Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 55419 | Pouet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pouet | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament .</p> | XX | <p>Pou de planta circular amb volta superior i accés frontal per la banda sud. Es troba a la llera de la riera d'Olesa, després del pont de la carretera Olesa-Begues i abans de que desemboqui la riera de Begues. La paret nord forma un angle per tal de fer de trenca aigües quan la riera baixava plena. L'estructura és de pedra amb ciment ja que ha estat restaurat en diferents ocasions.</p> | 08146-71 | Barri de l'Hospital. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Sembla que aquest pou ja existia anteriorment, però durant l'època de la república va ser restaurat i condicionat, fent la forma en angle de la banda nord per tal que actués com trenca aigües i així l'aigua no el fes malbé. També es va cobrir i posar la porta en aquesta època. És un pou que recull les aigües del nivell inferior de la riera igual que els que trobem al nucli d'Olesa. Al barri de l'Hospital cada casa tenia el seu pou, i l'Hospital en té varis pous repartits a la zona de les vinyes. Aquest pou que es troba a la riera seria d'ús de la casa cal Joan Olivella. La manca d'aigua sempre ha estat un problema per a Olesa. Ja al 1737 hi hagué una gran sequera i els habitants del terme no en tenien ni per beure per l'abús que es va fer de regar els horts amb l'aigua del pou dels Bous i de la Font que eren comuns construïts ala riera, dins els límits del poble.</p> | 41.3464700,1.8453700 | 403403 | 4577863 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55419-foto-08146-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55419-foto-08146-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Aquest pou era comunal. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55446 | Punt d'aigua dels carboners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/punt-daigua-dels-carboners | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | XIX-XX | <p>Es troba a prop del cim del Puig de la Mola, a prop d'una barraca. És un pou circular amb una construcció que el protegeix per sobre i que sembla una barraca molt rudimentària. Està fet de blocs grossos de pedra seca, formant una porta petita quadrada coberta amb una grossa llinda horitzontal de pedra sense tallar. No li falta mai aigua.</p> | 08146-98 | Puig de la Mola. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Aquest punt d'aigua l'utilitzaven els carboners que treballaven en aquesta zona del Montau. Per això tenien el pou ben protegit exteriorment, per disposar sempre d'aigua en bon estat. És l'únic punt d'aigua que hi ha en aquesta zona i per això era un dels importants d'ús pels carboners.</p> | 41.3225700,1.8470800 | 403511 | 4575207 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Era un pou de tipus comunal tot i que es troba dins la propietat de l'Hospital de Cervelló. Fotografia de Santi Estrada. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 55484 | Àligues cuabarrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aligues-cuabarrades | <p>www.diba.es/parcs</p> | <p>L'àguila perdiguera o cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), classificada espècie vulnerable per la UICN (Unió Mundial per la Natura), és un rapinyaire diürn que necessita d'espais oberts per alimentar-se. De les 65 parelles que hi ha Catalunya, 3 viuen al Parc del Garraf. L'any 2003, i dins el programa del Pla de seguiment i conservació d'aquesta espècie, es va dur a terme la instal·lació d'una càmera en un niu amb l'objectiu de conèixer millor quin és el comportament, la dieta i els costums d'aquesta espècie durant l'època de nidificació, incubació i criança dels polls. L'any 2006 una altra càmera situada en un altre niu d'àliga cuabarrada dins l'àmbit del parc ha permès observar el procés reproductiu d'aquesta espècie. Aquest programa, pioner a Catalunya, és fruit d'un conveni de col laboració entre la Diputació de Barcelona, la Universitat de Barcelona, el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i Aeropuertos Españoles (AENA).</p> | 08146-136 | Parc Natural del Garraf. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Natura 2000 és una xarxa d'espais naturals protegits a escala de la Unió Europea creada en virtut de la Directiva sobre hàbitats de 1992 (Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres) amb l'objectiu de salvaguardar els paratges silvestres més importants d'Europa, garantint la supervivència a llarg termini de les espècies i hàbitats europeus més valuosos i menaçats. Aquesta xarxa es composa de Zones Especials de Conservació (ZEC), declarades pels Estats membres seguint les disposicions de la Directiva sobre hàbitats, i de les Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), que es designen d'acord amb les disposicions de la Directiva sobre aus de 1979 (Directiva 79/409/CEE del Consell , de 2 d'abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres). La Directiva sobre hàbitats fa referència aproximadament a uns 200 tipus d'hàbitats i unes 700 espècies de fauna i flora d'importància comunitària. La directiva sobre Aus, inclou una llista de 181 espècies vulnerables, els hàbitats de les quals necessiten protecció. Així mateix, reconeix la importància de preservar les zones humides, molt necessàries per a les aus migratòries. Natura 2000 no és un sistema de reserves naturals subjectes a una protecció estricta en les que està prohibida tota l'activitat humana. Tot i que aquest tipus de reserves poden formar part de la Xarxa, la major part de la superfície estarà composada per terrenys de propietat privada. Amb això es pretén que la seva gestió sigui sostenible des del punt de vista ecològic però també des del punt de vista econòmic i social. Correspon als Estats el decidir la millor manera de conservar aquests espais, respectant sempre els objectius de la Directiva.</p> | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55484-foto-08146-136-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55391 | Fons d'Olesa de Bonesvalls al Museu de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dolesa-de-bonesvalls-al-museu-de-vilafranca | <p>FOLCH, R. i altres (1988).-HISTORIA NATURAL DELS PAÏSOS CATALANS vol.15: Registre Fòssil; Ed. Enciclopèdia Catalana, S.A., Barcelona. pàg. 131,132.</p> | <p>El museu de Vilafranca del Penedès conserva material procedent d'Olesa de Bonesvalls, principalment material paleontològic recopilat per diferents persones. Es conserva poc material arqueològic i no es troba ben classificat, ja que el material que es va extreure de la Balma no es troba classificat. Igualment, el Sr. Nicolau Ros d'Olesa va trobar fa uns anys un fragment de molí ibèric de pedra en la seva propietat a prop del corral de la Roca que va dipositar en el Museu de Vilafranca i que no consta documentat. El material documentat al Museu és el següent: Fons de Paleontologia / Geologia: Nº 2.060: Conquilles d'orbitolines de paret aglutinada i amb la típica secció de barret xinès, fossilitzades en roca calcària. Material recol·lectat per Mossèn Lluís Via. Ingressat al museu cap al 1945. Nº 2.082: Conquilles d'Orbitolines, de paret aglutinada i amb la típica secció de barret xinès. Donació de J. Ferré, 1978. Nº 2.255: Calcita estalactítica, color groc i marró. Lluïssor vítria. Pes específic:2,71; duresa:3. Presenta efervescència amb àcid clorhídric diluït al 10%. Material recol·lectat per Pere Giró Romeu, any 1968. Nº 3.259: Diversos motlles interns de conquilles, un dels quals es troba totalment pirititzat. Donació de J. Ferré, any 1978. Nº 3.729: Fragment d'exoesquelet d'un crustaci decàpode fossilitzat. Material recol·lectat per Pere Giró Romeu, any 1978. Nº 3.793: Pistes com a resultat de l'activitat bioturbadora del cranc Thalassinoides en sediments tous. Material recol·lectat per J. Ferré, any 1978. Nº 4.196: Esquelets d'equínids de difícil classificació ja que estan força erosionats. Material recol·lectat per J. Ferré, any 1968. Fons arqueològic: Nº 16.186: jaciment arqueològic Bauma de la Barca. Restes de bauma, pedres. Ingrés desconegut. Període desconegut. Nº 16.187: jaciment arqueològic. Hospital d'Olesa de Bonesvalls. Pedres sense classificar. Ingrés desconegut. Període desconegut. Nº 16.188: jaciment arqueològic. Restes trobades en un lloc indeterminat del municipi. Pedres. Ingrés desconegut. Període desconegut.</p> | 08146-43 | Museu de Vilafranca. Pl. Jaume I, 1 08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Regular | Inexistent | Paleògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 124 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 55397 | Fons documental Arxiu Municipal d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-arxiu-municipal-dolesa | <p>CONEJO, Josep (2004). Inventari de l'Arxiu Municipal. Olesa de Bonesvalls. Oficina de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona.</p> | XIX-XX | <p>La seu de l'Arxiu es troba a la planta baixa de l'edifici de l'Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls, en un únic dipòsit que conté tot el fons i que ocupa 25m². En el mateix espai hi ha una taula de consulta, tot i que aquest arxiu no és de consulta pública, sinó d'ús exclusiu de l'Ajuntament. El fons es troba conservat en unitats d'arxiu (caixes) que es guarden en tres armaris compactes i ocupa un total de 144,08 metres lineals. L'estat de conservació és bo i no pateix oscil·lacions tèrmiques ni la sala presenta problemes estructurals. El fons aplega documentació diferenciada en els següents fons: jutjat de pau (1868-1992), cambra agrícola (1909-1993), Jefatura Nacional del Movimiento (1969-1974), ADF (1987-1992), fons privat de Jaume Escala Pagés (1826-1826). El quadre de classificació està distribuït en: administració general (1840-2003), hisenda (1862-2002), Proveïments (1918-1999), beneficència i assistència social (1908-2002), sanitat 1905-1990), obres i urbanisme (1825-2003), seguretat pública (1895-1984), serveis militars (1897-2000), població (1878-2002), eleccions (1876-2000), ensenyament (1863-1991), cultura (1958-2001), serveis agropecuaris i medi ambient (1902-1996).</p> | 08146-49 | Plaça de la Vila, 1. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>A la segona meitat del segle XIX hi havia instal·lada la casa consistorial del municipi d'Olesa de Bonesvalls en la casa consistorial que estava al costat de l'església parroquial. L'any 1992, amb motiu de l'edificació del nou edifici de l'Ajuntament a l'Avinguda Hospital, es va traslladar també la documentació d'arxiu a aquest nou emplaçament. L'organització del fons de l'arxiu va ser fruit d'un conveni entre la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament, dins el marc del programa de suport als arxius municipals que desenvolupa l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Es va adequar el dipòsit de l'arxiu, la organització i la descripció de la documentació fent el quadre de classificació i l'inventari a través de la base de dades de l'OPC; tasca feta entre el juliol i el desembre de 2003. La funció posterior de l'Ajuntament és el manteniment d'aquest arxiu, l'elaboració de la normativa de funcionament, el control de la documentació. L'arxiu havia estat prèviament organitzat pel l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès el juliol de 1998.</p> | 41.3516300,1.8507400 | 403860 | 4578430 | 1830 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 55398 | Fons documental Arxiu Parroquial de Sant Joan d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-arxiu-parroquial-de-sant-joan-dolesa | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament .</p> | XVI-XX | <p>L'Arxiu Parroquial d'Olesa de Bonesvalls conserva documentació referent a la parròquia que té un interès històric pel municipi. Inventari de la documentació existent en data 29-9-1991 (Llorac, 1993): - Llibres de matrimonis 1603-1804, 1805-1858, 1859-1891, 1892-1962 - Llibres de defuncions 1561-1584, 1607-1702, 1594-1616, 1772-1819, 1859-1888, 1889-1962 - Llibres de baptismes 1565-1585, 1593-1739, 1804-1846, 1847-1858, 1853-1858, 1859-1881, 1882-1905, 1906-1962 - Llibres de confirmacions 1865-1956 - Capbreu de l'Hospital d'Olesa de Bonesvalls i quadra de Vallirana 1590-1594, notari Pere Gausac (hi ha una còpia a l'Arxiu Històric i Comarcal de Vilafranca del Penedès). Hi ha un llistat de topònims, dels que la majoria són actualment desconeguts. - Llibre de censals del terme i del servei del rei (segle XVIII) - Aniversaris del segle XVII i altres anotacions - Testaments, albarans, contractes, procures 1632-1737 - Llibre del bací, començat el 1593, i altres anotacions - Llibre de comptes del blat de la botiga 1698-1743 i altres anotacions - Testaments 1719-1735, esposalles, benediccions del 1570 - Àpoques, vendes i altres - Carpeta documentació diversa segles XVII-XVIII - Carpeta relació entitats i altres coses segle XX - Llibre de la Cort del Batlle, començat el 1593 i acabat el 1790 - Llibre imprès de 1673: 'Constitutiones Synodales Diocesis Barcinonen'. En llatí i català. - A més hi ha diversa documentació actual tant de llibres sacramentals com d'informació general de la parròquia. A més conserva entre la documentació més moderna: - Goigs de 1953 a Sant Joan Baptista. Lletra de mossèn S. Mísser i música de mossèn J. Maideu - Goigs a Sant Sebastià venerat per un vot del poble per una epidèmia amb una gran mortaldat infantil el 1894.</p> | 08146-50 | Església parroquial. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La història de l'arxiu parroquial va lligada amb la de la parròquia des del segle XVI. L'origen dels fons parroquials el trobem al segle XVI, quan a partir dels edictes del Concili de Trento, s'obliga a tots els rectors a dur un control escrit de les activitats parroquials, així com un registre sacramental de baptismes, matrimonis, defuncions, etc... Encara que aquest decret no es va aplicar de forma automàtica ni al mateix temps en totes les parròquies, si que es pot evidenciar que a finals del segle XVI, la majoria d'elles ja havien iniciat aquest registre per escrit. Paral·lelament a aquest tipus d'anotacions, s'imposa el costum de les visites parroquials que els bisbes estan obligats a fer de forma periòdica per totes les seves parròquies a fi de vetllar pel seu bon funcionament. Això dona peu als llibres de visites que permeten descobrir aspectes variats de la vida parroquial com l'estat de conservació de l'església, la compra de mobiliari, la imatgeria etc.. També cobren especial vigència en aquesta època les confraries. Si bé fins aleshores s'havia tractat d'un fenomen més aviat urbà, es potencien a partir d'ara devocions i cultes que donaran lloc a confraries de gran arrelament popular en l'àmbit rural, com per exemple la del Roser a nivell femení i la de Sant Isidre a nivell masculí. Això també es tradueix en un tipus de documentació que són els llibres de Confraries que permeten indagar en la religiositat popular. Un altre tipus de documentació de gran valor històric són les Consuetes. Aquestes últimes eren llibres o llibretes redactats pels rectors on es descrivien de forma cronològica tots els esdeveniments i festivitats religioses de l'any.</p> | 41.3534300,1.8488400 | 403704 | 4578632 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Varis | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 55399 | Fons documental de l'Arxiu Comarcal de Vilafranca del Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-comarcal-de-vilafranca-del-penedes | <p>COLL I FONT, M. Carme (1997). Inventari de Capbreus de l'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedès (segles XIV-XIX). Màster en arxivística, Universitat Rovira i Virgili, dirigit per Laureà Pagarolas. Document mecanografiat original. JORDÀ, Antoni. (1983). Catàleg de l'arxiu notarial de Vilafranca del Penedès. Barcelona: Fundació Noguera, (Col·lecció Inventaris d'arxius notarials de Catalunya, 1), Fundació Noguera . Barcelona. MASACHS, Josep Maria. (1987). 'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedès'. A: Guia dels Arxius Històrics de Catalunya. Volum 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, (Col·lecció Guia dels arxius històrics de Catalunya; 2), pàg. 199-223</p> | XVI | <p>L'arxiu conserva poca documentació referent a Olesa de Bonesvalls. Aquesta es redueix a un capbreu i a algunes actes notarials sense especificar. - Capbreu de l'Hospital d'Olesa de Cervelló. 1590-1594. Notari Pere Guasch. 36 folis enquadernat en Pergamí. És una còpia del documenta que es troba a l'arxiu de la parròquia d'Olesa. - També hi ha fons notarial que segur que conté documentació referent a Olesa, però la classificació està per notaris i és difícil extreure els documents exclusius d'Olesa i l'Hospital.</p> | 08146-51 | Avinguda d'Europa, 24. 08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS | <p>L'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedès conserva 3.070 metres lineals de documentació amb un abast cronològic entre els segles XII i XX amb documentació de tota la comarca de l'Alt Penedès i alguna d'altres llocs.</p> | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 1590 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 55400 | Fons documental de l'Arxiu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-diocesa-de-barcelona-1 | <p>JOSÉ SANABRE, pbro. (1947). El Archivo Diocesano de Barcelona. Barcelona, Fidel Rodríguez impressor. MARTÍ BONET, J.M.; NIQUI PUIGVERT, L. (1993). El dietari del bisbe Ponç de Gualba en les visites pastorals. Barcelona. MARTÍ i BONET, Josep M. 'Arxiu Diocesà de Barcelona'. A: Guia dels arxius històrics de Catalunya. Vol. 7, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1998, pàg. 41-62</p> | XIV-XX | <p>L'Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona conserva documentació procedent i referent al nucli d'Olesa de Bonesvalls i a l'Hospital de Cervelló. Es tracta de documentació variada des del segle XIV al segle XX. MENSA EPISCOPAL: Títol XXII, Hospital d'Olesa de Bonesvalls. Relació de la documentació: - Còpia del testament de Guillem II de Cervelló, realitzada per l'arxiver Antoni Campillo l'any 1750 d'un original custodiat a l'Arxiu Arxidiocesà de Tarragona. - Llevador de censos (sense data) - Llibre de la Administració i comptes del Hospital de Cervelló i parròquia de Sant Joan d'Olesa. De 1516 a 1567, un quadern de 1694 1 1697. - Hospital d'Olesa de Bonesvalls, llevador major de rentes, llibre de comptes de l'administrador, 1778. - Hospital d'Olesa de Bonesvalls, Cervelló: escriptures, expedients incobrats. - Hospital d'Olesa de Bonesvalls, Lligall nº 4, segle XVIII. - Hospital d'Olesa de Bonesvalls, llibre de les consuetuds, mobles, entrades i eixides. 1756. - Hospital d'Olesa de Bonesvalls, llibre de les consuetuds, mobles, entrades i eixides. 1735. - Capbreus dels segles XVII i XVIII. VISITES PASTORALS: de 1314 a 1891: 59 visites. DOCUMENTACIÓ DE PARRÒQUIES: Documents varies 1820, rendes 1834, reglaments de l'Hospital 1864, estat parròquia 1867, estadística 1867, robatori i incendi rectoria 1874, obres 1941, permís al bisbat per posar imatge Mare de Déu dels Dolors 1941, permís per erigir un viacrucis 1954, altres documents varis fins al 1990. A més es conserven tres volums de l'obra inèdita de mossèn Salvador Misser, un volum sobre l'Hospital de Cervelló, un sobre la parròquia d'Olesa i un tercer volum de documents. Es va realitzar un resum d'aquesta extensa obra en la publicació de l' Arxiu Diocesà de Barcelona de 1993: Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló, feta per Salvador MISSER, Pere Jordi FIGUEROLA i Josep M. MARTÍ BONET. (Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1).</p> | 08146-52 | Arquebisbat de Barcelona. Carrer del Bisbe, 5. 08002 BARCELONA | <p>El fons de l'Arxiu Diocesà de Barcelona té dos fons diferenciats: l'arxiu de la Mensa Episcopal i l'arxiu de la Cúria. El de la Mensa és el més antic, amb el primer document datat el 878 (concessió de bens al bisbat de Barcelona pel rei Ludovic de França). L'arxiu de la Cúria va ser fundat pel bisbe Ponç de Gualba el 1302. El fons es va anar ampliant progressivament amb la creació de nous fons, així els segles XIV al XVII s'inicien les sèries de 'Testaments', 'Causas Pías', 'Gratiarium', 'Verbalium', 'Litterarium' i 'Procesos', aquests tres últims són de vida judicial. Al segle XVI s'inicien els 'Expedientes matrimoniales', 'Expedientes informaciones' i 'Visitas Pastorales'. El segle XVIII l'arxiver Campillo va ordenar l'arxiu entre els anys 1721 i 1779, redactant el primer índex. Posteriorment el pare Caresmar es va fer càrrec i des del 1789 va dedicar-se a copiar els documents en pergamí o paper de l'arxiu de la Mensa Episcopal, realitzant només una part però que ha suposat una important tasca històrica principalment pel fet que alguns documents originals que ell va copiar van desaparèixer posteriorment. A finals del segle XVIII, coincidint amb la desamortització, es va abandonar l'arxiu fins que el 1900 el bisbe Morgades va encarregar al Sr. Peray l'ordenació de la documentació. L'any 1926 es comença una tasca d'inventari que es va veure estroncada durant la Guerra Civil Espanyola amb l'extracció de part de la documentació pel Palau Arquebisbal pel perill suposat.</p> | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Varis | 94|98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 55401 | Fons documental de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-capitular-de-la-catedral-de-barcelona | <p>FÀBREGA, A.; BAUCELLS, J. (1969). Catàleg de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona. Índex general de les sèries documentals. FÀBREGA i GRAU, A.; BAUCELLS i REIG, J. 'Arxiu Capitular de la S.E. Catedral B. de Barcelona'. A: Guia dels arxius històrics de Catalunya. Vol. 7, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1998, pàg. 19-39</p> | XIV-XIX | <p>L'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona conserva alguna documentació procedent de l'Hospital de Cervelló: - 11-4-1274: Guillem de Cervelló fa donació de la vila d'Olesa a l'Hospital. (ACCB, Pia Almoina, Testaments, armari 8, doc. nº 38 A). Pergamí. Còpia de l'època. - 12-4-1274: Guillem de Cervelló. Pergamí, còpia de l'època. - 'Llibre del hospedatge', 1776-1806. (Llibre en el que es compte dia a dia el moviment de pobres i altres persones necessitades que s'acollien a l'albergueria i les almoines que s'havien fet). Paper, coberta de pergamí, 100 folis sense numerar. - Llibre de la Administració del Hospital dit de Cervelló 'aont estan continuats los fruyts de las cullitas de 1801 y seguents ab sos productos y gastos de obras', 1801-1807. Paper, enquadernat en pergamí. - 26-8-1270: Salvaguarda concedida per l'infant Alfons a l'Hospital. (ACCB, Cartes Reials, C-1-21). Pergamí amb segell de cera.</p> | 08146-53 | Catedral de Barcelona. 08002 BARCELONA | <p>L'any 844 Carles el Calb atorga als ciutadans de Barcelona el primer privilegi que inicia l'aplec de documents del Cartulari de la Catedral. El 1275 el rei Jaume I autoritza la notaria del Capítol que actua fins a finals del segle XIX. A mitjans del segle XIII s'ordenen els documents de l'arxiu i es copien els més importants. A partir d'aquest moment augmenten considerablement els fons creant noves sèries documentals. L'any 1771 el pare Caresmar treballa a l'arxiu en la catalogació de diversos fons documentals elaborant l'índex de pergamins i llibres. Amb la desamortització queda desorganitzat fins que el 1869 és clausurat per ordre del govern restant completament abandonat. L'any 1900 Mn. Josep Mas i Domènech inicia una important tasca de reordenar els fons, classificar i catalogar, posant l'arxiu a l'abast dels investigadors. Durant la Guerra Civil els fons es traslladen al convent de l'Esperança, a la Biblioteca de Catalunya i al Palau de Pedralbes, entre d'altres, retornant la documentació l'any 1939 a la Seu. Entre 1965 i 1969 es realitza uns nova documentació dels fons i s'instal·la a les noves dependències inaugurades el 1969. L'arxiu conserva un fons bibliogràfic amb incunables, còdex i llibres auxiliars; un fons de pergamins amb unes 40.000 unitats; la documentació de la catedral i de la sagristia. El fet que aquests documents es trobin a l'arxiu de la Catedral i no al bisbat pot respondre a que en el mateix document, Guillem de Cervelló, va deixar escrit que un dels seus fills, Hug, havia de ser clergue i demanava a la Catedral de Barcelona que el fes canonge de Barcelona.</p> | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Varis | 94 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 55461 | Festa Major d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dolesa | XIV-XXI | <p>Els actes de la Festa Major son variats per tal d'acollir tots els grups d'edat. Es realitzen àpats tradicionals on es reuneixen tots al voltant de la taula. Abans s'assisteix a missa solemne i a diferents actes festius, acabant amb un ball. Entre els actes més destacables hi ha el cercavila, castell de focs, diables Tot i que la festa es celebra actualment al juliol, per Sant Joan, data en que es feia abans, encara es fan les fogueres durant la revetlla i missa solemne.</p> | 08146-113 | 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La festa major d'Olesa de Bonesvalls es feia per Sant Joan, 24 de juny, patró de la parròquia del municipi. Més tard, com la data coincidia amb l'època de la sega de cereal, època en que tot el poble tenia molta feina, es va decidir canviar al tercer cap de setmana de juliol. Aquesta modificació de la data es va portar a terme a mitjans del segle XIX. Probablement l'antiguitat d'aquesta celebració es remunta a inicis del segle XIV, quan es feien diferents actes religiosos i populars dedicats al patró de la parròquia. Des de fa poca anys altres barris del municipi celebren la seva pròpia festa major, és el cas del barri de l'Hospital, de les urbanitzacions Olivella i Pla del Pèlag, de can Xacó i de can Morgades.</p> | 41.3534200,1.8498200 | 403786 | 4578629 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 55462 | Festa Major del barri de l'Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-del-barri-de-lhospital | XVIII-XXI | <p>Els actes de la Festa Major son variats per tal d'acollir tots els grups d'edat. Entre els actes que es celebren hi destaquen el campionat de petanca, una mostra de vins i caves, una mostra de cuina, el correfoc, castell de focs i ball de nit. En finalitzar el mercat medieval es fa tradicionalment una arrossada popular. L'any 2001 es va començar a fer el mercat d'oficis del segle XIII dins els actes de la Festa del Barri de l'Hospital, emmarcat en el pati de l'Hospital; així com la representació teatral de la visita pastoral del Bisbe Ponç Gualba el gener de 1315.</p> | 08146-114 | Barri de l'Hospital. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La festa major del Barri de l'Hospital es celebrava per Santa Marta, patrona de l'Hospital, el 29 de juliol, des del segle XVIII. Quan es va canviar la data de la festa major d'Olesa aquesta coincidia amb la de l'Hospital i per aquest motiu també es va canviar la data d'aquesta, traslladant-la al segon cap de setmana d'octubre.</p> | 41.3460000,1.8458600 | 403444 | 4577810 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55462-foto-08146-114-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 55487 | Col·lecció de pintura de l'ajuntament d'Olesa de Bonesvalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-lajuntament-dolesa-de-bonesvalls | XX | <p>La col·lecció de pintura forma part del patrimoni cultural de l'Ajuntament del municipi. Així, l'Ajuntament ha anat adquirint per compra o per donació una sèrie de pintures en diferents tècniques amb temàtica referent al terme d'Olesa de Bonesvalls. Els pintors de les obres tenen alguna relació amb el terme o bé han fet alguna exposició a la sala d'exposicions. Es conserven aproximadament vuit quadre emmarcats que es troben a l'actual sala de plens a la planta baixa de l'Ajuntament. Hi ha dos d'Emília Caños en tècnica mixta adquirits l'any 1993; dos de Francesc Deltell a l'oli adquirits l'any 1992; dos d'Antònia Ferrero a l'oli i dos dibuixos de Montorio.</p> | 08146-139 | Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls. Plaça de la Vila, 1. 08795 OLESA DE BONESVALLS | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 1992 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55487-foto-08146-139-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 55502 | Sardana les Bonesvalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-les-bonesvalls | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XX | <p>La sardana Les Bonesvalls té lletra de Josep Escala i música del Mestre Colom de la Rondalla Sellarès de Gavà. Es va fer la sardana aprofitant un poema de Mn. Escala escrit l'octubre de 1982. La sardana es va estrenar per la Festa Major de fa uns quinze anys i es canta cada any per les Caramelles. La característica més important és que la lletra parla d'Olesa.</p> | 08146-154 | 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>MUNTANYES D'OLESA Olesa està tot voltat D'una muntanya ondulant, I al bell mig endormiscat S'hi bressola confiat Com si estigués embolcallat En el bressol d'un infant. Quatre gegants té per guardes Que vigilen els conreus, I a l'ensems el protegeixen Del vent fred dels Pirineus. El Montau, Puig de la Mola, Puig Bernat i el Montgrós, ens ensenyen a tot hor Son perfil mejestuós, I al seu costat s'hi arrepengen Tot servint-los de graó Talment com si s'hi gronxessin Els Penyalets i el Fitó. Són com una gran sardana En una dansa constant, Que enjogassada i ufana Va escampant al seu voltant Dolça fragància boscana. Contemplant les fondalades I les aspres serralades Abans verdes i formoses, Hom recorda les vegades Que eixes obagues frondosses Encisat les he creuades Pasturant nostres ramades. Però avui he pujat al cim D'eixes muntanyes estimades, I he plorat igual que un nin, En veure-les tan cremades Ennegrides i pelades; I a mi m'ha semblat un crim Que romanguin calcinades Tant tristes...tan desolades... Ja no s'enlaires ufanes Les pinades ondulants Ni se senten per les planes De les aus els seus bells cants. Avui sols hi ha tristor Sobre la muntanya morta, I aclaparat de dolor Jo demano amb veu ben forta Que ja mai, cap més traïdor Aquesta terra tan nostra Ompli de desolació.</p> | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 1982 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Josep Escala i el Mestre Colom. | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 55360 | Mur de l'antiga església romànica de Sant Joan d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-lantiga-esglesia-romanica-de-sant-joan-dolesa | <p>GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Alt Penedès. Baix Penedès. Garraf. Vol 10. Arxiu Gavín. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1.</p> | XII | <p>El mur de migjorn de l'església, davant de l'antic fossar, empara les capelles laterals del temple del costat esquerre, al costat abans anomenat de 'l'Evangeli'. És un mur de carreus de pedra calcària o cretàcica de la zona, tallats toscament amb punxó i sense cisellar. Per les característiques podria tractar-se d'un mur de finals del segle X i principis de l'XI. El mur conserva dues espitlleres i una porta d'arc que dona accés a l'església des de l'antic fossar; l'arc va perdre les dovelles originals, i dona accés a una volta de pedra que travessa el mur i a través de la qual es pot accedir a l'església. Darrerament s'ha restaurat tota la façana, després d'enderrocar l'edifici de l'antic ajuntament i escoles que es trobaven davant de l'església. Davant del mur hi ha un jardí que havia sigut l'antic fossar d'Olesa. En aquest jardí es conserva el penell que hi havia al campanar abans de ser substituït per l'àngel que el corona, i una font.</p> | 08146-4 | Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El mur lateral a migjorn de l'església és l'element més antic que es conserva al poble, més antic que l'edifici de l'Hospital. Seria el mur de la primera església romànica de Sant Joan d'Olesa que ja existia al 1183. Es desconeix la data exacta de la consagració de l'església, però per les restes es pot datar de començaments del segle XI. El primer document que l'esmenta és de l'any 1183 i ja diu que és parroquial, citada dins el domini del castell de Cervelló i sota el patronat d'aquests durant els segles XIII, XIV i XV. L'edifici possiblement substituí a un edifici anterior romànic i de petites dimensions que es mantingué fins el segle XVI, moment en què es fan obres i es comença a construir al costat la rectoria, iniciada el 1520. Les obres d'aquesta època s'allargarien durant tot el segle, afegint capelles al lateral de l'església. En quedar petita l'església i plena d'afegits s'optà per fer una nova, més gran i d'estil neoclàssic. Les obres començaren abans de 1776 amb diferents aportacions del poble en material i feina, obra encarregada al mestre de cases de Vilafranca, Joan Catllar. L'antiga església no fou enderrocada completament, ja que sembla quedar una part del mur de migdia al sector que donava al fossar, on hi ha un portal del que s'han perdut les dovelles i que sembla l'antiga entrada, així com sembla que hi havia un campanar d'espadanya.</p> | 41.3534700,1.8489700 | 403715 | 4578636 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55360-foto-08146-4-1.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | L'enderrocament de l'antic ajuntament que va deixar visible el mur del fossar es va fer a la primavera de l'any 2001. Està inclòs al catàleg d'elements a protegir del PGOU d'Olesa, 1989. | 85 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55409 | Muralles de l'Hospital de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralles-de-lhospital-de-cervello | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. MONTE, M.A. (1987). Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 2734. AA.VV. (1992). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Volum 6: Alt Penedès. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XIII | En general l'estat de conservació de la muralla és bo, tot i els elements que s'han afegit a la banda de ponent. | <p>El recinte emmurallat envolta l'edifici de l'Hospital, l'església i altres edificis annexes. És una muralla de no gaire alçada coronada per merlets esglaonats. Té forma de polígon irregular amb quatre cares, amb una paret que el divideix en dues meitats. El mateix edifici de l'Hospital es troba adossat a la muralla per la banda sud; per la banda est hi ha l'església, al costat del portal d'entrada al recinte que s'obre al nord. És un portal d'arc de mig punt adovellat coronat per un merlet esglaonat amb la carassa romana incrustada. Sobre el merlet hi hagué fins al 1936 una creu gòtica de la mateixa factura que la que hi ha sobre la teulada de l'església, situada sobre un cap de marbre també d'origen romà. Segons diferents autors sembla que els fragments de la creu i del cap es conserven a l'Hospital ja que els va guardar l'hospitaler (Llorac, 1993; Misser, 1953). En aquesta part nord de la muralla hi ha 9 merlets, amb l'obra de tàpia i pedra, amb les cases del carrer Santa Marta adossades a aquesta. La part de la muralla de llevant té 12 merlets, i l'obra és de pedra amb morter de calç, amb la capella a l'extrem. La part de la muralla de migdia té 4 merlets i la paret de l'edifici de l'Hospital, tot fet de pedra, amb un contrafort i diversos afegits posteriors. En aquesta part hi ha una porta d'entrada al clos, d'arc escarser i amb un merlet esglaonat a sobre. La muralla de ponent és de pedra i tàpia, d'obra matussera, amb 8 merlets.</p> | 08146-61 | Hospital de Cervelló. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>L'Hospital de Cervelló sovint era anomenat 'castrum Hospitalis' (Els castells catalans, vol III). Era un recinte emmurallat i la torre amb matacans que hi havia al centre era la torre defensiva dels conjunt. L'Hospital va ser fundat per Guillem II de Cervelló i de Cervera, tal i com va deixar constància al seu testament de 2 de juny de 1262, en el que ordena que es faci un hospital al terme d'Olesa de Begues, al costat de la via pública en el lloc conegut com el Pèlag d'Olesa. Havia de tenir la missió d'atendre i curar als pobres, pelegrins, predicadors i passatgers. Al mateix testament fa donació a l'hospital del lloc d'Olesa amb tot el seu territori. Tot i aquest destí inicial de fer les funcions d'hospital de malalts, la funció que va fer durant la seva història va ser com a lloc d'hostatge i almoina de pobres, vianants i pelegrins fonamentalment. Les obres per construir l'edifici començarien al moment de la donació, l'any 1262; entre 1270 i 1274 l'edifici d'estil gòtic estaria completament acabat, així com part de la capella, de la torre i la muralla.</p> | 41.3454800,1.8462400 | 403475 | 4577752 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55409-foto-08146-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55409-foto-08146-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55409-foto-08146-61-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Al llibre de visites pastorals de l'església d'Olesa de Bonesvalls del 1312 (ADB) s'assenyala que el nombre de persones que passaven per l'Hospital era molt elevat, unes 400 al mes, cosa que va provocar que es construís un conjunt de cases al seu entorn per tal d'allotjar al personal que hi treballava. Es diu que assistiren als actes d'inauguració fra Ramon de Penyafort, el rei Jaume I, el senyor de la baronia de Cervelló i fundador, Guillem II. El 1590 el bisbe Juan Dimes Lloris va fer posar un escut sobre la porta de l'Hospital amb una llegenda: 'Aquest Hospital fundat en altres temps per Guillem de Cervelló, el bisbe Juan Dimes Loris ara l'ha restaurat'; probablement el mur que divideix el pati fou fet en aquesta època. Està inclòs al catàleg d'elements a protegir del PGOU d'Olesa, 1989. Fotografia 1 de Marta Mitjans. | 92|93|85 | 47 | 1.3 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||
| 55432 | Porta d'arc de cal Cutató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-darc-de-cal-cutato | <p>IGLÉSIAS, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. AHCVP, Capbreu de l'Hospital d'Olesa de Cervelló, 1590-1594. Notari Pere Guasch.</p> | XIII | <p>Cal Cutató és una de les cases que es troben tocant a la muralla de l'Hospital per la banda nord. És una casa d'estructura senzilla, amb planta i un pis, teulada a un vessant i amb els murs de pedra arrebossats i situada al costat d'una altra casa de característiques similars. L'element més característic és la porta principal adovellada d'arc de mig punt.</p> | 08146-84 | Cal Cucató. Barri de l'Hospital. c/ Santa Marta, 10. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Sembla probable que el barri es formés al redós de l'Hospital a partir del moment de la seva fundació el 1262. Degut a la finalitat de l'Hospital, d'atendre i curar als pobres, pelegrins, predicadors i passatgers, és molt probable que al seu entorn es formés un grup de cases en les que viurien les persones que treballaven o ajudaven a l'Hospital, arribant alguna d'aquestes cases a fer d'hostatgeria en els moments en que l'Hospital estigués molt ple. Al llibre de visites pastorals de l'església d'Olesa de Bonesvalls del 1312 (ADB) s'assenyala que el nombre de persones que passaven per l'Hospital era molt elevat, unes 400 al mes, cosa que va provocar que es construís un conjunt de cases al seu entorn per tal d'allotjar al personal que hi treballava. El lloc va créixer tot i la pesta del 1348 i d'altres epidèmies. El fogatge de 1358 dóna 58 focs a la zona; el 1365 baixa a 60, i el 1378 es redueix a 45 focs. El capbreu de l'Hospital de 1590 hi ha diferents persones que viuen o tenen cases a la zona de l'Hospital, fet que confirma l'existència de les cases en aquest moment. Cal Cutató és una de les cases antigues de l'Hospital, probablement originada paral·lelament a aquest edifici, a mitjans del segle XIII. Al capbreu de l'Hospital de 1590 (AHVP) s'esmenten diferents cases situades a la muralla, i per la situació que el capbreu dóna, podria tractar-se de l'antiga casa de Joan Milà que era una botiga del blat que estava al costat de la porta de l'Hospital.</p> | 41.3455200,1.8457500 | 403434 | 4577757 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55432-foto-08146-84-1.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Antigament aquestes cases de la muralla estaven comunicades entre elles per portals interiors. | 94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55433 | Porta d'arc de can Blas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-darc-de-can-blas | <p>IGLÉSIAS, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. AHCVP, Capbreu de l'Hospital d'Olesa de Cervelló, 1590-1594. Notari Pere Guasch.</p> | XIII | <p>Cal Blas és una de les cases que es troben tocant a la muralla de l'Hospital per la banda nord. És una casa d'estructura senzilla, amb planta i un pis, teulada a un vessant i amb els murs de pedra arrebossats i situada entre mitgeres de dues cases de característiques similars, ca la Lídia i cal Figueró. L'element més característic és un arc de mig punt adovelat encastat a la façana del que resta només la meitat.</p> | 08146-85 | Can Blas. Barri de l'Hospital. Carrer Santa Marta, 15. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Sembla probable que el barri es formés al redós de l'Hospital a partir del moment de la seva fundació el 1262. Degut a la finalitat de l'Hospital, d'atendre i curar als pobres, pelegrins, predicadors i passatgers, és molt probable que al seu entorn es formés un grup de cases en les que viurien les persones que treballaven o ajudaven a l'Hospital, arribant alguna d'aquestes cases a fer d'hostatgeria en els moments en que l'Hospital estigués molt ple. Al llibre de visites pastorals de l'església d'Olesa de Bonesvalls del 1312 (ADB) s'assenyala que el nombre de persones que passaven per l'Hospital era molt elevat, unes 400 al mes, cosa que va provocar que es construís un conjunt de cases al seu entorn per tal d'allotjar al personal que hi treballava. El lloc va créixer tot i la pesta del 1348 i d'altres epidèmies. El fogatge de 1358 dóna 58 focs a la zona; el 1365 baixa a 60, i el 1378 es redueix a 45 focs. El capbreu de l'Hospital de 1590 hi ha diferents persones que viuen o tenen cases a la zona de l'Hospital, fet que confirma l'existència de les cases en aquest moment. Segons Misser (1953) cal Figueró pot ser la casa que s'esmenta al capbreu de 1590 (AHCVP) on vivia Antoni Sabrià, mestre de cases de l'Hospital de Cervelló, casa situada al cofras de la muralla de l'Hospital i que limita al nord amb la casa de Joan Milà, a l'est amb el pati de l'Hospital, al sud amb la casa del confessant i a l'oest amb un ferruginal d'ell mateix. Suposem que es tracta d'una de les cases que es troben dins la mateixa muralla de l'Hospital i podria ser qualsevol de les que es troben en aquest lloc i que es trobi entre dues cases, és a dir, cal Figueró o cal Blasi. El mateix propietari posseeix un casalot de vinya que està al costat i que podria ser el lloc que ocupa ca la Lídia. El ferruginal podria haver estat al lloc de l'actual cal Cupet o al lloc on hi havia la fassina.</p> | 41.3454500,1.8456600 | 403426 | 4577749 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Antigament aquestes cases de la muralla estaven comunicades entre elles per portals interiors. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 55434 | Llinda de porta de ca l'Escalat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-porta-de-ca-lescalat | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XVIII | <p>La porta principal de ca l'Escalat té una llinda de pedra amb la data 1735 gravada i quatre símbols que identifiquen la casa amb algun mestre de cases i picapedrer que hi viuria; hi ha un compàs de puntes, una escaire, una paleta i altre símbol difícil d'esbrinar. Ca l'Escalat és una casa estreta que es troba entre ca l'Esquerrà i ca l'Eugènia, amb planta baixa i un pis. L'entrada forma un porxo amb entrada allindada pel que s'accedeix a la porta d'entrada a la casa.</p> | 08146-86 | Ca l'Escalat. Barri de l'Hospital, c/ Hospital, 13. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Ca l'Escalat era propietat dels Escala de ca l'Escalat de Casa Alta d'Olesa que tenien moltes propietats escampades pel terme, entre les que figurava al segle XVI l'actual cal Marxant. La data de construcció d'aquesta casa deu correspondre a la de la llinda de la porta, principis del segle XVIII.</p> | 41.3465900,1.8460200 | 403458 | 4577875 | 1735 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55434-foto-08146-86-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55480 | Avenc de l'Esquerrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-lesquerra | <p>FERRER RICO, V. (2004). Guía fotográfica de grandes cuevas i simas del Mediterráneo. Federación Española de Espeleología. Barcelona.</p> | <p>És el més profund del massís del Garraf i un dels més interessants sota el punt de vista espeleològic de tota la península Ibèrica, degut a la seva configuració. Es Troba a uns 170m de distància del corral de l'Esquerrà, al llit del torrent i tocant a la pista forestal de l'Hospital a Les Cabòries. Una gran alzina tapa part de la boca que és ovalada i d'uns 7m d'amplada màxima. A l'interior es formen quatre vies diferents de penetració completament independents: la via noemal, la via del Rat-penat que és la de més profunditat arribant als 206m, la via Lamarca-Torras, i la via dels pous concrecionats. El recorregut total és de 393m.</p> | 08146-132 | Pista forestal de l'Hospital a Les Cabòries. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Aquest avenc actuaria inicialment com a xuclador del que era la riera de l'Esquerrà, baixant les aigües a través de la boca. Les aigües filtrades han contribuït a fer més amples les galeries que formen l'avenc amb una intensa corrosió de la calcària i amb concrecions a les parets, principalment d'anemolites. Al fons de l'avenc la temperatura és de 13º. Es considera un avenc que encara està en procés de formació ja que hi ha acumulació d'aigües procedents d'infiltracions. L'avenc de l'Esquerrà va ser explorat per primera vegada el 1908 per mossèn Faura i Sans. L'any 1955 s'assolí la fondària màxima per membres del G.E.S. del Grup Muntanyenc Barcelonès. La primera dona que va baixar va ser l'olesenca Providència Mitjans l'any 1908.</p> | 41.3240200,1.8393500 | 402866 | 4575377 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55480-foto-08146-132-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | És fàcil l'accés fins arribar a la boca, però l'accés a l'interior és difícil i necessita material espeleològic. A l'avenc trobem un tipus de quiròpters, Miniopeterus schreibersii (ratpenat de cova). Cal assenyalar que l'any 2002 va baixar la població de ratpenats a l'avenc de l'Esquerrà degut a una epidèmia. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 55481 | Avenc de Font i Sagué | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-font-i-sague | <p>FERRER RICO, V. (2004). Guía fotográfica de grandes cuevas i simas del Mediterráneo. Federación Española de Espeleología. Barcelona.</p> | <p>Es troba al Fondo de l'Arcada, a pocs metres per damunt d'aquest i en els seu marge dret, una mica més avall del Pont de l'Arcada. Té un desnivell de 102 m. L'avenc està format per un pou de 102m de profunditat que baixa quasi vertical.</p> | 08146-133 | Zona limítrof amb Vallirana. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La primera exploració feta per Faura i Sans. Norbert Font i Sagué, seminarista, va fer la primera exploració espeleològica de Catalunya l'any 1897 a l'avenc de can Sadurní (Garraf), de 75m de profunditat. D'aquest explorador va rebre el nom l'avenc d'Olesa</p> | 41.3777900,1.8685900 | 405391 | 4581314 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Conegut també amb els noms d'avenc de l'Arcada Gran, avenc Faura i Sans. Fotografia de Santi Estrada. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 55482 | Avenc del Topògraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-topograf | <p>FERRER RICO, V. (2004). Guía fotográfica de grandes cuevas i simas del Mediterráneo. Federación Española de Espeleología. Barcelona.</p> | Interior malmès degut a que s'han arrencat formacions d'estalactites i estalagmites. | <p>Es troba a la fondalada de l'Arcada, prop del pont natural i una mica més elevada la boca. L'entrada és molt petita i dóna pas a un pou d'uns 8m que dona a una galeria de terra pla i 28m de recorregut amb amplades que oscil·len entre 2m i 8m, i alçada que va de 1m a 7m. El recorregut total de l'avenc és de 151m que segueixen per altres pous i galeries. És un dels més macos litogènicament parlant, per la gran quantitat d'estalactites i estalagmites, cosa poc usual al massís del Garraf i serralada de l'Ordal.</p> | 08146-134 | Zona limítrof amb Vallirana. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Fou descobert el 1966, tot i que no es va donar a conèixer fins al 1977. El seu interior actualment es troba molt malmès degut a la manca d'escrúpols dels visitants que han arrencat moltes formacions.</p> | 41.3778700,1.8684700 | 405381 | 4581323 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Fotografia de Santi Estrada. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 55483 | Escletxa dels Bancarrassos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escletxa-dels-bancarrassos | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | <p>Es troba a prop de la carretera de Vallirana a les urbanitzacions del Pla del Pèlag i Olivella, a la dreta del camí. Forma un conjunt amb una cova i un avenc que tenen el mateix nom. L'escletxa és una formació natural en una roca que forma un passadís estret originat per la fractura de la pedra i el moviment del terreny que ha provocat la formació d'aproximadament 3 metres de llarg i 45 cm d'amplada.</p> | 08146-135 | Entre Vallirana i el Pla del Pèlag. 08795 OLESA DE BONESVALLS | 41.3613500,1.8752100 | 405921 | 4579482 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 55356 | Abeurador de la font del Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-de-la-font-del-bou | Està trencat pel mig en sentit transversal. | <p>Abeurador de pedra excavat en un bloc de conglomerat. És de planta rectangular amb una cavitat excavada de forma ovoide. No té cap tipus de decoració. La font és d'estructura senzilla, connectada a la xarxa general municipal i té una placa informativa de la seva inauguració ubicada a la paret de darrera.</p> | 08146-41 | Carrer Fontana. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Aquest abeurador es trobava al costat de cal Samsó, al mateix carrer Fontana. Era el que recollia l'aigua que s'extreia del pou d'aquesta casa que està al costat del carrer. Es va traslladar al lloc on és actualment, al costat de la font dels Bous, en arranjar el carrer. La font dels Bous va ser inaugurada el 20 de gener de 1992, amb motiu de la culminació del procés de portada d'aigua al municipi.</p> | 41.3540500,1.8489700 | 403716 | 4578700 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55356-foto-08146-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55356-foto-08146-41-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Era freqüent disposar d'abeuradors pel bestiar al costat de fonts i pous. | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 55371 | Creu de terme d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-dolesa | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1.</p> | XIX | <p>Creu de base circular amb suport octogonal i columna octogonal que aguanta una creu de pedra orientada de nord a sud i que té gravada una ma al costat sud i una creu al nord. És situada en mig d'un jardí i al seu costat hi ha un xiprer.</p> | 08146-15 | Plaça de la Creu. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>És la única creu de terme que hi ha al municipi d'Olesa de Bonesvalls, situada a la plaça de la Creu, a l'entrada del nucli antic i davant de la masia can Tutusaus. Anteriorment ja hi havia una creu en aquest indret posada en aquest lloc el segle XIX procedent del Pla de la Creu, lloc proper a l'Hospital, al peu del camí Ral a Begues. Amb posterioritat aquesta creu va caure accidentalment i la que podem veure actualment és nova, feta al 1890 per ordre de Mn. Josep Pascual que feu esculpir una nova, i tan sols conserva part de la base de l'antiga creu, base que es troba sota la nova pavimentació de la plaça. La creu anterior era la que es trobava al Pla de la Creu i que sembla que va ser derrocada a trets durant la guerra de la Independència (1808-1812) i la van traslladar al poble. Mn. Pascual deia que guardava alguns trossos d'aquesta antiga creu del Pla de la Creu. Probablement era una de les creus que en temps de Mn. Mísser es trobava a la rectoria. Durant la Guerra Civil la creu fou molt malmesa i posteriorment es va reconstruir i es va posar de nou al mateix lloc en acabar aquesta. La primera creu fou probablement una creu feta a finals del segle XVI, de la que es conserva part en una propietat particular, al peu del camí de la Pedrosa.</p> | 41.3526300,1.8501700 | 403814 | 4578541 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55371-foto-08146-15-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Diu la llegenda popular que la mà esculpida a les creus es relaciona amb la bufetada del comte de Cervelló a l'arquebisbe Berenguer de la Vila de Muls, que després acabà assassinat. Aquesta explicació va ser interpretada per Mn. Pascual, capellà d'Olesa de 1880 a 1921. La mà també és un element que trobem sovint en la iconografia cristiana en diferents èpoques històriques, interpretada com la mà de Déu, la dreta del Pare. Hi ha un nombre important de creus al peu del camí Ral, totes amb els mateixos símbols, una ma a un costat i una creu a l'altre. Hi havia les creus de Ràfols dels Caus, Pla de la Mireta a les Cabòries, la de la Granada, a Olesa la del Pla de la Creu. Des del lloc on estaven posades es beneïa el terme i s'implorava al cel. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55372 | Antiga creu de terme d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-creu-de-terme-dolesa | XVI | Els braços de la creu es troben mutilats. | <p>Aquesta creu sembla la més antiga que es conserva al municipi i podria ser una de les que es guardava a la rectoria poc després de la Guerra Civil. Segons explica Mn. Misser, als baixos de la rectoria i a l'era d'en Milà hi havia dues creus els anys 1950. En època de Mn. Laureà Guibernau una de les creus es va posar després de la Guerra a la plaça pública i l'altra creu es posà al cementiri. Tot i que no ho sabem amb seguretat, aquesta podria ser la creu que hi havia al Pla de la Creu i que van derrocar a trets durant la Guerra de la Independència (1808-1812) essent substituïda per una altra. El segle XIX es va traslladar la creu del Pla de la Creu (lloc proper a l'Hospital, al peu del camí Ral a Begues) a la plaça de la creu del poble d'Olesa, davant de cal Tutusaus. Amb posterioritat aquesta creu va caure accidentalment i la que podem veure actualment a la plaça és nova, feta al 1890 i retocada després de la Guerra Civil. Suposem que en època de Mn. Pasqual, quan va caure aquesta antiga creu en posar un envelat, el capellà va manar esculpir una de nova que és la que ara encara hi ha al poble, mentre aquesta es va guardar a la rectoria de la parròquia. Posteriorment, amb la Guerra, va desaparèixer.</p> | 08146-16 | Camí de la Pedrosa. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Per la factura, podria tractar-se d'un element del segle XVI. És una creu de tres braços iguals, formant el peu el quart braç. Els braços havien tingut una decoració tallada al voltant que està força malmesa. A la part central d'una de les cares i ha una ma oberta i a l'altre hi ha una creu. Es troba situada sobre un peu de secció circular també de pedra. Fa uns anys, el Sr Saumell va trobar aquesta creu colgada i tapada amb vegetació a la seva finca. La va posar al mateix lloc on la va trobar i la podem veure actualment.</p> | 41.3550300,1.8459600 | 403465 | 4578812 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55372-foto-08146-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55372-foto-08146-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55372-foto-08146-16-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Diu la llegenda popular que la mà esculpida a les creus es relaciona amb la bufetada del comte de Cervelló a l'arquebisbe Berenguer de la Vila de Muls, que després acabà assassinat. Aquesta explicació va ser interpretada per Mn. Pascual, capellà d'Olesa de 1880 a 1921. La mà també és un element que trobem sovint en la iconografia cristiana en diferents èpoques històriques, interpretada com la mà de Déu, la dreta del Pare. Hi ha un nombre important de creus al peu del camí Ral, totes amb els mateixos símbols, una ma a un costat i una creu a l'altre. Hi havia les creus de Ràfols dels Caus, Pla de la Mireta a les Cabòries, la de la Granada, a Olesa la del Pla de la Creu. Des del lloc on estaven posades es beneïa el terme i s'implorava al cel. La finca on es trobava antigament es deia el Sumidor. | 93|85 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55373 | Creu al cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-al-cementiri | XIX-XX | <p>Es tracta d'una creu de factura gòtica, de quatre braços iguals situats sobre una base de columna i acabats amb tres puntes decorades amb fulles d'acant i volutes. En un costat hi ha la imatge de Crist i a l'altre la Mare de Déu amb el nen. Cada figura té altres dues imatges, una al braç de cada costat. La base està formada per un peu en forma cilíndrica amb figures tallades i dos escuts, un a cada banda. La creu està situada sobre un corró circular de pedra que es va treure de l'era de cal Milà. És una creu feta amb motllo i pols de sorra, ja que es veu la junta de les dues cares al centre seguint tot el perímetre. És una imitació o còpia d'alguna creu gòtica de la zona.</p> | 08146-17 | Cementiri d'Olesa de Bonesvalls. | <p>Aquesta creu procedeix d'una casa de Begues que es caracteritza perquè tota ella té una decoració eclèctica amb columnes i capitells romànics d'imitació a les finestres i balcons. Aquesta i una altra creu igual estaven en aquesta casa i segurament van ser amagades per la Guerra, essent descobertes més tard i portant-les a la rectoria de Begues. Mn. Escala va posar una a la rectoria de Begues i l'altre la volia posar al jardí de l'església d'Olesa, però finalment es va posar al cementiri. Les dues creus són iguals i tretes del mateix motlle.</p> | 41.3573000,1.8445800 | 403353 | 4579066 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55373-foto-08146-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55373-foto-08146-17-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | No té cap valor artístic, però es fa la fitxa per evitar confusions en quant a la seva cronologia. | 106|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 55374 | Antic penell-creu de Sant Joan d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-penell-creu-de-sant-joan-dolesa | XIV-XV? | <p>Penell-creu de ferro forjat. Està format per un pal de ferro llarg, d'uns dos metres d'alçada, amb una creu a la part superior que té els braços de la mateixa llargada i eixamplats a la part exterior seguint la tipologia de les creus de Malta i de la creu que hi ha esculpida a la façana de l'església de l'Hospital. A la base de la creu hi ha quatre fulles que formen un calze, també forjades i de la tipologia que veiem en altres elements de ferro gòtiques. A sota hi ha el penell també de ferro però que es troba malmès.</p> | 08146-18 | Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Aquesta creu estava sobre el campanar de l'església parroquial d'Olesa, probablement des de la seva construcció. L'any 1808 es bastí el nou campanar, tot i que probablement aquest penell ja seria de l'església anterior. En posar l'àngel sobre el campanar es va retirar aquesta creu que actualment es guarda al jardí que hi ha a l'antic fossar.</p> | 41.3534100,1.8489100 | 403710 | 4578629 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55374-foto-08146-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55374-foto-08146-18-2.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 93|85 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 55375 | Placa Confraria del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-confraria-del-roser | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XX | <p>A la façana principal de l'església parroquial d'Olesa hi ha una placa de ceràmica encastada a la paret al costat esquerre de la porta principal. És un plafó ceràmic format per dues rajoles quadrades emmarcades amb altres fragments de rajoles ceràmiques de colors blau i ocre. Una de les rajoles té una imatge de la Mare de Déu del Roser, amb l'escut de la Diputació de Barcelona i el d'Olesa de Bonesvalls als angles superiors, i una banderola a la base amb la inscripció: 'Patronato provincial de la fiesta del árbol de la Excma. Diputación de Barcelona. I Fiesta del Árbol'. A la rajola de la dreta hi ha la inscripció: 'Ntra. Sra. Del Rosario. Alcaldesa honorária perpétua de Olesa de Bonesvalls. 2 marzo 1958'.</p> | 08146-19 | Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Probablement la confraria del Roser d'Olesa ja existís al segle XV. Durant tot el 1500 ja hi ha arrelada la tradició de la 'iluminària dels dissabtes', la missa de 'Sancta Maria in sabbato' que es celebrava davant el retaule de la Mare de Déu del Roser amb gran quantitat de llum. El 1698 l'administració del Roser té dues cases en propietat per tal que el que donessin fou destinat a sufragar la despesa d'enceses. La confraria del Roser d'Olesa feia 14 celebracions durant l'any, a més de la de l'aniversari: 7 pels confrares morts,7 de tipus general.</p> | 41.3534900,1.8490900 | 403725 | 4578638 | 1958 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 55376 | Sitja de cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitja-de-cal-pons | XIV? | No es conserva la sitja sencera, ja que es va reutilitzar per fer una tina i es va ampliar i modificar en part. | <p>Cal Pons és una de les poques cases del nucli antic que conserven part de l'estructura antiga tot i que va ser ampliada en diferents èpoques a partir d'un nucli central que és el més antic. En aquesta casa es conserva una antiga sitja que posteriorment es va aprofitar per ubicar una tina. La tina és de planta circular, de 3,5 metres de diàmetre i 3 de profunditat, folrada també amb cairons, coberta amb volta de maó i amb la boixa que dóna al celler que es troba a la banda de tramuntana de la casa, paral·lel a la sala central de l'arc. Té una porta quadrada a la volta superior per la que es pot accedir des del paviment de la casa. La sitja és de parets de terra compactada i té una profunditat de més de 6 metres. Es va aprofitar el forat ja fet de la sitja per construir a continuació la tina folrada amb cairons i que aprofita la part superior d'aquesta sitja; posteriorment, quan la tina ja no tindria utilitat, es va eliminar la base de la tina unificant tot el forat i utilitzant-lo probablement com a cisterna d'aigua.</p> | 08146-20 | Cal Pons. C/ Ordal, 2. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El cognom Poncs es repeteix a Olesa i el trobem associat a diferents cases: La Pedrosa, Mas Jansà, Milà de la Corbatera, a més de cal Pons. El 1388 ja s'esmenta un Poncs (Misser, 1953), mantenint-se el cognom durant el segle XVI. El capbreu de 1590 (AHVP) ens dona la posició del mas coincidint amb l'actual, amb el mas Ràfols al sud i el camí a l'est, i la casa era de Joan Poncs Batlle d'Olesa. Probablement aquest mas ja existia en el moment en que es fa consagrar l'església de Sant Joan, amb ampliacions i modificacions posteriors. Hi ha molta similitud entre les cases Ràfols i cal Pons, que son de la mateixa època. La sitja és una cavitat subterrània, excavada a la roca calcària que forma el substrat geològic en aquest indret, de forma aproximadament ovoide, destinada a guardar-hi productes fonamentalment alimentaris (cereals i llegums essencialment). En els nuclis urbans medievals era freqüent la construcció de sitges subterrànies a les cases. A Olesa tenim constància d'altres a diferents cases del nucli, en concret a can Ràfols es va descobrir una al celler però que encara no s'ha buidat de terra; també es coneix per tradició oral l'existència de sitges al barri de l'Hospital.</p> | 41.3544700,1.8498600 | 403791 | 4578746 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55376-foto-08146-20-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 55410 | Carassa de l'Hospital de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carassa-de-lhospital-de-cervello | <p>MIRET, M. (2002). 'La carassa romana de l'Hospital d'Olesa de Bonesvalls'. A Ressò, any IV, agost 2002. P. 17. Olesa de Bonesvalls. MONTE, M.A. (1987). Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 2734.</p> | II | <p>Carassa de pedra que es troba sobre el portal d'entrada al recinte emmurallat. Aquesta carassa està formada per dues parts molt diferenciades: la superior és feta de marbre i correspon a una cara d'un personatge amb cabells rinxolats, ulls grossos i llavi molsut; mentre que la part inferior és de pedra calcària local, i correspon al llavi inferior i la barbeta amb una barba molt esquemàtica. És evident que la part superior procedeix d'una escultura d'època romana que va ser completada tardanament d'una manera no gaire artística per tal d'aprofitar-la com a carassa. La qualitat de la part superior situa aquesta escultura com una de les obres romanes d'època romana de més qualitat de Catalunya. L'estructura de la part inferior evidencia que aquesta va ser completada i retocada per fer-la encaixar sobre el portal de l'Hospital.</p> | 08146-62 | Hospital de Cervelló. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Era costum posar a l'entrada dels recintes emmurallats de les ciutats alguna representació escultòrica de divinitats o símbols protectors, per tal d'aconseguir la seva protecció. Aquest costum, ja utilitzat en època romana, es va mantenir desproveït del seu sentit religiós pagà i les carasses van passar a tenir un valor únicament ornamental. L'estructura fa pensar en el cap d'una Medusa, personatge mitològic d'origen grec, de caràcter infernal que tenia serps als cabells i podia petrificar amb la mirada, qualitats que van fer que es representés sovint a escuts i sepultures, amb la finalitat d'aconseguir protecció a l'enemic. Per les característiques tipològiques sembla que és una escultura feta al segle II de la nostra era, durant la dinastia romana dels Antonins. Les seves característiques indiquen que es tractaria d'un element que hauria format part d'un monument públic d'alguna ciutat romana, i per tant, no provindria de la zona. L'explicació en el fet que es trobi a Olesa la podríem trobar en la remodelació de l'Hospital feta al segle XVI, encomanada pel Bisbe Dimes Lloris, tal i com ho recorda l'escut que hi ha sobre la porta principal. Les característiques del portal indiquen que aquest seria construït en aquesta època i probablement va ser en aquell moment que va arribar l'escultura romana a Olesa, que probablement es portaria d'alguna ciutat amb restes romanes importants, probablement Tarragona (Miret, 2002), en una època en que el comerç amb antiguitat va ser bastant freqüent. Durant el Renaixement van ser molts els membres de la noblesa i de l'església que es van interessar per l'adquisició d'obres d'art, cosa que fa pensar que aquest objecte procedís d'adquisició per part del Bisbat amb una procedència desconeguda. (Miret, M., 2002)</p> | 41.3457000,1.8460600 | 403460 | 4577776 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55410-foto-08146-62-2.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 83 | 47 | 1.3 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 55411 | Blasó dels nobles de Cervelló sobre la porta de l'edifici de l'Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/blaso-dels-nobles-de-cervello-sobre-la-porta-de-ledifici-de-lhospital | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Penedès-Garraf (vol. 1). Olesa de Bonesvalls, Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. MONTE, M.A. (1987). Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 2734. AA.VV. (1992). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Volum 6: Alt Penedès. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XVI | La pedra està bastant malmesa. | <p>Sobre la porta principal de l'entrada a l'edifici de l'Hospital hi ha un blasó dels nobles de Cervelló en pedra. Va ser fet esculpir pel Bisbe Dimes Lloris en 1590, en el moment de les reformes i ampliacions dutes a terme en aquella època (Mísser, 1953). És un escut nobiliari amb les armes del seu fundador, el noble Guillem II de Cervelló: un escut amb un cérvol al centre i suportat per dos àngels, un a cada costat, amb la inscripció a la part inferior.</p> | 08146-63 | Hospital de Cervelló. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Al llibre de visites pastorals de l'església d'Olesa de Bonesvalls del 1312 (ADB) s'assenyala que el nombre de persones que passaven per l'Hospital era molt elevat, unes 400 al mes, cosa que va provocar que es construís un conjunt de cases al seu entorn per tal d'allotjar al personal que hi treballava i s'ampliés la capacitat de l'edifici. Així, al segle XVI es van fer importants obres, pujant l'alçada, refent l'embigat i la teulada de l'edifici. Així, es van fer unes golfes que van tallar les sales per fer uns compartiments per albergs específics. El 1590 el bisbe Juan Dimes Lloris va fer posar un escut sobre la porta de l'Hospital amb una llegenda: 'Aquest Hospital fundat en altres temps per Guillem de Cervelló, el bisbe Juan Dimes Loris ara l'ha restaurat', sembla ser que per quedés clar que l'edifici era propietat del bisbat. Des del 1381 la jurisdicció civil i criminal pertany bisbe de Barcelona després de la venda feta pel rei Pere III, actuant des de llavors el Bisbe com a senyor del territori d'Olesa.</p> | 41.3453300,1.8459200 | 403448 | 4577736 | 1590 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55411-foto-08146-63-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Fotografia 1 de Marta Mitjans. Fotografia 2 de Salvador Llorac (1993). | 94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 55412 | Creu de l'església de Santa Maria de l'Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-lesglesia-de-santa-maria-de-lhospital | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Penedès-Garraf (vol. 1). Olesa de Bonesvalls, Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993.</p> | XIV | <p>Creu que es troba damunt el carener del tester de l'església de Santa Maria de l'Anunciata de l'Hospital. És probable que aquest no fou el seu lloc originari, ja que podria haver estat situada damunt el punt més alt de l'absis gòtic. És probablement una creu gòtica, sense tija ni nus, amb els braços de la mateixa longitud formats per quatre cercles units a la part central i oberts per l'extrem exterior. Es troba sobre una esfera de pedra que li fa de base i que culmina una petita columna que recolza sobre la teulada. Cal assenyalar que sobre la capella del cementiri d'Olesa hi ha una creu de les mateixes característiques que va ser esculpida per l'actual hospitaler, Jaume Mitjans, inspirant-se en la creu de l'Hospital.</p> | 08146-64 | Església de Santa Maria de l'Hospital de Cervelló. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Aquesta creu seria realitzada en l'època de la construcció de la capella, tot i que sembla probable que es posés al tester durant la segona meitat del XVII, quan s'enderrocà l'antic absis i es reconstruís fent l'actual tester. A l'Hospital hi havia una altra creu, sobre la portalada principal d'entrada al recinte, que va ser enderrocada l'any 1936 pels que van incendiar la capella i de la que l'actual hospitaler, Jaume Mitjans i Soler, va recollir alguns bocins trencats i els va amagar junt amb la testa romana d'una estàtua que es trobava damunt la imposta que culminava el merlet damunt la porta d'entrada al recinte de l'Hospital. Desconeixem el parador actual d'aquests elements. Totes dues creus s'assemblen molt a la de Begues que està datada al 1312 i per tant poden ser de la mateixa època. Mn. Gudiol creu que les tres creus poden ser obra del mateix escultor (Misser i altres, 1993) i que podrien estar destinades a jalonar la via pública.</p> | 41.3456400,1.8462300 | 403474 | 4577770 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55412-foto-08146-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55412-foto-08146-64-2.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 93|85 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 55420 | Plafó ceràmic de can Augé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-ceramic-de-can-auge | XX | <p>Rajola de ceràmica de tipus valencià que representa una arna. Formada per 16 rajoles voltades d'un bordó de ceràmica blau. Està situat al centre de la part superior de la façana de la casa. Representa una arna de fusta rectangular del tipus que s'utilitzava més freqüentment a Olesa de Bonesvalls.</p> | 08146-72 | Can Augé. Carrer Raval s/n. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Joan Augé era apicultor d'ofici. A casa seva, al carrer Raval, va posar sobre la façana una rajola de València que representa una arna. Aquest ja feia d'apicultor abans de la Guerra Civil. Va començar l'activitat amb ruscs de canyes i més tard amb quadres de cera tipus laiens (arnera francesa) de dos o tres pisos. L'apicultura era una activitat econòmica important a Olesa abans de la Guerra Civil, junt als ramats de cabres i la producció de calç. La mel es portava a vendre a la fira de Sant Ponç a Barcelona i havia suposat un important complement econòmic per a molts habitants de la zona.</p> | 41.3555300,1.8543400 | 404167 | 4578859 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55420-foto-08146-72-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Informació oral de Nicolau Ros. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 55443 | Rellotge de sol de can Badell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-badell | XVIII? | <p>El rellotge es troba a la façana principal de la casa que dóna a migdia i que s'obre a un pati. Es troba a la banda dreta superior de la façana i és visible des de l'exterior de la casa. El rellotge està pintat sobre la façana, i per tant suposem que és de la mateixa època en que es faria aquesta, a finals del segle XVIII. És un rellotge en el que està representada mitja esfera amb els quadrants horaris indicats amb xifres àrabs: 9, 12, 3, 6. A cada costat hi ha un dibuix que representa la nit o el dia, així a la part superior de la banda esquerra hi ha un sol, i a la banda dreta una lluna, tots dos amb ulls i boca i pintats de color groc i blau respectivament. Conserva també l'eix de ferro encastat a la paret fent l'angle necessari per marcar l'hora amb la seva ombra. Es tracta d'un esgrafiat de factura molt elegant.</p> | 08146-95 | Can Badell. C/ de les Planes. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>S'han localitzat al terme d'Olesa més de 10 rellotges de sol que es troben a les façanes de cases i masies, tots ells en diferents estats de conservació. Degut a que el rellotge de sol és un element característic de les cases, s'ha escollit un d'elles per la seva singularitat, el de can Badell.</p> | 41.3537600,1.8485400 | 403679 | 4578669 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55443-foto-08146-95-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 55486 | Base de premsa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/base-de-premsa | XIV-XIX | Es troba trencada en un costat i molt erosionada. | <p>Base o plat d'una premsa de vi que tenia la gàbia rectangular i que molt probablement era de biga horitzontal. És de pedra, de forma rectangular formant un recipient excavat en la peça de pedra. Té dos encaixos, un a cada costat estret, en els que encaixaven els muntants verticals de fusta en els que recolzava la biga de la premsa. A tot el volt del recipient hi ha un encaix rectangular en el que recolzava la gàbia, i en el centre d'un dels costats llargs hi havia un broc pel que sortia el líquid resultant de la premsada. És de pedra aglomerat i té mancances de material per un dels laterals, tot i que permeten veure l'estructura general.</p> | 08146-138 | Parc de l'Escola. Avinguda Hospital. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Procedeix del barri de l'Hospital ja que es va extreure de la riera en aquesta zona en netejar la llera de la riera d'Olesa, al lloc on hi ha el pouet sota cal Jaume Olivella, junt a diferents pedres que es guarden dins el tancat de la depuradora que hi ha al costat del sector del Gravat. Probablement aquesta fou una premsa d'ús comunal. Posteriorment les cases més importants disposarien d'alguna premsa més moderna i petita de gàbia circular, com les que es conserven a Can Tutusaus i a ca l'Esquerrà de l'Hospital.</p> | 41.3515800,1.8503300 | 403826 | 4578425 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55486-foto-08146-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55486-foto-08146-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55486-foto-08146-138-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba al parc infantil que hi ha entre l'Escola i l'Ajuntament, com a decoració en un costat. És una base de premsa bastant antiga i pot datar de l'època en que es va començar a generalitzar el cultiu de la vinya, cap a mitjans del segle XVIII, tot i que pot ser anterior. És molt semblant a la que es conserva a una finca particular del camí de la Pedrosa. | 94|85 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55501 | Pintures murals de Santa Maria de l'Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-santa-maria-de-lhospital | <p>GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Alt Penedès. Baix Penedès. Garraf. Vol 10. Arxiu Gavín. Barcelona. MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. MISSER, S.; FIGUEROLA, P.J.; MARTÍ BONET, J.M. (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1. AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX: el Penedès, l'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. Pp. 160-161.</p> | XIV | Es troben en mal estat les que es conserven. | <p>De la ornamentació original de la capella no es conserva quasi res. Tan sols unes pintures murals al sector de l'arcada apuntada i a les parets de llevant i nord. Són d'estil gòtic atribuïdes al segle XIV i es van descobrir en fer la restauració després de ser malmesa durant la Guerra Civil. Actualment aquestes pintures es troben molt difuminades i quasi no es veuen.</p> | 08146-153 | Església de Santa Maria de l'Hospital. | <p>L'església es construiria al mateix moment que l'edifici de l'Hospital ja que la trobem documentada a la visita pastoral del 1315. S'observen dues fases constructives diferents. La torre del campanar que sembla de finals del segle XIII, i la nau de la capella probablement del segle XIV. En la segona meitat del XVII s'enderrocà l'antic absis per allargar la nau, posant al seu lloc l'actual tester damunt el qual hi ha una creu gòtica del XIV, i s'afegí una petita sagristia a la dreta de l'edifici que s'introdueix una mica dins el clos de la muralla. A principis del XVIII es van fer més reformes, fent una decoració amb esgrafiats que es va mantenir fins el nou emblanquinat de finals del mateix segle. El 1809 s'arranjà el tester i es va substituir l'antic retaule de l'Anunciata per un de Sant Sever que es va portar de Barcelona, pintat pels germans portuguesos Nunyez, al segle XV. En aquest retaule hi havia escenes del rei Martí l'Humà amb els consellers: Era procedent de l'Hospital de Sant Sever del carrer de la Palla de Barcelona, i en abolir-se aquest hospital va ser portat a Olesa. L'any 1929 va ser portat al Museu Diocesà de Barcelona, amb la qual cosa es va salvar de la destrucció que va patir la capella de l'Hospital l'any 1936. A causa de l'incendi de 1936 s'esfondrà la volta falsa i el bigam del XVII quedant només les parets mestres i l'afegit posterior que quedà intacte. El 1953 es va restaurar sota la direcció de l'arquitecte Puig i Boada, re inaugurant-la amb la presència del bisbe Gregorio Modrego. Hi havia tres altars al presbiteri: al centre el de Santa Maria de l'Anunciata amb retaule (substituït pel de Sant Sever), a la dreta el de Sant Gabriel i a l'esquerra el de Santa Marta. Hi havia aquests dos beneficis: el de Santa Maria de l'Anunciació possiblement fundat per Guillem II de Cervelló, també fundador de l'Hospital; i el de Sant Gabriel fundat per Domènec de Granada, un dels primers administradors de la fundació. El segle XVII encara es mantenien. A finals del XVIII una plaga de llagosta afectà a Olesa i comarca, fent els olesans un vot a Santa Marta fet que provocà que es generalitzés l'advocació a aquesta santa com a patrona de l'hospitalitat ja que ho era dels hostalers i hostals. També hi havia devoció a Santa Madrona, trobant-se la imatge al retaule de la parroquial.</p> | 41.3457000,1.8461800 | 403470 | 4577776 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55501-foto-08146-153-1.jpg | Inexistent | Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 93 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55353 | Pous de la Rengla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pous-de-la-rengla | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XIX | Es troben en bon estat general, tot i que algun pou ha perdut la volta. | <p>La riera de la Rengla recollia l'aigua dels fondos de cova Pregonda i de Ramuia, al vessant est del municipi. El cabdal d'aquesta riera entrava al nucli pel carrer Fontana fins a desembocar a la riera d'Olesa al lloc de la plaça de la Creu. Ja va deixar de baixar aigua a mitjans del segle XX aproximadament, principalment degut a la canalització, pavimentació i disminució de les pluges que han provocat que progressivament disminueixi el cabdal d'aigua. Aprofitant aquesta riera es van obrir pous al marge del camí, des de la plaça de la Creu fins als afores del poble, seguint el carrer Fontana. Els pous de la riera de la Rengla són pous dels horts que hi ha al costat de ponent del camí. Cada hort té un o dos pous. L'estructura dels pous és circular, de pedra i coberts amb volta de pedra; alguns tenen una bassa o bugader quadrat al costat per acumular l'aigua extreta per regar. Actualment molts disposen d'una bomba elèctrica per extreure l'aigua. La major part dels pous es troben a l'extrem del costat del camí, amb l'horta a continuació. Cada hort es feia el seu pou aprofitant la veta de la riera de la Rengla.</p> | 08146-38 | Camí de la Fontana o de la riera de la Rengla. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Aquests pous tenen uns 110-120 anys, tot i que pot haver més antics. Els horts eren llogats a can Badell per diferents persones, ja que les terres eren de la pairalia. Hi ha un total de 30 pous que es troben a continuació del carrer Fontana, ja fóra del nucli urbà. De fet, els dos últims pous pertanyen a can Badell i són els que proporcionen aigua a la casa passant per la mina. Al capbreu de 1590-1594 que es conserva a la parròquia d'Olesa es cita la Rengla.</p> | 41.3550800,1.8492700 | 403742 | 4578814 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55353-foto-08146-38-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | A la riera de la Rengal hi ha 30 pous. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 55385 | Can Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parellada-1 | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. AHCVP, Capbreu de l'Hospital d'Olesa de Cervelló, 1590-1594. Notari Pere Guasch.</p> | XVIII | <p>Can Parellada és un dels grans masos d'Olesa. Situada a l'oest del municipi, a prop de la carretera BV-2411, de Begues a Avinyonet. És un mas fruit de diferents ampliacions es diferents èpoques però en general l'estructura reflecteix el progrés econòmic de la família propietària. S'ha rehabilitat darrerament i actualment està destinat a casa de colònies i restaurant. Es pot distingir l'edifici més antic al que es va adossar posteriorment un més modern i més gran, així com les edificacions que estaven destinades a estables, producció del vi i de l'oli. La part més antiga era un edifici de planta i pis, amb tres crugies, amb la façana orientada a migdia. La porta principal encara es conserva i és d'arc de mig punt adovellada de pedra i probablement dati del 1613, data que es conservava gravada en un antic rellotge de sol a la mateixa façana i que s'ha modificat. En aquesta estructura hi havia l'escala de pedra d'accés al pis al centre, un celler amb volta de canó de maó al costat esquerre, a la dreta la xemeneia amb gran campana que era situada sobre un foc central i que ara s'ha convertir en cuina moderna; per la banda de darrera les tres crugies queden tancades per un altre celler més modern i perpendicular a les crugies. A la banda de llevant hi havia sis tines o cups, que actualment han desaparegut i de les que es conserven les boixes. Destaca la teulada interior del pis amb les rajoles entre bigues decorades amb rombes vermells sobre fons blanc, algunes amb la inscripció 1738, probable època de la primera ampliació; també la llinda decorada amb un arc conopial a una porta del pis. Més tard, probablement a inicis del segle XIX, es fes l'ampliació més important afegint una nova casa de planta i dos pisos, amb eixida de quatre arcs a cada pis amb balustres, donant una imatge lleugera a la façana. En aquest cos, a la planta baixa, hi havia el pastador en un espai en el que hi havia una xemeneia de foc a terra i dos forns. Es conserven encara part del mobles que va posar la Sra. Amèrica Olivella, tots de factura modernista i noucentista, procedents de l'eixample de Barcelona, així com molts altres elements solts de la mateixa casa i fotografies de Cuba. A la zona dels estables hi ha l'antic trull d'oli ubicat dins una habitació, que era mogut amb tracció animal i que encara conserva tots els elements tot i que en mal estat. El conjunt queda tancat per la banda de migdia per un baluard al que s'ha posat una placa al costat de la porta que posa 'Parellada Torrents S.S. Any 1731', essent la data més important d'ampliació de la casa. És aquest un exemple de les grans cases productores de la zona en la què, durant l'època de més auge econòmic, era habitada per masovers i treballadors, mentre la família vivia a Barcelona i Sitges, i tan sols venia de tan en tan a la casa. L'aigua que arriba a la casa ve de la sínia de cal Parellada, que es troba una mica més amunt de cal Joan. Era moguda per tracció animal i treia l'aigua amb catúfols; a través d'un petit canal arribava l'aigua a la masia que anava al xup.</p> | 08146-29 | Can Parellada Torrents. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El mas Parellada era conegut com mas Vallès al segle XIV, i per ell passava el camí Ral. S'esmenta al XVI, al fogatge de1 1515 a Joan Romagosa; al fogatge de 1553, Joan Romagosa. El 1590 el mas passa a propietat dels pubills Nadal (Misser, 1953) que eren menors i van actuar tres persones com a tutors; el cognom Nadal es manté fins a mitjans del segle XVII, essent el 1675 de Salvador Escala. A començaments del segle XVIII era propietat de Jaume Parellada, el 1776 de Francesc Parellada. Aquests van fer les obres de remodelació més importants de la casa. A inicis del segle XX la hisenda Parellada es va unir a la Olivella per casaments, essent una de les propietats més importants d'Olesa. La casa originària dels Parellada era l'actual cal Marxant del barri de l'Hospital, i que era el mas Romagosa. Posteriorment es va construir el mas Parellada (reconstruint l'antic mas Romagosa) als afores del poble el 1731, passant a ser el mas la pairalia principal i l'antiga de l'Hospital possiblement va quedar com casa de diferents colons. La família Parellada eren també propietaris de la major part de les cases del barri de l'Hospital, en concret les del carrer Santa Marta es van mantenir en mans de la família fins fa uns vint anys en que les van vendre als llogaters.</p> | 41.3469900,1.8341600 | 402466 | 4577933 | 1731 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55385-foto-08146-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55385-foto-08146-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55385-foto-08146-29-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Conegut també com mas Romagosa fins que va passar a ser propietat dels Parellada a inicis del segle XVIII. La casa es troba sota l'actual restaurant cal Joan, agafant el trencall de davant cap al sud. | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 55386 | Cal Pal·larí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pallari | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XVIII-XIX | Darrerament has sostret teules de la teulada, cosa que fa que perilli el conjunt. | <p>El Mas Pal·larí està format pel conjunt de corrals i un petit mas. Actualment es troba en inici de ruïna i amb perill d'ensorrament ja que fa poc temps que van robar part de les teules dels corrals. Es troba al sector est del terme, molt a prop de la riera de Begues. S'accedeix des de la carretera BV-241, agafant el camí que es troba davant del Mas Cort Nou i que porta a cal Parellada, un cop passada aquesta casa es segueix el camí que voreja una vinya fins arribar al conjunt. Els edificis estan estructurats formant una L, amb els corrals a la banda de tramuntana, i el mas, el cup, una cisterna i un altre cobert a la banda de ponent, restant els altres dos costats del conjunt tancats amb un mur a modus de baluard. Els corrals de tramuntana formen un edifici de planta i pis amb dues crugies paral·leles que ocupen tot el llarg de la construcció. Es troben comunicats entre ells per una única porta en el mur mitger; l'accés al de migdia es fa a través de dos arcs de mig punt de maó oberts al pati central, i al de tramuntana a través d'una porta que dona a l'exterior a llevant. La coberta interior és de bigues de fusta i els murs de pedra. A la banda de ponent del pati i accessibles des de l'exterior, hi ha una cisterna circular coberta per una edificació amb teulada a un vessant i porta a ponent, així com un cup de planta quadrada enrajolat amb ceràmica vidriada marró i formant un galze a la boca en forma de graó per recolzar la tapa de fusta, que també es troba dins una edificació de pedra amb teulada a un vessant. Aquests dos elements es troben al costat un de l'altre. A continuació hi ha un altre corral petit amb accés des del pati a través d'un arc de mig punt de pedra i que és la meitat de l'edifici que forma l'angle sud-oest fent mitgera amb l'habitatge. Aquest habitatge és d'estructura senzilla, de planta i pis cobert amb teulada a un vessant i de petites dimensions. Tan sols presenta dues estances per planta, amb l'espai d'entrada on hi ha l'escala que puja al pis, i la cuina amb foc a terra de campana quadrada fent cantonada, la pica de dos cups circulars i dos fogons. Al pis hi ha dues habitacions sota teulada molt senzilles.</p> | 08146-30 | Cal Pal·larí. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>L'estructura del conjunt és en general senzilla i no presenta elements que permetin fer una datació aproximada tot i que podem situar la seva construcció a cavall de finals del XVIII i principis del XIX aproximadament. El 1950 encara estava habitada (LLORAC, 1993) i s'utilitzava com a corral de bestiar. Pertany a can Parellada i a inicis del segle XX i finals del XIX hi vivien jornalers de les terres dels Parellada.</p> | 41.3432900,1.8327900 | 402346 | 4577524 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55386-foto-08146-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55386-foto-08146-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55386-foto-08146-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba molt a prop de can Parellada. | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 55430 | Taller d'imatgeria Artisol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taller-dimatgeria-artisol | XX | <p>Taller artesà d'imatgeria. El taller es troba a uns locals al costat de la casa del carrer Raval, al centre d'Olesa. En ell es realitza tot el procés d'elaboració de les imatges, des d'imatges religioses, naixements, fins a imatges decoratives o recordatoris. Les imatges estan fetes principalment amb escaiola, però també s'utilitza el pols d'alabastre. La producció s'inicia amb l'elaboració de la imatge per un escultor. Posteriorment al taller s'elabora un motllo de silicona o de làtex, depenent del tipus d'imatge i de la quantitat de còpies que es facin, i d'aquests motllos es fan les reproduccions en els materials especificats. Un cop es té la imatge s'ha de retocar a mà i posteriorment passa a fer-se el procés de pintura amb pistola o aerògraf, realitzant diferents capes per donar l'acabat a la imatge. Finalment es donen les pàtines finals i es posen els ulls de vidre si la imatge està feta per portar-los. Quan les imatges estan seques i acabades s'embalen i el mateix taller artesà s'encarrega de la distribució. Es tracta d'un taller artesà en el que no hi ha maquinària, realitzant-se tot el procés de forma manual artesanal, cosa que l'imprimeix un valor afegit a la feina; i en el que els mateixos artesans elaboren tot el procés productiu.</p> | 08146-82 | C/ Raval, 8. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Josep Altadill Busquets va néixer l'any 1926 a Corbera d'Ebre. Quan tenia 5 anys els seus pares es van traslladar a Olesa, retornant a Corbera en començar la Guerra Civil pensant que hi hauria més tranquil·litat i van tornar a Olesa abans d'acabar la Guerra. Els avis ja feien de masovers de can Xacó d'Olesa, al carrer de l'Hospital. De sempre li agradava pintar i volia aprendre, traslladant-se a Barcelona quan tenia 25 anys a aprendre a l'Escola d'Arts i Oficis, on va cursar estudis de pintura durant cinc anys. A l'escola feia pintura, però degut a que hi havia molta gent, el van posar a pintar a un aula en la que treballaven estudiants d'escultura. Es va fer amic de dos germans que estudiaven escultura i que el pare tenia una botiga i taller d'imatgeria religiosa ubicat al Portal de l'Àngel. La dedicació a la imatgeria religiosa va començar per casualitat: un dia el pare dels seus amics li va demanar que li pintés una imatge de Crist que encara s'havia d'acabar. Altadill s'ho va emportar a casa i al cap de dos dies el va retornar. Al moment d'entrar a la botiga a entregar-ho, hi havia una senyora que va valorar la pintura i el va comprar de seguida. El propietari de la botiga en veure que es venia tan ràpid li va encarregar pintar uns quants més, i en veure que agradaven el següent pas va ser encarregar-li la confecció d'imatges a més de la pintura. Així va ser com va aprendre l'ofici tot i que va acabar els estudis de pintor de quadres, tornant a Olesa. A Olesa encara feia encàrrecs del taller de Barcelona, això el va obligar a dedicar-se només a la feina de fer imatges, organitzant el seu propi taller als coberts de la casa que havia comprat la família al Raval. Durant 20 anys va abandonar completament la pintura de quadres dedicant-se exclusivament al negoci dels sants i arribant a tenir un taller important que va arribar a donar feina fins a 33 treballadors, la majoria dones d'Olesa, Begues i Vallirana. Va posar en marxa un negoci que venia a tota Espanya i a sud Amèrica, essent un dels més importants de Catalunya. Encara jove, una malaltia, el parkinson, li va obligar a deixar la feina, de la que més tard es van fer càrrec els seus dos fills que van aprendre molt bé l'ofici del seu pare. En aquell moment en que la malaltia l'allunyava de la feina del taller va tornar a pintar quadres a l'oli, amb un estil diferent del que tenia quan estudiava, més lluminós, però amb menys tècnica ja que els anys van fer que en part oblidés el que havia après a Barcelona 20 anys enrere, i amb l'agreujant de la malaltia que l'impedia disposar d'un pols ferm. Tot i així va pintar molt, principalment paisatges d'Olesa, d'altres llocs de Catalunya, i alguna d'encàrrec. Utilitza colors més vius, més lluminosos, amb un traç que s'apropa als impressionistes. Altadill no va deixar de pintar tot i estar impedit en una cadira de rodes durant un anys, fins a la seva mort l'any 2004. Actualment els seus dos fills estan al davant del negoci i són els únics treballadors ja que ha disminuït considerablement la venda d'aquest tipus d'imatgeria religiosa, però mantenen encàrrecs de diferents llocs de tota Europa i sud Amèrica, essent un dels pocs tallers que queden.</p> | 41.3526100,1.8511200 | 403893 | 4578538 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Cal assenyalar que a Catalunya els dos centres productors més importants d'imatgeria religiosa han estat la ciutat d'Olot i aquest taller d'Olesa de Bonesvalls. Informació oral proporcionada per Quim Altadill. | 60 | 4.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 55473 | Cucona del Llaurer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cucona-del-llaurer | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | <p>La cucona del Llaurer es troba a prop de la penya de l'Heura, al fondo del Futre. Cal assenyalar que a molts mapes està equivocat el nom d'aquesta cucona ja que li posen el de cucona de la Vídua que és una altra. Aquesta és la cucona més coneguda del terme, la seva funció és abeurar animals.</p> | 08146-125 | Fondo del Futre. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Clot situat a una roca que s'ha format de manera natural per acció de l'erosió, tot i que alguns han estat engrandits per la ma de l'home per tal que hi càpiga més aigua. Són freqüents a la zona a peu de les carrerades ja que moltes s'utilitzaven per abeurar al bestiar o be als pastors.</p> | 41.3778300,1.8675200 | 405302 | 4581320 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | El Grup de Recerca Olesa Rural s'encarrega periòdicament per voluntat pròpia de netejar la cucona i omplir-la d'aigua si és necessari. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 55474 | Cucona del Montau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cucona-del-montau | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | <p>La cucona del Montau es troba al pla del Montau, està formada per dues cavitats. D'ella treien aigua els carboners que treballaven en aquesta zona fent carbó d'alzina. Era un punt d'aigua per persones, per això està tapada amb pedres, per tal que l'aigua no s'embruti. S'omple de l'aigua de la pluja d'escorrentia de la roca o dels pastors que la omplen.</p> | 08146-126 | Pla del Montau. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Clot situat a una roca que s'ha format de manera natural per acció de l'erosió, tot i que alguns han estat engrandits per la ma de l'home per tal que hi càpiga més aigua. Són freqüents a la zona a peu de les carrerades ja que moltes s'utilitzaven per abeurar al bestiar o be als pastors.</p> | 41.3471800,1.8865800 | 406852 | 4577896 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | El Grup de Recerca Olesa Rural s'encarrega periòdicament per voluntat pròpia de netejar la cucona i omplir-la d'aigua si és necessari. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 55485 | Vinyes de l'Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinyes-de-lhospital | <p>L'Hospital forma part d'una explotació agrària propietat del Bisbat de Barcelona, d'unes 750 hectàrees. L'edifici s'utilitza com habitatge de l'hospitaler, càrrec que té per transmissió familiar des del 1682; els mateixos hospitalers es fan càrrec actualment del cultiu de les vinyes que pertanyen a l'Hospital. El paisatge de vinyes és característic de la plana central d'Olesa de Bonesvalls que, des de l'edat mitjana, ha estat un dels mitjans de subsistència econòmica de la zona.</p> | 08146-137 | Hospital de Cervelló. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>L'Hospital forma part d'una explotació agrària propietat del Bisbat de Barcelona, d'unes 750 hectàrees. L'edifici s'utilitza com habitatge de l'hospitaler, càrrec que té per transmissió familiar des del 1682; els mateixos hospitalers es fan càrrec actualment del cultiu de les vinyes que pertanyen a l'Hospital. El paisatge de vinyes és característic de la plana central d'Olesa de Bonesvalls que, des de l'edat mitjana, ha estat un dels mitjans de subsistència econòmica de la zona.</p> | 41.3448500,1.8462700 | 403476 | 4577682 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55485-foto-08146-137-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 55491 | Les Voltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-voltes | XX | <p>Edifici de tipus industrial format per una gran nau de planta baixa i pis. Aprofita el desnivell del terreny, de manera que l'accés principal es realitza des del pis, a ran de la carretera BV-2411. Els baixos de l'edifici tenen accés des de la part posterior a través de dues portes d'arc. És un edifici de maó, amb teulada suportada per grans encavallades de fusta suportades amb tirants de ferro, de manera que les naus queden obertes sense columnes al mig. Al pis superior hi ha dues naus, en la de la dreta hi havia el molí que va ser desmuntat fa pocs anys i del que es conserven totes les peces amb la intenció de muntar-ho. Des de la base del molí la calç triturada baixava a la planta baixa a través d'una tolva. També es conserva en aquest pis una serra de fusta amb la que es tallava la llenya pels forns de calç. La planta baixa és la més característica i la que ha donat aquest sobrenom de Les Voltes a l'edifici. Consta de vuit voltes de canó fetes de maó sobre parets de pedra perpendiculars a l'eix de la nau principal i comunicades entre elles per portes d'arc de mig punt de maó. Totes tenen la mateixa amplada i tenien usos diferents, ja que tres eren destinades a acollir el bestiar de la casa: porcs, gallines i conills. Una de les que es troben al centre està comunicada amb la nau superior a través d'escales i en ella es guarda la matxacadora ja que té accés des del carrer a través d'una de les portes. A la volta on hi ha l'altre porta es guarda un carro de trabuc i a la volta del final hi ha una tolva que servia per afinar la calç que baixava directament des del molí del pis superior. Davant aquestes voltes hi ha una plaça ara coberta d'herba que permetia el trasllat de la calç fins a un embut que es trobava a nivell del paviment i que, aprofitant el desnivell del terreny, donava a una volta en la que entraven la caixa dels camions que així carregaven la calç. A l'espai que queda entre el pis i la planta baixa, en un nivell intermig, hi ha un celler amb volta de canó que ocupa l'espai de dues voltes i situat perpendicular a aquestes.</p> | 08146-143 | Carretera BV-2411, km 17. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Aquest edifici va ser construït per iniciativa de Pere Mestre Cases l'any 1932, sobre un terreny que havia comprat dos anys abans. L'edifici es va iniciar el 1932 i l'obra va acabar el 1936. Pere Mestre es dedicava a la indústria de la calç, al comerç de llenya i posteriorment feia grava per la carretera quan es feia l'obra d'aquesta per part de la Diputació de Barcelona. Pere Mestre sempre tenia forns de calç coent i havia donat feina a molta gent del poble i de la zona en el seva empresa. La calç, un cop extreta del forn es portava a aquest edifici on es molia en un molí de calç que tenia la mateixa estructura que un molí de farina; després es passava per una tolva circular per afinar la calç i d'aquí ja es ficava en sacs. També tenia una matxacadora per fer grava que funcionava amb un motor de gasolina. Aquesta era transportable i s'arrossegava amb un camió al peu del lloc on es necessitava la pedra. Abans de fer servir camions la pedra es traslladava en un carro de trabuc que encara es conserva. A un costat d'aquest edifici Pere Mestre tenia previst fer-se una casa per viure, i per això va deixar l'espai per tres àmplies finestres a la banda sud. Mai va arribar a fer aquesta casa ja que va ser afusellat pel bàndol nacional abans d'acabar la Guerra Civil sense cap motiu polític ni social.</p> | 41.3454800,1.8442100 | 403305 | 4577754 | 1932 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55491-foto-08146-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55491-foto-08146-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Pere Mestre Cases | Actualment al pis hi ha un taller de serralleria. Informació facilitada per Nicolau Ros i per Jordi Mestre Farigola, net de Pere Mestre. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 55494 | Pou del Xoscalat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-xoscalat | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | XIX-XX | L'interior està en mal estat i no manté l'aigua. | <p>És un dels pous més grans del terme. De planta circular, amb les parets de pedra seca i amb una davantera molt maca formada per blocs de pedra ben escairats formant una mena de balconet. L'interior està en mal estat i no permet mantenir l'aigua. Hi ha una analització que extreu l'aigua sobrera a l'exterior i que formava una font.</p> | 08146-146 | Turó del Pi de les quatre soques. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La manca d'aigua sempre ha estat un problema per a Olesa. Ja al 1737 hi hagué una gran sequera i els habitants del terme no en tenien ni per beure per l'abús que es va fer de regar els horts amb l'aigua del pou dels Bous i de la Font que eren comuns construïts a la riera, dins els límits del poble. Per això totes les persones que cultivaven o tenien bestiar feien el seu propi pou aprofitant les diferents vetes d'aigua de la riera o les fonts.</p> | 41.3842200,1.8612900 | 404790 | 4582036 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Fotografia de Santi Estrada. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 55358 | Sant Joan Baptista d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-baptista-dolesa | <p>GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Alt Penedès. Baix Penedès. Garraf. Vol 10. Arxiu Gavín. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1. MONTE, M.A. (1987). Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 2738.</p> | XII-XVIII | <p>L'església parroquial de Sant Joan es troba al nucli antic d'Olesa. És un edifici d'una sola nau rectangular coberta amb volta de canó amb cinc llunetes per banda i capçalera recta amb dues grans petxines i volta de quart d'esfera a l'interior. Teulada a dues vessants amb carener perpendicular a la façana. Corona l'edifici un ràfec de teulada inclinat amb una bola de pedra a la punta. Façana orientada a llevant amb porta centrada d'arc escarser o rebaixat de pedra treballada amb la data 1776 a la dovella principal. Quatre graons salven el desnivell amb l'interior. Sobre la porta hi ha un rosetó circular rematat per un ull de bou. profusament decorada. Al costat esquerre de la façana hi ha adossat el campanar. De base quadrada fins a la primera línia que sobresurt i després és muntat per dos cossos amb les arestes en xamfrà, coronat per una barana de balustres. Al cos superior té quatre finestres d'arc de mig punt, una a cada cara, una campana a l'obertura de migdia i a sota el rellotge. Fou bastit el 1808. La nau interior és de mamposteria emblanquinada. S'obren sis capelles, tres a cada banda cobertes amb voltes de creueria. La nau és de volta de mig punt amb una cornisa que distingeix la volta dels murs laterals, dividida la volta en cinc trams separats per arcs. Al peu de l'església, davant la porta, hi ha el cor amb balustrada de fusta, a sota, al costat dret, es conserva dins un buc al mur la pica baptismal. L'absis és quadrat i està coronat per una petxina, símbol de Sant Joan, patró de la parròquia., en el que es troba l'altar major. Adossat a l'església per la banda de l'absis hi ha la rectoria i la sagristia. La sagristia té un arc escarser de pedra amb les arestes treballades. A la paret de ponent hi ha la rectoria afegida. A la sagristia hi havia el cor de l'antiga església, i després de l'incendi del 1948 van quedar al descobert grafits del segle XVI i XVII als panys inferiors de la volta amb noms de persones del poble. A les capelles laterals hi ha diferents retaules amb advocacions: entrant a la dreta, primer el de Sant Isidre, d'estil barroc de mitjan segle XVIII; segon, el del Nen de Praga (Santíssim Nom de Jesús) de mitjan segle XVI; tercer, el del Roser, datat a la segona meitat del segle XVI d'estil neoclàssic. Entrant a l'esquerra: primer el del Sant Crist d'estil neoclàssic; segon, el de Sant Sebastià, abans dedicat a Santa Madrona, de mitjan segle XVIII, neoclàssic; tercer, el del Sagrat Cor, d'inicis del XIX. Tots són de fusta menys el de l'Altar Major i el del Sagrat Cor que són d'estuc de guix. L'altar Major és dedicat a Sant Joan, d'estil neoclàssic però més gran que els altres, amb la data 1810 a un costat.</p> | 08146-2 | Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Es desconeix la data exacta de la consagració de l'església, però per les restes es pot datar de començaments del segle XI. El primer document que l'esmenta és de l'any 1183 i ja diu que és parroquial, citada dins el domini del castell de Cervelló i sota el patronat d'aquests durant els segles XIII, XIV i XV. L'edifici possiblement substituí a un edifici anterior romànic i de petites dimensions que es mantingué fins el segle XVI, moment en què es fan obres i es comença a construir al costat la rectoria, iniciada el 1520. Les obres d'aquesta època s'allargarien durant tot el segle, afegint capelles al lateral de l'església. Hi ha una llicència del vicari general, del 18-3-1591 al rector, jurats i obrers d'Olesa i Cervelló per fer una capella a la Mare de Déu del Roser a un costat de l'església. El 1586 existia la capella i benefici de Sant Rafael. El 8 de març de 1601 s'erigí la confraria de la Preciosa Sang, autoritzada pel bisbe Coloma, senyor d'Olesa. El dia 11 d'agost de 1732 es donà llicència al rector per beneir una campana per a l'església i el 17 de novembre el vicari general dóna llicència per beneir dues noves campanes al rector Marcer. El 1740 es feren obres per col·locar el retaule de Santa Madrona. Al segle XVIII hi havia quatre administracions: Sant Joan, el Roser, el Santíssim nom de Jesús i Sant Isidre. En quedar petita l'església i plena d'afegits s'optà per fer una nova, més gran i d'estil neoclàssic. Les obres començaren abans de 1776 amb diferents aportacions del poble en material i feina, obra encarregada al mestre de cases de Vilafranca, Joan Catllar. L'antiga església no fou enderrocada completament, ja que sembla quedar una part del mur de migdia al sector que donava al fossar, on hi ha un portal del que s'han perdut les dovelles i que sembla l'antiga entrada, així com sembla que hi havia un campanar d'espadanya. La diada de Sant Joan del 1777 es beneí la nova església essent rector Marià Marcer i sota la jurisdicció del territori del bisbe Gabí de Valladares. També es remodela la rectoria en aquesta època. L'any 1808 es bastí el campanar. El 1810 es construí l'altar major que és d'estuc. L'església es mantingué de la mateixa manera amb petites modificacions fins el 1936. Cal destacar que les obres no són artísticament molt destacables tot i que molt proporcionades ja que es tractava d'una parròquia relativament pobra. El 27 de juliol del 1936 va ser saquejada i van desaparèixer totes les imatges, les peces d'orfebreria per robatoris i incendi, així com tot el que hi havia a la rectoria que fou destruïda. Se salvà en part l'Arxiu parroquial i la resta d'elements gràcies a que una persona del poble va fer un envà a la porta impedint l'entrada. Les tres campanes foren tretes per fondre. L'any 1941 es començà a reconstruir la rectoria, però patí un incendi el 1948 i es tornaren a fer obres de consolidació, posant-se al descobert un portal adovellat de mig punt entre d'altres elements antics. Els set retaules de l'església es salvaren de la destrucció del 1936. El de l'Altar Major que és d'estuc i altres sis de petites dimensions que es troben als costats: el del Nen de Praga és de mitjans del segle XVI; el del Roser del 1596; els altres són posteriors. Després de la guerra es col·locà la campana que restà al campanar de l'Hospital, que després es va retirar en estar en mal estat i es va fondre. La campana actual és de bronze feta amb el de l'anterior i s'anomena Maria Marta. A partir del 1956 s'instal·là un rellotge al campanar. A la dècada dels vuitanta es va pintar l'església i s'hi feren obres de millora. Des del 1990 es troba il·luminat el temple exteriorment.</p> | 41.3535000,1.8489800 | 403716 | 4578639 | 1776 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55358-foto-08146-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55358-foto-08146-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55358-foto-08146-2-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mestre de cases de Vilafranca, Joan Catllar. | Està inclòs al catàleg d'elements a protegir del PGOU d'Olesa, 1989. | 92|94|98|99|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 55359 | Rectoria de la parròquia de Sant Joan d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-la-parroquia-de-sant-joan-dolesa | <p>GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Alt Penedès. Baix Penedès. Garraf. Vol 10. Arxiu Gavín. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1.</p> | XVI-XX | <p>Adossada a l'absis de l'església hi ha la casa rectoral de la parròquia. L'edifici ha estat refet diverses vegades. És un edifici cobert amb teulada a quatre vents, amb la façana principal a ponent, de planta i un pis i distribuït interiorment amb tres crugies perpendiculars a la façana. A una paret del vestíbul hi ha una portalada de pedra picada de mig punt. Comunica amb l'església a través de la sagristia, on hi ha un arc escarser de pedra picada amb arestes treballades. Destaca a la façana al costat de la porta principal, una placa feta amb quatre rajoles de ceràmica amb la inscripció: OLESA BONESBALLS. PARTIDO DE VILLANUEVA Y GELTRÚ. PROVª DE BARCELONA.</p> | 08146-3 | Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La construcció de la rectoria s'inicià el 1520, coincidint amb les obres de remodelació de l'església. Anteriorment sembla que hi hauria una altra rectoria tocant a l'església romànica i orientada a migjorn, una porta d'arc de mig punt descoberta en la restauració de l'any 1948 era la que donaria entrada a l'antiga rectoria, i que es troba al mateix mur romànic que es conserva. Documentalment sabem que aquesta rectoria tenia dependències al costat de tramuntana, és a dir, darrera de l'església actual. Durant la Guerra Civil la rectoria va patir una destrucció tan important i incendi que un cop acabada la guerra es va haver de refer, acabant l'obra el 1944. Era rector Mossèn Jaume Casas.</p> | 41.3534200,1.8487900 | 403700 | 4578630 | 1944 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55359-foto-08146-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55359-foto-08146-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55359-foto-08146-3-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Està inclòs al catàleg d'elements a protegir del PGOU d'Olesa, 1989. Es guarda l'arxiu privat de Mn. Xavier, que era capellà de Les Gunyoles i ara viu a una residència. Per aquest motiu de moment ha deixat en caixes de cartró el seu arxiu i biblioteca. | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 55361 | Pila baptismal de Sant Joan d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pila-baptismal-de-sant-joan-dolesa | <p>GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Alt Penedès. Baix Penedès. Garraf. Vol 10. Arxiu Gavín. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1.</p> | XVI | <p>La pila baptismal de l'església de Sant Joan d'Olesa es troba en una obertura del mur del costat dret, abans de la primera capella, entrant des de la porta principal. És una pila de pedra formada per la tassa, una columna en forma de floró que la sustenta, i la base o peu quadrat. Vorejant la tassa hi ha dues cornises en forma de cordons i entre mig la inscripció: JHS 1577.</p> | 08146-5 | Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El primer document que esmenta l'església és de l'any 1183 i ja diu que és parroquial, citada dins el domini del castell de Cervelló i sota el patronat d'aquests durant els segles XIII, XIV i XV. Es desconeix la data exacta de la consagració de l'església, però per les restes es pot datar de començaments del segle XI. L'edifici possiblement substituí a un edifici anterior romànic i de petites dimensions que es mantingué fins el segle XVI, moment en què es fan obres i es comença a construir al costat la rectoria, iniciada el 1520. Les obres d'aquesta època s'allargarien durant tot el segle, afegint capelles al lateral de l'església. En aquesta època la religiositat està molt arrelada a Olesa, i es funden diferents confraries i capelles entre 1586 i 1601, època en que també es posa la nova pila baptismal que, per tant, pertanyia a la antiga església d'origen romànic.</p> | 41.3535400,1.8490400 | 403721 | 4578644 | 1577 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55361-foto-08146-5-1.jpg | Inexistent | Renaixement | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 95 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 55363 | Altar Major de Sant Joan d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-major-de-sant-joan-dolesa | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1.</p> | XIX | <p>L'altar major està situat a l'absis de l'església. És una estructura arquitectònica. Al centre del retaule hi ha un frontó triangular sense cap figuració. A sota hi ha una pintura que representa el bateig de Jesús. El primer cos del retaule està flanquejat per uns florons a cada costat. A la part central del retaule hi ha quatre columnes coronades amb capitells dòrics. Al mig del cos central s'obre un buc on hi ha una estàtua de guix del patró, aquest buc sembla un baldaquí amb columnetes i capitells del mateix estil. En el cos inferior del retaule presideix un sagrari de metall amb un baix relleu del Bon Pastor. Als dos costats del sagrari hi ha les imatges de sant Antoni i sant Josep. A la part de baix hi ha dues portes, una a cada costat, per les que s'accedeix al rera-retaule. En el presbiteri i en els dos costats del mur central s'hi troben dues petxines fent angle. El presbiteri agafa dos trams, en el del fons ocupa tot l'espai la petxina grossa.</p> | 08146-7 | Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El culte a Sant Joan Baptista és tan antic com l'església. L'any 1809 es planeja i s'executa el nou altar major de línia neoclàssica, fet amb estucats. S'inaugura el 1810, traslladant a ell la imatge de Sant Joan procedent de la capella romànica de Sant Joan de Jerusalem, dels Hospitalaris, de Vilafranca del Penedès. Era una talla de fusta que l'any 1936 va ser cremada. El nou altar es va construir l'any 1948, essent rector Mossèn Laureà Guibernau. Va ser restaurat l'any 1986 per Francesc Domènec i Josep Altadill. El retaule va ser refet fa poc essent ja rector Mn. Francesc Crespo, per adaptar-lo a les noves exigències litúrgiques del Concili.</p> | 41.3535400,1.8490400 | 403721 | 4578644 | 1809 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55363-foto-08146-7-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es celebrava la diada de Sant Joan el 24 de juny. Des del 1923, els temps liberals de l'alçament de Riego, està documentat que 's'han inventat una Festa Major que acabarà per fer fóra la festa de Sant Joan'. La celebració de la diada del patró es va tornar a recuperar amb sentit religiós els anys 1950. | 99 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 55364 | Retaule de Sant Isidre de l'església parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-isidre-de-lesglesia-parroquial | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1.</p> | XVIII | <p>El retaule es troba a la primera capella entrant a la dreta a l'església de Sant Joan d'Olesa. És un retaule de tres pisos i tres carrers. Al centre hi ha una fornícula amb la imatge del sant de talla, tot i que l'escultura és recent. Recolza sobre una peanya que té un plafó representant a sant Isidre entre dos corbs i el camp. En el carrer lateral de la dreta hi ha les figuracions en relleu de sant Isidre, santa Maria de la Cabeza (la seva esposa), una olla i un infant amb barretina que deu ser el seu fill. En el carrer esquerre hi ha plafons en baix relleu, representant sant Isidre resant davant una ermita i un àngel llaurant amb dos bous. Un altre plafó representa sant Isidre que treu aigua d'una roca. Tot el retaule està decorat amb columnes salomòniques amb motius de la pagesia i agricultura: pàmpols, corbs, raïms, àguiles, etc...També hi ha figurats angelets, pelicans, corbs,...</p> | 08146-8 | Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El culte a Sant Isidre no és anterior al segle XVI; abans el pagesos tenien culte a Sant Galderic. Al segle XVI, en passar a ser Madrid la capital, s'estengué el culte a Sant Isidre. A Olesa, ja a finals del segle XVI, hi havia culte a aquest sant. El retaule, d'aire rococó, és del 1793. Restaurat sobre el 1950 amb no gaire encert, quan era rector Mn. Laureà Guibernau, que va fer col·locar a Sant Sebastià en lloc preferent en detriment a Sant Isidre. El restaurador el va tractar com si es tractés d'un retaule barroc i no d'estil borbònic francès o rococó, propi del segle XVIII.</p> | 41.3535400,1.8490400 | 403721 | 4578644 | 1797 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55364-foto-08146-8-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|99 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml