Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 55399 | Fons documental de l'Arxiu Comarcal de Vilafranca del Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-comarcal-de-vilafranca-del-penedes | <p>COLL I FONT, M. Carme (1997). Inventari de Capbreus de l'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedès (segles XIV-XIX). Màster en arxivística, Universitat Rovira i Virgili, dirigit per Laureà Pagarolas. Document mecanografiat original. JORDÀ, Antoni. (1983). Catàleg de l'arxiu notarial de Vilafranca del Penedès. Barcelona: Fundació Noguera, (Col·lecció Inventaris d'arxius notarials de Catalunya, 1), Fundació Noguera . Barcelona. MASACHS, Josep Maria. (1987). 'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedès'. A: Guia dels Arxius Històrics de Catalunya. Volum 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, (Col·lecció Guia dels arxius històrics de Catalunya; 2), pàg. 199-223</p> | XVI | <p>L'arxiu conserva poca documentació referent a Olesa de Bonesvalls. Aquesta es redueix a un capbreu i a algunes actes notarials sense especificar. - Capbreu de l'Hospital d'Olesa de Cervelló. 1590-1594. Notari Pere Guasch. 36 folis enquadernat en Pergamí. És una còpia del documenta que es troba a l'arxiu de la parròquia d'Olesa. - També hi ha fons notarial que segur que conté documentació referent a Olesa, però la classificació està per notaris i és difícil extreure els documents exclusius d'Olesa i l'Hospital.</p> | 08146-51 | Avinguda d'Europa, 24. 08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS | <p>L'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedès conserva 3.070 metres lineals de documentació amb un abast cronològic entre els segles XII i XX amb documentació de tota la comarca de l'Alt Penedès i alguna d'altres llocs.</p> | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 1590 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 55400 | Fons documental de l'Arxiu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-diocesa-de-barcelona-1 | <p>JOSÉ SANABRE, pbro. (1947). El Archivo Diocesano de Barcelona. Barcelona, Fidel Rodríguez impressor. MARTÍ BONET, J.M.; NIQUI PUIGVERT, L. (1993). El dietari del bisbe Ponç de Gualba en les visites pastorals. Barcelona. MARTÍ i BONET, Josep M. 'Arxiu Diocesà de Barcelona'. A: Guia dels arxius històrics de Catalunya. Vol. 7, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1998, pàg. 41-62</p> | XIV-XX | <p>L'Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona conserva documentació procedent i referent al nucli d'Olesa de Bonesvalls i a l'Hospital de Cervelló. Es tracta de documentació variada des del segle XIV al segle XX. MENSA EPISCOPAL: Títol XXII, Hospital d'Olesa de Bonesvalls. Relació de la documentació: - Còpia del testament de Guillem II de Cervelló, realitzada per l'arxiver Antoni Campillo l'any 1750 d'un original custodiat a l'Arxiu Arxidiocesà de Tarragona. - Llevador de censos (sense data) - Llibre de la Administració i comptes del Hospital de Cervelló i parròquia de Sant Joan d'Olesa. De 1516 a 1567, un quadern de 1694 1 1697. - Hospital d'Olesa de Bonesvalls, llevador major de rentes, llibre de comptes de l'administrador, 1778. - Hospital d'Olesa de Bonesvalls, Cervelló: escriptures, expedients incobrats. - Hospital d'Olesa de Bonesvalls, Lligall nº 4, segle XVIII. - Hospital d'Olesa de Bonesvalls, llibre de les consuetuds, mobles, entrades i eixides. 1756. - Hospital d'Olesa de Bonesvalls, llibre de les consuetuds, mobles, entrades i eixides. 1735. - Capbreus dels segles XVII i XVIII. VISITES PASTORALS: de 1314 a 1891: 59 visites. DOCUMENTACIÓ DE PARRÒQUIES: Documents varies 1820, rendes 1834, reglaments de l'Hospital 1864, estat parròquia 1867, estadística 1867, robatori i incendi rectoria 1874, obres 1941, permís al bisbat per posar imatge Mare de Déu dels Dolors 1941, permís per erigir un viacrucis 1954, altres documents varis fins al 1990. A més es conserven tres volums de l'obra inèdita de mossèn Salvador Misser, un volum sobre l'Hospital de Cervelló, un sobre la parròquia d'Olesa i un tercer volum de documents. Es va realitzar un resum d'aquesta extensa obra en la publicació de l' Arxiu Diocesà de Barcelona de 1993: Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló, feta per Salvador MISSER, Pere Jordi FIGUEROLA i Josep M. MARTÍ BONET. (Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1).</p> | 08146-52 | Arquebisbat de Barcelona. Carrer del Bisbe, 5. 08002 BARCELONA | <p>El fons de l'Arxiu Diocesà de Barcelona té dos fons diferenciats: l'arxiu de la Mensa Episcopal i l'arxiu de la Cúria. El de la Mensa és el més antic, amb el primer document datat el 878 (concessió de bens al bisbat de Barcelona pel rei Ludovic de França). L'arxiu de la Cúria va ser fundat pel bisbe Ponç de Gualba el 1302. El fons es va anar ampliant progressivament amb la creació de nous fons, així els segles XIV al XVII s'inicien les sèries de 'Testaments', 'Causas Pías', 'Gratiarium', 'Verbalium', 'Litterarium' i 'Procesos', aquests tres últims són de vida judicial. Al segle XVI s'inicien els 'Expedientes matrimoniales', 'Expedientes informaciones' i 'Visitas Pastorales'. El segle XVIII l'arxiver Campillo va ordenar l'arxiu entre els anys 1721 i 1779, redactant el primer índex. Posteriorment el pare Caresmar es va fer càrrec i des del 1789 va dedicar-se a copiar els documents en pergamí o paper de l'arxiu de la Mensa Episcopal, realitzant només una part però que ha suposat una important tasca històrica principalment pel fet que alguns documents originals que ell va copiar van desaparèixer posteriorment. A finals del segle XVIII, coincidint amb la desamortització, es va abandonar l'arxiu fins que el 1900 el bisbe Morgades va encarregar al Sr. Peray l'ordenació de la documentació. L'any 1926 es comença una tasca d'inventari que es va veure estroncada durant la Guerra Civil Espanyola amb l'extracció de part de la documentació pel Palau Arquebisbal pel perill suposat.</p> | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Varis | 94|98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 55401 | Fons documental de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-capitular-de-la-catedral-de-barcelona | <p>FÀBREGA, A.; BAUCELLS, J. (1969). Catàleg de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona. Índex general de les sèries documentals. FÀBREGA i GRAU, A.; BAUCELLS i REIG, J. 'Arxiu Capitular de la S.E. Catedral B. de Barcelona'. A: Guia dels arxius històrics de Catalunya. Vol. 7, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1998, pàg. 19-39</p> | XIV-XIX | <p>L'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona conserva alguna documentació procedent de l'Hospital de Cervelló: - 11-4-1274: Guillem de Cervelló fa donació de la vila d'Olesa a l'Hospital. (ACCB, Pia Almoina, Testaments, armari 8, doc. nº 38 A). Pergamí. Còpia de l'època. - 12-4-1274: Guillem de Cervelló. Pergamí, còpia de l'època. - 'Llibre del hospedatge', 1776-1806. (Llibre en el que es compte dia a dia el moviment de pobres i altres persones necessitades que s'acollien a l'albergueria i les almoines que s'havien fet). Paper, coberta de pergamí, 100 folis sense numerar. - Llibre de la Administració del Hospital dit de Cervelló 'aont estan continuats los fruyts de las cullitas de 1801 y seguents ab sos productos y gastos de obras', 1801-1807. Paper, enquadernat en pergamí. - 26-8-1270: Salvaguarda concedida per l'infant Alfons a l'Hospital. (ACCB, Cartes Reials, C-1-21). Pergamí amb segell de cera.</p> | 08146-53 | Catedral de Barcelona. 08002 BARCELONA | <p>L'any 844 Carles el Calb atorga als ciutadans de Barcelona el primer privilegi que inicia l'aplec de documents del Cartulari de la Catedral. El 1275 el rei Jaume I autoritza la notaria del Capítol que actua fins a finals del segle XIX. A mitjans del segle XIII s'ordenen els documents de l'arxiu i es copien els més importants. A partir d'aquest moment augmenten considerablement els fons creant noves sèries documentals. L'any 1771 el pare Caresmar treballa a l'arxiu en la catalogació de diversos fons documentals elaborant l'índex de pergamins i llibres. Amb la desamortització queda desorganitzat fins que el 1869 és clausurat per ordre del govern restant completament abandonat. L'any 1900 Mn. Josep Mas i Domènech inicia una important tasca de reordenar els fons, classificar i catalogar, posant l'arxiu a l'abast dels investigadors. Durant la Guerra Civil els fons es traslladen al convent de l'Esperança, a la Biblioteca de Catalunya i al Palau de Pedralbes, entre d'altres, retornant la documentació l'any 1939 a la Seu. Entre 1965 i 1969 es realitza uns nova documentació dels fons i s'instal·la a les noves dependències inaugurades el 1969. L'arxiu conserva un fons bibliogràfic amb incunables, còdex i llibres auxiliars; un fons de pergamins amb unes 40.000 unitats; la documentació de la catedral i de la sagristia. El fet que aquests documents es trobin a l'arxiu de la Catedral i no al bisbat pot respondre a que en el mateix document, Guillem de Cervelló, va deixar escrit que un dels seus fills, Hug, havia de ser clergue i demanava a la Catedral de Barcelona que el fes canonge de Barcelona.</p> | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Varis | 94 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 55371 | Creu de terme d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-dolesa | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1.</p> | XIX | <p>Creu de base circular amb suport octogonal i columna octogonal que aguanta una creu de pedra orientada de nord a sud i que té gravada una ma al costat sud i una creu al nord. És situada en mig d'un jardí i al seu costat hi ha un xiprer.</p> | 08146-15 | Plaça de la Creu. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>És la única creu de terme que hi ha al municipi d'Olesa de Bonesvalls, situada a la plaça de la Creu, a l'entrada del nucli antic i davant de la masia can Tutusaus. Anteriorment ja hi havia una creu en aquest indret posada en aquest lloc el segle XIX procedent del Pla de la Creu, lloc proper a l'Hospital, al peu del camí Ral a Begues. Amb posterioritat aquesta creu va caure accidentalment i la que podem veure actualment és nova, feta al 1890 per ordre de Mn. Josep Pascual que feu esculpir una nova, i tan sols conserva part de la base de l'antiga creu, base que es troba sota la nova pavimentació de la plaça. La creu anterior era la que es trobava al Pla de la Creu i que sembla que va ser derrocada a trets durant la guerra de la Independència (1808-1812) i la van traslladar al poble. Mn. Pascual deia que guardava alguns trossos d'aquesta antiga creu del Pla de la Creu. Probablement era una de les creus que en temps de Mn. Mísser es trobava a la rectoria. Durant la Guerra Civil la creu fou molt malmesa i posteriorment es va reconstruir i es va posar de nou al mateix lloc en acabar aquesta. La primera creu fou probablement una creu feta a finals del segle XVI, de la que es conserva part en una propietat particular, al peu del camí de la Pedrosa.</p> | 41.3526300,1.8501700 | 403814 | 4578541 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55371-foto-08146-15-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Diu la llegenda popular que la mà esculpida a les creus es relaciona amb la bufetada del comte de Cervelló a l'arquebisbe Berenguer de la Vila de Muls, que després acabà assassinat. Aquesta explicació va ser interpretada per Mn. Pascual, capellà d'Olesa de 1880 a 1921. La mà també és un element que trobem sovint en la iconografia cristiana en diferents èpoques històriques, interpretada com la mà de Déu, la dreta del Pare. Hi ha un nombre important de creus al peu del camí Ral, totes amb els mateixos símbols, una ma a un costat i una creu a l'altre. Hi havia les creus de Ràfols dels Caus, Pla de la Mireta a les Cabòries, la de la Granada, a Olesa la del Pla de la Creu. Des del lloc on estaven posades es beneïa el terme i s'implorava al cel. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55372 | Antiga creu de terme d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-creu-de-terme-dolesa | XVI | Els braços de la creu es troben mutilats. | <p>Aquesta creu sembla la més antiga que es conserva al municipi i podria ser una de les que es guardava a la rectoria poc després de la Guerra Civil. Segons explica Mn. Misser, als baixos de la rectoria i a l'era d'en Milà hi havia dues creus els anys 1950. En època de Mn. Laureà Guibernau una de les creus es va posar després de la Guerra a la plaça pública i l'altra creu es posà al cementiri. Tot i que no ho sabem amb seguretat, aquesta podria ser la creu que hi havia al Pla de la Creu i que van derrocar a trets durant la Guerra de la Independència (1808-1812) essent substituïda per una altra. El segle XIX es va traslladar la creu del Pla de la Creu (lloc proper a l'Hospital, al peu del camí Ral a Begues) a la plaça de la creu del poble d'Olesa, davant de cal Tutusaus. Amb posterioritat aquesta creu va caure accidentalment i la que podem veure actualment a la plaça és nova, feta al 1890 i retocada després de la Guerra Civil. Suposem que en època de Mn. Pasqual, quan va caure aquesta antiga creu en posar un envelat, el capellà va manar esculpir una de nova que és la que ara encara hi ha al poble, mentre aquesta es va guardar a la rectoria de la parròquia. Posteriorment, amb la Guerra, va desaparèixer.</p> | 08146-16 | Camí de la Pedrosa. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Per la factura, podria tractar-se d'un element del segle XVI. És una creu de tres braços iguals, formant el peu el quart braç. Els braços havien tingut una decoració tallada al voltant que està força malmesa. A la part central d'una de les cares i ha una ma oberta i a l'altre hi ha una creu. Es troba situada sobre un peu de secció circular també de pedra. Fa uns anys, el Sr Saumell va trobar aquesta creu colgada i tapada amb vegetació a la seva finca. La va posar al mateix lloc on la va trobar i la podem veure actualment.</p> | 41.3550300,1.8459600 | 403465 | 4578812 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55372-foto-08146-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55372-foto-08146-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55372-foto-08146-16-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Diu la llegenda popular que la mà esculpida a les creus es relaciona amb la bufetada del comte de Cervelló a l'arquebisbe Berenguer de la Vila de Muls, que després acabà assassinat. Aquesta explicació va ser interpretada per Mn. Pascual, capellà d'Olesa de 1880 a 1921. La mà també és un element que trobem sovint en la iconografia cristiana en diferents èpoques històriques, interpretada com la mà de Déu, la dreta del Pare. Hi ha un nombre important de creus al peu del camí Ral, totes amb els mateixos símbols, una ma a un costat i una creu a l'altre. Hi havia les creus de Ràfols dels Caus, Pla de la Mireta a les Cabòries, la de la Granada, a Olesa la del Pla de la Creu. Des del lloc on estaven posades es beneïa el terme i s'implorava al cel. La finca on es trobava antigament es deia el Sumidor. | 93|85 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55394 | Carrerada de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-begues-1 | <p>ALTISENT, Agustí (1993). Diplomatari de Santa Maria de Poblet, I (960-1177). Abadia de Poblet-Generalitat de Catalunya, Barcelona. ROVIRA, Joan; MIRALLES, Ferran (1999). Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona. Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> | Força malmesa; llaurada, embrossada i asfaltada en la seva major part. | <p>La carrerada, dins el terme d'Olesa de Bonesvalls, arrenca del coll de Garró, important cruïlla de carrerades on també fa cap la carrerada de la Cerdanya que, de les Gunyoles, es dirigeix per la riera dels Pelagons fins a Cantallops. El camí discorre des d'aquest punt fins a Olesa de Bonesvalls sempre per la dreta de l'actual carretera. Des de la riera dels Pelagons, surt del terme d'Avinyonet i va a trobar la bassa de la Gavarra, seguint el seu trajecte passant molt a prop del Mas Cort Vell i entra en mig d'unes vinyes que l'han llaurat i esborrat. A partir d'aquí segueix per sota de cal Joan pel mig del bosc i davalla fins a cal Camat. Per una pista arriba a l'Hospital de Cervelló fins arribar a Begues en un camí actualment molt desdibuixat que segueix pel costat dret de la carretera. Entre el mas la Gavarra i la carretera hi ha una bassa que era lloc d'aturada i abeurada pel bestiar que passava per la carrerada. Hi ha dues pollancres que estan dins la bassa. Aquest era un punt de confluència de camins ramaders. L'Hospital d'Olesa de Bonesvalls era un lloc de parada.</p> | 08146-46 | De coll de Garró a Begues seguint la carretera. | <p>Aquesta carrerada va ser antany un camí important. Camí ral de Barcelona per Gavà i Begues, a Vilafranca. Camí de Sant Jaume de Galícia que tenia parada a l'Hospital d'Olesa i que seguia per Vilafranca cap a la Llacuna i amunt. Gran carrerada que des del Pirineu, per Terrassa, Molins de Rei i Torrelles de Llobregat, arribava a Begues, porta d'entrada al Garraf i al Penedès. La carrerada i el camí Ral segueixen molts trams en que són el mateix camí. Sembla que al Massís del Garraf la transhumància estacional fou practicada ja al segle XI, cent anys abans que la impulsessin el grans monestirs cistercencs de Santes Creus i Poblet. Precisament la primera notícia històrica d'una via pecuària a Catalunya és del 1055, en un document de donació del veí nucli de l'Arboçar (Avinyonet), que esmenta entre els seus límits la via pecuària (Altisent, 1993, doc. 10); carrerada que enllaçaria amb l'important camí que, procedent de Calaf, travessava la plana penedesenca en direcció Begues.</p> | 41.3499800,1.8044600 | 399986 | 4578299 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55394-foto-08146-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55394-foto-08146-46-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Els camins ramaders o carrerades són camins de domini públic (com els rius i torrents, costes i carreteres) per on el bestiar té dret a passar. Tenen un paper molt important en la gestió del territori. Posseeixen un gran valor cultural i històric i poden esdevenir instruments urbanístics de primer ordre a l'hora de mantenir oberts corredors naturals i ecològics. La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és, juntament amb el Vallès i l'Empordà, una de les tres grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (Miralles, 1999). Acostumen a ser camins elevats, camins de carena. D'aquesta manera, s'eludeixen les sinuositats dels barrancs i es va més de dret; es troba pastura; s'eviten conflictes amb els agricultors; i, sovint, en ser partions de municipis, els possibles perjudicis que pugui ocasionar el ramat queden més repartits. La seva amplada oscil·la entre els 10 i els 60 metres segons el tram, encara que en molts casos hagin pogut ser inferiors als 10 metres i, en alguns, superiors als 60. Generalment, els ramats no passaven dels 200 caps de bestiar, però a l'hora de fer la transhumància feien servir l'antiga estratègia -molt comú al Pirineu- de baixar el ramat en societat, és a dir, barrejant tres o quatre ramats per tal d'estalviar esforços i costos. En arribar a les contrades del Penedès, feien la tria dels seus animals i llavors cada pastor s'arribava, amb el seu ramat, fins la casa on havia llogat les herbes per a l'hivern. La transhumància tenia unes dates tradicionals prefixades: baixaven a la tardor, per Tots Sants, abans de les grans nevades hivernals i pujaven a la primavera, els darrers dies d'abril, coincidint amb la fosa de les neus a l'alta muntanya. La durada d'aquests desplaçaments era d'entre 10 i 15 dies, depenent de la ruta escollida i de les condicions climatològiques. Normalment, els pastors acostumaven a fer la fi de la jornada sempre al mateix lloc. En un eixamplament de la carrerada, anomenat parador, hi passaven la nit al ras, al costat de les ovelles, o bé utilitzaven algun dels corrals que hi havia al peu del camí. Al llarg de la carrerada, hi ha diversos eixamplaments o paradors -els amorriadors, reaturades, remontes, o mosqueres- on els animals poden amorriar-se i descansar fins a tres dies. Alguns d'ells són lloc de barreja, on diversos ramaders ajunten els seus ramats en una sola gran ramada que va a muntanya, o de tria, quan cal separar les ovelles pròpies del conjunt de la gran ramada estival. Correspón al Govern de la Generalitat de Catalunya el desenvolupament reglamentari, així com l'execució de totes les actuacions en matèria dels camins ramaders, concretament a través del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, a més els camins són imprescriptibles, és a dir, que han de conservar sempre la seva condició de camí ramader. Junt al camí ramader també s'han de protegir els elements que formen part, com pletes, abeuradors, llocs de parada. El mapa del recorregut del camí és aproximat. Sense ús ramader en l'actualitat. | 85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55405 | Jaciment Puig de la Mola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-puig-de-la-mola | <p>BELLMUNT, J. (1962) 'Notas de Arqueologia de Cataluña y Baleares' Ampurias, Núm. XXIV, pàg. 301, Barcelona, Diputació de Barcelona. MIRET, M. (1978) 'Un recinte enigmàtic al Puig de la Mola (Garraf)', Olerdulae, Núm. 4, pp. 16-17, Vilafranca del Penedès. MIRET, J.; MIRET, M. (1981) “Un assentament d'època romana a la Serra de la Font del Cuscó (Avinyonet del Penedès), Tancats medievals per a bestiar. Garraf”, Miscel·lània Penedesenca, Núm. 4, pp. 181-194, Vilanova i la Geltrú. MIRET, M. (1983) Cronologia i anàlisi espacial del poblament ibèric a la zona oriental de la comarca del Garraf, Barcelona, Memòria de llicenciatura, Universitat de Barcelona, Document mecanografiat. MIRET, M.; FOTS, C. (1984). Inventari de Patrimoni Arqueologic. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 3 Olesa. RIBÉ et al. (1989-1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.</p> | <p>Prop de la cinglera de dalt el puig es trobà una vora de kalathos ibèric decorada amb osques i dues raspadores de sílex. Gran part del cim està ocupat per un recinte delimitat per una acumulació de pedres posades en sec de manera descurada aprofitant els afloraments de la roca i que ha estat interpretat com una pleta o tancat pel bestiar d'època medieval. Presenta un perímetre d'uns 520 metres.</p> | 08146-57 | Puig de la Mola. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Aquest jaciment va ser identificat l'any 1959 per membres de la Biblioteca - Museu Víctor Balaguer de Vilanova (RIBÉ et al.; 1989-1998). Durant la revisió de la Carta Arqueològica l'any 2004, no es va observar cap altre element excepte el tancat de pedres en sec. No s'observen restes de material en superfície, per la qual cosa és difícil determinar la possible existència d'un jaciment ibèric.</p> | 41.3192100,1.8478600 | 403571 | 4574834 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55405-foto-08146-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55405-foto-08146-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55405-foto-08146-57-3.jpg | Legal | Medieval|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Fitxa de la Carta Arqueològica de Catalunya feta per J. Miret i revisada el 2004 per J. Díaz, J. Ramos i L. Suau. En aquest puig es troba la divisió administrativa de quatre municipis: Olesa, Begues, Olivella i Avinyonet. El terreny està cobert per vegetació arbustiva de margalló, llentiscle i garric. La roca aflora en bon part de la superfície del cim. El cim del Puig de la Mola es troba ocupat per una torre de vigilància dels forestals del Parc Natural i travessat per la pista de terra que dóna accés. L'accés al Puig es realitza sortint d'Olivella direcció a l'Escola de Natura de can Grau, poc abans d'arribar s'agafa a l'esquerra una pista que porta a Olesa de Bonesvalls, en l'encreuament amb el GR 92-3 s'ha de deixar el vehicle i seguir caminant per un sender senyalitzat que porta al cim. El material es troba dipositat al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Una llegenda diu que a trenc d'alba de la nit de Sant Joan s'ha de buscar la primera pedra on hi toca el sol dalt del puig de la Mola, ja que sota d'ella hi ha un tresor amagat. | 85|81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 55406 | Puig de la Mola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-la-mola-2 | <p>El Puig de la Mola fa de límit divisor entre els territoris d'Avinyonet, Olivella, Begues i Olesa. És un dels punts més elevats del massís del Garraf. Físicament parlant, es tracta d'una muntanya amb un gran cim planer, de base calcària fortament erosionada. El terreny està cobert per vegetació arbustiva de margalló, llentiscle i garric. La roca aflora en bon part de la superfície del cim. Te una panoràmica extraordinària de 360 º, per la qual cosa s'ha ubicat al seu cim una torre de vigilància forestal. A més d'aquesta torre, també al cim es troben vestigis antics i elements d'interès: un grup de fites a tocar la torre forestal que delimiten el terme, el recer que forma una antiga pleta i l'extensa visual que domina tot el terme d'Avinyonet, el mar i una bona extensió de les comarques del Penedès, el Garraf i el Baix Llobregat.</p> | 08146-58 | Puig de la Mola. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Una llegenda diu que a trenc d'alba de la nit de Sant Joan s'ha de buscar la primera pedra on hi toca el sol dalt del puig de la Mola, ja que sota d'ella hi ha un tresor amagat.</p> | 41.3192100,1.8478600 | 403571 | 4574834 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55406-foto-08146-58-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Cal destacar la pleta o Marge dels Moros que es troba al cim, marge utilitzat pels pastors per retenir el bestiar aprofitant un territori escarpat i uns murs de pedra. En aquest lloc hi havia una returada de bestiar i era un dels llocs on feien la tria dels ramats. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 55407 | Torre de l'Hospital de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-lhospital-de-cervello | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Penedès-Garraf (vol. 1). Olesa de Bonesvalls, Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. MONTE, M.A. (1987). Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 2734. AA.VV. (1992). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Volum 6: Alt Penedès. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XIII | Es troba en mal estat la teulada i l'estructura interior de la torre. | <p>La torre es troba adossada al mur nord de l'edifici de l'Hospital. És una torre de planta quadrada, de pedra, construïda amb obra molt regular amb cantoneres ben escairades, amb finestres allargades i estretes. La torre està distribuïda amb baixos i tres pisos, coberta amb teulada a quatre vessants sostinguda per un embigat de fusta. A la planta baixa hi hauria la presó, amb una finestra amb reixa i d'arc de mig punt; a l'interior es conservava un banc en forma d'ela. Al primer pis, la planta noble, hi ha l'anomenada 'cambra dels bisbe'. El segon pis correspon a les golfes i el tercer era el colomar. A la façana de ponent hi ha un finestral gòtic al segon pis, amb columna central. Al primer pis hi ha un altre finestral gòtic més gran però tapiat en part, coronat per vuit mènsules (actualment falta una) amb quatre obertures espitllerades a sobre i que són les restes de matacans de defensa. A la façana nord hi ha la finestra de la presó als baixos; un balcó al primer pis que va substituir una finestra gòtica i sobre el que queden els arcs d'aquesta finestra; una finestra rectangular al segon pis i finalment vuit mènsules amb quatre obertures tapiades que eren matacans. A les parets de llevant i de migdia també hi ha senyals de vuit mènsules a cada costat amb quatre obertures, que s'utilitzaren pels matacans. De la paret de llevant de la torre surt un mur que divideix el pati en dos, amb un portal de mig punt adovellat en el que hi ha quatre merlets esglaonats.</p> | 08146-59 | Hospital de Cervelló. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>L'Hospital de Cervelló sovint era anomenat 'castrum Hospitalis' (Els castells catalans, vol III). Era un recinte emmurallat i la torre amb matacans que hi havia al centre era la torre defensiva dels conjunt. L'Hospital va ser fundat per Guillem II de Cervelló i de Cervera, tal i com va deixar constància al seu testament de 2 de juny de 1262, en el que ordena que es faci un hospital al terme d'Olesa de Begues, al costat de la via pública en el lloc conegut com el Pèlag d'Olesa. Havia de tenir la missió d'atendre i curar als pobres, pelegrins, predicadors i passatgers. Al mateix testament fa donació a l'hospital del lloc d'Olesa amb tot el seu territori. Tot i aquest destí inicial de fer les funcions d'hospital de malalts, la funció que va fer durant la seva història va ser com a lloc d'hostatge i almoina de pobres, vianants i pelegrins fonamentalment. Les obres per construir l'edifici començarien al moment de la donació, l'any 1262; entre 1270 i 1274 l'edifici d'estil gòtic estaria completament acabat, així com part de la capella, de la torre i la muralla.</p> | 41.3453000,1.8459500 | 403450 | 4577732 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55407-foto-08146-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55407-foto-08146-59-2.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Al llibre de visites pastorals de l'església d'Olesa de Bonesvalls del 1312 (ADB) s'assenyala que el nombre de persones que passaven per l'Hospital era molt elevat, unes 400 al mes, cosa que va provocar que es construís un conjunt de cases al seu entorn per tal d'allotjar al personal que hi treballava. Es diu que assistiren als actes d'inauguració fra Ramon de Penyafort, el rei Jaume I, el senyor de la baronia de Cervelló i fundador, Guillem II. El 1590 el bisbe Juan Dimes Lloris va fer posar un escut sobre la porta de l'Hospital amb una llegenda: 'Aquest Hospital fundat en altres temps per Guillem de Cervelló, el bisbe Juan Dimes Loris ara l'ha restaurat'; probablement el mur que divideix el pati i que parteix de la torre, fou fet en aquesta època. Està inclòs al catàleg d'elements a protegir del PGOU d'Olesa, 1989. Fotografia 1 de Marta Mitjans. | 93|85 | 47 | 1.3 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||
| 55408 | Hospital de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hospital-de-cervello | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Penedès-Garraf (vol. 1). Olesa de Bonesvalls, Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. MONTE, M.A. (1987). Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 1245. AA.VV. (1992). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Volum 6: Alt Penedès. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XIII | Actualment l'edifici es troba en un precari estat de conservació general ja que no es fa cap tipus de manteniment. | <p>L'Hospital de Cervelló forma un conjunt tancat per una muralla dins la qual es troba l'edifici de l'Hospital, la torre de l'homenatge, la capella de Santa Maria de l'Anunciata i altres coberts i edificis annexes. És obra de transició del romànic al gòtic, molt reformat als segles XVI i XVII. A partir de la dècada del 1240 a Catalunya s'aplica a gran escala el sistema d'arcs diafragmes i teulada a doble vessant, essent els exemples més significatius les Drassanes de Barcelona i l'Hospital de Cervelló. El cos central del conjunt és l'edifici dels malalts, gran casal amb torre d'homenatge o defensa. L'edifici te dues naus rectangulars de cinc trams superposades formant dos pisos, amb quatre arcs diafragma apuntats que suporten un pis el primer i un sostre a doble vessant l'últim. La torre és de base quadrada amb finestres geminades. Al costat hi ha encara els graons d'ascens als cups on s'aportaven els antics delmes. Al costat de la muralla fou fundada per la mitra la població de la Pobla de Cervelló o de l'Hospital de Cervelló, actualment conegut com barri de l'Hospital. Durant el segle XV es van fer reformes als edificis, fent el mur de migjorn i substitució de les antigues teulades per altres més altes a més de posar un blasó en relleu sobre la porta d'entrada que recorda la restauració feta durant l'episcopat del bisbe Joan Dimes Lloris l'any 1590. El 1617 es va fer una nova ampliació, que desfigurà el cos de l'edifici adossant una part nova a tramuntana de l'antiga nau romànica des de la torre de l'homenatge a la façana posterior, a més de transformacions a l'interior. En aquest moment es cobreix la torre de l'homenatge amb teulada a quatre vents, es fan els finestrals gòtics i les creus de l'església.</p> | 08146-60 | Hospital de Cervelló. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Amb data 2 de juny de 1262, va fer testament el senyor del castell de Cervelló, Guillem II de Cervelló i de Cervera, en el que ordena que es faci un hospital al terme d'Olesa de Begues, al costat de la via pública en el lloc conegut com el Pèlag d'Olesa, on les aigües quedaven estancades al llit de la riera. Havia de tenir la missió d'atendre i curar als pobres, pelegrins, predicadors i passatgers. Al mateix testament fa donació a l'hospital del lloc d'Olesa amb tot el seu territori. Tot i aquest destí inicial de fer les funcions d'hospital de malalts, la funció que va fer durant la seva història va ser com a lloc d'hostatge i almoina de pobres, vianants i pelegrins fonamentalment. A partir del segle XV augmenta el nombre de capellans que s'hostatgen i es construeix la cambra dels capellans. Al llibre de visites pastorals de l'església d'Olesa de Bonesvalls del 1312 (ADB) s'assenyala que el nombre de persones que passaven per l'Hospital era molt elevat, unes 400 al mes, cosa que va provocar que es construís un conjunt de cases al seu entorn per tal d'allotjar al personal que hi treballava. El lloc va créixer tot i la pesta del 1348 i d'altres epidèmies. El fogatge de 1358 dóna 58 focs a la zona; el 1365 baixa a 60, i el 1378 es redueix a 45 focs. Les obres per construir l'edifici començarien al moment de la donació, l'any 1262; entre 1270 i 1274 l'edifici d'estil gòtic estaria completament acabat, així com part de la capella, de la torre i la muralla. Es diu que assistiren als actes d'inauguració fra Ramon de Penyafort, el rei Jaume I, el senyor de la baronia de Cervelló i fundador, Guillem II. Al segle XVI es van fer importants obres, pujant l'alçada, refent l'embigat i la teulada. Així, es van fer unes golfes que van tallar les sales per fer uns compartiments per albergs específics. El 1590 el bisbe Juan Dimes Lloris va fer posar un escut sobre la porta de l'Hospital amb una llegenda: 'Aquest Hospital fundat en altres temps per Guillem de Cervelló, el bisbe Juan Dimes Loris ara l'ha restaurat', sembla ser que perquè quedés clar que l'edifici era propietat del bisbat. En quan a la jurisdicció de l'Hospital, en morir Guerau VII de Cervelló sense successió, després del 1309, se suposa que la jurisdicció passà a la corona, i l'administració, que abans depenia del prior del monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona, el 1328 la portava el bisbe de Barcelona. El 1381 el rei Pere III ven tota la jurisdicció civil i criminal al bisbe de Barcelona, Pere de Planelles, actuant des de llavors aquest com a senyor del territori d'Olesa. El declivi de l'Hospital es va iniciar en modificar les vies de comunicació principals a partir de finals del segle XVIII, passant l'antiga via romana a esdevenir un camí de bast i disminuint considerablement el nombre de pelegrins. L'obertura del nou camí Ral pel coll de l'Ordal, a la fi del segle XVIII, i la pèrdua d'una gran part de les rendes a causa de la política dels governs liberals, motivaren la fi de la seva funció a mitjan segle XIX. A finals del segle XIX, quan són abolides les jurisdiccions feudals i es desamortitzen els béns de l'església, l'administració fou confiscada a la mitra i adquirida posteriorment de nou per Manuel Girona, que la hi retornà a l'església.</p> | 41.3452900,1.8461000 | 403463 | 4577731 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55408-foto-08146-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55408-foto-08146-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55408-foto-08146-60-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Al barri de l'Hospital, al peu de la carretera BV-2411 | Segons la crònica de Bernat Desclot (DESCLOT, 1982), l'hospital hostatjà l'any 1285 el rei Pere II el Gran quan es dirigia de Barcelona a Tarragona per embarcar en direcció a Mallorca per castigar al seu germà Jaume II. El rei sortí malalt de l'Hospital i morí a Vilafranca del Penedès. Segons una llegenda popular que ha passat de pares a fills a la zona, sembla que el rei va morir al mas de la Gavarra on pararia en trobar-se malament, tot i que el notari va certificar la mort a Vilafranca. L'any 1916 encara es conservava el document original del testament de Guillem II de Cervelló que va desaparèixer vers el 1936 (MISSER, 1993). L'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona conserva una còpia del document de l'any 1274 (ACCB, T.P.A. armari 8, núm. 38). L'Hospital forma part d'una explotació agrària propietat del Bisbat de Barcelona, d'unes 750 hectàrees. L'edifici s'utilitza com habitatge de l'hospitaler, càrrec que té per transmissió familiar des del 1682. Està protegit l'edifici, la torre i les muralles pel mateix decret. Està inclòs al catàleg d'elements a protegir del PGOU d'Olesa, 1989. | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||
| 55409 | Muralles de l'Hospital de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralles-de-lhospital-de-cervello | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. MONTE, M.A. (1987). Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 2734. AA.VV. (1992). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Volum 6: Alt Penedès. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XIII | En general l'estat de conservació de la muralla és bo, tot i els elements que s'han afegit a la banda de ponent. | <p>El recinte emmurallat envolta l'edifici de l'Hospital, l'església i altres edificis annexes. És una muralla de no gaire alçada coronada per merlets esglaonats. Té forma de polígon irregular amb quatre cares, amb una paret que el divideix en dues meitats. El mateix edifici de l'Hospital es troba adossat a la muralla per la banda sud; per la banda est hi ha l'església, al costat del portal d'entrada al recinte que s'obre al nord. És un portal d'arc de mig punt adovellat coronat per un merlet esglaonat amb la carassa romana incrustada. Sobre el merlet hi hagué fins al 1936 una creu gòtica de la mateixa factura que la que hi ha sobre la teulada de l'església, situada sobre un cap de marbre també d'origen romà. Segons diferents autors sembla que els fragments de la creu i del cap es conserven a l'Hospital ja que els va guardar l'hospitaler (Llorac, 1993; Misser, 1953). En aquesta part nord de la muralla hi ha 9 merlets, amb l'obra de tàpia i pedra, amb les cases del carrer Santa Marta adossades a aquesta. La part de la muralla de llevant té 12 merlets, i l'obra és de pedra amb morter de calç, amb la capella a l'extrem. La part de la muralla de migdia té 4 merlets i la paret de l'edifici de l'Hospital, tot fet de pedra, amb un contrafort i diversos afegits posteriors. En aquesta part hi ha una porta d'entrada al clos, d'arc escarser i amb un merlet esglaonat a sobre. La muralla de ponent és de pedra i tàpia, d'obra matussera, amb 8 merlets.</p> | 08146-61 | Hospital de Cervelló. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>L'Hospital de Cervelló sovint era anomenat 'castrum Hospitalis' (Els castells catalans, vol III). Era un recinte emmurallat i la torre amb matacans que hi havia al centre era la torre defensiva dels conjunt. L'Hospital va ser fundat per Guillem II de Cervelló i de Cervera, tal i com va deixar constància al seu testament de 2 de juny de 1262, en el que ordena que es faci un hospital al terme d'Olesa de Begues, al costat de la via pública en el lloc conegut com el Pèlag d'Olesa. Havia de tenir la missió d'atendre i curar als pobres, pelegrins, predicadors i passatgers. Al mateix testament fa donació a l'hospital del lloc d'Olesa amb tot el seu territori. Tot i aquest destí inicial de fer les funcions d'hospital de malalts, la funció que va fer durant la seva història va ser com a lloc d'hostatge i almoina de pobres, vianants i pelegrins fonamentalment. Les obres per construir l'edifici començarien al moment de la donació, l'any 1262; entre 1270 i 1274 l'edifici d'estil gòtic estaria completament acabat, així com part de la capella, de la torre i la muralla.</p> | 41.3454800,1.8462400 | 403475 | 4577752 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55409-foto-08146-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55409-foto-08146-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55409-foto-08146-61-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Al llibre de visites pastorals de l'església d'Olesa de Bonesvalls del 1312 (ADB) s'assenyala que el nombre de persones que passaven per l'Hospital era molt elevat, unes 400 al mes, cosa que va provocar que es construís un conjunt de cases al seu entorn per tal d'allotjar al personal que hi treballava. Es diu que assistiren als actes d'inauguració fra Ramon de Penyafort, el rei Jaume I, el senyor de la baronia de Cervelló i fundador, Guillem II. El 1590 el bisbe Juan Dimes Lloris va fer posar un escut sobre la porta de l'Hospital amb una llegenda: 'Aquest Hospital fundat en altres temps per Guillem de Cervelló, el bisbe Juan Dimes Loris ara l'ha restaurat'; probablement el mur que divideix el pati fou fet en aquesta època. Està inclòs al catàleg d'elements a protegir del PGOU d'Olesa, 1989. Fotografia 1 de Marta Mitjans. | 92|93|85 | 47 | 1.3 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||
| 55410 | Carassa de l'Hospital de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carassa-de-lhospital-de-cervello | <p>MIRET, M. (2002). 'La carassa romana de l'Hospital d'Olesa de Bonesvalls'. A Ressò, any IV, agost 2002. P. 17. Olesa de Bonesvalls. MONTE, M.A. (1987). Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 2734.</p> | II | <p>Carassa de pedra que es troba sobre el portal d'entrada al recinte emmurallat. Aquesta carassa està formada per dues parts molt diferenciades: la superior és feta de marbre i correspon a una cara d'un personatge amb cabells rinxolats, ulls grossos i llavi molsut; mentre que la part inferior és de pedra calcària local, i correspon al llavi inferior i la barbeta amb una barba molt esquemàtica. És evident que la part superior procedeix d'una escultura d'època romana que va ser completada tardanament d'una manera no gaire artística per tal d'aprofitar-la com a carassa. La qualitat de la part superior situa aquesta escultura com una de les obres romanes d'època romana de més qualitat de Catalunya. L'estructura de la part inferior evidencia que aquesta va ser completada i retocada per fer-la encaixar sobre el portal de l'Hospital.</p> | 08146-62 | Hospital de Cervelló. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Era costum posar a l'entrada dels recintes emmurallats de les ciutats alguna representació escultòrica de divinitats o símbols protectors, per tal d'aconseguir la seva protecció. Aquest costum, ja utilitzat en època romana, es va mantenir desproveït del seu sentit religiós pagà i les carasses van passar a tenir un valor únicament ornamental. L'estructura fa pensar en el cap d'una Medusa, personatge mitològic d'origen grec, de caràcter infernal que tenia serps als cabells i podia petrificar amb la mirada, qualitats que van fer que es representés sovint a escuts i sepultures, amb la finalitat d'aconseguir protecció a l'enemic. Per les característiques tipològiques sembla que és una escultura feta al segle II de la nostra era, durant la dinastia romana dels Antonins. Les seves característiques indiquen que es tractaria d'un element que hauria format part d'un monument públic d'alguna ciutat romana, i per tant, no provindria de la zona. L'explicació en el fet que es trobi a Olesa la podríem trobar en la remodelació de l'Hospital feta al segle XVI, encomanada pel Bisbe Dimes Lloris, tal i com ho recorda l'escut que hi ha sobre la porta principal. Les característiques del portal indiquen que aquest seria construït en aquesta època i probablement va ser en aquell moment que va arribar l'escultura romana a Olesa, que probablement es portaria d'alguna ciutat amb restes romanes importants, probablement Tarragona (Miret, 2002), en una època en que el comerç amb antiguitat va ser bastant freqüent. Durant el Renaixement van ser molts els membres de la noblesa i de l'església que es van interessar per l'adquisició d'obres d'art, cosa que fa pensar que aquest objecte procedís d'adquisició per part del Bisbat amb una procedència desconeguda. (Miret, M., 2002)</p> | 41.3457000,1.8460600 | 403460 | 4577776 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55410-foto-08146-62-2.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 83 | 47 | 1.3 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 55411 | Blasó dels nobles de Cervelló sobre la porta de l'edifici de l'Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/blaso-dels-nobles-de-cervello-sobre-la-porta-de-ledifici-de-lhospital | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Penedès-Garraf (vol. 1). Olesa de Bonesvalls, Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. MONTE, M.A. (1987). Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 2734. AA.VV. (1992). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Volum 6: Alt Penedès. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XVI | La pedra està bastant malmesa. | <p>Sobre la porta principal de l'entrada a l'edifici de l'Hospital hi ha un blasó dels nobles de Cervelló en pedra. Va ser fet esculpir pel Bisbe Dimes Lloris en 1590, en el moment de les reformes i ampliacions dutes a terme en aquella època (Mísser, 1953). És un escut nobiliari amb les armes del seu fundador, el noble Guillem II de Cervelló: un escut amb un cérvol al centre i suportat per dos àngels, un a cada costat, amb la inscripció a la part inferior.</p> | 08146-63 | Hospital de Cervelló. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Al llibre de visites pastorals de l'església d'Olesa de Bonesvalls del 1312 (ADB) s'assenyala que el nombre de persones que passaven per l'Hospital era molt elevat, unes 400 al mes, cosa que va provocar que es construís un conjunt de cases al seu entorn per tal d'allotjar al personal que hi treballava i s'ampliés la capacitat de l'edifici. Així, al segle XVI es van fer importants obres, pujant l'alçada, refent l'embigat i la teulada de l'edifici. Així, es van fer unes golfes que van tallar les sales per fer uns compartiments per albergs específics. El 1590 el bisbe Juan Dimes Lloris va fer posar un escut sobre la porta de l'Hospital amb una llegenda: 'Aquest Hospital fundat en altres temps per Guillem de Cervelló, el bisbe Juan Dimes Loris ara l'ha restaurat', sembla ser que per quedés clar que l'edifici era propietat del bisbat. Des del 1381 la jurisdicció civil i criminal pertany bisbe de Barcelona després de la venda feta pel rei Pere III, actuant des de llavors el Bisbe com a senyor del territori d'Olesa.</p> | 41.3453300,1.8459200 | 403448 | 4577736 | 1590 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55411-foto-08146-63-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Fotografia 1 de Marta Mitjans. Fotografia 2 de Salvador Llorac (1993). | 94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 55412 | Creu de l'església de Santa Maria de l'Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-lesglesia-de-santa-maria-de-lhospital | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Penedès-Garraf (vol. 1). Olesa de Bonesvalls, Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993.</p> | XIV | <p>Creu que es troba damunt el carener del tester de l'església de Santa Maria de l'Anunciata de l'Hospital. És probable que aquest no fou el seu lloc originari, ja que podria haver estat situada damunt el punt més alt de l'absis gòtic. És probablement una creu gòtica, sense tija ni nus, amb els braços de la mateixa longitud formats per quatre cercles units a la part central i oberts per l'extrem exterior. Es troba sobre una esfera de pedra que li fa de base i que culmina una petita columna que recolza sobre la teulada. Cal assenyalar que sobre la capella del cementiri d'Olesa hi ha una creu de les mateixes característiques que va ser esculpida per l'actual hospitaler, Jaume Mitjans, inspirant-se en la creu de l'Hospital.</p> | 08146-64 | Església de Santa Maria de l'Hospital de Cervelló. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Aquesta creu seria realitzada en l'època de la construcció de la capella, tot i que sembla probable que es posés al tester durant la segona meitat del XVII, quan s'enderrocà l'antic absis i es reconstruís fent l'actual tester. A l'Hospital hi havia una altra creu, sobre la portalada principal d'entrada al recinte, que va ser enderrocada l'any 1936 pels que van incendiar la capella i de la que l'actual hospitaler, Jaume Mitjans i Soler, va recollir alguns bocins trencats i els va amagar junt amb la testa romana d'una estàtua que es trobava damunt la imposta que culminava el merlet damunt la porta d'entrada al recinte de l'Hospital. Desconeixem el parador actual d'aquests elements. Totes dues creus s'assemblen molt a la de Begues que està datada al 1312 i per tant poden ser de la mateixa època. Mn. Gudiol creu que les tres creus poden ser obra del mateix escultor (Misser i altres, 1993) i que podrien estar destinades a jalonar la via pública.</p> | 41.3456400,1.8462300 | 403474 | 4577770 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55412-foto-08146-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55412-foto-08146-64-2.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 93|85 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 55413 | Carrer Santa Marta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-santa-marta | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Penedès-Garraf (vol. 1). Olesa de Bonesvalls, Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. MONTE, M.A. (1987). Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 2736. AA.VV. (1983). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Volum 5. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 305.</p> | XIV-XVII | <p>El carrer de Santa Marta es va formar al costat de la muralla septentrional de l'edifici de l'Hospital, amb cases entre mitgeres de planta baixa i un pis, algunes adossades a la muralla, amb diverses portes adovellades de mig punt. En conjunt es poden datar entre els segles XV i XVIII amb modificacions posteriors. Les cases que queden a tocar a la muralla són cal Cotetó, amb portal d'arc de mig punt; ca la Lídia; cal Blas amb un arc de mig punt encastat a la façana; cal Figueró; cal Cupet; cal Sever que està en ruïnes i l'edifici de l'antiga Fassina també en ruïnes. Davant la portalada de l'Hospital hi ha cal Pau, masia exempta d'estructura basilical; i al costat ca la Tuies, casa que es va fer aprofitant uns corrals. La tipologia del carrer que forma un conjunt amb l'Hospital proporciona al barri un aspecte molt característic i elegant, essent un dels carrers més típic d'Olesa de Bonesvalls.</p> | 08146-65 | Barri de l'Hospital. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Sembla probable que el barri es formés al redós de l'Hospital a partir del moment de la seva fundació el 1262. Degut a la finalitat de l'Hospital, d'atendre i curar als pobres, pelegrins, predicadors i passatgers, és molt probable que al seu entorn es formés un grup de cases en les que viurien les persones que treballaven o ajudaven a l'Hospital, arribant alguna d'aquestes cases a fer d'hostatgeria en els moments en que l'Hospital estigués molt ple. Al llibre de visites pastorals de l'església d'Olesa de Bonesvalls del 1312 (ADB) s'assenyala que el nombre de persones que passaven per l'Hospital era molt elevat, unes 400 al mes, cosa que va provocar que es construís un conjunt de cases al seu entorn per tal d'allotjar al personal que hi treballava. El lloc va créixer tot i la pesta del 1348 i d'altres epidèmies. El fogatge de 1358 dóna 58 focs a la zona; el 1365 baixa a 60, i el 1378 es redueix a 45 focs. El capbreu de l'Hospital de 1590 hi ha diferents persones que viuen o tenen cases a la zona de l'Hospital, fet que confirma l'existència de les cases en aquest moment. Segons Misser (1953) cal Figueró pot ser la casa que s'esmenta al capbreu de 1590 (AHCVP) on vivia Antoni Sabrià, mestre de cases de l'Hospital de Cervelló, casa situada al cofras de la muralla de l'Hospital i que limita al nord amb la casa de Joan Milà, a l'est amb el pati de l'Hospital, al sud amb la casa del confessant i a l'oest amb un ferruginal d'ell mateix. Suposem que es tracta d'una de les cases que es troben dins la mateixa muralla de l'Hospital i podria ser qualsevol de les que es troben en aquest lloc i que es trobi entre dues cases, és a dir, cal Figueró o cal Blasi. El mateix posseeix un casalot de vinya que està al costat i que podria ser el lloc que ocupen ca la Lídia o cal Cotetó. El ferruginal podria haver estat al lloc de l'actual cal Cupet o a on hi havia la fassina. L'Hospital tenia la 'bohiga dels delmes' fora del mur abans de 1617, a l'actual plaça de cal Cotetó i cal Climent. El 1617 es fa a dins del recinte emmurallat, a ponent, allargant la façana i la teulada.</p> | 41.3456000,1.8459100 | 403447 | 4577766 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55413-foto-08146-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55413-foto-08146-65-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Està inclòs al catàleg d'elements a protegir del PGOU d'Olesa, 1989. | 94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55417 | Cal Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-0 | <p>MEDINA, Vicente (2004). Can Romagosa de Begues. Edicions Rondas. MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Penedès-Garraf (vol. 1). Olesa de Bonesvalls, Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. SÁNCHEZ, Gemma (2005). Noms de casa. 'Olesa informació'. Agost de 2005. P.30.</p> | XV?-XVII | <p>Masia de planta basilical, de planta, pis i golfes sota teulada a la part central. És de pedra irregular amb morter de calç i fang, amb les cantoneres de pedra ben tallada i escairada, teulada de teula àrab. La façana principal s'obre a migdia, és d'estructura simètrica i té porta d'arc de mig punt adovellat al centre. Les finestres s'han ampliat posteriorment a l'estructura original. Al costat esquerre de la casa hi havia un cup que es compartia amb els habitats de ca la Tuies i que actualment està molt modificat.</p> | 08146-69 | Barri de l'Hospital. c/ Santa Marta, 3. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Sembla probable que aquesta casa fou inicialment un mas independent què amb l'increment de cases a l'entorn de l'hospital es convertiria en una casa més del carrer Santa Marta, davant de la portalada d'entrada al recinte de l'edifici de l'Hospital. Desconeixem el moment de construcció del mas, però és probable que fou posterior a la construcció de l'Hospital i podia haver tingut origen poc després de l'aixecament de l'edifici hospitaler, probablement al segle XIV, tot i que la casa actual haurà sofert moltes modificacions. Sembla probable que aquest fou el primer mas Badell. El nom de cal Pau és relativament modern, ja que provenia del pare de la mestressa actual, Maria Farigola. Aquest vivia a cal Pau Ceba, al carrer Hospital de l'Altrabanda, i a cal Pau havia d'anar a viure el barber, però va fer un canvi de casa amb els de cal Pau Ceba ja que no podia posar la barberia a cal Pau perquè quan la riera baixés plena d'aigua no tindria clientela. Des d'aleshores va agafar el nom de cal Pau ja que els pares de la Maria Farigola provenien de cal Pau Ceba. Aquesta casa no tenia terres de propietat, sinó que treballaven de parcers a les terres de l'Hospital, de cal Mitjans i de cal Badell.</p> | 41.3457000,1.8459500 | 403451 | 4577777 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55417-foto-08146-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55417-foto-08146-69-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 55423 | Carrerada de la Costa de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-la-costa-de-sant-pau | <p>ALTISENT, Agustí (1993). Diplomatari de Santa Maria de Poblet, I (960-1177). Abadia de Poblet-Generalitat de Catalunya, Barcelona. ROVIRA, Joan; MIRALLES, Ferran (1999). Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona. Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> | L'estat és bo. És utilitzada esporàdicament per algun ramat. | <p>La carrerada surt d'Olesa, pel camí que passa per la dreta del cementiri, una mica més avall al costat d'un rengle d'oliveres. Segueix la riera que baixa de la costa de Sant Pau fins dalt del coll d'Esteles, sota el turó de les mentides, a la serra de Riès. Pel cap d'aquesta serra passa la carrerada que ve de coll de Garró en direcció a l'Ordal la qual es creua per baixar, tot seguit, pel camí que porta al Pago. La carrerada va a portar la pista encimentada que baixa, per l'esquerra de la urbanització de la muntanya Rodona i que va a sortir al darrera de la benzinera que hi ha a la cruïlla entre la carretera N-340 i la BP-2427 que baixa pels casots a Sant Sadurní d'Anoia. En aquest punt empalma amb la carrerada de la Cerdanya que, des de Cantallops, es dirigeix cap a Sant Sadurní.</p> | 08146-75 | D'Olesa de Bonesvalls al Pago | <p>Sembla que al Massís del Garraf la transhumància estacional fou practicada ja al segle XI, cent anys abans que la impulsessin el grans monestirs cistercencs de Santes Creus i Poblet. Precisament la primera notícia històrica d'una via pecuària a Catalunya és del 1055, en un document de donació del veí nucli de l'Arboçar (Avinyonet), que esmenta entre els seus límits la via pecuària (Altisent, 1993, doc. 10); carrerada que enllaçaria amb l'important camí que, procedent de Calaf, travessava la plana penedesenca en direcció Begues.</p> | 41.3547900,1.8406300 | 403019 | 4578792 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Els camins ramaders o carrerades són camins de domini públic (com els rius i torrents, costes i carreteres) per on el bestiar té dret a passar. Tenen un paper molt important en la gestió del territori. Posseeixen un gran valor cultural i històric i poden esdevenir instruments urbanístics de primer ordre a l'hora de mantenir oberts corredors naturals i ecològics. La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és, juntament amb el Vallès i l'Empordà, una de les tres grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (Miralles, 1999). Acostumen a ser camins elevats, camins de carena. D'aquesta manera, s'eludeixen les sinuositats dels barrancs i es va més de dret; es troba pastura; s'eviten conflictes amb els agricultors; i, sovint, en ser partions de municipis, els possibles perjudicis que pugui ocasionar el ramat queden més repartits. La seva amplada oscil·la entre els 10 i els 60 metres segons el tram, encara que en molts casos hagin pogut ser inferiors als 10 metres i, en alguns, superiors als 60. Generalment, els ramats no passaven dels 200 caps de bestiar, però a l'hora de fer la transhumància feien servir l'antiga estratègia -molt comú al Pirineu- de baixar el ramat en societat, és a dir, barrejant tres o quatre ramats per tal d'estalviar esforços i costos. En arribar a les contrades del Penedès, feien la tria dels seus animals i llavors cada pastor s'arribava, amb el seu ramat, fins la casa on havia llogat les herbes per a l'hivern. La transhumància tenia unes dates tradicionals prefixades: baixaven a la tardor, per Tots Sants, abans de les grans nevades hivernals i pujaven a la primavera, els darrers dies d'abril, coincidint amb la fosa de les neus a l'alta muntanya. La durada d'aquests desplaçaments era d'entre 10 i 15 dies, depenent de la ruta escollida i de les condicions climatològiques. Normalment, els pastors acostumaven a fer la fi de la jornada sempre al mateix lloc. En un eixamplament de la carrerada, anomenat parador, hi passaven la nit al ras, al costat de les ovelles, o bé utilitzaven algun dels corrals que hi havia al peu del camí. Al llarg de la carrerada, hi ha diversos eixamplaments o paradors -els amorriadors, reaturades, remontes, o mosqueres- on els animals poden amorriar-se i descansar fins a tres dies. Alguns d'ells són lloc de barreja, on diversos ramaders ajunten els seus ramats en una sola gran ramada que va a muntanya, o de tria, quan cal separar les ovelles pròpies del conjunt de la gran ramada estival. Correspón al Govern de la Generalitat de Catalunya el desenvolupament reglamentari, així com l'execució de totes les actuacions en matèria dels camins ramaders, concretament a través del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca a més els camins són imprescriptibles, és a dir, que han de conservar sempre la seva condició de camí ramader. Junt al camí ramader també s'han de protegir els elements que formen part, com pletes, abeuradors, llocs de parada. El mapa del recorregut del camí és aproximat. | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 55424 | Carrerada del Corral de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-del-corral-de-la-roca | <p>ALTISENT, Agustí (1993). Diplomatari de Santa Maria de Poblet, I (960-1177). Abadia de Poblet-Generalitat de Catalunya, Barcelona. ROVIRA, Joan; MIRALLES, Ferran (1999). Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona. Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> | L'estat és bo. És utilitzada esporàdicament per algun ramat. | <p>Aquesta carrerada neix al mig del poble d'Olesa, just davant d l'antiga font dels Bous i segueix el GR-5 senyalitzat amb marques blanques i vermelles. Segueix pel costat del corral de la Roca, s'enfila fins a la serra de les Planes, per on discorre la carrerada que ve de Riés en direcció a la Creu de l'Ordal. Tramunta la serra i baixa de dret, per l'altra banda, fins al poble d'Ordal.</p> | 08146-76 | D'Olesa de Bonesvalls a l'Ordal | <p>Sembla que al Massís del Garraf la transhumància estacional fou practicada ja al segle XI, cent anys abans que la impulsessin el grans monestirs cistercencs de Santes Creus i Poblet. Precisament la primera notícia històrica d'una via pecuària a Catalunya és del 1055, en un document de donació del veí nucli de l'Arboçar (Avinyonet), que esmenta entre els seus límits la via pecuària (Altisent, 1993, doc. 10); carrerada que enllaçaria amb l'important camí que, procedent de Calaf, travessava la plana penedesenca en direcció Begues.</p> | 41.3564800,1.8522800 | 403996 | 4578966 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55424-foto-08146-76-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Els camins ramaders o carrerades són camins de domini públic (com els rius i torrents, costes i carreteres) per on el bestiar té dret a passar. Tenen un paper molt important en la gestió del territori. Posseeixen un gran valor cultural i històric i poden esdevenir instruments urbanístics de primer ordre a l'hora de mantenir oberts corredors naturals i ecològics. La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és, juntament amb el Vallès i l'Empordà, una de les tres grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (Miralles, 1999). Acostumen a ser camins elevats, camins de carena. D'aquesta manera, s'eludeixen les sinuositats dels barrancs i es va més de dret; es troba pastura; s'eviten conflictes amb els agricultors; i, sovint, en ser partions de municipis, els possibles perjudicis que pugui ocasionar el ramat queden més repartits. La seva amplada oscil·la entre els 10 i els 60 metres segons el tram, encara que en molts casos hagin pogut ser inferiors als 10 metres i, en alguns, superiors als 60. Generalment, els ramats no passaven dels 200 caps de bestiar, però a l'hora de fer la transhumància feien servir l'antiga estratègia -molt comú al Pirineu- de baixar el ramat en societat, és a dir, barrejant tres o quatre ramats per tal d'estalviar esforços i costos. En arribar a les contrades del Penedès, feien la tria dels seus animals i llavors cada pastor s'arribava, amb el seu ramat, fins la casa on havia llogat les herbes per a l'hivern. La transhumància tenia unes dates tradicionals prefixades: baixaven a la tardor, per Tots Sants, abans de les grans nevades hivernals i pujaven a la primavera, els darrers dies d'abril, coincidint amb la fosa de les neus a l'alta muntanya. La durada d'aquests desplaçaments era d'entre 10 i 15 dies, depenent de la ruta escollida i de les condicions climatològiques. Normalment, els pastors acostumaven a fer la fi de la jornada sempre al mateix lloc. En un eixamplament de la carrerada, anomenat parador, hi passaven la nit al ras, al costat de les ovelles, o bé utilitzaven algun dels corrals que hi havia al peu del camí. Al llarg de la carrerada, hi ha diversos eixamplaments o paradors -els amorriadors, reaturades, remontes, o mosqueres- on els animals poden amorriar-se i descansar fins a tres dies. Alguns d'ells són lloc de barreja, on diversos ramaders ajunten els seus ramats en una sola gran ramada que va a muntanya, o de tria, quan cal separar les ovelles pròpies del conjunt de la gran ramada estival. Correspón al Govern de la Generalitat de Catalunya el desenvolupament reglamentari, així com l'execució de totes les actuacions en matèria dels camins ramaders, concretament a través del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, a més els camins són imprescriptibles, és a dir, que han de conservar sempre la seva condició de camí ramader. Junt al camí ramader també s'han de protegir els elements que formen part, com pletes, abeuradors, llocs de parada. El mapa del recorregut del camí és aproximat. | 85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55425 | Carrerada del camí vell d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-del-cami-vell-dolesa | <p>ALTISENT, Agustí (1993). Diplomatari de Santa Maria de Poblet, I (960-1177). Abadia de Poblet-Generalitat de Catalunya, Barcelona. ROVIRA, Joan; MIRALLES, Ferran (1999). Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona. Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> | En bon estat general, tot i que el primer tram ha estat urbanitzat. | <p>Aquesta carrerada segueix íntegrament el camí vell o veïnal que unia Ribes i Olesa de Bonesvalls. Comença a la sortida del poble de Sant Pere de Ribes, en el trencall que surt a la dreta de la carretera BV-2111 que va a Olivella i s'enfila pel vial central de la urbanització de can Lloses en direcció a ca l'Almirall. El camí encimentat al principi, es converteix a l'alçada de ca l'Almirall en una pista amplíssima en la que encara es distingeix una mica el camí vell per l'esquerra. La carrerada segueix el GR-5 i sense massa desnivell el camí arriba a can Grau on pren la pista que, per l'esquerra del Puig de la Mola, va a trobar el fondo de l'Astor i arriba al pla de l'Hospital d'Olesa. Aquesta pista passa pel costat del corral de l'Esquerrà. (ROVIRA et alií, 1999).</p> | 08146-77 | De Sant Pere de Ribes a Olesa de Bonesvalls. | <p>Sembla que al Massís del Garraf la transhumància estacional fou practicada ja al segle XI, cent anys abans que la impulsessin el grans monestirs cistercencs de Santes Creus i Poblet. Precisament la primera notícia històrica d'una via pecuària a Catalunya és del 1055, en un document de donació del veí nucli de l'Arboçar (Avinyonet), que esmenta entre els seus límits la via pecuària (Altisent, 1993, doc. 10); carrerada que enllaçaria amb l'important camí que, procedent de Calaf, travessava la plana penedesenca en direcció Begues.</p> | 41.3315900,1.8456400 | 403404 | 4576210 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55425-foto-08146-77-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Els camins ramaders o carrerades són camins de domini públic (com els rius i torrents, costes i carreteres) per on el bestiar té dret a passar. Tenen un paper molt important en la gestió del territori. Posseeixen un gran valor cultural i històric i poden esdevenir instruments urbanístics de primer ordre a l'hora de mantenir oberts corredors naturals i ecològics. La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és, juntament amb el Vallès i l'Empordà, una de les tres grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (Miralles, 1999). Acostumen a ser camins elevats, camins de carena. D'aquesta manera, s'eludeixen les sinuositats dels barrancs i es va més de dret; es troba pastura; s'eviten conflictes amb els agricultors; i, sovint, en ser partions de municipis, els possibles perjudicis que pugui ocasionar el ramat queden més repartits. La seva amplada oscil·la entre els 10 i els 60 metres segons el tram, encara que en molts casos hagin pogut ser inferiors als 10 metres i, en alguns, superiors als 60. Generalment, els ramats no passaven dels 200 caps de bestiar, però a l'hora de fer la transhumància feien servir l'antiga estratègia -molt comú al Pirineu- de baixar el ramat en societat, és a dir, barrejant tres o quatre ramats per tal d'estalviar esforços i costos. En arribar a les contrades del Penedès, feien la tria dels seus animals i llavors cada pastor s'arribava, amb el seu ramat, fins la casa on havia llogat les herbes per a l'hivern. La transhumància tenia unes dates tradicionals prefixades: baixaven a la tardor, per Tots Sants, abans de les grans nevades hivernals i pujaven a la primavera, els darrers dies d'abril, coincidint amb la fosa de les neus a l'alta muntanya. La durada d'aquests desplaçaments era d'entre 10 i 15 dies, depenent de la ruta escollida i de les condicions climatològiques. Normalment, els pastors acostumaven a fer la fi de la jornada sempre al mateix lloc. En un eixamplament de la carrerada, anomenat parador, hi passaven la nit al ras, al costat de les ovelles, o bé utilitzaven algun dels corrals que hi havia al peu del camí. Al llarg de la carrerada, hi ha diversos eixamplaments o paradors -els amorriadors, reaturades, remontes, o mosqueres- on els animals poden amorriar-se i descansar fins a tres dies. Alguns d'ells són lloc de barreja, on diversos ramaders ajunten els seus ramats en una sola gran ramada que va a muntanya, o de tria, quan cal separar les ovelles pròpies del conjunt de la gran ramada estival. Correspón al Govern de la Generalitat de Catalunya el desenvolupament reglamentari, així com l'execució de totes les actuacions en matèria dels camins ramaders, concretament a través del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, a més els camins són imprescriptibles, és a dir, que han de conservar sempre la seva condició de camí ramader. Junt al camí ramader també s'han de protegir els elements que formen part, com pletes, abeuradors, llocs de parada. El mapa del recorregut del camí és aproximat. | 85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55432 | Porta d'arc de cal Cutató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-darc-de-cal-cutato | <p>IGLÉSIAS, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. AHCVP, Capbreu de l'Hospital d'Olesa de Cervelló, 1590-1594. Notari Pere Guasch.</p> | XIII | <p>Cal Cutató és una de les cases que es troben tocant a la muralla de l'Hospital per la banda nord. És una casa d'estructura senzilla, amb planta i un pis, teulada a un vessant i amb els murs de pedra arrebossats i situada al costat d'una altra casa de característiques similars. L'element més característic és la porta principal adovellada d'arc de mig punt.</p> | 08146-84 | Cal Cucató. Barri de l'Hospital. c/ Santa Marta, 10. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Sembla probable que el barri es formés al redós de l'Hospital a partir del moment de la seva fundació el 1262. Degut a la finalitat de l'Hospital, d'atendre i curar als pobres, pelegrins, predicadors i passatgers, és molt probable que al seu entorn es formés un grup de cases en les que viurien les persones que treballaven o ajudaven a l'Hospital, arribant alguna d'aquestes cases a fer d'hostatgeria en els moments en que l'Hospital estigués molt ple. Al llibre de visites pastorals de l'església d'Olesa de Bonesvalls del 1312 (ADB) s'assenyala que el nombre de persones que passaven per l'Hospital era molt elevat, unes 400 al mes, cosa que va provocar que es construís un conjunt de cases al seu entorn per tal d'allotjar al personal que hi treballava. El lloc va créixer tot i la pesta del 1348 i d'altres epidèmies. El fogatge de 1358 dóna 58 focs a la zona; el 1365 baixa a 60, i el 1378 es redueix a 45 focs. El capbreu de l'Hospital de 1590 hi ha diferents persones que viuen o tenen cases a la zona de l'Hospital, fet que confirma l'existència de les cases en aquest moment. Cal Cutató és una de les cases antigues de l'Hospital, probablement originada paral·lelament a aquest edifici, a mitjans del segle XIII. Al capbreu de l'Hospital de 1590 (AHVP) s'esmenten diferents cases situades a la muralla, i per la situació que el capbreu dóna, podria tractar-se de l'antiga casa de Joan Milà que era una botiga del blat que estava al costat de la porta de l'Hospital.</p> | 41.3455200,1.8457500 | 403434 | 4577757 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55432-foto-08146-84-1.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Antigament aquestes cases de la muralla estaven comunicades entre elles per portals interiors. | 94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55433 | Porta d'arc de can Blas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-darc-de-can-blas | <p>IGLÉSIAS, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. AHCVP, Capbreu de l'Hospital d'Olesa de Cervelló, 1590-1594. Notari Pere Guasch.</p> | XIII | <p>Cal Blas és una de les cases que es troben tocant a la muralla de l'Hospital per la banda nord. És una casa d'estructura senzilla, amb planta i un pis, teulada a un vessant i amb els murs de pedra arrebossats i situada entre mitgeres de dues cases de característiques similars, ca la Lídia i cal Figueró. L'element més característic és un arc de mig punt adovelat encastat a la façana del que resta només la meitat.</p> | 08146-85 | Can Blas. Barri de l'Hospital. Carrer Santa Marta, 15. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Sembla probable que el barri es formés al redós de l'Hospital a partir del moment de la seva fundació el 1262. Degut a la finalitat de l'Hospital, d'atendre i curar als pobres, pelegrins, predicadors i passatgers, és molt probable que al seu entorn es formés un grup de cases en les que viurien les persones que treballaven o ajudaven a l'Hospital, arribant alguna d'aquestes cases a fer d'hostatgeria en els moments en que l'Hospital estigués molt ple. Al llibre de visites pastorals de l'església d'Olesa de Bonesvalls del 1312 (ADB) s'assenyala que el nombre de persones que passaven per l'Hospital era molt elevat, unes 400 al mes, cosa que va provocar que es construís un conjunt de cases al seu entorn per tal d'allotjar al personal que hi treballava. El lloc va créixer tot i la pesta del 1348 i d'altres epidèmies. El fogatge de 1358 dóna 58 focs a la zona; el 1365 baixa a 60, i el 1378 es redueix a 45 focs. El capbreu de l'Hospital de 1590 hi ha diferents persones que viuen o tenen cases a la zona de l'Hospital, fet que confirma l'existència de les cases en aquest moment. Segons Misser (1953) cal Figueró pot ser la casa que s'esmenta al capbreu de 1590 (AHCVP) on vivia Antoni Sabrià, mestre de cases de l'Hospital de Cervelló, casa situada al cofras de la muralla de l'Hospital i que limita al nord amb la casa de Joan Milà, a l'est amb el pati de l'Hospital, al sud amb la casa del confessant i a l'oest amb un ferruginal d'ell mateix. Suposem que es tracta d'una de les cases que es troben dins la mateixa muralla de l'Hospital i podria ser qualsevol de les que es troben en aquest lloc i que es trobi entre dues cases, és a dir, cal Figueró o cal Blasi. El mateix propietari posseeix un casalot de vinya que està al costat i que podria ser el lloc que ocupa ca la Lídia. El ferruginal podria haver estat al lloc de l'actual cal Cupet o al lloc on hi havia la fassina.</p> | 41.3454500,1.8456600 | 403426 | 4577749 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Antigament aquestes cases de la muralla estaven comunicades entre elles per portals interiors. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 55472 | Parc Natural del Garraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-garraf-1 | <p>www.diba.es/parcs</p> | <p>El Parc Natural del Garraf es troba entre les comarques del Baix Llobregat, l'Alt Penedès i el Garraf, al sector sud-oest de l'anomenada Serralada Litoral Catalana. Els seus límits geogràfics són la vall inferior de Llobregat, la mar Mediterrània i la depressió del Penedès. Ocupa una extensió de 12.820 hectàrees. El parc natural el formen dues grans unitats ben diferenciades geològicament: una, de roques calcàries, i dolomies i una petita banda de gresos vermellosos, a l'extrem oriental del parc. Es tracta d'un paisatge eminentment rocós i agressiu, amb nombroses cavitats subterrànies formades per l'acció de l'aigua sobre la pedra calcària. El relleu està solcat per rieres seques encaixades entre el rocam, conegudes com a fondos. Bona part del Garraf ens ofereix un paisatge mediterrani meridional. La vegetació que el caracteritza és un matollar dens d'un a tres metres d'alçària on dominen el garric i el llentiscle i on creixen el margalló, el càrritx i altres espècies de procedència africana, i cap endins, en els fondos o valls tancats, com el de la riera d'Olesa, un domini de la vegetació integrada per fragments d'alzinar, amb la vegetació típica associada (el boix, la roja, el lligabosc o el marfull) i pinedes de pi blanc. Les característiques paisatgístiques i geològiques de l'entorn d'Olesa fan que sigui un indret ideal per a la pràctica de l'excursionisme i l'espeleologia. La pedra calcària és la que compon gairebé la totalitat del massís, la qual, en contacte amb l'aigua i l'aire, ha proporcionat, per fenòmens de dissolució, la formació dels processos anomenats càrstics: és a dir, coves, avencs, dolines i rasclers. Respecte de la fauna, s'ha de tenir en compte que les dures condicions ambientals del massís (forta insolació, manca d'aigua, escassa vegetació i relleu molt abrupte) han seleccionat molt les espècies que s'hi han establert i, per tant, han donat interès a l'original fauna que hi viu. Així, hi trobem la serp verda, la serp de ferradura, la tortuga, el còlit negre, el còlit ros, la merla blava, la fagina, el conill, la guineu i el teixó. Les basses constitueixen punts clau per a la vida de moltes d'elles, sobretot per a les que troben en la presència de l'aigua el lligall irrefutable del seu cicle vital, com els amfibis i molts invertebrats. Tres són les característiques bàsiques que justifiquen l' interès d' aquest massís, la singularitat, grisenca i aparent nuesa del qual presideix i dóna nom a la comarca. En primer lloc, l' excepcional vàlua científica del seu medi natural on es desenvolupen uns biotops gairebé insòlits a Catalunya. En segon lloc, la notable singularitat de la relació de l' home amb aquest medi, al llarg de les diverses seqüències històriques: bosc, conreu de vinya, ramaderia de cabra, etc. I per últim, l' alt grau de qualitat i significació de la seva configuració paisatgística, on l' orografia abrupta i trencada, la peculiar botànica que s' hi desenvolupa-menció especial pel 'Chamaerops humilis' o margalló- i les característiques espeleològiques, configuren un marc paisatgístic d' un valor extraordinari.</p> | 08146-124 | Zona sud del municipi d'Olesa de Bonesvalls. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El Parc Natural del Garraf forma part de la xarxa d'espais naturals protegits, promoguts i gestionats per la Diputació de Barcelona, que configuren una anella verda que envolta els sectors més fortament urbanitzats del país. El Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona gestiona aquest espai protegit en col·laboració amb els municipis que en formen part i amb la participació de diversos sectors implicats. El Parc del Garraf està emparat legalment per un pla especial de protecció promogut per la Diputació de Barcelona el 1986 i substancialment ampliat el 2001, el que ha permès connectar-lo amb els parcs veïns d` Olèrdola i del Foix. Des de l'any 2000, el parc està agermanat amb la Riserva Naturale Monte Soratte, i des de l'any 2001 amb el Parco Naturale della Maremma. El conveni de col·laboració entre el Parc Natural del Garraf i la Riserva Naturale Monte Soratte ha propiciat l'agermanament entre dos municipis d'ambdós parcs: Begues, per la part catalana i Sant'Oreste, per la part italiana. Part de terme municipal d` Olesa de Bonesvalls està inclòs dins el Parc de Garraf. El principal objectiu de la gestió del parc és, mitjançant fórmules participatives i de consens, donar compliment al seu pla especial garantint: la preservació dels valors naturals i culturals, l'ús públic ordenat de la muntanya, les demandes culturals, pedagògiques i científiques i el desenvolupament socioeconòmic. L'interès paisatgístic, biològic i cultural del massís de Garraf justifica que s'hi hagi creat un espai protegit. El parc natural és una plataforma per al foment d'un ús racional del territori que faci possible l'aprofitament ordenat dels recursos. A la vegada, el parc natural respon a la demanda d'equipament i instal·lacions per al lleure i l'activitat pedagògica en el medi natural. Olesa compta amb una oficina d'informació del Parc oberta en horaris de caps de setmana i dimecres.</p> | 41.3236500,1.8394500 | 402874 | 4575336 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Espai aprovat per decret 328/1992 de 14 de desembre, inclós al Pla d'Espais d'Interès Natural. Diferents tipus de quiròpters trobem a la zona del parc: Miniopeterus schreibersii (ratpenat de cova), present a l'avenc de l'Esquerrà; Pipistrallus pipistrallus (ratpenat comú), a la zona del camí de can Grau. Cal assenyalar que l'any 2002 va baixar la població de ratpenats a l'avenc de l'Esquerrà degut a una epidèmia. També es porta a terme un pla de protecció de les aligues cuabarrades. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 55479 | Margalló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/margallo | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament</p> | <p>El margalló (Chamaerops humilis) és un arbust o arbre perennifoli que pot arribar als 5 m d'alçada, tot i que a Olesa el trobem habitualment poc desenvolupat, en forma arbustiva. Té l'escorça fibrosa i les fulles coriàcies molt grans, de fins 80 cm, amb 12-15 segments rígids en forma de ventall soldat per la base. Es tracta d'una espècies dioïca. Les flors són petites i groguenques. El fruit són els dàtils. És l'única espècie de la família Palmae autòctona a Europa. Es troba sobretot dintre de la comunitat vegetal de màquia de garric i margalló.</p> | 08146-131 | A tot el terme municipal. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La vegetació del terme d'Olesa de Bonesvalls és de tipus mediterrani boreal, diferent de l'existent a les costes del Garraf, amb majoria d'arbres perenniformes. Hi ha màquia de garric i margalló; alzinars i pinedes de pi blanc i algun pi ver escampat. El pi blanc es troba en expansió, fet que fa perillar la resta de les espècies. En quant al roure, és un arbre minoritari. També podem troba te de roca, aladerns i savines, com espècies d'interès botànic.</p> | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | L'ordre del 5-11-84 sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada a Catalunya protegeix el margalló i prohibeix la recol·lecció. La comunitat a la que pertany és considera d'alt interès ecològic, ja que les espècies que en formen part rebroten després dels incendis i això permet una recuperació ràpida de la coberta vegetal després de patir una pertorbació. Caldria afavorir aquesta comunitat en indrets favorables. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 55484 | Àligues cuabarrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aligues-cuabarrades | <p>www.diba.es/parcs</p> | <p>L'àguila perdiguera o cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), classificada espècie vulnerable per la UICN (Unió Mundial per la Natura), és un rapinyaire diürn que necessita d'espais oberts per alimentar-se. De les 65 parelles que hi ha Catalunya, 3 viuen al Parc del Garraf. L'any 2003, i dins el programa del Pla de seguiment i conservació d'aquesta espècie, es va dur a terme la instal·lació d'una càmera en un niu amb l'objectiu de conèixer millor quin és el comportament, la dieta i els costums d'aquesta espècie durant l'època de nidificació, incubació i criança dels polls. L'any 2006 una altra càmera situada en un altre niu d'àliga cuabarrada dins l'àmbit del parc ha permès observar el procés reproductiu d'aquesta espècie. Aquest programa, pioner a Catalunya, és fruit d'un conveni de col laboració entre la Diputació de Barcelona, la Universitat de Barcelona, el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i Aeropuertos Españoles (AENA).</p> | 08146-136 | Parc Natural del Garraf. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Natura 2000 és una xarxa d'espais naturals protegits a escala de la Unió Europea creada en virtut de la Directiva sobre hàbitats de 1992 (Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres) amb l'objectiu de salvaguardar els paratges silvestres més importants d'Europa, garantint la supervivència a llarg termini de les espècies i hàbitats europeus més valuosos i menaçats. Aquesta xarxa es composa de Zones Especials de Conservació (ZEC), declarades pels Estats membres seguint les disposicions de la Directiva sobre hàbitats, i de les Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), que es designen d'acord amb les disposicions de la Directiva sobre aus de 1979 (Directiva 79/409/CEE del Consell , de 2 d'abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres). La Directiva sobre hàbitats fa referència aproximadament a uns 200 tipus d'hàbitats i unes 700 espècies de fauna i flora d'importància comunitària. La directiva sobre Aus, inclou una llista de 181 espècies vulnerables, els hàbitats de les quals necessiten protecció. Així mateix, reconeix la importància de preservar les zones humides, molt necessàries per a les aus migratòries. Natura 2000 no és un sistema de reserves naturals subjectes a una protecció estricta en les que està prohibida tota l'activitat humana. Tot i que aquest tipus de reserves poden formar part de la Xarxa, la major part de la superfície estarà composada per terrenys de propietat privada. Amb això es pretén que la seva gestió sigui sostenible des del punt de vista ecològic però també des del punt de vista econòmic i social. Correspon als Estats el decidir la millor manera de conservar aquests espais, respectant sempre els objectius de la Directiva.</p> | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55484-foto-08146-136-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55349 | Mas/corral de la Pedrosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mascorral-de-la-pedrosa | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. AHCVP, Capbreu de l'Hospital d'Olesa de Cervelló, 1590-1594. Notari Pere Guasch.</p> | XII-XVIII | Es troba en ruïnes, tot i que conserva les quatre parets que tanquen el conjunt. | <p>El corral de la Pedrosa ocupa l'antic mas de la Pedrosa que es troba al peu d'un camí que surt des del poble pel carrer que porta al cementiri i agafant el primer trencall a l'esquerra passant per sota la finca La Feixeta. Les parets les trobem a la dreta del camí. Formen un conjunt gran, d'uns 8x10 metres, amb un perímetre tancat per murs d'uns 2 a 2'5 metres d'alçada. No queden restes de teulada i hi ha dues portes d'accés, una a migdia i l'altre a tramuntana. A l'espai que queda al centre hi ha dos pilars antics que suportarien murs d'un clos tancat i en un d'elles hi ha gravada a l'estuc de calç la data 1739. Quan els mas va deixar de ser utilitzat com habitatge permanent, es va convertir en corral pels ramats.</p> | 08146-34 | Corral de la Pedrosa. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La Pedrosa ja s'esmenta l'any 1183, en la definició d'un cens fet pel senyor del castell termenat de Cervelló al monestir de Sant Cugat del Vallès; pertanyia al monestir i estava al terme del castell de Cervelló a la parròquia de Sant Joan d'Olesa (Arxiu de la Corona d'Aragó, cartulari de Sant Cugat: foli 228, núm. 717). Al segle XIV la Pedrosa era de Bernat Poncs. Al capbreu de 1590 (AHVP) el mas de la Pedrosa era propietat de Joan Totasaus, que també tenia una casa o mas a Olesa. De la documentació en pergamí que es conserva a la casa Tutusaus podem assegurar que la família Badell (propietaris actuals de can Tutusaus) ja existia el 1349 i tenia una casa, probablement el primer mas Tutusaus al poble. Concretament en un document del 1455 ja es cita a Bernardo Badell. La Pedrosa, abans de pertànyer als Tutusaus, va tenir diferents propietaris si hem de tenir en compte els cognoms: al 1388 Pere Ferrer, a finals del segle XIV i al XV hi havia un Poncs, el 1515 Barthomeu Soler. A finals del segle XVI el mas Tutusaus i el mas de la Pedrosa s'uniren sota la mateixa propietat. Desconeixem si els Badell amos de can Tutusaus van adquirir la Pedrosa o si procedien d'aquest darrer construint o reformant més tard la casa del poble. La ramaderia ha estat un sector molt important a Olesa ja des de l'edat mitjana i arribant a ser molt important a finals del segle XIX i principis del XX els ramats de cabres de les que s'extreia la llet que es portava a comercialitzar a Molins de Rei, Vilafranca i Barcelona. A finals dels anys 1920 a Olesa hi havia entre 7 i 8 mil caps de cabres. El gran nombre de corrals a la zona són l'indicatiu de la importància que van tenir aquests ramats a la zona, així com destacar el pas dels ramats transhumants, principalment ovelles, que a l'hivern pasturaven a la zona d'Olesa i entorn, i que utilitzaven els corrals. Els pastors tancaven els ramats als corrals a les hores de més calor a l'estiu i en cas de mal temps.</p> | 41.3551800,1.8399800 | 402965 | 4578836 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55349-foto-08146-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55349-foto-08146-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55349-foto-08146-34-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55350 | Mina i sínia de cal Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-i-sinia-de-cal-parellada | <p>HERRERO, G. (1988). Inventari de Patrimoni Arqueologic. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 1 Olesa. LLOPART, J.; MARUGAN, C.M.; SANCHO, M. (1988). El qanāt de la sínia a Olesa de Bonesvalls: un sistema de captació d'aigües. Separata Acta Mediaevalia, facultat de Geografia e Història, Universitat de Barcelona, nº 9. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament .</p> | <p>Als camps que hi ha sobre el mas Cortnou, hi ha la mina i sínia de can Parellada. Es tracta d'un conjunt hidràulic que consta de dues galeries subterrànies connectades entre si, dos pous d'aireig fets en pedra seca (un reconstruït en bon estat, altre en mal estat) i una cisterna subterrània coberta amb volta de maó per emmagatzemar l'aigua, a més d'una sínia què moguda per tracció animal treia l'aigua amb catúfols. La sínia servia per treure l'aigua emmagatzemada a la cisterna i distribuir-la pel regadiu, i es troba dins d'una caseta de pedra tancada. L'aigua de la cisterna també s'utilitzava per abastir la masia de cal Parellada a través d'un petit canal que portava l'aigua a la bassa de la casa que es troba a uns 1000m al sud d'aquest conjunt, un cop a la casa l'aigua s'emmagatzemava a l'aljub i d'aquí es distribuïa. Encara a l'actualitat s'utilitza l'aigua que s'acumula a la cisterna, però la sínia està inutilitzada. A la part nord de la caseta de la sínia hi ha una bassa rectangular d'obra molt malmesa que s'utilitzaria per emmagatzemar l'aigua que s'extreia amb la sínia per regar els camps del voltant. L'obra és feta amb pedra seca i el terreny és argilós, sembla que refeta vàries vegades, tot i així creu que no és anterior al XVIII. Alguns han volgut veure en la mina un qanāt àrab (LLOPART, 1988), però altres autors no comparteixen la teoria (LLORAC, 1993: 51), tot i que realment es tracta d'un sistema de regadiu de tradició musulmana tipus qanāt tot i que sigui construït en èpoques molt posteriors. L'aigua neix a la zona.</p> | 08146-35 | Cal Joan. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Alguns autors han volgut veure en aquest sínia un sistema de captació d'aigües semblant als que s'utilitzaven en època musulmana. Degut a que es desconeix el moment de construcció d'aquest conjunt hidràulic, no podem confirmar tal suposició. L'any 1986 es va demanar sol·licitud d'excavació al Servei d'Arqueologia de Catalunya per Carme Marugan i Vallbé del Departament d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona. El permís va ser denegat. Es va demanar perquè es considerava el primer jaciment d'aquest tipus localitzat a Catalunya i es considerava important per la seva possible relació amb el món musulmà. El qanāt era un sistema d'aprofitament de les aigües dels nivells freàtics que utilitzava sistemes de galeries de captació subterrànies per drenatge i una cisterna també subterrània en la que s'emmagatzemava l'aigua. Situat al final del pendent que formen les muntanyes que el tanquen pel nord, de manera que és més fàcil recollir les aigües que baixen per acció natural. Per extreure l'aigua de la cisterna s'utilitzava una sínia, sistema també procedent del món àrab, que aprofitava la força d'un animal per pujar l'aigua mitjançant catúfols.</p> | 41.3510900,1.8347400 | 402521 | 4578388 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55350-foto-08146-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55350-foto-08146-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55350-foto-08146-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Fa uns dos anys l'interior va ser netejat per membres del Grup de Recerca Olesa Rural. Fitxa de la Carta Arqueològica feta per Gemma Herrero l'any 1988. El topònim del mas Camat pot venir de qanāt, i podria tenir alguna relació ja que aquest mas es troba a prop de la sínia de cal Parellada. | 98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 55351 | Trull de can Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-can-parellada | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XVIII | En general el conjunt es troba en mal estat, tot i que conserva la mola i el cup en bon estat gràcies a que són de pedra. | <p>A la zona dels estables hi ha una edificació d'un sol nivell, isolada de la casa, que era l'antic trull d'oli de la casa. Conserva tot un conjunt d'elements i eines amb relació amb la molturació de les olives i extracció de l'oli: cup base i mola cònica d'un molí de sang, conduccions de l'oli cap a la bassa de decantació, premsa de fusta amb cargol de ferro i base de pedra, , cofins d'espart, i altres petites eines.</p> | 08146-36 | Can Parellada. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La història del trull està associada a la casa de cal Parellada i per tant la hem de relacionar amb ella. Can Parellada era un dels grans masos d'Olesa. És un mas fruit de diferents ampliacions es diferents èpoques però en general l'estructura reflecteix el progrés econòmic de la família propietària. Es pot distingir l'edifici més antic al que es va adossar posteriorment un més modern i més gran, així com les edificacions que estaven destinades a estables, producció del vi i de l'oli. Hem de suposar que el trull pot datar de l'ampliació més important feta en l'època en que la casa va passar a propietat dels Parellada, el 1731. És aquest un exemple de les grans cases productores de la zona en la què, durant l'època de més auge econòmic, era habitada per masovers i treballadors, mentre la família vivia a Barcelona i Sitges, i tan sols venia de tan en tan a la casa.</p> | 41.3469900,1.8341600 | 402466 | 4577933 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55351-foto-08146-36-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55352 | Carrer Raval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-raval-1 | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XVI-XVIII | <p>El carrer Raval discorre des de la plaça de l'Ajuntament fins a la carretera que surt d'Olesa a Vallirana, seguint el curs de la riera d'Olesa. Es tracta d'un carrer ample, fruit de l'ampliació del poble. Els habitatges es troben als dos costats i es caracteritzen perquè tots elles tenien l'hort al davant, de manera que aquest es troba al costat del carrer i la casa i coberts a un nivell una mica més elevat i apartat del centre del carrer. Aquesta estructura venia donada pel pas de la riera i per la conca que formava aquesta, plana al centre i en desnivell en augment cap a l'exterior. Les cases d'aquesta zona, tot i que algunes ja molt modificades, mantenen una estructura uniforme, amb la façana oberta a la banda del carrer, de planta, un pis i golfes, amb teulada a doble vessant que tant està disposada perpendicular com paral·lela a la façana, en alguns casos amb coberts petits adossats a un costat, i sempre amb l'hort al davant. Actualment en molts casos l'hort ha estat substituït per un jardí o per ampliacions per ubicar garatges, però en molts s'ha mantingut aquesta estructura originària. És característica la morfologia d'aquests horts que disposaven de pou tocant a l'extrem exterior per tal de captar l'aigua dels nivells inferiors de la riera.</p> | 08146-37 | Al nucli del poble d'Olesa, des de l'Ajuntament a la carretera cap a Vallirana. | <p>Des dels últims anys del segle XVI i durant tot el XVIII es construeixen la majoria de cases del nou barri del Raval. Segons es desprèn de documentació parroquial (Misser, 1953) quasi totes les cases eren de fills segons de les cases antigues del poble o de pubilles casades amb forasters. Ja al segle XVI de can Batlle es formen quatre cases, de can Soler es formen tres, donant origen a aquestes del Raval. Aquest eix era la via de comunicació amb Molins de Rei. Aproximadament en aquest carrer hi havia uns 40 pous, per tant hi hauria aproximadament unes 40 cases amb els seus respectius horts.</p> | 41.3528100,1.8508400 | 403870 | 4578560 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | A Olesa també es coneixia aquest carrer com el 'carrer de la riera de carrerons'. Els carrerons eren els carrers que comunicaven el centre amb les cases per tal de salvar el desnivell del terreny. A la banda dreta del carrer hi ha 15 pous, i a la banda esquerra hi ha 41 pous. Tot ells afecten al cabdal de la riera. | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 55353 | Pous de la Rengla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pous-de-la-rengla | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XIX | Es troben en bon estat general, tot i que algun pou ha perdut la volta. | <p>La riera de la Rengla recollia l'aigua dels fondos de cova Pregonda i de Ramuia, al vessant est del municipi. El cabdal d'aquesta riera entrava al nucli pel carrer Fontana fins a desembocar a la riera d'Olesa al lloc de la plaça de la Creu. Ja va deixar de baixar aigua a mitjans del segle XX aproximadament, principalment degut a la canalització, pavimentació i disminució de les pluges que han provocat que progressivament disminueixi el cabdal d'aigua. Aprofitant aquesta riera es van obrir pous al marge del camí, des de la plaça de la Creu fins als afores del poble, seguint el carrer Fontana. Els pous de la riera de la Rengla són pous dels horts que hi ha al costat de ponent del camí. Cada hort té un o dos pous. L'estructura dels pous és circular, de pedra i coberts amb volta de pedra; alguns tenen una bassa o bugader quadrat al costat per acumular l'aigua extreta per regar. Actualment molts disposen d'una bomba elèctrica per extreure l'aigua. La major part dels pous es troben a l'extrem del costat del camí, amb l'horta a continuació. Cada hort es feia el seu pou aprofitant la veta de la riera de la Rengla.</p> | 08146-38 | Camí de la Fontana o de la riera de la Rengla. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Aquests pous tenen uns 110-120 anys, tot i que pot haver més antics. Els horts eren llogats a can Badell per diferents persones, ja que les terres eren de la pairalia. Hi ha un total de 30 pous que es troben a continuació del carrer Fontana, ja fóra del nucli urbà. De fet, els dos últims pous pertanyen a can Badell i són els que proporcionen aigua a la casa passant per la mina. Al capbreu de 1590-1594 que es conserva a la parròquia d'Olesa es cita la Rengla.</p> | 41.3550800,1.8492700 | 403742 | 4578814 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55353-foto-08146-38-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | A la riera de la Rengal hi ha 30 pous. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 55354 | Cases de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-la-riera | <p>AHCVP, Capbreu de l'Hospital d'Olesa de Cervelló, 1590-1594. Notari Pere Guasch.</p> | XVIII-XIX | <p>Les cases de la Riera es troben al peu de la conca de la riera d'Olesa en el tram comprès entre la plaça de la Creu i can Costa. Vindria a ser com una continuació del carrer Raval seguint el curs de la riera. El camí que comunicava els nuclis d'Olesa i del barri de l'Hospital passava pel costat de la riera, per tant aquestes cases es construirien al peu d'aquest antic camí. L'estructura d'aquestes cases és similar a les cases del Raval, donada pel pas de la riera i per la conca que formava aquesta, plana al centre i en desnivell en augment cap a l'exterior. Les cases d'aquesta zona, tot i que algunes ja molt modificades, mantenen una estructura uniforme, amb la façana oberta a la banda del carrer, de planta, un pis i golfes, amb teulada a doble vessant que tant està disposada perpendicular com paral·lela a la façana, en alguns casos amb coberts petits adossats a un costat, i sempre amb l'hort al davant. En aquesta zona únicament hi havia cases al marge de ponent de la riera. Encara algunes d'aquestes conserven l'estructura antiga de masia. En total hi ha sis cases: cal Cames, cal Carbó, cal Tano, cal Met, cal Pasturet i can Costa i sis pous, un de cada casa.</p> | 08146-39 | Carrer de la Riera. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>En aquesta zona trobem documentats diferents horts i feixes ja als segles XIV i XV (Capbreu de l'Hospital d'Olesa de Cervelló. 1590-1594. AHCVP, APO), essent aquests horts l'origen de les cases del lloc. El Mas Caldoy, o Caldori, el tenim documentat des del 1590, ubicat entre Olesa i l'Hospital al serrat vers Puig de Vidre, possiblement aquest mas donés origen a alguna de les cases que es troben a ran de riera. La tipologia de les actuals construccions pot correspondre a edificacions fetes a partir del segle XVIII.</p> | 41.3504200,1.8481400 | 403641 | 4578298 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55354-foto-08146-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55354-foto-08146-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 55355 | Carrer Fontana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-fontana | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament .</p> | XVII-XX | <p>El carrer Fontana discorre de la plaça de la Creu als afores del poble cap al nord-est, seguint la riera de la Rengla. És un dels carrers més importants del nucli antic del poble, al costat del que es disposen les cases més antigues. Al marge esquerre: cal Tutusaus, el solar on hi havia can Olivella, cal Xacó, cal Solé; al marge dret: cal Samsó, can Ràfols i cal Pons. Entre aquestes cases s'ha fet alguna edificació nova, però totes són de planta, pis i golfes. Cada casa tenia un hort així com un o dos pous que aprofiten la veta d'aigua de la riera i que es troben al costat del camí. Alguns horts s'han transformat o perdut, però encara es conserven els pous de planta circular amb accés frontal. Alguns d'ells tenen un bugader o safareig al costat. Hi ha uns 13 pous dins el nucli urbà, entre la creu de terme fins al final del carrer, per tant sense comptar els de la Rengla que ja es consideren externs al nucli urbà i que es troben a continuació.</p> | 08146-40 | Carrer Fontana. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El carrer es va conformar seguint el curs de la riera i adaptant-se a les cases que s'havien anat construint al marge d'aquesta. Desconeixem l'antiguitat dels pous d'aquesta zona, tot i que alguns poden datar d'entre els segles XVII i XVIII, tenint en compte el moment de construcció de les cases, però altres són anteriors, ja que sempre van paral·lels a la construcció d'habitatges. Al capbreu de 1590-1594 que es conserva a la parròquia d'Olesa es cita la Fontana al segle XVI.</p> | 41.3530900,1.8499000 | 403792 | 4578593 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 55356 | Abeurador de la font del Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-de-la-font-del-bou | Està trencat pel mig en sentit transversal. | <p>Abeurador de pedra excavat en un bloc de conglomerat. És de planta rectangular amb una cavitat excavada de forma ovoide. No té cap tipus de decoració. La font és d'estructura senzilla, connectada a la xarxa general municipal i té una placa informativa de la seva inauguració ubicada a la paret de darrera.</p> | 08146-41 | Carrer Fontana. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Aquest abeurador es trobava al costat de cal Samsó, al mateix carrer Fontana. Era el que recollia l'aigua que s'extreia del pou d'aquesta casa que està al costat del carrer. Es va traslladar al lloc on és actualment, al costat de la font dels Bous, en arranjar el carrer. La font dels Bous va ser inaugurada el 20 de gener de 1992, amb motiu de la culminació del procés de portada d'aigua al municipi.</p> | 41.3540500,1.8489700 | 403716 | 4578700 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55356-foto-08146-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55356-foto-08146-41-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Era freqüent disposar d'abeuradors pel bestiar al costat de fonts i pous. | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 55357 | Nucli antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-3 | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Penedès-Garraf (vol. 1). Olesa de Bonesvalls, Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. AA.VV. (1992). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Volum 6: Alt Penedès. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XIII | <p>El poble d'Olesa està situat al centre del massís del Garraf, a l'inici de la depressió del Penedès. El terme és muntanyós, formant una gran vall per on discorren les principals rieres i on s'assenten els principals nuclis urbans, amb un àrea conreable reduïda i situada majoritàriament a la banda de ponent del municipi. El poble ha estat fruit d'un nucli originari al que es van annexionar al llarg del temps altres nuclis, trobant construccions molt antigues junt a noves urbanitzacions i eixamples de les èpoques d'auge econòmic als segles XVIII i XIX. Així, el nucli urbà està format per quatre barris principals: el de l'Església; el del Raval, que s'inicia a finals del segle XVII; el de la Riera, del segle XVIII; el de l'Hospital, originat al segle XIII. A ells s'han afegit modernament les urbanitzacions de can Costa, can Xacó i can Morgades, i el petit barri de cal Gravat a prop de l'Hospital. Ja fóra del nucli les urbanitzacions de can Mitjans tocant al terme d'Avinyonet, Pla de Pèlag i ca n'Olivella tocant al terme de Vallirana. El nucli antic es troba al nord de l'actual nucli urbà i s'ha mantingut uniforme al voltant de la parròquia de Sant Joan. Poques serien les cases que es van edificar a l'inici del poblament a l'entorn de l'església, i totes elles estaven aïllades, fet que actualment es pot observar, actuant com a masos. Les cases actuals són majoritàriament d'estructura moderna o bé han estat molt modificades, tot i així encara es poden veure cases que es van construir als segles XVIII i XIX, tot i que algunes tenen arrels anteriors, i encara hi ha algunes cases amb elements dels segles XIV, XV i XVI. L'església de Sant Joan constitueix el centre neuràlgic, al seu entorn hi ha algunes cases importants, can Tutusaus, can Samsó, can Badell, ca n'Olivella (actualment desapareguda ja que es va enderrocar fa poc), can Xacó Escalat, can Morgades, can Ràfols i can Pons, principalment. A l'entrada, davant de can Tutusaus, hi ha una creu de terme que procedeix del Pla de la Creu. En general la concentració d'habitants a la zona ha estat baixa, assolint el major nombre d'habitants al segle XIX. Cal destacar la presència de pous a quasi totes les cases del poble, com l'exemple del carrer del Raval i el carrer de la riera de la Rengla. També hi ha algunes mines per recollir aigua, com la de can Tutusaus i la de can Badell. La major part de les cases antigues han estat reformades i tan sols conserven la seva estructura general i alguns elements puntuals, i s'han construït entre mig altres edificis més moderns tot i conservant el tipus d'edificació semi aïllada de planta baixa i dos pisos màxim.</p> | 08146-1 | Al nord-oest del nucli urbà, al peu de la riera d'Olesa | <p>El poble d'Olesa es formà al redós de l'església parroquial de Sant Joan Baptista probablement a partir del segle XII, anteriorment sembla que solament hi havia un petit nombre de cases aïllades a les rodalies de la riera d'Olesa. El lloc d'Olesa o Oleseta pertanyia inicialment al castell de Cervelló, i va formar part de la dotació a l'Hospital feta per Guillem II de Cervelló l'any 1274 com a renda pel seu manteniment, però conservant el domini sobre la parròquia. En el document de testament de Guillem de Cervelló, de 1262, especifica que assigna a l'Hospital com a primera renda el lloc d'Olesa amb tots els seus habitants. Més tard va passar a la corona i aquesta va vendre l'Hospital i les seves possessions a la mitra de Barcelona l'any 1381 que mantingué els seus drets fins el 1837 amb l'abolició dels drets senyorials, i retornant a la mitra a finals del segle XIX. El municipi d'Olesa va pertànyer inicialment a la Vegueria de Barcelona i posteriorment a la de Vilafranca del Penedès fins el 1716 que, en crear-se els corregiments, passa al de Vilafranca (1716-1833). L'any 1833 es formen les províncies i el terme fou incorporat a la de Barcelona. El 1860 s'agrega al partit judicial de Vilanova i la Geltrú (segregat de Vilafranca), al que encara pertany. Des del 1990 forma part de la comarca de l'Alt Penedès. Els masos del nucli antic d'Olesa eren cases aïllades que constituïen pairalies. Les més antigues eren: can Badell (documentada des del segle XIV), can Morgades (XVI) també coneguda com can Batlle del cap de la vila, can Ràfols (segle XVI), can Milà (XVI), can Samsó (XVII), ca n'Olivella (XVII), can Tutusaus (XVII). En edificar-se l'Hospital al peu del camí Ral, a 1 km de la parròquia, es formà un petit nucli de població a partir del segle XIII al seu entorn. Posteriorment, entre el poble i el nucli de l'Hospital es construïren les cases denominades de la Riera, unint els dos nuclis habitats. Els segles XVIII i XIX el nucli va créixer per la seva banda sud-est, formant-se el carrer del Raval. L'eixample més modern ha crescut al llarg d'aquest carrer Raval cap a l'Hospital amb les urbanitzacions de can Costa i can Morgades i unificant els antics nuclis en un de sol.</p> | 41.3534200,1.8498200 | 403786 | 4578629 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55357-foto-08146-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55357-foto-08146-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55357-foto-08146-1-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 55358 | Sant Joan Baptista d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-baptista-dolesa | <p>GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Alt Penedès. Baix Penedès. Garraf. Vol 10. Arxiu Gavín. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1. MONTE, M.A. (1987). Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 2738.</p> | XII-XVIII | <p>L'església parroquial de Sant Joan es troba al nucli antic d'Olesa. És un edifici d'una sola nau rectangular coberta amb volta de canó amb cinc llunetes per banda i capçalera recta amb dues grans petxines i volta de quart d'esfera a l'interior. Teulada a dues vessants amb carener perpendicular a la façana. Corona l'edifici un ràfec de teulada inclinat amb una bola de pedra a la punta. Façana orientada a llevant amb porta centrada d'arc escarser o rebaixat de pedra treballada amb la data 1776 a la dovella principal. Quatre graons salven el desnivell amb l'interior. Sobre la porta hi ha un rosetó circular rematat per un ull de bou. profusament decorada. Al costat esquerre de la façana hi ha adossat el campanar. De base quadrada fins a la primera línia que sobresurt i després és muntat per dos cossos amb les arestes en xamfrà, coronat per una barana de balustres. Al cos superior té quatre finestres d'arc de mig punt, una a cada cara, una campana a l'obertura de migdia i a sota el rellotge. Fou bastit el 1808. La nau interior és de mamposteria emblanquinada. S'obren sis capelles, tres a cada banda cobertes amb voltes de creueria. La nau és de volta de mig punt amb una cornisa que distingeix la volta dels murs laterals, dividida la volta en cinc trams separats per arcs. Al peu de l'església, davant la porta, hi ha el cor amb balustrada de fusta, a sota, al costat dret, es conserva dins un buc al mur la pica baptismal. L'absis és quadrat i està coronat per una petxina, símbol de Sant Joan, patró de la parròquia., en el que es troba l'altar major. Adossat a l'església per la banda de l'absis hi ha la rectoria i la sagristia. La sagristia té un arc escarser de pedra amb les arestes treballades. A la paret de ponent hi ha la rectoria afegida. A la sagristia hi havia el cor de l'antiga església, i després de l'incendi del 1948 van quedar al descobert grafits del segle XVI i XVII als panys inferiors de la volta amb noms de persones del poble. A les capelles laterals hi ha diferents retaules amb advocacions: entrant a la dreta, primer el de Sant Isidre, d'estil barroc de mitjan segle XVIII; segon, el del Nen de Praga (Santíssim Nom de Jesús) de mitjan segle XVI; tercer, el del Roser, datat a la segona meitat del segle XVI d'estil neoclàssic. Entrant a l'esquerra: primer el del Sant Crist d'estil neoclàssic; segon, el de Sant Sebastià, abans dedicat a Santa Madrona, de mitjan segle XVIII, neoclàssic; tercer, el del Sagrat Cor, d'inicis del XIX. Tots són de fusta menys el de l'Altar Major i el del Sagrat Cor que són d'estuc de guix. L'altar Major és dedicat a Sant Joan, d'estil neoclàssic però més gran que els altres, amb la data 1810 a un costat.</p> | 08146-2 | Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Es desconeix la data exacta de la consagració de l'església, però per les restes es pot datar de començaments del segle XI. El primer document que l'esmenta és de l'any 1183 i ja diu que és parroquial, citada dins el domini del castell de Cervelló i sota el patronat d'aquests durant els segles XIII, XIV i XV. L'edifici possiblement substituí a un edifici anterior romànic i de petites dimensions que es mantingué fins el segle XVI, moment en què es fan obres i es comença a construir al costat la rectoria, iniciada el 1520. Les obres d'aquesta època s'allargarien durant tot el segle, afegint capelles al lateral de l'església. Hi ha una llicència del vicari general, del 18-3-1591 al rector, jurats i obrers d'Olesa i Cervelló per fer una capella a la Mare de Déu del Roser a un costat de l'església. El 1586 existia la capella i benefici de Sant Rafael. El 8 de març de 1601 s'erigí la confraria de la Preciosa Sang, autoritzada pel bisbe Coloma, senyor d'Olesa. El dia 11 d'agost de 1732 es donà llicència al rector per beneir una campana per a l'església i el 17 de novembre el vicari general dóna llicència per beneir dues noves campanes al rector Marcer. El 1740 es feren obres per col·locar el retaule de Santa Madrona. Al segle XVIII hi havia quatre administracions: Sant Joan, el Roser, el Santíssim nom de Jesús i Sant Isidre. En quedar petita l'església i plena d'afegits s'optà per fer una nova, més gran i d'estil neoclàssic. Les obres començaren abans de 1776 amb diferents aportacions del poble en material i feina, obra encarregada al mestre de cases de Vilafranca, Joan Catllar. L'antiga església no fou enderrocada completament, ja que sembla quedar una part del mur de migdia al sector que donava al fossar, on hi ha un portal del que s'han perdut les dovelles i que sembla l'antiga entrada, així com sembla que hi havia un campanar d'espadanya. La diada de Sant Joan del 1777 es beneí la nova església essent rector Marià Marcer i sota la jurisdicció del territori del bisbe Gabí de Valladares. També es remodela la rectoria en aquesta època. L'any 1808 es bastí el campanar. El 1810 es construí l'altar major que és d'estuc. L'església es mantingué de la mateixa manera amb petites modificacions fins el 1936. Cal destacar que les obres no són artísticament molt destacables tot i que molt proporcionades ja que es tractava d'una parròquia relativament pobra. El 27 de juliol del 1936 va ser saquejada i van desaparèixer totes les imatges, les peces d'orfebreria per robatoris i incendi, així com tot el que hi havia a la rectoria que fou destruïda. Se salvà en part l'Arxiu parroquial i la resta d'elements gràcies a que una persona del poble va fer un envà a la porta impedint l'entrada. Les tres campanes foren tretes per fondre. L'any 1941 es començà a reconstruir la rectoria, però patí un incendi el 1948 i es tornaren a fer obres de consolidació, posant-se al descobert un portal adovellat de mig punt entre d'altres elements antics. Els set retaules de l'església es salvaren de la destrucció del 1936. El de l'Altar Major que és d'estuc i altres sis de petites dimensions que es troben als costats: el del Nen de Praga és de mitjans del segle XVI; el del Roser del 1596; els altres són posteriors. Després de la guerra es col·locà la campana que restà al campanar de l'Hospital, que després es va retirar en estar en mal estat i es va fondre. La campana actual és de bronze feta amb el de l'anterior i s'anomena Maria Marta. A partir del 1956 s'instal·là un rellotge al campanar. A la dècada dels vuitanta es va pintar l'església i s'hi feren obres de millora. Des del 1990 es troba il·luminat el temple exteriorment.</p> | 41.3535000,1.8489800 | 403716 | 4578639 | 1776 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55358-foto-08146-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55358-foto-08146-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55358-foto-08146-2-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mestre de cases de Vilafranca, Joan Catllar. | Està inclòs al catàleg d'elements a protegir del PGOU d'Olesa, 1989. | 92|94|98|99|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 55359 | Rectoria de la parròquia de Sant Joan d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-la-parroquia-de-sant-joan-dolesa | <p>GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Alt Penedès. Baix Penedès. Garraf. Vol 10. Arxiu Gavín. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1.</p> | XVI-XX | <p>Adossada a l'absis de l'església hi ha la casa rectoral de la parròquia. L'edifici ha estat refet diverses vegades. És un edifici cobert amb teulada a quatre vents, amb la façana principal a ponent, de planta i un pis i distribuït interiorment amb tres crugies perpendiculars a la façana. A una paret del vestíbul hi ha una portalada de pedra picada de mig punt. Comunica amb l'església a través de la sagristia, on hi ha un arc escarser de pedra picada amb arestes treballades. Destaca a la façana al costat de la porta principal, una placa feta amb quatre rajoles de ceràmica amb la inscripció: OLESA BONESBALLS. PARTIDO DE VILLANUEVA Y GELTRÚ. PROVª DE BARCELONA.</p> | 08146-3 | Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La construcció de la rectoria s'inicià el 1520, coincidint amb les obres de remodelació de l'església. Anteriorment sembla que hi hauria una altra rectoria tocant a l'església romànica i orientada a migjorn, una porta d'arc de mig punt descoberta en la restauració de l'any 1948 era la que donaria entrada a l'antiga rectoria, i que es troba al mateix mur romànic que es conserva. Documentalment sabem que aquesta rectoria tenia dependències al costat de tramuntana, és a dir, darrera de l'església actual. Durant la Guerra Civil la rectoria va patir una destrucció tan important i incendi que un cop acabada la guerra es va haver de refer, acabant l'obra el 1944. Era rector Mossèn Jaume Casas.</p> | 41.3534200,1.8487900 | 403700 | 4578630 | 1944 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55359-foto-08146-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55359-foto-08146-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55359-foto-08146-3-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Està inclòs al catàleg d'elements a protegir del PGOU d'Olesa, 1989. Es guarda l'arxiu privat de Mn. Xavier, que era capellà de Les Gunyoles i ara viu a una residència. Per aquest motiu de moment ha deixat en caixes de cartró el seu arxiu i biblioteca. | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 55360 | Mur de l'antiga església romànica de Sant Joan d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-lantiga-esglesia-romanica-de-sant-joan-dolesa | <p>GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Alt Penedès. Baix Penedès. Garraf. Vol 10. Arxiu Gavín. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1.</p> | XII | <p>El mur de migjorn de l'església, davant de l'antic fossar, empara les capelles laterals del temple del costat esquerre, al costat abans anomenat de 'l'Evangeli'. És un mur de carreus de pedra calcària o cretàcica de la zona, tallats toscament amb punxó i sense cisellar. Per les característiques podria tractar-se d'un mur de finals del segle X i principis de l'XI. El mur conserva dues espitlleres i una porta d'arc que dona accés a l'església des de l'antic fossar; l'arc va perdre les dovelles originals, i dona accés a una volta de pedra que travessa el mur i a través de la qual es pot accedir a l'església. Darrerament s'ha restaurat tota la façana, després d'enderrocar l'edifici de l'antic ajuntament i escoles que es trobaven davant de l'església. Davant del mur hi ha un jardí que havia sigut l'antic fossar d'Olesa. En aquest jardí es conserva el penell que hi havia al campanar abans de ser substituït per l'àngel que el corona, i una font.</p> | 08146-4 | Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El mur lateral a migjorn de l'església és l'element més antic que es conserva al poble, més antic que l'edifici de l'Hospital. Seria el mur de la primera església romànica de Sant Joan d'Olesa que ja existia al 1183. Es desconeix la data exacta de la consagració de l'església, però per les restes es pot datar de començaments del segle XI. El primer document que l'esmenta és de l'any 1183 i ja diu que és parroquial, citada dins el domini del castell de Cervelló i sota el patronat d'aquests durant els segles XIII, XIV i XV. L'edifici possiblement substituí a un edifici anterior romànic i de petites dimensions que es mantingué fins el segle XVI, moment en què es fan obres i es comença a construir al costat la rectoria, iniciada el 1520. Les obres d'aquesta època s'allargarien durant tot el segle, afegint capelles al lateral de l'església. En quedar petita l'església i plena d'afegits s'optà per fer una nova, més gran i d'estil neoclàssic. Les obres començaren abans de 1776 amb diferents aportacions del poble en material i feina, obra encarregada al mestre de cases de Vilafranca, Joan Catllar. L'antiga església no fou enderrocada completament, ja que sembla quedar una part del mur de migdia al sector que donava al fossar, on hi ha un portal del que s'han perdut les dovelles i que sembla l'antiga entrada, així com sembla que hi havia un campanar d'espadanya.</p> | 41.3534700,1.8489700 | 403715 | 4578636 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55360-foto-08146-4-1.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | L'enderrocament de l'antic ajuntament que va deixar visible el mur del fossar es va fer a la primavera de l'any 2001. Està inclòs al catàleg d'elements a protegir del PGOU d'Olesa, 1989. | 85 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55361 | Pila baptismal de Sant Joan d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pila-baptismal-de-sant-joan-dolesa | <p>GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Alt Penedès. Baix Penedès. Garraf. Vol 10. Arxiu Gavín. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1.</p> | XVI | <p>La pila baptismal de l'església de Sant Joan d'Olesa es troba en una obertura del mur del costat dret, abans de la primera capella, entrant des de la porta principal. És una pila de pedra formada per la tassa, una columna en forma de floró que la sustenta, i la base o peu quadrat. Vorejant la tassa hi ha dues cornises en forma de cordons i entre mig la inscripció: JHS 1577.</p> | 08146-5 | Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El primer document que esmenta l'església és de l'any 1183 i ja diu que és parroquial, citada dins el domini del castell de Cervelló i sota el patronat d'aquests durant els segles XIII, XIV i XV. Es desconeix la data exacta de la consagració de l'església, però per les restes es pot datar de començaments del segle XI. L'edifici possiblement substituí a un edifici anterior romànic i de petites dimensions que es mantingué fins el segle XVI, moment en què es fan obres i es comença a construir al costat la rectoria, iniciada el 1520. Les obres d'aquesta època s'allargarien durant tot el segle, afegint capelles al lateral de l'església. En aquesta època la religiositat està molt arrelada a Olesa, i es funden diferents confraries i capelles entre 1586 i 1601, època en que també es posa la nova pila baptismal que, per tant, pertanyia a la antiga església d'origen romànic.</p> | 41.3535400,1.8490400 | 403721 | 4578644 | 1577 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55361-foto-08146-5-1.jpg | Inexistent | Renaixement | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 95 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55363 | Altar Major de Sant Joan d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-major-de-sant-joan-dolesa | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1.</p> | XIX | <p>L'altar major està situat a l'absis de l'església. És una estructura arquitectònica. Al centre del retaule hi ha un frontó triangular sense cap figuració. A sota hi ha una pintura que representa el bateig de Jesús. El primer cos del retaule està flanquejat per uns florons a cada costat. A la part central del retaule hi ha quatre columnes coronades amb capitells dòrics. Al mig del cos central s'obre un buc on hi ha una estàtua de guix del patró, aquest buc sembla un baldaquí amb columnetes i capitells del mateix estil. En el cos inferior del retaule presideix un sagrari de metall amb un baix relleu del Bon Pastor. Als dos costats del sagrari hi ha les imatges de sant Antoni i sant Josep. A la part de baix hi ha dues portes, una a cada costat, per les que s'accedeix al rera-retaule. En el presbiteri i en els dos costats del mur central s'hi troben dues petxines fent angle. El presbiteri agafa dos trams, en el del fons ocupa tot l'espai la petxina grossa.</p> | 08146-7 | Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El culte a Sant Joan Baptista és tan antic com l'església. L'any 1809 es planeja i s'executa el nou altar major de línia neoclàssica, fet amb estucats. S'inaugura el 1810, traslladant a ell la imatge de Sant Joan procedent de la capella romànica de Sant Joan de Jerusalem, dels Hospitalaris, de Vilafranca del Penedès. Era una talla de fusta que l'any 1936 va ser cremada. El nou altar es va construir l'any 1948, essent rector Mossèn Laureà Guibernau. Va ser restaurat l'any 1986 per Francesc Domènec i Josep Altadill. El retaule va ser refet fa poc essent ja rector Mn. Francesc Crespo, per adaptar-lo a les noves exigències litúrgiques del Concili.</p> | 41.3535400,1.8490400 | 403721 | 4578644 | 1809 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55363-foto-08146-7-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es celebrava la diada de Sant Joan el 24 de juny. Des del 1923, els temps liberals de l'alçament de Riego, està documentat que 's'han inventat una Festa Major que acabarà per fer fóra la festa de Sant Joan'. La celebració de la diada del patró es va tornar a recuperar amb sentit religiós els anys 1950. | 99 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 55364 | Retaule de Sant Isidre de l'església parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-isidre-de-lesglesia-parroquial | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1.</p> | XVIII | <p>El retaule es troba a la primera capella entrant a la dreta a l'església de Sant Joan d'Olesa. És un retaule de tres pisos i tres carrers. Al centre hi ha una fornícula amb la imatge del sant de talla, tot i que l'escultura és recent. Recolza sobre una peanya que té un plafó representant a sant Isidre entre dos corbs i el camp. En el carrer lateral de la dreta hi ha les figuracions en relleu de sant Isidre, santa Maria de la Cabeza (la seva esposa), una olla i un infant amb barretina que deu ser el seu fill. En el carrer esquerre hi ha plafons en baix relleu, representant sant Isidre resant davant una ermita i un àngel llaurant amb dos bous. Un altre plafó representa sant Isidre que treu aigua d'una roca. Tot el retaule està decorat amb columnes salomòniques amb motius de la pagesia i agricultura: pàmpols, corbs, raïms, àguiles, etc...També hi ha figurats angelets, pelicans, corbs,...</p> | 08146-8 | Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El culte a Sant Isidre no és anterior al segle XVI; abans el pagesos tenien culte a Sant Galderic. Al segle XVI, en passar a ser Madrid la capital, s'estengué el culte a Sant Isidre. A Olesa, ja a finals del segle XVI, hi havia culte a aquest sant. El retaule, d'aire rococó, és del 1793. Restaurat sobre el 1950 amb no gaire encert, quan era rector Mn. Laureà Guibernau, que va fer col·locar a Sant Sebastià en lloc preferent en detriment a Sant Isidre. El restaurador el va tractar com si es tractés d'un retaule barroc i no d'estil borbònic francès o rococó, propi del segle XVIII.</p> | 41.3535400,1.8490400 | 403721 | 4578644 | 1797 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55364-foto-08146-8-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|99 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55365 | Retaule del Santíssim Nom de Jesús de l'església parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-santissim-nom-de-jesus-de-lesglesia-parroquial | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1.</p> | XVI | <p>El retaule es troba a la segona capella entrant a l'església a la dreta. Està distribuït en tres pisos i tres carrers. En la predel·la hi ha les figures de santa Bàrbara i santa Apolònia, sants metges, santa Helena i una santa màrtir amb la palma. Al centre, dins la fornícula, una imatge de guix del Nen Jesús, beneint i amb la bola del món a la mà esquerra. En el carrer lateral esquerra hi ha les següents escenes: Naixement de Jesús i circumcisió. En el lateral dret: Fugida d'Egipte i Resurrecció. El cos que corona el retaule està format en la part alta per un frontó truncat amb l'anagrama de Jesús i l'any 1734, data en què el retaule fou retocat en part i restaurat. A sota hi ha una taula més gran que representa l'ascensió del Senyor. Tots els compartiments estan separats per columnes salomòniques i cornises on estan esculpits baixos relleus i caps d'àngel. L'altar és de fusta cobert amb guix.</p> | 08146-9 | Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El retaule i la confraria del Santíssim Nom de Jesús daten de l'any 1632. La invocació i veneració al Santíssim Nom de Jesús és d'origen franciscà i va sorgir a la baixa edat mitjana. Als llibres de l'arxiu de la parròquia entre els anys 1722 i 1743 es deixa de parlar d'aquesta confraria. Presenta comptes intermitents: 1616-1624 (abans de fer l'altar i retaule), 1669-1744, 1764-1795, el 1775 cal reparar l'altar, el 1777 es compra una corona imperial per la imatge i una capa de vellut. El 1774 es celebraven dues diades: la de Cap d'Any i la de l'Ascensió, aquesta última abandonada ja al segle XVIII. L'administració va ser acaparada durant anys per la casa Badell d'Olesa que tenien sepultura davant mateix de l'altar i retaule. El 1864, ja en decadència, canvien el nom per 'confraria de lo bon Jesús', i el 1916 per 'lo nen Jesús'.</p> | 41.3535400,1.8490400 | 403721 | 4578644 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55365-foto-08146-9-1.jpg | Inexistent | Renaixement | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 95 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 55366 | Retaule del Roser de l'església parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-roser-de-lesglesia-parroquial | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1.</p> | XVI | <p>El retaule del Roser es troba a la tercera capella entrant a la dreta, costat del presbiteri. Està distribuït en tres pisos i tres carrers. A la predel·la, d'esquerra a dreta, hi ha pintat Crist lligat a una columna, el davallament de la Creu, i la Verònica. Els compartiments del retaule, a més de la predel·la, són: al centre fornícula amb una imatge de guix de la Mare de Déu del Roser; a l'esquerra, un carrer amb dues taules: visitació i naixement del Senyor; a la dreta un altre carrer amb dues taules que representen l'Adoració dels Reis i la fugida a Egipte. Corona el retaule un cos format per un frontó en el que hi ha pintat al centre el Pare Etern i a sota la crucifixió amb la Mare de Déu i sant Joan. Ambdós costats laterals hi ha l'escena de la Anunciació fragmentada en dues figuracions: l'àngel amb un lliri a la mà (a la dreta) i la Mare de Déu agenollada i, a sobre, l'Esperit Sant, al fons es veu la cambra i el llit. Totes aquestes escenes estan separades per columnetes amb capitells renaixentistes. L'altar té forma de pastera i és de fusta pintat imitant marbre verd. Les sacres són de metall de principis de segle XX.</p> | 08146-10 | Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El retaule el tenim documentat des del 1596, ja pertanyia a l'antiga església romànica, essent un dels més antics de Catalunya. És possible que la confraria del Roser d'Olesa ja existís al segle XV. Durant tot el 1500 ja hi ha arrelada la tradició de la 'iluminària dels dissabtes', la missa de 'Sancta Maria in sabbato' que es celebrava davant el retaule de la Mare de Déu del Roser amb gran quantitat de llum. El 1698 l'administració del Roser té dues cases en propietat per tal que el que donessin fou destinat a sufragar la despesa d'enceses. Del 1595 hi ha l'informe de cost del retaule actual iniciant la seva factura. La confraria del Roser d'Olesa feia 14 celebracions durant l'any, a més de la de l'aniversari: 7 pels confrares morts,7 de tipus general.</p> | 41.3535400,1.8490400 | 403721 | 4578644 | 1596 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55366-foto-08146-10-1.jpg | Inexistent | Renaixement | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 95 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55367 | Retaule del Sant Crist de l'església parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-sant-crist-de-lesglesia-parroquial | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1.</p> | XVII | <p>El retaule del Sant Crist es troba a la primera capella lateral entrant a l'església a l'esquerra. El retaule està format per una imatge de guix enquadrada amb pilastres i columnetes renaixentistes, coronat el conjunt per un frontó triangular amb la pintura central del Pare Etern. A la predel·la entre pilastra i pilastra hi ha una escena de Crist assegut a la taula amb tres apòstols (Sant Pere, sant Joan i sant Jaume) i amb els tres germans (Llàtzer, Marta i Maria).</p> | 08146-11 | Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Els retaules i confraries del Sant Crist van ser fruit de la pietat medieval envers la Santa Creu. L'any 1601 el bisbe Coloma erigia canònicament aquesta confraria a la parròquia d'Olesa. Es celebrava una processó sacra com la de Rams o la de Corpus. A l'Arxiu parroquial es guarden comptes del 1728 al 1743. El 1742 es va fer una reparació de la Vera Creu d'argent daurat que encara es conserva a la parròquia. L'any 1801 es va comprar una altra Vera Creu. La Vera Creu s'exposava amb solemnitat i es donava a besar a l'ofertori en certes diades, la de rebre els pans beneits o les ofrenes del poble, també es portava per fer la benedicció solemne del terme per la Santa Creu.</p> | 41.3535400,1.8490400 | 403721 | 4578644 | 1601 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55367-foto-08146-11-1.jpg | Inexistent | Renaixement | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 95 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55368 | Retaule de Sant Sebastià de l'església parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-sebastia-de-lesglesia-parroquial | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1.</p> | XVIII | <p>El retaule es troba a la segona capella entrant a l'església a l'esquerra. És un retaule de línies senzilles amb cos central on es troba la figura principal dins una fornícula flanquejada per dues columnes a cada costat, i coronació superior representant el oc diví. Entre les columnes laterals hi ha una figura a cada banda que representen santa Llúcia i sant Antoni de Pàdua. És un altar de fusta pintat imitant marbre.</p> | 08146-12 | Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>És un retaule neoclàssic. Abans de la reforma del 1945 era l'altar de la Mare de Déu del Carme o Santa Madrona, que va ser pintat el 1755. Sant Sebastià, oficial de la guàrdia imperial, va ser martiritzat pels romans de l'època de Dioclecià en assabentar-se que era cristià. Apareix sempre vestit amb la cuirassa romana com un militar, amb arc i fletxes com atributs, i a vegades amb corona de flors a les mans. A partir del segle XV es representa en el seu martiri, nu i lligat a un arbre o columna amb fletxes clavades al cos. Tot i que el retaule és de poc gust estètic, té una importància històrica ja que va sobreviure a la Guerra Civil.</p> | 41.3535400,1.8490400 | 403721 | 4578644 | 1740 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55368-foto-08146-12-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|99 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55369 | Retaule del Sagrat Cor de l'església parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-sagrat-cor-de-lesglesia-parroquial | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1.</p> | XIX | <p>Es troba a la tercera capella entrant a l'església a l'esquerra. És un retaule de fusta pintat imitant marbre de diferents colors. Presideix la imatge de guix del Sagrat Cor al centre. A sota hi ha un sagrari de metall i tres boniques sacres de la mateixa època que l'altar, 1810. Flanquejant la imatge hi ha columnetes amb capitells jònics. Els canelobres de metall són dels denominats de les tres maries: tres braços amb dos medallons dels sagrats cors de Jesús i de Maria.</p> | 08146-13 | Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El Sagrat Cor és la imatge de Crist que obre la seva túnica per mostrar el seu cor inflamat d'amor. La representació iconogràfica és moderna i plasma una devoció molt extensa. Es representa també el cor sol, en flames, amb una creu i una corona d'espines.</p> | 41.3535400,1.8490400 | 403721 | 4578644 | 1810 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55369-foto-08146-13-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 99 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55370 | Viacrucis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viacrucis-0 | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1.</p> | XVIII | En trobar-se a l'exterior la ceràmica es troba en mal estat de conservació. | <p>Placa de ceràmica vidriada formada per quatre rajoles quadrades i situada dins una petita fornícula al mur de ponent de l'església e Sant Joan d'Olesa, a l'exterior. Està protegida i envoltada per una cornisa de maó que recorre tot el seu perímetre. En ella es representa la imatge de Crist portant la creu amb dos personatges masculins que li ajuden i a l'esquerra la Mare de Déu. A l'angle superior dret hi ha el número 4 en números romans representat per quatre ratlles verticals.</p> | 08146-14 | Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El Via Crucis era un exercici de devoció que tenia per objecte la contemplació de la Passió de Crist ordenada en 14 monuments que donen lloc a composicions iconogràfiques. Es posen als murs en ordre per tal que l'exercitant el recorri acompanyant a Crist en la seva Passió. L'any 1801 es van posar les majòliques del Viacrucis que van ser fetes a finals del segle XVIII i van ser instal·lades al llarg dels murs de l'església, rectoria, ajuntament i escola, que llavors formaven un conjunt arquitectònic al centre del poble d'Olesa. L'any 1936 algunes van ser malmeses i altres van desaparèixer. Els anys 1960 encara es conservaven unes 12 que s'han anat perdent per falta de cura. Aquesta placa correspon al quart monument en el que Jesús carregant amb la creu es troba a la seva mare. El Viacrucis de l'interior de l'església fou erigit el 25 de maig de 1856. Després de la Guerra, el 7 de març de 1943, Mn. Casas va instal·lar novament el Viacrucis a l'església.</p> | 41.3535400,1.8490400 | 403721 | 4578644 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 55373 | Creu al cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-al-cementiri | XIX-XX | <p>Es tracta d'una creu de factura gòtica, de quatre braços iguals situats sobre una base de columna i acabats amb tres puntes decorades amb fulles d'acant i volutes. En un costat hi ha la imatge de Crist i a l'altre la Mare de Déu amb el nen. Cada figura té altres dues imatges, una al braç de cada costat. La base està formada per un peu en forma cilíndrica amb figures tallades i dos escuts, un a cada banda. La creu està situada sobre un corró circular de pedra que es va treure de l'era de cal Milà. És una creu feta amb motllo i pols de sorra, ja que es veu la junta de les dues cares al centre seguint tot el perímetre. És una imitació o còpia d'alguna creu gòtica de la zona.</p> | 08146-17 | Cementiri d'Olesa de Bonesvalls. | <p>Aquesta creu procedeix d'una casa de Begues que es caracteritza perquè tota ella té una decoració eclèctica amb columnes i capitells romànics d'imitació a les finestres i balcons. Aquesta i una altra creu igual estaven en aquesta casa i segurament van ser amagades per la Guerra, essent descobertes més tard i portant-les a la rectoria de Begues. Mn. Escala va posar una a la rectoria de Begues i l'altre la volia posar al jardí de l'església d'Olesa, però finalment es va posar al cementiri. Les dues creus són iguals i tretes del mateix motlle.</p> | 41.3573000,1.8445800 | 403353 | 4579066 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55373-foto-08146-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55373-foto-08146-17-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | No té cap valor artístic, però es fa la fitxa per evitar confusions en quant a la seva cronologia. | 106|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 55374 | Antic penell-creu de Sant Joan d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-penell-creu-de-sant-joan-dolesa | XIV-XV? | <p>Penell-creu de ferro forjat. Està format per un pal de ferro llarg, d'uns dos metres d'alçada, amb una creu a la part superior que té els braços de la mateixa llargada i eixamplats a la part exterior seguint la tipologia de les creus de Malta i de la creu que hi ha esculpida a la façana de l'església de l'Hospital. A la base de la creu hi ha quatre fulles que formen un calze, també forjades i de la tipologia que veiem en altres elements de ferro gòtiques. A sota hi ha el penell també de ferro però que es troba malmès.</p> | 08146-18 | Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Aquesta creu estava sobre el campanar de l'església parroquial d'Olesa, probablement des de la seva construcció. L'any 1808 es bastí el nou campanar, tot i que probablement aquest penell ja seria de l'església anterior. En posar l'àngel sobre el campanar es va retirar aquesta creu que actualment es guarda al jardí que hi ha a l'antic fossar.</p> | 41.3534100,1.8489100 | 403710 | 4578629 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55374-foto-08146-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55374-foto-08146-18-2.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 93|85 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 55375 | Placa Confraria del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-confraria-del-roser | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XX | <p>A la façana principal de l'església parroquial d'Olesa hi ha una placa de ceràmica encastada a la paret al costat esquerre de la porta principal. És un plafó ceràmic format per dues rajoles quadrades emmarcades amb altres fragments de rajoles ceràmiques de colors blau i ocre. Una de les rajoles té una imatge de la Mare de Déu del Roser, amb l'escut de la Diputació de Barcelona i el d'Olesa de Bonesvalls als angles superiors, i una banderola a la base amb la inscripció: 'Patronato provincial de la fiesta del árbol de la Excma. Diputación de Barcelona. I Fiesta del Árbol'. A la rajola de la dreta hi ha la inscripció: 'Ntra. Sra. Del Rosario. Alcaldesa honorária perpétua de Olesa de Bonesvalls. 2 marzo 1958'.</p> | 08146-19 | Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Probablement la confraria del Roser d'Olesa ja existís al segle XV. Durant tot el 1500 ja hi ha arrelada la tradició de la 'iluminària dels dissabtes', la missa de 'Sancta Maria in sabbato' que es celebrava davant el retaule de la Mare de Déu del Roser amb gran quantitat de llum. El 1698 l'administració del Roser té dues cases en propietat per tal que el que donessin fou destinat a sufragar la despesa d'enceses. La confraria del Roser d'Olesa feia 14 celebracions durant l'any, a més de la de l'aniversari: 7 pels confrares morts,7 de tipus general.</p> | 41.3534900,1.8490900 | 403725 | 4578638 | 1958 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 55376 | Sitja de cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitja-de-cal-pons | XIV? | No es conserva la sitja sencera, ja que es va reutilitzar per fer una tina i es va ampliar i modificar en part. | <p>Cal Pons és una de les poques cases del nucli antic que conserven part de l'estructura antiga tot i que va ser ampliada en diferents èpoques a partir d'un nucli central que és el més antic. En aquesta casa es conserva una antiga sitja que posteriorment es va aprofitar per ubicar una tina. La tina és de planta circular, de 3,5 metres de diàmetre i 3 de profunditat, folrada també amb cairons, coberta amb volta de maó i amb la boixa que dóna al celler que es troba a la banda de tramuntana de la casa, paral·lel a la sala central de l'arc. Té una porta quadrada a la volta superior per la que es pot accedir des del paviment de la casa. La sitja és de parets de terra compactada i té una profunditat de més de 6 metres. Es va aprofitar el forat ja fet de la sitja per construir a continuació la tina folrada amb cairons i que aprofita la part superior d'aquesta sitja; posteriorment, quan la tina ja no tindria utilitat, es va eliminar la base de la tina unificant tot el forat i utilitzant-lo probablement com a cisterna d'aigua.</p> | 08146-20 | Cal Pons. C/ Ordal, 2. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El cognom Poncs es repeteix a Olesa i el trobem associat a diferents cases: La Pedrosa, Mas Jansà, Milà de la Corbatera, a més de cal Pons. El 1388 ja s'esmenta un Poncs (Misser, 1953), mantenint-se el cognom durant el segle XVI. El capbreu de 1590 (AHVP) ens dona la posició del mas coincidint amb l'actual, amb el mas Ràfols al sud i el camí a l'est, i la casa era de Joan Poncs Batlle d'Olesa. Probablement aquest mas ja existia en el moment en que es fa consagrar l'església de Sant Joan, amb ampliacions i modificacions posteriors. Hi ha molta similitud entre les cases Ràfols i cal Pons, que son de la mateixa època. La sitja és una cavitat subterrània, excavada a la roca calcària que forma el substrat geològic en aquest indret, de forma aproximadament ovoide, destinada a guardar-hi productes fonamentalment alimentaris (cereals i llegums essencialment). En els nuclis urbans medievals era freqüent la construcció de sitges subterrànies a les cases. A Olesa tenim constància d'altres a diferents cases del nucli, en concret a can Ràfols es va descobrir una al celler però que encara no s'ha buidat de terra; també es coneix per tradició oral l'existència de sitges al barri de l'Hospital.</p> | 41.3544700,1.8498600 | 403791 | 4578746 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55376-foto-08146-20-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 55377 | Can Morgades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-morgades | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. AHCVP, Capbreu de l'Hospital d'Olesa de Cervelló, 1590-1594. Notari Pere Guasch.</p> | XIV | L'estat de conservació es refereix a l'arc diafragma. La resta de l'edifici està molt modificat tot i que es manté l'estructura de parets de pedra a la planta baixa. | <p>Can Morgades es troba al centre del nucli antic d'Olesa, al costat de l'església parroquial. És un edifici que ha estat molt reformat i que s'utilitza actualment com a habitatge. S'ha mantingut l'estructura general de l'antiga casa en tres crugies paral·leles i s'ha conservat l'arcada apuntada al celler, al cos de la banda de llevant. És una arcada tipològicament datable al segle XIV, feta amb carreus grossos i escairats, d'una alçada considerable i situada al centre del que seria l'antic celler de la casa. Es trobava al costat de cal Pere, després ca la Marcelina, que va ser enderrocada en fer l'actual casa.</p> | 08146-21 | C/ Doctor Molins, 4. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Can Morgades era coneguda antigament com can Batlle del cap de la Vila. És una de les cases més antigues del nucli d'Olesa i la que conserva actualment un dels elements arquitectònics més antic del municipi. El 1390 ja existia la casa (Mísser, 1953) amb Bernat Balle. Al fogatge de 1515 surt un Ponç Batlle que era batlle d'Olesa, al de 1553 surt Joan Balle, al capbreu de l'hospital de 1590 Joan Pons Balle tenia una casa o mas a Olesa (AHCVP), al fogatge de 1652 s'anomena a Joan Batlle. La propietat es manté amb els Batlle fins el segle XIX en que es perd el cognom pel de Morgades. Sembla que al segle XVII passà a ser l'hisenda propietat de can Olivella. L'actual edifici és fruit de l'annexió de dos masos, el mas Batlle de la plaça i el mas Jansá, documentats al segle XIII i produint-se l'annexió a finals del XVI. El capbreu de 1590 la situa entre cal Vedell i el mas de la Pedrosa (o Tutusaus) (AHCVP).</p> | 41.3532400,1.8492800 | 403740 | 4578610 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.