Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 55356 | Abeurador de la font del Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-de-la-font-del-bou | Està trencat pel mig en sentit transversal. | <p>Abeurador de pedra excavat en un bloc de conglomerat. És de planta rectangular amb una cavitat excavada de forma ovoide. No té cap tipus de decoració. La font és d'estructura senzilla, connectada a la xarxa general municipal i té una placa informativa de la seva inauguració ubicada a la paret de darrera.</p> | 08146-41 | Carrer Fontana. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Aquest abeurador es trobava al costat de cal Samsó, al mateix carrer Fontana. Era el que recollia l'aigua que s'extreia del pou d'aquesta casa que està al costat del carrer. Es va traslladar al lloc on és actualment, al costat de la font dels Bous, en arranjar el carrer. La font dels Bous va ser inaugurada el 20 de gener de 1992, amb motiu de la culminació del procés de portada d'aigua al municipi.</p> | 41.3540500,1.8489700 | 403716 | 4578700 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55356-foto-08146-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55356-foto-08146-41-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Era freqüent disposar d'abeuradors pel bestiar al costat de fonts i pous. | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 55372 | Antiga creu de terme d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-creu-de-terme-dolesa | XVI | Els braços de la creu es troben mutilats. | <p>Aquesta creu sembla la més antiga que es conserva al municipi i podria ser una de les que es guardava a la rectoria poc després de la Guerra Civil. Segons explica Mn. Misser, als baixos de la rectoria i a l'era d'en Milà hi havia dues creus els anys 1950. En època de Mn. Laureà Guibernau una de les creus es va posar després de la Guerra a la plaça pública i l'altra creu es posà al cementiri. Tot i que no ho sabem amb seguretat, aquesta podria ser la creu que hi havia al Pla de la Creu i que van derrocar a trets durant la Guerra de la Independència (1808-1812) essent substituïda per una altra. El segle XIX es va traslladar la creu del Pla de la Creu (lloc proper a l'Hospital, al peu del camí Ral a Begues) a la plaça de la creu del poble d'Olesa, davant de cal Tutusaus. Amb posterioritat aquesta creu va caure accidentalment i la que podem veure actualment a la plaça és nova, feta al 1890 i retocada després de la Guerra Civil. Suposem que en època de Mn. Pasqual, quan va caure aquesta antiga creu en posar un envelat, el capellà va manar esculpir una de nova que és la que ara encara hi ha al poble, mentre aquesta es va guardar a la rectoria de la parròquia. Posteriorment, amb la Guerra, va desaparèixer.</p> | 08146-16 | Camí de la Pedrosa. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Per la factura, podria tractar-se d'un element del segle XVI. És una creu de tres braços iguals, formant el peu el quart braç. Els braços havien tingut una decoració tallada al voltant que està força malmesa. A la part central d'una de les cares i ha una ma oberta i a l'altre hi ha una creu. Es troba situada sobre un peu de secció circular també de pedra. Fa uns anys, el Sr Saumell va trobar aquesta creu colgada i tapada amb vegetació a la seva finca. La va posar al mateix lloc on la va trobar i la podem veure actualment.</p> | 41.3550300,1.8459600 | 403465 | 4578812 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55372-foto-08146-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55372-foto-08146-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55372-foto-08146-16-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Diu la llegenda popular que la mà esculpida a les creus es relaciona amb la bufetada del comte de Cervelló a l'arquebisbe Berenguer de la Vila de Muls, que després acabà assassinat. Aquesta explicació va ser interpretada per Mn. Pascual, capellà d'Olesa de 1880 a 1921. La mà també és un element que trobem sovint en la iconografia cristiana en diferents èpoques històriques, interpretada com la mà de Déu, la dreta del Pare. Hi ha un nombre important de creus al peu del camí Ral, totes amb els mateixos símbols, una ma a un costat i una creu a l'altre. Hi havia les creus de Ràfols dels Caus, Pla de la Mireta a les Cabòries, la de la Granada, a Olesa la del Pla de la Creu. Des del lloc on estaven posades es beneïa el terme i s'implorava al cel. La finca on es trobava antigament es deia el Sumidor. | 93|85 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55373 | Creu al cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-al-cementiri | XIX-XX | <p>Es tracta d'una creu de factura gòtica, de quatre braços iguals situats sobre una base de columna i acabats amb tres puntes decorades amb fulles d'acant i volutes. En un costat hi ha la imatge de Crist i a l'altre la Mare de Déu amb el nen. Cada figura té altres dues imatges, una al braç de cada costat. La base està formada per un peu en forma cilíndrica amb figures tallades i dos escuts, un a cada banda. La creu està situada sobre un corró circular de pedra que es va treure de l'era de cal Milà. És una creu feta amb motllo i pols de sorra, ja que es veu la junta de les dues cares al centre seguint tot el perímetre. És una imitació o còpia d'alguna creu gòtica de la zona.</p> | 08146-17 | Cementiri d'Olesa de Bonesvalls. | <p>Aquesta creu procedeix d'una casa de Begues que es caracteritza perquè tota ella té una decoració eclèctica amb columnes i capitells romànics d'imitació a les finestres i balcons. Aquesta i una altra creu igual estaven en aquesta casa i segurament van ser amagades per la Guerra, essent descobertes més tard i portant-les a la rectoria de Begues. Mn. Escala va posar una a la rectoria de Begues i l'altre la volia posar al jardí de l'església d'Olesa, però finalment es va posar al cementiri. Les dues creus són iguals i tretes del mateix motlle.</p> | 41.3573000,1.8445800 | 403353 | 4579066 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55373-foto-08146-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55373-foto-08146-17-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | No té cap valor artístic, però es fa la fitxa per evitar confusions en quant a la seva cronologia. | 106|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 55374 | Antic penell-creu de Sant Joan d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-penell-creu-de-sant-joan-dolesa | XIV-XV? | <p>Penell-creu de ferro forjat. Està format per un pal de ferro llarg, d'uns dos metres d'alçada, amb una creu a la part superior que té els braços de la mateixa llargada i eixamplats a la part exterior seguint la tipologia de les creus de Malta i de la creu que hi ha esculpida a la façana de l'església de l'Hospital. A la base de la creu hi ha quatre fulles que formen un calze, també forjades i de la tipologia que veiem en altres elements de ferro gòtiques. A sota hi ha el penell també de ferro però que es troba malmès.</p> | 08146-18 | Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Aquesta creu estava sobre el campanar de l'església parroquial d'Olesa, probablement des de la seva construcció. L'any 1808 es bastí el nou campanar, tot i que probablement aquest penell ja seria de l'església anterior. En posar l'àngel sobre el campanar es va retirar aquesta creu que actualment es guarda al jardí que hi ha a l'antic fossar.</p> | 41.3534100,1.8489100 | 403710 | 4578629 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55374-foto-08146-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55374-foto-08146-18-2.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 93|85 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 55376 | Sitja de cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitja-de-cal-pons | XIV? | No es conserva la sitja sencera, ja que es va reutilitzar per fer una tina i es va ampliar i modificar en part. | <p>Cal Pons és una de les poques cases del nucli antic que conserven part de l'estructura antiga tot i que va ser ampliada en diferents èpoques a partir d'un nucli central que és el més antic. En aquesta casa es conserva una antiga sitja que posteriorment es va aprofitar per ubicar una tina. La tina és de planta circular, de 3,5 metres de diàmetre i 3 de profunditat, folrada també amb cairons, coberta amb volta de maó i amb la boixa que dóna al celler que es troba a la banda de tramuntana de la casa, paral·lel a la sala central de l'arc. Té una porta quadrada a la volta superior per la que es pot accedir des del paviment de la casa. La sitja és de parets de terra compactada i té una profunditat de més de 6 metres. Es va aprofitar el forat ja fet de la sitja per construir a continuació la tina folrada amb cairons i que aprofita la part superior d'aquesta sitja; posteriorment, quan la tina ja no tindria utilitat, es va eliminar la base de la tina unificant tot el forat i utilitzant-lo probablement com a cisterna d'aigua.</p> | 08146-20 | Cal Pons. C/ Ordal, 2. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El cognom Poncs es repeteix a Olesa i el trobem associat a diferents cases: La Pedrosa, Mas Jansà, Milà de la Corbatera, a més de cal Pons. El 1388 ja s'esmenta un Poncs (Misser, 1953), mantenint-se el cognom durant el segle XVI. El capbreu de 1590 (AHVP) ens dona la posició del mas coincidint amb l'actual, amb el mas Ràfols al sud i el camí a l'est, i la casa era de Joan Poncs Batlle d'Olesa. Probablement aquest mas ja existia en el moment en que es fa consagrar l'església de Sant Joan, amb ampliacions i modificacions posteriors. Hi ha molta similitud entre les cases Ràfols i cal Pons, que son de la mateixa època. La sitja és una cavitat subterrània, excavada a la roca calcària que forma el substrat geològic en aquest indret, de forma aproximadament ovoide, destinada a guardar-hi productes fonamentalment alimentaris (cereals i llegums essencialment). En els nuclis urbans medievals era freqüent la construcció de sitges subterrànies a les cases. A Olesa tenim constància d'altres a diferents cases del nucli, en concret a can Ràfols es va descobrir una al celler però que encara no s'ha buidat de terra; també es coneix per tradició oral l'existència de sitges al barri de l'Hospital.</p> | 41.3544700,1.8498600 | 403791 | 4578746 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55376-foto-08146-20-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 55389 | Maset de l'Esquerrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maset-de-lesquerra | XVIII | Es troba en ruïnes. | <p>Les ruïnes d'aquest mas es troben dins el terme del Parc Natural del Garraf, al camí que des de la depuradora, al peu de l'Hospital, porta a Can Grau, al terme d'Olivella, al sud del terme d'Olesa. Trobem el conjunt a la dreta del camí, després de l'avenc de l'Esquerrà, molt cobert per matolls. Hi ha dues construccions, una que devia ser més petita i de la que resta només una cantonera de la paret, l'altra era més gran, de planta rectangular, planta i pis, teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana oberta a migdia. A la part posterior de la casa hi ha un tancat sense teulada que probablement feia funcions de corral. Només resten les parets de la casa i encara es pot veure un forat a la paret al lloc on hi havia el forn de pa, però hi manca tota l'estructura i la porta de pedra del forn. Aquesta casa es troba a prop del corral de l'Esquerrà i de la cisterna de l'Esquerrà.</p> | 08146-33 | Camí d'Olesa a can Grau. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El mas o maset de l'esquerrà està compost per dues construccions, una més antiga que l'altra. Mísser apuntava que hi havia dues cases (1953), com es veu clarament, una seria la principal i l'altra, visiblement més petita, podria haver estat la casa d'un pastor o d'algun treballador del maset. Poc sabem d'aquest mas, ja que no s'ha trobat documentació; es tractaria d'un petit mas on hi hauria masovers que portarien les terres del mas Esquerrà. Els de ca l'Esquerrà eren propietaris que tenien la casa pairal a la zona de l'Hospital, al carrer Hospital (entre ca l'Escalat i cal Xacó), portaven el cognom Mitjans. Fins al fogatge de 1652 no surt un Mitjans a Olesa, fet que ens mostra que aquesta hisenda deu datar de mitjans del segle XVII. Mitjans és un cognom que es fa freqüent a Olesa a partir d'aquest segle, ja que el del Mas Badell i el mas Milà de la Corbatera també el portaren aproximadament des de finals del segle XVIII.</p> | 41.3251000,1.8405300 | 402967 | 4575496 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55389-foto-08146-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55389-foto-08146-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55389-foto-08146-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 55406 | Puig de la Mola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-la-mola-2 | <p>El Puig de la Mola fa de límit divisor entre els territoris d'Avinyonet, Olivella, Begues i Olesa. És un dels punts més elevats del massís del Garraf. Físicament parlant, es tracta d'una muntanya amb un gran cim planer, de base calcària fortament erosionada. El terreny està cobert per vegetació arbustiva de margalló, llentiscle i garric. La roca aflora en bon part de la superfície del cim. Te una panoràmica extraordinària de 360 º, per la qual cosa s'ha ubicat al seu cim una torre de vigilància forestal. A més d'aquesta torre, també al cim es troben vestigis antics i elements d'interès: un grup de fites a tocar la torre forestal que delimiten el terme, el recer que forma una antiga pleta i l'extensa visual que domina tot el terme d'Avinyonet, el mar i una bona extensió de les comarques del Penedès, el Garraf i el Baix Llobregat.</p> | 08146-58 | Puig de la Mola. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Una llegenda diu que a trenc d'alba de la nit de Sant Joan s'ha de buscar la primera pedra on hi toca el sol dalt del puig de la Mola, ja que sota d'ella hi ha un tresor amagat.</p> | 41.3192100,1.8478600 | 403571 | 4574834 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55406-foto-08146-58-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Cal destacar la pleta o Marge dels Moros que es troba al cim, marge utilitzat pels pastors per retenir el bestiar aprofitant un territori escarpat i uns murs de pedra. En aquest lloc hi havia una returada de bestiar i era un dels llocs on feien la tria dels ramats. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 55420 | Plafó ceràmic de can Augé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-ceramic-de-can-auge | XX | <p>Rajola de ceràmica de tipus valencià que representa una arna. Formada per 16 rajoles voltades d'un bordó de ceràmica blau. Està situat al centre de la part superior de la façana de la casa. Representa una arna de fusta rectangular del tipus que s'utilitzava més freqüentment a Olesa de Bonesvalls.</p> | 08146-72 | Can Augé. Carrer Raval s/n. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Joan Augé era apicultor d'ofici. A casa seva, al carrer Raval, va posar sobre la façana una rajola de València que representa una arna. Aquest ja feia d'apicultor abans de la Guerra Civil. Va començar l'activitat amb ruscs de canyes i més tard amb quadres de cera tipus laiens (arnera francesa) de dos o tres pisos. L'apicultura era una activitat econòmica important a Olesa abans de la Guerra Civil, junt als ramats de cabres i la producció de calç. La mel es portava a vendre a la fira de Sant Ponç a Barcelona i havia suposat un important complement econòmic per a molts habitants de la zona.</p> | 41.3555300,1.8543400 | 404167 | 4578859 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55420-foto-08146-72-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Informació oral de Nicolau Ros. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 55430 | Taller d'imatgeria Artisol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taller-dimatgeria-artisol | XX | <p>Taller artesà d'imatgeria. El taller es troba a uns locals al costat de la casa del carrer Raval, al centre d'Olesa. En ell es realitza tot el procés d'elaboració de les imatges, des d'imatges religioses, naixements, fins a imatges decoratives o recordatoris. Les imatges estan fetes principalment amb escaiola, però també s'utilitza el pols d'alabastre. La producció s'inicia amb l'elaboració de la imatge per un escultor. Posteriorment al taller s'elabora un motllo de silicona o de làtex, depenent del tipus d'imatge i de la quantitat de còpies que es facin, i d'aquests motllos es fan les reproduccions en els materials especificats. Un cop es té la imatge s'ha de retocar a mà i posteriorment passa a fer-se el procés de pintura amb pistola o aerògraf, realitzant diferents capes per donar l'acabat a la imatge. Finalment es donen les pàtines finals i es posen els ulls de vidre si la imatge està feta per portar-los. Quan les imatges estan seques i acabades s'embalen i el mateix taller artesà s'encarrega de la distribució. Es tracta d'un taller artesà en el que no hi ha maquinària, realitzant-se tot el procés de forma manual artesanal, cosa que l'imprimeix un valor afegit a la feina; i en el que els mateixos artesans elaboren tot el procés productiu.</p> | 08146-82 | C/ Raval, 8. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Josep Altadill Busquets va néixer l'any 1926 a Corbera d'Ebre. Quan tenia 5 anys els seus pares es van traslladar a Olesa, retornant a Corbera en començar la Guerra Civil pensant que hi hauria més tranquil·litat i van tornar a Olesa abans d'acabar la Guerra. Els avis ja feien de masovers de can Xacó d'Olesa, al carrer de l'Hospital. De sempre li agradava pintar i volia aprendre, traslladant-se a Barcelona quan tenia 25 anys a aprendre a l'Escola d'Arts i Oficis, on va cursar estudis de pintura durant cinc anys. A l'escola feia pintura, però degut a que hi havia molta gent, el van posar a pintar a un aula en la que treballaven estudiants d'escultura. Es va fer amic de dos germans que estudiaven escultura i que el pare tenia una botiga i taller d'imatgeria religiosa ubicat al Portal de l'Àngel. La dedicació a la imatgeria religiosa va començar per casualitat: un dia el pare dels seus amics li va demanar que li pintés una imatge de Crist que encara s'havia d'acabar. Altadill s'ho va emportar a casa i al cap de dos dies el va retornar. Al moment d'entrar a la botiga a entregar-ho, hi havia una senyora que va valorar la pintura i el va comprar de seguida. El propietari de la botiga en veure que es venia tan ràpid li va encarregar pintar uns quants més, i en veure que agradaven el següent pas va ser encarregar-li la confecció d'imatges a més de la pintura. Així va ser com va aprendre l'ofici tot i que va acabar els estudis de pintor de quadres, tornant a Olesa. A Olesa encara feia encàrrecs del taller de Barcelona, això el va obligar a dedicar-se només a la feina de fer imatges, organitzant el seu propi taller als coberts de la casa que havia comprat la família al Raval. Durant 20 anys va abandonar completament la pintura de quadres dedicant-se exclusivament al negoci dels sants i arribant a tenir un taller important que va arribar a donar feina fins a 33 treballadors, la majoria dones d'Olesa, Begues i Vallirana. Va posar en marxa un negoci que venia a tota Espanya i a sud Amèrica, essent un dels més importants de Catalunya. Encara jove, una malaltia, el parkinson, li va obligar a deixar la feina, de la que més tard es van fer càrrec els seus dos fills que van aprendre molt bé l'ofici del seu pare. En aquell moment en que la malaltia l'allunyava de la feina del taller va tornar a pintar quadres a l'oli, amb un estil diferent del que tenia quan estudiava, més lluminós, però amb menys tècnica ja que els anys van fer que en part oblidés el que havia après a Barcelona 20 anys enrere, i amb l'agreujant de la malaltia que l'impedia disposar d'un pols ferm. Tot i així va pintar molt, principalment paisatges d'Olesa, d'altres llocs de Catalunya, i alguna d'encàrrec. Utilitza colors més vius, més lluminosos, amb un traç que s'apropa als impressionistes. Altadill no va deixar de pintar tot i estar impedit en una cadira de rodes durant un anys, fins a la seva mort l'any 2004. Actualment els seus dos fills estan al davant del negoci i són els únics treballadors ja que ha disminuït considerablement la venda d'aquest tipus d'imatgeria religiosa, però mantenen encàrrecs de diferents llocs de tota Europa i sud Amèrica, essent un dels pocs tallers que queden.</p> | 41.3526100,1.8511200 | 403893 | 4578538 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Cal assenyalar que a Catalunya els dos centres productors més importants d'imatgeria religiosa han estat la ciutat d'Olot i aquest taller d'Olesa de Bonesvalls. Informació oral proporcionada per Quim Altadill. | 60 | 4.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 55443 | Rellotge de sol de can Badell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-badell | XVIII? | <p>El rellotge es troba a la façana principal de la casa que dóna a migdia i que s'obre a un pati. Es troba a la banda dreta superior de la façana i és visible des de l'exterior de la casa. El rellotge està pintat sobre la façana, i per tant suposem que és de la mateixa època en que es faria aquesta, a finals del segle XVIII. És un rellotge en el que està representada mitja esfera amb els quadrants horaris indicats amb xifres àrabs: 9, 12, 3, 6. A cada costat hi ha un dibuix que representa la nit o el dia, així a la part superior de la banda esquerra hi ha un sol, i a la banda dreta una lluna, tots dos amb ulls i boca i pintats de color groc i blau respectivament. Conserva també l'eix de ferro encastat a la paret fent l'angle necessari per marcar l'hora amb la seva ombra. Es tracta d'un esgrafiat de factura molt elegant.</p> | 08146-95 | Can Badell. C/ de les Planes. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>S'han localitzat al terme d'Olesa més de 10 rellotges de sol que es troben a les façanes de cases i masies, tots ells en diferents estats de conservació. Degut a que el rellotge de sol és un element característic de les cases, s'ha escollit un d'elles per la seva singularitat, el de can Badell.</p> | 41.3537600,1.8485400 | 403679 | 4578669 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55443-foto-08146-95-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 55448 | Bòbila de can Tutusaus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-de-can-tutusaus | XVIII-XIX | En ruïna. | <p>Construcció que es troba casi a tocar la masia de Can Tutusaus, al costat de la nova variant que uneix el poble i can Cost. Es tracta d'una construcció de planta rectangular, feta de pedra per fora i maó per l'interior. Conserva quasi sencer el volum d'estructura original, la part de la fogaina o forn de baix, amb dues portes d'arc de mig punt de maó; i de la resta no es pot veure amb precisió les seves estructures, degut a l'espessa vegetació que en part el cobreix. Davant la porta encara es poden trobar restes de teules molt probablement sortides de les fornades d'aquest forn, dins el qual probablement s'hagués feta la cuita no tan sols de teules sinó també de maons.</p> | 08146-100 | Can Tutusaus. Plaça de la Creu nº 1. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Les teuleries són construccions destinades a fabricar les teules destinades a l'obra de les cases, de manera que generalment cada casa feia el seu forn per a ús en les seves obres. El procés de fabricació consisteix a modelar l'argila per tal de donar-li la forma cònica característica i posar les teules a coure dins el forn a unes temperatures molt altes. Generalment en aquests forns també es feia la cuita dels maons. Probablement aquest forn es feu per les obres de remodelació de la casa, a finals del XVIII o principis del XIX.</p> | 41.3528700,1.8486600 | 403688 | 4578570 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 55454 | Llegenda de la pedra del pont del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-pedra-del-pont-del-diable | És una llegenda que quasi no es manté oralment. | <p>Hi ha una llegenda basada en el Pont del Diable de Martorell relacionada en certa manera amb Olesa de Bonesvalls. La llegenda explica que al costat del riu Llobregat hi havia un hostal que necessitava molta aigua i cada dia una serventa creuava el riu sobre una passera de pedres per anar a buscar aigua a la font. Un dia el riu baixava molt ple i la serventa va pensar que donaria el que fos per tal de que construïssin un pont. Un senyor que passava la va sentir i li va prometre que si es casava amb ell faria fer un pont. El cavaller era el diable i va treballar tota la nit per construir-lo. La noia va anar al riu a mitjanit i en veure el pont mig fet es va adonar que l'home era el diable i va tornar a l'hostal plorant. L'hostalera li va dir que no s'amoïnés que despertaria al gall per tal que cantés abans de sortir el sol i el diable pensarà que es fa de dia, s'enrabiarà per no haver pogut acabar el pont i marxarà. Així ho van fer, al diable només li faltava una pedra per acabar el pont i va fugir. Així s'explica que al pont del Diable li falti una grossa pedra. Explicava el mestre Salomó Pijoan, abans de la Guerra Civil als nens d'Olesa, que a sota el pont de la carretera Olesa-Avinyonet, sobre el torrent de Coll de Garró, hi havia la pedra procedent del pont del diable de Martorell que li faltava a aquest.</p> | 08146-106 | <p>Agraeixo a Nicolau Ros la informació facilitada sobre l'existència d'aquesta pedra, i al Grup de Recerca Olesa Rural que van netejar l'indret fins a localitzar-la al lloc que Nicolau Ros havia indicat. Ell va ser qui va sentir la llegenda explicada pel seu mestre de l'escola d'Olesa quan era petit.</p> | 41.3512000,1.8036500 | 399920 | 4578435 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Efectivament al lloc hi ha una pedra tallada plana, ben escairada i de grans dimensions que es troba mig enterrada al costat de la llera de la riera. És una pedra que sembla calissa molt ben treballada i que resulta estrany que es trobi en aquest lloc. Probablement tingui alguna relació al pas del camí Ral i anterior Via romana per aquest indret, i la pedra podia haver format part d'algun trasllat de material per algun edifici important de Tarragona o Barcelona. La pedra es troba fóra del terme d'Olesa, ja que està a l'altra banda de la riera, corresponent a Avinyonet, i per això no es fitxa individualment. | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 55456 | Oficis desapareguts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oficis-desapareguts-0 | No existeixen. | <p>A Olesa de Bonesvalls s'han practicat una sèrie d'oficis tradicionals que actualment han desaparegut però que han estat una important base econòmica dels seus habitants. Destaquen la producció de calç, la de carbó vegetal, la recollida de llenya, la producció de mel, els ramats que generaven els oficis de pastor i productors de llet i mató, la vinya i la producció de vi i aiguardent. També podem destacar l'aprofitament del margalló que s'agafava a la muntanya per tal d'adobar-lo i preparar escombres, cordes i altres estris. Aquest costum es molt antic. Així es troba documentat, per posar un exemple, l'any 1163 pel territori del Garraf, concretament a l'indret conegut com a coma de Campdàsens. En aquell any, hi ha un document de cessió del rei Alfons per tal que es construís un monestir (el de Sant Vicenç). Aquests dominis eren freqüentats pels habitants dels termes veïns de Begues, Sitges i Eramprunyà per fer-hi pasturar bestiar i recollir llenya i arbustos –especialment la palma o margalló-, la qual cosa va ser causa en diferents ocasions de litigis amb el monestir (ROVIRA ET AL., 1999). La fabricació d'escombres de margalló també la trobem documentada a la llegenda de la lluita dels dos castells en que l'administrador de l'Hospital va fer escombrar el camí Ral amb escombres que s'havien de fer els mateixos habitants. Hi havia gent dedicada a l'obtenció de PEDRA, CALÇ I CARBÓ. Hi ha molts indrets amb pedreres al terme municipal. Amb aquestes pedres extretes es feia principalment calç. Molts treballadors intercalaven varies ocupacions, d'acord amb la demanda i l'estació. Els forns de calç són molt freqüents al terme. També es feia carbó de llenya a diferents zones, recollint la llenya a l'entorn. La prodicció de mel era una activitat econòmica important a Olesa abans de la Guerra Civil. La mel es portava a vendre a la fira de Sant Ponç a Barcelona i havia suposat un important complement econòmic per a molts habitants de la zona. Joan Augé era un d'aquests apicultors d'ofici. A casa seva, al carrer Raval, va posar sobre la façana una rajola de València que representa una arna. Aquest ja feia d'apicultor abans de la Guerra Civil. Va començar l'activitat amb ruscs de canyes i més tard amb quadres de cera tipus laiens (arnera francesa) de dos o tres pisos. La RAMADERIA ha estat un sector molt important a Olesa ja des de l'edat mitjana i arribant a ser molt important a finals del segle XIX i principis del XX. S'extreia la llet que es portava a comercialitzar a Molins de Rei, Vilafranca i Barcelona. Es va arribar als 4.000 caps. El gran nombre de corrals a la zona són l'indicatiu de la importància que van tenir aquests ramats a la zona, així com destacar el pas dels ramats transhumants, principalment ovelles, que a l'hivern pasturaven a la zona d'Olesa i entorn, i que utilitzaven els corrals. En un principi la llet es transportava en carros i més tard, quan van fer les dues carreteres, entre 1918 i 1928, es feia el transport en 3 o 4 camions que la anaven a buscar a Olesa També hi havia moltes cases dedicades al conreu de la VINYA i la producció de vi i aiguardent, activitats dutes a terme des de l'edat mitjana, tot i que no havia sigut una activitat molt important fins al segle XVIII.</p> | 08146-108 | Terme d'Olesa de Bonesvalls | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Sense accés | Dolent | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98 | 60 | 4.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 55461 | Festa Major d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dolesa | XIV-XXI | <p>Els actes de la Festa Major son variats per tal d'acollir tots els grups d'edat. Es realitzen àpats tradicionals on es reuneixen tots al voltant de la taula. Abans s'assisteix a missa solemne i a diferents actes festius, acabant amb un ball. Entre els actes més destacables hi ha el cercavila, castell de focs, diables Tot i que la festa es celebra actualment al juliol, per Sant Joan, data en que es feia abans, encara es fan les fogueres durant la revetlla i missa solemne.</p> | 08146-113 | 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La festa major d'Olesa de Bonesvalls es feia per Sant Joan, 24 de juny, patró de la parròquia del municipi. Més tard, com la data coincidia amb l'època de la sega de cereal, època en que tot el poble tenia molta feina, es va decidir canviar al tercer cap de setmana de juliol. Aquesta modificació de la data es va portar a terme a mitjans del segle XIX. Probablement l'antiguitat d'aquesta celebració es remunta a inicis del segle XIV, quan es feien diferents actes religiosos i populars dedicats al patró de la parròquia. Des de fa poca anys altres barris del municipi celebren la seva pròpia festa major, és el cas del barri de l'Hospital, de les urbanitzacions Olivella i Pla del Pèlag, de can Xacó i de can Morgades.</p> | 41.3534200,1.8498200 | 403786 | 4578629 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 55462 | Festa Major del barri de l'Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-del-barri-de-lhospital | XVIII-XXI | <p>Els actes de la Festa Major son variats per tal d'acollir tots els grups d'edat. Entre els actes que es celebren hi destaquen el campionat de petanca, una mostra de vins i caves, una mostra de cuina, el correfoc, castell de focs i ball de nit. En finalitzar el mercat medieval es fa tradicionalment una arrossada popular. L'any 2001 es va començar a fer el mercat d'oficis del segle XIII dins els actes de la Festa del Barri de l'Hospital, emmarcat en el pati de l'Hospital; així com la representació teatral de la visita pastoral del Bisbe Ponç Gualba el gener de 1315.</p> | 08146-114 | Barri de l'Hospital. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La festa major del Barri de l'Hospital es celebrava per Santa Marta, patrona de l'Hospital, el 29 de juliol, des del segle XVIII. Quan es va canviar la data de la festa major d'Olesa aquesta coincidia amb la de l'Hospital i per aquest motiu també es va canviar la data d'aquesta, traslladant-la al segon cap de setmana d'octubre.</p> | 41.3460000,1.8458600 | 403444 | 4577810 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55462-foto-08146-114-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 55467 | Riera d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-dolesa | En diferents èpoques de l'any no té aigua. | <p>La riera d'Olesa o del Fondo del Lledoner, es forma sota la creu de l'Ordal, al terme de Vallirana i desguassa a la de Begues a l'Hospital. Rep diferents torrents en el seu recorregut. Per la dreta: torrent del fondo de l'Arcada (notable per una arcada natural formada per l'erosió); torrent del fondo de l'Uró; torrent de l'Arcatera; fondo de la Remuga, que s'uneixen al fondo de Cova Cremada, que després de travessar Olesa, desguassa a la riera per la dreta. Per l'esquerra: el fondo de les Obagues, que baixa del Puig Bernat; el fondo del molí, que prové del pla de les Bassioles (Vallirana); el fondo de Matabous, que davalla del puig de l'Avencó.</p> | 08146-119 | 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El terme d'Olesa de Bonesvalls forma una gran vall que degut a la natura pètria, calcària i càrstica del lloc, no permet que les aigües de pluja es retinguin a la superfície, filtrant-se ràpidament sota terra i sense circular per damunt. Això ha condicionat el sistema de captació de les aigües, generalitzant-se l'excavació de pous que agafen l'aigua del subsòl prop del llit de les rieres. Cada casa té el seu pou, constituint un paisatge singular. Hi ha diversos pous que es drenen amb les aigües subterrànies, prop de la riera de Begues (a l'Hospital, cal Pel·larí, etc.), i d'Olesa (les Cases de la Riera, carrer del Raval, carrer Fontana). Hi ha pous de propietat privada i altres de propietat municipal que basteixen d'aigua el municipi. Aquests pous han esdevingut una part característica del paisatge del poble d'Olesa. Les rieres d'Olesa son cursos torrencials, que només porten aigua quan plou amb intensitat i per tant porten un cabal poc important. El tipus de vegetació del seu entorn és la que trobem a tota la zona.</p> | 41.3560600,1.8551800 | 404238 | 4578916 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 55468 | Riera de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-begues-1 | En diferents èpoques de l'any no té aigua. | <p>La riera de Begues, neix prop d'aquest poble i entra al terme d'Olesa per la cadira de Sant Cristòfol. La riera de Begues rep a la riera d'Olesa a l'Hospital i, després de rebre l'aigua de diferents torrents, aflueix a la Mediterrània a ponent de Sitges. Rep diferents torrents en el seu recorregut. Per l'esquerra: el fondo del Corral de l'Hospital o del Pi del Lluc; el de la Boixosa; el de la Llaurada, que provenen del Puig de la Mola. Per la dreta rep el torrent dels Albans; el de cal Malet i el dels Lladres; el torrent de la Gavarra i el fondo de Vallmala.</p> | 08146-120 | 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El terme d'Olesa de Bonesvalls forma una gran vall que degut a la natura pètria, calcària i càrstica del lloc, no permet que les aigües de pluja es retinguin a la superfície, filtrant-se ràpidament sota terra i sense circular per damunt. Això ha condicionat el sistema de captació de les aigües, generalitzant-se l'excavació de pous que agafen l'aigua del subsòl prop del llit de les rieres. Cada casa té el seu pou, constituint un paisatge singular. Hi ha diversos pous que es drenen amb les aigües subterrànies, prop de la riera de Begues (a l'Hospital, cal Pel·larí, etc.), i d'Olesa (les Cases de la Riera, carrer del Raval, carrer Fontana). Hi ha pous de propietat privada i altres de propietat municipal que basteixen d'aigua el municipi. Aquests pous han esdevingut una part característica del paisatge del poble d'Olesa. Les rieres d'Olesa son cursos torrencials, que només porten aigua quan plou amb intensitat i per tant porten un cabal poc important. El tipus de vegetació del seu entorn és la que trobem a tota la zona.</p> | 41.3459300,1.8477400 | 403601 | 4577800 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 55485 | Vinyes de l'Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinyes-de-lhospital | <p>L'Hospital forma part d'una explotació agrària propietat del Bisbat de Barcelona, d'unes 750 hectàrees. L'edifici s'utilitza com habitatge de l'hospitaler, càrrec que té per transmissió familiar des del 1682; els mateixos hospitalers es fan càrrec actualment del cultiu de les vinyes que pertanyen a l'Hospital. El paisatge de vinyes és característic de la plana central d'Olesa de Bonesvalls que, des de l'edat mitjana, ha estat un dels mitjans de subsistència econòmica de la zona.</p> | 08146-137 | Hospital de Cervelló. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>L'Hospital forma part d'una explotació agrària propietat del Bisbat de Barcelona, d'unes 750 hectàrees. L'edifici s'utilitza com habitatge de l'hospitaler, càrrec que té per transmissió familiar des del 1682; els mateixos hospitalers es fan càrrec actualment del cultiu de les vinyes que pertanyen a l'Hospital. El paisatge de vinyes és característic de la plana central d'Olesa de Bonesvalls que, des de l'edat mitjana, ha estat un dels mitjans de subsistència econòmica de la zona.</p> | 41.3448500,1.8462700 | 403476 | 4577682 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55485-foto-08146-137-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 55486 | Base de premsa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/base-de-premsa | XIV-XIX | Es troba trencada en un costat i molt erosionada. | <p>Base o plat d'una premsa de vi que tenia la gàbia rectangular i que molt probablement era de biga horitzontal. És de pedra, de forma rectangular formant un recipient excavat en la peça de pedra. Té dos encaixos, un a cada costat estret, en els que encaixaven els muntants verticals de fusta en els que recolzava la biga de la premsa. A tot el volt del recipient hi ha un encaix rectangular en el que recolzava la gàbia, i en el centre d'un dels costats llargs hi havia un broc pel que sortia el líquid resultant de la premsada. És de pedra aglomerat i té mancances de material per un dels laterals, tot i que permeten veure l'estructura general.</p> | 08146-138 | Parc de l'Escola. Avinguda Hospital. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Procedeix del barri de l'Hospital ja que es va extreure de la riera en aquesta zona en netejar la llera de la riera d'Olesa, al lloc on hi ha el pouet sota cal Jaume Olivella, junt a diferents pedres que es guarden dins el tancat de la depuradora que hi ha al costat del sector del Gravat. Probablement aquesta fou una premsa d'ús comunal. Posteriorment les cases més importants disposarien d'alguna premsa més moderna i petita de gàbia circular, com les que es conserven a Can Tutusaus i a ca l'Esquerrà de l'Hospital.</p> | 41.3515800,1.8503300 | 403826 | 4578425 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55486-foto-08146-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55486-foto-08146-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55486-foto-08146-138-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba al parc infantil que hi ha entre l'Escola i l'Ajuntament, com a decoració en un costat. És una base de premsa bastant antiga i pot datar de l'època en que es va començar a generalitzar el cultiu de la vinya, cap a mitjans del segle XVIII, tot i que pot ser anterior. És molt semblant a la que es conserva a una finca particular del camí de la Pedrosa. | 94|85 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55487 | Col·lecció de pintura de l'ajuntament d'Olesa de Bonesvalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-lajuntament-dolesa-de-bonesvalls | XX | <p>La col·lecció de pintura forma part del patrimoni cultural de l'Ajuntament del municipi. Així, l'Ajuntament ha anat adquirint per compra o per donació una sèrie de pintures en diferents tècniques amb temàtica referent al terme d'Olesa de Bonesvalls. Els pintors de les obres tenen alguna relació amb el terme o bé han fet alguna exposició a la sala d'exposicions. Es conserven aproximadament vuit quadre emmarcats que es troben a l'actual sala de plens a la planta baixa de l'Ajuntament. Hi ha dos d'Emília Caños en tècnica mixta adquirits l'any 1993; dos de Francesc Deltell a l'oli adquirits l'any 1992; dos d'Antònia Ferrero a l'oli i dos dibuixos de Montorio.</p> | 08146-139 | Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls. Plaça de la Vila, 1. 08795 OLESA DE BONESVALLS | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 1992 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55487-foto-08146-139-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 55488 | Pous de can Tutusaus i can Morgades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pous-de-can-tutusaus-i-can-morgades | XV-XVII | <p>A la confluència del carrer Fontana i el carrer Dr. Molins, davant l'entrada a l'antiga can Olivella, queden dos pous. Un pertany a l'hisenda Tutusaus i l'altre a can Morgades. Just a l'angle del carrer hi ha un pou de planta circular amb l'estructura superior de ferro formant un arc i amb un safareig al costat, aquest pou era de can Tutusaus. El segon pou es troba entre aquest i el lloc on estava la casa Olivella, a l'espai que ocuparia un petit hort. És un pou que sembla més antic que l'anterior, de planta circular, de pedra, amb una porta que el tanca frontalment i amb un recipient circular fet de maó a un costat de la porta que servia per buidar la galleda i que l'aigua entrés al safareig que hi ha al costat. També té un petit xup adossat per acumular aigua pel rec. Aquest pou és de can Morgades.</p> | 08146-140 | Carrer Fontana. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La riera de la Rengla recollia l'aigua dels fondos de cova Pregonda i de Ramuia, al vessant est del municipi. El cabdal d'aquesta riera entrava al nucli pel carrer Fontana fins a desembocar a la riera d'Olesa al lloc de la plaça de la Creu. Ja va deixar de baixar aigua a mitjans del segle XX aproximadament, principalment degut a la canalització, pavimentació i disminució de les pluges que han provocat que progressivament disminueixi el cabdal d'aigua. Aprofitant aquesta riera es van obrir pous al marge del camí, des de la plaça de la Creu fins als afores del poble, seguint el carrer Fontana. Els pous es troben a l'extrem del costat del camí, amb l'horta a continuació. Cada hort es feia el seu pou aprofitant la veta de la riera de la Rengla. Aquests pous eren de les cases Tutusaus i Morgades. La Casa Olivella va ser una de les hisendes importants d'Olesa de Bonservalls, sortint els Olivella a documentació del segle XVII, en una convocatòria del consell de la Vila de 1663 (Jaume Olivella) i a un cens del blat de 1675 (Jaume Olivella) (APOB). A finals del segle XIX la casa Olivella la va heretar l'hereu de la família, mentre què un dels germans va marxar a Cuba a fer fortuna. Allà va tenir una filla, Amèrica Olivella Botino, que va tenir una filla a Cuba, Carmen Lorca Olivella. L'hereu de la casa Olivella estava casat amb una germana del Dr. Robert de Barcelona; aquest va morir i la vídua es va casar amb Salvador Parellada, hereu de can Parellada. En aquest moment es van unir les hisendes Parellada i Olivella, però no van tenir fills i la vídua va morir. Salvador Parellada en quedar-se vidu es va tornar a casar amb Amèrica Olivella que ja havia tornat de Cuba, d'aquesta manera s'assegurava la continuïtat de la unió de les hisendes. El Sr. Parellada va morir en època de la Guerra Civil, quedant com hereva de l'hisenda Olivella la filla d'Amèrica Olivella, Carmen Lorca. Aquesta es va casar amb un fill de can Parellada que es deia de cognom Torrents Parellada, d'aquesta manera les hisendes quedaven juntes definitivament i heretades pel fill d'aquests Lluis Torrents Lorca. La casa Parellada encara es conserva, però la Olivella va ser aterrada fa poc temps, quedant com a vestigi els seus pous.</p> | 41.3530900,1.8498200 | 403785 | 4578593 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55488-foto-08146-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55488-foto-08146-140-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 55491 | Les Voltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-voltes | XX | <p>Edifici de tipus industrial format per una gran nau de planta baixa i pis. Aprofita el desnivell del terreny, de manera que l'accés principal es realitza des del pis, a ran de la carretera BV-2411. Els baixos de l'edifici tenen accés des de la part posterior a través de dues portes d'arc. És un edifici de maó, amb teulada suportada per grans encavallades de fusta suportades amb tirants de ferro, de manera que les naus queden obertes sense columnes al mig. Al pis superior hi ha dues naus, en la de la dreta hi havia el molí que va ser desmuntat fa pocs anys i del que es conserven totes les peces amb la intenció de muntar-ho. Des de la base del molí la calç triturada baixava a la planta baixa a través d'una tolva. També es conserva en aquest pis una serra de fusta amb la que es tallava la llenya pels forns de calç. La planta baixa és la més característica i la que ha donat aquest sobrenom de Les Voltes a l'edifici. Consta de vuit voltes de canó fetes de maó sobre parets de pedra perpendiculars a l'eix de la nau principal i comunicades entre elles per portes d'arc de mig punt de maó. Totes tenen la mateixa amplada i tenien usos diferents, ja que tres eren destinades a acollir el bestiar de la casa: porcs, gallines i conills. Una de les que es troben al centre està comunicada amb la nau superior a través d'escales i en ella es guarda la matxacadora ja que té accés des del carrer a través d'una de les portes. A la volta on hi ha l'altre porta es guarda un carro de trabuc i a la volta del final hi ha una tolva que servia per afinar la calç que baixava directament des del molí del pis superior. Davant aquestes voltes hi ha una plaça ara coberta d'herba que permetia el trasllat de la calç fins a un embut que es trobava a nivell del paviment i que, aprofitant el desnivell del terreny, donava a una volta en la que entraven la caixa dels camions que així carregaven la calç. A l'espai que queda entre el pis i la planta baixa, en un nivell intermig, hi ha un celler amb volta de canó que ocupa l'espai de dues voltes i situat perpendicular a aquestes.</p> | 08146-143 | Carretera BV-2411, km 17. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Aquest edifici va ser construït per iniciativa de Pere Mestre Cases l'any 1932, sobre un terreny que havia comprat dos anys abans. L'edifici es va iniciar el 1932 i l'obra va acabar el 1936. Pere Mestre es dedicava a la indústria de la calç, al comerç de llenya i posteriorment feia grava per la carretera quan es feia l'obra d'aquesta per part de la Diputació de Barcelona. Pere Mestre sempre tenia forns de calç coent i havia donat feina a molta gent del poble i de la zona en el seva empresa. La calç, un cop extreta del forn es portava a aquest edifici on es molia en un molí de calç que tenia la mateixa estructura que un molí de farina; després es passava per una tolva circular per afinar la calç i d'aquí ja es ficava en sacs. També tenia una matxacadora per fer grava que funcionava amb un motor de gasolina. Aquesta era transportable i s'arrossegava amb un camió al peu del lloc on es necessitava la pedra. Abans de fer servir camions la pedra es traslladava en un carro de trabuc que encara es conserva. A un costat d'aquest edifici Pere Mestre tenia previst fer-se una casa per viure, i per això va deixar l'espai per tres àmplies finestres a la banda sud. Mai va arribar a fer aquesta casa ja que va ser afusellat pel bàndol nacional abans d'acabar la Guerra Civil sense cap motiu polític ni social.</p> | 41.3454800,1.8442100 | 403305 | 4577754 | 1932 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55491-foto-08146-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55491-foto-08146-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Pere Mestre Cases | Actualment al pis hi ha un taller de serralleria. Informació facilitada per Nicolau Ros i per Jordi Mestre Farigola, net de Pere Mestre. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 55499 | Jaciment fossilífer fondo de can Malet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-fossilifer-fondo-de-can-malet | La zona es troba molt malmesa. | <p>La zona de la Gavarra i del Mas Cort Vell correspon al període miocènic mitjà i superior de calcarenites d'escull; mentre que més a ponent, limitant amb Avinyonet, a la zona de can Mitjans, també és miocènic superior però de maresos de gra gros. En aquests terrenys miocènics s'han trobat gran varietat de fòssils que són comuns en altres indrets. A la zona de la Rovirola, can Malet, la Gavarra i cal Mitjans hi ha jaciments de fòssils i polípers del miocènic, principalment a prop del Mascort (seguint el Fondo de can Malet). Destaquen 'venus aglaurae', 'mytilicardia elongata', 'halitherium fossile', 'ostrea welschi', entre d'altres. Hi ha restes fòssils d'aquest tipus a les col·leccions de Geologia i Paleontologia del Museu de Vilafranca, encara que no es pot afirmar la seva procedència d'aquest jaciment.</p> | 08146-151 | Fondo de can Malet. 08795 OLESA DE BONESVALLS | 41.3510000,1.8271800 | 401888 | 4578386 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es fa necessària una delimitació acurada del jaciment. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 55500 | Jaciment fossilífer Puig de la Mola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-fossilifer-puig-de-la-mola | La zona es troba molt malmesa. | <p>La base del Puig de la Mola, a la banda d'Olesa, és un territori secundari, del període cretaci inferior, com gran part del massís del Garraf, compost de calcàries massives de rudistes, calcàries lacustres amb xarraces i calcarenites grises. En aquesta zona del Puig de la Mola hi ha calisses que contenen fòssils del tipus Orbitolina conoides, O. Docoidea, Hersater oblongus, fanisa morrisi, etc. Hi ha restes fòssils d'aquest tipus a les col·leccions de Geologia i Paleontologia del Museu de Vilafranca, encara que no es pot afirmar la seva procedència d'aquest jaciment.</p> | 08146-152 | Puig de la Mola. 08795 OLESA DE BONESVALLS | 41.3192100,1.8478600 | 403571 | 4574834 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es fa necessària una delimitació acurada del jaciment. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 55503 | Capella dels Dolors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-dels-dolors-0 | XIX | <p>Capella que es troba a la part central del cementiri d'Olesa. És un edifici d'una sola nau cobert amb teulada a doble vessant i que a l'interior forma una volta de canó. La façana presenta una decoració a la part superior formant un frontó semicircular d'estil neoclàssic rematat amb una creu de pedra al centre. La porta és d'arc semicircular i té un ull de bou a la part superior que il·lumina el recinte. A l'interior hi ha l'entrada a una cripta al centre del paviment, en la que hi ha sis sepulcres privats. Es conserva una imatge de la Mare de Déu dels Dolors de talla. Destaca la creu de pedra sobre la façana que va realitzar Jaume Mitjans, l'hospitaler de l'Hospital de Cervelló, imitant l'antiga creu que hi havia sobre la porta d'entrada a l'Hospital i la que hi ha a la capella.</p> | 08146-155 | A l'interior del recinte del cementiri | <p>La capella es va construir en fer-se el nou cementiri, el 1882. Era la capella de la família Olivella, on enterraven els seus familiars, ja que ells van donar els terrenys on es va construir el nou cementiri que és de propietat parroquial. Amb el temps la família ha deixat d'utilitzar la capella com a cripta familiar i s'ha convertir en una capella que s'utilitza generalment en els sepelis.</p> | 41.3573500,1.8445300 | 403349 | 4579072 | 1882 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Va ser manada construir per la família Olivella. | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 55354 | Cases de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-la-riera | <p>AHCVP, Capbreu de l'Hospital d'Olesa de Cervelló, 1590-1594. Notari Pere Guasch.</p> | XVIII-XIX | <p>Les cases de la Riera es troben al peu de la conca de la riera d'Olesa en el tram comprès entre la plaça de la Creu i can Costa. Vindria a ser com una continuació del carrer Raval seguint el curs de la riera. El camí que comunicava els nuclis d'Olesa i del barri de l'Hospital passava pel costat de la riera, per tant aquestes cases es construirien al peu d'aquest antic camí. L'estructura d'aquestes cases és similar a les cases del Raval, donada pel pas de la riera i per la conca que formava aquesta, plana al centre i en desnivell en augment cap a l'exterior. Les cases d'aquesta zona, tot i que algunes ja molt modificades, mantenen una estructura uniforme, amb la façana oberta a la banda del carrer, de planta, un pis i golfes, amb teulada a doble vessant que tant està disposada perpendicular com paral·lela a la façana, en alguns casos amb coberts petits adossats a un costat, i sempre amb l'hort al davant. En aquesta zona únicament hi havia cases al marge de ponent de la riera. Encara algunes d'aquestes conserven l'estructura antiga de masia. En total hi ha sis cases: cal Cames, cal Carbó, cal Tano, cal Met, cal Pasturet i can Costa i sis pous, un de cada casa.</p> | 08146-39 | Carrer de la Riera. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>En aquesta zona trobem documentats diferents horts i feixes ja als segles XIV i XV (Capbreu de l'Hospital d'Olesa de Cervelló. 1590-1594. AHCVP, APO), essent aquests horts l'origen de les cases del lloc. El Mas Caldoy, o Caldori, el tenim documentat des del 1590, ubicat entre Olesa i l'Hospital al serrat vers Puig de Vidre, possiblement aquest mas donés origen a alguna de les cases que es troben a ran de riera. La tipologia de les actuals construccions pot correspondre a edificacions fetes a partir del segle XVIII.</p> | 41.3504200,1.8481400 | 403641 | 4578298 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55354-foto-08146-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55354-foto-08146-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 55394 | Carrerada de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-begues-1 | <p>ALTISENT, Agustí (1993). Diplomatari de Santa Maria de Poblet, I (960-1177). Abadia de Poblet-Generalitat de Catalunya, Barcelona. ROVIRA, Joan; MIRALLES, Ferran (1999). Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona. Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> | Força malmesa; llaurada, embrossada i asfaltada en la seva major part. | <p>La carrerada, dins el terme d'Olesa de Bonesvalls, arrenca del coll de Garró, important cruïlla de carrerades on també fa cap la carrerada de la Cerdanya que, de les Gunyoles, es dirigeix per la riera dels Pelagons fins a Cantallops. El camí discorre des d'aquest punt fins a Olesa de Bonesvalls sempre per la dreta de l'actual carretera. Des de la riera dels Pelagons, surt del terme d'Avinyonet i va a trobar la bassa de la Gavarra, seguint el seu trajecte passant molt a prop del Mas Cort Vell i entra en mig d'unes vinyes que l'han llaurat i esborrat. A partir d'aquí segueix per sota de cal Joan pel mig del bosc i davalla fins a cal Camat. Per una pista arriba a l'Hospital de Cervelló fins arribar a Begues en un camí actualment molt desdibuixat que segueix pel costat dret de la carretera. Entre el mas la Gavarra i la carretera hi ha una bassa que era lloc d'aturada i abeurada pel bestiar que passava per la carrerada. Hi ha dues pollancres que estan dins la bassa. Aquest era un punt de confluència de camins ramaders. L'Hospital d'Olesa de Bonesvalls era un lloc de parada.</p> | 08146-46 | De coll de Garró a Begues seguint la carretera. | <p>Aquesta carrerada va ser antany un camí important. Camí ral de Barcelona per Gavà i Begues, a Vilafranca. Camí de Sant Jaume de Galícia que tenia parada a l'Hospital d'Olesa i que seguia per Vilafranca cap a la Llacuna i amunt. Gran carrerada que des del Pirineu, per Terrassa, Molins de Rei i Torrelles de Llobregat, arribava a Begues, porta d'entrada al Garraf i al Penedès. La carrerada i el camí Ral segueixen molts trams en que són el mateix camí. Sembla que al Massís del Garraf la transhumància estacional fou practicada ja al segle XI, cent anys abans que la impulsessin el grans monestirs cistercencs de Santes Creus i Poblet. Precisament la primera notícia històrica d'una via pecuària a Catalunya és del 1055, en un document de donació del veí nucli de l'Arboçar (Avinyonet), que esmenta entre els seus límits la via pecuària (Altisent, 1993, doc. 10); carrerada que enllaçaria amb l'important camí que, procedent de Calaf, travessava la plana penedesenca en direcció Begues.</p> | 41.3499800,1.8044600 | 399986 | 4578299 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55394-foto-08146-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55394-foto-08146-46-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Els camins ramaders o carrerades són camins de domini públic (com els rius i torrents, costes i carreteres) per on el bestiar té dret a passar. Tenen un paper molt important en la gestió del territori. Posseeixen un gran valor cultural i històric i poden esdevenir instruments urbanístics de primer ordre a l'hora de mantenir oberts corredors naturals i ecològics. La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és, juntament amb el Vallès i l'Empordà, una de les tres grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (Miralles, 1999). Acostumen a ser camins elevats, camins de carena. D'aquesta manera, s'eludeixen les sinuositats dels barrancs i es va més de dret; es troba pastura; s'eviten conflictes amb els agricultors; i, sovint, en ser partions de municipis, els possibles perjudicis que pugui ocasionar el ramat queden més repartits. La seva amplada oscil·la entre els 10 i els 60 metres segons el tram, encara que en molts casos hagin pogut ser inferiors als 10 metres i, en alguns, superiors als 60. Generalment, els ramats no passaven dels 200 caps de bestiar, però a l'hora de fer la transhumància feien servir l'antiga estratègia -molt comú al Pirineu- de baixar el ramat en societat, és a dir, barrejant tres o quatre ramats per tal d'estalviar esforços i costos. En arribar a les contrades del Penedès, feien la tria dels seus animals i llavors cada pastor s'arribava, amb el seu ramat, fins la casa on havia llogat les herbes per a l'hivern. La transhumància tenia unes dates tradicionals prefixades: baixaven a la tardor, per Tots Sants, abans de les grans nevades hivernals i pujaven a la primavera, els darrers dies d'abril, coincidint amb la fosa de les neus a l'alta muntanya. La durada d'aquests desplaçaments era d'entre 10 i 15 dies, depenent de la ruta escollida i de les condicions climatològiques. Normalment, els pastors acostumaven a fer la fi de la jornada sempre al mateix lloc. En un eixamplament de la carrerada, anomenat parador, hi passaven la nit al ras, al costat de les ovelles, o bé utilitzaven algun dels corrals que hi havia al peu del camí. Al llarg de la carrerada, hi ha diversos eixamplaments o paradors -els amorriadors, reaturades, remontes, o mosqueres- on els animals poden amorriar-se i descansar fins a tres dies. Alguns d'ells són lloc de barreja, on diversos ramaders ajunten els seus ramats en una sola gran ramada que va a muntanya, o de tria, quan cal separar les ovelles pròpies del conjunt de la gran ramada estival. Correspón al Govern de la Generalitat de Catalunya el desenvolupament reglamentari, així com l'execució de totes les actuacions en matèria dels camins ramaders, concretament a través del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, a més els camins són imprescriptibles, és a dir, que han de conservar sempre la seva condició de camí ramader. Junt al camí ramader també s'han de protegir els elements que formen part, com pletes, abeuradors, llocs de parada. El mapa del recorregut del camí és aproximat. Sense ús ramader en l'actualitat. | 85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55423 | Carrerada de la Costa de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-la-costa-de-sant-pau | <p>ALTISENT, Agustí (1993). Diplomatari de Santa Maria de Poblet, I (960-1177). Abadia de Poblet-Generalitat de Catalunya, Barcelona. ROVIRA, Joan; MIRALLES, Ferran (1999). Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona. Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> | L'estat és bo. És utilitzada esporàdicament per algun ramat. | <p>La carrerada surt d'Olesa, pel camí que passa per la dreta del cementiri, una mica més avall al costat d'un rengle d'oliveres. Segueix la riera que baixa de la costa de Sant Pau fins dalt del coll d'Esteles, sota el turó de les mentides, a la serra de Riès. Pel cap d'aquesta serra passa la carrerada que ve de coll de Garró en direcció a l'Ordal la qual es creua per baixar, tot seguit, pel camí que porta al Pago. La carrerada va a portar la pista encimentada que baixa, per l'esquerra de la urbanització de la muntanya Rodona i que va a sortir al darrera de la benzinera que hi ha a la cruïlla entre la carretera N-340 i la BP-2427 que baixa pels casots a Sant Sadurní d'Anoia. En aquest punt empalma amb la carrerada de la Cerdanya que, des de Cantallops, es dirigeix cap a Sant Sadurní.</p> | 08146-75 | D'Olesa de Bonesvalls al Pago | <p>Sembla que al Massís del Garraf la transhumància estacional fou practicada ja al segle XI, cent anys abans que la impulsessin el grans monestirs cistercencs de Santes Creus i Poblet. Precisament la primera notícia històrica d'una via pecuària a Catalunya és del 1055, en un document de donació del veí nucli de l'Arboçar (Avinyonet), que esmenta entre els seus límits la via pecuària (Altisent, 1993, doc. 10); carrerada que enllaçaria amb l'important camí que, procedent de Calaf, travessava la plana penedesenca en direcció Begues.</p> | 41.3547900,1.8406300 | 403019 | 4578792 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Els camins ramaders o carrerades són camins de domini públic (com els rius i torrents, costes i carreteres) per on el bestiar té dret a passar. Tenen un paper molt important en la gestió del territori. Posseeixen un gran valor cultural i històric i poden esdevenir instruments urbanístics de primer ordre a l'hora de mantenir oberts corredors naturals i ecològics. La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és, juntament amb el Vallès i l'Empordà, una de les tres grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (Miralles, 1999). Acostumen a ser camins elevats, camins de carena. D'aquesta manera, s'eludeixen les sinuositats dels barrancs i es va més de dret; es troba pastura; s'eviten conflictes amb els agricultors; i, sovint, en ser partions de municipis, els possibles perjudicis que pugui ocasionar el ramat queden més repartits. La seva amplada oscil·la entre els 10 i els 60 metres segons el tram, encara que en molts casos hagin pogut ser inferiors als 10 metres i, en alguns, superiors als 60. Generalment, els ramats no passaven dels 200 caps de bestiar, però a l'hora de fer la transhumància feien servir l'antiga estratègia -molt comú al Pirineu- de baixar el ramat en societat, és a dir, barrejant tres o quatre ramats per tal d'estalviar esforços i costos. En arribar a les contrades del Penedès, feien la tria dels seus animals i llavors cada pastor s'arribava, amb el seu ramat, fins la casa on havia llogat les herbes per a l'hivern. La transhumància tenia unes dates tradicionals prefixades: baixaven a la tardor, per Tots Sants, abans de les grans nevades hivernals i pujaven a la primavera, els darrers dies d'abril, coincidint amb la fosa de les neus a l'alta muntanya. La durada d'aquests desplaçaments era d'entre 10 i 15 dies, depenent de la ruta escollida i de les condicions climatològiques. Normalment, els pastors acostumaven a fer la fi de la jornada sempre al mateix lloc. En un eixamplament de la carrerada, anomenat parador, hi passaven la nit al ras, al costat de les ovelles, o bé utilitzaven algun dels corrals que hi havia al peu del camí. Al llarg de la carrerada, hi ha diversos eixamplaments o paradors -els amorriadors, reaturades, remontes, o mosqueres- on els animals poden amorriar-se i descansar fins a tres dies. Alguns d'ells són lloc de barreja, on diversos ramaders ajunten els seus ramats en una sola gran ramada que va a muntanya, o de tria, quan cal separar les ovelles pròpies del conjunt de la gran ramada estival. Correspón al Govern de la Generalitat de Catalunya el desenvolupament reglamentari, així com l'execució de totes les actuacions en matèria dels camins ramaders, concretament a través del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca a més els camins són imprescriptibles, és a dir, que han de conservar sempre la seva condició de camí ramader. Junt al camí ramader també s'han de protegir els elements que formen part, com pletes, abeuradors, llocs de parada. El mapa del recorregut del camí és aproximat. | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 55424 | Carrerada del Corral de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-del-corral-de-la-roca | <p>ALTISENT, Agustí (1993). Diplomatari de Santa Maria de Poblet, I (960-1177). Abadia de Poblet-Generalitat de Catalunya, Barcelona. ROVIRA, Joan; MIRALLES, Ferran (1999). Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona. Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> | L'estat és bo. És utilitzada esporàdicament per algun ramat. | <p>Aquesta carrerada neix al mig del poble d'Olesa, just davant d l'antiga font dels Bous i segueix el GR-5 senyalitzat amb marques blanques i vermelles. Segueix pel costat del corral de la Roca, s'enfila fins a la serra de les Planes, per on discorre la carrerada que ve de Riés en direcció a la Creu de l'Ordal. Tramunta la serra i baixa de dret, per l'altra banda, fins al poble d'Ordal.</p> | 08146-76 | D'Olesa de Bonesvalls a l'Ordal | <p>Sembla que al Massís del Garraf la transhumància estacional fou practicada ja al segle XI, cent anys abans que la impulsessin el grans monestirs cistercencs de Santes Creus i Poblet. Precisament la primera notícia històrica d'una via pecuària a Catalunya és del 1055, en un document de donació del veí nucli de l'Arboçar (Avinyonet), que esmenta entre els seus límits la via pecuària (Altisent, 1993, doc. 10); carrerada que enllaçaria amb l'important camí que, procedent de Calaf, travessava la plana penedesenca en direcció Begues.</p> | 41.3564800,1.8522800 | 403996 | 4578966 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55424-foto-08146-76-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Els camins ramaders o carrerades són camins de domini públic (com els rius i torrents, costes i carreteres) per on el bestiar té dret a passar. Tenen un paper molt important en la gestió del territori. Posseeixen un gran valor cultural i històric i poden esdevenir instruments urbanístics de primer ordre a l'hora de mantenir oberts corredors naturals i ecològics. La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és, juntament amb el Vallès i l'Empordà, una de les tres grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (Miralles, 1999). Acostumen a ser camins elevats, camins de carena. D'aquesta manera, s'eludeixen les sinuositats dels barrancs i es va més de dret; es troba pastura; s'eviten conflictes amb els agricultors; i, sovint, en ser partions de municipis, els possibles perjudicis que pugui ocasionar el ramat queden més repartits. La seva amplada oscil·la entre els 10 i els 60 metres segons el tram, encara que en molts casos hagin pogut ser inferiors als 10 metres i, en alguns, superiors als 60. Generalment, els ramats no passaven dels 200 caps de bestiar, però a l'hora de fer la transhumància feien servir l'antiga estratègia -molt comú al Pirineu- de baixar el ramat en societat, és a dir, barrejant tres o quatre ramats per tal d'estalviar esforços i costos. En arribar a les contrades del Penedès, feien la tria dels seus animals i llavors cada pastor s'arribava, amb el seu ramat, fins la casa on havia llogat les herbes per a l'hivern. La transhumància tenia unes dates tradicionals prefixades: baixaven a la tardor, per Tots Sants, abans de les grans nevades hivernals i pujaven a la primavera, els darrers dies d'abril, coincidint amb la fosa de les neus a l'alta muntanya. La durada d'aquests desplaçaments era d'entre 10 i 15 dies, depenent de la ruta escollida i de les condicions climatològiques. Normalment, els pastors acostumaven a fer la fi de la jornada sempre al mateix lloc. En un eixamplament de la carrerada, anomenat parador, hi passaven la nit al ras, al costat de les ovelles, o bé utilitzaven algun dels corrals que hi havia al peu del camí. Al llarg de la carrerada, hi ha diversos eixamplaments o paradors -els amorriadors, reaturades, remontes, o mosqueres- on els animals poden amorriar-se i descansar fins a tres dies. Alguns d'ells són lloc de barreja, on diversos ramaders ajunten els seus ramats en una sola gran ramada que va a muntanya, o de tria, quan cal separar les ovelles pròpies del conjunt de la gran ramada estival. Correspón al Govern de la Generalitat de Catalunya el desenvolupament reglamentari, així com l'execució de totes les actuacions en matèria dels camins ramaders, concretament a través del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, a més els camins són imprescriptibles, és a dir, que han de conservar sempre la seva condició de camí ramader. Junt al camí ramader també s'han de protegir els elements que formen part, com pletes, abeuradors, llocs de parada. El mapa del recorregut del camí és aproximat. | 85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55425 | Carrerada del camí vell d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-del-cami-vell-dolesa | <p>ALTISENT, Agustí (1993). Diplomatari de Santa Maria de Poblet, I (960-1177). Abadia de Poblet-Generalitat de Catalunya, Barcelona. ROVIRA, Joan; MIRALLES, Ferran (1999). Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona. Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> | En bon estat general, tot i que el primer tram ha estat urbanitzat. | <p>Aquesta carrerada segueix íntegrament el camí vell o veïnal que unia Ribes i Olesa de Bonesvalls. Comença a la sortida del poble de Sant Pere de Ribes, en el trencall que surt a la dreta de la carretera BV-2111 que va a Olivella i s'enfila pel vial central de la urbanització de can Lloses en direcció a ca l'Almirall. El camí encimentat al principi, es converteix a l'alçada de ca l'Almirall en una pista amplíssima en la que encara es distingeix una mica el camí vell per l'esquerra. La carrerada segueix el GR-5 i sense massa desnivell el camí arriba a can Grau on pren la pista que, per l'esquerra del Puig de la Mola, va a trobar el fondo de l'Astor i arriba al pla de l'Hospital d'Olesa. Aquesta pista passa pel costat del corral de l'Esquerrà. (ROVIRA et alií, 1999).</p> | 08146-77 | De Sant Pere de Ribes a Olesa de Bonesvalls. | <p>Sembla que al Massís del Garraf la transhumància estacional fou practicada ja al segle XI, cent anys abans que la impulsessin el grans monestirs cistercencs de Santes Creus i Poblet. Precisament la primera notícia històrica d'una via pecuària a Catalunya és del 1055, en un document de donació del veí nucli de l'Arboçar (Avinyonet), que esmenta entre els seus límits la via pecuària (Altisent, 1993, doc. 10); carrerada que enllaçaria amb l'important camí que, procedent de Calaf, travessava la plana penedesenca en direcció Begues.</p> | 41.3315900,1.8456400 | 403404 | 4576210 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55425-foto-08146-77-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Els camins ramaders o carrerades són camins de domini públic (com els rius i torrents, costes i carreteres) per on el bestiar té dret a passar. Tenen un paper molt important en la gestió del territori. Posseeixen un gran valor cultural i històric i poden esdevenir instruments urbanístics de primer ordre a l'hora de mantenir oberts corredors naturals i ecològics. La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és, juntament amb el Vallès i l'Empordà, una de les tres grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (Miralles, 1999). Acostumen a ser camins elevats, camins de carena. D'aquesta manera, s'eludeixen les sinuositats dels barrancs i es va més de dret; es troba pastura; s'eviten conflictes amb els agricultors; i, sovint, en ser partions de municipis, els possibles perjudicis que pugui ocasionar el ramat queden més repartits. La seva amplada oscil·la entre els 10 i els 60 metres segons el tram, encara que en molts casos hagin pogut ser inferiors als 10 metres i, en alguns, superiors als 60. Generalment, els ramats no passaven dels 200 caps de bestiar, però a l'hora de fer la transhumància feien servir l'antiga estratègia -molt comú al Pirineu- de baixar el ramat en societat, és a dir, barrejant tres o quatre ramats per tal d'estalviar esforços i costos. En arribar a les contrades del Penedès, feien la tria dels seus animals i llavors cada pastor s'arribava, amb el seu ramat, fins la casa on havia llogat les herbes per a l'hivern. La transhumància tenia unes dates tradicionals prefixades: baixaven a la tardor, per Tots Sants, abans de les grans nevades hivernals i pujaven a la primavera, els darrers dies d'abril, coincidint amb la fosa de les neus a l'alta muntanya. La durada d'aquests desplaçaments era d'entre 10 i 15 dies, depenent de la ruta escollida i de les condicions climatològiques. Normalment, els pastors acostumaven a fer la fi de la jornada sempre al mateix lloc. En un eixamplament de la carrerada, anomenat parador, hi passaven la nit al ras, al costat de les ovelles, o bé utilitzaven algun dels corrals que hi havia al peu del camí. Al llarg de la carrerada, hi ha diversos eixamplaments o paradors -els amorriadors, reaturades, remontes, o mosqueres- on els animals poden amorriar-se i descansar fins a tres dies. Alguns d'ells són lloc de barreja, on diversos ramaders ajunten els seus ramats en una sola gran ramada que va a muntanya, o de tria, quan cal separar les ovelles pròpies del conjunt de la gran ramada estival. Correspón al Govern de la Generalitat de Catalunya el desenvolupament reglamentari, així com l'execució de totes les actuacions en matèria dels camins ramaders, concretament a través del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, a més els camins són imprescriptibles, és a dir, que han de conservar sempre la seva condició de camí ramader. Junt al camí ramader també s'han de protegir els elements que formen part, com pletes, abeuradors, llocs de parada. El mapa del recorregut del camí és aproximat. | 85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55405 | Jaciment Puig de la Mola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-puig-de-la-mola | <p>BELLMUNT, J. (1962) 'Notas de Arqueologia de Cataluña y Baleares' Ampurias, Núm. XXIV, pàg. 301, Barcelona, Diputació de Barcelona. MIRET, M. (1978) 'Un recinte enigmàtic al Puig de la Mola (Garraf)', Olerdulae, Núm. 4, pp. 16-17, Vilafranca del Penedès. MIRET, J.; MIRET, M. (1981) “Un assentament d'època romana a la Serra de la Font del Cuscó (Avinyonet del Penedès), Tancats medievals per a bestiar. Garraf”, Miscel·lània Penedesenca, Núm. 4, pp. 181-194, Vilanova i la Geltrú. MIRET, M. (1983) Cronologia i anàlisi espacial del poblament ibèric a la zona oriental de la comarca del Garraf, Barcelona, Memòria de llicenciatura, Universitat de Barcelona, Document mecanografiat. MIRET, M.; FOTS, C. (1984). Inventari de Patrimoni Arqueologic. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 3 Olesa. RIBÉ et al. (1989-1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.</p> | <p>Prop de la cinglera de dalt el puig es trobà una vora de kalathos ibèric decorada amb osques i dues raspadores de sílex. Gran part del cim està ocupat per un recinte delimitat per una acumulació de pedres posades en sec de manera descurada aprofitant els afloraments de la roca i que ha estat interpretat com una pleta o tancat pel bestiar d'època medieval. Presenta un perímetre d'uns 520 metres.</p> | 08146-57 | Puig de la Mola. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Aquest jaciment va ser identificat l'any 1959 per membres de la Biblioteca - Museu Víctor Balaguer de Vilanova (RIBÉ et al.; 1989-1998). Durant la revisió de la Carta Arqueològica l'any 2004, no es va observar cap altre element excepte el tancat de pedres en sec. No s'observen restes de material en superfície, per la qual cosa és difícil determinar la possible existència d'un jaciment ibèric.</p> | 41.3192100,1.8478600 | 403571 | 4574834 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55405-foto-08146-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55405-foto-08146-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55405-foto-08146-57-3.jpg | Legal | Medieval|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Fitxa de la Carta Arqueològica de Catalunya feta per J. Miret i revisada el 2004 per J. Díaz, J. Ramos i L. Suau. En aquest puig es troba la divisió administrativa de quatre municipis: Olesa, Begues, Olivella i Avinyonet. El terreny està cobert per vegetació arbustiva de margalló, llentiscle i garric. La roca aflora en bon part de la superfície del cim. El cim del Puig de la Mola es troba ocupat per una torre de vigilància dels forestals del Parc Natural i travessat per la pista de terra que dóna accés. L'accés al Puig es realitza sortint d'Olivella direcció a l'Escola de Natura de can Grau, poc abans d'arribar s'agafa a l'esquerra una pista que porta a Olesa de Bonesvalls, en l'encreuament amb el GR 92-3 s'ha de deixar el vehicle i seguir caminant per un sender senyalitzat que porta al cim. El material es troba dipositat al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Una llegenda diu que a trenc d'alba de la nit de Sant Joan s'ha de buscar la primera pedra on hi toca el sol dalt del puig de la Mola, ja que sota d'ella hi ha un tresor amagat. | 85|81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 55399 | Fons documental de l'Arxiu Comarcal de Vilafranca del Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-comarcal-de-vilafranca-del-penedes | <p>COLL I FONT, M. Carme (1997). Inventari de Capbreus de l'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedès (segles XIV-XIX). Màster en arxivística, Universitat Rovira i Virgili, dirigit per Laureà Pagarolas. Document mecanografiat original. JORDÀ, Antoni. (1983). Catàleg de l'arxiu notarial de Vilafranca del Penedès. Barcelona: Fundació Noguera, (Col·lecció Inventaris d'arxius notarials de Catalunya, 1), Fundació Noguera . Barcelona. MASACHS, Josep Maria. (1987). 'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedès'. A: Guia dels Arxius Històrics de Catalunya. Volum 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, (Col·lecció Guia dels arxius històrics de Catalunya; 2), pàg. 199-223</p> | XVI | <p>L'arxiu conserva poca documentació referent a Olesa de Bonesvalls. Aquesta es redueix a un capbreu i a algunes actes notarials sense especificar. - Capbreu de l'Hospital d'Olesa de Cervelló. 1590-1594. Notari Pere Guasch. 36 folis enquadernat en Pergamí. És una còpia del documenta que es troba a l'arxiu de la parròquia d'Olesa. - També hi ha fons notarial que segur que conté documentació referent a Olesa, però la classificació està per notaris i és difícil extreure els documents exclusius d'Olesa i l'Hospital.</p> | 08146-51 | Avinguda d'Europa, 24. 08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS | <p>L'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedès conserva 3.070 metres lineals de documentació amb un abast cronològic entre els segles XII i XX amb documentació de tota la comarca de l'Alt Penedès i alguna d'altres llocs.</p> | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 1590 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 55397 | Fons documental Arxiu Municipal d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-arxiu-municipal-dolesa | <p>CONEJO, Josep (2004). Inventari de l'Arxiu Municipal. Olesa de Bonesvalls. Oficina de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona.</p> | XIX-XX | <p>La seu de l'Arxiu es troba a la planta baixa de l'edifici de l'Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls, en un únic dipòsit que conté tot el fons i que ocupa 25m². En el mateix espai hi ha una taula de consulta, tot i que aquest arxiu no és de consulta pública, sinó d'ús exclusiu de l'Ajuntament. El fons es troba conservat en unitats d'arxiu (caixes) que es guarden en tres armaris compactes i ocupa un total de 144,08 metres lineals. L'estat de conservació és bo i no pateix oscil·lacions tèrmiques ni la sala presenta problemes estructurals. El fons aplega documentació diferenciada en els següents fons: jutjat de pau (1868-1992), cambra agrícola (1909-1993), Jefatura Nacional del Movimiento (1969-1974), ADF (1987-1992), fons privat de Jaume Escala Pagés (1826-1826). El quadre de classificació està distribuït en: administració general (1840-2003), hisenda (1862-2002), Proveïments (1918-1999), beneficència i assistència social (1908-2002), sanitat 1905-1990), obres i urbanisme (1825-2003), seguretat pública (1895-1984), serveis militars (1897-2000), població (1878-2002), eleccions (1876-2000), ensenyament (1863-1991), cultura (1958-2001), serveis agropecuaris i medi ambient (1902-1996).</p> | 08146-49 | Plaça de la Vila, 1. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>A la segona meitat del segle XIX hi havia instal·lada la casa consistorial del municipi d'Olesa de Bonesvalls en la casa consistorial que estava al costat de l'església parroquial. L'any 1992, amb motiu de l'edificació del nou edifici de l'Ajuntament a l'Avinguda Hospital, es va traslladar també la documentació d'arxiu a aquest nou emplaçament. L'organització del fons de l'arxiu va ser fruit d'un conveni entre la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament, dins el marc del programa de suport als arxius municipals que desenvolupa l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Es va adequar el dipòsit de l'arxiu, la organització i la descripció de la documentació fent el quadre de classificació i l'inventari a través de la base de dades de l'OPC; tasca feta entre el juliol i el desembre de 2003. La funció posterior de l'Ajuntament és el manteniment d'aquest arxiu, l'elaboració de la normativa de funcionament, el control de la documentació. L'arxiu havia estat prèviament organitzat pel l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès el juliol de 1998.</p> | 41.3516300,1.8507400 | 403860 | 4578430 | 1830 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 55451 | Barraca i corral del Futre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-i-corral-del-futre | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | XVII-XIX | <p>Es troba al fondo del Futre, a l'esquerra de la riera d'Olesa. És una barraca de planta circular, més aviat petita, de pedra seca i amb la teulada inclinada de pedra, porta d'arc de mig punt en forma d'ametlla que es tanca a la part superior per l'acostament dels muntants. Té un corral adossat davant la porta bastant gran.</p> | 08146-103 | Fondo del Futre. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Pertanyia a la hisenda del Futre. Cal Futre estava al costat de cal Samsó, al carrer Fontana.</p> | 41.3762200,1.8648800 | 405079 | 4581144 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55451-foto-08146-103-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Les barraques d'Olesa en els seus origens no eren de vinya tot i que després ho fossin. Les utilitzaven com a refugi temporal del pagès, magatzem d'estris del camp i habitatge ocasional, així com per ús dels carboners. Més tard a algunes barraques se'ls va adossar un corral. Son construccions de mitjan del segle XIX, encara que pot haver alguna més antiga. La tipologia de les barraques del terme d'Olesa són diferents de les barraques de la zona de Begues. Les d'Olesa són de pedres irregulars i no son impermeables, sinó que s'impermeabilitzen posant terra a sobre i pedres; les parets ja pugen inclinades des de la base. En canvi les de Begues formen volta a l'interior i a l'exterior formen un curull de pedres que fan pressió a la cúpula i que pel gruix de la teulada ja queda impermeabilitzada; en aquestes les parets pugen rectes fins al començament de la volta del sostre en que ja es comencen a tancar. Fotografia de Santi Estrada. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55496 | Pou de l'Isidre Cuscó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-lisidre-cusco | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | XIX-XX | <p>Pou de planta circular, molt ben margenat i que conserva la teulada exterior feta de volta de lloses de pedra planes. Té una davantera amb una pedra grossa que delimita la porta. Aquest pou sempre té aigua.</p> | 08146-148 | Els Penyalets. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La manca d'aigua sempre ha estat un problema per a Olesa. Ja al 1737 hi hagué una gran sequera i els habitants del terme no en tenien ni per beure per l'abús que es va fer de regar els horts amb l'aigua del pou dels Bous i de la Font que eren comuns construïts a la riera, dins els límits del poble. Per això totes les persones que cultivaven o tenien bestiar feien el seu propi pou aprofitant les diferents vetes d'aigua de la riera o les fonts.</p> | 41.3784100,1.8549000 | 404247 | 4581398 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Fotografia de Santi Estrada. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 55498 | Llegenda de la cova del Montau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-cova-del-montau | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | És una llegenda de la que quasi no es conserva la tradició. | <p>Hi ha una antiga llegenda a Olesa de Bonesvalls que diu que els nens que neixen al poble no venen de París, sinó de la cova del Montau. Això mostra el fort lligam que l'entorn natural ha provocat en la gent del poble. El Montau és el cim més alt del terme municipal, amb 653 m d'alçada, i que es troba a prop del terme de Begues. La cova del Montau és una cavitat que es troba a prop del cim del Montau.</p> | 08146-150 | A prop del cim del Montau. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Llegenda explicada per Nicolau Ros.</p> | 41.3458900,1.8835400 | 406596 | 4577757 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La propietat de la cova és del Bisbat de Barcelona. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 55426 | Forn de calç Aries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-aries | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament .</p> | XX | <p>El forn es troba al camí que des del nucli d'Olesa porta al pont de l'Arcada seguint el camí al costat de la riera d'Olesa. El forn queda a la banda esquerra del camí en aquesta direcció. És de construcció moderna, de l'any 1954, però utilitzant tecnologia antiga. És una estructura troncopiramidal de pedra amb la boca del forn formant una volta de canó amb porta d'arc de mig punt de pedra amb les dovelles posades a plec de llibre. A través d'aquesta volta s'entra a la cambra de combustió que queda a l'aire lliure degut al sistema de fabricació de la calç i que està revestida amb pedra de Begues, quedant una superfície vidriada verda fruit de la temperatura de la combustió.</p> | 08146-78 | Camí d'Olesa al pont de l'Arcada. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Aquest forn va ser l'últim construït al terme, el 30 d'agost de 1954, tal i com queda constància a la inscripció de la llinda de la porta del forn, per tant és el més modern. La indústria mineral ha estat i encara és un sector molt dinàmic a l'economia olesana, ocasionada pel terreny calcari que ha provocat que des d'antic es produís calç. Al segle XVI s'esmenten el forn de calç de n'Aragó, el d'en Figueres, el del Pèlag, aquest últim encara existia el 1783. La calç s'utilitza molt al poble en aquesta època, possiblement com a preventiu sanitari contra les epidèmies i altres malalties contagioses; així com en la construcció i també es venia per fer carbur de calç per a enllumenat. La cuita de calç feta tradicionalment amb el següent procés: s'envoltava la vorera del cul de l'olla amb pedres calcàries no fogueres, es feia una paret de 50cm de gruix que a mida que pujava s'estrenyia el cèrcol fins formar una volta parabòlica que tanca a uns 3,5 o 4 m d'alçada. Al mateix temps s'omplia l'olla amb feixos de llenya i al final es carregava la volta amb pedres més petites i s'acabava d'omplir el forn amb reble formant un caramull d'un metre d'alçada al centre i que es cobria amb un capell d'enfangada de calç espessa. S'encenia el foc i es deixava encès els dos primer dies amb una faixa destapada que es tapava a poc a poc. Es sabia que el forn era cuit quan sortia flama blanca i les pedres es posaven vermelles. La cuita durava uns onze dies, i es cremaven entre 30-40 kg de llenya.</p> | 41.3598600,1.8585900 | 404529 | 4579335 | 1954 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55426-foto-08146-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55426-foto-08146-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55426-foto-08146-78-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Aquest forn també es coneix com forn del Ràfols, ja que el va utilitzar aquest. | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 55427 | Forn de calç Olivella-Saumell 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-olivella-saumell-2 | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament .</p> | XX | <p>El forn es troba al peu de la carretera que porta d'Olesa a les urbanitzacions de Pla de Pèlag i can Olivella, a la dreta, al camí del fondo dels Avençons. És un forn de pedra amb una sola boca frontal d'arc de mig punt. La part interior de la cambra de cocció del forn està revestida amb pedra de Begues o sauló vermell, que en fondre's queda vidrat verd. Conserva la volta de l'entrada al forn feta de pedra seca, essent un dels pocs exemples que queden al terme d'aquest tipus. La cambra de cocció és oberta per la part superior ja que la volta es desfà cada vegada que es cou calç.</p> | 08146-79 | Carretera BV 2410.08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Aquest forn va funcionar fins després de la Guerra Civil. La indústria mineral ha estat i encara és un sector molt dinàmic a l'economia olesana, ocasionada pel terreny calcari que ha provocat que des d'antic es produís calç. Al segle XVI s'esmenten el forn de calç de n'Aragó, el d'en Figueres, el del Pèlag, aquest últim encara existia el 1783. La calç s'utilitza molt al poble en aquesta època, possiblement com a preventiu sanitari contra les epidèmies i altres malalties contagioses; així com en la construcció i també es venia per fer carbur de calç per a enllumenat. La cuita de calç feta tradicionalment amb el següent procés: s'envoltava la vorera del cul de l'olla amb pedres calcàries no fogueres, es feia una paret de 50cm de gruix que a mida que pujava s'estrenyia el cèrcol fins formar una volta parabòlica que tanca a uns 3,5 o 4 m d'alçada. Al mateix temps s'omplia l'olla amb feixos de llenya i al final es carregava la volta amb pedres més petites i s'acabava d'omplir el forn amb reble formant un caramull d'un metre d'alçada al centre i que es cobria amb un capell d'enfangada de calç espessa. S'encenia el foc i es deixava encès els dos primer dies amb una faixa destapada que es tapava a poc a poc. Es sabia que el forn era cuit quan sortia flama blanca i les pedres es posaven vermelles. La cuita durava uns onze dies, i es cremaven entre 30-40 kg de llenya.</p> | 41.3569900,1.8636600 | 404949 | 4579010 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55427-foto-08146-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55427-foto-08146-79-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Conegut també com forn del Jaques. | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55428 | Forn de calç de la Cometa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-cometa | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament .</p> | XX | Es trona en ruïnes. | <p>Es troba al fondo de la Cometa, a la dreta de la carretera d'Olesa a Avinyonet, després de can Malet. Es troba bastant enderrocat, tot i que encara conserva les parets de l'entorn de la cambra de cocció formant un cercle fet amb pedres grosses sense forma. Té una única porta en forma d'arc de mig punt estreta.</p> | 08146-80 | Carretera BV 2411.08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>És un dels forns més antics del terme, cosa que es veu en el tipus de construcció. Probablement s'utilitzés entre 1920 i 1930. La indústria mineral ha estat i encara és un sector molt dinàmic a l'economia olesana, ocasionada pel terreny calcari que ha provocat que des d'antic es produís calç. Al segle XVI s'esmenten el forn de calç de n'Aragó, el d'en Figueres, el del Pèlag, aquest últim encara existia el 1783. La calç s'utilitza molt al poble en aquesta època, possiblement com a preventiu sanitari contra les epidèmies i altres malalties contagioses; així com en la construcció i també es venia per fer carbur de calç per a enllumenat. La cuita de calç feta tradicionalment amb el següent procés: s'envoltava la vorera del cul de l'olla amb pedres calcàries no fogueres, es feia una paret de 50cm de gruix que a mida que pujava s'estrenyia el cèrcol fins formar una volta parabòlica que tanca a uns 3,5 o 4 m d'alçada. Al mateix temps s'omplia l'olla amb feixos de llenya i al final es carregava la volta amb pedres més petites i s'acabava d'omplir el forn amb reble formant un caramull d'un metre d'alçada al centre i que es cobria amb un capell d'enfangada de calç espessa. S'encenia el foc i es deixava encès els dos primer dies amb una faixa destapada que es tapava a poc a poc. Es sabia que el forn era cuit quan sortia flama blanca i les pedres es posaven vermelles. La cuita durava uns onze dies, i es cremaven entre 30-40 kg de llenya.</p> | 41.3523000,1.8245400 | 401669 | 4578533 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55428-foto-08146-80-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Fotografia de Santi Estrada. | 119 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 55439 | Corral de la Boixosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-la-boixosa | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament .</p> | XVIII-XX | En ruïnes. | <p>Es troba a la falda del Puig del Fitó, a prop del fondo de la Boixosa, al sud del terme. És un corral gran, del que es conserven només les parets. Era de planta rectangular amb dos cossos paral·lels, un cobert amb teulada a un vessant sobre bigues i l'altre descobert però tancat amb una paret exterior. L'accés a la part coberta es feia a través de tres portes d'arc de mig punt de maó.</p> | 08146-91 | Fondo de la Boixosa. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La ramaderia ha estat un sector molt important a Olesa ja des de l'edat mitjana i arribant a ser molt important a finals del segle XIX i principis del XX. S'extreia la llet que es portava a comercialitzar a Molins de Rei, Vilafranca i Barcelona. En un principi la llet es transportava en carros i més tard, quan van fer les dues carreteres, entre 1918 i 1928, es feia el transport en 3 o 4 camions que la anaven a buscar a Olesa. El gran nombre de corrals a la zona són l'indicatiu de la importància que van tenir aquests ramats a la zona, així com destacar el pas dels ramats transhumants, principalment ovelles, que a l'hivern pasturaven a la zona d'Olesa i entorn, i que utilitzaven els corrals. Es tancaven els ramats als corrals a les hores de més calor a l'estiu i en cas de mal temps. Munyien sempre un cop el ramat era a casa. A finals dels anys 1920 a Olesa hi havia entre 7 i 8 mil caps de cabres. Els corrals eren edificis senzills, d'una sola teulada poc inclinada i amb carener paral·lel a la façana, fets de pedra no gaire bé treballada. Alguns situats al costat de vies pecuàries i acollien el bestiar en la temporada hivernal. Eren corrals closos, en part coberts, amb porxades d'arcs de mig punt obertes a migdia. Generalment el mas era proper.</p> | 41.3319200,1.8306700 | 402152 | 4576264 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Pertanyia a l'hisenda Parellada Torrents. Fotografia de Santi Estrada. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 55418 | Corral de l'Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-lhospital | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | XVIII-XX | Es troba en semi ruïna. | <p>Es troba seguint el camí que des de l'Hospital va en direcció al Puig Morer, passant entre les vinyes. És un clos tancat amb parets de pedra que formen un conjunt de planta rectangular amb un únic accés per la banda nord de cara al poble. Al seu interior hi havia una part que formava corrals tancats dels que actualment la teulada està enfonsada però que encara conserven les divisions de les diferents habitacions o corrals.</p> | 08146-70 | Barri de l'Hospital. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La ramaderia ha estat un sector molt important a Olesa ja des de l'edat mitjana i arribant a ser molt important a finals del segle XIX i principis del XX. S'extreia la llet que es portava a comercialitzar a Molins de Rei, Vilafranca i Barcelona. En un principi la llet es transportava en carros i més tard, quan van fer les dues carreteres, entre 1918 i 1928, es feia el transport en 3 o 4 camions que la anaven a buscar a Olesa. El gran nombre de corrals a la zona són l'indicatiu de la importància que van tenir aquests ramats a la zona, així com destacar el pas dels ramats transhumants, principalment ovelles, que a l'hivern pasturaven a la zona d'Olesa i entorn, i que utilitzaven els corrals. Es tancaven els ramats als corrals a les hores de més calor a l'estiu i en cas de mal temps. Munyien sempre un cop el ramat era a casa. A finals dels anys 1920 a Olesa hi havia entre 7 i 8 mil caps de cabres. Els corrals eren edificis senzills, d'una sola teulada poc inclinada i amb carener paral·lel a la façana, fets de pedra no gaire bé treballada. Alguns situats al costat de vies pecuàries i acollien el bestiar en la temporada hivernal. Eren corrals closos, en part coberts, amb porxades d'arcs de mig punt obertes a migdia. Generalment el mas era proper.</p> | 41.3428700,1.8469700 | 403532 | 4577461 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55418-foto-08146-70-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55429 | Forns de calç de can Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-calc-de-can-parellada | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | XIX-XX | Part es troba en ruïna. | <p>Es troba a prop del fondo de can Malet. És tracta d'un conjunt de dos forns de calç construïts amb grans blocs de pedra. Encara es pot veure la porta de càrrega davantera del forn. Al costat hi ha restes d'una caseta o barraca que utilitzaven els treballadors que carregaven el forn.</p> | 08146-81 | Fondo de can Malet. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La indústria mineral ha estat i encara és un sector molt dinàmic a l'economia olesana, ocasionada pel terreny calcari que ha provocat que des d'antic es produís calç. Al segle XVI s'esmenten el forn de calç de n'Aragó, el d'en Figueres, el del Pèlag, aquest últim encara existia el 1783. La calç s'utilitza molt al poble en aquesta època, possiblement com a preventiu sanitari contra les epidèmies i altres malalties contagioses; així com en la construcció i també es venia per fer carbur de calç per a enllumenat. La cuita de calç feta tradicionalment amb el següent procés: s'envoltava la vorera del cul de l'olla amb pedres calcàries no fogueres, es feia una paret de 50cm de gruix que a mida que pujava s'estrenyia el cèrcol fins formar una volta parabòlica que tanca a uns 3,5 o 4 m d'alçada. Al mateix temps s'omplia l'olla amb feixos de llenya i al final es carregava la volta amb pedres més petites i s'acabava d'omplir el forn amb reble formant un caramull d'un metre d'alçada al centre i que es cobria amb un capell d'enfangada de calç espessa. S'encenia el foc i es deixava encès els dos primer dies amb una faixa destapada que es tapava a poc a poc. Es sabia que el forn era cuit quan sortia flama blanca i les pedres es posaven vermelles. La cuita durava uns onze dies, i es cremaven entre 30-40 kg de llenya.</p> | 41.3474700,1.8282200 | 401970 | 4577993 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55429-foto-08146-81-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Fotografia de Santi Estrada. | 119 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 55440 | Barraca i corral del Garrigal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-i-corral-del-garrigal | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | XVII-XIX | <p>Es troba al fondo del Montau, al vessant del Puig dels Avençons. És una barraca de planta circular amb volta apuntada que la cobreix. Amb un corral petit adossat davant la porta i fet amb parets de pedra de poca alçada.</p> | 08146-92 | Fondo del Montau. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Pertanyia a l'Hospital, per tant propietat del bisbat de Barcelona. El nom l'agafa del parcer que cultivava les terres.</p> | 41.3489300,1.8773200 | 406080 | 4578101 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Les barraques d'Olesa en els seus origens no eren de vinya tot i que després ho fossin. Les utilitzaven com a refugi temporal del pagès, magatzem d'estris del camp i habitatge ocasional, així com per ús dels carboners. Més tard a algunes barraques se'ls va adossar un corral. Son construccions de mitjan del segle XIX, encara que pot haver alguna més antiga. La tipologia de les barraques del terme d'Olesa són diferents de les barraques de la zona de Begues. Les d'Olesa són de pedres irregulars i no son impermeables, sinó que s'impermeabilitzen posant terra a sobre i pedres; les parets ja pugen inclinades des de la base. En canvi les de Begues formen volta a l'interior i a l'exterior formen un curull de pedres que fan pressió a la cúpula i que pel gruix de la teulada ja queda impermeabilitzada; en aquestes les parets pugen rectes fins al començament de la volta del sostre en que ja es comencen a tancar. Fotografia de Santi Estrada. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 55441 | Corral de l'Esquerrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-lesquerra | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | XVIII-XX | Es ruïna. | <p>Al costat del camí de Ribes-Olivella a Olesa-Begues. Es troba dins el terme del Parc Natural del Garraf, al camí que des de la depuradora, al peu de l'Hospital, porta a Can Grau, al terme d'Olivella, al sud del terme d'Olesa. El trobem a l'esquerra del camí en un revolt tancat, després de l'avenc de l'Esquerrà. A prop hi ha una cisterna que recollia l'aigua de la pluja. Tan sols resten les ruïnes del corral que ens mostren les dimensions originals d'aquest i el lloc on hi havia la porta principal. És una obra de pedra amb les cantoneres de la porta de maó. Era un corral relativament gran, d'aproximadament 40-50 m². Es troba al peu del camí ramader del camí vell d'Olesa que des de l'Hospital portava a can Grau.</p> | 08146-93 | Al costat del camí de Ribes-Olivella a Olesa-Begues. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La ramaderia ha estat un sector molt important a Olesa ja des de l'edat mitjana i arribant a ser molt important a finals del segle XIX i principis del XX. S'extreia la llet que es portava a comercialitzar a Molins de Rei, Vilafranca i Barcelona. En un principi la llet es transportava en carros i més tard, quan van fer les dues carreteres, entre 1918 i 1928, es feia el transport en 3 o 4 camions que la anaven a buscar a Olesa. El gran nombre de corrals a la zona són l'indicatiu de la importància que van tenir aquests ramats a la zona, així com destacar el pas dels ramats transhumants, principalment ovelles, que a l'hivern pasturaven a la zona d'Olesa i entorn, i que utilitzaven els corrals. Es tancaven els ramats als corrals a les hores de més calor a l'estiu i en cas de mal temps. Munyien sempre un cop el ramat era a casa. A finals dels anys 1920 a Olesa hi havia entre 7 i 8 mil caps de cabres. Els corrals eren edificis senzills, d'una sola teulada poc inclinada i amb carener paral·lel a la façana, fets de pedra no gaire bé treballada. Alguns situats al costat de vies pecuàries i acollien el bestiar en la temporada hivernal. Eren corrals closos, en part coberts, amb porxades d'arcs de mig punt obertes a migdia. Generalment el mas era proper.</p> | 41.3214200,1.8403400 | 402945 | 4575087 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55441-foto-08146-93-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55442 | Monjoia del Coll dels Avençons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monjoia-del-coll-dels-avencons | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | XVIII ?? | En no estar en ús hi manquen pedres. | <p>La monjoia del coll dels Avençons es troba al fondo del Pèlag, al coll anomenat dels Avençons. Aquesta monjoia també és coneguda com del Peret Milà. Està formada per una acumulació de pedra seca que formen una ferradura de poca alçada, més baixa als angles i més alta a la part central. Es troba en una zona elevada i protegia als pastors del vent del nord.</p> | 08146-94 | Coll dels Avençons. 08795 OLESA DE BONESVALLS | 41.3439300,1.8762800 | 405986 | 4577547 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Les monjoies són una construcció de pedra seca amb parets en forma de ferradura no gaire altes que servien als pastors com paravent per resguardar-se del vent i el fred mentre el ramat pasturava. Normalment es troben a les parts altes d'una muntanya que és on el vent bufa amb més força. Fotografia de Santi Estrada. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 55445 | Pou del Frare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-frare | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | XIX | Li manca la coberta al pou. | <p>Es troba al fondo de la Fontana, molt a prop de la Fontana. Pou de planta circular amb les parets de pedra seca que es troba el marge d'una antiga vinya i que no conserva les parets superiors. Al costat hi ha dues piques per preparar el sulfat per les vinyes fetes de maó. És un pou de vinya, utilitzat per beure els que treballaven a la vinya i per preparar el sulfat, que s'omplia amb aigua de pluja i que actualment està sec. Les piques encara conserven el color blau-verd del sulfat.</p> | 08146-97 | Al fondo de la Fontana. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La manca d'aigua sempre ha estat un problema per a Olesa. Ja al 1737 hi hagué una gran sequera i els habitants del terme no en tenien ni per beure per l'abús que es va fer de regar els horts amb l'aigua del pou dels Bous i de la Font que eren comuns construïts a la riera, dins els límits del poble. Per això totes les persones que cultivaven o tenien bestiar feien el seu propi pou aprofitant les diferents vetes d'aigua de la riera o les fonts.</p> | 41.3632600,1.8456100 | 403448 | 4579726 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55445-foto-08146-97-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Era de la propietat de cal Frare. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 55446 | Punt d'aigua dels carboners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/punt-daigua-dels-carboners | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | XIX-XX | <p>Es troba a prop del cim del Puig de la Mola, a prop d'una barraca. És un pou circular amb una construcció que el protegeix per sobre i que sembla una barraca molt rudimentària. Està fet de blocs grossos de pedra seca, formant una porta petita quadrada coberta amb una grossa llinda horitzontal de pedra sense tallar. No li falta mai aigua.</p> | 08146-98 | Puig de la Mola. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Aquest punt d'aigua l'utilitzaven els carboners que treballaven en aquesta zona del Montau. Per això tenien el pou ben protegit exteriorment, per disposar sempre d'aigua en bon estat. És l'únic punt d'aigua que hi ha en aquesta zona i per això era un dels importants d'ús pels carboners.</p> | 41.3225700,1.8470800 | 403511 | 4575207 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Era un pou de tipus comunal tot i que es troba dins la propietat de l'Hospital de Cervelló. Fotografia de Santi Estrada. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 55447 | Font de la Fontana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-fontana-0 | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | XIX-XX | <p>Interessant font situada en mig de dues carrerades (Miralles, 1999) que formen part de la carrerada de la Costa de Sant Pau (d'Olesa a el Pago). És una Font que neix a la falda del Puig del Montgrós. L'aigua sortia en una cucona, naixent de sota, i posteriorment es va fer sobre ella una estructura de pedra per tapar-la i evitar que s'embrutés, amb una obertura frontal. Degut a que l'aigua surt a la cucona quan en baixa molta aquesta sobreïx i per tal de no perdre-la el grup de caçadors i altra gent d'Olesa va fer l'any 2003 una bassa de ciment en la que s'acumula l'aigua que surt i que serveix per abeurar el bestiar que passi pel lloc. En conjunt l'indret constitueix un paratge molt agradable en el que sempre hi ha aigua a la font.</p> | 08146-99 | Fondo de la Fontana. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Estava dins la propietat dels Badell.</p> | 41.3624600,1.8471000 | 403572 | 4579636 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55447-foto-08146-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55447-foto-08146-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | A prop de la Fontana hi ha una monjoia, el pou del Frare i la barraca del Frare. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55449 | Barraca de la Rovirola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-rovirola | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | XVII-XIX | <p>La barraca es troba a les feixes de la Rovirola, entrant pel primer trencant a la dreta un cop passat el mas Cort Nou en direcció a coll de Garró. Es troba a un costat de l'antic conreu en una zona de feixes amb marges de pedra. La barraca és de planta quadrangular, de pedra seca, coberta amb falsa cúpula amb terra i pedres a sobre en la que ha crescut una mata d'herba de Sant Jordi. Té una porta rectangular amb llinda de pedra i a cada costat de la porta, als angles de la construcció, hi ha un paravent de forma triangular que decreix des del sostre fins al terra, formant una protecció de l'entrada.</p> | 08146-101 | Feixes de la Rovirola. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Es troba dins la propietat dels Parellada Torrents, però la va construir algun parcer de les terres d'aquesta hisenda probablement al segle XVIII, tot i que pot ser anterior.</p> | 41.3527800,1.8335500 | 402424 | 4578576 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55449-foto-08146-101-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Les barraques d'Olesa en els seus origens no eren de vinya tot i que després ho fossin. Les utilitzaven com a refugi temporal del pagès, magatzem d'estris del camp i habitatge ocasional, així com per ús dels carboners. Més tard a algunes barraques se'ls va adossar un corral. Son construccions de mitjan del segle XIX, encara que pot haver alguna més antiga. La tipologia de les barraques del terme d'Olesa són diferents de les barraques de la zona de Begues. Les d'Olesa són de pedres irregulars i no son impermeables, sinó que s'impermeabilitzen posant terra a sobre i pedres; les parets ja pugen inclinades des de la base. En canvi les de Begues formen volta a l'interior i a l'exterior formen un curull de pedres que fan pressió a la cúpula i que pel gruix de la teulada ja queda impermeabilitzada; en aquestes les parets pugen rectes fins al començament de la volta del sostre en que ja es comencen a tancar. Fotografia de Santi Estrada. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55450 | Barraca del Cinto 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cinto-2 | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | XVII-XIX | <p>Es troba a prop de l'antic camí de Vallirana a Olesa, al vessant dret de la riera d'Olesa, al fondo de la cova Romaguera, en un lloc boscós. Per arribar-hi cal agafar el camí que segueix per la riera d'Olesa cap al Pont de l'Arcada. És una barraca de planta circular, de pedra seca amb coberta de volta de pedra amb terra i pedres a sobre. Les parets són lleugerament entalussades i té una única porta rectangular amb doble llinda que deixen entre mig un espai obert, possiblement per facilitar la sortida de fums de l'interior.</p> | 08146-102 | Fondo cova Romaguera. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Pertanyia a cal Panxones, del Cinto Tutusaus que era propietari de dos trossos de muntanya.</p> | 41.3703300,1.8661400 | 405176 | 4580489 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55450-foto-08146-102-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Les barraques d'Olesa en els seus origens no eren de vinya tot i que després ho fossin. Les utilitzaven com a refugi temporal del pagès, magatzem d'estris del camp i habitatge ocasional, així com per ús dels carboners. Més tard a algunes barraques se'ls va adossar un corral. Son construccions de mitjan del segle XIX, encara que pot haver alguna més antiga. La tipologia de les barraques del terme d'Olesa són diferents de les barraques de la zona de Begues. Les d'Olesa són de pedres irregulars i no son impermeables, sinó que s'impermeabilitzen posant terra a sobre i pedres; les parets ja pugen inclinades des de la base. En canvi les de Begues formen volta a l'interior i a l'exterior formen un curull de pedres que fan pressió a la cúpula i que pel gruix de la teulada ja queda impermeabilitzada; en aquestes les parets pugen rectes fins al començament de la volta del sostre en que ja es comencen a tancar. Fotografia de Santi Estrada. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/