Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 80774 | Puget | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puget | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.</p> | XV-XX | Es troba en avançat estat de ruïna; la vegetació està envaint les restes del mas. | <p>Masia que es troba en avançat estat de ruïnes, situada sobre un turó que li proporcionava una ubicació privilegiada. Era una casa de planta rectangular que havia estat coberta amb teulada de doble vessant, amb planta baixa, pis i golfes. Tota la coberta i els forjats interiors es troben esfondrats, igual que un tram de la façana principal i del mur de càrrega central. Resten parts dels antics murs de pedra amb restes d'arrebossat de calç. La façana principal s'obre a migdia, on hi ha un portal d'arc de mig punt amb dovelles de pedra sorrenca allargades, tot ell desplaçat al costat dret de la façana. Les finestres tenen brancals, llinda recta i ampit també de pedra sorrenca tallada i motllurada. La finestra de la planta pis conserva els festejadors a l'interior de la casa. En l'interior es conserva el forn de pa sencer amb boca de dovelles de pedra i volta de maó. Es distingeixen també les restes de la llar de foc i de les voltes de pedra i maó que formaven els cellers a la planta baixa i que estan esfondrades. A l'exterior hi ha altres dependències en ruïnes, probablement corrals, i un pou d'uns sis metres d'alçada amb coberta de falsa cúpula on van a parar totes les canonades de recollida d'aigües i que es troba adossat a la paret nord de la casa. Hi ha una llinda de finestra amb la data 1843. Al camí d'accés hi ha un pou cobert amb una estructura d'obra amb porta.</p> | 08139-52 | Zona Santa Creu de Palou | <p>La informació més antiga que tenim del mas la trobem a documentació del mas Puig de la Balma, quan a inicis del segle XV s'incorpora a la casa Puig de la Balma la branca dels Puig, provinents del mas Puig, actualment conegut com Puguet, de la parròquia de Santa Creu de Palou, molt probablement amb motiu del casament d'una pubilla. Al fogatge de 1553 (Iglèsies, 1979), aquest mas seria d'alguns dels dos cognominats Puig. El 1592 segurament la masia estava deshabitada, ja que no consta a la consueta de Mura. Probablement la crisi que van patir altres cases a partir del segle XVI també es notaria en aquesta casa, que no es tornaria a recuperar fins a finals de XVII, quan es va donar a la zona un nou període d'expansió i recuperació degut al cultiu de la vinya, moment en què es fan ampliacions al mas, amb una reforma important al segle XIX, fruit de la major part de l'estructura que ara podem veure, així com de la construcció del pou. Les masies de Santa Creu de Palou: Matarrodona, Puigdoure, la Casa del Puget i el Farell, al segle XVIII van tenir un important auge econòmic degut a la producció de vi.</p> | 41.6823200,1.9318000 | 411095 | 4615057 | 08139 | Mura | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80774-foto-08139-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80774-foto-08139-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80774-foto-08139-52-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Trobem el topònim escrit de diferents maneres: el Puxet, el Puget, el Putxet, el Puig de Santa Creu (consueta de Mura de 1592). Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Per arribar-hi cal agafar el camí que surt a la dreta, entre el P.Q. 6 i P.Q. 7 de la carretera BV-1224 d'El Pont de Vilomara a Rocafort. Passat la Santa Creu de Palou, cal agafar el camí de la sínia vella, al travessar la riera, i pujar pel camí de la carena fins les línies d'alta tensió. La casa està en la part alta d'una carena per la que passa una línia d'alta tensió. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 80775 | La Quebeca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-quebeca | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997. FERRANDO I ROIG, A. (1993). El mas Puig de la Balma. Mura. Col·lecció Cavall Bernat, 23. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XVII-XIX | Es troba en ruïnes i la vegetació cobreix l'interior. | <p>Ruïnes d'una construcció de planta recantangular i dues crugies que distribueixen l'interior. Es troba en un lloc en què el terreny forma un desnivell. Estava cobert amb teulada a doble vessant que està esfondrada en l'interior i que era feta amb bigues de fusta i teula àrab. Únicament es mantenen drets els murs perimetrals de pedra amb restes d'arrebossat de calç amb els forats de les finestres sense llindes. En la façana principal hi ha l'accés format per un portal sense llinda, i al costat una finestra que forma una graella de dues files amb vuit obertures estretes rectangulars fetes amb maó. A l'interior es conserven fragments de l'antic paviment de rajoles ceràmiques quadrades. La vegetació envaeix les restes. Al seu entorn hi ha murs d'antigues feixes de conreu i es troba al costat d'una torre de la línia d'alta tensió.</p> | 08139-53 | Zona Puig de la Balma | <p>Sembla que originàriament aquest edifici podia ser un petit mas i que posteriorment es va convertir en corral i pallissa utilitzat pel mas Puig de la Balma. El material utilitzat en la construcció es faria molt probablement en la teuleria del Puig de la Balma. El lloc és documentat l'any 1652, quan el propietari del Puig de la Balma va comprar una terra a un tal Quebeca, probablement en aquest lloc es va construir el mas que portaria el nom de la zona que encara es manté.</p> | 41.6952600,1.9601500 | 413472 | 4616465 | 08139 | Mura | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80775-foto-08139-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80775-foto-08139-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80775-foto-08139-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Per arribar cal agafar un camí que surt a l'esquerra de la carretera de Mura a Rocafort a uns 2 Km. de Mura i seguir en direcció al Farell. Està al costat d'una torre d'alta tensió en la carena de La Quebeca, sobre el Puig de la Balma. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 80776 | Molí de can Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-mas | Es troba en ruines | <p>Restes de la construcció corresponent a un molí al costat de la riera de Nespres i al peu del camí asfaltat de Mura a Rocafort. L'edifici es troba en ruïnes, però encara es pot apreciar el volum general, permetent distingir dues estances paral·leles amb dues plantes. Es troba al peu de la riera i aprofita el desnivell del terreny, de manera que tenia un accés a peu pla des del camí d'accés i al nivell inferior hi hauria el carcavà. Manca tota la coberta, però resta la volta de canó on s'ubicava el carcavà. També hi ha dues tines, una quadrada i una altra circular, situades en una construcció adossada, així com part d'una mola. No es distingeix la bassa, ja que tot l'entorn s'ha transformat en feixes de conreu. Al costat del molí hi ha una petita construcció de pedra i maó rehabilitada recentment i que probablement era una petita barraca que s'ha habilitat com caseta d'eines i descans.</p> | 08139-54 | Zona del pont de Mura | <p>Quasi no hi ha documentació d'aquest molí ni del Mas que li dóna nom. Sembla probable que tingués alguna relació amb el Mas de la Roca, ja que a la consueta de Mura de 1592 (ABEV) diu que al Mas de la Roqua habitaven set persones, i que aquest mas també era conegut com el Mas, tot i que no ho podem afirmar.</p> | 41.7041200,1.9581300 | 413316 | 4617450 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80776-foto-08139-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80776-foto-08139-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80776-foto-08139-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80777 | Molí d'en Faura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-faura | <p>SPAL. Inventari de patrimoni del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt. 2006.</p> | XVIII | Es troba mig en ruines | <p>L'estructura del edifici del Molí del Faura està parcialment enrunada. Era un molí fariner del que resten alguns murs de l'estructura de planta rectangular amb dues crugies. L'edifici era de planta baixa i un pis, adaptat al desnivell del terreny i ubicat al costat de la riera; posteriorment es va afegir un altre pis modificant la teulada a un vessant. La bassa es trobava a un nivell superior darrera el molí, actualment amb vegetació, amb murs de pedra de 220cm d'alçària que en general es conserven en bon estat. La resclosa de la bassa estava davant de cal Roca. La crugia sud es va rehabilitar els anys 1990, per reconvertir-la en serveis i les dutxes del Càmping que es va habilitar a l'Àrea d'Esplai. L'altra crugia es va conservar tal i com estava, permetent veure les restes de l'antiga edificació del molí amb una volta de pedra a la planta baixa de la que es veu la secció de l'arrencada. La façana que queda visible de la part construïda, que ara és la principal, té un portal d'arc escarser de brancals i llinda de pedra sorrenca. Té tres finestres de diferent mida tapiades, amb brancals, ampit i llinda recta de pedra sorrenca. Es conserva una llinda amb la data 1794. Al voltant de l'edifici, a l'exterior, hi trobem cinc pedres de molí (tres sotanes i dues volanderes) i algun eix de ferro que havien format part de l'antic molí i que ara estan disposats amb una finalitat decorativa. No són moles gaire antigues, de granit. Molt a prop hi ha la font de la Noguera.</p> | 08139-55 | El Raval de Mura | <p>No es conserva gaire documentació referent al molí, tot i que es pren com a data probable de la seva construcció la que posa la llinda, 1794; per tant es tracta d'un edifici relativament nou. Hi havia un aqüeducte que venia de la banda de Cal Serit i que portava aigua a la bassa del Molí del Faura, salvant el desnivell de la riera de Nespres. Aquest aqüeducte, era una construcció important, portava inscrita la data 1430. Va desaparèixer en els aiguats de l'any 1962, igual que l'aqüeducte de factura similar que hi havia davant de cal Llobet. Es tracta de un dels molins edificats al peu de la riera de Nespres, junt al molí del Mig, el molí de can Melses i el molí del Mas. A finals de la dècada dels 1980 la finca es va convertir en l'Àrea d'Esplai de la Riera de Nespres, que agafa la zona del molí del Faura i del molí del Melses.</p> | 41.7023100,1.9722000 | 414484 | 4617235 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80777-foto-08139-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80777-foto-08139-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80777-foto-08139-55-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Tot i que no queden vestigis, en aquest molí també hi havia molí d'oli recentment. Informació oral de Jordi Perich Singla. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 80778 | Canal del Raval de cal Biel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-del-raval-de-cal-biel | XIX | <p>La canalització que porta l'aigua a les basses de cal Biel (cal Martí) i cal Roca, discorre paral·lela a la riera i a la carretera entre ambdues, passant pel costat de cal Martí. Fins a cal Martí el canal és petit, no més de 20 cm d'amplada i un 30cm de profunditat, amb parets de rajoles de maó, mentre que al tram que passa per darrera cal Martí és de pedra i és més ample i fondo. En tot el seu recorregut el canal està descobert. El canal entre la bassa de cal Biel i la de cal Roca s'ha perdut degut al desús. L'aigua que entra a aquest canal es recull de la riera de Nespres un cop passat el molí del Mig, on hi ha una comporta.</p> | 08139-56 | Raval de Can Biel | <p>L'aprofitament de l'aigua al terme ha estat una constant, principalment pel regadiu dels camps i horts. Aquesta canalització forma part del conjunt de canals dels molins de Mura, ja que totes es troben paral·leles a la riera de Nespres i quan acaba una en arribar a la bassa del molí corresponent, comença la del següent aprofitament. Així hi havia: la resclosa, canal i bassa de Els Caus (per regar els horts del Rector); resclosa, canal i bassa de Cal Roca (era pel molí del Faura); resclosa, canal i bassa del Faura (pel molí de can Melses); resclosa, canal i bassa del Molí del Mig; canal i bassa de Cal Biel; canal i bassa de cal Roca; resclosa, canal i bassa del molí de can Mas. Aquests canals s'expliquen a les fitxes dels corresponents molins.</p> | 41.7012800,1.9619300 | 413628 | 4617131 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80778-foto-08139-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80778-foto-08139-56-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80779 | Balma el Perich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-el-perich | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997.</p> | XIV | Tot i que l'estructura està en bon estat, els interiors no. | <p>La balma obrada del Perich es troba molt propera al casc urbà de Mura. Es tracta d'una construcció emplaçada dins una gran balma d'uns 7m de profunditat i 30 m de longitud. Part de la masia sobresurt de la balma uns 5m i ocupa una longitud aproximada de 25m, és a dir, quasi tota la balma. Té una superfície construïda de prop de 470m2 repartits en dues plantes. La planta baixa te vàries dependències que estaven destinades a magatzem, celler, animals de conreu; i l'escala que dóna accés al primer pis, formant una gran sala. El primer pis de la casa era destinat a habitatge, amb habitacions, menjador i cuina; hi ha una finestra amb llinda i brancals de pedra i una terrassa exterior coberta amb volta. Les parets externes estan fetes amb blocs de pedra tallada amb un gruix d'entre 54 i 60cm, essent de pedra vista a la planta baixa i arrebossades al pis. El sostre del primer pis és la cavitat interior de la balma, mentre que la zona que sobresurt de la balma és de volta feta amb pedra tosca, el paviment és de toves a les zones habitades i la resta de pedra natural. Aquesta volta de pedra tosca es repeteix a la planta baixa i al pis, de manera que la façana principal de la casa de la balma presenta dos arcs de volta a la planta baixa, i dos al pis. Al nivell de la planta baixa, fora de la balma, hi ha altres dependències destinades a feines del camp: una premsa de vi, tres tines circulars, corral, magatzem de carbó, una font natural amb degoteig constant i amb una cisterna per recollir l'aigua. Davant de la casa de la balma hi ha una segona construcció tardana que es va convertir en l'habitatge principal amb el temps. És una casa de planta rectangular, coberta amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a l'era que es troba entre les dues cases. Té planta, pis i golfes i aprofita un desnivell del terreny de manera que l'accés a la planta baixa i al pis es fa a peu pla des de dues bandes diferents.</p> | 08139-57 | Zona El Perich | <p>El document més antic fa referència a una definició feta per Jaume de Paric de la sagrera de Sant Martí de Muredine el 1326 al sagristà de Sant Llorenç del Munt, per la compra d'una terra a Les Comes (spèculo de Sant Llorenç, AM). Tot i que aquest document ja confirma que a la sagrera de Mura hi havia la casa dels Peric, probablement la casa de la balma fou anterior si tenim en compte la seva estructura. El 1597 (AHT) la vídua d'Antoni Perich va vendre unes cases a la Sagrera de Sant Martí a Pere del Bes. Altre document de 1617 (AHT) fa esment de vendes de terres que feia Joan Perich hereu del mas Perich del terme de Mura a Joan Vila, sabater de la mateixa vila i parròquia. La terra estava en alou de Jaume Cordellès senyor del castell de Mura. Tot i que la casa és d'origen medieval, molts elements s'han anat afegint en diferents èpoques ja que ha estat habitada amb continuïtat.</p> | 41.7032100,1.9735600 | 414598 | 4617334 | 08139 | Mura | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80779-foto-08139-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80779-foto-08139-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80779-foto-08139-57-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80780 | Balma de l'Espluga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-lespluga | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. SOLÀ, J. (1935). Guia Monogràfica de Sant Llorenç del Munt. C.E.Terrassa.</p> | Resten poques estructures en mal estat | <p>Es troba al Turó de l'Espluga, turó en el que hi ha diverses balmes al seu vessant sud. El conjunt està format per dues balmes obrades i l'antic mur de contenció del camí que passa per davant. Les balmes naturals es van formar per l'erosió en una veta d'arenisca rogenca que recorre la cara sud del turó. La més remarcable és la de ponent, que és la més gran, mentre que la de llevant, de més petites proporcions, sembla una construcció auxiliar que no presenta cap element destacable. Així, la balma gran presenta elements destacables, entre els que hi ha fragments d'opus spicatum en un dels murs interiors, així com en fragments d'un mur exterior. Hi ha parts dels murs fets amb carreus ben escairats i amb obertures actualment tapiades. Probablement hi hagué un doble pis fet amb troncs que han deixat marques a la roca. El sostre de la balma està fumat. A prop de la balma hi ha una bassa artificial de recollida d'aigua.</p> | 08139-58 | Zona turó de la Pola | <p>El parament pot indicar que la construcció seria dels primers segles medievals, cap al segle IX-X, tot i que no disposem de documentació que deixi constància de la balma. El 1336 està documentat el mas de l'Espluga com una dependència del mas de la Mata. Probablement la balma fou ocupada en un principi i posteriorment es construís el mas. Els murs han estat consolidats recentment (anys 90) pels Serveis del Parc, que van modificar una part dels murs de la balma i van fer un portal nou. La zona de Sant Llorenç del Munt és geològicament, de conglomerats calcaris, fet que ha propiciat una gran formació de cavitats càrstiques que es van formar a l'Eocè inferior. Moltes d'aquestes cavitats han estat utilitzades com aixopluc al llarg dels temps, essent una de les primeres tipologies d'habitatges de la zona molt freqüent al terme de Mura. Moltes d'aquestes balmes conserven elements arquitectònics afegits consistents en murs que tanquen l'obertura de la balma per ocupar l'interior. Algunes han acabant desenvolupant un habitatge complex com el Puig de la Balma o el Peric, mentre que d'altres tan sols tenien unes poques parets per fer funcions d'aixopluc de persones i animals. Sembla que aquest fenomen s'iniciaria en època medieval, tot i que seria necessària una recerca a fons per determinar els usos de cada una d'elles. Com a dada històrica cal recordar que el 1850 les coves i abrics naturals van ser tapiats per ordre del Capità General per posar fi als malfactors que trobaven refugi (Ferrando, 1993).</p> | 41.6535900,1.9549700 | 412985 | 4611843 | 08139 | Mura | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80780-foto-08139-58-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Per arribar cal agafar un camí asfaltat que surt a l'esquerre en el P.Q.11 de la carretera BV-1221 de Terrassa a Talamanca. Cal pujar caminant fins el Coll de Tres Creus, passar per la Balma de la Porquerissa, sota la balma i Font de la Pola, i sota el turó de l'Espluga, on trobem la Balma. Està a 20 minuts caminant de la font de la Pola. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80781 | Casa de l'Espluga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lespluga | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997.</p> <p><span><span>FERRANDO ROIG, Antoni (1983) Els masos medievals de l’Espluga i la Rouriga. Butlletí de la UE Sabadell, 66. Pàg. 9-16. 1983. Enllaç: <a href='https://drive.google.com/file/d/1AC0says0Q914i0XL-x1h9PLA5o_3MqEN/view'>https://drive.google.com/file/d/1AC0says0Q914i0XL-x1h9PLA5o_3MqEN/view</a></span></span></p> | XII-XIII | Està mig ensorrada | <p>A prop de la balma de l'Espluga es troben les restes de l'antic mas de l'Espluga. Resten uns fragments de murs que formen angle recte d'un metre i mig d'alçada fet amb pedra de mida grossa i disposats en una zona de desnivell del terreny. També resta una antiga cisterna que està coberta amb un arc de mig punt de pedra disposada a sardinell i un tros de mur construït pel sistema d'opus spicatum.</p> | 08139-59 | Zona turó de la Pola | <p>En l'any 1336 el mas de l'Espluga és citat com un mas depenent de La Mata. Diferents documents de 1530, 1589 i 1560 de La Barata, esmenten el mas. Probablement tinguès relació directa amb la balma obrada de l'Espluga i probablement el topònim del mas faci referència a aquest habitatge anterior en una balma o espluga. A la consueta de Mura de 1592 no s'esmenta el mas, fet que pot deixar constància que ja estava abandonat i sense habitants.</p> | 41.6494800,1.9518600 | 412720 | 4611390 | 08139 | Mura | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80781-foto-08139-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80781-foto-08139-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80781-foto-08139-59-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2021-08-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Per arribar cal agafar un camí asfaltat que surt a l'esquerre en el P.Q.11 de la carretera BV-1221 de Terrassa a Talamanca. Cal pujar caminant fins el Coll de Tres Creus, passar per la Balma de la Porquerissa, sota la balma i Font de la Pola, i sota el turó de l'Espluga, on trobem la balma de l'Espluga. Està a 20 minuts caminant de la font de la Pola. La casa està a l'altra banda del torrent, en la carena, envoltada de feixes recobertes per vegetació. | 92|93|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 80782 | Hospital de Sang | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hospital-de-sang | <p>FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | Es conserven parts dels murs | <p>L'Hospital de sang es troba dins una escletxa de la roca en forma de V invertida orientada N-S. És un esboranc que travessa la roca de banda a banda i que queda perfectament dissimulada, ja que no es veu fins que ets just davant. A l'interior hi ha restes de murs que formen un tancament dels dos extrems de l'escletxa, deixant a l'interior una habitació central molt gran, amb els sostre natural de la roca que protegeix el conjunt. Les parets són de pedra en sec, amb alguns blocs ben escairats i alguna part, probablement la més moderna, unida amb morter de calç. Les parets són perpendiculars a les parets laterals de roca amb una obertura central ben marcada a la paret de la cara sud a modus de porta. La paret nord es va enfonsar més tard i presenta una obertura degut a aquest desprendiment del mur. A l'interior, a la banda nord hi ha una divisió de la sala central mitjançant un mur paral·lel als altres que forma dos trams i que servia per salvar el desnivell, de manera que quedava una habitació més petita en aquesta part final de l'estructura.</p> | 08139-60 | Zona de la Pola | <p>Segons la tradició aquest lloc actuaria com a hospital carlí. Tot i així, és probable que ja anteriorment existís algun tipus de construcció, tenint en compte la tradició d'habitatge en balma a la zona i la proximitats d'altres. L'accés a l'Hospital de Sang és una mica difícil ja que queda bastant amagat, fet pel que s'utilitzaria també com amagatall. Al costat hi ha la cova de la Cort Fosca, a l'interior de la qual hi ha la Font Fosca. La zona de Sant Llorenç del Munt és geològicament, de conglomerats calcaris, fet que ha propiciat una gran formació de cavitats càrstiques que es van formar a l'Eocè inferior. Moltes d'aquestes cavitats han estat utilitzades com aixopluc al llarg dels temps, essent una de les primeres tipologies d'habitatges procedent de l'alta edat mitjana, trobant-se referències històriques ja al segle VIII i IX . Es tracta d'un fenòmen molt freqüent a la zona de Sant Llorenç del Munt i dels que trobem bons exemples a Mura. Moltes d'aquestes balmes conserven elements arquitectònics afegits consistents en murs que tanquen l'obertura de la balma per ocupar l'interior. Algunes han acabant desenvolupant un habitatge complex com el Puig de la Balma o el Peric, mentre que d'altres tan sols tenien unes poques parets per fer funcions d'aixopluc de persones i animals. Sembla que aquest fenomen s'iniciaria en època medieval, tot i que seria necessària una recerca a fons per determinar els usos de cada una d'elles. Com a dada històrica cal recordar que el 1850 les coves i abrics naturals van ser tapiats per ordre del Capità General per posar fi als malfactors que trobaven refugi (Ferrando, 1993).</p> | 41.6581700,1.9623500 | 413605 | 4612344 | 08139 | Mura | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80782-foto-08139-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80782-foto-08139-60-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Està al costat de la cavitat la Cort Fosca. | 98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80783 | La Cort Fosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cort-fosca | <p>ALPINA, ed. (1980). Sant Llorenç del Munt, Serra de l'Obac. Guia cartogràfica. Ed. Alpina, Granollers. Última edició 1980-1991. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | Es conserven parts dels murs | <p>També coneguda com la Cort Fosca de Matarodona, ja que es troba en terres d'aquesta casa. Al costat hi ha una altra cavitat coneguda com l'Hospital de Sang, ja que va ser utilitzat com a tal durant les Guerres Carlines. Es tracta d'una cavitat de tipus espluga amb una obertura en forma de V invertida tapada amb vegetació, que permet l'accés a la cavitat que té una sala a l'entrada i una segona sala al fons, en la que hi ha una font d'aigua. A l'interior, separant les dues ales, hi ha una paret de pedra i maons; l'entrada té també un mur de pedra que tapa parcialment l'entrada. El paviment de les dues sales és pla i de terra, fruit del sediment de la font. No presenta concrecions calcàries. A la sala de l'entrada hi ha una pedra rodona exempta amb una cavitat circular excavada en ella d'uns 40cm de diàmetre, probablement utilitzada per fer foc a modus de fogó.</p> | 08139-61 | Zona de la Pola | <p>En aquesta cavitat hi ha notícia d'una troballa ibèrica, tot i que no hem troba informació detallada d'aquesta. No s'ha excavat ni s'ha publicat el material. Degut a la proximitat amb l'Hospital de Sang i a tenir estructures de murs, faria també funcions d'aixopluc o habitatge en la mateixa època que aquesta. La zona de Sant Llorenç del Munt és geològicament, de conglomerats lutítics i gresos, fet que ha propiciat una gran formació de cavitats càrstiques. Moltes d'aquestes cavitats han estat utilitzades com aixopluc al llarg dels temps, essent una de les primeres tipologies d'habitatges procedent de l'alta edat mitjana, trobant-se referències històriques ja al segle VIII i IX . Es tracta d'un fenòmen molt freqüent a la zona de Sant Llorenç del Munt i dels que trobem bons exemples a Mura. Moltes d'aquestes balmes conserven elements arquitectònics afegits consistents en murs que tanquen l'obertura de la balma per ocupar l'espai interior. Algunes han acabant desenvolupant un habitatge complex com el Puig de la Balma o el Peric, mentre que d'altres tan sols tenien unes poques parets per fer funcions d'aixopluc de persones i animals. Sembla que aquest fenomen s'iniciaria en època medieval, tot i que seria necessària una recerca a fons per determinar els usos de cada una d'elles. Com a dada històrica cal recordar que el 1850 les coves i abrics naturals van ser tapiats per ordre del Capità General per posar fi als malfactors que trobaven refugi (Ferrando, 1993). Ferando fa referència (983) a una troballa ibèrica, però desconeixem a què es refereix.</p> | 41.6581700,1.9628000 | 413643 | 4612344 | 08139 | Mura | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80783-foto-08139-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80783-foto-08139-61-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80784 | Teuleria del puig de la Balma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-del-puig-de-la-balma | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997. FERRANDO I ROIG, A. (1993). El mas Puig de la Balma. Mura. Col·lecció Cavall Bernat, 23. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XVIII-XIX | Es troba molt cobert per vegetació. | <p>La teuleria està formada per dues estructures: el forn i una caseta. El forn està ubicat aprofitant un desnivell de terreny, de manera que es tenia un accés a la part baixa per la fogaina i un altre accés per la part superior per accedir a la cambra de combustió i dipositar els objectes a coure. La cambra de cocció és feta en pedra unida amb morter, i és de planta rectangular i coberta amb teulada a doble vessant; la cambra de la fogaina té dues portes d'accés d'arc de mig punt rebaixat amb les parets decreixents en forma d'embut; l'interior està format per dos espais paral·lels separats al centre per un mur de pedra. Entre la cambra de la fogaina i la de combustió hi ha la graella foradada per deixar passar l'escalfor i permetre la cocció. La construcció està feta amb pedra unida amb morter de calç i el mur del costat dret forma talús com si estigués reforçat amb un contrafort. La caseta és una nau de set per quatre metres i mig, coberta amb teulada de volta de canó, murs laterals de pedra i frontals de maó amb dues portes amb arc de descàrrega de maó a sardinell, un a cada banda. La coberta interior forma una volta de pedra tosca i morter de calç, mentre que a l'exterior està coberta de terra i vegetació. Aquesta nau era l'obrador de la teuleria i davant hi havia una esplanada per assecar les peces abans d'enfornar. El conjunt es troba al costat del camí i actualment està envoltat de ruscs d'abelles.</p> | 08139-62 | Puig de la Balma | <p>Tot i que són forns coneguts com teuleries, en ells es fabricaven tot tipus d'elements de terra cuita utilitzada en les obres de les cases: teules, maons, rajols,... En el museu del Puig de la Balma es conserven els motlles que s'utilitzaven a la teuleria per fabricar aquestes peces. La terra per la fabricació es recollia dels entorns de la casa, i l'aigua s'emmagatzemava en basses i petits dipòsits al peu de l'obrador, principalment en una cisterna subterrània situada a prop.</p> | 41.6930300,1.9618700 | 413612 | 4616215 | 08139 | Mura | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80784-foto-08139-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80784-foto-08139-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80784-foto-08139-62-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Per arribar cal agafar el camí que passa per El Puig de la Balma cap a la granja, i a uns 1.200 m. cal agafar un trencall a la dreta, camí que planeja, i a uns 1.000m. a la dreta es veu l'edificació. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 80785 | Forn d'obra de la Quebeca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-la-quebeca | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997. FERRANDO I ROIG, A. (1993). El mas Puig de la Balma. Mura. Col·lecció Cavall Bernat, 23. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XVIII-XIX | Es conserven parts dels murs | <p>Forn situat en un desnivell del terreny del que resta la cambra de combustió i ha desaparegut la de cocció que estava situada en el nivell superior del conjunt. És un forn més aviat petit. La cambra de combustió té dues portes d'accés d'arc de mig punt de maó, donant accés a la cambra doble i separada pel centre per pilars de maó. Als dos costats externs hi ha pilars de maó que suporten la graella situada entre mig de la cambra de cocció i la fogaina. Les dues cambres de combustió són paral·leles i cobertes amb volta de canó en la que hi ha diversos forats verticals. La part superior de la volta està coberta de terra i vegetació, tot i que resten encara fragment de parets verticals de la cambra de cocció.</p> | 08139-63 | Puig de la Balma | <p>Aquest forn es troba sota el corral i casa de la Quebeca. Molt probablement es construís per fabricar l'obra per la construcció d'aquesta edificació.</p> | 41.6955900,1.9618300 | 413612 | 4616499 | 08139 | Mura | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80785-foto-08139-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80785-foto-08139-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80785-foto-08139-63-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 80786 | Base de premsa del Farell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/base-de-premsa-del-farell | Està tirada a l'era i no conserva més que la pedra | <p>Base de premsa de vi tallada en pedra. Té forma quadrangular amb un encaix circular a la cara superior i amb un desguàs. Es tracta d'una base de premsa petita en la que anava encaixada la gàbia. No es conserven altres elements. Està a l'era de la casa, davant les tines.</p> | 08139-64 | El Farell | <p>L'estructura de la casa del farell mostra que molt probablement sigui anterior als segles X-XI. La documentació més antiga que fa referència és de l'any 1395, que esmenta a Jaume Zapineda del manso la Pineda, parròquia de Santa Cruz de Palodio al castell de Mura (Ballbé, 1997). La casa era coneguda com la Pineda, tot i que a la consueta de Mura de 1592 (APM) els habitants de la casa ja rebien el cognom Farell. A principis del segle XVII tan es coneixien per Pineda com per Farell, essent el moment històric en que es canviaria la denominació de la casa. Queda constància d'aquesta doble nomenclatura en documentació conservada a l'Arxiu de Terrassa datada el 1613. Miquel Farell s'esmenta al fogatge de 1553 (Iglèsies, 1979). Els masos de Santa Creu de Palou, Matarrodona, Puigdoure, la Casa del Putget i el Farell, al segle XVIII van tenir un important auge econòmic degut a la producció de vi, com ho demostren les llindes gravades en les portes de les cases i els cups de les tines. La tipologia d'aquesta base de premsa és dels segles XVII-XVIII.</p> | 41.6806200,1.9187900 | 410010 | 4614881 | 08139 | Mura | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80786-foto-08139-64-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80787 | Forn de pega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pega | XVIII-XIX | Mig ensorrat | <p>La forma del forn és molt semblant a la dels forns de calç, tot i que més petit, forma una cubeta circular vertical que disposava d'un forat perquè sortís la pega i una altra obertura per retirar les cendres. Tot i que es troba bastant tapat per vegetació, encara es pot distingir la boca davantera per extreure les cendres. El forn ha donat nom a un torrent, el torrent de la Pega, que desguassa al del Sot de l'Infern, situat molt a prop de la balma de la Mel i de les cases Velles del Puig.</p> | 08139-65 | Zona El farell | <p>No era necessari construir un forn de pega en un marge, ja que es podia fer a peu pla i després cobrir de terra. La pega s'extreia de la colofònia o oli de trementina, que s'extreia de la destil·lació de les plantes coníferes (pi, ginebre o ginebró). El forn de pega s'utilitzava per extreure la reïna d'aquests arbres o arbusts. Era carregat amb els troncs trossejats i posats verticalment i es calava foc per dalt; la fusta encesa s'escalfava i anava liquant la resina que s'escorria pels troncs fins caure a la part baixa del forn i es recollia en un recipient i després es filtrava. El producte era emprat en les bótes i bots de pell de boc que servien per contenir el vi, per guarir les potes trencades de les ovelles mitjançant draps i pega que un cop secs immobilitzaven la pota i possibilitava el seu soldament.</p> | 41.6829300,1.9356800 | 411419 | 4615120 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80787-foto-08139-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80787-foto-08139-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80787-foto-08139-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80788 | Pou de glaç de la Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-la-mata | <p>FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | XVIII-XIX | <p>Es troba just davant de la façana de llevant de La Mata. La forma no és gaire convencional, ja que és de base quadrada i parets rectes, cobert amb volta de canó i no amb cúpula semiesfèrica com és habitual. Està construït en pedra amb morter de calç. Només disposava d'una entrada, actualment tapiada degut a la modificació.</p> | 08139-66 | La Mata | <p>L'agost de l'any 1950 aquest antic pou de glaç va ser convertit en cisterna, de manera que l'aspecte actual és ben diferent del que tenia en origen. Es va aprofundir un metre el pou, es va folrar les parets amb mosaic i ciment per evitar filtracions, es va modificar l'accés al pou ja que es va tapiar l'antic accés i es va fer un nou a la nova cisterna en forma de caseta amb teulada a quatre vessants i una porta d'accés. Sembla que el pou de glaç es va deixar d'utilitzar a inicis del segle XX. El glaç que emmagatzemava procedia d'una bassa que hi ha davant mateix del pou. Tenia una cabuda aproximada de 216m3 de gel. Actualment te una alçada fins la volta de 8m.</p> | 41.6661600,1.9900400 | 415921 | 4613204 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80788-foto-08139-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80788-foto-08139-66-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80789 | Reixac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reixac-2 | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997.</p> | Ruines | <p>Ruïnes d'un casal que havia estat de dimensions considerables. Les restes visibles tenen l'aparença de murs de contenció de dos camps de conreu en dos nivells, formant tres parets en cada nivell amb dos angles. Té una llargada de trenta metres aproximadament i uns catorze d'amplada partits en la part central i amb un desnivell d'una planta. Els murs son de carreus molt ben tallats i molt grossos, d'uns 70 cm. d'amplada, que recorden a la tipologia dels edificis medievals. En el mur de llevant, i el més baix, sembla que hi havia un portal. Fa uns anys les parets es van re-omplir de terra per fer unes feixes de cultiu, de manera que s'ha perdut la visió d'estructura de mas.</p> | 08139-67 | Torrent de Reixac | <p>Les primeres notícies documentals del mas són de l'any 1540, quan el mas estava abandonat i derruït: Rafael de Peguera, senyor de Mura, va confimar a Vicenç vila els masos abandonats i derruïts de Rocapèrdiga, Alsina, Xammar, Casamartina, Muntada, Oliveres i Reixac(Ballbé, 1997). Altres documents del segle XVIII esmenten el lloc com la partida dita Reixac, fet que mostraria que en aquesta època el mas encara estava derruït, situació que es mantindrà fins a l'actualitat. El propietari del mas va trobar una sèrie de monedes fa uns anys llaurant la terra: Diner de Billó de Nàpols, 1416; Ardit de Billó, 1640; dos Sisè d'aram Lluís XIII, 1641; Ardit de Billó , 1711; Xavo d'aram, 1813. Actualment no les conserven ja que van ser venudes a un col·leccionista.</p> | 41.6939800,1.9735200 | 414583 | 4616309 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80789-foto-08139-67-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Cal travessar la Riera de Nespres per la banda de llevant del poble de Mura, agafar el camí del cargol i a 300 m. agafar el camí de la dreta; a uns 800 m. estan les ruïnes. Possible àrea d'espectativa arqueològica. Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80790 | Les Refardes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-refardes | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997.</p> | XVIII? | Una part de la casa antiga es troba en ruïnes. | <p>Conjunt d'una antiga masia i un edifici modern posats perpendicularment i units per un pati i un cobert. La masia es troba a la banda de ponent, té planta baixa i pis i una planta semisoterrada, ja que aprofita el desnivell del terreny. La coberta és a doble vessant de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obria a migdia, i davant la qual es va fer la casa més moderna. Els murs d'aquest edifici són de pedra i d'obra de maó, ja que va ser reformat en diferents èpoques; no presenta obertures amb elements remarcables. El cos nou es troba a la banda de llevant, de planta rectangular cobert amb teulada a un vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a llevant. Sembla la meitat d'una casa i està distribuïda en planta baixa, pis i terrassa coberta sota la part més elevada de la teulada. Els murs son de fàbrica de maó arrebossats amb morter de portland. Té el portal d'arc de mig punt en la façana de llevant, amb una finestra a cada costat, balcó central al pis i dues finestres, una a cada costat del balcó, de manera que s'accentua la simetria de la façana. Els brancals i llindes son imitació de pedra amb arrebossat. Els laterals de la casa també presenten finestres amb muntants de pedra. Per la banda de llevant hi han uns corrals i un cobert amb tres arcades i tres òculs recents que serveix com a garatge. Al davant de la casa hi ha uns fonaments de mur de forma circular, amb pedres de grans dimensions de 6,80 m de diàmetre i alçada de 2,40 m. Ara hi ha un banc corregut en la part alta.</p> | 08139-68 | Zona Serra de les Garses | <p>Es tracta d'una casa que no és gaire antiga i de la que no es disposa documentació. Probablement es tractaria d'una casa de pagès petita que seria depenent d'altre masia. L'estructura visible de la casa antiga pot ser del segle XVIII, tot i que podria ser anterior, però el fet de no trobar-se nomenada a documentació limita la seva cronologia. Les reconstruccions fetes són bastant modernes, de la segona meitat del segle XX. La documentació més antiga sembla ser del 1941, en la venda del mas en morir la propietària Concepció Moreno i LLanza (Ballbé, 1997).</p> | 41.7160800,2.0037900 | 417130 | 4618733 | 08139 | Mura | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80790-foto-08139-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80790-foto-08139-68-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Per arribar cal agafar el camí a la dreta en el P.Q.19.100 de la carretera BV-1221 de Terrassa a Talamanca. Està a uns 3.700 m. després de passar per La Vall. La casa es troba al mig de la vall del torrent de la Font del Jueu, tocant al torrent i voltada de camps de conreu. Al catàleg de les NN SS de l'Ajuntament de Mura de l'any 1990 diu que és un element d'interès relatiu però digne de conservació. Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 80791 | Les Solanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-solanes-1 | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997.</p> | XIII | <p>La casa de Les Solanes actualment forma tres conjunts diferenciats de construccions, ja que hi ha per un costat la casa antiga amb uns coberts posteriors afegits, un segon conjunt format pels antics corrals, i un tercer conjunt amb una tina circular a la que es van afegir altres construccions modernament. La casa antiga és una construcció petita, de planta rectangular amb planta baixa i un pis, amb coberta a doble vessant de teula àrab i carener paral·lel a façana principal que s'obre a ponent. A la façana hi ha un portal d'arc de mig punt amb dovelles de pedra sorrenca i tres finestres desiguals, a la planta pis, amb brancals llinda i ampit de la mateixa pedra. El mur és de pedra vista amb junta enrasada i cantoneres més groses. Té petits cossos adossats i està unida amb un porxo i amb l'habitatge dels masovers, de factura més recent, de planta baixa i dos semisoterranis, ja que es troba en un desnivell del terreny. L'altre conjunt d'edificacions corresponen a corrals adaptats a habitatge; tenen planta baixa, i planta baixa i pis. Hi ha un tercer conjunt de dos habitatges acabats recentment sobre un petit turó a pocs metres de la casa per la banda de llevant. Els dos primers conjunts estan protegits per un mur amb portal i disposen d'un jardí, un antic trull i pistes de tenis. A l'interior de la casa més antiga es conserva una premsa de vi encastada en una fornícula de la paret a la planta baixa, i els antics fogons de pedra.</p> | 08139-69 | Zona Serra de les Garses | <p>El 1263 Guillem de Santa Coloma vengué el mas de les Solanes al prior i sagristà de Sant Llorenç del Munt, fet que demostra que aquesta casa podria haver estat construïda a principis del segle XIII. També hi ha documentació del segle XIV que fa referència: el 1315, el 1347 i el 1354. A la consueta de Mura de 1592 (APM) constata que hi vivien 5 persones, tots amb el cognom Rubio. Al segle XX la casa va quedar abandonada durant molts anys fins que el nou propietari, fa uns 30 anys, la va rehabilitar amb cura.</p> | 41.7064400,2.0105900 | 417683 | 4617656 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80791-foto-08139-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80791-foto-08139-69-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Per arribar cal agafar el camí que baixa a l'esquerre en el P.Q. 25.700 de la carretera B-124 de Castellar del Vallès a Monistrol de Calders. La tanca de la casa està a 1.50 m. de la carretera, passant per Les Elies. Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80792 | Blasó del mas la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/blaso-del-mas-la-vila | XVI? | <p>En el centre de l'arc rebaixat de la porta principal del mas La Vila hi ha una pedra que correspon a una dovella antiga, probablement procedent d'una de les cases antigues de la Vila. Es tracta d'un relleu molt característic format per una cara en mig relleu de tipologia rústega flanquejada a banda i banda per dos quadrats en relleu amb una inscripció cada un, el de l'esquerra – 15S – MA -, a la dreta SANTO-CHA-IOH. La O té dibuixada una cara esquemàtica a l'interior. A sota d'aquest grup hi ha un escut amb una inscripció a la part superior i les quatre barres catalanes a la meitat inferior. La inscripció no és clara, sembla que posi en dues fileres – SALVA BARD – ARPAIO . PIE.</p> | 08139-70 | Zona del Puig de la Balma | <p>El document més antic que esmenta el primer mas és de l'any 1004, en una venda d'una casa amb cort, terres de conreu, ermes i una roureda al lloc dit la Vila (Ballbé, 1997). El 1079 trobem una nova venda d'un alou al mateix lloc. El 1270 un pergamí del Puig de la Balma fa esment d'un establiment a favor de Pere de Villa de tot el mas de la Villa situat al terme de Sant Martí de Muredine. El 1540, Llorenç Vila confirma una sèrie de masos a Rafael de Peguera, senyor del castell de Mura: mas de la Vila, que feia temps posseïa, i Rocapèrdiga, Reixac, Xammar, Casamartina, Oliveres, Muntada, Alsina, derruïts i deshabitats. (Butlletí del Club Pirinenc de Terrassa. Set-oct de 1925. Salvador Cardús p. 171-173). A la consueta de Mura de 1592 (APM) consta que al mas vivien 21 persones, cosa que demostra que es tractaria d'un important centre productiu que també posseïa altres masos. El 1617 (AT) hi ha una venda d'una terra que fa Joan Perich a Antoni Joan Vila. La Vila passarà a ser propietat del Puig de la Balma al segle XX. De fet, tot i que la propietat no era del Puig de la Balma, si que va mantenir una relació històrica per la proximitat; el primer nom d'aquesta darrera casa era mas Espluga de Vila Mancada i els seus ocupants portaven el sobrenom Vila fins al segle XIV, podent ser els de les dues cases descendents dels mateixos.</p> | 41.6962300,1.9648500 | 413864 | 4616567 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80792-foto-08139-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80792-foto-08139-70-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. És una de les masies documentades més antigues del terme. | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80793 | Estructura circular al turó de la Pola / Castell de Sapera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructura-circular-al-turo-de-la-pola-castell-de-sapera | <p>FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | Estàn molt degradades | <p>A la zona del turó de la Pola, al costat del camí que porta de coll de la Tanca a coll de Boix, enmig d'un alzinar hi ha les restes de murs d'una antiga edificació. Es tracta d'una estructura circular ovalada d'uns 20m de diàmetre amb restes de murs que s'aixequen aproximadament 1m del nivell del terra i que tanquen un perímetre circular fet amb blocs de pedra gruixuda, sense desbastar i formant parets d'un metre de gruix. A més es distingeixen altres dues parets, una a l'interior radial, i l'altra a l'exterior tangencial. L'edificació està ensorrada sobre ella mateixa i coberta de vegetació.</p> | 08139-71 | Turó de la Pola | <p>Segons tradició oral sembla que podrien correspondre al Castell Sapera, que no s'ha de confondre amb el castell de Pera al terme de Sant Llorenç Savall, ni amb el turó del mateix nom que hi ha a migjorn del Coll de les Tres Creus. La forma i ubicació en un lloc elevat, pot correspondre a una torre de vigilància alt-medieval, tot i que caldria una intervenció arqueològica per determinar el seu abast cronològic. Podria tenir alguna relació amb la torre de la Pola que podria tenir funcions similars.</p> | 41.6576900,1.9683700 | 414106 | 4612285 | 08139 | Mura | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80793-foto-08139-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80793-foto-08139-71-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80794 | Camí empedrat de la Calçada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-de-la-calcada | <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. TORRAS i altres (1996). Dossier: Els camins tradicionals al Bages. A Dovella nº 53, tardor de 1996, pp. 17-33.</p> | Degradat | <p>Conjunt d'estructures de caire arqueològic, amb un sector empedrat que disposa d'un mur de contenció. Hi ha dos trams de camí empedrat amb un mur de contenció de considerable llargària i amplada. El mur és construït amb grans blocs de pedra amb una alçada propera als 2m en el seu punt més alt, tenia la funció de contenció del terreny i servia per anivellar el paviment del camí. El camí és d'uns 4m d'amplada mitja, amb un dels trams cobert amb pedres per salvar el desnivell. Aquesta zona estaria emplenada de terra i pedra petita que amb el temps s'ha anat perdent, quedant només el que serien els fonaments del camí.</p> | 08139-72 | Coll d'Eres | <p>Es tracta d'una part d' un camí d'origen medieval i que trobem documentat a l'edat mitjana com a 'l'estrata quae pergit al Matam de Pedra' (Ferrando i Roig, A., 1983). El camí fa un recorregut E-W. Per arribar cal agafar un camí que discorre al costat mateix d'un rierol que baixa de la carena del Pagès cap a coll d'Eres. Probablement el camí, tot i que s'han perdut molts trams, seguiria aquest itinerari al costat del rierol i enllaçaria amb el camí Ral de Barcelona a Berga. Pel terme de Mura, o prop d'ell, passaven tres camins importants. El primer era el camí Ral de Barcelona a Manresa, que passava per Terrassa i s'enfilava cap a Coll d'Estenalles i La Barata, passant a prop de coll d'Eres. Aquesta camí passava per Matadepera i seguia la llera de la riera fins arribar a la Barata on hi havia una cruïlla de tres camins, un d'ells era el que portava de a Manresa i que passava per l'antiga pairalia de la Barata, pel Coll de Daví, el sot del castell Sapera, la Canal de la Calcina, el Muronell, la canal del Forn Gran, la coma d'Aumà, el Pla dels Hostalets, Sant Jaume de Vallhonesta, el Pont de Vilomana fins a Manresa. El segon camí era el que passava per la bassa de la Calçada i era la continuació del camí de Matadepera, enfilava a Coll d'Eres i aquí enllaçava amb el camí de la casa Marquet de les Roques i d'aquí a Sant Llorenç Savall. D'aquest camí resten trams empedrats al lloc anomenat la Calçada. El tercer camí, que també sortia de la cruïlla de la Barata, pujava fins a la desapareguda alzina del Sal·lari, seguia pels graons de Mura, la coma d'en Vila fins arribar a Mura. Al Pla de la Serrallonga hi ha el trencall que per la dreta baixa fins a Mura; el ramal de l'esquerra continua pel Puigbó, el Puig Andreu, el coll de la Creueta i la serra de la Coma d'en Bou fins arribar a Rocafort. És el que conserva també un tram de camí empedrat al coll de la Creueta. Segons la tradició aquests camins van ser construïts per presos condemnats a treballs forçats. Al llarg del trajecte d'aquest camí, que era força transitat, es van construir hostals pel repòs de viatgers i animals. Els camins Rals eren concessions reials i per tant gaudien de certs privilegis i beneficiaven als pobles pels que passaven ja que afavorien el comerç. En el moment en que el camí feia pujada no es podia anar en carro i s'havia de fer el transport a bast. El tram senyalitzat, des de la Barata al Pont de Vilomara, és el que es conserva en bon estat, mentre que la resta s'ha perdut majoritàriament pels nous usos. Aquest tram del camí era el més perillós ja que passava per zones despoblades i solitàries on els bandolers van ser molt actius entre els segles XVII i XVIII, com en Capablanca. A partir de finals del segle XVIII, amb la construcció del nou camí a Manresa que passava per can Maçana, i a mitjans del XIX amb la construcció dl ferrocarril, el camí va ser deixat d'utilitzar progressivament.</p> | 41.6676400,2.0007200 | 416812 | 4613358 | 08139 | Mura | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80794-foto-08139-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80794-foto-08139-72-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | A prop d'aquest tram de camí hi ha les restes d'una bassa. Les coordenades corresponen al primer tram del camí. El segon tram del camí té les coordenades: 416398/4613398, 814m alçada. Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80795 | Bassa de la Calçada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-calcada | <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | Tan sols resten fragments d'estructures. | <p>A prop del torrent de les Arenes, entre coll d'Eres i la carena del roure de Palau, hi ha restes de part del mur de contenció d'una bassa formada per dues parets fent angle i construïdes amb grans blocs de pedra que resten quasi tapades per vegetació. El conjunt va ser molt malmès per la riuada del 1962. Abans d'això hi havia un xup al costat de la bassa per on es filtrava l'aigua a aquesta bassa que recollia les aigües pluvials i del torrent de les Arenes.</p> | 08139-73 | Coll d'Eres | <p>Es desconeix l'origen d'aquesta construcció, tot i que s'especula que tingués relació amb el probable jaciment de poblament ibèric o romà que hi hauria a Coll d'Eres, com a sistema de proveïment d'aigua, i que va ser re-utilitzat en diferents èpoques posteriors.</p> | 41.6669200,2.0034300 | 417037 | 4613275 | 08139 | Mura | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80795-foto-08139-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80795-foto-08139-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80795-foto-08139-73-3.jpg | Inexistent | Medieval|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 85|81 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80796 | Balma dels Caus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-caus | <p>FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | Està molt tapada per la vegetació. | <p>Aquest grup de tres balmes són conegudes també com balmes dels Moros. Es troben a prop del nucli urbà de Mura, al costat esquerre de la riera de Nespres, molt a prop de la zona coneguda com els Horts del Rector, on probablement hi va haver el primer assentament del poble de Mura. Estan molt tapades per vegetació, que quasi no deixen veure la balma, en la que resten poques parets de pedra com a testimoni de la seva ocupació. A l'entorn hi ha feixes de conreu antigues que estan desapareixent cobertes de vegetació.</p> | 08139-74 | A la zona dels Horts del Rector | <p>La zona de Sant Llorenç del Munt és geològicament, de conglomerats, gresos i lutites del Lutecià - Priabonià, materials dipositats en l'Eocè mitjà-superior, l'erosió dels quals ha propiciat una gran formació de cavitats càrstiques. Moltes d'aquestes cavitats han estat utilitzades com aixopluc al llarg dels temps, essent una de les primeres tipologies d'habitatges de la zona molt freqüent al terme de Mura. Moltes d'aquestes balmes conserven elements arquitectònics afegits consistents en murs que tanquen l'obertura de la balma per ocupar l'interior. Algunes han acabat desenvolupant un habitatge complex com el Puig de la Balma, mentre que d'altres tan sols tenien unes poques parets per fer funcions d'aixopluc de persones i animals. Sembla que aquest fenomen s'iniciaria en època medieval, tot i que seria necessària una recerca a fons per determinar els usos de cada una d'elles. Com a dada històrica cal recordar que el 1850 les coves i abrics naturals van ser tapiats per ordre del Capità General per posar fi als malfactors que trobaven refugi (Ferrando, 1993). Aquesta balma obrada es troba a la zona que està documentada com el primer nucli habitat de Mura, on hi sembla que hi havia la rectoria i altres edificacions. Més tard, en trobar el capellà massa lluny l'església de la rectoria, va edificar una l'altra el costat de l'església i s'hi va traslladar abandonant la de la zona dels horts del Rector. A la consueta de Mura de 1592 (APM) a la rectoria vella habitaven 6 persones i a la rectoria de la sagrera hi vivia el rector, fet que deixa constància que a finals del segle XVI encara estava habitada aquesta zona però no la balma.</p> | 41.6944400,1.9915900 | 416087 | 4616342 | 08139 | Mura | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80796-foto-08139-74-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80797 | Encaix de premsa del Perich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/encaix-de-premsa-del-perich | XVIII | <p>A la casa de la balma del Perich, al costat de l'habitatge, hi ha un encaix de premsa que conserva el travesser de roure i el cargol vertical de ferro. L'encaix aprofita com a paret posterior la mateixa roca de la balma, però no és un encaix a la roca, sinó que davant d'ella hi ha una paret construïda en pedra i que té els muntants dels dos costats formats per dos blocs de pedra verticals cada costat, blocs de pedra ben escairats i que tenen uns encaixos quadrats petits a la part central; en total n'hi ha tres. La biga central és de roure i està disposada horitzontalment recolzada sobre aquests muntants. Porta gravada la data 1775 amb el símbol de Jesucrist i una creu al centre. Travessa la biga un cargol de ferro amb el disc de premsar de ferro a la part inferior. Disposa d'un encaix sobre la biga per tal que pugui pujar en descargolar. A la base de la part interior del conjunt hi ha una pedra amb un encaix circular on es posava la gàbia que no es conserva, amb un forat a la part frontal i un recipient rectangular també fet amb carreus de pedra i que queda encaixat en el terra, de manera que queda per sota del nivell general del paviment. Servia per posar les portadores per recollir la premsada.</p> | 08139-75 | Casa de la balma del Peric | <p>El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona, però també a altres masos de la zona urbana. Aquest cultiu va generalitzar la construcció de tines i premses als masos, que moltes vegades eren també utilitzades per premsar l'oli. Coneixem la datació exacta d'aquesta premsa ja que la porta gravada. En l'encaix horitzontal central s'hi posava una biga de roure, pel centre passava el cargol de fusta o ferro vertical que, accionat amb una barra de ferro o fusta des de fóra, es cargolava i feia baixar la premsa. La premsa es trobava dins un recipient de fusta que quedava encaixat a la part inferior. El document més antic fa referència a una definició feta per Jaume de Paric de la sagrera de Sant Martí de Muredine el 1326 al sagristà de Sant Llorenç del Munt, per la compra d'una terra a Les Comes (spèculo de Sant LLorenç, AM). Tot i que aquest document ja confirma que a la sagrera de Mura hi havia la casa dels Peric, probablement la casa de la balma fou anterior si fem tenim en compte la seva estructura. El 1597 (AHT) la vídua d'Antoni Perich va vendre unes cases a la Sagrera de Sant Martí a Pere del Bes. Altre document de 1617 (AHT) fa esment de vendes de terres que feia Joan Perich hereu del mas Perich del terme de Mura a Joan Vila, sabater de la mateixa vila i parròquia. La terra estava en alou de Jaume Cordellès senyor del castell de Mura. Tot i que la casa és d'origen medieval, probablement alguns elements s'han anat afegint en diferents èpoques, com és el cas de la premsa i molt probablement les tines, que son de l'època de l'auge de la vinya.</p> | 41.7032300,1.9736800 | 414608 | 4617336 | 1775 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80797-foto-08139-75-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Probablement com d'altres premses de la zona serviria tant per vi com per oli. | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80798 | Font i cisterna del Perich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-cisterna-del-perich | <p>Al costat de la casa de la balma del Perich i formant part del conjunt habitable, hi ha una font natural amb degoteig constant i amb una cisterna per recollir l'aigua. La cisterna està feta excavada en la mateixa roca de la cavitat, de manera que l'aigua de la font en sortir ja s'acumula en aquesta. És una cisterna tancada amb una paret de pedra que disposa d'una finestra amb llinda, brancals i ampit de pedra amb motllura per encaixar una possible porta. L'ampit presenta dues postades a banda i banda similars als festejadors de les finestres. Davant la porta hi ha una antiga construcció que tancava un petit recinte i que actualment resta a l'aire lliure, ja que ha perdut la teulada.</p> | 08139-76 | A la casa de la balma del Peric | <p>El document més antic fa referència a una definició feta per Jaume de Paric de la sagrera de Sant Martí de Muredine el 1326 al sagristà de Sant Llorenç del Munt, per la compra d'una terra a Les Comes (spèculo de Sant Llorenç, AM). Tot i que aquest document ja confirma que a la sagrera de Mura hi havia la casa dels Peric, probablement la casa de la balma fou anterior si fem tenim en compte la seva estructura. El 1597 (AHT) la vídua d'Antoni Perich va vendre unes cases a la Sagrera de Sant Martí a Pere del Bes. Altre document de 1617 (AHT) fa esment de vendes de terres que feia Joan Perich hereu del mas Perich del terme de Mura a Joan Vila, sabater de la mateixa vila i parròquia. La terra estava en alou de Jaume Cordellès senyor del castell de Mura. Tot i que la casa és d'origen medieval, probablement alguns elements s'han anat afegint en diferents èpoques. Probablement la font ja existia i més tard es va fer l'estructura externa.</p> | 41.7032600,1.9736800 | 414608 | 4617339 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 80799 | Balma de la Pola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-pola | <p>FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | No es conserven estructures d'habitatge. | <p>La balma de La Pola és una cavitat d'una longitud considerable i bastant fonda que forma una cornisa important que protegeix l'interior, que està orientat a migdia. Té poques restes visibles, tot i que a la part superior del sostre de la balma queda alguna resta de probables murs de tancament i un fragment de mur. A l'interior hi ha la font de la Pola. Actualment s'utilitza esporàdicament com a zona de pic-nic de colles d'excursionistes que han disposat taules de ciment i pedra en un racó. Segons la documentació, sembla probable que en aquest indret hi hagués hagut una balma obrada important, ja que s'esmenta el mas de la Pola.</p> | 08139-77 | Turó de la Pola | <p>El mas de La Pola apareix documentat per primera vegada l'any 1336 en un pergamí del fons documental de la casa La Mata. El 1400 Ramon Sescomes prenia possessió del castell i terme de Mura després de compra-ho a Martí l'Humà; aquest concedia en emfiteusi els masos de la Pola i la Rouriga (aquest darrer es trobava a la fondalada de la Porquerissa). Més tard, el 1423 els dos masos eren establerts per Joan de Peguera, gendre del ja mort Ramon Sescomes i administrador del castell i terme de Mura. El 1568 Joan Vall ven el mas de la Pola al senyor del castell de Mura, Bernat Peguera que el tornà a vendre el 1570. En els cens de població de 1592 ja no consta el mas de la Pola, probablement perquè ja estaria deshabitat. Encara surt esmentat el 1601 quan Francesc Vall ven el dret de cultiu del mas, junt als dels masos Rouriga i Ginebreda (APM, consueta), cosa que ens fa pensar que en aquesta època ja no actuaria com a habitatge. No sabem si el mas de la Pola seria la mateixa balma, o si la balma seria utilitzada com a corral o dependència del mas. Probablement el mas es trobaria a prop de la font, de manera que la bauma de La Pola tenia una utilitat segura (Ballbé, 1997). Podia haver tingut una relació amb la torre de La Pola que seria un punt clau de control en una zona en que hi havia diferents masos habitats en l'època (la Pola, casa de l'Espluga, Rauriga, la Porquerissa) i un possible castell (Sapera). Tot i que són probabilitats no constatades arqueològicament, ell lloc va ser documentat i donat a conèixer per Antoni Ferrando (1983). La zona de Sant Llorenç del Munt és geològicament, de conglomerats calcaris, fet que ha propiciat una gran formació de cavitats càrstiques que es van formar a l'Eocè inferior. Moltes d'aquestes cavitats han estat utilitzades com aixopluc al llarg dels temps, essent una de les primeres tipologies d'habitatges de la zona molt freqüent al terme de Mura. Moltes d'aquestes balmes conserven elements arquitectònics afegits consistents en murs que tanquen l'obertura de la balma per ocupar l'interior. Algunes han acabant desenvolupant un habitatge complex com el Puig de la Balma o el Peric, mentre que d'altres tan sols tenien unes poques parets per fer funcions d'aixopluc de persones i animals. Sembla que aquest fenomen s'iniciaria en època medieval, tot i que seria necessària una recerca a fons per determinar els usos de cada una d'elles. Com a dada històrica cal recordar que el 1850 les coves i abrics naturals van ser tapiats per ordre del Capità General per posar fi als malfactors que trobaven refugi (Ferrando, 1993).</p> | 41.6542400,1.9650400 | 413824 | 4611905 | 08139 | Mura | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80799-foto-08139-77-1.jpg | Legal | Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2021-12-27 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.En les primeres dècades del segle XX alguns excursionistes i caçadors també van començar a fer aturada a la balma en els seus trajectes per la Serra de l'Obac. Un grup de caçadors, que pertanyien a la secció d'excursionisme de la Joventut Terrassenca, van decidir a finals dels anys 20 fer diverses obres de condicionament per tal que la font tingués aigua tot l’any i fer una zona d’esbarjo. Els impulsors van ser Valentí Rossinyol, conegut com el Tinet, en Pere Pallejà i en Hans Weichsel (mariner alemany que poc abans havia participat en la primera escalada oficial a la Castellassa de Can Torres). Es va demanar la col·laboració d’un paleta, en Puig, que va passar a ser conegut com 'el paleta de la Pola'; els materials es van pujar en un ruc des de l’Alzina del Salari. Es va fer una cisterna interna i una pica externa a la font, una taula de pedra circular i més endavant dues més petites, així com un armari rebost encastat on guardaven diversos estris, ja que els impulsors hi anaven sovint.Fins a la Guerra Civil a la zona hi havia molts carboners que feien estades a les barraques que construïen escampades pels boscs de la zona, a vegades amb la família (com el cas d’uns valencians que es van fer amics del Valentí Rossinyol, el Tinet, un dels que va impulsar l’arranjament dels elements que s’hi van fer a la balma). Hi havia places carboneres per tot arreu i trien fum quasi contínuament, amb una producció molt activa.L’obertura de la pista des de l’Alzina del Salari fins al coll de les Tres Creus va facilitar l’accés de persones, popularitzant-se el lloc, fins que amb la creació del Parc Natural es va prohibir l’accés rodat. | 94 | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 80800 | Estructures a Coll d'Eres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructures-a-coll-deres | <p>FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | Es onserven molt fagmentades | <p>A Coll d'Eres, a l'esplanada, hi ha restes de murs d'un probable jaciment al que conduïa el camí de la Calçada. Sembla que hi ha diferents murs que envolten el coll en forma trapezoïdal. El poblament podria tenir relació directa amb les sepultures de Coll d'Eres, degut a la proximitat. El lloc és una esplanada sobre un turó. Fa poc temps es va arranjar la zona, ja que és molt freqüentada per excursionistes, tot i que l'entorn, és a dir, els vessants del turó, es troben molt emboscats. És en aquesta zona on hi ha algunes restes de murs i pedres molt desfigurats. Sense una investigació arqueològica no es podrà saber si realment hi havia un lloc d'assentament d'alguna època històrica.</p> | 08139-78 | A l'esplanada de coll d'Eres | <p>La zona de coll d'Eres està relacionada amb els sepulcres de llosa medievals, així com amb la presència d'un camí carener i altra que baixa a coll d'Estenalles (la Calçada) també de probable orígen medieval. Alguns estudiosos de la zona han volgut veure un lloc de poblament ibèric, romà o medieval, tot i que no ha estat contrastat arqueològicament. De totes formes cal deixar constància de la possible evidència arqueològica tenint en compte l'existència d'estructures i la ubicació.</p> | 41.6706200,2.0075700 | 417386 | 4613682 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80800-foto-08139-78-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. L'esplanada es troba en uns cruïlla de camins i al límit dels termes municipals de Mura i Sant Llorenç Savall. | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80801 | Fons del Museu de Terrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-de-terrassa | <p>COLL, X. (1988). Mura a 'Història del Bages', vol. II. Ed. Parcir, Manresa. Pp. 115-116. DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | <p>El fons conservat al Museu de Terrassa procedent de Mura consisteix en un collaret de petxines (15 peces) que formava part de l'aixovar de les cistes megalítiques de Serrallonga, excavades els anys 1920-30 per un equip dirigit per Joan Solà, del Centre Excursionista de Terrassa. Les cistes estan datades a l'edat del bronze. També conserva material trobat en superfície a la cova del Centenari, consistent en un fragment ceràmic trobat per Jordi Guillemot i Marcet. És un fragment, d'uns 15cm, que pertany a un terç del perfil d'una urna del Bronze Final-Ferro inicial que conserva la vora, el coll amb un cordó d'inflexió vora-coll, i part del cos. El museu també conserva dos dibuixos fets a carbonet a inicis del segle XX per Anna Mata de la Barata i Samaranch, néta dels dos personatges retratats. Es tracta dels retrats del matrimoni format per Fancesc d'Assís Mata de la Barata i Guitart, i Anna M. Masqué i Ribas, hereus del mas de la Barata. Van ser donats per Hermínia Domingo l'any 2006. (Nº d'inventari: MdT 25.103 i MdT 25.104).</p> | 08139-79 | Museu de Terrassa | <p>El fons que es conserva al Museu de Terrassa prové del fons del Centre Excursionista de Terrassa, fruit de les intervencions arqueològiques realitzades per aquesta entitat. Van ingressar al museu l'any 1959, quan es creà el Museu d'Art de Terrassa que aplegà les col·leccions de la Biblioteca-Museu Soler i Palet. Actualment la secció d'arqueologia es troba al Castell Cartoixa de Vallapardís.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80801-foto-08139-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80801-foto-08139-79-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 79 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80802 | Fons del Museu de Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-de-sabadell | <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | IaC-IdC | <p>Al fons del Museu es conserven fragments de ceràmica romana procedents de la balma de la Porquerissa. La notícia de la troballa la va fer Antoni Ferrando (1983).</p> | 08139-80 | Museu de Sabadell | <p>El Museu de Sabadell es va obrir l'any 1930 amb una col·lecció de material aqrueològic de Sabadell i tenia dues seccions, la d'Història i la de Belles Arts. Després de la Guerra Civil el museu obre noves seccions, entre elles la de Paleontologia. L'any 969 aquesta col·lecció es separa del Museu formant una nova institució i aquest passa a ser el Museu d'Història de Sabadell. Part de les col·leccions arqueològiques s'han nodrit d'antic material procedent de les troballes de grups excursionistes de la zona, com és el cas del material ceràmic de la Balma de la Porquerissa de Mura.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80803 | Fons del Museu d'Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-darqueologia-de-catalunya-0 | <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. LONGUERAS, M. ; VIÑAS, R. (1964-65) Notas de arqueología de Cataluña y Baleares. Mura. A Ampurias XXVI-XXVII. Barcelona. P. 269-272. SOUICH, F. Du (1974). Los restos humanos prehistóricos de la cueva del Turó del Mal Pas. Ampurias, nº 36. SOUICH, F. Du (1970). Algunos dientes humanos del Bronce Inicial de Cataluña. Pyrenae, nº 6.</p> | -1800 | <p>Es conserva el material arqueològic procedent de la Cova Turó del Mal Pas, enterrament d'inhumació col·lectiu. El material que formava l'aixovar consisteix en restes antropològiques corresponents almenys a 19 individus, mostrant una població de tipus mediterrani gràcil, amb alguns trets robusts i pervivències racials del paleolític superior; un vas de ceràmica fet a ma; instruments de sílex i os. Instruments de sílex: una punta de sageta de sílex amb aletes i peduncle, un rascador de sílex, un fragment de sílex en forma de fulla de secció trapezoïdal amb retocs, una fulla llarga de sílex trapezoïdal, i una fulla de sílex de color melat. Instruments d'os: un punxó, tres fragments de punxons i una part d'un ullal de senglar. Ceràmica: un gran vas fet a mà de forma cònica a la part superior i semiesfèrica a la meitat inferior, amb diversos mugrons a la línia de la carena amb dos foradets verticals cadascun d'ells. Restes paleontològiques: capra Ibex, equus Caballus (en total vint restes). Restes antropològiques: 615 fragments d'ossos humans entre els que destaquen 19 mandíbules i dos cranis.</p> | 08139-81 | Museu Aqueològic de Catalunya | <p>Es van fer diferents actuacions a la cova Turó del Mal Pas: l'any 1963 es va fer la troballa en superfície i la primera exploració per part del Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barceloní, dirigits per Òscar Andrés i Josep Maria Torras. L'any 1965 un equip de l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona dirigit per M. Llongueras i R. Viñas es va interessar per la troballa i va fer una excavació que no tingué continuïtat malgrat l'interès de la cova. El material arqueològic procedent de les investigacions portades a terme per 'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona es conserva al Museu d'Arqueologia de Catalunya des de que després de la Guerra Civil la Diputació de Barcelona assumís la gestió. L'any 1996 es transefereix el Museu a la Generalitat de Catalunya.</p> | 41.7007500,1.9769800 | 414880 | 4617057 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80804 | Fons del Museu Comarcal de Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-comarcal-de-manresa | <p>Es conserven un conjunt de 294 fragments dels quals 289 són de ceràmica feta a mà, i els altres corresponen a restes humanes i fragments de pedra, amb el número d'inventari MCM-17 com a jaciment. D'entre aquests fragments, hi ha 4 d'exposats a la sala del museu (MCM 259, 260, 261 i 262) de ceràmica feta a mà del període del bronze mig-final. L'altre objecte procedent de les coves de Mura exposat al museu és el motlle per a foneria número d'inventari MCM-263, que és una pedra de 8x6,3 cm. amb encaixos per a fondre 2 punxons o agulles.</p> | 08139-82 | Manresa | <p>El Museu de Manresa conserva un material en dipòsit procedent de Mura. La forma d'ingrés al museu és dubtosa, del que formen part des de l'any 1936. Probablement van ingressar amb un conjunt de materials arqueològics procedents del Centre Excursionista Montserrat, entitat que es va dedicar a recollir material en les excursions que realitzava a principis del segle XX. L'any 1936 es van unificar les col·leccions dels dos centres excursionistes de Manresa entrant a formar part aquest material dels fons del Museu Comarcal de Manresa. És probable que part del material fou recollit a la Cova de Mura, tot i que pot haver barrejat material d'altres cavitats de la zona.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Informació facilitada pels tècnics del Museu. | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80805 | Estructura a la balma Guillotera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructura-a-la-balma-guillotera | Mig ensorrada | <p>Aquesta balma es troba just a sota de la casa de La Vila, al costat del torrent dels Codolosos. És una balma que forma una cornisa bastant accentuada i de forma semicircular. A l'interior hi ha les restes d'una estructura. Es tracta d'un recipient excavat al terra de la balma, de forma quadrangular, amb les parets amb arrebossat de fang. Al costat hi ha pedres disposades formant una muntanya. Té una profunditat màxima d'un metre i la base interior formant pendent.</p> | 08139-83 | Zona del Puig de la Balma | <p>Es desconeix la utilitat d'aquest forat. Es podria tractar de la cavitat deixada en fer extracció de fangs per utilitzar en l'obra de la casa propera, tot i que són especulacions no probades documentalment ni arqueològicament. També podria tractar-se d'un lloc de recollida d'aigües de la que cau per la cornisa de la balma. Cal assenyalar que aquesta balma no presenta parets de tancament com altres de la zona, i que es troba a prop del Puig de la Balma, una de les balmes obrades més antigues de la zona i de la Vila, una de les cases més antigues de Mura.</p> | 41.6954900,1.9658600 | 413947 | 4616484 | 08139 | Mura | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80805-foto-08139-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80805-foto-08139-83-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 80806 | Balma de Puig Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-puig-andreu | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | Les estructures estan fragmentades | <p>Balma de proporcions mitjanes. Conserva els murs de pedra de tancament de la part exterior de la balma; és una paret de pedra desbastada posada ordenadament i que tanca en angle pels dos costats, de manera que la paret de la balma fa les funcions de la paret de darrera de la construcció. Té dues finestres en forma d'espitlleres amb els muntants també de pedra, i conserva també els muntants de dues portes, una al mur nord i l'altra a l'est. Tot i que la major part de la construcció és de pedra seca, hi ha parts de les parets amb restes de morter de calç, tot i que de qualitat molt baixa, que ha fet que en algunes zones s'hagi malmès. Les pedres de la base dels murs són més grosses que en les parts altes. La coberta estaria feta amb branques, cosa que es pot deduir per la inclinació de la paret de llevant, destinada a adaptar una coberta. No hi ha vestigis de possibles bigues. No hi ha fonts o punts d'aigua al seu entorn, cosa que dificultaria la utilització com habitatge.</p> | 08139-84 | Zona Puig de la Balma | <p>Es desconeix la cronologia de la construcció tot i que sembla probable que es tractés d'un hàbitat alt-medieval en el que s'observen dos compartiments, probablement un per les persones i altre pel bestiar. Sense un estudi arqueològic del lloc és difícil assegurar la cronologia, igual que passa a la resta de balmes de la zona. La zona de Sant Llorenç del Munt és geològicament, de conglomerats calcaris, fet que ha propiciat una gran formació de cavitats càrstiques que es van formar a l'Eocè inferior. Moltes d'aquestes cavitats han estat utilitzades com aixopluc al llarg dels temps, essent una de les primeres tipologies d'habitatges de la zona molt freqüent al terme de Mura. Moltes d'aquestes balmes conserven elements arquitectònics afegits consistents en murs que tanquen l'obertura de la balma per ocupar l'interior. Algunes han acabant desenvolupant un habitatge complex com el Puig de la Balma o el Peric, mentre que d'altres tan sols tenien unes poques parets per fer funcions d'aixopluc de persones i animals. Sembla que aquest fenomen s'iniciaria en època medieval, tot i que seria necessària una recerca a fons per determinar els usos de cada una d'elles. Com a dada històrica cal recordar que el 1850 les coves i abrics naturals van ser tapiats per ordre del Capità General per posar fi als malfactors que trobaven refugi (Ferrando, 1993).</p> | 41.6796300,1.9630700 | 413694 | 4614726 | 08139 | Mura | Difícil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Es troba al costat del turó de la Creueta o el Puig Andreu, en terres del Puig de la Balma, a la cara nord, situada al peu de l'agulla rocosa que corona el turó. Per arribar cal agafar el camí cap al Puig de la Balma direcció al Coll de la Creueta. | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 80807 | El Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler-10 | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997. HOMS, M. Mercé (2005). El sindicat remença de l'any 1448. Col·lecció Documents de l'Arxiu Municipal. Ajuntament de Girona.</p> | XV-XVI | <p>Masia de planta baixa i pis, i en alguna zona semisoterrani, ja que aprofita el desnivell del terreny. Hi ha un cos principal, orientat a llevant, amb façana asimètrica i coberta a dues aigües de teula àrab recolzada sobre un ràfec d'una filada de teula. Adossat hi ha un segon cos més gran de coberta de dues aigües iguals; a la façana de migdia hi ha una gran terrassa amb barana de peces de formigó. La casa té un tercer cos afegit, molt petit, amb coberta a dues aigües. El jardí el té en la part posterior, és a dir, a ponent, i per la banda de baix, a migdia, hi ha una gran bassa rodona. En el cos més antic hi ha un portal d'arc de mig punt de dovelles de pedra sorrenca sense inscripcions. Té dues finestres a la planta pis amb brancals, llinda i ampit de la mateixa pedra que la del portal, protegides per reixes, i entre les dues finestres hi ha un portal amb una escala de volta que hi mena exteriorment des de la planta baixa. Els murs són de pedra amb junta enrasada. L'estat general de la casa és bo, ja que s'ha habilitat com a segona residència i s'han fet modificacions importants.</p> | 08139-85 | Serra de les Garses | <p>És una casa de probable origen baix medieval tot i que s'han fet moltes restauracions que amaguen els elements antics. La consueta de Mura de 1592 (APM) ens indica que hi vivien 11 persones amb el cognom Soller. També s'esmenta a documentació del segle XV i XVI (Ballbé, 1997).</p> | 41.7027300,2.0125300 | 417840 | 4617243 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80807-foto-08139-85-1.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Per arribar cal agafar un camí carener a l'esquerre en el P.Q. 24.900 de la carretera B-124 de Castellar del Vallès a Monistrol de Calders, just en el collet de la casilla o caseta. A uns 500 m. hi ha una tanca i la casa està a 10 minuts a peu. | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80808 | Les Elíes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-elies-0 | <p>Auladell, J. (1950). La història i la llegenda de l'Abat Biure. Guia, año II, nº 24. Sant Cugat del Vallès. BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997.</p> | XIX | <p>Construcció de planta baixa i pis, amb una planta soterrani que aprofita el desnivell del terreny. El cos principal de la casa és de planta rectangular i coberta a doble vessant nova amb carener paral·lel a façana principal, de teula àrab recolzada sobre un ràfec d'una filada de teula. La façana principal, orientada a migdia, té estructura simètrica. El portal té brancals i llinda de pedra sorrenca vermellosa, amb la inscripció de 1828 FRANCISCO RUC i s'ha afegit una teuladeta per protegir-la. Les finestres tenen brancals, ampit i llinda de pedra sorrenca. Hi ha pedres originals, tant en les finestres de la planta pis com en el portal. El mur és de pedra vista amb junta enrasada. Per la banda nord, té un cos adossat de planta baixa, i per la banda de ponent hi ha una ampliació recent amb coberta plana i un gran finestral amb llinda de fusta. Pocs metres més avall, hi ha unes quadres de cavalls i un xalet, tot recent, sense interès arquitectònic.</p> | 08139-86 | Serra de les Garses | <p>La tradició oral explica que les terres de Les Elíes, les del Borrel i les del Carner (les dues últimes pertanyents al terme de Sant Llorenç Savall), foren parcel·lades i repartides per la justícia, per haver participat els antics propietaris en l'assassinat de l'Abat del monestir de Sant Cugat del Vallès, Arnau Ramon de Biure, l'any1350, durant la Missa del Gall, en no estar d'acord en fer donacions al monestir (Auladell, 1950). La masia ha estat rehabilitada recentment, tot i conservant l'estructura externa antiga. L'única dada que coneixem és la data 1828 que apareix a la llinda de la porta principal, fet que en fa pensar que no quedaria res de la possible antiga masia medieval i que aquesta construcció és de principis del segle XIX.</p> | 41.7139800,2.0157500 | 418122 | 4618489 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80808-foto-08139-86-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Camí que baixa a l'esquerre en el P.Q. 25.700 de la carretera B-124 de Castellar del Vallès a Monistrol de Calders. Està a uns 350 m. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80809 | Coll d'Estenalles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-destenalles | XIX-XX | <p>Casa d'estructura rectangular amb planta baixa, pis i golfes sota teulada. La teulada és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a ponent, al peu de la carretera, tot i que actualment la porta principal es troba a tramuntana. Conserva les característiques de les construccions de tipus industrial de principis del segle XX, amb les parets de pedra, muntants i ampits de portes i finestres de pedra, amb la llinda en forma d'arc rebaixat i sobresortint respecte a la paret fetes de maó, cantoneres de tota la construcció de maó i amb una decoració consistent en una línia de maó sobresortint que marca la base de cada pis per l'exterior. En la rehabilitació per l´ús actual es va afegir un cos a la cara de migdia per albergar serveis, així com una zona de barbacoes i jardí, a més dels aparcaments que es troben a l'altra banda de la carretera. Davant la casa surt el camí que porta a la casa de La Mata, seu de les oficines del Parc Natural.</p> | 08139-87 | Coll d'Estenalles | <p>Aquesta caseta es va construir a finals del segle XIX per guardar les eines i donar aixpluc als peons caminers que treballaven en la construcció de la carretera de Terrassa a Navarcles, l'actual BV 1221. Durant molts anys va restar abandonada fins que l'any 1989 el Servei de Parcs de la Diputació de Barcelona la va restaurar i va instal·lar el servei d'informació del Parc així com una exposició permanent sobre el Parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Actualment disposa d'una recepció-informació, d'una sala d'audiovisuals-reunions, i d'una sala amb una exposició permanent.</p> | 41.6699100,1.9946800 | 416312 | 4613616 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80809-foto-08139-87-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80810 | Coma d'en Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coma-den-vila | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997.</p> | Ensorrada la meitat de l'estructura | <p>La Coma d'en Vila és un edifici format per un antic mas i uns corrals. El conjunt té planta rectangular orientat E-O i es troba en un desnivell del terreny, amb les diferents edificacions una al costat de l'altra de forma linial. El cos principal que seria el mas, és de petites dimensions, de planta baixa i pis, amb coberta d'un aiguavés de teula àrab i parets de pedra unida amb morter de calç. Té una porta d'accés a la façana de ponent, de llinda de pedra, i una única finestra al pis. Per la banda de llevant, té un corral o estable, amb un mur de pedra i morter de calç que el tanca perimetralment i tres pilars circulars de pedra a l'eix central que suportaven una coberta de la que tan sols resta una part, la que toca a la casa. Aquest corral principal té una porta d'accés des del costat de migdia, allindada. També té adossat un altre cos a continuació, del que només queden els murs. Al camí d'accés a la casa, que es troba a un nivell superior a la banda de tramuntana, hi ha l'era enrajolada i una bassa excavada en la roca. Darrerament es van consolidar els murs, però la part de la coberta del corral no és gaire segura.</p> | 08139-88 | Zona La Mata | <p>No disposem de documentació que doni testimoni de l'antiguitat d'aquesta casa. Probablement pertanyeria al mas de La Mata i és probable que tingués un origen antic però les restes no ho evidencien. El seu ús podria ser ja en el seu origen com un corral amb una petita casa pel pastor al costat.</p> | 41.6666700,1.9726600 | 414475 | 4613278 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80810-foto-08139-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80810-foto-08139-88-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Camí que surt a l'esquerra en el P.Q.14.800 de la carretera BV-1221 de Terrassa a Talamanca. Es passa per la masia de la Mata pel camí forestal de Matarodona. Està a la cruïlla dels antics camins de Matadepera a Mura i el camí que passant pel Coll d'Eres va fins a Sant Llorenç Savall. Es troba en la part alta de la carena. | 85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80811 | Bassa de Coma d'en Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-coma-den-vila | <p>GIMÉNEZ, S.; GUARNER, N. , GIMÉNEZ, M. (1997). Larves de Salamandra salamandra (L) a la bassa natural de Coma d'en Vila. IV trobada d'estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, 20 de novembre de 1993. Diputació de Barcelona, Servei de Parcs.</p> | <p>Aquesta bassa està catalogada pel Parc Natural com a punt d'alt interès ecològic, en la que hi ha un cartell que recorda que no es poden abandonar animals en ella (peixos, tortugues o crancs). Es tracta d'una bassa natural formada per l'embassament d'aigua de pluja, ja que no disposa de cap font que li proporcioni aigua de manera continuada. La bassa és una cavitat excavada en un paviment de roca natural de conglomerat d'uns 2'5m de llargària i poca profunditat. Pel fet de tenir aigua de forma quasi continuada, ha crescut vegetació a l'interior de la bassa, així com durant tot l'any és lloc de posta de larves de salamadra. La seva utilitat actual és que serveix d'abeurador d'animals en llibertat, d'aquí el seu interès ecològic. Es troba al costat de la casa-corral de Coma d'en Vila, davant l'era de la casa i al peu del camí que des de la casa porta a l'alzina Bonica i a Matarodona.</p> | 08139-89 | La Mata | 41.6667900,1.9726300 | 414473 | 4613291 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80811-foto-08139-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80811-foto-08139-89-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80812 | Porta de Santa Creu de Palou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-de-santa-creu-de-palou | XVI | <p>Porta d'arc de mig punt adovellada. Les dovelles són allargades i ben tallades disposades sobre muntants de pedra ben escairats. Actualment és la porta principal de can Bonet, mas de nova construcció situat al costat de la riera de Nespres, a l'entrada a Mura, davant de les Escoles Velles. La porta procedeix de l'església de Santa Creu de Palou; era la porta principal que es va extreure poc abans de l'any 1976, quan es va adquirir al Bisbat de Vic.</p> | 08139-90 | Nucli de Mura | <p>Aquesta masia va ser construida l'any 1976, s'han introduït molts elements clàssics que indueixen a error, entre aquests l'antic portal de Santa Creu de Palou. L'església de Santa Creu de Palou apareix citada el 1225 com a parròquia de Santa Creu. Aquesta porta correspon a un portal modern obert en època moderna i probablement datat al segle XVI, època en que l'edifici fou reestructurat fent una ampliació de la nau i obrint dues capelles prop de l'absis, també es refeu el frontispici on es va fer un campanar d'espadanya amb dues obertures i s'emparedà el primitiu portal per tal d'obrir un altre al capdavall de la nau.</p> | 41.7013000,1.9739100 | 414625 | 4617121 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80812-foto-08139-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80812-foto-08139-90-2.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 96|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80813 | Masos de la Forèstega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masos-de-la-forestega | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997.</p> | Ruines | <p>Conjunt format per les restes de diferents masos que es troben a prop del torrent del roure del Parrac, a la carena del Muronell i a la carena dels Casalots. Els masos es trobaven en una zona àmplia a sota de la zona coneguda com la Sesta Ferèstega. Resten alguns murs baixos que actualment semblen feixes que estan essent absorbides pel bosc, cosa que fa que cada vegada sigui més difícil trobar les restes visibles.</p> | 08139-91 | Zona del Collet de la Sabatera | <p>Segons les dades documentals a la carena dels Casalots queden les restes dels masos Muronell, Moragues i Satria, que el 1540 eren propietat de Joan Mata de la Mata. Els masos Esmenella o Smanella i Forest o Forèstega es trobaven a la zona propera a la Sesta Ferèstega. En un document de 1540 s'esmenten els masos de Furest, Moragues, Moronell, Llacuna, Satria i Smanella. (spèculo de Sant LLorenç, AM). El mas Forest : l'any 1303, Ponç de Soler i Alemanda, sa muller (del castell de Pera), estableixen una terra a favor de Romeu de Forest i Pere de Mata, del castell de Mura. El 1540 Rafael Joan de Peguera signa carta de precari dels masos Furest, Moragues, Moronell, la Llacuna, Satria i Esmanella. En aquest moment molt probablement el mas es trobés en mal estat. El mas Moragues: Conegut com Mas Moragues o el Casalot de les Moragues. Es trobava a la carena coneguda com la Carena dels Casalots, degut a que hi havia hagut una casa de grans dimensions. Les ruïnes es troben entre la Bassota i el Roure del Parrac. Aquest casalot fou unit a la propietat de La Mata el segle XVI. Mas Muronell: Es trobava prop de la cova del Muronell, al punt més alt de la carena. Resten alguns murs de pedra. baixos. Documentat el 1540 quan Rafael Joan de Peguera signa carta de precari dels masos Furest, Moragues, Moronell, la Llacuna, Satria i Esmanella. Va ser adquirit per la casa de La Mata. Aquests masos probablement serien abandonats a finals del segle XVI, ja que no hi ha documentació posterior i l'estat de ruïna actual deixa constància de la seva temprana desaparició.</p> | 41.6771300,1.9885700 | 415813 | 4614423 | 08139 | Mura | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80813-foto-08139-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80813-foto-08139-91-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80814 | Hostal de l'Arengada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-de-larengada-0 | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997.</p> | XIX | Ruines | <p>Les restes de l'antic Hostal de l'Arengada es troben al peu de la carretera de Matadepera a Talamanca BV-1221, a prop del PQ 21 i al costat esquerre en direcció a Talamanca, poc abans del trencall que porta a Mura. Per tant, queda entre mig de la carretera principal i la que porta a Mura. Es troba en un lloc en què el terreny fa desnivell, ja que la major part de l'edifici es trobava a l'esplanada que actualment ocupa la carretera. Resten part d'uns murs que formen angle recte, de pedra desbastada i amb una alçada aproximada de 1,5m. Destaca la presència d'una cisterna que es troba sota el nivell del terreny. És una cisterna de planta circular, coberta amb volta de canó de pedra i d'aproximadament dos metres de profunditat. Té una obertura quadrangular a la part superior, d'uns 80x80cm, que probablement era per on s'extreia l'aigua per ús de l'hostal. Aquesta aigua seria recollida de les canaleres de la teulada, probablement. Actualment, el forat està sense tapar i es pot veure bé part de l'interior de la cisterna.</p> | 08139-92 | Zona Les Escomes | <p>El 1805 Margarida Escursell ven un tros de terra en emfiteusi a la seva filla Rosa Puig i Escursell, que edificà l'Hostal de l'Arengada. Sembla que va actuar com a hostal en el que paraven els traginers que feien el camí cap a Manresa i el Berguedà, des de Barcelona. No va durar 100 anys d'existència, ja que quan es va construir la carretera de Terrassa a Navarcles ja no existia i aquesta es va construir aprofitant l'esplanada que ocupava part de l'Hostal. La història dels hostals està lligada al pas de camins importants, com aquest de Barcelona a Berga que passava abans per l'Hostal de la Barata; o el de Barcelona a Manresa que passava pels Hostalets del Daví i Sant Jaume de Vallhonesta. En aquest hostal feien parada els traginers que del Bages i del Berguedà portaven fruita i verdura a Barcelona.</p> | 41.7051500,1.9914700 | 416091 | 4617532 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80814-foto-08139-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80814-foto-08139-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80815 | Monument funerari als caiguts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-funerari-als-caiguts | <p>BALLBÈ, M. (1981). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Volum 2.</p> | XX | Fa uns anys, aquest monument es va traslladar des de la carretera de Matadepera a Talamanca (emplaçament original) fins al cementiri de la població (emplaçament actual). L'any 2006 (moment en el qual es va fer el Mapa de Patrimoni Cultural) s'observava que havia estat vandalitzat i presentava lloses que se separaven de la base i pintades amb esprai vermell. Actualment ha estat remodelat i presenta un bon estat de conservació. | <p>Originalment aquest monument es trobava emplaçat a la Carretera de Matadepera a Talamanca, dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Fa uns anys va ser traslladat al cementiri de la població i va ser objecte també d'una remodelació que en va alterar l'aspecte.</p> <p>El monument original (podeu veure les fotografies de l'any 2006 a la fitxa) estava format per una estructura arquitectònica amb volum paral·lelepipèdic. En una plataforma rectangular de 10,15 x 7,03 m. voltada per un mur de contenció, s'alçava un volum prismàtic de 3,52x1,66x2,00 m. revestit de planxes de 4,5 cm. de gruix de pedra de Sant Vicenç buixardada, i aixecat de terra amb tres graons de formigó rosat. A la cara davantera del volum hi havia una creu grega de bronze sobre un fons de granit negre; al voltant s'hi observaven diferents inscripcions, a la part superior la data: 24-JULIO-1936; a l'esquerra, els noms: 'Francisco de P. Badia Tobella, Juaquin Barata Rocafort, José Mª Duran Torres i Agustin Prat Marcet', i a la dreta: ' Francisco Salvans Armengol, Juan Salvans Piera, Cayetano Vallès Pujals i Manuel Vallhonrat Comerma'; sota la creu: 'DIOS ES AMOR' i 'TARRASA MCMXL'. Als laterals, dos relleus signats i emmarcats en pedra: el de la dreta amb un angle portant una creu i una persona als peus implorant; el de l'esquerra, amb un home mort al terra i un àngel portant una corona de llorer. A la part del darrera, un quadre amb motllures i dues inscripcions. A la part superior en llatí: 'VISI SUNT OCULI INSIPIENTUM MORI ILLI AUTEM SUNT IN PACE'. A la part inferior, la traducció al castellà: 'CUANDO LOS VIERON CAER PARECIÓ A LOS INSENSATOS QUE MORIAN EN VERDAD. ESTAN EN LA PAZ' 'Sabiduria II'.</p> <p>Fa uns anys, amb la intervenció realitzada per al trasllat de la carretera al cementiri, el monument es va convertit en un plafó encastat a un mur que costa de tres parts. Una part central, en la qual <span><span>s'ha mantingut la creu de bronze, la llista de les persones difuntes i la data, i dos plafons, disposats a banda i banda, on s'han col·locat els dos laterals amb motius religiosos. </span></span></p> | 08139-93 | Ctra. B-1223 de Mura a Talamanca | <p>El monument va ser construït l'any 1940 per l'escultor F. Juventeny, en commemoració als caiguts durant l'inici de la Guerra Civil a la zona. La majoria dels morts que consten inscrits al monument eren veïns de cases de la zona.</p> <p>Aquest tipus de monuments commemoratius foren molt habituals en moltes poblacions d'Espanya durant la dècada del 1940, un cop finalitzada la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), com a homenatge a les víctimes.</p> <p>Fa uns anys es va remodelar i traslladar al cementiri de la població.</p> | 41.7019720,1.9765130 | 414842 | 4617193 | 1940 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80815-img20250813111055700hdrv2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80815-img20250813111105208hdr.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80815-img20250813111110212hdr.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80815-foto-08139-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80815-foto-08139-93-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-09-01 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Antigament el monument es trobava a la Carretera de Matadepera a Talamanca (carretera BV-1221 P.Q. 11.500), dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 80816 | Làpida funerària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapida-funeraria | XX | Es troba en un lateral de la carretera i en ser petita quasi tapada per la vegetació. | <p>Làpida probablement funerària que es troba a un costat de la carretera. Està feta en un bloc de pedra de Sant Vicenç amb una inscripció quasi il·legible en llatí ubicada en un quadrat polit a la part central. La inscripció diu aproximadament: MARD L BE NASCO ARCE MI TORMENTA ET FLAMMS VINCERE SOLA FITIS + POTUIT. VII-IX-MCMXXXVI.</p> | 08139-94 | Carretera de Matadepera a Talamanca | <p>Monument fet com a recordatori probablement d'un fet de principis de la Guerra Civil.</p> | 41.6532900,1.9805900 | 415118 | 4611784 | 1936 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80817 | Gegantons de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegantons-de-mura | XXI | <p>Mura té dues figures populars de gegantons. Hi ha una figura masculina, en Joanot, i una femenina, la Tina, que tenen aspecte de nens, amb els braços llargs al costat del cos i vestits amb bata i camisa de màniga llarga a sota. Ella porta un cistell amb flors i ell té els braços doblegats. Les figures estan formades pel cap i l'estructura inferior de fusta per portar-los, d'aquesta manera es poden utilitzar com a gegants i com a nans, ja que tenen la boca oberta per tal que els portadors puguin mirar, si els porten com a nans.</p> | 08139-95 | Rectoria de Mura | <p>Les dues figures van ser realitzades en cartró pedra per la muratana Felisa Prat, així com els vestits de roba. Van ser batejats a Mura durant la Festa Major de l'any 2004.</p> | 41.6990100,1.9761400 | 414807 | 4616865 | 2003-04 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80817-foto-08139-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80817-foto-08139-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Felisa Prat | Informació oral de Felisa Prat. | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 80819 | Fons fotogràfic de l'Arxiu Gavín | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-larxiu-gavin-1 | <p>GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 16 El Bages. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.</p> | XX | <p>L'arxiu Gavin conserva un fons fotogràfic de les esglésies i capelles del terme de Mura, goigs i documentació vària publicada a diaris i revistes des de l'any 1984.</p> | 08139-97 | Valldoreix | <p>L'arxiu Gavin, propietat de Josep M. Gavin i format per aquest, està constituït per un important arxiu fotogràfic resultat de la recerca feta al llarg de més de 30 anys pels municipis de Catalunya i de la Franja per tal de documentar principalment les esglésies i capelles de cada municipi que formaven part de l'inventari d'esglésies va publicar en una important col·lecció que suposa una important font de consulta. També disposa d'un important recull de Goigs, així com un fons documentals consistent en recull de revistes i diaris sobre la temàtica de l'arxiu. Actualment l'arxiu està en procés de trasllat ja que ho porta al monestir de Sant Joan de les Avellanes (Balaguer).</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80820 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-mura | <p>RUEDA BUENO, A (2006). Memòria. Arxiu Municipal de Mura. Oficina de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona.</p> | XIX-XX | <p>L'Arxiu Municipal de Mura conserva fons documental de tipus municipal i judicial del municipi de Mura. El quadre de classificació distribueix la documentació en els apartats següents: administració general, hisenda, proveïments, beneficència i assistència social, sanitat, obres i urbanisme, seguretat pública, serveis militars, població, eleccions, ensenyament, cultura, serveis agropecuaris i medi ambient. Els documents més antics són l'Amillarament de 1861, i el llibre d'actes d'arqueig de 1881.</p> | 08139-98 | Nucli de Mura | <p>L'Arxiu es conservava a l'edifici de l'Ajuntament Vell (c/ Verge de Montserrat, 4) fins que l'any 2006 va ser traslladat a l'actual emplaçament de l'Ajuntament després de la intervenció efectuada consistent en el desenvolupament de la primera fase del programa de suport al patrimoni documental municipal fruit del conveni entre l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona. Amb la tasca portada a terme per l'arxivera Agnès Rueda Bueno de novembre de 2005 a març de 2006 per encàrrec de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, es va fer la classificació dels fons d'arxiu així com l'ordenació del fons en caixes i el trasllat al nou emplaçament. Resta pendent una segona fase de manteniment del Servei d'Arxiu. Actualment l'Arxiu es troba en una sala contigua a l'Ajuntament, disposat en 451 caixes de cartró en prestatgeries metàl·liques ocupant 55m lineals. D'aquesta manera, amb l'organització del fons municipal aquest s'ha normalitzat.</p> | 41.7007500,1.9769800 | 414880 | 4617057 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80821 | Fons documental de l'Arxiu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-episcopal-de-vic-8 | <p>www.abev.net</p> | XIV-XX | <p>El fons està format per la documentació procedent de la rectoria de Mura consistent en l'arxiu parroquial de 1393 a 1996 en total 148 unitats documentals (pergamí i paper; volums i lligalls). Hi ha documentació d'administració general del terme, de 1777 a 1861, aniversaris i celebracions de 1703 a 1893, Administració de l'Obra 1606-1924. Llibres parroquials: Baptismes 1599-1920, Confirmacions 1666-1867, Matrimonis 1578-1926, Defuncions 1585-1961. Manuals notarials, 1550-1734. Capítols matrimonials, 1556-1726. Testaments, 1571-1959. Diferents llevadors i censos entre els que destaca el 'Llevador de las rendas dels aniversaris y missas fundadas en la parroquial iglésia de Sant Martí de Mura', copiat dels llevadors antics, 1628-1646. Cens del bisbe Artalejo de 1782. Llibres de confraries: de Sant Martí, 1636-1758; dels Sants Màrtirs, 1682-1752; Bací del Santíssim Sagrament 1740-1874; del Roser, 1695-1753. Entre la documentació destaca la Consueta de Mura de Mn. Oller de 1592. Es tracta d'un extens cens amb anotació del compliment pasqual, l'edat, i si han rebut confirmació. Hi ha una segona còpia de la consueta que té a continuació addicions posteriors (1633, 1674), i inclou un 'Memorial de las obras y millores fetes en la rectoria de Mura per mi Gabriel Pont, rector de dita parròquia' (1632); la relació de les relíquies de la parròquia (1682), i anotacions relacionades amb les relíquies. Documentació de Santa Creu de Palou: llibre d'acords i obligacions entre el rector de Mura i els pagesos de Santa Creu de Palou, 1600-1700 (semblant a una consueta). Baptismes, 1885-1920. Inventaris de Santa Creu Palou, 1920, 1926. Llibre d'administració de Santa Creu de Palou, sufragània de Sant Martí de Mura, 1683-1727. A part hi ha la documentació de l'arxiu de la mensa episcopal (1614-1805), així com les Visites pastorals: 1331, 1575, 1576, 1592, 1604, 1605, 1627, 1666, 1686.</p> | 08139-99 | Vic | <p>Bona part del fons entrà a l'arxiu en una data imprecisa a finals del 1970 o principis dels 1980, recollida de la parròquia per Mn. Gros. Aquesta part fou classificada a principis dels 1980. La resta de documentació fou dipositada a l'ABEV l'11 de maig de 2004 a través de Dani Font, en haver-se de buidar la rectoria de Mura. En aquesta segona part hi havia la major part dels sagramentals. El tractament d'aquesta part ingressada posteriorment obligà a revisar també la part ja dipositada amb anterioritat i que no pogué ser tractada ni revisada en el Projecte de Reorganització i Informatització 1998-2003. Es va portar a terme una renumeració d'algunes de les unitats per a integrar-hi la documentació ingressada el maig de 2004.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80822 | Casa els Caus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-els-caus | XVIII-XIX | <p>Casa de poble situada darrera l'absis de l'església, que presenta una estructura basilical de masia. Es troba entre el carrer del Sol i la riera de Nespres. De planta baixa, dos pisos i golfes sota teulada, teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a ponent. La casa aprofita el desnivell del terreny i té dues cases adossades a la banda de tramuntana, que actualment formen part del conjunt; una d'elles és la rectoria. L'accés principal a la casa es realitza pel carrer del Sol, a través d'un edifici adossat al costat de la rectoria. La major part de les llindes exteriors són de fusta, fruit d'una rehabilitació recent. La façana que s'obre a migdia, a la riera, presenta una eixida central amb cinc arcs suportats en pilars que són de factura bastant moderna, probablement d'una reforma a inicis del segle XX. L'interior conserva alguns elements de la casa antiga, com és la configuració central de la sala i la cuina amb el foc a terra. Quasi tot l'edifici s'ha habilitat com a casa de colònies de la Fundació Pere Tarrés, des de l'any 1981; disposa de sales de reunions, dormitoris, sala d'actes i piscina.</p> | 08139-100 | Nucli urbà | <p>Aquesta forma part del conjunt de cases que es van construir al voltant de l'església de Sant Martí, formant una sagrera al meandre de la riera de Nespres o Nèspola, a la vall, probablement amb un inici d'ocupació al segle XI. Al segle XVI hi havia 21 cases a la sagrera que configuraven el nucli a l'entorn de l'església. Probablement aquesta casa es construís al segle XVII, com indica la data de la llinda, o poc abans, coincidint amb el moment de trasllat de la rectoria. El topònim de Els Caus prové de la balma que es troba propera a la zona dels horts del Rector, on hi havia l'antiga rectoria; probablement alguna persona amb relació amb l'habitatge de la balma es traslladés a la sagrera o bé aquesta casa ja faria les funcions de rectoria; tot i aquest trasllat, sembla que el topònim de Els Caus el prengué en època moderna o bastant recent. L'any 1977, fruit de les obres que es van fer a l'església, es va suprimir un pas que comunicava l'església i la rectoria que tapava l'absis romànic en part. L'any 1982, en la segona restauració s'enderroca la sagristia que també tapava l'absis, quedant un espai obert entre l'església i Els Caus. Per tant, la façana que veiem actualment darrera l'església no era la principal de la casa ja que quedava tapada.</p> | 41.6990600,1.9760100 | 414797 | 4616871 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80822-foto-08139-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80822-foto-08139-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80822-foto-08139-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80823 | Bassa del cànem del Puig de la Balma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-canem-del-puig-de-la-balma | Està mig enrunada | <p>Bassa en desús que s'utilitzava per deixar el cànem en maceració amb aigua. Després es treia de la bassa i es posava a assecar, seguidament es trencava la fibra amb ajuda d'una gramadora per després pentinar les fibres per treure les impureses. El cànem era la fibra més utilitzada, a més de la llana, per fer teixits, principalment els més fins com els llençols o roba interior.</p> | 08139-101 | Puig de la Balma | <p>Restes de l'antiga bassa del cànem de la casa. Es troba al costat del camí, aprofitant el desnivell natural del terreny i amb unes parets de pedra que formen una estructura rectangular d'uns cinc metres de llargària. La bassa s'omplia d'aigua procedent de la font del Puig. Actualment es troba en mal estat i plena de vegetació, restant sols algunes parets dempeus. A la consueta de Mura de 1592 (ABEV) es fa esment del delme de cànem que es pagava cada any a la parròquia.</p> | 41.6884000,1.9629800 | 413698 | 4615700 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80824 | Font del Foradot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-foradot | <p>És una font de sortidor situada al torrent del Reixac, dins una espluga i al costat d'una bassa de regadiu formada per l'acumulació de l'aigua de la font. Es troba en una zona de cultius, de feixes d'horts, al sud del nucli urbà i molt a prop d'aquest. La cavitat on es troba la font presenta formacions calcàries provocades per l'efecte continu de l'aigua, amb presència d'espècies vegetals pròpies dels llocs humits, principalment molses i falgueres.</p> | 08139-102 | Nucli urbà, zona dels horts | <p>Històricament aquesta font, igual que la resta de fonts properes al nucli, s'ha utilitzat com a abastiment d'aigua del poble i per regadiu dels horts que es troben a les feixes de la banda de migdia de la riera. L'aigua d'aquesta font es va canalitzar ja a l'edat mitjana i es portava a través d'un aqüeducte per salvar el desnivell de la riera de Nespres fins als horts de can Llobet. Els conglomerats de Sant Llorenç del Munt presenten esquerdes que afavoreixen la filtració d'aigua, i els estrats impermeables intermitjos, formats per lutites i gresos, forcen a l'aigua a sortir a l'exterior. Aquesta és la formació de moltes de les fonts del terme de Mura. Avui, constiuteix un reclam turístic inclòs a La Ruta del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i La Serra de l'Obac anomenada 'Més de mil fonts'.</p> | 41.6979800,1.9752600 | 414733 | 4616751 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80824-foto-08139-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80824-foto-08139-102-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,16 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.