Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
80808 Les Elíes https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-elies-0 <p>Auladell, J. (1950). La història i la llegenda de l'Abat Biure. Guia, año II, nº 24. Sant Cugat del Vallès. BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997.</p> XIX <p>Construcció de planta baixa i pis, amb una planta soterrani que aprofita el desnivell del terreny. El cos principal de la casa és de planta rectangular i coberta a doble vessant nova amb carener paral·lel a façana principal, de teula àrab recolzada sobre un ràfec d'una filada de teula. La façana principal, orientada a migdia, té estructura simètrica. El portal té brancals i llinda de pedra sorrenca vermellosa, amb la inscripció de 1828 FRANCISCO RUC i s'ha afegit una teuladeta per protegir-la. Les finestres tenen brancals, ampit i llinda de pedra sorrenca. Hi ha pedres originals, tant en les finestres de la planta pis com en el portal. El mur és de pedra vista amb junta enrasada. Per la banda nord, té un cos adossat de planta baixa, i per la banda de ponent hi ha una ampliació recent amb coberta plana i un gran finestral amb llinda de fusta. Pocs metres més avall, hi ha unes quadres de cavalls i un xalet, tot recent, sense interès arquitectònic.</p> 08139-86 Serra de les Garses <p>La tradició oral explica que les terres de Les Elíes, les del Borrel i les del Carner (les dues últimes pertanyents al terme de Sant Llorenç Savall), foren parcel·lades i repartides per la justícia, per haver participat els antics propietaris en l'assassinat de l'Abat del monestir de Sant Cugat del Vallès, Arnau Ramon de Biure, l'any1350, durant la Missa del Gall, en no estar d'acord en fer donacions al monestir (Auladell, 1950). La masia ha estat rehabilitada recentment, tot i conservant l'estructura externa antiga. L'única dada que coneixem és la data 1828 que apareix a la llinda de la porta principal, fet que en fa pensar que no quedaria res de la possible antiga masia medieval i que aquesta construcció és de principis del segle XIX.</p> 41.7139800,2.0157500 418122 4618489 08139 Mura Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80808-foto-08139-86-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Camí que baixa a l'esquerre en el P.Q. 25.700 de la carretera B-124 de Castellar del Vallès a Monistrol de Calders. Està a uns 350 m. 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80807 El Soler https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler-10 <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997. HOMS, M. Mercé (2005). El sindicat remença de l'any 1448. Col·lecció Documents de l'Arxiu Municipal. Ajuntament de Girona.</p> XV-XVI <p>Masia de planta baixa i pis, i en alguna zona semisoterrani, ja que aprofita el desnivell del terreny. Hi ha un cos principal, orientat a llevant, amb façana asimètrica i coberta a dues aigües de teula àrab recolzada sobre un ràfec d'una filada de teula. Adossat hi ha un segon cos més gran de coberta de dues aigües iguals; a la façana de migdia hi ha una gran terrassa amb barana de peces de formigó. La casa té un tercer cos afegit, molt petit, amb coberta a dues aigües. El jardí el té en la part posterior, és a dir, a ponent, i per la banda de baix, a migdia, hi ha una gran bassa rodona. En el cos més antic hi ha un portal d'arc de mig punt de dovelles de pedra sorrenca sense inscripcions. Té dues finestres a la planta pis amb brancals, llinda i ampit de la mateixa pedra que la del portal, protegides per reixes, i entre les dues finestres hi ha un portal amb una escala de volta que hi mena exteriorment des de la planta baixa. Els murs són de pedra amb junta enrasada. L'estat general de la casa és bo, ja que s'ha habilitat com a segona residència i s'han fet modificacions importants.</p> 08139-85 Serra de les Garses <p>És una casa de probable origen baix medieval tot i que s'han fet moltes restauracions que amaguen els elements antics. La consueta de Mura de 1592 (APM) ens indica que hi vivien 11 persones amb el cognom Soller. També s'esmenta a documentació del segle XV i XVI (Ballbé, 1997).</p> 41.7027300,2.0125300 417840 4617243 08139 Mura Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80807-foto-08139-85-1.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-28 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Per arribar cal agafar un camí carener a l'esquerre en el P.Q. 24.900 de la carretera B-124 de Castellar del Vallès a Monistrol de Calders, just en el collet de la casilla o caseta. A uns 500 m. hi ha una tanca i la casa està a 10 minuts a peu. 94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
90876 Fita de terme entre Mura i Sant Llorenç Savall https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-entre-mura-i-sant-llorenc-savall <p>http://trailsantllorenc.blogspot.com/2012/09/el-cim-perdut-de-la-carena-del-pages.html#.YcmbYMnMKCo</p> <p> </p> XX <p>Fita de terme entre els termes municipals de Mura i Sant Llorenç Savall. Es troba a la carena del Cim del Pagès.</p> 08139-217 41.6654600,2.0117300 417726 4613105 08139 Mura Obert Bo Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública Administratiu 2023-01-30 00:00:00 Cortés Elía, María del Agua 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80791 Les Solanes https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-solanes-1 <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997.</p> XIII <p>La casa de Les Solanes actualment forma tres conjunts diferenciats de construccions, ja que hi ha per un costat la casa antiga amb uns coberts posteriors afegits, un segon conjunt format pels antics corrals, i un tercer conjunt amb una tina circular a la que es van afegir altres construccions modernament. La casa antiga és una construcció petita, de planta rectangular amb planta baixa i un pis, amb coberta a doble vessant de teula àrab i carener paral·lel a façana principal que s'obre a ponent. A la façana hi ha un portal d'arc de mig punt amb dovelles de pedra sorrenca i tres finestres desiguals, a la planta pis, amb brancals llinda i ampit de la mateixa pedra. El mur és de pedra vista amb junta enrasada i cantoneres més groses. Té petits cossos adossats i està unida amb un porxo i amb l'habitatge dels masovers, de factura més recent, de planta baixa i dos semisoterranis, ja que es troba en un desnivell del terreny. L'altre conjunt d'edificacions corresponen a corrals adaptats a habitatge; tenen planta baixa, i planta baixa i pis. Hi ha un tercer conjunt de dos habitatges acabats recentment sobre un petit turó a pocs metres de la casa per la banda de llevant. Els dos primers conjunts estan protegits per un mur amb portal i disposen d'un jardí, un antic trull i pistes de tenis. A l'interior de la casa més antiga es conserva una premsa de vi encastada en una fornícula de la paret a la planta baixa, i els antics fogons de pedra.</p> 08139-69 Zona Serra de les Garses <p>El 1263 Guillem de Santa Coloma vengué el mas de les Solanes al prior i sagristà de Sant Llorenç del Munt, fet que demostra que aquesta casa podria haver estat construïda a principis del segle XIII. També hi ha documentació del segle XIV que fa referència: el 1315, el 1347 i el 1354. A la consueta de Mura de 1592 (APM) constata que hi vivien 5 persones, tots amb el cognom Rubio. Al segle XX la casa va quedar abandonada durant molts anys fins que el nou propietari, fa uns 30 anys, la va rehabilitar amb cura.</p> 41.7064400,2.0105900 417683 4617656 08139 Mura Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80791-foto-08139-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80791-foto-08139-69-2.jpg Legal Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Per arribar cal agafar el camí que baixa a l'esquerre en el P.Q. 25.700 de la carretera B-124 de Castellar del Vallès a Monistrol de Calders. La tanca de la casa està a 1.50 m. de la carretera, passant per Les Elies. Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. 94|98|85 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80831 Roure del Palau https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-palau <p>AAVV. Camins i fonts de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Guies de Descoberta, 1. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Diputació de Barcelona. 1989.</p> <p>Aquest bell exemplar de roure es troba al peu del camí que s'agafa a la carena del Pagès i que descendeix cap a la zona de Coll d'Estenalles pel mig del bosc. Es troba a la vessant obaga de la carena dels Clapers, per tant, a un lloc bastant ombrívol i humit. Es tracta d'un exemplar de gran enverdagura, tan pel que fa al tronc com a la copa, d'uns 30m d'alçada. Es un arbre que es pot albirar des de bastant lluny degut a la seva grandaria.</p> 08139-109 Coll d'Eres <p>S'ha atribuït la protecció d'aquet roure al carboner conegut com el Palau (el seu cognom) que hi treballava a la zona de la carena del Pagès.</p> 41.6657400,2.0096500 417553 4613139 08139 Mura Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Simbòlic 2021-12-27 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. 2151 5.2 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80853 Monument a Maragall https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-maragall-0 XX <p>A l'esplanada de Coll d'Eres hi ha un monument dedicat a Joan Maragall. És un monòlit de pedra sense tallar posat vertical amb una inscripció a la part central, que està polida. La inscripció diu: TERRASSA A JOAN MARAGALL – COLL D'ERES – XV.V.MCMIV – XI.V.MCMLXI– JO NO SÉ LO QUE TENIU – QUE US ESTIM TANT. MUNTANYES.</p> 08139-131 Coll d'Eres <p>Posat el dia 11 de maig de 1961 per membres del Centre Excursionista de Terrassa en commemoració del centenari de Maragall (1860-1960).</p> 41.6705200,2.0078700 417411 4613671 1961 08139 Mura Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80853-foto-08139-131-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2025-07-03 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua 98 51 2.1 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80739 Necròpolis de Coll d'Eres https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-coll-deres <p>SOLÀ, J. (1931). Sivella visigòtica a Sant Llorenç del Munt. Anuari d'Estudis Catalans. Vol. III. Barcelona.</p> VIII-IX Estructres mig derrocades <p>Necròpolis situada a la banda esquerra del camí que surt de Coll d'Eres cap a La Mola, a prop del Cingle del Marquet. En la campanya feta per Joan Solà es descobriren dues tombes més, a part de les dues posades al descobert per un pastor quatre anys abans. Les sepultures són fetes amb lloses planes de pedra sorrenca i orientades de llevant a ponent. Només es van poder documentar les dues últimes, ja que les anteriors van ser saquejades. Una correspon a una inhumació infantil i presentava símptomes de saqueig, recollint-se només alguns ossos. L'altra era tapada per dues lloses i corresponia a un adult del que es conserva gran part de l'esquelet, mandíbula inferior, una clavícula, húmers, cúbits, fèmurs i tíbies; com a aixovar portava una sivella de bronze de 94x45mm decorada amb motius d'influència germànica cisellats, i que semblen correspondre a la representació del cavall d'Odin i dues serps amb caps d'ocell que l'envolten. La sepultura amidava 2,15m de llarg, 0,56 al cap i 0,47 als peus, amb una profunditat de 0,30 a 0,45m. A l'entorn de les tombes hi havia presència de murs obrats de pedra seca molt malmesos, així com el camí anomenat La Calçada, documentat en els segles XI-XII amb trans de murs de contenció de pedra seca.</p> 08139-17 Al peu del Turó del Montcau, a la carena del Pagès <p>L'any 1925 un pastor descobrí quatre sepultures de lloses que van ser saquejades i malmeses des del principi. L'any 1929 Joan Solà excavà dues sepultures més, conjuntament amb el Centre Excursionista de Terrassa.</p> 41.6707000,2.0077900 417405 4613691 08139 Mura Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80739-foto-08139-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80739-foto-08139-17-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic 2020-10-07 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. La Carta Arqueològica de Catalunya la cataloga en els dos municipis, Mura i Sant Llorenç Savall. Les coordenades de la fitxa són d'una de les tombes. Coordenades de les altres dues tombes visibles: 417602/4613891, 417602/4613891. 85 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80800 Estructures a Coll d'Eres https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructures-a-coll-deres <p>FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> Es onserven molt fagmentades <p>A Coll d'Eres, a l'esplanada, hi ha restes de murs d'un probable jaciment al que conduïa el camí de la Calçada. Sembla que hi ha diferents murs que envolten el coll en forma trapezoïdal. El poblament podria tenir relació directa amb les sepultures de Coll d'Eres, degut a la proximitat. El lloc és una esplanada sobre un turó. Fa poc temps es va arranjar la zona, ja que és molt freqüentada per excursionistes, tot i que l'entorn, és a dir, els vessants del turó, es troben molt emboscats. És en aquesta zona on hi ha algunes restes de murs i pedres molt desfigurats. Sense una investigació arqueològica no es podrà saber si realment hi havia un lloc d'assentament d'alguna època històrica.</p> 08139-78 A l'esplanada de coll d'Eres <p>La zona de coll d'Eres està relacionada amb els sepulcres de llosa medievals, així com amb la presència d'un camí carener i altra que baixa a coll d'Estenalles (la Calçada) també de probable orígen medieval. Alguns estudiosos de la zona han volgut veure un lloc de poblament ibèric, romà o medieval, tot i que no ha estat contrastat arqueològicament. De totes formes cal deixar constància de la possible evidència arqueològica tenint en compte l'existència d'estructures i la ubicació.</p> 41.6706200,2.0075700 417386 4613682 08139 Mura Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80800-foto-08139-78-2.jpg Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Social 2020-09-28 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. L'esplanada es troba en uns cruïlla de camins i al límit dels termes municipals de Mura i Sant Llorenç Savall. 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80741 Cova de Sant Esteve https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-sant-esteve -5500 No hi ha jaciment actualment <p>Cova natural que va ser ocupada com a habitacle sense estructures construïdes. La cova presenta una planta en forma de T amb un total de 16m de recorregut. L'entrada permet avançar a peu dret uns 5m, els 4m restants s'han d'avançar de genolls fins a trobar els dos brancals de la T, que amb 3m cadascun, aviat es fan impracticables. Destaquen algunes arrels gruixudes d'arbres a la galeria principal, les parets cobertes de colades, així com nombroses restes de descalcificació al terra. El material arqueològic trobat en superfície inclou una destral votiva, un os llarg concrecionat, diversos fragments d'os, un fragment de fons de plat molt concrecionat i altres possibles fragments també molt concrecionats.</p> 08139-19 Nord del Montcau <p>El jaciment va ser localitzat casualment per Jordi Guillemot, membre de la Secció d'Investigacions Subterrànies del Centre Excursionista de Terrassa.</p> 41.6804600,2.0058500 417256 4614776 08139 Mura Difícil Dolent Inexistent Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Lúdic 2020-09-28 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua A 3m d'aquesta cavitat hi ha una altra coneguda com la cova del Torrent de la Guineu. Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. 79 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80790 Les Refardes https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-refardes <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997.</p> XVIII? Una part de la casa antiga es troba en ruïnes. <p>Conjunt d'una antiga masia i un edifici modern posats perpendicularment i units per un pati i un cobert. La masia es troba a la banda de ponent, té planta baixa i pis i una planta semisoterrada, ja que aprofita el desnivell del terreny. La coberta és a doble vessant de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obria a migdia, i davant la qual es va fer la casa més moderna. Els murs d'aquest edifici són de pedra i d'obra de maó, ja que va ser reformat en diferents èpoques; no presenta obertures amb elements remarcables. El cos nou es troba a la banda de llevant, de planta rectangular cobert amb teulada a un vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a llevant. Sembla la meitat d'una casa i està distribuïda en planta baixa, pis i terrassa coberta sota la part més elevada de la teulada. Els murs son de fàbrica de maó arrebossats amb morter de portland. Té el portal d'arc de mig punt en la façana de llevant, amb una finestra a cada costat, balcó central al pis i dues finestres, una a cada costat del balcó, de manera que s'accentua la simetria de la façana. Els brancals i llindes son imitació de pedra amb arrebossat. Els laterals de la casa també presenten finestres amb muntants de pedra. Per la banda de llevant hi han uns corrals i un cobert amb tres arcades i tres òculs recents que serveix com a garatge. Al davant de la casa hi ha uns fonaments de mur de forma circular, amb pedres de grans dimensions de 6,80 m de diàmetre i alçada de 2,40 m. Ara hi ha un banc corregut en la part alta.</p> 08139-68 Zona Serra de les Garses <p>Es tracta d'una casa que no és gaire antiga i de la que no es disposa documentació. Probablement es tractaria d'una casa de pagès petita que seria depenent d'altre masia. L'estructura visible de la casa antiga pot ser del segle XVIII, tot i que podria ser anterior, però el fet de no trobar-se nomenada a documentació limita la seva cronologia. Les reconstruccions fetes són bastant modernes, de la segona meitat del segle XX. La documentació més antiga sembla ser del 1941, en la venda del mas en morir la propietària Concepció Moreno i LLanza (Ballbé, 1997).</p> 41.7160800,2.0037900 417130 4618733 08139 Mura Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80790-foto-08139-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80790-foto-08139-68-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Religiós 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Per arribar cal agafar el camí a la dreta en el P.Q.19.100 de la carretera BV-1221 de Terrassa a Talamanca. Està a uns 3.700 m. després de passar per La Vall. La casa es troba al mig de la vall del torrent de la Font del Jueu, tocant al torrent i voltada de camps de conreu. Al catàleg de les NN SS de l'Ajuntament de Mura de l'any 1990 diu que és un element d'interès relatiu però digne de conservació. Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80901 Portada del pessebre al Montcau https://patrimonicultural.diba.cat/element/portada-del-pessebre-al-montcau XX <p>El dissabte abans de Nadal un grup de mainada, acompanyats pels seus pares i altres persones, pugen al cim del Montcau a deixar un pessebre. Surten al migdia de Mura i pugen caminant des de Coll d'Estenalles, deixen la capelleta amb el pessebre i una llibreta perquè tothom que pugi deixi anotacions, i mengen turrons abans de la tornada a Mura. Uns dies després de les festes de Nadal tornen per treure el pessebre. La capelleta de ferro era la d'un antic pessebre que estava a la Falconera i que va ser trobada estimbada al torrent d'Estenalles.</p> 08139-179 Montcau <p>Aquesta tradició la va posar en marxa la parròquia l'any 1983 i la va continuar el Centre Excursionista de Mura. Els membres de diversos centres excursionistes de la zona, com el de Terrassa o el de Sabadell, posen pessebres a llocs emblemàtics de la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.</p> 41.6751500,2.0044200 417130 4614188 08139 Mura Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Es tracta d'una activitat vigent. 2116 4.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80795 Bassa de la Calçada https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-calcada <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> Tan sols resten fragments d'estructures. <p>A prop del torrent de les Arenes, entre coll d'Eres i la carena del roure de Palau, hi ha restes de part del mur de contenció d'una bassa formada per dues parets fent angle i construïdes amb grans blocs de pedra que resten quasi tapades per vegetació. El conjunt va ser molt malmès per la riuada del 1962. Abans d'això hi havia un xup al costat de la bassa per on es filtrava l'aigua a aquesta bassa que recollia les aigües pluvials i del torrent de les Arenes.</p> 08139-73 Coll d'Eres <p>Es desconeix l'origen d'aquesta construcció, tot i que s'especula que tingués relació amb el probable jaciment de poblament ibèric o romà que hi hauria a Coll d'Eres, com a sistema de proveïment d'aigua, i que va ser re-utilitzat en diferents èpoques posteriors.</p> 41.6669200,2.0034300 417037 4613275 08139 Mura Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80795-foto-08139-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80795-foto-08139-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80795-foto-08139-73-3.jpg Inexistent Medieval|Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Sense ús 2020-09-28 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. 85|81 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80794 Camí empedrat de la Calçada https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-de-la-calcada <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. TORRAS i altres (1996). Dossier: Els camins tradicionals al Bages. A Dovella nº 53, tardor de 1996, pp. 17-33.</p> Degradat <p>Conjunt d'estructures de caire arqueològic, amb un sector empedrat que disposa d'un mur de contenció. Hi ha dos trams de camí empedrat amb un mur de contenció de considerable llargària i amplada. El mur és construït amb grans blocs de pedra amb una alçada propera als 2m en el seu punt més alt, tenia la funció de contenció del terreny i servia per anivellar el paviment del camí. El camí és d'uns 4m d'amplada mitja, amb un dels trams cobert amb pedres per salvar el desnivell. Aquesta zona estaria emplenada de terra i pedra petita que amb el temps s'ha anat perdent, quedant només el que serien els fonaments del camí.</p> 08139-72 Coll d'Eres <p>Es tracta d'una part d' un camí d'origen medieval i que trobem documentat a l'edat mitjana com a 'l'estrata quae pergit al Matam de Pedra' (Ferrando i Roig, A., 1983). El camí fa un recorregut E-W. Per arribar cal agafar un camí que discorre al costat mateix d'un rierol que baixa de la carena del Pagès cap a coll d'Eres. Probablement el camí, tot i que s'han perdut molts trams, seguiria aquest itinerari al costat del rierol i enllaçaria amb el camí Ral de Barcelona a Berga. Pel terme de Mura, o prop d'ell, passaven tres camins importants. El primer era el camí Ral de Barcelona a Manresa, que passava per Terrassa i s'enfilava cap a Coll d'Estenalles i La Barata, passant a prop de coll d'Eres. Aquesta camí passava per Matadepera i seguia la llera de la riera fins arribar a la Barata on hi havia una cruïlla de tres camins, un d'ells era el que portava de a Manresa i que passava per l'antiga pairalia de la Barata, pel Coll de Daví, el sot del castell Sapera, la Canal de la Calcina, el Muronell, la canal del Forn Gran, la coma d'Aumà, el Pla dels Hostalets, Sant Jaume de Vallhonesta, el Pont de Vilomana fins a Manresa. El segon camí era el que passava per la bassa de la Calçada i era la continuació del camí de Matadepera, enfilava a Coll d'Eres i aquí enllaçava amb el camí de la casa Marquet de les Roques i d'aquí a Sant Llorenç Savall. D'aquest camí resten trams empedrats al lloc anomenat la Calçada. El tercer camí, que també sortia de la cruïlla de la Barata, pujava fins a la desapareguda alzina del Sal·lari, seguia pels graons de Mura, la coma d'en Vila fins arribar a Mura. Al Pla de la Serrallonga hi ha el trencall que per la dreta baixa fins a Mura; el ramal de l'esquerra continua pel Puigbó, el Puig Andreu, el coll de la Creueta i la serra de la Coma d'en Bou fins arribar a Rocafort. És el que conserva també un tram de camí empedrat al coll de la Creueta. Segons la tradició aquests camins van ser construïts per presos condemnats a treballs forçats. Al llarg del trajecte d'aquest camí, que era força transitat, es van construir hostals pel repòs de viatgers i animals. Els camins Rals eren concessions reials i per tant gaudien de certs privilegis i beneficiaven als pobles pels que passaven ja que afavorien el comerç. En el moment en que el camí feia pujada no es podia anar en carro i s'havia de fer el transport a bast. El tram senyalitzat, des de la Barata al Pont de Vilomara, és el que es conserva en bon estat, mentre que la resta s'ha perdut majoritàriament pels nous usos. Aquest tram del camí era el més perillós ja que passava per zones despoblades i solitàries on els bandolers van ser molt actius entre els segles XVII i XVIII, com en Capablanca. A partir de finals del segle XVIII, amb la construcció del nou camí a Manresa que passava per can Maçana, i a mitjans del XIX amb la construcció dl ferrocarril, el camí va ser deixat d'utilitzar progressivament.</p> 41.6676400,2.0007200 416812 4613358 08139 Mura Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80794-foto-08139-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80794-foto-08139-72-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2020-09-28 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua A prop d'aquest tram de camí hi ha les restes d'una bassa. Les coordenades corresponen al primer tram del camí. El segon tram del camí té les coordenades: 416398/4613398, 814m alçada. Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. 85 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80762 La Vall https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vall-7 <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> XVII-XX Tot i que l'estructura està en bon estat, els interiors no. <p>Masia que ha anat creixent de forma linial al llarg de la vall del torrent. La masia antiga era de planta baixa, pis i golfes, i actualment es troba al centre del conjunt, ja que en el present segle es va transformar en casa d'estiueig, fent diferents reformes i afegint cossos davant la façana de migdia que van ocultar la façana antiga. Es poden distingir diferents etapes constructives en el conjunt, ja que a la banda de tramuntana els coberts que actualment s'utilitzen com a corrals podrien albergar la casa més antiga, de la que encara es poden veure parets de pedra grossa i tosca amb espitlleres. Més tard, aquesta casa s'ampliaria donant origen a un mas més gran que es va ampliar també al segle XVII. Sobre aquesta casa es va construir l'ampliació del segle XX, que va consistir en un cos afegit formant una L davant les façanes de migdia i ponent. La coberta de totes les construccions és de teula àrab, recolzada en ràfec de dues filades de teula; a la part moderna disposa d'alguna canalera de zenc amb gàrgola i penell amb un esquirol i un gall. El pendent de la coberta és superior a l'usual en la zona i segurament es va augmentar quan es va fer la reforma de principis de segle XX. La casa i la façana estan formades per tres cossos disposats de forma esglaonada, de manera que l'angle que queda a la banda de llevant es tanca amb un mur a modus de baluard amb una porta principal d'accés que salva el desnivell amb una garonada semicircular i que disposa d'un portal d'arc de mig punt de dovelles llargues; a la clau hi ha en relleu la data de 1765 i una creu amb els extrems en flor de llis i flanquejada per dos arbres molt estilitzats. Sobre la porta hi ha teuladeta, ja que es tracta d'una porta en un mur. En el primer pis dels dos cossos afegits hi ha galeries amb arcades de maó de caire noucentista i a la planta baixa tres portes d'arc de maó. L'estructura interna conserva la de tres cruïlles perpendiculars a la façana que corresponen a la casa antiga, amb els afegits del segle XX davant. Així, la façana antiga de la casa es troba darrera d'aquesta, Conserva una gran porta d'arc de mig punt adovellada a la planta baixa i al centre, donant accés a la crugia central coberta amb volta de canó. A la crugia de ponent, també coberta amb volta de canó, hi havia el celler on encara es conserva un gran premsa amb cavall de fusta amb la data 18 gravada i una roda que movia el cargol. Suposadament a aquest celler donarien les boixes de les tines. Al pis hi ha dues portes amb data, la primera que dóna a la crugia de llevant i que és la porta principal amb llinda gravada amb la data 1666 i les inicials JHS; la segona la trobem darrera d'aquesta, amb llinda que disposa d'una decoració en forma d'arc carpanel i la data 1664 amb una creu al centre. A l'interior es conserven finestres amb festejadors a la part antiga, una capella d'imatge a l'antiga sala, dues cuines (una més moderna i altra més antiga); cal assenyalar que les portes de la part més antiga tenen els brancals motllurats i que hi ha algunes portes que es van tapiar en la darrera reforma. La zona nova de la casa disposa de grans finestrals d'estil modernista amb vitralls. En la part de migdia i davant de la casa hi ha un jardí amb vegetació exuberant, una gran bassa circular amb tanca de baranes de ferro i pilars de pedres (còdols) amb una font disposada sota un plafó ceràmic de la Mare de Déu de Montserrat. Les edificacions que es troben a la banda de tramuntana són de diferents èpoques i es troben en mal estat. Correspondrien principalment a coberts i corrals. Probablement les tines de la casa es trobin en aquestes edificacions, però no s'han pogut veure degut al mal estat del conjunt.</p> 08139-40 Serra de Sant Lleïr <p>La casa està documentada des del 1189, quan Bernat de Muredine desinfeuda un alou a la Vall de Mura a favor de l'abat de Sant Llorenç (AM). Des d'aquest moment el mas estava sota el domini del monestir, retent homenatge els seus ocupants al monestir. El 1238, Ponç Pere de Banyeres fa lloació a l'abat del monestir de Sant Llorenç, pel mas de la vall del terme de Sant Martí de Muredine (Butlletí del Club Pirinenc de Terrassa. Set-oct de 1925. Salvador Cardús p. 171-173), (AM). A principis del segle XIV Guillem de Rauriga establí a Pere Vall, en el mas de la Vall. Poc després, també al segle XIV, un altre document fa referència al mas de Vall Jussana i al de Vall Subirana (Ballbé, 1997). El 1430 es fa una reducció de cens dels dos masos, feta per fra Gaspar Ràfecs, monjo i sagristà del monestir de Sant Llorenç del Munt a Jaume Savall (AM, espèculo de Sant Llorenç). En la consueta de Mura de 1592 (APM) consta que vivien al mas 9 persones. Un document inèdit de 1612 dóna a conèixer els límits de l'heretat del mas de la Vall (Ballbé, 1997). El 1651 el tenien arrendat junt el mas Xammar, essent el propietari el senyor Joan Roig Castellví de Montblanc. El 1925 Francesca Torra i Salallasera, vídua de Josep Vall i Torra, va vendre l'heretat anomenada Manso Vall a Amadeu Torrens i Astals. El 1935 l'antiga casa de pagès va ser transformada en una mansió moderna d'estiueig. Degut a aquesta transformació de principis del segle XX, així com a les diferents reformes que es farien al llarg del temps, a la casa pràcticament no conserven elements que deixin veure la seva antiguitat. Tan sols la inscripció de la porta resta com a element que ens informa d'una època, tot i que la datació és probable, ja que només disposa de tres números 765.</p> 41.6922500,2.0002400 416804 4616091 08139 Mura Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80762-foto-08139-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80762-foto-08139-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80762-foto-08139-40-3.jpg Legal Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Per arribar s'agafa un camí a la dreta en el P.Q.19,100 de la carretera BV-1221 de Terrassa a Talamanca. Està a uns 1.000 m. La casa disposava d'arxiu. 98|85 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80908 Tanca de la C-BV-1221 https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-de-la-c-bv-1221 XIX Alguns trams han desaparegut i altres es troben semi-enrunats. <p>La carretera entre Matadepera i Talamanca que passa pel terme de Mura conserva fragments de la tanca original que es va fer durant la construcció de la carretera. Són tanques obrades en pedra amb el perímetre extern de maó; són de forma rectangular, d'uns 50cm d'alçada i amb els extrems superiors arrodonits. Es troben disposades de forma intermitent en trams d'aproximadament 5m. Es tracta d'un tipus de construcció que es situa tipològicament en l'arquitectura de tipus industrial que es va fer a Catalunya coincidint amb l'època modernista.</p> 08139-186 BV-1221 entre Matadepera i Talamanca <p>Segons la documentació d'obres públiques conservades a l'Arxiu de la Diputació de Barcelona la construcció de la carretera BV-1221 es va realitzar entre 1860 i 1950.</p> 41.6752800,1.9973100 416538 4614210 08139 Mura Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80908-foto-08139-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80908-foto-08139-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80908-foto-08139-186-3.jpg Inexistent Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Altres 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Aquesta tipologia de tanques és freqüent en les carreteres locals i comarcals que havia construït la Diputació de Barcelona a finals del segle XIX i principis del XX, de les que cada vegada resten menys exemples ja que s'estan substituïnt per tanques metàl·liques. 105|98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80927 Barraca de Santlleïr https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-santlleir <p>SOLER, J.M. ( 1988). La tècnica de pedra seca. La construcció popular. Dovella, nº 29. Manresa. BERRAL, A. (2001). Construccions rurals a la conca del riu Llobregat. XLIV. Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Sant Vicenç de Castellet. Centre d' Estudis del Bages. Pp. 103-109. BALLBÉ, M. (1993). Les tines del mig de les vinyes a la comarca del Bages. Col. 'Quaderns'. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.</p> XVIII-XIX <p>Barraca exempta de planta circular coberta amb falsa cúpula. Està construïda amb blocs de pedra ben escairada disposada ordenadament. La cúpula està feta pel sistema d'aproximació de filades, en què cada filada es projecta una mica més endins del recinte que la filada anterior, que es pot observar a l'interior, i ha perdut la capa protectora de terra exterior. Té una única porta allindada. Es troba als camps abans d'arribar a la casa Santlleïr. És una barraca del tipus circular gran i representativa d'aquesta tipologia.</p> 08139-205 Santlleïr <p>El cultiu de la vinya és documentat a Mura des de l'any 1024, en un document de donació de cases i vinyes al terme de Nèspola fet per Guifré Amat al monestir de Sant Llorenç (Spèculo de Sant LLorenc, AM). La documentació que fa referència a vinyes és molt extensa, mantenint-se aquest cultiu molt actiu fins al segle XVIII en que foren abandonades moltes feixes i que es va accentuar a finals del XIX amb la fil·loxera, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca per formar feixes, presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. Les barraques de vinya són un element lligat a les feixes de conreu. Els pendents de les vessants de les muntanyes es van convertir en camps de conreu de les vinyes, amb parets de pedra que impedien l'erosió del camp. Cada vinya tenia la seva barraca. La finalitat de les barraques era disposar d'un lloc per guardar les eines, alguns estris de cuina i el càntir d'aigua, i on els pagesos s'aixoplugaven de la pluja, feien la migdiada i a vegades dormien, i en alguns casos també disposaven d'una barraca per la protecció del ruc. Les barraques són de dimensions generalment petites, amb una alçada exterior que no supera els 3 metres i uns 2,60m interiors de mitjana. Generalment son cobertes amb volta i les portes són allindades. Cronològicament es tendeix a datar-les entre el segle XVIII i la segona meitat del segle XIX. La tècnica de la pedra seca es remunta a la prehistòria i és molt freqüent a tota la conca mediterrània. Es caracteritza per l'ús de la pedra sense morter per a fer diferents tipus de construccions. Generalment la pedra és utilitzada sense treballar i solen ser peces més aviat planes. La pedra tan sols es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com una llinda o una cantonera. A la zona del Bages la pedra seca va lligada al món rural i a activitats productives relacionades amb la vinya. S'utilitza per a petites construccions temporals, com les barraques de vinya, aixoplucs, margeres. La tècnica no era fàcil i era freqüent que la fessin grups de persones especialitzades en aquestes construccions que es desplaçaven als llocs on era necessari construir o refer algun element. L'abandonament de l'ús està provocant la seva degradació i desaparició.</p> 41.6953300,1.9955200 416415 4616437 08139 Mura Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80927-foto-08139-205-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2020-09-28 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua 119 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80732 Castell de Mura https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-mura <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XI, El Bages. Fundació Enciclopèdia Catalana. Els castells catalans. Rafael Dalmau ed. Barcelona, 1976. FERRANDO I ROIG, A. (2002). Les sendes dels bandolers (Sant Llorenç del Munt – Serra de l'Obac). Col·lecció Cavall Bernat, 40. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> XII Es tracta de les ruïnes del castell i una torre. <p>Les restes del castell de Mura, que es troben sobre un turó al costat de la casa Santlleïr, les composen un fragment de muralla situada a l'oest junt a un espadat i els basaments d'una torre trapezial a l'angle nord-est del pujol. El fragment de muralla té una llargària de 7,30m i pel cantó de tramuntana va perdent alçada fins quedar colgat a terra. L'alçada màxima a l'exterior arriba al 3m. L'obra està feta de grossos carreus tallats toscament, posats en fileres i units amb morter de sorra i calç. Els basaments de la torre arriben a 1,95m al punt més alt; els murs tenen 95cm de gruix i presenten unes espitlleres quadrades. La construcció està realitzada amb blocs de pedra mitjans i petits, toscament escairats i amb tendència a formar fileres. El morter que els uneix és de color gris, format per sorra de gra fi i calç.</p> 08139-10 Zona Sant Lleïr <p>El castell formava part d'un conjunt defensiu de la vall de Nèspola, que actuà durant un temps com a terme. Era un dels castells adjudicats a la comtessa Ermessenda de Carcassona, essent un castell comtal que el 978 va acabar amb el seu domini, després que el comte Borrell i la seva dona Ledgarda se'l vengueren, juntament amb d'altres possessions, a Riculf. Aquest va fer una donació poc després a Sant Benet de Bages. Al 1023, quan semblava que els comtes havien perdut el domini sobre el castell, tornem a trobar que la comtessa Ermessenda empenyora al seu fill, Berenguer Ramon I, diversos castells, entre ells el de Mura, fet que mostra que continuaven essent els senyors del castell. En aquesta època, la documentació anomena a dos personatges com a senyors de Mura, tot i que desconeixem si eren els del castell. El 978 s'anomena a Guitard de Mura i el 1022 hi ha la família dels Mura. Al segle XIII el castell entra en el joc de venda per part del rei i de redempció per part de la ciutat de Manresa. Passà a ser propietat de la família Guàrdia, que va engrandir i reedificar la fortalesa. Posteriorment, passa al Ponç i Armengou de Banyeres i, a mitjans del segle XIII, passa a ser propietat de la corona i el rei Jaume en féu donació a Guillem de Santa Fe. Més tard, al segle XIV, la corona el ven a Hug de Montcada, i a la mort d'aquest, el rei Pere II el Cerimoniós revoca l'antiga donació i el passa a Pere de Planella, camarlenc reial. A inicis del XV, Martí l'Humà adquireix novament el castell per vendre'l a Ramon Sescomes. Aquesta família el regenta i el passa per successió a la família Cordelles. L'arxiduc Carles III d'Àustria, volent premiar els serveis de Felicià de Cordelles a la guerra contra els francesos, li atorgà el títol de marquès de Mura (1707). En aquest segle el castell quedà abandonat i es va anar enderrocant. Hi va haver diverses vendes i recaudacions successives fins al 1400, any en què el rei Martí I el vengué a Martí de Comes, de qui va passar per matrimoni a la família Peguera i a la família Cortadelles, fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals.</p> 41.6975200,1.9943700 416322 4616682 08139 Mura Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80732-foto-08139-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80732-foto-08139-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80732-foto-08139-10-3.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús BCIN National Monument Record Defensa 2020-09-28 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua També està catalogat pel Decret de Castells, BOE 5-V-1949, R-I-51-5559. 92|85 1754 1.4 1771 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80809 Coll d'Estenalles https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-destenalles XIX-XX <p>Casa d'estructura rectangular amb planta baixa, pis i golfes sota teulada. La teulada és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a ponent, al peu de la carretera, tot i que actualment la porta principal es troba a tramuntana. Conserva les característiques de les construccions de tipus industrial de principis del segle XX, amb les parets de pedra, muntants i ampits de portes i finestres de pedra, amb la llinda en forma d'arc rebaixat i sobresortint respecte a la paret fetes de maó, cantoneres de tota la construcció de maó i amb una decoració consistent en una línia de maó sobresortint que marca la base de cada pis per l'exterior. En la rehabilitació per l´ús actual es va afegir un cos a la cara de migdia per albergar serveis, així com una zona de barbacoes i jardí, a més dels aparcaments que es troben a l'altra banda de la carretera. Davant la casa surt el camí que porta a la casa de La Mata, seu de les oficines del Parc Natural.</p> 08139-87 Coll d'Estenalles <p>Aquesta caseta es va construir a finals del segle XIX per guardar les eines i donar aixpluc als peons caminers que treballaven en la construcció de la carretera de Terrassa a Navarcles, l'actual BV 1221. Durant molts anys va restar abandonada fins que l'any 1989 el Servei de Parcs de la Diputació de Barcelona la va restaurar i va instal·lar el servei d'informació del Parc així com una exposició permanent sobre el Parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Actualment disposa d'una recepció-informació, d'una sala d'audiovisuals-reunions, i d'una sala amb una exposició permanent.</p> 41.6699100,1.9946800 416312 4613616 08139 Mura Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80809-foto-08139-87-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80729 Capella de Sant Lleïr https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-lleir <p>BALLBÉ, M. (1997). Aportació històrica de Mura. Vol. I. Inèdit. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 16 El Bages. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.</p> XIII-XIX <p>La capella es troba als peus del turó on es troben les runes del castell de Mura i davant de la masia del mateix nom. Està en una zona de camps de cultiu. És una edificació senzilla, de planta rectangular i coberta amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a ponent, on s'obre la porta, d'arc adovellat amb un ull de bou a sobre. Els murs exteriors són lleugerament convergents cap a l'interior. L'interior és cobert amb volta de canó. No té absis, ni diferenciació del presbiteri amb la única nau rectangular. Destaquen al mur de tramuntana les restes d'un contrafort de pedra i la base d'un anterior mur a la façana posterior. Sobre la porta hi ha una inscripció tallada en un bloc de pedra que fa referència al personatge que va fer reconstruir la capella: REDIFICA ESTA CAPELLA JOAN ST LLAHI LO ANY 1806. L'interior està decorat amb pintures de tipus ornamental d'estil neoclàssic a la volta del sostre.</p> 08139-7 Zona Sant Lleïr, castell de Mura <p>L'actual obra és una reedificació sobre les runes d'un edifici anterior que va aprofitar les restes d'aquest, tal i com es pot veure en part dels murs i que queda testimoniat en la inscripció de la porta. Probablement la primera església fou edificada en època medieval, tot i que no n'hem trobat referències. Segons Ferrando i Roig és nomenada l'any 1240; també el 1338 en el testament de Galzeran de Sau, rector de Mura. També segons explica aquest autor, l'any 1506 va ser renovada pel seu propietari Joan Santllehir. A la consueta de Mura de l'any 1592 feta pel rector Jaume Oller, consta que des de temps immemorials la parròquia de Mura pujava en processó a la capella el dilluns de la setmana de l'Ascensió. Aquell dia es feia missa a Sant Lleïr, així com el 4 de setembre, diada del sant. Potser per això el camí de Mura a Sant Lleïr era conegut el 1620 com camí de Sant Lleïr. El 1796 la capella es trobava en estat ruïnós i el bisbe de Vic va prohibir la celebració de la missa de la processó fins que es reparés (Arxiu Episcopal de Vic, visites pastorals). Pels volts de 1798 es va fer la primera rehabilitació a càrrec del propietari, Joan Vall. Posteriorment, l'hereu del mas Sant Lleïr en va fer una altra més complerta, en la que es van renovar la volta i reparar alguns murs i l'interior de la capella, al que correspon la inscripció sobre la porta. Des de l'any 1680, de les relíquies dels Sants Màrtirs donades pel Papa Innocenci XI a Mura, la corresponent a Sant Desideri fou entregada pel canonge Diner a la capella de Sant Lleïr. L'any 1936 va ser profanada i des de llavors no mantenia el culte fins que l'any 1991 va ser restaurada i retornada al culte l'any 1995.</p> 41.6969200,1.9921900 416140 4616617 08139 Mura Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80729-foto-08139-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80729-foto-08139-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80729-foto-08139-7-3.jpg Legal Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2020-09-28 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Hem trobat el topònim escrit de diferents maneres: Sant Lleïr, Santlleïr, Santllehir. Agafem el de l'advocació de la capella com a original. 98|85 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80814 Hostal de l'Arengada https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-de-larengada-0 <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997.</p> XIX Ruines <p>Les restes de l'antic Hostal de l'Arengada es troben al peu de la carretera de Matadepera a Talamanca BV-1221, a prop del PQ 21 i al costat esquerre en direcció a Talamanca, poc abans del trencall que porta a Mura. Per tant, queda entre mig de la carretera principal i la que porta a Mura. Es troba en un lloc en què el terreny fa desnivell, ja que la major part de l'edifici es trobava a l'esplanada que actualment ocupa la carretera. Resten part d'uns murs que formen angle recte, de pedra desbastada i amb una alçada aproximada de 1,5m. Destaca la presència d'una cisterna que es troba sota el nivell del terreny. És una cisterna de planta circular, coberta amb volta de canó de pedra i d'aproximadament dos metres de profunditat. Té una obertura quadrangular a la part superior, d'uns 80x80cm, que probablement era per on s'extreia l'aigua per ús de l'hostal. Aquesta aigua seria recollida de les canaleres de la teulada, probablement. Actualment, el forat està sense tapar i es pot veure bé part de l'interior de la cisterna.</p> 08139-92 Zona Les Escomes <p>El 1805 Margarida Escursell ven un tros de terra en emfiteusi a la seva filla Rosa Puig i Escursell, que edificà l'Hostal de l'Arengada. Sembla que va actuar com a hostal en el que paraven els traginers que feien el camí cap a Manresa i el Berguedà, des de Barcelona. No va durar 100 anys d'existència, ja que quan es va construir la carretera de Terrassa a Navarcles ja no existia i aquesta es va construir aprofitant l'esplanada que ocupava part de l'Hostal. La història dels hostals està lligada al pas de camins importants, com aquest de Barcelona a Berga que passava abans per l'Hostal de la Barata; o el de Barcelona a Manresa que passava pels Hostalets del Daví i Sant Jaume de Vallhonesta. En aquest hostal feien parada els traginers que del Bages i del Berguedà portaven fruita i verdura a Barcelona.</p> 41.7051500,1.9914700 416091 4617532 08139 Mura Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80814-foto-08139-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80814-foto-08139-92-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Sense ús 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua 98 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80755 Masia Sant Lleïr https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-sant-lleir <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya.</p> XIV <p>Masia de dos cossos adossats, el més antic (el mas), orientat a llevant i més baix, és de planta baixa i pis, mentre que l'altre (la masoveria) té planta baixa, planta semi-soterrani, planta pis i golfes. La coberta de tots dos és a doble vessant de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a llevant. La façana de l'edifici principal té un portal d'arc de mig punt adovellat de pedra sorrenca i desplaçada al costat esquerre; hi ha quatre finestres al pis de diferents mides, totes amb brancals, ampit i llinda de pedra sorrenca i sense inscripcions. En la part corresponent a les golfes hi ha dues espitlleres. L'obra és de pedra i junta enrasada amb blocs de pedra ben escairats a la part esquerra, cosa que pot mostrar que a aquesta banda de la casa és la més antiga. A la façana de tramuntana hi ha una finestra amb llinda tallada que forma un arc conopial d'estil gòtic. A l'interior de la casa hi ha un celler amb dos arcs de mig punt que es troba a la planta baixa de la casa, en el que encara es conserven les bótes i al que donen les boixes de les tines. L'altra casa, més moderna i datable al segle XIX, està situada de forma perpendicular al mas i orientada a migdia. A la façana hi han tres balcons sense llosana, i amb barana de ferro forjat, amb llindes d'arc rebaixat de maons a sardinell. En planta baixa hi ha un portal de llinda recta i brancals de pedra sorrenca vermellosa. El mur és de pedra petita i està arrebossat en la planta baixa i en el pis. Hi ha tres espitlleres, una a sota de cada balcó i desplaçades a la dreta. A la banda de ponent hi ha unes tines afegides al mur i integrades en una construcció. Davant la façana principal hi ha una era empedrada. Conserva la premsa de vi en un cobert al costat de la façana principal. La masia té una font a pocs metres de la casa i un forn de calç que està mig ensorrat. Davant la façana de llevant hi ha la capella del mas, que va ser reconstruïda el 1806 per Joan Santlleïr. Sobre un turó proper a la casa hi ha les restes del castell de Mura.</p> 08139-33 Zona del castell de Mura <p>Casa d'origen medieval documentada des del 1321, en un document del mas de la Vall en què apareix aquest com a terme amb el topònim de mas Senleyr. La capella és documentada des del 1592, però la primera construcció data del segle XIII. A la consueta de Mura de 1592 (APM), consta que el mas tenia 12 habitants que tenien el cognom Santclay. El mas va tenir diferents ampliacions al llarg del temps, essent la darrera la construcció de la masoveria al segle XIX. Molt probablement va ser l'advocació de la capella la que va donar nom al mas i a la família.</p> 41.6968000,1.9915800 416089 4616604 08139 Mura Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80755-foto-08139-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80755-foto-08139-33-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua 85 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80796 Balma dels Caus https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-caus <p>FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> Està molt tapada per la vegetació. <p>Aquest grup de tres balmes són conegudes també com balmes dels Moros. Es troben a prop del nucli urbà de Mura, al costat esquerre de la riera de Nespres, molt a prop de la zona coneguda com els Horts del Rector, on probablement hi va haver el primer assentament del poble de Mura. Estan molt tapades per vegetació, que quasi no deixen veure la balma, en la que resten poques parets de pedra com a testimoni de la seva ocupació. A l'entorn hi ha feixes de conreu antigues que estan desapareixent cobertes de vegetació.</p> 08139-74 A la zona dels Horts del Rector <p>La zona de Sant Llorenç del Munt és geològicament, de conglomerats, gresos i lutites del Lutecià - Priabonià, materials dipositats en l'Eocè mitjà-superior, l'erosió dels quals ha propiciat una gran formació de cavitats càrstiques. Moltes d'aquestes cavitats han estat utilitzades com aixopluc al llarg dels temps, essent una de les primeres tipologies d'habitatges de la zona molt freqüent al terme de Mura. Moltes d'aquestes balmes conserven elements arquitectònics afegits consistents en murs que tanquen l'obertura de la balma per ocupar l'interior. Algunes han acabat desenvolupant un habitatge complex com el Puig de la Balma, mentre que d'altres tan sols tenien unes poques parets per fer funcions d'aixopluc de persones i animals. Sembla que aquest fenomen s'iniciaria en època medieval, tot i que seria necessària una recerca a fons per determinar els usos de cada una d'elles. Com a dada històrica cal recordar que el 1850 les coves i abrics naturals van ser tapiats per ordre del Capità General per posar fi als malfactors que trobaven refugi (Ferrando, 1993). Aquesta balma obrada es troba a la zona que està documentada com el primer nucli habitat de Mura, on hi sembla que hi havia la rectoria i altres edificacions. Més tard, en trobar el capellà massa lluny l'església de la rectoria, va edificar una l'altra el costat de l'església i s'hi va traslladar abandonant la de la zona dels horts del Rector. A la consueta de Mura de 1592 (APM) a la rectoria vella habitaven 6 persones i a la rectoria de la sagrera hi vivia el rector, fet que deixa constància que a finals del segle XVI encara estava habitada aquesta zona però no la balma.</p> 41.6944400,1.9915900 416087 4616342 08139 Mura Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80796-foto-08139-74-1.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-28 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua 94 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80864 Les Escomes https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-escomes <p>BALLBÉ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997.</p> Ruines <p>Estructura de planta rectangular de la que resten la part baixa dels murs i la porta allindada de fusta oberta a migdia. És una construcció de pedra basta, amb les cantoneres escairades i sense obertures o finestres visibles degut a l'esfondrament general. Probablement, per la tipologia constructiva i per les dimensions, es tracti d'una barraca gran o d'un corral.</p> 08139-142 Nord del nucli, les Escomes <p>Sembla probable, segons indicava Ballbé (1997) que al lloc hi hagués hagut un mas, tot i que ni resten vestigis de cap tipus. Les restes visibles corresponen a una pallissa o un corral que podria estar vinculat al possible mas o aïllat. Es troba sota la carretera de Mura a Talamanca, abans de la cruïlla amb la BV-1221, a la zona de la urbanització de les Escomes, envoltada de feixes provocades pel desnivell del terreny.</p> 41.7092600,1.9899300 415968 4617989 08139 Mura Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80788 Pou de glaç de la Mata https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-la-mata <p>FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> XVIII-XIX <p>Es troba just davant de la façana de llevant de La Mata. La forma no és gaire convencional, ja que és de base quadrada i parets rectes, cobert amb volta de canó i no amb cúpula semiesfèrica com és habitual. Està construït en pedra amb morter de calç. Només disposava d'una entrada, actualment tapiada degut a la modificació.</p> 08139-66 La Mata <p>L'agost de l'any 1950 aquest antic pou de glaç va ser convertit en cisterna, de manera que l'aspecte actual és ben diferent del que tenia en origen. Es va aprofundir un metre el pou, es va folrar les parets amb mosaic i ciment per evitar filtracions, es va modificar l'accés al pou ja que es va tapiar l'antic accés i es va fer un nou a la nova cisterna en forma de caseta amb teulada a quatre vessants i una porta d'accés. Sembla que el pou de glaç es va deixar d'utilitzar a inicis del segle XX. El glaç que emmagatzemava procedia d'una bassa que hi ha davant mateix del pou. Tenia una cabuda aproximada de 216m3 de gel. Actualment te una alçada fins la volta de 8m.</p> 41.6661600,1.9900400 415921 4613204 08139 Mura Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80788-foto-08139-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80788-foto-08139-66-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Sense ús 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. 98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80829 Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-de-sant-llorenc-del-munt-i-serra-de-lobac-1 <p>AMBRÓS I MONSONÍS, Jordi (1998). Text normatiu. Modificació del Pla Especial de protecció del medi físic i del paisatge de l'Espai Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Diputació de Barcelona. www.diba.es/parcs/stllorenc/stllorenc.htm</p> <p>El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac està situat a la serralada Prelitoral Catalana, a cavall entre les comarques del Bages i del Vallès Occidental, entre el riu Llobregat i el riu Ripoll. El parc natural està format per dues serralades, que són precisament les que li donen el nom, i que s'uneixen a l'anomenat coll d'Estenalles. És un paisatge pedregós, amb cingles i canals obagues resultat de l'acció erosiva de l'aigua sobre conglomerats, lutites i gressos dipositats durant l'Eocè i l'Oligocè. El clima és mediterrani subhumit amb variacions segons l'altitud i zona. Hi ha una vegetació i fauna de tipus mediterrani, amb presència d'algunes espècies eurosiberianes. Bàsicament hi ha alzinars i rouredes, tot i que també hi ha pi blanc, roig i pinassa, faig, freixe i teix. Entre les espècies faunístiques destaquen el porc senglar, gat mesquer, aliga perdiguera, ratolí de bosc, falcó pelegrí, talpó roig, talpó muntanyenc i salamandra. La zona del parc té una superfície de 13.694ha. El Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l'Obac forma part de la xarxa d'espais naturals, promoguts i gestionats per la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de la zona: Castellar del Vallès, Granera, Matadepera, Monistrol de Calders, Mura, El Pont de Vilomara i Rocafort, Rellinars, Sant Llorenç Savall, Sant Vicenç de Castellet, Talamanca, Terrassa i Vacarisses. La zona sud del terme municipal de Mura és la que forma part del Parc de Sant Llorenç, per sota el terme que marca la riera de Nespres cap a l'oest i centre, i per sota la carretera del coll de Lligabosses per l'est. Per tant, una part molt important de Mura forma part del Parc, motiu pel qual bona part del terme està protegit per la seva normativa. El Parc Natural configura un anell verd que envolta sectors fortament urbanitzats. L'interés paisatgístic, biològic i cultural del massis de Sant Llorenç de Munt i Serra de l'Obac justifica que s'hagi creat un espai protegit. Un espai pel foment d'un ús racional del territori que faci possible l'aprofitament ordenat dels recursos amb l'objectiu de fer compatible els valors naturals, culturals amb les activitats socioeconòmiques dels seus habitants.</p> 08139-107 Mura <p>L'any 1932 la Generalitat republicana el va incloure en el planejament, degut al seu valor paisatgístic i natural, constant ja la necessitat de protecció. L'any 1936 va ser inclòs en un sistema de parcs naturals provincial establert pel pla General d'Ordenació de la Província de Barcelona. Des del 1972 el massís de Sant Llorenç està protegit per un Pla especial d'ordenació que ha promogut la Diputació de Barcelona, dictant mesures legals de protecció i conservació en un Pla d'Ordenació del massís fet per la Diputació de Barcelona i delimitant l'àrea del parc. L'any 1982, s'aprova la revisió del Pla General ampliant a 9.638 ha. L'any 1987 la Generalitat aprova el decret que permet acomplir al parc les exigències de la Llei d'Espais Naturals (106/1987 de 20 de febrer, pel que es crea el Parc). Actualment, després d'una darrera ampliació de protecció (decret 328/1992 de 14 de desembre), el Pla especial arriba a les 13.694 hectàrees, distribuïdes en 12 municipis de tres comarques diferents. A la comarca del Bages, Monistrol de Calders, Mura, el Pont de Vilomara, Talamanca i Sant Vicenç de Castellet. Al Vallès Occidental, Castellar del Vallès, Matadepera, Rellinars, Sant Llorenç Savall i Terrassa.</p> 41.6657600,1.9900400 415921 4613160 08139 Mura Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua La Diputació de Barcelona és propietària del 45 % de la superfície protegida. Des del 1994, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac està agermanat amb el Parc Natural de Huétor, a Granada, amb el qual manté un pla de treball triennal. L'Oficina del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac es troba al Mas La Mata, Ctra. De Terrassa a Navarcles, km 14,8., al terme de Mura. 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80753 La Mata https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mata-2 <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya.</p> XIII-XIX Tot i que en general està en bon estat, degut a la manca d'ús està en mal estat l'arrebossat de calç de les parets exteriors. <p>Masia amb edificacions annexes. La casa principal és de planta rectangular allargada, amb planta baixa i dues plantes pis. Té la coberta a dues aigües de teula àrab recolzada sobre un ràfec de maó i teula amb el carener perpendicular a la façana principal, que s'obre a migdia. En la part central de la casa sobresurt el cos d'escala cobert amb teulada a doble vessant. La façana principal és simètrica i ben composada, seguint una tipologia del s. XIX, amb un portal central d'arc escarser amb brancals de pedra. A la planta baixa hi ha dues finestres disposades una a cada costat de la porta, amb reixa de ferro forjat i brancals, llinda i ampit de pedra. Al primer pis hi han tres antigues obertures tipus balcó que conserven els brancals de pedra però que han estat transformats: les dues dels extrems han estat tapiades, mentre que la central s'ha reduït disposant una finestra. A la tercera planta, hi ha tres finestres petites iguales. A la cantonada sud-est hi ha restes d'un volum a l'alçada de la primera planta seguint una estructura similar a una tribuna. La façana lateral de llevant segueix també una estructura simètrica, amb dues portes allindades a la part central i finestres austeres disposades simètricament. La façana de ponent té petites finestres i una porta central allindada; davant s'obre un pati i una sèries de coberts que albergaven tines i cellers i que tanquen l'espai a modus de baluard. La façana nord és un mur amb dues petites finestres, una per planta. Els murs són de pedra de diferents mides i arrebossats amb calç. Al davant de la façana de llevant de la casa hi ha l'era de rajols de ceràmica, així com dues edificacions de pedra vista rehabilitades recentment i amb coberta a dues aigües. A la dreta de la façana principal hi han els coberts que eren els estables i corrals. Al costat sud de la casa hi ha un antic pou de glaç convertit en cisterna. A la banda nord, sobre un turó, hi ha la capella del mas de Sant Jaume de la Mata. A l'interior de la casa es conserva l'estructura general, en la que es poden observar les sales centrals que articulen els espais dels dos pisos, la cuina amb una important campana semicircular del foc, una pica rentamans, i el cos de l'escala central.</p> 08139-31 Zona Coll d'Estenalles <p>Aquesta casa està documentada des del segle XII, tot i que l'estructura arquitectònica mostra un mas modern, fruit de diferents ampliacions i rehabilitacions, que amaguen l'antic habitatge medieval. L'any 1195 Guillem de Terracia i la seva esposa, van fer una donació a Pere de Mata i la seva esposa del mas anomenat La Mata (ACA). El 6 de maig de 1288 l'abat de Sant Llorenç del Munt, Fra Ramon de Poces, estableix a Pere Mata i al seu fill, el mas de La Mata que posseïa el convent en franc alou en el terme de Sant Martí de Nèspola. El 1274, Elisendis de Vernet va adquirir els masos de La Mata i Castellar a l'abadessa Ermessendis (ABM, Spéculo de Sant Llorenç del Munt). Una còpia del mateix document es conserva a l'arxiu familiar que guarden els hereus de La Mata, junt a altra documentació que forma un arxiu familiar força complet. A partir d'aquest moment, la documentació es succeeix fent referències diverses a la relació amb el monestir de Sant Llorenç del Munt, al que els propietaris de la Mata rendien homenatge i pagaven censos, dependència que es van mantenir fins ben entrat el segle XIX. Durant el segle XVIII, aquesta era una de les masies importants del terme, ja que va acumular nombroses propietats i altres masos en diferents èpoques. El 1364 adquireix el mas Satria; el 1370 li ve per donació el mas de Castellar; el 1436 compra el mas de la Vall; el 1540 obté els masos Furest, Moragues, Moronell, Llacuna, Satria i Smanella, així com diferents terres; el 1570 compra el mas Pola a Pere Santllay; el 1601 els masos de la Rouriga i la Ginebreda. A la consueta de Mura de l'any 1592 (APM) a la Mata hi habitaven 21 persones, mostrant la importància ja en aquesta època. Això mostra com al segle XVIII aquest era un dels masos de major producció de la zona. En el testament de Francesc Mata i Mates el 17 de juny de 1785, va nomenar hereva seva en usdefruit a la seva neboda Rosa Barat i Guitart, muller de Pere Barata, amb la condició que qualsevol descendent d'aquesta havia de prendre el cognom Mata; en cas contrari havien de donar anualment 300 lliures a l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona o bé que el patrimoni passés a l'immediat. Això s'ha complert, i actualment els descendents encara porten el cognom Mata de la Barata. A mitjans del segle XIX, l'hereu del mas, Francesc Mata de la Barata i Guitart, va decidir traslladar la residència familiar de la Mata a la vila de Terrassa per raons de seguretat, on va construir una casa. Fins fa uns anys hi havia un restaurant que regentava la mateixa família. Actualment és propietat del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, que utilitza la casa com a magatzem i espai de serveis del Parc; i que va rehabilitar la casa dels masovers com a oficines centrals del Parc.</p> 41.6658500,1.9899200 415911 4613170 08139 Mura Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80753-foto-08139-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80753-foto-08139-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80753-foto-08139-31-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Científic Inexistent 2022-06-01 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. 98|94 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80827 Gorg i saltant del Padre https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-i-saltant-del-padre <p>El gorg del Padre és un petit embassament natural situat al torrent d'Estenalles, just al costat de la font de l'Escolà, a la zona dels horts del Rector, al que dóna un saltant de la riera conegut com saltant del Padre. El conjunt està format per les formes erosionades de les roques per les quals baixa l'aigua de la riera que arriba al gorg i un entorn natural molt ben conservat. El conjunt és un paratge d'una gran bellesa condicionat a les fluctuacions estacionals.</p> 08139-105 Nucli urbà, horts del Rector <p>És un recurs turístic que està inclòs a La Ruta del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i La Serra de l'Obac anomenada ' La riera de Nespres '.</p> 41.6942400,1.9889700 415869 4616323 08139 Mura Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80827-foto-08139-105-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80730 Capella de Sant Jaume de la Mata https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-jaume-de-la-mata <p>COLL, X. (1988). Mura a 'Història del Bages', vol. II. Ed. Parcir, Manresa. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> XIX <p>Església d'una nau amb petits cambrils, orientada est-oest i situada al costat del mas de la Mata. És de planta rectangular i coberta amb teulada a doble vessant i amb sagristia afegida a la nau per la banda est, quedant inclosa en el volum rectangular de la planta de l'edifici. La porta és amb llinda i amb muntant i llinda encalats (seguint un costum característic a les cases de la zona que s'està perdent), centrada a la façana, amb un ull de bou circular a la part superior i rematada amb campanar d'espadanya obrat amb maó amb una única obertura rematada amb teulada que forma un arc exterior mixtilini amb una creu de ferro a la part superior. Actualment no hi ha campana.</p> 08139-8 La Mata <p>La capella es troba dins les propietat del Mas de la Mata, encarada cap al turó del Montcau. Alguns investigadors situen els seus orígens entre els segles XV i XVI (Ferrando, 1983), i que va ser construïda pels propietaris del mas. El 1517 es fa una indulgència sobre la capella del mas de La Mata. La major part de la documentació que en fa esment és de mitjans del XVIII; el 1755, en un document en què el Bisbe de Vic concedeix indulgències a qui la visiti. Pocs anys després, és el Papa Climent XIII qui concedeix una butlla d'indulgència plenària (el 1761). Va ser destruïda totalment durant les Guerres Carlines i va ser refeta a mitjans del segle XIX, tot i que anteriorment, al 1772, també consten reconstruccions de la capella. El 1861 s'allarga la capella per la part de l'absis i es construeix el cambril pel sant i a sota la sagristia. Durant la Guerra Civil del 1939 la imatge de Sant Jaume i la campana van ser malmesses; fent-se una restauració del conjunt el 1940, s'instal·la un nou altar construït per la casa Butsems de Barcelona i es restaura la imatge per la casa Renalies de Terrassa. El mateix any es restitueix el culte, que es manté actualment. La campana va ser retirada l'any 1984 per evitar el seu robatori, i es guardava a la casa pairal, d'on va ser robada el mateix any.</p> 41.6663400,1.9890700 415841 4613225 08139 Mura Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80730-foto-08139-8-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2020-09-28 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua La capella és dedicada a Sant Jaume, que provocava la celebració d'un aplec que va ser molt popular. La capella conservava diferents reliquiaris que contenien relíquies de 20 sants amb permís concedit pel Bisbe de Vic el 1861. Actualment es guarden a la casa de La Mata. També la capella disposa d'un arxiu parroquial modern. 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80856 Font del Rector https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rector-6 XX <p>Aquesta font es troba a la zona dels horts del Rector, a llevant del nucli urbà. Es troba al costat de la riera de Nespres i en una zona d'horts. És un sortidor d'aigua del torrent d'Estenalles, que està canalitzat i obrat en pedra. Al costat de la font hi ha uns bancs també fets en pedra formant en conjunt un espai amb tres parets situades formant angle recte amb un costat obert. La paret del mig és la que té el sortidor de la font amb dues piques de pedra que recullen l'aigua que surt. Molt a prop d'aquesta font hi ha la de l'Escolà.</p> 08139-134 Horts del Rector <p>Històricament aquesta font, igual que la resta de fonts properes al nucli, s'ha utilitzat per regadiu dels horts, en molts casos era embassada per aquesta utilitat. Aquesta font, i la propera de l'Escolà, tenen una relació històrica amb el lloc on es troben, coneguts com els horts del Rector i on es trobava el primer nucli urbà de Mura i la rectoria vella, que motivaria els topònims. La formació de conglomerats de Sant Llorenç del Munt, molt permeable, afavoreix la filtració d'aigua, amb estrats impermeables intermitjos que forcen a l'aigua a sortir a l'exterior. Aquesta és la formació de moltes de les fonts del terme de Mura. Avui, és un recurs turístic que està inclòs a La Ruta del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i La Serra de l'Obac anomenada ' La riera de Nespres '.</p> 41.6944700,1.9884500 415826 4616349 08139 Mura Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80856-foto-08139-134-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Lúdic 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. 98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80813 Masos de la Forèstega https://patrimonicultural.diba.cat/element/masos-de-la-forestega <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997.</p> Ruines <p>Conjunt format per les restes de diferents masos que es troben a prop del torrent del roure del Parrac, a la carena del Muronell i a la carena dels Casalots. Els masos es trobaven en una zona àmplia a sota de la zona coneguda com la Sesta Ferèstega. Resten alguns murs baixos que actualment semblen feixes que estan essent absorbides pel bosc, cosa que fa que cada vegada sigui més difícil trobar les restes visibles.</p> 08139-91 Zona del Collet de la Sabatera <p>Segons les dades documentals a la carena dels Casalots queden les restes dels masos Muronell, Moragues i Satria, que el 1540 eren propietat de Joan Mata de la Mata. Els masos Esmenella o Smanella i Forest o Forèstega es trobaven a la zona propera a la Sesta Ferèstega. En un document de 1540 s'esmenten els masos de Furest, Moragues, Moronell, Llacuna, Satria i Smanella. (spèculo de Sant LLorenç, AM). El mas Forest : l'any 1303, Ponç de Soler i Alemanda, sa muller (del castell de Pera), estableixen una terra a favor de Romeu de Forest i Pere de Mata, del castell de Mura. El 1540 Rafael Joan de Peguera signa carta de precari dels masos Furest, Moragues, Moronell, la Llacuna, Satria i Esmanella. En aquest moment molt probablement el mas es trobés en mal estat. El mas Moragues: Conegut com Mas Moragues o el Casalot de les Moragues. Es trobava a la carena coneguda com la Carena dels Casalots, degut a que hi havia hagut una casa de grans dimensions. Les ruïnes es troben entre la Bassota i el Roure del Parrac. Aquest casalot fou unit a la propietat de La Mata el segle XVI. Mas Muronell: Es trobava prop de la cova del Muronell, al punt més alt de la carena. Resten alguns murs de pedra. baixos. Documentat el 1540 quan Rafael Joan de Peguera signa carta de precari dels masos Furest, Moragues, Moronell, la Llacuna, Satria i Esmanella. Va ser adquirit per la casa de La Mata. Aquests masos probablement serien abandonats a finals del segle XVI, ja que no hi ha documentació posterior i l'estat de ruïna actual deixa constància de la seva temprana desaparició.</p> 41.6771300,1.9885700 415813 4614423 08139 Mura Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80813-foto-08139-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80813-foto-08139-91-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Sense ús 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. 85 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
92803 Antiga canalització d'aigua https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-canalitzacio-daigua XX <p>Túnel d'una antiga canalització d'aigua sota un camp de conreu abandonat, que permetia canalitzar el torrent del Sot dels Oms. És un túnel construït en pedra seca formant una volta recolzada sobre els murs laterals, amb una longitud de 25 metres, 1,5m d'alçada i 1,5 metres d'amplada. La boca de sortida presenta algunes mancances de pedres.</p> 08139-218 Torrent del Sot dels Oms <p>Aquest túnel es devia construir a mitjans del segle XX per facilitar el desguàs del torrent salvant un desnivell i permetre utilitzar el camp superior per conrear. </p> 41.6988800,1.9878900 415785 4616839 08139 Mura Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/92803-img20210123163457.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/92803-img20210123163506.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2022-10-03 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC. 98 47 1.3 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80924 Font de l'Escolà https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lescola-0 XX <p>Font amb una estructura d'obra en pedra formada per un dipòsit de planta rectangular i la fornícula que alberga l'aixeta de la font canalitzada. Aquesta forma una caseta coberta amb teulada a doble vessant amb una pica de pedra a la part mitjana, situada dins una fornícula d'arc de mig punt. Està situada a un costat del camí que porta cap al saltant del Padre, a la zona dels horts del Rector i abans d'arribar a la font del Rector, en una esplanada amb àlbers.</p> 08139-202 Horts del Rector <p>Històricament aquesta font, igual que la resta de fonts properes al nucli, s'ha utilitzat per regadiu dels horts, en molts casos era embassada per aquesta utilitat. Aquesta font, i la propera del Rector, tenen una relació històrica amb el lloc on es troben, coneguts com els horts del Rector i on es trobava el primer nucli urbà de Mura i la rectoria vella, que motivaria els topònims. La formació de conglomerats de Sant Llorenç del Munt, molt permeable, afavoreix la filtració d'aigua, amb estrats impermeables intermitjos que forcen a l'aigua a sortir a l'exterior. Aquesta és la formació de moltes de les fonts del terme de Mura. Avui, és un recurs turístic que està inclòs a La Ruta del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i La Serra de l'Obac anomenada ' La riera de Nespres '.</p> 41.6948100,1.9872600 415727 4616388 08139 Mura Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80924-foto-08139-202-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Lúdic 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua 98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80894 Rectoria Vella / Horts del Rector https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-vella-horts-del-rector Ruines <p>Zona de camps disposats en feixes al costat de llevant del torrent d'Estenalles, des del saltant de Padre cap a la capella de Sant Antoni. Aquestes feixes es troben a la falda del turó en el que s'aixequen les runes del castell de Mura i una mica més avall de la balma dels Caus. Resten fragments de parets de pedra, algunes formen cantoneres amb blocs ben escairats i es troben exemptes, mentre que d'altres s'han aprofitat per omplir amb terra i formar feixes de conreu. La zona s'anomena popularment els horts del rector o la rectoria vella.</p> 08139-172 Torrent d'Estenalles <p>Sembla probable que el primer emplaçament del poble de Mura es trobés en aquest indret, on a finals del segle XVI hi havia encara la rectoria vella. Aquest nucli de cases estava sota el castell i les balmes obrades dels Caus, el Sastricó i el Catot, és a dir, en la zona d'influència d'aquest castell i probablement abans que es construís l'església parroquial. Al segle X l'església s'aixeca en el meandre de la riera de Nespres, a uns 300m d'aquest nucli i al voltant d'ella s'aixeca una sagrera que originarà el poble; per tant hi havia dos nuclis de població: el de la sagrera a l'entorn de l'església, i la rectoria vella a sota del castell. Probablement, degut a que les cases s'anirien concentrant al voltant de l'església i de que la rectoria es va traslladar al costat d'aquesta, s'anirien desplaçant els habitants de la zona de la rectoria vella cap a la nova sagrera. A la consueta de Mura de 1592 encara habitaven 6 persones a la Rectoria Vella, constant que la rectoria es trobava lluny de l'església parroquial (ABEV). A la consueta de 1632 (ABEV) es diu que la rectoria era una casa que tenia algunes terres i feixes, una pallissa, tres casalots dins la propietat: los caus Juans, les Rigotges, lo Borrel, a més de la casa de la rectoria. Això deixa testimoni que en el moment en que ja existia el poble, en aquest indret encara hi havia habitants. Veiem com l'establiment medieval de Mura s'organitzà a l'entorn del castell i de la parròquia, citada documentalment al 955, on la riera de Nespres rebia el nom de riera de Sant Martí. Però, molt probablement, abans d'aquest establiment ja hi havia diferents grups que habitaven les coves dels entorns, com seria el cas de la balma dels Caus i la del Perich. Des dels orígens el castell i el terme de Mura van estar sota la tutela dels comtes de Barcelona, tot i que els monestirs de Sant Cugat del Vallès i de Sant Llorenç del Munt tenien també propietats. La primera menció del castell és del 978, formant part d'un conjunt defensiu de la vall de Nèspola que actuà durant un temps com a terme. El nucli urbà es formaria al voltant de l'església de Sant Martí, formant una sagrera. En un document del 1004 ja s'esmenta la vila al terme de Nèspola a la parròquia de Sant Martí; és la donació d'una casa amb cort, terres de conreu i ermes i una roureda feta per Aigó a Bernat.</p> 41.6953700,1.9871200 415716 4616450 08139 Mura Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80894-foto-08139-172-2.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua 85 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80740 Cova del Centenari https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-centenari -1200 No hi ha jaciment actualment <p>Cova natural d'aproximadament 5,6m de recorregut en forma de con i amb secció decreixent cap al fons, causada per la surgència d'aigua que va provocar la cavitat i que actualment és seca. Presenta afloraments de planxes estalagmítiques i boques de túnels de rates o talps de bosc que han foradat i alterat l'ordre del sediment original. El material arqueològic no és visible en superfície. Es tracta d'un jaciment d'enterrament per incineració o d'un refugi o amagatall puntual, ja que les característiques de la cavitat no podien permetre el seu ús com a hàbitat habitual. Jordi Guillemot i Marcet va localitzar l'any 1997 un fragment ceràmic en superfície motivant la notificació al Museu de Terrassa. El fragment, d'uns 15cm, pertany a un terç del perfil d'una urna del Bronze Final-Ferro inicial que conserva la vora, el coll amb un cordó d'inflexió vora-coll, i part del cos. La superfície exterior és rugosa. En la visita posterior, l'arqueòloga territorial no es va trobar cap altre vestigi superficial, essent possible que aquesta troballa fos originada per l'acció d'un talp o ratolí que ho arrossegués a la superfície.</p> 08139-18 Zona de Coma d'en Vila <p>Troballa notificada al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya per Antonio Moro, col·laborador del Museu de Terrassa; l'arqueòloga territorial Araceli Martín va emetre un informe el 1997.</p> 41.6609500,1.9831000 415337 4612632 08139 Mura Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Lúdic 2020-09-28 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. El fragment es troba dispositat en el Museu de Terrassa. 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80727 Sant Antoni https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-antoni-0 <p>BALLBÉ, M. (1997). Aportació històrica de Mura. Vol. I. Inèdit. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 16 El Bages. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> XVIII-XIX <p>Capella rural dedicada a Sant Antoni de Pàdua. És un edifici d'una sola nau, de planta rectangular amb absis semicircular a la capçalera desprovist de decoració. La coberta és de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a ponent. La porta està protegida per una porxada de teulada a doble vessant, essent aquesta amb llinda horitzontal. A la part superior de la façana hi ha un finestra que il·lumina la nau i a l'angle superior de la teulada, a la façana, un campanar de torre petit amb teulada piramidal sobre la que hi ha una creu de ferro. Es conserva una campana. Destaca a la façana la part superior de l'obra en la que es veu clarament que es va augmentar l'alçada total de l'edifici almenys un metre.</p> 08139-5 Barri La Tria <p>La capella apareix esmentada el 1716, construïda com a iniciativa de la parròquia de Mura en terrenys del Mas de la Mata (arxiu de la Mata). Hi ha notícies d'una edificació anterior, el 1680, quan es van rebre les relíquies dels sants anant en processó a la capella feta per aquest efecte (consueta de 1680, Arxiu Episcopal de Vic). Va ser beneïda l'any 1718 per un Pare dominic. Cap al 1818 s'edificà el porxo a l'entrada, que es va esfondrar <span><span><span><span lang='CA'><span>per les constants crescudes de la riera de Nespres, fet que va obligar a reconstruir-ho en diferents èpoques: es va esfondrar el 1962 i es va </span></span><span lang='CA'>reconstruir </span>desprès de la riuada d<span lang='CA'>el 1971</span></span></span></span>. Tant l'església com el porxo es van construir en terrenys donats pel Mas de la Mata. Moltes vegades aquesta església ha hagut de suportar les crescudes d'aigua de la riera, en concret la riuada de l'any 1962, cosa que es pot apreciar en la base dels murs. Actualment es manté el culte. </p> 41.6994100,1.9813900 415245 4616904 08139 Mura Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80727-foto-08139-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80727-foto-08139-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80727-foto-08139-5-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2020-10-21 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Les pintures del presbiteri de l'interior de la capella van ser realitzades l'any 1995 per Eladi Duch. 98|119|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80816 Làpida funerària https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapida-funeraria XX Es troba en un lateral de la carretera i en ser petita quasi tapada per la vegetació. <p>Làpida probablement funerària que es troba a un costat de la carretera. Està feta en un bloc de pedra de Sant Vicenç amb una inscripció quasi il·legible en llatí ubicada en un quadrat polit a la part central. La inscripció diu aproximadament: MARD L BE NASCO ARCE MI TORMENTA ET FLAMMS VINCERE SOLA FITIS + POTUIT. VII-IX-MCMXXXVI.</p> 08139-94 Carretera de Matadepera a Talamanca <p>Monument fet com a recordatori probablement d'un fet de principis de la Guerra Civil.</p> 41.6532900,1.9805900 415118 4611784 1936 08139 Mura Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Simbòlic 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80749 Mina d'aigua de cal Onàndia https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-de-cal-onandia XIX-XX <p>La mina es troba al serrat del costat sud del poble, en una feixa. Disposa d'un accés exterior amb una porta reixada i tancada amb clau que comunica amb un passadís fet amb pedra i cobert amb volta de maó que s'interna en la muntanya, al fons del qual hi ha un accés directe a la mina en vertical, en el que s'ha fet una mitja paret de pedra i s'ha penjat una galleda com si fos un pou. No hem vist la mina per dintre, però segons fonts orals està formada per una cisterna natural excavada en la roca i subterrània. La cisterna aprofita la capacitat de la zona de sorgiments d'aigua degut a l'estructura natural. La mina forma part d'un sistema de recollida d'aigües i de transport a l'altra banda del poble per tal d'omplir un dipòsit a la falda del Puig Gili, a la zona del cementiri. El sistema funcionava amb vasos comunicants, per això el dipòsit es troba a la mateixa alçada que la mina; així es salvava el desnivell de la vall on es troba el poble de Mura.