Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 55746 | Avenc de la Nubet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-nubet | Avenc de 29 metres de recorregut i 8,5 metres de desnivell negatiu. Una boca de 0,80×0,65 metres dóna a un pou de 8 metres de fondària. Als 5 metres de baixada s'arriba a la galeria superior. Si seguim, cap al NE per un conducte de 0,40 metres d'amplada per 1,14 metres d'alçada amb formacions al sostre, als dos metres de recorregut descendent trobarem un pou on un ressalt d'1,70 metres que condueix a la seva base. Una petita galeria d'1,50 metres de llargada amb una xemeneia al fons es troba cap a l'est, a la mateixa alçada que la galeria per la que hem accedit. Sota de la galeria d'accés trobem una gatera de 0,40 × 0,50 metres que en direcció SO enllaça amb la base del P-8. A la galeria inferior, direcció oest, avançant un parell de metres, l'amplada és de 0,50 metres. De seguida l'alçada puja i per dalt connecta amb la galeria superior. Si continuem per la galeria inferior pujant un petit ressalt i seguint uns 2,50 metres, gira a la dreta 1 metre més per tornar a girar a l'esquerra on fineix el meandre a 1 metre de distància. A la nostra dreta s'albira una petita fissura. | 08148-11 | A peu del vessant est del turó de Gafatans, prop de la riera de Jafra. | Després de diferents recerques per la riera de Jafre, membres del GE Badalona van descobrir l'agost del 2012 aquesta petita cavitat, la qual van haver de desobstruir per procedir després a la seva exploració i topografia. La van batejar amb el nom de la més petita de la colla, la Nubet García. | 41.2811700,1.8174300 | 400967 | 4570645 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55746-foto-08148-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55746-foto-08148-11-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 55748 | Avenc de la Plana Novella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-plana-novella | Avenc de 7 metres de desnivell negatiu. Una boca de 1,80 x 3,20 metres ens porta en rampa a una finestra de 0,92 x 1,50 metres on entrem a la cavitat pròpiament dita. Continuem el descens en rampa fins que arribem a la capçalera d'un pou, tapat a la seva base a -1,80 metres, i amb sostre a 3,15 metres, fent una alçada total de quasi 5 metres mesurats des de la base del pou. | 08148-13 | A uns 250 metres al nord de la urbanització de la Plana Novella. | Localitzat en una prospecció l'any 2003 per membres del SES del GER de Sant Pere de Ribes. | 41.2969100,1.8571600 | 404317 | 4572348 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 55749 | Avenc del Camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-cami | CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú. | Avenc de 5 metres de desnivell negatiu. S'hi accedeix per una petita boca circular de 0,60 metres de diàmetre que dóna a un ressalt de poc més d'1 metre. Una curta rampa de pedres porta a una minúscula saleta de sostre més alt, on la cavitat resta tancada per enderrocs. | 08148-14 | A peus del nord-oest del puig Vendrell, prop de la riera de Jafre | Explorada i catalogada per membres de la Secció d'Espeleologia de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) el 29 de novembre del 1981. | 41.2907900,1.8274600 | 401821 | 4571701 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 55750 | Avenc del Cenyidor 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-cenyidor-1 | CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú. | Avenc de 9 metres de desnivell negatiu. La seva boca és allargada (1,40 x 0,62 metres) i comunica amb un ressalt d'1,40 metres. Al seu fons s'inicia una galeria de 8,80 metres de minses dimensions que acaba curullada per enderrocs. | 08148-15 | Serra de les Conques | La primera exploració coneguda és la dels membres de la Secció d'Espeleologia de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) el 16 de maig del 1981. | 41.3036600,1.8466500 | 403447 | 4573109 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 55751 | Avenc del Cenyidor 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-cenyidor-2 | CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). 'Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú. | Constituït per un únic i minúscul pou de poc més de 2 metres de fondària. | 08148-16 | Serra de les Conques | La primera exploració coneguda és la dels membres de la Secció d'Espeleologia de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) el 16 de maig del 1981. | 41.3034500,1.8460800 | 403399 | 4573086 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 55752 | Avenc del Cenyidor 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-cenyidor-3 | CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). 'Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú. | Format per un minúscul conducte en rampa de pedres que no arriba ni als 2 metres de desnivell. | 08148-17 | Serra de les Conques | La primera exploració coneguda és la dels membres de la Secció d'Espeleologia de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) el 16 de maig del 1981. | 41.3038200,1.8465300 | 403437 | 4573126 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 55753 | Avenc del Donut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-donut | Avenc de 9 metres de desnivell negatiu. S'accedeix per una boca petita de 0,47 x 0,39 metres. Aquesta dóna accés a un petit pou de 3 metres de fondària i 1,87 x 1 metre de diàmetre, de base en pendent. A la part més baixa trobem una estretor que ens aboca a una saleta força concrecionada de 1,40 x 0,90 metres. | 08148-18 | Fondo de Vallgrassa | Descobert durant una prospecció de membres de la SES del GE Ribes l'any 2003. | 41.2969900,1.8572200 | 404322 | 4572356 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 55754 | Avenc dels Esquelets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-dels-esquelets | BORRÀS, J. (1974). Catálogo espeleológico del macizo del Garraf. Vol. III. Barcelona. 207 p. CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). 'Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú. | Avenc de 18 metres de desnivell negatiu. La boca superior (3 x 2 metres) dóna pas a un pou acampanat de 16 metres. A 6 metres per damunt la base s'hi troba una la galeria artificial que, amb un recorregut de 7 metres, porta a l'exterior i constitueix la segona boca d'accés a la cavitat. En l'extrem nord de la base del pou es troba l'estreta entrada d'un petit pou que porta al punt de màxima profunditat (cota - 18). Baixant pel nou i a l'alçada de la galeria artificial, en el seu extrem oposat, hi ha un replà que per la part posterior dóna accés a una acusada rampa i un ressalt de 2 metres que porta a un nou pou d'uns 4 metres. A mig descens i en la paret sud-est existeix un estret conducte horitzontal que comunica amb el pou d'entrada. | 08148-19 | Corral Nou | L'origen de la cavitat s'ha de buscar en l'acció erosiva de la riera de Jafre, en conducció lliure sobre una diàclasi SE-NW. D'aquesta manera es formaria així la peça principal, que va irrompre en uns petits fusos preexistents. Encara queden vestigis dels envans separadors. En ser abandonat el pou per les aigües de la riera va interrompre's la seva fase activa com a engolidor. S'inicià aleshores una època de lentes infiltracions que originaren l'important procés químico-litogènic que recobreix les parets. La primera notícia que es té d'aquesta cavitat és la donada per membres de la SES del Club Esquí Puigmal (Barcelona) que l'exploren l'any 1958. | 41.3012200,1.8509900 | 403807 | 4572833 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 55758 | Avenc de Can Suriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-can-suriol | BORRÀS, J. (1974). Catálogo espeleológico del macizo del Garraf. Vol. III. Barcelona. 207 p. CASTELL, J., TEJEDOR, J. (1981). 'Cadastre espeleològic de la comarca del Garraf (1a part)'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. VI època: 169-204. Vilanova i la Geltrú | Es desconeix l'estat de preservació de les restes arqueològiques. | La boca, situada dins d'una petita dolina voltada de vegetació, és de forma allargada (1 x 0,60 metres). Dóna inici a un ressalt de gairebé 1 metre de desnivell que ens situa damunt un caos de blocs en situació inestable i pendent descendent. Un cop superats uns metres es desemboca en un pou que arriba a 13 metres de fondària. Una rampa de blocs porta al punt de màxima profunditat (-25 metres), on trobem una sala de 2 x 3 mestres. A mig pou, des d'un replà, es pot accedir a una curta galeria i un tram ascendent. | 08148-4 | Vessant nord del puig del Monars | La cavitat té el seu origen en l'acció inversa de les aigües infiltrades a través d'una diàclasi NE-SW. Posteriorment va patir un procés químic de litogènesi que en l'actualitat presenta ja alguns signes de descalcificació. Sembla que la primera exploració la van dur a terme membres de l'AE Talaia de Vilanova i la Geltrú cap a finals dels anys 1950 o primers de 1960. Segons referències orals d'en Magí Miret, l'any 1982, durant els treballs de topografiat de l'avenc realitzats per Josep Castell i Josep Teixidor, es va localitzar una dent humana aparentment prehistòrica. No s'hi ha realitzat cap estudi arqueològic aprofundit de la cavitat per la qual cosa no es pot precisar la cronologia i tipologia del possible jaciment que acull | 41.3100800,1.7890100 | 398632 | 4573887 | 08148 | Olivella | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 55763 | Avenc de Can Ramonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-can-ramonet | BORRÀS, J. (1974). Catálogo espeleológico del macizo del Garraf. Vol. III. Barcelona. 207 p. CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú. | Una boca quasi circular de gairebé un metre de diàmetre dóna pas a un conducte que, als pocs metres de davallar, connecta amb un pou campaniforme de 25 metres de vertical i que aterra al bell mig d'una pronunciada rampa de productes clàstics d'uns 10 metres de longitud total i 6 metres d'amplada. Les formacions parietals són prou notables al llarg de gairebé tot el pou. Antic engolidor de la riera, actualment suspès a uns 15 metres per damunt de la llera. | 08148-9 | Fondo de les Llenties | La primera exploració va ser realitzada per membres de la SES CE Puigmal (Barcelona), cap a l'any 1958. | 41.2769200,1.8485200 | 403564 | 4570138 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 55765 | Avenc Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-prat-de-la-riba | AMETLLER, J. (1978). 'Avenc Prat de la Riba'. GOURS (5):7-9. GEFOMA. Barcelona. | Avenc de 20 metres de fondària. Una estreta boca dóna accés a un únic pou de 20 metres, a mig pou hi ha una petita finestra sense continuïtat. | 08148-21 | La Plana Novella | 41.2958800,1.8605400 | 404599 | 4572229 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55765-foto-08148-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55765-foto-08148-21-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 55766 | Balmes del Puig de la Mola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-del-puig-de-la-mola | CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). 'Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú. | Conjunt de cinc concavitats situades al llarg d'una balma d'uns 70 metres de llargada. Les cavitats presenten un recorregut lineal que oscil·la entre el 3 i els 6 metres. | 08148-22 | Puig de la Mola | Conegudes des de temps immemorials. Les úniques dades conegudes són les publicades per membres per del Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) que les topografiaren el juny del 1981. | 41.3177700,1.8472700 | 403520 | 4574674 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55766-foto-08148-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55766-foto-08148-22-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 55767 | Balmes dels Esquelets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-dels-esquelets | CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). 'Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú. | Es tracta de tres petites balmes amb sengles conductes de curt recorregut (4, 6 i 5 m.), que sembla tractar-se de les restes d'antigues surgències avui fossilitzades i desmantellades per l'erosió de la propera riera. | 08148-23 | Corral Nou | L'única notícia que tenim és la donada per membres de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) que la van topografiar l'agost del 1981. | 41.2989800,1.8488100 | 403621 | 4572587 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55767-foto-08148-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55767-foto-08148-23-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 55768 | Cova de Can Muntaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-muntaner | ASSOCIACIÓ EXCURSIONISTA TALAIA. 'Cadastre espeleològic del terme d'Olivella'. Butlletí Biblioteca Museu Balaguer. VI època. Vilanova i la Geltrú. BORRÀS, J. (1974). Catálogo espeleológico del macizo del Garraf. Vol. III. Barcelona. p. 152-154. CASTELL, J., TEJEDOR, J. (1981). 'Cadastre espeleològic de la comarca del Garraf (1a part)'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. VI època: 169-204. Vilanova i la Geltrú. CASTELLÀ, A. (2007). Memòria de la intervenció arqueològica a la cova de Can Muntaner i de la documentació del Barret del Rector i de la cova del Tramper. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. MIRET, J. (1993). 'Jaciments prehistòrics a l'aire lliure del massís del Garraf', Olerdulae, gener-desembre 1993. Vilafranca del Penedès: Museu de Vilafranca | Gran boca d'entrada (8,75 metres d'alt per 19 metres d'ample) que inicia en rampa ascendent una galeria de 19 metres de longitud que resta totalment tancada. En el costat dret de la mateixa entrada hi ha una petita galeria hi ha una petita galeria de poc més de 2 metres, estreta i obstruïda per blocs. | 08148-24 | Serra de Font Tordera | El maig del 1980 membres del Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) exploraren la cavitat. El desembre de l'any 2006 s'hi excavaren sondejos arqueològics de 2x1 metres(Castellà, 2007). Aquests proporcionaren resultats negatius des del punt de vista arqueològic. Els estrats que es documentaren eren d'aportació fluvial. Es conclou que, sense excloure la possibilitat de que la cavitat hagués estat ocupada en èpoques pretèrites, la riera de Begues l'hauria erosionat i aportat sediments repetidament, esborrant les possibles traces que n'haguessin quedat | 41.3185200,1.8063500 | 400096 | 4574804 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55768-foto-08148-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55768-foto-08148-24-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 55769 | Cova de la Figuera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-figuera | CASTELL, J., TEJEDOR, J. (1981). 'Cadastre espeleològic de la comarca del Garraf (1a part)'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. VI època: 169-204. Vilanova i la Geltrú. | La coveta és formada per un bloc caigut de les penyes de Cal Muntaner o de Nevar que, en caure damunt d'altres, ha deixat sota seu una petita cambra de 3,5 metres de llarg i 3,25 metres d'ample. | 08148-25 | Penya de Cal Muntaner o de Nevar | Les úniques dades que es coneixen són les publicades per membres del Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) que l'exploren el juny del 1980. | 41.3169500,1.7995400 | 399524 | 4574637 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 55770 | Cova del Lledoner 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-lledoner-1 | CASTELL, J., TEJEDOR, J. (1981). 'Cadastre espeleològic de la comarca del Garraf (1a part)'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. VI època: 169-204. Vilanova i la Geltrú. | Formada per un bloc rectangular de grans dimensions caigut de la paret de les Penyes del Lledoner i que, en caure damunt d'altres blocs caiguts amb anterioritat ha format una cambra sota seu de 6 metres de llargada per 5,25 metres d'amplada. | 08148-26 | Penyes del Lledoner | Les úniques dades que es coneixen són les publicades per membres del Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) que l'exploraren el juny del 1980. | 41.3210300,1.7868200 | 398465 | 4575105 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 55771 | Cova del Lledoner 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-lledoner-2 | CASTELL, J., TEJEDOR, J. (1981). 'Cadastre espeleològic de la comarca del Garraf (1a part)'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. VI època: 169-204. Vilanova i la Geltrú. | La cova és formada per dos blocs de grans dimensions caiguts de la paret de les Penyes del Lledoner, havent quedat damunt d'altres i inclinats uns 50 graus, formant dues petites coves unides per la seva banda lateral esquerra. Tot el conjunt caòtic de conductes entre els blocs suma un recorregut total de 25 metres. | 08148-27 | Penyes del Lledoner | Les úniques dades que es coneixen són les publicades per membres del Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) que l'exploren el juliol del 1980. | 41.3212700,1.7867200 | 398457 | 4575132 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 55773 | Cova d'en Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-den-duran | CASTELL, J., TEJEDOR, J. (1981). 'Cadastre espeleològic de la comarca del Garraf (1a part)'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. VI època: 169-204. Vilanova i la Geltrú. | Antiga surgència, actualment fossilitzada i penjada en el cingle. L'entrada està situada a 50 metres d'alçada sobre la riera de Begues, en un petit replà suspès quasi a la meitat de la paret. La cavitat é una alçada de 3,75 metres i una amplada de 3 metres, que dóna pas a una única galeria de 6,75 metres de longitud amb una inclinació ascendent de 32 graus. | 08148-29 | A les penyes d'en Duran | Les úniques dades que es coneixen són les publicades per membres del Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) que l'exploren el juny del 1980. | 41.3144300,1.8024300 | 399762 | 4574354 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 55774 | Cova d'en Nevar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-den-nevar | CASTELL, J., TEJEDOR, J. (1981). 'Cadastre espeleològic de la comarca del Garraf (1a part)'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. VI època: 169-204. Vilanova i la Geltrú. | Minúscula cavitat tipus balma, amb una amplada de 4,25 metres on s'origina un conducte de 4 metres de longitud que es va tancant en forma d'embut. | 08148-30 | Penya de Cal Muntaner o de Nevar | Les úniques dades que es coneixen són les publicades per membres del Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) que l'exploren el juny del 1980. | 41.3166100,1.7991600 | 399491 | 4574600 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 55775 | Cova Estreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-estreta | CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). 'Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú. | Constituïda per una única galeria de poc més de 3,50 metres de llarg que es va estrenyent progressivament fins a tancar-se en un pas molt estret. | 08148-31 | Fondo de mas Vendrell | Explorada i catalogada per membres de la Secció d'Espeleologia de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú), el 2 de novembre del 1981. | 41.2859900,1.8307400 | 402089 | 4571165 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 55776 | Cova Fumada de Penya Embassada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-fumada-de-penya-embassada | CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). 'Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú. | Dins d'una gran balma de 29 metres de llargada es troba un conducte intern, paral·lel a la mateixa, que aïllat parcialment per un important caos de blocs, origina dues obertures als extrems de la balma. | 08148-32 | Penya Embassada | Explorada i catalogada per membres de la Secció d'Espeleologia de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) el 18 d'octubre del 1981. | 41.2944200,1.8307500 | 402102 | 4572101 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 55777 | Cova Penjada de Penya Embassada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-penjada-de-penya-embassada | CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). 'Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú. | La cova és una balma de 14 metres d'amplada que està formada per tres petites cavitats, totes elles en sentit ascendent per una rampa d'uns 30 graus d'inclinació. Antigues surgències, avui totalment fossilitzades, però que en la zona més interna dels conductes encara conserven mostres d'un antic procés litogènic. | 08148-33 | Penya Embassada | Explorada i catalogada per membres de la Secció d'Espeleologia de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) el 18 d'octubre del 1981. | 41.2945200,1.8307300 | 402101 | 4572112 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 55778 | Coveta de Jafre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coveta-de-jafre | CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). 'Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú. | La boca de la coveta té una alçada d'1,60 metres i dóna pas a l'única cambra que forma la cova, de 3,5 metres d'amplada i uns 3 metres de llarg. Al seu fons, una gatera de poc més d'un metre de llarg, tanca la cavitat. | 08148-34 | Jafre | Explorada i catalogada per membres de la Secció d'Espeleologia de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) el 20 de setembre del 1981. | 41.2814400,1.8337000 | 402330 | 4570656 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 55779 | Coveta dels Penyals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coveta-dels-penyals | CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). 'Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú. | Àmplia balma de 19 metres d'amplada que es va tancant en forma d'embut en la llargada de 5 metres. L'alçada a l'entrada és de 2,5 metres i que es va reduint conforme el sostre va descendint, on al final, tan sols compta amb 0,50 metres d'alçada. | 08148-35 | Penya Embalçada | Sembla producte de l'erosió lateral de la riera de Jafre, quan aquesta passava pel nivell actual de la balma. Membres de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) que la van topografiar l'agost del 1981. | 41.2971500,1.8366300 | 402599 | 4572397 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 55780 | Les Covetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-covetes | CASTELL, J., TEJEDOR, J. (1981). 'Cadastre espeleològic de la comarca del Garraf (1a part)'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. VI època: 169-204. Vilanova i la Geltrú. | Es tracta de dues petites balmes que, plegades, tenen una amplada de boca de 12 metres. La primera d'elles té una llargada de 2,50 metres i la segona és una mica més fonda, formant una petita sala d'uns 5,60 metres d'ample amb una llargada de 3,75 metres. L'amplada del fons resta curullat per pedregam. L'alçada màxima és d'1,20 metres. | 08148-36 | A 180 metres al nord-oest de Can Muntaner. | Sembla tractar-se d'unes concavitats originades per l'erosió lateral de la riera de Begues quant aquesta circulava a un nivell més alt. Membres del Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) que l'exploren el juny del 1980. | 41.3166600,1.8031900 | 399829 | 4574601 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 55782 | Riera de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-begues-2 | En alguns trams del seu recorregut, l'entorn natural de la riera està força malmès. | Riera que travessa el terme d'Olivella en sentit nord-sud. Entra al municipi a peus del vessant occidental del puig Molí per, a partir d'aquí, circular en paral·lel a la carretera BV-2111. Dins el municipi li són tributaris el torrent de la Lloreda, el del Corralot, la riera dels Pelagons, el torrent de Turiols, el de la Romeguera, i el del Querol. En aquest ecosistema s'inventarien un nombre d'espècies vegetals diverses, a causa de la fragmentació de la vegetació típica dels boscos de ribera, com les pollancredes, omedes o freixenedes, a les quals se li afegeixen altres espècies afins a ambients humits i espècies pròpies de la vegetació típica mediterrània. Així, a la riera de Begues s'hi poden trobar pollancres (Populus nigra), àlbers (Populus alba), oms (Ulmus minor), freixes (Fraxinus angustifolia), algun salze (Salix sp.) i algun saüc (Sambucus nigra), espècies dels boscos de ribera mediterranis de terra baixa. També s'hi troba vegetació d'ambients d'aigües entollades com canyes o canyissos. A les vores de la riera troben els joncs, el càrex pèndul, el mill gruà i la sarriassa. I envoltant tots aquests espais força estrets i ombrívols es desenvolupa una xarxa de lianes. Es tracta de lianes de diverses menes: l'heura, l'arítjol, el lligabosc, la vidalba, els esbarzers i els rosers silvestres, com l'englantina. Com a espècies característiques de la vegetació natural mediterrània a la riera de Begues es troben arbres com l'alzina (Quercus ilex) i el roure de fulla petita (Quercus faginea), el pi blanc (Pinus halepensis) i el pi pinyer (Pinus pinea), propis de les masses forestals properes que aprofiten els pendents i la perifèria de la riera per instal·lar-s'hi formant en conjunt un corredor boscós de vegetació natural. En aquests ambients es desenvolupen molt bé les molses, diversos arbustos, com el ginebró, encara que és més propi de climes més freds, i espècies tan delicades com la viola de bosc. En conjunt el paisatge de la riera de Begues és força divers i amb unes característiques particulars que aixopluguen una vegetació i fauna diversa. | 08148-38 | 41.3120300,1.7865800 | 398431 | 4574106 | 08148 | Olivella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55782-foto-08148-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55782-foto-08148-38-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 55783 | El Barret del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-barret-del-rector | CASTELLÀ, A. (2007). Memòria de la intervenció arqueològica a la cova de Can Muntaner i de la documentació del Barret del Rector i de la cova del Tramper. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Conjunts de blocs de pedra que, per la seva disposició, recorden a un dolmen, sense ser-ho. Segons la interpretació de Castellà (2007: 17-18), podria ser un gran bloc de pedra desprès de les formacions calcàries que es troben al llarg dels vessants pròxims i que, per atzar, quedà sobre una plataforma rocallosa. Posteriorment, l'acció erosiva de l'aigua i el vent i les fractures produïdes per contrastos tèrmics haurien esberlat el bloc, deixant-lo en la disposició actual. | 08148-39 | Camí del Castell Vell | Tradicionalment s'ha considerat aquesta formació geològica com un dolmen prehistòric. Els estudis arqueològics desmenteixen aquesta possibilitat. | 41.3176300,1.8132200 | 400670 | 4574697 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55783-foto-08148-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55783-foto-08148-39-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 55784 | Massís del Garraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/massis-del-garraf-0 | <p>BAYER, X.; GUASCH, C. (2001). Massís del Garraf i conques de l'Anoia, del Foix i del Gaià : itineraris, fauna i vegetació. Valls : Cossetània. FRANCÀS, R. (2003). 32 espècies representatives del Parc Natural del Garraf. Vilanova i la Geltrú: Edicions del Garraf. MIÑO, À. (1986). Guia del Parc Natural de Garraf. Barcelona: Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals.</p> | <p>L'Espai d'Interès Natural 'Massís del Garraf' inclou la totalitat del Parc del Garraf, exceptuant la zona de Plana Novella, a més de 414 ha de sòl agrícola i forestal localitzat a l'oest d'aquest. Suma un total de 14.764,11 hectàrees, de les quals 2.718,51 hectàrees són d'Olivella. El seu interès ve determinat per l'existència del massís de Garraf, que ocupa un àrea triangular entre la costa i el riu Llobregat i l'alineació muntanyosa que uneix les poblacions de Calafell i Martorell. Forma part de la Serralada Litoral Catalana. El massís perd alçària cap a ponent i desapareix prop del Vendrell, lloc en el qual la depressió Prelitoral es veu limitada pel mar i s'enfonsa. Presenta una superfície total de 9.967,35 hectàrees, que orogràficament va des del nivell del mar fins a altures prop del 600 m (la Morella, 595 m). Al litoral alternen sectors de platges, espadats gairebé continus i cales minúscules. Per la seva naturalesa litològica i el grau de carstificació, el massís de Garraf esdevé una massa muntanyosa amb perfils suaus, mancada de sòls de cultiu i amb escassa cobertura arbòria. El massís de Garraf es pot considerar una zona d'elevat valor científic per la diversitat de processos que han actuat i per la seva representativitat com a massís càrstic, esdevé el prototip clàssic de massís càrstic a Catalunya, ja que constitueix un magnífic exemple en el qual es representen les morfologies clàssiques del modelat càrstic fòssil i un sistema de carst actiu profund, com és ara el de la Falconera. Des del punt de vista de la geomorfologia càrstica s'hi poden reconèixer pràcticament totes les formes del carst clàssiques: poljés, dolines, rasclers, avencs, canons i surgències submarines. La geozona del Massís de Garraf (número 348 en l'Inventari d'espais d'interès geològic a Catalunya), es troba totalment inclosa en el règim de protecció PEIN i forma part del Parc Natural del Garraf. L'Inventari d'espais d'interès geològic de Catalunya (IEIGC) és una selecció d'afloraments i llocs d'interès geològic que en conjunt testimonien l'evolució geològica del territori català i que cal preservar com a patrimoni geològic.</p> | 08148-40 | Massís del Garraf | <p>El 'Pla Especial de protecció del medi físic i del paisatge de l'espai natural del Garraf' va ser aprovat per resolució del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques el 24 de maig i 16 de desembre de 1986 (DOGC 805 de 18 de febrer de 1987). El Pla Especial va ser modificat per acord de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona l'any 1995 i 2001 (DOGC 2157 de 22 de gener de 1996 i DOGC 3592 d'11 de març de 2002).</p> | 41.3063900,1.8384400 | 402764 | 4573421 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55784-foto-08148-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55784-foto-08148-40-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-06 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 2153 | 5.1 | 1785 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 55785 | LIC i ZEPA Serres Litoral Central | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lic-i-zepa-serres-litoral-central-0 | <p>BAYER, X.; GUASCH, C. (2001). Massís del Garraf i conques de l'Anoia, del Foix i del Gaià : itineraris, fauna i vegetació. Valls : Cossetània. FRANCÀS, R. (2003). 32 espècies representatives del Parc Natural del Garraf. Vilanova i la Geltrú: Edicions del Garraf. MIÑO, À. (1986). Guia del Parc Natural de Garraf. Barcelona: Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals.</p> | <p>Es tracta d'un Lloc d'Interès Comunitari (LIC) i a la vegada d'una Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). Ambdós espais protegits deriven de la Xarxa Natura 2000 'Serres del litoral central', segons l'Acord GOV/112/2006, de 5 de setembre. Té una superfície de 25.074,90 ha. Aquesta zona queda inclosa dins del PEIN Massís del Garraf i Muntanyes d'Ordal. Com LIC, aquest espai protegeix el següents hàbitats naturals determinat per la Directiva 92/62/CEE, de 21 de maig, del Consell de les Comunitats Europees: Penya-segats de les costes mediterrànies colonitzats per vegetació, amb ensopegueres (Limonium sp.) endèmiques; Matollars termomediterranis i predesèrtics; Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia); Tarteres de l'Europa meridional amb vegetació poc o molt termòfila; Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola; Costers rocosos silicis amb vegetació rupícola; Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera; Alzinars i carrascars; Pinedes mediterrànies. Inclou també les següents espècies: Amfibis i rèptils: tortuga mediterrània (Testudo hermanni). Invertebrats: banyarriquer del roure (Cerambyx cerdo). Mamífers: rat penat de cova (Miniopterus schreibersi), rat penat de peus grans (Myotis capaccinii), rat penat orellut gran (Myotis myotis), rat penat mitjà de ferradura (Rhinolophus mehelyi), rat penat mediterrani de ferradura (Rhinolophus euryale), rat penat gran de ferradura (Rhinolophus ferrum-equinum). Com a ZEPA, aquest espai protegeix les següents espècies d'aus determinat per la Directiva 79/409/CEE, de 2 d'abril, del Consell de les Comunitats Europees: àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), duc (Bubo bubo), enganyapastors (Caprimulgus europaeus), trobat (Anthus campestris), còlit negre (Oenanthe leucura), tallareta cuallarga (Sylvia undata), i hortolà (Emberiza hortolana).</p> | 08148-41 | Massís del Garraf | 41.3063900,1.8384400 | 402764 | 4573421 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55785-foto-08148-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55785-foto-08148-41-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55785-foto-08148-41-1.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació|Àrea especial de protecció | 2020-01-29 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 2153 | 5.1 | 1785|1786 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 55789 | Cal Muntaner / cal Montaner / mas Domènec. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-muntaner-cal-montaner-mas-domenec | Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. DESCALZO, E.; CAMARÓS, E.; MUNUERA, A. (2009). Diari de Pau Raventós i Marcer, pagès d'Olivella (1814-1844). Olivella: Ajuntament d'Olivella. VENDRELL, R. (1992). Olivella, notes històriques. Olivella: Akribos. ROIG, P. (1998). Masies del Garraf, vol 1. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2000). Masies del Garraf, vol 2. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2008). Masies del Garraf, vol 3. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. | XVI - XVII | Cal Muntaner s'emplaça a la riba esquerra de la riera de Begues, al costat del camí de Santa Susanna. Es tracta d'una masia d'obra popular, catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. Està formada per dos volums. L'edifici principal està format per l'agregació de diversos cossos. El principal té estructura basilical, consta de planta baixa i pis. Disposa d'una coberta de teula àrab a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta, arrebossada amb morter de calç, està orientada al sud-oest. A la planta baixa trobem un portal adovellat, flanquejat per dos bancs correguts d'obra, i una única finestra. A la planta pis s'hi disposen tres finestres més. A ambdós costats s'hi conserven pallisses, una cotxera i altres annexes de planta baixa amb coberta de teula . Just davant de l'edifici principal hi trobem també dos pous. A 48 metres al nord-oest de l'edifici principal s'hi emplaça una edificació de maçoneria, de planta rectangular i una única planta. Compta amb coberta de teula a dues vessants. Té adossat un cobert de teula amb una paret de maó vist. | 08148-45 | Can Muntaner | Antigament coneguda com a mas Domènec, se sap que l'any 1681 estava enrunada i el 1686 l'Isidre Montaner el va comprar i el devia reconstruir tot seguit. El 1733 va ser adquirida per la família Falç, de Sitges. A partir del 1758 la casa ja era coneguda com 'can Montaner' o 'can Montaner Nova'. A principis del segle XX va ser adquirida per la família Camps de cal Caçador. | 41.3157000,1.8049000 | 399970 | 4574493 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55789-foto-08148-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55789-foto-08148-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55789-foto-08148-45-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|94 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 55790 | Can Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-camps-0 | Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. DESCALZO, E.; CAMARÓS, E.; MUNUERA, A. (2009). Diari de Pau Raventós i Marcer, pagès d'Olivella (1814-1844). Olivella: Ajuntament d'Olivella. VENDRELL, R. (1992). Olivella, notes històriques. Olivella: Akribos. ROIG, P. (1998). Masies del Garraf, vol 1. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2000). Masies del Garraf, vol 2. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. | XVI-XX | Can Camps és una masia d'obra popular, catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. S'emplaça al 400 metres al sud-est del nucli urbà d'Olivella, al vessant sud-est d'una suau elevació. El conjunt està format per l'agregació de diversos cossos amb cobertes de teula àrab, a una o dues vessants, i una part amb terrassa amb balustrada. Al nord hi trobem l'edifici principal, de planta basilical i encalcinat. Consta de planta baixa, planta pis i sotacobert. El ràfec és de maons disposats formant belles sanefes.. A la planta baixa hi trobem un bell portal adovellat, flanquejat per dues finestres rectangulars, amb ampit de pedra, i enreixades. Al costat esquerre del portal hi trobem un banc corregut de maçoneria i una font, en forma de cap de gos, enrajolada amb rajoles amb vidriat verd. A la planta pis s'hi disposen, simètricament, cinc obertures també amb ampit. Entre les dues finestres més occidentals hi ha una estructura de ferro forjat que antigament hauria servit, possiblement, per il·luminar aquest espai. A la planta sotacobert hi ha dues obertures més amb característiques similars a les anteriors. A la façana del cos que s'obre a llevant, reforçada per un gran contrafort, hi trobem un bell portal adovellat. A la seva esquerra hi ha un banc de maçoneria sobre la qual s'hi ha construït una pèrgola a la qual les fulles d'una parra donen ombra. A la planta pis, en aquesta façana, hi trobem una única obertura, situada sobre el portal. Les altres edificacions adossades no presenten característiques destacables. A l'extrem sud-est del conjunt hi trobem una cisterna que destaca per la superestructura de ferro forjat que sustenta una corriola, ornada amb un bell drac de clara inspiració modernista. A l'extrem nord-est, separat de la casa per un camí, hi trobem una mina que deuria abastir d'aigua la masia. A uns vint metres al sud-est dels edificis descrits s'hi conserva una pallissa de planta rectangular, construïda amb maçoneria i coberta de teula àrab a dues vessants. | 08148-46 | Camí de Jafra | Al segle XIII era coneguda com el mas d'en Pere Ferrer, i del XV al XVII com el mas d'en Mas i després la Casa Vella d'Olivella i mas d'en Puig (segle XVIII). El nom de can Camps prové de la família de masovers que s'hi va estar des d'abans de 1740 fins a 1911, quan el mas era propietat dels Falç, de Sitges. A la restauració de 1955 es va trobar una gran arcada de mig punt. | 41.3068900,1.8170700 | 400976 | 4573500 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55790-foto-08148-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55790-foto-08148-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55790-foto-08148-46-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 55792 | Can Marcer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marcer | Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. | XVII-XVIII | Can Marcer se situa al vessant nord-oest del Serralot, prop del punt on es creuen el camí de Jafre i el que va de Sitges a la Plana Novella, dins d'un àmbit agrícola del PEIN Garraf. Es tracta d'un conjunt d'edificacions que ha anat creixent entorn d'una masia d'obra popular. El conjunt està inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. L'edifici principal compta amb baixa, pis i golfes, amb façanes revestides amb morter de calç i teulada a dues vessants. El portal és d'arc escarser i hi consta la data d'una de les reformes de l'edifici (1860). Les finestres són rectangulars i hi ha un rellotge de sol, al costat del balcó. Davant seu s'hi obre un gran baluard, amb la data 1882 gravada a la porta. S'hi ha anat adossant altres dependències. Una d'elles és el corral, una construcció de tipologia popular amb la part d'habitatge i els corrals que formen un pati interior; te les cobertes, a una i a dues vessants, de teules. Consta de planta baixa i un pis i té les obertures amb arcs i muntants de maó vist, solució molt emprada a les masies del Garraf. Hi ha també un estable, més modern, al sud-oest del conjunt. | 08148-48 | Camí de la Fita a Jafra | La història d'aquesta masia no es pot deslligar de la mateixa família, que fa segles que hi viu. Aquesta família està lligada a Olivella almenys des de 1283, si bé els no els podem vincular a Jafre fins el 1637. L'any 1783 Francesc Marcer donà al seu germà Antoni, capellà, el mas de la Font (la Fassina) amb les seves terres. | 41.2767000,1.8339200 | 402341 | 4570130 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55792-foto-08148-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55792-foto-08148-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55792-foto-08148-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|94 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 55794 | Can Ramonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ramonet | Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. VENDRELL, R. (1992). Olivella, notes històriques. Olivella: Akribos. ROIG, P. (1998). Masies del Garraf, vol 1. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2000). Masies del Garraf, vol 2. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2008). Masies del Garraf, vol 3. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. | XVIII | Enrunat. | Can Ramonet es troba ubicada al fondo de Les Llenties, dins l'àmbit del Parc Natural del Garraf. Es tracta d'una masia d'obra popular en estat de ruïna, inclosa en l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. El volum principal compta amb uns 300 metres quadrats en planta. A ponent d'aquest edifici hi ha una petita edificació, també sense teulada, d'uns 30 metres quadrats en planta. L'edifici principal conserva les parets que conformaven la planta baixa de la masia. S'hi combinen les parets de maçoneria amb les de tàpia. Per les fotografies de l'any 1960 constava originalment de planta baixa i pis, amb coberta de teules a dues vessants. Les finestres del primer pis eren rectangulars, amb llindes de fusta. La porta d'entrada a casa tenia llinda i muntants de maó vist. A la banda nord s'hi emplaça un annex adossat amb 2 cups, revestits de cairons. Un d'aquests cups està subdividit en dos mitjançant un envà interior. Adossat per l'est existia un cos adossat, sense arrebossar. A uns 30 metres al nord-oest de l'edifici principal hi ha una petita construcció de maçoneria, d'uns 30 metres quadrats, també enrunada. | 08148-50 | Camí de Can Ramonet | Masia de la demarcació de Jafre se'n tenen dades de l'any 1867 quan li van adjudicar el número 10 del Districte. Propietat dels Marcer de Jafre, van viure entre el 1870-80 els masovers Baqués, després va ser ocupada per pastors. Al 1960 la masia és va quedar deshabitada i fins a data d'avui ha anat deteriorant-se, perdent la teulada i amenaçant ruïna. | 41.2789100,1.8438000 | 403172 | 4570364 | 08148 | Olivella | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55794-foto-08148-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55794-foto-08148-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55794-foto-08148-50-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|94 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 55795 | Can Surià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-suria | Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. DESCALZO, E.; CAMARÓS, E.; MUNUERA, A. (2009). Diari de Pau Raventós i Marcer, pagès d'Olivella (1814-1844). Olivella: Ajuntament d'Olivella. VENDRELL, R. (1992). Olivella, notes històriques. Olivella: Akribos. ROIG, P. (1998). Masies del Garraf, vol 1. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2000). Masies del Garraf, vol 2. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2008). Masies del Garraf, vol 3. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. | XVIII | Situada al vessant sud d'una illa forestal a menys de 100 metres dels carrers de la urbanització de Can Surià. Envoltat de pins blancs. És un edifici de planta basilical amb planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dos vessants, amb les golfes sobrelevades. A nivell de primer pis hi ha una galeria lateral porticada d'arcs rebaixats. Té una annex adossat de planta baixa amb parets arrebossades i coberta de teula a dues aigües i un pati envoltat d'una tanca de tapia i pedra. | 08148-51 | Can Surià | La masia té els seus orígens en un pagès de l'Arboçar (parròquia de Sant Pere Molanta) l'any 1639 que tenia terres al municipi d'Olivella. La primera documentació de la masia amb el nom de Can Surià, data de 1732 quan hi vivia Josep Surià que més endavant fou batlle d'Olivella. La masia ha sigut propietat de la família Surià fins l'any 1951 quan la va adquirir la família Saumell. A partir dels anys seixanta del segle XX es construí la urbanització que duu el nom de la casa i ara es troba envoltada de xalets de segona residència. | 41.3180200,1.7649400 | 396629 | 4574797 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 55796 | Can Suriol / Mas de la Roca / Casa Raventós de la Roca / Ca l'Amo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-suriol-mas-de-la-roca-casa-raventos-de-la-roca-ca-lamo | CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. DESCALZO, E.; CAMARÓS, E.; MUNUERA, A. (2009). Diari de Pau Raventós i Marcer, pagès d'Olivella (1814-1844). Olivella: Ajuntament d'Olivella. VENDRELL, R. (1992). Olivella, notes històriques. Olivella: Akribos. ROIG, P. (1998). Masies del Garraf, vol 1. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2000). Masies del Garraf, vol 2. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2008). Masies del Garraf, vol 3. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. | XVIII | Can Suriol és un autèntic caseriu històric d'Olivella i, en termes administratius, un agregat municipal. La casa més destacada des del punt de vista històric i arquitectònic és de grans dimensions, és coneix com ca l'Amo, una casa pairal del segle XVIII, que queda envoltat de diverses construccions annexes. Consta de planta baixa, pis i golfes i la coberta és a dues vessants. La façana lateral està formada per dues galeries superposades amb deu arcs de mig punt cadascuna; a l'extrem esquerre, els dos darrers arcs de cada galeria han estat tapiats. La coberta de la galeria és a una vessant, la de la part superior conserva uns frescos policromats a les parets que representen paisatges idíl·lics diversos i les bigues de fusta que aguanten la teulada. L'entrada de la casa es troba en un pati interior al qual s'accedeix per un gran portal. Una composició ceràmica recorda el propietari Josep Raventós de 1791. A l'arc actual de l'entrada de la casa destaca una placa de pedra gravada amb la data de 1866, una refacció de la casa. Els espais interiors presenten la decoració de les parets pròpies de les cases benestants del segle XIX, amb les parets decorades amb pintura. L'annex principal és el celler i el corral dels cavalls. L'agrupament de cases s'estructura mitjançant dos patis interiors. Compartint pati amb la casa pairal hi ha cal Pastor i disseminades al voltant, cal Borrego, cal Xic Borrego, cal peó i cal Sisco de les cases roges o cal Marcel·lino, i can Ramon. Totes les cases presenten similitud en l'estructura i materials de construcció, conformant un nucli identitari. Separades uns metres quedava el corral de les ovelles i el dels bous. | 08148-52 | Km 14 de la carretera BV-2111 | L'origen del mas Can Suriol (dit antigament de la Roca) es remunta al segle XIV, quan era propietat de la família Urgell, tal com mostra un pergamí de 1334 de l'arxiu de Santa Maria de Mataró on es llegeix que la casa era habitada pel propietari Pere Urgell de la Roca. El nom actual ve de quan a l'any 1549 fou establert (cessió mitjançant un cens) Antoni Seriol en el ‘lloc de la roca'. De fet, de hi ha referències als Seriol, Sariol, Soriol o Suriol des del fogatge de 1497 Va ser dels Suriol durant els segles XVI i XVII i des del 1678, i fins al segle XX, va pertànyer a la família Raventós. L'any 1914, la propietat va ser heretada per la germana de l'últim Raventós i el seu marit, Joan Albareda. Després can Suriol passà a la família Camps i Albareda. | 41.3120100,1.7911800 | 398816 | 4574099 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55796-foto-08148-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55796-foto-08148-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55796-foto-08148-52-3.jpg | Inexistent | Modern|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 94|99|85 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 55799 | Corral Nou / La Casa Petita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-nou-la-casa-petita | Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. VENDRELL, R. (1992). Olivella, notes històriques. Olivella: Akribos. ROIG, P. (1998). Masies del Garraf, vol 1. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2000). Masies del Garraf, vol 2. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2008). Masies del Garraf, vol 3. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa | XVIII | El Corral Nou és una masia d'obra popular, catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, situada al costat del camí d'Olesa de Bonesvalls a la Plana Novella. Consta d'un edifici principal, de maçoneria amb planta baixa i pis. La coberta és a doble vessant, de teula àrab, amb el carener perpendicular a la seva façana. A aquest immoble s'hi ha adossat altres edificacions per les altres façanes, dedicades majoritàriament a usos residencials. Al nord-oest s'hi localitza un baluard o barri, força envaït per la vegetació. | 08148-55 | Corral Nou | Masia del districte de llevant, situada en el camí de les Piques a La Plana Novella, prop de la riera de Jafre i vora el límit del T.M. de Begues. Desprès d'estar molts anys abandonat, es va restaurar com a masia temporal amb instal·lacions de bestiar i aviram. En la actualitat, va tornar a ser restaurada. Aquest mas pertanyia a les Piques i era coneguda com 'la casa petita'; o el Corral Nou. L'any 1875 fou comprada per Pere Domènech i Grau, el mateix que comprà la Plana Novella i Les Piques. L'any 1898, quan els projectes colonitzadors d'en Domènech no varen donar el resultat esperat, hom portà l'heretat a l'encant públic. L'any 1898 havia passat , per deutes, junt a Les Piques, als editors barcelonins Muntaner i Simón. Ha estat recentment rehabilitada per convertir-se en casa de turisme rural. Masia situada en el camí de Les Piques a La Plana Novella , prop de la riera de Jafre i vora el límit amb el terme de Begues, indret on es troba la font de Fontanelles. Després de molts anys abandonat, es va veure restaurat com a masia temporal amb instal·lacions de bestiar i aviram. Últimament s'ha rehabilitat i s'ha convertit en la primera casa rural d'Olivella. Són dues cases encarades a mig. La més antiga és la de llevant, 1730-32, quan es formava les Piques i era habitada per la família Raventós 'de la casa petita' o 'Corral Nou'. Es tenen dades dels masovers des de 1795 fins 1889, sempre dependents de la Plana Novella, és a dir, dels Raventós i després d'en Domènech de Sitges. | 41.2998500,1.8530500 | 403977 | 4572678 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55799-foto-08148-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55799-foto-08148-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55799-foto-08148-55-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|94 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 55802 | Església parroquial de Sant Pere i Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-pere-i-sant-feliu | CATALÀ, R. (2003). Quaranta anys a la parròquia d'Olivella (Garraf). Anècdotes i vivències d'un rector rural. Olivella. Edita l'autor i l'Ajuntament d'Olivella CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. VENDRELL, R. (1992). Olivella, notes històriques. Olivella: Akribos. | XVII | L'edifici es troba situat a la part alta del poble d'Olivella i s'alça damunt un basament de roca. Té absis semicircular i presenta una distribució asimètrica d'elements. A la part esquerra té un habitatge annex, la rectoria, mentre que la coberta, de teula a dues vessants, es perllonga per la banda dreta per cobrir un cos lateral. La façana mostra parament vista de maçoneria de pedra irregular amb la cantonada de pedra regular més gran devastada, presenta porta d'accés amb llinda, elevada per quatre graons. Es troba emmarcada per una estructura d'inspiració clàssica: pilastres estriades, entaulament i frontó triangular en el interior del qual hi ha ceràmica moderna amb el símbol del municipi d'Olivella policromat. A la part central de la façana, hi ha una rosassa amb vitralls de color. L'absis i les dues primeres capelles es corresponen a la part més antiga de la construcció. En una d'elles destaca la sepultura de la família Olivella. Les dues capelles més properes a la façana de la portalada, la mateixa façana i el campanar són obra d'ampliació del segle XVII, tal com indiquen les dates gravades sobre la pedra de l'extradós dels seus arcs. Són les dates d'inici i final de l'obra (1625 - 1671). El campanar, de planta rectangular, presenta sis obertures d'arc de mig punt i es corona amb merlets de maó. En un dels maons des de l'interior del campanar s'observa la data de 1813, data probable d'una refacció de la teulada d'aquest edifici. A l'interior de l'església destaquen les pintures murals d'Agustí Ferrer Pino pintades l'any 1942, que representen les figures de dos arcàngels situats lateralment, quatre àngels rodejant la un colom, l'esperit sant, centren la composició a la volta de l'absis. | 08148-58 | Pl. de l'Església, 1 | L'existència de l'església és documentada l'any 1508, però podria ser molt més antiga per les mencions indirectes d'alguns documents. L'any 1513 ja era parròquia de Sant Pere i Sant Feliu. La imatge actual és d'una església bastida al segle XVII. L'altar major es construí els anys 1609 i 1619. La data de 1625 que es pot veure a l'interior correspon a l'inici de les obres d'ampliació, que finalitzaren el 1671, data que també fou gravada al temple. Aleshores es devien erigir diverses capelles, entre els quals cal citar la del Roser, de Sant Isidre i de Sant Crist. El 1936 va ésser incendiada l'església i la casa rectoral. En els fets fou assassinat el rector. La darrera refacció de la façana i el campanar és de 1991. | 41.3104800,1.8105900 | 400439 | 4573906 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55802-foto-08148-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55802-foto-08148-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55802-foto-08148-58-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 96|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 55813 | La Bassa Nova / Corral dels Penyals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bassa-nova-corral-dels-penyals | CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. | Enrunat. | La Bassa Nova s'emplaça en un esperó dels Penyals per sobre del torrent de les Conques. Es tracta d'un corral consistent, en un espai de 25 per 18 metres, enrunat. Constava d'una edificació de maçoneria amb teulada de teula àrab a un vessant. Entorn d'aquest edifici s'estén un gran pati, tancat per un mur també de maçoneria. S'observen algunes subdivisions interiors. | 08148-69 | Els Penyals | Era propietat de Can Grau. Va ser habitada pels 'Reventós de la Bassa Nova'. A les darreries del segle XIX apareix amb el nom de la 'Balsa Nueva'. Modernament també és coneguda com el 'corral dels Penyals'. | 41.3001900,1.8447000 | 403279 | 4572726 | 08148 | Olivella | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55813-foto-08148-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55813-foto-08148-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55813-foto-08148-69-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 55815 | La Fassina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fassina-3 | Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. VENDRELL, R. (1992). Olivella, notes històriques. Olivella: Akribos. | XVIII | Masia ubicada dins la zona agrícola del Pla Especial de protecció espai natural de Garraf. És tancada amb baluard de pedra disposades segons la tècnica de la maçoneria amb les cantoneres reforçades amb pedres de mida més gran. A banda de l'entrada principal ubicada al sud-oest, avui amb muntant de maó, presenta diferents obertures exterior a estances agrícoles a la banda nord-oest. Al costat sud-est dona a un hort. Aquesta masia consta d'un cos principal i altres secundaris adossats als costats. Dos patis centrals articulen l'accés a les diferents estances. Té planta baixa i pis i les cobertes són a dues vessants. Les finestres del primer pis són allindades amb ampit i les de la planta baixa són d'arc de mig punt amb dovelles. A l'interior es conserven varis cups amb enrajolats amb cairons i volta catalana. Les partes d'algunes estances són excavades sobre la roca verge. | 08148-71 | Camí de Jafre. Fondo de les llenties | La Fassina, pertanyent inicialment al patrimoni de can Marcer, era antigament coneguda com Masia de la Font. Concretament, l'any 1783 Francesc Marcer donà al seu germà Antoni, capellà, el mas de la Font (la Fassina) amb les seves terres. El 1845 ja hi havia una destil·leria d'aiguardent (una fassina), propietat de la família Torrents, de Vilanova. Els anys 1990 va ser totalment restaurada. | 41.2779800,1.8354600 | 402472 | 4570270 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55815-foto-08148-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55815-foto-08148-71-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 55817 | Les Piques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-piques | Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. | XVIII | Les Piques s'emplaça en un vessant orientat a sud / sud-est per sobre del camí d'Olivella a la Plana Novella. Es tracta d'un conjunt d'edificacions, en part enrunades, que havia format part d'una gran masia. Està inclòs a l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. La part rehabilitada està formada per planta baixa i planta pis, amb coberta de teula àrab a una pendent. Adossada en aquesta, hi ha altres edificacions enrunades que formaven un gran mas de les que únicament en resten alguns murs. Destaquen un potents contraforts a la part baixa de la pendent. Cal remarcar-ne l'important arc de pedra amb dovelles de la porta d'entrada i la sèrie de finestres amb dovelles de pedra tant en els muntants com en la llinda, aquesta última emmotllurada. Finalment existeix un altre annex, aïllat, de planta baixa que és utilitzada per explotació ramadera. Tot aquest espai esta envoltat per una tanca de tela metàl·lica. | 08148-73 | Camí de la Plana Novella, Km. 2 | Les Piques és una antiga masia documentada des del 1382. L'any 1420 era propietat de Guillem Font de les Piques. A les acaballes del segle XV hi vivia Guillem Batlle. El primer Raventós de les Piques es documenta el 1553, i va restar en mans d'aquesta família fins el 1875, quan va ser venuda a 'l'americano' Pere Domènech, de Sitges. Durant els temps dels Raventós la masia estava sota el domini senyorial del baró de Jafre. Pere Domènech acabà pleitejant per aquest domini contra el baró, resolent-se el litigi a favor del segon. Va ser refeta el 1782 construint-hi un gran casal de dimensions singulars rodejada d'un baluard que portava la data de 1786. En el primer terç del segle XIX un sanador de nom 'Pau de les Piques' assistí el poeta Manuel de Cabanyes en el seu llit de mort. L'any 1908 el mas fou adquirit juntament amb la Plana Novella i després seguí les vicissituds d'aquest darrer lloc. Al segle XX va quedar del tot enrunada. L'any 2003 es van fer obres de rehabilitació respectant les restes de l'antic mas. El topònim fa referència sens dubte a les deus d'aigua que subministren a la Plana Novella per mitjà d'un aqüeducte. | 41.3098100,1.8413400 | 403012 | 4573797 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55817-foto-08148-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55817-foto-08148-73-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|94 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 55818 | Mas de Liona / Mas de l'Aliona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-liona-mas-de-laliona | ALMIRALL, M. (2001). En Perot d'Olivella. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. | XVI - XVII | Enrunat. | Ubicada al costat del camí de Jafre a Olivella, a l'est del seu veí Mas Bargalló. Es tracta d'un conjunt arquitectònic en procés d'enrunament format per la masia principal i diferents annexes relacionats amb les activitats agropecuàries. L'edifici principal, aïllat, presenta planta rectangular amb dos cossos diferenciats, el de la porta principal (façana sud) més estret respecte a la resta. Així, es forma una cantonada que protegeix la porta principal emmarcada en dovelles en un arc de mig punt. La masia és de planta baixa i pis, la teulada, aguantada per embigat de fusta, és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. L'aparell de l'edifici és en maçoneria, el cos on s'ubica l'entrada principal, arrebossat amb morter de calç. Les finestres es disposen irregularment, únicament destaca una amb decoració (ampit i motllura superior al cos principal) al cos principal, i dues que utilitzen muntants i llindes de pedra que semblen reaprofitades d'altres immobles. La part nord de l'edifici feia les tasques de celler, on diferent estances compartimentades conserven encara els cups, rectangulars o de planta circular amb cairons. A l'est de la masia destaca un cos adossat d'obra (maçoneria) de planta rodona expressament creat per donar aixopluc a un tercer cup de la mateixa forma. A la part oest hi ha diferents annexes amb una zona porxada, els arcs de la qual van ser cegats. | 08148-74 | Part de Dalt, 5 | Antigament la casa era documentada amb el nom 'Aliona'. De fet des de els primers textos s'alterna la forma Liona i Aliona. La masia es documenta per primera vegada l'any 1538 quan Bartolomeus Balle, pagès propietari del Mas de Liona, venia un censal. La nissaga dels Batlle d'Olivella, procedents d'Olesa de Bonesvalls, es remunta a l'any 1477 Durant els segles XVI i XVII és esmentat aquest mas, que devia prosperar força, car el 1662 els Reventós de Liona adquiriren també el mas de la Roca (Cal Suriol). A partir d'aquest moment el mas de la Roca esdevindria la casa principal dels hereus de la família. En un inventari de l'heretat d'Aliona de 1864 es descriu que constava d'una casa, pati, era, corral, bassa i les terres del 'fondo de davant, de Camps, de la Font i camp de les pedres' | 41.2982300,1.8175800 | 401005 | 4572538 | 08148 | Olivella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55818-foto-08148-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55818-foto-08148-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55818-foto-08148-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|94 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 55820 | Mas Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-llorenc | CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. | XVIII-XIX | Mas Llorenç s'emplaça al fondo que rep el nom d'aquest mas, a 500 metres a l'est del camí de Jafre. Es tracta d'un edifici d'obra popular, catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. Es composa de diferents cossos que combinen les teulades a una i dues vessants. Els paraments combinen la pedra vista i el maó, si bé l'arrebossat amb morter de calç encara revesteix part dels murs. El cos principal consta de planta baixa, pis i golfes. Les obertures són de forma quadrada per les finestres i d'arc de mig punt per la porta, fet amb maons. Les finestres tenen la llinda de fusta, i els muntants de maó vist o de pedra. En una cantonada de la façana principal hi ha un aljub amb una superestructura de pedra que es nodreix de l'aigua recollida de les teulades. A uns 10 metres al sud hi ha un pou amb un petit safareig al costat. | 08148-76 | Mas Llorenç | La masia formava part de la baronia de Jafre. El primer esment documental del mas és de 1821. En un document de l'any 1882 que recull els goigs de Nostra Senyora de Jafre s'hi llegeix 'A vostre santuari acuden los que'l Mas Llorens habitan'. Posseïa corral, cups i altres dependències. Actualment és segona residència. | 41.2831800,1.8407000 | 402919 | 4570842 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55820-foto-08148-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55820-foto-08148-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55820-foto-08148-76-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 55822 | Mas Morsell / Mas Murgell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-morsell-mas-murgell | Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. VENDRELL, R. (1992). Olivella, notes històriques. Olivella: Akribos. | XVIII-XIX | Enrunat. | El mas Morsell és una antiga masia enrunada situada al paratge del Comerallet, a 360 metres a l'oest del puig Morsell. De l'antic conjunt només es conserven les parets de l'edifici principal i d'alguns annexos. El mas és de maçoneria, conservant encara part de l'arrebossat exterior que revestia l'obra. Comptava amb planta baixa i pis. L'accés es realitzava mitjançant un portal d'arc rebaixat de maó vist. Les finestres que encara s'hi conserven són de maó vist i llindes de fusta. Un baluard rodeja encara tot el conjunt. | 08148-78 | Camí de Jafra a la Plana Novella | Segons publicà V. Carbonell (2004), la primera data d'aquest topònim és de l'any 1681, quan s'esmenta 'la montaña llamada d'en Morsell' (Doc. Can Papiol), expressió que fa pensar en un nom de persona, però tracta de l'única referència d'aquesta possibilitat , car gairebé sempre s'empra només la preposició 'de'. Propietat del baró de Jafre, durant el segle XIX la masoveria del Morsell era portada per la família Paretas. En el cens de l'any 1900 hi havia els Raventós-Fuster, que encara hi vivien el 1943. El mas havia tingut rellotge de sol i disposava de forn de coure el pa i de celler. Després d'estar el mas unes dècades abandonat, l'any 1973 s'aprovava el Pla Parcial 'Mas Morsell', origen de la urbanització Mas Morsell , que no va prosperar. | 41.2841900,1.8521900 | 403882 | 4570941 | 08148 | Olivella | Fàcil | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 55823 | Mas Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vendrell-1 | Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. VENDRELL, R. (1992). Olivella, notes històriques. Olivella: Akribos. | XVIII-XIX | Corral restaurat recentment | Mas Vendrell s'emplaça al nord-est de la serra del Parany, a 500 metres a l'oest camí de Jafre a Can Grau. Consisteix en les restes d'una antiga masia, enrunada, formada per tres volums. És d'obra popular i està catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. L'edifici principal, de planta quadrada i construït amb maçoneria i tàpia, comptava amb planta baixa i pis. La coberta de teula àrab era a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana principal. Davant de la façana principal s'entreveu l'existència d'un forn de pa. A pocs metres al sud-oest hi ha un petit edifici auxiliar, també enrunat. Per contra, a llevant d'aquest edifici hi ha un corral rehabilitat recentment per a usos ramaders. | 08148-79 | A 500 metres a l'oest camí de Jafre a Can Grau | Antigament era coneguda com a 'mas Vinyals'. L'any 1607 es documenta ja 'la partida de los Vinyals' i és el 1681 quan apareix ja com a 'mansi Vinyals'. A partir de 1813 es parla de 'Casa Vendrell'. Els masovers encara hi vivien el 1907 i, en ensorrar-se l'edifici, van anar a viure al celler. | 41.2858100,1.8349600 | 402442 | 4571140 | 08148 | Olivella | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55823-foto-08148-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55823-foto-08148-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55823-foto-08148-79-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|94 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 55826 | Cal Fuster | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fuster-3 | Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. | XVII | Cal Fuster s'emplaça dalt d'un turó, al sud del fondo de Miret, al sud-oest de la urbanització de 'Las Colinas'. Es tracta d'una masia formada per diversos cossos adossats. El cos principal és de planta quadrada i compta amb planta baixa i planta pis. Els paraments estan construïts tant amb maçoneria com amb tàpia. A la planta baixa de la façana principal únicament hi trobem el portal d'accés, de mig punt, car s'hi adossà un cos de planta baixa que ocupa més de la meitat de la façana. A la planta pis hi ha un balcó i dues finestres de mides desiguals. Entre aquestes hi ha un rellotge de sol pintat. Entre els cossos adossats hi trobem un celler i un cup. D'aquest darrer destaca que com a llinda de l'obertura que hi dóna accés s'utilitzà un muntant de premsa de cargol. Separat d'aquest conjunt, a 15 metres al sud-est d'aquest, hi trobem una petita edificació auxiliar amb coberta de teula a dues vessants. | 08148-82 | Cal Fuster | Antigament formava part de 'Can Milà'. Es documenta per primera vegada un 'mas den Fuster' l'any 1681. L'any 1714 Per Fuster no volia pagar la contribució i l'any següent la masia era ja de Josep Pasqual, que a la vegada la va vendre als Puig de Sitges el 1727, família que la conservà fins a darreries del segle XIX. El 1857 la casa fou escripturada com a 'Casa Fuster' però a partir del 1860 ja s'anomenà 'Can Fusté'. Cap a la dècada de 1940 va ser adquirida per Antoni Torné, pastor de la Cerdanya, la família del qual en manté la propietat. La propietat, a més de les seves terres de conreus, disposava d'un forn de calç i d'obra. | 41.3071100,1.7604800 | 396239 | 4573591 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55826-foto-08148-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55826-foto-08148-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55826-foto-08148-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|94 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 55829 | Pou de la Vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-vinya | CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. | XIX | Emplaçat al coll del Pou de la Vinya, a uns 195 metres de la masia homònima, en un context de vinyes terrassades amb marges de pedra seca. Es tracta d'un pou excavat en el terreny i revestit de pedra seca que capta les aigües subterrànies que flueixen pel fondo del Querol de cal Suriol. Els pous bàsicament consisteixen en un forat profund recobert de pedra en sec que capta les aigües subterrànies, que porta un mecanisme manual per treure l'aigua. Les seccions son circulars, que és la forma que més s'adapta al mecanisme d'extracció de l'aigua. Aquest mecanisme consta d'una roda o corriola que penja de la part alta de l'estructura, accionada de manera manual, que gira al voltant d'un eix que descansa sobre les parets laterals del pou. La roda fa de guia d'unes cordes de cànem que pengen fins al nivell de l'aigua i a les quals es subjecten els catúfols, que s'omplen quan arriben a l'aigua del fons del pou, per a després tornar a pujar a la superfície. | 08148-85 | Coster de la Bota | Es té documentat aquest topònim des de l'any 1825. | 41.3035200,1.7995900 | 399507 | 4573146 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55829-foto-08148-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55829-foto-08148-85-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 55830 | Can Madrones | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-madrones | Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. | XX | Can Madrones se situa a la Plana Novella, al costat de ponent del Palau Novella. Es tracta d'un edifici en forma d' 'L' format per planta baixa i planta primera. La façana del cos principal, orientada a migdia, presenta un llenguatge neoclàssic, amb un ritme regular en la disposició de les obertures. Està cobert per una teulada a doble vessant amb el carener paral·lel al frontis. L'accés es produeix mitjançant un atri o porxo amb teulada a doble vessant. A aquest cos principal se li adossa un altre cos per llevant, que segueix les mateixes característiques formals que l'anterior. Altres cossos més petits s'adossen al principal també pel nord i per ponent. | 08148-86 | Can Madrones | Can Madrones és el nom del restaurant que es va allotjar a l'antiga masia de la Plana Novella. Abans havia estat un hostal-restaurant anomenat 'Eduard'. Aquest darrer nom té relació amb 'Casa Departament Madrona'del l'any 1913, que té origen en el nom de Madrona Raventós Mestre, muller de Ramon Martí Marcè ‘el Borregaire', masover de la Plana Novella l'any 1900. | 41.2915000,1.8512300 | 403813 | 4571754 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55830-foto-08148-86-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 99 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 55831 | El Raurell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-raurell | Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. | XVII-XVIII | En procés d'enrunament. | Masia de planta rectangular, amb planta baixa i planta pis i coberta de dues pendents amb el carener paral·lel a la façana. Es troba ubicada dalt d'un turó, a la 'Carena de la Mesquita' i presenta estat d'abandonament i procés d'enrunament. Construïda amb la tècnica de la maçoneria, amb pedra devastada i parets arrebossades originalment amb morter de calç. A l'est del cos principal trobem una porta d'accés a una espai celler, on es conserven les estructures d'obra i fusta per col·locar les bótes de vi. La porta principal (muntants i arc rebaixat de maó) d'accés al patí i a la masia s'ubica a l'est. A la façana sud-est s'annexa un tancament o baluard que tanca un pati interior. Davant d'aquesta façana hi una cisterna i una pica safareig de planta quadrada. En la façana nord-est destaca la construcció d'un forn de pa. | 08148-87 | El Raurell | Documentada amb anterioritat al 1900. Antigament era anomenada 'Masia del Rourell'. Es tracta d'un fenomen que es produeix per dissimilació de la grafia antiga i correcte del topònim, que és un derivat del roure. En el mapes de 1897 com gairebé tots els editats fins avui ja hi figura el nom de 'Raurell'. | 41.3018500,1.8057100 | 400017 | 4572954 | 08148 | Olivella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55831-foto-08148-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55831-foto-08148-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55831-foto-08148-87-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 119|94 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 55832 | Mas del Puig de Montombra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-del-puig-de-montombra | Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. | XVIII | En procés d'enrunament. | Masia que està assentada al coll entre dos turons. Dins de l'àmbit de la sud-oest, sobre terreny rocallós amb poca vegetació. Al sud hi ha unes rompudes plantades amb vinyes noves. Situat a tocar del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. L'estat de degradació és molt avançat. No conserva cap coberta i les parets estan gairebé enrunades. Construïda amb la tècnica de la mamposteria, era una gran casa amb tota mena d'annexes i de corrals. Tenia una cisterna i un pou adjunt. | 08148-88 | Mas del Puig de Montombra | El primer esment d'aquest mas és de l'any 1758, com a 'Casa Puig de Monombre', propietat de Josep Torrents d'Avinyonet. L'any 1900 que en el cens ja es va anomenar 'Mas de Puig de Mont Ombra'. En el cens de 1960 ja no hi vivia ningú. Poc després tota la casa quedà enrunada. | 41.3263000,1.7761700 | 397582 | 4575703 | 08148 | Olivella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55832-foto-08148-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55832-foto-08148-88-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 55833 | Els Pelagons de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pelagons-de-dalt | Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. | XIX | Masia de planta quadrada amb coberta de dues pendents amb el carener perpendicular a la façana principal. La porta d'entrada és senzilla amb el muntants de maó vista i arc rebaixat. A la façana de ponent hi ha una altra porta d'igual mida i característiques. La casa s'aixeca amb la tècnica de la maçoneria, arrebossada amb morter de calç, consta d'una planta baixa i una planta pis A un costat del portal queden restes dels corrals. Dintre de l'entrada, a la dreta, s'hi veu la cuina, i, a I ‘esquerra, un accés als estables i cellers, i l'escala al primer pis oculta darrere un envà amb un petit forat per veure que hi havia a l‘entrada. No es veu cap annex en el seu entorn. | 08148-89 | Els Pelagons de Dalt | Tot indica que al segle XVIII només hi havia el 'Mas del Pelagons' d'Avinyonet. És a partir de 1827 quan es parla de Josep Raventós de 'Los Palagons Nous' o 'Pelagons de Dal'. La casa era propietat de can Suriol. La família Ràfols deixaren de residir-hi l'any 1914, però en la masia hi restaren uns masovers fins al 1967. | 41.3220200,1.7912200 | 398835 | 4575210 | 08148 | Olivella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55833-foto-08148-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55833-foto-08148-89-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/