Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54821 | Mas Solervicens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-solervicens-0 | DAURA, Antoni; GALOBART, Joan; PIÑERO, Jordi (1995). L'arqueologia al Bages, Centre d'Estudis del Bages.P. 175. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 128. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Imp. Dr. Vives, Manresa. P. 28. | L'historiador de principi de segle XX Fortià Solà ens informa que 'en terrenys de conreu del mas Solervicens s'han trobat algunes monedes romanes'. Actualment no s'hi distingeixen estructures. És molt probable, però, l'existència d'una antiga vil·la romana en aquest punt, atesa la seva bona situació, en una posició elevada que domina la plana de Navarcles, a la confluència del riu Calders amb el Llobregat. | 08140-132 | Entorn del mas Solervicens, situat al sud-est del terme de Navarcles. | 41.7499700,1.9176700 | 410013 | 4622582 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54821-foto-08140-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54821-foto-08140-132-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 83|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 54830 | Amanida navarclina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/amanida-navarclina | XX-XXI | <p>Fa uns anys els restauradors de Navarcles van crear l'amanida navarclina amb la voluntat de disposar d'un element gastronòmic de pormoció. Es tracta d'una amanida tèbia que es compon d'una base d'enciam, cigrons de Navarcles, peu de porc saltejat i bacallà potxat, tot amanit amb una vinegreta. L'amanida navarclina es pot degustar en diversos restaurants de Navarcles que la tenen a la seva carta.</p> | 08140-141 | <p>A mitjan de la dècada de 1990 el gremi de restauradors de Navarcles i l'Ajuntament vam impulsar la creació d'un plat típic, basat en alguns elements tradicionals del país (cigrons, peus de porc, bacalla...) amb la voluntat de disposar d'un plat comú per oferir als diversos restaurants. Durant aquests anys Navarcles havia impulsat també el Parc del Llac i va iniciar una política de promoció turística força pionera al Bages.</p> | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Altres | 2021-04-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 54799 | Escut de ca la Madrona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-ca-la-madrona | XVII ? | <p>Escut gravat sobre un carreu, situat a la façana de ca la Madrona (actualment Casal Parroquial). L'escut té una forma que recorda la tipologia suïssa o ogíval i està dividit en quatre registres. A la part superior dreta: un símbol de significat ambigu, potser l'emblema de Jesús. A la part superior esquerre: un ocell i un bàcul. A la part inferior dreta: les barres catalanes (cinc pals). A la part inferior esquere: tres línies de losanges o escacat.</p> | 08140-110 | Façana de ca la Madrona. Carrer Ample, 17 | <p>Ca la Madrona és un casal de característiques senyorials construït majoritàriament al segle XVII (segons la data del portal) tot i que, ben segur, d'origen anterior. El nom del primitiu propietari ha estat esborrat de la inscripció que hi ha en la dovella central del portal: 'és de (esborrat) 1643'. La data de la llinda i la forma de 'escut fan suposar que sigui d'aquesta mateixa època; és a dir, mitjan segle XVII. Es desconeix a quina família podria pertànyer. La presència del bàcul fa pensar en alguna vinculació amb l'Església. Les losanges o escacat del quadrant inferior es podria relacionar amb l'escut dels Rocafort.</p> | 41.7522200,1.9049400 | 408958 | 4622845 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54799-foto-08140-110-1.jpg | Legal | Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | 2025-06-25 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 96 | 47 | 1.3 | 2131 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54798 | Pintures de la Capella Fonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-de-la-capella-fonda | XX | <p>Conjunt de dos quadres situats a banda i banda de la fornícula que hi ha darrera l'altar de la Capella Fonda. La pintura del costat de l'evangeli representa Jesús compartint el pa amb dos homes. La pintura de la banda de l'epístola representa Jesús oferint aigua d'un pou a una dona. Es tracta d'un tipus de pintures de caràcter simbòlic d'un nivell artístic força interessant.</p> | 08140-109 | Capella Fonda, a l'Església Parroquial | <p>El 1893 s'inagura la Capella Fonda de l'Església Parroquial. Durant la Guerra Civil la capella fou saquejada i, un temps, va acollir refugiats de la Guerra. Les pintures foren encarregades durant la reconstrucció de la capella a l'entorn de la dècada de 1950.</p> | 41.7519100,1.9047800 | 408944 | 4622811 | 08140 | Navarcles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54798-foto-08140-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54798-foto-08140-109-3.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-15 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | R. Falcó (del Col·legi de Salesians de Barcelona) | 103|98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54827 | Goigs a llaor de Sant Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-sant-valenti | <p>FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 153. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Imp. Dr. Vives, Manresa. P. 19, 113. (2001) Les cançons de Navarcles. CD editat per l'Ajuntament de Navarcles.</p> | XX | <p>Goigs en honor de sant Valentí, patró de Navarcles. Es canten per Sant Valentí (Festa Major d'Hivern) quan la processó entra a l'Església Parroquial per celebrar la missa. La lletra dels goigs és de Jaume Collell. La música es cantava aprofitant tonades d'altres indrets. La lletra dels goigs és la següent: 'Puix d'una glòria sens fi / al cel gosau immortal: / gloriós Sant Valentí / preservau-vos de tot mal. / Imatge de bon Pastor / sou de Terni en la ciutat, / augmentant sempre el ramat / de Jesús Nostre senyor / i el guardeu del llop traïdor / amb vostre zel pastoral. / De Navarcles el veïnat / i de Bages tot el Pla / ben guardat per Vos està, / Valentí màrtir sagrat, / vós sou el nostre advocat / davant del Rei Celestial.'</p> | 08140-138 | <p>El segle XVIII els navarclins ja cantaven uns goigs de Sant Valentí, els quals feien referència a les virtuts del sant. És a dir, el parlar correcte: 'cuant temen o regoneixen / en las llenguas de sos fills / las mares alguns perills / luego a vos ofereixen / perque os tenen, y coneixen / per protector i advocat'. Però també la protecció envers pedregades i temporals, contra la sequera, la facultat de maridar donzelles, consolar viudes i ajudar en els parts difícils. La lletra dels goigs que es canten actualment és de Jaume Collell, prevere, representant del sector anomenat vigatà de la Renaixença. La devoció a sant Valentí compta amb una llarga tradició a Navarcles. Els navarclins l'invocaven quan faltava la pluja i també se li atribuïen propietats perquè els quecs poguéssin millorar la parla i les mares l'invocaven perquè els seus fills parlessin bé. El 2 de febrer de 1690 els caps de casa de Navarcles acordaren demanar al bisbe de Vic que els concedís sant Valentí com a patró del poble. Els navarclins van fer un vot de poble i es comprometeren a celebrar cada any, el 14 de febrer, la diada del sant. Des d'aleshores es celebra en aquesta data la Festa Major d'hivern. El 1700 el rector de Navarcles aconseguí que una part de les relíquies fossin exposades a l'Església de Navarcles. I després de l'exclaustració del monestir de Sant Benet, l'any 1863, la totalitat de les relíquies de sant Valentí van anar a parar finalment a la parròquia de Navarcles.</p> | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2024-11-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Jaume Collell (lletra) | Els Goigs de Sant Valentí han estat inclosos en el CD editat per l'Ajuntament 'Les cançons de Navarcles', on se'n fa una versió amb arranjaments musicals de Josep M. Descarga, i interpretació de l'Agrupació de Cantaires de Navarcles. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 54834 | Gegants de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-navarcles | <p>Autors diversos (2007). Una aventura d'alçada (conte per a nens)</p> | XX | <p>Els gegants de Navarcles són tres. El Tinet representa un pagès de les contrades que conrea la vinya. Porta a la mà un falçó. Pesa 48 kg i té una alçada de 3,50 m. La Maria és la seva muller i representa una filadora de les fàbriques tèxtils del poble. Pesa 50 kg i té una alçada de 3,48 m. Més tard es va construir el gegantó Claudi, que és el fill d'en Tinet i la Maria, i representa un conegut veí del poble: el fotògraf Claudi Jo. Porta penjada al coll una càmera de fer fotos que ruixa aigua. Fa 27 kg de pes i 2,50 m d'alçada.</p> | 08140-145 | C/ Diputació, 18 | <p>Els gegants de Navarcles es van estrenar durant l'Aplec de Sant Jordi de 1980. Concretament són en Tinet i la Maria, que corresponen als noms dels patrons de la vila. Són obra de Miquel Casserres i Boix, de Solsona. Es tracta dels primers gegants que van prendre com a motiu una tradició de la comarca, com ara la vinya i el tèxtil. El 13 d'agost de 1997 es va estrenar un nou gegant, en Claudi, que representa el fill del Tinet i la Maria. És obra de Toni Mujal, de Cardona. La Colla de Geganters i Grallers de Navarcles són els responsables dels gegants, els quals tenen com a dates més senyalades per sortir a ballar la Festa Major d'hivern (Sant Valentí) i la Festa Major d'estiu.</p> | 41.7499100,1.9073200 | 409153 | 4622586 | 1982 | 08140 | Navarcles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54834-foto-08140-145-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Miquel Casserres i Boix; Toni Mujal | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54738 | Arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-12 | <p>FERRER, Llorenç (1983). 'Arxius de la comarca. L'arxiu municipal de Navarcles'. Dovella, núm. 8, gener-febrer 1983. P. 31-32.</p> | XIX-XXI | <p>Arxiu parroquial, conservat en una sala de la rectoria. De l'arxiu anterior a la Guerra Civil només es conserva un lligall de destaments (de 1805 a 1930), un llibre de testaments (de 1858 a 1875) i un llibre de defuncions de 1914. Posterior a la Guerra es conserven els diferents llibres de batejos, defuncions i matrimonis.</p> | 08140-49 | Rectoria. Carrer Ample, 40 | <p>L'arxiu parroquial de Navarcles va ser destruït al començament de la Guerra Civil de 1936 i només se'n van conservar uns pocs llibres. Per tant, l'arxiu comença immediatament després de la Guerra.</p> | 41.7522100,1.9048800 | 408953 | 4622844 | 08140 | Navarcles | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 54788 | Relíquies de Sant Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reliquies-de-sant-valenti | <p>FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 153. GASOL, J.M. ( 1981) 'Navarcles'. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Fundació Encoclopèdia Catalana, Barcelona. P. 74. GIRBAU, Valentí (2002). Poble i parròquia. L'Església de Navarcles el segle XVIII. Quaderns de Navarcles, 10. Ajuntament de Navarcles. P. 19. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Imp. Dr. Vives, Manresa. P. 99</p> | XVIII ? | <p>Arqueta de plata on es conservaven les relíquies de Sant Valentí. Actualment emplaçada a l'interior d'un nínxol al passadís que condueix a la Capella del Santíssim. La urna o arqueta té forma de sarcòfag de caient gòtic amb ornamentació d'argent repussat, de motiu vegetal, amb fons de vellut carmesí. La caixa amida 0,49 m de llargada per 0,25 d'amplada i 0,44 d'alçada. Actualment només conté un petit fragment d'os, enganxada a la part frontal.</p> | 08140-99 | Església Parroquial (passadís cap a la Capella Fonda). | <p>La devoció a sant Valentí, del qual es conservaven les relíquies a Sant Benet de Bages, compta amb una llarga tradició a Navarcles. Els navarclins l'invocaven quan faltava la pluja i també se li atribuïen propietats perquè els quecs poguéssin millorar la parla i les mares l'invocaven perquè els seus fills parlessin bé. L'any 1633 les relíquies del sant es van poder salvar d'un incendi gràcies a l'acció de dos navarclins. Sant Valentí comptava a la parròquia de Navarcles amb una administració per fomentar el seu culte. El 2 de febrer de 1690 els caps de casa de Navarcles acordaren demanar al bisbe de Vic que els concedís sant Valentí com a patró del poble. Els navarclins van fer un vot de poble i es comprometeren a celebrar cada any, el 14 de febrer, la diada del sant. Des d'aleshores es celebra en aquesta data la Festa Major d'hivern. El 1700 el rector de Navarcles aconseguí que una part de les relíquies fossin exposades a l'Església de Navarcles. Després de l'exclaustració del monestir de Sant Benet, l'any 1863, la totalitat de les relíquies de sant Valentí van anar a parar finalment a la parròquia de Navarcles. Durant la Guerra Civil les relíquies van ser saquejades. Actualment, l'única resta que es conserva és un petit os cedit per la capella de Sant Esteve, de Talamanca, que també venerava relíquies d'aquest sant. Quan les relíquies es van instal·lar a l'Església de Navarcles es destinà per a dipòsit de l'urna un nínxol practicat en un dels alterets laterals del presbiteri, defensat amb reixes de ferro. Darrerament han estat reubicades al passadís que va a la capella del Santíssim. Segons J. M. Gasol, l'arqueta data de la primeria del segle XVII (GASOL: 1981). Fortià Solà, en canvi, afirma que és del 1776 quan, amb motiu de fer-se'n l'estrena, l'abat de Sant Benet ordenà l'exàmen pericial de les restes, en el qual es constatà l'existència d'una gran quantitat d'ossos (SOLÀ: 1910, p. 99).</p> | 41.7520200,1.9048300 | 408949 | 4622823 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54788-foto-08140-99-1.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54828 | Cançons de Marcel·lí Monrós i Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cancons-de-marcelli-monros-i-oller | <p>FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 152-153. MONRÓS, Marcel·lí (1982). Recull d'escrits de Marcel·lí Monrós i Oller (1955-1964). Ajuntament de Navarcles. (1997). Recull filmogràfic de Marcel·lí Monrós (1956-1970). Grané; Ajuntament de Navarcles. SERRA, Francesc (2005). 25 anys d'ajuntaments democràtics a Navarcles 81979-2004). 'Quaderns de Navarcles', núm. 12. Ajuntament de Navarcles. P. 12. (2001) Les cançons de Navarcles. CD editat per l'Ajuntament de Navarcles.</p> | XX | <p>Cançons compostes per Marcel·lí Monrós, home polifacètic i dinamitzador de la vida cultural de Navarcles durant els anys seixanta i setanta. Marcel·lí Monrós va compondre sis o set cançons en la línia de la Nova Cançó que s'imposava en aquesta època. Ell mateix, o de vegades també Àngel Esquius, intepretava les seves cançons, especialment als Festivals que el Club Joventut organitzava els anys Seixanta. Entre les cançons més conegudes hi ha 'Maria Carme', 'Salut volguts companys'. Dues de les cançons de Monrós han estat recollides en el CD editat per l'Ajuntament 'Les cançons de Navarcles'. Concretament: 'Cançó de Nadal' i ' Vine'. Per la seva significació, aquestes cançons han passat a formar part de la memòria col·lectiva d'una generació de navarclins.</p> | 08140-139 | <p>Marcel·lí Monrós i Oller va néixer els anys previs a la Guerra Civil i, durant la seva adolescència, va patir una malaltia cardíaca que va condicionar fortament la seva personalitat. Fou una persona sensible i inquieta en molts àmbits de la cultura: fotografia, cinema, periodisme, música, pintura, etc. Durant el franquisme fou impulsor de múltiples activitats culturals, com ara el periòdic Tinet, el club Joventut, l'Escola de pintura, el Club Fotogràfic, Cine-Club. També fou impulsor de la biblioteca. Va morir l'any 1972 i deu anys més tard l'Ajuntament organitzà un homenatge en reconeixement de la seva tasca: se li dedicà el parc que ara porta el seu nom i es van recuperar alguna de les seves cançons. Per la Festa Major d'Hivern de 1997 es representà l'obra de teatre musical 'Parc Marcel·lí', amb cançons compostes per a l'ocasió.</p> | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2024-11-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Marcel·lí Monrós | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 54771 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-12 | <p>FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 132, 155-162.</p> | XIX-XX | <p>Per Pàsqua es celebren les tradicionals caramelles, amb cantades pels carrers del poble. Actualment surten a cantar un grup infantil, vinculat al Mijac, i un grup d'adults, vinculats a la Parròquia.</p> | 08140-82 | <p>No se sap des de quan es fan caramelles a Navarcles però ha estat una tradició ben arrelada. El 1912, per exemple, es van contractar dues orquestres per acompanyar els cantaires. Les colles que sortien per Pasqua representaven els diversos col·lectius en què estava dividit el poble. La Societat Coral l'Harmonia, dirigida durant molts anys per Valentí Bosch de cal Calderí, era una de les que solia ser-hi present. Els sectors d'església, agrupats a l'entorn de l'Escola, tampoc hi faltaven; i més esporàdicament els de cal Met. Després de la Guerra Civil hi havia cors de gent gran i infantils. El grup de l'Escola fou dirigit per Josep Calvet i després per Josep Codina. A vegades s'hi incorporaven bastoners i ballets. Al Coro també va haver-hi un grup de grans i un grup infantil, que dirigí Josep Calvet fins la seva extinció als anys setanta. La colla Or i Flama també va ballar ballets alguns anys. I la coral Sol Ixent, dirigida primer per Josep Codina i després per Jordi Noguera, també va prendre part en les caramelles, així com els Antílops (1971). Els anys vuitanta cantaven caramelles els nens de l'Escola, l'Agrupació de Cantaires de Navarcles i l'Esbart Dansaire Navarclí.</p> | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2024-11-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 54714 | La Pólvora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-polvora | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 145. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 55-56. | XIX-XX | Antiga fàbrica de pólvora que va estar en actiu al segle XIX. L'indret de la Pólvora és una petita esplanada vora el riu Calders que queda aïllada d'una banda pel mateix riu i, de l'altra, per una cinglera. Es tracta d'un terreny relativament ampli i resguardat, molt adequat per una activitat perillosa com la fabricació de pólvora. De l'antic molí polvorer pràcticament no en queden restes. Tan sols un mur de pedra a la part de tramuntana de l'actual casa: un edifici de dos cossos més uns coberts, que al principi del segle XX va habilitar-se com a casa de pagès i, més recentment, com a segona residència per part dels actuals propietaris. De les instal·lacions de la pólvora en queda un dels diversos barracons que hi havia per emmagatzemar la pólvora i que estaven situats a la perifèria. Es troba a l'alçada de la resclosa i consisteix en un petit habitacle obrat amb maó en una balma natural. També queden restes de l'antiga casa dels moliners: parets d'una casa també obrada a la roca de la balma. Finalment, es conserva la resclosa i el canal, així com l'edifici de la central hidroelèctrica que s'hi va construir al principi del segle XX. | 08140-25 | Indret de la Pólvora | A Manresa es fabricava pólvora des d'antic. El 1865 es promulgà la llei de desestancament de la pólvora i aleshores van sorgir diverses iniciatives particulars que aprofitaven aquesta tradició. L'any 1870 hi ha notícies de fàbriques de pólvora a Navarcles i Sant Fruitós de Bages. La fàbrica de Navarcles era d'una companyia formada per Jaume Xipell, Joan Coma i Jacint Xipell. La primera notícia del molí de la Pólvora és del 1871, quan Joan Escaiola (propietari de l'heretat Escaiola) estableix a Jaume Xipell, fabricant de pólvora, un terreny en aquesta zona, on sembla que antigament no hi havia hagut cap altre molí. Segons un gravat publicitari de l'any 1877 (en la qual la fàbrica apareix amb la marca 'La Confianza') el recinte constava de 'represa, canal, rueda hidráulica, canal de desagüe, entrada a la fábrica y almacenes, estufas, habitación y carpinteria, almacén, embase, edificio de elaboración, mezclas y pabones, prensa'. Els anys següents (1879 i 1885) els terrenys per a les instal·lacions es van ampliar. El 1877 es va produir una explossió i el 1881 Jaume Xipell, de Manresa, demana permís per tornar a obrir la fàbrica. No sabem fins quan es va fabricar pólvora a Navarcles, però l'any 1893 les hereves de la propietat van vendre els drets per utilitzar les aigües dels molins de la pólvora a Joan Esquius, el nou propietari de la fàbrica del cal Tàpies, situada més avall, el qual va unificar els dos salts i va construir una central hidro-elèctrica a la Pólvora que produïa electricitat per a la fàbrica i per al poble de Navarcles. L'encarregat de la central vivia a la casa de l'antic molí, que es va reformar a principis de segle XX. Més tard, la finca va estar uns anys abandonada fins que els anys 70 la va adquirir l'actual propietari, que va fer importants ampliacions i reformes a la casa. | 41.7599100,1.9147900 | 409788 | 4623689 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54714-foto-08140-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54714-foto-08140-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Josep Codina (del Forn de ca l'Amador, al carrer Ample) conserva un original del gravat publicitari de l'any 1877 on es pot veure el conjunt de les instal·lacions de la Pólvora. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54825 | Fira de la Castanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-la-castanya | Programes de la Fira de la Castanya | XXI | Festa popular que s'organitza el dissabte de finals d'octubre, a l'època de les castanyades. La base és un mercat d'ocasió i de segona mà, amb parades pels carrers del nucli antic de botiguers i també de particulars, juntament amb parades de castanyes torrades i una xocolatada. Un altre acte rellevant és l'espectacle musical que cada any porten a terme els botiguers, i que ja ha esdevingut tradicional, així com un dinar popular i ball. La Fira també compta amb espectacles d'animació al carrer, atraccions infantils i una diversitat d'actes que varien cada any, com ara una mostra de cotxes i motos antigues, concurs gastronòmic, exposicions... La Fira l'organitza una comissió de la Unió de Botiguers i l'Ajuntament. | 08140-136 | Nucli antic | A Sant Ponç de Tomeres, municipi francès agermanat amb Navarcles, fan una festa similar de la qual es va agafar la idea per fer la Fira de la Castanya. La primera edició es va fer l'any 2000 i, des d'aleshores la festa ha anat arrelant i s'ha ampliat amb la incorporació de noves activitats. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 54769 | Cal Met | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-met-0 | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 129, 139, 141. | XX | Casa on hi havia el popular cafè de cal Met i, al darrera, una sala de teatre i de cinema. La casa està situada a la confluència del carrer Otzet amb la Plaça Vella i té un interès arquitectònic limitat. La façana té la particularitat de tenir una forma arrodonida. És una casa de planta baixa més dos pisos. Les obertures de portes i balcons estan remarcades amb motllures a la part superior. A la planta baixa hi ha el cafè, que encara està en actiu i conserva algun element d'interès, com ara dues columnes de fosa o les motllures del sostre. Per la part del darrera el cafè comunica amb la sala de teatre mitjançant unes escales. Es tracta d'una construcció de dimensions considerables que adopta la tipologia característica d'una nau industrial de començament del segle XX. De planta rectangular, amb els murs de maçoneria i una sèrie d'obertures al mur de ponent rematades amb arcs emmarcats amb maó. La part de l'escenari va ser ampliada als anys 60 amb la construcció d'un cos més alt, fet de maó. L'interior conserva encara la infrastructura de la sala. | 08140-80 | Carrer Otzet, 1 | A començament de segle XX la casa era propietat de Josep Ribó, el 'Met': mestre d'obra i contractista que va treballar en la rehabilitació de Sant Benet a les ordres de Puig i Cadafalch. Hi havia un cafè, conegut com cal Met. Al cafè de cal Met s'hi va fer la primera projecció de cinema a Navarcles l'any 1908. El local es va fer petit i Josep Ribó va demanar permís a l'Ajuntament el 1911 per construir el local més ampli que encara es conserva. Després de la Guerra van funcionar com a cinemes cal Met, amb el nom de Cine Principal, i el Coro, anomenat Cine Harmonia, gairebé sempre en competència. A cal Met també s'hi feia teatre, i l'escenari es va engrandir l'any 1962. Fins el 1999 encara s'hi representaven, de manera esporàdica, les obres per la festa de Sant Valentí. | 41.7512600,1.9055600 | 409008 | 4622738 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54769-foto-08140-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54769-foto-08140-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El local dels baixos l'ocupa actualment el bar Imag. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54751 | Barriada del Camp de Futbol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barriada-del-camp-de-futbol | FERRER, Llorenç (1988-1990). 'La barriada del Camp de Futbol'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. SALVADÓ, R (1981). Breu resum de la creació i funcionament de l'Associació de Veïns 'Barria Camps de Futbol i Creueta' del poble de Navarcles (obra inèdita). | XX | El carrer Bruc i el carrer Colom, situats al costat del camp de futbol, són molt representatius d'aquest barri sorgit al final de la dècada de 1950 i habitat per famílies procedents de la immigració andalusa que es van construir les seves pròpies cases, amb un estil que recorda el dels pobles del sud d'Espanya. Es tracta de cases unifamiliars, moltes només de planta baixa. Algunes tenen un pati davanter, amb una presència destacada de flors. Les cases solen ser arrebossades i pintades de blanc, tot i que algunes han estat modificades. El carrer és asfaltat, amb voreres estretes, i està edificat en una zona on hi devia haver un petit promontori. | 08140-62 | Carrers Bruc i Colom | A començament dels anys 50 Navarcles va començar a rebre immigració, especialment d'Andalusia. El primer indret on es van instal·lar aquestes noves famílies fou a la zona del Camp de Futbol, en els carrers Bruc i Colom. El nom tradicional era Pardida del Padró, o també Casalot, per una casa mig enrunada que hi havia al capdamunt del turó, al mig de l'actual carrer Valentí Vintró. L'any 1956 es parla de barriada del Casalot o 'campo de futbol' per la proximitat amb aquest camp, que era propietat de Valentí Vintró i fou comprat per l'Ajuntament l'any 1957. Les primeres notícies de construccions en aquest indret són del 1956, i els anys següents van en augment. El juliol de 1958 diversos veïns demanaven permís per construir una claveguera. El 1958 Ángel Castillo obria una botiga de comestibles que durant molts anys seria l'única a la zona. Segons el padró de 1965 a la barriada del futbol hi havia 43 famílies, i els carrers no tenien noms concrets. El 1970 els carrers ja apareixen amb la denominació actual. Una altra barriada de característiques similars, on es van instal·lar les famílies immigrades, és el de Sant Bartomeu. | 41.7494400,1.9052000 | 408976 | 4622537 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54751-foto-08140-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54751-foto-08140-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54750 | Col·legi Públic Catalunya (Edifici Vermell) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-public-catalunya-edifici-vermell | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.61. SERRA, Francesc (2005). 25 anys d'ajuntaments democràtics a Navarcles 81979-2004). 'Quaderns de Navarcles', núm. 12. Ajuntament de Navarcles. P. 15. | XX | Edifici de planta irregular, format per diferents cossos que fan entrades i sortides, especialment a la façana principal que dóna al sud, on hi ha el pati. Aquesta façana té diverses escales d'accés i balconades que creen un joc de volums interessant. L'edifici, de planta baixa més un pis, és de maó, i la teulada és de color vermell (d'aquí l'apel·latiu d''edifici vermell', per distingir-lo de l''edifici verd'). La part més més interessant és l'espai interior, estructurat al llarg un ampli passadís amb corredors laterals a dos nivells que distribueixen el pas cap a les aules. És una distribució irregular que crea un espai interior singular molt agradable. | 08140-61 | C/ Sardana, s/n | A partir dels anys 1920 les escoles públiques havien estat als baixos de l'Ajuntament nou. La dècada de 1960 es van construir aules i habitatges a la zona del camp de Futbol, els quals van estar en funcionament fins el 1997. L'any 1974, arran de la Llei General d'Educació, es construeix l'edifici verd de l'Escola Pública Catalunya, seguint un model que es pot trobar en molts altres pobles de la comarca. Els anys 80, davant la necessitat de noves places escolars, la Generalitat construeix l'edifici vermell, inaugurat l'any 1984. L'edifici, obra de l'arquitecte terrassenc Amadeu Oliva, fou mostrat com a model d'escola infantil en una exposició a Califòrnia i altres llocs dels Estats Units. | 41.7520300,1.9108200 | 409447 | 4622818 | 1984 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54750-foto-08140-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54750-foto-08140-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Amadeu Oliva (arquitecte) | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54795 | Monument de la Plaça Onze de Setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-la-placa-onze-de-setembre | XX | Monument situat en una rotonda al mig de la Plaça 11 de Setembre. Consisteix en un parterre metàl·lic de forma rodona amb flors. Al centre s'aixeca una estructura metàl·lica que forma la silueta de les quatre barres i, al davant, una escultura en ferro de Rafael Casanova portant una bandera. A la part inferior de l'estructura metàl·lica s'hi poden llegir els versos de la cançó de Lluís Llach: 'Venim del nord,/ venim del Sud,/ de terra endins,/ de mar enllà'. I, més avall: 'I no ens mena cap bandera que no es digui llibertat'. | 08140-106 | Plaça 11 de Setembre | Abans aquesta plaça tenia el nom de l'alcalde Lluís Gusart. Més recentment es canvià la denominació per Onze de Setembre. L'artista de Navarcles Joan Serra en aquells moments treballava amb obres de coure. Tenia una estàtua de Rafael Casanova que no s'havia pogut aprofitar per un altre encàrrec i en va fer donació a l'Ajuntament de Navarcles. | 41.7508600,1.9049900 | 408960 | 4622694 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54795-foto-08140-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54795-foto-08140-106-2.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Joan Serra Trullàs | 103|98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54782 | Fons bibliogràfic local de la Biblioteca de Sant Valentí de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-local-de-la-biblioteca-de-sant-valenti-de-navarcles | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 60, 68. | XX | La Biblioteca de Navarcles disposa d'un fons local molt complet que es va iniciar al principi de la Biblioteca, l'any 1970, i s'ha anat mantenint, de manera més o menys continuada, fins a l'actualitat. A més de les publicacions de temàtica local, aquest fons consta de 115 caixes-axivadors classificats per temes. S'hi conserva fulleteria i elements diversos de les entitats, partits polítics, clubs esportius, festes, etc. En un altre apartat es conserven les revistes i publicacions periòdiques locals: Full parroquial (1990-1992), Sol Ixent (1912-1917), Tinet, La Veu, A més a més. | 08140-93 | Carrer Fortià Solà | Abans de la Guerra Civil a Navarcles hi havia petites biblioteques al Coro i a l'Escola Dominical. Als anys 50 la reivindicació d'una biblioteca es convertí en un clam popular, que ha quedat reflectit a les pàgines de la revista el Tinet. Fins i tot es va encarregar un avantprojecte a un equip d'aleshores joves arquitectes: J. M. Martorell i Oriol Bohigas, el qual no va prosperar. Tanmateix, els baixos de l'Ajuntament havien quedat buits i el consistori va decidar traslladar-hi les oficines i destinar el primer pis a biblioteca. Es va inaugurar el 1970 i formava part de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. L'any 1987 la Biblioteca i l'Ajuntament, que havien quedat petits, es van traslladar a l'edifici nou, que es va construir al carrer Fortià Solà, amb Esplai d'avis i centre de salut. Des de l'inici de la Biblioteca s'ha mantingut la recopilació del fons bibliogràfic local, tot i que en alguna època s'ha deixat de fer. | 41.7507400,1.9036600 | 408850 | 4622683 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54782-foto-08140-93-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 57 | 3.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54766 | Fons d'imatges de la Biblioteca Sant Valentí de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-la-biblioteca-sant-valenti-de-navarcles | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 60, 68. | XX | La Biblioteca de Navarcles conserva un fons d'imatges que consta dels següents ítems: 19 àlbums de fotografies relacionades amb Navarcles. La col·lecció va ser iniciada l'any 1991 i consta de fotografies de diferents èpoques, ordenades per ordre d'entrada. Unes 68 cintes en format vídeo procedents de la Televisió de Navarcles, que va estar en actiu entre els anys 1984 i 1992 aproximadament. Gravacions de les obres de teatre 'la Febrada', de l'any 1995 ençà (5 en format vídeo i 6 en format DVD). | 08140-77 | Carrer Fortià Solà | Abans de la Guerra Civil a Navarcles hi havia petites biblioteques al Coro i a l'Escola Dominical. Als anys 50 la reivindicació d'una biblioteca es convertí en un clam popular, que ha quedat reflectit a les pàgines de la revista el Tinet. Fins i tot es va encarregar un avantprojecte a un equip d'aleshores joves arquitectes: J. M. Martorell i Oriol Bohigas, el qual no va prosperar. Tanmateix, els baixos de l'Ajuntament havien quedat buits i el consistori va decidar traslladar-hi les oficines i destinar el primer pis a biblioteca. Es va inaugurar el 1970 i formava part de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. L'any 1987 la Biblioteca i l'Ajuntament, que havien quedat petits, es van traslladar a l'edifici nou, que es va construir al carrer Fortià Solà, amb Esplai d'avis i centre de salut. L'any 1991 la Biblioteca va iniciar aquest fons d'imatges en el qual es recullen fotografies de procedència diversa que tenen relació amb Navarcles. | 41.7507400,1.9036600 | 408850 | 4622683 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54766-foto-08140-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54766-foto-08140-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54781 | Fons documentals de la Biblioteca Sant Valentí de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documentals-de-la-biblioteca-sant-valenti-de-navarcles | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 60, 68, 97. | XX | La Biblioteca de Navarcles conserva els següents fons documentals: un arxivador amb 16 calaixos amb els expedients dels treballadors de la Fàbrica de Sant Benet (que estava situada en terme de Sant Fruitós de Bages). Els expedients corresponen als anys 1940 en endavant. Documentació de la Societat Coral l'Harmonia (unes 10 caixes sense classificar). Documentació de la Mútua Sant Josep (unes 7 caixes sense classificar). | 08140-92 | Carrer Fortià Solà | Abans de la Guerra Civil a Navarcles hi havia petites biblioteques al Coro i a l'Escola Dominical. Als anys 50 la reivindicació d'una biblioteca es convertí en un clam popular, que ha quedat reflectit a les pàgines de la revista el Tinet. Fins i tot es va encarregar un avantprojecte a un equip d'aleshores joves arquitectes: J. M. Martorell i Oriol Bohigas, el qual no va prosperar. Tanmateix, els baixos de l'Ajuntament havien quedat buits i el consistori va decidar traslladar-hi les oficines i destinar el primer pis a biblioteca. Es va inaugurar el 1970 i formava part de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. L'any 1987 la Biblioteca i l'Ajuntament, que havien quedat petits, es van traslladar a l'edifici nou, que es va construir al carrer Fortià Solà, amb Esplai d'avis i centre de salut. La Fàbrica de Sant Benet va entrar en funcionament el 1862 i la dàcada de 1980 va tancar definitivament. La Societat Coral l'Harmonia va néixer oficialment el 1904. La Germandat Sant Josep es fundà l'any 1887. | 41.7507400,1.9036600 | 408850 | 4622683 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54781-foto-08140-92-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54783 | Pont de Cabrianes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cabrianes | PIÑERO, Jordi (1996). Cabrianes: història d'un poble. 'Quaderns', núm. 14. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. P. 45. SITJES, Xavier (1988). Els ponts medievals del Bages. 'Monografies de temes locals i comarcals', núm. 6. Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. P. 23-26. | XI-XIV | Parcialment destruït | Antic pont medieval destruït parcialment el 1936, situat al costat de l'actual viaducte de la carretera que travessa el Llobregat. Se'n conserva el tram sencer d'una arcada, restes d'un pilar i altres vestigis menors, amagats sota la vegetació. El pont medieval tenia una silueta triangular (desquena d'ase) i era asimètric, perquè l'arc major és el quart dels sis que hi havia. A principi del segle XX es va suprimir aquest doble pendent i el pont es va fer recte, amb unes baranes metàl·liques. La planta tampoc era recta sinó que feia dos angles obtusos, amb vèrtex riu amunt. Els pilars tenen els tallaaigües aguts, acabats amb semipiràmides escalonades. Riu avall també hi ha tallaaigües als pilars, però molt curts i obtusos. Als timpans de l'arc major i del tercer s'hi veuen finestres que devien ser, originàriament, d'arc de mig punt i no escarseres, com ara. L'arc central tenia doble anella de dovelles, mentre que en la resta d'arcs devia ser simple. El pont tenia una alçada d'uns 20 metres, una amplada de 3,40 i la llum de l'arc major era de 17. Segons l'estudiós del segle XVII Magí Canyelles tenia una llargada de 70 canes (109 m). L'aparell és amb filades de carreus ben tallats però lleugerament irregulars. Queden també restes d'un primer pont medieval anterior. Concretament, restes molt escadusseres de pedra lligada amb morter sota el tercer arc. Sembla que aquest primer pont no tenia més de tres ulls. Les restes adossades al pilar de l'arc central, que X. Sitges sembla que considera pertanyents al trencaaigües del primer pont, creiem que cal atribuir-les a una construcció posterior, que podria correspondre a alguna obra d'infrastructura hidràulica. | 08140-94 | Carretera BV-4512 (en direcció a Artés), poc abans del Km. 6 | Al final del segle XI es va construir un primer pont en aquest indret per tal de fer-hi passar el camí ral de Manresa a Vic, amb la qual cosa s'estalviava el pas del Llobregat pel gual de Navarcles abans d'enfilar-se cap a les Tàpies, Calders i Moià. Igual que el pont de Vilomara, va ser construït per la ciutat de Manresa, ja que fins aquí arribava el seu terme en aquella època. El pont apareix citat per primera vegada l'any 1088, quan devia estar en construcció. Cap al final del segle XIII es devia ensorrar i va caldre construir un segon pont, el qual ja existia el 1313. Aquest segon pont medieval, que és el que s'ha conservat d'empeus, va ser molt modificat a principi del segle XX, quan es va suprimir el seu doble pendent per fer-lo pla i es va refer en gran part: es van fer les finestres més altes i amb arcs escarsers. La nova construcció es delata pel color més clar de la pedra. A les acaballes de la Guerra Civil el pont va ser volat. En lloc de reconstruir-lo, s'optà per aixecar un altre viaducte pocs metres riu avall. | 41.7723600,1.9047400 | 408970 | 4625082 | 08140 | Navarcles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54783-foto-08140-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54783-foto-08140-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54783-foto-08140-94-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El pont és situat entre els termes municipals de Navarcles i Sant Fruitós, ja que el Llobregat fa de divisòria. | 92|93|98|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54802 | Molí del Pont de Cabrianes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-pont-de-cabrianes | SITJES, Xavier (1988). Els ponts medievals del Bages. 'Monografies de temes locals i comarcals', núm. 6. Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. P. 23-26. | Estructures que podrien correspondre a algun element hidràulic, potser un petit molí, situat pràcticament sota els arcs del pont de Cabrianes. Consisteixen en diverses filades d'una estructura adossada al pilar esquerre de l'arc central del pont. A pocs metres, a un nivell superior i sobre la roca, hi ha una filada de carreus i, a prop d'aquesta, una altra filada. Les tres estructures corresponen a una mateixa construcció (ja que l'aparell constructiu, format per petits carreus lligats amb morter, és idèntic) i aquesta construcció és posterior al segon pont medieval (del segle XIII), ja que el mur adossat s'entrega clarament al pilar del pont. Entremig d'aquests tres elements hi ha una cavitat de forma circular excavada a la roca. La interpretació d'aquestes restes no és gens clara. Atès que cal descartar que es tracti del primer pont medieval (ja que són clarament posteriors al segon pont) podria tractar-se d'alguna obra d'infrastructura hidràulica. Segons informació oral, podria ser que en aquest indret hi hagués un molí. D'altra banda, les restes constructives detectades són molt escadusseres per afirmar-ho amb seguretat, i no s'observen rastres de cap canal. | 08140-113 | Al costat del Pont de Cabrianes | Al final del segle XI es va construir un primer pont medieval (del qual queden algunes restes sota l'arcada). El pont es va malmetre i al final del segle XIII es construí un segon pont en aquest mateix indret. Xavier Sitjes sembla que considera la construcció adossada a la pilastra com un vestigi del primer pont medieval. Però això no sembla versemblant, ja que aquesta petita construcció està totalment adossada a la pilastra i, per tant, és posterior. D'altra banda, segons informació oral procedent de Josep Valls (que havia nascut al molí de Narvacles, a la colònia Galobart, i havia viscut en diferents indrets d'aquesta zona) al Pont de Cabrianes antigament hi havia un molí. És possible que les restes descrites corresponguin a algun tipus d'estructura relacionada amb aquest molí, tot i que caldria confirmar-ho. | 41.7723600,1.9047400 | 408970 | 4625082 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54802-foto-08140-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54802-foto-08140-113-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 54784 | Plaça Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-clave | FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Plaça Clavé'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 21-22. FERRER, Llorenç; CARRERA, Josep M. (1999). La plaça i l'arbre de cal Patoi. 'Quaderns de Navarcles', núm. 6. Ajuntament de Navacles. | XIX-XX | Plaça de forma més o menys triangular, situada en la principal via d'entrada a la població. El centre de la plaça és llis, pavimentat amb rajoles i lloses, mentre que a un costat s'hi ha instal·lat diferents parterres envoltats per bancs i diverses faroles. Dels parterres surten dos arbres, un dels quals és el popular arbre de cal Patoi, que presideix el recinte junt a la font també anomenada de cal Patoi. La font ha estat modificada amb un disseny actual, i consisteix en un monòlit de ferro que emmarca un bloc de marbre amb el brollador. La plaça es va formar al final del segle XIX i els edificis, de caire popular, en general conserven una tipologia característica d'aquesta època. A un costat de la plaça hi ha el restaurant can Patoi (número 12), junt amb altres cases d'un estil similar: números 13 i 14. A l'altre costat de la plaça les cases també han conservat aquest estil. Concretament, les cases número 1 (cal Canudas), 2, 3, 4, 5, 6 i 7. | 08140-95 | Nucli urbà | Al final del segle XIX el poble de Navarcles va experimentar un nou creixement urbanístic. Es construí la carretera de Talamanca i es formà aquesta plaça, que l'any 1886 s'acordà denominar 'Plaça del Llobregat'. Aquest mateix any es sol·liciten els primers permisos per edificar. A començament del segle XX es fa arribar aigua a la plaça, procedent de la font del Joncar. L'any 1905 ja hi vivien 18 famílies en 12 cases. L'any 1917, a instàncies de la Sociedad Coral Armonía Orfeónica Navarclense, se li dóna el nom oficial de Josep A. Clavé. El 8 de setembre d'aquest any s'organitzà una festa per celebrar-ho i es va descobrir una placa commemorativa. L'any 1954 s'hi va fer una primera reforma important i es construí una font nova, de pedra. L'any 1962 la plaça, que fins aleshores encara era de terra, va ser urbanitzada. L'any 1999 es trobava molt deteriorada i va ser objecte d'una nova reforma, a càrrec de l'arquitecte Joan Fabregat: es va repavimentar i s'hi col·locà un banc de fusta. Des del seu inici la plaça, situada a l'entrada del poble, ha estat lloc de trobada i un indret molt comercial. Es tracta d'un dels indrets més característics de Navarcles. Cal destacar l'existència de la popular Fonda Patoi, que ha gaudit tradicionalment d'una gran anomenada. Per això a nivell popular la plaça també es coneix amb el nom de Can Patoi. | 41.7515600,1.9008800 | 408620 | 4622777 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54784-foto-08140-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54784-foto-08140-95-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda de cal Patoi: 1884. A la casa núm. 7, a la tarja: 1888. A la casa núm 1 (cal Canudas): 1929.Placa en una façana del carrer: 'Plaza de José Anselmo Clavé - Plassa de Josép Anselm Clavé'. Placa col·locada a la font: 'Font de can Patoi. Ajuntament de Navarcles'. | 119|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54774 | Ca la Mia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-mia | FERRER, Llorenç (1988-1990). 'El carrer Ample'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. | XVII-XIX | Actualment es troba en estat d'abandó | Casa pertanyent a una família de pagesos acomodats, situada al nucli urbà. És un edifici entre mitgeres que consta de planta baixa més dos pisos. La façana principal, que dóna al carrer Ample, és ostensiblement més ampla que la majoria, té un portal adovellat i balcons als dos pisos. Els del segon pis destaquen per la forma arrodonida. Portes i finestres estan emmarcats amb blocs de pedra escairada. Més recentment s'hi ha obert dos portals de garatges. La façana és arrebossada i pintada de blanc. Per la part posterior l'edifici conserva bastant integrament l'estructura tradicional. Destaca la galeria amb arcades a la façana sud-est. Es tracta d'un casal de dimensions considerables que ha sofert relativament poques modificacions, en relació amb la majoria de cases del nucli antic, cosa que li ha permès conservar en bona mesura la tipologia tradicional. L'interior es troba actualment en estat d'abandó. | 08140-85 | Carrer Ample, 37 | Al llarg del segle XVII es va formant el carrer Ample. El 1687 ja estava totalment construït i llavors rebia el nom de carrer Major i era el més important de Navarcles; s'hi trobaven les millors cases, moltes d'elles pertanyents a famílies de pagesos acomodats, com els Aguilar, els Vintró, els Bertran, els Serra, els Escaiola, els Manganell... Hi predominava la casa unifamiliar. Els baixos es destinaven al bestiar, a les tines i a les bótes. La primera planta era per a l'habitatge i la golfa servia de magatzem. A la segona meitat del segle XIX algunes cases van convertir les golfes en pisos. Possiblement la construcció de ca la Mia correspon, en la seva major part, al moment inicial del carrer (segles XVII-XVIII) i al segle XIX va ser engrandida. | 41.7519000,1.9031800 | 408811 | 4622812 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54774-foto-08140-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54774-foto-08140-85-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54744 | Tanatori (antic Escorxador Municipal) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanatori-antic-escorxador-municipal | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 148. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 59. | XX | Restauració recent quan es reconverteix en tanatori. | Edifici envoltat per un petit jardí que havia estat originàriament l'escorxador municipal. És de planta rectangular, amb planta baixa més sotacoberta. La teulada és a doble vessant amb una inclinació molt pronunciada. A la part posterior té un cos adossat que ha estat allargat. Els murs tenen una base feta amb filades regulars de carreus i la resta és arrebossada. Es tracta d'un edifici amb un estil sobri, ben proporcionat i elegant, on hi predomina un ritme perfectament regular de porta i finestres. Els únics detalls remarcables són els cabirons que sostenen el voladís de la teulada, dos pinacles també a la teulada i els finestrals arquejats a la part superior de la façana davantera i posterior, els quals li dónen un aspecte pròxim al noucentisme. La restauració de l'edifici n'ha conservat l'estructura general i les parets mestres a l'interior, que s'ha adaptat com a tanatori. | 08140-55 | Carrer Ubac, s/n | Al segle XIX l'escorxador es va anar traslladant d'un lloc a l'altre. El 1854 es va acordar traslladar-lo a la fassina de Valentí Galobart. El 1885 es va construir o aprofitar un edifici a tocar de la riera Merdaenllà que utilitzava l'aigua de la Font Vella. Amb el temps l'Ajuntament va arribar a la conclusió que calia construir-ne un de nou. El 1922 ja es tenia un projecte de l'arquitecte Xavier Turull i el 1927 es procedia a la seva construcció per un import de 35.583 pessetes. Fa uns anys es va adaptar com a tanatori. | 41.7495600,1.8979600 | 408374 | 4622558 | 1927 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54744-foto-08140-55-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Arquitecte: Xavier Turull | 106 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 54719 | Mas Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-aguilar | FERRER, Llorenç (1983). 'El creixement urbà de Navarcles en el S. XVIII'. Dovella, núm. 11. Manresa. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Plaça Aguilar'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. | XVI-XVII | L'interior presenta un estat avançat de degradació | És l'únic dels diferents masos d'origen medieval que van quedar integrats al nucli urbà que ha conservat l'autèntica fesomia d'un mas. Consta d'un cos de planta rectangular i coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Té planta baixa més dos pisos, amb una estructura annexa a la part posterior corresponent a una cisterna. L'edifici estava compost per tres crugies i al segle XVII se n'hi afegí una quarta a la banda de llevant que podria haver estat una torre (sembla que la documentació parla d'un 'baluard'). La façana té un portal adovellat i finestres adintellades. L'edifici, d'una qualitat arquitectònica notable, ha mantingut íntegrament les façanes i els volums. Els baixos conserven l'estructura tradicional, amb un sostre de vigues i restes d'una premsa, excepte en una de les sales que havia estat seu de la Creu Roja. Els pisos superiors han estat força modificats i tenen poc interès. A la part posterior hi ha un pati d'amplies dimensions, actualment en desús. Al costat de la façana hi ha un portal per on s'accedia al Cementiri Vell, situat darrera del pati de la masia. | 08140-30 | Plaça Aguilar, 3 | Al segle XVI el mas Aguilar era un dels importants de Navarcles i tenia la propietat d'una bona part del terme. Era el resultat de la fusió de tres masos: el Puget, el mas Maurell i el mas Torra. L'edifici tal com es pot veure actualment es devia construir al segle XVI, tal com indica una llinda de la porta, i el segle XVII s'amplià cap a llevant. Fins a finals del segle XVII els amos es deien Aguilar: després va passar a mans d'un hisendat de Moià: Baltassar Carner, i finalment a mans de la família Ubach i Balasch, de Rubí. Per tant, des de començaments del segle XVIII era una casa habitada per masovers. La importància de la casa feia que al davant hi tinguessin un pati gran d'ús privat amb coberts i tines. L'any 1932 l'Ajuntament va adquirir aquest pati amb l'ajuda d'una recapta popular i va urbanitzar-hi la plaça Aguilar. L'edifici fou comprat per l'Ajuntament i, fa uns anys, va acollir l'Acadèmia Oliveras i després l'Ambulatori i dependències de la Creu Roja. | 41.7532000,1.9038300 | 408867 | 4622955 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54719-foto-08140-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54719-foto-08140-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54719-foto-08140-30-3.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una dovella del portal: 1590. En una finestra del segon pis: 1623. Al portal del Cementiri Vell: 1862. | 94|95|96|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54722 | Carrer Àngel Guimerà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-angel-guimera | FERRER, Llorenç (1983). 'El creixement urbà de Navarcles en el S. XVIII'. Dovella, núm. 11. Manresa. P. 18. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 137-138. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Àngel Guimerà'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 74. | XVIII-XX | Carrer de traçat rectilini edificat a partir del carrer Nou. En el primer tram a començaments de segle XX encara hi havia el pas pels baixos d'una casa que connectava amb el carrer Nou. Actualment en aquest sector hi ha edificacions modernes. El següent tram (després del passatge que travessa el carrer) ha conservat en part la imatge d'un carrer tradicional amb cases dels segles XVIII-XIX, especialment al costat esquerre. Les cases que conserven millor aquesta tipologia tradicional són les dels número 2, 8 i 9. Per la part posterior cada casa té el seu pati, gairebé tots amb un garatge al final. El carrer és asfaltat i té voreres estretes. Les faroles segueixen el model estàndar al nucli antic. El cablejat aeri és en part visible. | 08140-33 | Nucli antic | Al segle XVIII Joan Tarrés, pagès de Calders, tenia una gran parcel·la de terra que es coneixia amb el nom de la Vinya Vella. De 1725 a 1742 va vendre els patis que donaven a la banda sud del carrer Nou amb la intenció de fer un nou carrer en aquest sector. Abans, però, va haver d'arribar a un acord amb un dels propietaris de les cases del carrer Nou perquè el carrer que es disposava a edificar tingués sortida i connexió amb aquest altre mitjançant un passadís pels baixos d'una casa. Això ho va fer el 1787 i aquest mateix any va establir 11 patis que serien les cases que des d'aleshores configurarien el carrer, el qual de primer hom anomenava de la Vinya Vella. Més tard apareix també com a carrer de Detràs, degut a que estava darrera del carrer Nou. Popularment també se'l coneixia com a carrer de Miraculs, fent referència al fet que les cases miren els darreres de les cases del carrer Nou. El nom oficial d'Àngel Guimerà el va rebre l'any 1922 i des d'aleshores no s'ha canviat.. | 41.7518100,1.9026200 | 408765 | 4622802 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54722-foto-08140-33-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54720 | Carrer de la Sort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-sort | FERRER, Llorenç (1983). 'El creixement urbà de Navarcles en el S. XVIII'. Dovella, núm. 11. Manresa. P. 18. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 137. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer de la Sort'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 23. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 74. | XVIII-XX | El paviment és en mal estat. | Carrer de traçat rectilini que, amb la construcció de la carretera cap a Talamanca (al final del segle XIX) va quedar enfonsat. L'antic carrer només tenia un reng de cases al costat sud, les quals han conservat més o menys la tipologia tradicional, almenys en volums i alçades. Són cases unifamiliars de planta baixa més 1 o 2 pisos, però han estat força modificades. Les que conserven millor la tipologia tradicional són les número 5, 9, 11 i 37. Per la part del darrere les cases tenen els típics patis, normalment amb garatges, que donen al passatge Joan Maragall. La continuació del carrer a partir de Pau Claris ja està ocupat per cases molt modernes. El carrer és asfaltat i conserva una vorera de lloses. | 08140-31 | Nucli antic | Al segle XVIII Joan Tarrés, un pagès de Calders, va rebre en herència un camp que llavors ja s'anomenava de la Sort. Hi passava un camí que anava de la Plaça cap a Sant Benet i que encara es pot resseguir perfectament. El 1774 Joan Tarrés en lloc de conrear la terra va començar a establir patis de cinc metres d'ample que donaven al camí. Aquest any s'establiren 18 patis, començant pels que toquen al carrer Ametller. L'any 1780 ja hi havia 10 cases construïdes, i al final del segle el carrer ja estava format i constava de diverses cases unifamiliars. L'any 1883 es va construir la carretera de Talamanca i l'antic carrer va quedar enfonsat front la nova carretera). L'any 1922 el carrer passà a anomenar-se Pi i Maragall, i després de la Guerra recuperà el nom tradicional. | 41.7505400,1.9040000 | 408878 | 4622660 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54720-foto-08140-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54720-foto-08140-31-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda de la casa núm. 43: 1781; llinda de la casa núm. 13: 1776.La casa núm. 3 és cal Cisteller, pertanyent a Lluís Brunet. És l'últim de Navarcles que encara elabora vi i als baixos conserva les instal·lacions del celler, amb una premsa, tines, maquina d'aixafar raïm, etc.Moltes cases tenen pous a la part del darrere. | 98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54721 | Carrer Ametller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-ametller | FERRER, Llorenç (1983). 'El creixement urbà de Navarcles en el S. XVIII'. Dovella, núm. 11. Manresa. P. 18. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 137. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer Ametller'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 74. | XVIII-XX | La majoria de les cases estan ben conservades. | Carrer originat al final del segle XVIII que consta de dos trams rectilinis. Conserva parcialment la imatge d'un carrer tradicional a la banda esquerre, on hi predomina un tipus de casa popular unifamiliar, semblants a les del carrer Torras i Bages però en general força modificades, tot i que han conservat els volums i l'alçada. Les cases que han conservat millor aquesta tipologia són les número 3, 5, 21, 33, 35 i 47. La banda dreta del carrer és ocupada per edificacions més modernes, i la número 8 correspon al convent de les Dominiques. L'últim tram del carrer, des del passatge Vinya Vella fins al carrer de la Diputació, està ocupat per cases actuals. Totes les cases tenien un hort al darrera, que actualment s'ha convertit en pati, normalment amb un garatge al final o bé amb una petita edificació. El carrer és asfaltat i conserva una vorera feta amb lloses. Té una font de l'any 1925. | 08140-32 | Nucli antic | Al segle XVIII Teresa Casanovas tenia un camp que tocava amb el camp de la Sort i que s'anomenava camp dels Ametllers, probablement perquè hi havia una plantació d'aquests arbres. A la segona meitat del segle Teresa va quedar vídua i tenia molts deutes. Potser per això va decidir parcel·lar aquell camp en patis per edificar cases. L'any 1777 s'establiren 7 patis, els més propers al carrer de la Sort. Tenien 5 metres d'ample i 41,6 de llarg, amb la qual cosa hi cabia una casa i un hort al darrera. Els que l'adquiriren havien de pagar 100 lliures d'entrada i 2 sous de cens cada any. L'any 1791 l'hereu de la vídua va establir 7 patis més. Aquestes cases es devien alçar l'any 1795, data d'algunes llindes actuals. Més endavant es devien establir més patis, ja que el 1853 consta que el carrer tenia 24 cases. El 1912 el carrer es va connectar amb la resta del poble tot salvant el desnivell del carrer de la Sort, que estava més enfonsat. El 1909 es traslladava una font que hi havia al començament del carrer. El 1925 es va instal·lar una font a tocar del convent de les Germanes Dominiques. | 41.7504200,1.9046000 | 408927 | 4622646 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54721-foto-08140-32-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda de la casa núm. 33: 1799 | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54717 | Carrer Nou i carrer Jesús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-nou-i-carrer-jesus | FERRER, Llorenç (1983). 'El creixement urbà de Navarcles en el S. XVIII'. Dovella, núm. 11. Manresa. P. 18. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P.137. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'El carrer Nou'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 74. | XVIII-XX | Carrer de traçat lleugerament sinuós, edificat sobre un antic camí que anava cap a Sant Benet. Les cases han estat força modificades (és el carrer més comercial de Navarcles) i el carrer no ha conservat gaire la imatge d'un carrer tradicional, sinó que té un aspecte més aviat heterogeni. Molts baixos han estat adaptats com a locals comercials, amb un tipus de retolacions i dissenys dispars. I molts edificis han afegit balcons i tribunes. Les cases que conserven millor la tipologia tradicional originària (del segle XVIII) són les número 67, 65, 60, 52, 48, 46, 44, 51, 42, 40, 49, 47, 43, 41, 27, 21, 19, 17, 11, 12, 1 (al carrer Nou); la número 6 (al carrer Jesús) i la número 8 de la Plaça de la Vila. Altres cases més característiques del segle XIX són la número 13, 26, 32. Les número 4 i 38 són d'influència modernista. Alguna casa (com la número 40) conserva ben visibles els murs de tàpia. La majoria de cases conserven l'hort transformat en pati a la part de darrere. El carrer és asfaltat i amb voreres. L'enllumenat és amb faroles del tipus estàndar al nucli antic. El cablejat aeri és encara bastant visible. | 08140-28 | Nucli antic | Al segle XVIII baixava un camí que, passant per l'actual plaça de Sant Valentí i carrer Nou, anava cap a Sant Benet. Aquest camí és l'embrió del carrer Nou i feia de divisòria de tres grans propietaris de Navarcles d'aleshores. En aquest moment s'estava construint al carrer de Sant Benet i l'edificació de cases va continuar al llarg d'aquest camí, en els dos sentits. Per això en aquesta època es coneixia com el carrer Nou més Amunt i carrer Nou més Avall. Les primeres cases (a l'entorn de cal Burjons) es van construir entre 1728 i 1770. Eren construccions unifamiliars que incloïen un hort al darrera. L'any 1870 el carrer tenia 62 cases, i el 1816 encara el mateix nombre. A partir de 1880 es van començar a alçar les teulades i convertir les golfes en pisos. L'any 1922 l'Ajuntament va canviar els noms dels carrers, considerats vulgars, i passà a dir-se Prat de la Riba fins després de la Guerra, que retornà a la denominació tradicional. El 1955 l'Ajuntament va procedir a una urbanització generalitzada dels carrers més antics. | 41.7519500,1.9029900 | 408796 | 4622818 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54717-foto-08140-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54717-foto-08140-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54717-foto-08140-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modernisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda de la casa núm. 11: 1758; Casa núm 26: 1899; casa núm. 32: 1885. | 98|105|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54823 | Corpus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corpus-1 | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 133, 171-172. GIRBAU, Valentí (2002). Poble i parròquia. L'Església de Navarcles el segle XVIII. Quaderns de Navarcles, 10. Ajuntament de Navarcles. P. 23. | Tradicionalment, el Corpus era una de les festes més lluïdes i espectaculars. Els nens feien la primera comunicó i els veïns guarnien amb catifes de flors els carrers per on passava la processó. A mitjan de la dàcada de 1950, per exemple, la festa consistia en missa al matí i, a la tarda, un solemne trisagi i després processó encapçalada per la creu alçada i seguida pels pendons de les Germanes Dominiques (amb les nenes amb un ramet de flors) i altres agrupacions de feligresos: Acció Catòlica, Germandat de Sant Josep, Gremi de Traginers, la resta de fidels, cor parroquial, nens i nenes que feien la comunió, representants de les indústries tèxtils i autoritats locals. El diumenge es feia una altra processó i els veïns enramaven el carrer Verger. | 08140-134 | Carrers del nucli antic | Al segle XVIII per Corpus es celebrava missa major amb solemne ofici cantat amb el Santíssim Sagrament exposat i un important nombre de ciris a l'altar. Després de la missa, procesó seguint els carrers del poble, amb el Santíssim sota tàlem, Santa Creu i encens. De retorn a l'església es cantaven els goigs del Santíssim Sagrament i es resava el rosari a l'altar major. L'any 1917 les autoritats assitien a la processó, però s'ignora si s'engalanaven els carrers. El 1970 es deixà de celebrar el Corpus a la manera més tradicional i es deixà de fer la processó. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Sense accés | Dolent | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 54701 | Festa Major (Mare de Déu d'Agost) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-mare-de-deu-dagost | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de Festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. P. 153-154. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 134.. GIRBAU, Valentí (2002). Poble i parròquia. L'Església de Navarcles el segle XVIII. Quaderns de Navarcles, 10. Ajuntament de Navarcles. P. 23. | XVIII-XX | La Festa Major d'estiu es celebra el 15 d'agost en honor a la Mare de Déu de l'Assumpta. Al llarg dels anys s'han provat diferents fórmules d'organització, i des dels anys 70 se n'encarrega una Comissió de Festes vinculada a l'Ajuntament. Actualment els actes més representatius de la festa, a més de la missa en honor a la Verge de l'Assumpta, són el correaigua, una ballada de sardanes i gegants a la Font Vella, el castell de focs, així com els balls i les actuacions musicals de rigor i altres actes festius que es fan al Parc del Llac. | 08140-12 | Al segle XVIII per la Festa Major es feia un Solemne ofici amb encens i 10 o 12 ciris a l'altar major de l'Església. Després una processó curta i, a la tarda, es cantaven vespres i la Salve i al final del dia es deia el rosari. A començament de segle XX es feia també teatre, concerts i balls en diferents sales. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 54695 | Pont Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-vell-3 | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 16, 33. SERRA, Francesc (1996). Els ponts de Navarcles. Quaderns de Navarcles, 1. Ajuntament de Navarcles. Pp. 4-8. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 76-77. | XVIII | Alguna petita esquerda a la pilastra esquerra de l'arc central. | Pont sobre el riu Llobregat construït al final del segle XVIII on anteriorment hi havia un gual. Per tant, en aquest punt el riu té poca profunditat i és molt ample. Per això el pont és molt llarg: té una longitud de 121,75 m, amb un perfil d'esquena d'ase de corbes suaus i amb els pendents sensiblement desiguals. Està format per set arcs d'obertures desiguals. L'arc central és el més gran i té una obertura de 27,10 m. Tots els arcs són de mig punt excepte el central, que és rebaixat. Les voltes són de cadiratge. Els paraments són fets amb carreus formant fileres irregulars, amb algunes parts de pedra seca. El paviment actual és fet amb llambordes a la part central. Els pilars centrals tenen el trencaaigües en punxa i, a l'espai superior, dos sortints de forma triangular on poden recular els vehicles. | 08140-6 | Afores del nucli urbà, sector oest. | Al segle XVIII per poder comunicar-se amb el pla de Bages la gent de Navarcles encara havia de travessar el Llobregat pels guals, amb les grans penalitats que això comportava. El 1796 l'Ajuntament decidí impulsar la construcció d'un pont, que es va aixecar al lloc on hi havia el gual, citat ja per primera vegada l'any 978. Es demanà llicència al bisbe de Vic i a l'abat de Sant Benet per treballar els dies de festa, es recolliren donatius i es féu una crida per treballar-hi de forma voluntària. El finançament principal va venir de l'arrendament d'un hostal que es va construir per allotjar els traginers que venien de fora a comprar vi. També van contribuir en les obres els pobles de Mura, Talamanca i Rocafort, que es veien obligats a utilitzar-lo. Cap al 1804, després de molts esforços, es deuria acabar. El pont connectava amb un ramal de la carretera de Vic que anava cap a Sant Benet de Bages i que ja existia a l'alta edat mitjana. A mitjan segle XIX el pont es trobava en mal estat i no permetia el pas de carruatges ni de càrregues pesades. Pel que sembla, l'obra no s'havia fet preveient el pas de carros, ja que aleshores hi havia un predomini quasi total del transport a bast. L'any 1877 s'acorda arranjar-lo i adequar-lo per al pas de carruatges. Durant la Guerra Civil fou destruït pels republicans i el 1946 es reconstruí. L'any 1980 tornava a estar en molt mal estat, degut al pas de camions, i l'Ajuntament decidí fer-hi obres de reparació. | 41.7538500,1.8936300 | 408020 | 4623038 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54695-foto-08140-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54695-foto-08140-6-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Situat entre els termes municipals de Navarcles i Sant Fruitós de Bages, ja que el termenal passa pel Llobregat.Té un plafó d'informació turística de les 'Valls del Montcau'.Actualment permet el pas de vianants i vehicles de menys de 3,5 tones.A prop del pont hi passa el col·lector d'aigües cap a la depuradora de Sant Fruitós. | 94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54822 | Gerres de l'edat del bronze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gerres-de-ledat-del-bronze | CURA, Miquel (1980). 'Guia arqueològica del Bages', El Bages. Aproximació al medi natural i humà de la comarca. Ed. Montblanc-Martin / Centre Excursionista de la Comarca del Bages. CURA, Miquel (1987). 'Elements per a la coneixença de l'edat del bronze a la comarca del Bages (II part)', Dovella, núm. 25. Manresa. DAURA, Antoni; GALOBART, Joan; PIÑERO, Jordi (1995). L'arqueologia al Bages, Centre d'Estudis del Bages.P. 82-83. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 128. | Peces formades per diferents fragments que han estat restaurats i reconstruits. | Dues gerres procedents d'una excavació realitzada per mossèn Valentí Santamaria i actualment conservades al Museu Comarcal de Manresa. Es tracta de dos recipients molt similars: de forma globular amb fons pla i amb nanses i mugrons contraposats (les nanses a la part del ventre i els mugrons al costat de la vora). Miquel Cura les relaciona tipològicament amb les 'gerres del Ròdan' i les data a la primera meitat del segon mil·leni. | 08140-133 | Museu Comarcal de Manresa. Via Sant Ignasi, 40. Manresa. | Als darrers temps de la seva activitat arqueològica (anys cinquanta o inici dels seixanta) mossèn Valentí Santamaria, aleshores director del Museu de Manresa, va realitzar una excavació a Navarcles de la qual no en va deixar constància escrita. Tot i així, el material recuperat fou restaurat i dipositat al Museu de Manresa, fins que Miquel Cura el va publicar per primer cop l'any 1987. No es coneix l'emplaçament del jaciment, però sembla que es tractaria d'uns fons de cabanes d'un poblat. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54822-foto-08140-133-1.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 79 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54739 | Arxiu municipal de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-navarcles | FERRER, Llorenç (1983). 'Arxius de la comarca. L'arxiu municipal de Navarcles'. Dovella, núm. 8, gener-febrer 1983. P. 31-32. | XIX-XX | L'arxiu municipal es conserva actualment en una sala d'uns 9 x 7 metres de l'Edifici Jove. Les caixes-arxivadors ocupen un volum considerable, omplint tres de les quatre parets. La documentació comença a prendre importància a partir de començaments del segle XIX. Anterior a aquesta data només queden restes d'actes del consistori, alguns censals del segle XVII i el document de la proclamació de sant Valentí com a patró de Navarcles l'any 1690. A partir de 1800 la documentació és completa en gairebé tots els seus aspectes, i està classificada segons els criteris per a arxius municipals de la Diputació de Barcelona. | 08140-50 | Edifici Jove (Passeig de Cervantes, 3). Tercer pis. | Amb la construcció del nou edifici de l'Ajuntament es va fer una primera classificació dels documents. La documentació conservada comença a prendre importància a partir de començaments del segle XIX. A partir de 1800 la documentació és completa en gairebé tots els seus aspectes: estadística, actes, urbanisme, registre civil, hisenda municipal, eleccions, arxiu judicial i altres expedients i lligalls. L'any 1999 va entrar a formar part del programa de classificació i manteniment d'arxius municipals de la Diputació de Barcelona. L'arxivera encarregada era Agnès Rueda. Però des de fa quatre anys no hi ha arxiver. | 41.7513400,1.9018100 | 408697 | 4622751 | 08140 | Navarcles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54739-foto-08140-50-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54832 | Ball de gegants de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gegants-de-navarcles | (2001) Les cançons de Navarcles. CD editat per l'Ajuntament de Navarcles. | XX | Música pròpia dels gegants de Navarcles que sona durant els seus balls, composada per Josep Codina. És una música instrumental per a cobla. | 08140-143 | Amb motiu de l'estrena dels gegants de Navarcles l'any 1981 es va demanar a Josep Codina que composés aquest ball de gegants. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 1981 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Josep Codina | El ball de gegants ha estat inclòs en el CD editat per l'Ajuntament 'Les cançons de Navarcles', on se'n fa una versió interpretada per la Cobla Ciutat de Manresa. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 54697 | Pont del Molí d'en Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-moli-den-serra | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 16. SERRA, Francesc (1996). Els ponts de Navarcles. Quaderns de Navarcles, 1. Ajuntament de Navarcles. Pp. 11-12. | XX | L'estructura originària ha quedat molt desdibuixada | Pont sobre el riu Calders construït al començament del segle XX que ha estat modificat substancialment per tal d'eixamplar-lo, cosa que ha desdibuixat la seva fesomia originària. Consta de tres arcs escarsers fets de pedra i sostinguts sobre pilastres de planta rectangular. Sobre aquesta base s'hi ha afegit una plataforma de formigó a la part superior, més ampla, i un reforç lateral a les pilastres, també de formigó, que sosté unes voreres a banda i banda. El pont fa 84 metres de llarg i 13 d'amplada (amb la plataforma ja eixamplada). | 08140-8 | Carretera de Manresa. A la sortida del poble. | Anteriorment en aquest punt hi havia una palanca que travessava el riu Calders, probablement des de l'edat mitjana, i que calia reparar de tant en tant. Amb la construcció de la carretera de Vic i el Pont Nou es planteja la necessitat de construir una carretera que enllaci amb Talamanca i Terrassa. La Diputació va començar a projectar-la l'any 1907 i en va dirigir les obres. El 1916 es comença a construir el pont del Molí d'en Serra, que permet enllaçar amb el Pont Nou i la carretera cap a Manresa. El 1985 el pont s'eixampla per les dues bandes. La riuada de 1994 el va malmetre i la Diputació de Barcelona el va reparar pocs mesos després. | 41.7543300,1.9006000 | 408600 | 4623084 | 1916 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 54789 | Parc del Llac de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-llac-de-navarcles | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 152. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 29, 167. | El Parc es distribueix al voltant d'un llac artificial creat l'any 1968 per mitjà d'una resclosa que embassa les aigües del riu Calders. El paisatge de l'entorn del llac es caracteritza pels gorgs naturals a través dels quals s'obre pas el riu. Al sector de riu amunt s'hi pot resseguir el Calders, amb els típics meandres, i la resclosa i canal de l'antiga fàbrica de cal Tàpies. La part del llac pròpiament, amb un entorn ben arranjat urbanísticament, compta amb diverses zones adequades per a la pràctica dels esports. A més de les espècies característiques de les zones de ribera (pollancres, verns, etc) s'hi ha plantat altres tipus d'arbres: plàtans, oms, roures, alzines, desmais, moreres... entre molts altres, fins a un total de 30 espècies d'arbres diferents. La presència de fauna també ha anat en augment els darrers anys. Entre d'altres espècies, destaquen els ocells de cant (rossinyols, caderneres...), també el bernat pescaire, tòrtoles, colomins, garses, serps d'aigua, gripaus o ànecs. Actualment al Parc s'hi ofereixen un seguit d'activitats esportives: cursos de diferents modalitats (caiac, canoa, tir amb arc, escalada, etc), lloguer de material esportiu i terrassa-bar. De manera que el Parc del Llac constitueix un recurs turístic interessant per a la zona. A l'entorn hi ha senyalitzats diversos circuits per fer amb bicicleta de muntanya. | 08140-100 | Afores de Navarcles al sector nord. Camí de les Tàpies. | Antigament aquest indret era conegut com el 'Muru'. Era una zona pantanosa al costat del riu i el canal de la fàbrica de cal Tàpies on la gent s'hi anava a banyar. També hi havia un pas per travessar el riu Calders per on passava l'antic camí de les Tàpies. L'any 1968 s'hi construeix una resclosa, fet que permet la creació d'un llarc artificial, que va ser conegut durant uns anys com a 'Platja de Navarcles'. L'indret era freqüentat per tota la comarca i la gent s'hi banyava i feia pícnic. Els aiguats de l'any 1994 provocaren el desbordament del riu Calders i van malmetre la zona. Les subsegüents inversions públiques que s'hi van fer van permetre arranjar urbanísticament la zona i crear el Parc del Llac de Navarcles com a nou espai de lleure. Al final de la dècada de 1990 s'acordà crear una concessió per explotar turísticament el Parc mitjançant l'organització d'activitats aquàtiques i esportives. | 41.7594200,1.9095800 | 409354 | 4623640 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54789-foto-08140-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54789-foto-08140-100-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Des de fa uns anys existeix un projecte per ampliar el Parc al seu entorn i crear una gran zona de lleure i oci incloent els espais de la font de la Cura i l'esplanada de l'antiga fàbrica de cal Tàpies. Però de moment aquest projecte està aturat.'Més Mingo Esports', gestionada per Domènec de la Torre, és l'empresa que té la concessió per explotar el Parc. | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54743 | Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-6 | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 149. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 60-61. GIRBAU, Valentí (2002). Poble i parròquia. L'Església de Navarcles el segle XVIII. Quaderns de Navarcles, 10. Ajuntament de Navarcles. P. 5-6. | XX | Els arrebossats presenten problemes d'humitat | Cementiri situat als afores de la població i envoltat per bosc. El conjunt és delimitat per un recinte de forma irregular, amb un aparcament enjardinat davant de l'entrada. El portal d'accés adopta la forma d'un frontó d'inspiració clàssica. L'interior es distribueix a l'entorn d'una avinguda central amb sengles corredors laterals al costat dels quals s'aixequen els blocs de nínxols. A la part posterior hi ha una placeta circular, on hi ha la fossa comuna. L'interior compta compta amb la presència de xiprers i altres plantes, tot creant un espai enjardinat agradable (i envoltat per bosc), en una línia moderna que s'aparta del típic cementiri decimonònic. | 08140-54 | Al Cap de la Serra, al sud del terme. | Antigament el cementiri era al costat de l'Església. El 1838 es comprà un terreny als amos del mas Aguilar, al costat mateix de la casa, i el 1842 es va obrir el que avui es coneix com el Cementiri Vell i es posà en pràctica un sistema de construcció i de venda de nínxols. En aquest cementiri s'hi accedia per un portal situat al costat del mas Aguilar que encara es conserva, amb una inscripció a la pedra de 1862, i encara es poden veure vesitigis dels nínxols. Però l'any 1903, amb el creixement de la població, ja apareixen queixes per la proximitat del cementiri. El 1948 l'alcalde Pere Carrera va estar a punt de comprar un terreny a la Planota per construir un nou cementiri, però a la pràctica es va anar engrandint el que hi havia. Fou l'alcalde Josep M. Carrillo qui va impulsar la construcció del nou cementiri el 1982: adquirí els terrenys a la família Cura i encarregà un projecte a l'arquitecte Jordi Ludevid. El nou cementiri, situat a la carretera de Talamanca, fou ingaugurat pel president de la Diputació, Antoni Dalmau, el 1987. | 41.7419700,1.9111600 | 409461 | 4621701 | 1985 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54743-foto-08140-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54743-foto-08140-54-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Arquitecte: Jordi Ludevid | Frontó d'entrada: placa amb l'any 1985. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 54755 | Torre de cal Vivó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-cal-vivo | FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Plaça Aguilar'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. | XX | Xalet envoltat per un jardí, al costat de l'antic mas Aguilar. És una edificació que destaca en el context del nucli urbà on es troba situat. És una casa oberta als quatre vents, amb teulada a quatre vessants, de planta més o menys quadrada, amb planta baixa més un pis. Té adossada una torre lateral. És un edifici de línia sòbria però amb una volumetria equilibrada i un aspecte elegant. Les façanes tenen uns mínims elements decoratius: les portes que donen a un balcó i les finestres ressaltades amb marcs motllurats, un fris a la part superior que comprèn tres airejadors de color blau i un joc de rajoles blaves i blanques que culmina la torre. Les parets són arrebossades i pintades de groc. | 08140-66 | Plaça Aguilar, 2 | Antigament en aquest indret hi havia ca la Xica i, al costat les dependències del mas Aguilar: un pati d'ús privat amb coberts i tines. L'any 1932 l'Ajuntament va entrar en negociacions amb el propietari del mas Aguilar, Josep Feliubadaló, per comprar el solar, coberts, pallisa i barri d'entrada a la casa. L'11 de març de 1933 consta en les actes municipals un seguit de donatius que varen fer diversos voluntaris per la construcció de la plaça Aguilar. El més important fou el de Lluís Tragant, descendents de ca la Xica. La casa es va construir en aquesta època. L'any 1936 la plaça ja estava urbanitzada i s'anomenava Ferrer i Guàrdia. | 41.7531100,1.9036000 | 408848 | 4622946 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54755-foto-08140-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54755-foto-08140-66-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En la fitxa de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat aquest edifici apareix amb els noms de 'La Torre' o 'Ca la Xica'. | 106|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54753 | Cal Canudas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-canudas | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 43. | XX | Ha estat recentment restaurada. | Casa entre mitgeres que fa cantonada amb el carrer Nou. És de planta rectangular, amb planta baixa més un pis i terrassa. L'edifici és d'un classicisme sobri però ben equilibrat, en el qual destaca com a únic element decoratiu la balaustrada de la terrassa, amb dos coronaments acabats de forma arquejada on hi ha la incripció '1929 R.C.' i una faixa de dentellons a sota. Antigament tenia uns esgrafiats amb decoració floral que en la restauració no es van poder conservar. La façana té diversos balcons. A la planta baixa hi ha instal·lat un centre mèdic. L'interior del pis, a la primera planta, conserva força bé les característiques originàries. | 08140-64 | Nucli antic | Antigament en aquest indret hi havia una fàbrica d'un tal Obradors i una casa més antiga. L'any 1929 Ramon Canudas, avi dels actuals propietaris, va comprar la casa a Obradors i hi va fer una reforma que va deixar l'edifici amb la fesomia actual. Als baixos Ramon Canudas va obrir-hi una botiga de queviures i tocineria que era coneguda popularment com a cal Trossos. La botiga va subsisitir fins la dècada de 1990. La recent restauració que s'hi ha fet ha intentat acostar-se al color groc que, pel que sembla, la façana ja tenia originàriament. | 41.7516400,1.9011700 | 408644 | 4622785 | 1929 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54753-foto-08140-64-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Relleu en pedra als coronaments de la terrassa amb la inscripció: '1929 RC' | 106 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 54809 | Font del Solervicens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-solervicens | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 14, 27. VILA, M (1951). Resum històric de la família Solervicens, 1170-1951. Edició familiar. | XVIII-XIX | Font emplaçada al costat de la riera de Solervicens, en un indret enclotat i obac, de vegetació espessa, al costat del camí. La font ha estat ornamentada compta amb una estructura de pedra que té una fornícula a la part central, on hi ha el brollador, i sengles bancs a banda i banda. A la part inferior l'aigua surt canalitzada cap a la riera. | 08140-120 | A la riera del Solervicens, a l'alçada del mas amb el mateix nom. | Antigament la font era a uns pocs metres de distància, en una sorgència natural. La construcció de la font deu ser una obra dels segles XVIII o XIX. Segons el 'Resum històric de la família Solervicens', la inscripció amb data de 1818 es refereix a una sequera que va patir la font (i no a la construcció de la mateixa) i hi va ser col·locada cent anys més tard: el 1918. Més avall d'aquesta hi havia la font de la Bardissa, que estava documentada al segle XIV i proporcionava aigua al mas mitjançant un ariet. La Font del Solervicens era molt concorreguda per la gent de Navarcles, ja que es troba a poca distància de la població. Segons els anys, a l'estiu no raja. | 41.7498100,1.9210200 | 410292 | 4622561 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54809-foto-08140-120-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció damunt de la font: 'Font 1818 Solervicens'. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54693 | Font Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-vella-1 | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.15, 28, 32. | XX | Font evoltada d'una petita àrea enjardinada i amb una terrassa-bar. La font és situada en una cavitat en forma d'absis, emmarcada per un arc de pedra, que s'obre enmig d'un mur de contenció també de pedra. Actualment s'ha instal·lat una aixeta sobre un bloc de marbre, mentre que el brollador natural està canalitzat sobre una superfície metàl·lica. A l'espai de l'entorn hi ha una zona amb parc infantil, diversos plàtans i altres arbres. | 08140-4 | Entre el carrer Àngel Vivó i el carrer Bages | Antigament s'anomenava font de la Rodonella, i devia rebre el nom de Font Vella quan es va fer la font de la Mina, una mica més amunt, per obtenir més aigua per al Regadiu Vell. L'any 1914, quan es va construir el camí empedrat que baixava cap a la fàbrica de cal Tàpies per entremig dels horts, es reformà la font i s'hi deixà un rètol amb la data. El 1967, quan es decidí fer un petit parc en aquesta zona, la font s'avançà i adoptà la fesomia actual. Tradicionalment, aquesta font tenia molta anomenada i molta gent de fora de Navarcles venia a buscar-hi l'aigua. Actualment, com la resta de fonts de Navarcles, l'aigua d'aquesta font ve canalitzada des de la font Calda i està controlada. | 41.7538500,1.9048100 | 408950 | 4623027 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54693-foto-08140-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54693-foto-08140-4-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Un senyal de les 'Valls del Montcau' indica que forma part de la Ruta de les Fonts. | 94|98|85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54775 | Carrer Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-serra | XVII-XIX | Antic carreró que baixava del carrer Ample cap al passatge de les Fonts i que ha quedat tancat per les dues cases veïnes: cal Generes i ca l'Angelet. El carrer discorre per una rampa amb un pendent molt pronunciat i passa, per una mena de porta, sota un contrafort de cal Generes. A banda i banda uns murs de contenció, amb una petita vora a la part superior, sostenen la rampa. Al sector inferior una casa més moderna (núm. 36 del Passatge de les Fonts) obstaculitza el final del carrer en aquesta part, on actualment hi ha jardins particulars. Es tracta d'un exemple interessant d'un tipus d'urbanisme de caire popular, que ha sobreviscut com un element marginal en la trama urbana moderna. | 08140-86 | Nucli antic | Antoni Pladellorens, avi de Josep Singla, era propietari de ca l'Angelet i va fer tancar el carrer. Actualment és un pas d'ús privat per als veïns de les dues cases. | 41.7519700,1.9056500 | 409017 | 4622817 | 08140 | Navarcles | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54775-foto-08140-86-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 54726 | Carrer de Sant Benet (o carrer de França) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-benet-o-carrer-de-franca | FERRER, Llorenç (1983). 'El creixement urbà de Navarcles en el S. XVIII'. Dovella, núm. 11. Manresa. P. 18. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 137. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer St. Benet'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 73. | XVII-XX | Algunes cases es troben en estat d'abandó o necessitarien una restauració. | Carrer de traçat lleugerament sinuós i en pendent. És l'antic camí que anava a Sant Benet, edificat a partir del final del segle XVII. Moltes de les cases originàries dels segles XVII-XVIII (de planta baixa més un o dos pisos) han estat modificades amb solucions diverses: rajoles, maó vist, arrebossats de diferents textures i colors, pedra vista... Tot i això, conserva clarament la imatge d'un carrer tradicional, encara que d'aspecte heterogeni. Les cases que han conservat millor la tipologia tradicional són les dels números 3, 5, 4, 21, 29, 41, 43, 45, 47, 44. Per exemple, la casa número 5 (ca l'Aió) conserva un celler interessant i 3 tines. Per la part del darrera els antics horts s'han transformat en patis (accessibles des del passatge Catalunya), en molts casos amb la construcció d'un garatge al final. El carrer és asfaltat i té voreres estretes. L'enllumenat és amb faroles de ferro del tipus estandar a tot el nucli antic. El cablejat aeri és encara bastant visible. | 08140-37 | Nucli antic | Aquest carrer s'edificà sobre un antic camí que anava de l'Església (pel carrer Ample) a Sant Benet i el molí d'en Serra. El camí dividia dues propietats: baixant a mà dreta, hi havia el camp dels Magraners, del mas Aguilar, i a mà esquerre era del mas Bertran. Quan el carrer Ample va estar acabat les noves cases s'anaren edificant seguint aquest camí. Primer es va construir la banda esquerra, des de finals del segle XVII i el 1722 ja s'havia arribat al capdavall, a trobar l'altre camí que baixava i que més endavant serà el carrer Nou. El 1703 es començà a construir a la banda dreta i s'arribà al capdavall el 1736. Algunes llindes del carrer porten aquestes dates.Les cases de la banda esquerra tenien un hort al darrera, mentre que les de la banda dreta s'havien de conformar amb un corral. L'any 1934 el carrer va canviar el nom pel de Galan i García Hernández, en record d'un militar republicà afusellat. Després de la Guerra Civil recuperà el nom de Sant Benet, que ha perviscut fins a l'actualitat. Popularment, però, la majoria de la gent el coneix com a carrer de França. Es desconeix l'origen d'aquesta denominació, que Fortià Solà atribueix als immigrants gascons que residien a Navarcles al final del segle XVI. El problema és que en aquesta època el carrer encara no s'havia construït. Segons Fortià Solà, aquest carrer també apareix esmentat antigament com a carrer del Molí o de la Palanca. Entorn de 1956 l'Ajuntament va fer-hi obres de pavimentació i voreres. | 41.7525100,1.9031300 | 408808 | 4622880 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54726-foto-08140-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54726-foto-08140-37-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda de la casa núm. 3: '1665' i 'Agost 1650 FRAN.CURA prevere'; llinda de la casa núm. 34: 1986. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54730 | Carrer Torras i Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-torras-i-bages | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 137. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer Torras i Bages'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 74. | XVIII-XX | La majoria de les cases estan ben conservades. | Carrer de traçat sinuós, amb lleugera pendent. És la continuació del carrer Jacint Verdaguer i, igual que aquest, deriva de l'antic camí que anava cap a Sant Benet. L'edificació és més tardana (finals del segle XVIII) i, a diferència del carrer Verdaguer, hi predomina un tipus de casa popular més uniforme, característic d'aquesta època: cases unifamiliars amb planta baixa més un o dos pisos, amb les portes i finestres emmarcades amb blocs de pedra escairada. Conserva parcialment la imatge d'un carrer tradicional, sobretot a la banda dreta, amb algunes cases que han estat sobrealçades o modificades amb l'obertura de balcons, terrasses, portes per a garatges, etc. Les cases que han conservat millor la tipologia tradicional són les número 4, 6, 8, 12 i 14. El carrer és asfaltat i amb voreres estretes. Les faroles segueixen el model estàndar al nucli antic. Queden algunes restes del cablejat aeri. | 08140-41 | Nucli antic | Aquest carrer és el segon tram d'un camí que, segons la documentació, anava 'a Sant Benet pel camp de la Sort', que és l'actual carrer de la Sort. Els patis per construir-hi les cases van ser establerts per l'amo del mas Bertran entre l'any 1797 i 1800. A partir d'aleshores el rengle de cases s'anomena carrer d'en Bertran. En un recompte de 1883 encara apareix aquest nom. S'ignora per quin motiu més tard el carrer va quedar integrat en el carrer Otzet fins que, l'any 1922, l'Ajuntament va dividir el carrer Otzet segons l'estat actual i li donà el nom de Torras i Bages. El 1934 el carrer passà a anomenar-se de Pau Iglésies, en record del fundador del partit socialista, i després de la Guerra recuperà novament la denominació de Torras i Bages. | 41.7511800,1.9047300 | 408939 | 4622730 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54730-foto-08140-41-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Entre la casa núm. 2 i 3 hi havia una porta per on s'accedia a l'escola de nois. La casa núm. 3 pertanyia a l'Ajuntament i hi havia magatzem de carn i un calabós. | 98|119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54729 | Carrer Jacint Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-jacint-verdaguer | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 137. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer Jacint Verdaguer'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 74. | XVII-XX | Carrer recentment rehabilitat. | Carrer de traçat sinuós i amb pendent, que deriva d'un antic camí que sortia de la sagrera, al costat de l'Església, en direcció a Sant Benet. Cal dir que, pel fet d'estar situat en el nucli originari, és un dels carrers més antics, i això es reflecteix en l'antiguitat de les cases, que en bona part s'han conservat. Per això manté força bé l'aspecte d'un carrer tradicional. A diferència d'altres carrers del segle XVIII, amb un tipus de cases més homogeni, aquí són més diverses, fruit de la construcció en èpoques successives. Algunes són força altes, però gairebé totes les cases han conservat, en major o menor grau, la tipologia tradicional. Per exemple les dels números 1, 2, 3, 5, 9, 13. Altres cases interessants, probablement del segle XIX, són les número 9, 6, 8. La casa número 11 correspona a l'antic mas Escaiola, la número 7 a l'antic mas Torruella i la número 4 del carrer Otzet a una casal de grans dimensions. El carrer ha estat pavimentat recentment amb llosetes i no té voreres, sinó un reng d'elements metàl·lics que impedeixen l'aparcament dels cotxes. Les faroles segueixen el model estàndar al nucli antic. Queden algunes restes (poques) de cablejat aeri. | 08140-40 | Nucli antic | Aquest carrer és el tram inicial d'un camí que, segons la documentació, anava 'a Sant Benet pel camp de la Sort', que és l'actual carrer de la Sort. És difícil precisar la formació del carrer. Les cases a tocar del campanar formaven part de la Sagrera de Navarcles. Abans de 1687 algunes cases del carrer ja estaven construïdes. Cal dir que al començament del carrer hi havia els masos Torroella i Escaiola, dels quals actualment gairebé no se'n conserven vestigis. Al segle XVIII en aquesta zona es parla del carrer del Callariç, fent referència a un pas estret que hi havia d'haver al capdamunt, tocant a l'Església. Almenys en el segle XIX les cases del carrer formaven part del carrer Otzet, fins que un acord municipal de 1922 va dividir el carrer Otzet en els actuals. | 41.7519100,1.9050400 | 408966 | 4622811 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54729-foto-08140-40-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Placa penjada al carrer amb un retrat de Verdaguer i el text: 'Navarcles en record de Jacint Verdaguer. Any Verdaguer. Octubre 2002. Ajuntament de Navarcles'.La casa número 11 correspon a l'antic mas Escaiola, del qual només se'n conserva un celler soterrani cobert amb volta i una part de la façana a l'interior de l'actual portal del segle XIX, amb una llinda del 1864 i, a la tarja del portal, 1927. Quan van fer les obres de l'escala de l'Església, l'any 1842, al capdamunt del carrer Verdaguer van sortir tombes de l'antic cementiri. Més tard es va ampliar sobre aquest sector la casa número 11. Pel que fa a l'antic mas Torruella (probablement casa número 7) actualment és un edifici del segle XIX. | 98|119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54776 | Forn de calç del Serrat del Galobard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-serrat-del-galobard | El forn es conserva integrament, tot i que una part colgada amb terra. | Forn de calç situat a la meitat d'un serrat que s'ha conservat força bé (el forn, pròpiament, s'ha mantingut sencer). Té una forma cilíndrica lleugerament irregular, amb un diàmetre màxim de 1'5 metres i una profunditat d'uns 7 metres excavats al terreny en pendent. A la part superior és revestit de maons. Exteriorment el terreny era reforçat amb dos murs de contenció, que a la part central s'han esllavissat. El mur inferior formava una mena de corredor que indica l'existència de la boca del forn. L'esllavissament de terres i pedres ha tapat aquesta obertura inferior, que probablement es conserva sota la runa. Al costat de la boca del forn es conserven els murs d'una caseta i també una escombrera amb restes de calç de rebuig i carbó. El forn es devia proveir de la pedra calcària que es troba a la part superior del serrat. | 08140-87 | Al Serrat del Galobard | Aquest forn es va fer visible després dels incendis ocorreguts en aquesta zona fa pocs anys, ja que anteriorment estava cobert de vegetació. Per les seves caracterísituqes sembla força antic: dels segles XVIII-XIX o potser anterior. | 41.7717900,1.9106500 | 409460 | 4625012 | 08140 | Navarcles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54776-foto-08140-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54776-foto-08140-87-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 54794 | Zona de ribera del Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-ribera-del-llobregat | Espai de ribera al marge esquerre del riu Llobregat (l'altra riba ja no forma part del terme de Navarcles). Gairebé tot l'espai de ribera del riu té un interès paisatgístic i natural, però per la seva relació més estreta amb el poble delimitem aquest espai a les proximitats del nucli urbà, entre l'inici meridional del terme municipal, a Sant Benet de Bages, i la confluència del Llobregat amb el Calders. De sud a nord, l'espai comença amb una zona de bosc de ribera, a continuació trobem la fàbrica de Sant Benet, amb el seu canal lateral al riu. A partir d'aquí l'espai es distribueix entre una franja de bosc de ribera, el canal de la Fàbrica del Riu i una àmplia zona d'horta (Regadiu nou). Més endavant hi ha també una zona amb una granja i el Pont Vell, que travessa el riu. El tram següent el territori pràcticament no ha sofert l'efecte antròpic i, per tant, es conserven molt bé les característiques naturals com a espai típic de ribera, amb les espècies característiques: especialment pollancres, per també oms, salzes, canyissars... Actualment hi ha un camí que arriba fins a la confluència del Calders amb el Llobregat. En general es tracta d'un entorn interessant des del punt de vista paisatgístic, que ha conservat en bona mesura els valors d'un espai característic de ribera en combinació amb elements antròpics, com la fàbrica, el canal, els ponts... Pel que fa a la fauna, hi ha una abundant presència d'ocells de cant, ànecs i altres animals característics. | 08140-105 | Marge dret del Llobregat, des de Sant Benet fins la confluència amb el riu Calders | Aquesta zona ha estat fortament antropitzada al llarg de la història. Ja a l'edat mitjana es documenta l'existència d'horts. També s'hi ha construït palanques i ponts per travessar el riu, així com camins. Ja al segle XIX s'hi instal·len diverses fàbriques de riu, amb els seus respectius canals i rescloses. A principis del segle XX s'acondiciona una gran zona d'horta (el Regadiu Nou). La Fàbrica del Riu continua tenint actualment usos industrials. | 41.7494100,1.8946200 | 408096 | 4622544 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54794-foto-08140-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54794-foto-08140-105-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 54800 | Barraca de vinya del Solervicens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-solervicens | XX | Barraca de vinya emplaçada actualment enmig d'un camp de secà. De planta quadrada, feta amb parets de pedra lligada amb morter de calç i amb carreus debastats a les cantoneres. El sostre és amb flasa volta cobert per un túmul de terra. Té una porta de ferro. És tracta d'una barraca de vinya representativa de les moltes que hi havia antigament repartides pel territori. | 08140-111 | Camps propers a la riera de Solervicens | Barraca representativa del moment de gran expansió de la vinya al segle XIX i principi del XX. | 41.7503400,1.9222200 | 410392 | 4622619 | 1910 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54800-foto-08140-111-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció sobre la porta: 1910 | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54767 | Rectoria i Casal Parroquial (ca la Madrona) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-i-casal-parroquial-ca-la-madrona | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 105. | XVII | Dues cases, adjacents a l'Església Parroquial, i actualment comunicades per l'interior. La Rectoria és un edifici estret, situat entre l'Església i ca la Madrona. Als baixos acull diverses aules (molt petites) de l'antiga Escola Dominical. Ca la Madrona és un casal antic amb un cert caràcter senyorial (de mitjan segle XVII). La planta és irregular: ampla per davant i més estreta per darrera. Té planta baixa més dos pisos. La façana consta d'un portal adovellat, amb un escut de pedra situat una mica més amunt. També destaca la finestra central, emmarcada amb un trencaaigües de pedra treballada. Els baixos de la casa conserven l'estructura de l'antic celler. Concretament, diverses cambres amb arcs, voltes de pedra i unes tres tines. | 08140-78 | Carrer Ample, 15 i 17 | Ca la Madrona és un casal de característiques senyorials construït majoritàriament al segle XVII (segons la data del portal) tot i que, ben segur, d'origen anterior. El nom del primitiu propietari ha estat esborrat de la inscripció. Ja al segle XIX la rectoria es traslladà al costat de l'Església i substituïa l'antiga, situada a la Plaça Vella. El 1893, junt amb la Capella Fonda, s'inaugurà l'Escola Dominical, emplaçada als baixos de la rectoria. Seguint la política de l'Església en aquest moment d'acostar-se al món obrer, l'Escola (coneguda popularment com l''Escuela') havia de servir per fer classes els caps de setmana per als qui treballven a la fàbrica i va estar activa durant alguns anys. A partir de 1899 s'amplià el ventall i es convertí en un centre d'orientació catòlica que organitzava activitats diverses (teatre, cant coral, caramelles, sardanes...). Després de la Guerra va tornar a tenir un paper molt actiu. El 1958 hi havia un grup de teatre, el foment sardanístic, l'Orfeó i s'hi feia cinema. El 1962 Valentí Caellas va proposar la compra de ca la Madrona, l'antiga casa pairal dels Vintró que era al costat de la rectoria, per emplaçar-hi la seu del Casal Parroquial. La compra va costar 30.000 pessetes i fou pagada per diversos particulars, entre d'altres els propietaris de la Fàbrica del Riu. S'hi van fer petites obres per instal·lar-hi un ping-pong, futbolins, grups d'escoltes i el taller professional (una experiència pionera de tallers ocupacionals per a joves). El 1972 es van impulsar unes obres de més profunditat per dotar la casa d'una sala de conferències i petites sales per les activitats del Moviment Júnior. | 41.7521500,1.9048400 | 408950 | 4622838 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54767-foto-08140-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54767-foto-08140-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54767-foto-08140-78-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A la dovella central del portal inscripció: 'és de (esborrat) 1643'. En la segona línia s'ha esborrat el nom de l'antic propietari. Podria ser 'Aguilar'.Ca la Madrona conserva una gran cisterna. | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/