Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54700 | Festa de Sant Valentí (Festa Major d'hivern) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-valenti-festa-major-dhivern | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de Festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. P. 150-151. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 153. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 131-132. GIRBAU, Valentí (2002). Poble i parròquia. L'Església de Navarcles el segle XVIII. Quaderns de Navarcles, 10. Ajuntament de Navarcles. P. 19-21. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. Pp. 98-103. | XVII-XXI | Aquesta festa constitueix la manifestació de navarclisme més important. Es celebra la missa de dotze, a la qual assisteix quasi tot el poble i, en acabar, es veneren les relíquies del sant, mentre es canta l'himne del poble dedicat al seu patró i els goigs. Tradicionalment l'acte més popular era la processó, en la qual es passejaven pels carrers les relíquies del sant. La festa anava precedida de focs i serenates. Fins els anys seixanta, encara conservava una vessant lúdica, amb balls, concerts i teatre. L'any 1976 va deixar de fer-se la processó. Actualment es porten a terme diferents actes en què hi participen les entitats i es fa una trobada de gegants (des del 1982) i un aplec de sardanes (des de 1980). Alguns anys també una trobada de navarclins i, durant uns dies, té lloc una representació que fa referència a Sant Valentí, Sant Benet o alguna altra història relacionada amb Navarcles a càrrec d'un grup d'actors navarclins. Durant molts anys va escriure les obres Agustí Soler i Mas. | 08140-11 | La devoció a sant Valentí, del qual es conservaven les relíquies a Sant Benet de Bages, compta amb una llarga tradició a Navarcles. Els navarclins l'invocaven quan faltava la pluja i també se li atribuïen propietats perquè els quecs poguéssin millorar la parla i les mares l'invocaven perquè els seus fills parlessin bé. L'any 1633 les relíquies del sant es van poder salvar d'un incendi gràcies a l'acció de dos navarclins. Sant Valentí comptava a la parròquia de Navarcles amb una administració per fomentar el seu culte. El 2 de febrer de 1690 els caps de casa de Navarcles acordaren demanar al bisbe de Vic que els concedís sant Valentí com a patró del poble. Els navarclins van fer un vot de poble i es comprometeren a celebrar cada any, el 14 de febrer, la diada del sant. Des d'aleshores es celebra en aquesta data la Festa Major d'hivern. El 1700 el rector de Navarcles aconseguí que una part de les relíquies fossin exposades a l'Església de Navarcles. Després de l'exclaustració del monestir de Sant Benet, l'any 1863, la totalitat de les relíquies de sant Valentí van anar a parar finalment a la parròquia de Navarcles, on encara se'n conserva l'urna. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero i Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 54701 | Festa Major (Mare de Déu d'Agost) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-mare-de-deu-dagost | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de Festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. P. 153-154. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 134.. GIRBAU, Valentí (2002). Poble i parròquia. L'Església de Navarcles el segle XVIII. Quaderns de Navarcles, 10. Ajuntament de Navarcles. P. 23. | XVIII-XX | La Festa Major d'estiu es celebra el 15 d'agost en honor a la Mare de Déu de l'Assumpta. Al llarg dels anys s'han provat diferents fórmules d'organització, i des dels anys 70 se n'encarrega una Comissió de Festes vinculada a l'Ajuntament. Actualment els actes més representatius de la festa, a més de la missa en honor a la Verge de l'Assumpta, són el correaigua, una ballada de sardanes i gegants a la Font Vella, el castell de focs, així com els balls i les actuacions musicals de rigor i altres actes festius que es fan al Parc del Llac. | 08140-12 | Al segle XVIII per la Festa Major es feia un Solemne ofici amb encens i 10 o 12 ciris a l'altar major de l'Església. Després una processó curta i, a la tarda, es cantaven vespres i la Salve i al final del dia es deia el rosari. A començament de segle XX es feia també teatre, concerts i balls en diferents sales. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 54703 | Festa del Roser de Maig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-roser-de-maig | GIRBAU, Valentí (2002). Poble i parròquia. L'Església de Navarcles el segle XVIII. Quaderns de Navarcles, 10. Ajuntament de Navarcles. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 109. | XVI-XX | La Confraria del Roser tenia un gran arrelament a Navarcles, com en molts altres pobles de Catalunya. La festa del Roser de Maig era la celebració principal de la confraria i en la qual esmerçaven la major part dels ingressos que havien recollit al llarg de l'any. Al segle XVIII, després de la missa major celebrada a l'altar del Roser, sortia de l'església la processó presidida pel tabernacle de la Verge i amb la presència de músics, que es dirigia fins el pedró del terme. Pels carrers del poble es cantaven els goigs del Roser. Així mateix, la Confraria celebrava també una processó tots els diumenges de mes, però sense músics. | 08140-14 | El culte al Roser va tenir un gran predicament a Catalunya a partir del final del segle XVI. La Confraria del Roser de Navarcles era la més antiga i va ser fundada a finals del segle XVI pel dominic Baltasar Prat i reconeguda oficialment l'any 1621. L'any 1672, enmig del procés d'ampliació de l'Església parroquial, es va acabar la construcció de la capella del Roser i va acollir el retaule de l'altar major de la primitiva església romànica dedicat al Roser, obra el pintor manresà Joan Ballil dels anys 1623-36. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 54704 | Processons a sant Valentí contra la sequera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processons-a-sant-valenti-contra-la-sequera | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 143. GIRBAU, Valentí (2002). Poble i parròquia. L'Església de Navarcles el segle XVIII. Quaderns de Navarcles, 10. Ajuntament de Navarcles. P. 24-25. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 102-103. | Sant Valentí era invocat tradicionalment pels pobles de Navarcles i Sant Fruitós en situacions de sequera. Si després de les rogatives habituals la sequera persistia, aleshores es convocava una processó conjunta amb la parròquia de Sant Fruitós. Les dues processons sortien el dia i hora convinguts de les seves respectives esglésies parroquials en direcció cap al monestir de Sant Benet de Bages, cantant durant el camí les lletanies majors. A l'entrada es trobaven els dos seguicis i eren rebuts pels monjos. Congregats a l'església del monestir, es celebrava un solemne ofici cantat amb l'urna de les relíquies de Sant Valentí exposades a l'altar major i un sermó del pare abat. En acabat s'anava en processó cap al riu, a sota del monestir, portant les relíquies de Sant Valentí i, un cop allà, es col·locaven damunt d'una gran pedra quadrada situada al mig del riu coneguda per 'còdol de Sant Valentí' (desaparegut en construir-se el canal de la fàbrica de Sant Benet). Els monjos i els rectors de les dues parròquies cantaven rogatives i després, l'abat, amb aigua del riu acabada de beneïr, aspergia en direcció als punts cardinals. De tornada, cada seguici cantava de nou les lletanies majors. | 08140-15 | Un exemple d'aquest tipus de processons és el d'abril de 1798. Segons la carta que s'adreça al bisbe, els municipis de Navarcles i Sant Fruitós feien 'desde tiempo immemorial' una processó conjunta al monestir de Sant Benet, davant de les relíquies de Sant Valentí, per demanar la pluja. Més recentment, quan el còdol de Sant Valentí havia desaparegut després de la construcció del canal de la fàbrica, la processó es dirigia a la confluència del Calders i el Llobregat. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Sense accés | Dolent | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 54705 | Festa de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-0 | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 131. TARRADELLES, Lluís; TUDÓ, Elisabeth; FERRER, Llorenç ((2008). 125 anys de la Festa de Sant Antoni a Navarcles. Quaderns de Navarcles, 15. Ajuntament de Navarcles. | XIX-XXI | La festa de Sant Antoni, patró dels traginers i protector dels animals de peu rodó, es celebra el diumenge pròxim al 17 de gener. Tradicionalment la festa solia consistir en un ofici en honor de sant Antoni, la benedicció de cavalleries, la cavalcada i finalment el ball. Igual que en altres poblacions, a Navarcles no es feien els Tres Tombs de Barcelona, sinó una cavalcada en la qual les cavalleries desfilaven pels carrers principals amb els millors guarniments, sense donar voltes a un lloc concret. Cada any es nomenava un banderer i dos coronistes que presidien la festa. Amb el temps s'hi van anar introduint altres elements: menja de coca i barreja a casa del banderer (des de 1954), el concert que es feia alternativament al Coro i a cal Met, ball a la nit i, segons els anys, altres actes. Actualment, en la nova festa de Sant Antoni (recuperada l'any 1993) es fa una cavalcada que dóna tres voltes a l'Ajuntament i el parc Marcel·lí Monrós. Els organitzadors s'han posat d'acord amb membres de l'antic gremi i han recuperat l'antiga bandera. | 08140-16 | La festa de Sant Antoni ja es troba documentada al segle XV a Barcelona. Al segle XIX s'amplià als ramaders i va incloure tota mena de bestiar. Segurament fou aleshores quan es va adoptar a Navarcles. L'any 1883 els ramaders i traginers de Navarcles van fundar una agrupació per festejar dignament el seu patró. La festa es va celebrar al llarg del segle XX, però la disminució progressiva d'animals va fer que anés decaient i l'any 1982 es va celebrar per darrera vegada. El retorn del cavall en la vessant d'oci ha portat a l'associació Amics dels Cavalls de Navarcles a recuperar la festa a partir del 1993. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 54771 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-12 | <p>FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 132, 155-162.</p> | XIX-XX | <p>Per Pàsqua es celebren les tradicionals caramelles, amb cantades pels carrers del poble. Actualment surten a cantar un grup infantil, vinculat al Mijac, i un grup d'adults, vinculats a la Parròquia.</p> | 08140-82 | <p>No se sap des de quan es fan caramelles a Navarcles però ha estat una tradició ben arrelada. El 1912, per exemple, es van contractar dues orquestres per acompanyar els cantaires. Les colles que sortien per Pasqua representaven els diversos col·lectius en què estava dividit el poble. La Societat Coral l'Harmonia, dirigida durant molts anys per Valentí Bosch de cal Calderí, era una de les que solia ser-hi present. Els sectors d'església, agrupats a l'entorn de l'Escola, tampoc hi faltaven; i més esporàdicament els de cal Met. Després de la Guerra Civil hi havia cors de gent gran i infantils. El grup de l'Escola fou dirigit per Josep Calvet i després per Josep Codina. A vegades s'hi incorporaven bastoners i ballets. Al Coro també va haver-hi un grup de grans i un grup infantil, que dirigí Josep Calvet fins la seva extinció als anys setanta. La colla Or i Flama també va ballar ballets alguns anys. I la coral Sol Ixent, dirigida primer per Josep Codina i després per Jordi Noguera, també va prendre part en les caramelles, així com els Antílops (1971). Els anys vuitanta cantaven caramelles els nens de l'Escola, l'Agrupació de Cantaires de Navarcles i l'Esbart Dansaire Navarclí.</p> | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2024-11-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 54787 | Cristall de Sant Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cristall-de-sant-valenti | AMADES, Joan (1982). Costumari català. Vol. I. P. 782 FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 153. GIRBAU, Valentí (2002). Poble i parròquia. L'Església de Navarcles el segle XVIII. Quaderns de Navarcles, 10. Ajuntament de Navarcles. P. 19. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Imp. Dr. Vives, Manresa. P. 103. | Sant Valentí tenia molta devoció a Navarcles i era invocat pels quecs i per les mares perquè els seus fills parlessin bé. Al poble també es venerava un globet de vidre conegut per 'cristall de Sant Valentí', al qual es reconeixien especials virtuts en els parts difícils. El cristall es guardava a Navarcles i es portava a les cases on hi havia una partera per demanar a sant Valentí de tenir un bon part. Actualment el cristall de Sant Valentí és desaparegut. | 08140-98 | La devoció de Navarcles a Sant Valentí és antiga i està vinculada a les relíquies del sant, conservades antigament al monestir de Sant Benet de Bages. L'origen del cristall és obscur. Segons una tradició, el cristall es va formar miraculosament per obra del sant quan una partera l'invocava fervorosament. Una altra tradició diu que un frare de Sant Benet, anomenat Montpeità, tornava de Tolosa de Llenguadoc amb les relíquies de sant Valentí. Per poder travessar el riu Garona les aigües es van separar, igual com va passar quan Moisès va travessar el Mar Roig, i el cristall es va formar per un grapat d'aigua que sant Valentí va fer cristal·litzar. Una altra tradició (referida per Joaquim Bertran i Calderó) diu que quan el monjo Montpeità va arribar al molí del pont de Cabrianes va coincidir que la molinera s'estava morint de resultes d'un part difícil, i li va demanar per beure. Va deixar la tassa que li va portar un moment sobre la caixeta de les relíquies, l'aigua va quedar cristal·litzada i el naixement es resolgué sense complicacions. Després de l'exclaustració del monestir de Sant Benet de Bages el cristall va passar a mans del bisbe de Vic. Més endavant, segons Fortià Solà, estava en possessió de Joaquim Bertran, propietari del mas Pont de Cabrianes. Sembla que les virtuts d'aquest cristall van arribar fins i tot a oïdes de la monarquia i l'any 1857 el cristall fou portat a Madrid amb motiu de l'embaràs de la reina Isabel II. Més tard el cistall es va perdre i actualment no se'n coneix el seu parador. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54787-foto-08140-98-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 54826 | Himne de Sant Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-de-sant-valenti | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 153. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Imp. Dr. Vives, Manresa. P. 113. (2001) Les cançons de Navarcles. CD editat per l'Ajuntament de Navarcles. | XIX | Himne del poble de Navarcles dedicat al seu patró, sant Valentí. El canten tots els assistents a la missa per la Festa de Sant Valentí i després veneren les relíquies del sant que es conserven a l'Església. La lletra de l'himne, de Bernat Fargues, és la següent: 'Navarclins en tot temps de glòria, / de llevant a ponent fem sentir, / dedicats a la nostra parròquia / el patró, màrtir i sant Valentí. / D'aquest sant les relíquies sagrades, / nostres pares van rebre amb honor / i és dels fills un deber venerar-les / sempre més amb gran fe i pur amor. / Qui d'honorar-les se'n doni vergonya / que no es digui mai més navarclí, / puix els que aimen de veres al poble / canten tots glòria a Sant Valentí./ A Sant Valentí, Glòria.' L'Himne de Sant Valentí va arrelar fort entre la població de Navarcles i es convertí en una mena d'himne del poble, tot i que recentment alguns sectors que defensen el laïcisme s'hi han oposat. | 08140-137 | L'Himne de Sant Valentí va ser compost a finals del segle XIX per Bernat Fargues (lletra), el qual sembla que era un capellà de Navarcles i per Pere Soler (música). La devoció a sant Valentí compta amb una llarga tradició a Navarcles. Els navarclins l'invocaven quan faltava la pluja i també se li atribuïen propietats perquè els quecs poguéssin millorar la parla i les mares l'invocaven perquè els seus fills parlessin bé. El 2 de febrer de 1690 els caps de casa de Navarcles acordaren demanar al bisbe de Vic que els concedís sant Valentí com a patró del poble. Els navarclins van fer un vot de poble i es comprometeren a celebrar cada any, el 14 de febrer, la diada del sant. Des d'aleshores es celebra en aquesta data la Festa Major d'hivern. El 1700 el rector de Navarcles aconseguí que una part de les relíquies fossin exposades a l'Església de Navarcles. I després de l'exclaustració del monestir de Sant Benet, l'any 1863, la totalitat de les relíquies de sant Valentí van anar a parar finalment a la parròquia de Navarcles. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Bernat Farques (lletra), Pere Soler (música). | L'Himne de sant Valentí ha estat inclòs en el CD editat per l'Ajuntament 'Les cançons de Navarcles', on se'n fa una versió amb arranjaments musicals i direcció de Josep M. Descarga, interpretada per l'Agrupació de Cantaires de Navarcles i la Coral de l'Esplai. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 54827 | Goigs a llaor de Sant Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-sant-valenti | <p>FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 153. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Imp. Dr. Vives, Manresa. P. 19, 113. (2001) Les cançons de Navarcles. CD editat per l'Ajuntament de Navarcles.</p> | XX | <p>Goigs en honor de sant Valentí, patró de Navarcles. Es canten per Sant Valentí (Festa Major d'Hivern) quan la processó entra a l'Església Parroquial per celebrar la missa. La lletra dels goigs és de Jaume Collell. La música es cantava aprofitant tonades d'altres indrets. La lletra dels goigs és la següent: 'Puix d'una glòria sens fi / al cel gosau immortal: / gloriós Sant Valentí / preservau-vos de tot mal. / Imatge de bon Pastor / sou de Terni en la ciutat, / augmentant sempre el ramat / de Jesús Nostre senyor / i el guardeu del llop traïdor / amb vostre zel pastoral. / De Navarcles el veïnat / i de Bages tot el Pla / ben guardat per Vos està, / Valentí màrtir sagrat, / vós sou el nostre advocat / davant del Rei Celestial.'</p> | 08140-138 | <p>El segle XVIII els navarclins ja cantaven uns goigs de Sant Valentí, els quals feien referència a les virtuts del sant. És a dir, el parlar correcte: 'cuant temen o regoneixen / en las llenguas de sos fills / las mares alguns perills / luego a vos ofereixen / perque os tenen, y coneixen / per protector i advocat'. Però també la protecció envers pedregades i temporals, contra la sequera, la facultat de maridar donzelles, consolar viudes i ajudar en els parts difícils. La lletra dels goigs que es canten actualment és de Jaume Collell, prevere, representant del sector anomenat vigatà de la Renaixença. La devoció a sant Valentí compta amb una llarga tradició a Navarcles. Els navarclins l'invocaven quan faltava la pluja i també se li atribuïen propietats perquè els quecs poguéssin millorar la parla i les mares l'invocaven perquè els seus fills parlessin bé. El 2 de febrer de 1690 els caps de casa de Navarcles acordaren demanar al bisbe de Vic que els concedís sant Valentí com a patró del poble. Els navarclins van fer un vot de poble i es comprometeren a celebrar cada any, el 14 de febrer, la diada del sant. Des d'aleshores es celebra en aquesta data la Festa Major d'hivern. El 1700 el rector de Navarcles aconseguí que una part de les relíquies fossin exposades a l'Església de Navarcles. I després de l'exclaustració del monestir de Sant Benet, l'any 1863, la totalitat de les relíquies de sant Valentí van anar a parar finalment a la parròquia de Navarcles.</p> | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2024-11-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Jaume Collell (lletra) | Els Goigs de Sant Valentí han estat inclosos en el CD editat per l'Ajuntament 'Les cançons de Navarcles', on se'n fa una versió amb arranjaments musicals de Josep M. Descarga, i interpretació de l'Agrupació de Cantaires de Navarcles. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 54828 | Cançons de Marcel·lí Monrós i Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cancons-de-marcelli-monros-i-oller | <p>FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 152-153. MONRÓS, Marcel·lí (1982). Recull d'escrits de Marcel·lí Monrós i Oller (1955-1964). Ajuntament de Navarcles. (1997). Recull filmogràfic de Marcel·lí Monrós (1956-1970). Grané; Ajuntament de Navarcles. SERRA, Francesc (2005). 25 anys d'ajuntaments democràtics a Navarcles 81979-2004). 'Quaderns de Navarcles', núm. 12. Ajuntament de Navarcles. P. 12. (2001) Les cançons de Navarcles. CD editat per l'Ajuntament de Navarcles.</p> | XX | <p>Cançons compostes per Marcel·lí Monrós, home polifacètic i dinamitzador de la vida cultural de Navarcles durant els anys seixanta i setanta. Marcel·lí Monrós va compondre sis o set cançons en la línia de la Nova Cançó que s'imposava en aquesta època. Ell mateix, o de vegades també Àngel Esquius, intepretava les seves cançons, especialment als Festivals que el Club Joventut organitzava els anys Seixanta. Entre les cançons més conegudes hi ha 'Maria Carme', 'Salut volguts companys'. Dues de les cançons de Monrós han estat recollides en el CD editat per l'Ajuntament 'Les cançons de Navarcles'. Concretament: 'Cançó de Nadal' i ' Vine'. Per la seva significació, aquestes cançons han passat a formar part de la memòria col·lectiva d'una generació de navarclins.</p> | 08140-139 | <p>Marcel·lí Monrós i Oller va néixer els anys previs a la Guerra Civil i, durant la seva adolescència, va patir una malaltia cardíaca que va condicionar fortament la seva personalitat. Fou una persona sensible i inquieta en molts àmbits de la cultura: fotografia, cinema, periodisme, música, pintura, etc. Durant el franquisme fou impulsor de múltiples activitats culturals, com ara el periòdic Tinet, el club Joventut, l'Escola de pintura, el Club Fotogràfic, Cine-Club. També fou impulsor de la biblioteca. Va morir l'any 1972 i deu anys més tard l'Ajuntament organitzà un homenatge en reconeixement de la seva tasca: se li dedicà el parc que ara porta el seu nom i es van recuperar alguna de les seves cançons. Per la Festa Major d'Hivern de 1997 es representà l'obra de teatre musical 'Parc Marcel·lí', amb cançons compostes per a l'ocasió.</p> | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2024-11-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Marcel·lí Monrós | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 54830 | Amanida navarclina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/amanida-navarclina | XX-XXI | <p>Fa uns anys els restauradors de Navarcles van crear l'amanida navarclina amb la voluntat de disposar d'un element gastronòmic de pormoció. Es tracta d'una amanida tèbia que es compon d'una base d'enciam, cigrons de Navarcles, peu de porc saltejat i bacallà potxat, tot amanit amb una vinegreta. L'amanida navarclina es pot degustar en diversos restaurants de Navarcles que la tenen a la seva carta.</p> | 08140-141 | <p>A mitjan de la dècada de 1990 el gremi de restauradors de Navarcles i l'Ajuntament vam impulsar la creació d'un plat típic, basat en alguns elements tradicionals del país (cigrons, peus de porc, bacalla...) amb la voluntat de disposar d'un plat comú per oferir als diversos restaurants. Durant aquests anys Navarcles havia impulsat també el Parc del Llac i va iniciar una política de promoció turística força pionera al Bages.</p> | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Altres | 2021-04-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 54831 | Ball de la verema i ball de teixidors de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-verema-i-ball-de-teixidors-de-navarcles | (2001) Les cançons de Navarcles. CD editat per l'Ajuntament de Navarcles. | XX | Balls propis de l'Esbart de Navarcles creats l'any 1998 amb música i arranjaments musicals de Josep M. Descarga. Les obres s'inspiren en les activitats tradicionals de la verema i la feina dels teixidors. Es tracta d'una música tradicional amb instrumentació per a cobla, amb algun passatge que al·ludeix a l'himne de Sant Valentí. | 08140-142 | L'any 1998 en commemoració dels deu anys de l'Esbart de Navarcles, Josep M. Descarga va compondre un ball de teixidors i un ball de verema propis. Els dos temes fan al·lusió a un aspecte de la història de Navarcles i d'altres pobles del Bages que va estar prou vigent fins ben entrat el segle XX: mentre els homes es dedicaven a treballar la vinya les dones contribuïen a l'economia familiar amb el seu treball a la fàbrica. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 1998 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Josep M. Descarga (música) | Els dos balls estan inclosos en el CD editat per l'Ajuntament 'Les cançons de Navarcles', on se'n fa una versió interpretada per la Cobla Ciutat de Manresa. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 54832 | Ball de gegants de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gegants-de-navarcles | (2001) Les cançons de Navarcles. CD editat per l'Ajuntament de Navarcles. | XX | Música pròpia dels gegants de Navarcles que sona durant els seus balls, composada per Josep Codina. És una música instrumental per a cobla. | 08140-143 | Amb motiu de l'estrena dels gegants de Navarcles l'any 1981 es va demanar a Josep Codina que composés aquest ball de gegants. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 1981 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Josep Codina | El ball de gegants ha estat inclòs en el CD editat per l'Ajuntament 'Les cançons de Navarcles', on se'n fa una versió interpretada per la Cobla Ciutat de Manresa. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 54833 | Música del Carnavarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/musica-del-carnavarcles | (2001) Les cançons de Navarcles. CD editat per l'Ajuntament de Navarcles. | XX | Ramon Fonts va composar aquesta música pròpia per al carnaval de Navarcles, anomenat Carnavarcles. La música sona durant els moments més característics de la festa. És una peça instrumental moderna inspirada en la música d'arrels tradicionals. | 08140-144 | El carnestoltes s'havia celebrat a Navarcles com a mínim al segle XIX i també durant la segona República. També es feia una festa de l'arròs. Després de la Guerra Civil la festa va deixar de fer-se i el carnestoltes no fou recuperat fins els anys vuitanta, pel primer Ajuntament democràtic. Ramon Fonts va compondre la música de la festa, anomenada Carnavarcles. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Ramon Fonts | La música del Carnavarcles ha estat inclosa en el CD editat per l'Ajuntament 'Les cançons de Navarcles', on se'n fa una versió interpretada pel conjunt Fus (Jaume Viader, Samuel Alonso, Lluc Madurell i Susanna Codina). | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 54807 | Central hidroelèctica de la Pólvora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/central-hidroelectica-de-la-polvora | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 145. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 55-56. | XX | Antiga central hidro-elèctrica que aprofitava el canal de l'antic molí polvorer i abastava d'energia la fàbrica de cal Tàpies i també el poble de Navarcles. L'edifici consta de dues parts: la part posterior és un pou o dipòsit per fer que l'aigua baixés amb més pressió cap a la turbina; és una construcció de planta quadrada feta amb grans blocs de pedra; a la part davantera, hi ha un altre cos adossat, de planta més o menys quadrada, amb coberta a dues vessants i finestres emmarcades amb maó. A sota hi havia la turbina i, al nivell superior, les instal·lacions de la central. L'interior de l'edifici és avui dia totalment buit. Adossat a un costat hi ha diverses parets d'una construcció recent que es va fer amb la intenció d'habilitar-hi un habitatge, que va quedar a mig fer. | 08140-118 | A l'indret de la Pólvora, a l'extrem nord-oest. | En aquest sector hi havia un molí polvorer que va estar en funcionament al segle XIX. No sabem fins quan es va fabricar pólvora a Navarcles, però l'any 1893 les hereves de la propietat van vendre els drets per utilitzar les aigües dels molins de la pólvora a Joan Esquius, el nou propietari de la fàbrica del cal Tàpies, situada més avall. Joan Esquius no era fabricant i es va limitar a produir electricitat des d'aquesta central per al poble de Navarcles a partir de l'any 1909 i a arrendar la fàbrica. La central va funcionar fins que la fàbrica va tancar, l'any 1971. Posteriorment es va eliminar la maquinària i les instal·lacions. | 41.7602300,1.9135000 | 409681 | 4623726 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54807-foto-08140-118-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54808 | Canal de la Pólvora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-polvora | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 145. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 55-56. | XIX-XX | Canal que antigament captava l'aigua per al molí de la pólvora i, modificat posteriorment, s'utilitzà per a la central hidro-elèctica que es va construir en aquest sector a principis del segle XX. La resclosa és a uns 150 m de la casa, aigües amunt del riu Calders. És una resclosa de formigó de forma lleugerament semi-el·líptica, molt alta. El canal comença soterrat en el primer tram, i discorre fins a l'alçada de la casa de l'antic molí pólvorer, a uns 150 m de distància. Aquí un vagant retorna l'aigua al riu, excepte la que s'utilitza per a regar els horts. Anteriorment el canal continuava fins la central elèctrica, però aquest tram final ha estat cobert. L'antic canal es desviava una mica al nord per conduir l'aigua fins l'edifici del molí polvorer. | 08140-119 | A l'indret de la Pólvora, al costat del riu Calders. | En aquest sector hi havia un molí polvorer que va estar en funcionament al segle XIX. A Manresa es fabricava pólvora des d'antic. El 1865 es promulgà la llei de destestancament de la pólvora i aleshores van sorgir diverses iniciatives particulars que aprofitaven aquesta tradició. L'any 1870 hi ha notícies de fàbriques de pólvora a Navarcles i Sant Fruitós de Bages. La fàbrica de Navarcles era d'una companyia formada per Jaume Xipell, Joan Coma i Jacint Xipell. La primera notícia del molí de la Pólvora és del 1871, quan Joan Escaiola (propietari de l'heretat Escaiola) estableix a Jaume Xipell, fabricant de pólvora, un terreny en aquesta zona, on sembla que antigament no hi havia hagut cap altre molí. Els anys següents (1879 i 1885) els terrenys per a les instal·lacions es van ampliar. És un indret resguardat i adequat per a una activitat perillosa. El 1877 es va produir una explosió i el 1881 Jaume Xipell, de Manresa, demana permís per tornar a obrir la fàbrica. No sabem fins quan es va fabricar pólvora a Navarcles, però l'any 1893 les hereves de la propietat van vendre els drets per utilitzar les aigües dels molins de la pólvora a Joan Esquius, el nou propietari de la fàbrica del cal Tàpies, situada més avall. Joan Esquius no era fabricant i es va limitar a produir electricitat des de la central hidro-elèctrica que va construir a prop de l'antic molí a partir de l'any 1909 i a arrendar la fàbrica. La resclosa actual es va construir aproximadament l'any 1931. Abans encara hi havia la resclosa de fusta del molí polvorer. | 41.7590500,1.9158500 | 409875 | 4623592 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54808-foto-08140-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54808-foto-08140-119-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54793 | Habitatges de la colònia Galobart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-de-la-colonia-galobart | CAMPRUBÍ, Josep (1985). 'La dinàmica d'un poble. La colònia Galobard'. Regió 7 (3-XI-1985). FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 144. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Fàbriques de Navarcles (VII)'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 37-42. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.41, 49. SELLARÈS, Joan (2004). La colònia Galobart. Recull històric. (Treball particular). | XX | Construcció en estat de degradació molt avançat. | Conjunt d'habitatges de l'antiga colònia Galobart que es van construir una mica després dels primers que vain aixecar-se a l'interior del recinte murat de la colònia. Formen un bloc allargat situat al peu del camí d'accés. Tenen planta baixa més dos pisos per la part davantera, mentre que per la part posterior, de profunditat irregular, l'edifici té un pis més, ja que el terreny fa baixada en aquest sector. A la façana davantera els pisos presenten diverses fileres de finestres i balcons, mentre que a la part posterior tenen galeries obertes. | 08140-104 | A la colònia Galobart. | La fàbrica de la colònia Galobart va comançar a funcionar el 1866. Ignàsia Burés quedà vídua i heretà la fàbrica del seu marit. Es casà molt aviat amb Antoni Salvador Safont i la parella va fer funcionar la colònia sota el nom de Burés i Salvador. A finals del segle XIX s'hi afegiren més construccions (50 pisos per a treballadors, escola, botiga, etc) i es convertí en colònia. Poc després es construïren nous habitatges fora del recinte de la colònia, a prop d'on hi havia hagut el molí de Navarcles. El 1904 heretava la fàbrica la filla del matrimoni casada amb Joan Guitart i Santasusanna, advocat de Manresa. La societat es digué des d'aleshores Guitart i Salvador, i el 1940 es convertí en societat anònima amb el mateix nom. L'any 1936 hi treballaven 186 persones (83 homes i 103 dones). A causa d'un incendi a la nau més antiga el conjunt va reedificar-se probablement els anys 50 i es bastí la gran nau actual. El 1963 Filatures Riera S.A., fortament participada per Textil Torres Valentí, va adquirir la majoria de les accions de Guitart i Salvador, encara que en va mantenir el nom. El president era Eduard Valentí. Des d'aleshores l'empresa ha estat dirigida per Torras Valentí de Manresa. L'any 1969 s'hi afegí una nova nau industrial i, després de l'incendi de l'empresa Torres Valentí a Manresa, es construí una nova fàbrica que ampliava les anteriors situada fora del recinte, a prop del molí. Originàriament, la colònia Galobart pertanyia al terme municipal de Calders fins que el 1927 s'annexionà a Navarcles per proximitat geogràfica. Actualment les naus de l'antiga colònia serveixen de magatzem de l'empresa tèxtil. | 41.7644100,1.9070200 | 409148 | 4624197 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54793-foto-08140-104-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Degut a l'estat de degradació avançat del conjunt s'ha decidit enderrocar-lo, segons ja està previst en la normativa urbanística, per tal d'eixamplar el camí. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54820 | Llinda de la casa de la Plaça General Prim, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-la-casa-de-la-placa-general-prim-2 | XVIII | Llinda amb la inscripció de la data acompanyada d'un baix relleu en forma d'estrella encabida dins d'un cercle ornamentat en el seu perímetre amb un rosari. A dins l'estrella hi ha un estri similar a unes tisores. A banda i banda, la data d'execució: 1793. | 08140-131 | A la façana de la casa núm. 2 de la Plaça General Prim. | La llinda formava part d'un edifici anterior. Als anys 1970, quan es va fer la casa de nou, va passar a ocupar l'emplaçament actual, sobre la porta número 2 de la plaça General Prim. | 41.7517400,1.9056700 | 409018 | 4622791 | 1793 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54820-foto-08140-131-1.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 96 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54715 | Canal de la fàbrica de cal Tàpies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-fabrica-de-cal-tapies | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 145. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Fàbriques de Navarcles (II)'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 43-47. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.41-42, 49. | XIX-XX | Canal de l'antiga fàbrica de cal Tàpies (actualment ensorrada) que avui s'utilitza per captar i conduir les aigües del riu Calders cap a la planta potabilitzadora de Navarcles. La resclosa està situada aigües avall de l'antic molí polvorer, en un meandre del riu Calders. És de formigó i té una forma lleugerament el·líptica. Una sola comporta (amb un mecanisme totalment modern) dóna pas a l'aigua del canal. El canal és estret (al principi de poc més d'un metre) i discorre paral·lel al marge esquerre del riu Calders i del Llac a través d'un recorregut d'un km aproximadament. En alguns trams és cobert. A la part final, abans d'arribar al punt on hi havia la fàbrica, la canalització subterrània condueix les aigües cap a la planta potabilitzadora, situada al principi del Regadiu Vell. | 08140-26 | A la riba esquerra del riu Calders, a l'alçada del Llac de Navarcles. | La família Tàpies era de Navarcles i s'havia enriquit fent de paraires en el segle XVIII. La primera notícia de l'aprofitament de les aigües del riu Calders data de l'any 1806, quan l'amo del mas Escaiola cedia a uns comerciants de Manresa un tros de terra per a una fàbrica de cotó. El 1820 s'intentà de nou però el projecte no va reexir. Ja a principis de segle XIX es va produir un conflicte per l'aigua del Calders quan l'Ajuntament va enviar a Madrid un representant (probablement un Tàpies) per adquirir els drets sobre el riu i aquest els va registrar com a particular al seu nom. L'Ajuntament volia l'aigua per regar els horts de Santa Margarida, mentre que els Tàpies la volien per la fàbrica. El contenciós va arribar a la justícia, que va fallar a favor dels Tàpies, els quals començaren la construcció del canal. El 1843 la fàbrica no estava construïda, però el canal sí, i els veïns el boicotejaven desviant l'aigua per regar. El 1889 Sebastià, un hereu dels Tàpies que tenia una part del Molí d'en Serra, demanava permís per construir la fàbrica. La va aixecar amb penes i treballs degut a dificultats financeres i el 1902 la va haver de vendre a Joan Esquius, manyà de Manresa, que ja havia comprat el molí d'en Serra i la Pólvora. La fàbrica fou arrendada a Josep Raventós, que la va fer funcionar fins al 1971. Joan Esquius va vendre la fàbrica a Hijos de Antonio Gimferrer de Calaf i Barcelona. El 1972 la comprà Ricardo Oliva, comerciant de Manresa, i després passà a Adrià Passarell. En aquests anys la fàbrica va ser enderrocada. Posteriorment, el propietari va arribar a un acord amb l'Ajuntament i va cedir la 'Platja de Navarcles' i el canal de la fàbrica en compensació per la urbanització que havia fet sense les cessions conrresponents. Actualment el canal s'utilitza per portar aigua a la planta potabilitzadora construïda just després, prop d'on hi havia hagut la fàbrica. La resclosa va ser construïda de nou a principis del segle XX, junt amb la de la central hidroelèctrica de la Pólvora. Antigament el canal s'utilitzava també per regar alguns horts de la zona. | 41.7611600,1.9124600 | 409596 | 4623830 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54715-foto-08140-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54715-foto-08140-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54809 | Font del Solervicens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-solervicens | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 14, 27. VILA, M (1951). Resum històric de la família Solervicens, 1170-1951. Edició familiar. | XVIII-XIX | Font emplaçada al costat de la riera de Solervicens, en un indret enclotat i obac, de vegetació espessa, al costat del camí. La font ha estat ornamentada compta amb una estructura de pedra que té una fornícula a la part central, on hi ha el brollador, i sengles bancs a banda i banda. A la part inferior l'aigua surt canalitzada cap a la riera. | 08140-120 | A la riera del Solervicens, a l'alçada del mas amb el mateix nom. | Antigament la font era a uns pocs metres de distància, en una sorgència natural. La construcció de la font deu ser una obra dels segles XVIII o XIX. Segons el 'Resum històric de la família Solervicens', la inscripció amb data de 1818 es refereix a una sequera que va patir la font (i no a la construcció de la mateixa) i hi va ser col·locada cent anys més tard: el 1918. Més avall d'aquesta hi havia la font de la Bardissa, que estava documentada al segle XIV i proporcionava aigua al mas mitjançant un ariet. La Font del Solervicens era molt concorreguda per la gent de Navarcles, ja que es troba a poca distància de la població. Segons els anys, a l'estiu no raja. | 41.7498100,1.9210200 | 410292 | 4622561 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54809-foto-08140-120-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció damunt de la font: 'Font 1818 Solervicens'. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54811 | Mas Terrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-terrer | Restes d'una construcció antiga situades a la vora d'un petit altiplà. Concretament, un mur de maçoneria d'uns dos metres d'alt el qual, anys enrere, continuava amb una arcada, actualment ensorrada. Uns metres a l'est, al costat del camí, s'observen restes d'una altre mur de pedra lligada amb morter. Aquestes restes són de difícil interpretació. D'una banda, és una construcció és molt sòlida per tractar-se d'un simple mur de contenció de les terres de l'altiplà; de l'altra, tampoc sembla correspondre a un habitatge, ja que aquest estaria situat a la part alta, i no se n'aprecien rastres. | 08140-122 | A la zona de les Vinyotes | La partida situada a l'altra banda del camí del Solervicens, actualment en obres per eixamplar el polígon industrial del Camí de l'Angle, s'anomenava camp dels Forns perquè hi havia diversos forns d'obra, els quals feien l'extracció d'argiles en tota aquesta àrea, inclosos els terrenys més propers a aquest jaciment. L'últim d'aquests forns, situat a uns 100 m en direcció nord-est de la Font Nova, encara es conservava els anys seixanta. Podria ser que aquesta construcció tingués alguna relació amb els treballs d'aquests forns o amb l'extracció d'argiles. D'altra banda, segons Josep Singla en alguns documents s'esmenta un mas 'Terrer', que havia pertangut al mas Onofre. La construcció podria correspondre a aquest mas, situat en un lloc d'extracció de terres. | 41.7496700,1.9118000 | 409525 | 4622555 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54811-foto-08140-122-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 54805 | Canal de la Fàbrica del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-fabrica-del-riu | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 145. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Fàbriques de Navarcles (VI)'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 19-24. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.40, 48. | XIX-XX | Canal de la Fàbrica del Riu, actualment aprofitat per fer anar una petita central hidro-elèctrica instal·lada a la fàbrica. La resclosa, situada a l'alçada de la Fàbrica del Pont, és feta de formigó i té una forma semi-el·líptica. Es tracta d'una obra força impressionant (d'uns 150 m de llarg) junt amb les estructures d'accés al canal: una obra també molt sòlida, feta de formigó, que consta de dues comportes d'entrada més una altra de desguàs. S'accionen mitjançant un mecanisme hidràulic modern, però conserven les comprotes de fusta i els engranantges antics. El canal és molt ample (d'uns 5 metres) i fa un recorregut d'uns 450 m. Originàriament era delimitat amb un mur lateral fet de lloses de pedra, el qual en alguns trams ha estat reforçat amb formigó. Al llarg del recorregut té diferents vagants per desguassar. Abans d'arribar a la fàbrica té una entrada per on accedeixen al canal les màquines que el netegen. | 08140-116 | A la zona del Regadiu Nou, al marge esquerre del riu Llobregat. | Manuel Comellas, perxer de Manresa però fill d'un pagès de Navarcles, juntament amb altres socis, va començar a buscar terrenys per fer una fàbrica el 1816. La fàbrica va començar-se a construir el 1818 i es deuria acabar l'any següent. Sembla que seria la primera fàbrica del poble. El salt d'aigua era de 3,34 m. La fàbrica va acabar partida en diferents seccions que funcionaven de forma independent, fins que el 1841 Joaquim Batlles va anar comprant fins a fer-se amb una part important de la fàbrica. Des de l'any 1849 l'edifici acollia només la societat Comellas, Batlles, Sanmartí i Cia. El 1867 l'arrendaven a altres fabricants i el 1869 ampliaven el canal i potser també la fàbrica, que va quedar amb la fesomia actual. Després de diverses compravendes entre les parts, el 1910 els diversos socis venien la fàbrica a Isidre Puig i Cia, que ja era l'empresa propietària de la fàbrica de Sant Benet (en terme de Sant Fruitós de Bages). L'empresa va tancar els anys vuitanta i el 1986 fou subhastada i comprada una part per Hidrogant S.A., el gerent de la qual era el navarclí Jaume Matamala. Els altres compradors van ser Dolors Cura, Agustí Cots i Josep Claret. La resclosa i el sistema de comportes d'accés al canal probablement van reconstruir-se entorn de 1920, ja que són molt semblants als de la Fàbrica de Sant Benet, d'aquesta mateixa època. La Fàbrica del Riu va ser de les primeres a aprofitar el salt d'aigua per generar electricitat. | 41.7519300,1.8940200 | 408050 | 4622825 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54805-foto-08140-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54805-foto-08140-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54780 | Pedrera del mas Galobard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-mas-galobard | XIX-XX | Antiga pedrera pertanyent al mas Galobard, situada a la part superior d'un petit turó. La zona d'extracció ocupava una superfície relativament reduïda. Es conserva una barraca de pedra seca de planta rodona on es guardava la pólvora. Uns 18 metres al nord de la barraca hi ha un dipòsit subterrani que també servia per emmagatzemar la pólvora. S'hi pot veure un petit forat a terra que dóna accés a una cambra subterrània d'uns 3 x 3 metres aproximadament, sostinguda per un pilar central i amb les parets revestides de pedra. | 08140-91 | A uns 300 m del mas Galobard | Es desconeix des de quan el mas Galobard utilitzava aquesta pedrera. Als segles XIX i XX estava en ús, ja que per l'extracció de la pedra s'utilitzava la pólvora. | 41.7659800,1.9094300 | 409351 | 4624368 | 08140 | Navarcles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54780-foto-08140-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54780-foto-08140-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Molt a prop de la pedrera hi havia trinxeres de la Guerra Civil, les quals dominaven el pas sobre el riu Llobregat i el Pont de Cabrianes. Actualment es troben molt embrossades. | 98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54789 | Parc del Llac de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-llac-de-navarcles | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 152. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 29, 167. | El Parc es distribueix al voltant d'un llac artificial creat l'any 1968 per mitjà d'una resclosa que embassa les aigües del riu Calders. El paisatge de l'entorn del llac es caracteritza pels gorgs naturals a través dels quals s'obre pas el riu. Al sector de riu amunt s'hi pot resseguir el Calders, amb els típics meandres, i la resclosa i canal de l'antiga fàbrica de cal Tàpies. La part del llac pròpiament, amb un entorn ben arranjat urbanísticament, compta amb diverses zones adequades per a la pràctica dels esports. A més de les espècies característiques de les zones de ribera (pollancres, verns, etc) s'hi ha plantat altres tipus d'arbres: plàtans, oms, roures, alzines, desmais, moreres... entre molts altres, fins a un total de 30 espècies d'arbres diferents. La presència de fauna també ha anat en augment els darrers anys. Entre d'altres espècies, destaquen els ocells de cant (rossinyols, caderneres...), també el bernat pescaire, tòrtoles, colomins, garses, serps d'aigua, gripaus o ànecs. Actualment al Parc s'hi ofereixen un seguit d'activitats esportives: cursos de diferents modalitats (caiac, canoa, tir amb arc, escalada, etc), lloguer de material esportiu i terrassa-bar. De manera que el Parc del Llac constitueix un recurs turístic interessant per a la zona. A l'entorn hi ha senyalitzats diversos circuits per fer amb bicicleta de muntanya. | 08140-100 | Afores de Navarcles al sector nord. Camí de les Tàpies. | Antigament aquest indret era conegut com el 'Muru'. Era una zona pantanosa al costat del riu i el canal de la fàbrica de cal Tàpies on la gent s'hi anava a banyar. També hi havia un pas per travessar el riu Calders per on passava l'antic camí de les Tàpies. L'any 1968 s'hi construeix una resclosa, fet que permet la creació d'un llarc artificial, que va ser conegut durant uns anys com a 'Platja de Navarcles'. L'indret era freqüentat per tota la comarca i la gent s'hi banyava i feia pícnic. Els aiguats de l'any 1994 provocaren el desbordament del riu Calders i van malmetre la zona. Les subsegüents inversions públiques que s'hi van fer van permetre arranjar urbanísticament la zona i crear el Parc del Llac de Navarcles com a nou espai de lleure. Al final de la dècada de 1990 s'acordà crear una concessió per explotar turísticament el Parc mitjançant l'organització d'activitats aquàtiques i esportives. | 41.7594200,1.9095800 | 409354 | 4623640 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54789-foto-08140-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54789-foto-08140-100-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Des de fa uns anys existeix un projecte per ampliar el Parc al seu entorn i crear una gran zona de lleure i oci incloent els espais de la font de la Cura i l'esplanada de l'antiga fàbrica de cal Tàpies. Però de moment aquest projecte està aturat.'Més Mingo Esports', gestionada per Domènec de la Torre, és l'empresa que té la concessió per explotar el Parc. | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54695 | Pont Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-vell-3 | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 16, 33. SERRA, Francesc (1996). Els ponts de Navarcles. Quaderns de Navarcles, 1. Ajuntament de Navarcles. Pp. 4-8. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 76-77. | XVIII | Alguna petita esquerda a la pilastra esquerra de l'arc central. | Pont sobre el riu Llobregat construït al final del segle XVIII on anteriorment hi havia un gual. Per tant, en aquest punt el riu té poca profunditat i és molt ample. Per això el pont és molt llarg: té una longitud de 121,75 m, amb un perfil d'esquena d'ase de corbes suaus i amb els pendents sensiblement desiguals. Està format per set arcs d'obertures desiguals. L'arc central és el més gran i té una obertura de 27,10 m. Tots els arcs són de mig punt excepte el central, que és rebaixat. Les voltes són de cadiratge. Els paraments són fets amb carreus formant fileres irregulars, amb algunes parts de pedra seca. El paviment actual és fet amb llambordes a la part central. Els pilars centrals tenen el trencaaigües en punxa i, a l'espai superior, dos sortints de forma triangular on poden recular els vehicles. | 08140-6 | Afores del nucli urbà, sector oest. | Al segle XVIII per poder comunicar-se amb el pla de Bages la gent de Navarcles encara havia de travessar el Llobregat pels guals, amb les grans penalitats que això comportava. El 1796 l'Ajuntament decidí impulsar la construcció d'un pont, que es va aixecar al lloc on hi havia el gual, citat ja per primera vegada l'any 978. Es demanà llicència al bisbe de Vic i a l'abat de Sant Benet per treballar els dies de festa, es recolliren donatius i es féu una crida per treballar-hi de forma voluntària. El finançament principal va venir de l'arrendament d'un hostal que es va construir per allotjar els traginers que venien de fora a comprar vi. També van contribuir en les obres els pobles de Mura, Talamanca i Rocafort, que es veien obligats a utilitzar-lo. Cap al 1804, després de molts esforços, es deuria acabar. El pont connectava amb un ramal de la carretera de Vic que anava cap a Sant Benet de Bages i que ja existia a l'alta edat mitjana. A mitjan segle XIX el pont es trobava en mal estat i no permetia el pas de carruatges ni de càrregues pesades. Pel que sembla, l'obra no s'havia fet preveient el pas de carros, ja que aleshores hi havia un predomini quasi total del transport a bast. L'any 1877 s'acorda arranjar-lo i adequar-lo per al pas de carruatges. Durant la Guerra Civil fou destruït pels republicans i el 1946 es reconstruí. L'any 1980 tornava a estar en molt mal estat, degut al pas de camions, i l'Ajuntament decidí fer-hi obres de reparació. | 41.7538500,1.8936300 | 408020 | 4623038 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54695-foto-08140-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54695-foto-08140-6-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Situat entre els termes municipals de Navarcles i Sant Fruitós de Bages, ja que el termenal passa pel Llobregat.Té un plafó d'informació turística de les 'Valls del Montcau'.Actualment permet el pas de vianants i vehicles de menys de 3,5 tones.A prop del pont hi passa el col·lector d'aigües cap a la depuradora de Sant Fruitós. | 94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54792 | Col·lecció d'art de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-de-lajuntament-0 | XX-XXI | L'Ajuntament conserva una col·lecció de pintura procedent del concurs de pintura que la residència d'avis Ibada. Actualment la col·lecció consta de 8 pintures de temàtica navarclina. Entre els artistes més coneguts hi ha Ernest Descals i Joan Sallent. Altres autors són Valentí Lanza, Andreu Rozas, Joan Pérez i Joan Plaja. A més, a l'Ajuntament es conserven altres pintures i dibuixos, així com un plafó amb l'escut de Navarcles (obsequi de l'Esplai Navarclí el 1994) i un estendard amb els gegants (també de l'Esplai, 1994). | 08140-103 | Ajuntament (Plaça de la Vila), Biblioteca (carrer Fortià Solà). | La col·lecció de pintura s'ha anat formant a partir del concurs de pintura que la residència d'avis Ibada organitza cada setembre per les seves festes des de l'any 2000. L'Ajuntament sufraga el segon premi i es queda amb l'obra que ha quedat en segona posició. Els primers premis es conserven a la residència Ibada. | 41.7514200,1.9036800 | 408852 | 4622758 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54792-foto-08140-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54792-foto-08140-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54792-foto-08140-103-3.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 103|98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 54743 | Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-6 | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 149. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 60-61. GIRBAU, Valentí (2002). Poble i parròquia. L'Església de Navarcles el segle XVIII. Quaderns de Navarcles, 10. Ajuntament de Navarcles. P. 5-6. | XX | Els arrebossats presenten problemes d'humitat | Cementiri situat als afores de la població i envoltat per bosc. El conjunt és delimitat per un recinte de forma irregular, amb un aparcament enjardinat davant de l'entrada. El portal d'accés adopta la forma d'un frontó d'inspiració clàssica. L'interior es distribueix a l'entorn d'una avinguda central amb sengles corredors laterals al costat dels quals s'aixequen els blocs de nínxols. A la part posterior hi ha una placeta circular, on hi ha la fossa comuna. L'interior compta compta amb la presència de xiprers i altres plantes, tot creant un espai enjardinat agradable (i envoltat per bosc), en una línia moderna que s'aparta del típic cementiri decimonònic. | 08140-54 | Al Cap de la Serra, al sud del terme. | Antigament el cementiri era al costat de l'Església. El 1838 es comprà un terreny als amos del mas Aguilar, al costat mateix de la casa, i el 1842 es va obrir el que avui es coneix com el Cementiri Vell i es posà en pràctica un sistema de construcció i de venda de nínxols. En aquest cementiri s'hi accedia per un portal situat al costat del mas Aguilar que encara es conserva, amb una inscripció a la pedra de 1862, i encara es poden veure vesitigis dels nínxols. Però l'any 1903, amb el creixement de la població, ja apareixen queixes per la proximitat del cementiri. El 1948 l'alcalde Pere Carrera va estar a punt de comprar un terreny a la Planota per construir un nou cementiri, però a la pràctica es va anar engrandint el que hi havia. Fou l'alcalde Josep M. Carrillo qui va impulsar la construcció del nou cementiri el 1982: adquirí els terrenys a la família Cura i encarregà un projecte a l'arquitecte Jordi Ludevid. El nou cementiri, situat a la carretera de Talamanca, fou ingaugurat pel president de la Diputació, Antoni Dalmau, el 1987. | 41.7419700,1.9111600 | 409461 | 4621701 | 1985 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54743-foto-08140-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54743-foto-08140-54-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Arquitecte: Jordi Ludevid | Frontó d'entrada: placa amb l'any 1985. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 54735 | Font de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-margarida-0 | FERRER, Llorenç (1997). La capella i el bari de Sant Bartomeu. Quaderns de Navarcles, 3. Ajuntament de Navarcles. P. 12. FERRER, Llorenç (1999). Tenir aigua. 100 anys de la primera portada d'aigües a Navarcles (1899-1999). Quaderns de Navarcles, 5. Ajuntament de Navarcles, pp. 4-6 SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Imp. Dr. Vives, Manresa. P. 124. | XVII-XVIII | Font situada enmig del Regadiu Vell, en un camí entre els horts. En un mur de contenció de pedra hi ha encastats tres tubs de ferro d'on brolla l'aigua, que cau sobre una pica de pedra situada al nivell del terra. Diferents sobreeixidors canalitzen l'aigua cap als recs dels horts. | 08140-46 | Al Regadiu Vell | La font rep el nom per la proximitat amb la capella de Sant Bartomeu, on hi havia un altar i una imatge dedicats a santa Margarida que tenien molta devoció. És una font molt antiga, ja documentada al capbreu de Navarcles de 1338, quan es descriu les propietats de Pere de Cura. La font es devia refer diverses vegades, i en una d'elles es deixà la següent inscripció gravada: 'Avui 7 9bre 1680 lo lloch de Navarcles a feta adobà la font de Santa Margarida'. L'aigua d'aquesta font s'utilitzava per regar els horts del Regadiu Vell o de Santa Margarida almenys des del segle XIV. | 41.7557800,1.9052300 | 408987 | 4623240 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54735-foto-08140-46-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció sobre una pedra: 'vull 79e 1680 lo lloch de Navarcles a feta adobà la font de Santa Margarida'. Inscripció en una altra pedra: 1706. Inscripció en una altra pedra: 'Any 1818'.L'aigua és la que brolla de manera natural del terreny. No és aigua potabilitzada com la resta de fonts de Navarcles. | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54776 | Forn de calç del Serrat del Galobard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-serrat-del-galobard | El forn es conserva integrament, tot i que una part colgada amb terra. | Forn de calç situat a la meitat d'un serrat que s'ha conservat força bé (el forn, pròpiament, s'ha mantingut sencer). Té una forma cilíndrica lleugerament irregular, amb un diàmetre màxim de 1'5 metres i una profunditat d'uns 7 metres excavats al terreny en pendent. A la part superior és revestit de maons. Exteriorment el terreny era reforçat amb dos murs de contenció, que a la part central s'han esllavissat. El mur inferior formava una mena de corredor que indica l'existència de la boca del forn. L'esllavissament de terres i pedres ha tapat aquesta obertura inferior, que probablement es conserva sota la runa. Al costat de la boca del forn es conserven els murs d'una caseta i també una escombrera amb restes de calç de rebuig i carbó. El forn es devia proveir de la pedra calcària que es troba a la part superior del serrat. | 08140-87 | Al Serrat del Galobard | Aquest forn es va fer visible després dels incendis ocorreguts en aquesta zona fa pocs anys, ja que anteriorment estava cobert de vegetació. Per les seves caracterísituqes sembla força antic: dels segles XVIII-XIX o potser anterior. | 41.7717900,1.9106500 | 409460 | 4625012 | 08140 | Navarcles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54776-foto-08140-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54776-foto-08140-87-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 54802 | Molí del Pont de Cabrianes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-pont-de-cabrianes | SITJES, Xavier (1988). Els ponts medievals del Bages. 'Monografies de temes locals i comarcals', núm. 6. Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. P. 23-26. | Estructures que podrien correspondre a algun element hidràulic, potser un petit molí, situat pràcticament sota els arcs del pont de Cabrianes. Consisteixen en diverses filades d'una estructura adossada al pilar esquerre de l'arc central del pont. A pocs metres, a un nivell superior i sobre la roca, hi ha una filada de carreus i, a prop d'aquesta, una altra filada. Les tres estructures corresponen a una mateixa construcció (ja que l'aparell constructiu, format per petits carreus lligats amb morter, és idèntic) i aquesta construcció és posterior al segon pont medieval (del segle XIII), ja que el mur adossat s'entrega clarament al pilar del pont. Entremig d'aquests tres elements hi ha una cavitat de forma circular excavada a la roca. La interpretació d'aquestes restes no és gens clara. Atès que cal descartar que es tracti del primer pont medieval (ja que són clarament posteriors al segon pont) podria tractar-se d'alguna obra d'infrastructura hidràulica. Segons informació oral, podria ser que en aquest indret hi hagués un molí. D'altra banda, les restes constructives detectades són molt escadusseres per afirmar-ho amb seguretat, i no s'observen rastres de cap canal. | 08140-113 | Al costat del Pont de Cabrianes | Al final del segle XI es va construir un primer pont medieval (del qual queden algunes restes sota l'arcada). El pont es va malmetre i al final del segle XIII es construí un segon pont en aquest mateix indret. Xavier Sitjes sembla que considera la construcció adossada a la pilastra com un vestigi del primer pont medieval. Però això no sembla versemblant, ja que aquesta petita construcció està totalment adossada a la pilastra i, per tant, és posterior. D'altra banda, segons informació oral procedent de Josep Valls (que havia nascut al molí de Narvacles, a la colònia Galobart, i havia viscut en diferents indrets d'aquesta zona) al Pont de Cabrianes antigament hi havia un molí. És possible que les restes descrites corresponguin a algun tipus d'estructura relacionada amb aquest molí, tot i que caldria confirmar-ho. | 41.7723600,1.9047400 | 408970 | 4625082 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54802-foto-08140-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54802-foto-08140-113-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 54806 | Safareig de la Fàbrica del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-la-fabrica-del-riu | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 145. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Fàbriques de Navarcles (VI)'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 19-24. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.40, 48. | XX | Safareig situat al canal de la Fàbrica del Riu, aprofitant les seves aigües. Consisteix en una cavitat al costat mateix del canal, reforçada amb parets de formigó, amb unes escales d'accés a banda i banda. Sobre el mateix mur del canal diferents lloses de pedra inclinades servien per rentar directament amb l'aigua del canal. Un petit pont permet el pas per sobre del safareig. | 08140-117 | Al costat del canal de la Fàbrica del Riu, uns 40 metres abans d'arribar a la fàbrica. | La Fàbrica del Riu va començar-se a construir el 1818 i es deuria acabar l'any següent. Sembla que seria la primera fàbrica del poble. El 1910 els diversos socis venien la fàbrica a Isidre Puig i Cia, que ja era l'empresa propietària de la fàbrica de Sant Benet (en terme de Sant Fruitós de Bages). Segons el padró de 1936 hi treballaven 10 homes i 22 dones, mentre que l'any 1955 hi treballaven 105 dones. La fàbrica tenia alguns pisos per a treballadors, amb un servei de cuina i una cuinera. Abans de la Guerra hi havia un pis per homes i un per a dones. Després de la Guerra la nau més antiga va quedar buida i s'hi van instal·lar pisos per a les treballadores. Als anys 50 i 60 hi havia moltes dones, sobretot procedents de la immigració, que vivien a la fàbrica. L'empresa va tancar els anys vuitanta i el 1986 fou subhastada i comprada una part per Hidrogant S.A., el gerent de la qual era el navarclí Jaume Matamala. El safareig, possiblement d'origen anterior, devia ser reforçat amb formigó a principi del segle XX, juntament amb les obres de reforçament de la resta del canal. | 41.7486500,1.8968100 | 408277 | 4622458 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 54690 | Regadiu Vell (Horts de la Riera i de Santa Margarida) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/regadiu-vell-horts-de-la-riera-i-de-santa-margarida | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 148. FERRER, Llorenç (1999). Tenir aigua. 100 anys de la primera portada d'aigües a Navarcles (1899-1999). Quaderns de Navarcles, 5. Ajuntament de Navarcles, pp. 4-6 SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. Pp. 77-78, 131. | XIV-XX | Zona d'horta situada a la desembocadura de la riera de Merdaenllà amb el riu Calders. Ocupa una àrea lleugerament inferior a la del Regadiu nou, però el nivell d'ús dels horts és probablement una mica més elevat. Hi ha pocs terrenys erms. Els conreus són els tradicionals d'horta. Actualment la major part de l'aigua per al regatge prové de la bassa del Regadiu Nou i és canalitzada i bombada cap als diferents recs, tot i que també s'aprofita l'aigua que baixa de la riera, que passa pel mig de l'horta. Pel fet de ser un espai utilitzat ja des de l'edat mitjana conserva vestigis constructius de tipus popular força interessants (camins empedrats, marges, etc) els quals sovint es barregen de manera desendreçada amb elements més moderns: reixes, etc. Des del punt de vista paisatgístic, els horts són un element que dóna personalitat a la façana nord de Navarcles, en l'espai d'entrada a la població i en relació amb la zona de ribera del riu Calders. | 08140-1 | Al nord de la població, a la desembocadura de la riera de Merdaenllà. | El regadiu Vell ja existia al segle XIV i era regat amb les aigües de les fonts i de la riera de Merdaenllà. Gairebé tots els veïns de Navarcles hi tenien un tros de terra. El segle XVIII el creixement de la població va comportar també un creixement del nombre d'horts. Entre 1779 i 1781 hi havia 142 horts. El 1816 entre els del Regadiu Vell i els que hi havia darrera les cases, hi havia 197 horts. A principis del segle XIX comença a escassejar l'aigua, especialment en períodes de sequera. Primerament s'intenta canalitzar l'aigua del riu Calders, però això entre en conflicte amb els interessos del sector emergent d'industrials del tèxtil. L'Ajuntament envia un delegat a Madrid per obtenir la concessió d'aigües del Calders, però aquest fa el registre al seu nom, cosa que origina un llarg plet que finalment acaba guanyant el particular l'any 1853. Davant d'això el municipi opta per aprofitar les abundants aigües subterrànies a la zona de Sant Bartomeu i canalitzar la font de la Mina a l'entorn de 1864. L'any 1896 la font donava 153 m3 diaris. Anys més tard, el 1929, va entrar en funcionament una nova zona de regadiu al sector occidental del municipi (el Regadiu Nou). Actualment la font de la Mina ja no existeix i la major part de l'aigua de regatge procedeix de la bassa del Regadiu Nou. | 41.7552500,1.9034700 | 408840 | 4623183 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54690-foto-08140-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54690-foto-08140-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54690-foto-08140-1-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85|94|98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54747 | Mas Solervicens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-solervicens | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 136. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 34. VILA, M (1951). Resum històric de la família Solervicens, 1170-1951. Edició familiar. | XVI-XX | Masia formada per la casa de l'amo, amb una masoveria adossada més altres coberts. La casa dels amos és un cos de planta irregular rectangular. Té planta baixa més un pis i sotacoberta. La part més antiga és al sector de tramuntana, corresponent al celler, i s'ha eixamplat pels dos costats i per davant, especialment als segles XVII i XIX. A la banda de migdia té una àmplia galeria sostinguda amb pilastres. La façana principal, amb un portal adovellat, ha quedat encaixonada dins un pas estret. L'interior conserva molt integrament la tipologia tradicional: a la planta baixa, un celler cobert amb volta de pedra, i al pis, una gran sala que distribueix les habitacions. La casa dels masovers és un edifici de planta baixa més un pis i golfes, però més baix que la casa principal, i té adossades diverses dependències. L'entorn de la masia és ajardinat, amb una zona d'horts així com naus i altres instal·lacions disseminades de la granja actual. | 08140-58 | Al sector de llevant del terme | És un dels masos històrics, d'origen medieval i probablement anterior, ja que s'hi ha identificat restes romanes. Segons Fortià Solà el mas Solervicens ja es troba documentat amb l'any 1170, junt amb altres masos, dels quals és l'únic que va persistir als afores del nucli urbà de Navarcles. Almenys des de 1253 ha mantingut el nom de Solervicens, tot i que en el capbreu de 1505 consta que Valentí Soler residia al mas Soler (possiblement Solervicens). El mas era un alou del monestir de Sant Benet de Bages. La part més antiga sembla que és l'actual celler. Als segles XVI i XVII s'eixamplà de forma considerable. Al segle XVIII s'hi feren les tines, habitacions al primer pis, estables als baixos i la galeria de migdia. La masoveria és probablement del segle XIX, reformada el 1931. L'any 1924 s'hi construí un oratori dedicat al Sagrat Cor. | 41.7499700,1.9176700 | 410013 | 4622582 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54747-foto-08140-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54747-foto-08140-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54747-foto-08140-58-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A la dovella central del portal: 1682. Pilastra de la galeria: 1784. Llinda d'un balcó: 1866. Llinda en una paret d'un cobert: 1691.A la masia es conserva un conjunt molt interessant d'eines del camp i objectes del món rural. Durant la Guerra Civil es va pedre molta documentació de la casa. La família dels propietaris resideixen a la masia. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54779 | Bassa i regadiu de la Deu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-i-regadiu-de-la-deu | XIX? | La bassa està totalment coberta per la vegetació | Bassa situada enmig del torrent de la Deu i vinculada a uns recs que formaven una zona de regadiu, avui desapareguda. La bassa té una forma rectangular, d'uns 7 metres de llargada aproximadament, i consta de tres murs, més una paret que aprofita la roca natural. Els murs estan formats per filades de grossos carreus perfectament regulars, i a la part més alta fan 1'5 metres aproximadament. L'aigua neix a l'interior de la bassa: d'aquí el nom de 'deu'. Actualment la bassa es troba totalment coberta de vegetació. De la bassa en sortia un rec, encara visible, en direcció oest. Existeixen alltres recs que canalitzaven l'aigua del torrent. | 08140-90 | Al torrent de la Deu | Es desconeix en quin moment es van construir aquest seguit d'infrastructures hidràuliques per acondicionar un regadiu en aquesta zona, el qual era utilitzat sobretot per gent de Navarcles. Podria ser al segle XIX. Sembla que a la dècada de 1960 els horts es van abandonar a conseqüència d'una torrentada. | 41.7612600,1.9171900 | 409989 | 4623836 | 08140 | Navarcles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54779-foto-08140-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54779-foto-08140-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En un altre torrent que desemboca al torrent de la Deu (UTM: 409968 - 4624028) existeix un túnel fet de pedra que cobreix l'aigua del torrent. Es tracta d'una obra molt sòlida feta amb carreus ben treballats, d'uns 25 metres de llarg. Es desconeix la utilitat d'aquesta obra de proporcions considerables, que devia estar relacionada amb les infrastructures del regadiu. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54702 | Fira-Mercat de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-mercat-de-navarcles | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de Festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. P. 151-152. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 154. | XX-XXI | Es celebrava el dissabte i diumenge abans del Diumenge de Rams. Es tracta d'una fira multisectorial amb presència sobretot de l'automoció (i en els darrers anys amb una gan incidència dels afeccionats al tunning), l'artesania, la maquinària agrícola i les antiguitats. Darrerament també s'hi portava a terme una trobada de motos antigues (des de 1981), mostra de bestiar (des de 1989), mostra de maquinària agrícola d'època (des de 1983) i Passeig dels Artesans. Paral·lelament, es realitzaven altres activitats culturals i esportives: concurs de dibuix, torneig de petanca, proves d'habilitat eqüestre i sardanes. Al pavelló s'hi muntaven parades de comerciants i entitats locals. Els participants s'instal·laven preferentment a l'avinguda de la Generalitat, tot i que normalment la gran afluència feia que s'ampliés a zones adjacents. Durant força anys la fira ha comptat amb una afluència de públic molt notable procedent de tota la comarca i de fora. | 08140-13 | Avinguda de la Generalitat i carrers adjacents | L'associació de Veïns del Camp de Futbol i Creueta va organitzar el maig de 1980 la primera Fira-Mercat de Navarcles. En la tercera edició s'avançà al mes de març per tal d'esdevenir una de les fires primerenques de la comarca. Les primeres edicions es van centrar en l'automoció, l'artesania, la maquinària agrícola i els objectes antics i, amb els anys, s'anà ampliant fins esdevenir una fira multisectorial. Amb els anys la fira va anar augmentant el nombre d'expositors i participants i es convertí en un esdeveniment important per Navarcles. L'any 2003 es decidí fer un canvi d'orientació amb l'objectiu de donar un caire més cultural i turístic a l'esdeveniment i al mateix temps enfortir el vincle amb el monestir de Sant Benet de Bages, per això la fira es reconvertí en Monacàlia. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 54770 | Teatre-auditori Agustí Soler i Mas i Escola de Música | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-auditori-agusti-soler-i-mas-i-escola-de-musica | SERRA, Francesc (2005). 25 anys d'ajuntaments democràtics a Navarcles 81979-2004). 'Quaderns de Navarcles', núm. 12. Ajuntament de Navarcles. P. 35, 40. | XX-XXI | Edifici de dimensions considerables, que ocupa pràcticament tota una illa de cases, i acull els dos equipaments. Es tracta d'un edificació moderna, amb una estructura que juga amb formes cúbiques de superfície llisa, sense cap mena d'ornamentació. Una part de les façanes estan revestides amb plaques de marbre i una altra part és arrebossada i pintada de blanc, cosa que li dóna un aspecte singular i molt actual. L'entorn s'ha adaptat amb bancs tot creant petits espais d'ús públic. L'auditori consta d'una sala de dimensions força importants. L'Escola de Música, situada a la part de llevant, consta de diferents aules al llarg d'un corredor de sostre molt alt. | 08140-81 | Avinguda de la Generalitat, s/n | El conjunt es va fer en dues fases. L'Escola de Música es va inaugurar el 27 de març de 1999. El teatre-auditori el 14 de febrer de 2003. Es tracta d'una obra de l'arquitecte de Terrassa Carles Escudé. L'auditori té una capacitat de 358 localitats i es pot ampliar fins a 462. El teatre-auditori porta el nom d'Agustí Soler i Mas, que durant molts anys va escriure les populars obres de teatre de temàtica navarclina que es representaven el dia de Sant Valentí. | 41.7485700,1.9084600 | 409246 | 4622437 | 1999 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54770-foto-08140-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54770-foto-08140-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54770-foto-08140-81-3.jpg | Inexistent | Cubisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Arquitecte: Carles Escudé | Placa al vestíbul amb un retrat d'Agustí Soler i Mas i el següent text: 'Les teves obres de teatre han fet sentir més poble, Agustí; per això, li hem posat el teu nom. Navarcles, 23 de març 2003'. | 108|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 54834 | Gegants de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-navarcles | <p>Autors diversos (2007). Una aventura d'alçada (conte per a nens)</p> | XX | <p>Els gegants de Navarcles són tres. El Tinet representa un pagès de les contrades que conrea la vinya. Porta a la mà un falçó. Pesa 48 kg i té una alçada de 3,50 m. La Maria és la seva muller i representa una filadora de les fàbriques tèxtils del poble. Pesa 50 kg i té una alçada de 3,48 m. Més tard es va construir el gegantó Claudi, que és el fill d'en Tinet i la Maria, i representa un conegut veí del poble: el fotògraf Claudi Jo. Porta penjada al coll una càmera de fer fotos que ruixa aigua. Fa 27 kg de pes i 2,50 m d'alçada.</p> | 08140-145 | C/ Diputació, 18 | <p>Els gegants de Navarcles es van estrenar durant l'Aplec de Sant Jordi de 1980. Concretament són en Tinet i la Maria, que corresponen als noms dels patrons de la vila. Són obra de Miquel Casserres i Boix, de Solsona. Es tracta dels primers gegants que van prendre com a motiu una tradició de la comarca, com ara la vinya i el tèxtil. El 13 d'agost de 1997 es va estrenar un nou gegant, en Claudi, que representa el fill del Tinet i la Maria. És obra de Toni Mujal, de Cardona. La Colla de Geganters i Grallers de Navarcles són els responsables dels gegants, els quals tenen com a dates més senyalades per sortir a ballar la Festa Major d'hivern (Sant Valentí) i la Festa Major d'estiu.</p> | 41.7499100,1.9073200 | 409153 | 4622586 | 1982 | 08140 | Navarcles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54834-foto-08140-145-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Miquel Casserres i Boix; Toni Mujal | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54750 | Col·legi Públic Catalunya (Edifici Vermell) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-public-catalunya-edifici-vermell | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.61. SERRA, Francesc (2005). 25 anys d'ajuntaments democràtics a Navarcles 81979-2004). 'Quaderns de Navarcles', núm. 12. Ajuntament de Navarcles. P. 15. | XX | Edifici de planta irregular, format per diferents cossos que fan entrades i sortides, especialment a la façana principal que dóna al sud, on hi ha el pati. Aquesta façana té diverses escales d'accés i balconades que creen un joc de volums interessant. L'edifici, de planta baixa més un pis, és de maó, i la teulada és de color vermell (d'aquí l'apel·latiu d''edifici vermell', per distingir-lo de l''edifici verd'). La part més més interessant és l'espai interior, estructurat al llarg un ampli passadís amb corredors laterals a dos nivells que distribueixen el pas cap a les aules. És una distribució irregular que crea un espai interior singular molt agradable. | 08140-61 | C/ Sardana, s/n | A partir dels anys 1920 les escoles públiques havien estat als baixos de l'Ajuntament nou. La dècada de 1960 es van construir aules i habitatges a la zona del camp de Futbol, els quals van estar en funcionament fins el 1997. L'any 1974, arran de la Llei General d'Educació, es construeix l'edifici verd de l'Escola Pública Catalunya, seguint un model que es pot trobar en molts altres pobles de la comarca. Els anys 80, davant la necessitat de noves places escolars, la Generalitat construeix l'edifici vermell, inaugurat l'any 1984. L'edifici, obra de l'arquitecte terrassenc Amadeu Oliva, fou mostrat com a model d'escola infantil en una exposició a Califòrnia i altres llocs dels Estats Units. | 41.7520300,1.9108200 | 409447 | 4622818 | 1984 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54750-foto-08140-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54750-foto-08140-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Amadeu Oliva (arquitecte) | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54800 | Barraca de vinya del Solervicens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-solervicens | XX | Barraca de vinya emplaçada actualment enmig d'un camp de secà. De planta quadrada, feta amb parets de pedra lligada amb morter de calç i amb carreus debastats a les cantoneres. El sostre és amb flasa volta cobert per un túmul de terra. Té una porta de ferro. És tracta d'una barraca de vinya representativa de les moltes que hi havia antigament repartides pel territori. | 08140-111 | Camps propers a la riera de Solervicens | Barraca representativa del moment de gran expansió de la vinya al segle XIX i principi del XX. | 41.7503400,1.9222200 | 410392 | 4622619 | 1910 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54800-foto-08140-111-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció sobre la porta: 1910 | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54810 | Font Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-nova-0 | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 14. FERRER, Llorenç (1999). Tenir aigua. 100 anys de la primera portada d'aigües a Navarcles (1899-1999). Quaderns de Navarcles, 5. Ajuntament de Navarcles. | XX | Font situada en una petita esplanada al costat del camí del Solervicens, junt a una alzina. La font està protegida per un petit cobert de pedra amb una teuladeta. Dues aixetes fan rajar l'aigua cap a una pica amb dos banc laterals. A l'entorn hi ha diverses taules i bancs de pedra. A prop de la font hi ha la caseta del pou que servia per captar l'aigua cap a la xarxa de fonts públiques de Navarcles, i encara avui s'aprofita per abastar els dipòsits de la població. | 08140-121 | Camí del Solervicens | El 1897 l'Ajuntament es plantejava l'abastament d'aigua a la part baixa del poble (és a dir, els carrers Nou, de la Sort, Ametller , Ubach i la plaça Clavé), que quedava més lluny de les fonts. Un estudi del mestre d'obres Josep Arola indicava que un lloc adequat per fer la captació era la font del Juncà, en terres del mas Solervicens, perquè es trobava en una posició prou elevada. L'any 1897 s'hi va realitzar un primer pou, que va donar aigua suficient, l'any següent es va construir la canalització, que baixava per la carretera fins la plaça Clavé i retornava pel carrer Nou. Les obres es van finançar amb préstecs que els particulars van fer a l'Ajuntament. El 1899 la xarxa ja estava en funcionament, i comptava amb tres fonts. Més tard es van construir més fonts a la part alta del poble. I el 1929 es poble comptava ja amb aigua corrent. La Font Nova es nodreix de l'aigua dels pous que hi ha en aquest sector. La font actual data dels anys seixanta i l'aigua que hi raja actualment és una barreja de la font Calda i aigua dels antics pous tractada. | 41.7503500,1.9106500 | 409430 | 4622632 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54810-foto-08140-121-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A l'entorn s'hi estan fent obres per ampliar el polígon industrial.Un senyal de les 'Valls del Montcau' indica que forma part de la Ruta de les Fonts. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54798 | Pintures de la Capella Fonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-de-la-capella-fonda | XX | <p>Conjunt de dos quadres situats a banda i banda de la fornícula que hi ha darrera l'altar de la Capella Fonda. La pintura del costat de l'evangeli representa Jesús compartint el pa amb dos homes. La pintura de la banda de l'epístola representa Jesús oferint aigua d'un pou a una dona. Es tracta d'un tipus de pintures de caràcter simbòlic d'un nivell artístic força interessant.</p> | 08140-109 | Capella Fonda, a l'Església Parroquial | <p>El 1893 s'inagura la Capella Fonda de l'Església Parroquial. Durant la Guerra Civil la capella fou saquejada i, un temps, va acollir refugiats de la Guerra. Les pintures foren encarregades durant la reconstrucció de la capella a l'entorn de la dècada de 1950.</p> | 41.7519100,1.9047800 | 408944 | 4622811 | 08140 | Navarcles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54798-foto-08140-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54798-foto-08140-109-3.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-15 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | R. Falcó (del Col·legi de Salesians de Barcelona) | 103|98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54736 | Festa de Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-bartomeu | FERRER, Llorenç (1997). La capella i el bari de Sant Bartomeu. Quaderns de Navarcles, 3. Ajuntament de Navarcles. P. 11. GIRBAU, Valentí (2002). Poble i parròquia. L'Església de Navarcles el segle XVIII. Quaderns de Navarcles, 10. Ajuntament de Navarcles. P. 23. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Imp. Dr. Vives, Manresa. P. 121-124. | XVIII-XX | El dia 24 d'agost, Sant Bartomeu, es baixava en processó des de la parroquial a la capella de Sant Bartomeu, on s'adorava la relíquia del sant i es cantaven goigs. També s'hi baixava el primer dels tres dies de pregàries de l'Ascensió. | 08140-47 | Capella de Sant Bartomeu. Carrer Sant Bartomeu. | El culte de sant Bartomeu, procedent de Roma, es va estendre l'any 1157, quan es va trobar un cofre amb relíquies. Els monestirs benedictins italians i francesos hi tenien molta devoció, i tal vegada a partir de Sant Benet de Bages s'introduí a Navarcles. La capella de Sant Bartomeu es va construir al final del segle XIII. Al llarg del segle XVI s'hi feren algunes fundacions. Ja el segle XVIII es feia la tradicional processó, que al començament del segle XX encara era vigent. | 41.7548000,1.9059800 | 409048 | 4623131 | 08140 | Navarcles | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 54786 | Aplec a la capella de Sant Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-a-la-capella-de-sant-valenti | SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Imp. Dr. Vives, Manresa. P. 127. AMADES, Joan. Costumari català. Vol. VII 'Corpus, Sant Jordi i la primavera'. Cercle de Lectors, Barcelona. P. 310-311. | Segons Fortià Solà, fins a l'exclaustració del monestir de Sant Benet de Bages els monjos, juntament amb els veïns de Sant Fruitós de Bages i de Navarcles, pujaven sovint a la capella de sant Valentí (en terme de Sant Fruitós de Bages). De vegades portaven en processó les relíquies de sant Valentí, al qual feien alguna petició per solucionar alguna penúria. La diada expressa per pujar a Sant Valentí era Sant Marc. Aquest dia l'abat del monestir manava fer un pregó recomanant l'abstinència de treball mentre durés la funció. | 08140-97 | Capella de Sant Valentí (terme municipal de Sant Fruitós de Bages) | Joan Amades recull una llegenda que explicaria l'origen d'aquesta tradició. En un temps, els diables van ensenyorir-se de la ciutat de Manresa i endimoniaven tothom que passava per sota del pont. Els consellers de la ciutat van demanar a l'abat de Sant Benet que els deixés la relíquia de sant Valentí i, un cop solventat el problema, no les van tornar. Això no va agradar al sant i, per obra divina, les relíquies van aparèixer dins un esbarzer al cim del serrat que s'aixeca entre Sant Fruitós i el monestir de Sant Benet. Les va trobar una pastora de la masia de les Brucardes. En record del prodigi al punt on foren trobades hi van aixecar una capella dedicada a sant Valentí. Com que la troballa va ser feta el dia de sant Marc des d'aleshores cada any es celebrava un aplec en la dita capella, a la qual acudien els veïns de Sant Fruitós, Olzinelles i Navarcles, que formaven la jurisdicció de l'abat del monestir, el qual va manar que fos festa. Segons Fortià Solà aquest aplec es va deixar de fer a causa de l'exclaustració del monestir, que va tenir lloc el 1835. La capella de sant Valentí actualment es troba enrunada. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 54737 | Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-bartomeu | ARCOS, Roser; VELASCO, Carles (2003). Memoria de la intervenció arqueològica al solar del c/ Sant Bartomeu nº 22. Arqueociència, SCSL (treball no publicat). AUTORS DIVERSOS (1988). 'Darreres intervencions del Servei de Catalogació i Conservació de monuments de la Diputació de Barcelona a la comarca del Bages', Dovella, núm. 26, Manresa. P. 47-51. CAIXAL, Àlvar; SOLÉ, Xavier (1989). 'Resultats de l'excavació a la capella de Sant Bartomeu de Navarcles (Bages)', Quaderns Científics i Tècnics, n. 3. Diputació de Barcelona. P. 59-65. CAIXAL, Àlbar; LÓPEZ, Albert (1993). 'Sant Bartomeu de Navarcles', Anuari d'intervencions arqueològiques a Catalunya. Època romana. Antiguitat tardana, campanyes 1982-1989. Generalitat de Catalunya, Barcelona. P. 39-40. DAURA, Antoni; GALOBART, Joan; PIÑERO, Jordi (1995). L'arqueologia al Bages, Centre d'Estudis del Bages. LÓPEZ, Albert (1992). 'Les recerques arqueològiques a Sant Bartomeu de Navarcles, Santa Magdalena del Pla, Sant Pere de Castellfollit del Boix i el Pont Vell de Castellbell i el Vilar', Arqueologia i patrimoni a la Catalunya interior, Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 8. P. 13-34. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Imp. Dr. Vives, Manresa. P. 28. | I-VII | Les restes estructurals de les excavacions dels anys 2003 i 2004 van ser destruïdes amb la construcció dels edificis corresponents. | Vil·la romana localitzada al subsòl de la capella de Sant Bartomeu i en dos solars propers, a l'altra banda del carrer. Les restes identificades en les diverses excavacions corresponen a la part rústica de la vil·la, mentre que es desconeix la ubicació de la part urbana. La primera excavació practicada a la capella identificà estructures, que actualment es poden veure sota la plataforma del nou paviment, pertanyents a diferents etapes d'ampliació i remodelació successives entre els segles I i IV. El segle I és el moment fundacional i se'n conserva una sitja. El segle II la vil·la s'amplià cap a la banda de ponent i se'n conserven dos murs en opus caementitium. A començaments del segle III es van construir tres parets més orientades d'est a oest, així com tres murs localitzats fora de l'església pavimentats amb opus signinum, que es troben relacionades amb un torculum (premsa). El torculum es va reformar i adaptar a mitjan segle III amb la col·locació d'uns suports nous i l'elevació del paviment. L'amortització d'aquesta instal·lació, que es trobava coberta per un potent estrat de cendres, es va produir al segle IV, tot i que la vil·la va perdurar algun segle més en els altres sectors. Al segle XIII encara es devien conservar algunes parts de la vil·la enrunades, que es van aprofitar en la construcció de la capella de Sant Bartomeu. Entre el material recuperat destaca una llàntia d'oli paleocristiana en perfecte estat de conservació del segle IV (Menzel 602). També s'han trobat restes ibèriques (fonamentalment ceràmica) que permeten intuir la presència d'un poblat a la vora. Les excavacions realitzades els anys 2003 i 2004 en els solars propers van posar al descobert la continuació de la pars rustica de la vil·la. Concretament, al sector anomenat Sant Bartomeu, 22 s'hi van identificar dues fases. A la primera (datada als segles III-IV) corresponen un camp de dolia (recipients per emmagatzemar el gra) amb un total de 15 unitats i tres possibles forns (dos d'ells metal·lúrgics). Igual que al sector de la capella, al llarg del segle IV es produeix un abandó. Posteriorment s'aixequen noves construccions sobre les restes anteriors (fase 2, datada als segles V-VII), concretament un conjunt de murs que demostren que l'ocupació a la vil·la es perllonga uns segles més fins al seu abandonament definitiu en un moment indeterminat entre el final del segle V i el VII. Al sector anomenat Carrer de Girona, 3-5 van aparèixer noves estructures que probablement també formaven part de la pars rustica de la vil·la. Concretament, es van identificar quatre sitges, el fonament d'un mur (datat al segle IV o posterior) i un estrat de terraplenament. | 08140-48 | Capella de St Bartomeu (carrer St Bartomeu); carrer St Bartomeu, 22; carrer Girona, 3-5. | Fortià Solà, en les seves Notes Històriques de Navarcles ja indicava que s'havia trobat ceràmica romana prop de la capella de Sant Bartomeu. En el marc dels treballs de restauració de la capella a càrrec del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona es van portar a terme excavacions a l'interior i a l'entorn immediat del temple. Aquesta tasca va ser dirigida per Xavier Solé i Àlvar Caixal durant els anys 1985 i 1986 i donà com a resultat la troballa de les restes d'una vil·la romana. L'any 2003, amb motiu de la construcció de nous habitatges i un aparcament al solar del davant (carrer Sant Bartomeu, núm. 22) l'Ajuntament va procedir a aturar les obres per tal de realitzar un seguiment arqueològic, ja que en els primers rebaixos havien aparegut restes d'un mur romà. Els treballs arqueològics van anar a càrrec de l'empresa Arqueociència, sota la direcció de Roser Arcos López. L'estiu de 2004, amb motiu de la demolició i construcció de nous habitatges a la finca del costat (entre els carrers Girona i Sant Bartomeu) es van portar a terme nous treballs arquelògics, realitzats també per Arqueociència. | 41.7548000,1.9059800 | 409048 | 4623131 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54737-foto-08140-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54737-foto-08140-48-2.jpg | Física | Ibèric|Romà|Paleocristià|Medieval|Visigot|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 81|83|84|85|87|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54816 | Font de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lesglesia | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 148. FERRER, Llorenç (1999). Tenir aigua. 100 anys de la primera portada d'aigües a Navarcles (1899-1999). Quaderns de Navarcles, 5. Ajuntament de Navarcles. P. 7-9. | XX | Font pertanyent a la xarxa de fonts públiques instal·lada a Navarcles a començament de segle XX, tot i que la font actual no és l'originària, sinó que ha estat substituïda per una de similar. La font està situada dins una cavitat de forma rectangular emmarcada amb pedra. L'interior és enrajolat i conté un plafó de ceràmica dedicat a la Mare de Déu de Montserrat. La font és de fundició, de ferro colat. Té un cos de forma rectangular amb la capçalera arrodonida, amb relleus de motiu floral i una pica a la base. | 08140-127 | Carre Ample, a la façana de l'Església | El 1897 l'Ajuntament es plantejava l'abastament d'aigua a la part baixa del poble (és a dir, els carrers Nou, de la Sort, Ametller, Ubach i la plaça Clavé), que quedava més lluny de les fonts. Un estudi del mestre d'obres Josep Arola indicava que un lloc adequat per fer la captació era la font del Juncà, en terres del mas Solervicens, perquè es trobava en una posició prou elevada. L'any 1897 s'hi va realitzar un primer pou, que va donar aigua suficient, l'any següent es va construir la canalització, que baixava per la carretera fins la plaça Clavé i retornava pel carrer Nou. Les obres es van finançar amb préstecs que els particulars van fer a l'Ajuntament. El 1899 la xarxa ja estava en funcionament, i comptava amb tres fonts. El 1904 s'estudiava com fer arribar l'aigua a la part alta del poble. El 1906 s'abordava l'obra, que incloïa la instal·lació d'una bomba i un dipòsit en un local que oferia el rector. En una visita pastoral de l'any 1908 l'Ajuntament va aprofitar per demanar al bisbe que perdonés el lloguer que cobrava pel dipòsit. L'any 1906 es parla de la font de la Plaça Vella i el 1909 de la de la plaça Aguilar. La font de l'Església deu ser també d'aquesta època. Tal com es veu en una fotografia antiga, la font era d'un model similar a la resta de fonts de ferro de la xarxa, i estava situada més endintre a la façana de l'Església. L'any 1945 s'hi devia instal·lar el plafó de la Mare de Déu de Montserrat i, més recentment, quan es van fer obres per instal·lar un ascensor a l'Església, la font es va tirar més endavant i adoptà la fesomia actual. El 1929 es poble comptava ja amb abastament d'aigua corrent a les cases. | 41.7521500,1.9050500 | 408967 | 4622838 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54816-foto-08140-127-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54745 | Convent de les Dominiques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/convent-de-les-dominiques | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 62, 69-72. SERRA, Francesc (2004). Festa de comiat de les Germanes Dominiques. Navarcles. | XIX-XX | Edifici de l'antic convent i col·legi de les monges Dominiques. De planta irregular, té un cos adossat al costat nord i altres als costats sud i oest, on hi ha un pati enjardinat. És un edifici funcional, força alt (amb planta baixa i dos pisos). Té la façana arrebossada i pintada de blanc que consta d'una línia de finestres emmarcades amb maó a casa planta i una cornisa entre el primer i el segon pis. L'edifici va ser ampliat els anys 20 amb una construcció que proporciona un cobert a una part del pati. L'interior conserva l'estructura originària però té un interès arquitectònic molt limitat, ja que les sales han estat adequades per a l'ús escolar que s'ha mantingut fins no fa gaires anys. Al primer pis hi ha l'antiga residència de les monges, mentre que la resta de l'edifici està distribuït en aules. | 08140-56 | Carrer Ametller, 8 | En el context de l'expansió popular de religioses que tingué lloc al llarg del segle XIX les Dominiques de l'Anunciata s'instal·laren a Navarcles el 1869. El 1877 residien a Navarcles quatre germanes al carrer Ample, número 42, 2ª. Més endavant es va construir el convent al carrer Ametller. Després de 1925 una part del pati fou cobert per ampliar les plantes superiors. Les germanes Dominiques van ocupar en el poble l'espai d'ensenyament de les nenes des d'una perspectiva catòlica, tot i que també acollien nens fins a set anys. El col·legi va desenvolupar la seva tasca amb continuïtat fins l'any 2005, quan va tancar les portes defintiivament. Els últims anys l'escola funcionava com un patronat. | 41.7499100,1.9045900 | 408926 | 4622589 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54745-foto-08140-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54745-foto-08140-56-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54812 | Font de les Monges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-monges | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 148. FERRER, Llorenç (1999). Tenir aigua. 100 anys de la primera portada d'aigües a Navarcles (1899-1999). Quaderns de Navarcles, 5. Ajuntament de Navarcles. P. 7-9. | XX | Font pertanyent a la xarxa de fonts públiques instal·lada a Navarcles al principi del segle XX. Es tracta d'una font de fundició, de ferro colat, enclavada sobre una base de pedra. Té un cos de forma rectangular, amb la capçalera arrodonida, i una pica de forma semi-circular a la base. D'un relleu amb un cap d'home en surt l'aixeta. | 08140-123 | Carrer Ametller, davant del Convent de les Dominiques | El 1897 l'Ajuntament es plantejava l'abastament d'aigua a la part baixa del poble (és a dir, els carrers Nou, de la Sort, Ametller, Ubach i la plaça Clavé), que quedava més lluny de les fonts. Un estudi del mestre d'obres Josep Arola indicava que un lloc adequat per fer la captació era la font del Juncà, en terres del mas Solervicens, perquè es trobava en una posició prou elevada. L'any 1897 s'hi va realitzar un primer pou, que va donar aigua suficient, l'any següent es va construir la canalització, que baixava per la carretera fins la plaça Clavé i retornava pel carrer Nou. Les obres es van finançar amb préstecs que els particulars van fer a l'Ajuntament. El 1899 la xarxa ja estava en funcionament, i comptava amb tres fonts. Més tard es van construir noves fonts a la part alta del poble. El 10 de juliol de 1909 s'acordà traslladar una font que hi havia al començament del carrer Ametller fins a la cuneta de la carretera per evitar bassals d'aigua. Però la font de les monges va ser l'última d'aquesta xarxa, i es va construir l'any 1925, a tocar del Covent de les Dominiques. El 1929 es poble comptava ja amb abastament d'aigua corrent a les cases. | 41.7501300,1.9046000 | 408927 | 4622614 | 1925 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la base de la font: 1925.Com la resta de fonts de la xarxa pública, es nodreix actualment de la xarxa d'aigua controlada provinent de la font Calda. | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 54772 | Església Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 151. GIRBAU, Valentí (2002). Poble i parròquia. L'Església de Navarcles el segle XVIII. Quaderns de Navarcles, 10. Ajuntament de Navarcles. SERRA, Francesc (1997). El campanar de Navarcles. 'Quaderns de Navarcles', núm. 2. Ajuntament de Navarcles. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Imp. Dr. Vives, Manresa. P. 87-120. | XVII-XVIII | Coberta recentment restaurada | Església formada per una nau central amb capelles laterals. La nau central és coberta amb volta de canó composta, que arrenca sobre diferents motllures a la imposta. A l'entrada té un cor. La nau fa 27,70 m de llargada i 16,50 d'amplada, per 11 m d'alçada. La capçalera consta d'un àbsis amb el fons recte. L'església té quatre capelles laterals a cada banda, cobertes amb volta d'aresta excepte una, amb volta de creueria, amb una clau de volta esculpida i pintada. Els murs interiors són enguixats i pintats de color groc i blau, excepte a la part baixa, que és a pedra vista, deixant entreveure un aparell fet amb carreus irregulars. Al presbiteri i darrera l'altar té imatges de Sant Valentí, Jesús i l'Assumpció de la Mare de Déu. La decoració de les capelles laterals és moderna, posterior al 1936. La façana exterior, molt austera, té com a element més destacat un portal d'estil barroc, amb frontó circular partit i un fris amb decoració vegetal. S'hi accedeix per una doble escalinata construïda al segle XIX. A la part superior té una rosassa i tres finestres. Darrera l'absis un passadís connecta l'església amb la capella fonda i, al costat de llevant, té un petit magatzem. | 08140-83 | Carrer Ample | Un document de l'any 1050 ja parla de l'Església de Santa Maria de Navarcles i dels agrupaments de cases que té als voltants; és a dir, una sagrera, que està ben documentada a partir del segle XII. La primitiva església romànica devia tenir l'altar major, alguns altars laterals i un campanar, i estava orientada de manera diferent a l'actual, però no n'han quedat vestigis. A la segona meitat del segle XVII va quedar petita i s'iniciaren les obres d'ampliació, que es van realitzar en diferents etapes: el 1663 s'havia alçat la nova nau central i s'enllestia la capella del Roser. Entre 1690 i 1697 es va construir el campanar i la capella de Sant Miquel, situada a sota. El 1700 es treballava en el cor i es construïa la façana principal. L'any 1767 van finalitzar les obres, després de la compra d'una casa situada al darrera de l'església que va permetre construir el presbiteri i la sagristia. Ja al segle XIX s'adquirí la rectoria actual, al costat de l'església, que substituïa l'antiga, situada a la Plaça Vella. Aquest segle es va construir també un magatzem al costat de llevant on es guardaven els ornaments litúrgics de les processons. L'actual escala d'accés es va fer l'any 1842 i en substituïa una d'anterior, del 1773. Per fer aquesta obra s'hagué de traslladar el cementiri, que estava situat al voltant de l'Església. La barana porta l'any de 1858 i es va pagar amb la venda de nínxols del cementiri vell. El 1879 es va constuir el baptisteri, i el 1893 s'inaugurà la capella fonda i els locals dedicats a l'Escola Dominical. L'església va ser saquejada durant la Guerra Civil. | 41.7520000,1.9049900 | 408962 | 4622821 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54772-foto-08140-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54772-foto-08140-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54772-foto-08140-83-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripcions als arcs de les capelles laterals. Costat de l'epístola: 1799, 1663 (capella de Santa Llúcia, patrona de les teixidores), 1705 (capella del Sant Crist i la Dolorosa), sense data: capella de Sant Antoni Abat. Costat de l'evangeli: 1690 (capella del Roser), 1703 (capella de Sant Isidre), 1773 (capella de Sant Pancràs).Sobre el portal hi ha una peça treballada amb ferro forjat de principis del segle XX (un drac que sosté una lampara amb la boca). Làpida a l'escalinata: 'A la memòria de tots els caiguts en motiu de la Guerra Civil'. | 96|98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54767 | Rectoria i Casal Parroquial (ca la Madrona) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-i-casal-parroquial-ca-la-madrona | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 105. | XVII | Dues cases, adjacents a l'Església Parroquial, i actualment comunicades per l'interior. La Rectoria és un edifici estret, situat entre l'Església i ca la Madrona. Als baixos acull diverses aules (molt petites) de l'antiga Escola Dominical. Ca la Madrona és un casal antic amb un cert caràcter senyorial (de mitjan segle XVII). La planta és irregular: ampla per davant i més estreta per darrera. Té planta baixa més dos pisos. La façana consta d'un portal adovellat, amb un escut de pedra situat una mica més amunt. També destaca la finestra central, emmarcada amb un trencaaigües de pedra treballada. Els baixos de la casa conserven l'estructura de l'antic celler. Concretament, diverses cambres amb arcs, voltes de pedra i unes tres tines. | 08140-78 | Carrer Ample, 15 i 17 | Ca la Madrona és un casal de característiques senyorials construït majoritàriament al segle XVII (segons la data del portal) tot i que, ben segur, d'origen anterior. El nom del primitiu propietari ha estat esborrat de la inscripció. Ja al segle XIX la rectoria es traslladà al costat de l'Església i substituïa l'antiga, situada a la Plaça Vella. El 1893, junt amb la Capella Fonda, s'inaugurà l'Escola Dominical, emplaçada als baixos de la rectoria. Seguint la política de l'Església en aquest moment d'acostar-se al món obrer, l'Escola (coneguda popularment com l''Escuela') havia de servir per fer classes els caps de setmana per als qui treballven a la fàbrica i va estar activa durant alguns anys. A partir de 1899 s'amplià el ventall i es convertí en un centre d'orientació catòlica que organitzava activitats diverses (teatre, cant coral, caramelles, sardanes...). Després de la Guerra va tornar a tenir un paper molt actiu. El 1958 hi havia un grup de teatre, el foment sardanístic, l'Orfeó i s'hi feia cinema. El 1962 Valentí Caellas va proposar la compra de ca la Madrona, l'antiga casa pairal dels Vintró que era al costat de la rectoria, per emplaçar-hi la seu del Casal Parroquial. La compra va costar 30.000 pessetes i fou pagada per diversos particulars, entre d'altres els propietaris de la Fàbrica del Riu. S'hi van fer petites obres per instal·lar-hi un ping-pong, futbolins, grups d'escoltes i el taller professional (una experiència pionera de tallers ocupacionals per a joves). El 1972 es van impulsar unes obres de més profunditat per dotar la casa d'una sala de conferències i petites sales per les activitats del Moviment Júnior. | 41.7521500,1.9048400 | 408950 | 4622838 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54767-foto-08140-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54767-foto-08140-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54767-foto-08140-78-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A la dovella central del portal inscripció: 'és de (esborrat) 1643'. En la segona línia s'ha esborrat el nom de l'antic propietari. Podria ser 'Aguilar'.Ca la Madrona conserva una gran cisterna. | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54774 | Ca la Mia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-mia | FERRER, Llorenç (1988-1990). 'El carrer Ample'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. | XVII-XIX | Actualment es troba en estat d'abandó | Casa pertanyent a una família de pagesos acomodats, situada al nucli urbà. És un edifici entre mitgeres que consta de planta baixa més dos pisos. La façana principal, que dóna al carrer Ample, és ostensiblement més ampla que la majoria, té un portal adovellat i balcons als dos pisos. Els del segon pis destaquen per la forma arrodonida. Portes i finestres estan emmarcats amb blocs de pedra escairada. Més recentment s'hi ha obert dos portals de garatges. La façana és arrebossada i pintada de blanc. Per la part posterior l'edifici conserva bastant integrament l'estructura tradicional. Destaca la galeria amb arcades a la façana sud-est. Es tracta d'un casal de dimensions considerables que ha sofert relativament poques modificacions, en relació amb la majoria de cases del nucli antic, cosa que li ha permès conservar en bona mesura la tipologia tradicional. L'interior es troba actualment en estat d'abandó. | 08140-85 | Carrer Ample, 37 | Al llarg del segle XVII es va formant el carrer Ample. El 1687 ja estava totalment construït i llavors rebia el nom de carrer Major i era el més important de Navarcles; s'hi trobaven les millors cases, moltes d'elles pertanyents a famílies de pagesos acomodats, com els Aguilar, els Vintró, els Bertran, els Serra, els Escaiola, els Manganell... Hi predominava la casa unifamiliar. Els baixos es destinaven al bestiar, a les tines i a les bótes. La primera planta era per a l'habitatge i la golfa servia de magatzem. A la segona meitat del segle XIX algunes cases van convertir les golfes en pisos. Possiblement la construcció de ca la Mia correspon, en la seva major part, al moment inicial del carrer (segles XVII-XVIII) i al segle XIX va ser engrandida. | 41.7519000,1.9031800 | 408811 | 4622812 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54774-foto-08140-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54774-foto-08140-85-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml