Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 90876 | Fita de terme entre Mura i Sant Llorenç Savall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-entre-mura-i-sant-llorenc-savall | <p>http://trailsantllorenc.blogspot.com/2012/09/el-cim-perdut-de-la-carena-del-pages.html#.YcmbYMnMKCo</p> <p> </p> | XX | <p>Fita de terme entre els termes municipals de Mura i Sant Llorenç Savall. Es troba a la carena del Cim del Pagès.</p> | 08139-217 | 41.6654600,2.0117300 | 417726 | 4613105 | 08139 | Mura | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Administratiu | 2023-01-30 00:00:00 | Cortés Elía, María del Agua | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 80811 | Bassa de Coma d'en Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-coma-den-vila | <p>GIMÉNEZ, S.; GUARNER, N. , GIMÉNEZ, M. (1997). Larves de Salamandra salamandra (L) a la bassa natural de Coma d'en Vila. IV trobada d'estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, 20 de novembre de 1993. Diputació de Barcelona, Servei de Parcs.</p> | <p>Aquesta bassa està catalogada pel Parc Natural com a punt d'alt interès ecològic, en la que hi ha un cartell que recorda que no es poden abandonar animals en ella (peixos, tortugues o crancs). Es tracta d'una bassa natural formada per l'embassament d'aigua de pluja, ja que no disposa de cap font que li proporcioni aigua de manera continuada. La bassa és una cavitat excavada en un paviment de roca natural de conglomerat d'uns 2'5m de llargària i poca profunditat. Pel fet de tenir aigua de forma quasi continuada, ha crescut vegetació a l'interior de la bassa, així com durant tot l'any és lloc de posta de larves de salamadra. La seva utilitat actual és que serveix d'abeurador d'animals en llibertat, d'aquí el seu interès ecològic. Es troba al costat de la casa-corral de Coma d'en Vila, davant l'era de la casa i al peu del camí que des de la casa porta a l'alzina Bonica i a Matarodona.</p> | 08139-89 | La Mata | 41.6667900,1.9726300 | 414473 | 4613291 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80811-foto-08139-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80811-foto-08139-89-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 80847 | Pelegrins a Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pelegrins-a-montserrat | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Pagesos, menestrals i tradicions. Mura. 2001.</p> | XVI-XX | No es conserva la tradició igual que en origen | <p>Antic costum anyal en què els homes anaven descalços a Montserrat vestits de manera peculiar, amb camisa i gorra blanques, descalços i amb les cames descobertes. Hi participaven els hereus de les principals cases del terme en record d'una prometença feta el 1500, quan una epidèmia causà gran mortaldat al terme. L'itinerari que seguien els pelegrins s'iniciava al poble, on sortien darrera la creu alçada. Seguien cap al Puig de la Balma, on resaven una salve a la capella, després cap al serrat del castell del Puig, des d'on veien Montserrat per primera vegada; seguien cap a Santa Creu de Palou on tornaven a resar la Salve; reposaven davant la casa El Farell al peu de l'alzina que anomenaven l'alzina dels pelegrins; passaven per Rellinars i a l'església resaven una Salve; s'aturaven a la casa El Gall de Castellbell, on dinaven; a vegades s'aturaven a Monistrol i també resaven a l'església, però a vegades passaven de llarg per evitar les burles de la gent; pujaven a Montserrat per la drecera de la coveta i arribaven al santuari a mitja tarda, on resaven una Salve. A l'endemà, després d'oir missa, tornaven pel mateix camí i paraven a dinar a cal Felip Neri de Rellinars. La tornada la feien calçats i sense la camisa blanca i el gorro. Al Puig de la Balma paraven a berenar i es tornaven a vestir de pelegrins per arribar al poble, on els esperaven a la riera de Mura amb la creu alçada, ciris encesos i repics de campanes, entrant després a l'església. Pel camí, a més de resar les salves, resaven 20 parts del rosari, 10 en l'anada i 10 a la tornada. Els acompanyava una persona en cavalcadura que els portava provisions.</p> | 08139-125 | Mura | <p>Probablement s'iniciés el costum fruit d'una prometença feta el 1500, quan una epidèmia causà gran mortaldat al terme. Sembla que d'alguna manera es perdria el costum ja que el 1854 es va tornar a fer la peregrinació degut a l'epidèmia de còlera que hi havia a la zona, tal i com consta a un document de l'Arxiu Parroquial (ABEV), especificant que s'havia de celebrar cada any. Aquest costum es va deixar de fer l'any 1931, en època de la República, però es va recuperar fa 27 anys com a ruta o caminada pel Centre Excursionista de Mura mantenint la mateixa ruta.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Obert | Regular | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Actualment s'ha substituït per una caminada popular. | 98 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 80848 | Les Farinetes de Carnaval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-farinetes-de-carnaval | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Pagesos, menestrals i tradicions. Mura. 2001.</p> | XX | No es conserva igual que en origen | <p>Antic costum que es feia a Mura consistent en una mena d'olla dels pobres, en què participava i menjava tothom. El dissabte i diumenge de carnaval sortien voluntaris a demanar a les cases de pagès de Mura el que tenien preparat per contribuir a la festa: os de porc, carn, gallina, botifarres,...; el dilluns recollien al poble i preparaven un brou en grosses peroles d'aram al foc. Paraven taules i bancs a la plaça i servien les farinetes a tothom un cop acabat l'ofici de difunts que es feia a l'església. Era una festa a la que assistia tot el poble.</p> | 08139-126 | Mura | <p>Aquesta festa es celebrava pel Carnaval, fent l'àpat el diumenge. El costum servia per que tota la gent del poble es relacionés i per fer una festa distesa. Aquests àpats tenen el seu origen en l'aportació de menjar que es feia en un inici d'època de carestia als pobres de la zona. És una festa molt estesa arreu de Catalunya que s'ha recuperat en alguns pobles.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Activitat ue no és vigent. | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 80871 | Barraques de la Plana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraques-de-la-plana | <p>SOLER, J.M. ( 1988). La tècnica de pedra seca. La construcció popular. Dovella, nº 29. Manresa. BERRAL, A. (2001). Construccions rurals a la conca del riu Llobregat. XLIV. Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Sant Vicenç de Castellet. Centre d' Estudis del Bages. Pp. 103-109. BALLBÉ, M. (1993). Les tines del mig de les vinyes a la comarca del Bages. Col. 'Quaderns'. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.</p> | XIX | <p>En un camp de feixes situat a l'esquerra de la carretera de Rocafort a Mura, poc abans d'arribar al Raval de Cal Biel, hi ha un grup de barraques. Hi ha tres barraques, de les quals dues es troben juntes, adossades a un marge, de manera que la teulada queda al nivell de la feixa posterior. La barraca de l'esquerra té porta allindada, i és de planta rectangular, feta amb pedra seca amb les filades que es van aproximant a mida que pugen cap a la teulada, que és de lloses cobertes amb terra en la que creix herba; té una fornícula a l'interior, a la paret del fons. L'altra té la porta d'arc de la mateixa amplada que l'espai interior, construïda igual que l'altra amb aproximació de filades de pedra i amb una menjadora al fons de l'interior protegida amb una biga horitzontal de fusta. La més baixa té una inscripció a la llinda: 1804 YSIDRO i una creu. La tercera barraca es troba a pocs metres, segueix la mateixa tipologia, adossada a un marge, de pedra seca per aproximació de filades i amb la porta allindada. Les dues primeres barraques eren destinades, la primera per guardar eines i utilitzada pel pagès, i la segona per estacar al mul.</p> | 08139-149 | Raval de cal Biel | <p>El cultiu de la vinya és documentat a Mura des de l'any 1024, en un document de donació de cases i vinyes al terme de Nèspola fet per Guifré Amat al monestir de Sant Llorenç (Spèculo de Sant Llorenc, AM). La documentació que fa referència a vinyes és molt extensa, mantenint-se aquest cultiu molt actiu fins al segle XVIII en que foren abandonades moltes feixes i que es va accentuar a finals del XIX amb la fil·loxera, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca per formar feixes, presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. Les barraques de vinya són un element lligat a les feixes de conreu. Els pendents de les vessants de les muntanyes es van convertir en camps de conreu de les vinyes, amb parets de pedra que impedien l'erosió del camp. Cada vinya tenia la seva barraca. La finalitat de les barraques era disposar d'un lloc per guardar les eines, alguns estris de cuina i el càntir d'aigua, i on els pagesos s'aixoplugaven de la pluja, feien la migdiada i a vegades dormien, i en alguns casos també disposaven d'una barraca per la protecció del ruc. Les barraques són de dimensions generalment petites, amb una alçada exterior que no supera els 3 metres i uns 2,60m interiors de mitjana. Generalment son cobertes amb volta i les portes són allindades. Cronològicament es tendeix a datar-les entre el segle XVIII i la segona meitat del segle XIX. La tècnica de la pedra seca es remunta a la prehistòria i és molt freqüent a tota la conca mediterrània. Es caracteritza per l'ús de la pedra sense morter per a fer diferents tipus de construccions. Generalment la pedra és utilitzada sense treballar i solen ser peces més aviat planes. La pedra tan sols es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com una llinda o una cantonera. A la zona del Bages la pedra seca va lligada al món rural i a activitats productives relacionades amb la vinya. S'utilitza per a petites construccions temporals, com les barraques de vinya, aixoplucs, margeres. La tècnica no era fàcil i era freqüent que la fessin grups de persones especialitzades en aquestes construccions que es desplaçaven als llocs on era necessari construir o refer algun element. L'abandonament de l'ús està provocant la seva degradació i desaparició.</p> | 41.7044000,1.9595000 | 413430 | 4617480 | 1804 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80871-foto-08139-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80871-foto-08139-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 80895 | Tina carrer Nou cantonada c/ Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-carrer-nou-cantonada-c-sant-antoni | XVII- XIX | <p>Al llarg del carrer Nou hi ha un important nombre de tines independents de les cases. La més característica és la que trobem a la cantonada entre el carrer Nou i el carrer Sant Antoni, davant el nº 5; està dins una estructura de planta semi-circular amb estructura externa de pedra i coberta amb teulada a un vessant. L'interior és circular i folrat amb cairons ceràmics. Aprofita el desnivell del terreny, de manera que l'accés superior es fa des del carrer Nou on la façana és recta, i la boixa es troba al celler de la casa amb accés des del carrer Sant Antoni 1, ja que es troba just a la intersecció dels carrers. Degut a la diferència de nivell entre els carrers ofereix una visió molt característica amb semblança a una torre.</p> | 08139-173 | Nucli urbà | <p>El cultiu de la vinya és documentat a Mura des de l'any 1024, en un document de donació de cases i vinyes al terme de Nèspola fet per Guifré Amat al monestir de Sant Llorenç (Spèculo de Sant Llorenc, AM). La documentació que fa referència a vinyes és molt extensa, mantenint-se aquest cultiu molt actiu fins al segle XVIII en que foren abandonades moltes feixes i que es va accentuar a finals del XIX amb la fil·loxera, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca per formar feixes, presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes; o bé es construïa una estructura elevada que permetés obtenir alçada. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII, ja que d'aquesta manera s'impermeabilitzava (BALLBÉ, 1993). L'apogeu de la vinya al segle XVIII obliga a construir més tines a l'exterior de les cases, probablement utilitzades per parcers, mentre que les interiors de les cases eren dels amos. És molt freqüent trobar cases al nucli que encara conserven les tines, tot i que tendeixen a desaparèixer degut a la manca d´ús.</p> | 41.6997200,1.9770400 | 414883 | 4616943 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80895-foto-08139-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80895-foto-08139-173-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 80908 | Tanca de la C-BV-1221 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-de-la-c-bv-1221 | XIX | Alguns trams han desaparegut i altres es troben semi-enrunats. | <p>La carretera entre Matadepera i Talamanca que passa pel terme de Mura conserva fragments de la tanca original que es va fer durant la construcció de la carretera. Són tanques obrades en pedra amb el perímetre extern de maó; són de forma rectangular, d'uns 50cm d'alçada i amb els extrems superiors arrodonits. Es troben disposades de forma intermitent en trams d'aproximadament 5m. Es tracta d'un tipus de construcció que es situa tipològicament en l'arquitectura de tipus industrial que es va fer a Catalunya coincidint amb l'època modernista.</p> | 08139-186 | BV-1221 entre Matadepera i Talamanca | <p>Segons la documentació d'obres públiques conservades a l'Arxiu de la Diputació de Barcelona la construcció de la carretera BV-1221 es va realitzar entre 1860 i 1950.</p> | 41.6752800,1.9973100 | 416538 | 4614210 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80908-foto-08139-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80908-foto-08139-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80908-foto-08139-186-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Aquesta tipologia de tanques és freqüent en les carreteres locals i comarcals que havia construït la Diputació de Barcelona a finals del segle XIX i principis del XX, de les que cada vegada resten menys exemples ja que s'estan substituïnt per tanques metàl·liques. | 105|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 80914 | Tines del carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-del-carrer-nou | XVII- XIX | <p>Al llarg del carrer Nou hi ha un important nombre de tines independents de les cases. La més característica és la que trobem a la cantonada entre el carrer Nou i el carrer Sant Antoni, davant el nº 5. Però hi ha tres tines més. La segona tina es troba a continuació de la primera, dins un cobert de planta rectangular amb teulada a un vessant, la tina és circular i folrada amb cairons ceràmics. Seguit a aquest hi ha un tercer cobert amb teulada a doble vessant dins el que hi ha una tina de planta quadrada folrada amb cairons. Finalment, a dalt de tot del carrer, la casa nº 29 té un cobert adossat de planta circular cobert amb teulada a un vessant, amb una tina a l'interior de planta circular folrada amb cairons.</p> | 08139-192 | Nucli urbà | <p>El cultiu de la vinya és documentat a Mura des de l'any 1024, en un document de donació de cases i vinyes al terme de Nèspola fet per Guifré Amat al monestir de Sant Llorenç (Spèculo de Sant Llorenc, AM). La documentació que fa referència a vinyes és molt extensa, mantenint-se aquest cultiu molt actiu fins al segle XVIII en que foren abandonades moltes feixes i que es va accentuar a finals del XIX amb la fil·loxera, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca per formar feixes, presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes; o bé es construïa una estructura elevada que permetés obtenir alçada. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII, ja que d'aquesta manera s'impermeabilitzava ( BALLBÉ, 1993). L'apogeu de la vinya al segle XVIII obliga a construir més tines a l'exterior de les cases, probablement utilitzades per parcers, mentre que les interiors de les cases eren dels amos. És molt freqüent trobar cases al nucli que encara conserven les tines, tot i que tendeixen a desaparèixer degut a la manca d´ús.</p> | 41.6997900,1.9773400 | 414908 | 4616950 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80914-foto-08139-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80914-foto-08139-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80914-foto-08139-192-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-10-01 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 80916 | Poti poti | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poti-poti | XX | <p>El Poti poti és el plat típic de Mura. Es realitza amb patates, bacallà. Tomàquets d'amanir, cebes, olives arbequines, pebrot vermell, oli, sal i ous durs. Per preparar-lo cal bullir les patates I deixar-les refredar senceres. Mentre tant s'ha posat en remull el bacallà I es desfila com per esqueixada. Es tallen les patates a rodelles prèviament pelades I es posa a sobre la ceba tallada, els tomàquets a rodelles I els pebrots. Es posa tot en capes, primer les patates, el bacallà, la ceba, el tomàquet i el pebrot. Les olives al final. Es posar sal i força oli i es serveix fred.</p> | 08139-194 | Mura | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 80923 | Riera de Nespres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-nespres | Es fan abocaments de cases a la riera. | <p>La riera de Nespres neix una mica més amunt de les sorgències conegudes com Els Caus de Mura, on reb el nom de riera d'Estenalles, i més avall, el nom de riera de Nespres (Nèspola) al seu pas del municipi, mentre que al terme de Rocafort reb el nom de riera de Mura. L'acció erosiva actual de l'aigua sobre la roca que configura el seu llit ha donat lloc a un singular relleu, amb cavitats. Es tracta d'un corrent d'aigua que depén molt de la pluja, tot i que generalment tot l'any té aigua. Degut a l'estructura rocosa del seu llit ha hagut diferents aiguats en èpoques de pluges fortes que han afectat a edificacions properes, com el de l'any 1962 que es va endur els molins de can Mas, Melses i Faure, a més del dos aqüeductes que travessaven la riera al poble.</p> | 08139-201 | Mura | <p>La utilització de la riera es remunta documentalment a l'Edat Mitjana, quan els molins edificats al costat utilitzaven l'impuls de l'aigua. El molí del mig és una de les edificacions més antigues de Mura, que ja surt documentada a principis del segle XI. En 'l'Spèculo del Monestir de Sant Llorenç del Munt' (inventari de les escriptures de vendes i drets dels monestir) hi ha un document de l'any 1055 on consta una concessió feta per l'Abat del monestir d'una casa amb hort, colomer, molí, trull, terres i vinyes, que es troba al costat del riu Nèspola. És aquesta la primera vegada que s'esemnta la riera de Nèpola, al costat de la qual es va edificar la sagrera de Mura a l'entorn de l'església parroquial a partir del segle X. La riera també ha proporcionat moviment a altres molins: el de can Mas, el molí del Melses, el del Faure.</p> | 41.6990800,1.9768000 | 414862 | 4616872 | 08139 | Mura | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80923-foto-08139-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80923-foto-08139-201-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 80927 | Barraca de Santlleïr | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-santlleir | <p>SOLER, J.M. ( 1988). La tècnica de pedra seca. La construcció popular. Dovella, nº 29. Manresa. BERRAL, A. (2001). Construccions rurals a la conca del riu Llobregat. XLIV. Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Sant Vicenç de Castellet. Centre d' Estudis del Bages. Pp. 103-109. BALLBÉ, M. (1993). Les tines del mig de les vinyes a la comarca del Bages. Col. 'Quaderns'. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.</p> | XVIII-XIX | <p>Barraca exempta de planta circular coberta amb falsa cúpula. Està construïda amb blocs de pedra ben escairada disposada ordenadament. La cúpula està feta pel sistema d'aproximació de filades, en què cada filada es projecta una mica més endins del recinte que la filada anterior, que es pot observar a l'interior, i ha perdut la capa protectora de terra exterior. Té una única porta allindada. Es troba als camps abans d'arribar a la casa Santlleïr. És una barraca del tipus circular gran i representativa d'aquesta tipologia.</p> | 08139-205 | Santlleïr | <p>El cultiu de la vinya és documentat a Mura des de l'any 1024, en un document de donació de cases i vinyes al terme de Nèspola fet per Guifré Amat al monestir de Sant Llorenç (Spèculo de Sant LLorenc, AM). La documentació que fa referència a vinyes és molt extensa, mantenint-se aquest cultiu molt actiu fins al segle XVIII en que foren abandonades moltes feixes i que es va accentuar a finals del XIX amb la fil·loxera, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca per formar feixes, presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. Les barraques de vinya són un element lligat a les feixes de conreu. Els pendents de les vessants de les muntanyes es van convertir en camps de conreu de les vinyes, amb parets de pedra que impedien l'erosió del camp. Cada vinya tenia la seva barraca. La finalitat de les barraques era disposar d'un lloc per guardar les eines, alguns estris de cuina i el càntir d'aigua, i on els pagesos s'aixoplugaven de la pluja, feien la migdiada i a vegades dormien, i en alguns casos també disposaven d'una barraca per la protecció del ruc. Les barraques són de dimensions generalment petites, amb una alçada exterior que no supera els 3 metres i uns 2,60m interiors de mitjana. Generalment son cobertes amb volta i les portes són allindades. Cronològicament es tendeix a datar-les entre el segle XVIII i la segona meitat del segle XIX. La tècnica de la pedra seca es remunta a la prehistòria i és molt freqüent a tota la conca mediterrània. Es caracteritza per l'ús de la pedra sense morter per a fer diferents tipus de construccions. Generalment la pedra és utilitzada sense treballar i solen ser peces més aviat planes. La pedra tan sols es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com una llinda o una cantonera. A la zona del Bages la pedra seca va lligada al món rural i a activitats productives relacionades amb la vinya. S'utilitza per a petites construccions temporals, com les barraques de vinya, aixoplucs, margeres. La tècnica no era fàcil i era freqüent que la fessin grups de persones especialitzades en aquestes construccions que es desplaçaven als llocs on era necessari construir o refer algun element. L'abandonament de l'ús està provocant la seva degradació i desaparició.</p> | 41.6953300,1.9955200 | 416415 | 4616437 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80927-foto-08139-205-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 80928 | Barraca de la Riera 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-riera-1 | <p>SOLER, J.M. ( 1988). La tècnica de pedra seca. La construcció popular. Dovella, nº 29. Manresa. BERRAL, A. (2001). Construccions rurals a la conca del riu Llobregat. XLIV. Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Sant Vicenç de Castellet. Centre d' Estudis del Bages. Pp. 103-109. BALLBÉ, M. (1993). Les tines del mig de les vinyes a la comarca del Bages. Col. 'Quaderns'. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.</p> | XVIII-XIX | <p>Barraca exempta de planta circular coberta amb falsa cúpula. Està construïda amb blocs de pedra de diferents mides disposades ordenadament. La cúpula està feta pel sistema d'aproximació de filades, en què cada filada es projecta una mica més endins del recinte que la filada anterior, que es pot observar a l'interior, encara conserva la capa protectora de terra sobre la que creix herba. Té una única porta allindada. Es troba als camps disposat en feixes al costat de la riera de Nespres, en una zona en la que trobem diferents barraques. És una barraca del tipus circular i representativa d'aquesta tipologia.</p> | 08139-206 | Riera de Nespres | <p>El cultiu de la vinya és documentat a Mura des de l'any 1024, en un document de donació de cases i vinyes al terme de Nèspola fet per Guifré Amat al monestir de Sant Llorenç (Spèculo de Sant LLorenc, AM). La documentació que fa referència a vinyes és molt extensa, mantenint-se aquest cultiu molt actiu fins al segle XVIII en que foren abandonades moltes feixes i que es va accentuar a finals del XIX amb la fil·loxera, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca per formar feixes, presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. Les barraques de vinya són un element lligat a les feixes de conreu. Els pendents de les vessants de les muntanyes es van convertir en camps de conreu de les vinyes, amb parets de pedra que impedien l'erosió del camp. Cada vinya tenia la seva barraca. La finalitat de les barraques era disposar d'un lloc per guardar les eines, alguns estris de cuina i el càntir d'aigua, i on els pagesos s'aixoplugaven de la pluja, feien la migdiada i a vegades dormien, i en alguns casos també disposaven d'una barraca per la protecció del ruc. Les barraques són de dimensions generalment petites, amb una alçada exterior que no supera els 3 metres i uns 2,60m interiors de mitjana. Generalment son cobertes amb volta i les portes són allindades. Cronològicament es tendeix a datar-les entre el segle XVIII i la segona meitat del segle XIX. La tècnica de la pedra seca es remunta a la prehistòria i és molt freqüent a tota la conca mediterrània. Es caracteritza per l'ús de la pedra sense morter per a fer diferents tipus de construccions. Generalment la pedra és utilitzada sense treballar i solen ser peces més aviat planes. La pedra tan sols es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com una llinda o una cantonera. A la zona del Bages la pedra seca va lligada al món rural i a activitats productives relacionades amb la vinya. S'utilitza per a petites construccions temporals, com les barraques de vinya, aixoplucs, margeres. La tècnica no era fàcil i era freqüent que la fessin grups de persones especialitzades en aquestes construccions que es desplaçaven als llocs on era necessari construir o refer algun element. L'abandonament de l'ús està provocant la seva degradació i desaparició.</p> | 41.7056100,1.9580600 | 413312 | 4617616 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80928-foto-08139-206-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 80929 | Barraca de la Riera 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-riera-2 | <p>SOLER, J.M. ( 1988). La tècnica de pedra seca. La construcció popular. Dovella, nº 29. Manresa. BERRAL, A. (2001). Construccions rurals a la conca del riu Llobregat. XLIV. Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Sant Vicenç de Castellet. Centre d' Estudis del Bages. Pp. 103-109. BALLBÉ, M. (1993). Les tines del mig de les vinyes a la comarca del Bages. Col. 'Quaderns'. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.</p> | XVIII-XIX | <p>Barraca exempta de planta circular coberta amb falsa cúpula. Està construïda amb blocs de pedra de diferents mides disposades ordenadament. La cúpula està feta pel sistema d'aproximació de filades, en què cada filada es projecta una mica més endins del recinte que la filada anterior, que es pot observar a l'interior, encara conserva la capa protectora de terra sobre la que creix herba. Té una única porta allindada. Es troba als camps disposat en feixes al costat de la riera de Nespres, en una zona en la que trobem diferents barraques. És una barraca del tipus circular petit i representativa d'aquesta tipologia.</p> | 08139-207 | Riera de Nespres | <p>El cultiu de la vinya és documentat a Mura des de l'any 1024, en un document de donació de cases i vinyes al terme de Nèspola fet per Guifré Amat al monestir de Sant Llorenç (Spèculo de Sant LLorenc, AM). La documentació que fa referència a vinyes és molt extensa, mantenint-se aquest cultiu molt actiu fins al segle XVIII en que foren abandonades moltes feixes i que es va accentuar a finals del XIX amb la fil·loxera, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca per formar feixes, presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. Les barraques de vinya són un element lligat a les feixes de conreu. Els pendents de les vessants de les muntanyes es van convertir en camps de conreu de les vinyes, amb parets de pedra que impedien l'erosió del camp. Cada vinya tenia la seva barraca. La finalitat de les barraques era disposar d'un lloc per guardar les eines, alguns estris de cuina i el càntir d'aigua, i on els pagesos s'aixoplugaven de la pluja, feien la migdiada i a vegades dormien, i en alguns casos també disposaven d'una barraca per la protecció del ruc. Les barraques són de dimensions generalment petites, amb una alçada exterior que no supera els 3 metres i uns 2,60m interiors de mitjana. Generalment son cobertes amb volta i les portes són allindades. Cronològicament es tendeix a datar-les entre el segle XVIII i la segona meitat del segle XIX. La tècnica de la pedra seca es remunta a la prehistòria i és molt freqüent a tota la conca mediterrània. Es caracteritza per l'ús de la pedra sense morter per a fer diferents tipus de construccions. Generalment la pedra és utilitzada sense treballar i solen ser peces més aviat planes. La pedra tan sols es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com una llinda o una cantonera. A la zona del Bages la pedra seca va lligada al món rural i a activitats productives relacionades amb la vinya. S'utilitza per a petites construccions temporals, com les barraques de vinya, aixoplucs, margeres. La tècnica no era fàcil i era freqüent que la fessin grups de persones especialitzades en aquestes construccions que es desplaçaven als llocs on era necessari construir o refer algun element. L'abandonament de l'ús està provocant la seva degradació i desaparició.</p> | 41.7012100,1.9611600 | 413564 | 4617124 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80929-foto-08139-207-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 80930 | Avenc del Llest | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-llest | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997. Catálogo espeleológico de la província de Barcelona, 1974, del Grupo de Exploraciones Subterráneas del Club Montañés Barcelonés i la Diputación Provincial de Barcelona.</p> | <p>Proper a la font dels Traginers, termenejant amb el coll de Boix i el torrent de Coma d'en Vila. A l'interior hi ha formacions calcàries de gran bellesa i ben conservades.</p> | 08139-208 | Zona La Mata | <p>Uns excursionistes van fer una descoberta casual en caure a dins el gos que portaven . El nom d'avenc del Llest correspon al nom del gos.</p> | 41.6626700,1.9777600 | 414894 | 4612829 | 08139 | Mura | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 80931 | Avenc de les Ermínies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-les-erminies | <p>Rosaura, J. (1974). Circular nº 155 del Centre Excursionista de Terrassa, juliol de 1974, p. 418-420. Catálogo espeleológico de la província de Barcelona, 1974, del Grupo de Exploraciones Subterráneas del Club Montañés Barcelonés i la Diputación Provincial de Barcelona.</p> | <p>L'avenc es troba a un quilòmetre a l'oest de la Roca Picarda seguint un corriol que surt del camí Ral i senyalitzat amb pedres trobem l'avenc. Té 18m de profunditat i acaba en una gran sala. No hi ha formacions d'estalactites i estalacmites ja que és molt sec el seu interior.</p> | 08139-209 | Zona Puget | <p>La cavitat es va formar en bancs d conglomerats de Sant Llorenç, format-se en l'era Terciària. La primera exploració de la que es té notícia es va fer el desembre de 1920 per part de membres del Centre Excursionista de Terrassa.</p> | 41.6994900,1.9682400 | 414151 | 4616926 | 08139 | Mura | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 80739 | Necròpolis de Coll d'Eres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-coll-deres | <p>SOLÀ, J. (1931). Sivella visigòtica a Sant Llorenç del Munt. Anuari d'Estudis Catalans. Vol. III. Barcelona.</p> | VIII-IX | Estructres mig derrocades | <p>Necròpolis situada a la banda esquerra del camí que surt de Coll d'Eres cap a La Mola, a prop del Cingle del Marquet. En la campanya feta per Joan Solà es descobriren dues tombes més, a part de les dues posades al descobert per un pastor quatre anys abans. Les sepultures són fetes amb lloses planes de pedra sorrenca i orientades de llevant a ponent. Només es van poder documentar les dues últimes, ja que les anteriors van ser saquejades. Una correspon a una inhumació infantil i presentava símptomes de saqueig, recollint-se només alguns ossos. L'altra era tapada per dues lloses i corresponia a un adult del que es conserva gran part de l'esquelet, mandíbula inferior, una clavícula, húmers, cúbits, fèmurs i tíbies; com a aixovar portava una sivella de bronze de 94x45mm decorada amb motius d'influència germànica cisellats, i que semblen correspondre a la representació del cavall d'Odin i dues serps amb caps d'ocell que l'envolten. La sepultura amidava 2,15m de llarg, 0,56 al cap i 0,47 als peus, amb una profunditat de 0,30 a 0,45m. A l'entorn de les tombes hi havia presència de murs obrats de pedra seca molt malmesos, així com el camí anomenat La Calçada, documentat en els segles XI-XII amb trans de murs de contenció de pedra seca.</p> | 08139-17 | Al peu del Turó del Montcau, a la carena del Pagès | <p>L'any 1925 un pastor descobrí quatre sepultures de lloses que van ser saquejades i malmeses des del principi. L'any 1929 Joan Solà excavà dues sepultures més, conjuntament amb el Centre Excursionista de Terrassa.</p> | 41.6707000,2.0077900 | 417405 | 4613691 | 08139 | Mura | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80739-foto-08139-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80739-foto-08139-17-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. La Carta Arqueològica de Catalunya la cataloga en els dos municipis, Mura i Sant Llorenç Savall. Les coordenades de la fitxa són d'una de les tombes. Coordenades de les altres dues tombes visibles: 417602/4613891, 417602/4613891. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 80748 | Creu de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-vila | <p>Creu posada sobre un peu en forma de pilar quadrangular de pedra i ciment. La creu és de ferro, plana, amb el braç vertical més llarg que l'horitzontal i rematats amb flors de llis simples. Es troba en una cruïlla de camins en un lloc lleugerament elevat. El peu té una inscripció quasi il·legible que diu: RECONSTRUIDA EN 1939 ANY (esborrat). Per la tipologia de la creu, l'element reconstruït és la peanya, mentre que la creu és més antiga.</p> | 08139-26 | Al sud del nucli urbà | <p>Es tracta d'una creu de terme que marca una cruïlla de camins important, el del Puig de la Balma a Mura i el de les coves de Mura. Probablement va ser treta durant la Guerra Civil, ja que va ser refeta l'any 1939. Les creus de terme es posaven a l'entrada d'algunes poblacions o als camins, marcant el terme jurisdiccional d'un poble, o en una cruïlla de camins. Segons la tradició popular, aquesta creu protegia de la pesta que assolava Europa a l'Edat Mitjana. Els pelegrins de Montserrat pregàven en passar per la creu per demanar pluja o per guarir malalts de la família.</p> | 41.6982200,1.9732000 | 414562 | 4616780 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80748-foto-08139-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80748-foto-08139-26-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | BCIL pel Decret de 14 de març de 1963 nº 571/63, BOE 30. | 47 | 1.3 | 1781 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 80750 | Creu de terme de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-mura | <p>Creu de ferro situada sobre una base en forma de cub de pedra que suporta un pilar quadrangular de ciment sobre el que s'assenta la creu. La creu és de ferro, amb el braç vertical més llarg que l'horitzontal i tots ells acabats en una flor de llis. Els braços estan reforçats visualment per llistons de ferro a cada costat i lligats tots ells a la crugia per una aspa formada per dues anelles aplanades. No té cap inscripció.</p> | 08139-28 | Al nucli de Mura | <p>Les creus de terme es posaven a l'entrada d'algunes poblacions o als camins marcant el terme jurisdiccional d'un poble, o en una cruïlla de camins. Aquesta creu de terme indicaria el límit del poble pel vessant nord. Actualment es troba al peu de la carretera local.</p> | 41.7004778,1.9772279 | 414900 | 4617027 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 80753 | La Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mata-2 | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya.</p> | XIII-XIX | Tot i que en general està en bon estat, degut a la manca d'ús està en mal estat l'arrebossat de calç de les parets exteriors. | <p>Masia amb edificacions annexes. La casa principal és de planta rectangular allargada, amb planta baixa i dues plantes pis. Té la coberta a dues aigües de teula àrab recolzada sobre un ràfec de maó i teula amb el carener perpendicular a la façana principal, que s'obre a migdia. En la part central de la casa sobresurt el cos d'escala cobert amb teulada a doble vessant. La façana principal és simètrica i ben composada, seguint una tipologia del s. XIX, amb un portal central d'arc escarser amb brancals de pedra. A la planta baixa hi ha dues finestres disposades una a cada costat de la porta, amb reixa de ferro forjat i brancals, llinda i ampit de pedra. Al primer pis hi han tres antigues obertures tipus balcó que conserven els brancals de pedra però que han estat transformats: les dues dels extrems han estat tapiades, mentre que la central s'ha reduït disposant una finestra. A la tercera planta, hi ha tres finestres petites iguales. A la cantonada sud-est hi ha restes d'un volum a l'alçada de la primera planta seguint una estructura similar a una tribuna. La façana lateral de llevant segueix també una estructura simètrica, amb dues portes allindades a la part central i finestres austeres disposades simètricament. La façana de ponent té petites finestres i una porta central allindada; davant s'obre un pati i una sèries de coberts que albergaven tines i cellers i que tanquen l'espai a modus de baluard. La façana nord és un mur amb dues petites finestres, una per planta. Els murs són de pedra de diferents mides i arrebossats amb calç. Al davant de la façana de llevant de la casa hi ha l'era de rajols de ceràmica, així com dues edificacions de pedra vista rehabilitades recentment i amb coberta a dues aigües. A la dreta de la façana principal hi han els coberts que eren els estables i corrals. Al costat sud de la casa hi ha un antic pou de glaç convertit en cisterna. A la banda nord, sobre un turó, hi ha la capella del mas de Sant Jaume de la Mata. A l'interior de la casa es conserva l'estructura general, en la que es poden observar les sales centrals que articulen els espais dels dos pisos, la cuina amb una important campana semicircular del foc, una pica rentamans, i el cos de l'escala central.</p> | 08139-31 | Zona Coll d'Estenalles | <p>Aquesta casa està documentada des del segle XII, tot i que l'estructura arquitectònica mostra un mas modern, fruit de diferents ampliacions i rehabilitacions, que amaguen l'antic habitatge medieval. L'any 1195 Guillem de Terracia i la seva esposa, van fer una donació a Pere de Mata i la seva esposa del mas anomenat La Mata (ACA). El 6 de maig de 1288 l'abat de Sant Llorenç del Munt, Fra Ramon de Poces, estableix a Pere Mata i al seu fill, el mas de La Mata que posseïa el convent en franc alou en el terme de Sant Martí de Nèspola. El 1274, Elisendis de Vernet va adquirir els masos de La Mata i Castellar a l'abadessa Ermessendis (ABM, Spéculo de Sant Llorenç del Munt). Una còpia del mateix document es conserva a l'arxiu familiar que guarden els hereus de La Mata, junt a altra documentació que forma un arxiu familiar força complet. A partir d'aquest moment, la documentació es succeeix fent referències diverses a la relació amb el monestir de Sant Llorenç del Munt, al que els propietaris de la Mata rendien homenatge i pagaven censos, dependència que es van mantenir fins ben entrat el segle XIX. Durant el segle XVIII, aquesta era una de les masies importants del terme, ja que va acumular nombroses propietats i altres masos en diferents èpoques. El 1364 adquireix el mas Satria; el 1370 li ve per donació el mas de Castellar; el 1436 compra el mas de la Vall; el 1540 obté els masos Furest, Moragues, Moronell, Llacuna, Satria i Smanella, així com diferents terres; el 1570 compra el mas Pola a Pere Santllay; el 1601 els masos de la Rouriga i la Ginebreda. A la consueta de Mura de l'any 1592 (APM) a la Mata hi habitaven 21 persones, mostrant la importància ja en aquesta època. Això mostra com al segle XVIII aquest era un dels masos de major producció de la zona. En el testament de Francesc Mata i Mates el 17 de juny de 1785, va nomenar hereva seva en usdefruit a la seva neboda Rosa Barat i Guitart, muller de Pere Barata, amb la condició que qualsevol descendent d'aquesta havia de prendre el cognom Mata; en cas contrari havien de donar anualment 300 lliures a l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona o bé que el patrimoni passés a l'immediat. Això s'ha complert, i actualment els descendents encara porten el cognom Mata de la Barata. A mitjans del segle XIX, l'hereu del mas, Francesc Mata de la Barata i Guitart, va decidir traslladar la residència familiar de la Mata a la vila de Terrassa per raons de seguretat, on va construir una casa. Fins fa uns anys hi havia un restaurant que regentava la mateixa família. Actualment és propietat del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, que utilitza la casa com a magatzem i espai de serveis del Parc; i que va rehabilitar la casa dels masovers com a oficines centrals del Parc.</p> | 41.6658500,1.9899200 | 415911 | 4613170 | 08139 | Mura | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80753-foto-08139-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80753-foto-08139-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80753-foto-08139-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | Inexistent | 2022-06-01 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 80801 | Fons del Museu de Terrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-de-terrassa | <p>COLL, X. (1988). Mura a 'Història del Bages', vol. II. Ed. Parcir, Manresa. Pp. 115-116. DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | <p>El fons conservat al Museu de Terrassa procedent de Mura consisteix en un collaret de petxines (15 peces) que formava part de l'aixovar de les cistes megalítiques de Serrallonga, excavades els anys 1920-30 per un equip dirigit per Joan Solà, del Centre Excursionista de Terrassa. Les cistes estan datades a l'edat del bronze. També conserva material trobat en superfície a la cova del Centenari, consistent en un fragment ceràmic trobat per Jordi Guillemot i Marcet. És un fragment, d'uns 15cm, que pertany a un terç del perfil d'una urna del Bronze Final-Ferro inicial que conserva la vora, el coll amb un cordó d'inflexió vora-coll, i part del cos. El museu també conserva dos dibuixos fets a carbonet a inicis del segle XX per Anna Mata de la Barata i Samaranch, néta dels dos personatges retratats. Es tracta dels retrats del matrimoni format per Fancesc d'Assís Mata de la Barata i Guitart, i Anna M. Masqué i Ribas, hereus del mas de la Barata. Van ser donats per Hermínia Domingo l'any 2006. (Nº d'inventari: MdT 25.103 i MdT 25.104).</p> | 08139-79 | Museu de Terrassa | <p>El fons que es conserva al Museu de Terrassa prové del fons del Centre Excursionista de Terrassa, fruit de les intervencions arqueològiques realitzades per aquesta entitat. Van ingressar al museu l'any 1959, quan es creà el Museu d'Art de Terrassa que aplegà les col·leccions de la Biblioteca-Museu Soler i Palet. Actualment la secció d'arqueologia es troba al Castell Cartoixa de Vallapardís.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80801-foto-08139-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80801-foto-08139-79-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 79 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 80802 | Fons del Museu de Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-de-sabadell | <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | IaC-IdC | <p>Al fons del Museu es conserven fragments de ceràmica romana procedents de la balma de la Porquerissa. La notícia de la troballa la va fer Antoni Ferrando (1983).</p> | 08139-80 | Museu de Sabadell | <p>El Museu de Sabadell es va obrir l'any 1930 amb una col·lecció de material aqrueològic de Sabadell i tenia dues seccions, la d'Història i la de Belles Arts. Després de la Guerra Civil el museu obre noves seccions, entre elles la de Paleontologia. L'any 969 aquesta col·lecció es separa del Museu formant una nova institució i aquest passa a ser el Museu d'Història de Sabadell. Part de les col·leccions arqueològiques s'han nodrit d'antic material procedent de les troballes de grups excursionistes de la zona, com és el cas del material ceràmic de la Balma de la Porquerissa de Mura.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 80803 | Fons del Museu d'Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-darqueologia-de-catalunya-0 | <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. LONGUERAS, M. ; VIÑAS, R. (1964-65) Notas de arqueología de Cataluña y Baleares. Mura. A Ampurias XXVI-XXVII. Barcelona. P. 269-272. SOUICH, F. Du (1974). Los restos humanos prehistóricos de la cueva del Turó del Mal Pas. Ampurias, nº 36. SOUICH, F. Du (1970). Algunos dientes humanos del Bronce Inicial de Cataluña. Pyrenae, nº 6.</p> | -1800 | <p>Es conserva el material arqueològic procedent de la Cova Turó del Mal Pas, enterrament d'inhumació col·lectiu. El material que formava l'aixovar consisteix en restes antropològiques corresponents almenys a 19 individus, mostrant una població de tipus mediterrani gràcil, amb alguns trets robusts i pervivències racials del paleolític superior; un vas de ceràmica fet a ma; instruments de sílex i os. Instruments de sílex: una punta de sageta de sílex amb aletes i peduncle, un rascador de sílex, un fragment de sílex en forma de fulla de secció trapezoïdal amb retocs, una fulla llarga de sílex trapezoïdal, i una fulla de sílex de color melat. Instruments d'os: un punxó, tres fragments de punxons i una part d'un ullal de senglar. Ceràmica: un gran vas fet a mà de forma cònica a la part superior i semiesfèrica a la meitat inferior, amb diversos mugrons a la línia de la carena amb dos foradets verticals cadascun d'ells. Restes paleontològiques: capra Ibex, equus Caballus (en total vint restes). Restes antropològiques: 615 fragments d'ossos humans entre els que destaquen 19 mandíbules i dos cranis.</p> | 08139-81 | Museu Aqueològic de Catalunya | <p>Es van fer diferents actuacions a la cova Turó del Mal Pas: l'any 1963 es va fer la troballa en superfície i la primera exploració per part del Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barceloní, dirigits per Òscar Andrés i Josep Maria Torras. L'any 1965 un equip de l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona dirigit per M. Llongueras i R. Viñas es va interessar per la troballa i va fer una excavació que no tingué continuïtat malgrat l'interès de la cova. El material arqueològic procedent de les investigacions portades a terme per 'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona es conserva al Museu d'Arqueologia de Catalunya des de que després de la Guerra Civil la Diputació de Barcelona assumís la gestió. L'any 1996 es transefereix el Museu a la Generalitat de Catalunya.</p> | 41.7007500,1.9769800 | 414880 | 4617057 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 80804 | Fons del Museu Comarcal de Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-comarcal-de-manresa | <p>Es conserven un conjunt de 294 fragments dels quals 289 són de ceràmica feta a mà, i els altres corresponen a restes humanes i fragments de pedra, amb el número d'inventari MCM-17 com a jaciment. D'entre aquests fragments, hi ha 4 d'exposats a la sala del museu (MCM 259, 260, 261 i 262) de ceràmica feta a mà del període del bronze mig-final. L'altre objecte procedent de les coves de Mura exposat al museu és el motlle per a foneria número d'inventari MCM-263, que és una pedra de 8x6,3 cm. amb encaixos per a fondre 2 punxons o agulles.</p> | 08139-82 | Manresa | <p>El Museu de Manresa conserva un material en dipòsit procedent de Mura. La forma d'ingrés al museu és dubtosa, del que formen part des de l'any 1936. Probablement van ingressar amb un conjunt de materials arqueològics procedents del Centre Excursionista Montserrat, entitat que es va dedicar a recollir material en les excursions que realitzava a principis del segle XX. L'any 1936 es van unificar les col·leccions dels dos centres excursionistes de Manresa entrant a formar part aquest material dels fons del Museu Comarcal de Manresa. És probable que part del material fou recollit a la Cova de Mura, tot i que pot haver barrejat material d'altres cavitats de la zona.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Informació facilitada pels tècnics del Museu. | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 80809 | Coll d'Estenalles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-destenalles | XIX-XX | <p>Casa d'estructura rectangular amb planta baixa, pis i golfes sota teulada. La teulada és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a ponent, al peu de la carretera, tot i que actualment la porta principal es troba a tramuntana. Conserva les característiques de les construccions de tipus industrial de principis del segle XX, amb les parets de pedra, muntants i ampits de portes i finestres de pedra, amb la llinda en forma d'arc rebaixat i sobresortint respecte a la paret fetes de maó, cantoneres de tota la construcció de maó i amb una decoració consistent en una línia de maó sobresortint que marca la base de cada pis per l'exterior. En la rehabilitació per l´ús actual es va afegir un cos a la cara de migdia per albergar serveis, així com una zona de barbacoes i jardí, a més dels aparcaments que es troben a l'altra banda de la carretera. Davant la casa surt el camí que porta a la casa de La Mata, seu de les oficines del Parc Natural.</p> | 08139-87 | Coll d'Estenalles | <p>Aquesta caseta es va construir a finals del segle XIX per guardar les eines i donar aixpluc als peons caminers que treballaven en la construcció de la carretera de Terrassa a Navarcles, l'actual BV 1221. Durant molts anys va restar abandonada fins que l'any 1989 el Servei de Parcs de la Diputació de Barcelona la va restaurar i va instal·lar el servei d'informació del Parc així com una exposició permanent sobre el Parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Actualment disposa d'una recepció-informació, d'una sala d'audiovisuals-reunions, i d'una sala amb una exposició permanent.</p> | 41.6699100,1.9946800 | 416312 | 4613616 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80809-foto-08139-87-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 80819 | Fons fotogràfic de l'Arxiu Gavín | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-larxiu-gavin-1 | <p>GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 16 El Bages. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.</p> | XX | <p>L'arxiu Gavin conserva un fons fotogràfic de les esglésies i capelles del terme de Mura, goigs i documentació vària publicada a diaris i revistes des de l'any 1984.</p> | 08139-97 | Valldoreix | <p>L'arxiu Gavin, propietat de Josep M. Gavin i format per aquest, està constituït per un important arxiu fotogràfic resultat de la recerca feta al llarg de més de 30 anys pels municipis de Catalunya i de la Franja per tal de documentar principalment les esglésies i capelles de cada municipi que formaven part de l'inventari d'esglésies va publicar en una important col·lecció que suposa una important font de consulta. També disposa d'un important recull de Goigs, així com un fons documentals consistent en recull de revistes i diaris sobre la temàtica de l'arxiu. Actualment l'arxiu està en procés de trasllat ja que ho porta al monestir de Sant Joan de les Avellanes (Balaguer).</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 80820 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-mura | <p>RUEDA BUENO, A (2006). Memòria. Arxiu Municipal de Mura. Oficina de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona.</p> | XIX-XX | <p>L'Arxiu Municipal de Mura conserva fons documental de tipus municipal i judicial del municipi de Mura. El quadre de classificació distribueix la documentació en els apartats següents: administració general, hisenda, proveïments, beneficència i assistència social, sanitat, obres i urbanisme, seguretat pública, serveis militars, població, eleccions, ensenyament, cultura, serveis agropecuaris i medi ambient. Els documents més antics són l'Amillarament de 1861, i el llibre d'actes d'arqueig de 1881.</p> | 08139-98 | Nucli de Mura | <p>L'Arxiu es conservava a l'edifici de l'Ajuntament Vell (c/ Verge de Montserrat, 4) fins que l'any 2006 va ser traslladat a l'actual emplaçament de l'Ajuntament després de la intervenció efectuada consistent en el desenvolupament de la primera fase del programa de suport al patrimoni documental municipal fruit del conveni entre l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona. Amb la tasca portada a terme per l'arxivera Agnès Rueda Bueno de novembre de 2005 a març de 2006 per encàrrec de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, es va fer la classificació dels fons d'arxiu així com l'ordenació del fons en caixes i el trasllat al nou emplaçament. Resta pendent una segona fase de manteniment del Servei d'Arxiu. Actualment l'Arxiu es troba en una sala contigua a l'Ajuntament, disposat en 451 caixes de cartró en prestatgeries metàl·liques ocupant 55m lineals. D'aquesta manera, amb l'organització del fons municipal aquest s'ha normalitzat.</p> | 41.7007500,1.9769800 | 414880 | 4617057 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 80821 | Fons documental de l'Arxiu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-episcopal-de-vic-8 | <p>www.abev.net</p> | XIV-XX | <p>El fons està format per la documentació procedent de la rectoria de Mura consistent en l'arxiu parroquial de 1393 a 1996 en total 148 unitats documentals (pergamí i paper; volums i lligalls). Hi ha documentació d'administració general del terme, de 1777 a 1861, aniversaris i celebracions de 1703 a 1893, Administració de l'Obra 1606-1924. Llibres parroquials: Baptismes 1599-1920, Confirmacions 1666-1867, Matrimonis 1578-1926, Defuncions 1585-1961. Manuals notarials, 1550-1734. Capítols matrimonials, 1556-1726. Testaments, 1571-1959. Diferents llevadors i censos entre els que destaca el 'Llevador de las rendas dels aniversaris y missas fundadas en la parroquial iglésia de Sant Martí de Mura', copiat dels llevadors antics, 1628-1646. Cens del bisbe Artalejo de 1782. Llibres de confraries: de Sant Martí, 1636-1758; dels Sants Màrtirs, 1682-1752; Bací del Santíssim Sagrament 1740-1874; del Roser, 1695-1753. Entre la documentació destaca la Consueta de Mura de Mn. Oller de 1592. Es tracta d'un extens cens amb anotació del compliment pasqual, l'edat, i si han rebut confirmació. Hi ha una segona còpia de la consueta que té a continuació addicions posteriors (1633, 1674), i inclou un 'Memorial de las obras y millores fetes en la rectoria de Mura per mi Gabriel Pont, rector de dita parròquia' (1632); la relació de les relíquies de la parròquia (1682), i anotacions relacionades amb les relíquies. Documentació de Santa Creu de Palou: llibre d'acords i obligacions entre el rector de Mura i els pagesos de Santa Creu de Palou, 1600-1700 (semblant a una consueta). Baptismes, 1885-1920. Inventaris de Santa Creu Palou, 1920, 1926. Llibre d'administració de Santa Creu de Palou, sufragània de Sant Martí de Mura, 1683-1727. A part hi ha la documentació de l'arxiu de la mensa episcopal (1614-1805), així com les Visites pastorals: 1331, 1575, 1576, 1592, 1604, 1605, 1627, 1666, 1686.</p> | 08139-99 | Vic | <p>Bona part del fons entrà a l'arxiu en una data imprecisa a finals del 1970 o principis dels 1980, recollida de la parròquia per Mn. Gros. Aquesta part fou classificada a principis dels 1980. La resta de documentació fou dipositada a l'ABEV l'11 de maig de 2004 a través de Dani Font, en haver-se de buidar la rectoria de Mura. En aquesta segona part hi havia la major part dels sagramentals. El tractament d'aquesta part ingressada posteriorment obligà a revisar també la part ja dipositada amb anterioritat i que no pogué ser tractada ni revisada en el Projecte de Reorganització i Informatització 1998-2003. Es va portar a terme una renumeració d'algunes de les unitats per a integrar-hi la documentació ingressada el maig de 2004.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 80838 | Col·lecció de pintura ajuntament de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-ajuntament-de-mura | XX-XXI | <p>L'ajuntament conserva diferents obres pictòriques, principalment a l'oli, fruit dels premis que patrocinava aquest. Es tracta de pintures de diversos autors, entre ells Vila Arimany, Basora, Soriguera, Tomàs Viver, Vilapagès. Es tracta de pintures en què el tema és Mura, fonamentalment vistes de carrers del poble antic. La major part d'aquestes es troben penjades a les parets de l'Ajuntament i del local social.</p> | 08139-116 | Nucli urbà | <p>El Concurs de Pintura Ràpida de Mura es va cel·lebrar de l'any 1974 a l'any 2005. Es feia a la tardor, a mitjans d'octubre, mantenint-se l'exposició fins al dia 1 de novembre, quan començava la Festa Major de Mura. Aplegava aproximadament uns 50 pintors que podien fer el quadre el dissabte o el diumenge. Participaven pintors que freqüenten els concursos de pintura ràpida d'arreu de Catalunya i algun pintor local i afeccionats. Entre els pintors de més renom hi ha Vila Arimany, Basora i Soriguera. El tema dels concurs era lliure però sempre sobre Mura i fet al lloc. Hi havia un total de cinc premis d'entre 300 i 600 euros, que posaven els patrocinadors. Les obres guanyadores quedaven en propietat dels patrocinadors que eren l'Ajuntament i empreses vinculades amb el poble. L'Ajuntament va formar així una important col·lecció de pintura que, degut a la manca d'espai, va posar a la venda a particulars del poble. Igualment, els pintors que no guanyaven cap premi els podien posar a la venta. L'any 1984 es va incorporar dins el marc del mateix concurs un concurs de dibuix infantil.</p> | 41.7007500,1.9769800 | 414880 | 4617057 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 80846 | Coves de Mura / Les Mines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-de-mura-les-mines | <p>COLL, X. (1988). Mura a 'Història del Bages', vol. II. Ed. Parcir, Manresa. COLL i FERRET, Xavier (1985). Mura, la terra, la gent i Sant Martí. Segona edició de 1991. Edita parròquia de Sant Martí. Mura. LLOPIS LLADO, N. (1935). Cova de Mura. Sota Terra. Club Muntanyenc Barcelonés. Barcelona, pp. 29-35.</p> | No es conserva el jaciment | <p>Cavitat natural formada per una galeria d'uns 170m de fondària que es troba al sud del nucli de Mura i relativament proper a aquest, seguint el camí del Cargol. A causa del tipus de roca que la formen i a la humitat present s'han desenvolupat al llarg dels anys una sèrie de formacions calcàries d'estalactites, estalacmites, columnes i cristalls que han configurat un conjunt característic. Destaca la sala d l'entrada, on hi ha una columna central formada per l'erosió de l'aigua. Actualment es troben tancades amb una reixa.</p> | 08139-124 | Collet del Reixac | <p>Aquesta cavitat va ser ocupada com a lloc d'habitació ja en època del bronze antic, tal i com deixen constància les troballes arqueològiques realitzades a principis del segle XX, algunes de tipus clandestí de les que es desconeix els materials i altres realitzades per membres del Centre Excursionista Montserrat de les que resten els materials dipositats al Museu Comarcal de Manresa. Aquesta cavitat va ser descoberta casualment per membres del Club Muntanyenc Barceloní l'any 1890.</p> | 41.6859900,1.9735200 | 414572 | 4615422 | 08139 | Mura | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80846-foto-08139-124-2.jpg | Legal | Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Malauradament, els darrers anys les formacions calcàries han sofert actes vandàlics i n'han desapargeut moltes, fent malbé el conjunt de la cavitat. | 124 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 80860 | Fons bibliogràfic del Centre de Documentació del Parc de Sant Llorenç del Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-del-centre-de-documentacio-del-parc-de-sant-llorenc-del-munt-0 | <p>Es conserva un important fons bibliogràfic sobre temes diversos relacionats amb el Parc Natural de Sant Llorenç i l'Obac, des d'aspectes de natura fins a històrics. Conserva més de 2.000 documents, entre llibres, articles, estudis i fotografies. Edita un Dossier Bibliogràfic en què s'enumera tota la documentació acumulada.</p> | 08139-138 | Terrassa | <p>El Centre de Documentació es va crear amb l'objectiu d'oferir un servei bibliogràfic i documental adreçat a la recerca, el planejament i la gestió que es realitza als espais naturals protegits gestionats per la Diputació de Barcelona, així com també per donar suport als estudiosos i investigadors que hi fan recerca. També col·laboren en els programes de divulgació i informació que sobre el massís es duen a terme i en les trobades d'estudiosos que periòdicament organitza l'Àrea d'Espais Naturals. La seva base de dades bibliogràfiques es pot consultar per Internet.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 57 | 3.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 80861 | Fons documental de l'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-de-la-diputacio-de-barcelona-0 | <p>http//www.diba.es</p> | XIX-XX | <p>L'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona conserva documentació variada de Mura, fonamentalment referida a obres públiques i aprofitaments d'aigua. Entre aquests destaquen: Documentació referent al traçat, plànols, projecte d'obres, d'execució, liquidació, subhastes, conservació i millora de carreteres i camins, des de 1834 a 1847, construcció de les carreteres BV-1323, BV-1221 i BV-1229, des de l'any 1860 fins al 1950; en concret, hi ha la documentació referent a la construcció de la carretera BV-1221 de Matadepera a Talamana, de la que formen part un seguit de tanques obrades en pedra i maó. Documentació que fa referència a l'aprofitament i proveïment d'aigües, des de 1840 a 1954, concretament als usos de la riera per aprofitaments de tipus industrials. Expedients sobre la divisió judicial, any 1889. Abitris sobre els fruits de la terra, anys 1945. Expedients dels damnificats per les inundacions de l'any 1962.</p> | 08139-139 | Barcelona | <p>L'Arxiu Històric de la Diputació conté tota la documentació generada per la Diputació de Barcelona en relació amb els municipis des de l'any 1830, aproximadament, fins als anys 60 del segle XX. Així, conserva la documentació referent a les infrastructures i obres públiques que realitzava la Diputació als municipis, les concessions d'explotacions i usos d'aigua, relleus i quintes militars. Aquest arxiu té per objectiu salvaguardar el patrimoni documental de la corporació i posar-lo a disposició de tots els ciutadans interessats en la consulta per a treballs d'estudi i investigació. Els orígens de l'arxiu són els fons generats per la Diputació Provincial de Catalunya, nascuda de la Constitució de 1812, els de la Diputació Provincial de Barcelona des de 1822 fins als nostres dies, amb les excepcions dels períodes històrics en què aquesta institució va ser suspesa (1823/1836), abolida (1931/1939) o substituïda per una Comissió Gestora (1939/1949). Cal afegir-hi els de la Mancomunitat de Catalunya (1913/1923). Està situat al Recinte Maternitat, on ocupa l'edifici dels antics rentadors, edifici perfectament habilitat i acondiciat per l'arquitecte Norman Cinnamon. La documentació es guarda en un dipòsit soterrani, on la humitat i la temperatura són controlades automàticament per protegir-la de possibles agressions ambientals i de depredadors.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 80863 | Fons fotogràfic Cuyàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-cuyas-0 | <p>www.icc.es</p> | XX | <p>Es conserven al fons Cuyàs diverses fotografies de Mura. En concret són 21 fotografies (nº 1087 al 1107) de carrers del nucli, cases i esglésies de Mura.</p> | 08139-141 | Barcelona | <p>El fons fotogràfic va ser incorporat a la Cartoteca de Catalunya el mes de novembre de 1988. Es tracta d'un fons fotogràfic familiar iniciat per Narcís Cuyàs i Parera (Vilafranca del Penedès 1881-Barcelona 1953) que s'establí com a fotògraf a Barcelona el 1899. Amb els anys va reunir un important arxiu de fotografies fetes per ell mateix sobre vistes de pobles i ciutats, tradicions, monuments, etc., referits a l'àmbit dels països catalans. La tasca fou continuada pels seus fills Enric Cuyàs i Prat (Barcelona 1910-1989) i Narcís Cuyàs i Prat (Barcelona 1920 - 199?). El fons està format per més de 13.000 negatius en blanc i negre i consta de dues parts ben diferenciades: Fotografies de paisatges: cobreix tot Catalunya i zones de les illes Balears, País Valencià i Catalunya Nord; i Fotografies temàtiques que abracen els següents temes: Folklore (Gegants i nans i Tradicions); Santoral (majoritàriament imatges de Sant Jordi); Història (figures il·lustres de Catalunya); Medis de Comunicació (Carrilet, ferrocarril, auto i carro) i un apartat d'altres (Arquitectura, escultura i pintura; aspecte humà, especials, natura, regne vegetal i zoologia.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 80881 | Fons fotogràfic Arxiu Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-arxiu-mas | XX | <p>A l'Institut Amatller es conserva el fons fotogràfic Mas, a més d'altres fons fotogràfics. Està format per una col·lecció de fotografies i de negatius recopilats des del 1900, plaques i pel·lícules de vidre, nitrat, acetat i triacetat. El fons corresponent a Mura està format per 63 fotografies que provenen del fons Mas; són d'interiors de cases, de cuines, exteriors de l'església, portalada i capitells. D'aquest conjunt de fotografies n'hi ha 13 que són de xemeneies de cases de Mura. Cronològicament corresponen als anys 1911 i 1913 principalment, tot i que n'hi ha algunes de 1921.</p> | 08139-159 | Barcelona | <p>Adolf Mas Ginestà (Solsona, 1860 - Barcelona, 1936), fotògraf de l'època del modernisme, que va realitzar fotografies de diferents ambients de Catalunya. Va estar vinculat a l' Institut d'Estudis Catalans, creat per Prat de la Riba el 1907. L'objectiu de les seves fotografies de Mas era plasmar tots els aspectes de la cultura catalana, iniciant l'any 1909 l' Inventari Iconogràfic de Catalunya, base de l ‘Arxiu Mas. A inicis del segle XX va col·laborar amb l'editorial Espasa-Calpe en el primer volum de l'Enciclopèdia Universal Il·lustrada, l'any 1905. A la seva mort, el seu fill Pelai Mas va seguir la tasca del seu pare que es va veure interrompuda amb la Guerra Civil i a partir del 1941 va iniciar la seva col·laboració amb l'Institut Amatller d'Art Hispànic, afegint als fons fotografies d'altres fotògrafs. Actualment l'Arxiu Mas forma part de la Fundació Institut Amatller d'Art Hispànica, que conserva uns 350.000 documents gràfics des de 1851 a l'actualitat de diferents autors i principalment dels Mas. La planta principal de la casa Amatller, amb una decoració dissenyada per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, conserva el mobiliari original, les col·leccions d'Antoni Amatller i la biblioteca i fototeca de l' institut. La col·lecció de negatius, començada poc després del 1900, està formada per plaques i pel·lícules de vidre, nitrat, acetat i triacetat.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 80882 | Fons fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-centre-excursionista-de-catalunya | XX | <p>A l'arxiu de la Masia Catalana del Centre Excursionista de Catalunya hi ha un recull de fotografies de Mura de principis del segle XX. Hi ha diferents fons corresponents a diferents fotògrafs: Biosca, Rosend Flaquer, Mas. Es tracta principalment de fotografies del nucli urbà de Mura, interiors i natura. -Fons general: 12 fotografies de detall de la portalada romànica, capitell i porta, església i relicari, detall geològic (siguiendo los estratos), roca del Duc, 3 fotografies de carrers de Mura, altar de l'església parroquial. -Fons Biosca: 18 fotografies de 4x4,5cm de carrers del poble, afores, detalls de l'església. -Fons Rossend Flaquer: sis fotografies del poble. -Fons estudi de la masia catalana (algunes formen part del fons Mas): hi ha un total de 28 fotografies de carrers del poble i interiors de cases. Corresponen cronològicament als primers 20 anys del segle XX.</p> | 08139-160 | Barcelona | <p>El 26 de novembre de 1876, Josep Fiter , jove de vint anys alumne de l' Escola de Belles Arts de Barcelona, junt amb quatre partícips dels mateixos objectius determinaren la creació d'una associació excursionista per desenvolupar el seu ideal, anomenada Associació Catalanista d'Excursions Científiques. El setembre de 1877 es lloga a Barcelona el segon pis d'un edifici del segle XV on emergien els capitells de tres columnes romanes del temple d'August del segle I. El 1891 s'elegí l'il·lustre Antoni Rubió i Lluch com a president del Centre Excursionista de Catalunya, fent constar explícitament que el CEC era continuador de l'associació creada el 1876. El 1907 a la Sala d' Actes del Centre Excursionista de Catalunya es funda l'Institut d'Estudis Catalans, creat per Enric Prat de la Riba, president de la Diputació de Barcelona, sent-ne el primer president Antonio Rubió i Lluch, expresident del Centre. La primera dècada del segle XX va ser esplendorosa per la consolidació de l'obra social, patriòtica, cultural i esportiva del Centre, en un moment en que ja contava amb 25 anys d'existència. El 1923 el Centre rebé del patrici Rafael Patxot els mitjans per realitzar un estudi sobre la Masia Catalana, avui considerat un conjunt de documentació de valor incalculable sobre l'evolució de l'hàbitat rural a Catalunya. L'Estudi de la Masia Catalana va sorgir de la col·laboració del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) amb la Fundació Rabell Vda. Romaguera i la Institució Patxot, patrocinades pel mecenes Rafel Patxot i Jubert (1872-1964). En dirigí els treballs l'arquitecte olotí Josep Danés i Torras (1895-1955) i inicià les seves activitats al CEC l'any 1923. El seu objectiu era, en principi, la publicació d'una gran obra on la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Però aquesta tasca quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Rafel Patxot a l'exili el 1937. A partir de l'any 1976, per acord entre els hereus Patxot i el CEC, el material gràfic de l'Estudi de la Masia resta dipositat al local del CEC, on és obert a consulta. El fons de l'Estudi és constituït bàsicament per 131 àlbums, dels quals 119 són dedicats a les comarques de Catalunya, 10 a les Illes i 2 més al País Valencià i Pirineus aragonès i navarrès. També en formen part 10 carpetes que sumen 300 dibuixos de masies. Les 7.700 fotografies estan aplegades als àlbums, sobre paper i en blanc i negre, formant part d'una fitxa on sol haver-hi el nom i referències de la imatge, l'autor de la fotografia i la data. El tema preferent és la visió arquitectònica de la casa, però també hi figuren imatges que reflecteixen les feines del camp i la vida del mas, així com vistes i detalls de pobles catalans. Entre els autors de la documentació gràfica de l'Estudi -un centenar de fotògrafs i una trentena de dibuixants- hi apareixen personatges destacats de l'àmbit cultural i excursionista de l'època: Josep M. Batista i Roca, Lluís Bonet i Garí, Josep Danès i Torras, Juli soler i Santaló, Cèsar A. Torras i Ferreri, Francesc Masclans, Lluís Estasen, Joaquim Rubió i Balaguer, etc.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 80898 | Fons fotogràfic del Centre Excursionista de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-del-centre-excursionista-de-mura | XX | <p>El fons fotogràfic del Centre Excursionista està format per una important col·lecció de fotografies relacionades amb el municipi i creat per la inquietud de Gabriel Marquès i Villacampa, president del Centre. Està format per fotografies que es van anar recopilant de les que tenien diverses persones del poble a casa seva, de còpies de fons fotogràfics d'arxius de Catalunya: l'arxiu Mas, l'arxiu Tobella de Terrassa i un arxiu particular de Navarcles; totes aquestes d'inicis del segle XX. També compta amb un fons de fotografies realitzades per Gabriel Marquès de paisatges, cases, activitats i altres elements de Mura des dels anys 1970. Un element destacable és una col·lecció de fotografies que mostren tota la seqüència de realització del carbó dels anys 1930, que van ser recuperades d'un destí incert. Hi ha un arxiu especial de fotografies que recull l'estat actual de totes les cases i carrers del poble en les que es va apuntant els noms tradicionals de les cases. El fons està format principalment per fotografies en paper, tot i que també hi ha contactes, negatius, fotografia digital i diapositives. En total es conserven més de 500 fotografies. El fons està en continu creixement per aportacions particulars.</p> | 08139-176 | Nucli urbà | <p>El Centre Excursionista de Mura es fa fundar l'onze de setembre 1989 per un grup de muratans que anteriorment havien format part d'una altra associació precursora, Els Amics de Mura, que va funcionar de 1978 a 1980 i que va promoure diferents activitats al poble: activitats de lleure, excursions, arranjaments de camins i fonts, sessions audiovisuals, recollida d'un arxiu documental i fotogràfic històric de Mura, la normalització i realització del nomenclàtor i plànol del poble en ceràmica, senyalitzacions de punts d'interès del poble, l'homenatge a en Joan Alavedra autor del poema 'El Pessebre', la recuperació de la pelegrinació a Montserrat iniciada l'any 1500, el nou logotip de l'escut de Mura. La seu del CEM es troba a cal Pauleta, Mura ha esdevingut un centre d'atracció turístico-excursionista de primer ordre. Quasi en la seva totalitat està orientat cap a àrea de serveis o de segona residència, potenciat encara més des de la creació del Parc Natural de Sant Llorenç i la Serra de l'Obac. Per això la creació d'una entitat d'aquest tipus va suposar una garantia de continuïtat i d'interès en aquest camp. Actualment compta amb 134 socis, pertanyents a 40 famílies, entre els que hi ha nombrosos simpatitzants i amics del poble així com excursionistes veterans de la rodalia. El local social està situat als baixos de l'antiga casa de cal Pauleta una de les cases de l'antiga sagrera de Mura, a la plaça de l'església, que va ser arranjada pels associats. El centre compta amb una estació meteorològica automàtica que va ser la primera a Catalunya, una biblioteca especialitzada en temes de muntanya i de Mura, una vitrina-museu amb una mostra d'objectes diversos relacionats amb les seves activitats i un arxiu fotogràfic.</p> | 41.6992200,1.9757200 | 414773 | 4616889 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 80902 | Fons bibliogràfic del Centre Excursionista de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-del-centre-excursionista-de-mura | XX-XXI | <p>La biblioteca del Centre Excursionista de Mura està formada per uns dos-cents llibres, principalment de consulta de temes de muntanya, història i tradicions, mapes i guies, ciències naturals. Periòdicament es reben unes 20 revistes i butlletins. Es conserva també un fons amb totes les publicacions que fan referència a Mura, essent dels fons documentals històrics més importants que es troben a la zona. Es recopila també informació de diaris, així com treballs que facin referència al terme. Tot aquest material procedeix d'intercanvis i donacions de socis i simpatitzants.</p> | 08139-180 | Nucli urbà | <p>El Centre Excursionista de Mura es va fundar l'onze de setembre 1989 per un grup de muratans que anteriorment havien format part d'una altra associació precursora, Els Amics de Mura, que va funcionar de 1978 a 1980 i que va promoure diferents activitats al poble: activitats de lleure, excursions, arranjaments de camins i fonts, sessions audiovisuals, recollida d'un arxiu documental i fotogràfic històric de Mura, la normalització i realització del nomenclàtor i plànol del poble en ceràmica, senyalitzacions de punts d'interès del poble, l'homenatge a en Joan Alavedra autor del poema 'El Pessebre', la recuperació de la pelegrinació a Montserrat iniciada l'any 1500, el nou logotip de l'escut de Mura. La seu del CEM es troba a cal Pauleta, Mura ha esdevingut un centre d'atracció turístico-excursionista de primer ordre. Quasi en la seva totalitat està orientat cap a àrea de serveis o de segona residència, potenciat encara més des de la creació del Parc Natural de Sant Llorenç i la Serra de l'Obac. Per això la creació d'una entitat d'aquest tipus va suposar una garantia de continuïtat i d'interès en aquest camp. Actualment compta amb 134 socis, pertanyents a 40 famílies, entre els que hi ha nombrosos simpatitzants i amics del poble així com excursionistes veterans de la rodalia. El local social està situat als baixos de l'antiga casa de cal Pauleta una de les cases de l'antiga sagrera de Mura, a la plaça de l'església, que va ser arranjada pels associats. El centre compta amb una estació meteorològica automàtica que va ser la primera a Catalunya, una biblioteca especialitzada en temes de muntanya i de Mura, una vitrina-museu amb una mostra d'objectes diversos relacionats amb les seves activitats i un arxiu fotogràfic.</p> | 41.6992200,1.9757200 | 414773 | 4616889 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 57 | 3.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 80903 | Col·lecció d'objectes del Centre Excursionista de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-del-centre-excursionista-de-mura | XIXaC- XX | <p>A la seu del CEM hi ha una vitrina en la que es guarden diversos objectes relacionats amb les activitats del centre. Entre ells hi ha fòssils, minerals, mostres d'animals, records, medalles i objectes commemoratius, objectes arqueològics. El material arqueològic està format per pocs elements procedents de la zona i fruit de troballes fortuïtes i puntuals: una destral polimentada de sílex trobada a la Creu del Lleonart al terme de Talamanca; dos fragments de ceràmica negra medieval i dos fragments d'ossos humans de la cova de l'Era dels Enrics; un fragment d'un plat de ceràmica blava del segle XVI; tres monedes (dues medievals i altra del 1700) i un dau d'os trobats al castell de Mura.</p> | 08139-181 | Nucli urbà | <p>El Centre Excursionista de Mura es fa fundar l'onze de setembre 1989 per un grup de muratans que anteriorment havien format part d'una altra associació precursora, Els Amics de Mura, que va funcionar de 1978 a 1980 i que va promoure diferents activitats al poble: activitats de lleure, excursions, arranjaments de camins i fonts, sessions audiovisuals, recollida d'un arxiu documental i fotogràfic històric de Mura, la normalització i realització del nomenclàtor i plànol del poble en ceràmica, senyalitzacions de punts d'interès del poble, l'homenatge a en Joan Alavedra autor del poema 'El Pessebre', la recuperació de la pelegrinació a Montserrat iniciada l'any 1500, el nou logotip de l'escut de Mura. La seu del CEM es troba a cal Pauleta, Mura ha esdevingut un centre d'atracció turístico-excursionista de primer ordre. Quasi en la seva totalitat està orientat cap a àrea de serveis o de segona residència, potenciat encara més des de la creació del Parc Natural de Sant Llorenç i la Serra de l'Obac. Per això la creació d'una entitat d'aquest tipus va suposar una garantia de continuïtat i d'interès en aquest camp. Actualment compta amb 134 socis, pertanyents a 40 famílies, entre els que hi ha nombrosos simpatitzants i amics del poble així com excursionistes veterans de la rodalia. El local social està situat als baixos de l'antiga casa de cal Pauleta una de les cases de l'antiga sagrera de Mura, a la plaça de l'església, que va ser arranjada pels associats. El centre compta amb una estació meteorològica automàtica que va ser la primera a Catalunya, una biblioteca especialitzada en temes de muntanya i de Mura, una vitrina-museu amb una mostra d'objectes diversos relacionats amb les seves activitats i un arxiu fotogràfic.</p> | 41.6992200,1.9757200 | 414773 | 4616889 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80903-foto-08139-181-1.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Paleògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 85|94|98|124 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 80904 | Fons fotogràfic del Concurs de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-del-concurs-de-mura | XX | <p>Es conserva una vintena de fotografies procedents dels premis del concurs de fotografia que es cel·lebrava cada any a Mura. Principalment són fotografies del poble de Mura. Les fotografies mostren escenaris de Mura, principalment del nucli urbà, els carrers i cases,t ot i que també hi ha d'elements de la natura.</p> | 08139-182 | Ajuntament de Mura | <p>El concurs de fotografia de Mura es va realitzar des de l'any 1994 al 2005 en que es deixà de fer per problemes econòmics. Era organitzat per l'Ajuntament de Mura, coordinat per Joan Melgosa i amb patrocini de la Diputació de Barcelona a través del Parc Natural. El concurs es realitzava un cap de setmana després de Setmana Santa i el tema principal era Mura i el Parc Natural. Participaven generalment uns 15-20 fotògrafs afeccionats i professionals i es comptava amb un accèssit per gent del poble. Les fotografies s'havien de lliurar sobre una cartolina i s'exposaven al Centre Cívic per mostrar-les al públic i rebre el veredicte del jurat format per persones reconegudes en el món de la fotografia. Els premis eren d'entre 90 i 180 euros. Les fotografies premiades amb el primer i el segon premi quedaven propietat de l'Ajuntament que conserva aproximadament una vintena de fotografies.</p> | 41.7009000,1.9768300 | 414867 | 4617074 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 80918 | Fons documental de l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-la-corona-darago-3 | <p>FERRANDO i ROIG, Antoni. El monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Montserrat, Publicacions de l'Abadia , 1987. PUIG i USTRELL, Pere. El monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa : Diplomatari dels segles X i XI. Fundació Noguera, 1995.</p> | XI-XVII | <p>A l'Arxiu de la Corona d'Aragó es conserva un fons de pergamins que fan referència a vendes de terres i cases a la zona de la parròquia de Sant Martí i al terme de Nespola: pergamí nº 197, any 1066, anomena La Vila; nº 218, any 1087; nº 74, any 1017, terme de Nèspola; nº 133, any 1041, lloc la Lladrera (donació de cases, casals, sitges, colomer, trull, molí, terres, vinyes,...); L'any 1195 Guillem de Terracia, i la seva esposa, van fer una donació a Pere de Mata i la seva esposa del mas anomenat La Mata. També conserva un volum de la primera meitat del segle XVII intitulat 'Llevador de Sant Llorenç del Munt', amb una relació de béns d'explotació agrícola distribuïts per parròquies i fent referència als masos (document nº 803, Monacals).</p> | 08139-196 | C/ Almogàvers, 77. 08018 BARCELONA | <p>La Vall de Nespla es va organitzar durant el segle XI. El 1004 al costat de Nespla com a terme hi ha la demarcació de Sant Martí com a parròquia. Més tard, el 1060, el nom de la vall deixa de designar el terme que passa a dependre del nou castell de Mura. El Monestir de Sant Llorenç del Munt va rebre donacions al llarg del segle XI, tot i que no exercí gran activitat a la vall de Nespla. El diplomatari del Monestir de Sant Llorenç del Munt format per uns 800n pergamins, es conserva repartit en diferents arxius. A l'Arxiu de la Corona d'Aragó, on hi ha pergamins al fons de Monacals; a l'Arxiu de la Biblioteca de Catalunya; a l'Arxiu del Monestir de Montserrat i a la British Library de Londres.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | 2025-02-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 56 | 3.2 | 1760 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 80919 | Fons documental de l'Arxiu de l'Abadia de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-labadia-de-montserrat-0 | <p>PUIG i USTRELL, P. (1995). El Monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa. Diplomatari dels segles X-XI. (3 vols. ). Fundació Noguera. Barcelona. FERRANDO, A. (1987). El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Edicions Abadia de Montserrat. TAXONERA i COMAS, Marc. 'Arxiu de l'Abadia de Montserrat'. A. Guia dels arxius històrics de Catalunya, vol. 7, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1998, pàg. 169-176</p> | X-XVI | <p>A l'Arxiu de Montserrat es conserven 44 pergamins corresponents al diplomatari del Monestir de Sant Llorenç del Munt, de l'any 974 al 1099, entre els que hi ha algun document que fa referència a vendes a la zona de Nespola i la parròquia de Sant Martí de Mura. Pergamí de l'any 1004 citat a l'Speculo, anomena el lloc dit la Vila; pergamí de l'any 1048 citat a l'Speculo, anomena el lloc dit La Vall. També es conserva el registre d'escriptures intitulat 'Speculo de Sant Llorenç del Munt' (Cartularium et index totius archivii Monasterii Sci. Laurenti de Monte), així com una sèrie d'extractes documentals fets al segle XIX de l'Speculo. L'Speculo és un manuscrit que és el repertori de bona part dels documents en pergamí que posseïa el monestir i fou redactat bàsicament en el moment de la dissolució d'aquest (1592) i del traspàs de les seves rendes al Col·legi Benedictí de la Congregació Claustral Tarraconense i Cesaraugustana instaurat a Lleida. És un volum de 267 folis, relligat i enquadernat en pergamí. Recull els extractes dels documents de cada parròquia referents als béns del monestir. Pel que fa a Mura, hi ha referits 47 documents del 973 al 1420. Podríem destacar dos documents: un del 950, donació feta per Guifred Amat i Llobet al monestir de Sant Llorenç del Munt d'un alou al comtat de Manresa al terme de Néspola. Un altre de 1274, Elisendis de Vernet va adquirir els masos de La Mata i Castellar a l'abadessa Ermessendis.</p> | 08139-197 | Abadia de Montserrat.08199 MONISTROL DE MONTSERRAT | <p>La Vall de Nespla es va organitzar durant el segle XI. El 1004 al costat de Nespla com a terme hi ha la demarcació de Sant Martí com a parròquia. Més tard, el 1060, el nom de la vall deixa de designar el terme que passa a dependre del nou castell de Mura. El Monestir de Sant Llorenç del Munt va rebre donacions al llarg del segle XI, tot i que no exercí gran activitat a la vall de Nespla. El diplomatari del Monestir de Sant Llorenç del Munt format per uns 800n pergamins, es conserva repartit en diferents arxius. A l'Arxiu de la Corona d'Aragó, on hi ha pergamins al fons de Monacals; a l'Arxiu de la Biblioteca de Catalunya; a l'Arxiu del Monestir de Montserrat i a la British Library de Londres.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2021-04-13 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 80920 | Fons documental de l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-nacional-de-catalunya-2 | XX | <p>L'Arxiu Nacional de Catalunya conserva documentació referents al municipi de Mura i catalogada en diferents fons: - Fons Generalitat de Catalunya (Segona República) (Núm. 1) Ref. UC 2374 Pressupost ordinari de Mura (any 1934). Ref. UC 6157 Expedient de constitució d'ajuntaments del Bages (Mura) (any 1936-1937). Ref. UC 6169 Junta de Seguretat Interior. Població i incautacions. Bages (Mura) (any 1936-1937). Ref. UC 6808 Comitè d'Apropiacions. Expedients d'incautació del Bages (Mura (any 1936 / 1939). - Fons Francesc Macià (Núm. 264) Ref. UC 4794 Correspondència rebuda pel President Francesc Macià procedent de l'Ajuntament de Mura (any 1931-1933). - Fons Brangulí (Núm. 42). Fons fotogràfic. - Fons Montserrat Sagarra i Zacarini (Núm. 428). Fons fotogràfic.</p> | 08139-198 | Carrer de Jaume I, 33-51. 08195 SANT CUGAT DEL VALLÈS | <p>L'Arxiu Nacional de Catalunya es va crear l'any 1980, adscrit al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, dins la Direcció General del Patrimoni Cultural, essent la institució arxivística cabdal del país, encarregada d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. L'Arxiu ingressa, recupera i gestiona la documentació generada per l'acció política i administrativa dels departaments, organismes i empreses de la Generalitat, d'acord amb el que defineix el Decret 76/1996, de 5 de març, que regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa i l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, és una institució que està al servei de l'Administració i dels ciutadans. El Fons de l'Administració local inclou la documentació vinculada a la institució que es considera el precedent contemporani de la Generalitat de Catalunya; d'una banda trobem la Mancomunitat de Catalunya, dins la qual caldrà destacar essencialment la documentació de Tresoreria (1914-1925) i, d'altra banda, el fons de la Comissió Liquidadora de la Mancomunitat creada durant la dictadura de Primo de Rivera per tal de gestionar la liquidació dels comptes de l'extingida Mancomunitat (1925-1932). L'Àrea dels Fons de l'Administració realitza els treballs relacionats amb la conservació dels testimonis documentals que, especialment al llarg del segle XX, ha produït l'Administració pública a Catalunya. També recupera tota aquella altra documentació que, d'acord amb la legislació, té una especial rellevància per al coneixement de la nostra història nacional. Una faceta important d'aquesta activitat, que desenvolupa l'Àrea dels Fons Històrics, és l'ingrés d'aquells fons de propietat privada que li són donats o dipositats pels seus propietaris o posseïdors. L'Àrea dels fons d'Imatges, gràfics i audiovisuals dóna el tractament específic en funció del suport als documents i arxius d'imatge i so. Aquests han adquirit una importància creixent en el conjunt del patrimoni documental i requereixen unes condicions de conservació i descripció específiques. Aquesta àrea vetlla també per la recuperació dels fons d'aquestes característiques i pel seu ingrés a l'Arxiu Nacional. Actualment el centre conserva més de 500 fons i col·leccions que ocupen 30.000 metres lineals. En relació als arxius d'imatge i so, el centre aplega també més d'un milió i mig d'imatges, destacant els quasi dos-cents mil negatius de vidre i els quatre-cents mil positius, un milió de plànols i mapes i més de 25.000 cartells.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Informació facilitada per l'ANC. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 83132 | Antic Ajuntament. Entitat Recull Històric de Mura. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament-entitat-recull-historic-de-mura | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Edifici de planta baixa i dos pisos que s'obre a dos carrers. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08139-214 | Carrer Verge de Montserrat | <p><span><span><span>Actualment l'edifici alberga el local social de l'entitat <span lang='CA'><span><span><span><span>Recull Històric de Mura, que ho té cedit per l'</span></span></span></span></span>Ajuntament mitjançant un conveni d'ús. <span lang='CA'><span><span><span><span>El primer i segon pis alberguen diversos espais que gestiona l'entitat, on hi ha </span></span></span></span></span>una sala d'exposicions, un espai d'arxiu i sales de treball. Es conserven diferents col·leccions: l'arxiu del dissolt Consorci de les Valls del Montcau, un arxiu propi format per documents i fotografies, objectes diversos i altre tipus de material procedent de Mura. També gestionen diverses activitats per potenciar la recerca i difusió del patrimoni de Mura. </span></span></span></p> | 41.6993644,1.9759030 | 414788 | 4616904 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | L’ Associació Recull Històric de Mura està formada per diversos habitants del municipi interessats en la història i el patrimoni de Mura. Es va constituir com a Associació amb Acta Fundacional com a Associació sense ànim de lucre, amb els seus objectius establerts pels estatuts aprovats el 27/02/2016. Els objectius de l'entitat són: Conservar la identitat, la memòria, les tradicions, la història del poble de Mura. Per aconseguir aquestes finalitats, es determina que es desenvoluparan les activitats següents: Recopilació de material (documents, fotografies, cinema, etc.). Investigació de fets històrics, tradicions, records, etc. Entrevistes a persones representatives i/o que ens puguin aportar detalls de la nostra història relativament recent. Consulta i/o demanda de documentació de bens culturals, als estaments existents tals com el Bisbat de Vic, el Museu d’Història del Bages, el propi Ajuntament, etc. Potenciació dels bens culturals, patrimonials i també turístics que hi ha al nostre entorn, tals com: Tines, les Coves, Masies, terrenys, fonts, cases del poble, inventariant-los i enriquint al màxim la informació de què es disposa actualment. | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 83133 | Antigues escoles de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-de-mura | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici de planta rectangular, cobert amb teulada de doble vessant, amb murs exteriors de pedra. Tot i que no presenta elements d'interès remarcable, l'estructura recorda un edifici industrial.</span></span></span></span></p> | 08139-215 | <p><span><span>Aquest edifici va ser construït per la Mancomunitat de Catalunya essent president Alfons Sala i Argemí, entre 1923 i 1925, quan es va suprimir definitivament aquest organisme. <span><span lang='CA'>Fins a finals dels anys 1960 aquí es trobava l'escola </span><span lang='CA'>de Primària, </span><span lang='CA'>després de molt temps d'abandonament i deteriorament, s’en va fer càrrec la Diputació de Barcelona i el va Restaurar i es va inaugurar el 1997. Des de llavors va ser utilitzat per </span>l’ús com a Centre d’Informació de Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i posteriorment va albergar el Consorci per la Promoció Turística de les Valls del Montcau. Llavors actuava com a centre <span lang='CA'>d'informació turística i s'hi feien exposicions del poble de Mura i del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. </span>L’any 2005 es va tornar a instal·lar la nova Escola Vall de Néspola.</span></span></span></p> | 41.7012669,1.9747557 | 414696 | 4617117 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/83133-interior-escoles-mura3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/83133-img9417.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic/Cultural | 2020-10-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 80812 | Porta de Santa Creu de Palou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-de-santa-creu-de-palou | XVI | <p>Porta d'arc de mig punt adovellada. Les dovelles són allargades i ben tallades disposades sobre muntants de pedra ben escairats. Actualment és la porta principal de can Bonet, mas de nova construcció situat al costat de la riera de Nespres, a l'entrada a Mura, davant de les Escoles Velles. La porta procedeix de l'església de Santa Creu de Palou; era la porta principal que es va extreure poc abans de l'any 1976, quan es va adquirir al Bisbat de Vic.</p> | 08139-90 | Nucli de Mura | <p>Aquesta masia va ser construida l'any 1976, s'han introduït molts elements clàssics que indueixen a error, entre aquests l'antic portal de Santa Creu de Palou. L'església de Santa Creu de Palou apareix citada el 1225 com a parròquia de Santa Creu. Aquesta porta correspon a un portal modern obert en època moderna i probablement datat al segle XVI, època en que l'edifici fou reestructurat fent una ampliació de la nau i obrint dues capelles prop de l'absis, també es refeu el frontispici on es va fer un campanar d'espadanya amb dues obertures i s'emparedà el primitiu portal per tal d'obrir un altre al capdavall de la nau.</p> | 41.7013000,1.9739100 | 414625 | 4617121 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80812-foto-08139-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80812-foto-08139-90-2.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 96|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 80733 | Jaciment de la balma de la Porquerissa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-balma-de-la-porquerissa | <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | Es conserven fragments de murs. | <p>Balma oberta en un cingle de conglomerat, que s'orienta a migdia. La balma és de proporcions més aviat petites, i conserva unes parets de pedra que tanquen la boca de la balma deixant un pas al centre. Actualment només es conserva la base dels murs.</p> | 08139-11 | Sud del terme, turó de La Pola | <p>Es tracta d'un abric d'habitació amb estructures conservades. La balma ha proporcionat alguna mostra de terrissa medieval i romana (Ferrando, 1983) com a testimoni de la seva ocupació. La zona de Sant Llorenç del Munt és, geològicament, de conglomerats calcaris, fet que ha propiciat una gran formació de cavitats càrstiques que es van formar a l'Eocè inferior. Moltes d'aquestes cavitats han estat utilitzades com a aixopluc al llarg dels temps, essent una de les primeres tipologies d'habitatges de la zona molt freqüent al terme de Mura. Moltes d'aquestes balmes conserven elements arquitectònics afegits consistents en murs que tanquen l'obertura de la balma per ocupar l'interior. Algunes han acabat desenvolupant un habitatge complex com el Puig de la Balma o el Peric, mentre que d'altres tan sols tenien unes poques parets per fer funcions d'aixopluc de persones i animals. Sembla que aquest fenòmen s'iniciaria en època medieval, tot i que seria necessària una recerca a fons per determinar els usos de cada una d'elles. Com a dada històrica cal recordar que el 1850 les coves i abrics naturals van ser tapiats per ordre del Capità General per posar fi als malfactors que hi trobaven refugi (Ferrando, 1993).</p> | 41.6486100,1.9658900 | 413887 | 4611279 | 08139 | Mura | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80733-foto-08139-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80733-foto-08139-11-2.jpg | Inexistent | Medieval|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac | 85|83 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 80735 | Forats de la Pola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forats-de-la-pola | <p>BALLBÉ, M. (1997). Aportació històrica de Mura. Vol. III. Inèdit. DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. REBUDILLA, A. (1986). El santuari luni-solar de la Pola. Terrassa.</p> | VIII-IX | Quasi desapareguts | <p>Restes d'un hàbitat alt medieval que aprofita una zona rocosa. És una probable fortificació de la que resten vestigis en molt mal estat de conservació i que formen dues bases d'edificacions situades en dues plataformes de roques a diferent nivell i al costat l'una de l'altra. La primera, a un nivell superior, està formada per una sèrie de forats circulars disposats en cercle formant una planta de 20m de diàmetre, i es conserven algunes parets de pedra d'1m d'alçada. La mateixa forma de la roca ja per si mateixa té forma de torre. La segona plataforma, a un nivell més baix, consisteix en un cercle de 7 forats disposats sobre una roca i que podrien indicar la ubicació d'una torre de vigilància de fusta.</p> | 08139-13 | Turó de La Pola | <p>Jaciment documentat i donat a conèixer per Antoni Ferrando (1983). El mas de La Pola apareix documentat per primera vegada l'any 1336 en un pergamí del fons documental de la casa La Mata, i que es trobaria a prop de la font, i la bauma de La Pola s'utilitzaria com a corral pel bestiar (Ballbé, 1997); probablement el mas podia haver tingut una relació amb la torre de La Pola. Probablement es tracti d'una antiga estructura que albergaria una torre de vigilància d'època medieval que, segons la ubicació, seria un punt clau de control en una zona en què hi havia diferents masos habitats en l'època (la Pola, casa de l'Espluga, Rauriga, la Porquerissa) i un possible castell (Sapera). Són probabilitats no constatades arqueològicament.</p> | 41.6516400,1.9666400 | 413954 | 4611615 | 08139 | Mura | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | El forats circulars són coneguts popularment com capades de moro. Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Hi ha qui s'ha atrevit a relacionar els forats amb un possible santuari luni-solar d'arrels prehistòriques, cosa que no està constrastada arqueològicament. | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 80736 | Jaciment de les coves de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-les-coves-de-mura | <p>BALLBÉ, M. (1997). Aportació històrica de Mura. Vol. III. Inèdit. CURA, M. (1981). Tres motlles per a foneria al Museu Comarcal de Manresa. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, nº 1. DAURA, A. (1994). El jaciment arqueològic de la cova de Mura (Bages). A les Actes de la XXXIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Cardona. LLOPIS, N. (1935). Cova de Mura. Sota Terra.</p> | -1800 | Actlment no hi ha jaciment | <p>Cova que també rep el nom de Les Coves o Les Mines. És una cavitat força llarga, d'uns 155m de llargària, i de gran interès espeleològic, amb gran presència de formacions fetes per l'acció erosiva de l'aigua. Es va fer una descoberta fortuïta d'ossos humans enganxats a les estalacmites de la sala vestíbul (30m de llargària, 15m d'amplada i 8m d'alçada), que va fer que els espeleòlegs que la estudiaven fessin una excavació parcial. L'excavació va donar com a resultat uns enterraments humans col·lectius que es trobaven dins unes fosses cobertes amb grans lloses planes; junt a ells hi havia algunes peces de terrissa que van ser estudiades pel Dr. Pericot, que va dir que corresponien a l'edat dels metalls i una petita part a època romana. Ja en aquell moment tenien signes d'haver estat saquejades, ja que faltaven els ossos més grans i els cranis estaven trencats. També hi havien evidents senyals de llars de foc. Actualment, a l'interior de la cova no són visibles aquestes restes; tot i així s'han fet moltes espoliacions, per la qual cosa la cova es troba tancada amb una reixa i cal fer la visita acompanyat d'un guia de la Oficina d'Informació de Mura. Els materials recuperats que es guarden al Museu de Manresa, consten de trenta fragments de ceràmica del bronze de les tres fases, destacant grans fragments de vores i algun d'un colador/formatgera, amb decoracions de cordons aplicats, incisions, acanalats, impressions digitals i unglades. També es va trobar un motlle per a dos punxons o agulles de 75mm de llarg amb secció quadrangular.</p> | 08139-14 | Al sud del poble, al collet del Reixac | <p>Els descobridors de la cova van ser uns excursionistes membres del Club Muntanyenc Barceloní que hi feren les primeres prospeccions. Sembla que posteriorment van fer una excavació membres del Museu de Manresa, de la que no queda documentació escrita, realitzada els anys 1930. Al Museu Comarcal de Manresa es conserva una maqueta de guix de la cova i força terrissa procedent de la cova, entre la que hi ha mostres de diferents fases de l'edat del Bronze. Sembla que un dels motlles de foneria que es guarden al Museu també procedeix de la cova, segons Miquel Cura. Tot i així, no queda constància escrita d'aquestes excavacions i aquest material probablement procedeix de la primera campanya.</p> | 41.6859900,1.9735200 | 414572 | 4615422 | 08139 | Mura | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80736-foto-08139-14-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Cova natural amb enterrament d'inhumació col·lectiu. Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. El material es conserva al Museu Comarcal de Manresa. | 79 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 80737 | Cova Regal Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-regal-marcet | <p>GUILLEMOT, J. (2001). La cova Regal-Marcet: la llar de la comunitat del Mal Pas (Edat del Bronze). A Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa. Nº 107, p 258-275.</p> | -1800 | <p>Cavitat de 25m de profunditat, horitzontal, d'11m d'alçada màxima i 3,4m d'alçada mínima. La boca s'obre en una paret vertical a la que cal arribar per un estret pas penjat. La boca i la cavitat és en forma de V invertida. Espeleològicament, la cova està mancada de formacions calcàries, degut a l'entrada de llum natural i circulació d'aire. El fet que la llum natural arribi al fons de la cavitat podria ser el que va motivar a ser ocupada esporàdicament en època del Bronze. A la paret dreta de l'interior hi ha una inscripció amb la data 1783 i els noms d'Antonio Aguilar i Jordi Sánchez separats per una creu, tot i que el segon nom sembla bastant posterior cronològicament. L'any 1998 es va fer la descoberta de la cavitat de forma casual per membres del Centre Excursionista de Terrassa, que van trobar al paviment de la part interior de la cavitat gran nombre de restes de ceràmica característica del Bronze, entre la que sobresurten exemplars de vores acanalades de ceràmica grollera (Guillemot, 2001).</p> | 08139-15 | Zona de Puigdoure | <p>El descobriment del material arqueològic a la cavitat va ser comunicat al Servei d'Arqueologia de la Generalitat, a la Diputació de Barcelona, al Museu de Manresa i a l'Ajuntament de Mura pel Sr. Jordi Guillemot. Fins a l'actualitat, encara no ha estat documentat pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat. El material es va dipositar al Servei d'Arqueologia l'any 2004.</p> | 41.6778500,1.9485300 | 412481 | 4614543 | 08139 | Mura | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80737-foto-08139-15-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. El material es va dipositar al Servei d'Arqueologia l'any 2004. | 79 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 80738 | Jaciment de la cova del turó del Mal Pas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-cova-del-turo-del-mal-pas | <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. SOUICH, F. Du (1974). Los restos humanos prehistóricos de la cueva del Turó del Mal Pas. Ampurias, nº 36. SOUICH, F. Du (1970). Algunos dientes humanos del Bronce Inicial de Cataluña. Pyrenae, nº 6. VIÑAS, R. (1965). Cova del Turó del Mal Pas de Puigdoure (Barcelona). Geo y Bio. Karst 7, pp. 26-28.</p> | -1800 | <p>La cova es troba en una diàclasi dels aglomerats. Té uns 50m de recorregut. S'hi accedeix a través d'una obertura estreta (1,50m de llargària, 0,50m d'alçària i 0,30m d'ample), després de la qual hi ha una galeria espaiosa de 4m d'amplada i 10m d'alçària. El jaciment arqueològic consistent en un enterrament d'inhumació col·lectiu, es trobava a l'interior de la galeria. L'aixovar consistia en una punta de sageta de sílex amb aletes i peduncle, un rascador de sílex, un fragment de sílex en forma de fulla de secció trapezoïdal amb retocs, una fulla llarga de sílex trapezoïdal, i una fulla de sílex de color melat. D'útils d'os es van recollir un punxó, tres fragments de punxons i una part d'un ullal de senglar. La ceràmica està formada per un gran vas fet a mà de forma cònica a la part superior i semiesfèrica a la meitat inferior, amb diversos mugrons a la línia de la carena amb dos foradets verticals cadascun d'ells. També es recolliren restes paleontològiques: capra Ibex, equus Caballus, estudiades per J.F. de Villalta. Les restes antropològiques inhumades corresponien almenys a 19 individus, mostrant una població de tipus mediterrani gràcil, amb alguns trets robusts i pervivències racials del Paleolític Superior. Van ser estudiades per Felipe du Souich, que realitzà una tesi de llicenciatura.</p> | 08139-16 | Turó del Mal Pas de Puigdoure | <p>S'han fet diferents actuacions: l'any 1963 es va fer la troballa en superfície i la primera exploració per part del Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barceloní, dirigits per Òscar Andrés i Josep Maria Torras. L'any 1965 un equip de l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona es va interessar per la troballa i va fer una excavació que no tingué continuïtat malgrat l'interès de la cova. Realitzada per M. Llongueras i R. Viñas.</p> | 41.6705300,1.9555300 | 413054 | 4613724 | 08139 | Mura | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Els materials es guarden al Museu d'Arqueologia de Catalunya. | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 80740 | Cova del Centenari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-centenari | -1200 | No hi ha jaciment actualment | <p>Cova natural d'aproximadament 5,6m de recorregut en forma de con i amb secció decreixent cap al fons, causada per la surgència d'aigua que va provocar la cavitat i que actualment és seca. Presenta afloraments de planxes estalagmítiques i boques de túnels de rates o talps de bosc que han foradat i alterat l'ordre del sediment original. El material arqueològic no és visible en superfície. Es tracta d'un jaciment d'enterrament per incineració o d'un refugi o amagatall puntual, ja que les característiques de la cavitat no podien permetre el seu ús com a hàbitat habitual. Jordi Guillemot i Marcet va localitzar l'any 1997 un fragment ceràmic en superfície motivant la notificació al Museu de Terrassa. El fragment, d'uns 15cm, pertany a un terç del perfil d'una urna del Bronze Final-Ferro inicial que conserva la vora, el coll amb un cordó d'inflexió vora-coll, i part del cos. La superfície exterior és rugosa. En la visita posterior, l'arqueòloga territorial no es va trobar cap altre vestigi superficial, essent possible que aquesta troballa fos originada per l'acció d'un talp o ratolí que ho arrossegués a la superfície.</p> | 08139-18 | Zona de Coma d'en Vila | <p>Troballa notificada al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya per Antonio Moro, col·laborador del Museu de Terrassa; l'arqueòloga territorial Araceli Martín va emetre un informe el 1997.</p> | 41.6609500,1.9831000 | 415337 | 4612632 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. El fragment es troba dispositat en el Museu de Terrassa. | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml