Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54795 | Monument de la Plaça Onze de Setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-la-placa-onze-de-setembre | XX | Monument situat en una rotonda al mig de la Plaça 11 de Setembre. Consisteix en un parterre metàl·lic de forma rodona amb flors. Al centre s'aixeca una estructura metàl·lica que forma la silueta de les quatre barres i, al davant, una escultura en ferro de Rafael Casanova portant una bandera. A la part inferior de l'estructura metàl·lica s'hi poden llegir els versos de la cançó de Lluís Llach: 'Venim del nord,/ venim del Sud,/ de terra endins,/ de mar enllà'. I, més avall: 'I no ens mena cap bandera que no es digui llibertat'. | 08140-106 | Plaça 11 de Setembre | Abans aquesta plaça tenia el nom de l'alcalde Lluís Gusart. Més recentment es canvià la denominació per Onze de Setembre. L'artista de Navarcles Joan Serra en aquells moments treballava amb obres de coure. Tenia una estàtua de Rafael Casanova que no s'havia pogut aprofitar per un altre encàrrec i en va fer donació a l'Ajuntament de Navarcles. | 41.7508600,1.9049900 | 408960 | 4622694 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54795-foto-08140-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54795-foto-08140-106-2.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Joan Serra Trullàs | 103|98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54796 | Torre de l'amo de la colònia Galobart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-lamo-de-la-colonia-galobart | CAMPRUBÍ, Josep (1985). 'La dinàmica d'un poble. La colònia Galobard'. Regió 7 (3-XI-1985). FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 144. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Fàbriques de Navarcles (VII)'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 37-42. SELLARÈS, Joan (2004). La colònia Galobart. Recull històric (treball particular). | XX | Antiga casa dels amos de la colònia Galobart, actualment residència d'uns particulars. L'edifici està situat en una posició elevada respecte de la colònia, en un altiplà aterrassat. La casa consta de dos cossos adossats de planta rectangular. El cos principal té planta baixa més un pis i golfes. L'estil arquitectònic imita una masia tradicional, amb grans arcades i galeries. A l'entorn gaudeix d'un ampli jardí amb avets. | 08140-107 | Uns 100 m a l'est del recinte de la colònia Galobart | La fàbrica del Galobart va començar a funcionar el 1866. A finals del segle XIX s'hi afegiren més construccions (50 pisos per a treballadors, escola, botiga, etc) i es convertí en colònia. Poc després es construïren nous habitatges fora del recinte de la colònia, a prop d'on hi havia hagut el molí de Navarcles. Des del 1904 la societat es digué Guitart i Salvador, i el 1940 es convertí en societat anònima amb el mateix nom. La torre de l'amo es construí a l'entorn de 1932. En les obres hi participà l'arquitecte i estudiós de l'arquitectura popular Josep Danés. La casa va estar poc habitada, ja que el propietari disposava d'una altra casa dins el recinte de la colònia. Originàriament, la colònia Galobart pertanyia al terme municipal de Calders fins que el 1927 s'annexionà a Navarcles per proximitat geogràfica. | 41.7651000,1.9081100 | 409240 | 4624272 | 08140 | Navarcles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54796-foto-08140-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54796-foto-08140-107-2.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Josep Danés (arquitecte) | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54798 | Pintures de la Capella Fonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-de-la-capella-fonda | XX | <p>Conjunt de dos quadres situats a banda i banda de la fornícula que hi ha darrera l'altar de la Capella Fonda. La pintura del costat de l'evangeli representa Jesús compartint el pa amb dos homes. La pintura de la banda de l'epístola representa Jesús oferint aigua d'un pou a una dona. Es tracta d'un tipus de pintures de caràcter simbòlic d'un nivell artístic força interessant.</p> | 08140-109 | Capella Fonda, a l'Església Parroquial | <p>El 1893 s'inagura la Capella Fonda de l'Església Parroquial. Durant la Guerra Civil la capella fou saquejada i, un temps, va acollir refugiats de la Guerra. Les pintures foren encarregades durant la reconstrucció de la capella a l'entorn de la dècada de 1950.</p> | 41.7519100,1.9047800 | 408944 | 4622811 | 08140 | Navarcles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54798-foto-08140-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54798-foto-08140-109-3.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-15 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | R. Falcó (del Col·legi de Salesians de Barcelona) | 103|98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54799 | Escut de ca la Madrona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-ca-la-madrona | XVII ? | <p>Escut gravat sobre un carreu, situat a la façana de ca la Madrona (actualment Casal Parroquial). L'escut té una forma que recorda la tipologia suïssa o ogíval i està dividit en quatre registres. A la part superior dreta: un símbol de significat ambigu, potser l'emblema de Jesús. A la part superior esquerre: un ocell i un bàcul. A la part inferior dreta: les barres catalanes (cinc pals). A la part inferior esquere: tres línies de losanges o escacat.</p> | 08140-110 | Façana de ca la Madrona. Carrer Ample, 17 | <p>Ca la Madrona és un casal de característiques senyorials construït majoritàriament al segle XVII (segons la data del portal) tot i que, ben segur, d'origen anterior. El nom del primitiu propietari ha estat esborrat de la inscripció que hi ha en la dovella central del portal: 'és de (esborrat) 1643'. La data de la llinda i la forma de 'escut fan suposar que sigui d'aquesta mateixa època; és a dir, mitjan segle XVII. Es desconeix a quina família podria pertànyer. La presència del bàcul fa pensar en alguna vinculació amb l'Església. Les losanges o escacat del quadrant inferior es podria relacionar amb l'escut dels Rocafort.</p> | 41.7522200,1.9049400 | 408958 | 4622845 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54799-foto-08140-110-1.jpg | Legal | Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | 2025-06-25 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 96 | 47 | 1.3 | 2131 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54800 | Barraca de vinya del Solervicens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-solervicens | XX | Barraca de vinya emplaçada actualment enmig d'un camp de secà. De planta quadrada, feta amb parets de pedra lligada amb morter de calç i amb carreus debastats a les cantoneres. El sostre és amb flasa volta cobert per un túmul de terra. Té una porta de ferro. És tracta d'una barraca de vinya representativa de les moltes que hi havia antigament repartides pel territori. | 08140-111 | Camps propers a la riera de Solervicens | Barraca representativa del moment de gran expansió de la vinya al segle XIX i principi del XX. | 41.7503400,1.9222200 | 410392 | 4622619 | 1910 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54800-foto-08140-111-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció sobre la porta: 1910 | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54801 | Canal de la colònia Galobart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-colonia-galobart | CAMPRUBÍ, Josep (1985). 'La dinàmica d'un poble. La colònia Galobard'. Regió 7 (3-XI-1985). FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 144. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Fàbriques de Navarcles (VII)'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 37-42. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.41, 49. SELLARÈS, Joan (2004). La colònia Galobart. Recull històric (treball particular). | XIX-XX | Canal de l'antiga fàbrica de la colònia Galobart, actualment aprofitat per fer anar una petita central hidro-elèctrica. La resclosa és a uns 200 m del Pont de Cabrianes aigües avall. Es tracta d'una reclosa molt ampla feta amb grossos carreus de pedra, de forma semi-el·líptica. L'entrada al canal és una obra força impressionant amb 5 comportes (dues de les quals accionades actualment amb motors elèctrics) més una sisena entrada lateral. El canal és molt ample (d'uns 7 m) i poc profund. Discorre paral·lel al riu, al costat d'una cinglera, mentre que pel costat dret és perfilat amb un mur fet amb blocs de pedra (en diversos trams reforçat amb formigó). El canal té diferents vagants de desguàs. Antigament l'aigua del canal feia anar la turbina de la fàbrica, situada a l'extrem nord. Actualment à l'entrada de la fàbrica una canalització subterrània condueix l'aigua fins les instal·lacions de la nova turbina, prop de l'antic Molí, i d'aquí desguassa al riu. | 08140-112 | Marge esquerre del Llobregat, al nord de la colònia Galobart | Un cabaler del mas Galobart, casat amb una filla dels industrials Burés, va aconseguir que el seu pare li cedís el terreny suficient vora el Llobregat per bastir una fàbrica. La concessió data de 1859 i la fàbrica començà a funcionar el 1866. Ignàsia Burés quedà vídua i heretà la fàbrica del seu marit. Es casà molt aviat amb Antoni Salvador Safont i la parella va fer funcionar la colònia sota el nom de Burés i Salvador. Al final del segle XIX la fàbrica es convertí en colònia, amb la construcció d'habitatges i serveis. El 1904 heretava la fàbrica la filla del matrimoni casada amb Joan Guitart i Santasusanna, advocat de Manresa. La societat es digué des d'aleshores Guitart i Salvador, i el 1940 es convertí en societat anònima amb el mateix nom. El 1963 Filatures Riera S.A., fortament participada per Textil Torres Valentí, va adquirir la majoria de les accions de Guitart i Salvador, encara que en va mantenir el nom. El president era Eduard Valentí. Des d'aleshores l'empresa ha estat dirigida per Torras Valentí de Manresa. L'any 1987 es va construir una petita central elèctrica automatitzada, situada fora del recinte de la colònia i prop de l'antic molí. Originàriament, la colònia Galobart pertanyia al terme municipal de Calders fins que el 1927 s'annexionà a Navarcles per proximitat geogràfica. Pel que fa al canal, l'estructura que dóna pas a l'entrada d'aigües es devia reformar a principis del segle XX, així com bona part del canal. ****nova turbina. | 41.7688600,1.9063900 | 409102 | 4624691 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54801-foto-08140-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54801-foto-08140-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Cabal màxim a derivar: 9 m3/segon | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54802 | Molí del Pont de Cabrianes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-pont-de-cabrianes | SITJES, Xavier (1988). Els ponts medievals del Bages. 'Monografies de temes locals i comarcals', núm. 6. Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. P. 23-26. | Estructures que podrien correspondre a algun element hidràulic, potser un petit molí, situat pràcticament sota els arcs del pont de Cabrianes. Consisteixen en diverses filades d'una estructura adossada al pilar esquerre de l'arc central del pont. A pocs metres, a un nivell superior i sobre la roca, hi ha una filada de carreus i, a prop d'aquesta, una altra filada. Les tres estructures corresponen a una mateixa construcció (ja que l'aparell constructiu, format per petits carreus lligats amb morter, és idèntic) i aquesta construcció és posterior al segon pont medieval (del segle XIII), ja que el mur adossat s'entrega clarament al pilar del pont. Entremig d'aquests tres elements hi ha una cavitat de forma circular excavada a la roca. La interpretació d'aquestes restes no és gens clara. Atès que cal descartar que es tracti del primer pont medieval (ja que són clarament posteriors al segon pont) podria tractar-se d'alguna obra d'infrastructura hidràulica. Segons informació oral, podria ser que en aquest indret hi hagués un molí. D'altra banda, les restes constructives detectades són molt escadusseres per afirmar-ho amb seguretat, i no s'observen rastres de cap canal. | 08140-113 | Al costat del Pont de Cabrianes | Al final del segle XI es va construir un primer pont medieval (del qual queden algunes restes sota l'arcada). El pont es va malmetre i al final del segle XIII es construí un segon pont en aquest mateix indret. Xavier Sitjes sembla que considera la construcció adossada a la pilastra com un vestigi del primer pont medieval. Però això no sembla versemblant, ja que aquesta petita construcció està totalment adossada a la pilastra i, per tant, és posterior. D'altra banda, segons informació oral procedent de Josep Valls (que havia nascut al molí de Narvacles, a la colònia Galobart, i havia viscut en diferents indrets d'aquesta zona) al Pont de Cabrianes antigament hi havia un molí. És possible que les restes descrites corresponguin a algun tipus d'estructura relacionada amb aquest molí, tot i que caldria confirmar-ho. | 41.7723600,1.9047400 | 408970 | 4625082 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54802-foto-08140-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54802-foto-08140-113-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 54803 | Canal de la Fàbrica del Molí d'en Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-fabrica-del-moli-den-serra | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 145. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Fàbriques de Navarcles (IV)'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 13-18. ERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.40, 48-51. | XIX-XX | Canal de l'antiga fàbrica del Molí d'en Serra. La resclosa està situada a pocs metres del pont del Molí d'en Serra aigües amunt. Es tracta d'una resclosa feta de pedra, de forma més o menys recta (fet que indicaria que no deu ser gaire diferent de la resclosa de l'antic molí medieval). Està reforçada amb diferents blocs que pedra en posició inclinada. L'entrada al canal té una sola comporta. El canal, reforçat amb un mur de formigó, discorre entre la zona d'horta del Regadiu Vell, uns 200 m fins arribar a la fàbrica. Té alguns vagants per desguassar. Les instal·lacions del salt d'aigua sota la fàbrica es conserven perfectament. El canal desguassava a prop de la confluència del Calders amb el Llobregat. Malgrat que la infrastructura del salt d'aigua i la turbina es mantenen actualment no s'exploten. El canal és ple amb l'aigua del riu i de la pluja. | 08140-114 | Entre el pont del Molí d'en Serra i la fàbrica, al marge dret del riu Calders. | L'any 1392 ja es troba documentat un 'molí d'en Grau, avuy dit d'en Serra'. El 1656 Josep Serra, hereu del mas Serra va comprar el molí a carta de gràcia. El 1716 és arrendat a un moliner de Calders i es pot deduir que devia ser un molí important, que era fariner, draper, serradora de fusta i oficina d'aiguardent (és la primera notícia de la fabricació d'aiguardent a Navarcles). Abans també havia estat molí polvorer. Al començament del segle XIX es convertí en fàbrica tèxtil. El 1805 el molí era arrendat a Valentí Domingo Solervicens de Navarcles per posar-hi màquines de filar cotó, i el 1820 va acabar en mans de Jaume Casajoana i Sebastià Tàpies, paraires, Josep Ripoll, serraller, i Ignasi Serra, fabricant de cotó. El 1829 partien l'edifici en dues parts, i així va funcionar fins el 1862 quan els tres propietaris que quedaven van acordar unificar la propietat i llogar-la a altres fabricants. Després de diverses vendes entre les parts, entre 1898 i 1899 Joan Esquius, manyà de Manresa, comprava la fàbrica. El 1909 la fàbrica s'arrendava a Martí Oliva, enginyer de Barcelona que el 1924 acabà comprant-la. Va estar en mans de la família Oliva fins el 1967, quan va fer suspensió de pagaments i es traspassà a Rodergas, S.A. Als anys vuitanta va tancar les portes definitivament i actualment s'utilitza com a magatzem d'una empresa farmacèutica. | 41.7549100,1.8998600 | 408540 | 4623150 | 08140 | Navarcles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54803-foto-08140-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54803-foto-08140-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54803-foto-08140-114-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54804 | Fàbrica de cal Tàpies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-cal-tapies | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 145. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Fàbriques de Navarcles (II)'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 43-47. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.41-42, 49. | XIX-XX | Restes de l'antiga fàbrica de cal Tàpies, enderrocada els anys 70. Actualment queda d'empeus bàsicament el mur de migdia, junt amb restes dels murs perimetrals a la banda de tramuntana. També és visible l'entrada del canal. Antigament el nivell del terra era més baix, més o menys a l'alçada dels horts, ja que aquest sector ha estat terraplenat. Segons es desprèn de les fotografies antigues, la fàbrica tenia una nau de tres plantes amb diverses construccions adossades, incloent-hi un habitatge a la part de tramuntana. | 08140-115 | Prop del carrer Font de Santa Margarida, a la riba esquerra del Calders | La família Tàpies era de Navarcles i s'havia enriquit fent de paraires en el segle XVIII. La primera notícia de l'aprofitament de les aigües del riu Calders data de l'any 1806, quan l'amo del mas Escaiola cedia a uns comerciants de Manresa un tros de terra per a una fàbrica de cotó. El 1820 s'intentà de nou però el projece no va reexir. Ja a principis de segle XIX es va produir un conflicte per l'aigua del Calders quan l'Ajuntament va enviar a Madrid un representant (probablement un Tàpies) per adquirir els drets sobre el riu i aquest els va registrar com a particular al seu nom. L'Ajuntament volia l'aigua per regar els horts de Santa Margarida, mentre que els Tàpies la volien per la fàbrica. El contenciós va arribar a la justícia, que va fallar a favor dels Tàpies, els quals començaren la construcció del canal. El 1843 la fàbrica no estava construïda, però el canal sí, i els veïns el boicotejaven desviant l'aigua per regar. El 1889 Sebastià, un hereu dels Tàpies que tenia una part del Molí d'en Serra, demanava permís per construir la fàbrica. La va aixecar amb penes i treballs degut a dificultats financeres i el 1902 la va haver de vendre a Joan Esquius, manyà de Manresa, que ja havia comprat el molí d'en Serra i la Pólvora. La fàbrica fou arrendada a Josep Raventós, que la va fer funcionar fins al 1971. Joan Esqius va vendre la fàbrica a Hijos de Antonio Gimferrer de Calaf i Barcelona. El 1972 la comprà Ricardo Oliva, comerciant de Manresa, i després passà a Adrià Passarell. En aquests anys la fàbrica va ser enderrocada. Posteriorment, el propietari va arribar a un acord amb l'Ajuntament i va cedir la 'Platja de Navarcles' i el canal de la fàbrica en compensació per la urbanització que havia fet sense les cessions conrresponents. Actualment el canal s'utilitza per portar aigua a la planta potabilitzadora construïda just després, prop d'on hi havia hagut la fàbrica. | 41.7562200,1.9059400 | 409047 | 4623289 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54804-foto-08140-115-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Al costat de les restes es conserva dempeus una torre-transformador de la fàbrica, que rebia l'energia generada a la central hidro-elèctrica del Polvorer. Es tracta d'una construcció feta amb maó, probablement de principi del segle XX i ampliada posteriorment. | 98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54805 | Canal de la Fàbrica del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-fabrica-del-riu | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 145. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Fàbriques de Navarcles (VI)'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 19-24. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.40, 48. | XIX-XX | Canal de la Fàbrica del Riu, actualment aprofitat per fer anar una petita central hidro-elèctrica instal·lada a la fàbrica. La resclosa, situada a l'alçada de la Fàbrica del Pont, és feta de formigó i té una forma semi-el·líptica. Es tracta d'una obra força impressionant (d'uns 150 m de llarg) junt amb les estructures d'accés al canal: una obra també molt sòlida, feta de formigó, que consta de dues comportes d'entrada més una altra de desguàs. S'accionen mitjançant un mecanisme hidràulic modern, però conserven les comprotes de fusta i els engranantges antics. El canal és molt ample (d'uns 5 metres) i fa un recorregut d'uns 450 m. Originàriament era delimitat amb un mur lateral fet de lloses de pedra, el qual en alguns trams ha estat reforçat amb formigó. Al llarg del recorregut té diferents vagants per desguassar. Abans d'arribar a la fàbrica té una entrada per on accedeixen al canal les màquines que el netegen. | 08140-116 | A la zona del Regadiu Nou, al marge esquerre del riu Llobregat. | Manuel Comellas, perxer de Manresa però fill d'un pagès de Navarcles, juntament amb altres socis, va començar a buscar terrenys per fer una fàbrica el 1816. La fàbrica va començar-se a construir el 1818 i es deuria acabar l'any següent. Sembla que seria la primera fàbrica del poble. El salt d'aigua era de 3,34 m. La fàbrica va acabar partida en diferents seccions que funcionaven de forma independent, fins que el 1841 Joaquim Batlles va anar comprant fins a fer-se amb una part important de la fàbrica. Des de l'any 1849 l'edifici acollia només la societat Comellas, Batlles, Sanmartí i Cia. El 1867 l'arrendaven a altres fabricants i el 1869 ampliaven el canal i potser també la fàbrica, que va quedar amb la fesomia actual. Després de diverses compravendes entre les parts, el 1910 els diversos socis venien la fàbrica a Isidre Puig i Cia, que ja era l'empresa propietària de la fàbrica de Sant Benet (en terme de Sant Fruitós de Bages). L'empresa va tancar els anys vuitanta i el 1986 fou subhastada i comprada una part per Hidrogant S.A., el gerent de la qual era el navarclí Jaume Matamala. Els altres compradors van ser Dolors Cura, Agustí Cots i Josep Claret. La resclosa i el sistema de comportes d'accés al canal probablement van reconstruir-se entorn de 1920, ja que són molt semblants als de la Fàbrica de Sant Benet, d'aquesta mateixa època. La Fàbrica del Riu va ser de les primeres a aprofitar el salt d'aigua per generar electricitat. | 41.7519300,1.8940200 | 408050 | 4622825 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54805-foto-08140-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54805-foto-08140-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54806 | Safareig de la Fàbrica del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-la-fabrica-del-riu | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 145. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Fàbriques de Navarcles (VI)'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 19-24. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.40, 48. | XX | Safareig situat al canal de la Fàbrica del Riu, aprofitant les seves aigües. Consisteix en una cavitat al costat mateix del canal, reforçada amb parets de formigó, amb unes escales d'accés a banda i banda. Sobre el mateix mur del canal diferents lloses de pedra inclinades servien per rentar directament amb l'aigua del canal. Un petit pont permet el pas per sobre del safareig. | 08140-117 | Al costat del canal de la Fàbrica del Riu, uns 40 metres abans d'arribar a la fàbrica. | La Fàbrica del Riu va començar-se a construir el 1818 i es deuria acabar l'any següent. Sembla que seria la primera fàbrica del poble. El 1910 els diversos socis venien la fàbrica a Isidre Puig i Cia, que ja era l'empresa propietària de la fàbrica de Sant Benet (en terme de Sant Fruitós de Bages). Segons el padró de 1936 hi treballaven 10 homes i 22 dones, mentre que l'any 1955 hi treballaven 105 dones. La fàbrica tenia alguns pisos per a treballadors, amb un servei de cuina i una cuinera. Abans de la Guerra hi havia un pis per homes i un per a dones. Després de la Guerra la nau més antiga va quedar buida i s'hi van instal·lar pisos per a les treballadores. Als anys 50 i 60 hi havia moltes dones, sobretot procedents de la immigració, que vivien a la fàbrica. L'empresa va tancar els anys vuitanta i el 1986 fou subhastada i comprada una part per Hidrogant S.A., el gerent de la qual era el navarclí Jaume Matamala. El safareig, possiblement d'origen anterior, devia ser reforçat amb formigó a principi del segle XX, juntament amb les obres de reforçament de la resta del canal. | 41.7486500,1.8968100 | 408277 | 4622458 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 54807 | Central hidroelèctica de la Pólvora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/central-hidroelectica-de-la-polvora | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 145. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 55-56. | XX | Antiga central hidro-elèctrica que aprofitava el canal de l'antic molí polvorer i abastava d'energia la fàbrica de cal Tàpies i també el poble de Navarcles. L'edifici consta de dues parts: la part posterior és un pou o dipòsit per fer que l'aigua baixés amb més pressió cap a la turbina; és una construcció de planta quadrada feta amb grans blocs de pedra; a la part davantera, hi ha un altre cos adossat, de planta més o menys quadrada, amb coberta a dues vessants i finestres emmarcades amb maó. A sota hi havia la turbina i, al nivell superior, les instal·lacions de la central. L'interior de l'edifici és avui dia totalment buit. Adossat a un costat hi ha diverses parets d'una construcció recent que es va fer amb la intenció d'habilitar-hi un habitatge, que va quedar a mig fer. | 08140-118 | A l'indret de la Pólvora, a l'extrem nord-oest. | En aquest sector hi havia un molí polvorer que va estar en funcionament al segle XIX. No sabem fins quan es va fabricar pólvora a Navarcles, però l'any 1893 les hereves de la propietat van vendre els drets per utilitzar les aigües dels molins de la pólvora a Joan Esquius, el nou propietari de la fàbrica del cal Tàpies, situada més avall. Joan Esquius no era fabricant i es va limitar a produir electricitat des d'aquesta central per al poble de Navarcles a partir de l'any 1909 i a arrendar la fàbrica. La central va funcionar fins que la fàbrica va tancar, l'any 1971. Posteriorment es va eliminar la maquinària i les instal·lacions. | 41.7602300,1.9135000 | 409681 | 4623726 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54807-foto-08140-118-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54808 | Canal de la Pólvora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-polvora | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 145. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 55-56. | XIX-XX | Canal que antigament captava l'aigua per al molí de la pólvora i, modificat posteriorment, s'utilitzà per a la central hidro-elèctica que es va construir en aquest sector a principis del segle XX. La resclosa és a uns 150 m de la casa, aigües amunt del riu Calders. És una resclosa de formigó de forma lleugerament semi-el·líptica, molt alta. El canal comença soterrat en el primer tram, i discorre fins a l'alçada de la casa de l'antic molí pólvorer, a uns 150 m de distància. Aquí un vagant retorna l'aigua al riu, excepte la que s'utilitza per a regar els horts. Anteriorment el canal continuava fins la central elèctrica, però aquest tram final ha estat cobert. L'antic canal es desviava una mica al nord per conduir l'aigua fins l'edifici del molí polvorer. | 08140-119 | A l'indret de la Pólvora, al costat del riu Calders. | En aquest sector hi havia un molí polvorer que va estar en funcionament al segle XIX. A Manresa es fabricava pólvora des d'antic. El 1865 es promulgà la llei de destestancament de la pólvora i aleshores van sorgir diverses iniciatives particulars que aprofitaven aquesta tradició. L'any 1870 hi ha notícies de fàbriques de pólvora a Navarcles i Sant Fruitós de Bages. La fàbrica de Navarcles era d'una companyia formada per Jaume Xipell, Joan Coma i Jacint Xipell. La primera notícia del molí de la Pólvora és del 1871, quan Joan Escaiola (propietari de l'heretat Escaiola) estableix a Jaume Xipell, fabricant de pólvora, un terreny en aquesta zona, on sembla que antigament no hi havia hagut cap altre molí. Els anys següents (1879 i 1885) els terrenys per a les instal·lacions es van ampliar. És un indret resguardat i adequat per a una activitat perillosa. El 1877 es va produir una explosió i el 1881 Jaume Xipell, de Manresa, demana permís per tornar a obrir la fàbrica. No sabem fins quan es va fabricar pólvora a Navarcles, però l'any 1893 les hereves de la propietat van vendre els drets per utilitzar les aigües dels molins de la pólvora a Joan Esquius, el nou propietari de la fàbrica del cal Tàpies, situada més avall. Joan Esquius no era fabricant i es va limitar a produir electricitat des de la central hidro-elèctrica que va construir a prop de l'antic molí a partir de l'any 1909 i a arrendar la fàbrica. La resclosa actual es va construir aproximadament l'any 1931. Abans encara hi havia la resclosa de fusta del molí polvorer. | 41.7590500,1.9158500 | 409875 | 4623592 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54808-foto-08140-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54808-foto-08140-119-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54809 | Font del Solervicens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-solervicens | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 14, 27. VILA, M (1951). Resum històric de la família Solervicens, 1170-1951. Edició familiar. | XVIII-XIX | Font emplaçada al costat de la riera de Solervicens, en un indret enclotat i obac, de vegetació espessa, al costat del camí. La font ha estat ornamentada compta amb una estructura de pedra que té una fornícula a la part central, on hi ha el brollador, i sengles bancs a banda i banda. A la part inferior l'aigua surt canalitzada cap a la riera. | 08140-120 | A la riera del Solervicens, a l'alçada del mas amb el mateix nom. | Antigament la font era a uns pocs metres de distància, en una sorgència natural. La construcció de la font deu ser una obra dels segles XVIII o XIX. Segons el 'Resum històric de la família Solervicens', la inscripció amb data de 1818 es refereix a una sequera que va patir la font (i no a la construcció de la mateixa) i hi va ser col·locada cent anys més tard: el 1918. Més avall d'aquesta hi havia la font de la Bardissa, que estava documentada al segle XIV i proporcionava aigua al mas mitjançant un ariet. La Font del Solervicens era molt concorreguda per la gent de Navarcles, ja que es troba a poca distància de la població. Segons els anys, a l'estiu no raja. | 41.7498100,1.9210200 | 410292 | 4622561 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54809-foto-08140-120-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció damunt de la font: 'Font 1818 Solervicens'. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54810 | Font Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-nova-0 | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 14. FERRER, Llorenç (1999). Tenir aigua. 100 anys de la primera portada d'aigües a Navarcles (1899-1999). Quaderns de Navarcles, 5. Ajuntament de Navarcles. | XX | Font situada en una petita esplanada al costat del camí del Solervicens, junt a una alzina. La font està protegida per un petit cobert de pedra amb una teuladeta. Dues aixetes fan rajar l'aigua cap a una pica amb dos banc laterals. A l'entorn hi ha diverses taules i bancs de pedra. A prop de la font hi ha la caseta del pou que servia per captar l'aigua cap a la xarxa de fonts públiques de Navarcles, i encara avui s'aprofita per abastar els dipòsits de la població. | 08140-121 | Camí del Solervicens | El 1897 l'Ajuntament es plantejava l'abastament d'aigua a la part baixa del poble (és a dir, els carrers Nou, de la Sort, Ametller , Ubach i la plaça Clavé), que quedava més lluny de les fonts. Un estudi del mestre d'obres Josep Arola indicava que un lloc adequat per fer la captació era la font del Juncà, en terres del mas Solervicens, perquè es trobava en una posició prou elevada. L'any 1897 s'hi va realitzar un primer pou, que va donar aigua suficient, l'any següent es va construir la canalització, que baixava per la carretera fins la plaça Clavé i retornava pel carrer Nou. Les obres es van finançar amb préstecs que els particulars van fer a l'Ajuntament. El 1899 la xarxa ja estava en funcionament, i comptava amb tres fonts. Més tard es van construir més fonts a la part alta del poble. I el 1929 es poble comptava ja amb aigua corrent. La Font Nova es nodreix de l'aigua dels pous que hi ha en aquest sector. La font actual data dels anys seixanta i l'aigua que hi raja actualment és una barreja de la font Calda i aigua dels antics pous tractada. | 41.7503500,1.9106500 | 409430 | 4622632 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54810-foto-08140-121-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A l'entorn s'hi estan fent obres per ampliar el polígon industrial.Un senyal de les 'Valls del Montcau' indica que forma part de la Ruta de les Fonts. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54811 | Mas Terrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-terrer | Restes d'una construcció antiga situades a la vora d'un petit altiplà. Concretament, un mur de maçoneria d'uns dos metres d'alt el qual, anys enrere, continuava amb una arcada, actualment ensorrada. Uns metres a l'est, al costat del camí, s'observen restes d'una altre mur de pedra lligada amb morter. Aquestes restes són de difícil interpretació. D'una banda, és una construcció és molt sòlida per tractar-se d'un simple mur de contenció de les terres de l'altiplà; de l'altra, tampoc sembla correspondre a un habitatge, ja que aquest estaria situat a la part alta, i no se n'aprecien rastres. | 08140-122 | A la zona de les Vinyotes | La partida situada a l'altra banda del camí del Solervicens, actualment en obres per eixamplar el polígon industrial del Camí de l'Angle, s'anomenava camp dels Forns perquè hi havia diversos forns d'obra, els quals feien l'extracció d'argiles en tota aquesta àrea, inclosos els terrenys més propers a aquest jaciment. L'últim d'aquests forns, situat a uns 100 m en direcció nord-est de la Font Nova, encara es conservava els anys seixanta. Podria ser que aquesta construcció tingués alguna relació amb els treballs d'aquests forns o amb l'extracció d'argiles. D'altra banda, segons Josep Singla en alguns documents s'esmenta un mas 'Terrer', que havia pertangut al mas Onofre. La construcció podria correspondre a aquest mas, situat en un lloc d'extracció de terres. | 41.7496700,1.9118000 | 409525 | 4622555 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54811-foto-08140-122-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 54812 | Font de les Monges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-monges | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 148. FERRER, Llorenç (1999). Tenir aigua. 100 anys de la primera portada d'aigües a Navarcles (1899-1999). Quaderns de Navarcles, 5. Ajuntament de Navarcles. P. 7-9. | XX | Font pertanyent a la xarxa de fonts públiques instal·lada a Navarcles al principi del segle XX. Es tracta d'una font de fundició, de ferro colat, enclavada sobre una base de pedra. Té un cos de forma rectangular, amb la capçalera arrodonida, i una pica de forma semi-circular a la base. D'un relleu amb un cap d'home en surt l'aixeta. | 08140-123 | Carrer Ametller, davant del Convent de les Dominiques | El 1897 l'Ajuntament es plantejava l'abastament d'aigua a la part baixa del poble (és a dir, els carrers Nou, de la Sort, Ametller, Ubach i la plaça Clavé), que quedava més lluny de les fonts. Un estudi del mestre d'obres Josep Arola indicava que un lloc adequat per fer la captació era la font del Juncà, en terres del mas Solervicens, perquè es trobava en una posició prou elevada. L'any 1897 s'hi va realitzar un primer pou, que va donar aigua suficient, l'any següent es va construir la canalització, que baixava per la carretera fins la plaça Clavé i retornava pel carrer Nou. Les obres es van finançar amb préstecs que els particulars van fer a l'Ajuntament. El 1899 la xarxa ja estava en funcionament, i comptava amb tres fonts. Més tard es van construir noves fonts a la part alta del poble. El 10 de juliol de 1909 s'acordà traslladar una font que hi havia al començament del carrer Ametller fins a la cuneta de la carretera per evitar bassals d'aigua. Però la font de les monges va ser l'última d'aquesta xarxa, i es va construir l'any 1925, a tocar del Covent de les Dominiques. El 1929 es poble comptava ja amb abastament d'aigua corrent a les cases. | 41.7501300,1.9046000 | 408927 | 4622614 | 1925 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la base de la font: 1925.Com la resta de fonts de la xarxa pública, es nodreix actualment de la xarxa d'aigua controlada provinent de la font Calda. | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 54813 | Font de cal Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-creus | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 148. FERRER, Llorenç (1999). Tenir aigua. 100 anys de la primera portada d'aigües a Navarcles (1899-1999). Quaderns de Navarcles, 5. Ajuntament de Navarcles. P. 7-9. | XX | Font pertanyent a la xarxa de fonts públiques instal·lada a Navarcles al principi del segle XX. Es tracta d'una font de fundició, de ferro colat, encastada a la façana d'una casa, a la cantonada entre dos carrers. Té un cos de forma rectangular amb l'encapçalament arrodonit i una pica de forma semi-circular a la base. A la part davantera té un gravat de forma circular, d'on surt l'aixeta, i més avat un altre gravat que representa un peix. Una mica més amunt de la font hi ha una placa de ferro amb l'any '1910'. | 08140-124 | Carrer Manresa, cantonada amb carrer Nou | El 1897 l'Ajuntament es plantejava l'abastament d'aigua a la part baixa del poble (és a dir, els carrers Nou, de la Sort, Ametller, Ubach i la plaça Clavé), que quedava més lluny de les fonts. Un estudi del mestre d'obres Josep Arola indicava que un lloc adequat per fer la captació era la font del Juncà, en terres del mas Solervicens, perquè es trobava en una posició prou elevada. L'any 1897 s'hi va realitzar un primer pou, que va donar aigua suficient, l'any següent es va construir la canalització, que baixava per la carretera fins la plaça Clavé i retornava pel carrer Nou. Les obres es van finançar amb préstecs que els particulars van fer a l'Ajuntament. El 1899 la xarxa ja estava en funcionament, i comptava amb tres fonts. El 1904 s'estudiava com fer arribar l'aigua a la part alta del poble. El 1906 s'abordava l'obra, que incloïa la instal·lació d'una bomba i un dipòsit en un local que oferia el rector. Segons la inscripció que hi ha a la mateixa font de les Creus, aquesta es construí l'any 1910. El 1929 es poble comptava ja amb abastament d'aigua corrent a les cases. | 41.7521200,1.9022500 | 408734 | 4622837 | 1910 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Com la resta de fonts de la xarxa pública, es nodreix actualment de la xarxa d'aigua controlada provinent de la font Calda. | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 54814 | Font del carrer Ubach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-ubach | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 148. FERRER, Llorenç (1999). Tenir aigua. 100 anys de la primera portada d'aigües a Navarcles (1899-1999). Quaderns de Navarcles, 5. Ajuntament de Navarcles. P. 7-9. | XX | Font pertanyent a la xarxa de fonts públiques instal·lada a Navarcles al principi del segle XX. Es tracta d'una font de fundició, de ferro colat, enclavada sobre la vorera del carrer. Té un cos de forma rectangular, amb la capçalera arrodonida, i una pica de forma semi-circular a la base. D'un relleu amb un cap d'home en surt l'aixeta. A sota hi ha inscrita la data '1915'. | 08140-125 | Carrer Ubach, prop de la casa núm. 24, que fa cantonada amb un passatge. | El 1897 l'Ajuntament es plantejava l'abastament d'aigua a la part baixa del poble (és a dir, els carrers Nou, de la Sort, Ametller, Ubach i la plaça Clavé), que quedava més lluny de les fonts. Un estudi del mestre d'obres Josep Arola indicava que un lloc adequat per fer la captació era la font del Juncà, en terres del mas Solervicens, perquè es trobava en una posició prou elevada. L'any 1897 s'hi va realitzar un primer pou, que va donar aigua suficient, l'any següent es va construir la canalització, que baixava per la carretera fins la plaça Clavé i retornava pel carrer Nou. Les obres es van finançar amb préstecs que els particulars van fer a l'Ajuntament. El 1899 la xarxa ja estava en funcionament, i comptava amb tres fonts. Més tard es van construir noves fonts a la part alta del poble. Segons la data inscrita en la mateixa font, aquesta es va instal·lar l'any 1915. El 1929 es poble comptava ja amb abastament d'aigua corrent a les cases. | 41.7508400,1.8999800 | 408544 | 4622698 | 1915 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | La font ha estat retirada. ********* /confirmar/??? cal suposar que per motiu d'unes obres, i que es tonarà a col·locar.Com la resta de fonts de la xarxa pública, es nodreix actualment d'aigua controlada provinent de la font Calda. | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 54815 | Font de cal Serramalera (o del Lleó) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-serramalera-o-del-lleo | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 148. FERRER, Llorenç (1999). Tenir aigua. 100 anys de la primera portada d'aigües a Navarcles (1899-1999). Quaderns de Navarcles, 5. Ajuntament de Navarcles. P. 7-9. | XX | Font situada a la façana d'un edifici. La paret, feta amb petits carreus de pedra, té un arc encastat que emmarca una cavitat en forma de fornícula. Al centre hi ha una escultura en forma de cap de lleó, amb l'aixeta, i a la base un gran pica de pedra. | 08140-126 | Carrer Torras i Bages, cruïlla amb Passeig de Cervantes | El 1897 l'Ajuntament es plantejava l'abastament d'aigua a la part baixa del poble (és a dir, els carrers Nou, de la Sort, Ametller, Ubach i la plaça Clavé), que quedava més lluny de les fonts. Un estudi del mestre d'obres Josep Arola indicava que un lloc adequat per fer la captació era la font del Juncà, en terres del mas Solervicens, perquè es trobava en una posició prou elevada. L'any 1897 s'hi va realitzar un primer pou, que va donar aigua suficient, l'any següent es va construir la canalització, que baixava per la carretera fins la plaça Clavé i retornava pel carrer Nou. Les obres es van finançar amb préstecs que els particulars van fer a l'Ajuntament. El 1899 la xarxa ja estava en funcionament, i comptava amb tres fonts. Més tard es van construir noves fonts a la part alta del poble. En aquest indret hi havia una font de ferro pertanyent a aquesta xarxa creada al començament de segle XX. L'actual font es va construir a mitjan segle XX. | 41.7509300,1.9047200 | 408938 | 4622702 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Com la resta de fonts de la xarxa pública, es nodreix actualment de la xarxa d'aigua controlada provinent de la font Calda. | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 54816 | Font de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lesglesia | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 148. FERRER, Llorenç (1999). Tenir aigua. 100 anys de la primera portada d'aigües a Navarcles (1899-1999). Quaderns de Navarcles, 5. Ajuntament de Navarcles. P. 7-9. | XX | Font pertanyent a la xarxa de fonts públiques instal·lada a Navarcles a començament de segle XX, tot i que la font actual no és l'originària, sinó que ha estat substituïda per una de similar. La font està situada dins una cavitat de forma rectangular emmarcada amb pedra. L'interior és enrajolat i conté un plafó de ceràmica dedicat a la Mare de Déu de Montserrat. La font és de fundició, de ferro colat. Té un cos de forma rectangular amb la capçalera arrodonida, amb relleus de motiu floral i una pica a la base. | 08140-127 | Carre Ample, a la façana de l'Església | El 1897 l'Ajuntament es plantejava l'abastament d'aigua a la part baixa del poble (és a dir, els carrers Nou, de la Sort, Ametller, Ubach i la plaça Clavé), que quedava més lluny de les fonts. Un estudi del mestre d'obres Josep Arola indicava que un lloc adequat per fer la captació era la font del Juncà, en terres del mas Solervicens, perquè es trobava en una posició prou elevada. L'any 1897 s'hi va realitzar un primer pou, que va donar aigua suficient, l'any següent es va construir la canalització, que baixava per la carretera fins la plaça Clavé i retornava pel carrer Nou. Les obres es van finançar amb préstecs que els particulars van fer a l'Ajuntament. El 1899 la xarxa ja estava en funcionament, i comptava amb tres fonts. El 1904 s'estudiava com fer arribar l'aigua a la part alta del poble. El 1906 s'abordava l'obra, que incloïa la instal·lació d'una bomba i un dipòsit en un local que oferia el rector. En una visita pastoral de l'any 1908 l'Ajuntament va aprofitar per demanar al bisbe que perdonés el lloguer que cobrava pel dipòsit. L'any 1906 es parla de la font de la Plaça Vella i el 1909 de la de la plaça Aguilar. La font de l'Església deu ser també d'aquesta època. Tal com es veu en una fotografia antiga, la font era d'un model similar a la resta de fonts de ferro de la xarxa, i estava situada més endintre a la façana de l'Església. L'any 1945 s'hi devia instal·lar el plafó de la Mare de Déu de Montserrat i, més recentment, quan es van fer obres per instal·lar un ascensor a l'Església, la font es va tirar més endavant i adoptà la fesomia actual. El 1929 es poble comptava ja amb abastament d'aigua corrent a les cases. | 41.7521500,1.9050500 | 408967 | 4622838 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54816-foto-08140-127-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54818 | Llegendes de Sant Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-de-sant-benet | SINGLA, Josep. Llegendes de Sant Benet. (Treball no publicat) | X-XX | Conjunt de llegendes, anècdotes i episodis històrics relacionats amb el monestir de Sant Benet de Bages aplegats per Josep Singla, afeccionat a la història, en base a relats de la seva mare i altres persones de Navarcles. Es tracta de 19 llegendes aplegades en un dossier. Són les seguents: Llegenda del primer sant Valentí: hipòtesi de Josep Singla sobre l'origen de Sant Benet relacionada amb un suposat bisbe manresà. Intervencions del procer Sal·la i notícia de Sant Valentí: notícia històrica sobre l'adquisicó de les relíquies de Sant Valentí per part del noble Sal·la, fundador del monestir. La fama miraculosa de sant Valentí: protecció de sant Valentí sobre el monestir amb motiu del saqueig d'Al-Mansur. Altres miracles de sant Valentí: tradició (recollida també per Joan Amades) sobre l'apropiació de les relíquies de sant Valentí per part de la ciutat de Manresa i la seva aparició miraculosa al puig de Montpeità, a Sant Fruitós de Bages, al lloc on es bastí la capella de Sant Valentí. El Sant Valentí de Tolosa: sobre un frare de Sant Benet, anomenat Montpeità, que va fugir d'una presó a Tolosa de Llenguadoc gràcies a la intercessió del sant i va retornar a Sant Benet. El cristall de Sant Valentí: dues de les llegendes que expliquen l'origen d'aquest objecte miraculós, fins fa poc conservat a Navarcles. La primitiva Marededéu de Montserrat: sobre una imatge que suposadament s'hauria portat a Sant Benet quan Montserrat es va dotar d'una nova escultura de la Moreneta. La Mina de Montserrat: sobre un túnel que connectaria Sant Benet i Montserrat, del qual en un temps va dependre el monestir del Bages. El comunidor del monestir: lloc de recepció al monestir dels familiars que portaven menjar als familiars empresonats. El pou dels ganivets: un turment que s'aplicava als reus del monestir, ficant-los en un pou amb una roda plena de ganivets. L'empedrat del claustre: el lloc on es celebraven els judicis en el monestir. El casal del Cabró: sobre una mina que comunicava el monestir i una casa on els monjos posaven en pràctica el 'dret de cuixa'. La justícia vol entrar: sobre un veí de Navarcles que va haver de fugir per practicar la maledicència contra el monestir. La primera fugida de Sant Benet: sobre un assalt practicat per famílies de Navarcles a monjos que fugien del monestir amb els seus béns. La sort del carrer de la Sort: sobre l'origen del nom d'un carrer de Navarcles, relacionat amb un altre assalt per part de veïns de Navarcles sobre els monjos que fugien en el moment de l'exclaustració. El tresor de Sant Benet: sobre un suposat tresor amagat en algun racó del monestir en el moment de la desamortització. La compra del monestir: el motiu ocult que hauria mogut els pintors Ramon Casas i Santiago Rusiñol a comprar Sant Benet per portar-hi a terme suposades disbauxes i bacanals. Casas, Rusiñol i el Criador: anècdota en relació als dos pintors i un pagès de Navarcles que no havia vist mai un automòbil. El fantasma de Sant Benet: sobre les aparicions d'un fantasma davant les treballadores de la fàbrica, obra d'un servent negre del monestir. | 08140-129 | Monestir de Sant Benet de Bages (terme de Sant Fruitós de Bages) | El monestir de Sant Benet de Bages ha tingut històricament una gran vinculació amb Navarcles, ja que l'abat del monestir era el senyor feudal del terme. Les llegendes aplegades per Josep Singla segueixen més o menys un ordre cronològic (des de la fundació del monestir al segle X fins l'època de Ramon Casas al principi del segle XX) i tracten alguns dels temes més populars del monestir de Sant Benet, com ara la devoció a sant Valentí, la vinculació amb Montserrat, la facultat del monestir d'impartir justícia, presó i tortura, l'animadversió dels vilatans envers els monjos i la compra del monestir per part del pintor Ramon Casas. En definitiva, són un reflex del paper especialment rellevant que ha tingut el monestir en la història de Navarcles i de la relació estreta que ha existit entre els habitants de Navarcles i Sant Benet. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Algunes d'aquestes llegendes formen part d'una de les activitats de la fira Monacàlia, que reviu la relació de Sant Benet amb Navarcles. | 94|98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54819 | El Galobard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-galobard | III a.C.-V | Jaciment identificat superficialment que podria correspondre a una important vil·la romana. Es troba en un terreny al peu del serrat del Galobard amb camps de conreu separats per diferents feixes, que antigament havia estat una vinya. S'hi ha localitzat restes de material d'època romana. Concretament, fragments de tègula, ceràmica i dollia, fragments d'opus signinum, metall i monedes. Les restes superficials que actualment es poden veure són abundants (algunes de les quals situades com a material de rebliment a les feixes) i ocupen una superfície d'uns 30 m de llarg. No s'observen vestigis d'estructures, excepte en algun punt de manera molt feble. La major part del material es localitza a la part més baixa, mentre que l'esplanada situada a un nivell més alt, que és l'indret més adequat per una possible edificació, podria estar bastant arrasat per l'antic conreu de la vinya. | 08140-130 | Prop del mas Galobard i de la carretera N-141c | L'arqueòleg de Navarcles Jairo Martín va identificar fa uns anys aquest jaciment. Cal destacar la seva situació estratègica, pròxim al camí antic que anava de Manresa o Vic i les portes del pla de Bages. Sembla que el camí romà, anomenat en època alt-medieval strata francisca, vindria de Manresa passant per Navarcles i d'aquí seguiria pel camí de les Tàpies (uns 250 m al sud-est del jaciment) per enfilar-se cap a l'altiplà del Moianès. | 41.7645700,1.9112100 | 409497 | 4624210 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54819-foto-08140-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54819-foto-08140-130-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En aquest sector es conserva una bassa de forma més o menys circular probablement utilitzada en els treballs de la vinya. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54820 | Llinda de la casa de la Plaça General Prim, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-la-casa-de-la-placa-general-prim-2 | XVIII | Llinda amb la inscripció de la data acompanyada d'un baix relleu en forma d'estrella encabida dins d'un cercle ornamentat en el seu perímetre amb un rosari. A dins l'estrella hi ha un estri similar a unes tisores. A banda i banda, la data d'execució: 1793. | 08140-131 | A la façana de la casa núm. 2 de la Plaça General Prim. | La llinda formava part d'un edifici anterior. Als anys 1970, quan es va fer la casa de nou, va passar a ocupar l'emplaçament actual, sobre la porta número 2 de la plaça General Prim. | 41.7517400,1.9056700 | 409018 | 4622791 | 1793 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54820-foto-08140-131-1.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 96 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54821 | Mas Solervicens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-solervicens-0 | DAURA, Antoni; GALOBART, Joan; PIÑERO, Jordi (1995). L'arqueologia al Bages, Centre d'Estudis del Bages.P. 175. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 128. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Imp. Dr. Vives, Manresa. P. 28. | L'historiador de principi de segle XX Fortià Solà ens informa que 'en terrenys de conreu del mas Solervicens s'han trobat algunes monedes romanes'. Actualment no s'hi distingeixen estructures. És molt probable, però, l'existència d'una antiga vil·la romana en aquest punt, atesa la seva bona situació, en una posició elevada que domina la plana de Navarcles, a la confluència del riu Calders amb el Llobregat. | 08140-132 | Entorn del mas Solervicens, situat al sud-est del terme de Navarcles. | 41.7499700,1.9176700 | 410013 | 4622582 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54821-foto-08140-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54821-foto-08140-132-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 83|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 54822 | Gerres de l'edat del bronze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gerres-de-ledat-del-bronze | CURA, Miquel (1980). 'Guia arqueològica del Bages', El Bages. Aproximació al medi natural i humà de la comarca. Ed. Montblanc-Martin / Centre Excursionista de la Comarca del Bages. CURA, Miquel (1987). 'Elements per a la coneixença de l'edat del bronze a la comarca del Bages (II part)', Dovella, núm. 25. Manresa. DAURA, Antoni; GALOBART, Joan; PIÑERO, Jordi (1995). L'arqueologia al Bages, Centre d'Estudis del Bages.P. 82-83. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 128. | Peces formades per diferents fragments que han estat restaurats i reconstruits. | Dues gerres procedents d'una excavació realitzada per mossèn Valentí Santamaria i actualment conservades al Museu Comarcal de Manresa. Es tracta de dos recipients molt similars: de forma globular amb fons pla i amb nanses i mugrons contraposats (les nanses a la part del ventre i els mugrons al costat de la vora). Miquel Cura les relaciona tipològicament amb les 'gerres del Ròdan' i les data a la primera meitat del segon mil·leni. | 08140-133 | Museu Comarcal de Manresa. Via Sant Ignasi, 40. Manresa. | Als darrers temps de la seva activitat arqueològica (anys cinquanta o inici dels seixanta) mossèn Valentí Santamaria, aleshores director del Museu de Manresa, va realitzar una excavació a Navarcles de la qual no en va deixar constància escrita. Tot i així, el material recuperat fou restaurat i dipositat al Museu de Manresa, fins que Miquel Cura el va publicar per primer cop l'any 1987. No es coneix l'emplaçament del jaciment, però sembla que es tractaria d'uns fons de cabanes d'un poblat. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54822-foto-08140-133-1.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 79 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54823 | Corpus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corpus-1 | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 133, 171-172. GIRBAU, Valentí (2002). Poble i parròquia. L'Església de Navarcles el segle XVIII. Quaderns de Navarcles, 10. Ajuntament de Navarcles. P. 23. | Tradicionalment, el Corpus era una de les festes més lluïdes i espectaculars. Els nens feien la primera comunicó i els veïns guarnien amb catifes de flors els carrers per on passava la processó. A mitjan de la dàcada de 1950, per exemple, la festa consistia en missa al matí i, a la tarda, un solemne trisagi i després processó encapçalada per la creu alçada i seguida pels pendons de les Germanes Dominiques (amb les nenes amb un ramet de flors) i altres agrupacions de feligresos: Acció Catòlica, Germandat de Sant Josep, Gremi de Traginers, la resta de fidels, cor parroquial, nens i nenes que feien la comunió, representants de les indústries tèxtils i autoritats locals. El diumenge es feia una altra processó i els veïns enramaven el carrer Verger. | 08140-134 | Carrers del nucli antic | Al segle XVIII per Corpus es celebrava missa major amb solemne ofici cantat amb el Santíssim Sagrament exposat i un important nombre de ciris a l'altar. Després de la missa, procesó seguint els carrers del poble, amb el Santíssim sota tàlem, Santa Creu i encens. De retorn a l'església es cantaven els goigs del Santíssim Sagrament i es resava el rosari a l'altar major. L'any 1917 les autoritats assitien a la processó, però s'ignora si s'engalanaven els carrers. El 1970 es deixà de celebrar el Corpus a la manera més tradicional i es deixà de fer la processó. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Sense accés | Dolent | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 54824 | Obres teatrals per Sant Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/obres-teatrals-per-sant-valenti | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de Festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. P. 151. | XX | Cada any, amb motiu de la festa de Sant Valentí (Festa Major d'Hivern) es representa una obra de teatre dedicada a algun tema que fa referència a la història o la tradició de Navarcles. Les obres compten amb la participació d'un bon nombre d'actors navarclins, coordinats a través del Grup de Teatre Navarcles. Al final de la representació es dóna el premi 'Valentí de fora' a una persona que porti aquest nom i no sigui resident a la població. La bona acollida d'aquesta iniciativa al llarg dels anys ha fet que hagi esdevingut una tradició ben arrelada i molt esperada cada any per molta gent del poble. Molts dels temes que s'hi ha tractat ja formen part de la memòria col·lectiva dels navarclins. Durant molts anys l'autor teatral afincat a Navarcles Agustí Soler i Mas s'encarregà d'escriure les obres. Els títols de les obres representades en aquesta etapa són: 300 festes majors (1990), 100 anys després (1991), Festa major sorprenent (1992), Aquell primer aplec (1993), El pitu de Sant Benet (1994), Errasti (1995), Ous passats per aigua (1996), Parc Marcel·lí (1997), Tu al Coro i jo a Cal Met (1998), Teixint les nostres melodies (1999), Ricardis (2000), El príncep de Constantinoble (2001), El degoter (2002), El pitu de Sant Benet (2003). Les obres més recents, d'autors diversos, han estat: Ball de titelles, de Ramon Vinyes (2004), Com a casa no hi ha res, de Jaume Costa, Llorenç Ferrer, Dolors Font i Núria Serra (2005), El monestir serà navarclí, de Joan A. Fernández (2006), Els papirs de Talamanca, d'Anna Costa, Abel Vilches i Xavier Oliveras (2007), Entre l'aigua i la pedra, de Josep M. Diéguez (2008). | 08140-135 | Teatre-Auditori Agustí Soler i Mas | La primera obra que es va representar va ser l'any 1990 i es titulava '300 festes majors', per aquest motiu les obres que van seguir cada any per la festa de Sant Valentí es coneixien genèricament amb aquest nom. L'autor era Agustí Soler i Mas, que en va escriure 13, fins l'any 2002. La comissió de les '300 festes majors' s'encarregava d'organitzar l'esdeveniment, que comptava amb la col·laboració del grup de teatre, l'Ajuntament i altres entitats del poble. Les obres es van representar al local de cal Met (Teatre Principal) entre 1990 i 1999, al Pavelló Municipal l'any 2000, a l'Església Parroquial el 2001, al Teatre del Casal Parroquial el 2002 i finalment al Teatre-Auditori Agustí Soler i Mas a partir del 2003. Arran de la mort d'Agustí Soler i Mas, l'any 2002, es decidí fer un concurs de guions cada any per escollir l'obra, que es coneixeria genèricament amb el nom de 'Febrada'; nom amb el que també es refundà la Comissió 300 festes majors. També amb aquest nom es coneixen les obres en aquesta nova etapa. L'any 2008 s'ha passat a fer una convocatòria d'idees per seleccionar el motiu de l'obra de cada any. | 41.7485700,1.9084600 | 409246 | 4622437 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Agustí Soler i Mas i altres autors | A la Biblioteca de Navarcles i a l'arxiu del Teatre del Casal es conserven els guions de les obres i gravacions en vídeo de l'etapa de la 'Febrada'. Pel que fa a l'etapa '300 festes majors', es conserven també alguns guions a la Biblioteca, així com a les cases particulars de Sebastià Puig i de Ventura Graells (del Grup Teatre Navarcles) i segurament també a casa de l'Agustí Soler. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 54825 | Fira de la Castanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-la-castanya | Programes de la Fira de la Castanya | XXI | Festa popular que s'organitza el dissabte de finals d'octubre, a l'època de les castanyades. La base és un mercat d'ocasió i de segona mà, amb parades pels carrers del nucli antic de botiguers i també de particulars, juntament amb parades de castanyes torrades i una xocolatada. Un altre acte rellevant és l'espectacle musical que cada any porten a terme els botiguers, i que ja ha esdevingut tradicional, així com un dinar popular i ball. La Fira també compta amb espectacles d'animació al carrer, atraccions infantils i una diversitat d'actes que varien cada any, com ara una mostra de cotxes i motos antigues, concurs gastronòmic, exposicions... La Fira l'organitza una comissió de la Unió de Botiguers i l'Ajuntament. | 08140-136 | Nucli antic | A Sant Ponç de Tomeres, municipi francès agermanat amb Navarcles, fan una festa similar de la qual es va agafar la idea per fer la Fira de la Castanya. La primera edició es va fer l'any 2000 i, des d'aleshores la festa ha anat arrelant i s'ha ampliat amb la incorporació de noves activitats. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 54826 | Himne de Sant Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-de-sant-valenti | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 153. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Imp. Dr. Vives, Manresa. P. 113. (2001) Les cançons de Navarcles. CD editat per l'Ajuntament de Navarcles. | XIX | Himne del poble de Navarcles dedicat al seu patró, sant Valentí. El canten tots els assistents a la missa per la Festa de Sant Valentí i després veneren les relíquies del sant que es conserven a l'Església. La lletra de l'himne, de Bernat Fargues, és la següent: 'Navarclins en tot temps de glòria, / de llevant a ponent fem sentir, / dedicats a la nostra parròquia / el patró, màrtir i sant Valentí. / D'aquest sant les relíquies sagrades, / nostres pares van rebre amb honor / i és dels fills un deber venerar-les / sempre més amb gran fe i pur amor. / Qui d'honorar-les se'n doni vergonya / que no es digui mai més navarclí, / puix els que aimen de veres al poble / canten tots glòria a Sant Valentí./ A Sant Valentí, Glòria.' L'Himne de Sant Valentí va arrelar fort entre la població de Navarcles i es convertí en una mena d'himne del poble, tot i que recentment alguns sectors que defensen el laïcisme s'hi han oposat. | 08140-137 | L'Himne de Sant Valentí va ser compost a finals del segle XIX per Bernat Fargues (lletra), el qual sembla que era un capellà de Navarcles i per Pere Soler (música). La devoció a sant Valentí compta amb una llarga tradició a Navarcles. Els navarclins l'invocaven quan faltava la pluja i també se li atribuïen propietats perquè els quecs poguéssin millorar la parla i les mares l'invocaven perquè els seus fills parlessin bé. El 2 de febrer de 1690 els caps de casa de Navarcles acordaren demanar al bisbe de Vic que els concedís sant Valentí com a patró del poble. Els navarclins van fer un vot de poble i es comprometeren a celebrar cada any, el 14 de febrer, la diada del sant. Des d'aleshores es celebra en aquesta data la Festa Major d'hivern. El 1700 el rector de Navarcles aconseguí que una part de les relíquies fossin exposades a l'Església de Navarcles. I després de l'exclaustració del monestir de Sant Benet, l'any 1863, la totalitat de les relíquies de sant Valentí van anar a parar finalment a la parròquia de Navarcles. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Bernat Farques (lletra), Pere Soler (música). | L'Himne de sant Valentí ha estat inclòs en el CD editat per l'Ajuntament 'Les cançons de Navarcles', on se'n fa una versió amb arranjaments musicals i direcció de Josep M. Descarga, interpretada per l'Agrupació de Cantaires de Navarcles i la Coral de l'Esplai. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 54827 | Goigs a llaor de Sant Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-sant-valenti | <p>FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 153. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Imp. Dr. Vives, Manresa. P. 19, 113. (2001) Les cançons de Navarcles. CD editat per l'Ajuntament de Navarcles.</p> | XX | <p>Goigs en honor de sant Valentí, patró de Navarcles. Es canten per Sant Valentí (Festa Major d'Hivern) quan la processó entra a l'Església Parroquial per celebrar la missa. La lletra dels goigs és de Jaume Collell. La música es cantava aprofitant tonades d'altres indrets. La lletra dels goigs és la següent: 'Puix d'una glòria sens fi / al cel gosau immortal: / gloriós Sant Valentí / preservau-vos de tot mal. / Imatge de bon Pastor / sou de Terni en la ciutat, / augmentant sempre el ramat / de Jesús Nostre senyor / i el guardeu del llop traïdor / amb vostre zel pastoral. / De Navarcles el veïnat / i de Bages tot el Pla / ben guardat per Vos està, / Valentí màrtir sagrat, / vós sou el nostre advocat / davant del Rei Celestial.'</p> | 08140-138 | <p>El segle XVIII els navarclins ja cantaven uns goigs de Sant Valentí, els quals feien referència a les virtuts del sant. És a dir, el parlar correcte: 'cuant temen o regoneixen / en las llenguas de sos fills / las mares alguns perills / luego a vos ofereixen / perque os tenen, y coneixen / per protector i advocat'. Però també la protecció envers pedregades i temporals, contra la sequera, la facultat de maridar donzelles, consolar viudes i ajudar en els parts difícils. La lletra dels goigs que es canten actualment és de Jaume Collell, prevere, representant del sector anomenat vigatà de la Renaixença. La devoció a sant Valentí compta amb una llarga tradició a Navarcles. Els navarclins l'invocaven quan faltava la pluja i també se li atribuïen propietats perquè els quecs poguéssin millorar la parla i les mares l'invocaven perquè els seus fills parlessin bé. El 2 de febrer de 1690 els caps de casa de Navarcles acordaren demanar al bisbe de Vic que els concedís sant Valentí com a patró del poble. Els navarclins van fer un vot de poble i es comprometeren a celebrar cada any, el 14 de febrer, la diada del sant. Des d'aleshores es celebra en aquesta data la Festa Major d'hivern. El 1700 el rector de Navarcles aconseguí que una part de les relíquies fossin exposades a l'Església de Navarcles. I després de l'exclaustració del monestir de Sant Benet, l'any 1863, la totalitat de les relíquies de sant Valentí van anar a parar finalment a la parròquia de Navarcles.</p> | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2024-11-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Jaume Collell (lletra) | Els Goigs de Sant Valentí han estat inclosos en el CD editat per l'Ajuntament 'Les cançons de Navarcles', on se'n fa una versió amb arranjaments musicals de Josep M. Descarga, i interpretació de l'Agrupació de Cantaires de Navarcles. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 54828 | Cançons de Marcel·lí Monrós i Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cancons-de-marcelli-monros-i-oller | <p>FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 152-153. MONRÓS, Marcel·lí (1982). Recull d'escrits de Marcel·lí Monrós i Oller (1955-1964). Ajuntament de Navarcles. (1997). Recull filmogràfic de Marcel·lí Monrós (1956-1970). Grané; Ajuntament de Navarcles. SERRA, Francesc (2005). 25 anys d'ajuntaments democràtics a Navarcles 81979-2004). 'Quaderns de Navarcles', núm. 12. Ajuntament de Navarcles. P. 12. (2001) Les cançons de Navarcles. CD editat per l'Ajuntament de Navarcles.</p> | XX | <p>Cançons compostes per Marcel·lí Monrós, home polifacètic i dinamitzador de la vida cultural de Navarcles durant els anys seixanta i setanta. Marcel·lí Monrós va compondre sis o set cançons en la línia de la Nova Cançó que s'imposava en aquesta època. Ell mateix, o de vegades també Àngel Esquius, intepretava les seves cançons, especialment als Festivals que el Club Joventut organitzava els anys Seixanta. Entre les cançons més conegudes hi ha 'Maria Carme', 'Salut volguts companys'. Dues de les cançons de Monrós han estat recollides en el CD editat per l'Ajuntament 'Les cançons de Navarcles'. Concretament: 'Cançó de Nadal' i ' Vine'. Per la seva significació, aquestes cançons han passat a formar part de la memòria col·lectiva d'una generació de navarclins.</p> | 08140-139 | <p>Marcel·lí Monrós i Oller va néixer els anys previs a la Guerra Civil i, durant la seva adolescència, va patir una malaltia cardíaca que va condicionar fortament la seva personalitat. Fou una persona sensible i inquieta en molts àmbits de la cultura: fotografia, cinema, periodisme, música, pintura, etc. Durant el franquisme fou impulsor de múltiples activitats culturals, com ara el periòdic Tinet, el club Joventut, l'Escola de pintura, el Club Fotogràfic, Cine-Club. També fou impulsor de la biblioteca. Va morir l'any 1972 i deu anys més tard l'Ajuntament organitzà un homenatge en reconeixement de la seva tasca: se li dedicà el parc que ara porta el seu nom i es van recuperar alguna de les seves cançons. Per la Festa Major d'Hivern de 1997 es representà l'obra de teatre musical 'Parc Marcel·lí', amb cançons compostes per a l'ocasió.</p> | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2024-11-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Marcel·lí Monrós | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 54830 | Amanida navarclina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/amanida-navarclina | XX-XXI | <p>Fa uns anys els restauradors de Navarcles van crear l'amanida navarclina amb la voluntat de disposar d'un element gastronòmic de pormoció. Es tracta d'una amanida tèbia que es compon d'una base d'enciam, cigrons de Navarcles, peu de porc saltejat i bacallà potxat, tot amanit amb una vinegreta. L'amanida navarclina es pot degustar en diversos restaurants de Navarcles que la tenen a la seva carta.</p> | 08140-141 | <p>A mitjan de la dècada de 1990 el gremi de restauradors de Navarcles i l'Ajuntament vam impulsar la creació d'un plat típic, basat en alguns elements tradicionals del país (cigrons, peus de porc, bacalla...) amb la voluntat de disposar d'un plat comú per oferir als diversos restaurants. Durant aquests anys Navarcles havia impulsat també el Parc del Llac i va iniciar una política de promoció turística força pionera al Bages.</p> | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Altres | 2021-04-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 54831 | Ball de la verema i ball de teixidors de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-verema-i-ball-de-teixidors-de-navarcles | (2001) Les cançons de Navarcles. CD editat per l'Ajuntament de Navarcles. | XX | Balls propis de l'Esbart de Navarcles creats l'any 1998 amb música i arranjaments musicals de Josep M. Descarga. Les obres s'inspiren en les activitats tradicionals de la verema i la feina dels teixidors. Es tracta d'una música tradicional amb instrumentació per a cobla, amb algun passatge que al·ludeix a l'himne de Sant Valentí. | 08140-142 | L'any 1998 en commemoració dels deu anys de l'Esbart de Navarcles, Josep M. Descarga va compondre un ball de teixidors i un ball de verema propis. Els dos temes fan al·lusió a un aspecte de la història de Navarcles i d'altres pobles del Bages que va estar prou vigent fins ben entrat el segle XX: mentre els homes es dedicaven a treballar la vinya les dones contribuïen a l'economia familiar amb el seu treball a la fàbrica. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 1998 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Josep M. Descarga (música) | Els dos balls estan inclosos en el CD editat per l'Ajuntament 'Les cançons de Navarcles', on se'n fa una versió interpretada per la Cobla Ciutat de Manresa. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 54832 | Ball de gegants de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gegants-de-navarcles | (2001) Les cançons de Navarcles. CD editat per l'Ajuntament de Navarcles. | XX | Música pròpia dels gegants de Navarcles que sona durant els seus balls, composada per Josep Codina. És una música instrumental per a cobla. | 08140-143 | Amb motiu de l'estrena dels gegants de Navarcles l'any 1981 es va demanar a Josep Codina que composés aquest ball de gegants. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 1981 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Josep Codina | El ball de gegants ha estat inclòs en el CD editat per l'Ajuntament 'Les cançons de Navarcles', on se'n fa una versió interpretada per la Cobla Ciutat de Manresa. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 54833 | Música del Carnavarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/musica-del-carnavarcles | (2001) Les cançons de Navarcles. CD editat per l'Ajuntament de Navarcles. | XX | Ramon Fonts va composar aquesta música pròpia per al carnaval de Navarcles, anomenat Carnavarcles. La música sona durant els moments més característics de la festa. És una peça instrumental moderna inspirada en la música d'arrels tradicionals. | 08140-144 | El carnestoltes s'havia celebrat a Navarcles com a mínim al segle XIX i també durant la segona República. També es feia una festa de l'arròs. Després de la Guerra Civil la festa va deixar de fer-se i el carnestoltes no fou recuperat fins els anys vuitanta, pel primer Ajuntament democràtic. Ramon Fonts va compondre la música de la festa, anomenada Carnavarcles. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Ramon Fonts | La música del Carnavarcles ha estat inclosa en el CD editat per l'Ajuntament 'Les cançons de Navarcles', on se'n fa una versió interpretada pel conjunt Fus (Jaume Viader, Samuel Alonso, Lluc Madurell i Susanna Codina). | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 54834 | Gegants de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-navarcles | <p>Autors diversos (2007). Una aventura d'alçada (conte per a nens)</p> | XX | <p>Els gegants de Navarcles són tres. El Tinet representa un pagès de les contrades que conrea la vinya. Porta a la mà un falçó. Pesa 48 kg i té una alçada de 3,50 m. La Maria és la seva muller i representa una filadora de les fàbriques tèxtils del poble. Pesa 50 kg i té una alçada de 3,48 m. Més tard es va construir el gegantó Claudi, que és el fill d'en Tinet i la Maria, i representa un conegut veí del poble: el fotògraf Claudi Jo. Porta penjada al coll una càmera de fer fotos que ruixa aigua. Fa 27 kg de pes i 2,50 m d'alçada.</p> | 08140-145 | C/ Diputació, 18 | <p>Els gegants de Navarcles es van estrenar durant l'Aplec de Sant Jordi de 1980. Concretament són en Tinet i la Maria, que corresponen als noms dels patrons de la vila. Són obra de Miquel Casserres i Boix, de Solsona. Es tracta dels primers gegants que van prendre com a motiu una tradició de la comarca, com ara la vinya i el tèxtil. El 13 d'agost de 1997 es va estrenar un nou gegant, en Claudi, que representa el fill del Tinet i la Maria. És obra de Toni Mujal, de Cardona. La Colla de Geganters i Grallers de Navarcles són els responsables dels gegants, els quals tenen com a dates més senyalades per sortir a ballar la Festa Major d'hivern (Sant Valentí) i la Festa Major d'estiu.</p> | 41.7499100,1.9073200 | 409153 | 4622586 | 1982 | 08140 | Navarcles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54834-foto-08140-145-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Miquel Casserres i Boix; Toni Mujal | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml