Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54706 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-7 | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 152. FERRER, Llorenç; FABREGAT, Joan (1998). L'edifici modernista de l'Ajuntament de Navarcles. Quaderns de Navarcles, 4. Ajuntament de Navarcles. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 57. | XX | Rehabilitat els anys 1997-98 | L'edifici de l'Ajuntament presideix la Plaça de la Vila, amb la qual conforma una unitat, ja que es van construir al mateix moment. L'edifici originari ha estat ampliat recentment per la part posterior. Consta d'un únic cos de planta rectangular, amb planta baixa més un pis. L'element més rellevant és la façana principal, que mira a la Plaça. Tot i que l'arquitecte Ignasi Oms es trobava ja en plena etapa modernista en el moment de dissenyar aquesta obra, la façana és una composició predominantment classica que només deixa entreveure algun detall modernista en la decoració, per exemple els treballs de forja a les baranes o uns senzills esgrafiats sota la teulada que ressalten el perfil a diferents alçades que corona l'edifici. La façana també té un ampli balcó i, a la part central, la incripció: 'Casa Consistorial. Any 1912'. La façana modernista que hi havia a la part posterior es va perdre els anys seixanta. L'interior ha estat remodelat recentment i no conserva elements antics, excepte dues columnes de fosa. La façana posterior actual és d'un estil sobri i té una ampli finestral amb vistes al Parc Marcel·lí Monrós, així com un gran rellotge. | 08140-17 | Plaça de la Vila, 1 | L'any 1910 l'antiga casa de la vila (enderrocada després de la guerra) estava situada a la Plaça Vella i amenaçava ruïna. Aquell any, sent alcalde Joan Errasti, l'Ajuntament va cobrar 7.500 pessetes per la redempció del cens que feia la casa Solervicens pel molí de Navarcles i s'acordà la urbanització de l'actual Plaça de la Vila i la construcció d'un nou edifici consistorial. Els terrenys escollits eren un descampat i es proposava una operació ambiciosa que havia de lligar uns carrers que estavan desconnectats des que es van construir al segle XVIII. El projecte fou encarregat a l'arquitecte modernista de Manresa Ignasi Oms i fou acabat l'any 1912. El nou edifici també va acollir les escoles públiques fins que els anys seixanta es van construir les noves. Durant els anys trenta al nou ajuntament també s'hi va vendre carn als baixos, sota el control municipal. L'any 1969 l'edifici va patir una primera reforma per tal d'encabir-hi noves oficines als baixos. En aquestes obres es van perdre uns finestrals modernistes de la part posterior. El 1970 l'edifici va acollir la Biblioteca Popular Sant Valentí. El 1995 s'encarrega un nou projecte de remodelació a l'arquitecte de Barcelona Joan Fabregat, el qual es va executar entre 1997 i 1998. Aquesta intervenció respecta la façana modernista i en restitueix la forma originària, tot restaurant els esgrafiats. Les obres remodelen tot l'espai interior i l'amplien amb la construcció d'un cos de nova edificació al darrera que s'integra en la volumetria de l'edifici originari. Aquesta nova façana té una bona visual sobre el parc Marcel·lí Monrós. | 41.7514200,1.9036800 | 408852 | 4622758 | 1912 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54706-foto-08140-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54706-foto-08140-17-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Arquitectes: Ignasi Oms i Ponsa. Remodelació anys 1997-98: Joan Fabregat | 105|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 54830 | Amanida navarclina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/amanida-navarclina | XX-XXI | <p>Fa uns anys els restauradors de Navarcles van crear l'amanida navarclina amb la voluntat de disposar d'un element gastronòmic de pormoció. Es tracta d'una amanida tèbia que es compon d'una base d'enciam, cigrons de Navarcles, peu de porc saltejat i bacallà potxat, tot amanit amb una vinegreta. L'amanida navarclina es pot degustar en diversos restaurants de Navarcles que la tenen a la seva carta.</p> | 08140-141 | <p>A mitjan de la dècada de 1990 el gremi de restauradors de Navarcles i l'Ajuntament vam impulsar la creació d'un plat típic, basat en alguns elements tradicionals del país (cigrons, peus de porc, bacalla...) amb la voluntat de disposar d'un plat comú per oferir als diversos restaurants. Durant aquests anys Navarcles havia impulsat també el Parc del Llac i va iniciar una política de promoció turística força pionera al Bages.</p> | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Altres | 2021-04-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 54699 | Aplec Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-sant-jordi | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de Festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. P. 152. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 154. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 134-135, 167. | XX-XXI | És una festa que es celebra des de 1969 amb la voluntat de reforçar la cultura popular. Amb els anys ha anat canviant de format i d'ubicació. Actualment es porta a terme a la Plaça de la Vila i al Parc Marcel·lí Monrós. A la vigília es fa un joc de poble, organitzat pel Mijac, una tómbola, un espectacle piromusical i un correfoc. Cada any la festa està dedicada a un escriptor. Al matí es porta a terme una tamborinada amb llaunes i olles a càrrec dels nens del poble. Després, un esmorzar col·lectiu, cercavila amb els gegants (des de 1969), una cursa atlètica (des de 1996), trobada de Caramelles (des de 1984) i lliurament de la Rosa de l'Aplec a una entitat o persona que hagi destacat en la seva dedicació a favor del poble. A la tarda: roda d'esbarts, audició de sardanes i traca final. | 08140-10 | Plaça de la Vila i Parc Marcel·lí Monrós | El Club de Joventut va organitzar el 1969 a la recent creada 'platja de Navarcles' el primer Aplec Sant Jordi: una festa de cultura popular inspirada en l'aplec de Calella.. De la platja es passà al parc municipal darrera l'Ajuntament. L'Aplec consistia en activitats infantils i sardanes. El 1977, amb l'arribada de la democràcia, la festa va donar un tomb i s'hi introduïren nous elements: matança del porc, cursa popular, exposició de poemes, espectacles diversos, presència dels partits polítics... En els anys posteriors l'Aplec Sant Jordi s'ha convertit en una de les festes més arrelades al municipi. | 41.7516000,1.9037500 | 408858 | 4622778 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 54786 | Aplec a la capella de Sant Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-a-la-capella-de-sant-valenti | SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Imp. Dr. Vives, Manresa. P. 127. AMADES, Joan. Costumari català. Vol. VII 'Corpus, Sant Jordi i la primavera'. Cercle de Lectors, Barcelona. P. 310-311. | Segons Fortià Solà, fins a l'exclaustració del monestir de Sant Benet de Bages els monjos, juntament amb els veïns de Sant Fruitós de Bages i de Navarcles, pujaven sovint a la capella de sant Valentí (en terme de Sant Fruitós de Bages). De vegades portaven en processó les relíquies de sant Valentí, al qual feien alguna petició per solucionar alguna penúria. La diada expressa per pujar a Sant Valentí era Sant Marc. Aquest dia l'abat del monestir manava fer un pregó recomanant l'abstinència de treball mentre durés la funció. | 08140-97 | Capella de Sant Valentí (terme municipal de Sant Fruitós de Bages) | Joan Amades recull una llegenda que explicaria l'origen d'aquesta tradició. En un temps, els diables van ensenyorir-se de la ciutat de Manresa i endimoniaven tothom que passava per sota del pont. Els consellers de la ciutat van demanar a l'abat de Sant Benet que els deixés la relíquia de sant Valentí i, un cop solventat el problema, no les van tornar. Això no va agradar al sant i, per obra divina, les relíquies van aparèixer dins un esbarzer al cim del serrat que s'aixeca entre Sant Fruitós i el monestir de Sant Benet. Les va trobar una pastora de la masia de les Brucardes. En record del prodigi al punt on foren trobades hi van aixecar una capella dedicada a sant Valentí. Com que la troballa va ser feta el dia de sant Marc des d'aleshores cada any es celebrava un aplec en la dita capella, a la qual acudien els veïns de Sant Fruitós, Olzinelles i Navarcles, que formaven la jurisdicció de l'abat del monestir, el qual va manar que fos festa. Segons Fortià Solà aquest aplec es va deixar de fer a causa de l'exclaustració del monestir, que va tenir lloc el 1835. La capella de sant Valentí actualment es troba enrunada. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 54785 | Arbre de cal Patoi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbre-de-cal-patoi | FERRER, Llorenç; CARRERA, Josep M. (1999). La plaça i l'arbre de cal Patoi. 'Quaderns de Navarcles', núm. 6. Ajuntament de Navacles. P. 17-19. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 22. | Arbre que presideix des de començament de segle XX la plaça Clavé. És un plàtan de dimensions considerables situat en un parterre al mig de la plaça. Actualment hi ha un altre plàtan més jove situat a prop del primer. | 08140-96 | Plaça Clavé | L'arbre dóna personalitat a la plaça Clavé, que és un dels indrets més característics de Navarcles. El va plantar els primers mesos de 1907 Josep Canudas, el 'Plega trossos del Pont', de la popular botiga de cal Canudas, situada a la mateixa plaça. Les raons que el van empènyer a fer-ho van ser que 'estava tip de veure com les dones es cremaven de sol, mentre anaven a buscar aigua'. Josep Canudas va pagar l'arbre, que va costar 2 pessetes, i va plantar-lo, mentre que Josep Caelles, fuster, va confeccionar una caixa protectora. | 41.7515200,1.9009900 | 408629 | 4622772 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54785-foto-08140-96-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 54739 | Arxiu municipal de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-navarcles | FERRER, Llorenç (1983). 'Arxius de la comarca. L'arxiu municipal de Navarcles'. Dovella, núm. 8, gener-febrer 1983. P. 31-32. | XIX-XX | L'arxiu municipal es conserva actualment en una sala d'uns 9 x 7 metres de l'Edifici Jove. Les caixes-arxivadors ocupen un volum considerable, omplint tres de les quatre parets. La documentació comença a prendre importància a partir de començaments del segle XIX. Anterior a aquesta data només queden restes d'actes del consistori, alguns censals del segle XVII i el document de la proclamació de sant Valentí com a patró de Navarcles l'any 1690. A partir de 1800 la documentació és completa en gairebé tots els seus aspectes, i està classificada segons els criteris per a arxius municipals de la Diputació de Barcelona. | 08140-50 | Edifici Jove (Passeig de Cervantes, 3). Tercer pis. | Amb la construcció del nou edifici de l'Ajuntament es va fer una primera classificació dels documents. La documentació conservada comença a prendre importància a partir de començaments del segle XIX. A partir de 1800 la documentació és completa en gairebé tots els seus aspectes: estadística, actes, urbanisme, registre civil, hisenda municipal, eleccions, arxiu judicial i altres expedients i lligalls. L'any 1999 va entrar a formar part del programa de classificació i manteniment d'arxius municipals de la Diputació de Barcelona. L'arxivera encarregada era Agnès Rueda. Però des de fa quatre anys no hi ha arxiver. | 41.7513400,1.9018100 | 408697 | 4622751 | 08140 | Navarcles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54739-foto-08140-50-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54738 | Arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-12 | <p>FERRER, Llorenç (1983). 'Arxius de la comarca. L'arxiu municipal de Navarcles'. Dovella, núm. 8, gener-febrer 1983. P. 31-32.</p> | XIX-XXI | <p>Arxiu parroquial, conservat en una sala de la rectoria. De l'arxiu anterior a la Guerra Civil només es conserva un lligall de destaments (de 1805 a 1930), un llibre de testaments (de 1858 a 1875) i un llibre de defuncions de 1914. Posterior a la Guerra es conserven els diferents llibres de batejos, defuncions i matrimonis.</p> | 08140-49 | Rectoria. Carrer Ample, 40 | <p>L'arxiu parroquial de Navarcles va ser destruït al començament de la Guerra Civil de 1936 i només se'n van conservar uns pocs llibres. Per tant, l'arxiu comença immediatament després de la Guerra.</p> | 41.7522100,1.9048800 | 408953 | 4622844 | 08140 | Navarcles | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 54832 | Ball de gegants de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gegants-de-navarcles | (2001) Les cançons de Navarcles. CD editat per l'Ajuntament de Navarcles. | XX | Música pròpia dels gegants de Navarcles que sona durant els seus balls, composada per Josep Codina. És una música instrumental per a cobla. | 08140-143 | Amb motiu de l'estrena dels gegants de Navarcles l'any 1981 es va demanar a Josep Codina que composés aquest ball de gegants. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 1981 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Josep Codina | El ball de gegants ha estat inclòs en el CD editat per l'Ajuntament 'Les cançons de Navarcles', on se'n fa una versió interpretada per la Cobla Ciutat de Manresa. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 54831 | Ball de la verema i ball de teixidors de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-verema-i-ball-de-teixidors-de-navarcles | (2001) Les cançons de Navarcles. CD editat per l'Ajuntament de Navarcles. | XX | Balls propis de l'Esbart de Navarcles creats l'any 1998 amb música i arranjaments musicals de Josep M. Descarga. Les obres s'inspiren en les activitats tradicionals de la verema i la feina dels teixidors. Es tracta d'una música tradicional amb instrumentació per a cobla, amb algun passatge que al·ludeix a l'himne de Sant Valentí. | 08140-142 | L'any 1998 en commemoració dels deu anys de l'Esbart de Navarcles, Josep M. Descarga va compondre un ball de teixidors i un ball de verema propis. Els dos temes fan al·lusió a un aspecte de la història de Navarcles i d'altres pobles del Bages que va estar prou vigent fins ben entrat el segle XX: mentre els homes es dedicaven a treballar la vinya les dones contribuïen a l'economia familiar amb el seu treball a la fàbrica. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 1998 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Josep M. Descarga (música) | Els dos balls estan inclosos en el CD editat per l'Ajuntament 'Les cançons de Navarcles', on se'n fa una versió interpretada per la Cobla Ciutat de Manresa. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 54800 | Barraca de vinya del Solervicens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-solervicens | XX | Barraca de vinya emplaçada actualment enmig d'un camp de secà. De planta quadrada, feta amb parets de pedra lligada amb morter de calç i amb carreus debastats a les cantoneres. El sostre és amb flasa volta cobert per un túmul de terra. Té una porta de ferro. És tracta d'una barraca de vinya representativa de les moltes que hi havia antigament repartides pel territori. | 08140-111 | Camps propers a la riera de Solervicens | Barraca representativa del moment de gran expansió de la vinya al segle XIX i principi del XX. | 41.7503400,1.9222200 | 410392 | 4622619 | 1910 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54800-foto-08140-111-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció sobre la porta: 1910 | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54751 | Barriada del Camp de Futbol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barriada-del-camp-de-futbol | FERRER, Llorenç (1988-1990). 'La barriada del Camp de Futbol'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. SALVADÓ, R (1981). Breu resum de la creació i funcionament de l'Associació de Veïns 'Barria Camps de Futbol i Creueta' del poble de Navarcles (obra inèdita). | XX | El carrer Bruc i el carrer Colom, situats al costat del camp de futbol, són molt representatius d'aquest barri sorgit al final de la dècada de 1950 i habitat per famílies procedents de la immigració andalusa que es van construir les seves pròpies cases, amb un estil que recorda el dels pobles del sud d'Espanya. Es tracta de cases unifamiliars, moltes només de planta baixa. Algunes tenen un pati davanter, amb una presència destacada de flors. Les cases solen ser arrebossades i pintades de blanc, tot i que algunes han estat modificades. El carrer és asfaltat, amb voreres estretes, i està edificat en una zona on hi devia haver un petit promontori. | 08140-62 | Carrers Bruc i Colom | A començament dels anys 50 Navarcles va començar a rebre immigració, especialment d'Andalusia. El primer indret on es van instal·lar aquestes noves famílies fou a la zona del Camp de Futbol, en els carrers Bruc i Colom. El nom tradicional era Pardida del Padró, o també Casalot, per una casa mig enrunada que hi havia al capdamunt del turó, al mig de l'actual carrer Valentí Vintró. L'any 1956 es parla de barriada del Casalot o 'campo de futbol' per la proximitat amb aquest camp, que era propietat de Valentí Vintró i fou comprat per l'Ajuntament l'any 1957. Les primeres notícies de construccions en aquest indret són del 1956, i els anys següents van en augment. El juliol de 1958 diversos veïns demanaven permís per construir una claveguera. El 1958 Ángel Castillo obria una botiga de comestibles que durant molts anys seria l'única a la zona. Segons el padró de 1965 a la barriada del futbol hi havia 43 famílies, i els carrers no tenien noms concrets. El 1970 els carrers ja apareixen amb la denominació actual. Una altra barriada de característiques similars, on es van instal·lar les famílies immigrades, és el de Sant Bartomeu. | 41.7494400,1.9052000 | 408976 | 4622537 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54751-foto-08140-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54751-foto-08140-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54779 | Bassa i regadiu de la Deu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-i-regadiu-de-la-deu | XIX? | La bassa està totalment coberta per la vegetació | Bassa situada enmig del torrent de la Deu i vinculada a uns recs que formaven una zona de regadiu, avui desapareguda. La bassa té una forma rectangular, d'uns 7 metres de llargada aproximadament, i consta de tres murs, més una paret que aprofita la roca natural. Els murs estan formats per filades de grossos carreus perfectament regulars, i a la part més alta fan 1'5 metres aproximadament. L'aigua neix a l'interior de la bassa: d'aquí el nom de 'deu'. Actualment la bassa es troba totalment coberta de vegetació. De la bassa en sortia un rec, encara visible, en direcció oest. Existeixen alltres recs que canalitzaven l'aigua del torrent. | 08140-90 | Al torrent de la Deu | Es desconeix en quin moment es van construir aquest seguit d'infrastructures hidràuliques per acondicionar un regadiu en aquesta zona, el qual era utilitzat sobretot per gent de Navarcles. Podria ser al segle XIX. Sembla que a la dècada de 1960 els horts es van abandonar a conseqüència d'una torrentada. | 41.7612600,1.9171900 | 409989 | 4623836 | 08140 | Navarcles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54779-foto-08140-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54779-foto-08140-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En un altre torrent que desemboca al torrent de la Deu (UTM: 409968 - 4624028) existeix un túnel fet de pedra que cobreix l'aigua del torrent. Es tracta d'una obra molt sòlida feta amb carreus ben treballats, d'uns 25 metres de llarg. Es desconeix la utilitat d'aquesta obra de proporcions considerables, que devia estar relacionada amb les infrastructures del regadiu. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54774 | Ca la Mia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-mia | FERRER, Llorenç (1988-1990). 'El carrer Ample'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. | XVII-XIX | Actualment es troba en estat d'abandó | Casa pertanyent a una família de pagesos acomodats, situada al nucli urbà. És un edifici entre mitgeres que consta de planta baixa més dos pisos. La façana principal, que dóna al carrer Ample, és ostensiblement més ampla que la majoria, té un portal adovellat i balcons als dos pisos. Els del segon pis destaquen per la forma arrodonida. Portes i finestres estan emmarcats amb blocs de pedra escairada. Més recentment s'hi ha obert dos portals de garatges. La façana és arrebossada i pintada de blanc. Per la part posterior l'edifici conserva bastant integrament l'estructura tradicional. Destaca la galeria amb arcades a la façana sud-est. Es tracta d'un casal de dimensions considerables que ha sofert relativament poques modificacions, en relació amb la majoria de cases del nucli antic, cosa que li ha permès conservar en bona mesura la tipologia tradicional. L'interior es troba actualment en estat d'abandó. | 08140-85 | Carrer Ample, 37 | Al llarg del segle XVII es va formant el carrer Ample. El 1687 ja estava totalment construït i llavors rebia el nom de carrer Major i era el més important de Navarcles; s'hi trobaven les millors cases, moltes d'elles pertanyents a famílies de pagesos acomodats, com els Aguilar, els Vintró, els Bertran, els Serra, els Escaiola, els Manganell... Hi predominava la casa unifamiliar. Els baixos es destinaven al bestiar, a les tines i a les bótes. La primera planta era per a l'habitatge i la golfa servia de magatzem. A la segona meitat del segle XIX algunes cases van convertir les golfes en pisos. Possiblement la construcció de ca la Mia correspon, en la seva major part, al moment inicial del carrer (segles XVII-XVIII) i al segle XIX va ser engrandida. | 41.7519000,1.9031800 | 408811 | 4622812 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54774-foto-08140-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54774-foto-08140-85-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54753 | Cal Canudas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-canudas | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 43. | XX | Ha estat recentment restaurada. | Casa entre mitgeres que fa cantonada amb el carrer Nou. És de planta rectangular, amb planta baixa més un pis i terrassa. L'edifici és d'un classicisme sobri però ben equilibrat, en el qual destaca com a únic element decoratiu la balaustrada de la terrassa, amb dos coronaments acabats de forma arquejada on hi ha la incripció '1929 R.C.' i una faixa de dentellons a sota. Antigament tenia uns esgrafiats amb decoració floral que en la restauració no es van poder conservar. La façana té diversos balcons. A la planta baixa hi ha instal·lat un centre mèdic. L'interior del pis, a la primera planta, conserva força bé les característiques originàries. | 08140-64 | Nucli antic | Antigament en aquest indret hi havia una fàbrica d'un tal Obradors i una casa més antiga. L'any 1929 Ramon Canudas, avi dels actuals propietaris, va comprar la casa a Obradors i hi va fer una reforma que va deixar l'edifici amb la fesomia actual. Als baixos Ramon Canudas va obrir-hi una botiga de queviures i tocineria que era coneguda popularment com a cal Trossos. La botiga va subsisitir fins la dècada de 1990. La recent restauració que s'hi ha fet ha intentat acostar-se al color groc que, pel que sembla, la façana ja tenia originàriament. | 41.7516400,1.9011700 | 408644 | 4622785 | 1929 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54753-foto-08140-64-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Relleu en pedra als coronaments de la terrassa amb la inscripció: '1929 RC' | 106 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 54756 | Cal Forjador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-forjador | FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer Ubach'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. | XX | Casa unifamiliar de planta baixa i entre mitgeres, amb un petit pati davanter. La façana reflecteix una certa voluntat decorativa, tot i que amb elements molt simples, d'estètica pròxima al noucentisme. Té una compisició simètrica simple, amb una porta central i dues finestres laterals ressaltades amb un emmarcament motllurat. A la part superior hi ha una balaustrada amb funció decorativa i un coronament senzill de forma rectangular amb la data '1932'. Té decoració amb rajola a la base de la façana i a la part superior. L'interior conserva força bé l'estructura originària. | 08140-67 | Carrer Ubac, 4 | El carrer Ubach es va formar al final del segle XIX i començament del XX. La casa la va construir el 1932 Josep Fíguls, que va treballar de forjador al monestir de Sant Benet. En aquesta època constava com a 'Villa Carmen'. Més tard hi va viure el mestre de la República Blas Prades, que era aragonès. Els anys de la postguerra Prades va continuar fent classes en aquesta casa. | 41.7511800,1.9006500 | 408600 | 4622735 | 1932 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54756-foto-08140-67-1.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Data al coronament de la balaustrada: '1932'. | 106|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54769 | Cal Met | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-met-0 | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 129, 139, 141. | XX | Casa on hi havia el popular cafè de cal Met i, al darrera, una sala de teatre i de cinema. La casa està situada a la confluència del carrer Otzet amb la Plaça Vella i té un interès arquitectònic limitat. La façana té la particularitat de tenir una forma arrodonida. És una casa de planta baixa més dos pisos. Les obertures de portes i balcons estan remarcades amb motllures a la part superior. A la planta baixa hi ha el cafè, que encara està en actiu i conserva algun element d'interès, com ara dues columnes de fosa o les motllures del sostre. Per la part del darrera el cafè comunica amb la sala de teatre mitjançant unes escales. Es tracta d'una construcció de dimensions considerables que adopta la tipologia característica d'una nau industrial de començament del segle XX. De planta rectangular, amb els murs de maçoneria i una sèrie d'obertures al mur de ponent rematades amb arcs emmarcats amb maó. La part de l'escenari va ser ampliada als anys 60 amb la construcció d'un cos més alt, fet de maó. L'interior conserva encara la infrastructura de la sala. | 08140-80 | Carrer Otzet, 1 | A començament de segle XX la casa era propietat de Josep Ribó, el 'Met': mestre d'obra i contractista que va treballar en la rehabilitació de Sant Benet a les ordres de Puig i Cadafalch. Hi havia un cafè, conegut com cal Met. Al cafè de cal Met s'hi va fer la primera projecció de cinema a Navarcles l'any 1908. El local es va fer petit i Josep Ribó va demanar permís a l'Ajuntament el 1911 per construir el local més ampli que encara es conserva. Després de la Guerra van funcionar com a cinemes cal Met, amb el nom de Cine Principal, i el Coro, anomenat Cine Harmonia, gairebé sempre en competència. A cal Met també s'hi feia teatre, i l'escenari es va engrandir l'any 1962. Fins el 1999 encara s'hi representaven, de manera esporàdica, les obres per la festa de Sant Valentí. | 41.7512600,1.9055600 | 409008 | 4622738 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54769-foto-08140-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54769-foto-08140-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El local dels baixos l'ocupa actualment el bar Imag. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54761 | Cal Pericona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pericona | XVIII-XX | L'edifici construït els anys 60 té les vigues amb al·luminosi. | L'edifici actual es va construir els anys seixanta en un sector on hi havia una casa antiga (núm. 27, que encara es conserva) i per fer-la es va modidicar el traçat del carrer Àngel Guimerà. La part de nova construcció és un edifici funcional, d'escàs interès arquitectònic.Té planta baixa més dos pisos i és fet de maó. La part davantera té una fesomia singular, representativa dels anys seixanta. L'antiga casa (núm. 27) conserva la tipologia tradicional a la façana (finestres emmarcades amb pedra, etc) i està parcialment integrada a l'edifici més modern. A l'interior hi ha els següents espais d'interès: botiga de vins, licors i begudes; un celler on es conserven unes 6 tines de cairons que desemboquen en un soterrani amb unes instal·lacions que devien reformar-se l'any 1942; la zona on fabricava el gel, que no ha conservat les instal·lacions (dipòsits, càmera, etc); la zona on es fabricaven els sifons (actualment magatzem); la zona on es continuen fabricant gasoses (la maquinària actual és moderna). | 08140-72 | Carrer Nou, 25 i 27 | Valentí Gusart i Anita Sensada, pares dels actuals propietaris, van fundar 'Casa Pericona' l'any 1923. Des de bon principi es van dedicar a fabricar sifons i gasoses. Valentí Gusart llavors tenia 14 anys i va anar a Barcelona a comprar les màquines. També es dedicaven a envasar i distribuir vins. En aquesta època la família vivia a la casa del davant (carrer Nou, 53), on tenien el celler i una botiga. Com que les instal·lacions van quedar petites la dècada de 1960 Valentí Gusart va comprar la casa del davant. Aleshores el carrer Àngel Guimerà passava per entremig de l'actual edifici mitjançant un passatge porxat. Per construir el nou el traçat del carrer es va desplaçar uns metres cap a llevant. Es van unificar les propietats per poder fer un edifici amb més capacitat. Casa Pericona es dedicava a l'elaboració de sifons i gasoses, a la fabricació de gel i a la distribució de vins, caves, licors i cerveses per tot el poble i part de la comarca. Actualment continuen fabricant gasoses, però tenen previst un trasllat a una nau més moderna al carrer Monestir. | 41.7519900,1.9026500 | 408767 | 4622822 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54761-foto-08140-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54761-foto-08140-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54761-foto-08140-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En els magatzems es conserven objectes d'interès relacionats amb la fabricació de sifons i gasoses.Els propietaris tenen previst deixar l'edifici del carrer Nou (que té al·luminosi) i instal·lar-se en una nau al carrer Monestir. Probablement hauran de desprendre's de les màquines més grosses per manca d'espai. Estan ben disposats a cedir-les a algun museu. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54757 | Cal Sastre Iris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre-iris | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 44. | XX | Casa que fa cantonada entre el carrer Catalunya i el carrer Nou. L'edifici actual és el resultat d'afegir un cos nou, més alt, al darrera d'una casa preexistent. De manera que actualment consta d'un cos a la part davantera (planta baixa més un pis, amb coberta a quatre vessants) i un cos més alt, edificat als anys 40, a la part posterior (planta baixa més dos pisos, coronat amb una torre central). El conjunt forma una unitat arquitectònica ben integrada, amb un joc de volums interessant, d'un estil clàssic o academicista pròxim al noucentisme. A la façana davantera destaquen les arcades d'una antiga galeria (actualment tancada amb vidres). Les parets són arrebossades i pintades de color rosat. L'interior conserva força bé l'estructura originària i té detalls d'interès, com ara l'enteixinat de la galeria. A la planta baixa hi ha instal·lada una fleca, mentre que la resta de l'edifici és d'ús residencial per als propietaris. | 08140-68 | Plaça de la Vila, 8 | Va ser una de les primeres cases edificades al carrer Catalunya, en terrenys propietat de Valentí Vintró, de l'antic mas Bertran. Al carrer, que es va obrir l'any 1933 per enllaçar la Plaça de la Vila amb el poble antic, hi ha altres cases d'estil similar però d'aire més modest. L'any 1931 Joan Cura i Oliveras, fill de Navarcles però resident a Barcelona, on tenia una sastreria al barri de Sants, va obrir una altra sastreria a Navarcles, en aquesta casa. La botiga era coneguda com ca l'Iris i venia també gèneres de punt i carn. A l'entorn de 1946 Joan Cura va fer una reforma general de la casa i hi afegi el cos posterior. El projecte s'encarregà a un arquitecte de Barcelona, probablement de nom Claret. La propietària actual, filla de Joan Cura, encara conserva documentació i plànols del projecte. Quan van tancar la botiga els baixos van acollir una oficina bancària i altres establiments fins a l'actual fleca. | 41.7517800,1.9040200 | 408881 | 4622798 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54757-foto-08140-68-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquest edifici consta en l'iinventari de patrimoni arquitectònic de la Generalitat amb el nom de 'cal Cura'. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54710 | Campanar de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-navarcles | GIRBAU, Valentí (2002). Poble i parròquia. L'Església de Navarcles el segle XVIII. Quaderns de Navarcles, 10. Ajuntament de Navarcles. SERRA, Francesc (1997). El campanar de Navarcles. 'Quaderns de Navarcles', núm. 2. Ajuntament de Navarcles. | XVII | Reforçada la pedra a la part superior, que es desfeia. | Campanar de l'Església Parroquial. Torre de planta quadrada que s'aixeca sobre una de les capelles laterals. Té un basament força alt sobre el qual continua un cos central i un cos superior, on hi ha dues campanes, amb finestres allargades com a obertura. Té un rellotge a cada costat. El campanar és coronat amb una balaustrada, d'on arrenquen dos arcs encreuats que sostenen una tercera campana. L'aparell és fet de pedra, amb blocs ben escairats a les cantoneres. | 08140-21 | Església Parroquial. Carrer Jacint Verdaguer | El campanar és una obra barroca del final del segle XVII erigit en substitució d'un campanar anterior, probablement romànic. L'obra va ser encarregada pel Consell municipal a Joan Jo, paleta de Monistrol de Calders. Es van iniciar el 1690 i el 1697 eren acabades i, aquest mateix any, el campanar va ser consagrat. El cost va ser de 306 lliures barceloneses. L'any 1741 s'hi instal·laren dues campanes i un rellotge, encarregat a Simó Noguera. L'any 1857 l'Ajuntament acordà la construcció d'un nou rellotge i el 1879 l'encarregà a Joan Romeu, ferrer d'Olost de Lluçanès pel preu de 600 pessetes. El 1858 s'hi instal·lava una nova campana. L'any 1904 es van fer noves obres de reparació al campanar. Durant la Guerra Civil el campanar va servir com a torre de control per l'exèrcit republicà. S'hi instal·laren metralladores i va tenir un paper destacat en la defensa contra l'entrada de les tropes franquistes. Durant la guerra el campanar havia estat desposseït de dues campanes i només va quedar la que marcava les hores. Els anys de postguerra el propietari de la fàbrica de Sant Benet va procurar noves campanes, que foren batejades amb els noms de Valentina i Maria. L'any 1955 s'adquirí un nou rellotge: un model de funcionament electro-automàtic de la marca Salve que és el que avui dia encara funciona. | 41.7519200,1.9050800 | 408969 | 4622812 | 08140 | Navarcles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54710-foto-08140-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54710-foto-08140-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54710-foto-08140-21-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Carreu amb inscripció en una cantonada exterior de la base (actualment visible des del magatzem): 'AL 10 DE ABRIL DE 1690 FOU COMENSAT'. | 96|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54803 | Canal de la Fàbrica del Molí d'en Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-fabrica-del-moli-den-serra | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 145. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Fàbriques de Navarcles (IV)'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 13-18. ERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.40, 48-51. | XIX-XX | Canal de l'antiga fàbrica del Molí d'en Serra. La resclosa està situada a pocs metres del pont del Molí d'en Serra aigües amunt. Es tracta d'una resclosa feta de pedra, de forma més o menys recta (fet que indicaria que no deu ser gaire diferent de la resclosa de l'antic molí medieval). Està reforçada amb diferents blocs que pedra en posició inclinada. L'entrada al canal té una sola comporta. El canal, reforçat amb un mur de formigó, discorre entre la zona d'horta del Regadiu Vell, uns 200 m fins arribar a la fàbrica. Té alguns vagants per desguassar. Les instal·lacions del salt d'aigua sota la fàbrica es conserven perfectament. El canal desguassava a prop de la confluència del Calders amb el Llobregat. Malgrat que la infrastructura del salt d'aigua i la turbina es mantenen actualment no s'exploten. El canal és ple amb l'aigua del riu i de la pluja. | 08140-114 | Entre el pont del Molí d'en Serra i la fàbrica, al marge dret del riu Calders. | L'any 1392 ja es troba documentat un 'molí d'en Grau, avuy dit d'en Serra'. El 1656 Josep Serra, hereu del mas Serra va comprar el molí a carta de gràcia. El 1716 és arrendat a un moliner de Calders i es pot deduir que devia ser un molí important, que era fariner, draper, serradora de fusta i oficina d'aiguardent (és la primera notícia de la fabricació d'aiguardent a Navarcles). Abans també havia estat molí polvorer. Al començament del segle XIX es convertí en fàbrica tèxtil. El 1805 el molí era arrendat a Valentí Domingo Solervicens de Navarcles per posar-hi màquines de filar cotó, i el 1820 va acabar en mans de Jaume Casajoana i Sebastià Tàpies, paraires, Josep Ripoll, serraller, i Ignasi Serra, fabricant de cotó. El 1829 partien l'edifici en dues parts, i així va funcionar fins el 1862 quan els tres propietaris que quedaven van acordar unificar la propietat i llogar-la a altres fabricants. Després de diverses vendes entre les parts, entre 1898 i 1899 Joan Esquius, manyà de Manresa, comprava la fàbrica. El 1909 la fàbrica s'arrendava a Martí Oliva, enginyer de Barcelona que el 1924 acabà comprant-la. Va estar en mans de la família Oliva fins el 1967, quan va fer suspensió de pagaments i es traspassà a Rodergas, S.A. Als anys vuitanta va tancar les portes definitivament i actualment s'utilitza com a magatzem d'una empresa farmacèutica. | 41.7549100,1.8998600 | 408540 | 4623150 | 08140 | Navarcles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54803-foto-08140-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54803-foto-08140-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54803-foto-08140-114-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54805 | Canal de la Fàbrica del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-fabrica-del-riu | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 145. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Fàbriques de Navarcles (VI)'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 19-24. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.40, 48. | XIX-XX | Canal de la Fàbrica del Riu, actualment aprofitat per fer anar una petita central hidro-elèctrica instal·lada a la fàbrica. La resclosa, situada a l'alçada de la Fàbrica del Pont, és feta de formigó i té una forma semi-el·líptica. Es tracta d'una obra força impressionant (d'uns 150 m de llarg) junt amb les estructures d'accés al canal: una obra també molt sòlida, feta de formigó, que consta de dues comportes d'entrada més una altra de desguàs. S'accionen mitjançant un mecanisme hidràulic modern, però conserven les comprotes de fusta i els engranantges antics. El canal és molt ample (d'uns 5 metres) i fa un recorregut d'uns 450 m. Originàriament era delimitat amb un mur lateral fet de lloses de pedra, el qual en alguns trams ha estat reforçat amb formigó. Al llarg del recorregut té diferents vagants per desguassar. Abans d'arribar a la fàbrica té una entrada per on accedeixen al canal les màquines que el netegen. | 08140-116 | A la zona del Regadiu Nou, al marge esquerre del riu Llobregat. | Manuel Comellas, perxer de Manresa però fill d'un pagès de Navarcles, juntament amb altres socis, va començar a buscar terrenys per fer una fàbrica el 1816. La fàbrica va començar-se a construir el 1818 i es deuria acabar l'any següent. Sembla que seria la primera fàbrica del poble. El salt d'aigua era de 3,34 m. La fàbrica va acabar partida en diferents seccions que funcionaven de forma independent, fins que el 1841 Joaquim Batlles va anar comprant fins a fer-se amb una part important de la fàbrica. Des de l'any 1849 l'edifici acollia només la societat Comellas, Batlles, Sanmartí i Cia. El 1867 l'arrendaven a altres fabricants i el 1869 ampliaven el canal i potser també la fàbrica, que va quedar amb la fesomia actual. Després de diverses compravendes entre les parts, el 1910 els diversos socis venien la fàbrica a Isidre Puig i Cia, que ja era l'empresa propietària de la fàbrica de Sant Benet (en terme de Sant Fruitós de Bages). L'empresa va tancar els anys vuitanta i el 1986 fou subhastada i comprada una part per Hidrogant S.A., el gerent de la qual era el navarclí Jaume Matamala. Els altres compradors van ser Dolors Cura, Agustí Cots i Josep Claret. La resclosa i el sistema de comportes d'accés al canal probablement van reconstruir-se entorn de 1920, ja que són molt semblants als de la Fàbrica de Sant Benet, d'aquesta mateixa època. La Fàbrica del Riu va ser de les primeres a aprofitar el salt d'aigua per generar electricitat. | 41.7519300,1.8940200 | 408050 | 4622825 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54805-foto-08140-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54805-foto-08140-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54808 | Canal de la Pólvora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-polvora | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 145. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 55-56. | XIX-XX | Canal que antigament captava l'aigua per al molí de la pólvora i, modificat posteriorment, s'utilitzà per a la central hidro-elèctica que es va construir en aquest sector a principis del segle XX. La resclosa és a uns 150 m de la casa, aigües amunt del riu Calders. És una resclosa de formigó de forma lleugerament semi-el·líptica, molt alta. El canal comença soterrat en el primer tram, i discorre fins a l'alçada de la casa de l'antic molí pólvorer, a uns 150 m de distància. Aquí un vagant retorna l'aigua al riu, excepte la que s'utilitza per a regar els horts. Anteriorment el canal continuava fins la central elèctrica, però aquest tram final ha estat cobert. L'antic canal es desviava una mica al nord per conduir l'aigua fins l'edifici del molí polvorer. | 08140-119 | A l'indret de la Pólvora, al costat del riu Calders. | En aquest sector hi havia un molí polvorer que va estar en funcionament al segle XIX. A Manresa es fabricava pólvora des d'antic. El 1865 es promulgà la llei de destestancament de la pólvora i aleshores van sorgir diverses iniciatives particulars que aprofitaven aquesta tradició. L'any 1870 hi ha notícies de fàbriques de pólvora a Navarcles i Sant Fruitós de Bages. La fàbrica de Navarcles era d'una companyia formada per Jaume Xipell, Joan Coma i Jacint Xipell. La primera notícia del molí de la Pólvora és del 1871, quan Joan Escaiola (propietari de l'heretat Escaiola) estableix a Jaume Xipell, fabricant de pólvora, un terreny en aquesta zona, on sembla que antigament no hi havia hagut cap altre molí. Els anys següents (1879 i 1885) els terrenys per a les instal·lacions es van ampliar. És un indret resguardat i adequat per a una activitat perillosa. El 1877 es va produir una explosió i el 1881 Jaume Xipell, de Manresa, demana permís per tornar a obrir la fàbrica. No sabem fins quan es va fabricar pólvora a Navarcles, però l'any 1893 les hereves de la propietat van vendre els drets per utilitzar les aigües dels molins de la pólvora a Joan Esquius, el nou propietari de la fàbrica del cal Tàpies, situada més avall. Joan Esquius no era fabricant i es va limitar a produir electricitat des de la central hidro-elèctrica que va construir a prop de l'antic molí a partir de l'any 1909 i a arrendar la fàbrica. La resclosa actual es va construir aproximadament l'any 1931. Abans encara hi havia la resclosa de fusta del molí polvorer. | 41.7590500,1.9158500 | 409875 | 4623592 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54808-foto-08140-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54808-foto-08140-119-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54801 | Canal de la colònia Galobart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-colonia-galobart | CAMPRUBÍ, Josep (1985). 'La dinàmica d'un poble. La colònia Galobard'. Regió 7 (3-XI-1985). FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 144. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Fàbriques de Navarcles (VII)'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 37-42. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.41, 49. SELLARÈS, Joan (2004). La colònia Galobart. Recull històric (treball particular). | XIX-XX | Canal de l'antiga fàbrica de la colònia Galobart, actualment aprofitat per fer anar una petita central hidro-elèctrica. La resclosa és a uns 200 m del Pont de Cabrianes aigües avall. Es tracta d'una reclosa molt ampla feta amb grossos carreus de pedra, de forma semi-el·líptica. L'entrada al canal és una obra força impressionant amb 5 comportes (dues de les quals accionades actualment amb motors elèctrics) més una sisena entrada lateral. El canal és molt ample (d'uns 7 m) i poc profund. Discorre paral·lel al riu, al costat d'una cinglera, mentre que pel costat dret és perfilat amb un mur fet amb blocs de pedra (en diversos trams reforçat amb formigó). El canal té diferents vagants de desguàs. Antigament l'aigua del canal feia anar la turbina de la fàbrica, situada a l'extrem nord. Actualment à l'entrada de la fàbrica una canalització subterrània condueix l'aigua fins les instal·lacions de la nova turbina, prop de l'antic Molí, i d'aquí desguassa al riu. | 08140-112 | Marge esquerre del Llobregat, al nord de la colònia Galobart | Un cabaler del mas Galobart, casat amb una filla dels industrials Burés, va aconseguir que el seu pare li cedís el terreny suficient vora el Llobregat per bastir una fàbrica. La concessió data de 1859 i la fàbrica començà a funcionar el 1866. Ignàsia Burés quedà vídua i heretà la fàbrica del seu marit. Es casà molt aviat amb Antoni Salvador Safont i la parella va fer funcionar la colònia sota el nom de Burés i Salvador. Al final del segle XIX la fàbrica es convertí en colònia, amb la construcció d'habitatges i serveis. El 1904 heretava la fàbrica la filla del matrimoni casada amb Joan Guitart i Santasusanna, advocat de Manresa. La societat es digué des d'aleshores Guitart i Salvador, i el 1940 es convertí en societat anònima amb el mateix nom. El 1963 Filatures Riera S.A., fortament participada per Textil Torres Valentí, va adquirir la majoria de les accions de Guitart i Salvador, encara que en va mantenir el nom. El president era Eduard Valentí. Des d'aleshores l'empresa ha estat dirigida per Torras Valentí de Manresa. L'any 1987 es va construir una petita central elèctrica automatitzada, situada fora del recinte de la colònia i prop de l'antic molí. Originàriament, la colònia Galobart pertanyia al terme municipal de Calders fins que el 1927 s'annexionà a Navarcles per proximitat geogràfica. Pel que fa al canal, l'estructura que dóna pas a l'entrada d'aigües es devia reformar a principis del segle XX, així com bona part del canal. ****nova turbina. | 41.7688600,1.9063900 | 409102 | 4624691 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54801-foto-08140-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54801-foto-08140-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Cabal màxim a derivar: 9 m3/segon | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54715 | Canal de la fàbrica de cal Tàpies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-fabrica-de-cal-tapies | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 145. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Fàbriques de Navarcles (II)'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 43-47. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.41-42, 49. | XIX-XX | Canal de l'antiga fàbrica de cal Tàpies (actualment ensorrada) que avui s'utilitza per captar i conduir les aigües del riu Calders cap a la planta potabilitzadora de Navarcles. La resclosa està situada aigües avall de l'antic molí polvorer, en un meandre del riu Calders. És de formigó i té una forma lleugerament el·líptica. Una sola comporta (amb un mecanisme totalment modern) dóna pas a l'aigua del canal. El canal és estret (al principi de poc més d'un metre) i discorre paral·lel al marge esquerre del riu Calders i del Llac a través d'un recorregut d'un km aproximadament. En alguns trams és cobert. A la part final, abans d'arribar al punt on hi havia la fàbrica, la canalització subterrània condueix les aigües cap a la planta potabilitzadora, situada al principi del Regadiu Vell. | 08140-26 | A la riba esquerra del riu Calders, a l'alçada del Llac de Navarcles. | La família Tàpies era de Navarcles i s'havia enriquit fent de paraires en el segle XVIII. La primera notícia de l'aprofitament de les aigües del riu Calders data de l'any 1806, quan l'amo del mas Escaiola cedia a uns comerciants de Manresa un tros de terra per a una fàbrica de cotó. El 1820 s'intentà de nou però el projecte no va reexir. Ja a principis de segle XIX es va produir un conflicte per l'aigua del Calders quan l'Ajuntament va enviar a Madrid un representant (probablement un Tàpies) per adquirir els drets sobre el riu i aquest els va registrar com a particular al seu nom. L'Ajuntament volia l'aigua per regar els horts de Santa Margarida, mentre que els Tàpies la volien per la fàbrica. El contenciós va arribar a la justícia, que va fallar a favor dels Tàpies, els quals començaren la construcció del canal. El 1843 la fàbrica no estava construïda, però el canal sí, i els veïns el boicotejaven desviant l'aigua per regar. El 1889 Sebastià, un hereu dels Tàpies que tenia una part del Molí d'en Serra, demanava permís per construir la fàbrica. La va aixecar amb penes i treballs degut a dificultats financeres i el 1902 la va haver de vendre a Joan Esquius, manyà de Manresa, que ja havia comprat el molí d'en Serra i la Pólvora. La fàbrica fou arrendada a Josep Raventós, que la va fer funcionar fins al 1971. Joan Esquius va vendre la fàbrica a Hijos de Antonio Gimferrer de Calaf i Barcelona. El 1972 la comprà Ricardo Oliva, comerciant de Manresa, i després passà a Adrià Passarell. En aquests anys la fàbrica va ser enderrocada. Posteriorment, el propietari va arribar a un acord amb l'Ajuntament i va cedir la 'Platja de Navarcles' i el canal de la fàbrica en compensació per la urbanització que havia fet sense les cessions conrresponents. Actualment el canal s'utilitza per portar aigua a la planta potabilitzadora construïda just després, prop d'on hi havia hagut la fàbrica. La resclosa va ser construïda de nou a principis del segle XX, junt amb la de la central hidroelèctrica de la Pólvora. Antigament el canal s'utilitzava també per regar alguns horts de la zona. | 41.7611600,1.9124600 | 409596 | 4623830 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54715-foto-08140-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54715-foto-08140-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54828 | Cançons de Marcel·lí Monrós i Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cancons-de-marcelli-monros-i-oller | <p>FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 152-153. MONRÓS, Marcel·lí (1982). Recull d'escrits de Marcel·lí Monrós i Oller (1955-1964). Ajuntament de Navarcles. (1997). Recull filmogràfic de Marcel·lí Monrós (1956-1970). Grané; Ajuntament de Navarcles. SERRA, Francesc (2005). 25 anys d'ajuntaments democràtics a Navarcles 81979-2004). 'Quaderns de Navarcles', núm. 12. Ajuntament de Navarcles. P. 12. (2001) Les cançons de Navarcles. CD editat per l'Ajuntament de Navarcles.</p> | XX | <p>Cançons compostes per Marcel·lí Monrós, home polifacètic i dinamitzador de la vida cultural de Navarcles durant els anys seixanta i setanta. Marcel·lí Monrós va compondre sis o set cançons en la línia de la Nova Cançó que s'imposava en aquesta època. Ell mateix, o de vegades també Àngel Esquius, intepretava les seves cançons, especialment als Festivals que el Club Joventut organitzava els anys Seixanta. Entre les cançons més conegudes hi ha 'Maria Carme', 'Salut volguts companys'. Dues de les cançons de Monrós han estat recollides en el CD editat per l'Ajuntament 'Les cançons de Navarcles'. Concretament: 'Cançó de Nadal' i ' Vine'. Per la seva significació, aquestes cançons han passat a formar part de la memòria col·lectiva d'una generació de navarclins.</p> | 08140-139 | <p>Marcel·lí Monrós i Oller va néixer els anys previs a la Guerra Civil i, durant la seva adolescència, va patir una malaltia cardíaca que va condicionar fortament la seva personalitat. Fou una persona sensible i inquieta en molts àmbits de la cultura: fotografia, cinema, periodisme, música, pintura, etc. Durant el franquisme fou impulsor de múltiples activitats culturals, com ara el periòdic Tinet, el club Joventut, l'Escola de pintura, el Club Fotogràfic, Cine-Club. També fou impulsor de la biblioteca. Va morir l'any 1972 i deu anys més tard l'Ajuntament organitzà un homenatge en reconeixement de la seva tasca: se li dedicà el parc que ara porta el seu nom i es van recuperar alguna de les seves cançons. Per la Festa Major d'Hivern de 1997 es representà l'obra de teatre musical 'Parc Marcel·lí', amb cançons compostes per a l'ocasió.</p> | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2024-11-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Marcel·lí Monrós | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 54768 | Capella Fonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-fonda | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 151. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 62, 98-99, 109. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Imp. Dr. Vives, Manresa. P. 130. | XIX | Edifici adossat a la part posterior de l'Església. És de planta rectangular amb dos pisos: la planta superior acull la Capella Fonda o del Santíssim, mentre que al pis inferior hi ha una petita sala de teatre. Es tracta d'una construcció característica del final del segle XIX, amb murs fets de maçoneria i diverses sèries de finestres acabades amb punt rodó, emmarcades amb maó i rematades amb trencaaigües també semi-circular. L'interior de la Capella Fonda té un acabat modern, posterior a la Guerra Civil. Destaquen les pintures de l'altar. La sala del teatre, reformada els anys 70, té un petit escenari i un altell amb funcions de galliner. | 08140-79 | Darrera l'Església Parroquial | El 1893 s'inagura la Capella Fonda de l'Església Parroquial. Al mateix temps s'inaugurava l'Escola Dominical, emplaçada als baixos de la Rectoria, que aviat es convertí en un centre d'orientació catòlica que organitzava activitats diverses: teatre, cant coral, caramelles, sardanes. La sala de teatre estava emplaçada al pis de sota de la Capella Fonda. Després de la Guerra el centre va tornar a tenir un paper molt actiu. El 1958 hi havia un grup de teatre, un orfeó i també es feia cinema a la sala. Entre 1974 i 1975 es va fer una reforma al teatre. Durant la Guerra Civil la capella fou saquejada. Durant un temps va acollir refugiats de la Guerra. | 41.7519400,1.9047300 | 408940 | 4622815 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54768-foto-08140-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54768-foto-08140-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54768-foto-08140-79-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 102|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54734 | Capella de Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-bartomeu | ESCALE, Joan (1981). 'L'ermita romànica de Sant Bartomeu de Navarcles', Full informatiu del Romànic, núm. 28, Artestudi, Barcelona. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 151. FERRER, Llorenç (1997). La capella i el bari de Sant Bartomeu. Quaderns de Navarcles, 3. Ajuntament de Navarcles. GONZÁLEZ, Antonio (1989). 'La restauración de los restos de Sant Bartomeu de Navarcles', Quaderns Científics i Tècnics, núm. 3. Diputació de Barcelona. P. 57-58. GONZÁLEZ, Antonio (gener-febrer 1991). 'La reconstrucción significativa de la iglésia de Sant Bartomeu de Navarcles, Catalunya, Espanya', Informes de la Construcción, vol. 42, n. 411. P. 77-81. JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1984). 'Navarcles. Sant Bartomeu de Navarcles'. Catalunya romànica, vol XI (el Bages). Ed. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. P. 337-338. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Imp. Dr. Vives, Manresa. P. 121-125. 'Capella de Sant Bartomeu de Navarcles', Premis FAD d'Arquitectura i d'Interiorisme, Foment de les Arts Decoratives, Barcelona, 1990. P. 112-113. | XIII-XVIII | Capella rehabilitada la dècada de 1980 | Capella romànica ampliada al segle XIV i molt reformada els segles XVII i XVIII. L'edifici està parcialment esfondrat i ha estat objecte d'una important rehabilitació. Es conserva poc més de la meitat de la construcció originària. Concretament, s'ha perdut el mur de tramuntana i gairebé tota la coberta. La capella romànica constava d'una sola nau capçada per un absis semicircular llis, gairebé tan ample com la nau, amb una finestra oberta a doble esqueixada força descentrada. La nau era coberta amb volta de canó, de la qual en queden algunes restes al mur de migdia, i era aproximadament la meitat de llarga del que sembla a l'actualitat. L'aparell, fet amb blocs de pedra desigual, és força rudimentari. De l'obra dels segles XIV i XVII-XVIII en queda l'allargament cap a la banda de ponent. Al mur de migjorn es conserven dos arcs apuntats que són les restes més evidents d'un porxo construït al segle XIV, el qual funcionava com una mena de vestíbul obert abans d'entrar a la capella. En aquest sector l'aparell és més regular, amb carreus quadrats i ben polits de mida més gran. El mur frontal corresponent a l'entrada té un campanar d'espadanya desplaçat a l'esquerra. L'element més interessant és el portal, que consta de dos arcs de mig punt en degradació. A l'intradós hi ha una simple arquivolta que descansa sobre sengles capitells en molt mal estat. En un d'ells semblen insinuar-se tres fulles d'acant. Les portes de fusta, originals, són guarnides amb aplicacions de ferramenta. Els treballs de restauració han introduït una plataforma per protegir les restes romanes que es conserven al subsòl de l'edifici i han completat la contrucció amb materials i disseny contemporanis, aprofitant els murs existents. La nau s'ha convertit en un nou espai amb possibilitats d'ús social. | 08140-45 | Carrer Sant Bartomeu | La capella està edificada sobre una antiga vil·la romana, per la qual cosa es podria pensar que hi hagué un temple paleocristià, tot i que no se n'ha trobat cap evidència. L'església romànica es va construir els darrers anys del segle XIII. Apareix citada per primera vegada el 1291 com a Sant Bartomeu de Navarcles i el 1313 com a Sant Bartomeu i Santa Margarida. Des del seu origen, ha depès de la parròquia de Navarcles, però es tenen notícies de l'existència d'un cementiri al seu voltant. Era una capella petita i el segle XIV va patir una important modificació: se li va afegir un porxo obert. Al final del segle XVII es va refer l'altar i s'hi col·locà un paviment de carions. Poc després, Mn. Llorenç Riera (rector entre 1706 i 1736) va reformar la capella en profunditat: el porxo es va integrar a la nau, s'engrandí l'àrea del presbiteri i es construí una nova volta de maó. Durant la Guerra Civil de 1936 la capella fou profanada i restà abandonada, convertida en magatzem municipal i galliner. Els anys 60 s'esfondrà el sostre. L'any 1984 la Diputació de Barcelona va emprendre la seva consolidació i restauració, incloent-hi una excavació arqueològica del conjunt. Es van completar les parts destruïdes i s'habilità l'edifici per a usos públics. El culte a sant Bartomeu estava ben arrelat a Navarcles. La festivitat del sant el poble acostumava a baixar-hi en processó i s'adoraven les seves relíquies, avui desaparegudes. En aquesta capella també tenia gran veneració santa Margarida, que al segle XIV ja hi tenia un altar propi. Segons Fortià Solà encara el 1910 se'n conservava una petita imatge de 'gust barroc'. | 41.7548000,1.9059800 | 409048 | 4623131 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54734-foto-08140-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54734-foto-08140-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54734-foto-08140-45-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Les excavacions arqueològiques van localitzar tres sitges a tocar del presbiteri que servien per guardar el gra recollit de les donacions dels fidels i que van estar en funcionament des del segle XIII fins el XVII.Plafó turístic del Consorci 'Valls del Montcau' amb informació de la capella situat a la façana exterior.La intervenció de rehabilitació va rebre un premi FAD d'Arquitectura i Interiorisme. | 92|93|94|96|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54771 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-12 | <p>FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 132, 155-162.</p> | XIX-XX | <p>Per Pàsqua es celebren les tradicionals caramelles, amb cantades pels carrers del poble. Actualment surten a cantar un grup infantil, vinculat al Mijac, i un grup d'adults, vinculats a la Parròquia.</p> | 08140-82 | <p>No se sap des de quan es fan caramelles a Navarcles però ha estat una tradició ben arrelada. El 1912, per exemple, es van contractar dues orquestres per acompanyar els cantaires. Les colles que sortien per Pasqua representaven els diversos col·lectius en què estava dividit el poble. La Societat Coral l'Harmonia, dirigida durant molts anys per Valentí Bosch de cal Calderí, era una de les que solia ser-hi present. Els sectors d'església, agrupats a l'entorn de l'Escola, tampoc hi faltaven; i més esporàdicament els de cal Met. Després de la Guerra Civil hi havia cors de gent gran i infantils. El grup de l'Escola fou dirigit per Josep Calvet i després per Josep Codina. A vegades s'hi incorporaven bastoners i ballets. Al Coro també va haver-hi un grup de grans i un grup infantil, que dirigí Josep Calvet fins la seva extinció als anys setanta. La colla Or i Flama també va ballar ballets alguns anys. I la coral Sol Ixent, dirigida primer per Josep Codina i després per Jordi Noguera, també va prendre part en les caramelles, així com els Antílops (1971). Els anys vuitanta cantaven caramelles els nens de l'Escola, l'Agrupació de Cantaires de Navarcles i l'Esbart Dansaire Navarclí.</p> | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2024-11-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 54721 | Carrer Ametller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-ametller | FERRER, Llorenç (1983). 'El creixement urbà de Navarcles en el S. XVIII'. Dovella, núm. 11. Manresa. P. 18. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 137. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer Ametller'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 74. | XVIII-XX | La majoria de les cases estan ben conservades. | Carrer originat al final del segle XVIII que consta de dos trams rectilinis. Conserva parcialment la imatge d'un carrer tradicional a la banda esquerre, on hi predomina un tipus de casa popular unifamiliar, semblants a les del carrer Torras i Bages però en general força modificades, tot i que han conservat els volums i l'alçada. Les cases que han conservat millor aquesta tipologia són les número 3, 5, 21, 33, 35 i 47. La banda dreta del carrer és ocupada per edificacions més modernes, i la número 8 correspon al convent de les Dominiques. L'últim tram del carrer, des del passatge Vinya Vella fins al carrer de la Diputació, està ocupat per cases actuals. Totes les cases tenien un hort al darrera, que actualment s'ha convertit en pati, normalment amb un garatge al final o bé amb una petita edificació. El carrer és asfaltat i conserva una vorera feta amb lloses. Té una font de l'any 1925. | 08140-32 | Nucli antic | Al segle XVIII Teresa Casanovas tenia un camp que tocava amb el camp de la Sort i que s'anomenava camp dels Ametllers, probablement perquè hi havia una plantació d'aquests arbres. A la segona meitat del segle Teresa va quedar vídua i tenia molts deutes. Potser per això va decidir parcel·lar aquell camp en patis per edificar cases. L'any 1777 s'establiren 7 patis, els més propers al carrer de la Sort. Tenien 5 metres d'ample i 41,6 de llarg, amb la qual cosa hi cabia una casa i un hort al darrera. Els que l'adquiriren havien de pagar 100 lliures d'entrada i 2 sous de cens cada any. L'any 1791 l'hereu de la vídua va establir 7 patis més. Aquestes cases es devien alçar l'any 1795, data d'algunes llindes actuals. Més endavant es devien establir més patis, ja que el 1853 consta que el carrer tenia 24 cases. El 1912 el carrer es va connectar amb la resta del poble tot salvant el desnivell del carrer de la Sort, que estava més enfonsat. El 1909 es traslladava una font que hi havia al començament del carrer. El 1925 es va instal·lar una font a tocar del convent de les Germanes Dominiques. | 41.7504200,1.9046000 | 408927 | 4622646 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54721-foto-08140-32-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda de la casa núm. 33: 1799 | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54716 | Carrer Ample | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-ample | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 136-137. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'El carrer Ample'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 73. | XVII-XX | Algunes cases es troben en estat d'abandó. | Carrer de traçat sinuós, edificat sobre el camí que venia de Talamanca, passant per davant de l'Església. És el més antic de Navarcles, però de les cases originàries del segle XVII pràcticament no en queden restes visibles. Hi predomina una diversitat de tipologies constructives, de diferents èpoques i alçades. Les cases han estat força modificades amb el temps, amb l'afegit de balcons i sobrealçats. Continua sent un dels carrers principals i més comercials (junt amb el carrer Nou) i molts baixos són ocupats per establiments comercials, sovint amb un tipus de retolacions poc adients. L'aspecte de les façanes no segueix un criteri establert: n'hi ha a pedra vista, arrebossades, etc. Tot això li dóna un aspecte excessivament heterogeni. Les cases que han conservat millor la tipologia tradicional dels segles XVII-XVIII són les número 39, 37, 35, 33bis, 40, 36, 32, 29, 24, 14, 15 (Rectoria), 17 (ca la Madrona), 6. Altres cases arquitectònicament interessants però posteriors són les número 30, 28, 26, 27, 23, 21, 18, 16, 12, 10, 5, 7, 8. El carrer és asfaltat i té voreres estretes. L'enllumenat és amb faroles del model estàndar al nucli antic i té restes del cablejat aeri força visibles. | 08140-27 | Nucli antic | El segle XVII augmenta la població i els masos de la Sagrera comencen a vendre patis perquè els veïns hi construeixin i es forma el carrer. El carrer seguia l'eix d'un camí antic (que Fortià Solà qualifica de camí ral) i que venia de Talamanca i donava a la Plaça Vella. El 1687 ja estava totalment construït i llavors rebia el nom de carrer Major i era el més important de Navarcles; s'hi trobaven les millors cases, moltes d'elles pertanyents a famílies de pagesos acomodats, com els Aguilar, els Vintró, els Bertran, els Serra, els Escaiola, els Manganell... El 1780 el carrer tenia 36 cases; el 1853, 42, i el 1883, 45. Hi predominava la casa unifamiliar. Els baixos es destinaven al bestiar, a les tines i a les bótes. La primera planta era per a l'habitatge i la golfa servia de magatzem. A la segona meitat del segle XIX algunes cases van convertir les golfes en pisos. Després aquest procés va continuar i moltes cases s'han anat fragmentant encara més, mentre les antigues famílies han marxat cap a barris perifèrics. El 1909 l'Ajuntament va acordar construir-hi una font i el 1913 els veïns recolliren diners per una bomba que fes arribar l'aigua. El 1816 el carrer es divideix en dues parts: carrer Ample i carrer d'en Serra. El 1922, per estalviar confusions, es dividia en tres carrers, i el nom popular es substituïa pel de carrer del Diputat Creixell. Aquest nom es deuria conservar fins poc abans de la Guerra Civil, quan es canvià pel de Francesc Layret. Després de la Guerra el carrer recuperà el nom tradicional, que ha conservat fins a l'actualitat. Tradicionalment al carrer Ample s'hi ha instal·lat les entitats amb una vida més destacada, com el teatre, Càrites o la Societat Harmonia. | 41.7523200,1.9048900 | 408954 | 4622857 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54716-foto-08140-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54716-foto-08140-27-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda de la casa núm. 39: 1713; llinda de la casa núm. 40: 'FEC 1728 VIC'; llindes de la casa núm. 28: 1844, 1816; a l'arc de ferro sobre el portal de la casa núm. 5: 1879, llinda de la casa núm. 17 (ca la Madrona): 'es de 1643'; casa núm. 7: 'AÑO' '1864'.Cal Caló (núm. 23) conserva un celler semi-soterrani molt interessant, amb volta de pedra sostinguda sobre la roca natural, que ha estat retallada. Conserva dues tines.Cal Fusteret (núm. 40) té un portal molt ample perquè tenia la màquina de batre del poble i calia entrar-la.Cal Manganell (núm. 6) era també una casa important pertanyent a pagesos acomodats i manté una tipologia arquitectònica dels segles XVIII-XIX força interessant. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54732 | Carrer Baixada de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-baixada-de-la-riera | FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer Baixada de la Riera'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. | XVIII-XX | Al costat sud algunes cases i solars abandonats. | Carrer de traçat sinuós, amb un pendent considerable que salva el desnivell des del carrer Ample fins a la zona de la riera Merdaenllà. És una de les 'davallades' del poble. L'edificació no s'ha fet d'una forma sistèmàtica i per això té un urbanisme irregular. Les cases més antigues són a la part alta, a tocar de la plaça Aguilar, i corresponen als segles XVIII-XIX. Al costat sud les edificacions són més modernes. Les cases que conserven millor la tipologia tradicional són la número 1 i la de la plaça Aguilar, núm. 1. Aquesta última, originària del segle XVIII i ampliada al XIX, ha estat objecte d'una bona rehabilitació. El carrer està pavimentat amb llosetes, sense voreres. L'enllumenat és amb faroles de ferro de tipus estàndar a tot el nucli antic. El cablejat aeri queda força a la vista. | 08140-43 | Nucli antic | El nucli urbà originari de Navarcles es situa dalt de la carena que forma el carrer Ample. Hi havia diversos camins que salvaven aquest desnivell i que s'utilitzaven sovint per anar a buscar aigua a les fonts de la riera Merdaenllà. El 1780 hi ha constància d'una casa que limita a tramuntana amb el 'camí de la davallada d'en Aguilar a la dita Riera'. Era una de les 'davallades' que tenia el poble. Abans de 1922 les sis cases que tenia el carrer eren comptades dins el carrer Ample, i aquest any l'Ajuntament passà a anomenar-les Baixada de la Riera. | 41.7531400,1.9043900 | 408914 | 4622948 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54732-foto-08140-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54732-foto-08140-43-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda de la casa núm. 4 de la plaça Aguilar: 1849.A la banda dreta es conserva un portal que correspon a cal Fusteret (c/ Ample, 40). La casa del costat, actualment ensorrada, era l'hostal. En documentació conservada pels propietaris apareix com a 'Hostal vell'. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54731 | Carrer Baixada de les Fonts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-baixada-de-les-fonts | FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer Baixada de les Fonts'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. | XVIII-XX | Cases abandonades i paviment deteriorat. | Carrer de traçat sinuós que baixa del carrer Ample a la zona de la riera Merdaenllà amb un pendent considerable. Es caracteritza per una barreja de tipologies constructives de diferents èpoques, amb una estructura urbanística complexa i poc regular. A la part superior hi ha la placeta del Coro, que ha estat urbanitzada recentment (maig del 2005), junt amb alguns edificis actuals. De les cases originàries (segle XVIII) en queden poques o han estat força modificades; en altres casos es tracta dels darreres de les cases. Al final del carrer (per la part baixa) hi ha 5 cases unifamiliars de construcció recent. La pavimentació és de ciment, força deteriorada. Conserva un tram de vorera fet amb lloses. L'enllumenat és amb faroles de tipologia estàndar a tot el nucli antic. El cablejat aeri és força visible. Algunes de les cases que conserven millor la tipologia tradicional són les dels números 3, 8, 6 i 24. | 08140-42 | Nucli antic | El nucli urbà originari de Navarcles es situa dalt de la carena que forma el carrer Ample. Hi havia diversos camins que salvaven aquest desnivell i que s'utilitzaven sovint per anar a busca aigua a les fonts de la riera Merdaenllà. L'any 1780 es parla de Davallada que va de la plasseta a la font; es referia a la petita placeta del Coro i a la Font Vella o la Font de la Mina. A vegades també es parla de carrer a la riera Merdaenllà. La construcció de les primeres cases en aquesta baixada es situen a l'entorn de 1720. El 1816 es parla de Davallada Verger. Més endavant les cases d'aquest sector van quedar integrades entre el carrer Ample i el carrer Verger. El 1922 l'Ajuntament decidí anomenar el carrer Baixada de les Fonts, nom que s'ha mantingut fins a l'actualitat. | 41.7528000,1.9048000 | 408947 | 4622910 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54731-foto-08140-42-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda a la casa núm. 8: 1792.Un gran portal (amb la data 1836 a la tarja) correspon a cal Fontcoberta. És la casa que té entrada per Àngel Guimerà, 28. A l'interior hi havia una gran nau que podria haver construït amb finalitats industrials. Més tard va ser sala de ball. | 98|119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54725 | Carrer Doctor Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-doctor-robert | FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer Doctor Robert'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 73. | XVII-XX | Carrer de traçat més o menys rectilini, tot i que amb una disposició irregular de les façanes. Conserva més o menys la imatge d'un carrer tradicional. Les cases són antigues però de tipologia força diversa, probablement degut a l'origen força antic del carrer. Les que han conservat millor la tipologia tradicional són les número 1, 4, 5, 6, 7, 9, 8, 13, 14. S'observa una varietat de formes als portals: amb llinda, amb arcs escarsers o de mig punt adovellats. El carrer és asfaltat, amb voreres estretes. Té faroles del model estàndar al nucli antic i restes del cablejat aeri. | 08140-36 | Nucli antic | Les terres sobre les quals s'edificà aquest carrer eren propietat del mas Torroella. A finals del segle XVII es van vendre o establir els patis per construir-hi les cases. El 1690 ja hi havia construïda una casa, i el 1722/23 ja estaven construïdes les cases fins a l'actual carretera. Actualment es conserva una llinda amb l'any 1690 i una altra de 1707. A finals del segle XVIII el carrer s'anomenava de la Palanca. No se sap per què ni des de quan, però cal suposar que en algun lloc proper hi devia haver una palanca. En el padró de l'any 1844 encara apareix com a carrer de la Palanca. El 1877 ja ha desaparegut aquest nom i s'anomena carrer de Baix. El 1922 l'Ajuntament li canvià el nom pel de Dr. Robert i sha conservat fins a l'actualitat. A nivell popular antigament també es coneixia com a carrer del Forn. Segons Fortià Solà era degut al fet que darrera l'antiga casa de la vila, a la Plaça, hi havia un forn de pa comunal, avui desaparegut. Al segle XVII Fortià Solà considera que es devia anomenar carrer de la Roca pel fet que és edificat en bona part damunt de la roca vista. | 41.7515800,1.9058800 | 409035 | 4622773 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54725-foto-08140-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54725-foto-08140-36-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda casa núm. 5: 1694 i gravat amb una creu. Llindes de la casa núm. 7: 1740; '1690 ...ERA'. Llindes de la casa núm. 13: 1723; inscripció il·legible a la llinda del portal. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54729 | Carrer Jacint Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-jacint-verdaguer | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 137. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer Jacint Verdaguer'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 74. | XVII-XX | Carrer recentment rehabilitat. | Carrer de traçat sinuós i amb pendent, que deriva d'un antic camí que sortia de la sagrera, al costat de l'Església, en direcció a Sant Benet. Cal dir que, pel fet d'estar situat en el nucli originari, és un dels carrers més antics, i això es reflecteix en l'antiguitat de les cases, que en bona part s'han conservat. Per això manté força bé l'aspecte d'un carrer tradicional. A diferència d'altres carrers del segle XVIII, amb un tipus de cases més homogeni, aquí són més diverses, fruit de la construcció en èpoques successives. Algunes són força altes, però gairebé totes les cases han conservat, en major o menor grau, la tipologia tradicional. Per exemple les dels números 1, 2, 3, 5, 9, 13. Altres cases interessants, probablement del segle XIX, són les número 9, 6, 8. La casa número 11 correspona a l'antic mas Escaiola, la número 7 a l'antic mas Torruella i la número 4 del carrer Otzet a una casal de grans dimensions. El carrer ha estat pavimentat recentment amb llosetes i no té voreres, sinó un reng d'elements metàl·lics que impedeixen l'aparcament dels cotxes. Les faroles segueixen el model estàndar al nucli antic. Queden algunes restes (poques) de cablejat aeri. | 08140-40 | Nucli antic | Aquest carrer és el tram inicial d'un camí que, segons la documentació, anava 'a Sant Benet pel camp de la Sort', que és l'actual carrer de la Sort. És difícil precisar la formació del carrer. Les cases a tocar del campanar formaven part de la Sagrera de Navarcles. Abans de 1687 algunes cases del carrer ja estaven construïdes. Cal dir que al començament del carrer hi havia els masos Torroella i Escaiola, dels quals actualment gairebé no se'n conserven vestigis. Al segle XVIII en aquesta zona es parla del carrer del Callariç, fent referència a un pas estret que hi havia d'haver al capdamunt, tocant a l'Església. Almenys en el segle XIX les cases del carrer formaven part del carrer Otzet, fins que un acord municipal de 1922 va dividir el carrer Otzet en els actuals. | 41.7519100,1.9050400 | 408966 | 4622811 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54729-foto-08140-40-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Placa penjada al carrer amb un retrat de Verdaguer i el text: 'Navarcles en record de Jacint Verdaguer. Any Verdaguer. Octubre 2002. Ajuntament de Navarcles'.La casa número 11 correspon a l'antic mas Escaiola, del qual només se'n conserva un celler soterrani cobert amb volta i una part de la façana a l'interior de l'actual portal del segle XIX, amb una llinda del 1864 i, a la tarja del portal, 1927. Quan van fer les obres de l'escala de l'Església, l'any 1842, al capdamunt del carrer Verdaguer van sortir tombes de l'antic cementiri. Més tard es va ampliar sobre aquest sector la casa número 11. Pel que fa a l'antic mas Torruella (probablement casa número 7) actualment és un edifici del segle XIX. | 98|119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54723 | Carrer Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-manresa-0 | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 148. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer Manresa'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. | XIX-XX | Algunes cases estan actualment desocupades | Carrer format al final del segle XIX, de traçat recte, asfaltat i amb voreres estretes a banda i banda. És lleugerament més ample que els carrers del nucli antic sorgits al segle XVIII. Les cases conserven una arquitectura representativa del final del segle XIX i principis del XX. Predominen les cases d'estil popular. Algunes són cases de pisos, com la que fa cantonada amb el carrer Nou (c/ Nou núm. 32) o la número 1. D'altres continuen la tradició de cases unifamiliars, concretament les número 3, 5, 9 o 13. | 08140-34 | Nucli urbà | Quan es construí el carrer Nou al segle XVIII es deixa pas a un camí que anava cap al Molí d'en Serra i també cap al gual per travessar el Llobregat i anar cap a Manresa. El camí feia de separador de dues parcel·les (una del mas Aguilar i l'altra del mas Serra). La formació del carrer es realitzà a l'entorn dels anys setanta del segle XIX. L'any 1872 ja hi ha constància del carrer, i el 1883 ja hi havia 6 cases. El 1934 l'Ajuntament republicà acordà anomenar-lo carrer Rafael Casanova. Després de la Guerra Civil va tornar al nom tradicional de carrer de Manresa. | 41.7525300,1.9017500 | 408693 | 4622883 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54723-foto-08140-34-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | La casa que fa cantonada (carrer Nou núm. 32) conserva als baixos un celler amb tines. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54717 | Carrer Nou i carrer Jesús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-nou-i-carrer-jesus | FERRER, Llorenç (1983). 'El creixement urbà de Navarcles en el S. XVIII'. Dovella, núm. 11. Manresa. P. 18. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P.137. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'El carrer Nou'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 74. | XVIII-XX | Carrer de traçat lleugerament sinuós, edificat sobre un antic camí que anava cap a Sant Benet. Les cases han estat força modificades (és el carrer més comercial de Navarcles) i el carrer no ha conservat gaire la imatge d'un carrer tradicional, sinó que té un aspecte més aviat heterogeni. Molts baixos han estat adaptats com a locals comercials, amb un tipus de retolacions i dissenys dispars. I molts edificis han afegit balcons i tribunes. Les cases que conserven millor la tipologia tradicional originària (del segle XVIII) són les número 67, 65, 60, 52, 48, 46, 44, 51, 42, 40, 49, 47, 43, 41, 27, 21, 19, 17, 11, 12, 1 (al carrer Nou); la número 6 (al carrer Jesús) i la número 8 de la Plaça de la Vila. Altres cases més característiques del segle XIX són la número 13, 26, 32. Les número 4 i 38 són d'influència modernista. Alguna casa (com la número 40) conserva ben visibles els murs de tàpia. La majoria de cases conserven l'hort transformat en pati a la part de darrere. El carrer és asfaltat i amb voreres. L'enllumenat és amb faroles del tipus estàndar al nucli antic. El cablejat aeri és encara bastant visible. | 08140-28 | Nucli antic | Al segle XVIII baixava un camí que, passant per l'actual plaça de Sant Valentí i carrer Nou, anava cap a Sant Benet. Aquest camí és l'embrió del carrer Nou i feia de divisòria de tres grans propietaris de Navarcles d'aleshores. En aquest moment s'estava construint al carrer de Sant Benet i l'edificació de cases va continuar al llarg d'aquest camí, en els dos sentits. Per això en aquesta època es coneixia com el carrer Nou més Amunt i carrer Nou més Avall. Les primeres cases (a l'entorn de cal Burjons) es van construir entre 1728 i 1770. Eren construccions unifamiliars que incloïen un hort al darrera. L'any 1870 el carrer tenia 62 cases, i el 1816 encara el mateix nombre. A partir de 1880 es van començar a alçar les teulades i convertir les golfes en pisos. L'any 1922 l'Ajuntament va canviar els noms dels carrers, considerats vulgars, i passà a dir-se Prat de la Riba fins després de la Guerra, que retornà a la denominació tradicional. El 1955 l'Ajuntament va procedir a una urbanització generalitzada dels carrers més antics. | 41.7519500,1.9029900 | 408796 | 4622818 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54717-foto-08140-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54717-foto-08140-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54717-foto-08140-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modernisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda de la casa núm. 11: 1758; Casa núm 26: 1899; casa núm. 32: 1885. | 98|105|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54727 | Carrer Otzet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-otzet | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 137. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer Otzet'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 74. | XVII-XX | Carrer curt, de traçat rectilini, originat al segle XVII a l'entorn de l'antic mas Graner. En general les cases han estat força modificades i el carrer no conserva gaire la imatge tradicional. Les cases que han conservat millor la tipologia tradicional són les número 3 i 5, a més de la número 4, de dimensions molts més grans. El carrer és asfaltat, amb voreres estretes. Té restes visibles del cablejat aeri. | 08140-38 | Nucli antic | En aquest carrer hi havia un mas que es deia Graner. El 1338 el propietari es deia Petrus de Graneiro, i el 1505 era Valentí Graner. A començaments del segle XVII el propietari és el pubill Jaume Otzet, que s'havia casat amb l'hereua de la casa i donà nom al carrer. Al llarg del segle XVII el mas devia anar malament i es va vendre a diversos particulars, que construïren les cases al costat del mas que van donar lloc al carrer. Tradicionalment el carrer comprenia els actuals Jacint Verdaguer, plaça Sant Valentí i Torras i Bages, fins que l'any 1922 l'Ajuntament va dividir-lo tal com ara està. | 41.7517300,1.9052800 | 408986 | 4622791 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54727-foto-08140-38-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda de la casa núm. 4: 1857. | 98|119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54733 | Carrer Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-bartomeu | FERRER, Llorenç (1983). 'El creixement urbà de Navarcles en el S. XVIII'. Dovella, núm. 11. Manresa. P. 18. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 138. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer de Sant Bartomeu' i 'La barriada de St. Bartomeu'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç (1997). La capella i el bari de Sant Bartomeu. Quaderns de Navarcles, 3. Ajuntament de Navarcles. | XIX-XX | Carrer de traçat irregular, sorgit a principis del segle XIX com un raval al costat de l'església de Sant Bartomeu. De les cases originàries d'aquesta època pràcticament no en queden vestigis visibles. Aquestes han estat força modificades i han quedat integrades al conjunt del barri de Sant Bartomeu, sorgit a la dècada de 1960 i format per famílies procedents de la immigració andalusa. La urbanització del sector portada a terme en aquesta època ha desdibuixat la fesomia de l'antic raval del segle XIX. Les cases que han conservat, en major o menor grau, aquesta tipologia tradicional, totes al costat nord, són les número 13, 17, 19, 21, 23, 27, 29, 35, 39. El carrer actualment és ample, asfaltat i amb voreres. | 08140-44 | Raval del nucli antic | Fins al final del segle XVIII en aquest sector només hi havia la capella de Sant Bartomeu. L'any 1797 Josep Comellas tenia un camp anomenat de Sant Bartomeu amb tres quarteres de terra i, per pagar diversos deutes, va fragmentar la parcel·la en 19 patis per fer-hi cases. La major part eren de 5 per 40 m; o sigui que hi cabia una casa i un hort. El 1816 hi havia 8 cases edificades; i el 1883, 12, les quals arribaven fins a la carrerada que passava per aquest sector. Per anar a Navarcles des d'aquest raval calia travessar la riera Merdaenllà, i el 1877 els veïns reclamaven la construcció d'un pont, que es devia fer poc després. El 1908 es reconeixia el mal estat de la palanca i es va decidir construir-ne una de nova amb vigues de ferro. Al final de la dècada de 1950 va tornar a activar-se la construcció de cases en aquest sector i es va formar la barriada de Sant Bartomeu, integrada bàsicament per famílies procedents de la immigració andalusa, que abans s'havien començat a instal·lar al voltant del camp de futbol. Els anys 60 es va procedir a la ubanització dels carrers i aquest raval va quedar integrat urbanísticament al poble. | 41.7545300,1.9056000 | 409016 | 4623101 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54733-foto-08140-44-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54775 | Carrer Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-serra | XVII-XIX | Antic carreró que baixava del carrer Ample cap al passatge de les Fonts i que ha quedat tancat per les dues cases veïnes: cal Generes i ca l'Angelet. El carrer discorre per una rampa amb un pendent molt pronunciat i passa, per una mena de porta, sota un contrafort de cal Generes. A banda i banda uns murs de contenció, amb una petita vora a la part superior, sostenen la rampa. Al sector inferior una casa més moderna (núm. 36 del Passatge de les Fonts) obstaculitza el final del carrer en aquesta part, on actualment hi ha jardins particulars. Es tracta d'un exemple interessant d'un tipus d'urbanisme de caire popular, que ha sobreviscut com un element marginal en la trama urbana moderna. | 08140-86 | Nucli antic | Antoni Pladellorens, avi de Josep Singla, era propietari de ca l'Angelet i va fer tancar el carrer. Actualment és un pas d'ús privat per als veïns de les dues cases. | 41.7519700,1.9056500 | 409017 | 4622817 | 08140 | Navarcles | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54775-foto-08140-86-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 54728 | Carrer Solervicens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-solervicens | FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer Solervicens'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. | XVIII-XX | El carrer Solervicens té un traçat força sinuós, ja que es fa formar a partir d'un camí que anava cap al mas Solervicens i Talamanca. Un bon nombre de les cases originàries han estat substituïdes per edificacions actuals, fet que ha malmès en bona part l'aparença tradicional del carrer. Les cases que conserven millor la tipologia tradicional són les número 1 (que ha estat objecte d'una restauració original, seguint una estètica actual) i la número 3. El carrer és asfaltat i amb voreres. Té faroles del model estàndar al nucli antic i conserva restes del cablejat aeri. | 08140-39 | Nucli antic | El carrer Solervicens és una de les 'davallades'que baixen del petit altiplà entorn del nulci urbà més antic, a la zona del carrer Ample. Les cases foren construïdes en patis del mas Torroella que van ser venuts entre 1722 i 1723. Al segle XVIII tant s'anomena carrer de la Davallada com carrer de la Davallada de la Plaça, o també camí de la Plaça al mas Solervicens. En realitat, el carrer s'edifica sobre l'antic camí que anava cap al mas Solervicens i també a Talamanca. Tanmateix, el nom de Solervicens és recent. | 41.7516900,1.9061000 | 409054 | 4622785 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54728-foto-08140-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54728-foto-08140-39-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54730 | Carrer Torras i Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-torras-i-bages | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 137. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer Torras i Bages'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 74. | XVIII-XX | La majoria de les cases estan ben conservades. | Carrer de traçat sinuós, amb lleugera pendent. És la continuació del carrer Jacint Verdaguer i, igual que aquest, deriva de l'antic camí que anava cap a Sant Benet. L'edificació és més tardana (finals del segle XVIII) i, a diferència del carrer Verdaguer, hi predomina un tipus de casa popular més uniforme, característic d'aquesta època: cases unifamiliars amb planta baixa més un o dos pisos, amb les portes i finestres emmarcades amb blocs de pedra escairada. Conserva parcialment la imatge d'un carrer tradicional, sobretot a la banda dreta, amb algunes cases que han estat sobrealçades o modificades amb l'obertura de balcons, terrasses, portes per a garatges, etc. Les cases que han conservat millor la tipologia tradicional són les número 4, 6, 8, 12 i 14. El carrer és asfaltat i amb voreres estretes. Les faroles segueixen el model estàndar al nucli antic. Queden algunes restes del cablejat aeri. | 08140-41 | Nucli antic | Aquest carrer és el segon tram d'un camí que, segons la documentació, anava 'a Sant Benet pel camp de la Sort', que és l'actual carrer de la Sort. Els patis per construir-hi les cases van ser establerts per l'amo del mas Bertran entre l'any 1797 i 1800. A partir d'aleshores el rengle de cases s'anomena carrer d'en Bertran. En un recompte de 1883 encara apareix aquest nom. S'ignora per quin motiu més tard el carrer va quedar integrat en el carrer Otzet fins que, l'any 1922, l'Ajuntament va dividir el carrer Otzet segons l'estat actual i li donà el nom de Torras i Bages. El 1934 el carrer passà a anomenar-se de Pau Iglésies, en record del fundador del partit socialista, i després de la Guerra recuperà novament la denominació de Torras i Bages. | 41.7511800,1.9047300 | 408939 | 4622730 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54730-foto-08140-41-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Entre la casa núm. 2 i 3 hi havia una porta per on s'accedia a l'escola de nois. La casa núm. 3 pertanyia a l'Ajuntament i hi havia magatzem de carn i un calabós. | 98|119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54752 | Carrer Ubach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-ubach | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P.148. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer Ubach'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 21. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 128. | XIX-XX | El carrer és la continuació del carrer Nou feta a partir del final del segle XIX a l'altra banda de la recent carretera de Talamanca. Té un traçat rectilini, visiblement més ample que el carrer Nou. Conserva un bon nombre de cases representatives d'aquest moment històric (final del segle XIX i principi del XX). La majoria són cases unifamiliars, moltes només amb planta baixa i amb un ús del maó característic d'aquesta època. Per exemple les cases número 6, 8 bis, 10, 18, 20, 17, 19, 27, 32. D'altres es mantenen dins una tipologia de construcció popular però s'aparten del model unifamiliar, algunes amb diversos pisos. Per exemple les cases número 1, 16, 21, 23, 33, 47. La casa número 4 s'aparta de l'estil popular i adopta una estètica pròxima al noucentisme. El carrer és asfaltat amb voreres a banda i banda. L'enllumenat és amb faroles de pàmpol esfèric. | 08140-63 | Nucli urbà | L'any 1886 aquest carrer ja estava obert al públic. Conduïa a la Fàbrica del Riu i hi havia alguns solars per edificar. Es va acordar donar-li el nom d'Ubach ja que el terreny era propietat de Josep Ubach, l'amo del mas Aguilar. Aquest cognom ja el trobem escrit amb la grafia 'Ubach' des del segle XVIII. Des de 1886 hi ha sol·licituds per construir-hi cases. El 1915 s'autoritza els veïns per instal·lar una font pública que sufraguen ells mateixos. La font formarà part de la xarxa anterior a la portada d'aigües a les cases. El carrer devia estar plantat de moreres, ja que el 1934 s'autoritza els veïns a arrencar-les per evitar les molèsties que els ocasionaven les mosques. El 1947 s'acorda la construcció de voreres. A nivell popular es coneix com el carrer dels Gitanos. Sembla ser que això és degut a que hi havia un camp on acampaven els gitanos que venien a Navarcles. | 41.7512100,1.9005200 | 408589 | 4622738 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54752-foto-08140-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54752-foto-08140-63-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Casa núm. 4: '1932' inscrit a la façana. | 106|119|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54724 | Carrer Verger | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-verger | FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer Verger'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 71. | XVIII-XX | Recentment rehabilitat | Carrer de traçat rectilini i regular. Presenta una image força homogènia i representativa d'un carrer originat al segle XVIII, amb la modificació puntual d'algunes cases. Va formar-se en paral·lel al carrer Ample (el més antic) però en un nivell inferior, possiblement a la zona immediatament exterior a l'antiga sagrera. Predomina un tipus de casa popular característica del segle XVIII, amb planta baixa i dos pisos; les portes i les finestres emmarcades amb blocs de pedra escairada. Les que conserven millor aquesta tipologia originària del segle XVIII, totes a la banda nord, són les dels número 14, 12, 10, 8, 6. Altres cases també interessants però més reformades o posteriors són les número 17, 16, 15, 13, 11, 5, 4. La casa número 9 (cal Tatjeró) té una estètica d'influència modernista. La majoria de façanes són arrebossades i pintades amb els colors tradicionals. El carrer ha estat rehabilitat recentment (agost de 2006) i té un paviment amb llosetes, sense voreres. Al sector de llevant s'hi ha plantat arbres. El carrer presenta una aspecte molt polit i pràcticament no queden restes del cablejat aeri. L'enllumenat és amb el tipus de farola de ferro estàndar al nucli antic. | 08140-35 | Nucli antic | El terreny sobre el que s'edificà el carrer era propietat del mas Solervicens, que l'havia comprat al mas Cura. El 1689 la peça de terra ja s'anomenva El Verger, tenia dues quarteres d'extensió i arribava fins a la riera. Els patis per construir-hi cases foren venuts o establerts pels amos del Solervicens entre els anys 1782 i 1793, i cal suposar que les cases es construïren immediatament. A la llinda de la casa que fa cantonada amb la Baixada de les Fonts es llegeix la data de 1792. | 41.7526400,1.9051800 | 408979 | 4622892 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54724-foto-08140-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54724-foto-08140-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54724-foto-08140-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modernisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda de la casa núm. 14: 1794; llinda de la casa núm 12: 1793; llinda de la casa núm. 10: 1792.Placa penjada al carrer: 'Carrer Verger. Rehabilitat en la seva totalitat i inaugurat el dia 8 d'agost de 2006. Ajuntament de Navarcles.' Cal Tatjeró (núm. 9) va ser construïda per un indiano.La majoria de les cases tenien pou al pati de darrere, els quals es nodrien de l'aquífer que hi ha en aquesta zona. Actualment, molts pous han desaparegut i només en queden uns pocs. | 98|105|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54726 | Carrer de Sant Benet (o carrer de França) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-benet-o-carrer-de-franca | FERRER, Llorenç (1983). 'El creixement urbà de Navarcles en el S. XVIII'. Dovella, núm. 11. Manresa. P. 18. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 137. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer St. Benet'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 73. | XVII-XX | Algunes cases es troben en estat d'abandó o necessitarien una restauració. | Carrer de traçat lleugerament sinuós i en pendent. És l'antic camí que anava a Sant Benet, edificat a partir del final del segle XVII. Moltes de les cases originàries dels segles XVII-XVIII (de planta baixa més un o dos pisos) han estat modificades amb solucions diverses: rajoles, maó vist, arrebossats de diferents textures i colors, pedra vista... Tot i això, conserva clarament la imatge d'un carrer tradicional, encara que d'aspecte heterogeni. Les cases que han conservat millor la tipologia tradicional són les dels números 3, 5, 4, 21, 29, 41, 43, 45, 47, 44. Per exemple, la casa número 5 (ca l'Aió) conserva un celler interessant i 3 tines. Per la part del darrera els antics horts s'han transformat en patis (accessibles des del passatge Catalunya), en molts casos amb la construcció d'un garatge al final. El carrer és asfaltat i té voreres estretes. L'enllumenat és amb faroles de ferro del tipus estandar a tot el nucli antic. El cablejat aeri és encara bastant visible. | 08140-37 | Nucli antic | Aquest carrer s'edificà sobre un antic camí que anava de l'Església (pel carrer Ample) a Sant Benet i el molí d'en Serra. El camí dividia dues propietats: baixant a mà dreta, hi havia el camp dels Magraners, del mas Aguilar, i a mà esquerre era del mas Bertran. Quan el carrer Ample va estar acabat les noves cases s'anaren edificant seguint aquest camí. Primer es va construir la banda esquerra, des de finals del segle XVII i el 1722 ja s'havia arribat al capdavall, a trobar l'altre camí que baixava i que més endavant serà el carrer Nou. El 1703 es començà a construir a la banda dreta i s'arribà al capdavall el 1736. Algunes llindes del carrer porten aquestes dates.Les cases de la banda esquerra tenien un hort al darrera, mentre que les de la banda dreta s'havien de conformar amb un corral. L'any 1934 el carrer va canviar el nom pel de Galan i García Hernández, en record d'un militar republicà afusellat. Després de la Guerra Civil recuperà el nom de Sant Benet, que ha perviscut fins a l'actualitat. Popularment, però, la majoria de la gent el coneix com a carrer de França. Es desconeix l'origen d'aquesta denominació, que Fortià Solà atribueix als immigrants gascons que residien a Navarcles al final del segle XVI. El problema és que en aquesta època el carrer encara no s'havia construït. Segons Fortià Solà, aquest carrer també apareix esmentat antigament com a carrer del Molí o de la Palanca. Entorn de 1956 l'Ajuntament va fer-hi obres de pavimentació i voreres. | 41.7525100,1.9031300 | 408808 | 4622880 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54726-foto-08140-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54726-foto-08140-37-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda de la casa núm. 3: '1665' i 'Agost 1650 FRAN.CURA prevere'; llinda de la casa núm. 34: 1986. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54765 | Carrer de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-creu | FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer de la Creu'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. | XIX-XX | Aquest carrer fou originat en el moment de la construcció de la carretera de Talamanca, al final del segle XIX, i el seu traçat s'adapta al pas de la carretera. Per l'orografia del terreny, el rengle de cases a la banda de ponent ha quedat a un nivell més alt. Hi predomina un tipus de casa de tipologia popular característica del final del segle XIX i principi del XX. La majoria són cases unifamiliars, per exemples les número 6, 4, 8, 10 i 24. Algunes són edificacions més grans: números 14, 16, 20 i 22. Altres presenten un estil més decoratiu: números 26 i 5. | 08140-76 | Nucli urbà | el 24 d'agost de 1890 es van fer diverses sol·licituds a l'Ajuntament per construir edificis en el camí veïnal que anava cap a Mura. El nom del carrer ve per l'existència d'una creu que popularment s'anomenava la Creueta. L'any 1905 va adoptar oficialment el nom del carrer de la Creu, canviat durant el període republicà per Avinguda 14 d'abril (data de la proclamació de la República) i recuperat després de la Guerra. | 41.7510800,1.9044900 | 408919 | 4622719 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54765-foto-08140-76-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54720 | Carrer de la Sort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-sort | FERRER, Llorenç (1983). 'El creixement urbà de Navarcles en el S. XVIII'. Dovella, núm. 11. Manresa. P. 18. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 137. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer de la Sort'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 23. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 74. | XVIII-XX | El paviment és en mal estat. | Carrer de traçat rectilini que, amb la construcció de la carretera cap a Talamanca (al final del segle XIX) va quedar enfonsat. L'antic carrer només tenia un reng de cases al costat sud, les quals han conservat més o menys la tipologia tradicional, almenys en volums i alçades. Són cases unifamiliars de planta baixa més 1 o 2 pisos, però han estat força modificades. Les que conserven millor la tipologia tradicional són les número 5, 9, 11 i 37. Per la part del darrere les cases tenen els típics patis, normalment amb garatges, que donen al passatge Joan Maragall. La continuació del carrer a partir de Pau Claris ja està ocupat per cases molt modernes. El carrer és asfaltat i conserva una vorera de lloses. | 08140-31 | Nucli antic | Al segle XVIII Joan Tarrés, un pagès de Calders, va rebre en herència un camp que llavors ja s'anomenava de la Sort. Hi passava un camí que anava de la Plaça cap a Sant Benet i que encara es pot resseguir perfectament. El 1774 Joan Tarrés en lloc de conrear la terra va començar a establir patis de cinc metres d'ample que donaven al camí. Aquest any s'establiren 18 patis, començant pels que toquen al carrer Ametller. L'any 1780 ja hi havia 10 cases construïdes, i al final del segle el carrer ja estava format i constava de diverses cases unifamiliars. L'any 1883 es va construir la carretera de Talamanca i l'antic carrer va quedar enfonsat front la nova carretera). L'any 1922 el carrer passà a anomenar-se Pi i Maragall, i després de la Guerra recuperà el nom tradicional. | 41.7505400,1.9040000 | 408878 | 4622660 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54720-foto-08140-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54720-foto-08140-31-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda de la casa núm. 43: 1781; llinda de la casa núm. 13: 1776.La casa núm. 3 és cal Cisteller, pertanyent a Lluís Brunet. És l'últim de Navarcles que encara elabora vi i als baixos conserva les instal·lacions del celler, amb una premsa, tines, maquina d'aixafar raïm, etc.Moltes cases tenen pous a la part del darrere. | 98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54722 | Carrer Àngel Guimerà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-angel-guimera | FERRER, Llorenç (1983). 'El creixement urbà de Navarcles en el S. XVIII'. Dovella, núm. 11. Manresa. P. 18. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 137-138. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Àngel Guimerà'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 74. | XVIII-XX | Carrer de traçat rectilini edificat a partir del carrer Nou. En el primer tram a començaments de segle XX encara hi havia el pas pels baixos d'una casa que connectava amb el carrer Nou. Actualment en aquest sector hi ha edificacions modernes. El següent tram (després del passatge que travessa el carrer) ha conservat en part la imatge d'un carrer tradicional amb cases dels segles XVIII-XIX, especialment al costat esquerre. Les cases que conserven millor aquesta tipologia tradicional són les dels número 2, 8 i 9. Per la part posterior cada casa té el seu pati, gairebé tots amb un garatge al final. El carrer és asfaltat i té voreres estretes. Les faroles segueixen el model estàndar al nucli antic. El cablejat aeri és en part visible. | 08140-33 | Nucli antic | Al segle XVIII Joan Tarrés, pagès de Calders, tenia una gran parcel·la de terra que es coneixia amb el nom de la Vinya Vella. De 1725 a 1742 va vendre els patis que donaven a la banda sud del carrer Nou amb la intenció de fer un nou carrer en aquest sector. Abans, però, va haver d'arribar a un acord amb un dels propietaris de les cases del carrer Nou perquè el carrer que es disposava a edificar tingués sortida i connexió amb aquest altre mitjançant un passadís pels baixos d'una casa. Això ho va fer el 1787 i aquest mateix any va establir 11 patis que serien les cases que des d'aleshores configurarien el carrer, el qual de primer hom anomenava de la Vinya Vella. Més tard apareix també com a carrer de Detràs, degut a que estava darrera del carrer Nou. Popularment també se'l coneixia com a carrer de Miraculs, fent referència al fet que les cases miren els darreres de les cases del carrer Nou. El nom oficial d'Àngel Guimerà el va rebre l'any 1922 i des d'aleshores no s'ha canviat.. | 41.7518100,1.9026200 | 408765 | 4622802 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54722-foto-08140-33-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54754 | Casa Mingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-mingo | FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer Baixada de la Riera'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. | XVIII-XIX | Restauració recent molt curosa amb l'edifici. | Casa de tipus popular, situada al nucli antic, que destaca per les seves dimensions. La restauració que s'hi ha fet recentment ha posat en valor aquest edifici, que ara presenta una bona imatge. Té planta baixa més dos pisos i sotacoberta. Les façanes han quedat a pedra vista. Les portes i finestres estan emmarcades amb blocs de pedra escairada o bé amb maó. La façana principal dóna a la plaça Aguilar. Hi destaquen les dues arcades d'una antiga galeria. El ràfec és fet amb maons que formen una sanefa. A l'interior es conserva un celler molt interessant al sotrerrani, cobert amb quatre voltes de pedra suportades per un pilar central i equipat amb dues tines. També es conserva una escala de pedra originària. | 08140-65 | Plaça Aguilar, 4 | La casa és originària del segle XVIII i al segle XIX (1849 segons la inscripció d'una llinda) es va reformar i ampliar. Devia pertànyer a una família de pagesos acomodats que van prosperar al segle XIX, amb l'expansió de la vinya. | 41.7531700,1.9041000 | 408890 | 4622952 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54754-foto-08140-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54754-foto-08140-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54754-foto-08140-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda amb la inscripció '1849'. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54743 | Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-6 | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 149. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 60-61. GIRBAU, Valentí (2002). Poble i parròquia. L'Església de Navarcles el segle XVIII. Quaderns de Navarcles, 10. Ajuntament de Navarcles. P. 5-6. | XX | Els arrebossats presenten problemes d'humitat | Cementiri situat als afores de la població i envoltat per bosc. El conjunt és delimitat per un recinte de forma irregular, amb un aparcament enjardinat davant de l'entrada. El portal d'accés adopta la forma d'un frontó d'inspiració clàssica. L'interior es distribueix a l'entorn d'una avinguda central amb sengles corredors laterals al costat dels quals s'aixequen els blocs de nínxols. A la part posterior hi ha una placeta circular, on hi ha la fossa comuna. L'interior compta compta amb la presència de xiprers i altres plantes, tot creant un espai enjardinat agradable (i envoltat per bosc), en una línia moderna que s'aparta del típic cementiri decimonònic. | 08140-54 | Al Cap de la Serra, al sud del terme. | Antigament el cementiri era al costat de l'Església. El 1838 es comprà un terreny als amos del mas Aguilar, al costat mateix de la casa, i el 1842 es va obrir el que avui es coneix com el Cementiri Vell i es posà en pràctica un sistema de construcció i de venda de nínxols. En aquest cementiri s'hi accedia per un portal situat al costat del mas Aguilar que encara es conserva, amb una inscripció a la pedra de 1862, i encara es poden veure vesitigis dels nínxols. Però l'any 1903, amb el creixement de la població, ja apareixen queixes per la proximitat del cementiri. El 1948 l'alcalde Pere Carrera va estar a punt de comprar un terreny a la Planota per construir un nou cementiri, però a la pràctica es va anar engrandint el que hi havia. Fou l'alcalde Josep M. Carrillo qui va impulsar la construcció del nou cementiri el 1982: adquirí els terrenys a la família Cura i encarregà un projecte a l'arquitecte Jordi Ludevid. El nou cementiri, situat a la carretera de Talamanca, fou ingaugurat pel president de la Diputació, Antoni Dalmau, el 1987. | 41.7419700,1.9111600 | 409461 | 4621701 | 1985 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54743-foto-08140-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54743-foto-08140-54-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Arquitecte: Jordi Ludevid | Frontó d'entrada: placa amb l'any 1985. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 54807 | Central hidroelèctica de la Pólvora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/central-hidroelectica-de-la-polvora | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 145. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 55-56. | XX | Antiga central hidro-elèctrica que aprofitava el canal de l'antic molí polvorer i abastava d'energia la fàbrica de cal Tàpies i també el poble de Navarcles. L'edifici consta de dues parts: la part posterior és un pou o dipòsit per fer que l'aigua baixés amb més pressió cap a la turbina; és una construcció de planta quadrada feta amb grans blocs de pedra; a la part davantera, hi ha un altre cos adossat, de planta més o menys quadrada, amb coberta a dues vessants i finestres emmarcades amb maó. A sota hi havia la turbina i, al nivell superior, les instal·lacions de la central. L'interior de l'edifici és avui dia totalment buit. Adossat a un costat hi ha diverses parets d'una construcció recent que es va fer amb la intenció d'habilitar-hi un habitatge, que va quedar a mig fer. | 08140-118 | A l'indret de la Pólvora, a l'extrem nord-oest. | En aquest sector hi havia un molí polvorer que va estar en funcionament al segle XIX. No sabem fins quan es va fabricar pólvora a Navarcles, però l'any 1893 les hereves de la propietat van vendre els drets per utilitzar les aigües dels molins de la pólvora a Joan Esquius, el nou propietari de la fàbrica del cal Tàpies, situada més avall. Joan Esquius no era fabricant i es va limitar a produir electricitat des d'aquesta central per al poble de Navarcles a partir de l'any 1909 i a arrendar la fàbrica. La central va funcionar fins que la fàbrica va tancar, l'any 1971. Posteriorment es va eliminar la maquinària i les instal·lacions. | 41.7602300,1.9135000 | 409681 | 4623726 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54807-foto-08140-118-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.