Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 55350 | Mina i sínia de cal Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-i-sinia-de-cal-parellada | <p>HERRERO, G. (1988). Inventari de Patrimoni Arqueologic. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 1 Olesa. LLOPART, J.; MARUGAN, C.M.; SANCHO, M. (1988). El qanāt de la sínia a Olesa de Bonesvalls: un sistema de captació d'aigües. Separata Acta Mediaevalia, facultat de Geografia e Història, Universitat de Barcelona, nº 9. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament .</p> | <p>Als camps que hi ha sobre el mas Cortnou, hi ha la mina i sínia de can Parellada. Es tracta d'un conjunt hidràulic que consta de dues galeries subterrànies connectades entre si, dos pous d'aireig fets en pedra seca (un reconstruït en bon estat, altre en mal estat) i una cisterna subterrània coberta amb volta de maó per emmagatzemar l'aigua, a més d'una sínia què moguda per tracció animal treia l'aigua amb catúfols. La sínia servia per treure l'aigua emmagatzemada a la cisterna i distribuir-la pel regadiu, i es troba dins d'una caseta de pedra tancada. L'aigua de la cisterna també s'utilitzava per abastir la masia de cal Parellada a través d'un petit canal que portava l'aigua a la bassa de la casa que es troba a uns 1000m al sud d'aquest conjunt, un cop a la casa l'aigua s'emmagatzemava a l'aljub i d'aquí es distribuïa. Encara a l'actualitat s'utilitza l'aigua que s'acumula a la cisterna, però la sínia està inutilitzada. A la part nord de la caseta de la sínia hi ha una bassa rectangular d'obra molt malmesa que s'utilitzaria per emmagatzemar l'aigua que s'extreia amb la sínia per regar els camps del voltant. L'obra és feta amb pedra seca i el terreny és argilós, sembla que refeta vàries vegades, tot i així creu que no és anterior al XVIII. Alguns han volgut veure en la mina un qanāt àrab (LLOPART, 1988), però altres autors no comparteixen la teoria (LLORAC, 1993: 51), tot i que realment es tracta d'un sistema de regadiu de tradició musulmana tipus qanāt tot i que sigui construït en èpoques molt posteriors. L'aigua neix a la zona.</p> | 08146-35 | Cal Joan. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Alguns autors han volgut veure en aquest sínia un sistema de captació d'aigües semblant als que s'utilitzaven en època musulmana. Degut a que es desconeix el moment de construcció d'aquest conjunt hidràulic, no podem confirmar tal suposició. L'any 1986 es va demanar sol·licitud d'excavació al Servei d'Arqueologia de Catalunya per Carme Marugan i Vallbé del Departament d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona. El permís va ser denegat. Es va demanar perquè es considerava el primer jaciment d'aquest tipus localitzat a Catalunya i es considerava important per la seva possible relació amb el món musulmà. El qanāt era un sistema d'aprofitament de les aigües dels nivells freàtics que utilitzava sistemes de galeries de captació subterrànies per drenatge i una cisterna també subterrània en la que s'emmagatzemava l'aigua. Situat al final del pendent que formen les muntanyes que el tanquen pel nord, de manera que és més fàcil recollir les aigües que baixen per acció natural. Per extreure l'aigua de la cisterna s'utilitzava una sínia, sistema també procedent del món àrab, que aprofitava la força d'un animal per pujar l'aigua mitjançant catúfols.</p> | 41.3510900,1.8347400 | 402521 | 4578388 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55350-foto-08146-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55350-foto-08146-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55350-foto-08146-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Fa uns dos anys l'interior va ser netejat per membres del Grup de Recerca Olesa Rural. Fitxa de la Carta Arqueològica feta per Gemma Herrero l'any 1988. El topònim del mas Camat pot venir de qanāt, i podria tenir alguna relació ja que aquest mas es troba a prop de la sínia de cal Parellada. | 98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 55356 | Abeurador de la font del Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-de-la-font-del-bou | Està trencat pel mig en sentit transversal. | <p>Abeurador de pedra excavat en un bloc de conglomerat. És de planta rectangular amb una cavitat excavada de forma ovoide. No té cap tipus de decoració. La font és d'estructura senzilla, connectada a la xarxa general municipal i té una placa informativa de la seva inauguració ubicada a la paret de darrera.</p> | 08146-41 | Carrer Fontana. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Aquest abeurador es trobava al costat de cal Samsó, al mateix carrer Fontana. Era el que recollia l'aigua que s'extreia del pou d'aquesta casa que està al costat del carrer. Es va traslladar al lloc on és actualment, al costat de la font dels Bous, en arranjar el carrer. La font dels Bous va ser inaugurada el 20 de gener de 1992, amb motiu de la culminació del procés de portada d'aigua al municipi.</p> | 41.3540500,1.8489700 | 403716 | 4578700 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55356-foto-08146-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55356-foto-08146-41-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Era freqüent disposar d'abeuradors pel bestiar al costat de fonts i pous. | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 55391 | Fons d'Olesa de Bonesvalls al Museu de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dolesa-de-bonesvalls-al-museu-de-vilafranca | <p>FOLCH, R. i altres (1988).-HISTORIA NATURAL DELS PAÏSOS CATALANS vol.15: Registre Fòssil; Ed. Enciclopèdia Catalana, S.A., Barcelona. pàg. 131,132.</p> | <p>El museu de Vilafranca del Penedès conserva material procedent d'Olesa de Bonesvalls, principalment material paleontològic recopilat per diferents persones. Es conserva poc material arqueològic i no es troba ben classificat, ja que el material que es va extreure de la Balma no es troba classificat. Igualment, el Sr. Nicolau Ros d'Olesa va trobar fa uns anys un fragment de molí ibèric de pedra en la seva propietat a prop del corral de la Roca que va dipositar en el Museu de Vilafranca i que no consta documentat. El material documentat al Museu és el següent: Fons de Paleontologia / Geologia: Nº 2.060: Conquilles d'orbitolines de paret aglutinada i amb la típica secció de barret xinès, fossilitzades en roca calcària. Material recol·lectat per Mossèn Lluís Via. Ingressat al museu cap al 1945. Nº 2.082: Conquilles d'Orbitolines, de paret aglutinada i amb la típica secció de barret xinès. Donació de J. Ferré, 1978. Nº 2.255: Calcita estalactítica, color groc i marró. Lluïssor vítria. Pes específic:2,71; duresa:3. Presenta efervescència amb àcid clorhídric diluït al 10%. Material recol·lectat per Pere Giró Romeu, any 1968. Nº 3.259: Diversos motlles interns de conquilles, un dels quals es troba totalment pirititzat. Donació de J. Ferré, any 1978. Nº 3.729: Fragment d'exoesquelet d'un crustaci decàpode fossilitzat. Material recol·lectat per Pere Giró Romeu, any 1978. Nº 3.793: Pistes com a resultat de l'activitat bioturbadora del cranc Thalassinoides en sediments tous. Material recol·lectat per J. Ferré, any 1978. Nº 4.196: Esquelets d'equínids de difícil classificació ja que estan força erosionats. Material recol·lectat per J. Ferré, any 1968. Fons arqueològic: Nº 16.186: jaciment arqueològic Bauma de la Barca. Restes de bauma, pedres. Ingrés desconegut. Període desconegut. Nº 16.187: jaciment arqueològic. Hospital d'Olesa de Bonesvalls. Pedres sense classificar. Ingrés desconegut. Període desconegut. Nº 16.188: jaciment arqueològic. Restes trobades en un lloc indeterminat del municipi. Pedres. Ingrés desconegut. Període desconegut.</p> | 08146-43 | Museu de Vilafranca. Pl. Jaume I, 1 08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Regular | Inexistent | Paleògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 124 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 55393 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-13 | <p>MARGARIT, A. (1984). Notes de Sant Cugat Sesgarrigues. Miscel·lània Penedesenca. Institut d'Estudis Penedesencs.</p> | En part perdut | <p>De Begues a Olesa, l'antic camí anterior a la carretera que es va fer entre 1927-28, creuava la riera de Begues fins a nou vegades; passada la vinya de l'Escalat puja vers el Pla de la Creu i es fa ample, i d'aquí baixa fins a l'Hospital. En aquest tram encara es podia veure a les zones de paviment de roca les roderes de carruatges. Des de l'Hospital la via creuava la riera de Begues, pujava a can Parellada (mas Vallès al segle XIV) i seguia dret fins al Mas Cortnou; per sota l'actual carretera sortia al fondo de can Malet, passava per davant del mas Cortvell, els masos de la Gavarra sortint a coll de Garró, on encara es conserva l'antic empedrat que segueix la ruta cap a Vilafranca. La carrerada seguia el mateix recorregut que el camí Ral de Barcelona per Gavà i Begues fins a Vilafranca, amb parada a l'Hospital d'Olesa.</p> | 08146-45 | Camí d'Avinyonet a Gavà. | <p>Per Olesa passava una important via romana, coneguda com Via Narbonense (MARGARIT, 1984). La Narbonense es separava de la via Augusta a la zona de Tordera, seguint la via Augusta per Martorell fins a Olèrdola, i la Narbonense anava pel Maresme cap Barcelona i d'aquí a Cornellà, Sant Boi, Sant Climent, collada de Begues, Olesa, les Cabòries fins a Olèrdola. Era un important pas de persones, animals, productes, militars, carruatges. Als murs de l'Hospital hi havia diferents vestigis de probable procedència romana, com la Carassa, alguns carreus i un cap que hi havia sota la creu de la porta principal derrocada el 1936, i que podrien procedir d'algun edifici anterior. El Camí Ral de Barcelona a Tarragona seguia la mateixa via que la via romana, tenint Olesa una situació important. Al Llibre de les Nobleses dels Reys (manuscrit del segle XIV conservat a l'Institut d'Estudis Catalans), parla d'una emboscada en aquesta ruta l'any 1117, essent la referència més antiga d'aquest camí. A un document del 1272 (ACB, Pia Almoina 8, 38) en la donació de la vila d'Olesa a l'Hospital feta per Guillem de Cervelló, es cita el camí públic al peu del qual es construí l'Hospital. Segons explica Misser (1953), encara hi havia trams del camí que conservaven restes de l'antic empedrat entre la Gavarra i coll de Garró. El bandolerisme fou molt important en passar un camí transitat per la zona. Un llevador de comptes de l'hospital diu que l'any 1541 es van fer unes despeses ocasionades pels lladres que es movien pels voltants o per un grup de bandolers que passava pel camí i s'hostatjaven a l'hospital. Als segles XVI i XVII era un fet comú, que tornà a crear problemes a mitjans del segle XIX amb assalt a masies i vianants. Sembla que a finals del segle XIX el vell Camí Ral es trobava en mal estat en alguns trams, per tant se'l considerava únicament com un camí de bast (MISSER i altres, 1993). La carretera d'Avinyonet a Olesa fou acabada el 1887 per Obres Públiques de la Diputació de Barcelona. També la Diputació va construir la carretera d'Olesa a Begues entre 1927-28, i el 1951 el tram de l'Hospital al poble per sobre de l'antic camí de la Creueta.</p> | 41.3467400,1.8455400 | 403418 | 4577892 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55393-foto-08146-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55393-foto-08146-45-3.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 83 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 55394 | Carrerada de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-begues-1 | <p>ALTISENT, Agustí (1993). Diplomatari de Santa Maria de Poblet, I (960-1177). Abadia de Poblet-Generalitat de Catalunya, Barcelona. ROVIRA, Joan; MIRALLES, Ferran (1999). Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona. Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> | Força malmesa; llaurada, embrossada i asfaltada en la seva major part. | <p>La carrerada, dins el terme d'Olesa de Bonesvalls, arrenca del coll de Garró, important cruïlla de carrerades on també fa cap la carrerada de la Cerdanya que, de les Gunyoles, es dirigeix per la riera dels Pelagons fins a Cantallops. El camí discorre des d'aquest punt fins a Olesa de Bonesvalls sempre per la dreta de l'actual carretera. Des de la riera dels Pelagons, surt del terme d'Avinyonet i va a trobar la bassa de la Gavarra, seguint el seu trajecte passant molt a prop del Mas Cort Vell i entra en mig d'unes vinyes que l'han llaurat i esborrat. A partir d'aquí segueix per sota de cal Joan pel mig del bosc i davalla fins a cal Camat. Per una pista arriba a l'Hospital de Cervelló fins arribar a Begues en un camí actualment molt desdibuixat que segueix pel costat dret de la carretera. Entre el mas la Gavarra i la carretera hi ha una bassa que era lloc d'aturada i abeurada pel bestiar que passava per la carrerada. Hi ha dues pollancres que estan dins la bassa. Aquest era un punt de confluència de camins ramaders. L'Hospital d'Olesa de Bonesvalls era un lloc de parada.</p> | 08146-46 | De coll de Garró a Begues seguint la carretera. | <p>Aquesta carrerada va ser antany un camí important. Camí ral de Barcelona per Gavà i Begues, a Vilafranca. Camí de Sant Jaume de Galícia que tenia parada a l'Hospital d'Olesa i que seguia per Vilafranca cap a la Llacuna i amunt. Gran carrerada que des del Pirineu, per Terrassa, Molins de Rei i Torrelles de Llobregat, arribava a Begues, porta d'entrada al Garraf i al Penedès. La carrerada i el camí Ral segueixen molts trams en que són el mateix camí. Sembla que al Massís del Garraf la transhumància estacional fou practicada ja al segle XI, cent anys abans que la impulsessin el grans monestirs cistercencs de Santes Creus i Poblet. Precisament la primera notícia històrica d'una via pecuària a Catalunya és del 1055, en un document de donació del veí nucli de l'Arboçar (Avinyonet), que esmenta entre els seus límits la via pecuària (Altisent, 1993, doc. 10); carrerada que enllaçaria amb l'important camí que, procedent de Calaf, travessava la plana penedesenca en direcció Begues.</p> | 41.3499800,1.8044600 | 399986 | 4578299 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55394-foto-08146-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55394-foto-08146-46-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Els camins ramaders o carrerades són camins de domini públic (com els rius i torrents, costes i carreteres) per on el bestiar té dret a passar. Tenen un paper molt important en la gestió del territori. Posseeixen un gran valor cultural i històric i poden esdevenir instruments urbanístics de primer ordre a l'hora de mantenir oberts corredors naturals i ecològics. La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és, juntament amb el Vallès i l'Empordà, una de les tres grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (Miralles, 1999). Acostumen a ser camins elevats, camins de carena. D'aquesta manera, s'eludeixen les sinuositats dels barrancs i es va més de dret; es troba pastura; s'eviten conflictes amb els agricultors; i, sovint, en ser partions de municipis, els possibles perjudicis que pugui ocasionar el ramat queden més repartits. La seva amplada oscil·la entre els 10 i els 60 metres segons el tram, encara que en molts casos hagin pogut ser inferiors als 10 metres i, en alguns, superiors als 60. Generalment, els ramats no passaven dels 200 caps de bestiar, però a l'hora de fer la transhumància feien servir l'antiga estratègia -molt comú al Pirineu- de baixar el ramat en societat, és a dir, barrejant tres o quatre ramats per tal d'estalviar esforços i costos. En arribar a les contrades del Penedès, feien la tria dels seus animals i llavors cada pastor s'arribava, amb el seu ramat, fins la casa on havia llogat les herbes per a l'hivern. La transhumància tenia unes dates tradicionals prefixades: baixaven a la tardor, per Tots Sants, abans de les grans nevades hivernals i pujaven a la primavera, els darrers dies d'abril, coincidint amb la fosa de les neus a l'alta muntanya. La durada d'aquests desplaçaments era d'entre 10 i 15 dies, depenent de la ruta escollida i de les condicions climatològiques. Normalment, els pastors acostumaven a fer la fi de la jornada sempre al mateix lloc. En un eixamplament de la carrerada, anomenat parador, hi passaven la nit al ras, al costat de les ovelles, o bé utilitzaven algun dels corrals que hi havia al peu del camí. Al llarg de la carrerada, hi ha diversos eixamplaments o paradors -els amorriadors, reaturades, remontes, o mosqueres- on els animals poden amorriar-se i descansar fins a tres dies. Alguns d'ells són lloc de barreja, on diversos ramaders ajunten els seus ramats en una sola gran ramada que va a muntanya, o de tria, quan cal separar les ovelles pròpies del conjunt de la gran ramada estival. Correspón al Govern de la Generalitat de Catalunya el desenvolupament reglamentari, així com l'execució de totes les actuacions en matèria dels camins ramaders, concretament a través del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, a més els camins són imprescriptibles, és a dir, que han de conservar sempre la seva condició de camí ramader. Junt al camí ramader també s'han de protegir els elements que formen part, com pletes, abeuradors, llocs de parada. El mapa del recorregut del camí és aproximat. Sense ús ramader en l'actualitat. | 85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 55404 | Cova de la Balma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-balma | <p>MIRET, M. (2004). Inventari de Patrimoni Arqueologic. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 2 Olesa.</p> | La balma està en mal estat. | <p>Cova que es troba al fons d'una balma d'uns 20m de longitud i entre 2 i 4 m d'alçada. S'arriba per un corriol que surt del pont que hi ha sobre la riera de Begues, abans del km 18 de la carretera Olesa-Begues. La boca de la balma està a uns 30m de la carretera, sota la línia elèctrica que travessa la riera i a uns 4m sobre la llera. La notícia de l'existència va ser proporcionada per l'arqueòloga Alícia Estrada Martín que va observar que havia estat espoliada, observant restes òssies humanes escampades a l'interior sense indicis d'aixovar funerari. En una inspecció feta el 5 d'abril de 2000 s'observava que el sediment interior havia estat espoliat en bona part, tot i què en alguns punts encara s'observava el gruix del sediment original. L'espoliació afectà a una superfície de poc més d'un metre quadrat fins a 25-60cm de profunditat. Es recollí un fragment de dent humana i de canya d'os. La cova té 5m de fons per 3m d'amplada màxima. El fons de la cavitat i la meitat dreta no tenen sediment i aflora la roca. Te planta romboïdal amb altura màxima inferior al metre. L 'entrada està obstruïda. Sobre la boca hi ha pintat amb pintura blanca el rètol 'Cova de la balma'.</p> | 08146-56 | Riera de Begues. 08795 OLESA DE BONESVALLS | 41.3450500,1.8537900 | 404106 | 4577696 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Fitxa de la Carta Arqueològica de Catalunya feta per Magí Miret l'any 2004. Al vessant esquerre de la riera de Begues, a un terreny erm, entrada a la cova a uns 5 m sobre la llera de la riera dins una balma. | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 55405 | Jaciment Puig de la Mola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-puig-de-la-mola | <p>BELLMUNT, J. (1962) 'Notas de Arqueologia de Cataluña y Baleares' Ampurias, Núm. XXIV, pàg. 301, Barcelona, Diputació de Barcelona. MIRET, M. (1978) 'Un recinte enigmàtic al Puig de la Mola (Garraf)', Olerdulae, Núm. 4, pp. 16-17, Vilafranca del Penedès. MIRET, J.; MIRET, M. (1981) “Un assentament d'època romana a la Serra de la Font del Cuscó (Avinyonet del Penedès), Tancats medievals per a bestiar. Garraf”, Miscel·lània Penedesenca, Núm. 4, pp. 181-194, Vilanova i la Geltrú. MIRET, M. (1983) Cronologia i anàlisi espacial del poblament ibèric a la zona oriental de la comarca del Garraf, Barcelona, Memòria de llicenciatura, Universitat de Barcelona, Document mecanografiat. MIRET, M.; FOTS, C. (1984). Inventari de Patrimoni Arqueologic. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 3 Olesa. RIBÉ et al. (1989-1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.</p> | <p>Prop de la cinglera de dalt el puig es trobà una vora de kalathos ibèric decorada amb osques i dues raspadores de sílex. Gran part del cim està ocupat per un recinte delimitat per una acumulació de pedres posades en sec de manera descurada aprofitant els afloraments de la roca i que ha estat interpretat com una pleta o tancat pel bestiar d'època medieval. Presenta un perímetre d'uns 520 metres.</p> | 08146-57 | Puig de la Mola. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Aquest jaciment va ser identificat l'any 1959 per membres de la Biblioteca - Museu Víctor Balaguer de Vilanova (RIBÉ et al.; 1989-1998). Durant la revisió de la Carta Arqueològica l'any 2004, no es va observar cap altre element excepte el tancat de pedres en sec. No s'observen restes de material en superfície, per la qual cosa és difícil determinar la possible existència d'un jaciment ibèric.</p> | 41.3192100,1.8478600 | 403571 | 4574834 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55405-foto-08146-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55405-foto-08146-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55405-foto-08146-57-3.jpg | Legal | Medieval|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Fitxa de la Carta Arqueològica de Catalunya feta per J. Miret i revisada el 2004 per J. Díaz, J. Ramos i L. Suau. En aquest puig es troba la divisió administrativa de quatre municipis: Olesa, Begues, Olivella i Avinyonet. El terreny està cobert per vegetació arbustiva de margalló, llentiscle i garric. La roca aflora en bon part de la superfície del cim. El cim del Puig de la Mola es troba ocupat per una torre de vigilància dels forestals del Parc Natural i travessat per la pista de terra que dóna accés. L'accés al Puig es realitza sortint d'Olivella direcció a l'Escola de Natura de can Grau, poc abans d'arribar s'agafa a l'esquerra una pista que porta a Olesa de Bonesvalls, en l'encreuament amb el GR 92-3 s'ha de deixar el vehicle i seguir caminant per un sender senyalitzat que porta al cim. El material es troba dipositat al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Una llegenda diu que a trenc d'alba de la nit de Sant Joan s'ha de buscar la primera pedra on hi toca el sol dalt del puig de la Mola, ja que sota d'ella hi ha un tresor amagat. | 85|81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 55406 | Puig de la Mola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-la-mola-2 | <p>El Puig de la Mola fa de límit divisor entre els territoris d'Avinyonet, Olivella, Begues i Olesa. És un dels punts més elevats del massís del Garraf. Físicament parlant, es tracta d'una muntanya amb un gran cim planer, de base calcària fortament erosionada. El terreny està cobert per vegetació arbustiva de margalló, llentiscle i garric. La roca aflora en bon part de la superfície del cim. Te una panoràmica extraordinària de 360 º, per la qual cosa s'ha ubicat al seu cim una torre de vigilància forestal. A més d'aquesta torre, també al cim es troben vestigis antics i elements d'interès: un grup de fites a tocar la torre forestal que delimiten el terme, el recer que forma una antiga pleta i l'extensa visual que domina tot el terme d'Avinyonet, el mar i una bona extensió de les comarques del Penedès, el Garraf i el Baix Llobregat.</p> | 08146-58 | Puig de la Mola. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Una llegenda diu que a trenc d'alba de la nit de Sant Joan s'ha de buscar la primera pedra on hi toca el sol dalt del puig de la Mola, ja que sota d'ella hi ha un tresor amagat.</p> | 41.3192100,1.8478600 | 403571 | 4574834 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55406-foto-08146-58-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Cal destacar la pleta o Marge dels Moros que es troba al cim, marge utilitzat pels pastors per retenir el bestiar aprofitant un territori escarpat i uns murs de pedra. En aquest lloc hi havia una returada de bestiar i era un dels llocs on feien la tria dels ramats. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 55423 | Carrerada de la Costa de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-la-costa-de-sant-pau | <p>ALTISENT, Agustí (1993). Diplomatari de Santa Maria de Poblet, I (960-1177). Abadia de Poblet-Generalitat de Catalunya, Barcelona. ROVIRA, Joan; MIRALLES, Ferran (1999). Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona. Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> | L'estat és bo. És utilitzada esporàdicament per algun ramat. | <p>La carrerada surt d'Olesa, pel camí que passa per la dreta del cementiri, una mica més avall al costat d'un rengle d'oliveres. Segueix la riera que baixa de la costa de Sant Pau fins dalt del coll d'Esteles, sota el turó de les mentides, a la serra de Riès. Pel cap d'aquesta serra passa la carrerada que ve de coll de Garró en direcció a l'Ordal la qual es creua per baixar, tot seguit, pel camí que porta al Pago. La carrerada va a portar la pista encimentada que baixa, per l'esquerra de la urbanització de la muntanya Rodona i que va a sortir al darrera de la benzinera que hi ha a la cruïlla entre la carretera N-340 i la BP-2427 que baixa pels casots a Sant Sadurní d'Anoia. En aquest punt empalma amb la carrerada de la Cerdanya que, des de Cantallops, es dirigeix cap a Sant Sadurní.</p> | 08146-75 | D'Olesa de Bonesvalls al Pago | <p>Sembla que al Massís del Garraf la transhumància estacional fou practicada ja al segle XI, cent anys abans que la impulsessin el grans monestirs cistercencs de Santes Creus i Poblet. Precisament la primera notícia històrica d'una via pecuària a Catalunya és del 1055, en un document de donació del veí nucli de l'Arboçar (Avinyonet), que esmenta entre els seus límits la via pecuària (Altisent, 1993, doc. 10); carrerada que enllaçaria amb l'important camí que, procedent de Calaf, travessava la plana penedesenca en direcció Begues.</p> | 41.3547900,1.8406300 | 403019 | 4578792 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Els camins ramaders o carrerades són camins de domini públic (com els rius i torrents, costes i carreteres) per on el bestiar té dret a passar. Tenen un paper molt important en la gestió del territori. Posseeixen un gran valor cultural i històric i poden esdevenir instruments urbanístics de primer ordre a l'hora de mantenir oberts corredors naturals i ecològics. La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és, juntament amb el Vallès i l'Empordà, una de les tres grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (Miralles, 1999). Acostumen a ser camins elevats, camins de carena. D'aquesta manera, s'eludeixen les sinuositats dels barrancs i es va més de dret; es troba pastura; s'eviten conflictes amb els agricultors; i, sovint, en ser partions de municipis, els possibles perjudicis que pugui ocasionar el ramat queden més repartits. La seva amplada oscil·la entre els 10 i els 60 metres segons el tram, encara que en molts casos hagin pogut ser inferiors als 10 metres i, en alguns, superiors als 60. Generalment, els ramats no passaven dels 200 caps de bestiar, però a l'hora de fer la transhumància feien servir l'antiga estratègia -molt comú al Pirineu- de baixar el ramat en societat, és a dir, barrejant tres o quatre ramats per tal d'estalviar esforços i costos. En arribar a les contrades del Penedès, feien la tria dels seus animals i llavors cada pastor s'arribava, amb el seu ramat, fins la casa on havia llogat les herbes per a l'hivern. La transhumància tenia unes dates tradicionals prefixades: baixaven a la tardor, per Tots Sants, abans de les grans nevades hivernals i pujaven a la primavera, els darrers dies d'abril, coincidint amb la fosa de les neus a l'alta muntanya. La durada d'aquests desplaçaments era d'entre 10 i 15 dies, depenent de la ruta escollida i de les condicions climatològiques. Normalment, els pastors acostumaven a fer la fi de la jornada sempre al mateix lloc. En un eixamplament de la carrerada, anomenat parador, hi passaven la nit al ras, al costat de les ovelles, o bé utilitzaven algun dels corrals que hi havia al peu del camí. Al llarg de la carrerada, hi ha diversos eixamplaments o paradors -els amorriadors, reaturades, remontes, o mosqueres- on els animals poden amorriar-se i descansar fins a tres dies. Alguns d'ells són lloc de barreja, on diversos ramaders ajunten els seus ramats en una sola gran ramada que va a muntanya, o de tria, quan cal separar les ovelles pròpies del conjunt de la gran ramada estival. Correspón al Govern de la Generalitat de Catalunya el desenvolupament reglamentari, així com l'execució de totes les actuacions en matèria dels camins ramaders, concretament a través del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca a més els camins són imprescriptibles, és a dir, que han de conservar sempre la seva condició de camí ramader. Junt al camí ramader també s'han de protegir els elements que formen part, com pletes, abeuradors, llocs de parada. El mapa del recorregut del camí és aproximat. | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 55424 | Carrerada del Corral de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-del-corral-de-la-roca | <p>ALTISENT, Agustí (1993). Diplomatari de Santa Maria de Poblet, I (960-1177). Abadia de Poblet-Generalitat de Catalunya, Barcelona. ROVIRA, Joan; MIRALLES, Ferran (1999). Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona. Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> | L'estat és bo. És utilitzada esporàdicament per algun ramat. | <p>Aquesta carrerada neix al mig del poble d'Olesa, just davant d l'antiga font dels Bous i segueix el GR-5 senyalitzat amb marques blanques i vermelles. Segueix pel costat del corral de la Roca, s'enfila fins a la serra de les Planes, per on discorre la carrerada que ve de Riés en direcció a la Creu de l'Ordal. Tramunta la serra i baixa de dret, per l'altra banda, fins al poble d'Ordal.</p> | 08146-76 | D'Olesa de Bonesvalls a l'Ordal | <p>Sembla que al Massís del Garraf la transhumància estacional fou practicada ja al segle XI, cent anys abans que la impulsessin el grans monestirs cistercencs de Santes Creus i Poblet. Precisament la primera notícia històrica d'una via pecuària a Catalunya és del 1055, en un document de donació del veí nucli de l'Arboçar (Avinyonet), que esmenta entre els seus límits la via pecuària (Altisent, 1993, doc. 10); carrerada que enllaçaria amb l'important camí que, procedent de Calaf, travessava la plana penedesenca en direcció Begues.</p> | 41.3564800,1.8522800 | 403996 | 4578966 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55424-foto-08146-76-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Els camins ramaders o carrerades són camins de domini públic (com els rius i torrents, costes i carreteres) per on el bestiar té dret a passar. Tenen un paper molt important en la gestió del territori. Posseeixen un gran valor cultural i històric i poden esdevenir instruments urbanístics de primer ordre a l'hora de mantenir oberts corredors naturals i ecològics. La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és, juntament amb el Vallès i l'Empordà, una de les tres grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (Miralles, 1999). Acostumen a ser camins elevats, camins de carena. D'aquesta manera, s'eludeixen les sinuositats dels barrancs i es va més de dret; es troba pastura; s'eviten conflictes amb els agricultors; i, sovint, en ser partions de municipis, els possibles perjudicis que pugui ocasionar el ramat queden més repartits. La seva amplada oscil·la entre els 10 i els 60 metres segons el tram, encara que en molts casos hagin pogut ser inferiors als 10 metres i, en alguns, superiors als 60. Generalment, els ramats no passaven dels 200 caps de bestiar, però a l'hora de fer la transhumància feien servir l'antiga estratègia -molt comú al Pirineu- de baixar el ramat en societat, és a dir, barrejant tres o quatre ramats per tal d'estalviar esforços i costos. En arribar a les contrades del Penedès, feien la tria dels seus animals i llavors cada pastor s'arribava, amb el seu ramat, fins la casa on havia llogat les herbes per a l'hivern. La transhumància tenia unes dates tradicionals prefixades: baixaven a la tardor, per Tots Sants, abans de les grans nevades hivernals i pujaven a la primavera, els darrers dies d'abril, coincidint amb la fosa de les neus a l'alta muntanya. La durada d'aquests desplaçaments era d'entre 10 i 15 dies, depenent de la ruta escollida i de les condicions climatològiques. Normalment, els pastors acostumaven a fer la fi de la jornada sempre al mateix lloc. En un eixamplament de la carrerada, anomenat parador, hi passaven la nit al ras, al costat de les ovelles, o bé utilitzaven algun dels corrals que hi havia al peu del camí. Al llarg de la carrerada, hi ha diversos eixamplaments o paradors -els amorriadors, reaturades, remontes, o mosqueres- on els animals poden amorriar-se i descansar fins a tres dies. Alguns d'ells són lloc de barreja, on diversos ramaders ajunten els seus ramats en una sola gran ramada que va a muntanya, o de tria, quan cal separar les ovelles pròpies del conjunt de la gran ramada estival. Correspón al Govern de la Generalitat de Catalunya el desenvolupament reglamentari, així com l'execució de totes les actuacions en matèria dels camins ramaders, concretament a través del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, a més els camins són imprescriptibles, és a dir, que han de conservar sempre la seva condició de camí ramader. Junt al camí ramader també s'han de protegir els elements que formen part, com pletes, abeuradors, llocs de parada. El mapa del recorregut del camí és aproximat. | 85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 55425 | Carrerada del camí vell d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-del-cami-vell-dolesa | <p>ALTISENT, Agustí (1993). Diplomatari de Santa Maria de Poblet, I (960-1177). Abadia de Poblet-Generalitat de Catalunya, Barcelona. ROVIRA, Joan; MIRALLES, Ferran (1999). Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona. Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> | En bon estat general, tot i que el primer tram ha estat urbanitzat. | <p>Aquesta carrerada segueix íntegrament el camí vell o veïnal que unia Ribes i Olesa de Bonesvalls. Comença a la sortida del poble de Sant Pere de Ribes, en el trencall que surt a la dreta de la carretera BV-2111 que va a Olivella i s'enfila pel vial central de la urbanització de can Lloses en direcció a ca l'Almirall. El camí encimentat al principi, es converteix a l'alçada de ca l'Almirall en una pista amplíssima en la que encara es distingeix una mica el camí vell per l'esquerra. La carrerada segueix el GR-5 i sense massa desnivell el camí arriba a can Grau on pren la pista que, per l'esquerra del Puig de la Mola, va a trobar el fondo de l'Astor i arriba al pla de l'Hospital d'Olesa. Aquesta pista passa pel costat del corral de l'Esquerrà. (ROVIRA et alií, 1999).</p> | 08146-77 | De Sant Pere de Ribes a Olesa de Bonesvalls. | <p>Sembla que al Massís del Garraf la transhumància estacional fou practicada ja al segle XI, cent anys abans que la impulsessin el grans monestirs cistercencs de Santes Creus i Poblet. Precisament la primera notícia històrica d'una via pecuària a Catalunya és del 1055, en un document de donació del veí nucli de l'Arboçar (Avinyonet), que esmenta entre els seus límits la via pecuària (Altisent, 1993, doc. 10); carrerada que enllaçaria amb l'important camí que, procedent de Calaf, travessava la plana penedesenca en direcció Begues.</p> | 41.3315900,1.8456400 | 403404 | 4576210 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55425-foto-08146-77-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Els camins ramaders o carrerades són camins de domini públic (com els rius i torrents, costes i carreteres) per on el bestiar té dret a passar. Tenen un paper molt important en la gestió del territori. Posseeixen un gran valor cultural i històric i poden esdevenir instruments urbanístics de primer ordre a l'hora de mantenir oberts corredors naturals i ecològics. La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és, juntament amb el Vallès i l'Empordà, una de les tres grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (Miralles, 1999). Acostumen a ser camins elevats, camins de carena. D'aquesta manera, s'eludeixen les sinuositats dels barrancs i es va més de dret; es troba pastura; s'eviten conflictes amb els agricultors; i, sovint, en ser partions de municipis, els possibles perjudicis que pugui ocasionar el ramat queden més repartits. La seva amplada oscil·la entre els 10 i els 60 metres segons el tram, encara que en molts casos hagin pogut ser inferiors als 10 metres i, en alguns, superiors als 60. Generalment, els ramats no passaven dels 200 caps de bestiar, però a l'hora de fer la transhumància feien servir l'antiga estratègia -molt comú al Pirineu- de baixar el ramat en societat, és a dir, barrejant tres o quatre ramats per tal d'estalviar esforços i costos. En arribar a les contrades del Penedès, feien la tria dels seus animals i llavors cada pastor s'arribava, amb el seu ramat, fins la casa on havia llogat les herbes per a l'hivern. La transhumància tenia unes dates tradicionals prefixades: baixaven a la tardor, per Tots Sants, abans de les grans nevades hivernals i pujaven a la primavera, els darrers dies d'abril, coincidint amb la fosa de les neus a l'alta muntanya. La durada d'aquests desplaçaments era d'entre 10 i 15 dies, depenent de la ruta escollida i de les condicions climatològiques. Normalment, els pastors acostumaven a fer la fi de la jornada sempre al mateix lloc. En un eixamplament de la carrerada, anomenat parador, hi passaven la nit al ras, al costat de les ovelles, o bé utilitzaven algun dels corrals que hi havia al peu del camí. Al llarg de la carrerada, hi ha diversos eixamplaments o paradors -els amorriadors, reaturades, remontes, o mosqueres- on els animals poden amorriar-se i descansar fins a tres dies. Alguns d'ells són lloc de barreja, on diversos ramaders ajunten els seus ramats en una sola gran ramada que va a muntanya, o de tria, quan cal separar les ovelles pròpies del conjunt de la gran ramada estival. Correspón al Govern de la Generalitat de Catalunya el desenvolupament reglamentari, així com l'execució de totes les actuacions en matèria dels camins ramaders, concretament a través del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, a més els camins són imprescriptibles, és a dir, que han de conservar sempre la seva condició de camí ramader. Junt al camí ramader també s'han de protegir els elements que formen part, com pletes, abeuradors, llocs de parada. El mapa del recorregut del camí és aproximat. | 85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 55454 | Llegenda de la pedra del pont del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-pedra-del-pont-del-diable | És una llegenda que quasi no es manté oralment. | <p>Hi ha una llegenda basada en el Pont del Diable de Martorell relacionada en certa manera amb Olesa de Bonesvalls. La llegenda explica que al costat del riu Llobregat hi havia un hostal que necessitava molta aigua i cada dia una serventa creuava el riu sobre una passera de pedres per anar a buscar aigua a la font. Un dia el riu baixava molt ple i la serventa va pensar que donaria el que fos per tal de que construïssin un pont. Un senyor que passava la va sentir i li va prometre que si es casava amb ell faria fer un pont. El cavaller era el diable i va treballar tota la nit per construir-lo. La noia va anar al riu a mitjanit i en veure el pont mig fet es va adonar que l'home era el diable i va tornar a l'hostal plorant. L'hostalera li va dir que no s'amoïnés que despertaria al gall per tal que cantés abans de sortir el sol i el diable pensarà que es fa de dia, s'enrabiarà per no haver pogut acabar el pont i marxarà. Així ho van fer, al diable només li faltava una pedra per acabar el pont i va fugir. Així s'explica que al pont del Diable li falti una grossa pedra. Explicava el mestre Salomó Pijoan, abans de la Guerra Civil als nens d'Olesa, que a sota el pont de la carretera Olesa-Avinyonet, sobre el torrent de Coll de Garró, hi havia la pedra procedent del pont del diable de Martorell que li faltava a aquest.</p> | 08146-106 | <p>Agraeixo a Nicolau Ros la informació facilitada sobre l'existència d'aquesta pedra, i al Grup de Recerca Olesa Rural que van netejar l'indret fins a localitzar-la al lloc que Nicolau Ros havia indicat. Ell va ser qui va sentir la llegenda explicada pel seu mestre de l'escola d'Olesa quan era petit.</p> | 41.3512000,1.8036500 | 399920 | 4578435 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Efectivament al lloc hi ha una pedra tallada plana, ben escairada i de grans dimensions que es troba mig enterrada al costat de la llera de la riera. És una pedra que sembla calissa molt ben treballada i que resulta estrany que es trobi en aquest lloc. Probablement tingui alguna relació al pas del camí Ral i anterior Via romana per aquest indret, i la pedra podia haver format part d'algun trasllat de material per algun edifici important de Tarragona o Barcelona. La pedra es troba fóra del terme d'Olesa, ja que està a l'altra banda de la riera, corresponent a Avinyonet, i per això no es fitxa individualment. | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 55456 | Oficis desapareguts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oficis-desapareguts-0 | No existeixen. | <p>A Olesa de Bonesvalls s'han practicat una sèrie d'oficis tradicionals que actualment han desaparegut però que han estat una important base econòmica dels seus habitants. Destaquen la producció de calç, la de carbó vegetal, la recollida de llenya, la producció de mel, els ramats que generaven els oficis de pastor i productors de llet i mató, la vinya i la producció de vi i aiguardent. També podem destacar l'aprofitament del margalló que s'agafava a la muntanya per tal d'adobar-lo i preparar escombres, cordes i altres estris. Aquest costum es molt antic. Així es troba documentat, per posar un exemple, l'any 1163 pel territori del Garraf, concretament a l'indret conegut com a coma de Campdàsens. En aquell any, hi ha un document de cessió del rei Alfons per tal que es construís un monestir (el de Sant Vicenç). Aquests dominis eren freqüentats pels habitants dels termes veïns de Begues, Sitges i Eramprunyà per fer-hi pasturar bestiar i recollir llenya i arbustos –especialment la palma o margalló-, la qual cosa va ser causa en diferents ocasions de litigis amb el monestir (ROVIRA ET AL., 1999). La fabricació d'escombres de margalló també la trobem documentada a la llegenda de la lluita dels dos castells en que l'administrador de l'Hospital va fer escombrar el camí Ral amb escombres que s'havien de fer els mateixos habitants. Hi havia gent dedicada a l'obtenció de PEDRA, CALÇ I CARBÓ. Hi ha molts indrets amb pedreres al terme municipal. Amb aquestes pedres extretes es feia principalment calç. Molts treballadors intercalaven varies ocupacions, d'acord amb la demanda i l'estació. Els forns de calç són molt freqüents al terme. També es feia carbó de llenya a diferents zones, recollint la llenya a l'entorn. La prodicció de mel era una activitat econòmica important a Olesa abans de la Guerra Civil. La mel es portava a vendre a la fira de Sant Ponç a Barcelona i havia suposat un important complement econòmic per a molts habitants de la zona. Joan Augé era un d'aquests apicultors d'ofici. A casa seva, al carrer Raval, va posar sobre la façana una rajola de València que representa una arna. Aquest ja feia d'apicultor abans de la Guerra Civil. Va començar l'activitat amb ruscs de canyes i més tard amb quadres de cera tipus laiens (arnera francesa) de dos o tres pisos. La RAMADERIA ha estat un sector molt important a Olesa ja des de l'edat mitjana i arribant a ser molt important a finals del segle XIX i principis del XX. S'extreia la llet que es portava a comercialitzar a Molins de Rei, Vilafranca i Barcelona. Es va arribar als 4.000 caps. El gran nombre de corrals a la zona són l'indicatiu de la importància que van tenir aquests ramats a la zona, així com destacar el pas dels ramats transhumants, principalment ovelles, que a l'hivern pasturaven a la zona d'Olesa i entorn, i que utilitzaven els corrals. En un principi la llet es transportava en carros i més tard, quan van fer les dues carreteres, entre 1918 i 1928, es feia el transport en 3 o 4 camions que la anaven a buscar a Olesa També hi havia moltes cases dedicades al conreu de la VINYA i la producció de vi i aiguardent, activitats dutes a terme des de l'edat mitjana, tot i que no havia sigut una activitat molt important fins al segle XVIII.</p> | 08146-108 | Terme d'Olesa de Bonesvalls | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Sense accés | Dolent | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98 | 60 | 4.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 55467 | Riera d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-dolesa | En diferents èpoques de l'any no té aigua. | <p>La riera d'Olesa o del Fondo del Lledoner, es forma sota la creu de l'Ordal, al terme de Vallirana i desguassa a la de Begues a l'Hospital. Rep diferents torrents en el seu recorregut. Per la dreta: torrent del fondo de l'Arcada (notable per una arcada natural formada per l'erosió); torrent del fondo de l'Uró; torrent de l'Arcatera; fondo de la Remuga, que s'uneixen al fondo de Cova Cremada, que després de travessar Olesa, desguassa a la riera per la dreta. Per l'esquerra: el fondo de les Obagues, que baixa del Puig Bernat; el fondo del molí, que prové del pla de les Bassioles (Vallirana); el fondo de Matabous, que davalla del puig de l'Avencó.</p> | 08146-119 | 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El terme d'Olesa de Bonesvalls forma una gran vall que degut a la natura pètria, calcària i càrstica del lloc, no permet que les aigües de pluja es retinguin a la superfície, filtrant-se ràpidament sota terra i sense circular per damunt. Això ha condicionat el sistema de captació de les aigües, generalitzant-se l'excavació de pous que agafen l'aigua del subsòl prop del llit de les rieres. Cada casa té el seu pou, constituint un paisatge singular. Hi ha diversos pous que es drenen amb les aigües subterrànies, prop de la riera de Begues (a l'Hospital, cal Pel·larí, etc.), i d'Olesa (les Cases de la Riera, carrer del Raval, carrer Fontana). Hi ha pous de propietat privada i altres de propietat municipal que basteixen d'aigua el municipi. Aquests pous han esdevingut una part característica del paisatge del poble d'Olesa. Les rieres d'Olesa son cursos torrencials, que només porten aigua quan plou amb intensitat i per tant porten un cabal poc important. El tipus de vegetació del seu entorn és la que trobem a tota la zona.</p> | 41.3560600,1.8551800 | 404238 | 4578916 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 55468 | Riera de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-begues-1 | En diferents èpoques de l'any no té aigua. | <p>La riera de Begues, neix prop d'aquest poble i entra al terme d'Olesa per la cadira de Sant Cristòfol. La riera de Begues rep a la riera d'Olesa a l'Hospital i, després de rebre l'aigua de diferents torrents, aflueix a la Mediterrània a ponent de Sitges. Rep diferents torrents en el seu recorregut. Per l'esquerra: el fondo del Corral de l'Hospital o del Pi del Lluc; el de la Boixosa; el de la Llaurada, que provenen del Puig de la Mola. Per la dreta rep el torrent dels Albans; el de cal Malet i el dels Lladres; el torrent de la Gavarra i el fondo de Vallmala.</p> | 08146-120 | 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El terme d'Olesa de Bonesvalls forma una gran vall que degut a la natura pètria, calcària i càrstica del lloc, no permet que les aigües de pluja es retinguin a la superfície, filtrant-se ràpidament sota terra i sense circular per damunt. Això ha condicionat el sistema de captació de les aigües, generalitzant-se l'excavació de pous que agafen l'aigua del subsòl prop del llit de les rieres. Cada casa té el seu pou, constituint un paisatge singular. Hi ha diversos pous que es drenen amb les aigües subterrànies, prop de la riera de Begues (a l'Hospital, cal Pel·larí, etc.), i d'Olesa (les Cases de la Riera, carrer del Raval, carrer Fontana). Hi ha pous de propietat privada i altres de propietat municipal que basteixen d'aigua el municipi. Aquests pous han esdevingut una part característica del paisatge del poble d'Olesa. Les rieres d'Olesa son cursos torrencials, que només porten aigua quan plou amb intensitat i per tant porten un cabal poc important. El tipus de vegetació del seu entorn és la que trobem a tota la zona.</p> | 41.3459300,1.8477400 | 403601 | 4577800 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 55469 | Pont de l'Arcada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-larcada | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | <p>És un pont natural de pedra, un dels més interessants de Catalunya. Es troba en una zona de difícil accés i poc visible ja que està en un lloc enclotat. Està al torrent anomenat fondo de l'Arcada, afluent de la riera d'Olesa, a 3km del barri del Raval, al nord del terme municipal i proper als termes de Vallirana i Subirats. El lloc té abundant vegetació que fan que sigui ombrívol. El pont és una roca que forma una gran obertura d'uns 7m d'amplada i 4m d'alçada oberta al sud, amb un espadat a banda i banda. Molt a prop hi ha l'avenc de l'Arcada.</p> | 08146-121 | Al fondo de l'Arcada. 08795 OLESA DE BONESVALLS | 41.3795700,1.8694900 | 405469 | 4581511 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55469-foto-08146-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55469-foto-08146-121-3.jpg | Inexistent | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 122 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 55470 | Cadira de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cadira-de-sant-cristofol | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | <p>La cadira de Sant Cristòfol és una curiositat natural existent al llit de la riera de Begues al límit amb aquest terme, prop del revolt dels Casals. És una cavitat natural que es va formar en una roca i que té la forma de seient ample en el que es seu bé i còmodament. Ha generat diferents llegendes sobre els amors entre Sant Cristòfol, patró de Begues, i Santa Marta, patrona de l'Hospital de Cervelló.</p> | 08146-122 | Riera de Begues. 08795 OLESA DE BONESVALLS | 41.3361900,1.8628100 | 404847 | 4576702 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 55471 | Penya de l'Heura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penya-de-lheura | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | <p>La Penya de l'Heura és una curiositat natural del terme d'Olesa que es troba al costat del fondo del Futre, en el punt en que aquest conflueix amb la riera d'Olesa. Es troba abans d'arribar al fondo de l'Arcada i al peu del camí que porta a Vallirana. És una gran roca en la que ha crescut un heura que la cobreix quasi totalment, formant una cavitat darrera la roca que proporciona una agradable ombra.</p> | 08146-123 | Fondo del Futre. 08795 OLESA DE BONESVALLS | 41.3752300,1.8673000 | 405280 | 4581031 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 55472 | Parc Natural del Garraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-garraf-1 | <p>www.diba.es/parcs</p> | <p>El Parc Natural del Garraf es troba entre les comarques del Baix Llobregat, l'Alt Penedès i el Garraf, al sector sud-oest de l'anomenada Serralada Litoral Catalana. Els seus límits geogràfics són la vall inferior de Llobregat, la mar Mediterrània i la depressió del Penedès. Ocupa una extensió de 12.820 hectàrees. El parc natural el formen dues grans unitats ben diferenciades geològicament: una, de roques calcàries, i dolomies i una petita banda de gresos vermellosos, a l'extrem oriental del parc. Es tracta d'un paisatge eminentment rocós i agressiu, amb nombroses cavitats subterrànies formades per l'acció de l'aigua sobre la pedra calcària. El relleu està solcat per rieres seques encaixades entre el rocam, conegudes com a fondos. Bona part del Garraf ens ofereix un paisatge mediterrani meridional. La vegetació que el caracteritza és un matollar dens d'un a tres metres d'alçària on dominen el garric i el llentiscle i on creixen el margalló, el càrritx i altres espècies de procedència africana, i cap endins, en els fondos o valls tancats, com el de la riera d'Olesa, un domini de la vegetació integrada per fragments d'alzinar, amb la vegetació típica associada (el boix, la roja, el lligabosc o el marfull) i pinedes de pi blanc. Les característiques paisatgístiques i geològiques de l'entorn d'Olesa fan que sigui un indret ideal per a la pràctica de l'excursionisme i l'espeleologia. La pedra calcària és la que compon gairebé la totalitat del massís, la qual, en contacte amb l'aigua i l'aire, ha proporcionat, per fenòmens de dissolució, la formació dels processos anomenats càrstics: és a dir, coves, avencs, dolines i rasclers. Respecte de la fauna, s'ha de tenir en compte que les dures condicions ambientals del massís (forta insolació, manca d'aigua, escassa vegetació i relleu molt abrupte) han seleccionat molt les espècies que s'hi han establert i, per tant, han donat interès a l'original fauna que hi viu. Així, hi trobem la serp verda, la serp de ferradura, la tortuga, el còlit negre, el còlit ros, la merla blava, la fagina, el conill, la guineu i el teixó. Les basses constitueixen punts clau per a la vida de moltes d'elles, sobretot per a les que troben en la presència de l'aigua el lligall irrefutable del seu cicle vital, com els amfibis i molts invertebrats. Tres són les característiques bàsiques que justifiquen l' interès d' aquest massís, la singularitat, grisenca i aparent nuesa del qual presideix i dóna nom a la comarca. En primer lloc, l' excepcional vàlua científica del seu medi natural on es desenvolupen uns biotops gairebé insòlits a Catalunya. En segon lloc, la notable singularitat de la relació de l' home amb aquest medi, al llarg de les diverses seqüències històriques: bosc, conreu de vinya, ramaderia de cabra, etc. I per últim, l' alt grau de qualitat i significació de la seva configuració paisatgística, on l' orografia abrupta i trencada, la peculiar botànica que s' hi desenvolupa-menció especial pel 'Chamaerops humilis' o margalló- i les característiques espeleològiques, configuren un marc paisatgístic d' un valor extraordinari.</p> | 08146-124 | Zona sud del municipi d'Olesa de Bonesvalls. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El Parc Natural del Garraf forma part de la xarxa d'espais naturals protegits, promoguts i gestionats per la Diputació de Barcelona, que configuren una anella verda que envolta els sectors més fortament urbanitzats del país. El Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona gestiona aquest espai protegit en col·laboració amb els municipis que en formen part i amb la participació de diversos sectors implicats. El Parc del Garraf està emparat legalment per un pla especial de protecció promogut per la Diputació de Barcelona el 1986 i substancialment ampliat el 2001, el que ha permès connectar-lo amb els parcs veïns d` Olèrdola i del Foix. Des de l'any 2000, el parc està agermanat amb la Riserva Naturale Monte Soratte, i des de l'any 2001 amb el Parco Naturale della Maremma. El conveni de col·laboració entre el Parc Natural del Garraf i la Riserva Naturale Monte Soratte ha propiciat l'agermanament entre dos municipis d'ambdós parcs: Begues, per la part catalana i Sant'Oreste, per la part italiana. Part de terme municipal d` Olesa de Bonesvalls està inclòs dins el Parc de Garraf. El principal objectiu de la gestió del parc és, mitjançant fórmules participatives i de consens, donar compliment al seu pla especial garantint: la preservació dels valors naturals i culturals, l'ús públic ordenat de la muntanya, les demandes culturals, pedagògiques i científiques i el desenvolupament socioeconòmic. L'interès paisatgístic, biològic i cultural del massís de Garraf justifica que s'hi hagi creat un espai protegit. El parc natural és una plataforma per al foment d'un ús racional del territori que faci possible l'aprofitament ordenat dels recursos. A la vegada, el parc natural respon a la demanda d'equipament i instal·lacions per al lleure i l'activitat pedagògica en el medi natural. Olesa compta amb una oficina d'informació del Parc oberta en horaris de caps de setmana i dimecres.</p> | 41.3236500,1.8394500 | 402874 | 4575336 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Espai aprovat per decret 328/1992 de 14 de desembre, inclós al Pla d'Espais d'Interès Natural. Diferents tipus de quiròpters trobem a la zona del parc: Miniopeterus schreibersii (ratpenat de cova), present a l'avenc de l'Esquerrà; Pipistrallus pipistrallus (ratpenat comú), a la zona del camí de can Grau. Cal assenyalar que l'any 2002 va baixar la població de ratpenats a l'avenc de l'Esquerrà degut a una epidèmia. També es porta a terme un pla de protecció de les aligues cuabarrades. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 55473 | Cucona del Llaurer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cucona-del-llaurer | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | <p>La cucona del Llaurer es troba a prop de la penya de l'Heura, al fondo del Futre. Cal assenyalar que a molts mapes està equivocat el nom d'aquesta cucona ja que li posen el de cucona de la Vídua que és una altra. Aquesta és la cucona més coneguda del terme, la seva funció és abeurar animals.</p> | 08146-125 | Fondo del Futre. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Clot situat a una roca que s'ha format de manera natural per acció de l'erosió, tot i que alguns han estat engrandits per la ma de l'home per tal que hi càpiga més aigua. Són freqüents a la zona a peu de les carrerades ja que moltes s'utilitzaven per abeurar al bestiar o be als pastors.</p> | 41.3778300,1.8675200 | 405302 | 4581320 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | El Grup de Recerca Olesa Rural s'encarrega periòdicament per voluntat pròpia de netejar la cucona i omplir-la d'aigua si és necessari. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 55474 | Cucona del Montau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cucona-del-montau | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | <p>La cucona del Montau es troba al pla del Montau, està formada per dues cavitats. D'ella treien aigua els carboners que treballaven en aquesta zona fent carbó d'alzina. Era un punt d'aigua per persones, per això està tapada amb pedres, per tal que l'aigua no s'embruti. S'omple de l'aigua de la pluja d'escorrentia de la roca o dels pastors que la omplen.</p> | 08146-126 | Pla del Montau. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Clot situat a una roca que s'ha format de manera natural per acció de l'erosió, tot i que alguns han estat engrandits per la ma de l'home per tal que hi càpiga més aigua. Són freqüents a la zona a peu de les carrerades ja que moltes s'utilitzaven per abeurar al bestiar o be als pastors.</p> | 41.3471800,1.8865800 | 406852 | 4577896 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | El Grup de Recerca Olesa Rural s'encarrega periòdicament per voluntat pròpia de netejar la cucona i omplir-la d'aigua si és necessari. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 55475 | Bassa de la Gavarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-gavarra | <p>ROVIRA, Joan; MIRALLES, Ferran (1999). Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona. Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> | Es troba molt plena de matolls. | <p>Entre el mas la Gavarra i la carretera BV-2411 d'Avinyonet a Olesa, hi ha una bassa natural que era lloc d'aturada i abeurada pel bestiar que passava per la carrerada. Hi ha dues pollancres que estan dins la bassa. Aquest era un punt de confluència de camins ramaders. Per aquest lloc passava la carrerada de Begues, carrerada que al terme d'Olesa arrenca del coll de Garró, important cruïlla de carrerades on també fa cap la carrerada de la Cerdanya que, de les Gunyoles, es dirigeix per la riera dels Pelagons fins a Cantallops. El camí discorre des d'aquest punt fins a Olesa de Bonesvalls sempre per la dreta de l'actual carretera. Des de la riera dels Pelagons, surt del terme d'Avinyonet i va a trobar la bassa de la Gavarra, seguint el seu trajecte passant molt a prop del Mas Cort Vell i entra en mig d'unes vinyes que l'han llaurat i esborrat. A partir d'aquí segueix per sota de cal Joan pel mig del bosc i davalla fins a cal Camat. Per una pista arriba a l'Hospital de Cervelló i d'aquí segueix fins arribar a Begues en un camí actualment molt desdibuixat que segueix pel costat dret de la carretera.</p> | 08146-127 | Mas de la Gavarra. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Aquesta bassa que es troba en una cruïlla de camins ramaders, era un dels llocs de returada més important del municipi d'Olesa. Aquesta carrerada va ser antany un camí important. Camí ral de Barcelona per Gavà i Begues, a Vilafranca. Gran carrerada que des del Pirineu, per Terrassa, Molins de Rei i Torrelles de Llobregat, arribava a Begues, porta d'entrada al Garraf i al Penedès. La carrerada i el camí Ral segueixen molts trams en que són el mateix camí. La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és, juntament amb el Vallès i l'Empordà, una de les tres grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (Miralles, 1999).</p> | 41.3493000,1.8129200 | 400693 | 4578214 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Degut al poc ús que se'n fa actualment de la bassa, aquesta es troba molt plena de matolls i herbes que en alguns punts no deixen veure l'aigua que s'acumula en ella. Generalment, els ramats no passaven dels 200 caps de bestiar, però a l'hora de fer la transhumància feien servir l'antiga estratègia -molt comú al Pirineu- de baixar el ramat en societat, és a dir, barrejant tres o quatre ramats per tal d'estalviar esforços i costos. En arribar a les contrades del Penedès, feien la tria dels seus animals i llavors cada pastor s'arribava, amb el seu ramat, fins la casa on havia llogat les herbes per a l'hivern. La transhumància tenia unes dates tradicionals prefixades: baixaven a la tardor, per Tots Sants, abans de les grans nevades hivernals i pujaven a la primavera, els darrers dies d'abril, coincidint amb la fosa de les neus a l'alta muntanya. La durada d'aquests desplaçaments era d'entre 10 i 15 dies, depenent de la ruta escollida i de les condicions climatològiques. Normalment, els pastors acostumaven a fer la fi de la jornada sempre al mateix lloc. En un eixamplament de la carrerada, anomenat parador, hi passaven la nit al ras, al costat de les ovelles, o bé utilitzaven algun dels corrals que hi havia al peu del camí. Al llarg de la carrerada, hi ha diversos eixamplaments o paradors -els amorriadors, reaturades, remontes, o mosqueres- on els animals poden amorriar-se i descansar fins a tres dies. Alguns d'ells són lloc de barreja, on diversos ramaders ajunten els seus ramats en una sola gran ramada que va a muntanya, o de tria, quan cal separar les ovelles pròpies del conjunt de la gran ramada estival. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 55476 | Pi de l'Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-lhospital | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament</p> | <p>Destaca com a espècie vegetal el pi pinyer (pinus pinea) al llit de la riera de Begues i envoltat de densa vegetació. És un exemplar amb un esvelt tronc i espectacular i àmplia capçada que fan que sigui un atractiu element natural.</p> | 08146-128 | Riera de Begues. Hospital de Cervelló. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La vegetació del terme d'Olesa de Bonesvalls és de tipus mediterrani boreal, diferent de l'existent a les costes del Garraf, amb majoria d'arbres perenniformes. Hi ha màquia de garric i margalló; alzinars i pinedes de pi blanc i algun pi pinyer escampat. El pi blanc es troba en expansió, fet que fa perillar la resta de les espècies. En quant al roure, és un arbre minoritari. També podem troba te de roca, aladerns i savines, com espècies d'interès botànic.</p> | 41.3455200,1.8510100 | 403874 | 4577751 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Caldria declarar-ho arbre monumental d'interès comarcal. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 55477 | Alzina de l'Home Mort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-lhome-mort | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | <p>Important exemplar d'alzina que es troba al costat esquerra de la carretera d'Avinyonet a Olesa, davant del pou de l'Home Mort. Té una imponent capçada molt arrodonida sobre un gruixut tronc.</p> | 08146-129 | Carretera Olesa- Avinyonet. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La vegetació del terme d'Olesa de Bonesvalls és de tipus mediterrani boreal, diferent de l'existent a les costes del Garraf, amb majoria d'arbres perenniformes. Hi ha màquia de garric i margalló; alzinars i pinedes de pi blanc i algun pi ver escampat. El pi blanc es troba en expansió, fet que fa perillar la resta de les espècies. En quant al roure, és un arbre minoritari. També podem troba te de roca, aladerns i savines, com espècies d'interès botànic.</p> | 41.3577800,1.8752600 | 405920 | 4579085 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 55478 | Ginebre gros de la Cometa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ginebre-gros-de-la-cometa | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | <p>Important exemplar de ginebre que es troba al costat del pou i forn de calç de la Cometa. El ginebre (Junniperus communis) és una espècie vegetal poc freqüent a Olesa, i generalment forma arbusts tot i que a vegades pot arribar a créixer fins a formar un arbre. Té fulla perenne i forma un fruit. Aquest ginebre destaca pel gruixut i alt tronc que mostren la seva antiguitat.</p> | 08146-130 | Fondo de can Malet. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La vegetació del terme d'Olesa de Bonesvalls és de tipus mediterrani boreal, diferent de l'existent a les costes del Garraf, amb majoria d'arbres perenniformes. Hi ha màquia de garric i margalló; alzinars i pinedes de pi blanc i algun pi ver escampat. El pi blanc es troba en expansió, fet que fa perillar la resta de les espècies. En quant al roure, és un arbre minoritari. També podem troba te de roca, aladerns i savines, com espècies d'interès botànic.</p> | 41.3522100,1.8245800 | 401673 | 4578523 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Fotografia de Santi Estrada. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 55479 | Margalló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/margallo | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament</p> | <p>El margalló (Chamaerops humilis) és un arbust o arbre perennifoli que pot arribar als 5 m d'alçada, tot i que a Olesa el trobem habitualment poc desenvolupat, en forma arbustiva. Té l'escorça fibrosa i les fulles coriàcies molt grans, de fins 80 cm, amb 12-15 segments rígids en forma de ventall soldat per la base. Es tracta d'una espècies dioïca. Les flors són petites i groguenques. El fruit són els dàtils. És l'única espècie de la família Palmae autòctona a Europa. Es troba sobretot dintre de la comunitat vegetal de màquia de garric i margalló.</p> | 08146-131 | A tot el terme municipal. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La vegetació del terme d'Olesa de Bonesvalls és de tipus mediterrani boreal, diferent de l'existent a les costes del Garraf, amb majoria d'arbres perenniformes. Hi ha màquia de garric i margalló; alzinars i pinedes de pi blanc i algun pi ver escampat. El pi blanc es troba en expansió, fet que fa perillar la resta de les espècies. En quant al roure, és un arbre minoritari. També podem troba te de roca, aladerns i savines, com espècies d'interès botànic.</p> | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | L'ordre del 5-11-84 sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada a Catalunya protegeix el margalló i prohibeix la recol·lecció. La comunitat a la que pertany és considera d'alt interès ecològic, ja que les espècies que en formen part rebroten després dels incendis i això permet una recuperació ràpida de la coberta vegetal després de patir una pertorbació. Caldria afavorir aquesta comunitat en indrets favorables. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 55480 | Avenc de l'Esquerrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-lesquerra | <p>FERRER RICO, V. (2004). Guía fotográfica de grandes cuevas i simas del Mediterráneo. Federación Española de Espeleología. Barcelona.</p> | <p>És el més profund del massís del Garraf i un dels més interessants sota el punt de vista espeleològic de tota la península Ibèrica, degut a la seva configuració. Es Troba a uns 170m de distància del corral de l'Esquerrà, al llit del torrent i tocant a la pista forestal de l'Hospital a Les Cabòries. Una gran alzina tapa part de la boca que és ovalada i d'uns 7m d'amplada màxima. A l'interior es formen quatre vies diferents de penetració completament independents: la via noemal, la via del Rat-penat que és la de més profunditat arribant als 206m, la via Lamarca-Torras, i la via dels pous concrecionats. El recorregut total és de 393m.</p> | 08146-132 | Pista forestal de l'Hospital a Les Cabòries. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Aquest avenc actuaria inicialment com a xuclador del que era la riera de l'Esquerrà, baixant les aigües a través de la boca. Les aigües filtrades han contribuït a fer més amples les galeries que formen l'avenc amb una intensa corrosió de la calcària i amb concrecions a les parets, principalment d'anemolites. Al fons de l'avenc la temperatura és de 13º. Es considera un avenc que encara està en procés de formació ja que hi ha acumulació d'aigües procedents d'infiltracions. L'avenc de l'Esquerrà va ser explorat per primera vegada el 1908 per mossèn Faura i Sans. L'any 1955 s'assolí la fondària màxima per membres del G.E.S. del Grup Muntanyenc Barcelonès. La primera dona que va baixar va ser l'olesenca Providència Mitjans l'any 1908.</p> | 41.3240200,1.8393500 | 402866 | 4575377 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55480-foto-08146-132-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | És fàcil l'accés fins arribar a la boca, però l'accés a l'interior és difícil i necessita material espeleològic. A l'avenc trobem un tipus de quiròpters, Miniopeterus schreibersii (ratpenat de cova). Cal assenyalar que l'any 2002 va baixar la població de ratpenats a l'avenc de l'Esquerrà degut a una epidèmia. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 55481 | Avenc de Font i Sagué | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-font-i-sague | <p>FERRER RICO, V. (2004). Guía fotográfica de grandes cuevas i simas del Mediterráneo. Federación Española de Espeleología. Barcelona.</p> | <p>Es troba al Fondo de l'Arcada, a pocs metres per damunt d'aquest i en els seu marge dret, una mica més avall del Pont de l'Arcada. Té un desnivell de 102 m. L'avenc està format per un pou de 102m de profunditat que baixa quasi vertical.</p> | 08146-133 | Zona limítrof amb Vallirana. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La primera exploració feta per Faura i Sans. Norbert Font i Sagué, seminarista, va fer la primera exploració espeleològica de Catalunya l'any 1897 a l'avenc de can Sadurní (Garraf), de 75m de profunditat. D'aquest explorador va rebre el nom l'avenc d'Olesa</p> | 41.3777900,1.8685900 | 405391 | 4581314 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Conegut també amb els noms d'avenc de l'Arcada Gran, avenc Faura i Sans. Fotografia de Santi Estrada. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 55482 | Avenc del Topògraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-topograf | <p>FERRER RICO, V. (2004). Guía fotográfica de grandes cuevas i simas del Mediterráneo. Federación Española de Espeleología. Barcelona.</p> | Interior malmès degut a que s'han arrencat formacions d'estalactites i estalagmites. | <p>Es troba a la fondalada de l'Arcada, prop del pont natural i una mica més elevada la boca. L'entrada és molt petita i dóna pas a un pou d'uns 8m que dona a una galeria de terra pla i 28m de recorregut amb amplades que oscil·len entre 2m i 8m, i alçada que va de 1m a 7m. El recorregut total de l'avenc és de 151m que segueixen per altres pous i galeries. És un dels més macos litogènicament parlant, per la gran quantitat d'estalactites i estalagmites, cosa poc usual al massís del Garraf i serralada de l'Ordal.</p> | 08146-134 | Zona limítrof amb Vallirana. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Fou descobert el 1966, tot i que no es va donar a conèixer fins al 1977. El seu interior actualment es troba molt malmès degut a la manca d'escrúpols dels visitants que han arrencat moltes formacions.</p> | 41.3778700,1.8684700 | 405381 | 4581323 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Fotografia de Santi Estrada. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 55483 | Escletxa dels Bancarrassos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escletxa-dels-bancarrassos | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | <p>Es troba a prop de la carretera de Vallirana a les urbanitzacions del Pla del Pèlag i Olivella, a la dreta del camí. Forma un conjunt amb una cova i un avenc que tenen el mateix nom. L'escletxa és una formació natural en una roca que forma un passadís estret originat per la fractura de la pedra i el moviment del terreny que ha provocat la formació d'aproximadament 3 metres de llarg i 45 cm d'amplada.</p> | 08146-135 | Entre Vallirana i el Pla del Pèlag. 08795 OLESA DE BONESVALLS | 41.3613500,1.8752100 | 405921 | 4579482 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 55484 | Àligues cuabarrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aligues-cuabarrades | <p>www.diba.es/parcs</p> | <p>L'àguila perdiguera o cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), classificada espècie vulnerable per la UICN (Unió Mundial per la Natura), és un rapinyaire diürn que necessita d'espais oberts per alimentar-se. De les 65 parelles que hi ha Catalunya, 3 viuen al Parc del Garraf. L'any 2003, i dins el programa del Pla de seguiment i conservació d'aquesta espècie, es va dur a terme la instal·lació d'una càmera en un niu amb l'objectiu de conèixer millor quin és el comportament, la dieta i els costums d'aquesta espècie durant l'època de nidificació, incubació i criança dels polls. L'any 2006 una altra càmera situada en un altre niu d'àliga cuabarrada dins l'àmbit del parc ha permès observar el procés reproductiu d'aquesta espècie. Aquest programa, pioner a Catalunya, és fruit d'un conveni de col laboració entre la Diputació de Barcelona, la Universitat de Barcelona, el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i Aeropuertos Españoles (AENA).</p> | 08146-136 | Parc Natural del Garraf. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Natura 2000 és una xarxa d'espais naturals protegits a escala de la Unió Europea creada en virtut de la Directiva sobre hàbitats de 1992 (Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres) amb l'objectiu de salvaguardar els paratges silvestres més importants d'Europa, garantint la supervivència a llarg termini de les espècies i hàbitats europeus més valuosos i menaçats. Aquesta xarxa es composa de Zones Especials de Conservació (ZEC), declarades pels Estats membres seguint les disposicions de la Directiva sobre hàbitats, i de les Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), que es designen d'acord amb les disposicions de la Directiva sobre aus de 1979 (Directiva 79/409/CEE del Consell , de 2 d'abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres). La Directiva sobre hàbitats fa referència aproximadament a uns 200 tipus d'hàbitats i unes 700 espècies de fauna i flora d'importància comunitària. La directiva sobre Aus, inclou una llista de 181 espècies vulnerables, els hàbitats de les quals necessiten protecció. Així mateix, reconeix la importància de preservar les zones humides, molt necessàries per a les aus migratòries. Natura 2000 no és un sistema de reserves naturals subjectes a una protecció estricta en les que està prohibida tota l'activitat humana. Tot i que aquest tipus de reserves poden formar part de la Xarxa, la major part de la superfície estarà composada per terrenys de propietat privada. Amb això es pretén que la seva gestió sigui sostenible des del punt de vista ecològic però també des del punt de vista econòmic i social. Correspon als Estats el decidir la millor manera de conservar aquests espais, respectant sempre els objectius de la Directiva.</p> | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55484-foto-08146-136-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 55485 | Vinyes de l'Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinyes-de-lhospital | <p>L'Hospital forma part d'una explotació agrària propietat del Bisbat de Barcelona, d'unes 750 hectàrees. L'edifici s'utilitza com habitatge de l'hospitaler, càrrec que té per transmissió familiar des del 1682; els mateixos hospitalers es fan càrrec actualment del cultiu de les vinyes que pertanyen a l'Hospital. El paisatge de vinyes és característic de la plana central d'Olesa de Bonesvalls que, des de l'edat mitjana, ha estat un dels mitjans de subsistència econòmica de la zona.</p> | 08146-137 | Hospital de Cervelló. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>L'Hospital forma part d'una explotació agrària propietat del Bisbat de Barcelona, d'unes 750 hectàrees. L'edifici s'utilitza com habitatge de l'hospitaler, càrrec que té per transmissió familiar des del 1682; els mateixos hospitalers es fan càrrec actualment del cultiu de les vinyes que pertanyen a l'Hospital. El paisatge de vinyes és característic de la plana central d'Olesa de Bonesvalls que, des de l'edat mitjana, ha estat un dels mitjans de subsistència econòmica de la zona.</p> | 41.3448500,1.8462700 | 403476 | 4577682 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55485-foto-08146-137-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 55498 | Llegenda de la cova del Montau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-cova-del-montau | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | És una llegenda de la que quasi no es conserva la tradició. | <p>Hi ha una antiga llegenda a Olesa de Bonesvalls que diu que els nens que neixen al poble no venen de París, sinó de la cova del Montau. Això mostra el fort lligam que l'entorn natural ha provocat en la gent del poble. El Montau és el cim més alt del terme municipal, amb 653 m d'alçada, i que es troba a prop del terme de Begues. La cova del Montau és una cavitat que es troba a prop del cim del Montau.</p> | 08146-150 | A prop del cim del Montau. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Llegenda explicada per Nicolau Ros.</p> | 41.3458900,1.8835400 | 406596 | 4577757 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La propietat de la cova és del Bisbat de Barcelona. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 55499 | Jaciment fossilífer fondo de can Malet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-fossilifer-fondo-de-can-malet | La zona es troba molt malmesa. | <p>La zona de la Gavarra i del Mas Cort Vell correspon al període miocènic mitjà i superior de calcarenites d'escull; mentre que més a ponent, limitant amb Avinyonet, a la zona de can Mitjans, també és miocènic superior però de maresos de gra gros. En aquests terrenys miocènics s'han trobat gran varietat de fòssils que són comuns en altres indrets. A la zona de la Rovirola, can Malet, la Gavarra i cal Mitjans hi ha jaciments de fòssils i polípers del miocènic, principalment a prop del Mascort (seguint el Fondo de can Malet). Destaquen 'venus aglaurae', 'mytilicardia elongata', 'halitherium fossile', 'ostrea welschi', entre d'altres. Hi ha restes fòssils d'aquest tipus a les col·leccions de Geologia i Paleontologia del Museu de Vilafranca, encara que no es pot afirmar la seva procedència d'aquest jaciment.</p> | 08146-151 | Fondo de can Malet. 08795 OLESA DE BONESVALLS | 41.3510000,1.8271800 | 401888 | 4578386 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es fa necessària una delimitació acurada del jaciment. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 55500 | Jaciment fossilífer Puig de la Mola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-fossilifer-puig-de-la-mola | La zona es troba molt malmesa. | <p>La base del Puig de la Mola, a la banda d'Olesa, és un territori secundari, del període cretaci inferior, com gran part del massís del Garraf, compost de calcàries massives de rudistes, calcàries lacustres amb xarraces i calcarenites grises. En aquesta zona del Puig de la Mola hi ha calisses que contenen fòssils del tipus Orbitolina conoides, O. Docoidea, Hersater oblongus, fanisa morrisi, etc. Hi ha restes fòssils d'aquest tipus a les col·leccions de Geologia i Paleontologia del Museu de Vilafranca, encara que no es pot afirmar la seva procedència d'aquest jaciment.</p> | 08146-152 | Puig de la Mola. 08795 OLESA DE BONESVALLS | 41.3192100,1.8478600 | 403571 | 4574834 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es fa necessària una delimitació acurada del jaciment. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 55410 | Carassa de l'Hospital de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carassa-de-lhospital-de-cervello | <p>MIRET, M. (2002). 'La carassa romana de l'Hospital d'Olesa de Bonesvalls'. A Ressò, any IV, agost 2002. P. 17. Olesa de Bonesvalls. MONTE, M.A. (1987). Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 2734.</p> | II | <p>Carassa de pedra que es troba sobre el portal d'entrada al recinte emmurallat. Aquesta carassa està formada per dues parts molt diferenciades: la superior és feta de marbre i correspon a una cara d'un personatge amb cabells rinxolats, ulls grossos i llavi molsut; mentre que la part inferior és de pedra calcària local, i correspon al llavi inferior i la barbeta amb una barba molt esquemàtica. És evident que la part superior procedeix d'una escultura d'època romana que va ser completada tardanament d'una manera no gaire artística per tal d'aprofitar-la com a carassa. La qualitat de la part superior situa aquesta escultura com una de les obres romanes d'època romana de més qualitat de Catalunya. L'estructura de la part inferior evidencia que aquesta va ser completada i retocada per fer-la encaixar sobre el portal de l'Hospital.</p> | 08146-62 | Hospital de Cervelló. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Era costum posar a l'entrada dels recintes emmurallats de les ciutats alguna representació escultòrica de divinitats o símbols protectors, per tal d'aconseguir la seva protecció. Aquest costum, ja utilitzat en època romana, es va mantenir desproveït del seu sentit religiós pagà i les carasses van passar a tenir un valor únicament ornamental. L'estructura fa pensar en el cap d'una Medusa, personatge mitològic d'origen grec, de caràcter infernal que tenia serps als cabells i podia petrificar amb la mirada, qualitats que van fer que es representés sovint a escuts i sepultures, amb la finalitat d'aconseguir protecció a l'enemic. Per les característiques tipològiques sembla que és una escultura feta al segle II de la nostra era, durant la dinastia romana dels Antonins. Les seves característiques indiquen que es tractaria d'un element que hauria format part d'un monument públic d'alguna ciutat romana, i per tant, no provindria de la zona. L'explicació en el fet que es trobi a Olesa la podríem trobar en la remodelació de l'Hospital feta al segle XVI, encomanada pel Bisbe Dimes Lloris, tal i com ho recorda l'escut que hi ha sobre la porta principal. Les característiques del portal indiquen que aquest seria construït en aquesta època i probablement va ser en aquell moment que va arribar l'escultura romana a Olesa, que probablement es portaria d'alguna ciutat amb restes romanes importants, probablement Tarragona (Miret, 2002), en una època en que el comerç amb antiguitat va ser bastant freqüent. Durant el Renaixement van ser molts els membres de la noblesa i de l'església que es van interessar per l'adquisició d'obres d'art, cosa que fa pensar que aquest objecte procedís d'adquisició per part del Bisbat amb una procedència desconeguda. (Miret, M., 2002)</p> | 41.3457000,1.8460600 | 403460 | 4577776 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55410-foto-08146-62-2.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 83 | 47 | 1.3 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 55360 | Mur de l'antiga església romànica de Sant Joan d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-lantiga-esglesia-romanica-de-sant-joan-dolesa | <p>GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Alt Penedès. Baix Penedès. Garraf. Vol 10. Arxiu Gavín. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1.</p> | XII | <p>El mur de migjorn de l'església, davant de l'antic fossar, empara les capelles laterals del temple del costat esquerre, al costat abans anomenat de 'l'Evangeli'. És un mur de carreus de pedra calcària o cretàcica de la zona, tallats toscament amb punxó i sense cisellar. Per les característiques podria tractar-se d'un mur de finals del segle X i principis de l'XI. El mur conserva dues espitlleres i una porta d'arc que dona accés a l'església des de l'antic fossar; l'arc va perdre les dovelles originals, i dona accés a una volta de pedra que travessa el mur i a través de la qual es pot accedir a l'església. Darrerament s'ha restaurat tota la façana, després d'enderrocar l'edifici de l'antic ajuntament i escoles que es trobaven davant de l'església. Davant del mur hi ha un jardí que havia sigut l'antic fossar d'Olesa. En aquest jardí es conserva el penell que hi havia al campanar abans de ser substituït per l'àngel que el corona, i una font.</p> | 08146-4 | Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El mur lateral a migjorn de l'església és l'element més antic que es conserva al poble, més antic que l'edifici de l'Hospital. Seria el mur de la primera església romànica de Sant Joan d'Olesa que ja existia al 1183. Es desconeix la data exacta de la consagració de l'església, però per les restes es pot datar de començaments del segle XI. El primer document que l'esmenta és de l'any 1183 i ja diu que és parroquial, citada dins el domini del castell de Cervelló i sota el patronat d'aquests durant els segles XIII, XIV i XV. L'edifici possiblement substituí a un edifici anterior romànic i de petites dimensions que es mantingué fins el segle XVI, moment en què es fan obres i es comença a construir al costat la rectoria, iniciada el 1520. Les obres d'aquesta època s'allargarien durant tot el segle, afegint capelles al lateral de l'església. En quedar petita l'església i plena d'afegits s'optà per fer una nova, més gran i d'estil neoclàssic. Les obres començaren abans de 1776 amb diferents aportacions del poble en material i feina, obra encarregada al mestre de cases de Vilafranca, Joan Catllar. L'antiga església no fou enderrocada completament, ja que sembla quedar una part del mur de migdia al sector que donava al fossar, on hi ha un portal del que s'han perdut les dovelles i que sembla l'antiga entrada, així com sembla que hi havia un campanar d'espadanya.</p> | 41.3534700,1.8489700 | 403715 | 4578636 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55360-foto-08146-4-1.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | L'enderrocament de l'antic ajuntament que va deixar visible el mur del fossar es va fer a la primavera de l'any 2001. Està inclòs al catàleg d'elements a protegir del PGOU d'Olesa, 1989. | 85 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 55349 | Mas/corral de la Pedrosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mascorral-de-la-pedrosa | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. AHCVP, Capbreu de l'Hospital d'Olesa de Cervelló, 1590-1594. Notari Pere Guasch.</p> | XII-XVIII | Es troba en ruïnes, tot i que conserva les quatre parets que tanquen el conjunt. | <p>El corral de la Pedrosa ocupa l'antic mas de la Pedrosa que es troba al peu d'un camí que surt des del poble pel carrer que porta al cementiri i agafant el primer trencall a l'esquerra passant per sota la finca La Feixeta. Les parets les trobem a la dreta del camí. Formen un conjunt gran, d'uns 8x10 metres, amb un perímetre tancat per murs d'uns 2 a 2'5 metres d'alçada. No queden restes de teulada i hi ha dues portes d'accés, una a migdia i l'altre a tramuntana. A l'espai que queda al centre hi ha dos pilars antics que suportarien murs d'un clos tancat i en un d'elles hi ha gravada a l'estuc de calç la data 1739. Quan els mas va deixar de ser utilitzat com habitatge permanent, es va convertir en corral pels ramats.</p> | 08146-34 | Corral de la Pedrosa. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La Pedrosa ja s'esmenta l'any 1183, en la definició d'un cens fet pel senyor del castell termenat de Cervelló al monestir de Sant Cugat del Vallès; pertanyia al monestir i estava al terme del castell de Cervelló a la parròquia de Sant Joan d'Olesa (Arxiu de la Corona d'Aragó, cartulari de Sant Cugat: foli 228, núm. 717). Al segle XIV la Pedrosa era de Bernat Poncs. Al capbreu de 1590 (AHVP) el mas de la Pedrosa era propietat de Joan Totasaus, que també tenia una casa o mas a Olesa. De la documentació en pergamí que es conserva a la casa Tutusaus podem assegurar que la família Badell (propietaris actuals de can Tutusaus) ja existia el 1349 i tenia una casa, probablement el primer mas Tutusaus al poble. Concretament en un document del 1455 ja es cita a Bernardo Badell. La Pedrosa, abans de pertànyer als Tutusaus, va tenir diferents propietaris si hem de tenir en compte els cognoms: al 1388 Pere Ferrer, a finals del segle XIV i al XV hi havia un Poncs, el 1515 Barthomeu Soler. A finals del segle XVI el mas Tutusaus i el mas de la Pedrosa s'uniren sota la mateixa propietat. Desconeixem si els Badell amos de can Tutusaus van adquirir la Pedrosa o si procedien d'aquest darrer construint o reformant més tard la casa del poble. La ramaderia ha estat un sector molt important a Olesa ja des de l'edat mitjana i arribant a ser molt important a finals del segle XIX i principis del XX els ramats de cabres de les que s'extreia la llet que es portava a comercialitzar a Molins de Rei, Vilafranca i Barcelona. A finals dels anys 1920 a Olesa hi havia entre 7 i 8 mil caps de cabres. El gran nombre de corrals a la zona són l'indicatiu de la importància que van tenir aquests ramats a la zona, així com destacar el pas dels ramats transhumants, principalment ovelles, que a l'hivern pasturaven a la zona d'Olesa i entorn, i que utilitzaven els corrals. Els pastors tancaven els ramats als corrals a les hores de més calor a l'estiu i en cas de mal temps.</p> | 41.3551800,1.8399800 | 402965 | 4578836 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55349-foto-08146-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55349-foto-08146-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55349-foto-08146-34-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 55358 | Sant Joan Baptista d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-baptista-dolesa | <p>GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Alt Penedès. Baix Penedès. Garraf. Vol 10. Arxiu Gavín. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1. MONTE, M.A. (1987). Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 2738.</p> | XII-XVIII | <p>L'església parroquial de Sant Joan es troba al nucli antic d'Olesa. És un edifici d'una sola nau rectangular coberta amb volta de canó amb cinc llunetes per banda i capçalera recta amb dues grans petxines i volta de quart d'esfera a l'interior. Teulada a dues vessants amb carener perpendicular a la façana. Corona l'edifici un ràfec de teulada inclinat amb una bola de pedra a la punta. Façana orientada a llevant amb porta centrada d'arc escarser o rebaixat de pedra treballada amb la data 1776 a la dovella principal. Quatre graons salven el desnivell amb l'interior. Sobre la porta hi ha un rosetó circular rematat per un ull de bou. profusament decorada. Al costat esquerre de la façana hi ha adossat el campanar. De base quadrada fins a la primera línia que sobresurt i després és muntat per dos cossos amb les arestes en xamfrà, coronat per una barana de balustres. Al cos superior té quatre finestres d'arc de mig punt, una a cada cara, una campana a l'obertura de migdia i a sota el rellotge. Fou bastit el 1808. La nau interior és de mamposteria emblanquinada. S'obren sis capelles, tres a cada banda cobertes amb voltes de creueria. La nau és de volta de mig punt amb una cornisa que distingeix la volta dels murs laterals, dividida la volta en cinc trams separats per arcs. Al peu de l'església, davant la porta, hi ha el cor amb balustrada de fusta, a sota, al costat dret, es conserva dins un buc al mur la pica baptismal. L'absis és quadrat i està coronat per una petxina, símbol de Sant Joan, patró de la parròquia., en el que es troba l'altar major. Adossat a l'església per la banda de l'absis hi ha la rectoria i la sagristia. La sagristia té un arc escarser de pedra amb les arestes treballades. A la paret de ponent hi ha la rectoria afegida. A la sagristia hi havia el cor de l'antiga església, i després de l'incendi del 1948 van quedar al descobert grafits del segle XVI i XVII als panys inferiors de la volta amb noms de persones del poble. A les capelles laterals hi ha diferents retaules amb advocacions: entrant a la dreta, primer el de Sant Isidre, d'estil barroc de mitjan segle XVIII; segon, el del Nen de Praga (Santíssim Nom de Jesús) de mitjan segle XVI; tercer, el del Roser, datat a la segona meitat del segle XVI d'estil neoclàssic. Entrant a l'esquerra: primer el del Sant Crist d'estil neoclàssic; segon, el de Sant Sebastià, abans dedicat a Santa Madrona, de mitjan segle XVIII, neoclàssic; tercer, el del Sagrat Cor, d'inicis del XIX. Tots són de fusta menys el de l'Altar Major i el del Sagrat Cor que són d'estuc de guix. L'altar Major és dedicat a Sant Joan, d'estil neoclàssic però més gran que els altres, amb la data 1810 a un costat.</p> | 08146-2 | Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Es desconeix la data exacta de la consagració de l'església, però per les restes es pot datar de començaments del segle XI. El primer document que l'esmenta és de l'any 1183 i ja diu que és parroquial, citada dins el domini del castell de Cervelló i sota el patronat d'aquests durant els segles XIII, XIV i XV. L'edifici possiblement substituí a un edifici anterior romànic i de petites dimensions que es mantingué fins el segle XVI, moment en què es fan obres i es comença a construir al costat la rectoria, iniciada el 1520. Les obres d'aquesta època s'allargarien durant tot el segle, afegint capelles al lateral de l'església. Hi ha una llicència del vicari general, del 18-3-1591 al rector, jurats i obrers d'Olesa i Cervelló per fer una capella a la Mare de Déu del Roser a un costat de l'església. El 1586 existia la capella i benefici de Sant Rafael. El 8 de març de 1601 s'erigí la confraria de la Preciosa Sang, autoritzada pel bisbe Coloma, senyor d'Olesa. El dia 11 d'agost de 1732 es donà llicència al rector per beneir una campana per a l'església i el 17 de novembre el vicari general dóna llicència per beneir dues noves campanes al rector Marcer. El 1740 es feren obres per col·locar el retaule de Santa Madrona. Al segle XVIII hi havia quatre administracions: Sant Joan, el Roser, el Santíssim nom de Jesús i Sant Isidre. En quedar petita l'església i plena d'afegits s'optà per fer una nova, més gran i d'estil neoclàssic. Les obres començaren abans de 1776 amb diferents aportacions del poble en material i feina, obra encarregada al mestre de cases de Vilafranca, Joan Catllar. L'antiga església no fou enderrocada completament, ja que sembla quedar una part del mur de migdia al sector que donava al fossar, on hi ha un portal del que s'han perdut les dovelles i que sembla l'antiga entrada, així com sembla que hi havia un campanar d'espadanya. La diada de Sant Joan del 1777 es beneí la nova església essent rector Marià Marcer i sota la jurisdicció del territori del bisbe Gabí de Valladares. També es remodela la rectoria en aquesta època. L'any 1808 es bastí el campanar. El 1810 es construí l'altar major que és d'estuc. L'església es mantingué de la mateixa manera amb petites modificacions fins el 1936. Cal destacar que les obres no són artísticament molt destacables tot i que molt proporcionades ja que es tractava d'una parròquia relativament pobra. El 27 de juliol del 1936 va ser saquejada i van desaparèixer totes les imatges, les peces d'orfebreria per robatoris i incendi, així com tot el que hi havia a la rectoria que fou destruïda. Se salvà en part l'Arxiu parroquial i la resta d'elements gràcies a que una persona del poble va fer un envà a la porta impedint l'entrada. Les tres campanes foren tretes per fondre. L'any 1941 es començà a reconstruir la rectoria, però patí un incendi el 1948 i es tornaren a fer obres de consolidació, posant-se al descobert un portal adovellat de mig punt entre d'altres elements antics. Els set retaules de l'església es salvaren de la destrucció del 1936. El de l'Altar Major que és d'estuc i altres sis de petites dimensions que es troben als costats: el del Nen de Praga és de mitjans del segle XVI; el del Roser del 1596; els altres són posteriors. Després de la guerra es col·locà la campana que restà al campanar de l'Hospital, que després es va retirar en estar en mal estat i es va fondre. La campana actual és de bronze feta amb el de l'anterior i s'anomena Maria Marta. A partir del 1956 s'instal·là un rellotge al campanar. A la dècada dels vuitanta es va pintar l'església i s'hi feren obres de millora. Des del 1990 es troba il·luminat el temple exteriorment.</p> | 41.3535000,1.8489800 | 403716 | 4578639 | 1776 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55358-foto-08146-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55358-foto-08146-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55358-foto-08146-2-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mestre de cases de Vilafranca, Joan Catllar. | Està inclòs al catàleg d'elements a protegir del PGOU d'Olesa, 1989. | 92|94|98|99|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 55357 | Nucli antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-3 | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Penedès-Garraf (vol. 1). Olesa de Bonesvalls, Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. AA.VV. (1992). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Volum 6: Alt Penedès. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XIII | <p>El poble d'Olesa està situat al centre del massís del Garraf, a l'inici de la depressió del Penedès. El terme és muntanyós, formant una gran vall per on discorren les principals rieres i on s'assenten els principals nuclis urbans, amb un àrea conreable reduïda i situada majoritàriament a la banda de ponent del municipi. El poble ha estat fruit d'un nucli originari al que es van annexionar al llarg del temps altres nuclis, trobant construccions molt antigues junt a noves urbanitzacions i eixamples de les èpoques d'auge econòmic als segles XVIII i XIX. Així, el nucli urbà està format per quatre barris principals: el de l'Església; el del Raval, que s'inicia a finals del segle XVII; el de la Riera, del segle XVIII; el de l'Hospital, originat al segle XIII. A ells s'han afegit modernament les urbanitzacions de can Costa, can Xacó i can Morgades, i el petit barri de cal Gravat a prop de l'Hospital. Ja fóra del nucli les urbanitzacions de can Mitjans tocant al terme d'Avinyonet, Pla de Pèlag i ca n'Olivella tocant al terme de Vallirana. El nucli antic es troba al nord de l'actual nucli urbà i s'ha mantingut uniforme al voltant de la parròquia de Sant Joan. Poques serien les cases que es van edificar a l'inici del poblament a l'entorn de l'església, i totes elles estaven aïllades, fet que actualment es pot observar, actuant com a masos. Les cases actuals són majoritàriament d'estructura moderna o bé han estat molt modificades, tot i així encara es poden veure cases que es van construir als segles XVIII i XIX, tot i que algunes tenen arrels anteriors, i encara hi ha algunes cases amb elements dels segles XIV, XV i XVI. L'església de Sant Joan constitueix el centre neuràlgic, al seu entorn hi ha algunes cases importants, can Tutusaus, can Samsó, can Badell, ca n'Olivella (actualment desapareguda ja que es va enderrocar fa poc), can Xacó Escalat, can Morgades, can Ràfols i can Pons, principalment. A l'entrada, davant de can Tutusaus, hi ha una creu de terme que procedeix del Pla de la Creu. En general la concentració d'habitants a la zona ha estat baixa, assolint el major nombre d'habitants al segle XIX. Cal destacar la presència de pous a quasi totes les cases del poble, com l'exemple del carrer del Raval i el carrer de la riera de la Rengla. També hi ha algunes mines per recollir aigua, com la de can Tutusaus i la de can Badell. La major part de les cases antigues han estat reformades i tan sols conserven la seva estructura general i alguns elements puntuals, i s'han construït entre mig altres edificis més moderns tot i conservant el tipus d'edificació semi aïllada de planta baixa i dos pisos màxim.</p> | 08146-1 | Al nord-oest del nucli urbà, al peu de la riera d'Olesa | <p>El poble d'Olesa es formà al redós de l'església parroquial de Sant Joan Baptista probablement a partir del segle XII, anteriorment sembla que solament hi havia un petit nombre de cases aïllades a les rodalies de la riera d'Olesa. El lloc d'Olesa o Oleseta pertanyia inicialment al castell de Cervelló, i va formar part de la dotació a l'Hospital feta per Guillem II de Cervelló l'any 1274 com a renda pel seu manteniment, però conservant el domini sobre la parròquia. En el document de testament de Guillem de Cervelló, de 1262, especifica que assigna a l'Hospital com a primera renda el lloc d'Olesa amb tots els seus habitants. Més tard va passar a la corona i aquesta va vendre l'Hospital i les seves possessions a la mitra de Barcelona l'any 1381 que mantingué els seus drets fins el 1837 amb l'abolició dels drets senyorials, i retornant a la mitra a finals del segle XIX. El municipi d'Olesa va pertànyer inicialment a la Vegueria de Barcelona i posteriorment a la de Vilafranca del Penedès fins el 1716 que, en crear-se els corregiments, passa al de Vilafranca (1716-1833). L'any 1833 es formen les províncies i el terme fou incorporat a la de Barcelona. El 1860 s'agrega al partit judicial de Vilanova i la Geltrú (segregat de Vilafranca), al que encara pertany. Des del 1990 forma part de la comarca de l'Alt Penedès. Els masos del nucli antic d'Olesa eren cases aïllades que constituïen pairalies. Les més antigues eren: can Badell (documentada des del segle XIV), can Morgades (XVI) també coneguda com can Batlle del cap de la vila, can Ràfols (segle XVI), can Milà (XVI), can Samsó (XVII), ca n'Olivella (XVII), can Tutusaus (XVII). En edificar-se l'Hospital al peu del camí Ral, a 1 km de la parròquia, es formà un petit nucli de població a partir del segle XIII al seu entorn. Posteriorment, entre el poble i el nucli de l'Hospital es construïren les cases denominades de la Riera, unint els dos nuclis habitats. Els segles XVIII i XIX el nucli va créixer per la seva banda sud-est, formant-se el carrer del Raval. L'eixample més modern ha crescut al llarg d'aquest carrer Raval cap a l'Hospital amb les urbanitzacions de can Costa i can Morgades i unificant els antics nuclis en un de sol.</p> | 41.3534200,1.8498200 | 403786 | 4578629 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55357-foto-08146-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55357-foto-08146-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55357-foto-08146-1-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 55407 | Torre de l'Hospital de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-lhospital-de-cervello | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Penedès-Garraf (vol. 1). Olesa de Bonesvalls, Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. MONTE, M.A. (1987). Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 2734. AA.VV. (1992). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Volum 6: Alt Penedès. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XIII | Es troba en mal estat la teulada i l'estructura interior de la torre. | <p>La torre es troba adossada al mur nord de l'edifici de l'Hospital. És una torre de planta quadrada, de pedra, construïda amb obra molt regular amb cantoneres ben escairades, amb finestres allargades i estretes. La torre està distribuïda amb baixos i tres pisos, coberta amb teulada a quatre vessants sostinguda per un embigat de fusta. A la planta baixa hi hauria la presó, amb una finestra amb reixa i d'arc de mig punt; a l'interior es conservava un banc en forma d'ela. Al primer pis, la planta noble, hi ha l'anomenada 'cambra dels bisbe'. El segon pis correspon a les golfes i el tercer era el colomar. A la façana de ponent hi ha un finestral gòtic al segon pis, amb columna central. Al primer pis hi ha un altre finestral gòtic més gran però tapiat en part, coronat per vuit mènsules (actualment falta una) amb quatre obertures espitllerades a sobre i que són les restes de matacans de defensa. A la façana nord hi ha la finestra de la presó als baixos; un balcó al primer pis que va substituir una finestra gòtica i sobre el que queden els arcs d'aquesta finestra; una finestra rectangular al segon pis i finalment vuit mènsules amb quatre obertures tapiades que eren matacans. A les parets de llevant i de migdia també hi ha senyals de vuit mènsules a cada costat amb quatre obertures, que s'utilitzaren pels matacans. De la paret de llevant de la torre surt un mur que divideix el pati en dos, amb un portal de mig punt adovellat en el que hi ha quatre merlets esglaonats.</p> | 08146-59 | Hospital de Cervelló. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>L'Hospital de Cervelló sovint era anomenat 'castrum Hospitalis' (Els castells catalans, vol III). Era un recinte emmurallat i la torre amb matacans que hi havia al centre era la torre defensiva dels conjunt. L'Hospital va ser fundat per Guillem II de Cervelló i de Cervera, tal i com va deixar constància al seu testament de 2 de juny de 1262, en el que ordena que es faci un hospital al terme d'Olesa de Begues, al costat de la via pública en el lloc conegut com el Pèlag d'Olesa. Havia de tenir la missió d'atendre i curar als pobres, pelegrins, predicadors i passatgers. Al mateix testament fa donació a l'hospital del lloc d'Olesa amb tot el seu territori. Tot i aquest destí inicial de fer les funcions d'hospital de malalts, la funció que va fer durant la seva història va ser com a lloc d'hostatge i almoina de pobres, vianants i pelegrins fonamentalment. Les obres per construir l'edifici començarien al moment de la donació, l'any 1262; entre 1270 i 1274 l'edifici d'estil gòtic estaria completament acabat, així com part de la capella, de la torre i la muralla.</p> | 41.3453000,1.8459500 | 403450 | 4577732 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55407-foto-08146-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55407-foto-08146-59-2.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Al llibre de visites pastorals de l'església d'Olesa de Bonesvalls del 1312 (ADB) s'assenyala que el nombre de persones que passaven per l'Hospital era molt elevat, unes 400 al mes, cosa que va provocar que es construís un conjunt de cases al seu entorn per tal d'allotjar al personal que hi treballava. Es diu que assistiren als actes d'inauguració fra Ramon de Penyafort, el rei Jaume I, el senyor de la baronia de Cervelló i fundador, Guillem II. El 1590 el bisbe Juan Dimes Lloris va fer posar un escut sobre la porta de l'Hospital amb una llegenda: 'Aquest Hospital fundat en altres temps per Guillem de Cervelló, el bisbe Juan Dimes Loris ara l'ha restaurat'; probablement el mur que divideix el pati i que parteix de la torre, fou fet en aquesta època. Està inclòs al catàleg d'elements a protegir del PGOU d'Olesa, 1989. Fotografia 1 de Marta Mitjans. | 93|85 | 47 | 1.3 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||
| 55408 | Hospital de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hospital-de-cervello | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Penedès-Garraf (vol. 1). Olesa de Bonesvalls, Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. MONTE, M.A. (1987). Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 1245. AA.VV. (1992). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Volum 6: Alt Penedès. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XIII | Actualment l'edifici es troba en un precari estat de conservació general ja que no es fa cap tipus de manteniment. | <p>L'Hospital de Cervelló forma un conjunt tancat per una muralla dins la qual es troba l'edifici de l'Hospital, la torre de l'homenatge, la capella de Santa Maria de l'Anunciata i altres coberts i edificis annexes. És obra de transició del romànic al gòtic, molt reformat als segles XVI i XVII. A partir de la dècada del 1240 a Catalunya s'aplica a gran escala el sistema d'arcs diafragmes i teulada a doble vessant, essent els exemples més significatius les Drassanes de Barcelona i l'Hospital de Cervelló. El cos central del conjunt és l'edifici dels malalts, gran casal amb torre d'homenatge o defensa. L'edifici te dues naus rectangulars de cinc trams superposades formant dos pisos, amb quatre arcs diafragma apuntats que suporten un pis el primer i un sostre a doble vessant l'últim. La torre és de base quadrada amb finestres geminades. Al costat hi ha encara els graons d'ascens als cups on s'aportaven els antics delmes. Al costat de la muralla fou fundada per la mitra la població de la Pobla de Cervelló o de l'Hospital de Cervelló, actualment conegut com barri de l'Hospital. Durant el segle XV es van fer reformes als edificis, fent el mur de migjorn i substitució de les antigues teulades per altres més altes a més de posar un blasó en relleu sobre la porta d'entrada que recorda la restauració feta durant l'episcopat del bisbe Joan Dimes Lloris l'any 1590. El 1617 es va fer una nova ampliació, que desfigurà el cos de l'edifici adossant una part nova a tramuntana de l'antiga nau romànica des de la torre de l'homenatge a la façana posterior, a més de transformacions a l'interior. En aquest moment es cobreix la torre de l'homenatge amb teulada a quatre vents, es fan els finestrals gòtics i les creus de l'església.</p> | 08146-60 | Hospital de Cervelló. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Amb data 2 de juny de 1262, va fer testament el senyor del castell de Cervelló, Guillem II de Cervelló i de Cervera, en el que ordena que es faci un hospital al terme d'Olesa de Begues, al costat de la via pública en el lloc conegut com el Pèlag d'Olesa, on les aigües quedaven estancades al llit de la riera. Havia de tenir la missió d'atendre i curar als pobres, pelegrins, predicadors i passatgers. Al mateix testament fa donació a l'hospital del lloc d'Olesa amb tot el seu territori. Tot i aquest destí inicial de fer les funcions d'hospital de malalts, la funció que va fer durant la seva història va ser com a lloc d'hostatge i almoina de pobres, vianants i pelegrins fonamentalment. A partir del segle XV augmenta el nombre de capellans que s'hostatgen i es construeix la cambra dels capellans. Al llibre de visites pastorals de l'església d'Olesa de Bonesvalls del 1312 (ADB) s'assenyala que el nombre de persones que passaven per l'Hospital era molt elevat, unes 400 al mes, cosa que va provocar que es construís un conjunt de cases al seu entorn per tal d'allotjar al personal que hi treballava. El lloc va créixer tot i la pesta del 1348 i d'altres epidèmies. El fogatge de 1358 dóna 58 focs a la zona; el 1365 baixa a 60, i el 1378 es redueix a 45 focs. Les obres per construir l'edifici començarien al moment de la donació, l'any 1262; entre 1270 i 1274 l'edifici d'estil gòtic estaria completament acabat, així com part de la capella, de la torre i la muralla. Es diu que assistiren als actes d'inauguració fra Ramon de Penyafort, el rei Jaume I, el senyor de la baronia de Cervelló i fundador, Guillem II. Al segle XVI es van fer importants obres, pujant l'alçada, refent l'embigat i la teulada. Així, es van fer unes golfes que van tallar les sales per fer uns compartiments per albergs específics. El 1590 el bisbe Juan Dimes Lloris va fer posar un escut sobre la porta de l'Hospital amb una llegenda: 'Aquest Hospital fundat en altres temps per Guillem de Cervelló, el bisbe Juan Dimes Loris ara l'ha restaurat', sembla ser que perquè quedés clar que l'edifici era propietat del bisbat. En quan a la jurisdicció de l'Hospital, en morir Guerau VII de Cervelló sense successió, després del 1309, se suposa que la jurisdicció passà a la corona, i l'administració, que abans depenia del prior del monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona, el 1328 la portava el bisbe de Barcelona. El 1381 el rei Pere III ven tota la jurisdicció civil i criminal al bisbe de Barcelona, Pere de Planelles, actuant des de llavors aquest com a senyor del territori d'Olesa. El declivi de l'Hospital es va iniciar en modificar les vies de comunicació principals a partir de finals del segle XVIII, passant l'antiga via romana a esdevenir un camí de bast i disminuint considerablement el nombre de pelegrins. L'obertura del nou camí Ral pel coll de l'Ordal, a la fi del segle XVIII, i la pèrdua d'una gran part de les rendes a causa de la política dels governs liberals, motivaren la fi de la seva funció a mitjan segle XIX. A finals del segle XIX, quan són abolides les jurisdiccions feudals i es desamortitzen els béns de l'església, l'administració fou confiscada a la mitra i adquirida posteriorment de nou per Manuel Girona, que la hi retornà a l'església.</p> | 41.3452900,1.8461000 | 403463 | 4577731 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55408-foto-08146-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55408-foto-08146-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55408-foto-08146-60-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Al barri de l'Hospital, al peu de la carretera BV-2411 | Segons la crònica de Bernat Desclot (DESCLOT, 1982), l'hospital hostatjà l'any 1285 el rei Pere II el Gran quan es dirigia de Barcelona a Tarragona per embarcar en direcció a Mallorca per castigar al seu germà Jaume II. El rei sortí malalt de l'Hospital i morí a Vilafranca del Penedès. Segons una llegenda popular que ha passat de pares a fills a la zona, sembla que el rei va morir al mas de la Gavarra on pararia en trobar-se malament, tot i que el notari va certificar la mort a Vilafranca. L'any 1916 encara es conservava el document original del testament de Guillem II de Cervelló que va desaparèixer vers el 1936 (MISSER, 1993). L'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona conserva una còpia del document de l'any 1274 (ACCB, T.P.A. armari 8, núm. 38). L'Hospital forma part d'una explotació agrària propietat del Bisbat de Barcelona, d'unes 750 hectàrees. L'edifici s'utilitza com habitatge de l'hospitaler, càrrec que té per transmissió familiar des del 1682. Està protegit l'edifici, la torre i les muralles pel mateix decret. Està inclòs al catàleg d'elements a protegir del PGOU d'Olesa, 1989. | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||
| 55409 | Muralles de l'Hospital de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralles-de-lhospital-de-cervello | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. MONTE, M.A. (1987). Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 2734. AA.VV. (1992). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Volum 6: Alt Penedès. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XIII | En general l'estat de conservació de la muralla és bo, tot i els elements que s'han afegit a la banda de ponent. | <p>El recinte emmurallat envolta l'edifici de l'Hospital, l'església i altres edificis annexes. És una muralla de no gaire alçada coronada per merlets esglaonats. Té forma de polígon irregular amb quatre cares, amb una paret que el divideix en dues meitats. El mateix edifici de l'Hospital es troba adossat a la muralla per la banda sud; per la banda est hi ha l'església, al costat del portal d'entrada al recinte que s'obre al nord. És un portal d'arc de mig punt adovellat coronat per un merlet esglaonat amb la carassa romana incrustada. Sobre el merlet hi hagué fins al 1936 una creu gòtica de la mateixa factura que la que hi ha sobre la teulada de l'església, situada sobre un cap de marbre també d'origen romà. Segons diferents autors sembla que els fragments de la creu i del cap es conserven a l'Hospital ja que els va guardar l'hospitaler (Llorac, 1993; Misser, 1953). En aquesta part nord de la muralla hi ha 9 merlets, amb l'obra de tàpia i pedra, amb les cases del carrer Santa Marta adossades a aquesta. La part de la muralla de llevant té 12 merlets, i l'obra és de pedra amb morter de calç, amb la capella a l'extrem. La part de la muralla de migdia té 4 merlets i la paret de l'edifici de l'Hospital, tot fet de pedra, amb un contrafort i diversos afegits posteriors. En aquesta part hi ha una porta d'entrada al clos, d'arc escarser i amb un merlet esglaonat a sobre. La muralla de ponent és de pedra i tàpia, d'obra matussera, amb 8 merlets.</p> | 08146-61 | Hospital de Cervelló. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>L'Hospital de Cervelló sovint era anomenat 'castrum Hospitalis' (Els castells catalans, vol III). Era un recinte emmurallat i la torre amb matacans que hi havia al centre era la torre defensiva dels conjunt. L'Hospital va ser fundat per Guillem II de Cervelló i de Cervera, tal i com va deixar constància al seu testament de 2 de juny de 1262, en el que ordena que es faci un hospital al terme d'Olesa de Begues, al costat de la via pública en el lloc conegut com el Pèlag d'Olesa. Havia de tenir la missió d'atendre i curar als pobres, pelegrins, predicadors i passatgers. Al mateix testament fa donació a l'hospital del lloc d'Olesa amb tot el seu territori. Tot i aquest destí inicial de fer les funcions d'hospital de malalts, la funció que va fer durant la seva història va ser com a lloc d'hostatge i almoina de pobres, vianants i pelegrins fonamentalment. Les obres per construir l'edifici començarien al moment de la donació, l'any 1262; entre 1270 i 1274 l'edifici d'estil gòtic estaria completament acabat, així com part de la capella, de la torre i la muralla.</p> | 41.3454800,1.8462400 | 403475 | 4577752 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55409-foto-08146-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55409-foto-08146-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55409-foto-08146-61-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Al llibre de visites pastorals de l'església d'Olesa de Bonesvalls del 1312 (ADB) s'assenyala que el nombre de persones que passaven per l'Hospital era molt elevat, unes 400 al mes, cosa que va provocar que es construís un conjunt de cases al seu entorn per tal d'allotjar al personal que hi treballava. Es diu que assistiren als actes d'inauguració fra Ramon de Penyafort, el rei Jaume I, el senyor de la baronia de Cervelló i fundador, Guillem II. El 1590 el bisbe Juan Dimes Lloris va fer posar un escut sobre la porta de l'Hospital amb una llegenda: 'Aquest Hospital fundat en altres temps per Guillem de Cervelló, el bisbe Juan Dimes Loris ara l'ha restaurat'; probablement el mur que divideix el pati fou fet en aquesta època. Està inclòs al catàleg d'elements a protegir del PGOU d'Olesa, 1989. Fotografia 1 de Marta Mitjans. | 92|93|85 | 47 | 1.3 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||
| 55432 | Porta d'arc de cal Cutató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-darc-de-cal-cutato | <p>IGLÉSIAS, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. AHCVP, Capbreu de l'Hospital d'Olesa de Cervelló, 1590-1594. Notari Pere Guasch.</p> | XIII | <p>Cal Cutató és una de les cases que es troben tocant a la muralla de l'Hospital per la banda nord. És una casa d'estructura senzilla, amb planta i un pis, teulada a un vessant i amb els murs de pedra arrebossats i situada al costat d'una altra casa de característiques similars. L'element més característic és la porta principal adovellada d'arc de mig punt.</p> | 08146-84 | Cal Cucató. Barri de l'Hospital. c/ Santa Marta, 10. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Sembla probable que el barri es formés al redós de l'Hospital a partir del moment de la seva fundació el 1262. Degut a la finalitat de l'Hospital, d'atendre i curar als pobres, pelegrins, predicadors i passatgers, és molt probable que al seu entorn es formés un grup de cases en les que viurien les persones que treballaven o ajudaven a l'Hospital, arribant alguna d'aquestes cases a fer d'hostatgeria en els moments en que l'Hospital estigués molt ple. Al llibre de visites pastorals de l'església d'Olesa de Bonesvalls del 1312 (ADB) s'assenyala que el nombre de persones que passaven per l'Hospital era molt elevat, unes 400 al mes, cosa que va provocar que es construís un conjunt de cases al seu entorn per tal d'allotjar al personal que hi treballava. El lloc va créixer tot i la pesta del 1348 i d'altres epidèmies. El fogatge de 1358 dóna 58 focs a la zona; el 1365 baixa a 60, i el 1378 es redueix a 45 focs. El capbreu de l'Hospital de 1590 hi ha diferents persones que viuen o tenen cases a la zona de l'Hospital, fet que confirma l'existència de les cases en aquest moment. Cal Cutató és una de les cases antigues de l'Hospital, probablement originada paral·lelament a aquest edifici, a mitjans del segle XIII. Al capbreu de l'Hospital de 1590 (AHVP) s'esmenten diferents cases situades a la muralla, i per la situació que el capbreu dóna, podria tractar-se de l'antiga casa de Joan Milà que era una botiga del blat que estava al costat de la porta de l'Hospital.</p> | 41.3455200,1.8457500 | 403434 | 4577757 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55432-foto-08146-84-1.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Antigament aquestes cases de la muralla estaven comunicades entre elles per portals interiors. | 94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 55433 | Porta d'arc de can Blas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-darc-de-can-blas | <p>IGLÉSIAS, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. AHCVP, Capbreu de l'Hospital d'Olesa de Cervelló, 1590-1594. Notari Pere Guasch.</p> | XIII | <p>Cal Blas és una de les cases que es troben tocant a la muralla de l'Hospital per la banda nord. És una casa d'estructura senzilla, amb planta i un pis, teulada a un vessant i amb els murs de pedra arrebossats i situada entre mitgeres de dues cases de característiques similars, ca la Lídia i cal Figueró. L'element més característic és un arc de mig punt adovelat encastat a la façana del que resta només la meitat.</p> | 08146-85 | Can Blas. Barri de l'Hospital. Carrer Santa Marta, 15. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Sembla probable que el barri es formés al redós de l'Hospital a partir del moment de la seva fundació el 1262. Degut a la finalitat de l'Hospital, d'atendre i curar als pobres, pelegrins, predicadors i passatgers, és molt probable que al seu entorn es formés un grup de cases en les que viurien les persones que treballaven o ajudaven a l'Hospital, arribant alguna d'aquestes cases a fer d'hostatgeria en els moments en que l'Hospital estigués molt ple. Al llibre de visites pastorals de l'església d'Olesa de Bonesvalls del 1312 (ADB) s'assenyala que el nombre de persones que passaven per l'Hospital era molt elevat, unes 400 al mes, cosa que va provocar que es construís un conjunt de cases al seu entorn per tal d'allotjar al personal que hi treballava. El lloc va créixer tot i la pesta del 1348 i d'altres epidèmies. El fogatge de 1358 dóna 58 focs a la zona; el 1365 baixa a 60, i el 1378 es redueix a 45 focs. El capbreu de l'Hospital de 1590 hi ha diferents persones que viuen o tenen cases a la zona de l'Hospital, fet que confirma l'existència de les cases en aquest moment. Segons Misser (1953) cal Figueró pot ser la casa que s'esmenta al capbreu de 1590 (AHCVP) on vivia Antoni Sabrià, mestre de cases de l'Hospital de Cervelló, casa situada al cofras de la muralla de l'Hospital i que limita al nord amb la casa de Joan Milà, a l'est amb el pati de l'Hospital, al sud amb la casa del confessant i a l'oest amb un ferruginal d'ell mateix. Suposem que es tracta d'una de les cases que es troben dins la mateixa muralla de l'Hospital i podria ser qualsevol de les que es troben en aquest lloc i que es trobi entre dues cases, és a dir, cal Figueró o cal Blasi. El mateix propietari posseeix un casalot de vinya que està al costat i que podria ser el lloc que ocupa ca la Lídia. El ferruginal podria haver estat al lloc de l'actual cal Cupet o al lloc on hi havia la fassina.</p> | 41.3454500,1.8456600 | 403426 | 4577749 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Antigament aquestes cases de la muralla estaven comunicades entre elles per portals interiors. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 55436 | Barri de l'Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-lhospital | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Penedès-Garraf (vol. 1). Olesa de Bonesvalls, Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993.</p> | XIII | <p>El barri de l'Hospital forma part del poble d'Olesa, però es troba una mica apartat del centre, a l'altra costat de la carretera Begues-Avinyonet BV-2411, al lloc on la riera d'Olesa desguassa a la de Begues formant un pèlag, el pèlag d'Olesa, on queden retingudes les aigües quan plou molt. El barri era conegut abans per la Pobla de l'Hospital o l'Hospital de Cervelló. En realitat són quatre nuclis petits de població: l'Hospital, amb el carrer de Santa Marta; el barri de l'Altrabanda amb els carrers Hospital i Puig Morer; el raval del Gravat centrat pel carrer Fitó; i el grup de cases que queden a l'entorn de cal Jaume Olivella, amb la carretera entre mig. Les cases dels dos primers llocs són força antigues, moltes amb portals adovellats, i algunes conserven tines o cups a l'interior i el pou a l'hort. Les cases del costat de l'Hospital es troben quasi totes recolzades a la muralla d'aquest, de planta i pis. Al final del carrer Santa Marta hi ha restes d'una antiga fassina. Per passar d'una banda a l'altra d'aquests dos barris hi havia una passera que fa pocs anys s'ha reformat construint un pont que permet un pas fàcil per sobre de la riera entre l'Altrabanda i l'Hospital. En no baixar aigua els vehicles circulen pel llit de la riera. El raval del Gravat es troba a l'altra banda de la riera, entre aquesta i la carretera; forma un grup de cases al peu del carrer Fitó, en concret hi ha 7 cases: cal Joan del Pomàs, cal Punet, cal Caliquenyo, cal Pau Carreter, cal Perets, ca la Isabel i cal Ros, aquesta darrera actualment en runes. Entre aquest grup de cases i el pont hi ha altra grup de cases que es reparteixen a cada costat de la carretera. La més antiga és cal Joan Olivella, davant del pouet, i les altres cases són fetes els anys 1920: cal Miquelet, cal Cacahuero, cal Milà, cal Xarel·lo i l'edifici anomenat Les Voltes, que era un magatzem de tractament de calç abans de la Guerra Civil.</p> | 08146-88 | Barri Hospital. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Sembla probable que el barri es formés al redós de l'Hospital a partir del moment de la seva fundació el 1262. Degut a la finalitat de l'Hospital, d'atendre i curar als pobres, pelegrins, predicadors i passatgers, és molt probable que al seu entorn es formés un grup de cases en les que viurien les persones que treballaven o ajudaven a l'Hospital, arribant alguna d'aquestes cases a fer d'hostatgeria en els moments en que l'Hospital estigués molt ple. Al llibre de visites pastorals de l'església d'Olesa de Bonesvalls del 1312 (ADB) s'assenyala que el nombre de persones que passaven per l'Hospital era molt elevat, unes 400 al mes, cosa que va provocar que es construís un conjunt de cases al seu entorn per tal d'allotjar al personal que hi treballava. El lloc va créixer tot i la pesta del 1348 i d'altres epidèmies. El fogatge de 1358 dóna 58 focs a la zona; el 1365 baixa a 60, i el 1378 es redueix a 45 focs. L'Hospital tenia la 'bohiga dels delmes' fora del mur abans de 1617, a l'actual plaça de cal Cotetó i cal Climent. El 1617 es fa a dins del recinte emmurallat, a ponent, allargant la façana i la teulada. El capbreu de 1590 també assenyala que hi havia un ferruginal fora la muralla. Les cases del raval del Gravat són més modernes, probablement entre el XVII i el XVIII, mentre que les de l'entorn de la carretera són del principis del segle XX, quan es va fer la carretera.</p> | 41.3460000,1.8458600 | 403444 | 4577810 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55436-foto-08146-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55436-foto-08146-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55436-foto-08146-88-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 55431 | Santa Maria de l'Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-lhospital | <p>GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Alt Penedès. Baix Penedès. Garraf. Vol 10. Arxiu Gavín. Barcelona. MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. MISSER, S.; FIGUEROLA, P.J.; MARTÍ BONET, J.M. (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1. MONTE, M.A. (1987). Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 2735. AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX: el Penedès, l'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. Pp. 160-161.</p> | XIII-XVIII | <p>La capella de l'Hospital d'Olesa està situada a l'angle nord-est del recinte emmurallat de l'Hospital de Cervelló, sobresortint la nau de la capella del clos emmurallat. Coneguda també per Santa Marta de l'Hospital. És un edifici de planta rectangular amb absis recte. La part primitiva té el sostre sostingut per bigues, a dues vessants i amb una arcada molt apuntada que comença arran de terra amb imposta a banda i banda de pedra polida. El presbiteri està cobert per una volta nervada igual que la sagristia que hi ha a la seva dreta; el separa de la resta de la nau un arc de mig punt. L'edifici té obertures escasses; una finestra gòtica a la paret nord; una finestra neo gòtica al sector que dóna al pati de l'Hospital. El portal principal és d'arc de mig punt adovellat i es troba a la paret de llevant, donant a l'interior del pati del conjunt de l'Hospital. Damunt el portal hi ha una creu patent cisellada en una pedra. Al costat esquerre de la porta principal, hi ha el campanar de base rectangular de no gaire alçada, de tipus d'espadanya amb dues obertures desiguals amb arc de mig punt, amb teulada a dues vessants amb dos nínxols sota l'angle del mig, el de la banda del pati obert i l'altre tapat. No hi ha Campanes. L'obra de l'edifici és de pedra molt ben escairada i disposada. Destaca la creu gòtica de pedra que es troba al carener de la teulada de la zona de l'absis. És un edifici gòtic, del segle XIV, reformada el segle XVII. És d'una sola nau senzilla amb arcs diafragmes apuntats. L'aparell inferior del mur és romànic, igual que el de la espadanya. Originàriament estava decorada amb pintures murals gòtiques que van ser repicades i es va donar una capa de calç a sobre a finals del segle XV.</p> | 08146-83 | Hospital de Cervelló. 08795 OLESA DE BONESVALL | <p>L'església es construiria al mateix moment que l'edifici de l'Hospital ja que la trobem documentada a la visita pastoral del 1315. S'observen dues fases constructives diferents. La torre del campanar que sembla de finals del segle XIII, i la nau de la capella probablement del segle XIV. En la segona meitat del XVII s'enderrocà l'antic absis per allargar la nau, posant al seu lloc l'actual tester damunt el qual hi ha una creu gòtica del XIV, i s'afegí una petita sagristia a la dreta de l'edifici que s'introdueix una mica dins el clos de la muralla. A principis del XVIII es van fer més reformes, fent una decoració amb esgrafiats que es va mantenir fins el nou emblanquinat de finals del mateix segle. El 1809 s'arranjà el tester i es va substituir l'antic retaule de l'Anunciata per un de Sant Sever que es va portar de Barcelona, pintat pels germans portuguesos Nunyez, al segle XV. En aquest retaule hi havia escenes del rei Martí l'Humà amb els consellers: Era procedent de l'Hospital de Sant Sever del carrer de la Palla de Barcelona, i en abolir-se aquest hospital va ser portat a Olesa. L'any 1929 va ser portat al Museu Diocesà de Barcelona, amb la qual cosa es va salvar de la destrucció que va patir la capella de l'Hospital l'any 1936. A causa de l'incendi de 1936 s'esfondrà la volta falsa i el bigam del XVII quedant només les parets mestres i l'afegit posterior que quedà intacte. El 1953 es va restaurar sota la direcció de l'arquitecte Puig i Boada, re inaugurant-la amb la presència del bisbe Gregorio Modrego. Hi havia tres altars al presbiteri: al centre el de Santa Maria de l'Anunciata amb retaule (substituït pel de Sant Sever), a la dreta el de Sant Gabriel i a l'esquerra el de Santa Marta. Hi havia aquests dos beneficis: el de Santa Maria de l'Anunciació possiblement fundat per Guillem II de Cervelló, també fundador de l'Hospital; i el de Sant Gabriel fundat per Domènec de Granada, un dels primers administradors de la fundació. El segle XVII encara es mantenien. A finals del XVIII una plaga de llagosta afectà a Olesa i comarca, fent els olesans un vot a Santa Marta fet que provocà que es generalitzés l'advocació a aquesta santa com a patrona de l'hospitalitat ja que ho era dels hostalers i hostals. També hi havia devoció a Santa Madrona, trobant-se la imatge al retaule de la parroquial.</p> | 41.3457000,1.8461800 | 403470 | 4577776 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55431-foto-08146-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55431-foto-08146-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55431-foto-08146-83-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Fotografia 3 feta després de la destrucció a la Guerra Civil. | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 55414 | Carrer Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-hospital | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Penedès-Garraf (vol. 1). Olesa de Bonesvalls, Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993.</p> | XIII-XX | <p>El carrer Hospital es troba a la zona de l'Altrabanda, paral·lel a la carretera, entre aquesta i el carrer Puig Morer. És un carrer amb cases a banda i banda, corresponent les del costat sud a la part de darrera de les cases del carrer Puig Fitó; i quedant la part de darrera de les cases de la banda nord al costat de la carretera. Les cases del costat nord s'adapten al desnivell del terreny i són de planta baixa i un pis, tot i que alguna té golfes o segon pis. Segueixen una estructura similar, amb excepció de dues, cal Escalat i ca l'Esquerrà, que tenen porxo amb voltes a l'entrada. Tot i que l'estructura general proporciona un aspecte de barri antic, pocs elements conserven aquestes cases, exceptuant la porta adovellada de ca l'Esquerrà, l'arc de l'estructura de la façana cal Xacó, i el fet que quasi totes tenien cups a la part de darrera, però que no es conserven ja que les cases s'han adaptat a noves formes de vida. El costat esquerre presenta una zona d'horts al començament del carrer, i dues cases que formaven part de la casa cal Marxant. La part del carrer que toca a la plaça Fitó té un alt edifici de pisos nou que desentona molt amb el conjunt. La relació de cases entrant al carrer pel costat dret és: Xacó vell, Xacó nou, dues cases sense elements remarcables, casa antic corral de l'Esquerrà, Ca l'Esquerrà, Ca l'Escalat, Ca l'Engràcia (antic celler de cal Joan del Pomàs), Cal Pau Ceba, Cal Nen (bloc de pisos). Pel costat esquerre: horts, Cal Mísser, cal Laureà, cal Marxant.</p> | 08146-66 | Barri de l'Hospital. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Sembla probable que el barri es formés al redós de l'Hospital a partir del moment de la seva fundació el 1262. Degut a la finalitat de l'Hospital, d'atendre i curar als pobres, pelegrins, predicadors i passatgers, és molt probable que al seu entorn es formés un grup de cases en les que viurien les persones que treballaven o ajudaven a l'Hospital, arribant alguna d'aquestes cases a fer d'hostatgeria en els moments en que l'Hospital estigués molt ple. Al llibre de visites pastorals de l'església d'Olesa de Bonesvalls del 1312 (ADB) s'assenyala que el nombre de persones que passaven per l'Hospital era molt elevat, unes 400 al mes, cosa que va provocar que es construís un conjunt de cases al seu entorn per tal d'allotjar al personal que hi treballava. El lloc va créixer tot i la pesta del 1348 i d'altres epidèmies. El fogatge de 1358 dóna 58 focs a la zona; el 1365 baixa a 60, i el 1378 es redueix a 45 focs. L'Hospital tenia la 'bohiga dels delmes' fora del mur abans de 1617, a l'actual plaça de cal Cotetó i cal Climent. El 1617 es fa a dins del recinte emmurallat, a ponent, allargant la façana i la teulada. El capbreu de 1590 també assenyala que hi havia un ferruginal fora la muralla. Les cases més destacables del carrer Hospital són cal Xacó Vell, cal Xacó Nou, ca l'Esquerrà, ca l'Escalat, a la banda nord; cal Misser i cal Laureà a la banda sud.</p> | 41.3465400,1.8462300 | 403475 | 4577870 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55414-foto-08146-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55414-foto-08146-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55414-foto-08146-66-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 55415 | Carrer Puig Morer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-puig-morer | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Penedès-Garraf (vol. 1). Olesa de Bonesvalls, Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993.</p> | XIII-XX | <p>El carrer Puig Morer es troba a la zona de l'Altrabanda, paral·lel al carrer Hospital. És un carrer que originàriament només tenia cases a la banda nord. La tipologia general de les cases és de planta baixa i un pis, tot i que alguna té golfes sota teulada però de poca alçada. Tot i que l'estructura general proporciona un aspecte de barri antic, pocs elements conserven aquestes cases, exceptuant la porta adovellada de cal Marxant i el fet que quasi totes tenien cups a la part de darrera, però que no es conserven ja que les cases s'han adaptat a noves formes de vida. El costat esquerre presenta una zona d'horts al començament del carrer, i dues cases que probablement eren barraques d'horts i que s'han convertit en habitatges darrerament. La relació de cases entrant al carrer pel costat esquerre des de la plaça Fitó és: Cal Marxant, Cal Tits, totes dues actualment unides en un sol habitatge; Cal Fuster, Cal Tires, que tenen una estructura similar amb teulada a doble vessant; i Cal Planes amb façana rectangular. Pel costat dret: Cal Bicicleta, casa independent construïda entre 1939 i 1940; horts; i al final del carrer cal Boté, casa que tenia estructura de masia però molt reformada.</p> | 08146-67 | Barri de l'Hospital. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Sembla probable que el barri es formés al redós de l'Hospital a partir del moment de la seva fundació el 1262. Degut a la finalitat de l'Hospital, d'atendre i curar als pobres, pelegrins, predicadors i passatgers, és molt probable que al seu entorn es formés un grup de cases en les que viurien les persones que treballaven o ajudaven a l'Hospital, arribant alguna d'aquestes cases a fer d'hostatgeria en els moments en que l'Hospital estigués molt ple. Al llibre de visites pastorals de l'església d'Olesa de Bonesvalls del 1312 (ADB) s'assenyala que el nombre de persones que passaven per l'Hospital era molt elevat, unes 400 al mes, cosa que va provocar que es construís un conjunt de cases al seu entorn per tal d'allotjar al personal que hi treballava. El lloc va créixer tot i la pesta del 1348 i d'altres epidèmies. El fogatge de 1358 dóna 58 focs a la zona; el 1365 baixa a 60, i el 1378 es redueix a 45 focs. Probablement cal Marxant, antic mas Parellada, anteriorment Romagosa, era una de les cases que es destinaven a hostatjar l'excés de pelegrins, i és la casa més antiga, datada a finals del segle XIV. Les altres cases per la tipologia semblen construïdes a finals del segle XIX o principis del XX, tot i que podria ser que sobre estructures anteriors. Algunes d'aquestes cases tenien cups, i fins fa poc temps encara quedava un entre cal Tits i cal Fuster dins una estructura tancada.</p> | 41.3463400,1.8460500 | 403460 | 4577848 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55415-foto-08146-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55415-foto-08146-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55415-foto-08146-67-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 55377 | Can Morgades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-morgades | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. AHCVP, Capbreu de l'Hospital d'Olesa de Cervelló, 1590-1594. Notari Pere Guasch.</p> | XIV | L'estat de conservació es refereix a l'arc diafragma. La resta de l'edifici està molt modificat tot i que es manté l'estructura de parets de pedra a la planta baixa. | <p>Can Morgades es troba al centre del nucli antic d'Olesa, al costat de l'església parroquial. És un edifici que ha estat molt reformat i que s'utilitza actualment com a habitatge. S'ha mantingut l'estructura general de l'antiga casa en tres crugies paral·leles i s'ha conservat l'arcada apuntada al celler, al cos de la banda de llevant. És una arcada tipològicament datable al segle XIV, feta amb carreus grossos i escairats, d'una alçada considerable i situada al centre del que seria l'antic celler de la casa. Es trobava al costat de cal Pere, després ca la Marcelina, que va ser enderrocada en fer l'actual casa.</p> | 08146-21 | C/ Doctor Molins, 4. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Can Morgades era coneguda antigament com can Batlle del cap de la Vila. És una de les cases més antigues del nucli d'Olesa i la que conserva actualment un dels elements arquitectònics més antic del municipi. El 1390 ja existia la casa (Mísser, 1953) amb Bernat Balle. Al fogatge de 1515 surt un Ponç Batlle que era batlle d'Olesa, al de 1553 surt Joan Balle, al capbreu de l'hospital de 1590 Joan Pons Balle tenia una casa o mas a Olesa (AHCVP), al fogatge de 1652 s'anomena a Joan Batlle. La propietat es manté amb els Batlle fins el segle XIX en que es perd el cognom pel de Morgades. Sembla que al segle XVII passà a ser l'hisenda propietat de can Olivella. L'actual edifici és fruit de l'annexió de dos masos, el mas Batlle de la plaça i el mas Jansá, documentats al segle XIII i produint-se l'annexió a finals del XVI. El capbreu de 1590 la situa entre cal Vedell i el mas de la Pedrosa (o Tutusaus) (AHCVP).</p> | 41.3532400,1.8492800 | 403740 | 4578610 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/