Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54690 | Regadiu Vell (Horts de la Riera i de Santa Margarida) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/regadiu-vell-horts-de-la-riera-i-de-santa-margarida | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 148. FERRER, Llorenç (1999). Tenir aigua. 100 anys de la primera portada d'aigües a Navarcles (1899-1999). Quaderns de Navarcles, 5. Ajuntament de Navarcles, pp. 4-6 SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. Pp. 77-78, 131. | XIV-XX | Zona d'horta situada a la desembocadura de la riera de Merdaenllà amb el riu Calders. Ocupa una àrea lleugerament inferior a la del Regadiu nou, però el nivell d'ús dels horts és probablement una mica més elevat. Hi ha pocs terrenys erms. Els conreus són els tradicionals d'horta. Actualment la major part de l'aigua per al regatge prové de la bassa del Regadiu Nou i és canalitzada i bombada cap als diferents recs, tot i que també s'aprofita l'aigua que baixa de la riera, que passa pel mig de l'horta. Pel fet de ser un espai utilitzat ja des de l'edat mitjana conserva vestigis constructius de tipus popular força interessants (camins empedrats, marges, etc) els quals sovint es barregen de manera desendreçada amb elements més moderns: reixes, etc. Des del punt de vista paisatgístic, els horts són un element que dóna personalitat a la façana nord de Navarcles, en l'espai d'entrada a la població i en relació amb la zona de ribera del riu Calders. | 08140-1 | Al nord de la població, a la desembocadura de la riera de Merdaenllà. | El regadiu Vell ja existia al segle XIV i era regat amb les aigües de les fonts i de la riera de Merdaenllà. Gairebé tots els veïns de Navarcles hi tenien un tros de terra. El segle XVIII el creixement de la població va comportar també un creixement del nombre d'horts. Entre 1779 i 1781 hi havia 142 horts. El 1816 entre els del Regadiu Vell i els que hi havia darrera les cases, hi havia 197 horts. A principis del segle XIX comença a escassejar l'aigua, especialment en períodes de sequera. Primerament s'intenta canalitzar l'aigua del riu Calders, però això entre en conflicte amb els interessos del sector emergent d'industrials del tèxtil. L'Ajuntament envia un delegat a Madrid per obtenir la concessió d'aigües del Calders, però aquest fa el registre al seu nom, cosa que origina un llarg plet que finalment acaba guanyant el particular l'any 1853. Davant d'això el municipi opta per aprofitar les abundants aigües subterrànies a la zona de Sant Bartomeu i canalitzar la font de la Mina a l'entorn de 1864. L'any 1896 la font donava 153 m3 diaris. Anys més tard, el 1929, va entrar en funcionament una nova zona de regadiu al sector occidental del municipi (el Regadiu Nou). Actualment la font de la Mina ja no existeix i la major part de l'aigua de regatge procedeix de la bassa del Regadiu Nou. | 41.7552500,1.9034700 | 408840 | 4623183 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54690-foto-08140-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54690-foto-08140-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54690-foto-08140-1-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85|94|98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54691 | Regadiu nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/regadiu-nou | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 60. FERRER, Llorenç (1999). Tenir aigua. 100 anys de la primera portada d'aigües a Navarcles (1899-1999). Quaderns de Navarcles, 5. Ajuntament de Navarcles, pp. 11-12. | XX | Alguns horts s'han perdut i es troben erms. | Zona d'horta situada entre el final de la població per la banda oest i el riu Llobregat. Abasta una extensió considerable d'horts que en bona part continuen en ús, tot i que alguns terrenys es troben erms, sobretot a la zona més baixa i a prop del Pont Vell. Anys enrere la zona de regadiu era més gran, però ha anat perdent extensió a causa del creixement urbanístic. Els horts solen ser d'un quartà i els conreus són els tradicionals d'horta. El sistema de regatge no ha canviat gaire d'ençà que es va implantar l'any 1929. L'aigua és captada del Llobregat a prop del Pont de Sant Benet mitjançant un sistema de bombes (actualment automatitzades) situades en una caseta. Per una canalització subterrània, l'aigua s'emmagatzema en una bassa circular situada al carrer Tinet. Es tracta de la bassa 'originària, tot i que fa uns cinc anys la van formigonar. D'aquí l'aigua es distribueix en diferents ramals, i aquests en els diversos recs (anomenats 'regadores') que porten l'aigua a cada hort, incloent-hi actualment els horts del Regadiu Vell. Alguns d'aquests recs han estat encimentats per minimitzar les pèrdues. | 08140-2 | Sector oest als afores de Navarcles | Després que, a finals del segle XIX, s'hagués canalitzat l'aigua de la font de la Cura per millorar el Regadiu vell, aviat es va constatar la necessitat d'ampliar encara més la zona de regadiu. L'any 1921 es començaren a fer gestions i l'any següent l'Ajuntament encarrega un estudi a l'enginyer Cesar Molinas. La solució que es considera més adequada és captar l'aigua del Llobegat al costat de la resclosa de la fàbrica de Sant Benet i bombejar-la cap a una bassa a la zona del Regadiu nou. En un principi els amos de la fàbrica s'hi oposen, però el 1928 s'arriba a un acord: les bombes del regadiu només funcionarien quan la fàbrica estigués parada. L'any 1929 entra en funcionament. Cada pagès tenia un hort d'un quartà, i per cada hort tenia una hora de regatge. El regatge es feia de manera descendent, començant per la part més alta, per tal d'aprofitar millor l'aigua. Actualment encara hi ha una persona contractada per l'Ajuntament encarregada de donar pas a l'aigua. En aquests moments la mitjana d'edat dels que porten els horts és molt alta, i la renovació generacional no està assegurada. | 41.7516400,1.8960800 | 408221 | 4622790 | 1929 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54691-foto-08140-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54691-foto-08140-2-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54698 | Resclosa i canal del molí de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-del-moli-de-navarcles | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 144-145. | XVII-XX | Resclosa i canal de l'antic molí de Navarcles, que estava situat prop de la colònia Galobart. La resclosa, de forma semi-el·líptica, és de pedra, força ampla i amb una alçada considerable. El canal, actualment en desús, tenia una llargada d'uns 100 metres i passava soterrat per sota de l'actual edifici de la turbina de la colònia Galobart. A l'edifici del molí encara es conserva l'entrada i la sortida del carcabà. El canal de sortida passa soterrat per una zona d'horts i desemboca al riu. | 08140-9 | Prop de la colònia Galobart | El 6 d'abril de 1693 es va autoritzar a l'Ajuntament de Navarcles a utilitzar les aigües del riu Llobregat per a la instal·lació d'un molí, amb el pagament de 6 sous anuals. L'1 d'agost de 1694 l'Ajuntament va cedir el dret a la masia Solervicens i va ajudar a construir-lo, a canvi que pagarien el cens i moldrien el gra a 6 d. la quatera, preu molt avantatjós per als habitants de Navarcles. El 1893 hi ha un conflicte amb els amos de la colònia Galobart, que volien alçar la seva resclosa, cosa que limitava la capacitat de moldre del molí. El 1909 el mas Solervicens va pagar 7.500 ptes a l'Ajuntament en concepte de redempció del cens (amb aquests diners es va finançar la construcció del nou edifici de l'Ajuntament). L'obra de la resclosa, molt sòlida, deu correspondre a aquest moment inicial del segle XX. Poc després el molí es va vendre. Posteriorment ha funcionat com una casa de pagès amb masovers. | 41.7643500,1.9058600 | 409052 | 4624191 | 08140 | Navarcles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54698-foto-08140-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54698-foto-08140-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54698-foto-08140-9-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54707 | Turbina de la Fàbrica del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turbina-de-la-fabrica-del-riu | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 145. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 19-24. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Fàbriques de Navarcles (VI)'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.40, 48. | XX | Turbina de l'antiga Fàbrica del Riu, que continua funcionant actualment per tal de generar energia elèctrica. Es conserven les instal·lacions originàries (corresponents a principis de segle XX). És a dir: el canal i salt d'aigua, la turbina i un sistema de comportes per regular el cabal de l'aigua. També es conserva una màquina de l'any 1924 que regulava manualment el cabal de l'aigua. Actualment la turbina funciona de manera automatitzada, però la major part de la maquinària i les instal·lacions són antigues. | 08140-18 | Fàbrica del Riu. C/ Ubach, s/n | La Fàbrica del Riu va començar-se a construir el 1818 i es deuria acabar l'any següent. Sembla que seria la primera fàbrica del poble. El salt d'aigua era de 3,34 m. La fàbrica va acabar partida en diferents seccions que funcionaven de forma independent, fins que el 1841 Joaquim Batlles va anar comprant fins a fer-se amb una part important de la fàbrica. Des de l'any 1849 l'edifici acollia només la societat Comellas, Batlles, Sanmartí i Cia. El 1867 l'arrendaven a altres fabricants i el 1869 ampliaven el canal i potser també la fàbrica, que va quedar amb la fesomia actual. Després de diverses compravendes entre les parts, el 1910 els diversos socis venien la fàbrica a Isidre Puig i Cia, que ja era l'empresa propietària de la fàbrica de Sant Benet (en terme de Sant Fruitós de Bages). A l'entorn de 1917 es construí la nau del costat de llevant. L'empresa va tancar els anys vuitanta i el 1986 fou subhastada i comprada una part per Hidrogant S.A., el gerent de la qual era el navarclí Jaume Matamala. La fàbrica sempre va estar dedicada a la filatura. La resclosa i el sistema de comportes d'accés al canal probablement van reconstruir-se entorn de 1920, ja que són molt semblants als de la Fàbrica de Sant Benet, d'aquesta mateixa època. Les instal·lacions de la turbina també deuen ser d'aquesta època (en una de les màquines hi consta l'any 1924). Els anys 80 la Fàbrica del Riu va ser de les primeres a aprofitar el salt d'aigua per generar electricitat. | 41.7484600,1.8975300 | 408337 | 4622436 | 08140 | Navarcles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54707-foto-08140-18-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54710 | Campanar de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-navarcles | GIRBAU, Valentí (2002). Poble i parròquia. L'Església de Navarcles el segle XVIII. Quaderns de Navarcles, 10. Ajuntament de Navarcles. SERRA, Francesc (1997). El campanar de Navarcles. 'Quaderns de Navarcles', núm. 2. Ajuntament de Navarcles. | XVII | Reforçada la pedra a la part superior, que es desfeia. | Campanar de l'Església Parroquial. Torre de planta quadrada que s'aixeca sobre una de les capelles laterals. Té un basament força alt sobre el qual continua un cos central i un cos superior, on hi ha dues campanes, amb finestres allargades com a obertura. Té un rellotge a cada costat. El campanar és coronat amb una balaustrada, d'on arrenquen dos arcs encreuats que sostenen una tercera campana. L'aparell és fet de pedra, amb blocs ben escairats a les cantoneres. | 08140-21 | Església Parroquial. Carrer Jacint Verdaguer | El campanar és una obra barroca del final del segle XVII erigit en substitució d'un campanar anterior, probablement romànic. L'obra va ser encarregada pel Consell municipal a Joan Jo, paleta de Monistrol de Calders. Es van iniciar el 1690 i el 1697 eren acabades i, aquest mateix any, el campanar va ser consagrat. El cost va ser de 306 lliures barceloneses. L'any 1741 s'hi instal·laren dues campanes i un rellotge, encarregat a Simó Noguera. L'any 1857 l'Ajuntament acordà la construcció d'un nou rellotge i el 1879 l'encarregà a Joan Romeu, ferrer d'Olost de Lluçanès pel preu de 600 pessetes. El 1858 s'hi instal·lava una nova campana. L'any 1904 es van fer noves obres de reparació al campanar. Durant la Guerra Civil el campanar va servir com a torre de control per l'exèrcit republicà. S'hi instal·laren metralladores i va tenir un paper destacat en la defensa contra l'entrada de les tropes franquistes. Durant la guerra el campanar havia estat desposseït de dues campanes i només va quedar la que marcava les hores. Els anys de postguerra el propietari de la fàbrica de Sant Benet va procurar noves campanes, que foren batejades amb els noms de Valentina i Maria. L'any 1955 s'adquirí un nou rellotge: un model de funcionament electro-automàtic de la marca Salve que és el que avui dia encara funciona. | 41.7519200,1.9050800 | 408969 | 4622812 | 08140 | Navarcles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54710-foto-08140-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54710-foto-08140-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54710-foto-08140-21-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Carreu amb inscripció en una cantonada exterior de la base (actualment visible des del magatzem): 'AL 10 DE ABRIL DE 1690 FOU COMENSAT'. | 96|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54711 | Fàbrica del Molí del Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-moli-del-serra | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 145. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Fàbriques de Navarcles (IV)'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.40, 48-51. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 13-18. | XIX-XX | Antiga fàbrica tèxtil. A la nau de la primitiva fàbrica se li va adossar una casa del director, una casa per a l'encarregat i dues naus més modernes (dels anys 40 i 60 respecticament). La fàbrica consisteix en una nau de dimensions modestes amb planta baixa més dos pisos. Les façanes tenen els típics finestrals, alguns dels quals han estat cegats. L'exterior té poc interès, ja que l'arrebossat uniformitza tot el conjunt; en canvi els interiors han conservat força elements de valor. L'interior de la fàbrica comunica amb una de les naus més modernes i conserva uns murs més gruixuts, que podrien correspondre a l'antic molí. La casa del director és una construcció d'escàs interès arquitectònic, amb un estil d'influència vagament historicista que té una petita torre i un balcó de fusta. La casa de l'encarregat, adossada al nord-oest, conserva als baixos l'estructura d'una construcció antiga que probablement correspon a l'antic molí. S'hi conserven diverses cambres cobertes amb volta de pedra amb un notable interès arquitectònic. L'aspecte més interessant és l'infrastructura vinculada amb el canal i el salt d'aigua, que es conserva integrament. Des de la fàbrica s'accedeix a aquestes cambres soterrànies, on es pot veure el canal, el salt i una cambra estreta adjacent, coberta amb volta de canó, amb maquinària relacionada amb la turbina. Les comportes que donen pas cap al salt d'aigua encara funcionen. Les naus més modernes que amplien l'antiga fàbrica s'utilitzen actualment com a magatzem d'una empresa farmacèutica i no tenen cap interès arquitectònic. Davant de l'entrada de la casa hi ha un petit jardí. | 08140-22 | Carretera de Manresa, s/n (a prop del Pont del Molí d'en Serra) | L'any 1392 ja es troba documentat un 'molí d'en Grau, avuy dit d'en Serra'. El 1656 Josep Serra, hereu del mas Serra va comprar el molí a carta de gràcia. El 1716 és arrendat a un moliner de Calders i es pot deduir que devia ser un molí important, que era fariner, draper, serradora de fusta i oficina d'aiguardent (és la primera notícia de la fabricació d'aiguardent a Navarcles). Abans també havia estat molí polvorer. Al començament del segle XIX es convertí en fàbrica tèxtil. El 1805 el molí era arrendat a Valentí Domingo Solervicens de Navarcles per posar-hi màquines de filar cotó, i el 1820 va acabar en mans de Jaume Casajoana i Sebastià Tàpies, paraires, Josep Ripoll, serraller, i Ignasi Serra, fabricant de cotó.El 1829 partien l'edifici en dues parts, i així va funcionar fins el 1862 quan els tres propietaris que quedaven van acordar unificar la propietat i llogar-la a altres fabricants. Després de diverses vendes entre les parts, entre 1898 i 1899 Joan Esquius, manyà de Manresa, comprava la fàbrica. El 1909 la fàbrica s'arrendava a Martí Oliva, enginyer de Barcelona que el 1924 acabà comprant-la. El 1936 hi treballaven 82 persones (21 homes i 61 dones); era de les que ocupava menys gent. A l'entorn de 1946 la fàbrica es va ampliar, i al final dels anys 60 es tornà a ampliar i va prendre la fesomia actual. Va estar en mans de la família Oliva fins el 1967, quan va fer suspensió de pagaments i es traspassà a Rodergas, S.A. Als anys vuitanta va tancar les portes definitivament i actualment s'utilitza com a magatzem d'una empresa farmacèutica. Originàriament la fàbrica es trobava en terme municipal de Calders, fins que l'any 1927 Navarcles s'annexionà una part de territori a l'altra banda del Calders. | 41.7548100,1.8986300 | 408437 | 4623140 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54711-foto-08140-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54711-foto-08140-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54711-foto-08140-22-3.jpg | Física | Contemporani|Historicista|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Placa sobre les màquines associades a la turbina: 'Ricardo Zaragoza. Ingeniero. Barcelona'. Placa d'una màquina associada a la turbina: 'Hansewerk Regler DRP. 1922'. La casa del director és actualment habitada. | 98|116|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54712 | Fàbrica del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-riu | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 145. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Fàbriques de Navarcles (VI)'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 19-24. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.40, 48. | XIX-XX | És la fàbrica més antiga del poble. El conjunt és format per dues construccions separades per un carreró intermig. L'antiga fàbrica és la nau situada a ponent. Es tracta d'una construcció inicialment de planta rectangular amb diversos cossos adossats. Té planta baixa més dos pisos i sotacoberta. Conserva les típiques fileres regulars de finestrals. L'edifici es troba actualment en procés de rehabilitació i té les façanes arrebossades i a mig pintar, amb les finestres renovades, cosa que distorsiona en certa mesura la imatge de l'antic edifici fabril. L'interior s'està reconvertint en habitatges, que conserven l'estructura d'emvigat originària. La planta baixa conserva l'estructura originària (reforçada amb elements estructurals actuals), amb diferents voltes, el pas del canal i les estances de la turbina. Pel que fa a la construcció del sector de ponent, té una part antiga, que es distingeix perquè és més alta, construïda a principis de segle XX. La resta de dependències que envolten aquesta nau són dels anys 70. En aquest sector també hi ha un edifici que havia acollit la porteria i la casa del director. Entre els dos sectors, a un nivell semi-soterrani, hi ha una zona de vestidors i menjador. | 08140-23 | Carrer Ubach, s/n | Manuel Comellas, perxer de Manresa però fill d'un pagès de Navarcles, juntament amb altres socis, va començar a buscar terrenys per fer una fàbrica el 1816. La fàbrica va començar-se a construir el 1818 i es deuria acabar l'any següent. Sembla que seria la primera fàbrica del poble. El salt d'aigua era de 3,34 m. La fàbrica va acabar partida en diferents seccions que funcionaven de forma independent, fins que el 1841 Joaquim Batlles va anar comprant fins a fer-se amb una part important de la fàbrica. Des de l'any 1849 l'edifici acollia només la societat Comellas, Batlles, Sanmartí i Cia. El 1867 l'arrendaven a altres fabricants i el 1869 ampliaven el canal i potser també la fàbrica, que va quedar amb la fesomia actual. Després de diverses compravendes entre les parts, el 1910 els diversos socis venien la fàbrica a Isidre Puig i Cia, que ja era l'empresa propietària de la fàbrica de Sant Benet (en terme de Sant Fruitós de Bages). A l'entorn de 1917 es construí la nau del costat de llevant. La fàbrica tenia alguns pisos per a treballadors, amb un servei de cuina i una cuinera. Després de la Guerra la nau més antiga va quedar buida i s'hi van instal·lar els pisos per a les treballadores. L'empresa va tancar els anys vuitanta i el 1986 fou subhastada i comprada una part per Hidrogant S.A., el gerent de la qual era el navarclí Jaume Matamala. Els altres compradors van ser Dolors Cura, Agustí Cots i Josep Claret. El 1853 la fàbrica declarava que tenia 2.628 fusos i 9 cardes. Segons el padró de 1936 hi treballaven 10 homes i 22 dones, mentre que l'any 1955 hi treballaven 105 dones. La fàbrica sempre va estar dedicada a la filatura. | 41.7485500,1.8974700 | 408332 | 4622446 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54712-foto-08140-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54712-foto-08140-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Actualment hi ha una fusteria als baixos de la nau antiga i una empresa de construccions a les naus del costat de llevant. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54713 | Colònia Galobart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-galobart | CAMPRUBÍ, Josep (1985). 'La dinàmica d'un poble. La colònia Galobard'. Regió 7 (3-XI-1985). FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 144. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.41, 49. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Fàbriques de Navarcles (VII)'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 37-42. SELLARÈS, Joan (2004). La colònia Galobart. Recull històric (treball particular). | XIX-XX | És l'únic exemple de Navarcles que es pot considerar colònia industrial, ja que la fàbrica disposava d'infrastructures i serveis per als treballadors. El conjunt està envoltat per un mur dintre del qual hi ha les antigues naus industrials, un edifici on hi havia els despatxos (construït als anys 30) i, al costat, el que havia estat la barberia més un hort. Al sector de llevant hi havia els habitatges (uns 50), més la botiga, escola i una casa per al propietari, ja que a la torre de l'amo pròpiament, situada més amunt, pràcticament no hi van viure. Tot aquest sector d'habitatges i serveis va ser enderrocat a la dècada de 1990 i no es conserva. La nau principal és uns construcció de grans dimensions aixecada els anys 50. Consta de planta baixa més un pis i sotacoberta. A la planta baixa hi havia els telers, al primer pis la filatura i el nivell superior servia com a magatzem. L'interior d'aquesta nau conserva l'estructura originària, amb un entramat de columnes de ferro encimentades i sostres amb vigues de ferro i revoltons. Es conserva un soterrani dels anys 1920 on hi havia els batans. A la part més septentrional es conserva una xemeneia (utilitzada per la caldera) i, al final, un conjunt de naus més petites adossades, una de les quals és antiga mentre que la resta són força modernes (dels anys 60 i 80). En aquest sector hi havia els tallers, les sales de la caldera i la turbina antiga (que l'any 1987 va quedar en desús en construir-se la nova). Fora del recinte murat hi havia la casa de l'amo i un altre bloc amb habitatges per als treballadors. Es tracta d'un exemple notable d'arquitectura fabril, tot i que les construccions originàries (del segle XIX) s'han perdut pràcticament en substitució d'edificis més moderns. | 08140-24 | Carretera N-141c (de Manresa a Vic), poc abans del km. 9. | Un cabaler del mas Galobart, casat amb una filla dels industrials Burés, va aconseguir que el seu pare li cedís el terreny suficient vora el Llobregat per bastir una fàbrica. La concessió data de 1859 i la fàbrica començà a funcionar el 1866. Ignàsia Burés quedà vídua i heretà la fàbrica del seu marit. Es casà molt aviat amb Antoni Salvador Safont i la parella va fer funcionar la colònia sota el nom de Burés i Salvador. Durant molt temps va tenir dues naus (una de 78 x 22,8 m i l'altra de 35,5 m de llarg per una amplada variable). A finals del segle XIX s'hi afegiren més construccions (50 pisos per a treballadors, escola, botiga, etc) i es convertí en colònia. Poc després es construïren nous habitatges fora del recinte de la colònia, a prop d'on hi havia hagut el molí de Navarcles. El 1904 heretava la fàbrica la filla del matrimoni casada amb Joan Guitart i Santasusanna, advocat de Manresa. La societat es digué des d'aleshores Guitart i Salvador, i el 1940 es convertí en societat anònima amb el mateix nom. L'any 1936 hi treballaven 186 persones (83 homes i 103 dones). Els anys 50 es va edificar la gran nau actual. El 1963 Filatures Riera S.A., fortament participada per Textil Torres Valentí, va adquirir la majoria de les accions de Guitart i Salvador, encara que en va mantenir el nom. El president era Eduard Valentí. Des d'aleshores l'empresa ha estat dirigida per Torras Valentí de Manresa. L'any 1969 s'hi afegí una nova nau industrial i, després de l'incendi de l'empresa Torres Valentí a Manresa, es construí una nova fàbrica que ampliava les anteriors situada fora del recinte, a prop del molí. Originàriament, la colònia Galobart pertanyia al terme municipal de Calders fins que el 1927 s'annexionà a Navarcles per proximitat geogràfica. Actualment les naus de l'antiga colònia serveixen de magatzem de l'empresa tèxtil. | 41.7653900,1.9070600 | 409153 | 4624305 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54713-foto-08140-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54713-foto-08140-24-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Es conserven diverses caixes amb documentació que fa uns anys van ser enviades des de Barcelona, però no han estat classificades. Es conserva un bon nombre de maquinària dels anys 80 i, esporàdicament, algun element més antic. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54714 | La Pólvora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-polvora | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 145. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 55-56. | XIX-XX | Antiga fàbrica de pólvora que va estar en actiu al segle XIX. L'indret de la Pólvora és una petita esplanada vora el riu Calders que queda aïllada d'una banda pel mateix riu i, de l'altra, per una cinglera. Es tracta d'un terreny relativament ampli i resguardat, molt adequat per una activitat perillosa com la fabricació de pólvora. De l'antic molí polvorer pràcticament no en queden restes. Tan sols un mur de pedra a la part de tramuntana de l'actual casa: un edifici de dos cossos més uns coberts, que al principi del segle XX va habilitar-se com a casa de pagès i, més recentment, com a segona residència per part dels actuals propietaris. De les instal·lacions de la pólvora en queda un dels diversos barracons que hi havia per emmagatzemar la pólvora i que estaven situats a la perifèria. Es troba a l'alçada de la resclosa i consisteix en un petit habitacle obrat amb maó en una balma natural. També queden restes de l'antiga casa dels moliners: parets d'una casa també obrada a la roca de la balma. Finalment, es conserva la resclosa i el canal, així com l'edifici de la central hidroelèctrica que s'hi va construir al principi del segle XX. | 08140-25 | Indret de la Pólvora | A Manresa es fabricava pólvora des d'antic. El 1865 es promulgà la llei de desestancament de la pólvora i aleshores van sorgir diverses iniciatives particulars que aprofitaven aquesta tradició. L'any 1870 hi ha notícies de fàbriques de pólvora a Navarcles i Sant Fruitós de Bages. La fàbrica de Navarcles era d'una companyia formada per Jaume Xipell, Joan Coma i Jacint Xipell. La primera notícia del molí de la Pólvora és del 1871, quan Joan Escaiola (propietari de l'heretat Escaiola) estableix a Jaume Xipell, fabricant de pólvora, un terreny en aquesta zona, on sembla que antigament no hi havia hagut cap altre molí. Segons un gravat publicitari de l'any 1877 (en la qual la fàbrica apareix amb la marca 'La Confianza') el recinte constava de 'represa, canal, rueda hidráulica, canal de desagüe, entrada a la fábrica y almacenes, estufas, habitación y carpinteria, almacén, embase, edificio de elaboración, mezclas y pabones, prensa'. Els anys següents (1879 i 1885) els terrenys per a les instal·lacions es van ampliar. El 1877 es va produir una explossió i el 1881 Jaume Xipell, de Manresa, demana permís per tornar a obrir la fàbrica. No sabem fins quan es va fabricar pólvora a Navarcles, però l'any 1893 les hereves de la propietat van vendre els drets per utilitzar les aigües dels molins de la pólvora a Joan Esquius, el nou propietari de la fàbrica del cal Tàpies, situada més avall, el qual va unificar els dos salts i va construir una central hidro-elèctrica a la Pólvora que produïa electricitat per a la fàbrica i per al poble de Navarcles. L'encarregat de la central vivia a la casa de l'antic molí, que es va reformar a principis de segle XX. Més tard, la finca va estar uns anys abandonada fins que els anys 70 la va adquirir l'actual propietari, que va fer importants ampliacions i reformes a la casa. | 41.7599100,1.9147900 | 409788 | 4623689 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54714-foto-08140-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54714-foto-08140-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Josep Codina (del Forn de ca l'Amador, al carrer Ample) conserva un original del gravat publicitari de l'any 1877 on es pot veure el conjunt de les instal·lacions de la Pólvora. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54742 | Mas Bertran (o cal Vintró) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-bertran-o-cal-vintro | FERRER, Llorenç (1983). 'El creixement urbà de Navarcles en el S. XVIII'. Dovella, núm. 11. Manresa. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 136. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.11. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. | XIX | Antic mas d'origen medieval que ha quedat integrat dins el nucli urbà. Actualment l'aspecte i la tipologia arquitectònica són més d'un casal del segle XIX que no pas d'una masia. L'edifici fa cantonada entre els carrers Ample i Catalunya. Té planta baixa més dos pisos, per bé que amb dos cossos amb alçades diferents. De l'antic mas medieval se'n conserva algun element a la planta baixa: un arc apuntat, un pou... També es conserva una escala exterior que donava accés a una tina. Els pisos superiors són una construcció del segle XIX. Com a elements més destacats d'aquesta fase hi ha els balcons de la façana i els interiors, que conserven força bé la tipologia originària. D'especial interès són les pintures murals de la sala. A la planta baixa de l'edifici s'hi ha instal·lat dues botigues, amb uns espais interiors moderns. A la part posterior la casa té un petit pati. | 08140-53 | Carrer Catalunya, 31 | És un dels masos històrics d'origen medieval, per bé que en aquesta època tenia un altre nom. Situat com altres al costat del camí que més tard es convertirà en el carrer Ample, molt a prop de l'antiga Sagrera. Després de la crisi baix-medieval, el mas es va recuperar. En el capbreu de 1505 hi consta com a resident Rafael Bertran. Al segle XVII s'annexionà part dels masos Graner i Cura, que van desaparèixer per causes desconegudes. El carrer de Sant Benet separava les terres del mas Aguilar i del mas Bertran. Les terres del mas al nucli de Navarcles estaven situades entre els carrers Ample, de Sant Benet i carrer Nou. Als segles XVII i XVIII els propietaris van anar establint o venent patis per la construcció de cases en aquests carrers, i el mas Bertran va quedar integrat entre les cases del carrer Ample. Al segle XIX el mas va ser objecte de reformes importants que el van deixar més o menys amb la fesomia actual. A començament del segle XX el propietari era Valentí Vintró, per això en aquesta època es coneix popularment com cal Vintró. Els Vintró es comptaven entre els més grans propietaris de Navarcles. Valentí Vintró va viure en aquesta casa i després marxà a Igualada i, a l'entorn de 1957, la va vendre als actuals propietaris. | 41.7525600,1.9043300 | 408908 | 4622884 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54742-foto-08140-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54742-foto-08140-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54742-foto-08140-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54744 | Tanatori (antic Escorxador Municipal) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanatori-antic-escorxador-municipal | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 148. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 59. | XX | Restauració recent quan es reconverteix en tanatori. | Edifici envoltat per un petit jardí que havia estat originàriament l'escorxador municipal. És de planta rectangular, amb planta baixa més sotacoberta. La teulada és a doble vessant amb una inclinació molt pronunciada. A la part posterior té un cos adossat que ha estat allargat. Els murs tenen una base feta amb filades regulars de carreus i la resta és arrebossada. Es tracta d'un edifici amb un estil sobri, ben proporcionat i elegant, on hi predomina un ritme perfectament regular de porta i finestres. Els únics detalls remarcables són els cabirons que sostenen el voladís de la teulada, dos pinacles també a la teulada i els finestrals arquejats a la part superior de la façana davantera i posterior, els quals li dónen un aspecte pròxim al noucentisme. La restauració de l'edifici n'ha conservat l'estructura general i les parets mestres a l'interior, que s'ha adaptat com a tanatori. | 08140-55 | Carrer Ubac, s/n | Al segle XIX l'escorxador es va anar traslladant d'un lloc a l'altre. El 1854 es va acordar traslladar-lo a la fassina de Valentí Galobart. El 1885 es va construir o aprofitar un edifici a tocar de la riera Merdaenllà que utilitzava l'aigua de la Font Vella. Amb el temps l'Ajuntament va arribar a la conclusió que calia construir-ne un de nou. El 1922 ja es tenia un projecte de l'arquitecte Xavier Turull i el 1927 es procedia a la seva construcció per un import de 35.583 pessetes. Fa uns anys es va adaptar com a tanatori. | 41.7495600,1.8979600 | 408374 | 4622558 | 1927 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54744-foto-08140-55-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Arquitecte: Xavier Turull | 106 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 54745 | Convent de les Dominiques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/convent-de-les-dominiques | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 62, 69-72. SERRA, Francesc (2004). Festa de comiat de les Germanes Dominiques. Navarcles. | XIX-XX | Edifici de l'antic convent i col·legi de les monges Dominiques. De planta irregular, té un cos adossat al costat nord i altres als costats sud i oest, on hi ha un pati enjardinat. És un edifici funcional, força alt (amb planta baixa i dos pisos). Té la façana arrebossada i pintada de blanc que consta d'una línia de finestres emmarcades amb maó a casa planta i una cornisa entre el primer i el segon pis. L'edifici va ser ampliat els anys 20 amb una construcció que proporciona un cobert a una part del pati. L'interior conserva l'estructura originària però té un interès arquitectònic molt limitat, ja que les sales han estat adequades per a l'ús escolar que s'ha mantingut fins no fa gaires anys. Al primer pis hi ha l'antiga residència de les monges, mentre que la resta de l'edifici està distribuït en aules. | 08140-56 | Carrer Ametller, 8 | En el context de l'expansió popular de religioses que tingué lloc al llarg del segle XIX les Dominiques de l'Anunciata s'instal·laren a Navarcles el 1869. El 1877 residien a Navarcles quatre germanes al carrer Ample, número 42, 2ª. Més endavant es va construir el convent al carrer Ametller. Després de 1925 una part del pati fou cobert per ampliar les plantes superiors. Les germanes Dominiques van ocupar en el poble l'espai d'ensenyament de les nenes des d'una perspectiva catòlica, tot i que també acollien nens fins a set anys. El col·legi va desenvolupar la seva tasca amb continuïtat fins l'any 2005, quan va tancar les portes defintiivament. Els últims anys l'escola funcionava com un patronat. | 41.7499100,1.9045900 | 408926 | 4622589 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54745-foto-08140-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54745-foto-08140-56-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54746 | Mas Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-serra-0 | FERRER, Llorenç (1983). 'El creixement urbà de Navarcles en el S. XVIII'. Dovella, núm. 11. Manresa. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 140. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.11. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. | XVII-XX | L'edifici acusa un desgavell arquitectònic important | Antic mas d'origen medieval (que s'ha conservat bàsicament als baixos, mentre que la part alta s'ha compartimentat i convertit en habitatges de construcció més recent). L'edifici fa cantonada amb la Baixada de cal Manganell i consta d'una planta semisoterrània més planta baixa (on s'hi ha instal·lat una botiga) i, a la part superior, dos pisos corresponents a habitatges que tenen poc interès des del punt de vista arquitectònic. A la planta inferior, semisoterrània, es conserva bastant integrament l'estructura de l'antic mas, amb un celler i diferents estances cobertes amb volta de pedra. Entre els elements a destacar hi ha tres tines quadrades i una sala amb un arc apuntat. A la part posterior té un pati força ampli amb un pou. Exteriorment, l'edifici acusa un desgavell arquitectònic considerable, fruit de successives modificacions. | 08140-57 | Carrer Ample, 8 | És un dels masos històrics, d'origen medieval, per bé que en aquesta època tenia un altre nom. Situat com altres al costat del camí que més tard es convertirà en el carrer Ample, a l'antiga Sagrera. Concretament davant de l'Església, de manera que l'era del mas va esdevenir la plaça de l'Església. Després de la crisi baix-medieval, el mas es va recuperar i s'annexionà els masos Puigonofre, la meitat del mas Curta, el mas Rocafort i part dels masos Cura i Graner (aquests dos últims desapareguts al segle XVII). El carrer Ample separava les propietats del mas Bertran i del mas Serra. Les terres del mas Serra al nucli de Navarcles estaven situades al nord del carrer Ample. Als segles XVII i XVIII els propietaris van anar establint o venent patis per la construcció de cases en aquest carrer, i el mas va quedar integrat entre les cases del carrer Ample. En èpoques posteriors (segles XIX i XX) s'han completat les construccions de la part superior. | 41.7522300,1.9052900 | 408987 | 4622846 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54746-foto-08140-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54746-foto-08140-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54746-foto-08140-57-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El propietari conserva alguns documents de la casa, però no estan ordenats. | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54747 | Mas Solervicens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-solervicens | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 136. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 34. VILA, M (1951). Resum històric de la família Solervicens, 1170-1951. Edició familiar. | XVI-XX | Masia formada per la casa de l'amo, amb una masoveria adossada més altres coberts. La casa dels amos és un cos de planta irregular rectangular. Té planta baixa més un pis i sotacoberta. La part més antiga és al sector de tramuntana, corresponent al celler, i s'ha eixamplat pels dos costats i per davant, especialment als segles XVII i XIX. A la banda de migdia té una àmplia galeria sostinguda amb pilastres. La façana principal, amb un portal adovellat, ha quedat encaixonada dins un pas estret. L'interior conserva molt integrament la tipologia tradicional: a la planta baixa, un celler cobert amb volta de pedra, i al pis, una gran sala que distribueix les habitacions. La casa dels masovers és un edifici de planta baixa més un pis i golfes, però més baix que la casa principal, i té adossades diverses dependències. L'entorn de la masia és ajardinat, amb una zona d'horts així com naus i altres instal·lacions disseminades de la granja actual. | 08140-58 | Al sector de llevant del terme | És un dels masos històrics, d'origen medieval i probablement anterior, ja que s'hi ha identificat restes romanes. Segons Fortià Solà el mas Solervicens ja es troba documentat amb l'any 1170, junt amb altres masos, dels quals és l'únic que va persistir als afores del nucli urbà de Navarcles. Almenys des de 1253 ha mantingut el nom de Solervicens, tot i que en el capbreu de 1505 consta que Valentí Soler residia al mas Soler (possiblement Solervicens). El mas era un alou del monestir de Sant Benet de Bages. La part més antiga sembla que és l'actual celler. Als segles XVI i XVII s'eixamplà de forma considerable. Al segle XVIII s'hi feren les tines, habitacions al primer pis, estables als baixos i la galeria de migdia. La masoveria és probablement del segle XIX, reformada el 1931. L'any 1924 s'hi construí un oratori dedicat al Sagrat Cor. | 41.7499700,1.9176700 | 410013 | 4622582 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54747-foto-08140-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54747-foto-08140-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54747-foto-08140-58-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A la dovella central del portal: 1682. Pilastra de la galeria: 1784. Llinda d'un balcó: 1866. Llinda en una paret d'un cobert: 1691.A la masia es conserva un conjunt molt interessant d'eines del camp i objectes del món rural. Durant la Guerra Civil es va pedre molta documentació de la casa. La família dels propietaris resideixen a la masia. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54748 | Mas Galobard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-galobard | Autors diversos (1996). Calders. Un municipi entre el pla de Bages i el Moianès. Ajuntament de Calders. P. 65. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 13-18. P. 37. | XVII-XIX | S'ha anat rehabilitant en els darrers anys | Mas situat en una petita elevació del terreny que domina una esplanada. Consta de la casa dels amos, una masoveria i altres dependències que formen un clos tancat. La casa dels amos és de planta rectangular, amb planta baixa més dos pisos. A la façana de migdia té un ampli porxo, mentre que a la façana de tramuntana té una galeria al primer pis. La planta baixa conserva l'estructura tradicional, amb un celler i altres habitacions amb volta de pedra i arcs apuntats. La masoveria és un edifici més nou (del segle XIX, tot i que de probable origen anterior) amb volta catalana i les obertures emmarcades amb maó. També hi ha dos coberts d'una estructura arquitectònica força sòlida i, a l'entorn, diversos tancats per a cavalls. | 08140-59 | Prop de la colònia Galobart | El mas Galobard, inicialment en terme de Calders, ja es troba documentat l'any 1120. Al segle XIV era un mas actiu, que contribuïa a sufragar les despeses de la parròquia de Sant Pere de Viladecavalls. A mitjan segle XIX un cabaler del mas Galobard, casat amb una filla dels industrials Burés, va aconseguir que el seu pare li cedís el terreny suficient vora el Llobregat per bastir una fàbrica, que va entrar en funcionament el 1866. A finals del segle XIX l'hereu dels Galobart es trobava en una situació financera difícil i va vendre el mas a Josep Plans, vesabi dels actuals estadants. L'any 1927 per motius de proximitat tot aquest territori va quedar annexionat al terme municipal de Navarcles. | 41.7636500,1.9088000 | 409295 | 4624110 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54748-foto-08140-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54748-foto-08140-59-2.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció al portal del clos exterior: '1843'.Es conserven alguns contractes del parceria del segle XVII. | 93|94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54749 | Residència d'Avis de Navarcles (IBADA) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/residencia-davis-de-navarcles-ibada | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.64, 77. SERRA, Francesc (2002). La residència de Navarcles, 25 anys. 'Quaderns de Navarcles', núm. 11. Ajuntament de Navarcles. | XX-XXI | Conjunt format per un edifici més antic que ha estat ampliat recentment amb un nou cos annex, envoltats els dos per un jardí. L'edifici antic va ser construït en dues fases (a les dècades dels 70 i 80) i és de planta quadrada amb un pati central. A dues de les cantonades s'aixequen uns cossos més alts a manera de torres. A les façanes destaquen diverses línies de balcons i de finestres rectangulars allargades, en un estil funcional. El cos més modern allarga una de les ales per la part de tramuntana. És revestit amb marbre, de volums llisos i una línia més sòbria que l'anterior. Es tracta d'un edifici representatiu de l'arquitectura d'equipaments públics característica dels anys setanta i més actual. | 08140-60 | Sector de la Creueta. Carretera de Talamanca, s/n. | Sota l'impuls de Mn. Jacint Medina el 1973 va prendre cos el projecte de crear una residència per a la gent gran. El 1974 es va constituir l'Associació Amics dels Avis, que havia de gestionar l'equipament. Els terrenys foren donats per Enriqueta Pladellorens i el Sindicat de Pagesos al capdamunt de la Creueta. Diverses donacions particulars i una recaptació popular de més d'un milió de pessetes van ser el punt de partida que permeté aixecar una primera fase de l'edifici (l'ala de ponent), dissenyat per l'arquitecte manresà Josep M. Esquius. La Residència es va inaugurar el 23 d'octubre de 1977. El 1981 la Generalitat va ajudar a finançar la segona fase, inaugurada l'octubre de 1983, que completava la planta quadrada de l'edifici. L'any 2003 es va portar a terme una nova ampliació, obra de l'equip d'arquitectes de Navarcles Piqué/Escalé. L'equipament és gestionat per la Institució Benèfica Amics dels Avis (IBADA). | 41.7480900,1.9091900 | 409306 | 4622382 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54749-foto-08140-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54749-foto-08140-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54749-foto-08140-60-3.jpg | Física | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Arquitectes: Josep M. Esquius; Piqué/Escalé | 120|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54753 | Cal Canudas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-canudas | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 43. | XX | Ha estat recentment restaurada. | Casa entre mitgeres que fa cantonada amb el carrer Nou. És de planta rectangular, amb planta baixa més un pis i terrassa. L'edifici és d'un classicisme sobri però ben equilibrat, en el qual destaca com a únic element decoratiu la balaustrada de la terrassa, amb dos coronaments acabats de forma arquejada on hi ha la incripció '1929 R.C.' i una faixa de dentellons a sota. Antigament tenia uns esgrafiats amb decoració floral que en la restauració no es van poder conservar. La façana té diversos balcons. A la planta baixa hi ha instal·lat un centre mèdic. L'interior del pis, a la primera planta, conserva força bé les característiques originàries. | 08140-64 | Nucli antic | Antigament en aquest indret hi havia una fàbrica d'un tal Obradors i una casa més antiga. L'any 1929 Ramon Canudas, avi dels actuals propietaris, va comprar la casa a Obradors i hi va fer una reforma que va deixar l'edifici amb la fesomia actual. Als baixos Ramon Canudas va obrir-hi una botiga de queviures i tocineria que era coneguda popularment com a cal Trossos. La botiga va subsisitir fins la dècada de 1990. La recent restauració que s'hi ha fet ha intentat acostar-se al color groc que, pel que sembla, la façana ja tenia originàriament. | 41.7516400,1.9011700 | 408644 | 4622785 | 1929 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54753-foto-08140-64-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Relleu en pedra als coronaments de la terrassa amb la inscripció: '1929 RC' | 106 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 54754 | Casa Mingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-mingo | FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer Baixada de la Riera'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. | XVIII-XIX | Restauració recent molt curosa amb l'edifici. | Casa de tipus popular, situada al nucli antic, que destaca per les seves dimensions. La restauració que s'hi ha fet recentment ha posat en valor aquest edifici, que ara presenta una bona imatge. Té planta baixa més dos pisos i sotacoberta. Les façanes han quedat a pedra vista. Les portes i finestres estan emmarcades amb blocs de pedra escairada o bé amb maó. La façana principal dóna a la plaça Aguilar. Hi destaquen les dues arcades d'una antiga galeria. El ràfec és fet amb maons que formen una sanefa. A l'interior es conserva un celler molt interessant al sotrerrani, cobert amb quatre voltes de pedra suportades per un pilar central i equipat amb dues tines. També es conserva una escala de pedra originària. | 08140-65 | Plaça Aguilar, 4 | La casa és originària del segle XVIII i al segle XIX (1849 segons la inscripció d'una llinda) es va reformar i ampliar. Devia pertànyer a una família de pagesos acomodats que van prosperar al segle XIX, amb l'expansió de la vinya. | 41.7531700,1.9041000 | 408890 | 4622952 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54754-foto-08140-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54754-foto-08140-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54754-foto-08140-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda amb la inscripció '1849'. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54755 | Torre de cal Vivó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-cal-vivo | FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Plaça Aguilar'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. | XX | Xalet envoltat per un jardí, al costat de l'antic mas Aguilar. És una edificació que destaca en el context del nucli urbà on es troba situat. És una casa oberta als quatre vents, amb teulada a quatre vessants, de planta més o menys quadrada, amb planta baixa més un pis. Té adossada una torre lateral. És un edifici de línia sòbria però amb una volumetria equilibrada i un aspecte elegant. Les façanes tenen uns mínims elements decoratius: les portes que donen a un balcó i les finestres ressaltades amb marcs motllurats, un fris a la part superior que comprèn tres airejadors de color blau i un joc de rajoles blaves i blanques que culmina la torre. Les parets són arrebossades i pintades de groc. | 08140-66 | Plaça Aguilar, 2 | Antigament en aquest indret hi havia ca la Xica i, al costat les dependències del mas Aguilar: un pati d'ús privat amb coberts i tines. L'any 1932 l'Ajuntament va entrar en negociacions amb el propietari del mas Aguilar, Josep Feliubadaló, per comprar el solar, coberts, pallisa i barri d'entrada a la casa. L'11 de març de 1933 consta en les actes municipals un seguit de donatius que varen fer diversos voluntaris per la construcció de la plaça Aguilar. El més important fou el de Lluís Tragant, descendents de ca la Xica. La casa es va construir en aquesta època. L'any 1936 la plaça ja estava urbanitzada i s'anomenava Ferrer i Guàrdia. | 41.7531100,1.9036000 | 408848 | 4622946 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54755-foto-08140-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54755-foto-08140-66-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En la fitxa de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat aquest edifici apareix amb els noms de 'La Torre' o 'Ca la Xica'. | 106|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54756 | Cal Forjador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-forjador | FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer Ubach'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. | XX | Casa unifamiliar de planta baixa i entre mitgeres, amb un petit pati davanter. La façana reflecteix una certa voluntat decorativa, tot i que amb elements molt simples, d'estètica pròxima al noucentisme. Té una compisició simètrica simple, amb una porta central i dues finestres laterals ressaltades amb un emmarcament motllurat. A la part superior hi ha una balaustrada amb funció decorativa i un coronament senzill de forma rectangular amb la data '1932'. Té decoració amb rajola a la base de la façana i a la part superior. L'interior conserva força bé l'estructura originària. | 08140-67 | Carrer Ubac, 4 | El carrer Ubach es va formar al final del segle XIX i començament del XX. La casa la va construir el 1932 Josep Fíguls, que va treballar de forjador al monestir de Sant Benet. En aquesta època constava com a 'Villa Carmen'. Més tard hi va viure el mestre de la República Blas Prades, que era aragonès. Els anys de la postguerra Prades va continuar fent classes en aquesta casa. | 41.7511800,1.9006500 | 408600 | 4622735 | 1932 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54756-foto-08140-67-1.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Data al coronament de la balaustrada: '1932'. | 106|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54757 | Cal Sastre Iris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre-iris | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 44. | XX | Casa que fa cantonada entre el carrer Catalunya i el carrer Nou. L'edifici actual és el resultat d'afegir un cos nou, més alt, al darrera d'una casa preexistent. De manera que actualment consta d'un cos a la part davantera (planta baixa més un pis, amb coberta a quatre vessants) i un cos més alt, edificat als anys 40, a la part posterior (planta baixa més dos pisos, coronat amb una torre central). El conjunt forma una unitat arquitectònica ben integrada, amb un joc de volums interessant, d'un estil clàssic o academicista pròxim al noucentisme. A la façana davantera destaquen les arcades d'una antiga galeria (actualment tancada amb vidres). Les parets són arrebossades i pintades de color rosat. L'interior conserva força bé l'estructura originària i té detalls d'interès, com ara l'enteixinat de la galeria. A la planta baixa hi ha instal·lada una fleca, mentre que la resta de l'edifici és d'ús residencial per als propietaris. | 08140-68 | Plaça de la Vila, 8 | Va ser una de les primeres cases edificades al carrer Catalunya, en terrenys propietat de Valentí Vintró, de l'antic mas Bertran. Al carrer, que es va obrir l'any 1933 per enllaçar la Plaça de la Vila amb el poble antic, hi ha altres cases d'estil similar però d'aire més modest. L'any 1931 Joan Cura i Oliveras, fill de Navarcles però resident a Barcelona, on tenia una sastreria al barri de Sants, va obrir una altra sastreria a Navarcles, en aquesta casa. La botiga era coneguda com ca l'Iris i venia també gèneres de punt i carn. A l'entorn de 1946 Joan Cura va fer una reforma general de la casa i hi afegi el cos posterior. El projecte s'encarregà a un arquitecte de Barcelona, probablement de nom Claret. La propietària actual, filla de Joan Cura, encara conserva documentació i plànols del projecte. Quan van tancar la botiga els baixos van acollir una oficina bancària i altres establiments fins a l'actual fleca. | 41.7517800,1.9040200 | 408881 | 4622798 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54757-foto-08140-68-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquest edifici consta en l'iinventari de patrimoni arquitectònic de la Generalitat amb el nom de 'cal Cura'. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54761 | Cal Pericona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pericona | XVIII-XX | L'edifici construït els anys 60 té les vigues amb al·luminosi. | L'edifici actual es va construir els anys seixanta en un sector on hi havia una casa antiga (núm. 27, que encara es conserva) i per fer-la es va modidicar el traçat del carrer Àngel Guimerà. La part de nova construcció és un edifici funcional, d'escàs interès arquitectònic.Té planta baixa més dos pisos i és fet de maó. La part davantera té una fesomia singular, representativa dels anys seixanta. L'antiga casa (núm. 27) conserva la tipologia tradicional a la façana (finestres emmarcades amb pedra, etc) i està parcialment integrada a l'edifici més modern. A l'interior hi ha els següents espais d'interès: botiga de vins, licors i begudes; un celler on es conserven unes 6 tines de cairons que desemboquen en un soterrani amb unes instal·lacions que devien reformar-se l'any 1942; la zona on fabricava el gel, que no ha conservat les instal·lacions (dipòsits, càmera, etc); la zona on es fabricaven els sifons (actualment magatzem); la zona on es continuen fabricant gasoses (la maquinària actual és moderna). | 08140-72 | Carrer Nou, 25 i 27 | Valentí Gusart i Anita Sensada, pares dels actuals propietaris, van fundar 'Casa Pericona' l'any 1923. Des de bon principi es van dedicar a fabricar sifons i gasoses. Valentí Gusart llavors tenia 14 anys i va anar a Barcelona a comprar les màquines. També es dedicaven a envasar i distribuir vins. En aquesta època la família vivia a la casa del davant (carrer Nou, 53), on tenien el celler i una botiga. Com que les instal·lacions van quedar petites la dècada de 1960 Valentí Gusart va comprar la casa del davant. Aleshores el carrer Àngel Guimerà passava per entremig de l'actual edifici mitjançant un passatge porxat. Per construir el nou el traçat del carrer es va desplaçar uns metres cap a llevant. Es van unificar les propietats per poder fer un edifici amb més capacitat. Casa Pericona es dedicava a l'elaboració de sifons i gasoses, a la fabricació de gel i a la distribució de vins, caves, licors i cerveses per tot el poble i part de la comarca. Actualment continuen fabricant gasoses, però tenen previst un trasllat a una nau més moderna al carrer Monestir. | 41.7519900,1.9026500 | 408767 | 4622822 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54761-foto-08140-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54761-foto-08140-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54761-foto-08140-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En els magatzems es conserven objectes d'interès relacionats amb la fabricació de sifons i gasoses.Els propietaris tenen previst deixar l'edifici del carrer Nou (que té al·luminosi) i instal·lar-se en una nau al carrer Monestir. Probablement hauran de desprendre's de les màquines més grosses per manca d'espai. Estan ben disposats a cedir-les a algun museu. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54763 | La Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-8 | XX | Torre residencial envoltada amb jardí. És de planta més o menys rectangular, amb un cos o galeria lateral. Té planta baixa més un pis, amb coberta a doble vessant i una torre semi-cilíndrica a la part davantera. La torre té uns finestrals a la part alta que donen singularitat a l'edifici. Les façanes són arrebossades i pintades d'un groc clar. L'edifici és d'una aquitectura sòbria, sense elements decoratius. Juntament amb el jardí forma un conjunt elegant i equilibrat que destaca en el context urbà en el que es troba i li dóna personalitat. | 08140-74 | Passeig de Cervantes, 34 | Josep Cura i Riera, pare de la propietària actual, va aixecar la casa a la dècada de 1940 aproximadament, en un sector on aleshores només hi havia camps. Per això l'edifici va destacar des de bon principi i era conegut popularment com 'la Torre' perquè era l'única en aquest sector. | 41.7507900,1.9053500 | 408990 | 4622686 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 54767 | Rectoria i Casal Parroquial (ca la Madrona) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-i-casal-parroquial-ca-la-madrona | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 105. | XVII | Dues cases, adjacents a l'Església Parroquial, i actualment comunicades per l'interior. La Rectoria és un edifici estret, situat entre l'Església i ca la Madrona. Als baixos acull diverses aules (molt petites) de l'antiga Escola Dominical. Ca la Madrona és un casal antic amb un cert caràcter senyorial (de mitjan segle XVII). La planta és irregular: ampla per davant i més estreta per darrera. Té planta baixa més dos pisos. La façana consta d'un portal adovellat, amb un escut de pedra situat una mica més amunt. També destaca la finestra central, emmarcada amb un trencaaigües de pedra treballada. Els baixos de la casa conserven l'estructura de l'antic celler. Concretament, diverses cambres amb arcs, voltes de pedra i unes tres tines. | 08140-78 | Carrer Ample, 15 i 17 | Ca la Madrona és un casal de característiques senyorials construït majoritàriament al segle XVII (segons la data del portal) tot i que, ben segur, d'origen anterior. El nom del primitiu propietari ha estat esborrat de la inscripció. Ja al segle XIX la rectoria es traslladà al costat de l'Església i substituïa l'antiga, situada a la Plaça Vella. El 1893, junt amb la Capella Fonda, s'inaugurà l'Escola Dominical, emplaçada als baixos de la rectoria. Seguint la política de l'Església en aquest moment d'acostar-se al món obrer, l'Escola (coneguda popularment com l''Escuela') havia de servir per fer classes els caps de setmana per als qui treballven a la fàbrica i va estar activa durant alguns anys. A partir de 1899 s'amplià el ventall i es convertí en un centre d'orientació catòlica que organitzava activitats diverses (teatre, cant coral, caramelles, sardanes...). Després de la Guerra va tornar a tenir un paper molt actiu. El 1958 hi havia un grup de teatre, el foment sardanístic, l'Orfeó i s'hi feia cinema. El 1962 Valentí Caellas va proposar la compra de ca la Madrona, l'antiga casa pairal dels Vintró que era al costat de la rectoria, per emplaçar-hi la seu del Casal Parroquial. La compra va costar 30.000 pessetes i fou pagada per diversos particulars, entre d'altres els propietaris de la Fàbrica del Riu. S'hi van fer petites obres per instal·lar-hi un ping-pong, futbolins, grups d'escoltes i el taller professional (una experiència pionera de tallers ocupacionals per a joves). El 1972 es van impulsar unes obres de més profunditat per dotar la casa d'una sala de conferències i petites sales per les activitats del Moviment Júnior. | 41.7521500,1.9048400 | 408950 | 4622838 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54767-foto-08140-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54767-foto-08140-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54767-foto-08140-78-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A la dovella central del portal inscripció: 'és de (esborrat) 1643'. En la segona línia s'ha esborrat el nom de l'antic propietari. Podria ser 'Aguilar'.Ca la Madrona conserva una gran cisterna. | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54768 | Capella Fonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-fonda | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 151. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 62, 98-99, 109. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Imp. Dr. Vives, Manresa. P. 130. | XIX | Edifici adossat a la part posterior de l'Església. És de planta rectangular amb dos pisos: la planta superior acull la Capella Fonda o del Santíssim, mentre que al pis inferior hi ha una petita sala de teatre. Es tracta d'una construcció característica del final del segle XIX, amb murs fets de maçoneria i diverses sèries de finestres acabades amb punt rodó, emmarcades amb maó i rematades amb trencaaigües també semi-circular. L'interior de la Capella Fonda té un acabat modern, posterior a la Guerra Civil. Destaquen les pintures de l'altar. La sala del teatre, reformada els anys 70, té un petit escenari i un altell amb funcions de galliner. | 08140-79 | Darrera l'Església Parroquial | El 1893 s'inagura la Capella Fonda de l'Església Parroquial. Al mateix temps s'inaugurava l'Escola Dominical, emplaçada als baixos de la Rectoria, que aviat es convertí en un centre d'orientació catòlica que organitzava activitats diverses: teatre, cant coral, caramelles, sardanes. La sala de teatre estava emplaçada al pis de sota de la Capella Fonda. Després de la Guerra el centre va tornar a tenir un paper molt actiu. El 1958 hi havia un grup de teatre, un orfeó i també es feia cinema a la sala. Entre 1974 i 1975 es va fer una reforma al teatre. Durant la Guerra Civil la capella fou saquejada. Durant un temps va acollir refugiats de la Guerra. | 41.7519400,1.9047300 | 408940 | 4622815 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54768-foto-08140-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54768-foto-08140-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54768-foto-08140-79-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 102|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54769 | Cal Met | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-met-0 | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 129, 139, 141. | XX | Casa on hi havia el popular cafè de cal Met i, al darrera, una sala de teatre i de cinema. La casa està situada a la confluència del carrer Otzet amb la Plaça Vella i té un interès arquitectònic limitat. La façana té la particularitat de tenir una forma arrodonida. És una casa de planta baixa més dos pisos. Les obertures de portes i balcons estan remarcades amb motllures a la part superior. A la planta baixa hi ha el cafè, que encara està en actiu i conserva algun element d'interès, com ara dues columnes de fosa o les motllures del sostre. Per la part del darrera el cafè comunica amb la sala de teatre mitjançant unes escales. Es tracta d'una construcció de dimensions considerables que adopta la tipologia característica d'una nau industrial de començament del segle XX. De planta rectangular, amb els murs de maçoneria i una sèrie d'obertures al mur de ponent rematades amb arcs emmarcats amb maó. La part de l'escenari va ser ampliada als anys 60 amb la construcció d'un cos més alt, fet de maó. L'interior conserva encara la infrastructura de la sala. | 08140-80 | Carrer Otzet, 1 | A començament de segle XX la casa era propietat de Josep Ribó, el 'Met': mestre d'obra i contractista que va treballar en la rehabilitació de Sant Benet a les ordres de Puig i Cadafalch. Hi havia un cafè, conegut com cal Met. Al cafè de cal Met s'hi va fer la primera projecció de cinema a Navarcles l'any 1908. El local es va fer petit i Josep Ribó va demanar permís a l'Ajuntament el 1911 per construir el local més ampli que encara es conserva. Després de la Guerra van funcionar com a cinemes cal Met, amb el nom de Cine Principal, i el Coro, anomenat Cine Harmonia, gairebé sempre en competència. A cal Met també s'hi feia teatre, i l'escenari es va engrandir l'any 1962. Fins el 1999 encara s'hi representaven, de manera esporàdica, les obres per la festa de Sant Valentí. | 41.7512600,1.9055600 | 409008 | 4622738 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54769-foto-08140-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54769-foto-08140-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El local dels baixos l'ocupa actualment el bar Imag. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54772 | Església Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 151. GIRBAU, Valentí (2002). Poble i parròquia. L'Església de Navarcles el segle XVIII. Quaderns de Navarcles, 10. Ajuntament de Navarcles. SERRA, Francesc (1997). El campanar de Navarcles. 'Quaderns de Navarcles', núm. 2. Ajuntament de Navarcles. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Imp. Dr. Vives, Manresa. P. 87-120. | XVII-XVIII | Coberta recentment restaurada | Església formada per una nau central amb capelles laterals. La nau central és coberta amb volta de canó composta, que arrenca sobre diferents motllures a la imposta. A l'entrada té un cor. La nau fa 27,70 m de llargada i 16,50 d'amplada, per 11 m d'alçada. La capçalera consta d'un àbsis amb el fons recte. L'església té quatre capelles laterals a cada banda, cobertes amb volta d'aresta excepte una, amb volta de creueria, amb una clau de volta esculpida i pintada. Els murs interiors són enguixats i pintats de color groc i blau, excepte a la part baixa, que és a pedra vista, deixant entreveure un aparell fet amb carreus irregulars. Al presbiteri i darrera l'altar té imatges de Sant Valentí, Jesús i l'Assumpció de la Mare de Déu. La decoració de les capelles laterals és moderna, posterior al 1936. La façana exterior, molt austera, té com a element més destacat un portal d'estil barroc, amb frontó circular partit i un fris amb decoració vegetal. S'hi accedeix per una doble escalinata construïda al segle XIX. A la part superior té una rosassa i tres finestres. Darrera l'absis un passadís connecta l'església amb la capella fonda i, al costat de llevant, té un petit magatzem. | 08140-83 | Carrer Ample | Un document de l'any 1050 ja parla de l'Església de Santa Maria de Navarcles i dels agrupaments de cases que té als voltants; és a dir, una sagrera, que està ben documentada a partir del segle XII. La primitiva església romànica devia tenir l'altar major, alguns altars laterals i un campanar, i estava orientada de manera diferent a l'actual, però no n'han quedat vestigis. A la segona meitat del segle XVII va quedar petita i s'iniciaren les obres d'ampliació, que es van realitzar en diferents etapes: el 1663 s'havia alçat la nova nau central i s'enllestia la capella del Roser. Entre 1690 i 1697 es va construir el campanar i la capella de Sant Miquel, situada a sota. El 1700 es treballava en el cor i es construïa la façana principal. L'any 1767 van finalitzar les obres, després de la compra d'una casa situada al darrera de l'església que va permetre construir el presbiteri i la sagristia. Ja al segle XIX s'adquirí la rectoria actual, al costat de l'església, que substituïa l'antiga, situada a la Plaça Vella. Aquest segle es va construir també un magatzem al costat de llevant on es guardaven els ornaments litúrgics de les processons. L'actual escala d'accés es va fer l'any 1842 i en substituïa una d'anterior, del 1773. Per fer aquesta obra s'hagué de traslladar el cementiri, que estava situat al voltant de l'Església. La barana porta l'any de 1858 i es va pagar amb la venda de nínxols del cementiri vell. El 1879 es va constuir el baptisteri, i el 1893 s'inaugurà la capella fonda i els locals dedicats a l'Escola Dominical. L'església va ser saquejada durant la Guerra Civil. | 41.7520000,1.9049900 | 408962 | 4622821 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54772-foto-08140-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54772-foto-08140-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54772-foto-08140-83-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripcions als arcs de les capelles laterals. Costat de l'epístola: 1799, 1663 (capella de Santa Llúcia, patrona de les teixidores), 1705 (capella del Sant Crist i la Dolorosa), sense data: capella de Sant Antoni Abat. Costat de l'evangeli: 1690 (capella del Roser), 1703 (capella de Sant Isidre), 1773 (capella de Sant Pancràs).Sobre el portal hi ha una peça treballada amb ferro forjat de principis del segle XX (un drac que sosté una lampara amb la boca). Làpida a l'escalinata: 'A la memòria de tots els caiguts en motiu de la Guerra Civil'. | 96|98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54773 | Pintures murals del mas Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-del-mas-bertran | XIX | La pintura i restauració de la sala ha respectat les pintures. | A l'interior de la sala del mas Bertran, al primer pis de l'edifici, hi ha una sèrie de tres pintures situades sobre les portes. Les pintures estan emmarcades dins una orla flanquejada per espigues i brots de raïm. En una de les pintures es representa una escena rural, amb pallers i eines del camp (dalla, forques, etc). En una segona es representa un paisatge al·legòric del progrés tècnic i industrial, amb la muntanya de Montserrat al fons, una fàbrica, un ferrocarril i diversos engranantges mecànics. En una tercera pintura es representa la bandera de Catalunya. Les pintures són d'una qualitat artística limitada, però tenen un remarcable interès anecdòtic i com a reflex de la mentalitat de l'època. | 08140-84 | Mas Bertran, a la sala. | El mas Bertran és un dels masos històrics d'origen medieval, per bé que en aquesta època tenia un altre nom. Situat com altres al costat del camí que més tard es convertirà en el carrer Ample, molt a prop de l'antiga Sagrera. Als segles XVII i XVIII, amb el creixement urbà, el mas va quedar integrat entre les cases del carrer Ample. Al segle XIX, època en què devien fer-se les pintures, va ser objecte de reformes importants i l'edifici va adquirir la fesomia actual. A començament del segle XX el propietari era Valentí Vintró, per això en aquesta època es coneix popularment com cal Vintró. Valentí Vintró vivia en aquesta casa i després va marxar a Igualada i, a l'entorn de 1957, la van vendre als actuals propietaris. | 41.7525600,1.9043300 | 408908 | 4622884 | 08140 | Navarcles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54773-foto-08140-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54773-foto-08140-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54773-foto-08140-84-3.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 103|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54774 | Ca la Mia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-mia | FERRER, Llorenç (1988-1990). 'El carrer Ample'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. | XVII-XIX | Actualment es troba en estat d'abandó | Casa pertanyent a una família de pagesos acomodats, situada al nucli urbà. És un edifici entre mitgeres que consta de planta baixa més dos pisos. La façana principal, que dóna al carrer Ample, és ostensiblement més ampla que la majoria, té un portal adovellat i balcons als dos pisos. Els del segon pis destaquen per la forma arrodonida. Portes i finestres estan emmarcats amb blocs de pedra escairada. Més recentment s'hi ha obert dos portals de garatges. La façana és arrebossada i pintada de blanc. Per la part posterior l'edifici conserva bastant integrament l'estructura tradicional. Destaca la galeria amb arcades a la façana sud-est. Es tracta d'un casal de dimensions considerables que ha sofert relativament poques modificacions, en relació amb la majoria de cases del nucli antic, cosa que li ha permès conservar en bona mesura la tipologia tradicional. L'interior es troba actualment en estat d'abandó. | 08140-85 | Carrer Ample, 37 | Al llarg del segle XVII es va formant el carrer Ample. El 1687 ja estava totalment construït i llavors rebia el nom de carrer Major i era el més important de Navarcles; s'hi trobaven les millors cases, moltes d'elles pertanyents a famílies de pagesos acomodats, com els Aguilar, els Vintró, els Bertran, els Serra, els Escaiola, els Manganell... Hi predominava la casa unifamiliar. Els baixos es destinaven al bestiar, a les tines i a les bótes. La primera planta era per a l'habitatge i la golfa servia de magatzem. A la segona meitat del segle XIX algunes cases van convertir les golfes en pisos. Possiblement la construcció de ca la Mia correspon, en la seva major part, al moment inicial del carrer (segles XVII-XVIII) i al segle XIX va ser engrandida. | 41.7519000,1.9031800 | 408811 | 4622812 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54774-foto-08140-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54774-foto-08140-85-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54775 | Carrer Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-serra | XVII-XIX | Antic carreró que baixava del carrer Ample cap al passatge de les Fonts i que ha quedat tancat per les dues cases veïnes: cal Generes i ca l'Angelet. El carrer discorre per una rampa amb un pendent molt pronunciat i passa, per una mena de porta, sota un contrafort de cal Generes. A banda i banda uns murs de contenció, amb una petita vora a la part superior, sostenen la rampa. Al sector inferior una casa més moderna (núm. 36 del Passatge de les Fonts) obstaculitza el final del carrer en aquesta part, on actualment hi ha jardins particulars. Es tracta d'un exemple interessant d'un tipus d'urbanisme de caire popular, que ha sobreviscut com un element marginal en la trama urbana moderna. | 08140-86 | Nucli antic | Antoni Pladellorens, avi de Josep Singla, era propietari de ca l'Angelet i va fer tancar el carrer. Actualment és un pas d'ús privat per als veïns de les dues cases. | 41.7519700,1.9056500 | 409017 | 4622817 | 08140 | Navarcles | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54775-foto-08140-86-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 54776 | Forn de calç del Serrat del Galobard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-serrat-del-galobard | El forn es conserva integrament, tot i que una part colgada amb terra. | Forn de calç situat a la meitat d'un serrat que s'ha conservat força bé (el forn, pròpiament, s'ha mantingut sencer). Té una forma cilíndrica lleugerament irregular, amb un diàmetre màxim de 1'5 metres i una profunditat d'uns 7 metres excavats al terreny en pendent. A la part superior és revestit de maons. Exteriorment el terreny era reforçat amb dos murs de contenció, que a la part central s'han esllavissat. El mur inferior formava una mena de corredor que indica l'existència de la boca del forn. L'esllavissament de terres i pedres ha tapat aquesta obertura inferior, que probablement es conserva sota la runa. Al costat de la boca del forn es conserven els murs d'una caseta i també una escombrera amb restes de calç de rebuig i carbó. El forn es devia proveir de la pedra calcària que es troba a la part superior del serrat. | 08140-87 | Al Serrat del Galobard | Aquest forn es va fer visible després dels incendis ocorreguts en aquesta zona fa pocs anys, ja que anteriorment estava cobert de vegetació. Per les seves caracterísituqes sembla força antic: dels segles XVIII-XIX o potser anterior. | 41.7717900,1.9106500 | 409460 | 4625012 | 08140 | Navarcles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54776-foto-08140-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54776-foto-08140-87-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 54777 | Safareig de la colònia Galobart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-la-colonia-galobart | CAMPRUBÍ, Josep (1985). 'La dinàmica d'un poble. La colònia Galobard'. Regió 7 (3-XI-1985). FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 144. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Fàbriques de Navarcles (VII)'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 37-42. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.41. | XIX | L'estructura del safareig ha sofert reparacions. Entorn molt embrossat. | Safareig situat fora del recinte de la colònia Galobart i prop del riu. És el safareig on anaven a rentar les dones de la colònia. Té una forma rectangular i està fet de pedra, amb diverses lloses planes i en posició inclinada al capdamunt. Al costat hi ha una bassa que proveïa l'aigua per al safareig. També a prop d'aquest lloc hi ha la font on les dones de la colònia anaven a buscar l'aigua amb càntirs. | 08140-88 | Colònia Galobart | La fàbrica de cal Galobart va començar a funcionar el 1866. A finals del segle XIX s'hi afegiren més construccions (50 pisos per a treballadors, escola, botiga, etc) i es convertí en colònia. Cal suposar que la construcció del safareig és d'aquesta època. Poc després de 1909 es construïren més pisos allà on hi havia hagut el molí de Navarcles. L'any 1936 hi treballaven 186 persones (83 homes i 103 dones). A partir de 1963 l'empresa ha estat dirigida per Torras Valentí, de Manresa. Originàriament, la colònia Galobart pertanyia al terme municipal de Calders fins que el 1927 s'annexionà a Navarcles per proximitat geogràfica. | 41.7643600,1.9061300 | 409074 | 4624192 | 08140 | Navarcles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54777-foto-08140-88-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54778 | Molí de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-navarcles | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 144-145. | XVII-XX | El conjunt acusa una barreja desendreçada de fases arquitectòniques i un cert abandó. | Edificació formada a partir de l'antic molí de Navarcles, que ha estat objecte de diverses ampliacions, sobretot als segles XIX i XX. L'antic molí era una construcció de planta més o menys quadrada, que devia tenir baixos més un pis i golfes. Als baixos es conserven dues cambres cobertes amb volta de pedra. En una hi havia la mola i l'altre devia ser un magatzem. Els elements interiors del molí no s'han conservat. Aquest edifici originari ha estat ampliat amb un petit cos adossat a ponent i el sobrealçament de l'edifici i l'afegit de nous cossos a la banda de llevant, possiblement al final del segle XIX o començament del XX. També en aquesta època s'hi bastí una nau allargada al costat de migdia com a graner, la qual ha estat ampliada modernament i convertida en granja. La resclosa del molí és uns cent metres més amunt. El canal passava soterrat per sota de l'actual edifici de la turbina. Encara es conserva l'entrada i la sortida del carcabà. El canal de sortida passa soterrat per una zona d'horts i desemboca al riu. | 08140-89 | Prop de la colònia Galobart | El 6 d'abril de 1693 es va autoritzar a l'Ajuntament de Navarcles a utilitzar les aigües del riu Llobregat per a la instal·lació d'un molí, amb el pagament de 6 sous anuals. L'1 d'agost de 1694 l'Ajuntament va cedir el dret a la masia Solervicens i va ajudar a construir-lo, a canvi que pagarien el cens i moldrien el gra a 6 d. la quatera, preu molt avantatjós per als habitants de Navarcles. El 1893 hi ha un conflicte amb els amos de la colònia Galobart, que volien alçar la seva resclosa, cosa que limitava la capacitat de moldre del molí. El 1909 el mas Solervicens va pagar 7.500 ptes a l'Ajuntament en concepte de redempció del cens (amb aquests diners es va finançar la construcció del nou edifici de l'Ajuntament). Poc després el molí es va vendre. Posteriorment ha funcionat com una casa de pagès amb masovers. | 41.7632900,1.9055400 | 409024 | 4624074 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54778-foto-08140-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54778-foto-08140-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54778-foto-08140-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54779 | Bassa i regadiu de la Deu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-i-regadiu-de-la-deu | XIX? | La bassa està totalment coberta per la vegetació | Bassa situada enmig del torrent de la Deu i vinculada a uns recs que formaven una zona de regadiu, avui desapareguda. La bassa té una forma rectangular, d'uns 7 metres de llargada aproximadament, i consta de tres murs, més una paret que aprofita la roca natural. Els murs estan formats per filades de grossos carreus perfectament regulars, i a la part més alta fan 1'5 metres aproximadament. L'aigua neix a l'interior de la bassa: d'aquí el nom de 'deu'. Actualment la bassa es troba totalment coberta de vegetació. De la bassa en sortia un rec, encara visible, en direcció oest. Existeixen alltres recs que canalitzaven l'aigua del torrent. | 08140-90 | Al torrent de la Deu | Es desconeix en quin moment es van construir aquest seguit d'infrastructures hidràuliques per acondicionar un regadiu en aquesta zona, el qual era utilitzat sobretot per gent de Navarcles. Podria ser al segle XIX. Sembla que a la dècada de 1960 els horts es van abandonar a conseqüència d'una torrentada. | 41.7612600,1.9171900 | 409989 | 4623836 | 08140 | Navarcles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54779-foto-08140-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54779-foto-08140-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En un altre torrent que desemboca al torrent de la Deu (UTM: 409968 - 4624028) existeix un túnel fet de pedra que cobreix l'aigua del torrent. Es tracta d'una obra molt sòlida feta amb carreus ben treballats, d'uns 25 metres de llarg. Es desconeix la utilitat d'aquesta obra de proporcions considerables, que devia estar relacionada amb les infrastructures del regadiu. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54780 | Pedrera del mas Galobard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-mas-galobard | XIX-XX | Antiga pedrera pertanyent al mas Galobard, situada a la part superior d'un petit turó. La zona d'extracció ocupava una superfície relativament reduïda. Es conserva una barraca de pedra seca de planta rodona on es guardava la pólvora. Uns 18 metres al nord de la barraca hi ha un dipòsit subterrani que també servia per emmagatzemar la pólvora. S'hi pot veure un petit forat a terra que dóna accés a una cambra subterrània d'uns 3 x 3 metres aproximadament, sostinguda per un pilar central i amb les parets revestides de pedra. | 08140-91 | A uns 300 m del mas Galobard | Es desconeix des de quan el mas Galobard utilitzava aquesta pedrera. Als segles XIX i XX estava en ús, ja que per l'extracció de la pedra s'utilitzava la pólvora. | 41.7659800,1.9094300 | 409351 | 4624368 | 08140 | Navarcles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54780-foto-08140-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54780-foto-08140-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Molt a prop de la pedrera hi havia trinxeres de la Guerra Civil, les quals dominaven el pas sobre el riu Llobregat i el Pont de Cabrianes. Actualment es troben molt embrossades. | 98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54793 | Habitatges de la colònia Galobart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-de-la-colonia-galobart | CAMPRUBÍ, Josep (1985). 'La dinàmica d'un poble. La colònia Galobard'. Regió 7 (3-XI-1985). FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 144. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Fàbriques de Navarcles (VII)'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 37-42. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.41, 49. SELLARÈS, Joan (2004). La colònia Galobart. Recull històric. (Treball particular). | XX | Construcció en estat de degradació molt avançat. | Conjunt d'habitatges de l'antiga colònia Galobart que es van construir una mica després dels primers que vain aixecar-se a l'interior del recinte murat de la colònia. Formen un bloc allargat situat al peu del camí d'accés. Tenen planta baixa més dos pisos per la part davantera, mentre que per la part posterior, de profunditat irregular, l'edifici té un pis més, ja que el terreny fa baixada en aquest sector. A la façana davantera els pisos presenten diverses fileres de finestres i balcons, mentre que a la part posterior tenen galeries obertes. | 08140-104 | A la colònia Galobart. | La fàbrica de la colònia Galobart va comançar a funcionar el 1866. Ignàsia Burés quedà vídua i heretà la fàbrica del seu marit. Es casà molt aviat amb Antoni Salvador Safont i la parella va fer funcionar la colònia sota el nom de Burés i Salvador. A finals del segle XIX s'hi afegiren més construccions (50 pisos per a treballadors, escola, botiga, etc) i es convertí en colònia. Poc després es construïren nous habitatges fora del recinte de la colònia, a prop d'on hi havia hagut el molí de Navarcles. El 1904 heretava la fàbrica la filla del matrimoni casada amb Joan Guitart i Santasusanna, advocat de Manresa. La societat es digué des d'aleshores Guitart i Salvador, i el 1940 es convertí en societat anònima amb el mateix nom. L'any 1936 hi treballaven 186 persones (83 homes i 103 dones). A causa d'un incendi a la nau més antiga el conjunt va reedificar-se probablement els anys 50 i es bastí la gran nau actual. El 1963 Filatures Riera S.A., fortament participada per Textil Torres Valentí, va adquirir la majoria de les accions de Guitart i Salvador, encara que en va mantenir el nom. El president era Eduard Valentí. Des d'aleshores l'empresa ha estat dirigida per Torras Valentí de Manresa. L'any 1969 s'hi afegí una nova nau industrial i, després de l'incendi de l'empresa Torres Valentí a Manresa, es construí una nova fàbrica que ampliava les anteriors situada fora del recinte, a prop del molí. Originàriament, la colònia Galobart pertanyia al terme municipal de Calders fins que el 1927 s'annexionà a Navarcles per proximitat geogràfica. Actualment les naus de l'antiga colònia serveixen de magatzem de l'empresa tèxtil. | 41.7644100,1.9070200 | 409148 | 4624197 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54793-foto-08140-104-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Degut a l'estat de degradació avançat del conjunt s'ha decidit enderrocar-lo, segons ja està previst en la normativa urbanística, per tal d'eixamplar el camí. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54794 | Zona de ribera del Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-ribera-del-llobregat | Espai de ribera al marge esquerre del riu Llobregat (l'altra riba ja no forma part del terme de Navarcles). Gairebé tot l'espai de ribera del riu té un interès paisatgístic i natural, però per la seva relació més estreta amb el poble delimitem aquest espai a les proximitats del nucli urbà, entre l'inici meridional del terme municipal, a Sant Benet de Bages, i la confluència del Llobregat amb el Calders. De sud a nord, l'espai comença amb una zona de bosc de ribera, a continuació trobem la fàbrica de Sant Benet, amb el seu canal lateral al riu. A partir d'aquí l'espai es distribueix entre una franja de bosc de ribera, el canal de la Fàbrica del Riu i una àmplia zona d'horta (Regadiu nou). Més endavant hi ha també una zona amb una granja i el Pont Vell, que travessa el riu. El tram següent el territori pràcticament no ha sofert l'efecte antròpic i, per tant, es conserven molt bé les característiques naturals com a espai típic de ribera, amb les espècies característiques: especialment pollancres, per també oms, salzes, canyissars... Actualment hi ha un camí que arriba fins a la confluència del Calders amb el Llobregat. En general es tracta d'un entorn interessant des del punt de vista paisatgístic, que ha conservat en bona mesura els valors d'un espai característic de ribera en combinació amb elements antròpics, com la fàbrica, el canal, els ponts... Pel que fa a la fauna, hi ha una abundant presència d'ocells de cant, ànecs i altres animals característics. | 08140-105 | Marge dret del Llobregat, des de Sant Benet fins la confluència amb el riu Calders | Aquesta zona ha estat fortament antropitzada al llarg de la història. Ja a l'edat mitjana es documenta l'existència d'horts. També s'hi ha construït palanques i ponts per travessar el riu, així com camins. Ja al segle XIX s'hi instal·len diverses fàbriques de riu, amb els seus respectius canals i rescloses. A principis del segle XX s'acondiciona una gran zona d'horta (el Regadiu Nou). La Fàbrica del Riu continua tenint actualment usos industrials. | 41.7494100,1.8946200 | 408096 | 4622544 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54794-foto-08140-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54794-foto-08140-105-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 54796 | Torre de l'amo de la colònia Galobart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-lamo-de-la-colonia-galobart | CAMPRUBÍ, Josep (1985). 'La dinàmica d'un poble. La colònia Galobard'. Regió 7 (3-XI-1985). FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 144. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Fàbriques de Navarcles (VII)'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 37-42. SELLARÈS, Joan (2004). La colònia Galobart. Recull històric (treball particular). | XX | Antiga casa dels amos de la colònia Galobart, actualment residència d'uns particulars. L'edifici està situat en una posició elevada respecte de la colònia, en un altiplà aterrassat. La casa consta de dos cossos adossats de planta rectangular. El cos principal té planta baixa més un pis i golfes. L'estil arquitectònic imita una masia tradicional, amb grans arcades i galeries. A l'entorn gaudeix d'un ampli jardí amb avets. | 08140-107 | Uns 100 m a l'est del recinte de la colònia Galobart | La fàbrica del Galobart va començar a funcionar el 1866. A finals del segle XIX s'hi afegiren més construccions (50 pisos per a treballadors, escola, botiga, etc) i es convertí en colònia. Poc després es construïren nous habitatges fora del recinte de la colònia, a prop d'on hi havia hagut el molí de Navarcles. Des del 1904 la societat es digué Guitart i Salvador, i el 1940 es convertí en societat anònima amb el mateix nom. La torre de l'amo es construí a l'entorn de 1932. En les obres hi participà l'arquitecte i estudiós de l'arquitectura popular Josep Danés. La casa va estar poc habitada, ja que el propietari disposava d'una altra casa dins el recinte de la colònia. Originàriament, la colònia Galobart pertanyia al terme municipal de Calders fins que el 1927 s'annexionà a Navarcles per proximitat geogràfica. | 41.7651000,1.9081100 | 409240 | 4624272 | 08140 | Navarcles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54796-foto-08140-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54796-foto-08140-107-2.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Josep Danés (arquitecte) | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54799 | Escut de ca la Madrona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-ca-la-madrona | XVII ? | <p>Escut gravat sobre un carreu, situat a la façana de ca la Madrona (actualment Casal Parroquial). L'escut té una forma que recorda la tipologia suïssa o ogíval i està dividit en quatre registres. A la part superior dreta: un símbol de significat ambigu, potser l'emblema de Jesús. A la part superior esquerre: un ocell i un bàcul. A la part inferior dreta: les barres catalanes (cinc pals). A la part inferior esquere: tres línies de losanges o escacat.</p> | 08140-110 | Façana de ca la Madrona. Carrer Ample, 17 | <p>Ca la Madrona és un casal de característiques senyorials construït majoritàriament al segle XVII (segons la data del portal) tot i que, ben segur, d'origen anterior. El nom del primitiu propietari ha estat esborrat de la inscripció que hi ha en la dovella central del portal: 'és de (esborrat) 1643'. La data de la llinda i la forma de 'escut fan suposar que sigui d'aquesta mateixa època; és a dir, mitjan segle XVII. Es desconeix a quina família podria pertànyer. La presència del bàcul fa pensar en alguna vinculació amb l'Església. Les losanges o escacat del quadrant inferior es podria relacionar amb l'escut dels Rocafort.</p> | 41.7522200,1.9049400 | 408958 | 4622845 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54799-foto-08140-110-1.jpg | Legal | Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | 2025-06-25 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 96 | 47 | 1.3 | 2131 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54800 | Barraca de vinya del Solervicens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-solervicens | XX | Barraca de vinya emplaçada actualment enmig d'un camp de secà. De planta quadrada, feta amb parets de pedra lligada amb morter de calç i amb carreus debastats a les cantoneres. El sostre és amb flasa volta cobert per un túmul de terra. Té una porta de ferro. És tracta d'una barraca de vinya representativa de les moltes que hi havia antigament repartides pel territori. | 08140-111 | Camps propers a la riera de Solervicens | Barraca representativa del moment de gran expansió de la vinya al segle XIX i principi del XX. | 41.7503400,1.9222200 | 410392 | 4622619 | 1910 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54800-foto-08140-111-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció sobre la porta: 1910 | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54802 | Molí del Pont de Cabrianes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-pont-de-cabrianes | SITJES, Xavier (1988). Els ponts medievals del Bages. 'Monografies de temes locals i comarcals', núm. 6. Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. P. 23-26. | Estructures que podrien correspondre a algun element hidràulic, potser un petit molí, situat pràcticament sota els arcs del pont de Cabrianes. Consisteixen en diverses filades d'una estructura adossada al pilar esquerre de l'arc central del pont. A pocs metres, a un nivell superior i sobre la roca, hi ha una filada de carreus i, a prop d'aquesta, una altra filada. Les tres estructures corresponen a una mateixa construcció (ja que l'aparell constructiu, format per petits carreus lligats amb morter, és idèntic) i aquesta construcció és posterior al segon pont medieval (del segle XIII), ja que el mur adossat s'entrega clarament al pilar del pont. Entremig d'aquests tres elements hi ha una cavitat de forma circular excavada a la roca. La interpretació d'aquestes restes no és gens clara. Atès que cal descartar que es tracti del primer pont medieval (ja que són clarament posteriors al segon pont) podria tractar-se d'alguna obra d'infrastructura hidràulica. Segons informació oral, podria ser que en aquest indret hi hagués un molí. D'altra banda, les restes constructives detectades són molt escadusseres per afirmar-ho amb seguretat, i no s'observen rastres de cap canal. | 08140-113 | Al costat del Pont de Cabrianes | Al final del segle XI es va construir un primer pont medieval (del qual queden algunes restes sota l'arcada). El pont es va malmetre i al final del segle XIII es construí un segon pont en aquest mateix indret. Xavier Sitjes sembla que considera la construcció adossada a la pilastra com un vestigi del primer pont medieval. Però això no sembla versemblant, ja que aquesta petita construcció està totalment adossada a la pilastra i, per tant, és posterior. D'altra banda, segons informació oral procedent de Josep Valls (que havia nascut al molí de Narvacles, a la colònia Galobart, i havia viscut en diferents indrets d'aquesta zona) al Pont de Cabrianes antigament hi havia un molí. És possible que les restes descrites corresponguin a algun tipus d'estructura relacionada amb aquest molí, tot i que caldria confirmar-ho. | 41.7723600,1.9047400 | 408970 | 4625082 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54802-foto-08140-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54802-foto-08140-113-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 54803 | Canal de la Fàbrica del Molí d'en Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-fabrica-del-moli-den-serra | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 145. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Fàbriques de Navarcles (IV)'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 13-18. ERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.40, 48-51. | XIX-XX | Canal de l'antiga fàbrica del Molí d'en Serra. La resclosa està situada a pocs metres del pont del Molí d'en Serra aigües amunt. Es tracta d'una resclosa feta de pedra, de forma més o menys recta (fet que indicaria que no deu ser gaire diferent de la resclosa de l'antic molí medieval). Està reforçada amb diferents blocs que pedra en posició inclinada. L'entrada al canal té una sola comporta. El canal, reforçat amb un mur de formigó, discorre entre la zona d'horta del Regadiu Vell, uns 200 m fins arribar a la fàbrica. Té alguns vagants per desguassar. Les instal·lacions del salt d'aigua sota la fàbrica es conserven perfectament. El canal desguassava a prop de la confluència del Calders amb el Llobregat. Malgrat que la infrastructura del salt d'aigua i la turbina es mantenen actualment no s'exploten. El canal és ple amb l'aigua del riu i de la pluja. | 08140-114 | Entre el pont del Molí d'en Serra i la fàbrica, al marge dret del riu Calders. | L'any 1392 ja es troba documentat un 'molí d'en Grau, avuy dit d'en Serra'. El 1656 Josep Serra, hereu del mas Serra va comprar el molí a carta de gràcia. El 1716 és arrendat a un moliner de Calders i es pot deduir que devia ser un molí important, que era fariner, draper, serradora de fusta i oficina d'aiguardent (és la primera notícia de la fabricació d'aiguardent a Navarcles). Abans també havia estat molí polvorer. Al començament del segle XIX es convertí en fàbrica tèxtil. El 1805 el molí era arrendat a Valentí Domingo Solervicens de Navarcles per posar-hi màquines de filar cotó, i el 1820 va acabar en mans de Jaume Casajoana i Sebastià Tàpies, paraires, Josep Ripoll, serraller, i Ignasi Serra, fabricant de cotó. El 1829 partien l'edifici en dues parts, i així va funcionar fins el 1862 quan els tres propietaris que quedaven van acordar unificar la propietat i llogar-la a altres fabricants. Després de diverses vendes entre les parts, entre 1898 i 1899 Joan Esquius, manyà de Manresa, comprava la fàbrica. El 1909 la fàbrica s'arrendava a Martí Oliva, enginyer de Barcelona que el 1924 acabà comprant-la. Va estar en mans de la família Oliva fins el 1967, quan va fer suspensió de pagaments i es traspassà a Rodergas, S.A. Als anys vuitanta va tancar les portes definitivament i actualment s'utilitza com a magatzem d'una empresa farmacèutica. | 41.7549100,1.8998600 | 408540 | 4623150 | 08140 | Navarcles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54803-foto-08140-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54803-foto-08140-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54803-foto-08140-114-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54805 | Canal de la Fàbrica del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-fabrica-del-riu | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 145. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Fàbriques de Navarcles (VI)'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 19-24. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.40, 48. | XIX-XX | Canal de la Fàbrica del Riu, actualment aprofitat per fer anar una petita central hidro-elèctrica instal·lada a la fàbrica. La resclosa, situada a l'alçada de la Fàbrica del Pont, és feta de formigó i té una forma semi-el·líptica. Es tracta d'una obra força impressionant (d'uns 150 m de llarg) junt amb les estructures d'accés al canal: una obra també molt sòlida, feta de formigó, que consta de dues comportes d'entrada més una altra de desguàs. S'accionen mitjançant un mecanisme hidràulic modern, però conserven les comprotes de fusta i els engranantges antics. El canal és molt ample (d'uns 5 metres) i fa un recorregut d'uns 450 m. Originàriament era delimitat amb un mur lateral fet de lloses de pedra, el qual en alguns trams ha estat reforçat amb formigó. Al llarg del recorregut té diferents vagants per desguassar. Abans d'arribar a la fàbrica té una entrada per on accedeixen al canal les màquines que el netegen. | 08140-116 | A la zona del Regadiu Nou, al marge esquerre del riu Llobregat. | Manuel Comellas, perxer de Manresa però fill d'un pagès de Navarcles, juntament amb altres socis, va començar a buscar terrenys per fer una fàbrica el 1816. La fàbrica va començar-se a construir el 1818 i es deuria acabar l'any següent. Sembla que seria la primera fàbrica del poble. El salt d'aigua era de 3,34 m. La fàbrica va acabar partida en diferents seccions que funcionaven de forma independent, fins que el 1841 Joaquim Batlles va anar comprant fins a fer-se amb una part important de la fàbrica. Des de l'any 1849 l'edifici acollia només la societat Comellas, Batlles, Sanmartí i Cia. El 1867 l'arrendaven a altres fabricants i el 1869 ampliaven el canal i potser també la fàbrica, que va quedar amb la fesomia actual. Després de diverses compravendes entre les parts, el 1910 els diversos socis venien la fàbrica a Isidre Puig i Cia, que ja era l'empresa propietària de la fàbrica de Sant Benet (en terme de Sant Fruitós de Bages). L'empresa va tancar els anys vuitanta i el 1986 fou subhastada i comprada una part per Hidrogant S.A., el gerent de la qual era el navarclí Jaume Matamala. Els altres compradors van ser Dolors Cura, Agustí Cots i Josep Claret. La resclosa i el sistema de comportes d'accés al canal probablement van reconstruir-se entorn de 1920, ja que són molt semblants als de la Fàbrica de Sant Benet, d'aquesta mateixa època. La Fàbrica del Riu va ser de les primeres a aprofitar el salt d'aigua per generar electricitat. | 41.7519300,1.8940200 | 408050 | 4622825 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54805-foto-08140-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54805-foto-08140-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54806 | Safareig de la Fàbrica del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-la-fabrica-del-riu | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 145. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Fàbriques de Navarcles (VI)'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 19-24. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.40, 48. | XX | Safareig situat al canal de la Fàbrica del Riu, aprofitant les seves aigües. Consisteix en una cavitat al costat mateix del canal, reforçada amb parets de formigó, amb unes escales d'accés a banda i banda. Sobre el mateix mur del canal diferents lloses de pedra inclinades servien per rentar directament amb l'aigua del canal. Un petit pont permet el pas per sobre del safareig. | 08140-117 | Al costat del canal de la Fàbrica del Riu, uns 40 metres abans d'arribar a la fàbrica. | La Fàbrica del Riu va començar-se a construir el 1818 i es deuria acabar l'any següent. Sembla que seria la primera fàbrica del poble. El 1910 els diversos socis venien la fàbrica a Isidre Puig i Cia, que ja era l'empresa propietària de la fàbrica de Sant Benet (en terme de Sant Fruitós de Bages). Segons el padró de 1936 hi treballaven 10 homes i 22 dones, mentre que l'any 1955 hi treballaven 105 dones. La fàbrica tenia alguns pisos per a treballadors, amb un servei de cuina i una cuinera. Abans de la Guerra hi havia un pis per homes i un per a dones. Després de la Guerra la nau més antiga va quedar buida i s'hi van instal·lar pisos per a les treballadores. Als anys 50 i 60 hi havia moltes dones, sobretot procedents de la immigració, que vivien a la fàbrica. L'empresa va tancar els anys vuitanta i el 1986 fou subhastada i comprada una part per Hidrogant S.A., el gerent de la qual era el navarclí Jaume Matamala. El safareig, possiblement d'origen anterior, devia ser reforçat amb formigó a principi del segle XX, juntament amb les obres de reforçament de la resta del canal. | 41.7486500,1.8968100 | 408277 | 4622458 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 54807 | Central hidroelèctica de la Pólvora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/central-hidroelectica-de-la-polvora | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 145. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 55-56. | XX | Antiga central hidro-elèctrica que aprofitava el canal de l'antic molí polvorer i abastava d'energia la fàbrica de cal Tàpies i també el poble de Navarcles. L'edifici consta de dues parts: la part posterior és un pou o dipòsit per fer que l'aigua baixés amb més pressió cap a la turbina; és una construcció de planta quadrada feta amb grans blocs de pedra; a la part davantera, hi ha un altre cos adossat, de planta més o menys quadrada, amb coberta a dues vessants i finestres emmarcades amb maó. A sota hi havia la turbina i, al nivell superior, les instal·lacions de la central. L'interior de l'edifici és avui dia totalment buit. Adossat a un costat hi ha diverses parets d'una construcció recent que es va fer amb la intenció d'habilitar-hi un habitatge, que va quedar a mig fer. | 08140-118 | A l'indret de la Pólvora, a l'extrem nord-oest. | En aquest sector hi havia un molí polvorer que va estar en funcionament al segle XIX. No sabem fins quan es va fabricar pólvora a Navarcles, però l'any 1893 les hereves de la propietat van vendre els drets per utilitzar les aigües dels molins de la pólvora a Joan Esquius, el nou propietari de la fàbrica del cal Tàpies, situada més avall. Joan Esquius no era fabricant i es va limitar a produir electricitat des d'aquesta central per al poble de Navarcles a partir de l'any 1909 i a arrendar la fàbrica. La central va funcionar fins que la fàbrica va tancar, l'any 1971. Posteriorment es va eliminar la maquinària i les instal·lacions. | 41.7602300,1.9135000 | 409681 | 4623726 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54807-foto-08140-118-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54808 | Canal de la Pólvora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-polvora | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 145. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 55-56. | XIX-XX | Canal que antigament captava l'aigua per al molí de la pólvora i, modificat posteriorment, s'utilitzà per a la central hidro-elèctica que es va construir en aquest sector a principis del segle XX. La resclosa és a uns 150 m de la casa, aigües amunt del riu Calders. És una resclosa de formigó de forma lleugerament semi-el·líptica, molt alta. El canal comença soterrat en el primer tram, i discorre fins a l'alçada de la casa de l'antic molí pólvorer, a uns 150 m de distància. Aquí un vagant retorna l'aigua al riu, excepte la que s'utilitza per a regar els horts. Anteriorment el canal continuava fins la central elèctrica, però aquest tram final ha estat cobert. L'antic canal es desviava una mica al nord per conduir l'aigua fins l'edifici del molí polvorer. | 08140-119 | A l'indret de la Pólvora, al costat del riu Calders. | En aquest sector hi havia un molí polvorer que va estar en funcionament al segle XIX. A Manresa es fabricava pólvora des d'antic. El 1865 es promulgà la llei de destestancament de la pólvora i aleshores van sorgir diverses iniciatives particulars que aprofitaven aquesta tradició. L'any 1870 hi ha notícies de fàbriques de pólvora a Navarcles i Sant Fruitós de Bages. La fàbrica de Navarcles era d'una companyia formada per Jaume Xipell, Joan Coma i Jacint Xipell. La primera notícia del molí de la Pólvora és del 1871, quan Joan Escaiola (propietari de l'heretat Escaiola) estableix a Jaume Xipell, fabricant de pólvora, un terreny en aquesta zona, on sembla que antigament no hi havia hagut cap altre molí. Els anys següents (1879 i 1885) els terrenys per a les instal·lacions es van ampliar. És un indret resguardat i adequat per a una activitat perillosa. El 1877 es va produir una explosió i el 1881 Jaume Xipell, de Manresa, demana permís per tornar a obrir la fàbrica. No sabem fins quan es va fabricar pólvora a Navarcles, però l'any 1893 les hereves de la propietat van vendre els drets per utilitzar les aigües dels molins de la pólvora a Joan Esquius, el nou propietari de la fàbrica del cal Tàpies, situada més avall. Joan Esquius no era fabricant i es va limitar a produir electricitat des de la central hidro-elèctrica que va construir a prop de l'antic molí a partir de l'any 1909 i a arrendar la fàbrica. La resclosa actual es va construir aproximadament l'any 1931. Abans encara hi havia la resclosa de fusta del molí polvorer. | 41.7590500,1.9158500 | 409875 | 4623592 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54808-foto-08140-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54808-foto-08140-119-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54809 | Font del Solervicens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-solervicens | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 14, 27. VILA, M (1951). Resum històric de la família Solervicens, 1170-1951. Edició familiar. | XVIII-XIX | Font emplaçada al costat de la riera de Solervicens, en un indret enclotat i obac, de vegetació espessa, al costat del camí. La font ha estat ornamentada compta amb una estructura de pedra que té una fornícula a la part central, on hi ha el brollador, i sengles bancs a banda i banda. A la part inferior l'aigua surt canalitzada cap a la riera. | 08140-120 | A la riera del Solervicens, a l'alçada del mas amb el mateix nom. | Antigament la font era a uns pocs metres de distància, en una sorgència natural. La construcció de la font deu ser una obra dels segles XVIII o XIX. Segons el 'Resum històric de la família Solervicens', la inscripció amb data de 1818 es refereix a una sequera que va patir la font (i no a la construcció de la mateixa) i hi va ser col·locada cent anys més tard: el 1918. Més avall d'aquesta hi havia la font de la Bardissa, que estava documentada al segle XIV i proporcionava aigua al mas mitjançant un ariet. La Font del Solervicens era molt concorreguda per la gent de Navarcles, ja que es troba a poca distància de la població. Segons els anys, a l'estiu no raja. | 41.7498100,1.9210200 | 410292 | 4622561 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54809-foto-08140-120-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció damunt de la font: 'Font 1818 Solervicens'. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54810 | Font Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-nova-0 | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 14. FERRER, Llorenç (1999). Tenir aigua. 100 anys de la primera portada d'aigües a Navarcles (1899-1999). Quaderns de Navarcles, 5. Ajuntament de Navarcles. | XX | Font situada en una petita esplanada al costat del camí del Solervicens, junt a una alzina. La font està protegida per un petit cobert de pedra amb una teuladeta. Dues aixetes fan rajar l'aigua cap a una pica amb dos banc laterals. A l'entorn hi ha diverses taules i bancs de pedra. A prop de la font hi ha la caseta del pou que servia per captar l'aigua cap a la xarxa de fonts públiques de Navarcles, i encara avui s'aprofita per abastar els dipòsits de la població. | 08140-121 | Camí del Solervicens | El 1897 l'Ajuntament es plantejava l'abastament d'aigua a la part baixa del poble (és a dir, els carrers Nou, de la Sort, Ametller , Ubach i la plaça Clavé), que quedava més lluny de les fonts. Un estudi del mestre d'obres Josep Arola indicava que un lloc adequat per fer la captació era la font del Juncà, en terres del mas Solervicens, perquè es trobava en una posició prou elevada. L'any 1897 s'hi va realitzar un primer pou, que va donar aigua suficient, l'any següent es va construir la canalització, que baixava per la carretera fins la plaça Clavé i retornava pel carrer Nou. Les obres es van finançar amb préstecs que els particulars van fer a l'Ajuntament. El 1899 la xarxa ja estava en funcionament, i comptava amb tres fonts. Més tard es van construir més fonts a la part alta del poble. I el 1929 es poble comptava ja amb aigua corrent. La Font Nova es nodreix de l'aigua dels pous que hi ha en aquest sector. La font actual data dels anys seixanta i l'aigua que hi raja actualment és una barreja de la font Calda i aigua dels antics pous tractada. | 41.7503500,1.9106500 | 409430 | 4622632 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54810-foto-08140-121-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A l'entorn s'hi estan fent obres per ampliar el polígon industrial.Un senyal de les 'Valls del Montcau' indica que forma part de la Ruta de les Fonts. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54811 | Mas Terrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-terrer | Restes d'una construcció antiga situades a la vora d'un petit altiplà. Concretament, un mur de maçoneria d'uns dos metres d'alt el qual, anys enrere, continuava amb una arcada, actualment ensorrada. Uns metres a l'est, al costat del camí, s'observen restes d'una altre mur de pedra lligada amb morter. Aquestes restes són de difícil interpretació. D'una banda, és una construcció és molt sòlida per tractar-se d'un simple mur de contenció de les terres de l'altiplà; de l'altra, tampoc sembla correspondre a un habitatge, ja que aquest estaria situat a la part alta, i no se n'aprecien rastres. | 08140-122 | A la zona de les Vinyotes | La partida situada a l'altra banda del camí del Solervicens, actualment en obres per eixamplar el polígon industrial del Camí de l'Angle, s'anomenava camp dels Forns perquè hi havia diversos forns d'obra, els quals feien l'extracció d'argiles en tota aquesta àrea, inclosos els terrenys més propers a aquest jaciment. L'últim d'aquests forns, situat a uns 100 m en direcció nord-est de la Font Nova, encara es conservava els anys seixanta. Podria ser que aquesta construcció tingués alguna relació amb els treballs d'aquests forns o amb l'extracció d'argiles. D'altra banda, segons Josep Singla en alguns documents s'esmenta un mas 'Terrer', que havia pertangut al mas Onofre. La construcció podria correspondre a aquest mas, situat en un lloc d'extracció de terres. | 41.7496700,1.9118000 | 409525 | 4622555 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54811-foto-08140-122-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 54819 | El Galobard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-galobard | III a.C.-V | Jaciment identificat superficialment que podria correspondre a una important vil·la romana. Es troba en un terreny al peu del serrat del Galobard amb camps de conreu separats per diferents feixes, que antigament havia estat una vinya. S'hi ha localitzat restes de material d'època romana. Concretament, fragments de tègula, ceràmica i dollia, fragments d'opus signinum, metall i monedes. Les restes superficials que actualment es poden veure són abundants (algunes de les quals situades com a material de rebliment a les feixes) i ocupen una superfície d'uns 30 m de llarg. No s'observen vestigis d'estructures, excepte en algun punt de manera molt feble. La major part del material es localitza a la part més baixa, mentre que l'esplanada situada a un nivell més alt, que és l'indret més adequat per una possible edificació, podria estar bastant arrasat per l'antic conreu de la vinya. | 08140-130 | Prop del mas Galobard i de la carretera N-141c | L'arqueòleg de Navarcles Jairo Martín va identificar fa uns anys aquest jaciment. Cal destacar la seva situació estratègica, pròxim al camí antic que anava de Manresa o Vic i les portes del pla de Bages. Sembla que el camí romà, anomenat en època alt-medieval strata francisca, vindria de Manresa passant per Navarcles i d'aquí seguiria pel camí de les Tàpies (uns 250 m al sud-est del jaciment) per enfilar-se cap a l'altiplà del Moianès. | 41.7645700,1.9112100 | 409497 | 4624210 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54819-foto-08140-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54819-foto-08140-130-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En aquest sector es conserva una bassa de forma més o menys circular probablement utilitzada en els treballs de la vinya. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc