Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 55472 | Parc Natural del Garraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-garraf-1 | <p>www.diba.es/parcs</p> | <p>El Parc Natural del Garraf es troba entre les comarques del Baix Llobregat, l'Alt Penedès i el Garraf, al sector sud-oest de l'anomenada Serralada Litoral Catalana. Els seus límits geogràfics són la vall inferior de Llobregat, la mar Mediterrània i la depressió del Penedès. Ocupa una extensió de 12.820 hectàrees. El parc natural el formen dues grans unitats ben diferenciades geològicament: una, de roques calcàries, i dolomies i una petita banda de gresos vermellosos, a l'extrem oriental del parc. Es tracta d'un paisatge eminentment rocós i agressiu, amb nombroses cavitats subterrànies formades per l'acció de l'aigua sobre la pedra calcària. El relleu està solcat per rieres seques encaixades entre el rocam, conegudes com a fondos. Bona part del Garraf ens ofereix un paisatge mediterrani meridional. La vegetació que el caracteritza és un matollar dens d'un a tres metres d'alçària on dominen el garric i el llentiscle i on creixen el margalló, el càrritx i altres espècies de procedència africana, i cap endins, en els fondos o valls tancats, com el de la riera d'Olesa, un domini de la vegetació integrada per fragments d'alzinar, amb la vegetació típica associada (el boix, la roja, el lligabosc o el marfull) i pinedes de pi blanc. Les característiques paisatgístiques i geològiques de l'entorn d'Olesa fan que sigui un indret ideal per a la pràctica de l'excursionisme i l'espeleologia. La pedra calcària és la que compon gairebé la totalitat del massís, la qual, en contacte amb l'aigua i l'aire, ha proporcionat, per fenòmens de dissolució, la formació dels processos anomenats càrstics: és a dir, coves, avencs, dolines i rasclers. Respecte de la fauna, s'ha de tenir en compte que les dures condicions ambientals del massís (forta insolació, manca d'aigua, escassa vegetació i relleu molt abrupte) han seleccionat molt les espècies que s'hi han establert i, per tant, han donat interès a l'original fauna que hi viu. Així, hi trobem la serp verda, la serp de ferradura, la tortuga, el còlit negre, el còlit ros, la merla blava, la fagina, el conill, la guineu i el teixó. Les basses constitueixen punts clau per a la vida de moltes d'elles, sobretot per a les que troben en la presència de l'aigua el lligall irrefutable del seu cicle vital, com els amfibis i molts invertebrats. Tres són les característiques bàsiques que justifiquen l' interès d' aquest massís, la singularitat, grisenca i aparent nuesa del qual presideix i dóna nom a la comarca. En primer lloc, l' excepcional vàlua científica del seu medi natural on es desenvolupen uns biotops gairebé insòlits a Catalunya. En segon lloc, la notable singularitat de la relació de l' home amb aquest medi, al llarg de les diverses seqüències històriques: bosc, conreu de vinya, ramaderia de cabra, etc. I per últim, l' alt grau de qualitat i significació de la seva configuració paisatgística, on l' orografia abrupta i trencada, la peculiar botànica que s' hi desenvolupa-menció especial pel 'Chamaerops humilis' o margalló- i les característiques espeleològiques, configuren un marc paisatgístic d' un valor extraordinari.</p> | 08146-124 | Zona sud del municipi d'Olesa de Bonesvalls. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El Parc Natural del Garraf forma part de la xarxa d'espais naturals protegits, promoguts i gestionats per la Diputació de Barcelona, que configuren una anella verda que envolta els sectors més fortament urbanitzats del país. El Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona gestiona aquest espai protegit en col·laboració amb els municipis que en formen part i amb la participació de diversos sectors implicats. El Parc del Garraf està emparat legalment per un pla especial de protecció promogut per la Diputació de Barcelona el 1986 i substancialment ampliat el 2001, el que ha permès connectar-lo amb els parcs veïns d` Olèrdola i del Foix. Des de l'any 2000, el parc està agermanat amb la Riserva Naturale Monte Soratte, i des de l'any 2001 amb el Parco Naturale della Maremma. El conveni de col·laboració entre el Parc Natural del Garraf i la Riserva Naturale Monte Soratte ha propiciat l'agermanament entre dos municipis d'ambdós parcs: Begues, per la part catalana i Sant'Oreste, per la part italiana. Part de terme municipal d` Olesa de Bonesvalls està inclòs dins el Parc de Garraf. El principal objectiu de la gestió del parc és, mitjançant fórmules participatives i de consens, donar compliment al seu pla especial garantint: la preservació dels valors naturals i culturals, l'ús públic ordenat de la muntanya, les demandes culturals, pedagògiques i científiques i el desenvolupament socioeconòmic. L'interès paisatgístic, biològic i cultural del massís de Garraf justifica que s'hi hagi creat un espai protegit. El parc natural és una plataforma per al foment d'un ús racional del territori que faci possible l'aprofitament ordenat dels recursos. A la vegada, el parc natural respon a la demanda d'equipament i instal·lacions per al lleure i l'activitat pedagògica en el medi natural. Olesa compta amb una oficina d'informació del Parc oberta en horaris de caps de setmana i dimecres.</p> | 41.3236500,1.8394500 | 402874 | 4575336 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Espai aprovat per decret 328/1992 de 14 de desembre, inclós al Pla d'Espais d'Interès Natural. Diferents tipus de quiròpters trobem a la zona del parc: Miniopeterus schreibersii (ratpenat de cova), present a l'avenc de l'Esquerrà; Pipistrallus pipistrallus (ratpenat comú), a la zona del camí de can Grau. Cal assenyalar que l'any 2002 va baixar la població de ratpenats a l'avenc de l'Esquerrà degut a una epidèmia. També es porta a terme un pla de protecció de les aligues cuabarrades. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||||||
| 55484 | Àligues cuabarrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aligues-cuabarrades | <p>www.diba.es/parcs</p> | <p>L'àguila perdiguera o cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), classificada espècie vulnerable per la UICN (Unió Mundial per la Natura), és un rapinyaire diürn que necessita d'espais oberts per alimentar-se. De les 65 parelles que hi ha Catalunya, 3 viuen al Parc del Garraf. L'any 2003, i dins el programa del Pla de seguiment i conservació d'aquesta espècie, es va dur a terme la instal·lació d'una càmera en un niu amb l'objectiu de conèixer millor quin és el comportament, la dieta i els costums d'aquesta espècie durant l'època de nidificació, incubació i criança dels polls. L'any 2006 una altra càmera situada en un altre niu d'àliga cuabarrada dins l'àmbit del parc ha permès observar el procés reproductiu d'aquesta espècie. Aquest programa, pioner a Catalunya, és fruit d'un conveni de col laboració entre la Diputació de Barcelona, la Universitat de Barcelona, el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i Aeropuertos Españoles (AENA).</p> | 08146-136 | Parc Natural del Garraf. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Natura 2000 és una xarxa d'espais naturals protegits a escala de la Unió Europea creada en virtut de la Directiva sobre hàbitats de 1992 (Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres) amb l'objectiu de salvaguardar els paratges silvestres més importants d'Europa, garantint la supervivència a llarg termini de les espècies i hàbitats europeus més valuosos i menaçats. Aquesta xarxa es composa de Zones Especials de Conservació (ZEC), declarades pels Estats membres seguint les disposicions de la Directiva sobre hàbitats, i de les Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), que es designen d'acord amb les disposicions de la Directiva sobre aus de 1979 (Directiva 79/409/CEE del Consell , de 2 d'abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres). La Directiva sobre hàbitats fa referència aproximadament a uns 200 tipus d'hàbitats i unes 700 espècies de fauna i flora d'importància comunitària. La directiva sobre Aus, inclou una llista de 181 espècies vulnerables, els hàbitats de les quals necessiten protecció. Així mateix, reconeix la importància de preservar les zones humides, molt necessàries per a les aus migratòries. Natura 2000 no és un sistema de reserves naturals subjectes a una protecció estricta en les que està prohibida tota l'activitat humana. Tot i que aquest tipus de reserves poden formar part de la Xarxa, la major part de la superfície estarà composada per terrenys de propietat privada. Amb això es pretén que la seva gestió sigui sostenible des del punt de vista ecològic però també des del punt de vista econòmic i social. Correspon als Estats el decidir la millor manera de conservar aquests espais, respectant sempre els objectius de la Directiva.</p> | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55484-foto-08146-136-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||
| 55475 | Bassa de la Gavarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-gavarra | <p>ROVIRA, Joan; MIRALLES, Ferran (1999). Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona. Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> | Es troba molt plena de matolls. | <p>Entre el mas la Gavarra i la carretera BV-2411 d'Avinyonet a Olesa, hi ha una bassa natural que era lloc d'aturada i abeurada pel bestiar que passava per la carrerada. Hi ha dues pollancres que estan dins la bassa. Aquest era un punt de confluència de camins ramaders. Per aquest lloc passava la carrerada de Begues, carrerada que al terme d'Olesa arrenca del coll de Garró, important cruïlla de carrerades on també fa cap la carrerada de la Cerdanya que, de les Gunyoles, es dirigeix per la riera dels Pelagons fins a Cantallops. El camí discorre des d'aquest punt fins a Olesa de Bonesvalls sempre per la dreta de l'actual carretera. Des de la riera dels Pelagons, surt del terme d'Avinyonet i va a trobar la bassa de la Gavarra, seguint el seu trajecte passant molt a prop del Mas Cort Vell i entra en mig d'unes vinyes que l'han llaurat i esborrat. A partir d'aquí segueix per sota de cal Joan pel mig del bosc i davalla fins a cal Camat. Per una pista arriba a l'Hospital de Cervelló i d'aquí segueix fins arribar a Begues en un camí actualment molt desdibuixat que segueix pel costat dret de la carretera.</p> | 08146-127 | Mas de la Gavarra. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Aquesta bassa que es troba en una cruïlla de camins ramaders, era un dels llocs de returada més important del municipi d'Olesa. Aquesta carrerada va ser antany un camí important. Camí ral de Barcelona per Gavà i Begues, a Vilafranca. Gran carrerada que des del Pirineu, per Terrassa, Molins de Rei i Torrelles de Llobregat, arribava a Begues, porta d'entrada al Garraf i al Penedès. La carrerada i el camí Ral segueixen molts trams en que són el mateix camí. La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és, juntament amb el Vallès i l'Empordà, una de les tres grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (Miralles, 1999).</p> | 41.3493000,1.8129200 | 400693 | 4578214 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Degut al poc ús que se'n fa actualment de la bassa, aquesta es troba molt plena de matolls i herbes que en alguns punts no deixen veure l'aigua que s'acumula en ella. Generalment, els ramats no passaven dels 200 caps de bestiar, però a l'hora de fer la transhumància feien servir l'antiga estratègia -molt comú al Pirineu- de baixar el ramat en societat, és a dir, barrejant tres o quatre ramats per tal d'estalviar esforços i costos. En arribar a les contrades del Penedès, feien la tria dels seus animals i llavors cada pastor s'arribava, amb el seu ramat, fins la casa on havia llogat les herbes per a l'hivern. La transhumància tenia unes dates tradicionals prefixades: baixaven a la tardor, per Tots Sants, abans de les grans nevades hivernals i pujaven a la primavera, els darrers dies d'abril, coincidint amb la fosa de les neus a l'alta muntanya. La durada d'aquests desplaçaments era d'entre 10 i 15 dies, depenent de la ruta escollida i de les condicions climatològiques. Normalment, els pastors acostumaven a fer la fi de la jornada sempre al mateix lloc. En un eixamplament de la carrerada, anomenat parador, hi passaven la nit al ras, al costat de les ovelles, o bé utilitzaven algun dels corrals que hi havia al peu del camí. Al llarg de la carrerada, hi ha diversos eixamplaments o paradors -els amorriadors, reaturades, remontes, o mosqueres- on els animals poden amorriar-se i descansar fins a tres dies. Alguns d'ells són lloc de barreja, on diversos ramaders ajunten els seus ramats en una sola gran ramada que va a muntanya, o de tria, quan cal separar les ovelles pròpies del conjunt de la gran ramada estival. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||||||
| 55351 | Trull de can Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-can-parellada | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XVIII | En general el conjunt es troba en mal estat, tot i que conserva la mola i el cup en bon estat gràcies a que són de pedra. | <p>A la zona dels estables hi ha una edificació d'un sol nivell, isolada de la casa, que era l'antic trull d'oli de la casa. Conserva tot un conjunt d'elements i eines amb relació amb la molturació de les olives i extracció de l'oli: cup base i mola cònica d'un molí de sang, conduccions de l'oli cap a la bassa de decantació, premsa de fusta amb cargol de ferro i base de pedra, , cofins d'espart, i altres petites eines.</p> | 08146-36 | Can Parellada. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La història del trull està associada a la casa de cal Parellada i per tant la hem de relacionar amb ella. Can Parellada era un dels grans masos d'Olesa. És un mas fruit de diferents ampliacions es diferents èpoques però en general l'estructura reflecteix el progrés econòmic de la família propietària. Es pot distingir l'edifici més antic al que es va adossar posteriorment un més modern i més gran, així com les edificacions que estaven destinades a estables, producció del vi i de l'oli. Hem de suposar que el trull pot datar de l'ampliació més important feta en l'època en que la casa va passar a propietat dels Parellada, el 1731. És aquest un exemple de les grans cases productores de la zona en la què, durant l'època de més auge econòmic, era habitada per masovers i treballadors, mentre la família vivia a Barcelona i Sitges, i tan sols venia de tan en tan a la casa.</p> | 41.3469900,1.8341600 | 402466 | 4577933 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55351-foto-08146-36-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||
| 55352 | Carrer Raval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-raval-1 | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XVI-XVIII | <p>El carrer Raval discorre des de la plaça de l'Ajuntament fins a la carretera que surt d'Olesa a Vallirana, seguint el curs de la riera d'Olesa. Es tracta d'un carrer ample, fruit de l'ampliació del poble. Els habitatges es troben als dos costats i es caracteritzen perquè tots elles tenien l'hort al davant, de manera que aquest es troba al costat del carrer i la casa i coberts a un nivell una mica més elevat i apartat del centre del carrer. Aquesta estructura venia donada pel pas de la riera i per la conca que formava aquesta, plana al centre i en desnivell en augment cap a l'exterior. Les cases d'aquesta zona, tot i que algunes ja molt modificades, mantenen una estructura uniforme, amb la façana oberta a la banda del carrer, de planta, un pis i golfes, amb teulada a doble vessant que tant està disposada perpendicular com paral·lela a la façana, en alguns casos amb coberts petits adossats a un costat, i sempre amb l'hort al davant. Actualment en molts casos l'hort ha estat substituït per un jardí o per ampliacions per ubicar garatges, però en molts s'ha mantingut aquesta estructura originària. És característica la morfologia d'aquests horts que disposaven de pou tocant a l'extrem exterior per tal de captar l'aigua dels nivells inferiors de la riera.</p> | 08146-37 | Al nucli del poble d'Olesa, des de l'Ajuntament a la carretera cap a Vallirana. | <p>Des dels últims anys del segle XVI i durant tot el XVIII es construeixen la majoria de cases del nou barri del Raval. Segons es desprèn de documentació parroquial (Misser, 1953) quasi totes les cases eren de fills segons de les cases antigues del poble o de pubilles casades amb forasters. Ja al segle XVI de can Batlle es formen quatre cases, de can Soler es formen tres, donant origen a aquestes del Raval. Aquest eix era la via de comunicació amb Molins de Rei. Aproximadament en aquest carrer hi havia uns 40 pous, per tant hi hauria aproximadament unes 40 cases amb els seus respectius horts.</p> | 41.3528100,1.8508400 | 403870 | 4578560 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | A Olesa també es coneixia aquest carrer com el 'carrer de la riera de carrerons'. Els carrerons eren els carrers que comunicaven el centre amb les cases per tal de salvar el desnivell del terreny. A la banda dreta del carrer hi ha 15 pous, i a la banda esquerra hi ha 41 pous. Tot ells afecten al cabdal de la riera. | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||||||
| 55353 | Pous de la Rengla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pous-de-la-rengla | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XIX | Es troben en bon estat general, tot i que algun pou ha perdut la volta. | <p>La riera de la Rengla recollia l'aigua dels fondos de cova Pregonda i de Ramuia, al vessant est del municipi. El cabdal d'aquesta riera entrava al nucli pel carrer Fontana fins a desembocar a la riera d'Olesa al lloc de la plaça de la Creu. Ja va deixar de baixar aigua a mitjans del segle XX aproximadament, principalment degut a la canalització, pavimentació i disminució de les pluges que han provocat que progressivament disminueixi el cabdal d'aigua. Aprofitant aquesta riera es van obrir pous al marge del camí, des de la plaça de la Creu fins als afores del poble, seguint el carrer Fontana. Els pous de la riera de la Rengla són pous dels horts que hi ha al costat de ponent del camí. Cada hort té un o dos pous. L'estructura dels pous és circular, de pedra i coberts amb volta de pedra; alguns tenen una bassa o bugader quadrat al costat per acumular l'aigua extreta per regar. Actualment molts disposen d'una bomba elèctrica per extreure l'aigua. La major part dels pous es troben a l'extrem del costat del camí, amb l'horta a continuació. Cada hort es feia el seu pou aprofitant la veta de la riera de la Rengla.</p> | 08146-38 | Camí de la Fontana o de la riera de la Rengla. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Aquests pous tenen uns 110-120 anys, tot i que pot haver més antics. Els horts eren llogats a can Badell per diferents persones, ja que les terres eren de la pairalia. Hi ha un total de 30 pous que es troben a continuació del carrer Fontana, ja fóra del nucli urbà. De fet, els dos últims pous pertanyen a can Badell i són els que proporcionen aigua a la casa passant per la mina. Al capbreu de 1590-1594 que es conserva a la parròquia d'Olesa es cita la Rengla.</p> | 41.3550800,1.8492700 | 403742 | 4578814 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55353-foto-08146-38-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | A la riera de la Rengal hi ha 30 pous. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||
| 55375 | Placa Confraria del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-confraria-del-roser | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XX | <p>A la façana principal de l'església parroquial d'Olesa hi ha una placa de ceràmica encastada a la paret al costat esquerre de la porta principal. És un plafó ceràmic format per dues rajoles quadrades emmarcades amb altres fragments de rajoles ceràmiques de colors blau i ocre. Una de les rajoles té una imatge de la Mare de Déu del Roser, amb l'escut de la Diputació de Barcelona i el d'Olesa de Bonesvalls als angles superiors, i una banderola a la base amb la inscripció: 'Patronato provincial de la fiesta del árbol de la Excma. Diputación de Barcelona. I Fiesta del Árbol'. A la rajola de la dreta hi ha la inscripció: 'Ntra. Sra. Del Rosario. Alcaldesa honorária perpétua de Olesa de Bonesvalls. 2 marzo 1958'.</p> | 08146-19 | Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Probablement la confraria del Roser d'Olesa ja existís al segle XV. Durant tot el 1500 ja hi ha arrelada la tradició de la 'iluminària dels dissabtes', la missa de 'Sancta Maria in sabbato' que es celebrava davant el retaule de la Mare de Déu del Roser amb gran quantitat de llum. El 1698 l'administració del Roser té dues cases en propietat per tal que el que donessin fou destinat a sufragar la despesa d'enceses. La confraria del Roser d'Olesa feia 14 celebracions durant l'any, a més de la de l'aniversari: 7 pels confrares morts,7 de tipus general.</p> | 41.3534900,1.8490900 | 403725 | 4578638 | 1958 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||||||
| 55387 | Can Mitjans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mitjans-0 | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XVII | La casa es troba en mal estat ja que resta abandonada. El baluard és inaccessible per la quantitat d'herba que hi ha. | <p>Can Mitjans és una masia situada entre la Gavarra i el mas Cortvell, al sector oest del municipi, que ha donat nom a la urbanització dels seu entorn. Son un conjunt d'edificis adossats al casal mare de molt diverses èpoques, tot i que sembla que les restes més antigues no siguin d'abans del XVII. El conjunt es troba tancat per un baluard i està ubicat en un lloc elevat envoltat de camps de conreu. La casa principal ha estat fruit de moltes reformes i ampliacions successives, es troba a la banda sud del conjunt. És un edifici de planta rectangular allargassada de planta, pis i golfes, amb teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. La casa té dues portes, una que s'obre a migdia i l'altre en front d'aquesta, que s'obre al baluard, a tramuntana; totes dues són d'arc de mig punt adovellat. L'interior de la casa es troba en mal estat i el baluard i les cases de masovers estan plenes de matolls i son impracticables. A l'interior els elements més interessants són les dues cuines, una a la part més antiga i que conserva algunes rajoles al sector dels fogons ubicada a la planta baixa, i l'altra cuina amb fogons, pica de pedra i foc a terra a la part més moderna. A prop de la casa a la banda de ponent, hi ha un rocallís, una roca plana ampla al terra per la que lliscava l'aigua quan plovia i s'emmagatzemava en una cavitat al terra tancada amb parets d'argila. Aquesta aigua s'utilitzava per fer l'obra de les cases, per fer els maons i teules. Quan s'acabava l'aigua s'havia d'esperar a que per acció natural es tornés a omplir i llavors es podia continuar amb la feina.</p> | 08146-31 | Can Mitjans. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Can Mitjans és un dels masos antics del terme d'Olesa de Bonesvalls, esmentat documentalment per primera vegada al segle XV, figurant Andreu Poncs (Misser, 1953); el 1590 trobem a Damià Milà (Cabreu, AHCVP), mantenint-se els Milà fins al segle XVIII en que pertany als Mitjans. Al segle XV la casa era coneguda com La Corbatera, al segle XVIII com Mitjans de la Corbatera, i actualment per Mitjans.</p> | 41.3450900,1.8187600 | 401175 | 4577739 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55387-foto-08146-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55387-foto-08146-31-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||
| 55434 | Llinda de porta de ca l'Escalat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-porta-de-ca-lescalat | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XVIII | <p>La porta principal de ca l'Escalat té una llinda de pedra amb la data 1735 gravada i quatre símbols que identifiquen la casa amb algun mestre de cases i picapedrer que hi viuria; hi ha un compàs de puntes, una escaire, una paleta i altre símbol difícil d'esbrinar. Ca l'Escalat és una casa estreta que es troba entre ca l'Esquerrà i ca l'Eugènia, amb planta baixa i un pis. L'entrada forma un porxo amb entrada allindada pel que s'accedeix a la porta d'entrada a la casa.</p> | 08146-86 | Ca l'Escalat. Barri de l'Hospital, c/ Hospital, 13. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Ca l'Escalat era propietat dels Escala de ca l'Escalat de Casa Alta d'Olesa que tenien moltes propietats escampades pel terme, entre les que figurava al segle XVI l'actual cal Marxant. La data de construcció d'aquesta casa deu correspondre a la de la llinda de la porta, principis del segle XVIII.</p> | 41.3465900,1.8460200 | 403458 | 4577875 | 1735 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55434-foto-08146-86-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||
| 55435 | Arc de cal Xacó Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arc-de-cal-xaco-vell | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XVI | <p>Casa d'estructura senzilla que es troba a l'entrada del carrer Hospital i que aprofita el desnivell del terreny. Actualment la casa està dividida en dos habitatges, fruit d'afegits i ampliacions a la que seria l'estructura original; fins i tot, per la banda de ponent, es va fer una edificació nova a principis del segle XX que és cal Xacó Nou. La casa és de pedra arrebossada en diferents etapes, però amb les cantoneres fetes de carreus grossos molt ben tallats. L'element més característic és l'arc que conserva a la façana principal en la que es va obrir posteriorment la porta d'entrada d'arc de pedra rebaixat. Aquest arc és de mig punt, molt semblant als que es conserven a cal Marxant, fet amb carreus de pedra bastant uniformes. Sembla que a l'interior encara es va conservar fins fa una anys un altre arc paral·lel a aquest, de manera que formaria uns baixos amples probablement destinats a corral de bestiar i que probablement formaria un porxo obert. En aquest arc es va adaptar posteriorment una porta que queda centrada, omplint l'espai entre mig de pedra ben disposada. Més tard, s'ha modificat aquesta entrada, ja que s'ha fet la porta de la casa més estreta i més endarrerida.</p> | 08146-87 | Cal Xacó Vell. Barri de l'Hospital, c/ Hospital, 4. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El topònim Xacó el trobem a altres cases d'Olesa, en concret al poble. Mossèn Misser pensava que aquesta casa era la que al capbreu de l'Hospital de 1590 apareix amb la denominació 'lo mas i honors de Bernat Fogueres que abans era de Pera Soler alias Pera Puig'.</p> | 41.3465500,1.8468100 | 403524 | 4577870 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55435-foto-08146-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55435-foto-08146-87-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|85 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||||
| 55437 | Porta d'arc de ca l'Esquerrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-darc-de-ca-lesquerra | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XIV ? | <p>Casa que es troba a la meitat del carrer de l'Hospital, a la banda nord d'aquest. És una casa de planta i pis, amb accés des del carrer, amb teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana. La casa queda entre altres dues cases, ca l'Escalat i l'antic corral de ca l'Esquerrà convertit actualment en habitatge. A la planta baixa forma un porxo amb dos arcs de mig punt rebaixats que permeten l'entrada a la casa a través d'un portal d'arc de mig punt adovellat de factura molt maca. Al primer pis forma una eixida d'arcs estrets a un costat i un balcó a l'altre. La façana no presenta cap altre element remarcable. A l'interior del porxo hi ha una premsa de vi moderna. A l'interior la casa havia tingut un cup per fer el vi. La casa dels costat eren els antics corrals de ca l'Esquerrà, tot i que l'estructura de la façana és moderna, forma un porxo amb arc igual que el de la casa, amb dues finestres i un balcó al pis, i amb terrassa amb balustrada ceràmica.</p> | 08146-89 | Ca l'Esquerrà. Barri de l'Hospital, c/ Hospital, 11. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Ca l'Esquerrà era la casa dels Mitjans que posteriorment van construir la masia Mitjans. Sembla probable que el barri es formés al redós de l'Hospital a partir del moment de la seva fundació el 1262. Degut a la finalitat de l'Hospital, d'atendre i curar als pobres, pelegrins, predicadors i passatgers, és molt probable que al seu entorn es formés un grup de cases en les que viurien les persones que treballaven o ajudaven a l'Hospital, arribant alguna d'aquestes cases a fer d'hostatgeria en els moments en que l'Hospital estigués molt ple. Al llibre de visites pastorals de l'església d'Olesa de Bonesvalls del 1312 (ADB) s'assenyala que el nombre de persones que passaven per l'Hospital era molt elevat, unes 400 al mes, cosa que va provocar que es construís un conjunt de cases al seu entorn per tal d'allotjar al personal que hi treballava. El lloc va créixer tot i la pesta del 1348 i d'altres epidèmies. El fogatge de 1358 dóna 58 focs a la zona; el 1365 baixa a 60, i el 1378 es redueix a 45 focs. Al costat de ca l'Esquerrà, a la banda est, hi ha una casa que va ser reformada a mitjans del segle XX que era el corral de la casa i que actualment s'ha convertit en habitatge.</p> | 41.3466000,1.8461700 | 403470 | 4577876 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55437-foto-08146-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55437-foto-08146-89-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|85 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||||
| 55489 | Raval del Gravat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raval-del-gravat | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XVII-XX | Només una casa es troba en estat de ruïna, cal Ros. | <p>El raval del Gravat es troba a l'altra banda de la riera de Begues, entre aquesta i la carretera, després que la riera d'Olesa s'uneixi a la de Begues. Forma un grup de cases centrades pel carrer Fitó, en concret hi ha 7 cases: cal Joan del Pomàs, cal Punet (al costat dret), cal Caliquenyo (al costat dret), cal Pau Carreter, cal Perets, ca la Isabel i cal Ros, aquesta darrera actualment en runes. Entre aquest grup de cases i el pont hi ha altre grup de cases que es reparteixen a cada costat de la carretera Olesa-Avinyonet BV-2411. La més antiga és cal Joan Olivella, situada davant del pouet, i les altres cases són fetes durant la dècada dels anys 1920: cal Miquelet, cal Cacahuero, cal Milà, cal Xarel·lo i l'edifici anomenat Les Voltes, que era un magatzem de tractament de calç abans de la Guerra Civil i construït l'any 1932. La major part de les cases del carrer Fitó tenien cups de vi. Encara es pot veure part del cup de cal Pau Carreter i el de cal Ros.</p> | 08146-141 | Raval del Gravat, barri de l'Hospital. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>L'actual ca la Isabel podria ser l'antiga casa dels Prunera, masovers de can Parellada, que s'esmenten a diferent documentació des del 1650, i que al 1700 era de Pere Ràfols (Misser, 1953). La resta de cases de l'entorn del carrer Fitó deuen ser de la mateixa època que aquesta, cap al segle XVII o potser anteriors. La casa més antiga de la zona és probablement cal Jaume Olivella, tot i que l'estructura actual no deixa veure elements que permetin una datació segura. D'altra banda, el conjunt de cases que es van fer a l'entorn de la carretera van néixer amb motiu de la construcció d'aquesta, essent totes dels últims anys de la dècada del 1920, centrades per l'edifici industrial Les Voltes.</p> | 41.3437800,1.8427700 | 403182 | 4577567 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55489-foto-08146-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55489-foto-08146-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55489-foto-08146-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||
| 55502 | Sardana les Bonesvalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-les-bonesvalls | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XX | <p>La sardana Les Bonesvalls té lletra de Josep Escala i música del Mestre Colom de la Rondalla Sellarès de Gavà. Es va fer la sardana aprofitant un poema de Mn. Escala escrit l'octubre de 1982. La sardana es va estrenar per la Festa Major de fa uns quinze anys i es canta cada any per les Caramelles. La característica més important és que la lletra parla d'Olesa.</p> | 08146-154 | 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>MUNTANYES D'OLESA Olesa està tot voltat D'una muntanya ondulant, I al bell mig endormiscat S'hi bressola confiat Com si estigués embolcallat En el bressol d'un infant. Quatre gegants té per guardes Que vigilen els conreus, I a l'ensems el protegeixen Del vent fred dels Pirineus. El Montau, Puig de la Mola, Puig Bernat i el Montgrós, ens ensenyen a tot hor Son perfil mejestuós, I al seu costat s'hi arrepengen Tot servint-los de graó Talment com si s'hi gronxessin Els Penyalets i el Fitó. Són com una gran sardana En una dansa constant, Que enjogassada i ufana Va escampant al seu voltant Dolça fragància boscana. Contemplant les fondalades I les aspres serralades Abans verdes i formoses, Hom recorda les vegades Que eixes obagues frondosses Encisat les he creuades Pasturant nostres ramades. Però avui he pujat al cim D'eixes muntanyes estimades, I he plorat igual que un nin, En veure-les tan cremades Ennegrides i pelades; I a mi m'ha semblat un crim Que romanguin calcinades Tant tristes...tan desolades... Ja no s'enlaires ufanes Les pinades ondulants Ni se senten per les planes De les aus els seus bells cants. Avui sols hi ha tristor Sobre la muntanya morta, I aclaparat de dolor Jo demano amb veu ben forta Que ja mai, cap més traïdor Aquesta terra tan nostra Ompli de desolació.</p> | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 1982 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Josep Escala i el Mestre Colom. | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||||
| 55504 | Festa del vot del poble a Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-vot-del-poble-a-sant-sebastia | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XIX-XX | <p>La festa del vot del poble a Sant Sebastià es celebra el 20 de gener de cada any i és la Festa Major d'Hivern. Commemora un vot del poble fet després d'una epidèmia de diftèria que es produí a Olesa i els pobles de l'entorn l'any 1894 i que provocà gran mortaldat infantil. Aquest dia és de festa oficial al poble; es celebra missa al matí amb benedicció dels pans de Sant Sebastià i repartiment d'aquest s entre els assistents, a la tarda es fa ball popular. Després d'alguns anys en que no es celebrava, es va tornar a recuperar i actualment és una de les festes més característiques d'Olesa.</p> | 08146-156 | 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Sant Sebastià, oficial de la guàrdia imperial, va ser martiritzat pels romans de l'època de Dioclecià en assabentar-se que era cristià. Apareix sempre vestit amb la cuirassa romana com un militar, amb arc i fletxes com atributs, i a vegades amb corona de flors a les mans. A partir del segle XV es representa en el seu martiri, nu i lligat a un arbre o columna amb fletxes clavades al cos. El retaule es troba a la segona capella entrant a l'església a l'esquerra.</p> | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 1894 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Hi ha uns goigs impresos en lloança del Sant amb l'himne i un retaule a l'església parroquial què, abans de la reforma del 1945 era l'altar de la Mare de Déu del Carme o Santa Madrona, que va ser pintat el 1755. | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||||
| 55379 | Can Tutusaus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tutusaus | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. MONTE, M.A. (1987). Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 2737. AHCVP, Capbreu de l'Hospital d'Olesa de Cervelló, 1590-1594. Notari Pere Guasch.</p> | XVIII | <p>Can Tutusaus es troba al nucli antic d'Olesa de Bonesvalls, al peu de l'església parroquial. És un edifici fruit de diferents ampliacions pertanyent des dels seus orígens a la família Badell. Els Badell procedien del mas de la Pedrosa, mas que van abandonar quan es van instal·lar al nou mas que van construir al poble: can Tutusaus. És una casa de planta rectangular amb cossos afegits, de planta i dos pisos, destacant una galeria d'onze arcs de mig punt amb balustres de ceràmica a la façana del segon pis. Suposem que la primera fase constructiva acabaria el 1729, data gravada als cups, i la segona fase al 1736, data que hi ha al baluard. D'aquesta primera fase és la part central de la casa, on es troba la cuina i un foc a terra que era de rotllo i que s'ha modificat darrerament per facilitar el seu ús. A la cuina destaquen les rajoles de la paret, del tipus català i molt probablement de l'època en que es va fer la casa. Al fons hi ha el rebost i una habitació en la que hi ha un forn amb campana rectangular de xemeneia davant, al costat un recipient rectangular d'obra què és un fogó gran on s'encaixava una olla d'aram per escalfar aigua de la bugada o per la matança del porc. A la mateixa habitació hi ha una cisterna sota el nivell del sol a la que s'accedeix des de l'habitació a través d'un forat quadrat i una corriola. La cisterna recollia l'aigua de pluja de les teulades que es canalitzava amb canonades de terra cuita. La cisterna és de planta quadrada i folrada amb cairons de ceràmica vidriada marró com la dels cups de vi. Al mateix espai hi havia una pastera i actualment es guarda una col·lecció d'objectes diferents que procedeixen de la casa: recipients, pala del forn, pesos, atuells de cuina, etc... Posteriorment es van fer ampliacions i diferents afegits a la casa; la més important va ser l'ampliació a la banda de llevant de tres crugies paral·leles, la central com a vestíbul, a la dreta la sala amb rentamans i capella encastada amb motllura de guix, i a l'esquerra dues habitacions habilitades com despatxos; ampliació que correspondria a la segona fase constructiva de la casa. Al costat de la casa hi ha un edifici de planta rectangular de finals del segle XIX o inicis del XX. Aquest tenia un celler a la planta baixa ple de botes que han estat desmuntades fa poc temps; i al pis hi havia un local social de la gent d'ideologia més conservadora del poble que s'utilitzava per fer ball i cinema. Encara es conserva el sol de fusta i la cabina del projector. Actualment es troba en mal estat. Sota la casa hi ha la cava, que data del mateix any de construcció de la casa amb ampliacions posteriors, tal i com indiquen les dates gravades als cups. Hi havia un total de cinc cups de planta rectangular folrats amb cairons marrons. Dos construïts el 1729 i del que només es conserva un modificat per l'ús actual a la cava; un altre al costat d'aquest de l'any 1890 i que també s'utilitza actualment. Al fons de la cava hi ha dos cups més que s'han obert per davant per facilitar l'accés i que actualment es fan servir com a celler. Destaca l'existència d'un amagatall que es trobava en una habitació al nivell superior i al que s'accedia a traves d'un forat al terra des d'una habitació amagada darrera les botes a la cava. Al pati hi ha un pou amb la paret davantera que és una pedra d'una antiga premsa reaprofitat i que podria procedir de la Pedrosa. El trull es troba actualment al jardí. Hi havia hagut un forn d'obra que es trobava a la zona on actualment hi ha l'hort i del que no queda res. També tenia una mina d'aigua que portava l'aigua a un xup que hi havia darrera la casa. Amb l'actual urbanització del sector aquesta bassa o xup ha desaparegut.</p> | 08146-23 | Plaça de la Creu nº 1. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Els Badell procedien del mas de la Pedrosa, mas que van abandonar quan es van instal·lar al nou mas que van construir al poble. Suposem que la primera fase constructiva acabaria el 1729, prenent aquesta data que figura als cups, però es probable que ja existís una petita casa al poble que es va ampliar posteriorment. La Pedrosa ja s'esmenta l'any 1183, en la definició d'un cens fet pel senyor del castell termenat de Cervelló al monestir de Sant Cugat del Vallès; pertanyia al monestir i estava al terme del castell de Cervelló a la parròquia de Sant Joan d'Olesa (Arxiu de la Corona d'Aragó, cartulari de Sant Cugat: foli 228, núm. 717). De la documentació en pergamí que es conserva a la casa podem assegurar que la família Badell ja existia el 1349 i tenia la casa. Concretament en un document del 1455 ja es cita a Bernardo Badell. Al segle XIV la Pedrosa era de Bernat Poncs. Al capbreu de 1590 (AHVP) el mas de la Pedrosa era propietat de Joan Totasaus, que també tenia una casa o mas a Olesa. Al fogatge de 1515 s'anomena a la Vídua Badella, però a cap Tutusaus. Al de 1553, surt Andreu Tutusaus i també Lorens Vadell i Bertomeu Vadell. Al de 1652, Jaume Badell, i tres Tutusaus: Antoni, Pere i Andreu. Això ens fa pensar que entre 1515 i 1553 un Tutusaus es va emparentar amb una Badell del mas de la Pedrosa i va ser un Tutusaus el que va fundar el mas al poble. Probablement altra branca dels Badell continués la nissaga al mas Badell que es troba darrera de l'església. Tot i així es va conservar al cognom Badell ja que actualment encara el porta el propietari. A la casa actualment hi ha les Caves Tutusaus, però anteriorment s'havien fet altres feines. Hi va haver una fàbrica de destil·lació d'aiguardent (una fassina) i posteriorment una de carburo de calç per enllumenat de les cases a finals del segle XIX. Dins les terres propietat de la casa hi ha vàries barraques de vinya.</p> | 41.3527200,1.8498000 | 403783 | 4578552 | 1729 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55379-foto-08146-23-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Desconegut | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||
| 55412 | Creu de l'església de Santa Maria de l'Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-lesglesia-de-santa-maria-de-lhospital | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Penedès-Garraf (vol. 1). Olesa de Bonesvalls, Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993.</p> | XIV | <p>Creu que es troba damunt el carener del tester de l'església de Santa Maria de l'Anunciata de l'Hospital. És probable que aquest no fou el seu lloc originari, ja que podria haver estat situada damunt el punt més alt de l'absis gòtic. És probablement una creu gòtica, sense tija ni nus, amb els braços de la mateixa longitud formats per quatre cercles units a la part central i oberts per l'extrem exterior. Es troba sobre una esfera de pedra que li fa de base i que culmina una petita columna que recolza sobre la teulada. Cal assenyalar que sobre la capella del cementiri d'Olesa hi ha una creu de les mateixes característiques que va ser esculpida per l'actual hospitaler, Jaume Mitjans, inspirant-se en la creu de l'Hospital.</p> | 08146-64 | Església de Santa Maria de l'Hospital de Cervelló. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Aquesta creu seria realitzada en l'època de la construcció de la capella, tot i que sembla probable que es posés al tester durant la segona meitat del XVII, quan s'enderrocà l'antic absis i es reconstruís fent l'actual tester. A l'Hospital hi havia una altra creu, sobre la portalada principal d'entrada al recinte, que va ser enderrocada l'any 1936 pels que van incendiar la capella i de la que l'actual hospitaler, Jaume Mitjans i Soler, va recollir alguns bocins trencats i els va amagar junt amb la testa romana d'una estàtua que es trobava damunt la imposta que culminava el merlet damunt la porta d'entrada al recinte de l'Hospital. Desconeixem el parador actual d'aquests elements. Totes dues creus s'assemblen molt a la de Begues que està datada al 1312 i per tant poden ser de la mateixa època. Mn. Gudiol creu que les tres creus poden ser obra del mateix escultor (Misser i altres, 1993) i que podrien estar destinades a jalonar la via pública.</p> | 41.3456400,1.8462300 | 403474 | 4577770 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55412-foto-08146-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55412-foto-08146-64-2.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 93|85 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||||
| 55414 | Carrer Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-hospital | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Penedès-Garraf (vol. 1). Olesa de Bonesvalls, Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993.</p> | XIII-XX | <p>El carrer Hospital es troba a la zona de l'Altrabanda, paral·lel a la carretera, entre aquesta i el carrer Puig Morer. És un carrer amb cases a banda i banda, corresponent les del costat sud a la part de darrera de les cases del carrer Puig Fitó; i quedant la part de darrera de les cases de la banda nord al costat de la carretera. Les cases del costat nord s'adapten al desnivell del terreny i són de planta baixa i un pis, tot i que alguna té golfes o segon pis. Segueixen una estructura similar, amb excepció de dues, cal Escalat i ca l'Esquerrà, que tenen porxo amb voltes a l'entrada. Tot i que l'estructura general proporciona un aspecte de barri antic, pocs elements conserven aquestes cases, exceptuant la porta adovellada de ca l'Esquerrà, l'arc de l'estructura de la façana cal Xacó, i el fet que quasi totes tenien cups a la part de darrera, però que no es conserven ja que les cases s'han adaptat a noves formes de vida. El costat esquerre presenta una zona d'horts al començament del carrer, i dues cases que formaven part de la casa cal Marxant. La part del carrer que toca a la plaça Fitó té un alt edifici de pisos nou que desentona molt amb el conjunt. La relació de cases entrant al carrer pel costat dret és: Xacó vell, Xacó nou, dues cases sense elements remarcables, casa antic corral de l'Esquerrà, Ca l'Esquerrà, Ca l'Escalat, Ca l'Engràcia (antic celler de cal Joan del Pomàs), Cal Pau Ceba, Cal Nen (bloc de pisos). Pel costat esquerre: horts, Cal Mísser, cal Laureà, cal Marxant.</p> | 08146-66 | Barri de l'Hospital. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Sembla probable que el barri es formés al redós de l'Hospital a partir del moment de la seva fundació el 1262. Degut a la finalitat de l'Hospital, d'atendre i curar als pobres, pelegrins, predicadors i passatgers, és molt probable que al seu entorn es formés un grup de cases en les que viurien les persones que treballaven o ajudaven a l'Hospital, arribant alguna d'aquestes cases a fer d'hostatgeria en els moments en que l'Hospital estigués molt ple. Al llibre de visites pastorals de l'església d'Olesa de Bonesvalls del 1312 (ADB) s'assenyala que el nombre de persones que passaven per l'Hospital era molt elevat, unes 400 al mes, cosa que va provocar que es construís un conjunt de cases al seu entorn per tal d'allotjar al personal que hi treballava. El lloc va créixer tot i la pesta del 1348 i d'altres epidèmies. El fogatge de 1358 dóna 58 focs a la zona; el 1365 baixa a 60, i el 1378 es redueix a 45 focs. L'Hospital tenia la 'bohiga dels delmes' fora del mur abans de 1617, a l'actual plaça de cal Cotetó i cal Climent. El 1617 es fa a dins del recinte emmurallat, a ponent, allargant la façana i la teulada. El capbreu de 1590 també assenyala que hi havia un ferruginal fora la muralla. Les cases més destacables del carrer Hospital són cal Xacó Vell, cal Xacó Nou, ca l'Esquerrà, ca l'Escalat, a la banda nord; cal Misser i cal Laureà a la banda sud.</p> | 41.3465400,1.8462300 | 403475 | 4577870 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55414-foto-08146-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55414-foto-08146-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55414-foto-08146-66-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||||
| 55415 | Carrer Puig Morer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-puig-morer | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Penedès-Garraf (vol. 1). Olesa de Bonesvalls, Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993.</p> | XIII-XX | <p>El carrer Puig Morer es troba a la zona de l'Altrabanda, paral·lel al carrer Hospital. És un carrer que originàriament només tenia cases a la banda nord. La tipologia general de les cases és de planta baixa i un pis, tot i que alguna té golfes sota teulada però de poca alçada. Tot i que l'estructura general proporciona un aspecte de barri antic, pocs elements conserven aquestes cases, exceptuant la porta adovellada de cal Marxant i el fet que quasi totes tenien cups a la part de darrera, però que no es conserven ja que les cases s'han adaptat a noves formes de vida. El costat esquerre presenta una zona d'horts al començament del carrer, i dues cases que probablement eren barraques d'horts i que s'han convertit en habitatges darrerament. La relació de cases entrant al carrer pel costat esquerre des de la plaça Fitó és: Cal Marxant, Cal Tits, totes dues actualment unides en un sol habitatge; Cal Fuster, Cal Tires, que tenen una estructura similar amb teulada a doble vessant; i Cal Planes amb façana rectangular. Pel costat dret: Cal Bicicleta, casa independent construïda entre 1939 i 1940; horts; i al final del carrer cal Boté, casa que tenia estructura de masia però molt reformada.</p> | 08146-67 | Barri de l'Hospital. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Sembla probable que el barri es formés al redós de l'Hospital a partir del moment de la seva fundació el 1262. Degut a la finalitat de l'Hospital, d'atendre i curar als pobres, pelegrins, predicadors i passatgers, és molt probable que al seu entorn es formés un grup de cases en les que viurien les persones que treballaven o ajudaven a l'Hospital, arribant alguna d'aquestes cases a fer d'hostatgeria en els moments en que l'Hospital estigués molt ple. Al llibre de visites pastorals de l'església d'Olesa de Bonesvalls del 1312 (ADB) s'assenyala que el nombre de persones que passaven per l'Hospital era molt elevat, unes 400 al mes, cosa que va provocar que es construís un conjunt de cases al seu entorn per tal d'allotjar al personal que hi treballava. El lloc va créixer tot i la pesta del 1348 i d'altres epidèmies. El fogatge de 1358 dóna 58 focs a la zona; el 1365 baixa a 60, i el 1378 es redueix a 45 focs. Probablement cal Marxant, antic mas Parellada, anteriorment Romagosa, era una de les cases que es destinaven a hostatjar l'excés de pelegrins, i és la casa més antiga, datada a finals del segle XIV. Les altres cases per la tipologia semblen construïdes a finals del segle XIX o principis del XX, tot i que podria ser que sobre estructures anteriors. Algunes d'aquestes cases tenien cups, i fins fa poc temps encara quedava un entre cal Tits i cal Fuster dins una estructura tancada.</p> | 41.3463400,1.8460500 | 403460 | 4577848 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55415-foto-08146-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55415-foto-08146-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55415-foto-08146-67-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||||
| 55416 | Cal Marxant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marxant-2 | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Penedès-Garraf (vol. 1). Olesa de Bonesvalls, Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993.</p> | XIV-XVIII | <p>Cal Marxant es troba al barri de l'Hospital, entre els carrers de l'Hospital i el de Puig Morer, davant la plaça Fitó. És una casa fruit de diverses ampliacions i divisions al llarg de molts segles, fet que ha provocat que a l'estructura inicial s'anessin fent afegits en diferents èpoques. És de tipologia externa senzilla, de planta i un pis, amb teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a l'actual porta principal del cos central oberta a migdia; amb els murs en pedra i en tàpia, i amb elements constructius i decoratius de diferents èpoques, fet que li confereix un caràcter històric important. En ser una casa d'un petit nucli habitat, les divisions creaven cases diferents i, encara avui en dia, una part de la casa forma part d'un habitatge independent d'aquesta, cal Laureà. L'element central de la casa és el vestíbul, amb la porta principal d'arc de mig punt adovellada oberta a migdia, l'escala de pedra que dóna accés al pis, i una aigüera formant una fornícula i fent angle a la dreta de l'entrada. La pica és de pedra i la fornícula conserva una decoració tallada en pedra formant un arc conopial apuntat, possiblement de tradició gòtica, però no conserva les rajoles que folrarien la paret. Al centre d'aquest espai es va trobar una sitja de forma ovoide de la que es van extreure materials ceràmics diversos entre els que hi havia elements dels segles XIV-XV. El cos de la banda de llevant podria ser de la mateixa època. Eren les antigues quadres formant una ampla estança amb el sostre suportat sobre una estructura de quatre arcs de mig punt de pedra que es troben al centre en un pilar. L'estança seria més gran, ja que es poden veure els arcs tapiats que corresponen a la casa adjacent, per tant aquest seria un espai format per dues crugies paral·leles amb tres arcs cada una. El sostre d'aquest espai és de biga. En el centre es va trobar una sitja. Hi ha la xemeneia del foc rectangular que formava un foc de rotllo. A la banda de ponent es van afegir dues crugies en diferents èpoques. La més propera al centre és més antiga i tenia la paret que donava a l'exterior de tàpia; la més exterior a la que ara es pot accedir des de la plaça Fitó, és més moderna i probablement inicialment fos un porxo. En aquest espai es conserva una xemeneia de foc de campana de forma semicircular i una boca de forn de pa actualment clausurat. També es va trobar una sitja sota el nivell del paviment en fer la rehabilitació. Al pis, un seguit d'elements ens ajuden a veure l'evolució constructiva de la casa. Així, es va trobar una finestra de tradició gòtica geminada a la paret que donava a la plaça fitó i que va quedar tapiada en afegir l'últim cos. Igualment es conserven tres portes de tradició gòtica decorades amb motllures als muntants i amb la llinda formant un arc conopial tapat amb una creu grega al centre. Potser els elements més destacables són els que es van trobar a la part central de la casa, corresponent a la part més antiga. Es tracta d'una finestra geminada amb capitells decorats amb guixeries i amb els dos arcs lleugerament de ferradura, seguint una tradició típica visigòtica. La finestra es troba en el mur mitger entre aquesta casa i l'adjacent cal Laureà, i es va descobrir per casualitat ja que estava tapiada. A la mateixa habitació, a la paret de la finestra i a la que forma angle amb aquesta, hi ha uns esgrafiats que pel tipus de lletra semblen d'època gòtica. Segons ens expliquen els propietaris sembla que els esgrafiats es refereixen a una dona que va morir a l'Hospital.</p> | 08146-68 | Barri de l'Hospital. Carrer Puig Morer, 1. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Aquesta casa va ser el primer mas dels Romagosa. A mitjans del XVII ja pertanyia als Escala, els que tenien la casa Alta d'Olesa; i a principis del XVIII era dels Parellada, passant d'aquests als Olivella. La propietat d'aquesta casa segueix paral·lela a la del mas Parellada, ja que aquest també va ser primer Romagosa, després dels Escala i finalment dels Parellada. La casa es va convertir amb el temps en varis habitatges independents ocupats per llogaters, fins que els actuals propietaris la van rehabilitar per viure deixant al descobert un seguit d'elements arquitectònics i artístics que ajuden en certa manera a escriure la història de la casa. Els elements trobats a la casa així com diferents dates ens mostren que l'ocupació seria continuada des dels inicis, i aquest fet va provocar que s'anés ampliant. Sembla coincidir l'origen de la casa al segle XV, o probablement a finals del XIV, ja que s'ha trobat ceràmica de l'època dins les sitges, així com les dates gravades a les portes (1414, 1412 ?), la finestra, portes i aigüera de tradició gòtica i els esgrafiats. Hi hauria una segona o tercera fase d'ampliació el 1795, quan es fa la part que dona a la plaça Fitó. El topònim de cal Marxant és modern, ja que es remunta a després de la Guerra Civil, quan va viure un marxant de llogater.</p> | 41.3464800,1.8458000 | 403439 | 4577863 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55416-foto-08146-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55416-foto-08146-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55416-foto-08146-68-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Destacar que la finestra gòtica tan sols conservava part dels capitells a cada costat, així com els festejadors. A partir de l'amplada de l'arc es va deduir que possiblement fou una finestra geminada amb dos arcs apuntats i es va fer la reproducció d'aquest elements per conservar la visió general del conjunt. Igualment es van reproduir dues portes de la sala seguint les característiques de les originals. | 94|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||
| 55413 | Carrer Santa Marta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-santa-marta | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Penedès-Garraf (vol. 1). Olesa de Bonesvalls, Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. MONTE, M.A. (1987). Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 2736. AA.VV. (1983). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Volum 5. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 305.</p> | XIV-XVII | <p>El carrer de Santa Marta es va formar al costat de la muralla septentrional de l'edifici de l'Hospital, amb cases entre mitgeres de planta baixa i un pis, algunes adossades a la muralla, amb diverses portes adovellades de mig punt. En conjunt es poden datar entre els segles XV i XVIII amb modificacions posteriors. Les cases que queden a tocar a la muralla són cal Cotetó, amb portal d'arc de mig punt; ca la Lídia; cal Blas amb un arc de mig punt encastat a la façana; cal Figueró; cal Cupet; cal Sever que està en ruïnes i l'edifici de l'antiga Fassina també en ruïnes. Davant la portalada de l'Hospital hi ha cal Pau, masia exempta d'estructura basilical; i al costat ca la Tuies, casa que es va fer aprofitant uns corrals. La tipologia del carrer que forma un conjunt amb l'Hospital proporciona al barri un aspecte molt característic i elegant, essent un dels carrers més típic d'Olesa de Bonesvalls.</p> | 08146-65 | Barri de l'Hospital. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Sembla probable que el barri es formés al redós de l'Hospital a partir del moment de la seva fundació el 1262. Degut a la finalitat de l'Hospital, d'atendre i curar als pobres, pelegrins, predicadors i passatgers, és molt probable que al seu entorn es formés un grup de cases en les que viurien les persones que treballaven o ajudaven a l'Hospital, arribant alguna d'aquestes cases a fer d'hostatgeria en els moments en que l'Hospital estigués molt ple. Al llibre de visites pastorals de l'església d'Olesa de Bonesvalls del 1312 (ADB) s'assenyala que el nombre de persones que passaven per l'Hospital era molt elevat, unes 400 al mes, cosa que va provocar que es construís un conjunt de cases al seu entorn per tal d'allotjar al personal que hi treballava. El lloc va créixer tot i la pesta del 1348 i d'altres epidèmies. El fogatge de 1358 dóna 58 focs a la zona; el 1365 baixa a 60, i el 1378 es redueix a 45 focs. El capbreu de l'Hospital de 1590 hi ha diferents persones que viuen o tenen cases a la zona de l'Hospital, fet que confirma l'existència de les cases en aquest moment. Segons Misser (1953) cal Figueró pot ser la casa que s'esmenta al capbreu de 1590 (AHCVP) on vivia Antoni Sabrià, mestre de cases de l'Hospital de Cervelló, casa situada al cofras de la muralla de l'Hospital i que limita al nord amb la casa de Joan Milà, a l'est amb el pati de l'Hospital, al sud amb la casa del confessant i a l'oest amb un ferruginal d'ell mateix. Suposem que es tracta d'una de les cases que es troben dins la mateixa muralla de l'Hospital i podria ser qualsevol de les que es troben en aquest lloc i que es trobi entre dues cases, és a dir, cal Figueró o cal Blasi. El mateix posseeix un casalot de vinya que està al costat i que podria ser el lloc que ocupen ca la Lídia o cal Cotetó. El ferruginal podria haver estat al lloc de l'actual cal Cupet o a on hi havia la fassina. L'Hospital tenia la 'bohiga dels delmes' fora del mur abans de 1617, a l'actual plaça de cal Cotetó i cal Climent. El 1617 es fa a dins del recinte emmurallat, a ponent, allargant la façana i la teulada.</p> | 41.3456000,1.8459100 | 403447 | 4577766 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55413-foto-08146-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55413-foto-08146-65-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Està inclòs al catàleg d'elements a protegir del PGOU d'Olesa, 1989. | 94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||
| 55349 | Mas/corral de la Pedrosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mascorral-de-la-pedrosa | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. AHCVP, Capbreu de l'Hospital d'Olesa de Cervelló, 1590-1594. Notari Pere Guasch.</p> | XII-XVIII | Es troba en ruïnes, tot i que conserva les quatre parets que tanquen el conjunt. | <p>El corral de la Pedrosa ocupa l'antic mas de la Pedrosa que es troba al peu d'un camí que surt des del poble pel carrer que porta al cementiri i agafant el primer trencall a l'esquerra passant per sota la finca La Feixeta. Les parets les trobem a la dreta del camí. Formen un conjunt gran, d'uns 8x10 metres, amb un perímetre tancat per murs d'uns 2 a 2'5 metres d'alçada. No queden restes de teulada i hi ha dues portes d'accés, una a migdia i l'altre a tramuntana. A l'espai que queda al centre hi ha dos pilars antics que suportarien murs d'un clos tancat i en un d'elles hi ha gravada a l'estuc de calç la data 1739. Quan els mas va deixar de ser utilitzat com habitatge permanent, es va convertir en corral pels ramats.</p> | 08146-34 | Corral de la Pedrosa. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La Pedrosa ja s'esmenta l'any 1183, en la definició d'un cens fet pel senyor del castell termenat de Cervelló al monestir de Sant Cugat del Vallès; pertanyia al monestir i estava al terme del castell de Cervelló a la parròquia de Sant Joan d'Olesa (Arxiu de la Corona d'Aragó, cartulari de Sant Cugat: foli 228, núm. 717). Al segle XIV la Pedrosa era de Bernat Poncs. Al capbreu de 1590 (AHVP) el mas de la Pedrosa era propietat de Joan Totasaus, que també tenia una casa o mas a Olesa. De la documentació en pergamí que es conserva a la casa Tutusaus podem assegurar que la família Badell (propietaris actuals de can Tutusaus) ja existia el 1349 i tenia una casa, probablement el primer mas Tutusaus al poble. Concretament en un document del 1455 ja es cita a Bernardo Badell. La Pedrosa, abans de pertànyer als Tutusaus, va tenir diferents propietaris si hem de tenir en compte els cognoms: al 1388 Pere Ferrer, a finals del segle XIV i al XV hi havia un Poncs, el 1515 Barthomeu Soler. A finals del segle XVI el mas Tutusaus i el mas de la Pedrosa s'uniren sota la mateixa propietat. Desconeixem si els Badell amos de can Tutusaus van adquirir la Pedrosa o si procedien d'aquest darrer construint o reformant més tard la casa del poble. La ramaderia ha estat un sector molt important a Olesa ja des de l'edat mitjana i arribant a ser molt important a finals del segle XIX i principis del XX els ramats de cabres de les que s'extreia la llet que es portava a comercialitzar a Molins de Rei, Vilafranca i Barcelona. A finals dels anys 1920 a Olesa hi havia entre 7 i 8 mil caps de cabres. El gran nombre de corrals a la zona són l'indicatiu de la importància que van tenir aquests ramats a la zona, així com destacar el pas dels ramats transhumants, principalment ovelles, que a l'hivern pasturaven a la zona d'Olesa i entorn, i que utilitzaven els corrals. Els pastors tancaven els ramats als corrals a les hores de més calor a l'estiu i en cas de mal temps.</p> | 41.3551800,1.8399800 | 402965 | 4578836 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55349-foto-08146-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55349-foto-08146-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55349-foto-08146-34-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||
| 55377 | Can Morgades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-morgades | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. AHCVP, Capbreu de l'Hospital d'Olesa de Cervelló, 1590-1594. Notari Pere Guasch.</p> | XIV | L'estat de conservació es refereix a l'arc diafragma. La resta de l'edifici està molt modificat tot i que es manté l'estructura de parets de pedra a la planta baixa. | <p>Can Morgades es troba al centre del nucli antic d'Olesa, al costat de l'església parroquial. És un edifici que ha estat molt reformat i que s'utilitza actualment com a habitatge. S'ha mantingut l'estructura general de l'antiga casa en tres crugies paral·leles i s'ha conservat l'arcada apuntada al celler, al cos de la banda de llevant. És una arcada tipològicament datable al segle XIV, feta amb carreus grossos i escairats, d'una alçada considerable i situada al centre del que seria l'antic celler de la casa. Es trobava al costat de cal Pere, després ca la Marcelina, que va ser enderrocada en fer l'actual casa.</p> | 08146-21 | C/ Doctor Molins, 4. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Can Morgades era coneguda antigament com can Batlle del cap de la Vila. És una de les cases més antigues del nucli d'Olesa i la que conserva actualment un dels elements arquitectònics més antic del municipi. El 1390 ja existia la casa (Mísser, 1953) amb Bernat Balle. Al fogatge de 1515 surt un Ponç Batlle que era batlle d'Olesa, al de 1553 surt Joan Balle, al capbreu de l'hospital de 1590 Joan Pons Balle tenia una casa o mas a Olesa (AHCVP), al fogatge de 1652 s'anomena a Joan Batlle. La propietat es manté amb els Batlle fins el segle XIX en que es perd el cognom pel de Morgades. Sembla que al segle XVII passà a ser l'hisenda propietat de can Olivella. L'actual edifici és fruit de l'annexió de dos masos, el mas Batlle de la plaça i el mas Jansá, documentats al segle XIII i produint-se l'annexió a finals del XVI. El capbreu de 1590 la situa entre cal Vedell i el mas de la Pedrosa (o Tutusaus) (AHCVP).</p> | 41.3532400,1.8492800 | 403740 | 4578610 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||||||
| 55380 | Can Ràfols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rafols | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. AHCVP, Capbreu de l'Hospital d'Olesa de Cervelló, 1590-1594. Notari Pere Guasch.</p> | XVI | <p>Una de les poques cases del nucli antic que conserven part de l'estructura antiga. Amb una arcada de mig punt feta amb grossos carreus de pedra a l'entrada de la casa, i un portal de mig punt adovellat de pedra, i finestra al pis amb el marc de pedra polida. És una casa d'estructura senzilla, amb planta i pis, façana oberta a migdia i teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana; la façana principal no és simètrica tot i que la porta està quasi al centre, aquesta és adovellada d'arc de mig punt de pedra. Tota la casa és arrebossada, tot i que l'obra és de tàpia excepte a la planta baixa que és de pedra. A l'interior la casa es divideix en tres crugies perpendiculars a la façana. La crugia central és ample i té un arc de mig punt de grosses dovelles al centre per tal de donar el màxim d'amplitud a la sala d'entrada. A la banda esquerra hi havia l'antiga cuina que actualment està convertida en l'habitatge principal. A la banda dreta hi havia els estables que ara són l'aparcament del tractor i en fer el desmunt de terra per aplanar el paviment i deixar-ho pla, es va trobar a la banda de tramuntana una sitja circular amb les parets de terra compactada i que encara no s'ha buidat. Paral·lel a aquest estable hi ha un edifici adossat que era el celler, cobert amb una volta de canó rebaixat de maó posat en forma d'espiga i al que donen les boixes dels dos cups que hi ha a l'exterior en un cobert. Els cups estan una al costat de l'altre, són de planta rectangular i folrats amb cairons de ceràmica vidriada i de poca profunditat coberts amb volta de canó. D'un d'ells surt un passadís llarg, el cupet. A la banda esquerra de la casa, davant de l'hort, hi havia un edifici amb assecadors al pis i amb finestres d'arc de mig punt, però en convertir-ho en habitatge es va eliminar aquest assecador. L'estructura general d'aquesta casa és molt semblant a la de cal Pons.</p> | 08146-24 | C/ Sant Joan s/n. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La primera vegada que surt esmentat un Ràfols és al fogatge de 1553, Joan Rafols. Al de 1652 s'esmenten quatre Ràfols, Pau que era batlle, Francesc, Joan i Rafael. Al capbreu de 1590 (AHCVP) s'esmenta la casa de Rafel Rafol al nucli d'Olesa, a prop de can Batlle i can Tutusaus. També al segle XVII surten Ràfols, a una convocatòria del consell de la Vila de 1663 (Pau Ràfols) i a un cens del blat de 1675 (Llorenç Ràfols) (APOB). L'estructura que veiem de la casa pot ser datada a inicis del segle XVI, en relació amb la documentació escrita que la cita i ha sofert poques transformacions ja que l'habitatge actual aprofita els antics assecadors i estables.</p> | 41.3539600,1.8497600 | 403782 | 4578689 | 1553 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55380-foto-08146-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55380-foto-08146-24-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Al cup es xafava el raïm. Al costat i comunicat amb aquest hi havia el cupet; era igual però més petit, a vegades formant un passadís. El forat entre el cup i el cupet es tapava amb una feixina de cuscó o argelagues que feia de filtre natural. Així, quan es xafava el raïm al cup, es filtrava al cupet el vi net de pallofa. Això permetia buidar una mica el cup i poder posar més raïm per que fermentés. Aquest vi que sortia i passava al cupet és el vi de most, que després es posava a les botes per guardar. El que quedava al cup es deixava fermentar 2-3 dies, per després premsar i filtrar el vi i guardar a les botes, on continuava la fermentació transformant el sucre en alcohol. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||
| 55404 | Cova de la Balma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-balma | <p>MIRET, M. (2004). Inventari de Patrimoni Arqueologic. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 2 Olesa.</p> | La balma està en mal estat. | <p>Cova que es troba al fons d'una balma d'uns 20m de longitud i entre 2 i 4 m d'alçada. S'arriba per un corriol que surt del pont que hi ha sobre la riera de Begues, abans del km 18 de la carretera Olesa-Begues. La boca de la balma està a uns 30m de la carretera, sota la línia elèctrica que travessa la riera i a uns 4m sobre la llera. La notícia de l'existència va ser proporcionada per l'arqueòloga Alícia Estrada Martín que va observar que havia estat espoliada, observant restes òssies humanes escampades a l'interior sense indicis d'aixovar funerari. En una inspecció feta el 5 d'abril de 2000 s'observava que el sediment interior havia estat espoliat en bona part, tot i què en alguns punts encara s'observava el gruix del sediment original. L'espoliació afectà a una superfície de poc més d'un metre quadrat fins a 25-60cm de profunditat. Es recollí un fragment de dent humana i de canya d'os. La cova té 5m de fons per 3m d'amplada màxima. El fons de la cavitat i la meitat dreta no tenen sediment i aflora la roca. Te planta romboïdal amb altura màxima inferior al metre. L 'entrada està obstruïda. Sobre la boca hi ha pintat amb pintura blanca el rètol 'Cova de la balma'.</p> | 08146-56 | Riera de Begues. 08795 OLESA DE BONESVALLS | 41.3450500,1.8537900 | 404106 | 4577696 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Fitxa de la Carta Arqueològica de Catalunya feta per Magí Miret l'any 2004. Al vessant esquerre de la riera de Begues, a un terreny erm, entrada a la cova a uns 5 m sobre la llera de la riera dins una balma. | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||||||
| 55410 | Carassa de l'Hospital de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carassa-de-lhospital-de-cervello | <p>MIRET, M. (2002). 'La carassa romana de l'Hospital d'Olesa de Bonesvalls'. A Ressò, any IV, agost 2002. P. 17. Olesa de Bonesvalls. MONTE, M.A. (1987). Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 2734.</p> | II | <p>Carassa de pedra que es troba sobre el portal d'entrada al recinte emmurallat. Aquesta carassa està formada per dues parts molt diferenciades: la superior és feta de marbre i correspon a una cara d'un personatge amb cabells rinxolats, ulls grossos i llavi molsut; mentre que la part inferior és de pedra calcària local, i correspon al llavi inferior i la barbeta amb una barba molt esquemàtica. És evident que la part superior procedeix d'una escultura d'època romana que va ser completada tardanament d'una manera no gaire artística per tal d'aprofitar-la com a carassa. La qualitat de la part superior situa aquesta escultura com una de les obres romanes d'època romana de més qualitat de Catalunya. L'estructura de la part inferior evidencia que aquesta va ser completada i retocada per fer-la encaixar sobre el portal de l'Hospital.</p> | 08146-62 | Hospital de Cervelló. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Era costum posar a l'entrada dels recintes emmurallats de les ciutats alguna representació escultòrica de divinitats o símbols protectors, per tal d'aconseguir la seva protecció. Aquest costum, ja utilitzat en època romana, es va mantenir desproveït del seu sentit religiós pagà i les carasses van passar a tenir un valor únicament ornamental. L'estructura fa pensar en el cap d'una Medusa, personatge mitològic d'origen grec, de caràcter infernal que tenia serps als cabells i podia petrificar amb la mirada, qualitats que van fer que es representés sovint a escuts i sepultures, amb la finalitat d'aconseguir protecció a l'enemic. Per les característiques tipològiques sembla que és una escultura feta al segle II de la nostra era, durant la dinastia romana dels Antonins. Les seves característiques indiquen que es tractaria d'un element que hauria format part d'un monument públic d'alguna ciutat romana, i per tant, no provindria de la zona. L'explicació en el fet que es trobi a Olesa la podríem trobar en la remodelació de l'Hospital feta al segle XVI, encomanada pel Bisbe Dimes Lloris, tal i com ho recorda l'escut que hi ha sobre la porta principal. Les característiques del portal indiquen que aquest seria construït en aquesta època i probablement va ser en aquell moment que va arribar l'escultura romana a Olesa, que probablement es portaria d'alguna ciutat amb restes romanes importants, probablement Tarragona (Miret, 2002), en una època en que el comerç amb antiguitat va ser bastant freqüent. Durant el Renaixement van ser molts els membres de la noblesa i de l'església que es van interessar per l'adquisició d'obres d'art, cosa que fa pensar que aquest objecte procedís d'adquisició per part del Bisbat amb una procedència desconeguda. (Miret, M., 2002)</p> | 41.3457000,1.8460600 | 403460 | 4577776 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55410-foto-08146-62-2.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 83 | 47 | 1.3 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||
| 55417 | Cal Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-0 | <p>MEDINA, Vicente (2004). Can Romagosa de Begues. Edicions Rondas. MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Penedès-Garraf (vol. 1). Olesa de Bonesvalls, Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. SÁNCHEZ, Gemma (2005). Noms de casa. 'Olesa informació'. Agost de 2005. P.30.</p> | XV?-XVII | <p>Masia de planta basilical, de planta, pis i golfes sota teulada a la part central. És de pedra irregular amb morter de calç i fang, amb les cantoneres de pedra ben tallada i escairada, teulada de teula àrab. La façana principal s'obre a migdia, és d'estructura simètrica i té porta d'arc de mig punt adovellat al centre. Les finestres s'han ampliat posteriorment a l'estructura original. Al costat esquerre de la casa hi havia un cup que es compartia amb els habitats de ca la Tuies i que actualment està molt modificat.</p> | 08146-69 | Barri de l'Hospital. c/ Santa Marta, 3. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Sembla probable que aquesta casa fou inicialment un mas independent què amb l'increment de cases a l'entorn de l'hospital es convertiria en una casa més del carrer Santa Marta, davant de la portalada d'entrada al recinte de l'edifici de l'Hospital. Desconeixem el moment de construcció del mas, però és probable que fou posterior a la construcció de l'Hospital i podia haver tingut origen poc després de l'aixecament de l'edifici hospitaler, probablement al segle XIV, tot i que la casa actual haurà sofert moltes modificacions. Sembla probable que aquest fou el primer mas Badell. El nom de cal Pau és relativament modern, ja que provenia del pare de la mestressa actual, Maria Farigola. Aquest vivia a cal Pau Ceba, al carrer Hospital de l'Altrabanda, i a cal Pau havia d'anar a viure el barber, però va fer un canvi de casa amb els de cal Pau Ceba ja que no podia posar la barberia a cal Pau perquè quan la riera baixés plena d'aigua no tindria clientela. Des d'aleshores va agafar el nom de cal Pau ja que els pares de la Maria Farigola provenien de cal Pau Ceba. Aquesta casa no tenia terres de propietat, sinó que treballaven de parcers a les terres de l'Hospital, de cal Mitjans i de cal Badell.</p> | 41.3457000,1.8459500 | 403451 | 4577777 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55417-foto-08146-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55417-foto-08146-69-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||||
| 55393 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-13 | <p>MARGARIT, A. (1984). Notes de Sant Cugat Sesgarrigues. Miscel·lània Penedesenca. Institut d'Estudis Penedesencs.</p> | En part perdut | <p>De Begues a Olesa, l'antic camí anterior a la carretera que es va fer entre 1927-28, creuava la riera de Begues fins a nou vegades; passada la vinya de l'Escalat puja vers el Pla de la Creu i es fa ample, i d'aquí baixa fins a l'Hospital. En aquest tram encara es podia veure a les zones de paviment de roca les roderes de carruatges. Des de l'Hospital la via creuava la riera de Begues, pujava a can Parellada (mas Vallès al segle XIV) i seguia dret fins al Mas Cortnou; per sota l'actual carretera sortia al fondo de can Malet, passava per davant del mas Cortvell, els masos de la Gavarra sortint a coll de Garró, on encara es conserva l'antic empedrat que segueix la ruta cap a Vilafranca. La carrerada seguia el mateix recorregut que el camí Ral de Barcelona per Gavà i Begues fins a Vilafranca, amb parada a l'Hospital d'Olesa.</p> | 08146-45 | Camí d'Avinyonet a Gavà. | <p>Per Olesa passava una important via romana, coneguda com Via Narbonense (MARGARIT, 1984). La Narbonense es separava de la via Augusta a la zona de Tordera, seguint la via Augusta per Martorell fins a Olèrdola, i la Narbonense anava pel Maresme cap Barcelona i d'aquí a Cornellà, Sant Boi, Sant Climent, collada de Begues, Olesa, les Cabòries fins a Olèrdola. Era un important pas de persones, animals, productes, militars, carruatges. Als murs de l'Hospital hi havia diferents vestigis de probable procedència romana, com la Carassa, alguns carreus i un cap que hi havia sota la creu de la porta principal derrocada el 1936, i que podrien procedir d'algun edifici anterior. El Camí Ral de Barcelona a Tarragona seguia la mateixa via que la via romana, tenint Olesa una situació important. Al Llibre de les Nobleses dels Reys (manuscrit del segle XIV conservat a l'Institut d'Estudis Catalans), parla d'una emboscada en aquesta ruta l'any 1117, essent la referència més antiga d'aquest camí. A un document del 1272 (ACB, Pia Almoina 8, 38) en la donació de la vila d'Olesa a l'Hospital feta per Guillem de Cervelló, es cita el camí públic al peu del qual es construí l'Hospital. Segons explica Misser (1953), encara hi havia trams del camí que conservaven restes de l'antic empedrat entre la Gavarra i coll de Garró. El bandolerisme fou molt important en passar un camí transitat per la zona. Un llevador de comptes de l'hospital diu que l'any 1541 es van fer unes despeses ocasionades pels lladres que es movien pels voltants o per un grup de bandolers que passava pel camí i s'hostatjaven a l'hospital. Als segles XVI i XVII era un fet comú, que tornà a crear problemes a mitjans del segle XIX amb assalt a masies i vianants. Sembla que a finals del segle XIX el vell Camí Ral es trobava en mal estat en alguns trams, per tant se'l considerava únicament com un camí de bast (MISSER i altres, 1993). La carretera d'Avinyonet a Olesa fou acabada el 1887 per Obres Públiques de la Diputació de Barcelona. També la Diputació va construir la carretera d'Olesa a Begues entre 1927-28, i el 1951 el tram de l'Hospital al poble per sobre de l'antic camí de la Creueta.</p> | 41.3467400,1.8455400 | 403418 | 4577892 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55393-foto-08146-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55393-foto-08146-45-3.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 83 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||||
| 55476 | Pi de l'Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-lhospital | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament</p> | <p>Destaca com a espècie vegetal el pi pinyer (pinus pinea) al llit de la riera de Begues i envoltat de densa vegetació. És un exemplar amb un esvelt tronc i espectacular i àmplia capçada que fan que sigui un atractiu element natural.</p> | 08146-128 | Riera de Begues. Hospital de Cervelló. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La vegetació del terme d'Olesa de Bonesvalls és de tipus mediterrani boreal, diferent de l'existent a les costes del Garraf, amb majoria d'arbres perenniformes. Hi ha màquia de garric i margalló; alzinars i pinedes de pi blanc i algun pi pinyer escampat. El pi blanc es troba en expansió, fet que fa perillar la resta de les espècies. En quant al roure, és un arbre minoritari. També podem troba te de roca, aladerns i savines, com espècies d'interès botànic.</p> | 41.3455200,1.8510100 | 403874 | 4577751 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Caldria declarar-ho arbre monumental d'interès comarcal. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||||||
| 55479 | Margalló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/margallo | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament</p> | <p>El margalló (Chamaerops humilis) és un arbust o arbre perennifoli que pot arribar als 5 m d'alçada, tot i que a Olesa el trobem habitualment poc desenvolupat, en forma arbustiva. Té l'escorça fibrosa i les fulles coriàcies molt grans, de fins 80 cm, amb 12-15 segments rígids en forma de ventall soldat per la base. Es tracta d'una espècies dioïca. Les flors són petites i groguenques. El fruit són els dàtils. És l'única espècie de la família Palmae autòctona a Europa. Es troba sobretot dintre de la comunitat vegetal de màquia de garric i margalló.</p> | 08146-131 | A tot el terme municipal. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La vegetació del terme d'Olesa de Bonesvalls és de tipus mediterrani boreal, diferent de l'existent a les costes del Garraf, amb majoria d'arbres perenniformes. Hi ha màquia de garric i margalló; alzinars i pinedes de pi blanc i algun pi ver escampat. El pi blanc es troba en expansió, fet que fa perillar la resta de les espècies. En quant al roure, és un arbre minoritari. També podem troba te de roca, aladerns i savines, com espècies d'interès botànic.</p> | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | L'ordre del 5-11-84 sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada a Catalunya protegeix el margalló i prohibeix la recol·lecció. La comunitat a la que pertany és considera d'alt interès ecològic, ja que les espècies que en formen part rebroten després dels incendis i això permet una recuperació ràpida de la coberta vegetal després de patir una pertorbació. Caldria afavorir aquesta comunitat en indrets favorables. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||||||
| 55355 | Carrer Fontana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-fontana | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament .</p> | XVII-XX | <p>El carrer Fontana discorre de la plaça de la Creu als afores del poble cap al nord-est, seguint la riera de la Rengla. És un dels carrers més importants del nucli antic del poble, al costat del que es disposen les cases més antigues. Al marge esquerre: cal Tutusaus, el solar on hi havia can Olivella, cal Xacó, cal Solé; al marge dret: cal Samsó, can Ràfols i cal Pons. Entre aquestes cases s'ha fet alguna edificació nova, però totes són de planta, pis i golfes. Cada casa tenia un hort així com un o dos pous que aprofiten la veta d'aigua de la riera i que es troben al costat del camí. Alguns horts s'han transformat o perdut, però encara es conserven els pous de planta circular amb accés frontal. Alguns d'ells tenen un bugader o safareig al costat. Hi ha uns 13 pous dins el nucli urbà, entre la creu de terme fins al final del carrer, per tant sense comptar els de la Rengla que ja es consideren externs al nucli urbà i que es troben a continuació.</p> | 08146-40 | Carrer Fontana. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El carrer es va conformar seguint el curs de la riera i adaptant-se a les cases que s'havien anat construint al marge d'aquesta. Desconeixem l'antiguitat dels pous d'aquesta zona, tot i que alguns poden datar d'entre els segles XVII i XVIII, tenint en compte el moment de construcció de les cases, però altres són anteriors, ja que sempre van paral·lels a la construcció d'habitatges. Al capbreu de 1590-1594 que es conserva a la parròquia d'Olesa es cita la Fontana al segle XVI.</p> | 41.3530900,1.8499000 | 403792 | 4578593 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||||
| 55398 | Fons documental Arxiu Parroquial de Sant Joan d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-arxiu-parroquial-de-sant-joan-dolesa | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament .</p> | XVI-XX | <p>L'Arxiu Parroquial d'Olesa de Bonesvalls conserva documentació referent a la parròquia que té un interès històric pel municipi. Inventari de la documentació existent en data 29-9-1991 (Llorac, 1993): - Llibres de matrimonis 1603-1804, 1805-1858, 1859-1891, 1892-1962 - Llibres de defuncions 1561-1584, 1607-1702, 1594-1616, 1772-1819, 1859-1888, 1889-1962 - Llibres de baptismes 1565-1585, 1593-1739, 1804-1846, 1847-1858, 1853-1858, 1859-1881, 1882-1905, 1906-1962 - Llibres de confirmacions 1865-1956 - Capbreu de l'Hospital d'Olesa de Bonesvalls i quadra de Vallirana 1590-1594, notari Pere Gausac (hi ha una còpia a l'Arxiu Històric i Comarcal de Vilafranca del Penedès). Hi ha un llistat de topònims, dels que la majoria són actualment desconeguts. - Llibre de censals del terme i del servei del rei (segle XVIII) - Aniversaris del segle XVII i altres anotacions - Testaments, albarans, contractes, procures 1632-1737 - Llibre del bací, començat el 1593, i altres anotacions - Llibre de comptes del blat de la botiga 1698-1743 i altres anotacions - Testaments 1719-1735, esposalles, benediccions del 1570 - Àpoques, vendes i altres - Carpeta documentació diversa segles XVII-XVIII - Carpeta relació entitats i altres coses segle XX - Llibre de la Cort del Batlle, començat el 1593 i acabat el 1790 - Llibre imprès de 1673: 'Constitutiones Synodales Diocesis Barcinonen'. En llatí i català. - A més hi ha diversa documentació actual tant de llibres sacramentals com d'informació general de la parròquia. A més conserva entre la documentació més moderna: - Goigs de 1953 a Sant Joan Baptista. Lletra de mossèn S. Mísser i música de mossèn J. Maideu - Goigs a Sant Sebastià venerat per un vot del poble per una epidèmia amb una gran mortaldat infantil el 1894.</p> | 08146-50 | Església parroquial. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La història de l'arxiu parroquial va lligada amb la de la parròquia des del segle XVI. L'origen dels fons parroquials el trobem al segle XVI, quan a partir dels edictes del Concili de Trento, s'obliga a tots els rectors a dur un control escrit de les activitats parroquials, així com un registre sacramental de baptismes, matrimonis, defuncions, etc... Encara que aquest decret no es va aplicar de forma automàtica ni al mateix temps en totes les parròquies, si que es pot evidenciar que a finals del segle XVI, la majoria d'elles ja havien iniciat aquest registre per escrit. Paral·lelament a aquest tipus d'anotacions, s'imposa el costum de les visites parroquials que els bisbes estan obligats a fer de forma periòdica per totes les seves parròquies a fi de vetllar pel seu bon funcionament. Això dona peu als llibres de visites que permeten descobrir aspectes variats de la vida parroquial com l'estat de conservació de l'església, la compra de mobiliari, la imatgeria etc.. També cobren especial vigència en aquesta època les confraries. Si bé fins aleshores s'havia tractat d'un fenomen més aviat urbà, es potencien a partir d'ara devocions i cultes que donaran lloc a confraries de gran arrelament popular en l'àmbit rural, com per exemple la del Roser a nivell femení i la de Sant Isidre a nivell masculí. Això també es tradueix en un tipus de documentació que són els llibres de Confraries que permeten indagar en la religiositat popular. Un altre tipus de documentació de gran valor històric són les Consuetes. Aquestes últimes eren llibres o llibretes redactats pels rectors on es descrivien de forma cronològica tots els esdeveniments i festivitats religioses de l'any.</p> | 41.3534300,1.8488400 | 403704 | 4578632 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Varis | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||||
| 55419 | Pouet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pouet | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament .</p> | XX | <p>Pou de planta circular amb volta superior i accés frontal per la banda sud. Es troba a la llera de la riera d'Olesa, després del pont de la carretera Olesa-Begues i abans de que desemboqui la riera de Begues. La paret nord forma un angle per tal de fer de trenca aigües quan la riera baixava plena. L'estructura és de pedra amb ciment ja que ha estat restaurat en diferents ocasions.</p> | 08146-71 | Barri de l'Hospital. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Sembla que aquest pou ja existia anteriorment, però durant l'època de la república va ser restaurat i condicionat, fent la forma en angle de la banda nord per tal que actués com trenca aigües i així l'aigua no el fes malbé. També es va cobrir i posar la porta en aquesta època. És un pou que recull les aigües del nivell inferior de la riera igual que els que trobem al nucli d'Olesa. Al barri de l'Hospital cada casa tenia el seu pou, i l'Hospital en té varis pous repartits a la zona de les vinyes. Aquest pou que es troba a la riera seria d'ús de la casa cal Joan Olivella. La manca d'aigua sempre ha estat un problema per a Olesa. Ja al 1737 hi hagué una gran sequera i els habitants del terme no en tenien ni per beure per l'abús que es va fer de regar els horts amb l'aigua del pou dels Bous i de la Font que eren comuns construïts ala riera, dins els límits del poble.</p> | 41.3464700,1.8453700 | 403403 | 4577863 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55419-foto-08146-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55419-foto-08146-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Aquest pou era comunal. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||
| 55363 | Altar Major de Sant Joan d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-major-de-sant-joan-dolesa | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1.</p> | XIX | <p>L'altar major està situat a l'absis de l'església. És una estructura arquitectònica. Al centre del retaule hi ha un frontó triangular sense cap figuració. A sota hi ha una pintura que representa el bateig de Jesús. El primer cos del retaule està flanquejat per uns florons a cada costat. A la part central del retaule hi ha quatre columnes coronades amb capitells dòrics. Al mig del cos central s'obre un buc on hi ha una estàtua de guix del patró, aquest buc sembla un baldaquí amb columnetes i capitells del mateix estil. En el cos inferior del retaule presideix un sagrari de metall amb un baix relleu del Bon Pastor. Als dos costats del sagrari hi ha les imatges de sant Antoni i sant Josep. A la part de baix hi ha dues portes, una a cada costat, per les que s'accedeix al rera-retaule. En el presbiteri i en els dos costats del mur central s'hi troben dues petxines fent angle. El presbiteri agafa dos trams, en el del fons ocupa tot l'espai la petxina grossa.</p> | 08146-7 | Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El culte a Sant Joan Baptista és tan antic com l'església. L'any 1809 es planeja i s'executa el nou altar major de línia neoclàssica, fet amb estucats. S'inaugura el 1810, traslladant a ell la imatge de Sant Joan procedent de la capella romànica de Sant Joan de Jerusalem, dels Hospitalaris, de Vilafranca del Penedès. Era una talla de fusta que l'any 1936 va ser cremada. El nou altar es va construir l'any 1948, essent rector Mossèn Laureà Guibernau. Va ser restaurat l'any 1986 per Francesc Domènec i Josep Altadill. El retaule va ser refet fa poc essent ja rector Mn. Francesc Crespo, per adaptar-lo a les noves exigències litúrgiques del Concili.</p> | 41.3535400,1.8490400 | 403721 | 4578644 | 1809 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55363-foto-08146-7-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es celebrava la diada de Sant Joan el 24 de juny. Des del 1923, els temps liberals de l'alçament de Riego, està documentat que 's'han inventat una Festa Major que acabarà per fer fóra la festa de Sant Joan'. La celebració de la diada del patró es va tornar a recuperar amb sentit religiós els anys 1950. | 99 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||
| 55364 | Retaule de Sant Isidre de l'església parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-isidre-de-lesglesia-parroquial | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1.</p> | XVIII | <p>El retaule es troba a la primera capella entrant a la dreta a l'església de Sant Joan d'Olesa. És un retaule de tres pisos i tres carrers. Al centre hi ha una fornícula amb la imatge del sant de talla, tot i que l'escultura és recent. Recolza sobre una peanya que té un plafó representant a sant Isidre entre dos corbs i el camp. En el carrer lateral de la dreta hi ha les figuracions en relleu de sant Isidre, santa Maria de la Cabeza (la seva esposa), una olla i un infant amb barretina que deu ser el seu fill. En el carrer esquerre hi ha plafons en baix relleu, representant sant Isidre resant davant una ermita i un àngel llaurant amb dos bous. Un altre plafó representa sant Isidre que treu aigua d'una roca. Tot el retaule està decorat amb columnes salomòniques amb motius de la pagesia i agricultura: pàmpols, corbs, raïms, àguiles, etc...També hi ha figurats angelets, pelicans, corbs,...</p> | 08146-8 | Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El culte a Sant Isidre no és anterior al segle XVI; abans el pagesos tenien culte a Sant Galderic. Al segle XVI, en passar a ser Madrid la capital, s'estengué el culte a Sant Isidre. A Olesa, ja a finals del segle XVI, hi havia culte a aquest sant. El retaule, d'aire rococó, és del 1793. Restaurat sobre el 1950 amb no gaire encert, quan era rector Mn. Laureà Guibernau, que va fer col·locar a Sant Sebastià en lloc preferent en detriment a Sant Isidre. El restaurador el va tractar com si es tractés d'un retaule barroc i no d'estil borbònic francès o rococó, propi del segle XVIII.</p> | 41.3535400,1.8490400 | 403721 | 4578644 | 1797 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55364-foto-08146-8-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|99 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||
| 55365 | Retaule del Santíssim Nom de Jesús de l'església parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-santissim-nom-de-jesus-de-lesglesia-parroquial | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1.</p> | XVI | <p>El retaule es troba a la segona capella entrant a l'església a la dreta. Està distribuït en tres pisos i tres carrers. En la predel·la hi ha les figures de santa Bàrbara i santa Apolònia, sants metges, santa Helena i una santa màrtir amb la palma. Al centre, dins la fornícula, una imatge de guix del Nen Jesús, beneint i amb la bola del món a la mà esquerra. En el carrer lateral esquerra hi ha les següents escenes: Naixement de Jesús i circumcisió. En el lateral dret: Fugida d'Egipte i Resurrecció. El cos que corona el retaule està format en la part alta per un frontó truncat amb l'anagrama de Jesús i l'any 1734, data en què el retaule fou retocat en part i restaurat. A sota hi ha una taula més gran que representa l'ascensió del Senyor. Tots els compartiments estan separats per columnes salomòniques i cornises on estan esculpits baixos relleus i caps d'àngel. L'altar és de fusta cobert amb guix.</p> | 08146-9 | Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El retaule i la confraria del Santíssim Nom de Jesús daten de l'any 1632. La invocació i veneració al Santíssim Nom de Jesús és d'origen franciscà i va sorgir a la baixa edat mitjana. Als llibres de l'arxiu de la parròquia entre els anys 1722 i 1743 es deixa de parlar d'aquesta confraria. Presenta comptes intermitents: 1616-1624 (abans de fer l'altar i retaule), 1669-1744, 1764-1795, el 1775 cal reparar l'altar, el 1777 es compra una corona imperial per la imatge i una capa de vellut. El 1774 es celebraven dues diades: la de Cap d'Any i la de l'Ascensió, aquesta última abandonada ja al segle XVIII. L'administració va ser acaparada durant anys per la casa Badell d'Olesa que tenien sepultura davant mateix de l'altar i retaule. El 1864, ja en decadència, canvien el nom per 'confraria de lo bon Jesús', i el 1916 per 'lo nen Jesús'.</p> | 41.3535400,1.8490400 | 403721 | 4578644 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55365-foto-08146-9-1.jpg | Inexistent | Renaixement | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 95 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||||
| 55366 | Retaule del Roser de l'església parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-roser-de-lesglesia-parroquial | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1.</p> | XVI | <p>El retaule del Roser es troba a la tercera capella entrant a la dreta, costat del presbiteri. Està distribuït en tres pisos i tres carrers. A la predel·la, d'esquerra a dreta, hi ha pintat Crist lligat a una columna, el davallament de la Creu, i la Verònica. Els compartiments del retaule, a més de la predel·la, són: al centre fornícula amb una imatge de guix de la Mare de Déu del Roser; a l'esquerra, un carrer amb dues taules: visitació i naixement del Senyor; a la dreta un altre carrer amb dues taules que representen l'Adoració dels Reis i la fugida a Egipte. Corona el retaule un cos format per un frontó en el que hi ha pintat al centre el Pare Etern i a sota la crucifixió amb la Mare de Déu i sant Joan. Ambdós costats laterals hi ha l'escena de la Anunciació fragmentada en dues figuracions: l'àngel amb un lliri a la mà (a la dreta) i la Mare de Déu agenollada i, a sobre, l'Esperit Sant, al fons es veu la cambra i el llit. Totes aquestes escenes estan separades per columnetes amb capitells renaixentistes. L'altar té forma de pastera i és de fusta pintat imitant marbre verd. Les sacres són de metall de principis de segle XX.</p> | 08146-10 | Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El retaule el tenim documentat des del 1596, ja pertanyia a l'antiga església romànica, essent un dels més antics de Catalunya. És possible que la confraria del Roser d'Olesa ja existís al segle XV. Durant tot el 1500 ja hi ha arrelada la tradició de la 'iluminària dels dissabtes', la missa de 'Sancta Maria in sabbato' que es celebrava davant el retaule de la Mare de Déu del Roser amb gran quantitat de llum. El 1698 l'administració del Roser té dues cases en propietat per tal que el que donessin fou destinat a sufragar la despesa d'enceses. Del 1595 hi ha l'informe de cost del retaule actual iniciant la seva factura. La confraria del Roser d'Olesa feia 14 celebracions durant l'any, a més de la de l'aniversari: 7 pels confrares morts,7 de tipus general.</p> | 41.3535400,1.8490400 | 403721 | 4578644 | 1596 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55366-foto-08146-10-1.jpg | Inexistent | Renaixement | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 95 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||
| 55367 | Retaule del Sant Crist de l'església parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-sant-crist-de-lesglesia-parroquial | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1.</p> | XVII | <p>El retaule del Sant Crist es troba a la primera capella lateral entrant a l'església a l'esquerra. El retaule està format per una imatge de guix enquadrada amb pilastres i columnetes renaixentistes, coronat el conjunt per un frontó triangular amb la pintura central del Pare Etern. A la predel·la entre pilastra i pilastra hi ha una escena de Crist assegut a la taula amb tres apòstols (Sant Pere, sant Joan i sant Jaume) i amb els tres germans (Llàtzer, Marta i Maria).</p> | 08146-11 | Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Els retaules i confraries del Sant Crist van ser fruit de la pietat medieval envers la Santa Creu. L'any 1601 el bisbe Coloma erigia canònicament aquesta confraria a la parròquia d'Olesa. Es celebrava una processó sacra com la de Rams o la de Corpus. A l'Arxiu parroquial es guarden comptes del 1728 al 1743. El 1742 es va fer una reparació de la Vera Creu d'argent daurat que encara es conserva a la parròquia. L'any 1801 es va comprar una altra Vera Creu. La Vera Creu s'exposava amb solemnitat i es donava a besar a l'ofertori en certes diades, la de rebre els pans beneits o les ofrenes del poble, també es portava per fer la benedicció solemne del terme per la Santa Creu.</p> | 41.3535400,1.8490400 | 403721 | 4578644 | 1601 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55367-foto-08146-11-1.jpg | Inexistent | Renaixement | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 95 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||
| 55368 | Retaule de Sant Sebastià de l'església parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-sebastia-de-lesglesia-parroquial | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1.</p> | XVIII | <p>El retaule es troba a la segona capella entrant a l'església a l'esquerra. És un retaule de línies senzilles amb cos central on es troba la figura principal dins una fornícula flanquejada per dues columnes a cada costat, i coronació superior representant el oc diví. Entre les columnes laterals hi ha una figura a cada banda que representen santa Llúcia i sant Antoni de Pàdua. És un altar de fusta pintat imitant marbre.</p> | 08146-12 | Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>És un retaule neoclàssic. Abans de la reforma del 1945 era l'altar de la Mare de Déu del Carme o Santa Madrona, que va ser pintat el 1755. Sant Sebastià, oficial de la guàrdia imperial, va ser martiritzat pels romans de l'època de Dioclecià en assabentar-se que era cristià. Apareix sempre vestit amb la cuirassa romana com un militar, amb arc i fletxes com atributs, i a vegades amb corona de flors a les mans. A partir del segle XV es representa en el seu martiri, nu i lligat a un arbre o columna amb fletxes clavades al cos. Tot i que el retaule és de poc gust estètic, té una importància històrica ja que va sobreviure a la Guerra Civil.</p> | 41.3535400,1.8490400 | 403721 | 4578644 | 1740 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55368-foto-08146-12-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|99 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||
| 55369 | Retaule del Sagrat Cor de l'església parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-sagrat-cor-de-lesglesia-parroquial | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1.</p> | XIX | <p>Es troba a la tercera capella entrant a l'església a l'esquerra. És un retaule de fusta pintat imitant marbre de diferents colors. Presideix la imatge de guix del Sagrat Cor al centre. A sota hi ha un sagrari de metall i tres boniques sacres de la mateixa època que l'altar, 1810. Flanquejant la imatge hi ha columnetes amb capitells jònics. Els canelobres de metall són dels denominats de les tres maries: tres braços amb dos medallons dels sagrats cors de Jesús i de Maria.</p> | 08146-13 | Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El Sagrat Cor és la imatge de Crist que obre la seva túnica per mostrar el seu cor inflamat d'amor. La representació iconogràfica és moderna i plasma una devoció molt extensa. Es representa també el cor sol, en flames, amb una creu i una corona d'espines.</p> | 41.3535400,1.8490400 | 403721 | 4578644 | 1810 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55369-foto-08146-13-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 99 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||
| 55370 | Viacrucis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viacrucis-0 | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1.</p> | XVIII | En trobar-se a l'exterior la ceràmica es troba en mal estat de conservació. | <p>Placa de ceràmica vidriada formada per quatre rajoles quadrades i situada dins una petita fornícula al mur de ponent de l'església e Sant Joan d'Olesa, a l'exterior. Està protegida i envoltada per una cornisa de maó que recorre tot el seu perímetre. En ella es representa la imatge de Crist portant la creu amb dos personatges masculins que li ajuden i a l'esquerra la Mare de Déu. A l'angle superior dret hi ha el número 4 en números romans representat per quatre ratlles verticals.</p> | 08146-14 | Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El Via Crucis era un exercici de devoció que tenia per objecte la contemplació de la Passió de Crist ordenada en 14 monuments que donen lloc a composicions iconogràfiques. Es posen als murs en ordre per tal que l'exercitant el recorri acompanyant a Crist en la seva Passió. L'any 1801 es van posar les majòliques del Viacrucis que van ser fetes a finals del segle XVIII i van ser instal·lades al llarg dels murs de l'església, rectoria, ajuntament i escola, que llavors formaven un conjunt arquitectònic al centre del poble d'Olesa. L'any 1936 algunes van ser malmeses i altres van desaparèixer. Els anys 1960 encara es conservaven unes 12 que s'han anat perdent per falta de cura. Aquesta placa correspon al quart monument en el que Jesús carregant amb la creu es troba a la seva mare. El Viacrucis de l'interior de l'església fou erigit el 25 de maig de 1856. Després de la Guerra, el 7 de març de 1943, Mn. Casas va instal·lar novament el Viacrucis a l'església.</p> | 41.3535400,1.8490400 | 403721 | 4578644 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||||||
| 55371 | Creu de terme d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-dolesa | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1.</p> | XIX | <p>Creu de base circular amb suport octogonal i columna octogonal que aguanta una creu de pedra orientada de nord a sud i que té gravada una ma al costat sud i una creu al nord. És situada en mig d'un jardí i al seu costat hi ha un xiprer.</p> | 08146-15 | Plaça de la Creu. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>És la única creu de terme que hi ha al municipi d'Olesa de Bonesvalls, situada a la plaça de la Creu, a l'entrada del nucli antic i davant de la masia can Tutusaus. Anteriorment ja hi havia una creu en aquest indret posada en aquest lloc el segle XIX procedent del Pla de la Creu, lloc proper a l'Hospital, al peu del camí Ral a Begues. Amb posterioritat aquesta creu va caure accidentalment i la que podem veure actualment és nova, feta al 1890 per ordre de Mn. Josep Pascual que feu esculpir una nova, i tan sols conserva part de la base de l'antiga creu, base que es troba sota la nova pavimentació de la plaça. La creu anterior era la que es trobava al Pla de la Creu i que sembla que va ser derrocada a trets durant la guerra de la Independència (1808-1812) i la van traslladar al poble. Mn. Pascual deia que guardava alguns trossos d'aquesta antiga creu del Pla de la Creu. Probablement era una de les creus que en temps de Mn. Mísser es trobava a la rectoria. Durant la Guerra Civil la creu fou molt malmesa i posteriorment es va reconstruir i es va posar de nou al mateix lloc en acabar aquesta. La primera creu fou probablement una creu feta a finals del segle XVI, de la que es conserva part en una propietat particular, al peu del camí de la Pedrosa.</p> | 41.3526300,1.8501700 | 403814 | 4578541 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55371-foto-08146-15-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Diu la llegenda popular que la mà esculpida a les creus es relaciona amb la bufetada del comte de Cervelló a l'arquebisbe Berenguer de la Vila de Muls, que després acabà assassinat. Aquesta explicació va ser interpretada per Mn. Pascual, capellà d'Olesa de 1880 a 1921. La mà també és un element que trobem sovint en la iconografia cristiana en diferents èpoques històriques, interpretada com la mà de Déu, la dreta del Pare. Hi ha un nombre important de creus al peu del camí Ral, totes amb els mateixos símbols, una ma a un costat i una creu a l'altre. Hi havia les creus de Ràfols dels Caus, Pla de la Mireta a les Cabòries, la de la Granada, a Olesa la del Pla de la Creu. Des del lloc on estaven posades es beneïa el terme i s'implorava al cel. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||
| 55381 | Mina de can Badell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-badell | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XIX | Es troba enfonsada a trams. | <p>Seguint el camí dels pous de la riera de la Rengla i un cop passats aquests en direcció cap al nord seguint el camí del fondo de Cova Pregonda, hi ha dos pous que formen part de la xarxa d'abastament d'aigua de can Badell. Els pous estan molt a prop un de l'altre, a uns 20 metres de distància, del darrer surt una canalització que queda soterrada i que transportava l'aigua directament a la casa, essent aquesta la única casa que disposava d'aigua corrent. L'aigua sobrera s'anava acumulant en una cubeta darrera de la casa que quan estava plena sobreeixia i anava a la bassa. La mina és un canal d'uns 60 cm d'amplada amb el paviment fet amb maó i cobert amb una volta de mig punt de maó que es troba coberta de terra a l'exterior. El canal, d'uns 800 m de llarg, passa pels costats dels camps de vinyes que pertanyen a la casa i disposa d' una ventilació o comporta a la part central del recorregut per facilitar la neteja i actuar com a sobreeixidor en el cas que anés massa ple. El sostre del canal de la mina està enfonsat en algun tram i actualment fóra d'ús. La mina de can Badell disposava de dos pous, una canalització que portava l'aigua fins a la bassa que hi havia en un nivell superior a prop de la casa.</p> | 08146-25 | Camí de la Fontana o camí de la Rengla. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Probablement la construcció d'aquest canal i pous sigui paral·lel a l'època d'auge econòmic de la casa, en que es va reconstruir afegint l'eixida del pis, cap a finals del segle XVIII o principis del XIX. No hem pogut consultar la documentació privada de la casa, on possiblement trobaríem dades sobre la construcció d'aquesta mina i sistema de portada d'aigua. Van ser les dues cases més importants del nucli les que van construir un sistema de portada d'aigües, can Badell i can Tutusaus. A les masies, destaca la sínia de can Parellada, amb un sistema similar. Cal assenyalar que mentre que cal Badell rebia l'aigua directa, a can Tutusaus i can Parellada l'aigua s'acumulava primer a una bassa i d'aquesta es portava a la casa.</p> | 41.3573500,1.8477200 | 403616 | 4579068 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55381-foto-08146-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55381-foto-08146-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Aquest sistema d'aportació de l'aigua és singular i característic a la zona. Can Badell es la única casa amb aigua corrent directa dels pous, sistema que va ser copiat per altres cases importants, però mai directa. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||
| 55382 | Can Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pons-2 | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XV | <p>Cal Pons és una de les poques cases del nucli antic que conserven part de l'estructura antiga. Casa de planta i pis, amb teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. La casa ha sofert una important reforma darrerament però ha conservat els elements antics més rellevants. És una casa que va ser ampliada en diferents èpoques a partir d'un nucli central que és el més antic. L'estructura interior està dividida en dues crugíes perpendiculars a la façana. La central, més ampla, té un arc de mig punt fet de pedra amb grosses dovelles a la planta baixa, permetent una àmplia llum en aquest espai. A la dreta hi ha uns antics estables i les tines o cups del vi que eren adossats a la banda de llevant i que ara han estat annexionats a la casa. En total hi ha dos cups i una tina, tots a la crugia de llevant; els dos cups són de planta rectangular i estan comunicats amb un passadís estret, tot folrat amb cairons de ceràmica vidriada vermellosa; la boixa d'aquests cups dona a l'espai central de la planta baixa. La tina és de planta circular, de 3,5 metres de diàmetre i 3 de profunditat, folrada també amb cairons, coberta amb volta de maó i amb la boixa que dóna al celler que es troba a la banda de tramuntana de la casa, paral·lel a la sala central de l'arc. Té una porta quadrada a la volta superior per la que es pot accedir des del pis de la casa. La tina es va fer aprofitant una antiga sitja de parets de terra compactada que té una profunditat de més de 6 metres. Es va aprofitar el forat ja fet per construir a continuació la tina folrada amb cairons i que aprofita la part superior d'aquesta sitja; posteriorment, quan la tina ja no tindria utilitat, es va eliminar la base de la tina unificant tot el forat i utilitzant-lo probablement com a cisterna d'aigua. El celler que es troba a la banda de tramuntana queda una mica soterrat respecte al nivell de la planta baixa de la casa. Hi ha una mina excavada que entra sota l'entrada principal i que sembla que es va fer fa un segle aproximadament; en ella guardaven flors a la dècada del 1940 ja que el propietari era jardiner i aquí es conservaven molt bé. Al pis hi ha una de les finestres que dona a migdia que té un festejador. La porta principal d'entrada a la casa és d'arc de mig punt adovellada. Tota l'obra de la casa és arrebossada i no es veu, però la part baixa del mur de llevant està feta de pedra mentre que la resta de la casa és tota de tàpia. L'estructura general d'aquesta casa és molt semblant a la de cal Ràfols.</p> | 08146-26 | C/ Ordal, 2. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El cognom Poncs es repeteix a Olesa i el trobem associat a diferents cases: La Pedrosa, Mas Jansà, Milà de la Corbatera, a més de cal Pons. El 1388 ja s'esmenta un Poncs (Misser, 1953), mantenint-se el cognom durant el segle XVI. El capbreu de 1590 (AHVP) ens dona la posició del mas coincidint amb l'actual, amb el mas Ràfols al sud i el camí a l'est, i la casa era de Joan Poncs Batlle d'Olesa. Probablement aquest mas ja existia en el moment en que es fa consagrar l'església de Sant Joan, amb ampliacions i modificacions posteriors. Actualment conserva només alguns elements puntuals de diferents èpoques, com l'arc de l'entrada, la porta adovellada, la tina i els cups. Hi ha molta similitud entre les cases Ràfols i cal Pons, que son de la mateixa època.</p> | 41.3544700,1.8498600 | 403791 | 4578746 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55382-foto-08146-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55382-foto-08146-26-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Desconegut | Durant la darrera rehabilitació es va fer una porta per entrar els vehicles a la finca, es van utilitzar les pedres i motllures d'una antiga porta modernista portades probablement d'una casa enderrocada d'un altre municipi. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||
| 55386 | Cal Pal·larí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pallari | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XVIII-XIX | Darrerament has sostret teules de la teulada, cosa que fa que perilli el conjunt. | <p>El Mas Pal·larí està format pel conjunt de corrals i un petit mas. Actualment es troba en inici de ruïna i amb perill d'ensorrament ja que fa poc temps que van robar part de les teules dels corrals. Es troba al sector est del terme, molt a prop de la riera de Begues. S'accedeix des de la carretera BV-241, agafant el camí que es troba davant del Mas Cort Nou i que porta a cal Parellada, un cop passada aquesta casa es segueix el camí que voreja una vinya fins arribar al conjunt. Els edificis estan estructurats formant una L, amb els corrals a la banda de tramuntana, i el mas, el cup, una cisterna i un altre cobert a la banda de ponent, restant els altres dos costats del conjunt tancats amb un mur a modus de baluard. Els corrals de tramuntana formen un edifici de planta i pis amb dues crugies paral·leles que ocupen tot el llarg de la construcció. Es troben comunicats entre ells per una única porta en el mur mitger; l'accés al de migdia es fa a través de dos arcs de mig punt de maó oberts al pati central, i al de tramuntana a través d'una porta que dona a l'exterior a llevant. La coberta interior és de bigues de fusta i els murs de pedra. A la banda de ponent del pati i accessibles des de l'exterior, hi ha una cisterna circular coberta per una edificació amb teulada a un vessant i porta a ponent, així com un cup de planta quadrada enrajolat amb ceràmica vidriada marró i formant un galze a la boca en forma de graó per recolzar la tapa de fusta, que també es troba dins una edificació de pedra amb teulada a un vessant. Aquests dos elements es troben al costat un de l'altre. A continuació hi ha un altre corral petit amb accés des del pati a través d'un arc de mig punt de pedra i que és la meitat de l'edifici que forma l'angle sud-oest fent mitgera amb l'habitatge. Aquest habitatge és d'estructura senzilla, de planta i pis cobert amb teulada a un vessant i de petites dimensions. Tan sols presenta dues estances per planta, amb l'espai d'entrada on hi ha l'escala que puja al pis, i la cuina amb foc a terra de campana quadrada fent cantonada, la pica de dos cups circulars i dos fogons. Al pis hi ha dues habitacions sota teulada molt senzilles.</p> | 08146-30 | Cal Pal·larí. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>L'estructura del conjunt és en general senzilla i no presenta elements que permetin fer una datació aproximada tot i que podem situar la seva construcció a cavall de finals del XVIII i principis del XIX aproximadament. El 1950 encara estava habitada (LLORAC, 1993) i s'utilitzava com a corral de bestiar. Pertany a can Parellada i a inicis del segle XX i finals del XIX hi vivien jornalers de les terres dels Parellada.</p> | 41.3432900,1.8327900 | 402346 | 4577524 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55386-foto-08146-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55386-foto-08146-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55386-foto-08146-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba molt a prop de can Parellada. | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||
| 55388 | Conjunt mas Corts Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-mas-corts-nou | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XVIII | Totes les cases han estat restaurades els darrers anys. | <p>Conjunt de quatre cases que formen un petit nucli al peu de la carretera BV-2411 Olesa-Avinyonet: mas Cortnou, cal Quino, cal Peó i cal Toni Mas. Totes han estat restaurades darrerament i es troben habitades. Responen a la tipologia de masia clàssica: planta i un pis, amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia, per tant, de cara a la carretera. Totes estan arrebossades i pintades a l'exterior i no mostren elements molt antics. El mas Cortnou té un baluard a la part de davant de la casa que queda tancat amb un mur i un portal exterior amb teulada. Els elements destacables són el rellotge de sol que es troba a la façana del mas Cortnou i la premsa de vi que hi ha davant del restaurant cal Joan i que va ser portada de fóra d'Olesa.</p> | 08146-32 | Carretera BV-2411 km 20,300. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El mas Cortnou o Corts Nou és el que dóna nom al conjunt en ser el més antic, amb probable origen al segle XIV (Llorac, 1993); primer va ser coneguda com mas Golet als segles XIII i XIV, posteriorment mas Rossell als segles XV i XVI, més tard mas Saumell i a inicis del segle XX era casa de Ramon Ros que va fer una reforma important. Les altres tres cases són més modernes, originades al llarg del segle XIX. Cal Peó rep aquest nom perquè la va construir i va viure un peó caminer que va participar en la construcció de la carretera a Avinyonet els anys 20 del segle XX. A cal Toni Mas actualment hi ha un restaurant i es coneix com cal Joan.</p> | 41.3492000,1.8346000 | 402506 | 4578178 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55388-foto-08146-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55388-foto-08146-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55388-foto-08146-32-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Informació oral facilitada per Ignasi Ros. Hem trobat el topònim: Corts Nou, Cortnou. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||
| 55464 | Llegenda de la mort de l'arquebisbe de Tarragona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-mort-de-larquebisbe-de-tarragona | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XIX-XX | És una llegenda de la que quasi no es conserva la tradició. | <p>Segons les cròniques, a finals del segle XII els barons de Castellví i de Cervelló estaven enemistats i tenien moltes baralles. Guillem Ramon de Montcada s'uní al bàndol dels Cervelló. Un dia al castell de Cervelló estava el Montcada casat amb Guillerma de Castellterçol, neboda de l'arquebisbe de Tarragona, Berenguer Vilademuls; aquest va entrar en còlera i va donar una bufetada a l'arquebisbe que havia anat a posar concòrdia. El Montcada va ser fet presoner pel Castellví i estant a la presó el va anar a veure l'arquebisbe i li va demanar que intercedí per obtenir la llibertat. Aquest va arrencar una estella del cep del presoner, fet que no li va agradar i va dir que es venjaria quan obtingués la llibertat. Un cop en llibertat va demanar a la seva dona que anés a buscar al seu parent a Tarragona per anar a Girona per coses importants. En passar pel camí Ral, prop d'Olesa, li va sortir al pas Guillem Ramon de Montcada amb el vescomte Cabrera i amb l'espasa el va ferir greument. Demanar que el confessessin i en veure l'assassí que encara era viu el rematà amb un cop de cap. L'arquebisbe va ser enterrat a la catedral de Tarragona i el Montcada va anar en peregrinació a Roma on el papa Celestí III el va perdonar, però essent excomunicat. Un Cervelló, com a remordiment pels crims comesos pels seus avantpassats, al mateix lloc del crim va aixecar l'hospital per als pobres, i al lloc on va morir l'arquebisbe va posar una creu de pedra, que segons la tradició estava al pla de la Creu i portava un relleu amb la mà esculpida de la bufetada que el Cervelló li donà a l'arquebisbe. Aquesta és una de les versions de la llegenda sobre la polèmica construcció de l'Hospital en aquests paratges, que ha pres part del que deia el testament del Cervelló.</p> | 08146-116 | Hospital de Cervelló. 08795 OLESA DE BONESVALLS | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Diu la llegenda popular que la mà esculpida a les creus es relaciona amb la bufetada del comte de Cervelló a l'arquebisbe Berenguer de la Vila de Muls, que després acabà assassinat. Aquesta explicació va ser interpretada per Mn. Pascual, capellà d'Olesa de 1880 a 1921. La mà també és un element que trobem sovint en la iconografia cristiana en diferents èpoques històriques, interpretada com la mà de Déu, la dreta del Pare. Hi ha un nombre important de creus al peu del camí Ral, totes amb els mateixos símbols, una ma a un costat i una creu a l'altre. Hi havia les creus de Ràfols dels Caus (Avinyonet), Pla de la Mireta a les Cabòries (Avinyonet), la de la Granada (Begues), a Olesa la del Pla de la Creu que no existeix actualment. | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||||||
| 55465 | Llegenda de la cadira de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-cadira-de-sant-cristofol | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XVIII | <p>La cadira de Sant Cristòfol és una curiositat natural existent al llit de la riera de Begues al límit amb aquest terme, prop del revolt dels Casals. Sant Cristòfol és el patró titular de Begues i també de La Granada, trobant-se Olesa al mig. A l'Hospital es va iniciar un culte a Santa Marta al segle XV i enfortit a partir del vot del poble al segle XVII. La llegenda explica que Sant Cristòfol festejava amb Santa Marta i utilitzaven l'antic camí per trobar-se de nit. Els olesans es van assabentar i el van perseguir a cops de pedra; el sant, per aturar-los es va orinar des del cim d'una muntanya formant una riera que travessava nou vegades el camí, no poden passar els perseguidors. El Sant en córrer va deixar la petja marcada a la roca, on encara avui es poden veure les 'petjades de Sant Cristòfol', i per descansar es va asseure a la roca formant una cadira.</p> | 08146-117 | 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La llegenda està vinculada a l'antiga ruta entre Olesa i Begues. Probablement té els seu origen en una llegenda popular de finals del XVII o inicis del XVIII, època en que l'Hospital dóna culte a Santa Marta.</p> | 41.3361900,1.8628100 | 404847 | 4576702 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Fotografia de Santi Estrada. | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||||||
| 55466 | Llegenda de la lluita dels dos castells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-lluita-dels-dos-castells | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XVIII-XX | És una llegenda de la que quasi no es conserva la tradició. | <p>La llegenda es basa en la lluita entre el castell del Lloc i el castell de l'Hospital. El castell del Lloc es trobaria a Olesa, en un lloc dominant del nucli, que en documents de finals del segle XVI i primera meitat del XVII li donen la denominació de 'la Força' o 'el castell d'Olesa', i més tard, fins gairebé el segle XX, es coneixia com 'la casa alta' o 'Escalat de la casa alta'. A la primera meitat del segle XVII era dels Escala, havent constància el 1604 de Joan Escala Samsó (índex tardà del Capbreu de 1590, APOB; i al llibre de la Cort, APOB) com habitant del lloc d'Olesa. Aquest va ser el successor de la casa Romagosa, que procedien del Mas del Lledoner, tot i que no sabem com va accedir a la propietat. Segons Mn. Mísser (MÍSSER, 1953) la procedència d'aquest Joan seria de la part paterna de la casa Escalat i de la materna de la casa Samsó, essent una la casa vella i l'altre la nova. Al segle XVII els Escala van comprar el títol nobiliari de 'castlà' o senyor del castell, considerant-se castlans successors dels castlans de l'antic castell de Cervelló. Segons explica la llegenda, els habitants d'un i altre lloc s'apedregaven quan es trobaven. Per això, l'administrador de la Mitra, per posar fi a aquestes rencunies, els obligava a escombrar el camí Ral, cada dia amb una escombra nova feta de fulles de margalló i que ells mateixos havien de fabricar. Es van cansar tant que es van acabar les baralles.</p> | 08146-118 | 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>L'antiga casa Escalat seria una casa fortificada, i pel lloc dominant que ocupava, seria el castell d'Olesa. La propietat va ser subhastada a finals del segle XIX i la va comprar Miquel Olivella Sitjar de cal Pere, que la va tirar a terra i va construir un nou edifici. L'Hospital sovint era anomenat 'castrum Hospitalis' (Els castells catalans, vol III). Era un recinte emmurallat i la torre amb matacans que hi havia al centre era la torre defensiva.</p> | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55466-foto-08146-118-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||
| 55470 | Cadira de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cadira-de-sant-cristofol | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | <p>La cadira de Sant Cristòfol és una curiositat natural existent al llit de la riera de Begues al límit amb aquest terme, prop del revolt dels Casals. És una cavitat natural que es va formar en una roca i que té la forma de seient ample en el que es seu bé i còmodament. Ha generat diferents llegendes sobre els amors entre Sant Cristòfol, patró de Begues, i Santa Marta, patrona de l'Hospital de Cervelló.</p> | 08146-122 | Riera de Begues. 08795 OLESA DE BONESVALLS | 41.3361900,1.8628100 | 404847 | 4576702 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||||||||
| 55409 | Muralles de l'Hospital de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralles-de-lhospital-de-cervello | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. MONTE, M.A. (1987). Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 2734. AA.VV. (1992). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Volum 6: Alt Penedès. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XIII | En general l'estat de conservació de la muralla és bo, tot i els elements que s'han afegit a la banda de ponent. | <p>El recinte emmurallat envolta l'edifici de l'Hospital, l'església i altres edificis annexes. És una muralla de no gaire alçada coronada per merlets esglaonats. Té forma de polígon irregular amb quatre cares, amb una paret que el divideix en dues meitats. El mateix edifici de l'Hospital es troba adossat a la muralla per la banda sud; per la banda est hi ha l'església, al costat del portal d'entrada al recinte que s'obre al nord. És un portal d'arc de mig punt adovellat coronat per un merlet esglaonat amb la carassa romana incrustada. Sobre el merlet hi hagué fins al 1936 una creu gòtica de la mateixa factura que la que hi ha sobre la teulada de l'església, situada sobre un cap de marbre també d'origen romà. Segons diferents autors sembla que els fragments de la creu i del cap es conserven a l'Hospital ja que els va guardar l'hospitaler (Llorac, 1993; Misser, 1953). En aquesta part nord de la muralla hi ha 9 merlets, amb l'obra de tàpia i pedra, amb les cases del carrer Santa Marta adossades a aquesta. La part de la muralla de llevant té 12 merlets, i l'obra és de pedra amb morter de calç, amb la capella a l'extrem. La part de la muralla de migdia té 4 merlets i la paret de l'edifici de l'Hospital, tot fet de pedra, amb un contrafort i diversos afegits posteriors. En aquesta part hi ha una porta d'entrada al clos, d'arc escarser i amb un merlet esglaonat a sobre. La muralla de ponent és de pedra i tàpia, d'obra matussera, amb 8 merlets.</p> | 08146-61 | Hospital de Cervelló. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>L'Hospital de Cervelló sovint era anomenat 'castrum Hospitalis' (Els castells catalans, vol III). Era un recinte emmurallat i la torre amb matacans que hi havia al centre era la torre defensiva dels conjunt. L'Hospital va ser fundat per Guillem II de Cervelló i de Cervera, tal i com va deixar constància al seu testament de 2 de juny de 1262, en el que ordena que es faci un hospital al terme d'Olesa de Begues, al costat de la via pública en el lloc conegut com el Pèlag d'Olesa. Havia de tenir la missió d'atendre i curar als pobres, pelegrins, predicadors i passatgers. Al mateix testament fa donació a l'hospital del lloc d'Olesa amb tot el seu territori. Tot i aquest destí inicial de fer les funcions d'hospital de malalts, la funció que va fer durant la seva història va ser com a lloc d'hostatge i almoina de pobres, vianants i pelegrins fonamentalment. Les obres per construir l'edifici començarien al moment de la donació, l'any 1262; entre 1270 i 1274 l'edifici d'estil gòtic estaria completament acabat, així com part de la capella, de la torre i la muralla.</p> | 41.3454800,1.8462400 | 403475 | 4577752 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55409-foto-08146-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55409-foto-08146-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55409-foto-08146-61-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Al llibre de visites pastorals de l'església d'Olesa de Bonesvalls del 1312 (ADB) s'assenyala que el nombre de persones que passaven per l'Hospital era molt elevat, unes 400 al mes, cosa que va provocar que es construís un conjunt de cases al seu entorn per tal d'allotjar al personal que hi treballava. Es diu que assistiren als actes d'inauguració fra Ramon de Penyafort, el rei Jaume I, el senyor de la baronia de Cervelló i fundador, Guillem II. El 1590 el bisbe Juan Dimes Lloris va fer posar un escut sobre la porta de l'Hospital amb una llegenda: 'Aquest Hospital fundat en altres temps per Guillem de Cervelló, el bisbe Juan Dimes Loris ara l'ha restaurat'; probablement el mur que divideix el pati fou fet en aquesta època. Està inclòs al catàleg d'elements a protegir del PGOU d'Olesa, 1989. Fotografia 1 de Marta Mitjans. | 92|93|85 | 47 | 1.3 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 350,70 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml