Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54901 | Resclosa de la fàbrica de cal Rosal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-fabrica-de-cal-rosal | <p>VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AAVV (2008): Cal Rosal 150 anys (1858-2008). Ajuntament d’Olvan i Àmbit de Recerques del Berguedà.</span></span></span></span></span></p> <p>BUSQUETS (2002.): Cal Rosal, L'Erol/ Suplement nº 1.</p> | XIX | <p>Resclosa de pedra i ciment construïda en diferents etapes formant un mur de contenció per tal de desviar les aigües del riu Llobregat i conduir-les cap al canal industrial situat al marge dret del riu, en el terme municipal de Berga. El canal, fet amb pedra, porta l'aigua a la turbina de la fàbrica. A l'entrada del canal hi ha la caseta amb la maquinària per fer funcionar el bagant.</p> | 08144-67 | Cal Rosal | <p>La resclosa de la fàbrica de filats i teixits de cotó de cal Rosal és una obra d'infraestructura bàsica per al funcionament de la fàbrica. Els germans Antoni, Ramon i Agustí Rosal van obtenir permís per a la construcció de la resclosa i el canal l'any 1859 i les obres van ser dirigides per l'enginyer Josep M. Folch Brosa. L'obra inicial, restaurada, ampliada i millorada al llarg del s. XIX i XX permet obtenir un salt brut de 16,6 m, i l'aprofitament de prop de 4000 l/seg. d'aigua del riu.</p> | 42.0815146,1.8765056 | 407073 | 4659437 | 08144 | Olvan | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54901-p3130019.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54901-p3130027.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54901-p3130044.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La resclosa, tot i que ha estat modificada i millorada en diferents etapes, manté l'emplaçament original de la vella resclosa construïda als anys setanta del s. XIX. El seu estat de conservació es bo perquè, al tractar-se d'una obra d'infraestructura hidràulica, bàsica per al funcionament de la central hidroelèctrica de cal Rosal, es manté en bon estat de conservació.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54914 | Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-1 | <p>BUSQUETS 2001: Minoves (inèdit)</p> | XVIII-XX | <p>La masoveria de Sant Martí ha estat molt reformada al llarg del temps i reconstruïda fa pocs anys amb materials moderns, ja que va patir els efectes dels incendis de l'estiu de 1994; consta de planta baixa, pis i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana de migdia; de l'antic edifici es conserva un cos adossat a llevant avui reformat, de llindes i cantoneres de pedra picada i paraments de reble. La masoveria de Sant Martí de Minoves es va construir en un punt enlairat proper a la riera de Minoves; per poder-se abastir d'aigua, a finals del s. XIX es va instal·lar una bomba de la qual es conserva, en mal estat, la politja, el torn, els engranatges, una part del cable i la maneta que xuclava l'aigua d'una font propera però a un nivell molt més baix.</p> | 08144-80 | Llavareres | <p>La masia de Minoves és documentada des de l'època medieval (s. XII). Des de la baixa edat mitjana les propietats de l'actual masia figuren com a dominis senyorials del monestir de Sant Pere de la Portella i de la baronia de la Portella. És al s. XVII i XVIII que la masia amplia les propietats per via matrimonial i per diferents compra vendes i s'organitza el sistema de masoveries, l'última de les quals, la Casanova de Minoves es construeix de nova planta al s. XVIII. Gràcies a la documentació conservada a l'arxiu familiar s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des del 1400 fins a l'actualitat; el cognom Minoves es manté des del s. XII fins a mitjans s. XIX.</p> | 42.0738419,1.8821704 | 407530 | 4658579 | 08144 | Olvan | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54914-p3280368.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54914-p3280371.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54914-p3280377.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54914-p3280382.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54915 | La Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-3 | <p>BUSQUETS 2001: Minoves (inèdit)</p> | XVIII | <p>La Casanova és una de les masoveries de Minoves; de construcció senzilla, de planta rectangular consta de planta baixa, pis i golfes. La teulada és a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant, on es distribueixen, juntament amb la façana de migdia, la major part d'obertures. Els seus paraments estan arrebossats i en pocs llocs es pot veure la fàbrica; només resten vistos els carreus ben tallats i escantonats d'algunes cantoneres i llindes, junt amb maó massís en part de les cantoneres del frontis sud. La teulada és de teules damunt de cavalls de llates i fusta. Actualment compta amb un petit porxo annexat a la façana de migdia, resultat d'obres contemporànies de reforma.</p> | 08144-81 | Minoves | <p>La masia de Minoves és documentada des de l'època medieval (s. XII). Des de la baixa edat mitjana les propietats de l'actual masia figuren com a dominis senyorials del monestir de Sant Pere de la Portella i de la baronia de la Portella. És al s. XVII i XVIII que la masia amplia les propietats per via matrimonial i per diferents compra vendes i s'organitza el sistema de masoveries, l'última de les quals, la Casanova de Minoves es construeix de nova planta al s. XVIII. Gràcies a la documentació conservada a l'arxiu familiar s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des del 1400 fins a l'actualitat; el cognom Minoves es manté des del s. XII fins a mitjans s. XIX.</p> | 42.0647266,1.8788391 | 407242 | 4657571 | 08144 | Olvan | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54915-p3220145.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54915-p3220155.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54915-p3220170.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54915-p3220153.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54917 | Creu de Tàpies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-tapies | XX | <p>Creu de pedra picada i treballada a cops de punxó que consta d'un sòcol cúbic de 52x30 cm, un cos superior de 38 x 33 cm on hi ha la inscripció del difunt, i un de superior de 27 x 22 cm formant un sòcol esglaonat que sosté la creu de 127 x 74,5 cm d'ampla. La secció del pal de la creu és de 16 cm. La inscripció indica: '<em>En este lugar murió vilmente asesinado Juan Faura Badia. El primero de febrero de 1939. EPD</em>.'</p> | 08144-83 | Montsenc | <p>Aquesta creu és una de les tres que es col·locaren al municipi d'Olvan en record de persones del poble assassinades durant la Guerra Civil de 1936-39. Aquesta és en memòria de la mort de Joan Faura Badia que vivia al carrer de la Xauxa i que trobà la mort en el lloc on hi ha la creu.</p> | 42.0762600,1.8751900 | 406957 | 4658855 | 1939 | 08144 | Olvan | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54917-p2270046.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2025-04-09 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54922 | Tàpies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tapies | XVII-XVIII | <p>Tàpies és una masoveria de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes, coberta a dues vessants, amb teules damunt de cavalls i llates de fusta, i amb el carener paral·lel a la façana principal, sense ràfec però si amb voladís. Les obertures són a les façanes de migdia i llevant amb línies de pedra i fusta. La porta principal és de llinda plana de biga de fusta i situada a migdia; l'aparell és de pedra picada a les cantoneres i a les llindes, mentre que la fàbrica és de pedra i rebliment de carreus mal tallats, units a contra junt. En aquesta modesta masoveria hi destaca la teulada en voladís que, a la banda de migdia, ha estat sobrealçada amb maons i obra vista. La base de la masia és del s. XVI i les ampliacions del s. XVIII.</p> | 08144-88 | Montsent | <p>Tàpies és una masoveria que, des dels segles XVI- XVII, es troba vinculada a la gran propietat de Minoves.</p> | 42.0760956,1.8747354 | 406919 | 4658838 | 08144 | Olvan | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54922-p2270054.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54922-p2270062.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54922-p2270066.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54922-p2270070.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54922-p2270072.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 95|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54936 | Blancs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/blancs | <p>BUSQUETS, J. (1997). 'Un capbreu de la Portella de l'any 1348', a l'Erol nº 55, p.22-23.</p> | XVIII | <p>Casa habitada fins als anys setanta del segle XX. L'edifici es veié molt afectat arran dels incendis de juliol del 1994. Actualment es troba en procés de rehabilitació, fet que ha permès recuperar l'estructura que es conservava dempeus. Les façanes de ponent i la de tramuntana són les que han perdurat més íntegres, s'hi poden observar les cantoneres, el conjunt dels panys dels murs i algunes obertures fetes amb carreus ben escairats de pedra sorrenca o llindes de bigues de fusta.</p> | 08144-102 | La Tor | <p>La masia de Blancs és documentada des del s. XIV quan l'any 1348 n'era propietari Ramon de Blancs i, com a tal, capbreva el mas com una de les possessions del monestir de Sant Pere de la Portella. Ha estat habitat fins a mitjans del s. XX, però se'n coneixen poques notícies.</p> | 42.0790400,1.9178200 | 410487 | 4659119 | 08144 | Olvan | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54936-p12803020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54936-p12803040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54936-p12803070.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Es troba ubicada al nord de la masia de la Tor, en una zona elevada amb bona visibilitat.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54951 | Boix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boix | <p>BUSQUETS, J. (1997). 'Un capbreu de la Portella de l'any 1348', a l'Erol nº 55, p.22-23.</p> | XVII-XIX | <p>Masia d'estructura clàssica, de planta rectangular, coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Consta de planta baixa, pis i golfes, sota teulada. La casa fou ampliada al s. XIX pel sector de llevant conservant l'estructura original. La façana té una porta d'accés d'arc de mig punt adovellada i unes petites obertures, a banda i banda, per il·luminar els corrals. La planta pis s'il·lumina amb tres finestres amb ampit motllurat i llindes planes monolítiques, de pedra ben tallada i polida, en dues de les quals hi ha inscripcions incises. D'una banda, la finestra central, amb una inscripció de difícil lectura, s'identifiquen diversitat de lletres però no es pot completar el text, i d'altra banda, la finestra de llevant, que hi consta 'ME FECIT PETRUS ROCA 1868', corresponent al període de construcció del cos ampliat per llevant. Com que la masia es va construir aprofitant el desnivell del terreny, l'extrem d'est presenta un nivell més, quedant un espai destinat al bestiar per sota de la cota de la planta baixa, amb accés des de la façana de llevant. A la façana posterior, la de tramuntana, es pot observar la cisterna i la comuna. A la façana de llevant i sota teulada hi ha dos elegants arcs de mig punt amb balconada, així com finestres de llindes de pedra tallada en diversos dels seus nivells.</p> <p>Al costat nord-oest de la casa hi ha una pallissa i annexes amb una amplia era, conserva part del clos amb una porta d'accés per l'extrem de tramuntana; a la dovella de la clau d'aquest portal hi consta inscrit l'any 1846.</p> <p> </p> | 08144-117 | Camí de la Tor | <p>La primera notícia documental de la masia, aleshores anomenada Francs, és de mitjans s. XIV; concretament s'esmenta en el capbreu de Sant Pere de la Portella de l'any 1348. Boix era l'amo del mas a mitjans del s. XV i Francesc Reixac ho era a mitjans del segle segons documents notarials de l'arxiu parroquial de Gironella.</p> | 42.0851200,1.9216600 | 410813 | 4659790 | 08144 | Olvan | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54951-p1280193.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54951-p1280196.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54951-p1280205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54951-p1280219.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54951-p1280246.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54951-p1280254.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54951-p1280250.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54951-p1280261.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54974 | Serrat de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-la-vila | VII-I aC | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la part més alta del Serrat de la Vila, sobre la codina de la feina superior, s’han documentat restes conformades per grans blocs de pedra desenganxats de la plataforma més elevada que es creu que podrien correspondre a un hàbitat. A l’indret s’hi han localitzat restes de ceràmica, sobretot fragments informes de diferents vasos junt amb alguns fragments de vores i d’arrencaments de nansa; el conjunt correspon a diverses cronologies que es situen en un ventall ampli que va del bronze final-ferro fins l’època ibèrica i alguns que podrien situar-se al període romà. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-140 | Ferreres | <p>Per les informacions recollides sembla que podria tractar-se d'un jaciment de l'època Ferro-Ibèrica del qual s'ha identificat restes de ceràmica.</p> | 42.0582000,1.8838200 | 407644 | 4656841 | 08144 | Olvan | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54974-p3070333.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54974-p3070261.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54974-p3210606.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | El turó està format per una superposició d’estrats de pedra sorrenca en forma esglaonada.Les dades han estat facilitades per membres de la Societat d'Arqueologia del Berguedà (Josep Sánchez). Els materials consten custodiats a l'espai de reserva del Museu de Berga.A les proximitats d’aquest jaciment consten altres restes materials localitzades d’interès, també custodiades a la Museu de Berga, que s’associaven a un possible jaciment al Serrat Alt de Ferreres, les darreres valoracions per part de la Societat d’Arqueologia tant de les restes com de les característiques de la zona, conclouen que fins al moment, aquelles no es poden associar amb un jaciment al cim de l’esmentat Serrat Alt de Ferreres. | 79|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54984 | Construccions hidràulliques de l'antic molí de can Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/construccions-hidraulliques-de-lantic-moli-de-can-llop | XIX | <p>Les construccions hidràuliques del molí de Can Llop, avui en estat ruïnós, estan formades per les restes de la resclosa, el canal i la bassa. - Es conserven nou forats quadrat de 20x20 cm, disposats en filera on deurien encastar.-hi les bigues d'una resclosa de fusta que retenia l'aigua. Un tros més amunt hi ha 20 forats més, de 15 cm d'ample i no tant regulars en els quals s'hi encastava una altra resclosa més gran que l'anterior i que ocupava tot el llit de la riera. L'existència de dues rescloses es podria explicar si pensem que, a la comarca del Berguedà gairebé tots els molins tenien escairadors de blat de moro, i en alguns casos, aprofitaven les escorrialles d'aigua de la primera resclosa per fer funcionar l'escairador. També és possible que aquest molí tingués dues moles i, per tant, que ambdues pugessin funcionar de manera independent. - També es conserven les restes d'un canal de pedra d'uns 60 cm d'ampla que conduïa l'aigua des de la resclosa més petita fins al casal moliner. - L'aigua derivada a partir de la resclosa més gran era conduïda a una gran bassa, formada per grans carreus de pedra units amb morter de calç, que avui es conserva plena de matolls.</p> | 08144-150 | Can Llop | <p>Sembla que 'Els Casals' era el nom de l'antiga masia les terres de la qual es troben repartides entre el terme municipal de Gironella i Olvan. A finals del s. XVI la masia i les terres dels Casals foren adquirides pels Cantallops, família d'apotecaris berguedans, de la qual n'ha derivat el nom actual, can Llop. Fou una de les cases influents del terme municipal i els amos foren, repetides vegades, batlles de Gironella. L'any 1881 va morir la pubilla Margarida Cantallops i els seus successors van vendre la propietat a la família Güell de Cervera, propietària de la fàbrica de galetes 'La Polar'. Aquests la revengueren l'any 1960 a la família Viladomiu que construí, prop de la casa, una fàbrica de filats i de teixits de cotó, com ampliació de la fàbrica de la colònia Viladomiu Nou (Gironella). Després de la fallida de l'empresa 'Viladomiu SA' als anys vuitanta del s. XX, la propietat quedà en mans dels treballadors que la van vendre als actuals propietaris. El molí és una construcció de mitjans s. XIX, avui totalment ensorrat, aixecat al peu de la riera d'Olvan. Després de la Desamortització de Mendizábal (1835), abolits els privilegis senyorials, els propietaris de can Llop van poder construir aquest molí que treballava pels pagesos de la zona i terme d'Olvan, de la mateixa manera que ho van fer els amos de Boladeres i de Fuives.</p> | 42.0434996,1.8947588 | 408528 | 4655197 | 08144 | Olvan | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54984-p3210274.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54984-p3210250.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54984-p3210255.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54984-p3210264.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54984-p3210287.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54985 | Molí de can Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-llop | XIX | Està abandonat, la seva estructura es troba en un estat avançat d'enderroc. | <p>Situat uns tres-cents metres aigües avall de la resclosa hi ha el casal moliner de can Llop, es conserva en mal estat en mig de la bardissa i la vegetació de ribera. Tot i estar en estat ruïnós, encara conserva gran part dels murs de la construcció d'estructura clàssica, coberta a dues vessants (avui desapareguda). A la part baixa del costat sud-oest, que dona a la riera hi ha el carcabà, avui totalment cobert de fang i brossa. El casal compta amb planta baixa i dos pisos, el primer dels quals aixoplugava les moles, mentre que l'habitatge del moliner era a les dues superiors, la darrera sota coberta. A la porta d'accés hi ha una llinda sorrenca que conserva la inscripció : 'Me ha fet Joan Cantallops al 18 .. '. Al costat del molí hi ha unes dependències que semblen correspondre a una serradora.</p> | 08144-151 | Can Llop | <p>El molí és una construcció de mitjans s. XIX, avui totalment ensorrat, aixecat al peu de la riera de la Riba d'Olvan. Després de la Desamortització de Mendizábal (1835), abolits els privilegis senyorials que obligaven a moldre en el molí del senyor situat a Gironella, els propietaris van poder construir aquest molí que treballava pels pagesos de la zona i terme d'Olvan.</p> | 42.0429666,1.8910378 | 408220 | 4655142 | 08144 | Olvan | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54985-p1170205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54985-p1170208.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54985-p1170220.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54985-p1170246.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54992 | La Balma Cogulera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-balma-cogulera | <p>La bauma Cogulera, una cavitat excavada sota d'una gran pedra sorrenca, és de grans dimensions, ja que al seu interior s'hi podien allotjar més d'un centenar de persones. Abandonada des de principis del s. XX està coberta de vegetació i fangs. El nom de Cogulera pot derivar de cugula, una planta de la família de les gramínies que creix en erms, vorals de camps i camins i d'una alçada entre 50 i 100 cm.</p> | 08144-158 | La Riba | <p>Per la tradició oral sabem que aquesta balma fou utilitzada com habitatge fins a començaments del s. XX ja que, a part de ser molt espaiosa, el que permetia mantenir a cobert persones i animals domèstics, en el seu interior hi ha unes filtracions d'aigua que, recollida degudament, podia solucionar el proveïment de líquid sense haver de moure's de casa.</p> | 42.0850400,1.9357600 | 411979 | 4659766 | 08144 | Olvan | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54992-foto-08144-158-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 89232 | Cal Barbut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barbut | XVIII-XIX | L'edifici es troba en un avançat estat d'enrunament. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les restes de la casa de pagès anomenada Cal Barbut es troben en mig d’una carena que es localitza al vessant est de la vall de la riera de la Portella, a l’alçada de la cua del Pantà de Fuives. A uns 210 metres de distància en línia recta per sobre de Can Costa, en el mateix vessant però més a la part central de la carena, en vistes ambdues bandes. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les restes de l’antiga masia mostren una estructura de planta rectangular allargada, bastida adossada al pendent del terreny. Els murs visibles, d’alçades molt variables superant en algunes parts els dos metres, són de carreus desbastats de pedra i grans blocs tallats i més o menys escairats a les cantoneres; en un dels murs conserva la part superior bastida en tàpia. A uns metres al nord, a peu del camí d’accés hi ha un cobert construït recentment, entre aquest i les restes conservades hi ha una pla que devia ser l’era de la casa. Per sota de la casa, al costat sud-oest, en la mateixa carena hi ha el camp de Cal Barbut, un camp ampli i planer que destaca en mig d’un terreny amb desnivell destacat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-212 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència a la casa Barbut, en la qual hi figura registrat Clemente Casellas. Posteriorment, en el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, en el llistat de les possessions de Maria Minoves i Pujols (Rafel) que ostentava la possessió i casa de Cal Rafel, també hi ha relacionades com a altres possessions i cases que tenia, La Tor, Blancs i Cal Barbut, entre altres. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 42.0772941,1.9096786 | 409811 | 4658933 | 08144 | Olvan | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89232-p2270092.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89232-p2270087.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89232-p2270100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89232-p2270107.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89232-p2270114.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89232-p2270124.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 89240 | L’Artigós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lartigos | XVI-XIX | les estructures de la masia es troben en procés d'ensorrament, tot i que es conserva una alçada considerable dels seus murs. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’antiga masia de l’Artigós està situada en un pla que s’obre en un ample morral situat a ponent de Valldaura i per sota de Campdeparets. Les restes mostren l’estructura d’una gran masia de planta rectangular, de dos cossos separats per murs mitgers de càrrega; tot i que s’hauria ampliat amb un cos més, passant a ser una estructura de tres cossos. Al costat nord-oest hi ha les restes d’altres murs que conformarien una estructura possiblement destinada a paller o al bestiar. La casa era de planta baixa, planta primera i almenys golfes. Els murs són de pedra desbastada junt amb carreus a les cantoneres; obertures, finestres i també algunes portes interiors, són de carreus a muntants i llinda plana monolítica, també algunes finestres amb ampits de pedra lleugerament sobresortits i amb acabat motllurat senzill. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A l’edifici s’observa el cos del forn de pa, situat a nivell de planta primera, avui ensorrat pel costat de la boca. També es pot distingir l’espai que probablement corresponia a la sala.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al costat sud-est hi ha les restes d’edificis destinats al bestiar, magatzem, i pallissa. També al costat hi ha una bassa per acumulació d’aigua.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-217 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les notícies referides a la masia l’Artigós es remunten almenys al segle XVI, trobem diverses referències en que és esmentat el mas, així al 1563 Valentí Valldaura capbreva i confessa tenir el mas Campdeparets al senyor abat de la Portella, en les afrontacions s’esmenta el mas Artigós. També és esmentat l’any 1573 en relació a una concòrdia entre l’abat de la Portella i el prior de Valldaura, acordant que entre altres, els delmes del mas Artigós corresponien a la Portella. (BOLÓS: 2009, 678-679)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència a Artigós, en la qual hi figura registrat Ramon Fíguls. Posteriorment, en el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, Joan Terres consta que ostentava la possessió i casa anomenada Artigós.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0807193,1.9346318 | 411880 | 4659288 | 08144 | Olvan | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89240-p3140075.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89240-p3140078.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89240-p3140079.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89240-p3140088.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89240-p3140113.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89240-p3140133.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89240-p3140148.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 96|98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 89242 | Comadedona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comadedona | XVIII-XIX | part de les estructures de la masia estan ensorrades, malgrat conservar-se alguns murs amb una alçada destacable i un cobert rehabilitat. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les restes de la casa de pagès anomenada Comadedona es troben a tocar de la pista que des de la carretera de Sant Maurici de la Quar s’arriba a Valldaura. Al lloc trobem restes de diverses estructures que conformaven la masia, la casa i algunes de les construccions complementàries, annexes pel bestiar i magatzem. Els murs amb que estan bastides són de carreus desbastats junt amb pedres irregulars i cantoneres més ben tallades. D’un dels edificis es conserva part de l’estructura fins una alçada de forjat de planta primera. Al lloc hi ha un petit edifici reformat. S’identifica clarament el pla de l’era. Al peu del camí d’accés a les restes de la casa hi ha una petita bassa segurament d’abastiment de la masia.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-219 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència a Comadedona, en la qual hi figura registrat Pedro Rota. Posteriorment, en el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, en el llistat de les possessions de José Alsina que ostentava la possessió i casa anomenada Comadedona.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al recull “Índex dels propietaris que constaven al registre fiscal d’edificis i solars del municipi d’Olvan” de 1920, conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, Can Comadedona consta referenciada com a propietat de Juan Casaponsa de Gironella.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0782134,1.9510558 | 413235 | 4658992 | 08144 | Olvan | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89242-p3140003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89242-p3140004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89242-p3140005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89242-p3140037.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 89247 | Castelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castello | XVII-XX | Les estructures mostren signes de deteriorament. | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa de Castelló es troba emplaçada al costat sud del turó anomenat també de Castelló. Es tracta d’una masia de planta rectangular amb algun volum annexat que fa que mostrin una planta irregular. Consta de planta baixa, planta primera disposada sota coberta, té teulada de teula àrab a dues vessants, amb el carener. La façana principal és orientada al sud-est. El volum principal de la casa és de paredat comú a planta baixa, carreus a les cantores i a partir de nivell de planta baixa gran part dels murs de l’estructura principal són de tàpia. L’edifici presenta un volum adossat a façana principal, a la meitat més de llevant, és de dos nivells de planta, bastit combinant paredat comú als murs i maó massís a les cantoneres i obertures. A la façana lateral de ponent hi ha un altre cos adossat, també de dos nivells, però coberta a un sol vessant; la planta baixa és de murs de pedra i la superior de materials contemporanis. </span></span></span></span></span></p> | 08144-223 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’existència del mas anomenat Castelló consta documental almenys des del segle XVI, quan al 1563 s’esmenta el mas com una de les afrontacions de tramuntana del mas Ballaró, quan Bartomeu Ballaró confessa i capbreva les seves propietats a l’abat de la Portella. (BOLÓS: 2009, 703) </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la cita a la casa Castelló. Posteriorment, en el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, Miquel Boatella consta que ostentava la possessió i casa anomenada la Riba, conjuntament amb les possessions i cases de la Caseta, Sant Marçal i Castelló.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0656172,1.9309980 | 411558 | 4657615 | 08144 | Olvan | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89247-p4010190.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89247-p4010179.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89247-p4010188.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89247-p4010196.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89247-p4010203.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A uns metres a llevant de la casa, trobem la font i viver de la casa. Aprofitant un pendent de la roca existent a l’indret, hi ha un mur que conforma una bassa d’acumulació de l’aigua que davalla de la roca, així com la que aflora a la zona. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 89249 | Tina de Castelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-castello | XVIII-XIX | l'element es troba en força bon estat però les inclemències meteorològiques erosionen la roca on està excavat l'element. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al costat est del turó de Castelló, a la seva base, hi ha un pla de roca en el qual trobem una tina excavada a la mateixa roca. Es tracta d’una tina de planta circular, amb l’interior farcint de terra i vegetació. Està realitzada a l’extrem del marge nord de la roca, facilitant que en el pendent hi hagi un rebaix que pot correspondre a la zona on s’ubicava la boixa. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-224 | 42.0662367,1.9308489 | 411547 | 4657684 | 08144 | Olvan | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89249-p4010217.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89249-p4010218.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89249-p4010220.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La família de la masia de la Riba havien sentit a parlar que la tina havia estat utilitzada com a cup per estovar aglans pel bestiar. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 89250 | Turó de Castelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-castello | Les restes conservades visibles són escasses i cobertes de vegetació. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al capdamunt del turó anomenat Castelló s’hi localitzen les restes d’un mur de carreus rectangulars col·locats a trenca junt. Són visibles poques fileres i un tram curt del mur. El lloc és cobert de vegetació, sobretot arbustos, que dificulten la localització o identificació de més restes. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-225 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El topònim del turó i de la masia situada al peu del turó porten a pensar en la possibilitat que al lloc hi hagués hagut una construcció de tipus casteller, un punt de vigilància o control. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Les referències al mas Castelló es remunten almenys fins al segle XVI. En aquest sentit, el fet que les restes de la masia no mostrin, aparentment, elements arquitectònics o restes d’estructures visibles que indiquin unes cronologies clares de la casa que puguin correspondre al segle XVI. A la vegada que el topònim es considera que podria referir-se a una construcció fins i tot d’època anterior, porta a pensar que les estructures identificades dalt del turó, podrien correspondre amb unes restes relacionades amb una construcció vinculada al topònim que dona nom al lloc.</span></span></span></span></span></p> | 42.0664502,1.9304863 | 411517 | 4657707 | 08144 | Olvan | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89250-p3280232.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89250-p4010211.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89250-p4010234.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89250-p4010235.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les notícies orals recollides per la família de la masia de la Riba, assenyalen que dalt del turó havia estat un lloc utilitzat durant la Guerra Civil com a punt de control i atac. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 89251 | Sant Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marcal-0 | XIX | les estructures estan en procés d'ensorrament, tot i això l'església conserva pràcticament tota l'alçada dels murs fins a cota de coberta. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’església de Sant Marçal és una petita capella particular d’una sola nau orientada est-oest, amb la porta al costat de ponent. És bastida amb murs de carreus desbastats i més o menys polits, junt amb altres pedres de tall més irregular; les cantoneres amb blocs més regulars. Tenia coberta de teula àrab a dues vessants. La porta d’accés és de llinda en arc rebaixat, a la dovella de la clau hi ha gravada la data 1850 inscrita dins una cartel·la, l’arc és recolzat sobre muntants de carreus ben tallats i polits. Damunt la porta una petita finestreta per il·luminar l’interior. A l’interior hi ha restes de la coberta de volta de canó, bàsicament de l’arrencament de les llunetes.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al costat sud de la capella hi ha les restes de la casa de Sant Marçal, es conserven diversos murs de pedra tant de les seves façanes com de compartimentació, bastits amb carreus i fins una alçada d’almenys el forjat de planta primera. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-226 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Església de Sant Marçal era una capella d’ús particular de la masia de la Riba. Trobem referències documentals referides a la casa Sant Marçal en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la cita a Sant Marçal, en la qual hi figura registrat Joan Pujol. Posteriorment, en el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, Miquel Boatella consta que ostentava la possessió i casa anomenada la Riba, conjuntament amb les possessions i cases de la Caseta, Sant Marçal i Castelló. La cronologia de l'església sembla més contemporània que algunes de les restes que havien format part de la masia adjacent a la capella.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0724601,1.9338727 | 411805 | 4658371 | 08144 | Olvan | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89251-p4010176.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89251-p4010166.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89251-p4010165.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89251-p4010155.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89251-p4010169.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Església de Sant Marçal era una capella d’ús particular de la masia de la Riba, s’hi feia ofici almenys un cop l’any coincidint amb el patró o amb data pròxima. L’altar havia estat dedicat a Sant Marçal però també advocat a Sant Miquel i Sant Gabriel. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 89253 | Puigcogull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigcogull | en un lloc boscós jove, cobert de sediment i vegetació | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al capdamunt del turó anomenat Puigcogull s’hi localitzen les restes de diversos murs que defineixen una construcció que estaria conformada per diverses estances. Les estructures es troben en un lloc boscós jove, cobert de sediment i vegetació, fet que dificulta veure les restes. Es poden distingir algunes traces dels mus sobretot pels solcs que es conformen entre les alineacions dels murs. S’observen algunes parts de parament del mur tot i que són visibles molt poques fileres </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-227 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al 1285 en una reconeixença que fa l’abat de la Portella a dona Tomassa, en relació a donació i establiment de les dècimes d’Olvan que tenia per ella Guillem de Vall a la mateixa parròquia durant trenta anys, entre altres, l’abat dona fe amb diversos homes propis de l’abat, entre els quals Pere Puigcogull (BOLÓS: 2009, 699). </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’existència del mas anomenat Puigcogull consta documental almenys des del segle XVI, al 1563, quan Bartomeu Ballaró confessa i capbreva les seves propietats a l’abat de la Portella, entre les quals el seu mas Ballaró i el mas Puigcogull, del qual en dona les afrontacions (BOLÓS: 2009, 703). Posteriorment al 1663 el mas Puigcogull consta unit al mas Ballaró, i el té en alou de la badia de la Portella Rafael Canudas, consta que es realitzaren confessions de les possessions també als anys 1610 i 1773 (BOLÓS: 2009, 738).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les restes que s’identifiquen dalt del turó anomenat Puigcogull podrien correspondre al mas del qual consten referències documentals. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0611618,1.9257210 | 411115 | 4657125 | 08144 | Olvan | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89253-p3280278.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89253-p3280281.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89253-p3280310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89253-p3280246.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89253-p3280256.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 89569 | Rocarodona I i II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rocarodona-i-i-ii | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLADÓ,<em> </em>M. (2016): “<em>Els Jaciments dels Rocarodona: noves dades per a l'estudi de la prehistòria a la vall mitjana del Llobregat”</em>, a L’Erol, núm. 127 (primavera 2016), p. 41-43.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>TRULLÀS, O. (2009): Memòria de la prospecció arqueològica superficial realitzada al Pla parcial del polígon d'activitats econòmiques. Olvan (Berguedà).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ARCOS, R. (2010): Informe d’afectació d’estructures al Pla parcial del polígon d'activitats econòmiques. Olvan (Berguedà).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ARCOS, R. (2011): Memòria del cobriment d'estructures arqueològiques de Pla parcial del polígon d'activitats econòmiques de Rocarodona – Olvan </span></span></span><span lang='CA'><span>[Consultable en línia: </span></span><a href='http://hdl.handle.net/10687/428193'><span><span><span><span>http://hdl.handle.net/10687/428193</span></span></span></span></a><span lang='CA'><span><span><span><span> ]</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'>El jaciment de Rocarodona, de fet, està conformat per dues àrees amb restes arqueològiques, que es diferencia com a dos jaciments, els anomenats Rocarodona I i Rocarodona II. Aquests van ser documentats arran de la intervenció arqueològica portada a terme entre el 20 de setembre i el 30 de novembre <span>de 2010</span>, quan s’efectuà el control arqueològic del moviment de terres per a la construcció de vials i rases del polígon industrial de Rocarodona-Olvan. Es van localitzar dues àrees amb restes arqueològiques (sense evidències a nivell superficial). En el decurs dels treballs, es va portar a terme la documentació de les restes i l’excavació d’una part, a fi de poder fer una valoració més acurada d’una possible excavació en extensió. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Rocarodona I</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El jaciment Rocarodona I s’hi identificaren 23 estructures negatives que ocupen entorn mitja hectàrea de terreny. Concretament es van localitzar 12 estructures negatives corresponents a sitges o cubetes d’entorn un metre de diàmetre; dos grups probablement de forats de pal disposats linealment; i dues estructures complexes de funció desconeguda (una de les quals podria interpretar-se com un fons de cabana semi-excavada). Del total d’estructures es va dur a terme l’excavació d’una sitja quasi complerta, de forma troncocònica, excavada al terreny natural; el dipòsit presentava unes mesures d’1 metre de profunditat, 1 metre de diàmetre de boca i un diàmetre màxim d'1,25 metres. En l’excavació es van recuperar materials, una part dels quals fora de context, com és el cas d’una única peça lítica; també es van recuperar 87 fragments, dels quals 8 són vores i 2 de fons de base plana i 3 nanses, que permeteren situar el jaciment en el bonze inicial-ple (entre inicis fins a mitjans del segons mil·lenni cal. BC).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Rocarodona II</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Del jaciment Rocarodona II només se’n coneix una sitja que es va excavar, es tracta d’una estructura retallada al terreny natural, de forma globular irregular i fons pla, que en localitzar-se es trobava seccionada verticalment. Es creu que no seria un element aïllat sinó que podria formar part d’un jaciment de majors dimensions, no conegudes. Les dimensions de la sitja són d’1,2 metres de profunditat, 95 centímetres de diàmetre de boca i un diàmetre màxim d’1,5 metres. L’excavació de l’estratigrafia que reblia el seu interior, va suposar la identificació d’un estrat, que per les seves característiques es considera un estrat de farciment antròpic intencionat, que es relaciona amb les deixalles habituals d’un espai d’habitat i que permet indicar que pot testimoniar la presència d’un possible hàbitat proper, desconegut fins al moment. En aquest cas es van recuperar un total de 76 fragments ceràmics, sobretot petits fragments informes, 2 vores, 1 base còncava i 1 arrencament de nansa; la majoria són fragments de ceràmica a mà de cocció mixta, únicament 1 fragment presentava decoració corresponent a un cordó llis sota el llavi. Tot i que les característiques del material no va permetre aportar una cronologia molt ajustada, sembla que s’inscriu dins el període prehistòric recent, hipotèticament podria correspondre a l’horitzó cronològic del neolític (LLADÓ: 2016, 42). </span></span></span></span></p> | 08144-260 | <p><span><span><span><span lang='CA'>El jaciments de Rocarodona van ser identificats arran de les tasques de seguiment d’urbanització del polígon industrial de Rocarodona-Olvan. Inicialment es va portar a terme una primera fase d’estudi de valoració, en aquest cas superficial de les restes visibles i identificables en prospecció sense remoció de terreny que no va permetre identificar restes arqueològiques d’interès potencialment destacable, únicament la identificació de petits fragments ceràmics de cronologia moderna, la situació estructures o d’edificis existents a l’àrea del futur polígon, des de la masia de Rocarodona fins un parell de barraques o altres elements. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Una fase d’intervenció arqueològica de seguiment, excavació (dues campanyes, i cobriment de les restes), que s’han portat a terme en diferents períodes des del 2010 fins al 2016. </span></span></span></span></p> | 42.0516800,1.8916400 | 408282 | 4656108 | 08144 | Olvan | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89569-p1020015.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89569-p1020034.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89569-p1020037.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89569-p1970940.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89569-1-sitja.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La informació s’ha obtingut a partir de les dades facilitades per la Societat d’Arqueologia del Berguedà, els informes i memòries rebudes fins la data de l’elaboració de la present fitxa, i especialment, a partir de l’article de Meritxell Lladó sobre els jaciments de Rocarodona publicat l’any 2016 a la revista “L’Erol” (LLADÓ: 2016, 41-43). Apuntar que no s’ha realitzat una excavació complerta del jaciment ni tampoc una delimitació total. Actualment, les restes estan cobertes i protegides. Un cop finalitzi l’estudi dels materials, aquests es dipositaran a l’espai de reserva del Museu Comarcal de Berga. Museu Comarcal de Berga, Pla de l'Alemany, s/n. 08600-Berga.Autoria de les imatges: Societat d'Arqueologia del Berguedà (Josep Sánchez). | 79|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 89572 | Forn d'obra de Minoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-minoves | XIX-XX | Tot i que l'estructura es conserva força bé, la vegetació creix al seu voltant i cobreix part de les restes. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’estructura del forn d’obra es troba bastida adossada a un marge d’un camp de conreu, aprofitant el desnivell del terreny afeixat per accedir als diferents nivells de l’estructur</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>a. <span>Es tracta d'una estructura de planta rectangular amb dues boques d'accés obertes a la part inferior del conjunt en el costat que orientat a ponent. Es tracta d’un forn que tot i trobar-se molt cobert de vegetació arbustiva que hi ha crescut, sembla que segueix les característiques arquitectòniques més comunes en els forns d’obra tradicionals, conformant una planta rectangular en part excavada al terreny natural. En aquest cas, compta amb dues boques d’accés al forn que es situen a la part inferior de l'estructura des d’on s’alimentava i controlava el foc de la cocció. La part superior corresponia a l’espai on es disposava el material ceràmic, maons, teules, etc., per la seva cocció. L’estructura està bastida amb pedres de dimensions diverses, tot i majoritàriament més aviat grans, desbastades, lligades amb morter de calç, i alguna part amb pedra seca. Les boques d’accés corresponen a unes obertures en arc més o menys de mig punt fet amb maó massís disposat de pla. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-262 | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d'una estructura que pot situar-se en un context cronològic modern i contemporani, segurament del segle XVIII al XX, coincidint amb ampliacions o remodelacions de la masia de Minoves, o amb la construcció o obres de reforma d’alguna de les seves masoveries. A partir del segle XVIII es documenta un creixement poblacional i d’ocupació del camp català que suposà un augment de construcció de cases de pagès i ampliacions de les existents, que podia comportar la necessitat de disposar de material d’obra, sobretot teules i maons.</span></span></span></span></span></p> | 42.0594908,1.8733769 | 406782 | 4656995 | 08144 | Olvan | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89572-p6270237.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89572-p6270241.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89572-p6270244.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les informacions orals indiquen que la teuleria o forn d’obra va servir per coure material d’obra per la masia de Minoves i les seves masoveries.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 89575 | Barraca de marge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-marge-0 | Tot i que es conserva força bé, té algun petit despreniment de part de les parets. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Barraca realitzada a partir del rebaix del tapàs, en un marge d’una feina. Conforma un espai de reduïdes dimensions, de planta irregular, tot i que la part principal defineix una planta tendint a semicircular, amb un petit espai allargat al costat de ponent. Compta amb una obertura d’accés, també feta en el mateix tapàs i de forma quadrangular, tot i que no es conserva la fusteria, s’hi pot veure les restes d’alguna frontissa i alguns encaixos on hi aniria col·locada. A l’interior, en el costat de ponent, on hi ha un petit espai allargat, trobem una altra petita obertura, segurament a manera de finestra per ventilar i il·luminar l’interior. A la superfície interior de les parets hi ha algun rebaix i encaixos, i també unes creus incises en el lateral de la porta.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-265 | 42.0570338,1.9132797 | 410080 | 4656679 | XX | 08144 | Olvan | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89575-p3070389.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89575-p3070405.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89575-p3070408.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89575-p3070420.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89575-p3070421.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89575-p3070428.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89575-p3070430.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es desconeix la funció originària d’aquesta barraca, tot fa pensar en un espai per desar-hi eines i aixoplugar-se del mal temps. No es pot descartar que hagi tingut altres usos.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 89577 | El Batlló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-batllo | XVIII-XIX | Les estructures de la masia es troben en procés d'ensorrament. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les restes de la masia Cal Batlló es troben en un pla obert cap al sud i l’oest, envoltat de prats i camps de conreu i al peu del camí que puja de Valldaura cap a Campdeparets. Les estructures conservades permeten identificar almenys dos volums principals, amb algun annex més petit. L’edifici principal, destinat a casa, és de planta rectangular, orientat amb la part que sembla que correspondria a la façana principal envers el sud, lleugerament al sud-oest. Majoritàriament els murs conservats són de paredat comú format per pedres de tall irregular junt amb carreus desbastats i a les cantoneres carreus escairats i més o menys polits; el gruix dels murs és d’uns 45 cm. aproximadament. L’alçada dels murs conservada en alguns punts assoleix més dels dos metres, corresponent a sobre del forjat de planta baixa; el volum d’enderroc existent cobreix part de les estructures fet que determina que es vegi menys alçat del conservat. També ha crescut vegetació que amaga part de les restes. La casa mostra una estructura de tres cossos paral·lels orientats longitudinalment de nord a sud. El conjunt de l’edifici està bastit adossat al lleuger desnivell del terreny, concretament per la part posterior. A l’angle sud-est s’hi observa un petit volum annex adossat.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A tocar del costat nord de la casa hi ha les restes d’una altra estructura, que semblaria correspondre al paller. Aquest també bastit adossat al lleuger desnivell del terreny, els murs també de paredat comú. Part de l’estructura conserva una alçada de dos nivells de planta. El volum de vegetació dificulta l’observació del conjunt. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-267 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El Batlló és una casa de pagès vinculada a la finca de Valldaura, al 1924, en l’Índex dels propietaris que constaven al registre fiscal d’edificis i solars del municipi d’Olvan conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, consta Can Batlló, junt amb Valldaura i la masoveria de Valldaura com a propietat de Juan Batllaura. No s’ha pogut confirmar la data aproximada fins la qual hi van viure els darrers masovers però sembla que va ser fins les primeres dècades de la segona meitat del segle XX.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0819903,1.9394236 | 412278 | 4659424 | 08144 | Olvan | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89577-p3140121.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89577-p6270156.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89577-p6270167.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89577-p6270171.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89577-p6270173.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89577-p6270185.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89577-p6270190.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89577-p6270194.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 89579 | La Solana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-solana-5 | XIX | Es troba en avançat estat d'enderroc, les restes conservades estan cobertes de vegetació. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les restes de la casa de pagès anomenada la Solana es troben a la vessant de la solana, orientada a llevant, del rec de Sant Salvador, i prop del torrent que davalla de la zona de la Tor. Les restes de l’antiga masia mostren una estructura de planta rectangular allargada, bastida adossada al pendent del terreny. Les restes estan cobertes de vegetació i enderroc que en dificulta una correcta visió. Els murs visibles són de carreus desbastats de pedra i grans blocs tallats i més o menys escairats a les cantoneres, també conserva alguna resta de tàpia. Els murs conservats tenen unes alçades molt variables però es conserva únicament restes del primer nivell de planta, tot i que per les mesures d’amplada fan pensar en que podria tenir dos nivells de planta. L’estructura està orientada seguint l’orografia del terreny, quedant oberta vers llevant. Al seu interior es conserven restes de murs mitgers de càrrega, al mur posterior hi ha la boca del forn, del qual es conserva a lloc únicament la meitat de la pedra que defineix un arc lleugerament rebaixat. Al costat més sud hi ha restes d’alguns murs corresponents a algun annex, també al seu entorn proper s’hi poden identificar restes d’altres estructures, segurament destinades al bestiar i/o magatzem. A pocs metres també hi ha un clot que sembla que servia de bassa d’acumulació d’aigua. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-269 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència a la casa Solana de la Alzinosa, en la qual hi figura registrat Anton Viladomat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0705800,1.9175700 | 410454 | 4658179 | 08144 | Olvan | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89579-p5300005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89579-p5300008.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89579-p5300015.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89579-p5300027.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89579-p5300036.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89579-p5300047.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54835 | El Ballaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ballaro | <p>SALES, N. (1989): Els segles de decadència. (XVI-XVIII), a 'Història de Catalunya', volum IV, Ed. 62 s/a, Barcelona, p.197. 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya'. Vol.5. El Berguedà (1994), Barcelona, p. 135. SANTAMARIA, J. (1986). Memòries del Monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i baronia, p. 80. BUSQUETS (1997). Un capbreu de la Portella de l'any 1348. L'Erol nº 55,p.23-26. BUSQUETS (2002): Notícies històriques i arbre genealògic del Ballaró a partir del seu arxiu documental (inèdit)</p> | XVIII | Actualment estan restaurant l'antic arrebossat exterior seguint la tècnica tradicional | <p>Es tracta d'una masia documentada des del segle XIV, amb ampliacions dels segles posteriors. D'estructura clàssica, amb la teulada a dues vessants, consta de planta baixa i dos nivells, un de principal i l'altre sota teulada. A la façana oest s'hi observen vàries fases constructives; un cos central de carreus ben tallats i escairats a la part central. Les ampliacions posteriors corresponen a la característica arquitectura de les masies de l'època moderna amb balcons i finestrals de llinda plana. Els dos nivells superiors són obrats amb tàpia amb restes de l'enlluït original de motius incisos. Els balcons sostinguts per dues mènsules de pedra treballada i llosa de pedra, i les baranes de ferro forjat. A la part superior hi ha finestres del s. XIX. A la façana nord, els balcons tenen les mateixes característiques de la façana oest, que conserva el darrer enlluït exterior. La façana de migdia manté els característics arcs de mig punt a la planta baixa i rebaixats al pis principal; la façana est està amagada pels afegitons posteriors, especialment de la masoveria. La teulada a dos vessants té el carener perpendicular a la façana principal. Interiorment l'edifici té la planta baixa sostinguda per mitjà de voltes de canó amb llunetes de tipus encofrat i la resta de pisos estan sostinguts per forjats de fusta .</p> | 08144-1 | Riera de la Riba-El Ballaró (El Ballaró, 08611-Olvan) | <p>Masia documentada des del 9 d'abril de 1348 en un capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella. La família Ballaró s'extingí a finals del segle XVI i la casa passà a mans de la família Canudas la qual en continua sent la propietària. L'extensió de la propietat ha anat augmentant al llarg dels segles amb l'annexió de Puigcogull i Casavadella a l'iniciar el segle XV, Sant Salvador al segle XVI i Piulant al segle XVII, totes elles en terme municipal d'Olvan. La masia guarda un interessant arxiu de pergamins i protocols notarials que van des del segle XIV fins a l'actualitat. S'ha realitzat un estudi sobre la història i la família del mas que resta inèdit.</p> | 42.0529100,1.9147500 | 410196 | 4656221 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54835-p3270143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54835-p3270166.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54835-p3270176.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54835-p3270194.jpg | Inexistent | Medieval|Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | J. Busquets, P.Cascante, C. Sellés, R. Serra. | Sembla que l'edifici fou construït almenys amb tres fases constructives. En diversos llocs del mas Ballaró es conserven alguns elements artístics de ferro forjat que a continuació descrivim: - Un picaporta a l'entrada oest del cos afegit o porxo; es tracta d'un element de forja acuradament treballat amb motius vegetals simples de tendència barroca. Actualment està repintat. - Un segon element es conserva a la porta principal de la casa i correspon a la convencional forma de mà que sosté una bola. - Un tercer element protegeix una finestra de la façana oest i segueix la tipologia de 'llargandaix' amb les branques desaparellades. - També cal destacar un conjunt de frontisses conservades en diverses portes i finestres de la casa, de les quals algunes corresponen al seu lloc i altres semblen reaprofitades. Tots aquests elements semblen obres populars fabricades per ferrers locals. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 85|93|94|95|96 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54836 | Pallissa del Ballaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-ballaro | <p>SALES, N. (1989): Els segles de decadència. (XVI-XVIII), a 'Història de Catalunya, volum IV, Ed. 62 s/a, BCN, p.197. SANTAMARIA, J. (1986). Memòries del Monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i baronia, p. 80. BUSQUETS (1997). Un capbreu de la Portella de l'any 1348. L'Erol nº 55,p.23-26. BUSQUETS (2002): Notícies històriques i arbre genealògic del Ballaró a partir del seu arxiu documental (inèdit)</p> | XVII-XVIII-XIX | <p>Pallissa de tres cossos construïda a base de pilars de pedra de secció rectangular reformats a la part superior amb maons i ciment pòrtland. La teulada és a dues vessants, amb la particularitat que la de llevant és molt estreta i la de ponent molt llarga; està obrada per mitjà de teules i llates de secció triangular i quadrada. Els forjats estan compostos per bigues que descansen damunt de grossos cavalls de fusta.</p> | 08144-2 | Riera de la Riba-El Ballaró (El Ballaró, 08611-Olvan) | <p>Masia documentada des del 9 d'abril de 1348 en un capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella. La família Ballaró s'extingí a finals del segle XVI i la casa passà a mans de la família Canudas la qual en continua essent la propietària. L'extensió de la propietat ha anat augmentant al llarg dels segles amb l'annexió de Puigcogull i Casavadella a l'iniciar el segle XV, Sant Salvador al segle XVI i Piulant al segle XVII, totes elles en terme municipal d'Olvan. La masia guarda un ineteressant arxiu de pergamins i protocols notarials que van des del segle XIV fins a l'actualitat. S'hi ha realitzat un estudi sobre la història i la família del mas que resta inèdit. Tipològicament, la pallissa sembla una construcció del segle XVII i XVIII ja que en un dels pilars es conserva una llinda amb la data de 1695. Sembla però que es tracta d'un element reaprofitat, tot i que l'actual construcció pot correspondre a diferents èpoques posteriors, per la documentació familiar sabem que entre el juliol i el setembre de 1862 es va reconstruir la pallissa i els jornals de paleta, manobre, els materials (teules, pedra, terra, calç, etc.) i transport de materials assoliren la xifra de 1171 rals.</p> | 42.0553392,1.9150221 | 410222 | 4656490 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54836-p3270137.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54836-p3270150.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54836-p4060261.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | J. Busquets, P. Cascante, C. Sellés, R. Serra | Les parets mestres de la pallissa, especialment la nord, té la base de pedra, amb un portal amb llinda també de pedra i la part superior amb tàpia, alternant-se amb filades de maons ceràmics per reforçar la tramada. La paret nord sembla correspondre a una obra anterior a la pallissa.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54837 | Llindes del Ballaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llindes-del-ballaro | <p>SALES, N. (1989): Els segles de decadència. (XVI-XVIII), a 'Història de Catalunya, volum IV, Ed. 62 s/a, BCN, p.197. SANTAMARIA, J. (1986). Memòries del Monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i baronia, p. 80. BUSQUETS (1997). Un capbreu de la Portella de l'any 1348. L'Erol nº 55,p.23-26. BUSQUETS (2002): Notícies històriques i arbre genealògic del Ballaró a partir del seu arxiu documental (inèdit)</p> | XVII-XVIII | Alguna de les inscripcions està deteriorada pel pas del temps. | <p>Conjunt de quatre llindes distribuïdes en diversos llocs de la casa i de la pallissa: - La més antiga està situada en un pilar de la pallissa i porta gravada, en motius incisos, la data de 1695 i un text alfabètic: 'JOA ' BLRO' el qual correspon al nom de l'amo de la casa que en aquella època era Joan (Canudas) Ballaró. - La segona correspon al 1736 i és situada a l'exterior, a llevant de la galeria del pis principal. - La tercera està situada en un banc de pedra a l'esquerra de l'entrada principal del mas; es tracta d'un element reaprofitat i procedent d'un altre espai desconegut de la casa; porta gravada la data de 1776. - La quarta és situada damunt de la porta d'accés a la sala principal, correspon al 1766, i està coronada per una creu llatina. Cal destacar que la llinda s'ha pintat amb una pintura de tonalitat grisenca per homogeneïtzar-la al color de les llindes de les altres entrades que donen accés a la resta d'habitacions.</p> | 08144-3 | Riera de la Riba-El Ballaró (El Ballaró, 08611-Olvan) | <p>Masia documentada des del 9 d'abril de 1348 en un capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella. La família Ballaró s'extingí a finals del segle XVI i la casa passà a mans de la família Canudas la qual en continua essent la propietària. L'extensió de la propietat ha anat augmentant al llarg dels segles amb l'annexió de Puigcogull i Casavadella al iniciar el segle XV, Sant Salvador al segle XVI i Piulant al segle XVII, totes elles en terme municipal d' Olvan. La masia guarda un ineteressant arxiu de pergamins i protocols notarials que van des del segle XIV fins a l'actualitat. S'hi ha realitzat un estudi sobre la història i la família del mas que resta inèdit. En diverses èpoques de prosperitat del mas s'hi realitzaren diferents ampliacions de les quals els picapedrers en deixaren constància a les llindes.</p> | 42.0553791,1.9151403 | 410232 | 4656494 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54837-foto-08144-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54837-p3270148.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54837-p4060260.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2021-07-05 00:00:00 | J. Busquets, P. Cascante, C. Sellés, R. Serra | Les diverses llindes conservades corresponen a les diferents fases i ampliacions de la masia. La major part d'elles estan obrades amb blocs de pedra sorrenca característica del país.Autoria de les imatges: imatges 1 i 2: J. Busquets, P. Cascante, C. Sellés, R. Serra, 2002; imatges 3 i 4: Sara Simon, 2021. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54838 | Tina de vi del Ballaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vi-del-ballaro | <p>SALES, N. (1989): Els segles de decadència. (XVI-XVIII), a 'Història de Catalunya, volum IV, Ed. 62 s/a, BCN, p.197. SANTAMARIA, J. (1986). Memòries del Monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i baronia, p. 80. BUSQUETS (1997). Un capbreu de la Portella de l'any 1348. L'Erol nº 55,p.23-26. BUSQUETS (2002): Notícies històriques i arbre genealògic del Ballaró a partir del seu arxiu documental (inèdit)</p> | XIX | El vidriat de les peces ceràmiques està molt malmès. | <p>Tina de vi situada al nord de la masia, construïda amb pedra sorrenca del país força ben tallada. La planta exterior vol ser quadrada i l'interior circular revestida amb peces molt deteriorades de ceràmica vidriada marró. Tot i que la capacitat és difícil de concretar, les mides són força considerables. L'entrada és a la part superior i consta d'una obertura quadrada de 50x50 cm., coberta per mitjà d'una tapa d'obra. L'obertura de sortida de líquids està paredada i s'hi ha adequat una aixeta per disposar d'aigua en cas de necessitat</p> | 08144-4 | Riera de la Riba-El Ballaró (El Ballaró, 08611-Olvan) | <p>Masia documentada des del 9 d'abril de 1348 en un capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella. La família Ballaró s'extingí a finals del S XVI i la casa passà a mans de la família Canudas la qual en continua essent la propietària. L'extensió de la propietat ha anat augmentant al llarg dels segles amb l'annexió de Puigcogull i Casavadella a l'iniciar el segle XV, Sant Salvador al segle XVI i Piulant al segle XVII, totes elles en terme municipal d' Olvan. La masia guarda un interessant arxiu de pergamins i protocols notarials que van des del segle XIV fins a l'actualitat. S'hi ha realitzat un estudi sobre la història i la família del mas que resta inèdit. Aprofitant un decret de 1845 en el qual s'eximia de pagar contribucions per als terrenys erms que es dediquessin al cultiu de la vinya, molts propietaris rurals decidiren tornar-ne a plantar, i construïren noves tines per poder emmagatzemar el vi dels seus ceps. Aquest fou el cas del Ballaró que, després de passats tres anys de plantar els primers ceps, decidiren emprendre la construcció de la tina descrita.</p> | 42.0555543,1.9153549 | 410249 | 4656513 | 1848 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54838-p3270172.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54838-p3270174.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | J. Busquets, P. Cascante, C. Sellés, R. Serra | La tina està construïda en part aprofitant un desnivell del terreny. Avui s'utilitza per a emmagatzemar aigua, cosa que ha fet que es pogués conservar.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 54850 | Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-1 | <p>BUSQUETS (2002): Notícies històriques i arbre geneològic del Ballaró a partir del seu arxiu documental (inèdit)</p> | XVIII | La casa quedà parcialment afectada pel gran incendi que va patir el Baix Berguedà la setmana del 4 al 9 de juliol del 1994. | <p>Masia senzilla de planta rectangular, coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Fruit de diferents etapes de construcció, consta d'un cos central, flanquejat per dos afegits laterals. A la planta baixa, l'antiga porta d'accés fou substituïda per una finestra i el nou accés a la masia es situà al cos de ponent, on resten vestigis d'un antic forn de pa. Al sector de llevant, afegit al s. XVIII, hi ha una finestra amb llinda de fusta i les restes d'un rellotge de sol obrat amb morter de calç i esgrafiats. El cos de ponent presenta un aparell molt simple de pedra mal tallada, barrejada amb fragments de teula. Totes les obertures d'aquest sector es van obrar amb maó, element típic de la construcció rural del s. XIX. Els carreus de les cantoneres, més regulars, són de pedra sorrenca i de dimensions més grans que la resta de l'aparell. Els diversos nivells de la masia es construïren amb forjats de fusta i la teulada està coberta amb teules sostingudes per llates i cavalls de secció triangular.</p> | 08144-16 | Sant Salvador d'Olvan (El Ballaró, 08611-Olvan) | <p>Tot i que el mas i capella de Sant Salvador deuen tenir el seu origen a l'edat mitjana, la primera referència històrica de Sant Salvador és en un manual de notari de Gironella, on s'explica que Joan de Pinós, administrador del monestir de Sant Pere de la Portella, el desembre de 1545 establí el mas Sant Salvador a Bartomeu del Ballaró, d'Olvan. Des d'aquella data la masia ha estat vinculada al Ballaró. L'agost de 1689 Rafael Canudas, amo del Ballaró, deixà aquesta propietat a la parròquia d'Olvan per tal que resessin sufragis per la seva ànima. El 1918 Àngel Canudas recuperà la masia del Bisbat de Solsona i actualment continua unida al Ballaró.</p> | 42.0652643,1.9180477 | 410487 | 4657588 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54850-p1210485.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54850-p1210422.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54850-p1210441.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J; Cascante, P; Sellés, C.; Serra, R. | Cal fer notar que a la porta d'entrada de la masia de Sant Salvador s'hi conserva un picaporta de ferro forjat format per una anella decorada amb motius geomètrics (triangles incisos i puntejats), procedent dels models típics de la forja local. El mas Sant Salvador va patir els efectes dels incendis del Baix Berguedà l'any 1994 que van afectar la totalitat del bosc i una part de la casa; en el seu interior es conserven alguns elements senzills com per exemple la campana de la xemeneia de la llar de foc i el banc escó.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54851 | Caldera del mas Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caldera-del-mas-sant-salvador | <p>BUSQUETS (2002): Notícies històriques i arbre geneològic del Ballaró a partir del seu arxiu documental (inèdit)</p> | XVII-XX | <p>La caldera és una construcció d'obra de planta quadrada de 150 x 150 cm a l'exterior i circular a l'interior emprada com a recipient per a coure aliments pel bestiar. A la part inferior hi ha un orifici quadrat on s'hi col·locava la fusta i el combustible per alimentar el foc. La caldera estava aixoplugada per un teulat format per teules damunt llates de secció quadrangular. És una construcció aïllada per tal d'evitar males olors, bastida a mitjans s. XX.</p> | 08144-17 | Riera de la Riba -Mas Sant Salvador | <p>Tot i que el mas i capella de Sant Salvador deuen tenir el seu origen a l'edat mitjana, la primera referència històrica de Sant Salvador és en un manual de notari de Gironella, on s'explica que Joan de Pinós, administrador del monestir de Sant Pere de la Portella, el desembre de 1545 establí el mas Sant Salvador a Bartomeu del Ballaró, d'Olvan. Des d'aquella data la masia ha estat vinculada al Ballaró. L'agost de 1689 Rafael Canudas, amo del Ballaró, deixà aquesta propietat a la parròquia d'Olvan per tal que resessin sufragis per la seva ànima. El 1918 Àngel Canudas recuperà la masia del Bisbat de Solsona i actualment continua unida al Ballaró.</p> | 42.0532900,1.8976100 | 408778 | 4656281 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54851-p3140230.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54851-p3140234.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C; Serra, R. | Aquest element arquitectònic es troba força deteriorat per l'abandonament de la masia a causa de l'incendi de l'any 1994.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54852 | Sant Salvador de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-de-sant-salvador | <p>GAVIN (1985). Inventari d'esglésies del Bergueda, p.102. BUSQUETS (2002): Notícies històriques i arbre geneològic del Ballaró a partir del seu arxiu documental (inèdit)</p> | XVII-XVIII | Les estructures es troben molt malmeses i algunes parts amb esfondraments. | <p>Capella de petites dimenssions formada per una sola nau, sense absis, amb una porta de llinda plana monolítica oberta a ponent i que conserva restes d'un porxo, desaparegut arran de l'incendi de 1994; aquesta porta i una finestra, oberta a migdia, d'una sola esqueixada i arc rebaixat, són les úniques obertures de l'esglesiola. L'aparell és compost per simples carreuades de pedra sorrenca irregulars unides amb morter de calç, amb restes d'enlluït de tonalitat grogosa. La capella es cobreix amb una teulada de dues vessants, amb ràfec de filera doble de rajols plans i teula girada, que aixopluga una volta de canó de mig punt enlluïda amb tres capes de pintura, testimoni de les contínues refaccions. El paviment interior es format per cairons ceràmics de 20x20 cm. La sagristia, separada de la nau per un tampanell, està situada darrera el presbiteri. El mur que fa de retaule presenta una senzilla decoració amb el tema de la Transfiguració de Moisés segons el profeta Elies. A l'interior de la capella es conserven alguns ex-vots de fusta pintada.</p> | 08144-18 | Riera de la Riba -Mas Sant Salvador | <p>Tot i que el mas i capella de Sant Salvador deuen tenir el seu origen a l'edat mitjana, la primera referència històrica de Sant Salvador és en un manual de notari de Gironella, on s'explica que Joan de Pinós, administrador del monestir de Sant Pere de la Portella, el desembre de 1545 establí el mas Sant Salvador a Bartomeu del Ballaró, d'Olvan. Des d'aquella data la masia ha estat vinculada al Ballaró. L'agost de 1689 Rafael Canudas, amo del Ballaró, deixà aquesta propietat a la parròquia d'Olvan per tal que resessin sufragis per la seva ànima. El 1918 Àngel Canudas recuperà la masia del Bisbat de Solsona i actualment continua unida al Ballaró.</p> | 42.0653559,1.9178706 | 410472 | 4657600 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54852-p1210487.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54852-p1210453.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54852-p1210452.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54852-p1210456.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 96|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54853 | Boladeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boladeres | <p>BUSQUETS (1997). 'Un capbreu de la Portella de l'any 1348'. L'Erol nº 55, p.23-26. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Vol.5. El Berguedà (1994), Barcelona, p. 135. BUSQUETS (2002): Estudi de l'arxiu del mas Boladeres (inèdit)</p> | XVI-XIX | Una part de l'estructura del costat de llevant es va veure afectada per un esfondrament. | <p>Masia documentada des del 1548 amb ampliacions dels segles posteriors XVIII, XIX i de l'any 1930. Es tracta d'una masia clàssica de tres cossos amb teulada a dues vessants, amb ràfecs diferents en funció de les ampliacions: tres fileres de rajols del ràfec més modern i la resta amb teules i llates coincidint amb el cos més antic. El carener és perpendicular a la façana orientada a migdia; compta amb planta baixa i dos pisos, separats per forjats de cavalls sostenint peces ceràmiques de 40 x 40 cm. La planta baixa era destinada a quadres i estables; l'escala d'accés al pis principal és construïda modernament ja que l'original sembla que estava situada a la façana de migdia. Al primer pis era destinat a les dependències domèstiques de la masia: dormitoris, cuina, sala, i l'alcova principal (el dormitori principal, molt espaiós amb sala i alcova; aquesta separada de la resta de l'habitació per mitjà d'un arc barroc del tipus mixtilini, amb restes de pintures murals). La façana de ponent és arrebossada i conserva poques obertures originals, destacant tres finestres amb llinda plana que es corresponen amb sengles finestres més petites sota el ràfec de la teulada. Degut a diferents problemes estructurals del subsòl, la masia fou reforçada amb contraforts i tirants, visibles en aquesta façana de ponent. La façana de tramuntana, també arrebossada, només té dues finestres, la inferior amb motllures simples a l'intradós dels muntants i de la llinda, correspon a la finestra de l'alcova principal. El costat de llevant, molt reformat, amb diversos afegits, especialment per la construcció d'un contrafort i d'un pas volat que a manera de galeria, comunica la masia amb la masoveria, la qual inicialment era aïllada. La façana de migdia correspon a una ampliació del segle XIX quan es decidí construir una galeria composta per dos arcs carpanells de maó vist sostinguts per columnes de pedra i impostes de maó. Aquesta solució es repeteix al pis principal i a sota coberta, destacant que els dos últims arcs de sota teulada són rebaixats. Sembla que aquesta façana tenia, originalment, tres arcades a cada nivell, tot i que el pis superior no és avui visible des de l'exterior ja que la façana s'ha repintat de blanc; amb tot, a l'interior encara és visible l'empremta de les obertures paredades. La façana de migdia té les vessants de la teulada descentrades pel fet que la façana oest és més llarga com a conseqüència de la construcció d'un cos bastit l'any 1930 per Ramon Boladeres.</p> | 08144-19 | <p>El mas Boladeres, anomenat antigament mas de l'Abadia, és documentat des del segle XII. La família Boladeres, originària de Sant Andreu d'Oristà, va comprar-lo el 1548 i des d'aleshores fins avui manté el cognom de la família. Al segle XIX els amos del mas construïren un molí hidràulic i una important bòbila que subministrava material ceràmic a totes les obres que es feien al poble d'Olvan. La masia conserva un arxiu familiar format per un conjunt de pergamins.</p> | 42.0530848,1.9141960 | 410151 | 4656240 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54853-p1170343.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54853-p1170346.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54853-p1170369.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54853-p1170432.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54853-p1170438.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Destaquem l'arc volat que uneix la masia de Boladeres amb la masoveria fet de maons ceràmics. També és interessant la masoveria de Boladeres, la qual conserva el pou, excepcionalment situat a la masoveria i no a la masia. El pou és de secció circular obrat amb carreus ben tallats i units amb morter de calç i la part superior modificada diverses vegades. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94|95|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54854 | Molí de Boladeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-boladeres | <p>BUSQUETS (1997). 'Un capbreu de la Portella de l'any 1348'. L'Erol nº 55, p.23-26. BUSQUETS (2002): Estudi de l'arxiu del mas Boladeres (inèdit)</p> | XIX | Actualment es conserven poques restes de les estructures que havien conformat el molí i el casal moliner. | <p>Conjunt del molí hidràulic de Boladeres era format pels components comuns, la peixera, resclosa, canal, bassa i casal moliner. La peixera segurament fou tota obrada amb pedres, de les quals únicament se'n conserven les empremptes i una filada de pedres unides amb morter de calç que té una forma corbada. El canal està retallat a la roca amb unes dimensions de 0'5 m d'alt x 0'5 m d'ample. Conserva els encaixos per a col·locar-hi una comporta de fusta així com una llosa que fa de passarel·la. La bassa està situada just al costat de ponent del lloc on hi havia el molí i, tot i estar inutilitzada, es conserva força bé perquè s'ha reforçat en més d'una ocasió amb ciment pòrtland i encara s'hi pot observar la seva fàbrica més primitiva, composta per pedres unides amb morter de calç. Presenta unes dimensions força considerables i, pel que fa a la profunditat, ens és difícil esbrinar-ho.. L'extrem sud també està modificat per l'afegiment d'un edifici modern que fa de mur de contenció, que s'adossà l'antic obrador i casal moliner. L'aparell del casal moliner estava arrebossat amb ciment i tenia algunes parts de pedra junt amb d'altres de tàpia i maons. L'observació de les fotos antigues permet saber que el casal acollia un molí fariner i un escairador, amb l'arbre, dues moles de diferents mides, el cup i el pou. Tot el conjunt patir les conseqüències de l'incendi de 1994. Més recentment, és veié afectat per una crescuda important de la riera de la Riba.</p> | 08144-20 | Riera de la Riba-Molí de Boladeres | <p>El mas Boladeres, anomenat antigament mas de l'Abadia, és documentat des del s. XII. La família Boladeres, originària de Sant Andreu d'Oristà, va comprar-lo el 1548, i des d'aleshores fins avui manté el cognom de la família. Al s. XIX els amos del mas construïren un molí hidràulic i una important bòbila que subministrava material ceràmic a totes les obres que es feien al poble d'Olvan. La masia conserva un arxiu familiar format per un conjunt de pergamins. El molí és una construcció de mitjans s. XIX, avui totalment ensorrat, aixecat al peu de la riera de la Riba d'Olvan. Després de la Desamortització de Mendizábal (1835), abolits els privilegis senyorials, els propietaris van poder construir aquest molí que treballava pels pagesos de la zona i terme d'Olvan.</p> | 42.0527263,1.9115235 | 409929 | 4656204 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54854-foto-08144-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54854-foto-08144-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54854-foto-08144-20-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54854-p3270096.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54854-p3270099.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54854-p3270116.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Actualment es poden identificar part de restes de la resclosa, el canal i de la bassa. Autoria de les imatges: imatges 1, 2 i 3: Arxiu Carme Sellés (?); imatges 4, 5 i 6: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54866 | Creu commemorativa d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-commemorativa-dolvan | XX | <p>Creu de formigó armat de 4'5 metres d'alt i 3 metres d'ample aproximadament, encastada al sòl amb un sòcol de formigó. Commemora la Santa Missió de l'any 1958, tal com es llegeix al medalló central que porta la inscripció: 'XXII -X al II- XI del 1958. SANTA MISSIÓ'.</p> | 08144-32 | Serrat del Quirze | <p>Durant els anys 1940 - 1960 era freqüent que les parròquies del Bisbat de Solsona, organitzessin unes jornades intensives de prèdiques i reflexions religioses que s'anomenaven 'Missions'. Consistien en la visita a la parròquia de torn de dos o tres pares predicadors, generalment Jesuïtes, que feien sessions formatives per els diferents sectors de població (infants, matrimonis, persones grans, etc.). L'últim dia, i com a clausura dels actes religiosos, s'organitzaven confessions i comunions per a tots els fidels. Per a commemorar aquestes jornades religioses intensives, posteriorment, s'alçaven monuments commemoratius com el que s'ha descrit. En anys posteriors des d'aquets indret es realitzaven les benediccions del terme.</p> | 42.0598479,1.9059131 | 409474 | 4657000 | 1958 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54866-p2280188.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54866-p2280192.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La inscripció és en català, tot i que es va fer l'any 1958, en ple Franquisme.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54867 | Trasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trasserra | <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.vol. 5. El Berguedà (1994), Barcelona, p. 135</p> | XVI-XVIII | Algunes parts de les cases mostren algunes patologies i signes de deteriorament. | <p>Masia d'estructura clàssica fruit de diverses ampliacions. Amb la planta rectangular i la façana orientada a tramuntana; presenta una coberta a doble vessant i el carener perpendicular a la façana principal. Al sector de ponent la masia s'amplia amb la construcció d'un cos al s. XIX que provocà l'obertura d'una nova porta d'accés a aquesta façana, en forma d'arc de mig punt, situada prop de la capella i de la masoveria. Destaca també un volum afegit a la façana sud, que conformà un cos de galeries i eixides en els diversos nivells de planta. </p> | 08144-33 | Camí Salvatella (Tresserra, 08611-Olvan) | <p>Sembla que no s'ha conservat la documentació familiar d'aquest mas; la primera referència es troba en una compra-venda d'una peça de terra feta el 4 d'octubre de 1645 entre Jaume Font i Rafel Armengol i Trasserra, l'amo del mas. De totes maneres no descartem la possibilitat que hi hagi informació anterior de la masia però amb un altre nom, ja que durant el segles XIV i XV, a Olvan, van quedar qui-sap-los masos rònecs que es tornaren a habitar en el segle XVI, i alguns prengueren el nom dels nous emfiteutes. El cognom Armengol, del primer amo que coneixem, s'ha mantingut fins a l'actualitat.</p> | 42.0443291,1.9196140 | 410586 | 4655263 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54867-p2210086.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54867-p3060214.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54867-p3060234.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54867-p3060254.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54867-p3060272.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54869 | Masoveria de Trasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-trasserra | XVII-XIX | <p>Masoveria d'estructura clàssica, planta rectangular i coberta a dues vessant, amb el carener paral·lel a la façana; la façana principal és a ponent i presenta una senzilla porta de llinda plana monolítica, i una renglera de finestres, també de llindes planes, de petites dimensions a la primera planta; la planta baixa i el primer pis semblen correspondre a una obra del s. XVII bastida amb pedra sorrenca amb les cantoneres ben tallades i les pedra força alineades. La planta superior es fruit d'una ampliació, probablement del s. XIX, hi destaca la interessant balconada de fusta aixoplugada pel voladís de la teulada.</p> | 08144-35 | Camí de Salvatella (Tresserra, 08611-Olvan) | <p>Sembla que no s'ha conservat la documentació familiar d'aquest mas; la primera referència es troba en una compra-venda d'una peça de terra feta el 4 d'octubre de 1645 entre Jaume Font i Rafel Armengol i Trasserra, l'amo del mas. De totes maneres no descartem la possibilitat que hi hagi informació anterior de la masia però amb un altre nom, ja que durant el segles XIV i XV, a Olvan, van quedar qui-sap-los masos rònecs que es tornaren a habitar en el segle XVI, i alguns prengueren el nom dels nous emfiteutes. El cognom Armengol, del primer amo que coneixem, s'ha mantingut fins a l'actualitat. Com en altres masies del terme municipal d'Olvan, les grans propietats van bastir masoveries, al costat del mas principal, a finals del s. XVII i al llarg del s. XVIII.</p> | 42.0445880,1.9194451 | 410573 | 4655292 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54869-p3060316.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54869-p3060277.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54869-p3060281.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.;Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54870 | Creu de Trasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-trasserra | XX | <p>Creu de ferro de 2,30 m d'alçada, formada per dos braços travessers de 0,21 cm i 0,24 cm, rematats amb senzills elements decoratius que es repeteixen a la part superior del pal. La creu no té pedestal, és clavada directament en una roca i compta amb unes pedres de suport a la base.</p> | 08144-36 | Camí de Salvatella (Tresserra, 08611-Olvan) | <p>Segons informació dels propietaris del mas Trasserra, la creu es va bastir per tal de fer rogatives per protegir les collites en cas de temporals i pedregades.</p> | 42.0461128,1.9189005 | 410530 | 4655461 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54870-p3060333.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54870-p3060340.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54871 | Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olvan | XVIII | <p>El nucli urbà d'Olvan es situa prop de l'església parroquial i forma un seguit de carrers força estrets, amb cases entre mitgeres alineades a banda i banda, seguint el que havien estat els tradicionals camins. Les cases més destacades de l'actual nucli corresponen al segle XVIII, tot i que de ben segur que de ben segur tenen els seus orígens als segles medievals. Al llarg del segle XX el poble va ampliar-se en direcció a la carretera de Gironella i a la plaça de l'Ajuntament; a partir dels últims anys del segle XX s'ha urbanitzat una nova zona, cap al Serrat del Quirze.</p> | 08144-37 | Nucli d'Olvan | <p>Com molts pobles de Catalunya, Olvan va prosperar notablement durant el segle XVIII fruit d'un fort creixement demogràfic i econòmic, i es construïren o reconstruïren qui-sap-les cases, a l'espai que des del segle XII és documentat com a sagrera de Santa Maria d'Olvan. Algunes d'aquestes cases s'han restaurat en els últims anys, recuperant part del seu aspecte primitiu.</p> | 42.0568926,1.9050224 | 409397 | 4656673 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54871-pb150242.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54871-pb150257.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54871-pb010253.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54871-pb010156.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54871-pb010157.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54871-pb010150.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54871-pb150343.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54872 | Santa Maria d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-dolvan | <p>Catalunya Romànica (1985): Santa Maria d'Olvan, p. 61. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (1994), Barcelona 133. SANTAMARIA, J. (1986). Memòries del monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i baronia.</p> | XVIII | <p>Església parroquial dedicada a la Mare de Déu. És un edifici d'una nau central flanquejada per dues de laterals, més reduïdes en amplada i alçada; la nau central és coberta amb volta de canó enguixada i pintada, i rematada per un presbiteri quadrat, a la dreta del qual hi ha la sagristia i a l'esquerra una capella dedicada al Santíssim Sagrament. La façana, orientada a migdia, actualment és de pedra vista; en una data imprecisa, probablement arran de la col·locació de la imatge de la Mare de Déu a l'altar major es van fer obres d'embelliment de l'edifici i s'optà per treure l'arrebossat original de la façana i deixar la pedra vista, ja que les esglésies barroques acostumaven a estar arrebossades i pintades. La porta d'accés és de llinda plana de pedra, coronada amb un frontó trencat per una fornícula amb la imatge de la Mare de Déu. Sobre la porta un gran òcul il·lumina l'interior de la nau. A llevant de l'església s'alça el campanar de planta quadrada; és coronat per una balustrada i té finestres a quatre vents. Segueix el model dels campanars característics de finals del s. XVII i de bona part del s. XVIII construïts arreu de Catalunya que generalitzà fra Josep de la Concepció (Valls 1626-Nules 1690) i que al Berguedà té altres exemples com Santa Maria de Gargallà, Sta. Maria de Borredà, etc. A l'angle nord-oest de l'església hi ha restes de carreus que podrien correspondre a l'edifici medieval.</p> | 08144-38 | Nucli d'Olvan | <p>La primera església del castell d'Olvan va ser consagrada l'any 899 pel bisbe Nantígís de la Seu d'Urgell i se li donà el caràcter parroquial que manté fins avui. Des d'aquella data fins a finals del s. XIV es desenvolupà un important nucli urbà a redós de la sagrera de Santa Maria que donà lloc a l'actual poble d'Olvan. Situada dins els dominis de la baronia de la Portella, l'any 1285 els senyors d'aquesta baronia cediren el delme de l'església d'Olvan al monestir de Sant Pere de la Portella. Al s. XVIII, i més concretament l'any 1786, l'edifici romànic fou substituït per un de nou que, tot i que fou incendiat durant la Guerra Civil (1936), es conserva en l'actualitat al bell mig del nucli d'Olvan.</p> | 42.0572800,1.9052600 | 409417 | 4656716 | 1786 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54872-pb0102892.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54872-pb010081.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54872-pb010085.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54872-pb010086.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54872-pb010061.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54872-pb010335.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Arran de l'incendi de l'església durant la Guerra Civil (1936) es va perdre bona part dels objectes litúrgics i el conjunt de retaules barrocs: el major, dedicat a la Mare de Déu de l'Assumpta (obra de Carles Morató, 1747), el de la Mare de Déu del Roser, el de Sant Sebastià, el de Sant Antoni i el de Sant Isidre. El 14 de juliol de 1996 el bisbe de Solsona Antoni Deig va beneir la nova campana de l'església feta per la foneria Barberí d'Olot i la seva fitxa tècnica és: nom: Santa Maria d'Olvan; pes: 350 quilos, diàmetre: 82 cm; material: 80% coure i 20 % estany; nota musical: La.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 94|96|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54873 | Pica baptismal de Santa Maria d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-santa-maria-dolvan | <p>Catalunya Romànica (1985): Santa Maria d'Olvan, p. 61. Inventarai del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (1994), Barcelona 133. SANTAMARIA, J. (1986). Memòries del monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i baronia.</p> | XX | <p>Al baptisteri es troba a la part posterior esquerre de l'església i està tancat per un reixa de ferro forjat formant cercles i acavat amb elements punxeguts de 1,68 m d'alçada. A l'interior del batisteri s'hi troba la pica batismal de pedra picada que amb la base i tot medeix un metre d'alçada. Aquets elements són posteriors a 1940 ja que els originals es van perdre durant la Guerra Civil (1936-1939).</p> | 08144-39 | Nucli d'Olvan | <p>La primera església del castell d'Olvan va ser consagrada l'any 899 pel bisbe Nantígís de la Seu d'Urgell i se li donà el caràcter parroquial que manté fins avui. Desd'aquella data fins a finals del s. XIV es desenvolupà un important nucli urbà a redós de la sagrera de Santa Maria que donà lloc a l'actual poble d'Olvan. Situada dins els dominis de la baronia de la Portella, l'any 1285 els senyors d'aquesta baronia cediren el delme de l'església d'Olvan al monestir de Sant Pere de la Portella. Al s. XVIII, i més concretament l'any 1786, l'edifici romànic fou substituït per un de nou que, tot i que fou incendiat durant la Guerra Civil (1936), es conserva en l'actualitat al bell mig del nucli d'Olvan.</p> | 42.0572800,1.9052600 | 409417 | 4656716 | 1945 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54873-p3070024.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54873-p3070025.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54874 | Altar major de Santa Maria d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-major-de-santa-maria-dolvan | <p>Catalunya Romànica (1985): Santa Maria d'Olvan, p. 61. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (1994), Barcelona 133. SANTAMARIA, J. (1986). Memòries del monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i baronia.</p> | XX | <p>L'altar major de l'església parroquial d'Olvan es va reconstruir durant els anys que seguiren a la Guerra Civil; ocupa tot l'espai del presbiteri, amb pintura i elements escultòrics s'enalteix la imatge de la patrona de la parròquia. La coberta del presbiteri, feta amb llunetes, presenta dues inscripcions que corresponen a l'inici del 'Magnificat'. Sobre la imatge de la Mare de Déu s'hi representa, pintada, la Santíssima Trinitat; la imatge que ocupa la part central del presbiteri és obra de l'imatger Josep Mª Camps Arnau i representa l'Assumpció de la Mare de Déu al cel, envoltada de dotze àngels, 'amorets', en mig de raigs de llum (bronzes daurats) i sostinguda per altres grups d'àngels.</p> | 08144-40 | Plaça de l'Església, 1 | <p>La primera església del castell d'Olvan va ser consagrada l'any 899 pel bisbe Nantígís de la Seu d'Urgell i se li donà el caràcter parroquial que manté fins avui. Des d'aquella data fins a finals del s. XIV es desenvolupà un important nucli urbà a redós de la sagrera de Santa Maria que donà lloc a l'actual poble d'Olvan. Situada dins els dominis de la baronia de la Portella, l'any 1285 els senyors d'aquesta baronia cediren el delme de l'església d'Olvan al monestir de Sant Pere de la Portella. Al s. XVIII, i més concretament l'any 1786, l'edifici romànic fou substituït per un de nou que, tot i que fou incendiat durant la Guerra Civil (1936), es conserva en l'actualitat al bell mig del nucli d'Olvan.</p> | 42.0572800,1.9052600 | 409417 | 4656716 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54874-p3070007.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54874-p3070002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54874-p3070004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54874-p3070017.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Josep Mª Camps i Arnau (Barcelona 1879-1968). | Arran de l'incendi de l'església durant la Guerra Civil (1936) es va perdre bona part dels objectes litúrgics i el conjunt de retaules barrocs: el major, dedicat a la Mare de Déu de l'Assumpta (obra probablement de Carles Morató, 1747), el de la Mare de Déu del Roser, el de Sant Sebastià, el de Sant Antoni i el de Sant Isidre. L'actual talla de la Mare de Déu de l'Assumpta es va col·locar a l'altar major a finals dels anys quaranta del s. XX i és obra de l'anomenat imatger Josep M. Camps Arnau (Barcelona 1879-1968). Cal dir que el 14 de juliol de 1996 fou beneïda pel bisbe Antoni Deig de Solsona, una nova campana que es col·locà al campanar feta per la foneria Barberí d'Olot.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54876 | Goigs de Santa Maria d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-maria-dolvan | <p>FORNER, Cl. I RAFART, B. (2001): Goigs Marians del bisbat de Solsona, Solsona.</p> | XX | <p>De Santa Maria o de l'Assumpta, patrona d'Olvan, no es coneixen caps goigs antics, només uns que sembla que s'han de datar del període de postguerra. La música és obra de P. Manuel Mola, O. F. M. i la lletra la va escriure Mn. Josep Serra Janer, consta de quatre estrofes i la tornada.</p> | 08144-42 | Arxiu de l'Àmbit de Recerques del Berguedà (Carrer Mossèn Hugh, núm. 8, 1r. 08600 Berga) | <p>Sembla que els goigs de l'església parroquial d'Olvan es van compondre en ocasió de la col·locació del retaule i la inauguració del nou presbiteri, un cop acabada la Guerra Civil, ja que en els goigs hi consta el 'Nihil obstat', donat per la Comissió Diocesana de Música Sacra el 8 de juny de l'any 1951.</p> | 42.0572800,1.9052600 | 409417 | 4656716 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54876-p2260222.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54876-p2260223.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54877 | Rectoria d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-dolvan | XVIII | <p>La casa rectoral d'Olvan, situada a migdia de l'església, és un edifici que segueix el model de masia d'estructura clàssica, amb tres cossos, el central més alt i coberta a dues vessants, amb la façana principal orientada a migdia. L'edifici, amb la façana arrebossada i pintada, es conserva en molt bon estat, destaquen les llindes de portes i finestres i les pedres cantoneres, ben treballades i polides, així com l'elegant volta catalana amb llunetes de la planta baixa de l'edifici.</p> | 08144-43 | Nucli d'Olvan | <p>Probablement la construcció de la rectoria d'Olvan es realitzà en la mateixa època de les obres de la parroquial, cap a finals del s. XVIII, temps de gran prosperitat al camp català que queda reflectida en una intensa activitat constructiva a tot el terme municipal (ampliació de masies i construcció de masoveries) i en el creixement del mateix nucli urbà d'Olvan.</p> | 42.0570280,1.9052964 | 409420 | 4656688 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54877-pb010011.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54877-pb010014.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54877-pb010019.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54878 | Cal Rafel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rafel | XVIII-XIX | <p>Masia de planta rectangular, amb planta baixa, dos pisos i golfes, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. És una masia clàssica de tres cossos, amb la façana amb una eixida de dues arcades d'arc rebaixat al primer pis, al segon i a les golfes. La porta d'accés està situada al mig de la façana i és d'arc de mig punt rebaixat. Totes les obertures, portes i finestres, són d'obra vista i els murs de pedra i reble. Les golfes s'il·luminen amb dos òculs.</p> | 08144-44 | Urbanització cal Rafel del poble d'Olvan (Cal Rafel, 08611-Olvan) | <p>No s'ha pogut trobar documentació de la casa ni de la família tot i que sembla procedir d'una branca del mas Minoves. Propietaris de la gran masia de la Tor i de les masoveries de Blancs i ca l'Àngel, probablement es van construir una nova casa, cal Rafel, prop del poble d'Olvan, a començaments del s. XIX. Un fill d'aquesta casa, nascut l'any 1841, i de nom Josep Minoves Pujols, es feu jesuïta i anà de missioner a les Filipines on morí l'any 1892.</p> | 42.0580795,1.9073027 | 409587 | 4656802 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54878-pb010361.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54878-p1200245.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54878-p1200206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54878-p1200242.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54878-p1200235.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54878-p1200185.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Els amos d'aquesta masia eren un dels grans propietaris del terme municipal.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54879 | Coll Cervera, antigament Coll de la Cervera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-cervera-antigament-coll-de-la-cervera | XVIII | <p>Masoveria construïda en diferents etapes al llarg dels segles, actualment adaptada a tres habitatges destinats a segona residència. El cos central, probablement el més antic, té planta quadrada, és cobert a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana; a aquests cos s'hi adossaren dues ampliacions, cadascuna amb una coberta individualitzada. Bona part de la masia és arrebossada llevat dels murs de la planta baixa que conserven la pedra vista. En una llinda situada a la façana de ponent es'hi distingeixen, molt borroses, les dues primeres xifres d'una data del s. XVIII (17..).</p> | 08144-45 | Camí de la Pera | <p>Es coneixen notícies documentals des del s. XVII però probablement els seus orígens són més antics. Pel que en sabem, sempre ha estat una masoveria del mas de la Pera.</p> | 42.0517265,1.9256545 | 411096 | 4656078 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54879-pb150339.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54879-pb150313.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54879-pb150332.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54879-pb150308.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54879-pb150317.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54879-pb150334.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54879-pb150322.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | El nom de la casa apareix escrit de maneres diverses, també és força habitual la utilització del nom Collcervera.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54880 | Pla de les cinc alzines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-les-cinc-alzines | <p>A l'indret anomenat el Pla de les cinc alzines s'alçava una alzina de notables dimensions, la base de la qual estava formada per cinc plançons que, en conjunt, formen una soca amb quatre metres de diàmetre. L'alzina fou afectada pels incendis del 4 de juliol de 1994 quan una guspira penetrà per l'esquerda formada en la unió de dos dels seus braços i va cremar completament l'interior de la soca. Durant uns quants anys hi quedava l'esquelet, actualment però únicament es conserva part de la soca. La singularitat de l'alzina va donar nom a tota aquesta contrada. Avui dia és una zona planera de bosc jove que s'ha anat desenvolupant posteriorment als incendis, bàsicament d'alzines amb arbustos i plantes diverses, també hi ha un pla de roca. </p> | 08144-46 | La Pera | <p>L'indret era molt popular i concorregut sobretot per gent d'Olvan però també de contrades properes. Al pla i al voltant de l'alzina la gent s'hi aplegava en motiu d'alguna celebració o fontades. </p> | 42.0610000,1.9339600 | 411797 | 4657099 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54880-p8300133.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54880-p8300146.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54880-p2210001.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: imatge 1: Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R., 2002; imatges 2, 3, 4: Sara Simon, 2021. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 54881 | La Pera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pera | <p>BUSQUETS (2002): El mas de la Pera i la família Buscallà (inèdit).</p> | XVI-XVIII | <p>Masia d'estructura clàssica, arran de recents obres de reforma i rehabilitació, entre altres altres actuacions s'ha eliminat l'arrebossat que cobria les seves façanes fet que ha permès veure elements arquitectònics que restaven amagats pel revestiment. La masia té coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. En aquesta façana hi ha la portalada d'accés a l'interior, és d'arc de mig punt fet de dovelles de pedra ben tallada i polida sobre muntats de carreus també amb bon acabat. Al mateix frontis hi ha diverses altres obertures, unes finestres petites que flanquegen la porta, i a planta primera grans obertures que donen a balcons, totes emmarcades amb carreus a muntants i llindes. Al darrer nivell les obertures mostren altres acabats. A la façana de migdia podem també veure-hi rellotge de sol format per un plafó de peces ceràmiques en el que s'hi indica l'any 2020. A les altres façanes trobem majoritàriament obertures, algunes cegades, amb un acabat també de carreus als muntants i llinda plana monolítica, junt amb altres tipologies, com emmarcament de maó massís.</p> <p>Probablement la primera masia s'amplià amb la construcció d'un pis superior al s. XVIII i, fruit d'aquesta ampliació va caldre reforçar amb imponents contraforts el mur de tramuntana. La casa mostra la traça de diverses fases de constructives. Hi destaca un mur bastit amb carreus de pedra de grans dimensions (50 x 30 cm), tallats i escairats i col·locats en filades horitzontals i a contra junt, units amb morter de calç. Sobre aquest mur i fruit de les diferents ampliacions de la masia és va construir una volta catalana amb llunetes que cobreix l'entrada de la masia. Aquest mur correspon, probablement, a la masia de la Pera del s. XV. La cisterna de la masia és situada adossada a la part posterior, a tramuntana; aquesta recull les aigües de la vessant nord de la teulada, s'hi accedeix des d'una finestra-balcó situada al mur de la masia, i també per una obertura a la part baixa de l'estructura. </p> | 08144-47 | Les Cinc Alzines | <p>En l'acta de consagració de l'església parroquial de Santa Maria d'Olvan de l'any 899, hi consta referenciat el topònim de la Pera marcant el seu límit oriental. Es continua trobant el nom en la documentació posterior des del s. XV (pergamins del mas Ballaró). Des del s. XVII és propietat de la família Buscallà i, gràcies a l'estudi de la documentació del mas, s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des d'aquella data.</p> | 42.0607400,1.9390012 | 412214 | 4657065 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54881-p22100120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54881-p22100810.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54881-p22100290.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54881-p22100330.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Edificada sobre la roca, sobre la cuina hi ha un amagatall que durant la Guerra Civil va servir com a refugi. Es va veure afectada pels incendis de l'estiu de 1994, ha estat restaurada.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54884 | Cups de vi de la Pera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cups-de-vi-de-la-pera | <p>BUSQUETS (2002): El mas de la Pera i la família Buscallà (inèdit).</p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>COROMINAS I CAMP, R. i COROMINAS I CAMP, J. (2017): Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l'edat mitjana. Berga i Manresa: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis del Bages.</span></span></span></span></span></p> | XIV-XV | <p><span><span><span>A tocar el que havia estat la masoveria del mas de la Pera, que es va cremar en l'incendi de juliol de 1994 i que ha estat reconstruïda per a ús de la família dels propietaris, s'hi troben dos cups excavats a la roca.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Una de les tines està situada a l’extrem nord de la codina, per tant, al sud de la masoveria. L’estructura de la tina excavada a la roca, actualment coberta amb unes fustes, és una cavitat de plana circular de 1,14 m de diàmetre i 0,74 m de profunditat; es calcula que la seva capacitat total és de 750 litres. Aquesta tina consta referenciada com a Tina de la Pera-1 en el llibre dels germans Coromines (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017, pàg. 218-219). A l'extrem de la roca, al tall que conforma la mateixa codina, hi ha el rebaix on trobem el forat de la boixa i a la base una pica de decantació. A la part superior de la de la roca també hi podem veure un rebaix a manera de trencaaigües, i al costat mateix de la tina hi ha unes escales picades a les roca.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La segona de les tines està situada a l’extrem est de la codina, hi trobem les estructures negatives excavades corresponents al follador i una tina, avui molt parcialment cobertes de terra i vegetació; la tina està coberta amb unes fustes. El follador, on s'aixafava el raïm, es correspon amb una cavitat de plana circular de 1,20 m de diàmetre i 0,30 m de profunditat. Pel que fa a la tina és de planta circular, té un diàmetre de 2,00 m i una profunditat de 1,60 m; es calcula que la seva capacitat total és de 5.000 litres. Aquesta tina consta referenciada com a Tina de la Pera-2 en el llibre dels germans Coromines (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017, pàg. 220-221). A l'extrem est de la roca, al tall que conforma la mateixa codina, s'hi pot observar la part corresponent al rebaix on trobem el forat de la boixa i a la base la pica de decantació. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-50 | La Pera | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els germans Ramon i Jaume Corominas Camps (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017, pàg.164) exposen que, aquest tipus de vestigis de tines excavades a la roca, es localitzen en una franja geològica de territori molt específica, on trobem un tipus de codines fàcils de buidar i impermeables; de la zona objecte del seu àmbit d'estudi, concretament es situen en una franja que s'estén pel Baix Berguedà fins Navàs, al Bages, i Navès al Solsonès. El tipus de tina de la casa de la Balma correspon a les tines amb follador, formades per dos dipòsits circulars a tocar i comunicats; es consideren els tipus més antics d'establiments vinícoles d'aquesta tipologia de tines excavades a la roca. Tot i que la cronologia és incerta, consideren que podria tractar-se d'estructures d'època medieval. Segons apunten, podrien tenir els seus orígens a la baixa edat mitjana, quan també es podria haver generalitzat el seu ús, i fins als segles XV o XVI, període en que es comencen a substituir per tines amb brescat, sense follador. En aquest sentit, en època moderna, del segle XVI al XVIII, es generalitzarien les tines sense follador, les qual en el darrer període l'interior era cobert amb els coneguts cairons ceràmics amb acabat vidriat. Segons les informacions aportades pels germans Coromines, la tina que identifiquen com a Tina de la Pera -2 correspondria a una tipologia que pot ser de cronologia medieval, per contra la Tina de la Pera-1 la situen a l’època moderna.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>En l'acta de consagració de l'església parroquial de Santa Maria d'Olvan de l'any 899, ja hi trobem el topònim de la Pera marcant el seu límit oriental. Es continua trobant el nom en la documentació posterior des del s. XV (pergamins del mas Ballaró). Des del s. XVII és propietat de la família Buscallà i, gràcies a l'estudi de la documentació del mas, s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des d'aquella data.</p> | 42.0608200,1.9388600 | 412202 | 4657074 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54884-p2210060.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54884-p2210039.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54884-p2210043.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Les referències i detalls de mesures han estat obtingudes a través del llibre dels germans Coromines (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017) assenyalada a la bibliografia.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. Les imatges 1 i 2 corresponen a la Tina de la Pera-1 i les imatges 3 i 4 a la Tina de la Pera-2. | 85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54885 | Pedres de la Pera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedres-de-la-pera | <p>BUSQUETS (2002): El mas de la Pera i la família Buscallà (inèdit).</p> | <p>Pedres singulars per la seva forma i dimensions situades a uns 200 metres al sud del mas de la Pera que, probablement, són l'element natural que va servir per donar nom al lloc i al mas. Sembla que podien haver format un únic bloc que, en algun moment i per alguna raó que desconeixem (potser un moviment sísmic?) es partí per la meitat, més o menys, quedant tal com es veu actualment. Durant l'any 2020 un dels grans blocs, el del costat més de llevant, va patir un lleuger desplaçament possiblement degut a unes fortes pluges. </p> | 08144-51 | La Pera | <p>En l'acta de consagració de l'església parroquial de Santa Maria d'Olvan de l'any 899, ja hi trobem el topònim de la Pera marcant el seu límit oriental. Es continua trobant el nom en la documentació posterior des del segle XV (pergamins del mas Ballaró). Des del segle XVII és propietat de la família Buscallà i, gràcies a l'estudi de la documentació del mas, s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des d'aquella data.</p> | 42.0601506,1.9389367 | 412208 | 4656999 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54885-p2210070.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54885-p2210071.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54885-p2210073.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 54886 | Palau de Biure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-de-biure | <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (1994), 135. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Jaciment I011766. Mas Palau.</p> | XIII-XVIII | La masia fou restaurada l'any 1979 sota la direcció de l'arquitecte Antoni Sabaté (Pobla de Claramunt). | <p>La masia de Palau és una gran construcció fruit de diferents etapes edificatives; hi destaca la torre de finals de l'època medieval o del segle XVI, amb obertures gòtic-renaixentistes i espitlleres, coberta a quatre vessants i amb tres plantes, que avui ocupa la part central de l'edifici i que fa les funcions d'escala de comunicació vertical a les diferents plantes de la masia. Adossada a la torre de planta quadrada es construí una gran casa de planta rectangular, orientada a migdia, amb el carener perpendicular a la façana i ràfec amb quatre filades de teules girades i rajols plans. L'excel·lent restauració efectuada l'any 1979 va afectar a tot el conjunt de la masia destacant els espais més nobles situats a la primera planta: la sala, amb una gran xemeneia, que conserva el paviment original de cairons de 20x20 cm i que ocupa una gran part del cos central de la masia, i les habitacions i alcoves que flanquegen la sala. El segon pis de la masia fou adaptat com a habitatge.</p> | 08144-52 | Serres de Biure | <p>La masia de Palau de Biure és documentada des del segle XII, però les restes de ceràmica del segle VII-IX confirmen un poblament molt més antic; la primera notícia documental és de l'any 1121. En el capbreu de Sant Pere de la Portella de l'any 1348 s'esmenta l'existència de dos masos, Palau Sobirà i Palau Jussà, ambdós a la parròquia d'Olvan, la qual cosa permet identificar-los com la masia i la masoveria actuals. Es tracta d'una de les gras masies de la parròquia de Santa Maria de la Guardia. L'arxiu familiar conserva documentació des del segle XIV al XX que ha permès reconstruir el llinatge de la família que, des del segle XV, ha mantingut la propietat d'hereu a hereu, canviant una sola vegada el cognom de Palau pel de Cabanes.</p> | 42.0067670,1.9036818 | 409214 | 4651109 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54886-p4010055.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54886-p4010041.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54886-p40100122.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54886-p4010031.jpg | Inexistent | Carolingi|Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Dins el projecte 'Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l'època baix-imperial fins l'alta Edat Mitjana' l'any 1997 es va dur a terme una prospecció davant de les expectatives arqueològiques que ofereix el topònim del mas. El resultat de la prospecció fou la recollida de fragments de ceràmica als camps de conreu que volten el mas, fragments que donen una cronologia de fundació entorn els segles VII-IX. Es conserven 20 fragments de ceràmica que corresponen a quatre formes globulars procedents de nivells arqueològics destruïts durant l'excavació d'una bassa a uns 100 metres del mas actual.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 90|93|94|95|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml