Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
56050 Barraca 220 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-220-0 <p>Barraca model 5 fitxa 177</p> 08148-306 41.2952600,1.7550000 395761 4572282 08148 Olivella Obert Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada 2023-02-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga 45 1.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
56051 Barraca 221 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-221-0 <p>Barraca model 5 fitxa 177</p> 08148-307 41.3002900,1.7524500 395556 4572844 08148 Olivella Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/56051-foto-08148-307-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/56051-foto-08148-307-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga 45 1.1 2484 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
56052 Barraca 8154 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-8154 <p>Barraca model 5 fitxa 177</p> 08148-308 41.2886300,1.7524000 395533 4571549 08148 Olivella Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/56052-foto-08148-308-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga 45 1.1 2484 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
56053 Barraca 8665 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-8665 <p>Barraca model 5 fitxa 177</p> 08148-309 41.2791800,1.8563400 404223 4570380 08148 Olivella Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/56053-foto-08148-309-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga 45 1.1 2484 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
56054 Barraca 9580 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-9580 <p>Barraca model 5 fitxa 177</p> 08148-310 41.2884000,1.8296000 401997 4571434 08148 Olivella Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/56054-foto-08148-310-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga 45 1.1 2484 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
56055 Barraca 9850 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-9850 <p>Barraca model 5 fitxa 177</p> 08148-311 41.2899800,1.8282200 401884 4571611 08148 Olivella Obert Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada 2023-02-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga 45 1.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
56056 Barraca 9853 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-9853 <p>Barraca model 5 fitxa 177</p> 08148-312 41.2928300,1.7686000 396896 4571996 08148 Olivella Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/56056-foto-08148-312-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/56056-foto-08148-312-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga 45 1.1 2484 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
56057 Cisterna del camí de Santa Susanna https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-del-cami-de-santa-susanna Runa a l'interior. La cisterna se situa a l'est del camí de Santa Susanna, a tocar d'aquest. És de planta és circular, d'1,45 m de diàmetre. Està revestida de maons i revestida amb morter de calç. Conserva una superestructura d'un metre d'alçada. Sembla que estava cobert per una falsa cúpula feta per aproximació de filades (a semblança de les barraques de pedra seca), que es conserva parcialment. 08148-313 Camí de Santa Susanna La cisterna va ser redescoberta i netejada el 2013 durant un camp de treball impulsat per l'Ajuntament d'Olivella i la Fundació Catalana de l'Esplai. 41.3204200,1.8081400 400249 4575013 08148 Olivella Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/56057-foto-08148-313-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/56057-foto-08148-313-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/56057-foto-08148-313-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Xavier Esteve i Gràcia 119|98 47 1.3 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
56058 Forn de calç de la Plana Novella https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-plana-novella XIX-XX El forn de calç és una estructura construïda de planta circular que aprofita un desnivell natural com a paret. Consisteix en una cambra de combustió o canó de forma cilíndrica, amb uns 5 m de diàmetre i 3,9 m d'alçada. La porta d'entrada, reforçada per unes barres de ferro que en recolzen la llinda, està pràcticament tapada per un abocament de terra i pedres. Té uns 90 cm d'amplada i, tot i estar sencera, actualment només es pot accedir a l'interior per un espai d'uns 60 cm d'alçada. Les parets de l'interior de la cambra de combustió, excavada majoritàriament al subsòl d'argiles i en part revestides de calç, pedres i argila per millorar-ne l'aïllament, estan completament rubefactades, fruit de les altes temperatures assolides en aquest forn. A la part alta del canó s'hi conserva encara la vora, feta amb grans blocs de calcària units per morter de calç. 08148-314 Camí de Begues a la Plana Novella Els forns es llogaven als grups de calciners que extreien la pedra, la coïen i més tard la venien sencera o acabada en calç. El procés de producció d'una fornada podia durar entre un mes i mes i mig de feina. També, de vegades era el mateix propietari qui contractava un grup d'homes que l'ajudessin per a produir una partida de calç. Primer de tot, per fabricar la calç es necessitava combustible, que s'obtenia desembrossant el bosc ja que es s'iniciava una combustió del forn i aquest assolia temperatures entre 800 i 1000 ºC. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra calcària amb pics i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Durant el procés de cocció que podia durar, sense interrupció, 10 o 15 dies, la fornada de pedra calcària s'havia transformat en calç viva. Les pedres estaven cuites i es convertien en calç quan adquirien un color blanquinós i a més, quan desapareixien les juntes entre les pedres. La millor estació per fabricar la calç és a l'estiu perquè la humitat no anava bé per fer una fornada. A més, aquesta calç la fabricaven els calciners que s'encarregaven de fabricar-lo correctament. La utilitat de la calç era en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o arena s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures d'entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat de calci s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori. D'aquesta antiga activitat, tan estesa a les nostres muntanyes, solament resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació. 41.2957300,1.8498100 403700 4572225 08148 Olivella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/56058-foto-08148-314-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/56058-foto-08148-314-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/56058-foto-08148-314-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Xavier Esteve i Gràcia Localitzat i inventariat pel Cos Agents Rurals. 98|119|94 45 1.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
56059 Forn de calç del Camp de Tir https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-camp-de-tir XIX-XX Presenta part de les parets esfondrades. El forn de calç és una estructura construïda de planta circular que aprofita un desnivell natural com a paret. Consisteix en una cambra de combustió o canó de forma cilíndrica, amb uns 4,7 m de diàmetre i 3,65 m d'alçada. No conserva el front de l'estructura on se situava la porta d'entrada. Les parets de l'interior de la cambra de combustió, excavada majoritàriament al subsòl d'argiles i en part revestides de calç, pedres i argila per millorar-ne l'aïllament, estan completament rubefactades, fruit de les altes temperatures assolides en aquest forn. A la part alta del canó s'hi conserva encara part de la vora, feta amb grans blocs de calcària units per morter de calç. 08148-315 Carrer de l'Arc de Sant Marti, 50 Els forns es llogaven als grups de calciners que extreien la pedra, la coïen i més tard la venien sencera o acabada en calç. El procés de producció d'una fornada podia durar entre un mes i mes i mig de feina. També, de vegades era el mateix propietari qui contractava un grup d'homes que l'ajudessin per a produir una partida de calç. Primer de tot, per fabricar la calç es necessitava combustible, que s'obtenia desembrossant el bosc ja que es s'iniciava una combustió del forn i aquest assolia temperatures entre 800 i 1000 ºC. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra calcària amb pics i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Durant el procés de cocció que podia durar, sense interrupció, 10 o 15 dies, la fornada de pedra calcària s'havia transformat en calç viva. Les pedres estaven cuites i es convertien en calç quan adquirien un color blanquinós i a més, quan desapareixien les juntes entre les pedres. La millor estació per fabricar la calç és a l'estiu perquè la humitat no anava bé per fer una fornada. A més, aquesta calç la fabricaven els calciners que s'encarregaven de fabricar-lo correctament. La utilitat de la calç era en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o arena s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures d'entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat de calci s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori. D'aquesta antiga activitat, tan estesa a les nostres muntanyes, solament resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació. 41.3075700,1.7732200 397306 4573627 08148 Olivella Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/56059-foto-08148-315-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/56059-foto-08148-315-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/56059-foto-08148-315-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Xavier Esteve i Gràcia Localitzat i inventariat pel Cos Agents Rurals. Avui forma part de la zona d'iniciació del club de tir amb arc. 98|119|94 45 1.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
56060 Olivera 1 Can Surià https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-1-can-suria Es tracta d'un exemplar d'olivera (Olea europaea var. Europaea) centenària. El diàmetre del tronc és d'1,5 m (amb un perímetre d'uns 4 m) i té una alçada d'uns 9 m. Les seves branques són allargades i perden rigidesa cap al final. Les branques i fulles són oposades; les fulles rígides, enteres, lanceolades, tot l'any verdes; cara superior de la fulla d'un verd grisenc; cara inferior, esblanqueïda; flors blanques, petites, agrupades formant ramells drets. Tot i que no es possible concretar l'edat de l'exemplar, per l'amplada del tronc i les rugositats cal pensar que podria ser un arbre centenari. 08148-316 Carrer de l'Olivera, 96 Aquesta olivera formava part d'un antic conreu, on hi havia un rengla d'oliveres. En el procés d'urbanització de Can Surià aquest exemplar ha estat conservat com element ornamental. 41.3146000,1.7705100 397090 4574411 08148 Olivella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/56060-foto-08148-316-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/56060-foto-08148-316-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2023-02-01 00:00:00 Xavier Esteve i Gràcia 2151 5.2 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
56061 Olivera 2 Can Surià https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-2-can-suria Es tracta d'un exemplar d'olivera (Olea europaea var. Europaea) centenària. El diàmetre del tronc és d'1,2 m (amb un perímetre d'uns 3,7 m) i té una alçada d'uns 9 m. Les seves branques són allargades i perden rigidesa cap al final. Les branques i fulles són oposades; les fulles rígides, enteres, lanceolades, tot l'any verdes; cara superior de la fulla d'un verd grisenc; cara inferior, esblanqueïda; flors blanques, petites, agrupades formant ramells drets. Tot i que no es possible concretar l'edat de l'exemplar, per l'amplada del tronc i les rugositats cal pensar que podria ser un arbre centenari. 08148-317 Carrer de l'Olivera, 27 Aquesta olivera formava part d'un antic conreu, on hi havia un rengla d'oliveres. En el procés d'urbanització de Can Surià aquest exemplar ha estat conservat com element ornamental. 41.3157200,1.7683800 396914 4574537 08148 Olivella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/56061-foto-08148-317-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2023-02-01 00:00:00 Xavier Esteve i Gràcia 2151 5.2 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
56062 Creu de pedró de la plaça de l'Església https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pedro-de-la-placa-de-lesglesia CATALÀ, R. (2003). Quaranta anys a la parròquia d'Olivella (Garraf). Anècdotes i vivències d'un rector rural. Olivella. Edita l'autor i l'Ajuntament d'Olivella. Creu patent de ferro disposada al centre d'una gran llosa de pedra mitjançant una barnilla de 64 centímetres d'alçada a la qual hi ha soldada una creu de forja que mesura 27 centímetres d'amplada i 26 centímetres d'alçada. La llosa de pedra calcària treballada per formar un paral·lelepípede, consistent segurament en una ara, col·locada sobre un pedestal de maó. Mesura 100 x 93 centímetres i té un gruix de 25 centímetres. El pedestal és una estructura de maons que mesura 46 centímetres d'alçada. 08148-318 Plaça de l'Església No queda clara la procedència de l'ara i la creu que hi ha exposada a la plaça de l'Església. Segons algunes fonts aquests elements havien format part del cementiri que havia existit entorn a l'església (Sr. Josep Camps de Can Suriol, comunicació personal); una altra opció és que almenys la creu provingui del cementiri de Jafre (Català, 2003). 41.3103000,1.8106600 400444 4573886 08148 Olivella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/56062-foto-08148-318-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/56062-foto-08148-318-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/56062-foto-08148-318-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni moble Element urbà Privada Ornamental 2023-02-01 00:00:00 Xavier Esteve i Gràcia 119|94 51 2.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
56063 Pica baptismal de la plaça de l'Església https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-la-placa-de-lesglesia Pica baptismal de pedra de forma semiesfèrica, amb 63 centímetres de diàmetre màxim exterior i 47,5 centímetres de diàmetre màxim interior. L'alçada exterior és de 33 centímetres i la seva profunditat de 20 centímetres. L'ornamentació exterior consisteix en una doble revora arran de llavi i d'un cordó de secció semicircular en el terç superior de la peça. La pica està sostinguda per una base d'obra consistent en un paral·lelepípede de 45 x 45 centímetres i 20 centímetres d'alçada sobre el que s'aixeca un peu prismàtic de 70 centímetres d'alçada i una secció de 32 x 32 centímetres a la base i 26 x 26 centímetres a la part alta. 08148-319 plaça de l'Església Segons comunicació personal del Sr. Josep Camps de Can Suriol, en un moment indeterminat de la primera meitat del segle XX, la família Camps va fer una aportació econòmica a l'església per tal de que aquesta pogués encarregar una nova pica baptismal. Un cop s'instal·là la nova, la vella es traslladà a la plaça de l'Església. 41.3102700,1.8106200 400441 4573883 08148 Olivella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/56063-foto-08148-319-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/56063-foto-08148-319-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/56063-foto-08148-319-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni moble Element urbà Privada Ornamental 2023-02-01 00:00:00 Xavier Esteve i Gràcia 119|94 51 2.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
56064 Camí de Santa Susanna https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-santa-susanna Camí històric que, seguint en paral·lel a la riera de Begues, uneix en els seus extrems el nucli històric d'Olivella amb el caseriu de Santa Susanna (Avinyonet del Penedès) i, des d'aquest, amb la plana del Penedès. El camí comparteix traçat, en el seu tram més oriental, amb el Camí del Castell Vell. El llarg del seu recorregut hi podem destacar el pas per Can Muntaner, la cova de Can Muntaner i la cisterna del camí de Santa Susanna. Part del seu recorregut queda dins del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. 08148-320 Olivella Aquest era el camí històric que unia el nucli d'Olivella amb la plana del Penedès, passant pel caseriu de Santa Susanna. 41.3205300,1.8081300 400248 4575025 08148 Olivella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/56064-foto-08148-320-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/56064-foto-08148-320-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2023-02-01 00:00:00 Xavier Esteve i Gràcia 49 1.5 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
56065 Creu d'Olivella https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-dolivella XX Creu llatina de formigó, consta d'una base poligonal soterrada parcialment on s'ubica la creu pròpiament dita, de 2,55 metres d'alçada i un metre el braç tranversal. L'única decoració és una incisió interior que ressegueix tot el perfil de la creu. No hi ha inscripcions. 08148-321 Plaça Major (nucli d'Olivella) Tot i que no hem pogut situar amb precisió la cronologia de la ubicació ni la seva raó de ser en l'espai que ocupa, el tipus d'obra recorda a les creus anomenades de 'Santes Missions' o predicacions populars celebrades fins les dècades dels 70 del segle XX. 41.3102800,1.8121400 400568 4573882 08148 Olivella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/56065-foto-08148-321-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/56065-foto-08148-321-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental 2023-02-01 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga 98 47 1.3 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
56066 Sant Pere del Castellvell https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-del-castellvell <p>LLORACH, S. (1983). El Penedès durant el període romànic. Relació d'esglésies, castells, personatges, topònims, etc. Vilafranca del Penedès: Gràfiques Llopart. p. 269-270. LLORACH, S.; CARBONELL, V. (1992). 'Castellvell d'Olivella i Sant Pere del Castellvell d'Olivella', Catalunya Romànica, Vol. XIX, El Penedès i l'Anoia. Fundació Barcelona: Enciclopèdia Catalana. p. 266-267.</p> XIII-XVII En estat de runa <p>L'edifici compta amb les característiques principals dels temples romànics: parets robustes i amb poques obertures, orientació est-oest amb l'absis a llevant i entrada oberta al mur meridional i, presumiblement resolt amb una volta de canó, avui desapareguda en gran part, sobre la qual hi va haver una coberta a doble vessant. Al capdamunt del mur meridional s'observa un parament que podria haver format part d'un campanar d'espadanya. La nau fou ampliada per ponent amb un cos quadrat de parets més primes.</p> 08148-322 Al cim del Puig Molí <p>El 1271 el bisbe de Barcelona instituí tres preverats a la capella de les Onze Mil Verges, entre les quals hi havia la capella de castrum nostrum de Olivella, cosa que suposa la primera menció documental de l'església pròxima al castell i que va fer de parròquia fins el 1625. S'esmenta en el mateix document el degà Pere d'Olivella, a qui es considera com a possible fundador de la institució que posteriorment s'anomenà Sant Pere del Castell Vell d'Olivella. El 1381, l'infant Joan va vendre a Pere Feliu, prevere de la capella de les Onze Mil Verges, la jurisdicció civil i criminal del castell nou i el prevere va cedir la meitat d'aquesta jurisdicció al poble, l'any següent. Des d'aquesta època i fins al Decret de Nova Planta (1716), Olivella va estar sota el domini, encara que indirecte, de la Seu episcopal.</p> 41.3207800,1.8144100 400774 4575046 08148 Olivella Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/56066-foto-08148-322-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/56066-foto-08148-322-2.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús BCIN National Monument Record Religiós i/o funerari 2020-07-01 00:00:00 Xavier Esteve i Gràcia 92|85 45 1.1 1781 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
56067 Santa Maria de Jafre https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-jafre Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CATALÀ, R. Mn. (2003). Quaranta anys a la parròquia d'Olivella (Garraf). Anècdotes i vivències d`un rector rural. Olivella: Mn. Ramon Català. CARBONELL, V. (1984). 'Jafra o Jafre?', butlletí interior de la societat d'onomàstica, 13. Societat d'Onomàstica. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. Pàg. 83-90. MADOZ, P. (1849). Diccionario geográfico-estadístico-historico de España y sus posesiones de ultramar (1846-1850). Vol. II. MUNTANER, I. (1983). 'Jafra o Jafre?', butlletí interior de la societat d'onomàstica, 14. Societat d'Onomàstica. VENDRELL, R. (1992). Olivella, notes històriques. Olivella: Akribos. XIV-XX L'església de Jafre forma part d'un conjunt d'edificacions que integren un petit nucli rural. Santa Maria de Jafre és una església d'una sola nau rectangular, sense absis diferenciat, orientada est-oest i de 18 metres de longitud i 8 metres d'amplada. La façana principal, orientada a ponent, compta amb un únic accés, format per una porta amb llinda plana feta de carreus de roca calcària. Per sobre seu, centrada, hi ha una llum circular obrada amb maons. El coronament de la façana és trapezoïdal, rematat per una línia de ceràmica esmaltada en blanc i blau. Sobre hi trobem un campanar d'espadanya de dos ulls d'estil barroc. La coberta és a dues aigües, amb teula àrab, i es troba parcialment enderrocada. A l'interior es pot observar, a la nau, arcs diafragmàtics fets de maons, mentre que l'arc triomfal és de mig punt. A l'absis s'hi conserven les restes de la fornícula que allotjava la Marededéu. El conjunt és d'obra de maons i està enguixat i amb evidències de les motllures i la policromia que la decoraven. Destaquen dos pilars semicirculars a banda i banda de la fornícula, que generen sengles finestres. Tot el conjunt està rematat per una cornisa motllurada. 08148-323 Jafre El primer esment de Jafra (Iafer) data de l'any 1139, juntament amb Garraf i Campdàsens. Poc més tard, el 1143, s'esmenta com a (Iocum de Iafar), pertanyent al castell d'Eramprunyà (CSC, núm. 946). Després, el 1163, en la fundació reial del monestir de Sant Vicenç de Garraf, s'hi troba el testimoni Ramon (de Iafar) (Arxiu antic de Santa Anna, núm. 366). En segles posteriors altres personatges s'identifiquen amb Jafre com a lloc de procedència, signant (Jafer), (Jaffer) o (Jaffero). El lloc de Jafre donà nom al seu castell (1332), a la quadra (1533), a la baronia (1622) i al districte (1867). Pel que fa a Santa Maria de Jafre, els paraments i ornaments palesen les diverses reconstruccions que ha patit l'església al llarg del temps. El 1305 sabem que a Jafre hi oficiava un rector. Tot i així el 1415 es produïa una visita pastoral del bisbe a 'Santa Maria del Castell de Jafra' en què es descriu una església 'en bon estat' (RV, 18). El 1432 es produïa la 'unió perpètua de l'església de Santa Maria de Jafra amb la de Sant Pere d'Olivella' (RV, 10, segons ACB, Lib. II Antiq., fol. 353). Els anys 1617-1623 se celebrà un litigi entre els senyors barons de Jafre i el rector d'Olivella, que al·legava que es pretenia que 'dita Iglesia de Jafre fos una simple capella privada i no sufragània', que acabà en una concòrdia per fer una missa cada 15 dies. El 1672 l'església era anomenada 'Capella de Nostra Senyora de Jafra', denominació que ha persistit fins temps recents. Per les dates inscrites a diferents parts de l'edifici, aquest degué ser reformat els anys 1688, 1850 i 1898. A inicis de la dècada de 1960 Mn. Ramon Català, rector d'Olivella, constatà l'estat de degradació de l'església i el cementiri de Jafre. Junt amb alguns veïns del municipi portaren les despulles existents en els nínxols de Jafre al cementiri municipal d'Olivella. Traslladaren també l'única campana que restava a l'església al campanar de l'església parroquial de Sant Pere. També van recuperar la creu de ferro d'entrada al cementiri. L'any 1997 el poble fou adquirit per la Diputació de Barcelona, iniciant treballs de millora (construcció d'un aparcament i neteja de l'entorn) i protegint l'accés a l'església. 41.2816800,1.8342500 402376 4570682 08148 Olivella Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/56067-foto-08148-323-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/56067-foto-08148-323-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/56067-foto-08148-323-3.jpg Inexistent Barroc|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga 96|119|85 45 1.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
56068 Immaculada Concepció de la Plana Novella https://patrimonicultural.diba.cat/element/immaculada-concepcio-de-la-plana-novella BASSEGODA, J.; ALCALÀ, S. (2003). El palau Novella. Projecte de restauració del safareig històric, IV Trobada d'Estudiosos del Garraf. Barcelona: Diputació de Barcelona. Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. XX L'edifici forma part del conjunt de la Plana Novella, de caràcter arquitectònic eclèctic amb predomini estètic romàntic amb una tendència medievalitzant. Així, l'església recull elements propis del romànic, com la porta d'entrada i les arcuacions de la façana principal, o gòtics, com la rosassa. És destacable la teulada de ceràmica vidriada en formes d'escames, així com el campanar d'espadanya. La capella cristiana dedicada a la Immaculada Concepció està decorada artísticament amb les pintures d'Enric Monserdà i Vidal, especialment les de l'àbsis (La Santíssima Trinitat amb L'Anunciació de la Verge Maria i L'expulsió d'Adam i Eva del Paradís). 08148-324 Palau Novella La Plana Novella és una antiga heretat que es troba en una petita planúria al centre del Parc del Garraf. Es troba situada en un promontori dominant, la vall dels Reis, que formava part de l'antiga baronia de Jafre. El nom prové de l'antiga masia Plana Novella situada darrere de la casa senyorial documentada en el segle XIV amb el nom de Mas Novella. El poblament d'aquesta zona s'inicià durant el segle XVII, abans però havia existit una casa pairal datada del 1601. L'any 1681, la propietat de la Plana Novella constava que era de José Catà i Bertran, senyor de la baronia de Jafra, qui en aquest any establí com a primer emfiteuta José Raventós i Codorniu del Mas de les Piques. El 22 d'agost de 1875, la finca fou adquirida per l'indià Pere Domènech i Grau, nascut a Sitges l'any 1831 i mor a Barcelona el 1898. La venda de la finca Plana Novella a Pere Domènech i Grau de Sitges va suposar un gran escàndol, ja que els senyors Raventós no eren els veritables senyors, sinó que només posseïen el domini útil de la finca. Aquesta venda va ocasionar un sorollós plet entre el senyor Domènech i els descendents del baró de Jafra, els quals posseïen el domini directe i alodial. Després d'aquest succés, el senyor Pere Domènech va decidir convertir el lloc en colònia agrícola, dedicada fonamentalment a l'explotació de la vinya. El nou propietari va incloure en les seves possessions el benefici de la Llei de colònies d'Alfons XII, que s'aconseguí el 23 de maig de 1885 i es va obtenir, així, l'exempció de l'impost de consum, l'exacció militar als nascuts a la colònia i també per a les set famílies que vivien a les masies sota el seu auspici i el de les 38 persones que treballaven a la colònia agrícola. El senyor Domènech encarrega la construcció del Palau Novella a l'arquitecte Manel Comas i Thos (distingit professionalment dintre dels estils modernista i neogòtic, autor de notables edificacions a Barcelona) recuperant una antiga masia i construint un palauet enmig del Garraf, destinat a l'època estival, per a la seva dona Maria Vilanova i el seu fill Cristòfor Domènech. Les obres de construcció començaren l'1 de juny de 1887 i acabaren el 29 d'octubre de 1890 amb la benedicció del bisbe de Barcelona, Monsenyor Jaume Català Albora. Aquestes obres consistiren en una reforma total de la propietat amb la construcció d'una mansió senyorial d'estil antillà de grans dimensions. Gràcies a l'impuls emprenedor de la senyor Vilanova, el 3 d'octubre de 1887, es van fer arribar les aigües del naixement dels brolladors de les piques fins a la finca, construint quatre quilòmetres de canonades; informació que es troba en una làpida de marbre a l'entrada del Palau. El celler, segons la descripció de l'època eren el millor equipat de Catalunya: amb 300 bótes de 10 càrregues cadascuna realitzades amb fusta dels boscos de la Plana. L'any 1996 es va convertir el Palau Novella en el Monestir de Sakya Tashi Ling (traduït del tibetà: ‘l'illa dels bons desitjos'), primer monestir budista a Catalunya, de la tradició Sakyapa, una de les quatre escoles de budisme tibetà, sota l'autoritat de Sa Santedat Sakya Trizin, rei de l'antic Tibet. La comunitat ha preservat l'edifici del palau amb campanyes de restauració fomentant-ne la conservació i la investigació de documents històrics referents a l'època de la família i de les colònies d'ultramar. L'edifici té un horari de visites guiades per conèixer la filosofia budista. 41.2918500,1.8528800 403951 4571791 1890 08148 Olivella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/56068-foto-08148-324-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/56068-foto-08148-324-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/56068-foto-08148-324-3.jpg Inexistent Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Científic 2023-02-01 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga Comas i Thos, Manuel. Arquitecte 102|98 45 1.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5