Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54759 | Escut de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-navarcles | XX | Restaurat recentment per Josep Gràcia | Escut de navarcles pintat sobre fusta. Consta de diferents taulons de fusta de pi en forma d'escut amb una corona al capdamunt. Mesura 1 x 0,57 metres. L'escut consisteix en diferents registres que representen, d'esquerra a dreta i de dalt a baix, el monestir de Sant Benet de Bages, un brot de raïm, un teler, el cofre de les relíquies de Sant Valentí, el Pont Vell i Montserrat. Es tracta d'una peça d'estil senzill i de poca qualitat artística, però és un testimoni representatiu, ja que recull els principals elements simbòlics de la història i la tradició de Navarcles. | 08140-70 | Casa de Josep Gràcia: carrer Diputació, 6 | Tal com indica la inscripció darrera la fusta, mossèn Sebastià Toscas va fer donació a l'Ajuntament l'any 1927 d'aquest escut que, segons sembla, havia pintat ell mateix amb la intenció que esdevingués l'escut oficial del municipi, en substitució de l'escut parroquial que s'utilitzava. Durant el període republicà es va imposar un altre escut i, a l'entorn de l'any 1945, l'Ajuntament tornà a adoptar aquest escut com a oficial. L'escut va tenir una bona acceptació popular, de manera que encara avui l'escut de Navarcles és una adaptació d'aquest disseny. | 41.7501600,1.9078000 | 409193 | 4622614 | 1927 | 08140 | Navarcles | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Actualment l'escut es conserva al magatzem de Josep Gràcia, que s'ha encarregat de restaurar-lo, a l'espera que l'Ajuntament disposi d'una ubicació adequada on dipositar-lo.Inscripció a la part posterior: 'La comisión municipal premanente de la sesión del 11 de diciembre de 1927 acordó dar las más expresivas gracias al reverendo cura párroco D. Sebastián Toscas por el donativo del presente escudo y adoptarlo por escudo oficial de Navarcles.Inscripció a la part posterior: 'Jaume Sellarés' | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 54761 | Cal Pericona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pericona | XVIII-XX | L'edifici construït els anys 60 té les vigues amb al·luminosi. | L'edifici actual es va construir els anys seixanta en un sector on hi havia una casa antiga (núm. 27, que encara es conserva) i per fer-la es va modidicar el traçat del carrer Àngel Guimerà. La part de nova construcció és un edifici funcional, d'escàs interès arquitectònic.Té planta baixa més dos pisos i és fet de maó. La part davantera té una fesomia singular, representativa dels anys seixanta. L'antiga casa (núm. 27) conserva la tipologia tradicional a la façana (finestres emmarcades amb pedra, etc) i està parcialment integrada a l'edifici més modern. A l'interior hi ha els següents espais d'interès: botiga de vins, licors i begudes; un celler on es conserven unes 6 tines de cairons que desemboquen en un soterrani amb unes instal·lacions que devien reformar-se l'any 1942; la zona on fabricava el gel, que no ha conservat les instal·lacions (dipòsits, càmera, etc); la zona on es fabricaven els sifons (actualment magatzem); la zona on es continuen fabricant gasoses (la maquinària actual és moderna). | 08140-72 | Carrer Nou, 25 i 27 | Valentí Gusart i Anita Sensada, pares dels actuals propietaris, van fundar 'Casa Pericona' l'any 1923. Des de bon principi es van dedicar a fabricar sifons i gasoses. Valentí Gusart llavors tenia 14 anys i va anar a Barcelona a comprar les màquines. També es dedicaven a envasar i distribuir vins. En aquesta època la família vivia a la casa del davant (carrer Nou, 53), on tenien el celler i una botiga. Com que les instal·lacions van quedar petites la dècada de 1960 Valentí Gusart va comprar la casa del davant. Aleshores el carrer Àngel Guimerà passava per entremig de l'actual edifici mitjançant un passatge porxat. Per construir el nou el traçat del carrer es va desplaçar uns metres cap a llevant. Es van unificar les propietats per poder fer un edifici amb més capacitat. Casa Pericona es dedicava a l'elaboració de sifons i gasoses, a la fabricació de gel i a la distribució de vins, caves, licors i cerveses per tot el poble i part de la comarca. Actualment continuen fabricant gasoses, però tenen previst un trasllat a una nau més moderna al carrer Monestir. | 41.7519900,1.9026500 | 408767 | 4622822 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54761-foto-08140-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54761-foto-08140-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54761-foto-08140-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En els magatzems es conserven objectes d'interès relacionats amb la fabricació de sifons i gasoses.Els propietaris tenen previst deixar l'edifici del carrer Nou (que té al·luminosi) i instal·lar-se en una nau al carrer Monestir. Probablement hauran de desprendre's de les màquines més grosses per manca d'espai. Estan ben disposats a cedir-les a algun museu. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54763 | La Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-8 | XX | Torre residencial envoltada amb jardí. És de planta més o menys rectangular, amb un cos o galeria lateral. Té planta baixa més un pis, amb coberta a doble vessant i una torre semi-cilíndrica a la part davantera. La torre té uns finestrals a la part alta que donen singularitat a l'edifici. Les façanes són arrebossades i pintades d'un groc clar. L'edifici és d'una aquitectura sòbria, sense elements decoratius. Juntament amb el jardí forma un conjunt elegant i equilibrat que destaca en el context urbà en el que es troba i li dóna personalitat. | 08140-74 | Passeig de Cervantes, 34 | Josep Cura i Riera, pare de la propietària actual, va aixecar la casa a la dècada de 1940 aproximadament, en un sector on aleshores només hi havia camps. Per això l'edifici va destacar des de bon principi i era conegut popularment com 'la Torre' perquè era l'única en aquest sector. | 41.7507900,1.9053500 | 408990 | 4622686 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 54773 | Pintures murals del mas Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-del-mas-bertran | XIX | La pintura i restauració de la sala ha respectat les pintures. | A l'interior de la sala del mas Bertran, al primer pis de l'edifici, hi ha una sèrie de tres pintures situades sobre les portes. Les pintures estan emmarcades dins una orla flanquejada per espigues i brots de raïm. En una de les pintures es representa una escena rural, amb pallers i eines del camp (dalla, forques, etc). En una segona es representa un paisatge al·legòric del progrés tècnic i industrial, amb la muntanya de Montserrat al fons, una fàbrica, un ferrocarril i diversos engranantges mecànics. En una tercera pintura es representa la bandera de Catalunya. Les pintures són d'una qualitat artística limitada, però tenen un remarcable interès anecdòtic i com a reflex de la mentalitat de l'època. | 08140-84 | Mas Bertran, a la sala. | El mas Bertran és un dels masos històrics d'origen medieval, per bé que en aquesta època tenia un altre nom. Situat com altres al costat del camí que més tard es convertirà en el carrer Ample, molt a prop de l'antiga Sagrera. Als segles XVII i XVIII, amb el creixement urbà, el mas va quedar integrat entre les cases del carrer Ample. Al segle XIX, època en què devien fer-se les pintures, va ser objecte de reformes importants i l'edifici va adquirir la fesomia actual. A començament del segle XX el propietari era Valentí Vintró, per això en aquesta època es coneix popularment com cal Vintró. Valentí Vintró vivia en aquesta casa i després va marxar a Igualada i, a l'entorn de 1957, la van vendre als actuals propietaris. | 41.7525600,1.9043300 | 408908 | 4622884 | 08140 | Navarcles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54773-foto-08140-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54773-foto-08140-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54773-foto-08140-84-3.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 103|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54775 | Carrer Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-serra | XVII-XIX | Antic carreró que baixava del carrer Ample cap al passatge de les Fonts i que ha quedat tancat per les dues cases veïnes: cal Generes i ca l'Angelet. El carrer discorre per una rampa amb un pendent molt pronunciat i passa, per una mena de porta, sota un contrafort de cal Generes. A banda i banda uns murs de contenció, amb una petita vora a la part superior, sostenen la rampa. Al sector inferior una casa més moderna (núm. 36 del Passatge de les Fonts) obstaculitza el final del carrer en aquesta part, on actualment hi ha jardins particulars. Es tracta d'un exemple interessant d'un tipus d'urbanisme de caire popular, que ha sobreviscut com un element marginal en la trama urbana moderna. | 08140-86 | Nucli antic | Antoni Pladellorens, avi de Josep Singla, era propietari de ca l'Angelet i va fer tancar el carrer. Actualment és un pas d'ús privat per als veïns de les dues cases. | 41.7519700,1.9056500 | 409017 | 4622817 | 08140 | Navarcles | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54775-foto-08140-86-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 54776 | Forn de calç del Serrat del Galobard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-serrat-del-galobard | El forn es conserva integrament, tot i que una part colgada amb terra. | Forn de calç situat a la meitat d'un serrat que s'ha conservat força bé (el forn, pròpiament, s'ha mantingut sencer). Té una forma cilíndrica lleugerament irregular, amb un diàmetre màxim de 1'5 metres i una profunditat d'uns 7 metres excavats al terreny en pendent. A la part superior és revestit de maons. Exteriorment el terreny era reforçat amb dos murs de contenció, que a la part central s'han esllavissat. El mur inferior formava una mena de corredor que indica l'existència de la boca del forn. L'esllavissament de terres i pedres ha tapat aquesta obertura inferior, que probablement es conserva sota la runa. Al costat de la boca del forn es conserven els murs d'una caseta i també una escombrera amb restes de calç de rebuig i carbó. El forn es devia proveir de la pedra calcària que es troba a la part superior del serrat. | 08140-87 | Al Serrat del Galobard | Aquest forn es va fer visible després dels incendis ocorreguts en aquesta zona fa pocs anys, ja que anteriorment estava cobert de vegetació. Per les seves caracterísituqes sembla força antic: dels segles XVIII-XIX o potser anterior. | 41.7717900,1.9106500 | 409460 | 4625012 | 08140 | Navarcles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54776-foto-08140-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54776-foto-08140-87-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 54779 | Bassa i regadiu de la Deu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-i-regadiu-de-la-deu | XIX? | La bassa està totalment coberta per la vegetació | Bassa situada enmig del torrent de la Deu i vinculada a uns recs que formaven una zona de regadiu, avui desapareguda. La bassa té una forma rectangular, d'uns 7 metres de llargada aproximadament, i consta de tres murs, més una paret que aprofita la roca natural. Els murs estan formats per filades de grossos carreus perfectament regulars, i a la part més alta fan 1'5 metres aproximadament. L'aigua neix a l'interior de la bassa: d'aquí el nom de 'deu'. Actualment la bassa es troba totalment coberta de vegetació. De la bassa en sortia un rec, encara visible, en direcció oest. Existeixen alltres recs que canalitzaven l'aigua del torrent. | 08140-90 | Al torrent de la Deu | Es desconeix en quin moment es van construir aquest seguit d'infrastructures hidràuliques per acondicionar un regadiu en aquesta zona, el qual era utilitzat sobretot per gent de Navarcles. Podria ser al segle XIX. Sembla que a la dècada de 1960 els horts es van abandonar a conseqüència d'una torrentada. | 41.7612600,1.9171900 | 409989 | 4623836 | 08140 | Navarcles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54779-foto-08140-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54779-foto-08140-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En un altre torrent que desemboca al torrent de la Deu (UTM: 409968 - 4624028) existeix un túnel fet de pedra que cobreix l'aigua del torrent. Es tracta d'una obra molt sòlida feta amb carreus ben treballats, d'uns 25 metres de llarg. Es desconeix la utilitat d'aquesta obra de proporcions considerables, que devia estar relacionada amb les infrastructures del regadiu. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54780 | Pedrera del mas Galobard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-mas-galobard | XIX-XX | Antiga pedrera pertanyent al mas Galobard, situada a la part superior d'un petit turó. La zona d'extracció ocupava una superfície relativament reduïda. Es conserva una barraca de pedra seca de planta rodona on es guardava la pólvora. Uns 18 metres al nord de la barraca hi ha un dipòsit subterrani que també servia per emmagatzemar la pólvora. S'hi pot veure un petit forat a terra que dóna accés a una cambra subterrània d'uns 3 x 3 metres aproximadament, sostinguda per un pilar central i amb les parets revestides de pedra. | 08140-91 | A uns 300 m del mas Galobard | Es desconeix des de quan el mas Galobard utilitzava aquesta pedrera. Als segles XIX i XX estava en ús, ja que per l'extracció de la pedra s'utilitzava la pólvora. | 41.7659800,1.9094300 | 409351 | 4624368 | 08140 | Navarcles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54780-foto-08140-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54780-foto-08140-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Molt a prop de la pedrera hi havia trinxeres de la Guerra Civil, les quals dominaven el pas sobre el riu Llobregat i el Pont de Cabrianes. Actualment es troben molt embrossades. | 98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54792 | Col·lecció d'art de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-de-lajuntament-0 | XX-XXI | L'Ajuntament conserva una col·lecció de pintura procedent del concurs de pintura que la residència d'avis Ibada. Actualment la col·lecció consta de 8 pintures de temàtica navarclina. Entre els artistes més coneguts hi ha Ernest Descals i Joan Sallent. Altres autors són Valentí Lanza, Andreu Rozas, Joan Pérez i Joan Plaja. A més, a l'Ajuntament es conserven altres pintures i dibuixos, així com un plafó amb l'escut de Navarcles (obsequi de l'Esplai Navarclí el 1994) i un estendard amb els gegants (també de l'Esplai, 1994). | 08140-103 | Ajuntament (Plaça de la Vila), Biblioteca (carrer Fortià Solà). | La col·lecció de pintura s'ha anat formant a partir del concurs de pintura que la residència d'avis Ibada organitza cada setembre per les seves festes des de l'any 2000. L'Ajuntament sufraga el segon premi i es queda amb l'obra que ha quedat en segona posició. Els primers premis es conserven a la residència Ibada. | 41.7514200,1.9036800 | 408852 | 4622758 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54792-foto-08140-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54792-foto-08140-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54792-foto-08140-103-3.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 103|98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 54794 | Zona de ribera del Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-ribera-del-llobregat | Espai de ribera al marge esquerre del riu Llobregat (l'altra riba ja no forma part del terme de Navarcles). Gairebé tot l'espai de ribera del riu té un interès paisatgístic i natural, però per la seva relació més estreta amb el poble delimitem aquest espai a les proximitats del nucli urbà, entre l'inici meridional del terme municipal, a Sant Benet de Bages, i la confluència del Llobregat amb el Calders. De sud a nord, l'espai comença amb una zona de bosc de ribera, a continuació trobem la fàbrica de Sant Benet, amb el seu canal lateral al riu. A partir d'aquí l'espai es distribueix entre una franja de bosc de ribera, el canal de la Fàbrica del Riu i una àmplia zona d'horta (Regadiu nou). Més endavant hi ha també una zona amb una granja i el Pont Vell, que travessa el riu. El tram següent el territori pràcticament no ha sofert l'efecte antròpic i, per tant, es conserven molt bé les característiques naturals com a espai típic de ribera, amb les espècies característiques: especialment pollancres, per també oms, salzes, canyissars... Actualment hi ha un camí que arriba fins a la confluència del Calders amb el Llobregat. En general es tracta d'un entorn interessant des del punt de vista paisatgístic, que ha conservat en bona mesura els valors d'un espai característic de ribera en combinació amb elements antròpics, com la fàbrica, el canal, els ponts... Pel que fa a la fauna, hi ha una abundant presència d'ocells de cant, ànecs i altres animals característics. | 08140-105 | Marge dret del Llobregat, des de Sant Benet fins la confluència amb el riu Calders | Aquesta zona ha estat fortament antropitzada al llarg de la història. Ja a l'edat mitjana es documenta l'existència d'horts. També s'hi ha construït palanques i ponts per travessar el riu, així com camins. Ja al segle XIX s'hi instal·len diverses fàbriques de riu, amb els seus respectius canals i rescloses. A principis del segle XX s'acondiciona una gran zona d'horta (el Regadiu Nou). La Fàbrica del Riu continua tenint actualment usos industrials. | 41.7494100,1.8946200 | 408096 | 4622544 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54794-foto-08140-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54794-foto-08140-105-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 54795 | Monument de la Plaça Onze de Setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-la-placa-onze-de-setembre | XX | Monument situat en una rotonda al mig de la Plaça 11 de Setembre. Consisteix en un parterre metàl·lic de forma rodona amb flors. Al centre s'aixeca una estructura metàl·lica que forma la silueta de les quatre barres i, al davant, una escultura en ferro de Rafael Casanova portant una bandera. A la part inferior de l'estructura metàl·lica s'hi poden llegir els versos de la cançó de Lluís Llach: 'Venim del nord,/ venim del Sud,/ de terra endins,/ de mar enllà'. I, més avall: 'I no ens mena cap bandera que no es digui llibertat'. | 08140-106 | Plaça 11 de Setembre | Abans aquesta plaça tenia el nom de l'alcalde Lluís Gusart. Més recentment es canvià la denominació per Onze de Setembre. L'artista de Navarcles Joan Serra en aquells moments treballava amb obres de coure. Tenia una estàtua de Rafael Casanova que no s'havia pogut aprofitar per un altre encàrrec i en va fer donació a l'Ajuntament de Navarcles. | 41.7508600,1.9049900 | 408960 | 4622694 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54795-foto-08140-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54795-foto-08140-106-2.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Joan Serra Trullàs | 103|98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54798 | Pintures de la Capella Fonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-de-la-capella-fonda | XX | <p>Conjunt de dos quadres situats a banda i banda de la fornícula que hi ha darrera l'altar de la Capella Fonda. La pintura del costat de l'evangeli representa Jesús compartint el pa amb dos homes. La pintura de la banda de l'epístola representa Jesús oferint aigua d'un pou a una dona. Es tracta d'un tipus de pintures de caràcter simbòlic d'un nivell artístic força interessant.</p> | 08140-109 | Capella Fonda, a l'Església Parroquial | <p>El 1893 s'inagura la Capella Fonda de l'Església Parroquial. Durant la Guerra Civil la capella fou saquejada i, un temps, va acollir refugiats de la Guerra. Les pintures foren encarregades durant la reconstrucció de la capella a l'entorn de la dècada de 1950.</p> | 41.7519100,1.9047800 | 408944 | 4622811 | 08140 | Navarcles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54798-foto-08140-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54798-foto-08140-109-3.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-15 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | R. Falcó (del Col·legi de Salesians de Barcelona) | 103|98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54799 | Escut de ca la Madrona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-ca-la-madrona | XVII ? | <p>Escut gravat sobre un carreu, situat a la façana de ca la Madrona (actualment Casal Parroquial). L'escut té una forma que recorda la tipologia suïssa o ogíval i està dividit en quatre registres. A la part superior dreta: un símbol de significat ambigu, potser l'emblema de Jesús. A la part superior esquerre: un ocell i un bàcul. A la part inferior dreta: les barres catalanes (cinc pals). A la part inferior esquere: tres línies de losanges o escacat.</p> | 08140-110 | Façana de ca la Madrona. Carrer Ample, 17 | <p>Ca la Madrona és un casal de característiques senyorials construït majoritàriament al segle XVII (segons la data del portal) tot i que, ben segur, d'origen anterior. El nom del primitiu propietari ha estat esborrat de la inscripció que hi ha en la dovella central del portal: 'és de (esborrat) 1643'. La data de la llinda i la forma de 'escut fan suposar que sigui d'aquesta mateixa època; és a dir, mitjan segle XVII. Es desconeix a quina família podria pertànyer. La presència del bàcul fa pensar en alguna vinculació amb l'Església. Les losanges o escacat del quadrant inferior es podria relacionar amb l'escut dels Rocafort.</p> | 41.7522200,1.9049400 | 408958 | 4622845 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54799-foto-08140-110-1.jpg | Legal | Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | 2025-06-25 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 96 | 47 | 1.3 | 2131 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54800 | Barraca de vinya del Solervicens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-solervicens | XX | Barraca de vinya emplaçada actualment enmig d'un camp de secà. De planta quadrada, feta amb parets de pedra lligada amb morter de calç i amb carreus debastats a les cantoneres. El sostre és amb flasa volta cobert per un túmul de terra. Té una porta de ferro. És tracta d'una barraca de vinya representativa de les moltes que hi havia antigament repartides pel territori. | 08140-111 | Camps propers a la riera de Solervicens | Barraca representativa del moment de gran expansió de la vinya al segle XIX i principi del XX. | 41.7503400,1.9222200 | 410392 | 4622619 | 1910 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54800-foto-08140-111-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció sobre la porta: 1910 | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54811 | Mas Terrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-terrer | Restes d'una construcció antiga situades a la vora d'un petit altiplà. Concretament, un mur de maçoneria d'uns dos metres d'alt el qual, anys enrere, continuava amb una arcada, actualment ensorrada. Uns metres a l'est, al costat del camí, s'observen restes d'una altre mur de pedra lligada amb morter. Aquestes restes són de difícil interpretació. D'una banda, és una construcció és molt sòlida per tractar-se d'un simple mur de contenció de les terres de l'altiplà; de l'altra, tampoc sembla correspondre a un habitatge, ja que aquest estaria situat a la part alta, i no se n'aprecien rastres. | 08140-122 | A la zona de les Vinyotes | La partida situada a l'altra banda del camí del Solervicens, actualment en obres per eixamplar el polígon industrial del Camí de l'Angle, s'anomenava camp dels Forns perquè hi havia diversos forns d'obra, els quals feien l'extracció d'argiles en tota aquesta àrea, inclosos els terrenys més propers a aquest jaciment. L'últim d'aquests forns, situat a uns 100 m en direcció nord-est de la Font Nova, encara es conservava els anys seixanta. Podria ser que aquesta construcció tingués alguna relació amb els treballs d'aquests forns o amb l'extracció d'argiles. D'altra banda, segons Josep Singla en alguns documents s'esmenta un mas 'Terrer', que havia pertangut al mas Onofre. La construcció podria correspondre a aquest mas, situat en un lloc d'extracció de terres. | 41.7496700,1.9118000 | 409525 | 4622555 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54811-foto-08140-122-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 54819 | El Galobard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-galobard | III a.C.-V | Jaciment identificat superficialment que podria correspondre a una important vil·la romana. Es troba en un terreny al peu del serrat del Galobard amb camps de conreu separats per diferents feixes, que antigament havia estat una vinya. S'hi ha localitzat restes de material d'època romana. Concretament, fragments de tègula, ceràmica i dollia, fragments d'opus signinum, metall i monedes. Les restes superficials que actualment es poden veure són abundants (algunes de les quals situades com a material de rebliment a les feixes) i ocupen una superfície d'uns 30 m de llarg. No s'observen vestigis d'estructures, excepte en algun punt de manera molt feble. La major part del material es localitza a la part més baixa, mentre que l'esplanada situada a un nivell més alt, que és l'indret més adequat per una possible edificació, podria estar bastant arrasat per l'antic conreu de la vinya. | 08140-130 | Prop del mas Galobard i de la carretera N-141c | L'arqueòleg de Navarcles Jairo Martín va identificar fa uns anys aquest jaciment. Cal destacar la seva situació estratègica, pròxim al camí antic que anava de Manresa o Vic i les portes del pla de Bages. Sembla que el camí romà, anomenat en època alt-medieval strata francisca, vindria de Manresa passant per Navarcles i d'aquí seguiria pel camí de les Tàpies (uns 250 m al sud-est del jaciment) per enfilar-se cap a l'altiplà del Moianès. | 41.7645700,1.9112100 | 409497 | 4624210 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54819-foto-08140-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54819-foto-08140-130-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En aquest sector es conserva una bassa de forma més o menys circular probablement utilitzada en els treballs de la vinya. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54820 | Llinda de la casa de la Plaça General Prim, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-la-casa-de-la-placa-general-prim-2 | XVIII | Llinda amb la inscripció de la data acompanyada d'un baix relleu en forma d'estrella encabida dins d'un cercle ornamentat en el seu perímetre amb un rosari. A dins l'estrella hi ha un estri similar a unes tisores. A banda i banda, la data d'execució: 1793. | 08140-131 | A la façana de la casa núm. 2 de la Plaça General Prim. | La llinda formava part d'un edifici anterior. Als anys 1970, quan es va fer la casa de nou, va passar a ocupar l'emplaçament actual, sobre la porta número 2 de la plaça General Prim. | 41.7517400,1.9056700 | 409018 | 4622791 | 1793 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54820-foto-08140-131-1.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 96 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54830 | Amanida navarclina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/amanida-navarclina | XX-XXI | <p>Fa uns anys els restauradors de Navarcles van crear l'amanida navarclina amb la voluntat de disposar d'un element gastronòmic de pormoció. Es tracta d'una amanida tèbia que es compon d'una base d'enciam, cigrons de Navarcles, peu de porc saltejat i bacallà potxat, tot amanit amb una vinegreta. L'amanida navarclina es pot degustar en diversos restaurants de Navarcles que la tenen a la seva carta.</p> | 08140-141 | <p>A mitjan de la dècada de 1990 el gremi de restauradors de Navarcles i l'Ajuntament vam impulsar la creació d'un plat típic, basat en alguns elements tradicionals del país (cigrons, peus de porc, bacalla...) amb la voluntat de disposar d'un plat comú per oferir als diversos restaurants. Durant aquests anys Navarcles havia impulsat també el Parc del Llac i va iniciar una política de promoció turística força pionera al Bages.</p> | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Altres | 2021-04-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 54831 | Ball de la verema i ball de teixidors de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-verema-i-ball-de-teixidors-de-navarcles | (2001) Les cançons de Navarcles. CD editat per l'Ajuntament de Navarcles. | XX | Balls propis de l'Esbart de Navarcles creats l'any 1998 amb música i arranjaments musicals de Josep M. Descarga. Les obres s'inspiren en les activitats tradicionals de la verema i la feina dels teixidors. Es tracta d'una música tradicional amb instrumentació per a cobla, amb algun passatge que al·ludeix a l'himne de Sant Valentí. | 08140-142 | L'any 1998 en commemoració dels deu anys de l'Esbart de Navarcles, Josep M. Descarga va compondre un ball de teixidors i un ball de verema propis. Els dos temes fan al·lusió a un aspecte de la història de Navarcles i d'altres pobles del Bages que va estar prou vigent fins ben entrat el segle XX: mentre els homes es dedicaven a treballar la vinya les dones contribuïen a l'economia familiar amb el seu treball a la fàbrica. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 1998 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Josep M. Descarga (música) | Els dos balls estan inclosos en el CD editat per l'Ajuntament 'Les cançons de Navarcles', on se'n fa una versió interpretada per la Cobla Ciutat de Manresa. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 54832 | Ball de gegants de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gegants-de-navarcles | (2001) Les cançons de Navarcles. CD editat per l'Ajuntament de Navarcles. | XX | Música pròpia dels gegants de Navarcles que sona durant els seus balls, composada per Josep Codina. És una música instrumental per a cobla. | 08140-143 | Amb motiu de l'estrena dels gegants de Navarcles l'any 1981 es va demanar a Josep Codina que composés aquest ball de gegants. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 1981 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Josep Codina | El ball de gegants ha estat inclòs en el CD editat per l'Ajuntament 'Les cançons de Navarcles', on se'n fa una versió interpretada per la Cobla Ciutat de Manresa. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 54833 | Música del Carnavarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/musica-del-carnavarcles | (2001) Les cançons de Navarcles. CD editat per l'Ajuntament de Navarcles. | XX | Ramon Fonts va composar aquesta música pròpia per al carnaval de Navarcles, anomenat Carnavarcles. La música sona durant els moments més característics de la festa. És una peça instrumental moderna inspirada en la música d'arrels tradicionals. | 08140-144 | El carnestoltes s'havia celebrat a Navarcles com a mínim al segle XIX i també durant la segona República. També es feia una festa de l'arròs. Després de la Guerra Civil la festa va deixar de fer-se i el carnestoltes no fou recuperat fins els anys vuitanta, pel primer Ajuntament democràtic. Ramon Fonts va compondre la música de la festa, anomenada Carnavarcles. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Ramon Fonts | La música del Carnavarcles ha estat inclosa en el CD editat per l'Ajuntament 'Les cançons de Navarcles', on se'n fa una versió interpretada pel conjunt Fus (Jaume Viader, Samuel Alonso, Lluc Madurell i Susanna Codina). | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 54834 | Gegants de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-navarcles | <p>Autors diversos (2007). Una aventura d'alçada (conte per a nens)</p> | XX | <p>Els gegants de Navarcles són tres. El Tinet representa un pagès de les contrades que conrea la vinya. Porta a la mà un falçó. Pesa 48 kg i té una alçada de 3,50 m. La Maria és la seva muller i representa una filadora de les fàbriques tèxtils del poble. Pesa 50 kg i té una alçada de 3,48 m. Més tard es va construir el gegantó Claudi, que és el fill d'en Tinet i la Maria, i representa un conegut veí del poble: el fotògraf Claudi Jo. Porta penjada al coll una càmera de fer fotos que ruixa aigua. Fa 27 kg de pes i 2,50 m d'alçada.</p> | 08140-145 | C/ Diputació, 18 | <p>Els gegants de Navarcles es van estrenar durant l'Aplec de Sant Jordi de 1980. Concretament són en Tinet i la Maria, que corresponen als noms dels patrons de la vila. Són obra de Miquel Casserres i Boix, de Solsona. Es tracta dels primers gegants que van prendre com a motiu una tradició de la comarca, com ara la vinya i el tèxtil. El 13 d'agost de 1997 es va estrenar un nou gegant, en Claudi, que representa el fill del Tinet i la Maria. És obra de Toni Mujal, de Cardona. La Colla de Geganters i Grallers de Navarcles són els responsables dels gegants, els quals tenen com a dates més senyalades per sortir a ballar la Festa Major d'hivern (Sant Valentí) i la Festa Major d'estiu.</p> | 41.7499100,1.9073200 | 409153 | 4622586 | 1982 | 08140 | Navarcles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54834-foto-08140-145-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Miquel Casserres i Boix; Toni Mujal | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54738 | Arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-12 | <p>FERRER, Llorenç (1983). 'Arxius de la comarca. L'arxiu municipal de Navarcles'. Dovella, núm. 8, gener-febrer 1983. P. 31-32.</p> | XIX-XXI | <p>Arxiu parroquial, conservat en una sala de la rectoria. De l'arxiu anterior a la Guerra Civil només es conserva un lligall de destaments (de 1805 a 1930), un llibre de testaments (de 1858 a 1875) i un llibre de defuncions de 1914. Posterior a la Guerra es conserven els diferents llibres de batejos, defuncions i matrimonis.</p> | 08140-49 | Rectoria. Carrer Ample, 40 | <p>L'arxiu parroquial de Navarcles va ser destruït al començament de la Guerra Civil de 1936 i només se'n van conservar uns pocs llibres. Per tant, l'arxiu comença immediatament després de la Guerra.</p> | 41.7522100,1.9048800 | 408953 | 4622844 | 08140 | Navarcles | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 54828 | Cançons de Marcel·lí Monrós i Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cancons-de-marcelli-monros-i-oller | <p>FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 152-153. MONRÓS, Marcel·lí (1982). Recull d'escrits de Marcel·lí Monrós i Oller (1955-1964). Ajuntament de Navarcles. (1997). Recull filmogràfic de Marcel·lí Monrós (1956-1970). Grané; Ajuntament de Navarcles. SERRA, Francesc (2005). 25 anys d'ajuntaments democràtics a Navarcles 81979-2004). 'Quaderns de Navarcles', núm. 12. Ajuntament de Navarcles. P. 12. (2001) Les cançons de Navarcles. CD editat per l'Ajuntament de Navarcles.</p> | XX | <p>Cançons compostes per Marcel·lí Monrós, home polifacètic i dinamitzador de la vida cultural de Navarcles durant els anys seixanta i setanta. Marcel·lí Monrós va compondre sis o set cançons en la línia de la Nova Cançó que s'imposava en aquesta època. Ell mateix, o de vegades també Àngel Esquius, intepretava les seves cançons, especialment als Festivals que el Club Joventut organitzava els anys Seixanta. Entre les cançons més conegudes hi ha 'Maria Carme', 'Salut volguts companys'. Dues de les cançons de Monrós han estat recollides en el CD editat per l'Ajuntament 'Les cançons de Navarcles'. Concretament: 'Cançó de Nadal' i ' Vine'. Per la seva significació, aquestes cançons han passat a formar part de la memòria col·lectiva d'una generació de navarclins.</p> | 08140-139 | <p>Marcel·lí Monrós i Oller va néixer els anys previs a la Guerra Civil i, durant la seva adolescència, va patir una malaltia cardíaca que va condicionar fortament la seva personalitat. Fou una persona sensible i inquieta en molts àmbits de la cultura: fotografia, cinema, periodisme, música, pintura, etc. Durant el franquisme fou impulsor de múltiples activitats culturals, com ara el periòdic Tinet, el club Joventut, l'Escola de pintura, el Club Fotogràfic, Cine-Club. També fou impulsor de la biblioteca. Va morir l'any 1972 i deu anys més tard l'Ajuntament organitzà un homenatge en reconeixement de la seva tasca: se li dedicà el parc que ara porta el seu nom i es van recuperar alguna de les seves cançons. Per la Festa Major d'Hivern de 1997 es representà l'obra de teatre musical 'Parc Marcel·lí', amb cançons compostes per a l'ocasió.</p> | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2024-11-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Marcel·lí Monrós | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 54788 | Relíquies de Sant Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reliquies-de-sant-valenti | <p>FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 153. GASOL, J.M. ( 1981) 'Navarcles'. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Fundació Encoclopèdia Catalana, Barcelona. P. 74. GIRBAU, Valentí (2002). Poble i parròquia. L'Església de Navarcles el segle XVIII. Quaderns de Navarcles, 10. Ajuntament de Navarcles. P. 19. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Imp. Dr. Vives, Manresa. P. 99</p> | XVIII ? | <p>Arqueta de plata on es conservaven les relíquies de Sant Valentí. Actualment emplaçada a l'interior d'un nínxol al passadís que condueix a la Capella del Santíssim. La urna o arqueta té forma de sarcòfag de caient gòtic amb ornamentació d'argent repussat, de motiu vegetal, amb fons de vellut carmesí. La caixa amida 0,49 m de llargada per 0,25 d'amplada i 0,44 d'alçada. Actualment només conté un petit fragment d'os, enganxada a la part frontal.</p> | 08140-99 | Església Parroquial (passadís cap a la Capella Fonda). | <p>La devoció a sant Valentí, del qual es conservaven les relíquies a Sant Benet de Bages, compta amb una llarga tradició a Navarcles. Els navarclins l'invocaven quan faltava la pluja i també se li atribuïen propietats perquè els quecs poguéssin millorar la parla i les mares l'invocaven perquè els seus fills parlessin bé. L'any 1633 les relíquies del sant es van poder salvar d'un incendi gràcies a l'acció de dos navarclins. Sant Valentí comptava a la parròquia de Navarcles amb una administració per fomentar el seu culte. El 2 de febrer de 1690 els caps de casa de Navarcles acordaren demanar al bisbe de Vic que els concedís sant Valentí com a patró del poble. Els navarclins van fer un vot de poble i es comprometeren a celebrar cada any, el 14 de febrer, la diada del sant. Des d'aleshores es celebra en aquesta data la Festa Major d'hivern. El 1700 el rector de Navarcles aconseguí que una part de les relíquies fossin exposades a l'Església de Navarcles. Després de l'exclaustració del monestir de Sant Benet, l'any 1863, la totalitat de les relíquies de sant Valentí van anar a parar finalment a la parròquia de Navarcles. Durant la Guerra Civil les relíquies van ser saquejades. Actualment, l'única resta que es conserva és un petit os cedit per la capella de Sant Esteve, de Talamanca, que també venerava relíquies d'aquest sant. Quan les relíquies es van instal·lar a l'Església de Navarcles es destinà per a dipòsit de l'urna un nínxol practicat en un dels alterets laterals del presbiteri, defensat amb reixes de ferro. Darrerament han estat reubicades al passadís que va a la capella del Santíssim. Segons J. M. Gasol, l'arqueta data de la primeria del segle XVII (GASOL: 1981). Fortià Solà, en canvi, afirma que és del 1776 quan, amb motiu de fer-se'n l'estrena, l'abat de Sant Benet ordenà l'exàmen pericial de les restes, en el qual es constatà l'existència d'una gran quantitat d'ossos (SOLÀ: 1910, p. 99).</p> | 41.7520200,1.9048300 | 408949 | 4622823 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54788-foto-08140-99-1.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54827 | Goigs a llaor de Sant Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-sant-valenti | <p>FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 153. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Imp. Dr. Vives, Manresa. P. 19, 113. (2001) Les cançons de Navarcles. CD editat per l'Ajuntament de Navarcles.</p> | XX | <p>Goigs en honor de sant Valentí, patró de Navarcles. Es canten per Sant Valentí (Festa Major d'Hivern) quan la processó entra a l'Església Parroquial per celebrar la missa. La lletra dels goigs és de Jaume Collell. La música es cantava aprofitant tonades d'altres indrets. La lletra dels goigs és la següent: 'Puix d'una glòria sens fi / al cel gosau immortal: / gloriós Sant Valentí / preservau-vos de tot mal. / Imatge de bon Pastor / sou de Terni en la ciutat, / augmentant sempre el ramat / de Jesús Nostre senyor / i el guardeu del llop traïdor / amb vostre zel pastoral. / De Navarcles el veïnat / i de Bages tot el Pla / ben guardat per Vos està, / Valentí màrtir sagrat, / vós sou el nostre advocat / davant del Rei Celestial.'</p> | 08140-138 | <p>El segle XVIII els navarclins ja cantaven uns goigs de Sant Valentí, els quals feien referència a les virtuts del sant. És a dir, el parlar correcte: 'cuant temen o regoneixen / en las llenguas de sos fills / las mares alguns perills / luego a vos ofereixen / perque os tenen, y coneixen / per protector i advocat'. Però també la protecció envers pedregades i temporals, contra la sequera, la facultat de maridar donzelles, consolar viudes i ajudar en els parts difícils. La lletra dels goigs que es canten actualment és de Jaume Collell, prevere, representant del sector anomenat vigatà de la Renaixença. La devoció a sant Valentí compta amb una llarga tradició a Navarcles. Els navarclins l'invocaven quan faltava la pluja i també se li atribuïen propietats perquè els quecs poguéssin millorar la parla i les mares l'invocaven perquè els seus fills parlessin bé. El 2 de febrer de 1690 els caps de casa de Navarcles acordaren demanar al bisbe de Vic que els concedís sant Valentí com a patró del poble. Els navarclins van fer un vot de poble i es comprometeren a celebrar cada any, el 14 de febrer, la diada del sant. Des d'aleshores es celebra en aquesta data la Festa Major d'hivern. El 1700 el rector de Navarcles aconseguí que una part de les relíquies fossin exposades a l'Església de Navarcles. I després de l'exclaustració del monestir de Sant Benet, l'any 1863, la totalitat de les relíquies de sant Valentí van anar a parar finalment a la parròquia de Navarcles.</p> | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2024-11-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Jaume Collell (lletra) | Els Goigs de Sant Valentí han estat inclosos en el CD editat per l'Ajuntament 'Les cançons de Navarcles', on se'n fa una versió amb arranjaments musicals de Josep M. Descarga, i interpretació de l'Agrupació de Cantaires de Navarcles. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 54771 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-12 | <p>FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 132, 155-162.</p> | XIX-XX | <p>Per Pàsqua es celebren les tradicionals caramelles, amb cantades pels carrers del poble. Actualment surten a cantar un grup infantil, vinculat al Mijac, i un grup d'adults, vinculats a la Parròquia.</p> | 08140-82 | <p>No se sap des de quan es fan caramelles a Navarcles però ha estat una tradició ben arrelada. El 1912, per exemple, es van contractar dues orquestres per acompanyar els cantaires. Les colles que sortien per Pasqua representaven els diversos col·lectius en què estava dividit el poble. La Societat Coral l'Harmonia, dirigida durant molts anys per Valentí Bosch de cal Calderí, era una de les que solia ser-hi present. Els sectors d'església, agrupats a l'entorn de l'Escola, tampoc hi faltaven; i més esporàdicament els de cal Met. Després de la Guerra Civil hi havia cors de gent gran i infantils. El grup de l'Escola fou dirigit per Josep Calvet i després per Josep Codina. A vegades s'hi incorporaven bastoners i ballets. Al Coro també va haver-hi un grup de grans i un grup infantil, que dirigí Josep Calvet fins la seva extinció als anys setanta. La colla Or i Flama també va ballar ballets alguns anys. I la coral Sol Ixent, dirigida primer per Josep Codina i després per Jordi Noguera, també va prendre part en les caramelles, així com els Antílops (1971). Els anys vuitanta cantaven caramelles els nens de l'Escola, l'Agrupació de Cantaires de Navarcles i l'Esbart Dansaire Navarclí.</p> | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2024-11-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 54787 | Cristall de Sant Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cristall-de-sant-valenti | AMADES, Joan (1982). Costumari català. Vol. I. P. 782 FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 153. GIRBAU, Valentí (2002). Poble i parròquia. L'Església de Navarcles el segle XVIII. Quaderns de Navarcles, 10. Ajuntament de Navarcles. P. 19. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Imp. Dr. Vives, Manresa. P. 103. | Sant Valentí tenia molta devoció a Navarcles i era invocat pels quecs i per les mares perquè els seus fills parlessin bé. Al poble també es venerava un globet de vidre conegut per 'cristall de Sant Valentí', al qual es reconeixien especials virtuts en els parts difícils. El cristall es guardava a Navarcles i es portava a les cases on hi havia una partera per demanar a sant Valentí de tenir un bon part. Actualment el cristall de Sant Valentí és desaparegut. | 08140-98 | La devoció de Navarcles a Sant Valentí és antiga i està vinculada a les relíquies del sant, conservades antigament al monestir de Sant Benet de Bages. L'origen del cristall és obscur. Segons una tradició, el cristall es va formar miraculosament per obra del sant quan una partera l'invocava fervorosament. Una altra tradició diu que un frare de Sant Benet, anomenat Montpeità, tornava de Tolosa de Llenguadoc amb les relíquies de sant Valentí. Per poder travessar el riu Garona les aigües es van separar, igual com va passar quan Moisès va travessar el Mar Roig, i el cristall es va formar per un grapat d'aigua que sant Valentí va fer cristal·litzar. Una altra tradició (referida per Joaquim Bertran i Calderó) diu que quan el monjo Montpeità va arribar al molí del pont de Cabrianes va coincidir que la molinera s'estava morint de resultes d'un part difícil, i li va demanar per beure. Va deixar la tassa que li va portar un moment sobre la caixeta de les relíquies, l'aigua va quedar cristal·litzada i el naixement es resolgué sense complicacions. Després de l'exclaustració del monestir de Sant Benet de Bages el cristall va passar a mans del bisbe de Vic. Més endavant, segons Fortià Solà, estava en possessió de Joaquim Bertran, propietari del mas Pont de Cabrianes. Sembla que les virtuts d'aquest cristall van arribar fins i tot a oïdes de la monarquia i l'any 1857 el cristall fou portat a Madrid amb motiu de l'embaràs de la reina Isabel II. Més tard el cistall es va perdre i actualment no se'n coneix el seu parador. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54787-foto-08140-98-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 54737 | Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-bartomeu | ARCOS, Roser; VELASCO, Carles (2003). Memoria de la intervenció arqueològica al solar del c/ Sant Bartomeu nº 22. Arqueociència, SCSL (treball no publicat). AUTORS DIVERSOS (1988). 'Darreres intervencions del Servei de Catalogació i Conservació de monuments de la Diputació de Barcelona a la comarca del Bages', Dovella, núm. 26, Manresa. P. 47-51. CAIXAL, Àlvar; SOLÉ, Xavier (1989). 'Resultats de l'excavació a la capella de Sant Bartomeu de Navarcles (Bages)', Quaderns Científics i Tècnics, n. 3. Diputació de Barcelona. P. 59-65. CAIXAL, Àlbar; LÓPEZ, Albert (1993). 'Sant Bartomeu de Navarcles', Anuari d'intervencions arqueològiques a Catalunya. Època romana. Antiguitat tardana, campanyes 1982-1989. Generalitat de Catalunya, Barcelona. P. 39-40. DAURA, Antoni; GALOBART, Joan; PIÑERO, Jordi (1995). L'arqueologia al Bages, Centre d'Estudis del Bages. LÓPEZ, Albert (1992). 'Les recerques arqueològiques a Sant Bartomeu de Navarcles, Santa Magdalena del Pla, Sant Pere de Castellfollit del Boix i el Pont Vell de Castellbell i el Vilar', Arqueologia i patrimoni a la Catalunya interior, Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 8. P. 13-34. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Imp. Dr. Vives, Manresa. P. 28. | I-VII | Les restes estructurals de les excavacions dels anys 2003 i 2004 van ser destruïdes amb la construcció dels edificis corresponents. | Vil·la romana localitzada al subsòl de la capella de Sant Bartomeu i en dos solars propers, a l'altra banda del carrer. Les restes identificades en les diverses excavacions corresponen a la part rústica de la vil·la, mentre que es desconeix la ubicació de la part urbana. La primera excavació practicada a la capella identificà estructures, que actualment es poden veure sota la plataforma del nou paviment, pertanyents a diferents etapes d'ampliació i remodelació successives entre els segles I i IV. El segle I és el moment fundacional i se'n conserva una sitja. El segle II la vil·la s'amplià cap a la banda de ponent i se'n conserven dos murs en opus caementitium. A començaments del segle III es van construir tres parets més orientades d'est a oest, així com tres murs localitzats fora de l'església pavimentats amb opus signinum, que es troben relacionades amb un torculum (premsa). El torculum es va reformar i adaptar a mitjan segle III amb la col·locació d'uns suports nous i l'elevació del paviment. L'amortització d'aquesta instal·lació, que es trobava coberta per un potent estrat de cendres, es va produir al segle IV, tot i que la vil·la va perdurar algun segle més en els altres sectors. Al segle XIII encara es devien conservar algunes parts de la vil·la enrunades, que es van aprofitar en la construcció de la capella de Sant Bartomeu. Entre el material recuperat destaca una llàntia d'oli paleocristiana en perfecte estat de conservació del segle IV (Menzel 602). També s'han trobat restes ibèriques (fonamentalment ceràmica) que permeten intuir la presència d'un poblat a la vora. Les excavacions realitzades els anys 2003 i 2004 en els solars propers van posar al descobert la continuació de la pars rustica de la vil·la. Concretament, al sector anomenat Sant Bartomeu, 22 s'hi van identificar dues fases. A la primera (datada als segles III-IV) corresponen un camp de dolia (recipients per emmagatzemar el gra) amb un total de 15 unitats i tres possibles forns (dos d'ells metal·lúrgics). Igual que al sector de la capella, al llarg del segle IV es produeix un abandó. Posteriorment s'aixequen noves construccions sobre les restes anteriors (fase 2, datada als segles V-VII), concretament un conjunt de murs que demostren que l'ocupació a la vil·la es perllonga uns segles més fins al seu abandonament definitiu en un moment indeterminat entre el final del segle V i el VII. Al sector anomenat Carrer de Girona, 3-5 van aparèixer noves estructures que probablement també formaven part de la pars rustica de la vil·la. Concretament, es van identificar quatre sitges, el fonament d'un mur (datat al segle IV o posterior) i un estrat de terraplenament. | 08140-48 | Capella de St Bartomeu (carrer St Bartomeu); carrer St Bartomeu, 22; carrer Girona, 3-5. | Fortià Solà, en les seves Notes Històriques de Navarcles ja indicava que s'havia trobat ceràmica romana prop de la capella de Sant Bartomeu. En el marc dels treballs de restauració de la capella a càrrec del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona es van portar a terme excavacions a l'interior i a l'entorn immediat del temple. Aquesta tasca va ser dirigida per Xavier Solé i Àlvar Caixal durant els anys 1985 i 1986 i donà com a resultat la troballa de les restes d'una vil·la romana. L'any 2003, amb motiu de la construcció de nous habitatges i un aparcament al solar del davant (carrer Sant Bartomeu, núm. 22) l'Ajuntament va procedir a aturar les obres per tal de realitzar un seguiment arqueològic, ja que en els primers rebaixos havien aparegut restes d'un mur romà. Els treballs arqueològics van anar a càrrec de l'empresa Arqueociència, sota la direcció de Roser Arcos López. L'estiu de 2004, amb motiu de la demolició i construcció de nous habitatges a la finca del costat (entre els carrers Girona i Sant Bartomeu) es van portar a terme nous treballs arquelògics, realitzats també per Arqueociència. | 41.7548000,1.9059800 | 409048 | 4623131 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54737-foto-08140-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54737-foto-08140-48-2.jpg | Física | Ibèric|Romà|Paleocristià|Medieval|Visigot|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 81|83|84|85|87|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54748 | Mas Galobard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-galobard | Autors diversos (1996). Calders. Un municipi entre el pla de Bages i el Moianès. Ajuntament de Calders. P. 65. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 13-18. P. 37. | XVII-XIX | S'ha anat rehabilitant en els darrers anys | Mas situat en una petita elevació del terreny que domina una esplanada. Consta de la casa dels amos, una masoveria i altres dependències que formen un clos tancat. La casa dels amos és de planta rectangular, amb planta baixa més dos pisos. A la façana de migdia té un ampli porxo, mentre que a la façana de tramuntana té una galeria al primer pis. La planta baixa conserva l'estructura tradicional, amb un celler i altres habitacions amb volta de pedra i arcs apuntats. La masoveria és un edifici més nou (del segle XIX, tot i que de probable origen anterior) amb volta catalana i les obertures emmarcades amb maó. També hi ha dos coberts d'una estructura arquitectònica força sòlida i, a l'entorn, diversos tancats per a cavalls. | 08140-59 | Prop de la colònia Galobart | El mas Galobard, inicialment en terme de Calders, ja es troba documentat l'any 1120. Al segle XIV era un mas actiu, que contribuïa a sufragar les despeses de la parròquia de Sant Pere de Viladecavalls. A mitjan segle XIX un cabaler del mas Galobard, casat amb una filla dels industrials Burés, va aconseguir que el seu pare li cedís el terreny suficient vora el Llobregat per bastir una fàbrica, que va entrar en funcionament el 1866. A finals del segle XIX l'hereu dels Galobart es trobava en una situació financera difícil i va vendre el mas a Josep Plans, vesabi dels actuals estadants. L'any 1927 per motius de proximitat tot aquest territori va quedar annexionat al terme municipal de Navarcles. | 41.7636500,1.9088000 | 409295 | 4624110 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54748-foto-08140-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54748-foto-08140-59-2.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció al portal del clos exterior: '1843'.Es conserven alguns contractes del parceria del segle XVII. | 93|94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54700 | Festa de Sant Valentí (Festa Major d'hivern) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-valenti-festa-major-dhivern | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de Festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. P. 150-151. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 153. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 131-132. GIRBAU, Valentí (2002). Poble i parròquia. L'Església de Navarcles el segle XVIII. Quaderns de Navarcles, 10. Ajuntament de Navarcles. P. 19-21. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. Pp. 98-103. | XVII-XXI | Aquesta festa constitueix la manifestació de navarclisme més important. Es celebra la missa de dotze, a la qual assisteix quasi tot el poble i, en acabar, es veneren les relíquies del sant, mentre es canta l'himne del poble dedicat al seu patró i els goigs. Tradicionalment l'acte més popular era la processó, en la qual es passejaven pels carrers les relíquies del sant. La festa anava precedida de focs i serenates. Fins els anys seixanta, encara conservava una vessant lúdica, amb balls, concerts i teatre. L'any 1976 va deixar de fer-se la processó. Actualment es porten a terme diferents actes en què hi participen les entitats i es fa una trobada de gegants (des del 1982) i un aplec de sardanes (des de 1980). Alguns anys també una trobada de navarclins i, durant uns dies, té lloc una representació que fa referència a Sant Valentí, Sant Benet o alguna altra història relacionada amb Navarcles a càrrec d'un grup d'actors navarclins. Durant molts anys va escriure les obres Agustí Soler i Mas. | 08140-11 | La devoció a sant Valentí, del qual es conservaven les relíquies a Sant Benet de Bages, compta amb una llarga tradició a Navarcles. Els navarclins l'invocaven quan faltava la pluja i també se li atribuïen propietats perquè els quecs poguéssin millorar la parla i les mares l'invocaven perquè els seus fills parlessin bé. L'any 1633 les relíquies del sant es van poder salvar d'un incendi gràcies a l'acció de dos navarclins. Sant Valentí comptava a la parròquia de Navarcles amb una administració per fomentar el seu culte. El 2 de febrer de 1690 els caps de casa de Navarcles acordaren demanar al bisbe de Vic que els concedís sant Valentí com a patró del poble. Els navarclins van fer un vot de poble i es comprometeren a celebrar cada any, el 14 de febrer, la diada del sant. Des d'aleshores es celebra en aquesta data la Festa Major d'hivern. El 1700 el rector de Navarcles aconseguí que una part de les relíquies fossin exposades a l'Església de Navarcles. Després de l'exclaustració del monestir de Sant Benet, l'any 1863, la totalitat de les relíquies de sant Valentí van anar a parar finalment a la parròquia de Navarcles, on encara se'n conserva l'urna. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero i Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 54702 | Fira-Mercat de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-mercat-de-navarcles | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de Festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. P. 151-152. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 154. | XX-XXI | Es celebrava el dissabte i diumenge abans del Diumenge de Rams. Es tracta d'una fira multisectorial amb presència sobretot de l'automoció (i en els darrers anys amb una gan incidència dels afeccionats al tunning), l'artesania, la maquinària agrícola i les antiguitats. Darrerament també s'hi portava a terme una trobada de motos antigues (des de 1981), mostra de bestiar (des de 1989), mostra de maquinària agrícola d'època (des de 1983) i Passeig dels Artesans. Paral·lelament, es realitzaven altres activitats culturals i esportives: concurs de dibuix, torneig de petanca, proves d'habilitat eqüestre i sardanes. Al pavelló s'hi muntaven parades de comerciants i entitats locals. Els participants s'instal·laven preferentment a l'avinguda de la Generalitat, tot i que normalment la gran afluència feia que s'ampliés a zones adjacents. Durant força anys la fira ha comptat amb una afluència de públic molt notable procedent de tota la comarca i de fora. | 08140-13 | Avinguda de la Generalitat i carrers adjacents | L'associació de Veïns del Camp de Futbol i Creueta va organitzar el maig de 1980 la primera Fira-Mercat de Navarcles. En la tercera edició s'avançà al mes de març per tal d'esdevenir una de les fires primerenques de la comarca. Les primeres edicions es van centrar en l'automoció, l'artesania, la maquinària agrícola i els objectes antics i, amb els anys, s'anà ampliant fins esdevenir una fira multisectorial. Amb els anys la fira va anar augmentant el nombre d'expositors i participants i es convertí en un esdeveniment important per Navarcles. L'any 2003 es decidí fer un canvi d'orientació amb l'objectiu de donar un caire més cultural i turístic a l'esdeveniment i al mateix temps enfortir el vincle amb el monestir de Sant Benet de Bages, per això la fira es reconvertí en Monacàlia. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 54824 | Obres teatrals per Sant Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/obres-teatrals-per-sant-valenti | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de Festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. P. 151. | XX | Cada any, amb motiu de la festa de Sant Valentí (Festa Major d'Hivern) es representa una obra de teatre dedicada a algun tema que fa referència a la història o la tradició de Navarcles. Les obres compten amb la participació d'un bon nombre d'actors navarclins, coordinats a través del Grup de Teatre Navarcles. Al final de la representació es dóna el premi 'Valentí de fora' a una persona que porti aquest nom i no sigui resident a la població. La bona acollida d'aquesta iniciativa al llarg dels anys ha fet que hagi esdevingut una tradició ben arrelada i molt esperada cada any per molta gent del poble. Molts dels temes que s'hi ha tractat ja formen part de la memòria col·lectiva dels navarclins. Durant molts anys l'autor teatral afincat a Navarcles Agustí Soler i Mas s'encarregà d'escriure les obres. Els títols de les obres representades en aquesta etapa són: 300 festes majors (1990), 100 anys després (1991), Festa major sorprenent (1992), Aquell primer aplec (1993), El pitu de Sant Benet (1994), Errasti (1995), Ous passats per aigua (1996), Parc Marcel·lí (1997), Tu al Coro i jo a Cal Met (1998), Teixint les nostres melodies (1999), Ricardis (2000), El príncep de Constantinoble (2001), El degoter (2002), El pitu de Sant Benet (2003). Les obres més recents, d'autors diversos, han estat: Ball de titelles, de Ramon Vinyes (2004), Com a casa no hi ha res, de Jaume Costa, Llorenç Ferrer, Dolors Font i Núria Serra (2005), El monestir serà navarclí, de Joan A. Fernández (2006), Els papirs de Talamanca, d'Anna Costa, Abel Vilches i Xavier Oliveras (2007), Entre l'aigua i la pedra, de Josep M. Diéguez (2008). | 08140-135 | Teatre-Auditori Agustí Soler i Mas | La primera obra que es va representar va ser l'any 1990 i es titulava '300 festes majors', per aquest motiu les obres que van seguir cada any per la festa de Sant Valentí es coneixien genèricament amb aquest nom. L'autor era Agustí Soler i Mas, que en va escriure 13, fins l'any 2002. La comissió de les '300 festes majors' s'encarregava d'organitzar l'esdeveniment, que comptava amb la col·laboració del grup de teatre, l'Ajuntament i altres entitats del poble. Les obres es van representar al local de cal Met (Teatre Principal) entre 1990 i 1999, al Pavelló Municipal l'any 2000, a l'Església Parroquial el 2001, al Teatre del Casal Parroquial el 2002 i finalment al Teatre-Auditori Agustí Soler i Mas a partir del 2003. Arran de la mort d'Agustí Soler i Mas, l'any 2002, es decidí fer un concurs de guions cada any per escollir l'obra, que es coneixeria genèricament amb el nom de 'Febrada'; nom amb el que també es refundà la Comissió 300 festes majors. També amb aquest nom es coneixen les obres en aquesta nova etapa. L'any 2008 s'ha passat a fer una convocatòria d'idees per seleccionar el motiu de l'obra de cada any. | 41.7485700,1.9084600 | 409246 | 4622437 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Agustí Soler i Mas i altres autors | A la Biblioteca de Navarcles i a l'arxiu del Teatre del Casal es conserven els guions de les obres i gravacions en vídeo de l'etapa de la 'Febrada'. Pel que fa a l'etapa '300 festes majors', es conserven també alguns guions a la Biblioteca, així com a les cases particulars de Sebastià Puig i de Ventura Graells (del Grup Teatre Navarcles) i segurament també a casa de l'Agustí Soler. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 54699 | Aplec Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-sant-jordi | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de Festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. P. 152. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 154. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 134-135, 167. | XX-XXI | És una festa que es celebra des de 1969 amb la voluntat de reforçar la cultura popular. Amb els anys ha anat canviant de format i d'ubicació. Actualment es porta a terme a la Plaça de la Vila i al Parc Marcel·lí Monrós. A la vigília es fa un joc de poble, organitzat pel Mijac, una tómbola, un espectacle piromusical i un correfoc. Cada any la festa està dedicada a un escriptor. Al matí es porta a terme una tamborinada amb llaunes i olles a càrrec dels nens del poble. Després, un esmorzar col·lectiu, cercavila amb els gegants (des de 1969), una cursa atlètica (des de 1996), trobada de Caramelles (des de 1984) i lliurament de la Rosa de l'Aplec a una entitat o persona que hagi destacat en la seva dedicació a favor del poble. A la tarda: roda d'esbarts, audició de sardanes i traca final. | 08140-10 | Plaça de la Vila i Parc Marcel·lí Monrós | El Club de Joventut va organitzar el 1969 a la recent creada 'platja de Navarcles' el primer Aplec Sant Jordi: una festa de cultura popular inspirada en l'aplec de Calella.. De la platja es passà al parc municipal darrera l'Ajuntament. L'Aplec consistia en activitats infantils i sardanes. El 1977, amb l'arribada de la democràcia, la festa va donar un tomb i s'hi introduïren nous elements: matança del porc, cursa popular, exposició de poemes, espectacles diversos, presència dels partits polítics... En els anys posteriors l'Aplec Sant Jordi s'ha convertit en una de les festes més arrelades al municipi. | 41.7516000,1.9037500 | 408858 | 4622778 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 54701 | Festa Major (Mare de Déu d'Agost) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-mare-de-deu-dagost | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de Festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. P. 153-154. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 134.. GIRBAU, Valentí (2002). Poble i parròquia. L'Església de Navarcles el segle XVIII. Quaderns de Navarcles, 10. Ajuntament de Navarcles. P. 23. | XVIII-XX | La Festa Major d'estiu es celebra el 15 d'agost en honor a la Mare de Déu de l'Assumpta. Al llarg dels anys s'han provat diferents fórmules d'organització, i des dels anys 70 se n'encarrega una Comissió de Festes vinculada a l'Ajuntament. Actualment els actes més representatius de la festa, a més de la missa en honor a la Verge de l'Assumpta, són el correaigua, una ballada de sardanes i gegants a la Font Vella, el castell de focs, així com els balls i les actuacions musicals de rigor i altres actes festius que es fan al Parc del Llac. | 08140-12 | Al segle XVIII per la Festa Major es feia un Solemne ofici amb encens i 10 o 12 ciris a l'altar major de l'Església. Després una processó curta i, a la tarda, es cantaven vespres i la Salve i al final del dia es deia el rosari. A començament de segle XX es feia també teatre, concerts i balls en diferents sales. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 54801 | Canal de la colònia Galobart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-colonia-galobart | CAMPRUBÍ, Josep (1985). 'La dinàmica d'un poble. La colònia Galobard'. Regió 7 (3-XI-1985). FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 144. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Fàbriques de Navarcles (VII)'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 37-42. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.41, 49. SELLARÈS, Joan (2004). La colònia Galobart. Recull històric (treball particular). | XIX-XX | Canal de l'antiga fàbrica de la colònia Galobart, actualment aprofitat per fer anar una petita central hidro-elèctrica. La resclosa és a uns 200 m del Pont de Cabrianes aigües avall. Es tracta d'una reclosa molt ampla feta amb grossos carreus de pedra, de forma semi-el·líptica. L'entrada al canal és una obra força impressionant amb 5 comportes (dues de les quals accionades actualment amb motors elèctrics) més una sisena entrada lateral. El canal és molt ample (d'uns 7 m) i poc profund. Discorre paral·lel al riu, al costat d'una cinglera, mentre que pel costat dret és perfilat amb un mur fet amb blocs de pedra (en diversos trams reforçat amb formigó). El canal té diferents vagants de desguàs. Antigament l'aigua del canal feia anar la turbina de la fàbrica, situada a l'extrem nord. Actualment à l'entrada de la fàbrica una canalització subterrània condueix l'aigua fins les instal·lacions de la nova turbina, prop de l'antic Molí, i d'aquí desguassa al riu. | 08140-112 | Marge esquerre del Llobregat, al nord de la colònia Galobart | Un cabaler del mas Galobart, casat amb una filla dels industrials Burés, va aconseguir que el seu pare li cedís el terreny suficient vora el Llobregat per bastir una fàbrica. La concessió data de 1859 i la fàbrica començà a funcionar el 1866. Ignàsia Burés quedà vídua i heretà la fàbrica del seu marit. Es casà molt aviat amb Antoni Salvador Safont i la parella va fer funcionar la colònia sota el nom de Burés i Salvador. Al final del segle XIX la fàbrica es convertí en colònia, amb la construcció d'habitatges i serveis. El 1904 heretava la fàbrica la filla del matrimoni casada amb Joan Guitart i Santasusanna, advocat de Manresa. La societat es digué des d'aleshores Guitart i Salvador, i el 1940 es convertí en societat anònima amb el mateix nom. El 1963 Filatures Riera S.A., fortament participada per Textil Torres Valentí, va adquirir la majoria de les accions de Guitart i Salvador, encara que en va mantenir el nom. El president era Eduard Valentí. Des d'aleshores l'empresa ha estat dirigida per Torras Valentí de Manresa. L'any 1987 es va construir una petita central elèctrica automatitzada, situada fora del recinte de la colònia i prop de l'antic molí. Originàriament, la colònia Galobart pertanyia al terme municipal de Calders fins que el 1927 s'annexionà a Navarcles per proximitat geogràfica. Pel que fa al canal, l'estructura que dóna pas a l'entrada d'aigües es devia reformar a principis del segle XX, així com bona part del canal. ****nova turbina. | 41.7688600,1.9063900 | 409102 | 4624691 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54801-foto-08140-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54801-foto-08140-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Cabal màxim a derivar: 9 m3/segon | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54793 | Habitatges de la colònia Galobart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-de-la-colonia-galobart | CAMPRUBÍ, Josep (1985). 'La dinàmica d'un poble. La colònia Galobard'. Regió 7 (3-XI-1985). FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 144. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Fàbriques de Navarcles (VII)'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 37-42. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.41, 49. SELLARÈS, Joan (2004). La colònia Galobart. Recull històric. (Treball particular). | XX | Construcció en estat de degradació molt avançat. | Conjunt d'habitatges de l'antiga colònia Galobart que es van construir una mica després dels primers que vain aixecar-se a l'interior del recinte murat de la colònia. Formen un bloc allargat situat al peu del camí d'accés. Tenen planta baixa més dos pisos per la part davantera, mentre que per la part posterior, de profunditat irregular, l'edifici té un pis més, ja que el terreny fa baixada en aquest sector. A la façana davantera els pisos presenten diverses fileres de finestres i balcons, mentre que a la part posterior tenen galeries obertes. | 08140-104 | A la colònia Galobart. | La fàbrica de la colònia Galobart va comançar a funcionar el 1866. Ignàsia Burés quedà vídua i heretà la fàbrica del seu marit. Es casà molt aviat amb Antoni Salvador Safont i la parella va fer funcionar la colònia sota el nom de Burés i Salvador. A finals del segle XIX s'hi afegiren més construccions (50 pisos per a treballadors, escola, botiga, etc) i es convertí en colònia. Poc després es construïren nous habitatges fora del recinte de la colònia, a prop d'on hi havia hagut el molí de Navarcles. El 1904 heretava la fàbrica la filla del matrimoni casada amb Joan Guitart i Santasusanna, advocat de Manresa. La societat es digué des d'aleshores Guitart i Salvador, i el 1940 es convertí en societat anònima amb el mateix nom. L'any 1936 hi treballaven 186 persones (83 homes i 103 dones). A causa d'un incendi a la nau més antiga el conjunt va reedificar-se probablement els anys 50 i es bastí la gran nau actual. El 1963 Filatures Riera S.A., fortament participada per Textil Torres Valentí, va adquirir la majoria de les accions de Guitart i Salvador, encara que en va mantenir el nom. El president era Eduard Valentí. Des d'aleshores l'empresa ha estat dirigida per Torras Valentí de Manresa. L'any 1969 s'hi afegí una nova nau industrial i, després de l'incendi de l'empresa Torres Valentí a Manresa, es construí una nova fàbrica que ampliava les anteriors situada fora del recinte, a prop del molí. Originàriament, la colònia Galobart pertanyia al terme municipal de Calders fins que el 1927 s'annexionà a Navarcles per proximitat geogràfica. Actualment les naus de l'antiga colònia serveixen de magatzem de l'empresa tèxtil. | 41.7644100,1.9070200 | 409148 | 4624197 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54793-foto-08140-104-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Degut a l'estat de degradació avançat del conjunt s'ha decidit enderrocar-lo, segons ja està previst en la normativa urbanística, per tal d'eixamplar el camí. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54777 | Safareig de la colònia Galobart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-la-colonia-galobart | CAMPRUBÍ, Josep (1985). 'La dinàmica d'un poble. La colònia Galobard'. Regió 7 (3-XI-1985). FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 144. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Fàbriques de Navarcles (VII)'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 37-42. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.41. | XIX | L'estructura del safareig ha sofert reparacions. Entorn molt embrossat. | Safareig situat fora del recinte de la colònia Galobart i prop del riu. És el safareig on anaven a rentar les dones de la colònia. Té una forma rectangular i està fet de pedra, amb diverses lloses planes i en posició inclinada al capdamunt. Al costat hi ha una bassa que proveïa l'aigua per al safareig. També a prop d'aquest lloc hi ha la font on les dones de la colònia anaven a buscar l'aigua amb càntirs. | 08140-88 | Colònia Galobart | La fàbrica de cal Galobart va començar a funcionar el 1866. A finals del segle XIX s'hi afegiren més construccions (50 pisos per a treballadors, escola, botiga, etc) i es convertí en colònia. Cal suposar que la construcció del safareig és d'aquesta època. Poc després de 1909 es construïren més pisos allà on hi havia hagut el molí de Navarcles. L'any 1936 hi treballaven 186 persones (83 homes i 103 dones). A partir de 1963 l'empresa ha estat dirigida per Torras Valentí, de Manresa. Originàriament, la colònia Galobart pertanyia al terme municipal de Calders fins que el 1927 s'annexionà a Navarcles per proximitat geogràfica. | 41.7643600,1.9061300 | 409074 | 4624192 | 08140 | Navarcles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54777-foto-08140-88-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54796 | Torre de l'amo de la colònia Galobart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-lamo-de-la-colonia-galobart | CAMPRUBÍ, Josep (1985). 'La dinàmica d'un poble. La colònia Galobard'. Regió 7 (3-XI-1985). FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 144. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Fàbriques de Navarcles (VII)'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 37-42. SELLARÈS, Joan (2004). La colònia Galobart. Recull històric (treball particular). | XX | Antiga casa dels amos de la colònia Galobart, actualment residència d'uns particulars. L'edifici està situat en una posició elevada respecte de la colònia, en un altiplà aterrassat. La casa consta de dos cossos adossats de planta rectangular. El cos principal té planta baixa més un pis i golfes. L'estil arquitectònic imita una masia tradicional, amb grans arcades i galeries. A l'entorn gaudeix d'un ampli jardí amb avets. | 08140-107 | Uns 100 m a l'est del recinte de la colònia Galobart | La fàbrica del Galobart va començar a funcionar el 1866. A finals del segle XIX s'hi afegiren més construccions (50 pisos per a treballadors, escola, botiga, etc) i es convertí en colònia. Poc després es construïren nous habitatges fora del recinte de la colònia, a prop d'on hi havia hagut el molí de Navarcles. Des del 1904 la societat es digué Guitart i Salvador, i el 1940 es convertí en societat anònima amb el mateix nom. La torre de l'amo es construí a l'entorn de 1932. En les obres hi participà l'arquitecte i estudiós de l'arquitectura popular Josep Danés. La casa va estar poc habitada, ja que el propietari disposava d'una altra casa dins el recinte de la colònia. Originàriament, la colònia Galobart pertanyia al terme municipal de Calders fins que el 1927 s'annexionà a Navarcles per proximitat geogràfica. | 41.7651000,1.9081100 | 409240 | 4624272 | 08140 | Navarcles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54796-foto-08140-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54796-foto-08140-107-2.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Josep Danés (arquitecte) | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54713 | Colònia Galobart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-galobart | CAMPRUBÍ, Josep (1985). 'La dinàmica d'un poble. La colònia Galobard'. Regió 7 (3-XI-1985). FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 144. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.41, 49. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Fàbriques de Navarcles (VII)'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 37-42. SELLARÈS, Joan (2004). La colònia Galobart. Recull històric (treball particular). | XIX-XX | És l'únic exemple de Navarcles que es pot considerar colònia industrial, ja que la fàbrica disposava d'infrastructures i serveis per als treballadors. El conjunt està envoltat per un mur dintre del qual hi ha les antigues naus industrials, un edifici on hi havia els despatxos (construït als anys 30) i, al costat, el que havia estat la barberia més un hort. Al sector de llevant hi havia els habitatges (uns 50), més la botiga, escola i una casa per al propietari, ja que a la torre de l'amo pròpiament, situada més amunt, pràcticament no hi van viure. Tot aquest sector d'habitatges i serveis va ser enderrocat a la dècada de 1990 i no es conserva. La nau principal és uns construcció de grans dimensions aixecada els anys 50. Consta de planta baixa més un pis i sotacoberta. A la planta baixa hi havia els telers, al primer pis la filatura i el nivell superior servia com a magatzem. L'interior d'aquesta nau conserva l'estructura originària, amb un entramat de columnes de ferro encimentades i sostres amb vigues de ferro i revoltons. Es conserva un soterrani dels anys 1920 on hi havia els batans. A la part més septentrional es conserva una xemeneia (utilitzada per la caldera) i, al final, un conjunt de naus més petites adossades, una de les quals és antiga mentre que la resta són força modernes (dels anys 60 i 80). En aquest sector hi havia els tallers, les sales de la caldera i la turbina antiga (que l'any 1987 va quedar en desús en construir-se la nova). Fora del recinte murat hi havia la casa de l'amo i un altre bloc amb habitatges per als treballadors. Es tracta d'un exemple notable d'arquitectura fabril, tot i que les construccions originàries (del segle XIX) s'han perdut pràcticament en substitució d'edificis més moderns. | 08140-24 | Carretera N-141c (de Manresa a Vic), poc abans del km. 9. | Un cabaler del mas Galobart, casat amb una filla dels industrials Burés, va aconseguir que el seu pare li cedís el terreny suficient vora el Llobregat per bastir una fàbrica. La concessió data de 1859 i la fàbrica començà a funcionar el 1866. Ignàsia Burés quedà vídua i heretà la fàbrica del seu marit. Es casà molt aviat amb Antoni Salvador Safont i la parella va fer funcionar la colònia sota el nom de Burés i Salvador. Durant molt temps va tenir dues naus (una de 78 x 22,8 m i l'altra de 35,5 m de llarg per una amplada variable). A finals del segle XIX s'hi afegiren més construccions (50 pisos per a treballadors, escola, botiga, etc) i es convertí en colònia. Poc després es construïren nous habitatges fora del recinte de la colònia, a prop d'on hi havia hagut el molí de Navarcles. El 1904 heretava la fàbrica la filla del matrimoni casada amb Joan Guitart i Santasusanna, advocat de Manresa. La societat es digué des d'aleshores Guitart i Salvador, i el 1940 es convertí en societat anònima amb el mateix nom. L'any 1936 hi treballaven 186 persones (83 homes i 103 dones). Els anys 50 es va edificar la gran nau actual. El 1963 Filatures Riera S.A., fortament participada per Textil Torres Valentí, va adquirir la majoria de les accions de Guitart i Salvador, encara que en va mantenir el nom. El president era Eduard Valentí. Des d'aleshores l'empresa ha estat dirigida per Torras Valentí de Manresa. L'any 1969 s'hi afegí una nova nau industrial i, després de l'incendi de l'empresa Torres Valentí a Manresa, es construí una nova fàbrica que ampliava les anteriors situada fora del recinte, a prop del molí. Originàriament, la colònia Galobart pertanyia al terme municipal de Calders fins que el 1927 s'annexionà a Navarcles per proximitat geogràfica. Actualment les naus de l'antiga colònia serveixen de magatzem de l'empresa tèxtil. | 41.7653900,1.9070600 | 409153 | 4624305 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54713-foto-08140-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54713-foto-08140-24-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Es conserven diverses caixes amb documentació que fa uns anys van ser enviades des de Barcelona, però no han estat classificades. Es conserva un bon nombre de maquinària dels anys 80 i, esporàdicament, algun element més antic. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54822 | Gerres de l'edat del bronze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gerres-de-ledat-del-bronze | CURA, Miquel (1980). 'Guia arqueològica del Bages', El Bages. Aproximació al medi natural i humà de la comarca. Ed. Montblanc-Martin / Centre Excursionista de la Comarca del Bages. CURA, Miquel (1987). 'Elements per a la coneixença de l'edat del bronze a la comarca del Bages (II part)', Dovella, núm. 25. Manresa. DAURA, Antoni; GALOBART, Joan; PIÑERO, Jordi (1995). L'arqueologia al Bages, Centre d'Estudis del Bages.P. 82-83. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 128. | Peces formades per diferents fragments que han estat restaurats i reconstruits. | Dues gerres procedents d'una excavació realitzada per mossèn Valentí Santamaria i actualment conservades al Museu Comarcal de Manresa. Es tracta de dos recipients molt similars: de forma globular amb fons pla i amb nanses i mugrons contraposats (les nanses a la part del ventre i els mugrons al costat de la vora). Miquel Cura les relaciona tipològicament amb les 'gerres del Ròdan' i les data a la primera meitat del segon mil·leni. | 08140-133 | Museu Comarcal de Manresa. Via Sant Ignasi, 40. Manresa. | Als darrers temps de la seva activitat arqueològica (anys cinquanta o inici dels seixanta) mossèn Valentí Santamaria, aleshores director del Museu de Manresa, va realitzar una excavació a Navarcles de la qual no en va deixar constància escrita. Tot i així, el material recuperat fou restaurat i dipositat al Museu de Manresa, fins que Miquel Cura el va publicar per primer cop l'any 1987. No es coneix l'emplaçament del jaciment, però sembla que es tractaria d'uns fons de cabanes d'un poblat. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54822-foto-08140-133-1.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 79 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54821 | Mas Solervicens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-solervicens-0 | DAURA, Antoni; GALOBART, Joan; PIÑERO, Jordi (1995). L'arqueologia al Bages, Centre d'Estudis del Bages.P. 175. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 128. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Imp. Dr. Vives, Manresa. P. 28. | L'historiador de principi de segle XX Fortià Solà ens informa que 'en terrenys de conreu del mas Solervicens s'han trobat algunes monedes romanes'. Actualment no s'hi distingeixen estructures. És molt probable, però, l'existència d'una antiga vil·la romana en aquest punt, atesa la seva bona situació, en una posició elevada que domina la plana de Navarcles, a la confluència del riu Calders amb el Llobregat. | 08140-132 | Entorn del mas Solervicens, situat al sud-est del terme de Navarcles. | 41.7499700,1.9176700 | 410013 | 4622582 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54821-foto-08140-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54821-foto-08140-132-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 83|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 54734 | Capella de Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-bartomeu | ESCALE, Joan (1981). 'L'ermita romànica de Sant Bartomeu de Navarcles', Full informatiu del Romànic, núm. 28, Artestudi, Barcelona. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 151. FERRER, Llorenç (1997). La capella i el bari de Sant Bartomeu. Quaderns de Navarcles, 3. Ajuntament de Navarcles. GONZÁLEZ, Antonio (1989). 'La restauración de los restos de Sant Bartomeu de Navarcles', Quaderns Científics i Tècnics, núm. 3. Diputació de Barcelona. P. 57-58. GONZÁLEZ, Antonio (gener-febrer 1991). 'La reconstrucción significativa de la iglésia de Sant Bartomeu de Navarcles, Catalunya, Espanya', Informes de la Construcción, vol. 42, n. 411. P. 77-81. JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1984). 'Navarcles. Sant Bartomeu de Navarcles'. Catalunya romànica, vol XI (el Bages). Ed. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. P. 337-338. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Imp. Dr. Vives, Manresa. P. 121-125. 'Capella de Sant Bartomeu de Navarcles', Premis FAD d'Arquitectura i d'Interiorisme, Foment de les Arts Decoratives, Barcelona, 1990. P. 112-113. | XIII-XVIII | Capella rehabilitada la dècada de 1980 | Capella romànica ampliada al segle XIV i molt reformada els segles XVII i XVIII. L'edifici està parcialment esfondrat i ha estat objecte d'una important rehabilitació. Es conserva poc més de la meitat de la construcció originària. Concretament, s'ha perdut el mur de tramuntana i gairebé tota la coberta. La capella romànica constava d'una sola nau capçada per un absis semicircular llis, gairebé tan ample com la nau, amb una finestra oberta a doble esqueixada força descentrada. La nau era coberta amb volta de canó, de la qual en queden algunes restes al mur de migdia, i era aproximadament la meitat de llarga del que sembla a l'actualitat. L'aparell, fet amb blocs de pedra desigual, és força rudimentari. De l'obra dels segles XIV i XVII-XVIII en queda l'allargament cap a la banda de ponent. Al mur de migjorn es conserven dos arcs apuntats que són les restes més evidents d'un porxo construït al segle XIV, el qual funcionava com una mena de vestíbul obert abans d'entrar a la capella. En aquest sector l'aparell és més regular, amb carreus quadrats i ben polits de mida més gran. El mur frontal corresponent a l'entrada té un campanar d'espadanya desplaçat a l'esquerra. L'element més interessant és el portal, que consta de dos arcs de mig punt en degradació. A l'intradós hi ha una simple arquivolta que descansa sobre sengles capitells en molt mal estat. En un d'ells semblen insinuar-se tres fulles d'acant. Les portes de fusta, originals, són guarnides amb aplicacions de ferramenta. Els treballs de restauració han introduït una plataforma per protegir les restes romanes que es conserven al subsòl de l'edifici i han completat la contrucció amb materials i disseny contemporanis, aprofitant els murs existents. La nau s'ha convertit en un nou espai amb possibilitats d'ús social. | 08140-45 | Carrer Sant Bartomeu | La capella està edificada sobre una antiga vil·la romana, per la qual cosa es podria pensar que hi hagué un temple paleocristià, tot i que no se n'ha trobat cap evidència. L'església romànica es va construir els darrers anys del segle XIII. Apareix citada per primera vegada el 1291 com a Sant Bartomeu de Navarcles i el 1313 com a Sant Bartomeu i Santa Margarida. Des del seu origen, ha depès de la parròquia de Navarcles, però es tenen notícies de l'existència d'un cementiri al seu voltant. Era una capella petita i el segle XIV va patir una important modificació: se li va afegir un porxo obert. Al final del segle XVII es va refer l'altar i s'hi col·locà un paviment de carions. Poc després, Mn. Llorenç Riera (rector entre 1706 i 1736) va reformar la capella en profunditat: el porxo es va integrar a la nau, s'engrandí l'àrea del presbiteri i es construí una nova volta de maó. Durant la Guerra Civil de 1936 la capella fou profanada i restà abandonada, convertida en magatzem municipal i galliner. Els anys 60 s'esfondrà el sostre. L'any 1984 la Diputació de Barcelona va emprendre la seva consolidació i restauració, incloent-hi una excavació arqueològica del conjunt. Es van completar les parts destruïdes i s'habilità l'edifici per a usos públics. El culte a sant Bartomeu estava ben arrelat a Navarcles. La festivitat del sant el poble acostumava a baixar-hi en processó i s'adoraven les seves relíquies, avui desaparegudes. En aquesta capella també tenia gran veneració santa Margarida, que al segle XIV ja hi tenia un altar propi. Segons Fortià Solà encara el 1910 se'n conservava una petita imatge de 'gust barroc'. | 41.7548000,1.9059800 | 409048 | 4623131 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54734-foto-08140-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54734-foto-08140-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54734-foto-08140-45-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Les excavacions arqueològiques van localitzar tres sitges a tocar del presbiteri que servien per guardar el gra recollit de les donacions dels fidels i que van estar en funcionament des del segle XIII fins el XVII.Plafó turístic del Consorci 'Valls del Montcau' amb informació de la capella situat a la façana exterior.La intervenció de rehabilitació va rebre un premi FAD d'Arquitectura i Interiorisme. | 92|93|94|96|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54739 | Arxiu municipal de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-navarcles | FERRER, Llorenç (1983). 'Arxius de la comarca. L'arxiu municipal de Navarcles'. Dovella, núm. 8, gener-febrer 1983. P. 31-32. | XIX-XX | L'arxiu municipal es conserva actualment en una sala d'uns 9 x 7 metres de l'Edifici Jove. Les caixes-arxivadors ocupen un volum considerable, omplint tres de les quatre parets. La documentació comença a prendre importància a partir de començaments del segle XIX. Anterior a aquesta data només queden restes d'actes del consistori, alguns censals del segle XVII i el document de la proclamació de sant Valentí com a patró de Navarcles l'any 1690. A partir de 1800 la documentació és completa en gairebé tots els seus aspectes, i està classificada segons els criteris per a arxius municipals de la Diputació de Barcelona. | 08140-50 | Edifici Jove (Passeig de Cervantes, 3). Tercer pis. | Amb la construcció del nou edifici de l'Ajuntament es va fer una primera classificació dels documents. La documentació conservada comença a prendre importància a partir de començaments del segle XIX. A partir de 1800 la documentació és completa en gairebé tots els seus aspectes: estadística, actes, urbanisme, registre civil, hisenda municipal, eleccions, arxiu judicial i altres expedients i lligalls. L'any 1999 va entrar a formar part del programa de classificació i manteniment d'arxius municipals de la Diputació de Barcelona. L'arxivera encarregada era Agnès Rueda. Però des de fa quatre anys no hi ha arxiver. | 41.7513400,1.9018100 | 408697 | 4622751 | 08140 | Navarcles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54739-foto-08140-50-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54742 | Mas Bertran (o cal Vintró) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-bertran-o-cal-vintro | FERRER, Llorenç (1983). 'El creixement urbà de Navarcles en el S. XVIII'. Dovella, núm. 11. Manresa. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 136. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.11. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. | XIX | Antic mas d'origen medieval que ha quedat integrat dins el nucli urbà. Actualment l'aspecte i la tipologia arquitectònica són més d'un casal del segle XIX que no pas d'una masia. L'edifici fa cantonada entre els carrers Ample i Catalunya. Té planta baixa més dos pisos, per bé que amb dos cossos amb alçades diferents. De l'antic mas medieval se'n conserva algun element a la planta baixa: un arc apuntat, un pou... També es conserva una escala exterior que donava accés a una tina. Els pisos superiors són una construcció del segle XIX. Com a elements més destacats d'aquesta fase hi ha els balcons de la façana i els interiors, que conserven força bé la tipologia originària. D'especial interès són les pintures murals de la sala. A la planta baixa de l'edifici s'hi ha instal·lat dues botigues, amb uns espais interiors moderns. A la part posterior la casa té un petit pati. | 08140-53 | Carrer Catalunya, 31 | És un dels masos històrics d'origen medieval, per bé que en aquesta època tenia un altre nom. Situat com altres al costat del camí que més tard es convertirà en el carrer Ample, molt a prop de l'antiga Sagrera. Després de la crisi baix-medieval, el mas es va recuperar. En el capbreu de 1505 hi consta com a resident Rafael Bertran. Al segle XVII s'annexionà part dels masos Graner i Cura, que van desaparèixer per causes desconegudes. El carrer de Sant Benet separava les terres del mas Aguilar i del mas Bertran. Les terres del mas al nucli de Navarcles estaven situades entre els carrers Ample, de Sant Benet i carrer Nou. Als segles XVII i XVIII els propietaris van anar establint o venent patis per la construcció de cases en aquests carrers, i el mas Bertran va quedar integrat entre les cases del carrer Ample. Al segle XIX el mas va ser objecte de reformes importants que el van deixar més o menys amb la fesomia actual. A començament del segle XX el propietari era Valentí Vintró, per això en aquesta època es coneix popularment com cal Vintró. Els Vintró es comptaven entre els més grans propietaris de Navarcles. Valentí Vintró va viure en aquesta casa i després marxà a Igualada i, a l'entorn de 1957, la va vendre als actuals propietaris. | 41.7525600,1.9043300 | 408908 | 4622884 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54742-foto-08140-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54742-foto-08140-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54742-foto-08140-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54746 | Mas Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-serra-0 | FERRER, Llorenç (1983). 'El creixement urbà de Navarcles en el S. XVIII'. Dovella, núm. 11. Manresa. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 140. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.11. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. | XVII-XX | L'edifici acusa un desgavell arquitectònic important | Antic mas d'origen medieval (que s'ha conservat bàsicament als baixos, mentre que la part alta s'ha compartimentat i convertit en habitatges de construcció més recent). L'edifici fa cantonada amb la Baixada de cal Manganell i consta d'una planta semisoterrània més planta baixa (on s'hi ha instal·lat una botiga) i, a la part superior, dos pisos corresponents a habitatges que tenen poc interès des del punt de vista arquitectònic. A la planta inferior, semisoterrània, es conserva bastant integrament l'estructura de l'antic mas, amb un celler i diferents estances cobertes amb volta de pedra. Entre els elements a destacar hi ha tres tines quadrades i una sala amb un arc apuntat. A la part posterior té un pati força ampli amb un pou. Exteriorment, l'edifici acusa un desgavell arquitectònic considerable, fruit de successives modificacions. | 08140-57 | Carrer Ample, 8 | És un dels masos històrics, d'origen medieval, per bé que en aquesta època tenia un altre nom. Situat com altres al costat del camí que més tard es convertirà en el carrer Ample, a l'antiga Sagrera. Concretament davant de l'Església, de manera que l'era del mas va esdevenir la plaça de l'Església. Després de la crisi baix-medieval, el mas es va recuperar i s'annexionà els masos Puigonofre, la meitat del mas Curta, el mas Rocafort i part dels masos Cura i Graner (aquests dos últims desapareguts al segle XVII). El carrer Ample separava les propietats del mas Bertran i del mas Serra. Les terres del mas Serra al nucli de Navarcles estaven situades al nord del carrer Ample. Als segles XVII i XVIII els propietaris van anar establint o venent patis per la construcció de cases en aquest carrer, i el mas va quedar integrat entre les cases del carrer Ample. En èpoques posteriors (segles XIX i XX) s'han completat les construccions de la part superior. | 41.7522300,1.9052900 | 408987 | 4622846 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54746-foto-08140-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54746-foto-08140-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54746-foto-08140-57-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El propietari conserva alguns documents de la casa, però no estan ordenats. | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54719 | Mas Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-aguilar | FERRER, Llorenç (1983). 'El creixement urbà de Navarcles en el S. XVIII'. Dovella, núm. 11. Manresa. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Plaça Aguilar'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. | XVI-XVII | L'interior presenta un estat avançat de degradació | És l'únic dels diferents masos d'origen medieval que van quedar integrats al nucli urbà que ha conservat l'autèntica fesomia d'un mas. Consta d'un cos de planta rectangular i coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Té planta baixa més dos pisos, amb una estructura annexa a la part posterior corresponent a una cisterna. L'edifici estava compost per tres crugies i al segle XVII se n'hi afegí una quarta a la banda de llevant que podria haver estat una torre (sembla que la documentació parla d'un 'baluard'). La façana té un portal adovellat i finestres adintellades. L'edifici, d'una qualitat arquitectònica notable, ha mantingut íntegrament les façanes i els volums. Els baixos conserven l'estructura tradicional, amb un sostre de vigues i restes d'una premsa, excepte en una de les sales que havia estat seu de la Creu Roja. Els pisos superiors han estat força modificats i tenen poc interès. A la part posterior hi ha un pati d'amplies dimensions, actualment en desús. Al costat de la façana hi ha un portal per on s'accedia al Cementiri Vell, situat darrera del pati de la masia. | 08140-30 | Plaça Aguilar, 3 | Al segle XVI el mas Aguilar era un dels importants de Navarcles i tenia la propietat d'una bona part del terme. Era el resultat de la fusió de tres masos: el Puget, el mas Maurell i el mas Torra. L'edifici tal com es pot veure actualment es devia construir al segle XVI, tal com indica una llinda de la porta, i el segle XVII s'amplià cap a llevant. Fins a finals del segle XVII els amos es deien Aguilar: després va passar a mans d'un hisendat de Moià: Baltassar Carner, i finalment a mans de la família Ubach i Balasch, de Rubí. Per tant, des de començaments del segle XVIII era una casa habitada per masovers. La importància de la casa feia que al davant hi tinguessin un pati gran d'ús privat amb coberts i tines. L'any 1932 l'Ajuntament va adquirir aquest pati amb l'ajuda d'una recapta popular i va urbanitzar-hi la plaça Aguilar. L'edifici fou comprat per l'Ajuntament i, fa uns anys, va acollir l'Acadèmia Oliveras i després l'Ambulatori i dependències de la Creu Roja. | 41.7532000,1.9038300 | 408867 | 4622955 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54719-foto-08140-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54719-foto-08140-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54719-foto-08140-30-3.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una dovella del portal: 1590. En una finestra del segon pis: 1623. Al portal del Cementiri Vell: 1862. | 94|95|96|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54722 | Carrer Àngel Guimerà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-angel-guimera | FERRER, Llorenç (1983). 'El creixement urbà de Navarcles en el S. XVIII'. Dovella, núm. 11. Manresa. P. 18. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 137-138. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Àngel Guimerà'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 74. | XVIII-XX | Carrer de traçat rectilini edificat a partir del carrer Nou. En el primer tram a començaments de segle XX encara hi havia el pas pels baixos d'una casa que connectava amb el carrer Nou. Actualment en aquest sector hi ha edificacions modernes. El següent tram (després del passatge que travessa el carrer) ha conservat en part la imatge d'un carrer tradicional amb cases dels segles XVIII-XIX, especialment al costat esquerre. Les cases que conserven millor aquesta tipologia tradicional són les dels número 2, 8 i 9. Per la part posterior cada casa té el seu pati, gairebé tots amb un garatge al final. El carrer és asfaltat i té voreres estretes. Les faroles segueixen el model estàndar al nucli antic. El cablejat aeri és en part visible. | 08140-33 | Nucli antic | Al segle XVIII Joan Tarrés, pagès de Calders, tenia una gran parcel·la de terra que es coneixia amb el nom de la Vinya Vella. De 1725 a 1742 va vendre els patis que donaven a la banda sud del carrer Nou amb la intenció de fer un nou carrer en aquest sector. Abans, però, va haver d'arribar a un acord amb un dels propietaris de les cases del carrer Nou perquè el carrer que es disposava a edificar tingués sortida i connexió amb aquest altre mitjançant un passadís pels baixos d'una casa. Això ho va fer el 1787 i aquest mateix any va establir 11 patis que serien les cases que des d'aleshores configurarien el carrer, el qual de primer hom anomenava de la Vinya Vella. Més tard apareix també com a carrer de Detràs, degut a que estava darrera del carrer Nou. Popularment també se'l coneixia com a carrer de Miraculs, fent referència al fet que les cases miren els darreres de les cases del carrer Nou. El nom oficial d'Àngel Guimerà el va rebre l'any 1922 i des d'aleshores no s'ha canviat.. | 41.7518100,1.9026200 | 408765 | 4622802 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54722-foto-08140-33-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54721 | Carrer Ametller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-ametller | FERRER, Llorenç (1983). 'El creixement urbà de Navarcles en el S. XVIII'. Dovella, núm. 11. Manresa. P. 18. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 137. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer Ametller'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 74. | XVIII-XX | La majoria de les cases estan ben conservades. | Carrer originat al final del segle XVIII que consta de dos trams rectilinis. Conserva parcialment la imatge d'un carrer tradicional a la banda esquerre, on hi predomina un tipus de casa popular unifamiliar, semblants a les del carrer Torras i Bages però en general força modificades, tot i que han conservat els volums i l'alçada. Les cases que han conservat millor aquesta tipologia són les número 3, 5, 21, 33, 35 i 47. La banda dreta del carrer és ocupada per edificacions més modernes, i la número 8 correspon al convent de les Dominiques. L'últim tram del carrer, des del passatge Vinya Vella fins al carrer de la Diputació, està ocupat per cases actuals. Totes les cases tenien un hort al darrera, que actualment s'ha convertit en pati, normalment amb un garatge al final o bé amb una petita edificació. El carrer és asfaltat i conserva una vorera feta amb lloses. Té una font de l'any 1925. | 08140-32 | Nucli antic | Al segle XVIII Teresa Casanovas tenia un camp que tocava amb el camp de la Sort i que s'anomenava camp dels Ametllers, probablement perquè hi havia una plantació d'aquests arbres. A la segona meitat del segle Teresa va quedar vídua i tenia molts deutes. Potser per això va decidir parcel·lar aquell camp en patis per edificar cases. L'any 1777 s'establiren 7 patis, els més propers al carrer de la Sort. Tenien 5 metres d'ample i 41,6 de llarg, amb la qual cosa hi cabia una casa i un hort al darrera. Els que l'adquiriren havien de pagar 100 lliures d'entrada i 2 sous de cens cada any. L'any 1791 l'hereu de la vídua va establir 7 patis més. Aquestes cases es devien alçar l'any 1795, data d'algunes llindes actuals. Més endavant es devien establir més patis, ja que el 1853 consta que el carrer tenia 24 cases. El 1912 el carrer es va connectar amb la resta del poble tot salvant el desnivell del carrer de la Sort, que estava més enfonsat. El 1909 es traslladava una font que hi havia al començament del carrer. El 1925 es va instal·lar una font a tocar del convent de les Germanes Dominiques. | 41.7504200,1.9046000 | 408927 | 4622646 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54721-foto-08140-32-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda de la casa núm. 33: 1799 | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54726 | Carrer de Sant Benet (o carrer de França) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-benet-o-carrer-de-franca | FERRER, Llorenç (1983). 'El creixement urbà de Navarcles en el S. XVIII'. Dovella, núm. 11. Manresa. P. 18. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 137. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer St. Benet'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 73. | XVII-XX | Algunes cases es troben en estat d'abandó o necessitarien una restauració. | Carrer de traçat lleugerament sinuós i en pendent. És l'antic camí que anava a Sant Benet, edificat a partir del final del segle XVII. Moltes de les cases originàries dels segles XVII-XVIII (de planta baixa més un o dos pisos) han estat modificades amb solucions diverses: rajoles, maó vist, arrebossats de diferents textures i colors, pedra vista... Tot i això, conserva clarament la imatge d'un carrer tradicional, encara que d'aspecte heterogeni. Les cases que han conservat millor la tipologia tradicional són les dels números 3, 5, 4, 21, 29, 41, 43, 45, 47, 44. Per exemple, la casa número 5 (ca l'Aió) conserva un celler interessant i 3 tines. Per la part del darrera els antics horts s'han transformat en patis (accessibles des del passatge Catalunya), en molts casos amb la construcció d'un garatge al final. El carrer és asfaltat i té voreres estretes. L'enllumenat és amb faroles de ferro del tipus estandar a tot el nucli antic. El cablejat aeri és encara bastant visible. | 08140-37 | Nucli antic | Aquest carrer s'edificà sobre un antic camí que anava de l'Església (pel carrer Ample) a Sant Benet i el molí d'en Serra. El camí dividia dues propietats: baixant a mà dreta, hi havia el camp dels Magraners, del mas Aguilar, i a mà esquerre era del mas Bertran. Quan el carrer Ample va estar acabat les noves cases s'anaren edificant seguint aquest camí. Primer es va construir la banda esquerra, des de finals del segle XVII i el 1722 ja s'havia arribat al capdavall, a trobar l'altre camí que baixava i que més endavant serà el carrer Nou. El 1703 es començà a construir a la banda dreta i s'arribà al capdavall el 1736. Algunes llindes del carrer porten aquestes dates.Les cases de la banda esquerra tenien un hort al darrera, mentre que les de la banda dreta s'havien de conformar amb un corral. L'any 1934 el carrer va canviar el nom pel de Galan i García Hernández, en record d'un militar republicà afusellat. Després de la Guerra Civil recuperà el nom de Sant Benet, que ha perviscut fins a l'actualitat. Popularment, però, la majoria de la gent el coneix com a carrer de França. Es desconeix l'origen d'aquesta denominació, que Fortià Solà atribueix als immigrants gascons que residien a Navarcles al final del segle XVI. El problema és que en aquesta època el carrer encara no s'havia construït. Segons Fortià Solà, aquest carrer també apareix esmentat antigament com a carrer del Molí o de la Palanca. Entorn de 1956 l'Ajuntament va fer-hi obres de pavimentació i voreres. | 41.7525100,1.9031300 | 408808 | 4622880 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54726-foto-08140-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54726-foto-08140-37-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda de la casa núm. 3: '1665' i 'Agost 1650 FRAN.CURA prevere'; llinda de la casa núm. 34: 1986. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/