Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 56406 | La Rierola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rierola-0 | XVII | L'edifici es troba pràcticament en runes. Conserva la façana principal i la nord-est, cobertes de vegetació, i parts, molt enrunades de les dues façanes restants i la distribució interior. | La Rierola és una masia situada al sud-oest del nucli urbà d'Oristà, a tocar de la riera Gavarresa però en un punt elevat respecte la riera, que fa un meandre just abans de superar el cingles de Rocaguinarda. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions parcialment enrunada i coberta de vegetació, formada per un cos central construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra mitjana amb carreus treballats emmarcant les obertures. L'edifici, de planta baixa, primer pis i golfes està situat sobre un cingle rocós que salva l'important desnivell entre la riera Gavarresa, a baix de la vall, i la masia, situada en un petit altiplà. L'edifici originalment tenia una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, però no es conserva i part de l'embigat es troba entre les runes que hi ha dins l'edifici. La façana principal, orientada al sud-est, està parcialment coberta de vegetació. Es conserva un portal d'arc de mig punt, parcialment reformat amb ciment a la planta baixa. Al primer pis s'observen dues finestres emmarcades totalment amb pedra motllurada, la de l'esquerra de menors dimensions. També al primer pis hi ha una finestra reformada coberta per heura. Antigament davant d'aquesta façana hi havia un pati tancat, amb estructures d'una vessant mig enrunades i un mur de pedra que el delimitava. Del pati, actualment cobert de vegetació, es conserva la porta, orientada al sud-oest, formada amb brancals de carreus treballats en forma d'arc deprimit convex, llinda de fusta i coberta amb petita teulada de doble vessant, molt deteriorada. La façana nord-est, situada a tocar d'un camp, està totalment recoberta d'heura, i les dues façanes restants, la nord-oest, sobre el cingle, i la sud-oest. Estan pràcticament enrunades del tot, amb alguns panys de paret dempeus, entre els runes del mateix edifici. En els murs interiors, conservats en alguns trams, s'observen dues portes emmarcades amb pedra bisellada que estan treballades especialment en les llindes. Una està decorada amb un arc de cortina, i l'altre amb un arc que juga amb formes còncaves i convexes per acabar en una creu, i amb una cercle amb una estrella esculpida a l'interior en la part inferior. A uns metres de la façana principal es conserven els murs de maçoneria de pedra que formaven una pallissa de dos nivells, que actualment no conserva la teulada i amenaça ruïna. | 08151-14 | Sector sud-oest del terme municipal | Tot i no trobar documentació antiga de la Rierola, es pot considerar, per tipologia constructiva, que la masia va ser construïda probablement al segle XVII. | 41.9245900,2.0454900 | 420856 | 4641844 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56406-foto-08151-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56406-foto-08151-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56406-foto-08151-14-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret del fons fotogràfic municipal d'Oristà. | 96|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56432 | Pahonellas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pahonellas | XVII | Pahonellas es troba situada al nord-oest del nucli de la Torre d'Oristà, prop de la masia de Vilarubí, en el triangle on conflueixen el riu Bassí i torrent Merdinyol. Es tracta d'una masia formada per un volum principal de planta rectangular i alguns cossos i coberts adossats fruit de les ampliacions al llarg del temps. Està constituïda per planta baixa, un pis i golfes sota teulada, la qual és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular arrebossats, parcialment escrostonats, amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La façana principal, orientada al sud, té un pati al davant tancat per una porta de lliça, unes estructures agropecuàries i un mur de pedra aixecat sobre roca natural. La façana està vertebrada per un gran portal d'arc de mig punt adovellat. A la seva esquerra s'hi obre una petita obertura. Al primer pis destaca la finestra central, situada sobre el portal, emmarcada amb brancals i llinda de pedra motllurada i presenta un bonic guardapols amb decoració superior de serra i amb dos medallons que presenten dos rostres de persona. Flanquegen aquesta finestra central dues finestres: la de la dreta emmarcada amb brancals i llinda de pedra motllurada i la de l'esquerra emmarcada amb pedra bisellada i amb la data inscrita a la llinda de 1749 amb una creu. A les golfes hi ha dues finestres: una emmarcada amb monòlits de pedra treballada i l'altra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada amb la data de inscrita de 1769. A l'esquerra de la façana hi ha unes escales de pedra que condueixen a un cos adossat construït amb maçoneria de pedra i on hi ha una porta amb la llinda datada del 1760. La façana est presenta estructures agropecuàries adossades, una finestra petita emmarcada amb monòlits de pedra a la planta baixa i dues finestres al primer pis emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada. A la façana nord hi ha un cos adossat de teulada a una vessant amb unes escales que condueixen a un accés a primer pis i dues obertures. També s'hi obre una finestra emmarcats amb monòlits de pedra treballada. La façana oest presenta, a la dreta, un cos adossat que sobresurt perpendicularment amb una galeria tancada formada per tres arcs rebaixats a nivell de primer pis. A l'esquerra hi ha una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i a la planta baixa un portal d'accés protegit sota un cobert de teulada d'una vessant sustentat amb pilars d'obra. | 08151-40 | Sector nord-oest del terme municipal | Tot i no trobar documentació antiga de Pahonellas, es pot datar la masia com una construcció del segle XVII, amb importants reformes i ampliacions al llarg del segle XVIII. | 41.9681400,2.0333500 | 419904 | 4646691 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56432-foto-08151-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56432-foto-08151-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56432-foto-08151-40-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 96|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 56434 | La Devesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-devesa | XX | La Devesa és una masia situada a l'est de Sant Nazari i al sud del serrat de la Pedragosa, quedant a recer del vent del nord, a l'extrem nord-oest del terme municipal. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central i diverses estructures adossades a l'oest. El volum central està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, arrebossats deixant a la vista les pedres de majors dimensions en els nivells de planta baixa i primer pis, i amb obra a les golfes. Les cantonades estan delimitades amb carreus treballats i la teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, presenta una porta emmarcada amb brancals de maó i llinda de fusta al centre de la planta baixa, amb una finestra emmarcada amb maó a cada costat. Al primer pis, on el mur de càrrega ha estat reformat amb obra, s'hi observen tres finestres i a les golfes una gran eixida sustentada amb dos pilars de maó. La façana est presenta dues petites finestres emmarcades amb maó a la planta baixa, tres finestres emmarcades amb maó, una de les quals tapiada, al primer pis i dues petites obertures a les golfes, actualment tapiades. La façana nord està dominada per una estructura d'obra que sobresurt del volum principal i en la que s'hi observa una finestra. La façana oest té una lliça tancada just davant, delimitada al nord, per un petit cobert, a l'oest per la pallissa de dos nivells, al sud per un mur de pedra i a l'est per la mateixa façana. En aquesta s'observa un portal emmarcat amb maó tapiat i dues finestres emmarcades amb maó a la planta baixa, tres finestres emmarcades amb maó al primer pis i tres petites obertures a les golfes, dues de les quals tapiades. | 08151-42 | Sector nord-oest del terme municipal | Tot i no trobar documentació referent a la masia, es pot considerar per tipologia constructiva que és una masoveria construïda probablement a finals de segle XIX o principis del XX. | 41.9797200,2.0306900 | 419698 | 4647979 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56434-foto-08151-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56434-foto-08151-42-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 56448 | Bobons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobons | XVIII | Bobons és una masia situada en un punt elevat al sud de Terricabras, en la carena a mig camí entre la vall del torrent de la font Canaleta i la vall on s'origina la riera de Sagalés, en un coll delimitat al sud-oest pel serrat dels Ous. Es tracta d'una masia de grans dimensions, formada per un volum central fruit de diverses ampliacions i diverses estructures adossades a l'oest que s'han reformat com a habitatge. El volum central, de planta baixa i primer pis, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, amb carreus treballats delimitant les cantonades, alguna de els quals ha quedat integrada al mur i emmarcant la majoria d'obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, fa un petit queixal al centre a causa d'una de les ampliacions del volum principal. A la planta baixa hi ha l'accés principal, al que s'accedeix a través d'una rampa empedrada. Es tracta d ‘un portal amb els brancals reformats amb maó i amb la llinda cimentada on hi ha la inscripció moderna '1707 -1981', que amb tota probabilitat es refereix a l'any d'edificació i al de l'última reforma important. També a la planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb maó i un portal emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. Al primer pis hi ha, d'esquerra a dreta, una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de maó, un forat tipus capelleta d'arc de mig punt emmarcat amb pedra treballada i dues finestres emmarcades amb pedra treballada, una de les quals amb ampit motllurat. L'extrem esquerre de la façana, ocupat per antigues estructures reformades com a habitatge presenta un portal d'arc rebaixat i una finestra emmarcats amb maó a la planta baixa i una finestra d'arc de mig punt emmarcada amb maó al primer pis. La façana est té un pis menys a causa del desnivell i només s'hi observen dues obertures a nivell de primer pis, una porta i una finestra reformades. La façana nord presenta a nivell de planta baixa tres petites finestres emmarcades amb pedra treballada. Al primer pis hi ha quatre finestres, una emmarcada amb monòlits de pedra treballada, dues emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat i una reformada. A la part dreta, que correspon amb les estructures agropecuàries adaptades com a habitatge s'hi observa una porta tapiada emmarcada amb maó. La façana oest està completament dominada per les estructures reformades. S'hi observen tres finestres emmarcades amb maó i tres de reformades. Davant la façana principal hi ha una lliça delimitada amb murs de maçoneria de pedra que té el seu accés principal orientat a l'est. | 08151-56 | Sector est del terme municipal | Tal com indica la llinda de la porta principal de la masia, aquesta fou construïda a principis de segle XVIII, i ampliada i reformada posteriorment. | 41.9412200,2.1125800 | 426438 | 4643631 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56448-foto-08151-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56448-foto-08151-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56448-foto-08151-56-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La masia també és coneguda com l'Horta de Bobons.La tercera imatge s'ha extret del fons fotogràfic municipal d'Oristà. | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56449 | Ca l'Afrau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lafrau | XVIII | Ca l'Afrau és una masia situada en un punt elevat a l'extrem est del terme municipal, al sud-oest de Sant Salvador i a l'est de la seva casa pairal, Terricabras, a mig camí entre la vall del torrent de la font Canaleta i la vall on s'origina la riera de Sagalés. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central fruit de diverses ampliacions i diverses estructures adossades a oest i sud. El volum central, de planta baixa i primer pis, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra parcialment arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant la majoria d'obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, fa un queixal a causa d'una de les ampliacions del volum principal. A la part dreta, on el volum principal és més ample, hi ha una estructura adossada amb teulada d'una vessant que ocupa el nivell de planta baixa. Al primer pis s'hi observen dues finestres reformades. A la part esquerra també hi ha una estructura adossada amb teulada d'una vessant ocupant el nivell de planta baixa, tot i que en aquest cas es tracta d'un porxo, sustentat amb un pilar de maçoneria de pedra. Dins del porxo, a la façana del volum principal hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Sobre el porxo, a nivell de primer pis, hi ha una galeria reformada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La façana est té una cantonada diferenciada integrada al mur que indica una de les ampliacions de l'edifici. En aquesta façana hi ha una única obertura, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i ampit de pedra. La façana nord té una estructura quadrada amb una accés lateral que sobresurt al centre. A l'esquerra hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa i una reformada al primer pis. A la dreta no hi ha cap obertura. La façana oest està dominada per una estructura adossada amb teulada d'una vessant. Sobre aquesta estructura, a nivell de primer pis, hi ha una eixida. | 08151-57 | Sector est del terme municipal | Tot i no trobar documentació de la masia, es pot considerar, per tipologia constructiva, que va ser construïda el segle XVIII, i ampliada i reformada posteriorment. | 41.9476700,2.1226400 | 427279 | 4644338 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56449-foto-08151-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56449-foto-08151-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56449-foto-08151-57-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 56451 | El Solerot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-solerot | XVIII | El Solerot es troba situada a l'extrem est del terme municipal d'Oristà, al sud de Sant Salvador de Serradellops, a tocar del terme municipal de Muntanyola. Es tracta d'una masia de planta rectangular formada per planta baixa i un pis amb teulada de doble vessant i aigües a les façanes principal i posterior. Els murs de càrrega estan construïts amb maçoneria de pedra irregular amb morter i presenta alguna cantonada diferenciada integrada fruit de les ampliacions al llarg del temps. A la part oest hi ha un cos adossat de moderna construcció. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra amb l'anagrama IHS picat modernament. Antigament el coronament era amb una llinda de fusta. Flanquegen el portal tres finestres, dues a la dreta i una a l'esquerra emmarcades amb pedra treballada. Al primer pis s'hi obren quatre finestres: la de sobre el portal està emmarcada amb ampit, brancals i llinda de pedra treballada; dues estan emmarcades amb maó i llinda de fusta i una altra, a l'extrem esquerra, és de nova construcció. A la façana est domina un cobert d'obra adossat que sobresurt perpendicularment. A la façana s'hi obren dues finestres: una emmarcada amb pedra a la planta baixa i una amb brancals de maó i llinda de fusta al primer pis. Davant la façana nord hi ha diverses estructures agropecuàries adossades: corts, coberts, etc. A la façana s'hi obren tres finestres al primer pis i la façana oest, que forma un queixal, hi ha dues finestres. | 08151-59 | Sector est del terme municipal | Tot i no trobar documentació de la masia, es pot considerar, per tipologia constructiva, que va ser construïda el segle XVIII, i ampliada i reformada posteriorment. | 41.9427200,2.1280700 | 427724 | 4643784 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56451-foto-08151-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56451-foto-08151-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56451-foto-08151-59-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret del fons fotogràfic municipal d'Oristà. | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56458 | Puigferrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigferrat | XVIII | Puig Ferrat és una masia situada a l'est del nucli urbà de Sant Feliu Sasserra, a tocar de l'anomenat raval de Sant Feliu. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum central ampliat modernament. El volum principal, de planta baixa, primer pis i golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, mostra dos parts ben diferenciades, la primitiva a la dreta i l'ampliació moderna a l'esquerra, que sobresurt del volum principal formant una terrassa. A la part primitiva de la façana s'hi observa una finestra i un portal emmarcats amb pedra bisellada a nivell de planta baixa, el portal amb la inscripció 'PUIG FARRAT 1757' junt amb una creu a la llinda. Al primer pis hi ha únicament una finestra emmarcada amb pedra bisellada. A la façana est hi ha adossat un petit contrafort a la part esquerra, A la resta de la façana hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i una de reformada al primer pis, i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a les golfes. La façana nord, situada a tocar d'un camp, té dues obertures a nivell de primer pis, una emmarcada amb pedra bisellada i l'altra amb maó, i cinc obertures repartides entre la planta baixa i les golfes, totes reformades. La façana oest, que es correspon amb la part on es va anar ampliant l'edifici, està bastida barrejant la pedra i l'obra i compta amb diverses obertures disposades irregularment, totes reformades. | 08151-66 | Sector oest del terme municipal | Puig Ferrat va ser construïda a mitjans del segle XVIII, tal com ho indica la llinda del portal principal, datada l'any 1757. | 41.9454100,2.0306700 | 419653 | 4644170 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56458-foto-08151-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56458-foto-08151-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56458-foto-08151-66-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El cognom Puigferrat es va mantenir a la masia fins a mitjans de segle XX quan la van comprar els avantpassats dels actuals propietaris. | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56459 | El Pèlags | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pelags | XIX | L'edifici s'ha anat ampliant modernament tapant, en part, el volum original de l'edifici. | El Pèlags es troba situada al nord-est del Raval de Sant Feliu i al sud de la Farigola. Es tracta d'una casa de planta rectangular format per un volum amb diversos cossos adossats i un esglaonat d'ampliacions a la banda nord, fruit de les modificacions al llarg dels anys. Consta de plana baixa, un pis i golfes sota teulada. El cos original, construït amb murs de maçoneria de pedra irregular parcialment arrebossats sembla ser el central, el qual es troba flanquejat per ampliacions a cada costat parcialment bastits amb obra. El cos de la dreta presenta un nivell més alt que la resta construït amb obra. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada amb unes marques a la llinda, parcialment erosionades: T + I. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb ampit, brancals i llinda de pedra bisellada, i a les golfes una finestra de menors dimensions amb ampit i emmarcada amb monòlits de pedra motllurada. La resta de les obertures de la façana són modernes o reformades. A nivell de planta baixa hi ha un cobert sustentat amb pilars de fusta. La façana nord presenta dues finestres a la planta baixa emmarcades amb monòlits de pedra treballada, la de l'esquerra amb ampit de pedra. Una finestra al primer pis emmarcada amb pedra bisellada i una finestra a les golfes emmarcada amb monòlits de pedra treballada. | 08151-67 | Sector oest del terme municipal | Tot i no estar documentada, el Pèlags és probablement una construcció del segle XIX, amb reformes i ampliacions al llarg del segle XX. | 41.9483800,2.0350600 | 420021 | 4644495 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56459-foto-08151-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56459-foto-08151-67-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret del fons fotogràfic municipal d'Oristà. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56465 | La Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cirera | XIX | La Cirera és una masia situada en un punt elevat al nord-oest del collet de la Cirera, al nord-oest del nucli urbà de la Torre d'Oristà. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal i diverses estructures adossades a l'est. El volum principal, de planta baixa, primer pis i golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb morter amb les cantonades delimitades amb maó, element que també és utilitzat per a l'emmarcament de les obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta un cos adossat perpendicularment a l'extrem dret. En la resta de la façana s'observa, a nivell de planta baixa, un portal d'arc rebaixat, una porta i una finestra emmarcats amb maó. El primer pis està dominat per dos balcons amb obertura d'arc rebaixat al centre, amb una finestra a cada costat i a les golfes s'hi observen tres finestres emmarcades amb maó, com la resta d'obertures de la masia. La façana est està dominada per diversos cossos adossats, com el que s'adossa a la part dreta de la façana principal, que té un portal d'arc rebaixat, i el que sobresurt a l'est del volum principal, construït modernament amb obra i amb quatre obertures: dos portals d'arc rebaixat i dues finestres. La façana nord presenta un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia. Al primer pis hi ha dues finestres i dos portes d'arc rebaixat, una de les quals, tapiada, ubicada al cos adossat i a les golfes, tres finestres, emmarcades amb maó com les altres obertures de l'edifici. La façana oest té només una finestra per planta, essent les de la planta baixa i les golfes emmarcades amb maó i la del primer pis reformada. Uns metres al sud i a l'est de l'edifici hi ha diverses estructures d'us agropecuari entre les que destaca la pallissa de dos nivells, molt allargada i bastida amb murs de maçoneria de pedra i maó. | 08151-73 | Sector nord-oest del terme municipal | Tot i no trobar documentació de la masia, es pot considerar que fou edificada, per tipologia constructiva, probablement entre finals del segle XIX i principis del XX. | 41.9738400,2.0438700 | 420783 | 4647314 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56465-foto-08151-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56465-foto-08151-73-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 56470 | Molí del Miquelet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-miquelet | XVIII | Edifici en estat de ruïna i cobert per vegetació. | El molí del Miquelet està situat a l'est de la masia de cal Miquelet en una explanada propera a la riera Gavarresa, al costat d'un camp. Es tracta d'un molí en ruïnes que conserva la planta i tres murs de maçoneria de pedra a una alçada variable conservada fins a 4 metres coberts de bardissa. No sembla que es conservin els interiors del molí. A la part del darrere del mur oest, proper a un camp, hi ha la paret del final de la bassa amb el pou o caiguda de l'aigua que feia anar el rodet o turbina situat a la zona del carcabà. És difícil apropar-se al molí a causa de la gran quantitat de vegetació i bardissa que hi ha crescut. | 08151-78 | Sector sud-oest del terme municipal | Tot i no tenir cap constància documental es pot considerar el molí del Miquelet com una edificació del segle XVIII o anterior. Els veïns més grans de la zona sempre han vist el molí aterrat. | 41.9181200,2.0477700 | 421037 | 4641124 | 08151 | Oristà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56470-foto-08151-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56470-foto-08151-78-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Algunes de les moles del molí es troben conservades a la masia de cal Miquelet. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56471 | La Caseta del Coll de l'Arç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-del-coll-de-larc | XIX | Ha estat rehabilitada recentment. | La Caseta del coll de l'Arç està situada en l'anomenat coll de l'Arç, un coll natural entre els serrat de la Guineu i el serrat Rodó al límit entre els termes municipals d'Oristà i d'Olost. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal, i dues estructures molt reformades, una de les quals era la pallissa, dedicades també a l'habitatge. Els murs de càrrega del volum principal, de planta baixa i primer pis, són de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'est, presenta una estructura simètric amb un portal amb una finestra a cada costat a la planta baixa i tres finestres al primer pis. Totes les obertures estan emmarcades amb pedra treballada, en alguns casos repicada de nou, i una finestra hi ha la data de 1870 inscrita dues vegades en un brancal. A la façana nord s'observa una cantonada diferenciada integrada al mur que indica una antiga ampliació. En aquesta façana hi ha set finestres, quatre a la planta baixa i tres la primer pis, emmarcades amb pedra treballada, en alguns casos repicada de nou. La façana oest presenta dues finestres emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis. A la façana sud s'intueixen dues cantonades diferenciades integrades al mur denotant ampliacions i hi ha adossat un cobert a la part dreta. A la resta de la façana s'observen dues finestres i una porta emmarcats amb pedra treballada a la planta baixa i tres finestres al primer pis emmarcades amb pedra treballada, dues de les quals amb llinda repicada i l'altra amb llinda datada l'any 1883. Uns metres al sud del volum principal hi ha un antic cobert reformat i al nord l'antiga pallissa, completament reformada i habilitada per al turisme rural. | 08151-79 | Sector nord del terme municipal | La Caseta del Coll de l'Arç és una masoveria construïda a finals del segle XIX, tal com ho indiquen dues llindes de l'edifici, dels anys 1870 i 1883. | 41.9857500,2.0519400 | 421466 | 4648629 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56471-foto-08151-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56471-foto-08151-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56471-foto-08151-79-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56472 | La Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bauma-2 | XIX | Algunes parts estan enrunades i hi ha crescut heura i vegetació als murs. | El mas la Bauma es troba situat a la cavitat de la balma que hi ha enfront de cal Rodelles (de l'enclavament del municipi de Prats de Lluçanès) a tocar del riu Bassí. Es tracta d'un edifici de planta rectangular d'uns 10 x 4 metres, construït aprofitant la paret posterior i el sostre de la balma. Consta, per tant, de tres parets: les dues laterals i la davantera, coronada amb un ràfec de lloses que fa que quan plou, l'aigua que regalima per la part superior de la balma no caigui directament a l'edifici. Està construït amb maçoneria de pedra irregular amb morter i cantonades diferenciades amb pedres de majors dimensions. La façana davantera, orientada a l'oest, presenta dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i al centre un portal d'accés. A la paret lateral nord hi ha un accés coronat amb llinda de fusta que condueix a l'interior, distribuït amb dues estances. | 08151-80 | Sector oest del terme municipal | Els habitants de la Bauma no havien de pagar contribució ja que el seu habitatge no tenia teulada. Va ser construïda probablement entre els segles XVIII i XIX. | 41.9576900,2.0337100 | 419921 | 4645530 | 08151 | Oristà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56472-foto-08151-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56472-foto-08151-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56472-foto-08151-80-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56475 | Els Tossals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tossals | XIX | Presenta vegetació al mur nord. | Els Tossals és una masia situada al nord dels tossals de Sant Salvador, a tocar de la carretera B-433, a l'extrem est del terme municipal, prop de l'enclavament del municipi de Muntanyola on es troba la masia de la Muntada. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal i diverses estructures a l'est i al sud que delimiten un pati davant la façana principal. El volum principal, de planta baixa i primer pis, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i amb maó emmarcant la majoria d'obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta dos parts diferenciades, a l'esquerra l'ampliació i a la dreta el volum original. El volum original presenta una composició simètrica, amb un portal d'arc rebaixat a la planta baixa amb una finestra a cada costat, i al primer pis un balcó al centre amb una finestra a cada costat. La part esquerra està dominada per grans obertures, un portal amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta a la planta baixa i una eixida sustentada amb un pilar de maó al primer pis. La façana oest presenta únicament tres obertures, un portal amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta a la planta baixa i dues finestres emmarcades amb maó al primer pis, una de les quals tapiada. La façana nord està parcialment coberta d'heura, sobretot la part dreta. Presenta quatre obertures per planta amb quatre espitlleres emmarcades amb maó a la planta baixa i quatre finestres emmarcades amb maó al primer pis. La façana est té una estructura adossada a nivell de planta baixa, deixant a la vista una finestra emmarcada amb maó a nivell de primer pis. Uns metres al sud i a l'est de l'edifici hi ha diverses estructures d'us agropecuari d'un nivell i teulades d'una vessant, bastides amb murs de maçoneria de pedra. | 08151-83 | Sector nord-est del terme municipal | Els Tossals és una masoveria del mas Sansalvador construïda probablement entre finals del segle XIX i principis del XX. | 41.9637000,2.1270600 | 427664 | 4646114 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56475-foto-08151-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56475-foto-08151-83-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La masia està bastida als peus del camí ramader que procedia de Santa Maria d'Oló. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56485 | Claperons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/claperons | XVIII | L'edifici es troba en runes. Conserva els murs de càrrega amb una altura mitjana pròxima als dos metres, amb punts on arriben als quatre metres, tot i que coberts d'heura. | Claperons és una antiga masia, actualment en runes, situada a l'est del nucli d'Oristà i a l'oest del Verdaguer, en una zona elevada ocupada per feixes. Es tracta d'una masia de petites dimensions enrunada, formada originalment per un volum principal i diverses estructures agropecuàries adossades. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra lligada amb morter i presenta carreus treballats delimitant les cantonades. De l'edifici se n'ha conservat parts dels murs de càrrega, parcialment coberts d'heura, amb una altura mitjana pròxima als dos metres tot i que a les cantonades sud i est arriben als quatre metres. S'observa també l'existència de dues estructures adossades, una al sud, molt enrunada i una a l'oest, on es conserva una porta emmarcada amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. | 08151-93 | Sector central del terme municipal | Tot i no tenir constància documental de Claperons, es pot considerar, per tipologia constructiva, que probablement fou bastida al llarg del segle XVIII. | 41.9361300,2.0784800 | 423605 | 4643095 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56485-foto-08151-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56485-foto-08151-93-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56496 | Masoveria de Tornamira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-tornamira | XIX | Presenta la teulada esfondrada i els murs parcialment derruïts. | La masoveria de Tornamira està situada uns metres a l'oest de l'antic castell, actualment masia, que li dóna nom, tot i que en un punt força més baix que aquest, al sud-est de la Torre d'Oristà. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions pràcticament aterrada, formada per un volum principal que originalment tenia planta baixa, primer pis i golfes, un volum adossat al sud, i diverses estructures adossades a l'oest i al sud. La masia està bastida amb murs de càrrega de maçoneria de pedra parcialment arrebossats, amb algunes parts ampliades amb tàpia i amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. En bona part de l'edifici no es conserven més de tres metres d'alçada en els murs de càrrega. L'edifici estava coronat, probablement, amb una teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior, que actualment no es conserva. La façana principal, orientada a l'oest, queda separada en dos trams per una cantonada diferenciada, essent el volum principal el de la dreta, on només es mantenen els murs de càrrega en el nivell de planta baixa. En aquesta part conserva els grans brancals monolítics del portal principal, actualment sense la llinda. A cada costat hi ha una finestra emmarcada amb brancals monolítics de pedra treballada i llinda de fusta. La façana nord només conserva els murs de càrrega amb una alçada d'uns dos metres, sense que s'hagi mantingut cap obertura. La façana oest té estructures agropecuàries bastides amb murs de maçoneria de pedra i teulada d'una sola vessant adossades tant al volum principal i com a l'adossat al sud. De la part esquerra en sobresurt una estructura, també amb murs de maçoneria de pedra i teulada d'una sola vessant, de planta quadrada. Pròpiament a la façana, conservada fins al nivell de golfes, s'observen tres finestres emmarcades amb brancals monolítics de pedra treballada i llinda de fusta, dues a les golfes i una al primer pis. La façana sud està dominada pel mur de tàpia, parcialment derruït, que delimitava el volum adossat. A la part esquerra s'hi observen diverses estructures agropecuàries amb teulada d'una vessant adossades, entre les que destaca un cobert sustentat amb un gran pilar central format amb carreus treballats. | 08151-104 | Sector central del terme municipal | La masoveria de Tornamira va ser construïda entre finals del segle XIX i principis del XX. Es va mantenir dempeus fins fa pocs anys. | 41.9496400,2.0590700 | 422013 | 4644613 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56496-foto-08151-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56496-foto-08151-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56496-foto-08151-104-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56498 | Carrer de la Ruixeda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-ruixeda | XIX - XX | De les cinc cases que hi ha, dues estan en ruïnes i dues deshabitades. El fet que no hi visqui ningú des de fa uns 22 anys i les nul·les reparacions de manteniment realitzades fa que es vagin deteriorant progressivament. | El carrer de la Ruixeda està situat a més d'un quilòmetre al sud-est del nucli urbà d'Oristà, en el camí que condueix a Sant Nazari de la Garriga. És un carrer exempt d'un nucli urbà i té una orientació nord est -sud oest. Les cinc cases que formen el carrer estan emplaçades a la banda nord quedant delimitat al sud per uns camps de conreu. La primera casa que es troba venint de la carretera és cal Vigatà. Consta de planta baixa i un pis, està construïda amb maçoneria de pedra arrebossada on s'hi observa un esgrafiat de carreus regulars. La teulada és de doble vessant amb aigües laterals i la façana oest, que presenta un petit pati i accés lateral, està reforçada amb contraforts. Les obertures estan emmarcades amb maó arrebossat exceptuant el portal principal emmarcat amb brancals de pedra bisellada. Separa la planta baixa del primer pis una franja de ceràmica que alterna quadrets blaus i blancs i resseguida per un bordó de línies també blanques i blaves. Al costat de cal Vigatà hi ha una casa aterrada. Continuant el carrer es troba cal Teuler, també conegut antigament com a cal Gallés. És una casa construïda amb maçoneria de pedra de teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior, format per planta baixa i dos pisos. Presenta tres obertures per planta emmarcades amb brancals de maó i llinda i ampit de pedra. Els brancals de les finestres del primer i pis i el portal principal -d'arc rebaixat -es troben emmarcats amb maó motllurat. A continuació hi ha ca l'onclo, casa situada a uns 15 metres al nord de la línia del carrer. Construïda amb maçoneria de pedra es troba parcialment aterrada. Adossat té un cos circular on hi ha la tina de vi de la casa. L'última casa del carrer és cal Xanec, format per dos volums adossats. Un de vell i un de més nou. El volum vell, de menor alçada, està construït amb maçoneria de pedra i presenta dues obertures per planta. A la planta baixa un portal i una petita finestra emmarcats amb pedra treballada; i tant al primer pis com a les golfes s'hi obren dues finestres, una emmarcada amb pedra i l'altra amb maó. A l'est hi té adossat un cos de teulada d'una sola vessant. El volum nou, que té un cobert de teulada de doble vessant adossat a l'oest (construït el 1924), consta de planta baixa i dos pisos. Aquest volum es va construir el 1933-34 després d'haver aterrat l'antiga casa que hi havia anomenada cal Pastor. Està feta de maçoneria de pedra i cantonades i emmarcaments amb maó. A la planta baixa s'hi obre un portal d'arc de mig punt flanquejat per dues finestres. Al primer pis hi ha una galeria de tres arcades flanquejada per dues finestres amb balcó. A les golfes hi ha una finestra balconera central i dues finestres, una a cada costat. La casa conserva dues tines de vi a la part posterior. | 08151-106 | Sector sud del terme municipal | El carrer de la Ruixeda es va formar als peus del camí ramader i camí ral que provenia de Santa Maria d'Oló. Probablement es va anar construint entre finals del segle XIX i principis del XX i conserva alguns elements d'estètica modernista. | 41.9205600,2.0666300 | 422604 | 4641377 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56498-foto-08151-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56498-foto-08151-106-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56512 | Cal Barraquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barraquer-0 | XVIII | Cal Barraquer és una casa situada a l'extrem sud del carrer de Baix de la Torre d'Oristà, a tocar de la fàbrica de cal Barraquer, descrita en una fitxa individual. Es tracta d'una casa de grans dimensions situada entre mitgeres, tot i que fa cantonada, bastida amb murs de càrrega de maçoneria de pedra que en alguns punts conserven part de l'arrebossat, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. Està formada per planta baixa, primer pis i golfes i coronada per una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Originalment les façanes de l'edifici eren arrebossades, com ho demostren els emmarcaments de les obertures, que fan un petit queixal en els mateixos monòlits per separar la part que havia de quedar vista de la que havia d'anar arrebossada. D'aquesta manera es podia jugar amb formes geomètriques, tant circulars com quadrades, en els emmarcaments de les obertures sense la necessitat d'haver de picar tot el monòlit, sinó simplement rebaixant-ne una part. La façana principal, orientada al sud, presenta a nivell de planta baixa un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra motllurada al centre, amb un portal reformat emmarcat amb pedra motllurada a la dreta i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a l'esquerra. Al primer pis hi ha quatre obertures, dos balcons i una finestra emmarcats amb pedra bisellada i una finestra reformada. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i una emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A l'extrem esquerre de la façana, en un dels grans monòlits que formen la cantonada, hi ha esculpit en relleu una rostre humà de forma pràcticament circular. La façana oest, encarada al carrer de Baix, presenta a la planta baixa, un portal emmarcat amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, actualment tapiada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i a les golfes, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Les dues façanes restants, la nord i l'est, no són visibles ja que tenen adossades altres cases i estructures d'ús agropecuari. A un extrem de l'edifici es conserva la tina de vi, descrita en una fitxa individual. | 08151-120 | c de Baix, 23. Nucli urbà de la Torre d'Oristà. Oristà | Cal Barraquer va ser construïda, tenint en compte la tipologia constructiva, entre finals del segle XVIII i principis del XIX. | 41.9550900,2.0555400 | 421727 | 4645221 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56512-foto-08151-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56512-foto-08151-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56512-foto-08151-120-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 56520 | Font Bona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-bona-0 | L'aigua de la font és bombejada cap a la masia de Vallgatina | La font Bona està situada en un punt enclotat a l'oest de la masia de Vallgatina, a tocar del rec de la Cogullada i just al límit amb el terme municipal de Sant Feliu Sasserra, a l'extrem nord-oest del terme municipal. S'accedeix a la font a través d'un corriol que baixa entre un bosc de pins fins arribar al rec, a tocar del qual es troba la font, situada en una petita esplanada. La font està formada per un brollador metàl·lic que sobresurt d'un petit mur en una part que es troba en un nivell inferior que l'esplanada del voltant. Just sota aquesta petita esplanada hi ha un dipòsit de 20.000 litres, amb una obertura superior, habitualment tancada, que permet veure el nivell de l'aigua i un sobreeixidor, a la part que dóna al rec, per on surt l'aigua sobrant. A l'altre costat del rec, hi ha una caseta dins la qual hi ha la maquinària que permet bombar l'aigua de la font cap a la masia de Vallgatina, situada en un punt elevat respecte la font. | 08151-128 | Sector nord-oest del terme municipal | La font Bona ha estat tradicionalment la font que abastava d'aigua la masia de Vallgatina, ja que si bé hi ha altres fonts més properes a la masia, no són ni tan bones ni abundoses com aquesta. Segons fonts orals, en les últimes dècades la font només s'ha assecat una vegada, quan va deixar de rajar durant dos dies. | 41.9696500,1.9967800 | 416876 | 4646893 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56520-foto-08151-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56520-foto-08151-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons fonts orals, l'aigua de la font s'analitza periòdicament, amb resultats fins al moment sempre potables. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56521 | Font Canaleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-canaleta | La font Canaleta està situada en un punt enclotat al nord-oest de Sant Salvador de Serradellops, a l'extrem est del terme municipal. S'accedeix a la font a través d'un corriol que surt en direcció nord de la masia de Sansalvador i condueix, en un recorregut descendent d'uns 600 metres, fins a la font, situada en una fondalada humida ocupada per un bosc de pins. La font, situada just al marge per sobre el que es passa a l'arribar al fons de la petita vall, està formada per un brollador plàstic que sobresurt d'una paret adossada al marge i completament coberta d'heura. Davant el brollador hi ha diverses lloses que faciliten l'accés a la font. L'aigua que brolla de la font, i la que es filtra per diversos punts al voltant és recollida al fons de la petita vall donant origen al torrent de la font Canaleta. Aquest torrent, de llarg recorregut, segueix sempre una direcció sud-oest creuant bona part del terme municipal d'Oristà fins abocar les seves aigües a la riera de Sagalés. | 08151-129 | Sector est del terme municipal | 41.9581900,2.1286700 | 427791 | 4645501 | 08151 | Oristà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56521-foto-08151-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56521-foto-08151-129-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 56522 | Font de Cabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cabra | L'accés és dificultós ja que les escales de pedra que hi havia per a baixar cap a la font, actualment estan amagades sota la bardissa. | La font de Cabra està situada en l'anomenat torrent Fondo, una zona enclotada sota uns camps al sud de la masia de la Gallinera i pràcticament a tocar del terme municipal de Sant Feliu Sasserra. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que creua el torrent just per sobre la font, que es troba en una balma. Des de la pista s'ha de descendir pocs metres entre la vegetació al costat del torrent fins que es troba la font, pràcticament en el mateix torrent. Les escales de pedra que permetien l'accés per baixar la font actualment estan amagades sota la bardissa. La font està formada per un petit brollador que sobresurt de la roca de la balma, humida i plena de molsa, oferint un constant i abundant raig. L'aigua cau sobre la roca de tal manera que torna a entrar a dins de la roca uns centímetres més avall. Al voltant de la font hi ha abundant vegetació, una part del qual ha estat arrossegada per la força de l'aigua, i grans roques que s'han anat desprenent de la paret rocosa en la que es troba la font. | 08151-130 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.9199800,2.0352200 | 419999 | 4641342 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56522-foto-08151-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56522-foto-08151-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 56524 | Les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-comes-1 | XIX-XX | Les Comes es troba situada a l'extrem nord-est del terme municipal d'Oristà, prop de les masies de Campa, la Rovira i la Riera del terme d'Olost. La casa està formada per un volum principal de planta quadrada (10 x 10 metres) destinat a l'habitatge i altres construccions annexes (cort i pallissa) d'ús agropecuari separades de la casa. El volum principal està format per una sola planta, els murs són construïts amb maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades de carreus més grans i la teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'oest, està formada per un portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat amb brancals i coronament de maó. Protegint el portal hi ha una barbacana, i sota carener s'hi obre una obertura en forma de rombe emmarcada amb maó. Flanquegen el portal dues finestres d'arc rebaixat també amb brancals i coronament maó. La façana sud presenta, a la part central, una finestra d'arc rebaixat emmarcada amb brancals i coronament de maó. A la façana est s'hi obren tres finestres ordenades longitudinalment de la mateixa tipologia que les anteriors: emmarcades amb brancals i coronament d'arc rebaixat de maó. La façana nord presenta un portal un portal d'accés també emmarcat amb brancals i coronament d'arc rebaixat de maó i protegit per una petita barbacana. Al costat esquerre del portal s'hi obre una finestra. | 08151-132 | Sector nord-est del terme municipal | 41.9818800,2.1252800 | 427537 | 4648134 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56524-foto-08151-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56524-foto-08151-132-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 56525 | Font de la Devesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-devesa | L'aigua no brolla per l'aixeta de la font si no que és conduïda directament a la bassa que hi ha al costat. | La font de la Devesa està situada a mig camí entre la masia que li dóna nom i Sant Nazari, en un punt enclotat sota el serrat de la Pedragosa. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que comunica les masies de Vilarubí, la Devesa i Sant Nazari amb la carretera B-431. Seguint aquesta pista, un cop havent passat Sant Nazari en direcció a la Devesa s'arriba a una zona de camps a mà esquerra. Pel marge dret d'un d'aquests camps hi passa un camí, que és el que condueix fins la font, situada al marge nord del camp, just sota el serrat de la Pedragosa i als peus d'una alzina. La font està formada per un dipòsit de maó adossat a una paret de roca natural, una estructura d'obra a on es troba l'aixeta metàl·lica i un viver o bassa just davant. El viver, on actualment va a parar l'aigua que raja de la font és de planta rectangular i està delimitat en tot el seu volt per un mur de maçoneria de pedra que presenta un tram amb batents de maó a la part frontal, denotant un antic ús com a safareig. | 08151-133 | Sector nord-oest del terme municipal | La bassa que hi ha al costat de la font havia estat utilitzada com a safareig pels veïns dels masos propers, la Devesa i el mas Sant Nazari. | 41.9803300,2.0276900 | 419450 | 4648049 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56525-foto-08151-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56525-foto-08151-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 56526 | Font de la Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mina-5 | La font de la Mina està situada al sud-oest del castell de Tornamira, en la vessant obaga del serrat de Planoguera, a tocar del camp amb forma semicircular que envolta el turó on s'assenta el castell. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que ressegueix el camp pel costat oest. Seguint la pista, reformada recentment, s'arriba a una petita esplanada molt humida a on hi ha la font del Marge, descrita en una fitxa individual. Uns metres amunt d'aquesta font, en la mateixa vessant es troba la font de la Mina. La font està formada per un dipòsit o bassa picat a la roca natural i tancat per una estructura petita de maçoneria de pedra, adossada a la vessant de la muntanya, que té una obertura quadrada emmarcada amb carreus treballats i la coberta feta amb lloses.. | 08151-134 | Sector central del terme municipal | 41.9462400,2.0546600 | 421643 | 4644239 | 08151 | Oristà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56526-foto-08151-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56526-foto-08151-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'interior de la font hi viuen salamandres, fet que denota una bona qualitat de l'aigua. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 56527 | Font de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-serra-0 | La font de la Serra està situada a mig camí entre les masies de Serrajòrdia, al sud, i el Castellot i Llobertera, al nord, al sud-est del nucli urbà de Sant Feliu Sasserra. S'accedeix a la font a través de la pista que comunica el nucli urbà de Sant Feliu Sasserra, amb tot un grup de masies d'Oristà i de Sant Feliu Sasserra com Serrajòrdia, el Crespí o la Traveria. Seguint aquesta pista, poc abans d'arribar a la masia de Serajòrdia s'ha d'agafar un trencant a mà dreta. Al cap d'uns metres es deixa la pista i s'agafa un corriol que gira a l'esquerra i descendeix poc més de 100 metres fins la font. La font està formada per una estructura de volta apuntada de maó, arrebossada amb un esgrafiat que imita carreus de pedra. A l'interior de l'estructura hi ha un banc a cada costat i al fons, una imatge d'una Mare de Déu feta en rajols ceràmics. Sota la imatge, a la part inferior del mur, hi ha l'aixeta metàl·lica, completament envoltada de molsa. Al voltant de la font hi ha unes amples escales fetes amb maó i una taula amb quatre bancs de pedra, un dels quals és una llinda on apareix la inscripció mig esborrada 'JOSEPH SE_ 179_'. Tot el conjunt queda ubicat en un racó fresc, ombrejat per tres plataners de grans dimensions que custodien la font. | 08151-135 | Sector oest del terme municipal | Els veïns de Sant Feliu Sasserra tenien el costum de celebrar dinars populars prop d'alguna font. Aquests dinars, coneguts com a fontades, s'havien celebrat diverses vegades a la font de la Serra, en terme municipal d'Oristà. | 41.9350100,2.0290100 | 419503 | 4643016 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56527-foto-08151-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56527-foto-08151-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El nom de font de la Serra es deu a l'abreviatura de la masia de Serrajòrdia com a Serra, utilitzada pels veïns de la zona. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 56529 | Font de l'hort de Vallgatina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhort-de-vallgatina | La font de l'hort de Vallgatina està situada en un punt enclotat a l'oest de la masia de Vallgatina, en un marge al costat d'un dels horts de la masia. S'accedeix a la font a través d'un corriol que baixa des de la masia en direcció oest, fins arribar a un petit camp delimitat pel desnivell i diversos pollancres, a un costat del qual es troba la font. La font està formada per un dipòsit picat a la roca delimitat i cobert amb grans blocs de pedra, al fons del qual es va filtrant l'aigua. D'aquest dipòsit l'aigua és conduïda fins a una bassa pràcticament quadrada delimitada amb murs de maçoneria de pedra. Aquesta bassa té batents de pedra treballada en un dels seus costats, denotant un antic ús com a safareig, i lloses que sobresurten cap a l'interior formant una petita escala que permet entrar a la bassa, el terra del qual és enrajolat. L'aigua sobrant és conduïda a través d'un canal que ressegueix tot el lateral de l'hort. | 08151-137 | Sector nord-oest del terme municipal | La font de l'hort de Vallgatina havia estat la font que abastava d'aigua la masia de Vallgatina, tant per a l'hort, com pel safareig i per la casa, tot i que modernament es va passar a utilitzar per al consum humà la font Bona, més abundosa. | 41.9695100,1.9978200 | 416962 | 4646877 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56529-foto-08151-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56529-foto-08151-137-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons fonts orals, la font no és gaire abundosa i s'asseca amb relativa facilitat. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 56530 | Font de l'horta de Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhorta-de-coromines | Convindria canviar la peça d'uralita per un material més adient. | La font de l'horta de Coromines està ubicada a l'oest de la masia que li dóna nom, en una zona enclotada al sud del puig Cornador. S'accedeix a la font a través d'un camí que surt de la masia de Coromines i creua uns camps en direcció oest fins arribar a l'altre costat d'una petita vall, on s'acaben els camps i es troba la font, situada en un marge. La font està formada per un petit mur de maçoneria de pedra integrat al marge d'on sobresurt una peça d'uralita que canalitza l'aigua cap a l'exterior. L'aigua que en brolla s'escola per un petit rec fins a una bassa que hi ha al costat, al marge de la qual creix un gran noguer. | 08151-138 | Sector sud del terme municipal | 41.9183700,2.0738800 | 423203 | 4641128 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56530-foto-08151-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56530-foto-08151-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons fonts orals, la font de l'horta de Coromines mai s'asseca del tot. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 56531 | Font de l'horta de Terricabras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhorta-de-terricabras | A causa de la contaminació, la font s'ha deixat d'utilitzar per al consum humà recentment. | La font de l'horta de Terricabras està situada en un punt enclotat a l'est de la masia que li dóna nom. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que surt de la masia en direcció a la carena on es troben ca l'Afrau i Sant Salvador de Serradellops. Un cop es deixa la masia de Terricabras enrere es troba, ben aviat, una fondalada amb diverses feixes a mà dreta, a on s'ha de baixar per accedir a la font. La font està formada per un sistema de canalitzacions que permet recollir l'aigua que es filtra per diversos punts al voltant. El primer d'aquest punts es troba en una de les feixes que envolten la bassa que hi ha al fons de la fondalada. Del marge d'una d'aquestes feixes en regalima l'aigua, que és conduïda a través d'una regata cap a la bassa. L'aigua recollida a la bassa és transportada a través d'un tub a un viver ovalat que hi ha uns metres més avall. En aquest viver, delimitat amb murs de pedra, es recull l'aigua de la bassa de dalt i la que surt per altres punts al voltant, l'aigua dels quals és transportada al viver a través de canalitzacions, majoritàriament modernes però en algun cas fetes amb pedra. A pocs metres del viver hi ha un petit camp delimitat amb grans lloses que havia estat, originalment, l'horta de la masia de Terricabras. | 08151-139 | Sector est del terme municipal | 41.9488300,2.1137000 | 426540 | 4644475 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56531-foto-08151-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56531-foto-08151-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 56532 | Font de l'horta vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhorta-vella | L'aigua brolla directament de la terra a través d'una canalització mínima. | La font de l'horta vella està situada al marge d'una feixa, actualment ocupada pel bosc, al nord-oest de la masia de Vallgatina, a l'extrem nord-oest del terme municipal. S'accedeix a la font a través d'un corriol poc freqüentat que transcorre per un bosc de pins seguint el rec de la Cogullada fins que s'arriba a la font, situada en una feixa ocupada pel bosc en un punt elevat respecte al rec, a mitja vessant de la muntanya. La font està formada per un brollador, delimitat amb una planxa metàl·lica i coronat amb una petita llinda de pedra, que permet que l'aigua ragi directament des de la terra. Tant la planxa metàl·lica com els laterals del brollador estan totalment recoberts de vegetació, fruit de la humitat que provoca la mateixa font. L'aigua que en surt va a parar a una petita bassa delimitada amb pedres i coberta de vegetació, des d'on antigament es conduïa l'aigua a tot l'espai de l'horta, una feixa al mig del bosc que a causa del desús ha estat colonitzada pel mateix bosc de pins que l'envolta. | 08151-140 | Sector nord-oest del terme municipal | La font de l'Horta vella s'utilitzava antigament per regar l'horta que tenia al costat, una feixa guanyada al desnivell, actualment ocupada pel bosc. | 41.9752900,1.9975600 | 416948 | 4647519 | 08151 | Oristà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56532-foto-08151-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56532-foto-08151-140-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 56533 | Font de Sagalés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sagales | La font de Sagalés està ubicada a l'est de la masia que li dóna nom, en una zona enclotada prop del pas de la riera de Sagalés. S'accedeix a la font a través d'un camí que surt de la masia de Sagalés i creua la riera de Sagalés en un entorn dominat per boscos de pi amb grans boixos. Seguint el camí s'arriba a l'extrem nord del bosc, on aquest acaba davant d'un cingle força erosionat, i als peus d'aquest cingle es troba la font. La font està formada per un brollador plàstic que sobresurt de la mateixa terra, en un punt on hi ha picat un forat circular, que forma una petit bassal sota el brollador, que a la vegada permet recollir l'aigua del brollador. Al voltant, les roques estan col·locades de tal manera que l'aigua terrosa que baixa pel cingle en cas de pluja es desvií cap als laterals. A un metre de la font hi ha passa un petit rec, el torrent de Bojons, a on va a parar l'aigua de la font, el qual desembocarà a la riera de Sagalés. | 08151-141 | Sector sud del terme municipal | La font de Sagalés ha estat, i segueix essent, utilitzada pels habitants de la masia de Sagalés. | 41.9038500,2.0693600 | 422810 | 4639520 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56533-foto-08151-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56533-foto-08151-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 56534 | Font de Vilaroger | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-vilaroger | XX | La font de Vilaroger està situada al sud de la masia que li dóna nom, en una petita vall per la que passa el torrent de Vilaroger S'accedeix a la font a través d'una pista que baixa en direcció est des de les granges de la masia fins a un racó enclotat molt humit. Des d'aquest punt s'ha de deixar la pista i girar a mà esquerra per un corriol ben delimitat que condueix fins la font. La font està formada per un dipòsit d'obra arrebossat adossat a una paret de pedra i amb la data de 1956 inscrita al centre. De la part inferior en sobresurt el brollador, habitualment tapat amb una boixa per permetre que l'aigua s'acumuli dins el dipòsit quan no s'utilitza. Al costat de la font hi ha una gran bassa, actualment sense aigua, delimitada a l'extrem superior per un mur de pedra. | 08151-142 | Sector est del terme municipal | 41.9463200,2.0944000 | 424937 | 4644213 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56534-foto-08151-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56534-foto-08151-142-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 56535 | Font de Vilasendra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-vilasendra | S'ha condicionat l'accés a la font recentment. | La font de Vilasendra està ubicada al sud de la masia que li dóna nom, en una zona enclotada sota un camps, prop d'on s'ha construït una gran bassa per a l'emmagatzematge d'aigua. S'accedeix a la font a través d'una pista que surt en direcció sud just abans d'arribar a la masia de Vilasendra i baixa zigzaguejant fins a una gran bassa d'aigua construïda recentment. Un cop s'arriba a la bassa s'ha de girar a mà esquerra, i seguir un camí delimitat per desmais joves i un rec a mà dreta i per petites balmes sota un camp a l'esquerra. Al final d'aquest camí es troba la font. La font està en una gran massa rocosa, coberta totalment de molsa i amb multitud de forats i protuberàncies. De la roca en regalima aigua per diversos punts, i es va recollint en un dels forats que hi ha a l'interior de la roca per sortir a través d'un brollador metàl·lic. Des d'aquest racó fresc i ombrívol, amb diversos boixos sobre la font, l'aigua segueix el rec que delimita el camí per on s'accedeix a la font. | 08151-143 | Sector sud del terme municipal | 41.9197900,2.0837500 | 424023 | 4641277 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56535-foto-08151-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56535-foto-08151-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 56536 | Font del Carrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer | La terra s'ha anat acumulant davant la font i pràcticament la cobreix, l'estructura d'obra està molt deteriorada i la bassa que hi ha al costat es troba completament coberta de vegetació. | La font del Carrer està situada al nord-est del carrer de la Ruixeda, pocs metres sobre la font del Cirer, en la vessant nord-oest del puig Cornador, en un punt enclotat respecte al nucli de cases. S'accedeix a la font a través d'un corriol que baixa en direcció nord-est paral·lel a uns camps des de l'entrada est del carrer de la Ruixeda. Baixant per aquest corriol s'arriba a la font del Carrer, ubicada sota una gran alzina i al costat d'un marge, uns metres més amunt de la font del Cirer, ubicada sota un gran roure. La font està formada per una estructura de maons parcialment arrebossada adossada a un marge. Aquesta estructura, que conté el dipòsit, té una barbacana d'arc rebaixat sota la qual hi ha l'aixeta metàl·lica. Aquesta es troba pràcticament a nivell de terra i no és de fàcil accés ja que al davant de la font s'hi origina un fangar a causa de l'abeuratge de bestiar. Al costat de la font hi ha una bassa, actualment coberta de vegetació, al marge de la qual hi ha una alzina de grans dimensions. | 08151-144 | Sector sud del terme municipal | La font del Carrer era utilitzada pels veïns de les cases del carrer de la Ruixeda, exceptuant els veïns de cal Vigatà, que tenien la font del Cirer, ubicada a uns metres d'aquesta, per al seu ús exclusiu. | 41.9224700,2.0676400 | 422690 | 4641589 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56536-foto-08151-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56536-foto-08151-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 56537 | Font del Carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-nou-0 | Tot i que ja no s'utilitza pel grau de contaminació que té, la font està ben condicionada. | La font del carrer Nou està situada a l'oest del carrer Nou del nucli de la Torre d'Oristà, en una raconada que fa una pista forestal al passar prop d'unes granges modernes. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que comunica la masies de Puigsaulens, amb el carrer Nou per la banda oest. Seguint aquesta pista, s'arriba a unes granges modernes, just al nord de les quals hi ha la font, situada en la part interior d'un dels revolts de la pista. La font està formada per una estructura de planta quadrada i teulada de doble vessant, bastida amb grans carreus de pedra treballada i coronada amb grans lloses de pedra. Del mur principal de la caseta, orientat al sud-oest, en sobresurt el brollador metàl·lic, completament recobert de molsa. Just a sobre del brollador hi ha un petit tros arrebossat (en alguna moment la caseta de la font havia estat arrebossada) on hi ha la data de 1981, que amb tota seguretat es refereix a una reforma. A partir de la mateixa font, força abundosa, s'inicia un rec que davalla entre camps, essent resseguit per vegetació pròpia d'aquest tipus de recs. | 08151-145 | Sector central del terme municipal | Tradicionalment, els habitants del carrer Nou de la Torre d'Oristà utilitzaven aquesta font per a l'ús quotidià. Des de fa uns anys, a causa de la contaminació de l'aigua, la font s'ha deixat d'utilitzar. | 41.9545100,2.0450400 | 420856 | 4645167 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56537-foto-08151-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56537-foto-08151-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 56538 | Font de cal Vigatà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-vigata | XX | Actualment l'aigua que surt de la font és canalitzada cap al carrer de la Ruixeda. | La font de cal Vigatà està situada al nord-est del carrer de la Ruixeda, pocs metres sota la font del Carrer, en la vessant nord-oest del puig Cornador, en un punt enclotat respecte al nucli de cases. S'accedeix a la font a través d'un corriol que baixa en direcció nord-est paral·lel a uns camps des de l'entrada est del carrer de la Ruixeda. Baixant per aquest corriol s'arriba a la font del Carrer, sota una gran alzina, i uns metres més avall d'aquesta es troba la font de cal Vigatà, ubicada sota un gran roure. La font està formada per una estructura d'obra pintada de blanc amb un cobert que la protegeix, amb pilars d'obra pintats de blanc i blau i coberta plàstica de color verd moderna. En una de les façanes de l'estructura hi ha l'aixeta, ubicada en un nivell inferior al terra, de manera que s'han de baixar quatre graons per accedir-hi. L'aixeta metàl·lica sobresurt del centre d'una composició de rajoles ceràmiques pintades amb una escena de corral, envoltada per una franja amb escaquejat blanc i blau. A sobre hi ha una petita porta de fusta que dóna al dipòsit i que està envoltada amb franges pintades de blanc i blau. Més amunt d'aquesta hi ha una placa amb forma de campana on es llegeixen les inicials AR i la inscripció ' Any 1925 Font del Cire' Al voltant de la font hi ha altres roures de grans dimensions i tres palmeres petites, element que es repeteix cal Vigatà, on també es conserva una palmera. | 08151-146 | Sector sud del terme municipal | La font de cal Vigatà o del Cirer va ser construïda l'any 1925, com ho recorda una inscripció. La va fer construir l'amo de cal Vigatà, la primera casa del carrer de la Ruixeda, que n'era el propietari ja que es trobava dins la seva finca i qui l'utilitzava exclusivament. Els altres veïns de les cases del carrer de la Ruixeda utilitzaven la font del Carrer, ubicada a pocs metres d'aquesta. | 41.9229100,2.0675000 | 422679 | 4641637 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56538-foto-08151-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56538-foto-08151-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La font també és coneguda com a font del Cirer. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56539 | Font del Marge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-marge-0 | La font del Marge està situada al sud-oest del castell de Tornamira, en la vessant obaga del serrat de Planoguera, a tocar del camp amb forma semicircular que envolta el turó on s'assenta el castell. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que ressegueix el camp pel costat oest. Seguint la pista, reformada recentment, s'arriba a una petita esplanada molt humida a on hi ha la font. Uns metres amunt de la font, en la mateixa vessant es troba la font de la Mina, descrita en una fitxa individual. La font està formada per un dipòsit adossat a la vessant de la muntanya, bastit amb un mur de maçoneria de pedra que actualment està cobert de vegetació. Del centre d'aquesta estructura en sobresurt una aixeta metàl·lica per on brolla l'aigua. Aquesta cau sobre una petita pica quadrada de pedra que hi ha just a sota. El voltant de la font és molt humit, amb abundant vegetació, i l'aigua es filtra per diversos punts a banda i banda de la font, originant una bassa, a uns metres de la font, on es recull tota l'aigua. | 08151-147 | Sector central del terme municipal | 41.9463900,2.0543700 | 421619 | 4644256 | 08151 | Oristà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56539-foto-08151-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56539-foto-08151-147-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Tal com ho indica una inscripció, la font va ser reformada l'agost de l'any 1998. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 56540 | Font del Prat de Toneu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-prat-de-toneu | XVIII | La font s'asseca fàcilment. | La font del Prat de Toneu està situada al sud-est de la masia que li dóna nom, en un marge rocós prop d'un camp. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que ressegueix el camp que hi ha just al sud de la masia. Un cop s'arriba a l'altre costat es troba la font, situada en una petita balma a mig camí entre la pista forestal i el camp. La font està formada per un dipòsit picat a la roca natural i tancat, en la part frontal, per un mur de maçoneria de pedra que té una obertura quadrada emmarcada amb carreus treballats. A la llinda d'aquesta obertura hi ha la data inscrita de 1704. Al voltant de la font hi ha un antic viver delimitat amb murs de pedra que actualment es troba cobert de vegetació. | 08151-148 | Sector nord-est del terme municipal | La font del Prat del Toneu va ser construïda l'any 1704, tal com ho recorda una inscripció feta a la pedra. | 41.9624600,2.1121300 | 426425 | 4645989 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56540-foto-08151-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56540-foto-08151-148-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56541 | Font dels Hortets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-hortets | La font dels Hortets està situada en una zona enclotada a l'oest del nucli urbà de Sant Feliu Sasserra, en l'enclavament que té Oristà en el terme municipal veí. S'accedeix a la font a través d'un corriol que descendeix des del sector oest del nucli urbà de Sant Feliu. El camí, estret i molt sinuós, salva un important desnivell (pràcticament 40 metres en uns 150 de recorregut) fins arribar a la zona d'horts, orientats al sud-oest i al costat dels quals hi ha la font dels Hortets. La font està formada per un brollador metàl·lic que sobresurt d'un mur de maçoneria de pedra i maó. L'aigua, força escassa, és canalitzada amb tubs i conduccions i aprofitada per a regar els horts que té just al davant, on s'acumulen diversos recipients que permeten acumular i conservar l'aigua. | 08151-149 | Sector oest del terme municipal | Tot i trobar-se en terme municipal d'Oristà, la font és utilitzada pels veïns de Sant Feliu Sasserra que utilitzen la font per regar els horts que hi ha davant. | 41.9434800,2.0190200 | 418685 | 4643966 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56541-foto-08151-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56541-foto-08151-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 56544 | Pedró dels Sants Màrtirs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-dels-sants-martirs | El pedró dels sants Màrtirs es troba situat en un encreuament de camins a 300 metres al sud-oest del carrer de la Ruixeda, en el camí que condueix a Sant Nazari de la Garriga. Es tracta d'un pedró de planta quadrada de 70 x 70 centímetres i una altura de 3 metres, construït amb grans carreus de pedra treballada. Està coronat per una coberta en forma piramidal. Presenta una capella d'arc de mig punt a la cara sud-oest tancada amb una reixa de ferro. A l'interior conserva dues imatges de sants del 1945. | 08151-152 | Sector sud del terme municipal | 41.9176900,2.0638000 | 422366 | 4641061 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56544-foto-08151-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56544-foto-08151-152-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El pedró està bastit al costat del camí ramader que procedia de Santa Maria d'Oló. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 56549 | Pont del torrent de Cabanas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-de-cabanas | La vegetació cobreix els voltants de l'estructura. | El pont del Torrent de Cabanas està situat, al nord-est de la masia d'Altarriba i al sud de la masia de Cabanas, en l'antic camí que conduïa d'Oristà a Olost. Es tracta d'un pont construït amb maçoneria de pedra irregular amb cantonades i interior de carreus grans treballats, cobert amb volta de canó de 5,70 metres de profunditat i uns 3 metres d'alçada. Presenta un sol ull format per un sòcol d'un metre d'alçada resseguit per una imposta i un diàmetre de la volta de 2,35 metres. Al voltant hi ha crescut molta vegetació. | 08151-157 | Sector nord del terme municipal | 41.9680000,2.0678200 | 422760 | 4646644 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56549-foto-08151-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56549-foto-08151-157-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El pont salva el pas del torrent de Cabanas en el l'antic camí que conduïa Oristà amb Olost. | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 56550 | Pont del Bach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-bach | El pont del Bach està situat a 100 metres a l'oest de la masia del Bach salvant un petit rec. És un pont de petites dimensions d'uns 7 metres de pas. Està construït amb maçoneria de pedra amb algunes parts de filades regulars de carreus treballats i presenta un sol ull d'arc de mig punt amb dovelles, d'un metre de diàmetre. Té una altura de 2,20 metres i una amplada de 3,70 metres. | 08151-158 | Sector central del terme municipal | 41.9383800,2.0737300 | 423214 | 4643350 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56550-foto-08151-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56550-foto-08151-158-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Uns metres al sud-est hi ha un pas que creua el mateix rec, flanquejat per dos grans roures, i un tram d'un antic camí que s'enfila a l'oest. Podria correspondre a l'antic accés a la masia del Bach. | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 56556 | Xup de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xup-de-la-riba | XVIII | A la teulada hi ha crescut vegetació que podria, amb el temps, erosionar la coberta. | El xup de la Riba es troba situat a 150 metres al nord-oest de la masia de la Riba, al peu de camí que condueix a la masia. Es tracta d'un xup de planta rectangular de 5 x 3,5 metres construït amb murs de maçoneria de pedra irregular. Presenta un accés a la banda sud amb brancals i llinda de pedra treballada on hi ha la data inscrita de 1756. Uns graons de pedra condueixen a l'interior del dipòsit cobert amb volta de canó de pedra. Davant la façana principal hi ha dues piques de pedra i un safareig més modern a la banda est. | 08151-164 | Sector oest del terme municipal | Antigament el xup de la Riba havia servit per emmagatzemar-hi glans. Modernament havia servit com a dipòsit d'aigua que s'utilitzava, a suposar per les piques i el safareig del voltant, per rentar roba. | 41.9424000,2.0364200 | 420126 | 4643830 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56556-foto-08151-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56556-foto-08151-164-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56558 | Xup gros de Serrajòrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xup-gros-de-serrajordia | Una part del ràfec del xup ja no es conserva i els murs exteriors estan força deteriorats | El xup gros de Serrajòrdia està situat a uns metres de la masia de Serrajòrdia, en l'esplanada que s'estén davant la façana principal d'aquesta. Es tracta d'una estructura pràcticament quadrada (uns 5 per 5 metres) bastida amb murs de càrrega de maçoneria de pedra mitjana, amb pedres de majors dimensions delimitant les cantonades i l'entrada principal, de forma rectangular i orientada al sud. El xup està coronat amb una volta de lloses a plec de llibre, que exteriorment queda coberta per terra i vegetació i un ràfec de grans lloses del que només se'n conserva una part. La façana principal del xup, orientada al sud té una única obertura que dóna accés a l'interior, on s'emmagatzema l'aigua. El forat interior, pràcticament cúbic, està picat a la roca natural en tota la seva meitat inferior. | 08151-166 | Sector oest del terme municipal | Aquest xup també havia estat utilitzat com a pou o dipòsit d'aigua ja que, segons fonts orals, l'aigua hi neix. | 41.9332500,2.0298400 | 419569 | 4642820 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56558-foto-08151-166-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 56564 | Sistema de rec de Boladeras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sistema-de-rec-de-boladeras | XVIII | A causa del desús ha quedat parcialment tapat per herba i hi falten algunes peces del canal. | El sistema de rec de Bolederes es troba situat uns cinquanta metres al sud-est de la masia, prop d'una bassa. Es tracta d'un sistema de canalització d'aigua format per diversos trams de pedres allargades i picades en forma de U que distribuïen l'aigua per regar diverses feixes. Inserit en un marge hi ha una petita habitació que presenta una porta de pedra bisellada amb la data inscrita de 1792 a la llinda. En aquesta estructura coberta hi ha el sistema que salvava el desnivell de l'aigua i la distribuïa del canal de la feixa superior al canal de la inferior. | 08151-172 | Sector sud-est del terme municipal | El sistema de rec de Boladeras va ser construït durant el segle XVIII, tal com ho indica una llinda de la construcció, datada l'any 1792. | 41.9238100,2.0883700 | 424411 | 4641719 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56564-foto-08151-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56564-foto-08151-172-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56567 | Passeres del molí de la Coromina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeres-del-moli-de-la-coromina | Falten dos o tres blocs dels que formaven la passera i la vegetació cobreix els blocs laterals a cada extrem, per on actualment ja no hi passa l'aigua. | Les passeres del molí de la Coromina estan situades poc metres a l'oest del molí que els dóna nom, sobre la riera Gavarresa i a l'oest del nucli de la Torre d'Oristà. Es tracta d'unes passeres col·locades a la riera Gavarresa per permetre el pas a peu per sobre la riera. Actualment es conserven 14 blocs de pedra, tot i que en falten dos o tres, precisament per lloc on actualment hi passa la major part del cabal de la riera. Els blocs treballats amiden aproximadament uns 50 centímetres de llarg per uns 10/15 d'ample i s'eleven poc més de mig metre sobre la riera. Uns metres al nord d'aquestes passeres, just al costat del pas que actualment permet creuar la riera als vehicles, s'observen les restes d'unes altres passeres, amb 7 blocs conservats de menors dimensions, més baixos i petits. | 08151-175 | Sector central del terme municipal | Antigament hi havia diverses maneres de salvar el pas per sobre la riera. Una solució, pels camins rals i ramaders era la construcció de ponts o guals que permetien el pas a persones, ramats o vehicles de tracció animal. En el cas de camins secundaris, una de les solucions més comunes era la construcció d'unes passeres. Aquestes passeres, formades per grans blocs de pedra permetien el pas a peu per sobre la riera. | 41.9584600,2.0631700 | 422363 | 4645588 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56567-foto-08151-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56567-foto-08151-175-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 56568 | Passeres del molí de Tornamira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeres-del-moli-de-tornamira | El desús ha propiciat el creixement de bardissa. Algunes de les pedres que formen la passera s'han fet malbé. | Les passeres del molí de Tornamira estan situades al sud-est del castell de Tornamira, a 40 metres a l'oest del molí de Tornamira i tancant per la part sud la Gorga que forma la riera Gavarresa, un ample gorg envoltat de canyís que mai s'asseca, ja que segons fonts orals hi neix aigua. Les passeres travessen la riera Gavarresa transversalment i servien per comunicar el molí, situat a la banda de llevant de la riera, amb l'altre costat, on es troba el castell de Tornamira. Estan formades per 11 pedres de diverses mides i amplades, algunes d'elles força estretes, i separades també per distancies irregulars. Entre els blocs treballats hi ha també altres pedres, sense treballar, que s'utilitzen igualment per a creuar la riera com és el cas d'una gran roca situada al centre. | 08151-176 | Sector central del terme municipal | Antigament hi havia diverses maneres de salvar el pas per sobre la riera. Una solució, pels camins rals i ramaders era la construcció de ponts o guals que permetien el pas a persones, ramats o vehicles de tracció animal. En el cas de camins secundaris, una de les solucions més comunes era la construcció d'unes passeres. Aquestes passeres, formades per grans blocs de pedra permetien el pas a peu per sobre la riera. Fonts orals expliquen que en un any de forta sequera els veïns d'Oristà van arrencar una de les pedres de la passera per tal de permetre que la riera baixés amb més aigua, ja que les passeres tanquen una mica el pas de l'aigua de la Gorga, situada al nord. | 41.9483100,2.0621600 | 422267 | 4644462 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56568-foto-08151-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56568-foto-08151-176-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 56569 | Passeres del molí de Cabanas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeres-del-moli-de-cabanas | Les passeres del molí de Cabanas estan situades a 130 metres del molí de Cabanas, travessant la riera Lluçanès de forma transversal en direcció a la resclosa del molí de Cabanas. Estan formades per 15 pedres que mesuren 60 centímetres de llargada per 15 centímetres d'amplada, separades entre si per una distància d'un pas, aproximadament d'uns 80 centímetres i sobresortint uns 55 centímetres de l'aigua. Prop de les passeres hi ha construït un mur amb lloses a plec de llibre que forma un petit saltant d'aigua. | 08151-177 | Sector nord del terme municipal | Antigament hi havia diverses maneres de salvar el pas per sobre la riera. Una solució, pels camins rals i ramaders era la construcció de ponts o guals que permetien el pas a persones, ramats o vehicles de tracció animal. En el cas de camins secundaris, una de les solucions més comunes era la construcció d'unes passeres. Aquestes passeres, formades per grans blocs de pedra permetien el pas a peu per sobre la riera. | 41.9786800,2.0695200 | 422914 | 4647828 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56569-foto-08151-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56569-foto-08151-177-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 56579 | Teuleria de la Tosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-la-tosca | Conserva les boques del forn i només el tram inferior del mur exterior. La vegetació omple l'interior. | La teuleria de la Tosca es troba situada al nord-oest de la masia de Vallagatina, a l'extrem nord-oest del terme municipal, en un racó molt humit i ombrívol cobert de vegetació. Es tracta d'una teuleria de grans dimensions, uns 7 per 7 metres, bastida amb murs de maçoneria de pedra, conservats a poca alçada. A la part frontal de la teuleria es conserven les dues boques del forn d'arc rebaixat, emmarcades amb grans carreus treballats. Per sobre les boques, el mur que tancava la zona de cocció del forn s'ha esfondrat, quedant a molt poca alçada en tot el seu perímetre. | 08151-187 | Sector nord-oest del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 41.9757700,1.9959400 | 416814 | 4647574 | 08151 | Oristà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56579-foto-08151-187-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 56580 | Teuleria de la Casanova de Vallgatina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-la-casanova-de-vallgatina | Es troba en estat de ruïna. | La teuleria de la Casanova de Vallgatina es troba situada a uns 1350 metres a l'oest de la masia de Vallgatina seguint una pista forestal, i a 170 metres al sud-oest de la Casanova de Vallgatina, prop del rec que baixa de la font d'en Pere Costa. La teuleria està derruïda i conserva la planta de 4 x 4 metres aproximadament. Construïda en la vessant d'un marge conserva el revestiment d'una de les parets, feta amb obra. L'interior està cobert per bardissa i vegetació i no s'observen les boques de la zona de cocció que, o bé estan tapades per l'esfondrament i la bardissa o bé ja no es conserven. Al voltant de la teuleria es troben trossos de rajols i teules. | 08151-188 | Sector nord-oest del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 41.9713200,1.9916600 | 416454 | 4647084 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56580-foto-08151-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56580-foto-08151-188-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 56583 | Teuleria de baix de cal Poll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-baix-de-cal-poll | Només es conserva part del forat quadrat on es coïa l'obra, parcialment cobert de vegetació, i la bassa, actualment sense aigua. | La teuleria de baix de cal Poll està situada uns metres sota la casa que li dóna nom, pràcticament en el punt més alt del serrat de Sant Nazari, a l'extrem sud del terme municipal. De la teuleria només es conserva el forat quadrat on es coïa l'obra, d'uns tres per tres metres. La paret posterior està picada a la roca natural i les laterals són bastides amb murs de maçoneria de pedra, revestits en alguns trams amb maó. La paret frontal està completament aterrada. A pocs metres de la teuleria, enmig d'un bosc de pins, hi ha la bassa que acumulava l'aigua per a utilitzar en les fornades, actualment completament seca. | 08151-191 | Sector sud del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 41.9022000,2.0530700 | 421457 | 4639351 | 08151 | Oristà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56583-foto-08151-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56583-foto-08151-191-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 56584 | Teuleria de dalt de cal Poll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-dalt-de-cal-poll | Només es conserva el forat quadrat on es coïa l'obra, parcialment cobert de vegetació, i la bassa, actualment sense aigua. | La teuleria de dalt de cal Poll està situada pocs metres al nord de la casa que li dóna nom, pràcticament en el punt més alt del serrat de Sant Nazari, a l'extrem sud del terme municipal. De la teuleria només es conserva el forat quadrat on es coïa l'obra, de poc més de dos metres per banda i l'obertura per on s'introduïa la matèria per cremar, tot i que pràcticament soterrada. Les parets posterior i laterals del forat quadrat estan construïdes amb murs de maçoneria de pedra i revestides amb maó. La paret frontal està pràcticament aterrada i entre les seves restes esllavissades s'hi intueix l'obertura inferior de la teuleria. A pocs metres de la teuleria, enmig d'un bosc de pins, hi ha la bassa que acumulava l'aigua per a utilitzar en les fornades, actualment plena de vegetació i seca. | 08151-192 | Sector sud del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 41.9023700,2.0532800 | 421475 | 4639370 | 08151 | Oristà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56584-foto-08151-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56584-foto-08151-192-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,16 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml