Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54866 | Creu commemorativa d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-commemorativa-dolvan | XX | <p>Creu de formigó armat de 4'5 metres d'alt i 3 metres d'ample aproximadament, encastada al sòl amb un sòcol de formigó. Commemora la Santa Missió de l'any 1958, tal com es llegeix al medalló central que porta la inscripció: 'XXII -X al II- XI del 1958. SANTA MISSIÓ'.</p> | 08144-32 | Serrat del Quirze | <p>Durant els anys 1940 - 1960 era freqüent que les parròquies del Bisbat de Solsona, organitzessin unes jornades intensives de prèdiques i reflexions religioses que s'anomenaven 'Missions'. Consistien en la visita a la parròquia de torn de dos o tres pares predicadors, generalment Jesuïtes, que feien sessions formatives per els diferents sectors de població (infants, matrimonis, persones grans, etc.). L'últim dia, i com a clausura dels actes religiosos, s'organitzaven confessions i comunions per a tots els fidels. Per a commemorar aquestes jornades religioses intensives, posteriorment, s'alçaven monuments commemoratius com el que s'ha descrit. En anys posteriors des d'aquets indret es realitzaven les benediccions del terme.</p> | 42.0598479,1.9059131 | 409474 | 4657000 | 1958 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54866-p2280188.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54866-p2280192.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La inscripció és en català, tot i que es va fer l'any 1958, en ple Franquisme.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54869 | Masoveria de Trasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-trasserra | XVII-XIX | <p>Masoveria d'estructura clàssica, planta rectangular i coberta a dues vessant, amb el carener paral·lel a la façana; la façana principal és a ponent i presenta una senzilla porta de llinda plana monolítica, i una renglera de finestres, també de llindes planes, de petites dimensions a la primera planta; la planta baixa i el primer pis semblen correspondre a una obra del s. XVII bastida amb pedra sorrenca amb les cantoneres ben tallades i les pedra força alineades. La planta superior es fruit d'una ampliació, probablement del s. XIX, hi destaca la interessant balconada de fusta aixoplugada pel voladís de la teulada.</p> | 08144-35 | Camí de Salvatella (Tresserra, 08611-Olvan) | <p>Sembla que no s'ha conservat la documentació familiar d'aquest mas; la primera referència es troba en una compra-venda d'una peça de terra feta el 4 d'octubre de 1645 entre Jaume Font i Rafel Armengol i Trasserra, l'amo del mas. De totes maneres no descartem la possibilitat que hi hagi informació anterior de la masia però amb un altre nom, ja que durant el segles XIV i XV, a Olvan, van quedar qui-sap-los masos rònecs que es tornaren a habitar en el segle XVI, i alguns prengueren el nom dels nous emfiteutes. El cognom Armengol, del primer amo que coneixem, s'ha mantingut fins a l'actualitat. Com en altres masies del terme municipal d'Olvan, les grans propietats van bastir masoveries, al costat del mas principal, a finals del s. XVII i al llarg del s. XVIII.</p> | 42.0445880,1.9194451 | 410573 | 4655292 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54869-p3060316.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54869-p3060277.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54869-p3060281.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.;Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54870 | Creu de Trasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-trasserra | XX | <p>Creu de ferro de 2,30 m d'alçada, formada per dos braços travessers de 0,21 cm i 0,24 cm, rematats amb senzills elements decoratius que es repeteixen a la part superior del pal. La creu no té pedestal, és clavada directament en una roca i compta amb unes pedres de suport a la base.</p> | 08144-36 | Camí de Salvatella (Tresserra, 08611-Olvan) | <p>Segons informació dels propietaris del mas Trasserra, la creu es va bastir per tal de fer rogatives per protegir les collites en cas de temporals i pedregades.</p> | 42.0461128,1.9189005 | 410530 | 4655461 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54870-p3060333.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54870-p3060340.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54871 | Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olvan | XVIII | <p>El nucli urbà d'Olvan es situa prop de l'església parroquial i forma un seguit de carrers força estrets, amb cases entre mitgeres alineades a banda i banda, seguint el que havien estat els tradicionals camins. Les cases més destacades de l'actual nucli corresponen al segle XVIII, tot i que de ben segur que de ben segur tenen els seus orígens als segles medievals. Al llarg del segle XX el poble va ampliar-se en direcció a la carretera de Gironella i a la plaça de l'Ajuntament; a partir dels últims anys del segle XX s'ha urbanitzat una nova zona, cap al Serrat del Quirze.</p> | 08144-37 | Nucli d'Olvan | <p>Com molts pobles de Catalunya, Olvan va prosperar notablement durant el segle XVIII fruit d'un fort creixement demogràfic i econòmic, i es construïren o reconstruïren qui-sap-les cases, a l'espai que des del segle XII és documentat com a sagrera de Santa Maria d'Olvan. Algunes d'aquestes cases s'han restaurat en els últims anys, recuperant part del seu aspecte primitiu.</p> | 42.0568926,1.9050224 | 409397 | 4656673 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54871-pb150242.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54871-pb150257.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54871-pb010253.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54871-pb010156.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54871-pb010157.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54871-pb010150.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54871-pb150343.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54875 | Col·lecció d'elements de culte de Santa Maria d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-delements-de-culte-de-santa-maria-dolvan | XX | <p>Conjunt d'orfebreria religiosa de l'església parroquial de Santa Maria Assumpta d'Olvan, format per dos reliquiaris, un de Sant Sebastià -patró del poble- i l'altre de Sant Isidre - patró dels pagesos-, una custòdia i una Veracreu que es conserven a la sagristia. També el sagrari, un salpasser i un encenser i la seva naveta</p> | 08144-41 | Nucli d'Olvan | <p>La primera església d'Olvan va ser consagrada l'any 899 pel bisbe Nantigís de la Seu d'Urgell i se li donà el caràcter parroquial que manté fins avui. A finals del s. XIII o principis del XIV es desenvolupar un petit nucli urbà a redós de la sagrera de Santa Maria que donà lloc a l'actual poble d'Olvan. Situada dins els dominis de la baronia de la Portella, l'any 1285 els senyors de la Portella cediren el delme de l'església d'Olvan al monestir de Sant Pere de la Portella. Al s. XVIII, i més concretament l'any 1786, l'edifici romànic fou substituït per un de nou que, tot i que fou incendiat durant la Guerra Civil (1936), es conserva en l'actualitat al bell mig del nucli d'Olvan. Com que els objectes d'orfebreria de l'església, probablement obres del s. XVII i XVIII, foren saquejats i perduts durant la Guerra Civil, després del conflicte va caldre reposar de nou les peces per tal de poder celebrar els oficis religiosos. Tot i que aquestes peces -custodia, reliquiaris i veracreu- només es feien servir en festes religioses assenyalades van ser, d'entre tots, els que van merèixer un treball més acurat. Amb tot són peces molt comuns, daurades i que reprodueixen models generalitzats, propis de la penúria de la postguerra.</p> | 42.0572800,1.9052600 | 409417 | 4656716 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54875-p1200095.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54875-p3070031.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54875-p3070034.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54875-p3070035.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54875-p3070038.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54875-p3070040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54875-p3070043.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54875-p3070050.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54875-p3070052.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54875-p3070067.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54877 | Rectoria d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-dolvan | XVIII | <p>La casa rectoral d'Olvan, situada a migdia de l'església, és un edifici que segueix el model de masia d'estructura clàssica, amb tres cossos, el central més alt i coberta a dues vessants, amb la façana principal orientada a migdia. L'edifici, amb la façana arrebossada i pintada, es conserva en molt bon estat, destaquen les llindes de portes i finestres i les pedres cantoneres, ben treballades i polides, així com l'elegant volta catalana amb llunetes de la planta baixa de l'edifici.</p> | 08144-43 | Nucli d'Olvan | <p>Probablement la construcció de la rectoria d'Olvan es realitzà en la mateixa època de les obres de la parroquial, cap a finals del s. XVIII, temps de gran prosperitat al camp català que queda reflectida en una intensa activitat constructiva a tot el terme municipal (ampliació de masies i construcció de masoveries) i en el creixement del mateix nucli urbà d'Olvan.</p> | 42.0570280,1.9052964 | 409420 | 4656688 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54877-pb010011.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54877-pb010014.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54877-pb010019.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54878 | Cal Rafel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rafel | XVIII-XIX | <p>Masia de planta rectangular, amb planta baixa, dos pisos i golfes, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. És una masia clàssica de tres cossos, amb la façana amb una eixida de dues arcades d'arc rebaixat al primer pis, al segon i a les golfes. La porta d'accés està situada al mig de la façana i és d'arc de mig punt rebaixat. Totes les obertures, portes i finestres, són d'obra vista i els murs de pedra i reble. Les golfes s'il·luminen amb dos òculs.</p> | 08144-44 | Urbanització cal Rafel del poble d'Olvan (Cal Rafel, 08611-Olvan) | <p>No s'ha pogut trobar documentació de la casa ni de la família tot i que sembla procedir d'una branca del mas Minoves. Propietaris de la gran masia de la Tor i de les masoveries de Blancs i ca l'Àngel, probablement es van construir una nova casa, cal Rafel, prop del poble d'Olvan, a començaments del s. XIX. Un fill d'aquesta casa, nascut l'any 1841, i de nom Josep Minoves Pujols, es feu jesuïta i anà de missioner a les Filipines on morí l'any 1892.</p> | 42.0580795,1.9073027 | 409587 | 4656802 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54878-pb010361.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54878-p1200245.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54878-p1200206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54878-p1200242.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54878-p1200235.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54878-p1200185.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Els amos d'aquesta masia eren un dels grans propietaris del terme municipal.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54879 | Coll Cervera, antigament Coll de la Cervera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-cervera-antigament-coll-de-la-cervera | XVIII | <p>Masoveria construïda en diferents etapes al llarg dels segles, actualment adaptada a tres habitatges destinats a segona residència. El cos central, probablement el més antic, té planta quadrada, és cobert a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana; a aquests cos s'hi adossaren dues ampliacions, cadascuna amb una coberta individualitzada. Bona part de la masia és arrebossada llevat dels murs de la planta baixa que conserven la pedra vista. En una llinda situada a la façana de ponent es'hi distingeixen, molt borroses, les dues primeres xifres d'una data del s. XVIII (17..).</p> | 08144-45 | Camí de la Pera | <p>Es coneixen notícies documentals des del s. XVII però probablement els seus orígens són més antics. Pel que en sabem, sempre ha estat una masoveria del mas de la Pera.</p> | 42.0517265,1.9256545 | 411096 | 4656078 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54879-pb150339.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54879-pb150313.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54879-pb150332.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54879-pb150308.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54879-pb150317.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54879-pb150334.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54879-pb150322.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | El nom de la casa apareix escrit de maneres diverses, també és força habitual la utilització del nom Collcervera.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54880 | Pla de les cinc alzines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-les-cinc-alzines | <p>A l'indret anomenat el Pla de les cinc alzines s'alçava una alzina de notables dimensions, la base de la qual estava formada per cinc plançons que, en conjunt, formen una soca amb quatre metres de diàmetre. L'alzina fou afectada pels incendis del 4 de juliol de 1994 quan una guspira penetrà per l'esquerda formada en la unió de dos dels seus braços i va cremar completament l'interior de la soca. Durant uns quants anys hi quedava l'esquelet, actualment però únicament es conserva part de la soca. La singularitat de l'alzina va donar nom a tota aquesta contrada. Avui dia és una zona planera de bosc jove que s'ha anat desenvolupant posteriorment als incendis, bàsicament d'alzines amb arbustos i plantes diverses, també hi ha un pla de roca. </p> | 08144-46 | La Pera | <p>L'indret era molt popular i concorregut sobretot per gent d'Olvan però també de contrades properes. Al pla i al voltant de l'alzina la gent s'hi aplegava en motiu d'alguna celebració o fontades. </p> | 42.0610000,1.9339600 | 411797 | 4657099 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54880-p8300133.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54880-p8300146.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54880-p2210001.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: imatge 1: Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R., 2002; imatges 2, 3, 4: Sara Simon, 2021. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 54889 | Pallissa de Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-palau | XVIII | <p>Al costat de ponent de la masia de Palau, s'aixeca una pallissa de grans dimensions. De planta rectangular, amb planta baixa i pis, coberta a dues vessants damunt de cavalls i llates de fusta, i el carener perpendicular a la façana. El ràfec és d'una sola filera de maó pla. Obrada amb paredat comú de pedra sorrenca, excepte a les cantonades on hi ha carreus ben treballats. La seva característica més notable és el gran finestral central d'arc de mig punt que arrenca des del primer pis, fet amb pedra sorrenca picada llevat de la part superior, que és feta amb maons.</p> | 08144-55 | Serres de Biure | <p>La masia de Palau de Biure és documentada des del segle XII, però les restes de ceràmica del segle VII-IX confirmen un poblament molt més antic; la primera notícia documental és de l'any 1121. En el capbreu de Sant Pere de la Portella de l'any 1348 s'esmenta l'existència de dos masos, Palau Sobirà i Palau Jussà, ambdós a la parròquia d'Olvan, la qual cosa permet identificar-los com la masia i la masoveria actuals. Es tracta d'una de les gras masies de la parròquia de Santa Maria de la Guardia. L'arxiu familiar conserva documentació des del segle XIV al XX que ha permès reconstruir el llinatge de la família que, des del segle XV, ha mantingut la propietat d'hereu a hereu, canviant una sola vegada el cognom de Palau pel de Cabanes.</p> | 42.0067830,1.9033814 | 409190 | 4651111 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54889-p4010034.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54889-p4010036.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54889-p4010038.jpg | Inexistent | Carolingi|Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | A planta baixa s'observen les empremtes d'una porta que fou paredada i convertida en finestra, i un guarda-rodes a la cantonada sud-oest de l'edifici.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 90|92|93|94|95|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54900 | Montsent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montsent | XV-XX | Part de la casa es va cremar arran dels incendis del juliol de 1994. | <p>Masia de planta rectangular, coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada migdia. És fruit d'un seguit d'ampliacions adossades a un cos central; destaca la de ponent, amb una interessant eixida amb balconada de fusta al primer i segon pis. En el pilar de la balconada de fusta hi ha una imposta de fusta que té les dates 1876 i 1955 incises. La gran majoria de les obertures tenen els emmarcaments de maó. La masia fou construïda sobre una gran superfície de pedra, que li fa de fonaments i alhora d'era. Dels paraments de l'edifici ressalta el carreuat de part dels murs que conformen l'angle nord-est, amb unes peces força regulars, col·locats a trenca-junt; les façanes de llevant i tramuntana semblen correspondre a les restes més antigues segurament d'origen baix medieval. Al voltant de la casa hi ha vàries estructures, algunes annexes al volum principal i altres situades a pocs metres, en conjunt de cronologies diverses, bàsicament modernes i contemporànies.</p> | 08144-66 | Montsent | <p>Tot i que a primera vista, la construcció actual no denota la seva antiguitat, cal tenir present que el topònim és esmentat com un dels límits de la parròquia de Santa Maria d'Olvan en l'acta de consagració de l'any 899 ja que el topònim 'Montesanto' evolucionà fonèticament fins a convertir-se en l'actual Montsent. La família de Minoves fou durant segles la propietària del mas fins que a finals del s. XIX el comprà la família Rosal, amos de la colònia veïna, que hi construïren un corral per explotació pecuària. Des que ells ho vengueren, ha passat per diferents propietaris que n'han descuidat la conservació. La casa és el resultat de diverses fases constructives que han suposat modificacions i ampliacions a partir d'una estructura originària que podria correspondre a l'època baix medieval, i a la qual s'anirien afegint cossos i estructures, o transformant parts existents, durant època moderna i contemporània. </p> | 42.0854500,1.8919500 | 408356 | 4659858 | 08144 | Olvan | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54900-p8230002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54900-p8230033.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54900-p8230013.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54900-p8230014.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54900-p8230006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54900-p8230010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54900-p8230039.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54916 | Creu de Minoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-minoves | XX | Actualment està desmuntada arran de les obres de la construcció de la carretera. | <p>Es tracta d'una creu commemorativa que recorda el lloc on fou assassinat el propietari de la masia de Minoves l'any 1936. És una creu que reprodueix el model de creu de malta obrada amb pedra ben tallada i picada a cops de punxó i estructurada en vàries peces: una base de 97,5 cm de llarg x 45 cm d'alt; un cos més petit acabat en forma d'imposta bisellada de 88 cm de llarg i 45 cm d'alt que serveix de pedestal a la creu. La creu, completament quadrada, mesura 85 x 85 cm., mentre que la part central, també quadrada fa 40x 40 cm. Al sòcol hi ha una inscripció amb el nom del difunt i la frase: '<em>En memoria de Antonio Valldeperas Casanovas, propietario de la finca Minoves, caido por Dios y por España el 9 de agosto de 1936. RIP</em>'.</p> | 08144-82 | Minoves | <p>La creu fou alçada entre 1939 i 1940 acabada la Guerra Civil i tres anys després de la mort del propietari del mas Minoves.</p> <p>La masia de Minoves és documentada des de l'època medieval (s. XII). Des de la baixa edat mitjana les propietats de l'actual masia figuren com a dominis senyorials del monestir de Sant Pere de la Portella i de la baronia de la Portella. És al s. XVII i XVIII que la masia amplia les propietats per via matrimonial i per diferents compra vendes i s'organitza el sistema de masoveries, l'última de les quals, la Casanova de Minoves es construeix de nova planta al s. XVIII. Gràcies a la documentació conservada a l'arxiu familiar s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des del 1400 fins a l'actualitat; el cognom Minoves es manté des del s. XII fins a mitjans s. XIX.</p> | 42.0638900,1.8765100 | 407048 | 4657480 | 1939-40 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54916-foto-08144-82-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-04-09 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La creu es va veure afectada per les obres de construcció de la nova carretera comarcal C-16 al seu pas per Olvan i més concretament a cal Rosal. Actualment, es conserva desmuntada a l'espera de col·locar-la en un nou emplaçament. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 54917 | Creu de Tàpies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-tapies | XX | <p>Creu de pedra picada i treballada a cops de punxó que consta d'un sòcol cúbic de 52x30 cm, un cos superior de 38 x 33 cm on hi ha la inscripció del difunt, i un de superior de 27 x 22 cm formant un sòcol esglaonat que sosté la creu de 127 x 74,5 cm d'ampla. La secció del pal de la creu és de 16 cm. La inscripció indica: '<em>En este lugar murió vilmente asesinado Juan Faura Badia. El primero de febrero de 1939. EPD</em>.'</p> | 08144-83 | Montsenc | <p>Aquesta creu és una de les tres que es col·locaren al municipi d'Olvan en record de persones del poble assassinades durant la Guerra Civil de 1936-39. Aquesta és en memòria de la mort de Joan Faura Badia que vivia al carrer de la Xauxa i que trobà la mort en el lloc on hi ha la creu.</p> | 42.0762600,1.8751900 | 406957 | 4658855 | 1939 | 08144 | Olvan | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54917-p2270046.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2025-04-09 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54920 | Grup San Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grup-san-ramon | XX | <p>Conjunt de 87 habitatges formats per cases unifamiliars entre mitgeres, construïdes en el lloc anomenat Pla de la Saleta. El conjunt d'habitatges forma set carrers de diferents formes i mides i una plaça que es van construir adaptant-se al desnivell del terreny. Els habitatges responen a dues tipologies: planta baixa, pis i hort, que són les majoritàries, i el model de planta baixa i pati. Tot i que es tracta d'habitatges de considerables dimensions i amb una bona orientació que els proporciona sol, la seva edificació es va fer amb materials de poca qualitat, especialment pel que fa a les teulades, per la qual cosa va caldre refer-les totes entre 1970 i 1980.</p> | 08144-86 | Cal Rosal (Carretera de Berga) | <p>El grup d'habitatges de Sant Ramon es va construir entre l'any 1946 i 1950 per iniciativa de l'empresa 'Téxtil Colonia Rosal, SA', propietària de la colònia Rosal al terme municipal d'Olvan i ocupant l'espai que antigament corresponia a camp de futbol de la colònia. Responen al model d'habitatge obrer tipus 'ciutat-jardí' i es van construir per allotjar les famílies dels obrers que treballaven a la fàbrica. L'empresa es va acollir als avantatges que oferia l''Obra Sindical del Hogar' i les primeres claus foren entregades pel Governador Civil de Barcelona l'any 1949.</p> | 42.0697244,1.8707553 | 406581 | 4658134 | 1946-49 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54920-pb150123.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54920-pb150126.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54920-pb150127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54920-pb150130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54920-pb150144.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 120|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54922 | Tàpies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tapies | XVII-XVIII | <p>Tàpies és una masoveria de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes, coberta a dues vessants, amb teules damunt de cavalls i llates de fusta, i amb el carener paral·lel a la façana principal, sense ràfec però si amb voladís. Les obertures són a les façanes de migdia i llevant amb línies de pedra i fusta. La porta principal és de llinda plana de biga de fusta i situada a migdia; l'aparell és de pedra picada a les cantoneres i a les llindes, mentre que la fàbrica és de pedra i rebliment de carreus mal tallats, units a contra junt. En aquesta modesta masoveria hi destaca la teulada en voladís que, a la banda de migdia, ha estat sobrealçada amb maons i obra vista. La base de la masia és del s. XVI i les ampliacions del s. XVIII.</p> | 08144-88 | Montsent | <p>Tàpies és una masoveria que, des dels segles XVI- XVII, es troba vinculada a la gran propietat de Minoves.</p> | 42.0760956,1.8747354 | 406919 | 4658838 | 08144 | Olvan | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54922-p2270054.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54922-p2270062.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54922-p2270066.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54922-p2270070.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54922-p2270072.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 95|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54924 | Can Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llop | XX | L'aspecte exterior de la casa és força descuidat; l'interior es troba en bon estat de conservació. | <p>Antiga masia reconstruïda al s. XX a partir dels models de torre senyorial noucentista seguint el tipus dels habitatges d'estiueig i segones residencies que la burgesia industrial i comercial es construïa als pobles d'estiueig de la costa o de les zones de muntanya; fins i tot té paral·lelismes amb els habitatges que els propietaris de les colònies tèxtils es construeixen al Berguedà.</p> | 08144-90 | Can Llop | <p>Sembla que 'Els Casals' era el nom de l'antiga masia les terres de la qual es troben repartides entre el terme municipal de Gironella i Olvan. A finals del s. XVI la masia i les terres dels Casals foren adquirides pels Cantallops, família d'apotecaris berguedans, de la qual n'ha derivat el nom actual, can Llop. Fou una de les cases influents del terme municipal i els amos foren, repetides vegades, batlles de Gironella. L'any 1881 va morir la pubilla Margarida Cantallops i els seus successors van vendre la propietat a la família Güell de Cervera, propietària de la fàbrica de galetes 'La Polar'. Aquests la revengueren l'any 1960 a la família Viladomiu que construí, prop de la casa, una fàbrica de filats i de teixits de cotó com ampliació de la fàbrica de la colònia Viladomiu Nou (Gironella). Després de la fallida de l'empresa 'Viladomiu SA' als anys vuitanta del s. XX, la propietat quedà en mans dels treballadors que la van vendre als actuals propietaris.</p> | 42.0441299,1.8906569 | 408190 | 4655271 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54924-p1170175.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54924-p2200099.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54924-p2200111.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54924-p1170112.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54924-p1170179.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 106|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54926 | Campament de l'antic 'Frente de Juventudes' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campament-de-lantic-frente-de-juventudes | XX | El campament, tot i que fa anys que està abandonat, d'una manera esporàdica és utilitzat per fer acampades per diferents grups de la comarca. | <p>Conjunt de construccions destinades a serveis, organitzat en dues arees ben diferenciades i separades per la carretera que va a Valladaura; en la primera zona, més propera a la riera, s'hi van construir mejadors coberts amb teulada soportada per set encavallades de fusta i pilars. La cuina es va construir a la riba dreta de la riera i per tal de facilitar l'accés, es va construir un senzill pont de formigó cobert amb teulada d'uralita amb dues vessants. La segona àrea està formada per el campament propiament dit i s'ubica a llevant de la carretera i encara s'hi poden observar l'esplanada per la instal·lar-hi les tendes al voltant d'un gran espai central com a nucli de les activitats col·lectives. En un extrem i en posició dominant s'alça una capella construïda amb fusta i obra vista, amb una teulada d'una sola vessant; està situada sobre una mena de podi de maons i s'hi accedeix mitjançant una escalinata de 19 graons. A les parets de llevant i ponent de la capella hi ha dues finestretes en forma de creu llatina.</p> | 08144-92 | El Ballaró | <p>L'any 1960, i seguint la política governativa de formació del jovent en l'ideari del 'Movimiento' l'OJE ('Organización Juvenil Española') va llogar un tros de la propietat del Ballaró per construir-hi un campament ben equipat de serveis que només servia a l'estiu per fer-hi tandes d'acampada i mentalització. De campaments d'aquets n'hi havia repartits per tot l'Estat i aquest concretament portava el nom de 'Nuestra Señora de Queralt'. Deixà d'utilitzar-se després de la mort del General Franco, però l'any 1992, en ocasió de les Olimpíades de Barcelona, s'hi assentà un grup d'ideologia nazi, cosa que provocà un gran rebombori i la vinguda de nombrosos periodistes que era el que volien els nouvinguts per fer-se propaganda.</p> | 42.0567100,1.9139600 | 410136 | 4656643 | 1950 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54926-p3070461.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54926-p3070472.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54926-p3070483.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54926-p3070484.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54926-p3070512.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Al sud-oest de la capella del campament hi ha una lauda de ciment romboidal (2,5x 2,5 m) amb l'emblema del 'Frente de Juventudes' pintat (espasa creuada amb un trabuc i al centre una trompeta i un cercle).Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54937 | La Tor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tor-1 | XVII-XVII-XXI | <p>Masia coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada a migdia. Actualment està en procés de rehabilitació. Les obertures de la façana principal es distribueixen en tres eixos, al central, a planta baixa la porta d'accés i en els dos nivells superiors, obertures formant senzills balcons, flanquejades per finestres a banda i banda. A l a planta primera recentment s'ha obert un gran finestral al costat del balcó central, d'arc rebaixat que ocupa l'espai que corresponia a l'antiga pica. Les portes i finestres que es conserven originals, mostres les llindes de pedra i alguna de fusta. Destaquen les pedres cantoneres escairades i polides. Del conjunt dels murs, el parament de la part inferior de la casa, especialment el del sector de migdia i de ponent sembla correspondre a la masia més antiga sobre la qual es bastí l'actual construcció de finals del s. XVII o mitjans s. XVIII. A la façana de tramuntana hi ha un portal de dovelles de pedra, tapiat en època posterior i avui reconvertit en finestra.</p> | 08144-103 | La Tor | <p>El nom de la masia desorienta una mica ja que Tor, normalment, és un topònim relacionat amb el topònim 'torre' i aquesta casa ni per la seva situació geogràfica ni per la seva estructura no sembla que hagi de correspondre a cap de les antigues torres de defensa d'època medieval. Amb tot, la masia és documentada, almenys, des de l'època baix medieval i més concretament des del segle XV. Joan Jaume de la Tor, era l'any 1445, un dels cònsols de l'exterior de la Vila de Gironella. Sembla que al segle XVI compraren aquesta propietat als Fuives, amos d'una altra casa de pagès veïna.</p> | 42.0770000,1.9184600 | 410537 | 4658891 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54937-p1280034.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54937-p1280055.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54937-p1280069.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54937-p1280080.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54937-p1280119.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54937-p12801342.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54939 | Sindicat d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sindicat-dolvan | XX | <p>Es tracta d'un edifici de planta rectangular d'uns 300 m2 cobert per bigues de fusta i revoltons i amb teula a dues vessants. Tot i que es tracta d'un edifici auster i que respon a l'esperit pràctic d'un magatzem, presenta tres ossos o departaments simètrics, el central ressaltat, a la façana, per un frontó circular. La façana és arrebossada i pintada de color blanc i els emmarcaments de les portes, motllures i frontó són fets amb maó vermellós.</p> | 08144-105 | Plaça Nova d'Olvan | <p>L'edifici del Sindicat, que era una cooperativa que tenia per nom oficial de 'Unión Obrera d'Olvan' és va construir el 1911 aprofitant part de l'espai de l'antic cementiri de l'església parroquial. El Reglament fou redactat el 28 de maig de l'any 1911 i aprovat el 26 d'agost del mateix any pel governador civil M. Portela. La majoria dels socis eren obrers tèxtils que hi feien aportacions d'entre 250 i 500 pessetes i que allà podien comprar els queviures a preus inferiors als del mercat. Durant a Guerra Civil (1936-39) l'Ajuntament d'Olvan hi instal·là la secció d'Abastaments per controlar la distribució d'aliments. Acabada la Guerra Civil va servir per allotjar-hi homes i material de l'exèrcit franquista, la qual cosa provocà un notable deteriorament de l'edifici, fent-se'n càrrec l'Ajuntament que l'ha fet servir per diferents usos en profit del poble.</p> | 42.0574263,1.9055697 | 409443 | 4656732 | 1911 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54939-pb010050.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54939-pb010299.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | A l'edifici es prepara el popular àpat que es serveix en motiu de la Festa de Sant Sebastià.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54944 | Valldaura Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/valldaura-nou | XIX-XX | <p>Masia de planta rectangular, amb baixos, dos pisos i golfes; coberta a dues vessants, el carener és perpendicular a la façana principal, orientada a migdia, on destaca una portalada de grans dimensions d'arc rebaixat formada per dovelles de pedra sorrenca, que dóna pas al vestíbul cobert amb volta catalana de llunetes i maó pla. És una masia clàssica de tres cossos, un de central (vestíbul a la planta baixa, sala principal al primer pis) i dos annexos on es distribueixen els antics estables a la planta baixa i les habitacions al primer pis. Les dues plantes superiors estan cobertes amb forjats de cavalls i llates sobre les quals reposa el terra format per cairons de 20 x 20 cm. Destaquen les obertures dobles de rajols de la façana principal, la sud, i una eixida afegida el 1906 al sector de migdia i tramuntana per iniciativa de Joan Valldaura, el seu propietari, que ocupa tota l'amplada de la façana: consta de cinc arcades a la planta baixa i primer pis de les quals la central és d'arc escarser, mentre que les altres són d'arc de mig punt. Corona l'eixida un terrat obrat tot ell amb rajoles. Les cantonades i les llindes són de pedra sorrenca picada, mentre que els paraments són de reble que comptava amb un acabat enlluït a base d'estucat blanc, actualment eliminat tot deixant la pedra vista.</p> | 08144-110 | Santa Maria de Valldaura | <p>Els elements escultòrics de Valldaura Nou ens informen de les dates de construcció de la casa, iniciada el 1873 i finalitzada a començaments del segle XX ja que en el porxo hi ha la data de 1906. Hi anaren a viure la família Valldaura quan van deixar l'antic monestir del mateix nom i, després d'habitar-la uns cent anys, es traslladaren al poble d'Olvan, llogant aquest edifici com a segona residència i servint el seu entorn com a granja de vaques i vedells.</p> | 42.0777122,1.9444675 | 412689 | 4658943 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54944-p3100274.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54944-p3100234.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54944-p3100256.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54944-p3100258.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54944-p3100266.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54944-p3100285.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La masia de Valldaura Nou conserva la sala principal amb la capella, cambres i habitacions; les que miren a migdia estan dotades amb sala i alcova decorada amb pintures de motius geomètrics fets amb plantilla | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54952 | Goigs de Mare de Déu de Valldaura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-mare-de-deu-de-valldaura | XIX-XX | <p>De la Mare de Déu de Valldaura es coneixen les edicions dels goigs següents: - Any 1871, a la impremta de Joan Soldevila de Berga. La imatge que s'hi representa no s'assembla gens a la de les fotografies de la Mare de Déu de Valldaura que es coneixen. En una exposició gràfica feta pel Centre Excursionista de Catalunya l'octubre de 1961 sobre l'art romànic del Berguedà s'edità un programa, en la darrera pàgina del qual hi ha una reproducció d'aquests goigs. La lletra sembla que vol imitar la dels goigs de la Mare de Déu del Roser. - L'any 1957 en la Col·lecció de Goigs Santa Eulàlia s'editaren uns goigs de Valldaura que porten el núm. 13. Hi consta 'amb llicència eclesiàstica' i amb 100 dies d'indulgència concedits pel bisbe de Solsona Vicente Enrique Tarancón. En el revers d'aquests goigs s'hi troben notes històriques fetes per Joan Font i Rius. Tant la lletra com la música són obra de Mn. Adjutori Vilalta i no s'assemblen gens als d l'any 1871. - L'any 1958 es va fer una segona edició dels goigs anteriors amb una orla diferent i amb un peu d'impremta que diu 'P. Daví impressor- Vich'. Dels dos models, el de l'any 1957 i de 1958, n'hem vist de pintats a mà. - L'any 1988 es féu una altra edició del goigs a llaor de Sta. Maria de Valldaura amb una iconografia diferent i tres estrofes noves escrites per Mn. Josep Feu i Sala i, al peu, porten la inscripció 'ANY MARIÀ 1988. IMON SA, Manresa'. Al revers hi ha unes notes històriques, la primera feta per Mn. Antoni Pladevall, i la segona per Mn, Joan Cortès. - L'any 1994 es va fer una segona edició dels goigs de 1988, amb l'ornamentació amb tinta vermella i amb el peu '2a edició 1994. IMONSA-MANRESA'. N'hem vist una última edició de l'any 2002 feta per gràfiques Molins de Berga.</p> | 08144-118 | Arxiu de l'Àmbit de Recerques del Berguedà (C/. Mm. Huc 15, 08600-Berga) | 42.0802604,1.9422620 | 412510 | 4659229 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54952-p2260211.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54952-foto-08144-118-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Aquesta informació està treta de: Les edicions fins a 1988 es conserven en l'Arxiu de l'Àmbit de Recerques del Berguedà; les dues últimes en la col·lecció de Josep Busquets. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 54955 | Pou-cisterna de Palau de Biure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-cisterna-de-palau-de-biure | XVIII | <p>Al sector de tramuntana de la masia de Palau i sobre un terrat que dóna accés a la capella particular, s'hi troba el brocal del pou compost per una base octogonal obrada amb pedra sorrenca tallada i polida sobre el qual hi ha l'estructura de ferro que aguanta la politja i que es caracteritza per l'interessant treball de ferro forjat format per volutes i coronat per una au i elements florals. Sota la base del pou hi ha la cisterna que emmagatzema aigua per a la masia. </p> | 08144-121 | Les Serres de Biure | <p>La masia de Palau de Biure és documentada des del segle XIII com una de les grans propietats de la parròquia de Santa Maria de la Guàrdia. L'arxiu familiar conserva documentació des del segle XIV al XX que ha permet reconstruir el llinatge de la família que des del segle XV ha mantingut la propietat d'hereu a hereu, canviant una sola vegada el cognom de Palau pel de Cabanes.</p> | 42.0067700,1.9037000 | 409216 | 4651109 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54955-p4010018.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54955-p4010020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54955-p4010022.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54955-p4010024.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 96|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54970 | Ateneu d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ateneu-dolvan | XX | <p>Construcció aïllada de planta rectangular format per un cos central d'una sola planta i dos cossos laterals, amb planta baixa i un pis superior. L'edifici és construït amb totxo vist i cobert amb teula àrab. La façana principal, orientada a migdia presenta grans finestrals d'arc de mig punt, parcialment tapiats i segueix els models d'edificis de serveis comunitaris construïts a principis del s. XX. L'edifici encara conserva, reformat, la sala polivalent (teatre i ball) i les dependències de l'antic cafè.</p> | 08144-136 | Carrer Serraseca, s/n | <p>L'any 1922 Antoni Armengol i Capdevila, president de l'Ateneu d'Olvan, tenia el local llogat i funcionava com una sala d'espectacles. Es deuria tractar d'un edifici en mal estat de conservació per què aquest mateix any s'enssorrà per la qual cosa s'inicià un plet entre el propietari del local i l'Ateneu. Finalment fou reconstruït el 1923 i fou aleshores quan la 'Sociedad Ateneo Olvanés' ja en pagava contribució; als anys de la Guerra Civil funcionava com espai d'espectacles públics i un cop acabat el conflicte va canviar de nom. Aleshores el nom oficial, al menys el del teatre, era 'Teatro del Centro Español'.</p> | 42.0579162,1.9046096 | 409364 | 4656787 | 1932 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54970-pb150284.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54970-pb010293.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54970-pb010315.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54970-pb010318.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 106|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54971 | Font d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dolvan | L'estructura mostra algunes esquerdes. | <p>Font pública coberta per una petita construcció formada per un arc de mig punt fet amb pedra sorrenca que aixopluga la font pròpiament dita. L'aigua procedeix d'una deu natural que a finals del s. XIX fou canalitzada i que s'acumula en un dipòsit. Sobre la font hi ha la següent llegenda, força desdibuixada: 'ANY 1881. LA MILLORA D'AQUESTA FONT SE DEU A LA GENEROSITAT DEL M. IL. SER. DR. RAMON CASALS VICARI GENERAL DE SOLSONA Y RECTOR QUE FOU DE OLVAN'.</p> | 08144-137 | Nucli antic d'Olvan | <p>Fins a començaments del s. XX el poble d'Olvan no va disposar de conduccions d'aigua per al veïnat; fins que s'executà aquesta obra d'infraestructura hidràulica la font d'Olvan proveïa d'aigua als habitants del poble. Tal com explica la llegenda que hi ha gravada, la canalització i conducció fou pagada, l'any 1881, pel que havia estat rector d'Olvan entre 1865-1875.</p> | 42.0567174,1.9082630 | 409664 | 4656650 | 1881 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54971-p3070210.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54971-p3070224.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54971-p3070222.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54974 | Serrat de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-la-vila | VII-I aC | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la part més alta del Serrat de la Vila, sobre la codina de la feina superior, s’han documentat restes conformades per grans blocs de pedra desenganxats de la plataforma més elevada que es creu que podrien correspondre a un hàbitat. A l’indret s’hi han localitzat restes de ceràmica, sobretot fragments informes de diferents vasos junt amb alguns fragments de vores i d’arrencaments de nansa; el conjunt correspon a diverses cronologies que es situen en un ventall ampli que va del bronze final-ferro fins l’època ibèrica i alguns que podrien situar-se al període romà. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-140 | Ferreres | <p>Per les informacions recollides sembla que podria tractar-se d'un jaciment de l'època Ferro-Ibèrica del qual s'ha identificat restes de ceràmica.</p> | 42.0582000,1.8838200 | 407644 | 4656841 | 08144 | Olvan | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54974-p3070333.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54974-p3070261.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54974-p3210606.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | El turó està format per una superposició d’estrats de pedra sorrenca en forma esglaonada.Les dades han estat facilitades per membres de la Societat d'Arqueologia del Berguedà (Josep Sánchez). Els materials consten custodiats a l'espai de reserva del Museu de Berga.A les proximitats d’aquest jaciment consten altres restes materials localitzades d’interès, també custodiades a la Museu de Berga, que s’associaven a un possible jaciment al Serrat Alt de Ferreres, les darreres valoracions per part de la Societat d’Arqueologia tant de les restes com de les característiques de la zona, conclouen que fins al moment, aquelles no es poden associar amb un jaciment al cim de l’esmentat Serrat Alt de Ferreres. | 79|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54980 | Les Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cases-1 | XVIII-XIX | <p><span><span><span>Masia de construcció senzilla, amb planta rectangular, dos pisos i teulada a dues vessants, amb teules damunt de llates i cavalls i carener perpendicular a la façana, orientada a llevant. Consta d'obertures majoritàriament senzilles, algunes amb llinda de fusta i altres amb llinda de maó de pa; tot i això també trobem una finestra de la façana de llevant de llinda plana monolítica sobre muntants de carreus amb els angles treballats al biaix i ampit motllurat. L'antiga porta principal avui dóna accés als corrals i conserva un llinda de pedra sorrenca rectangular. La funció inicial d'aquesta porta s'anul·là al construir-se una de nova, situada al primer nivell i accessible a partir d'una escala d'obra exterior; damunt la porta hi ha un plafó amb la data de 1909 i al seu damunt l'anagrama marià amb decoració geomètrica, fruit de la remodelació del s. XX. A la primera planta destaca la cuina-menjador amb una gran campana sostinguda per bigues que aixopluguen el banc escó, amb el seu nivell refractari de cairons de 20x20, els trespeus, els clemàstecs i l'olla. Encara conserva l'edicle amb el forn, foradat a la paret, format per un arc de mig punt de pedra molt ben tallada que dona pas a l'espai circular del forn de pa que es conserva intacte, bé que mig amagat pels afegitons posteriors. A la paret nord de la cuina-menjador es localitza la cuina de carbonet amb la fogaina, les graelles i l'aiguamans format per una fornícula d'arc de mig punt amb els encaixos per les prestatgeries, una pica de pedra i sobreeixidor exterior. A la part de tramuntana i en aquesta mateixa planta, es conserva completament colgada de runa i fems un recipient excavat a la roca natural i amb uns quatre metres de profunditat, que faria les funcions de dipòsit o cup per a líquids (també podria correspondre a una antiga tina).</span></span></span></p> | 08144-146 | Les Cases de Ferreres | <p>Tot i que en un document de al setembre de l'any 1233 ja hi figura com a testimoni Berenguer de les Cases (Cartulari de Montserrat), la masia de les Cases es van vincular, probablement a la Baixa Edat Mitjana, a la masia de Torrentpregon o Ferreres d'Olvan com a masoveria. Per aquest motiu es fa difícil trobar documentació concreta d'aquesta masia.</p> | 42.0465121,1.8990360 | 408887 | 4655527 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54980-p3210036.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54980-p3210031.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54980-p3210023.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54980-p3210027.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54980-p3210135.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54982 | Forn de pa de les Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pa-de-les-cases | XIX-XX | <p>La masoveria de les Cases conserva, dins la cuina, un forn de pa força antic; la boca d'aquest forn és situada a mitja alçada del mur que tanca la cuina i sobre la llar de foc. La casa també guarda la pastera i totes les pales d'enfornar, ja que fins fa pocs anys, la família Fígols es feia el pa en aquest forn.</p> | 08144-148 | Les Cases de Ferreres | <p>Tot i que en un document de setembre de l'any 1233 ja hi figura com a testimoni Berenguer de les Cases (Cartulari de Montserrat), el mas de les Cases es va vincular, probablement a la Baixa Edat Mitjana, a la masia de Torrentpregon o Ferreres d'Olvan com a masoveria. Per aquest motiu és fa difícil trobar més documentació concreta d'aquesta masia.</p> | 42.0466900,1.8995400 | 408929 | 4655546 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54982-p3210049.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54982-p3210045.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54983 | Cuina de les Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cuina-de-les-cases | XIX | <p>Dins la masoveria de les Cases es conserva íntegrament l'espai de la vella cuina; es tracta d'una sala rectangular amb la llar de foc central coberta amb una gran campana de fusta; a la part del fons hi ha l'obertura del forn per coure el pa. Del foc central hi pengen els clemàstecs i el trespeus aguanta la caldera. Per tal de mantenir l'escalfor de la llar de foc, aquest espai es tancat per un envà que té un banc escó. En aquest espai de la cuina hi ha forces objectes antics: esclops, canti metàl·lic, olles, rentamans, etc.</p> | 08144-149 | Les Cases de Ferreres | <p>Tot i que en un document de setembre de l'any 1233 ja hi figura com a testimoni Berenguer de les Cases (Cartulari de Montserrat), la masia de les Cases es van vincular, probablement a la Baixa Edat Mitjana, a la masia de Torrentpregon o Ferreres d'Olvan com a masoveria. Per aquest motiu és fa difícil trobar documentació concreta d'aquesta masia.</p> | 42.0466900,1.8995400 | 408929 | 4655546 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54983-p3210087.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54983-p3210090.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54983-p3210065.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54984 | Construccions hidràulliques de l'antic molí de can Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/construccions-hidraulliques-de-lantic-moli-de-can-llop | XIX | <p>Les construccions hidràuliques del molí de Can Llop, avui en estat ruïnós, estan formades per les restes de la resclosa, el canal i la bassa. - Es conserven nou forats quadrat de 20x20 cm, disposats en filera on deurien encastar.-hi les bigues d'una resclosa de fusta que retenia l'aigua. Un tros més amunt hi ha 20 forats més, de 15 cm d'ample i no tant regulars en els quals s'hi encastava una altra resclosa més gran que l'anterior i que ocupava tot el llit de la riera. L'existència de dues rescloses es podria explicar si pensem que, a la comarca del Berguedà gairebé tots els molins tenien escairadors de blat de moro, i en alguns casos, aprofitaven les escorrialles d'aigua de la primera resclosa per fer funcionar l'escairador. També és possible que aquest molí tingués dues moles i, per tant, que ambdues pugessin funcionar de manera independent. - També es conserven les restes d'un canal de pedra d'uns 60 cm d'ampla que conduïa l'aigua des de la resclosa més petita fins al casal moliner. - L'aigua derivada a partir de la resclosa més gran era conduïda a una gran bassa, formada per grans carreus de pedra units amb morter de calç, que avui es conserva plena de matolls.</p> | 08144-150 | Can Llop | <p>Sembla que 'Els Casals' era el nom de l'antiga masia les terres de la qual es troben repartides entre el terme municipal de Gironella i Olvan. A finals del s. XVI la masia i les terres dels Casals foren adquirides pels Cantallops, família d'apotecaris berguedans, de la qual n'ha derivat el nom actual, can Llop. Fou una de les cases influents del terme municipal i els amos foren, repetides vegades, batlles de Gironella. L'any 1881 va morir la pubilla Margarida Cantallops i els seus successors van vendre la propietat a la família Güell de Cervera, propietària de la fàbrica de galetes 'La Polar'. Aquests la revengueren l'any 1960 a la família Viladomiu que construí, prop de la casa, una fàbrica de filats i de teixits de cotó, com ampliació de la fàbrica de la colònia Viladomiu Nou (Gironella). Després de la fallida de l'empresa 'Viladomiu SA' als anys vuitanta del s. XX, la propietat quedà en mans dels treballadors que la van vendre als actuals propietaris. El molí és una construcció de mitjans s. XIX, avui totalment ensorrat, aixecat al peu de la riera d'Olvan. Després de la Desamortització de Mendizábal (1835), abolits els privilegis senyorials, els propietaris de can Llop van poder construir aquest molí que treballava pels pagesos de la zona i terme d'Olvan, de la mateixa manera que ho van fer els amos de Boladeres i de Fuives.</p> | 42.0434996,1.8947588 | 408528 | 4655197 | 08144 | Olvan | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54984-p3210274.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54984-p3210250.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54984-p3210255.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54984-p3210264.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54984-p3210287.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54985 | Molí de can Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-llop | XIX | Està abandonat, la seva estructura es troba en un estat avançat d'enderroc. | <p>Situat uns tres-cents metres aigües avall de la resclosa hi ha el casal moliner de can Llop, es conserva en mal estat en mig de la bardissa i la vegetació de ribera. Tot i estar en estat ruïnós, encara conserva gran part dels murs de la construcció d'estructura clàssica, coberta a dues vessants (avui desapareguda). A la part baixa del costat sud-oest, que dona a la riera hi ha el carcabà, avui totalment cobert de fang i brossa. El casal compta amb planta baixa i dos pisos, el primer dels quals aixoplugava les moles, mentre que l'habitatge del moliner era a les dues superiors, la darrera sota coberta. A la porta d'accés hi ha una llinda sorrenca que conserva la inscripció : 'Me ha fet Joan Cantallops al 18 .. '. Al costat del molí hi ha unes dependències que semblen correspondre a una serradora.</p> | 08144-151 | Can Llop | <p>El molí és una construcció de mitjans s. XIX, avui totalment ensorrat, aixecat al peu de la riera de la Riba d'Olvan. Després de la Desamortització de Mendizábal (1835), abolits els privilegis senyorials que obligaven a moldre en el molí del senyor situat a Gironella, els propietaris van poder construir aquest molí que treballava pels pagesos de la zona i terme d'Olvan.</p> | 42.0429666,1.8910378 | 408220 | 4655142 | 08144 | Olvan | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54985-p1170205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54985-p1170208.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54985-p1170220.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54985-p1170246.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54987 | La Bauma o la Balma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bauma-o-la-balma | XVIII-XX | <p>Masia d'estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana de migdia. Actualment rehabilitada i reformada en dos habitatges, està conformada per dos volums, ambdós de planta baixa i planta primera sota coberta, tot i que l'alçada de coberta és lleugerament diferent. Els accessos principals són per la façana de ponent. En el volum més nord, hi ha adossat un cos que defineix un porxo a nivell de planta primera. A la façana principal hi destaquen els tres grans arcs de mig punt de la planta baixa, fets amb obra. L'estructura és bastida en murs de paredat comú, majoritàriament format per carreus desbastats i pedres irregulars, amb cantoneres de blocs de pedra escairats i més o menys polits. Prop de la masia hi ha l'edifici que era destinat a pallissa que té una llinda amb la data 1909 i l'anagrama marià. És una construcció d'estructura clàssica, coberta a dues vessants; l'edifici ha estat reformat mantenint la línia de les grans obertures a la façana sud, </p> | 08144-153 | La Bauma | <p>Masoveria de Ferreres d'Olvan, la casa es va construir a finals del s. XVIII i va prendre el nom de la bauma veïna que, segons la tradició oral, fou durant molts anys habitatge. A partir de la construcció de la casa, l'antiga bauma es va fer servir com a corral de bestiar.</p> | 42.0608100,1.8955200 | 408616 | 4657118 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54987-p3070348.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54987-p3070349.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54987-p3070236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54987-p3070238.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54988 | La bauma de la Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bauma-de-la-bauma | <p>Balma situada prop de la masoveria del mateix nom, és una cavitat excavada sota una gran i massissa de pedra sorrenca que avui es troba força plena de bardissa i vegetació. L'espai interior és força gran, tot i que avui és reomplert de fang que li ha restat capacitat; és orientada a llevant. Delimitant <span lang='CA'><span>la balma, a</span></span> la part frontal de<span lang='CA'><span> l'extrem nord, hi ha un mur de pedra de mides irregulars i alguns carreus desbastats tot unit amb morter de calç, Al costat nord hi ha una fornícula de petites dimensions excavada al tapàs.</span></span></p> | 08144-154 | La Bauma | <p>Aquesta balma donà nom a la masia veïna; la tradició oral li atribueix funcions d'habitatge des de molt antic, tot i això no consten referències documentals conegudes d'aquesta balma com a tal. Situada dins la propietat de Ferreres d'Olvan, la masoveria de la Bauma es va construir a finals del s. XVIII i des d'aleshores la balma es va fer servir com a corral de bestiar.</p> | 42.0614450,1.8952113 | 408591 | 4657188 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54988-p3070313.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54988-p3070316.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54988-p3070318.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54988-p3070322.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 54991 | Creu de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-riba | XX | <p>Creu llatina de ferro alçada al peu del camí que d'Olvan va a la masia de la Riba per recordar la mort violenta del propietari del mas, Miquel Corominas, el 10 de setembre de l'any 1936, durant la Guerra Civil.</p> | 08144-157 | La Riba | <p>La Riba és un dels masos d'Olvan que trobem documentats des de l'any XXXII del rei Felip, que correspon al 1092 de Crist, quan Arnal Bernat i la seva muller, Adaled, donaven dos trossos de terra a l'església de Santa Maria. Apareix de nou en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella de l'any 1348, ja que estava sota la jurisdicció d'aquest monestir. Bartomeu Riba, l'amo del mas en aquella data, confessava que havia de pagar tasca de tots els fruits (un onzè de la collita) a Sant Pere de la Portella. A mitjans s. XVIII el cognom dels amos passà a Boatella, per haver quedar una pubilla i tornà a canviar a mitjans s. XIX en casar-se la pubilla Casilda Boatella amb Martí Corominas, nom que es repeteix en l'actual propietari del mas.</p> <p>La creu fou col·locada a l'indret on Miquel Corominas fou assassinat el 10 de setembre de 1936.</p> | 42.0605090,1.9207889 | 410707 | 4657058 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54991-pb150352-copia2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54991-pb150352-copia3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada accessible | Simbòlic | Inexistent | 2025-04-09 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Situació aproximada de les coordenades UTM. / Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54992 | La Balma Cogulera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-balma-cogulera | <p>La bauma Cogulera, una cavitat excavada sota d'una gran pedra sorrenca, és de grans dimensions, ja que al seu interior s'hi podien allotjar més d'un centenar de persones. Abandonada des de principis del s. XX està coberta de vegetació i fangs. El nom de Cogulera pot derivar de cugula, una planta de la família de les gramínies que creix en erms, vorals de camps i camins i d'una alçada entre 50 i 100 cm.</p> | 08144-158 | La Riba | <p>Per la tradició oral sabem que aquesta balma fou utilitzada com habitatge fins a començaments del s. XX ja que, a part de ser molt espaiosa, el que permetia mantenir a cobert persones i animals domèstics, en el seu interior hi ha unes filtracions d'aigua que, recollida degudament, podia solucionar el proveïment de líquid sense haver de moure's de casa.</p> | 42.0850400,1.9357600 | 411979 | 4659766 | 08144 | Olvan | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54992-foto-08144-158-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 54993 | Font del Tubang | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-tubang | <p>Situada en un indret encofurnat, sota la masia de la Riba i vora la riera del mateix nom, hi ha unes grans roques, una de les quals, fa una mica de balma: del seu fons surt una deu d'aigua cristal·lina que, quan la riera baixa crescuda, queda coberta pel seu corrent. Aquest paratge, antigament força popular, és conegut amb el nom de la font del Turang.</p> | 08144-159 | La Riba | 42.0672100,1.9302800 | 411501 | 4657792 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||||
| 54995 | Mercat del Bolet de cal Rosal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-del-bolet-de-cal-rosal | XX | <p>La gran tradició boletaire de la comarca del Berguedà i el fet que cal Rosal es troba situat al peu de la C-16z han fet possible el naixement del Mercat del Bolet, que s'inicia a finals d'agost, amb els primers bolets d'estiu, i que finalitza ben entrat el mes de desembre. Al peu mateix de la C-16z i en la plaça deixada en enderrocar l'antiga estació del tren, s'hi apleguen un munt de parades que venen bolets i altres queviures, molt especialment els caps de setmana i festius, però també els dies feiners. El mercat del bolet fa festa senyalada el tercer diumenge d'octubre i aleshores s'ofereix un tast de diferents bolets junt amb bon esmorzar a tothom.</p> | 08144-161 | Cal Rosal | <p>El Mercat del Bolet va començar a funcionar, d'una manera no organitzada, als anys vuitanta del s. XX, quan diferents boletaires oferien els seus</p> | 42.0708992,1.8699504 | 406515 | 4658266 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54995-pb120434.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54995-pb120442.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54995-pb120446.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54995-pb120448.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54995-pb010003.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La construcció de l'actual traçat de la carretera C-16 suposà la desviació del trànsit que anteriorment passava pel centre de Cal Rosal; aquest fet però no ha suposat la pèrdua del mercat que es manté i continua essent freqüentat per visitants que hi fan parada expressament. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54997 | Ajuntament d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-dolvan | XX | <p>Edifici format per tres cossos, tots coberts a dues vessant. El cos central dona accés a l'edifici a partir d'una senzilla escalinata i consta de planta baixa i un pis; en el seu interior hi ha les dependències municipals (secretaria, despatx de l'alcaldia, administració, arxiu, jutjat de pau, dispensari, sala de plens, serveis, etc.), hi destaca especialment la gran sala de plens, amb coberta d'encavallades de fusta, teules i llates. Al cos lateral esquerra hi ha, a la planta baixa, una part de les aules de l'escola municipal i la biblioteca.</p> | 08144-163 | Plaça de l'Ajuntament | <p>L'edifici de l'Ajuntament d'Olvan es va començar a construir l'any 1937 per iniciativa del batlle Miquel Costa i Roca a l'indret que aleshores constituïa el nou eixample d'Olvan, i a redós del qual es van construir les escoles i habitatges que configuraren una plaça tancada. Les obres es van allargar molt en el temps, tant que la inauguració definitiva no es va fer fins l'any 1968 de la mà del batlle Rafael Torrentó i Minoves.</p> | 42.0569400,1.9071000 | 409569 | 4656676 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54997-pb010342.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54997-pb010344.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54997-pb010355.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54997-p3220043.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | 2021-07-19 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54999 | Els estrets de la riera d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-estrets-de-la-riera-dolvan | <p>Al peu de la riera d'Olvan i prop de la masoveria de les Cases hi ha el paratge dels Estrets, un paratge riberenc molt concorregut per la gent d'Olvan que aprofitava els tolls d'aigua per banyar-s'hi, i reunir-se per a fer berenars i fontades. Prop d'aquest indret hi ha un gual conegut amb el nom de 'pas dels carros' per què els carruatges travessaven la riera d'Olvan en aquest lloc quan anaven o tornaven de Gironella.</p> | 08144-165 | A la riera d'Olvan | 42.0495300,1.8995000 | 408929 | 4655861 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54999-p3210325.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54999-p3210335.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54999-p3210336.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 55000 | Safareig públic d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-public-dolvan | XX | L'estructura està malmesa i coberta de força vegetació. | <p>Aquest és l'únic safareig públic del poble d'Olvan; es tracta d'un receptacle de forma rectangular construït amb ciment armat i reforçat amb pilars d'obra. El safareig té, annex, un cobert amb teules i pilars d'obra per aixoplugar-se.</p> | 08144-166 | Darrera la carretera d'Olvan | <p>El safareig d'Olvan es va construir als anys trenta del segle XX aprofitant la portada d'aigües al poble. L'aigua fou canalitzada i conduïa al nucli d'Olvan des de la Font del Rull segons consta en un llibret que va publicar la Junta d'Aigües d'Olvan i que porta per títol 'Memòria de la portada d'Aigües de la Font del Rull'. Dels diners que van sobrar de la portada d'aigües, l'any 1932 es va construir el safareig públic que, en aquest moment ha quedat sense cap utilitat.</p> | 42.0558900,1.9052400 | 409413 | 4656561 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55000-p3070199.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 55001 | Fons documental d'Olvan conservat a Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dolvan-conservat-a-montserrat | XI-XIII | <p>Llibret en pergamí de 26 fulls de text (17,5 x 12,5 cm) que conté la còpia o transcripció de 29 documents, el primer de l'any 889 (Acta de consagració de l'església de Sta. Maria d'Olvan) i fins a mitjans s. XIII. La transcripció és feta, al menys, per quatre mans diferents, les més antiga del s. XI i les més recents del s. XIII (lletra gòtica).</p> | 08144-167 | Monestir de Montserrat | <p>El conjunt de documents relacionats amb l'església de Santa Maria d'Olvan, coneguts amb el nom de 'Cartolari de Santa Maria d'Olvan' o 'Llibre de la fundació de la rectoria d'Olvan' com figura a la portada de l'original es conserva a la Biblioteca del Monestir de Santa Maria de Montserrat on hi figura com a: 'Manuscrit 886'. El pare arxiver, Marc Teixonera, l'adquirí a un antiquari de Barcelona a mitjans segle XX i des d'aleshores es conserva, en molt bon estat, a la biblioteca de l'esmentat monestir.</p> | 42.0569100,1.9069700 | 409558 | 4656673 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55001-foto-08144-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55001-foto-08144-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55001-foto-08144-167-3.jpg | Física | Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Està situat fora del municipi | 91|92|93|85 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 55010 | Receptes de cuina de cal Rosal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/receptes-de-cuina-de-cal-rosal | XX | <p>Conjunt de nou receptes de cuina registrades a l'Inventari del Patrimoni Etnogràfic de Catalunya, recollides per Toni Massanés i inventariades l'any 1996: Arròs amb cranc de riu, canelons, truita de trossets de molles de pa fregit, truita amb mel, tripa i peu de xai, gallina estofada amb figues, conill de bosc amb xocolata i vi blanc, granotes a la paella i bunyols de vent.</p> | 08144-176 | Cal Rosal | <p>Inventari del Patrimoni Etnogràfic de Catalunya: Registre ALIM 164 (nº d'accés 3373), ALIM 172 (nº d'accés 3381), ALIM3387 (nº d'accés 3387), ALIM 179 (nª d'accés3388), ALIM 217 (nº d'accés 3425), ALIM 242 (nº d'accés 3448), ALIM 255 (nº d'accés 3460), ALIM 260 (nº d'accés 3465) i ALIM 272 (nº d'accés 3476), recollides per Toni Massanés i inventariades l'any 1996 per Juan José Caceres.</p> | 42.0707900,1.8697300 | 406497 | 4658254 | 08144 | Olvan | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Científic/Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 55011 | Gorg del Garrofí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-del-garrofi | <p>La riera d'Olvan forma, just a l'alçada del molí de can Llop, un interessant salt d'uns 10 metres que es coneix amb el nom de el gorg del Garrofí. L'indret és un lloc destacat de la riera, ombrívol i frescal, envoltat de paisatge i bosc de ribera.</p> | 08144-177 | Can Llop | <p>El gorg del Garrofí és situat prop de can Llop i del molí del mateix nom. La informació oral indica que en aquest indret i aprofitant el salt natural de 10 metres, s'hi instal·là una roda de pales per fer electricitat per a la casa de can Llop. Avui no en queda res d'aquest enginy.</p> | 42.0453700,1.8941500 | 408481 | 4655405 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55011-foto-08144-177-1.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 55012 | Font de cal Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-llop | XX | L'entorn està poc cuidat i amb força vegetació que cobreix part de les estructures. | <p>Sota la masia de can Llop i al costat del camí que porta al molí hi ha una font que es coneix amb el mateix nom de la casa i del molí. Un senzill broc de llautó facilita la sortida de l'aigua; al costat de la font hi ha un banc de pedra i unes taules, algunes fetes amb rodes del molí. Prop de la font hi ha els safareigs fets amb grans blocs de pedra buidats.</p> | 08144-178 | Can Llop | <p>Aquesta fou fou canalitzada i arranjada, segons figura en una llinda, l'any 1875 per la família propietària de la finca de can Llop. Anys enrere, aquest paratge estava molt ben cuidat i era tradicional que la gent de Gironella hi anessin a fer 'ouades' després de Pasqua i fontades el dimarts de la Festa Major.</p> | 42.0444200,1.8906300 | 408188 | 4655303 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55012-p1170129.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55012-p1170138.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55012-p1170139.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 55014 | Festa Major d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dolvan | XIV-XX | <p>La Festa major d'Olvan es celebra el primer diumenge d'agost i té una durada de cincs dies. Inclou un programa variat d'actes (ball, concert, sardanes, concursos i competicions). Antigament es celebrava el cap de setmana que coincidia amb la Mare de Déu d'Agost, patrona de l'església parroquial d'Olvan.</p> | 08144-180 | Nucli d'Olvan | <p>Tot i que no tenim notícies concretes sobre els orígens de la Festa Major d'Olvan és possible que els seus orígens es situïn, com la resta de festes majors de Catalunya, a la baixa edat mitjana. En el cas d'Olvan és una festa tradicional del calendari festiu que ha anat perdent el seu caràcter religiós i que és organitzada per l'Ajuntament d'Olvan.</p> | 42.0569100,1.9069700 | 409558 | 4656673 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Fotografies web d'Olvan (www.olvan.cat), autor Lluís Fernández. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 55017 | Revetlla de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/revetlla-de-sant-joan-0 | XX | <p>El poble d'Olvan celebra la revetlla de Sant Joan amb una festa que s'inicia al capvespre amb l'arribada de la flama del Canigó. La persona més gran del poble encén la foguera i tot seguit es llegeix el pregó. La festa continua amb una xocolatada i amb la beguda d' herbes remeieres.</p> | 08144-183 | Olvan | 42.0569100,1.9069700 | 409558 | 4656673 | 08144 | Olvan | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Les imatges són de la web d'olvan (www.olvan.diba.es) i l'autor és Lluís Fernández | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 55020 | Element petri de la Tor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/element-petri-de-la-tor | <p>Es tracta d'un element immoble excavat en una roca propera a la masia de la Tor. Té forma quadrangular i consta d'un petit rec a la part superior; probablement en aquest espai s'hi encastava algun enginy que aprofitava com a paret la mateixa roca. Tot i que es fa difícil interpretar la seva funció, podria tractar-se d'un forn per a fer oli de ginebre, semblant, encara que més rústec, al que s'ha trobat prop de la masia cal Roig.</p> | 08144-186 | La Tor | <p>El nom de la masia desorienta una mica ja que Tor, normalment, és un topònim relacionat amb torra i aquesta casa ni per la seva situació geogràfica ni per la seva estructura no sembla que hagi de correspondre a cap de les antigues torres de defensa d'època medieval. Amb tot, la masia és documentada, al menys, des de l'època baixmedieval i més concretament des del s. XV. Jaume de la Tor era, l'any 1445, un dels cònsols de l'exterior de la Vila de Gironella. Sembla que al segle XVI compraren aquesta propietat als Fuives, amos d'una altra casa de pagès veïna.</p> | 42.0771300,1.9187600 | 410562 | 4658905 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55020-p1280173.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 88292 | Rellotge de sol de Santa Maria d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-santa-maria-dolvan | XX | <p>El rellotge de sol de l'església parroquial de Santa Maria d'Olvan està situat a la façana principal, a la part superior de l'extrem de llevant. Es tracta d'un rellotge de sol de vareta format per un plafó quadrangular, aparentment de material ceràmic. És del tipus vertical declinant amb els nombres en xifres romanes del 6 al 1, únicament amb línies que marquen les hores. Decorativament, a la part superior hi ha el dibuix d'un sol amb cara, al centre de la qual hi ha incertada la vareta, i del qual surten diversos raigs. A la part inferior del sol hi ha una inscripció que indica '*JO SENSE SOL Y TU SENSE FE NO VALEM RE*'. Aquesta frase i les números romans mostren restes de decoració pictòrica de coloració verdosa.</p> | 08144-188 | Plaça de l'Església, 1 | 42.0571985,1.9052852 | 409419 | 4656707 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88292-pb010088.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88292-pb010072.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88292-pb010076.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 88940 | Cal Sastret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastret-1 | XIX | <p>Masia situada als afores del nucli urbà d'Olvan, prop del barri de Serra-seca que es troba a l'extrem nord-oest del poble. Es tracta d'un edifici bastit aprofitant el desnivell d'una codina, fet que determina que les seves façanes tinguin diferents alçades visibles; tres nivells pel costat sud i llevant, i dos a la façana orientada a l'oest, on trobem un dels accessos a l'interior, directe al nivell de planta primera. La façana de llevant compta amb un altre accés a l'interior format per una obertura amb muntants de pedra picada i llinda en arc rebaixat de maó massís disposat de pla. En conjunt l'edifici és de murs de paredat comú, amb les carreus més o menys escairats a les cantoneres, i les obertures, majoritàriament amb maó massís en els seus emmarcaments, predomina la llinda plana de maó amb arc rebaixat per sobre. També destaca una obertura central al darrer nivell, situada sota el carener, i de llinda en arc rebaixat. L'edifici compta amb altres annexes i coberts propis de les cases de pagès.</p> | 08144-192 | <p>Cal Sastret es troba documentada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d'Olvan trobem l'anotació 'Sastret' i hi consta registrat 'Ramon Pujol'.</p> | 42.0578999,1.9018850 | 409139 | 4656788 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88940-pb150265.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88940-p3130170.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88940-p3130154.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88940-p3130139.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la mateixa codina on hi ha bastida la casa es conserven les restes d'una antiga tina de vi.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 88973 | Fàbrica del Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-rovira | XX | <p>La fàbrica de Cal Rovira està formada per diversos volums agrupats adoptant una planta allargada tendint a forma rectangular. Les estructures estan bastides adaptant-se al terreny en desnivell fet que determina una disposició esglaonada d'aquestes. El conjunt té orientació nord-oest a sud-est, seguint l'orografia del terreny, està constituït per diverses naus industrials que envolten un edifici de major alçada destinat a habitatges, situat a la part central. El cos de l'edifici d'ús residencial consta de planta baixa, dos plantes pis i unes golfes, té accés a peu de carrer per la façana de llevant; està bastit en maó massís vist, tot i que actualment la superfície de la paret de la planta baixa està arrebossada. Mostra una façana amb obertures distribuïdes regularment amb la porta d'accés l'eix central, al centre de la planta baixa, destaca la tarja de damunt la porta amb una reixa de ferro forjat amb la data 1914; a banda i banda de la porta, obertures simples. A les plantes superiors, a l'eix central obertures que conformen petites finestres i a costat i costat, balcons. Es tracta de balcons amb voladís, als quals obren dues portes en cadascun d'ells, destaca la decoració en motllura, força simple, però junt amb les baranes de ferro amb volutes a la part inferior aporten un toc decoratiu al conjunt de l'edifici. A la part superior tot un seguit de petites obertures en forma d'òcul per il·luminar i ventilar les golfes. El petit ràfec de la teulada mostra una disposició dels maons conformant una franja geomètricament ornamental. La teulada de l'edifici és a dos vents amb el carener seguint l'orientació del conjunt dels volums de nord-oest a sud-est, excepte cos posterior amb el carener perpendicular a la resta.</p> <p>Les naus són d'un o dos nivells, en general, amb les parets revestides; destaca la façana de migdia de la nau de l'extrem més sud, amb un gran finestral situat sota el carener i emmarcats en maó massís en llinda en arc molt rebaixat. La presència del maó també és visible en ampits de finestres i al ràfec de les naus on combinat amb teula aporta un toc decoratiu. </p> | 08144-193 | <p>La fàbrica de Cal Rovira, també coneguda amb el nom de la fàbrica de Ca l'Arenys, era una fàbrica de telers que es dedicava majoritàriament a la producció de teixit de roba de la llar, sobretot per estovalles. Molt probablement la data de construcció sigui entorn a la data indicada de 1914 que podem veure damunt la porta d'accés a l'edifici residencial. Les matrícules industrials, conservades a l'Arxiu Municipal d'Olvan, compten amb referències des de principis dels anys vint del segle XX. Els propietaris, la família Rovira, van tenir altres negocis a la casa del carrer de Berga (botiga de queviures, forn, transportistes,..). El cognom del propietari donava nom a la fàbrica per bé, que el lloc també era denominat com Cal Parretxo.</p> | 42.0562947,1.9038582 | 409300 | 4656607 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88973-pb150291.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88973-pb150280.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88973-pb150274.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88973-pb150282.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88973-pb150261.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88973-pb150272.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 89002 | Ca l'Esqueller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesqueller | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Masia situada a les afores del nucli urbà d'Olvan, a uns 350 metres en línia recta a l’est del poble. La casa és de planta rectangular, consta de tres nivells, planta baixa, pis i golfes; té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, la qual és orientada al sud-est. En el frontis principal, les obertures estan distribuïdes regularment a partir de tres eixos verticals. Pel que fa a les obertures, la planta baixa trobem la porta d’accés amb llinda de biga de fusta sobre muntants de maó massís, flanquejada per petites finestres, també de llinda de fusta però brancals de carreus. A nivell de planta primera trobem tres obertures senzilles, amb la mateixa configuració, cadascuna conforma un balcó sense voladís, amb barana de ferro amb barrots decorats a partir de girs de la barra junt amb peces que defineixen volutes a la zona central. Al darrer nivell, sota el carener, hi ha una gran obertura a manera d’eixida que obra a les golfes, formada per tres arcs de mig punt separats per columnetes, tot fet de maó massís, i amb <span>barana</span> cegada, també en maó; per contra, els muntants dels extrems són de carreus poc visibles per l’arrebossat parcial que els cobreix. A més a més, a nivell de les golfes, també hi ha una obertura de finestra a banda i banda de la galeria, en aquest cas de tipus molt senzill. Els murs són de paredat comú amb cantoneres de pedra força escairada i picada. Els murs estan coberts parcialment per un arrebossat senzill.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa compta amb diversos annexes, coberts i altres construccions pròpies d’una masia i explotació agropecuària, alguns d’època recent. La masia havia tingut un edifici destinat a masoveria.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-196 | 42.0567303,1.9011913 | 409079 | 4656659 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89002-pb150251.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89002-pb150252.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89002-pb150249.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89002-pb150289.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.