Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 55485 | Vinyes de l'Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinyes-de-lhospital | <p>L'Hospital forma part d'una explotació agrària propietat del Bisbat de Barcelona, d'unes 750 hectàrees. L'edifici s'utilitza com habitatge de l'hospitaler, càrrec que té per transmissió familiar des del 1682; els mateixos hospitalers es fan càrrec actualment del cultiu de les vinyes que pertanyen a l'Hospital. El paisatge de vinyes és característic de la plana central d'Olesa de Bonesvalls que, des de l'edat mitjana, ha estat un dels mitjans de subsistència econòmica de la zona.</p> | 08146-137 | Hospital de Cervelló. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>L'Hospital forma part d'una explotació agrària propietat del Bisbat de Barcelona, d'unes 750 hectàrees. L'edifici s'utilitza com habitatge de l'hospitaler, càrrec que té per transmissió familiar des del 1682; els mateixos hospitalers es fan càrrec actualment del cultiu de les vinyes que pertanyen a l'Hospital. El paisatge de vinyes és característic de la plana central d'Olesa de Bonesvalls que, des de l'edat mitjana, ha estat un dels mitjans de subsistència econòmica de la zona.</p> | 41.3448500,1.8462700 | 403476 | 4577682 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55485-foto-08146-137-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 55370 | Viacrucis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viacrucis-0 | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1.</p> | XVIII | En trobar-se a l'exterior la ceràmica es troba en mal estat de conservació. | <p>Placa de ceràmica vidriada formada per quatre rajoles quadrades i situada dins una petita fornícula al mur de ponent de l'església e Sant Joan d'Olesa, a l'exterior. Està protegida i envoltada per una cornisa de maó que recorre tot el seu perímetre. En ella es representa la imatge de Crist portant la creu amb dos personatges masculins que li ajuden i a l'esquerra la Mare de Déu. A l'angle superior dret hi ha el número 4 en números romans representat per quatre ratlles verticals.</p> | 08146-14 | Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El Via Crucis era un exercici de devoció que tenia per objecte la contemplació de la Passió de Crist ordenada en 14 monuments que donen lloc a composicions iconogràfiques. Es posen als murs en ordre per tal que l'exercitant el recorri acompanyant a Crist en la seva Passió. L'any 1801 es van posar les majòliques del Viacrucis que van ser fetes a finals del segle XVIII i van ser instal·lades al llarg dels murs de l'església, rectoria, ajuntament i escola, que llavors formaven un conjunt arquitectònic al centre del poble d'Olesa. L'any 1936 algunes van ser malmeses i altres van desaparèixer. Els anys 1960 encara es conservaven unes 12 que s'han anat perdent per falta de cura. Aquesta placa correspon al quart monument en el que Jesús carregant amb la creu es troba a la seva mare. El Viacrucis de l'interior de l'església fou erigit el 25 de maig de 1856. Després de la Guerra, el 7 de març de 1943, Mn. Casas va instal·lar novament el Viacrucis a l'església.</p> | 41.3535400,1.8490400 | 403721 | 4578644 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 55351 | Trull de can Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-can-parellada | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XVIII | En general el conjunt es troba en mal estat, tot i que conserva la mola i el cup en bon estat gràcies a que són de pedra. | <p>A la zona dels estables hi ha una edificació d'un sol nivell, isolada de la casa, que era l'antic trull d'oli de la casa. Conserva tot un conjunt d'elements i eines amb relació amb la molturació de les olives i extracció de l'oli: cup base i mola cònica d'un molí de sang, conduccions de l'oli cap a la bassa de decantació, premsa de fusta amb cargol de ferro i base de pedra, , cofins d'espart, i altres petites eines.</p> | 08146-36 | Can Parellada. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La història del trull està associada a la casa de cal Parellada i per tant la hem de relacionar amb ella. Can Parellada era un dels grans masos d'Olesa. És un mas fruit de diferents ampliacions es diferents èpoques però en general l'estructura reflecteix el progrés econòmic de la família propietària. Es pot distingir l'edifici més antic al que es va adossar posteriorment un més modern i més gran, així com les edificacions que estaven destinades a estables, producció del vi i de l'oli. Hem de suposar que el trull pot datar de l'ampliació més important feta en l'època en que la casa va passar a propietat dels Parellada, el 1731. És aquest un exemple de les grans cases productores de la zona en la què, durant l'època de més auge econòmic, era habitada per masovers i treballadors, mentre la família vivia a Barcelona i Sitges, i tan sols venia de tan en tan a la casa.</p> | 41.3469900,1.8341600 | 402466 | 4577933 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55351-foto-08146-36-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55407 | Torre de l'Hospital de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-lhospital-de-cervello | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Penedès-Garraf (vol. 1). Olesa de Bonesvalls, Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. MONTE, M.A. (1987). Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 2734. AA.VV. (1992). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Volum 6: Alt Penedès. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XIII | Es troba en mal estat la teulada i l'estructura interior de la torre. | <p>La torre es troba adossada al mur nord de l'edifici de l'Hospital. És una torre de planta quadrada, de pedra, construïda amb obra molt regular amb cantoneres ben escairades, amb finestres allargades i estretes. La torre està distribuïda amb baixos i tres pisos, coberta amb teulada a quatre vessants sostinguda per un embigat de fusta. A la planta baixa hi hauria la presó, amb una finestra amb reixa i d'arc de mig punt; a l'interior es conservava un banc en forma d'ela. Al primer pis, la planta noble, hi ha l'anomenada 'cambra dels bisbe'. El segon pis correspon a les golfes i el tercer era el colomar. A la façana de ponent hi ha un finestral gòtic al segon pis, amb columna central. Al primer pis hi ha un altre finestral gòtic més gran però tapiat en part, coronat per vuit mènsules (actualment falta una) amb quatre obertures espitllerades a sobre i que són les restes de matacans de defensa. A la façana nord hi ha la finestra de la presó als baixos; un balcó al primer pis que va substituir una finestra gòtica i sobre el que queden els arcs d'aquesta finestra; una finestra rectangular al segon pis i finalment vuit mènsules amb quatre obertures tapiades que eren matacans. A les parets de llevant i de migdia també hi ha senyals de vuit mènsules a cada costat amb quatre obertures, que s'utilitzaren pels matacans. De la paret de llevant de la torre surt un mur que divideix el pati en dos, amb un portal de mig punt adovellat en el que hi ha quatre merlets esglaonats.</p> | 08146-59 | Hospital de Cervelló. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>L'Hospital de Cervelló sovint era anomenat 'castrum Hospitalis' (Els castells catalans, vol III). Era un recinte emmurallat i la torre amb matacans que hi havia al centre era la torre defensiva dels conjunt. L'Hospital va ser fundat per Guillem II de Cervelló i de Cervera, tal i com va deixar constància al seu testament de 2 de juny de 1262, en el que ordena que es faci un hospital al terme d'Olesa de Begues, al costat de la via pública en el lloc conegut com el Pèlag d'Olesa. Havia de tenir la missió d'atendre i curar als pobres, pelegrins, predicadors i passatgers. Al mateix testament fa donació a l'hospital del lloc d'Olesa amb tot el seu territori. Tot i aquest destí inicial de fer les funcions d'hospital de malalts, la funció que va fer durant la seva història va ser com a lloc d'hostatge i almoina de pobres, vianants i pelegrins fonamentalment. Les obres per construir l'edifici començarien al moment de la donació, l'any 1262; entre 1270 i 1274 l'edifici d'estil gòtic estaria completament acabat, així com part de la capella, de la torre i la muralla.</p> | 41.3453000,1.8459500 | 403450 | 4577732 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55407-foto-08146-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55407-foto-08146-59-2.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Al llibre de visites pastorals de l'església d'Olesa de Bonesvalls del 1312 (ADB) s'assenyala que el nombre de persones que passaven per l'Hospital era molt elevat, unes 400 al mes, cosa que va provocar que es construís un conjunt de cases al seu entorn per tal d'allotjar al personal que hi treballava. Es diu que assistiren als actes d'inauguració fra Ramon de Penyafort, el rei Jaume I, el senyor de la baronia de Cervelló i fundador, Guillem II. El 1590 el bisbe Juan Dimes Lloris va fer posar un escut sobre la porta de l'Hospital amb una llegenda: 'Aquest Hospital fundat en altres temps per Guillem de Cervelló, el bisbe Juan Dimes Loris ara l'ha restaurat'; probablement el mur que divideix el pati i que parteix de la torre, fou fet en aquesta època. Està inclòs al catàleg d'elements a protegir del PGOU d'Olesa, 1989. Fotografia 1 de Marta Mitjans. | 93|85 | 47 | 1.3 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||
| 55430 | Taller d'imatgeria Artisol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taller-dimatgeria-artisol | XX | <p>Taller artesà d'imatgeria. El taller es troba a uns locals al costat de la casa del carrer Raval, al centre d'Olesa. En ell es realitza tot el procés d'elaboració de les imatges, des d'imatges religioses, naixements, fins a imatges decoratives o recordatoris. Les imatges estan fetes principalment amb escaiola, però també s'utilitza el pols d'alabastre. La producció s'inicia amb l'elaboració de la imatge per un escultor. Posteriorment al taller s'elabora un motllo de silicona o de làtex, depenent del tipus d'imatge i de la quantitat de còpies que es facin, i d'aquests motllos es fan les reproduccions en els materials especificats. Un cop es té la imatge s'ha de retocar a mà i posteriorment passa a fer-se el procés de pintura amb pistola o aerògraf, realitzant diferents capes per donar l'acabat a la imatge. Finalment es donen les pàtines finals i es posen els ulls de vidre si la imatge està feta per portar-los. Quan les imatges estan seques i acabades s'embalen i el mateix taller artesà s'encarrega de la distribució. Es tracta d'un taller artesà en el que no hi ha maquinària, realitzant-se tot el procés de forma manual artesanal, cosa que l'imprimeix un valor afegit a la feina; i en el que els mateixos artesans elaboren tot el procés productiu.</p> | 08146-82 | C/ Raval, 8. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Josep Altadill Busquets va néixer l'any 1926 a Corbera d'Ebre. Quan tenia 5 anys els seus pares es van traslladar a Olesa, retornant a Corbera en començar la Guerra Civil pensant que hi hauria més tranquil·litat i van tornar a Olesa abans d'acabar la Guerra. Els avis ja feien de masovers de can Xacó d'Olesa, al carrer de l'Hospital. De sempre li agradava pintar i volia aprendre, traslladant-se a Barcelona quan tenia 25 anys a aprendre a l'Escola d'Arts i Oficis, on va cursar estudis de pintura durant cinc anys. A l'escola feia pintura, però degut a que hi havia molta gent, el van posar a pintar a un aula en la que treballaven estudiants d'escultura. Es va fer amic de dos germans que estudiaven escultura i que el pare tenia una botiga i taller d'imatgeria religiosa ubicat al Portal de l'Àngel. La dedicació a la imatgeria religiosa va començar per casualitat: un dia el pare dels seus amics li va demanar que li pintés una imatge de Crist que encara s'havia d'acabar. Altadill s'ho va emportar a casa i al cap de dos dies el va retornar. Al moment d'entrar a la botiga a entregar-ho, hi havia una senyora que va valorar la pintura i el va comprar de seguida. El propietari de la botiga en veure que es venia tan ràpid li va encarregar pintar uns quants més, i en veure que agradaven el següent pas va ser encarregar-li la confecció d'imatges a més de la pintura. Així va ser com va aprendre l'ofici tot i que va acabar els estudis de pintor de quadres, tornant a Olesa. A Olesa encara feia encàrrecs del taller de Barcelona, això el va obligar a dedicar-se només a la feina de fer imatges, organitzant el seu propi taller als coberts de la casa que havia comprat la família al Raval. Durant 20 anys va abandonar completament la pintura de quadres dedicant-se exclusivament al negoci dels sants i arribant a tenir un taller important que va arribar a donar feina fins a 33 treballadors, la majoria dones d'Olesa, Begues i Vallirana. Va posar en marxa un negoci que venia a tota Espanya i a sud Amèrica, essent un dels més importants de Catalunya. Encara jove, una malaltia, el parkinson, li va obligar a deixar la feina, de la que més tard es van fer càrrec els seus dos fills que van aprendre molt bé l'ofici del seu pare. En aquell moment en que la malaltia l'allunyava de la feina del taller va tornar a pintar quadres a l'oli, amb un estil diferent del que tenia quan estudiava, més lluminós, però amb menys tècnica ja que els anys van fer que en part oblidés el que havia après a Barcelona 20 anys enrere, i amb l'agreujant de la malaltia que l'impedia disposar d'un pols ferm. Tot i així va pintar molt, principalment paisatges d'Olesa, d'altres llocs de Catalunya, i alguna d'encàrrec. Utilitza colors més vius, més lluminosos, amb un traç que s'apropa als impressionistes. Altadill no va deixar de pintar tot i estar impedit en una cadira de rodes durant un anys, fins a la seva mort l'any 2004. Actualment els seus dos fills estan al davant del negoci i són els únics treballadors ja que ha disminuït considerablement la venda d'aquest tipus d'imatgeria religiosa, però mantenen encàrrecs de diferents llocs de tota Europa i sud Amèrica, essent un dels pocs tallers que queden.</p> | 41.3526100,1.8511200 | 403893 | 4578538 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Cal assenyalar que a Catalunya els dos centres productors més importants d'imatgeria religiosa han estat la ciutat d'Olot i aquest taller d'Olesa de Bonesvalls. Informació oral proporcionada per Quim Altadill. | 60 | 4.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 55376 | Sitja de cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitja-de-cal-pons | XIV? | No es conserva la sitja sencera, ja que es va reutilitzar per fer una tina i es va ampliar i modificar en part. | <p>Cal Pons és una de les poques cases del nucli antic que conserven part de l'estructura antiga tot i que va ser ampliada en diferents èpoques a partir d'un nucli central que és el més antic. En aquesta casa es conserva una antiga sitja que posteriorment es va aprofitar per ubicar una tina. La tina és de planta circular, de 3,5 metres de diàmetre i 3 de profunditat, folrada també amb cairons, coberta amb volta de maó i amb la boixa que dóna al celler que es troba a la banda de tramuntana de la casa, paral·lel a la sala central de l'arc. Té una porta quadrada a la volta superior per la que es pot accedir des del paviment de la casa. La sitja és de parets de terra compactada i té una profunditat de més de 6 metres. Es va aprofitar el forat ja fet de la sitja per construir a continuació la tina folrada amb cairons i que aprofita la part superior d'aquesta sitja; posteriorment, quan la tina ja no tindria utilitat, es va eliminar la base de la tina unificant tot el forat i utilitzant-lo probablement com a cisterna d'aigua.</p> | 08146-20 | Cal Pons. C/ Ordal, 2. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El cognom Poncs es repeteix a Olesa i el trobem associat a diferents cases: La Pedrosa, Mas Jansà, Milà de la Corbatera, a més de cal Pons. El 1388 ja s'esmenta un Poncs (Misser, 1953), mantenint-se el cognom durant el segle XVI. El capbreu de 1590 (AHVP) ens dona la posició del mas coincidint amb l'actual, amb el mas Ràfols al sud i el camí a l'est, i la casa era de Joan Poncs Batlle d'Olesa. Probablement aquest mas ja existia en el moment en que es fa consagrar l'església de Sant Joan, amb ampliacions i modificacions posteriors. Hi ha molta similitud entre les cases Ràfols i cal Pons, que son de la mateixa època. La sitja és una cavitat subterrània, excavada a la roca calcària que forma el substrat geològic en aquest indret, de forma aproximadament ovoide, destinada a guardar-hi productes fonamentalment alimentaris (cereals i llegums essencialment). En els nuclis urbans medievals era freqüent la construcció de sitges subterrànies a les cases. A Olesa tenim constància d'altres a diferents cases del nucli, en concret a can Ràfols es va descobrir una al celler però que encara no s'ha buidat de terra; també es coneix per tradició oral l'existència de sitges al barri de l'Hospital.</p> | 41.3544700,1.8498600 | 403791 | 4578746 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55376-foto-08146-20-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 55502 | Sardana les Bonesvalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-les-bonesvalls | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XX | <p>La sardana Les Bonesvalls té lletra de Josep Escala i música del Mestre Colom de la Rondalla Sellarès de Gavà. Es va fer la sardana aprofitant un poema de Mn. Escala escrit l'octubre de 1982. La sardana es va estrenar per la Festa Major de fa uns quinze anys i es canta cada any per les Caramelles. La característica més important és que la lletra parla d'Olesa.</p> | 08146-154 | 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>MUNTANYES D'OLESA Olesa està tot voltat D'una muntanya ondulant, I al bell mig endormiscat S'hi bressola confiat Com si estigués embolcallat En el bressol d'un infant. Quatre gegants té per guardes Que vigilen els conreus, I a l'ensems el protegeixen Del vent fred dels Pirineus. El Montau, Puig de la Mola, Puig Bernat i el Montgrós, ens ensenyen a tot hor Son perfil mejestuós, I al seu costat s'hi arrepengen Tot servint-los de graó Talment com si s'hi gronxessin Els Penyalets i el Fitó. Són com una gran sardana En una dansa constant, Que enjogassada i ufana Va escampant al seu voltant Dolça fragància boscana. Contemplant les fondalades I les aspres serralades Abans verdes i formoses, Hom recorda les vegades Que eixes obagues frondosses Encisat les he creuades Pasturant nostres ramades. Però avui he pujat al cim D'eixes muntanyes estimades, I he plorat igual que un nin, En veure-les tan cremades Ennegrides i pelades; I a mi m'ha semblat un crim Que romanguin calcinades Tant tristes...tan desolades... Ja no s'enlaires ufanes Les pinades ondulants Ni se senten per les planes De les aus els seus bells cants. Avui sols hi ha tristor Sobre la muntanya morta, I aclaparat de dolor Jo demano amb veu ben forta Que ja mai, cap més traïdor Aquesta terra tan nostra Ompli de desolació.</p> | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 1982 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Josep Escala i el Mestre Colom. | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 55431 | Santa Maria de l'Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-lhospital | <p>GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Alt Penedès. Baix Penedès. Garraf. Vol 10. Arxiu Gavín. Barcelona. MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. MISSER, S.; FIGUEROLA, P.J.; MARTÍ BONET, J.M. (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1. MONTE, M.A. (1987). Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 2735. AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX: el Penedès, l'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. Pp. 160-161.</p> | XIII-XVIII | <p>La capella de l'Hospital d'Olesa està situada a l'angle nord-est del recinte emmurallat de l'Hospital de Cervelló, sobresortint la nau de la capella del clos emmurallat. Coneguda també per Santa Marta de l'Hospital. És un edifici de planta rectangular amb absis recte. La part primitiva té el sostre sostingut per bigues, a dues vessants i amb una arcada molt apuntada que comença arran de terra amb imposta a banda i banda de pedra polida. El presbiteri està cobert per una volta nervada igual que la sagristia que hi ha a la seva dreta; el separa de la resta de la nau un arc de mig punt. L'edifici té obertures escasses; una finestra gòtica a la paret nord; una finestra neo gòtica al sector que dóna al pati de l'Hospital. El portal principal és d'arc de mig punt adovellat i es troba a la paret de llevant, donant a l'interior del pati del conjunt de l'Hospital. Damunt el portal hi ha una creu patent cisellada en una pedra. Al costat esquerre de la porta principal, hi ha el campanar de base rectangular de no gaire alçada, de tipus d'espadanya amb dues obertures desiguals amb arc de mig punt, amb teulada a dues vessants amb dos nínxols sota l'angle del mig, el de la banda del pati obert i l'altre tapat. No hi ha Campanes. L'obra de l'edifici és de pedra molt ben escairada i disposada. Destaca la creu gòtica de pedra que es troba al carener de la teulada de la zona de l'absis. És un edifici gòtic, del segle XIV, reformada el segle XVII. És d'una sola nau senzilla amb arcs diafragmes apuntats. L'aparell inferior del mur és romànic, igual que el de la espadanya. Originàriament estava decorada amb pintures murals gòtiques que van ser repicades i es va donar una capa de calç a sobre a finals del segle XV.</p> | 08146-83 | Hospital de Cervelló. 08795 OLESA DE BONESVALL | <p>L'església es construiria al mateix moment que l'edifici de l'Hospital ja que la trobem documentada a la visita pastoral del 1315. S'observen dues fases constructives diferents. La torre del campanar que sembla de finals del segle XIII, i la nau de la capella probablement del segle XIV. En la segona meitat del XVII s'enderrocà l'antic absis per allargar la nau, posant al seu lloc l'actual tester damunt el qual hi ha una creu gòtica del XIV, i s'afegí una petita sagristia a la dreta de l'edifici que s'introdueix una mica dins el clos de la muralla. A principis del XVIII es van fer més reformes, fent una decoració amb esgrafiats que es va mantenir fins el nou emblanquinat de finals del mateix segle. El 1809 s'arranjà el tester i es va substituir l'antic retaule de l'Anunciata per un de Sant Sever que es va portar de Barcelona, pintat pels germans portuguesos Nunyez, al segle XV. En aquest retaule hi havia escenes del rei Martí l'Humà amb els consellers: Era procedent de l'Hospital de Sant Sever del carrer de la Palla de Barcelona, i en abolir-se aquest hospital va ser portat a Olesa. L'any 1929 va ser portat al Museu Diocesà de Barcelona, amb la qual cosa es va salvar de la destrucció que va patir la capella de l'Hospital l'any 1936. A causa de l'incendi de 1936 s'esfondrà la volta falsa i el bigam del XVII quedant només les parets mestres i l'afegit posterior que quedà intacte. El 1953 es va restaurar sota la direcció de l'arquitecte Puig i Boada, re inaugurant-la amb la presència del bisbe Gregorio Modrego. Hi havia tres altars al presbiteri: al centre el de Santa Maria de l'Anunciata amb retaule (substituït pel de Sant Sever), a la dreta el de Sant Gabriel i a l'esquerra el de Santa Marta. Hi havia aquests dos beneficis: el de Santa Maria de l'Anunciació possiblement fundat per Guillem II de Cervelló, també fundador de l'Hospital; i el de Sant Gabriel fundat per Domènec de Granada, un dels primers administradors de la fundació. El segle XVII encara es mantenien. A finals del XVIII una plaga de llagosta afectà a Olesa i comarca, fent els olesans un vot a Santa Marta fet que provocà que es generalitzés l'advocació a aquesta santa com a patrona de l'hospitalitat ja que ho era dels hostalers i hostals. També hi havia devoció a Santa Madrona, trobant-se la imatge al retaule de la parroquial.</p> | 41.3457000,1.8461800 | 403470 | 4577776 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55431-foto-08146-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55431-foto-08146-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55431-foto-08146-83-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Fotografia 3 feta després de la destrucció a la Guerra Civil. | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55358 | Sant Joan Baptista d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-baptista-dolesa | <p>GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Alt Penedès. Baix Penedès. Garraf. Vol 10. Arxiu Gavín. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1. MONTE, M.A. (1987). Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 2738.</p> | XII-XVIII | <p>L'església parroquial de Sant Joan es troba al nucli antic d'Olesa. És un edifici d'una sola nau rectangular coberta amb volta de canó amb cinc llunetes per banda i capçalera recta amb dues grans petxines i volta de quart d'esfera a l'interior. Teulada a dues vessants amb carener perpendicular a la façana. Corona l'edifici un ràfec de teulada inclinat amb una bola de pedra a la punta. Façana orientada a llevant amb porta centrada d'arc escarser o rebaixat de pedra treballada amb la data 1776 a la dovella principal. Quatre graons salven el desnivell amb l'interior. Sobre la porta hi ha un rosetó circular rematat per un ull de bou. profusament decorada. Al costat esquerre de la façana hi ha adossat el campanar. De base quadrada fins a la primera línia que sobresurt i després és muntat per dos cossos amb les arestes en xamfrà, coronat per una barana de balustres. Al cos superior té quatre finestres d'arc de mig punt, una a cada cara, una campana a l'obertura de migdia i a sota el rellotge. Fou bastit el 1808. La nau interior és de mamposteria emblanquinada. S'obren sis capelles, tres a cada banda cobertes amb voltes de creueria. La nau és de volta de mig punt amb una cornisa que distingeix la volta dels murs laterals, dividida la volta en cinc trams separats per arcs. Al peu de l'església, davant la porta, hi ha el cor amb balustrada de fusta, a sota, al costat dret, es conserva dins un buc al mur la pica baptismal. L'absis és quadrat i està coronat per una petxina, símbol de Sant Joan, patró de la parròquia., en el que es troba l'altar major. Adossat a l'església per la banda de l'absis hi ha la rectoria i la sagristia. La sagristia té un arc escarser de pedra amb les arestes treballades. A la paret de ponent hi ha la rectoria afegida. A la sagristia hi havia el cor de l'antiga església, i després de l'incendi del 1948 van quedar al descobert grafits del segle XVI i XVII als panys inferiors de la volta amb noms de persones del poble. A les capelles laterals hi ha diferents retaules amb advocacions: entrant a la dreta, primer el de Sant Isidre, d'estil barroc de mitjan segle XVIII; segon, el del Nen de Praga (Santíssim Nom de Jesús) de mitjan segle XVI; tercer, el del Roser, datat a la segona meitat del segle XVI d'estil neoclàssic. Entrant a l'esquerra: primer el del Sant Crist d'estil neoclàssic; segon, el de Sant Sebastià, abans dedicat a Santa Madrona, de mitjan segle XVIII, neoclàssic; tercer, el del Sagrat Cor, d'inicis del XIX. Tots són de fusta menys el de l'Altar Major i el del Sagrat Cor que són d'estuc de guix. L'altar Major és dedicat a Sant Joan, d'estil neoclàssic però més gran que els altres, amb la data 1810 a un costat.</p> | 08146-2 | Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Es desconeix la data exacta de la consagració de l'església, però per les restes es pot datar de començaments del segle XI. El primer document que l'esmenta és de l'any 1183 i ja diu que és parroquial, citada dins el domini del castell de Cervelló i sota el patronat d'aquests durant els segles XIII, XIV i XV. L'edifici possiblement substituí a un edifici anterior romànic i de petites dimensions que es mantingué fins el segle XVI, moment en què es fan obres i es comença a construir al costat la rectoria, iniciada el 1520. Les obres d'aquesta època s'allargarien durant tot el segle, afegint capelles al lateral de l'església. Hi ha una llicència del vicari general, del 18-3-1591 al rector, jurats i obrers d'Olesa i Cervelló per fer una capella a la Mare de Déu del Roser a un costat de l'església. El 1586 existia la capella i benefici de Sant Rafael. El 8 de març de 1601 s'erigí la confraria de la Preciosa Sang, autoritzada pel bisbe Coloma, senyor d'Olesa. El dia 11 d'agost de 1732 es donà llicència al rector per beneir una campana per a l'església i el 17 de novembre el vicari general dóna llicència per beneir dues noves campanes al rector Marcer. El 1740 es feren obres per col·locar el retaule de Santa Madrona. Al segle XVIII hi havia quatre administracions: Sant Joan, el Roser, el Santíssim nom de Jesús i Sant Isidre. En quedar petita l'església i plena d'afegits s'optà per fer una nova, més gran i d'estil neoclàssic. Les obres començaren abans de 1776 amb diferents aportacions del poble en material i feina, obra encarregada al mestre de cases de Vilafranca, Joan Catllar. L'antiga església no fou enderrocada completament, ja que sembla quedar una part del mur de migdia al sector que donava al fossar, on hi ha un portal del que s'han perdut les dovelles i que sembla l'antiga entrada, així com sembla que hi havia un campanar d'espadanya. La diada de Sant Joan del 1777 es beneí la nova església essent rector Marià Marcer i sota la jurisdicció del territori del bisbe Gabí de Valladares. També es remodela la rectoria en aquesta època. L'any 1808 es bastí el campanar. El 1810 es construí l'altar major que és d'estuc. L'església es mantingué de la mateixa manera amb petites modificacions fins el 1936. Cal destacar que les obres no són artísticament molt destacables tot i que molt proporcionades ja que es tractava d'una parròquia relativament pobra. El 27 de juliol del 1936 va ser saquejada i van desaparèixer totes les imatges, les peces d'orfebreria per robatoris i incendi, així com tot el que hi havia a la rectoria que fou destruïda. Se salvà en part l'Arxiu parroquial i la resta d'elements gràcies a que una persona del poble va fer un envà a la porta impedint l'entrada. Les tres campanes foren tretes per fondre. L'any 1941 es començà a reconstruir la rectoria, però patí un incendi el 1948 i es tornaren a fer obres de consolidació, posant-se al descobert un portal adovellat de mig punt entre d'altres elements antics. Els set retaules de l'església es salvaren de la destrucció del 1936. El de l'Altar Major que és d'estuc i altres sis de petites dimensions que es troben als costats: el del Nen de Praga és de mitjans del segle XVI; el del Roser del 1596; els altres són posteriors. Després de la guerra es col·locà la campana que restà al campanar de l'Hospital, que després es va retirar en estar en mal estat i es va fondre. La campana actual és de bronze feta amb el de l'anterior i s'anomena Maria Marta. A partir del 1956 s'instal·là un rellotge al campanar. A la dècada dels vuitanta es va pintar l'església i s'hi feren obres de millora. Des del 1990 es troba il·luminat el temple exteriorment.</p> | 41.3535000,1.8489800 | 403716 | 4578639 | 1776 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55358-foto-08146-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55358-foto-08146-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55358-foto-08146-2-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mestre de cases de Vilafranca, Joan Catllar. | Està inclòs al catàleg d'elements a protegir del PGOU d'Olesa, 1989. | 92|94|98|99|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 55467 | Riera d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-dolesa | En diferents èpoques de l'any no té aigua. | <p>La riera d'Olesa o del Fondo del Lledoner, es forma sota la creu de l'Ordal, al terme de Vallirana i desguassa a la de Begues a l'Hospital. Rep diferents torrents en el seu recorregut. Per la dreta: torrent del fondo de l'Arcada (notable per una arcada natural formada per l'erosió); torrent del fondo de l'Uró; torrent de l'Arcatera; fondo de la Remuga, que s'uneixen al fondo de Cova Cremada, que després de travessar Olesa, desguassa a la riera per la dreta. Per l'esquerra: el fondo de les Obagues, que baixa del Puig Bernat; el fondo del molí, que prové del pla de les Bassioles (Vallirana); el fondo de Matabous, que davalla del puig de l'Avencó.</p> | 08146-119 | 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El terme d'Olesa de Bonesvalls forma una gran vall que degut a la natura pètria, calcària i càrstica del lloc, no permet que les aigües de pluja es retinguin a la superfície, filtrant-se ràpidament sota terra i sense circular per damunt. Això ha condicionat el sistema de captació de les aigües, generalitzant-se l'excavació de pous que agafen l'aigua del subsòl prop del llit de les rieres. Cada casa té el seu pou, constituint un paisatge singular. Hi ha diversos pous que es drenen amb les aigües subterrànies, prop de la riera de Begues (a l'Hospital, cal Pel·larí, etc.), i d'Olesa (les Cases de la Riera, carrer del Raval, carrer Fontana). Hi ha pous de propietat privada i altres de propietat municipal que basteixen d'aigua el municipi. Aquests pous han esdevingut una part característica del paisatge del poble d'Olesa. Les rieres d'Olesa son cursos torrencials, que només porten aigua quan plou amb intensitat i per tant porten un cabal poc important. El tipus de vegetació del seu entorn és la que trobem a tota la zona.</p> | 41.3560600,1.8551800 | 404238 | 4578916 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 55468 | Riera de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-begues-1 | En diferents èpoques de l'any no té aigua. | <p>La riera de Begues, neix prop d'aquest poble i entra al terme d'Olesa per la cadira de Sant Cristòfol. La riera de Begues rep a la riera d'Olesa a l'Hospital i, després de rebre l'aigua de diferents torrents, aflueix a la Mediterrània a ponent de Sitges. Rep diferents torrents en el seu recorregut. Per l'esquerra: el fondo del Corral de l'Hospital o del Pi del Lluc; el de la Boixosa; el de la Llaurada, que provenen del Puig de la Mola. Per la dreta rep el torrent dels Albans; el de cal Malet i el dels Lladres; el torrent de la Gavarra i el fondo de Vallmala.</p> | 08146-120 | 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El terme d'Olesa de Bonesvalls forma una gran vall que degut a la natura pètria, calcària i càrstica del lloc, no permet que les aigües de pluja es retinguin a la superfície, filtrant-se ràpidament sota terra i sense circular per damunt. Això ha condicionat el sistema de captació de les aigües, generalitzant-se l'excavació de pous que agafen l'aigua del subsòl prop del llit de les rieres. Cada casa té el seu pou, constituint un paisatge singular. Hi ha diversos pous que es drenen amb les aigües subterrànies, prop de la riera de Begues (a l'Hospital, cal Pel·larí, etc.), i d'Olesa (les Cases de la Riera, carrer del Raval, carrer Fontana). Hi ha pous de propietat privada i altres de propietat municipal que basteixen d'aigua el municipi. Aquests pous han esdevingut una part característica del paisatge del poble d'Olesa. Les rieres d'Olesa son cursos torrencials, que només porten aigua quan plou amb intensitat i per tant porten un cabal poc important. El tipus de vegetació del seu entorn és la que trobem a tota la zona.</p> | 41.3459300,1.8477400 | 403601 | 4577800 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 55365 | Retaule del Santíssim Nom de Jesús de l'església parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-santissim-nom-de-jesus-de-lesglesia-parroquial | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1.</p> | XVI | <p>El retaule es troba a la segona capella entrant a l'església a la dreta. Està distribuït en tres pisos i tres carrers. En la predel·la hi ha les figures de santa Bàrbara i santa Apolònia, sants metges, santa Helena i una santa màrtir amb la palma. Al centre, dins la fornícula, una imatge de guix del Nen Jesús, beneint i amb la bola del món a la mà esquerra. En el carrer lateral esquerra hi ha les següents escenes: Naixement de Jesús i circumcisió. En el lateral dret: Fugida d'Egipte i Resurrecció. El cos que corona el retaule està format en la part alta per un frontó truncat amb l'anagrama de Jesús i l'any 1734, data en què el retaule fou retocat en part i restaurat. A sota hi ha una taula més gran que representa l'ascensió del Senyor. Tots els compartiments estan separats per columnes salomòniques i cornises on estan esculpits baixos relleus i caps d'àngel. L'altar és de fusta cobert amb guix.</p> | 08146-9 | Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El retaule i la confraria del Santíssim Nom de Jesús daten de l'any 1632. La invocació i veneració al Santíssim Nom de Jesús és d'origen franciscà i va sorgir a la baixa edat mitjana. Als llibres de l'arxiu de la parròquia entre els anys 1722 i 1743 es deixa de parlar d'aquesta confraria. Presenta comptes intermitents: 1616-1624 (abans de fer l'altar i retaule), 1669-1744, 1764-1795, el 1775 cal reparar l'altar, el 1777 es compra una corona imperial per la imatge i una capa de vellut. El 1774 es celebraven dues diades: la de Cap d'Any i la de l'Ascensió, aquesta última abandonada ja al segle XVIII. L'administració va ser acaparada durant anys per la casa Badell d'Olesa que tenien sepultura davant mateix de l'altar i retaule. El 1864, ja en decadència, canvien el nom per 'confraria de lo bon Jesús', i el 1916 per 'lo nen Jesús'.</p> | 41.3535400,1.8490400 | 403721 | 4578644 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55365-foto-08146-9-1.jpg | Inexistent | Renaixement | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 95 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 55367 | Retaule del Sant Crist de l'església parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-sant-crist-de-lesglesia-parroquial | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1.</p> | XVII | <p>El retaule del Sant Crist es troba a la primera capella lateral entrant a l'església a l'esquerra. El retaule està format per una imatge de guix enquadrada amb pilastres i columnetes renaixentistes, coronat el conjunt per un frontó triangular amb la pintura central del Pare Etern. A la predel·la entre pilastra i pilastra hi ha una escena de Crist assegut a la taula amb tres apòstols (Sant Pere, sant Joan i sant Jaume) i amb els tres germans (Llàtzer, Marta i Maria).</p> | 08146-11 | Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Els retaules i confraries del Sant Crist van ser fruit de la pietat medieval envers la Santa Creu. L'any 1601 el bisbe Coloma erigia canònicament aquesta confraria a la parròquia d'Olesa. Es celebrava una processó sacra com la de Rams o la de Corpus. A l'Arxiu parroquial es guarden comptes del 1728 al 1743. El 1742 es va fer una reparació de la Vera Creu d'argent daurat que encara es conserva a la parròquia. L'any 1801 es va comprar una altra Vera Creu. La Vera Creu s'exposava amb solemnitat i es donava a besar a l'ofertori en certes diades, la de rebre els pans beneits o les ofrenes del poble, també es portava per fer la benedicció solemne del terme per la Santa Creu.</p> | 41.3535400,1.8490400 | 403721 | 4578644 | 1601 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55367-foto-08146-11-1.jpg | Inexistent | Renaixement | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 95 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55369 | Retaule del Sagrat Cor de l'església parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-sagrat-cor-de-lesglesia-parroquial | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1.</p> | XIX | <p>Es troba a la tercera capella entrant a l'església a l'esquerra. És un retaule de fusta pintat imitant marbre de diferents colors. Presideix la imatge de guix del Sagrat Cor al centre. A sota hi ha un sagrari de metall i tres boniques sacres de la mateixa època que l'altar, 1810. Flanquejant la imatge hi ha columnetes amb capitells jònics. Els canelobres de metall són dels denominats de les tres maries: tres braços amb dos medallons dels sagrats cors de Jesús i de Maria.</p> | 08146-13 | Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El Sagrat Cor és la imatge de Crist que obre la seva túnica per mostrar el seu cor inflamat d'amor. La representació iconogràfica és moderna i plasma una devoció molt extensa. Es representa també el cor sol, en flames, amb una creu i una corona d'espines.</p> | 41.3535400,1.8490400 | 403721 | 4578644 | 1810 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55369-foto-08146-13-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 99 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55366 | Retaule del Roser de l'església parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-roser-de-lesglesia-parroquial | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1.</p> | XVI | <p>El retaule del Roser es troba a la tercera capella entrant a la dreta, costat del presbiteri. Està distribuït en tres pisos i tres carrers. A la predel·la, d'esquerra a dreta, hi ha pintat Crist lligat a una columna, el davallament de la Creu, i la Verònica. Els compartiments del retaule, a més de la predel·la, són: al centre fornícula amb una imatge de guix de la Mare de Déu del Roser; a l'esquerra, un carrer amb dues taules: visitació i naixement del Senyor; a la dreta un altre carrer amb dues taules que representen l'Adoració dels Reis i la fugida a Egipte. Corona el retaule un cos format per un frontó en el que hi ha pintat al centre el Pare Etern i a sota la crucifixió amb la Mare de Déu i sant Joan. Ambdós costats laterals hi ha l'escena de la Anunciació fragmentada en dues figuracions: l'àngel amb un lliri a la mà (a la dreta) i la Mare de Déu agenollada i, a sobre, l'Esperit Sant, al fons es veu la cambra i el llit. Totes aquestes escenes estan separades per columnetes amb capitells renaixentistes. L'altar té forma de pastera i és de fusta pintat imitant marbre verd. Les sacres són de metall de principis de segle XX.</p> | 08146-10 | Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El retaule el tenim documentat des del 1596, ja pertanyia a l'antiga església romànica, essent un dels més antics de Catalunya. És possible que la confraria del Roser d'Olesa ja existís al segle XV. Durant tot el 1500 ja hi ha arrelada la tradició de la 'iluminària dels dissabtes', la missa de 'Sancta Maria in sabbato' que es celebrava davant el retaule de la Mare de Déu del Roser amb gran quantitat de llum. El 1698 l'administració del Roser té dues cases en propietat per tal que el que donessin fou destinat a sufragar la despesa d'enceses. Del 1595 hi ha l'informe de cost del retaule actual iniciant la seva factura. La confraria del Roser d'Olesa feia 14 celebracions durant l'any, a més de la de l'aniversari: 7 pels confrares morts,7 de tipus general.</p> | 41.3535400,1.8490400 | 403721 | 4578644 | 1596 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55366-foto-08146-10-1.jpg | Inexistent | Renaixement | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 95 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55368 | Retaule de Sant Sebastià de l'església parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-sebastia-de-lesglesia-parroquial | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1.</p> | XVIII | <p>El retaule es troba a la segona capella entrant a l'església a l'esquerra. És un retaule de línies senzilles amb cos central on es troba la figura principal dins una fornícula flanquejada per dues columnes a cada costat, i coronació superior representant el oc diví. Entre les columnes laterals hi ha una figura a cada banda que representen santa Llúcia i sant Antoni de Pàdua. És un altar de fusta pintat imitant marbre.</p> | 08146-12 | Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>És un retaule neoclàssic. Abans de la reforma del 1945 era l'altar de la Mare de Déu del Carme o Santa Madrona, que va ser pintat el 1755. Sant Sebastià, oficial de la guàrdia imperial, va ser martiritzat pels romans de l'època de Dioclecià en assabentar-se que era cristià. Apareix sempre vestit amb la cuirassa romana com un militar, amb arc i fletxes com atributs, i a vegades amb corona de flors a les mans. A partir del segle XV es representa en el seu martiri, nu i lligat a un arbre o columna amb fletxes clavades al cos. Tot i que el retaule és de poc gust estètic, té una importància històrica ja que va sobreviure a la Guerra Civil.</p> | 41.3535400,1.8490400 | 403721 | 4578644 | 1740 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55368-foto-08146-12-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|99 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55364 | Retaule de Sant Isidre de l'església parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-isidre-de-lesglesia-parroquial | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1.</p> | XVIII | <p>El retaule es troba a la primera capella entrant a la dreta a l'església de Sant Joan d'Olesa. És un retaule de tres pisos i tres carrers. Al centre hi ha una fornícula amb la imatge del sant de talla, tot i que l'escultura és recent. Recolza sobre una peanya que té un plafó representant a sant Isidre entre dos corbs i el camp. En el carrer lateral de la dreta hi ha les figuracions en relleu de sant Isidre, santa Maria de la Cabeza (la seva esposa), una olla i un infant amb barretina que deu ser el seu fill. En el carrer esquerre hi ha plafons en baix relleu, representant sant Isidre resant davant una ermita i un àngel llaurant amb dos bous. Un altre plafó representa sant Isidre que treu aigua d'una roca. Tot el retaule està decorat amb columnes salomòniques amb motius de la pagesia i agricultura: pàmpols, corbs, raïms, àguiles, etc...També hi ha figurats angelets, pelicans, corbs,...</p> | 08146-8 | Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El culte a Sant Isidre no és anterior al segle XVI; abans el pagesos tenien culte a Sant Galderic. Al segle XVI, en passar a ser Madrid la capital, s'estengué el culte a Sant Isidre. A Olesa, ja a finals del segle XVI, hi havia culte a aquest sant. El retaule, d'aire rococó, és del 1793. Restaurat sobre el 1950 amb no gaire encert, quan era rector Mn. Laureà Guibernau, que va fer col·locar a Sant Sebastià en lloc preferent en detriment a Sant Isidre. El restaurador el va tractar com si es tractés d'un retaule barroc i no d'estil borbònic francès o rococó, propi del segle XVIII.</p> | 41.3535400,1.8490400 | 403721 | 4578644 | 1797 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55364-foto-08146-8-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|99 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55443 | Rellotge de sol de can Badell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-badell | XVIII? | <p>El rellotge es troba a la façana principal de la casa que dóna a migdia i que s'obre a un pati. Es troba a la banda dreta superior de la façana i és visible des de l'exterior de la casa. El rellotge està pintat sobre la façana, i per tant suposem que és de la mateixa època en que es faria aquesta, a finals del segle XVIII. És un rellotge en el que està representada mitja esfera amb els quadrants horaris indicats amb xifres àrabs: 9, 12, 3, 6. A cada costat hi ha un dibuix que representa la nit o el dia, així a la part superior de la banda esquerra hi ha un sol, i a la banda dreta una lluna, tots dos amb ulls i boca i pintats de color groc i blau respectivament. Conserva també l'eix de ferro encastat a la paret fent l'angle necessari per marcar l'hora amb la seva ombra. Es tracta d'un esgrafiat de factura molt elegant.</p> | 08146-95 | Can Badell. C/ de les Planes. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>S'han localitzat al terme d'Olesa més de 10 rellotges de sol que es troben a les façanes de cases i masies, tots ells en diferents estats de conservació. Degut a que el rellotge de sol és un element característic de les cases, s'ha escollit un d'elles per la seva singularitat, el de can Badell.</p> | 41.3537600,1.8485400 | 403679 | 4578669 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55443-foto-08146-95-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 55359 | Rectoria de la parròquia de Sant Joan d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-la-parroquia-de-sant-joan-dolesa | <p>GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Alt Penedès. Baix Penedès. Garraf. Vol 10. Arxiu Gavín. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1.</p> | XVI-XX | <p>Adossada a l'absis de l'església hi ha la casa rectoral de la parròquia. L'edifici ha estat refet diverses vegades. És un edifici cobert amb teulada a quatre vents, amb la façana principal a ponent, de planta i un pis i distribuït interiorment amb tres crugies perpendiculars a la façana. A una paret del vestíbul hi ha una portalada de pedra picada de mig punt. Comunica amb l'església a través de la sagristia, on hi ha un arc escarser de pedra picada amb arestes treballades. Destaca a la façana al costat de la porta principal, una placa feta amb quatre rajoles de ceràmica amb la inscripció: OLESA BONESBALLS. PARTIDO DE VILLANUEVA Y GELTRÚ. PROVª DE BARCELONA.</p> | 08146-3 | Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La construcció de la rectoria s'inicià el 1520, coincidint amb les obres de remodelació de l'església. Anteriorment sembla que hi hauria una altra rectoria tocant a l'església romànica i orientada a migjorn, una porta d'arc de mig punt descoberta en la restauració de l'any 1948 era la que donaria entrada a l'antiga rectoria, i que es troba al mateix mur romànic que es conserva. Documentalment sabem que aquesta rectoria tenia dependències al costat de tramuntana, és a dir, darrera de l'església actual. Durant la Guerra Civil la rectoria va patir una destrucció tan important i incendi que un cop acabada la guerra es va haver de refer, acabant l'obra el 1944. Era rector Mossèn Jaume Casas.</p> | 41.3534200,1.8487900 | 403700 | 4578630 | 1944 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55359-foto-08146-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55359-foto-08146-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55359-foto-08146-3-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Està inclòs al catàleg d'elements a protegir del PGOU d'Olesa, 1989. Es guarda l'arxiu privat de Mn. Xavier, que era capellà de Les Gunyoles i ara viu a una residència. Per aquest motiu de moment ha deixat en caixes de cartró el seu arxiu i biblioteca. | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 55489 | Raval del Gravat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raval-del-gravat | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XVII-XX | Només una casa es troba en estat de ruïna, cal Ros. | <p>El raval del Gravat es troba a l'altra banda de la riera de Begues, entre aquesta i la carretera, després que la riera d'Olesa s'uneixi a la de Begues. Forma un grup de cases centrades pel carrer Fitó, en concret hi ha 7 cases: cal Joan del Pomàs, cal Punet (al costat dret), cal Caliquenyo (al costat dret), cal Pau Carreter, cal Perets, ca la Isabel i cal Ros, aquesta darrera actualment en runes. Entre aquest grup de cases i el pont hi ha altre grup de cases que es reparteixen a cada costat de la carretera Olesa-Avinyonet BV-2411. La més antiga és cal Joan Olivella, situada davant del pouet, i les altres cases són fetes durant la dècada dels anys 1920: cal Miquelet, cal Cacahuero, cal Milà, cal Xarel·lo i l'edifici anomenat Les Voltes, que era un magatzem de tractament de calç abans de la Guerra Civil i construït l'any 1932. La major part de les cases del carrer Fitó tenien cups de vi. Encara es pot veure part del cup de cal Pau Carreter i el de cal Ros.</p> | 08146-141 | Raval del Gravat, barri de l'Hospital. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>L'actual ca la Isabel podria ser l'antiga casa dels Prunera, masovers de can Parellada, que s'esmenten a diferent documentació des del 1650, i que al 1700 era de Pere Ràfols (Misser, 1953). La resta de cases de l'entorn del carrer Fitó deuen ser de la mateixa època que aquesta, cap al segle XVII o potser anteriors. La casa més antiga de la zona és probablement cal Jaume Olivella, tot i que l'estructura actual no deixa veure elements que permetin una datació segura. D'altra banda, el conjunt de cases que es van fer a l'entorn de la carretera van néixer amb motiu de la construcció d'aquesta, essent totes dels últims anys de la dècada del 1920, centrades per l'edifici industrial Les Voltes.</p> | 41.3437800,1.8427700 | 403182 | 4577567 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55489-foto-08146-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55489-foto-08146-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55489-foto-08146-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55446 | Punt d'aigua dels carboners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/punt-daigua-dels-carboners | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | XIX-XX | <p>Es troba a prop del cim del Puig de la Mola, a prop d'una barraca. És un pou circular amb una construcció que el protegeix per sobre i que sembla una barraca molt rudimentària. Està fet de blocs grossos de pedra seca, formant una porta petita quadrada coberta amb una grossa llinda horitzontal de pedra sense tallar. No li falta mai aigua.</p> | 08146-98 | Puig de la Mola. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Aquest punt d'aigua l'utilitzaven els carboners que treballaven en aquesta zona del Montau. Per això tenien el pou ben protegit exteriorment, per disposar sempre d'aigua en bon estat. És l'únic punt d'aigua que hi ha en aquesta zona i per això era un dels importants d'ús pels carboners.</p> | 41.3225700,1.8470800 | 403511 | 4575207 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Era un pou de tipus comunal tot i que es troba dins la propietat de l'Hospital de Cervelló. Fotografia de Santi Estrada. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 55406 | Puig de la Mola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-la-mola-2 | <p>El Puig de la Mola fa de límit divisor entre els territoris d'Avinyonet, Olivella, Begues i Olesa. És un dels punts més elevats del massís del Garraf. Físicament parlant, es tracta d'una muntanya amb un gran cim planer, de base calcària fortament erosionada. El terreny està cobert per vegetació arbustiva de margalló, llentiscle i garric. La roca aflora en bon part de la superfície del cim. Te una panoràmica extraordinària de 360 º, per la qual cosa s'ha ubicat al seu cim una torre de vigilància forestal. A més d'aquesta torre, també al cim es troben vestigis antics i elements d'interès: un grup de fites a tocar la torre forestal que delimiten el terme, el recer que forma una antiga pleta i l'extensa visual que domina tot el terme d'Avinyonet, el mar i una bona extensió de les comarques del Penedès, el Garraf i el Baix Llobregat.</p> | 08146-58 | Puig de la Mola. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Una llegenda diu que a trenc d'alba de la nit de Sant Joan s'ha de buscar la primera pedra on hi toca el sol dalt del puig de la Mola, ja que sota d'ella hi ha un tresor amagat.</p> | 41.3192100,1.8478600 | 403571 | 4574834 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55406-foto-08146-58-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Cal destacar la pleta o Marge dels Moros que es troba al cim, marge utilitzat pels pastors per retenir el bestiar aprofitant un territori escarpat i uns murs de pedra. En aquest lloc hi havia una returada de bestiar i era un dels llocs on feien la tria dels ramats. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 55353 | Pous de la Rengla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pous-de-la-rengla | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XIX | Es troben en bon estat general, tot i que algun pou ha perdut la volta. | <p>La riera de la Rengla recollia l'aigua dels fondos de cova Pregonda i de Ramuia, al vessant est del municipi. El cabdal d'aquesta riera entrava al nucli pel carrer Fontana fins a desembocar a la riera d'Olesa al lloc de la plaça de la Creu. Ja va deixar de baixar aigua a mitjans del segle XX aproximadament, principalment degut a la canalització, pavimentació i disminució de les pluges que han provocat que progressivament disminueixi el cabdal d'aigua. Aprofitant aquesta riera es van obrir pous al marge del camí, des de la plaça de la Creu fins als afores del poble, seguint el carrer Fontana. Els pous de la riera de la Rengla són pous dels horts que hi ha al costat de ponent del camí. Cada hort té un o dos pous. L'estructura dels pous és circular, de pedra i coberts amb volta de pedra; alguns tenen una bassa o bugader quadrat al costat per acumular l'aigua extreta per regar. Actualment molts disposen d'una bomba elèctrica per extreure l'aigua. La major part dels pous es troben a l'extrem del costat del camí, amb l'horta a continuació. Cada hort es feia el seu pou aprofitant la veta de la riera de la Rengla.</p> | 08146-38 | Camí de la Fontana o de la riera de la Rengla. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Aquests pous tenen uns 110-120 anys, tot i que pot haver més antics. Els horts eren llogats a can Badell per diferents persones, ja que les terres eren de la pairalia. Hi ha un total de 30 pous que es troben a continuació del carrer Fontana, ja fóra del nucli urbà. De fet, els dos últims pous pertanyen a can Badell i són els que proporcionen aigua a la casa passant per la mina. Al capbreu de 1590-1594 que es conserva a la parròquia d'Olesa es cita la Rengla.</p> | 41.3550800,1.8492700 | 403742 | 4578814 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55353-foto-08146-38-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | A la riera de la Rengal hi ha 30 pous. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 55488 | Pous de can Tutusaus i can Morgades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pous-de-can-tutusaus-i-can-morgades | XV-XVII | <p>A la confluència del carrer Fontana i el carrer Dr. Molins, davant l'entrada a l'antiga can Olivella, queden dos pous. Un pertany a l'hisenda Tutusaus i l'altre a can Morgades. Just a l'angle del carrer hi ha un pou de planta circular amb l'estructura superior de ferro formant un arc i amb un safareig al costat, aquest pou era de can Tutusaus. El segon pou es troba entre aquest i el lloc on estava la casa Olivella, a l'espai que ocuparia un petit hort. És un pou que sembla més antic que l'anterior, de planta circular, de pedra, amb una porta que el tanca frontalment i amb un recipient circular fet de maó a un costat de la porta que servia per buidar la galleda i que l'aigua entrés al safareig que hi ha al costat. També té un petit xup adossat per acumular aigua pel rec. Aquest pou és de can Morgades.</p> | 08146-140 | Carrer Fontana. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La riera de la Rengla recollia l'aigua dels fondos de cova Pregonda i de Ramuia, al vessant est del municipi. El cabdal d'aquesta riera entrava al nucli pel carrer Fontana fins a desembocar a la riera d'Olesa al lloc de la plaça de la Creu. Ja va deixar de baixar aigua a mitjans del segle XX aproximadament, principalment degut a la canalització, pavimentació i disminució de les pluges que han provocat que progressivament disminueixi el cabdal d'aigua. Aprofitant aquesta riera es van obrir pous al marge del camí, des de la plaça de la Creu fins als afores del poble, seguint el carrer Fontana. Els pous es troben a l'extrem del costat del camí, amb l'horta a continuació. Cada hort es feia el seu pou aprofitant la veta de la riera de la Rengla. Aquests pous eren de les cases Tutusaus i Morgades. La Casa Olivella va ser una de les hisendes importants d'Olesa de Bonservalls, sortint els Olivella a documentació del segle XVII, en una convocatòria del consell de la Vila de 1663 (Jaume Olivella) i a un cens del blat de 1675 (Jaume Olivella) (APOB). A finals del segle XIX la casa Olivella la va heretar l'hereu de la família, mentre què un dels germans va marxar a Cuba a fer fortuna. Allà va tenir una filla, Amèrica Olivella Botino, que va tenir una filla a Cuba, Carmen Lorca Olivella. L'hereu de la casa Olivella estava casat amb una germana del Dr. Robert de Barcelona; aquest va morir i la vídua es va casar amb Salvador Parellada, hereu de can Parellada. En aquest moment es van unir les hisendes Parellada i Olivella, però no van tenir fills i la vídua va morir. Salvador Parellada en quedar-se vidu es va tornar a casar amb Amèrica Olivella que ja havia tornat de Cuba, d'aquesta manera s'assegurava la continuïtat de la unió de les hisendes. El Sr. Parellada va morir en època de la Guerra Civil, quedant com hereva de l'hisenda Olivella la filla d'Amèrica Olivella, Carmen Lorca. Aquesta es va casar amb un fill de can Parellada que es deia de cognom Torrents Parellada, d'aquesta manera les hisendes quedaven juntes definitivament i heretades pel fill d'aquests Lluis Torrents Lorca. La casa Parellada encara es conserva, però la Olivella va ser aterrada fa poc temps, quedant com a vestigi els seus pous.</p> | 41.3530900,1.8498200 | 403785 | 4578593 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55488-foto-08146-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55488-foto-08146-140-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 55419 | Pouet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pouet | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament .</p> | XX | <p>Pou de planta circular amb volta superior i accés frontal per la banda sud. Es troba a la llera de la riera d'Olesa, després del pont de la carretera Olesa-Begues i abans de que desemboqui la riera de Begues. La paret nord forma un angle per tal de fer de trenca aigües quan la riera baixava plena. L'estructura és de pedra amb ciment ja que ha estat restaurat en diferents ocasions.</p> | 08146-71 | Barri de l'Hospital. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Sembla que aquest pou ja existia anteriorment, però durant l'època de la república va ser restaurat i condicionat, fent la forma en angle de la banda nord per tal que actués com trenca aigües i així l'aigua no el fes malbé. També es va cobrir i posar la porta en aquesta època. És un pou que recull les aigües del nivell inferior de la riera igual que els que trobem al nucli d'Olesa. Al barri de l'Hospital cada casa tenia el seu pou, i l'Hospital en té varis pous repartits a la zona de les vinyes. Aquest pou que es troba a la riera seria d'ús de la casa cal Joan Olivella. La manca d'aigua sempre ha estat un problema per a Olesa. Ja al 1737 hi hagué una gran sequera i els habitants del terme no en tenien ni per beure per l'abús que es va fer de regar els horts amb l'aigua del pou dels Bous i de la Font que eren comuns construïts ala riera, dins els límits del poble.</p> | 41.3464700,1.8453700 | 403403 | 4577863 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55419-foto-08146-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55419-foto-08146-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Aquest pou era comunal. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55494 | Pou del Xoscalat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-xoscalat | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | XIX-XX | L'interior està en mal estat i no manté l'aigua. | <p>És un dels pous més grans del terme. De planta circular, amb les parets de pedra seca i amb una davantera molt maca formada per blocs de pedra ben escairats formant una mena de balconet. L'interior està en mal estat i no permet mantenir l'aigua. Hi ha una analització que extreu l'aigua sobrera a l'exterior i que formava una font.</p> | 08146-146 | Turó del Pi de les quatre soques. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La manca d'aigua sempre ha estat un problema per a Olesa. Ja al 1737 hi hagué una gran sequera i els habitants del terme no en tenien ni per beure per l'abús que es va fer de regar els horts amb l'aigua del pou dels Bous i de la Font que eren comuns construïts a la riera, dins els límits del poble. Per això totes les persones que cultivaven o tenien bestiar feien el seu propi pou aprofitant les diferents vetes d'aigua de la riera o les fonts.</p> | 41.3842200,1.8612900 | 404790 | 4582036 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Fotografia de Santi Estrada. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 55497 | Pou del Ràfols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-rafols | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | XIX-XX | <p>El pou del Ràfols es troba al nord del nucli d'Olesa, a prop de la riera d'Olesa. És un pou de planta circular amb les parets de pedra i obert per un costat formant dos seients de pedra. És un pou molt maco que conserva una aigüera a l'interior on es buidava l'aigua que s'extreia per facilitar l'ús. S'utilitzava per abeurar els ramats.</p> | 08146-149 | Fondo de l'Arcatera. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La manca d'aigua sempre ha estat un problema per a Olesa. Ja al 1737 hi hagué una gran sequera i els habitants del terme no en tenien ni per beure per l'abús que es va fer de regar els horts amb l'aigua del pou dels Bous i de la Font que eren comuns construïts a la riera, dins els límits del poble. Per això totes les persones que cultivaven o tenien bestiar feien el seu propi pou aprofitant les diferents vetes d'aigua de la riera o les fonts.</p> | 41.3630000,1.8597900 | 404634 | 4579682 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 55445 | Pou del Frare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-frare | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | XIX | Li manca la coberta al pou. | <p>Es troba al fondo de la Fontana, molt a prop de la Fontana. Pou de planta circular amb les parets de pedra seca que es troba el marge d'una antiga vinya i que no conserva les parets superiors. Al costat hi ha dues piques per preparar el sulfat per les vinyes fetes de maó. És un pou de vinya, utilitzat per beure els que treballaven a la vinya i per preparar el sulfat, que s'omplia amb aigua de pluja i que actualment està sec. Les piques encara conserven el color blau-verd del sulfat.</p> | 08146-97 | Al fondo de la Fontana. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La manca d'aigua sempre ha estat un problema per a Olesa. Ja al 1737 hi hagué una gran sequera i els habitants del terme no en tenien ni per beure per l'abús que es va fer de regar els horts amb l'aigua del pou dels Bous i de la Font que eren comuns construïts a la riera, dins els límits del poble. Per això totes les persones que cultivaven o tenien bestiar feien el seu propi pou aprofitant les diferents vetes d'aigua de la riera o les fonts.</p> | 41.3632600,1.8456100 | 403448 | 4579726 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55445-foto-08146-97-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Era de la propietat de cal Frare. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 55496 | Pou de l'Isidre Cuscó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-lisidre-cusco | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | XIX-XX | <p>Pou de planta circular, molt ben margenat i que conserva la teulada exterior feta de volta de lloses de pedra planes. Té una davantera amb una pedra grossa que delimita la porta. Aquest pou sempre té aigua.</p> | 08146-148 | Els Penyalets. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La manca d'aigua sempre ha estat un problema per a Olesa. Ja al 1737 hi hagué una gran sequera i els habitants del terme no en tenien ni per beure per l'abús que es va fer de regar els horts amb l'aigua del pou dels Bous i de la Font que eren comuns construïts a la riera, dins els límits del poble. Per això totes les persones que cultivaven o tenien bestiar feien el seu propi pou aprofitant les diferents vetes d'aigua de la riera o les fonts.</p> | 41.3784100,1.8549000 | 404247 | 4581398 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Fotografia de Santi Estrada. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 55495 | Pou de la Cometa i safareig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-cometa-i-safareig | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | XIX-XX | Està deteriorat. | <p>El pou de la Cometa es troba al fondo de can Malet, a prop de la carretera BV-2411 i al costat del forn de calç de la Cometa i del ginebre gros. És un pou en el que neix l'aigua d'una font. El pou de planta circular amb les parets de pedra i té al costat un safareig també de pedra arrebossat d'estuc de calç que es troba recolzat a un marge.</p> | 08146-147 | Fondo de can Malet. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Aquest pou l'utilitzaven els habitants del mas Cort Vell ja que anaven a rentar al safareig, i també s'utilitzava pel forn de calç que hi ha al costat. La manca d'aigua sempre ha estat un problema per a Olesa. Ja al 1737 hi hagué una gran sequera i els habitants del terme no en tenien ni per beure per l'abús que es va fer de regar els horts amb l'aigua del pou dels Bous i de la Font que eren comuns construïts a la riera, dins els límits del poble. Per això totes les persones que cultivaven o tenien bestiar feien el seu propi pou aprofitant les diferents vetes d'aigua de la riera o les fonts.</p> | 41.3521200,1.8245400 | 401669 | 4578513 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Fotografia de Santi Estrada. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 55433 | Porta d'arc de can Blas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-darc-de-can-blas | <p>IGLÉSIAS, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. AHCVP, Capbreu de l'Hospital d'Olesa de Cervelló, 1590-1594. Notari Pere Guasch.</p> | XIII | <p>Cal Blas és una de les cases que es troben tocant a la muralla de l'Hospital per la banda nord. És una casa d'estructura senzilla, amb planta i un pis, teulada a un vessant i amb els murs de pedra arrebossats i situada entre mitgeres de dues cases de característiques similars, ca la Lídia i cal Figueró. L'element més característic és un arc de mig punt adovelat encastat a la façana del que resta només la meitat.</p> | 08146-85 | Can Blas. Barri de l'Hospital. Carrer Santa Marta, 15. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Sembla probable que el barri es formés al redós de l'Hospital a partir del moment de la seva fundació el 1262. Degut a la finalitat de l'Hospital, d'atendre i curar als pobres, pelegrins, predicadors i passatgers, és molt probable que al seu entorn es formés un grup de cases en les que viurien les persones que treballaven o ajudaven a l'Hospital, arribant alguna d'aquestes cases a fer d'hostatgeria en els moments en que l'Hospital estigués molt ple. Al llibre de visites pastorals de l'església d'Olesa de Bonesvalls del 1312 (ADB) s'assenyala que el nombre de persones que passaven per l'Hospital era molt elevat, unes 400 al mes, cosa que va provocar que es construís un conjunt de cases al seu entorn per tal d'allotjar al personal que hi treballava. El lloc va créixer tot i la pesta del 1348 i d'altres epidèmies. El fogatge de 1358 dóna 58 focs a la zona; el 1365 baixa a 60, i el 1378 es redueix a 45 focs. El capbreu de l'Hospital de 1590 hi ha diferents persones que viuen o tenen cases a la zona de l'Hospital, fet que confirma l'existència de les cases en aquest moment. Segons Misser (1953) cal Figueró pot ser la casa que s'esmenta al capbreu de 1590 (AHCVP) on vivia Antoni Sabrià, mestre de cases de l'Hospital de Cervelló, casa situada al cofras de la muralla de l'Hospital i que limita al nord amb la casa de Joan Milà, a l'est amb el pati de l'Hospital, al sud amb la casa del confessant i a l'oest amb un ferruginal d'ell mateix. Suposem que es tracta d'una de les cases que es troben dins la mateixa muralla de l'Hospital i podria ser qualsevol de les que es troben en aquest lloc i que es trobi entre dues cases, és a dir, cal Figueró o cal Blasi. El mateix propietari posseeix un casalot de vinya que està al costat i que podria ser el lloc que ocupa ca la Lídia. El ferruginal podria haver estat al lloc de l'actual cal Cupet o al lloc on hi havia la fassina.</p> | 41.3454500,1.8456600 | 403426 | 4577749 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Antigament aquestes cases de la muralla estaven comunicades entre elles per portals interiors. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 55432 | Porta d'arc de cal Cutató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-darc-de-cal-cutato | <p>IGLÉSIAS, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. AHCVP, Capbreu de l'Hospital d'Olesa de Cervelló, 1590-1594. Notari Pere Guasch.</p> | XIII | <p>Cal Cutató és una de les cases que es troben tocant a la muralla de l'Hospital per la banda nord. És una casa d'estructura senzilla, amb planta i un pis, teulada a un vessant i amb els murs de pedra arrebossats i situada al costat d'una altra casa de característiques similars. L'element més característic és la porta principal adovellada d'arc de mig punt.</p> | 08146-84 | Cal Cucató. Barri de l'Hospital. c/ Santa Marta, 10. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Sembla probable que el barri es formés al redós de l'Hospital a partir del moment de la seva fundació el 1262. Degut a la finalitat de l'Hospital, d'atendre i curar als pobres, pelegrins, predicadors i passatgers, és molt probable que al seu entorn es formés un grup de cases en les que viurien les persones que treballaven o ajudaven a l'Hospital, arribant alguna d'aquestes cases a fer d'hostatgeria en els moments en que l'Hospital estigués molt ple. Al llibre de visites pastorals de l'església d'Olesa de Bonesvalls del 1312 (ADB) s'assenyala que el nombre de persones que passaven per l'Hospital era molt elevat, unes 400 al mes, cosa que va provocar que es construís un conjunt de cases al seu entorn per tal d'allotjar al personal que hi treballava. El lloc va créixer tot i la pesta del 1348 i d'altres epidèmies. El fogatge de 1358 dóna 58 focs a la zona; el 1365 baixa a 60, i el 1378 es redueix a 45 focs. El capbreu de l'Hospital de 1590 hi ha diferents persones que viuen o tenen cases a la zona de l'Hospital, fet que confirma l'existència de les cases en aquest moment. Cal Cutató és una de les cases antigues de l'Hospital, probablement originada paral·lelament a aquest edifici, a mitjans del segle XIII. Al capbreu de l'Hospital de 1590 (AHVP) s'esmenten diferents cases situades a la muralla, i per la situació que el capbreu dóna, podria tractar-se de l'antiga casa de Joan Milà que era una botiga del blat que estava al costat de la porta de l'Hospital.</p> | 41.3455200,1.8457500 | 403434 | 4577757 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55432-foto-08146-84-1.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Antigament aquestes cases de la muralla estaven comunicades entre elles per portals interiors. | 94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55437 | Porta d'arc de ca l'Esquerrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-darc-de-ca-lesquerra | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XIV ? | <p>Casa que es troba a la meitat del carrer de l'Hospital, a la banda nord d'aquest. És una casa de planta i pis, amb accés des del carrer, amb teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana. La casa queda entre altres dues cases, ca l'Escalat i l'antic corral de ca l'Esquerrà convertit actualment en habitatge. A la planta baixa forma un porxo amb dos arcs de mig punt rebaixats que permeten l'entrada a la casa a través d'un portal d'arc de mig punt adovellat de factura molt maca. Al primer pis forma una eixida d'arcs estrets a un costat i un balcó a l'altre. La façana no presenta cap altre element remarcable. A l'interior del porxo hi ha una premsa de vi moderna. A l'interior la casa havia tingut un cup per fer el vi. La casa dels costat eren els antics corrals de ca l'Esquerrà, tot i que l'estructura de la façana és moderna, forma un porxo amb arc igual que el de la casa, amb dues finestres i un balcó al pis, i amb terrassa amb balustrada ceràmica.</p> | 08146-89 | Ca l'Esquerrà. Barri de l'Hospital, c/ Hospital, 11. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Ca l'Esquerrà era la casa dels Mitjans que posteriorment van construir la masia Mitjans. Sembla probable que el barri es formés al redós de l'Hospital a partir del moment de la seva fundació el 1262. Degut a la finalitat de l'Hospital, d'atendre i curar als pobres, pelegrins, predicadors i passatgers, és molt probable que al seu entorn es formés un grup de cases en les que viurien les persones que treballaven o ajudaven a l'Hospital, arribant alguna d'aquestes cases a fer d'hostatgeria en els moments en que l'Hospital estigués molt ple. Al llibre de visites pastorals de l'església d'Olesa de Bonesvalls del 1312 (ADB) s'assenyala que el nombre de persones que passaven per l'Hospital era molt elevat, unes 400 al mes, cosa que va provocar que es construís un conjunt de cases al seu entorn per tal d'allotjar al personal que hi treballava. El lloc va créixer tot i la pesta del 1348 i d'altres epidèmies. El fogatge de 1358 dóna 58 focs a la zona; el 1365 baixa a 60, i el 1378 es redueix a 45 focs. Al costat de ca l'Esquerrà, a la banda est, hi ha una casa que va ser reformada a mitjans del segle XX que era el corral de la casa i que actualment s'ha convertit en habitatge.</p> | 41.3466000,1.8461700 | 403470 | 4577876 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55437-foto-08146-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55437-foto-08146-89-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|85 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 55469 | Pont de l'Arcada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-larcada | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | <p>És un pont natural de pedra, un dels més interessants de Catalunya. Es troba en una zona de difícil accés i poc visible ja que està en un lloc enclotat. Està al torrent anomenat fondo de l'Arcada, afluent de la riera d'Olesa, a 3km del barri del Raval, al nord del terme municipal i proper als termes de Vallirana i Subirats. El lloc té abundant vegetació que fan que sigui ombrívol. El pont és una roca que forma una gran obertura d'uns 7m d'amplada i 4m d'alçada oberta al sud, amb un espadat a banda i banda. Molt a prop hi ha l'avenc de l'Arcada.</p> | 08146-121 | Al fondo de l'Arcada. 08795 OLESA DE BONESVALLS | 41.3795700,1.8694900 | 405469 | 4581511 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55469-foto-08146-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55469-foto-08146-121-3.jpg | Inexistent | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 122 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 55420 | Plafó ceràmic de can Augé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-ceramic-de-can-auge | XX | <p>Rajola de ceràmica de tipus valencià que representa una arna. Formada per 16 rajoles voltades d'un bordó de ceràmica blau. Està situat al centre de la part superior de la façana de la casa. Representa una arna de fusta rectangular del tipus que s'utilitzava més freqüentment a Olesa de Bonesvalls.</p> | 08146-72 | Can Augé. Carrer Raval s/n. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Joan Augé era apicultor d'ofici. A casa seva, al carrer Raval, va posar sobre la façana una rajola de València que representa una arna. Aquest ja feia d'apicultor abans de la Guerra Civil. Va començar l'activitat amb ruscs de canyes i més tard amb quadres de cera tipus laiens (arnera francesa) de dos o tres pisos. L'apicultura era una activitat econòmica important a Olesa abans de la Guerra Civil, junt als ramats de cabres i la producció de calç. La mel es portava a vendre a la fira de Sant Ponç a Barcelona i havia suposat un important complement econòmic per a molts habitants de la zona.</p> | 41.3555300,1.8543400 | 404167 | 4578859 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55420-foto-08146-72-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Informació oral de Nicolau Ros. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 55375 | Placa Confraria del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-confraria-del-roser | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XX | <p>A la façana principal de l'església parroquial d'Olesa hi ha una placa de ceràmica encastada a la paret al costat esquerre de la porta principal. És un plafó ceràmic format per dues rajoles quadrades emmarcades amb altres fragments de rajoles ceràmiques de colors blau i ocre. Una de les rajoles té una imatge de la Mare de Déu del Roser, amb l'escut de la Diputació de Barcelona i el d'Olesa de Bonesvalls als angles superiors, i una banderola a la base amb la inscripció: 'Patronato provincial de la fiesta del árbol de la Excma. Diputación de Barcelona. I Fiesta del Árbol'. A la rajola de la dreta hi ha la inscripció: 'Ntra. Sra. Del Rosario. Alcaldesa honorária perpétua de Olesa de Bonesvalls. 2 marzo 1958'.</p> | 08146-19 | Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Probablement la confraria del Roser d'Olesa ja existís al segle XV. Durant tot el 1500 ja hi ha arrelada la tradició de la 'iluminària dels dissabtes', la missa de 'Sancta Maria in sabbato' que es celebrava davant el retaule de la Mare de Déu del Roser amb gran quantitat de llum. El 1698 l'administració del Roser té dues cases en propietat per tal que el que donessin fou destinat a sufragar la despesa d'enceses. La confraria del Roser d'Olesa feia 14 celebracions durant l'any, a més de la de l'aniversari: 7 pels confrares morts,7 de tipus general.</p> | 41.3534900,1.8490900 | 403725 | 4578638 | 1958 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 55501 | Pintures murals de Santa Maria de l'Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-santa-maria-de-lhospital | <p>GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Alt Penedès. Baix Penedès. Garraf. Vol 10. Arxiu Gavín. Barcelona. MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. MISSER, S.; FIGUEROLA, P.J.; MARTÍ BONET, J.M. (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1. AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX: el Penedès, l'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. Pp. 160-161.</p> | XIV | Es troben en mal estat les que es conserven. | <p>De la ornamentació original de la capella no es conserva quasi res. Tan sols unes pintures murals al sector de l'arcada apuntada i a les parets de llevant i nord. Són d'estil gòtic atribuïdes al segle XIV i es van descobrir en fer la restauració després de ser malmesa durant la Guerra Civil. Actualment aquestes pintures es troben molt difuminades i quasi no es veuen.</p> | 08146-153 | Església de Santa Maria de l'Hospital. | <p>L'església es construiria al mateix moment que l'edifici de l'Hospital ja que la trobem documentada a la visita pastoral del 1315. S'observen dues fases constructives diferents. La torre del campanar que sembla de finals del segle XIII, i la nau de la capella probablement del segle XIV. En la segona meitat del XVII s'enderrocà l'antic absis per allargar la nau, posant al seu lloc l'actual tester damunt el qual hi ha una creu gòtica del XIV, i s'afegí una petita sagristia a la dreta de l'edifici que s'introdueix una mica dins el clos de la muralla. A principis del XVIII es van fer més reformes, fent una decoració amb esgrafiats que es va mantenir fins el nou emblanquinat de finals del mateix segle. El 1809 s'arranjà el tester i es va substituir l'antic retaule de l'Anunciata per un de Sant Sever que es va portar de Barcelona, pintat pels germans portuguesos Nunyez, al segle XV. En aquest retaule hi havia escenes del rei Martí l'Humà amb els consellers: Era procedent de l'Hospital de Sant Sever del carrer de la Palla de Barcelona, i en abolir-se aquest hospital va ser portat a Olesa. L'any 1929 va ser portat al Museu Diocesà de Barcelona, amb la qual cosa es va salvar de la destrucció que va patir la capella de l'Hospital l'any 1936. A causa de l'incendi de 1936 s'esfondrà la volta falsa i el bigam del XVII quedant només les parets mestres i l'afegit posterior que quedà intacte. El 1953 es va restaurar sota la direcció de l'arquitecte Puig i Boada, re inaugurant-la amb la presència del bisbe Gregorio Modrego. Hi havia tres altars al presbiteri: al centre el de Santa Maria de l'Anunciata amb retaule (substituït pel de Sant Sever), a la dreta el de Sant Gabriel i a l'esquerra el de Santa Marta. Hi havia aquests dos beneficis: el de Santa Maria de l'Anunciació possiblement fundat per Guillem II de Cervelló, també fundador de l'Hospital; i el de Sant Gabriel fundat per Domènec de Granada, un dels primers administradors de la fundació. El segle XVII encara es mantenien. A finals del XVIII una plaga de llagosta afectà a Olesa i comarca, fent els olesans un vot a Santa Marta fet que provocà que es generalitzés l'advocació a aquesta santa com a patrona de l'hospitalitat ja que ho era dels hostalers i hostals. També hi havia devoció a Santa Madrona, trobant-se la imatge al retaule de la parroquial.</p> | 41.3457000,1.8461800 | 403470 | 4577776 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55501-foto-08146-153-1.jpg | Inexistent | Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 93 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55361 | Pila baptismal de Sant Joan d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pila-baptismal-de-sant-joan-dolesa | <p>GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Alt Penedès. Baix Penedès. Garraf. Vol 10. Arxiu Gavín. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1.</p> | XVI | <p>La pila baptismal de l'església de Sant Joan d'Olesa es troba en una obertura del mur del costat dret, abans de la primera capella, entrant des de la porta principal. És una pila de pedra formada per la tassa, una columna en forma de floró que la sustenta, i la base o peu quadrat. Vorejant la tassa hi ha dues cornises en forma de cordons i entre mig la inscripció: JHS 1577.</p> | 08146-5 | Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El primer document que esmenta l'església és de l'any 1183 i ja diu que és parroquial, citada dins el domini del castell de Cervelló i sota el patronat d'aquests durant els segles XIII, XIV i XV. Es desconeix la data exacta de la consagració de l'església, però per les restes es pot datar de començaments del segle XI. L'edifici possiblement substituí a un edifici anterior romànic i de petites dimensions que es mantingué fins el segle XVI, moment en què es fan obres i es comença a construir al costat la rectoria, iniciada el 1520. Les obres d'aquesta època s'allargarien durant tot el segle, afegint capelles al lateral de l'església. En aquesta època la religiositat està molt arrelada a Olesa, i es funden diferents confraries i capelles entre 1586 i 1601, època en que també es posa la nova pila baptismal que, per tant, pertanyia a la antiga església d'origen romànic.</p> | 41.3535400,1.8490400 | 403721 | 4578644 | 1577 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55361-foto-08146-5-1.jpg | Inexistent | Renaixement | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 95 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55476 | Pi de l'Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-lhospital | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament</p> | <p>Destaca com a espècie vegetal el pi pinyer (pinus pinea) al llit de la riera de Begues i envoltat de densa vegetació. És un exemplar amb un esvelt tronc i espectacular i àmplia capçada que fan que sigui un atractiu element natural.</p> | 08146-128 | Riera de Begues. Hospital de Cervelló. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La vegetació del terme d'Olesa de Bonesvalls és de tipus mediterrani boreal, diferent de l'existent a les costes del Garraf, amb majoria d'arbres perenniformes. Hi ha màquia de garric i margalló; alzinars i pinedes de pi blanc i algun pi pinyer escampat. El pi blanc es troba en expansió, fet que fa perillar la resta de les espècies. En quant al roure, és un arbre minoritari. També podem troba te de roca, aladerns i savines, com espècies d'interès botànic.</p> | 41.3455200,1.8510100 | 403874 | 4577751 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Caldria declarar-ho arbre monumental d'interès comarcal. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 55471 | Penya de l'Heura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penya-de-lheura | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | <p>La Penya de l'Heura és una curiositat natural del terme d'Olesa que es troba al costat del fondo del Futre, en el punt en que aquest conflueix amb la riera d'Olesa. Es troba abans d'arribar al fondo de l'Arcada i al peu del camí que porta a Vallirana. És una gran roca en la que ha crescut un heura que la cobreix quasi totalment, formant una cavitat darrera la roca que proporciona una agradable ombra.</p> | 08146-123 | Fondo del Futre. 08795 OLESA DE BONESVALLS | 41.3752300,1.8673000 | 405280 | 4581031 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 55472 | Parc Natural del Garraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-garraf-1 | <p>www.diba.es/parcs</p> | <p>El Parc Natural del Garraf es troba entre les comarques del Baix Llobregat, l'Alt Penedès i el Garraf, al sector sud-oest de l'anomenada Serralada Litoral Catalana. Els seus límits geogràfics són la vall inferior de Llobregat, la mar Mediterrània i la depressió del Penedès. Ocupa una extensió de 12.820 hectàrees. El parc natural el formen dues grans unitats ben diferenciades geològicament: una, de roques calcàries, i dolomies i una petita banda de gresos vermellosos, a l'extrem oriental del parc. Es tracta d'un paisatge eminentment rocós i agressiu, amb nombroses cavitats subterrànies formades per l'acció de l'aigua sobre la pedra calcària. El relleu està solcat per rieres seques encaixades entre el rocam, conegudes com a fondos. Bona part del Garraf ens ofereix un paisatge mediterrani meridional. La vegetació que el caracteritza és un matollar dens d'un a tres metres d'alçària on dominen el garric i el llentiscle i on creixen el margalló, el càrritx i altres espècies de procedència africana, i cap endins, en els fondos o valls tancats, com el de la riera d'Olesa, un domini de la vegetació integrada per fragments d'alzinar, amb la vegetació típica associada (el boix, la roja, el lligabosc o el marfull) i pinedes de pi blanc. Les característiques paisatgístiques i geològiques de l'entorn d'Olesa fan que sigui un indret ideal per a la pràctica de l'excursionisme i l'espeleologia. La pedra calcària és la que compon gairebé la totalitat del massís, la qual, en contacte amb l'aigua i l'aire, ha proporcionat, per fenòmens de dissolució, la formació dels processos anomenats càrstics: és a dir, coves, avencs, dolines i rasclers. Respecte de la fauna, s'ha de tenir en compte que les dures condicions ambientals del massís (forta insolació, manca d'aigua, escassa vegetació i relleu molt abrupte) han seleccionat molt les espècies que s'hi han establert i, per tant, han donat interès a l'original fauna que hi viu. Així, hi trobem la serp verda, la serp de ferradura, la tortuga, el còlit negre, el còlit ros, la merla blava, la fagina, el conill, la guineu i el teixó. Les basses constitueixen punts clau per a la vida de moltes d'elles, sobretot per a les que troben en la presència de l'aigua el lligall irrefutable del seu cicle vital, com els amfibis i molts invertebrats. Tres són les característiques bàsiques que justifiquen l' interès d' aquest massís, la singularitat, grisenca i aparent nuesa del qual presideix i dóna nom a la comarca. En primer lloc, l' excepcional vàlua científica del seu medi natural on es desenvolupen uns biotops gairebé insòlits a Catalunya. En segon lloc, la notable singularitat de la relació de l' home amb aquest medi, al llarg de les diverses seqüències històriques: bosc, conreu de vinya, ramaderia de cabra, etc. I per últim, l' alt grau de qualitat i significació de la seva configuració paisatgística, on l' orografia abrupta i trencada, la peculiar botànica que s' hi desenvolupa-menció especial pel 'Chamaerops humilis' o margalló- i les característiques espeleològiques, configuren un marc paisatgístic d' un valor extraordinari.</p> | 08146-124 | Zona sud del municipi d'Olesa de Bonesvalls. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El Parc Natural del Garraf forma part de la xarxa d'espais naturals protegits, promoguts i gestionats per la Diputació de Barcelona, que configuren una anella verda que envolta els sectors més fortament urbanitzats del país. El Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona gestiona aquest espai protegit en col·laboració amb els municipis que en formen part i amb la participació de diversos sectors implicats. El Parc del Garraf està emparat legalment per un pla especial de protecció promogut per la Diputació de Barcelona el 1986 i substancialment ampliat el 2001, el que ha permès connectar-lo amb els parcs veïns d` Olèrdola i del Foix. Des de l'any 2000, el parc està agermanat amb la Riserva Naturale Monte Soratte, i des de l'any 2001 amb el Parco Naturale della Maremma. El conveni de col·laboració entre el Parc Natural del Garraf i la Riserva Naturale Monte Soratte ha propiciat l'agermanament entre dos municipis d'ambdós parcs: Begues, per la part catalana i Sant'Oreste, per la part italiana. Part de terme municipal d` Olesa de Bonesvalls està inclòs dins el Parc de Garraf. El principal objectiu de la gestió del parc és, mitjançant fórmules participatives i de consens, donar compliment al seu pla especial garantint: la preservació dels valors naturals i culturals, l'ús públic ordenat de la muntanya, les demandes culturals, pedagògiques i científiques i el desenvolupament socioeconòmic. L'interès paisatgístic, biològic i cultural del massís de Garraf justifica que s'hi hagi creat un espai protegit. El parc natural és una plataforma per al foment d'un ús racional del territori que faci possible l'aprofitament ordenat dels recursos. A la vegada, el parc natural respon a la demanda d'equipament i instal·lacions per al lleure i l'activitat pedagògica en el medi natural. Olesa compta amb una oficina d'informació del Parc oberta en horaris de caps de setmana i dimecres.</p> | 41.3236500,1.8394500 | 402874 | 4575336 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Espai aprovat per decret 328/1992 de 14 de desembre, inclós al Pla d'Espais d'Interès Natural. Diferents tipus de quiròpters trobem a la zona del parc: Miniopeterus schreibersii (ratpenat de cova), present a l'avenc de l'Esquerrà; Pipistrallus pipistrallus (ratpenat comú), a la zona del camí de can Grau. Cal assenyalar que l'any 2002 va baixar la població de ratpenats a l'avenc de l'Esquerrà degut a una epidèmia. També es porta a terme un pla de protecció de les aligues cuabarrades. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 55456 | Oficis desapareguts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oficis-desapareguts-0 | No existeixen. | <p>A Olesa de Bonesvalls s'han practicat una sèrie d'oficis tradicionals que actualment han desaparegut però que han estat una important base econòmica dels seus habitants. Destaquen la producció de calç, la de carbó vegetal, la recollida de llenya, la producció de mel, els ramats que generaven els oficis de pastor i productors de llet i mató, la vinya i la producció de vi i aiguardent. També podem destacar l'aprofitament del margalló que s'agafava a la muntanya per tal d'adobar-lo i preparar escombres, cordes i altres estris. Aquest costum es molt antic. Així es troba documentat, per posar un exemple, l'any 1163 pel territori del Garraf, concretament a l'indret conegut com a coma de Campdàsens. En aquell any, hi ha un document de cessió del rei Alfons per tal que es construís un monestir (el de Sant Vicenç). Aquests dominis eren freqüentats pels habitants dels termes veïns de Begues, Sitges i Eramprunyà per fer-hi pasturar bestiar i recollir llenya i arbustos –especialment la palma o margalló-, la qual cosa va ser causa en diferents ocasions de litigis amb el monestir (ROVIRA ET AL., 1999). La fabricació d'escombres de margalló també la trobem documentada a la llegenda de la lluita dels dos castells en que l'administrador de l'Hospital va fer escombrar el camí Ral amb escombres que s'havien de fer els mateixos habitants. Hi havia gent dedicada a l'obtenció de PEDRA, CALÇ I CARBÓ. Hi ha molts indrets amb pedreres al terme municipal. Amb aquestes pedres extretes es feia principalment calç. Molts treballadors intercalaven varies ocupacions, d'acord amb la demanda i l'estació. Els forns de calç són molt freqüents al terme. També es feia carbó de llenya a diferents zones, recollint la llenya a l'entorn. La prodicció de mel era una activitat econòmica important a Olesa abans de la Guerra Civil. La mel es portava a vendre a la fira de Sant Ponç a Barcelona i havia suposat un important complement econòmic per a molts habitants de la zona. Joan Augé era un d'aquests apicultors d'ofici. A casa seva, al carrer Raval, va posar sobre la façana una rajola de València que representa una arna. Aquest ja feia d'apicultor abans de la Guerra Civil. Va començar l'activitat amb ruscs de canyes i més tard amb quadres de cera tipus laiens (arnera francesa) de dos o tres pisos. La RAMADERIA ha estat un sector molt important a Olesa ja des de l'edat mitjana i arribant a ser molt important a finals del segle XIX i principis del XX. S'extreia la llet que es portava a comercialitzar a Molins de Rei, Vilafranca i Barcelona. Es va arribar als 4.000 caps. El gran nombre de corrals a la zona són l'indicatiu de la importància que van tenir aquests ramats a la zona, així com destacar el pas dels ramats transhumants, principalment ovelles, que a l'hivern pasturaven a la zona d'Olesa i entorn, i que utilitzaven els corrals. En un principi la llet es transportava en carros i més tard, quan van fer les dues carreteres, entre 1918 i 1928, es feia el transport en 3 o 4 camions que la anaven a buscar a Olesa També hi havia moltes cases dedicades al conreu de la VINYA i la producció de vi i aiguardent, activitats dutes a terme des de l'edat mitjana, tot i que no havia sigut una activitat molt important fins al segle XVIII.</p> | 08146-108 | Terme d'Olesa de Bonesvalls | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Sense accés | Dolent | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98 | 60 | 4.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 55357 | Nucli antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-3 | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Penedès-Garraf (vol. 1). Olesa de Bonesvalls, Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. AA.VV. (1992). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Volum 6: Alt Penedès. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XIII | <p>El poble d'Olesa està situat al centre del massís del Garraf, a l'inici de la depressió del Penedès. El terme és muntanyós, formant una gran vall per on discorren les principals rieres i on s'assenten els principals nuclis urbans, amb un àrea conreable reduïda i situada majoritàriament a la banda de ponent del municipi. El poble ha estat fruit d'un nucli originari al que es van annexionar al llarg del temps altres nuclis, trobant construccions molt antigues junt a noves urbanitzacions i eixamples de les èpoques d'auge econòmic als segles XVIII i XIX. Així, el nucli urbà està format per quatre barris principals: el de l'Església; el del Raval, que s'inicia a finals del segle XVII; el de la Riera, del segle XVIII; el de l'Hospital, originat al segle XIII. A ells s'han afegit modernament les urbanitzacions de can Costa, can Xacó i can Morgades, i el petit barri de cal Gravat a prop de l'Hospital. Ja fóra del nucli les urbanitzacions de can Mitjans tocant al terme d'Avinyonet, Pla de Pèlag i ca n'Olivella tocant al terme de Vallirana. El nucli antic es troba al nord de l'actual nucli urbà i s'ha mantingut uniforme al voltant de la parròquia de Sant Joan. Poques serien les cases que es van edificar a l'inici del poblament a l'entorn de l'església, i totes elles estaven aïllades, fet que actualment es pot observar, actuant com a masos. Les cases actuals són majoritàriament d'estructura moderna o bé han estat molt modificades, tot i així encara es poden veure cases que es van construir als segles XVIII i XIX, tot i que algunes tenen arrels anteriors, i encara hi ha algunes cases amb elements dels segles XIV, XV i XVI. L'església de Sant Joan constitueix el centre neuràlgic, al seu entorn hi ha algunes cases importants, can Tutusaus, can Samsó, can Badell, ca n'Olivella (actualment desapareguda ja que es va enderrocar fa poc), can Xacó Escalat, can Morgades, can Ràfols i can Pons, principalment. A l'entrada, davant de can Tutusaus, hi ha una creu de terme que procedeix del Pla de la Creu. En general la concentració d'habitants a la zona ha estat baixa, assolint el major nombre d'habitants al segle XIX. Cal destacar la presència de pous a quasi totes les cases del poble, com l'exemple del carrer del Raval i el carrer de la riera de la Rengla. També hi ha algunes mines per recollir aigua, com la de can Tutusaus i la de can Badell. La major part de les cases antigues han estat reformades i tan sols conserven la seva estructura general i alguns elements puntuals, i s'han construït entre mig altres edificis més moderns tot i conservant el tipus d'edificació semi aïllada de planta baixa i dos pisos màxim.</p> | 08146-1 | Al nord-oest del nucli urbà, al peu de la riera d'Olesa | <p>El poble d'Olesa es formà al redós de l'església parroquial de Sant Joan Baptista probablement a partir del segle XII, anteriorment sembla que solament hi havia un petit nombre de cases aïllades a les rodalies de la riera d'Olesa. El lloc d'Olesa o Oleseta pertanyia inicialment al castell de Cervelló, i va formar part de la dotació a l'Hospital feta per Guillem II de Cervelló l'any 1274 com a renda pel seu manteniment, però conservant el domini sobre la parròquia. En el document de testament de Guillem de Cervelló, de 1262, especifica que assigna a l'Hospital com a primera renda el lloc d'Olesa amb tots els seus habitants. Més tard va passar a la corona i aquesta va vendre l'Hospital i les seves possessions a la mitra de Barcelona l'any 1381 que mantingué els seus drets fins el 1837 amb l'abolició dels drets senyorials, i retornant a la mitra a finals del segle XIX. El municipi d'Olesa va pertànyer inicialment a la Vegueria de Barcelona i posteriorment a la de Vilafranca del Penedès fins el 1716 que, en crear-se els corregiments, passa al de Vilafranca (1716-1833). L'any 1833 es formen les províncies i el terme fou incorporat a la de Barcelona. El 1860 s'agrega al partit judicial de Vilanova i la Geltrú (segregat de Vilafranca), al que encara pertany. Des del 1990 forma part de la comarca de l'Alt Penedès. Els masos del nucli antic d'Olesa eren cases aïllades que constituïen pairalies. Les més antigues eren: can Badell (documentada des del segle XIV), can Morgades (XVI) també coneguda com can Batlle del cap de la vila, can Ràfols (segle XVI), can Milà (XVI), can Samsó (XVII), ca n'Olivella (XVII), can Tutusaus (XVII). En edificar-se l'Hospital al peu del camí Ral, a 1 km de la parròquia, es formà un petit nucli de població a partir del segle XIII al seu entorn. Posteriorment, entre el poble i el nucli de l'Hospital es construïren les cases denominades de la Riera, unint els dos nuclis habitats. Els segles XVIII i XIX el nucli va créixer per la seva banda sud-est, formant-se el carrer del Raval. L'eixample més modern ha crescut al llarg d'aquest carrer Raval cap a l'Hospital amb les urbanitzacions de can Costa i can Morgades i unificant els antics nuclis en un de sol.</p> | 41.3534200,1.8498200 | 403786 | 4578629 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55357-foto-08146-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55357-foto-08146-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55357-foto-08146-1-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 55409 | Muralles de l'Hospital de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralles-de-lhospital-de-cervello | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. MONTE, M.A. (1987). Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 2734. AA.VV. (1992). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Volum 6: Alt Penedès. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XIII | En general l'estat de conservació de la muralla és bo, tot i els elements que s'han afegit a la banda de ponent. | <p>El recinte emmurallat envolta l'edifici de l'Hospital, l'església i altres edificis annexes. És una muralla de no gaire alçada coronada per merlets esglaonats. Té forma de polígon irregular amb quatre cares, amb una paret que el divideix en dues meitats. El mateix edifici de l'Hospital es troba adossat a la muralla per la banda sud; per la banda est hi ha l'església, al costat del portal d'entrada al recinte que s'obre al nord. És un portal d'arc de mig punt adovellat coronat per un merlet esglaonat amb la carassa romana incrustada. Sobre el merlet hi hagué fins al 1936 una creu gòtica de la mateixa factura que la que hi ha sobre la teulada de l'església, situada sobre un cap de marbre també d'origen romà. Segons diferents autors sembla que els fragments de la creu i del cap es conserven a l'Hospital ja que els va guardar l'hospitaler (Llorac, 1993; Misser, 1953). En aquesta part nord de la muralla hi ha 9 merlets, amb l'obra de tàpia i pedra, amb les cases del carrer Santa Marta adossades a aquesta. La part de la muralla de llevant té 12 merlets, i l'obra és de pedra amb morter de calç, amb la capella a l'extrem. La part de la muralla de migdia té 4 merlets i la paret de l'edifici de l'Hospital, tot fet de pedra, amb un contrafort i diversos afegits posteriors. En aquesta part hi ha una porta d'entrada al clos, d'arc escarser i amb un merlet esglaonat a sobre. La muralla de ponent és de pedra i tàpia, d'obra matussera, amb 8 merlets.</p> | 08146-61 | Hospital de Cervelló. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>L'Hospital de Cervelló sovint era anomenat 'castrum Hospitalis' (Els castells catalans, vol III). Era un recinte emmurallat i la torre amb matacans que hi havia al centre era la torre defensiva dels conjunt. L'Hospital va ser fundat per Guillem II de Cervelló i de Cervera, tal i com va deixar constància al seu testament de 2 de juny de 1262, en el que ordena que es faci un hospital al terme d'Olesa de Begues, al costat de la via pública en el lloc conegut com el Pèlag d'Olesa. Havia de tenir la missió d'atendre i curar als pobres, pelegrins, predicadors i passatgers. Al mateix testament fa donació a l'hospital del lloc d'Olesa amb tot el seu territori. Tot i aquest destí inicial de fer les funcions d'hospital de malalts, la funció que va fer durant la seva història va ser com a lloc d'hostatge i almoina de pobres, vianants i pelegrins fonamentalment. Les obres per construir l'edifici començarien al moment de la donació, l'any 1262; entre 1270 i 1274 l'edifici d'estil gòtic estaria completament acabat, així com part de la capella, de la torre i la muralla.</p> | 41.3454800,1.8462400 | 403475 | 4577752 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55409-foto-08146-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55409-foto-08146-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55409-foto-08146-61-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Al llibre de visites pastorals de l'església d'Olesa de Bonesvalls del 1312 (ADB) s'assenyala que el nombre de persones que passaven per l'Hospital era molt elevat, unes 400 al mes, cosa que va provocar que es construís un conjunt de cases al seu entorn per tal d'allotjar al personal que hi treballava. Es diu que assistiren als actes d'inauguració fra Ramon de Penyafort, el rei Jaume I, el senyor de la baronia de Cervelló i fundador, Guillem II. El 1590 el bisbe Juan Dimes Lloris va fer posar un escut sobre la porta de l'Hospital amb una llegenda: 'Aquest Hospital fundat en altres temps per Guillem de Cervelló, el bisbe Juan Dimes Loris ara l'ha restaurat'; probablement el mur que divideix el pati fou fet en aquesta època. Està inclòs al catàleg d'elements a protegir del PGOU d'Olesa, 1989. Fotografia 1 de Marta Mitjans. | 92|93|85 | 47 | 1.3 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||
| 55360 | Mur de l'antiga església romànica de Sant Joan d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-lantiga-esglesia-romanica-de-sant-joan-dolesa | <p>GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Alt Penedès. Baix Penedès. Garraf. Vol 10. Arxiu Gavín. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1.</p> | XII | <p>El mur de migjorn de l'església, davant de l'antic fossar, empara les capelles laterals del temple del costat esquerre, al costat abans anomenat de 'l'Evangeli'. És un mur de carreus de pedra calcària o cretàcica de la zona, tallats toscament amb punxó i sense cisellar. Per les característiques podria tractar-se d'un mur de finals del segle X i principis de l'XI. El mur conserva dues espitlleres i una porta d'arc que dona accés a l'església des de l'antic fossar; l'arc va perdre les dovelles originals, i dona accés a una volta de pedra que travessa el mur i a través de la qual es pot accedir a l'església. Darrerament s'ha restaurat tota la façana, després d'enderrocar l'edifici de l'antic ajuntament i escoles que es trobaven davant de l'església. Davant del mur hi ha un jardí que havia sigut l'antic fossar d'Olesa. En aquest jardí es conserva el penell que hi havia al campanar abans de ser substituït per l'àngel que el corona, i una font.</p> | 08146-4 | Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El mur lateral a migjorn de l'església és l'element més antic que es conserva al poble, més antic que l'edifici de l'Hospital. Seria el mur de la primera església romànica de Sant Joan d'Olesa que ja existia al 1183. Es desconeix la data exacta de la consagració de l'església, però per les restes es pot datar de començaments del segle XI. El primer document que l'esmenta és de l'any 1183 i ja diu que és parroquial, citada dins el domini del castell de Cervelló i sota el patronat d'aquests durant els segles XIII, XIV i XV. L'edifici possiblement substituí a un edifici anterior romànic i de petites dimensions que es mantingué fins el segle XVI, moment en què es fan obres i es comença a construir al costat la rectoria, iniciada el 1520. Les obres d'aquesta època s'allargarien durant tot el segle, afegint capelles al lateral de l'església. En quedar petita l'església i plena d'afegits s'optà per fer una nova, més gran i d'estil neoclàssic. Les obres començaren abans de 1776 amb diferents aportacions del poble en material i feina, obra encarregada al mestre de cases de Vilafranca, Joan Catllar. L'antiga església no fou enderrocada completament, ja que sembla quedar una part del mur de migdia al sector que donava al fossar, on hi ha un portal del que s'han perdut les dovelles i que sembla l'antiga entrada, així com sembla que hi havia un campanar d'espadanya.</p> | 41.3534700,1.8489700 | 403715 | 4578636 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55360-foto-08146-4-1.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | L'enderrocament de l'antic ajuntament que va deixar visible el mur del fossar es va fer a la primavera de l'any 2001. Està inclòs al catàleg d'elements a protegir del PGOU d'Olesa, 1989. | 85 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55442 | Monjoia del Coll dels Avençons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monjoia-del-coll-dels-avencons | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | XVIII ?? | En no estar en ús hi manquen pedres. | <p>La monjoia del coll dels Avençons es troba al fondo del Pèlag, al coll anomenat dels Avençons. Aquesta monjoia també és coneguda com del Peret Milà. Està formada per una acumulació de pedra seca que formen una ferradura de poca alçada, més baixa als angles i més alta a la part central. Es troba en una zona elevada i protegia als pastors del vent del nord.</p> | 08146-94 | Coll dels Avençons. 08795 OLESA DE BONESVALLS | 41.3439300,1.8762800 | 405986 | 4577547 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Les monjoies són una construcció de pedra seca amb parets en forma de ferradura no gaire altes que servien als pastors com paravent per resguardar-se del vent i el fred mentre el ramat pasturava. Normalment es troben a les parts altes d'una muntanya que és on el vent bufa amb més força. Fotografia de Santi Estrada. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 55350 | Mina i sínia de cal Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-i-sinia-de-cal-parellada | <p>HERRERO, G. (1988). Inventari de Patrimoni Arqueologic. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 1 Olesa. LLOPART, J.; MARUGAN, C.M.; SANCHO, M. (1988). El qanāt de la sínia a Olesa de Bonesvalls: un sistema de captació d'aigües. Separata Acta Mediaevalia, facultat de Geografia e Història, Universitat de Barcelona, nº 9. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament .</p> | <p>Als camps que hi ha sobre el mas Cortnou, hi ha la mina i sínia de can Parellada. Es tracta d'un conjunt hidràulic que consta de dues galeries subterrànies connectades entre si, dos pous d'aireig fets en pedra seca (un reconstruït en bon estat, altre en mal estat) i una cisterna subterrània coberta amb volta de maó per emmagatzemar l'aigua, a més d'una sínia què moguda per tracció animal treia l'aigua amb catúfols. La sínia servia per treure l'aigua emmagatzemada a la cisterna i distribuir-la pel regadiu, i es troba dins d'una caseta de pedra tancada. L'aigua de la cisterna també s'utilitzava per abastir la masia de cal Parellada a través d'un petit canal que portava l'aigua a la bassa de la casa que es troba a uns 1000m al sud d'aquest conjunt, un cop a la casa l'aigua s'emmagatzemava a l'aljub i d'aquí es distribuïa. Encara a l'actualitat s'utilitza l'aigua que s'acumula a la cisterna, però la sínia està inutilitzada. A la part nord de la caseta de la sínia hi ha una bassa rectangular d'obra molt malmesa que s'utilitzaria per emmagatzemar l'aigua que s'extreia amb la sínia per regar els camps del voltant. L'obra és feta amb pedra seca i el terreny és argilós, sembla que refeta vàries vegades, tot i així creu que no és anterior al XVIII. Alguns han volgut veure en la mina un qanāt àrab (LLOPART, 1988), però altres autors no comparteixen la teoria (LLORAC, 1993: 51), tot i que realment es tracta d'un sistema de regadiu de tradició musulmana tipus qanāt tot i que sigui construït en èpoques molt posteriors. L'aigua neix a la zona.</p> | 08146-35 | Cal Joan. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Alguns autors han volgut veure en aquest sínia un sistema de captació d'aigües semblant als que s'utilitzaven en època musulmana. Degut a que es desconeix el moment de construcció d'aquest conjunt hidràulic, no podem confirmar tal suposició. L'any 1986 es va demanar sol·licitud d'excavació al Servei d'Arqueologia de Catalunya per Carme Marugan i Vallbé del Departament d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona. El permís va ser denegat. Es va demanar perquè es considerava el primer jaciment d'aquest tipus localitzat a Catalunya i es considerava important per la seva possible relació amb el món musulmà. El qanāt era un sistema d'aprofitament de les aigües dels nivells freàtics que utilitzava sistemes de galeries de captació subterrànies per drenatge i una cisterna també subterrània en la que s'emmagatzemava l'aigua. Situat al final del pendent que formen les muntanyes que el tanquen pel nord, de manera que és més fàcil recollir les aigües que baixen per acció natural. Per extreure l'aigua de la cisterna s'utilitzava una sínia, sistema també procedent del món àrab, que aprofitava la força d'un animal per pujar l'aigua mitjançant catúfols.</p> | 41.3510900,1.8347400 | 402521 | 4578388 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55350-foto-08146-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55350-foto-08146-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55350-foto-08146-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Fa uns dos anys l'interior va ser netejat per membres del Grup de Recerca Olesa Rural. Fitxa de la Carta Arqueològica feta per Gemma Herrero l'any 1988. El topònim del mas Camat pot venir de qanāt, i podria tenir alguna relació ja que aquest mas es troba a prop de la sínia de cal Parellada. | 98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 55381 | Mina de can Badell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-badell | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XIX | Es troba enfonsada a trams. | <p>Seguint el camí dels pous de la riera de la Rengla i un cop passats aquests en direcció cap al nord seguint el camí del fondo de Cova Pregonda, hi ha dos pous que formen part de la xarxa d'abastament d'aigua de can Badell. Els pous estan molt a prop un de l'altre, a uns 20 metres de distància, del darrer surt una canalització que queda soterrada i que transportava l'aigua directament a la casa, essent aquesta la única casa que disposava d'aigua corrent. L'aigua sobrera s'anava acumulant en una cubeta darrera de la casa que quan estava plena sobreeixia i anava a la bassa. La mina és un canal d'uns 60 cm d'amplada amb el paviment fet amb maó i cobert amb una volta de mig punt de maó que es troba coberta de terra a l'exterior. El canal, d'uns 800 m de llarg, passa pels costats dels camps de vinyes que pertanyen a la casa i disposa d' una ventilació o comporta a la part central del recorregut per facilitar la neteja i actuar com a sobreeixidor en el cas que anés massa ple. El sostre del canal de la mina està enfonsat en algun tram i actualment fóra d'ús. La mina de can Badell disposava de dos pous, una canalització que portava l'aigua fins a la bassa que hi havia en un nivell superior a prop de la casa.</p> | 08146-25 | Camí de la Fontana o camí de la Rengla. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Probablement la construcció d'aquest canal i pous sigui paral·lel a l'època d'auge econòmic de la casa, en que es va reconstruir afegint l'eixida del pis, cap a finals del segle XVIII o principis del XIX. No hem pogut consultar la documentació privada de la casa, on possiblement trobaríem dades sobre la construcció d'aquesta mina i sistema de portada d'aigua. Van ser les dues cases més importants del nucli les que van construir un sistema de portada d'aigües, can Badell i can Tutusaus. A les masies, destaca la sínia de can Parellada, amb un sistema similar. Cal assenyalar que mentre que cal Badell rebia l'aigua directa, a can Tutusaus i can Parellada l'aigua s'acumulava primer a una bassa i d'aquesta es portava a la casa.</p> | 41.3573500,1.8477200 | 403616 | 4579068 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55381-foto-08146-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55381-foto-08146-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Aquest sistema d'aportació de l'aigua és singular i característic a la zona. Can Badell es la única casa amb aigua corrent directa dels pous, sistema que va ser copiat per altres cases importants, però mai directa. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 55389 | Maset de l'Esquerrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maset-de-lesquerra | XVIII | Es troba en ruïnes. | <p>Les ruïnes d'aquest mas es troben dins el terme del Parc Natural del Garraf, al camí que des de la depuradora, al peu de l'Hospital, porta a Can Grau, al terme d'Olivella, al sud del terme d'Olesa. Trobem el conjunt a la dreta del camí, després de l'avenc de l'Esquerrà, molt cobert per matolls. Hi ha dues construccions, una que devia ser més petita i de la que resta només una cantonera de la paret, l'altra era més gran, de planta rectangular, planta i pis, teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana oberta a migdia. A la part posterior de la casa hi ha un tancat sense teulada que probablement feia funcions de corral. Només resten les parets de la casa i encara es pot veure un forat a la paret al lloc on hi havia el forn de pa, però hi manca tota l'estructura i la porta de pedra del forn. Aquesta casa es troba a prop del corral de l'Esquerrà i de la cisterna de l'Esquerrà.</p> | 08146-33 | Camí d'Olesa a can Grau. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El mas o maset de l'esquerrà està compost per dues construccions, una més antiga que l'altra. Mísser apuntava que hi havia dues cases (1953), com es veu clarament, una seria la principal i l'altra, visiblement més petita, podria haver estat la casa d'un pastor o d'algun treballador del maset. Poc sabem d'aquest mas, ja que no s'ha trobat documentació; es tractaria d'un petit mas on hi hauria masovers que portarien les terres del mas Esquerrà. Els de ca l'Esquerrà eren propietaris que tenien la casa pairal a la zona de l'Hospital, al carrer Hospital (entre ca l'Escalat i cal Xacó), portaven el cognom Mitjans. Fins al fogatge de 1652 no surt un Mitjans a Olesa, fet que ens mostra que aquesta hisenda deu datar de mitjans del segle XVII. Mitjans és un cognom que es fa freqüent a Olesa a partir d'aquest segle, ja que el del Mas Badell i el mas Milà de la Corbatera també el portaren aproximadament des de finals del segle XVIII.</p> | 41.3251000,1.8405300 | 402967 | 4575496 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55389-foto-08146-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55389-foto-08146-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55389-foto-08146-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 55349 | Mas/corral de la Pedrosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mascorral-de-la-pedrosa | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. AHCVP, Capbreu de l'Hospital d'Olesa de Cervelló, 1590-1594. Notari Pere Guasch.</p> | XII-XVIII | Es troba en ruïnes, tot i que conserva les quatre parets que tanquen el conjunt. | <p>El corral de la Pedrosa ocupa l'antic mas de la Pedrosa que es troba al peu d'un camí que surt des del poble pel carrer que porta al cementiri i agafant el primer trencall a l'esquerra passant per sota la finca La Feixeta. Les parets les trobem a la dreta del camí. Formen un conjunt gran, d'uns 8x10 metres, amb un perímetre tancat per murs d'uns 2 a 2'5 metres d'alçada. No queden restes de teulada i hi ha dues portes d'accés, una a migdia i l'altre a tramuntana. A l'espai que queda al centre hi ha dos pilars antics que suportarien murs d'un clos tancat i en un d'elles hi ha gravada a l'estuc de calç la data 1739. Quan els mas va deixar de ser utilitzat com habitatge permanent, es va convertir en corral pels ramats.</p> | 08146-34 | Corral de la Pedrosa. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La Pedrosa ja s'esmenta l'any 1183, en la definició d'un cens fet pel senyor del castell termenat de Cervelló al monestir de Sant Cugat del Vallès; pertanyia al monestir i estava al terme del castell de Cervelló a la parròquia de Sant Joan d'Olesa (Arxiu de la Corona d'Aragó, cartulari de Sant Cugat: foli 228, núm. 717). Al segle XIV la Pedrosa era de Bernat Poncs. Al capbreu de 1590 (AHVP) el mas de la Pedrosa era propietat de Joan Totasaus, que també tenia una casa o mas a Olesa. De la documentació en pergamí que es conserva a la casa Tutusaus podem assegurar que la família Badell (propietaris actuals de can Tutusaus) ja existia el 1349 i tenia una casa, probablement el primer mas Tutusaus al poble. Concretament en un document del 1455 ja es cita a Bernardo Badell. La Pedrosa, abans de pertànyer als Tutusaus, va tenir diferents propietaris si hem de tenir en compte els cognoms: al 1388 Pere Ferrer, a finals del segle XIV i al XV hi havia un Poncs, el 1515 Barthomeu Soler. A finals del segle XVI el mas Tutusaus i el mas de la Pedrosa s'uniren sota la mateixa propietat. Desconeixem si els Badell amos de can Tutusaus van adquirir la Pedrosa o si procedien d'aquest darrer construint o reformant més tard la casa del poble. La ramaderia ha estat un sector molt important a Olesa ja des de l'edat mitjana i arribant a ser molt important a finals del segle XIX i principis del XX els ramats de cabres de les que s'extreia la llet que es portava a comercialitzar a Molins de Rei, Vilafranca i Barcelona. A finals dels anys 1920 a Olesa hi havia entre 7 i 8 mil caps de cabres. El gran nombre de corrals a la zona són l'indicatiu de la importància que van tenir aquests ramats a la zona, així com destacar el pas dels ramats transhumants, principalment ovelles, que a l'hivern pasturaven a la zona d'Olesa i entorn, i que utilitzaven els corrals. Els pastors tancaven els ramats als corrals a les hores de més calor a l'estiu i en cas de mal temps.</p> | 41.3551800,1.8399800 | 402965 | 4578836 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55349-foto-08146-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55349-foto-08146-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55349-foto-08146-34-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/