Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 55405 | Jaciment Puig de la Mola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-puig-de-la-mola | <p>BELLMUNT, J. (1962) 'Notas de Arqueologia de Cataluña y Baleares' Ampurias, Núm. XXIV, pàg. 301, Barcelona, Diputació de Barcelona. MIRET, M. (1978) 'Un recinte enigmàtic al Puig de la Mola (Garraf)', Olerdulae, Núm. 4, pp. 16-17, Vilafranca del Penedès. MIRET, J.; MIRET, M. (1981) “Un assentament d'època romana a la Serra de la Font del Cuscó (Avinyonet del Penedès), Tancats medievals per a bestiar. Garraf”, Miscel·lània Penedesenca, Núm. 4, pp. 181-194, Vilanova i la Geltrú. MIRET, M. (1983) Cronologia i anàlisi espacial del poblament ibèric a la zona oriental de la comarca del Garraf, Barcelona, Memòria de llicenciatura, Universitat de Barcelona, Document mecanografiat. MIRET, M.; FOTS, C. (1984). Inventari de Patrimoni Arqueologic. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 3 Olesa. RIBÉ et al. (1989-1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.</p> | <p>Prop de la cinglera de dalt el puig es trobà una vora de kalathos ibèric decorada amb osques i dues raspadores de sílex. Gran part del cim està ocupat per un recinte delimitat per una acumulació de pedres posades en sec de manera descurada aprofitant els afloraments de la roca i que ha estat interpretat com una pleta o tancat pel bestiar d'època medieval. Presenta un perímetre d'uns 520 metres.</p> | 08146-57 | Puig de la Mola. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Aquest jaciment va ser identificat l'any 1959 per membres de la Biblioteca - Museu Víctor Balaguer de Vilanova (RIBÉ et al.; 1989-1998). Durant la revisió de la Carta Arqueològica l'any 2004, no es va observar cap altre element excepte el tancat de pedres en sec. No s'observen restes de material en superfície, per la qual cosa és difícil determinar la possible existència d'un jaciment ibèric.</p> | 41.3192100,1.8478600 | 403571 | 4574834 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55405-foto-08146-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55405-foto-08146-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55405-foto-08146-57-3.jpg | Legal | Medieval|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Fitxa de la Carta Arqueològica de Catalunya feta per J. Miret i revisada el 2004 per J. Díaz, J. Ramos i L. Suau. En aquest puig es troba la divisió administrativa de quatre municipis: Olesa, Begues, Olivella i Avinyonet. El terreny està cobert per vegetació arbustiva de margalló, llentiscle i garric. La roca aflora en bon part de la superfície del cim. El cim del Puig de la Mola es troba ocupat per una torre de vigilància dels forestals del Parc Natural i travessat per la pista de terra que dóna accés. L'accés al Puig es realitza sortint d'Olivella direcció a l'Escola de Natura de can Grau, poc abans d'arribar s'agafa a l'esquerra una pista que porta a Olesa de Bonesvalls, en l'encreuament amb el GR 92-3 s'ha de deixar el vehicle i seguir caminant per un sender senyalitzat que porta al cim. El material es troba dipositat al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Una llegenda diu que a trenc d'alba de la nit de Sant Joan s'ha de buscar la primera pedra on hi toca el sol dalt del puig de la Mola, ja que sota d'ella hi ha un tresor amagat. | 85|81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 55406 | Puig de la Mola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-la-mola-2 | <p>El Puig de la Mola fa de límit divisor entre els territoris d'Avinyonet, Olivella, Begues i Olesa. És un dels punts més elevats del massís del Garraf. Físicament parlant, es tracta d'una muntanya amb un gran cim planer, de base calcària fortament erosionada. El terreny està cobert per vegetació arbustiva de margalló, llentiscle i garric. La roca aflora en bon part de la superfície del cim. Te una panoràmica extraordinària de 360 º, per la qual cosa s'ha ubicat al seu cim una torre de vigilància forestal. A més d'aquesta torre, també al cim es troben vestigis antics i elements d'interès: un grup de fites a tocar la torre forestal que delimiten el terme, el recer que forma una antiga pleta i l'extensa visual que domina tot el terme d'Avinyonet, el mar i una bona extensió de les comarques del Penedès, el Garraf i el Baix Llobregat.</p> | 08146-58 | Puig de la Mola. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Una llegenda diu que a trenc d'alba de la nit de Sant Joan s'ha de buscar la primera pedra on hi toca el sol dalt del puig de la Mola, ja que sota d'ella hi ha un tresor amagat.</p> | 41.3192100,1.8478600 | 403571 | 4574834 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55406-foto-08146-58-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Cal destacar la pleta o Marge dels Moros que es troba al cim, marge utilitzat pels pastors per retenir el bestiar aprofitant un territori escarpat i uns murs de pedra. En aquest lloc hi havia una returada de bestiar i era un dels llocs on feien la tria dels ramats. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 55500 | Jaciment fossilífer Puig de la Mola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-fossilifer-puig-de-la-mola | La zona es troba molt malmesa. | <p>La base del Puig de la Mola, a la banda d'Olesa, és un territori secundari, del període cretaci inferior, com gran part del massís del Garraf, compost de calcàries massives de rudistes, calcàries lacustres amb xarraces i calcarenites grises. En aquesta zona del Puig de la Mola hi ha calisses que contenen fòssils del tipus Orbitolina conoides, O. Docoidea, Hersater oblongus, fanisa morrisi, etc. Hi ha restes fòssils d'aquest tipus a les col·leccions de Geologia i Paleontologia del Museu de Vilafranca, encara que no es pot afirmar la seva procedència d'aquest jaciment.</p> | 08146-152 | Puig de la Mola. 08795 OLESA DE BONESVALLS | 41.3192100,1.8478600 | 403571 | 4574834 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es fa necessària una delimitació acurada del jaciment. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 55441 | Corral de l'Esquerrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-lesquerra | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | XVIII-XX | Es ruïna. | <p>Al costat del camí de Ribes-Olivella a Olesa-Begues. Es troba dins el terme del Parc Natural del Garraf, al camí que des de la depuradora, al peu de l'Hospital, porta a Can Grau, al terme d'Olivella, al sud del terme d'Olesa. El trobem a l'esquerra del camí en un revolt tancat, després de l'avenc de l'Esquerrà. A prop hi ha una cisterna que recollia l'aigua de la pluja. Tan sols resten les ruïnes del corral que ens mostren les dimensions originals d'aquest i el lloc on hi havia la porta principal. És una obra de pedra amb les cantoneres de la porta de maó. Era un corral relativament gran, d'aproximadament 40-50 m². Es troba al peu del camí ramader del camí vell d'Olesa que des de l'Hospital portava a can Grau.</p> | 08146-93 | Al costat del camí de Ribes-Olivella a Olesa-Begues. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La ramaderia ha estat un sector molt important a Olesa ja des de l'edat mitjana i arribant a ser molt important a finals del segle XIX i principis del XX. S'extreia la llet que es portava a comercialitzar a Molins de Rei, Vilafranca i Barcelona. En un principi la llet es transportava en carros i més tard, quan van fer les dues carreteres, entre 1918 i 1928, es feia el transport en 3 o 4 camions que la anaven a buscar a Olesa. El gran nombre de corrals a la zona són l'indicatiu de la importància que van tenir aquests ramats a la zona, així com destacar el pas dels ramats transhumants, principalment ovelles, que a l'hivern pasturaven a la zona d'Olesa i entorn, i que utilitzaven els corrals. Es tancaven els ramats als corrals a les hores de més calor a l'estiu i en cas de mal temps. Munyien sempre un cop el ramat era a casa. A finals dels anys 1920 a Olesa hi havia entre 7 i 8 mil caps de cabres. Els corrals eren edificis senzills, d'una sola teulada poc inclinada i amb carener paral·lel a la façana, fets de pedra no gaire bé treballada. Alguns situats al costat de vies pecuàries i acollien el bestiar en la temporada hivernal. Eren corrals closos, en part coberts, amb porxades d'arcs de mig punt obertes a migdia. Generalment el mas era proper.</p> | 41.3214200,1.8403400 | 402945 | 4575087 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55441-foto-08146-93-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55444 | Cisterna de l'Esquerrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-de-lesquerra | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROSs, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | XIX ? | Parets mig ensorrades per la part superior. | <p>Es troba dins el terme del Parc Natural del Garraf, al camí que des de la depuradora, al peu de l'Hospital, porta a Can Grau, al terme d'Olivella. El trobem a l'esquerra del camí, després de l'avenc de l'Esquerrà i al costat del corral de l'Esquerrà. És una cisterna de considerables dimensions, aproximadament de 3 metres de diàmetre i uns 5 metres de profunditat en la que s'acumula aigua de la pluja que s'utilitzava per abeurar als ramats. Les parets estan fetes de pedra posades sense forma i de mides petites. Hi ha una canalització que surt de la cisterna feta amb pedra i maó que té la finalitat de portar l'aigua que cau sobre les roques del voltant i omplir-la d'aigua de la pluja, i té la característica que manté l'aigua sempre. Les parets de la cisterna són de pedra seca i un costat és més alt que la resta que queda a ran del nivell del terra.</p> | 08146-96 | GR-5, camí d'Olesa a Can Grau. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Desconeixem el moment de construcció de la cisterna. Es troba a la propietat del mas de l'Esquerrà, igual que un altre pou, el maset, l'avenç i el corral, dins el parc Natural del Garraf. Els de ca l'Esquerrà eren propietaris que tenien la casa pairal a la zona de l'Hospital, al carrer Hospital (entre ca l'Escalat i cal Xacó), portaven el cognom Mitjans. Fins al fogatge de 1652 no surt un Mitjans a Olesa, fet que ens mostra que aquesta hisenda deu datar de mitjans del segle XVII. Mitjans és un cognom que es fa freqüent a Olesa a partir d'aquest segle, ja que el del Mas Badell i el mas Milà de la Corbatera també el portaren aproximadament des de finals del segle XVIII.</p> | 41.3215800,1.8398100 | 402901 | 4575106 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55444-foto-08146-96-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55446 | Punt d'aigua dels carboners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/punt-daigua-dels-carboners | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | XIX-XX | <p>Es troba a prop del cim del Puig de la Mola, a prop d'una barraca. És un pou circular amb una construcció que el protegeix per sobre i que sembla una barraca molt rudimentària. Està fet de blocs grossos de pedra seca, formant una porta petita quadrada coberta amb una grossa llinda horitzontal de pedra sense tallar. No li falta mai aigua.</p> | 08146-98 | Puig de la Mola. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Aquest punt d'aigua l'utilitzaven els carboners que treballaven en aquesta zona del Montau. Per això tenien el pou ben protegit exteriorment, per disposar sempre d'aigua en bon estat. És l'únic punt d'aigua que hi ha en aquesta zona i per això era un dels importants d'ús pels carboners.</p> | 41.3225700,1.8470800 | 403511 | 4575207 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Era un pou de tipus comunal tot i que es troba dins la propietat de l'Hospital de Cervelló. Fotografia de Santi Estrada. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 55472 | Parc Natural del Garraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-garraf-1 | <p>www.diba.es/parcs</p> | <p>El Parc Natural del Garraf es troba entre les comarques del Baix Llobregat, l'Alt Penedès i el Garraf, al sector sud-oest de l'anomenada Serralada Litoral Catalana. Els seus límits geogràfics són la vall inferior de Llobregat, la mar Mediterrània i la depressió del Penedès. Ocupa una extensió de 12.820 hectàrees. El parc natural el formen dues grans unitats ben diferenciades geològicament: una, de roques calcàries, i dolomies i una petita banda de gresos vermellosos, a l'extrem oriental del parc. Es tracta d'un paisatge eminentment rocós i agressiu, amb nombroses cavitats subterrànies formades per l'acció de l'aigua sobre la pedra calcària. El relleu està solcat per rieres seques encaixades entre el rocam, conegudes com a fondos. Bona part del Garraf ens ofereix un paisatge mediterrani meridional. La vegetació que el caracteritza és un matollar dens d'un a tres metres d'alçària on dominen el garric i el llentiscle i on creixen el margalló, el càrritx i altres espècies de procedència africana, i cap endins, en els fondos o valls tancats, com el de la riera d'Olesa, un domini de la vegetació integrada per fragments d'alzinar, amb la vegetació típica associada (el boix, la roja, el lligabosc o el marfull) i pinedes de pi blanc. Les característiques paisatgístiques i geològiques de l'entorn d'Olesa fan que sigui un indret ideal per a la pràctica de l'excursionisme i l'espeleologia. La pedra calcària és la que compon gairebé la totalitat del massís, la qual, en contacte amb l'aigua i l'aire, ha proporcionat, per fenòmens de dissolució, la formació dels processos anomenats càrstics: és a dir, coves, avencs, dolines i rasclers. Respecte de la fauna, s'ha de tenir en compte que les dures condicions ambientals del massís (forta insolació, manca d'aigua, escassa vegetació i relleu molt abrupte) han seleccionat molt les espècies que s'hi han establert i, per tant, han donat interès a l'original fauna que hi viu. Així, hi trobem la serp verda, la serp de ferradura, la tortuga, el còlit negre, el còlit ros, la merla blava, la fagina, el conill, la guineu i el teixó. Les basses constitueixen punts clau per a la vida de moltes d'elles, sobretot per a les que troben en la presència de l'aigua el lligall irrefutable del seu cicle vital, com els amfibis i molts invertebrats. Tres són les característiques bàsiques que justifiquen l' interès d' aquest massís, la singularitat, grisenca i aparent nuesa del qual presideix i dóna nom a la comarca. En primer lloc, l' excepcional vàlua científica del seu medi natural on es desenvolupen uns biotops gairebé insòlits a Catalunya. En segon lloc, la notable singularitat de la relació de l' home amb aquest medi, al llarg de les diverses seqüències històriques: bosc, conreu de vinya, ramaderia de cabra, etc. I per últim, l' alt grau de qualitat i significació de la seva configuració paisatgística, on l' orografia abrupta i trencada, la peculiar botànica que s' hi desenvolupa-menció especial pel 'Chamaerops humilis' o margalló- i les característiques espeleològiques, configuren un marc paisatgístic d' un valor extraordinari.</p> | 08146-124 | Zona sud del municipi d'Olesa de Bonesvalls. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El Parc Natural del Garraf forma part de la xarxa d'espais naturals protegits, promoguts i gestionats per la Diputació de Barcelona, que configuren una anella verda que envolta els sectors més fortament urbanitzats del país. El Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona gestiona aquest espai protegit en col·laboració amb els municipis que en formen part i amb la participació de diversos sectors implicats. El Parc del Garraf està emparat legalment per un pla especial de protecció promogut per la Diputació de Barcelona el 1986 i substancialment ampliat el 2001, el que ha permès connectar-lo amb els parcs veïns d` Olèrdola i del Foix. Des de l'any 2000, el parc està agermanat amb la Riserva Naturale Monte Soratte, i des de l'any 2001 amb el Parco Naturale della Maremma. El conveni de col·laboració entre el Parc Natural del Garraf i la Riserva Naturale Monte Soratte ha propiciat l'agermanament entre dos municipis d'ambdós parcs: Begues, per la part catalana i Sant'Oreste, per la part italiana. Part de terme municipal d` Olesa de Bonesvalls està inclòs dins el Parc de Garraf. El principal objectiu de la gestió del parc és, mitjançant fórmules participatives i de consens, donar compliment al seu pla especial garantint: la preservació dels valors naturals i culturals, l'ús públic ordenat de la muntanya, les demandes culturals, pedagògiques i científiques i el desenvolupament socioeconòmic. L'interès paisatgístic, biològic i cultural del massís de Garraf justifica que s'hi hagi creat un espai protegit. El parc natural és una plataforma per al foment d'un ús racional del territori que faci possible l'aprofitament ordenat dels recursos. A la vegada, el parc natural respon a la demanda d'equipament i instal·lacions per al lleure i l'activitat pedagògica en el medi natural. Olesa compta amb una oficina d'informació del Parc oberta en horaris de caps de setmana i dimecres.</p> | 41.3236500,1.8394500 | 402874 | 4575336 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Espai aprovat per decret 328/1992 de 14 de desembre, inclós al Pla d'Espais d'Interès Natural. Diferents tipus de quiròpters trobem a la zona del parc: Miniopeterus schreibersii (ratpenat de cova), present a l'avenc de l'Esquerrà; Pipistrallus pipistrallus (ratpenat comú), a la zona del camí de can Grau. Cal assenyalar que l'any 2002 va baixar la població de ratpenats a l'avenc de l'Esquerrà degut a una epidèmia. També es porta a terme un pla de protecció de les aligues cuabarrades. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 55480 | Avenc de l'Esquerrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-lesquerra | <p>FERRER RICO, V. (2004). Guía fotográfica de grandes cuevas i simas del Mediterráneo. Federación Española de Espeleología. Barcelona.</p> | <p>És el més profund del massís del Garraf i un dels més interessants sota el punt de vista espeleològic de tota la península Ibèrica, degut a la seva configuració. Es Troba a uns 170m de distància del corral de l'Esquerrà, al llit del torrent i tocant a la pista forestal de l'Hospital a Les Cabòries. Una gran alzina tapa part de la boca que és ovalada i d'uns 7m d'amplada màxima. A l'interior es formen quatre vies diferents de penetració completament independents: la via noemal, la via del Rat-penat que és la de més profunditat arribant als 206m, la via Lamarca-Torras, i la via dels pous concrecionats. El recorregut total és de 393m.</p> | 08146-132 | Pista forestal de l'Hospital a Les Cabòries. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Aquest avenc actuaria inicialment com a xuclador del que era la riera de l'Esquerrà, baixant les aigües a través de la boca. Les aigües filtrades han contribuït a fer més amples les galeries que formen l'avenc amb una intensa corrosió de la calcària i amb concrecions a les parets, principalment d'anemolites. Al fons de l'avenc la temperatura és de 13º. Es considera un avenc que encara està en procés de formació ja que hi ha acumulació d'aigües procedents d'infiltracions. L'avenc de l'Esquerrà va ser explorat per primera vegada el 1908 per mossèn Faura i Sans. L'any 1955 s'assolí la fondària màxima per membres del G.E.S. del Grup Muntanyenc Barcelonès. La primera dona que va baixar va ser l'olesenca Providència Mitjans l'any 1908.</p> | 41.3240200,1.8393500 | 402866 | 4575377 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55480-foto-08146-132-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | És fàcil l'accés fins arribar a la boca, però l'accés a l'interior és difícil i necessita material espeleològic. A l'avenc trobem un tipus de quiròpters, Miniopeterus schreibersii (ratpenat de cova). Cal assenyalar que l'any 2002 va baixar la població de ratpenats a l'avenc de l'Esquerrà degut a una epidèmia. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 55389 | Maset de l'Esquerrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maset-de-lesquerra | XVIII | Es troba en ruïnes. | <p>Les ruïnes d'aquest mas es troben dins el terme del Parc Natural del Garraf, al camí que des de la depuradora, al peu de l'Hospital, porta a Can Grau, al terme d'Olivella, al sud del terme d'Olesa. Trobem el conjunt a la dreta del camí, després de l'avenc de l'Esquerrà, molt cobert per matolls. Hi ha dues construccions, una que devia ser més petita i de la que resta només una cantonera de la paret, l'altra era més gran, de planta rectangular, planta i pis, teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana oberta a migdia. A la part posterior de la casa hi ha un tancat sense teulada que probablement feia funcions de corral. Només resten les parets de la casa i encara es pot veure un forat a la paret al lloc on hi havia el forn de pa, però hi manca tota l'estructura i la porta de pedra del forn. Aquesta casa es troba a prop del corral de l'Esquerrà i de la cisterna de l'Esquerrà.</p> | 08146-33 | Camí d'Olesa a can Grau. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El mas o maset de l'esquerrà està compost per dues construccions, una més antiga que l'altra. Mísser apuntava que hi havia dues cases (1953), com es veu clarament, una seria la principal i l'altra, visiblement més petita, podria haver estat la casa d'un pastor o d'algun treballador del maset. Poc sabem d'aquest mas, ja que no s'ha trobat documentació; es tractaria d'un petit mas on hi hauria masovers que portarien les terres del mas Esquerrà. Els de ca l'Esquerrà eren propietaris que tenien la casa pairal a la zona de l'Hospital, al carrer Hospital (entre ca l'Escalat i cal Xacó), portaven el cognom Mitjans. Fins al fogatge de 1652 no surt un Mitjans a Olesa, fet que ens mostra que aquesta hisenda deu datar de mitjans del segle XVII. Mitjans és un cognom que es fa freqüent a Olesa a partir d'aquest segle, ja que el del Mas Badell i el mas Milà de la Corbatera també el portaren aproximadament des de finals del segle XVIII.</p> | 41.3251000,1.8405300 | 402967 | 4575496 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55389-foto-08146-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55389-foto-08146-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55389-foto-08146-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 55425 | Carrerada del camí vell d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-del-cami-vell-dolesa | <p>ALTISENT, Agustí (1993). Diplomatari de Santa Maria de Poblet, I (960-1177). Abadia de Poblet-Generalitat de Catalunya, Barcelona. ROVIRA, Joan; MIRALLES, Ferran (1999). Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona. Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> | En bon estat general, tot i que el primer tram ha estat urbanitzat. | <p>Aquesta carrerada segueix íntegrament el camí vell o veïnal que unia Ribes i Olesa de Bonesvalls. Comença a la sortida del poble de Sant Pere de Ribes, en el trencall que surt a la dreta de la carretera BV-2111 que va a Olivella i s'enfila pel vial central de la urbanització de can Lloses en direcció a ca l'Almirall. El camí encimentat al principi, es converteix a l'alçada de ca l'Almirall en una pista amplíssima en la que encara es distingeix una mica el camí vell per l'esquerra. La carrerada segueix el GR-5 i sense massa desnivell el camí arriba a can Grau on pren la pista que, per l'esquerra del Puig de la Mola, va a trobar el fondo de l'Astor i arriba al pla de l'Hospital d'Olesa. Aquesta pista passa pel costat del corral de l'Esquerrà. (ROVIRA et alií, 1999).</p> | 08146-77 | De Sant Pere de Ribes a Olesa de Bonesvalls. | <p>Sembla que al Massís del Garraf la transhumància estacional fou practicada ja al segle XI, cent anys abans que la impulsessin el grans monestirs cistercencs de Santes Creus i Poblet. Precisament la primera notícia històrica d'una via pecuària a Catalunya és del 1055, en un document de donació del veí nucli de l'Arboçar (Avinyonet), que esmenta entre els seus límits la via pecuària (Altisent, 1993, doc. 10); carrerada que enllaçaria amb l'important camí que, procedent de Calaf, travessava la plana penedesenca en direcció Begues.</p> | 41.3315900,1.8456400 | 403404 | 4576210 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55425-foto-08146-77-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Els camins ramaders o carrerades són camins de domini públic (com els rius i torrents, costes i carreteres) per on el bestiar té dret a passar. Tenen un paper molt important en la gestió del territori. Posseeixen un gran valor cultural i històric i poden esdevenir instruments urbanístics de primer ordre a l'hora de mantenir oberts corredors naturals i ecològics. La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és, juntament amb el Vallès i l'Empordà, una de les tres grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (Miralles, 1999). Acostumen a ser camins elevats, camins de carena. D'aquesta manera, s'eludeixen les sinuositats dels barrancs i es va més de dret; es troba pastura; s'eviten conflictes amb els agricultors; i, sovint, en ser partions de municipis, els possibles perjudicis que pugui ocasionar el ramat queden més repartits. La seva amplada oscil·la entre els 10 i els 60 metres segons el tram, encara que en molts casos hagin pogut ser inferiors als 10 metres i, en alguns, superiors als 60. Generalment, els ramats no passaven dels 200 caps de bestiar, però a l'hora de fer la transhumància feien servir l'antiga estratègia -molt comú al Pirineu- de baixar el ramat en societat, és a dir, barrejant tres o quatre ramats per tal d'estalviar esforços i costos. En arribar a les contrades del Penedès, feien la tria dels seus animals i llavors cada pastor s'arribava, amb el seu ramat, fins la casa on havia llogat les herbes per a l'hivern. La transhumància tenia unes dates tradicionals prefixades: baixaven a la tardor, per Tots Sants, abans de les grans nevades hivernals i pujaven a la primavera, els darrers dies d'abril, coincidint amb la fosa de les neus a l'alta muntanya. La durada d'aquests desplaçaments era d'entre 10 i 15 dies, depenent de la ruta escollida i de les condicions climatològiques. Normalment, els pastors acostumaven a fer la fi de la jornada sempre al mateix lloc. En un eixamplament de la carrerada, anomenat parador, hi passaven la nit al ras, al costat de les ovelles, o bé utilitzaven algun dels corrals que hi havia al peu del camí. Al llarg de la carrerada, hi ha diversos eixamplaments o paradors -els amorriadors, reaturades, remontes, o mosqueres- on els animals poden amorriar-se i descansar fins a tres dies. Alguns d'ells són lloc de barreja, on diversos ramaders ajunten els seus ramats en una sola gran ramada que va a muntanya, o de tria, quan cal separar les ovelles pròpies del conjunt de la gran ramada estival. Correspón al Govern de la Generalitat de Catalunya el desenvolupament reglamentari, així com l'execució de totes les actuacions en matèria dels camins ramaders, concretament a través del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, a més els camins són imprescriptibles, és a dir, que han de conservar sempre la seva condició de camí ramader. Junt al camí ramader també s'han de protegir els elements que formen part, com pletes, abeuradors, llocs de parada. El mapa del recorregut del camí és aproximat. | 85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55439 | Corral de la Boixosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-la-boixosa | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament .</p> | XVIII-XX | En ruïnes. | <p>Es troba a la falda del Puig del Fitó, a prop del fondo de la Boixosa, al sud del terme. És un corral gran, del que es conserven només les parets. Era de planta rectangular amb dos cossos paral·lels, un cobert amb teulada a un vessant sobre bigues i l'altre descobert però tancat amb una paret exterior. L'accés a la part coberta es feia a través de tres portes d'arc de mig punt de maó.</p> | 08146-91 | Fondo de la Boixosa. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La ramaderia ha estat un sector molt important a Olesa ja des de l'edat mitjana i arribant a ser molt important a finals del segle XIX i principis del XX. S'extreia la llet que es portava a comercialitzar a Molins de Rei, Vilafranca i Barcelona. En un principi la llet es transportava en carros i més tard, quan van fer les dues carreteres, entre 1918 i 1928, es feia el transport en 3 o 4 camions que la anaven a buscar a Olesa. El gran nombre de corrals a la zona són l'indicatiu de la importància que van tenir aquests ramats a la zona, així com destacar el pas dels ramats transhumants, principalment ovelles, que a l'hivern pasturaven a la zona d'Olesa i entorn, i que utilitzaven els corrals. Es tancaven els ramats als corrals a les hores de més calor a l'estiu i en cas de mal temps. Munyien sempre un cop el ramat era a casa. A finals dels anys 1920 a Olesa hi havia entre 7 i 8 mil caps de cabres. Els corrals eren edificis senzills, d'una sola teulada poc inclinada i amb carener paral·lel a la façana, fets de pedra no gaire bé treballada. Alguns situats al costat de vies pecuàries i acollien el bestiar en la temporada hivernal. Eren corrals closos, en part coberts, amb porxades d'arcs de mig punt obertes a migdia. Generalment el mas era proper.</p> | 41.3319200,1.8306700 | 402152 | 4576264 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Pertanyia a l'hisenda Parellada Torrents. Fotografia de Santi Estrada. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 55453 | Barraca dels Pedrissos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-pedrissos | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | XVII-XIX | <p>Es troba al començament del fondo de l'Hagó, molt a prop del terme de Begues. Està molt ben feta. És una de les més antigues del municipi. De planta circular, en pedra seca i amb porta allindada. La tipologia d'aquesta barraca és diferent de les del terme d'Olesa i en canvi és del tipus de les barraques de la zona de Begues. Les d'Olesa són de pedres irregulars i no son impermeables, sinó que s'impermeabilitzen posant terra a sobre i pedres; les parets ja pugen inclinades des de la base. En canvi les de Begues formen volta a l'interior i a l'exterior formen un curull de pedres que fan pressió a la cúpula i que pel gruix de la teulada ja queda impermeabilitzada. Aquesta barraca és d'aquest tipus; en aquestes les parets pugen rectes fins al començament de la volta del sostre en que ja es comencen a tancar. A l'interior es pot observar la volta de pedra seca molt ben construïda.</p> | 08146-105 | Fondó de l'Hagó. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Pertany a cal Jaume Olivella.</p> | 41.3327600,1.8550400 | 404192 | 4576330 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55453-foto-08146-105-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Les barraques d'Olesa en els seus origens no eren de vinya tot i que després ho fossin. Les utilitzaven com a refugi temporal del pagès, magatzem d'estris del camp i habitatge ocasional, així com per ús dels carboners. Més tard a algunes barraques se'ls va adossar un corral. Son construccions de mitjan del segle XIX, encara que pot haver alguna més antiga. La tipologia de les barraques del terme d'Olesa són diferents de les barraques de la zona de Begues. Les d'Olesa són de pedres irregulars i no son impermeables, sinó que s'impermeabilitzen posant terra a sobre i pedres; les parets ja pugen inclinades des de la base. En canvi les de Begues formen volta a l'interior i a l'exterior formen un curull de pedres que fan pressió a la cúpula i que pel gruix de la teulada ja queda impermeabilitzada; en aquestes les parets pugen rectes fins al començament de la volta del sostre en que ja es comencen a tancar. Fotografia de Santi Estrada. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55438 | Corral d'en Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-den-jaume | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROSs, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament .</p> | XVIII-XX | En ruïnes. | <p>Es troba a migdia del barri de l'Hospital, en direcció al Puig de Mola, a 355m d'alçada, al peu d'un camí forestal. Actualment en ruïna, però encara es pot veure el clos tancat quadrangular, amb la part que estava coberta que tenia tres arcades de mig punt de maó, cobert amb bigues, encanyissat i teula àrab.</p> | 08146-90 | Barri Hospital. 08795 OLESA DE BONESVALLS. | <p>La ramaderia ha estat un sector molt important a Olesa ja des de l'edat mitjana i arribant a ser molt important a finals del segle XIX i principis del XX. S'extreia la llet que es portava a comercialitzar a Molins de Rei, Vilafranca i Barcelona. En un principi la llet es transportava en carros i més tard, quan van fer les dues carreteres, entre 1918 i 1928, es feia el transport en 3 o 4 camions que la anaven a buscar a Olesa. El gran nombre de corrals a la zona són l'indicatiu de la importància que van tenir aquests ramats a la zona, així com destacar el pas dels ramats transhumants, principalment ovelles, que a l'hivern pasturaven a la zona d'Olesa i entorn, i que utilitzaven els corrals. Es tancaven els ramats als corrals a les hores de més calor a l'estiu i en cas de mal temps. Munyien sempre un cop el ramat era a casa. A finals dels anys 1920 a Olesa hi havia entre 7 i 8 mil caps de cabres. Els corrals eren edificis senzills, d'una sola teulada poc inclinada i amb carener paral·lel a la façana, fets de pedra no gaire ben treballada. Alguns situats al costat de vies pecuàries i acollien el bestiar en la temporada hivernal. Eren corrals closos, en part coberts, amb porxades d'arcs de mig punt obertes a migdia. Generalment el mas era proper.</p> | 41.3349300,1.8479800 | 403605 | 4576579 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Fotografia de Santi Estrada. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 55465 | Llegenda de la cadira de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-cadira-de-sant-cristofol | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XVIII | <p>La cadira de Sant Cristòfol és una curiositat natural existent al llit de la riera de Begues al límit amb aquest terme, prop del revolt dels Casals. Sant Cristòfol és el patró titular de Begues i també de La Granada, trobant-se Olesa al mig. A l'Hospital es va iniciar un culte a Santa Marta al segle XV i enfortit a partir del vot del poble al segle XVII. La llegenda explica que Sant Cristòfol festejava amb Santa Marta i utilitzaven l'antic camí per trobar-se de nit. Els olesans es van assabentar i el van perseguir a cops de pedra; el sant, per aturar-los es va orinar des del cim d'una muntanya formant una riera que travessava nou vegades el camí, no poden passar els perseguidors. El Sant en córrer va deixar la petja marcada a la roca, on encara avui es poden veure les 'petjades de Sant Cristòfol', i per descansar es va asseure a la roca formant una cadira.</p> | 08146-117 | 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La llegenda està vinculada a l'antiga ruta entre Olesa i Begues. Probablement té els seu origen en una llegenda popular de finals del XVII o inicis del XVIII, època en que l'Hospital dóna culte a Santa Marta.</p> | 41.3361900,1.8628100 | 404847 | 4576702 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Fotografia de Santi Estrada. | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 55470 | Cadira de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cadira-de-sant-cristofol | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | <p>La cadira de Sant Cristòfol és una curiositat natural existent al llit de la riera de Begues al límit amb aquest terme, prop del revolt dels Casals. És una cavitat natural que es va formar en una roca i que té la forma de seient ample en el que es seu bé i còmodament. Ha generat diferents llegendes sobre els amors entre Sant Cristòfol, patró de Begues, i Santa Marta, patrona de l'Hospital de Cervelló.</p> | 08146-122 | Riera de Begues. 08795 OLESA DE BONESVALLS | 41.3361900,1.8628100 | 404847 | 4576702 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 55458 | Barraca dels Rierals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-rierals | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | XVII-XIX | <p>Es troba al costat del camí que porta de l'Hospital cap al corral de l'Esquerrà, poc després de passar la depuradora. És una barraca de planta circular, de pedra seca, coberta amb falsa cúpula de forma semicircular, amb porta amb llinda horitzontal de pedra. Es una barraca que es troba en mig de les feixes agrícoles i encara es conserven al seu entorn marges de pedra seca.</p> | 08146-110 | Camí al corral de l'Esquerrà. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Pertany a la propietat Parellada Torrents, feta per parcers que cultivarien les terres.</p> | 41.3399600,1.8312500 | 402212 | 4577156 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55458-foto-08146-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55458-foto-08146-110-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins el terme del parc Natural del Garraf. Les barraques d'Olesa en els seus origens no eren de vinya tot i que després ho fossin. Les utilitzaven com a refugi temporal del pagès, magatzem d'estris del camp i habitatge ocasional, així com per ús dels carboners. Més tard a algunes barraques se'ls va adossar un corral. Son construccions de mitjan del segle XIX, encara que pot haver alguna més antiga. La tipologia de les barraques del terme d'Olesa són diferents de les barraques de la zona de Begues. Les d'Olesa són de pedres irregulars i no son impermeables, sinó que s'impermeabilitzen posant terra a sobre i pedres; les parets ja pugen inclinades des de la base. En canvi les de Begues formen volta a l'interior i a l'exterior formen un curull de pedres que fan pressió a la cúpula i que pel gruix de la teulada ja queda impermeabilitzada; en aquestes les parets pugen rectes fins al començament de la volta del sostre en que ja es comencen a tancar. | 98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55418 | Corral de l'Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-lhospital | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | XVIII-XX | Es troba en semi ruïna. | <p>Es troba seguint el camí que des de l'Hospital va en direcció al Puig Morer, passant entre les vinyes. És un clos tancat amb parets de pedra que formen un conjunt de planta rectangular amb un únic accés per la banda nord de cara al poble. Al seu interior hi havia una part que formava corrals tancats dels que actualment la teulada està enfonsada però que encara conserven les divisions de les diferents habitacions o corrals.</p> | 08146-70 | Barri de l'Hospital. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La ramaderia ha estat un sector molt important a Olesa ja des de l'edat mitjana i arribant a ser molt important a finals del segle XIX i principis del XX. S'extreia la llet que es portava a comercialitzar a Molins de Rei, Vilafranca i Barcelona. En un principi la llet es transportava en carros i més tard, quan van fer les dues carreteres, entre 1918 i 1928, es feia el transport en 3 o 4 camions que la anaven a buscar a Olesa. El gran nombre de corrals a la zona són l'indicatiu de la importància que van tenir aquests ramats a la zona, així com destacar el pas dels ramats transhumants, principalment ovelles, que a l'hivern pasturaven a la zona d'Olesa i entorn, i que utilitzaven els corrals. Es tancaven els ramats als corrals a les hores de més calor a l'estiu i en cas de mal temps. Munyien sempre un cop el ramat era a casa. A finals dels anys 1920 a Olesa hi havia entre 7 i 8 mil caps de cabres. Els corrals eren edificis senzills, d'una sola teulada poc inclinada i amb carener paral·lel a la façana, fets de pedra no gaire bé treballada. Alguns situats al costat de vies pecuàries i acollien el bestiar en la temporada hivernal. Eren corrals closos, en part coberts, amb porxades d'arcs de mig punt obertes a migdia. Generalment el mas era proper.</p> | 41.3428700,1.8469700 | 403532 | 4577461 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55418-foto-08146-70-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55386 | Cal Pal·larí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pallari | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XVIII-XIX | Darrerament has sostret teules de la teulada, cosa que fa que perilli el conjunt. | <p>El Mas Pal·larí està format pel conjunt de corrals i un petit mas. Actualment es troba en inici de ruïna i amb perill d'ensorrament ja que fa poc temps que van robar part de les teules dels corrals. Es troba al sector est del terme, molt a prop de la riera de Begues. S'accedeix des de la carretera BV-241, agafant el camí que es troba davant del Mas Cort Nou i que porta a cal Parellada, un cop passada aquesta casa es segueix el camí que voreja una vinya fins arribar al conjunt. Els edificis estan estructurats formant una L, amb els corrals a la banda de tramuntana, i el mas, el cup, una cisterna i un altre cobert a la banda de ponent, restant els altres dos costats del conjunt tancats amb un mur a modus de baluard. Els corrals de tramuntana formen un edifici de planta i pis amb dues crugies paral·leles que ocupen tot el llarg de la construcció. Es troben comunicats entre ells per una única porta en el mur mitger; l'accés al de migdia es fa a través de dos arcs de mig punt de maó oberts al pati central, i al de tramuntana a través d'una porta que dona a l'exterior a llevant. La coberta interior és de bigues de fusta i els murs de pedra. A la banda de ponent del pati i accessibles des de l'exterior, hi ha una cisterna circular coberta per una edificació amb teulada a un vessant i porta a ponent, així com un cup de planta quadrada enrajolat amb ceràmica vidriada marró i formant un galze a la boca en forma de graó per recolzar la tapa de fusta, que també es troba dins una edificació de pedra amb teulada a un vessant. Aquests dos elements es troben al costat un de l'altre. A continuació hi ha un altre corral petit amb accés des del pati a través d'un arc de mig punt de pedra i que és la meitat de l'edifici que forma l'angle sud-oest fent mitgera amb l'habitatge. Aquest habitatge és d'estructura senzilla, de planta i pis cobert amb teulada a un vessant i de petites dimensions. Tan sols presenta dues estances per planta, amb l'espai d'entrada on hi ha l'escala que puja al pis, i la cuina amb foc a terra de campana quadrada fent cantonada, la pica de dos cups circulars i dos fogons. Al pis hi ha dues habitacions sota teulada molt senzilles.</p> | 08146-30 | Cal Pal·larí. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>L'estructura del conjunt és en general senzilla i no presenta elements que permetin fer una datació aproximada tot i que podem situar la seva construcció a cavall de finals del XVIII i principis del XIX aproximadament. El 1950 encara estava habitada (LLORAC, 1993) i s'utilitzava com a corral de bestiar. Pertany a can Parellada i a inicis del segle XX i finals del XIX hi vivien jornalers de les terres dels Parellada.</p> | 41.3432900,1.8327900 | 402346 | 4577524 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55386-foto-08146-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55386-foto-08146-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55386-foto-08146-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba molt a prop de can Parellada. | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 55489 | Raval del Gravat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raval-del-gravat | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XVII-XX | Només una casa es troba en estat de ruïna, cal Ros. | <p>El raval del Gravat es troba a l'altra banda de la riera de Begues, entre aquesta i la carretera, després que la riera d'Olesa s'uneixi a la de Begues. Forma un grup de cases centrades pel carrer Fitó, en concret hi ha 7 cases: cal Joan del Pomàs, cal Punet (al costat dret), cal Caliquenyo (al costat dret), cal Pau Carreter, cal Perets, ca la Isabel i cal Ros, aquesta darrera actualment en runes. Entre aquest grup de cases i el pont hi ha altre grup de cases que es reparteixen a cada costat de la carretera Olesa-Avinyonet BV-2411. La més antiga és cal Joan Olivella, situada davant del pouet, i les altres cases són fetes durant la dècada dels anys 1920: cal Miquelet, cal Cacahuero, cal Milà, cal Xarel·lo i l'edifici anomenat Les Voltes, que era un magatzem de tractament de calç abans de la Guerra Civil i construït l'any 1932. La major part de les cases del carrer Fitó tenien cups de vi. Encara es pot veure part del cup de cal Pau Carreter i el de cal Ros.</p> | 08146-141 | Raval del Gravat, barri de l'Hospital. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>L'actual ca la Isabel podria ser l'antiga casa dels Prunera, masovers de can Parellada, que s'esmenten a diferent documentació des del 1650, i que al 1700 era de Pere Ràfols (Misser, 1953). La resta de cases de l'entorn del carrer Fitó deuen ser de la mateixa època que aquesta, cap al segle XVII o potser anteriors. La casa més antiga de la zona és probablement cal Jaume Olivella, tot i que l'estructura actual no deixa veure elements que permetin una datació segura. D'altra banda, el conjunt de cases que es van fer a l'entorn de la carretera van néixer amb motiu de la construcció d'aquesta, essent totes dels últims anys de la dècada del 1920, centrades per l'edifici industrial Les Voltes.</p> | 41.3437800,1.8427700 | 403182 | 4577567 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55489-foto-08146-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55489-foto-08146-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55489-foto-08146-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55442 | Monjoia del Coll dels Avençons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monjoia-del-coll-dels-avencons | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | XVIII ?? | En no estar en ús hi manquen pedres. | <p>La monjoia del coll dels Avençons es troba al fondo del Pèlag, al coll anomenat dels Avençons. Aquesta monjoia també és coneguda com del Peret Milà. Està formada per una acumulació de pedra seca que formen una ferradura de poca alçada, més baixa als angles i més alta a la part central. Es troba en una zona elevada i protegia als pastors del vent del nord.</p> | 08146-94 | Coll dels Avençons. 08795 OLESA DE BONESVALLS | 41.3439300,1.8762800 | 405986 | 4577547 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Les monjoies són una construcció de pedra seca amb parets en forma de ferradura no gaire altes que servien als pastors com paravent per resguardar-se del vent i el fred mentre el ramat pasturava. Normalment es troben a les parts altes d'una muntanya que és on el vent bufa amb més força. Fotografia de Santi Estrada. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 55485 | Vinyes de l'Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinyes-de-lhospital | <p>L'Hospital forma part d'una explotació agrària propietat del Bisbat de Barcelona, d'unes 750 hectàrees. L'edifici s'utilitza com habitatge de l'hospitaler, càrrec que té per transmissió familiar des del 1682; els mateixos hospitalers es fan càrrec actualment del cultiu de les vinyes que pertanyen a l'Hospital. El paisatge de vinyes és característic de la plana central d'Olesa de Bonesvalls que, des de l'edat mitjana, ha estat un dels mitjans de subsistència econòmica de la zona.</p> | 08146-137 | Hospital de Cervelló. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>L'Hospital forma part d'una explotació agrària propietat del Bisbat de Barcelona, d'unes 750 hectàrees. L'edifici s'utilitza com habitatge de l'hospitaler, càrrec que té per transmissió familiar des del 1682; els mateixos hospitalers es fan càrrec actualment del cultiu de les vinyes que pertanyen a l'Hospital. El paisatge de vinyes és característic de la plana central d'Olesa de Bonesvalls que, des de l'edat mitjana, ha estat un dels mitjans de subsistència econòmica de la zona.</p> | 41.3448500,1.8462700 | 403476 | 4577682 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55485-foto-08146-137-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 55404 | Cova de la Balma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-balma | <p>MIRET, M. (2004). Inventari de Patrimoni Arqueologic. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 2 Olesa.</p> | La balma està en mal estat. | <p>Cova que es troba al fons d'una balma d'uns 20m de longitud i entre 2 i 4 m d'alçada. S'arriba per un corriol que surt del pont que hi ha sobre la riera de Begues, abans del km 18 de la carretera Olesa-Begues. La boca de la balma està a uns 30m de la carretera, sota la línia elèctrica que travessa la riera i a uns 4m sobre la llera. La notícia de l'existència va ser proporcionada per l'arqueòloga Alícia Estrada Martín que va observar que havia estat espoliada, observant restes òssies humanes escampades a l'interior sense indicis d'aixovar funerari. En una inspecció feta el 5 d'abril de 2000 s'observava que el sediment interior havia estat espoliat en bona part, tot i què en alguns punts encara s'observava el gruix del sediment original. L'espoliació afectà a una superfície de poc més d'un metre quadrat fins a 25-60cm de profunditat. Es recollí un fragment de dent humana i de canya d'os. La cova té 5m de fons per 3m d'amplada màxima. El fons de la cavitat i la meitat dreta no tenen sediment i aflora la roca. Te planta romboïdal amb altura màxima inferior al metre. L 'entrada està obstruïda. Sobre la boca hi ha pintat amb pintura blanca el rètol 'Cova de la balma'.</p> | 08146-56 | Riera de Begues. 08795 OLESA DE BONESVALLS | 41.3450500,1.8537900 | 404106 | 4577696 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Fitxa de la Carta Arqueològica de Catalunya feta per Magí Miret l'any 2004. Al vessant esquerre de la riera de Begues, a un terreny erm, entrada a la cova a uns 5 m sobre la llera de la riera dins una balma. | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 55387 | Can Mitjans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mitjans-0 | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XVII | La casa es troba en mal estat ja que resta abandonada. El baluard és inaccessible per la quantitat d'herba que hi ha. | <p>Can Mitjans és una masia situada entre la Gavarra i el mas Cortvell, al sector oest del municipi, que ha donat nom a la urbanització dels seu entorn. Son un conjunt d'edificis adossats al casal mare de molt diverses èpoques, tot i que sembla que les restes més antigues no siguin d'abans del XVII. El conjunt es troba tancat per un baluard i està ubicat en un lloc elevat envoltat de camps de conreu. La casa principal ha estat fruit de moltes reformes i ampliacions successives, es troba a la banda sud del conjunt. És un edifici de planta rectangular allargassada de planta, pis i golfes, amb teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. La casa té dues portes, una que s'obre a migdia i l'altre en front d'aquesta, que s'obre al baluard, a tramuntana; totes dues són d'arc de mig punt adovellat. L'interior de la casa es troba en mal estat i el baluard i les cases de masovers estan plenes de matolls i son impracticables. A l'interior els elements més interessants són les dues cuines, una a la part més antiga i que conserva algunes rajoles al sector dels fogons ubicada a la planta baixa, i l'altra cuina amb fogons, pica de pedra i foc a terra a la part més moderna. A prop de la casa a la banda de ponent, hi ha un rocallís, una roca plana ampla al terra per la que lliscava l'aigua quan plovia i s'emmagatzemava en una cavitat al terra tancada amb parets d'argila. Aquesta aigua s'utilitzava per fer l'obra de les cases, per fer els maons i teules. Quan s'acabava l'aigua s'havia d'esperar a que per acció natural es tornés a omplir i llavors es podia continuar amb la feina.</p> | 08146-31 | Can Mitjans. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Can Mitjans és un dels masos antics del terme d'Olesa de Bonesvalls, esmentat documentalment per primera vegada al segle XV, figurant Andreu Poncs (Misser, 1953); el 1590 trobem a Damià Milà (Cabreu, AHCVP), mantenint-se els Milà fins al segle XVIII en que pertany als Mitjans. Al segle XV la casa era coneguda com La Corbatera, al segle XVIII com Mitjans de la Corbatera, i actualment per Mitjans.</p> | 41.3450900,1.8187600 | 401175 | 4577739 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55387-foto-08146-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55387-foto-08146-31-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55455 | Barraca i corral del Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-i-corral-del-pujol | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | XVII-XIX | <p>Es troba al costat del fondo del Pèlag, a prop del terme de Begues, Barraca de planta circular, construïda amb pedra seca i amb coberta plana, probablement perquè han desaparegut les pedres i terra que cobrien el sostre. Té una porta amb llinda horitzontal de pedra i amb els muntants formats per lloses planes molt ben posades. Té un corral gran adossat al costat.</p> | 08146-107 | Fondo del Pèlag. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Es troba dins l'actual finca Pujol, abans de cal Sabino.</p> | 41.3451200,1.8729800 | 405711 | 4577682 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55455-foto-08146-107-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Les barraques d'Olesa en els seus origens no eren de vinya tot i que després ho fossin. Les utilitzaven com a refugi temporal del pagès, magatzem d'estris del camp i habitatge ocasional, així com per ús dels carboners. Més tard a algunes barraques se'ls va adossar un corral. Son construccions de mitjan del segle XIX, encara que pot haver alguna més antiga. La tipologia de les barraques del terme d'Olesa són diferents de les barraques de la zona de Begues. Les d'Olesa són de pedres irregulars i no son impermeables, sinó que s'impermeabilitzen posant terra a sobre i pedres; les parets ja pugen inclinades des de la base. En canvi les de Begues formen volta a l'interior i a l'exterior formen un curull de pedres que fan pressió a la cúpula i que pel gruix de la teulada ja queda impermeabilitzada; en aquestes les parets pugen rectes fins al començament de la volta del sostre en que ja es comencen a tancar. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55408 | Hospital de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hospital-de-cervello | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Penedès-Garraf (vol. 1). Olesa de Bonesvalls, Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. MONTE, M.A. (1987). Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 1245. AA.VV. (1992). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Volum 6: Alt Penedès. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XIII | Actualment l'edifici es troba en un precari estat de conservació general ja que no es fa cap tipus de manteniment. | <p>L'Hospital de Cervelló forma un conjunt tancat per una muralla dins la qual es troba l'edifici de l'Hospital, la torre de l'homenatge, la capella de Santa Maria de l'Anunciata i altres coberts i edificis annexes. És obra de transició del romànic al gòtic, molt reformat als segles XVI i XVII. A partir de la dècada del 1240 a Catalunya s'aplica a gran escala el sistema d'arcs diafragmes i teulada a doble vessant, essent els exemples més significatius les Drassanes de Barcelona i l'Hospital de Cervelló. El cos central del conjunt és l'edifici dels malalts, gran casal amb torre d'homenatge o defensa. L'edifici te dues naus rectangulars de cinc trams superposades formant dos pisos, amb quatre arcs diafragma apuntats que suporten un pis el primer i un sostre a doble vessant l'últim. La torre és de base quadrada amb finestres geminades. Al costat hi ha encara els graons d'ascens als cups on s'aportaven els antics delmes. Al costat de la muralla fou fundada per la mitra la població de la Pobla de Cervelló o de l'Hospital de Cervelló, actualment conegut com barri de l'Hospital. Durant el segle XV es van fer reformes als edificis, fent el mur de migjorn i substitució de les antigues teulades per altres més altes a més de posar un blasó en relleu sobre la porta d'entrada que recorda la restauració feta durant l'episcopat del bisbe Joan Dimes Lloris l'any 1590. El 1617 es va fer una nova ampliació, que desfigurà el cos de l'edifici adossant una part nova a tramuntana de l'antiga nau romànica des de la torre de l'homenatge a la façana posterior, a més de transformacions a l'interior. En aquest moment es cobreix la torre de l'homenatge amb teulada a quatre vents, es fan els finestrals gòtics i les creus de l'església.</p> | 08146-60 | Hospital de Cervelló. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Amb data 2 de juny de 1262, va fer testament el senyor del castell de Cervelló, Guillem II de Cervelló i de Cervera, en el que ordena que es faci un hospital al terme d'Olesa de Begues, al costat de la via pública en el lloc conegut com el Pèlag d'Olesa, on les aigües quedaven estancades al llit de la riera. Havia de tenir la missió d'atendre i curar als pobres, pelegrins, predicadors i passatgers. Al mateix testament fa donació a l'hospital del lloc d'Olesa amb tot el seu territori. Tot i aquest destí inicial de fer les funcions d'hospital de malalts, la funció que va fer durant la seva història va ser com a lloc d'hostatge i almoina de pobres, vianants i pelegrins fonamentalment. A partir del segle XV augmenta el nombre de capellans que s'hostatgen i es construeix la cambra dels capellans. Al llibre de visites pastorals de l'església d'Olesa de Bonesvalls del 1312 (ADB) s'assenyala que el nombre de persones que passaven per l'Hospital era molt elevat, unes 400 al mes, cosa que va provocar que es construís un conjunt de cases al seu entorn per tal d'allotjar al personal que hi treballava. El lloc va créixer tot i la pesta del 1348 i d'altres epidèmies. El fogatge de 1358 dóna 58 focs a la zona; el 1365 baixa a 60, i el 1378 es redueix a 45 focs. Les obres per construir l'edifici començarien al moment de la donació, l'any 1262; entre 1270 i 1274 l'edifici d'estil gòtic estaria completament acabat, així com part de la capella, de la torre i la muralla. Es diu que assistiren als actes d'inauguració fra Ramon de Penyafort, el rei Jaume I, el senyor de la baronia de Cervelló i fundador, Guillem II. Al segle XVI es van fer importants obres, pujant l'alçada, refent l'embigat i la teulada. Així, es van fer unes golfes que van tallar les sales per fer uns compartiments per albergs específics. El 1590 el bisbe Juan Dimes Lloris va fer posar un escut sobre la porta de l'Hospital amb una llegenda: 'Aquest Hospital fundat en altres temps per Guillem de Cervelló, el bisbe Juan Dimes Loris ara l'ha restaurat', sembla ser que perquè quedés clar que l'edifici era propietat del bisbat. En quan a la jurisdicció de l'Hospital, en morir Guerau VII de Cervelló sense successió, després del 1309, se suposa que la jurisdicció passà a la corona, i l'administració, que abans depenia del prior del monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona, el 1328 la portava el bisbe de Barcelona. El 1381 el rei Pere III ven tota la jurisdicció civil i criminal al bisbe de Barcelona, Pere de Planelles, actuant des de llavors aquest com a senyor del territori d'Olesa. El declivi de l'Hospital es va iniciar en modificar les vies de comunicació principals a partir de finals del segle XVIII, passant l'antiga via romana a esdevenir un camí de bast i disminuint considerablement el nombre de pelegrins. L'obertura del nou camí Ral pel coll de l'Ordal, a la fi del segle XVIII, i la pèrdua d'una gran part de les rendes a causa de la política dels governs liberals, motivaren la fi de la seva funció a mitjan segle XIX. A finals del segle XIX, quan són abolides les jurisdiccions feudals i es desamortitzen els béns de l'església, l'administració fou confiscada a la mitra i adquirida posteriorment de nou per Manuel Girona, que la hi retornà a l'església.</p> | 41.3452900,1.8461000 | 403463 | 4577731 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55408-foto-08146-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55408-foto-08146-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55408-foto-08146-60-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Al barri de l'Hospital, al peu de la carretera BV-2411 | Segons la crònica de Bernat Desclot (DESCLOT, 1982), l'hospital hostatjà l'any 1285 el rei Pere II el Gran quan es dirigia de Barcelona a Tarragona per embarcar en direcció a Mallorca per castigar al seu germà Jaume II. El rei sortí malalt de l'Hospital i morí a Vilafranca del Penedès. Segons una llegenda popular que ha passat de pares a fills a la zona, sembla que el rei va morir al mas de la Gavarra on pararia en trobar-se malament, tot i que el notari va certificar la mort a Vilafranca. L'any 1916 encara es conservava el document original del testament de Guillem II de Cervelló que va desaparèixer vers el 1936 (MISSER, 1993). L'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona conserva una còpia del document de l'any 1274 (ACCB, T.P.A. armari 8, núm. 38). L'Hospital forma part d'una explotació agrària propietat del Bisbat de Barcelona, d'unes 750 hectàrees. L'edifici s'utilitza com habitatge de l'hospitaler, càrrec que té per transmissió familiar des del 1682. Està protegit l'edifici, la torre i les muralles pel mateix decret. Està inclòs al catàleg d'elements a protegir del PGOU d'Olesa, 1989. | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||
| 55407 | Torre de l'Hospital de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-lhospital-de-cervello | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Penedès-Garraf (vol. 1). Olesa de Bonesvalls, Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. MONTE, M.A. (1987). Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 2734. AA.VV. (1992). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Volum 6: Alt Penedès. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XIII | Es troba en mal estat la teulada i l'estructura interior de la torre. | <p>La torre es troba adossada al mur nord de l'edifici de l'Hospital. És una torre de planta quadrada, de pedra, construïda amb obra molt regular amb cantoneres ben escairades, amb finestres allargades i estretes. La torre està distribuïda amb baixos i tres pisos, coberta amb teulada a quatre vessants sostinguda per un embigat de fusta. A la planta baixa hi hauria la presó, amb una finestra amb reixa i d'arc de mig punt; a l'interior es conservava un banc en forma d'ela. Al primer pis, la planta noble, hi ha l'anomenada 'cambra dels bisbe'. El segon pis correspon a les golfes i el tercer era el colomar. A la façana de ponent hi ha un finestral gòtic al segon pis, amb columna central. Al primer pis hi ha un altre finestral gòtic més gran però tapiat en part, coronat per vuit mènsules (actualment falta una) amb quatre obertures espitllerades a sobre i que són les restes de matacans de defensa. A la façana nord hi ha la finestra de la presó als baixos; un balcó al primer pis que va substituir una finestra gòtica i sobre el que queden els arcs d'aquesta finestra; una finestra rectangular al segon pis i finalment vuit mènsules amb quatre obertures tapiades que eren matacans. A les parets de llevant i de migdia també hi ha senyals de vuit mènsules a cada costat amb quatre obertures, que s'utilitzaren pels matacans. De la paret de llevant de la torre surt un mur que divideix el pati en dos, amb un portal de mig punt adovellat en el que hi ha quatre merlets esglaonats.</p> | 08146-59 | Hospital de Cervelló. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>L'Hospital de Cervelló sovint era anomenat 'castrum Hospitalis' (Els castells catalans, vol III). Era un recinte emmurallat i la torre amb matacans que hi havia al centre era la torre defensiva dels conjunt. L'Hospital va ser fundat per Guillem II de Cervelló i de Cervera, tal i com va deixar constància al seu testament de 2 de juny de 1262, en el que ordena que es faci un hospital al terme d'Olesa de Begues, al costat de la via pública en el lloc conegut com el Pèlag d'Olesa. Havia de tenir la missió d'atendre i curar als pobres, pelegrins, predicadors i passatgers. Al mateix testament fa donació a l'hospital del lloc d'Olesa amb tot el seu territori. Tot i aquest destí inicial de fer les funcions d'hospital de malalts, la funció que va fer durant la seva història va ser com a lloc d'hostatge i almoina de pobres, vianants i pelegrins fonamentalment. Les obres per construir l'edifici començarien al moment de la donació, l'any 1262; entre 1270 i 1274 l'edifici d'estil gòtic estaria completament acabat, així com part de la capella, de la torre i la muralla.</p> | 41.3453000,1.8459500 | 403450 | 4577732 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55407-foto-08146-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55407-foto-08146-59-2.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Al llibre de visites pastorals de l'església d'Olesa de Bonesvalls del 1312 (ADB) s'assenyala que el nombre de persones que passaven per l'Hospital era molt elevat, unes 400 al mes, cosa que va provocar que es construís un conjunt de cases al seu entorn per tal d'allotjar al personal que hi treballava. Es diu que assistiren als actes d'inauguració fra Ramon de Penyafort, el rei Jaume I, el senyor de la baronia de Cervelló i fundador, Guillem II. El 1590 el bisbe Juan Dimes Lloris va fer posar un escut sobre la porta de l'Hospital amb una llegenda: 'Aquest Hospital fundat en altres temps per Guillem de Cervelló, el bisbe Juan Dimes Loris ara l'ha restaurat'; probablement el mur que divideix el pati i que parteix de la torre, fou fet en aquesta època. Està inclòs al catàleg d'elements a protegir del PGOU d'Olesa, 1989. Fotografia 1 de Marta Mitjans. | 93|85 | 47 | 1.3 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||
| 55411 | Blasó dels nobles de Cervelló sobre la porta de l'edifici de l'Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/blaso-dels-nobles-de-cervello-sobre-la-porta-de-ledifici-de-lhospital | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Penedès-Garraf (vol. 1). Olesa de Bonesvalls, Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. MONTE, M.A. (1987). Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 2734. AA.VV. (1992). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Volum 6: Alt Penedès. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XVI | La pedra està bastant malmesa. | <p>Sobre la porta principal de l'entrada a l'edifici de l'Hospital hi ha un blasó dels nobles de Cervelló en pedra. Va ser fet esculpir pel Bisbe Dimes Lloris en 1590, en el moment de les reformes i ampliacions dutes a terme en aquella època (Mísser, 1953). És un escut nobiliari amb les armes del seu fundador, el noble Guillem II de Cervelló: un escut amb un cérvol al centre i suportat per dos àngels, un a cada costat, amb la inscripció a la part inferior.</p> | 08146-63 | Hospital de Cervelló. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Al llibre de visites pastorals de l'església d'Olesa de Bonesvalls del 1312 (ADB) s'assenyala que el nombre de persones que passaven per l'Hospital era molt elevat, unes 400 al mes, cosa que va provocar que es construís un conjunt de cases al seu entorn per tal d'allotjar al personal que hi treballava i s'ampliés la capacitat de l'edifici. Així, al segle XVI es van fer importants obres, pujant l'alçada, refent l'embigat i la teulada de l'edifici. Així, es van fer unes golfes que van tallar les sales per fer uns compartiments per albergs específics. El 1590 el bisbe Juan Dimes Lloris va fer posar un escut sobre la porta de l'Hospital amb una llegenda: 'Aquest Hospital fundat en altres temps per Guillem de Cervelló, el bisbe Juan Dimes Loris ara l'ha restaurat', sembla ser que per quedés clar que l'edifici era propietat del bisbat. Des del 1381 la jurisdicció civil i criminal pertany bisbe de Barcelona després de la venda feta pel rei Pere III, actuant des de llavors el Bisbe com a senyor del territori d'Olesa.</p> | 41.3453300,1.8459200 | 403448 | 4577736 | 1590 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55411-foto-08146-63-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Fotografia 1 de Marta Mitjans. Fotografia 2 de Salvador Llorac (1993). | 94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 55433 | Porta d'arc de can Blas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-darc-de-can-blas | <p>IGLÉSIAS, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. AHCVP, Capbreu de l'Hospital d'Olesa de Cervelló, 1590-1594. Notari Pere Guasch.</p> | XIII | <p>Cal Blas és una de les cases que es troben tocant a la muralla de l'Hospital per la banda nord. És una casa d'estructura senzilla, amb planta i un pis, teulada a un vessant i amb els murs de pedra arrebossats i situada entre mitgeres de dues cases de característiques similars, ca la Lídia i cal Figueró. L'element més característic és un arc de mig punt adovelat encastat a la façana del que resta només la meitat.</p> | 08146-85 | Can Blas. Barri de l'Hospital. Carrer Santa Marta, 15. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Sembla probable que el barri es formés al redós de l'Hospital a partir del moment de la seva fundació el 1262. Degut a la finalitat de l'Hospital, d'atendre i curar als pobres, pelegrins, predicadors i passatgers, és molt probable que al seu entorn es formés un grup de cases en les que viurien les persones que treballaven o ajudaven a l'Hospital, arribant alguna d'aquestes cases a fer d'hostatgeria en els moments en que l'Hospital estigués molt ple. Al llibre de visites pastorals de l'església d'Olesa de Bonesvalls del 1312 (ADB) s'assenyala que el nombre de persones que passaven per l'Hospital era molt elevat, unes 400 al mes, cosa que va provocar que es construís un conjunt de cases al seu entorn per tal d'allotjar al personal que hi treballava. El lloc va créixer tot i la pesta del 1348 i d'altres epidèmies. El fogatge de 1358 dóna 58 focs a la zona; el 1365 baixa a 60, i el 1378 es redueix a 45 focs. El capbreu de l'Hospital de 1590 hi ha diferents persones que viuen o tenen cases a la zona de l'Hospital, fet que confirma l'existència de les cases en aquest moment. Segons Misser (1953) cal Figueró pot ser la casa que s'esmenta al capbreu de 1590 (AHCVP) on vivia Antoni Sabrià, mestre de cases de l'Hospital de Cervelló, casa situada al cofras de la muralla de l'Hospital i que limita al nord amb la casa de Joan Milà, a l'est amb el pati de l'Hospital, al sud amb la casa del confessant i a l'oest amb un ferruginal d'ell mateix. Suposem que es tracta d'una de les cases que es troben dins la mateixa muralla de l'Hospital i podria ser qualsevol de les que es troben en aquest lloc i que es trobi entre dues cases, és a dir, cal Figueró o cal Blasi. El mateix propietari posseeix un casalot de vinya que està al costat i que podria ser el lloc que ocupa ca la Lídia. El ferruginal podria haver estat al lloc de l'actual cal Cupet o al lloc on hi havia la fassina.</p> | 41.3454500,1.8456600 | 403426 | 4577749 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Antigament aquestes cases de la muralla estaven comunicades entre elles per portals interiors. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 55491 | Les Voltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-voltes | XX | <p>Edifici de tipus industrial format per una gran nau de planta baixa i pis. Aprofita el desnivell del terreny, de manera que l'accés principal es realitza des del pis, a ran de la carretera BV-2411. Els baixos de l'edifici tenen accés des de la part posterior a través de dues portes d'arc. És un edifici de maó, amb teulada suportada per grans encavallades de fusta suportades amb tirants de ferro, de manera que les naus queden obertes sense columnes al mig. Al pis superior hi ha dues naus, en la de la dreta hi havia el molí que va ser desmuntat fa pocs anys i del que es conserven totes les peces amb la intenció de muntar-ho. Des de la base del molí la calç triturada baixava a la planta baixa a través d'una tolva. També es conserva en aquest pis una serra de fusta amb la que es tallava la llenya pels forns de calç. La planta baixa és la més característica i la que ha donat aquest sobrenom de Les Voltes a l'edifici. Consta de vuit voltes de canó fetes de maó sobre parets de pedra perpendiculars a l'eix de la nau principal i comunicades entre elles per portes d'arc de mig punt de maó. Totes tenen la mateixa amplada i tenien usos diferents, ja que tres eren destinades a acollir el bestiar de la casa: porcs, gallines i conills. Una de les que es troben al centre està comunicada amb la nau superior a través d'escales i en ella es guarda la matxacadora ja que té accés des del carrer a través d'una de les portes. A la volta on hi ha l'altre porta es guarda un carro de trabuc i a la volta del final hi ha una tolva que servia per afinar la calç que baixava directament des del molí del pis superior. Davant aquestes voltes hi ha una plaça ara coberta d'herba que permetia el trasllat de la calç fins a un embut que es trobava a nivell del paviment i que, aprofitant el desnivell del terreny, donava a una volta en la que entraven la caixa dels camions que així carregaven la calç. A l'espai que queda entre el pis i la planta baixa, en un nivell intermig, hi ha un celler amb volta de canó que ocupa l'espai de dues voltes i situat perpendicular a aquestes.</p> | 08146-143 | Carretera BV-2411, km 17. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Aquest edifici va ser construït per iniciativa de Pere Mestre Cases l'any 1932, sobre un terreny que havia comprat dos anys abans. L'edifici es va iniciar el 1932 i l'obra va acabar el 1936. Pere Mestre es dedicava a la indústria de la calç, al comerç de llenya i posteriorment feia grava per la carretera quan es feia l'obra d'aquesta per part de la Diputació de Barcelona. Pere Mestre sempre tenia forns de calç coent i havia donat feina a molta gent del poble i de la zona en el seva empresa. La calç, un cop extreta del forn es portava a aquest edifici on es molia en un molí de calç que tenia la mateixa estructura que un molí de farina; després es passava per una tolva circular per afinar la calç i d'aquí ja es ficava en sacs. També tenia una matxacadora per fer grava que funcionava amb un motor de gasolina. Aquesta era transportable i s'arrossegava amb un camió al peu del lloc on es necessitava la pedra. Abans de fer servir camions la pedra es traslladava en un carro de trabuc que encara es conserva. A un costat d'aquest edifici Pere Mestre tenia previst fer-se una casa per viure, i per això va deixar l'espai per tres àmplies finestres a la banda sud. Mai va arribar a fer aquesta casa ja que va ser afusellat pel bàndol nacional abans d'acabar la Guerra Civil sense cap motiu polític ni social.</p> | 41.3454800,1.8442100 | 403305 | 4577754 | 1932 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55491-foto-08146-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55491-foto-08146-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Pere Mestre Cases | Actualment al pis hi ha un taller de serralleria. Informació facilitada per Nicolau Ros i per Jordi Mestre Farigola, net de Pere Mestre. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 55409 | Muralles de l'Hospital de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralles-de-lhospital-de-cervello | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. MONTE, M.A. (1987). Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 2734. AA.VV. (1992). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Volum 6: Alt Penedès. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XIII | En general l'estat de conservació de la muralla és bo, tot i els elements que s'han afegit a la banda de ponent. | <p>El recinte emmurallat envolta l'edifici de l'Hospital, l'església i altres edificis annexes. És una muralla de no gaire alçada coronada per merlets esglaonats. Té forma de polígon irregular amb quatre cares, amb una paret que el divideix en dues meitats. El mateix edifici de l'Hospital es troba adossat a la muralla per la banda sud; per la banda est hi ha l'església, al costat del portal d'entrada al recinte que s'obre al nord. És un portal d'arc de mig punt adovellat coronat per un merlet esglaonat amb la carassa romana incrustada. Sobre el merlet hi hagué fins al 1936 una creu gòtica de la mateixa factura que la que hi ha sobre la teulada de l'església, situada sobre un cap de marbre també d'origen romà. Segons diferents autors sembla que els fragments de la creu i del cap es conserven a l'Hospital ja que els va guardar l'hospitaler (Llorac, 1993; Misser, 1953). En aquesta part nord de la muralla hi ha 9 merlets, amb l'obra de tàpia i pedra, amb les cases del carrer Santa Marta adossades a aquesta. La part de la muralla de llevant té 12 merlets, i l'obra és de pedra amb morter de calç, amb la capella a l'extrem. La part de la muralla de migdia té 4 merlets i la paret de l'edifici de l'Hospital, tot fet de pedra, amb un contrafort i diversos afegits posteriors. En aquesta part hi ha una porta d'entrada al clos, d'arc escarser i amb un merlet esglaonat a sobre. La muralla de ponent és de pedra i tàpia, d'obra matussera, amb 8 merlets.</p> | 08146-61 | Hospital de Cervelló. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>L'Hospital de Cervelló sovint era anomenat 'castrum Hospitalis' (Els castells catalans, vol III). Era un recinte emmurallat i la torre amb matacans que hi havia al centre era la torre defensiva dels conjunt. L'Hospital va ser fundat per Guillem II de Cervelló i de Cervera, tal i com va deixar constància al seu testament de 2 de juny de 1262, en el que ordena que es faci un hospital al terme d'Olesa de Begues, al costat de la via pública en el lloc conegut com el Pèlag d'Olesa. Havia de tenir la missió d'atendre i curar als pobres, pelegrins, predicadors i passatgers. Al mateix testament fa donació a l'hospital del lloc d'Olesa amb tot el seu territori. Tot i aquest destí inicial de fer les funcions d'hospital de malalts, la funció que va fer durant la seva història va ser com a lloc d'hostatge i almoina de pobres, vianants i pelegrins fonamentalment. Les obres per construir l'edifici començarien al moment de la donació, l'any 1262; entre 1270 i 1274 l'edifici d'estil gòtic estaria completament acabat, així com part de la capella, de la torre i la muralla.</p> | 41.3454800,1.8462400 | 403475 | 4577752 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55409-foto-08146-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55409-foto-08146-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55409-foto-08146-61-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Al llibre de visites pastorals de l'església d'Olesa de Bonesvalls del 1312 (ADB) s'assenyala que el nombre de persones que passaven per l'Hospital era molt elevat, unes 400 al mes, cosa que va provocar que es construís un conjunt de cases al seu entorn per tal d'allotjar al personal que hi treballava. Es diu que assistiren als actes d'inauguració fra Ramon de Penyafort, el rei Jaume I, el senyor de la baronia de Cervelló i fundador, Guillem II. El 1590 el bisbe Juan Dimes Lloris va fer posar un escut sobre la porta de l'Hospital amb una llegenda: 'Aquest Hospital fundat en altres temps per Guillem de Cervelló, el bisbe Juan Dimes Loris ara l'ha restaurat'; probablement el mur que divideix el pati fou fet en aquesta època. Està inclòs al catàleg d'elements a protegir del PGOU d'Olesa, 1989. Fotografia 1 de Marta Mitjans. | 92|93|85 | 47 | 1.3 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||
| 55432 | Porta d'arc de cal Cutató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-darc-de-cal-cutato | <p>IGLÉSIAS, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. AHCVP, Capbreu de l'Hospital d'Olesa de Cervelló, 1590-1594. Notari Pere Guasch.</p> | XIII | <p>Cal Cutató és una de les cases que es troben tocant a la muralla de l'Hospital per la banda nord. És una casa d'estructura senzilla, amb planta i un pis, teulada a un vessant i amb els murs de pedra arrebossats i situada al costat d'una altra casa de característiques similars. L'element més característic és la porta principal adovellada d'arc de mig punt.</p> | 08146-84 | Cal Cucató. Barri de l'Hospital. c/ Santa Marta, 10. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Sembla probable que el barri es formés al redós de l'Hospital a partir del moment de la seva fundació el 1262. Degut a la finalitat de l'Hospital, d'atendre i curar als pobres, pelegrins, predicadors i passatgers, és molt probable que al seu entorn es formés un grup de cases en les que viurien les persones que treballaven o ajudaven a l'Hospital, arribant alguna d'aquestes cases a fer d'hostatgeria en els moments en que l'Hospital estigués molt ple. Al llibre de visites pastorals de l'església d'Olesa de Bonesvalls del 1312 (ADB) s'assenyala que el nombre de persones que passaven per l'Hospital era molt elevat, unes 400 al mes, cosa que va provocar que es construís un conjunt de cases al seu entorn per tal d'allotjar al personal que hi treballava. El lloc va créixer tot i la pesta del 1348 i d'altres epidèmies. El fogatge de 1358 dóna 58 focs a la zona; el 1365 baixa a 60, i el 1378 es redueix a 45 focs. El capbreu de l'Hospital de 1590 hi ha diferents persones que viuen o tenen cases a la zona de l'Hospital, fet que confirma l'existència de les cases en aquest moment. Cal Cutató és una de les cases antigues de l'Hospital, probablement originada paral·lelament a aquest edifici, a mitjans del segle XIII. Al capbreu de l'Hospital de 1590 (AHVP) s'esmenten diferents cases situades a la muralla, i per la situació que el capbreu dóna, podria tractar-se de l'antiga casa de Joan Milà que era una botiga del blat que estava al costat de la porta de l'Hospital.</p> | 41.3455200,1.8457500 | 403434 | 4577757 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55432-foto-08146-84-1.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Antigament aquestes cases de la muralla estaven comunicades entre elles per portals interiors. | 94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55476 | Pi de l'Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-lhospital | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament</p> | <p>Destaca com a espècie vegetal el pi pinyer (pinus pinea) al llit de la riera de Begues i envoltat de densa vegetació. És un exemplar amb un esvelt tronc i espectacular i àmplia capçada que fan que sigui un atractiu element natural.</p> | 08146-128 | Riera de Begues. Hospital de Cervelló. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La vegetació del terme d'Olesa de Bonesvalls és de tipus mediterrani boreal, diferent de l'existent a les costes del Garraf, amb majoria d'arbres perenniformes. Hi ha màquia de garric i margalló; alzinars i pinedes de pi blanc i algun pi pinyer escampat. El pi blanc es troba en expansió, fet que fa perillar la resta de les espècies. En quant al roure, és un arbre minoritari. També podem troba te de roca, aladerns i savines, com espècies d'interès botànic.</p> | 41.3455200,1.8510100 | 403874 | 4577751 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Caldria declarar-ho arbre monumental d'interès comarcal. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 55413 | Carrer Santa Marta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-santa-marta | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Penedès-Garraf (vol. 1). Olesa de Bonesvalls, Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. MONTE, M.A. (1987). Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 2736. AA.VV. (1983). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Volum 5. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 305.</p> | XIV-XVII | <p>El carrer de Santa Marta es va formar al costat de la muralla septentrional de l'edifici de l'Hospital, amb cases entre mitgeres de planta baixa i un pis, algunes adossades a la muralla, amb diverses portes adovellades de mig punt. En conjunt es poden datar entre els segles XV i XVIII amb modificacions posteriors. Les cases que queden a tocar a la muralla són cal Cotetó, amb portal d'arc de mig punt; ca la Lídia; cal Blas amb un arc de mig punt encastat a la façana; cal Figueró; cal Cupet; cal Sever que està en ruïnes i l'edifici de l'antiga Fassina també en ruïnes. Davant la portalada de l'Hospital hi ha cal Pau, masia exempta d'estructura basilical; i al costat ca la Tuies, casa que es va fer aprofitant uns corrals. La tipologia del carrer que forma un conjunt amb l'Hospital proporciona al barri un aspecte molt característic i elegant, essent un dels carrers més típic d'Olesa de Bonesvalls.</p> | 08146-65 | Barri de l'Hospital. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Sembla probable que el barri es formés al redós de l'Hospital a partir del moment de la seva fundació el 1262. Degut a la finalitat de l'Hospital, d'atendre i curar als pobres, pelegrins, predicadors i passatgers, és molt probable que al seu entorn es formés un grup de cases en les que viurien les persones que treballaven o ajudaven a l'Hospital, arribant alguna d'aquestes cases a fer d'hostatgeria en els moments en que l'Hospital estigués molt ple. Al llibre de visites pastorals de l'església d'Olesa de Bonesvalls del 1312 (ADB) s'assenyala que el nombre de persones que passaven per l'Hospital era molt elevat, unes 400 al mes, cosa que va provocar que es construís un conjunt de cases al seu entorn per tal d'allotjar al personal que hi treballava. El lloc va créixer tot i la pesta del 1348 i d'altres epidèmies. El fogatge de 1358 dóna 58 focs a la zona; el 1365 baixa a 60, i el 1378 es redueix a 45 focs. El capbreu de l'Hospital de 1590 hi ha diferents persones que viuen o tenen cases a la zona de l'Hospital, fet que confirma l'existència de les cases en aquest moment. Segons Misser (1953) cal Figueró pot ser la casa que s'esmenta al capbreu de 1590 (AHCVP) on vivia Antoni Sabrià, mestre de cases de l'Hospital de Cervelló, casa situada al cofras de la muralla de l'Hospital i que limita al nord amb la casa de Joan Milà, a l'est amb el pati de l'Hospital, al sud amb la casa del confessant i a l'oest amb un ferruginal d'ell mateix. Suposem que es tracta d'una de les cases que es troben dins la mateixa muralla de l'Hospital i podria ser qualsevol de les que es troben en aquest lloc i que es trobi entre dues cases, és a dir, cal Figueró o cal Blasi. El mateix posseeix un casalot de vinya que està al costat i que podria ser el lloc que ocupen ca la Lídia o cal Cotetó. El ferruginal podria haver estat al lloc de l'actual cal Cupet o a on hi havia la fassina. L'Hospital tenia la 'bohiga dels delmes' fora del mur abans de 1617, a l'actual plaça de cal Cotetó i cal Climent. El 1617 es fa a dins del recinte emmurallat, a ponent, allargant la façana i la teulada.</p> | 41.3456000,1.8459100 | 403447 | 4577766 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55413-foto-08146-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55413-foto-08146-65-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Està inclòs al catàleg d'elements a protegir del PGOU d'Olesa, 1989. | 94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55412 | Creu de l'església de Santa Maria de l'Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-lesglesia-de-santa-maria-de-lhospital | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Penedès-Garraf (vol. 1). Olesa de Bonesvalls, Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993.</p> | XIV | <p>Creu que es troba damunt el carener del tester de l'església de Santa Maria de l'Anunciata de l'Hospital. És probable que aquest no fou el seu lloc originari, ja que podria haver estat situada damunt el punt més alt de l'absis gòtic. És probablement una creu gòtica, sense tija ni nus, amb els braços de la mateixa longitud formats per quatre cercles units a la part central i oberts per l'extrem exterior. Es troba sobre una esfera de pedra que li fa de base i que culmina una petita columna que recolza sobre la teulada. Cal assenyalar que sobre la capella del cementiri d'Olesa hi ha una creu de les mateixes característiques que va ser esculpida per l'actual hospitaler, Jaume Mitjans, inspirant-se en la creu de l'Hospital.</p> | 08146-64 | Església de Santa Maria de l'Hospital de Cervelló. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Aquesta creu seria realitzada en l'època de la construcció de la capella, tot i que sembla probable que es posés al tester durant la segona meitat del XVII, quan s'enderrocà l'antic absis i es reconstruís fent l'actual tester. A l'Hospital hi havia una altra creu, sobre la portalada principal d'entrada al recinte, que va ser enderrocada l'any 1936 pels que van incendiar la capella i de la que l'actual hospitaler, Jaume Mitjans i Soler, va recollir alguns bocins trencats i els va amagar junt amb la testa romana d'una estàtua que es trobava damunt la imposta que culminava el merlet damunt la porta d'entrada al recinte de l'Hospital. Desconeixem el parador actual d'aquests elements. Totes dues creus s'assemblen molt a la de Begues que està datada al 1312 i per tant poden ser de la mateixa època. Mn. Gudiol creu que les tres creus poden ser obra del mateix escultor (Misser i altres, 1993) i que podrien estar destinades a jalonar la via pública.</p> | 41.3456400,1.8462300 | 403474 | 4577770 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55412-foto-08146-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55412-foto-08146-64-2.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 93|85 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 55417 | Cal Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-0 | <p>MEDINA, Vicente (2004). Can Romagosa de Begues. Edicions Rondas. MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Penedès-Garraf (vol. 1). Olesa de Bonesvalls, Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. SÁNCHEZ, Gemma (2005). Noms de casa. 'Olesa informació'. Agost de 2005. P.30.</p> | XV?-XVII | <p>Masia de planta basilical, de planta, pis i golfes sota teulada a la part central. És de pedra irregular amb morter de calç i fang, amb les cantoneres de pedra ben tallada i escairada, teulada de teula àrab. La façana principal s'obre a migdia, és d'estructura simètrica i té porta d'arc de mig punt adovellat al centre. Les finestres s'han ampliat posteriorment a l'estructura original. Al costat esquerre de la casa hi havia un cup que es compartia amb els habitats de ca la Tuies i que actualment està molt modificat.</p> | 08146-69 | Barri de l'Hospital. c/ Santa Marta, 3. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Sembla probable que aquesta casa fou inicialment un mas independent què amb l'increment de cases a l'entorn de l'hospital es convertiria en una casa més del carrer Santa Marta, davant de la portalada d'entrada al recinte de l'edifici de l'Hospital. Desconeixem el moment de construcció del mas, però és probable que fou posterior a la construcció de l'Hospital i podia haver tingut origen poc després de l'aixecament de l'edifici hospitaler, probablement al segle XIV, tot i que la casa actual haurà sofert moltes modificacions. Sembla probable que aquest fou el primer mas Badell. El nom de cal Pau és relativament modern, ja que provenia del pare de la mestressa actual, Maria Farigola. Aquest vivia a cal Pau Ceba, al carrer Hospital de l'Altrabanda, i a cal Pau havia d'anar a viure el barber, però va fer un canvi de casa amb els de cal Pau Ceba ja que no podia posar la barberia a cal Pau perquè quan la riera baixés plena d'aigua no tindria clientela. Des d'aleshores va agafar el nom de cal Pau ja que els pares de la Maria Farigola provenien de cal Pau Ceba. Aquesta casa no tenia terres de propietat, sinó que treballaven de parcers a les terres de l'Hospital, de cal Mitjans i de cal Badell.</p> | 41.3457000,1.8459500 | 403451 | 4577777 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55417-foto-08146-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55417-foto-08146-69-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 55410 | Carassa de l'Hospital de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carassa-de-lhospital-de-cervello | <p>MIRET, M. (2002). 'La carassa romana de l'Hospital d'Olesa de Bonesvalls'. A Ressò, any IV, agost 2002. P. 17. Olesa de Bonesvalls. MONTE, M.A. (1987). Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 2734.</p> | II | <p>Carassa de pedra que es troba sobre el portal d'entrada al recinte emmurallat. Aquesta carassa està formada per dues parts molt diferenciades: la superior és feta de marbre i correspon a una cara d'un personatge amb cabells rinxolats, ulls grossos i llavi molsut; mentre que la part inferior és de pedra calcària local, i correspon al llavi inferior i la barbeta amb una barba molt esquemàtica. És evident que la part superior procedeix d'una escultura d'època romana que va ser completada tardanament d'una manera no gaire artística per tal d'aprofitar-la com a carassa. La qualitat de la part superior situa aquesta escultura com una de les obres romanes d'època romana de més qualitat de Catalunya. L'estructura de la part inferior evidencia que aquesta va ser completada i retocada per fer-la encaixar sobre el portal de l'Hospital.</p> | 08146-62 | Hospital de Cervelló. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Era costum posar a l'entrada dels recintes emmurallats de les ciutats alguna representació escultòrica de divinitats o símbols protectors, per tal d'aconseguir la seva protecció. Aquest costum, ja utilitzat en època romana, es va mantenir desproveït del seu sentit religiós pagà i les carasses van passar a tenir un valor únicament ornamental. L'estructura fa pensar en el cap d'una Medusa, personatge mitològic d'origen grec, de caràcter infernal que tenia serps als cabells i podia petrificar amb la mirada, qualitats que van fer que es representés sovint a escuts i sepultures, amb la finalitat d'aconseguir protecció a l'enemic. Per les característiques tipològiques sembla que és una escultura feta al segle II de la nostra era, durant la dinastia romana dels Antonins. Les seves característiques indiquen que es tractaria d'un element que hauria format part d'un monument públic d'alguna ciutat romana, i per tant, no provindria de la zona. L'explicació en el fet que es trobi a Olesa la podríem trobar en la remodelació de l'Hospital feta al segle XVI, encomanada pel Bisbe Dimes Lloris, tal i com ho recorda l'escut que hi ha sobre la porta principal. Les característiques del portal indiquen que aquest seria construït en aquesta època i probablement va ser en aquell moment que va arribar l'escultura romana a Olesa, que probablement es portaria d'alguna ciutat amb restes romanes importants, probablement Tarragona (Miret, 2002), en una època en que el comerç amb antiguitat va ser bastant freqüent. Durant el Renaixement van ser molts els membres de la noblesa i de l'església que es van interessar per l'adquisició d'obres d'art, cosa que fa pensar que aquest objecte procedís d'adquisició per part del Bisbat amb una procedència desconeguda. (Miret, M., 2002)</p> | 41.3457000,1.8460600 | 403460 | 4577776 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55410-foto-08146-62-2.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 83 | 47 | 1.3 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 55431 | Santa Maria de l'Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-lhospital | <p>GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Alt Penedès. Baix Penedès. Garraf. Vol 10. Arxiu Gavín. Barcelona. MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. MISSER, S.; FIGUEROLA, P.J.; MARTÍ BONET, J.M. (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1. MONTE, M.A. (1987). Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 2735. AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX: el Penedès, l'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. Pp. 160-161.</p> | XIII-XVIII | <p>La capella de l'Hospital d'Olesa està situada a l'angle nord-est del recinte emmurallat de l'Hospital de Cervelló, sobresortint la nau de la capella del clos emmurallat. Coneguda també per Santa Marta de l'Hospital. És un edifici de planta rectangular amb absis recte. La part primitiva té el sostre sostingut per bigues, a dues vessants i amb una arcada molt apuntada que comença arran de terra amb imposta a banda i banda de pedra polida. El presbiteri està cobert per una volta nervada igual que la sagristia que hi ha a la seva dreta; el separa de la resta de la nau un arc de mig punt. L'edifici té obertures escasses; una finestra gòtica a la paret nord; una finestra neo gòtica al sector que dóna al pati de l'Hospital. El portal principal és d'arc de mig punt adovellat i es troba a la paret de llevant, donant a l'interior del pati del conjunt de l'Hospital. Damunt el portal hi ha una creu patent cisellada en una pedra. Al costat esquerre de la porta principal, hi ha el campanar de base rectangular de no gaire alçada, de tipus d'espadanya amb dues obertures desiguals amb arc de mig punt, amb teulada a dues vessants amb dos nínxols sota l'angle del mig, el de la banda del pati obert i l'altre tapat. No hi ha Campanes. L'obra de l'edifici és de pedra molt ben escairada i disposada. Destaca la creu gòtica de pedra que es troba al carener de la teulada de la zona de l'absis. És un edifici gòtic, del segle XIV, reformada el segle XVII. És d'una sola nau senzilla amb arcs diafragmes apuntats. L'aparell inferior del mur és romànic, igual que el de la espadanya. Originàriament estava decorada amb pintures murals gòtiques que van ser repicades i es va donar una capa de calç a sobre a finals del segle XV.</p> | 08146-83 | Hospital de Cervelló. 08795 OLESA DE BONESVALL | <p>L'església es construiria al mateix moment que l'edifici de l'Hospital ja que la trobem documentada a la visita pastoral del 1315. S'observen dues fases constructives diferents. La torre del campanar que sembla de finals del segle XIII, i la nau de la capella probablement del segle XIV. En la segona meitat del XVII s'enderrocà l'antic absis per allargar la nau, posant al seu lloc l'actual tester damunt el qual hi ha una creu gòtica del XIV, i s'afegí una petita sagristia a la dreta de l'edifici que s'introdueix una mica dins el clos de la muralla. A principis del XVIII es van fer més reformes, fent una decoració amb esgrafiats que es va mantenir fins el nou emblanquinat de finals del mateix segle. El 1809 s'arranjà el tester i es va substituir l'antic retaule de l'Anunciata per un de Sant Sever que es va portar de Barcelona, pintat pels germans portuguesos Nunyez, al segle XV. En aquest retaule hi havia escenes del rei Martí l'Humà amb els consellers: Era procedent de l'Hospital de Sant Sever del carrer de la Palla de Barcelona, i en abolir-se aquest hospital va ser portat a Olesa. L'any 1929 va ser portat al Museu Diocesà de Barcelona, amb la qual cosa es va salvar de la destrucció que va patir la capella de l'Hospital l'any 1936. A causa de l'incendi de 1936 s'esfondrà la volta falsa i el bigam del XVII quedant només les parets mestres i l'afegit posterior que quedà intacte. El 1953 es va restaurar sota la direcció de l'arquitecte Puig i Boada, re inaugurant-la amb la presència del bisbe Gregorio Modrego. Hi havia tres altars al presbiteri: al centre el de Santa Maria de l'Anunciata amb retaule (substituït pel de Sant Sever), a la dreta el de Sant Gabriel i a l'esquerra el de Santa Marta. Hi havia aquests dos beneficis: el de Santa Maria de l'Anunciació possiblement fundat per Guillem II de Cervelló, també fundador de l'Hospital; i el de Sant Gabriel fundat per Domènec de Granada, un dels primers administradors de la fundació. El segle XVII encara es mantenien. A finals del XVIII una plaga de llagosta afectà a Olesa i comarca, fent els olesans un vot a Santa Marta fet que provocà que es generalitzés l'advocació a aquesta santa com a patrona de l'hospitalitat ja que ho era dels hostalers i hostals. També hi havia devoció a Santa Madrona, trobant-se la imatge al retaule de la parroquial.</p> | 41.3457000,1.8461800 | 403470 | 4577776 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55431-foto-08146-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55431-foto-08146-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55431-foto-08146-83-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Fotografia 3 feta després de la destrucció a la Guerra Civil. | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55501 | Pintures murals de Santa Maria de l'Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-santa-maria-de-lhospital | <p>GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Alt Penedès. Baix Penedès. Garraf. Vol 10. Arxiu Gavín. Barcelona. MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. MISSER, S.; FIGUEROLA, P.J.; MARTÍ BONET, J.M. (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1. AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX: el Penedès, l'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. Pp. 160-161.</p> | XIV | Es troben en mal estat les que es conserven. | <p>De la ornamentació original de la capella no es conserva quasi res. Tan sols unes pintures murals al sector de l'arcada apuntada i a les parets de llevant i nord. Són d'estil gòtic atribuïdes al segle XIV i es van descobrir en fer la restauració després de ser malmesa durant la Guerra Civil. Actualment aquestes pintures es troben molt difuminades i quasi no es veuen.</p> | 08146-153 | Església de Santa Maria de l'Hospital. | <p>L'església es construiria al mateix moment que l'edifici de l'Hospital ja que la trobem documentada a la visita pastoral del 1315. S'observen dues fases constructives diferents. La torre del campanar que sembla de finals del segle XIII, i la nau de la capella probablement del segle XIV. En la segona meitat del XVII s'enderrocà l'antic absis per allargar la nau, posant al seu lloc l'actual tester damunt el qual hi ha una creu gòtica del XIV, i s'afegí una petita sagristia a la dreta de l'edifici que s'introdueix una mica dins el clos de la muralla. A principis del XVIII es van fer més reformes, fent una decoració amb esgrafiats que es va mantenir fins el nou emblanquinat de finals del mateix segle. El 1809 s'arranjà el tester i es va substituir l'antic retaule de l'Anunciata per un de Sant Sever que es va portar de Barcelona, pintat pels germans portuguesos Nunyez, al segle XV. En aquest retaule hi havia escenes del rei Martí l'Humà amb els consellers: Era procedent de l'Hospital de Sant Sever del carrer de la Palla de Barcelona, i en abolir-se aquest hospital va ser portat a Olesa. L'any 1929 va ser portat al Museu Diocesà de Barcelona, amb la qual cosa es va salvar de la destrucció que va patir la capella de l'Hospital l'any 1936. A causa de l'incendi de 1936 s'esfondrà la volta falsa i el bigam del XVII quedant només les parets mestres i l'afegit posterior que quedà intacte. El 1953 es va restaurar sota la direcció de l'arquitecte Puig i Boada, re inaugurant-la amb la presència del bisbe Gregorio Modrego. Hi havia tres altars al presbiteri: al centre el de Santa Maria de l'Anunciata amb retaule (substituït pel de Sant Sever), a la dreta el de Sant Gabriel i a l'esquerra el de Santa Marta. Hi havia aquests dos beneficis: el de Santa Maria de l'Anunciació possiblement fundat per Guillem II de Cervelló, també fundador de l'Hospital; i el de Sant Gabriel fundat per Domènec de Granada, un dels primers administradors de la fundació. El segle XVII encara es mantenien. A finals del XVIII una plaga de llagosta afectà a Olesa i comarca, fent els olesans un vot a Santa Marta fet que provocà que es generalitzés l'advocació a aquesta santa com a patrona de l'hospitalitat ja que ho era dels hostalers i hostals. També hi havia devoció a Santa Madrona, trobant-se la imatge al retaule de la parroquial.</p> | 41.3457000,1.8461800 | 403470 | 4577776 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55501-foto-08146-153-1.jpg | Inexistent | Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 93 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55498 | Llegenda de la cova del Montau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-cova-del-montau | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | És una llegenda de la que quasi no es conserva la tradició. | <p>Hi ha una antiga llegenda a Olesa de Bonesvalls que diu que els nens que neixen al poble no venen de París, sinó de la cova del Montau. Això mostra el fort lligam que l'entorn natural ha provocat en la gent del poble. El Montau és el cim més alt del terme municipal, amb 653 m d'alçada, i que es troba a prop del terme de Begues. La cova del Montau és una cavitat que es troba a prop del cim del Montau.</p> | 08146-150 | A prop del cim del Montau. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Llegenda explicada per Nicolau Ros.</p> | 41.3458900,1.8835400 | 406596 | 4577757 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La propietat de la cova és del Bisbat de Barcelona. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 55468 | Riera de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-begues-1 | En diferents èpoques de l'any no té aigua. | <p>La riera de Begues, neix prop d'aquest poble i entra al terme d'Olesa per la cadira de Sant Cristòfol. La riera de Begues rep a la riera d'Olesa a l'Hospital i, després de rebre l'aigua de diferents torrents, aflueix a la Mediterrània a ponent de Sitges. Rep diferents torrents en el seu recorregut. Per l'esquerra: el fondo del Corral de l'Hospital o del Pi del Lluc; el de la Boixosa; el de la Llaurada, que provenen del Puig de la Mola. Per la dreta rep el torrent dels Albans; el de cal Malet i el dels Lladres; el torrent de la Gavarra i el fondo de Vallmala.</p> | 08146-120 | 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El terme d'Olesa de Bonesvalls forma una gran vall que degut a la natura pètria, calcària i càrstica del lloc, no permet que les aigües de pluja es retinguin a la superfície, filtrant-se ràpidament sota terra i sense circular per damunt. Això ha condicionat el sistema de captació de les aigües, generalitzant-se l'excavació de pous que agafen l'aigua del subsòl prop del llit de les rieres. Cada casa té el seu pou, constituint un paisatge singular. Hi ha diversos pous que es drenen amb les aigües subterrànies, prop de la riera de Begues (a l'Hospital, cal Pel·larí, etc.), i d'Olesa (les Cases de la Riera, carrer del Raval, carrer Fontana). Hi ha pous de propietat privada i altres de propietat municipal que basteixen d'aigua el municipi. Aquests pous han esdevingut una part característica del paisatge del poble d'Olesa. Les rieres d'Olesa son cursos torrencials, que només porten aigua quan plou amb intensitat i per tant porten un cabal poc important. El tipus de vegetació del seu entorn és la que trobem a tota la zona.</p> | 41.3459300,1.8477400 | 403601 | 4577800 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 55436 | Barri de l'Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-lhospital | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Penedès-Garraf (vol. 1). Olesa de Bonesvalls, Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993.</p> | XIII | <p>El barri de l'Hospital forma part del poble d'Olesa, però es troba una mica apartat del centre, a l'altra costat de la carretera Begues-Avinyonet BV-2411, al lloc on la riera d'Olesa desguassa a la de Begues formant un pèlag, el pèlag d'Olesa, on queden retingudes les aigües quan plou molt. El barri era conegut abans per la Pobla de l'Hospital o l'Hospital de Cervelló. En realitat són quatre nuclis petits de població: l'Hospital, amb el carrer de Santa Marta; el barri de l'Altrabanda amb els carrers Hospital i Puig Morer; el raval del Gravat centrat pel carrer Fitó; i el grup de cases que queden a l'entorn de cal Jaume Olivella, amb la carretera entre mig. Les cases dels dos primers llocs són força antigues, moltes amb portals adovellats, i algunes conserven tines o cups a l'interior i el pou a l'hort. Les cases del costat de l'Hospital es troben quasi totes recolzades a la muralla d'aquest, de planta i pis. Al final del carrer Santa Marta hi ha restes d'una antiga fassina. Per passar d'una banda a l'altra d'aquests dos barris hi havia una passera que fa pocs anys s'ha reformat construint un pont que permet un pas fàcil per sobre de la riera entre l'Altrabanda i l'Hospital. En no baixar aigua els vehicles circulen pel llit de la riera. El raval del Gravat es troba a l'altra banda de la riera, entre aquesta i la carretera; forma un grup de cases al peu del carrer Fitó, en concret hi ha 7 cases: cal Joan del Pomàs, cal Punet, cal Caliquenyo, cal Pau Carreter, cal Perets, ca la Isabel i cal Ros, aquesta darrera actualment en runes. Entre aquest grup de cases i el pont hi ha altra grup de cases que es reparteixen a cada costat de la carretera. La més antiga és cal Joan Olivella, davant del pouet, i les altres cases són fetes els anys 1920: cal Miquelet, cal Cacahuero, cal Milà, cal Xarel·lo i l'edifici anomenat Les Voltes, que era un magatzem de tractament de calç abans de la Guerra Civil.</p> | 08146-88 | Barri Hospital. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Sembla probable que el barri es formés al redós de l'Hospital a partir del moment de la seva fundació el 1262. Degut a la finalitat de l'Hospital, d'atendre i curar als pobres, pelegrins, predicadors i passatgers, és molt probable que al seu entorn es formés un grup de cases en les que viurien les persones que treballaven o ajudaven a l'Hospital, arribant alguna d'aquestes cases a fer d'hostatgeria en els moments en que l'Hospital estigués molt ple. Al llibre de visites pastorals de l'església d'Olesa de Bonesvalls del 1312 (ADB) s'assenyala que el nombre de persones que passaven per l'Hospital era molt elevat, unes 400 al mes, cosa que va provocar que es construís un conjunt de cases al seu entorn per tal d'allotjar al personal que hi treballava. El lloc va créixer tot i la pesta del 1348 i d'altres epidèmies. El fogatge de 1358 dóna 58 focs a la zona; el 1365 baixa a 60, i el 1378 es redueix a 45 focs. L'Hospital tenia la 'bohiga dels delmes' fora del mur abans de 1617, a l'actual plaça de cal Cotetó i cal Climent. El 1617 es fa a dins del recinte emmurallat, a ponent, allargant la façana i la teulada. El capbreu de 1590 també assenyala que hi havia un ferruginal fora la muralla. Les cases del raval del Gravat són més modernes, probablement entre el XVII i el XVIII, mentre que les de l'entorn de la carretera són del principis del segle XX, quan es va fer la carretera.</p> | 41.3460000,1.8458600 | 403444 | 4577810 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55436-foto-08146-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55436-foto-08146-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55436-foto-08146-88-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 55462 | Festa Major del barri de l'Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-del-barri-de-lhospital | XVIII-XXI | <p>Els actes de la Festa Major son variats per tal d'acollir tots els grups d'edat. Entre els actes que es celebren hi destaquen el campionat de petanca, una mostra de vins i caves, una mostra de cuina, el correfoc, castell de focs i ball de nit. En finalitzar el mercat medieval es fa tradicionalment una arrossada popular. L'any 2001 es va començar a fer el mercat d'oficis del segle XIII dins els actes de la Festa del Barri de l'Hospital, emmarcat en el pati de l'Hospital; així com la representació teatral de la visita pastoral del Bisbe Ponç Gualba el gener de 1315.</p> | 08146-114 | Barri de l'Hospital. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La festa major del Barri de l'Hospital es celebrava per Santa Marta, patrona de l'Hospital, el 29 de juliol, des del segle XVIII. Quan es va canviar la data de la festa major d'Olesa aquesta coincidia amb la de l'Hospital i per aquest motiu també es va canviar la data d'aquesta, traslladant-la al segon cap de setmana d'octubre.</p> | 41.3460000,1.8458600 | 403444 | 4577810 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55462-foto-08146-114-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 55415 | Carrer Puig Morer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-puig-morer | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Penedès-Garraf (vol. 1). Olesa de Bonesvalls, Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993.</p> | XIII-XX | <p>El carrer Puig Morer es troba a la zona de l'Altrabanda, paral·lel al carrer Hospital. És un carrer que originàriament només tenia cases a la banda nord. La tipologia general de les cases és de planta baixa i un pis, tot i que alguna té golfes sota teulada però de poca alçada. Tot i que l'estructura general proporciona un aspecte de barri antic, pocs elements conserven aquestes cases, exceptuant la porta adovellada de cal Marxant i el fet que quasi totes tenien cups a la part de darrera, però que no es conserven ja que les cases s'han adaptat a noves formes de vida. El costat esquerre presenta una zona d'horts al començament del carrer, i dues cases que probablement eren barraques d'horts i que s'han convertit en habitatges darrerament. La relació de cases entrant al carrer pel costat esquerre des de la plaça Fitó és: Cal Marxant, Cal Tits, totes dues actualment unides en un sol habitatge; Cal Fuster, Cal Tires, que tenen una estructura similar amb teulada a doble vessant; i Cal Planes amb façana rectangular. Pel costat dret: Cal Bicicleta, casa independent construïda entre 1939 i 1940; horts; i al final del carrer cal Boté, casa que tenia estructura de masia però molt reformada.</p> | 08146-67 | Barri de l'Hospital. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Sembla probable que el barri es formés al redós de l'Hospital a partir del moment de la seva fundació el 1262. Degut a la finalitat de l'Hospital, d'atendre i curar als pobres, pelegrins, predicadors i passatgers, és molt probable que al seu entorn es formés un grup de cases en les que viurien les persones que treballaven o ajudaven a l'Hospital, arribant alguna d'aquestes cases a fer d'hostatgeria en els moments en que l'Hospital estigués molt ple. Al llibre de visites pastorals de l'església d'Olesa de Bonesvalls del 1312 (ADB) s'assenyala que el nombre de persones que passaven per l'Hospital era molt elevat, unes 400 al mes, cosa que va provocar que es construís un conjunt de cases al seu entorn per tal d'allotjar al personal que hi treballava. El lloc va créixer tot i la pesta del 1348 i d'altres epidèmies. El fogatge de 1358 dóna 58 focs a la zona; el 1365 baixa a 60, i el 1378 es redueix a 45 focs. Probablement cal Marxant, antic mas Parellada, anteriorment Romagosa, era una de les cases que es destinaven a hostatjar l'excés de pelegrins, i és la casa més antiga, datada a finals del segle XIV. Les altres cases per la tipologia semblen construïdes a finals del segle XIX o principis del XX, tot i que podria ser que sobre estructures anteriors. Algunes d'aquestes cases tenien cups, i fins fa poc temps encara quedava un entre cal Tits i cal Fuster dins una estructura tancada.</p> | 41.3463400,1.8460500 | 403460 | 4577848 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55415-foto-08146-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55415-foto-08146-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55415-foto-08146-67-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 55419 | Pouet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pouet | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament .</p> | XX | <p>Pou de planta circular amb volta superior i accés frontal per la banda sud. Es troba a la llera de la riera d'Olesa, després del pont de la carretera Olesa-Begues i abans de que desemboqui la riera de Begues. La paret nord forma un angle per tal de fer de trenca aigües quan la riera baixava plena. L'estructura és de pedra amb ciment ja que ha estat restaurat en diferents ocasions.</p> | 08146-71 | Barri de l'Hospital. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Sembla que aquest pou ja existia anteriorment, però durant l'època de la república va ser restaurat i condicionat, fent la forma en angle de la banda nord per tal que actués com trenca aigües i així l'aigua no el fes malbé. També es va cobrir i posar la porta en aquesta època. És un pou que recull les aigües del nivell inferior de la riera igual que els que trobem al nucli d'Olesa. Al barri de l'Hospital cada casa tenia el seu pou, i l'Hospital en té varis pous repartits a la zona de les vinyes. Aquest pou que es troba a la riera seria d'ús de la casa cal Joan Olivella. La manca d'aigua sempre ha estat un problema per a Olesa. Ja al 1737 hi hagué una gran sequera i els habitants del terme no en tenien ni per beure per l'abús que es va fer de regar els horts amb l'aigua del pou dels Bous i de la Font que eren comuns construïts ala riera, dins els límits del poble.</p> | 41.3464700,1.8453700 | 403403 | 4577863 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55419-foto-08146-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55419-foto-08146-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Aquest pou era comunal. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55416 | Cal Marxant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marxant-2 | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Penedès-Garraf (vol. 1). Olesa de Bonesvalls, Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993.</p> | XIV-XVIII | <p>Cal Marxant es troba al barri de l'Hospital, entre els carrers de l'Hospital i el de Puig Morer, davant la plaça Fitó. És una casa fruit de diverses ampliacions i divisions al llarg de molts segles, fet que ha provocat que a l'estructura inicial s'anessin fent afegits en diferents èpoques. És de tipologia externa senzilla, de planta i un pis, amb teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a l'actual porta principal del cos central oberta a migdia; amb els murs en pedra i en tàpia, i amb elements constructius i decoratius de diferents èpoques, fet que li confereix un caràcter històric important. En ser una casa d'un petit nucli habitat, les divisions creaven cases diferents i, encara avui en dia, una part de la casa forma part d'un habitatge independent d'aquesta, cal Laureà. L'element central de la casa és el vestíbul, amb la porta principal d'arc de mig punt adovellada oberta a migdia, l'escala de pedra que dóna accés al pis, i una aigüera formant una fornícula i fent angle a la dreta de l'entrada. La pica és de pedra i la fornícula conserva una decoració tallada en pedra formant un arc conopial apuntat, possiblement de tradició gòtica, però no conserva les rajoles que folrarien la paret. Al centre d'aquest espai es va trobar una sitja de forma ovoide de la que es van extreure materials ceràmics diversos entre els que hi havia elements dels segles XIV-XV. El cos de la banda de llevant podria ser de la mateixa època. Eren les antigues quadres formant una ampla estança amb el sostre suportat sobre una estructura de quatre arcs de mig punt de pedra que es troben al centre en un pilar. L'estança seria més gran, ja que es poden veure els arcs tapiats que corresponen a la casa adjacent, per tant aquest seria un espai format per dues crugies paral·leles amb tres arcs cada una. El sostre d'aquest espai és de biga. En el centre es va trobar una sitja. Hi ha la xemeneia del foc rectangular que formava un foc de rotllo. A la banda de ponent es van afegir dues crugies en diferents èpoques. La més propera al centre és més antiga i tenia la paret que donava a l'exterior de tàpia; la més exterior a la que ara es pot accedir des de la plaça Fitó, és més moderna i probablement inicialment fos un porxo. En aquest espai es conserva una xemeneia de foc de campana de forma semicircular i una boca de forn de pa actualment clausurat. També es va trobar una sitja sota el nivell del paviment en fer la rehabilitació. Al pis, un seguit d'elements ens ajuden a veure l'evolució constructiva de la casa. Així, es va trobar una finestra de tradició gòtica geminada a la paret que donava a la plaça fitó i que va quedar tapiada en afegir l'últim cos. Igualment es conserven tres portes de tradició gòtica decorades amb motllures als muntants i amb la llinda formant un arc conopial tapat amb una creu grega al centre. Potser els elements més destacables són els que es van trobar a la part central de la casa, corresponent a la part més antiga. Es tracta d'una finestra geminada amb capitells decorats amb guixeries i amb els dos arcs lleugerament de ferradura, seguint una tradició típica visigòtica. La finestra es troba en el mur mitger entre aquesta casa i l'adjacent cal Laureà, i es va descobrir per casualitat ja que estava tapiada. A la mateixa habitació, a la paret de la finestra i a la que forma angle amb aquesta, hi ha uns esgrafiats que pel tipus de lletra semblen d'època gòtica. Segons ens expliquen els propietaris sembla que els esgrafiats es refereixen a una dona que va morir a l'Hospital.</p> | 08146-68 | Barri de l'Hospital. Carrer Puig Morer, 1. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Aquesta casa va ser el primer mas dels Romagosa. A mitjans del XVII ja pertanyia als Escala, els que tenien la casa Alta d'Olesa; i a principis del XVIII era dels Parellada, passant d'aquests als Olivella. La propietat d'aquesta casa segueix paral·lela a la del mas Parellada, ja que aquest també va ser primer Romagosa, després dels Escala i finalment dels Parellada. La casa es va convertir amb el temps en varis habitatges independents ocupats per llogaters, fins que els actuals propietaris la van rehabilitar per viure deixant al descobert un seguit d'elements arquitectònics i artístics que ajuden en certa manera a escriure la història de la casa. Els elements trobats a la casa així com diferents dates ens mostren que l'ocupació seria continuada des dels inicis, i aquest fet va provocar que s'anés ampliant. Sembla coincidir l'origen de la casa al segle XV, o probablement a finals del XIV, ja que s'ha trobat ceràmica de l'època dins les sitges, així com les dates gravades a les portes (1414, 1412 ?), la finestra, portes i aigüera de tradició gòtica i els esgrafiats. Hi hauria una segona o tercera fase d'ampliació el 1795, quan es fa la part que dona a la plaça Fitó. El topònim de cal Marxant és modern, ja que es remunta a després de la Guerra Civil, quan va viure un marxant de llogater.</p> | 41.3464800,1.8458000 | 403439 | 4577863 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55416-foto-08146-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55416-foto-08146-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55416-foto-08146-68-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Destacar que la finestra gòtica tan sols conservava part dels capitells a cada costat, així com els festejadors. A partir de l'amplada de l'arc es va deduir que possiblement fou una finestra geminada amb dos arcs apuntats i es va fer la reproducció d'aquest elements per conservar la visió general del conjunt. Igualment es van reproduir dues portes de la sala seguint les característiques de les originals. | 94|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55414 | Carrer Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-hospital | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Penedès-Garraf (vol. 1). Olesa de Bonesvalls, Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993.</p> | XIII-XX | <p>El carrer Hospital es troba a la zona de l'Altrabanda, paral·lel a la carretera, entre aquesta i el carrer Puig Morer. És un carrer amb cases a banda i banda, corresponent les del costat sud a la part de darrera de les cases del carrer Puig Fitó; i quedant la part de darrera de les cases de la banda nord al costat de la carretera. Les cases del costat nord s'adapten al desnivell del terreny i són de planta baixa i un pis, tot i que alguna té golfes o segon pis. Segueixen una estructura similar, amb excepció de dues, cal Escalat i ca l'Esquerrà, que tenen porxo amb voltes a l'entrada. Tot i que l'estructura general proporciona un aspecte de barri antic, pocs elements conserven aquestes cases, exceptuant la porta adovellada de ca l'Esquerrà, l'arc de l'estructura de la façana cal Xacó, i el fet que quasi totes tenien cups a la part de darrera, però que no es conserven ja que les cases s'han adaptat a noves formes de vida. El costat esquerre presenta una zona d'horts al començament del carrer, i dues cases que formaven part de la casa cal Marxant. La part del carrer que toca a la plaça Fitó té un alt edifici de pisos nou que desentona molt amb el conjunt. La relació de cases entrant al carrer pel costat dret és: Xacó vell, Xacó nou, dues cases sense elements remarcables, casa antic corral de l'Esquerrà, Ca l'Esquerrà, Ca l'Escalat, Ca l'Engràcia (antic celler de cal Joan del Pomàs), Cal Pau Ceba, Cal Nen (bloc de pisos). Pel costat esquerre: horts, Cal Mísser, cal Laureà, cal Marxant.</p> | 08146-66 | Barri de l'Hospital. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Sembla probable que el barri es formés al redós de l'Hospital a partir del moment de la seva fundació el 1262. Degut a la finalitat de l'Hospital, d'atendre i curar als pobres, pelegrins, predicadors i passatgers, és molt probable que al seu entorn es formés un grup de cases en les que viurien les persones que treballaven o ajudaven a l'Hospital, arribant alguna d'aquestes cases a fer d'hostatgeria en els moments en que l'Hospital estigués molt ple. Al llibre de visites pastorals de l'església d'Olesa de Bonesvalls del 1312 (ADB) s'assenyala que el nombre de persones que passaven per l'Hospital era molt elevat, unes 400 al mes, cosa que va provocar que es construís un conjunt de cases al seu entorn per tal d'allotjar al personal que hi treballava. El lloc va créixer tot i la pesta del 1348 i d'altres epidèmies. El fogatge de 1358 dóna 58 focs a la zona; el 1365 baixa a 60, i el 1378 es redueix a 45 focs. L'Hospital tenia la 'bohiga dels delmes' fora del mur abans de 1617, a l'actual plaça de cal Cotetó i cal Climent. El 1617 es fa a dins del recinte emmurallat, a ponent, allargant la façana i la teulada. El capbreu de 1590 també assenyala que hi havia un ferruginal fora la muralla. Les cases més destacables del carrer Hospital són cal Xacó Vell, cal Xacó Nou, ca l'Esquerrà, ca l'Escalat, a la banda nord; cal Misser i cal Laureà a la banda sud.</p> | 41.3465400,1.8462300 | 403475 | 4577870 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55414-foto-08146-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55414-foto-08146-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55414-foto-08146-66-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 55435 | Arc de cal Xacó Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arc-de-cal-xaco-vell | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XVI | <p>Casa d'estructura senzilla que es troba a l'entrada del carrer Hospital i que aprofita el desnivell del terreny. Actualment la casa està dividida en dos habitatges, fruit d'afegits i ampliacions a la que seria l'estructura original; fins i tot, per la banda de ponent, es va fer una edificació nova a principis del segle XX que és cal Xacó Nou. La casa és de pedra arrebossada en diferents etapes, però amb les cantoneres fetes de carreus grossos molt ben tallats. L'element més característic és l'arc que conserva a la façana principal en la que es va obrir posteriorment la porta d'entrada d'arc de pedra rebaixat. Aquest arc és de mig punt, molt semblant als que es conserven a cal Marxant, fet amb carreus de pedra bastant uniformes. Sembla que a l'interior encara es va conservar fins fa una anys un altre arc paral·lel a aquest, de manera que formaria uns baixos amples probablement destinats a corral de bestiar i que probablement formaria un porxo obert. En aquest arc es va adaptar posteriorment una porta que queda centrada, omplint l'espai entre mig de pedra ben disposada. Més tard, s'ha modificat aquesta entrada, ja que s'ha fet la porta de la casa més estreta i més endarrerida.</p> | 08146-87 | Cal Xacó Vell. Barri de l'Hospital, c/ Hospital, 4. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El topònim Xacó el trobem a altres cases d'Olesa, en concret al poble. Mossèn Misser pensava que aquesta casa era la que al capbreu de l'Hospital de 1590 apareix amb la denominació 'lo mas i honors de Bernat Fogueres que abans era de Pera Soler alias Pera Puig'.</p> | 41.3465500,1.8468100 | 403524 | 4577870 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55435-foto-08146-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55435-foto-08146-87-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|85 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 55434 | Llinda de porta de ca l'Escalat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-porta-de-ca-lescalat | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XVIII | <p>La porta principal de ca l'Escalat té una llinda de pedra amb la data 1735 gravada i quatre símbols que identifiquen la casa amb algun mestre de cases i picapedrer que hi viuria; hi ha un compàs de puntes, una escaire, una paleta i altre símbol difícil d'esbrinar. Ca l'Escalat és una casa estreta que es troba entre ca l'Esquerrà i ca l'Eugènia, amb planta baixa i un pis. L'entrada forma un porxo amb entrada allindada pel que s'accedeix a la porta d'entrada a la casa.</p> | 08146-86 | Ca l'Escalat. Barri de l'Hospital, c/ Hospital, 13. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Ca l'Escalat era propietat dels Escala de ca l'Escalat de Casa Alta d'Olesa que tenien moltes propietats escampades pel terme, entre les que figurava al segle XVI l'actual cal Marxant. La data de construcció d'aquesta casa deu correspondre a la de la llinda de la porta, principis del segle XVIII.</p> | 41.3465900,1.8460200 | 403458 | 4577875 | 1735 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55434-foto-08146-86-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55437 | Porta d'arc de ca l'Esquerrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-darc-de-ca-lesquerra | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XIV ? | <p>Casa que es troba a la meitat del carrer de l'Hospital, a la banda nord d'aquest. És una casa de planta i pis, amb accés des del carrer, amb teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana. La casa queda entre altres dues cases, ca l'Escalat i l'antic corral de ca l'Esquerrà convertit actualment en habitatge. A la planta baixa forma un porxo amb dos arcs de mig punt rebaixats que permeten l'entrada a la casa a través d'un portal d'arc de mig punt adovellat de factura molt maca. Al primer pis forma una eixida d'arcs estrets a un costat i un balcó a l'altre. La façana no presenta cap altre element remarcable. A l'interior del porxo hi ha una premsa de vi moderna. A l'interior la casa havia tingut un cup per fer el vi. La casa dels costat eren els antics corrals de ca l'Esquerrà, tot i que l'estructura de la façana és moderna, forma un porxo amb arc igual que el de la casa, amb dues finestres i un balcó al pis, i amb terrassa amb balustrada ceràmica.</p> | 08146-89 | Ca l'Esquerrà. Barri de l'Hospital, c/ Hospital, 11. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Ca l'Esquerrà era la casa dels Mitjans que posteriorment van construir la masia Mitjans. Sembla probable que el barri es formés al redós de l'Hospital a partir del moment de la seva fundació el 1262. Degut a la finalitat de l'Hospital, d'atendre i curar als pobres, pelegrins, predicadors i passatgers, és molt probable que al seu entorn es formés un grup de cases en les que viurien les persones que treballaven o ajudaven a l'Hospital, arribant alguna d'aquestes cases a fer d'hostatgeria en els moments en que l'Hospital estigués molt ple. Al llibre de visites pastorals de l'església d'Olesa de Bonesvalls del 1312 (ADB) s'assenyala que el nombre de persones que passaven per l'Hospital era molt elevat, unes 400 al mes, cosa que va provocar que es construís un conjunt de cases al seu entorn per tal d'allotjar al personal que hi treballava. El lloc va créixer tot i la pesta del 1348 i d'altres epidèmies. El fogatge de 1358 dóna 58 focs a la zona; el 1365 baixa a 60, i el 1378 es redueix a 45 focs. Al costat de ca l'Esquerrà, a la banda est, hi ha una casa que va ser reformada a mitjans del segle XX que era el corral de la casa i que actualment s'ha convertit en habitatge.</p> | 41.3466000,1.8461700 | 403470 | 4577876 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55437-foto-08146-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55437-foto-08146-89-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|85 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 55393 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-13 | <p>MARGARIT, A. (1984). Notes de Sant Cugat Sesgarrigues. Miscel·lània Penedesenca. Institut d'Estudis Penedesencs.</p> | En part perdut | <p>De Begues a Olesa, l'antic camí anterior a la carretera que es va fer entre 1927-28, creuava la riera de Begues fins a nou vegades; passada la vinya de l'Escalat puja vers el Pla de la Creu i es fa ample, i d'aquí baixa fins a l'Hospital. En aquest tram encara es podia veure a les zones de paviment de roca les roderes de carruatges. Des de l'Hospital la via creuava la riera de Begues, pujava a can Parellada (mas Vallès al segle XIV) i seguia dret fins al Mas Cortnou; per sota l'actual carretera sortia al fondo de can Malet, passava per davant del mas Cortvell, els masos de la Gavarra sortint a coll de Garró, on encara es conserva l'antic empedrat que segueix la ruta cap a Vilafranca. La carrerada seguia el mateix recorregut que el camí Ral de Barcelona per Gavà i Begues fins a Vilafranca, amb parada a l'Hospital d'Olesa.</p> | 08146-45 | Camí d'Avinyonet a Gavà. | <p>Per Olesa passava una important via romana, coneguda com Via Narbonense (MARGARIT, 1984). La Narbonense es separava de la via Augusta a la zona de Tordera, seguint la via Augusta per Martorell fins a Olèrdola, i la Narbonense anava pel Maresme cap Barcelona i d'aquí a Cornellà, Sant Boi, Sant Climent, collada de Begues, Olesa, les Cabòries fins a Olèrdola. Era un important pas de persones, animals, productes, militars, carruatges. Als murs de l'Hospital hi havia diferents vestigis de probable procedència romana, com la Carassa, alguns carreus i un cap que hi havia sota la creu de la porta principal derrocada el 1936, i que podrien procedir d'algun edifici anterior. El Camí Ral de Barcelona a Tarragona seguia la mateixa via que la via romana, tenint Olesa una situació important. Al Llibre de les Nobleses dels Reys (manuscrit del segle XIV conservat a l'Institut d'Estudis Catalans), parla d'una emboscada en aquesta ruta l'any 1117, essent la referència més antiga d'aquest camí. A un document del 1272 (ACB, Pia Almoina 8, 38) en la donació de la vila d'Olesa a l'Hospital feta per Guillem de Cervelló, es cita el camí públic al peu del qual es construí l'Hospital. Segons explica Misser (1953), encara hi havia trams del camí que conservaven restes de l'antic empedrat entre la Gavarra i coll de Garró. El bandolerisme fou molt important en passar un camí transitat per la zona. Un llevador de comptes de l'hospital diu que l'any 1541 es van fer unes despeses ocasionades pels lladres que es movien pels voltants o per un grup de bandolers que passava pel camí i s'hostatjaven a l'hospital. Als segles XVI i XVII era un fet comú, que tornà a crear problemes a mitjans del segle XIX amb assalt a masies i vianants. Sembla que a finals del segle XIX el vell Camí Ral es trobava en mal estat en alguns trams, per tant se'l considerava únicament com un camí de bast (MISSER i altres, 1993). La carretera d'Avinyonet a Olesa fou acabada el 1887 per Obres Públiques de la Diputació de Barcelona. També la Diputació va construir la carretera d'Olesa a Begues entre 1927-28, i el 1951 el tram de l'Hospital al poble per sobre de l'antic camí de la Creueta.</p> | 41.3467400,1.8455400 | 403418 | 4577892 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55393-foto-08146-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55393-foto-08146-45-3.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 83 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml