Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 55845 | Pou de la Teulera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-teulera | XIX-XX | Superestructura força malmesa. | Al llit del fondo les Llenties, a uns 290 metres a l'oest de cal Ramonet. Es tracta d'un pou excavat en el terreny i revestit de pedra seca que capta les aigües subterrànies del subsòl i, alhora, per la seva posició, la que flueix pel curs fluvial. Els pous bàsicament consisteixen en un forat profund recobert de pedra en sec que capta les aigües subterrànies, que porta un mecanisme manual per treure l'aigua. Les seccions son circulars, que és la forma que més s'adapta al mecanisme d'extracció de l'aigua. Aquest mecanisme consta d'una roda o corriola que penja de la part alta de l'estructura, accionada de manera manual, que gira al voltant d'un eix que descansa sobre les parets laterals del pou. La roda fa de guia d'unes cordes de cànem que pengen fins al nivell de l'aigua i a les quals es subjecten els catúfols, que s'omplen quan arriben a l'aigua del fons del pou, per a després tornar a pujar a la superfície. | 08148-101 | Fondo de les Llenties | 41.2785000,1.8402500 | 402874 | 4570322 | 08148 | Olivella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55845-foto-08148-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55845-foto-08148-101-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 55846 | Les campanes d'Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-campanes-dolivella | SADURNÍ, P. (2000-2001). Folklore del Penedès (volum 1). Vilafranca del Penedès: Fundació Caixa Penedès. | XX | Llegenda contextualitzada a la Guerra Civil espanyola (1936-39), que narra un episodi en el qual quatre milicians republicans van arribar a Olivella el juliol de 1937 per emportar-se les campanes del poble, amb l'objectiu de convertir-les en munició de guerra. La notícia va arribar a la Sra. Camps, de cal Caçador, que de seguida es presentà a la plaça a parlar amb els milicians, fent-los veure com seria de perillosa la seva aventura. Aquells, amb força gana i molta mandra, decidiren acceptar la invitació d'anar a dinar a casa de la Sra. Camps i deixar la feina per a més tard. Però, arribada la tarda, amb la panxa pleníssima i amb un sol de juliol que cremava van decidir fer una bona migdiada sota una figuera que hi havia sota d'una figuera prop de l'església. El resultat va ser que la Sra. Camps se sortí amb la seva, les campanes van seguir sonant a Olivella i dels milicians, no es va saber mai més res. | 08148-102 | Olivella | 41.3104800,1.8105900 | 400439 | 4573906 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 61 | 4.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 55847 | El Puig Molí d'Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-moli-dolivella | SADURNÍ, P. (2000-2001). Folklore del Penedès (volum 1). Vilafranca del Penedès: Fundació Caixa Penedès. | Un rector del poble d'Olivella, un xic enèrgic i de caràcter autoritari, que vivia a la masia del rector, ubicada molt a prop de les restes de l'església de Sant Pere del Castell Vell d'Olivella, es proposà construir un molí de vent per moldre el gra de la feligresia. Feu portar de Vilafranca les pesades i enormes moles de pedra circular que dels olivellencs, de no gaire bon grat i bastant a la força, transportaren amb carros fins a un puig proper a la riera de Begues, arran de la Serra dels Carlins. En aquest lloc els arribà la sobtada notícia de la mort del rector. Coneguda la notícia, aquella tasca s'atura i les pesades pedres es van abandonar. | 08148-103 | Olivella | 41.3206400,1.8160100 | 400908 | 4575028 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Llegenda recollida per Pere Sadurní l'any 1967 al Sr. Timoteu Alabreda. | 61 | 4.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 55848 | Cançoneta Olivella I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canconeta-olivella-i | SADURNÍ, P. (2000-2001). Folklore del Penedès (volum 1). Vilafranca del Penedès: Fundació Caixa Penedès. | XIX | Cançoneta recollida a l'obra de Pere Sadurní amb aquesta lletra: 'On van els bous? A la llaurada! Què mengen? Civada! Què beuen? Vi! Salta, Martí, salta, Martí!' | 08148-104 | Olivella | Segons Pere Sadurní, aquesta cançoneta era popular a Olivella l'any 1865 | 41.3103900,1.8122200 | 400575 | 4573895 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 62 | 4.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 55849 | Cançoneta Olivella II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canconeta-olivella-ii | SADURNÍ, P. (2000-2001). Folklore del Penedès (volum 1). Vilafranca del Penedès: Fundació Caixa Penedès. | XX | Cançoneta recollida a l'obra de Pere Sadurní amb aquesta lletra: 'El ball del cetrillot, si t'agafo, si t'agafo, el ball del cetrillot, si t'agafo ja has rebut!' | 08148-105 | Olivella | Pere Sadurní, confirma la existència de la cançoneta a Olivella l'any 1945 | 41.3103900,1.8122200 | 400575 | 4573895 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 62 | 4.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 55850 | Tradició nadalenca d'Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-nadalenca-dolivella | SADURNÍ, P. (2000-2001). Folklore del Penedès (volum 1). Vilafranca del Penedès: Fundació Caixa Penedès. | Tradició nadalenca recollida a l'obra de Pere Sadurní. Consistia en deixar anar ocells que voletejaven per l'església mentre el cor cantava les matines la nit de Nadal. | 08148-106 | Olivella | 41.3104800,1.8105900 | 400439 | 4573906 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 63 | 4.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 55851 | Pont de Can Suriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-suriol | Lacuesta, R. González, X. (2008). Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona. | XX | Pont que serveix perquè la carretera BV-2111 salvi la riera de Begues. La fàbrica és de pedra calcària i morter de calç i presenta parament de maçoneria. La longitud és de 57,70 m. El pont consta de tres arcs rebaixats de 10 m de llum i 2,50 de fletxa. Es tracta de l'obra de més magnitud en aquesta tipologia existent al municipi. | 08148-107 | BV-2111, PK 14,078 | El gener de 1903, l'enginyer provincial Jacint Mumbrú redactava un projecte d'obres de rectificació i millora del camí de Sant Pere de Ribes a Olivella, en el qual exposava que aquest poble no disposava d'un camí carreter en condicions, que no podia donar sortida als seus productes i que, en temps de pluja i gelades, la riera de Begues, que s'havia de travessar set vegades, era intransitable i, per aquest motiu, la contrada quedava aïllada. Un dels punts més perillosos del camí carreter era justament el pas de riera de Begues a peu de Can Suriol. Mumbrú feia notar que el camí havia de construir-se amb la pedra del lloc (la famosa pedra del Garraf), de color blavós gris per les seves excel·lents qualitats. Mumbrú va projectar el pont seguint un dels models d'obres de fàbrica de la col·lecció elaborada cap al 1850 per Carlos Aguado, enginyer civil de l'Estat assignat a la província de Barcelona, el qual, amb tota probabilitat, va imitar els models dibuixats per Ildefons Cerdà. Les obres (del camí i dels ponts projectats) es van subhastar el 19 de setembre de 1905, i van ser adjudicades al contractista Sebastià Gumà Surís, com a administrador del Banco de Villanueva, que els va realitzar en 30 mesos. El 22 de maig de 1908 se'n feia la recepció definitiva. | 41.3115900,1.7913400 | 398829 | 4574052 | 1908 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55851-foto-08148-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55851-foto-08148-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Jacint Mumbrú | 98 | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 55852 | Oració religiosa a la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-religiosa-a-la-mare-de-deu-del-roser | <p>SADURNÍ, P. (2000-2001). Folklore del Penedès (volum 1). Vilafranca del Penedès: Fundació Caixa Penedès.</p> | <p>Oració religiosa a la Mare de Déu del Roser. 'Un favor us demanaria Mare de Déu del Roser, que no em falti el pa cap dia, l'alegria, viure en pau i morir bé'.</p> | 08148-108 | Olivella | <p>Recollida per Pere Sadurní, que la documenta en ús l'any 1928 a Olivella.</p> | 41.3104800,1.8105900 | 400439 | 4573906 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2024-11-19 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 63 | 4.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 55853 | Dites i refranys de la vinya i el vi a Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dites-i-refranys-de-la-vinya-i-el-vi-a-olivella | SADURNÍ, P. (2000-2001). Folklore del Penedès (volum 2). Vilafranca del Penedès: Fundació Caixa Penedès | Refranys i dites en relació a la temàtica de la vinya i el vi documentats al municipi: - Aigua per Sant Joan, celler buit i molta fam. - Cava que cavaràs, que, a la verema t'ho trobaràs. - Pel gener, a la vinya podar i el vi trascolar. - Si vas de camí, no vagis sense pa i vi. En relació al calendari: - Al juliol, la garrofa porta dol - Si veus els camps verdejar al gener, posa't a plorar -Si veus els camps terrejar al gener, un any de fam ve - Sembra de gener no omple el graner - Qui és pastor que munyi - Pagès gandul i mula vella, ni pa a la post ni oli a la paella. - Qui et veu a sortir, et vegi a pondre D'altres: - Homes i gossos al carrer, dones i gats a casa. - Dona i cabra, mala cosa si és magra. | 08148-109 | Olivella | 41.3103900,1.8122200 | 400575 | 4573895 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Aquestes dites i refranys han estat documentades per Pere Sadurní | 61 | 4.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 55854 | Oració supersticiosa per curar l'erisipela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-supersticiosa-per-curar-lerisipela | <p>SADURNÍ, P. (2000-2001). Folklore del Penedès (volum 2). Vilafranca del Penedès: Fundació Caixa Penedès</p> | Avui ja no es fa servir | <p>Aquesta oració ha estat documentada a Olivella. Es deia quan hom tenia una malaltia infecciosa que afecta la pell provocant una placa vermella i tensa. Sant Pere se'n va a llaurar i sa mare li porta esmorzar: - Què és aquest foc tan ardent? - És el foc d'Orient. - Com ho farem per apagar-lo? - Una gota d'oli, i sagí de porc, I que sigui aviat mort.</p> | 08148-110 | Olivella | <p>Documentat a Olivella per Pere Sadurní (veure bibliografia). Segons l'autor la gent resava aquesta oració una setmana a Olivella.</p> | 41.3103900,1.8122200 | 400575 | 4573895 | 08148 | Olivella | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2024-11-19 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 63 | 4.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 55859 | Fons de pergamins d'Olivella de la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-pergamins-dolivella-de-la-biblioteca-de-catalunya | XIV-XVII | Alguns documents s'han anat degradant. | Es tracta de cinc pergamins que abasten un arc cronològic del segle XIV al XVII Pergamí de 1389: Document (585 x 376 mm) de venda pel qual, Bernat Buçot, procurador reial, ven a Pere Feliu, beneficiat de les 11000 Verges de Barcelona, la jurisdicció del castell d'Olivella, situat a la vegueria de Vilafranca del Penedès, per 180 lliures de Barcelona. Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 186, Reg. 10196 Pergamí de l'any 1479: Document (585 x 542 mm) datat el 17 d'abril a Barcelona, de venda davant del notari Pere Pasqual pel qual, Joan Balle i Antònia, d'Eramprunyà, venen a Guillem Balle de Sitges el Mas Cabrefich, situat al terme del castell d'Olivella i sota el domini del dit castell. Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 132, Reg. 11871 Pergamí de l'any 1535: Document (572 x 730 mm), datat el 13 de març a Barcelona, de venda davant del notari Pau Renard pel qual, Bartomeu Balle, pagès de Sitges, ven a Francesc Raventós d'Olivella un mas dit Cabrafic, situat a Olivella. Pergamí de l'any 1607: Document en llatí (367 x 301 mm). Es tracta d'una àpoca realitzada al castell de Subirats davant del notari Antoni Mas de Vilafranca del Penedès el dia 2 de desembre per la qual, Antoni Joan Sibili, ferrer de Gelida, firma rebut del dot de la seva esposa Mariana Raventós, d'Olivella. Francesc Sibili, sabater d'Esparraguera, firma àpoca a Jaume Guerau de 30 lliures pels drets que li corresponen a l'heretat de Cabrafich Pergamí de l'any 1624: Document en llatí (800 x 630 mm). Es tracta d'un document de censal mort realitzat a Vilafranca del Penedès davant del notari Pere Guasc, de Vilafranca del Penedès, notari reial i per l'autoritat de l'ardiaca del Penedès, el dia 26 de febrer. El contingut explica que Pere Guerau, pagès del mas de Cabrafic, al terme de Sant Pere d'Olivella, i la seva muller Àngela venen als marmessors de Francesc Bellot, pastor de la vila de 'Busanyan', al regne de França -Jaume Sadurní i Felip Ràfols, batlles de Sant Cristòfol de Begues i de Sant Joan d'Olesa de Bonesvalls, respectivament, i Joan Martí, pagès de Sant Salvador de Gunyoles- un censal mort de pensió de 104 s. i preu de 104 ll. Amb àpoca (Vilafranca del Penedès, 9 de març de 1624). Acta de donació del censal, feta pels marmessors de Bellot al rector de l'església de Sant Joan d'Olesa de Bonesvalls, en compliment d'una clàusula testamentària d'aquell que institueix una missa setmanal perpètua per la seva ànima (Olesa de Bonesvalls, 4 de maig de 1624). | 08148-115 | Biblioteca de Catalunya. Carrer de l'Hospital, 56, 08001, Barcelona | 41.3103900,1.8122200 | 400575 | 4573895 | 08148 | Olivella | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55859-foto-08148-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55859-foto-08148-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55859-foto-08148-115-3.jpg | Legal i física | Modern|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Imatges de la Biblioteca de Catalunya | 94|85 | 56 | 3.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 55860 | Pont del Corb | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-corb | XX | Pont que serveix perquè la carretera BV-2111 salvi el fondo de les carreteres, afluent de la riera de Begues. La fàbrica és de pedra calcària i morter de calç i presenta parament de maçoneria amb grans contraforts. L'únic arc del pont té 6,10 m de llum. | 08148-116 | BV-2111, entre els punts quilomètrics 10 i 11 | 41.2895800,1.7763200 | 397537 | 4571626 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55860-foto-08148-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55860-foto-08148-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 98 | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 55861 | Pont del Monar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-monar | XX | Pont que serveix perquè la carretera BV-2111 salvi el fondo de Turiols, afluent de la riera de Begues. La fàbrica és de pedra calcària i morter de calç i presenta parament de maçoneria amb grans contraforts. L'únic arc del pont té 2 m de llum i 5 d'alçada. | 08148-117 | BV-2111, entre els punts quilomètrics 12 i 13 | 41.3081100,1.7851600 | 398306 | 4573673 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55861-foto-08148-117-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 98 | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 55862 | Cementiri del municipi d'Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-del-municipi-dolivella | CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup | XIX | El cementiri té una estructura rectangular tancat per un mur de pedra d'uns 630 metres quadrats. El portal principal, està situat a la part nord i està emmarcat amb brancals i dovelles de pedra treballada formant un arc rebaixat. El targetó de la porta de ferro hi ha la data inscrita de 1864 al costat d'un motiu que representa un rellotge de sorra amb ales. A la part superior resa la inscripció 'bienaventurados los que mueren en el señor'. Dins el cementiri, situada a la part sud, hi ha una capella que delimita el cementiri inaugurat el segle XIX, més al sud hi ha part nova annexada recentment. La capella és un edifici de planta rectangular amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i construït en maó amb les cantonades diferenciades de carreus de pedra de majors dimensions. El portal d'accés, està emmarcat amb brancals i dovelles de pedra treballada formant un arc de mig punt. Sobre el portal s'obre un òcul emmarcat en pedra. A la façana principal s'observen quatre làpides de nínxols disposades simètricament. L'espai del cementiri s'organitza des de l'entrada amb un carrer principal delimitat per xiprers que arriben a la capella. A les bandes est i oest s'ubiquen els blocs de nínxols. La part nova al sud de la capella, ha suposat l'edificació de quatre blocs nous de nínxols. | 08148-118 | c. de Josep Almirall (als afores del nucli) | Segons els estudis de Vicenç Carbonell, l'actual cementiri és el tercer que hi hagut al municipi. El primer devia situar-se prop de l'església romànica. El segon era a tocar les parets de la Rectoria (documentat el 1787). I l'actual, fora de la vila, es començaria a construir l'any 1815. El 1992 el cementiri fou cedit a l'Ajuntament l'any 1993. Posteriorment es va ampliar, la reforma es va inaugurar l'any 2000. | 41.3076300,1.8127400 | 400614 | 4573588 | 1864 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55862-foto-08148-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55862-foto-08148-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55862-foto-08148-118-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 55863 | Pont dels Pelagons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dels-pelagons | XX | <p>Pont que serveix perquè la carretera BV-2111 salvi la riera de Begues. La fàbrica és de pedra calcària i morter de calç i presenta parament de maçoneria amb grans contraforts. Amb un únic arc.</p> | 08148-119 | BV-2111, entre els punts quilomètrics 13 i 14 | 41.3131545,1.7889516 | 398631 | 4574228 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55863-foto-08148-119-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-07-12 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 98 | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 55864 | Pergamí de l'arxiu històric de Vilassar de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergami-de-larxiu-historic-de-vilassar-de-dalt | Alguns documents s'han anat degradant. | Document en llatí (275 x 133 mm). Es tracta d'un document de venda fet per l'escrivà Bernat el dia 30 de març de 1186. El contingut explica que Goball d'Ologia i la seva muller Ermengarda venen a Ramon de Queralt un alou, unes cases, mig ferraginal i altres béns i drets que tenen a Olivella, al lloc anomenat Coma de Puig d'Olivella, pel preu de 45 auris. | 08148-120 | Arxiu històric de Vilassar de Dalt. C. Marquès de Barberà, 9 08339 Vilassar de Dalt | El document original forma part del fons de pergamins del marquesat de Santa Maria de Barberà, que van del segle X al segle XVIII. El fons és de propietat privada i es trobava al castell de Vilassar de Dalt (Maresme). L'any 2016 el fons va ser cedir a l'arxiu històric de Vilassar de Dalt. | 41.3103900,1.8122200 | 400575 | 4573895 | 08148 | Olivella | Restringit | Regular | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 56 | 3.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 55865 | Rellotge de sol de can Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-camps | XX | Rellotge de sol vertical, de forma rectangular, fet de rajoles esmaltades, situat a la façana meridional d'un dels edificis que conformen el conjunt de can Camps. Al centre del rellotge s'hi representa un gall, sobre del qual, hi ha la representació de l'astre rei flanquejat de núvols, del qual emergeix el gnòmon. Rodejant el gall hi trobem les xifres horàries, en números romans; d'esquerra a dreta es llegeix: 'VII-VIII-IX-X-XI-XII-I-II-III-IV-V'. | 08148-121 | Camí de Jafra | 41.3068000,1.8170600 | 400975 | 4573491 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55865-foto-08148-121-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 55866 | Rellotge de sol del carrer Sant Isidre, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-sant-isidre-2 | XX | Rellotge de sol vertical situat a la façana meridional de l'edifici emplaçat al carrer Sant Isidre, 2. Es tracta d'un rellotge circular, fet amb una capa allisada pintada de blanc dins de l'arrebossat irregular de la façana. El rellotge no presenta cap ornamentació i s'hi disposen únicament les xifres horàries, en números romans, fetes de ferro; d'esquerra a dreta es llegeix: 'VII-VIII-IX-X-XI-XII-I-II-III-IV´-V-VI'. El rellotge conserva la base del gnòmon. | 08148-122 | carrer Sant Isidre, 2 | 41.3101100,1.8121800 | 400571 | 4573864 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55866-foto-08148-122-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 55867 | Rellotge de sol del carrer Sant Isidre, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-sant-isidre-6 | XX | Rellotge de sol vertical, de forma rectangular, fet de rajoles esmaltades, situat a la façana meridional de l'edifici del carrer Sant Isidre, 6. A la meitat superior s'hi representa el sol emmarcat per unes sanefes que es repeteixen també a la base del rellotge. Al centre del rellotge hi trobem el gnòmon. A la meitat inferior se situen les xifres horàries, en números romans; d'esquerra a dreta es llegeix: 'VI-VII-VIII-IX-X-XI-XII-I-II-III-IV-V-VI'. A la cantonada inferior dreta hi trobem la signatura de l'autor 'Doller'. | 08148-123 | carrer Sant Isidre, 6 | 41.3101800,1.8117800 | 400538 | 4573872 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55867-foto-08148-123-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Doller | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 55868 | Rellotge de sol del carrer Sant Isidre, 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-sant-isidre-12 | XX | Rellotge de sol vertical, enguixat sobre la façana de la façana meridional de l'edifici del carrer Sant Isidre, 12. És de forma quadrangular, amb una part arquejada sobre el límit superior. Sobre un fons de color marró clar, en el terç superior hi ha pintat un cercle rosat del qual neix el gnòmon. D'aquest cercle rosat neixen quatre línies negres que van a parar a les quatre xifres horàries representades en el rellotge. En números romans, d'esquerra a dreta es llegeix: 'VI- IX-XII- III'. La situació de la resta d'hores és representada únicament amb línies i punts. | 08148-124 | carrer Sant Isidre, 12 | 41.3101200,1.8107100 | 400448 | 4573866 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55868-foto-08148-124-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 55869 | Rellotge de sol de can Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-grau | Rellotge de sol vertical, inserta en un rectangle pintat de color marró clar sobre la façana. Al terç superior d'aquest rectangle s'hi representa el sol, al centre del qual hi ha el gnòmon. De l'astre rei en surten, de forma radial, línies de color negre i diferent longitud, creant un ritme, que l'uneixen amb les xifres horàries, fetes amb números romans. D'esquerra a dreta es llegeix: 'VI-VII-VIII-IX-X-XI-XII-I-II-III-IV-V'. | 08148-125 | Can Grau | 41.3069200,1.8381400 | 402740 | 4573480 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55869-foto-08148-125-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 55870 | Carrerada del camí vell d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-del-cami-vell-dolesa-0 | ROVIRA, J. ; MIRALLES, F. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf: aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord de Catalunya. Es tracta d'una branca de la carrerada de la Cerdanya. Aquesta carrerada segueix íntegrament el camí vell o veïnal que unia Ribes i Olesa de Bonesvalls. Comença a la sortida del poble de Sant Pere de Ribes, en el trencall que surt a la dreta de la carretera BV-2111 que va a Olivella i s'enfila pel vial central de la urbanització de can Lloses en direcció a ca l'Almirall. El camí encimentat al principi, es converteix a l'alçada de ca l'Almirall en una pista amplíssima en la que encara es distingeix una mica el camí vell per l'esquerra. La carrerada segueix el GR-5 parcialemnt i sense massa desnivell el camí arriba a can Grau on pren la pista que, per l'esquerra del Puig de la Mola, va a trobar el fondo de l'Astor i arriba al pla de l'Hospital d'Olesa. (ROVIRA ET AL., 1999). | 08148-126 | Olivella | La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és una de les grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (ROVIRA et alií, 1999). | 41.3010800,1.8325300 | 402261 | 4572838 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55870-foto-08148-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55870-foto-08148-126-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Identificada amb el codi D1 a l'obra de (ROVIRA ET AL., 1999). | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 55871 | Carrerada de la creu d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-la-creu-dordal-0 | ROVIRA, J. ; MIRALLES, F. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf: aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord de Catalunya. Es tracta d'una branca de la carrerada de la Cerdanya. Aquesta carrerada entra al terme d'Olivella des d'Avinyonet en un recorregut de 600 metres aproximadament per la serra de Caudellops. En síntesi , aquest camí ramader transcorre per la serra de la Llampa i Riés fins la Creu d'Ordal. Es tracta d'un petit brancal que uneix la carrerada de la Cerdanya amb la carrerada de la serra de la Llampa (ROVIRA ET AL., 1999). | 08148-127 | Olivella | 41.3271700,1.7746700 | 397458 | 4575801 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Identificada amb el codi A7 a l'obra de (ROVIRA ET AL., 1999). | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 55872 | Carrerada de Jafre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-jafre | ROVIRA, J. ; MIRALLES, F. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf: aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord de Catalunya. Es tracta d'una branca de la carrerada de la Cerdanya. La carrerada de Jafra s'inicia davant la desembocadura de la riera de Ribes. Per la partió de terme entre Sitges i Sant Pere de Ribes, va pujant suaument fins a les urbanitzacions de Santa Bàrbara i Vallpineda, les quals han desdibuixat completament el camí. Un cop travessada l'autopista A-16, es torna a trobar el camí, el qual, pel mig d'uns plans, davalla suaument fins trobar la riera de Jafre. Remuntant la riera, la carrerada coincideix amb el sender de llarg recorregut GR-92 4. Quan el GR-92 4 tomba a la dreta i s'enfila cap a la plana Novella, la carrerada segueix riera amunt fins el corral Nou. S'enfila per l'esquerra del tram superior de la riera cap a dalt el turó on antigament hi havia les cases de Jacas i davalla recte a travessar el torrent de l'Artiga. Sempre pel vessant sud de la serra dels Vaquers, va guanyant alçada en direcció a la penya Blanca i posteriorment davalla cap a Begues. (ROVIRA ET AL., 1999). | 08148-128 | Olivella | La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és una de les grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (ROVIRA et alií, 1999). | 41.2916900,1.8308800 | 402109 | 4571797 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55872-foto-08148-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55872-foto-08148-128-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Identificada amb el codi D2 a l'obra de (ROVIRA ET AL., 1999). | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 55873 | Camí antic d'Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-antic-dolivella | AJUNTAMENT D'OLIVELLA. 'Xarxa Camins d'Olivella,. Camí antic d'Olivella. Camí antic de Can Turiols'. (Fulletó). Ajuntament d'Olivella i Diputació de Barcelona. | Des de la plaça major del nucli històric d'Olivella, el camí baixa a l'aparcament de la ronda sud per enfilar-se a la serra de les Basses i baixar fins a creuar la carretera BV.2111 a l'alçada de Can Duran. D'allà segueix paral·lel a la riera de Begues fins a Can Suriol, després de passar pel costat de forn de Can Suriol, per la falda del Puig del Monàs arribem a la cruïlla amb el Camí de Can Turiols. Seguint en direcció de Mas Milà, es passa per un segon fornd e calç i riera avall per l'ombril del Coster de la Bota s'arriba a un forn de calç d emides excepcionals (Forn del Monàs), el camí continua en direcció Sant Pere de Ribes. | 08148-129 | Olivella | Aquest camí era la sortida sud natural del nucli històric d'Olivella abans de la construcció de l'actual BV-2111. | 41.3111400,1.7902800 | 398740 | 4574003 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55873-foto-08148-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55873-foto-08148-129-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Actualment es un camí senyalitzat amb ús esportiu cultural, uneix el nucli històric d'Olivella amb la zona d'equipament de la Crivellera i connecta amb la xarxa de camins del Garraf senyalitzada per la Diputació de Barcelona. El camí senyalitzat per l'Ajuntament té un recorregut de 4,5 km | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 55874 | Camí de Can Turiols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-turiols | AJUNTAMENT D'OLIVELLA.'Xarxa Camins d'Olivella,. Camí antic d'Olivella. Camí antic de Can Turiols'. (Fulletó). Ajuntament d'Olivella i Diputació de Barcelona. | El camí neix d'una cruïlla amb el Camí antic d'Olivella, travessa la riera de Begues i la carretera BV-2111. El camí s'enfila per la Costa Reba i paral·lel al fondo de Turiols ens porta al Forn de Calç d'en Turiols. Després s'enfila pel solell paral·lel a la carretera BV-2415 fins al Centre Recreatiu Municipal Can Turiols. Després continua per l'antic Mas can Turiols (actual restaurant les Piques) en direcció de l'Arboçar, ja en terres de l'Alt Penedès. | 08148-130 | Olivella | Aquest camí era la sortida natural del nucli històric d'Olivella per arribar a la Plana del Penedès abans de la consolidació de la carretera actual BV-2415 | 41.3093400,1.7816100 | 398011 | 4573814 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55874-foto-08148-130-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Actualment es un camí senyalitzat amb ús esportiu cultural, uneix el camí antic d'Olivella amb la zona d'equipament de Can Ganxo i connecta amb la xarxa de camins de l'Alt Penedès senyalitzada per la Diputació de Barcelona. El camí senyalitzat per l'Ajuntament té un recorregut d'1,5 km | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 55875 | Camí del Castell Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-castell-vell | AJUNTAMENT D'OLIVELLA. 'Xarxa Camins d'Olivella. Camí del Castell Vell'. (Fulletó). Ajuntament d'Olivella i Diputació de Barcelona. | Camí històric que uneix en els seus extrems els orígens mil·lenaris d'Olivella. El camí travessa espais significatius del patrimoni municipal. Cal destacar l'era de Can Pau, la Font del Rector, l'església romànica de Sant Pere del Castell Vell o el mateix Castell. És senyalitzat des de l'Ajuntament d'Olivella. | 08148-131 | Oest del nucli antic d'Olivella | Aquest era el camí històric que unia el nucli d'Olivella amb l'església i el castell romànics. | 41.3170300,1.8165600 | 400948 | 4574627 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55875-foto-08148-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55875-foto-08148-131-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Actualment es un camí senyalitzat, un itinerari històric, arquitectònic i etnològic que uneix el nucli històric d'Olivella amb el Castell d'Olivella El camí senyalitzat per l'Ajuntament té un recorregut de2,7 km i passa per diferents elements patrimonials. Des del Castell és possible fer un camí de tornada per espais diferents, formant-se així un circuit circular. | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 55876 | Escultura 'Margalló' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-margallo | XXI | Escultura realitzada sobre bloc de pedra calcària. Es situa sobre doble pedestal superposat de base quadrada. La mida màxima del bloc és d'1,5 m d'alçada i 1,40 m d'amplada. La cara principal és polida a la seva part central, en contrast amb la rugositat natural de la roca, a la part superior s'esculpeix una fulla de margalló que ocupa la meitat de la composició. A la part inferior hi ha la inscripció 'Lliure com la brisa de mar que acarona la teva verdor. Roca salvatge i margalló'. L'escultura està signada a la part dreta inferior. Una placa metàl·lica sobre el pedestal recorda la inauguració al mes de maig de 2007 i el Títol de l'obra 'Margalló'. | 08148-132 | Plaça Catalunya (Mas Milà). Olivella | 41.2985900,1.7786800 | 397749 | 4572624 | 2007 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55876-foto-08148-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55876-foto-08148-132-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Amb trenta anys de trajectòria, les escultures d'Arlene Sereix són obres plenes, arrodonides, on la figura s'insinua amb línies tibants, com les qualifica ella mateixa, però sempre buscant la simplicitat de les formes per arribar a una màxima expressivitat. En la seva vessant escultòrica treballa sobretot pedres tallades, que l'artista poleix a mà per aconseguir unes superfícies llises, suaus, brillants. | 98 | 51 | 2.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 55877 | Pou del Canyar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-canyar | La superestructura està malmesa. | El pou del Canyar se situa al fondo la Roqueta, a l'esquerra del camí que baixa d'aquest mas, en una zona de camps de conreu. Es tracta d'un pou excavat en el terreny i revestit de pedra seca que capta les aigües subterrànies del subsòl. El seu diàmetre exterior és de 2,40 metres, l'interior d'1,50 metres, mentre que el gruix de la paret perimetral ronda els 0,5 metres. S'intueix on hi havia l'obertura per on se n'extreia l'aigua, si bé aquesta està degradada i coberta de vegetació. Els pous bàsicament consisteixen en un forat profund recobert de pedra en sec que capta les aigües subterrànies, que porta un mecanisme manual per treure l'aigua. Les seccions son circulars, que és la forma que més s'adapta al mecanisme d'extracció de l'aigua. Aquest mecanisme consta d'una roda o corriola que penja de la part alta de l'estructura, accionada de manera manual, que gira al voltant d'un eix que descansa sobre les parets laterals del pou. La roda fa de guia d'unes cordes de cànem que pengen fins al nivell de l'aigua i a les quals es subjecten els catúfols, que s'omplen quan arriben a l'aigua del fons del pou, per a després tornar a pujar a la superfície. | 08148-133 | Fondo de la Roqueta | 41.2915100,1.7477200 | 395146 | 4571874 | 08148 | Olivella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55877-foto-08148-133-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 94 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 55878 | Marge de pedra de Can Suriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-de-pedra-de-can-suriol | XIX-XX | En un tram hi ha un esvoranc important. | Marge de pedra seca de dimensions considerables, l'alçada té una mitjana de 2'5 metres i la llargada uns 140 metres aproximadament, amb un vèrtex que serveix per canviar la direcció i vorejar el bancal que forma. Fet amb blocs irregulars de pedra disposats horitzontalment, serveix per delimitar i aguantar les feixes conreades amb vinya a un nivell superior. | 08148-134 | Can Suriol | 41.3106900,1.7918500 | 398870 | 4573951 | 08148 | Olivella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55878-foto-08148-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55878-foto-08148-134-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 94 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 55879 | Corral de l'Angeló / Corral del Maset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-langelo-corral-del-maset | CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. | XVIII | Enrunat | El corral de l'Angeló s'emplaça al fondo del Maset de la Miqueleta, a mà dreta de la carretera en sentit descendent. Es tracta d'un corral enrunat, d'uns 12 per 8 metres, que estava format per una part coberta amb un pati descobert davant seu. La construcció combina l'obra de maçoneria, lligada amb fang, amb les parets de tàpia. La part construïda, situada al nord-oest, tenia coberta de teula àrab a un únic vessant (vers el pati) i tota l'edificació estava revestida amb morter de calç. | 08148-135 | Fondo del Maset de la Miqueleta | Lloc tradicionalment propietat de la família Mestre 'Geló' de Ribes. És documentat per primera vegada en el segle XVIII: 'lo propietari és Joseph Mestra Jaló abitant al terme de Ribas'. En aquestes terres el 1851 existia una casa d'en 'Jaló de Rivas', que després esdevindrà 'corral Angeló' (1915) i 'ca l'Angeló' (1986). En la cartografia oficial actual de l'ICC aquest immoble surt amb el nom 'Corral del Maset', ja que també era anomenat 'Maset d'en Miret', tot i que era propietat de Cristòfor Mestre. | 41.2960100,1.7618500 | 396336 | 4572357 | 08148 | Olivella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55879-foto-08148-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55879-foto-08148-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55879-foto-08148-135-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 55880 | Cisterna del Corral de l'Angeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-del-corral-de-langelo | XX | Deixalles a l'interior | La cisterna del corral de l'Angeló s'emplaça al fondo del Maset de la Miqueleta, a uns 5 metres a mà esquerra de la carretera en sentit descendent, prop del curs de la torrentera intermitent que hi circula. Es tracta d'una construcció subterrània destinada a emmagatzemar l'aigua d'escorrentia procedent de l a pluja. Té forma piriforme i l'interior està revestit de morter que li proporciona impermeabilitat. La seva boca mesura 0,60 metres d'amplada si bé el seu diàmetre interior assoleix els 2-2,5 metres de diàmetre interior. La fondària màquina conservada mesura 1,70 metres. | 08148-136 | Fondo del Maset de la Miqueleta | És molt possible que fos construït i utilitzat pels habitants del Corral de l'Angeló, situat a escassos metres d'aquesta estructura. | 41.2956600,1.7621800 | 396363 | 4572318 | 08148 | Olivella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55880-foto-08148-136-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Esteve i Gràcia Xavier | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 55881 | Font de l'Arcada de les Piques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-larcada-de-les-piques | CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. | La font de l'Arcada de les Piques se situa a uns 50 metres a l'oest d'aquesta masia. Es tracta d'una surgència natural que brolla d'un marge. El punt d'on brolla l'aigua està protegit per una volta de carreuons de pedra. | 08148-137 | Les Piques | L'aigua de la font de degotall era recollida en unes piques excavades a la roca. D'aquestes piques l'aigua passava a una cisterna i d'aquesta era canalitzada fins una gran pica a peu d ela casa. Posteriorment també a un pou obert vers 1860. Des d'aquest pou una canonada la dirigia a la Plana Novella. De fet la primera data de portada d'aigua de les Piques a la Plana Novella data de 1887. | 41.3098900,1.8403100 | 402926 | 4573807 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55881-foto-08148-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55881-foto-08148-137-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 98|94 | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 55882 | Font de de les Piques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-de-les-piques | CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. | La font de les Piques se situa a uns 60 metres a l'oest d'aquesta masia. Es tracta d'una surgència natural que brolla d'un aflorament rocallós. Des d'aquest punt, una canalització de teules superposades condueix l'aigua fins a un safareig. | 08148-138 | Les Piques | L'aigua de la font de degotall era recollida en unes piques excavades a la roca. D'aquestes piques l'aigua passava a una cisterna i d'aquesta era canalitzada fins una gran pica a peu d ela casa. Posteriorment també a un pou obert vers 1860. Des d'aquest pou una canonada la dirigia a la Plana Novella. De fet la primera data de portada d'aigua de les Piques a la Plana Novella data de 1887. | 41.3095700,1.8403200 | 402926 | 4573772 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55882-foto-08148-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55882-foto-08148-138-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 98|94 | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 55883 | Ca la Miquela / el Maset de la Miquela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-miquela-el-maset-de-la-miquela | Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. | XIX | Enrunat | Ca la Miquela s'emplaça al vessant meridional d'una elevació. Es tracta d'un petit mas de planta baixa amb la teulada, originalment a dues vessants, enrunada. L'obra és de tàpia revestida de morter de calç. A l'interior s'observa encara la seva senzilla compartimentació. L'entrada, mitjançant una porta de llinda plana, donava accés a una habitació amb funció de cuina, menjador i sala d'estar. S'hi conserven les restes de la cuina i bancs correguts d'obra. Des d'aquesta es podia accedir a un parell d'habitacions, amb sengles finestres i a un petit pati. | 08148-139 | Ca la Miquela | La 'Casa de la Miquela' apareix esmentat per primera vegada l'any 1830. A partir de 1859 s'escriu 'Mas de la Miquela', quan és propietat de Francesc Carbonell. L'any 1910 apareix ja com a 'Maset de la Miquela'. | 41.2933600,1.7648300 | 396581 | 4572059 | 08148 | Olivella | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55883-foto-08148-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55883-foto-08148-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55883-foto-08148-139-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 55884 | Pou Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-nou | CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. | El Pou Nou s'emplaça al fondo de l'Hort Gran, per sobre del fondo de la Sivineta. Es tracta d'un pou obrat situat en una zona de camps de conreu. Els pous bàsicament consisteixen en un forat profund recobert de pedra en sec que capta les aigües subterrànies, que porta un mecanisme manual per treure l'aigua. Les seccions son circulars, que és la forma que més s'adapta al mecanisme d'extracció de l'aigua. Aquest mecanisme consta d'una roda o corriola que penja de la part alta de l'estructura, accionada de manera manual, que gira al voltant d'un eix que descansa sobre les parets laterals del pou. La roda fa de guia d'unes cordes de cànem que pengen fins al nivell de l'aigua i a les quals es subjecten els catúfols, que s'omplen quan arriben a l'aigua del fons del pou, per a després tornar a pujar a la superfície. | 08148-140 | Camí de Sitges a Jafre | 41.2733100,1.8367700 | 402575 | 4569750 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55884-foto-08148-140-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 94 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 55885 | Corral del Pou Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-del-pou-nou | En procés d'enrunament. | El Corral del Pou Nou s'emplaça al fondo de l'Hort Gran, per sobre del fondo de la Sivineta, a una desena de metres per sota del Pou Nou. Es tracta de les restes d'un corral enrunat. Es conserven part de les parets de maçoneria perimetrals i s'intueixen les runes de la part coberta d'aquest immoble. | 08148-141 | Camí de Sitges a Jafre | 41.2730800,1.8366900 | 402568 | 4569725 | 08148 | Olivella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55885-foto-08148-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55885-foto-08148-141-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 55886 | Font de la Fassina / Font de can Marcer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-fassina-font-de-can-marcer | La font es troba en bon estat, si bé periòdicament la vegetació l'envaeix. | La font de la Fassina s'emplaça a uns 70 metres al sud-est de la masia que li dóna nom, enmig de conreus. Consisteix en una surgència natural a partir de la qual es construí una font de tipus cocó amb volta. La pica de pedra d'aquesta font porta la data de 1837. Les aigües procedents d'aquesta font han estat canalitzades vers la Fassina. Abans d'arribar a aquesta, a 20 metres d'aquesta, omple també un safareig. | 08148-142 | La Fassina | CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. | 41.2774900,1.8361100 | 402526 | 4570215 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55886-foto-08148-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55886-foto-08148-142-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 94 | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 55887 | La Resclosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-resclosa-0 | CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. | La resclosa es troba en bon estat, si bé reblerta de sediment. | La Resclosa s'emplaça al fondo de Jafre, a uns 50 metres al sud-oest de la Fassina, al llit del curs fluvial que hi baixa intermitentment. Consisteix en una estructura d'uns 8 metres d'amplada, i uns 0,8 metres d'amplada, de planta corba per resistir la pressió de l'aigua. Aquesta estructura està fabricada mitjançant maçoneria, amb grans blocs de pedra revestits de morter. Se n'observa una alçada aproximada d'un metre d'alçada. | 08148-143 | La Fassina | La Resclosa, amb tota probabilitat, era utilitzada per la Fassina. Es desconeix si s'emprava per disposar d'una reserva d'aigua o si, a banda també podia derivar-se l'aigua cap a cotes més baixes per altres usos. | 41.2778000,1.8347000 | 402408 | 4570251 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55887-foto-08148-143-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 94 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 55888 | Font de Fontanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-fontanelles-0 | CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. | La font de Fontanelles s'emplaça a l'esquerra de la riera de Jafre, a 500 metres al sud-est del Corral Nou. Consisteix en una surgència natural que neix d'una cavitat que ha estat modificada. Les parets d'aquesta cova han estat repicades per tal d'aprofundir la seva capacitat d'emmagatzemament , alhora que s'hi ha deixat uns graons retallats a la roca que permeten baixar-hi quan el nivell d'aigua és més baix. A la zona de l'entrada s'hi construí en algun moment un mur de maçoneria que permet mantenir l'aigua a l'interior a la vegada que s'impedeix l'entrada de brutícia. En un petit replà situat davant de la font hi havia un abeurador del que actualment només en queda la base. | 08148-144 | Corral Nou | 41.2975600,1.8587200 | 404449 | 4572418 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55888-foto-08148-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55888-foto-08148-144-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Recentment ha estat senyalitzada per la Diputació de Barcelona. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 55889 | Font de Mas Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-mas-llorenc | CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. | La font de Mas Llorenç s'emplaça a uns 75 metres al sud del mas que li dóna nom. Es tractaria d'una surgència natural, de la qual actualment no se n'observa la deu. El lloc de naixement de l'aigua estaria a les proximitats d'on actualment trobem una bassa. | 08148-145 | Mas Llorenç | 41.2823300,1.8408000 | 402926 | 4570747 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55889-foto-08148-145-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 55890 | El Corralot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-corralot | CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. | En procés d'enrunament. | El Corralot s'emplaça al paratge del Nevar, a la dreta del fondo al que dóna nom. Consisteix en un immoble enrunat del que en queden únicament alguns dels seus murs. Les construccions, de maçoneria, permeten entreveure que, com és habitual en els corrals d'aquestes muntanyes, es comptava amb una edificació coberta, a una vessant, i un pati al seu davant. | 08148-146 | El Nevar | 41.3180500,1.8013500 | 399677 | 4574758 | 08148 | Olivella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55890-foto-08148-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55890-foto-08148-146-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 55891 | Font Cabota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-cabota | CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. | La font Cabota s'emplaça al vessant nord-oest del puig de la Llebreta, al costat dret d'un sender que baixa des de la pista carenera fins el fondo d'Aliona. Es tracta d'una surgència natural, de degotall sobre de la qual s'hi ha construït una coberta de pedra seca que protegeix la deu i la fossa que n'acumula l'aigua. | 08148-147 | Puig de la Llebreta | L'any 1330 hi ha un esment documental de la 'serra de la Fon Cabota', en una afrontació de propietats. | 41.2935500,1.8102700 | 400386 | 4572027 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55891-foto-08148-147-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 55892 | El Navà i els Pivens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-nava-i-els-pivens | AJUNTAMENT D'OLIVELLA. 'Xarxa Camins d'Olivella. Camí del Castell Vell'. (Fulletó). Ajuntament d'Olivella i Diputació de Barcelona. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. | Espai natural caracteritzat per la densa massa arbòria formada sobretot per exemplars de pi pinyoner (Pinus Pínea) plantats al segle XVIII, que destaquen quantitativa i qualitativament en el context del medi natural d'Olivella. Visualment, la delimitació de les penyes i penya-segats de la riba dreta de la Riera de Begues, delimiten un espai singular des del punt de vista geogràfic i paisatgístic d'interès. Els pins pinyoners d'aquest espai aconsegueixen entre quinze i vint metres d'alçada, són de capçada densa, generalment eixamplada i aplatada en forma de para-sol. | 08148-148 | El Navà i els Pivens | Aquest paratge està documentat per primera vegada l'any 1277 com 'El Nabar' i després el 1302. El topònim donà lloc a la coma, la penya i el puig del Nabar. Aquesta paraula té arrels basques i vol dir 'pedregar'. Amb la grafia Navar es comença a documentar l'any 1773 i després passa a l'actual nom Navà. Aquest espai era un dels possibles emplaçaments del projecte de pantà de Monàs que es projectava el primer quarts del segle XX. Els Pivens és un indret també conegut per 'bosc de la Marcel·la', situat entre can Muntaner i la riera de Begues. Els Pivens foren plantats en el segle XVIII per la mestressa de Can Suriol. El nom ve de l'espècie de pi plantada, el pi pinyoner (Pinus pínea) | 41.3156400,1.8027700 | 399792 | 4574488 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55892-foto-08148-148-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 55893 | La Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mina-0 | La Mina s'emplaça al vessant nord-est del puig de la Guardieta. Consisteix en una surgència natural que brolla d'un marge. A la raconada on neix d'aigua en temps pretèrits s'hi construí una cisterna, amb les parets revestides de pedra, actualment tapada amb una tapadora metàl·lica. Uns 30 metres més avall hi ha una cisterna d'obra moderna a l'aire lliure. | 08148-149 | Puig de la Guardieta | 41.2735800,1.8487500 | 403579 | 4569767 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55893-foto-08148-149-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 98 | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 55894 | Refugi de fauna salvatge de la Plana Novella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-fauna-salvatge-de-la-plana-novella | DIARI OFICIAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1998): Ordre de 27 de febrer de 1998, per la qual es declara refugi de fauna salvatge la finca Plana Novella, al terme municipal d'Olivella. DOGC núm. 2600, del 17 de març de 1998 | XX | Les reserves naturals són espais naturals d'extensió reduïda i d'interès científic. L'objectiu és conservar íntegrament el conjunt de sistemes naturals o d'alguna de les seves parts. Aquestes poden ser integrals, parcials o de fauna salvatge. Per l'ordre de 27 de febrer de 1998, es va declarar refugi de fauna salvatge la finca Plana Novella, al terme municipal d'Olivella. La Plana Novella és una antiga heretat que es troba en una petita planúria al centre del Parc del Garraf. Es troba situada en un promontori dominant, la vall dels Reis. En aquest espai destaca el palau Novella, a l'exterior destaca un llac artificial enmig del que devia ésser el jardí romàntic, avui encara amb arbres de diferents espècies. | 08148-150 | Plana Novella | 41.2922200,1.8548300 | 404115 | 4571829 | 1998 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Aquesta figura legal prohibeix qualsevol tipus d'activitat cinegètica, la captura d'animals o la introducció d'espècies al·lòctones dins els límits dels Refugi. Tanmateix, si existeixen raons científiques que aconsellin la captura o la reducció de la població de determinades espècies, la Direcció General del Medi Natural pot autoritzar excepcionalment caceres específiques. Amb aquests condicionants, doncs, s'assegura una gestió molt més favorable a l'ús públic i a la conservació, alhora que prevé conflictes amb els caçadors i els pagesos dels voltants. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 55895 | Forn de calç del fondo de la Romaguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-de-la-romaguera | XX | Esfondraments parcials. | El forn de calç del fondo de la Romaguera és una estructura construïda de planta circular que aprofita un desnivell natural com a paret. Consisteix en una cambra de combustió o canó de forma cilíndrica, amb uns 4,30 metres de diàmetre i 1,30 metres d'alçada. No s'observa la porta d'entrada. Les parets de l'interior de la cambra de combustió, excavada majoritàriament al subsòl d'argiles i en part revestides de calç, pedres i argila per millorar-ne l'aïllament, estan completament rubefactades fruit de les altes temperatures assolides en aquest forn. A la part alta del canó s'hi conserva parcialment la vora, feta amb grans blocs de calcària units per morter de calç. | 08148-151 | fondo de la Romaguera | Els forns es llogaven als grups de calciners que extreien la pedra, la coïen i més tard la venien sencera o acabada en calç. El procés de producció d'una fornada podia durar entre un mes i mes i mig de feina. També, de vegades era el mateix propietari qui contractava un grup d'homes que l'ajudessin per a produir una partida de calç. Primer de tot, per fabricar la calç es necessitava combustible, que s'obtenia desembrossant el bosc ja que es s'iniciava una combustió del forn i aquest assolia temperatures entre 800 i 1000 ºC. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra calcària amb pics i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Durant el procés de cocció que podia durar, sense interrupció, 10 o 15 dies, la fornada de pedra calcària s'havia transformat en calç viva. Les pedres estaven cuites i es convertien en calç quan adquirien un color blanquinós i a més, quan desapareixien les juntes entre les pedres. La millor estació per fabricar la calç és a l'estiu perquè la humitat no anava bé per fer una fornada. A més, aquesta calç la fabricaven els calciners que s'encarregaven de fabricar-lo correctament. La utilitat de la calç era en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o arena s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures d'entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat de calci s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori. D'aquesta antiga activitat, tan estesa a les nostres muntanyes, solament resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació. | 41.3042500,1.7815200 | 397996 | 4573249 | 08148 | Olivella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55895-foto-08148-151-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Localitzat i inventariat pel Cos Agents Rurals. | 119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 55896 | Forn de calç del fondo del Xicalló 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-del-xicallo-1 | XIX-XX | La vegetació ha envaït l'interior del forn i hi creixen fins i tot alguns pins a l'interior. | Forn de calç del fondo del Xicalló 1 se situa al fondo que li dóna nom, a uns 90 metres a l'oest del carrer del Segre de la urbanització del Mas Mestre. Es tracta d'una estructura de planta circular que aprofita un desnivell natural com a paret. Consisteix en una cambra de combustió o canó de forma cilíndrica, de 2,60 metres de diàmetre i 2,40 metres d'alçada, aproximadament. La porta se situava a la part baixa del terreny descendent que conforma el mateix fondo, aprofitant un terrassament. Les parets de l'interior de la cambra de combustió, excavada majoritàriament al subsòl d'argiles i en part revestides de calç, pedres i argila per millorar-ne l'aïllament, estan completament rubefactades fruit de les altes temperatures assolides en aquest forn. A la part alta del canó s'hi conserva encara la vora, feta amb blocs de calcària d'uns 1,35 m d'amplada. La vegetació ha envaït l'interior del forn i hi creixen fins i tot alguns pins a l'interior. | 08148-152 | Fondo del Xicalló | Els forns es llogaven als grups de calciners que extreien la pedra, la coïen i més tard la venien sencera o acabada en calç. El procés de producció d'una fornada podia durar entre un mes i mes i mig de feina. També, de vegades era el mateix propietari qui contractava un grup d'homes que l'ajudessin per a produir una partida de calç. Primer de tot, per fabricar la calç es necessitava combustible, que s'obtenia desembrossant el bosc ja que es s'iniciava una combustió del forn i aquest assolia temperatures entre 800 i 1000 ºC. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra calcària amb pics i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Durant el procés de cocció que podia durar, sense interrupció, 10 o 15 dies, la fornada de pedra calcària s'havia transformat en calç viva. Les pedres estaven cuites i es convertien en calç quan adquirien un color blanquinós i a més, quan desapareixien les juntes entre les pedres. La millor estació per fabricar la calç és a l'estiu perquè la humitat no anava bé per fer una fornada. A més, aquesta calç la fabricaven els calciners que s'encarregaven de fabricar-lo correctament. La utilitat de la calç era en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o arena s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures d'entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat de calci s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori. D'aquesta antiga activitat, tan estesa a les nostres muntanyes, solament resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació. | 41.2884400,1.7524800 | 395539 | 4571528 | 08148 | Olivella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55896-foto-08148-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55896-foto-08148-152-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Localitzat i inventariat pel Cos Agents Rurals | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 55897 | Forn de calç del fondo del Xicalló 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-del-xicallo-2 | XIX-XX | Esfondraments parcials. | Forn de calç del fondo del Xicalló 2 se situa al fondo que li dóna nom, a uns 88 metres al nord del carrer de l'Ebre de la urbanització del Mas Mestre. Es tracta d'una estructura de planta circular que aprofita un desnivell natural com a paret. Consisteix en una cambra de combustió o canó de forma cilíndrica, de 3,50 metres de diàmetre i 2,20 metres d'alçada, aproximadament. Les parets de l'interior de la cambra de combustió, excavada majoritàriament al subsòl d'argiles i en part revestides de calç, pedres i argila per millorar-ne l'aïllament, estan completament rubefactades fruit de les altes temperatures assolides en aquest forn. A la part alta del canó s'hi conserva encara la corona, feta amb blocs de calcària. La vegetació ha envaït l'interior del forn. | 08148-153 | Fondo del Xicalló | Els forns es llogaven als grups de calciners que extreien la pedra, la coïen i més tard la venien sencera o acabada en calç. El procés de producció d'una fornada podia durar entre un mes i mes i mig de feina. També, de vegades era el mateix propietari qui contractava un grup d'homes que l'ajudessin per a produir una partida de calç. Primer de tot, per fabricar la calç es necessitava combustible, que s'obtenia desembrossant el bosc ja que es s'iniciava una combustió del forn i aquest assolia temperatures entre 800 i 1000 ºC. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra calcària amb pics i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Durant el procés de cocció que podia durar, sense interrupció, 10 o 15 dies, la fornada de pedra calcària s'havia transformat en calç viva. Les pedres estaven cuites i es convertien en calç quan adquirien un color blanquinós i a més, quan desapareixien les juntes entre les pedres. La millor estació per fabricar la calç és a l'estiu perquè la humitat no anava bé per fer una fornada. A més, aquesta calç la fabricaven els calciners que s'encarregaven de fabricar-lo correctament. La utilitat de la calç era en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o arena s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures d'entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat de calci s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori. D'aquesta antiga activitat, tan estesa a les nostres muntanyes, solament resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació. | 41.2899300,1.7536500 | 395640 | 4571692 | 08148 | Olivella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55897-foto-08148-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55897-foto-08148-153-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Localitzat i inventariat pel Cos Agents Rurals. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 55898 | Rellotge de sol de ca l'Amo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-lamo | Força malmès, si bé conserva les parts escencials | Rellotge de sol vertical, pintat sobre l'arrebossat pintat de calç. Conserva únicament el marc exterior, de traç gruixut i color ocre així com el gnòmon. S'aprecia el gravat dels raigs que uneixen el gnòmon amb les xifres horàries. El rellotge sembla substituir un altre que tindria una ubicació lleugerament diferent | 08148-154 | Can Suriol | 41.3120200,1.7915000 | 398843 | 4574100 | 08148 | Olivella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55898-foto-08148-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55898-foto-08148-154-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc