Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
55745 Avenc de la carena del Montnàs https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-carena-del-montnas Pou gairebé cilíndric d'uns 2 metres de diàmetre i una fondària de 6 metres. El fons és ocupat per materials clàstics. Al fons s'observen indicis d'haver sofert algun intent de desobstrucció. 08148-10 Al vessant sud-oest del turó de la Bóta. 41.2964900,1.7861000 398367 4572382 08148 Olivella Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Xavier Esteve i Gràcia També anomenat avenc de la carena de Monars / avenc de Mas Milà. 2153 5.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
55747 Avenc de la Penya Embassada https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-penya-embassada BORRÀS, J. (1974). Catálogo espeleológico del macizo del Garraf. Vol. III. Barcelona. 207 p. CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú Avenc de 32 metres de desnivell negatiu. S'inicia amb un pou de 15 metres de profunditat que, a la seva base i mitjançant una finestra, comunica amb un nou pou, de volta cega i de 9 metres de desnivell, al fons del qual acaba la cavitat en una sala de 6 x 4 metres. 08148-12 A peu del vessant est del puig dels Terrers, prop del torrent de Can Grau. El pou superior de l'avenc va formar-se en va actuar com a desguàs del curs fluvial pròxim. S'observen senyals d'erosió gravitacional. Caient després aquestes aigües en conducció lliure a través de la campana terminal de 9 metres d'alçada.Descobert i explorat per primer cop per membres del GES-CMB l'octubre del 1957. 41.2936100,1.8300300 402041 4572011 08148 Olivella Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Xavier Esteve i Gràcia També anomenat avenc de la Penya Embalçada. 2153 5.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
55748 Avenc de la Plana Novella https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-plana-novella Avenc de 7 metres de desnivell negatiu. Una boca de 1,80 x 3,20 metres ens porta en rampa a una finestra de 0,92 x 1,50 metres on entrem a la cavitat pròpiament dita. Continuem el descens en rampa fins que arribem a la capçalera d'un pou, tapat a la seva base a -1,80 metres, i amb sostre a 3,15 metres, fent una alçada total de quasi 5 metres mesurats des de la base del pou. 08148-13 A uns 250 metres al nord de la urbanització de la Plana Novella. Localitzat en una prospecció l'any 2003 per membres del SES del GER de Sant Pere de Ribes. 41.2969100,1.8571600 404317 4572348 08148 Olivella Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Xavier Esteve i Gràcia 2153 5.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
55749 Avenc del Camí https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-cami CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú. Avenc de 5 metres de desnivell negatiu. S'hi accedeix per una petita boca circular de 0,60 metres de diàmetre que dóna a un ressalt de poc més d'1 metre. Una curta rampa de pedres porta a una minúscula saleta de sostre més alt, on la cavitat resta tancada per enderrocs. 08148-14 A peus del nord-oest del puig Vendrell, prop de la riera de Jafre Explorada i catalogada per membres de la Secció d'Espeleologia de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) el 29 de novembre del 1981. 41.2907900,1.8274600 401821 4571701 08148 Olivella Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Xavier Esteve i Gràcia 2153 5.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
55750 Avenc del Cenyidor 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-cenyidor-1 CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú. Avenc de 9 metres de desnivell negatiu. La seva boca és allargada (1,40 x 0,62 metres) i comunica amb un ressalt d'1,40 metres. Al seu fons s'inicia una galeria de 8,80 metres de minses dimensions que acaba curullada per enderrocs. 08148-15 Serra de les Conques La primera exploració coneguda és la dels membres de la Secció d'Espeleologia de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) el 16 de maig del 1981. 41.3036600,1.8466500 403447 4573109 08148 Olivella Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Xavier Esteve i Gràcia 2153 5.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
55751 Avenc del Cenyidor 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-cenyidor-2 CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). 'Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú. Constituït per un únic i minúscul pou de poc més de 2 metres de fondària. 08148-16 Serra de les Conques La primera exploració coneguda és la dels membres de la Secció d'Espeleologia de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) el 16 de maig del 1981. 41.3034500,1.8460800 403399 4573086 08148 Olivella Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Xavier Esteve i Gràcia 2153 5.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
55752 Avenc del Cenyidor 3 https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-cenyidor-3 CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). 'Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú. Format per un minúscul conducte en rampa de pedres que no arriba ni als 2 metres de desnivell. 08148-17 Serra de les Conques La primera exploració coneguda és la dels membres de la Secció d'Espeleologia de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) el 16 de maig del 1981. 41.3038200,1.8465300 403437 4573126 08148 Olivella Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Xavier Esteve i Gràcia 2153 5.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
55753 Avenc del Donut https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-donut Avenc de 9 metres de desnivell negatiu. S'accedeix per una boca petita de 0,47 x 0,39 metres. Aquesta dóna accés a un petit pou de 3 metres de fondària i 1,87 x 1 metre de diàmetre, de base en pendent. A la part més baixa trobem una estretor que ens aboca a una saleta força concrecionada de 1,40 x 0,90 metres. 08148-18 Fondo de Vallgrassa Descobert durant una prospecció de membres de la SES del GE Ribes l'any 2003. 41.2969900,1.8572200 404322 4572356 08148 Olivella Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Xavier Esteve i Gràcia 2153 5.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
55754 Avenc dels Esquelets https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-dels-esquelets BORRÀS, J. (1974). Catálogo espeleológico del macizo del Garraf. Vol. III. Barcelona. 207 p. CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). 'Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú. Avenc de 18 metres de desnivell negatiu. La boca superior (3 x 2 metres) dóna pas a un pou acampanat de 16 metres. A 6 metres per damunt la base s'hi troba una la galeria artificial que, amb un recorregut de 7 metres, porta a l'exterior i constitueix la segona boca d'accés a la cavitat. En l'extrem nord de la base del pou es troba l'estreta entrada d'un petit pou que porta al punt de màxima profunditat (cota - 18). Baixant pel nou i a l'alçada de la galeria artificial, en el seu extrem oposat, hi ha un replà que per la part posterior dóna accés a una acusada rampa i un ressalt de 2 metres que porta a un nou pou d'uns 4 metres. A mig descens i en la paret sud-est existeix un estret conducte horitzontal que comunica amb el pou d'entrada. 08148-19 Corral Nou L'origen de la cavitat s'ha de buscar en l'acció erosiva de la riera de Jafre, en conducció lliure sobre una diàclasi SE-NW. D'aquesta manera es formaria així la peça principal, que va irrompre en uns petits fusos preexistents. Encara queden vestigis dels envans separadors. En ser abandonat el pou per les aigües de la riera va interrompre's la seva fase activa com a engolidor. S'inicià aleshores una època de lentes infiltracions que originaren l'important procés químico-litogènic que recobreix les parets. La primera notícia que es té d'aquesta cavitat és la donada per membres de la SES del Club Esquí Puigmal (Barcelona) que l'exploren l'any 1958. 41.3012200,1.8509900 403807 4572833 08148 Olivella Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Xavier Esteve i Gràcia 2153 5.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
55758 Avenc de Can Suriol https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-can-suriol BORRÀS, J. (1974). Catálogo espeleológico del macizo del Garraf. Vol. III. Barcelona. 207 p. CASTELL, J., TEJEDOR, J. (1981). 'Cadastre espeleològic de la comarca del Garraf (1a part)'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. VI època: 169-204. Vilanova i la Geltrú Es desconeix l'estat de preservació de les restes arqueològiques. La boca, situada dins d'una petita dolina voltada de vegetació, és de forma allargada (1 x 0,60 metres). Dóna inici a un ressalt de gairebé 1 metre de desnivell que ens situa damunt un caos de blocs en situació inestable i pendent descendent. Un cop superats uns metres es desemboca en un pou que arriba a 13 metres de fondària. Una rampa de blocs porta al punt de màxima profunditat (-25 metres), on trobem una sala de 2 x 3 mestres. A mig pou, des d'un replà, es pot accedir a una curta galeria i un tram ascendent. 08148-4 Vessant nord del puig del Monars La cavitat té el seu origen en l'acció inversa de les aigües infiltrades a través d'una diàclasi NE-SW. Posteriorment va patir un procés químic de litogènesi que en l'actualitat presenta ja alguns signes de descalcificació. Sembla que la primera exploració la van dur a terme membres de l'AE Talaia de Vilanova i la Geltrú cap a finals dels anys 1950 o primers de 1960. Segons referències orals d'en Magí Miret, l'any 1982, durant els treballs de topografiat de l'avenc realitzats per Josep Castell i Josep Teixidor, es va localitzar una dent humana aparentment prehistòrica. No s'hi ha realitzat cap estudi arqueològic aprofundit de la cavitat per la qual cosa no es pot precisar la cronologia i tipologia del possible jaciment que acull 41.3100800,1.7890100 398632 4573887 08148 Olivella Difícil Regular Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Xavier Esteve i Gràcia 1754 1.4 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
55763 Avenc de Can Ramonet https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-can-ramonet BORRÀS, J. (1974). Catálogo espeleológico del macizo del Garraf. Vol. III. Barcelona. 207 p. CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú. Una boca quasi circular de gairebé un metre de diàmetre dóna pas a un conducte que, als pocs metres de davallar, connecta amb un pou campaniforme de 25 metres de vertical i que aterra al bell mig d'una pronunciada rampa de productes clàstics d'uns 10 metres de longitud total i 6 metres d'amplada. Les formacions parietals són prou notables al llarg de gairebé tot el pou. Antic engolidor de la riera, actualment suspès a uns 15 metres per damunt de la llera. 08148-9 Fondo de les Llenties La primera exploració va ser realitzada per membres de la SES CE Puigmal (Barcelona), cap a l'any 1958. 41.2769200,1.8485200 403564 4570138 08148 Olivella Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Xavier Esteve i Gràcia 2153 5.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
55764 Avenc dels Sitgetans https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-dels-sitgetans CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). 'Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú. Una boca de 0,80 per 1,20 metres comunica amb un únic pou de gairebé 14 metres de profunditat. Té una secció mitja d'uns 2 metres de diàmetre. A la seva base s'origina un petit corredor en lleuger pendent i d'uns 6 metres de llargària. Tot el sòl està cobert per productes clàstics de petites dimensions. 08148-20 Serra de les Conques Es tracta d'un antic engolidor del fondal de les Piques que evacuava les aigües absorbides mitjançant la galeria terminal excavada sobre una diàclasi NW-SE. Posteriorment aquesta sala va patir un procés clàstic que va cegar els camins recorreguts per les aigües en profunditat, fet que va anar seguit d'una fase químico–litogenètica. La primera exploració es va efectuar el dia 26 de gener del 1964 pels membres del GES J. de Mier i J. Nebot amb el Sr. J. Ossó, entre altres, de Sitges. 41.3054300,1.8462200 403414 4573306 08148 Olivella Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Xavier Esteve i Gràcia El nom d'avenc dels Sitgetans ve de que uns nois de Sitges varen ser els que el van trobar i van anar amb els del GES a explorar-lo. 2153 5.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
55769 Cova de la Figuera https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-figuera CASTELL, J., TEJEDOR, J. (1981). 'Cadastre espeleològic de la comarca del Garraf (1a part)'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. VI època: 169-204. Vilanova i la Geltrú. La coveta és formada per un bloc caigut de les penyes de Cal Muntaner o de Nevar que, en caure damunt d'altres, ha deixat sota seu una petita cambra de 3,5 metres de llarg i 3,25 metres d'ample. 08148-25 Penya de Cal Muntaner o de Nevar Les úniques dades que es coneixen són les publicades per membres del Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) que l'exploren el juny del 1980. 41.3169500,1.7995400 399524 4574637 08148 Olivella Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Xavier Esteve i Gràcia 2153 5.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
55770 Cova del Lledoner 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-lledoner-1 CASTELL, J., TEJEDOR, J. (1981). 'Cadastre espeleològic de la comarca del Garraf (1a part)'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. VI època: 169-204. Vilanova i la Geltrú. Formada per un bloc rectangular de grans dimensions caigut de la paret de les Penyes del Lledoner i que, en caure damunt d'altres blocs caiguts amb anterioritat ha format una cambra sota seu de 6 metres de llargada per 5,25 metres d'amplada. 08148-26 Penyes del Lledoner Les úniques dades que es coneixen són les publicades per membres del Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) que l'exploraren el juny del 1980. 41.3210300,1.7868200 398465 4575105 08148 Olivella Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Xavier Esteve i Gràcia 2153 5.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
55771 Cova del Lledoner 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-lledoner-2 CASTELL, J., TEJEDOR, J. (1981). 'Cadastre espeleològic de la comarca del Garraf (1a part)'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. VI època: 169-204. Vilanova i la Geltrú. La cova és formada per dos blocs de grans dimensions caiguts de la paret de les Penyes del Lledoner, havent quedat damunt d'altres i inclinats uns 50 graus, formant dues petites coves unides per la seva banda lateral esquerra. Tot el conjunt caòtic de conductes entre els blocs suma un recorregut total de 25 metres. 08148-27 Penyes del Lledoner Les úniques dades que es coneixen són les publicades per membres del Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) que l'exploren el juliol del 1980. 41.3212700,1.7867200 398457 4575132 08148 Olivella Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Xavier Esteve i Gràcia 2153 5.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
55772 Cova del Montnàs https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-montnas CASTELL, J., TEJEDOR, J. (1981). 'Cadastre espeleològic de la comarca del Garraf (1a part)'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. VI època: 169-204. Vilanova i la Geltrú. Cavitat estructurada sobre una fractura tot presentant tres boques d'accés. A la zona central de la diàclasi s'arriba al punt de màxima fondària. 08148-28 Peu del vessant nord-oest del Puig de Montnàs L'única referència que tenim és la donada per un grup d'espeleòlegs vilanovins capitanejats per Josep Castell que la van topografiar el març del 1980. 41.3080700,1.7866500 398431 4573667 08148 Olivella Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Xavier Esteve i Gràcia És habitual la confusió entre aquesta cova i el pròxim 'avenc del Montnàs'. 2153 5.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
55773 Cova d'en Duran https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-den-duran CASTELL, J., TEJEDOR, J. (1981). 'Cadastre espeleològic de la comarca del Garraf (1a part)'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. VI època: 169-204. Vilanova i la Geltrú. Antiga surgència, actualment fossilitzada i penjada en el cingle. L'entrada està situada a 50 metres d'alçada sobre la riera de Begues, en un petit replà suspès quasi a la meitat de la paret. La cavitat é una alçada de 3,75 metres i una amplada de 3 metres, que dóna pas a una única galeria de 6,75 metres de longitud amb una inclinació ascendent de 32 graus. 08148-29 A les penyes d'en Duran Les úniques dades que es coneixen són les publicades per membres del Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) que l'exploren el juny del 1980. 41.3144300,1.8024300 399762 4574354 08148 Olivella Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Xavier Esteve i Gràcia 2153 5.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
55774 Cova d'en Nevar https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-den-nevar CASTELL, J., TEJEDOR, J. (1981). 'Cadastre espeleològic de la comarca del Garraf (1a part)'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. VI època: 169-204. Vilanova i la Geltrú. Minúscula cavitat tipus balma, amb una amplada de 4,25 metres on s'origina un conducte de 4 metres de longitud que es va tancant en forma d'embut. 08148-30 Penya de Cal Muntaner o de Nevar Les úniques dades que es coneixen són les publicades per membres del Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) que l'exploren el juny del 1980. 41.3166100,1.7991600 399491 4574600 08148 Olivella Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Xavier Esteve i Gràcia 2153 5.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
55775 Cova Estreta https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-estreta CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). 'Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú. Constituïda per una única galeria de poc més de 3,50 metres de llarg que es va estrenyent progressivament fins a tancar-se en un pas molt estret. 08148-31 Fondo de mas Vendrell Explorada i catalogada per membres de la Secció d'Espeleologia de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú), el 2 de novembre del 1981. 41.2859900,1.8307400 402089 4571165 08148 Olivella Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Xavier Esteve i Gràcia 2153 5.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
55776 Cova Fumada de Penya Embassada https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-fumada-de-penya-embassada CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). 'Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú. Dins d'una gran balma de 29 metres de llargada es troba un conducte intern, paral·lel a la mateixa, que aïllat parcialment per un important caos de blocs, origina dues obertures als extrems de la balma. 08148-32 Penya Embassada Explorada i catalogada per membres de la Secció d'Espeleologia de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) el 18 d'octubre del 1981. 41.2944200,1.8307500 402102 4572101 08148 Olivella Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Xavier Esteve i Gràcia 2153 5.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
55777 Cova Penjada de Penya Embassada https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-penjada-de-penya-embassada CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). 'Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú. La cova és una balma de 14 metres d'amplada que està formada per tres petites cavitats, totes elles en sentit ascendent per una rampa d'uns 30 graus d'inclinació. Antigues surgències, avui totalment fossilitzades, però que en la zona més interna dels conductes encara conserven mostres d'un antic procés litogènic. 08148-33 Penya Embassada Explorada i catalogada per membres de la Secció d'Espeleologia de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) el 18 d'octubre del 1981. 41.2945200,1.8307300 402101 4572112 08148 Olivella Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Xavier Esteve i Gràcia 2153 5.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
55778 Coveta de Jafre https://patrimonicultural.diba.cat/element/coveta-de-jafre CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). 'Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú. La boca de la coveta té una alçada d'1,60 metres i dóna pas a l'única cambra que forma la cova, de 3,5 metres d'amplada i uns 3 metres de llarg. Al seu fons, una gatera de poc més d'un metre de llarg, tanca la cavitat. 08148-34 Jafre Explorada i catalogada per membres de la Secció d'Espeleologia de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) el 20 de setembre del 1981. 41.2814400,1.8337000 402330 4570656 08148 Olivella Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Xavier Esteve i Gràcia 2153 5.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
55779 Coveta dels Penyals https://patrimonicultural.diba.cat/element/coveta-dels-penyals CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). 'Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú. Àmplia balma de 19 metres d'amplada que es va tancant en forma d'embut en la llargada de 5 metres. L'alçada a l'entrada és de 2,5 metres i que es va reduint conforme el sostre va descendint, on al final, tan sols compta amb 0,50 metres d'alçada. 08148-35 Penya Embalçada Sembla producte de l'erosió lateral de la riera de Jafre, quan aquesta passava pel nivell actual de la balma. Membres de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) que la van topografiar l'agost del 1981. 41.2971500,1.8366300 402599 4572397 08148 Olivella Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Xavier Esteve i Gràcia 2153 5.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
55780 Les Covetes https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-covetes CASTELL, J., TEJEDOR, J. (1981). 'Cadastre espeleològic de la comarca del Garraf (1a part)'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. VI època: 169-204. Vilanova i la Geltrú. Es tracta de dues petites balmes que, plegades, tenen una amplada de boca de 12 metres. La primera d'elles té una llargada de 2,50 metres i la segona és una mica més fonda, formant una petita sala d'uns 5,60 metres d'ample amb una llargada de 3,75 metres. L'amplada del fons resta curullat per pedregam. L'alçada màxima és d'1,20 metres. 08148-36 A 180 metres al nord-oest de Can Muntaner. Sembla tractar-se d'unes concavitats originades per l'erosió lateral de la riera de Begues quant aquesta circulava a un nivell més alt. Membres del Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) que l'exploren el juny del 1980. 41.3166600,1.8031900 399829 4574601 08148 Olivella Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Xavier Esteve i Gràcia 2153 5.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
55795 Can Surià https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-suria Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. DESCALZO, E.; CAMARÓS, E.; MUNUERA, A. (2009). Diari de Pau Raventós i Marcer, pagès d'Olivella (1814-1844). Olivella: Ajuntament d'Olivella. VENDRELL, R. (1992). Olivella, notes històriques. Olivella: Akribos. ROIG, P. (1998). Masies del Garraf, vol 1. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2000). Masies del Garraf, vol 2. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2008). Masies del Garraf, vol 3. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. XVIII Situada al vessant sud d'una illa forestal a menys de 100 metres dels carrers de la urbanització de Can Surià. Envoltat de pins blancs. És un edifici de planta basilical amb planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dos vessants, amb les golfes sobrelevades. A nivell de primer pis hi ha una galeria lateral porticada d'arcs rebaixats. Té una annex adossat de planta baixa amb parets arrebossades i coberta de teula a dues aigües i un pati envoltat d'una tanca de tapia i pedra. 08148-51 Can Surià La masia té els seus orígens en un pagès de l'Arboçar (parròquia de Sant Pere Molanta) l'any 1639 que tenia terres al municipi d'Olivella. La primera documentació de la masia amb el nom de Can Surià, data de 1732 quan hi vivia Josep Surià que més endavant fou batlle d'Olivella. La masia ha sigut propietat de la família Surià fins l'any 1951 quan la va adquirir la família Saumell. A partir dels anys seixanta del segle XX es construí la urbanització que duu el nom de la casa i ara es troba envoltada de xalets de segona residència. 41.3180200,1.7649400 396629 4574797 08148 Olivella Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-02-01 00:00:00 Xavier Esteve i Gràcia 45 1.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
55822 Mas Morsell / Mas Murgell https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-morsell-mas-murgell Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. VENDRELL, R. (1992). Olivella, notes històriques. Olivella: Akribos. XVIII-XIX Enrunat. El mas Morsell és una antiga masia enrunada situada al paratge del Comerallet, a 360 metres a l'oest del puig Morsell. De l'antic conjunt només es conserven les parets de l'edifici principal i d'alguns annexos. El mas és de maçoneria, conservant encara part de l'arrebossat exterior que revestia l'obra. Comptava amb planta baixa i pis. L'accés es realitzava mitjançant un portal d'arc rebaixat de maó vist. Les finestres que encara s'hi conserven són de maó vist i llindes de fusta. Un baluard rodeja encara tot el conjunt. 08148-78 Camí de Jafra a la Plana Novella Segons publicà V. Carbonell (2004), la primera data d'aquest topònim és de l'any 1681, quan s'esmenta 'la montaña llamada d'en Morsell' (Doc. Can Papiol), expressió que fa pensar en un nom de persona, però tracta de l'única referència d'aquesta possibilitat , car gairebé sempre s'empra només la preposició 'de'. Propietat del baró de Jafre, durant el segle XIX la masoveria del Morsell era portada per la família Paretas. En el cens de l'any 1900 hi havia els Raventós-Fuster, que encara hi vivien el 1943. El mas havia tingut rellotge de sol i disposava de forn de coure el pa i de celler. Després d'estar el mas unes dècades abandonat, l'any 1973 s'aprovava el Pla Parcial 'Mas Morsell', origen de la urbanització Mas Morsell , que no va prosperar. 41.2841900,1.8521900 403882 4570941 08148 Olivella Fàcil Dolent Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Xavier Esteve i Gràcia 119 45 1.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
55828 La Roqueta https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roqueta-0 Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. XVI La Roqueta se situa al capdamunt del fondo que rep el nom d'aquesta masia. La casa, totalment reformada, està protegida d'un baluard, té teulada a dues vessants, la façana encarada a migdia. Sota el porxo hi figura la data 1808. Segons algunes fonts en aquest edifici hi havia hagut dos rellotges de sol, però segons el seu propietari actual, hauria desaparegut fruit de reformes arquitectòniques anteriors. 08148-84 La Roqueta El primer esment documental de la masia data de l'any 1588. Antigament disposava de dos rellotges de sol. El segle passat tenien un forn de calç en activitat. Va ser rehabilitada a finals del segle XX. 41.2950800,1.7509000 395418 4572267 08148 Olivella Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-02-01 00:00:00 Xavier Esteve i Gràcia No s'ha pogut accedir a la masia ja que la propietat no ho ha autoritzat. 119 45 1.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
55846 Les campanes d'Olivella https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-campanes-dolivella SADURNÍ, P. (2000-2001). Folklore del Penedès (volum 1). Vilafranca del Penedès: Fundació Caixa Penedès. XX Llegenda contextualitzada a la Guerra Civil espanyola (1936-39), que narra un episodi en el qual quatre milicians republicans van arribar a Olivella el juliol de 1937 per emportar-se les campanes del poble, amb l'objectiu de convertir-les en munició de guerra. La notícia va arribar a la Sra. Camps, de cal Caçador, que de seguida es presentà a la plaça a parlar amb els milicians, fent-los veure com seria de perillosa la seva aventura. Aquells, amb força gana i molta mandra, decidiren acceptar la invitació d'anar a dinar a casa de la Sra. Camps i deixar la feina per a més tard. Però, arribada la tarda, amb la panxa pleníssima i amb un sol de juliol que cremava van decidir fer una bona migdiada sota una figuera que hi havia sota d'una figuera prop de l'església. El resultat va ser que la Sra. Camps se sortí amb la seva, les campanes van seguir sonant a Olivella i dels milicians, no es va saber mai més res. 08148-102 Olivella 41.3104800,1.8105900 400439 4573906 08148 Olivella Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-02-01 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga 61 4.3 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
55847 El Puig Molí d'Olivella https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-moli-dolivella SADURNÍ, P. (2000-2001). Folklore del Penedès (volum 1). Vilafranca del Penedès: Fundació Caixa Penedès. Un rector del poble d'Olivella, un xic enèrgic i de caràcter autoritari, que vivia a la masia del rector, ubicada molt a prop de les restes de l'església de Sant Pere del Castell Vell d'Olivella, es proposà construir un molí de vent per moldre el gra de la feligresia. Feu portar de Vilafranca les pesades i enormes moles de pedra circular que dels olivellencs, de no gaire bon grat i bastant a la força, transportaren amb carros fins a un puig proper a la riera de Begues, arran de la Serra dels Carlins. En aquest lloc els arribà la sobtada notícia de la mort del rector. Coneguda la notícia, aquella tasca s'atura i les pesades pedres es van abandonar. 08148-103 Olivella 41.3206400,1.8160100 400908 4575028 08148 Olivella Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-02-01 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga Llegenda recollida per Pere Sadurní l'any 1967 al Sr. Timoteu Alabreda. 61 4.3 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
55848 Cançoneta Olivella I https://patrimonicultural.diba.cat/element/canconeta-olivella-i SADURNÍ, P. (2000-2001). Folklore del Penedès (volum 1). Vilafranca del Penedès: Fundació Caixa Penedès. XIX Cançoneta recollida a l'obra de Pere Sadurní amb aquesta lletra: 'On van els bous? A la llaurada! Què mengen? Civada! Què beuen? Vi! Salta, Martí, salta, Martí!' 08148-104 Olivella Segons Pere Sadurní, aquesta cançoneta era popular a Olivella l'any 1865 41.3103900,1.8122200 400575 4573895 08148 Olivella Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-02-01 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga 62 4.4 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
55849 Cançoneta Olivella II https://patrimonicultural.diba.cat/element/canconeta-olivella-ii SADURNÍ, P. (2000-2001). Folklore del Penedès (volum 1). Vilafranca del Penedès: Fundació Caixa Penedès. XX Cançoneta recollida a l'obra de Pere Sadurní amb aquesta lletra: 'El ball del cetrillot, si t'agafo, si t'agafo, el ball del cetrillot, si t'agafo ja has rebut!' 08148-105 Olivella Pere Sadurní, confirma la existència de la cançoneta a Olivella l'any 1945 41.3103900,1.8122200 400575 4573895 08148 Olivella Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-02-01 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga 62 4.4 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
55850 Tradició nadalenca d'Olivella https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-nadalenca-dolivella SADURNÍ, P. (2000-2001). Folklore del Penedès (volum 1). Vilafranca del Penedès: Fundació Caixa Penedès. Tradició nadalenca recollida a l'obra de Pere Sadurní. Consistia en deixar anar ocells que voletejaven per l'església mentre el cor cantava les matines la nit de Nadal. 08148-106 Olivella 41.3104800,1.8105900 400439 4573906 08148 Olivella Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Científic 2023-02-01 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga 63 4.5 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
55852 Oració religiosa a la Mare de Déu del Roser https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-religiosa-a-la-mare-de-deu-del-roser <p>SADURNÍ, P. (2000-2001). Folklore del Penedès (volum 1). Vilafranca del Penedès: Fundació Caixa Penedès.</p> <p>Oració religiosa a la Mare de Déu del Roser. 'Un favor us demanaria Mare de Déu del Roser, que no em falti el pa cap dia, l'alegria, viure en pau i morir bé'.</p> 08148-108 Olivella <p>Recollida per Pere Sadurní, que la documenta en ús l'any 1928 a Olivella.</p> 41.3104800,1.8105900 400439 4573906 08148 Olivella Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Religiós 2024-11-19 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga 63 4.5 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
55853 Dites i refranys de la vinya i el vi a Olivella https://patrimonicultural.diba.cat/element/dites-i-refranys-de-la-vinya-i-el-vi-a-olivella SADURNÍ, P. (2000-2001). Folklore del Penedès (volum 2). Vilafranca del Penedès: Fundació Caixa Penedès Refranys i dites en relació a la temàtica de la vinya i el vi documentats al municipi: - Aigua per Sant Joan, celler buit i molta fam. - Cava que cavaràs, que, a la verema t'ho trobaràs. - Pel gener, a la vinya podar i el vi trascolar. - Si vas de camí, no vagis sense pa i vi. En relació al calendari: - Al juliol, la garrofa porta dol - Si veus els camps verdejar al gener, posa't a plorar -Si veus els camps terrejar al gener, un any de fam ve - Sembra de gener no omple el graner - Qui és pastor que munyi - Pagès gandul i mula vella, ni pa a la post ni oli a la paella. - Qui et veu a sortir, et vegi a pondre D'altres: - Homes i gossos al carrer, dones i gats a casa. - Dona i cabra, mala cosa si és magra. 08148-109 Olivella 41.3103900,1.8122200 400575 4573895 08148 Olivella Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-02-01 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga Aquestes dites i refranys han estat documentades per Pere Sadurní 61 4.3 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
55854 Oració supersticiosa per curar l'erisipela https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-supersticiosa-per-curar-lerisipela <p>SADURNÍ, P. (2000-2001). Folklore del Penedès (volum 2). Vilafranca del Penedès: Fundació Caixa Penedès</p> Avui ja no es fa servir <p>Aquesta oració ha estat documentada a Olivella. Es deia quan hom tenia una malaltia infecciosa que afecta la pell provocant una placa vermella i tensa. Sant Pere se'n va a llaurar i sa mare li porta esmorzar: - Què és aquest foc tan ardent? - És el foc d'Orient. - Com ho farem per apagar-lo? - Una gota d'oli, i sagí de porc, I que sigui aviat mort.</p> 08148-110 Olivella <p>Documentat a Olivella per Pere Sadurní (veure bibliografia). Segons l'autor la gent resava aquesta oració una setmana a Olivella.</p> 41.3103900,1.8122200 400575 4573895 08148 Olivella Obert Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2024-11-19 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga 63 4.5 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
55864 Pergamí de l'arxiu històric de Vilassar de Dalt https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergami-de-larxiu-historic-de-vilassar-de-dalt Alguns documents s'han anat degradant. Document en llatí (275 x 133 mm). Es tracta d'un document de venda fet per l'escrivà Bernat el dia 30 de març de 1186. El contingut explica que Goball d'Ologia i la seva muller Ermengarda venen a Ramon de Queralt un alou, unes cases, mig ferraginal i altres béns i drets que tenen a Olivella, al lloc anomenat Coma de Puig d'Olivella, pel preu de 45 auris. 08148-120 Arxiu històric de Vilassar de Dalt. C. Marquès de Barberà, 9 08339 Vilassar de Dalt El document original forma part del fons de pergamins del marquesat de Santa Maria de Barberà, que van del segle X al segle XVIII. El fons és de propietat privada i es trobava al castell de Vilassar de Dalt (Maresme). L'any 2016 el fons va ser cedir a l'arxiu històric de Vilassar de Dalt. 41.3103900,1.8122200 400575 4573895 08148 Olivella Restringit Regular Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-02-01 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga 56 3.2 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
55871 Carrerada de la creu d'Ordal https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-la-creu-dordal-0 ROVIRA, J. ; MIRALLES, F. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf: aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord de Catalunya. Es tracta d'una branca de la carrerada de la Cerdanya. Aquesta carrerada entra al terme d'Olivella des d'Avinyonet en un recorregut de 600 metres aproximadament per la serra de Caudellops. En síntesi , aquest camí ramader transcorre per la serra de la Llampa i Riés fins la Creu d'Ordal. Es tracta d'un petit brancal que uneix la carrerada de la Cerdanya amb la carrerada de la serra de la Llampa (ROVIRA ET AL., 1999). 08148-127 Olivella 41.3271700,1.7746700 397458 4575801 08148 Olivella Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2023-02-01 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga Identificada amb el codi A7 a l'obra de (ROVIRA ET AL., 1999). 49 1.5 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
55894 Refugi de fauna salvatge de la Plana Novella https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-fauna-salvatge-de-la-plana-novella DIARI OFICIAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1998): Ordre de 27 de febrer de 1998, per la qual es declara refugi de fauna salvatge la finca Plana Novella, al terme municipal d'Olivella. DOGC núm. 2600, del 17 de març de 1998 XX Les reserves naturals són espais naturals d'extensió reduïda i d'interès científic. L'objectiu és conservar íntegrament el conjunt de sistemes naturals o d'alguna de les seves parts. Aquestes poden ser integrals, parcials o de fauna salvatge. Per l'ordre de 27 de febrer de 1998, es va declarar refugi de fauna salvatge la finca Plana Novella, al terme municipal d'Olivella. La Plana Novella és una antiga heretat que es troba en una petita planúria al centre del Parc del Garraf. Es troba situada en un promontori dominant, la vall dels Reis. En aquest espai destaca el palau Novella, a l'exterior destaca un llac artificial enmig del que devia ésser el jardí romàntic, avui encara amb arbres de diferents espècies. 08148-150 Plana Novella 41.2922200,1.8548300 404115 4571829 1998 08148 Olivella Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-02-01 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga Aquesta figura legal prohibeix qualsevol tipus d'activitat cinegètica, la captura d'animals o la introducció d'espècies al·lòctones dins els límits dels Refugi. Tanmateix, si existeixen raons científiques que aconsellin la captura o la reducció de la població de determinades espècies, la Direcció General del Medi Natural pot autoritzar excepcionalment caceres específiques. Amb aquests condicionants, doncs, s'assegura una gestió molt més favorable a l'ús públic i a la conservació, alhora que prevé conflictes amb els caçadors i els pagesos dels voltants. 2153 5.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
55905 Col·lecció d'objectes d'Olivella al Vinseum https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-dolivella-al-vinseum El fons de la col·lecció de Vinseum alberga peces de diferents categories procedents del municipi d'Olivella. Conté setanta-set elements de paleontologia, principalment conquilles, orbitolines, terres i roques amb microfòssils, esquelets fossilitzats d'esponja, coralls, fragments d'ammonits o esquelets d'equínids. Dos elements són de mineralogia, fragments de quars, i noranta-vuit peces d'ornitologia d'una àmplia representació de l'avifauna local. El fons arqueològic conté deu ítems procedents de troballes realitzades per particulars. Destaquen els següents elements: - Fragment d'estri de pedra polida sense datar, de forma circular amb una cara plana i l'altra convexa, fet amb pedra volcànica negra. El seu diàmetre deuria ser de 45 mm. - Dues destrals de pedra polida localitzades en dos sectors propers a Can Montaner identificades com a Can Montaner 1 i 2. La primera fou trobada en una vinya a la dreta del camí que surt de la carretera d'Olivella i va cap a can Montaner, a 100 m de la carretera. Aquesta destral és triangular amb tall lleugerament corb sobre pedra volcànica. La segona destral està fragmentada i es localitzà al camí de can Montaner a santa Susanna, al davant de la balma de can Montaner. Es tracta d'un fragment distal de destral sobre volcànica. - Al cim del Puig Molí, en l'entorn del Castell Vell d'Olivella i l'església es recolliren nombrosos fragments de ceràmica medieval però alguna sembla ser ibèrica grisa. - Materials recollits a la riba dreta de la riera de Begues, gairebé a sobre de la cova de Can Montaner. És de difícil localització. Cova de 15 m dividida en 2 sales. Enrealitzar un sondeig es trobà un sediment polsós entre el que hi havia restes humanes de diversos individus, ceràmica a mà llisa i raspallada, sílex i un botó de petxina piramidal i un fragment molt petit de bronze o coure. - Ossos humans i de fauna i una ascla de sílex. Localitzat en un revolt de la riera de Jafre, aigües amunt dels Masets. Tocant a la riera, a la riba dreta, és visible l'entrada de la cova que es troba a 10 m per sobre de la riera de Jafre. Té una sola galeria amb sediment argilós on són visibles clots de clandestins. 08148-161 Plaça Jaume I, 5. 08720 Vilafranca del Penedès Vinseum, el Museu de les Cultures de Vi de Catalunya, fundat l'any 1926 conserva en el seu fons col·leccions de temàtica ben diferent. Algunes d'elles contenen elements procedents del municipi d'Olivella. Tots ells són fruit de la inesgotable i vocacional activitat científica d'estudiosos com Lluís Via i Rossend Olivella, que van recollir molts elements de fauna marina fossilitzada. El mateix faria Pere Mestre en ornitologia, ja que es considera un dels millors ornitòlegs de l'últim quart del segle XX. Alguns dels ocells que conformaven l'antiga instal·lació Col·lecció Ornitològica Comarcal dels anys vuitanta del segle XX, van ser capturats pel seu estudi a Olivella, en una època que la identificació d'ocells no hi havia ni guies per classificar les espècies. Des d'un primer moment el museu ha estat la referència de l'arqueologia local, des de que Pere Giró erudit i arqueòleg de vocació, comencés com a pioner amb l'excavació de jaciments del Penedès, durant la primera meitat de segle XX. En l'actualitat, el museu guarda el material dels més de 600 jaciments excavats; testimoni imprescindible per al coneixement de l'activitat humana en les zones de l'Alt i el Baix Penedès i el Garraf, des del paleolític fins a l'edat mitjana, passant pels períodes iber i de romanització. 41.3103900,1.8122200 400575 4573895 08148 Olivella Fàcil Bo Legal i física Neolític|Edats dels Metalls|Medieval Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-02-01 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga 78|79|85 53 2.3 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
55906 Fons documental de pergamins de la biblioteca museu Victor Balaguer https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-pergamins-de-la-biblioteca-museu-victor-balaguer Alguns documents s'han anat degradant Es tracta de sis pergamins, cinc del segle XVI i un del segle XVII. Tots són procedents de la masia de Can Suriol, exceptuant el de l'any 1549 de procedència desconeguda. Pergamí de 1509: full de pergamí de 29,5 x 28 cm, de data 21 de novembre de 1509. Document mercantil. Procedent de Can Suriol. Signatura topogràfica Mz 1 Ms. 1113. El text es refereix a Carla Valla i la seva dona, de Sant Sadurní que confessen i reconeixen a Antoni Rebentós i la seva dona Anneta del terme del castell de Sant Pere Feliu d'Olivella que li han pagat les 50 ll. En moneda barcelonesa, en diners efectius, com apart de l'herència il·legítima i suplement de les parts. Signum Guillem Boffiach, prevere, vicari i notari dels Sants Pere i Feliu d'Olivella... Pergamí de 1538: full de pergamí de 52,4 x 52,90 cm, de data 1 d'octubre de 1538. Document censal. Procedent de Can Suriol. Signatura topogràfica Mz 1 Ms. 1114. El text es refereix a Bartomeu Batlle, hereu i propietari del mas de Liona, que està arruïnat i necessita diners, ven i dóna títol de venda a Joan Roig, major, pagès del lloc de la serra a la parròquia de Sant Pere de Ribes, un censal mort de dues quarteres d'ordi bo i net rebedor en recta mesura del terme Ribes perpètuament cada any el dia d ela mare de Déu d'agost, pel preu de 12 lliures en moneda barcelonesa. Respon del censal amb tots els seus béns mobles i immobles. Son avaladors; antoni Mestre, hereu i propietari del mas Pere Esteve de les parelades, Montserrat Carbonell, hereu i propietari del mas Carbonell de les Prellades i Joan Cassals, hereu i propietari del mas Cassalls del lloc del Palau, tots pagesos del terme i parròquia de Sant Pere de Ribes. Signum mei Gabriel Virgili prevere i vicari de l'església parroquial de Sant Pere de Ribes, diòcesi de Barcelona, notari públic en aquesta parròquia del venerable rector... Pergamí de 1540: full de pergamí de 30,1 x 51,20 cm, de data 26 de novembre de 1540. Document de compravenda. Procedent de Can Suriol. Signatura topogràfica Mz 1 Ms. 1099. El text es refereix a Bartomeu Batlle, pagès del mas Liona a la parròquia de Sant Pere d'Olivella perquè no té diners crea i ven per ell i els seus sucessors a Vicens Vallès pagès del 'pedre dela...' en el terme del castell de la Verge Maria de Lavid... un censal de pensió de 5 cortans d'oli bo i net en bona mesura de Vilafranca del Penedès pel preu de 25 lliures en monedes barceloneses... Pergamí de 1549: full de pergamí de 32 x 37 cm, de data 14 d'octubre de 1549. Document d'usdefruit . Procedència desconeguda. Signatura topogràfica Mz 1 Ms. 1115. El text es refereix a Francesc Robert, prevere de la vila del castell de Sitges, com aprocurador del magnífic senyorTomàs Camps, menor , mercader ciutadà de Barcelona, com a tal procurador i per això administrador general constituït pel reverent senyor Miquel Camps, clergue de Barcelona i prior de la capella de les Onze Mil verges constituïda davant del palau episcopal de Barcelona i com a tal prior, senyor del terme del castell d'Olivella i els seus hereus i successors en dues cases o masos continguts en el terme d'Olivella en el lloc de la roca. Un mas antigament era de Pere Urgell, després va ser de Francesc Mas. L'altre mas, en el que viviu actualment, antigament era d'en Bargalló... L'establiment es fa amb els corresponents drets i obligacions i el pagament d'un cens per Nadal de dos sous i sis diners en moneda barcelonesa... Signum mei Francesc Roberts, feses Antoni Milà i Salvador Olivella, pagesos del terme d'Olivella. Signum Guillem Ferrer Capero, notari públic apostòlic, residents a la vila del castell de Sitges... (Segueix al camp Observacions) 08148-162 Av. Narcís Monturiol, 2, Vilanova i la Geltrú Els pergamins datats els anys 1509, 1538, 1540, 1556 i 1661 són procedents de Can Suriol, donació del Sr. Albareda anterior a 1975 41.3103900,1.8122200 400575 4573895 08148 Olivella Fàcil Regular Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-02-01 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (Segueix del camp Descripció): Pergamí de 1556: full de pergamí de 40 x 45 cm, de data 25 de juliol de 1556. Document mercantil. Procedent de Can Suriol. Signatura topogràfica Mz 1 Ms. 1116. El text es refereix a Benet Pedralbos, de la vila de sarrià, abans habitant a la ciutat de Barcelona, confessa i reconeix a la seva esposa Elisabet Valla, ..., pagesos del terme d'Olivella, que ha cobrat totalment els diners efectius 20 lliures en moneda barcelonesa que com a dot vanacordar i prometre pagar els seus tutors i curadors Antoni Valla de 'feruntus' en el terme de Masuefa i Perot Valla de la parròquia de Sant Joan (bonum cassium) i Joan Bosch (boselli) 'condammali' de la Pedrosa en el terme de Sant Martí de ... El dot havia estat acordat en els capítols matrimonials de la seva germana na Agnès i Antoni Reventós signats davant de Joan Bartomeu, notari públic de Vilafranca del Penedès... Signum Benet Pedralbos. Festes: Antoni Manso... Antoni Laurentis (Llorens) pagès del terme de França del lloc de la Cappella noba. Signum Guillem Boffiach, prevere, vicari i notari dels Sants Pere i Feliu d'Olivella...Pergamí de 1621: full de pergamí de 36,4 x 52 cm, de data 21 de novembre de 1621. Document testament de Jaume Reventós. Procedent de Can Suriol. Signatura topogràfica Mz 1 Ms. 1117. El text es refereix al testament de Jaume Reventós, pagès de lliona a la a la parròquia de Sant Pere i Feliu d'Olivella. Està malalt però té la parla i el seny clar. Nomena marmessors a la seva mare na Joana Raventosa i a Pere Reventós de les Piques. Vol que es pagui els seus deutes. Vol ser enterrat al cementiri de l'església parroquial dels Sant Pere i Feliu d'Olivella... A continuació relata el repartiment dels seus diners i propietats entre la seva família... Signum Joan Valls, prevere rector de l'església dels Sant Pere i Feliu d'Olivella i notari de la parròquia ... 56 3.2 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
55907 Goigs de Nostra Senyora de Jafre https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-jafre <p>CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.</p> XIX <p>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida i miracles del sant, mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. Tal com diu el text imprès dels goigs estaven ideats per 'que se cantan en la capella del mateix terme, en la Parroquia de Sant Pere y Sant Feliu de Olivella'. El document dels goigs hi ha la imatge de la Mare de Déu, flanquejada per dos símbols marians. Orla amb motius tipogràfics i vegetals. El text és a dos columnes, separades per una vinyeta. Caixa: 271 x 178 mm. Data de publicació deduïda de les característiques físiques i l'època de treball de l'impressor. La tornada dels goigs és: 'Verge en Jafra venerada / Vulgaunos sempre ajudar'. La peça comença així: 'patrona nostra sagrada, Reyba dels Sants y exemplar: Verge en Jafra venerada, vulgaunos sempre ajudar'.</p> 08148-163 Olivella <p>Hi ha una referència als goigs de la dècada de 1860 realitzats per la impremta de la viuda Torras. Un altre l'any 1882 on es menciona 'Los del Mas Nou'.</p> 41.3104800,1.8105700 400437 4573906 1860 08148 Olivella Obert Bo Inexistent Patrimoni documental Fons documental Pública Religiós 2024-11-19 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga 56 3.2 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
55908 Marge de pedra de Can Muntaner https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-de-pedra-de-can-muntaner Marge de pedra seca de dimensions considerables, l'alçada té una mitjana de 2 metres i la llargada superior a 150 metres. Fet amb blocs irregulars de pedra disposats horitzontalment, serveix per delimitar i aguantar les feixes conreades de vinya en un nivell superior. 08148-164 Can Muntaner 41.3145200,1.8053800 400009 4574361 08148 Olivella Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2023-02-01 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga 47 1.3 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
55915 Col·lecció d'objectes d'Olivella del museu Victor Balaguer https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-dolivella-del-museu-victor-balaguer Les peces conservades al museu Victor Balaguer procedents d'Olivella són elements arqueològics originals de tres jaciments arqueològics del municipi que han estat dipositats per persones i en moments diferents: - Cova del Montnàs : tres capses de material arqueològic no descrit; restes humanes; dues olles, dos bols, una gerra, un plat, una kràtera, tot d'argila vermella; una fusaiola, set ganivets de sílex, una fletxa de bronze, dos collarets de pedres, closques i os, un botó, un fragemnet de ganívet de sílex, un penjoll d'os, un percusor de síelx i un molí de mà. - Castell vell d'Olivella: 23 fragments ceràmics recollits per persones i moments diferents. Cronologia ibèric-romà-medieval. - Puig de la Mola: dos fragments ceràmics d'època ibèrica. 08148-171 Av. Víctor Balaguer s/n, Vilanova i la Geltrú 41.3103900,1.8122200 400575 4573895 08148 Olivella Fàcil Bo Legal i física Edats dels Metalls|Ibèric|Romà Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-02-01 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga 79|81|83 53 2.3 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
55917 Barraca de pedra seca amb contrafort 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-amb-contrafort-2 XIX-XX Construcció aixecada en pedra seca de planta circular i forma troncocònica, de 3,35 m. de diàmetre a la base i una alçada màxima de 2,40 m. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, habitual en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). El llindar de la porta està fet, als laterals, amb les mateixes pedres irregulars que conformen la paret de la barraca, mentre que com a llindar superior hi ha una gran llosa. El sostre està cobert de terra, utilitzada per a reforçar la unió de les pedres que formen la cúpula. Al voltant destaca una corona construïda a manera de contrafort. 08148-173 41.2700900,1.8570300 404267 4569370 08148 Olivella Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga MODEL 1. Barraca inclosa a l'inventari col·laboratiu Wikipedra impulsat per l'observatori del paisatge de Catalunya (wikipedra.catpaisatge.net) amb el codi 2. Autor: Drac Verd de Sitges. 45 1.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
55918 Barraca de pedra seca planta rodona 74 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-planta-rodona-74 XIX-XX Construcció aixecada en pedra seca de planta circular i forma troncocònica, de 2,60 m. de diàmetre a la base i una alçada màxima de 2,50 m. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, habitual en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). Els muntants de la de la porta estan fets amb pedres escairades. A la part superior hi ha una gran llosa com a llinda. El sostre està cobert de terra, utilitzada per a reforçar la unió de les pedres que formen la cúpula. 08148-174 41.2931400,1.8637700 404865 4571922 08148 Olivella Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga MODEL 2. Barraca inclosa a l'inventari col·laboratiu Wikipedra impulsat per l'observatori del paisatge de Catalunya (wikipedra.catpaisatge.net) amb el codi 74. 45 1.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
55919 Barraca de pedra seca bessona composta 22 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-bessona-composta-22 XIX-XX Construccions aixecades en pedra seca de planta circular i forma troncocònica, una de 2,40 m. de diàmetre a la base i una altra 2,50 m amb alçades màximes similars (2,10 m) Les construcció son de la tipologia de sostre de falsa volta, habitual en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). La particularitat d'aquesta construcció és que els dues barraques estan ubicades una contra l'altre, amb una part adossada, fet poc freqüent en les barraques d'aquest municipi. Els muntants de la de la porta estan fets amb pedres escairades. A la part superior hi ha una gran llosa com a llinda. El sostre està cobert de terra, utilitzada per a reforçar la unió de les pedres que formen la cúpula. 08148-175 41.2795900,1.8516000 403826 4570431 08148 Olivella Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga MODEL 3. Barraca inclosa a l'inventari col·laboratiu Wikipedra impulsat per l'observatori del paisatge de Catalunya (wikipedra.catpaisatge.net) amb el codi 22. Autor: Josep Miret 45 1.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
55929 Barraca 3 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-0 <p>Barraca model 1 fitxa 173</p> 08148-185 41.2700400,1.8599700 404513 4569361 08148 Olivella Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada 2024-11-19 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga 45 1.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
55930 Barraca 15 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15-1 <p>Barraca model 1 fitxa 173</p> 08148-186 41.2772100,1.8463300 403381 4570172 08148 Olivella Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada 2024-11-19 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga 45 1.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
55932 Barraca 23 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-23-1 Coberta de vegetació <p>Barraca model 1 fitxa 173</p> 08148-188 41.2798000,1.8524100 403894 4570453 08148 Olivella Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada 2024-11-19 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga 45 1.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
55933 Barraca 25 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-25-1 Enfonsada <p>Barraca model 1 fitxa 173</p> 08148-189 41.2745800,1.8563100 404213 4569869 08148 Olivella Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada 2024-11-19 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga 45 1.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 350,70 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc