Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 89168 | Ca l’Oli / Ca l'Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loli-ca-lelies | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Casa de poble emplaçada en un parcel·la que és cap de carrer, fet que permet tenir diverses façanes que afronten a via pública i en part entre mitgeres. Pel costat nord, la façana principal obra a la plaça Major, per ponent al carrer Berga, i pel sud al carrer del Mig, la resta queda encaixada entre mitgeres. , situada a davant la façana principal de l’església parroquial de Santa Maria. L’edifici consta de planta baixa, dues plantes pis, i un darrer nivell en part conformant una terrassa. Les façanes tenen la superfície de les parets arrebossades i amb acabat pintat, tot i que tenen vistes les peces de les cantoneres de carreus de pedra més o menys treballades. De les obertures destaca una finestra de la planta baixa de la façana de ponent, la que dona al carrer Berga, emmarcada en carreus de pedra polits i llinda plana monolítica amb el mateix tractament, on consta una inscripció gravada amb una data que s’atribueix a un 1704, tot i que no acaba d’encaixar la tipografia amb l’element inicial que s’atribueix a un 1.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>El conjunt de les façanes mostren una actuació de reforma d’una època més contemporània, que degué suposà una reforma i probablement ampliació de la casa al darrer nivell, amb una actuació en façana i obertures que homogeneïtza l’acabat i estructura global de l’immoble. En aquest sentit, excepte la finestra assenyalada, la resta d’obertures presenten un acabat més homogeni, format per obertures de tall senzill, però amb una franja a mode de faixa molt lleugerament sobresortida del plom de la façana; prenent relleu els balcons amb voladís i barana i elements de ferro forjat. La façana del carrer del Mig les obertures mostren acabats més simples. </span></span></span></span></span></p> | 08144-204 | Plaça Major, 2 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa es troba emplaçada en una ubicació molt cèntrica del poble, en una posició principal de la plaça Major, la qual queda a poca distància de l’església de Santa Maria, i a peu del carrer de Berga, una via important, camí ral que portava cap a Sant Maurici per un costat i cap a Gironella i Berga per l’altre. Les referències que trobem en els elements arquitectònics del mateix edifici ens poden apuntar unes cronologies de l’immoble de segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0569422,1.9050378 | 409398 | 4656678 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89168-pb010176.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89168-pb010182.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89168-pb010180.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89168-pb010184.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Actualment la casa se l'anomena Ca l'Elies, recollint el nom de pila del que va ser el seu propietari.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 89239 | La Vileta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vileta-0 | XVIII-XIX | la masia està enrunada conservant-se una alçada variable de les diferents estructures, entorn al primer forjat. En procés de rehabilitació. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les restes de la casa de pagès anomenada la Vileta es troben en mig d’un pla de roca prop del límit del terme municipal amb Sagàs. Actualment es conserven i són visibles diverses estructures, part de les quals estan en procés de reconstrucció, aquestes mostra un edifici de planta rectangular, de tres cossos paral·lels perpendiculars a la façana principal que és orientada al sud-est; els murs són de paredat comú combinat amb maó massís a les cantoneres i obertures. Davant d’aquest volum en procés de rehabilitació hi ha més restes de les estructures de l’antiga masia, es conserven murs que delimiten diversos espais, un de planta també rectangular, amb presència de força enderroc i vegetació que no permet una bona visió de les restes. Un dels elements que destaquen del conjunt és el forn de pa, el qual ha conservat gran part del cos i la boca d’accés a la cambra de cuita; aquesta és una obertura de configuració habitual en arc de mig punt formada a partir de carreus de pedra picada, a ampit, costat i costat i també a la llinda en la qual hi ha picat un arc de mig punt. Els murs conservats d’aquesta part de la casa són de pedra desbastada amb carreus a les cantoneres i obertures també de emmarcades en maó massís. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-216 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La Vileta és una masoveria de la gran masia de Trasserra. Al 1920 a l’Índex dels propietaris que constaven al registre fiscal d’edificis i solars del municipi d’Olvan” conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, conjuntament amb el propietari de Trasserra hi ha referenciada Can Vila, que podria correspondre a l’actual Vileta.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0418631,1.9259012 | 411103 | 4654982 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89239-p3060377.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89239-p3060355.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89239-p3060358.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89239-p3060351.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89239-p3060366.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89239-p3060370.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 89292 | Font del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mig-1 | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Font urbana de ferro de colat, amb petits motius decoratius a la seva estructura i coronada amb una jardinera del mateix material. A la font s’identifica la marca “Soujol y [ R o P]”.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-231 | <p><span><span><span>La Font del Mig, la Font de l’Ateneu i la Font del carrer de l’Escola o de Cal Pubill van ser les tres primeres fonts que van abastir d’aigua al poble d’Olvan, la portada d’aigua provenia de la Font d’en Fèlix i data del 1914. La instal·lació de tres fonts repartides en tres punts del nucli urbà va ser una gran millora per la població, en una època en que els habitatges encara no comptaven amb subministrament d’aigua corrent. </span></span></span></p> | 42.0568701,1.9052365 | 409415 | 4656670 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89292-pb010272.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89292-pb010275.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La ubicació actual no és exactament l’original, es va desplaçar uns metres; anteriorment era al mig del carrer i es va reubicar al mateix indret però adossada a la paret d’una de les cases. La marca “Soujol y [ R o P]” pot correspondre a l’empresa barcelonina, Soujol i Companyia (tot i que amb diversos denominacions pels canvis de propietat), que des de des de mitjans de segle XIX fins mitjans del segle XX, es dedicà sobretot a la construcció de canonades i conduccions d’aigua, gas i cablejat elèctric.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 89413 | Font de la de la zona esportiva de Cal Rosal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-de-la-zona-esportiva-de-cal-rosal | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La font està situada en un petit parc o zona d’esbarjo, al sud del nucli de Cal Rosal, entre el camp de futbol i les piscines. Es tracta d’una font formada per una estructura de pedra i morter formant un frontal rectangular on hi ha l'aixeta, i a la base una pica de planta semicircular, també feta amb pedres i morter. L’estructura de la font és coronada amb un carreu de pedra picada on hi ha gravada la data 2003</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-249 | 42.0673563,1.8693612 | 406461 | 4657874 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89413-pb150221.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89413-pb150222.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 54997 | Ajuntament d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-dolvan | XX | <p>Edifici format per tres cossos, tots coberts a dues vessant. El cos central dona accés a l'edifici a partir d'una senzilla escalinata i consta de planta baixa i un pis; en el seu interior hi ha les dependències municipals (secretaria, despatx de l'alcaldia, administració, arxiu, jutjat de pau, dispensari, sala de plens, serveis, etc.), hi destaca especialment la gran sala de plens, amb coberta d'encavallades de fusta, teules i llates. Al cos lateral esquerra hi ha, a la planta baixa, una part de les aules de l'escola municipal i la biblioteca.</p> | 08144-163 | Plaça de l'Ajuntament | <p>L'edifici de l'Ajuntament d'Olvan es va començar a construir l'any 1937 per iniciativa del batlle Miquel Costa i Roca a l'indret que aleshores constituïa el nou eixample d'Olvan, i a redós del qual es van construir les escoles i habitatges que configuraren una plaça tancada. Les obres es van allargar molt en el temps, tant que la inauguració definitiva no es va fer fins l'any 1968 de la mà del batlle Rafael Torrentó i Minoves.</p> | 42.0569400,1.9071000 | 409569 | 4656676 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54997-pb010342.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54997-pb010344.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54997-pb010355.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54997-p3220043.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | 2021-07-19 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54853 | Boladeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boladeres | <p>BUSQUETS (1997). 'Un capbreu de la Portella de l'any 1348'. L'Erol nº 55, p.23-26. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Vol.5. El Berguedà (1994), Barcelona, p. 135. BUSQUETS (2002): Estudi de l'arxiu del mas Boladeres (inèdit)</p> | XVI-XIX | Una part de l'estructura del costat de llevant es va veure afectada per un esfondrament. | <p>Masia documentada des del 1548 amb ampliacions dels segles posteriors XVIII, XIX i de l'any 1930. Es tracta d'una masia clàssica de tres cossos amb teulada a dues vessants, amb ràfecs diferents en funció de les ampliacions: tres fileres de rajols del ràfec més modern i la resta amb teules i llates coincidint amb el cos més antic. El carener és perpendicular a la façana orientada a migdia; compta amb planta baixa i dos pisos, separats per forjats de cavalls sostenint peces ceràmiques de 40 x 40 cm. La planta baixa era destinada a quadres i estables; l'escala d'accés al pis principal és construïda modernament ja que l'original sembla que estava situada a la façana de migdia. Al primer pis era destinat a les dependències domèstiques de la masia: dormitoris, cuina, sala, i l'alcova principal (el dormitori principal, molt espaiós amb sala i alcova; aquesta separada de la resta de l'habitació per mitjà d'un arc barroc del tipus mixtilini, amb restes de pintures murals). La façana de ponent és arrebossada i conserva poques obertures originals, destacant tres finestres amb llinda plana que es corresponen amb sengles finestres més petites sota el ràfec de la teulada. Degut a diferents problemes estructurals del subsòl, la masia fou reforçada amb contraforts i tirants, visibles en aquesta façana de ponent. La façana de tramuntana, també arrebossada, només té dues finestres, la inferior amb motllures simples a l'intradós dels muntants i de la llinda, correspon a la finestra de l'alcova principal. El costat de llevant, molt reformat, amb diversos afegits, especialment per la construcció d'un contrafort i d'un pas volat que a manera de galeria, comunica la masia amb la masoveria, la qual inicialment era aïllada. La façana de migdia correspon a una ampliació del segle XIX quan es decidí construir una galeria composta per dos arcs carpanells de maó vist sostinguts per columnes de pedra i impostes de maó. Aquesta solució es repeteix al pis principal i a sota coberta, destacant que els dos últims arcs de sota teulada són rebaixats. Sembla que aquesta façana tenia, originalment, tres arcades a cada nivell, tot i que el pis superior no és avui visible des de l'exterior ja que la façana s'ha repintat de blanc; amb tot, a l'interior encara és visible l'empremta de les obertures paredades. La façana de migdia té les vessants de la teulada descentrades pel fet que la façana oest és més llarga com a conseqüència de la construcció d'un cos bastit l'any 1930 per Ramon Boladeres.</p> | 08144-19 | <p>El mas Boladeres, anomenat antigament mas de l'Abadia, és documentat des del segle XII. La família Boladeres, originària de Sant Andreu d'Oristà, va comprar-lo el 1548 i des d'aleshores fins avui manté el cognom de la família. Al segle XIX els amos del mas construïren un molí hidràulic i una important bòbila que subministrava material ceràmic a totes les obres que es feien al poble d'Olvan. La masia conserva un arxiu familiar format per un conjunt de pergamins.</p> | 42.0530848,1.9141960 | 410151 | 4656240 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54853-p1170343.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54853-p1170346.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54853-p1170369.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54853-p1170432.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54853-p1170438.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Destaquem l'arc volat que uneix la masia de Boladeres amb la masoveria fet de maons ceràmics. També és interessant la masoveria de Boladeres, la qual conserva el pou, excepcionalment situat a la masoveria i no a la masia. El pou és de secció circular obrat amb carreus ben tallats i units amb morter de calç i la part superior modificada diverses vegades. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94|95|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54861 | Cuina de Boladeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cuina-de-boladeres | <p>BUSQUETS (1997). 'Un capbreu de la Portella de l'any 1348'. L'Erol nº 55, p.23-26. BUSQUETS (2002): Estudi de l'arxiu del mas Boladeres (inèdit)</p> | XIX | <p>Cuina econòmica de ferro colat formada per dos elements: la cuina econòmica pròpiament dita i els fogons de carbonet. Pel que fa al primer element, consta de dues fogaines i el forn, que podien funcionar amb carbó i llenya; la xemeneia és a l'extrem dret. Els fogons de carbonet consten d'una sola fogaina. Continua mantenint el seu ús com a cuina de la masia.</p> | 08144-27 | Riera de la Riba-Boladeres (Boladeres, 08611-Olvan) | <p>El mas Boladeres, anomenat antigament mas de l'Abadia, és documentat des del s. XII. La família Boladeres, originària de Sant Andreu d'Oristà, va comprar-lo el 1548, i des d'aleshores fins avui manté el cognom de la família. Al s. XIX els amos del mas construïren un molí hidràulic i una important bòbila que subministrava material ceràmic a totes les obres que es feien al poble d'Olvan. La masia conserva un arxiu familiar format per un conjunt de pergamins. Aquest tipus de cuina és característics de finals del s. XIX o començaments del s. XX, quan s'introdueixen a les cases i també a les masies substituint els tradicionals focs a terra.</p> | 42.0532800,1.9143200 | 410161 | 4656262 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54861-foto-08144-27-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54945 | Cuina de Valldaura Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cuina-de-valldaura-nou | <p>BUSQUETS (2002). El Monestir i la família de Valldaura (inèdit)</p> | XIX | S'utilitza ocasionalment. | <p>Situada en un espai del sector nord-oest de la masia, a la primera planta i prop de la sala, consta d'una campana de fum semicircular envoltada de per un banc escó amb respatller amb envans de tapia, fusta i calç, amb finestres i portes per tal de poder tancar l'espai i retenir l'escalfor de la llar. Dins d'aquesta dependència es conserven diferents objectes típics de les cuines antigues com galledes i pales per la cendra, clemàstecs, la manxa, els trespeus i l'olla.</p> | 08144-111 | Santa Maria de Valldaura | <p>Els elements escultòrics de Valldaura Nou ens informen de les dates de construcció de la casa, iniciada el 1873 i finalitzada a començaments del s. XX ja que el porxo hi ha la data de 1906. Hi anaren a viure la família Valldaura quan van deixar l'antic monestir del mateix nom i, després d'habitar-la uns cent anys, es traslladaren al poble d'Olvan, llogant l'edifici i servint el seu entorn com a granja de vaques i vedells.</p> | 42.0778100,1.9442700 | 412673 | 4658955 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54945-p3100177.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54945-p3100179.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54969 | Fuià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fuia | <p>'Memòries del monestir de Sant Pere de la Portella i tot el seu abadiat i baronia' de Joan Santamaria.</p> | X-XX | Mostra signes de deteriorament. | <p>Masia de planta rectangular, amb la façana principal orientada a l'est, coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a aquesta façana. Aquesta façana està tancada per una era, que té, al sector de migdia, una portalada d'arc de mig punt feta amb maó. La façana de migdia, ben visible des de la carretera C-16, es caracteritza per tenir, al pis sota coberta on hi ha les golfes, una eixida amb arcs de mig punt. A la façana de ponent, i en el mateix nivell de sota coberta, hi ha un porxo d'arcs de mig punt, amb balconada. La masia presenta l'arrebossat i la pintura força deslluïda. La casa està envoltada de coberts, pallisses i diferents construccions.</p> | 08144-135 | Entrada nord de la variant de Gironella | <p>Tot i que la masia és una construcció del finals del s. XVII o del XVIII, sabem que en l'acta de dotació de l'església d'Olvan de l'any 899 diu que el bisbe Nantigís d'Urgell vingué a consagrar aquesta església perquè li havia demanat un home il·lustre de nom Froià; si d'aquest nom en suprimim la R ens queda Foià, nom d'aquesta masia. El mateix nom el trobem en el testament de Wifred, senyor de la Portella, de l'any 1059 i el continuem trobant en documents posteriors, però el mas ha passat per molts propietaris diferents: el 1348 era Pere de Foià qui es declarava home propi del monestir de la Portella; el segle XVI n'eren amos la família Sala; el XVII, els Canudas; el XVIII ja era una masoveria dels Santamaria de Serrateix; el XIX ho comprà Ramon Alsina, àlies Metre, amo de la colònia del mateix nom a Gironella, posteriorment tornar a canviar de mans.</p> | 42.0455640,1.8778144 | 407129 | 4655444 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54969-p2200003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54969-p2200034.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54969-p2200031.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54969-p2200054.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon Vilardaga, 2021. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54977 | Alcoves de Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alcoves-de-ferreres | <p>CAMPS i ARBOIX, J.M.ª. (1973). Barcelona, Ed. Destino, p.84-85. BARGALLÓ, E. (1988). Les més belles cases pairals i masies de Catalunya, Barcelona, Ed. De Vecchi, SA. P. 38-42. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Vol.5. El Berguedà. (1994), p.135. Arxiu Àmbit de Recerques del Berguedà</p> <p>BOLÒS, J. (a cura de) (2009): Diplomatari de Sant Pere de la Portella. Barcelona, Fundació Noguera, Diplomataris número 47. </p> | XVIII-XIX | <p>La masia de Ferreres conserva, en molt bon estat, tres alcoves originals amb el seu mobiliari. - L'alcova original es troba en una estança situada a tramuntana de la sala principal i és formada per un doble espai, separat per un tampanell amb arc polilobulat de fusta. El llit i les teuletes són de fusta de noguera, amb el capçals decorats ricament amb trebals de marqueteria de motius florals i vegetals, i la imatge de Sant Domènec al capçal superior i la de la Mare de Déu al capçal inferior, patrons del matrimoni format per Domènec Anglerill i Maria Niubó, avis de l'actual propietari. El paviment de l'habitació és del s. XIX fet amb mosaic de diferents colors i motius geomètrics. - Al costat de l'alcova principal hi ha una alcova amb un doble àmbit, separat per un arc polilobulat de guix. El llit és un exemplar de fusta de noguera, amb quatre potes tornejades i un interessant capçal de fusta daurada amb un medalló oval que conté, pintada, la imatge d'una marededéu; hi destaquen els dos 'putis' o 'amorets' que sostenen el medalló i la decoració floral; és un exemplar de llit del tipus 'olotí' de l segon terç del s. XVIII. - La cambra, coneguda amb el nom de 'habitació del capellà' és també una interessant alcova amb arc polilobulat de guix, que conserva diferents mobles corresponents a estances diferents de la casa; hi destaquen els dos bressols (de balancí i de barrots), la cadira, la taula, la calaixera i el rentamans.</p> | 08144-143 | Ferreres | <p>Torrentpregon, antic nom de la masia de Ferreres, està documentat des de l'any 1127, quan Berenguer Arnal de Torrentpregon signava com a testimoni en una cerimònia entre Guillem de Portella i Pere Berenguer, bisbe d'Urgell. L'any 1348 la masia figura en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella i des del s. XIV s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família. La masia va experimentar, al llarg del s. XVII i XVIII un extraordinari creixement fruit d'una política matrimonial molt acurada i d'una bona gestió del patrimoni que li van permetre ampliar les propietats i incorporar força masies que passaren a ser masoveries de Ferreres.</p> | 42.0570900,1.8811700 | 407423 | 4656720 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54977-p3120374.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54977-p3120370.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54977-p3120371.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54977-p3120381.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54977-p3120387.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54977-p3120383.jpg | Física | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La masia conserva un important conjunt de mobles del s. XVIII i XIX, l'arxiu familiar, format per pergamins i documents en paper, i la biblioteca, a més d'una col·lecció d'eines del camp. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 96|98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54983 | Cuina de les Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cuina-de-les-cases | XIX | <p>Dins la masoveria de les Cases es conserva íntegrament l'espai de la vella cuina; es tracta d'una sala rectangular amb la llar de foc central coberta amb una gran campana de fusta; a la part del fons hi ha l'obertura del forn per coure el pa. Del foc central hi pengen els clemàstecs i el trespeus aguanta la caldera. Per tal de mantenir l'escalfor de la llar de foc, aquest espai es tancat per un envà que té un banc escó. En aquest espai de la cuina hi ha forces objectes antics: esclops, canti metàl·lic, olles, rentamans, etc.</p> | 08144-149 | Les Cases de Ferreres | <p>Tot i que en un document de setembre de l'any 1233 ja hi figura com a testimoni Berenguer de les Cases (Cartulari de Montserrat), la masia de les Cases es van vincular, probablement a la Baixa Edat Mitjana, a la masia de Torrentpregon o Ferreres d'Olvan com a masoveria. Per aquest motiu és fa difícil trobar documentació concreta d'aquesta masia.</p> | 42.0466900,1.8995400 | 408929 | 4655546 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54983-p3210087.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54983-p3210090.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54983-p3210065.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 55008 | Cançó de Valldaura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-de-valldaura | <p>SERRA VILARÓ, Joan: 'El cançoner del Calic', l'Avenç, Barcelona 1913, p.74</p> | <p>Cançó recollida per Joan Serra Vilaró a l'obra 'El cançoner del Calic' (1913): 'Mentides diuen la gent; veritats no en diuen gaires: diuen que no tinc galans i en tinc la casa enrotllada. De lluny me miro l'amor que de prop no goso gaire. Trenta-vuit o trenta-nou, a la ratlla de quaranta. No n'estimo sinó un que n'és fill de Valldaura n'és petit i eixerit i bonicot de la cara.'</p> | 08144-174 | Valldaura | <p>El cançoner del Calic fou recollit per Mn Joan Serra Vilaró i editat l'any 1913; recull una bona colla de cançons, la majoria avui perdudes, que aquest pastor de Bagà de principis de segle cantava; es tracta d'una colla de cançons aleshores prou vives però que avui gairebé estan del tot perdudes. La que reproduïm fa referència a Valldaura i és l'única que hem identificat relacionada amb el terme municipal d'Olvan. Per ser tant excepcional, la considerem Patrimoni immaterial.</p> | 42.0801171,1.9421125 | 412498 | 4659213 | 08144 | Olvan | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 89242 | Comadedona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comadedona | XVIII-XIX | part de les estructures de la masia estan ensorrades, malgrat conservar-se alguns murs amb una alçada destacable i un cobert rehabilitat. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les restes de la casa de pagès anomenada Comadedona es troben a tocar de la pista que des de la carretera de Sant Maurici de la Quar s’arriba a Valldaura. Al lloc trobem restes de diverses estructures que conformaven la masia, la casa i algunes de les construccions complementàries, annexes pel bestiar i magatzem. Els murs amb que estan bastides són de carreus desbastats junt amb pedres irregulars i cantoneres més ben tallades. D’un dels edificis es conserva part de l’estructura fins una alçada de forjat de planta primera. Al lloc hi ha un petit edifici reformat. S’identifica clarament el pla de l’era. Al peu del camí d’accés a les restes de la casa hi ha una petita bassa segurament d’abastiment de la masia.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-219 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència a Comadedona, en la qual hi figura registrat Pedro Rota. Posteriorment, en el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, en el llistat de les possessions de José Alsina que ostentava la possessió i casa anomenada Comadedona.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al recull “Índex dels propietaris que constaven al registre fiscal d’edificis i solars del municipi d’Olvan” de 1920, conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, Can Comadedona consta referenciada com a propietat de Juan Casaponsa de Gironella.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0782134,1.9510558 | 413235 | 4658992 | 08144 | Olvan | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89242-p3140003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89242-p3140004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89242-p3140005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89242-p3140037.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 89246 | Font de Cal Geperut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-geperut | XIX-XX | les estructures es troben deteriorades. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A l'indret conegut amb el nom del trull, a uns metres al nord-oest de la casa de Cal Geperut, al costat d'uns camps de conreu i en un pla de roca, trobem la font, el pou i la bassa de la casa de pagès. Es tracta d’una font de surgència, en la mateixa roca també hi ha un pou i una bassa que recull l’aigua, és formada per un rebaix en la mateixa roca i la resta delimitada per un mur de pedra amb revestiment interior.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al costat de la font hi ha una estructura negativa de forma circular excavada a la roca, és de poca fondària i a la part central hi ha un altre retall també rodó. Podria tractar-se del negatiu d’una peça extreta del lloc, tot i que antics masovers sempre havien sentit referir-se al lloc com un lloc una premsa d’oli. Podria tractar-se de la base d’una premsa d’oli o de vi, tot i que no hi ha cap dels canals de recollida o altres elements sovint associats a aquestes estructures. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>També es recull per informació oral, que havia servit per estovar glans.</span></span></span></span></span> </span></span></span></p> | 08144-222 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa de Cal Geperut va ser bastida a principis del segle XX, segons informacions orals podria ser al 1905. En origen el nom que rebia la casa era la caseta del Grané. Durant molts anys va ser una masoveria de la propera masia de l’Alzinosa. Al 1920 la casa ja consta referenciada com a Cal Geperut, en l’Índex dels propietaris que constaven al registre fiscal d’edificis i solars del municipi d’Olvan conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0667987,1.9122578 | 410010 | 4657765 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89246-p1210297.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89246-p1210312.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89246-p1210315.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89246-p1210330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89246-p1210332.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En unes feixes properes a la casa es van conservar durant anys unes quantes oliveres i uns ceps.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 89254 | Dipòsit de Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-de-ferreres | XIX | En força bon estat, tot i que la vegetació cobreix gran part de les estructures. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Conjunt format per un gran dipòsit d’acumulació d’aigua i una bassa. El dipòsit està bastit per robustos murs de pedra amb grans carreus a les cantoneres i amb contraforts de reforç de l’estructura. A la part frontal hi ha un punt de sortida d’aigua amb una aixeta. A la part superior de l’estructura hi ha un petit volum vertical sobresortit, de planta quadrangular, format per carreus de pedra picada i polida, clos amb una peça de formes corbes en la que hi ha quatre forats probablement de ventilació, i damunt una peça metàl·lica, en forma tendint a creu. A un dels costats d’aquesta estructura hi ha una petita obertura d’accés tancada amb una porta, a la part superior en un dels carreus hi ha una inscripció gravada molt desgastada que sembla que indicava una data avui illegible, només s’identifica un 3 i el que sembla el símbol de Maria i la creu damunt.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La bassa és de planta més o menys rectangular, en part picada a la roca i en part delimitada per murs de pedra i en part de maó massís. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-228 | <p><span><span><span>Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021.</span></span></span></p> | 42.0568182,1.8845938 | 407706 | 4656687 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89254-p1310577.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89254-p1310583.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89254-p1310595.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89254-p1310569.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 54876 | Goigs de Santa Maria d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-maria-dolvan | <p>FORNER, Cl. I RAFART, B. (2001): Goigs Marians del bisbat de Solsona, Solsona.</p> | XX | <p>De Santa Maria o de l'Assumpta, patrona d'Olvan, no es coneixen caps goigs antics, només uns que sembla que s'han de datar del període de postguerra. La música és obra de P. Manuel Mola, O. F. M. i la lletra la va escriure Mn. Josep Serra Janer, consta de quatre estrofes i la tornada.</p> | 08144-42 | Arxiu de l'Àmbit de Recerques del Berguedà (Carrer Mossèn Hugh, núm. 8, 1r. 08600 Berga) | <p>Sembla que els goigs de l'església parroquial d'Olvan es van compondre en ocasió de la col·locació del retaule i la inauguració del nou presbiteri, un cop acabada la Guerra Civil, ja que en els goigs hi consta el 'Nihil obstat', donat per la Comissió Diocesana de Música Sacra el 8 de juny de l'any 1951.</p> | 42.0572800,1.9052600 | 409417 | 4656716 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54876-p2260222.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54876-p2260223.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54940 | Arxiu municipal d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-dolvan | <p>Arxiu Municipal. Olvan (1997). Tríptic editat per l'Àrea de Cultura i l'Oficina del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.</p> | XIX-XX | <p>L'arxiu municipal d'Olvan es conserva a l'edifici de l'Ajuntament, en dos dipòsits diferents. Consta de 2.726 unitats de descripció en caixes de documentació classificades per diferents temes des de mitjans del s. XIX fins a l'actualitat. L'arxiu està organitzat per temes segons el model de quadre de classificació per ajuntaments i consells comarcals desenvolupat per la Generalitat de Catalunya: 1. Acció i òrgans de govern, 2. Organització i gestió administrativa, 3. Personal, 4. Patrimoni, 5. Recursos econòmics i financers, 6. Urbanisme, obres i mobilitat, 7. Sostenibilitat i medi ambient, 8. Ordenació i promoció de l'activitat econòmica, 9. Població i eleccions, 10. Serveis culturals, de l'esport i el lleure, 11. Serveis per a l'educació, 12. Serveis per al benestar i la salut, i 13. Seguretat i protecció de la ciutadania. </p> <p>A més del fons del propi Ajuntament, l'Arxiu compta amb fons públics no municipals, concretament del Jutjat de Pau d'Olvan, i també, fons privats corresponents a la Cambra agrària local / Germandat de Llauradors i ramaders / Sindicat agrícola, Delegació Local de FET y de las JONS, Parròquia, Particulars i Grup Menor de Colonització.</p> | 08144-106 | Edifici de l'Ajuntament d'Olvan | <p>L'Arxiu municipal d'Olvan conserva de manera força continua els fons documentals generats pel mateix Ajuntament des de la mitjans del s. XIX fins a l'actualitat. Durant la Guerra Civil (1936-1939) una part de l'arxiu es va perdre.</p> <p>Com a documents destacats es poden esmentar les eleccions municipals a partir de 1835 (corresponent al document més antic de l'Arxiu), les quintes a partir de 1844, l'amillarament de 1853 i les actes del Ple a partir de 1872.</p> | 42.0569300,1.9073900 | 409593 | 4656675 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54940-p4190506.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54940-p4190507.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | L'any 1997 l'arxiu municipal d'Olvan fou condicionat, ordenat i inventariat gràcies al fet que l'Ajuntament d'Olvan es va acollir al programa de col·laboració impulsat per la Diputació de Barcelona i l'Oficina de Patrimoni Cultural.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54952 | Goigs de Mare de Déu de Valldaura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-mare-de-deu-de-valldaura | XIX-XX | <p>De la Mare de Déu de Valldaura es coneixen les edicions dels goigs següents: - Any 1871, a la impremta de Joan Soldevila de Berga. La imatge que s'hi representa no s'assembla gens a la de les fotografies de la Mare de Déu de Valldaura que es coneixen. En una exposició gràfica feta pel Centre Excursionista de Catalunya l'octubre de 1961 sobre l'art romànic del Berguedà s'edità un programa, en la darrera pàgina del qual hi ha una reproducció d'aquests goigs. La lletra sembla que vol imitar la dels goigs de la Mare de Déu del Roser. - L'any 1957 en la Col·lecció de Goigs Santa Eulàlia s'editaren uns goigs de Valldaura que porten el núm. 13. Hi consta 'amb llicència eclesiàstica' i amb 100 dies d'indulgència concedits pel bisbe de Solsona Vicente Enrique Tarancón. En el revers d'aquests goigs s'hi troben notes històriques fetes per Joan Font i Rius. Tant la lletra com la música són obra de Mn. Adjutori Vilalta i no s'assemblen gens als d l'any 1871. - L'any 1958 es va fer una segona edició dels goigs anteriors amb una orla diferent i amb un peu d'impremta que diu 'P. Daví impressor- Vich'. Dels dos models, el de l'any 1957 i de 1958, n'hem vist de pintats a mà. - L'any 1988 es féu una altra edició del goigs a llaor de Sta. Maria de Valldaura amb una iconografia diferent i tres estrofes noves escrites per Mn. Josep Feu i Sala i, al peu, porten la inscripció 'ANY MARIÀ 1988. IMON SA, Manresa'. Al revers hi ha unes notes històriques, la primera feta per Mn. Antoni Pladevall, i la segona per Mn, Joan Cortès. - L'any 1994 es va fer una segona edició dels goigs de 1988, amb l'ornamentació amb tinta vermella i amb el peu '2a edició 1994. IMONSA-MANRESA'. N'hem vist una última edició de l'any 2002 feta per gràfiques Molins de Berga.</p> | 08144-118 | Arxiu de l'Àmbit de Recerques del Berguedà (C/. Mm. Huc 15, 08600-Berga) | 42.0802604,1.9422620 | 412510 | 4659229 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54952-p2260211.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54952-foto-08144-118-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Aquesta informació està treta de: Les edicions fins a 1988 es conserven en l'Arxiu de l'Àmbit de Recerques del Berguedà; les dues últimes en la col·lecció de Josep Busquets. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 55001 | Fons documental d'Olvan conservat a Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dolvan-conservat-a-montserrat | XI-XIII | <p>Llibret en pergamí de 26 fulls de text (17,5 x 12,5 cm) que conté la còpia o transcripció de 29 documents, el primer de l'any 889 (Acta de consagració de l'església de Sta. Maria d'Olvan) i fins a mitjans s. XIII. La transcripció és feta, al menys, per quatre mans diferents, les més antiga del s. XI i les més recents del s. XIII (lletra gòtica).</p> | 08144-167 | Monestir de Montserrat | <p>El conjunt de documents relacionats amb l'església de Santa Maria d'Olvan, coneguts amb el nom de 'Cartolari de Santa Maria d'Olvan' o 'Llibre de la fundació de la rectoria d'Olvan' com figura a la portada de l'original es conserva a la Biblioteca del Monestir de Santa Maria de Montserrat on hi figura com a: 'Manuscrit 886'. El pare arxiver, Marc Teixonera, l'adquirí a un antiquari de Barcelona a mitjans segle XX i des d'aleshores es conserva, en molt bon estat, a la biblioteca de l'esmentat monestir.</p> | 42.0569100,1.9069700 | 409558 | 4656673 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55001-foto-08144-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55001-foto-08144-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55001-foto-08144-167-3.jpg | Física | Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Està situat fora del municipi | 91|92|93|85 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 55017 | Revetlla de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/revetlla-de-sant-joan-0 | XX | <p>El poble d'Olvan celebra la revetlla de Sant Joan amb una festa que s'inicia al capvespre amb l'arribada de la flama del Canigó. La persona més gran del poble encén la foguera i tot seguit es llegeix el pregó. La festa continua amb una xocolatada i amb la beguda d' herbes remeieres.</p> | 08144-183 | Olvan | 42.0569100,1.9069700 | 409558 | 4656673 | 08144 | Olvan | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Les imatges són de la web d'olvan (www.olvan.diba.es) i l'autor és Lluís Fernández | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 89502 | Fons de material arqueològic d’Olvan al Museu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-material-arqueologic-dolvan-al-museu-comarcal-de-berga | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els materials provinents del municipi d’Olvan conservats al Museu Comarcal de Berga corresponen a les troballes produïdes en vint indrets diferents del </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>municipi, entre els quals jaciments com el de Sant Martí de Minoves, el Serrat de la Vila o el poblat de Cal Cussa-Rocarrodona 1, per esmentar alguns dels més coneguts. Els indrets on s’han produït les troballes són jaciments o punts considerats com a potencials jaciments. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El fons inclou materials que pertanyen a un ventall cronològic molt ampli des de l'edat dels metalls fins època contemporània, junt amb fragments de cronologia indeterminada. Entre els tipus de materials custodiats destaca majoritàriament la ceràmica, de tipologies i èpoques diverses, amb un nombre superior de ceràmica medieval grisa; es conserven sobretot fragments informes, però també hi ha fragments de formes com de vores, anses, etc. A més, també hi ha restes òssies humanes i de fauna, de metall, de vidre i materials lítics</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-258 | Museu Comarcal de Berga. Espai de reserva, Pla de l'Alemany, s/n. 08600 Berga. | 42.0570037,1.9070246 | 409562 | 4656683 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89502-smm-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89502-smm-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89502-sdv-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89502-sdv-07.jpg | Legal i física | Neolític|Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Del conjunt del fons el material provinent del jaciment anomenat poblat de Cal Cussa-Rocarrodona 1, és resultat de troballes prèvies a l’excavació arqueològica. El material recuperat arran de les intervencions arqueològiques està pendent de recepció, per trobar-se en fase d’estudi (arran de la intervenció arqueològica es passà a considerar com dos jaciments, o dues àrees amb restes arqueològiques denominades Rocarodona I i Rocarodona II).Les dades referents al material han estat facilitades per membres de la Societat d'Arqueologia del Berguedà. Les imatges han estat facilitades pel Museu Comarcal de Berga i la Societat d'Arqueologia del Berguedà; la imatge 1 i 2 corresponen a materials localitzats a la codina del jaciment de Sant Martí de Minoves i les imatges 3 i 4 al turó del Serrat de la Vila. | 78|79|81|83|85|94|98|76 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 89569 | Rocarodona I i II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rocarodona-i-i-ii | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLADÓ,<em> </em>M. (2016): “<em>Els Jaciments dels Rocarodona: noves dades per a l'estudi de la prehistòria a la vall mitjana del Llobregat”</em>, a L’Erol, núm. 127 (primavera 2016), p. 41-43.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>TRULLÀS, O. (2009): Memòria de la prospecció arqueològica superficial realitzada al Pla parcial del polígon d'activitats econòmiques. Olvan (Berguedà).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ARCOS, R. (2010): Informe d’afectació d’estructures al Pla parcial del polígon d'activitats econòmiques. Olvan (Berguedà).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ARCOS, R. (2011): Memòria del cobriment d'estructures arqueològiques de Pla parcial del polígon d'activitats econòmiques de Rocarodona – Olvan </span></span></span><span lang='CA'><span>[Consultable en línia: </span></span><a href='http://hdl.handle.net/10687/428193'><span><span><span><span>http://hdl.handle.net/10687/428193</span></span></span></span></a><span lang='CA'><span><span><span><span> ]</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'>El jaciment de Rocarodona, de fet, està conformat per dues àrees amb restes arqueològiques, que es diferencia com a dos jaciments, els anomenats Rocarodona I i Rocarodona II. Aquests van ser documentats arran de la intervenció arqueològica portada a terme entre el 20 de setembre i el 30 de novembre <span>de 2010</span>, quan s’efectuà el control arqueològic del moviment de terres per a la construcció de vials i rases del polígon industrial de Rocarodona-Olvan. Es van localitzar dues àrees amb restes arqueològiques (sense evidències a nivell superficial). En el decurs dels treballs, es va portar a terme la documentació de les restes i l’excavació d’una part, a fi de poder fer una valoració més acurada d’una possible excavació en extensió. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Rocarodona I</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El jaciment Rocarodona I s’hi identificaren 23 estructures negatives que ocupen entorn mitja hectàrea de terreny. Concretament es van localitzar 12 estructures negatives corresponents a sitges o cubetes d’entorn un metre de diàmetre; dos grups probablement de forats de pal disposats linealment; i dues estructures complexes de funció desconeguda (una de les quals podria interpretar-se com un fons de cabana semi-excavada). Del total d’estructures es va dur a terme l’excavació d’una sitja quasi complerta, de forma troncocònica, excavada al terreny natural; el dipòsit presentava unes mesures d’1 metre de profunditat, 1 metre de diàmetre de boca i un diàmetre màxim d'1,25 metres. En l’excavació es van recuperar materials, una part dels quals fora de context, com és el cas d’una única peça lítica; també es van recuperar 87 fragments, dels quals 8 són vores i 2 de fons de base plana i 3 nanses, que permeteren situar el jaciment en el bonze inicial-ple (entre inicis fins a mitjans del segons mil·lenni cal. BC).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Rocarodona II</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Del jaciment Rocarodona II només se’n coneix una sitja que es va excavar, es tracta d’una estructura retallada al terreny natural, de forma globular irregular i fons pla, que en localitzar-se es trobava seccionada verticalment. Es creu que no seria un element aïllat sinó que podria formar part d’un jaciment de majors dimensions, no conegudes. Les dimensions de la sitja són d’1,2 metres de profunditat, 95 centímetres de diàmetre de boca i un diàmetre màxim d’1,5 metres. L’excavació de l’estratigrafia que reblia el seu interior, va suposar la identificació d’un estrat, que per les seves característiques es considera un estrat de farciment antròpic intencionat, que es relaciona amb les deixalles habituals d’un espai d’habitat i que permet indicar que pot testimoniar la presència d’un possible hàbitat proper, desconegut fins al moment. En aquest cas es van recuperar un total de 76 fragments ceràmics, sobretot petits fragments informes, 2 vores, 1 base còncava i 1 arrencament de nansa; la majoria són fragments de ceràmica a mà de cocció mixta, únicament 1 fragment presentava decoració corresponent a un cordó llis sota el llavi. Tot i que les característiques del material no va permetre aportar una cronologia molt ajustada, sembla que s’inscriu dins el període prehistòric recent, hipotèticament podria correspondre a l’horitzó cronològic del neolític (LLADÓ: 2016, 42). </span></span></span></span></p> | 08144-260 | <p><span><span><span><span lang='CA'>El jaciments de Rocarodona van ser identificats arran de les tasques de seguiment d’urbanització del polígon industrial de Rocarodona-Olvan. Inicialment es va portar a terme una primera fase d’estudi de valoració, en aquest cas superficial de les restes visibles i identificables en prospecció sense remoció de terreny que no va permetre identificar restes arqueològiques d’interès potencialment destacable, únicament la identificació de petits fragments ceràmics de cronologia moderna, la situació estructures o d’edificis existents a l’àrea del futur polígon, des de la masia de Rocarodona fins un parell de barraques o altres elements. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Una fase d’intervenció arqueològica de seguiment, excavació (dues campanyes, i cobriment de les restes), que s’han portat a terme en diferents períodes des del 2010 fins al 2016. </span></span></span></span></p> | 42.0516800,1.8916400 | 408282 | 4656108 | 08144 | Olvan | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89569-p1020015.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89569-p1020034.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89569-p1020037.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89569-p1970940.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89569-1-sitja.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La informació s’ha obtingut a partir de les dades facilitades per la Societat d’Arqueologia del Berguedà, els informes i memòries rebudes fins la data de l’elaboració de la present fitxa, i especialment, a partir de l’article de Meritxell Lladó sobre els jaciments de Rocarodona publicat l’any 2016 a la revista “L’Erol” (LLADÓ: 2016, 41-43). Apuntar que no s’ha realitzat una excavació complerta del jaciment ni tampoc una delimitació total. Actualment, les restes estan cobertes i protegides. Un cop finalitzi l’estudi dels materials, aquests es dipositaran a l’espai de reserva del Museu Comarcal de Berga. Museu Comarcal de Berga, Pla de l'Alemany, s/n. 08600-Berga.Autoria de les imatges: Societat d'Arqueologia del Berguedà (Josep Sánchez). | 79|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 55010 | Receptes de cuina de cal Rosal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/receptes-de-cuina-de-cal-rosal | XX | <p>Conjunt de nou receptes de cuina registrades a l'Inventari del Patrimoni Etnogràfic de Catalunya, recollides per Toni Massanés i inventariades l'any 1996: Arròs amb cranc de riu, canelons, truita de trossets de molles de pa fregit, truita amb mel, tripa i peu de xai, gallina estofada amb figues, conill de bosc amb xocolata i vi blanc, granotes a la paella i bunyols de vent.</p> | 08144-176 | Cal Rosal | <p>Inventari del Patrimoni Etnogràfic de Catalunya: Registre ALIM 164 (nº d'accés 3373), ALIM 172 (nº d'accés 3381), ALIM3387 (nº d'accés 3387), ALIM 179 (nª d'accés3388), ALIM 217 (nº d'accés 3425), ALIM 242 (nº d'accés 3448), ALIM 255 (nº d'accés 3460), ALIM 260 (nº d'accés 3465) i ALIM 272 (nº d'accés 3476), recollides per Toni Massanés i inventariades l'any 1996 per Juan José Caceres.</p> | 42.0707900,1.8697300 | 406497 | 4658254 | 08144 | Olvan | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Científic/Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 89398 | Fons imatges d’Olvan a l’Àmbit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-imatges-dolvan-a-lambit-de-recerques-del-bergueda | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El fons fotogràfic està format per unes 200 fotografies corresponents al municipi d’Olvan. Inclou fotografies en paper, tant en blanc i negre com en color. La temàtica és diversa (urbanisme, indústria, agricultura, comerç i turisme, religió, ...), i destaquen especialment fotografies de la festa de Sant Sebastià i imatges de diverses masies. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-234 | Carrer Mossèn Hugh, núm. 8, 1r. Berga. | <p><span><span><span>L’Arxiu fotogràfic de l’Àmbit de Recerques del Berguedà es va crear arran de la fundació de l’entitat l’any 1981, des de llavors s’ha anat ampliant amb la incorporació de més imatges. L’Arxiu compta amb un fons de més d’entorn a les 18.000 imatges, estan arxivades per municipis, per colònies industrials, d’altres de generals de la comarca, a més d’un gruix d’imatges d’altres indrets de Catalunya i de fora.</span></span></span></p> | 42.0569400,1.9071000 | 409569 | 4656676 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89398-p2260231.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89398-p2260253.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89398-p2260256.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89398-p2260257.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89398-p2260276.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic/Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 89399 | Fons documental d’Olvan a l’Àmbit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dolvan-a-lambit-de-recerques-del-bergueda | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L'Àmbit de Recerques del Berguedà, a més del fons fotogràfic, compta d’un fons documental que referent al municipi d’Olvan inclou exemplars de Goigs de Valldaura, còpia de qüestionari sobre la parròquia, i conté a més de la col·lecció de Goigs, l’Himne popular a Santa Maria Assumpta Patrona d’Olvan, i fotocòpia dels regests de la documentació privada de les masies de Ferreres i la de Palau. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-235 | Carrer Mossèn Hugh, núm. 8, 1r. Berga. | <p><span><span><span>L’Arxiu fotogràfic de l’Àmbit de Recerques del Berguedà es va crear arran de la fundació de l’entitat l’any 1981, des de llavors s’ha anat ampliant amb la incorporació de més imatges. L’Arxiu compta amb un fons de més d’entorn a les 18.000 imatges, estan arxivades per municipis, per colònies industrials, d’altres de generals de la comarca, a més d’un gruix d’imatges d’altres indrets de Catalunya i de fora.</span></span></span></p> | 42.0569400,1.9071000 | 409569 | 4656676 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89399-p2260162.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89399-p2260206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89399-p22602101.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 54995 | Mercat del Bolet de cal Rosal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-del-bolet-de-cal-rosal | XX | <p>La gran tradició boletaire de la comarca del Berguedà i el fet que cal Rosal es troba situat al peu de la C-16z han fet possible el naixement del Mercat del Bolet, que s'inicia a finals d'agost, amb els primers bolets d'estiu, i que finalitza ben entrat el mes de desembre. Al peu mateix de la C-16z i en la plaça deixada en enderrocar l'antiga estació del tren, s'hi apleguen un munt de parades que venen bolets i altres queviures, molt especialment els caps de setmana i festius, però també els dies feiners. El mercat del bolet fa festa senyalada el tercer diumenge d'octubre i aleshores s'ofereix un tast de diferents bolets junt amb bon esmorzar a tothom.</p> | 08144-161 | Cal Rosal | <p>El Mercat del Bolet va començar a funcionar, d'una manera no organitzada, als anys vuitanta del s. XX, quan diferents boletaires oferien els seus</p> | 42.0708992,1.8699504 | 406515 | 4658266 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54995-pb120434.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54995-pb120442.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54995-pb120446.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54995-pb120448.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54995-pb010003.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La construcció de l'actual traçat de la carretera C-16 suposà la desviació del trànsit que anteriorment passava pel centre de Cal Rosal; aquest fet però no ha suposat la pèrdua del mercat que es manté i continua essent freqüentat per visitants que hi fan parada expressament. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54970 | Ateneu d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ateneu-dolvan | XX | <p>Construcció aïllada de planta rectangular format per un cos central d'una sola planta i dos cossos laterals, amb planta baixa i un pis superior. L'edifici és construït amb totxo vist i cobert amb teula àrab. La façana principal, orientada a migdia presenta grans finestrals d'arc de mig punt, parcialment tapiats i segueix els models d'edificis de serveis comunitaris construïts a principis del s. XX. L'edifici encara conserva, reformat, la sala polivalent (teatre i ball) i les dependències de l'antic cafè.</p> | 08144-136 | Carrer Serraseca, s/n | <p>L'any 1922 Antoni Armengol i Capdevila, president de l'Ateneu d'Olvan, tenia el local llogat i funcionava com una sala d'espectacles. Es deuria tractar d'un edifici en mal estat de conservació per què aquest mateix any s'enssorrà per la qual cosa s'inicià un plet entre el propietari del local i l'Ateneu. Finalment fou reconstruït el 1923 i fou aleshores quan la 'Sociedad Ateneo Olvanés' ja en pagava contribució; als anys de la Guerra Civil funcionava com espai d'espectacles públics i un cop acabat el conflicte va canviar de nom. Aleshores el nom oficial, al menys el del teatre, era 'Teatro del Centro Español'.</p> | 42.0579162,1.9046096 | 409364 | 4656787 | 1932 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54970-pb150284.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54970-pb010293.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54970-pb010315.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54970-pb010318.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 106|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 55016 | Diada nacional de l'11 de setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-nacional-de-l11-de-setembre | <p>https://www.olvan.cat/turisme/festes-i-fires/diada-11-de-setembre-2020.html</p> <p> </p> | XX | <p>Olvan celebra la diada nacional de Catalunya amb una ofrena floral al monument a Rafael de Casanova, situat a la zona esportiva del nucli d'Olvan, i el cant col·lectiu de l'himne nacional. Al nucli de Cal Rosal també es realitza un acte institucional d'homenatge i ofrena floral, en aquest cas al Monument Diada 11 de setembre.</p> | 08144-182 | 42.0574800,1.9068800 | 409551 | 4656736 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La imatge correspon al cartell oficial dels actes de la Diada de l'any 2020 (Font: https://www.olvan.cat/turisme/festes-i-fires/diada-11-de-setembre-2020.html#prettyPhoto) | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 89439 | El nom d’Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-nom-dolvan | <p><span><span><span><span><span>RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició)</span></span></span></span></span></p> | es conserva especialment als reculls bibliogràfics. | <p><span><span><span><span><span><span>La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu així: “</span></span></span><span><span><span>Hom afirma que el nom d’Olvan té el seu origen en l’ajuda que el Rei Moro de Berga va demanar al Rei Moro de Vic. Arrel d’aquesta petició, el segon va enviar un gran exèrcit perquè ajudés al primer. En veure’l passar prop d’Olvan, un cabdill cristià de la zona va exclamar: “<em>On van? Ells la pagaran, com més seran més moriran</em>”.”</span></span></span></span></span></span></p> | 08144-250 | 42.0570023,1.9070325 | 409563 | 4656683 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El text de la descripció de la llegenda ha estat facilitat per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. Com comenta el mateix autor: “cal suposar que de l’expressió “on van?” del cabdill cristià en surt el nom d’Olvan” | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 89440 | El mosso del Pla del Gol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mosso-del-pla-del-gol | <p><span><span><span><span><span>RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició)</span></span></span></span></span></p> | es conserva especialment en reculls bibliogràfics. | <p><span><span><span><span><span>La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, narra la història d’un mosso que havien tingut a la masia del Pla del Gol. Sintèticament la narració conta que, com era comú en moltes masies, aquesta comptava amb un mosso que any rere any hi feia estava en els períodes de més feina. El mosso era una persona molt complidora i treballadora, raó per la qual quan hi feia estada era com un més, fent vida a la casa mateixa, menjant amb la família i dormint en una habitació a la casa, a diferència del que era habitual en aquests casos en que dormien a les pallisses, estables o corts. Un any en arribar el mosso, el Sidro, el masover, va quedar sorprès per l’estat en que es trobava, molt encorbat i demacrat, quan sempre havia estat una persona alta, forta i valenta. El Sidro va demanar-li que li succeïa, el noi va contestar que no n’estava pas de malalt i que el metge només li havia sabut respondre que tot plegat devia ser cosa de bruixeria.</span></span><span><span> Li explicà que feia entorn a mig any que, “quan se n’anava a dormir, semblava com si l’amallonessin; rebia cops a tort i a dret, i duia el cos ple de morats. El més curiós del cas, però, era que per més que intentava tornar-s’hi mai arribava a tocar ningú, i quan aconseguia encendre una espelma comprovava que, es trobés o es trobés, no hi havia ningú amb ell, estava ben sol. I això li passava tan si dormia en una habitació com en una pallissa, i li havia succeït a totes les cases on havia treballat des d’aleshores ençà. Davant l’escepticisme del Sidro, el jove li va ensenyar el pit i l’esquena, i el masover va quedar esgarrifat dels cops que s’hi veien.” Davant d’aquest fet, el mosso va fer-li saber que si ho preferia es busqués un altre mosso. El Sidro “li va dir que no hi patís, que si això era cosa de Bruixes ben aviat s’acabaria, que ell no hi creia pas en aquestes històries.”</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La primera nit, els sorolls provinents de l’habitació del mosso van despertar el Sidro, que va adreçar-se a l’habitació, quan per fi va aconseguir que el soroll finalitzés i que el mosso obrís la porta, va poder comprovar que no hi havia ningú però que era com si el mosso hagués rebut una forta pallissa. Els mateixos fets van succeir la nit següent. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El Sidro preocupat, va fer una proposta al mosso que per tal de poder-lo ajudar i comprovar que succeïa, si ell hi accedia li demanà de poder-se quedar a l’habitació durant la nit. “Quan es varen reiniciar els cops i el jove va començar a cridar novament. El Sidro es va afanyar a encendre una espelma que s’havia procurat per tal d’escatir quin era aquell misteri, però un cop va tenir un xic de llum per albirar-ho va quedar ben esglaiat. A l’habitació no hi havia ningú més que ell i el mosso; ell assegut en una cadira als peus del llit i el mosso estirat damunt del catre. De tant en tant se sentien cops que el masover no podia endevinar d’on sortien i, seguidament, el mosso es recargolava de dolor enmig d’uns crits espaordidors. Malgrat que el Sidro el sacsejava i l’intentava despertar, el noi va continuar dormint fins que, com ja havia passat les dues nits anteriors, al cap d’una estona es va despertar, amallonat novament i sense cap presència física que expliqués el què havia passat.”</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>No podent resoldre la situació, al matí següent el Sidro va consultar amb el mossèn que “li va explicar que ell havia conegut molts casos semblants i que normalment eren fruit d’embruixaments.” </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El Sidro no volent veure patir el mosso, li va demanar que marxés pagant-li el convingut per tota la temporada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>“El mosso va marxar aquell mateix dia, després de dinar, i des de l’era el masover li va dir que no s’oblidés de tornar-hi l’any vinent, que l’esperaven per feinejar. Al cap d’uns dies, però, un traginer que venia del Bages i va fer parada al Pla del Gol els va explicar que aquell mosso que havien tingut a la casa durant tants anys havia mort, corsecat, mentre dormia, i que l’amo de la casa on havia passat tot li havia explicat que semblava talment com si l’estomaquessin mentre era al llit.”</span></span></span></span></span></p> | 08144-251 | 42.0711949,1.8711620 | 406616 | 4658297 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El text de la descripció de la llegenda ha estat facilitat per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 89441 | El serpent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-serpent | <p><span><span><span><span><span>RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició)</span></span></span></span></span></p> | es conserva especialment en reculls bibliogràfics. | <p><span><span><span><span><span><span>La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu així: “</span></span></span><span><span><span>En una balma propera al Pla del Gol hi vivia un Serpent que hom afirmava que tenia més de cent anys. Conten que era tan gran que hom no podia entrar a la balma sense ensopegar-hi, i que era tan vell que duia una llarga cabellera.”</span></span></span></span></span></span></p> | 08144-252 | 42.0711894,1.8711883 | 406618 | 4658297 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El text de la descripció de la llegenda ha estat facilitat per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 89442 | La troballa de la Mare de Déu de Valldaura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-troballa-de-la-mare-de-deu-de-valldaura | <p><span><span><span><span><span>RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició)</span></span></span></span></span></p> | es conserva especialment en reculls bibliogràfics. | <p><span><span><span><span><span><span>La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu que: “</span></span></span><span><span><span>La Mare de Déu de Valldaura fou trobada dins d’un pou proper a l’indret de la seva capella.</span></span></span><span><span><span>”</span></span></span></span></span></span></p> | 08144-253 | 42.0803172,1.9422736 | 412511 | 4659235 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El text de la descripció de la llegenda ha estat facilitat per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. Com comenta el mateix autor, la llegenda dona poques referència, ni esmena l’autor de la troballa de la Mare de Déu. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 54837 | Llindes del Ballaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llindes-del-ballaro | <p>SALES, N. (1989): Els segles de decadència. (XVI-XVIII), a 'Història de Catalunya, volum IV, Ed. 62 s/a, BCN, p.197. SANTAMARIA, J. (1986). Memòries del Monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i baronia, p. 80. BUSQUETS (1997). Un capbreu de la Portella de l'any 1348. L'Erol nº 55,p.23-26. BUSQUETS (2002): Notícies històriques i arbre genealògic del Ballaró a partir del seu arxiu documental (inèdit)</p> | XVII-XVIII | Alguna de les inscripcions està deteriorada pel pas del temps. | <p>Conjunt de quatre llindes distribuïdes en diversos llocs de la casa i de la pallissa: - La més antiga està situada en un pilar de la pallissa i porta gravada, en motius incisos, la data de 1695 i un text alfabètic: 'JOA ' BLRO' el qual correspon al nom de l'amo de la casa que en aquella època era Joan (Canudas) Ballaró. - La segona correspon al 1736 i és situada a l'exterior, a llevant de la galeria del pis principal. - La tercera està situada en un banc de pedra a l'esquerra de l'entrada principal del mas; es tracta d'un element reaprofitat i procedent d'un altre espai desconegut de la casa; porta gravada la data de 1776. - La quarta és situada damunt de la porta d'accés a la sala principal, correspon al 1766, i està coronada per una creu llatina. Cal destacar que la llinda s'ha pintat amb una pintura de tonalitat grisenca per homogeneïtzar-la al color de les llindes de les altres entrades que donen accés a la resta d'habitacions.</p> | 08144-3 | Riera de la Riba-El Ballaró (El Ballaró, 08611-Olvan) | <p>Masia documentada des del 9 d'abril de 1348 en un capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella. La família Ballaró s'extingí a finals del segle XVI i la casa passà a mans de la família Canudas la qual en continua essent la propietària. L'extensió de la propietat ha anat augmentant al llarg dels segles amb l'annexió de Puigcogull i Casavadella al iniciar el segle XV, Sant Salvador al segle XVI i Piulant al segle XVII, totes elles en terme municipal d' Olvan. La masia guarda un ineteressant arxiu de pergamins i protocols notarials que van des del segle XIV fins a l'actualitat. S'hi ha realitzat un estudi sobre la història i la família del mas que resta inèdit. En diverses èpoques de prosperitat del mas s'hi realitzaren diferents ampliacions de les quals els picapedrers en deixaren constància a les llindes.</p> | 42.0553791,1.9151403 | 410232 | 4656494 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54837-foto-08144-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54837-p3270148.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54837-p4060260.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2021-07-05 00:00:00 | J. Busquets, P. Cascante, C. Sellés, R. Serra | Les diverses llindes conservades corresponen a les diferents fases i ampliacions de la masia. La major part d'elles estan obrades amb blocs de pedra sorrenca característica del país.Autoria de les imatges: imatges 1 i 2: J. Busquets, P. Cascante, C. Sellés, R. Serra, 2002; imatges 3 i 4: Sara Simon, 2021. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54906 | Llindes de Minoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llindes-de-minoves | <p>BUSQUETS 2001: Minoves (inèdit)</p> | XVIII | Una de les llindes és d'una obertura exterior, la inscripció està deteriorada. | <p>Al mas de Minoves es conserven algunes llindes esculpides les quals es reparteixen entre portes i finestres del cos afegit a ponent. De totes les conservades en destaquem tres: - la primera és a la porta oriental de la sala principal de la masia que dóna a una habitació annexa, es tracta d'un únic bloc de pedra sorrenca rectangular i amb les inicials de Crist Salvador (IHS) i la data 1761 incisa i repartida entre les inicials esmentades; cal remarcar que la lletra 'H' porta sobre una creu llatina. -la segona llinda es conserva a la porta situada al sector occidental de la mateixa estança; es tracta d'un únic bloc de pedra sorrenca i que conserva incisa la inscripció 'AVE MARIA' dividida en dues filades i en posició central (no en coneixem la data). - finalment, la darrera llinda és situada a la porta del balcó i es composa d'un bloc de pedra sorrenca que porta incises les inicials de Crist Salvador, amb una creu a sobre i envoltades per la data 1760 (17 IHS 69 o 60).</p> | 08144-72 | Minoves | <p>La masia de Minoves és documentada des de l'època medieval (s. XII). Des de la baixa edat mitjana les propietats de l'actual masia figuren com a dominis senyorials del monestir de Sant Pere de la Portella i de la baronia de la Portella. És al segle XVII i XVIII que la masia amplia les propietats per via matrimonial i per diferents compra vendes i s'organitza el sistema de masoveries, l'última de les quals, la Casanova de Minoves es construeix de nova planta al s. XVIII. Gràcies a la documentació conservada a l'arxiu familiar s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des del 1400 fins a l'actualitat; el cognom Minoves es manté des del segle XII fins a mitjans segle XIX.</p> | 42.0638900,1.8765100 | 407048 | 4657480 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54906-p3250012.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54906-p3250022.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54906-p3250063.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | L'última llinda es conserva força deteriora i els motius incisos són de difícil lectura; cal tenir present que la llinda formava part d'una finestra la qual, amb posterioritat, fou convertida en balcó. | 96|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54933 | Llindes i blocs monolítics de Valldaura Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llindes-i-blocs-monolitics-de-valldaura-vell | <p>SANTAMARIA, J.(1986): Memòries del monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i Baronia, p.83-95. Catalunya Romànica,XII.El Berguedà (1988), p.353-354. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (1994), p.134. BUSQUETS (2002). El Monestir i la família de Valldaura (inèdit)</p> | XVIII | <p>A la casa de Valldaura Vell es conserven un seguit de llindes i blocs monolítics col·locats en diferents finestres i llocs de la masia. - Pel que fa a les llindes, la primera es troba situada en una finestra de la façana de migdia i es tracta d'un bloc rectangular de pedra sorrenca amb la part inferior bisellada i amb motius incisos que formen dues rosetes posades a banda i banda de la data 1784 i damunt d'una creu llatina incisa i en posició cèntrica que arrenca de la part inferior, formant una mena de motiu decoratiu d'arcs de mig punt invertits. - A la planta primera i a l'eixida hi ha dues llindes, una de 1783 (amb motius decoratius i una creu llatina central) i una amb motius florals. - Pel que fa als blocs monolítics es troben a la eixida de la masia i en un dels coberts annexos a la masia; contenen senzilles decoracions de creus incises.</p> | 08144-99 | Santa Maria de Valldaura | <p>Els germans Bernat i Geralda de la Portella fundaren el monestir de Sta. Maria de Valldaura l'any 1231; el 1338 part de la comunitat de monges cistercenques es traslladà a Berga, a la casa de Sta. Maria de Montbenet. La comunitat que restà a Valldaura es traslladà, definitivament a Manresa, el setembre de 1398. <span lang='CA'><span><span>El 1516 l'abadessa Francesca d'Oluja establí el monestir enrunat de Valldaura amb les seves terres, a Bartomeu Ballart que, a partir d'aquesta data, prengué el nom de la propietat i la família passà a anomenar-se Valldaura. Actualment es conserva el nom tant en la propietat com en el cognom de la família propietària, tot i que canviat a 'Balldaura'.</span></span></span> El 1872 Ramon Valldaura decidí construir una casa nova, Valldaura Nou ampliada el 1906 amb la construcció de les eixides a la façana de migdia, a un quilòmetre de la vella masia i antic monestir, deixant aquest com a masoveria. Després d'estar uns anys eshabitat, l'any 1984 respsonsables de la parròquia de Valldaura de Manresa d'acord amb l'actual propietari, hi començaren a fer obres en el vell monestir per adaptar-lo a casa de colònies, servei que està fent actualment.</p> | 42.0801011,1.9421340 | 412499 | 4659211 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54933-p31000992.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54933-foto-08144-99-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54933-foto-08144-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54933-img-20210408-wa0009.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: imatge 1: Sara Simon, 2021; imatge 2 i 3: Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R., 2002; imatge 4: Amalgama7, 2021. | 96|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54946 | Llindes i pedres de Valldaura Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llindes-i-pedres-de-valldaura-nou | <p>BUSQUETS (2002). El Monestir i la família de Valldaura (inèdit)</p> | XIX-XX | <p>- Una llinda es troba a la finestra de llevant de la façana principal; es tracta d'un bloc rectangular de pedra sorrenca en el qual hi ha una colla d'elements decoratius incisos: dues rosetes ubicades a cada extrem de la llinda emmarcant una creu llatina al centre, la qual arrenca de la part inferior formant un fris decoratiu d'arcs de mig punt invertits. - Un dels elements escultòrics està ubicat damunt la clau de volta de la porta principal d'accés a la casa i es tracta d'un medalló oval que té incís, en el seu interior, la data de 1873, emmarcada per una motllura, que ens permet conèixer la data de construcció. - Els dos elements escultòrics situats a les columnes de l'arcada central del porxo de migdia són fets l'any 1906. Són dos blocs de pedra sorrenca un dels quals, el de ponent, porta incisa la inscripció 'Joan Valldaura' emmarcada per un medalló rectangular d'extrems acabats en punta; l'altre medalló, de llevant, porta la data de 1906 envoltada amb el mateix motiu que l'anterior.</p> | 08144-112 | Santa Maria de Valldaura | <p>Els elements escultòrics de Valldaura Nou ens informen de les dates de construcció de la casa, iniciada el 1873 i finalitzada a començaments del s. XX ja que en el porxo hi ha la data de 1906.Hi anaren a viure la família Valldaura quan van deixar l'antic monestir del mateix nom i, després d'habitar-la uns cent anys, es traslladaren al poble d'Olvan, llogant aquest edifici com a segona residència i servint el seu entorn com a granja de vaques i vedells.</p> | 42.0778100,1.9442700 | 412673 | 4658955 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54946-p3100229.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54946-p3100236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54946-p3100239.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La llinda presenta unes característiques tipològiques i estil molt similars a les de les llindes de la masia veïna de Valldaura Vell. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54947 | Cairons de Valldaura Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cairons-de-valldaura-nou | <p>BUSQUETS (2002). El Monestir i la família de Valldaura (inèdit)</p> | <p>Els paviments de la casa de Valldaura Nou estan resolts a partir de cairons ceràmics de 20 x 20 cm, alguns dels quals estan decorats amb formes de ventalls, línies incises diagonals, verticals, horitzontals i obliqües. De tots en destaca el que es conserva al paviment de la galeria de tramuntana en el qual hi ha incises les lletres de 'Amu Joan Valldaura any 1911', entre altres cairons amb altres grafies.</p> | 08144-113 | Valldaura | <p>La masia de Valldaura Nou es comença a construir a finals del s. XIX i és a començaments del s. XX quan s'acaben les obres de lluïment. Per la documentació que s'ha conservat a Valldaura sabem que com en moltes altres cases de pagès importants, tenien bòbila pròpia i quan els calia fer obres llogaven a teulers de la comarca (Gironella, Casserres) perquè els fessin les peces que necessitaven, això els sortia més econòmic i s'estalviaven el transport i el risc que es trenqués molt del material circulant per camins de bast. Sabem que, a començament del segle XX aquesta bòbila de Valldaura va funcionar en diverses ocasions fent obra per la casa i, fins i tot, que venien a cases veïnes. Els teulers cobraven la seva feina als següents preus: 1000 teules, 8 duros; 1000 totxos o cairons grossos, 9,5 duros, 1000 maons a 5 duros, etc.</p> | 42.0777321,1.9444245 | 412685 | 4658946 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54947-p3100192.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54947-p3100195.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54947-p3100196.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54947-img-20210407-wa0020.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Joan Valldaura Ricart va encomanar la pavimentació de la masia amb cairons i deixà testimoni de la data de l'obra.Autoria de les fotografies: Imatges 1, 2, 3 i 4: Sara Simon, 2021; Imatge 5: Amalgama7. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 89173 | Llinda de Cal Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-cal-serra | La data incisa està una mica degradada. | <p>Llinda plana monolítica formada per un bloc paral·lelepípede tallat i amb la superfície vista amb polit picat. Hi consta gravada la data 1787. Es tracta d'una llinda de la porta de la casa actualment coneguda amb el nom de Cal Serra. La porta obra a nivell de planta baixa; la casa té una altra porta d'accés pel carrer de l'Escola.</p> | 08144-209 | Carrer de l'Escola, 21 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa està situada en un dels carrers que es degueren anar configurant a partir del nucli central d’origen medieval. Ocupant parcel·les que es degueren anar construint a partir del segle XVIII i XIX. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0568776,1.9050189 | 409397 | 4656672 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89173-pb010199.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89173-pb010202.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La llinda està situada en un edifici cap de carrer, ocupant una parcel·la que li permet afrontar a tres carrers. Pel costat del carrer de l'Escola hi havia hagut un petit bar fins entorn els anys setanta o vuitanta del segle XX.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 55014 | Festa Major d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dolvan | XIV-XX | <p>La Festa major d'Olvan es celebra el primer diumenge d'agost i té una durada de cincs dies. Inclou un programa variat d'actes (ball, concert, sardanes, concursos i competicions). Antigament es celebrava el cap de setmana que coincidia amb la Mare de Déu d'Agost, patrona de l'església parroquial d'Olvan.</p> | 08144-180 | Nucli d'Olvan | <p>Tot i que no tenim notícies concretes sobre els orígens de la Festa Major d'Olvan és possible que els seus orígens es situïn, com la resta de festes majors de Catalunya, a la baixa edat mitjana. En el cas d'Olvan és una festa tradicional del calendari festiu que ha anat perdent el seu caràcter religiós i que és organitzada per l'Ajuntament d'Olvan.</p> | 42.0569100,1.9069700 | 409558 | 4656673 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Fotografies web d'Olvan (www.olvan.cat), autor Lluís Fernández. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 55015 | Festa Major de Cal Rosal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-cal-rosal | <p>J. BUSQUETS: Cal Rosal, a 'Suplement nº 1, l'Erol, Berga, 2002.</p> | XX | <p>La festa Major de Cal Rosal té lloc el primer cap de setmana de juliol i té una durada de cinc dies; els actes festius són variats (balls, concursos, ballets, havaneres, etc.) i s'organitza des de la comissió de festes.</p> | 08144-181 | Cal Rosal | <p>La Festa Major de cal Rosal va néixer a finals del s. XIX i s'organitzà a partir del nucli industrial que formava la colònia, tot i que aquesta creix al peu del Llobregat i en tres termes municipals, el d'Avià, el de Berga i el d'Olvan. En l'actualitat, organitzada per una comissió de festes de cal Rosal, viu una de les seves etapes més esplendoroses.</p> | 42.0707900,1.8697300 | 406497 | 4658254 | 08144 | Olvan | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 54866 | Creu commemorativa d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-commemorativa-dolvan | XX | <p>Creu de formigó armat de 4'5 metres d'alt i 3 metres d'ample aproximadament, encastada al sòl amb un sòcol de formigó. Commemora la Santa Missió de l'any 1958, tal com es llegeix al medalló central que porta la inscripció: 'XXII -X al II- XI del 1958. SANTA MISSIÓ'.</p> | 08144-32 | Serrat del Quirze | <p>Durant els anys 1940 - 1960 era freqüent que les parròquies del Bisbat de Solsona, organitzessin unes jornades intensives de prèdiques i reflexions religioses que s'anomenaven 'Missions'. Consistien en la visita a la parròquia de torn de dos o tres pares predicadors, generalment Jesuïtes, que feien sessions formatives per els diferents sectors de població (infants, matrimonis, persones grans, etc.). L'últim dia, i com a clausura dels actes religiosos, s'organitzaven confessions i comunions per a tots els fidels. Per a commemorar aquestes jornades religioses intensives, posteriorment, s'alçaven monuments commemoratius com el que s'ha descrit. En anys posteriors des d'aquets indret es realitzaven les benediccions del terme.</p> | 42.0598479,1.9059131 | 409474 | 4657000 | 1958 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54866-p2280188.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54866-p2280192.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La inscripció és en català, tot i que es va fer l'any 1958, en ple Franquisme.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54929 | Tina de vi de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vi-de-la-riba | <p>BUSQUETS (2002). La Riba (inèdit)</p> | XIX | La tina es va netejar i condicionar al reformar-se la masia l'any 1999. | <p>La masia de la Riba tenia adossada, al costat de ponent, una tina o cup de vi que s'ha conservat íntegre. Es tracta d'un interessant recipient de forma circular d'un diàmetre de 2,15 m i una profunditat de 2,60 m, revestida tota ella, en la seva part interior, per peces de rajola ceràmica vidriada de color marronós de 40 x 40 cm i forma ovalada, per tal d'adaptar-se a l'espai circular; la part inferior de la tina té forma de cubeta per facilitar la sortida del líquid, i buidar la tina per un broc lleugerament inclinat que es troba situat a la part inferior, conegut amb el nom de boixa. Actualment la tina ha quedat incorporada a la sala d'estar de la masia com a element decoratiu, després de les obres de reforma efectuades l'any 1999, està protegida per un gruixut vidre que en facilita la visió i al mateix temps, en garanteix la seguretat.</p> | 08144-95 | La Riba | <p>La Riba és un dels masos d'Olvan que trobem documentades des de l'any XXXII del rei felip, que correspon al 1092 de Crist, quan Arnal Bernat i la seva muller, Adaled, donaven dos trossos de terra a l'església de Santa Maria. Apareix de nou en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella de l'any 1348, ja que estava sota la jurisdicció d'aquest monestir. Bartomeu Riba, l'amo del mas en aquella data, confessava que havia de pagar tasca de tots els fruits (un onzè de la collita) a Sant Pere de la Portella. A mitjans segle XVIII el cognom dels amos passà a Boatella, per haver quedar una pubilla i tornà a canviar a mitjans segle XIX en casar-se la pubilla Casilda Boatella amb Martí Corominas, nom que es repeteix en l'actual propietari del mas.</p> | 42.0682600,1.9301900 | 411495 | 4657909 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54929-p4010126.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54929-p4010130.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54966 | Rentamans de la sala del mas de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rentamans-de-la-sala-del-mas-de-la-riba | <p>BUSQUETS (2002). La Riba (inèdit) BUSQUETS, J. (1997). 'Un capbreu de la Portella de l'any 1348', a l'Erol nº 55, p.22-23.</p> | XVIII | <p>Encastat a la paret de migdia de la sala del mas de la Riba es conserva un rentamans de pedra aixoplugat dins d'una fornícula d'arc de mig punt adovellada. Tot i que el recipient contenidor de l'aigua sembla relativament nou, és un exemplar de forma d'arqueta que permetia contenir l'aigua que, per mitjà d'una aixeta, cau sobre un recipient de forma quadrada, fet amb pedra sorrenca que, desaigua a l'exterior de la masia. La paret de fons d'aquests rentamans ha estat aplacada, recentment, amb pedra.</p> | 08144-132 | La Riba | <p>La Riba és un dels masos d'Olvan que trobem documentades des de l'any XXXII del rei Felip, que correspon al 1092 de Crist, quan Arnal Bernat i la seva muller, Adaled, donaven dos trossos de terra a l'església de Santa Maria. Apareix de nou en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella de l'any 1348, ja que estava sota la jurisdicció d'aquest monestir. Bartomeu Riba, l'amo del mas en aquella data, confessava que havia de pagar tasca de tots els fruits (un onzè de la collita) a Sant Pere de la Portella. A mitjans segle XVIII el cognom dels amos passà a Boatella, per haver quedar una pubilla i tornà a canviar a mitjans segle XIX en casar-se la pubilla Casilda Boatella amb Martí Corominas, nom que es repeteix en l'actual propietari del mas.</p> | 42.0682600,1.9301900 | 411495 | 4657909 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54966-p4010077.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54966-p4010062.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54966-p4010076.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54966-p4010078.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 88291 | Rellotge de sol de Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ferreres | <p>https://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742</p> | Mostra algunes parts lleugerament deteriorades. | <p>Rellotge de sol de vareta, situat a la façana principal de l'edifici, és del tipus vertical declinant amb orientació sud-oest. Les línies horaries són de 9 a 6, amb línies llargues fins la vareta per les que marquen les hores i línies més curtes per a les mitges hores. Els nombres són indicats en xifres romanes incises en el suport.</p> <p>El rellotge es mostra a mode de plafó lleugerament sobresortit del pla de la façana; el perfil per sota les xifres és decorat amb formes corbades combinades amb altres menors angulars. </p> | 08144-187 | Masia Ferreres | 42.0571847,1.8813539 | 407438 | 4656730 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88291-p3120452.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88291-p3120453.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El número de referència de l'inventari de rellotges de sol dels Països Catalans de la Soceitat Catalana de Gnomònica és el 4873.Sota el rellotge hi ha un plafó amb un sagrat cor.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 88292 | Rellotge de sol de Santa Maria d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-santa-maria-dolvan | XX | <p>El rellotge de sol de l'església parroquial de Santa Maria d'Olvan està situat a la façana principal, a la part superior de l'extrem de llevant. Es tracta d'un rellotge de sol de vareta format per un plafó quadrangular, aparentment de material ceràmic. És del tipus vertical declinant amb els nombres en xifres romanes del 6 al 1, únicament amb línies que marquen les hores. Decorativament, a la part superior hi ha el dibuix d'un sol amb cara, al centre de la qual hi ha incertada la vareta, i del qual surten diversos raigs. A la part inferior del sol hi ha una inscripció que indica '*JO SENSE SOL Y TU SENSE FE NO VALEM RE*'. Aquesta frase i les números romans mostren restes de decoració pictòrica de coloració verdosa.</p> | 08144-188 | Plaça de l'Església, 1 | 42.0571985,1.9052852 | 409419 | 4656707 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88292-pb010088.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88292-pb010072.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88292-pb010076.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 89408 | Elements petris decoratius de Cal Rafel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-petris-decoratius-de-cal-rafel | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Conjunt de diverses pedres commemoratives o simbòliques que es troben distribuïdes per l’entorn de Cal Rafel i la seva proximitat, com al centre de la rotonda que hi ha uns metres més amunt, al carrer del Serrat del Quirze. Les peces tenen formes diverses, quadrangulars, rectangulars o de forma totalment irregular, algunes estan col·locades a manera de monòlit commemoratiu, per ser clarament visibles i exposats, i altres de manera menys específica. Totes compten amb inscripcions gravades, incises en la pedra, algunes amb algun element figuratiu dibuixat.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Trobem per exemple un carreu que té la inscripció </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span><<</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> TAULA TÍPICA / A 66 MTS.</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> >>, la distància està</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> dins una cartel·la en forma de fletxa indicativa de la direcció, i les sigles </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span><<</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> F.P.C.</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>>>. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>Un monòlit disposat verticalment, a la cara del davant hi ha una creu incisa i la inscripció: </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span><<</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>DEU VOS GUARD / DECAU EL DIA / CAN RAFEL / ANY...</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> >> </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>seguit del dibuix d’un arbre també gravat; al cara posterior indica </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span><<</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>F. PALAU C.</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> >> i en un dels blocs de suport de la peça situats a la part posterior, la data gravada</span></span></span></span></span> <span lang='CA'><span><span><span><span><<26-V-1966>>.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Una altra peça en forma de llinda plana rectangular hi consta <<QUAN MA ORELLA NO OIRA / QUE US SENTI A VOS OH MARIA QUAN MON>>, al costat, un altre bloc similar a l’anterior amb la inscripció <<VERGE DE LA BONA MORT / DEL CEL DUEU-NOS AL PORT / TINGUEU PIETAT DE MI / EN LA HORA DE MA FI. >> i les inicials <<F. P. C.>>. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-244 | 42.0580705,1.9071396 | 409574 | 4656801 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89408-p1200213.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89408-p1200218.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89408-p1200221.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89408-p1200223.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89408-p1200228.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 89485 | Monument Diada 11 de setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-diada-11-de-setembre | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Monument commemoratiu dedicat a la Diada de l'11 de setembre, es tracta d’un monòlit de forma irregular al frontal del qual hi ha un escut metàl·lic amb la senyera i la inscripció “CAL ROSAL / 11 SETEMBRE 2002” també de peces metàl·liques. A la part posterior del hi ha una placa en la que hi consta el text “Aquesta obra / ha estat realitzada per / JAUME CASALS / ferrer de Cal Rosal, / a l’edat de 95 anys.” Al costat de tramuntana del monòlit hi ha una asta amb la senyera.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-256 | 42.0703126,1.8703543 | 406548 | 4658200 | 2002 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89485-p5260725.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89485-p5260719.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89485-p5260717.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Jaume Casals | Tal i com consta a la plaça posterior, l'obra fou realitzada pel que fou conegut com el ferrer de Cal Rosal.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 89486 | Monument Rafael Casanovas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-rafael-casanovas | XX-XXI | <p><span><span><span>Monument commemoratiu dedicat a Rafael Casanovas, format per una base de pedra damunt la qual hi ha un pedestal amb un bloc monolític al davant, en el frontal del qual hi consta la inscripció “ A RAFAEL / CASANOVA I / A TOTS ELS / DEFENSORS / DE / CATALUNYA / 1714-1998 / Olvan / 11-9-1998” i a sota “A.A.P.”; a sobre, un altre bloc de pedra actua de base d’una escultura d’un bust de Rafael Casanova. El bust és de morter o pedra artificial amb pàtina de diverses coloracions. La base del conjunt és de planta quadrada feta en pedres i morter, a la part superior a l’extrem de llevant hi ha diverses pedres unides amb morter que porten cadascuna d’elles referències incises a diversos pics, serres o cims, com Penyes Altes, Montorto, Pedraforca, Puigmal, entre altres, la majoria amb una data gravada. Damunt d’aquestes pedres s’alça un altre element, en aquest cas metàl·lic, format per una barra de secció circular a la part superior de la qual hi ha una placa, un escut amb la senyera i finalitza amb una escultura que recorda fulles d’alzina i roure entre altres elements. A la placa hi ha la inscripció “ANALOGIA ABORIGEN Flora –història / EL ROURE: Arbre de fulla caduca o mercescent. / molt flort i longeo. / L’hivern canvia la seva fesomia. / L’ALZINA: De fusta molt dura i llarga vida. / és símbol de perennitat. / Catalunya ha patit llargs “hiverns.” / també és molt vella. / longànime la seva història / àdhuc segueix sent ELLA. / Anònim / Olvan x Catalunya, setembre del 2000”. Aquest element, junt el pal amb la senyera, situat a la banda oposada, flanquegen el monument central a Rafael Casanova.</span></span></span></p> | 08144-257 | 42.0575546,1.9067922 | 409544 | 4656744 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89486-p5260827.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89486-p5260828.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89486-p5260834.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89486-p5260838.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89486-p5260841.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 54836 | Pallissa del Ballaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-ballaro | <p>SALES, N. (1989): Els segles de decadència. (XVI-XVIII), a 'Història de Catalunya, volum IV, Ed. 62 s/a, BCN, p.197. SANTAMARIA, J. (1986). Memòries del Monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i baronia, p. 80. BUSQUETS (1997). Un capbreu de la Portella de l'any 1348. L'Erol nº 55,p.23-26. BUSQUETS (2002): Notícies històriques i arbre genealògic del Ballaró a partir del seu arxiu documental (inèdit)</p> | XVII-XVIII-XIX | <p>Pallissa de tres cossos construïda a base de pilars de pedra de secció rectangular reformats a la part superior amb maons i ciment pòrtland. La teulada és a dues vessants, amb la particularitat que la de llevant és molt estreta i la de ponent molt llarga; està obrada per mitjà de teules i llates de secció triangular i quadrada. Els forjats estan compostos per bigues que descansen damunt de grossos cavalls de fusta.</p> | 08144-2 | Riera de la Riba-El Ballaró (El Ballaró, 08611-Olvan) | <p>Masia documentada des del 9 d'abril de 1348 en un capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella. La família Ballaró s'extingí a finals del segle XVI i la casa passà a mans de la família Canudas la qual en continua essent la propietària. L'extensió de la propietat ha anat augmentant al llarg dels segles amb l'annexió de Puigcogull i Casavadella a l'iniciar el segle XV, Sant Salvador al segle XVI i Piulant al segle XVII, totes elles en terme municipal d'Olvan. La masia guarda un ineteressant arxiu de pergamins i protocols notarials que van des del segle XIV fins a l'actualitat. S'hi ha realitzat un estudi sobre la història i la família del mas que resta inèdit. Tipològicament, la pallissa sembla una construcció del segle XVII i XVIII ja que en un dels pilars es conserva una llinda amb la data de 1695. Sembla però que es tracta d'un element reaprofitat, tot i que l'actual construcció pot correspondre a diferents èpoques posteriors, per la documentació familiar sabem que entre el juliol i el setembre de 1862 es va reconstruir la pallissa i els jornals de paleta, manobre, els materials (teules, pedra, terra, calç, etc.) i transport de materials assoliren la xifra de 1171 rals.</p> | 42.0553392,1.9150221 | 410222 | 4656490 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54836-p3270137.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54836-p3270150.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54836-p4060261.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | J. Busquets, P. Cascante, C. Sellés, R. Serra | Les parets mestres de la pallissa, especialment la nord, té la base de pedra, amb un portal amb llinda també de pedra i la part superior amb tàpia, alternant-se amb filades de maons ceràmics per reforçar la tramada. La paret nord sembla correspondre a una obra anterior a la pallissa.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54838 | Tina de vi del Ballaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vi-del-ballaro | <p>SALES, N. (1989): Els segles de decadència. (XVI-XVIII), a 'Història de Catalunya, volum IV, Ed. 62 s/a, BCN, p.197. SANTAMARIA, J. (1986). Memòries del Monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i baronia, p. 80. BUSQUETS (1997). Un capbreu de la Portella de l'any 1348. L'Erol nº 55,p.23-26. BUSQUETS (2002): Notícies històriques i arbre genealògic del Ballaró a partir del seu arxiu documental (inèdit)</p> | XIX | El vidriat de les peces ceràmiques està molt malmès. | <p>Tina de vi situada al nord de la masia, construïda amb pedra sorrenca del país força ben tallada. La planta exterior vol ser quadrada i l'interior circular revestida amb peces molt deteriorades de ceràmica vidriada marró. Tot i que la capacitat és difícil de concretar, les mides són força considerables. L'entrada és a la part superior i consta d'una obertura quadrada de 50x50 cm., coberta per mitjà d'una tapa d'obra. L'obertura de sortida de líquids està paredada i s'hi ha adequat una aixeta per disposar d'aigua en cas de necessitat</p> | 08144-4 | Riera de la Riba-El Ballaró (El Ballaró, 08611-Olvan) | <p>Masia documentada des del 9 d'abril de 1348 en un capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella. La família Ballaró s'extingí a finals del S XVI i la casa passà a mans de la família Canudas la qual en continua essent la propietària. L'extensió de la propietat ha anat augmentant al llarg dels segles amb l'annexió de Puigcogull i Casavadella a l'iniciar el segle XV, Sant Salvador al segle XVI i Piulant al segle XVII, totes elles en terme municipal d' Olvan. La masia guarda un interessant arxiu de pergamins i protocols notarials que van des del segle XIV fins a l'actualitat. S'hi ha realitzat un estudi sobre la història i la família del mas que resta inèdit. Aprofitant un decret de 1845 en el qual s'eximia de pagar contribucions per als terrenys erms que es dediquessin al cultiu de la vinya, molts propietaris rurals decidiren tornar-ne a plantar, i construïren noves tines per poder emmagatzemar el vi dels seus ceps. Aquest fou el cas del Ballaró que, després de passats tres anys de plantar els primers ceps, decidiren emprendre la construcció de la tina descrita.</p> | 42.0555543,1.9153549 | 410249 | 4656513 | 1848 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54838-p3270172.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54838-p3270174.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | J. Busquets, P. Cascante, C. Sellés, R. Serra | La tina està construïda en part aprofitant un desnivell del terreny. Avui s'utilitza per a emmagatzemar aigua, cosa que ha fet que es pogués conservar.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc