restaurant, fins a l'any 1984 que ho varen deixar i va passar a ser una altra vegada habitatge familiar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta casa correspon a l'etapa d'ampliació del nucli de Mura durant el segle XVIII, coincidint amb la important expansió de la vinya. El nucli antic, que es va configurar a l'edat mitjana, amb 32 famílies el 1365, 20 cases el 1592. El segle XVII augmentà arribant a 49 cases juntes, el 1782 tenia 103 habitants i el 1860 hi havia 126 al poble i 12 al raval, riera avall. Aquesta agrupació de cases ja existia els primers segles medievals, amb modificacions a diferents èpoques i amb la més important probablement després dels terratrèmols del segle XV. Possiblement l'edifici actual de la Fonda ocupés una antiga edificació originada a l'edat mitjana i molt transformada al llarg dels segles.</span></span></span></p> | 41.6988116,1.9755654 | 414760 | 4616843 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/83134-img-20201001-wa0019.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/83134-img-20201001-wa0018.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 83133 | Antigues escoles de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-de-mura | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici de planta rectangular, cobert amb teulada de doble vessant, amb murs exteriors de pedra. Tot i que no presenta elements d'interès remarcable, l'estructura recorda un edifici industrial.</span></span></span></span></p> | 08139-215 | <p><span><span>Aquest edifici va ser construït per la Mancomunitat de Catalunya essent president Alfons Sala i Argemí, entre 1923 i 1925, quan es va suprimir definitivament aquest organisme. <span><span lang='CA'>Fins a finals dels anys 1960 aquí es trobava l'escola </span><span lang='CA'>de Primària, </span><span lang='CA'>després de molt temps d'abandonament i deteriorament, s’en va fer càrrec la Diputació de Barcelona i el va Restaurar i es va inaugurar el 1997. Des de llavors va ser utilitzat per </span>l’ús com a Centre d’Informació de Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i posteriorment va albergar el Consorci per la Promoció Turística de les Valls del Montcau. Llavors actuava com a centre <span lang='CA'>d'informació turística i s'hi feien exposicions del poble de Mura i del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. </span>L’any 2005 es va tornar a instal·lar la nova Escola Vall de Néspola.</span></span></span></p> | 41.7012669,1.9747557 | 414696 | 4617117 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/83133-interior-escoles-mura3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/83133-img9417.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic/Cultural | 2020-10-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 83132 | Antic Ajuntament. Entitat Recull Històric de Mura. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament-entitat-recull-historic-de-mura | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Edifici de planta baixa i dos pisos que s'obre a dos carrers. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08139-214 | Carrer Verge de Montserrat | <p><span><span><span>Actualment l'edifici alberga el local social de l'entitat <span lang='CA'><span><span><span><span>Recull Històric de Mura, que ho té cedit per l'</span></span></span></span></span>Ajuntament mitjançant un conveni d'ús. <span lang='CA'><span><span><span><span>El primer i segon pis alberguen diversos espais que gestiona l'entitat, on hi ha </span></span></span></span></span>una sala d'exposicions, un espai d'arxiu i sales de treball. Es conserven diferents col·leccions: l'arxiu del dissolt Consorci de les Valls del Montcau, un arxiu propi format per documents i fotografies, objectes diversos i altre tipus de material procedent de Mura. També gestionen diverses activitats per potenciar la recerca i difusió del patrimoni de Mura. </span></span></span></p> | 41.6993644,1.9759030 | 414788 | 4616904 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | L’ Associació Recull Històric de Mura està formada per diversos habitants del municipi interessats en la història i el patrimoni de Mura. Es va constituir com a Associació amb Acta Fundacional com a Associació sense ànim de lucre, amb els seus objectius establerts pels estatuts aprovats el 27/02/2016. Els objectius de l'entitat són: Conservar la identitat, la memòria, les tradicions, la història del poble de Mura. Per aconseguir aquestes finalitats, es determina que es desenvoluparan les activitats següents: Recopilació de material (documents, fotografies, cinema, etc.). Investigació de fets històrics, tradicions, records, etc. Entrevistes a persones representatives i/o que ens puguin aportar detalls de la nostra història relativament recent. Consulta i/o demanda de documentació de bens culturals, als estaments existents tals com el Bisbat de Vic, el Museu d’Història del Bages, el propi Ajuntament, etc. Potenciació dels bens culturals, patrimonials i també turístics que hi ha al nostre entorn, tals com: Tines, les Coves, Masies, terrenys, fonts, cases del poble, inventariant-los i enriquint al màxim la informació de què es disposa actualment. | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 83130 | Tina de ca l'Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-ca-lagusti | XIX | La tina no està en ús | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al nucli antic de Mura hi ha un important nombre de tines que es troben al costat de les cases, com aquesta del carrer del Sol, que es troba dins d'un cobert de planta semicircular adossat a la paret de la casa i cobert amb teulada a un vessant, la tina és circular i folrada amb cairons ceràmics. Per accedir a l'interior hi ha tres graons de molta alçada que permeten salvar el desnivell. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08139-213 | Carrer Sol, 5 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Ca l'Agustí es troba a un dels carrers que van ampliar la sagrera medieval. Aquesta agrupació de cases corresponen a finals del segle XVII, a l'època d'apogeu de la vinya i d'increment de població al nucli. El nucli urbà es formaria al voltant de l'església de Sant Martí, formant una sagrera, en la que l'any 1365 vivien 32 famílies. Degut a la pesta negra s'abandonaren molts conreus i cases i posteriorment, la guerra del Francès va contribuir també a la disminució del poblament que el 1553 era de 16 cases i al 1592 de 20 cases. El segle XVII augmentà arribant a 49 cases juntes, el 1782 tenia 103 habitants i el 1860 hi havia 126 al poble i 12 al raval, riera avall.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El cultiu de la vinya és documentat a Mura des de l'any 1024, en un document de donació de cases i vinyes al terme de Nèspola fet per Guifré Amat al monestir de Sant Llorenç (Spèculo de Sant Llorenc, AM). La documentació que fa referència a vinyes és molt extensa, mantenint-se aquest cultiu molt actiu fins al segle XVIII en que foren abandonades moltes feixes i que es va accentuar a finals del XIX amb la fil·loxera, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca per formar feixes, presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes; o bé es construïa una estructura elevada que permetés obtenir alçada. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII, ja que d'aquesta manera s'impermeabilitzava ( BALLBÉ, 1993). L'apogeu de la vinya al segle XVIII obliga a construir més tines a l'exterior de les cases, probablement utilitzades per parcers, mentre que les interiors de les cases eren dels amos. És molt freqüent trobar cases al nucli que encara conserven les tines, tot i que tendeixen a desaparèixer degut a la manca d'ús.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6993200,1.9767000 | 414854 | 4616899 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80934 | Tina riera de Matarodona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-riera-de-matarodona | <p>AA.VV. (2005). Tines a les Valls del Montcau. Consorci Turístic de les Valls del Montcau. Farell Ed. BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages.</p> | XIX | <p>Tina amb dues barraques. La tina és de planta circular folrada amb cairons ceràmic per la cara interior, però amb estructura externa quadrangular de 4,2m de costat, construïda amb paredat la part inferior i en pedra seca la superior, però no conserva la teulada. La boixa s'obre a una barraca adossada a la tina que no conserva la teulada i que està molt tapada de vegetació, i en la que s'ha acumulat sediment a l'interior fent pujar el nivell originari, tapant en part la boixa i reduint l'alçada de la porta. La segona barraca té una estructura que la fa l'element més interessant del conjunt, feta en pedra seca, de planta circular i amb teulada feta de falsa cúpula amb lloses de pedra; a l'interior hi ha dues fornícules i una llar de foc petita. Davant hi ha un recinte descobert.</p> | 08139-212 | Matarodona | <p>El cultiu de la vinya és documentat a Mura des de l'any 1024, en un document de donació de cases i vinyes al terme de Nèspola fet per Guifré Amat al monestir de Sant Llorenç (Spèculo de Sant LLorenc, AM). La documentació que fa referència a vinyes és molt extensa, mantenint-se aquest cultiu molt actiu fins al segle XVIII en que foren abandonades moltes feixes i que es va accentuar a finals del XIX amb la fil·loxera, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca per formar feixes, presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes; o bé es construïa una estructura elevada que permetés obtenir alçada. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII, ja que d'aquesta manera s'impermeabilitzava (BALLBÉ, 1993). L'apogeu de la vinya al segle XVIII obliga a construir més tines a l'exterior de les cases, probablement utilitzades per parcers, mentre que les interiors de les cases eren dels amos.</p> | 41.6675100,1.9277400 | 410737 | 4613417 | 08139 | Mura | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80934-dsc02386-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80934-dsc02389-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80934-dsc02379-c.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La informació d'aquesta tina s'ha obtingut del blog d'Eloi Font: Torcularium. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80933 | Tina de les Ginestes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-les-ginestes | <p>AA.VV. (2005). Tines a les Valls del Montcau. Consorci Turístic de les Valls del Montcau. Farell Ed. BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages.</p> | XIX | <p>És una tina de planta circular que no conserva la teulada, però de la que resta una biga que feia funcions de llinda de la porta. El cup conserva els rajols ceràmics interiors i amida de 2,9m de diàmetre i 3m de fondària. La boixa, que queda oberta al camí ja que la barraca on s'obria està enderrocada, està emmarcada per lloses i pedres que formen una caseta que abans era tancada amb una portella. El forat de la boixa està fet en una pedra que té un relleu a un lateral. Els murs de la tina són de paredat unit amb morter, tot i que les filades superiors on descansava la coberta eren de pedra seca. Al costat d ela tina hi havia una barraca que es troba totalment enderrocada</p> | 08139-211 | Matarodona | <p>El cultiu de la vinya és documentat a Mura des de l'any 1024, en un document de donació de cases i vinyes al terme de Nèspola fet per Guifré Amat al monestir de Sant Llorenç (Spèculo de Sant LLorenc, AM). La documentació que fa referència a vinyes és molt extensa, mantenint-se aquest cultiu molt actiu fins al segle XVIII en que foren abandonades moltes feixes i que es va accentuar a finals del XIX amb la fil·loxera, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca per formar feixes, presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes; o bé es construïa una estructura elevada que permetés obtenir alçada. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII, ja que d'aquesta manera s'impermeabilitzava (BALLBÉ, 1993). L'apogeu de la vinya al segle XVIII obliga a construir més tines a l'exterior de les cases, probablement utilitzades per parcers, mentre que les interiors de les cases eren dels amos.</p> | 41.6671700,1.9304500 | 410962 | 4613376 | 08139 | Mura | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80933-dsc02397-c1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80933-dsc02394-c0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80933-dsc02404-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80933-dsc02405-c.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80932 | Barraca de vinya del pont de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-pont-de-mura | <p>SOLER, J.M. ( 1988). La tècnica de pedra seca. La construcció popular. Dovella, nº 29. Manresa. BERRAL, A. (2001). Construccions rurals a la conca del riu Llobregat. XLIV. Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Sant Vicenç de Castellet. Centre d' Estudis del Bages. Pp. 103-109. BALLBÉ, M. (1993). Les tines del mig de les vinyes a la comarca del Bages. Col. 'Quaderns'. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.</p> | XIX-XX | <p>Barraca exempta de planta circular coberta amb falsa cúpula. Està construïda amb blocs de pedra de diferents mides disposades ordenadament. La cúpula està feta pel sistema d'aproximació de filades, en què cada filada es projecta una mica més endins del recinte que la filada anterior, que es pot observar a l'interior, encara conserva la capa protectora de terra sobre la que creix herba. Té una única porta allindada. És una barraca del tipus circular, representativa d'aquesta tipologia.</p> | 08139-210 | Camí de Mura a Rocafort | <p>El cultiu de la vinya és documentat a Mura des de l'any 1024, en un document de donació de cases i vinyes al terme de Nèspola fet per Guifré Amat al monestir de Sant Llorenç (Spèculo de Sant LLorenc, AM). La documentació que fa referència a vinyes és molt extensa, mantenint-se aquest cultiu molt actiu fins al segle XVIII en que foren abandonades moltes feixes i que es va accentuar a finals del XIX amb la fil·loxera, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca per formar feixes, presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. Les barraques de vinya són un element lligat a les feixes de conreu. Els pendents de les vessants de les muntanyes es van convertir en camps de conreu de les vinyes, amb parets de pedra que impedien l'erosió del camp. Cada vinya tenia la seva barraca. La finalitat de les barraques era disposar d'un lloc per guardar les eines, alguns estris de cuina i el càntir d'aigua, i on els pagesos s'aixoplugaven de la pluja, feien la migdiada i a vegades dormien, i en alguns casos també disposaven d'una barraca per la protecció del ruc. Les barraques són de dimensions generalment petites, amb una alçada exterior que no supera els 3 metres i uns 2,60m interiors de mitjana. Generalment son cobertes amb volta i les portes són allindades. Cronològicament es tendeix a datar-les entre el segle XVIII i la segona meitat del segle XIX. La tècnica de la pedra seca es remunta a la prehistòria i és molt freqüent a tota la conca mediterrània. Es caracteritza per l'ús de la pedra sense morter per a fer diferents tipus de construccions. Generalment la pedra és utilitzada sense treballar i solen ser peces més aviat planes. La pedra tan sols es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com una llinda o una cantonera. A la zona del Bages la pedra seca va lligada al món rural i a activitats productives relacionades amb la vinya. S'utilitza per a petites construccions temporals, com les barraques de vinya, aixoplucs, margeres. La tècnica no era fàcil i era freqüent que la fessin grups de persones especialitzades en aquestes construccions que es desplaçaven als llocs on era necessari construir o refer algun element. L'abandonament de l'ús està provocant la seva degradació i desaparició.</p> | 41.7084600,1.9550500 | 413065 | 4617935 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80932-foto-08139-210-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80931 | Avenc de les Ermínies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-les-erminies | <p>Rosaura, J. (1974). Circular nº 155 del Centre Excursionista de Terrassa, juliol de 1974, p. 418-420. Catálogo espeleológico de la província de Barcelona, 1974, del Grupo de Exploraciones Subterráneas del Club Montañés Barcelonés i la Diputación Provincial de Barcelona.</p> | <p>L'avenc es troba a un quilòmetre a l'oest de la Roca Picarda seguint un corriol que surt del camí Ral i senyalitzat amb pedres trobem l'avenc. Té 18m de profunditat i acaba en una gran sala. No hi ha formacions d'estalactites i estalacmites ja que és molt sec el seu interior.</p> | 08139-209 | Zona Puget | <p>La cavitat es va formar en bancs d conglomerats de Sant Llorenç, format-se en l'era Terciària. La primera exploració de la que es té notícia es va fer el desembre de 1920 per part de membres del Centre Excursionista de Terrassa.</p> | 41.6994900,1.9682400 | 414151 | 4616926 | 08139 | Mura | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80930 | Avenc del Llest | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-llest | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997. Catálogo espeleológico de la província de Barcelona, 1974, del Grupo de Exploraciones Subterráneas del Club Montañés Barcelonés i la Diputación Provincial de Barcelona.</p> | <p>Proper a la font dels Traginers, termenejant amb el coll de Boix i el torrent de Coma d'en Vila. A l'interior hi ha formacions calcàries de gran bellesa i ben conservades.</p> | 08139-208 | Zona La Mata | <p>Uns excursionistes van fer una descoberta casual en caure a dins el gos que portaven . El nom d'avenc del Llest correspon al nom del gos.</p> | 41.6626700,1.9777600 | 414894 | 4612829 | 08139 | Mura | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80929 | Barraca de la Riera 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-riera-2 | <p>SOLER, J.M. ( 1988). La tècnica de pedra seca. La construcció popular. Dovella, nº 29. Manresa. BERRAL, A. (2001). Construccions rurals a la conca del riu Llobregat. XLIV. Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Sant Vicenç de Castellet. Centre d' Estudis del Bages. Pp. 103-109. BALLBÉ, M. (1993). Les tines del mig de les vinyes a la comarca del Bages. Col. 'Quaderns'. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.</p> | XVIII-XIX | <p>Barraca exempta de planta circular coberta amb falsa cúpula. Està construïda amb blocs de pedra de diferents mides disposades ordenadament. La cúpula està feta pel sistema d'aproximació de filades, en què cada filada es projecta una mica més endins del recinte que la filada anterior, que es pot observar a l'interior, encara conserva la capa protectora de terra sobre la que creix herba. Té una única porta allindada. Es troba als camps disposat en feixes al costat de la riera de Nespres, en una zona en la que trobem diferents barraques. És una barraca del tipus circular petit i representativa d'aquesta tipologia.</p> | 08139-207 | Riera de Nespres | <p>El cultiu de la vinya és documentat a Mura des de l'any 1024, en un document de donació de cases i vinyes al terme de Nèspola fet per Guifré Amat al monestir de Sant Llorenç (Spèculo de Sant LLorenc, AM). La documentació que fa referència a vinyes és molt extensa, mantenint-se aquest cultiu molt actiu fins al segle XVIII en que foren abandonades moltes feixes i que es va accentuar a finals del XIX amb la fil·loxera, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca per formar feixes, presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. Les barraques de vinya són un element lligat a les feixes de conreu. Els pendents de les vessants de les muntanyes es van convertir en camps de conreu de les vinyes, amb parets de pedra que impedien l'erosió del camp. Cada vinya tenia la seva barraca. La finalitat de les barraques era disposar d'un lloc per guardar les eines, alguns estris de cuina i el càntir d'aigua, i on els pagesos s'aixoplugaven de la pluja, feien la migdiada i a vegades dormien, i en alguns casos també disposaven d'una barraca per la protecció del ruc. Les barraques són de dimensions generalment petites, amb una alçada exterior que no supera els 3 metres i uns 2,60m interiors de mitjana. Generalment son cobertes amb volta i les portes són allindades. Cronològicament es tendeix a datar-les entre el segle XVIII i la segona meitat del segle XIX. La tècnica de la pedra seca es remunta a la prehistòria i és molt freqüent a tota la conca mediterrània. Es caracteritza per l'ús de la pedra sense morter per a fer diferents tipus de construccions. Generalment la pedra és utilitzada sense treballar i solen ser peces més aviat planes. La pedra tan sols es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com una llinda o una cantonera. A la zona del Bages la pedra seca va lligada al món rural i a activitats productives relacionades amb la vinya. S'utilitza per a petites construccions temporals, com les barraques de vinya, aixoplucs, margeres. La tècnica no era fàcil i era freqüent que la fessin grups de persones especialitzades en aquestes construccions que es desplaçaven als llocs on era necessari construir o refer algun element. L'abandonament de l'ús està provocant la seva degradació i desaparició.</p> | 41.7012100,1.9611600 | 413564 | 4617124 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80929-foto-08139-207-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80928 | Barraca de la Riera 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-riera-1 | <p>SOLER, J.M. ( 1988). La tècnica de pedra seca. La construcció popular. Dovella, nº 29. Manresa. BERRAL, A. (2001). Construccions rurals a la conca del riu Llobregat. XLIV. Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Sant Vicenç de Castellet. Centre d' Estudis del Bages. Pp. 103-109. BALLBÉ, M. (1993). Les tines del mig de les vinyes a la comarca del Bages. Col. 'Quaderns'. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.</p> | XVIII-XIX | <p>Barraca exempta de planta circular coberta amb falsa cúpula. Està construïda amb blocs de pedra de diferents mides disposades ordenadament. La cúpula està feta pel sistema d'aproximació de filades, en què cada filada es projecta una mica més endins del recinte que la filada anterior, que es pot observar a l'interior, encara conserva la capa protectora de terra sobre la que creix herba. Té una única porta allindada. Es troba als camps disposat en feixes al costat de la riera de Nespres, en una zona en la que trobem diferents barraques. És una barraca del tipus circular i representativa d'aquesta tipologia.</p> | 08139-206 | Riera de Nespres | <p>El cultiu de la vinya és documentat a Mura des de l'any 1024, en un document de donació de cases i vinyes al terme de Nèspola fet per Guifré Amat al monestir de Sant Llorenç (Spèculo de Sant LLorenc, AM). La documentació que fa referència a vinyes és molt extensa, mantenint-se aquest cultiu molt actiu fins al segle XVIII en que foren abandonades moltes feixes i que es va accentuar a finals del XIX amb la fil·loxera, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca per formar feixes, presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. Les barraques de vinya són un element lligat a les feixes de conreu. Els pendents de les vessants de les muntanyes es van convertir en camps de conreu de les vinyes, amb parets de pedra que impedien l'erosió del camp. Cada vinya tenia la seva barraca. La finalitat de les barraques era disposar d'un lloc per guardar les eines, alguns estris de cuina i el càntir d'aigua, i on els pagesos s'aixoplugaven de la pluja, feien la migdiada i a vegades dormien, i en alguns casos també disposaven d'una barraca per la protecció del ruc. Les barraques són de dimensions generalment petites, amb una alçada exterior que no supera els 3 metres i uns 2,60m interiors de mitjana. Generalment son cobertes amb volta i les portes són allindades. Cronològicament es tendeix a datar-les entre el segle XVIII i la segona meitat del segle XIX. La tècnica de la pedra seca es remunta a la prehistòria i és molt freqüent a tota la conca mediterrània. Es caracteritza per l'ús de la pedra sense morter per a fer diferents tipus de construccions. Generalment la pedra és utilitzada sense treballar i solen ser peces més aviat planes. La pedra tan sols es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com una llinda o una cantonera. A la zona del Bages la pedra seca va lligada al món rural i a activitats productives relacionades amb la vinya. S'utilitza per a petites construccions temporals, com les barraques de vinya, aixoplucs, margeres. La tècnica no era fàcil i era freqüent que la fessin grups de persones especialitzades en aquestes construccions que es desplaçaven als llocs on era necessari construir o refer algun element. L'abandonament de l'ús està provocant la seva degradació i desaparició.</p> | 41.7056100,1.9580600 | 413312 | 4617616 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80928-foto-08139-206-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80927 | Barraca de Santlleïr | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-santlleir | <p>SOLER, J.M. ( 1988). La tècnica de pedra seca. La construcció popular. Dovella, nº 29. Manresa. BERRAL, A. (2001). Construccions rurals a la conca del riu Llobregat. XLIV. Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Sant Vicenç de Castellet. Centre d' Estudis del Bages. Pp. 103-109. BALLBÉ, M. (1993). Les tines del mig de les vinyes a la comarca del Bages. Col. 'Quaderns'. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.</p> | XVIII-XIX | <p>Barraca exempta de planta circular coberta amb falsa cúpula. Està construïda amb blocs de pedra ben escairada disposada ordenadament. La cúpula està feta pel sistema d'aproximació de filades, en què cada filada es projecta una mica més endins del recinte que la filada anterior, que es pot observar a l'interior, i ha perdut la capa protectora de terra exterior. Té una única porta allindada. Es troba als camps abans d'arribar a la casa Santlleïr. És una barraca del tipus circular gran i representativa d'aquesta tipologia.</p> | 08139-205 | Santlleïr | <p>El cultiu de la vinya és documentat a Mura des de l'any 1024, en un document de donació de cases i vinyes al terme de Nèspola fet per Guifré Amat al monestir de Sant Llorenç (Spèculo de Sant LLorenc, AM). La documentació que fa referència a vinyes és molt extensa, mantenint-se aquest cultiu molt actiu fins al segle XVIII en que foren abandonades moltes feixes i que es va accentuar a finals del XIX amb la fil·loxera, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca per formar feixes, presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. Les barraques de vinya són un element lligat a les feixes de conreu. Els pendents de les vessants de les muntanyes es van convertir en camps de conreu de les vinyes, amb parets de pedra que impedien l'erosió del camp. Cada vinya tenia la seva barraca. La finalitat de les barraques era disposar d'un lloc per guardar les eines, alguns estris de cuina i el càntir d'aigua, i on els pagesos s'aixoplugaven de la pluja, feien la migdiada i a vegades dormien, i en alguns casos també disposaven d'una barraca per la protecció del ruc. Les barraques són de dimensions generalment petites, amb una alçada exterior que no supera els 3 metres i uns 2,60m interiors de mitjana. Generalment son cobertes amb volta i les portes són allindades. Cronològicament es tendeix a datar-les entre el segle XVIII i la segona meitat del segle XIX. La tècnica de la pedra seca es remunta a la prehistòria i és molt freqüent a tota la conca mediterrània. Es caracteritza per l'ús de la pedra sense morter per a fer diferents tipus de construccions. Generalment la pedra és utilitzada sense treballar i solen ser peces més aviat planes. La pedra tan sols es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com una llinda o una cantonera. A la zona del Bages la pedra seca va lligada al món rural i a activitats productives relacionades amb la vinya. S'utilitza per a petites construccions temporals, com les barraques de vinya, aixoplucs, margeres. La tècnica no era fàcil i era freqüent que la fessin grups de persones especialitzades en aquestes construccions que es desplaçaven als llocs on era necessari construir o refer algun element. L'abandonament de l'ús està provocant la seva degradació i desaparició.</p> | 41.6953300,1.9955200 | 416415 | 4616437 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80927-foto-08139-205-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80926 | Font de la Blanquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-blanquera | <p>Antiga font de brollador ubicada en una zona ombrívola davant del poble. La font brolla en èpoques de pluja formant un gran surtidor, però darrerament es manté seca degut a la manca de pluges. Es troba en un racó en el que hi ha una alta paret de roca que la protegeix. No hi ha cap tipus d'intervenció antròpica construïda a l'entorn de la font que es manté natural, formant un dipòsit natural o cucona.</p> | 08139-204 | Camí de la Blanquera | <p>Font natural que es troba molt a prop del forn de calç de la Blanquera i que constribueix amb les seves aigües al torrent de la Blanquera.</p> | 41.6973100,1.9748600 | 414699 | 4616677 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80926-foto-08139-204-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80925 | Font de la Mascarosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mascarosa | XI | <p>Clàssica font de fontada, amb un ampli espai davant la font protegit per arbres. És una font amb brollador.</p> | 08139-203 | Zona la Blanquera | <p>A finals del segle XIX i principis del XX la font de la Mascarosa era el lloc típic de celebració d'aplecs i fontades per la gent del poble. Segons la tradició la font va ser construïda per una família musulmana que habitava al Raval de Mura al segle XI. Sembla que amb la reconquesta el cristians van construir el Mas del Raval i van eliminar de la font la carassa que la decorava i que era una cara escolpida que coronava el brollador. Des de llavors és coneguda com Mas Carosa, és a dir, Mascarosa. La formació rocosa de Sant Llorenç del Munt presenta esquerdes que afavoreixen la filtració d'aigua, amb estrats impermeables intermitjos que forcen a l'aigua a sortir a l'exterior. Aquesta és la formació de moltes de les fonts del terme de Mura.</p> | 41.7010000,1.9709800 | 414381 | 4617091 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80924 | Font de l'Escolà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lescola-0 | XX | <p>Font amb una estructura d'obra en pedra formada per un dipòsit de planta rectangular i la fornícula que alberga l'aixeta de la font canalitzada. Aquesta forma una caseta coberta amb teulada a doble vessant amb una pica de pedra a la part mitjana, situada dins una fornícula d'arc de mig punt. Està situada a un costat del camí que porta cap al saltant del Padre, a la zona dels horts del Rector i abans d'arribar a la font del Rector, en una esplanada amb àlbers.</p> | 08139-202 | Horts del Rector | <p>Històricament aquesta font, igual que la resta de fonts properes al nucli, s'ha utilitzat per regadiu dels horts, en molts casos era embassada per aquesta utilitat. Aquesta font, i la propera del Rector, tenen una relació històrica amb el lloc on es troben, coneguts com els horts del Rector i on es trobava el primer nucli urbà de Mura i la rectoria vella, que motivaria els topònims. La formació de conglomerats de Sant Llorenç del Munt, molt permeable, afavoreix la filtració d'aigua, amb estrats impermeables intermitjos que forcen a l'aigua a sortir a l'exterior. Aquesta és la formació de moltes de les fonts del terme de Mura. Avui, és un recurs turístic que està inclòs a La Ruta del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i La Serra de l'Obac anomenada ' La riera de Nespres '.</p> | 41.6948100,1.9872600 | 415727 | 4616388 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80924-foto-08139-202-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80923 | Riera de Nespres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-nespres | Es fan abocaments de cases a la riera. | <p>La riera de Nespres neix una mica més amunt de les sorgències conegudes com Els Caus de Mura, on reb el nom de riera d'Estenalles, i més avall, el nom de riera de Nespres (Nèspola) al seu pas del municipi, mentre que al terme de Rocafort reb el nom de riera de Mura. L'acció erosiva actual de l'aigua sobre la roca que configura el seu llit ha donat lloc a un singular relleu, amb cavitats. Es tracta d'un corrent d'aigua que depén molt de la pluja, tot i que generalment tot l'any té aigua. Degut a l'estructura rocosa del seu llit ha hagut diferents aiguats en èpoques de pluges fortes que han afectat a edificacions properes, com el de l'any 1962 que es va endur els molins de can Mas, Melses i Faure, a més del dos aqüeductes que travessaven la riera al poble.</p> | 08139-201 | Mura | <p>La utilització de la riera es remunta documentalment a l'Edat Mitjana, quan els molins edificats al costat utilitzaven l'impuls de l'aigua. El molí del mig és una de les edificacions més antigues de Mura, que ja surt documentada a principis del segle XI. En 'l'Spèculo del Monestir de Sant Llorenç del Munt' (inventari de les escriptures de vendes i drets dels monestir) hi ha un document de l'any 1055 on consta una concessió feta per l'Abat del monestir d'una casa amb hort, colomer, molí, trull, terres i vinyes, que es troba al costat del riu Nèspola. És aquesta la primera vegada que s'esemnta la riera de Nèpola, al costat de la qual es va edificar la sagrera de Mura a l'entorn de l'església parroquial a partir del segle X. La riera també ha proporcionat moviment a altres molins: el de can Mas, el molí del Melses, el del Faure.</p> | 41.6990800,1.9768000 | 414862 | 4616872 | 08139 | Mura | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80923-foto-08139-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80923-foto-08139-201-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80922 | Cal Miqueló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miquelo-1 | Segle XVII | <p>Aquesta masia queda situada al costat del torrent de Codolosos i de la riera de les Nespres, on aboca el primer. La casa ha sofert moltes restauracions en el transcurs dels anys, com també importants ampliacions per poder donar cabuda al bestiar de la ramaderia que disposava a mitjans del segle XX. Els elements arquitectònics més antics han estat tapats i no permeten deduir clarament els diferents cossos de la masia, tot i que es pot distingir un cos central que conserva la porta amb llinda i marc de pedra i amb una data gravada en aquesta: 1689, així com els marcs de pedra de les finestres, tot a la façana de ponent. A cada banda d'aquesta casa es van fer les ampliacions seguint la mateixa tipologia, teulada a doble vessant amb carener perpendicular a les façanes, planta baixa i un pis. L'ampliació feta cap a la banda sud s'adapta al terreny que està força desnivellat, fet que provoca que un tram tingui tres pisos, mentre que per la banda nord es va construir un pas que permetia comunicar la casa amb una altra construcció de característiques similars. A l'interior de la planta baixa de la casa més antiga es conserva la boca de pedra del forn de pa. Al costat de la casa antiga hi havia altres dues cases: cal Caganer i cal Puça, que foren enderrocades degut al mal estat i adquirides les terres per cal Miqueló, construint els nous coberts. Antigament hi havia una bassa a prop de la casa que recollia aigua de la font del Miqueló, propera a la casa, que actualment no existeix.</p> | 08139-200 | Riera de Nespres- Raval de Mura | <p>No disposem de documentació que permeti conèixer l'antiguitat de la casa i no surt en documents antics que esmenten el molí del Mig que es troba davant, pel que suposem que deu ser una casa construïda tal i com indica la llinda de la porta a finals del segle XVII. Inscripció a la llinda JHS 1689.</p> | 41.7002900,1.9658200 | 413950 | 4617017 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80922-foto-08139-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80922-foto-08139-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80922-foto-08139-200-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80921 | Balma del Quarto de Reixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-quarto-de-reixa | <p>FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997.</p> | XIV ? | Parets fragmentades | <p>Balma obrada amb dues parets de pedra seca que la tanquen formant una porta d'accés a la part frontal.</p> | 08139-199 | Zona L'Espluga | <p>No hi ha documentació ni vestigis que permetin saber si es tracta d'un tancament antic o probablement degut a l'ordre per la que el 1850 les coves i abrics naturals van ser tapiats per ordre del Capità General per posar fi als malfactors que trobaven refugi (Ferrando, 1993).</p> | 41.6526700,1.9630800 | 413659 | 4611733 | 08139 | Mura | Difícil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 80920 | Fons documental de l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-nacional-de-catalunya-2 | XX | <p>L'Arxiu Nacional de Catalunya conserva documentació referents al municipi de Mura i catalogada en diferents fons: - Fons Generalitat de Catalunya (Segona República) (Núm. 1) Ref. UC 2374 Pressupost ordinari de Mura (any 1934). Ref. UC 6157 Expedient de constitució d'ajuntaments del Bages (Mura) (any 1936-1937). Ref. UC 6169 Junta de Seguretat Interior. Població i incautacions. Bages (Mura) (any 1936-1937). Ref. UC 6808 Comitè d'Apropiacions. Expedients d'incautació del Bages (Mura (any 1936 / 1939). - Fons Francesc Macià (Núm. 264) Ref. UC 4794 Correspondència rebuda pel President Francesc Macià procedent de l'Ajuntament de Mura (any 1931-1933). - Fons Brangulí (Núm. 42). Fons fotogràfic. - Fons Montserrat Sagarra i Zacarini (Núm. 428). Fons fotogràfic.</p> | 08139-198 | Carrer de Jaume I, 33-51. 08195 SANT CUGAT DEL VALLÈS | <p>L'Arxiu Nacional de Catalunya es va crear l'any 1980, adscrit al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, dins la Direcció General del Patrimoni Cultural, essent la institució arxivística cabdal del país, encarregada d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. L'Arxiu ingressa, recupera i gestiona la documentació generada per l'acció política i administrativa dels departaments, organismes i empreses de la Generalitat, d'acord amb el que defineix el Decret 76/1996, de 5 de març, que regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa i l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, és una institució que està al servei de l'Administració i dels ciutadans. El Fons de l'Administració local inclou la documentació vinculada a la institució que es considera el precedent contemporani de la Generalitat de Catalunya; d'una banda trobem la Mancomunitat de Catalunya, dins la qual caldrà destacar essencialment la documentació de Tresoreria (1914-1925) i, d'altra banda, el fons de la Comissió Liquidadora de la Mancomunitat creada durant la dictadura de Primo de Rivera per tal de gestionar la liquidació dels comptes de l'extingida Mancomunitat (1925-1932). L'Àrea dels Fons de l'Administració realitza els treballs relacionats amb la conservació dels testimonis documentals que, especialment al llarg del segle XX, ha produït l'Administració pública a Catalunya. També recupera tota aquella altra documentació que, d'acord amb la legislació, té una especial rellevància per al coneixement de la nostra història nacional. Una faceta important d'aquesta activitat, que desenvolupa l'Àrea dels Fons Històrics, és l'ingrés d'aquells fons de propietat privada que li són donats o dipositats pels seus propietaris o posseïdors. L'Àrea dels fons d'Imatges, gràfics i audiovisuals dóna el tractament específic en funció del suport als documents i arxius d'imatge i so. Aquests han adquirit una importància creixent en el conjunt del patrimoni documental i requereixen unes condicions de conservació i descripció específiques. Aquesta àrea vetlla també per la recuperació dels fons d'aquestes característiques i pel seu ingrés a l'Arxiu Nacional. Actualment el centre conserva més de 500 fons i col·leccions que ocupen 30.000 metres lineals. En relació als arxius d'imatge i so, el centre aplega també més d'un milió i mig d'imatges, destacant els quasi dos-cents mil negatius de vidre i els quatre-cents mil positius, un milió de plànols i mapes i més de 25.000 cartells.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Informació facilitada per l'ANC. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80919 | Fons documental de l'Arxiu de l'Abadia de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-labadia-de-montserrat-0 | <p>PUIG i USTRELL, P. (1995). El Monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa. Diplomatari dels segles X-XI. (3 vols. ). Fundació Noguera. Barcelona. FERRANDO, A. (1987). El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Edicions Abadia de Montserrat. TAXONERA i COMAS, Marc. 'Arxiu de l'Abadia de Montserrat'. A. Guia dels arxius històrics de Catalunya, vol. 7, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1998, pàg. 169-176</p> | X-XVI | <p>A l'Arxiu de Montserrat es conserven 44 pergamins corresponents al diplomatari del Monestir de Sant Llorenç del Munt, de l'any 974 al 1099, entre els que hi ha algun document que fa referència a vendes a la zona de Nespola i la parròquia de Sant Martí de Mura. Pergamí de l'any 1004 citat a l'Speculo, anomena el lloc dit la Vila; pergamí de l'any 1048 citat a l'Speculo, anomena el lloc dit La Vall. També es conserva el registre d'escriptures intitulat 'Speculo de Sant Llorenç del Munt' (Cartularium et index totius archivii Monasterii Sci. Laurenti de Monte), així com una sèrie d'extractes documentals fets al segle XIX de l'Speculo. L'Speculo és un manuscrit que és el repertori de bona part dels documents en pergamí que posseïa el monestir i fou redactat bàsicament en el moment de la dissolució d'aquest (1592) i del traspàs de les seves rendes al Col·legi Benedictí de la Congregació Claustral Tarraconense i Cesaraugustana instaurat a Lleida. És un volum de 267 folis, relligat i enquadernat en pergamí. Recull els extractes dels documents de cada parròquia referents als béns del monestir. Pel que fa a Mura, hi ha referits 47 documents del 973 al 1420. Podríem destacar dos documents: un del 950, donació feta per Guifred Amat i Llobet al monestir de Sant Llorenç del Munt d'un alou al comtat de Manresa al terme de Néspola. Un altre de 1274, Elisendis de Vernet va adquirir els masos de La Mata i Castellar a l'abadessa Ermessendis.</p> | 08139-197 | Abadia de Montserrat.08199 MONISTROL DE MONTSERRAT | <p>La Vall de Nespla es va organitzar durant el segle XI. El 1004 al costat de Nespla com a terme hi ha la demarcació de Sant Martí com a parròquia. Més tard, el 1060, el nom de la vall deixa de designar el terme que passa a dependre del nou castell de Mura. El Monestir de Sant Llorenç del Munt va rebre donacions al llarg del segle XI, tot i que no exercí gran activitat a la vall de Nespla. El diplomatari del Monestir de Sant Llorenç del Munt format per uns 800n pergamins, es conserva repartit en diferents arxius. A l'Arxiu de la Corona d'Aragó, on hi ha pergamins al fons de Monacals; a l'Arxiu de la Biblioteca de Catalunya; a l'Arxiu del Monestir de Montserrat i a la British Library de Londres.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2021-04-13 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80918 | Fons documental de l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-la-corona-darago-3 | <p>FERRANDO i ROIG, Antoni. El monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Montserrat, Publicacions de l'Abadia , 1987. PUIG i USTRELL, Pere. El monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa : Diplomatari dels segles X i XI. Fundació Noguera, 1995.</p> | XI-XVII | <p>A l'Arxiu de la Corona d'Aragó es conserva un fons de pergamins que fan referència a vendes de terres i cases a la zona de la parròquia de Sant Martí i al terme de Nespola: pergamí nº 197, any 1066, anomena La Vila; nº 218, any 1087; nº 74, any 1017, terme de Nèspola; nº 133, any 1041, lloc la Lladrera (donació de cases, casals, sitges, colomer, trull, molí, terres, vinyes,...); L'any 1195 Guillem de Terracia, i la seva esposa, van fer una donació a Pere de Mata i la seva esposa del mas anomenat La Mata. També conserva un volum de la primera meitat del segle XVII intitulat 'Llevador de Sant Llorenç del Munt', amb una relació de béns d'explotació agrícola distribuïts per parròquies i fent referència als masos (document nº 803, Monacals).</p> | 08139-196 | C/ Almogàvers, 77. 08018 BARCELONA | <p>La Vall de Nespla es va organitzar durant el segle XI. El 1004 al costat de Nespla com a terme hi ha la demarcació de Sant Martí com a parròquia. Més tard, el 1060, el nom de la vall deixa de designar el terme que passa a dependre del nou castell de Mura. El Monestir de Sant Llorenç del Munt va rebre donacions al llarg del segle XI, tot i que no exercí gran activitat a la vall de Nespla. El diplomatari del Monestir de Sant Llorenç del Munt format per uns 800n pergamins, es conserva repartit en diferents arxius. A l'Arxiu de la Corona d'Aragó, on hi ha pergamins al fons de Monacals; a l'Arxiu de la Biblioteca de Catalunya; a l'Arxiu del Monestir de Montserrat i a la British Library de Londres.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | 2025-02-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 56 | 3.2 | 1760 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80917 | Aplec de Sant Jaume de la Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-jaume-de-la-mata | <p>BALLBÉ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997.</p> | XX | No es fa actualment | <p>L'aplec es celebrava anualment com a tradició dels muratans. L'aplec té el seu origen en una tradició iniciada l'any 1905 per demanar la pluja i que consistia en resar nou dies seguits les lletanies dels sants. Si no plovia es celebrava missa a la capella de Sant Antoni anant en processó des de la parròquia i tornant a aquesta on es resava el rosari. Si ens nou dies encara no havia plogut es resava una novena i si acabada la novena encara no plovia, anaven caminant fins a la capella de Sant Antoni on es resava un pare Nostre, d'aquí a la de Sant Llehir, resant també allà, continuant cap a la Font d'Estenalles i en arribar a la capella de La Mata es feia una missa i es cantaven els goigs del sant. Després esmorzaven i tornaven a la parròquia.</p> | 08139-195 | Sant Jaume de la Mata | <p>La evolució d'aquest aplec no ha continuat fins al nostres dies, ja que sembla que es tractava d'una festa puntual amb motiu de demanar pluja. Així consta en un document de l'any 1932 que es conservava a l'arxiu de La Mata.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 80916 | Poti poti | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poti-poti | XX | <p>El Poti poti és el plat típic de Mura. Es realitza amb patates, bacallà. Tomàquets d'amanir, cebes, olives arbequines, pebrot vermell, oli, sal i ous durs. Per preparar-lo cal bullir les patates I deixar-les refredar senceres. Mentre tant s'ha posat en remull el bacallà I es desfila com per esqueixada. Es tallen les patates a rodelles prèviament pelades I es posa a sobre la ceba tallada, els tomàquets a rodelles I els pebrots. Es posa tot en capes, primer les patates, el bacallà, la ceba, el tomàquet i el pebrot. Les olives al final. Es posar sal i força oli i es serveix fred.</p> | 08139-194 | Mura | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 80915 | Llegenda de Santa Creu de Palou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-santa-creu-de-palou | <p>http://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Creu_de_Palou</p> | XIX-XX | <p>La llegenda de Santa Creu de Palou explica que quan el rector de Mura visitava els feligresos dels masos del Farell, Putget, Puigdoure i Matarrodona, de la parròquia de Santa Creu de Palou, es feia dur en una cadira. Aquesta cadira era traginada per dos mossos del poble que per culpa de les seves entremaliadures rebien el correctiu de ser els portadors dels quilos del rector. En una d'aquestes visites, els dos xicots estaven especialment enfadats amb el mossèn i es van posar d'acord per tal de donar-li un escarment. En passar pel vessant pendent, estret i rocós d'un turó, els dos xicots van 'ensopegar' i van estimbar cadira i rector cingle avall. Des de llavors que aquest lloc és anomenat el turó del Malpas.</p> | 08139-193 | Santa Creu de Palou, Mura, Bages | 41.6834600,1.9246800 | 410504 | 4615191 | 08139 | Mura | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80914 | Tines del carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-del-carrer-nou | XVII- XIX | <p>Al llarg del carrer Nou hi ha un important nombre de tines independents de les cases. La més característica és la que trobem a la cantonada entre el carrer Nou i el carrer Sant Antoni, davant el nº 5. Però hi ha tres tines més. La segona tina es troba a continuació de la primera, dins un cobert de planta rectangular amb teulada a un vessant, la tina és circular i folrada amb cairons ceràmics. Seguit a aquest hi ha un tercer cobert amb teulada a doble vessant dins el que hi ha una tina de planta quadrada folrada amb cairons. Finalment, a dalt de tot del carrer, la casa nº 29 té un cobert adossat de planta circular cobert amb teulada a un vessant, amb una tina a l'interior de planta circular folrada amb cairons.</p> | 08139-192 | Nucli urbà | <p>El cultiu de la vinya és documentat a Mura des de l'any 1024, en un document de donació de cases i vinyes al terme de Nèspola fet per Guifré Amat al monestir de Sant Llorenç (Spèculo de Sant Llorenc, AM). La documentació que fa referència a vinyes és molt extensa, mantenint-se aquest cultiu molt actiu fins al segle XVIII en que foren abandonades moltes feixes i que es va accentuar a finals del XIX amb la fil·loxera, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca per formar feixes, presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes; o bé es construïa una estructura elevada que permetés obtenir alçada. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII, ja que d'aquesta manera s'impermeabilitzava ( BALLBÉ, 1993). L'apogeu de la vinya al segle XVIII obliga a construir més tines a l'exterior de les cases, probablement utilitzades per parcers, mentre que les interiors de les cases eren dels amos. És molt freqüent trobar cases al nucli que encara conserven les tines, tot i que tendeixen a desaparèixer degut a la manca d´ús.</p> | 41.6997900,1.9773400 | 414908 | 4616950 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80914-foto-08139-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80914-foto-08139-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80914-foto-08139-192-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-10-01 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80913 | Bassa de cal Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-cal-roca | XIX | Les parets estan en mal estat | <p>Al Raval de cal Biel hi ha dues basses de recollida d'aigua que es troben tocant a la carretera. La primera està al costat de cal Biel, per la banda de ponent, i la segona a uns 200m seguint la carretera cap a Rocafort, és la bassa de cal Roca. La de cal Roca té estructura de forma triangular, amb les parets de pedra amb morter de calç. Aprofita una zona de desnivell del terreny que va en decreix cap a la riera de Nespres, i per la part superior toca al camí asfaltat de Mura a Rocafort. La bassa de cal Roca ja no està en ús i es troba buida. Al seu interior ha crescut vegetació i algun arbre. Encara es pot veure clarament la comporta de desguàs cap a la riera.</p> | 08139-191 | Raval de cal Biel | <p>L'aprofitament de l'aigua al terme ha estat una constant, principalment pel regadiu dels camps i horts. Aquestes basses i canalització forma part del conjunt de canals dels molins de Mura, ja que totes es troben paral·leles a la riera de Nespres i quan acaba una perquè arriba a la bassa de l'aprofitament corresponent, comença la del següent. Aquestes dues basses eren utilitzades per regadiu dels horts d'aquesta zona. Suposem que la construcció de les basses estaria relacionada amb la de les cases del Raal, per tant, es podrien datar a finals del segle XIX.</p> | 41.7025500,1.9600500 | 413473 | 4617274 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80913-foto-08139-191-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80912 | Forn d'obra de Matarodona 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-matarodona-2 | <p>FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997.</p> | XVIII-XIX | Ruines | <p>A prop del mas de Matrodona es conserva un forn de teules, rajoles i altres peces cuites de fang, de dimensions petites i que aprofita un desnivell del terreny. Es troba al costat del camí que des de la casa porta cap a les Agulles de Matarodona, a la banda esquerra del camí, aprofitant un desnivell del terreny tocant el camí i molt a prop d'un altre forn que es troba a l'altre marge del camí. En general es troba en mal estat i tan sols resten visibles les dues boques de volta d'arc de mig punt fetes en pedra posada a sardinell i que es troben una mica elevades respecte el camí, amb una paret mitgera que separa les dues cambres de cocció paral·leles. Ha quedat ensorrada tota la cambra de cocció i no es conserven les parets, mentre que la cambra de combustió es conserva ja que queda ensorrada.</p> | 08139-190 | Matarodona | <p>Aquest tipus de forns eren construïts per portar a terme la cocció de les peces necessàries en l'obra d'alguna casa. En aquest cas, a prop de Matarodona, hi ha dos forns d'obra. La casa de Matarodona ja apareix documentada al segle XII, de fet l'estructura interna mostra una primera construcció gòtica, del segle XIII. Al fogatge de 1553 hi constava Antoni Matharodona. A la consueta de Mura de 1592 (APM) constava que vivien a la casa 20 persones; en aquesta data també es deixa constància de l'existència de la capella. Les masies de la zona de Santa Creu de Palou (Matarrodona, Puigdoure, la Casa del Putget i el Farell) van tenir un important auge econòmic al segle XVIII degut a la producció de vi, com ho demostren les llindes gravades en les portes de les cases i els cups. Probablement el forn s'utilitzés en aquesta època i els rajols del paviment, les teules i els rajols de les tines es farien aquí.</p> | 41.6669500,1.9415200 | 411883 | 4613340 | 08139 | Mura | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80912-foto-08139-190-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Camí que surt a la dreta entre el P.Q.6 i P.Q.7 de la carretera BV-1224 del Pont de Vilomara a Rocafort. Es passa per la Masia del Farell. Està a la banda solellada de la Vall de la Riera de Matarrodona, en la cota 550 m. passada la Casa de Matarrodona a uns 200 m. a la l'esquerra al costat del camí. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 80911 | Mola de trull d'oli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mola-de-trull-doli | Fragmentada | <p>Mola cilíndrica de pedra amb un forat al centre per encaixar la nadilla. Té les cares superior i inferior planes i les parets lleugerament convergents de forma cònica. Està fragmentada i li manca una part.</p> | 08139-189 | Nucli urbà | <p>A Mura, a més dels molins de cereal hi havia una producció d'oli, principalment de tipus casolà, és a dir, que era de consum propi excepte la del molí del Mig i un altre al poble de Mura (ca la Pepa). Sembla que tots els molins fariners, tard o d'hora, van incorporar un trull d'oli mogut per força hidràulica aprofitant la instal·lació. També hi havia altres molins d'oli que eren de tracció mecànica, és a dir, moguts per un animal. És el cas dels molins de les cases de pagès. Desconeixem si aquesta mola podia ser de l'antic molí d'oli que hi havia al poble.</p> | 41.6992500,1.9756100 | 414764 | 4616892 | 08139 | Mura | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80911-foto-08139-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80911-foto-08139-189-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80909 | Molí del Melses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-melses | XVIII | Ruines | <p>De l'antic molí del Melses tan sols resten algunes parets a ran de la riera de Nespres. Es tracta de tres murs que deixen veure dues crugies de l'estructura del molí i una tina de planta circular folrada interiorment amb rajols ceràmics. Es troba al costat de l'àrea de pic-nic de la riera de Nespres, a l'entrada del poble. El molí va quedar molt malmès per la riuada de l'any 1962, i des de llavors va restar abandonat.</p> | 08139-187 | Nucli urbà | <p>No disposem de documentació històrica d'aquest molí. Probablement dati de la mateixa època que el molí del Faure, finals del segle XVIII.</p> | 41.7011600,1.9707800 | 414364 | 4617109 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80909-foto-08139-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80909-foto-08139-187-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-11-24 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80908 | Tanca de la C-BV-1221 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-de-la-c-bv-1221 | XIX | Alguns trams han desaparegut i altres es troben semi-enrunats. | <p>La carretera entre Matadepera i Talamanca que passa pel terme de Mura conserva fragments de la tanca original que es va fer durant la construcció de la carretera. Són tanques obrades en pedra amb el perímetre extern de maó; són de forma rectangular, d'uns 50cm d'alçada i amb els extrems superiors arrodonits. Es troben disposades de forma intermitent en trams d'aproximadament 5m. Es tracta d'un tipus de construcció que es situa tipològicament en l'arquitectura de tipus industrial que es va fer a Catalunya coincidint amb l'època modernista.</p> | 08139-186 | BV-1221 entre Matadepera i Talamanca | <p>Segons la documentació d'obres públiques conservades a l'Arxiu de la Diputació de Barcelona la construcció de la carretera BV-1221 es va realitzar entre 1860 i 1950.</p> | 41.6752800,1.9973100 | 416538 | 4614210 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80908-foto-08139-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80908-foto-08139-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80908-foto-08139-186-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Aquesta tipologia de tanques és freqüent en les carreteres locals i comarcals que havia construït la Diputació de Barcelona a finals del segle XIX i principis del XX, de les que cada vegada resten menys exemples ja que s'estan substituïnt per tanques metàl·liques. | 105|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80907 | Tines del Farell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-del-farell | XVIII-XIX | <p>Dins el conjunt que forma la casa El Farell hi ha un grup de dues tines de planta circular que estan tapades i que es troben a l'altra banda de l'era. Es troben dins una estructura de planta rectangular que es troba semi-soterrada i que actualment no conserva l'edificació superior que les cobriria. A l'interior hi ha dues tines de planta circular folrades amb cairons ceràmics. Les boixes s'obrien a l'esplanada de darrera, que es troba a un nivell per sota el nivell de l'era de la casa, que permet l'accés a la boca de les tines.</p> | 08139-185 | El Farell | <p>El cultiu de la vinya és documentat a Mura des de l'any 1024, en un document de donació de cases i vinyes al terme de Nèspola fet per Guifré Amat al monestir de Sant Llorenç (Spèculo de Sant Llorenc, AM). La documentació que fa referència a vinyes és molt extensa, mantenint-se aquest cultiu molt actiu fins al segle XVIII en que foren abandonades moltes feixes i que es va accentuar a finals del XIX amb la fil·loxera, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca per formar feixes, presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes; o bé es construïa una estructura elevada que permetés obtenir alçada. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII, ja que d'aquesta manera s'impermeabilitzava (BALLBÉ, 1993). L'apogeu de la vinya al segle XVIII obliga a construir més tines a l'exterior de les cases, probablement utilitzades per parcers, mentre que les interiors de les cases eren dels amos. Els masos de Santa Creu de Palou, Matarrodona, Puigdoure, la Casa del Putget i el Farell, al segle XVIII van tenir un important auge econòmic degut a la producció de vi, com ho demostren les llindes gravades en les portes de les cases i els cups de les tines. La casa El Farell molt probablement sigui anterior als segles X-XI, tal i com mostra la seva estructura. La documentació més antiga que fa referència és de l'any 1395, que esmenta a Jaume Zapineda del manso la Pineda, parròquia de Santa Cruz de Palodio al castell de Mura (Ballbé, 1997). La casa era coneguda com la Pineda, tot i que a la consueta de Mura de 1592 (APM) els habitants de la casa ja rebien el cognom Farell. A principis del segle XVII tan es coneixien per Pineda com per Farell, essent el moment històric en que es canviaria la denominació de la casa. Queda constància d'aquesta doble nomenclatura en documentació conservada a l'Arxiu de Terrassa datada el 1613. Miquel Farell s'esmenta al fogatge de 1553 (Iglèsies, 1979).</p> | 41.6806700,1.9189000 | 410019 | 4614887 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80907-foto-08139-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80907-foto-08139-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80907-foto-08139-185-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80906 | Camí ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-20 | <p>MIRALLES, F.; TUTUSAUS, J. (2005). Mil anys pels camins de l'herba. Ed. Efadós. MIRALLES, F. i ROVIRA, J. (1999). Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Associació d'Amics dels Camins Ramaders.</p> | Es conserven alguns trams | <p>El ramal principal del camí ramader passava pels límits municipals amb Matadepera, ja que el ramal principal venia de Terrassa i Rellinars carenejant, passant pels Hostalets del Daví, carena del Panissar, coll de Gipó cap a Sant Jaume de Vallhonesta. En arribar a La Barata, el camí es bifurcava de la ruta del camí Ral i s'enfilava cap a l'alzina del Sal·larí, des d'on pujava al Coll de Boix, seguia cap a Serrallonga i fins a Rocafort. El camí seguia el camí ral de Barcelona a Manresa. Aquest camí pujava de les planes del Barcelonès cap a Rubí i Navarcles, d'aquí s'enfilava cap a Prats de Lluçanès, on es dividia en dues rutes, una seguia cap a Berga i l'altra cap a Alpens, tot i que les dues acabaven al Cadí. També hi havia altres camins que seguien els pastors de la zona, destacant el que passava entre la masia Puig de la Balma i la granja.</p> | 08139-184 | Travessa el terme | <p>Els camins ramaders eren camins per on els ramats feien la transhumància des dels Pirineus i altres muntanyes fins a la terra baixa o la marina, i en els que els ramats tenen drets de pas. La majoria dels camins tenen més de mil anys d'antiguitat ja que els trobem documentats al segle IX, però la seva utilització és més antiga encara que no consten als mapes i que hi ha pocs documents escrits. S'estan perdent i oblidant, a vegades per falta d'ús i a vegades perquè els mateixos particulars els fan desaparèixer intencionadament o per desconeixement. Per això s'ha de recollir la tradició oral dels pocs pastors que els van fer i que encara ens poden ajudar a marcar els llocs de pas dels camins. El manteniment dels camins en ús és important perquè són corredors ecològics essencials per a la migració i l'intercanvi genètic d'espècies i modelen el paisatge. El primer camí ramader que es va organitzar era el que al segle XII feien els ramats del Císter per tal d'enviar els ramats a passar l'estiu a les verdes pastures de l'Alt Berguedà, el Ripollès i la Cerdanya. El camí ral fou la via més important de comunicació de Barcelona amb Manresa, des de l'edat mitjana fins a principis del segle XIX, utilitzats alguns trams també com a camí ramader. El camí Ral era un camí de carena, a l'estil romà, estratègic i pràctic que enllaçava amb una antiga via romana prop de Matadepera passant per Terrassa i Sabadell. El camí es feia principalment per les carenes ja que oferien millor seguretat que les valls tancades. La decadència del camí ral va arribar amb la construcció de la carretera que uniria Manresa i Barcelona per can Maçana. L'obra es va iniciar l'any 1804 i no es va acabar fins a l'any 1835. Tot i així, el transport a bast de cotó des del port de Barcelona fins a les indústries tèxtils de Sant Vicenç de Castellet i Castellgalí encara es va continuar fent pel vell camí ral. La fi definitiva d'aquesta via de comunicació va arribar amb la construcció de la línia de ferrocarril entre Terrassa i Manresa, l'any 1859. Des de llavors va quedar reduït exclusivament a camí ramader que ara ja s'ha deixat d'utilitzar definitivament per aquest fi.</p> | 41.6537300,1.9762500 | 414757 | 4611838 | 08139 | Mura | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Els camins ramaders estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de Vies Pecuàries, BOE nº 71 de 25-3-1995. Segons la llei, un camí ramader és la ruta per on discorre o ha discorregut el trànsit ramader, és a dir, que encara que no hi passi un ramat, la llei encara el considera com a tal. Es poden donar altres usos compatibles o complementaris a la seva naturalesa, donant prioritat al trànsit ramader. Són camins públics que gestiona la Generalitat de Catalunya a través del DARP. La llei obliga a inventariar, per protegir-les de les obres públiques, els particulars i l'abandonament en què es troben. Són imprescriptibles, és a dir, que el que ha estat camí ramader no pot deixar de ser-ho. Hi ha l'obligació de classificar-los des de l'any 1995, i s'han de senyalitzar per garantir el seu ús públic i la seva integritat. | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 80905 | Rellotge de Campanar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-campanar-2 | <p>FARRÉ, E. (2007). Els Rosals, rellotgers de Manresa al segle XVIII. Butlletí del Museu Comarcal de Manresa, nº 4.</p> | XVII | <p>Maquinària de rellotge de ferro forjat i acer. Es tracta d'una estructura formada per barres de ferro encaixades que formen un paral·lelepípede dins el qual es troben els elements de la maquinària del rellotge format per quatre rodes dentades i tres cilindres amb les cordes que subjecten els tres pesos de pedra, a més d'altres engranatges. Es troba situat sobre una estructura de bigues de fusta que permet que pengin els pesos al centre.</p> | 08139-183 | Església parroquial | <p>Probablement correspon al moment de construcció del campanar, a finals del segle XVII. El rellotge prové de Moià i està marcat amb el nom de la població i un número de sèrie. Va funcionar fins als anys 1990. A finals del segle XVIII va sorgir a Catalunya una indústria artesanal basada en la construcció de màquines de rellotge senzilles però resistents. Moià va ser un dels centres productors, així com Mataró i Gironella, artesans principalment manyans i serrallers, per la qual cosa els rellotges disposaven d'una maquinària molt primitiva pel seu nivell d'acabats comparades amb les dels rellotges europeus. Aquests rellotges procedents de diferents llocs de Catalunya tenen el nom del poble gravat, com és el cas d'aquest, en el que posa que va ser fabricat a Moià i va ser fabricat entre mitjans i finals del segle XVIII. Dels artesans de Moià sembla que han sobreviscut al menys sis rellotges de campanar, segons l'inventari realitzat pel Museu de Manresa. La major part porta gravat el nom del lloc on es va fabricar i un número de sèrie, però no s'acostumava a gravar la data. Generalment els responsables de la producció van ser Josep Senesteva (1735-1808) i Francesc Crusat (1780-1833), artesans serrallers.</p> | 41.6989500,1.9759100 | 414788 | 4616858 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Actualment es troba exposat a la paret lateral esquerra de l'església, sobre dues bigues de fusta que el suporten. | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 80904 | Fons fotogràfic del Concurs de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-del-concurs-de-mura | XX | <p>Es conserva una vintena de fotografies procedents dels premis del concurs de fotografia que es cel·lebrava cada any a Mura. Principalment són fotografies del poble de Mura. Les fotografies mostren escenaris de Mura, principalment del nucli urbà, els carrers i cases,t ot i que també hi ha d'elements de la natura.</p> | 08139-182 | Ajuntament de Mura | <p>El concurs de fotografia de Mura es va realitzar des de l'any 1994 al 2005 en que es deixà de fer per problemes econòmics. Era organitzat per l'Ajuntament de Mura, coordinat per Joan Melgosa i amb patrocini de la Diputació de Barcelona a través del Parc Natural. El concurs es realitzava un cap de setmana després de Setmana Santa i el tema principal era Mura i el Parc Natural. Participaven generalment uns 15-20 fotògrafs afeccionats i professionals i es comptava amb un accèssit per gent del poble. Les fotografies s'havien de lliurar sobre una cartolina i s'exposaven al Centre Cívic per mostrar-les al públic i rebre el veredicte del jurat format per persones reconegudes en el món de la fotografia. Els premis eren d'entre 90 i 180 euros. Les fotografies premiades amb el primer i el segon premi quedaven propietat de l'Ajuntament que conserva aproximadament una vintena de fotografies.</p> | 41.7009000,1.9768300 | 414867 | 4617074 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80903 | Col·lecció d'objectes del Centre Excursionista de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-del-centre-excursionista-de-mura | XIXaC- XX | <p>A la seu del CEM hi ha una vitrina en la que es guarden diversos objectes relacionats amb les activitats del centre. Entre ells hi ha fòssils, minerals, mostres d'animals, records, medalles i objectes commemoratius, objectes arqueològics. El material arqueològic està format per pocs elements procedents de la zona i fruit de troballes fortuïtes i puntuals: una destral polimentada de sílex trobada a la Creu del Lleonart al terme de Talamanca; dos fragments de ceràmica negra medieval i dos fragments d'ossos humans de la cova de l'Era dels Enrics; un fragment d'un plat de ceràmica blava del segle XVI; tres monedes (dues medievals i altra del 1700) i un dau d'os trobats al castell de Mura.</p> | 08139-181 | Nucli urbà | <p>El Centre Excursionista de Mura es fa fundar l'onze de setembre 1989 per un grup de muratans que anteriorment havien format part d'una altra associació precursora, Els Amics de Mura, que va funcionar de 1978 a 1980 i que va promoure diferents activitats al poble: activitats de lleure, excursions, arranjaments de camins i fonts, sessions audiovisuals, recollida d'un arxiu documental i fotogràfic històric de Mura, la normalització i realització del nomenclàtor i plànol del poble en ceràmica, senyalitzacions de punts d'interès del poble, l'homenatge a en Joan Alavedra autor del poema 'El Pessebre', la recuperació de la pelegrinació a Montserrat iniciada l'any 1500, el nou logotip de l'escut de Mura. La seu del CEM es troba a cal Pauleta, Mura ha esdevingut un centre d'atracció turístico-excursionista de primer ordre. Quasi en la seva totalitat està orientat cap a àrea de serveis o de segona residència, potenciat encara més des de la creació del Parc Natural de Sant Llorenç i la Serra de l'Obac. Per això la creació d'una entitat d'aquest tipus va suposar una garantia de continuïtat i d'interès en aquest camp. Actualment compta amb 134 socis, pertanyents a 40 famílies, entre els que hi ha nombrosos simpatitzants i amics del poble així com excursionistes veterans de la rodalia. El local social està situat als baixos de l'antiga casa de cal Pauleta una de les cases de l'antiga sagrera de Mura, a la plaça de l'església, que va ser arranjada pels associats. El centre compta amb una estació meteorològica automàtica que va ser la primera a Catalunya, una biblioteca especialitzada en temes de muntanya i de Mura, una vitrina-museu amb una mostra d'objectes diversos relacionats amb les seves activitats i un arxiu fotogràfic.</p> | 41.6992200,1.9757200 | 414773 | 4616889 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80903-foto-08139-181-1.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Paleògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 85|94|98|124 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80902 | Fons bibliogràfic del Centre Excursionista de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-del-centre-excursionista-de-mura | XX-XXI | <p>La biblioteca del Centre Excursionista de Mura està formada per uns dos-cents llibres, principalment de consulta de temes de muntanya, història i tradicions, mapes i guies, ciències naturals. Periòdicament es reben unes 20 revistes i butlletins. Es conserva també un fons amb totes les publicacions que fan referència a Mura, essent dels fons documentals històrics més importants que es troben a la zona. Es recopila també informació de diaris, així com treballs que facin referència al terme. Tot aquest material procedeix d'intercanvis i donacions de socis i simpatitzants.</p> | 08139-180 | Nucli urbà | <p>El Centre Excursionista de Mura es va fundar l'onze de setembre 1989 per un grup de muratans que anteriorment havien format part d'una altra associació precursora, Els Amics de Mura, que va funcionar de 1978 a 1980 i que va promoure diferents activitats al poble: activitats de lleure, excursions, arranjaments de camins i fonts, sessions audiovisuals, recollida d'un arxiu documental i fotogràfic històric de Mura, la normalització i realització del nomenclàtor i plànol del poble en ceràmica, senyalitzacions de punts d'interès del poble, l'homenatge a en Joan Alavedra autor del poema 'El Pessebre', la recuperació de la pelegrinació a Montserrat iniciada l'any 1500, el nou logotip de l'escut de Mura. La seu del CEM es troba a cal Pauleta, Mura ha esdevingut un centre d'atracció turístico-excursionista de primer ordre. Quasi en la seva totalitat està orientat cap a àrea de serveis o de segona residència, potenciat encara més des de la creació del Parc Natural de Sant Llorenç i la Serra de l'Obac. Per això la creació d'una entitat d'aquest tipus va suposar una garantia de continuïtat i d'interès en aquest camp. Actualment compta amb 134 socis, pertanyents a 40 famílies, entre els que hi ha nombrosos simpatitzants i amics del poble així com excursionistes veterans de la rodalia. El local social està situat als baixos de l'antiga casa de cal Pauleta una de les cases de l'antiga sagrera de Mura, a la plaça de l'església, que va ser arranjada pels associats. El centre compta amb una estació meteorològica automàtica que va ser la primera a Catalunya, una biblioteca especialitzada en temes de muntanya i de Mura, una vitrina-museu amb una mostra d'objectes diversos relacionats amb les seves activitats i un arxiu fotogràfic.</p> | 41.6992200,1.9757200 | 414773 | 4616889 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 57 | 3.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80901 | Portada del pessebre al Montcau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portada-del-pessebre-al-montcau | XX | <p>El dissabte abans de Nadal un grup de mainada, acompanyats pels seus pares i altres persones, pugen al cim del Montcau a deixar un pessebre. Surten al migdia de Mura i pugen caminant des de Coll d'Estenalles, deixen la capelleta amb el pessebre i una llibreta perquè tothom que pugi deixi anotacions, i mengen turrons abans de la tornada a Mura. Uns dies després de les festes de Nadal tornen per treure el pessebre. La capelleta de ferro era la d'un antic pessebre que estava a la Falconera i que va ser trobada estimbada al torrent d'Estenalles.</p> | 08139-179 | Montcau | <p>Aquesta tradició la va posar en marxa la parròquia l'any 1983 i la va continuar el Centre Excursionista de Mura. Els membres de diversos centres excursionistes de la zona, com el de Terrassa o el de Sabadell, posen pessebres a llocs emblemàtics de la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.</p> | 41.6751500,2.0044200 | 417130 | 4614188 | 08139 | Mura | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es tracta d'una activitat vigent. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80900 | Aplec de Santa Margarida del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-santa-margarida-del-puig | XX | <p>L'aplec es cel·lebra per Santa Margarida, el 20 de juliol o el diumenge proper. La organitza el Centre Excursionista de Mura juntament amb els habitants del Puig de la Balma. La gent acudeix a l'ermita a la tarda, en la que es fa una missa, a la sortida es berena coca i embotits. Algunes vegades s'organitzen jocs per la mainada i es ballen sardanes per amenitzar la tarda.</p> | 08139-178 | El Puig de la Balma | <p>L'aplec es va començar a organitzar amb l'entitat Els Amics de Mura, cap als anys 1970. Actualment el segueix organitzant el Centre Excursionista de Mura, essent una activitat molt concorreguda.</p> | 41.6936900,1.9624700 | 413663 | 4616288 | 08139 | Mura | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es tracta d'una activitat vigent. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80899 | Arqueta amb les relíquies dels Sants Màrtirs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arqueta-amb-les-reliquies-dels-sants-martirs | <p>COLL, X. (1985). Mura. La terra, la gent i Sant Martí. Ed. Parròquia de Sant Martí de Mura.</p> | XVII | <p>Arqueta que es conserva a la nau dreta de l'església parroquial i que conté les relíquies dels Sants Màrtirs. Es tracta de sants que moriren a Roma en els primers segles del cristianisme. Entre elles hi ha de Sant Climent, sant Columbo, sant Pròsper, sant Just, sant Lleó, sant Desideri,... Des de l'any 1681 són co-patrons amb Sant Martí, quan en època de sequera el poble va fer vot als sants. L'arqueta és de fusta, policromada i daurada, amb tapa piramidal. Té imatges pintades dels sants, tres a la cara frontal, dos a cada costat; la cara de darrera i a la tapa no es veu el nombre de sants. Tots ells es troben dins de fornícules formades per una motllura de fusta.</p> | 08139-177 | Església parroquial | <p>Les relíquies des Santa Màrtirs van ser portades a Mura el 1680 fruit d'una donació a l'església feta pel canonge Francesc Diner de Manresa que les portà personalment des de Roma. La relíquia corresponent a Sant Desideri fou entregada pel canonge Diner a la capella de Sant LLeïr. L'any 1900 el Bisbe Torra i Bages va obrir la urna i va dir que les relíquies eren autèntiques i que estaven ben guardades. L'altar on es trobava l'arqueta de les relíquies era barroc, amb les catorze imatges dels sants, però fou cremat durant la Guerra Civil i només es salvà l'arqueta.</p> | 41.6989200,1.9759800 | 414794 | 4616855 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80899-foto-08139-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80899-foto-08139-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80899-foto-08139-177-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 96|94 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80898 | Fons fotogràfic del Centre Excursionista de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-del-centre-excursionista-de-mura | XX | <p>El fons fotogràfic del Centre Excursionista està format per una important col·lecció de fotografies relacionades amb el municipi i creat per la inquietud de Gabriel Marquès i Villacampa, president del Centre. Està format per fotografies que es van anar recopilant de les que tenien diverses persones del poble a casa seva, de còpies de fons fotogràfics d'arxius de Catalunya: l'arxiu Mas, l'arxiu Tobella de Terrassa i un arxiu particular de Navarcles; totes aquestes d'inicis del segle XX. També compta amb un fons de fotografies realitzades per Gabriel Marquès de paisatges, cases, activitats i altres elements de Mura des dels anys 1970. Un element destacable és una col·lecció de fotografies que mostren tota la seqüència de realització del carbó dels anys 1930, que van ser recuperades d'un destí incert. Hi ha un arxiu especial de fotografies que recull l'estat actual de totes les cases i carrers del poble en les que es va apuntant els noms tradicionals de les cases. El fons està format principalment per fotografies en paper, tot i que també hi ha contactes, negatius, fotografia digital i diapositives. En total es conserven més de 500 fotografies. El fons està en continu creixement per aportacions particulars.</p> | 08139-176 | Nucli urbà | <p>El Centre Excursionista de Mura es fa fundar l'onze de setembre 1989 per un grup de muratans que anteriorment havien format part d'una altra associació precursora, Els Amics de Mura, que va funcionar de 1978 a 1980 i que va promoure diferents activitats al poble: activitats de lleure, excursions, arranjaments de camins i fonts, sessions audiovisuals, recollida d'un arxiu documental i fotogràfic històric de Mura, la normalització i realització del nomenclàtor i plànol del poble en ceràmica, senyalitzacions de punts d'interès del poble, l'homenatge a en Joan Alavedra autor del poema 'El Pessebre', la recuperació de la pelegrinació a Montserrat iniciada l'any 1500, el nou logotip de l'escut de Mura. La seu del CEM es troba a cal Pauleta, Mura ha esdevingut un centre d'atracció turístico-excursionista de primer ordre. Quasi en la seva totalitat està orientat cap a àrea de serveis o de segona residència, potenciat encara més des de la creació del Parc Natural de Sant Llorenç i la Serra de l'Obac. Per això la creació d'una entitat d'aquest tipus va suposar una garantia de continuïtat i d'interès en aquest camp. Actualment compta amb 134 socis, pertanyents a 40 famílies, entre els que hi ha nombrosos simpatitzants i amics del poble així com excursionistes veterans de la rodalia. El local social està situat als baixos de l'antiga casa de cal Pauleta una de les cases de l'antiga sagrera de Mura, a la plaça de l'església, que va ser arranjada pels associats. El centre compta amb una estació meteorològica automàtica que va ser la primera a Catalunya, una biblioteca especialitzada en temes de muntanya i de Mura, una vitrina-museu amb una mostra d'objectes diversos relacionats amb les seves activitats i un arxiu fotogràfic.</p> | 41.6992200,1.9757200 | 414773 | 4616889 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80897 | Cal Soldat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-soldat-0 | XVII | <p>Casa de planta, pis i golfes, i teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana que s'obre a migdia, al carrer Sol. És una casa construïda en pedra tosca amb la porta centrada amb llinda que té gravada una data il·legible i un cor. Té un balcó central al pis amb llinda amb la data 1674 gravada i una creu, i golfes amb dos arcs de construcció recent. L'interior de la planta baixa és construït amb volta de maó.</p> | 08139-175 | Nucli urbà | <p>Aquesta casa es troba a un dels carrers que van ser una ampliació de la sagrera medieval. Aquesta agrupació de cases entre els carrers Sol i Sant Antoni corresponen totes a finals del segle XVII, a l'època d'apogeu de la vinya i d'increment de població al nucli. El nucli urbà es formaria al voltant de l'església de Sant Martí, formant una sagrera, en la que l'any 1365 vivien 32 famílies. Degut a la pesta negra s'abandonaren molts conreus i cases i posteriorment, la guerra del Francès va contribuir també a la disminució del poblament que el 1553 era de 16 cases i al 1592 de 20 cases. El segle XVII augmentà arribant a 49 cases juntes, el 1782 tenia 103 habitants i el 1860 hi havia 126 al poble i 12 al raval, riera avall.</p> | 41.6995100,1.9771200 | 414890 | 4616919 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80897-foto-08139-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80897-foto-08139-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80897-foto-08139-175-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80896 | Carrer Sol nº 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sol-no-8 | XVII | <p>Casa que queda entre el carrer Sol i el carrer Sant Antoni. Té una estructura de mas, amb planta, pis i golfes, i teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia, al carrer Sol. La façana és molt característica, ja que té una porta adovellada d'arc escarser amb una inscripció a la dovella central que sembla reapofitada d'una construcció anterior: 1692 – JSH – Mº i una creu grega al centre. Té un balcó i dues finestres al pis i dues a les golfes amb llindes de pedra que mantenen una simetria en tot el conjunt.</p> | 08139-174 | Nucli urbà | <p>Aquesta casa es troba a un dels carrers que van ser una ampliació de la sagrera medieval. Aquesta agrupació de cases entre els carrers Sol i Sant Antoni corresponen totes a finals del segle XVII, a l'època d'apogeu de la vinya i d'increment de població al nucli. El nucli urbà es formaria al voltant de l'església de Sant Martí, formant una sagrera, en la que l'any 1365 vivien 32 famílies. Degut a la pesta negra s'abandonaren molts conreus i cases i posteriorment, la guerra del Francès va contribuir també a la disminució del poblament que el 1553 era de 16 cases i al 1592 de 20 cases. El segle XVII augmentà arribant a 49 cases juntes, el 1782 tenia 103 habitants i el 1860 hi havia 126 al poble i 12 al raval, riera avall.</p> | 41.6995600,1.9768100 | 414864 | 4616925 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80896-foto-08139-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80896-foto-08139-174-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80895 | Tina carrer Nou cantonada c/ Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-carrer-nou-cantonada-c-sant-antoni | XVII- XIX | <p>Al llarg del carrer Nou hi ha un important nombre de tines independents de les cases. La més característica és la que trobem a la cantonada entre el carrer Nou i el carrer Sant Antoni, davant el nº 5; està dins una estructura de planta semi-circular amb estructura externa de pedra i coberta amb teulada a un vessant. L'interior és circular i folrat amb cairons ceràmics. Aprofita el desnivell del terreny, de manera que l'accés superior es fa des del carrer Nou on la façana és recta, i la boixa es troba al celler de la casa amb accés des del carrer Sant Antoni 1, ja que es troba just a la intersecció dels carrers. Degut a la diferència de nivell entre els carrers ofereix una visió molt característica amb semblança a una torre.</p> | 08139-173 | Nucli urbà | <p>El cultiu de la vinya és documentat a Mura des de l'any 1024, en un document de donació de cases i vinyes al terme de Nèspola fet per Guifré Amat al monestir de Sant Llorenç (Spèculo de Sant Llorenc, AM). La documentació que fa referència a vinyes és molt extensa, mantenint-se aquest cultiu molt actiu fins al segle XVIII en que foren abandonades moltes feixes i que es va accentuar a finals del XIX amb la fil·loxera, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca per formar feixes, presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes; o bé es construïa una estructura elevada que permetés obtenir alçada. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII, ja que d'aquesta manera s'impermeabilitzava (BALLBÉ, 1993). L'apogeu de la vinya al segle XVIII obliga a construir més tines a l'exterior de les cases, probablement utilitzades per parcers, mentre que les interiors de les cases eren dels amos. És molt freqüent trobar cases al nucli que encara conserven les tines, tot i que tendeixen a desaparèixer degut a la manca d´ús.</p> | 41.6997200,1.9770400 | 414883 | 4616943 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80895-foto-08139-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80895-foto-08139-173-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80894 | Rectoria Vella / Horts del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-vella-horts-del-rector | Ruines | <p>Zona de camps disposats en feixes al costat de llevant del torrent d'Estenalles, des del saltant de Padre cap a la capella de Sant Antoni. Aquestes feixes es troben a la falda del turó en el que s'aixequen les runes del castell de Mura i una mica més avall de la balma dels Caus. Resten fragments de parets de pedra, algunes formen cantoneres amb blocs ben escairats i es troben exemptes, mentre que d'altres s'han aprofitat per omplir amb terra i formar feixes de conreu. La zona s'anomena popularment els horts del rector o la rectoria vella.</p> | 08139-172 | Torrent d'Estenalles | <p>Sembla probable que el primer emplaçament del poble de Mura es trobés en aquest indret, on a finals del segle XVI hi havia encara la rectoria vella. Aquest nucli de cases estava sota el castell i les balmes obrades dels Caus, el Sastricó i el Catot, és a dir, en la zona d'influència d'aquest castell i probablement abans que es construís l'església parroquial. Al segle X l'església s'aixeca en el meandre de la riera de Nespres, a uns 300m d'aquest nucli i al voltant d'ella s'aixeca una sagrera que originarà el poble; per tant hi havia dos nuclis de població: el de la sagrera a l'entorn de l'església, i la rectoria vella a sota del castell. Probablement, degut a que les cases s'anirien concentrant al voltant de l'església i de que la rectoria es va traslladar al costat d'aquesta, s'anirien desplaçant els habitants de la zona de la rectoria vella cap a la nova sagrera. A la consueta de Mura de 1592 encara habitaven 6 persones a la Rectoria Vella, constant que la rectoria es trobava lluny de l'església parroquial (ABEV). A la consueta de 1632 (ABEV) es diu que la rectoria era una casa que tenia algunes terres i feixes, una pallissa, tres casalots dins la propietat: los caus Juans, les Rigotges, lo Borrel, a més de la casa de la rectoria. Això deixa testimoni que en el moment en que ja existia el poble, en aquest indret encara hi havia habitants. Veiem com l'establiment medieval de Mura s'organitzà a l'entorn del castell i de la parròquia, citada documentalment al 955, on la riera de Nespres rebia el nom de riera de Sant Martí. Però, molt probablement, abans d'aquest establiment ja hi havia diferents grups que habitaven les coves dels entorns, com seria el cas de la balma dels Caus i la del Perich. Des dels orígens el castell i el terme de Mura van estar sota la tutela dels comtes de Barcelona, tot i que els monestirs de Sant Cugat del Vallès i de Sant Llorenç del Munt tenien també propietats. La primera menció del castell és del 978, formant part d'un conjunt defensiu de la vall de Nèspola que actuà durant un temps com a terme. El nucli urbà es formaria al voltant de l'església de Sant Martí, formant una sagrera. En un document del 1004 ja s'esmenta la vila al terme de Nèspola a la parròquia de Sant Martí; és la donació d'una casa amb cort, terres de conreu i ermes i una roureda feta per Aigó a Bernat.</p> | 41.6953700,1.9871200 | 415716 | 4616450 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80894-foto-08139-172-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80893 | Capelleta Verge de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-verge-de-montserrat | XX | <p>Al carrer Pujada Verge de Montserrat hi ha una capella en una fornícula a la paret que conserva a l'interior una imatge de la Mare de Déu de Monserrat. La capella té forma d'arc i està tancada amb una porta de marc de fusta amb vidre. Com que està encarada al sud li toca molt el sol i provoca que a l'interior es formin condensacions d'aigua que impedeixen veure bé la imatge.</p> | 08139-171 | Nucli urbà | 41.6993700,1.9760500 | 414800 | 4616905 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 80892 | Font del carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-nou-1 | <p>La font es troba a la cruïlla entre el carrer Nou, el carrer del Sol i el carrer Sant Antoni. Es tracta d'una font canalitzada que es troba en una fornícula d'arc rebaixat a la paret nord del carrer, aprofitant el desnivell de la zona. Disposa d'una pica de pedra amb dos recipients, un circular a sota de l'aixeta i un altre rectangular que s'omple de l'aigua del primer i que s'utilitzava per abeurar als animals. </p> | 08139-170 | Nucli urbà | <p>Desconeixem el moment de construcció de la font, tot i que probablement seria el sistema d'abastiment de les cases de la zona.</p> | 41.6996700,1.9768900 | 414871 | 4616937 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 80891 | Carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-nou-8 | XVIII-XIX | <p>El carrer nou és un dels carrers més moderns del nucli urbà de Mura, exceptuant les ampliacions realitzades partir de mitjans del segle XX. És, per tant, un carrer històric vinculat al creixement del poble per motius econòmics que van provocar un important increment de població. Es tracta d'un carrer llarg, que discorre E-O amb un pendent invariable cap a l'est, cap al Canyet. El carrer comença a la cruïlla a la plaça Tomàs Viver i acaba quan el desnivell es fa més pronunciat a la zona del Canyet, essent el carrer més llarg del poble. A la meitat del carrer aquest es creua amb el carrer del Sol que puja de l'església, i el carrer de Sant Antoni que baixa a la capella el mateix nom. En aquesta cruïlla hi ha una font i un cobert amb una tina. La tipologia dels habitatges és de planta baixa, dos pisos i teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana que s'obre al carrer i per tant a migdia. Totes les cases es troben una al costat de l'altra, i per la banda de tramuntana, a un nivell superior a causa del desnivell, tenien l'hort. En aquest carrer es conserven quatre tines externes a les edificacions i ubicades dins de coberts. Destaquen les següents cases: -nº 4: Llinda porta amb inscripció, MARTI ALEVEDRA 1720 i una creu. -nºº5: Porta arc escarser amb inscripció, CAL JORDI 1862. -nº 9: Porta allindada amb 1728 i una creu. -nº 10: porta d'arc -Cal Garrell, llinda de la porta amb inscripció CASA DE JOSEP VILA. En una rehabilitació recent aquesta llinda es va posar on és ara. Anteriorment estava a la façana del c/ Sant Antoni nº 4. -n 16: Porta allindada amb 1727 i una creu. A l'interior hi ha voltes de pedra i es conserva una tina circular. -tina davant nº 5. -tina davant nº 7. -tina davant nº 8. -nº 17: llinda amb 1737 i una creu. -nº 23: Volta externa de tosca. -nº 29: tina.</p> | 08139-169 | Nucli urbà | <p>L'establiment medieval de la zona de Mura s'organitzà a l'entorn del castell i de la parròquia, citada documentalment al 955, on la riera de Nespres rebia el nom de riera de Sant Martí. Però, molt probablement, abans d'aquest establiment ja hi havia diferents grups que habitaven les coves dels entorns. Des dels orígens el castell i el terme de Mura van estar sota la tutela dels comtes de Barcelona, tot i que els monestirs de Sant Cugat del Vallès i de Sant Llorenç del Munt tenien també propietats. La primera menció del castell és del 978, formant part d'un conjunt defensiu de la vall de Nèspola que actuà durant un temps com a terme. El nucli urbà es formaria al voltant de l'església de Sant Martí, formant una sagrera, en la que l'any 1365 vivien 32 famílies. Degut a la pesta negra s'abandonaren molts conreus i cases i posteriorment, la guerra del Francès va contribuir també a la disminució del poblament que el 1553 era de 16 cases i al 1592 de 20 cases. El segle XVII augmentà arribant a 49 cases juntes, el 1782 tenia 103 habitants i el 1860 hi havia 126 al poble i 12 al raval, riera avall. L'església parroquial de Sant Martí fou l'eix d'unió de les primeres cases que es començaren a aixecar. En un document del 1004 ja s'esmenta la vila al terme de Nèspola a la parròquia de Sant Martí; és la donació d'una casa amb cort, terres de conreu i ermes i una roureda feta per Aigó a Bernat. Per la banda de llevant i pel nord el nucli es va eixamplar seguint la riera i formant agrupacions de cases configurades a finals del XVIII i al XIX, així es va formar el carrer Nou i el Raval de Mura. Així ho mostren les dates de les cases d'aquest carrer, de mitjans del segle XVIII a finals del XIX, probablement coincidint amb una època d'expansió a la zona degut al cultiu de vinya principalment.</p> | 41.6995500,1.9766300 | 414849 | 4616924 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80891-foto-08139-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80891-foto-08139-169-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | El carrer Nou feia una festa cada any pel mes d'agost i que s'ha perdut; es feia verbena amb sopar i ball, amb els carrer engalanat pels veïns. A l'endemà festa infantil amb jocs i xocolatada. El carrer Nou té un nivell de protecció municipal, ja que consten al catàleg el conjunt de teulades, BCIL i NNSS, 1990. | 98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80890 | Cal Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-teixidor-6 | XVII? | <p>Habitatge situat entre el carrer Joan Alavedra i la riera de Nespres, entre mitgeres d'altres cases. La façana principal s'obre al carrer Alavedra, igual que les altres cases del mateix. Manté una estructura similar a les del conjunt; de planta baixa, pis, golfes sota teulada, teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana, i amb una planta semi-soterrani a la que s'accedeix a peu pla des de la banda de ponent, on es troben els horts i altres coberts. La façana principal que s'obre al carrer presenta planta, pis i golfes i està arrebossada. La porta principal està a un costat, adovellada amb un escut a la dovella central, i una finestra al costat. Al pis hi ha un balcó amb ampits, muntants i llinda de pedra sobre la porta, i una altra finestra petita. La llinda del balcó presenta una arrencada d'arc conopial i una creu grega al centre. A les golfes hi ha tres finestres petites. A la façana hi ha una placa ceràmica amb la inscripció: CAL TEIXIDOR- casa pairal d'en Joan Alavedra, autor del poema El Pessebre musicat per Pau Casals- 14 juny 1981. La façana dels horts no presenta elements remarcables.</p> | 08139-168 | Nucli urbà | <p>Aquesta era la casa de la família de Joan Alavedra i Segurañes. Aquest personatge fou secretari dels presidents de la Generalitat Macià i Companys, periodista de formació i escriptor de vocació. Li va proporcionar fama el fet que el seu poema El Pessebre fou musicat per Pau Casals quan els dos compartien l'exili a Prada de Conflent. Joan Alavedra va néixer a Barcelona, però sempre es va sentir muratà, fins al punt que va signar com el Joan de Mura el seu llibre dels Pelegrins a Montserrat. L'any 1981 es va retre un homenatge a la família posant la placa a la casa familiar. El seu fill, Macià Alavedra, ha seguit la nissaga política a la Generalitat de Catalunya. El carrer Joan Alavedra probablement formaria part de la sagrera construïda al voltant de l'església parroquial de Sant Martí. L'establiment medieval de la zona de Mura s'organitzà a l'entorn del castell i de la parròquia, citada documentalment al 955, on la riera de Nespres rebia el nom de riera de Sant Martí. Però, molt probablement, abans d'aquest establiment ja hi havia diferents grups que habitaven les coves dels entorns. Des dels orígens el castell i el terme de Mura van estar sota la tutela dels comtes de Barcelona, tot i que els monestirs de Sant Cugat del Vallès i de Sant Llorenç del Munt tenien també propietats. La primera menció del castell és del 978, formant part d'un conjunt defensiu de la vall de Nèspola que actuà durant un temps com a terme. El nucli urbà es formaria al voltant de l'església de Sant Martí, formant una sagrera, en la que l'any 1365 vivien 32 famílies. Degut a la pesta negra s'abandonaren molts conreus i cases i posteriorment, la guerra del Francès va contribuir també a la disminució del poblament que el 1553 era de 16 cases i al 1592 de 20 cases. El segle XVII augmentà arribant a 49 cases juntes, el 1782 tenia 103 habitants i el 1860 hi havia 126 al poble i 12 al raval, riera avall. L'església parroquial de Sant Martí fou l'eix d'unió de les primeres cases que es començaren a aixecar. En un document del 1004 ja s'esmenta la vila al terme de Nèspola a la parròquia de Sant Martí; és la donació d'una casa amb cort, terres de conreu i ermes i una roureda feta per Aigó a Bernat. Per tant l'agrupació de cases ja existiria els primers segles medievals, amb modificacions a diferents èpoques i amb la més important probablement després dels terratrèmols del segle XV, aquesta podria ser l'explicació de que la major part de dates que trobem a les cases són posteriors a aquesta època així com la tipologia constructiva excepte elements molts puntuals. Aquesta casa correspon a una etapa d'ampliació del nucli a finals del segle XVI i principis del XVII. Probablement substituint un habitatge més antic.</p> | 41.6994500,1.9754300 | 414749 | 4616914 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80890-foto-08139-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80890-foto-08139-168-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc