Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54788 | Relíquies de Sant Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reliquies-de-sant-valenti | <p>FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 153. GASOL, J.M. ( 1981) 'Navarcles'. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Fundació Encoclopèdia Catalana, Barcelona. P. 74. GIRBAU, Valentí (2002). Poble i parròquia. L'Església de Navarcles el segle XVIII. Quaderns de Navarcles, 10. Ajuntament de Navarcles. P. 19. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Imp. Dr. Vives, Manresa. P. 99</p> | XVIII ? | <p>Arqueta de plata on es conservaven les relíquies de Sant Valentí. Actualment emplaçada a l'interior d'un nínxol al passadís que condueix a la Capella del Santíssim. La urna o arqueta té forma de sarcòfag de caient gòtic amb ornamentació d'argent repussat, de motiu vegetal, amb fons de vellut carmesí. La caixa amida 0,49 m de llargada per 0,25 d'amplada i 0,44 d'alçada. Actualment només conté un petit fragment d'os, enganxada a la part frontal.</p> | 08140-99 | Església Parroquial (passadís cap a la Capella Fonda). | <p>La devoció a sant Valentí, del qual es conservaven les relíquies a Sant Benet de Bages, compta amb una llarga tradició a Navarcles. Els navarclins l'invocaven quan faltava la pluja i també se li atribuïen propietats perquè els quecs poguéssin millorar la parla i les mares l'invocaven perquè els seus fills parlessin bé. L'any 1633 les relíquies del sant es van poder salvar d'un incendi gràcies a l'acció de dos navarclins. Sant Valentí comptava a la parròquia de Navarcles amb una administració per fomentar el seu culte. El 2 de febrer de 1690 els caps de casa de Navarcles acordaren demanar al bisbe de Vic que els concedís sant Valentí com a patró del poble. Els navarclins van fer un vot de poble i es comprometeren a celebrar cada any, el 14 de febrer, la diada del sant. Des d'aleshores es celebra en aquesta data la Festa Major d'hivern. El 1700 el rector de Navarcles aconseguí que una part de les relíquies fossin exposades a l'Església de Navarcles. Després de l'exclaustració del monestir de Sant Benet, l'any 1863, la totalitat de les relíquies de sant Valentí van anar a parar finalment a la parròquia de Navarcles. Durant la Guerra Civil les relíquies van ser saquejades. Actualment, l'única resta que es conserva és un petit os cedit per la capella de Sant Esteve, de Talamanca, que també venerava relíquies d'aquest sant. Quan les relíquies es van instal·lar a l'Església de Navarcles es destinà per a dipòsit de l'urna un nínxol practicat en un dels alterets laterals del presbiteri, defensat amb reixes de ferro. Darrerament han estat reubicades al passadís que va a la capella del Santíssim. Segons J. M. Gasol, l'arqueta data de la primeria del segle XVII (GASOL: 1981). Fortià Solà, en canvi, afirma que és del 1776 quan, amb motiu de fer-se'n l'estrena, l'abat de Sant Benet ordenà l'exàmen pericial de les restes, en el qual es constatà l'existència d'una gran quantitat d'ossos (SOLÀ: 1910, p. 99).</p> | 41.7520200,1.9048300 | 408949 | 4622823 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54788-foto-08140-99-1.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54738 | Arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-12 | <p>FERRER, Llorenç (1983). 'Arxius de la comarca. L'arxiu municipal de Navarcles'. Dovella, núm. 8, gener-febrer 1983. P. 31-32.</p> | XIX-XXI | <p>Arxiu parroquial, conservat en una sala de la rectoria. De l'arxiu anterior a la Guerra Civil només es conserva un lligall de destaments (de 1805 a 1930), un llibre de testaments (de 1858 a 1875) i un llibre de defuncions de 1914. Posterior a la Guerra es conserven els diferents llibres de batejos, defuncions i matrimonis.</p> | 08140-49 | Rectoria. Carrer Ample, 40 | <p>L'arxiu parroquial de Navarcles va ser destruït al començament de la Guerra Civil de 1936 i només se'n van conservar uns pocs llibres. Per tant, l'arxiu comença immediatament després de la Guerra.</p> | 41.7522100,1.9048800 | 408953 | 4622844 | 08140 | Navarcles | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 54828 | Cançons de Marcel·lí Monrós i Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cancons-de-marcelli-monros-i-oller | <p>FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 152-153. MONRÓS, Marcel·lí (1982). Recull d'escrits de Marcel·lí Monrós i Oller (1955-1964). Ajuntament de Navarcles. (1997). Recull filmogràfic de Marcel·lí Monrós (1956-1970). Grané; Ajuntament de Navarcles. SERRA, Francesc (2005). 25 anys d'ajuntaments democràtics a Navarcles 81979-2004). 'Quaderns de Navarcles', núm. 12. Ajuntament de Navarcles. P. 12. (2001) Les cançons de Navarcles. CD editat per l'Ajuntament de Navarcles.</p> | XX | <p>Cançons compostes per Marcel·lí Monrós, home polifacètic i dinamitzador de la vida cultural de Navarcles durant els anys seixanta i setanta. Marcel·lí Monrós va compondre sis o set cançons en la línia de la Nova Cançó que s'imposava en aquesta època. Ell mateix, o de vegades també Àngel Esquius, intepretava les seves cançons, especialment als Festivals que el Club Joventut organitzava els anys Seixanta. Entre les cançons més conegudes hi ha 'Maria Carme', 'Salut volguts companys'. Dues de les cançons de Monrós han estat recollides en el CD editat per l'Ajuntament 'Les cançons de Navarcles'. Concretament: 'Cançó de Nadal' i ' Vine'. Per la seva significació, aquestes cançons han passat a formar part de la memòria col·lectiva d'una generació de navarclins.</p> | 08140-139 | <p>Marcel·lí Monrós i Oller va néixer els anys previs a la Guerra Civil i, durant la seva adolescència, va patir una malaltia cardíaca que va condicionar fortament la seva personalitat. Fou una persona sensible i inquieta en molts àmbits de la cultura: fotografia, cinema, periodisme, música, pintura, etc. Durant el franquisme fou impulsor de múltiples activitats culturals, com ara el periòdic Tinet, el club Joventut, l'Escola de pintura, el Club Fotogràfic, Cine-Club. També fou impulsor de la biblioteca. Va morir l'any 1972 i deu anys més tard l'Ajuntament organitzà un homenatge en reconeixement de la seva tasca: se li dedicà el parc que ara porta el seu nom i es van recuperar alguna de les seves cançons. Per la Festa Major d'Hivern de 1997 es representà l'obra de teatre musical 'Parc Marcel·lí', amb cançons compostes per a l'ocasió.</p> | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2024-11-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Marcel·lí Monrós | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 54798 | Pintures de la Capella Fonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-de-la-capella-fonda | XX | <p>Conjunt de dos quadres situats a banda i banda de la fornícula que hi ha darrera l'altar de la Capella Fonda. La pintura del costat de l'evangeli representa Jesús compartint el pa amb dos homes. La pintura de la banda de l'epístola representa Jesús oferint aigua d'un pou a una dona. Es tracta d'un tipus de pintures de caràcter simbòlic d'un nivell artístic força interessant.</p> | 08140-109 | Capella Fonda, a l'Església Parroquial | <p>El 1893 s'inagura la Capella Fonda de l'Església Parroquial. Durant la Guerra Civil la capella fou saquejada i, un temps, va acollir refugiats de la Guerra. Les pintures foren encarregades durant la reconstrucció de la capella a l'entorn de la dècada de 1950.</p> | 41.7519100,1.9047800 | 408944 | 4622811 | 08140 | Navarcles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54798-foto-08140-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54798-foto-08140-109-3.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-15 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | R. Falcó (del Col·legi de Salesians de Barcelona) | 103|98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54834 | Gegants de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-navarcles | <p>Autors diversos (2007). Una aventura d'alçada (conte per a nens)</p> | XX | <p>Els gegants de Navarcles són tres. El Tinet representa un pagès de les contrades que conrea la vinya. Porta a la mà un falçó. Pesa 48 kg i té una alçada de 3,50 m. La Maria és la seva muller i representa una filadora de les fàbriques tèxtils del poble. Pesa 50 kg i té una alçada de 3,48 m. Més tard es va construir el gegantó Claudi, que és el fill d'en Tinet i la Maria, i representa un conegut veí del poble: el fotògraf Claudi Jo. Porta penjada al coll una càmera de fer fotos que ruixa aigua. Fa 27 kg de pes i 2,50 m d'alçada.</p> | 08140-145 | C/ Diputació, 18 | <p>Els gegants de Navarcles es van estrenar durant l'Aplec de Sant Jordi de 1980. Concretament són en Tinet i la Maria, que corresponen als noms dels patrons de la vila. Són obra de Miquel Casserres i Boix, de Solsona. Es tracta dels primers gegants que van prendre com a motiu una tradició de la comarca, com ara la vinya i el tèxtil. El 13 d'agost de 1997 es va estrenar un nou gegant, en Claudi, que representa el fill del Tinet i la Maria. És obra de Toni Mujal, de Cardona. La Colla de Geganters i Grallers de Navarcles són els responsables dels gegants, els quals tenen com a dates més senyalades per sortir a ballar la Festa Major d'hivern (Sant Valentí) i la Festa Major d'estiu.</p> | 41.7499100,1.9073200 | 409153 | 4622586 | 1982 | 08140 | Navarcles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54834-foto-08140-145-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Miquel Casserres i Boix; Toni Mujal | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54799 | Escut de ca la Madrona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-ca-la-madrona | XVII ? | <p>Escut gravat sobre un carreu, situat a la façana de ca la Madrona (actualment Casal Parroquial). L'escut té una forma que recorda la tipologia suïssa o ogíval i està dividit en quatre registres. A la part superior dreta: un símbol de significat ambigu, potser l'emblema de Jesús. A la part superior esquerre: un ocell i un bàcul. A la part inferior dreta: les barres catalanes (cinc pals). A la part inferior esquere: tres línies de losanges o escacat.</p> | 08140-110 | Façana de ca la Madrona. Carrer Ample, 17 | <p>Ca la Madrona és un casal de característiques senyorials construït majoritàriament al segle XVII (segons la data del portal) tot i que, ben segur, d'origen anterior. El nom del primitiu propietari ha estat esborrat de la inscripció que hi ha en la dovella central del portal: 'és de (esborrat) 1643'. La data de la llinda i la forma de 'escut fan suposar que sigui d'aquesta mateixa època; és a dir, mitjan segle XVII. Es desconeix a quina família podria pertànyer. La presència del bàcul fa pensar en alguna vinculació amb l'Església. Les losanges o escacat del quadrant inferior es podria relacionar amb l'escut dels Rocafort.</p> | 41.7522200,1.9049400 | 408958 | 4622845 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54799-foto-08140-110-1.jpg | Legal | Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | 2025-06-25 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 96 | 47 | 1.3 | 2131 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54830 | Amanida navarclina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/amanida-navarclina | XX-XXI | <p>Fa uns anys els restauradors de Navarcles van crear l'amanida navarclina amb la voluntat de disposar d'un element gastronòmic de pormoció. Es tracta d'una amanida tèbia que es compon d'una base d'enciam, cigrons de Navarcles, peu de porc saltejat i bacallà potxat, tot amanit amb una vinegreta. L'amanida navarclina es pot degustar en diversos restaurants de Navarcles que la tenen a la seva carta.</p> | 08140-141 | <p>A mitjan de la dècada de 1990 el gremi de restauradors de Navarcles i l'Ajuntament vam impulsar la creació d'un plat típic, basat en alguns elements tradicionals del país (cigrons, peus de porc, bacalla...) amb la voluntat de disposar d'un plat comú per oferir als diversos restaurants. Durant aquests anys Navarcles havia impulsat també el Parc del Llac i va iniciar una política de promoció turística força pionera al Bages.</p> | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Altres | 2021-04-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 54827 | Goigs a llaor de Sant Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-sant-valenti | <p>FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 153. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Imp. Dr. Vives, Manresa. P. 19, 113. (2001) Les cançons de Navarcles. CD editat per l'Ajuntament de Navarcles.</p> | XX | <p>Goigs en honor de sant Valentí, patró de Navarcles. Es canten per Sant Valentí (Festa Major d'Hivern) quan la processó entra a l'Església Parroquial per celebrar la missa. La lletra dels goigs és de Jaume Collell. La música es cantava aprofitant tonades d'altres indrets. La lletra dels goigs és la següent: 'Puix d'una glòria sens fi / al cel gosau immortal: / gloriós Sant Valentí / preservau-vos de tot mal. / Imatge de bon Pastor / sou de Terni en la ciutat, / augmentant sempre el ramat / de Jesús Nostre senyor / i el guardeu del llop traïdor / amb vostre zel pastoral. / De Navarcles el veïnat / i de Bages tot el Pla / ben guardat per Vos està, / Valentí màrtir sagrat, / vós sou el nostre advocat / davant del Rei Celestial.'</p> | 08140-138 | <p>El segle XVIII els navarclins ja cantaven uns goigs de Sant Valentí, els quals feien referència a les virtuts del sant. És a dir, el parlar correcte: 'cuant temen o regoneixen / en las llenguas de sos fills / las mares alguns perills / luego a vos ofereixen / perque os tenen, y coneixen / per protector i advocat'. Però també la protecció envers pedregades i temporals, contra la sequera, la facultat de maridar donzelles, consolar viudes i ajudar en els parts difícils. La lletra dels goigs que es canten actualment és de Jaume Collell, prevere, representant del sector anomenat vigatà de la Renaixença. La devoció a sant Valentí compta amb una llarga tradició a Navarcles. Els navarclins l'invocaven quan faltava la pluja i també se li atribuïen propietats perquè els quecs poguéssin millorar la parla i les mares l'invocaven perquè els seus fills parlessin bé. El 2 de febrer de 1690 els caps de casa de Navarcles acordaren demanar al bisbe de Vic que els concedís sant Valentí com a patró del poble. Els navarclins van fer un vot de poble i es comprometeren a celebrar cada any, el 14 de febrer, la diada del sant. Des d'aleshores es celebra en aquesta data la Festa Major d'hivern. El 1700 el rector de Navarcles aconseguí que una part de les relíquies fossin exposades a l'Església de Navarcles. I després de l'exclaustració del monestir de Sant Benet, l'any 1863, la totalitat de les relíquies de sant Valentí van anar a parar finalment a la parròquia de Navarcles.</p> | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2024-11-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Jaume Collell (lletra) | Els Goigs de Sant Valentí han estat inclosos en el CD editat per l'Ajuntament 'Les cançons de Navarcles', on se'n fa una versió amb arranjaments musicals de Josep M. Descarga, i interpretació de l'Agrupació de Cantaires de Navarcles. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 54771 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-12 | <p>FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 132, 155-162.</p> | XIX-XX | <p>Per Pàsqua es celebren les tradicionals caramelles, amb cantades pels carrers del poble. Actualment surten a cantar un grup infantil, vinculat al Mijac, i un grup d'adults, vinculats a la Parròquia.</p> | 08140-82 | <p>No se sap des de quan es fan caramelles a Navarcles però ha estat una tradició ben arrelada. El 1912, per exemple, es van contractar dues orquestres per acompanyar els cantaires. Les colles que sortien per Pasqua representaven els diversos col·lectius en què estava dividit el poble. La Societat Coral l'Harmonia, dirigida durant molts anys per Valentí Bosch de cal Calderí, era una de les que solia ser-hi present. Els sectors d'església, agrupats a l'entorn de l'Escola, tampoc hi faltaven; i més esporàdicament els de cal Met. Després de la Guerra Civil hi havia cors de gent gran i infantils. El grup de l'Escola fou dirigit per Josep Calvet i després per Josep Codina. A vegades s'hi incorporaven bastoners i ballets. Al Coro també va haver-hi un grup de grans i un grup infantil, que dirigí Josep Calvet fins la seva extinció als anys setanta. La colla Or i Flama també va ballar ballets alguns anys. I la coral Sol Ixent, dirigida primer per Josep Codina i després per Jordi Noguera, també va prendre part en les caramelles, així com els Antílops (1971). Els anys vuitanta cantaven caramelles els nens de l'Escola, l'Agrupació de Cantaires de Navarcles i l'Esbart Dansaire Navarclí.</p> | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2024-11-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 54773 | Pintures murals del mas Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-del-mas-bertran | XIX | La pintura i restauració de la sala ha respectat les pintures. | A l'interior de la sala del mas Bertran, al primer pis de l'edifici, hi ha una sèrie de tres pintures situades sobre les portes. Les pintures estan emmarcades dins una orla flanquejada per espigues i brots de raïm. En una de les pintures es representa una escena rural, amb pallers i eines del camp (dalla, forques, etc). En una segona es representa un paisatge al·legòric del progrés tècnic i industrial, amb la muntanya de Montserrat al fons, una fàbrica, un ferrocarril i diversos engranantges mecànics. En una tercera pintura es representa la bandera de Catalunya. Les pintures són d'una qualitat artística limitada, però tenen un remarcable interès anecdòtic i com a reflex de la mentalitat de l'època. | 08140-84 | Mas Bertran, a la sala. | El mas Bertran és un dels masos històrics d'origen medieval, per bé que en aquesta època tenia un altre nom. Situat com altres al costat del camí que més tard es convertirà en el carrer Ample, molt a prop de l'antiga Sagrera. Als segles XVII i XVIII, amb el creixement urbà, el mas va quedar integrat entre les cases del carrer Ample. Al segle XIX, època en què devien fer-se les pintures, va ser objecte de reformes importants i l'edifici va adquirir la fesomia actual. A començament del segle XX el propietari era Valentí Vintró, per això en aquesta època es coneix popularment com cal Vintró. Valentí Vintró vivia en aquesta casa i després va marxar a Igualada i, a l'entorn de 1957, la van vendre als actuals propietaris. | 41.7525600,1.9043300 | 408908 | 4622884 | 08140 | Navarcles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54773-foto-08140-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54773-foto-08140-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54773-foto-08140-84-3.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 103|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54775 | Carrer Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-serra | XVII-XIX | Antic carreró que baixava del carrer Ample cap al passatge de les Fonts i que ha quedat tancat per les dues cases veïnes: cal Generes i ca l'Angelet. El carrer discorre per una rampa amb un pendent molt pronunciat i passa, per una mena de porta, sota un contrafort de cal Generes. A banda i banda uns murs de contenció, amb una petita vora a la part superior, sostenen la rampa. Al sector inferior una casa més moderna (núm. 36 del Passatge de les Fonts) obstaculitza el final del carrer en aquesta part, on actualment hi ha jardins particulars. Es tracta d'un exemple interessant d'un tipus d'urbanisme de caire popular, que ha sobreviscut com un element marginal en la trama urbana moderna. | 08140-86 | Nucli antic | Antoni Pladellorens, avi de Josep Singla, era propietari de ca l'Angelet i va fer tancar el carrer. Actualment és un pas d'ús privat per als veïns de les dues cases. | 41.7519700,1.9056500 | 409017 | 4622817 | 08140 | Navarcles | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54775-foto-08140-86-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 54746 | Mas Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-serra-0 | FERRER, Llorenç (1983). 'El creixement urbà de Navarcles en el S. XVIII'. Dovella, núm. 11. Manresa. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 140. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.11. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. | XVII-XX | L'edifici acusa un desgavell arquitectònic important | Antic mas d'origen medieval (que s'ha conservat bàsicament als baixos, mentre que la part alta s'ha compartimentat i convertit en habitatges de construcció més recent). L'edifici fa cantonada amb la Baixada de cal Manganell i consta d'una planta semisoterrània més planta baixa (on s'hi ha instal·lat una botiga) i, a la part superior, dos pisos corresponents a habitatges que tenen poc interès des del punt de vista arquitectònic. A la planta inferior, semisoterrània, es conserva bastant integrament l'estructura de l'antic mas, amb un celler i diferents estances cobertes amb volta de pedra. Entre els elements a destacar hi ha tres tines quadrades i una sala amb un arc apuntat. A la part posterior té un pati força ampli amb un pou. Exteriorment, l'edifici acusa un desgavell arquitectònic considerable, fruit de successives modificacions. | 08140-57 | Carrer Ample, 8 | És un dels masos històrics, d'origen medieval, per bé que en aquesta època tenia un altre nom. Situat com altres al costat del camí que més tard es convertirà en el carrer Ample, a l'antiga Sagrera. Concretament davant de l'Església, de manera que l'era del mas va esdevenir la plaça de l'Església. Després de la crisi baix-medieval, el mas es va recuperar i s'annexionà els masos Puigonofre, la meitat del mas Curta, el mas Rocafort i part dels masos Cura i Graner (aquests dos últims desapareguts al segle XVII). El carrer Ample separava les propietats del mas Bertran i del mas Serra. Les terres del mas Serra al nucli de Navarcles estaven situades al nord del carrer Ample. Als segles XVII i XVIII els propietaris van anar establint o venent patis per la construcció de cases en aquest carrer, i el mas va quedar integrat entre les cases del carrer Ample. En èpoques posteriors (segles XIX i XX) s'han completat les construccions de la part superior. | 41.7522300,1.9052900 | 408987 | 4622846 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54746-foto-08140-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54746-foto-08140-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54746-foto-08140-57-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El propietari conserva alguns documents de la casa, però no estan ordenats. | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54742 | Mas Bertran (o cal Vintró) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-bertran-o-cal-vintro | FERRER, Llorenç (1983). 'El creixement urbà de Navarcles en el S. XVIII'. Dovella, núm. 11. Manresa. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 136. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.11. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. | XIX | Antic mas d'origen medieval que ha quedat integrat dins el nucli urbà. Actualment l'aspecte i la tipologia arquitectònica són més d'un casal del segle XIX que no pas d'una masia. L'edifici fa cantonada entre els carrers Ample i Catalunya. Té planta baixa més dos pisos, per bé que amb dos cossos amb alçades diferents. De l'antic mas medieval se'n conserva algun element a la planta baixa: un arc apuntat, un pou... També es conserva una escala exterior que donava accés a una tina. Els pisos superiors són una construcció del segle XIX. Com a elements més destacats d'aquesta fase hi ha els balcons de la façana i els interiors, que conserven força bé la tipologia originària. D'especial interès són les pintures murals de la sala. A la planta baixa de l'edifici s'hi ha instal·lat dues botigues, amb uns espais interiors moderns. A la part posterior la casa té un petit pati. | 08140-53 | Carrer Catalunya, 31 | És un dels masos històrics d'origen medieval, per bé que en aquesta època tenia un altre nom. Situat com altres al costat del camí que més tard es convertirà en el carrer Ample, molt a prop de l'antiga Sagrera. Després de la crisi baix-medieval, el mas es va recuperar. En el capbreu de 1505 hi consta com a resident Rafael Bertran. Al segle XVII s'annexionà part dels masos Graner i Cura, que van desaparèixer per causes desconegudes. El carrer de Sant Benet separava les terres del mas Aguilar i del mas Bertran. Les terres del mas al nucli de Navarcles estaven situades entre els carrers Ample, de Sant Benet i carrer Nou. Als segles XVII i XVIII els propietaris van anar establint o venent patis per la construcció de cases en aquests carrers, i el mas Bertran va quedar integrat entre les cases del carrer Ample. Al segle XIX el mas va ser objecte de reformes importants que el van deixar més o menys amb la fesomia actual. A començament del segle XX el propietari era Valentí Vintró, per això en aquesta època es coneix popularment com cal Vintró. Els Vintró es comptaven entre els més grans propietaris de Navarcles. Valentí Vintró va viure en aquesta casa i després marxà a Igualada i, a l'entorn de 1957, la va vendre als actuals propietaris. | 41.7525600,1.9043300 | 408908 | 4622884 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54742-foto-08140-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54742-foto-08140-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54742-foto-08140-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54783 | Pont de Cabrianes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cabrianes | PIÑERO, Jordi (1996). Cabrianes: història d'un poble. 'Quaderns', núm. 14. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. P. 45. SITJES, Xavier (1988). Els ponts medievals del Bages. 'Monografies de temes locals i comarcals', núm. 6. Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. P. 23-26. | XI-XIV | Parcialment destruït | Antic pont medieval destruït parcialment el 1936, situat al costat de l'actual viaducte de la carretera que travessa el Llobregat. Se'n conserva el tram sencer d'una arcada, restes d'un pilar i altres vestigis menors, amagats sota la vegetació. El pont medieval tenia una silueta triangular (desquena d'ase) i era asimètric, perquè l'arc major és el quart dels sis que hi havia. A principi del segle XX es va suprimir aquest doble pendent i el pont es va fer recte, amb unes baranes metàl·liques. La planta tampoc era recta sinó que feia dos angles obtusos, amb vèrtex riu amunt. Els pilars tenen els tallaaigües aguts, acabats amb semipiràmides escalonades. Riu avall també hi ha tallaaigües als pilars, però molt curts i obtusos. Als timpans de l'arc major i del tercer s'hi veuen finestres que devien ser, originàriament, d'arc de mig punt i no escarseres, com ara. L'arc central tenia doble anella de dovelles, mentre que en la resta d'arcs devia ser simple. El pont tenia una alçada d'uns 20 metres, una amplada de 3,40 i la llum de l'arc major era de 17. Segons l'estudiós del segle XVII Magí Canyelles tenia una llargada de 70 canes (109 m). L'aparell és amb filades de carreus ben tallats però lleugerament irregulars. Queden també restes d'un primer pont medieval anterior. Concretament, restes molt escadusseres de pedra lligada amb morter sota el tercer arc. Sembla que aquest primer pont no tenia més de tres ulls. Les restes adossades al pilar de l'arc central, que X. Sitges sembla que considera pertanyents al trencaaigües del primer pont, creiem que cal atribuir-les a una construcció posterior, que podria correspondre a alguna obra d'infrastructura hidràulica. | 08140-94 | Carretera BV-4512 (en direcció a Artés), poc abans del Km. 6 | Al final del segle XI es va construir un primer pont en aquest indret per tal de fer-hi passar el camí ral de Manresa a Vic, amb la qual cosa s'estalviava el pas del Llobregat pel gual de Navarcles abans d'enfilar-se cap a les Tàpies, Calders i Moià. Igual que el pont de Vilomara, va ser construït per la ciutat de Manresa, ja que fins aquí arribava el seu terme en aquella època. El pont apareix citat per primera vegada l'any 1088, quan devia estar en construcció. Cap al final del segle XIII es devia ensorrar i va caldre construir un segon pont, el qual ja existia el 1313. Aquest segon pont medieval, que és el que s'ha conservat d'empeus, va ser molt modificat a principi del segle XX, quan es va suprimir el seu doble pendent per fer-lo pla i es va refer en gran part: es van fer les finestres més altes i amb arcs escarsers. La nova construcció es delata pel color més clar de la pedra. A les acaballes de la Guerra Civil el pont va ser volat. En lloc de reconstruir-lo, s'optà per aixecar un altre viaducte pocs metres riu avall. | 41.7723600,1.9047400 | 408970 | 4625082 | 08140 | Navarcles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54783-foto-08140-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54783-foto-08140-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54783-foto-08140-94-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El pont és situat entre els termes municipals de Navarcles i Sant Fruitós, ja que el Llobregat fa de divisòria. | 92|93|98|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54796 | Torre de l'amo de la colònia Galobart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-lamo-de-la-colonia-galobart | CAMPRUBÍ, Josep (1985). 'La dinàmica d'un poble. La colònia Galobard'. Regió 7 (3-XI-1985). FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 144. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Fàbriques de Navarcles (VII)'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 37-42. SELLARÈS, Joan (2004). La colònia Galobart. Recull històric (treball particular). | XX | Antiga casa dels amos de la colònia Galobart, actualment residència d'uns particulars. L'edifici està situat en una posició elevada respecte de la colònia, en un altiplà aterrassat. La casa consta de dos cossos adossats de planta rectangular. El cos principal té planta baixa més un pis i golfes. L'estil arquitectònic imita una masia tradicional, amb grans arcades i galeries. A l'entorn gaudeix d'un ampli jardí amb avets. | 08140-107 | Uns 100 m a l'est del recinte de la colònia Galobart | La fàbrica del Galobart va començar a funcionar el 1866. A finals del segle XIX s'hi afegiren més construccions (50 pisos per a treballadors, escola, botiga, etc) i es convertí en colònia. Poc després es construïren nous habitatges fora del recinte de la colònia, a prop d'on hi havia hagut el molí de Navarcles. Des del 1904 la societat es digué Guitart i Salvador, i el 1940 es convertí en societat anònima amb el mateix nom. La torre de l'amo es construí a l'entorn de 1932. En les obres hi participà l'arquitecte i estudiós de l'arquitectura popular Josep Danés. La casa va estar poc habitada, ja que el propietari disposava d'una altra casa dins el recinte de la colònia. Originàriament, la colònia Galobart pertanyia al terme municipal de Calders fins que el 1927 s'annexionà a Navarcles per proximitat geogràfica. | 41.7651000,1.9081100 | 409240 | 4624272 | 08140 | Navarcles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54796-foto-08140-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54796-foto-08140-107-2.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Josep Danés (arquitecte) | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54807 | Central hidroelèctica de la Pólvora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/central-hidroelectica-de-la-polvora | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 145. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 55-56. | XX | Antiga central hidro-elèctrica que aprofitava el canal de l'antic molí polvorer i abastava d'energia la fàbrica de cal Tàpies i també el poble de Navarcles. L'edifici consta de dues parts: la part posterior és un pou o dipòsit per fer que l'aigua baixés amb més pressió cap a la turbina; és una construcció de planta quadrada feta amb grans blocs de pedra; a la part davantera, hi ha un altre cos adossat, de planta més o menys quadrada, amb coberta a dues vessants i finestres emmarcades amb maó. A sota hi havia la turbina i, al nivell superior, les instal·lacions de la central. L'interior de l'edifici és avui dia totalment buit. Adossat a un costat hi ha diverses parets d'una construcció recent que es va fer amb la intenció d'habilitar-hi un habitatge, que va quedar a mig fer. | 08140-118 | A l'indret de la Pólvora, a l'extrem nord-oest. | En aquest sector hi havia un molí polvorer que va estar en funcionament al segle XIX. No sabem fins quan es va fabricar pólvora a Navarcles, però l'any 1893 les hereves de la propietat van vendre els drets per utilitzar les aigües dels molins de la pólvora a Joan Esquius, el nou propietari de la fàbrica del cal Tàpies, situada més avall. Joan Esquius no era fabricant i es va limitar a produir electricitat des d'aquesta central per al poble de Navarcles a partir de l'any 1909 i a arrendar la fàbrica. La central va funcionar fins que la fàbrica va tancar, l'any 1971. Posteriorment es va eliminar la maquinària i les instal·lacions. | 41.7602300,1.9135000 | 409681 | 4623726 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54807-foto-08140-118-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54714 | La Pólvora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-polvora | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 145. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 55-56. | XIX-XX | Antiga fàbrica de pólvora que va estar en actiu al segle XIX. L'indret de la Pólvora és una petita esplanada vora el riu Calders que queda aïllada d'una banda pel mateix riu i, de l'altra, per una cinglera. Es tracta d'un terreny relativament ampli i resguardat, molt adequat per una activitat perillosa com la fabricació de pólvora. De l'antic molí polvorer pràcticament no en queden restes. Tan sols un mur de pedra a la part de tramuntana de l'actual casa: un edifici de dos cossos més uns coberts, que al principi del segle XX va habilitar-se com a casa de pagès i, més recentment, com a segona residència per part dels actuals propietaris. De les instal·lacions de la pólvora en queda un dels diversos barracons que hi havia per emmagatzemar la pólvora i que estaven situats a la perifèria. Es troba a l'alçada de la resclosa i consisteix en un petit habitacle obrat amb maó en una balma natural. També queden restes de l'antiga casa dels moliners: parets d'una casa també obrada a la roca de la balma. Finalment, es conserva la resclosa i el canal, així com l'edifici de la central hidroelèctrica que s'hi va construir al principi del segle XX. | 08140-25 | Indret de la Pólvora | A Manresa es fabricava pólvora des d'antic. El 1865 es promulgà la llei de desestancament de la pólvora i aleshores van sorgir diverses iniciatives particulars que aprofitaven aquesta tradició. L'any 1870 hi ha notícies de fàbriques de pólvora a Navarcles i Sant Fruitós de Bages. La fàbrica de Navarcles era d'una companyia formada per Jaume Xipell, Joan Coma i Jacint Xipell. La primera notícia del molí de la Pólvora és del 1871, quan Joan Escaiola (propietari de l'heretat Escaiola) estableix a Jaume Xipell, fabricant de pólvora, un terreny en aquesta zona, on sembla que antigament no hi havia hagut cap altre molí. Segons un gravat publicitari de l'any 1877 (en la qual la fàbrica apareix amb la marca 'La Confianza') el recinte constava de 'represa, canal, rueda hidráulica, canal de desagüe, entrada a la fábrica y almacenes, estufas, habitación y carpinteria, almacén, embase, edificio de elaboración, mezclas y pabones, prensa'. Els anys següents (1879 i 1885) els terrenys per a les instal·lacions es van ampliar. El 1877 es va produir una explossió i el 1881 Jaume Xipell, de Manresa, demana permís per tornar a obrir la fàbrica. No sabem fins quan es va fabricar pólvora a Navarcles, però l'any 1893 les hereves de la propietat van vendre els drets per utilitzar les aigües dels molins de la pólvora a Joan Esquius, el nou propietari de la fàbrica del cal Tàpies, situada més avall, el qual va unificar els dos salts i va construir una central hidro-elèctrica a la Pólvora que produïa electricitat per a la fàbrica i per al poble de Navarcles. L'encarregat de la central vivia a la casa de l'antic molí, que es va reformar a principis de segle XX. Més tard, la finca va estar uns anys abandonada fins que els anys 70 la va adquirir l'actual propietari, que va fer importants ampliacions i reformes a la casa. | 41.7599100,1.9147900 | 409788 | 4623689 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54714-foto-08140-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54714-foto-08140-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Josep Codina (del Forn de ca l'Amador, al carrer Ample) conserva un original del gravat publicitari de l'any 1877 on es pot veure el conjunt de les instal·lacions de la Pólvora. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54711 | Fàbrica del Molí del Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-moli-del-serra | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 145. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Fàbriques de Navarcles (IV)'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.40, 48-51. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 13-18. | XIX-XX | Antiga fàbrica tèxtil. A la nau de la primitiva fàbrica se li va adossar una casa del director, una casa per a l'encarregat i dues naus més modernes (dels anys 40 i 60 respecticament). La fàbrica consisteix en una nau de dimensions modestes amb planta baixa més dos pisos. Les façanes tenen els típics finestrals, alguns dels quals han estat cegats. L'exterior té poc interès, ja que l'arrebossat uniformitza tot el conjunt; en canvi els interiors han conservat força elements de valor. L'interior de la fàbrica comunica amb una de les naus més modernes i conserva uns murs més gruixuts, que podrien correspondre a l'antic molí. La casa del director és una construcció d'escàs interès arquitectònic, amb un estil d'influència vagament historicista que té una petita torre i un balcó de fusta. La casa de l'encarregat, adossada al nord-oest, conserva als baixos l'estructura d'una construcció antiga que probablement correspon a l'antic molí. S'hi conserven diverses cambres cobertes amb volta de pedra amb un notable interès arquitectònic. L'aspecte més interessant és l'infrastructura vinculada amb el canal i el salt d'aigua, que es conserva integrament. Des de la fàbrica s'accedeix a aquestes cambres soterrànies, on es pot veure el canal, el salt i una cambra estreta adjacent, coberta amb volta de canó, amb maquinària relacionada amb la turbina. Les comportes que donen pas cap al salt d'aigua encara funcionen. Les naus més modernes que amplien l'antiga fàbrica s'utilitzen actualment com a magatzem d'una empresa farmacèutica i no tenen cap interès arquitectònic. Davant de l'entrada de la casa hi ha un petit jardí. | 08140-22 | Carretera de Manresa, s/n (a prop del Pont del Molí d'en Serra) | L'any 1392 ja es troba documentat un 'molí d'en Grau, avuy dit d'en Serra'. El 1656 Josep Serra, hereu del mas Serra va comprar el molí a carta de gràcia. El 1716 és arrendat a un moliner de Calders i es pot deduir que devia ser un molí important, que era fariner, draper, serradora de fusta i oficina d'aiguardent (és la primera notícia de la fabricació d'aiguardent a Navarcles). Abans també havia estat molí polvorer. Al començament del segle XIX es convertí en fàbrica tèxtil. El 1805 el molí era arrendat a Valentí Domingo Solervicens de Navarcles per posar-hi màquines de filar cotó, i el 1820 va acabar en mans de Jaume Casajoana i Sebastià Tàpies, paraires, Josep Ripoll, serraller, i Ignasi Serra, fabricant de cotó.El 1829 partien l'edifici en dues parts, i així va funcionar fins el 1862 quan els tres propietaris que quedaven van acordar unificar la propietat i llogar-la a altres fabricants. Després de diverses vendes entre les parts, entre 1898 i 1899 Joan Esquius, manyà de Manresa, comprava la fàbrica. El 1909 la fàbrica s'arrendava a Martí Oliva, enginyer de Barcelona que el 1924 acabà comprant-la. El 1936 hi treballaven 82 persones (21 homes i 61 dones); era de les que ocupava menys gent. A l'entorn de 1946 la fàbrica es va ampliar, i al final dels anys 60 es tornà a ampliar i va prendre la fesomia actual. Va estar en mans de la família Oliva fins el 1967, quan va fer suspensió de pagaments i es traspassà a Rodergas, S.A. Als anys vuitanta va tancar les portes definitivament i actualment s'utilitza com a magatzem d'una empresa farmacèutica. Originàriament la fàbrica es trobava en terme municipal de Calders, fins que l'any 1927 Navarcles s'annexionà una part de territori a l'altra banda del Calders. | 41.7548100,1.8986300 | 408437 | 4623140 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54711-foto-08140-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54711-foto-08140-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54711-foto-08140-22-3.jpg | Física | Contemporani|Historicista|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Placa sobre les màquines associades a la turbina: 'Ricardo Zaragoza. Ingeniero. Barcelona'. Placa d'una màquina associada a la turbina: 'Hansewerk Regler DRP. 1922'. La casa del director és actualment habitada. | 98|116|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54780 | Pedrera del mas Galobard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-mas-galobard | XIX-XX | Antiga pedrera pertanyent al mas Galobard, situada a la part superior d'un petit turó. La zona d'extracció ocupava una superfície relativament reduïda. Es conserva una barraca de pedra seca de planta rodona on es guardava la pólvora. Uns 18 metres al nord de la barraca hi ha un dipòsit subterrani que també servia per emmagatzemar la pólvora. S'hi pot veure un petit forat a terra que dóna accés a una cambra subterrània d'uns 3 x 3 metres aproximadament, sostinguda per un pilar central i amb les parets revestides de pedra. | 08140-91 | A uns 300 m del mas Galobard | Es desconeix des de quan el mas Galobard utilitzava aquesta pedrera. Als segles XIX i XX estava en ús, ja que per l'extracció de la pedra s'utilitzava la pólvora. | 41.7659800,1.9094300 | 409351 | 4624368 | 08140 | Navarcles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54780-foto-08140-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54780-foto-08140-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Molt a prop de la pedrera hi havia trinxeres de la Guerra Civil, les quals dominaven el pas sobre el riu Llobregat i el Pont de Cabrianes. Actualment es troben molt embrossades. | 98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54765 | Carrer de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-creu | FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer de la Creu'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. | XIX-XX | Aquest carrer fou originat en el moment de la construcció de la carretera de Talamanca, al final del segle XIX, i el seu traçat s'adapta al pas de la carretera. Per l'orografia del terreny, el rengle de cases a la banda de ponent ha quedat a un nivell més alt. Hi predomina un tipus de casa de tipologia popular característica del final del segle XIX i principi del XX. La majoria són cases unifamiliars, per exemples les número 6, 4, 8, 10 i 24. Algunes són edificacions més grans: números 14, 16, 20 i 22. Altres presenten un estil més decoratiu: números 26 i 5. | 08140-76 | Nucli urbà | el 24 d'agost de 1890 es van fer diverses sol·licituds a l'Ajuntament per construir edificis en el camí veïnal que anava cap a Mura. El nom del carrer ve per l'existència d'una creu que popularment s'anomenava la Creueta. L'any 1905 va adoptar oficialment el nom del carrer de la Creu, canviat durant el període republicà per Avinguda 14 d'abril (data de la proclamació de la República) i recuperat després de la Guerra. | 41.7510800,1.9044900 | 408919 | 4622719 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54765-foto-08140-76-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54709 | Parc Marcel·lí Monrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-marcelli-monros | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 152-153. FERRER, Llorenç; FABREGAT, Joan (1998). L'edifici modernista de l'Ajuntament de Navarcles. Quaderns de Navarcles, 4. Ajuntament de Navarcles. P. 11-12. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 63, 76. MONRÓS, Marcel·lí (1982). Recull d'escrits de Marcel·lí Monrós i Oller (1955-1964). Ajuntament de Navarcles. (1997). Recull filmogràfic de Marcel·lí Monrós (1956-1970). Grané; Ajuntament de Navarcles. SERRA, Francesc (2005). 25 anys d'ajuntaments democràtics a Navarcles 81979-2004). 'Quaderns de Navarcles', núm. 12. Ajuntament de Navarcles. P. 12. | XX | Aquest parc, construït en dues etapes els anys 1968 i 1970, ocupa un terreny rectangular entre els carrers Sabastià Toscas i Fortià Solà. Consta de tres àrees aterrassades. A la part més alta hi ha una bassa amb un surtidor central en forma de recipient suportat per escultures de lleons. A la terrassa central hi ha un parterre que acull una escultura en record de Marcel·lí Monrós. També hi ha una font i una monòlit en record de l'aplec de Sant Jordi. En el sector més baix hi ha un parc infantil. L'entorn és enjardinat amb arbres de diferents varietats i truanes. | 08140-20 | Nucli antic | L'any 1936 l'alcalde Josep Serra posava en coneixement dels regidors que Valentí Vintró havia donat els terrenys de darrera la casa de la vila fins a la carretera de Talamanca per dedicar-los a parc públic. La donació probablement devia estar forçada per les circumstàncies de la guerra, i el 1948 l'Ajuntament s'afanyà a registrar els terrenys ja que tenia notícies que l'antic propietari volia reclamar. Durant molts anys fou un descampat que servia per juagar a futbol i era conegut popularment com el Campet. Finalment, el 1968, amb el patrocini de diverses cases comercials, es construí un parc infantil a la part inferior i el 1970 es convertí en parc la part superior, amb una font i una bassa amb surtidor amb llums de colors. L'any 1982 el parc fou batejat amb el nom de Marcel·lí Monrós (fotògraf i impulsor de múltiples iniciatives culturals) amb motiu de la commemoració dels deu anys de la seva mort. El 1995 el parc infantil fou millorat amb elements més moderns. Durant molts anys el parc ha estat escenari dels Aplecs de Sant Jordi i de diversos actes de la Festa Major. | 41.7510100,1.9033700 | 408826 | 4622713 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54709-foto-08140-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54709-foto-08140-20-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Monòlit en record de l'aplec de Sant Jordi amb una làpida de marbre ('XXVI APLEC SANT JORDI. 23 d'abril de 1994) amb la poesia 'Sant Jordi' de Josep M. de Sagarra en commemoració del naixement de l'escriptor. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54700 | Festa de Sant Valentí (Festa Major d'hivern) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-valenti-festa-major-dhivern | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de Festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. P. 150-151. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 153. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 131-132. GIRBAU, Valentí (2002). Poble i parròquia. L'Església de Navarcles el segle XVIII. Quaderns de Navarcles, 10. Ajuntament de Navarcles. P. 19-21. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. Pp. 98-103. | XVII-XXI | Aquesta festa constitueix la manifestació de navarclisme més important. Es celebra la missa de dotze, a la qual assisteix quasi tot el poble i, en acabar, es veneren les relíquies del sant, mentre es canta l'himne del poble dedicat al seu patró i els goigs. Tradicionalment l'acte més popular era la processó, en la qual es passejaven pels carrers les relíquies del sant. La festa anava precedida de focs i serenates. Fins els anys seixanta, encara conservava una vessant lúdica, amb balls, concerts i teatre. L'any 1976 va deixar de fer-se la processó. Actualment es porten a terme diferents actes en què hi participen les entitats i es fa una trobada de gegants (des del 1982) i un aplec de sardanes (des de 1980). Alguns anys també una trobada de navarclins i, durant uns dies, té lloc una representació que fa referència a Sant Valentí, Sant Benet o alguna altra història relacionada amb Navarcles a càrrec d'un grup d'actors navarclins. Durant molts anys va escriure les obres Agustí Soler i Mas. | 08140-11 | La devoció a sant Valentí, del qual es conservaven les relíquies a Sant Benet de Bages, compta amb una llarga tradició a Navarcles. Els navarclins l'invocaven quan faltava la pluja i també se li atribuïen propietats perquè els quecs poguéssin millorar la parla i les mares l'invocaven perquè els seus fills parlessin bé. L'any 1633 les relíquies del sant es van poder salvar d'un incendi gràcies a l'acció de dos navarclins. Sant Valentí comptava a la parròquia de Navarcles amb una administració per fomentar el seu culte. El 2 de febrer de 1690 els caps de casa de Navarcles acordaren demanar al bisbe de Vic que els concedís sant Valentí com a patró del poble. Els navarclins van fer un vot de poble i es comprometeren a celebrar cada any, el 14 de febrer, la diada del sant. Des d'aleshores es celebra en aquesta data la Festa Major d'hivern. El 1700 el rector de Navarcles aconseguí que una part de les relíquies fossin exposades a l'Església de Navarcles. Després de l'exclaustració del monestir de Sant Benet, l'any 1863, la totalitat de les relíquies de sant Valentí van anar a parar finalment a la parròquia de Navarcles, on encara se'n conserva l'urna. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero i Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 54785 | Arbre de cal Patoi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbre-de-cal-patoi | FERRER, Llorenç; CARRERA, Josep M. (1999). La plaça i l'arbre de cal Patoi. 'Quaderns de Navarcles', núm. 6. Ajuntament de Navacles. P. 17-19. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 22. | Arbre que presideix des de començament de segle XX la plaça Clavé. És un plàtan de dimensions considerables situat en un parterre al mig de la plaça. Actualment hi ha un altre plàtan més jove situat a prop del primer. | 08140-96 | Plaça Clavé | L'arbre dóna personalitat a la plaça Clavé, que és un dels indrets més característics de Navarcles. El va plantar els primers mesos de 1907 Josep Canudas, el 'Plega trossos del Pont', de la popular botiga de cal Canudas, situada a la mateixa plaça. Les raons que el van empènyer a fer-ho van ser que 'estava tip de veure com les dones es cremaven de sol, mentre anaven a buscar aigua'. Josep Canudas va pagar l'arbre, que va costar 2 pessetes, i va plantar-lo, mentre que Josep Caelles, fuster, va confeccionar una caixa protectora. | 41.7515200,1.9009900 | 408629 | 4622772 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54785-foto-08140-96-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 54831 | Ball de la verema i ball de teixidors de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-verema-i-ball-de-teixidors-de-navarcles | (2001) Les cançons de Navarcles. CD editat per l'Ajuntament de Navarcles. | XX | Balls propis de l'Esbart de Navarcles creats l'any 1998 amb música i arranjaments musicals de Josep M. Descarga. Les obres s'inspiren en les activitats tradicionals de la verema i la feina dels teixidors. Es tracta d'una música tradicional amb instrumentació per a cobla, amb algun passatge que al·ludeix a l'himne de Sant Valentí. | 08140-142 | L'any 1998 en commemoració dels deu anys de l'Esbart de Navarcles, Josep M. Descarga va compondre un ball de teixidors i un ball de verema propis. Els dos temes fan al·lusió a un aspecte de la història de Navarcles i d'altres pobles del Bages que va estar prou vigent fins ben entrat el segle XX: mentre els homes es dedicaven a treballar la vinya les dones contribuïen a l'economia familiar amb el seu treball a la fàbrica. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 1998 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Josep M. Descarga (música) | Els dos balls estan inclosos en el CD editat per l'Ajuntament 'Les cançons de Navarcles', on se'n fa una versió interpretada per la Cobla Ciutat de Manresa. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 54800 | Barraca de vinya del Solervicens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-solervicens | XX | Barraca de vinya emplaçada actualment enmig d'un camp de secà. De planta quadrada, feta amb parets de pedra lligada amb morter de calç i amb carreus debastats a les cantoneres. El sostre és amb flasa volta cobert per un túmul de terra. Té una porta de ferro. És tracta d'una barraca de vinya representativa de les moltes que hi havia antigament repartides pel territori. | 08140-111 | Camps propers a la riera de Solervicens | Barraca representativa del moment de gran expansió de la vinya al segle XIX i principi del XX. | 41.7503400,1.9222200 | 410392 | 4622619 | 1910 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54800-foto-08140-111-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció sobre la porta: 1910 | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54779 | Bassa i regadiu de la Deu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-i-regadiu-de-la-deu | XIX? | La bassa està totalment coberta per la vegetació | Bassa situada enmig del torrent de la Deu i vinculada a uns recs que formaven una zona de regadiu, avui desapareguda. La bassa té una forma rectangular, d'uns 7 metres de llargada aproximadament, i consta de tres murs, més una paret que aprofita la roca natural. Els murs estan formats per filades de grossos carreus perfectament regulars, i a la part més alta fan 1'5 metres aproximadament. L'aigua neix a l'interior de la bassa: d'aquí el nom de 'deu'. Actualment la bassa es troba totalment coberta de vegetació. De la bassa en sortia un rec, encara visible, en direcció oest. Existeixen alltres recs que canalitzaven l'aigua del torrent. | 08140-90 | Al torrent de la Deu | Es desconeix en quin moment es van construir aquest seguit d'infrastructures hidràuliques per acondicionar un regadiu en aquesta zona, el qual era utilitzat sobretot per gent de Navarcles. Podria ser al segle XIX. Sembla que a la dècada de 1960 els horts es van abandonar a conseqüència d'una torrentada. | 41.7612600,1.9171900 | 409989 | 4623836 | 08140 | Navarcles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54779-foto-08140-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54779-foto-08140-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En un altre torrent que desemboca al torrent de la Deu (UTM: 409968 - 4624028) existeix un túnel fet de pedra que cobreix l'aigua del torrent. Es tracta d'una obra molt sòlida feta amb carreus ben treballats, d'uns 25 metres de llarg. Es desconeix la utilitat d'aquesta obra de proporcions considerables, que devia estar relacionada amb les infrastructures del regadiu. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54824 | Obres teatrals per Sant Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/obres-teatrals-per-sant-valenti | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de Festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. P. 151. | XX | Cada any, amb motiu de la festa de Sant Valentí (Festa Major d'Hivern) es representa una obra de teatre dedicada a algun tema que fa referència a la història o la tradició de Navarcles. Les obres compten amb la participació d'un bon nombre d'actors navarclins, coordinats a través del Grup de Teatre Navarcles. Al final de la representació es dóna el premi 'Valentí de fora' a una persona que porti aquest nom i no sigui resident a la població. La bona acollida d'aquesta iniciativa al llarg dels anys ha fet que hagi esdevingut una tradició ben arrelada i molt esperada cada any per molta gent del poble. Molts dels temes que s'hi ha tractat ja formen part de la memòria col·lectiva dels navarclins. Durant molts anys l'autor teatral afincat a Navarcles Agustí Soler i Mas s'encarregà d'escriure les obres. Els títols de les obres representades en aquesta etapa són: 300 festes majors (1990), 100 anys després (1991), Festa major sorprenent (1992), Aquell primer aplec (1993), El pitu de Sant Benet (1994), Errasti (1995), Ous passats per aigua (1996), Parc Marcel·lí (1997), Tu al Coro i jo a Cal Met (1998), Teixint les nostres melodies (1999), Ricardis (2000), El príncep de Constantinoble (2001), El degoter (2002), El pitu de Sant Benet (2003). Les obres més recents, d'autors diversos, han estat: Ball de titelles, de Ramon Vinyes (2004), Com a casa no hi ha res, de Jaume Costa, Llorenç Ferrer, Dolors Font i Núria Serra (2005), El monestir serà navarclí, de Joan A. Fernández (2006), Els papirs de Talamanca, d'Anna Costa, Abel Vilches i Xavier Oliveras (2007), Entre l'aigua i la pedra, de Josep M. Diéguez (2008). | 08140-135 | Teatre-Auditori Agustí Soler i Mas | La primera obra que es va representar va ser l'any 1990 i es titulava '300 festes majors', per aquest motiu les obres que van seguir cada any per la festa de Sant Valentí es coneixien genèricament amb aquest nom. L'autor era Agustí Soler i Mas, que en va escriure 13, fins l'any 2002. La comissió de les '300 festes majors' s'encarregava d'organitzar l'esdeveniment, que comptava amb la col·laboració del grup de teatre, l'Ajuntament i altres entitats del poble. Les obres es van representar al local de cal Met (Teatre Principal) entre 1990 i 1999, al Pavelló Municipal l'any 2000, a l'Església Parroquial el 2001, al Teatre del Casal Parroquial el 2002 i finalment al Teatre-Auditori Agustí Soler i Mas a partir del 2003. Arran de la mort d'Agustí Soler i Mas, l'any 2002, es decidí fer un concurs de guions cada any per escollir l'obra, que es coneixeria genèricament amb el nom de 'Febrada'; nom amb el que també es refundà la Comissió 300 festes majors. També amb aquest nom es coneixen les obres en aquesta nova etapa. L'any 2008 s'ha passat a fer una convocatòria d'idees per seleccionar el motiu de l'obra de cada any. | 41.7485700,1.9084600 | 409246 | 4622437 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Agustí Soler i Mas i altres autors | A la Biblioteca de Navarcles i a l'arxiu del Teatre del Casal es conserven els guions de les obres i gravacions en vídeo de l'etapa de la 'Febrada'. Pel que fa a l'etapa '300 festes majors', es conserven també alguns guions a la Biblioteca, així com a les cases particulars de Sebastià Puig i de Ventura Graells (del Grup Teatre Navarcles) i segurament també a casa de l'Agustí Soler. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 54710 | Campanar de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-navarcles | GIRBAU, Valentí (2002). Poble i parròquia. L'Església de Navarcles el segle XVIII. Quaderns de Navarcles, 10. Ajuntament de Navarcles. SERRA, Francesc (1997). El campanar de Navarcles. 'Quaderns de Navarcles', núm. 2. Ajuntament de Navarcles. | XVII | Reforçada la pedra a la part superior, que es desfeia. | Campanar de l'Església Parroquial. Torre de planta quadrada que s'aixeca sobre una de les capelles laterals. Té un basament força alt sobre el qual continua un cos central i un cos superior, on hi ha dues campanes, amb finestres allargades com a obertura. Té un rellotge a cada costat. El campanar és coronat amb una balaustrada, d'on arrenquen dos arcs encreuats que sostenen una tercera campana. L'aparell és fet de pedra, amb blocs ben escairats a les cantoneres. | 08140-21 | Església Parroquial. Carrer Jacint Verdaguer | El campanar és una obra barroca del final del segle XVII erigit en substitució d'un campanar anterior, probablement romànic. L'obra va ser encarregada pel Consell municipal a Joan Jo, paleta de Monistrol de Calders. Es van iniciar el 1690 i el 1697 eren acabades i, aquest mateix any, el campanar va ser consagrat. El cost va ser de 306 lliures barceloneses. L'any 1741 s'hi instal·laren dues campanes i un rellotge, encarregat a Simó Noguera. L'any 1857 l'Ajuntament acordà la construcció d'un nou rellotge i el 1879 l'encarregà a Joan Romeu, ferrer d'Olost de Lluçanès pel preu de 600 pessetes. El 1858 s'hi instal·lava una nova campana. L'any 1904 es van fer noves obres de reparació al campanar. Durant la Guerra Civil el campanar va servir com a torre de control per l'exèrcit republicà. S'hi instal·laren metralladores i va tenir un paper destacat en la defensa contra l'entrada de les tropes franquistes. Durant la guerra el campanar havia estat desposseït de dues campanes i només va quedar la que marcava les hores. Els anys de postguerra el propietari de la fàbrica de Sant Benet va procurar noves campanes, que foren batejades amb els noms de Valentina i Maria. L'any 1955 s'adquirí un nou rellotge: un model de funcionament electro-automàtic de la marca Salve que és el que avui dia encara funciona. | 41.7519200,1.9050800 | 408969 | 4622812 | 08140 | Navarcles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54710-foto-08140-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54710-foto-08140-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54710-foto-08140-21-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Carreu amb inscripció en una cantonada exterior de la base (actualment visible des del magatzem): 'AL 10 DE ABRIL DE 1690 FOU COMENSAT'. | 96|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54715 | Canal de la fàbrica de cal Tàpies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-fabrica-de-cal-tapies | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 145. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Fàbriques de Navarcles (II)'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 43-47. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.41-42, 49. | XIX-XX | Canal de l'antiga fàbrica de cal Tàpies (actualment ensorrada) que avui s'utilitza per captar i conduir les aigües del riu Calders cap a la planta potabilitzadora de Navarcles. La resclosa està situada aigües avall de l'antic molí polvorer, en un meandre del riu Calders. És de formigó i té una forma lleugerament el·líptica. Una sola comporta (amb un mecanisme totalment modern) dóna pas a l'aigua del canal. El canal és estret (al principi de poc més d'un metre) i discorre paral·lel al marge esquerre del riu Calders i del Llac a través d'un recorregut d'un km aproximadament. En alguns trams és cobert. A la part final, abans d'arribar al punt on hi havia la fàbrica, la canalització subterrània condueix les aigües cap a la planta potabilitzadora, situada al principi del Regadiu Vell. | 08140-26 | A la riba esquerra del riu Calders, a l'alçada del Llac de Navarcles. | La família Tàpies era de Navarcles i s'havia enriquit fent de paraires en el segle XVIII. La primera notícia de l'aprofitament de les aigües del riu Calders data de l'any 1806, quan l'amo del mas Escaiola cedia a uns comerciants de Manresa un tros de terra per a una fàbrica de cotó. El 1820 s'intentà de nou però el projecte no va reexir. Ja a principis de segle XIX es va produir un conflicte per l'aigua del Calders quan l'Ajuntament va enviar a Madrid un representant (probablement un Tàpies) per adquirir els drets sobre el riu i aquest els va registrar com a particular al seu nom. L'Ajuntament volia l'aigua per regar els horts de Santa Margarida, mentre que els Tàpies la volien per la fàbrica. El contenciós va arribar a la justícia, que va fallar a favor dels Tàpies, els quals començaren la construcció del canal. El 1843 la fàbrica no estava construïda, però el canal sí, i els veïns el boicotejaven desviant l'aigua per regar. El 1889 Sebastià, un hereu dels Tàpies que tenia una part del Molí d'en Serra, demanava permís per construir la fàbrica. La va aixecar amb penes i treballs degut a dificultats financeres i el 1902 la va haver de vendre a Joan Esquius, manyà de Manresa, que ja havia comprat el molí d'en Serra i la Pólvora. La fàbrica fou arrendada a Josep Raventós, que la va fer funcionar fins al 1971. Joan Esquius va vendre la fàbrica a Hijos de Antonio Gimferrer de Calaf i Barcelona. El 1972 la comprà Ricardo Oliva, comerciant de Manresa, i després passà a Adrià Passarell. En aquests anys la fàbrica va ser enderrocada. Posteriorment, el propietari va arribar a un acord amb l'Ajuntament i va cedir la 'Platja de Navarcles' i el canal de la fàbrica en compensació per la urbanització que havia fet sense les cessions conrresponents. Actualment el canal s'utilitza per portar aigua a la planta potabilitzadora construïda just després, prop d'on hi havia hagut la fàbrica. La resclosa va ser construïda de nou a principis del segle XX, junt amb la de la central hidroelèctrica de la Pólvora. Antigament el canal s'utilitzava també per regar alguns horts de la zona. | 41.7611600,1.9124600 | 409596 | 4623830 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54715-foto-08140-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54715-foto-08140-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54801 | Canal de la colònia Galobart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-colonia-galobart | CAMPRUBÍ, Josep (1985). 'La dinàmica d'un poble. La colònia Galobard'. Regió 7 (3-XI-1985). FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 144. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Fàbriques de Navarcles (VII)'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 37-42. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.41, 49. SELLARÈS, Joan (2004). La colònia Galobart. Recull històric (treball particular). | XIX-XX | Canal de l'antiga fàbrica de la colònia Galobart, actualment aprofitat per fer anar una petita central hidro-elèctrica. La resclosa és a uns 200 m del Pont de Cabrianes aigües avall. Es tracta d'una reclosa molt ampla feta amb grossos carreus de pedra, de forma semi-el·líptica. L'entrada al canal és una obra força impressionant amb 5 comportes (dues de les quals accionades actualment amb motors elèctrics) més una sisena entrada lateral. El canal és molt ample (d'uns 7 m) i poc profund. Discorre paral·lel al riu, al costat d'una cinglera, mentre que pel costat dret és perfilat amb un mur fet amb blocs de pedra (en diversos trams reforçat amb formigó). El canal té diferents vagants de desguàs. Antigament l'aigua del canal feia anar la turbina de la fàbrica, situada a l'extrem nord. Actualment à l'entrada de la fàbrica una canalització subterrània condueix l'aigua fins les instal·lacions de la nova turbina, prop de l'antic Molí, i d'aquí desguassa al riu. | 08140-112 | Marge esquerre del Llobregat, al nord de la colònia Galobart | Un cabaler del mas Galobart, casat amb una filla dels industrials Burés, va aconseguir que el seu pare li cedís el terreny suficient vora el Llobregat per bastir una fàbrica. La concessió data de 1859 i la fàbrica començà a funcionar el 1866. Ignàsia Burés quedà vídua i heretà la fàbrica del seu marit. Es casà molt aviat amb Antoni Salvador Safont i la parella va fer funcionar la colònia sota el nom de Burés i Salvador. Al final del segle XIX la fàbrica es convertí en colònia, amb la construcció d'habitatges i serveis. El 1904 heretava la fàbrica la filla del matrimoni casada amb Joan Guitart i Santasusanna, advocat de Manresa. La societat es digué des d'aleshores Guitart i Salvador, i el 1940 es convertí en societat anònima amb el mateix nom. El 1963 Filatures Riera S.A., fortament participada per Textil Torres Valentí, va adquirir la majoria de les accions de Guitart i Salvador, encara que en va mantenir el nom. El president era Eduard Valentí. Des d'aleshores l'empresa ha estat dirigida per Torras Valentí de Manresa. L'any 1987 es va construir una petita central elèctrica automatitzada, situada fora del recinte de la colònia i prop de l'antic molí. Originàriament, la colònia Galobart pertanyia al terme municipal de Calders fins que el 1927 s'annexionà a Navarcles per proximitat geogràfica. Pel que fa al canal, l'estructura que dóna pas a l'entrada d'aigües es devia reformar a principis del segle XX, així com bona part del canal. ****nova turbina. | 41.7688600,1.9063900 | 409102 | 4624691 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54801-foto-08140-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54801-foto-08140-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Cabal màxim a derivar: 9 m3/segon | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54803 | Canal de la Fàbrica del Molí d'en Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-fabrica-del-moli-den-serra | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 145. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Fàbriques de Navarcles (IV)'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 13-18. ERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.40, 48-51. | XIX-XX | Canal de l'antiga fàbrica del Molí d'en Serra. La resclosa està situada a pocs metres del pont del Molí d'en Serra aigües amunt. Es tracta d'una resclosa feta de pedra, de forma més o menys recta (fet que indicaria que no deu ser gaire diferent de la resclosa de l'antic molí medieval). Està reforçada amb diferents blocs que pedra en posició inclinada. L'entrada al canal té una sola comporta. El canal, reforçat amb un mur de formigó, discorre entre la zona d'horta del Regadiu Vell, uns 200 m fins arribar a la fàbrica. Té alguns vagants per desguassar. Les instal·lacions del salt d'aigua sota la fàbrica es conserven perfectament. El canal desguassava a prop de la confluència del Calders amb el Llobregat. Malgrat que la infrastructura del salt d'aigua i la turbina es mantenen actualment no s'exploten. El canal és ple amb l'aigua del riu i de la pluja. | 08140-114 | Entre el pont del Molí d'en Serra i la fàbrica, al marge dret del riu Calders. | L'any 1392 ja es troba documentat un 'molí d'en Grau, avuy dit d'en Serra'. El 1656 Josep Serra, hereu del mas Serra va comprar el molí a carta de gràcia. El 1716 és arrendat a un moliner de Calders i es pot deduir que devia ser un molí important, que era fariner, draper, serradora de fusta i oficina d'aiguardent (és la primera notícia de la fabricació d'aiguardent a Navarcles). Abans també havia estat molí polvorer. Al començament del segle XIX es convertí en fàbrica tèxtil. El 1805 el molí era arrendat a Valentí Domingo Solervicens de Navarcles per posar-hi màquines de filar cotó, i el 1820 va acabar en mans de Jaume Casajoana i Sebastià Tàpies, paraires, Josep Ripoll, serraller, i Ignasi Serra, fabricant de cotó. El 1829 partien l'edifici en dues parts, i així va funcionar fins el 1862 quan els tres propietaris que quedaven van acordar unificar la propietat i llogar-la a altres fabricants. Després de diverses vendes entre les parts, entre 1898 i 1899 Joan Esquius, manyà de Manresa, comprava la fàbrica. El 1909 la fàbrica s'arrendava a Martí Oliva, enginyer de Barcelona que el 1924 acabà comprant-la. Va estar en mans de la família Oliva fins el 1967, quan va fer suspensió de pagaments i es traspassà a Rodergas, S.A. Als anys vuitanta va tancar les portes definitivament i actualment s'utilitza com a magatzem d'una empresa farmacèutica. | 41.7549100,1.8998600 | 408540 | 4623150 | 08140 | Navarcles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54803-foto-08140-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54803-foto-08140-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54803-foto-08140-114-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54805 | Canal de la Fàbrica del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-fabrica-del-riu | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 145. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Fàbriques de Navarcles (VI)'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 19-24. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.40, 48. | XIX-XX | Canal de la Fàbrica del Riu, actualment aprofitat per fer anar una petita central hidro-elèctrica instal·lada a la fàbrica. La resclosa, situada a l'alçada de la Fàbrica del Pont, és feta de formigó i té una forma semi-el·líptica. Es tracta d'una obra força impressionant (d'uns 150 m de llarg) junt amb les estructures d'accés al canal: una obra també molt sòlida, feta de formigó, que consta de dues comportes d'entrada més una altra de desguàs. S'accionen mitjançant un mecanisme hidràulic modern, però conserven les comprotes de fusta i els engranantges antics. El canal és molt ample (d'uns 5 metres) i fa un recorregut d'uns 450 m. Originàriament era delimitat amb un mur lateral fet de lloses de pedra, el qual en alguns trams ha estat reforçat amb formigó. Al llarg del recorregut té diferents vagants per desguassar. Abans d'arribar a la fàbrica té una entrada per on accedeixen al canal les màquines que el netegen. | 08140-116 | A la zona del Regadiu Nou, al marge esquerre del riu Llobregat. | Manuel Comellas, perxer de Manresa però fill d'un pagès de Navarcles, juntament amb altres socis, va començar a buscar terrenys per fer una fàbrica el 1816. La fàbrica va començar-se a construir el 1818 i es deuria acabar l'any següent. Sembla que seria la primera fàbrica del poble. El salt d'aigua era de 3,34 m. La fàbrica va acabar partida en diferents seccions que funcionaven de forma independent, fins que el 1841 Joaquim Batlles va anar comprant fins a fer-se amb una part important de la fàbrica. Des de l'any 1849 l'edifici acollia només la societat Comellas, Batlles, Sanmartí i Cia. El 1867 l'arrendaven a altres fabricants i el 1869 ampliaven el canal i potser també la fàbrica, que va quedar amb la fesomia actual. Després de diverses compravendes entre les parts, el 1910 els diversos socis venien la fàbrica a Isidre Puig i Cia, que ja era l'empresa propietària de la fàbrica de Sant Benet (en terme de Sant Fruitós de Bages). L'empresa va tancar els anys vuitanta i el 1986 fou subhastada i comprada una part per Hidrogant S.A., el gerent de la qual era el navarclí Jaume Matamala. Els altres compradors van ser Dolors Cura, Agustí Cots i Josep Claret. La resclosa i el sistema de comportes d'accés al canal probablement van reconstruir-se entorn de 1920, ja que són molt semblants als de la Fàbrica de Sant Benet, d'aquesta mateixa època. La Fàbrica del Riu va ser de les primeres a aprofitar el salt d'aigua per generar electricitat. | 41.7519300,1.8940200 | 408050 | 4622825 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54805-foto-08140-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54805-foto-08140-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54808 | Canal de la Pólvora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-polvora | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 145. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 55-56. | XIX-XX | Canal que antigament captava l'aigua per al molí de la pólvora i, modificat posteriorment, s'utilitzà per a la central hidro-elèctica que es va construir en aquest sector a principis del segle XX. La resclosa és a uns 150 m de la casa, aigües amunt del riu Calders. És una resclosa de formigó de forma lleugerament semi-el·líptica, molt alta. El canal comença soterrat en el primer tram, i discorre fins a l'alçada de la casa de l'antic molí pólvorer, a uns 150 m de distància. Aquí un vagant retorna l'aigua al riu, excepte la que s'utilitza per a regar els horts. Anteriorment el canal continuava fins la central elèctrica, però aquest tram final ha estat cobert. L'antic canal es desviava una mica al nord per conduir l'aigua fins l'edifici del molí polvorer. | 08140-119 | A l'indret de la Pólvora, al costat del riu Calders. | En aquest sector hi havia un molí polvorer que va estar en funcionament al segle XIX. A Manresa es fabricava pólvora des d'antic. El 1865 es promulgà la llei de destestancament de la pólvora i aleshores van sorgir diverses iniciatives particulars que aprofitaven aquesta tradició. L'any 1870 hi ha notícies de fàbriques de pólvora a Navarcles i Sant Fruitós de Bages. La fàbrica de Navarcles era d'una companyia formada per Jaume Xipell, Joan Coma i Jacint Xipell. La primera notícia del molí de la Pólvora és del 1871, quan Joan Escaiola (propietari de l'heretat Escaiola) estableix a Jaume Xipell, fabricant de pólvora, un terreny en aquesta zona, on sembla que antigament no hi havia hagut cap altre molí. Els anys següents (1879 i 1885) els terrenys per a les instal·lacions es van ampliar. És un indret resguardat i adequat per a una activitat perillosa. El 1877 es va produir una explosió i el 1881 Jaume Xipell, de Manresa, demana permís per tornar a obrir la fàbrica. No sabem fins quan es va fabricar pólvora a Navarcles, però l'any 1893 les hereves de la propietat van vendre els drets per utilitzar les aigües dels molins de la pólvora a Joan Esquius, el nou propietari de la fàbrica del cal Tàpies, situada més avall. Joan Esquius no era fabricant i es va limitar a produir electricitat des de la central hidro-elèctrica que va construir a prop de l'antic molí a partir de l'any 1909 i a arrendar la fàbrica. La resclosa actual es va construir aproximadament l'any 1931. Abans encara hi havia la resclosa de fusta del molí polvorer. | 41.7590500,1.9158500 | 409875 | 4623592 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54808-foto-08140-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54808-foto-08140-119-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54734 | Capella de Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-bartomeu | ESCALE, Joan (1981). 'L'ermita romànica de Sant Bartomeu de Navarcles', Full informatiu del Romànic, núm. 28, Artestudi, Barcelona. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 151. FERRER, Llorenç (1997). La capella i el bari de Sant Bartomeu. Quaderns de Navarcles, 3. Ajuntament de Navarcles. GONZÁLEZ, Antonio (1989). 'La restauración de los restos de Sant Bartomeu de Navarcles', Quaderns Científics i Tècnics, núm. 3. Diputació de Barcelona. P. 57-58. GONZÁLEZ, Antonio (gener-febrer 1991). 'La reconstrucción significativa de la iglésia de Sant Bartomeu de Navarcles, Catalunya, Espanya', Informes de la Construcción, vol. 42, n. 411. P. 77-81. JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1984). 'Navarcles. Sant Bartomeu de Navarcles'. Catalunya romànica, vol XI (el Bages). Ed. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. P. 337-338. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Imp. Dr. Vives, Manresa. P. 121-125. 'Capella de Sant Bartomeu de Navarcles', Premis FAD d'Arquitectura i d'Interiorisme, Foment de les Arts Decoratives, Barcelona, 1990. P. 112-113. | XIII-XVIII | Capella rehabilitada la dècada de 1980 | Capella romànica ampliada al segle XIV i molt reformada els segles XVII i XVIII. L'edifici està parcialment esfondrat i ha estat objecte d'una important rehabilitació. Es conserva poc més de la meitat de la construcció originària. Concretament, s'ha perdut el mur de tramuntana i gairebé tota la coberta. La capella romànica constava d'una sola nau capçada per un absis semicircular llis, gairebé tan ample com la nau, amb una finestra oberta a doble esqueixada força descentrada. La nau era coberta amb volta de canó, de la qual en queden algunes restes al mur de migdia, i era aproximadament la meitat de llarga del que sembla a l'actualitat. L'aparell, fet amb blocs de pedra desigual, és força rudimentari. De l'obra dels segles XIV i XVII-XVIII en queda l'allargament cap a la banda de ponent. Al mur de migjorn es conserven dos arcs apuntats que són les restes més evidents d'un porxo construït al segle XIV, el qual funcionava com una mena de vestíbul obert abans d'entrar a la capella. En aquest sector l'aparell és més regular, amb carreus quadrats i ben polits de mida més gran. El mur frontal corresponent a l'entrada té un campanar d'espadanya desplaçat a l'esquerra. L'element més interessant és el portal, que consta de dos arcs de mig punt en degradació. A l'intradós hi ha una simple arquivolta que descansa sobre sengles capitells en molt mal estat. En un d'ells semblen insinuar-se tres fulles d'acant. Les portes de fusta, originals, són guarnides amb aplicacions de ferramenta. Els treballs de restauració han introduït una plataforma per protegir les restes romanes que es conserven al subsòl de l'edifici i han completat la contrucció amb materials i disseny contemporanis, aprofitant els murs existents. La nau s'ha convertit en un nou espai amb possibilitats d'ús social. | 08140-45 | Carrer Sant Bartomeu | La capella està edificada sobre una antiga vil·la romana, per la qual cosa es podria pensar que hi hagué un temple paleocristià, tot i que no se n'ha trobat cap evidència. L'església romànica es va construir els darrers anys del segle XIII. Apareix citada per primera vegada el 1291 com a Sant Bartomeu de Navarcles i el 1313 com a Sant Bartomeu i Santa Margarida. Des del seu origen, ha depès de la parròquia de Navarcles, però es tenen notícies de l'existència d'un cementiri al seu voltant. Era una capella petita i el segle XIV va patir una important modificació: se li va afegir un porxo obert. Al final del segle XVII es va refer l'altar i s'hi col·locà un paviment de carions. Poc després, Mn. Llorenç Riera (rector entre 1706 i 1736) va reformar la capella en profunditat: el porxo es va integrar a la nau, s'engrandí l'àrea del presbiteri i es construí una nova volta de maó. Durant la Guerra Civil de 1936 la capella fou profanada i restà abandonada, convertida en magatzem municipal i galliner. Els anys 60 s'esfondrà el sostre. L'any 1984 la Diputació de Barcelona va emprendre la seva consolidació i restauració, incloent-hi una excavació arqueològica del conjunt. Es van completar les parts destruïdes i s'habilità l'edifici per a usos públics. El culte a sant Bartomeu estava ben arrelat a Navarcles. La festivitat del sant el poble acostumava a baixar-hi en processó i s'adoraven les seves relíquies, avui desaparegudes. En aquesta capella també tenia gran veneració santa Margarida, que al segle XIV ja hi tenia un altar propi. Segons Fortià Solà encara el 1910 se'n conservava una petita imatge de 'gust barroc'. | 41.7548000,1.9059800 | 409048 | 4623131 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54734-foto-08140-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54734-foto-08140-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54734-foto-08140-45-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Les excavacions arqueològiques van localitzar tres sitges a tocar del presbiteri que servien per guardar el gra recollit de les donacions dels fidels i que van estar en funcionament des del segle XIII fins el XVII.Plafó turístic del Consorci 'Valls del Montcau' amb informació de la capella situat a la façana exterior.La intervenció de rehabilitació va rebre un premi FAD d'Arquitectura i Interiorisme. | 92|93|94|96|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54727 | Carrer Otzet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-otzet | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 137. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer Otzet'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 74. | XVII-XX | Carrer curt, de traçat rectilini, originat al segle XVII a l'entorn de l'antic mas Graner. En general les cases han estat força modificades i el carrer no conserva gaire la imatge tradicional. Les cases que han conservat millor la tipologia tradicional són les número 3 i 5, a més de la número 4, de dimensions molts més grans. El carrer és asfaltat, amb voreres estretes. Té restes visibles del cablejat aeri. | 08140-38 | Nucli antic | En aquest carrer hi havia un mas que es deia Graner. El 1338 el propietari es deia Petrus de Graneiro, i el 1505 era Valentí Graner. A començaments del segle XVII el propietari és el pubill Jaume Otzet, que s'havia casat amb l'hereua de la casa i donà nom al carrer. Al llarg del segle XVII el mas devia anar malament i es va vendre a diversos particulars, que construïren les cases al costat del mas que van donar lloc al carrer. Tradicionalment el carrer comprenia els actuals Jacint Verdaguer, plaça Sant Valentí i Torras i Bages, fins que l'any 1922 l'Ajuntament va dividir-lo tal com ara està. | 41.7517300,1.9052800 | 408986 | 4622791 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54727-foto-08140-38-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda de la casa núm. 4: 1857. | 98|119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54733 | Carrer Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-bartomeu | FERRER, Llorenç (1983). 'El creixement urbà de Navarcles en el S. XVIII'. Dovella, núm. 11. Manresa. P. 18. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 138. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer de Sant Bartomeu' i 'La barriada de St. Bartomeu'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç (1997). La capella i el bari de Sant Bartomeu. Quaderns de Navarcles, 3. Ajuntament de Navarcles. | XIX-XX | Carrer de traçat irregular, sorgit a principis del segle XIX com un raval al costat de l'església de Sant Bartomeu. De les cases originàries d'aquesta època pràcticament no en queden vestigis visibles. Aquestes han estat força modificades i han quedat integrades al conjunt del barri de Sant Bartomeu, sorgit a la dècada de 1960 i format per famílies procedents de la immigració andalusa. La urbanització del sector portada a terme en aquesta època ha desdibuixat la fesomia de l'antic raval del segle XIX. Les cases que han conservat, en major o menor grau, aquesta tipologia tradicional, totes al costat nord, són les número 13, 17, 19, 21, 23, 27, 29, 35, 39. El carrer actualment és ample, asfaltat i amb voreres. | 08140-44 | Raval del nucli antic | Fins al final del segle XVIII en aquest sector només hi havia la capella de Sant Bartomeu. L'any 1797 Josep Comellas tenia un camp anomenat de Sant Bartomeu amb tres quarteres de terra i, per pagar diversos deutes, va fragmentar la parcel·la en 19 patis per fer-hi cases. La major part eren de 5 per 40 m; o sigui que hi cabia una casa i un hort. El 1816 hi havia 8 cases edificades; i el 1883, 12, les quals arribaven fins a la carrerada que passava per aquest sector. Per anar a Navarcles des d'aquest raval calia travessar la riera Merdaenllà, i el 1877 els veïns reclamaven la construcció d'un pont, que es devia fer poc després. El 1908 es reconeixia el mal estat de la palanca i es va decidir construir-ne una de nova amb vigues de ferro. Al final de la dècada de 1950 va tornar a activar-se la construcció de cases en aquest sector i es va formar la barriada de Sant Bartomeu, integrada bàsicament per famílies procedents de la immigració andalusa, que abans s'havien començat a instal·lar al voltant del camp de futbol. Els anys 60 es va procedir a la ubanització dels carrers i aquest raval va quedar integrat urbanísticament al poble. | 41.7545300,1.9056000 | 409016 | 4623101 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54733-foto-08140-44-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54726 | Carrer de Sant Benet (o carrer de França) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-benet-o-carrer-de-franca | FERRER, Llorenç (1983). 'El creixement urbà de Navarcles en el S. XVIII'. Dovella, núm. 11. Manresa. P. 18. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 137. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer St. Benet'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 73. | XVII-XX | Algunes cases es troben en estat d'abandó o necessitarien una restauració. | Carrer de traçat lleugerament sinuós i en pendent. És l'antic camí que anava a Sant Benet, edificat a partir del final del segle XVII. Moltes de les cases originàries dels segles XVII-XVIII (de planta baixa més un o dos pisos) han estat modificades amb solucions diverses: rajoles, maó vist, arrebossats de diferents textures i colors, pedra vista... Tot i això, conserva clarament la imatge d'un carrer tradicional, encara que d'aspecte heterogeni. Les cases que han conservat millor la tipologia tradicional són les dels números 3, 5, 4, 21, 29, 41, 43, 45, 47, 44. Per exemple, la casa número 5 (ca l'Aió) conserva un celler interessant i 3 tines. Per la part del darrera els antics horts s'han transformat en patis (accessibles des del passatge Catalunya), en molts casos amb la construcció d'un garatge al final. El carrer és asfaltat i té voreres estretes. L'enllumenat és amb faroles de ferro del tipus estandar a tot el nucli antic. El cablejat aeri és encara bastant visible. | 08140-37 | Nucli antic | Aquest carrer s'edificà sobre un antic camí que anava de l'Església (pel carrer Ample) a Sant Benet i el molí d'en Serra. El camí dividia dues propietats: baixant a mà dreta, hi havia el camp dels Magraners, del mas Aguilar, i a mà esquerre era del mas Bertran. Quan el carrer Ample va estar acabat les noves cases s'anaren edificant seguint aquest camí. Primer es va construir la banda esquerra, des de finals del segle XVII i el 1722 ja s'havia arribat al capdavall, a trobar l'altre camí que baixava i que més endavant serà el carrer Nou. El 1703 es començà a construir a la banda dreta i s'arribà al capdavall el 1736. Algunes llindes del carrer porten aquestes dates.Les cases de la banda esquerra tenien un hort al darrera, mentre que les de la banda dreta s'havien de conformar amb un corral. L'any 1934 el carrer va canviar el nom pel de Galan i García Hernández, en record d'un militar republicà afusellat. Després de la Guerra Civil recuperà el nom de Sant Benet, que ha perviscut fins a l'actualitat. Popularment, però, la majoria de la gent el coneix com a carrer de França. Es desconeix l'origen d'aquesta denominació, que Fortià Solà atribueix als immigrants gascons que residien a Navarcles al final del segle XVI. El problema és que en aquesta època el carrer encara no s'havia construït. Segons Fortià Solà, aquest carrer també apareix esmentat antigament com a carrer del Molí o de la Palanca. Entorn de 1956 l'Ajuntament va fer-hi obres de pavimentació i voreres. | 41.7525100,1.9031300 | 408808 | 4622880 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54726-foto-08140-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54726-foto-08140-37-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda de la casa núm. 3: '1665' i 'Agost 1650 FRAN.CURA prevere'; llinda de la casa núm. 34: 1986. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54717 | Carrer Nou i carrer Jesús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-nou-i-carrer-jesus | FERRER, Llorenç (1983). 'El creixement urbà de Navarcles en el S. XVIII'. Dovella, núm. 11. Manresa. P. 18. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P.137. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'El carrer Nou'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 74. | XVIII-XX | Carrer de traçat lleugerament sinuós, edificat sobre un antic camí que anava cap a Sant Benet. Les cases han estat força modificades (és el carrer més comercial de Navarcles) i el carrer no ha conservat gaire la imatge d'un carrer tradicional, sinó que té un aspecte més aviat heterogeni. Molts baixos han estat adaptats com a locals comercials, amb un tipus de retolacions i dissenys dispars. I molts edificis han afegit balcons i tribunes. Les cases que conserven millor la tipologia tradicional originària (del segle XVIII) són les número 67, 65, 60, 52, 48, 46, 44, 51, 42, 40, 49, 47, 43, 41, 27, 21, 19, 17, 11, 12, 1 (al carrer Nou); la número 6 (al carrer Jesús) i la número 8 de la Plaça de la Vila. Altres cases més característiques del segle XIX són la número 13, 26, 32. Les número 4 i 38 són d'influència modernista. Alguna casa (com la número 40) conserva ben visibles els murs de tàpia. La majoria de cases conserven l'hort transformat en pati a la part de darrere. El carrer és asfaltat i amb voreres. L'enllumenat és amb faroles del tipus estàndar al nucli antic. El cablejat aeri és encara bastant visible. | 08140-28 | Nucli antic | Al segle XVIII baixava un camí que, passant per l'actual plaça de Sant Valentí i carrer Nou, anava cap a Sant Benet. Aquest camí és l'embrió del carrer Nou i feia de divisòria de tres grans propietaris de Navarcles d'aleshores. En aquest moment s'estava construint al carrer de Sant Benet i l'edificació de cases va continuar al llarg d'aquest camí, en els dos sentits. Per això en aquesta època es coneixia com el carrer Nou més Amunt i carrer Nou més Avall. Les primeres cases (a l'entorn de cal Burjons) es van construir entre 1728 i 1770. Eren construccions unifamiliars que incloïen un hort al darrera. L'any 1870 el carrer tenia 62 cases, i el 1816 encara el mateix nombre. A partir de 1880 es van començar a alçar les teulades i convertir les golfes en pisos. L'any 1922 l'Ajuntament va canviar els noms dels carrers, considerats vulgars, i passà a dir-se Prat de la Riba fins després de la Guerra, que retornà a la denominació tradicional. El 1955 l'Ajuntament va procedir a una urbanització generalitzada dels carrers més antics. | 41.7519500,1.9029900 | 408796 | 4622818 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54717-foto-08140-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54717-foto-08140-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54717-foto-08140-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modernisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda de la casa núm. 11: 1758; Casa núm 26: 1899; casa núm. 32: 1885. | 98|105|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54725 | Carrer Doctor Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-doctor-robert | FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer Doctor Robert'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 73. | XVII-XX | Carrer de traçat més o menys rectilini, tot i que amb una disposició irregular de les façanes. Conserva més o menys la imatge d'un carrer tradicional. Les cases són antigues però de tipologia força diversa, probablement degut a l'origen força antic del carrer. Les que han conservat millor la tipologia tradicional són les número 1, 4, 5, 6, 7, 9, 8, 13, 14. S'observa una varietat de formes als portals: amb llinda, amb arcs escarsers o de mig punt adovellats. El carrer és asfaltat, amb voreres estretes. Té faroles del model estàndar al nucli antic i restes del cablejat aeri. | 08140-36 | Nucli antic | Les terres sobre les quals s'edificà aquest carrer eren propietat del mas Torroella. A finals del segle XVII es van vendre o establir els patis per construir-hi les cases. El 1690 ja hi havia construïda una casa, i el 1722/23 ja estaven construïdes les cases fins a l'actual carretera. Actualment es conserva una llinda amb l'any 1690 i una altra de 1707. A finals del segle XVIII el carrer s'anomenava de la Palanca. No se sap per què ni des de quan, però cal suposar que en algun lloc proper hi devia haver una palanca. En el padró de l'any 1844 encara apareix com a carrer de la Palanca. El 1877 ja ha desaparegut aquest nom i s'anomena carrer de Baix. El 1922 l'Ajuntament li canvià el nom pel de Dr. Robert i sha conservat fins a l'actualitat. A nivell popular antigament també es coneixia com a carrer del Forn. Segons Fortià Solà era degut al fet que darrera l'antiga casa de la vila, a la Plaça, hi havia un forn de pa comunal, avui desaparegut. Al segle XVII Fortià Solà considera que es devia anomenar carrer de la Roca pel fet que és edificat en bona part damunt de la roca vista. | 41.7515800,1.9058800 | 409035 | 4622773 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54725-foto-08140-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54725-foto-08140-36-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda casa núm. 5: 1694 i gravat amb una creu. Llindes de la casa núm. 7: 1740; '1690 ...ERA'. Llindes de la casa núm. 13: 1723; inscripció il·legible a la llinda del portal. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54722 | Carrer Àngel Guimerà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-angel-guimera | FERRER, Llorenç (1983). 'El creixement urbà de Navarcles en el S. XVIII'. Dovella, núm. 11. Manresa. P. 18. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 137-138. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Àngel Guimerà'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 74. | XVIII-XX | Carrer de traçat rectilini edificat a partir del carrer Nou. En el primer tram a començaments de segle XX encara hi havia el pas pels baixos d'una casa que connectava amb el carrer Nou. Actualment en aquest sector hi ha edificacions modernes. El següent tram (després del passatge que travessa el carrer) ha conservat en part la imatge d'un carrer tradicional amb cases dels segles XVIII-XIX, especialment al costat esquerre. Les cases que conserven millor aquesta tipologia tradicional són les dels número 2, 8 i 9. Per la part posterior cada casa té el seu pati, gairebé tots amb un garatge al final. El carrer és asfaltat i té voreres estretes. Les faroles segueixen el model estàndar al nucli antic. El cablejat aeri és en part visible. | 08140-33 | Nucli antic | Al segle XVIII Joan Tarrés, pagès de Calders, tenia una gran parcel·la de terra que es coneixia amb el nom de la Vinya Vella. De 1725 a 1742 va vendre els patis que donaven a la banda sud del carrer Nou amb la intenció de fer un nou carrer en aquest sector. Abans, però, va haver d'arribar a un acord amb un dels propietaris de les cases del carrer Nou perquè el carrer que es disposava a edificar tingués sortida i connexió amb aquest altre mitjançant un passadís pels baixos d'una casa. Això ho va fer el 1787 i aquest mateix any va establir 11 patis que serien les cases que des d'aleshores configurarien el carrer, el qual de primer hom anomenava de la Vinya Vella. Més tard apareix també com a carrer de Detràs, degut a que estava darrera del carrer Nou. Popularment també se'l coneixia com a carrer de Miraculs, fent referència al fet que les cases miren els darreres de les cases del carrer Nou. El nom oficial d'Àngel Guimerà el va rebre l'any 1922 i des d'aleshores no s'ha canviat.. | 41.7518100,1.9026200 | 408765 | 4622802 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54722-foto-08140-33-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54724 | Carrer Verger | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-verger | FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer Verger'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 71. | XVIII-XX | Recentment rehabilitat | Carrer de traçat rectilini i regular. Presenta una image força homogènia i representativa d'un carrer originat al segle XVIII, amb la modificació puntual d'algunes cases. Va formar-se en paral·lel al carrer Ample (el més antic) però en un nivell inferior, possiblement a la zona immediatament exterior a l'antiga sagrera. Predomina un tipus de casa popular característica del segle XVIII, amb planta baixa i dos pisos; les portes i les finestres emmarcades amb blocs de pedra escairada. Les que conserven millor aquesta tipologia originària del segle XVIII, totes a la banda nord, són les dels número 14, 12, 10, 8, 6. Altres cases també interessants però més reformades o posteriors són les número 17, 16, 15, 13, 11, 5, 4. La casa número 9 (cal Tatjeró) té una estètica d'influència modernista. La majoria de façanes són arrebossades i pintades amb els colors tradicionals. El carrer ha estat rehabilitat recentment (agost de 2006) i té un paviment amb llosetes, sense voreres. Al sector de llevant s'hi ha plantat arbres. El carrer presenta una aspecte molt polit i pràcticament no queden restes del cablejat aeri. L'enllumenat és amb el tipus de farola de ferro estàndar al nucli antic. | 08140-35 | Nucli antic | El terreny sobre el que s'edificà el carrer era propietat del mas Solervicens, que l'havia comprat al mas Cura. El 1689 la peça de terra ja s'anomenva El Verger, tenia dues quarteres d'extensió i arribava fins a la riera. Els patis per construir-hi cases foren venuts o establerts pels amos del Solervicens entre els anys 1782 i 1793, i cal suposar que les cases es construïren immediatament. A la llinda de la casa que fa cantonada amb la Baixada de les Fonts es llegeix la data de 1792. | 41.7526400,1.9051800 | 408979 | 4622892 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54724-foto-08140-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54724-foto-08140-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54724-foto-08140-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modernisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda de la casa núm. 14: 1794; llinda de la casa núm 12: 1793; llinda de la casa núm. 10: 1792.Placa penjada al carrer: 'Carrer Verger. Rehabilitat en la seva totalitat i inaugurat el dia 8 d'agost de 2006. Ajuntament de Navarcles.' Cal Tatjeró (núm. 9) va ser construïda per un indiano.La majoria de les cases tenien pou al pati de darrere, els quals es nodrien de l'aquífer que hi ha en aquesta zona. Actualment, molts pous han desaparegut i només en queden uns pocs. | 98|105|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54720 | Carrer de la Sort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-sort | FERRER, Llorenç (1983). 'El creixement urbà de Navarcles en el S. XVIII'. Dovella, núm. 11. Manresa. P. 18. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 137. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer de la Sort'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 23. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 74. | XVIII-XX | El paviment és en mal estat. | Carrer de traçat rectilini que, amb la construcció de la carretera cap a Talamanca (al final del segle XIX) va quedar enfonsat. L'antic carrer només tenia un reng de cases al costat sud, les quals han conservat més o menys la tipologia tradicional, almenys en volums i alçades. Són cases unifamiliars de planta baixa més 1 o 2 pisos, però han estat força modificades. Les que conserven millor la tipologia tradicional són les número 5, 9, 11 i 37. Per la part del darrere les cases tenen els típics patis, normalment amb garatges, que donen al passatge Joan Maragall. La continuació del carrer a partir de Pau Claris ja està ocupat per cases molt modernes. El carrer és asfaltat i conserva una vorera de lloses. | 08140-31 | Nucli antic | Al segle XVIII Joan Tarrés, un pagès de Calders, va rebre en herència un camp que llavors ja s'anomenava de la Sort. Hi passava un camí que anava de la Plaça cap a Sant Benet i que encara es pot resseguir perfectament. El 1774 Joan Tarrés en lloc de conrear la terra va començar a establir patis de cinc metres d'ample que donaven al camí. Aquest any s'establiren 18 patis, començant pels que toquen al carrer Ametller. L'any 1780 ja hi havia 10 cases construïdes, i al final del segle el carrer ja estava format i constava de diverses cases unifamiliars. L'any 1883 es va construir la carretera de Talamanca i l'antic carrer va quedar enfonsat front la nova carretera). L'any 1922 el carrer passà a anomenar-se Pi i Maragall, i després de la Guerra recuperà el nom tradicional. | 41.7505400,1.9040000 | 408878 | 4622660 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54720-foto-08140-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54720-foto-08140-31-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda de la casa núm. 43: 1781; llinda de la casa núm. 13: 1776.La casa núm. 3 és cal Cisteller, pertanyent a Lluís Brunet. És l'últim de Navarcles que encara elabora vi i als baixos conserva les instal·lacions del celler, amb una premsa, tines, maquina d'aixafar raïm, etc.Moltes cases tenen pous a la part del darrere. | 98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54729 | Carrer Jacint Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-jacint-verdaguer | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 137. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer Jacint Verdaguer'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 74. | XVII-XX | Carrer recentment rehabilitat. | Carrer de traçat sinuós i amb pendent, que deriva d'un antic camí que sortia de la sagrera, al costat de l'Església, en direcció a Sant Benet. Cal dir que, pel fet d'estar situat en el nucli originari, és un dels carrers més antics, i això es reflecteix en l'antiguitat de les cases, que en bona part s'han conservat. Per això manté força bé l'aspecte d'un carrer tradicional. A diferència d'altres carrers del segle XVIII, amb un tipus de cases més homogeni, aquí són més diverses, fruit de la construcció en èpoques successives. Algunes són força altes, però gairebé totes les cases han conservat, en major o menor grau, la tipologia tradicional. Per exemple les dels números 1, 2, 3, 5, 9, 13. Altres cases interessants, probablement del segle XIX, són les número 9, 6, 8. La casa número 11 correspona a l'antic mas Escaiola, la número 7 a l'antic mas Torruella i la número 4 del carrer Otzet a una casal de grans dimensions. El carrer ha estat pavimentat recentment amb llosetes i no té voreres, sinó un reng d'elements metàl·lics que impedeixen l'aparcament dels cotxes. Les faroles segueixen el model estàndar al nucli antic. Queden algunes restes (poques) de cablejat aeri. | 08140-40 | Nucli antic | Aquest carrer és el tram inicial d'un camí que, segons la documentació, anava 'a Sant Benet pel camp de la Sort', que és l'actual carrer de la Sort. És difícil precisar la formació del carrer. Les cases a tocar del campanar formaven part de la Sagrera de Navarcles. Abans de 1687 algunes cases del carrer ja estaven construïdes. Cal dir que al començament del carrer hi havia els masos Torroella i Escaiola, dels quals actualment gairebé no se'n conserven vestigis. Al segle XVIII en aquesta zona es parla del carrer del Callariç, fent referència a un pas estret que hi havia d'haver al capdamunt, tocant a l'Església. Almenys en el segle XIX les cases del carrer formaven part del carrer Otzet, fins que un acord municipal de 1922 va dividir el carrer Otzet en els actuals. | 41.7519100,1.9050400 | 408966 | 4622811 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54729-foto-08140-40-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Placa penjada al carrer amb un retrat de Verdaguer i el text: 'Navarcles en record de Jacint Verdaguer. Any Verdaguer. Octubre 2002. Ajuntament de Navarcles'.La casa número 11 correspon a l'antic mas Escaiola, del qual només se'n conserva un celler soterrani cobert amb volta i una part de la façana a l'interior de l'actual portal del segle XIX, amb una llinda del 1864 i, a la tarja del portal, 1927. Quan van fer les obres de l'escala de l'Església, l'any 1842, al capdamunt del carrer Verdaguer van sortir tombes de l'antic cementiri. Més tard es va ampliar sobre aquest sector la casa número 11. Pel que fa a l'antic mas Torruella (probablement casa número 7) actualment és un edifici del segle XIX. | 98|119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54731 | Carrer Baixada de les Fonts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-baixada-de-les-fonts | FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer Baixada de les Fonts'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. | XVIII-XX | Cases abandonades i paviment deteriorat. | Carrer de traçat sinuós que baixa del carrer Ample a la zona de la riera Merdaenllà amb un pendent considerable. Es caracteritza per una barreja de tipologies constructives de diferents èpoques, amb una estructura urbanística complexa i poc regular. A la part superior hi ha la placeta del Coro, que ha estat urbanitzada recentment (maig del 2005), junt amb alguns edificis actuals. De les cases originàries (segle XVIII) en queden poques o han estat força modificades; en altres casos es tracta dels darreres de les cases. Al final del carrer (per la part baixa) hi ha 5 cases unifamiliars de construcció recent. La pavimentació és de ciment, força deteriorada. Conserva un tram de vorera fet amb lloses. L'enllumenat és amb faroles de tipologia estàndar a tot el nucli antic. El cablejat aeri és força visible. Algunes de les cases que conserven millor la tipologia tradicional són les dels números 3, 8, 6 i 24. | 08140-42 | Nucli antic | El nucli urbà originari de Navarcles es situa dalt de la carena que forma el carrer Ample. Hi havia diversos camins que salvaven aquest desnivell i que s'utilitzaven sovint per anar a busca aigua a les fonts de la riera Merdaenllà. L'any 1780 es parla de Davallada que va de la plasseta a la font; es referia a la petita placeta del Coro i a la Font Vella o la Font de la Mina. A vegades també es parla de carrer a la riera Merdaenllà. La construcció de les primeres cases en aquesta baixada es situen a l'entorn de 1720. El 1816 es parla de Davallada Verger. Més endavant les cases d'aquest sector van quedar integrades entre el carrer Ample i el carrer Verger. El 1922 l'Ajuntament decidí anomenar el carrer Baixada de les Fonts, nom que s'ha mantingut fins a l'actualitat. | 41.7528000,1.9048000 | 408947 | 4622910 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54731-foto-08140-42-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda a la casa núm. 8: 1792.Un gran portal (amb la data 1836 a la tarja) correspon a cal Fontcoberta. És la casa que té entrada per Àngel Guimerà, 28. A l'interior hi havia una gran nau que podria haver construït amb finalitats industrials. Més tard va ser sala de ball. | 98|119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54730 | Carrer Torras i Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-torras-i-bages | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 137. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer Torras i Bages'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 74. | XVIII-XX | La majoria de les cases estan ben conservades. | Carrer de traçat sinuós, amb lleugera pendent. És la continuació del carrer Jacint Verdaguer i, igual que aquest, deriva de l'antic camí que anava cap a Sant Benet. L'edificació és més tardana (finals del segle XVIII) i, a diferència del carrer Verdaguer, hi predomina un tipus de casa popular més uniforme, característic d'aquesta època: cases unifamiliars amb planta baixa més un o dos pisos, amb les portes i finestres emmarcades amb blocs de pedra escairada. Conserva parcialment la imatge d'un carrer tradicional, sobretot a la banda dreta, amb algunes cases que han estat sobrealçades o modificades amb l'obertura de balcons, terrasses, portes per a garatges, etc. Les cases que han conservat millor la tipologia tradicional són les número 4, 6, 8, 12 i 14. El carrer és asfaltat i amb voreres estretes. Les faroles segueixen el model estàndar al nucli antic. Queden algunes restes del cablejat aeri. | 08140-41 | Nucli antic | Aquest carrer és el segon tram d'un camí que, segons la documentació, anava 'a Sant Benet pel camp de la Sort', que és l'actual carrer de la Sort. Els patis per construir-hi les cases van ser establerts per l'amo del mas Bertran entre l'any 1797 i 1800. A partir d'aleshores el rengle de cases s'anomena carrer d'en Bertran. En un recompte de 1883 encara apareix aquest nom. S'ignora per quin motiu més tard el carrer va quedar integrat en el carrer Otzet fins que, l'any 1922, l'Ajuntament va dividir el carrer Otzet segons l'estat actual i li donà el nom de Torras i Bages. El 1934 el carrer passà a anomenar-se de Pau Iglésies, en record del fundador del partit socialista, i després de la Guerra recuperà novament la denominació de Torras i Bages. | 41.7511800,1.9047300 | 408939 | 4622730 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54730-foto-08140-41-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Entre la casa núm. 2 i 3 hi havia una porta per on s'accedia a l'escola de nois. La casa núm. 3 pertanyia a l'Ajuntament i hi havia magatzem de carn i un calabós. | 98|119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54732 | Carrer Baixada de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-baixada-de-la-riera | FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer Baixada de la Riera'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. | XVIII-XX | Al costat sud algunes cases i solars abandonats. | Carrer de traçat sinuós, amb un pendent considerable que salva el desnivell des del carrer Ample fins a la zona de la riera Merdaenllà. És una de les 'davallades' del poble. L'edificació no s'ha fet d'una forma sistèmàtica i per això té un urbanisme irregular. Les cases més antigues són a la part alta, a tocar de la plaça Aguilar, i corresponen als segles XVIII-XIX. Al costat sud les edificacions són més modernes. Les cases que conserven millor la tipologia tradicional són la número 1 i la de la plaça Aguilar, núm. 1. Aquesta última, originària del segle XVIII i ampliada al XIX, ha estat objecte d'una bona rehabilitació. El carrer està pavimentat amb llosetes, sense voreres. L'enllumenat és amb faroles de ferro de tipus estàndar a tot el nucli antic. El cablejat aeri queda força a la vista. | 08140-43 | Nucli antic | El nucli urbà originari de Navarcles es situa dalt de la carena que forma el carrer Ample. Hi havia diversos camins que salvaven aquest desnivell i que s'utilitzaven sovint per anar a buscar aigua a les fonts de la riera Merdaenllà. El 1780 hi ha constància d'una casa que limita a tramuntana amb el 'camí de la davallada d'en Aguilar a la dita Riera'. Era una de les 'davallades' que tenia el poble. Abans de 1922 les sis cases que tenia el carrer eren comptades dins el carrer Ample, i aquest any l'Ajuntament passà a anomenar-les Baixada de la Riera. | 41.7531400,1.9043900 | 408914 | 4622948 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54732-foto-08140-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54732-foto-08140-43-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda de la casa núm. 4 de la plaça Aguilar: 1849.A la banda dreta es conserva un portal que correspon a cal Fusteret (c/ Ample, 40). La casa del costat, actualment ensorrada, era l'hostal. En documentació conservada pels propietaris apareix com a 'Hostal vell'. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54716 | Carrer Ample | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-ample | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 136-137. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'El carrer Ample'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 73. | XVII-XX | Algunes cases es troben en estat d'abandó. | Carrer de traçat sinuós, edificat sobre el camí que venia de Talamanca, passant per davant de l'Església. És el més antic de Navarcles, però de les cases originàries del segle XVII pràcticament no en queden restes visibles. Hi predomina una diversitat de tipologies constructives, de diferents èpoques i alçades. Les cases han estat força modificades amb el temps, amb l'afegit de balcons i sobrealçats. Continua sent un dels carrers principals i més comercials (junt amb el carrer Nou) i molts baixos són ocupats per establiments comercials, sovint amb un tipus de retolacions poc adients. L'aspecte de les façanes no segueix un criteri establert: n'hi ha a pedra vista, arrebossades, etc. Tot això li dóna un aspecte excessivament heterogeni. Les cases que han conservat millor la tipologia tradicional dels segles XVII-XVIII són les número 39, 37, 35, 33bis, 40, 36, 32, 29, 24, 14, 15 (Rectoria), 17 (ca la Madrona), 6. Altres cases arquitectònicament interessants però posteriors són les número 30, 28, 26, 27, 23, 21, 18, 16, 12, 10, 5, 7, 8. El carrer és asfaltat i té voreres estretes. L'enllumenat és amb faroles del model estàndar al nucli antic i té restes del cablejat aeri força visibles. | 08140-27 | Nucli antic | El segle XVII augmenta la població i els masos de la Sagrera comencen a vendre patis perquè els veïns hi construeixin i es forma el carrer. El carrer seguia l'eix d'un camí antic (que Fortià Solà qualifica de camí ral) i que venia de Talamanca i donava a la Plaça Vella. El 1687 ja estava totalment construït i llavors rebia el nom de carrer Major i era el més important de Navarcles; s'hi trobaven les millors cases, moltes d'elles pertanyents a famílies de pagesos acomodats, com els Aguilar, els Vintró, els Bertran, els Serra, els Escaiola, els Manganell... El 1780 el carrer tenia 36 cases; el 1853, 42, i el 1883, 45. Hi predominava la casa unifamiliar. Els baixos es destinaven al bestiar, a les tines i a les bótes. La primera planta era per a l'habitatge i la golfa servia de magatzem. A la segona meitat del segle XIX algunes cases van convertir les golfes en pisos. Després aquest procés va continuar i moltes cases s'han anat fragmentant encara més, mentre les antigues famílies han marxat cap a barris perifèrics. El 1909 l'Ajuntament va acordar construir-hi una font i el 1913 els veïns recolliren diners per una bomba que fes arribar l'aigua. El 1816 el carrer es divideix en dues parts: carrer Ample i carrer d'en Serra. El 1922, per estalviar confusions, es dividia en tres carrers, i el nom popular es substituïa pel de carrer del Diputat Creixell. Aquest nom es deuria conservar fins poc abans de la Guerra Civil, quan es canvià pel de Francesc Layret. Després de la Guerra el carrer recuperà el nom tradicional, que ha conservat fins a l'actualitat. Tradicionalment al carrer Ample s'hi ha instal·lat les entitats amb una vida més destacada, com el teatre, Càrites o la Societat Harmonia. | 41.7523200,1.9048900 | 408954 | 4622857 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54716-foto-08140-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54716-foto-08140-27-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda de la casa núm. 39: 1713; llinda de la casa núm. 40: 'FEC 1728 VIC'; llindes de la casa núm. 28: 1844, 1816; a l'arc de ferro sobre el portal de la casa núm. 5: 1879, llinda de la casa núm. 17 (ca la Madrona): 'es de 1643'; casa núm. 7: 'AÑO' '1864'.Cal Caló (núm. 23) conserva un celler semi-soterrani molt interessant, amb volta de pedra sostinguda sobre la roca natural, que ha estat retallada. Conserva dues tines.Cal Fusteret (núm. 40) té un portal molt ample perquè tenia la màquina de batre del poble i calia entrar-la.Cal Manganell (núm. 6) era també una casa important pertanyent a pagesos acomodats i manté una tipologia arquitectònica dels segles XVIII-XIX força interessant. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54723 | Carrer Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-manresa-0 | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 148. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer Manresa'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. | XIX-XX | Algunes cases estan actualment desocupades | Carrer format al final del segle XIX, de traçat recte, asfaltat i amb voreres estretes a banda i banda. És lleugerament més ample que els carrers del nucli antic sorgits al segle XVIII. Les cases conserven una arquitectura representativa del final del segle XIX i principis del XX. Predominen les cases d'estil popular. Algunes són cases de pisos, com la que fa cantonada amb el carrer Nou (c/ Nou núm. 32) o la número 1. D'altres continuen la tradició de cases unifamiliars, concretament les número 3, 5, 9 o 13. | 08140-34 | Nucli urbà | Quan es construí el carrer Nou al segle XVIII es deixa pas a un camí que anava cap al Molí d'en Serra i també cap al gual per travessar el Llobregat i anar cap a Manresa. El camí feia de separador de dues parcel·les (una del mas Aguilar i l'altra del mas Serra). La formació del carrer es realitzà a l'entorn dels anys setanta del segle XIX. L'any 1872 ja hi ha constància del carrer, i el 1883 ja hi havia 6 cases. El 1934 l'Ajuntament republicà acordà anomenar-lo carrer Rafael Casanova. Després de la Guerra Civil va tornar al nom tradicional de carrer de Manresa. | 41.7525300,1.9017500 | 408693 | 4622883 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54723-foto-08140-34-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | La casa que fa cantonada (carrer Nou núm. 32) conserva als baixos un celler amb tines. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54721 | Carrer Ametller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-ametller | FERRER, Llorenç (1983). 'El creixement urbà de Navarcles en el S. XVIII'. Dovella, núm. 11. Manresa. P. 18. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 137. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer Ametller'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 74. | XVIII-XX | La majoria de les cases estan ben conservades. | Carrer originat al final del segle XVIII que consta de dos trams rectilinis. Conserva parcialment la imatge d'un carrer tradicional a la banda esquerre, on hi predomina un tipus de casa popular unifamiliar, semblants a les del carrer Torras i Bages però en general força modificades, tot i que han conservat els volums i l'alçada. Les cases que han conservat millor aquesta tipologia són les número 3, 5, 21, 33, 35 i 47. La banda dreta del carrer és ocupada per edificacions més modernes, i la número 8 correspon al convent de les Dominiques. L'últim tram del carrer, des del passatge Vinya Vella fins al carrer de la Diputació, està ocupat per cases actuals. Totes les cases tenien un hort al darrera, que actualment s'ha convertit en pati, normalment amb un garatge al final o bé amb una petita edificació. El carrer és asfaltat i conserva una vorera feta amb lloses. Té una font de l'any 1925. | 08140-32 | Nucli antic | Al segle XVIII Teresa Casanovas tenia un camp que tocava amb el camp de la Sort i que s'anomenava camp dels Ametllers, probablement perquè hi havia una plantació d'aquests arbres. A la segona meitat del segle Teresa va quedar vídua i tenia molts deutes. Potser per això va decidir parcel·lar aquell camp en patis per edificar cases. L'any 1777 s'establiren 7 patis, els més propers al carrer de la Sort. Tenien 5 metres d'ample i 41,6 de llarg, amb la qual cosa hi cabia una casa i un hort al darrera. Els que l'adquiriren havien de pagar 100 lliures d'entrada i 2 sous de cens cada any. L'any 1791 l'hereu de la vídua va establir 7 patis més. Aquestes cases es devien alçar l'any 1795, data d'algunes llindes actuals. Més endavant es devien establir més patis, ja que el 1853 consta que el carrer tenia 24 cases. El 1912 el carrer es va connectar amb la resta del poble tot salvant el desnivell del carrer de la Sort, que estava més enfonsat. El 1909 es traslladava una font que hi havia al començament del carrer. El 1925 es va instal·lar una font a tocar del convent de les Germanes Dominiques. | 41.7504200,1.9046000 | 408927 | 4622646 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54721-foto-08140-32-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda de la casa núm. 33: 1799 | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54754 | Casa Mingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-mingo | FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer Baixada de la Riera'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. | XVIII-XIX | Restauració recent molt curosa amb l'edifici. | Casa de tipus popular, situada al nucli antic, que destaca per les seves dimensions. La restauració que s'hi ha fet recentment ha posat en valor aquest edifici, que ara presenta una bona imatge. Té planta baixa més dos pisos i sotacoberta. Les façanes han quedat a pedra vista. Les portes i finestres estan emmarcades amb blocs de pedra escairada o bé amb maó. La façana principal dóna a la plaça Aguilar. Hi destaquen les dues arcades d'una antiga galeria. El ràfec és fet amb maons que formen una sanefa. A l'interior es conserva un celler molt interessant al sotrerrani, cobert amb quatre voltes de pedra suportades per un pilar central i equipat amb dues tines. També es conserva una escala de pedra originària. | 08140-65 | Plaça Aguilar, 4 | La casa és originària del segle XVIII i al segle XIX (1849 segons la inscripció d'una llinda) es va reformar i ampliar. Devia pertànyer a una família de pagesos acomodats que van prosperar al segle XIX, amb l'expansió de la vinya. | 41.7531700,1.9041000 | 408890 | 4622952 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54754-foto-08140-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54754-foto-08140-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54754-foto-08140-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda amb la inscripció '1849'. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc