Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54942 | Pont d'Orniu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dorniu-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AAVV (2008): Cal Rosal 150 anys (1858-2008). Ajuntament d’Olvan i Àmbit de Recerques del Berguedà.</span></span></span></span></span></p> <p>A. CAIXAL MATA, Pont Vell d'Orniu (Cal Rosal-Olvan) SPAL de la Diputació de Barcelona, www.olvan.diba.es/Pont</p> <p>J.BUSQUETS (2002). Cal Rosal, a 'Suplement nº 1, L'Erol.</p> <p>J.BUSQUETS i R.COROMINAS, El pont d'Orniu, a l'Erol nº 75, hivern 2002.</p> | XVIII | <p>L'actual pont d'Orniu, juntament amb el pont de la carretera C-16z, constitueixen els únics passos que creuen el Llobregat en aquest indret de cal Rosal. Construït al sector meridional de cal Rosal és una senzilla construcció d'una única arcada apuntada i molt rebaixada i amb la característica forma d'esquena d'ase. Tot ell és obrat amb pedra sorrenca, tallada i escairada, unida amb morter de calç i amb alguna reparació moderna per tal d'adequar-lo al trànsit rodat d'automòbils.</p> | 08144-108 | Colònia Rosal, a la llera del riu Llobregat | <p>La construcció d'aquest pont està directament relacionada amb la destrucció del pont vell que va produir-se durant la Guerra de Successió (1702-1714); la zona quedà desproveïda d'aquest pas tant important per la qual cosa fou necessari impulsar la construcció d'un pont nou, poc després de la fi d'aquella guerra, probablement a mitjans segle XVIII.</p> | 42.0679563,1.8683571 | 406379 | 4657941 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54942-pb150163.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54942-pb150165.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54942-pb150171.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54942-pb150182.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 96|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54943 | Forats del pont d'Orniu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forats-del-pont-dorniu | <p>A. CAIXAL MATA, Pont Vell d'Orniu (Cal Rosal-Olvan) SPAL de la Diputació de Barcelona, www.olvan.diba.es/Pont J.BUSQUETS (2002). Cal Rosal, a 'Suplement nº 1, L'Erol. J.BUSQUETS i R.COROMINAS, El pont d'Orniu, a l'Erol nº 75, hivern 2002.</p> | X-XI | La situació d'aquest element a la riba del riu Llobregat afavoreix la seva erosió i degradació. | <p>Els forats estan situats a pocs metres del pont nou d'Orniu. Es tracta d'una sèrie d'orificis circulars retallats a la roca natural que presenten la característica que estan situats alineats formant una única filada horitzontal, amb un diàmetre de 25-30 cm aproximadament; es troben tant a la riba dreta com a l'esquerra del riu. És difícil interpretar l'origen i la funció d'aquests forats excavats a la roca però tant pel lloc que ocupen, un punt on el cabal del riu s'estreny, així com per la seva posició, podria tractar-se de diversos encaixos a la roca natural per encabir-hi bigues o estructures de fusta similars a una possible passera.</p> | 08144-109 | Colònia Rosal, a la llera del riu Llobregat | <p>Els orígens d'aquests forats semblen anteriors a l'antic pont de pedra que es va construir al s. XII i que fou substituït per un de nou al s. XIV. Com que la construcció d'un pont de pedra sempre venia impulsada després de la destrucció d'un pont o passera anterior, moltes vegades, perdut a causa dels aiguats. Si tenim en compte la memòria del SPAL 2000-2001 el lloc on s'edificà a la Baixa Edat Mitjana un pont gòtic ja hi havia una construcció anterior, probablement del s. XII; per tant, la suposada passarel·la de fusta fou un dels primers passos que es crearen per creuar el Llobregat en època alt Medieval.</p> | 42.0680519,1.8684160 | 406385 | 4657951 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54943-pb150178.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54943-pb150176.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54943-pb150177.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Creiem que aquets forats corresponen als encaixos d'una passera, en el cas que fos una resclosa els orificis estarien foradats al sòl del curs fluvial formant una alineació. En aquest cas la hipòtesi d'una passera es reforça pel fet que en aquest indret s'han construït dos ponts medievals i dos de moderns (carretera C-1411 i C-16).Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54941 | Pont medieval d'Orniu o pont vell d'Orniu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-medieval-dorniu-o-pont-vell-dorniu | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AAVV (2008): Cal Rosal 150 anys (1858-2008). Ajuntament d’Olvan i Àmbit de Recerques del Berguedà.</span></span></span></span></span></p> <p>A.CAIXAL MATA, Pont Vell d'Orniu (Cal Rosal-Olvan) SPAL de la Diputació de Barcelona</p> <p>J.BUSQUETS (2002). Cal Rosal, a 'Suplement nº 1, L'Erol.</p> <p>J.BUSQUETS i R.COROMINAS, El pont d'Orniu, a l'Erol nº 75, hivern 2002.</p> | XIII-XV | Manca restaurar l'estrep del marge dret que és situat al terme municipal d'Avià. | <p>Les restes el pont medieval d'Orniu es situen a uns 50 metres aigües avall del pont actual. Només es conserven parts dels dos estreps, el de la riba esquerre i el de la riba dreta, dels quals el de la riba esquerre fou estudiat i restaurat per SPAL entre el 2001 i el 2002. L'estudi va permetre identificar aquestes restes com les d'un pont força monumental compost de quatre arcades de les quals la central era de considerables dimensions per tal de salvar el curs del Llobregat en aquest punt, mentre que les altres tres eren menors, formant la característica forma d'esquena d'ase. El pont tenia un tallamars o trencaaigües triangular aigües amunt de la riba esquerre, del qual avui dia només se'n pot veure la seva empremta retallada a la roca natural. Hom imagina un pont de característiques semblants a les del pont de Pedret. L'estudi va permetre deduir que aquest pont estava construït damunt d'un pont anterior del qual se'n conservaven únicament les primeres filades de la base dels pilars formades per carreus allargassats disposats horitzontalment formant filades força regulars i units amb morter de calç. La part que s'ha restaurat i consolidat conserva una arcada apuntada i els arrencaments d'una altra obrada amb grans carreus rectangulars de pedra sorrenca units amb morter de calç; el paviment i el nivell de baranes no es conserven ja que la construcció, un cop destruïda, fou reaprofitada per a bastir corrals i fins i tot una casa. L'estrep que es troba a la riba dreta, situat al terme municipal d'Avià, es conserva molt cobert de vegetació; tot i això, encara s'hi pot veure l'arrencada de l'arc central amb els encaixos per col·locar-hi la cintra, així com un segon arc, avui dia, cobert de vegetació i runa.</p> | 08144-107 | Colònia Rosal, a la llera del riu Llobregat | <p>Per la tipologia constructiva el pont presenta forces similituds amb el pont gòtic de Pedret, dels s. XIII-XV, i per tant, podem considerar el pont d'Orniu com una construcció civil de la Baixa Edat Mitjana.</p> | 42.0674068,1.8687163 | 406408 | 4657880 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54941-pb150214.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54941-pb150216.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54941-pb150195.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54941-pb150198.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54941-pb150203.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 93|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 89404 | El Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-llobregat | <p><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA (2007). Pla director urbanístic de les colònies del Llobregat, als termes municipals d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Gironella, Navàs, Olvan i Puig-reig. DOGC 4940 de 3 d'agost de 2007.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>VILADRICH, L. GORCHS, M., MACARRO, J. BUSQUETS, J. M., AYMERICH, P., CABANAS, L., SANTACREU, J. (1990): <em>'La conca del Llobregat al Berguedà des de la perspectiva de les ciències de la natur</em>a'. L'Erol, núm. 30, pàg. 7-25.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | En alguns trams caldria una actuació de neteja i manteniment de l’entorn del riu, així com intervencions per la millora de la qualitat de l’aigua. | <p><span><span><span>El riu Llobregat configura el límit natural i administratiu del terme municipal de gran part de l’extrem de ponent; aproximadament des de la zona on rep el rec del Corral del Montsent (des d’aigües amunt de Cal Rosal) fins a l’extrem sud-oest del municipi a tocar de Gironella, a l’alçada del trencall de la carretera C-154 que porta de Gironella a Olvan (a la zona anomenada del Purgatori). En aquest tram, a més del rec esmentat, el riu rep com a afluents els cursos fluvials de les aigües de la rasa de Sant Martí, la riera de la Portella i el rec de Fuià. Pel que fa a les aigües de la riera d’Olvan o de la Riba, aquestes desaigüen dins el poble de Gironella. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El límit del terme és pel mig del llit del riu, fet que determina que sigui la llera esquerra la que forma part d’Olvan.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Com a massa d’aigua fluvial, al seu entorn es desenvolupa un ecosistema aquàtic que aporta una gran biodiversitat al municipi, tot i que amb graus de conservació diferenciats segons el tram. En aquest sentit, es tracta d’un riu amb un elevat grau d’actuació i afectació humana, especialment per l’explotació de les seves aigües per part de diferents fàbriques, essencialment antigues tèxtils que es construïren en el seu recorregut, afegit a altres usos, com la generació d’energia o el subministrament d’aigua de rec, entre altres. Pel que fa a l’ecosistema associat, el de bosc de ribera afavoreix la presència de diverses espècies de fauna; es poden observar diversitat d’aus com poden ser el bernat pescaire (Ardea cinerea), l'ànec collverd (Anas platyrhynchos), el martinet blanc (Egretta garzetta), el corb marí gros (Phalacrocorax carbo), l'oreneta cuablanca (Delichon urbica) o el rossinyol bord (Cettia cetti), entre altres. L’entorn esdevé també lloc de localització o pas de mamífers com el senglar, la guineu, el teixó, etc. A les seves aigües s’hi detecten algunes espècies de peixos, entre les quals, la truita comuna (Salmo trutta fario), la bagra comuna (Leuciscus cephalus cephalus), el barb comú (Barbus graellsii), junt amb d’altres. Al bosc de ribera desenvolupat al seu entorn hi trobem salzes (Salix alba), pollancres (Populus nigra), verns (Alnus glutinosa), àlbers (Populus alba), freixes de fulla petita (Fraxinus angustifolia), i altres espècies junt amb una àmplia diversitat de vegetació, arbustos i altres plantes, el gatell (Salix cinerea), l'arç blanc (Crataegus monogna), el sanguinyol (Cornus sanguinea), l'esbarzer (Rubus ulmifolius), el fenàs boscà (Brachypodium sylvaticum), etc. </span></span></span></p> | 08144-240 | <p><span><span><span>El riu Llobregat és un dels cursos fluvials més importants de Catalunya, la seva presència dins el municipi d’Olvan condiciona i determina la seva història i defineix la topografia del territori. Ha esdevingut un element important com a recurs hidrològic que discorre pel terme.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant el segle XIX i XX, a redós del riu Llobregat s'hi van instal·lar gran nombre de fàbriques tèxtils que requeriren la construcció de rescloses i canals per al seu funcionament, moltes de les quals van desenvolupar colònies tèxtils molt nombroses a la comarca; al municipi d’Olvan, testimoniat amb la colònia Cal Rosal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb el tancament de la majoria d’aquestes indústries del teixit, els seus sistemes de captació i generació d’energia han continuat funcionant i estan actives com a petites centrals elèctriques. </span></span></span></p> | 42.0714447,1.8689471 | 406433 | 4658327 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89404-p3130062.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89404-p3130070.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89404-p2270003.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Cal Rosal va patir la gran riuada del 1982.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 89413 | Font de la de la zona esportiva de Cal Rosal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-de-la-zona-esportiva-de-cal-rosal | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La font està situada en un petit parc o zona d’esbarjo, al sud del nucli de Cal Rosal, entre el camp de futbol i les piscines. Es tracta d’una font formada per una estructura de pedra i morter formant un frontal rectangular on hi ha l'aixeta, i a la base una pica de planta semicircular, també feta amb pedres i morter. L’estructura de la font és coronada amb un carreu de pedra picada on hi ha gravada la data 2003</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-249 | 42.0673563,1.8693612 | 406461 | 4657874 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89413-pb150221.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89413-pb150222.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 88938 | Pont vell de la carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-vell-de-la-carretera | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>AAVV (2008): Cal Rosal 150 anys (1858-2008). Ajuntament d’Olvan i Àmbit de Recerques del Berguedà.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>BUSQUETS, J. (2002): 'Cal Rosal, un poble original', a l'Erol , Suplement núm. 1.</p> <p>LACUESTA, R. i GONZÁLEZ, X. (2008): Ponts de la província de Barcelona: comunicacions i paisatge, Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> | XIX | <p>El pont de la carretera a Cal Rosal, o pont antic de la colònia Rosal, és un pont de tres ulls, compta amb un gran arc rebaixat al centre d'uns 21 m de llum i, simètricament, un altre arc a costat i costat, ambdós de mig punt i d'uns 8 m. A cada extrem de l'obertura central hi ha unes pilastres que sobresurten del pla de l'estructura, reforçant l'obra, i que per la part inferior, vers l'intradós de l'ull central, mostren un acabat arrodonit. El conjunt de l'obra és de fàbrica formada per carreus de pedra ben tallada i polida, especialment als arcs i pilastres, en aquest cas els carreus es troben disposats a trenca junt; a la resta dels murs, el material és més bast. En origen les baranes eren massisses de pedra, actualment només es conserva en el coronament de les pilastres. La llargada del pont és d'uns 50 metres.</p> <p> </p> | 08144-190 | Cal Rosal, pont de la carretera C-16z . | <p>L'any 1858 els germans Anton, Ramon i Agustí Rosal van fundar la fàbrica tèxtil de la colònia Rosal, tot i formar part de Cal Rosal, es troba al territori que és municipi de Berga, just a tocar al límit amb Olvan, a l'altra banda del pont de l'antiga carretera. De fet, la carretera de Manresa a Berga es va acabar de construir el 1864, tot i això, el pont és posterior. Va ser projectat el 1876 per l'enginyer de camins, Victoriano Felip; consta que es va començar a construir el 18 de març de 1877 i que es devia finalitzar uns dos anys més tard (LACUESTA, R. i GONZALEZ, X.: 2008, pàg. 55).</p> | 42.0725035,1.8693349 | 406466 | 4658444 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88938-pb150019.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88938-pb150020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88938-pb150026.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88938-pb150017.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El paviment i baranes han estat substituïdes al llarg dels anys. Aquest pont es troba a la partió del límit municipal entre Olvan i Berga, delimitat pel riu Llobregat, formant part dels dos municipis. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 55003 | Resclosa de la fàbrica de la Plana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-fabrica-de-la-plana | <p>CLUA, J. (1994). 'Legislació i assentaments fabrils: les colònies industrials a Catalunya', tesi Doctoral presentada al departament de geografia Humana de la Universitat de Barcelona (inèdita). CLUA, J. (1995). 'La concessió d'aigües a les fàbriques Monegal i la Plana' a L'Erol núm. 45, p.18-21. CLUA, J. (2001). Les colònies industrials.</p> | XIX | <p>La resclosa de la fàbrica de la Plana, fàbrica desapareguda arran d'un incendi l'any 2000, es troba situada uns 250 metres riu amunt de la colònia Sanglàs o la Plana. És una construcció de pedra i ciment que talla el curs del riu Llobregat amb l'objectiu de derivar les aigües cap el canal o rec que les portava a la turbina de la fàbrica per tal de produir energia elèctrica. D'una alçada que s'acosta als quatre metres, és una obra d'enginyeria hidràulica construïda a finals del s. XIX.</p> | 08144-169 | La Plana | <p>L'administració concedí, l'any 1875, permís d'aprofitament de les aigües del Llobregat a l'empresa de Josep Monegal a partir d'un projecte que contemplava l'aprofitament hidràulic per la fàbrica de l'Ametlla i la de la Plana. Aquesta última era una fàbrica en mans d'una societat anònima en la qual Josep Monegal hi tenia accions. Les obres d'enginyeria van obligar a remodelar i millorar la resclosa i el canal de l'Ametlla de Casserres però també la de la Plana, que de ben segur és d'aquesta època. Un cop finalitzades les obres de construcció de la resclosa i el canal de la Plana, la fàbrica que ja estava construïda es va poder posar en marxa. L'any 1897, amb l'ampliació del cabal, probablement va caldre reforçar la presa i augmentar la profunditat del canal.</p> | 42.0653041,1.8694568 | 406467 | 4657645 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55003-p2280151.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55003-p2280153.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54921 | Grup Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grup-sant-josep | <p>BUSQUETS,(2002). 'Cal Rosal, un poble original', a l'Erol , Suplement nº 1,p.4-17.</p> | XX | <p>Exemple singular d'habitatges obrers plurifamiliars, format per 56 pisos agrupats en una construcció formada per tres quadrilàters enganxats que formen tres patis interiors partits o separats per un corredor central i galeries per accedir a cada habitatge. Els wàters i dutxes es van construir els anys cinquanta del s. XX i fins aleshores funcionaven les comunes a l'exterior dels pisos.</p> | 08144-87 | Cal Rosal (Carretera de Berga) | <p>Els propietaris de la colònia Rosal es van acollir a la llei de 'Casas Barates' de l'any 1921 i l'any 1922 van iniciar la construcció del grup d'habitatges obrers coneguts amb el nom de 'Pisos nous', nom que posteriorment es canvià per Grup Sant Josep; els terrenys que s'ocuparen foren adquirits a la família de la masia Lledó d'Obiols.</p> | 42.0695174,1.8696713 | 406490 | 4658113 | 1921 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54921-pb150117.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54921-pb150121.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54921-pb150133.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54921-pb150147.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54921-pb150149.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Quan els habitatges no disposaven d'aigua corrent els veïns s'abastien d'aigua a partir de les fonts instal·lades en l'espai interior dels quadrilàters, unes fonts que es convertien en lloc de reunió dels veïns i on s'omplien càntirs i galledes.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 55010 | Receptes de cuina de cal Rosal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/receptes-de-cuina-de-cal-rosal | XX | <p>Conjunt de nou receptes de cuina registrades a l'Inventari del Patrimoni Etnogràfic de Catalunya, recollides per Toni Massanés i inventariades l'any 1996: Arròs amb cranc de riu, canelons, truita de trossets de molles de pa fregit, truita amb mel, tripa i peu de xai, gallina estofada amb figues, conill de bosc amb xocolata i vi blanc, granotes a la paella i bunyols de vent.</p> | 08144-176 | Cal Rosal | <p>Inventari del Patrimoni Etnogràfic de Catalunya: Registre ALIM 164 (nº d'accés 3373), ALIM 172 (nº d'accés 3381), ALIM3387 (nº d'accés 3387), ALIM 179 (nª d'accés3388), ALIM 217 (nº d'accés 3425), ALIM 242 (nº d'accés 3448), ALIM 255 (nº d'accés 3460), ALIM 260 (nº d'accés 3465) i ALIM 272 (nº d'accés 3476), recollides per Toni Massanés i inventariades l'any 1996 per Juan José Caceres.</p> | 42.0707900,1.8697300 | 406497 | 4658254 | 08144 | Olvan | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Científic/Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 55015 | Festa Major de Cal Rosal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-cal-rosal | <p>J. BUSQUETS: Cal Rosal, a 'Suplement nº 1, l'Erol, Berga, 2002.</p> | XX | <p>La festa Major de Cal Rosal té lloc el primer cap de setmana de juliol i té una durada de cinc dies; els actes festius són variats (balls, concursos, ballets, havaneres, etc.) i s'organitza des de la comissió de festes.</p> | 08144-181 | Cal Rosal | <p>La Festa Major de cal Rosal va néixer a finals del s. XIX i s'organitzà a partir del nucli industrial que formava la colònia, tot i que aquesta creix al peu del Llobregat i en tres termes municipals, el d'Avià, el de Berga i el d'Olvan. En l'actualitat, organitzada per una comissió de festes de cal Rosal, viu una de les seves etapes més esplendoroses.</p> | 42.0707900,1.8697300 | 406497 | 4658254 | 08144 | Olvan | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 54923 | Cal Rosal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rosal | <p>BALCELLS, A.; SERRA, R. (2019): Les colònies industrials de la conca del Llobregat. 150 anys d'història. Barcelona: Diputació de Barcelona.</p> <p>BUSQUETS, J. (2002): 'Cal Rosal, un poble original', a l'Erol , Suplement núm. 1, p. 50-53.</p> <p>BUSQUETS, J. (2005): 'Cal Rosal', a l'Erol , Suplement núm. 86-87, p.4-17.</p> <p>SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa.</p> <p>VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo.</p> <p>https://patrimoniindustrial.cat/cas-estudi/invarquit</p> | XIX-XXI | <p>El nucli de Cal Rosal que forma part del municipi d'Olvan, durant molts anys, va ser anomenat com a Barri de l'Estació d'Olvan per haver-se desenvolupat a l'entorn de l'estació del ferrocarril de Manresa a Berga; actualment, la denominació ha quedat en desús. Cal Rosal és format per habitatges construïts pels propietaris de la fàbrica i colònia de cal Rosal (Grup Sant Josep i Sant Ramon) i per habitatges unifamiliars i plurifamiliars construïts per la iniciativa privada. Aquets formen un carrer allargassat al costat esquerre de la carretera de C-16z amb diverses tipologies pròpies del segle XX. Es tracta de construccions realitzades per mestres d'obra i arquitectes locals que no difereixen a les dels carrers dels pobles de la comarca.</p> | 08144-89 | Cal Rosal | <p>L'any 1881 es constituí la companyia ferroviària 'Ferrocarril Económico Manresa a Berga' i l'any 1887 el tren arribà al terme municipal d'Olvan on es construí l'estació final de trajecte, vora l'indret on des de mitjans segle XIX s'havia fundat la colònia Rosal. Els terrenys on es construí l'estació eren propietat de la família Minoves i justament al peu d'aquesta estació es començà a construir el tram ferroviari que havia d'arribar fins a Guardiola de Berguedà. La construcció de l'estació explica el naixement del barri i la seva evolució posterior; també hi contribuí el fet que la carretera de Manresa a Berga travessava el barri de l'Estació. Des de finals del segle XIX l'indret es convertí en un nucli de serveis a l'entorn de l'estació, impulsat a partir dels anys vint del segle XX amb el condicionament de la carretera que va permetre la circulació de camions. En aquest indret es construïren molts habitatges, no solament els destinats als treballadors de la colònia Rosal sinó també els que bastiren diferents particulars que establiren el seu negoci a redós de l'estació i al peu de la carretera, a partir de 1921 (forn de pa, botigues, cafè, fonda, serradora, etc.). El barri de l'Estació trencà d'aquesta manera amb la fesomia de colònia tèxtil, creant un segon nucli de població dins el municipi d'Olvan. Pròpiament Cal Rosal és un nucli més ampli que es troba ubicat a cavall de la confluència de tres municipis, Olvan, Avià i Berga.</p> | 42.0712600,1.8697600 | 406500 | 4658306 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54923-p1170013.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54923-p1170019.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54923-p1170024.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54923-p1170029.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54923-p1170040.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Durant diverses dècades el nucli era anomenat com a Barri de l'Estació d'Olvan; actualment, aquesta denominació no és pràcticament utilitzada, tant el nucli com la zona circumdant s'usa el nom Cal Rosal. Antigament també s'utilitzava el nom 'del riu' per designar el nucli del barri de l'Estació o Cal Rosal, sobretot per part de la població de la zona del nucli Olvan i el seu entorn. | 119|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54995 | Mercat del Bolet de cal Rosal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-del-bolet-de-cal-rosal | XX | <p>La gran tradició boletaire de la comarca del Berguedà i el fet que cal Rosal es troba situat al peu de la C-16z han fet possible el naixement del Mercat del Bolet, que s'inicia a finals d'agost, amb els primers bolets d'estiu, i que finalitza ben entrat el mes de desembre. Al peu mateix de la C-16z i en la plaça deixada en enderrocar l'antiga estació del tren, s'hi apleguen un munt de parades que venen bolets i altres queviures, molt especialment els caps de setmana i festius, però també els dies feiners. El mercat del bolet fa festa senyalada el tercer diumenge d'octubre i aleshores s'ofereix un tast de diferents bolets junt amb bon esmorzar a tothom.</p> | 08144-161 | Cal Rosal | <p>El Mercat del Bolet va començar a funcionar, d'una manera no organitzada, als anys vuitanta del s. XX, quan diferents boletaires oferien els seus</p> | 42.0708992,1.8699504 | 406515 | 4658266 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54995-pb120434.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54995-pb120442.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54995-pb120446.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54995-pb120448.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54995-pb010003.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La construcció de l'actual traçat de la carretera C-16 suposà la desviació del trànsit que anteriorment passava pel centre de Cal Rosal; aquest fet però no ha suposat la pèrdua del mercat que es manté i continua essent freqüentat per visitants que hi fan parada expressament. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 89485 | Monument Diada 11 de setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-diada-11-de-setembre | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Monument commemoratiu dedicat a la Diada de l'11 de setembre, es tracta d’un monòlit de forma irregular al frontal del qual hi ha un escut metàl·lic amb la senyera i la inscripció “CAL ROSAL / 11 SETEMBRE 2002” també de peces metàl·liques. A la part posterior del hi ha una placa en la que hi consta el text “Aquesta obra / ha estat realitzada per / JAUME CASALS / ferrer de Cal Rosal, / a l’edat de 95 anys.” Al costat de tramuntana del monòlit hi ha una asta amb la senyera.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-256 | 42.0703126,1.8703543 | 406548 | 4658200 | 2002 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89485-p5260725.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89485-p5260719.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89485-p5260717.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Jaume Casals | Tal i com consta a la plaça posterior, l'obra fou realitzada pel que fou conegut com el ferrer de Cal Rosal.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54920 | Grup San Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grup-san-ramon | XX | <p>Conjunt de 87 habitatges formats per cases unifamiliars entre mitgeres, construïdes en el lloc anomenat Pla de la Saleta. El conjunt d'habitatges forma set carrers de diferents formes i mides i una plaça que es van construir adaptant-se al desnivell del terreny. Els habitatges responen a dues tipologies: planta baixa, pis i hort, que són les majoritàries, i el model de planta baixa i pati. Tot i que es tracta d'habitatges de considerables dimensions i amb una bona orientació que els proporciona sol, la seva edificació es va fer amb materials de poca qualitat, especialment pel que fa a les teulades, per la qual cosa va caldre refer-les totes entre 1970 i 1980.</p> | 08144-86 | Cal Rosal (Carretera de Berga) | <p>El grup d'habitatges de Sant Ramon es va construir entre l'any 1946 i 1950 per iniciativa de l'empresa 'Téxtil Colonia Rosal, SA', propietària de la colònia Rosal al terme municipal d'Olvan i ocupant l'espai que antigament corresponia a camp de futbol de la colònia. Responen al model d'habitatge obrer tipus 'ciutat-jardí' i es van construir per allotjar les famílies dels obrers que treballaven a la fàbrica. L'empresa es va acollir als avantatges que oferia l''Obra Sindical del Hogar' i les primeres claus foren entregades pel Governador Civil de Barcelona l'any 1949.</p> | 42.0697244,1.8707553 | 406581 | 4658134 | 1946-49 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54920-pb150123.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54920-pb150126.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54920-pb150127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54920-pb150130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54920-pb150144.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 120|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54919 | Pla del Gol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-del-gol | <p>BUSQUETS,(2002). 'Cal Rosal, un poble original', a l'Erol , Suplement nº 1, p.4-17.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>AAVV (2008): Cal Rosal 150 anys (1858-2008). Ajuntament d’Olvan i Àmbit de Recerques del Berguedà.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p>Masoveria molt modificada que només conserva una façana original de les que corresponien a l'antiga construcció documentada almenys des del segle XVIII. És un edifici d'estructura rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes, coberta a dues vessant i amb el carener orientat de nord-esta a sud-oest. Actualment, l'accés principal és per la façana nord-est, directe a la planta primera degut a que la construcció està bastida en un terreny en desnivell. Avui dia, l'edifici es troba envoltat de construccions que en els últims anys s'han aixecat a la colònia Rosal.</p> | 08144-85 | Cal Rosal | <p>Casa que dóna nom al raval o barri del Pla del Gol, antiga masoveria del mas Minoves. Cal tenir en compte que el nom primitiu d'aquest indret era Pla del Gual, ja que per aquí es travessava la riera de Llavaneres o de Sant Martí.</p> | 42.0711819,1.8711305 | 406613 | 4658296 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54919-p1170004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54919-p1170053.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 89115 | Xauxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xauxa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>AAVV (2008): Cal Rosal 150 anys (1858-2008). Ajuntament d’Olvan i Àmbit de Recerques del Berguedà.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Es troba abandonat i en procés d'enderroc. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Xauxa o el carrer de Xauxa està conformat per un edifici de blocs d’habitatges de planta allargada, emplaçat aproximadament al davant de la fàbrica tèxtil de Cal Rosal però justament a l’altra banda del riu Llobregat, al cantó d’Olvan. Es tracta d’un edifici de planta baixa i tres pisos, comptava de quatre blocs o escales de pisos, amb una mateixa estructura de portal que</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span> dóna pas a la planta baixa i a l’escala d’accés als pisos superiors. Consta que hi havia dos pisos per planta, fet que suposava un total de 32 habitatges en conjunt el carrer.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Està construït per murs de maó reforçats amb pilars de maó massís, amb les superfícies revestides per un arrebossat senzill, en gran part desaparegut. Les obertures, portes d’accés i finestres de la planta baixa són emmarcades amb maó massís posat de pla a muntants i ampit, i a la llinda, en sardinell conformant arcs rebaixats. Les obertures de la resta de plantes són més senzilles, sense maó al contorn. A la façana posterior, s’hi poden observar els volums sobresortints corresponents als serveis dels habitatges, afegits més tardanament. A l’extrem més nord de l’edifici es poden observar les restes un safareig comunitari.</span></span></span></span></span></p> | 08144-201 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’edifici d’habitatges fou construït el 1890 pels Rosal, propietaris de la fàbrica tèxtil que portava el seu nom, en uns terrenys en terme de la masia de Tàpies, que havien adquirit als propietaris de la gran finca de Minoves. De fet, es tracta d’una filera de blocs d’habitatges que es construí com a carrer de Xauxa, popularment és conegut únicament com a Xauxa. La construcció d’aquest carrer va tenir consideració d’”Ensanche”/d’eixample. Es tractava d’habitatges on vivien treballadors de la fàbrica tèxtil dels Rosals, situada just davant de l’edifici, pel costat nord, tot i que a l’altra banda del riu.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Entorn als anys 90 del segle XX, els habitatges s’anaren abandonant i s’inicià un procés de degradació del conjunt que ha continuat fins a data actual.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0744706,1.8710674 | 406613 | 4658661 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89115-pb150106.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89115-pb150103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89115-pb150085.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89115-pb150109.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L’edifici quedava encaixat entre la via del tren, situada a peu mateix de la façana de llevant, i a la part del davant, de la façana que obra a ponent, el riu Llobregat i a l’altra banda, la fàbrica tèxtil. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 89440 | El mosso del Pla del Gol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mosso-del-pla-del-gol | <p><span><span><span><span><span>RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició)</span></span></span></span></span></p> | es conserva especialment en reculls bibliogràfics. | <p><span><span><span><span><span>La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, narra la història d’un mosso que havien tingut a la masia del Pla del Gol. Sintèticament la narració conta que, com era comú en moltes masies, aquesta comptava amb un mosso que any rere any hi feia estava en els períodes de més feina. El mosso era una persona molt complidora i treballadora, raó per la qual quan hi feia estada era com un més, fent vida a la casa mateixa, menjant amb la família i dormint en una habitació a la casa, a diferència del que era habitual en aquests casos en que dormien a les pallisses, estables o corts. Un any en arribar el mosso, el Sidro, el masover, va quedar sorprès per l’estat en que es trobava, molt encorbat i demacrat, quan sempre havia estat una persona alta, forta i valenta. El Sidro va demanar-li que li succeïa, el noi va contestar que no n’estava pas de malalt i que el metge només li havia sabut respondre que tot plegat devia ser cosa de bruixeria.</span></span><span><span> Li explicà que feia entorn a mig any que, “quan se n’anava a dormir, semblava com si l’amallonessin; rebia cops a tort i a dret, i duia el cos ple de morats. El més curiós del cas, però, era que per més que intentava tornar-s’hi mai arribava a tocar ningú, i quan aconseguia encendre una espelma comprovava que, es trobés o es trobés, no hi havia ningú amb ell, estava ben sol. I això li passava tan si dormia en una habitació com en una pallissa, i li havia succeït a totes les cases on havia treballat des d’aleshores ençà. Davant l’escepticisme del Sidro, el jove li va ensenyar el pit i l’esquena, i el masover va quedar esgarrifat dels cops que s’hi veien.” Davant d’aquest fet, el mosso va fer-li saber que si ho preferia es busqués un altre mosso. El Sidro “li va dir que no hi patís, que si això era cosa de Bruixes ben aviat s’acabaria, que ell no hi creia pas en aquestes històries.”</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La primera nit, els sorolls provinents de l’habitació del mosso van despertar el Sidro, que va adreçar-se a l’habitació, quan per fi va aconseguir que el soroll finalitzés i que el mosso obrís la porta, va poder comprovar que no hi havia ningú però que era com si el mosso hagués rebut una forta pallissa. Els mateixos fets van succeir la nit següent. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El Sidro preocupat, va fer una proposta al mosso que per tal de poder-lo ajudar i comprovar que succeïa, si ell hi accedia li demanà de poder-se quedar a l’habitació durant la nit. “Quan es varen reiniciar els cops i el jove va començar a cridar novament. El Sidro es va afanyar a encendre una espelma que s’havia procurat per tal d’escatir quin era aquell misteri, però un cop va tenir un xic de llum per albirar-ho va quedar ben esglaiat. A l’habitació no hi havia ningú més que ell i el mosso; ell assegut en una cadira als peus del llit i el mosso estirat damunt del catre. De tant en tant se sentien cops que el masover no podia endevinar d’on sortien i, seguidament, el mosso es recargolava de dolor enmig d’uns crits espaordidors. Malgrat que el Sidro el sacsejava i l’intentava despertar, el noi va continuar dormint fins que, com ja havia passat les dues nits anteriors, al cap d’una estona es va despertar, amallonat novament i sense cap presència física que expliqués el què havia passat.”</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>No podent resoldre la situació, al matí següent el Sidro va consultar amb el mossèn que “li va explicar que ell havia conegut molts casos semblants i que normalment eren fruit d’embruixaments.” </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El Sidro no volent veure patir el mosso, li va demanar que marxés pagant-li el convingut per tota la temporada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>“El mosso va marxar aquell mateix dia, després de dinar, i des de l’era el masover li va dir que no s’oblidés de tornar-hi l’any vinent, que l’esperaven per feinejar. Al cap d’uns dies, però, un traginer que venia del Bages i va fer parada al Pla del Gol els va explicar que aquell mosso que havien tingut a la casa durant tants anys havia mort, corsecat, mentre dormia, i que l’amo de la casa on havia passat tot li havia explicat que semblava talment com si l’estomaquessin mentre era al llit.”</span></span></span></span></span></p> | 08144-251 | 42.0711949,1.8711620 | 406616 | 4658297 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El text de la descripció de la llegenda ha estat facilitat per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 89441 | El serpent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-serpent | <p><span><span><span><span><span>RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició)</span></span></span></span></span></p> | es conserva especialment en reculls bibliogràfics. | <p><span><span><span><span><span><span>La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu així: “</span></span></span><span><span><span>En una balma propera al Pla del Gol hi vivia un Serpent que hom afirmava que tenia més de cent anys. Conten que era tan gran que hom no podia entrar a la balma sense ensopegar-hi, i que era tan vell que duia una llarga cabellera.”</span></span></span></span></span></span></p> | 08144-252 | 42.0711894,1.8711883 | 406618 | 4658297 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El text de la descripció de la llegenda ha estat facilitat per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 54918 | Forn de teules del Pla del Gol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-teules-del-pla-del-gol | <p>BUSQUETS,(2002). 'Cal Rosal, un poble original', a l'Erol , Suplement nº 1,p.4-17.</p> | XIX | <p>Restes de l'estructura d'una teuleria o forn construït a base de pedres unides amb morter i maons de la qual només en queden les restes de la planta baixa formada per aparell de grossos carreus mal tallats i units a trenca junt amb fragments de teules i lloses. La volta del forn, pràcticament desapareguda, és plena de vegetació. Al costat, i aprofitant el desnivell del terreny, es pot endevinar l'antic emplaçament de la casa del teuler, de la qual només es conserven els fonaments.</p> | 08144-84 | Cal Rosal | <p>La construcció de les grans colònies tèxtils a la segona meitat del s. XIX a la comarca del Berguedà, ocasionà una gran demanda de material ceràmic, el que propicià l'obertura de nombroses bòbiles en els llocs on la terra era adequada per la fabricació de materials constructius (maons, teules, cairons, etc.). Aquestes són les restes d'una d'aquelles teuleries construïda a finals del s. XIX per abastir la demanda dels molts edificis que es construïen a cal Rosal; deixà de funcionar cap als anys 50 del s. XX.</p> | 42.0708195,1.8718871 | 406676 | 4658255 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54918-p1170060.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54918-p1170063.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 55002 | Resclosa de la fàbrica de L'Ametlla de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-fabrica-de-lametlla-de-casserres | <p>CLUA, J. (1994). 'Legislació i assentaments fabrils: les colònies industrials a Catalunya', tesi Doctoral presentada al departament de geografia Humana de la Universitat de Barcelona (inèdita). CLUA, J. (1995). 'La concessió d'aigües a les fàbriques Monegal i la Plana' a L'Erol núm. 47, p.18-21. CLUA, J. (2001). Les colònies industrials. VALL, P (1999), 'De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de Colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revalorització', Barcelona, Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, Col·lecció Cultura, Tècnica i Societat, nº 16.</p> | XIX | <p>La resclosa de la fàbrica de filats de l'Ametlla de Casserres es troba situada al bell mig del riu Llobregat i talla el curs del riu sota mateix de l'església de la colònia. Es tracta d'una gran obra d'enginyeria hidràulica construïda entre 1875-1897 que permet derivar fins a 5000 l/seg. d'aigua al canal i d'aquí a la turbina per generar hidroelectricitat. La resclosa té una alçada notable, gairebé cinc metres, és feta amb grans blocs de pedra procedents de la mateixa llera del riu, escantonats i tallats, i units amb ciment.</p> | 08144-168 | L'Ametlla de Casserres | <p>La fàbrica de l'Ametlla es va començar a construir l'any 1858 aprofitant l'estructura i canalitzacions d'un vell molí de finals del s. XVIII- principis del XIX; s'aprofità la primera resclosa, que ja era de pedra, i quan el propietari de la nova fàbrica, Josep Monegal, va obtenir permís, l'any 1875, per aprofitar més quantitat d'aigua del riu (5985 l/seg.)se'n construeix una de nova, 60 m més avall de la primera. L'administració concedí una nova sol·licitud d'aprofitament l'any 1897 que obligà a modificar l'alçada de la presa, les dimensions del canal d'entrada i de sortida. Aquesta obra és la que es manté en l'actualitat i que continua retenint l'aigua del Llobregat i derivar-la cap el rec que la porta a la turbina de la fàbrica..</p> | 42.0479781,1.8723053 | 406677 | 4655719 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55002-p1200273.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55002-p1200277.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55002-p1200282.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55002-p1200292.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55002-p2270011.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | El terme municipal d'Olvan per aquest indret passa pel mig del riu, essent la llera esquerra del municipi d'Olvan i la dreta de Casserres. L'inici del canal, tot el seu recorregut i la fàbrica formen part del municipi de Casserres.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 55004 | Forats a la roca de la resclosa de l'antic molí fariner d'Obiols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forats-a-la-roca-de-la-resclosa-de-lantic-moli-fariner-dobiols | <p>BOLÓS, Jordi (1985): 'Canalització propera a Obiols', a Catalunya Romànica .XII.El Berguedà, p. 115-116.</p> | XII | <p>Al peu del riu Llobregat i a l'indret de la Plana es troben uns forats excavats a la roca que formen rengleres paral·leles al curs del riu i que semblen correspondre, junt a una canalització excavada a la roca, a les restes d'un antic molí fariner que es va bastir en aquest indret al s. XII. Es tracta d'uns noranta forats escampats al llarg de 40 metres, separats els uns dels altres uns 15 cm; amb un diàmetre de 16 cm i una profunditat de 15 són propers a una canalització excavada a la roca d'una amplada de 40 cm i una profunditat de fins a 50 cm. Aquesta canalització, que seria el rec fa una ziga-zaga. A la riba dreta, en terme del municipi d'Avià, es pot observar aquesta filera de forats; a la riba esquerra, també s'hi localitzen diversos forats però en menor quantitat.</p> | 08144-170 | La Plana | <p>En un llevador de comtes del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà) de l'any 1125 s'esmenta l'existència d'un molí fariner d'Obiols que era possessió d' aquest monestir i pel qual cobraven un cens anual de tres gallines. Tot sembla indicar que aquest forats a la roca podrien identificar-se amb el molí esmentat a la documentació ja que el lloc on es troben és proper a l'església preromànica de Sant Vicenç d'Obiols.</p> | 42.0532879,1.8731904 | 406758 | 4656307 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55004-p3280413.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55004-p3280408.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55004-p3280403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55004-p3280481.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55004-p3280510.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. Les imatges 4 i 5 corresponen als forats de la riba dreta, del municipi d'Avià. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 89572 | Forn d'obra de Minoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-minoves | XIX-XX | Tot i que l'estructura es conserva força bé, la vegetació creix al seu voltant i cobreix part de les restes. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’estructura del forn d’obra es troba bastida adossada a un marge d’un camp de conreu, aprofitant el desnivell del terreny afeixat per accedir als diferents nivells de l’estructur</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>a. <span>Es tracta d'una estructura de planta rectangular amb dues boques d'accés obertes a la part inferior del conjunt en el costat que orientat a ponent. Es tracta d’un forn que tot i trobar-se molt cobert de vegetació arbustiva que hi ha crescut, sembla que segueix les característiques arquitectòniques més comunes en els forns d’obra tradicionals, conformant una planta rectangular en part excavada al terreny natural. En aquest cas, compta amb dues boques d’accés al forn que es situen a la part inferior de l'estructura des d’on s’alimentava i controlava el foc de la cocció. La part superior corresponia a l’espai on es disposava el material ceràmic, maons, teules, etc., per la seva cocció. L’estructura està bastida amb pedres de dimensions diverses, tot i majoritàriament més aviat grans, desbastades, lligades amb morter de calç, i alguna part amb pedra seca. Les boques d’accés corresponen a unes obertures en arc més o menys de mig punt fet amb maó massís disposat de pla. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-262 | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d'una estructura que pot situar-se en un context cronològic modern i contemporani, segurament del segle XVIII al XX, coincidint amb ampliacions o remodelacions de la masia de Minoves, o amb la construcció o obres de reforma d’alguna de les seves masoveries. A partir del segle XVIII es documenta un creixement poblacional i d’ocupació del camp català que suposà un augment de construcció de cases de pagès i ampliacions de les existents, que podia comportar la necessitat de disposar de material d’obra, sobretot teules i maons.</span></span></span></span></span></p> | 42.0594908,1.8733769 | 406782 | 4656995 | 08144 | Olvan | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89572-p6270237.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89572-p6270241.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89572-p6270244.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les informacions orals indiquen que la teuleria o forn d’obra va servir per coure material d’obra per la masia de Minoves i les seves masoveries.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54922 | Tàpies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tapies | XVII-XVIII | <p>Tàpies és una masoveria de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes, coberta a dues vessants, amb teules damunt de cavalls i llates de fusta, i amb el carener paral·lel a la façana principal, sense ràfec però si amb voladís. Les obertures són a les façanes de migdia i llevant amb línies de pedra i fusta. La porta principal és de llinda plana de biga de fusta i situada a migdia; l'aparell és de pedra picada a les cantoneres i a les llindes, mentre que la fàbrica és de pedra i rebliment de carreus mal tallats, units a contra junt. En aquesta modesta masoveria hi destaca la teulada en voladís que, a la banda de migdia, ha estat sobrealçada amb maons i obra vista. La base de la masia és del s. XVI i les ampliacions del s. XVIII.</p> | 08144-88 | Montsent | <p>Tàpies és una masoveria que, des dels segles XVI- XVII, es troba vinculada a la gran propietat de Minoves.</p> | 42.0760956,1.8747354 | 406919 | 4658838 | 08144 | Olvan | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54922-p2270054.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54922-p2270062.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54922-p2270066.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54922-p2270070.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54922-p2270072.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 95|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54917 | Creu de Tàpies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-tapies | XX | <p>Creu de pedra picada i treballada a cops de punxó que consta d'un sòcol cúbic de 52x30 cm, un cos superior de 38 x 33 cm on hi ha la inscripció del difunt, i un de superior de 27 x 22 cm formant un sòcol esglaonat que sosté la creu de 127 x 74,5 cm d'ampla. La secció del pal de la creu és de 16 cm. La inscripció indica: '<em>En este lugar murió vilmente asesinado Juan Faura Badia. El primero de febrero de 1939. EPD</em>.'</p> | 08144-83 | Montsenc | <p>Aquesta creu és una de les tres que es col·locaren al municipi d'Olvan en record de persones del poble assassinades durant la Guerra Civil de 1936-39. Aquesta és en memòria de la mort de Joan Faura Badia que vivia al carrer de la Xauxa i que trobà la mort en el lloc on hi ha la creu.</p> | 42.0762600,1.8751900 | 406957 | 4658855 | 1939 | 08144 | Olvan | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54917-p2270046.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2025-04-09 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54911 | Font de Minoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-minoves | <p>BUSQUETS 2001: Minoves (inèdit)</p> | XIX | La font es va veure afectada per les obres de construcció de la carretera C-16. | <p>La font de Minoves, estava situada a uns 100 m de la masia, s'abastia de l'aflorament d'un aqüífer subterrani que proporcionava aigua a la masia i als seus entorns; una part de l'aigua de la font es recull en una bassa construïda al s. XIX i que alimenta diferents abeuradors per al bestiar. Es tractava d'una zona molt humida amb una interessant vegetació de roures, alzines i pins; l'arbre més interessant, un roure canadenc de considerable alçada. El paratge, que fa anys era un punt de trobada i d'aplecs per la gent de la rodalia, es va veure afectat a causa del nou traçat de la carretera C-16 o Eix del Llobregat.</p> | 08144-77 | Minoves | <p>La masia de Minoves és documentada des de l'època medieval (s. XII). Des de la baixa edat mitjana les propietats de l'actual masia figuren com a dominis senyorials del monestir de Sant Pere de la Portella i de la baronia de la Portella. És al s. XVII i XVIII que la masia amplia les propietats per via matrimonial i per diferents compra vendes i s'organitza el sistema de masoveries, l'última de les quals, la Casanova de Minoves es construeix de nova planta al s. XVIII. Gràcies a la documentació conservada a l'arxiu familiar s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des del 1400 fins a l'actualitat; el cognom Minoves es manté des del s. XII fins a mitjans s. XIX.</p> | 42.0647400,1.8757000 | 406982 | 4657576 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54911-foto-08144-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54911-foto-08144-77-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | El paratge ha quedat afectat el projecte de construcció de la nova carretera C-16 al seu pas pel terme municipal d'Olvan i més concretament pels accessos a cal Rosal, comportant la pèrdua de la font.Autoria de les imatges: Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54904 | Minoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/minoves | <p>BUSQUETS 2001: Minoves (inèdit)</p> | XVII-XIX | <p>Masia ampliada en diferents etapes la qual cosa fa que conservi, fragmentada, la part original amb l'afegitó de diferents cossos als sectors de llevant, ponent i migdia. El cos central de la masia s'estructura a partir d'una planta baixa i dues superiors, amb el carener paral·lel a la façana i cobert a dues vessants. Les ampliacions posteriors van alterar l'estructura de diferents espais i van provocar el tancament de múltiples finestres originals que s'obrien a la façana de ponent. Aquesta façana encara conserva la porta principal, formada per un arc de mig punt adovellat que dóna pas a un vestíbul dividit en dues crugies i cobert amb volta de llunetes i maó pla. Aquest espai coincideix, a la primera planta, amb la sala principal de la masia. L'escala, oberta a l'extrem de llevant, és de pedra picada i coberta amb la mateixa volta que el vestíbul. La sala, molt modificada, encara conserva el perímetre original, l'edicle del rellotge i una capella emmarcada per motllures i pilastres a l'estil neoclàssic i també el paviment de cairons quadrats de 20x 20 cm. A la segona planta s'hi troben un seguit de dependències diverses i força tardanes (habitacions, graners, etc.). La façana de migdia és la que ha conservat millor l'estructura primitiva de la masia, amb la porta de llinda plana monolítica i tres finestres a la planta primera, la central amb festejador. El ràfec de la teulada és format per una única línia de teula girada i maó pla, mentre que la façana de ponent el ràfec és de doble filada de teula girada i maó pla. Adossat a aquest cos central es conserva un cos a migdia amb un estil constructiu més simple i en el qual destaquen les galeries d'arc rebaixat de maons dels pisos superiors, amb habitacions i alcoves emmotllurades amb guix, molt tardanes (principis del s. XX). A tramuntana es construí una altra ampliació de la masia que correspon a la masoveria, coneguda amb el nom de 'Cal Xic'; conserva finestres i portals de llindes planes de pedra picada del s. XVIII. Pel sector nord-oest de la masia s'aixeca una altra ampliació de la casa principal comunicada amb ella; la planta baixa es coberta amb volta de canó seguit que sosté les estances de la planta principal. La galeria de llevant fou paredada després de la Guerra Civil amb obra vista i té el ràfec amb dues filades de teula girada i maó.</p> | 08144-70 | Casa Minoves | <p>La masia de Minoves és documentada des de l'època medieval (s. XII). Des de la baixa edat mitjana les propietats de l'actual masia figuren com a dominis senyorials del monestir de Sant Pere de la Portella i de la baronia de la Portella. El pergamí més antic que es conserva a la masia està datat el 14 de febrer de 1331 i és una donació de terres feta pels marquesos de la Portella a Guillem de Minoves i al seu fill Jaume. És al s. XVII i XVIII que la masia amplia les propietats per via matrimonial i per diferents compra vendes i s'organitza el sistema de masoveries, l'última de les quals, la Casanova de Minoves es construeix de nova planta al s. XVIII. Gràcies a la documentació conservada a l'arxiu familiar s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des del 1400 fins a l'actualitat; el cognom Minoves es manté des del s. XII fins a finals s. XIX.</p> | 42.0637589,1.8762588 | 407027 | 4657466 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54904-p3250056.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54904-p3250047.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54904-p3250087.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54904-p3250051.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54904-p3250073.jpg | Inexistent | Modern|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Les diferents ampliacions de la masia de Minoves no van tenir en compte l'orientació original de la masia i tampoc van saber resoldre l'organització de les cobertes per la qual cosa l'annex de ponent té una teulada a dues vessant que aboca les aigües sobre la paret mitgera que l'uneix amb el cos central, provocant greus problemes d'humitat.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94|99|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54905 | Pica de cal masover de Minoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-de-cal-masover-de-minoves | <p>BUSQUETS 2001: Minoves (inèdit)</p> | XVII | la part inferior es troba en procés de degradacó. | <p>A la planta baixa del cos de migdia de la masia de Minoves es conserva una pica de pedra sorrenca d'un únic bloc i buidada en el seu interior. Les seves mides són 1 m de llargada, 50 cm de fondària i 70 cm d'alçada. Sembla correspondre a un treball efectuat 'in situ' ja que es recolza directament sobre el paviment de roca natural i s'integra a l'interior del mur de la mateixa casa, que també és, en part, de pedra natural. De funció desconeguda, sembla que aquesta pica fou destinada a contenir líquids.</p> | 08144-71 | Minoves | <p>La masia de Minoves és documentada des de l'època medieval (s. XII). Des de la baixa edat mitjana les propietats de l'actual masia figuren com a dominis senyorials del monestir de Sant Pere de la Portella i de la baronia de la Portella. És als segles XVII i XVIII que la masia amplia les propietats per via matrimonial i per diferents compra vendes i s'organitza el sistema de masoveries, l'última de les quals, la Casanova de Minoves que es construeix de nova planta al segle XVIII. Gràcies a la documentació conservada a l'arxiu familiar s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des del 1400 fins a l'actualitat; el cognom Minoves es manté des del segle XII fins a mitjans segle XIX.</p> | 42.0638306,1.8763017 | 407030 | 4657474 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 54906 | Llindes de Minoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llindes-de-minoves | <p>BUSQUETS 2001: Minoves (inèdit)</p> | XVIII | Una de les llindes és d'una obertura exterior, la inscripció està deteriorada. | <p>Al mas de Minoves es conserven algunes llindes esculpides les quals es reparteixen entre portes i finestres del cos afegit a ponent. De totes les conservades en destaquem tres: - la primera és a la porta oriental de la sala principal de la masia que dóna a una habitació annexa, es tracta d'un únic bloc de pedra sorrenca rectangular i amb les inicials de Crist Salvador (IHS) i la data 1761 incisa i repartida entre les inicials esmentades; cal remarcar que la lletra 'H' porta sobre una creu llatina. -la segona llinda es conserva a la porta situada al sector occidental de la mateixa estança; es tracta d'un únic bloc de pedra sorrenca i que conserva incisa la inscripció 'AVE MARIA' dividida en dues filades i en posició central (no en coneixem la data). - finalment, la darrera llinda és situada a la porta del balcó i es composa d'un bloc de pedra sorrenca que porta incises les inicials de Crist Salvador, amb una creu a sobre i envoltades per la data 1760 (17 IHS 69 o 60).</p> | 08144-72 | Minoves | <p>La masia de Minoves és documentada des de l'època medieval (s. XII). Des de la baixa edat mitjana les propietats de l'actual masia figuren com a dominis senyorials del monestir de Sant Pere de la Portella i de la baronia de la Portella. És al segle XVII i XVIII que la masia amplia les propietats per via matrimonial i per diferents compra vendes i s'organitza el sistema de masoveries, l'última de les quals, la Casanova de Minoves es construeix de nova planta al s. XVIII. Gràcies a la documentació conservada a l'arxiu familiar s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des del 1400 fins a l'actualitat; el cognom Minoves es manté des del segle XII fins a mitjans segle XIX.</p> | 42.0638900,1.8765100 | 407048 | 4657480 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54906-p3250012.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54906-p3250022.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54906-p3250063.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | L'última llinda es conserva força deteriora i els motius incisos són de difícil lectura; cal tenir present que la llinda formava part d'una finestra la qual, amb posterioritat, fou convertida en balcó. | 96|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54916 | Creu de Minoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-minoves | XX | Actualment està desmuntada arran de les obres de la construcció de la carretera. | <p>Es tracta d'una creu commemorativa que recorda el lloc on fou assassinat el propietari de la masia de Minoves l'any 1936. És una creu que reprodueix el model de creu de malta obrada amb pedra ben tallada i picada a cops de punxó i estructurada en vàries peces: una base de 97,5 cm de llarg x 45 cm d'alt; un cos més petit acabat en forma d'imposta bisellada de 88 cm de llarg i 45 cm d'alt que serveix de pedestal a la creu. La creu, completament quadrada, mesura 85 x 85 cm., mentre que la part central, també quadrada fa 40x 40 cm. Al sòcol hi ha una inscripció amb el nom del difunt i la frase: '<em>En memoria de Antonio Valldeperas Casanovas, propietario de la finca Minoves, caido por Dios y por España el 9 de agosto de 1936. RIP</em>'.</p> | 08144-82 | Minoves | <p>La creu fou alçada entre 1939 i 1940 acabada la Guerra Civil i tres anys després de la mort del propietari del mas Minoves.</p> <p>La masia de Minoves és documentada des de l'època medieval (s. XII). Des de la baixa edat mitjana les propietats de l'actual masia figuren com a dominis senyorials del monestir de Sant Pere de la Portella i de la baronia de la Portella. És al s. XVII i XVIII que la masia amplia les propietats per via matrimonial i per diferents compra vendes i s'organitza el sistema de masoveries, l'última de les quals, la Casanova de Minoves es construeix de nova planta al s. XVIII. Gràcies a la documentació conservada a l'arxiu familiar s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des del 1400 fins a l'actualitat; el cognom Minoves es manté des del s. XII fins a mitjans s. XIX.</p> | 42.0638900,1.8765100 | 407048 | 4657480 | 1939-40 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54916-foto-08144-82-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-04-09 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La creu es va veure afectada per les obres de construcció de la nova carretera comarcal C-16 al seu pas per Olvan i més concretament a cal Rosal. Actualment, es conserva desmuntada a l'espera de col·locar-la en un nou emplaçament. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 54901 | Resclosa de la fàbrica de cal Rosal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-fabrica-de-cal-rosal | <p>VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AAVV (2008): Cal Rosal 150 anys (1858-2008). Ajuntament d’Olvan i Àmbit de Recerques del Berguedà.</span></span></span></span></span></p> <p>BUSQUETS (2002.): Cal Rosal, L'Erol/ Suplement nº 1.</p> | XIX | <p>Resclosa de pedra i ciment construïda en diferents etapes formant un mur de contenció per tal de desviar les aigües del riu Llobregat i conduir-les cap al canal industrial situat al marge dret del riu, en el terme municipal de Berga. El canal, fet amb pedra, porta l'aigua a la turbina de la fàbrica. A l'entrada del canal hi ha la caseta amb la maquinària per fer funcionar el bagant.</p> | 08144-67 | Cal Rosal | <p>La resclosa de la fàbrica de filats i teixits de cotó de cal Rosal és una obra d'infraestructura bàsica per al funcionament de la fàbrica. Els germans Antoni, Ramon i Agustí Rosal van obtenir permís per a la construcció de la resclosa i el canal l'any 1859 i les obres van ser dirigides per l'enginyer Josep M. Folch Brosa. L'obra inicial, restaurada, ampliada i millorada al llarg del s. XIX i XX permet obtenir un salt brut de 16,6 m, i l'aprofitament de prop de 4000 l/seg. d'aigua del riu.</p> | 42.0815146,1.8765056 | 407073 | 4659437 | 08144 | Olvan | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54901-p3130019.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54901-p3130027.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54901-p3130044.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La resclosa, tot i que ha estat modificada i millorada en diferents etapes, manté l'emplaçament original de la vella resclosa construïda als anys setanta del s. XIX. El seu estat de conservació es bo perquè, al tractar-se d'una obra d'infraestructura hidràulica, bàsica per al funcionament de la central hidroelèctrica de cal Rosal, es manté en bon estat de conservació.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54969 | Fuià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fuia | <p>'Memòries del monestir de Sant Pere de la Portella i tot el seu abadiat i baronia' de Joan Santamaria.</p> | X-XX | Mostra signes de deteriorament. | <p>Masia de planta rectangular, amb la façana principal orientada a l'est, coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a aquesta façana. Aquesta façana està tancada per una era, que té, al sector de migdia, una portalada d'arc de mig punt feta amb maó. La façana de migdia, ben visible des de la carretera C-16, es caracteritza per tenir, al pis sota coberta on hi ha les golfes, una eixida amb arcs de mig punt. A la façana de ponent, i en el mateix nivell de sota coberta, hi ha un porxo d'arcs de mig punt, amb balconada. La masia presenta l'arrebossat i la pintura força deslluïda. La casa està envoltada de coberts, pallisses i diferents construccions.</p> | 08144-135 | Entrada nord de la variant de Gironella | <p>Tot i que la masia és una construcció del finals del s. XVII o del XVIII, sabem que en l'acta de dotació de l'església d'Olvan de l'any 899 diu que el bisbe Nantigís d'Urgell vingué a consagrar aquesta església perquè li havia demanat un home il·lustre de nom Froià; si d'aquest nom en suprimim la R ens queda Foià, nom d'aquesta masia. El mateix nom el trobem en el testament de Wifred, senyor de la Portella, de l'any 1059 i el continuem trobant en documents posteriors, però el mas ha passat per molts propietaris diferents: el 1348 era Pere de Foià qui es declarava home propi del monestir de la Portella; el segle XVI n'eren amos la família Sala; el XVII, els Canudas; el XVIII ja era una masoveria dels Santamaria de Serrateix; el XIX ho comprà Ramon Alsina, àlies Metre, amo de la colònia del mateix nom a Gironella, posteriorment tornar a canviar de mans.</p> | 42.0455640,1.8778144 | 407129 | 4655444 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54969-p2200003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54969-p2200034.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54969-p2200031.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54969-p2200054.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon Vilardaga, 2021. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 88928 | Resclosa de Cal Metre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-cal-metre | <p>SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa.<br /> SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30.<br /> VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo.<br /> TEIXIDOR, E. (2010): Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya. Barcelona: Angle Editorial.</p> | XIX-XX | <p>La resclosa i l'inici del canal de la fàbrica de Cal Metre es situa uns 550 metres riu amunt des de l'entrada del canal a la fàbrica, es tracta d'una resclosa de planta lleugerament corbada a l'extrem de llevant de la qual hi ha les comportes que regulen l'entrada d'aigües al canal. A l'inici del canal hi ha tota la infraestructura i maquinària de control de la comporta de pas de l'aigua. La part est de la resclosa i els primers metres del canal es troben dins el terme municipal de d'Olvan i meitat oest de la resclosa al terme de Casserres. El canal és de murs de pedra i formigó, amb tot un seguit de contraforts de suport.</p> <p>El tram del canal que es troba dins el terme municipal d'Olvan és d'uns 188 metres, la resta forma part del municipi de Gironella.</p> | 08144-189 | Al costat de la carretera C-16z | <p>L'agost del 1862 Ramon Alsina Postius, presentà el projecte de Josep M. Folch Brosa per la reforma del molí de Gironella i per l'establiment d'una fàbrica de filats al mateix indret; el projecte contemplava no modificar l'alçada de salt útil existent del molí, 4,79 metres, però si que sol·licitava una regulació de l'amplada d'entrada del canal de 4 metres. La petició fou concedida el 1864. Posteriorment, el 1872, es féu sol·licitud de reconstrucció de la presa i eixamplament del canal. Dos anys més tard es sol·licitar modificar el punt de desguàs tot augmentant el salt; assolint la llargada de canal de desguàs actual; la concessió no es donà fins el 1879. Encara el 1898 es documenta una nova petició, en aquest cas el projecte és per la construcció d'una presa nova de pedra, a més d'augmentar-ne l'alçada i també la del canal.</p> | 42.0404187,1.8785010 | 407178 | 4654872 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88928-p1170089.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88928-p1170098.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88928-p1170101.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La resclosa i inici del canal de Cal Metre es troba dins el terme municipal d'Olvan, per bé que en una petita franja de territori que forma part del terme municipal a la zona sud-oest, entre els municipis de Casserres i Gironella, prop d'aquesta darrera població on hi ha situada la fàbrica de Cal Metre. Trobant-se situats aproximadament a uns 550 metres al nord del poble de Gironella.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 89006 | Font de Ca la Manela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-la-manela | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’una font bastant coneguda per la gent de la població veïna de Gironella pel fet de trobar-se propera a aquesta població, prop del límit del terme municipal d’Olvan per aquest costat. La font té la surgència en el marge que es troba sota la carretera C-1411z, prop de presa de la fàbrica de Cal Metre, i molt propera al nivell de l’aigua. A la part baixa del marge i talús de la carretera trobem un petit frontal de tosca i vegetació en el qual hi ha un tub pel qual brolla l’aigua de la font. Un regueró condueix l’aigua vers el Llobregat, que discorre al peu mateix de la font.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-200 | 42.0409530,1.8785029 | 407179 | 4654931 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89006-p1170070.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89006-p1170072.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89006-p1170075.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 54915 | La Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-3 | <p>BUSQUETS 2001: Minoves (inèdit)</p> | XVIII | <p>La Casanova és una de les masoveries de Minoves; de construcció senzilla, de planta rectangular consta de planta baixa, pis i golfes. La teulada és a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant, on es distribueixen, juntament amb la façana de migdia, la major part d'obertures. Els seus paraments estan arrebossats i en pocs llocs es pot veure la fàbrica; només resten vistos els carreus ben tallats i escantonats d'algunes cantoneres i llindes, junt amb maó massís en part de les cantoneres del frontis sud. La teulada és de teules damunt de cavalls de llates i fusta. Actualment compta amb un petit porxo annexat a la façana de migdia, resultat d'obres contemporànies de reforma.</p> | 08144-81 | Minoves | <p>La masia de Minoves és documentada des de l'època medieval (s. XII). Des de la baixa edat mitjana les propietats de l'actual masia figuren com a dominis senyorials del monestir de Sant Pere de la Portella i de la baronia de la Portella. És al s. XVII i XVIII que la masia amplia les propietats per via matrimonial i per diferents compra vendes i s'organitza el sistema de masoveries, l'última de les quals, la Casanova de Minoves es construeix de nova planta al s. XVIII. Gràcies a la documentació conservada a l'arxiu familiar s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des del 1400 fins a l'actualitat; el cognom Minoves es manté des del s. XII fins a mitjans s. XIX.</p> | 42.0647266,1.8788391 | 407242 | 4657571 | 08144 | Olvan | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54915-p3220145.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54915-p3220155.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54915-p3220170.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54915-p3220153.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54902 | Antic traçat del tren de cal Rosal (Olvan) fins a Pedret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-tracat-del-tren-de-cal-rosal-olvan-fins-a-pedret | <p>SALMERON, C. (1987): Els ferrocarrils catalans, Ed. Terminus</p> | XIX-XX | <p>L'antic traçat té unes característiques pròpies dels ferrocarrils de via estreta construïts a finals del s. XIX. Amb un ample de via d'un metre, l'amplada total del camí, inclosa la via, les sorres i l'espai de vorals, és d'entre 2 i 3 metres segons el tram. En el traçat fins a Pedret, però fora del terme municipal d'Olvan, hi destaca que encara es conserven en bon estat tres túnels excavats a la roca: són els túnels de Vilarrassa I, amb 77 m de longitud, Vilarrassa II de 185 metres de longitud i una corba de 100 metres de radi, i finalment el túnel de la Peirota de 80 metres. Una altra infraestructura destacable és el pont de dos arcs i 14 metres de llum construït entre el segon i el tercer túnel.</p> | 08144-68 | Cal Rosal a Pedret | <p>L'antic ferrocarril de Manresa a Berga es va projectar a finals del s. XIX i va arribar a la colònia Rosal l'any 1887. En aquest punt es construí una estació i s'aturaren les obres que havien de continuar fins a Berga. Una societat diferent impulsà la construcció d'una línia ferroviària des de l'Estació d'Olvan fins a Guardiola de Berguedà resseguint la vall del riu; es tractava d'un ferrocarril miner que finalment arribà a Guardiola de Berguedà el 1904. El tram d'Olvan a Pedret correspon a aquesta segona etapa de construcció: 1887-1904. La línia ferroviària es va clausurar el 1972 a causa de la construcció de l'embassament de la Baells. Al cap d'un any el tram de l'estació d'Olvan fins a Sallent fou, també, clausurat. La companyia ferroviària arrencà les vies i les travesses i des d'aleshores. Aquest camí s'ha fet servir per anar a Pedret i a aquest sector del Llobregat sense haver de passar per Berga; actualment no és accessible amb vehicle i és un ruta molt emprada per practicar diferents tipus d'esport o fer un passeig.</p> | 42.0845284,1.8789591 | 407280 | 4659770 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54902-p3130057.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54902-p3130082.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Actualment aquest camí és una via verda molt freqüentada, anomenada Ruta verda del Llobregat. A més d'aquest tram de l'antic traçat del ferrocarril, també s'identifica gran part de la resta del recorregut entre Cal Rosal i Gironella.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54979 | Mare de Déu del Roser de Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-roser-de-ferreres | <p>CAMPS i ARBOIX, J.M.ª. (1973). Barcelona, Ed. Destino, p.84-85. BARGALLÓ, E. (1988). Les més belles cases pairals i masies de Catalunya, Barcelona, Ed. De Vecchi, SA. P. 38-42. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. . Vol.5. El Berguedà.(1994), p.135. Arxiu Àmbit de Recerques del Berguedà GAVIN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol.17. Berguedà, p.104.</p> | XVIII | <p>La capella de la Mare de Déu del Roser de Ferreres és un senzill edifici de planta rectangular, cobert a dues vessants i amb la façana orientada a migdia. A la façana principal trobem la porta d'accés de llinda plana monolítica, damunt la qual hi ha un òcul format per dos carreus treballats on consta indicada la data 1770 de la construcció de l'edifici, i a sobre una altra petita finestra rectangular. La teulada és coronada per un petit campanar d'espadanya d'una sola obertura.</p> | 08144-145 | Ferreres | <p>Torrentpregon, antic nom de la masia de Ferreres, està documentat des de l'any 1127, quan Berenguer Arnal de Torrentpregon signava com a testimoni en una cerimònia entre Guillem de Portella i Pere Berenguer, bisbe d'Urgell. L'any 1348 la masia figura en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella i des del s. XIV s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família. La masia va experimentar, al llarg del s. XVII i XVIII un extraordinari creixement fruit d'una política matrimonial molt acurada i d'una bona gestió del patrimoni que li van permetre ampliar les propietats i incorporar força masies que passaren a ser masoveries de Ferreres.</p> | 42.0574542,1.8809850 | 407408 | 4656761 | 1770 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54979-p3120420.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54979-p3120421.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54979-p3120424.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54979-p3120427.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 96|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54975 | Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ferreres-0 | <p>CAMPS i ARBOIX, J.M.ª. (1973). Barcelona, Ed. Destino, p.84-85. BARGALLÓ, E. (1988). Les més belles cases pairals i masies de Catalunya, Barcelona, Ed. De Vecchi, SA. P. 38-42. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. . Vol.5. El Berguedà. (1994), p.135. Arxiu Àmbit de Recerques del Berguedà</p> | XIV-XVIII | <p>Masia de planta rectangular, coberta a quatre vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. L'actual edifici és una construcció fruit de diferents etapes. Pel sector de tramuntana de la masia es conserven restes del mas medieval, amb una paret de tapia i pedra i també un cos d'edifici amb dues arcades d'arc de mig punt de pedra picada, en la qual està, en part, retallada sobre la roca natural, aprofitant el desnivell del terreny. Ampliant i aprofitant aquest primer cos medieval es construí una masia de tres cossos, amb planta baixa, pis i golfes; el cos central és cobert amb volta de canó que, a la planta baixa, forma un vestíbul i que, al primer pis, és ocupada per tota la sala de la masia; a banda i banda d'aquest cos central, a la planta baixa hi havia estables i graners i al primer pis les habitacions i alcoves de la masia. La porta d'accés a la masia és formada per una gran obertura feta amb grans dovelles de pedra sorrenca que corresponen a una obra de finals de l'època medieval. Altres portes d'accés, corresponents a l'ampliació dels segles moderns, són també d'arc de mig punt i adovellades, i coincideixen amb les obertures del primers pis, i que formen una eixida d'arcs de mig punt, i les de les golfes, formades per arcs rebaixats. La resta d'obertures de la masia, balcons i finestres, tenen llindes de pedra.</p> | 08144-141 | Ferreres | <p>Torrentpregon, antic nom de la masia de Ferreres, està documentat des de l'any 1127, quan Berenguer Arnal de Torrentpregon signava com a testimoni en una cerimònia entre Guillem de Portella i Pere Berenguer, bisbe d'Urgell. L'any 1348 la masia figura en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella i des del s. XIV s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família. La masia va experimentar, al llarg del s. XVII i XVIII, un extraordinari creixement fruit d'una política matrimonial molt acurada i d'una bona gestió del patrimoni que li van permetre ampliar les propietats i incorporar força masies que passaren a ser masoveries de Ferreres.</p> | 42.0570900,1.8811700 | 407423 | 4656720 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54975-p3120446.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54975-p3120440.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54975-p3120455.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54975-p3120511.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La masia conserva un important conjunt de mobles del s. XVIII i XIX; l'abundós arxiu familiar està format per pergamins i documents en paper, i la biblioteca, a més d'una col·lecció d'eines del camp. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 93|94|95|96|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54976 | Sales de Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sales-de-ferreres | <p>CAMPS i ARBOIX, J.M.ª. (1973). Barcelona, Ed. Destino, p.84-85. BARGALLÓ, E. (1988). Les més belles cases pairals i masies de Catalunya, Barcelona, Ed. De Vecchi, SA. P. 38-42. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. . Vol.5. El Berguedà. (1994), p.135. Arxiu Àmbit de Recerques del Berguedà</p> | XVIII | <p>La masia de Ferreres conserva dos espais singulars: la sala i la galeria de migdia. Ambdós espais conserven l'estructura original i bona part del mobiliari. - La sala, situada sobre la gran porta d'arc de mig punt que constituïa la porta d'entrada original de la masia, ocupa tota l'amplada de la masia (S/N) i s'il·lumina a partir d'un gran finestral que dóna a la façana de migdia. Decoren la sala una gran taula central i diferents peces de mobiliari tals com calaixeres, caixes de núvia i canteranos, i rentamans. - La sala de la galeria, perpendicular a la sala principal, ocupa tota l'amplada de la galeria. És il·luminada per la gran eixida de tres arcs de mig punt, tancats per grans portalades i finestrals de fusta i vidre. De la mateixa manera que la sala principal, té una interessant sanefa amb pintures de paisatges vuitcentistes. Ambdues estances conserven els terra original, amb cairons de 20x20 cm. i les bigues travesseres del sostre.</p> | 08144-142 | Ferreres | <p>Torrentpregon, antic nom de la masia de Ferreres, està documentat des de l'any 1127, quan Berenguer Arnal de Torrentpregon signava com a testimoni en una cerimònia entre Guillem de Portella i Pere Berenguer, bisbe d'Urgell. L'any 1348 la masia figura en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella i des del segle XIV s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família. La masia va experimentar, al llarg del segle XVII i XVIII un extraordinari creixement fruit d'una política matrimonial molt acurada i d'una bona gestió del patrimoni que li van permetre ampliar les propietats i incorporar forces masies que passaren a ser masoveries de Ferreres.</p> | 42.0570900,1.8811700 | 407423 | 4656720 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54976-p3120320-copia.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54976-foto-08144-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54976-p3120364.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54976-p3120358.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54976-p3120365.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La masia conserva un important conjunt de mobles del segle XVIII i XIX, l'arxiu familiar, format per pergamins i documents en paper, i la biblioteca, a més d'una col·lecció d'eines del camp.Autoria de les imatges: Imatge 2: Ramon Viladés (Arxiu Àmbit de Recerques del Berguedà); imatges 1, 3, 4 i 5: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54977 | Alcoves de Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alcoves-de-ferreres | <p>CAMPS i ARBOIX, J.M.ª. (1973). Barcelona, Ed. Destino, p.84-85. BARGALLÓ, E. (1988). Les més belles cases pairals i masies de Catalunya, Barcelona, Ed. De Vecchi, SA. P. 38-42. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Vol.5. El Berguedà. (1994), p.135. Arxiu Àmbit de Recerques del Berguedà</p> <p>BOLÒS, J. (a cura de) (2009): Diplomatari de Sant Pere de la Portella. Barcelona, Fundació Noguera, Diplomataris número 47. </p> | XVIII-XIX | <p>La masia de Ferreres conserva, en molt bon estat, tres alcoves originals amb el seu mobiliari. - L'alcova original es troba en una estança situada a tramuntana de la sala principal i és formada per un doble espai, separat per un tampanell amb arc polilobulat de fusta. El llit i les teuletes són de fusta de noguera, amb el capçals decorats ricament amb trebals de marqueteria de motius florals i vegetals, i la imatge de Sant Domènec al capçal superior i la de la Mare de Déu al capçal inferior, patrons del matrimoni format per Domènec Anglerill i Maria Niubó, avis de l'actual propietari. El paviment de l'habitació és del s. XIX fet amb mosaic de diferents colors i motius geomètrics. - Al costat de l'alcova principal hi ha una alcova amb un doble àmbit, separat per un arc polilobulat de guix. El llit és un exemplar de fusta de noguera, amb quatre potes tornejades i un interessant capçal de fusta daurada amb un medalló oval que conté, pintada, la imatge d'una marededéu; hi destaquen els dos 'putis' o 'amorets' que sostenen el medalló i la decoració floral; és un exemplar de llit del tipus 'olotí' de l segon terç del s. XVIII. - La cambra, coneguda amb el nom de 'habitació del capellà' és també una interessant alcova amb arc polilobulat de guix, que conserva diferents mobles corresponents a estances diferents de la casa; hi destaquen els dos bressols (de balancí i de barrots), la cadira, la taula, la calaixera i el rentamans.</p> | 08144-143 | Ferreres | <p>Torrentpregon, antic nom de la masia de Ferreres, està documentat des de l'any 1127, quan Berenguer Arnal de Torrentpregon signava com a testimoni en una cerimònia entre Guillem de Portella i Pere Berenguer, bisbe d'Urgell. L'any 1348 la masia figura en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella i des del s. XIV s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família. La masia va experimentar, al llarg del s. XVII i XVIII un extraordinari creixement fruit d'una política matrimonial molt acurada i d'una bona gestió del patrimoni que li van permetre ampliar les propietats i incorporar força masies que passaren a ser masoveries de Ferreres.</p> | 42.0570900,1.8811700 | 407423 | 4656720 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54977-p3120374.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54977-p3120370.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54977-p3120371.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54977-p3120381.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54977-p3120387.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54977-p3120383.jpg | Física | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La masia conserva un important conjunt de mobles del s. XVIII i XIX, l'arxiu familiar, format per pergamins i documents en paper, i la biblioteca, a més d'una col·lecció d'eines del camp. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 96|98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 88291 | Rellotge de sol de Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ferreres | <p>https://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742</p> | Mostra algunes parts lleugerament deteriorades. | <p>Rellotge de sol de vareta, situat a la façana principal de l'edifici, és del tipus vertical declinant amb orientació sud-oest. Les línies horaries són de 9 a 6, amb línies llargues fins la vareta per les que marquen les hores i línies més curtes per a les mitges hores. Els nombres són indicats en xifres romanes incises en el suport.</p> <p>El rellotge es mostra a mode de plafó lleugerament sobresortit del pla de la façana; el perfil per sota les xifres és decorat amb formes corbades combinades amb altres menors angulars. </p> | 08144-187 | Masia Ferreres | 42.0571847,1.8813539 | 407438 | 4656730 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88291-p3120452.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88291-p3120453.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El número de referència de l'inventari de rellotges de sol dels Països Catalans de la Soceitat Catalana de Gnomònica és el 4873.Sota el rellotge hi ha un plafó amb un sagrat cor.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 54914 | Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-1 | <p>BUSQUETS 2001: Minoves (inèdit)</p> | XVIII-XX | <p>La masoveria de Sant Martí ha estat molt reformada al llarg del temps i reconstruïda fa pocs anys amb materials moderns, ja que va patir els efectes dels incendis de l'estiu de 1994; consta de planta baixa, pis i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana de migdia; de l'antic edifici es conserva un cos adossat a llevant avui reformat, de llindes i cantoneres de pedra picada i paraments de reble. La masoveria de Sant Martí de Minoves es va construir en un punt enlairat proper a la riera de Minoves; per poder-se abastir d'aigua, a finals del s. XIX es va instal·lar una bomba de la qual es conserva, en mal estat, la politja, el torn, els engranatges, una part del cable i la maneta que xuclava l'aigua d'una font propera però a un nivell molt més baix.</p> | 08144-80 | Llavareres | <p>La masia de Minoves és documentada des de l'època medieval (s. XII). Des de la baixa edat mitjana les propietats de l'actual masia figuren com a dominis senyorials del monestir de Sant Pere de la Portella i de la baronia de la Portella. És al s. XVII i XVIII que la masia amplia les propietats per via matrimonial i per diferents compra vendes i s'organitza el sistema de masoveries, l'última de les quals, la Casanova de Minoves es construeix de nova planta al s. XVIII. Gràcies a la documentació conservada a l'arxiu familiar s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des del 1400 fins a l'actualitat; el cognom Minoves es manté des del s. XII fins a mitjans s. XIX.</p> | 42.0738419,1.8821704 | 407530 | 4658579 | 08144 | Olvan | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54914-p3280368.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54914-p3280371.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54914-p3280377.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54914-p3280382.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54974 | Serrat de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-la-vila | VII-I aC | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la part més alta del Serrat de la Vila, sobre la codina de la feina superior, s’han documentat restes conformades per grans blocs de pedra desenganxats de la plataforma més elevada que es creu que podrien correspondre a un hàbitat. A l’indret s’hi han localitzat restes de ceràmica, sobretot fragments informes de diferents vasos junt amb alguns fragments de vores i d’arrencaments de nansa; el conjunt correspon a diverses cronologies que es situen en un ventall ampli que va del bronze final-ferro fins l’època ibèrica i alguns que podrien situar-se al període romà. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-140 | Ferreres | <p>Per les informacions recollides sembla que podria tractar-se d'un jaciment de l'època Ferro-Ibèrica del qual s'ha identificat restes de ceràmica.</p> | 42.0582000,1.8838200 | 407644 | 4656841 | 08144 | Olvan | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54974-p3070333.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54974-p3070261.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54974-p3210606.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | El turó està format per una superposició d’estrats de pedra sorrenca en forma esglaonada.Les dades han estat facilitades per membres de la Societat d'Arqueologia del Berguedà (Josep Sánchez). Els materials consten custodiats a l'espai de reserva del Museu de Berga.A les proximitats d’aquest jaciment consten altres restes materials localitzades d’interès, també custodiades a la Museu de Berga, que s’associaven a un possible jaciment al Serrat Alt de Ferreres, les darreres valoracions per part de la Societat d’Arqueologia tant de les restes com de les característiques de la zona, conclouen que fins al moment, aquelles no es poden associar amb un jaciment al cim de l’esmentat Serrat Alt de Ferreres. | 79|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 89254 | Dipòsit de Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-de-ferreres | XIX | En força bon estat, tot i que la vegetació cobreix gran part de les estructures. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Conjunt format per un gran dipòsit d’acumulació d’aigua i una bassa. El dipòsit està bastit per robustos murs de pedra amb grans carreus a les cantoneres i amb contraforts de reforç de l’estructura. A la part frontal hi ha un punt de sortida d’aigua amb una aixeta. A la part superior de l’estructura hi ha un petit volum vertical sobresortit, de planta quadrangular, format per carreus de pedra picada i polida, clos amb una peça de formes corbes en la que hi ha quatre forats probablement de ventilació, i damunt una peça metàl·lica, en forma tendint a creu. A un dels costats d’aquesta estructura hi ha una petita obertura d’accés tancada amb una porta, a la part superior en un dels carreus hi ha una inscripció gravada molt desgastada que sembla que indicava una data avui illegible, només s’identifica un 3 i el que sembla el símbol de Maria i la creu damunt.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La bassa és de planta més o menys rectangular, en part picada a la roca i en part delimitada per murs de pedra i en part de maó massís. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-228 | <p><span><span><span>Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021.</span></span></span></p> | 42.0568182,1.8845938 | 407706 | 4656687 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89254-p1310577.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89254-p1310583.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89254-p1310595.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89254-p1310569.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 54898 | Poblat medieval de Sant Martí de Llavaneres o de Minoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-medieval-de-sant-marti-de-llavaneres-o-de-minoves | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AAVV (2008): Cal Rosal 150 anys (1858-2008). Ajuntament d’Olvan i Àmbit de Recerques del Berguedà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BUSQUETS, J. (2002): 'Cal Rosal, un poble original', a l'Erol , Suplement núm. 1.</span></span></span></span></span></p> <p>Catalunya Romànica.XII. El Berguedà (1988), p.351-352.</p> <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (1994), p.134-135.</p> <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya</p> | XI-XII | El conjunt arqueològic ha estat objecte d'espolis en diversos moments. | <p>Aquestes restes estan situades aigües amunt de la riera de Sant Martí, antigament de Llavaneres, sobre un turonet situat al cantó esquerre de la riera. Si poden veure diferents elements, com restes de murs que semblen correspondre a habitatges, indicis d'una torre, un cub excavat a la roca, etc. A l'extrem superior hi ha les restes de l'església de Sant Martí. Com que no s'hi ha realitzat excavacions es fa difícil concretar el segle de l'època medieval i l'ús de les diferents construccions.</p> | 08144-64 | Llavaneres | <p>Amb el nom de Sant Martí de Llavaneres o de Minoves es coneix una petita església d'una sola nau, actualment enrunada, i amb el cementiri al seu cantó de llevant, situada al nord-oest del municipi d'Olvan, a uns dos quilòmetres de la colònia Rosal on comença el camí per accedir-hi. D'aquesta església es té coneixement des del segle XIII, quan el 1228 Pere Guerau d'Olvan va vendre una vinya en aquell indret. Sembla que mai arribà a ser parròquia i sempre depengué de la església parroquial de Berga. Encara a començament del segle XX s'utilitzà el seu cementiri en algun cas d'epidèmia. Les parets de l'església es conservaven relativament bé fins els anys quaranta, quan algun particular aprofità els vells carreus per la construcció d'una casa. Probablement d'aquests segles medievals correspon la construcció d'un petit nucli de cases a l'entorn de l'església.</p> | 42.0768362,1.8849502 | 407765 | 4658909 | 08144 | Olvan | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54898-p1310330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54898-p1310335.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54898-p1310350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54898-p1310379.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54897 | Dipòsit del poblat medieval de Sant Martí de Llavaneres o de Minoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-del-poblat-medieval-de-sant-marti-de-llavaneres-o-de-minoves | <p>Catalunya Romànica.XII. El Berguedà (1988), p.351-352. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (1994), p.134-135. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya</p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>COROMINAS I CAMP, R. i COROMINAS I CAMP, J. (2017): Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l'edat mitjana. Berga i Manresa: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis del Bages.</span></span></span></span></span></p> | XI-XII | <p>Forat excavat a la roca de forma circular i de 80 cm de diàmetre, situat al costat mateix de les restes de l'antic poble medieval de Llavaneres o Minoves. Per la forma i la situació sembla que es pot identificar amb un cup o cista per a conservar cereals o gra; és molt probable però que es tracti d'una tina de vi, on es posaria a fermentar el most resultant del premsat del raïm al tinardó existent uns metres més amunt.</p> | 08144-63 | Llavaneres | <p>Amb el nom de Sant Martí de Llavaneres o de Minoves es coneix una petita església d'una sola nau, actualment enrunada, i amb el cementiri al seu cantó de llevant, situada al nord-oest del municipi d'Olvan, a uns dos quilòmetres de la colònia Rosal on comença el camí per accedir-hi. D'aquesta església se'n té coneixement des del segle XIII, quan el 1228 Pere Guerau d'Olvan va vendre una vinya en aquell indret. Sembla que mai arribà a ser parròquia i sempre depengué de la església parroquial de Berga. Encara a començament del segle XX s'utilitzà el seu cementiri en algun cas d'epidèmia. Les parets de l'església es conservaven relativament bé fins els anys quaranta, quan algun particular aprofità els vells carreus per la construcció d'una casa. Probablement a d'aquests segles medievals correspon la construcció d'un petit nucli de cases a l'entorn de l'església.</p> | 42.0774509,1.8855789 | 407818 | 4658976 | 08144 | Olvan | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54897-p1310341.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54897-p1310343.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54899 | Sant Martí de Llavaneres o de Minoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-llavaneres-o-de-minoves | <p>Catalunya Romànica.XII. El Berguedà (1988), p.351-352. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (1994),p.134-135. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya</p> | XI-XII | El conjunt arqueològic està en perill ha estat objecte d'espoli. | <p>Restes de l'església de Sant Martí formades pels fonaments i les primeres filades del carreus dels murs que insinuen un edifici de petites dimensions format per una sola nau rectangular, de la qual no se'n veu l'absis, atès que la vegetació i l'acumulació d'aparell enrunat ho fan impossible. En queden dretes unes poques filades del mur fetes amb un aparell de blocs de pedra rectangulars o quadrats, de mides regulars, escantonats a cops de martell i sense polir.</p> | 08144-65 | Llavaneres | <p>Amb el nom de Sant Martí de Llavaneres o de Minoves es coneix una petita església d'una sola nau, actualment enrunada, i amb el cementiri al seu cantó de llevant, situada al nord-oest del municipi d'Olvan, a uns dos quilòmetres de la colònia Rosal on comença el camí per accedir-hi. D'aquesta església se'n té coneixement des del segle XIII, quan el 1228 Pere Guerau d'Olvan va vendre una vinya en aquell indret. Sembla que mai arribà a ser parròquia i sempre depengué de la església parroquial de Berga. Encara a començament del segle XX s'utilitzà el seu cementiri en algun cas d'epidèmia, i les parets de l'església es conservaven relativament bé fins els anys quaranta, quan algun particular aprofità els vells carreus per la construcció d'una casa. Probablement a d'aquests segles medievals correspon la construcció d'un petit nucli de cases a l'entorn de l'església.</p> | 42.0779033,1.8857874 | 407836 | 4659026 | 08144 | Olvan | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54899-p1310421.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54899-p1310380.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54899-p1310394.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54899-p1310403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54899-p1310425.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Seria molt interessar iniciar una campanya d'excavació en tot el conjunt del poblat medieval de Minoves.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 89001 | Tina de Sant Martí de Minoves o de Llavaneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-sant-marti-de-minoves-o-de-llavaneres | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>-COROMINAS I CAMP, R. i COROMINAS I CAMP, J. (2017): Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l'edat mitjana. Berga i Manresa: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis del Bages.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | Les restes es troben en part cobertes de terra i vegetació, a més, estan afectades per l'erosió. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el turó rocós i allargat on es troben les restes de l’antic poblat i de l’església de Sant Martí de Minoves o de Llavaneres, es localitzen també les restes d’una tina al costat de llevant, més concretament a la part sud-est i a pocs metres de les restes que s’atribueixen a l’església. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un conjunt d’estructures negatives excavades a la mateixa roca, en un extrem de la codina per tal d’aprofitar el desnivell de la mateixa i facilitar-ne la construcció. Concretament, s’identifica el rebaix del follador, de planta irregular, tendint a rectangular, amb el canal que connecta amb la tina; aquesta és de planta circular, avui reomplerta de terra. Les mesures de la tina són 1,70 m de diàmetre, una alçada aproximada de 50 cm i una capacitat d’uns 1000 litres aproximadament. Per les característiques que mostra, els germans Ramon i Jaume Corominas Camps (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017, pàg.223) referencien la tina com a tinardó. Al peu del tinardó, hi ha un rebaix on s’observa el forat de la boixa. També s’observen alguns altres forats, encaixos i rebaixos, força erosionats pel pas del temps, com un trencaaigües al costat est del tinardó. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El follador correspon a l’espai on s’aixafava el raïm, el most del qual fluïa cap a la tina, en aquest cas, tinardó, del qual es considera que es trascolava a la tina de fermentació, que podria es creu que podria correspondre a la tina o cup situat metres més avall, al peu d’altres restes d’estructures de murs que poden correspondre al poblat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al pla de la roca hi ha les estructures negatives excavades corresponents al follador i les dues tines, avui totes reomplertes de terra i vegetació. El follador, on s'aixafava el raïm, es correspon amb una cavitat de plana circular de 1,03 m de diàmetre i de profunditat no calculada, generalment de poca fondària. Aquest es troba situat més o menys centrat entre les dues tines i a pocs centímetres d’ambdues; degué ser emprat per ambdues tines. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>(COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017, pàg. 222-223).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-195 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els germans Ramon i Jaume Corominas Camps (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017, pàg. 164) exposen que, aquest tipus de vestigis de tines excavades a la roca, es localitzen en una franja geològica de territori molt específica, on trobem un tipus de codines fàcils de buidar i impermeables; de la zona objecte del seu àmbit d'estudi, concretament es situen en una franja que s'estén pel Baix Berguedà fins Navàs, al Bages, i Navès al Solsonès. El tipus de tina amb follador, formada per dos dipòsits a tocar i comunicats, es consideren els tipus més antics d'establiments vinícoles d'aquesta tipologia de tines excavades a la roca. Tot i que la cronologia és incerta, consideren que podria tractar-se d'estructures d'època medieval. Segons apunten, podrien tenir els seus orígens a la baixa edat mitjana, quan també es podria haver generalitzat el seu ús, i fins als segles XV o XVI, període en que es comencen a substituir per tines amb brescat, sense follador. En aquest sentit, en època moderna, del segle XVI al XVIII, es generalitzarien les tines sense follador, les qual en el darrer període l'interior era cobert amb els coneguts cairons ceràmics amb acabat vidriat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0776157,1.8858759 | 407843 | 4658995 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89001-p1310364.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89001-p1310365.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89001-p1310368.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89001-p1310371.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89001-p1310377.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89001-p1310427.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Segons els germans Corominas (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017), referenciats en la bibliografia, es tracta d'un tinardó d’època medieval; les referències i detalls de mesures han estat obtingudes a través de la mateixa font bibliogràfica.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 55006 | Tines de Ferreres d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-ferreres-dolvan | <p>COROMINAS; R. I COROMIAS, J. 'Les tines excavades a la roca de les Ferreres d'Olvan', a l'Erol nº 65, p.34-37.</p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>COROMINAS I CAMP, R. i COROMINAS I CAMP, J. (2017): Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l'edat mitjana. Berga i Manresa: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis del Bages.</span></span></span></span></span></p> | <p>Conjunt de tres tines o cups circulars alineats i a tocar l'un de l'altre. La tina central és molt més gran que les altres dues, que tenen una capacitat similar. La tina central té un diàmetre de 1,95 m, una alçada de 1,05 m i una capacitat total de 3.100 ml; les mesures de la tina del costat oest són, 1,25 m de diàmetre, 0,90 m d'alçada i 1.100 ml de capacitat; i les de la tina del costat est, 1,15 m de diàmetre, 1,20 m d'alçada i 1.200 ml de capacitat <span lang='CA'><span><span><span><span>(COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017, pàg. 228-229).</span></span></span></span></span> Es troben situades al pendent d'una codina sorrenca i disposades paral·lelament al marge d'aquesta, i sota mateix s'hi excavaren unes piques circulars de decantació on reposaria el líquid abans d'ésser transvasat.</p> | 08144-172 | Ferreres | <p>Torrentpregon, antic nom de la masia de Ferreres, està documentat des de l'any 1127, quan Berenguer Arnal de Torrentpregon signava com a testimoni en una concòrdia entre Guillem de Portella i Pere Berenguer, bisbe d'Urgell. L'any 1348 la masia figura en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella i des del segle XIV s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família. La masia va experimentar, al llarg del segle XVII i XVIII un extraordinari creixement fruit d'una política matrimonial molt acurada i d'una bona gestió del patrimoni que li va permetre ampliar les propietats i incorporar força masies que passaren a ser masoveries de Ferreres.</p> | 42.0580500,1.8863100 | 407850 | 4656821 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55006-p1310533.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55006-p1310532.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55006-p1310553.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55006-p1310602.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Els propietaris de la masia de Ferreres van descobrir ocasionalment les tines amagades en mig de la vegetació; ells mateixos van netejar l'indret i van localitzar fragments de ceràmica que s'han atribuït d'època alt medieval i fragments de 'tegulae' així com un element de ferro i utensilis de pedra granítica que hom ha identificat com a percussors o elements per a la molta de cereals. Totes aquestes troballes es conserven a la casa Ferreres. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 89578 | Rocarodona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rocarodona | XVIII-XX | Actualment l'edifici no està en ús, fet que ha facilitat que patís algunes destrosses. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa de Rocarodona és de planta rectangular, consta de dos nivells de planta (probablement en origen dos plantes i unes petites golfes), amb coberta a dos vessants amb el carener orientat d’est a oest. És bastida amb murs de pedra de paredat comú i amb carreus ben escairats i més o menys polits a les cantoneres; a les seves parets també hi podem veure maó massís. En els murs de façanes s’observa algun angle enmig del pany de mur, indicant una addició al volum original. Tot i que actualment no està habitada, havia estat condicionada amb diversos apartaments de turisme rural, actuació que determinà una modificació total de la seva estructura interior, i en part també de les obertures per tal d’adaptar-la a les necessitats del nou ús. Les obertures són de tipologies diverses, majoritàriament resultat de les modificacions contemporànies, diverses són emmarcades amb maó massís, però també s’hi poden veure obertures de finestres fetes amb carreus de pedra i llinda plana monolítica (algunes cegades contemporàniament, tot conservant-se la traça en els murs). El seu interior estava compartimentat a partir de murs mitgers de càrrega. Dins la planta baixa es conserva, a manera decorativa, la fornícula on hi havia la pica, la boca del forn, una obertura cegada de comunicació en un mur mitger, i una fornícula que semblaria correspondre a l’espai d’uns fogons. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-268 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La masia de Rocarodona havia estat una de les masoveries de la masia de Ferreres, una de les grans propietats del municipi d’Olvan. Documentalment, consten notícies del segle XVIII, concretament en un capbreu del 1733 fet per Josep Anglarill i Farreres a la comunitat de preveres de Berga, davant del notari públic Josep Altarriba de Berga; es capbrevava els masos Xuricues i Roca Rodona, i diferents peces de terres dels masos Torrenpregon i del mas Casella, segons figura en els regests corresponents a la masia de Ferreres (conservats en còpia a l’AARB). Altres referències posteriors, les trobem en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència a aquesta masia. També es relaciona a l’Amillarament de l’any 1864 (Arxiu municipal d’Olvan) on consta que la casa formava part de la possessió de la gran masia de Ferreres, junt amb la Casanova, la Balma i Cabots.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Arran de la construcció del Polígon d’Activitats Econòmiques de Rocarodona-Olvan, la masia va passar a formar part del Consorci Urbanístic pel desenvolupament del Sector d'Activitats econòmiques de Rocarodona-Olvan.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0492010,1.8866034 | 407861 | 4655839 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89578-p5300115.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89578-p5300117.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89578-p5300122.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89578-p5300139.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89578-p5300141.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89578-p5300145.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia de Rocarodona ha donat nom al polígon d’activitats econòmiques, tot i que de fa uns anys, està pendent de desenvolupament.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 55012 | Font de cal Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-llop | XX | L'entorn està poc cuidat i amb força vegetació que cobreix part de les estructures. | <p>Sota la masia de can Llop i al costat del camí que porta al molí hi ha una font que es coneix amb el mateix nom de la casa i del molí. Un senzill broc de llautó facilita la sortida de l'aigua; al costat de la font hi ha un banc de pedra i unes taules, algunes fetes amb rodes del molí. Prop de la font hi ha els safareigs fets amb grans blocs de pedra buidats.</p> | 08144-178 | Can Llop | <p>Aquesta fou fou canalitzada i arranjada, segons figura en una llinda, l'any 1875 per la família propietària de la finca de can Llop. Anys enrere, aquest paratge estava molt ben cuidat i era tradicional que la gent de Gironella hi anessin a fer 'ouades' després de Pasqua i fontades el dimarts de la Festa Major.</p> | 42.0444200,1.8906300 | 408188 | 4655303 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55012-p1170129.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55012-p1170138.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55012-p1170139.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml