Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 55352 | Carrer Raval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-raval-1 | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XVI-XVIII | <p>El carrer Raval discorre des de la plaça de l'Ajuntament fins a la carretera que surt d'Olesa a Vallirana, seguint el curs de la riera d'Olesa. Es tracta d'un carrer ample, fruit de l'ampliació del poble. Els habitatges es troben als dos costats i es caracteritzen perquè tots elles tenien l'hort al davant, de manera que aquest es troba al costat del carrer i la casa i coberts a un nivell una mica més elevat i apartat del centre del carrer. Aquesta estructura venia donada pel pas de la riera i per la conca que formava aquesta, plana al centre i en desnivell en augment cap a l'exterior. Les cases d'aquesta zona, tot i que algunes ja molt modificades, mantenen una estructura uniforme, amb la façana oberta a la banda del carrer, de planta, un pis i golfes, amb teulada a doble vessant que tant està disposada perpendicular com paral·lela a la façana, en alguns casos amb coberts petits adossats a un costat, i sempre amb l'hort al davant. Actualment en molts casos l'hort ha estat substituït per un jardí o per ampliacions per ubicar garatges, però en molts s'ha mantingut aquesta estructura originària. És característica la morfologia d'aquests horts que disposaven de pou tocant a l'extrem exterior per tal de captar l'aigua dels nivells inferiors de la riera.</p> | 08146-37 | Al nucli del poble d'Olesa, des de l'Ajuntament a la carretera cap a Vallirana. | <p>Des dels últims anys del segle XVI i durant tot el XVIII es construeixen la majoria de cases del nou barri del Raval. Segons es desprèn de documentació parroquial (Misser, 1953) quasi totes les cases eren de fills segons de les cases antigues del poble o de pubilles casades amb forasters. Ja al segle XVI de can Batlle es formen quatre cases, de can Soler es formen tres, donant origen a aquestes del Raval. Aquest eix era la via de comunicació amb Molins de Rei. Aproximadament en aquest carrer hi havia uns 40 pous, per tant hi hauria aproximadament unes 40 cases amb els seus respectius horts.</p> | 41.3528100,1.8508400 | 403870 | 4578560 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | A Olesa també es coneixia aquest carrer com el 'carrer de la riera de carrerons'. Els carrerons eren els carrers que comunicaven el centre amb les cases per tal de salvar el desnivell del terreny. A la banda dreta del carrer hi ha 15 pous, i a la banda esquerra hi ha 41 pous. Tot ells afecten al cabdal de la riera. | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 55355 | Carrer Fontana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-fontana | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament .</p> | XVII-XX | <p>El carrer Fontana discorre de la plaça de la Creu als afores del poble cap al nord-est, seguint la riera de la Rengla. És un dels carrers més importants del nucli antic del poble, al costat del que es disposen les cases més antigues. Al marge esquerre: cal Tutusaus, el solar on hi havia can Olivella, cal Xacó, cal Solé; al marge dret: cal Samsó, can Ràfols i cal Pons. Entre aquestes cases s'ha fet alguna edificació nova, però totes són de planta, pis i golfes. Cada casa tenia un hort així com un o dos pous que aprofiten la veta d'aigua de la riera i que es troben al costat del camí. Alguns horts s'han transformat o perdut, però encara es conserven els pous de planta circular amb accés frontal. Alguns d'ells tenen un bugader o safareig al costat. Hi ha uns 13 pous dins el nucli urbà, entre la creu de terme fins al final del carrer, per tant sense comptar els de la Rengla que ja es consideren externs al nucli urbà i que es troben a continuació.</p> | 08146-40 | Carrer Fontana. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El carrer es va conformar seguint el curs de la riera i adaptant-se a les cases que s'havien anat construint al marge d'aquesta. Desconeixem l'antiguitat dels pous d'aquesta zona, tot i que alguns poden datar d'entre els segles XVII i XVIII, tenint en compte el moment de construcció de les cases, però altres són anteriors, ja que sempre van paral·lels a la construcció d'habitatges. Al capbreu de 1590-1594 que es conserva a la parròquia d'Olesa es cita la Fontana al segle XVI.</p> | 41.3530900,1.8499000 | 403792 | 4578593 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 55370 | Viacrucis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viacrucis-0 | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1.</p> | XVIII | En trobar-se a l'exterior la ceràmica es troba en mal estat de conservació. | <p>Placa de ceràmica vidriada formada per quatre rajoles quadrades i situada dins una petita fornícula al mur de ponent de l'església e Sant Joan d'Olesa, a l'exterior. Està protegida i envoltada per una cornisa de maó que recorre tot el seu perímetre. En ella es representa la imatge de Crist portant la creu amb dos personatges masculins que li ajuden i a l'esquerra la Mare de Déu. A l'angle superior dret hi ha el número 4 en números romans representat per quatre ratlles verticals.</p> | 08146-14 | Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El Via Crucis era un exercici de devoció que tenia per objecte la contemplació de la Passió de Crist ordenada en 14 monuments que donen lloc a composicions iconogràfiques. Es posen als murs en ordre per tal que l'exercitant el recorri acompanyant a Crist en la seva Passió. L'any 1801 es van posar les majòliques del Viacrucis que van ser fetes a finals del segle XVIII i van ser instal·lades al llarg dels murs de l'església, rectoria, ajuntament i escola, que llavors formaven un conjunt arquitectònic al centre del poble d'Olesa. L'any 1936 algunes van ser malmeses i altres van desaparèixer. Els anys 1960 encara es conservaven unes 12 que s'han anat perdent per falta de cura. Aquesta placa correspon al quart monument en el que Jesús carregant amb la creu es troba a la seva mare. El Viacrucis de l'interior de l'església fou erigit el 25 de maig de 1856. Després de la Guerra, el 7 de març de 1943, Mn. Casas va instal·lar novament el Viacrucis a l'església.</p> | 41.3535400,1.8490400 | 403721 | 4578644 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 55375 | Placa Confraria del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-confraria-del-roser | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XX | <p>A la façana principal de l'església parroquial d'Olesa hi ha una placa de ceràmica encastada a la paret al costat esquerre de la porta principal. És un plafó ceràmic format per dues rajoles quadrades emmarcades amb altres fragments de rajoles ceràmiques de colors blau i ocre. Una de les rajoles té una imatge de la Mare de Déu del Roser, amb l'escut de la Diputació de Barcelona i el d'Olesa de Bonesvalls als angles superiors, i una banderola a la base amb la inscripció: 'Patronato provincial de la fiesta del árbol de la Excma. Diputación de Barcelona. I Fiesta del Árbol'. A la rajola de la dreta hi ha la inscripció: 'Ntra. Sra. Del Rosario. Alcaldesa honorária perpétua de Olesa de Bonesvalls. 2 marzo 1958'.</p> | 08146-19 | Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Probablement la confraria del Roser d'Olesa ja existís al segle XV. Durant tot el 1500 ja hi ha arrelada la tradició de la 'iluminària dels dissabtes', la missa de 'Sancta Maria in sabbato' que es celebrava davant el retaule de la Mare de Déu del Roser amb gran quantitat de llum. El 1698 l'administració del Roser té dues cases en propietat per tal que el que donessin fou destinat a sufragar la despesa d'enceses. La confraria del Roser d'Olesa feia 14 celebracions durant l'any, a més de la de l'aniversari: 7 pels confrares morts,7 de tipus general.</p> | 41.3534900,1.8490900 | 403725 | 4578638 | 1958 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 55377 | Can Morgades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-morgades | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. AHCVP, Capbreu de l'Hospital d'Olesa de Cervelló, 1590-1594. Notari Pere Guasch.</p> | XIV | L'estat de conservació es refereix a l'arc diafragma. La resta de l'edifici està molt modificat tot i que es manté l'estructura de parets de pedra a la planta baixa. | <p>Can Morgades es troba al centre del nucli antic d'Olesa, al costat de l'església parroquial. És un edifici que ha estat molt reformat i que s'utilitza actualment com a habitatge. S'ha mantingut l'estructura general de l'antiga casa en tres crugies paral·leles i s'ha conservat l'arcada apuntada al celler, al cos de la banda de llevant. És una arcada tipològicament datable al segle XIV, feta amb carreus grossos i escairats, d'una alçada considerable i situada al centre del que seria l'antic celler de la casa. Es trobava al costat de cal Pere, després ca la Marcelina, que va ser enderrocada en fer l'actual casa.</p> | 08146-21 | C/ Doctor Molins, 4. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Can Morgades era coneguda antigament com can Batlle del cap de la Vila. És una de les cases més antigues del nucli d'Olesa i la que conserva actualment un dels elements arquitectònics més antic del municipi. El 1390 ja existia la casa (Mísser, 1953) amb Bernat Balle. Al fogatge de 1515 surt un Ponç Batlle que era batlle d'Olesa, al de 1553 surt Joan Balle, al capbreu de l'hospital de 1590 Joan Pons Balle tenia una casa o mas a Olesa (AHCVP), al fogatge de 1652 s'anomena a Joan Batlle. La propietat es manté amb els Batlle fins el segle XIX en que es perd el cognom pel de Morgades. Sembla que al segle XVII passà a ser l'hisenda propietat de can Olivella. L'actual edifici és fruit de l'annexió de dos masos, el mas Batlle de la plaça i el mas Jansá, documentats al segle XIII i produint-se l'annexió a finals del XVI. El capbreu de 1590 la situa entre cal Vedell i el mas de la Pedrosa (o Tutusaus) (AHCVP).</p> | 41.3532400,1.8492800 | 403740 | 4578610 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 55383 | Mas Cort Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-cort-vell | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. AHCVP, Capbreu de l'Hospital d'Olesa de Cervelló, 1590-1594. Notari Pere Guasch.</p> | XVI | <p>El mas es troba a la banda oest del terme municipal d'Olesa, proper a la carretera BV-2411 Olesa-Avinyonet, a prop de can Mitjans i dominant unes extenses planes de conreu degut a la situació privilegiada dalt d'un turonet. Es troba a prop del pas de l'antiga via romana, camí Ral i carrerada. És una casa ben conservada que forma un conjunt amb diverses construccions al voltant que queden tancades amb un baluard. Disposa d'un ampli portal adovellat de mig punt orientat al sud. La distribució de la casa és de planta, pis i golfes amb teulada a doble vessant. A la façana principal s'observen en un finestral, unes impostes motllurades d'estil renaixentista.</p> | 08146-27 | Mas Cort Vell. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Conegut antigament com mas Cortés. Guillem Balle tenia el mas a inicis del segle XV MISSER, 1953) essent la primera notícia documental que disposem del 1515; posteriorment, el 1590, el tenia Ponç Milà (AHCVP), mantenint-se el cognom Milà fins a finals del segle XIX. Cal assenyalar que al capbreu de 1590 s'indica que el mas era propietat de Àngela (probablement de cognom Balle), dona de Ponç Milà que actuava com a usufructuari i per tant seria en aquest moment quan la casa passa a nom dels Milà. Els Milá probablement procedien del mas de la Corbatera, actual can Mitjans. El 1675 s'anomena a Salvador Milà al Mas Cort (APOB, cens del blat. Citat a Llorac, 1993: 66). Probablement l'origen de la casa l'hem de buscar a inicis del segle XV, tot i que no es pot descartar que pot ser anterior.</p> | 41.3482900,1.8214400 | 401404 | 4578092 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 55391 | Fons d'Olesa de Bonesvalls al Museu de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dolesa-de-bonesvalls-al-museu-de-vilafranca | <p>FOLCH, R. i altres (1988).-HISTORIA NATURAL DELS PAÏSOS CATALANS vol.15: Registre Fòssil; Ed. Enciclopèdia Catalana, S.A., Barcelona. pàg. 131,132.</p> | <p>El museu de Vilafranca del Penedès conserva material procedent d'Olesa de Bonesvalls, principalment material paleontològic recopilat per diferents persones. Es conserva poc material arqueològic i no es troba ben classificat, ja que el material que es va extreure de la Balma no es troba classificat. Igualment, el Sr. Nicolau Ros d'Olesa va trobar fa uns anys un fragment de molí ibèric de pedra en la seva propietat a prop del corral de la Roca que va dipositar en el Museu de Vilafranca i que no consta documentat. El material documentat al Museu és el següent: Fons de Paleontologia / Geologia: Nº 2.060: Conquilles d'orbitolines de paret aglutinada i amb la típica secció de barret xinès, fossilitzades en roca calcària. Material recol·lectat per Mossèn Lluís Via. Ingressat al museu cap al 1945. Nº 2.082: Conquilles d'Orbitolines, de paret aglutinada i amb la típica secció de barret xinès. Donació de J. Ferré, 1978. Nº 2.255: Calcita estalactítica, color groc i marró. Lluïssor vítria. Pes específic:2,71; duresa:3. Presenta efervescència amb àcid clorhídric diluït al 10%. Material recol·lectat per Pere Giró Romeu, any 1968. Nº 3.259: Diversos motlles interns de conquilles, un dels quals es troba totalment pirititzat. Donació de J. Ferré, any 1978. Nº 3.729: Fragment d'exoesquelet d'un crustaci decàpode fossilitzat. Material recol·lectat per Pere Giró Romeu, any 1978. Nº 3.793: Pistes com a resultat de l'activitat bioturbadora del cranc Thalassinoides en sediments tous. Material recol·lectat per J. Ferré, any 1978. Nº 4.196: Esquelets d'equínids de difícil classificació ja que estan força erosionats. Material recol·lectat per J. Ferré, any 1968. Fons arqueològic: Nº 16.186: jaciment arqueològic Bauma de la Barca. Restes de bauma, pedres. Ingrés desconegut. Període desconegut. Nº 16.187: jaciment arqueològic. Hospital d'Olesa de Bonesvalls. Pedres sense classificar. Ingrés desconegut. Període desconegut. Nº 16.188: jaciment arqueològic. Restes trobades en un lloc indeterminat del municipi. Pedres. Ingrés desconegut. Període desconegut.</p> | 08146-43 | Museu de Vilafranca. Pl. Jaume I, 1 08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Regular | Inexistent | Paleògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 124 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 55397 | Fons documental Arxiu Municipal d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-arxiu-municipal-dolesa | <p>CONEJO, Josep (2004). Inventari de l'Arxiu Municipal. Olesa de Bonesvalls. Oficina de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona.</p> | XIX-XX | <p>La seu de l'Arxiu es troba a la planta baixa de l'edifici de l'Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls, en un únic dipòsit que conté tot el fons i que ocupa 25m². En el mateix espai hi ha una taula de consulta, tot i que aquest arxiu no és de consulta pública, sinó d'ús exclusiu de l'Ajuntament. El fons es troba conservat en unitats d'arxiu (caixes) que es guarden en tres armaris compactes i ocupa un total de 144,08 metres lineals. L'estat de conservació és bo i no pateix oscil·lacions tèrmiques ni la sala presenta problemes estructurals. El fons aplega documentació diferenciada en els següents fons: jutjat de pau (1868-1992), cambra agrícola (1909-1993), Jefatura Nacional del Movimiento (1969-1974), ADF (1987-1992), fons privat de Jaume Escala Pagés (1826-1826). El quadre de classificació està distribuït en: administració general (1840-2003), hisenda (1862-2002), Proveïments (1918-1999), beneficència i assistència social (1908-2002), sanitat 1905-1990), obres i urbanisme (1825-2003), seguretat pública (1895-1984), serveis militars (1897-2000), població (1878-2002), eleccions (1876-2000), ensenyament (1863-1991), cultura (1958-2001), serveis agropecuaris i medi ambient (1902-1996).</p> | 08146-49 | Plaça de la Vila, 1. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>A la segona meitat del segle XIX hi havia instal·lada la casa consistorial del municipi d'Olesa de Bonesvalls en la casa consistorial que estava al costat de l'església parroquial. L'any 1992, amb motiu de l'edificació del nou edifici de l'Ajuntament a l'Avinguda Hospital, es va traslladar també la documentació d'arxiu a aquest nou emplaçament. L'organització del fons de l'arxiu va ser fruit d'un conveni entre la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament, dins el marc del programa de suport als arxius municipals que desenvolupa l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Es va adequar el dipòsit de l'arxiu, la organització i la descripció de la documentació fent el quadre de classificació i l'inventari a través de la base de dades de l'OPC; tasca feta entre el juliol i el desembre de 2003. La funció posterior de l'Ajuntament és el manteniment d'aquest arxiu, l'elaboració de la normativa de funcionament, el control de la documentació. L'arxiu havia estat prèviament organitzat pel l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès el juliol de 1998.</p> | 41.3516300,1.8507400 | 403860 | 4578430 | 1830 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 55398 | Fons documental Arxiu Parroquial de Sant Joan d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-arxiu-parroquial-de-sant-joan-dolesa | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament .</p> | XVI-XX | <p>L'Arxiu Parroquial d'Olesa de Bonesvalls conserva documentació referent a la parròquia que té un interès històric pel municipi. Inventari de la documentació existent en data 29-9-1991 (Llorac, 1993): - Llibres de matrimonis 1603-1804, 1805-1858, 1859-1891, 1892-1962 - Llibres de defuncions 1561-1584, 1607-1702, 1594-1616, 1772-1819, 1859-1888, 1889-1962 - Llibres de baptismes 1565-1585, 1593-1739, 1804-1846, 1847-1858, 1853-1858, 1859-1881, 1882-1905, 1906-1962 - Llibres de confirmacions 1865-1956 - Capbreu de l'Hospital d'Olesa de Bonesvalls i quadra de Vallirana 1590-1594, notari Pere Gausac (hi ha una còpia a l'Arxiu Històric i Comarcal de Vilafranca del Penedès). Hi ha un llistat de topònims, dels que la majoria són actualment desconeguts. - Llibre de censals del terme i del servei del rei (segle XVIII) - Aniversaris del segle XVII i altres anotacions - Testaments, albarans, contractes, procures 1632-1737 - Llibre del bací, començat el 1593, i altres anotacions - Llibre de comptes del blat de la botiga 1698-1743 i altres anotacions - Testaments 1719-1735, esposalles, benediccions del 1570 - Àpoques, vendes i altres - Carpeta documentació diversa segles XVII-XVIII - Carpeta relació entitats i altres coses segle XX - Llibre de la Cort del Batlle, començat el 1593 i acabat el 1790 - Llibre imprès de 1673: 'Constitutiones Synodales Diocesis Barcinonen'. En llatí i català. - A més hi ha diversa documentació actual tant de llibres sacramentals com d'informació general de la parròquia. A més conserva entre la documentació més moderna: - Goigs de 1953 a Sant Joan Baptista. Lletra de mossèn S. Mísser i música de mossèn J. Maideu - Goigs a Sant Sebastià venerat per un vot del poble per una epidèmia amb una gran mortaldat infantil el 1894.</p> | 08146-50 | Església parroquial. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La història de l'arxiu parroquial va lligada amb la de la parròquia des del segle XVI. L'origen dels fons parroquials el trobem al segle XVI, quan a partir dels edictes del Concili de Trento, s'obliga a tots els rectors a dur un control escrit de les activitats parroquials, així com un registre sacramental de baptismes, matrimonis, defuncions, etc... Encara que aquest decret no es va aplicar de forma automàtica ni al mateix temps en totes les parròquies, si que es pot evidenciar que a finals del segle XVI, la majoria d'elles ja havien iniciat aquest registre per escrit. Paral·lelament a aquest tipus d'anotacions, s'imposa el costum de les visites parroquials que els bisbes estan obligats a fer de forma periòdica per totes les seves parròquies a fi de vetllar pel seu bon funcionament. Això dona peu als llibres de visites que permeten descobrir aspectes variats de la vida parroquial com l'estat de conservació de l'església, la compra de mobiliari, la imatgeria etc.. També cobren especial vigència en aquesta època les confraries. Si bé fins aleshores s'havia tractat d'un fenomen més aviat urbà, es potencien a partir d'ara devocions i cultes que donaran lloc a confraries de gran arrelament popular en l'àmbit rural, com per exemple la del Roser a nivell femení i la de Sant Isidre a nivell masculí. Això també es tradueix en un tipus de documentació que són els llibres de Confraries que permeten indagar en la religiositat popular. Un altre tipus de documentació de gran valor històric són les Consuetes. Aquestes últimes eren llibres o llibretes redactats pels rectors on es descrivien de forma cronològica tots els esdeveniments i festivitats religioses de l'any.</p> | 41.3534300,1.8488400 | 403704 | 4578632 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Varis | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 55399 | Fons documental de l'Arxiu Comarcal de Vilafranca del Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-comarcal-de-vilafranca-del-penedes | <p>COLL I FONT, M. Carme (1997). Inventari de Capbreus de l'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedès (segles XIV-XIX). Màster en arxivística, Universitat Rovira i Virgili, dirigit per Laureà Pagarolas. Document mecanografiat original. JORDÀ, Antoni. (1983). Catàleg de l'arxiu notarial de Vilafranca del Penedès. Barcelona: Fundació Noguera, (Col·lecció Inventaris d'arxius notarials de Catalunya, 1), Fundació Noguera . Barcelona. MASACHS, Josep Maria. (1987). 'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedès'. A: Guia dels Arxius Històrics de Catalunya. Volum 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, (Col·lecció Guia dels arxius històrics de Catalunya; 2), pàg. 199-223</p> | XVI | <p>L'arxiu conserva poca documentació referent a Olesa de Bonesvalls. Aquesta es redueix a un capbreu i a algunes actes notarials sense especificar. - Capbreu de l'Hospital d'Olesa de Cervelló. 1590-1594. Notari Pere Guasch. 36 folis enquadernat en Pergamí. És una còpia del documenta que es troba a l'arxiu de la parròquia d'Olesa. - També hi ha fons notarial que segur que conté documentació referent a Olesa, però la classificació està per notaris i és difícil extreure els documents exclusius d'Olesa i l'Hospital.</p> | 08146-51 | Avinguda d'Europa, 24. 08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS | <p>L'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedès conserva 3.070 metres lineals de documentació amb un abast cronològic entre els segles XII i XX amb documentació de tota la comarca de l'Alt Penedès i alguna d'altres llocs.</p> | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 1590 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 55400 | Fons documental de l'Arxiu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-diocesa-de-barcelona-1 | <p>JOSÉ SANABRE, pbro. (1947). El Archivo Diocesano de Barcelona. Barcelona, Fidel Rodríguez impressor. MARTÍ BONET, J.M.; NIQUI PUIGVERT, L. (1993). El dietari del bisbe Ponç de Gualba en les visites pastorals. Barcelona. MARTÍ i BONET, Josep M. 'Arxiu Diocesà de Barcelona'. A: Guia dels arxius històrics de Catalunya. Vol. 7, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1998, pàg. 41-62</p> | XIV-XX | <p>L'Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona conserva documentació procedent i referent al nucli d'Olesa de Bonesvalls i a l'Hospital de Cervelló. Es tracta de documentació variada des del segle XIV al segle XX. MENSA EPISCOPAL: Títol XXII, Hospital d'Olesa de Bonesvalls. Relació de la documentació: - Còpia del testament de Guillem II de Cervelló, realitzada per l'arxiver Antoni Campillo l'any 1750 d'un original custodiat a l'Arxiu Arxidiocesà de Tarragona. - Llevador de censos (sense data) - Llibre de la Administració i comptes del Hospital de Cervelló i parròquia de Sant Joan d'Olesa. De 1516 a 1567, un quadern de 1694 1 1697. - Hospital d'Olesa de Bonesvalls, llevador major de rentes, llibre de comptes de l'administrador, 1778. - Hospital d'Olesa de Bonesvalls, Cervelló: escriptures, expedients incobrats. - Hospital d'Olesa de Bonesvalls, Lligall nº 4, segle XVIII. - Hospital d'Olesa de Bonesvalls, llibre de les consuetuds, mobles, entrades i eixides. 1756. - Hospital d'Olesa de Bonesvalls, llibre de les consuetuds, mobles, entrades i eixides. 1735. - Capbreus dels segles XVII i XVIII. VISITES PASTORALS: de 1314 a 1891: 59 visites. DOCUMENTACIÓ DE PARRÒQUIES: Documents varies 1820, rendes 1834, reglaments de l'Hospital 1864, estat parròquia 1867, estadística 1867, robatori i incendi rectoria 1874, obres 1941, permís al bisbat per posar imatge Mare de Déu dels Dolors 1941, permís per erigir un viacrucis 1954, altres documents varis fins al 1990. A més es conserven tres volums de l'obra inèdita de mossèn Salvador Misser, un volum sobre l'Hospital de Cervelló, un sobre la parròquia d'Olesa i un tercer volum de documents. Es va realitzar un resum d'aquesta extensa obra en la publicació de l' Arxiu Diocesà de Barcelona de 1993: Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló, feta per Salvador MISSER, Pere Jordi FIGUEROLA i Josep M. MARTÍ BONET. (Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1).</p> | 08146-52 | Arquebisbat de Barcelona. Carrer del Bisbe, 5. 08002 BARCELONA | <p>El fons de l'Arxiu Diocesà de Barcelona té dos fons diferenciats: l'arxiu de la Mensa Episcopal i l'arxiu de la Cúria. El de la Mensa és el més antic, amb el primer document datat el 878 (concessió de bens al bisbat de Barcelona pel rei Ludovic de França). L'arxiu de la Cúria va ser fundat pel bisbe Ponç de Gualba el 1302. El fons es va anar ampliant progressivament amb la creació de nous fons, així els segles XIV al XVII s'inicien les sèries de 'Testaments', 'Causas Pías', 'Gratiarium', 'Verbalium', 'Litterarium' i 'Procesos', aquests tres últims són de vida judicial. Al segle XVI s'inicien els 'Expedientes matrimoniales', 'Expedientes informaciones' i 'Visitas Pastorales'. El segle XVIII l'arxiver Campillo va ordenar l'arxiu entre els anys 1721 i 1779, redactant el primer índex. Posteriorment el pare Caresmar es va fer càrrec i des del 1789 va dedicar-se a copiar els documents en pergamí o paper de l'arxiu de la Mensa Episcopal, realitzant només una part però que ha suposat una important tasca històrica principalment pel fet que alguns documents originals que ell va copiar van desaparèixer posteriorment. A finals del segle XVIII, coincidint amb la desamortització, es va abandonar l'arxiu fins que el 1900 el bisbe Morgades va encarregar al Sr. Peray l'ordenació de la documentació. L'any 1926 es comença una tasca d'inventari que es va veure estroncada durant la Guerra Civil Espanyola amb l'extracció de part de la documentació pel Palau Arquebisbal pel perill suposat.</p> | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Varis | 94|98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 55401 | Fons documental de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-capitular-de-la-catedral-de-barcelona | <p>FÀBREGA, A.; BAUCELLS, J. (1969). Catàleg de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona. Índex general de les sèries documentals. FÀBREGA i GRAU, A.; BAUCELLS i REIG, J. 'Arxiu Capitular de la S.E. Catedral B. de Barcelona'. A: Guia dels arxius històrics de Catalunya. Vol. 7, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1998, pàg. 19-39</p> | XIV-XIX | <p>L'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona conserva alguna documentació procedent de l'Hospital de Cervelló: - 11-4-1274: Guillem de Cervelló fa donació de la vila d'Olesa a l'Hospital. (ACCB, Pia Almoina, Testaments, armari 8, doc. nº 38 A). Pergamí. Còpia de l'època. - 12-4-1274: Guillem de Cervelló. Pergamí, còpia de l'època. - 'Llibre del hospedatge', 1776-1806. (Llibre en el que es compte dia a dia el moviment de pobres i altres persones necessitades que s'acollien a l'albergueria i les almoines que s'havien fet). Paper, coberta de pergamí, 100 folis sense numerar. - Llibre de la Administració del Hospital dit de Cervelló 'aont estan continuats los fruyts de las cullitas de 1801 y seguents ab sos productos y gastos de obras', 1801-1807. Paper, enquadernat en pergamí. - 26-8-1270: Salvaguarda concedida per l'infant Alfons a l'Hospital. (ACCB, Cartes Reials, C-1-21). Pergamí amb segell de cera.</p> | 08146-53 | Catedral de Barcelona. 08002 BARCELONA | <p>L'any 844 Carles el Calb atorga als ciutadans de Barcelona el primer privilegi que inicia l'aplec de documents del Cartulari de la Catedral. El 1275 el rei Jaume I autoritza la notaria del Capítol que actua fins a finals del segle XIX. A mitjans del segle XIII s'ordenen els documents de l'arxiu i es copien els més importants. A partir d'aquest moment augmenten considerablement els fons creant noves sèries documentals. L'any 1771 el pare Caresmar treballa a l'arxiu en la catalogació de diversos fons documentals elaborant l'índex de pergamins i llibres. Amb la desamortització queda desorganitzat fins que el 1869 és clausurat per ordre del govern restant completament abandonat. L'any 1900 Mn. Josep Mas i Domènech inicia una important tasca de reordenar els fons, classificar i catalogar, posant l'arxiu a l'abast dels investigadors. Durant la Guerra Civil els fons es traslladen al convent de l'Esperança, a la Biblioteca de Catalunya i al Palau de Pedralbes, entre d'altres, retornant la documentació l'any 1939 a la Seu. Entre 1965 i 1969 es realitza uns nova documentació dels fons i s'instal·la a les noves dependències inaugurades el 1969. L'arxiu conserva un fons bibliogràfic amb incunables, còdex i llibres auxiliars; un fons de pergamins amb unes 40.000 unitats; la documentació de la catedral i de la sagristia. El fet que aquests documents es trobin a l'arxiu de la Catedral i no al bisbat pot respondre a que en el mateix document, Guillem de Cervelló, va deixar escrit que un dels seus fills, Hug, havia de ser clergue i demanava a la Catedral de Barcelona que el fes canonge de Barcelona.</p> | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Varis | 94 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 55404 | Cova de la Balma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-balma | <p>MIRET, M. (2004). Inventari de Patrimoni Arqueologic. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 2 Olesa.</p> | La balma està en mal estat. | <p>Cova que es troba al fons d'una balma d'uns 20m de longitud i entre 2 i 4 m d'alçada. S'arriba per un corriol que surt del pont que hi ha sobre la riera de Begues, abans del km 18 de la carretera Olesa-Begues. La boca de la balma està a uns 30m de la carretera, sota la línia elèctrica que travessa la riera i a uns 4m sobre la llera. La notícia de l'existència va ser proporcionada per l'arqueòloga Alícia Estrada Martín que va observar que havia estat espoliada, observant restes òssies humanes escampades a l'interior sense indicis d'aixovar funerari. En una inspecció feta el 5 d'abril de 2000 s'observava que el sediment interior havia estat espoliat en bona part, tot i què en alguns punts encara s'observava el gruix del sediment original. L'espoliació afectà a una superfície de poc més d'un metre quadrat fins a 25-60cm de profunditat. Es recollí un fragment de dent humana i de canya d'os. La cova té 5m de fons per 3m d'amplada màxima. El fons de la cavitat i la meitat dreta no tenen sediment i aflora la roca. Te planta romboïdal amb altura màxima inferior al metre. L 'entrada està obstruïda. Sobre la boca hi ha pintat amb pintura blanca el rètol 'Cova de la balma'.</p> | 08146-56 | Riera de Begues. 08795 OLESA DE BONESVALLS | 41.3450500,1.8537900 | 404106 | 4577696 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Fitxa de la Carta Arqueològica de Catalunya feta per Magí Miret l'any 2004. Al vessant esquerre de la riera de Begues, a un terreny erm, entrada a la cova a uns 5 m sobre la llera de la riera dins una balma. | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 55423 | Carrerada de la Costa de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-la-costa-de-sant-pau | <p>ALTISENT, Agustí (1993). Diplomatari de Santa Maria de Poblet, I (960-1177). Abadia de Poblet-Generalitat de Catalunya, Barcelona. ROVIRA, Joan; MIRALLES, Ferran (1999). Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona. Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> | L'estat és bo. És utilitzada esporàdicament per algun ramat. | <p>La carrerada surt d'Olesa, pel camí que passa per la dreta del cementiri, una mica més avall al costat d'un rengle d'oliveres. Segueix la riera que baixa de la costa de Sant Pau fins dalt del coll d'Esteles, sota el turó de les mentides, a la serra de Riès. Pel cap d'aquesta serra passa la carrerada que ve de coll de Garró en direcció a l'Ordal la qual es creua per baixar, tot seguit, pel camí que porta al Pago. La carrerada va a portar la pista encimentada que baixa, per l'esquerra de la urbanització de la muntanya Rodona i que va a sortir al darrera de la benzinera que hi ha a la cruïlla entre la carretera N-340 i la BP-2427 que baixa pels casots a Sant Sadurní d'Anoia. En aquest punt empalma amb la carrerada de la Cerdanya que, des de Cantallops, es dirigeix cap a Sant Sadurní.</p> | 08146-75 | D'Olesa de Bonesvalls al Pago | <p>Sembla que al Massís del Garraf la transhumància estacional fou practicada ja al segle XI, cent anys abans que la impulsessin el grans monestirs cistercencs de Santes Creus i Poblet. Precisament la primera notícia històrica d'una via pecuària a Catalunya és del 1055, en un document de donació del veí nucli de l'Arboçar (Avinyonet), que esmenta entre els seus límits la via pecuària (Altisent, 1993, doc. 10); carrerada que enllaçaria amb l'important camí que, procedent de Calaf, travessava la plana penedesenca en direcció Begues.</p> | 41.3547900,1.8406300 | 403019 | 4578792 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Els camins ramaders o carrerades són camins de domini públic (com els rius i torrents, costes i carreteres) per on el bestiar té dret a passar. Tenen un paper molt important en la gestió del territori. Posseeixen un gran valor cultural i històric i poden esdevenir instruments urbanístics de primer ordre a l'hora de mantenir oberts corredors naturals i ecològics. La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és, juntament amb el Vallès i l'Empordà, una de les tres grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (Miralles, 1999). Acostumen a ser camins elevats, camins de carena. D'aquesta manera, s'eludeixen les sinuositats dels barrancs i es va més de dret; es troba pastura; s'eviten conflictes amb els agricultors; i, sovint, en ser partions de municipis, els possibles perjudicis que pugui ocasionar el ramat queden més repartits. La seva amplada oscil·la entre els 10 i els 60 metres segons el tram, encara que en molts casos hagin pogut ser inferiors als 10 metres i, en alguns, superiors als 60. Generalment, els ramats no passaven dels 200 caps de bestiar, però a l'hora de fer la transhumància feien servir l'antiga estratègia -molt comú al Pirineu- de baixar el ramat en societat, és a dir, barrejant tres o quatre ramats per tal d'estalviar esforços i costos. En arribar a les contrades del Penedès, feien la tria dels seus animals i llavors cada pastor s'arribava, amb el seu ramat, fins la casa on havia llogat les herbes per a l'hivern. La transhumància tenia unes dates tradicionals prefixades: baixaven a la tardor, per Tots Sants, abans de les grans nevades hivernals i pujaven a la primavera, els darrers dies d'abril, coincidint amb la fosa de les neus a l'alta muntanya. La durada d'aquests desplaçaments era d'entre 10 i 15 dies, depenent de la ruta escollida i de les condicions climatològiques. Normalment, els pastors acostumaven a fer la fi de la jornada sempre al mateix lloc. En un eixamplament de la carrerada, anomenat parador, hi passaven la nit al ras, al costat de les ovelles, o bé utilitzaven algun dels corrals que hi havia al peu del camí. Al llarg de la carrerada, hi ha diversos eixamplaments o paradors -els amorriadors, reaturades, remontes, o mosqueres- on els animals poden amorriar-se i descansar fins a tres dies. Alguns d'ells són lloc de barreja, on diversos ramaders ajunten els seus ramats en una sola gran ramada que va a muntanya, o de tria, quan cal separar les ovelles pròpies del conjunt de la gran ramada estival. Correspón al Govern de la Generalitat de Catalunya el desenvolupament reglamentari, així com l'execució de totes les actuacions en matèria dels camins ramaders, concretament a través del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca a més els camins són imprescriptibles, és a dir, que han de conservar sempre la seva condició de camí ramader. Junt al camí ramader també s'han de protegir els elements que formen part, com pletes, abeuradors, llocs de parada. El mapa del recorregut del camí és aproximat. | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 55430 | Taller d'imatgeria Artisol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taller-dimatgeria-artisol | XX | <p>Taller artesà d'imatgeria. El taller es troba a uns locals al costat de la casa del carrer Raval, al centre d'Olesa. En ell es realitza tot el procés d'elaboració de les imatges, des d'imatges religioses, naixements, fins a imatges decoratives o recordatoris. Les imatges estan fetes principalment amb escaiola, però també s'utilitza el pols d'alabastre. La producció s'inicia amb l'elaboració de la imatge per un escultor. Posteriorment al taller s'elabora un motllo de silicona o de làtex, depenent del tipus d'imatge i de la quantitat de còpies que es facin, i d'aquests motllos es fan les reproduccions en els materials especificats. Un cop es té la imatge s'ha de retocar a mà i posteriorment passa a fer-se el procés de pintura amb pistola o aerògraf, realitzant diferents capes per donar l'acabat a la imatge. Finalment es donen les pàtines finals i es posen els ulls de vidre si la imatge està feta per portar-los. Quan les imatges estan seques i acabades s'embalen i el mateix taller artesà s'encarrega de la distribució. Es tracta d'un taller artesà en el que no hi ha maquinària, realitzant-se tot el procés de forma manual artesanal, cosa que l'imprimeix un valor afegit a la feina; i en el que els mateixos artesans elaboren tot el procés productiu.</p> | 08146-82 | C/ Raval, 8. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Josep Altadill Busquets va néixer l'any 1926 a Corbera d'Ebre. Quan tenia 5 anys els seus pares es van traslladar a Olesa, retornant a Corbera en començar la Guerra Civil pensant que hi hauria més tranquil·litat i van tornar a Olesa abans d'acabar la Guerra. Els avis ja feien de masovers de can Xacó d'Olesa, al carrer de l'Hospital. De sempre li agradava pintar i volia aprendre, traslladant-se a Barcelona quan tenia 25 anys a aprendre a l'Escola d'Arts i Oficis, on va cursar estudis de pintura durant cinc anys. A l'escola feia pintura, però degut a que hi havia molta gent, el van posar a pintar a un aula en la que treballaven estudiants d'escultura. Es va fer amic de dos germans que estudiaven escultura i que el pare tenia una botiga i taller d'imatgeria religiosa ubicat al Portal de l'Àngel. La dedicació a la imatgeria religiosa va començar per casualitat: un dia el pare dels seus amics li va demanar que li pintés una imatge de Crist que encara s'havia d'acabar. Altadill s'ho va emportar a casa i al cap de dos dies el va retornar. Al moment d'entrar a la botiga a entregar-ho, hi havia una senyora que va valorar la pintura i el va comprar de seguida. El propietari de la botiga en veure que es venia tan ràpid li va encarregar pintar uns quants més, i en veure que agradaven el següent pas va ser encarregar-li la confecció d'imatges a més de la pintura. Així va ser com va aprendre l'ofici tot i que va acabar els estudis de pintor de quadres, tornant a Olesa. A Olesa encara feia encàrrecs del taller de Barcelona, això el va obligar a dedicar-se només a la feina de fer imatges, organitzant el seu propi taller als coberts de la casa que havia comprat la família al Raval. Durant 20 anys va abandonar completament la pintura de quadres dedicant-se exclusivament al negoci dels sants i arribant a tenir un taller important que va arribar a donar feina fins a 33 treballadors, la majoria dones d'Olesa, Begues i Vallirana. Va posar en marxa un negoci que venia a tota Espanya i a sud Amèrica, essent un dels més importants de Catalunya. Encara jove, una malaltia, el parkinson, li va obligar a deixar la feina, de la que més tard es van fer càrrec els seus dos fills que van aprendre molt bé l'ofici del seu pare. En aquell moment en que la malaltia l'allunyava de la feina del taller va tornar a pintar quadres a l'oli, amb un estil diferent del que tenia quan estudiava, més lluminós, però amb menys tècnica ja que els anys van fer que en part oblidés el que havia après a Barcelona 20 anys enrere, i amb l'agreujant de la malaltia que l'impedia disposar d'un pols ferm. Tot i així va pintar molt, principalment paisatges d'Olesa, d'altres llocs de Catalunya, i alguna d'encàrrec. Utilitza colors més vius, més lluminosos, amb un traç que s'apropa als impressionistes. Altadill no va deixar de pintar tot i estar impedit en una cadira de rodes durant un anys, fins a la seva mort l'any 2004. Actualment els seus dos fills estan al davant del negoci i són els únics treballadors ja que ha disminuït considerablement la venda d'aquest tipus d'imatgeria religiosa, però mantenen encàrrecs de diferents llocs de tota Europa i sud Amèrica, essent un dels pocs tallers que queden.</p> | 41.3526100,1.8511200 | 403893 | 4578538 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Cal assenyalar que a Catalunya els dos centres productors més importants d'imatgeria religiosa han estat la ciutat d'Olot i aquest taller d'Olesa de Bonesvalls. Informació oral proporcionada per Quim Altadill. | 60 | 4.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 55433 | Porta d'arc de can Blas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-darc-de-can-blas | <p>IGLÉSIAS, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. AHCVP, Capbreu de l'Hospital d'Olesa de Cervelló, 1590-1594. Notari Pere Guasch.</p> | XIII | <p>Cal Blas és una de les cases que es troben tocant a la muralla de l'Hospital per la banda nord. És una casa d'estructura senzilla, amb planta i un pis, teulada a un vessant i amb els murs de pedra arrebossats i situada entre mitgeres de dues cases de característiques similars, ca la Lídia i cal Figueró. L'element més característic és un arc de mig punt adovelat encastat a la façana del que resta només la meitat.</p> | 08146-85 | Can Blas. Barri de l'Hospital. Carrer Santa Marta, 15. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Sembla probable que el barri es formés al redós de l'Hospital a partir del moment de la seva fundació el 1262. Degut a la finalitat de l'Hospital, d'atendre i curar als pobres, pelegrins, predicadors i passatgers, és molt probable que al seu entorn es formés un grup de cases en les que viurien les persones que treballaven o ajudaven a l'Hospital, arribant alguna d'aquestes cases a fer d'hostatgeria en els moments en que l'Hospital estigués molt ple. Al llibre de visites pastorals de l'església d'Olesa de Bonesvalls del 1312 (ADB) s'assenyala que el nombre de persones que passaven per l'Hospital era molt elevat, unes 400 al mes, cosa que va provocar que es construís un conjunt de cases al seu entorn per tal d'allotjar al personal que hi treballava. El lloc va créixer tot i la pesta del 1348 i d'altres epidèmies. El fogatge de 1358 dóna 58 focs a la zona; el 1365 baixa a 60, i el 1378 es redueix a 45 focs. El capbreu de l'Hospital de 1590 hi ha diferents persones que viuen o tenen cases a la zona de l'Hospital, fet que confirma l'existència de les cases en aquest moment. Segons Misser (1953) cal Figueró pot ser la casa que s'esmenta al capbreu de 1590 (AHCVP) on vivia Antoni Sabrià, mestre de cases de l'Hospital de Cervelló, casa situada al cofras de la muralla de l'Hospital i que limita al nord amb la casa de Joan Milà, a l'est amb el pati de l'Hospital, al sud amb la casa del confessant i a l'oest amb un ferruginal d'ell mateix. Suposem que es tracta d'una de les cases que es troben dins la mateixa muralla de l'Hospital i podria ser qualsevol de les que es troben en aquest lloc i que es trobi entre dues cases, és a dir, cal Figueró o cal Blasi. El mateix propietari posseeix un casalot de vinya que està al costat i que podria ser el lloc que ocupa ca la Lídia. El ferruginal podria haver estat al lloc de l'actual cal Cupet o al lloc on hi havia la fassina.</p> | 41.3454500,1.8456600 | 403426 | 4577749 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Antigament aquestes cases de la muralla estaven comunicades entre elles per portals interiors. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 55438 | Corral d'en Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-den-jaume | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROSs, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament .</p> | XVIII-XX | En ruïnes. | <p>Es troba a migdia del barri de l'Hospital, en direcció al Puig de Mola, a 355m d'alçada, al peu d'un camí forestal. Actualment en ruïna, però encara es pot veure el clos tancat quadrangular, amb la part que estava coberta que tenia tres arcades de mig punt de maó, cobert amb bigues, encanyissat i teula àrab.</p> | 08146-90 | Barri Hospital. 08795 OLESA DE BONESVALLS. | <p>La ramaderia ha estat un sector molt important a Olesa ja des de l'edat mitjana i arribant a ser molt important a finals del segle XIX i principis del XX. S'extreia la llet que es portava a comercialitzar a Molins de Rei, Vilafranca i Barcelona. En un principi la llet es transportava en carros i més tard, quan van fer les dues carreteres, entre 1918 i 1928, es feia el transport en 3 o 4 camions que la anaven a buscar a Olesa. El gran nombre de corrals a la zona són l'indicatiu de la importància que van tenir aquests ramats a la zona, així com destacar el pas dels ramats transhumants, principalment ovelles, que a l'hivern pasturaven a la zona d'Olesa i entorn, i que utilitzaven els corrals. Es tancaven els ramats als corrals a les hores de més calor a l'estiu i en cas de mal temps. Munyien sempre un cop el ramat era a casa. A finals dels anys 1920 a Olesa hi havia entre 7 i 8 mil caps de cabres. Els corrals eren edificis senzills, d'una sola teulada poc inclinada i amb carener paral·lel a la façana, fets de pedra no gaire ben treballada. Alguns situats al costat de vies pecuàries i acollien el bestiar en la temporada hivernal. Eren corrals closos, en part coberts, amb porxades d'arcs de mig punt obertes a migdia. Generalment el mas era proper.</p> | 41.3349300,1.8479800 | 403605 | 4576579 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Fotografia de Santi Estrada. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 55439 | Corral de la Boixosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-la-boixosa | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament .</p> | XVIII-XX | En ruïnes. | <p>Es troba a la falda del Puig del Fitó, a prop del fondo de la Boixosa, al sud del terme. És un corral gran, del que es conserven només les parets. Era de planta rectangular amb dos cossos paral·lels, un cobert amb teulada a un vessant sobre bigues i l'altre descobert però tancat amb una paret exterior. L'accés a la part coberta es feia a través de tres portes d'arc de mig punt de maó.</p> | 08146-91 | Fondo de la Boixosa. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La ramaderia ha estat un sector molt important a Olesa ja des de l'edat mitjana i arribant a ser molt important a finals del segle XIX i principis del XX. S'extreia la llet que es portava a comercialitzar a Molins de Rei, Vilafranca i Barcelona. En un principi la llet es transportava en carros i més tard, quan van fer les dues carreteres, entre 1918 i 1928, es feia el transport en 3 o 4 camions que la anaven a buscar a Olesa. El gran nombre de corrals a la zona són l'indicatiu de la importància que van tenir aquests ramats a la zona, així com destacar el pas dels ramats transhumants, principalment ovelles, que a l'hivern pasturaven a la zona d'Olesa i entorn, i que utilitzaven els corrals. Es tancaven els ramats als corrals a les hores de més calor a l'estiu i en cas de mal temps. Munyien sempre un cop el ramat era a casa. A finals dels anys 1920 a Olesa hi havia entre 7 i 8 mil caps de cabres. Els corrals eren edificis senzills, d'una sola teulada poc inclinada i amb carener paral·lel a la façana, fets de pedra no gaire bé treballada. Alguns situats al costat de vies pecuàries i acollien el bestiar en la temporada hivernal. Eren corrals closos, en part coberts, amb porxades d'arcs de mig punt obertes a migdia. Generalment el mas era proper.</p> | 41.3319200,1.8306700 | 402152 | 4576264 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Pertanyia a l'hisenda Parellada Torrents. Fotografia de Santi Estrada. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 55440 | Barraca i corral del Garrigal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-i-corral-del-garrigal | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | XVII-XIX | <p>Es troba al fondo del Montau, al vessant del Puig dels Avençons. És una barraca de planta circular amb volta apuntada que la cobreix. Amb un corral petit adossat davant la porta i fet amb parets de pedra de poca alçada.</p> | 08146-92 | Fondo del Montau. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Pertanyia a l'Hospital, per tant propietat del bisbat de Barcelona. El nom l'agafa del parcer que cultivava les terres.</p> | 41.3489300,1.8773200 | 406080 | 4578101 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Les barraques d'Olesa en els seus origens no eren de vinya tot i que després ho fossin. Les utilitzaven com a refugi temporal del pagès, magatzem d'estris del camp i habitatge ocasional, així com per ús dels carboners. Més tard a algunes barraques se'ls va adossar un corral. Son construccions de mitjan del segle XIX, encara que pot haver alguna més antiga. La tipologia de les barraques del terme d'Olesa són diferents de les barraques de la zona de Begues. Les d'Olesa són de pedres irregulars i no son impermeables, sinó que s'impermeabilitzen posant terra a sobre i pedres; les parets ja pugen inclinades des de la base. En canvi les de Begues formen volta a l'interior i a l'exterior formen un curull de pedres que fan pressió a la cúpula i que pel gruix de la teulada ja queda impermeabilitzada; en aquestes les parets pugen rectes fins al començament de la volta del sostre en que ja es comencen a tancar. Fotografia de Santi Estrada. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 55442 | Monjoia del Coll dels Avençons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monjoia-del-coll-dels-avencons | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | XVIII ?? | En no estar en ús hi manquen pedres. | <p>La monjoia del coll dels Avençons es troba al fondo del Pèlag, al coll anomenat dels Avençons. Aquesta monjoia també és coneguda com del Peret Milà. Està formada per una acumulació de pedra seca que formen una ferradura de poca alçada, més baixa als angles i més alta a la part central. Es troba en una zona elevada i protegia als pastors del vent del nord.</p> | 08146-94 | Coll dels Avençons. 08795 OLESA DE BONESVALLS | 41.3439300,1.8762800 | 405986 | 4577547 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Les monjoies són una construcció de pedra seca amb parets en forma de ferradura no gaire altes que servien als pastors com paravent per resguardar-se del vent i el fred mentre el ramat pasturava. Normalment es troben a les parts altes d'una muntanya que és on el vent bufa amb més força. Fotografia de Santi Estrada. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 55446 | Punt d'aigua dels carboners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/punt-daigua-dels-carboners | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | XIX-XX | <p>Es troba a prop del cim del Puig de la Mola, a prop d'una barraca. És un pou circular amb una construcció que el protegeix per sobre i que sembla una barraca molt rudimentària. Està fet de blocs grossos de pedra seca, formant una porta petita quadrada coberta amb una grossa llinda horitzontal de pedra sense tallar. No li falta mai aigua.</p> | 08146-98 | Puig de la Mola. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Aquest punt d'aigua l'utilitzaven els carboners que treballaven en aquesta zona del Montau. Per això tenien el pou ben protegit exteriorment, per disposar sempre d'aigua en bon estat. És l'únic punt d'aigua que hi ha en aquesta zona i per això era un dels importants d'ús pels carboners.</p> | 41.3225700,1.8470800 | 403511 | 4575207 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Era un pou de tipus comunal tot i que es troba dins la propietat de l'Hospital de Cervelló. Fotografia de Santi Estrada. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 55448 | Bòbila de can Tutusaus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-de-can-tutusaus | XVIII-XIX | En ruïna. | <p>Construcció que es troba casi a tocar la masia de Can Tutusaus, al costat de la nova variant que uneix el poble i can Cost. Es tracta d'una construcció de planta rectangular, feta de pedra per fora i maó per l'interior. Conserva quasi sencer el volum d'estructura original, la part de la fogaina o forn de baix, amb dues portes d'arc de mig punt de maó; i de la resta no es pot veure amb precisió les seves estructures, degut a l'espessa vegetació que en part el cobreix. Davant la porta encara es poden trobar restes de teules molt probablement sortides de les fornades d'aquest forn, dins el qual probablement s'hagués feta la cuita no tan sols de teules sinó també de maons.</p> | 08146-100 | Can Tutusaus. Plaça de la Creu nº 1. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Les teuleries són construccions destinades a fabricar les teules destinades a l'obra de les cases, de manera que generalment cada casa feia el seu forn per a ús en les seves obres. El procés de fabricació consisteix a modelar l'argila per tal de donar-li la forma cònica característica i posar les teules a coure dins el forn a unes temperatures molt altes. Generalment en aquests forns també es feia la cuita dels maons. Probablement aquest forn es feu per les obres de remodelació de la casa, a finals del XVIII o principis del XIX.</p> | 41.3528700,1.8486600 | 403688 | 4578570 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 55454 | Llegenda de la pedra del pont del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-pedra-del-pont-del-diable | És una llegenda que quasi no es manté oralment. | <p>Hi ha una llegenda basada en el Pont del Diable de Martorell relacionada en certa manera amb Olesa de Bonesvalls. La llegenda explica que al costat del riu Llobregat hi havia un hostal que necessitava molta aigua i cada dia una serventa creuava el riu sobre una passera de pedres per anar a buscar aigua a la font. Un dia el riu baixava molt ple i la serventa va pensar que donaria el que fos per tal de que construïssin un pont. Un senyor que passava la va sentir i li va prometre que si es casava amb ell faria fer un pont. El cavaller era el diable i va treballar tota la nit per construir-lo. La noia va anar al riu a mitjanit i en veure el pont mig fet es va adonar que l'home era el diable i va tornar a l'hostal plorant. L'hostalera li va dir que no s'amoïnés que despertaria al gall per tal que cantés abans de sortir el sol i el diable pensarà que es fa de dia, s'enrabiarà per no haver pogut acabar el pont i marxarà. Així ho van fer, al diable només li faltava una pedra per acabar el pont i va fugir. Així s'explica que al pont del Diable li falti una grossa pedra. Explicava el mestre Salomó Pijoan, abans de la Guerra Civil als nens d'Olesa, que a sota el pont de la carretera Olesa-Avinyonet, sobre el torrent de Coll de Garró, hi havia la pedra procedent del pont del diable de Martorell que li faltava a aquest.</p> | 08146-106 | <p>Agraeixo a Nicolau Ros la informació facilitada sobre l'existència d'aquesta pedra, i al Grup de Recerca Olesa Rural que van netejar l'indret fins a localitzar-la al lloc que Nicolau Ros havia indicat. Ell va ser qui va sentir la llegenda explicada pel seu mestre de l'escola d'Olesa quan era petit.</p> | 41.3512000,1.8036500 | 399920 | 4578435 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Efectivament al lloc hi ha una pedra tallada plana, ben escairada i de grans dimensions que es troba mig enterrada al costat de la llera de la riera. És una pedra que sembla calissa molt ben treballada i que resulta estrany que es trobi en aquest lloc. Probablement tingui alguna relació al pas del camí Ral i anterior Via romana per aquest indret, i la pedra podia haver format part d'algun trasllat de material per algun edifici important de Tarragona o Barcelona. La pedra es troba fóra del terme d'Olesa, ja que està a l'altra banda de la riera, corresponent a Avinyonet, i per això no es fitxa individualment. | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 55456 | Oficis desapareguts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oficis-desapareguts-0 | No existeixen. | <p>A Olesa de Bonesvalls s'han practicat una sèrie d'oficis tradicionals que actualment han desaparegut però que han estat una important base econòmica dels seus habitants. Destaquen la producció de calç, la de carbó vegetal, la recollida de llenya, la producció de mel, els ramats que generaven els oficis de pastor i productors de llet i mató, la vinya i la producció de vi i aiguardent. També podem destacar l'aprofitament del margalló que s'agafava a la muntanya per tal d'adobar-lo i preparar escombres, cordes i altres estris. Aquest costum es molt antic. Així es troba documentat, per posar un exemple, l'any 1163 pel territori del Garraf, concretament a l'indret conegut com a coma de Campdàsens. En aquell any, hi ha un document de cessió del rei Alfons per tal que es construís un monestir (el de Sant Vicenç). Aquests dominis eren freqüentats pels habitants dels termes veïns de Begues, Sitges i Eramprunyà per fer-hi pasturar bestiar i recollir llenya i arbustos –especialment la palma o margalló-, la qual cosa va ser causa en diferents ocasions de litigis amb el monestir (ROVIRA ET AL., 1999). La fabricació d'escombres de margalló també la trobem documentada a la llegenda de la lluita dels dos castells en que l'administrador de l'Hospital va fer escombrar el camí Ral amb escombres que s'havien de fer els mateixos habitants. Hi havia gent dedicada a l'obtenció de PEDRA, CALÇ I CARBÓ. Hi ha molts indrets amb pedreres al terme municipal. Amb aquestes pedres extretes es feia principalment calç. Molts treballadors intercalaven varies ocupacions, d'acord amb la demanda i l'estació. Els forns de calç són molt freqüents al terme. També es feia carbó de llenya a diferents zones, recollint la llenya a l'entorn. La prodicció de mel era una activitat econòmica important a Olesa abans de la Guerra Civil. La mel es portava a vendre a la fira de Sant Ponç a Barcelona i havia suposat un important complement econòmic per a molts habitants de la zona. Joan Augé era un d'aquests apicultors d'ofici. A casa seva, al carrer Raval, va posar sobre la façana una rajola de València que representa una arna. Aquest ja feia d'apicultor abans de la Guerra Civil. Va començar l'activitat amb ruscs de canyes i més tard amb quadres de cera tipus laiens (arnera francesa) de dos o tres pisos. La RAMADERIA ha estat un sector molt important a Olesa ja des de l'edat mitjana i arribant a ser molt important a finals del segle XIX i principis del XX. S'extreia la llet que es portava a comercialitzar a Molins de Rei, Vilafranca i Barcelona. Es va arribar als 4.000 caps. El gran nombre de corrals a la zona són l'indicatiu de la importància que van tenir aquests ramats a la zona, així com destacar el pas dels ramats transhumants, principalment ovelles, que a l'hivern pasturaven a la zona d'Olesa i entorn, i que utilitzaven els corrals. En un principi la llet es transportava en carros i més tard, quan van fer les dues carreteres, entre 1918 i 1928, es feia el transport en 3 o 4 camions que la anaven a buscar a Olesa També hi havia moltes cases dedicades al conreu de la VINYA i la producció de vi i aiguardent, activitats dutes a terme des de l'edat mitjana, tot i que no havia sigut una activitat molt important fins al segle XVIII.</p> | 08146-108 | Terme d'Olesa de Bonesvalls | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Sense accés | Dolent | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98 | 60 | 4.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 55461 | Festa Major d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dolesa | XIV-XXI | <p>Els actes de la Festa Major son variats per tal d'acollir tots els grups d'edat. Es realitzen àpats tradicionals on es reuneixen tots al voltant de la taula. Abans s'assisteix a missa solemne i a diferents actes festius, acabant amb un ball. Entre els actes més destacables hi ha el cercavila, castell de focs, diables Tot i que la festa es celebra actualment al juliol, per Sant Joan, data en que es feia abans, encara es fan les fogueres durant la revetlla i missa solemne.</p> | 08146-113 | 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La festa major d'Olesa de Bonesvalls es feia per Sant Joan, 24 de juny, patró de la parròquia del municipi. Més tard, com la data coincidia amb l'època de la sega de cereal, època en que tot el poble tenia molta feina, es va decidir canviar al tercer cap de setmana de juliol. Aquesta modificació de la data es va portar a terme a mitjans del segle XIX. Probablement l'antiguitat d'aquesta celebració es remunta a inicis del segle XIV, quan es feien diferents actes religiosos i populars dedicats al patró de la parròquia. Des de fa poca anys altres barris del municipi celebren la seva pròpia festa major, és el cas del barri de l'Hospital, de les urbanitzacions Olivella i Pla del Pèlag, de can Xacó i de can Morgades.</p> | 41.3534200,1.8498200 | 403786 | 4578629 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 55464 | Llegenda de la mort de l'arquebisbe de Tarragona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-mort-de-larquebisbe-de-tarragona | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XIX-XX | És una llegenda de la que quasi no es conserva la tradició. | <p>Segons les cròniques, a finals del segle XII els barons de Castellví i de Cervelló estaven enemistats i tenien moltes baralles. Guillem Ramon de Montcada s'uní al bàndol dels Cervelló. Un dia al castell de Cervelló estava el Montcada casat amb Guillerma de Castellterçol, neboda de l'arquebisbe de Tarragona, Berenguer Vilademuls; aquest va entrar en còlera i va donar una bufetada a l'arquebisbe que havia anat a posar concòrdia. El Montcada va ser fet presoner pel Castellví i estant a la presó el va anar a veure l'arquebisbe i li va demanar que intercedí per obtenir la llibertat. Aquest va arrencar una estella del cep del presoner, fet que no li va agradar i va dir que es venjaria quan obtingués la llibertat. Un cop en llibertat va demanar a la seva dona que anés a buscar al seu parent a Tarragona per anar a Girona per coses importants. En passar pel camí Ral, prop d'Olesa, li va sortir al pas Guillem Ramon de Montcada amb el vescomte Cabrera i amb l'espasa el va ferir greument. Demanar que el confessessin i en veure l'assassí que encara era viu el rematà amb un cop de cap. L'arquebisbe va ser enterrat a la catedral de Tarragona i el Montcada va anar en peregrinació a Roma on el papa Celestí III el va perdonar, però essent excomunicat. Un Cervelló, com a remordiment pels crims comesos pels seus avantpassats, al mateix lloc del crim va aixecar l'hospital per als pobres, i al lloc on va morir l'arquebisbe va posar una creu de pedra, que segons la tradició estava al pla de la Creu i portava un relleu amb la mà esculpida de la bufetada que el Cervelló li donà a l'arquebisbe. Aquesta és una de les versions de la llegenda sobre la polèmica construcció de l'Hospital en aquests paratges, que ha pres part del que deia el testament del Cervelló.</p> | 08146-116 | Hospital de Cervelló. 08795 OLESA DE BONESVALLS | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Diu la llegenda popular que la mà esculpida a les creus es relaciona amb la bufetada del comte de Cervelló a l'arquebisbe Berenguer de la Vila de Muls, que després acabà assassinat. Aquesta explicació va ser interpretada per Mn. Pascual, capellà d'Olesa de 1880 a 1921. La mà també és un element que trobem sovint en la iconografia cristiana en diferents èpoques històriques, interpretada com la mà de Déu, la dreta del Pare. Hi ha un nombre important de creus al peu del camí Ral, totes amb els mateixos símbols, una ma a un costat i una creu a l'altre. Hi havia les creus de Ràfols dels Caus (Avinyonet), Pla de la Mireta a les Cabòries (Avinyonet), la de la Granada (Begues), a Olesa la del Pla de la Creu que no existeix actualment. | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 55465 | Llegenda de la cadira de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-cadira-de-sant-cristofol | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XVIII | <p>La cadira de Sant Cristòfol és una curiositat natural existent al llit de la riera de Begues al límit amb aquest terme, prop del revolt dels Casals. Sant Cristòfol és el patró titular de Begues i també de La Granada, trobant-se Olesa al mig. A l'Hospital es va iniciar un culte a Santa Marta al segle XV i enfortit a partir del vot del poble al segle XVII. La llegenda explica que Sant Cristòfol festejava amb Santa Marta i utilitzaven l'antic camí per trobar-se de nit. Els olesans es van assabentar i el van perseguir a cops de pedra; el sant, per aturar-los es va orinar des del cim d'una muntanya formant una riera que travessava nou vegades el camí, no poden passar els perseguidors. El Sant en córrer va deixar la petja marcada a la roca, on encara avui es poden veure les 'petjades de Sant Cristòfol', i per descansar es va asseure a la roca formant una cadira.</p> | 08146-117 | 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La llegenda està vinculada a l'antiga ruta entre Olesa i Begues. Probablement té els seu origen en una llegenda popular de finals del XVII o inicis del XVIII, època en que l'Hospital dóna culte a Santa Marta.</p> | 41.3361900,1.8628100 | 404847 | 4576702 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Fotografia de Santi Estrada. | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 55467 | Riera d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-dolesa | En diferents èpoques de l'any no té aigua. | <p>La riera d'Olesa o del Fondo del Lledoner, es forma sota la creu de l'Ordal, al terme de Vallirana i desguassa a la de Begues a l'Hospital. Rep diferents torrents en el seu recorregut. Per la dreta: torrent del fondo de l'Arcada (notable per una arcada natural formada per l'erosió); torrent del fondo de l'Uró; torrent de l'Arcatera; fondo de la Remuga, que s'uneixen al fondo de Cova Cremada, que després de travessar Olesa, desguassa a la riera per la dreta. Per l'esquerra: el fondo de les Obagues, que baixa del Puig Bernat; el fondo del molí, que prové del pla de les Bassioles (Vallirana); el fondo de Matabous, que davalla del puig de l'Avencó.</p> | 08146-119 | 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El terme d'Olesa de Bonesvalls forma una gran vall que degut a la natura pètria, calcària i càrstica del lloc, no permet que les aigües de pluja es retinguin a la superfície, filtrant-se ràpidament sota terra i sense circular per damunt. Això ha condicionat el sistema de captació de les aigües, generalitzant-se l'excavació de pous que agafen l'aigua del subsòl prop del llit de les rieres. Cada casa té el seu pou, constituint un paisatge singular. Hi ha diversos pous que es drenen amb les aigües subterrànies, prop de la riera de Begues (a l'Hospital, cal Pel·larí, etc.), i d'Olesa (les Cases de la Riera, carrer del Raval, carrer Fontana). Hi ha pous de propietat privada i altres de propietat municipal que basteixen d'aigua el municipi. Aquests pous han esdevingut una part característica del paisatge del poble d'Olesa. Les rieres d'Olesa son cursos torrencials, que només porten aigua quan plou amb intensitat i per tant porten un cabal poc important. El tipus de vegetació del seu entorn és la que trobem a tota la zona.</p> | 41.3560600,1.8551800 | 404238 | 4578916 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 55468 | Riera de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-begues-1 | En diferents èpoques de l'any no té aigua. | <p>La riera de Begues, neix prop d'aquest poble i entra al terme d'Olesa per la cadira de Sant Cristòfol. La riera de Begues rep a la riera d'Olesa a l'Hospital i, després de rebre l'aigua de diferents torrents, aflueix a la Mediterrània a ponent de Sitges. Rep diferents torrents en el seu recorregut. Per l'esquerra: el fondo del Corral de l'Hospital o del Pi del Lluc; el de la Boixosa; el de la Llaurada, que provenen del Puig de la Mola. Per la dreta rep el torrent dels Albans; el de cal Malet i el dels Lladres; el torrent de la Gavarra i el fondo de Vallmala.</p> | 08146-120 | 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El terme d'Olesa de Bonesvalls forma una gran vall que degut a la natura pètria, calcària i càrstica del lloc, no permet que les aigües de pluja es retinguin a la superfície, filtrant-se ràpidament sota terra i sense circular per damunt. Això ha condicionat el sistema de captació de les aigües, generalitzant-se l'excavació de pous que agafen l'aigua del subsòl prop del llit de les rieres. Cada casa té el seu pou, constituint un paisatge singular. Hi ha diversos pous que es drenen amb les aigües subterrànies, prop de la riera de Begues (a l'Hospital, cal Pel·larí, etc.), i d'Olesa (les Cases de la Riera, carrer del Raval, carrer Fontana). Hi ha pous de propietat privada i altres de propietat municipal que basteixen d'aigua el municipi. Aquests pous han esdevingut una part característica del paisatge del poble d'Olesa. Les rieres d'Olesa son cursos torrencials, que només porten aigua quan plou amb intensitat i per tant porten un cabal poc important. El tipus de vegetació del seu entorn és la que trobem a tota la zona.</p> | 41.3459300,1.8477400 | 403601 | 4577800 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 55470 | Cadira de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cadira-de-sant-cristofol | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | <p>La cadira de Sant Cristòfol és una curiositat natural existent al llit de la riera de Begues al límit amb aquest terme, prop del revolt dels Casals. És una cavitat natural que es va formar en una roca i que té la forma de seient ample en el que es seu bé i còmodament. Ha generat diferents llegendes sobre els amors entre Sant Cristòfol, patró de Begues, i Santa Marta, patrona de l'Hospital de Cervelló.</p> | 08146-122 | Riera de Begues. 08795 OLESA DE BONESVALLS | 41.3361900,1.8628100 | 404847 | 4576702 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 55471 | Penya de l'Heura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penya-de-lheura | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | <p>La Penya de l'Heura és una curiositat natural del terme d'Olesa que es troba al costat del fondo del Futre, en el punt en que aquest conflueix amb la riera d'Olesa. Es troba abans d'arribar al fondo de l'Arcada i al peu del camí que porta a Vallirana. És una gran roca en la que ha crescut un heura que la cobreix quasi totalment, formant una cavitat darrera la roca que proporciona una agradable ombra.</p> | 08146-123 | Fondo del Futre. 08795 OLESA DE BONESVALLS | 41.3752300,1.8673000 | 405280 | 4581031 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 55472 | Parc Natural del Garraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-garraf-1 | <p>www.diba.es/parcs</p> | <p>El Parc Natural del Garraf es troba entre les comarques del Baix Llobregat, l'Alt Penedès i el Garraf, al sector sud-oest de l'anomenada Serralada Litoral Catalana. Els seus límits geogràfics són la vall inferior de Llobregat, la mar Mediterrània i la depressió del Penedès. Ocupa una extensió de 12.820 hectàrees. El parc natural el formen dues grans unitats ben diferenciades geològicament: una, de roques calcàries, i dolomies i una petita banda de gresos vermellosos, a l'extrem oriental del parc. Es tracta d'un paisatge eminentment rocós i agressiu, amb nombroses cavitats subterrànies formades per l'acció de l'aigua sobre la pedra calcària. El relleu està solcat per rieres seques encaixades entre el rocam, conegudes com a fondos. Bona part del Garraf ens ofereix un paisatge mediterrani meridional. La vegetació que el caracteritza és un matollar dens d'un a tres metres d'alçària on dominen el garric i el llentiscle i on creixen el margalló, el càrritx i altres espècies de procedència africana, i cap endins, en els fondos o valls tancats, com el de la riera d'Olesa, un domini de la vegetació integrada per fragments d'alzinar, amb la vegetació típica associada (el boix, la roja, el lligabosc o el marfull) i pinedes de pi blanc. Les característiques paisatgístiques i geològiques de l'entorn d'Olesa fan que sigui un indret ideal per a la pràctica de l'excursionisme i l'espeleologia. La pedra calcària és la que compon gairebé la totalitat del massís, la qual, en contacte amb l'aigua i l'aire, ha proporcionat, per fenòmens de dissolució, la formació dels processos anomenats càrstics: és a dir, coves, avencs, dolines i rasclers. Respecte de la fauna, s'ha de tenir en compte que les dures condicions ambientals del massís (forta insolació, manca d'aigua, escassa vegetació i relleu molt abrupte) han seleccionat molt les espècies que s'hi han establert i, per tant, han donat interès a l'original fauna que hi viu. Així, hi trobem la serp verda, la serp de ferradura, la tortuga, el còlit negre, el còlit ros, la merla blava, la fagina, el conill, la guineu i el teixó. Les basses constitueixen punts clau per a la vida de moltes d'elles, sobretot per a les que troben en la presència de l'aigua el lligall irrefutable del seu cicle vital, com els amfibis i molts invertebrats. Tres són les característiques bàsiques que justifiquen l' interès d' aquest massís, la singularitat, grisenca i aparent nuesa del qual presideix i dóna nom a la comarca. En primer lloc, l' excepcional vàlua científica del seu medi natural on es desenvolupen uns biotops gairebé insòlits a Catalunya. En segon lloc, la notable singularitat de la relació de l' home amb aquest medi, al llarg de les diverses seqüències històriques: bosc, conreu de vinya, ramaderia de cabra, etc. I per últim, l' alt grau de qualitat i significació de la seva configuració paisatgística, on l' orografia abrupta i trencada, la peculiar botànica que s' hi desenvolupa-menció especial pel 'Chamaerops humilis' o margalló- i les característiques espeleològiques, configuren un marc paisatgístic d' un valor extraordinari.</p> | 08146-124 | Zona sud del municipi d'Olesa de Bonesvalls. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El Parc Natural del Garraf forma part de la xarxa d'espais naturals protegits, promoguts i gestionats per la Diputació de Barcelona, que configuren una anella verda que envolta els sectors més fortament urbanitzats del país. El Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona gestiona aquest espai protegit en col·laboració amb els municipis que en formen part i amb la participació de diversos sectors implicats. El Parc del Garraf està emparat legalment per un pla especial de protecció promogut per la Diputació de Barcelona el 1986 i substancialment ampliat el 2001, el que ha permès connectar-lo amb els parcs veïns d` Olèrdola i del Foix. Des de l'any 2000, el parc està agermanat amb la Riserva Naturale Monte Soratte, i des de l'any 2001 amb el Parco Naturale della Maremma. El conveni de col·laboració entre el Parc Natural del Garraf i la Riserva Naturale Monte Soratte ha propiciat l'agermanament entre dos municipis d'ambdós parcs: Begues, per la part catalana i Sant'Oreste, per la part italiana. Part de terme municipal d` Olesa de Bonesvalls està inclòs dins el Parc de Garraf. El principal objectiu de la gestió del parc és, mitjançant fórmules participatives i de consens, donar compliment al seu pla especial garantint: la preservació dels valors naturals i culturals, l'ús públic ordenat de la muntanya, les demandes culturals, pedagògiques i científiques i el desenvolupament socioeconòmic. L'interès paisatgístic, biològic i cultural del massís de Garraf justifica que s'hi hagi creat un espai protegit. El parc natural és una plataforma per al foment d'un ús racional del territori que faci possible l'aprofitament ordenat dels recursos. A la vegada, el parc natural respon a la demanda d'equipament i instal·lacions per al lleure i l'activitat pedagògica en el medi natural. Olesa compta amb una oficina d'informació del Parc oberta en horaris de caps de setmana i dimecres.</p> | 41.3236500,1.8394500 | 402874 | 4575336 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Espai aprovat per decret 328/1992 de 14 de desembre, inclós al Pla d'Espais d'Interès Natural. Diferents tipus de quiròpters trobem a la zona del parc: Miniopeterus schreibersii (ratpenat de cova), present a l'avenc de l'Esquerrà; Pipistrallus pipistrallus (ratpenat comú), a la zona del camí de can Grau. Cal assenyalar que l'any 2002 va baixar la població de ratpenats a l'avenc de l'Esquerrà degut a una epidèmia. També es porta a terme un pla de protecció de les aligues cuabarrades. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 55473 | Cucona del Llaurer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cucona-del-llaurer | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | <p>La cucona del Llaurer es troba a prop de la penya de l'Heura, al fondo del Futre. Cal assenyalar que a molts mapes està equivocat el nom d'aquesta cucona ja que li posen el de cucona de la Vídua que és una altra. Aquesta és la cucona més coneguda del terme, la seva funció és abeurar animals.</p> | 08146-125 | Fondo del Futre. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Clot situat a una roca que s'ha format de manera natural per acció de l'erosió, tot i que alguns han estat engrandits per la ma de l'home per tal que hi càpiga més aigua. Són freqüents a la zona a peu de les carrerades ja que moltes s'utilitzaven per abeurar al bestiar o be als pastors.</p> | 41.3778300,1.8675200 | 405302 | 4581320 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | El Grup de Recerca Olesa Rural s'encarrega periòdicament per voluntat pròpia de netejar la cucona i omplir-la d'aigua si és necessari. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 55474 | Cucona del Montau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cucona-del-montau | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | <p>La cucona del Montau es troba al pla del Montau, està formada per dues cavitats. D'ella treien aigua els carboners que treballaven en aquesta zona fent carbó d'alzina. Era un punt d'aigua per persones, per això està tapada amb pedres, per tal que l'aigua no s'embruti. S'omple de l'aigua de la pluja d'escorrentia de la roca o dels pastors que la omplen.</p> | 08146-126 | Pla del Montau. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Clot situat a una roca que s'ha format de manera natural per acció de l'erosió, tot i que alguns han estat engrandits per la ma de l'home per tal que hi càpiga més aigua. Són freqüents a la zona a peu de les carrerades ja que moltes s'utilitzaven per abeurar al bestiar o be als pastors.</p> | 41.3471800,1.8865800 | 406852 | 4577896 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | El Grup de Recerca Olesa Rural s'encarrega periòdicament per voluntat pròpia de netejar la cucona i omplir-la d'aigua si és necessari. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 55475 | Bassa de la Gavarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-gavarra | <p>ROVIRA, Joan; MIRALLES, Ferran (1999). Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona. Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> | Es troba molt plena de matolls. | <p>Entre el mas la Gavarra i la carretera BV-2411 d'Avinyonet a Olesa, hi ha una bassa natural que era lloc d'aturada i abeurada pel bestiar que passava per la carrerada. Hi ha dues pollancres que estan dins la bassa. Aquest era un punt de confluència de camins ramaders. Per aquest lloc passava la carrerada de Begues, carrerada que al terme d'Olesa arrenca del coll de Garró, important cruïlla de carrerades on també fa cap la carrerada de la Cerdanya que, de les Gunyoles, es dirigeix per la riera dels Pelagons fins a Cantallops. El camí discorre des d'aquest punt fins a Olesa de Bonesvalls sempre per la dreta de l'actual carretera. Des de la riera dels Pelagons, surt del terme d'Avinyonet i va a trobar la bassa de la Gavarra, seguint el seu trajecte passant molt a prop del Mas Cort Vell i entra en mig d'unes vinyes que l'han llaurat i esborrat. A partir d'aquí segueix per sota de cal Joan pel mig del bosc i davalla fins a cal Camat. Per una pista arriba a l'Hospital de Cervelló i d'aquí segueix fins arribar a Begues en un camí actualment molt desdibuixat que segueix pel costat dret de la carretera.</p> | 08146-127 | Mas de la Gavarra. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Aquesta bassa que es troba en una cruïlla de camins ramaders, era un dels llocs de returada més important del municipi d'Olesa. Aquesta carrerada va ser antany un camí important. Camí ral de Barcelona per Gavà i Begues, a Vilafranca. Gran carrerada que des del Pirineu, per Terrassa, Molins de Rei i Torrelles de Llobregat, arribava a Begues, porta d'entrada al Garraf i al Penedès. La carrerada i el camí Ral segueixen molts trams en que són el mateix camí. La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és, juntament amb el Vallès i l'Empordà, una de les tres grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (Miralles, 1999).</p> | 41.3493000,1.8129200 | 400693 | 4578214 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Degut al poc ús que se'n fa actualment de la bassa, aquesta es troba molt plena de matolls i herbes que en alguns punts no deixen veure l'aigua que s'acumula en ella. Generalment, els ramats no passaven dels 200 caps de bestiar, però a l'hora de fer la transhumància feien servir l'antiga estratègia -molt comú al Pirineu- de baixar el ramat en societat, és a dir, barrejant tres o quatre ramats per tal d'estalviar esforços i costos. En arribar a les contrades del Penedès, feien la tria dels seus animals i llavors cada pastor s'arribava, amb el seu ramat, fins la casa on havia llogat les herbes per a l'hivern. La transhumància tenia unes dates tradicionals prefixades: baixaven a la tardor, per Tots Sants, abans de les grans nevades hivernals i pujaven a la primavera, els darrers dies d'abril, coincidint amb la fosa de les neus a l'alta muntanya. La durada d'aquests desplaçaments era d'entre 10 i 15 dies, depenent de la ruta escollida i de les condicions climatològiques. Normalment, els pastors acostumaven a fer la fi de la jornada sempre al mateix lloc. En un eixamplament de la carrerada, anomenat parador, hi passaven la nit al ras, al costat de les ovelles, o bé utilitzaven algun dels corrals que hi havia al peu del camí. Al llarg de la carrerada, hi ha diversos eixamplaments o paradors -els amorriadors, reaturades, remontes, o mosqueres- on els animals poden amorriar-se i descansar fins a tres dies. Alguns d'ells són lloc de barreja, on diversos ramaders ajunten els seus ramats en una sola gran ramada que va a muntanya, o de tria, quan cal separar les ovelles pròpies del conjunt de la gran ramada estival. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 55476 | Pi de l'Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-lhospital | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament</p> | <p>Destaca com a espècie vegetal el pi pinyer (pinus pinea) al llit de la riera de Begues i envoltat de densa vegetació. És un exemplar amb un esvelt tronc i espectacular i àmplia capçada que fan que sigui un atractiu element natural.</p> | 08146-128 | Riera de Begues. Hospital de Cervelló. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La vegetació del terme d'Olesa de Bonesvalls és de tipus mediterrani boreal, diferent de l'existent a les costes del Garraf, amb majoria d'arbres perenniformes. Hi ha màquia de garric i margalló; alzinars i pinedes de pi blanc i algun pi pinyer escampat. El pi blanc es troba en expansió, fet que fa perillar la resta de les espècies. En quant al roure, és un arbre minoritari. També podem troba te de roca, aladerns i savines, com espècies d'interès botànic.</p> | 41.3455200,1.8510100 | 403874 | 4577751 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Caldria declarar-ho arbre monumental d'interès comarcal. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 55477 | Alzina de l'Home Mort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-lhome-mort | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | <p>Important exemplar d'alzina que es troba al costat esquerra de la carretera d'Avinyonet a Olesa, davant del pou de l'Home Mort. Té una imponent capçada molt arrodonida sobre un gruixut tronc.</p> | 08146-129 | Carretera Olesa- Avinyonet. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La vegetació del terme d'Olesa de Bonesvalls és de tipus mediterrani boreal, diferent de l'existent a les costes del Garraf, amb majoria d'arbres perenniformes. Hi ha màquia de garric i margalló; alzinars i pinedes de pi blanc i algun pi ver escampat. El pi blanc es troba en expansió, fet que fa perillar la resta de les espècies. En quant al roure, és un arbre minoritari. També podem troba te de roca, aladerns i savines, com espècies d'interès botànic.</p> | 41.3577800,1.8752600 | 405920 | 4579085 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 55478 | Ginebre gros de la Cometa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ginebre-gros-de-la-cometa | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | <p>Important exemplar de ginebre que es troba al costat del pou i forn de calç de la Cometa. El ginebre (Junniperus communis) és una espècie vegetal poc freqüent a Olesa, i generalment forma arbusts tot i que a vegades pot arribar a créixer fins a formar un arbre. Té fulla perenne i forma un fruit. Aquest ginebre destaca pel gruixut i alt tronc que mostren la seva antiguitat.</p> | 08146-130 | Fondo de can Malet. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La vegetació del terme d'Olesa de Bonesvalls és de tipus mediterrani boreal, diferent de l'existent a les costes del Garraf, amb majoria d'arbres perenniformes. Hi ha màquia de garric i margalló; alzinars i pinedes de pi blanc i algun pi ver escampat. El pi blanc es troba en expansió, fet que fa perillar la resta de les espècies. En quant al roure, és un arbre minoritari. També podem troba te de roca, aladerns i savines, com espècies d'interès botànic.</p> | 41.3522100,1.8245800 | 401673 | 4578523 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Fotografia de Santi Estrada. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 55479 | Margalló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/margallo | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament</p> | <p>El margalló (Chamaerops humilis) és un arbust o arbre perennifoli que pot arribar als 5 m d'alçada, tot i que a Olesa el trobem habitualment poc desenvolupat, en forma arbustiva. Té l'escorça fibrosa i les fulles coriàcies molt grans, de fins 80 cm, amb 12-15 segments rígids en forma de ventall soldat per la base. Es tracta d'una espècies dioïca. Les flors són petites i groguenques. El fruit són els dàtils. És l'única espècie de la família Palmae autòctona a Europa. Es troba sobretot dintre de la comunitat vegetal de màquia de garric i margalló.</p> | 08146-131 | A tot el terme municipal. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La vegetació del terme d'Olesa de Bonesvalls és de tipus mediterrani boreal, diferent de l'existent a les costes del Garraf, amb majoria d'arbres perenniformes. Hi ha màquia de garric i margalló; alzinars i pinedes de pi blanc i algun pi ver escampat. El pi blanc es troba en expansió, fet que fa perillar la resta de les espècies. En quant al roure, és un arbre minoritari. També podem troba te de roca, aladerns i savines, com espècies d'interès botànic.</p> | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | L'ordre del 5-11-84 sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada a Catalunya protegeix el margalló i prohibeix la recol·lecció. La comunitat a la que pertany és considera d'alt interès ecològic, ja que les espècies que en formen part rebroten després dels incendis i això permet una recuperació ràpida de la coberta vegetal després de patir una pertorbació. Caldria afavorir aquesta comunitat en indrets favorables. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 55481 | Avenc de Font i Sagué | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-font-i-sague | <p>FERRER RICO, V. (2004). Guía fotográfica de grandes cuevas i simas del Mediterráneo. Federación Española de Espeleología. Barcelona.</p> | <p>Es troba al Fondo de l'Arcada, a pocs metres per damunt d'aquest i en els seu marge dret, una mica més avall del Pont de l'Arcada. Té un desnivell de 102 m. L'avenc està format per un pou de 102m de profunditat que baixa quasi vertical.</p> | 08146-133 | Zona limítrof amb Vallirana. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La primera exploració feta per Faura i Sans. Norbert Font i Sagué, seminarista, va fer la primera exploració espeleològica de Catalunya l'any 1897 a l'avenc de can Sadurní (Garraf), de 75m de profunditat. D'aquest explorador va rebre el nom l'avenc d'Olesa</p> | 41.3777900,1.8685900 | 405391 | 4581314 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Conegut també amb els noms d'avenc de l'Arcada Gran, avenc Faura i Sans. Fotografia de Santi Estrada. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 55482 | Avenc del Topògraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-topograf | <p>FERRER RICO, V. (2004). Guía fotográfica de grandes cuevas i simas del Mediterráneo. Federación Española de Espeleología. Barcelona.</p> | Interior malmès degut a que s'han arrencat formacions d'estalactites i estalagmites. | <p>Es troba a la fondalada de l'Arcada, prop del pont natural i una mica més elevada la boca. L'entrada és molt petita i dóna pas a un pou d'uns 8m que dona a una galeria de terra pla i 28m de recorregut amb amplades que oscil·len entre 2m i 8m, i alçada que va de 1m a 7m. El recorregut total de l'avenc és de 151m que segueixen per altres pous i galeries. És un dels més macos litogènicament parlant, per la gran quantitat d'estalactites i estalagmites, cosa poc usual al massís del Garraf i serralada de l'Ordal.</p> | 08146-134 | Zona limítrof amb Vallirana. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Fou descobert el 1966, tot i que no es va donar a conèixer fins al 1977. El seu interior actualment es troba molt malmès degut a la manca d'escrúpols dels visitants que han arrencat moltes formacions.</p> | 41.3778700,1.8684700 | 405381 | 4581323 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Fotografia de Santi Estrada. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 55483 | Escletxa dels Bancarrassos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escletxa-dels-bancarrassos | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | <p>Es troba a prop de la carretera de Vallirana a les urbanitzacions del Pla del Pèlag i Olivella, a la dreta del camí. Forma un conjunt amb una cova i un avenc que tenen el mateix nom. L'escletxa és una formació natural en una roca que forma un passadís estret originat per la fractura de la pedra i el moviment del terreny que ha provocat la formació d'aproximadament 3 metres de llarg i 45 cm d'amplada.</p> | 08146-135 | Entre Vallirana i el Pla del Pèlag. 08795 OLESA DE BONESVALLS | 41.3613500,1.8752100 | 405921 | 4579482 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 55494 | Pou del Xoscalat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-xoscalat | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | XIX-XX | L'interior està en mal estat i no manté l'aigua. | <p>És un dels pous més grans del terme. De planta circular, amb les parets de pedra seca i amb una davantera molt maca formada per blocs de pedra ben escairats formant una mena de balconet. L'interior està en mal estat i no permet mantenir l'aigua. Hi ha una analització que extreu l'aigua sobrera a l'exterior i que formava una font.</p> | 08146-146 | Turó del Pi de les quatre soques. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La manca d'aigua sempre ha estat un problema per a Olesa. Ja al 1737 hi hagué una gran sequera i els habitants del terme no en tenien ni per beure per l'abús que es va fer de regar els horts amb l'aigua del pou dels Bous i de la Font que eren comuns construïts a la riera, dins els límits del poble. Per això totes les persones que cultivaven o tenien bestiar feien el seu propi pou aprofitant les diferents vetes d'aigua de la riera o les fonts.</p> | 41.3842200,1.8612900 | 404790 | 4582036 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Fotografia de Santi Estrada. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 55495 | Pou de la Cometa i safareig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-cometa-i-safareig | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | XIX-XX | Està deteriorat. | <p>El pou de la Cometa es troba al fondo de can Malet, a prop de la carretera BV-2411 i al costat del forn de calç de la Cometa i del ginebre gros. És un pou en el que neix l'aigua d'una font. El pou de planta circular amb les parets de pedra i té al costat un safareig també de pedra arrebossat d'estuc de calç que es troba recolzat a un marge.</p> | 08146-147 | Fondo de can Malet. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Aquest pou l'utilitzaven els habitants del mas Cort Vell ja que anaven a rentar al safareig, i també s'utilitzava pel forn de calç que hi ha al costat. La manca d'aigua sempre ha estat un problema per a Olesa. Ja al 1737 hi hagué una gran sequera i els habitants del terme no en tenien ni per beure per l'abús que es va fer de regar els horts amb l'aigua del pou dels Bous i de la Font que eren comuns construïts a la riera, dins els límits del poble. Per això totes les persones que cultivaven o tenien bestiar feien el seu propi pou aprofitant les diferents vetes d'aigua de la riera o les fonts.</p> | 41.3521200,1.8245400 | 401669 | 4578513 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Fotografia de Santi Estrada. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 55496 | Pou de l'Isidre Cuscó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-lisidre-cusco | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | XIX-XX | <p>Pou de planta circular, molt ben margenat i que conserva la teulada exterior feta de volta de lloses de pedra planes. Té una davantera amb una pedra grossa que delimita la porta. Aquest pou sempre té aigua.</p> | 08146-148 | Els Penyalets. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La manca d'aigua sempre ha estat un problema per a Olesa. Ja al 1737 hi hagué una gran sequera i els habitants del terme no en tenien ni per beure per l'abús que es va fer de regar els horts amb l'aigua del pou dels Bous i de la Font que eren comuns construïts a la riera, dins els límits del poble. Per això totes les persones que cultivaven o tenien bestiar feien el seu propi pou aprofitant les diferents vetes d'aigua de la riera o les fonts.</p> | 41.3784100,1.8549000 | 404247 | 4581398 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Fotografia de Santi Estrada. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 55497 | Pou del Ràfols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-rafols | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | XIX-XX | <p>El pou del Ràfols es troba al nord del nucli d'Olesa, a prop de la riera d'Olesa. És un pou de planta circular amb les parets de pedra i obert per un costat formant dos seients de pedra. És un pou molt maco que conserva una aigüera a l'interior on es buidava l'aigua que s'extreia per facilitar l'ús. S'utilitzava per abeurar els ramats.</p> | 08146-149 | Fondo de l'Arcatera. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La manca d'aigua sempre ha estat un problema per a Olesa. Ja al 1737 hi hagué una gran sequera i els habitants del terme no en tenien ni per beure per l'abús que es va fer de regar els horts amb l'aigua del pou dels Bous i de la Font que eren comuns construïts a la riera, dins els límits del poble. Per això totes les persones que cultivaven o tenien bestiar feien el seu propi pou aprofitant les diferents vetes d'aigua de la riera o les fonts.</p> | 41.3630000,1.8597900 | 404634 | 4579682 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 55498 | Llegenda de la cova del Montau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-cova-del-montau | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | És una llegenda de la que quasi no es conserva la tradició. | <p>Hi ha una antiga llegenda a Olesa de Bonesvalls que diu que els nens que neixen al poble no venen de París, sinó de la cova del Montau. Això mostra el fort lligam que l'entorn natural ha provocat en la gent del poble. El Montau és el cim més alt del terme municipal, amb 653 m d'alçada, i que es troba a prop del terme de Begues. La cova del Montau és una cavitat que es troba a prop del cim del Montau.</p> | 08146-150 | A prop del cim del Montau. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Llegenda explicada per Nicolau Ros.</p> | 41.3458900,1.8835400 | 406596 | 4577757 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La propietat de la cova és del Bisbat de Barcelona. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 55499 | Jaciment fossilífer fondo de can Malet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-fossilifer-fondo-de-can-malet | La zona es troba molt malmesa. | <p>La zona de la Gavarra i del Mas Cort Vell correspon al període miocènic mitjà i superior de calcarenites d'escull; mentre que més a ponent, limitant amb Avinyonet, a la zona de can Mitjans, també és miocènic superior però de maresos de gra gros. En aquests terrenys miocènics s'han trobat gran varietat de fòssils que són comuns en altres indrets. A la zona de la Rovirola, can Malet, la Gavarra i cal Mitjans hi ha jaciments de fòssils i polípers del miocènic, principalment a prop del Mascort (seguint el Fondo de can Malet). Destaquen 'venus aglaurae', 'mytilicardia elongata', 'halitherium fossile', 'ostrea welschi', entre d'altres. Hi ha restes fòssils d'aquest tipus a les col·leccions de Geologia i Paleontologia del Museu de Vilafranca, encara que no es pot afirmar la seva procedència d'aquest jaciment.</p> | 08146-151 | Fondo de can Malet. 08795 OLESA DE BONESVALLS | 41.3510000,1.8271800 | 401888 | 4578386 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es fa necessària una delimitació acurada del jaciment. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 55500 | Jaciment fossilífer Puig de la Mola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-fossilifer-puig-de-la-mola | La zona es troba molt malmesa. | <p>La base del Puig de la Mola, a la banda d'Olesa, és un territori secundari, del període cretaci inferior, com gran part del massís del Garraf, compost de calcàries massives de rudistes, calcàries lacustres amb xarraces i calcarenites grises. En aquesta zona del Puig de la Mola hi ha calisses que contenen fòssils del tipus Orbitolina conoides, O. Docoidea, Hersater oblongus, fanisa morrisi, etc. Hi ha restes fòssils d'aquest tipus a les col·leccions de Geologia i Paleontologia del Museu de Vilafranca, encara que no es pot afirmar la seva procedència d'aquest jaciment.</p> | 08146-152 | Puig de la Mola. 08795 OLESA DE BONESVALLS | 41.3192100,1.8478600 | 403571 | 4574834 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es fa necessària una delimitació acurada del jaciment. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 55502 | Sardana les Bonesvalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-les-bonesvalls | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XX | <p>La sardana Les Bonesvalls té lletra de Josep Escala i música del Mestre Colom de la Rondalla Sellarès de Gavà. Es va fer la sardana aprofitant un poema de Mn. Escala escrit l'octubre de 1982. La sardana es va estrenar per la Festa Major de fa uns quinze anys i es canta cada any per les Caramelles. La característica més important és que la lletra parla d'Olesa.</p> | 08146-154 | 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>MUNTANYES D'OLESA Olesa està tot voltat D'una muntanya ondulant, I al bell mig endormiscat S'hi bressola confiat Com si estigués embolcallat En el bressol d'un infant. Quatre gegants té per guardes Que vigilen els conreus, I a l'ensems el protegeixen Del vent fred dels Pirineus. El Montau, Puig de la Mola, Puig Bernat i el Montgrós, ens ensenyen a tot hor Son perfil mejestuós, I al seu costat s'hi arrepengen Tot servint-los de graó Talment com si s'hi gronxessin Els Penyalets i el Fitó. Són com una gran sardana En una dansa constant, Que enjogassada i ufana Va escampant al seu voltant Dolça fragància boscana. Contemplant les fondalades I les aspres serralades Abans verdes i formoses, Hom recorda les vegades Que eixes obagues frondosses Encisat les he creuades Pasturant nostres ramades. Però avui he pujat al cim D'eixes muntanyes estimades, I he plorat igual que un nin, En veure-les tan cremades Ennegrides i pelades; I a mi m'ha semblat un crim Que romanguin calcinades Tant tristes...tan desolades... Ja no s'enlaires ufanes Les pinades ondulants Ni se senten per les planes De les aus els seus bells cants. Avui sols hi ha tristor Sobre la muntanya morta, I aclaparat de dolor Jo demano amb veu ben forta Que ja mai, cap més traïdor Aquesta terra tan nostra Ompli de desolació.</p> | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 1982 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Josep Escala i el Mestre Colom. | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml