Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54694 | Font de la Cura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-cura | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.15, 28. | XIX i XX | Font emplaçada en una esplanada que queda arrecerada sota una cinglera per on baixa un torrent. La font es troba a la roca de la cinglera, al costat d'un salt d'aigua. Té dos brolladors: un amb l'aigua natural de la font i una aixeta amb aigua tractada provinent de la Font Calda. El pas del torrent ha estat cobert. L'entorn és ombrívol a causa de l'existència d'un bon nombre de platans. Antigament la zona arbrada era només al racó de la font, i la resta era una vinya. | 08140-5 | Prop del carrer de la Font de la Cura | La notícia més antiga és de 1891 però cal suposar que existia de molt abans, ja que porta el nom d'un mas que hi havia a la zona. Molt probablement era la font del mas. L'any 1947 l'Ajuntament va engrandir l'esplanada i la va convertir en un lloc per fer-hi fontades: hi havia taules, una barbacoa, etc. A finals dels anys seixanta, en una trobada, es va cobrir el torrent i la font va prendre la fesomia actual. Fa uns anys es va retirar el mobiliari urbà, ja que s'havia convertit en un espai marginal conflictiu. Actualment el recinte està protegit per una tanca. | 41.7566200,1.9093300 | 409329 | 4623329 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54694-foto-08140-5-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54759 | Escut de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-navarcles | XX | Restaurat recentment per Josep Gràcia | Escut de navarcles pintat sobre fusta. Consta de diferents taulons de fusta de pi en forma d'escut amb una corona al capdamunt. Mesura 1 x 0,57 metres. L'escut consisteix en diferents registres que representen, d'esquerra a dreta i de dalt a baix, el monestir de Sant Benet de Bages, un brot de raïm, un teler, el cofre de les relíquies de Sant Valentí, el Pont Vell i Montserrat. Es tracta d'una peça d'estil senzill i de poca qualitat artística, però és un testimoni representatiu, ja que recull els principals elements simbòlics de la història i la tradició de Navarcles. | 08140-70 | Casa de Josep Gràcia: carrer Diputació, 6 | Tal com indica la inscripció darrera la fusta, mossèn Sebastià Toscas va fer donació a l'Ajuntament l'any 1927 d'aquest escut que, segons sembla, havia pintat ell mateix amb la intenció que esdevingués l'escut oficial del municipi, en substitució de l'escut parroquial que s'utilitzava. Durant el període republicà es va imposar un altre escut i, a l'entorn de l'any 1945, l'Ajuntament tornà a adoptar aquest escut com a oficial. L'escut va tenir una bona acceptació popular, de manera que encara avui l'escut de Navarcles és una adaptació d'aquest disseny. | 41.7501600,1.9078000 | 409193 | 4622614 | 1927 | 08140 | Navarcles | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Actualment l'escut es conserva al magatzem de Josep Gràcia, que s'ha encarregat de restaurar-lo, a l'espera que l'Ajuntament disposi d'una ubicació adequada on dipositar-lo.Inscripció a la part posterior: 'La comisión municipal premanente de la sesión del 11 de diciembre de 1927 acordó dar las más expresivas gracias al reverendo cura párroco D. Sebastián Toscas por el donativo del presente escudo y adoptarlo por escudo oficial de Navarcles.Inscripció a la part posterior: 'Jaume Sellarés' | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 54775 | Carrer Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-serra | XVII-XIX | Antic carreró que baixava del carrer Ample cap al passatge de les Fonts i que ha quedat tancat per les dues cases veïnes: cal Generes i ca l'Angelet. El carrer discorre per una rampa amb un pendent molt pronunciat i passa, per una mena de porta, sota un contrafort de cal Generes. A banda i banda uns murs de contenció, amb una petita vora a la part superior, sostenen la rampa. Al sector inferior una casa més moderna (núm. 36 del Passatge de les Fonts) obstaculitza el final del carrer en aquesta part, on actualment hi ha jardins particulars. Es tracta d'un exemple interessant d'un tipus d'urbanisme de caire popular, que ha sobreviscut com un element marginal en la trama urbana moderna. | 08140-86 | Nucli antic | Antoni Pladellorens, avi de Josep Singla, era propietari de ca l'Angelet i va fer tancar el carrer. Actualment és un pas d'ús privat per als veïns de les dues cases. | 41.7519700,1.9056500 | 409017 | 4622817 | 08140 | Navarcles | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54775-foto-08140-86-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 54814 | Font del carrer Ubach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-ubach | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 148. FERRER, Llorenç (1999). Tenir aigua. 100 anys de la primera portada d'aigües a Navarcles (1899-1999). Quaderns de Navarcles, 5. Ajuntament de Navarcles. P. 7-9. | XX | Font pertanyent a la xarxa de fonts públiques instal·lada a Navarcles al principi del segle XX. Es tracta d'una font de fundició, de ferro colat, enclavada sobre la vorera del carrer. Té un cos de forma rectangular, amb la capçalera arrodonida, i una pica de forma semi-circular a la base. D'un relleu amb un cap d'home en surt l'aixeta. A sota hi ha inscrita la data '1915'. | 08140-125 | Carrer Ubach, prop de la casa núm. 24, que fa cantonada amb un passatge. | El 1897 l'Ajuntament es plantejava l'abastament d'aigua a la part baixa del poble (és a dir, els carrers Nou, de la Sort, Ametller, Ubach i la plaça Clavé), que quedava més lluny de les fonts. Un estudi del mestre d'obres Josep Arola indicava que un lloc adequat per fer la captació era la font del Juncà, en terres del mas Solervicens, perquè es trobava en una posició prou elevada. L'any 1897 s'hi va realitzar un primer pou, que va donar aigua suficient, l'any següent es va construir la canalització, que baixava per la carretera fins la plaça Clavé i retornava pel carrer Nou. Les obres es van finançar amb préstecs que els particulars van fer a l'Ajuntament. El 1899 la xarxa ja estava en funcionament, i comptava amb tres fonts. Més tard es van construir noves fonts a la part alta del poble. Segons la data inscrita en la mateixa font, aquesta es va instal·lar l'any 1915. El 1929 es poble comptava ja amb abastament d'aigua corrent a les cases. | 41.7508400,1.8999800 | 408544 | 4622698 | 1915 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | La font ha estat retirada. ********* /confirmar/??? cal suposar que per motiu d'unes obres, i que es tonarà a col·locar.Com la resta de fonts de la xarxa pública, es nodreix actualment d'aigua controlada provinent de la font Calda. | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 54822 | Gerres de l'edat del bronze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gerres-de-ledat-del-bronze | CURA, Miquel (1980). 'Guia arqueològica del Bages', El Bages. Aproximació al medi natural i humà de la comarca. Ed. Montblanc-Martin / Centre Excursionista de la Comarca del Bages. CURA, Miquel (1987). 'Elements per a la coneixença de l'edat del bronze a la comarca del Bages (II part)', Dovella, núm. 25. Manresa. DAURA, Antoni; GALOBART, Joan; PIÑERO, Jordi (1995). L'arqueologia al Bages, Centre d'Estudis del Bages.P. 82-83. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 128. | Peces formades per diferents fragments que han estat restaurats i reconstruits. | Dues gerres procedents d'una excavació realitzada per mossèn Valentí Santamaria i actualment conservades al Museu Comarcal de Manresa. Es tracta de dos recipients molt similars: de forma globular amb fons pla i amb nanses i mugrons contraposats (les nanses a la part del ventre i els mugrons al costat de la vora). Miquel Cura les relaciona tipològicament amb les 'gerres del Ròdan' i les data a la primera meitat del segon mil·leni. | 08140-133 | Museu Comarcal de Manresa. Via Sant Ignasi, 40. Manresa. | Als darrers temps de la seva activitat arqueològica (anys cinquanta o inici dels seixanta) mossèn Valentí Santamaria, aleshores director del Museu de Manresa, va realitzar una excavació a Navarcles de la qual no en va deixar constància escrita. Tot i així, el material recuperat fou restaurat i dipositat al Museu de Manresa, fins que Miquel Cura el va publicar per primer cop l'any 1987. No es coneix l'emplaçament del jaciment, però sembla que es tractaria d'uns fons de cabanes d'un poblat. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54822-foto-08140-133-1.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 79 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54830 | Amanida navarclina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/amanida-navarclina | XX-XXI | <p>Fa uns anys els restauradors de Navarcles van crear l'amanida navarclina amb la voluntat de disposar d'un element gastronòmic de pormoció. Es tracta d'una amanida tèbia que es compon d'una base d'enciam, cigrons de Navarcles, peu de porc saltejat i bacallà potxat, tot amanit amb una vinegreta. L'amanida navarclina es pot degustar en diversos restaurants de Navarcles que la tenen a la seva carta.</p> | 08140-141 | <p>A mitjan de la dècada de 1990 el gremi de restauradors de Navarcles i l'Ajuntament vam impulsar la creació d'un plat típic, basat en alguns elements tradicionals del país (cigrons, peus de porc, bacalla...) amb la voluntat de disposar d'un plat comú per oferir als diversos restaurants. Durant aquests anys Navarcles havia impulsat també el Parc del Llac i va iniciar una política de promoció turística força pionera al Bages.</p> | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Altres | 2021-04-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 54699 | Aplec Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-sant-jordi | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de Festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. P. 152. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 154. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 134-135, 167. | XX-XXI | És una festa que es celebra des de 1969 amb la voluntat de reforçar la cultura popular. Amb els anys ha anat canviant de format i d'ubicació. Actualment es porta a terme a la Plaça de la Vila i al Parc Marcel·lí Monrós. A la vigília es fa un joc de poble, organitzat pel Mijac, una tómbola, un espectacle piromusical i un correfoc. Cada any la festa està dedicada a un escriptor. Al matí es porta a terme una tamborinada amb llaunes i olles a càrrec dels nens del poble. Després, un esmorzar col·lectiu, cercavila amb els gegants (des de 1969), una cursa atlètica (des de 1996), trobada de Caramelles (des de 1984) i lliurament de la Rosa de l'Aplec a una entitat o persona que hagi destacat en la seva dedicació a favor del poble. A la tarda: roda d'esbarts, audició de sardanes i traca final. | 08140-10 | Plaça de la Vila i Parc Marcel·lí Monrós | El Club de Joventut va organitzar el 1969 a la recent creada 'platja de Navarcles' el primer Aplec Sant Jordi: una festa de cultura popular inspirada en l'aplec de Calella.. De la platja es passà al parc municipal darrera l'Ajuntament. L'Aplec consistia en activitats infantils i sardanes. El 1977, amb l'arribada de la democràcia, la festa va donar un tomb i s'hi introduïren nous elements: matança del porc, cursa popular, exposició de poemes, espectacles diversos, presència dels partits polítics... En els anys posteriors l'Aplec Sant Jordi s'ha convertit en una de les festes més arrelades al municipi. | 41.7516000,1.9037500 | 408858 | 4622778 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 54700 | Festa de Sant Valentí (Festa Major d'hivern) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-valenti-festa-major-dhivern | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de Festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. P. 150-151. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 153. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 131-132. GIRBAU, Valentí (2002). Poble i parròquia. L'Església de Navarcles el segle XVIII. Quaderns de Navarcles, 10. Ajuntament de Navarcles. P. 19-21. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. Pp. 98-103. | XVII-XXI | Aquesta festa constitueix la manifestació de navarclisme més important. Es celebra la missa de dotze, a la qual assisteix quasi tot el poble i, en acabar, es veneren les relíquies del sant, mentre es canta l'himne del poble dedicat al seu patró i els goigs. Tradicionalment l'acte més popular era la processó, en la qual es passejaven pels carrers les relíquies del sant. La festa anava precedida de focs i serenates. Fins els anys seixanta, encara conservava una vessant lúdica, amb balls, concerts i teatre. L'any 1976 va deixar de fer-se la processó. Actualment es porten a terme diferents actes en què hi participen les entitats i es fa una trobada de gegants (des del 1982) i un aplec de sardanes (des de 1980). Alguns anys també una trobada de navarclins i, durant uns dies, té lloc una representació que fa referència a Sant Valentí, Sant Benet o alguna altra història relacionada amb Navarcles a càrrec d'un grup d'actors navarclins. Durant molts anys va escriure les obres Agustí Soler i Mas. | 08140-11 | La devoció a sant Valentí, del qual es conservaven les relíquies a Sant Benet de Bages, compta amb una llarga tradició a Navarcles. Els navarclins l'invocaven quan faltava la pluja i també se li atribuïen propietats perquè els quecs poguéssin millorar la parla i les mares l'invocaven perquè els seus fills parlessin bé. L'any 1633 les relíquies del sant es van poder salvar d'un incendi gràcies a l'acció de dos navarclins. Sant Valentí comptava a la parròquia de Navarcles amb una administració per fomentar el seu culte. El 2 de febrer de 1690 els caps de casa de Navarcles acordaren demanar al bisbe de Vic que els concedís sant Valentí com a patró del poble. Els navarclins van fer un vot de poble i es comprometeren a celebrar cada any, el 14 de febrer, la diada del sant. Des d'aleshores es celebra en aquesta data la Festa Major d'hivern. El 1700 el rector de Navarcles aconseguí que una part de les relíquies fossin exposades a l'Església de Navarcles. Després de l'exclaustració del monestir de Sant Benet, l'any 1863, la totalitat de les relíquies de sant Valentí van anar a parar finalment a la parròquia de Navarcles, on encara se'n conserva l'urna. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero i Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 54701 | Festa Major (Mare de Déu d'Agost) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-mare-de-deu-dagost | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de Festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. P. 153-154. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 134.. GIRBAU, Valentí (2002). Poble i parròquia. L'Església de Navarcles el segle XVIII. Quaderns de Navarcles, 10. Ajuntament de Navarcles. P. 23. | XVIII-XX | La Festa Major d'estiu es celebra el 15 d'agost en honor a la Mare de Déu de l'Assumpta. Al llarg dels anys s'han provat diferents fórmules d'organització, i des dels anys 70 se n'encarrega una Comissió de Festes vinculada a l'Ajuntament. Actualment els actes més representatius de la festa, a més de la missa en honor a la Verge de l'Assumpta, són el correaigua, una ballada de sardanes i gegants a la Font Vella, el castell de focs, així com els balls i les actuacions musicals de rigor i altres actes festius que es fan al Parc del Llac. | 08140-12 | Al segle XVIII per la Festa Major es feia un Solemne ofici amb encens i 10 o 12 ciris a l'altar major de l'Església. Després una processó curta i, a la tarda, es cantaven vespres i la Salve i al final del dia es deia el rosari. A començament de segle XX es feia també teatre, concerts i balls en diferents sales. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 54705 | Festa de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-0 | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 131. TARRADELLES, Lluís; TUDÓ, Elisabeth; FERRER, Llorenç ((2008). 125 anys de la Festa de Sant Antoni a Navarcles. Quaderns de Navarcles, 15. Ajuntament de Navarcles. | XIX-XXI | La festa de Sant Antoni, patró dels traginers i protector dels animals de peu rodó, es celebra el diumenge pròxim al 17 de gener. Tradicionalment la festa solia consistir en un ofici en honor de sant Antoni, la benedicció de cavalleries, la cavalcada i finalment el ball. Igual que en altres poblacions, a Navarcles no es feien els Tres Tombs de Barcelona, sinó una cavalcada en la qual les cavalleries desfilaven pels carrers principals amb els millors guarniments, sense donar voltes a un lloc concret. Cada any es nomenava un banderer i dos coronistes que presidien la festa. Amb el temps s'hi van anar introduint altres elements: menja de coca i barreja a casa del banderer (des de 1954), el concert que es feia alternativament al Coro i a cal Met, ball a la nit i, segons els anys, altres actes. Actualment, en la nova festa de Sant Antoni (recuperada l'any 1993) es fa una cavalcada que dóna tres voltes a l'Ajuntament i el parc Marcel·lí Monrós. Els organitzadors s'han posat d'acord amb membres de l'antic gremi i han recuperat l'antiga bandera. | 08140-16 | La festa de Sant Antoni ja es troba documentada al segle XV a Barcelona. Al segle XIX s'amplià als ramaders i va incloure tota mena de bestiar. Segurament fou aleshores quan es va adoptar a Navarcles. L'any 1883 els ramaders i traginers de Navarcles van fundar una agrupació per festejar dignament el seu patró. La festa es va celebrar al llarg del segle XX, però la disminució progressiva d'animals va fer que anés decaient i l'any 1982 es va celebrar per darrera vegada. El retorn del cavall en la vessant d'oci ha portat a l'associació Amics dels Cavalls de Navarcles a recuperar la festa a partir del 1993. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 54706 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-7 | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 152. FERRER, Llorenç; FABREGAT, Joan (1998). L'edifici modernista de l'Ajuntament de Navarcles. Quaderns de Navarcles, 4. Ajuntament de Navarcles. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 57. | XX | Rehabilitat els anys 1997-98 | L'edifici de l'Ajuntament presideix la Plaça de la Vila, amb la qual conforma una unitat, ja que es van construir al mateix moment. L'edifici originari ha estat ampliat recentment per la part posterior. Consta d'un únic cos de planta rectangular, amb planta baixa més un pis. L'element més rellevant és la façana principal, que mira a la Plaça. Tot i que l'arquitecte Ignasi Oms es trobava ja en plena etapa modernista en el moment de dissenyar aquesta obra, la façana és una composició predominantment classica que només deixa entreveure algun detall modernista en la decoració, per exemple els treballs de forja a les baranes o uns senzills esgrafiats sota la teulada que ressalten el perfil a diferents alçades que corona l'edifici. La façana també té un ampli balcó i, a la part central, la incripció: 'Casa Consistorial. Any 1912'. La façana modernista que hi havia a la part posterior es va perdre els anys seixanta. L'interior ha estat remodelat recentment i no conserva elements antics, excepte dues columnes de fosa. La façana posterior actual és d'un estil sobri i té una ampli finestral amb vistes al Parc Marcel·lí Monrós, així com un gran rellotge. | 08140-17 | Plaça de la Vila, 1 | L'any 1910 l'antiga casa de la vila (enderrocada després de la guerra) estava situada a la Plaça Vella i amenaçava ruïna. Aquell any, sent alcalde Joan Errasti, l'Ajuntament va cobrar 7.500 pessetes per la redempció del cens que feia la casa Solervicens pel molí de Navarcles i s'acordà la urbanització de l'actual Plaça de la Vila i la construcció d'un nou edifici consistorial. Els terrenys escollits eren un descampat i es proposava una operació ambiciosa que havia de lligar uns carrers que estavan desconnectats des que es van construir al segle XVIII. El projecte fou encarregat a l'arquitecte modernista de Manresa Ignasi Oms i fou acabat l'any 1912. El nou edifici també va acollir les escoles públiques fins que els anys seixanta es van construir les noves. Durant els anys trenta al nou ajuntament també s'hi va vendre carn als baixos, sota el control municipal. L'any 1969 l'edifici va patir una primera reforma per tal d'encabir-hi noves oficines als baixos. En aquestes obres es van perdre uns finestrals modernistes de la part posterior. El 1970 l'edifici va acollir la Biblioteca Popular Sant Valentí. El 1995 s'encarrega un nou projecte de remodelació a l'arquitecte de Barcelona Joan Fabregat, el qual es va executar entre 1997 i 1998. Aquesta intervenció respecta la façana modernista i en restitueix la forma originària, tot restaurant els esgrafiats. Les obres remodelen tot l'espai interior i l'amplien amb la construcció d'un cos de nova edificació al darrera que s'integra en la volumetria de l'edifici originari. Aquesta nova façana té una bona visual sobre el parc Marcel·lí Monrós. | 41.7514200,1.9036800 | 408852 | 4622758 | 1912 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54706-foto-08140-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54706-foto-08140-17-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Arquitectes: Ignasi Oms i Ponsa. Remodelació anys 1997-98: Joan Fabregat | 105|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 54734 | Capella de Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-bartomeu | ESCALE, Joan (1981). 'L'ermita romànica de Sant Bartomeu de Navarcles', Full informatiu del Romànic, núm. 28, Artestudi, Barcelona. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 151. FERRER, Llorenç (1997). La capella i el bari de Sant Bartomeu. Quaderns de Navarcles, 3. Ajuntament de Navarcles. GONZÁLEZ, Antonio (1989). 'La restauración de los restos de Sant Bartomeu de Navarcles', Quaderns Científics i Tècnics, núm. 3. Diputació de Barcelona. P. 57-58. GONZÁLEZ, Antonio (gener-febrer 1991). 'La reconstrucción significativa de la iglésia de Sant Bartomeu de Navarcles, Catalunya, Espanya', Informes de la Construcción, vol. 42, n. 411. P. 77-81. JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1984). 'Navarcles. Sant Bartomeu de Navarcles'. Catalunya romànica, vol XI (el Bages). Ed. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. P. 337-338. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Imp. Dr. Vives, Manresa. P. 121-125. 'Capella de Sant Bartomeu de Navarcles', Premis FAD d'Arquitectura i d'Interiorisme, Foment de les Arts Decoratives, Barcelona, 1990. P. 112-113. | XIII-XVIII | Capella rehabilitada la dècada de 1980 | Capella romànica ampliada al segle XIV i molt reformada els segles XVII i XVIII. L'edifici està parcialment esfondrat i ha estat objecte d'una important rehabilitació. Es conserva poc més de la meitat de la construcció originària. Concretament, s'ha perdut el mur de tramuntana i gairebé tota la coberta. La capella romànica constava d'una sola nau capçada per un absis semicircular llis, gairebé tan ample com la nau, amb una finestra oberta a doble esqueixada força descentrada. La nau era coberta amb volta de canó, de la qual en queden algunes restes al mur de migdia, i era aproximadament la meitat de llarga del que sembla a l'actualitat. L'aparell, fet amb blocs de pedra desigual, és força rudimentari. De l'obra dels segles XIV i XVII-XVIII en queda l'allargament cap a la banda de ponent. Al mur de migjorn es conserven dos arcs apuntats que són les restes més evidents d'un porxo construït al segle XIV, el qual funcionava com una mena de vestíbul obert abans d'entrar a la capella. En aquest sector l'aparell és més regular, amb carreus quadrats i ben polits de mida més gran. El mur frontal corresponent a l'entrada té un campanar d'espadanya desplaçat a l'esquerra. L'element més interessant és el portal, que consta de dos arcs de mig punt en degradació. A l'intradós hi ha una simple arquivolta que descansa sobre sengles capitells en molt mal estat. En un d'ells semblen insinuar-se tres fulles d'acant. Les portes de fusta, originals, són guarnides amb aplicacions de ferramenta. Els treballs de restauració han introduït una plataforma per protegir les restes romanes que es conserven al subsòl de l'edifici i han completat la contrucció amb materials i disseny contemporanis, aprofitant els murs existents. La nau s'ha convertit en un nou espai amb possibilitats d'ús social. | 08140-45 | Carrer Sant Bartomeu | La capella està edificada sobre una antiga vil·la romana, per la qual cosa es podria pensar que hi hagué un temple paleocristià, tot i que no se n'ha trobat cap evidència. L'església romànica es va construir els darrers anys del segle XIII. Apareix citada per primera vegada el 1291 com a Sant Bartomeu de Navarcles i el 1313 com a Sant Bartomeu i Santa Margarida. Des del seu origen, ha depès de la parròquia de Navarcles, però es tenen notícies de l'existència d'un cementiri al seu voltant. Era una capella petita i el segle XIV va patir una important modificació: se li va afegir un porxo obert. Al final del segle XVII es va refer l'altar i s'hi col·locà un paviment de carions. Poc després, Mn. Llorenç Riera (rector entre 1706 i 1736) va reformar la capella en profunditat: el porxo es va integrar a la nau, s'engrandí l'àrea del presbiteri i es construí una nova volta de maó. Durant la Guerra Civil de 1936 la capella fou profanada i restà abandonada, convertida en magatzem municipal i galliner. Els anys 60 s'esfondrà el sostre. L'any 1984 la Diputació de Barcelona va emprendre la seva consolidació i restauració, incloent-hi una excavació arqueològica del conjunt. Es van completar les parts destruïdes i s'habilità l'edifici per a usos públics. El culte a sant Bartomeu estava ben arrelat a Navarcles. La festivitat del sant el poble acostumava a baixar-hi en processó i s'adoraven les seves relíquies, avui desaparegudes. En aquesta capella també tenia gran veneració santa Margarida, que al segle XIV ja hi tenia un altar propi. Segons Fortià Solà encara el 1910 se'n conservava una petita imatge de 'gust barroc'. | 41.7548000,1.9059800 | 409048 | 4623131 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54734-foto-08140-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54734-foto-08140-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54734-foto-08140-45-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Les excavacions arqueològiques van localitzar tres sitges a tocar del presbiteri que servien per guardar el gra recollit de les donacions dels fidels i que van estar en funcionament des del segle XIII fins el XVII.Plafó turístic del Consorci 'Valls del Montcau' amb informació de la capella situat a la façana exterior.La intervenció de rehabilitació va rebre un premi FAD d'Arquitectura i Interiorisme. | 92|93|94|96|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54738 | Arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-12 | <p>FERRER, Llorenç (1983). 'Arxius de la comarca. L'arxiu municipal de Navarcles'. Dovella, núm. 8, gener-febrer 1983. P. 31-32.</p> | XIX-XXI | <p>Arxiu parroquial, conservat en una sala de la rectoria. De l'arxiu anterior a la Guerra Civil només es conserva un lligall de destaments (de 1805 a 1930), un llibre de testaments (de 1858 a 1875) i un llibre de defuncions de 1914. Posterior a la Guerra es conserven els diferents llibres de batejos, defuncions i matrimonis.</p> | 08140-49 | Rectoria. Carrer Ample, 40 | <p>L'arxiu parroquial de Navarcles va ser destruït al començament de la Guerra Civil de 1936 i només se'n van conservar uns pocs llibres. Per tant, l'arxiu comença immediatament després de la Guerra.</p> | 41.7522100,1.9048800 | 408953 | 4622844 | 08140 | Navarcles | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 54739 | Arxiu municipal de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-navarcles | FERRER, Llorenç (1983). 'Arxius de la comarca. L'arxiu municipal de Navarcles'. Dovella, núm. 8, gener-febrer 1983. P. 31-32. | XIX-XX | L'arxiu municipal es conserva actualment en una sala d'uns 9 x 7 metres de l'Edifici Jove. Les caixes-arxivadors ocupen un volum considerable, omplint tres de les quatre parets. La documentació comença a prendre importància a partir de començaments del segle XIX. Anterior a aquesta data només queden restes d'actes del consistori, alguns censals del segle XVII i el document de la proclamació de sant Valentí com a patró de Navarcles l'any 1690. A partir de 1800 la documentació és completa en gairebé tots els seus aspectes, i està classificada segons els criteris per a arxius municipals de la Diputació de Barcelona. | 08140-50 | Edifici Jove (Passeig de Cervantes, 3). Tercer pis. | Amb la construcció del nou edifici de l'Ajuntament es va fer una primera classificació dels documents. La documentació conservada comença a prendre importància a partir de començaments del segle XIX. A partir de 1800 la documentació és completa en gairebé tots els seus aspectes: estadística, actes, urbanisme, registre civil, hisenda municipal, eleccions, arxiu judicial i altres expedients i lligalls. L'any 1999 va entrar a formar part del programa de classificació i manteniment d'arxius municipals de la Diputació de Barcelona. L'arxivera encarregada era Agnès Rueda. Però des de fa quatre anys no hi ha arxiver. | 41.7513400,1.9018100 | 408697 | 4622751 | 08140 | Navarcles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54739-foto-08140-50-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54740 | Monacàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monacalia | Programes de la festa | XXI | Monacàlia és una fira de caràcter històric tematitzada a l'entorn del monestir de Sant Benet de Bages i la seva estreta relació amb el poble de Navarcles. L'esdeveniment, que es celebra el març (el dissabte i diumenge abans de Rams) recrea diferents aspectes relacionats amb el món dels monestirs. En diferents carrers del poble hi ha parades de productes artesans (imatges religioses, escuts, pintures romàniques, gastronomia, etc) i també es fan tallers d'oficis relacionats amb el món monacal. El Grup Teatre Navarcles coordina un important nombre de voluntaris, els quals recreen alguns episodis (com la fundació de Sant Benet o l'arribada de les relíquies de sant Valentí al monestir) mitjançant diverses representacions precedides dels corresponents cercaviles o desfilades. També hi ha un espai dedicat a la gastronomia dels monestir (el refetor del monestir) on es poden degustar productes típics dels monestirs de tot Espanya, i un espai on s'expliquen llegendes i es fan jocs relacionats amb Sant Benet. Altres activitats són els tocs de campanes, concerts, xerrades de difusió sobre la cultura monacal, un concurs de pesca o una trobada d'autocaravanes. Durant els dies de la festa els restaurants de Navarcles ofereixen un menú monacal i es pot adquirir un Cava especialment embotellat per a l'ocasió. La fira és organitzada per la Comissió Monacàlia i l'Ajuntament de Navarcles, i compta amb la col·laboració d'un bon nombre d'entitats de la població. | 08140-51 | Nucli antic | Monacàlia va néixer l'any 2003 com una reconversió de la Fira-Mercat de Navarcles: una fira multisectorial que es feia des de 1980 amb gran èxit de públic. El canvi d'orentació es va deure principalment a la voluntat de Navarcles d'enfortir el seu vincle amb el monestir de Sant Benet de Bages i donar a l'esdeveniment un caire més cultural i turístic que beneficiés la imatge de la població. El monestir de Sant Benet de Bages és en terme de Sant Fruitós de Bages, però per la seva proximitat amb Navarcles des de sempre ha tingut una gran influència. El monestir era el senyor feudal de Navarcles i, durant segles, nomenava el rector i el batlle; tenia una gran influència en la vida econòmica i social de la població, i també cobrava una part important de delmes i censos. Fa uns anys Sant Benet fou adquirit per la Caixa de Manresa i el 2007 va obrir les portes 'Món Sant Benet' com un important complex cultural i turístic. Monacàlia es proposa recuperar el vincle tradicional entre Navarcles i Sant Benet i protagonitzar un esdeveniment que doni rellevància a Navarcles aprofitant la caixa de ressonància que pot suposar Sant Benet. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 54766 | Fons d'imatges de la Biblioteca Sant Valentí de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-la-biblioteca-sant-valenti-de-navarcles | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 60, 68. | XX | La Biblioteca de Navarcles conserva un fons d'imatges que consta dels següents ítems: 19 àlbums de fotografies relacionades amb Navarcles. La col·lecció va ser iniciada l'any 1991 i consta de fotografies de diferents èpoques, ordenades per ordre d'entrada. Unes 68 cintes en format vídeo procedents de la Televisió de Navarcles, que va estar en actiu entre els anys 1984 i 1992 aproximadament. Gravacions de les obres de teatre 'la Febrada', de l'any 1995 ençà (5 en format vídeo i 6 en format DVD). | 08140-77 | Carrer Fortià Solà | Abans de la Guerra Civil a Navarcles hi havia petites biblioteques al Coro i a l'Escola Dominical. Als anys 50 la reivindicació d'una biblioteca es convertí en un clam popular, que ha quedat reflectit a les pàgines de la revista el Tinet. Fins i tot es va encarregar un avantprojecte a un equip d'aleshores joves arquitectes: J. M. Martorell i Oriol Bohigas, el qual no va prosperar. Tanmateix, els baixos de l'Ajuntament havien quedat buits i el consistori va decidar traslladar-hi les oficines i destinar el primer pis a biblioteca. Es va inaugurar el 1970 i formava part de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. L'any 1987 la Biblioteca i l'Ajuntament, que havien quedat petits, es van traslladar a l'edifici nou, que es va construir al carrer Fortià Solà, amb Esplai d'avis i centre de salut. L'any 1991 la Biblioteca va iniciar aquest fons d'imatges en el qual es recullen fotografies de procedència diversa que tenen relació amb Navarcles. | 41.7507400,1.9036600 | 408850 | 4622683 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54766-foto-08140-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54766-foto-08140-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54768 | Capella Fonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-fonda | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 151. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 62, 98-99, 109. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Imp. Dr. Vives, Manresa. P. 130. | XIX | Edifici adossat a la part posterior de l'Església. És de planta rectangular amb dos pisos: la planta superior acull la Capella Fonda o del Santíssim, mentre que al pis inferior hi ha una petita sala de teatre. Es tracta d'una construcció característica del final del segle XIX, amb murs fets de maçoneria i diverses sèries de finestres acabades amb punt rodó, emmarcades amb maó i rematades amb trencaaigües també semi-circular. L'interior de la Capella Fonda té un acabat modern, posterior a la Guerra Civil. Destaquen les pintures de l'altar. La sala del teatre, reformada els anys 70, té un petit escenari i un altell amb funcions de galliner. | 08140-79 | Darrera l'Església Parroquial | El 1893 s'inagura la Capella Fonda de l'Església Parroquial. Al mateix temps s'inaugurava l'Escola Dominical, emplaçada als baixos de la Rectoria, que aviat es convertí en un centre d'orientació catòlica que organitzava activitats diverses: teatre, cant coral, caramelles, sardanes. La sala de teatre estava emplaçada al pis de sota de la Capella Fonda. Després de la Guerra el centre va tornar a tenir un paper molt actiu. El 1958 hi havia un grup de teatre, un orfeó i també es feia cinema a la sala. Entre 1974 i 1975 es va fer una reforma al teatre. Durant la Guerra Civil la capella fou saquejada. Durant un temps va acollir refugiats de la Guerra. | 41.7519400,1.9047300 | 408940 | 4622815 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54768-foto-08140-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54768-foto-08140-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54768-foto-08140-79-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 102|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54770 | Teatre-auditori Agustí Soler i Mas i Escola de Música | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-auditori-agusti-soler-i-mas-i-escola-de-musica | SERRA, Francesc (2005). 25 anys d'ajuntaments democràtics a Navarcles 81979-2004). 'Quaderns de Navarcles', núm. 12. Ajuntament de Navarcles. P. 35, 40. | XX-XXI | Edifici de dimensions considerables, que ocupa pràcticament tota una illa de cases, i acull els dos equipaments. Es tracta d'un edificació moderna, amb una estructura que juga amb formes cúbiques de superfície llisa, sense cap mena d'ornamentació. Una part de les façanes estan revestides amb plaques de marbre i una altra part és arrebossada i pintada de blanc, cosa que li dóna un aspecte singular i molt actual. L'entorn s'ha adaptat amb bancs tot creant petits espais d'ús públic. L'auditori consta d'una sala de dimensions força importants. L'Escola de Música, situada a la part de llevant, consta de diferents aules al llarg d'un corredor de sostre molt alt. | 08140-81 | Avinguda de la Generalitat, s/n | El conjunt es va fer en dues fases. L'Escola de Música es va inaugurar el 27 de març de 1999. El teatre-auditori el 14 de febrer de 2003. Es tracta d'una obra de l'arquitecte de Terrassa Carles Escudé. L'auditori té una capacitat de 358 localitats i es pot ampliar fins a 462. El teatre-auditori porta el nom d'Agustí Soler i Mas, que durant molts anys va escriure les populars obres de teatre de temàtica navarclina que es representaven el dia de Sant Valentí. | 41.7485700,1.9084600 | 409246 | 4622437 | 1999 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54770-foto-08140-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54770-foto-08140-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54770-foto-08140-81-3.jpg | Inexistent | Cubisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Arquitecte: Carles Escudé | Placa al vestíbul amb un retrat d'Agustí Soler i Mas i el següent text: 'Les teves obres de teatre han fet sentir més poble, Agustí; per això, li hem posat el teu nom. Navarcles, 23 de març 2003'. | 108|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 54771 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-12 | <p>FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 132, 155-162.</p> | XIX-XX | <p>Per Pàsqua es celebren les tradicionals caramelles, amb cantades pels carrers del poble. Actualment surten a cantar un grup infantil, vinculat al Mijac, i un grup d'adults, vinculats a la Parròquia.</p> | 08140-82 | <p>No se sap des de quan es fan caramelles a Navarcles però ha estat una tradició ben arrelada. El 1912, per exemple, es van contractar dues orquestres per acompanyar els cantaires. Les colles que sortien per Pasqua representaven els diversos col·lectius en què estava dividit el poble. La Societat Coral l'Harmonia, dirigida durant molts anys per Valentí Bosch de cal Calderí, era una de les que solia ser-hi present. Els sectors d'església, agrupats a l'entorn de l'Escola, tampoc hi faltaven; i més esporàdicament els de cal Met. Després de la Guerra Civil hi havia cors de gent gran i infantils. El grup de l'Escola fou dirigit per Josep Calvet i després per Josep Codina. A vegades s'hi incorporaven bastoners i ballets. Al Coro també va haver-hi un grup de grans i un grup infantil, que dirigí Josep Calvet fins la seva extinció als anys setanta. La colla Or i Flama també va ballar ballets alguns anys. I la coral Sol Ixent, dirigida primer per Josep Codina i després per Jordi Noguera, també va prendre part en les caramelles, així com els Antílops (1971). Els anys vuitanta cantaven caramelles els nens de l'Escola, l'Agrupació de Cantaires de Navarcles i l'Esbart Dansaire Navarclí.</p> | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2024-11-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 54824 | Obres teatrals per Sant Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/obres-teatrals-per-sant-valenti | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de Festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. P. 151. | XX | Cada any, amb motiu de la festa de Sant Valentí (Festa Major d'Hivern) es representa una obra de teatre dedicada a algun tema que fa referència a la història o la tradició de Navarcles. Les obres compten amb la participació d'un bon nombre d'actors navarclins, coordinats a través del Grup de Teatre Navarcles. Al final de la representació es dóna el premi 'Valentí de fora' a una persona que porti aquest nom i no sigui resident a la població. La bona acollida d'aquesta iniciativa al llarg dels anys ha fet que hagi esdevingut una tradició ben arrelada i molt esperada cada any per molta gent del poble. Molts dels temes que s'hi ha tractat ja formen part de la memòria col·lectiva dels navarclins. Durant molts anys l'autor teatral afincat a Navarcles Agustí Soler i Mas s'encarregà d'escriure les obres. Els títols de les obres representades en aquesta etapa són: 300 festes majors (1990), 100 anys després (1991), Festa major sorprenent (1992), Aquell primer aplec (1993), El pitu de Sant Benet (1994), Errasti (1995), Ous passats per aigua (1996), Parc Marcel·lí (1997), Tu al Coro i jo a Cal Met (1998), Teixint les nostres melodies (1999), Ricardis (2000), El príncep de Constantinoble (2001), El degoter (2002), El pitu de Sant Benet (2003). Les obres més recents, d'autors diversos, han estat: Ball de titelles, de Ramon Vinyes (2004), Com a casa no hi ha res, de Jaume Costa, Llorenç Ferrer, Dolors Font i Núria Serra (2005), El monestir serà navarclí, de Joan A. Fernández (2006), Els papirs de Talamanca, d'Anna Costa, Abel Vilches i Xavier Oliveras (2007), Entre l'aigua i la pedra, de Josep M. Diéguez (2008). | 08140-135 | Teatre-Auditori Agustí Soler i Mas | La primera obra que es va representar va ser l'any 1990 i es titulava '300 festes majors', per aquest motiu les obres que van seguir cada any per la festa de Sant Valentí es coneixien genèricament amb aquest nom. L'autor era Agustí Soler i Mas, que en va escriure 13, fins l'any 2002. La comissió de les '300 festes majors' s'encarregava d'organitzar l'esdeveniment, que comptava amb la col·laboració del grup de teatre, l'Ajuntament i altres entitats del poble. Les obres es van representar al local de cal Met (Teatre Principal) entre 1990 i 1999, al Pavelló Municipal l'any 2000, a l'Església Parroquial el 2001, al Teatre del Casal Parroquial el 2002 i finalment al Teatre-Auditori Agustí Soler i Mas a partir del 2003. Arran de la mort d'Agustí Soler i Mas, l'any 2002, es decidí fer un concurs de guions cada any per escollir l'obra, que es coneixeria genèricament amb el nom de 'Febrada'; nom amb el que també es refundà la Comissió 300 festes majors. També amb aquest nom es coneixen les obres en aquesta nova etapa. L'any 2008 s'ha passat a fer una convocatòria d'idees per seleccionar el motiu de l'obra de cada any. | 41.7485700,1.9084600 | 409246 | 4622437 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Agustí Soler i Mas i altres autors | A la Biblioteca de Navarcles i a l'arxiu del Teatre del Casal es conserven els guions de les obres i gravacions en vídeo de l'etapa de la 'Febrada'. Pel que fa a l'etapa '300 festes majors', es conserven també alguns guions a la Biblioteca, així com a les cases particulars de Sebastià Puig i de Ventura Graells (del Grup Teatre Navarcles) i segurament també a casa de l'Agustí Soler. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 54825 | Fira de la Castanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-la-castanya | Programes de la Fira de la Castanya | XXI | Festa popular que s'organitza el dissabte de finals d'octubre, a l'època de les castanyades. La base és un mercat d'ocasió i de segona mà, amb parades pels carrers del nucli antic de botiguers i també de particulars, juntament amb parades de castanyes torrades i una xocolatada. Un altre acte rellevant és l'espectacle musical que cada any porten a terme els botiguers, i que ja ha esdevingut tradicional, així com un dinar popular i ball. La Fira també compta amb espectacles d'animació al carrer, atraccions infantils i una diversitat d'actes que varien cada any, com ara una mostra de cotxes i motos antigues, concurs gastronòmic, exposicions... La Fira l'organitza una comissió de la Unió de Botiguers i l'Ajuntament. | 08140-136 | Nucli antic | A Sant Ponç de Tomeres, municipi francès agermanat amb Navarcles, fan una festa similar de la qual es va agafar la idea per fer la Fira de la Castanya. La primera edició es va fer l'any 2000 i, des d'aleshores la festa ha anat arrelant i s'ha ampliat amb la incorporació de noves activitats. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 54826 | Himne de Sant Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-de-sant-valenti | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 153. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Imp. Dr. Vives, Manresa. P. 113. (2001) Les cançons de Navarcles. CD editat per l'Ajuntament de Navarcles. | XIX | Himne del poble de Navarcles dedicat al seu patró, sant Valentí. El canten tots els assistents a la missa per la Festa de Sant Valentí i després veneren les relíquies del sant que es conserven a l'Església. La lletra de l'himne, de Bernat Fargues, és la següent: 'Navarclins en tot temps de glòria, / de llevant a ponent fem sentir, / dedicats a la nostra parròquia / el patró, màrtir i sant Valentí. / D'aquest sant les relíquies sagrades, / nostres pares van rebre amb honor / i és dels fills un deber venerar-les / sempre més amb gran fe i pur amor. / Qui d'honorar-les se'n doni vergonya / que no es digui mai més navarclí, / puix els que aimen de veres al poble / canten tots glòria a Sant Valentí./ A Sant Valentí, Glòria.' L'Himne de Sant Valentí va arrelar fort entre la població de Navarcles i es convertí en una mena d'himne del poble, tot i que recentment alguns sectors que defensen el laïcisme s'hi han oposat. | 08140-137 | L'Himne de Sant Valentí va ser compost a finals del segle XIX per Bernat Fargues (lletra), el qual sembla que era un capellà de Navarcles i per Pere Soler (música). La devoció a sant Valentí compta amb una llarga tradició a Navarcles. Els navarclins l'invocaven quan faltava la pluja i també se li atribuïen propietats perquè els quecs poguéssin millorar la parla i les mares l'invocaven perquè els seus fills parlessin bé. El 2 de febrer de 1690 els caps de casa de Navarcles acordaren demanar al bisbe de Vic que els concedís sant Valentí com a patró del poble. Els navarclins van fer un vot de poble i es comprometeren a celebrar cada any, el 14 de febrer, la diada del sant. Des d'aleshores es celebra en aquesta data la Festa Major d'hivern. El 1700 el rector de Navarcles aconseguí que una part de les relíquies fossin exposades a l'Església de Navarcles. I després de l'exclaustració del monestir de Sant Benet, l'any 1863, la totalitat de les relíquies de sant Valentí van anar a parar finalment a la parròquia de Navarcles. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Bernat Farques (lletra), Pere Soler (música). | L'Himne de sant Valentí ha estat inclòs en el CD editat per l'Ajuntament 'Les cançons de Navarcles', on se'n fa una versió amb arranjaments musicals i direcció de Josep M. Descarga, interpretada per l'Agrupació de Cantaires de Navarcles i la Coral de l'Esplai. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 54831 | Ball de la verema i ball de teixidors de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-verema-i-ball-de-teixidors-de-navarcles | (2001) Les cançons de Navarcles. CD editat per l'Ajuntament de Navarcles. | XX | Balls propis de l'Esbart de Navarcles creats l'any 1998 amb música i arranjaments musicals de Josep M. Descarga. Les obres s'inspiren en les activitats tradicionals de la verema i la feina dels teixidors. Es tracta d'una música tradicional amb instrumentació per a cobla, amb algun passatge que al·ludeix a l'himne de Sant Valentí. | 08140-142 | L'any 1998 en commemoració dels deu anys de l'Esbart de Navarcles, Josep M. Descarga va compondre un ball de teixidors i un ball de verema propis. Els dos temes fan al·lusió a un aspecte de la història de Navarcles i d'altres pobles del Bages que va estar prou vigent fins ben entrat el segle XX: mentre els homes es dedicaven a treballar la vinya les dones contribuïen a l'economia familiar amb el seu treball a la fàbrica. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 1998 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Josep M. Descarga (música) | Els dos balls estan inclosos en el CD editat per l'Ajuntament 'Les cançons de Navarcles', on se'n fa una versió interpretada per la Cobla Ciutat de Manresa. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 54834 | Gegants de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-navarcles | <p>Autors diversos (2007). Una aventura d'alçada (conte per a nens)</p> | XX | <p>Els gegants de Navarcles són tres. El Tinet representa un pagès de les contrades que conrea la vinya. Porta a la mà un falçó. Pesa 48 kg i té una alçada de 3,50 m. La Maria és la seva muller i representa una filadora de les fàbriques tèxtils del poble. Pesa 50 kg i té una alçada de 3,48 m. Més tard es va construir el gegantó Claudi, que és el fill d'en Tinet i la Maria, i representa un conegut veí del poble: el fotògraf Claudi Jo. Porta penjada al coll una càmera de fer fotos que ruixa aigua. Fa 27 kg de pes i 2,50 m d'alçada.</p> | 08140-145 | C/ Diputació, 18 | <p>Els gegants de Navarcles es van estrenar durant l'Aplec de Sant Jordi de 1980. Concretament són en Tinet i la Maria, que corresponen als noms dels patrons de la vila. Són obra de Miquel Casserres i Boix, de Solsona. Es tracta dels primers gegants que van prendre com a motiu una tradició de la comarca, com ara la vinya i el tèxtil. El 13 d'agost de 1997 es va estrenar un nou gegant, en Claudi, que representa el fill del Tinet i la Maria. És obra de Toni Mujal, de Cardona. La Colla de Geganters i Grallers de Navarcles són els responsables dels gegants, els quals tenen com a dates més senyalades per sortir a ballar la Festa Major d'hivern (Sant Valentí) i la Festa Major d'estiu.</p> | 41.7499100,1.9073200 | 409153 | 4622586 | 1982 | 08140 | Navarcles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54834-foto-08140-145-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Miquel Casserres i Boix; Toni Mujal | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54820 | Llinda de la casa de la Plaça General Prim, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-la-casa-de-la-placa-general-prim-2 | XVIII | Llinda amb la inscripció de la data acompanyada d'un baix relleu en forma d'estrella encabida dins d'un cercle ornamentat en el seu perímetre amb un rosari. A dins l'estrella hi ha un estri similar a unes tisores. A banda i banda, la data d'execució: 1793. | 08140-131 | A la façana de la casa núm. 2 de la Plaça General Prim. | La llinda formava part d'un edifici anterior. Als anys 1970, quan es va fer la casa de nou, va passar a ocupar l'emplaçament actual, sobre la porta número 2 de la plaça General Prim. | 41.7517400,1.9056700 | 409018 | 4622791 | 1793 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54820-foto-08140-131-1.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 96 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54789 | Parc del Llac de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-llac-de-navarcles | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 152. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 29, 167. | El Parc es distribueix al voltant d'un llac artificial creat l'any 1968 per mitjà d'una resclosa que embassa les aigües del riu Calders. El paisatge de l'entorn del llac es caracteritza pels gorgs naturals a través dels quals s'obre pas el riu. Al sector de riu amunt s'hi pot resseguir el Calders, amb els típics meandres, i la resclosa i canal de l'antiga fàbrica de cal Tàpies. La part del llac pròpiament, amb un entorn ben arranjat urbanísticament, compta amb diverses zones adequades per a la pràctica dels esports. A més de les espècies característiques de les zones de ribera (pollancres, verns, etc) s'hi ha plantat altres tipus d'arbres: plàtans, oms, roures, alzines, desmais, moreres... entre molts altres, fins a un total de 30 espècies d'arbres diferents. La presència de fauna també ha anat en augment els darrers anys. Entre d'altres espècies, destaquen els ocells de cant (rossinyols, caderneres...), també el bernat pescaire, tòrtoles, colomins, garses, serps d'aigua, gripaus o ànecs. Actualment al Parc s'hi ofereixen un seguit d'activitats esportives: cursos de diferents modalitats (caiac, canoa, tir amb arc, escalada, etc), lloguer de material esportiu i terrassa-bar. De manera que el Parc del Llac constitueix un recurs turístic interessant per a la zona. A l'entorn hi ha senyalitzats diversos circuits per fer amb bicicleta de muntanya. | 08140-100 | Afores de Navarcles al sector nord. Camí de les Tàpies. | Antigament aquest indret era conegut com el 'Muru'. Era una zona pantanosa al costat del riu i el canal de la fàbrica de cal Tàpies on la gent s'hi anava a banyar. També hi havia un pas per travessar el riu Calders per on passava l'antic camí de les Tàpies. L'any 1968 s'hi construeix una resclosa, fet que permet la creació d'un llarc artificial, que va ser conegut durant uns anys com a 'Platja de Navarcles'. L'indret era freqüentat per tota la comarca i la gent s'hi banyava i feia pícnic. Els aiguats de l'any 1994 provocaren el desbordament del riu Calders i van malmetre la zona. Les subsegüents inversions públiques que s'hi van fer van permetre arranjar urbanísticament la zona i crear el Parc del Llac de Navarcles com a nou espai de lleure. Al final de la dècada de 1990 s'acordà crear una concessió per explotar turísticament el Parc mitjançant l'organització d'activitats aquàtiques i esportives. | 41.7594200,1.9095800 | 409354 | 4623640 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54789-foto-08140-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54789-foto-08140-100-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Des de fa uns anys existeix un projecte per ampliar el Parc al seu entorn i crear una gran zona de lleure i oci incloent els espais de la font de la Cura i l'esplanada de l'antiga fàbrica de cal Tàpies. Però de moment aquest projecte està aturat.'Més Mingo Esports', gestionada per Domènec de la Torre, és l'empresa que té la concessió per explotar el Parc. | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54828 | Cançons de Marcel·lí Monrós i Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cancons-de-marcelli-monros-i-oller | <p>FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 152-153. MONRÓS, Marcel·lí (1982). Recull d'escrits de Marcel·lí Monrós i Oller (1955-1964). Ajuntament de Navarcles. (1997). Recull filmogràfic de Marcel·lí Monrós (1956-1970). Grané; Ajuntament de Navarcles. SERRA, Francesc (2005). 25 anys d'ajuntaments democràtics a Navarcles 81979-2004). 'Quaderns de Navarcles', núm. 12. Ajuntament de Navarcles. P. 12. (2001) Les cançons de Navarcles. CD editat per l'Ajuntament de Navarcles.</p> | XX | <p>Cançons compostes per Marcel·lí Monrós, home polifacètic i dinamitzador de la vida cultural de Navarcles durant els anys seixanta i setanta. Marcel·lí Monrós va compondre sis o set cançons en la línia de la Nova Cançó que s'imposava en aquesta època. Ell mateix, o de vegades també Àngel Esquius, intepretava les seves cançons, especialment als Festivals que el Club Joventut organitzava els anys Seixanta. Entre les cançons més conegudes hi ha 'Maria Carme', 'Salut volguts companys'. Dues de les cançons de Monrós han estat recollides en el CD editat per l'Ajuntament 'Les cançons de Navarcles'. Concretament: 'Cançó de Nadal' i ' Vine'. Per la seva significació, aquestes cançons han passat a formar part de la memòria col·lectiva d'una generació de navarclins.</p> | 08140-139 | <p>Marcel·lí Monrós i Oller va néixer els anys previs a la Guerra Civil i, durant la seva adolescència, va patir una malaltia cardíaca que va condicionar fortament la seva personalitat. Fou una persona sensible i inquieta en molts àmbits de la cultura: fotografia, cinema, periodisme, música, pintura, etc. Durant el franquisme fou impulsor de múltiples activitats culturals, com ara el periòdic Tinet, el club Joventut, l'Escola de pintura, el Club Fotogràfic, Cine-Club. També fou impulsor de la biblioteca. Va morir l'any 1972 i deu anys més tard l'Ajuntament organitzà un homenatge en reconeixement de la seva tasca: se li dedicà el parc que ara porta el seu nom i es van recuperar alguna de les seves cançons. Per la Festa Major d'Hivern de 1997 es representà l'obra de teatre musical 'Parc Marcel·lí', amb cançons compostes per a l'ocasió.</p> | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2024-11-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Marcel·lí Monrós | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 54832 | Ball de gegants de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gegants-de-navarcles | (2001) Les cançons de Navarcles. CD editat per l'Ajuntament de Navarcles. | XX | Música pròpia dels gegants de Navarcles que sona durant els seus balls, composada per Josep Codina. És una música instrumental per a cobla. | 08140-143 | Amb motiu de l'estrena dels gegants de Navarcles l'any 1981 es va demanar a Josep Codina que composés aquest ball de gegants. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 1981 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Josep Codina | El ball de gegants ha estat inclòs en el CD editat per l'Ajuntament 'Les cançons de Navarcles', on se'n fa una versió interpretada per la Cobla Ciutat de Manresa. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 54833 | Música del Carnavarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/musica-del-carnavarcles | (2001) Les cançons de Navarcles. CD editat per l'Ajuntament de Navarcles. | XX | Ramon Fonts va composar aquesta música pròpia per al carnaval de Navarcles, anomenat Carnavarcles. La música sona durant els moments més característics de la festa. És una peça instrumental moderna inspirada en la música d'arrels tradicionals. | 08140-144 | El carnestoltes s'havia celebrat a Navarcles com a mínim al segle XIX i també durant la segona República. També es feia una festa de l'arròs. Després de la Guerra Civil la festa va deixar de fer-se i el carnestoltes no fou recuperat fins els anys vuitanta, pel primer Ajuntament democràtic. Ramon Fonts va compondre la música de la festa, anomenada Carnavarcles. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Ramon Fonts | La música del Carnavarcles ha estat inclosa en el CD editat per l'Ajuntament 'Les cançons de Navarcles', on se'n fa una versió interpretada pel conjunt Fus (Jaume Viader, Samuel Alonso, Lluc Madurell i Susanna Codina). | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 54741 | Monument a Marcel·lí Monrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-marcelli-monros | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 152-153. MONRÓS, Marcel·lí (1982). Recull d'escrits de Marcel·lí Monrós i Oller (1955-1964). Ajuntament de Navarcles. (1997). Recull filmogràfic de Marcel·lí Monrós (1956-1970). Grané; Ajuntament de Navarcles. SERRA, Francesc (2005). 25 anys d'ajuntaments democràtics a Navarcles 81979-2004). 'Quaderns de Navarcles', núm. 12. Ajuntament de Navarcles. P. 12. | XX | Consta d'una base en forma més o menys de piràmide invertida que suporta una escultura abstracta de terrissa, obra de l'escultor navarclí Mestres. En un costat de la base hi ha una làpida amb la següent inscripció: 'El que espera. Aquestes tardes breus i fulgents de l'hivern/ no m'allunyen de mi./ Pacient recupero/ la cadència estricta, el dring de plata/ de cada nit. Per què fer-ne?/ No ho sé/ No vull saber-ho. Visc en plenitud/ de mi mateix i prou. Sóc el que espera/ dreçat al cos i amb els sentits alerta. Miquel Martí i Pol. Homenatge a Marcel·lí Monrós. 7-III-1982 --- 24-IV-2004' | 08140-52 | Parc Marcel·lí Monrós, a la part central. | Marcel·lí Monrós i Oller va néixer els anys previs a la Guerra Civil i, durant la seva adolescència, va patir una malaltia cardíaca que va condicionar fortament la seva personalitat. Fou una persona sensible i inquieta en molts àmbits de la cultura: fotografia, cinema, periodisme, música, pintura, etc. Durant el franquisme fou impulsor de múltiples activitats culturals, com ara el periòdic Tinet, el club Joventut, l'Escola de pintura, el Club Fotogràfic, Cine-Club. També fou impulsor de la biblioteca. Va morir l'any 1972 i deu anys més tard l'Ajuntament organitzà un homenatge en reconeixement de la seva tasca i li dedicà el parc que porta el seu nom. | 41.7510300,1.9034900 | 408836 | 4622715 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54741-foto-08140-52-1.jpg | Inexistent | Abstracció | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Autor de l'escultura: Mestres | L'escultura de terrissa s'ha hagut de reposar diverses vegades a causa d'accions vandàliques. | 111 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54773 | Pintures murals del mas Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-del-mas-bertran | XIX | La pintura i restauració de la sala ha respectat les pintures. | A l'interior de la sala del mas Bertran, al primer pis de l'edifici, hi ha una sèrie de tres pintures situades sobre les portes. Les pintures estan emmarcades dins una orla flanquejada per espigues i brots de raïm. En una de les pintures es representa una escena rural, amb pallers i eines del camp (dalla, forques, etc). En una segona es representa un paisatge al·legòric del progrés tècnic i industrial, amb la muntanya de Montserrat al fons, una fàbrica, un ferrocarril i diversos engranantges mecànics. En una tercera pintura es representa la bandera de Catalunya. Les pintures són d'una qualitat artística limitada, però tenen un remarcable interès anecdòtic i com a reflex de la mentalitat de l'època. | 08140-84 | Mas Bertran, a la sala. | El mas Bertran és un dels masos històrics d'origen medieval, per bé que en aquesta època tenia un altre nom. Situat com altres al costat del camí que més tard es convertirà en el carrer Ample, molt a prop de l'antiga Sagrera. Als segles XVII i XVIII, amb el creixement urbà, el mas va quedar integrat entre les cases del carrer Ample. Al segle XIX, època en què devien fer-se les pintures, va ser objecte de reformes importants i l'edifici va adquirir la fesomia actual. A començament del segle XX el propietari era Valentí Vintró, per això en aquesta època es coneix popularment com cal Vintró. Valentí Vintró vivia en aquesta casa i després va marxar a Igualada i, a l'entorn de 1957, la van vendre als actuals propietaris. | 41.7525600,1.9043300 | 408908 | 4622884 | 08140 | Navarcles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54773-foto-08140-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54773-foto-08140-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54773-foto-08140-84-3.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 103|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54790 | La Creueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creueta-3 | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 24, 146. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer de la Creu'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. | XX | Creu de terme clavada sobre una base de pedra. La base té una forma més o menys piramidal i està feta amb còdols. Al damunt hi ha una senzilla creu de ferro, amb els braços acabats en forma de cor invertit que recorda la flor de lis. Com a complement ornamental té dues agulles encreuades en forma de 'X' guarnits amb elements de forja, tot creant un efecte d'arèola ornamental. La creu té una alçada de 2,92 m; 1,60 sense la base de pedra. | 08140-101 | Carrer de la Creueta, a la cruïlla amb l'Avinguda de la Generalitat. | En aquest indret hi havia una creu de terme. Durant la Guerra Civil de 1936 fou destruïda i, en substitució, l'any 1956 s'hi col·locà la creu actual. Situada a la sortida de Navarcles, tradicionalment la Creueta era un dels llocs de passeig on les parelles i els joves s'hi anaven a fer fotos. | 41.7490200,1.9087900 | 409274 | 4622486 | 1956 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 54792 | Col·lecció d'art de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-de-lajuntament-0 | XX-XXI | L'Ajuntament conserva una col·lecció de pintura procedent del concurs de pintura que la residència d'avis Ibada. Actualment la col·lecció consta de 8 pintures de temàtica navarclina. Entre els artistes més coneguts hi ha Ernest Descals i Joan Sallent. Altres autors són Valentí Lanza, Andreu Rozas, Joan Pérez i Joan Plaja. A més, a l'Ajuntament es conserven altres pintures i dibuixos, així com un plafó amb l'escut de Navarcles (obsequi de l'Esplai Navarclí el 1994) i un estendard amb els gegants (també de l'Esplai, 1994). | 08140-103 | Ajuntament (Plaça de la Vila), Biblioteca (carrer Fortià Solà). | La col·lecció de pintura s'ha anat formant a partir del concurs de pintura que la residència d'avis Ibada organitza cada setembre per les seves festes des de l'any 2000. L'Ajuntament sufraga el segon premi i es queda amb l'obra que ha quedat en segona posició. Els primers premis es conserven a la residència Ibada. | 41.7514200,1.9036800 | 408852 | 4622758 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54792-foto-08140-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54792-foto-08140-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54792-foto-08140-103-3.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 103|98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 54795 | Monument de la Plaça Onze de Setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-la-placa-onze-de-setembre | XX | Monument situat en una rotonda al mig de la Plaça 11 de Setembre. Consisteix en un parterre metàl·lic de forma rodona amb flors. Al centre s'aixeca una estructura metàl·lica que forma la silueta de les quatre barres i, al davant, una escultura en ferro de Rafael Casanova portant una bandera. A la part inferior de l'estructura metàl·lica s'hi poden llegir els versos de la cançó de Lluís Llach: 'Venim del nord,/ venim del Sud,/ de terra endins,/ de mar enllà'. I, més avall: 'I no ens mena cap bandera que no es digui llibertat'. | 08140-106 | Plaça 11 de Setembre | Abans aquesta plaça tenia el nom de l'alcalde Lluís Gusart. Més recentment es canvià la denominació per Onze de Setembre. L'artista de Navarcles Joan Serra en aquells moments treballava amb obres de coure. Tenia una estàtua de Rafael Casanova que no s'havia pogut aprofitar per un altre encàrrec i en va fer donació a l'Ajuntament de Navarcles. | 41.7508600,1.9049900 | 408960 | 4622694 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54795-foto-08140-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54795-foto-08140-106-2.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Joan Serra Trullàs | 103|98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54798 | Pintures de la Capella Fonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-de-la-capella-fonda | XX | <p>Conjunt de dos quadres situats a banda i banda de la fornícula que hi ha darrera l'altar de la Capella Fonda. La pintura del costat de l'evangeli representa Jesús compartint el pa amb dos homes. La pintura de la banda de l'epístola representa Jesús oferint aigua d'un pou a una dona. Es tracta d'un tipus de pintures de caràcter simbòlic d'un nivell artístic força interessant.</p> | 08140-109 | Capella Fonda, a l'Església Parroquial | <p>El 1893 s'inagura la Capella Fonda de l'Església Parroquial. Durant la Guerra Civil la capella fou saquejada i, un temps, va acollir refugiats de la Guerra. Les pintures foren encarregades durant la reconstrucció de la capella a l'entorn de la dècada de 1950.</p> | 41.7519100,1.9047800 | 408944 | 4622811 | 08140 | Navarcles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54798-foto-08140-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54798-foto-08140-109-3.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-15 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | R. Falcó (del Col·legi de Salesians de Barcelona) | 103|98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54799 | Escut de ca la Madrona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-ca-la-madrona | XVII ? | <p>Escut gravat sobre un carreu, situat a la façana de ca la Madrona (actualment Casal Parroquial). L'escut té una forma que recorda la tipologia suïssa o ogíval i està dividit en quatre registres. A la part superior dreta: un símbol de significat ambigu, potser l'emblema de Jesús. A la part superior esquerre: un ocell i un bàcul. A la part inferior dreta: les barres catalanes (cinc pals). A la part inferior esquere: tres línies de losanges o escacat.</p> | 08140-110 | Façana de ca la Madrona. Carrer Ample, 17 | <p>Ca la Madrona és un casal de característiques senyorials construït majoritàriament al segle XVII (segons la data del portal) tot i que, ben segur, d'origen anterior. El nom del primitiu propietari ha estat esborrat de la inscripció que hi ha en la dovella central del portal: 'és de (esborrat) 1643'. La data de la llinda i la forma de 'escut fan suposar que sigui d'aquesta mateixa època; és a dir, mitjan segle XVII. Es desconeix a quina família podria pertànyer. La presència del bàcul fa pensar en alguna vinculació amb l'Església. Les losanges o escacat del quadrant inferior es podria relacionar amb l'escut dels Rocafort.</p> | 41.7522200,1.9049400 | 408958 | 4622845 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54799-foto-08140-110-1.jpg | Legal | Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | 2025-06-25 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 96 | 47 | 1.3 | 2131 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54707 | Turbina de la Fàbrica del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turbina-de-la-fabrica-del-riu | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 145. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 19-24. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Fàbriques de Navarcles (VI)'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.40, 48. | XX | Turbina de l'antiga Fàbrica del Riu, que continua funcionant actualment per tal de generar energia elèctrica. Es conserven les instal·lacions originàries (corresponents a principis de segle XX). És a dir: el canal i salt d'aigua, la turbina i un sistema de comportes per regular el cabal de l'aigua. També es conserva una màquina de l'any 1924 que regulava manualment el cabal de l'aigua. Actualment la turbina funciona de manera automatitzada, però la major part de la maquinària i les instal·lacions són antigues. | 08140-18 | Fàbrica del Riu. C/ Ubach, s/n | La Fàbrica del Riu va començar-se a construir el 1818 i es deuria acabar l'any següent. Sembla que seria la primera fàbrica del poble. El salt d'aigua era de 3,34 m. La fàbrica va acabar partida en diferents seccions que funcionaven de forma independent, fins que el 1841 Joaquim Batlles va anar comprant fins a fer-se amb una part important de la fàbrica. Des de l'any 1849 l'edifici acollia només la societat Comellas, Batlles, Sanmartí i Cia. El 1867 l'arrendaven a altres fabricants i el 1869 ampliaven el canal i potser també la fàbrica, que va quedar amb la fesomia actual. Després de diverses compravendes entre les parts, el 1910 els diversos socis venien la fàbrica a Isidre Puig i Cia, que ja era l'empresa propietària de la fàbrica de Sant Benet (en terme de Sant Fruitós de Bages). A l'entorn de 1917 es construí la nau del costat de llevant. L'empresa va tancar els anys vuitanta i el 1986 fou subhastada i comprada una part per Hidrogant S.A., el gerent de la qual era el navarclí Jaume Matamala. La fàbrica sempre va estar dedicada a la filatura. La resclosa i el sistema de comportes d'accés al canal probablement van reconstruir-se entorn de 1920, ja que són molt semblants als de la Fàbrica de Sant Benet, d'aquesta mateixa època. Les instal·lacions de la turbina també deuen ser d'aquesta època (en una de les màquines hi consta l'any 1924). Els anys 80 la Fàbrica del Riu va ser de les primeres a aprofitar el salt d'aigua per generar electricitat. | 41.7484600,1.8975300 | 408337 | 4622436 | 08140 | Navarcles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54707-foto-08140-18-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54712 | Fàbrica del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-riu | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 145. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Fàbriques de Navarcles (VI)'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 19-24. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.40, 48. | XIX-XX | És la fàbrica més antiga del poble. El conjunt és format per dues construccions separades per un carreró intermig. L'antiga fàbrica és la nau situada a ponent. Es tracta d'una construcció inicialment de planta rectangular amb diversos cossos adossats. Té planta baixa més dos pisos i sotacoberta. Conserva les típiques fileres regulars de finestrals. L'edifici es troba actualment en procés de rehabilitació i té les façanes arrebossades i a mig pintar, amb les finestres renovades, cosa que distorsiona en certa mesura la imatge de l'antic edifici fabril. L'interior s'està reconvertint en habitatges, que conserven l'estructura d'emvigat originària. La planta baixa conserva l'estructura originària (reforçada amb elements estructurals actuals), amb diferents voltes, el pas del canal i les estances de la turbina. Pel que fa a la construcció del sector de ponent, té una part antiga, que es distingeix perquè és més alta, construïda a principis de segle XX. La resta de dependències que envolten aquesta nau són dels anys 70. En aquest sector també hi ha un edifici que havia acollit la porteria i la casa del director. Entre els dos sectors, a un nivell semi-soterrani, hi ha una zona de vestidors i menjador. | 08140-23 | Carrer Ubach, s/n | Manuel Comellas, perxer de Manresa però fill d'un pagès de Navarcles, juntament amb altres socis, va començar a buscar terrenys per fer una fàbrica el 1816. La fàbrica va començar-se a construir el 1818 i es deuria acabar l'any següent. Sembla que seria la primera fàbrica del poble. El salt d'aigua era de 3,34 m. La fàbrica va acabar partida en diferents seccions que funcionaven de forma independent, fins que el 1841 Joaquim Batlles va anar comprant fins a fer-se amb una part important de la fàbrica. Des de l'any 1849 l'edifici acollia només la societat Comellas, Batlles, Sanmartí i Cia. El 1867 l'arrendaven a altres fabricants i el 1869 ampliaven el canal i potser també la fàbrica, que va quedar amb la fesomia actual. Després de diverses compravendes entre les parts, el 1910 els diversos socis venien la fàbrica a Isidre Puig i Cia, que ja era l'empresa propietària de la fàbrica de Sant Benet (en terme de Sant Fruitós de Bages). A l'entorn de 1917 es construí la nau del costat de llevant. La fàbrica tenia alguns pisos per a treballadors, amb un servei de cuina i una cuinera. Després de la Guerra la nau més antiga va quedar buida i s'hi van instal·lar els pisos per a les treballadores. L'empresa va tancar els anys vuitanta i el 1986 fou subhastada i comprada una part per Hidrogant S.A., el gerent de la qual era el navarclí Jaume Matamala. Els altres compradors van ser Dolors Cura, Agustí Cots i Josep Claret. El 1853 la fàbrica declarava que tenia 2.628 fusos i 9 cardes. Segons el padró de 1936 hi treballaven 10 homes i 22 dones, mentre que l'any 1955 hi treballaven 105 dones. La fàbrica sempre va estar dedicada a la filatura. | 41.7485500,1.8974700 | 408332 | 4622446 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54712-foto-08140-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54712-foto-08140-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Actualment hi ha una fusteria als baixos de la nau antiga i una empresa de construccions a les naus del costat de llevant. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54713 | Colònia Galobart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-galobart | CAMPRUBÍ, Josep (1985). 'La dinàmica d'un poble. La colònia Galobard'. Regió 7 (3-XI-1985). FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 144. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.41, 49. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Fàbriques de Navarcles (VII)'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 37-42. SELLARÈS, Joan (2004). La colònia Galobart. Recull històric (treball particular). | XIX-XX | És l'únic exemple de Navarcles que es pot considerar colònia industrial, ja que la fàbrica disposava d'infrastructures i serveis per als treballadors. El conjunt està envoltat per un mur dintre del qual hi ha les antigues naus industrials, un edifici on hi havia els despatxos (construït als anys 30) i, al costat, el que havia estat la barberia més un hort. Al sector de llevant hi havia els habitatges (uns 50), més la botiga, escola i una casa per al propietari, ja que a la torre de l'amo pròpiament, situada més amunt, pràcticament no hi van viure. Tot aquest sector d'habitatges i serveis va ser enderrocat a la dècada de 1990 i no es conserva. La nau principal és uns construcció de grans dimensions aixecada els anys 50. Consta de planta baixa més un pis i sotacoberta. A la planta baixa hi havia els telers, al primer pis la filatura i el nivell superior servia com a magatzem. L'interior d'aquesta nau conserva l'estructura originària, amb un entramat de columnes de ferro encimentades i sostres amb vigues de ferro i revoltons. Es conserva un soterrani dels anys 1920 on hi havia els batans. A la part més septentrional es conserva una xemeneia (utilitzada per la caldera) i, al final, un conjunt de naus més petites adossades, una de les quals és antiga mentre que la resta són força modernes (dels anys 60 i 80). En aquest sector hi havia els tallers, les sales de la caldera i la turbina antiga (que l'any 1987 va quedar en desús en construir-se la nova). Fora del recinte murat hi havia la casa de l'amo i un altre bloc amb habitatges per als treballadors. Es tracta d'un exemple notable d'arquitectura fabril, tot i que les construccions originàries (del segle XIX) s'han perdut pràcticament en substitució d'edificis més moderns. | 08140-24 | Carretera N-141c (de Manresa a Vic), poc abans del km. 9. | Un cabaler del mas Galobart, casat amb una filla dels industrials Burés, va aconseguir que el seu pare li cedís el terreny suficient vora el Llobregat per bastir una fàbrica. La concessió data de 1859 i la fàbrica començà a funcionar el 1866. Ignàsia Burés quedà vídua i heretà la fàbrica del seu marit. Es casà molt aviat amb Antoni Salvador Safont i la parella va fer funcionar la colònia sota el nom de Burés i Salvador. Durant molt temps va tenir dues naus (una de 78 x 22,8 m i l'altra de 35,5 m de llarg per una amplada variable). A finals del segle XIX s'hi afegiren més construccions (50 pisos per a treballadors, escola, botiga, etc) i es convertí en colònia. Poc després es construïren nous habitatges fora del recinte de la colònia, a prop d'on hi havia hagut el molí de Navarcles. El 1904 heretava la fàbrica la filla del matrimoni casada amb Joan Guitart i Santasusanna, advocat de Manresa. La societat es digué des d'aleshores Guitart i Salvador, i el 1940 es convertí en societat anònima amb el mateix nom. L'any 1936 hi treballaven 186 persones (83 homes i 103 dones). Els anys 50 es va edificar la gran nau actual. El 1963 Filatures Riera S.A., fortament participada per Textil Torres Valentí, va adquirir la majoria de les accions de Guitart i Salvador, encara que en va mantenir el nom. El president era Eduard Valentí. Des d'aleshores l'empresa ha estat dirigida per Torras Valentí de Manresa. L'any 1969 s'hi afegí una nova nau industrial i, després de l'incendi de l'empresa Torres Valentí a Manresa, es construí una nova fàbrica que ampliava les anteriors situada fora del recinte, a prop del molí. Originàriament, la colònia Galobart pertanyia al terme municipal de Calders fins que el 1927 s'annexionà a Navarcles per proximitat geogràfica. Actualment les naus de l'antiga colònia serveixen de magatzem de l'empresa tèxtil. | 41.7653900,1.9070600 | 409153 | 4624305 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54713-foto-08140-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54713-foto-08140-24-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Es conserven diverses caixes amb documentació que fa uns anys van ser enviades des de Barcelona, però no han estat classificades. Es conserva un bon nombre de maquinària dels anys 80 i, esporàdicament, algun element més antic. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54715 | Canal de la fàbrica de cal Tàpies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-fabrica-de-cal-tapies | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 145. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Fàbriques de Navarcles (II)'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 43-47. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.41-42, 49. | XIX-XX | Canal de l'antiga fàbrica de cal Tàpies (actualment ensorrada) que avui s'utilitza per captar i conduir les aigües del riu Calders cap a la planta potabilitzadora de Navarcles. La resclosa està situada aigües avall de l'antic molí polvorer, en un meandre del riu Calders. És de formigó i té una forma lleugerament el·líptica. Una sola comporta (amb un mecanisme totalment modern) dóna pas a l'aigua del canal. El canal és estret (al principi de poc més d'un metre) i discorre paral·lel al marge esquerre del riu Calders i del Llac a través d'un recorregut d'un km aproximadament. En alguns trams és cobert. A la part final, abans d'arribar al punt on hi havia la fàbrica, la canalització subterrània condueix les aigües cap a la planta potabilitzadora, situada al principi del Regadiu Vell. | 08140-26 | A la riba esquerra del riu Calders, a l'alçada del Llac de Navarcles. | La família Tàpies era de Navarcles i s'havia enriquit fent de paraires en el segle XVIII. La primera notícia de l'aprofitament de les aigües del riu Calders data de l'any 1806, quan l'amo del mas Escaiola cedia a uns comerciants de Manresa un tros de terra per a una fàbrica de cotó. El 1820 s'intentà de nou però el projecte no va reexir. Ja a principis de segle XIX es va produir un conflicte per l'aigua del Calders quan l'Ajuntament va enviar a Madrid un representant (probablement un Tàpies) per adquirir els drets sobre el riu i aquest els va registrar com a particular al seu nom. L'Ajuntament volia l'aigua per regar els horts de Santa Margarida, mentre que els Tàpies la volien per la fàbrica. El contenciós va arribar a la justícia, que va fallar a favor dels Tàpies, els quals començaren la construcció del canal. El 1843 la fàbrica no estava construïda, però el canal sí, i els veïns el boicotejaven desviant l'aigua per regar. El 1889 Sebastià, un hereu dels Tàpies que tenia una part del Molí d'en Serra, demanava permís per construir la fàbrica. La va aixecar amb penes i treballs degut a dificultats financeres i el 1902 la va haver de vendre a Joan Esquius, manyà de Manresa, que ja havia comprat el molí d'en Serra i la Pólvora. La fàbrica fou arrendada a Josep Raventós, que la va fer funcionar fins al 1971. Joan Esquius va vendre la fàbrica a Hijos de Antonio Gimferrer de Calaf i Barcelona. El 1972 la comprà Ricardo Oliva, comerciant de Manresa, i després passà a Adrià Passarell. En aquests anys la fàbrica va ser enderrocada. Posteriorment, el propietari va arribar a un acord amb l'Ajuntament i va cedir la 'Platja de Navarcles' i el canal de la fàbrica en compensació per la urbanització que havia fet sense les cessions conrresponents. Actualment el canal s'utilitza per portar aigua a la planta potabilitzadora construïda just després, prop d'on hi havia hagut la fàbrica. La resclosa va ser construïda de nou a principis del segle XX, junt amb la de la central hidroelèctrica de la Pólvora. Antigament el canal s'utilitzava també per regar alguns horts de la zona. | 41.7611600,1.9124600 | 409596 | 4623830 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54715-foto-08140-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54715-foto-08140-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54761 | Cal Pericona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pericona | XVIII-XX | L'edifici construït els anys 60 té les vigues amb al·luminosi. | L'edifici actual es va construir els anys seixanta en un sector on hi havia una casa antiga (núm. 27, que encara es conserva) i per fer-la es va modidicar el traçat del carrer Àngel Guimerà. La part de nova construcció és un edifici funcional, d'escàs interès arquitectònic.Té planta baixa més dos pisos i és fet de maó. La part davantera té una fesomia singular, representativa dels anys seixanta. L'antiga casa (núm. 27) conserva la tipologia tradicional a la façana (finestres emmarcades amb pedra, etc) i està parcialment integrada a l'edifici més modern. A l'interior hi ha els següents espais d'interès: botiga de vins, licors i begudes; un celler on es conserven unes 6 tines de cairons que desemboquen en un soterrani amb unes instal·lacions que devien reformar-se l'any 1942; la zona on fabricava el gel, que no ha conservat les instal·lacions (dipòsits, càmera, etc); la zona on es fabricaven els sifons (actualment magatzem); la zona on es continuen fabricant gasoses (la maquinària actual és moderna). | 08140-72 | Carrer Nou, 25 i 27 | Valentí Gusart i Anita Sensada, pares dels actuals propietaris, van fundar 'Casa Pericona' l'any 1923. Des de bon principi es van dedicar a fabricar sifons i gasoses. Valentí Gusart llavors tenia 14 anys i va anar a Barcelona a comprar les màquines. També es dedicaven a envasar i distribuir vins. En aquesta època la família vivia a la casa del davant (carrer Nou, 53), on tenien el celler i una botiga. Com que les instal·lacions van quedar petites la dècada de 1960 Valentí Gusart va comprar la casa del davant. Aleshores el carrer Àngel Guimerà passava per entremig de l'actual edifici mitjançant un passatge porxat. Per construir el nou el traçat del carrer es va desplaçar uns metres cap a llevant. Es van unificar les propietats per poder fer un edifici amb més capacitat. Casa Pericona es dedicava a l'elaboració de sifons i gasoses, a la fabricació de gel i a la distribució de vins, caves, licors i cerveses per tot el poble i part de la comarca. Actualment continuen fabricant gasoses, però tenen previst un trasllat a una nau més moderna al carrer Monestir. | 41.7519900,1.9026500 | 408767 | 4622822 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54761-foto-08140-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54761-foto-08140-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54761-foto-08140-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En els magatzems es conserven objectes d'interès relacionats amb la fabricació de sifons i gasoses.Els propietaris tenen previst deixar l'edifici del carrer Nou (que té al·luminosi) i instal·lar-se en una nau al carrer Monestir. Probablement hauran de desprendre's de les màquines més grosses per manca d'espai. Estan ben disposats a cedir-les a algun museu. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54769 | Cal Met | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-met-0 | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 129, 139, 141. | XX | Casa on hi havia el popular cafè de cal Met i, al darrera, una sala de teatre i de cinema. La casa està situada a la confluència del carrer Otzet amb la Plaça Vella i té un interès arquitectònic limitat. La façana té la particularitat de tenir una forma arrodonida. És una casa de planta baixa més dos pisos. Les obertures de portes i balcons estan remarcades amb motllures a la part superior. A la planta baixa hi ha el cafè, que encara està en actiu i conserva algun element d'interès, com ara dues columnes de fosa o les motllures del sostre. Per la part del darrera el cafè comunica amb la sala de teatre mitjançant unes escales. Es tracta d'una construcció de dimensions considerables que adopta la tipologia característica d'una nau industrial de començament del segle XX. De planta rectangular, amb els murs de maçoneria i una sèrie d'obertures al mur de ponent rematades amb arcs emmarcats amb maó. La part de l'escenari va ser ampliada als anys 60 amb la construcció d'un cos més alt, fet de maó. L'interior conserva encara la infrastructura de la sala. | 08140-80 | Carrer Otzet, 1 | A començament de segle XX la casa era propietat de Josep Ribó, el 'Met': mestre d'obra i contractista que va treballar en la rehabilitació de Sant Benet a les ordres de Puig i Cadafalch. Hi havia un cafè, conegut com cal Met. Al cafè de cal Met s'hi va fer la primera projecció de cinema a Navarcles l'any 1908. El local es va fer petit i Josep Ribó va demanar permís a l'Ajuntament el 1911 per construir el local més ampli que encara es conserva. Després de la Guerra van funcionar com a cinemes cal Met, amb el nom de Cine Principal, i el Coro, anomenat Cine Harmonia, gairebé sempre en competència. A cal Met també s'hi feia teatre, i l'escenari es va engrandir l'any 1962. Fins el 1999 encara s'hi representaven, de manera esporàdica, les obres per la festa de Sant Valentí. | 41.7512600,1.9055600 | 409008 | 4622738 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54769-foto-08140-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54769-foto-08140-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El local dels baixos l'ocupa actualment el bar Imag. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54801 | Canal de la colònia Galobart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-colonia-galobart | CAMPRUBÍ, Josep (1985). 'La dinàmica d'un poble. La colònia Galobard'. Regió 7 (3-XI-1985). FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 144. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Fàbriques de Navarcles (VII)'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 37-42. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.41, 49. SELLARÈS, Joan (2004). La colònia Galobart. Recull històric (treball particular). | XIX-XX | Canal de l'antiga fàbrica de la colònia Galobart, actualment aprofitat per fer anar una petita central hidro-elèctrica. La resclosa és a uns 200 m del Pont de Cabrianes aigües avall. Es tracta d'una reclosa molt ampla feta amb grossos carreus de pedra, de forma semi-el·líptica. L'entrada al canal és una obra força impressionant amb 5 comportes (dues de les quals accionades actualment amb motors elèctrics) més una sisena entrada lateral. El canal és molt ample (d'uns 7 m) i poc profund. Discorre paral·lel al riu, al costat d'una cinglera, mentre que pel costat dret és perfilat amb un mur fet amb blocs de pedra (en diversos trams reforçat amb formigó). El canal té diferents vagants de desguàs. Antigament l'aigua del canal feia anar la turbina de la fàbrica, situada a l'extrem nord. Actualment à l'entrada de la fàbrica una canalització subterrània condueix l'aigua fins les instal·lacions de la nova turbina, prop de l'antic Molí, i d'aquí desguassa al riu. | 08140-112 | Marge esquerre del Llobregat, al nord de la colònia Galobart | Un cabaler del mas Galobart, casat amb una filla dels industrials Burés, va aconseguir que el seu pare li cedís el terreny suficient vora el Llobregat per bastir una fàbrica. La concessió data de 1859 i la fàbrica començà a funcionar el 1866. Ignàsia Burés quedà vídua i heretà la fàbrica del seu marit. Es casà molt aviat amb Antoni Salvador Safont i la parella va fer funcionar la colònia sota el nom de Burés i Salvador. Al final del segle XIX la fàbrica es convertí en colònia, amb la construcció d'habitatges i serveis. El 1904 heretava la fàbrica la filla del matrimoni casada amb Joan Guitart i Santasusanna, advocat de Manresa. La societat es digué des d'aleshores Guitart i Salvador, i el 1940 es convertí en societat anònima amb el mateix nom. El 1963 Filatures Riera S.A., fortament participada per Textil Torres Valentí, va adquirir la majoria de les accions de Guitart i Salvador, encara que en va mantenir el nom. El president era Eduard Valentí. Des d'aleshores l'empresa ha estat dirigida per Torras Valentí de Manresa. L'any 1987 es va construir una petita central elèctrica automatitzada, situada fora del recinte de la colònia i prop de l'antic molí. Originàriament, la colònia Galobart pertanyia al terme municipal de Calders fins que el 1927 s'annexionà a Navarcles per proximitat geogràfica. Pel que fa al canal, l'estructura que dóna pas a l'entrada d'aigües es devia reformar a principis del segle XX, així com bona part del canal. ****nova turbina. | 41.7688600,1.9063900 | 409102 | 4624691 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54801-foto-08140-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54801-foto-08140-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Cabal màxim a derivar: 9 m3/segon | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54805 | Canal de la Fàbrica del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-fabrica-del-riu | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 145. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Fàbriques de Navarcles (VI)'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 19-24. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.40, 48. | XIX-XX | Canal de la Fàbrica del Riu, actualment aprofitat per fer anar una petita central hidro-elèctrica instal·lada a la fàbrica. La resclosa, situada a l'alçada de la Fàbrica del Pont, és feta de formigó i té una forma semi-el·líptica. Es tracta d'una obra força impressionant (d'uns 150 m de llarg) junt amb les estructures d'accés al canal: una obra també molt sòlida, feta de formigó, que consta de dues comportes d'entrada més una altra de desguàs. S'accionen mitjançant un mecanisme hidràulic modern, però conserven les comprotes de fusta i els engranantges antics. El canal és molt ample (d'uns 5 metres) i fa un recorregut d'uns 450 m. Originàriament era delimitat amb un mur lateral fet de lloses de pedra, el qual en alguns trams ha estat reforçat amb formigó. Al llarg del recorregut té diferents vagants per desguassar. Abans d'arribar a la fàbrica té una entrada per on accedeixen al canal les màquines que el netegen. | 08140-116 | A la zona del Regadiu Nou, al marge esquerre del riu Llobregat. | Manuel Comellas, perxer de Manresa però fill d'un pagès de Navarcles, juntament amb altres socis, va començar a buscar terrenys per fer una fàbrica el 1816. La fàbrica va començar-se a construir el 1818 i es deuria acabar l'any següent. Sembla que seria la primera fàbrica del poble. El salt d'aigua era de 3,34 m. La fàbrica va acabar partida en diferents seccions que funcionaven de forma independent, fins que el 1841 Joaquim Batlles va anar comprant fins a fer-se amb una part important de la fàbrica. Des de l'any 1849 l'edifici acollia només la societat Comellas, Batlles, Sanmartí i Cia. El 1867 l'arrendaven a altres fabricants i el 1869 ampliaven el canal i potser també la fàbrica, que va quedar amb la fesomia actual. Després de diverses compravendes entre les parts, el 1910 els diversos socis venien la fàbrica a Isidre Puig i Cia, que ja era l'empresa propietària de la fàbrica de Sant Benet (en terme de Sant Fruitós de Bages). L'empresa va tancar els anys vuitanta i el 1986 fou subhastada i comprada una part per Hidrogant S.A., el gerent de la qual era el navarclí Jaume Matamala. Els altres compradors van ser Dolors Cura, Agustí Cots i Josep Claret. La resclosa i el sistema de comportes d'accés al canal probablement van reconstruir-se entorn de 1920, ja que són molt semblants als de la Fàbrica de Sant Benet, d'aquesta mateixa època. La Fàbrica del Riu va ser de les primeres a aprofitar el salt d'aigua per generar electricitat. | 41.7519300,1.8940200 | 408050 | 4622825 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54805-foto-08140-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54805-foto-08140-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54819 | El Galobard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-galobard | III a.C.-V | Jaciment identificat superficialment que podria correspondre a una important vil·la romana. Es troba en un terreny al peu del serrat del Galobard amb camps de conreu separats per diferents feixes, que antigament havia estat una vinya. S'hi ha localitzat restes de material d'època romana. Concretament, fragments de tègula, ceràmica i dollia, fragments d'opus signinum, metall i monedes. Les restes superficials que actualment es poden veure són abundants (algunes de les quals situades com a material de rebliment a les feixes) i ocupen una superfície d'uns 30 m de llarg. No s'observen vestigis d'estructures, excepte en algun punt de manera molt feble. La major part del material es localitza a la part més baixa, mentre que l'esplanada situada a un nivell més alt, que és l'indret més adequat per una possible edificació, podria estar bastant arrasat per l'antic conreu de la vinya. | 08140-130 | Prop del mas Galobard i de la carretera N-141c | L'arqueòleg de Navarcles Jairo Martín va identificar fa uns anys aquest jaciment. Cal destacar la seva situació estratègica, pròxim al camí antic que anava de Manresa o Vic i les portes del pla de Bages. Sembla que el camí romà, anomenat en època alt-medieval strata francisca, vindria de Manresa passant per Navarcles i d'aquí seguiria pel camí de les Tàpies (uns 250 m al sud-est del jaciment) per enfilar-se cap a l'altiplà del Moianès. | 41.7645700,1.9112100 | 409497 | 4624210 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54819-foto-08140-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54819-foto-08140-130-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En aquest sector es conserva una bassa de forma més o menys circular probablement utilitzada en els treballs de la vinya. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54821 | Mas Solervicens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-solervicens-0 | DAURA, Antoni; GALOBART, Joan; PIÑERO, Jordi (1995). L'arqueologia al Bages, Centre d'Estudis del Bages.P. 175. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 128. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Imp. Dr. Vives, Manresa. P. 28. | L'historiador de principi de segle XX Fortià Solà ens informa que 'en terrenys de conreu del mas Solervicens s'han trobat algunes monedes romanes'. Actualment no s'hi distingeixen estructures. És molt probable, però, l'existència d'una antiga vil·la romana en aquest punt, atesa la seva bona situació, en una posició elevada que domina la plana de Navarcles, a la confluència del riu Calders amb el Llobregat. | 08140-132 | Entorn del mas Solervicens, situat al sud-est del terme de Navarcles. | 41.7499700,1.9176700 | 410013 | 4622582 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54821-foto-08140-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54821-foto-08140-132-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 83|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 54710 | Campanar de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-navarcles | GIRBAU, Valentí (2002). Poble i parròquia. L'Església de Navarcles el segle XVIII. Quaderns de Navarcles, 10. Ajuntament de Navarcles. SERRA, Francesc (1997). El campanar de Navarcles. 'Quaderns de Navarcles', núm. 2. Ajuntament de Navarcles. | XVII | Reforçada la pedra a la part superior, que es desfeia. | Campanar de l'Església Parroquial. Torre de planta quadrada que s'aixeca sobre una de les capelles laterals. Té un basament força alt sobre el qual continua un cos central i un cos superior, on hi ha dues campanes, amb finestres allargades com a obertura. Té un rellotge a cada costat. El campanar és coronat amb una balaustrada, d'on arrenquen dos arcs encreuats que sostenen una tercera campana. L'aparell és fet de pedra, amb blocs ben escairats a les cantoneres. | 08140-21 | Església Parroquial. Carrer Jacint Verdaguer | El campanar és una obra barroca del final del segle XVII erigit en substitució d'un campanar anterior, probablement romànic. L'obra va ser encarregada pel Consell municipal a Joan Jo, paleta de Monistrol de Calders. Es van iniciar el 1690 i el 1697 eren acabades i, aquest mateix any, el campanar va ser consagrat. El cost va ser de 306 lliures barceloneses. L'any 1741 s'hi instal·laren dues campanes i un rellotge, encarregat a Simó Noguera. L'any 1857 l'Ajuntament acordà la construcció d'un nou rellotge i el 1879 l'encarregà a Joan Romeu, ferrer d'Olost de Lluçanès pel preu de 600 pessetes. El 1858 s'hi instal·lava una nova campana. L'any 1904 es van fer noves obres de reparació al campanar. Durant la Guerra Civil el campanar va servir com a torre de control per l'exèrcit republicà. S'hi instal·laren metralladores i va tenir un paper destacat en la defensa contra l'entrada de les tropes franquistes. Durant la guerra el campanar havia estat desposseït de dues campanes i només va quedar la que marcava les hores. Els anys de postguerra el propietari de la fàbrica de Sant Benet va procurar noves campanes, que foren batejades amb els noms de Valentina i Maria. L'any 1955 s'adquirí un nou rellotge: un model de funcionament electro-automàtic de la marca Salve que és el que avui dia encara funciona. | 41.7519200,1.9050800 | 408969 | 4622812 | 08140 | Navarcles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54710-foto-08140-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54710-foto-08140-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54710-foto-08140-21-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Carreu amb inscripció en una cantonada exterior de la base (actualment visible des del magatzem): 'AL 10 DE ABRIL DE 1690 FOU COMENSAT'. | 96|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54767 | Rectoria i Casal Parroquial (ca la Madrona) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-i-casal-parroquial-ca-la-madrona | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 105. | XVII | Dues cases, adjacents a l'Església Parroquial, i actualment comunicades per l'interior. La Rectoria és un edifici estret, situat entre l'Església i ca la Madrona. Als baixos acull diverses aules (molt petites) de l'antiga Escola Dominical. Ca la Madrona és un casal antic amb un cert caràcter senyorial (de mitjan segle XVII). La planta és irregular: ampla per davant i més estreta per darrera. Té planta baixa més dos pisos. La façana consta d'un portal adovellat, amb un escut de pedra situat una mica més amunt. També destaca la finestra central, emmarcada amb un trencaaigües de pedra treballada. Els baixos de la casa conserven l'estructura de l'antic celler. Concretament, diverses cambres amb arcs, voltes de pedra i unes tres tines. | 08140-78 | Carrer Ample, 15 i 17 | Ca la Madrona és un casal de característiques senyorials construït majoritàriament al segle XVII (segons la data del portal) tot i que, ben segur, d'origen anterior. El nom del primitiu propietari ha estat esborrat de la inscripció. Ja al segle XIX la rectoria es traslladà al costat de l'Església i substituïa l'antiga, situada a la Plaça Vella. El 1893, junt amb la Capella Fonda, s'inaugurà l'Escola Dominical, emplaçada als baixos de la rectoria. Seguint la política de l'Església en aquest moment d'acostar-se al món obrer, l'Escola (coneguda popularment com l''Escuela') havia de servir per fer classes els caps de setmana per als qui treballven a la fàbrica i va estar activa durant alguns anys. A partir de 1899 s'amplià el ventall i es convertí en un centre d'orientació catòlica que organitzava activitats diverses (teatre, cant coral, caramelles, sardanes...). Després de la Guerra va tornar a tenir un paper molt actiu. El 1958 hi havia un grup de teatre, el foment sardanístic, l'Orfeó i s'hi feia cinema. El 1962 Valentí Caellas va proposar la compra de ca la Madrona, l'antiga casa pairal dels Vintró que era al costat de la rectoria, per emplaçar-hi la seu del Casal Parroquial. La compra va costar 30.000 pessetes i fou pagada per diversos particulars, entre d'altres els propietaris de la Fàbrica del Riu. S'hi van fer petites obres per instal·lar-hi un ping-pong, futbolins, grups d'escoltes i el taller professional (una experiència pionera de tallers ocupacionals per a joves). El 1972 es van impulsar unes obres de més profunditat per dotar la casa d'una sala de conferències i petites sales per les activitats del Moviment Júnior. | 41.7521500,1.9048400 | 408950 | 4622838 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54767-foto-08140-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54767-foto-08140-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54767-foto-08140-78-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A la dovella central del portal inscripció: 'és de (esborrat) 1643'. En la segona línia s'ha esborrat el nom de l'antic propietari. Podria ser 'Aguilar'.Ca la Madrona conserva una gran cisterna. | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54772 | Església Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 151. GIRBAU, Valentí (2002). Poble i parròquia. L'Església de Navarcles el segle XVIII. Quaderns de Navarcles, 10. Ajuntament de Navarcles. SERRA, Francesc (1997). El campanar de Navarcles. 'Quaderns de Navarcles', núm. 2. Ajuntament de Navarcles. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Imp. Dr. Vives, Manresa. P. 87-120. | XVII-XVIII | Coberta recentment restaurada | Església formada per una nau central amb capelles laterals. La nau central és coberta amb volta de canó composta, que arrenca sobre diferents motllures a la imposta. A l'entrada té un cor. La nau fa 27,70 m de llargada i 16,50 d'amplada, per 11 m d'alçada. La capçalera consta d'un àbsis amb el fons recte. L'església té quatre capelles laterals a cada banda, cobertes amb volta d'aresta excepte una, amb volta de creueria, amb una clau de volta esculpida i pintada. Els murs interiors són enguixats i pintats de color groc i blau, excepte a la part baixa, que és a pedra vista, deixant entreveure un aparell fet amb carreus irregulars. Al presbiteri i darrera l'altar té imatges de Sant Valentí, Jesús i l'Assumpció de la Mare de Déu. La decoració de les capelles laterals és moderna, posterior al 1936. La façana exterior, molt austera, té com a element més destacat un portal d'estil barroc, amb frontó circular partit i un fris amb decoració vegetal. S'hi accedeix per una doble escalinata construïda al segle XIX. A la part superior té una rosassa i tres finestres. Darrera l'absis un passadís connecta l'església amb la capella fonda i, al costat de llevant, té un petit magatzem. | 08140-83 | Carrer Ample | Un document de l'any 1050 ja parla de l'Església de Santa Maria de Navarcles i dels agrupaments de cases que té als voltants; és a dir, una sagrera, que està ben documentada a partir del segle XII. La primitiva església romànica devia tenir l'altar major, alguns altars laterals i un campanar, i estava orientada de manera diferent a l'actual, però no n'han quedat vestigis. A la segona meitat del segle XVII va quedar petita i s'iniciaren les obres d'ampliació, que es van realitzar en diferents etapes: el 1663 s'havia alçat la nova nau central i s'enllestia la capella del Roser. Entre 1690 i 1697 es va construir el campanar i la capella de Sant Miquel, situada a sota. El 1700 es treballava en el cor i es construïa la façana principal. L'any 1767 van finalitzar les obres, després de la compra d'una casa situada al darrera de l'església que va permetre construir el presbiteri i la sagristia. Ja al segle XIX s'adquirí la rectoria actual, al costat de l'església, que substituïa l'antiga, situada a la Plaça Vella. Aquest segle es va construir també un magatzem al costat de llevant on es guardaven els ornaments litúrgics de les processons. L'actual escala d'accés es va fer l'any 1842 i en substituïa una d'anterior, del 1773. Per fer aquesta obra s'hagué de traslladar el cementiri, que estava situat al voltant de l'Església. La barana porta l'any de 1858 i es va pagar amb la venda de nínxols del cementiri vell. El 1879 es va constuir el baptisteri, i el 1893 s'inaugurà la capella fonda i els locals dedicats a l'Escola Dominical. L'església va ser saquejada durant la Guerra Civil. | 41.7520000,1.9049900 | 408962 | 4622821 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54772-foto-08140-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54772-foto-08140-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54772-foto-08140-83-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripcions als arcs de les capelles laterals. Costat de l'epístola: 1799, 1663 (capella de Santa Llúcia, patrona de les teixidores), 1705 (capella del Sant Crist i la Dolorosa), sense data: capella de Sant Antoni Abat. Costat de l'evangeli: 1690 (capella del Roser), 1703 (capella de Sant Isidre), 1773 (capella de Sant Pancràs).Sobre el portal hi ha una peça treballada amb ferro forjat de principis del segle XX (un drac que sosté una lampara amb la boca). Làpida a l'escalinata: 'A la memòria de tots els caiguts en motiu de la Guerra Civil'. | 96|98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54788 | Relíquies de Sant Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reliquies-de-sant-valenti | <p>FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 153. GASOL, J.M. ( 1981) 'Navarcles'. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Fundació Encoclopèdia Catalana, Barcelona. P. 74. GIRBAU, Valentí (2002). Poble i parròquia. L'Església de Navarcles el segle XVIII. Quaderns de Navarcles, 10. Ajuntament de Navarcles. P. 19. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Imp. Dr. Vives, Manresa. P. 99</p> | XVIII ? | <p>Arqueta de plata on es conservaven les relíquies de Sant Valentí. Actualment emplaçada a l'interior d'un nínxol al passadís que condueix a la Capella del Santíssim. La urna o arqueta té forma de sarcòfag de caient gòtic amb ornamentació d'argent repussat, de motiu vegetal, amb fons de vellut carmesí. La caixa amida 0,49 m de llargada per 0,25 d'amplada i 0,44 d'alçada. Actualment només conté un petit fragment d'os, enganxada a la part frontal.</p> | 08140-99 | Església Parroquial (passadís cap a la Capella Fonda). | <p>La devoció a sant Valentí, del qual es conservaven les relíquies a Sant Benet de Bages, compta amb una llarga tradició a Navarcles. Els navarclins l'invocaven quan faltava la pluja i també se li atribuïen propietats perquè els quecs poguéssin millorar la parla i les mares l'invocaven perquè els seus fills parlessin bé. L'any 1633 les relíquies del sant es van poder salvar d'un incendi gràcies a l'acció de dos navarclins. Sant Valentí comptava a la parròquia de Navarcles amb una administració per fomentar el seu culte. El 2 de febrer de 1690 els caps de casa de Navarcles acordaren demanar al bisbe de Vic que els concedís sant Valentí com a patró del poble. Els navarclins van fer un vot de poble i es comprometeren a celebrar cada any, el 14 de febrer, la diada del sant. Des d'aleshores es celebra en aquesta data la Festa Major d'hivern. El 1700 el rector de Navarcles aconseguí que una part de les relíquies fossin exposades a l'Església de Navarcles. Després de l'exclaustració del monestir de Sant Benet, l'any 1863, la totalitat de les relíquies de sant Valentí van anar a parar finalment a la parròquia de Navarcles. Durant la Guerra Civil les relíquies van ser saquejades. Actualment, l'única resta que es conserva és un petit os cedit per la capella de Sant Esteve, de Talamanca, que també venerava relíquies d'aquest sant. Quan les relíquies es van instal·lar a l'Església de Navarcles es destinà per a dipòsit de l'urna un nínxol practicat en un dels alterets laterals del presbiteri, defensat amb reixes de ferro. Darrerament han estat reubicades al passadís que va a la capella del Santíssim. Segons J. M. Gasol, l'arqueta data de la primeria del segle XVII (GASOL: 1981). Fortià Solà, en canvi, afirma que és del 1776 quan, amb motiu de fer-se'n l'estrena, l'abat de Sant Benet ordenà l'exàmen pericial de les restes, en el qual es constatà l'existència d'una gran quantitat d'ossos (SOLÀ: 1910, p. 99).</p> | 41.7520200,1.9048300 | 408949 | 4622823 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54788-foto-08140-99-1.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.