</p> 08139-27 L'Espinenca <p>Aquest va ser el primer sistema d'abastiment d'aigua del poble, realitzat a principis del segle XX o finals del XIX. Ja anteriorment, des de l'Edat Mitjana, s'havia conduït l'aigua mitjançant dos aqüeductes, el del Perich i el del Llobet, per tal de proporcionar aigua pel rec dels horts de les cases i així salvar el desnivell de la riera de Nespres; el del Perich portava gravada la data 1430 (aproximadament), i eren de factura romànica. Els dos ponts van desaparèixer amb la riuada de 1962. Degut a la quantitat de fonts que hi ha a l'entorn del nucli urbà, a la zona dels horts, Mura no ha sigut històricament un poble amb problemes d'abastiment d'aigua, més aviat al contrari. La formació rocosa de Sant Llorenç del Munt presenta esquerdes que afavoreixen la filtració d'aigua, amb estrats impermeables entremig que forcen a l'aigua a sortir a l'exterior. Aquesta és la formació de moltes de les fonts del terme de Mura, moltes de les quals, en èpoques de pluja, baixaven com veritables cascades.</p> 41.6966000,1.9798100 415110 4616594 08139 Mura Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80749-foto-08139-27-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Productiu 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua 98 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80747 Tomba del camí del Cargol https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-del-cami-del-cargol <p>BALLBÉ, M. (1997). Aportació històrica de Mura. Vol. I. Inèdit.</p> <p><span><span><span>FERRANDO I ROIG, ANTONI (1992) Les lloses del camí del Cargol, A “Recorregut per les tombes medievals de Sant Llorenç del Munt i els seus encontorns”. Editorial Egara, p. 22-23.</span></span></span></p> Es troba en mal estat, i el pas del camí a tocar la cista fa que encara perilli més la seva conservació. <p>Al peu del camí de Mura a les Coves de Mura, a la carena, hi ha les restes d'una cista feta amb lloses de pedra. El camí està senyalitzat pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i s'agafa un cop travessada la riera de Nespres a l'alçada de la font de l'Era, i segueix amunt per continuar fins a les coves. El camí passa tocant la cista, motiu pel qual la tomba pateix el pas de la gent. Es troba en mal estat, ja que únicament resten dues pedres planes verticals posades en angle recte. S'ha pogut constatar en fotografies de fa 20 anys, que encara conservava una altra llosa paral·lela a la més llarga, fet que fa palesa la seva fragilitat.</p> 08139-25 Al sud del nucli urbà <p>Aquesta tipologia de tomba la trobem en altres llocs de la zona, com a la solana del Racó de les Monges (actualment terme del Pont de Vilomara), les de Coll d'Eres o la de la Porquerissa. Per l'estructura del lloc, que forma amuntegaments de terra puntuals tipus túmuls, és molt probable que n'hi hagin al menys tres més al seu entorn. Els anys 1920 va ser excavada per Pare Joan Solà del CE de Terrassa, deixant visible una cista prehistòrica al costat del camí de Mura que passa per Serrallonga anomenat el camí del Cargol. Es va trobar un collaret de petxines. Tot i que no se sap segur, aquesta excavació podria ser d'aquesta mateixa tomba.</p> 41.6937800,1.9788900 415029 4616282 08139 Mura Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80747-foto-08139-25-2.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Arbre o arbreda d'interès 2022-01-26 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Es coneixen també com les lloses del camí del Cargol. Alguns autors l'anomenen sepultura del turó de l'Espinenca. 85 1754 1.4 2211 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80826 Font de l'Era https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lera <p>COLL, X. (1985). Mura. La terra, la gent i Sant Martí. Ed. Parròquia de Sant Martí de Mura.</p> <p>La font de l'Era és una de les més conegudes pels muratans, ja que es troba molt propera al nucli urbà, a l'altra banda de la riera de Nespres, al peu dels horts. Actualment està canalitzada i hi ha un sortidor situat en una paret de pedra amb un sortidor; a sobre hi ha un relleu en pedra de la Mare de Déu de Montserrat amb el rètol FONT DE L'ERA, així com la inscripció 1792 COMU. Davant la font hi ha una esplanada que la separa de la riera amb dos plataners, com a senyal de presència d'una deu o brollador, i que proporcionen ombra a l'estiu i una taula rodona amb bancs de ciment.</p> 08139-104 Nucli urbà <p>La formació rocosa de Sant Llorenç del Munt presenta esquerdes que afavoreixen la filtració d'aigua, amb estrats impermeables intermitjos que forcen la seva sortida a l'exterior. Aquesta és la formació de moltes de les fonts del terme de Mura. L'any 1972 la riera es va desbocar fruit d'un important aiguat i va arrasar la font de l'Era, això va provocar que Joan Serra i Singla fes un poema: 'Font de l'Era, dolç recés / qui t'ha vist, si ara et veiés, / quin desengany que tindria / car, d'aquell racó tan bell, / acollidor com sols ell / no hi ha ni la fesomia'. Malgrat això, es va arranjar i es va recuperar un bloc de pedra amb la data 1792 que deu fer referència a una canalització antiga de la font. És un recurs turístic que està inclòs a La Ruta del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i La Serra de l'Obac anomenada ' La riera de Nespres '.</p> 41.6984800,1.9783200 414988 4616804 08139 Mura Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80826-foto-08139-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80826-foto-08139-104-3.jpg Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2020-10-01 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80873 Corral de l'Era https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-lera XVIII ? Estructura eterna en bon estat, però abandonat <p>Edifici que es troba entre el carrer Sant Antoni i la riera de Nespres. És un edfici de planta rectangular amb teulada a doble vessant amb el carener desplaçat a un costat, de manera que una banda de la teulada és més ampla que l'altra, amb planta i un pis que queda sota teulada. L'edifici és de pedra amb la llinda d'una finestra de pedra. Les obertures estan situades únicament a la façana principal que s'obre a llevant; hi ha dues portes grans, una de petita amb llinda de fusta, i dues finestres grans amb llinda de fusta, a més de la petita amb llinda de pedra que sembla correspondre a la part que es destinaria a habitatge. A la part posterior hi ha una segona edificació adossada que aprofita el desnivell del terreny i amb teulada a un vessant. Davant la façana s'obre una era enrajolada.</p> 08139-151 Nucli urbà <p>Aquest edifici era utilitzat com a cobert d'emmagatzematge de cal Llobet, així com a corral de bestiar, Tenia un petit habitatge al pis pel pastor. No és un edifici amb un interès històric, però si la tipologia com a corral al poble el fa característic d'un sistema econòmic passat.</p> 41.6989700,1.9780900 414970 4616859 08139 Mura Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80873-foto-08139-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80873-foto-08139-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80873-foto-08139-151-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-28 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua 98|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80914 Tines del carrer Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-del-carrer-nou XVII- XIX <p>Al llarg del carrer Nou hi ha un important nombre de tines independents de les cases. La més característica és la que trobem a la cantonada entre el carrer Nou i el carrer Sant Antoni, davant el nº 5. Però hi ha tres tines més. La segona tina es troba a continuació de la primera, dins un cobert de planta rectangular amb teulada a un vessant, la tina és circular i folrada amb cairons ceràmics. Seguit a aquest hi ha un tercer cobert amb teulada a doble vessant dins el que hi ha una tina de planta quadrada folrada amb cairons. Finalment, a dalt de tot del carrer, la casa nº 29 té un cobert adossat de planta circular cobert amb teulada a un vessant, amb una tina a l'interior de planta circular folrada amb cairons.</p> 08139-192 Nucli urbà <p>El cultiu de la vinya és documentat a Mura des de l'any 1024, en un document de donació de cases i vinyes al terme de Nèspola fet per Guifré Amat al monestir de Sant Llorenç (Spèculo de Sant Llorenc, AM). La documentació que fa referència a vinyes és molt extensa, mantenint-se aquest cultiu molt actiu fins al segle XVIII en que foren abandonades moltes feixes i que es va accentuar a finals del XIX amb la fil·loxera, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca per formar feixes, presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes; o bé es construïa una estructura elevada que permetés obtenir alçada. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII, ja que d'aquesta manera s'impermeabilitzava ( BALLBÉ, 1993). L'apogeu de la vinya al segle XVIII obliga a construir més tines a l'exterior de les cases, probablement utilitzades per parcers, mentre que les interiors de les cases eren dels amos. És molt freqüent trobar cases al nucli que encara conserven les tines, tot i que tendeixen a desaparèixer degut a la manca d´ús.</p> 41.6997900,1.9773400 414908 4616950 08139 Mura Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80914-foto-08139-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80914-foto-08139-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80914-foto-08139-192-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2020-10-01 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua 98|94 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80885 Tines de ca l'Arola https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-ca-larola <p>Ca l'Arola conserva diverses tines: una al pati exterior de la casa i dues interiors. De les interiors una es va habilitar com a cisterna d'aigua, tot i que es conserva la boixa que dóna a la cuina; és circular i havia estat folrada amb cairons. La segona estava adossada al murs externs de la casa que donen al carrer Muntanya; era de planta circular folrada amb cairons i la boixa dóna al celler que es troba al semi-soterrani de la casa. Es conserva la meitat de la tina, ja que es va incloure en l'habitació contigua, conservant els carreus d'aquest mig cilindre. La tercera tina és la més espectacular per la transformació que es va fer a finals del segle XIX, convertint-la en torre. És una tina de planta circular obrada en pedra exteriorment i que tenia gran cabuda amb tres boixes a la part baixa que s'obren al pati. Probablement, l'interior estaria dividit en tres compartiments que actualment han desaparegut, ja que resta la planta sencera. Es va fer una divisió en pisos, es va comunicar amb el pis de la casa, es va instal·lar una escala que puja seguint les parets i es va fer una coronació de merlets i arquets de maó que protegeixen una terrassa superior.</p> 08139-163 Nucli urbà <p>El cultiu de la vinya és documentat a Mura des de l'any 1024, en un document de donació de cases i vinyes al terme de Nèspola fet per Guifré Amat al monestir de Sant Llorenç (Spèculo de Sant LLorenc, AM). La documentació que fa referència a vinyes és molt extensa, mantenint-se aquest cultiu molt actiu fins al segle XVIII en que foren abandonades moltes feixes i que es va accentuar a finals del XIX amb la fil·loxera, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca per formar feixes, presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes; o bé es construïa una estructura elevada que permetés obtenir alçada. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII, ja que d'aquesta manera s'impermeabilitzava (BALLBÉ, 1993). L'apogeu de la vinya al segle XVIII obliga a construir més tines a l'exterior de les cases, probablement utilitzades per parcers, mentre que les interiors de les cases eren dels amos. Ca l'Arola és un exemple de casa al poble que havia tingut importants explotacions de vinyes. En aquesta casa hi havia hagut una destileria de vi, fet que mostra altra vessant de la producció vitivinícola a la zona.</p> 41.7003056,1.9773138 414906 4617008 08139 Mura Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80885-foto-08139-163-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Residencial 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua 98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80750 Creu de terme de Mura https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-mura <p>Creu de ferro situada sobre una base en forma de cub de pedra que suporta un pilar quadrangular de ciment sobre el que s'assenta la creu. La creu és de ferro, amb el braç vertical més llarg que l'horitzontal i tots ells acabats en una flor de llis. Els braços estan reforçats visualment per llistons de ferro a cada costat i lligats tots ells a la crugia per una aspa formada per dues anelles aplanades. No té cap inscripció.</p> 08139-28 Al nucli de Mura <p>Les creus de terme es posaven a l'entrada d'algunes poblacions o als camins marcant el terme jurisdiccional d'un poble, o en una cruïlla de camins. Aquesta creu de terme indicaria el límit del poble pel vessant nord. Actualment es troba al peu de la carretera local.</p> 41.7004778,1.9772279 414900 4617027 08139 Mura Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80884 Ca l'Arola https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larola-0 <p>Ca l'Arola és una casa de poble que ha sofert recentment una important rehabilitació que ha procurat ser fidel a l'antiga estructura de la casa, així com tenir cura de la recuperació d'elements típics del lloc. Cal distingir entre la casa antiga i la casa nova, tractant-se de dues cases diferenciades, que formen part del mateix conjunt, ja que una va ser el primer mas que va ser ampliat posteriorment (en època modernista), quedant la casa dividida en dos habitatges, un a la planta baixa i un altre al pis; el segon aprofita estructures de la rehabilitació que es va fer a finals del s. XIX i que manté elements d'estil modernista rural, mentre que el de la planta baixa i la planta semi-soterrani era l'antic mas. L'edifici és de planta baixa que queda a nivell del carrer, un pis que queda sota teulada i un soterrani que queda a un nivell més baix a causa del desnivell que presenta el terreny on s'assenta el conjunt. L'estructura general manté tres crugies paral·leles que es repeteixen als tres nivells, i una perpendicular a totes elles, que és l'ampliació de la banda de migdia, sobre la que hi ha les eixides. A la planta soterrani hi ha els cellers i les antigues corts del bestiar. Els cellers són de volta de canó de tosca, excepte la zona de l'angle NO, que és de bigues de roure que suporten un sostre de taulons de fusta sobre els que hi ha un re-ompliment de pedra i sorra sobre el que s'assenta el paviment de rajols del pis. Aquest tipus de sostre és el que correspon a la casa més antiga, probablement anterior al s.XV, quan es comença a generalitzar la volta a la zona. En aquest espai dóna la boixa d'una antiga tina de la que queden vestigis al pis. A l'angle NE hi ha un antic pou o cisterna circular excavada a la roca. L'accés a aquesta zona de cellers es realitza a través d'un passatge que actualment està cobert en part per una terrassa de nova construcció, amb el paviment fet amb còdols de pedra i que baixa en pendent salvant el desnivell entre la planta baixa i la planta soterrani; a banda i banda hi ha els compartiments que servien per corts de bestiar. La planta baixa ha estat molt reformada, tot i que conserva l'estructura de tres crugies, amb la sala al centre i les habitacions a cada costat, amb una eixida que tanca per la banda de migdia en la que s'obren dos arcs de mig punt. A la sala es van posar un rellotge i una capella encastats procedents d'altra casa. La cuina conserva els antics fogons tallats en pedra, la boca dels forn i la campana del foc. Al pis de la casa es conserva també la mateixa estructura, però amb una tipologia constructiva de finals del s. XIX pel tipus de portes i alçada de parets. El conjunt es completa amb una tina exterior que queda comunicada actualment amb la casa a través del primer pis. Era una tina d'una capacitat considerable i probablement tingués dos compartiments, ja que conserva dues boixes que donen a l'exterior. En la rehabilitació noucentista es va habilitar com una torre de vigía, amb una escala de cargol que permet accedir a una terrassa superior, augmentant l'alçada de la tina i fent una decoració d'arcuacions i merlets a la part superior, que li dóna un aspecte singular al conjunt. La segona tina de la casa, de la que hem parlat abans, es trobava a l'angle NO i va ser integrada a l'estructura de l'habitatge, ja que a la planta baixa es conserva la meitat de la paret circular folrada amb cairons ceràmics i al primer pis es va habilitar com un balcó semicircular. La casa no conserva cap llinda amb inscripció original, ja que les que hi ha actualment són re-aprofitades d'altres cases. Cal anotar l'existència d'un celler habilitat en la darrera reforma en el que es van ubicar diferents utensilis relacionats amb el vi, com un alambic, una premsa, barrils i una important bóta de roure. Es conserven molts mobles, eines i diferents útils típics de les cases de pagès, fins i tot un carro i una tartana. Al costat de l'era de la casa es va habilitar un cobert com a capella particular.</p> 08139-162 Nucli urbà <p>No disposem de documentació que permeti saber quina de les cases que s'esmenten a la consueta de Mura correspon a ca l'Arola. Hem de distingir dues cases, la més antiga amb estructura de casa de pagès que estava envoltada de camps de conreu, i la moderna de factura modernista fruit d'una important rehabilitació que es va portar a terme a finals del segle XIX sobre la casa de pagès ja existent. A la mateixa època es va fer una rehabilitació de la tina exterior allargant l'alçada, fent un terrat amb barana de merlets per donar-li l'assemblança a una torre, fet que li proporciona una fesomia singular tot i que ha modificat el destí d'origen de la tina. No es conserven llindes amb data originals a la casa. Per l'estructura general podria tractar-se d'un edifici dels voltants del segle XVII, per tant de l'època en que es construeixen altres cases al nucli de Mura de factura similar.</p> 41.7001094,1.9771796 414895 4616986 08139 Mura Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80884-foto-08139-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80884-foto-08139-162-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-28 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Informació oral de la Sra. Adela Tapioles. 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80930 Avenc del Llest https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-llest <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997. Catálogo espeleológico de la província de Barcelona, 1974, del Grupo de Exploraciones Subterráneas del Club Montañés Barcelonés i la Diputación Provincial de Barcelona.</p> <p>Proper a la font dels Traginers, termenejant amb el coll de Boix i el torrent de Coma d'en Vila. A l'interior hi ha formacions calcàries de gran bellesa i ben conservades.</p> 08139-208 Zona La Mata <p>Uns excursionistes van fer una descoberta casual en caure a dins el gos que portaven . El nom d'avenc del Llest correspon al nom del gos.</p> 41.6626700,1.9777600 414894 4612829 08139 Mura Difícil Bo Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2020-09-28 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80897 Cal Soldat https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-soldat-0 XVII <p>Casa de planta, pis i golfes, i teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana que s'obre a migdia, al carrer Sol. És una casa construïda en pedra tosca amb la porta centrada amb llinda que té gravada una data il·legible i un cor. Té un balcó central al pis amb llinda amb la data 1674 gravada i una creu, i golfes amb dos arcs de construcció recent. L'interior de la planta baixa és construït amb volta de maó.</p> 08139-175 Nucli urbà <p>Aquesta casa es troba a un dels carrers que van ser una ampliació de la sagrera medieval. Aquesta agrupació de cases entre els carrers Sol i Sant Antoni corresponen totes a finals del segle XVII, a l'època d'apogeu de la vinya i d'increment de població al nucli. El nucli urbà es formaria al voltant de l'església de Sant Martí, formant una sagrera, en la que l'any 1365 vivien 32 famílies. Degut a la pesta negra s'abandonaren molts conreus i cases i posteriorment, la guerra del Francès va contribuir també a la disminució del poblament que el 1553 era de 16 cases i al 1592 de 20 cases. El segle XVII augmentà arribant a 49 cases juntes, el 1782 tenia 103 habitants i el 1860 hi havia 126 al poble i 12 al raval, riera avall.</p> 41.6995100,1.9771200 414890 4616919 08139 Mura Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80897-foto-08139-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80897-foto-08139-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80897-foto-08139-175-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-28 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua 98|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80895 Tina carrer Nou cantonada c/ Sant Antoni https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-carrer-nou-cantonada-c-sant-antoni XVII- XIX <p>Al llarg del carrer Nou hi ha un important nombre de tines independents de les cases. La més característica és la que trobem a la cantonada entre el carrer Nou i el carrer Sant Antoni, davant el nº 5; està dins una estructura de planta semi-circular amb estructura externa de pedra i coberta amb teulada a un vessant. L'interior és circular i folrat amb cairons ceràmics. Aprofita el desnivell del terreny, de manera que l'accés superior es fa des del carrer Nou on la façana és recta, i la boixa es troba al celler de la casa amb accés des del carrer Sant Antoni 1, ja que es troba just a la intersecció dels carrers. Degut a la diferència de nivell entre els carrers ofereix una visió molt característica amb semblança a una torre.</p> 08139-173 Nucli urbà <p>El cultiu de la vinya és documentat a Mura des de l'any 1024, en un document de donació de cases i vinyes al terme de Nèspola fet per Guifré Amat al monestir de Sant Llorenç (Spèculo de Sant Llorenc, AM). La documentació que fa referència a vinyes és molt extensa, mantenint-se aquest cultiu molt actiu fins al segle XVIII en que foren abandonades moltes feixes i que es va accentuar a finals del XIX amb la fil·loxera, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca per formar feixes, presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes; o bé es construïa una estructura elevada que permetés obtenir alçada. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII, ja que d'aquesta manera s'impermeabilitzava (BALLBÉ, 1993). L'apogeu de la vinya al segle XVIII obliga a construir més tines a l'exterior de les cases, probablement utilitzades per parcers, mentre que les interiors de les cases eren dels amos. És molt freqüent trobar cases al nucli que encara conserven les tines, tot i que tendeixen a desaparèixer degut a la manca d´ús.</p> 41.6997200,1.9770400 414883 4616943 08139 Mura Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80895-foto-08139-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80895-foto-08139-173-2.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua 98|94 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80803 Fons del Museu d'Arqueologia de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-darqueologia-de-catalunya-0 <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. LONGUERAS, M. ; VIÑAS, R. (1964-65) Notas de arqueología de Cataluña y Baleares. Mura. A Ampurias XXVI-XXVII. Barcelona. P. 269-272. SOUICH, F. Du (1974). Los restos humanos prehistóricos de la cueva del Turó del Mal Pas. Ampurias, nº 36. SOUICH, F. Du (1970). Algunos dientes humanos del Bronce Inicial de Cataluña. Pyrenae, nº 6.</p> -1800 <p>Es conserva el material arqueològic procedent de la Cova Turó del Mal Pas, enterrament d'inhumació col·lectiu. El material que formava l'aixovar consisteix en restes antropològiques corresponents almenys a 19 individus, mostrant una població de tipus mediterrani gràcil, amb alguns trets robusts i pervivències racials del paleolític superior; un vas de ceràmica fet a ma; instruments de sílex i os. Instruments de sílex: una punta de sageta de sílex amb aletes i peduncle, un rascador de sílex, un fragment de sílex en forma de fulla de secció trapezoïdal amb retocs, una fulla llarga de sílex trapezoïdal, i una fulla de sílex de color melat. Instruments d'os: un punxó, tres fragments de punxons i una part d'un ullal de senglar. Ceràmica: un gran vas fet a mà de forma cònica a la part superior i semiesfèrica a la meitat inferior, amb diversos mugrons a la línia de la carena amb dos foradets verticals cadascun d'ells. Restes paleontològiques: capra Ibex, equus Caballus (en total vint restes). Restes antropològiques: 615 fragments d'ossos humans entre els que destaquen 19 mandíbules i dos cranis.</p> 08139-81 Museu Aqueològic de Catalunya <p>Es van fer diferents actuacions a la cova Turó del Mal Pas: l'any 1963 es va fer la troballa en superfície i la primera exploració per part del Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barceloní, dirigits per Òscar Andrés i Josep Maria Torras. L'any 1965 un equip de l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona dirigit per M. Llongueras i R. Viñas es va interessar per la troballa i va fer una excavació que no tingué continuïtat malgrat l'interès de la cova. El material arqueològic procedent de les investigacions portades a terme per 'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona es conserva al Museu d'Arqueologia de Catalunya des de que després de la Guerra Civil la Diputació de Barcelona assumís la gestió. L'any 1996 es transefereix el Museu a la Generalitat de Catalunya.</p> 41.7007500,1.9769800 414880 4617057 08139 Mura Restringit Bo Inexistent Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua 53 2.3 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80820 Fons documental de l'Arxiu Municipal de Mura https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-mura <p>RUEDA BUENO, A (2006). Memòria. Arxiu Municipal de Mura. Oficina de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona.</p> XIX-XX <p>L'Arxiu Municipal de Mura conserva fons documental de tipus municipal i judicial del municipi de Mura. El quadre de classificació distribueix la documentació en els apartats següents: administració general, hisenda, proveïments, beneficència i assistència social, sanitat, obres i urbanisme, seguretat pública, serveis militars, població, eleccions, ensenyament, cultura, serveis agropecuaris i medi ambient. Els documents més antics són l'Amillarament de 1861, i el llibre d'actes d'arqueig de 1881.</p> 08139-98 Nucli de Mura <p>L'Arxiu es conservava a l'edifici de l'Ajuntament Vell (c/ Verge de Montserrat, 4) fins que l'any 2006 va ser traslladat a l'actual emplaçament de l'Ajuntament després de la intervenció efectuada consistent en el desenvolupament de la primera fase del programa de suport al patrimoni documental municipal fruit del conveni entre l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona. Amb la tasca portada a terme per l'arxivera Agnès Rueda Bueno de novembre de 2005 a març de 2006 per encàrrec de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, es va fer la classificació dels fons d'arxiu així com l'ordenació del fons en caixes i el trasllat al nou emplaçament. Resta pendent una segona fase de manteniment del Servei d'Arxiu. Actualment l'Arxiu es troba en una sala contigua a l'Ajuntament, disposat en 451 caixes de cartró en prestatgeries metàl·liques ocupant 55m lineals. D'aquesta manera, amb l'organització del fons municipal aquest s'ha normalitzat.</p> 41.7007500,1.9769800 414880 4617057 08139 Mura Restringit Bo Inexistent Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80838 Col·lecció de pintura ajuntament de Mura https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-ajuntament-de-mura XX-XXI <p>L'ajuntament conserva diferents obres pictòriques, principalment a l'oli, fruit dels premis que patrocinava aquest. Es tracta de pintures de diversos autors, entre ells Vila Arimany, Basora, Soriguera, Tomàs Viver, Vilapagès. Es tracta de pintures en què el tema és Mura, fonamentalment vistes de carrers del poble antic. La major part d'aquestes es troben penjades a les parets de l'Ajuntament i del local social.</p> 08139-116 Nucli urbà <p>El Concurs de Pintura Ràpida de Mura es va cel·lebrar de l'any 1974 a l'any 2005. Es feia a la tardor, a mitjans d'octubre, mantenint-se l'exposició fins al dia 1 de novembre, quan començava la Festa Major de Mura. Aplegava aproximadament uns 50 pintors que podien fer el quadre el dissabte o el diumenge. Participaven pintors que freqüenten els concursos de pintura ràpida d'arreu de Catalunya i algun pintor local i afeccionats. Entre els pintors de més renom hi ha Vila Arimany, Basora i Soriguera. El tema dels concurs era lliure però sempre sobre Mura i fet al lloc. Hi havia un total de cinc premis d'entre 300 i 600 euros, que posaven els patrocinadors. Les obres guanyadores quedaven en propietat dels patrocinadors que eren l'Ajuntament i empreses vinculades amb el poble. L'Ajuntament va formar així una important col·lecció de pintura que, degut a la manca d'espai, va posar a la venda a particulars del poble. Igualment, els pintors que no guanyaven cap premi els podien posar a la venta. L'any 1984 es va incorporar dins el marc del mateix concurs un concurs de dibuix infantil.</p> 41.7007500,1.9769800 414880 4617057 08139 Mura Restringit Bo Inexistent Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua 53 2.3 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5