Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54743 | Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-6 | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 149. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 60-61. GIRBAU, Valentí (2002). Poble i parròquia. L'Església de Navarcles el segle XVIII. Quaderns de Navarcles, 10. Ajuntament de Navarcles. P. 5-6. | XX | Els arrebossats presenten problemes d'humitat | Cementiri situat als afores de la població i envoltat per bosc. El conjunt és delimitat per un recinte de forma irregular, amb un aparcament enjardinat davant de l'entrada. El portal d'accés adopta la forma d'un frontó d'inspiració clàssica. L'interior es distribueix a l'entorn d'una avinguda central amb sengles corredors laterals al costat dels quals s'aixequen els blocs de nínxols. A la part posterior hi ha una placeta circular, on hi ha la fossa comuna. L'interior compta compta amb la presència de xiprers i altres plantes, tot creant un espai enjardinat agradable (i envoltat per bosc), en una línia moderna que s'aparta del típic cementiri decimonònic. | 08140-54 | Al Cap de la Serra, al sud del terme. | Antigament el cementiri era al costat de l'Església. El 1838 es comprà un terreny als amos del mas Aguilar, al costat mateix de la casa, i el 1842 es va obrir el que avui es coneix com el Cementiri Vell i es posà en pràctica un sistema de construcció i de venda de nínxols. En aquest cementiri s'hi accedia per un portal situat al costat del mas Aguilar que encara es conserva, amb una inscripció a la pedra de 1862, i encara es poden veure vesitigis dels nínxols. Però l'any 1903, amb el creixement de la població, ja apareixen queixes per la proximitat del cementiri. El 1948 l'alcalde Pere Carrera va estar a punt de comprar un terreny a la Planota per construir un nou cementiri, però a la pràctica es va anar engrandint el que hi havia. Fou l'alcalde Josep M. Carrillo qui va impulsar la construcció del nou cementiri el 1982: adquirí els terrenys a la família Cura i encarregà un projecte a l'arquitecte Jordi Ludevid. El nou cementiri, situat a la carretera de Talamanca, fou ingaugurat pel president de la Diputació, Antoni Dalmau, el 1987. | 41.7419700,1.9111600 | 409461 | 4621701 | 1985 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54743-foto-08140-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54743-foto-08140-54-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Arquitecte: Jordi Ludevid | Frontó d'entrada: placa amb l'any 1985. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 54749 | Residència d'Avis de Navarcles (IBADA) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/residencia-davis-de-navarcles-ibada | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.64, 77. SERRA, Francesc (2002). La residència de Navarcles, 25 anys. 'Quaderns de Navarcles', núm. 11. Ajuntament de Navarcles. | XX-XXI | Conjunt format per un edifici més antic que ha estat ampliat recentment amb un nou cos annex, envoltats els dos per un jardí. L'edifici antic va ser construït en dues fases (a les dècades dels 70 i 80) i és de planta quadrada amb un pati central. A dues de les cantonades s'aixequen uns cossos més alts a manera de torres. A les façanes destaquen diverses línies de balcons i de finestres rectangulars allargades, en un estil funcional. El cos més modern allarga una de les ales per la part de tramuntana. És revestit amb marbre, de volums llisos i una línia més sòbria que l'anterior. Es tracta d'un edifici representatiu de l'arquitectura d'equipaments públics característica dels anys setanta i més actual. | 08140-60 | Sector de la Creueta. Carretera de Talamanca, s/n. | Sota l'impuls de Mn. Jacint Medina el 1973 va prendre cos el projecte de crear una residència per a la gent gran. El 1974 es va constituir l'Associació Amics dels Avis, que havia de gestionar l'equipament. Els terrenys foren donats per Enriqueta Pladellorens i el Sindicat de Pagesos al capdamunt de la Creueta. Diverses donacions particulars i una recaptació popular de més d'un milió de pessetes van ser el punt de partida que permeté aixecar una primera fase de l'edifici (l'ala de ponent), dissenyat per l'arquitecte manresà Josep M. Esquius. La Residència es va inaugurar el 23 d'octubre de 1977. El 1981 la Generalitat va ajudar a finançar la segona fase, inaugurada l'octubre de 1983, que completava la planta quadrada de l'edifici. L'any 2003 es va portar a terme una nova ampliació, obra de l'equip d'arquitectes de Navarcles Piqué/Escalé. L'equipament és gestionat per la Institució Benèfica Amics dels Avis (IBADA). | 41.7480900,1.9091900 | 409306 | 4622382 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54749-foto-08140-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54749-foto-08140-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54749-foto-08140-60-3.jpg | Física | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Arquitectes: Josep M. Esquius; Piqué/Escalé | 120|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54707 | Turbina de la Fàbrica del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turbina-de-la-fabrica-del-riu | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 145. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 19-24. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Fàbriques de Navarcles (VI)'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.40, 48. | XX | Turbina de l'antiga Fàbrica del Riu, que continua funcionant actualment per tal de generar energia elèctrica. Es conserven les instal·lacions originàries (corresponents a principis de segle XX). És a dir: el canal i salt d'aigua, la turbina i un sistema de comportes per regular el cabal de l'aigua. També es conserva una màquina de l'any 1924 que regulava manualment el cabal de l'aigua. Actualment la turbina funciona de manera automatitzada, però la major part de la maquinària i les instal·lacions són antigues. | 08140-18 | Fàbrica del Riu. C/ Ubach, s/n | La Fàbrica del Riu va començar-se a construir el 1818 i es deuria acabar l'any següent. Sembla que seria la primera fàbrica del poble. El salt d'aigua era de 3,34 m. La fàbrica va acabar partida en diferents seccions que funcionaven de forma independent, fins que el 1841 Joaquim Batlles va anar comprant fins a fer-se amb una part important de la fàbrica. Des de l'any 1849 l'edifici acollia només la societat Comellas, Batlles, Sanmartí i Cia. El 1867 l'arrendaven a altres fabricants i el 1869 ampliaven el canal i potser també la fàbrica, que va quedar amb la fesomia actual. Després de diverses compravendes entre les parts, el 1910 els diversos socis venien la fàbrica a Isidre Puig i Cia, que ja era l'empresa propietària de la fàbrica de Sant Benet (en terme de Sant Fruitós de Bages). A l'entorn de 1917 es construí la nau del costat de llevant. L'empresa va tancar els anys vuitanta i el 1986 fou subhastada i comprada una part per Hidrogant S.A., el gerent de la qual era el navarclí Jaume Matamala. La fàbrica sempre va estar dedicada a la filatura. La resclosa i el sistema de comportes d'accés al canal probablement van reconstruir-se entorn de 1920, ja que són molt semblants als de la Fàbrica de Sant Benet, d'aquesta mateixa època. Les instal·lacions de la turbina també deuen ser d'aquesta època (en una de les màquines hi consta l'any 1924). Els anys 80 la Fàbrica del Riu va ser de les primeres a aprofitar el salt d'aigua per generar electricitat. | 41.7484600,1.8975300 | 408337 | 4622436 | 08140 | Navarcles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54707-foto-08140-18-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54712 | Fàbrica del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-riu | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 145. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Fàbriques de Navarcles (VI)'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 19-24. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.40, 48. | XIX-XX | És la fàbrica més antiga del poble. El conjunt és format per dues construccions separades per un carreró intermig. L'antiga fàbrica és la nau situada a ponent. Es tracta d'una construcció inicialment de planta rectangular amb diversos cossos adossats. Té planta baixa més dos pisos i sotacoberta. Conserva les típiques fileres regulars de finestrals. L'edifici es troba actualment en procés de rehabilitació i té les façanes arrebossades i a mig pintar, amb les finestres renovades, cosa que distorsiona en certa mesura la imatge de l'antic edifici fabril. L'interior s'està reconvertint en habitatges, que conserven l'estructura d'emvigat originària. La planta baixa conserva l'estructura originària (reforçada amb elements estructurals actuals), amb diferents voltes, el pas del canal i les estances de la turbina. Pel que fa a la construcció del sector de ponent, té una part antiga, que es distingeix perquè és més alta, construïda a principis de segle XX. La resta de dependències que envolten aquesta nau són dels anys 70. En aquest sector també hi ha un edifici que havia acollit la porteria i la casa del director. Entre els dos sectors, a un nivell semi-soterrani, hi ha una zona de vestidors i menjador. | 08140-23 | Carrer Ubach, s/n | Manuel Comellas, perxer de Manresa però fill d'un pagès de Navarcles, juntament amb altres socis, va començar a buscar terrenys per fer una fàbrica el 1816. La fàbrica va començar-se a construir el 1818 i es deuria acabar l'any següent. Sembla que seria la primera fàbrica del poble. El salt d'aigua era de 3,34 m. La fàbrica va acabar partida en diferents seccions que funcionaven de forma independent, fins que el 1841 Joaquim Batlles va anar comprant fins a fer-se amb una part important de la fàbrica. Des de l'any 1849 l'edifici acollia només la societat Comellas, Batlles, Sanmartí i Cia. El 1867 l'arrendaven a altres fabricants i el 1869 ampliaven el canal i potser també la fàbrica, que va quedar amb la fesomia actual. Després de diverses compravendes entre les parts, el 1910 els diversos socis venien la fàbrica a Isidre Puig i Cia, que ja era l'empresa propietària de la fàbrica de Sant Benet (en terme de Sant Fruitós de Bages). A l'entorn de 1917 es construí la nau del costat de llevant. La fàbrica tenia alguns pisos per a treballadors, amb un servei de cuina i una cuinera. Després de la Guerra la nau més antiga va quedar buida i s'hi van instal·lar els pisos per a les treballadores. L'empresa va tancar els anys vuitanta i el 1986 fou subhastada i comprada una part per Hidrogant S.A., el gerent de la qual era el navarclí Jaume Matamala. Els altres compradors van ser Dolors Cura, Agustí Cots i Josep Claret. El 1853 la fàbrica declarava que tenia 2.628 fusos i 9 cardes. Segons el padró de 1936 hi treballaven 10 homes i 22 dones, mentre que l'any 1955 hi treballaven 105 dones. La fàbrica sempre va estar dedicada a la filatura. | 41.7485500,1.8974700 | 408332 | 4622446 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54712-foto-08140-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54712-foto-08140-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Actualment hi ha una fusteria als baixos de la nau antiga i una empresa de construccions a les naus del costat de llevant. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54770 | Teatre-auditori Agustí Soler i Mas i Escola de Música | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-auditori-agusti-soler-i-mas-i-escola-de-musica | SERRA, Francesc (2005). 25 anys d'ajuntaments democràtics a Navarcles 81979-2004). 'Quaderns de Navarcles', núm. 12. Ajuntament de Navarcles. P. 35, 40. | XX-XXI | Edifici de dimensions considerables, que ocupa pràcticament tota una illa de cases, i acull els dos equipaments. Es tracta d'un edificació moderna, amb una estructura que juga amb formes cúbiques de superfície llisa, sense cap mena d'ornamentació. Una part de les façanes estan revestides amb plaques de marbre i una altra part és arrebossada i pintada de blanc, cosa que li dóna un aspecte singular i molt actual. L'entorn s'ha adaptat amb bancs tot creant petits espais d'ús públic. L'auditori consta d'una sala de dimensions força importants. L'Escola de Música, situada a la part de llevant, consta de diferents aules al llarg d'un corredor de sostre molt alt. | 08140-81 | Avinguda de la Generalitat, s/n | El conjunt es va fer en dues fases. L'Escola de Música es va inaugurar el 27 de març de 1999. El teatre-auditori el 14 de febrer de 2003. Es tracta d'una obra de l'arquitecte de Terrassa Carles Escudé. L'auditori té una capacitat de 358 localitats i es pot ampliar fins a 462. El teatre-auditori porta el nom d'Agustí Soler i Mas, que durant molts anys va escriure les populars obres de teatre de temàtica navarclina que es representaven el dia de Sant Valentí. | 41.7485700,1.9084600 | 409246 | 4622437 | 1999 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54770-foto-08140-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54770-foto-08140-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54770-foto-08140-81-3.jpg | Inexistent | Cubisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Arquitecte: Carles Escudé | Placa al vestíbul amb un retrat d'Agustí Soler i Mas i el següent text: 'Les teves obres de teatre han fet sentir més poble, Agustí; per això, li hem posat el teu nom. Navarcles, 23 de març 2003'. | 108|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 54824 | Obres teatrals per Sant Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/obres-teatrals-per-sant-valenti | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de Festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. P. 151. | XX | Cada any, amb motiu de la festa de Sant Valentí (Festa Major d'Hivern) es representa una obra de teatre dedicada a algun tema que fa referència a la història o la tradició de Navarcles. Les obres compten amb la participació d'un bon nombre d'actors navarclins, coordinats a través del Grup de Teatre Navarcles. Al final de la representació es dóna el premi 'Valentí de fora' a una persona que porti aquest nom i no sigui resident a la població. La bona acollida d'aquesta iniciativa al llarg dels anys ha fet que hagi esdevingut una tradició ben arrelada i molt esperada cada any per molta gent del poble. Molts dels temes que s'hi ha tractat ja formen part de la memòria col·lectiva dels navarclins. Durant molts anys l'autor teatral afincat a Navarcles Agustí Soler i Mas s'encarregà d'escriure les obres. Els títols de les obres representades en aquesta etapa són: 300 festes majors (1990), 100 anys després (1991), Festa major sorprenent (1992), Aquell primer aplec (1993), El pitu de Sant Benet (1994), Errasti (1995), Ous passats per aigua (1996), Parc Marcel·lí (1997), Tu al Coro i jo a Cal Met (1998), Teixint les nostres melodies (1999), Ricardis (2000), El príncep de Constantinoble (2001), El degoter (2002), El pitu de Sant Benet (2003). Les obres més recents, d'autors diversos, han estat: Ball de titelles, de Ramon Vinyes (2004), Com a casa no hi ha res, de Jaume Costa, Llorenç Ferrer, Dolors Font i Núria Serra (2005), El monestir serà navarclí, de Joan A. Fernández (2006), Els papirs de Talamanca, d'Anna Costa, Abel Vilches i Xavier Oliveras (2007), Entre l'aigua i la pedra, de Josep M. Diéguez (2008). | 08140-135 | Teatre-Auditori Agustí Soler i Mas | La primera obra que es va representar va ser l'any 1990 i es titulava '300 festes majors', per aquest motiu les obres que van seguir cada any per la festa de Sant Valentí es coneixien genèricament amb aquest nom. L'autor era Agustí Soler i Mas, que en va escriure 13, fins l'any 2002. La comissió de les '300 festes majors' s'encarregava d'organitzar l'esdeveniment, que comptava amb la col·laboració del grup de teatre, l'Ajuntament i altres entitats del poble. Les obres es van representar al local de cal Met (Teatre Principal) entre 1990 i 1999, al Pavelló Municipal l'any 2000, a l'Església Parroquial el 2001, al Teatre del Casal Parroquial el 2002 i finalment al Teatre-Auditori Agustí Soler i Mas a partir del 2003. Arran de la mort d'Agustí Soler i Mas, l'any 2002, es decidí fer un concurs de guions cada any per escollir l'obra, que es coneixeria genèricament amb el nom de 'Febrada'; nom amb el que també es refundà la Comissió 300 festes majors. També amb aquest nom es coneixen les obres en aquesta nova etapa. L'any 2008 s'ha passat a fer una convocatòria d'idees per seleccionar el motiu de l'obra de cada any. | 41.7485700,1.9084600 | 409246 | 4622437 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Agustí Soler i Mas i altres autors | A la Biblioteca de Navarcles i a l'arxiu del Teatre del Casal es conserven els guions de les obres i gravacions en vídeo de l'etapa de la 'Febrada'. Pel que fa a l'etapa '300 festes majors', es conserven també alguns guions a la Biblioteca, així com a les cases particulars de Sebastià Puig i de Ventura Graells (del Grup Teatre Navarcles) i segurament també a casa de l'Agustí Soler. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 54806 | Safareig de la Fàbrica del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-la-fabrica-del-riu | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 145. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Fàbriques de Navarcles (VI)'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 19-24. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.40, 48. | XX | Safareig situat al canal de la Fàbrica del Riu, aprofitant les seves aigües. Consisteix en una cavitat al costat mateix del canal, reforçada amb parets de formigó, amb unes escales d'accés a banda i banda. Sobre el mateix mur del canal diferents lloses de pedra inclinades servien per rentar directament amb l'aigua del canal. Un petit pont permet el pas per sobre del safareig. | 08140-117 | Al costat del canal de la Fàbrica del Riu, uns 40 metres abans d'arribar a la fàbrica. | La Fàbrica del Riu va començar-se a construir el 1818 i es deuria acabar l'any següent. Sembla que seria la primera fàbrica del poble. El 1910 els diversos socis venien la fàbrica a Isidre Puig i Cia, que ja era l'empresa propietària de la fàbrica de Sant Benet (en terme de Sant Fruitós de Bages). Segons el padró de 1936 hi treballaven 10 homes i 22 dones, mentre que l'any 1955 hi treballaven 105 dones. La fàbrica tenia alguns pisos per a treballadors, amb un servei de cuina i una cuinera. Abans de la Guerra hi havia un pis per homes i un per a dones. Després de la Guerra la nau més antiga va quedar buida i s'hi van instal·lar pisos per a les treballadores. Als anys 50 i 60 hi havia moltes dones, sobretot procedents de la immigració, que vivien a la fàbrica. L'empresa va tancar els anys vuitanta i el 1986 fou subhastada i comprada una part per Hidrogant S.A., el gerent de la qual era el navarclí Jaume Matamala. El safareig, possiblement d'origen anterior, devia ser reforçat amb formigó a principi del segle XX, juntament amb les obres de reforçament de la resta del canal. | 41.7486500,1.8968100 | 408277 | 4622458 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 54790 | La Creueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creueta-3 | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 24, 146. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer de la Creu'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. | XX | Creu de terme clavada sobre una base de pedra. La base té una forma més o menys piramidal i està feta amb còdols. Al damunt hi ha una senzilla creu de ferro, amb els braços acabats en forma de cor invertit que recorda la flor de lis. Com a complement ornamental té dues agulles encreuades en forma de 'X' guarnits amb elements de forja, tot creant un efecte d'arèola ornamental. La creu té una alçada de 2,92 m; 1,60 sense la base de pedra. | 08140-101 | Carrer de la Creueta, a la cruïlla amb l'Avinguda de la Generalitat. | En aquest indret hi havia una creu de terme. Durant la Guerra Civil de 1936 fou destruïda i, en substitució, l'any 1956 s'hi col·locà la creu actual. Situada a la sortida de Navarcles, tradicionalment la Creueta era un dels llocs de passeig on les parelles i els joves s'hi anaven a fer fotos. | 41.7490200,1.9087900 | 409274 | 4622486 | 1956 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 54794 | Zona de ribera del Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-ribera-del-llobregat | Espai de ribera al marge esquerre del riu Llobregat (l'altra riba ja no forma part del terme de Navarcles). Gairebé tot l'espai de ribera del riu té un interès paisatgístic i natural, però per la seva relació més estreta amb el poble delimitem aquest espai a les proximitats del nucli urbà, entre l'inici meridional del terme municipal, a Sant Benet de Bages, i la confluència del Llobregat amb el Calders. De sud a nord, l'espai comença amb una zona de bosc de ribera, a continuació trobem la fàbrica de Sant Benet, amb el seu canal lateral al riu. A partir d'aquí l'espai es distribueix entre una franja de bosc de ribera, el canal de la Fàbrica del Riu i una àmplia zona d'horta (Regadiu nou). Més endavant hi ha també una zona amb una granja i el Pont Vell, que travessa el riu. El tram següent el territori pràcticament no ha sofert l'efecte antròpic i, per tant, es conserven molt bé les característiques naturals com a espai típic de ribera, amb les espècies característiques: especialment pollancres, per també oms, salzes, canyissars... Actualment hi ha un camí que arriba fins a la confluència del Calders amb el Llobregat. En general es tracta d'un entorn interessant des del punt de vista paisatgístic, que ha conservat en bona mesura els valors d'un espai característic de ribera en combinació amb elements antròpics, com la fàbrica, el canal, els ponts... Pel que fa a la fauna, hi ha una abundant presència d'ocells de cant, ànecs i altres animals característics. | 08140-105 | Marge dret del Llobregat, des de Sant Benet fins la confluència amb el riu Calders | Aquesta zona ha estat fortament antropitzada al llarg de la història. Ja a l'edat mitjana es documenta l'existència d'horts. També s'hi ha construït palanques i ponts per travessar el riu, així com camins. Ja al segle XIX s'hi instal·len diverses fàbriques de riu, amb els seus respectius canals i rescloses. A principis del segle XX s'acondiciona una gran zona d'horta (el Regadiu Nou). La Fàbrica del Riu continua tenint actualment usos industrials. | 41.7494100,1.8946200 | 408096 | 4622544 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54794-foto-08140-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54794-foto-08140-105-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 54751 | Barriada del Camp de Futbol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barriada-del-camp-de-futbol | FERRER, Llorenç (1988-1990). 'La barriada del Camp de Futbol'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. SALVADÓ, R (1981). Breu resum de la creació i funcionament de l'Associació de Veïns 'Barria Camps de Futbol i Creueta' del poble de Navarcles (obra inèdita). | XX | El carrer Bruc i el carrer Colom, situats al costat del camp de futbol, són molt representatius d'aquest barri sorgit al final de la dècada de 1950 i habitat per famílies procedents de la immigració andalusa que es van construir les seves pròpies cases, amb un estil que recorda el dels pobles del sud d'Espanya. Es tracta de cases unifamiliars, moltes només de planta baixa. Algunes tenen un pati davanter, amb una presència destacada de flors. Les cases solen ser arrebossades i pintades de blanc, tot i que algunes han estat modificades. El carrer és asfaltat, amb voreres estretes, i està edificat en una zona on hi devia haver un petit promontori. | 08140-62 | Carrers Bruc i Colom | A començament dels anys 50 Navarcles va començar a rebre immigració, especialment d'Andalusia. El primer indret on es van instal·lar aquestes noves famílies fou a la zona del Camp de Futbol, en els carrers Bruc i Colom. El nom tradicional era Pardida del Padró, o també Casalot, per una casa mig enrunada que hi havia al capdamunt del turó, al mig de l'actual carrer Valentí Vintró. L'any 1956 es parla de barriada del Casalot o 'campo de futbol' per la proximitat amb aquest camp, que era propietat de Valentí Vintró i fou comprat per l'Ajuntament l'any 1957. Les primeres notícies de construccions en aquest indret són del 1956, i els anys següents van en augment. El juliol de 1958 diversos veïns demanaven permís per construir una claveguera. El 1958 Ángel Castillo obria una botiga de comestibles que durant molts anys seria l'única a la zona. Segons el padró de 1965 a la barriada del futbol hi havia 43 famílies, i els carrers no tenien noms concrets. El 1970 els carrers ja apareixen amb la denominació actual. Una altra barriada de característiques similars, on es van instal·lar les famílies immigrades, és el de Sant Bartomeu. | 41.7494400,1.9052000 | 408976 | 4622537 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54751-foto-08140-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54751-foto-08140-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54744 | Tanatori (antic Escorxador Municipal) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanatori-antic-escorxador-municipal | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 148. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 59. | XX | Restauració recent quan es reconverteix en tanatori. | Edifici envoltat per un petit jardí que havia estat originàriament l'escorxador municipal. És de planta rectangular, amb planta baixa més sotacoberta. La teulada és a doble vessant amb una inclinació molt pronunciada. A la part posterior té un cos adossat que ha estat allargat. Els murs tenen una base feta amb filades regulars de carreus i la resta és arrebossada. Es tracta d'un edifici amb un estil sobri, ben proporcionat i elegant, on hi predomina un ritme perfectament regular de porta i finestres. Els únics detalls remarcables són els cabirons que sostenen el voladís de la teulada, dos pinacles també a la teulada i els finestrals arquejats a la part superior de la façana davantera i posterior, els quals li dónen un aspecte pròxim al noucentisme. La restauració de l'edifici n'ha conservat l'estructura general i les parets mestres a l'interior, que s'ha adaptat com a tanatori. | 08140-55 | Carrer Ubac, s/n | Al segle XIX l'escorxador es va anar traslladant d'un lloc a l'altre. El 1854 es va acordar traslladar-lo a la fassina de Valentí Galobart. El 1885 es va construir o aprofitar un edifici a tocar de la riera Merdaenllà que utilitzava l'aigua de la Font Vella. Amb el temps l'Ajuntament va arribar a la conclusió que calia construir-ne un de nou. El 1922 ja es tenia un projecte de l'arquitecte Xavier Turull i el 1927 es procedia a la seva construcció per un import de 35.583 pessetes. Fa uns anys es va adaptar com a tanatori. | 41.7495600,1.8979600 | 408374 | 4622558 | 1927 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54744-foto-08140-55-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Arquitecte: Xavier Turull | 106 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 54811 | Mas Terrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-terrer | Restes d'una construcció antiga situades a la vora d'un petit altiplà. Concretament, un mur de maçoneria d'uns dos metres d'alt el qual, anys enrere, continuava amb una arcada, actualment ensorrada. Uns metres a l'est, al costat del camí, s'observen restes d'una altre mur de pedra lligada amb morter. Aquestes restes són de difícil interpretació. D'una banda, és una construcció és molt sòlida per tractar-se d'un simple mur de contenció de les terres de l'altiplà; de l'altra, tampoc sembla correspondre a un habitatge, ja que aquest estaria situat a la part alta, i no se n'aprecien rastres. | 08140-122 | A la zona de les Vinyotes | La partida situada a l'altra banda del camí del Solervicens, actualment en obres per eixamplar el polígon industrial del Camí de l'Angle, s'anomenava camp dels Forns perquè hi havia diversos forns d'obra, els quals feien l'extracció d'argiles en tota aquesta àrea, inclosos els terrenys més propers a aquest jaciment. L'últim d'aquests forns, situat a uns 100 m en direcció nord-est de la Font Nova, encara es conservava els anys seixanta. Podria ser que aquesta construcció tingués alguna relació amb els treballs d'aquests forns o amb l'extracció d'argiles. D'altra banda, segons Josep Singla en alguns documents s'esmenta un mas 'Terrer', que havia pertangut al mas Onofre. La construcció podria correspondre a aquest mas, situat en un lloc d'extracció de terres. | 41.7496700,1.9118000 | 409525 | 4622555 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54811-foto-08140-122-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 54809 | Font del Solervicens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-solervicens | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 14, 27. VILA, M (1951). Resum històric de la família Solervicens, 1170-1951. Edició familiar. | XVIII-XIX | Font emplaçada al costat de la riera de Solervicens, en un indret enclotat i obac, de vegetació espessa, al costat del camí. La font ha estat ornamentada compta amb una estructura de pedra que té una fornícula a la part central, on hi ha el brollador, i sengles bancs a banda i banda. A la part inferior l'aigua surt canalitzada cap a la riera. | 08140-120 | A la riera del Solervicens, a l'alçada del mas amb el mateix nom. | Antigament la font era a uns pocs metres de distància, en una sorgència natural. La construcció de la font deu ser una obra dels segles XVIII o XIX. Segons el 'Resum històric de la família Solervicens', la inscripció amb data de 1818 es refereix a una sequera que va patir la font (i no a la construcció de la mateixa) i hi va ser col·locada cent anys més tard: el 1918. Més avall d'aquesta hi havia la font de la Bardissa, que estava documentada al segle XIV i proporcionava aigua al mas mitjançant un ariet. La Font del Solervicens era molt concorreguda per la gent de Navarcles, ja que es troba a poca distància de la població. Segons els anys, a l'estiu no raja. | 41.7498100,1.9210200 | 410292 | 4622561 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54809-foto-08140-120-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció damunt de la font: 'Font 1818 Solervicens'. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54745 | Convent de les Dominiques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/convent-de-les-dominiques | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 62, 69-72. SERRA, Francesc (2004). Festa de comiat de les Germanes Dominiques. Navarcles. | XIX-XX | Edifici de l'antic convent i col·legi de les monges Dominiques. De planta irregular, té un cos adossat al costat nord i altres als costats sud i oest, on hi ha un pati enjardinat. És un edifici funcional, força alt (amb planta baixa i dos pisos). Té la façana arrebossada i pintada de blanc que consta d'una línia de finestres emmarcades amb maó a casa planta i una cornisa entre el primer i el segon pis. L'edifici va ser ampliat els anys 20 amb una construcció que proporciona un cobert a una part del pati. L'interior conserva l'estructura originària però té un interès arquitectònic molt limitat, ja que les sales han estat adequades per a l'ús escolar que s'ha mantingut fins no fa gaires anys. Al primer pis hi ha l'antiga residència de les monges, mentre que la resta de l'edifici està distribuït en aules. | 08140-56 | Carrer Ametller, 8 | En el context de l'expansió popular de religioses que tingué lloc al llarg del segle XIX les Dominiques de l'Anunciata s'instal·laren a Navarcles el 1869. El 1877 residien a Navarcles quatre germanes al carrer Ample, número 42, 2ª. Més endavant es va construir el convent al carrer Ametller. Després de 1925 una part del pati fou cobert per ampliar les plantes superiors. Les germanes Dominiques van ocupar en el poble l'espai d'ensenyament de les nenes des d'una perspectiva catòlica, tot i que també acollien nens fins a set anys. El col·legi va desenvolupar la seva tasca amb continuïtat fins l'any 2005, quan va tancar les portes defintiivament. Els últims anys l'escola funcionava com un patronat. | 41.7499100,1.9045900 | 408926 | 4622589 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54745-foto-08140-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54745-foto-08140-56-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54834 | Gegants de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-navarcles | <p>Autors diversos (2007). Una aventura d'alçada (conte per a nens)</p> | XX | <p>Els gegants de Navarcles són tres. El Tinet representa un pagès de les contrades que conrea la vinya. Porta a la mà un falçó. Pesa 48 kg i té una alçada de 3,50 m. La Maria és la seva muller i representa una filadora de les fàbriques tèxtils del poble. Pesa 50 kg i té una alçada de 3,48 m. Més tard es va construir el gegantó Claudi, que és el fill d'en Tinet i la Maria, i representa un conegut veí del poble: el fotògraf Claudi Jo. Porta penjada al coll una càmera de fer fotos que ruixa aigua. Fa 27 kg de pes i 2,50 m d'alçada.</p> | 08140-145 | C/ Diputació, 18 | <p>Els gegants de Navarcles es van estrenar durant l'Aplec de Sant Jordi de 1980. Concretament són en Tinet i la Maria, que corresponen als noms dels patrons de la vila. Són obra de Miquel Casserres i Boix, de Solsona. Es tracta dels primers gegants que van prendre com a motiu una tradició de la comarca, com ara la vinya i el tèxtil. El 13 d'agost de 1997 es va estrenar un nou gegant, en Claudi, que representa el fill del Tinet i la Maria. És obra de Toni Mujal, de Cardona. La Colla de Geganters i Grallers de Navarcles són els responsables dels gegants, els quals tenen com a dates més senyalades per sortir a ballar la Festa Major d'hivern (Sant Valentí) i la Festa Major d'estiu.</p> | 41.7499100,1.9073200 | 409153 | 4622586 | 1982 | 08140 | Navarcles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54834-foto-08140-145-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Miquel Casserres i Boix; Toni Mujal | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54747 | Mas Solervicens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-solervicens | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 136. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 34. VILA, M (1951). Resum històric de la família Solervicens, 1170-1951. Edició familiar. | XVI-XX | Masia formada per la casa de l'amo, amb una masoveria adossada més altres coberts. La casa dels amos és un cos de planta irregular rectangular. Té planta baixa més un pis i sotacoberta. La part més antiga és al sector de tramuntana, corresponent al celler, i s'ha eixamplat pels dos costats i per davant, especialment als segles XVII i XIX. A la banda de migdia té una àmplia galeria sostinguda amb pilastres. La façana principal, amb un portal adovellat, ha quedat encaixonada dins un pas estret. L'interior conserva molt integrament la tipologia tradicional: a la planta baixa, un celler cobert amb volta de pedra, i al pis, una gran sala que distribueix les habitacions. La casa dels masovers és un edifici de planta baixa més un pis i golfes, però més baix que la casa principal, i té adossades diverses dependències. L'entorn de la masia és ajardinat, amb una zona d'horts així com naus i altres instal·lacions disseminades de la granja actual. | 08140-58 | Al sector de llevant del terme | És un dels masos històrics, d'origen medieval i probablement anterior, ja que s'hi ha identificat restes romanes. Segons Fortià Solà el mas Solervicens ja es troba documentat amb l'any 1170, junt amb altres masos, dels quals és l'únic que va persistir als afores del nucli urbà de Navarcles. Almenys des de 1253 ha mantingut el nom de Solervicens, tot i que en el capbreu de 1505 consta que Valentí Soler residia al mas Soler (possiblement Solervicens). El mas era un alou del monestir de Sant Benet de Bages. La part més antiga sembla que és l'actual celler. Als segles XVI i XVII s'eixamplà de forma considerable. Al segle XVIII s'hi feren les tines, habitacions al primer pis, estables als baixos i la galeria de migdia. La masoveria és probablement del segle XIX, reformada el 1931. L'any 1924 s'hi construí un oratori dedicat al Sagrat Cor. | 41.7499700,1.9176700 | 410013 | 4622582 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54747-foto-08140-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54747-foto-08140-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54747-foto-08140-58-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A la dovella central del portal: 1682. Pilastra de la galeria: 1784. Llinda d'un balcó: 1866. Llinda en una paret d'un cobert: 1691.A la masia es conserva un conjunt molt interessant d'eines del camp i objectes del món rural. Durant la Guerra Civil es va pedre molta documentació de la casa. La família dels propietaris resideixen a la masia. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54821 | Mas Solervicens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-solervicens-0 | DAURA, Antoni; GALOBART, Joan; PIÑERO, Jordi (1995). L'arqueologia al Bages, Centre d'Estudis del Bages.P. 175. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 128. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Imp. Dr. Vives, Manresa. P. 28. | L'historiador de principi de segle XX Fortià Solà ens informa que 'en terrenys de conreu del mas Solervicens s'han trobat algunes monedes romanes'. Actualment no s'hi distingeixen estructures. És molt probable, però, l'existència d'una antiga vil·la romana en aquest punt, atesa la seva bona situació, en una posició elevada que domina la plana de Navarcles, a la confluència del riu Calders amb el Llobregat. | 08140-132 | Entorn del mas Solervicens, situat al sud-est del terme de Navarcles. | 41.7499700,1.9176700 | 410013 | 4622582 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54821-foto-08140-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54821-foto-08140-132-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 83|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 54812 | Font de les Monges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-monges | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 148. FERRER, Llorenç (1999). Tenir aigua. 100 anys de la primera portada d'aigües a Navarcles (1899-1999). Quaderns de Navarcles, 5. Ajuntament de Navarcles. P. 7-9. | XX | Font pertanyent a la xarxa de fonts públiques instal·lada a Navarcles al principi del segle XX. Es tracta d'una font de fundició, de ferro colat, enclavada sobre una base de pedra. Té un cos de forma rectangular, amb la capçalera arrodonida, i una pica de forma semi-circular a la base. D'un relleu amb un cap d'home en surt l'aixeta. | 08140-123 | Carrer Ametller, davant del Convent de les Dominiques | El 1897 l'Ajuntament es plantejava l'abastament d'aigua a la part baixa del poble (és a dir, els carrers Nou, de la Sort, Ametller, Ubach i la plaça Clavé), que quedava més lluny de les fonts. Un estudi del mestre d'obres Josep Arola indicava que un lloc adequat per fer la captació era la font del Juncà, en terres del mas Solervicens, perquè es trobava en una posició prou elevada. L'any 1897 s'hi va realitzar un primer pou, que va donar aigua suficient, l'any següent es va construir la canalització, que baixava per la carretera fins la plaça Clavé i retornava pel carrer Nou. Les obres es van finançar amb préstecs que els particulars van fer a l'Ajuntament. El 1899 la xarxa ja estava en funcionament, i comptava amb tres fonts. Més tard es van construir noves fonts a la part alta del poble. El 10 de juliol de 1909 s'acordà traslladar una font que hi havia al començament del carrer Ametller fins a la cuneta de la carretera per evitar bassals d'aigua. Però la font de les monges va ser l'última d'aquesta xarxa, i es va construir l'any 1925, a tocar del Covent de les Dominiques. El 1929 es poble comptava ja amb abastament d'aigua corrent a les cases. | 41.7501300,1.9046000 | 408927 | 4622614 | 1925 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la base de la font: 1925.Com la resta de fonts de la xarxa pública, es nodreix actualment de la xarxa d'aigua controlada provinent de la font Calda. | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 54759 | Escut de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-navarcles | XX | Restaurat recentment per Josep Gràcia | Escut de navarcles pintat sobre fusta. Consta de diferents taulons de fusta de pi en forma d'escut amb una corona al capdamunt. Mesura 1 x 0,57 metres. L'escut consisteix en diferents registres que representen, d'esquerra a dreta i de dalt a baix, el monestir de Sant Benet de Bages, un brot de raïm, un teler, el cofre de les relíquies de Sant Valentí, el Pont Vell i Montserrat. Es tracta d'una peça d'estil senzill i de poca qualitat artística, però és un testimoni representatiu, ja que recull els principals elements simbòlics de la història i la tradició de Navarcles. | 08140-70 | Casa de Josep Gràcia: carrer Diputació, 6 | Tal com indica la inscripció darrera la fusta, mossèn Sebastià Toscas va fer donació a l'Ajuntament l'any 1927 d'aquest escut que, segons sembla, havia pintat ell mateix amb la intenció que esdevingués l'escut oficial del municipi, en substitució de l'escut parroquial que s'utilitzava. Durant el període republicà es va imposar un altre escut i, a l'entorn de l'any 1945, l'Ajuntament tornà a adoptar aquest escut com a oficial. L'escut va tenir una bona acceptació popular, de manera que encara avui l'escut de Navarcles és una adaptació d'aquest disseny. | 41.7501600,1.9078000 | 409193 | 4622614 | 1927 | 08140 | Navarcles | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Actualment l'escut es conserva al magatzem de Josep Gràcia, que s'ha encarregat de restaurar-lo, a l'espera que l'Ajuntament disposi d'una ubicació adequada on dipositar-lo.Inscripció a la part posterior: 'La comisión municipal premanente de la sesión del 11 de diciembre de 1927 acordó dar las más expresivas gracias al reverendo cura párroco D. Sebastián Toscas por el donativo del presente escudo y adoptarlo por escudo oficial de Navarcles.Inscripció a la part posterior: 'Jaume Sellarés' | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 54800 | Barraca de vinya del Solervicens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-solervicens | XX | Barraca de vinya emplaçada actualment enmig d'un camp de secà. De planta quadrada, feta amb parets de pedra lligada amb morter de calç i amb carreus debastats a les cantoneres. El sostre és amb flasa volta cobert per un túmul de terra. Té una porta de ferro. És tracta d'una barraca de vinya representativa de les moltes que hi havia antigament repartides pel territori. | 08140-111 | Camps propers a la riera de Solervicens | Barraca representativa del moment de gran expansió de la vinya al segle XIX i principi del XX. | 41.7503400,1.9222200 | 410392 | 4622619 | 1910 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54800-foto-08140-111-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció sobre la porta: 1910 | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54810 | Font Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-nova-0 | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 14. FERRER, Llorenç (1999). Tenir aigua. 100 anys de la primera portada d'aigües a Navarcles (1899-1999). Quaderns de Navarcles, 5. Ajuntament de Navarcles. | XX | Font situada en una petita esplanada al costat del camí del Solervicens, junt a una alzina. La font està protegida per un petit cobert de pedra amb una teuladeta. Dues aixetes fan rajar l'aigua cap a una pica amb dos banc laterals. A l'entorn hi ha diverses taules i bancs de pedra. A prop de la font hi ha la caseta del pou que servia per captar l'aigua cap a la xarxa de fonts públiques de Navarcles, i encara avui s'aprofita per abastar els dipòsits de la població. | 08140-121 | Camí del Solervicens | El 1897 l'Ajuntament es plantejava l'abastament d'aigua a la part baixa del poble (és a dir, els carrers Nou, de la Sort, Ametller , Ubach i la plaça Clavé), que quedava més lluny de les fonts. Un estudi del mestre d'obres Josep Arola indicava que un lloc adequat per fer la captació era la font del Juncà, en terres del mas Solervicens, perquè es trobava en una posició prou elevada. L'any 1897 s'hi va realitzar un primer pou, que va donar aigua suficient, l'any següent es va construir la canalització, que baixava per la carretera fins la plaça Clavé i retornava pel carrer Nou. Les obres es van finançar amb préstecs que els particulars van fer a l'Ajuntament. El 1899 la xarxa ja estava en funcionament, i comptava amb tres fonts. Més tard es van construir més fonts a la part alta del poble. I el 1929 es poble comptava ja amb aigua corrent. La Font Nova es nodreix de l'aigua dels pous que hi ha en aquest sector. La font actual data dels anys seixanta i l'aigua que hi raja actualment és una barreja de la font Calda i aigua dels antics pous tractada. | 41.7503500,1.9106500 | 409430 | 4622632 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54810-foto-08140-121-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A l'entorn s'hi estan fent obres per ampliar el polígon industrial.Un senyal de les 'Valls del Montcau' indica que forma part de la Ruta de les Fonts. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54721 | Carrer Ametller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-ametller | FERRER, Llorenç (1983). 'El creixement urbà de Navarcles en el S. XVIII'. Dovella, núm. 11. Manresa. P. 18. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 137. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer Ametller'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 74. | XVIII-XX | La majoria de les cases estan ben conservades. | Carrer originat al final del segle XVIII que consta de dos trams rectilinis. Conserva parcialment la imatge d'un carrer tradicional a la banda esquerre, on hi predomina un tipus de casa popular unifamiliar, semblants a les del carrer Torras i Bages però en general força modificades, tot i que han conservat els volums i l'alçada. Les cases que han conservat millor aquesta tipologia són les número 3, 5, 21, 33, 35 i 47. La banda dreta del carrer és ocupada per edificacions més modernes, i la número 8 correspon al convent de les Dominiques. L'últim tram del carrer, des del passatge Vinya Vella fins al carrer de la Diputació, està ocupat per cases actuals. Totes les cases tenien un hort al darrera, que actualment s'ha convertit en pati, normalment amb un garatge al final o bé amb una petita edificació. El carrer és asfaltat i conserva una vorera feta amb lloses. Té una font de l'any 1925. | 08140-32 | Nucli antic | Al segle XVIII Teresa Casanovas tenia un camp que tocava amb el camp de la Sort i que s'anomenava camp dels Ametllers, probablement perquè hi havia una plantació d'aquests arbres. A la segona meitat del segle Teresa va quedar vídua i tenia molts deutes. Potser per això va decidir parcel·lar aquell camp en patis per edificar cases. L'any 1777 s'establiren 7 patis, els més propers al carrer de la Sort. Tenien 5 metres d'ample i 41,6 de llarg, amb la qual cosa hi cabia una casa i un hort al darrera. Els que l'adquiriren havien de pagar 100 lliures d'entrada i 2 sous de cens cada any. L'any 1791 l'hereu de la vídua va establir 7 patis més. Aquestes cases es devien alçar l'any 1795, data d'algunes llindes actuals. Més endavant es devien establir més patis, ja que el 1853 consta que el carrer tenia 24 cases. El 1912 el carrer es va connectar amb la resta del poble tot salvant el desnivell del carrer de la Sort, que estava més enfonsat. El 1909 es traslladava una font que hi havia al començament del carrer. El 1925 es va instal·lar una font a tocar del convent de les Germanes Dominiques. | 41.7504200,1.9046000 | 408927 | 4622646 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54721-foto-08140-32-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda de la casa núm. 33: 1799 | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54720 | Carrer de la Sort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-sort | FERRER, Llorenç (1983). 'El creixement urbà de Navarcles en el S. XVIII'. Dovella, núm. 11. Manresa. P. 18. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 137. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer de la Sort'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 23. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 74. | XVIII-XX | El paviment és en mal estat. | Carrer de traçat rectilini que, amb la construcció de la carretera cap a Talamanca (al final del segle XIX) va quedar enfonsat. L'antic carrer només tenia un reng de cases al costat sud, les quals han conservat més o menys la tipologia tradicional, almenys en volums i alçades. Són cases unifamiliars de planta baixa més 1 o 2 pisos, però han estat força modificades. Les que conserven millor la tipologia tradicional són les número 5, 9, 11 i 37. Per la part del darrere les cases tenen els típics patis, normalment amb garatges, que donen al passatge Joan Maragall. La continuació del carrer a partir de Pau Claris ja està ocupat per cases molt modernes. El carrer és asfaltat i conserva una vorera de lloses. | 08140-31 | Nucli antic | Al segle XVIII Joan Tarrés, un pagès de Calders, va rebre en herència un camp que llavors ja s'anomenava de la Sort. Hi passava un camí que anava de la Plaça cap a Sant Benet i que encara es pot resseguir perfectament. El 1774 Joan Tarrés en lloc de conrear la terra va començar a establir patis de cinc metres d'ample que donaven al camí. Aquest any s'establiren 18 patis, començant pels que toquen al carrer Ametller. L'any 1780 ja hi havia 10 cases construïdes, i al final del segle el carrer ja estava format i constava de diverses cases unifamiliars. L'any 1883 es va construir la carretera de Talamanca i l'antic carrer va quedar enfonsat front la nova carretera). L'any 1922 el carrer passà a anomenar-se Pi i Maragall, i després de la Guerra recuperà el nom tradicional. | 41.7505400,1.9040000 | 408878 | 4622660 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54720-foto-08140-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54720-foto-08140-31-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda de la casa núm. 43: 1781; llinda de la casa núm. 13: 1776.La casa núm. 3 és cal Cisteller, pertanyent a Lluís Brunet. És l'últim de Navarcles que encara elabora vi i als baixos conserva les instal·lacions del celler, amb una premsa, tines, maquina d'aixafar raïm, etc.Moltes cases tenen pous a la part del darrere. | 98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54766 | Fons d'imatges de la Biblioteca Sant Valentí de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-la-biblioteca-sant-valenti-de-navarcles | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 60, 68. | XX | La Biblioteca de Navarcles conserva un fons d'imatges que consta dels següents ítems: 19 àlbums de fotografies relacionades amb Navarcles. La col·lecció va ser iniciada l'any 1991 i consta de fotografies de diferents èpoques, ordenades per ordre d'entrada. Unes 68 cintes en format vídeo procedents de la Televisió de Navarcles, que va estar en actiu entre els anys 1984 i 1992 aproximadament. Gravacions de les obres de teatre 'la Febrada', de l'any 1995 ençà (5 en format vídeo i 6 en format DVD). | 08140-77 | Carrer Fortià Solà | Abans de la Guerra Civil a Navarcles hi havia petites biblioteques al Coro i a l'Escola Dominical. Als anys 50 la reivindicació d'una biblioteca es convertí en un clam popular, que ha quedat reflectit a les pàgines de la revista el Tinet. Fins i tot es va encarregar un avantprojecte a un equip d'aleshores joves arquitectes: J. M. Martorell i Oriol Bohigas, el qual no va prosperar. Tanmateix, els baixos de l'Ajuntament havien quedat buits i el consistori va decidar traslladar-hi les oficines i destinar el primer pis a biblioteca. Es va inaugurar el 1970 i formava part de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. L'any 1987 la Biblioteca i l'Ajuntament, que havien quedat petits, es van traslladar a l'edifici nou, que es va construir al carrer Fortià Solà, amb Esplai d'avis i centre de salut. L'any 1991 la Biblioteca va iniciar aquest fons d'imatges en el qual es recullen fotografies de procedència diversa que tenen relació amb Navarcles. | 41.7507400,1.9036600 | 408850 | 4622683 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54766-foto-08140-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54766-foto-08140-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54781 | Fons documentals de la Biblioteca Sant Valentí de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documentals-de-la-biblioteca-sant-valenti-de-navarcles | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 60, 68, 97. | XX | La Biblioteca de Navarcles conserva els següents fons documentals: un arxivador amb 16 calaixos amb els expedients dels treballadors de la Fàbrica de Sant Benet (que estava situada en terme de Sant Fruitós de Bages). Els expedients corresponen als anys 1940 en endavant. Documentació de la Societat Coral l'Harmonia (unes 10 caixes sense classificar). Documentació de la Mútua Sant Josep (unes 7 caixes sense classificar). | 08140-92 | Carrer Fortià Solà | Abans de la Guerra Civil a Navarcles hi havia petites biblioteques al Coro i a l'Escola Dominical. Als anys 50 la reivindicació d'una biblioteca es convertí en un clam popular, que ha quedat reflectit a les pàgines de la revista el Tinet. Fins i tot es va encarregar un avantprojecte a un equip d'aleshores joves arquitectes: J. M. Martorell i Oriol Bohigas, el qual no va prosperar. Tanmateix, els baixos de l'Ajuntament havien quedat buits i el consistori va decidar traslladar-hi les oficines i destinar el primer pis a biblioteca. Es va inaugurar el 1970 i formava part de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. L'any 1987 la Biblioteca i l'Ajuntament, que havien quedat petits, es van traslladar a l'edifici nou, que es va construir al carrer Fortià Solà, amb Esplai d'avis i centre de salut. La Fàbrica de Sant Benet va entrar en funcionament el 1862 i la dàcada de 1980 va tancar definitivament. La Societat Coral l'Harmonia va néixer oficialment el 1904. La Germandat Sant Josep es fundà l'any 1887. | 41.7507400,1.9036600 | 408850 | 4622683 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54781-foto-08140-92-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54782 | Fons bibliogràfic local de la Biblioteca de Sant Valentí de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-local-de-la-biblioteca-de-sant-valenti-de-navarcles | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 60, 68. | XX | La Biblioteca de Navarcles disposa d'un fons local molt complet que es va iniciar al principi de la Biblioteca, l'any 1970, i s'ha anat mantenint, de manera més o menys continuada, fins a l'actualitat. A més de les publicacions de temàtica local, aquest fons consta de 115 caixes-axivadors classificats per temes. S'hi conserva fulleteria i elements diversos de les entitats, partits polítics, clubs esportius, festes, etc. En un altre apartat es conserven les revistes i publicacions periòdiques locals: Full parroquial (1990-1992), Sol Ixent (1912-1917), Tinet, La Veu, A més a més. | 08140-93 | Carrer Fortià Solà | Abans de la Guerra Civil a Navarcles hi havia petites biblioteques al Coro i a l'Escola Dominical. Als anys 50 la reivindicació d'una biblioteca es convertí en un clam popular, que ha quedat reflectit a les pàgines de la revista el Tinet. Fins i tot es va encarregar un avantprojecte a un equip d'aleshores joves arquitectes: J. M. Martorell i Oriol Bohigas, el qual no va prosperar. Tanmateix, els baixos de l'Ajuntament havien quedat buits i el consistori va decidar traslladar-hi les oficines i destinar el primer pis a biblioteca. Es va inaugurar el 1970 i formava part de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. L'any 1987 la Biblioteca i l'Ajuntament, que havien quedat petits, es van traslladar a l'edifici nou, que es va construir al carrer Fortià Solà, amb Esplai d'avis i centre de salut. Des de l'inici de la Biblioteca s'ha mantingut la recopilació del fons bibliogràfic local, tot i que en alguna època s'ha deixat de fer. | 41.7507400,1.9036600 | 408850 | 4622683 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54782-foto-08140-93-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 57 | 3.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54763 | La Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-8 | XX | Torre residencial envoltada amb jardí. És de planta més o menys rectangular, amb un cos o galeria lateral. Té planta baixa més un pis, amb coberta a doble vessant i una torre semi-cilíndrica a la part davantera. La torre té uns finestrals a la part alta que donen singularitat a l'edifici. Les façanes són arrebossades i pintades d'un groc clar. L'edifici és d'una aquitectura sòbria, sense elements decoratius. Juntament amb el jardí forma un conjunt elegant i equilibrat que destaca en el context urbà en el que es troba i li dóna personalitat. | 08140-74 | Passeig de Cervantes, 34 | Josep Cura i Riera, pare de la propietària actual, va aixecar la casa a la dècada de 1940 aproximadament, en un sector on aleshores només hi havia camps. Per això l'edifici va destacar des de bon principi i era conegut popularment com 'la Torre' perquè era l'única en aquest sector. | 41.7507900,1.9053500 | 408990 | 4622686 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 54814 | Font del carrer Ubach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-ubach | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 148. FERRER, Llorenç (1999). Tenir aigua. 100 anys de la primera portada d'aigües a Navarcles (1899-1999). Quaderns de Navarcles, 5. Ajuntament de Navarcles. P. 7-9. | XX | Font pertanyent a la xarxa de fonts públiques instal·lada a Navarcles al principi del segle XX. Es tracta d'una font de fundició, de ferro colat, enclavada sobre la vorera del carrer. Té un cos de forma rectangular, amb la capçalera arrodonida, i una pica de forma semi-circular a la base. D'un relleu amb un cap d'home en surt l'aixeta. A sota hi ha inscrita la data '1915'. | 08140-125 | Carrer Ubach, prop de la casa núm. 24, que fa cantonada amb un passatge. | El 1897 l'Ajuntament es plantejava l'abastament d'aigua a la part baixa del poble (és a dir, els carrers Nou, de la Sort, Ametller, Ubach i la plaça Clavé), que quedava més lluny de les fonts. Un estudi del mestre d'obres Josep Arola indicava que un lloc adequat per fer la captació era la font del Juncà, en terres del mas Solervicens, perquè es trobava en una posició prou elevada. L'any 1897 s'hi va realitzar un primer pou, que va donar aigua suficient, l'any següent es va construir la canalització, que baixava per la carretera fins la plaça Clavé i retornava pel carrer Nou. Les obres es van finançar amb préstecs que els particulars van fer a l'Ajuntament. El 1899 la xarxa ja estava en funcionament, i comptava amb tres fonts. Més tard es van construir noves fonts a la part alta del poble. Segons la data inscrita en la mateixa font, aquesta es va instal·lar l'any 1915. El 1929 es poble comptava ja amb abastament d'aigua corrent a les cases. | 41.7508400,1.8999800 | 408544 | 4622698 | 1915 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | La font ha estat retirada. ********* /confirmar/??? cal suposar que per motiu d'unes obres, i que es tonarà a col·locar.Com la resta de fonts de la xarxa pública, es nodreix actualment d'aigua controlada provinent de la font Calda. | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 54795 | Monument de la Plaça Onze de Setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-la-placa-onze-de-setembre | XX | Monument situat en una rotonda al mig de la Plaça 11 de Setembre. Consisteix en un parterre metàl·lic de forma rodona amb flors. Al centre s'aixeca una estructura metàl·lica que forma la silueta de les quatre barres i, al davant, una escultura en ferro de Rafael Casanova portant una bandera. A la part inferior de l'estructura metàl·lica s'hi poden llegir els versos de la cançó de Lluís Llach: 'Venim del nord,/ venim del Sud,/ de terra endins,/ de mar enllà'. I, més avall: 'I no ens mena cap bandera que no es digui llibertat'. | 08140-106 | Plaça 11 de Setembre | Abans aquesta plaça tenia el nom de l'alcalde Lluís Gusart. Més recentment es canvià la denominació per Onze de Setembre. L'artista de Navarcles Joan Serra en aquells moments treballava amb obres de coure. Tenia una estàtua de Rafael Casanova que no s'havia pogut aprofitar per un altre encàrrec i en va fer donació a l'Ajuntament de Navarcles. | 41.7508600,1.9049900 | 408960 | 4622694 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54795-foto-08140-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54795-foto-08140-106-2.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Joan Serra Trullàs | 103|98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54815 | Font de cal Serramalera (o del Lleó) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-serramalera-o-del-lleo | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 148. FERRER, Llorenç (1999). Tenir aigua. 100 anys de la primera portada d'aigües a Navarcles (1899-1999). Quaderns de Navarcles, 5. Ajuntament de Navarcles. P. 7-9. | XX | Font situada a la façana d'un edifici. La paret, feta amb petits carreus de pedra, té un arc encastat que emmarca una cavitat en forma de fornícula. Al centre hi ha una escultura en forma de cap de lleó, amb l'aixeta, i a la base un gran pica de pedra. | 08140-126 | Carrer Torras i Bages, cruïlla amb Passeig de Cervantes | El 1897 l'Ajuntament es plantejava l'abastament d'aigua a la part baixa del poble (és a dir, els carrers Nou, de la Sort, Ametller, Ubach i la plaça Clavé), que quedava més lluny de les fonts. Un estudi del mestre d'obres Josep Arola indicava que un lloc adequat per fer la captació era la font del Juncà, en terres del mas Solervicens, perquè es trobava en una posició prou elevada. L'any 1897 s'hi va realitzar un primer pou, que va donar aigua suficient, l'any següent es va construir la canalització, que baixava per la carretera fins la plaça Clavé i retornava pel carrer Nou. Les obres es van finançar amb préstecs que els particulars van fer a l'Ajuntament. El 1899 la xarxa ja estava en funcionament, i comptava amb tres fonts. Més tard es van construir noves fonts a la part alta del poble. En aquest indret hi havia una font de ferro pertanyent a aquesta xarxa creada al començament de segle XX. L'actual font es va construir a mitjan segle XX. | 41.7509300,1.9047200 | 408938 | 4622702 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Com la resta de fonts de la xarxa pública, es nodreix actualment de la xarxa d'aigua controlada provinent de la font Calda. | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 54709 | Parc Marcel·lí Monrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-marcelli-monros | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 152-153. FERRER, Llorenç; FABREGAT, Joan (1998). L'edifici modernista de l'Ajuntament de Navarcles. Quaderns de Navarcles, 4. Ajuntament de Navarcles. P. 11-12. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 63, 76. MONRÓS, Marcel·lí (1982). Recull d'escrits de Marcel·lí Monrós i Oller (1955-1964). Ajuntament de Navarcles. (1997). Recull filmogràfic de Marcel·lí Monrós (1956-1970). Grané; Ajuntament de Navarcles. SERRA, Francesc (2005). 25 anys d'ajuntaments democràtics a Navarcles 81979-2004). 'Quaderns de Navarcles', núm. 12. Ajuntament de Navarcles. P. 12. | XX | Aquest parc, construït en dues etapes els anys 1968 i 1970, ocupa un terreny rectangular entre els carrers Sabastià Toscas i Fortià Solà. Consta de tres àrees aterrassades. A la part més alta hi ha una bassa amb un surtidor central en forma de recipient suportat per escultures de lleons. A la terrassa central hi ha un parterre que acull una escultura en record de Marcel·lí Monrós. També hi ha una font i una monòlit en record de l'aplec de Sant Jordi. En el sector més baix hi ha un parc infantil. L'entorn és enjardinat amb arbres de diferents varietats i truanes. | 08140-20 | Nucli antic | L'any 1936 l'alcalde Josep Serra posava en coneixement dels regidors que Valentí Vintró havia donat els terrenys de darrera la casa de la vila fins a la carretera de Talamanca per dedicar-los a parc públic. La donació probablement devia estar forçada per les circumstàncies de la guerra, i el 1948 l'Ajuntament s'afanyà a registrar els terrenys ja que tenia notícies que l'antic propietari volia reclamar. Durant molts anys fou un descampat que servia per juagar a futbol i era conegut popularment com el Campet. Finalment, el 1968, amb el patrocini de diverses cases comercials, es construí un parc infantil a la part inferior i el 1970 es convertí en parc la part superior, amb una font i una bassa amb surtidor amb llums de colors. L'any 1982 el parc fou batejat amb el nom de Marcel·lí Monrós (fotògraf i impulsor de múltiples iniciatives culturals) amb motiu de la commemoració dels deu anys de la seva mort. El 1995 el parc infantil fou millorat amb elements més moderns. Durant molts anys el parc ha estat escenari dels Aplecs de Sant Jordi i de diversos actes de la Festa Major. | 41.7510100,1.9033700 | 408826 | 4622713 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54709-foto-08140-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54709-foto-08140-20-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Monòlit en record de l'aplec de Sant Jordi amb una làpida de marbre ('XXVI APLEC SANT JORDI. 23 d'abril de 1994) amb la poesia 'Sant Jordi' de Josep M. de Sagarra en commemoració del naixement de l'escriptor. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54741 | Monument a Marcel·lí Monrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-marcelli-monros | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 152-153. MONRÓS, Marcel·lí (1982). Recull d'escrits de Marcel·lí Monrós i Oller (1955-1964). Ajuntament de Navarcles. (1997). Recull filmogràfic de Marcel·lí Monrós (1956-1970). Grané; Ajuntament de Navarcles. SERRA, Francesc (2005). 25 anys d'ajuntaments democràtics a Navarcles 81979-2004). 'Quaderns de Navarcles', núm. 12. Ajuntament de Navarcles. P. 12. | XX | Consta d'una base en forma més o menys de piràmide invertida que suporta una escultura abstracta de terrissa, obra de l'escultor navarclí Mestres. En un costat de la base hi ha una làpida amb la següent inscripció: 'El que espera. Aquestes tardes breus i fulgents de l'hivern/ no m'allunyen de mi./ Pacient recupero/ la cadència estricta, el dring de plata/ de cada nit. Per què fer-ne?/ No ho sé/ No vull saber-ho. Visc en plenitud/ de mi mateix i prou. Sóc el que espera/ dreçat al cos i amb els sentits alerta. Miquel Martí i Pol. Homenatge a Marcel·lí Monrós. 7-III-1982 --- 24-IV-2004' | 08140-52 | Parc Marcel·lí Monrós, a la part central. | Marcel·lí Monrós i Oller va néixer els anys previs a la Guerra Civil i, durant la seva adolescència, va patir una malaltia cardíaca que va condicionar fortament la seva personalitat. Fou una persona sensible i inquieta en molts àmbits de la cultura: fotografia, cinema, periodisme, música, pintura, etc. Durant el franquisme fou impulsor de múltiples activitats culturals, com ara el periòdic Tinet, el club Joventut, l'Escola de pintura, el Club Fotogràfic, Cine-Club. També fou impulsor de la biblioteca. Va morir l'any 1972 i deu anys més tard l'Ajuntament organitzà un homenatge en reconeixement de la seva tasca i li dedicà el parc que porta el seu nom. | 41.7510300,1.9034900 | 408836 | 4622715 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54741-foto-08140-52-1.jpg | Inexistent | Abstracció | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Autor de l'escultura: Mestres | L'escultura de terrissa s'ha hagut de reposar diverses vegades a causa d'accions vandàliques. | 111 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54765 | Carrer de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-creu | FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer de la Creu'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. | XIX-XX | Aquest carrer fou originat en el moment de la construcció de la carretera de Talamanca, al final del segle XIX, i el seu traçat s'adapta al pas de la carretera. Per l'orografia del terreny, el rengle de cases a la banda de ponent ha quedat a un nivell més alt. Hi predomina un tipus de casa de tipologia popular característica del final del segle XIX i principi del XX. La majoria són cases unifamiliars, per exemples les número 6, 4, 8, 10 i 24. Algunes són edificacions més grans: números 14, 16, 20 i 22. Altres presenten un estil més decoratiu: números 26 i 5. | 08140-76 | Nucli urbà | el 24 d'agost de 1890 es van fer diverses sol·licituds a l'Ajuntament per construir edificis en el camí veïnal que anava cap a Mura. El nom del carrer ve per l'existència d'una creu que popularment s'anomenava la Creueta. L'any 1905 va adoptar oficialment el nom del carrer de la Creu, canviat durant el període republicà per Avinguda 14 d'abril (data de la proclamació de la República) i recuperat després de la Guerra. | 41.7510800,1.9044900 | 408919 | 4622719 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54765-foto-08140-76-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54756 | Cal Forjador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-forjador | FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer Ubach'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. | XX | Casa unifamiliar de planta baixa i entre mitgeres, amb un petit pati davanter. La façana reflecteix una certa voluntat decorativa, tot i que amb elements molt simples, d'estètica pròxima al noucentisme. Té una compisició simètrica simple, amb una porta central i dues finestres laterals ressaltades amb un emmarcament motllurat. A la part superior hi ha una balaustrada amb funció decorativa i un coronament senzill de forma rectangular amb la data '1932'. Té decoració amb rajola a la base de la façana i a la part superior. L'interior conserva força bé l'estructura originària. | 08140-67 | Carrer Ubac, 4 | El carrer Ubach es va formar al final del segle XIX i començament del XX. La casa la va construir el 1932 Josep Fíguls, que va treballar de forjador al monestir de Sant Benet. En aquesta època constava com a 'Villa Carmen'. Més tard hi va viure el mestre de la República Blas Prades, que era aragonès. Els anys de la postguerra Prades va continuar fent classes en aquesta casa. | 41.7511800,1.9006500 | 408600 | 4622735 | 1932 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54756-foto-08140-67-1.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Data al coronament de la balaustrada: '1932'. | 106|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54730 | Carrer Torras i Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-torras-i-bages | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 137. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer Torras i Bages'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 74. | XVIII-XX | La majoria de les cases estan ben conservades. | Carrer de traçat sinuós, amb lleugera pendent. És la continuació del carrer Jacint Verdaguer i, igual que aquest, deriva de l'antic camí que anava cap a Sant Benet. L'edificació és més tardana (finals del segle XVIII) i, a diferència del carrer Verdaguer, hi predomina un tipus de casa popular més uniforme, característic d'aquesta època: cases unifamiliars amb planta baixa més un o dos pisos, amb les portes i finestres emmarcades amb blocs de pedra escairada. Conserva parcialment la imatge d'un carrer tradicional, sobretot a la banda dreta, amb algunes cases que han estat sobrealçades o modificades amb l'obertura de balcons, terrasses, portes per a garatges, etc. Les cases que han conservat millor la tipologia tradicional són les número 4, 6, 8, 12 i 14. El carrer és asfaltat i amb voreres estretes. Les faroles segueixen el model estàndar al nucli antic. Queden algunes restes del cablejat aeri. | 08140-41 | Nucli antic | Aquest carrer és el segon tram d'un camí que, segons la documentació, anava 'a Sant Benet pel camp de la Sort', que és l'actual carrer de la Sort. Els patis per construir-hi les cases van ser establerts per l'amo del mas Bertran entre l'any 1797 i 1800. A partir d'aleshores el rengle de cases s'anomena carrer d'en Bertran. En un recompte de 1883 encara apareix aquest nom. S'ignora per quin motiu més tard el carrer va quedar integrat en el carrer Otzet fins que, l'any 1922, l'Ajuntament va dividir el carrer Otzet segons l'estat actual i li donà el nom de Torras i Bages. El 1934 el carrer passà a anomenar-se de Pau Iglésies, en record del fundador del partit socialista, i després de la Guerra recuperà novament la denominació de Torras i Bages. | 41.7511800,1.9047300 | 408939 | 4622730 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54730-foto-08140-41-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Entre la casa núm. 2 i 3 hi havia una porta per on s'accedia a l'escola de nois. La casa núm. 3 pertanyia a l'Ajuntament i hi havia magatzem de carn i un calabós. | 98|119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54752 | Carrer Ubach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-ubach | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P.148. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer Ubach'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 21. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 128. | XIX-XX | El carrer és la continuació del carrer Nou feta a partir del final del segle XIX a l'altra banda de la recent carretera de Talamanca. Té un traçat rectilini, visiblement més ample que el carrer Nou. Conserva un bon nombre de cases representatives d'aquest moment històric (final del segle XIX i principi del XX). La majoria són cases unifamiliars, moltes només amb planta baixa i amb un ús del maó característic d'aquesta època. Per exemple les cases número 6, 8 bis, 10, 18, 20, 17, 19, 27, 32. D'altres es mantenen dins una tipologia de construcció popular però s'aparten del model unifamiliar, algunes amb diversos pisos. Per exemple les cases número 1, 16, 21, 23, 33, 47. La casa número 4 s'aparta de l'estil popular i adopta una estètica pròxima al noucentisme. El carrer és asfaltat amb voreres a banda i banda. L'enllumenat és amb faroles de pàmpol esfèric. | 08140-63 | Nucli urbà | L'any 1886 aquest carrer ja estava obert al públic. Conduïa a la Fàbrica del Riu i hi havia alguns solars per edificar. Es va acordar donar-li el nom d'Ubach ja que el terreny era propietat de Josep Ubach, l'amo del mas Aguilar. Aquest cognom ja el trobem escrit amb la grafia 'Ubach' des del segle XVIII. Des de 1886 hi ha sol·licituds per construir-hi cases. El 1915 s'autoritza els veïns per instal·lar una font pública que sufraguen ells mateixos. La font formarà part de la xarxa anterior a la portada d'aigües a les cases. El carrer devia estar plantat de moreres, ja que el 1934 s'autoritza els veïns a arrencar-les per evitar les molèsties que els ocasionaven les mosques. El 1947 s'acorda la construcció de voreres. A nivell popular es coneix com el carrer dels Gitanos. Sembla ser que això és degut a que hi havia un camp on acampaven els gitanos que venien a Navarcles. | 41.7512100,1.9005200 | 408589 | 4622738 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54752-foto-08140-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54752-foto-08140-63-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Casa núm. 4: '1932' inscrit a la façana. | 106|119|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54769 | Cal Met | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-met-0 | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 129, 139, 141. | XX | Casa on hi havia el popular cafè de cal Met i, al darrera, una sala de teatre i de cinema. La casa està situada a la confluència del carrer Otzet amb la Plaça Vella i té un interès arquitectònic limitat. La façana té la particularitat de tenir una forma arrodonida. És una casa de planta baixa més dos pisos. Les obertures de portes i balcons estan remarcades amb motllures a la part superior. A la planta baixa hi ha el cafè, que encara està en actiu i conserva algun element d'interès, com ara dues columnes de fosa o les motllures del sostre. Per la part del darrera el cafè comunica amb la sala de teatre mitjançant unes escales. Es tracta d'una construcció de dimensions considerables que adopta la tipologia característica d'una nau industrial de començament del segle XX. De planta rectangular, amb els murs de maçoneria i una sèrie d'obertures al mur de ponent rematades amb arcs emmarcats amb maó. La part de l'escenari va ser ampliada als anys 60 amb la construcció d'un cos més alt, fet de maó. L'interior conserva encara la infrastructura de la sala. | 08140-80 | Carrer Otzet, 1 | A començament de segle XX la casa era propietat de Josep Ribó, el 'Met': mestre d'obra i contractista que va treballar en la rehabilitació de Sant Benet a les ordres de Puig i Cadafalch. Hi havia un cafè, conegut com cal Met. Al cafè de cal Met s'hi va fer la primera projecció de cinema a Navarcles l'any 1908. El local es va fer petit i Josep Ribó va demanar permís a l'Ajuntament el 1911 per construir el local més ampli que encara es conserva. Després de la Guerra van funcionar com a cinemes cal Met, amb el nom de Cine Principal, i el Coro, anomenat Cine Harmonia, gairebé sempre en competència. A cal Met també s'hi feia teatre, i l'escenari es va engrandir l'any 1962. Fins el 1999 encara s'hi representaven, de manera esporàdica, les obres per la festa de Sant Valentí. | 41.7512600,1.9055600 | 409008 | 4622738 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54769-foto-08140-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54769-foto-08140-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El local dels baixos l'ocupa actualment el bar Imag. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54739 | Arxiu municipal de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-navarcles | FERRER, Llorenç (1983). 'Arxius de la comarca. L'arxiu municipal de Navarcles'. Dovella, núm. 8, gener-febrer 1983. P. 31-32. | XIX-XX | L'arxiu municipal es conserva actualment en una sala d'uns 9 x 7 metres de l'Edifici Jove. Les caixes-arxivadors ocupen un volum considerable, omplint tres de les quatre parets. La documentació comença a prendre importància a partir de començaments del segle XIX. Anterior a aquesta data només queden restes d'actes del consistori, alguns censals del segle XVII i el document de la proclamació de sant Valentí com a patró de Navarcles l'any 1690. A partir de 1800 la documentació és completa en gairebé tots els seus aspectes, i està classificada segons els criteris per a arxius municipals de la Diputació de Barcelona. | 08140-50 | Edifici Jove (Passeig de Cervantes, 3). Tercer pis. | Amb la construcció del nou edifici de l'Ajuntament es va fer una primera classificació dels documents. La documentació conservada comença a prendre importància a partir de començaments del segle XIX. A partir de 1800 la documentació és completa en gairebé tots els seus aspectes: estadística, actes, urbanisme, registre civil, hisenda municipal, eleccions, arxiu judicial i altres expedients i lligalls. L'any 1999 va entrar a formar part del programa de classificació i manteniment d'arxius municipals de la Diputació de Barcelona. L'arxivera encarregada era Agnès Rueda. Però des de fa quatre anys no hi ha arxiver. | 41.7513400,1.9018100 | 408697 | 4622751 | 08140 | Navarcles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54739-foto-08140-50-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54706 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-7 | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 152. FERRER, Llorenç; FABREGAT, Joan (1998). L'edifici modernista de l'Ajuntament de Navarcles. Quaderns de Navarcles, 4. Ajuntament de Navarcles. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 57. | XX | Rehabilitat els anys 1997-98 | L'edifici de l'Ajuntament presideix la Plaça de la Vila, amb la qual conforma una unitat, ja que es van construir al mateix moment. L'edifici originari ha estat ampliat recentment per la part posterior. Consta d'un únic cos de planta rectangular, amb planta baixa més un pis. L'element més rellevant és la façana principal, que mira a la Plaça. Tot i que l'arquitecte Ignasi Oms es trobava ja en plena etapa modernista en el moment de dissenyar aquesta obra, la façana és una composició predominantment classica que només deixa entreveure algun detall modernista en la decoració, per exemple els treballs de forja a les baranes o uns senzills esgrafiats sota la teulada que ressalten el perfil a diferents alçades que corona l'edifici. La façana també té un ampli balcó i, a la part central, la incripció: 'Casa Consistorial. Any 1912'. La façana modernista que hi havia a la part posterior es va perdre els anys seixanta. L'interior ha estat remodelat recentment i no conserva elements antics, excepte dues columnes de fosa. La façana posterior actual és d'un estil sobri i té una ampli finestral amb vistes al Parc Marcel·lí Monrós, així com un gran rellotge. | 08140-17 | Plaça de la Vila, 1 | L'any 1910 l'antiga casa de la vila (enderrocada després de la guerra) estava situada a la Plaça Vella i amenaçava ruïna. Aquell any, sent alcalde Joan Errasti, l'Ajuntament va cobrar 7.500 pessetes per la redempció del cens que feia la casa Solervicens pel molí de Navarcles i s'acordà la urbanització de l'actual Plaça de la Vila i la construcció d'un nou edifici consistorial. Els terrenys escollits eren un descampat i es proposava una operació ambiciosa que havia de lligar uns carrers que estavan desconnectats des que es van construir al segle XVIII. El projecte fou encarregat a l'arquitecte modernista de Manresa Ignasi Oms i fou acabat l'any 1912. El nou edifici també va acollir les escoles públiques fins que els anys seixanta es van construir les noves. Durant els anys trenta al nou ajuntament també s'hi va vendre carn als baixos, sota el control municipal. L'any 1969 l'edifici va patir una primera reforma per tal d'encabir-hi noves oficines als baixos. En aquestes obres es van perdre uns finestrals modernistes de la part posterior. El 1970 l'edifici va acollir la Biblioteca Popular Sant Valentí. El 1995 s'encarrega un nou projecte de remodelació a l'arquitecte de Barcelona Joan Fabregat, el qual es va executar entre 1997 i 1998. Aquesta intervenció respecta la façana modernista i en restitueix la forma originària, tot restaurant els esgrafiats. Les obres remodelen tot l'espai interior i l'amplien amb la construcció d'un cos de nova edificació al darrera que s'integra en la volumetria de l'edifici originari. Aquesta nova façana té una bona visual sobre el parc Marcel·lí Monrós. | 41.7514200,1.9036800 | 408852 | 4622758 | 1912 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54706-foto-08140-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54706-foto-08140-17-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Arquitectes: Ignasi Oms i Ponsa. Remodelació anys 1997-98: Joan Fabregat | 105|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 54792 | Col·lecció d'art de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-de-lajuntament-0 | XX-XXI | L'Ajuntament conserva una col·lecció de pintura procedent del concurs de pintura que la residència d'avis Ibada. Actualment la col·lecció consta de 8 pintures de temàtica navarclina. Entre els artistes més coneguts hi ha Ernest Descals i Joan Sallent. Altres autors són Valentí Lanza, Andreu Rozas, Joan Pérez i Joan Plaja. A més, a l'Ajuntament es conserven altres pintures i dibuixos, així com un plafó amb l'escut de Navarcles (obsequi de l'Esplai Navarclí el 1994) i un estendard amb els gegants (també de l'Esplai, 1994). | 08140-103 | Ajuntament (Plaça de la Vila), Biblioteca (carrer Fortià Solà). | La col·lecció de pintura s'ha anat formant a partir del concurs de pintura que la residència d'avis Ibada organitza cada setembre per les seves festes des de l'any 2000. L'Ajuntament sufraga el segon premi i es queda amb l'obra que ha quedat en segona posició. Els primers premis es conserven a la residència Ibada. | 41.7514200,1.9036800 | 408852 | 4622758 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54792-foto-08140-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54792-foto-08140-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54792-foto-08140-103-3.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 103|98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 54692 | Font dels Sobreeixidors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-sobreeixidors | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.14, 26-27, 32. FERRER, Llorenç (1999). Tenir aigua. 100 anys de la primera portada d'aigües a Navarcles (1899-1999). Quaderns de Navarcles, 5. Ajuntament de Navarcles. | XX | Font situada en una petita esplanada amb diversos arbres, bancs i taules. La font actual (reconstruïda l'any 1975) es situa en un nivell lleugerament enclotat, amb un accés mitjançant escales. Un petit cobert de pedra, amb un gran arc, aixopluga la font, que consisteix en un brollador sobre una pica. | 08140-3 | Passeig de les Fonts, enllaç amb el camí del Solervicens | Quan es fa fer la primera captació d'aigües dels pous del Solervicens per l'abastament del poble en aquest indret hi havia un sobreeixidor de l'aigua sobrant. L'aigua continuava canalitzada cap a la xarxa de fonts del poble. Aquest sobreeixidor està documentat el 1899 i es va convertir en font. Ja l'any 1902 s'hi va instal·lar una taula de refrescs que obria a l'estiu i que va funcionar fins el 1957. La font es va refer el 1965. Als anys seixanta el recinte, gestionat per Albert Brunet, es va tornar a obrir i s'hi va construir una pista de tennis. La riuada de 1971 va malmetre la zona i el març de 1975, quan es va urbanitzar el passeig de les Fonts, es va reconstruir la font.actual, situada uns metres més enfora. | 41.7515100,1.9067500 | 409108 | 4622765 | 1975 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54692-foto-08140-3-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda: 'Font dels Sobreixidors Any 1902'. Un senyal de les 'Valls del Montcau' indica que forma part de la Ruta de les Fonts. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54785 | Arbre de cal Patoi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbre-de-cal-patoi | FERRER, Llorenç; CARRERA, Josep M. (1999). La plaça i l'arbre de cal Patoi. 'Quaderns de Navarcles', núm. 6. Ajuntament de Navacles. P. 17-19. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 22. | Arbre que presideix des de començament de segle XX la plaça Clavé. És un plàtan de dimensions considerables situat en un parterre al mig de la plaça. Actualment hi ha un altre plàtan més jove situat a prop del primer. | 08140-96 | Plaça Clavé | L'arbre dóna personalitat a la plaça Clavé, que és un dels indrets més característics de Navarcles. El va plantar els primers mesos de 1907 Josep Canudas, el 'Plega trossos del Pont', de la popular botiga de cal Canudas, situada a la mateixa plaça. Les raons que el van empènyer a fer-ho van ser que 'estava tip de veure com les dones es cremaven de sol, mentre anaven a buscar aigua'. Josep Canudas va pagar l'arbre, que va costar 2 pessetes, i va plantar-lo, mentre que Josep Caelles, fuster, va confeccionar una caixa protectora. | 41.7515200,1.9009900 | 408629 | 4622772 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54785-foto-08140-96-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 54700 | Festa de Sant Valentí (Festa Major d'hivern) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-valenti-festa-major-dhivern | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de Festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. P. 150-151. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 153. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 131-132. GIRBAU, Valentí (2002). Poble i parròquia. L'Església de Navarcles el segle XVIII. Quaderns de Navarcles, 10. Ajuntament de Navarcles. P. 19-21. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. Pp. 98-103. | XVII-XXI | Aquesta festa constitueix la manifestació de navarclisme més important. Es celebra la missa de dotze, a la qual assisteix quasi tot el poble i, en acabar, es veneren les relíquies del sant, mentre es canta l'himne del poble dedicat al seu patró i els goigs. Tradicionalment l'acte més popular era la processó, en la qual es passejaven pels carrers les relíquies del sant. La festa anava precedida de focs i serenates. Fins els anys seixanta, encara conservava una vessant lúdica, amb balls, concerts i teatre. L'any 1976 va deixar de fer-se la processó. Actualment es porten a terme diferents actes en què hi participen les entitats i es fa una trobada de gegants (des del 1982) i un aplec de sardanes (des de 1980). Alguns anys també una trobada de navarclins i, durant uns dies, té lloc una representació que fa referència a Sant Valentí, Sant Benet o alguna altra història relacionada amb Navarcles a càrrec d'un grup d'actors navarclins. Durant molts anys va escriure les obres Agustí Soler i Mas. | 08140-11 | La devoció a sant Valentí, del qual es conservaven les relíquies a Sant Benet de Bages, compta amb una llarga tradició a Navarcles. Els navarclins l'invocaven quan faltava la pluja i també se li atribuïen propietats perquè els quecs poguéssin millorar la parla i les mares l'invocaven perquè els seus fills parlessin bé. L'any 1633 les relíquies del sant es van poder salvar d'un incendi gràcies a l'acció de dos navarclins. Sant Valentí comptava a la parròquia de Navarcles amb una administració per fomentar el seu culte. El 2 de febrer de 1690 els caps de casa de Navarcles acordaren demanar al bisbe de Vic que els concedís sant Valentí com a patró del poble. Els navarclins van fer un vot de poble i es comprometeren a celebrar cada any, el 14 de febrer, la diada del sant. Des d'aleshores es celebra en aquesta data la Festa Major d'hivern. El 1700 el rector de Navarcles aconseguí que una part de les relíquies fossin exposades a l'Església de Navarcles. Després de l'exclaustració del monestir de Sant Benet, l'any 1863, la totalitat de les relíquies de sant Valentí van anar a parar finalment a la parròquia de Navarcles, on encara se'n conserva l'urna. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero i Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 54701 | Festa Major (Mare de Déu d'Agost) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-mare-de-deu-dagost | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de Festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. P. 153-154. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 134.. GIRBAU, Valentí (2002). Poble i parròquia. L'Església de Navarcles el segle XVIII. Quaderns de Navarcles, 10. Ajuntament de Navarcles. P. 23. | XVIII-XX | La Festa Major d'estiu es celebra el 15 d'agost en honor a la Mare de Déu de l'Assumpta. Al llarg dels anys s'han provat diferents fórmules d'organització, i des dels anys 70 se n'encarrega una Comissió de Festes vinculada a l'Ajuntament. Actualment els actes més representatius de la festa, a més de la missa en honor a la Verge de l'Assumpta, són el correaigua, una ballada de sardanes i gegants a la Font Vella, el castell de focs, així com els balls i les actuacions musicals de rigor i altres actes festius que es fan al Parc del Llac. | 08140-12 | Al segle XVIII per la Festa Major es feia un Solemne ofici amb encens i 10 o 12 ciris a l'altar major de l'Església. Després una processó curta i, a la tarda, es cantaven vespres i la Salve i al final del dia es deia el rosari. A començament de segle XX es feia també teatre, concerts i balls en diferents sales. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 54702 | Fira-Mercat de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-mercat-de-navarcles | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de Festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. P. 151-152. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 154. | XX-XXI | Es celebrava el dissabte i diumenge abans del Diumenge de Rams. Es tracta d'una fira multisectorial amb presència sobretot de l'automoció (i en els darrers anys amb una gan incidència dels afeccionats al tunning), l'artesania, la maquinària agrícola i les antiguitats. Darrerament també s'hi portava a terme una trobada de motos antigues (des de 1981), mostra de bestiar (des de 1989), mostra de maquinària agrícola d'època (des de 1983) i Passeig dels Artesans. Paral·lelament, es realitzaven altres activitats culturals i esportives: concurs de dibuix, torneig de petanca, proves d'habilitat eqüestre i sardanes. Al pavelló s'hi muntaven parades de comerciants i entitats locals. Els participants s'instal·laven preferentment a l'avinguda de la Generalitat, tot i que normalment la gran afluència feia que s'ampliés a zones adjacents. Durant força anys la fira ha comptat amb una afluència de públic molt notable procedent de tota la comarca i de fora. | 08140-13 | Avinguda de la Generalitat i carrers adjacents | L'associació de Veïns del Camp de Futbol i Creueta va organitzar el maig de 1980 la primera Fira-Mercat de Navarcles. En la tercera edició s'avançà al mes de març per tal d'esdevenir una de les fires primerenques de la comarca. Les primeres edicions es van centrar en l'automoció, l'artesania, la maquinària agrícola i els objectes antics i, amb els anys, s'anà ampliant fins esdevenir una fira multisectorial. Amb els anys la fira va anar augmentant el nombre d'expositors i participants i es convertí en un esdeveniment important per Navarcles. L'any 2003 es decidí fer un canvi d'orientació amb l'objectiu de donar un caire més cultural i turístic a l'esdeveniment i al mateix temps enfortir el vincle amb el monestir de Sant Benet de Bages, per això la fira es reconvertí en Monacàlia. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 54703 | Festa del Roser de Maig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-roser-de-maig | GIRBAU, Valentí (2002). Poble i parròquia. L'Església de Navarcles el segle XVIII. Quaderns de Navarcles, 10. Ajuntament de Navarcles. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 109. | XVI-XX | La Confraria del Roser tenia un gran arrelament a Navarcles, com en molts altres pobles de Catalunya. La festa del Roser de Maig era la celebració principal de la confraria i en la qual esmerçaven la major part dels ingressos que havien recollit al llarg de l'any. Al segle XVIII, després de la missa major celebrada a l'altar del Roser, sortia de l'església la processó presidida pel tabernacle de la Verge i amb la presència de músics, que es dirigia fins el pedró del terme. Pels carrers del poble es cantaven els goigs del Roser. Així mateix, la Confraria celebrava també una processó tots els diumenges de mes, però sense músics. | 08140-14 | El culte al Roser va tenir un gran predicament a Catalunya a partir del final del segle XVI. La Confraria del Roser de Navarcles era la més antiga i va ser fundada a finals del segle XVI pel dominic Baltasar Prat i reconeguda oficialment l'any 1621. L'any 1672, enmig del procés d'ampliació de l'Església parroquial, es va acabar la construcció de la capella del Roser i va acollir el retaule de l'altar major de la primitiva església romànica dedicat al Roser, obra el pintor manresà Joan Ballil dels anys 1623-36. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 54704 | Processons a sant Valentí contra la sequera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processons-a-sant-valenti-contra-la-sequera | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 143. GIRBAU, Valentí (2002). Poble i parròquia. L'Església de Navarcles el segle XVIII. Quaderns de Navarcles, 10. Ajuntament de Navarcles. P. 24-25. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 102-103. | Sant Valentí era invocat tradicionalment pels pobles de Navarcles i Sant Fruitós en situacions de sequera. Si després de les rogatives habituals la sequera persistia, aleshores es convocava una processó conjunta amb la parròquia de Sant Fruitós. Les dues processons sortien el dia i hora convinguts de les seves respectives esglésies parroquials en direcció cap al monestir de Sant Benet de Bages, cantant durant el camí les lletanies majors. A l'entrada es trobaven els dos seguicis i eren rebuts pels monjos. Congregats a l'església del monestir, es celebrava un solemne ofici cantat amb l'urna de les relíquies de Sant Valentí exposades a l'altar major i un sermó del pare abat. En acabat s'anava en processó cap al riu, a sota del monestir, portant les relíquies de Sant Valentí i, un cop allà, es col·locaven damunt d'una gran pedra quadrada situada al mig del riu coneguda per 'còdol de Sant Valentí' (desaparegut en construir-se el canal de la fàbrica de Sant Benet). Els monjos i els rectors de les dues parròquies cantaven rogatives i després, l'abat, amb aigua del riu acabada de beneïr, aspergia en direcció als punts cardinals. De tornada, cada seguici cantava de nou les lletanies majors. | 08140-15 | Un exemple d'aquest tipus de processons és el d'abril de 1798. Segons la carta que s'adreça al bisbe, els municipis de Navarcles i Sant Fruitós feien 'desde tiempo immemorial' una processó conjunta al monestir de Sant Benet, davant de les relíquies de Sant Valentí, per demanar la pluja. Més recentment, quan el còdol de Sant Valentí havia desaparegut després de la construcció del canal de la fàbrica, la processó es dirigia a la confluència del Calders i el Llobregat. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Sense accés | Dolent | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 54705 | Festa de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-0 | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 131. TARRADELLES, Lluís; TUDÓ, Elisabeth; FERRER, Llorenç ((2008). 125 anys de la Festa de Sant Antoni a Navarcles. Quaderns de Navarcles, 15. Ajuntament de Navarcles. | XIX-XXI | La festa de Sant Antoni, patró dels traginers i protector dels animals de peu rodó, es celebra el diumenge pròxim al 17 de gener. Tradicionalment la festa solia consistir en un ofici en honor de sant Antoni, la benedicció de cavalleries, la cavalcada i finalment el ball. Igual que en altres poblacions, a Navarcles no es feien els Tres Tombs de Barcelona, sinó una cavalcada en la qual les cavalleries desfilaven pels carrers principals amb els millors guarniments, sense donar voltes a un lloc concret. Cada any es nomenava un banderer i dos coronistes que presidien la festa. Amb el temps s'hi van anar introduint altres elements: menja de coca i barreja a casa del banderer (des de 1954), el concert que es feia alternativament al Coro i a cal Met, ball a la nit i, segons els anys, altres actes. Actualment, en la nova festa de Sant Antoni (recuperada l'any 1993) es fa una cavalcada que dóna tres voltes a l'Ajuntament i el parc Marcel·lí Monrós. Els organitzadors s'han posat d'acord amb membres de l'antic gremi i han recuperat l'antiga bandera. | 08140-16 | La festa de Sant Antoni ja es troba documentada al segle XV a Barcelona. Al segle XIX s'amplià als ramaders i va incloure tota mena de bestiar. Segurament fou aleshores quan es va adoptar a Navarcles. L'any 1883 els ramaders i traginers de Navarcles van fundar una agrupació per festejar dignament el seu patró. La festa es va celebrar al llarg del segle XX, però la disminució progressiva d'animals va fer que anés decaient i l'any 1982 es va celebrar per darrera vegada. El retorn del cavall en la vessant d'oci ha portat a l'associació Amics dels Cavalls de Navarcles a recuperar la festa a partir del 1993. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 54740 | Monacàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monacalia | Programes de la festa | XXI | Monacàlia és una fira de caràcter històric tematitzada a l'entorn del monestir de Sant Benet de Bages i la seva estreta relació amb el poble de Navarcles. L'esdeveniment, que es celebra el març (el dissabte i diumenge abans de Rams) recrea diferents aspectes relacionats amb el món dels monestirs. En diferents carrers del poble hi ha parades de productes artesans (imatges religioses, escuts, pintures romàniques, gastronomia, etc) i també es fan tallers d'oficis relacionats amb el món monacal. El Grup Teatre Navarcles coordina un important nombre de voluntaris, els quals recreen alguns episodis (com la fundació de Sant Benet o l'arribada de les relíquies de sant Valentí al monestir) mitjançant diverses representacions precedides dels corresponents cercaviles o desfilades. També hi ha un espai dedicat a la gastronomia dels monestir (el refetor del monestir) on es poden degustar productes típics dels monestirs de tot Espanya, i un espai on s'expliquen llegendes i es fan jocs relacionats amb Sant Benet. Altres activitats són els tocs de campanes, concerts, xerrades de difusió sobre la cultura monacal, un concurs de pesca o una trobada d'autocaravanes. Durant els dies de la festa els restaurants de Navarcles ofereixen un menú monacal i es pot adquirir un Cava especialment embotellat per a l'ocasió. La fira és organitzada per la Comissió Monacàlia i l'Ajuntament de Navarcles, i compta amb la col·laboració d'un bon nombre d'entitats de la població. | 08140-51 | Nucli antic | Monacàlia va néixer l'any 2003 com una reconversió de la Fira-Mercat de Navarcles: una fira multisectorial que es feia des de 1980 amb gran èxit de públic. El canvi d'orentació es va deure principalment a la voluntat de Navarcles d'enfortir el seu vincle amb el monestir de Sant Benet de Bages i donar a l'esdeveniment un caire més cultural i turístic que beneficiés la imatge de la població. El monestir de Sant Benet de Bages és en terme de Sant Fruitós de Bages, però per la seva proximitat amb Navarcles des de sempre ha tingut una gran influència. El monestir era el senyor feudal de Navarcles i, durant segles, nomenava el rector i el batlle; tenia una gran influència en la vida econòmica i social de la població, i també cobrava una part important de delmes i censos. Fa uns anys Sant Benet fou adquirit per la Caixa de Manresa i el 2007 va obrir les portes 'Món Sant Benet' com un important complex cultural i turístic. Monacàlia es proposa recuperar el vincle tradicional entre Navarcles i Sant Benet i protagonitzar un esdeveniment que doni rellevància a Navarcles aprofitant la caixa de ressonància que pot suposar Sant Benet. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 54771 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-12 | <p>FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 132, 155-162.</p> | XIX-XX | <p>Per Pàsqua es celebren les tradicionals caramelles, amb cantades pels carrers del poble. Actualment surten a cantar un grup infantil, vinculat al Mijac, i un grup d'adults, vinculats a la Parròquia.</p> | 08140-82 | <p>No se sap des de quan es fan caramelles a Navarcles però ha estat una tradició ben arrelada. El 1912, per exemple, es van contractar dues orquestres per acompanyar els cantaires. Les colles que sortien per Pasqua representaven els diversos col·lectius en què estava dividit el poble. La Societat Coral l'Harmonia, dirigida durant molts anys per Valentí Bosch de cal Calderí, era una de les que solia ser-hi present. Els sectors d'església, agrupats a l'entorn de l'Escola, tampoc hi faltaven; i més esporàdicament els de cal Met. Després de la Guerra Civil hi havia cors de gent gran i infantils. El grup de l'Escola fou dirigit per Josep Calvet i després per Josep Codina. A vegades s'hi incorporaven bastoners i ballets. Al Coro també va haver-hi un grup de grans i un grup infantil, que dirigí Josep Calvet fins la seva extinció als anys setanta. La colla Or i Flama també va ballar ballets alguns anys. I la coral Sol Ixent, dirigida primer per Josep Codina i després per Jordi Noguera, també va prendre part en les caramelles, així com els Antílops (1971). Els anys vuitanta cantaven caramelles els nens de l'Escola, l'Agrupació de Cantaires de Navarcles i l'Esbart Dansaire Navarclí.</p> | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2024-11-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/