Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 55474 | Cucona del Montau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cucona-del-montau | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | <p>La cucona del Montau es troba al pla del Montau, està formada per dues cavitats. D'ella treien aigua els carboners que treballaven en aquesta zona fent carbó d'alzina. Era un punt d'aigua per persones, per això està tapada amb pedres, per tal que l'aigua no s'embruti. S'omple de l'aigua de la pluja d'escorrentia de la roca o dels pastors que la omplen.</p> | 08146-126 | Pla del Montau. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Clot situat a una roca que s'ha format de manera natural per acció de l'erosió, tot i que alguns han estat engrandits per la ma de l'home per tal que hi càpiga més aigua. Són freqüents a la zona a peu de les carrerades ja que moltes s'utilitzaven per abeurar al bestiar o be als pastors.</p> | 41.3471800,1.8865800 | 406852 | 4577896 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | El Grup de Recerca Olesa Rural s'encarrega periòdicament per voluntat pròpia de netejar la cucona i omplir-la d'aigua si és necessari. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||||||
| 55498 | Llegenda de la cova del Montau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-cova-del-montau | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | És una llegenda de la que quasi no es conserva la tradició. | <p>Hi ha una antiga llegenda a Olesa de Bonesvalls que diu que els nens que neixen al poble no venen de París, sinó de la cova del Montau. Això mostra el fort lligam que l'entorn natural ha provocat en la gent del poble. El Montau és el cim més alt del terme municipal, amb 653 m d'alçada, i que es troba a prop del terme de Begues. La cova del Montau és una cavitat que es troba a prop del cim del Montau.</p> | 08146-150 | A prop del cim del Montau. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Llegenda explicada per Nicolau Ros.</p> | 41.3458900,1.8835400 | 406596 | 4577757 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La propietat de la cova és del Bisbat de Barcelona. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||||||
| 55440 | Barraca i corral del Garrigal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-i-corral-del-garrigal | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | XVII-XIX | <p>Es troba al fondo del Montau, al vessant del Puig dels Avençons. És una barraca de planta circular amb volta apuntada que la cobreix. Amb un corral petit adossat davant la porta i fet amb parets de pedra de poca alçada.</p> | 08146-92 | Fondo del Montau. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Pertanyia a l'Hospital, per tant propietat del bisbat de Barcelona. El nom l'agafa del parcer que cultivava les terres.</p> | 41.3489300,1.8773200 | 406080 | 4578101 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Les barraques d'Olesa en els seus origens no eren de vinya tot i que després ho fossin. Les utilitzaven com a refugi temporal del pagès, magatzem d'estris del camp i habitatge ocasional, així com per ús dels carboners. Més tard a algunes barraques se'ls va adossar un corral. Son construccions de mitjan del segle XIX, encara que pot haver alguna més antiga. La tipologia de les barraques del terme d'Olesa són diferents de les barraques de la zona de Begues. Les d'Olesa són de pedres irregulars i no son impermeables, sinó que s'impermeabilitzen posant terra a sobre i pedres; les parets ja pugen inclinades des de la base. En canvi les de Begues formen volta a l'interior i a l'exterior formen un curull de pedres que fan pressió a la cúpula i que pel gruix de la teulada ja queda impermeabilitzada; en aquestes les parets pugen rectes fins al començament de la volta del sostre en que ja es comencen a tancar. Fotografia de Santi Estrada. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||||||
| 55442 | Monjoia del Coll dels Avençons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monjoia-del-coll-dels-avencons | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | XVIII ?? | En no estar en ús hi manquen pedres. | <p>La monjoia del coll dels Avençons es troba al fondo del Pèlag, al coll anomenat dels Avençons. Aquesta monjoia també és coneguda com del Peret Milà. Està formada per una acumulació de pedra seca que formen una ferradura de poca alçada, més baixa als angles i més alta a la part central. Es troba en una zona elevada i protegia als pastors del vent del nord.</p> | 08146-94 | Coll dels Avençons. 08795 OLESA DE BONESVALLS | 41.3439300,1.8762800 | 405986 | 4577547 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Les monjoies són una construcció de pedra seca amb parets en forma de ferradura no gaire altes que servien als pastors com paravent per resguardar-se del vent i el fred mentre el ramat pasturava. Normalment es troben a les parts altes d'una muntanya que és on el vent bufa amb més força. Fotografia de Santi Estrada. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||||||
| 55483 | Escletxa dels Bancarrassos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escletxa-dels-bancarrassos | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | <p>Es troba a prop de la carretera de Vallirana a les urbanitzacions del Pla del Pèlag i Olivella, a la dreta del camí. Forma un conjunt amb una cova i un avenc que tenen el mateix nom. L'escletxa és una formació natural en una roca que forma un passadís estret originat per la fractura de la pedra i el moviment del terreny que ha provocat la formació d'aproximadament 3 metres de llarg i 45 cm d'amplada.</p> | 08146-135 | Entre Vallirana i el Pla del Pèlag. 08795 OLESA DE BONESVALLS | 41.3613500,1.8752100 | 405921 | 4579482 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||||||||
| 55477 | Alzina de l'Home Mort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-lhome-mort | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | <p>Important exemplar d'alzina que es troba al costat esquerra de la carretera d'Avinyonet a Olesa, davant del pou de l'Home Mort. Té una imponent capçada molt arrodonida sobre un gruixut tronc.</p> | 08146-129 | Carretera Olesa- Avinyonet. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La vegetació del terme d'Olesa de Bonesvalls és de tipus mediterrani boreal, diferent de l'existent a les costes del Garraf, amb majoria d'arbres perenniformes. Hi ha màquia de garric i margalló; alzinars i pinedes de pi blanc i algun pi ver escampat. El pi blanc es troba en expansió, fet que fa perillar la resta de les espècies. En quant al roure, és un arbre minoritari. També podem troba te de roca, aladerns i savines, com espècies d'interès botànic.</p> | 41.3577800,1.8752600 | 405920 | 4579085 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||||||||
| 55457 | Barraca i corral del Xaconet 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-i-corral-del-xaconet-1 | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | XVII-XIX | <p>Al fondo del Montau. Barraca de planta circular, amb la coberta molt plana ja que les pedres i terra que la cobrien han anat desapareixent. És de pedra seca i té dues portes amb llinda de pedra horitzontals, una al costat de l'altra separades per un muntant de pedres ample. Una de les portes és la d'entrada des de l'exterior i l'altra comunica amb el corral adossat que queda tancat davant d'aquesta porta, amb parets que s'alcen a la mateixa alçada que la barraca.</p> | 08146-109 | Fondo del Montau. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Pertanyia a la família de cal Xaconet, una de les nissagues més antigues d'Olesa, amb casa al carrer Raval.</p> | 41.3534000,1.8741300 | 405819 | 4578600 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55457-foto-08146-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55457-foto-08146-109-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Les barraques d'Olesa en els seus origens no eren de vinya tot i que després ho fossin. Les utilitzaven com a refugi temporal del pagès, magatzem d'estris del camp i habitatge ocasional, així com per ús dels carboners. Més tard a algunes barraques se'ls va adossar un corral. Son construccions de mitjan del segle XIX, encara que pot haver alguna més antiga. La tipologia de les barraques del terme d'Olesa són diferents de les barraques de la zona de Begues. Les d'Olesa són de pedres irregulars i no son impermeables, sinó que s'impermeabilitzen posant terra a sobre i pedres; les parets ja pugen inclinades des de la base. En canvi les de Begues formen volta a l'interior i a l'exterior formen un curull de pedres que fan pressió a la cúpula i que pel gruix de la teulada ja queda impermeabilitzada; en aquestes les parets pugen rectes fins al començament de la volta del sostre en que ja es comencen a tancar. Fotografia de Santi Estrada. | 98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||
| 55455 | Barraca i corral del Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-i-corral-del-pujol | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | XVII-XIX | <p>Es troba al costat del fondo del Pèlag, a prop del terme de Begues, Barraca de planta circular, construïda amb pedra seca i amb coberta plana, probablement perquè han desaparegut les pedres i terra que cobrien el sostre. Té una porta amb llinda horitzontal de pedra i amb els muntants formats per lloses planes molt ben posades. Té un corral gran adossat al costat.</p> | 08146-107 | Fondo del Pèlag. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Es troba dins l'actual finca Pujol, abans de cal Sabino.</p> | 41.3451200,1.8729800 | 405711 | 4577682 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55455-foto-08146-107-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Les barraques d'Olesa en els seus origens no eren de vinya tot i que després ho fossin. Les utilitzaven com a refugi temporal del pagès, magatzem d'estris del camp i habitatge ocasional, així com per ús dels carboners. Més tard a algunes barraques se'ls va adossar un corral. Son construccions de mitjan del segle XIX, encara que pot haver alguna més antiga. La tipologia de les barraques del terme d'Olesa són diferents de les barraques de la zona de Begues. Les d'Olesa són de pedres irregulars i no son impermeables, sinó que s'impermeabilitzen posant terra a sobre i pedres; les parets ja pugen inclinades des de la base. En canvi les de Begues formen volta a l'interior i a l'exterior formen un curull de pedres que fan pressió a la cúpula i que pel gruix de la teulada ja queda impermeabilitzada; en aquestes les parets pugen rectes fins al començament de la volta del sostre en que ja es comencen a tancar. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||
| 55469 | Pont de l'Arcada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-larcada | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | <p>És un pont natural de pedra, un dels més interessants de Catalunya. Es troba en una zona de difícil accés i poc visible ja que està en un lloc enclotat. Està al torrent anomenat fondo de l'Arcada, afluent de la riera d'Olesa, a 3km del barri del Raval, al nord del terme municipal i proper als termes de Vallirana i Subirats. El lloc té abundant vegetació que fan que sigui ombrívol. El pont és una roca que forma una gran obertura d'uns 7m d'amplada i 4m d'alçada oberta al sud, amb un espadat a banda i banda. Molt a prop hi ha l'avenc de l'Arcada.</p> | 08146-121 | Al fondo de l'Arcada. 08795 OLESA DE BONESVALLS | 41.3795700,1.8694900 | 405469 | 4581511 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55469-foto-08146-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55469-foto-08146-121-3.jpg | Inexistent | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 122 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||||||
| 55481 | Avenc de Font i Sagué | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-font-i-sague | <p>FERRER RICO, V. (2004). Guía fotográfica de grandes cuevas i simas del Mediterráneo. Federación Española de Espeleología. Barcelona.</p> | <p>Es troba al Fondo de l'Arcada, a pocs metres per damunt d'aquest i en els seu marge dret, una mica més avall del Pont de l'Arcada. Té un desnivell de 102 m. L'avenc està format per un pou de 102m de profunditat que baixa quasi vertical.</p> | 08146-133 | Zona limítrof amb Vallirana. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La primera exploració feta per Faura i Sans. Norbert Font i Sagué, seminarista, va fer la primera exploració espeleològica de Catalunya l'any 1897 a l'avenc de can Sadurní (Garraf), de 75m de profunditat. D'aquest explorador va rebre el nom l'avenc d'Olesa</p> | 41.3777900,1.8685900 | 405391 | 4581314 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Conegut també amb els noms d'avenc de l'Arcada Gran, avenc Faura i Sans. Fotografia de Santi Estrada. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||||||
| 55482 | Avenc del Topògraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-topograf | <p>FERRER RICO, V. (2004). Guía fotográfica de grandes cuevas i simas del Mediterráneo. Federación Española de Espeleología. Barcelona.</p> | Interior malmès degut a que s'han arrencat formacions d'estalactites i estalagmites. | <p>Es troba a la fondalada de l'Arcada, prop del pont natural i una mica més elevada la boca. L'entrada és molt petita i dóna pas a un pou d'uns 8m que dona a una galeria de terra pla i 28m de recorregut amb amplades que oscil·len entre 2m i 8m, i alçada que va de 1m a 7m. El recorregut total de l'avenc és de 151m que segueixen per altres pous i galeries. És un dels més macos litogènicament parlant, per la gran quantitat d'estalactites i estalagmites, cosa poc usual al massís del Garraf i serralada de l'Ordal.</p> | 08146-134 | Zona limítrof amb Vallirana. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Fou descobert el 1966, tot i que no es va donar a conèixer fins al 1977. El seu interior actualment es troba molt malmès degut a la manca d'escrúpols dels visitants que han arrencat moltes formacions.</p> | 41.3778700,1.8684700 | 405381 | 4581323 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Fotografia de Santi Estrada. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||||||
| 55473 | Cucona del Llaurer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cucona-del-llaurer | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | <p>La cucona del Llaurer es troba a prop de la penya de l'Heura, al fondo del Futre. Cal assenyalar que a molts mapes està equivocat el nom d'aquesta cucona ja que li posen el de cucona de la Vídua que és una altra. Aquesta és la cucona més coneguda del terme, la seva funció és abeurar animals.</p> | 08146-125 | Fondo del Futre. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Clot situat a una roca que s'ha format de manera natural per acció de l'erosió, tot i que alguns han estat engrandits per la ma de l'home per tal que hi càpiga més aigua. Són freqüents a la zona a peu de les carrerades ja que moltes s'utilitzaven per abeurar al bestiar o be als pastors.</p> | 41.3778300,1.8675200 | 405302 | 4581320 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | El Grup de Recerca Olesa Rural s'encarrega periòdicament per voluntat pròpia de netejar la cucona i omplir-la d'aigua si és necessari. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||||||
| 55471 | Penya de l'Heura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penya-de-lheura | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | <p>La Penya de l'Heura és una curiositat natural del terme d'Olesa que es troba al costat del fondo del Futre, en el punt en que aquest conflueix amb la riera d'Olesa. Es troba abans d'arribar al fondo de l'Arcada i al peu del camí que porta a Vallirana. És una gran roca en la que ha crescut un heura que la cobreix quasi totalment, formant una cavitat darrera la roca que proporciona una agradable ombra.</p> | 08146-123 | Fondo del Futre. 08795 OLESA DE BONESVALLS | 41.3752300,1.8673000 | 405280 | 4581031 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||||||||
| 55450 | Barraca del Cinto 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cinto-2 | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | XVII-XIX | <p>Es troba a prop de l'antic camí de Vallirana a Olesa, al vessant dret de la riera d'Olesa, al fondo de la cova Romaguera, en un lloc boscós. Per arribar-hi cal agafar el camí que segueix per la riera d'Olesa cap al Pont de l'Arcada. És una barraca de planta circular, de pedra seca amb coberta de volta de pedra amb terra i pedres a sobre. Les parets són lleugerament entalussades i té una única porta rectangular amb doble llinda que deixen entre mig un espai obert, possiblement per facilitar la sortida de fums de l'interior.</p> | 08146-102 | Fondo cova Romaguera. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Pertanyia a cal Panxones, del Cinto Tutusaus que era propietari de dos trossos de muntanya.</p> | 41.3703300,1.8661400 | 405176 | 4580489 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55450-foto-08146-102-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Les barraques d'Olesa en els seus origens no eren de vinya tot i que després ho fossin. Les utilitzaven com a refugi temporal del pagès, magatzem d'estris del camp i habitatge ocasional, així com per ús dels carboners. Més tard a algunes barraques se'ls va adossar un corral. Son construccions de mitjan del segle XIX, encara que pot haver alguna més antiga. La tipologia de les barraques del terme d'Olesa són diferents de les barraques de la zona de Begues. Les d'Olesa són de pedres irregulars i no son impermeables, sinó que s'impermeabilitzen posant terra a sobre i pedres; les parets ja pugen inclinades des de la base. En canvi les de Begues formen volta a l'interior i a l'exterior formen un curull de pedres que fan pressió a la cúpula i que pel gruix de la teulada ja queda impermeabilitzada; en aquestes les parets pugen rectes fins al començament de la volta del sostre en que ja es comencen a tancar. Fotografia de Santi Estrada. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||
| 55451 | Barraca i corral del Futre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-i-corral-del-futre | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | XVII-XIX | <p>Es troba al fondo del Futre, a l'esquerra de la riera d'Olesa. És una barraca de planta circular, més aviat petita, de pedra seca i amb la teulada inclinada de pedra, porta d'arc de mig punt en forma d'ametlla que es tanca a la part superior per l'acostament dels muntants. Té un corral adossat davant la porta bastant gran.</p> | 08146-103 | Fondo del Futre. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Pertanyia a la hisenda del Futre. Cal Futre estava al costat de cal Samsó, al carrer Fontana.</p> | 41.3762200,1.8648800 | 405079 | 4581144 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55451-foto-08146-103-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Les barraques d'Olesa en els seus origens no eren de vinya tot i que després ho fossin. Les utilitzaven com a refugi temporal del pagès, magatzem d'estris del camp i habitatge ocasional, així com per ús dels carboners. Més tard a algunes barraques se'ls va adossar un corral. Son construccions de mitjan del segle XIX, encara que pot haver alguna més antiga. La tipologia de les barraques del terme d'Olesa són diferents de les barraques de la zona de Begues. Les d'Olesa són de pedres irregulars i no son impermeables, sinó que s'impermeabilitzen posant terra a sobre i pedres; les parets ja pugen inclinades des de la base. En canvi les de Begues formen volta a l'interior i a l'exterior formen un curull de pedres que fan pressió a la cúpula i que pel gruix de la teulada ja queda impermeabilitzada; en aquestes les parets pugen rectes fins al començament de la volta del sostre en que ja es comencen a tancar. Fotografia de Santi Estrada. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||
| 55427 | Forn de calç Olivella-Saumell 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-olivella-saumell-2 | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament .</p> | XX | <p>El forn es troba al peu de la carretera que porta d'Olesa a les urbanitzacions de Pla de Pèlag i can Olivella, a la dreta, al camí del fondo dels Avençons. És un forn de pedra amb una sola boca frontal d'arc de mig punt. La part interior de la cambra de cocció del forn està revestida amb pedra de Begues o sauló vermell, que en fondre's queda vidrat verd. Conserva la volta de l'entrada al forn feta de pedra seca, essent un dels pocs exemples que queden al terme d'aquest tipus. La cambra de cocció és oberta per la part superior ja que la volta es desfà cada vegada que es cou calç.</p> | 08146-79 | Carretera BV 2410.08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Aquest forn va funcionar fins després de la Guerra Civil. La indústria mineral ha estat i encara és un sector molt dinàmic a l'economia olesana, ocasionada pel terreny calcari que ha provocat que des d'antic es produís calç. Al segle XVI s'esmenten el forn de calç de n'Aragó, el d'en Figueres, el del Pèlag, aquest últim encara existia el 1783. La calç s'utilitza molt al poble en aquesta època, possiblement com a preventiu sanitari contra les epidèmies i altres malalties contagioses; així com en la construcció i també es venia per fer carbur de calç per a enllumenat. La cuita de calç feta tradicionalment amb el següent procés: s'envoltava la vorera del cul de l'olla amb pedres calcàries no fogueres, es feia una paret de 50cm de gruix que a mida que pujava s'estrenyia el cèrcol fins formar una volta parabòlica que tanca a uns 3,5 o 4 m d'alçada. Al mateix temps s'omplia l'olla amb feixos de llenya i al final es carregava la volta amb pedres més petites i s'acabava d'omplir el forn amb reble formant un caramull d'un metre d'alçada al centre i que es cobria amb un capell d'enfangada de calç espessa. S'encenia el foc i es deixava encès els dos primer dies amb una faixa destapada que es tapava a poc a poc. Es sabia que el forn era cuit quan sortia flama blanca i les pedres es posaven vermelles. La cuita durava uns onze dies, i es cremaven entre 30-40 kg de llenya.</p> | 41.3569900,1.8636600 | 404949 | 4579010 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55427-foto-08146-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55427-foto-08146-79-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Conegut també com forn del Jaques. | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||
| 55465 | Llegenda de la cadira de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-cadira-de-sant-cristofol | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XVIII | <p>La cadira de Sant Cristòfol és una curiositat natural existent al llit de la riera de Begues al límit amb aquest terme, prop del revolt dels Casals. Sant Cristòfol és el patró titular de Begues i també de La Granada, trobant-se Olesa al mig. A l'Hospital es va iniciar un culte a Santa Marta al segle XV i enfortit a partir del vot del poble al segle XVII. La llegenda explica que Sant Cristòfol festejava amb Santa Marta i utilitzaven l'antic camí per trobar-se de nit. Els olesans es van assabentar i el van perseguir a cops de pedra; el sant, per aturar-los es va orinar des del cim d'una muntanya formant una riera que travessava nou vegades el camí, no poden passar els perseguidors. El Sant en córrer va deixar la petja marcada a la roca, on encara avui es poden veure les 'petjades de Sant Cristòfol', i per descansar es va asseure a la roca formant una cadira.</p> | 08146-117 | 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La llegenda està vinculada a l'antiga ruta entre Olesa i Begues. Probablement té els seu origen en una llegenda popular de finals del XVII o inicis del XVIII, època en que l'Hospital dóna culte a Santa Marta.</p> | 41.3361900,1.8628100 | 404847 | 4576702 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Fotografia de Santi Estrada. | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||||||
| 55470 | Cadira de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cadira-de-sant-cristofol | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | <p>La cadira de Sant Cristòfol és una curiositat natural existent al llit de la riera de Begues al límit amb aquest terme, prop del revolt dels Casals. És una cavitat natural que es va formar en una roca i que té la forma de seient ample en el que es seu bé i còmodament. Ha generat diferents llegendes sobre els amors entre Sant Cristòfol, patró de Begues, i Santa Marta, patrona de l'Hospital de Cervelló.</p> | 08146-122 | Riera de Begues. 08795 OLESA DE BONESVALLS | 41.3361900,1.8628100 | 404847 | 4576702 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||||||||
| 55494 | Pou del Xoscalat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-xoscalat | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | XIX-XX | L'interior està en mal estat i no manté l'aigua. | <p>És un dels pous més grans del terme. De planta circular, amb les parets de pedra seca i amb una davantera molt maca formada per blocs de pedra ben escairats formant una mena de balconet. L'interior està en mal estat i no permet mantenir l'aigua. Hi ha una analització que extreu l'aigua sobrera a l'exterior i que formava una font.</p> | 08146-146 | Turó del Pi de les quatre soques. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La manca d'aigua sempre ha estat un problema per a Olesa. Ja al 1737 hi hagué una gran sequera i els habitants del terme no en tenien ni per beure per l'abús que es va fer de regar els horts amb l'aigua del pou dels Bous i de la Font que eren comuns construïts a la riera, dins els límits del poble. Per això totes les persones que cultivaven o tenien bestiar feien el seu propi pou aprofitant les diferents vetes d'aigua de la riera o les fonts.</p> | 41.3842200,1.8612900 | 404790 | 4582036 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Fotografia de Santi Estrada. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||||
| 55497 | Pou del Ràfols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-rafols | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | XIX-XX | <p>El pou del Ràfols es troba al nord del nucli d'Olesa, a prop de la riera d'Olesa. És un pou de planta circular amb les parets de pedra i obert per un costat formant dos seients de pedra. És un pou molt maco que conserva una aigüera a l'interior on es buidava l'aigua que s'extreia per facilitar l'ús. S'utilitzava per abeurar els ramats.</p> | 08146-149 | Fondo de l'Arcatera. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La manca d'aigua sempre ha estat un problema per a Olesa. Ja al 1737 hi hagué una gran sequera i els habitants del terme no en tenien ni per beure per l'abús que es va fer de regar els horts amb l'aigua del pou dels Bous i de la Font que eren comuns construïts a la riera, dins els límits del poble. Per això totes les persones que cultivaven o tenien bestiar feien el seu propi pou aprofitant les diferents vetes d'aigua de la riera o les fonts.</p> | 41.3630000,1.8597900 | 404634 | 4579682 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||||||
| 55426 | Forn de calç Aries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-aries | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament .</p> | XX | <p>El forn es troba al camí que des del nucli d'Olesa porta al pont de l'Arcada seguint el camí al costat de la riera d'Olesa. El forn queda a la banda esquerra del camí en aquesta direcció. És de construcció moderna, de l'any 1954, però utilitzant tecnologia antiga. És una estructura troncopiramidal de pedra amb la boca del forn formant una volta de canó amb porta d'arc de mig punt de pedra amb les dovelles posades a plec de llibre. A través d'aquesta volta s'entra a la cambra de combustió que queda a l'aire lliure degut al sistema de fabricació de la calç i que està revestida amb pedra de Begues, quedant una superfície vidriada verda fruit de la temperatura de la combustió.</p> | 08146-78 | Camí d'Olesa al pont de l'Arcada. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Aquest forn va ser l'últim construït al terme, el 30 d'agost de 1954, tal i com queda constància a la inscripció de la llinda de la porta del forn, per tant és el més modern. La indústria mineral ha estat i encara és un sector molt dinàmic a l'economia olesana, ocasionada pel terreny calcari que ha provocat que des d'antic es produís calç. Al segle XVI s'esmenten el forn de calç de n'Aragó, el d'en Figueres, el del Pèlag, aquest últim encara existia el 1783. La calç s'utilitza molt al poble en aquesta època, possiblement com a preventiu sanitari contra les epidèmies i altres malalties contagioses; així com en la construcció i també es venia per fer carbur de calç per a enllumenat. La cuita de calç feta tradicionalment amb el següent procés: s'envoltava la vorera del cul de l'olla amb pedres calcàries no fogueres, es feia una paret de 50cm de gruix que a mida que pujava s'estrenyia el cèrcol fins formar una volta parabòlica que tanca a uns 3,5 o 4 m d'alçada. Al mateix temps s'omplia l'olla amb feixos de llenya i al final es carregava la volta amb pedres més petites i s'acabava d'omplir el forn amb reble formant un caramull d'un metre d'alçada al centre i que es cobria amb un capell d'enfangada de calç espessa. S'encenia el foc i es deixava encès els dos primer dies amb una faixa destapada que es tapava a poc a poc. Es sabia que el forn era cuit quan sortia flama blanca i les pedres es posaven vermelles. La cuita durava uns onze dies, i es cremaven entre 30-40 kg de llenya.</p> | 41.3598600,1.8585900 | 404529 | 4579335 | 1954 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55426-foto-08146-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55426-foto-08146-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55426-foto-08146-78-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Aquest forn també es coneix com forn del Ràfols, ja que el va utilitzar aquest. | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||
| 55496 | Pou de l'Isidre Cuscó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-lisidre-cusco | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | XIX-XX | <p>Pou de planta circular, molt ben margenat i que conserva la teulada exterior feta de volta de lloses de pedra planes. Té una davantera amb una pedra grossa que delimita la porta. Aquest pou sempre té aigua.</p> | 08146-148 | Els Penyalets. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La manca d'aigua sempre ha estat un problema per a Olesa. Ja al 1737 hi hagué una gran sequera i els habitants del terme no en tenien ni per beure per l'abús que es va fer de regar els horts amb l'aigua del pou dels Bous i de la Font que eren comuns construïts a la riera, dins els límits del poble. Per això totes les persones que cultivaven o tenien bestiar feien el seu propi pou aprofitant les diferents vetes d'aigua de la riera o les fonts.</p> | 41.3784100,1.8549000 | 404247 | 4581398 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Fotografia de Santi Estrada. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||||||
| 55467 | Riera d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-dolesa | En diferents èpoques de l'any no té aigua. | <p>La riera d'Olesa o del Fondo del Lledoner, es forma sota la creu de l'Ordal, al terme de Vallirana i desguassa a la de Begues a l'Hospital. Rep diferents torrents en el seu recorregut. Per la dreta: torrent del fondo de l'Arcada (notable per una arcada natural formada per l'erosió); torrent del fondo de l'Uró; torrent de l'Arcatera; fondo de la Remuga, que s'uneixen al fondo de Cova Cremada, que després de travessar Olesa, desguassa a la riera per la dreta. Per l'esquerra: el fondo de les Obagues, que baixa del Puig Bernat; el fondo del molí, que prové del pla de les Bassioles (Vallirana); el fondo de Matabous, que davalla del puig de l'Avencó.</p> | 08146-119 | 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El terme d'Olesa de Bonesvalls forma una gran vall que degut a la natura pètria, calcària i càrstica del lloc, no permet que les aigües de pluja es retinguin a la superfície, filtrant-se ràpidament sota terra i sense circular per damunt. Això ha condicionat el sistema de captació de les aigües, generalitzant-se l'excavació de pous que agafen l'aigua del subsòl prop del llit de les rieres. Cada casa té el seu pou, constituint un paisatge singular. Hi ha diversos pous que es drenen amb les aigües subterrànies, prop de la riera de Begues (a l'Hospital, cal Pel·larí, etc.), i d'Olesa (les Cases de la Riera, carrer del Raval, carrer Fontana). Hi ha pous de propietat privada i altres de propietat municipal que basteixen d'aigua el municipi. Aquests pous han esdevingut una part característica del paisatge del poble d'Olesa. Les rieres d'Olesa son cursos torrencials, que només porten aigua quan plou amb intensitat i per tant porten un cabal poc important. El tipus de vegetació del seu entorn és la que trobem a tota la zona.</p> | 41.3560600,1.8551800 | 404238 | 4578916 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||||||||
| 55453 | Barraca dels Pedrissos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-pedrissos | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | XVII-XIX | <p>Es troba al començament del fondo de l'Hagó, molt a prop del terme de Begues. Està molt ben feta. És una de les més antigues del municipi. De planta circular, en pedra seca i amb porta allindada. La tipologia d'aquesta barraca és diferent de les del terme d'Olesa i en canvi és del tipus de les barraques de la zona de Begues. Les d'Olesa són de pedres irregulars i no son impermeables, sinó que s'impermeabilitzen posant terra a sobre i pedres; les parets ja pugen inclinades des de la base. En canvi les de Begues formen volta a l'interior i a l'exterior formen un curull de pedres que fan pressió a la cúpula i que pel gruix de la teulada ja queda impermeabilitzada. Aquesta barraca és d'aquest tipus; en aquestes les parets pugen rectes fins al començament de la volta del sostre en que ja es comencen a tancar. A l'interior es pot observar la volta de pedra seca molt ben construïda.</p> | 08146-105 | Fondó de l'Hagó. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Pertany a cal Jaume Olivella.</p> | 41.3327600,1.8550400 | 404192 | 4576330 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55453-foto-08146-105-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Les barraques d'Olesa en els seus origens no eren de vinya tot i que després ho fossin. Les utilitzaven com a refugi temporal del pagès, magatzem d'estris del camp i habitatge ocasional, així com per ús dels carboners. Més tard a algunes barraques se'ls va adossar un corral. Son construccions de mitjan del segle XIX, encara que pot haver alguna més antiga. La tipologia de les barraques del terme d'Olesa són diferents de les barraques de la zona de Begues. Les d'Olesa són de pedres irregulars i no son impermeables, sinó que s'impermeabilitzen posant terra a sobre i pedres; les parets ja pugen inclinades des de la base. En canvi les de Begues formen volta a l'interior i a l'exterior formen un curull de pedres que fan pressió a la cúpula i que pel gruix de la teulada ja queda impermeabilitzada; en aquestes les parets pugen rectes fins al començament de la volta del sostre en que ja es comencen a tancar. Fotografia de Santi Estrada. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||
| 55420 | Plafó ceràmic de can Augé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-ceramic-de-can-auge | XX | <p>Rajola de ceràmica de tipus valencià que representa una arna. Formada per 16 rajoles voltades d'un bordó de ceràmica blau. Està situat al centre de la part superior de la façana de la casa. Representa una arna de fusta rectangular del tipus que s'utilitzava més freqüentment a Olesa de Bonesvalls.</p> | 08146-72 | Can Augé. Carrer Raval s/n. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Joan Augé era apicultor d'ofici. A casa seva, al carrer Raval, va posar sobre la façana una rajola de València que representa una arna. Aquest ja feia d'apicultor abans de la Guerra Civil. Va començar l'activitat amb ruscs de canyes i més tard amb quadres de cera tipus laiens (arnera francesa) de dos o tres pisos. L'apicultura era una activitat econòmica important a Olesa abans de la Guerra Civil, junt als ramats de cabres i la producció de calç. La mel es portava a vendre a la fira de Sant Ponç a Barcelona i havia suposat un important complement econòmic per a molts habitants de la zona.</p> | 41.3555300,1.8543400 | 404167 | 4578859 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55420-foto-08146-72-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Informació oral de Nicolau Ros. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||||
| 55404 | Cova de la Balma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-balma | <p>MIRET, M. (2004). Inventari de Patrimoni Arqueologic. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 2 Olesa.</p> | La balma està en mal estat. | <p>Cova que es troba al fons d'una balma d'uns 20m de longitud i entre 2 i 4 m d'alçada. S'arriba per un corriol que surt del pont que hi ha sobre la riera de Begues, abans del km 18 de la carretera Olesa-Begues. La boca de la balma està a uns 30m de la carretera, sota la línia elèctrica que travessa la riera i a uns 4m sobre la llera. La notícia de l'existència va ser proporcionada per l'arqueòloga Alícia Estrada Martín que va observar que havia estat espoliada, observant restes òssies humanes escampades a l'interior sense indicis d'aixovar funerari. En una inspecció feta el 5 d'abril de 2000 s'observava que el sediment interior havia estat espoliat en bona part, tot i què en alguns punts encara s'observava el gruix del sediment original. L'espoliació afectà a una superfície de poc més d'un metre quadrat fins a 25-60cm de profunditat. Es recollí un fragment de dent humana i de canya d'os. La cova té 5m de fons per 3m d'amplada màxima. El fons de la cavitat i la meitat dreta no tenen sediment i aflora la roca. Te planta romboïdal amb altura màxima inferior al metre. L 'entrada està obstruïda. Sobre la boca hi ha pintat amb pintura blanca el rètol 'Cova de la balma'.</p> | 08146-56 | Riera de Begues. 08795 OLESA DE BONESVALLS | 41.3450500,1.8537900 | 404106 | 4577696 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Fitxa de la Carta Arqueològica de Catalunya feta per Magí Miret l'any 2004. Al vessant esquerre de la riera de Begues, a un terreny erm, entrada a la cova a uns 5 m sobre la llera de la riera dins una balma. | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||||||
| 55424 | Carrerada del Corral de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-del-corral-de-la-roca | <p>ALTISENT, Agustí (1993). Diplomatari de Santa Maria de Poblet, I (960-1177). Abadia de Poblet-Generalitat de Catalunya, Barcelona. ROVIRA, Joan; MIRALLES, Ferran (1999). Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona. Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> | L'estat és bo. És utilitzada esporàdicament per algun ramat. | <p>Aquesta carrerada neix al mig del poble d'Olesa, just davant d l'antiga font dels Bous i segueix el GR-5 senyalitzat amb marques blanques i vermelles. Segueix pel costat del corral de la Roca, s'enfila fins a la serra de les Planes, per on discorre la carrerada que ve de Riés en direcció a la Creu de l'Ordal. Tramunta la serra i baixa de dret, per l'altra banda, fins al poble d'Ordal.</p> | 08146-76 | D'Olesa de Bonesvalls a l'Ordal | <p>Sembla que al Massís del Garraf la transhumància estacional fou practicada ja al segle XI, cent anys abans que la impulsessin el grans monestirs cistercencs de Santes Creus i Poblet. Precisament la primera notícia històrica d'una via pecuària a Catalunya és del 1055, en un document de donació del veí nucli de l'Arboçar (Avinyonet), que esmenta entre els seus límits la via pecuària (Altisent, 1993, doc. 10); carrerada que enllaçaria amb l'important camí que, procedent de Calaf, travessava la plana penedesenca en direcció Begues.</p> | 41.3564800,1.8522800 | 403996 | 4578966 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55424-foto-08146-76-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Els camins ramaders o carrerades són camins de domini públic (com els rius i torrents, costes i carreteres) per on el bestiar té dret a passar. Tenen un paper molt important en la gestió del territori. Posseeixen un gran valor cultural i històric i poden esdevenir instruments urbanístics de primer ordre a l'hora de mantenir oberts corredors naturals i ecològics. La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és, juntament amb el Vallès i l'Empordà, una de les tres grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (Miralles, 1999). Acostumen a ser camins elevats, camins de carena. D'aquesta manera, s'eludeixen les sinuositats dels barrancs i es va més de dret; es troba pastura; s'eviten conflictes amb els agricultors; i, sovint, en ser partions de municipis, els possibles perjudicis que pugui ocasionar el ramat queden més repartits. La seva amplada oscil·la entre els 10 i els 60 metres segons el tram, encara que en molts casos hagin pogut ser inferiors als 10 metres i, en alguns, superiors als 60. Generalment, els ramats no passaven dels 200 caps de bestiar, però a l'hora de fer la transhumància feien servir l'antiga estratègia -molt comú al Pirineu- de baixar el ramat en societat, és a dir, barrejant tres o quatre ramats per tal d'estalviar esforços i costos. En arribar a les contrades del Penedès, feien la tria dels seus animals i llavors cada pastor s'arribava, amb el seu ramat, fins la casa on havia llogat les herbes per a l'hivern. La transhumància tenia unes dates tradicionals prefixades: baixaven a la tardor, per Tots Sants, abans de les grans nevades hivernals i pujaven a la primavera, els darrers dies d'abril, coincidint amb la fosa de les neus a l'alta muntanya. La durada d'aquests desplaçaments era d'entre 10 i 15 dies, depenent de la ruta escollida i de les condicions climatològiques. Normalment, els pastors acostumaven a fer la fi de la jornada sempre al mateix lloc. En un eixamplament de la carrerada, anomenat parador, hi passaven la nit al ras, al costat de les ovelles, o bé utilitzaven algun dels corrals que hi havia al peu del camí. Al llarg de la carrerada, hi ha diversos eixamplaments o paradors -els amorriadors, reaturades, remontes, o mosqueres- on els animals poden amorriar-se i descansar fins a tres dies. Alguns d'ells són lloc de barreja, on diversos ramaders ajunten els seus ramats en una sola gran ramada que va a muntanya, o de tria, quan cal separar les ovelles pròpies del conjunt de la gran ramada estival. Correspón al Govern de la Generalitat de Catalunya el desenvolupament reglamentari, així com l'execució de totes les actuacions en matèria dels camins ramaders, concretament a través del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, a més els camins són imprescriptibles, és a dir, que han de conservar sempre la seva condició de camí ramader. Junt al camí ramader també s'han de protegir els elements que formen part, com pletes, abeuradors, llocs de parada. El mapa del recorregut del camí és aproximat. | 85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||
| 55430 | Taller d'imatgeria Artisol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taller-dimatgeria-artisol | XX | <p>Taller artesà d'imatgeria. El taller es troba a uns locals al costat de la casa del carrer Raval, al centre d'Olesa. En ell es realitza tot el procés d'elaboració de les imatges, des d'imatges religioses, naixements, fins a imatges decoratives o recordatoris. Les imatges estan fetes principalment amb escaiola, però també s'utilitza el pols d'alabastre. La producció s'inicia amb l'elaboració de la imatge per un escultor. Posteriorment al taller s'elabora un motllo de silicona o de làtex, depenent del tipus d'imatge i de la quantitat de còpies que es facin, i d'aquests motllos es fan les reproduccions en els materials especificats. Un cop es té la imatge s'ha de retocar a mà i posteriorment passa a fer-se el procés de pintura amb pistola o aerògraf, realitzant diferents capes per donar l'acabat a la imatge. Finalment es donen les pàtines finals i es posen els ulls de vidre si la imatge està feta per portar-los. Quan les imatges estan seques i acabades s'embalen i el mateix taller artesà s'encarrega de la distribució. Es tracta d'un taller artesà en el que no hi ha maquinària, realitzant-se tot el procés de forma manual artesanal, cosa que l'imprimeix un valor afegit a la feina; i en el que els mateixos artesans elaboren tot el procés productiu.</p> | 08146-82 | C/ Raval, 8. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Josep Altadill Busquets va néixer l'any 1926 a Corbera d'Ebre. Quan tenia 5 anys els seus pares es van traslladar a Olesa, retornant a Corbera en començar la Guerra Civil pensant que hi hauria més tranquil·litat i van tornar a Olesa abans d'acabar la Guerra. Els avis ja feien de masovers de can Xacó d'Olesa, al carrer de l'Hospital. De sempre li agradava pintar i volia aprendre, traslladant-se a Barcelona quan tenia 25 anys a aprendre a l'Escola d'Arts i Oficis, on va cursar estudis de pintura durant cinc anys. A l'escola feia pintura, però degut a que hi havia molta gent, el van posar a pintar a un aula en la que treballaven estudiants d'escultura. Es va fer amic de dos germans que estudiaven escultura i que el pare tenia una botiga i taller d'imatgeria religiosa ubicat al Portal de l'Àngel. La dedicació a la imatgeria religiosa va començar per casualitat: un dia el pare dels seus amics li va demanar que li pintés una imatge de Crist que encara s'havia d'acabar. Altadill s'ho va emportar a casa i al cap de dos dies el va retornar. Al moment d'entrar a la botiga a entregar-ho, hi havia una senyora que va valorar la pintura i el va comprar de seguida. El propietari de la botiga en veure que es venia tan ràpid li va encarregar pintar uns quants més, i en veure que agradaven el següent pas va ser encarregar-li la confecció d'imatges a més de la pintura. Així va ser com va aprendre l'ofici tot i que va acabar els estudis de pintor de quadres, tornant a Olesa. A Olesa encara feia encàrrecs del taller de Barcelona, això el va obligar a dedicar-se només a la feina de fer imatges, organitzant el seu propi taller als coberts de la casa que havia comprat la família al Raval. Durant 20 anys va abandonar completament la pintura de quadres dedicant-se exclusivament al negoci dels sants i arribant a tenir un taller important que va arribar a donar feina fins a 33 treballadors, la majoria dones d'Olesa, Begues i Vallirana. Va posar en marxa un negoci que venia a tota Espanya i a sud Amèrica, essent un dels més importants de Catalunya. Encara jove, una malaltia, el parkinson, li va obligar a deixar la feina, de la que més tard es van fer càrrec els seus dos fills que van aprendre molt bé l'ofici del seu pare. En aquell moment en que la malaltia l'allunyava de la feina del taller va tornar a pintar quadres a l'oli, amb un estil diferent del que tenia quan estudiava, més lluminós, però amb menys tècnica ja que els anys van fer que en part oblidés el que havia après a Barcelona 20 anys enrere, i amb l'agreujant de la malaltia que l'impedia disposar d'un pols ferm. Tot i així va pintar molt, principalment paisatges d'Olesa, d'altres llocs de Catalunya, i alguna d'encàrrec. Utilitza colors més vius, més lluminosos, amb un traç que s'apropa als impressionistes. Altadill no va deixar de pintar tot i estar impedit en una cadira de rodes durant un anys, fins a la seva mort l'any 2004. Actualment els seus dos fills estan al davant del negoci i són els únics treballadors ja que ha disminuït considerablement la venda d'aquest tipus d'imatgeria religiosa, però mantenen encàrrecs de diferents llocs de tota Europa i sud Amèrica, essent un dels pocs tallers que queden.</p> | 41.3526100,1.8511200 | 403893 | 4578538 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Cal assenyalar que a Catalunya els dos centres productors més importants d'imatgeria religiosa han estat la ciutat d'Olot i aquest taller d'Olesa de Bonesvalls. Informació oral proporcionada per Quim Altadill. | 60 | 4.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||||||
| 55476 | Pi de l'Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-lhospital | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament</p> | <p>Destaca com a espècie vegetal el pi pinyer (pinus pinea) al llit de la riera de Begues i envoltat de densa vegetació. És un exemplar amb un esvelt tronc i espectacular i àmplia capçada que fan que sigui un atractiu element natural.</p> | 08146-128 | Riera de Begues. Hospital de Cervelló. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La vegetació del terme d'Olesa de Bonesvalls és de tipus mediterrani boreal, diferent de l'existent a les costes del Garraf, amb majoria d'arbres perenniformes. Hi ha màquia de garric i margalló; alzinars i pinedes de pi blanc i algun pi pinyer escampat. El pi blanc es troba en expansió, fet que fa perillar la resta de les espècies. En quant al roure, és un arbre minoritari. També podem troba te de roca, aladerns i savines, com espècies d'interès botànic.</p> | 41.3455200,1.8510100 | 403874 | 4577751 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Caldria declarar-ho arbre monumental d'interès comarcal. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||||||
| 55352 | Carrer Raval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-raval-1 | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XVI-XVIII | <p>El carrer Raval discorre des de la plaça de l'Ajuntament fins a la carretera que surt d'Olesa a Vallirana, seguint el curs de la riera d'Olesa. Es tracta d'un carrer ample, fruit de l'ampliació del poble. Els habitatges es troben als dos costats i es caracteritzen perquè tots elles tenien l'hort al davant, de manera que aquest es troba al costat del carrer i la casa i coberts a un nivell una mica més elevat i apartat del centre del carrer. Aquesta estructura venia donada pel pas de la riera i per la conca que formava aquesta, plana al centre i en desnivell en augment cap a l'exterior. Les cases d'aquesta zona, tot i que algunes ja molt modificades, mantenen una estructura uniforme, amb la façana oberta a la banda del carrer, de planta, un pis i golfes, amb teulada a doble vessant que tant està disposada perpendicular com paral·lela a la façana, en alguns casos amb coberts petits adossats a un costat, i sempre amb l'hort al davant. Actualment en molts casos l'hort ha estat substituït per un jardí o per ampliacions per ubicar garatges, però en molts s'ha mantingut aquesta estructura originària. És característica la morfologia d'aquests horts que disposaven de pou tocant a l'extrem exterior per tal de captar l'aigua dels nivells inferiors de la riera.</p> | 08146-37 | Al nucli del poble d'Olesa, des de l'Ajuntament a la carretera cap a Vallirana. | <p>Des dels últims anys del segle XVI i durant tot el XVIII es construeixen la majoria de cases del nou barri del Raval. Segons es desprèn de documentació parroquial (Misser, 1953) quasi totes les cases eren de fills segons de les cases antigues del poble o de pubilles casades amb forasters. Ja al segle XVI de can Batlle es formen quatre cases, de can Soler es formen tres, donant origen a aquestes del Raval. Aquest eix era la via de comunicació amb Molins de Rei. Aproximadament en aquest carrer hi havia uns 40 pous, per tant hi hauria aproximadament unes 40 cases amb els seus respectius horts.</p> | 41.3528100,1.8508400 | 403870 | 4578560 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | A Olesa també es coneixia aquest carrer com el 'carrer de la riera de carrerons'. Els carrerons eren els carrers que comunicaven el centre amb les cases per tal de salvar el desnivell del terreny. A la banda dreta del carrer hi ha 15 pous, i a la banda esquerra hi ha 41 pous. Tot ells afecten al cabdal de la riera. | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||||||
| 55391 | Fons d'Olesa de Bonesvalls al Museu de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dolesa-de-bonesvalls-al-museu-de-vilafranca | <p>FOLCH, R. i altres (1988).-HISTORIA NATURAL DELS PAÏSOS CATALANS vol.15: Registre Fòssil; Ed. Enciclopèdia Catalana, S.A., Barcelona. pàg. 131,132.</p> | <p>El museu de Vilafranca del Penedès conserva material procedent d'Olesa de Bonesvalls, principalment material paleontològic recopilat per diferents persones. Es conserva poc material arqueològic i no es troba ben classificat, ja que el material que es va extreure de la Balma no es troba classificat. Igualment, el Sr. Nicolau Ros d'Olesa va trobar fa uns anys un fragment de molí ibèric de pedra en la seva propietat a prop del corral de la Roca que va dipositar en el Museu de Vilafranca i que no consta documentat. El material documentat al Museu és el següent: Fons de Paleontologia / Geologia: Nº 2.060: Conquilles d'orbitolines de paret aglutinada i amb la típica secció de barret xinès, fossilitzades en roca calcària. Material recol·lectat per Mossèn Lluís Via. Ingressat al museu cap al 1945. Nº 2.082: Conquilles d'Orbitolines, de paret aglutinada i amb la típica secció de barret xinès. Donació de J. Ferré, 1978. Nº 2.255: Calcita estalactítica, color groc i marró. Lluïssor vítria. Pes específic:2,71; duresa:3. Presenta efervescència amb àcid clorhídric diluït al 10%. Material recol·lectat per Pere Giró Romeu, any 1968. Nº 3.259: Diversos motlles interns de conquilles, un dels quals es troba totalment pirititzat. Donació de J. Ferré, any 1978. Nº 3.729: Fragment d'exoesquelet d'un crustaci decàpode fossilitzat. Material recol·lectat per Pere Giró Romeu, any 1978. Nº 3.793: Pistes com a resultat de l'activitat bioturbadora del cranc Thalassinoides en sediments tous. Material recol·lectat per J. Ferré, any 1978. Nº 4.196: Esquelets d'equínids de difícil classificació ja que estan força erosionats. Material recol·lectat per J. Ferré, any 1968. Fons arqueològic: Nº 16.186: jaciment arqueològic Bauma de la Barca. Restes de bauma, pedres. Ingrés desconegut. Període desconegut. Nº 16.187: jaciment arqueològic. Hospital d'Olesa de Bonesvalls. Pedres sense classificar. Ingrés desconegut. Període desconegut. Nº 16.188: jaciment arqueològic. Restes trobades en un lloc indeterminat del municipi. Pedres. Ingrés desconegut. Període desconegut.</p> | 08146-43 | Museu de Vilafranca. Pl. Jaume I, 1 08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Regular | Inexistent | Paleògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 124 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||||||
| 55399 | Fons documental de l'Arxiu Comarcal de Vilafranca del Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-comarcal-de-vilafranca-del-penedes | <p>COLL I FONT, M. Carme (1997). Inventari de Capbreus de l'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedès (segles XIV-XIX). Màster en arxivística, Universitat Rovira i Virgili, dirigit per Laureà Pagarolas. Document mecanografiat original. JORDÀ, Antoni. (1983). Catàleg de l'arxiu notarial de Vilafranca del Penedès. Barcelona: Fundació Noguera, (Col·lecció Inventaris d'arxius notarials de Catalunya, 1), Fundació Noguera . Barcelona. MASACHS, Josep Maria. (1987). 'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedès'. A: Guia dels Arxius Històrics de Catalunya. Volum 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, (Col·lecció Guia dels arxius històrics de Catalunya; 2), pàg. 199-223</p> | XVI | <p>L'arxiu conserva poca documentació referent a Olesa de Bonesvalls. Aquesta es redueix a un capbreu i a algunes actes notarials sense especificar. - Capbreu de l'Hospital d'Olesa de Cervelló. 1590-1594. Notari Pere Guasch. 36 folis enquadernat en Pergamí. És una còpia del documenta que es troba a l'arxiu de la parròquia d'Olesa. - També hi ha fons notarial que segur que conté documentació referent a Olesa, però la classificació està per notaris i és difícil extreure els documents exclusius d'Olesa i l'Hospital.</p> | 08146-51 | Avinguda d'Europa, 24. 08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS | <p>L'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedès conserva 3.070 metres lineals de documentació amb un abast cronològic entre els segles XII i XX amb documentació de tota la comarca de l'Alt Penedès i alguna d'altres llocs.</p> | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 1590 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||||||
| 55400 | Fons documental de l'Arxiu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-diocesa-de-barcelona-1 | <p>JOSÉ SANABRE, pbro. (1947). El Archivo Diocesano de Barcelona. Barcelona, Fidel Rodríguez impressor. MARTÍ BONET, J.M.; NIQUI PUIGVERT, L. (1993). El dietari del bisbe Ponç de Gualba en les visites pastorals. Barcelona. MARTÍ i BONET, Josep M. 'Arxiu Diocesà de Barcelona'. A: Guia dels arxius històrics de Catalunya. Vol. 7, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1998, pàg. 41-62</p> | XIV-XX | <p>L'Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona conserva documentació procedent i referent al nucli d'Olesa de Bonesvalls i a l'Hospital de Cervelló. Es tracta de documentació variada des del segle XIV al segle XX. MENSA EPISCOPAL: Títol XXII, Hospital d'Olesa de Bonesvalls. Relació de la documentació: - Còpia del testament de Guillem II de Cervelló, realitzada per l'arxiver Antoni Campillo l'any 1750 d'un original custodiat a l'Arxiu Arxidiocesà de Tarragona. - Llevador de censos (sense data) - Llibre de la Administració i comptes del Hospital de Cervelló i parròquia de Sant Joan d'Olesa. De 1516 a 1567, un quadern de 1694 1 1697. - Hospital d'Olesa de Bonesvalls, llevador major de rentes, llibre de comptes de l'administrador, 1778. - Hospital d'Olesa de Bonesvalls, Cervelló: escriptures, expedients incobrats. - Hospital d'Olesa de Bonesvalls, Lligall nº 4, segle XVIII. - Hospital d'Olesa de Bonesvalls, llibre de les consuetuds, mobles, entrades i eixides. 1756. - Hospital d'Olesa de Bonesvalls, llibre de les consuetuds, mobles, entrades i eixides. 1735. - Capbreus dels segles XVII i XVIII. VISITES PASTORALS: de 1314 a 1891: 59 visites. DOCUMENTACIÓ DE PARRÒQUIES: Documents varies 1820, rendes 1834, reglaments de l'Hospital 1864, estat parròquia 1867, estadística 1867, robatori i incendi rectoria 1874, obres 1941, permís al bisbat per posar imatge Mare de Déu dels Dolors 1941, permís per erigir un viacrucis 1954, altres documents varis fins al 1990. A més es conserven tres volums de l'obra inèdita de mossèn Salvador Misser, un volum sobre l'Hospital de Cervelló, un sobre la parròquia d'Olesa i un tercer volum de documents. Es va realitzar un resum d'aquesta extensa obra en la publicació de l' Arxiu Diocesà de Barcelona de 1993: Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló, feta per Salvador MISSER, Pere Jordi FIGUEROLA i Josep M. MARTÍ BONET. (Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1).</p> | 08146-52 | Arquebisbat de Barcelona. Carrer del Bisbe, 5. 08002 BARCELONA | <p>El fons de l'Arxiu Diocesà de Barcelona té dos fons diferenciats: l'arxiu de la Mensa Episcopal i l'arxiu de la Cúria. El de la Mensa és el més antic, amb el primer document datat el 878 (concessió de bens al bisbat de Barcelona pel rei Ludovic de França). L'arxiu de la Cúria va ser fundat pel bisbe Ponç de Gualba el 1302. El fons es va anar ampliant progressivament amb la creació de nous fons, així els segles XIV al XVII s'inicien les sèries de 'Testaments', 'Causas Pías', 'Gratiarium', 'Verbalium', 'Litterarium' i 'Procesos', aquests tres últims són de vida judicial. Al segle XVI s'inicien els 'Expedientes matrimoniales', 'Expedientes informaciones' i 'Visitas Pastorales'. El segle XVIII l'arxiver Campillo va ordenar l'arxiu entre els anys 1721 i 1779, redactant el primer índex. Posteriorment el pare Caresmar es va fer càrrec i des del 1789 va dedicar-se a copiar els documents en pergamí o paper de l'arxiu de la Mensa Episcopal, realitzant només una part però que ha suposat una important tasca històrica principalment pel fet que alguns documents originals que ell va copiar van desaparèixer posteriorment. A finals del segle XVIII, coincidint amb la desamortització, es va abandonar l'arxiu fins que el 1900 el bisbe Morgades va encarregar al Sr. Peray l'ordenació de la documentació. L'any 1926 es comença una tasca d'inventari que es va veure estroncada durant la Guerra Civil Espanyola amb l'extracció de part de la documentació pel Palau Arquebisbal pel perill suposat.</p> | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Varis | 94|98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||||
| 55401 | Fons documental de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-capitular-de-la-catedral-de-barcelona | <p>FÀBREGA, A.; BAUCELLS, J. (1969). Catàleg de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona. Índex general de les sèries documentals. FÀBREGA i GRAU, A.; BAUCELLS i REIG, J. 'Arxiu Capitular de la S.E. Catedral B. de Barcelona'. A: Guia dels arxius històrics de Catalunya. Vol. 7, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1998, pàg. 19-39</p> | XIV-XIX | <p>L'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona conserva alguna documentació procedent de l'Hospital de Cervelló: - 11-4-1274: Guillem de Cervelló fa donació de la vila d'Olesa a l'Hospital. (ACCB, Pia Almoina, Testaments, armari 8, doc. nº 38 A). Pergamí. Còpia de l'època. - 12-4-1274: Guillem de Cervelló. Pergamí, còpia de l'època. - 'Llibre del hospedatge', 1776-1806. (Llibre en el que es compte dia a dia el moviment de pobres i altres persones necessitades que s'acollien a l'albergueria i les almoines que s'havien fet). Paper, coberta de pergamí, 100 folis sense numerar. - Llibre de la Administració del Hospital dit de Cervelló 'aont estan continuats los fruyts de las cullitas de 1801 y seguents ab sos productos y gastos de obras', 1801-1807. Paper, enquadernat en pergamí. - 26-8-1270: Salvaguarda concedida per l'infant Alfons a l'Hospital. (ACCB, Cartes Reials, C-1-21). Pergamí amb segell de cera.</p> | 08146-53 | Catedral de Barcelona. 08002 BARCELONA | <p>L'any 844 Carles el Calb atorga als ciutadans de Barcelona el primer privilegi que inicia l'aplec de documents del Cartulari de la Catedral. El 1275 el rei Jaume I autoritza la notaria del Capítol que actua fins a finals del segle XIX. A mitjans del segle XIII s'ordenen els documents de l'arxiu i es copien els més importants. A partir d'aquest moment augmenten considerablement els fons creant noves sèries documentals. L'any 1771 el pare Caresmar treballa a l'arxiu en la catalogació de diversos fons documentals elaborant l'índex de pergamins i llibres. Amb la desamortització queda desorganitzat fins que el 1869 és clausurat per ordre del govern restant completament abandonat. L'any 1900 Mn. Josep Mas i Domènech inicia una important tasca de reordenar els fons, classificar i catalogar, posant l'arxiu a l'abast dels investigadors. Durant la Guerra Civil els fons es traslladen al convent de l'Esperança, a la Biblioteca de Catalunya i al Palau de Pedralbes, entre d'altres, retornant la documentació l'any 1939 a la Seu. Entre 1965 i 1969 es realitza uns nova documentació dels fons i s'instal·la a les noves dependències inaugurades el 1969. L'arxiu conserva un fons bibliogràfic amb incunables, còdex i llibres auxiliars; un fons de pergamins amb unes 40.000 unitats; la documentació de la catedral i de la sagristia. El fet que aquests documents es trobin a l'arxiu de la Catedral i no al bisbat pot respondre a que en el mateix document, Guillem de Cervelló, va deixar escrit que un dels seus fills, Hug, havia de ser clergue i demanava a la Catedral de Barcelona que el fes canonge de Barcelona.</p> | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Varis | 94 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||||
| 55456 | Oficis desapareguts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oficis-desapareguts-0 | No existeixen. | <p>A Olesa de Bonesvalls s'han practicat una sèrie d'oficis tradicionals que actualment han desaparegut però que han estat una important base econòmica dels seus habitants. Destaquen la producció de calç, la de carbó vegetal, la recollida de llenya, la producció de mel, els ramats que generaven els oficis de pastor i productors de llet i mató, la vinya i la producció de vi i aiguardent. També podem destacar l'aprofitament del margalló que s'agafava a la muntanya per tal d'adobar-lo i preparar escombres, cordes i altres estris. Aquest costum es molt antic. Així es troba documentat, per posar un exemple, l'any 1163 pel territori del Garraf, concretament a l'indret conegut com a coma de Campdàsens. En aquell any, hi ha un document de cessió del rei Alfons per tal que es construís un monestir (el de Sant Vicenç). Aquests dominis eren freqüentats pels habitants dels termes veïns de Begues, Sitges i Eramprunyà per fer-hi pasturar bestiar i recollir llenya i arbustos –especialment la palma o margalló-, la qual cosa va ser causa en diferents ocasions de litigis amb el monestir (ROVIRA ET AL., 1999). La fabricació d'escombres de margalló també la trobem documentada a la llegenda de la lluita dels dos castells en que l'administrador de l'Hospital va fer escombrar el camí Ral amb escombres que s'havien de fer els mateixos habitants. Hi havia gent dedicada a l'obtenció de PEDRA, CALÇ I CARBÓ. Hi ha molts indrets amb pedreres al terme municipal. Amb aquestes pedres extretes es feia principalment calç. Molts treballadors intercalaven varies ocupacions, d'acord amb la demanda i l'estació. Els forns de calç són molt freqüents al terme. També es feia carbó de llenya a diferents zones, recollint la llenya a l'entorn. La prodicció de mel era una activitat econòmica important a Olesa abans de la Guerra Civil. La mel es portava a vendre a la fira de Sant Ponç a Barcelona i havia suposat un important complement econòmic per a molts habitants de la zona. Joan Augé era un d'aquests apicultors d'ofici. A casa seva, al carrer Raval, va posar sobre la façana una rajola de València que representa una arna. Aquest ja feia d'apicultor abans de la Guerra Civil. Va començar l'activitat amb ruscs de canyes i més tard amb quadres de cera tipus laiens (arnera francesa) de dos o tres pisos. La RAMADERIA ha estat un sector molt important a Olesa ja des de l'edat mitjana i arribant a ser molt important a finals del segle XIX i principis del XX. S'extreia la llet que es portava a comercialitzar a Molins de Rei, Vilafranca i Barcelona. Es va arribar als 4.000 caps. El gran nombre de corrals a la zona són l'indicatiu de la importància que van tenir aquests ramats a la zona, així com destacar el pas dels ramats transhumants, principalment ovelles, que a l'hivern pasturaven a la zona d'Olesa i entorn, i que utilitzaven els corrals. En un principi la llet es transportava en carros i més tard, quan van fer les dues carreteres, entre 1918 i 1928, es feia el transport en 3 o 4 camions que la anaven a buscar a Olesa També hi havia moltes cases dedicades al conreu de la VINYA i la producció de vi i aiguardent, activitats dutes a terme des de l'edat mitjana, tot i que no havia sigut una activitat molt important fins al segle XVIII.</p> | 08146-108 | Terme d'Olesa de Bonesvalls | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Sense accés | Dolent | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98 | 60 | 4.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||||||
| 55464 | Llegenda de la mort de l'arquebisbe de Tarragona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-mort-de-larquebisbe-de-tarragona | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XIX-XX | És una llegenda de la que quasi no es conserva la tradició. | <p>Segons les cròniques, a finals del segle XII els barons de Castellví i de Cervelló estaven enemistats i tenien moltes baralles. Guillem Ramon de Montcada s'uní al bàndol dels Cervelló. Un dia al castell de Cervelló estava el Montcada casat amb Guillerma de Castellterçol, neboda de l'arquebisbe de Tarragona, Berenguer Vilademuls; aquest va entrar en còlera i va donar una bufetada a l'arquebisbe que havia anat a posar concòrdia. El Montcada va ser fet presoner pel Castellví i estant a la presó el va anar a veure l'arquebisbe i li va demanar que intercedí per obtenir la llibertat. Aquest va arrencar una estella del cep del presoner, fet que no li va agradar i va dir que es venjaria quan obtingués la llibertat. Un cop en llibertat va demanar a la seva dona que anés a buscar al seu parent a Tarragona per anar a Girona per coses importants. En passar pel camí Ral, prop d'Olesa, li va sortir al pas Guillem Ramon de Montcada amb el vescomte Cabrera i amb l'espasa el va ferir greument. Demanar que el confessessin i en veure l'assassí que encara era viu el rematà amb un cop de cap. L'arquebisbe va ser enterrat a la catedral de Tarragona i el Montcada va anar en peregrinació a Roma on el papa Celestí III el va perdonar, però essent excomunicat. Un Cervelló, com a remordiment pels crims comesos pels seus avantpassats, al mateix lloc del crim va aixecar l'hospital per als pobres, i al lloc on va morir l'arquebisbe va posar una creu de pedra, que segons la tradició estava al pla de la Creu i portava un relleu amb la mà esculpida de la bufetada que el Cervelló li donà a l'arquebisbe. Aquesta és una de les versions de la llegenda sobre la polèmica construcció de l'Hospital en aquests paratges, que ha pres part del que deia el testament del Cervelló.</p> | 08146-116 | Hospital de Cervelló. 08795 OLESA DE BONESVALLS | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Diu la llegenda popular que la mà esculpida a les creus es relaciona amb la bufetada del comte de Cervelló a l'arquebisbe Berenguer de la Vila de Muls, que després acabà assassinat. Aquesta explicació va ser interpretada per Mn. Pascual, capellà d'Olesa de 1880 a 1921. La mà també és un element que trobem sovint en la iconografia cristiana en diferents èpoques històriques, interpretada com la mà de Déu, la dreta del Pare. Hi ha un nombre important de creus al peu del camí Ral, totes amb els mateixos símbols, una ma a un costat i una creu a l'altre. Hi havia les creus de Ràfols dels Caus (Avinyonet), Pla de la Mireta a les Cabòries (Avinyonet), la de la Granada (Begues), a Olesa la del Pla de la Creu que no existeix actualment. | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||||||
| 55466 | Llegenda de la lluita dels dos castells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-lluita-dels-dos-castells | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XVIII-XX | És una llegenda de la que quasi no es conserva la tradició. | <p>La llegenda es basa en la lluita entre el castell del Lloc i el castell de l'Hospital. El castell del Lloc es trobaria a Olesa, en un lloc dominant del nucli, que en documents de finals del segle XVI i primera meitat del XVII li donen la denominació de 'la Força' o 'el castell d'Olesa', i més tard, fins gairebé el segle XX, es coneixia com 'la casa alta' o 'Escalat de la casa alta'. A la primera meitat del segle XVII era dels Escala, havent constància el 1604 de Joan Escala Samsó (índex tardà del Capbreu de 1590, APOB; i al llibre de la Cort, APOB) com habitant del lloc d'Olesa. Aquest va ser el successor de la casa Romagosa, que procedien del Mas del Lledoner, tot i que no sabem com va accedir a la propietat. Segons Mn. Mísser (MÍSSER, 1953) la procedència d'aquest Joan seria de la part paterna de la casa Escalat i de la materna de la casa Samsó, essent una la casa vella i l'altre la nova. Al segle XVII els Escala van comprar el títol nobiliari de 'castlà' o senyor del castell, considerant-se castlans successors dels castlans de l'antic castell de Cervelló. Segons explica la llegenda, els habitants d'un i altre lloc s'apedregaven quan es trobaven. Per això, l'administrador de la Mitra, per posar fi a aquestes rencunies, els obligava a escombrar el camí Ral, cada dia amb una escombra nova feta de fulles de margalló i que ells mateixos havien de fabricar. Es van cansar tant que es van acabar les baralles.</p> | 08146-118 | 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>L'antiga casa Escalat seria una casa fortificada, i pel lloc dominant que ocupava, seria el castell d'Olesa. La propietat va ser subhastada a finals del segle XIX i la va comprar Miquel Olivella Sitjar de cal Pere, que la va tirar a terra i va construir un nou edifici. L'Hospital sovint era anomenat 'castrum Hospitalis' (Els castells catalans, vol III). Era un recinte emmurallat i la torre amb matacans que hi havia al centre era la torre defensiva.</p> | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55466-foto-08146-118-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||
| 55479 | Margalló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/margallo | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament</p> | <p>El margalló (Chamaerops humilis) és un arbust o arbre perennifoli que pot arribar als 5 m d'alçada, tot i que a Olesa el trobem habitualment poc desenvolupat, en forma arbustiva. Té l'escorça fibrosa i les fulles coriàcies molt grans, de fins 80 cm, amb 12-15 segments rígids en forma de ventall soldat per la base. Es tracta d'una espècies dioïca. Les flors són petites i groguenques. El fruit són els dàtils. És l'única espècie de la família Palmae autòctona a Europa. Es troba sobretot dintre de la comunitat vegetal de màquia de garric i margalló.</p> | 08146-131 | A tot el terme municipal. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La vegetació del terme d'Olesa de Bonesvalls és de tipus mediterrani boreal, diferent de l'existent a les costes del Garraf, amb majoria d'arbres perenniformes. Hi ha màquia de garric i margalló; alzinars i pinedes de pi blanc i algun pi ver escampat. El pi blanc es troba en expansió, fet que fa perillar la resta de les espècies. En quant al roure, és un arbre minoritari. També podem troba te de roca, aladerns i savines, com espècies d'interès botànic.</p> | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | L'ordre del 5-11-84 sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada a Catalunya protegeix el margalló i prohibeix la recol·lecció. La comunitat a la que pertany és considera d'alt interès ecològic, ja que les espècies que en formen part rebroten després dels incendis i això permet una recuperació ràpida de la coberta vegetal després de patir una pertorbació. Caldria afavorir aquesta comunitat en indrets favorables. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||||||
| 55484 | Àligues cuabarrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aligues-cuabarrades | <p>www.diba.es/parcs</p> | <p>L'àguila perdiguera o cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), classificada espècie vulnerable per la UICN (Unió Mundial per la Natura), és un rapinyaire diürn que necessita d'espais oberts per alimentar-se. De les 65 parelles que hi ha Catalunya, 3 viuen al Parc del Garraf. L'any 2003, i dins el programa del Pla de seguiment i conservació d'aquesta espècie, es va dur a terme la instal·lació d'una càmera en un niu amb l'objectiu de conèixer millor quin és el comportament, la dieta i els costums d'aquesta espècie durant l'època de nidificació, incubació i criança dels polls. L'any 2006 una altra càmera situada en un altre niu d'àliga cuabarrada dins l'àmbit del parc ha permès observar el procés reproductiu d'aquesta espècie. Aquest programa, pioner a Catalunya, és fruit d'un conveni de col laboració entre la Diputació de Barcelona, la Universitat de Barcelona, el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i Aeropuertos Españoles (AENA).</p> | 08146-136 | Parc Natural del Garraf. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Natura 2000 és una xarxa d'espais naturals protegits a escala de la Unió Europea creada en virtut de la Directiva sobre hàbitats de 1992 (Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres) amb l'objectiu de salvaguardar els paratges silvestres més importants d'Europa, garantint la supervivència a llarg termini de les espècies i hàbitats europeus més valuosos i menaçats. Aquesta xarxa es composa de Zones Especials de Conservació (ZEC), declarades pels Estats membres seguint les disposicions de la Directiva sobre hàbitats, i de les Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), que es designen d'acord amb les disposicions de la Directiva sobre aus de 1979 (Directiva 79/409/CEE del Consell , de 2 d'abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres). La Directiva sobre hàbitats fa referència aproximadament a uns 200 tipus d'hàbitats i unes 700 espècies de fauna i flora d'importància comunitària. La directiva sobre Aus, inclou una llista de 181 espècies vulnerables, els hàbitats de les quals necessiten protecció. Així mateix, reconeix la importància de preservar les zones humides, molt necessàries per a les aus migratòries. Natura 2000 no és un sistema de reserves naturals subjectes a una protecció estricta en les que està prohibida tota l'activitat humana. Tot i que aquest tipus de reserves poden formar part de la Xarxa, la major part de la superfície estarà composada per terrenys de propietat privada. Amb això es pretén que la seva gestió sigui sostenible des del punt de vista ecològic però també des del punt de vista econòmic i social. Correspon als Estats el decidir la millor manera de conservar aquests espais, respectant sempre els objectius de la Directiva.</p> | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55484-foto-08146-136-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||
| 55487 | Col·lecció de pintura de l'ajuntament d'Olesa de Bonesvalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-lajuntament-dolesa-de-bonesvalls | XX | <p>La col·lecció de pintura forma part del patrimoni cultural de l'Ajuntament del municipi. Així, l'Ajuntament ha anat adquirint per compra o per donació una sèrie de pintures en diferents tècniques amb temàtica referent al terme d'Olesa de Bonesvalls. Els pintors de les obres tenen alguna relació amb el terme o bé han fet alguna exposició a la sala d'exposicions. Es conserven aproximadament vuit quadre emmarcats que es troben a l'actual sala de plens a la planta baixa de l'Ajuntament. Hi ha dos d'Emília Caños en tècnica mixta adquirits l'any 1993; dos de Francesc Deltell a l'oli adquirits l'any 1992; dos d'Antònia Ferrero a l'oli i dos dibuixos de Montorio.</p> | 08146-139 | Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls. Plaça de la Vila, 1. 08795 OLESA DE BONESVALLS | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 1992 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55487-foto-08146-139-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||||
| 55490 | Goigs d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-dolesa | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Penedès-Garraf (vol. 1). Olesa de Bonesvalls, Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993.</p> | XIX-XX | <p>Hi ha tres goigs a tres patrons: a Sant Sebastià, a Sant Joan i a Santa Maria de l'Anunciació. Goigs a Sant Sebastià, sant venerat per un vot del poble degut a una epidèmia que es va cobrar amb una gran mortaldat infantil el 1894. Goigs a Sant Joan Baptista, titular i patró de la parròquia d'Olesa de Bonesvalls. Són del 1953, amb lletra de mossèn S. Misser i música de mossèn Josep Maideu, organista de Santa Maria de Vilfranca. Van ser dictats per Mn. Misser l'any 1947. Les 18 estrofes son una al·lusió a la història, entorn geogràfic i natural, feines i costums del poble. Les notes que van donar fruit a la lletra dels goigs van ser recollides per Mn. Misser que exercí d'ecònom a Olesa durant tres anys. Fruit d'aquesta compilació històrica va publicar les 'Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls' l'any 1953, primer llibre que recollia la història del terme. Goigs a Santa Maria de l'Anunciació, venerada a la Capella de l'Anunciata de l'antic Hospital de Cervelló. Van ser dictats a Madrid l'any 1960 per Mn. Misser i Mossèn Masdeu va compondre una tonada. Dª Amèrica Olivella i el seu gendre, el Dr. Lluís Torrent, van costejar l'edició en xilografia del mestre Antoni Gelabert, dirigida per Torrell de Reus.</p> | 08146-142 | 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Els goigs són unes composicions poètiques de caire religiós fetes per ser cantades pel poble. L'origen d'aquestes composicions ja es troba al segle XII dins la literatura llatina medieval catalana, amb diverses mostres en vers des del segle XIV; la més famosa i una de les més antigues és la 'Ballada dels goigs de nostra Dona en vulgar català a ball rodó', conservada al 'Llibre vermell de Montserrat'. De la Mare de Déu, hom passà, ja al mateix segle XV, a Jesucrist i als Sants. Des del segle XVI els goigs són impresos en fulls solts i propagats per les confraries i a les esglésies, als santuaris i a les ermites de tot Catalunya, amb texts sovint únics a tot arreu, però amb variants segons les diverses edicions. Durant els segles XVI-XVIII els goigs, escrits a vegades per poetes coneguts, o per versificadors afeccionats, foren un instrument de conreu i de conservació de la llengua, i a més es van utilitzar sovint amb finalitats polítiques o burlesques.</p> | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55490-foto-08146-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55490-foto-08146-142-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||||
| 55502 | Sardana les Bonesvalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-les-bonesvalls | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XX | <p>La sardana Les Bonesvalls té lletra de Josep Escala i música del Mestre Colom de la Rondalla Sellarès de Gavà. Es va fer la sardana aprofitant un poema de Mn. Escala escrit l'octubre de 1982. La sardana es va estrenar per la Festa Major de fa uns quinze anys i es canta cada any per les Caramelles. La característica més important és que la lletra parla d'Olesa.</p> | 08146-154 | 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>MUNTANYES D'OLESA Olesa està tot voltat D'una muntanya ondulant, I al bell mig endormiscat S'hi bressola confiat Com si estigués embolcallat En el bressol d'un infant. Quatre gegants té per guardes Que vigilen els conreus, I a l'ensems el protegeixen Del vent fred dels Pirineus. El Montau, Puig de la Mola, Puig Bernat i el Montgrós, ens ensenyen a tot hor Son perfil mejestuós, I al seu costat s'hi arrepengen Tot servint-los de graó Talment com si s'hi gronxessin Els Penyalets i el Fitó. Són com una gran sardana En una dansa constant, Que enjogassada i ufana Va escampant al seu voltant Dolça fragància boscana. Contemplant les fondalades I les aspres serralades Abans verdes i formoses, Hom recorda les vegades Que eixes obagues frondosses Encisat les he creuades Pasturant nostres ramades. Però avui he pujat al cim D'eixes muntanyes estimades, I he plorat igual que un nin, En veure-les tan cremades Ennegrides i pelades; I a mi m'ha semblat un crim Que romanguin calcinades Tant tristes...tan desolades... Ja no s'enlaires ufanes Les pinades ondulants Ni se senten per les planes De les aus els seus bells cants. Avui sols hi ha tristor Sobre la muntanya morta, I aclaparat de dolor Jo demano amb veu ben forta Que ja mai, cap més traïdor Aquesta terra tan nostra Ompli de desolació.</p> | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 1982 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Josep Escala i el Mestre Colom. | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||||
| 55504 | Festa del vot del poble a Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-vot-del-poble-a-sant-sebastia | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XIX-XX | <p>La festa del vot del poble a Sant Sebastià es celebra el 20 de gener de cada any i és la Festa Major d'Hivern. Commemora un vot del poble fet després d'una epidèmia de diftèria que es produí a Olesa i els pobles de l'entorn l'any 1894 i que provocà gran mortaldat infantil. Aquest dia és de festa oficial al poble; es celebra missa al matí amb benedicció dels pans de Sant Sebastià i repartiment d'aquest s entre els assistents, a la tarda es fa ball popular. Després d'alguns anys en que no es celebrava, es va tornar a recuperar i actualment és una de les festes més característiques d'Olesa.</p> | 08146-156 | 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Sant Sebastià, oficial de la guàrdia imperial, va ser martiritzat pels romans de l'època de Dioclecià en assabentar-se que era cristià. Apareix sempre vestit amb la cuirassa romana com un militar, amb arc i fletxes com atributs, i a vegades amb corona de flors a les mans. A partir del segle XV es representa en el seu martiri, nu i lligat a un arbre o columna amb fletxes clavades al cos. El retaule es troba a la segona capella entrant a l'església a l'esquerra.</p> | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 1894 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Hi ha uns goigs impresos en lloança del Sant amb l'himne i un retaule a l'església parroquial què, abans de la reforma del 1945 era l'altar de la Mare de Déu del Carme o Santa Madrona, que va ser pintat el 1755. | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||||
| 55397 | Fons documental Arxiu Municipal d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-arxiu-municipal-dolesa | <p>CONEJO, Josep (2004). Inventari de l'Arxiu Municipal. Olesa de Bonesvalls. Oficina de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona.</p> | XIX-XX | <p>La seu de l'Arxiu es troba a la planta baixa de l'edifici de l'Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls, en un únic dipòsit que conté tot el fons i que ocupa 25m². En el mateix espai hi ha una taula de consulta, tot i que aquest arxiu no és de consulta pública, sinó d'ús exclusiu de l'Ajuntament. El fons es troba conservat en unitats d'arxiu (caixes) que es guarden en tres armaris compactes i ocupa un total de 144,08 metres lineals. L'estat de conservació és bo i no pateix oscil·lacions tèrmiques ni la sala presenta problemes estructurals. El fons aplega documentació diferenciada en els següents fons: jutjat de pau (1868-1992), cambra agrícola (1909-1993), Jefatura Nacional del Movimiento (1969-1974), ADF (1987-1992), fons privat de Jaume Escala Pagés (1826-1826). El quadre de classificació està distribuït en: administració general (1840-2003), hisenda (1862-2002), Proveïments (1918-1999), beneficència i assistència social (1908-2002), sanitat 1905-1990), obres i urbanisme (1825-2003), seguretat pública (1895-1984), serveis militars (1897-2000), població (1878-2002), eleccions (1876-2000), ensenyament (1863-1991), cultura (1958-2001), serveis agropecuaris i medi ambient (1902-1996).</p> | 08146-49 | Plaça de la Vila, 1. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>A la segona meitat del segle XIX hi havia instal·lada la casa consistorial del municipi d'Olesa de Bonesvalls en la casa consistorial que estava al costat de l'església parroquial. L'any 1992, amb motiu de l'edificació del nou edifici de l'Ajuntament a l'Avinguda Hospital, es va traslladar també la documentació d'arxiu a aquest nou emplaçament. L'organització del fons de l'arxiu va ser fruit d'un conveni entre la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament, dins el marc del programa de suport als arxius municipals que desenvolupa l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Es va adequar el dipòsit de l'arxiu, la organització i la descripció de la documentació fent el quadre de classificació i l'inventari a través de la base de dades de l'OPC; tasca feta entre el juliol i el desembre de 2003. La funció posterior de l'Ajuntament és el manteniment d'aquest arxiu, l'elaboració de la normativa de funcionament, el control de la documentació. L'arxiu havia estat prèviament organitzat pel l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès el juliol de 1998.</p> | 41.3516300,1.8507400 | 403860 | 4578430 | 1830 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||||||
| 55486 | Base de premsa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/base-de-premsa | XIV-XIX | Es troba trencada en un costat i molt erosionada. | <p>Base o plat d'una premsa de vi que tenia la gàbia rectangular i que molt probablement era de biga horitzontal. És de pedra, de forma rectangular formant un recipient excavat en la peça de pedra. Té dos encaixos, un a cada costat estret, en els que encaixaven els muntants verticals de fusta en els que recolzava la biga de la premsa. A tot el volt del recipient hi ha un encaix rectangular en el que recolzava la gàbia, i en el centre d'un dels costats llargs hi havia un broc pel que sortia el líquid resultant de la premsada. És de pedra aglomerat i té mancances de material per un dels laterals, tot i que permeten veure l'estructura general.</p> | 08146-138 | Parc de l'Escola. Avinguda Hospital. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Procedeix del barri de l'Hospital ja que es va extreure de la riera en aquesta zona en netejar la llera de la riera d'Olesa, al lloc on hi ha el pouet sota cal Jaume Olivella, junt a diferents pedres que es guarden dins el tancat de la depuradora que hi ha al costat del sector del Gravat. Probablement aquesta fou una premsa d'ús comunal. Posteriorment les cases més importants disposarien d'alguna premsa més moderna i petita de gàbia circular, com les que es conserven a Can Tutusaus i a ca l'Esquerrà de l'Hospital.</p> | 41.3515800,1.8503300 | 403826 | 4578425 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55486-foto-08146-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55486-foto-08146-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55486-foto-08146-138-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba al parc infantil que hi ha entre l'Escola i l'Ajuntament, com a decoració en un costat. És una base de premsa bastant antiga i pot datar de l'època en que es va començar a generalitzar el cultiu de la vinya, cap a mitjans del segle XVIII, tot i que pot ser anterior. És molt semblant a la que es conserva a una finca particular del camí de la Pedrosa. | 94|85 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||
| 55371 | Creu de terme d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-dolesa | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1.</p> | XIX | <p>Creu de base circular amb suport octogonal i columna octogonal que aguanta una creu de pedra orientada de nord a sud i que té gravada una ma al costat sud i una creu al nord. És situada en mig d'un jardí i al seu costat hi ha un xiprer.</p> | 08146-15 | Plaça de la Creu. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>És la única creu de terme que hi ha al municipi d'Olesa de Bonesvalls, situada a la plaça de la Creu, a l'entrada del nucli antic i davant de la masia can Tutusaus. Anteriorment ja hi havia una creu en aquest indret posada en aquest lloc el segle XIX procedent del Pla de la Creu, lloc proper a l'Hospital, al peu del camí Ral a Begues. Amb posterioritat aquesta creu va caure accidentalment i la que podem veure actualment és nova, feta al 1890 per ordre de Mn. Josep Pascual que feu esculpir una nova, i tan sols conserva part de la base de l'antiga creu, base que es troba sota la nova pavimentació de la plaça. La creu anterior era la que es trobava al Pla de la Creu i que sembla que va ser derrocada a trets durant la guerra de la Independència (1808-1812) i la van traslladar al poble. Mn. Pascual deia que guardava alguns trossos d'aquesta antiga creu del Pla de la Creu. Probablement era una de les creus que en temps de Mn. Mísser es trobava a la rectoria. Durant la Guerra Civil la creu fou molt malmesa i posteriorment es va reconstruir i es va posar de nou al mateix lloc en acabar aquesta. La primera creu fou probablement una creu feta a finals del segle XVI, de la que es conserva part en una propietat particular, al peu del camí de la Pedrosa.</p> | 41.3526300,1.8501700 | 403814 | 4578541 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55371-foto-08146-15-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Diu la llegenda popular que la mà esculpida a les creus es relaciona amb la bufetada del comte de Cervelló a l'arquebisbe Berenguer de la Vila de Muls, que després acabà assassinat. Aquesta explicació va ser interpretada per Mn. Pascual, capellà d'Olesa de 1880 a 1921. La mà també és un element que trobem sovint en la iconografia cristiana en diferents èpoques històriques, interpretada com la mà de Déu, la dreta del Pare. Hi ha un nombre important de creus al peu del camí Ral, totes amb els mateixos símbols, una ma a un costat i una creu a l'altre. Hi havia les creus de Ràfols dels Caus, Pla de la Mireta a les Cabòries, la de la Granada, a Olesa la del Pla de la Creu. Des del lloc on estaven posades es beneïa el terme i s'implorava al cel. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||
| 55355 | Carrer Fontana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-fontana | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament .</p> | XVII-XX | <p>El carrer Fontana discorre de la plaça de la Creu als afores del poble cap al nord-est, seguint la riera de la Rengla. És un dels carrers més importants del nucli antic del poble, al costat del que es disposen les cases més antigues. Al marge esquerre: cal Tutusaus, el solar on hi havia can Olivella, cal Xacó, cal Solé; al marge dret: cal Samsó, can Ràfols i cal Pons. Entre aquestes cases s'ha fet alguna edificació nova, però totes són de planta, pis i golfes. Cada casa tenia un hort així com un o dos pous que aprofiten la veta d'aigua de la riera i que es troben al costat del camí. Alguns horts s'han transformat o perdut, però encara es conserven els pous de planta circular amb accés frontal. Alguns d'ells tenen un bugader o safareig al costat. Hi ha uns 13 pous dins el nucli urbà, entre la creu de terme fins al final del carrer, per tant sense comptar els de la Rengla que ja es consideren externs al nucli urbà i que es troben a continuació.</p> | 08146-40 | Carrer Fontana. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El carrer es va conformar seguint el curs de la riera i adaptant-se a les cases que s'havien anat construint al marge d'aquesta. Desconeixem l'antiguitat dels pous d'aquesta zona, tot i que alguns poden datar d'entre els segles XVII i XVIII, tenint en compte el moment de construcció de les cases, però altres són anteriors, ja que sempre van paral·lels a la construcció d'habitatges. Al capbreu de 1590-1594 que es conserva a la parròquia d'Olesa es cita la Fontana al segle XVI.</p> | 41.3530900,1.8499000 | 403792 | 4578593 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||||
| 55376 | Sitja de cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitja-de-cal-pons | XIV? | No es conserva la sitja sencera, ja que es va reutilitzar per fer una tina i es va ampliar i modificar en part. | <p>Cal Pons és una de les poques cases del nucli antic que conserven part de l'estructura antiga tot i que va ser ampliada en diferents èpoques a partir d'un nucli central que és el més antic. En aquesta casa es conserva una antiga sitja que posteriorment es va aprofitar per ubicar una tina. La tina és de planta circular, de 3,5 metres de diàmetre i 3 de profunditat, folrada també amb cairons, coberta amb volta de maó i amb la boixa que dóna al celler que es troba a la banda de tramuntana de la casa, paral·lel a la sala central de l'arc. Té una porta quadrada a la volta superior per la que es pot accedir des del paviment de la casa. La sitja és de parets de terra compactada i té una profunditat de més de 6 metres. Es va aprofitar el forat ja fet de la sitja per construir a continuació la tina folrada amb cairons i que aprofita la part superior d'aquesta sitja; posteriorment, quan la tina ja no tindria utilitat, es va eliminar la base de la tina unificant tot el forat i utilitzant-lo probablement com a cisterna d'aigua.</p> | 08146-20 | Cal Pons. C/ Ordal, 2. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El cognom Poncs es repeteix a Olesa i el trobem associat a diferents cases: La Pedrosa, Mas Jansà, Milà de la Corbatera, a més de cal Pons. El 1388 ja s'esmenta un Poncs (Misser, 1953), mantenint-se el cognom durant el segle XVI. El capbreu de 1590 (AHVP) ens dona la posició del mas coincidint amb l'actual, amb el mas Ràfols al sud i el camí a l'est, i la casa era de Joan Poncs Batlle d'Olesa. Probablement aquest mas ja existia en el moment en que es fa consagrar l'església de Sant Joan, amb ampliacions i modificacions posteriors. Hi ha molta similitud entre les cases Ràfols i cal Pons, que son de la mateixa època. La sitja és una cavitat subterrània, excavada a la roca calcària que forma el substrat geològic en aquest indret, de forma aproximadament ovoide, destinada a guardar-hi productes fonamentalment alimentaris (cereals i llegums essencialment). En els nuclis urbans medievals era freqüent la construcció de sitges subterrànies a les cases. A Olesa tenim constància d'altres a diferents cases del nucli, en concret a can Ràfols es va descobrir una al celler però que encara no s'ha buidat de terra; també es coneix per tradició oral l'existència de sitges al barri de l'Hospital.</p> | 41.3544700,1.8498600 | 403791 | 4578746 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55376-foto-08146-20-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||||
| 55382 | Can Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pons-2 | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XV | <p>Cal Pons és una de les poques cases del nucli antic que conserven part de l'estructura antiga. Casa de planta i pis, amb teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. La casa ha sofert una important reforma darrerament però ha conservat els elements antics més rellevants. És una casa que va ser ampliada en diferents èpoques a partir d'un nucli central que és el més antic. L'estructura interior està dividida en dues crugíes perpendiculars a la façana. La central, més ampla, té un arc de mig punt fet de pedra amb grosses dovelles a la planta baixa, permetent una àmplia llum en aquest espai. A la dreta hi ha uns antics estables i les tines o cups del vi que eren adossats a la banda de llevant i que ara han estat annexionats a la casa. En total hi ha dos cups i una tina, tots a la crugia de llevant; els dos cups són de planta rectangular i estan comunicats amb un passadís estret, tot folrat amb cairons de ceràmica vidriada vermellosa; la boixa d'aquests cups dona a l'espai central de la planta baixa. La tina és de planta circular, de 3,5 metres de diàmetre i 3 de profunditat, folrada també amb cairons, coberta amb volta de maó i amb la boixa que dóna al celler que es troba a la banda de tramuntana de la casa, paral·lel a la sala central de l'arc. Té una porta quadrada a la volta superior per la que es pot accedir des del pis de la casa. La tina es va fer aprofitant una antiga sitja de parets de terra compactada que té una profunditat de més de 6 metres. Es va aprofitar el forat ja fet per construir a continuació la tina folrada amb cairons i que aprofita la part superior d'aquesta sitja; posteriorment, quan la tina ja no tindria utilitat, es va eliminar la base de la tina unificant tot el forat i utilitzant-lo probablement com a cisterna d'aigua. El celler que es troba a la banda de tramuntana queda una mica soterrat respecte al nivell de la planta baixa de la casa. Hi ha una mina excavada que entra sota l'entrada principal i que sembla que es va fer fa un segle aproximadament; en ella guardaven flors a la dècada del 1940 ja que el propietari era jardiner i aquí es conservaven molt bé. Al pis hi ha una de les finestres que dona a migdia que té un festejador. La porta principal d'entrada a la casa és d'arc de mig punt adovellada. Tota l'obra de la casa és arrebossada i no es veu, però la part baixa del mur de llevant està feta de pedra mentre que la resta de la casa és tota de tàpia. L'estructura general d'aquesta casa és molt semblant a la de cal Ràfols.</p> | 08146-26 | C/ Ordal, 2. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El cognom Poncs es repeteix a Olesa i el trobem associat a diferents cases: La Pedrosa, Mas Jansà, Milà de la Corbatera, a més de cal Pons. El 1388 ja s'esmenta un Poncs (Misser, 1953), mantenint-se el cognom durant el segle XVI. El capbreu de 1590 (AHVP) ens dona la posició del mas coincidint amb l'actual, amb el mas Ràfols al sud i el camí a l'est, i la casa era de Joan Poncs Batlle d'Olesa. Probablement aquest mas ja existia en el moment en que es fa consagrar l'església de Sant Joan, amb ampliacions i modificacions posteriors. Actualment conserva només alguns elements puntuals de diferents èpoques, com l'arc de l'entrada, la porta adovellada, la tina i els cups. Hi ha molta similitud entre les cases Ràfols i cal Pons, que son de la mateixa època.</p> | 41.3544700,1.8498600 | 403791 | 4578746 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55382-foto-08146-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55382-foto-08146-26-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Desconegut | Durant la darrera rehabilitació es va fer una porta per entrar els vehicles a la finca, es van utilitzar les pedres i motllures d'una antiga porta modernista portades probablement d'una casa enderrocada d'un altre municipi. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||
| 55357 | Nucli antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-3 | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Penedès-Garraf (vol. 1). Olesa de Bonesvalls, Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. AA.VV. (1992). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Volum 6: Alt Penedès. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XIII | <p>El poble d'Olesa està situat al centre del massís del Garraf, a l'inici de la depressió del Penedès. El terme és muntanyós, formant una gran vall per on discorren les principals rieres i on s'assenten els principals nuclis urbans, amb un àrea conreable reduïda i situada majoritàriament a la banda de ponent del municipi. El poble ha estat fruit d'un nucli originari al que es van annexionar al llarg del temps altres nuclis, trobant construccions molt antigues junt a noves urbanitzacions i eixamples de les èpoques d'auge econòmic als segles XVIII i XIX. Així, el nucli urbà està format per quatre barris principals: el de l'Església; el del Raval, que s'inicia a finals del segle XVII; el de la Riera, del segle XVIII; el de l'Hospital, originat al segle XIII. A ells s'han afegit modernament les urbanitzacions de can Costa, can Xacó i can Morgades, i el petit barri de cal Gravat a prop de l'Hospital. Ja fóra del nucli les urbanitzacions de can Mitjans tocant al terme d'Avinyonet, Pla de Pèlag i ca n'Olivella tocant al terme de Vallirana. El nucli antic es troba al nord de l'actual nucli urbà i s'ha mantingut uniforme al voltant de la parròquia de Sant Joan. Poques serien les cases que es van edificar a l'inici del poblament a l'entorn de l'església, i totes elles estaven aïllades, fet que actualment es pot observar, actuant com a masos. Les cases actuals són majoritàriament d'estructura moderna o bé han estat molt modificades, tot i així encara es poden veure cases que es van construir als segles XVIII i XIX, tot i que algunes tenen arrels anteriors, i encara hi ha algunes cases amb elements dels segles XIV, XV i XVI. L'església de Sant Joan constitueix el centre neuràlgic, al seu entorn hi ha algunes cases importants, can Tutusaus, can Samsó, can Badell, ca n'Olivella (actualment desapareguda ja que es va enderrocar fa poc), can Xacó Escalat, can Morgades, can Ràfols i can Pons, principalment. A l'entrada, davant de can Tutusaus, hi ha una creu de terme que procedeix del Pla de la Creu. En general la concentració d'habitants a la zona ha estat baixa, assolint el major nombre d'habitants al segle XIX. Cal destacar la presència de pous a quasi totes les cases del poble, com l'exemple del carrer del Raval i el carrer de la riera de la Rengla. També hi ha algunes mines per recollir aigua, com la de can Tutusaus i la de can Badell. La major part de les cases antigues han estat reformades i tan sols conserven la seva estructura general i alguns elements puntuals, i s'han construït entre mig altres edificis més moderns tot i conservant el tipus d'edificació semi aïllada de planta baixa i dos pisos màxim.</p> | 08146-1 | Al nord-oest del nucli urbà, al peu de la riera d'Olesa | <p>El poble d'Olesa es formà al redós de l'església parroquial de Sant Joan Baptista probablement a partir del segle XII, anteriorment sembla que solament hi havia un petit nombre de cases aïllades a les rodalies de la riera d'Olesa. El lloc d'Olesa o Oleseta pertanyia inicialment al castell de Cervelló, i va formar part de la dotació a l'Hospital feta per Guillem II de Cervelló l'any 1274 com a renda pel seu manteniment, però conservant el domini sobre la parròquia. En el document de testament de Guillem de Cervelló, de 1262, especifica que assigna a l'Hospital com a primera renda el lloc d'Olesa amb tots els seus habitants. Més tard va passar a la corona i aquesta va vendre l'Hospital i les seves possessions a la mitra de Barcelona l'any 1381 que mantingué els seus drets fins el 1837 amb l'abolició dels drets senyorials, i retornant a la mitra a finals del segle XIX. El municipi d'Olesa va pertànyer inicialment a la Vegueria de Barcelona i posteriorment a la de Vilafranca del Penedès fins el 1716 que, en crear-se els corregiments, passa al de Vilafranca (1716-1833). L'any 1833 es formen les províncies i el terme fou incorporat a la de Barcelona. El 1860 s'agrega al partit judicial de Vilanova i la Geltrú (segregat de Vilafranca), al que encara pertany. Des del 1990 forma part de la comarca de l'Alt Penedès. Els masos del nucli antic d'Olesa eren cases aïllades que constituïen pairalies. Les més antigues eren: can Badell (documentada des del segle XIV), can Morgades (XVI) també coneguda com can Batlle del cap de la vila, can Ràfols (segle XVI), can Milà (XVI), can Samsó (XVII), ca n'Olivella (XVII), can Tutusaus (XVII). En edificar-se l'Hospital al peu del camí Ral, a 1 km de la parròquia, es formà un petit nucli de població a partir del segle XIII al seu entorn. Posteriorment, entre el poble i el nucli de l'Hospital es construïren les cases denominades de la Riera, unint els dos nuclis habitats. Els segles XVIII i XIX el nucli va créixer per la seva banda sud-est, formant-se el carrer del Raval. L'eixample més modern ha crescut al llarg d'aquest carrer Raval cap a l'Hospital amb les urbanitzacions de can Costa i can Morgades i unificant els antics nuclis en un de sol.</p> | 41.3534200,1.8498200 | 403786 | 4578629 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55357-foto-08146-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55357-foto-08146-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55357-foto-08146-1-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 352,47 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml