Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
54880 | Pla de les cinc alzines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-les-cinc-alzines | <p>A l'indret anomenat el Pla de les cinc alzines s'alçava una alzina de notables dimensions, la base de la qual estava formada per cinc plançons que, en conjunt, formen una soca amb quatre metres de diàmetre. L'alzina fou afectada pels incendis del 4 de juliol de 1994 quan una guspira penetrà per l'esquerda formada en la unió de dos dels seus braços i va cremar completament l'interior de la soca. Durant uns quants anys hi quedava l'esquelet, actualment però únicament es conserva part de la soca. La singularitat de l'alzina va donar nom a tota aquesta contrada. Avui dia és una zona planera de bosc jove que s'ha anat desenvolupant posteriorment als incendis, bàsicament d'alzines amb arbustos i plantes diverses, també hi ha un pla de roca. </p> | 08144-46 | La Pera | <p>L'indret era molt popular i concorregut sobretot per gent d'Olvan però també de contrades properes. Al pla i al voltant de l'alzina la gent s'hi aplegava en motiu d'alguna celebració o fontades. </p> | 42.0610000,1.9339600 | 411797 | 4657099 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54880-p8300133.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54880-p8300146.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54880-p2210001.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: imatge 1: Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R., 2002; imatges 2, 3, 4: Sara Simon, 2021. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
54885 | Pedres de la Pera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedres-de-la-pera | <p>BUSQUETS (2002): El mas de la Pera i la família Buscallà (inèdit).</p> | <p>Pedres singulars per la seva forma i dimensions situades a uns 200 metres al sud del mas de la Pera que, probablement, són l'element natural que va servir per donar nom al lloc i al mas. Sembla que podien haver format un únic bloc que, en algun moment i per alguna raó que desconeixem (potser un moviment sísmic?) es partí per la meitat, més o menys, quedant tal com es veu actualment. Durant l'any 2020 un dels grans blocs, el del costat més de llevant, va patir un lleuger desplaçament possiblement degut a unes fortes pluges. </p> | 08144-51 | La Pera | <p>En l'acta de consagració de l'església parroquial de Santa Maria d'Olvan de l'any 899, ja hi trobem el topònim de la Pera marcant el seu límit oriental. Es continua trobant el nom en la documentació posterior des del segle XV (pergamins del mas Ballaró). Des del segle XVII és propietat de la família Buscallà i, gràcies a l'estudi de la documentació del mas, s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des d'aquella data.</p> | 42.0601506,1.9389367 | 412208 | 4656999 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54885-p2210070.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54885-p2210071.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54885-p2210073.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
54905 | Pica de cal masover de Minoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-de-cal-masover-de-minoves | <p>BUSQUETS 2001: Minoves (inèdit)</p> | XVII | la part inferior es troba en procés de degradacó. | <p>A la planta baixa del cos de migdia de la masia de Minoves es conserva una pica de pedra sorrenca d'un únic bloc i buidada en el seu interior. Les seves mides són 1 m de llargada, 50 cm de fondària i 70 cm d'alçada. Sembla correspondre a un treball efectuat 'in situ' ja que es recolza directament sobre el paviment de roca natural i s'integra a l'interior del mur de la mateixa casa, que també és, en part, de pedra natural. De funció desconeguda, sembla que aquesta pica fou destinada a contenir líquids.</p> | 08144-71 | Minoves | <p>La masia de Minoves és documentada des de l'època medieval (s. XII). Des de la baixa edat mitjana les propietats de l'actual masia figuren com a dominis senyorials del monestir de Sant Pere de la Portella i de la baronia de la Portella. És als segles XVII i XVIII que la masia amplia les propietats per via matrimonial i per diferents compra vendes i s'organitza el sistema de masoveries, l'última de les quals, la Casanova de Minoves que es construeix de nova planta al segle XVIII. Gràcies a la documentació conservada a l'arxiu familiar s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des del 1400 fins a l'actualitat; el cognom Minoves es manté des del segle XII fins a mitjans segle XIX.</p> | 42.0638306,1.8763017 | 407030 | 4657474 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
54911 | Font de Minoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-minoves | <p>BUSQUETS 2001: Minoves (inèdit)</p> | XIX | La font es va veure afectada per les obres de construcció de la carretera C-16. | <p>La font de Minoves, estava situada a uns 100 m de la masia, s'abastia de l'aflorament d'un aqüífer subterrani que proporcionava aigua a la masia i als seus entorns; una part de l'aigua de la font es recull en una bassa construïda al s. XIX i que alimenta diferents abeuradors per al bestiar. Es tractava d'una zona molt humida amb una interessant vegetació de roures, alzines i pins; l'arbre més interessant, un roure canadenc de considerable alçada. El paratge, que fa anys era un punt de trobada i d'aplecs per la gent de la rodalia, es va veure afectat a causa del nou traçat de la carretera C-16 o Eix del Llobregat.</p> | 08144-77 | Minoves | <p>La masia de Minoves és documentada des de l'època medieval (s. XII). Des de la baixa edat mitjana les propietats de l'actual masia figuren com a dominis senyorials del monestir de Sant Pere de la Portella i de la baronia de la Portella. És al s. XVII i XVIII que la masia amplia les propietats per via matrimonial i per diferents compra vendes i s'organitza el sistema de masoveries, l'última de les quals, la Casanova de Minoves es construeix de nova planta al s. XVIII. Gràcies a la documentació conservada a l'arxiu familiar s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des del 1400 fins a l'actualitat; el cognom Minoves es manté des del s. XII fins a mitjans s. XIX.</p> | 42.0647400,1.8757000 | 406982 | 4657576 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54911-foto-08144-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54911-foto-08144-77-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | El paratge ha quedat afectat el projecte de construcció de la nova carretera C-16 al seu pas pel terme municipal d'Olvan i més concretament pels accessos a cal Rosal, comportant la pèrdua de la font.Autoria de les imatges: Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
54960 | Forat a la roca de cal Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-a-la-roca-de-cal-roig | <p>BUSQUETS, J. (1997). 'Un capbreu de la Portella de l'any 1348', a l'Erol nº 55, p.22-23.</p> | <p>A uns 100 m al nord-est de cal Roig, i en una codina sorrenca, s'hi troba un forat excavat a la roca d'uns 210 cm de diàmetre sense que en puguem precisar la fondària ja que, durant una temporada, la família de la casa hi deposità objectes inservibles. Al voltant d'aquest orifici s'hi aixecà una tanca perimetral d'obra d'uns 60 cm d'altura amb l'espai on segurament s'hi encaixava una porta de fusta per tal d'evitar possibles accidents. Actualment no té cap utilitat i a dins, fins i tot, hi creixen alguns arbres. No té, que es vegi, cap sortida inferior que comuniqui amb l'exterior. Curiosament, en aquest cas, i en la part inferior de la roca, s'hi troba una part rebaixada amb nombrosos forats i encaixos laterals. Cap d'aquests connecta amb el cup superior, el que indicaria dues activitats diferents en una mateixa zona: d'una banda, un cup o tina, per a emmagatzematge, i d'altra banda, possiblement un seguit d'encaixos que podrien anar destinats a encaixar-hi algun tipus de premsa que empraria la cubeta i canal de la base (excavats a la roca) per recollir el líquid resultant. </p> | 08144-126 | Torrent de Cabots o de cal Roig | <p>La masia és documentada des del s. XIV i més concretament s'esmenta en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella de l'any 1348 amb el nom de 'Roig de Sant Salvador'. La família Armengol-Comas, actuals propietaris de Cal Roig, són també els amos de Campadeparets, important heretat del municipi de la Quar; als anys vint del segle passat, volent acostar-se als avantatges que suposava viure prop del nucli d'Olvan, van comprar la gran casa de cal Roig, prop del poble i de la carretera de Gironella. A principis del s. XX la casa estava formada per diferents habitatges que foren ensorrats i en el seu lloc es bastí l'actual edifici conservant pocs elements de la vella masia. Entre aquests destaquen la porta situada a la façana nord la llinda de la qual està decorada i mostra la data de 1781; també sobre la porta que va del cancell de la casa al garatge s'hi pot veure una llinda de roure que porta gravat el clàssic JHS al mig de la data: 16 JHS ... . Els dos números finals no es poden veure per què han quedat coberts per la construcció d'un tampanell. Els actuals propietaris hi viuen des de 1929. Arran dels incendis de l'estiu de 1994 el foc destruí tots els coberts de la masia, que s'han refet de nou.</p> | 42.0540726,1.9006240 | 409028 | 4656364 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54960-p2060716.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54960-p2060718.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54960-p2060728.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54960-p2060721.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
54988 | La bauma de la Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bauma-de-la-bauma | <p>Balma situada prop de la masoveria del mateix nom, és una cavitat excavada sota una gran i massissa de pedra sorrenca que avui es troba força plena de bardissa i vegetació. L'espai interior és força gran, tot i que avui és reomplert de fang que li ha restat capacitat; és orientada a llevant. Delimitant <span lang='CA'><span>la balma, a</span></span> la part frontal de<span lang='CA'><span> l'extrem nord, hi ha un mur de pedra de mides irregulars i alguns carreus desbastats tot unit amb morter de calç, Al costat nord hi ha una fornícula de petites dimensions excavada al tapàs.</span></span></p> | 08144-154 | La Bauma | <p>Aquesta balma donà nom a la masia veïna; la tradició oral li atribueix funcions d'habitatge des de molt antic, tot i això no consten referències documentals conegudes d'aquesta balma com a tal. Situada dins la propietat de Ferreres d'Olvan, la masoveria de la Bauma es va construir a finals del s. XVIII i des d'aleshores la balma es va fer servir com a corral de bestiar.</p> | 42.0614450,1.8952113 | 408591 | 4657188 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54988-p3070313.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54988-p3070316.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54988-p3070318.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54988-p3070322.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
54989 | Cups de la Bauma o la Balma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cups-de-la-bauma-o-la-balma | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>COROMINAS I CAMP, R. i COROMINAS I CAMP, J. (2017): Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l'edat mitjana. Berga i Manresa: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis del Bages.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p>Conjunt de d'elements excavats a la pedra en una codina situada prop del mas de la Bauma i de la bauma que segons la tradició oral fou habitada fins a la construcció de la masia, a finals del s. XVIII. </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al pla de la roca hi ha les estructures negatives excavades corresponents al follador i una tina, avui parcialment cobertes de terra i vegetació. El follador, on s'aixafava el raïm, es correspon amb una cavitat de plana circular de 1,35 m de diàmetre i 0,45 m de profunditat. Pel que fa a la tina és de planta circular, té un diàmetre de 2,00 m i una profunditat de 1,25 m; es calcula que la seva capacitat total és de 3.900 litres (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017, pàg. 226-227).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A l'extrem est de la roca, al tall que conforma la mateixa codina, s'hi pot observar la part corresponent al rebaix on trobem el forat de la boixa i a la base dues piques de decantació esglaonades i connectades per un canal també picat a la roca. En el mateix pla de roca hi ha altres encaixos i un altre rebaix de planta circular que segons els germans Coromines podria correspondre a un espai per reservar aigua.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-155 | La Bauma | <p>La Balma és un masoveria de Ferreres d'Olvan, la casa es va construir a finals del s.XVIII i va prendre el nom de la bauma veïna que, segons la tradició oral, fou durant molts anys habitatge. Des de la construcció de la casa l'antiga bauma es va fer servir com a corral de bestiar.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els germans Ramon i Jaume Corominas Camps (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017, pàg.164) exposen que, aquest tipus de vestigis de tines excavades a la roca, es localitzen en una franja geològica de territori molt específica, on trobem un tipus de codines fàcils de buidar i impermeables; de la zona objecte del seu àmbit d'estudi, concretament es situen en una franja que s'estén pel Baix Berguedà fins Navàs, al Bages, i Navès al Solsonès. El tipus de tina de la casa de la Balma correspon a les tines amb follador, formades per dos dipòsits circulars a tocar i comunicats; es consideren els tipus més antics d'establiments vinícoles d'aquesta tipologia de tines excavades a la roca. Tot i que la cronologia és incerta, consideren que podria tractar-se d'estructures d'època medieval. Segons apunten, podrien tenir els seus orígens a la baixa edat mitjana, quan també es podria haver generalitzat el seu ús, i fins als segles XV o XVI, període en que es comencen a substituir per tines amb brescat, sense follador. En aquest sentit, en època moderna, del segle XVI al XVIII, es generalitzarien les tines sense follador, les qual en el darrer període l'interior era cobert amb els coneguts cairons ceràmics amb acabat vidriat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0609400,1.8951100 | 408582 | 4657133 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54989-p3070275.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54989-p3070278.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Segons els germans Corominas (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017), referenciats en la bibliografia, es tracta d'una tina medieval; les referències i detalls de mesures han estat obtingudes a través de la mateixa font bibliogràfica.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
54992 | La Balma Cogulera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-balma-cogulera | <p>La bauma Cogulera, una cavitat excavada sota d'una gran pedra sorrenca, és de grans dimensions, ja que al seu interior s'hi podien allotjar més d'un centenar de persones. Abandonada des de principis del s. XX està coberta de vegetació i fangs. El nom de Cogulera pot derivar de cugula, una planta de la família de les gramínies que creix en erms, vorals de camps i camins i d'una alçada entre 50 i 100 cm.</p> | 08144-158 | La Riba | <p>Per la tradició oral sabem que aquesta balma fou utilitzada com habitatge fins a començaments del s. XX ja que, a part de ser molt espaiosa, el que permetia mantenir a cobert persones i animals domèstics, en el seu interior hi ha unes filtracions d'aigua que, recollida degudament, podia solucionar el proveïment de líquid sense haver de moure's de casa.</p> | 42.0850400,1.9357600 | 411979 | 4659766 | 08144 | Olvan | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54992-foto-08144-158-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
54993 | Font del Tubang | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-tubang | <p>Situada en un indret encofurnat, sota la masia de la Riba i vora la riera del mateix nom, hi ha unes grans roques, una de les quals, fa una mica de balma: del seu fons surt una deu d'aigua cristal·lina que, quan la riera baixa crescuda, queda coberta pel seu corrent. Aquest paratge, antigament força popular, és conegut amb el nom de la font del Turang.</p> | 08144-159 | La Riba | 42.0672100,1.9302800 | 411501 | 4657792 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||||
54999 | Els estrets de la riera d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-estrets-de-la-riera-dolvan | <p>Al peu de la riera d'Olvan i prop de la masoveria de les Cases hi ha el paratge dels Estrets, un paratge riberenc molt concorregut per la gent d'Olvan que aprofitava els tolls d'aigua per banyar-s'hi, i reunir-se per a fer berenars i fontades. Prop d'aquest indret hi ha un gual conegut amb el nom de 'pas dels carros' per què els carruatges travessaven la riera d'Olvan en aquest lloc quan anaven o tornaven de Gironella.</p> | 08144-165 | A la riera d'Olvan | 42.0495300,1.8995000 | 408929 | 4655861 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54999-p3210325.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54999-p3210335.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54999-p3210336.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
55007 | Corrandes i dites d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corrandes-i-dites-dolvan | <p>Fitxa d'Etnografia i Folklore. Pobles del Berguedà, Àmbit de Recerques del Berguedà : Fitxa d'Olvan feta per Ramon García (1988).</p> | <p>Corrandes de la literatura oral transmeses de pares a fills i que relacionen els municipis d'Olvan, Gironella i Casserres: 'A Casserres són boniques, i a Gironella garrins, a Olvan són llamineres burladores de fadrins'. 'Si a Casserres són boniques i a Gironella gentils, a Olvan són llagrimoses burladores de fadrins'. 'A Olvan, la tranquil·litat més gran'. 'A Olvan les bruixes hi van i a Gironella s'hi estan' 'A Olvan i a Casserres no s'hi arriba ni per mar ni per terra' 'Cal Costa, cal Barbut i Salacruc, tres cases de poc suc'. 'Cal Costa, cal Barbut, Gotzenes i Salacruc, quatre cases de poc suc'.</p> | 08144-173 | <p>Informació proporcionada per Ramon Mª Canudas, Valentí Sans i Ventura Castanyer, a Ramon García l'any 1988 (Arxiu Àmbit de Recerques del Berguedà).</p> | 42.0569100,1.9069700 | 409558 | 4656673 | 08144 | Olvan | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
55008 | Cançó de Valldaura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-de-valldaura | <p>SERRA VILARÓ, Joan: 'El cançoner del Calic', l'Avenç, Barcelona 1913, p.74</p> | <p>Cançó recollida per Joan Serra Vilaró a l'obra 'El cançoner del Calic' (1913): 'Mentides diuen la gent; veritats no en diuen gaires: diuen que no tinc galans i en tinc la casa enrotllada. De lluny me miro l'amor que de prop no goso gaire. Trenta-vuit o trenta-nou, a la ratlla de quaranta. No n'estimo sinó un que n'és fill de Valldaura n'és petit i eixerit i bonicot de la cara.'</p> | 08144-174 | Valldaura | <p>El cançoner del Calic fou recollit per Mn Joan Serra Vilaró i editat l'any 1913; recull una bona colla de cançons, la majoria avui perdudes, que aquest pastor de Bagà de principis de segle cantava; es tracta d'una colla de cançons aleshores prou vives però que avui gairebé estan del tot perdudes. La que reproduïm fa referència a Valldaura i és l'única que hem identificat relacionada amb el terme municipal d'Olvan. Per ser tant excepcional, la considerem Patrimoni immaterial.</p> | 42.0801171,1.9421125 | 412498 | 4659213 | 08144 | Olvan | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
55009 | Llegenda del castell d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-dolvan | <p>AMADES, Joan: ''Folklore de Catalunya. Rondallística', Editorial Selecta, Barcelona 1950, p. 1347. BERNADES, E.: 'El castell d'Olvan', dins de 'Llegendes del Berguedà', a l'Erol nº 20, p.20 i 26-27, Berga 1987.</p> | <p>La llegenda del castell d'Olvan fou recollida per Joan Amades i diu així: 'Els moros se'n volien apoderar i el van tenir voltat durant set mesos lluitant sense no parar mai. La majoria dels defensors havien mort, uns de ferides, altres de cansament i de fam. El senyor del castell estava desanimat i més encara la poca gent que li restava, puix que cada dia els moros eren més i major la seva fúria, mentre que els del castell, anaven perdent gent i forces cada dia. El senyor estava decidit a rendir el castell, i quan va sortir dalt de la muralla per aixecar bandera blanca, va veure dalt del cel una gran creu platejada com d'argent. Va creure que era un avís que el cel li enviava perquè no es donés i seguís lluitant, i així va fer-ho i, com obra de miracle, amb les quatre pedres que tenien els del castell queien sobre els moros com a mosques; aquests van agafar por i van fugir, i el castell restà lliure i salvat. En record d'aquest prodigi el senyor d'Olvan va adoptar pel seu escut una creu platejada damunt d'uns fons de blau cel'.</p> | 08144-175 | <p>La llegenda del castell d'Olvan fou contada per Josep Casals, de Sant Julià de Cerdanyola, l'any 1925 a Joan Amades.</p> | 42.0570838,1.9053018 | 409420 | 4656693 | 08144 | Olvan | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
55010 | Receptes de cuina de cal Rosal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/receptes-de-cuina-de-cal-rosal | XX | <p>Conjunt de nou receptes de cuina registrades a l'Inventari del Patrimoni Etnogràfic de Catalunya, recollides per Toni Massanés i inventariades l'any 1996: Arròs amb cranc de riu, canelons, truita de trossets de molles de pa fregit, truita amb mel, tripa i peu de xai, gallina estofada amb figues, conill de bosc amb xocolata i vi blanc, granotes a la paella i bunyols de vent.</p> | 08144-176 | Cal Rosal | <p>Inventari del Patrimoni Etnogràfic de Catalunya: Registre ALIM 164 (nº d'accés 3373), ALIM 172 (nº d'accés 3381), ALIM3387 (nº d'accés 3387), ALIM 179 (nª d'accés3388), ALIM 217 (nº d'accés 3425), ALIM 242 (nº d'accés 3448), ALIM 255 (nº d'accés 3460), ALIM 260 (nº d'accés 3465) i ALIM 272 (nº d'accés 3476), recollides per Toni Massanés i inventariades l'any 1996 per Juan José Caceres.</p> | 42.0707900,1.8697300 | 406497 | 4658254 | 08144 | Olvan | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Científic/Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
55011 | Gorg del Garrofí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-del-garrofi | <p>La riera d'Olvan forma, just a l'alçada del molí de can Llop, un interessant salt d'uns 10 metres que es coneix amb el nom de el gorg del Garrofí. L'indret és un lloc destacat de la riera, ombrívol i frescal, envoltat de paisatge i bosc de ribera.</p> | 08144-177 | Can Llop | <p>El gorg del Garrofí és situat prop de can Llop i del molí del mateix nom. La informació oral indica que en aquest indret i aprofitant el salt natural de 10 metres, s'hi instal·là una roda de pales per fer electricitat per a la casa de can Llop. Avui no en queda res d'aquest enginy.</p> | 42.0453700,1.8941500 | 408481 | 4655405 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55011-foto-08144-177-1.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
55012 | Font de cal Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-llop | XX | L'entorn està poc cuidat i amb força vegetació que cobreix part de les estructures. | <p>Sota la masia de can Llop i al costat del camí que porta al molí hi ha una font que es coneix amb el mateix nom de la casa i del molí. Un senzill broc de llautó facilita la sortida de l'aigua; al costat de la font hi ha un banc de pedra i unes taules, algunes fetes amb rodes del molí. Prop de la font hi ha els safareigs fets amb grans blocs de pedra buidats.</p> | 08144-178 | Can Llop | <p>Aquesta fou fou canalitzada i arranjada, segons figura en una llinda, l'any 1875 per la família propietària de la finca de can Llop. Anys enrere, aquest paratge estava molt ben cuidat i era tradicional que la gent de Gironella hi anessin a fer 'ouades' després de Pasqua i fontades el dimarts de la Festa Major.</p> | 42.0444200,1.8906300 | 408188 | 4655303 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55012-p1170129.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55012-p1170138.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55012-p1170139.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
55014 | Festa Major d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dolvan | XIV-XX | <p>La Festa major d'Olvan es celebra el primer diumenge d'agost i té una durada de cincs dies. Inclou un programa variat d'actes (ball, concert, sardanes, concursos i competicions). Antigament es celebrava el cap de setmana que coincidia amb la Mare de Déu d'Agost, patrona de l'església parroquial d'Olvan.</p> | 08144-180 | Nucli d'Olvan | <p>Tot i que no tenim notícies concretes sobre els orígens de la Festa Major d'Olvan és possible que els seus orígens es situïn, com la resta de festes majors de Catalunya, a la baixa edat mitjana. En el cas d'Olvan és una festa tradicional del calendari festiu que ha anat perdent el seu caràcter religiós i que és organitzada per l'Ajuntament d'Olvan.</p> | 42.0569100,1.9069700 | 409558 | 4656673 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Fotografies web d'Olvan (www.olvan.cat), autor Lluís Fernández. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
55015 | Festa Major de Cal Rosal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-cal-rosal | <p>J. BUSQUETS: Cal Rosal, a 'Suplement nº 1, l'Erol, Berga, 2002.</p> | XX | <p>La festa Major de Cal Rosal té lloc el primer cap de setmana de juliol i té una durada de cinc dies; els actes festius són variats (balls, concursos, ballets, havaneres, etc.) i s'organitza des de la comissió de festes.</p> | 08144-181 | Cal Rosal | <p>La Festa Major de cal Rosal va néixer a finals del s. XIX i s'organitzà a partir del nucli industrial que formava la colònia, tot i que aquesta creix al peu del Llobregat i en tres termes municipals, el d'Avià, el de Berga i el d'Olvan. En l'actualitat, organitzada per una comissió de festes de cal Rosal, viu una de les seves etapes més esplendoroses.</p> | 42.0707900,1.8697300 | 406497 | 4658254 | 08144 | Olvan | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
55016 | Diada nacional de l'11 de setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-nacional-de-l11-de-setembre | <p>https://www.olvan.cat/turisme/festes-i-fires/diada-11-de-setembre-2020.html</p> <p> </p> | XX | <p>Olvan celebra la diada nacional de Catalunya amb una ofrena floral al monument a Rafael de Casanova, situat a la zona esportiva del nucli d'Olvan, i el cant col·lectiu de l'himne nacional. Al nucli de Cal Rosal també es realitza un acte institucional d'homenatge i ofrena floral, en aquest cas al Monument Diada 11 de setembre.</p> | 08144-182 | 42.0574800,1.9068800 | 409551 | 4656736 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La imatge correspon al cartell oficial dels actes de la Diada de l'any 2020 (Font: https://www.olvan.cat/turisme/festes-i-fires/diada-11-de-setembre-2020.html#prettyPhoto) | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
55017 | Revetlla de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/revetlla-de-sant-joan-0 | XX | <p>El poble d'Olvan celebra la revetlla de Sant Joan amb una festa que s'inicia al capvespre amb l'arribada de la flama del Canigó. La persona més gran del poble encén la foguera i tot seguit es llegeix el pregó. La festa continua amb una xocolatada i amb la beguda d' herbes remeieres.</p> | 08144-183 | Olvan | 42.0569100,1.9069700 | 409558 | 4656673 | 08144 | Olvan | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Les imatges són de la web d'olvan (www.olvan.diba.es) i l'autor és Lluís Fernández | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
55020 | Element petri de la Tor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/element-petri-de-la-tor | <p>Es tracta d'un element immoble excavat en una roca propera a la masia de la Tor. Té forma quadrangular i consta d'un petit rec a la part superior; probablement en aquest espai s'hi encastava algun enginy que aprofitava com a paret la mateixa roca. Tot i que es fa difícil interpretar la seva funció, podria tractar-se d'un forn per a fer oli de ginebre, semblant, encara que més rústec, al que s'ha trobat prop de la masia cal Roig.</p> | 08144-186 | La Tor | <p>El nom de la masia desorienta una mica ja que Tor, normalment, és un topònim relacionat amb torra i aquesta casa ni per la seva situació geogràfica ni per la seva estructura no sembla que hagi de correspondre a cap de les antigues torres de defensa d'època medieval. Amb tot, la masia és documentada, al menys, des de l'època baixmedieval i més concretament des del s. XV. Jaume de la Tor era, l'any 1445, un dels cònsols de l'exterior de la Vila de Gironella. Sembla que al segle XVI compraren aquesta propietat als Fuives, amos d'una altra casa de pagès veïna.</p> | 42.0771300,1.9187600 | 410562 | 4658905 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55020-p1280173.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
88291 | Rellotge de sol de Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ferreres | <p>https://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742</p> | Mostra algunes parts lleugerament deteriorades. | <p>Rellotge de sol de vareta, situat a la façana principal de l'edifici, és del tipus vertical declinant amb orientació sud-oest. Les línies horaries són de 9 a 6, amb línies llargues fins la vareta per les que marquen les hores i línies més curtes per a les mitges hores. Els nombres són indicats en xifres romanes incises en el suport.</p> <p>El rellotge es mostra a mode de plafó lleugerament sobresortit del pla de la façana; el perfil per sota les xifres és decorat amb formes corbades combinades amb altres menors angulars. </p> | 08144-187 | Masia Ferreres | 42.0571847,1.8813539 | 407438 | 4656730 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88291-p3120452.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88291-p3120453.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El número de referència de l'inventari de rellotges de sol dels Països Catalans de la Soceitat Catalana de Gnomònica és el 4873.Sota el rellotge hi ha un plafó amb un sagrat cor.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
88928 | Resclosa de Cal Metre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-cal-metre | <p>SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa.<br /> SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30.<br /> VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo.<br /> TEIXIDOR, E. (2010): Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya. Barcelona: Angle Editorial.</p> | XIX-XX | <p>La resclosa i l'inici del canal de la fàbrica de Cal Metre es situa uns 550 metres riu amunt des de l'entrada del canal a la fàbrica, es tracta d'una resclosa de planta lleugerament corbada a l'extrem de llevant de la qual hi ha les comportes que regulen l'entrada d'aigües al canal. A l'inici del canal hi ha tota la infraestructura i maquinària de control de la comporta de pas de l'aigua. La part est de la resclosa i els primers metres del canal es troben dins el terme municipal de d'Olvan i meitat oest de la resclosa al terme de Casserres. El canal és de murs de pedra i formigó, amb tot un seguit de contraforts de suport.</p> <p>El tram del canal que es troba dins el terme municipal d'Olvan és d'uns 188 metres, la resta forma part del municipi de Gironella.</p> | 08144-189 | Al costat de la carretera C-16z | <p>L'agost del 1862 Ramon Alsina Postius, presentà el projecte de Josep M. Folch Brosa per la reforma del molí de Gironella i per l'establiment d'una fàbrica de filats al mateix indret; el projecte contemplava no modificar l'alçada de salt útil existent del molí, 4,79 metres, però si que sol·licitava una regulació de l'amplada d'entrada del canal de 4 metres. La petició fou concedida el 1864. Posteriorment, el 1872, es féu sol·licitud de reconstrucció de la presa i eixamplament del canal. Dos anys més tard es sol·licitar modificar el punt de desguàs tot augmentant el salt; assolint la llargada de canal de desguàs actual; la concessió no es donà fins el 1879. Encara el 1898 es documenta una nova petició, en aquest cas el projecte és per la construcció d'una presa nova de pedra, a més d'augmentar-ne l'alçada i també la del canal.</p> | 42.0404187,1.8785010 | 407178 | 4654872 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88928-p1170089.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88928-p1170098.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88928-p1170101.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La resclosa i inici del canal de Cal Metre es troba dins el terme municipal d'Olvan, per bé que en una petita franja de territori que forma part del terme municipal a la zona sud-oest, entre els municipis de Casserres i Gironella, prop d'aquesta darrera població on hi ha situada la fàbrica de Cal Metre. Trobant-se situats aproximadament a uns 550 metres al nord del poble de Gironella.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
88938 | Pont vell de la carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-vell-de-la-carretera | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>AAVV (2008): Cal Rosal 150 anys (1858-2008). Ajuntament d’Olvan i Àmbit de Recerques del Berguedà.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>BUSQUETS, J. (2002): 'Cal Rosal, un poble original', a l'Erol , Suplement núm. 1.</p> <p>LACUESTA, R. i GONZÁLEZ, X. (2008): Ponts de la província de Barcelona: comunicacions i paisatge, Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> | XIX | <p>El pont de la carretera a Cal Rosal, o pont antic de la colònia Rosal, és un pont de tres ulls, compta amb un gran arc rebaixat al centre d'uns 21 m de llum i, simètricament, un altre arc a costat i costat, ambdós de mig punt i d'uns 8 m. A cada extrem de l'obertura central hi ha unes pilastres que sobresurten del pla de l'estructura, reforçant l'obra, i que per la part inferior, vers l'intradós de l'ull central, mostren un acabat arrodonit. El conjunt de l'obra és de fàbrica formada per carreus de pedra ben tallada i polida, especialment als arcs i pilastres, en aquest cas els carreus es troben disposats a trenca junt; a la resta dels murs, el material és més bast. En origen les baranes eren massisses de pedra, actualment només es conserva en el coronament de les pilastres. La llargada del pont és d'uns 50 metres.</p> <p> </p> | 08144-190 | Cal Rosal, pont de la carretera C-16z . | <p>L'any 1858 els germans Anton, Ramon i Agustí Rosal van fundar la fàbrica tèxtil de la colònia Rosal, tot i formar part de Cal Rosal, es troba al territori que és municipi de Berga, just a tocar al límit amb Olvan, a l'altra banda del pont de l'antiga carretera. De fet, la carretera de Manresa a Berga es va acabar de construir el 1864, tot i això, el pont és posterior. Va ser projectat el 1876 per l'enginyer de camins, Victoriano Felip; consta que es va començar a construir el 18 de març de 1877 i que es devia finalitzar uns dos anys més tard (LACUESTA, R. i GONZALEZ, X.: 2008, pàg. 55).</p> | 42.0725035,1.8693349 | 406466 | 4658444 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88938-pb150019.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88938-pb150020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88938-pb150026.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88938-pb150017.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El paviment i baranes han estat substituïdes al llarg dels anys. Aquest pont es troba a la partió del límit municipal entre Olvan i Berga, delimitat pel riu Llobregat, formant part dels dos municipis. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
89005 | Riera de la Portella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-la-portella | <p><span><span><span><a href='http://aca.gencat.cat/web/.content/20_Aigua/03_el_medi_hidric_a_catalunya/03_zones_protegides_i_habitats/06_reserves-naturals-fluvials/Llobregat/11RNF_Caocalera_Riera_Portella.pdf'>http://aca.gencat.cat/web/.content/20_Aigua/03_el_medi_hidric_a_catalunya/03_zones_protegides_i_habitats/06_reserves-naturals-fluvials/Llobregat/11RNF_Caocalera_Riera_Portella.pdf</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://sig.gencat.cat/visors/VISOR_ACA.html#param=param&text=Reserves%20naturals%20fluvials&color=vermell&background=topo_ICC&BBOX=151025.229358,4485000,642974.770642,4752000&layers=AIGUA_RNF,AIGUA_HABITATS_RNF'>https://sig.gencat.cat/visors/VISOR_ACA.html#param=param&text=Reserves%20naturals%20fluvials&color=vermell&background=topo_ICC&BBOX=151025.229358,4485000,642974.770642,4752000&layers=AIGUA_RNF,AIGUA_HABITATS_RNF</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://www.miteco.gob.es/es/agua/temas/delimitacion-y-restauracion-del-dominio-publico-hidraulico/Catalogo-Nacional-de-Reservas-Hidrologicas/informacion/cuencas-internas-cataluna/cabecera-riera-portella/default.aspx'>https://www.miteco.gob.es/es/agua/temas/delimitacion-y-restauracion-del-dominio-publico-hidraulico/Catalogo-Nacional-de-Reservas-Hidrologicas/informacion/cuencas-internas-cataluna/cabecera-riera-portella/default.aspx</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>https://www.boe.es/boe_catalan/dias/2007/07/16/pdfs/A03151-03189.pdf</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | <p><span><span><span>La riera de la Portella neix al municipi de la Quar i entra al terme d’Olvan per la zona nord, creuant vers la zona central-nord i fins l’extrem oest, tot desaiguant al Llobregat, a l’alçada de la Plana, constituint un dels afluents de la riba esquerra del Llobregat. Amb una longitud total aproximada de 6,10Km dins el municipi d’Olvan.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Discorre per una vall més aviat fonda i estreta, amb un recorregut sinuós, amb diversitat de corbes tot conformant alguns meandres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Malgrat no ser una riera molt cabalosa, té un constant i remarcable flux d’aigua. Fet palesat, amb la presència de diversos pantans en el seu recorregut, com el pantà de Fuïves i el de Minoves, amb finalitat d’acumulació d’aigua per ús de la població de Gironella. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La part superior de la riera, la seva capçalera, està inclosa en la declaració de “Reserves naturals fluvials de Catalunya” sota la denominació “Capçalera de la riera de la Portella” (amb el Codi ES100RNF100006) formant part de les conques internes de Catalunya, dins la tipologia de rius de muntanya mediterrània calcària. La reserva abasta des de la capçalera de la riera fins a la cua del pantà de Fuïves, amb una longitud total de la reserva de 4,91 km que discorren entre els dos termes municipals indicats, La Quar i Olvan. En aquest sentit, la descripció que ressenya la fixa de la reserva de l’Agència Catalana de l’Aigua aporta el següent detall: “La reserva transcorre dins l’espai protegit de la Serra de Picancel, des de l’inici de la massa d’aigua fins a la cua del Pantà de Fuïves. Es tracta d’un curs de règim permanent amb una gran riquesa florística. L’ecosistema forestal format per boscos mixtos de pi roig (<em>Pinus sylvestris</em>) i roureda (<em>Quercus faginea, Q. pubescens, Q. rotundifolia</em>) conflueix amb el bosc de ribera amb abundància principalment de freixes (<em>Fraxinus excelsior, F. angustifolia</em>) i sargues (<em>Salix eleagnos, S. purpurea</em>). A primera línia trobem una estreta franja de joncedes (de <em>Scirpus holoschoenus</em>) i prats inundables, i de manera puntual també alocars (<em>Vitex agnus-castus</em>), però només en aquells llocs on el substrat deixa arrelar ja que aquest presenta un elevat percentatge de la llera amb afloraments de la roca mare. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una reserva amb poques pressions antròpiques llevat de les pistes forestals i la pastura, molt puntualment, motiu pel qual l'aigua i l’ecosistema aquàtic presenten un bon aspecte i molt bona qualitat.”</span></span></span></p> | 08144-199 | <p><span><span><span>La inclusió de la capçalera de la riera com a reserva fluvial es realitzà en el marc del Reglament de la planificació hidrologia (Reial Decret 907/2007), en el qual, resumidament, es defineixen les reserves naturals fluvials com a masses d’aigua de la categoria riu amb escassa o nul·la intervenció humana i que presenten un alt grau de naturalitat, amb la finalitat de ser preservades sense alteracions i conservant els seus valors naturals, segons article 22 del Reial Decret 907/2007, de 16 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la planificació hidrològica. El Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya estableix 38 reserves, que formen part de 34 masses d’aigua.</span></span></span></p> | 42.0744295,1.9037554 | 409317 | 4658622 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89005-p3210610.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89005-p1310660.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89005-p1310650.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La vall de la riera de la Portella és un espai de connexió natural i xarxa de comunicació històrica. A la capçalera de la riera s’hi localitza el monestir de Sant Pere de la Portella (municipi de la Quar), una antiga quadra i abadia benedictina fundada pels volts de l’any 1000; a la zona també s’hi ubica el desaparegut castell de la Portella, inicialment, centre de la senyoria del llinatge. La nissaga entroncà amb els Fenollet, vescomtes d’Illa, els quals al 1369, vengueren les possessions de la Portella i Lluçà a la baronia dels Pinós, senyors de l’alt Berguedà, que potenciarien Gironella com a centre de la baixa baronia en detriment d’Olvan. A nivell de patrimoni natural, malgrat gran part de la vall de la riera es veié enormement afectada pels incendis forestals de l’any 1994, la seva vàlua en termes d’interès fluvial i natural dins el municipi són destacables. En aquest sentit, especialment cal referir-se al tram superior que conforma la reserva natural fluvial (incloent la part inicial que forma part del veí municipi de la Quar) i, d’altra banda, al pantà de Fuives, una zona humida d’especial interès no catalogada. Les coordenades (UTM ETRS89 31 N) de l’inici de la reserva natural fluvial al terme municipal de la Quar són X: 412.067,40 – Y: 4.661.716,13, i del punt final, al terme d’Olvan, N: 409.325,82 – Y: 4.658.943.04.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
89006 | Font de Ca la Manela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-la-manela | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’una font bastant coneguda per la gent de la població veïna de Gironella pel fet de trobar-se propera a aquesta població, prop del límit del terme municipal d’Olvan per aquest costat. La font té la surgència en el marge que es troba sota la carretera C-1411z, prop de presa de la fàbrica de Cal Metre, i molt propera al nivell de l’aigua. A la part baixa del marge i talús de la carretera trobem un petit frontal de tosca i vegetació en el qual hi ha un tub pel qual brolla l’aigua de la font. Un regueró condueix l’aigua vers el Llobregat, que discorre al peu mateix de la font.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-200 | 42.0409530,1.8785029 | 407179 | 4654931 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89006-p1170070.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89006-p1170072.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89006-p1170075.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
89169 | Cal Tuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tuet | XVIII/XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Casa de poble entre mitgeres, situada a davant la façana principal de l’església parroquial de Santa Maria. L’edifici consta de planta baixa i dues plantes pis, la darrera sembla que resultat de modificacions posteriors. La teulada a un vessant vers la façana, orientada a tramuntana. De les obertures existents a la façana principal, destaca la porta d’entrada d’accés principal a l’interior, tot i que parcialment cegada o reduïda, és de llinda i muntants de carreus ben picats, polits i amb els angles interiors treballats al biaix; al seu costat una porta de garatge de factura moderna. A planta primera trobem dos balcons amb llinda i muntants de característiques similars a la porta principal de la planta baixa, i enmig una finestra també de configuració posterior. Els balcons d’aquest primer pis donen a un balcó amb voladís que ocupa quasi tota l’amplada de la façana, amb barana de barrots en part recargolats, atorgant un toc decoratiu. Les dues finestres de la darrera planta són també de factura contemporània. A planta baixa és visible el material constructiu del mur, fet de paredat comú, la resta de nivells tenen un revestiment d’arrebossat amb acabat pintat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-205 | Plaça de l’església, 2 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa de Cal Tuet es troba emplaçada al centre del poble, adossada a la rectoria pel costat de llevant, i just davant l’església. En un àmbit que formaria part de l’antiga sagrera on s’originà el nucli inicial d’Olvan a l’època medieval. La casa però sembla que seria obra de plena època moderna, quan el poble experimentà un important creixement.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0570557,1.9052867 | 409419 | 4656691 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89169-pb010096.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89169-pb010097.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89169-pb010100.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Fa uns anys la casa era coneguda amb el sobrenom de Cal Manxego.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
89173 | Llinda de Cal Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-cal-serra | La data incisa està una mica degradada. | <p>Llinda plana monolítica formada per un bloc paral·lelepípede tallat i amb la superfície vista amb polit picat. Hi consta gravada la data 1787. Es tracta d'una llinda de la porta de la casa actualment coneguda amb el nom de Cal Serra. La porta obra a nivell de planta baixa; la casa té una altra porta d'accés pel carrer de l'Escola.</p> | 08144-209 | Carrer de l'Escola, 21 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa està situada en un dels carrers que es degueren anar configurant a partir del nucli central d’origen medieval. Ocupant parcel·les que es degueren anar construint a partir del segle XVIII i XIX. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0568776,1.9050189 | 409397 | 4656672 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89173-pb010199.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89173-pb010202.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La llinda està situada en un edifici cap de carrer, ocupant una parcel·la que li permet afrontar a tres carrers. Pel costat del carrer de l'Escola hi havia hagut un petit bar fins entorn els anys setanta o vuitanta del segle XX.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
89234 | Cal Marceló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marcelo | XVII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Antiga masia bastida damunt i en un extrem d’una codina de roca, consta de la casa, el paller i algun altre cobert complementari. La casa és de planta baixa i planta primera, coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que és orientada a nord-est. L’emplaçament de la casa, en un extrem de la codina, determina que les seves façanes tinguin alçades diferents degut al pendent del terreny. Les parets de la casa tenen la superfície revestida de morter que dificulta veure el material constructiu, tot i això en alguns punts on s’ha desprès o l’arrebossat és menys homogeni, fet que permet veure part de murs de pedra de paredat comú, especialment a la planta baixa i totes les cantoneres de carreus escairats i més o menys polits; a la façana superior s’observa una part de mur de tàpia a nivell de la planta posterior superior. Pel que fa a les obertures, la porta d’accés està emmarcada amb una gran llinda planta monolítica i muntants de carreus escairats i polits, tot amb els angles interiors treballats al biaix. També compta amb diverses finestres conformades per carreus i llinda plana monolítica, les de la planta superior amb els angles interiors tallats al biaix i de mides majors a les de la planta inferior; algunes de les obertures tenen ampit sobresortit i acabat amb motllura. Conjuntament amb aquesta tipologia d’obertures, també hi ha altres finestres de configuració senzilla i sense mostrar cap emmarcament específic visible.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A tocar de la casa pel costat nord-est hi ha el paller, de dos nivells i coberta a dos vessants amb el carener est-oest perpendicular a la façana principal. L’estructura de la part més sud-oest és bastida majoritàriament amb murs de paredat comú, tant a la façana posterior com a la planta baixa del costat proper a la casa, també els pilars d’aquesta part són de carreus. La resta del paller és de murs i pilars de maó massís, corresponent a una ampliació posterior.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A la part sud, al peu mateix de la casa però en una cota més baixa degut a la pròpia topografia del terreny hi ha la bassa de la casa i a l’extrem de ponent una tina. Al davant de la casa s’estén un pla de roca que conformava l’era i on es construïen els pallers, encara podem veure alguns forats que semblen correspondre als pals de paller. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-213 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa de Cal Marceló forma part de les propietats de Boladeres, una de les grans masies del municipi. Les referències documentals consultades esmenten Cal Marceló en cronologies de principis del segle XX, tot i això l’estructura i alguns elements arquitectònics visibles de la casa testimonien unes cronologies anteriors, podent-se tractar d’un edifici bastit al segle XVIII-XIX, amb actuacions posteriors de reforma o ampliació dels edificis en diferents períodes. En el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, en el llistat de les possessions de Boladeres, entre altres cases hi consta Cal Codina, la qual podria correspondre a Cal Marceló atenent a la seva construcció dalt d’una codina, possibilitat que no s’ha pogut confirmar. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0520248,1.9061085 | 409480 | 4656131 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89234-p2200208.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89234-p2200209nooo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89234-p2200213.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89234-p2200216.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89234-p2200219.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89234-p2200234.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En un dels carreus dels muntants de la porta d’accés a l’interior de la casa hi ha una data gravada una data que sembla indicar 1965, la superfície està degradada fet que podria portar a confusió; si la data és correcte podria correspondre a l’any d’alguna actuació de reforma.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
89397 | Camí de Sagàs a Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sagas-a-gironella | XX-XXI | <p><span><span><span>El camí de Sagàs a Gironella passant per Olvan és a la vegada un dels principals trajectes d’Olvan cap a Prats i per extensió Vic, vers l’est, i cap a Gironella, en direcció oest des del centre del poble d’Olvan. Actualment el camí forma part del traçat del sender de gran recorregut GR-1 que creua bona part de l'àrea prepirinenca d’est a oest, el punt inicial és a les ruïnes grecoromanes d'Empúries, a la Costa Brava, i arriba fins Pont de Montanyana continuant cap a terres aragoneses. La distància total del recorregut en terres catalanes és de 378,16 km, creuant les comarques de l’Alt Empordà, Pla de l'Estany, Garrotxa, Ripollès, Osona, Berguedà, Alt Urgell, Solsonès, La Noguera, Pallars Jussà, Pallars Sobirà. El tram que creua el municipi d’Olvan forma part de l’etapa 12, Sant Andreu de Sagàs-Gironella passant per Olvan, amb una distància total de l’etapa de 11,158 km. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Creua el terme municipal més o menys d’est a oest, en aquesta direcció i a grans línies, el recorregut entra al terme pel costat de llevant prop de Collcervera, travessa pel mig d’aquesta masia dirigint-se cap a Boladeres i el Ballaró, passant entre les dues cases, tot continuant fins al peu de la riera de la Riba a tocar del molí de Boladeres, segueix vers Cal Tomàs tot dirigint-se cap al poble d’Olvan, creua el nucli pel peu de l’església parroquial, la plaça Major, carrer de Berga fins baixar a creuar el torrent de Cabots seguint cap a Cal Roig, continua passant a tocar de Cal Cussa per dirigir-se cap a Gironella, actualment a través del polígon industrial de Cantallops-Rocarodona vers Cal Ventet i Cal Tufa tot entrant al municipi de Gironella pel Cap del Pla.</span></span></span></p> | 08144-233 | creua el municipi d'est a oest. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El sender GR-1 es va crear tot resseguint trams d'antics camins, alguns dels quals ramaders, que permetien la comunicació est-oest del territori català, en el tram d’Olvan passant per gran part del camí ral que portava, per un costat, cap a Gironella i, per l’altre, cap a Sagàs i Prats.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0516547,1.9264807 | 411165 | 4656068 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquest camí és un sender homologat per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, i com a tal està subjecte a la reglamentació de la mateixa Federació i està senyalitzat amb les marques que l’identifiquen com a sender de gran recorregut, una franja horitzontal blanca i sota una franja horitzontal vermella. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
89404 | El Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-llobregat | <p><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA (2007). Pla director urbanístic de les colònies del Llobregat, als termes municipals d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Gironella, Navàs, Olvan i Puig-reig. DOGC 4940 de 3 d'agost de 2007.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>VILADRICH, L. GORCHS, M., MACARRO, J. BUSQUETS, J. M., AYMERICH, P., CABANAS, L., SANTACREU, J. (1990): <em>'La conca del Llobregat al Berguedà des de la perspectiva de les ciències de la natur</em>a'. L'Erol, núm. 30, pàg. 7-25.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | En alguns trams caldria una actuació de neteja i manteniment de l’entorn del riu, així com intervencions per la millora de la qualitat de l’aigua. | <p><span><span><span>El riu Llobregat configura el límit natural i administratiu del terme municipal de gran part de l’extrem de ponent; aproximadament des de la zona on rep el rec del Corral del Montsent (des d’aigües amunt de Cal Rosal) fins a l’extrem sud-oest del municipi a tocar de Gironella, a l’alçada del trencall de la carretera C-154 que porta de Gironella a Olvan (a la zona anomenada del Purgatori). En aquest tram, a més del rec esmentat, el riu rep com a afluents els cursos fluvials de les aigües de la rasa de Sant Martí, la riera de la Portella i el rec de Fuià. Pel que fa a les aigües de la riera d’Olvan o de la Riba, aquestes desaigüen dins el poble de Gironella. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El límit del terme és pel mig del llit del riu, fet que determina que sigui la llera esquerra la que forma part d’Olvan.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Com a massa d’aigua fluvial, al seu entorn es desenvolupa un ecosistema aquàtic que aporta una gran biodiversitat al municipi, tot i que amb graus de conservació diferenciats segons el tram. En aquest sentit, es tracta d’un riu amb un elevat grau d’actuació i afectació humana, especialment per l’explotació de les seves aigües per part de diferents fàbriques, essencialment antigues tèxtils que es construïren en el seu recorregut, afegit a altres usos, com la generació d’energia o el subministrament d’aigua de rec, entre altres. Pel que fa a l’ecosistema associat, el de bosc de ribera afavoreix la presència de diverses espècies de fauna; es poden observar diversitat d’aus com poden ser el bernat pescaire (Ardea cinerea), l'ànec collverd (Anas platyrhynchos), el martinet blanc (Egretta garzetta), el corb marí gros (Phalacrocorax carbo), l'oreneta cuablanca (Delichon urbica) o el rossinyol bord (Cettia cetti), entre altres. L’entorn esdevé també lloc de localització o pas de mamífers com el senglar, la guineu, el teixó, etc. A les seves aigües s’hi detecten algunes espècies de peixos, entre les quals, la truita comuna (Salmo trutta fario), la bagra comuna (Leuciscus cephalus cephalus), el barb comú (Barbus graellsii), junt amb d’altres. Al bosc de ribera desenvolupat al seu entorn hi trobem salzes (Salix alba), pollancres (Populus nigra), verns (Alnus glutinosa), àlbers (Populus alba), freixes de fulla petita (Fraxinus angustifolia), i altres espècies junt amb una àmplia diversitat de vegetació, arbustos i altres plantes, el gatell (Salix cinerea), l'arç blanc (Crataegus monogna), el sanguinyol (Cornus sanguinea), l'esbarzer (Rubus ulmifolius), el fenàs boscà (Brachypodium sylvaticum), etc. </span></span></span></p> | 08144-240 | <p><span><span><span>El riu Llobregat és un dels cursos fluvials més importants de Catalunya, la seva presència dins el municipi d’Olvan condiciona i determina la seva història i defineix la topografia del territori. Ha esdevingut un element important com a recurs hidrològic que discorre pel terme.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant el segle XIX i XX, a redós del riu Llobregat s'hi van instal·lar gran nombre de fàbriques tèxtils que requeriren la construcció de rescloses i canals per al seu funcionament, moltes de les quals van desenvolupar colònies tèxtils molt nombroses a la comarca; al municipi d’Olvan, testimoniat amb la colònia Cal Rosal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb el tancament de la majoria d’aquestes indústries del teixit, els seus sistemes de captació i generació d’energia han continuat funcionant i estan actives com a petites centrals elèctriques. </span></span></span></p> | 42.0714447,1.8689471 | 406433 | 4658327 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89404-p3130062.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89404-p3130070.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89404-p2270003.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Cal Rosal va patir la gran riuada del 1982.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
89405 | Riera de la Riba/Riera d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-la-ribariera-dolvan | En alguns trams caldria una actuació de neteja i manteniment de l’entorn del riu, així com intervencions per la millora de la qualitat de l’aigua. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La riera d’Olvan o de la Riba forma part de la conca del Llobregat, del qual és un afluent de la llera esquerra. Es tracta d’una riera important del terme municipal que es genera a partir dels recs que vessen les aigües de la zona nord-est, com els de Cal Vicenç i Cal Batlló, així com els de Sant Salvador, a la part més propera a la zona del Campament d’Olvan. També al peu de Ca l’Esmolet (a l’entrada sud del poble d’Olvan) rep les aigües del Rec de Cabots, a més d’altres torrents, recs i fonts que nodreixen el seu cabal.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El seu recorregut és aproximadament del nord-est vers el sud-oest fins a desaiguar al riu Llobregat dins el poble de Gironella, al peu del casc antic i del pont vell. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>No es tracta d’una riera molt cabalosa però és constant i ha permès l’aprofitament històric de les seves aigües com a força hidràulica, aigua de rec, abastament d’aigua a la població o altres usos. La zona coneguda com els estrets de la riera d’Olvan i altres punts del seu curs, han estat lloc de bany habitual a èpoques o temporades.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span> </span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>En la seva llera hi trobem el petit pantà del Campament i el pantà d’Olvan. També es canalitzaven les seves aigües per l’abastiment i funcionament dels molins de Boladeres i el de Can Llop. Les seves aigües, junt amb les de la Font d’en Fèlix i del Rull, aquesta situada a peu del pantà d’Olvan, són les que abasteixen d’aigua el poble d’Olvan.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>En diferents graus de conservació, a l’entorn de la riera trobem un ecosistema que afavoreix la biodiversitat del municipi, destaca especialment el bosc de ribera amb tota diversitat de flora i fauna associada. </span></span></span></span></span></span></p> | 08144-241 | 42.0515623,1.9082258 | 409655 | 4656077 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89405-p3140053-copia.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89405-p3210009.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89405-p3210402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89405-p3210411.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Pròpiament la riera de la Riba correspondria al tram del curs fluvial a partir del qual els recs de la Riba (Cal Vicenç i Cal Batlló) uneixen les seves aigües i fins aproximadament a Ca l’Esmolet, a l’entrada sud del poble d’Olvan, on rep les aigües del rec de Cabots. A partir d’aquí, aigües avall, la denominació més acceptada correspondria a la riera d’Olvan i fins a desaiguar al Llobregat. Tot i això, el nom de la riera de la Riba és molt emprat en tot el recorregut i fins a vessar les aigües al riu Llobregat, dins mateix de Gironella. Fins i tot en el darrer tram, les referències a un nom o altre, tant per part de la població com en documentació, són emprades ambdues. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
89406 | Pantà de Fuives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-fuives | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>s/n (1981): 'La nova presa de Minoves', a <em>El Vilatà</em>, número 2, pàgs. 4-5.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | <p><span><span><span>El pantà de Fuives està ubicat en el curs de la riera de la Portella, aigües amunt de la masia que li dóna nom. Tot i trobar-se al terme municipal d’Olvan, l’embassament abasteix d’aigua potable al municipi veí de Gironella, essent una de les seves principals fonts de subministrament. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La presa és de formigó, té planta rectangular i la part frontal atalussada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En data <span>1981</span>, la revista <em>El Vilatà</em> (s/n:1981) informava de les obres de construcció de la nova presa, en aquell article anomenant l’embassament com a Pantà de Minoves. Obres que s’iniciaren al 1975 però que s’allargaren fins anys després, a causa de diverses aturades i circumstàncies esdevingudes durant el procés. En aquell moment es referenciava que el pantà tindria una capacitat total d’aigua embassada de 138.240 m3, una longitud de 609 metres i la superfície negada seria de 21.200 m2. També s’indicava que la presa tenia una longitud de coronació de 60 metres, una alçada total de 26,20 metres, una amplada dels fonaments de 22,5 metres i 1,5 metres d’amplada de la coronació. <span>Pel que fa a la comporta, les mides indicades són 400mm per 700mm de fons. (EL VILATÀ, 1981)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest pantà esdevé un element hidrològic rellevant dins el terme municipal i a la vegada, com a zona humida, afavorint un ecosistema amb un destacat grau de biodiversitat. </span></span></span></p> | 08144-242 | <p><span><span><span>La primera presa del pantà <span>també anomenada de Minoves</span> datava de l’any 1927, havia estat construïda per l’empresa Edificis i Construccions <span>(VILATA, 1981</span>). Aproximadament entre els anys 1975 i 1981 es construí la nova presa, la qual va suposar un gran augment de la superfície inundada i, per tant, de la capacitats d’aigua emmagatzemada. Durant l’any 2021 s’han realitzat obres de millora de la seguretat i accessibilitat a la presa de Fuives.</span></span></span></p> | 42.0733623,1.9021613 | 409183 | 4658504 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89406-p8230105.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89406-p8230118.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89406-p8230123.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89406-p1310667.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquest pantà rep diverses denominacions, trobant-se referenciat també com a pantà de la riera de la Portella o pantà de Minoves. El fet que l’embassament formi part de la xarxa d’abastament del municipi de Gironella determina que en el curs de la riera, aigües avall de la presa, hi hagi altres construccions i infraestructures que formin part del sistema de captació i transport d’aigües. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
89409 | Alzina de la Tor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-tor | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Exemplar d'alzina (Quercus ilex) de grans destacables, situat a la banda de ponent de la masia, a l’altra banda de la pista o camí del Boix i a peu de la bifurcació amb un altre camí secundari. El peu surt del pendent inclinat del marge del camí, fet que ha condicionat que el tronc central sigui lleugerament inclinat. La part superior del canó es bifurca en tres branques principals que al seu torn es divideixen en diverses branques, tot formant una capçada d’uns 17 metres de diàmetre. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-245 | 42.0771963,1.9182657 | 410522 | 4658914 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89409-p1280155.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89409-p1280157.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
89410 | Alzina de Puigcogull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-puigcogull | l'aspecte general és bo, tot i que una part del tronc es troba sec, mort, potser es va veure afectada pels incendis del 1994. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Exemplar d'alzina (Quercus ilex) de dimensions destacables, situat en mig d’un camp de conreu que hi ha al sud del turó de Puigcogull. Amb un port molt vertical, té un canó que es recargola molt lleugerament i es bifurca en tres grans branques a partir de les quals es divideix en altres diverses branques, tot formant una capçada d’uns 13 metres de diàmetre.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-246 | <p>El municipi d'Olvan es va veure greument afectat pels grans incendis forestals del 1994, l'entorn pròxim a l'alzina es veié molt arrasat pel foc. Un exemplar d'aquestes característiques, i de dimensions considerables com aquest, destaca en un entorn de bosc jove desenvolupat posteriorment als incendis.</p> | 42.0602223,1.9254613 | 411093 | 4657021 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89410-p3280200.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89410-p3280224.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89410-p3280340.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89410-p3280352.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
89411 | Alzina de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-sant-salvador | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L'alzina està situada a pocs metres al llevant de la casa de Sant Salvador, en un petit pla al peu del camí de Campdeparets. Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex) de dimensions destacables, indicatiu de tractar-se d'un arbre centenari. La part superior del canó es bifurca en dues branques principals però que a la seva vegada es divideix diversitat de branques formant una gran capçada oberta i arrodonida.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-247 | 42.0648419,1.9188182 | 410550 | 4657541 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89411-p3140265.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89411-p3140269.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89411-p3140274.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A l’entorn es conserven altres exemplars d’alzines i de fet hi ha un petit alzinar prou destacable, especialment tenint en compte que el municipi d’Olvan, i també la zona propera a l'alzina, es va veure greument afectat pels incendis forestals del 1994.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
89439 | El nom d’Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-nom-dolvan | <p><span><span><span><span><span>RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició)</span></span></span></span></span></p> | es conserva especialment als reculls bibliogràfics. | <p><span><span><span><span><span><span>La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu així: “</span></span></span><span><span><span>Hom afirma que el nom d’Olvan té el seu origen en l’ajuda que el Rei Moro de Berga va demanar al Rei Moro de Vic. Arrel d’aquesta petició, el segon va enviar un gran exèrcit perquè ajudés al primer. En veure’l passar prop d’Olvan, un cabdill cristià de la zona va exclamar: “<em>On van? Ells la pagaran, com més seran més moriran</em>”.”</span></span></span></span></span></span></p> | 08144-250 | 42.0570023,1.9070325 | 409563 | 4656683 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El text de la descripció de la llegenda ha estat facilitat per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. Com comenta el mateix autor: “cal suposar que de l’expressió “on van?” del cabdill cristià en surt el nom d’Olvan” | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
89440 | El mosso del Pla del Gol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mosso-del-pla-del-gol | <p><span><span><span><span><span>RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició)</span></span></span></span></span></p> | es conserva especialment en reculls bibliogràfics. | <p><span><span><span><span><span>La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, narra la història d’un mosso que havien tingut a la masia del Pla del Gol. Sintèticament la narració conta que, com era comú en moltes masies, aquesta comptava amb un mosso que any rere any hi feia estava en els períodes de més feina. El mosso era una persona molt complidora i treballadora, raó per la qual quan hi feia estada era com un més, fent vida a la casa mateixa, menjant amb la família i dormint en una habitació a la casa, a diferència del que era habitual en aquests casos en que dormien a les pallisses, estables o corts. Un any en arribar el mosso, el Sidro, el masover, va quedar sorprès per l’estat en que es trobava, molt encorbat i demacrat, quan sempre havia estat una persona alta, forta i valenta. El Sidro va demanar-li que li succeïa, el noi va contestar que no n’estava pas de malalt i que el metge només li havia sabut respondre que tot plegat devia ser cosa de bruixeria.</span></span><span><span> Li explicà que feia entorn a mig any que, “quan se n’anava a dormir, semblava com si l’amallonessin; rebia cops a tort i a dret, i duia el cos ple de morats. El més curiós del cas, però, era que per més que intentava tornar-s’hi mai arribava a tocar ningú, i quan aconseguia encendre una espelma comprovava que, es trobés o es trobés, no hi havia ningú amb ell, estava ben sol. I això li passava tan si dormia en una habitació com en una pallissa, i li havia succeït a totes les cases on havia treballat des d’aleshores ençà. Davant l’escepticisme del Sidro, el jove li va ensenyar el pit i l’esquena, i el masover va quedar esgarrifat dels cops que s’hi veien.” Davant d’aquest fet, el mosso va fer-li saber que si ho preferia es busqués un altre mosso. El Sidro “li va dir que no hi patís, que si això era cosa de Bruixes ben aviat s’acabaria, que ell no hi creia pas en aquestes històries.”</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La primera nit, els sorolls provinents de l’habitació del mosso van despertar el Sidro, que va adreçar-se a l’habitació, quan per fi va aconseguir que el soroll finalitzés i que el mosso obrís la porta, va poder comprovar que no hi havia ningú però que era com si el mosso hagués rebut una forta pallissa. Els mateixos fets van succeir la nit següent. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El Sidro preocupat, va fer una proposta al mosso que per tal de poder-lo ajudar i comprovar que succeïa, si ell hi accedia li demanà de poder-se quedar a l’habitació durant la nit. “Quan es varen reiniciar els cops i el jove va començar a cridar novament. El Sidro es va afanyar a encendre una espelma que s’havia procurat per tal d’escatir quin era aquell misteri, però un cop va tenir un xic de llum per albirar-ho va quedar ben esglaiat. A l’habitació no hi havia ningú més que ell i el mosso; ell assegut en una cadira als peus del llit i el mosso estirat damunt del catre. De tant en tant se sentien cops que el masover no podia endevinar d’on sortien i, seguidament, el mosso es recargolava de dolor enmig d’uns crits espaordidors. Malgrat que el Sidro el sacsejava i l’intentava despertar, el noi va continuar dormint fins que, com ja havia passat les dues nits anteriors, al cap d’una estona es va despertar, amallonat novament i sense cap presència física que expliqués el què havia passat.”</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>No podent resoldre la situació, al matí següent el Sidro va consultar amb el mossèn que “li va explicar que ell havia conegut molts casos semblants i que normalment eren fruit d’embruixaments.” </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El Sidro no volent veure patir el mosso, li va demanar que marxés pagant-li el convingut per tota la temporada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>“El mosso va marxar aquell mateix dia, després de dinar, i des de l’era el masover li va dir que no s’oblidés de tornar-hi l’any vinent, que l’esperaven per feinejar. Al cap d’uns dies, però, un traginer que venia del Bages i va fer parada al Pla del Gol els va explicar que aquell mosso que havien tingut a la casa durant tants anys havia mort, corsecat, mentre dormia, i que l’amo de la casa on havia passat tot li havia explicat que semblava talment com si l’estomaquessin mentre era al llit.”</span></span></span></span></span></p> | 08144-251 | 42.0711949,1.8711620 | 406616 | 4658297 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El text de la descripció de la llegenda ha estat facilitat per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
89441 | El serpent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-serpent | <p><span><span><span><span><span>RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició)</span></span></span></span></span></p> | es conserva especialment en reculls bibliogràfics. | <p><span><span><span><span><span><span>La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu així: “</span></span></span><span><span><span>En una balma propera al Pla del Gol hi vivia un Serpent que hom afirmava que tenia més de cent anys. Conten que era tan gran que hom no podia entrar a la balma sense ensopegar-hi, i que era tan vell que duia una llarga cabellera.”</span></span></span></span></span></span></p> | 08144-252 | 42.0711894,1.8711883 | 406618 | 4658297 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El text de la descripció de la llegenda ha estat facilitat per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
89442 | La troballa de la Mare de Déu de Valldaura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-troballa-de-la-mare-de-deu-de-valldaura | <p><span><span><span><span><span>RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició)</span></span></span></span></span></p> | es conserva especialment en reculls bibliogràfics. | <p><span><span><span><span><span><span>La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu que: “</span></span></span><span><span><span>La Mare de Déu de Valldaura fou trobada dins d’un pou proper a l’indret de la seva capella.</span></span></span><span><span><span>”</span></span></span></span></span></span></p> | 08144-253 | 42.0803172,1.9422736 | 412511 | 4659235 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El text de la descripció de la llegenda ha estat facilitat per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. Com comenta el mateix autor, la llegenda dona poques referència, ni esmena l’autor de la troballa de la Mare de Déu. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
89578 | Rocarodona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rocarodona | XVIII-XX | Actualment l'edifici no està en ús, fet que ha facilitat que patís algunes destrosses. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa de Rocarodona és de planta rectangular, consta de dos nivells de planta (probablement en origen dos plantes i unes petites golfes), amb coberta a dos vessants amb el carener orientat d’est a oest. És bastida amb murs de pedra de paredat comú i amb carreus ben escairats i més o menys polits a les cantoneres; a les seves parets també hi podem veure maó massís. En els murs de façanes s’observa algun angle enmig del pany de mur, indicant una addició al volum original. Tot i que actualment no està habitada, havia estat condicionada amb diversos apartaments de turisme rural, actuació que determinà una modificació total de la seva estructura interior, i en part també de les obertures per tal d’adaptar-la a les necessitats del nou ús. Les obertures són de tipologies diverses, majoritàriament resultat de les modificacions contemporànies, diverses són emmarcades amb maó massís, però també s’hi poden veure obertures de finestres fetes amb carreus de pedra i llinda plana monolítica (algunes cegades contemporàniament, tot conservant-se la traça en els murs). El seu interior estava compartimentat a partir de murs mitgers de càrrega. Dins la planta baixa es conserva, a manera decorativa, la fornícula on hi havia la pica, la boca del forn, una obertura cegada de comunicació en un mur mitger, i una fornícula que semblaria correspondre a l’espai d’uns fogons. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-268 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La masia de Rocarodona havia estat una de les masoveries de la masia de Ferreres, una de les grans propietats del municipi d’Olvan. Documentalment, consten notícies del segle XVIII, concretament en un capbreu del 1733 fet per Josep Anglarill i Farreres a la comunitat de preveres de Berga, davant del notari públic Josep Altarriba de Berga; es capbrevava els masos Xuricues i Roca Rodona, i diferents peces de terres dels masos Torrenpregon i del mas Casella, segons figura en els regests corresponents a la masia de Ferreres (conservats en còpia a l’AARB). Altres referències posteriors, les trobem en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència a aquesta masia. També es relaciona a l’Amillarament de l’any 1864 (Arxiu municipal d’Olvan) on consta que la casa formava part de la possessió de la gran masia de Ferreres, junt amb la Casanova, la Balma i Cabots.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Arran de la construcció del Polígon d’Activitats Econòmiques de Rocarodona-Olvan, la masia va passar a formar part del Consorci Urbanístic pel desenvolupament del Sector d'Activitats econòmiques de Rocarodona-Olvan.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0492010,1.8866034 | 407861 | 4655839 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89578-p5300115.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89578-p5300117.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89578-p5300122.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89578-p5300139.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89578-p5300141.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89578-p5300145.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia de Rocarodona ha donat nom al polígon d’activitats econòmiques, tot i que de fa uns anys, està pendent de desenvolupament.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
89583 | Alzina de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-riba | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Exemplar d'alzina (Quercus ilex) de mides destacables, situat a la banda de nord-est de la masia de la Riba, just a l’altra banda del camí que continua cap a Valldaura on hi ha un revolt tancat. El peu de l’alzina surt d’un aflorament de roca mare en el qual té les arrels ben afermades, característica que la fa més remarcable. El tronc central amb una suau inclinació i de no molta alçada es divideix en tres branques principals i una secundària, que al seu torn es subdivideixen en diverses branques, tot formant una capçada entre uns 13 i 16 metres de diàmetre. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-270 | 42.0684110,1.9305337 | 411523 | 4657925 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89583-p6270227.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89583-p6270229.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A l’entorn es conserven altres exemplars d’alzines i de fet hi ha un petit alzinar a l'entorn de la masia que el fa destacable, especialment tenint en compte que el municipi d’Olvan i també la zona propera a la masia es va veure greument afectada pels incendis forestals del 1994.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
54957 | Cal Ramonet de Pursals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ramonet-de-pursals | <p>BUSQUETS, J. (2002). Els masos de Pursals (inèdit)</p> <p>BUSQUETS, J. (1997). 'Un capbreu de la Portella de l'any 1348', a l'Erol nº 55, p.22-23.</p> | XVIII | <p>Masia d'estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb el caraner perpendicular a la façana principal orientada a migdia, sector que es va ampliar amb una eixida l'any 1841, segons consta en el pilar, i que, per tant, va fer créixer les dimensions de la masia i el ràfec de la teulada. A la façana de tramuntana es conserva un pou aixoplugat per una teulada. L'accés actual de la masia és per la façana de llevant, on hi ha unes llindes encastades a la paret que porta gravada la data 1652, que potser corresponia a una porta o finestra, cosa que no es veu per l'arrebossat que ho cobreix. Dins la casa hi ha una habitació dedicada a oratori, concedit a mitjans s. XX, sota l'advocació de la Sagrada Família.</p> | 08144-123 | Pursals | <p>L'any 1036 el monestir de Sant Pere de la Portella comprava dues peces de terra i una vinya del mas de 'Porsals'. En el capbreu de la Portella de l'any 1348 s'hi esmenten, en diferents apartats, les terres que limiten en Pursals però no hi consta que aquest mas pertanyés a la jurisdicció senyorial del monestir. A la documentació que es conserva a la casa hi ha un pergamí del 7 de març de l'any 1374 que es una compra-venda de la propietat i de presentació d'homenatge de Ramon Vicens, el nou propietari, a Pere Galceran de Pinós, senyor de les Baronies de la Portella. Després de passar per diferents amos, els actuals propietaris continuen anomenant-se Pursals.</p> | 42.0389986,1.9011390 | 409050 | 4654690 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54957-p3210436.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54957-p3210417.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54957-p3210430.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54957-p3210438.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54957-p3210451.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54957-p3210472.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | En un dels coberts de la casa és conserva un cup per tenir vi fet amb ceràmica vidrada.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
54977 | Alcoves de Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alcoves-de-ferreres | <p>CAMPS i ARBOIX, J.M.ª. (1973). Barcelona, Ed. Destino, p.84-85. BARGALLÓ, E. (1988). Les més belles cases pairals i masies de Catalunya, Barcelona, Ed. De Vecchi, SA. P. 38-42. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Vol.5. El Berguedà. (1994), p.135. Arxiu Àmbit de Recerques del Berguedà</p> <p>BOLÒS, J. (a cura de) (2009): Diplomatari de Sant Pere de la Portella. Barcelona, Fundació Noguera, Diplomataris número 47. </p> | XVIII-XIX | <p>La masia de Ferreres conserva, en molt bon estat, tres alcoves originals amb el seu mobiliari. - L'alcova original es troba en una estança situada a tramuntana de la sala principal i és formada per un doble espai, separat per un tampanell amb arc polilobulat de fusta. El llit i les teuletes són de fusta de noguera, amb el capçals decorats ricament amb trebals de marqueteria de motius florals i vegetals, i la imatge de Sant Domènec al capçal superior i la de la Mare de Déu al capçal inferior, patrons del matrimoni format per Domènec Anglerill i Maria Niubó, avis de l'actual propietari. El paviment de l'habitació és del s. XIX fet amb mosaic de diferents colors i motius geomètrics. - Al costat de l'alcova principal hi ha una alcova amb un doble àmbit, separat per un arc polilobulat de guix. El llit és un exemplar de fusta de noguera, amb quatre potes tornejades i un interessant capçal de fusta daurada amb un medalló oval que conté, pintada, la imatge d'una marededéu; hi destaquen els dos 'putis' o 'amorets' que sostenen el medalló i la decoració floral; és un exemplar de llit del tipus 'olotí' de l segon terç del s. XVIII. - La cambra, coneguda amb el nom de 'habitació del capellà' és també una interessant alcova amb arc polilobulat de guix, que conserva diferents mobles corresponents a estances diferents de la casa; hi destaquen els dos bressols (de balancí i de barrots), la cadira, la taula, la calaixera i el rentamans.</p> | 08144-143 | Ferreres | <p>Torrentpregon, antic nom de la masia de Ferreres, està documentat des de l'any 1127, quan Berenguer Arnal de Torrentpregon signava com a testimoni en una cerimònia entre Guillem de Portella i Pere Berenguer, bisbe d'Urgell. L'any 1348 la masia figura en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella i des del s. XIV s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família. La masia va experimentar, al llarg del s. XVII i XVIII un extraordinari creixement fruit d'una política matrimonial molt acurada i d'una bona gestió del patrimoni que li van permetre ampliar les propietats i incorporar força masies que passaren a ser masoveries de Ferreres.</p> | 42.0570900,1.8811700 | 407423 | 4656720 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54977-p3120374.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54977-p3120370.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54977-p3120371.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54977-p3120381.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54977-p3120387.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54977-p3120383.jpg | Física | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La masia conserva un important conjunt de mobles del s. XVIII i XIX, l'arxiu familiar, format per pergamins i documents en paper, i la biblioteca, a més d'una col·lecció d'eines del camp. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 96|98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
89240 | L’Artigós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lartigos | XVI-XIX | les estructures de la masia es troben en procés d'ensorrament, tot i que es conserva una alçada considerable dels seus murs. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’antiga masia de l’Artigós està situada en un pla que s’obre en un ample morral situat a ponent de Valldaura i per sota de Campdeparets. Les restes mostren l’estructura d’una gran masia de planta rectangular, de dos cossos separats per murs mitgers de càrrega; tot i que s’hauria ampliat amb un cos més, passant a ser una estructura de tres cossos. Al costat nord-oest hi ha les restes d’altres murs que conformarien una estructura possiblement destinada a paller o al bestiar. La casa era de planta baixa, planta primera i almenys golfes. Els murs són de pedra desbastada junt amb carreus a les cantoneres; obertures, finestres i també algunes portes interiors, són de carreus a muntants i llinda plana monolítica, també algunes finestres amb ampits de pedra lleugerament sobresortits i amb acabat motllurat senzill. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A l’edifici s’observa el cos del forn de pa, situat a nivell de planta primera, avui ensorrat pel costat de la boca. També es pot distingir l’espai que probablement corresponia a la sala.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al costat sud-est hi ha les restes d’edificis destinats al bestiar, magatzem, i pallissa. També al costat hi ha una bassa per acumulació d’aigua.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-217 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les notícies referides a la masia l’Artigós es remunten almenys al segle XVI, trobem diverses referències en que és esmentat el mas, així al 1563 Valentí Valldaura capbreva i confessa tenir el mas Campdeparets al senyor abat de la Portella, en les afrontacions s’esmenta el mas Artigós. També és esmentat l’any 1573 en relació a una concòrdia entre l’abat de la Portella i el prior de Valldaura, acordant que entre altres, els delmes del mas Artigós corresponien a la Portella. (BOLÓS: 2009, 678-679)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència a Artigós, en la qual hi figura registrat Ramon Fíguls. Posteriorment, en el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, Joan Terres consta que ostentava la possessió i casa anomenada Artigós.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0807193,1.9346318 | 411880 | 4659288 | 08144 | Olvan | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89240-p3140075.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89240-p3140078.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89240-p3140079.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89240-p3140088.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89240-p3140113.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89240-p3140133.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89240-p3140148.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 96|98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
54852 | Sant Salvador de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-de-sant-salvador | <p>GAVIN (1985). Inventari d'esglésies del Bergueda, p.102. BUSQUETS (2002): Notícies històriques i arbre geneològic del Ballaró a partir del seu arxiu documental (inèdit)</p> | XVII-XVIII | Les estructures es troben molt malmeses i algunes parts amb esfondraments. | <p>Capella de petites dimenssions formada per una sola nau, sense absis, amb una porta de llinda plana monolítica oberta a ponent i que conserva restes d'un porxo, desaparegut arran de l'incendi de 1994; aquesta porta i una finestra, oberta a migdia, d'una sola esqueixada i arc rebaixat, són les úniques obertures de l'esglesiola. L'aparell és compost per simples carreuades de pedra sorrenca irregulars unides amb morter de calç, amb restes d'enlluït de tonalitat grogosa. La capella es cobreix amb una teulada de dues vessants, amb ràfec de filera doble de rajols plans i teula girada, que aixopluga una volta de canó de mig punt enlluïda amb tres capes de pintura, testimoni de les contínues refaccions. El paviment interior es format per cairons ceràmics de 20x20 cm. La sagristia, separada de la nau per un tampanell, està situada darrera el presbiteri. El mur que fa de retaule presenta una senzilla decoració amb el tema de la Transfiguració de Moisés segons el profeta Elies. A l'interior de la capella es conserven alguns ex-vots de fusta pintada.</p> | 08144-18 | Riera de la Riba -Mas Sant Salvador | <p>Tot i que el mas i capella de Sant Salvador deuen tenir el seu origen a l'edat mitjana, la primera referència històrica de Sant Salvador és en un manual de notari de Gironella, on s'explica que Joan de Pinós, administrador del monestir de Sant Pere de la Portella, el desembre de 1545 establí el mas Sant Salvador a Bartomeu del Ballaró, d'Olvan. Des d'aquella data la masia ha estat vinculada al Ballaró. L'agost de 1689 Rafael Canudas, amo del Ballaró, deixà aquesta propietat a la parròquia d'Olvan per tal que resessin sufragis per la seva ànima. El 1918 Àngel Canudas recuperà la masia del Bisbat de Solsona i actualment continua unida al Ballaró.</p> | 42.0653559,1.9178706 | 410472 | 4657600 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54852-p1210487.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54852-p1210453.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54852-p1210452.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54852-p1210456.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 96|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
54906 | Llindes de Minoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llindes-de-minoves | <p>BUSQUETS 2001: Minoves (inèdit)</p> | XVIII | Una de les llindes és d'una obertura exterior, la inscripció està deteriorada. | <p>Al mas de Minoves es conserven algunes llindes esculpides les quals es reparteixen entre portes i finestres del cos afegit a ponent. De totes les conservades en destaquem tres: - la primera és a la porta oriental de la sala principal de la masia que dóna a una habitació annexa, es tracta d'un únic bloc de pedra sorrenca rectangular i amb les inicials de Crist Salvador (IHS) i la data 1761 incisa i repartida entre les inicials esmentades; cal remarcar que la lletra 'H' porta sobre una creu llatina. -la segona llinda es conserva a la porta situada al sector occidental de la mateixa estança; es tracta d'un únic bloc de pedra sorrenca i que conserva incisa la inscripció 'AVE MARIA' dividida en dues filades i en posició central (no en coneixem la data). - finalment, la darrera llinda és situada a la porta del balcó i es composa d'un bloc de pedra sorrenca que porta incises les inicials de Crist Salvador, amb una creu a sobre i envoltades per la data 1760 (17 IHS 69 o 60).</p> | 08144-72 | Minoves | <p>La masia de Minoves és documentada des de l'època medieval (s. XII). Des de la baixa edat mitjana les propietats de l'actual masia figuren com a dominis senyorials del monestir de Sant Pere de la Portella i de la baronia de la Portella. És al segle XVII i XVIII que la masia amplia les propietats per via matrimonial i per diferents compra vendes i s'organitza el sistema de masoveries, l'última de les quals, la Casanova de Minoves es construeix de nova planta al s. XVIII. Gràcies a la documentació conservada a l'arxiu familiar s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des del 1400 fins a l'actualitat; el cognom Minoves es manté des del segle XII fins a mitjans segle XIX.</p> | 42.0638900,1.8765100 | 407048 | 4657480 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54906-p3250012.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54906-p3250022.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54906-p3250063.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | L'última llinda es conserva força deteriora i els motius incisos són de difícil lectura; cal tenir present que la llinda formava part d'una finestra la qual, amb posterioritat, fou convertida en balcó. | 96|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
54933 | Llindes i blocs monolítics de Valldaura Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llindes-i-blocs-monolitics-de-valldaura-vell | <p>SANTAMARIA, J.(1986): Memòries del monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i Baronia, p.83-95. Catalunya Romànica,XII.El Berguedà (1988), p.353-354. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (1994), p.134. BUSQUETS (2002). El Monestir i la família de Valldaura (inèdit)</p> | XVIII | <p>A la casa de Valldaura Vell es conserven un seguit de llindes i blocs monolítics col·locats en diferents finestres i llocs de la masia. - Pel que fa a les llindes, la primera es troba situada en una finestra de la façana de migdia i es tracta d'un bloc rectangular de pedra sorrenca amb la part inferior bisellada i amb motius incisos que formen dues rosetes posades a banda i banda de la data 1784 i damunt d'una creu llatina incisa i en posició cèntrica que arrenca de la part inferior, formant una mena de motiu decoratiu d'arcs de mig punt invertits. - A la planta primera i a l'eixida hi ha dues llindes, una de 1783 (amb motius decoratius i una creu llatina central) i una amb motius florals. - Pel que fa als blocs monolítics es troben a la eixida de la masia i en un dels coberts annexos a la masia; contenen senzilles decoracions de creus incises.</p> | 08144-99 | Santa Maria de Valldaura | <p>Els germans Bernat i Geralda de la Portella fundaren el monestir de Sta. Maria de Valldaura l'any 1231; el 1338 part de la comunitat de monges cistercenques es traslladà a Berga, a la casa de Sta. Maria de Montbenet. La comunitat que restà a Valldaura es traslladà, definitivament a Manresa, el setembre de 1398. <span lang='CA'><span><span>El 1516 l'abadessa Francesca d'Oluja establí el monestir enrunat de Valldaura amb les seves terres, a Bartomeu Ballart que, a partir d'aquesta data, prengué el nom de la propietat i la família passà a anomenar-se Valldaura. Actualment es conserva el nom tant en la propietat com en el cognom de la família propietària, tot i que canviat a 'Balldaura'.</span></span></span> El 1872 Ramon Valldaura decidí construir una casa nova, Valldaura Nou ampliada el 1906 amb la construcció de les eixides a la façana de migdia, a un quilòmetre de la vella masia i antic monestir, deixant aquest com a masoveria. Després d'estar uns anys eshabitat, l'any 1984 respsonsables de la parròquia de Valldaura de Manresa d'acord amb l'actual propietari, hi començaren a fer obres en el vell monestir per adaptar-lo a casa de colònies, servei que està fent actualment.</p> | 42.0801011,1.9421340 | 412499 | 4659211 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54933-p31000992.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54933-foto-08144-99-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54933-foto-08144-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54933-img-20210408-wa0009.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: imatge 1: Sara Simon, 2021; imatge 2 i 3: Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R., 2002; imatge 4: Amalgama7, 2021. | 96|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
54942 | Pont d'Orniu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dorniu-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AAVV (2008): Cal Rosal 150 anys (1858-2008). Ajuntament d’Olvan i Àmbit de Recerques del Berguedà.</span></span></span></span></span></p> <p>A. CAIXAL MATA, Pont Vell d'Orniu (Cal Rosal-Olvan) SPAL de la Diputació de Barcelona, www.olvan.diba.es/Pont</p> <p>J.BUSQUETS (2002). Cal Rosal, a 'Suplement nº 1, L'Erol.</p> <p>J.BUSQUETS i R.COROMINAS, El pont d'Orniu, a l'Erol nº 75, hivern 2002.</p> | XVIII | <p>L'actual pont d'Orniu, juntament amb el pont de la carretera C-16z, constitueixen els únics passos que creuen el Llobregat en aquest indret de cal Rosal. Construït al sector meridional de cal Rosal és una senzilla construcció d'una única arcada apuntada i molt rebaixada i amb la característica forma d'esquena d'ase. Tot ell és obrat amb pedra sorrenca, tallada i escairada, unida amb morter de calç i amb alguna reparació moderna per tal d'adequar-lo al trànsit rodat d'automòbils.</p> | 08144-108 | Colònia Rosal, a la llera del riu Llobregat | <p>La construcció d'aquest pont està directament relacionada amb la destrucció del pont vell que va produir-se durant la Guerra de Successió (1702-1714); la zona quedà desproveïda d'aquest pas tant important per la qual cosa fou necessari impulsar la construcció d'un pont nou, poc després de la fi d'aquella guerra, probablement a mitjans segle XVIII.</p> | 42.0679563,1.8683571 | 406379 | 4657941 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54942-pb150163.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54942-pb150165.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54942-pb150171.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54942-pb150182.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 96|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
54955 | Pou-cisterna de Palau de Biure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-cisterna-de-palau-de-biure | XVIII | <p>Al sector de tramuntana de la masia de Palau i sobre un terrat que dóna accés a la capella particular, s'hi troba el brocal del pou compost per una base octogonal obrada amb pedra sorrenca tallada i polida sobre el qual hi ha l'estructura de ferro que aguanta la politja i que es caracteritza per l'interessant treball de ferro forjat format per volutes i coronat per una au i elements florals. Sota la base del pou hi ha la cisterna que emmagatzema aigua per a la masia. </p> | 08144-121 | Les Serres de Biure | <p>La masia de Palau de Biure és documentada des del segle XIII com una de les grans propietats de la parròquia de Santa Maria de la Guàrdia. L'arxiu familiar conserva documentació des del segle XIV al XX que ha permet reconstruir el llinatge de la família que des del segle XV ha mantingut la propietat d'hereu a hereu, canviant una sola vegada el cognom de Palau pel de Cabanes.</p> | 42.0067700,1.9037000 | 409216 | 4651109 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54955-p4010018.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54955-p4010020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54955-p4010022.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54955-p4010024.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 96|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml