Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 56573 | Forn de calç de Sagalés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-sagales | www.lafura.cat/suplements/arxius/arxius.htm | Una part lateral del forn s'ha esfondrat i la vegetació creix a l'interior. | El forn de calç de Sagalés està situat al nord-est de la casa que li dóna nom, en una vessant prop d'un camp on antigament hi havia hagut feixes amb oliveres (la zona es coneix com l'Olivar), però que actualment està ocupada per un bosc de pins. Es tracta d'un forn de calç de planta circular d'uns tres metres i mig de diàmetre excavat a terra i acabat amb algunes parts de mur de maçoneria de pedra. Es conserven poc menys de 5 metres d'altura i presenta un esvoranc a la part est, per on transcorre un petit rec. Les parets del forn denoten la seva utilització ja que part del material es troba fos. A l'interior hi ha crescut vegetació, dificultant l'accés al forn. Al voltant del forn es troben restes de calç. | 08151-181 | Sector sud del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn de calç dins les seves terres. La funció dels forns de calç era coure les pedres calcàries sedimentàries, riques en carbonat de calci, per obtenir calç. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, en un forn de forma rodona a dins la terra o a la roca. Es necessitaven temperatures de 800°C perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. La calç obtinguda tenia moltes aplicacions: servia per emblanquinar, desinfectar, per ensulfatar les plantes contra les plagues i per a la construcció. Però per aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desbrossant el bosc. Aquesta llenya s'apilava en feixes anomenades fogots, d'un pes aproximat de 30 quilos. Per fer-nos-en una idea, per a un forn de 800 quintars de pedra (1 quintar = 40 quilos) feien falta uns 2.000 fogots. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra idònia amb pics, malls i parpalines. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del 'curull' les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o 'boca' per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Un forn de la capacitat abans esmentada trigava de vuit a deu dies i quan els entesos deien que ja era al seu punt sellaven la boca del forn i la part superior o 'curull' amb pedres i fang durant quatre o cinc dies més. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar la calç en carros a la seva destinació per al seu ús. | 41.9075600,2.0682900 | 422726 | 4639932 | 08151 | Oristà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56573-foto-08151-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56573-foto-08151-181-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56574 | Forn de calç de Tornamira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-tornamira | www.lafura.cat/suplements/arxius/arxius.htm | Té un important esvoranc al cantó sud. | El forn de calç de Tornamira està situat al nord-est del castell de Tornamira en un marge d'un camp, prop del meandre de la riera Gavarresa que envolta Puigciutat. Del forn de calç se'n conserva una estructura cilíndrica d'uns 2'5 metres de diàmetre i està format per unes primes parets de terra cuita amb un tipus d'arrebossat interior produït, possiblement, per les coccions que havia fet el forn. L'interior es troba ple de terra i vegetació. La part sud té un tros enrunat de manera que el mur assoleix uns 2 metres d'altura, menys que a la resta de l'estructura. | 08151-182 | Sector central del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn de calç dins les seves terres. La funció dels forns de calç era coure les pedres calcàries sedimentàries, riques en carbonat de calci, per obtenir calç. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, en un forn de forma rodona a dins la terra o a la roca. Es necessitaven temperatures de 800°C perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. La calç obtinguda tenia moltes aplicacions: servia per emblanquinar, desinfectar, per ensulfatar les plantes contra les plagues i per a la construcció. Però per aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desbrossant el bosc. Aquesta llenya s'apilava en feixes anomenades fogots, d'un pes aproximat de 30 quilos. Per fer-nos-en una idea, per a un forn de 800 quintars de pedra (1 quintar = 40 quilos) feien falta uns 2.000 fogots. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra idònia amb pics, malls i parpalines. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del 'curull' les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o 'boca' per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Un forn de la capacitat abans esmentada trigava de vuit a deu dies i quan els entesos deien que ja era al seu punt sellaven la boca del forn i la part superior o 'curull' amb pedres i fang durant quatre o cinc dies més. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar la calç en carros a la seva destinació per al seu ús. | 41.9504300,2.0624800 | 422296 | 4644698 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56574-foto-08151-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56574-foto-08151-182-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56575 | Forn de calç de Terricabras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-terricabras | www.lafura.cat/suplements/arxius/arxius.htm | Es troba parcialment derruït amb un gran esvoranc a la banda sud. | El forn de calç de Terricabras es troba situat a 800 metres al sud-oest de la masia de Terricabras en el desnivell d'una vessant prop del torrent de Font Canaleta. S'accedeix al forn a través d'un corriol que surt de la masia en direcció sud-oest i la seva localització és difícil. Es tracta d'un forn d'estructura cilíndrica de 2,90 metres de diàmetre interior i una alçada conservada de 3 metres. Presenta un gran esvoranc a la banda sud que li van fer per evitar que caigués algun animal a dins i no en pogués sortir. L'interior i els voltants estan plens de bardisses i vegetació. | 08151-183 | Sector est del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn de calç dins les seves terres. La funció dels forns de calç era coure les pedres calcàries sedimentàries, riques en carbonat de calci, per obtenir calç. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, en un forn de forma rodona a dins la terra o a la roca. Es necessitaven temperatures de 800°C perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. La calç obtinguda tenia moltes aplicacions: servia per emblanquinar, desinfectar, per ensulfatar les plantes contra les plagues i per a la construcció. Però per aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desbrossant el bosc. Aquesta llenya s'apilava en feixes anomenades fogots, d'un pes aproximat de 30 quilos. Per fer-nos-en una idea, per a un forn de 800 quintars de pedra (1 quintar = 40 quilos) feien falta uns 2.000 fogots. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra idònia amb pics, malls i parpalines. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del 'curull' les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o 'boca' per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Un forn de la capacitat abans esmentada trigava de vuit a deu dies i quan els entesos deien que ja era al seu punt sellaven la boca del forn i la part superior o 'curull' amb pedres i fang durant quatre o cinc dies més. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar la calç en carros a la seva destinació per al seu ús. | 41.9446800,2.1071700 | 425994 | 4644020 | 08151 | Oristà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56575-foto-08151-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56575-foto-08151-183-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56717 | Sender de gran recorregut. GR-3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-gr-3 | http://www.feec.org | XX | El traçat del sender transversal de gran recorregut GR-3, anomenat també sender central de Catalunya, recorre bona part de la Catalunya central seguint en alguns trams antics camins com el de la Sal. És un traçat de circumval·lació, amb l'inici i el final a Lleida, que encara no ha estat senyalitzat en tot el seu traçat. Actualment el tram senyalitzat va des de Tàrrega fins a Vidrà passant per les comarques de la Noguera, l'Urgell, el Solsonès, el Bages, Osona i el Ripollès, en aproximadament 227 quilòmetres de recorregut. El pas del sender pel terme municipal d'Oristà és tangencial i només afecta a l'extrem sud del terme municipal, prop de l'Eix Transversal. El sender està dividit en 16 etapes proposades per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, amb uns recorreguts que oscil·len entre els 8 i els 27 quilòmetres. En la tercera d'aquestes etapes, compresa entre Sant Bartomeu del Grau i l'Estany, el sender transcorre, en una petita part, pel terme municipal d'Oristà. El sender arriba a Oristà provenint del terme municipal de Muntanyola i hi entra al sud del serrat de les Deveses, just al creuar la riera de Sagalés, també coneguda en aquesta part com torrent de Caraüll, prop del lloc on es conserven els restes de l'antiga església romànica de Sant Genís de Caraüll. Des d'aquest punt el GR-3 segueix la pista forestal que comunica amb la masia de Caraüll, seguint paral·lels a la riera de Sagalés i passant uns metres per sota del Puig de Sant Genís fins arribar a la masia de les Oliveres i a la església de Sant Genís de Caraüll, situada a pocs metres. Des de les Oliveres, masia situada en terme municipal de Muntanyola encara que just al límit, el sender segueix fins la masia de Caraüll, prop d'on es troba amb la carretera C-670. A partir d'aquí el camí agafa una direcció sud cap a l'Estany salvant el fort pendent que hi ha fins la carena per on passa l'Eix Transversal, i abandonant el terme municipal prop de la masia de Bojons. Aquest últim tram coincideix parcialment amb l'antic camí ral d'Oristà a l'Estany. | 08151-325 | Sector sud del terme municipal | La data d'homologació del sender fou 1992. | 41.9167200,2.0888600 | 424443 | 4640931 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56717-foto-08151-325-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56717-foto-08151-325-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El sender de gran recorregut GR-3 té una guia editada per la FEEC i Senders de Catalunya, tot i que només inclou les deu últimes etapes, on no apareix el tram que passa per Oristà. | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56554 | Tines de glans de Vilarubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-glans-de-vilarubi | VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | Hi ha un pal de la llum en el forat lateral d'una de les dos tines. | Les tines de glans de Vilarubí es troben situades en un planell rocós a 130 metres al sud-oest de la masia de Vilarubí a l'esquerra del camí que condueix de Pahonellas a Vilarubí. Es tracta de dues tines de glans circulars picades a la roca natural que presenten un diàmetre de 2'35 metres cadascuna. Es troben parcialment tapades amb terra conservant una profunditat interior de 1 metre. Actualment es troben plenes d'aigua ja que acumulen l'aigua de la pluja. Una de les tines presenta una zona per accedir a l'interior. | 08151-162 | Sector nord-oest del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès central, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 41.9714800,2.0332500 | 419900 | 4647062 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56554-foto-08151-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56554-foto-08151-162-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 56559 | Xup de Vilaroger | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xup-de-vilaroger | VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | El xup de Vilaroger es troba situat a uns metres al sud-est de la façana principal de la masia, al costat d'unes estructures agropecuàries. Es tracta d'una estructura rectangular de 3 x 3,60 metres construït amb murs de maçoneria de pedra que es troben coronats en pedres de forma piramidal. La porta d'accés, orientada al nord, està tancada per una reixa. | 08151-167 | Sector est del terme municipal | Modernament, el xup s'utilitzava per a recollir l'aigua de la pluja i bombar-la quan s'havia d'utilitzar per regar. Anteriorment, podria haver servit per a guardar-hi glans. Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès central, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 41.9480800,2.0931700 | 424837 | 4644409 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 56560 | Xup de Tornamira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xup-de-tornamira | VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | El xup de Tornamira està situat uns metres a l'oest de l'antic castell, actualment masia, que li dóna nom, a tocar de la masoveria de Tornamira i d'una bassa reformada modernament. Es tracta d'una estructura petita i pràcticament quadrada (uns 2'9 per 2'9 metres) bastida amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, amb carreus treballats delimitant les cantonades i l'entrada principal reformada amb maó. El xup està coronat amb una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal del xup, orientada al nord-est té una única obertura, emmarcada amb brancals de maó i llinda monolítica triangular de pedra treballada, que dóna accés a l'interior, on s'emmagatzema l'aigua. La resta de les façanes no tenen obertures, exceptuant la sud-est, on hi ha una petita finestra emmarcada amb pedra treballada que a l'interior es converteix en un desaigua de pedra treballada que sobresurt del mur. | 08151-168 | Sector central del terme municipal | El xup de Tornamira s'havia utilitzat modernament com a dipòsit d'aigua, encara que es probable que la seva funció original fos la de guardar glans en aigua. Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès central, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 41.9497800,2.0590700 | 422013 | 4644628 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56560-foto-08151-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56560-foto-08151-168-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 56561 | Xup de Terricabras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xup-de-terricabras | VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | Alguns dels seus murs exteriors es conserven parcialment a mitja alçada. | El xup de Terricabras es troba situat a 100 metres al nord de la masia de Terricabras al costat del camí d'accés a la masia. Es tracta d'una estructura quadrada d'uns 4 x 4 metres amb murs d'un metre d'alçada exteriorment i 2 metres de fondària a l'interior en el qual hi ha crescut arbres i està parcialment cobert de terra. Construït amb maçoneria de pedra i cantonades amb carreus de majors dimensions presenta una obertura d'accés a la banda sud que conserva un brancal de pedra treballada. | 08151-169 | Sector est del terme municipal | El xup de Terricabras havia servit per guardar-hi glans. Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès central, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). Modernament el xup es va fer servir per rentar-hi roba. | 41.9489600,2.1119500 | 426395 | 4644491 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56561-foto-08151-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56561-foto-08151-169-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56511 | Casa i botiga de cal Coc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-i-botiga-de-cal-coc | TORRES, Jordi i COROMINAS, Josep (2004). Ruta de transhumància. Santa Creu -La Torre d'Oristà -Santa Creu. Solc, àmbit de recerca i documentació del Lluçanès. | XX | El desús i les nul·les actuacions de manteniment provoquen el deteriorament progressiu dels edificis. Els interiors estan plens d'escombraries, brossa, trastos i runa. Caldria una neteja exhaustiva i la reparació de les teulades ja que es troben parcialment esfondrades. | La casa i botiga de cal Coc es troben situades al carrer de Baix del nucli de la Torre d'Oristà, uns metres al nord de la fàbrica de cal Coc. La casa i la botiga, orientades a l'oest, estan adossades i estan formades per planta baixa i un pis. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra arrebossats i la teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La casa presenta dos portals a la planta baixa: un de llinda rectangular (que constituïa l'accés a la botiga) i l'altra amb arc rebaixat. Els brancals de pedra bisellada es troben revestits amb una barreja de ciment i calç i estan decorats amb un gravat semblant al buixardat. En una de les parts escrostonades del portal s'hi pot entreveure l'inici d'una inscripció: RAMON. Entre els portals s'hi obren dues finestres apaïsades també revestides amb ciment buixardat. Una línia divisòria horitzontal de ciment separa els dos nivells de la casa. Al primer pis hi ha quatre finestrals també emmarcats amb ciment buixardat, dos d'ells amb balcons amb base de pedra. La botiga es troba, interiorment, en molt mala conservació. Presenta la teulada parcialment enrunada i està plena de brutícia. Exteriorment es conserva força bé. Presenta dues franges verticals als extrems decorades amb de maó ceràmic dentat combinat amb quadrats plans. Una altra línia, aquesta vegada horitzontal, ressegueix la cornisa de la façana en forma de fris, la qual presenta una forma triangular al centre flanquejat per dos pilars de maó coronats amb una estructura piramidal. La façana presenta 3 finestrals d'arc de mig punt, el central de majors dimensions, ricament emmarcats amb una franja de maó ceràmic dentat que combina parts amb quadrats de plans, de la mateixa tipologia que la decoració de les franges dels extrems de la façana. A la zona de la clau de volta dels tres finestrals en sobresurt una decoració amb maó semblant a una dovella. Damunt el finestral central i sota l'estructura triangular que forma la cornisa s'hi obre un òcul romboide emmarcat amb maó. Una balustrada de pedra corona la teulada. | 08151-119 | c de Baix, 11. Nucli urbà de la Torre d'Oristà. Oristà | La casa i la botiga de cal Coc van ser construïdes al mateix moment que la fàbrica de cal Coc. A la casa hi vivia l'amo o l'encarregat de la fàbrica i la botiga de cal Coc era una de les més importants dels pobles del seu entorn i encara avui es pot admirar la seva façana modernista. A la botiga venien productes d'alimentació, roba per confeccionar vestits i pantalons, estris de pescar amb canya, filats i botets per agafar guatlles, cartutxos per les escopetes de caçar, atuells de terrissa per a la llar com tupins, cassoles, gibrells per la bugada, olles per fer confitat, càntirs per anar a la font, etc. , brasers de mà i de taula, atuells de zenc com galledes i caces per treure l'aigua de la bassa, cerca-pous, galledes i corrioles per treure l'aigua de les cisternes. També tenien robes de vestir, bates, davantals, vestits, roba interior, mocadors del cap, mantellines, mitges, agulles i fil, didals, botons, porrons de vidre de la taula i d'espart per als pagesos per anar al camp, ampolles de pell de cabra, gots, copes, tabac, pipes, encenedors de metxa, barrets, boines, gorres, cistells, coves i un llarg etcètera. Els treballadors de la fàbrica de cal Coc no cobraven amb diners. El dissabte els donaven un cartronet una mica allargat amb una quantitat apuntada: la setmanada que era d'unes 25 pessetes. Amb aquest cartronet l'únic lloc on podien anar a comprar era a la botiga de cal Coc. Pagaven amb el cartronet i se'ls restava de la quantitat setmanal la compra realitzada. Per tant no cobraven en diners sinó en espècies i els treballadors estaven obligats a intercanviar el seu jornal amb productes de la botiga (TORRES I COROMINES: 2004). | 41.9561500,2.0561100 | 421775 | 4645338 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56511-foto-08151-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56511-foto-08151-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56511-foto-08151-119-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 105|98 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56514 | Carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-nou-2 | TORRES, Jordi i COROMINAS, Josep (2004). Ruta de transhumància. Santa Creu -La Torre d'Oristà -Santa Creu. Solc, àmbit de recerca i documentació del Lluçanès. | XVIII-XIX | L'estat de conservació de les cases és heterogeni. Tot i així la majoria s'han anat rehabilitant conservant els trets característics de les edificacions del moment en que van ser construïdes. | El carrer Nou està situat a l'extrem sud-oest del nucli de la Torre d'Oristà, quedant separat per uns camps del carrer Mossèn Riba Pont, que es troba més elevat, just sobre la carena. Es tracta d'un carrer recte, lleugerament descendent i no gaire llarg, amb una orientació de nord-est a sud-oest. Les cases, originalment de planta baixa i primer pis tot i que la majoria van ser ampliades amb golfes, estan situades als dos costats, quedant el conjunt del carrer encerclat per camps i diverses granges. Iniciant el carrer pel costat nord-est es troba a mà dreta, en el nº 2, una casa que només conserva el nivell de planta baixa, amb les obertures emmarcades amb maó. Al seu costat, en el nº 4, hi ha una casa que conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1801 junt amb una creu dins d'un emmarcat geomètric a la llinda. A la resta de l'edifici, les obertures estan emmarcades amb maó. A la seva esquerra hi ha un altre edifici amb les obertures emmarcades amb maó i més enllà, en el nº 8, un edifici reformat que conserva una finestra i el portal emmarcats amb pedra bisellada, el portal amb la data de 1783 junt amb una creu dins d'un emmarcat geomètric a la llinda. Seguint pel costat nord del carrer es troba en el nº 10 una casa que únicament conserva el portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra bisellada, al seu costat en el nº 12 una casa que conserva el portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1804 junt amb una creu dins d'un emmarcat geomètric a la llinda, i més enllà, en el nº 14, una casa que únicament conserva el portal emmarcat amb pedra bisellada. Passant a l'altre costat del carrer es troba, en el nº 7, una casa que antigament eren dos habitatges separats. S'hi observen dos portals emmarcats amb pedra bisellada, un amb la data de 1781 junt amb una creu dins d'un emmarcat geomètric a la llinda, i l'altre amb una gran creu integrada dins un cercle a la llinda, amb la data de 1784 inscrita entre els braços de la creu. També a nivell de planta baixa es conserva una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i al primer pis dues finestres emmarcades amb pedra treballada convertides en balcó. Una mica més enllà, en el nº 11, es conserven quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada, dues de les quals convertides en balcó, i al seu costat, en el nº 13, es troba la primera casa formada únicament per planta baixa i primer pis. Conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la data de 1781 junt amb una creu dins d'un emmarcat geomètric a la llinda, i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat molt desgastat. A la seva dreta, en el nº 15, es troba una casa que conserva el portal, molt reformat, emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1780 junt amb una creu dins d'un emmarcat geomètric a la llinda, i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. Al seu costat, en el nº 17, hi ha una casa que conserva diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada i a la seva dreta, en el nº 19, un solar, en el que s'ha conservat una part de la façana de la casa que hi havia com a mur. En el tram de façana conservat hi ha dos portals tapiats, un d'arc deprimit convex emmarcat amb pedra treballada i la data incompleta de 178- inscrita a la llinda, i l'altre emmarcat amb pedra bisellada. Passant altra vegada al costat nord es troba en el nº 20, una casa que conserva un gran portal emmarcat amb pedra bisellada i una inscripció molt esborrada, i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. Uns metres més enllà, en el nº 24 hi ha cal Campaner, on es conserven dues finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis i un portal emmarcat amb pedra bisellada, amb un relleu a la llinda semblant a un escut amb la data de 1783 inscrita a l'interior. | 08151-122 | Nucli de la Torre d'Oristà. Oristà. | El carrer Nou es va formar entre finals del segle XVIII i principis del segle XIX al peu del camí ral de Cardona a Vic, com ho testimonien nombroses llindes, moltes de les quals amb inscripcions de la mateixa tipologia, datades en el període comprès entre 1781 i 1803. El camí ral de Cardona a Vic, també conegut com a ruta de la Sal era utilitzat per mols traginers que comerciaven amb la sal, el pas dels quals va permetre la formació del carrer Nou. | 41.9547900,2.0483300 | 421129 | 4645195 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56514-foto-08151-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56514-foto-08151-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56514-foto-08151-122-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció)Seguint pel costat nord es troba en el nº 28 la Casanova, una casa de grans dimensions, amb grans obertures emmarcades amb maó, i al seu costat cal Pep Petit en el nº 30, on es conserva una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1803 repicada de nou a la llinda.Tornant per última vegada al costat sud es troba, en el nº 21, cal Farigola, una casa on es conserva el portal emmarcat amb pedra bisellada amb la inscripció parcialment esborrada ' mas 178-' junt amb una creu en relleu a la llinda.A la seva dreta es troba la última casa del carrer, cal Barcelona, en el nº 23, on es conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1788 inscrita a la llinda, a més de diverses obertures emmarcades amb maó. | 98|94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 56515 | Carrer Mossèn Riba Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-mossen-riba-pont | TORRES, Jordi i COROMINAS, Josep (2004). Ruta de transhumància. Santa Creu -La Torre d'Oristà -Santa Creu. Solc, àmbit de recerca i documentació del Lluçanès. | XVII-XVIII | L'estat de conservació de les cases és heterogeni. Tot i així la majoria s'han anat rehabilitant conservant els trets característics de les edificacions del moment en que van ser construïdes. | El carrer Mossèn Riba Pont està situat a la part alta del nucli urbà de la Torre d'Oristà, en una carena a mig camí entre la riera Gavarresa i el riu Bassí. Es tracta d'un carrer llarg (el més llarg de la Torre d'Oristà) estret i força recte que segueix la carena on es troba emplaçat el nucli des de l'extrem nord, on es troba el cementiri i el pedró de Sant Jaume fins a l'extrem sud, el punt més alt del nucli. Les cases estan construïdes a banda i banda, tot i que de manera discontinua en algunes parts, on hi ha horts i camps a tocar del carrer. La majoria de cases van ser construïdes al llarg del segle XVIII i estan formades per planta baixa i primer pis, amb teulada de doble vessant amb aigües al carrer. Iniciant el carrer des de l'extrem nord, a tocar del cementiri, es troben diverses cases modernes o totalment reformades fins que s'arriba al nº 9, una casa anomenada cal Barber, on es conserva una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1782 inscrita a la llinda. Al seu costat hi ha cal Minguet, en el nº 11, on es conserven dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i quatre obertures emmarcades amb pedra bisellada: tres balcons i el portal. Al seu davant, en el nº 12 hi ha cal Caseta, on s'observa una finestra, un portal i dos balcons emmarcats amb pedra bisellada. Seguint el carrer es troba en el nº 17 una casa que conserva el portal bisellat i al seu costat, en el nº 19, una que conserva una finestra emmarcada amb pedra bisellada i també el portal emmarcat amb pedra bisellada, en aquest cas també amb la data de 1777 inscrita. Una mica més enllà, en el nº 23, es troba una casa on es conserva un balcó i un portal emmarcats amb pedra bisellada, aquest últim també amb la data de 1763 i una creu inscrits a la llinda. Al seu costat, en el nº25 es troba una casa amb el portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1766 junt amb una creu inscrits a la llinda i dos balcons emmarcats amb pedra bisellada, el de la dreta dels quals amb la data de 1788 inscrita a la llinda. Uns metres més enllà, havent deixat enrere diverses cases modernes, es troba, en el nº 35 una casa amb tres obertures emmarcades amb pedra bisellada, dos balcons i un portal que té la data de 1780 junt amb una creu dins d'un emmarcat geomètric a la llinda. Seguint al costat est del carrer es troba, en el nº 41, una casa que conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb la data de 1776 junt amb una creu inscrits a la llinda. Passant al costat oest es troba, en el nº 36, una casa que conserva un portal emmarcat amb pedra treballada, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i dos balcons emmarcats amb pedra bisellada, un dels quals amb la data de 1736 inscrita. Al seu costat, en el nº 38 es troba una casa que conserva un portal i dos balcons emmarcats amb pedra bisellada i al seu costat, en el nº 40, una casa que conserva un portal i una finestra emmarcats amb pedra motllurada (el portal també amb la data de 1686 junt amb una creu a la llinda) i un balcó emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1707 inscrita a la llinda. Al seu costat, en el nº 42 hi ha una casa que només conserva una finestra emmarcada amb pedra bisellada, al costat de la qual hi ha diverses cases modernes o molt reformades. Seguint el carrer, s'arriba a cal Sala, situada en el nº 52, casa que conserva dues finestres emmarcades amb pedra treballada, una de les quals amb una creu inscrita, i darrera seu apareix a la plaça que envolta l'església de Santa Maria de la Torre, descrita en una fitxa individual. Un cop superada la plaça es troba a mà dreta, en el nº 62, una casa que conserva un portal i una finestra emmarcats amb pedra bisellada i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. | 08151-123 | Nucli de la Torre d'Oristà. Oristà. | El carrer Mossèn Riba Pont, situat en una carena, és el més antic de la Torre d'Oristà i es va formar principalment al llarg dels segles XVII i XVIII. Per aquest carrer hi transcorre tant el camí ral com el ramader, fet que va propiciar el seu creixement. | 41.9581000,2.0530400 | 421523 | 4645558 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56515-foto-08151-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56515-foto-08151-123-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) En aquest punt s'arriba a una petita placeta des d'on baixa un carrer cap a la carretera BV-4404 i a on el carrer Mossèn Riba Pont es bifurca per acabar uns metres més enllà.A mà dreta, entre diverses cases modernes, es troba en el nº 87, una casa que conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada.En la placeta hi destaquen la casa amb el nº 75, on es conserven dos portals emmarcats amb pedra bisellada, un dels quals amb la data de 1791 junt amb una creu dins d'un emmarcat geomètric a la llinda, i la casa anomenada cal Sastre, descrita en una fitxa individual.Des d'aquest punt, com ja s'ha dit, el carrer es bifurca. A mà esquerra el carrer continua uns metres amb cases modernes o reformades a banda i banda. A la dreta, el carrer segueix també uns metres, tot i que acaba pocs metres més enllà, en el punt més alt de tot el nucli. Aquesta part, avui ocupada per cases força reformades, podria haver estat el nucli primitiu de la Torre.Segons fonts orals, a la part més alta del carrer i també del nucli, hi ha una tomba antropomorfa picada a la roca que va quedar tapada per unes obres. El carrer es va formar a banda i banda del camí ramader que venia des del nucli urbà d'Oristà a la Torre fins a enllaçar a pla Moixó amb el camí ramader principal, en direcció a Santa Creu de Joglars. | 94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 56634 | La ramada encantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ramada-encantada | TORRES, Jordi (2003). Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis i llegendes de transhumància. Solc. TORRES, Jordi i COROMINAS, Josep (2004). Ruta de transhumància. Santa Creu -La Torre d'Oristà -Santa Creu. Solc, àmbit de recerca i documentació del Lluçanès. | 'Segons conta la llegenda, la gent de la Torre d'Oristà va començar per tallar les alzines i roures i fer rompuda al pla Moixó. Com més rompuda feien els pagesos, menys pastura per als ramats transhumants. Hi havia pastors que protestaven, discutien fortament amb els parcers, però seguien el seu camí. En canvi n'hi havia que, en comptes de protestar, estenien el ramat pel mig dels camps iguals com si fos un prat d'herba, malmetent la vianda que hi havia plantada. Això és el que va provocar que en un temps passat al pla Moixó hi hagué fortes batusses entre uns i altres. Al final, però, després de molt temps de litigis, pastors i pagesos varen arribar a un acord per respectar els seus interessos contraposats: els ramats respectarien el sembrat i els pagesos no farien més rompuda. Just al capdamunt del quintà deixarien un tros on pastors i ovelles poguessin fer parada i passar la nit en cas que ho creguessin convenient, és a dir, l'espai destinat a poder fer parada seria un terreny que mai ningú se'l podria apropiar, i constaria com a empriu o remolta. Els pastors, encara un xic de mal grat, varen acceptar el tracte, però amb la condició que quan no hi hagués vianda plantada als camps de conreu, els ramats gaudirien del dret de seguir les herbes. Però entre els pastors n'hi havia un que era molt repatani. Ja el coneixien com un buscabrega que mai estava content de res, i només faltava que uns diguessin blanc perquè ell digués negre. Era un home que tenia un parlar molt fastigós, sovint engegava unes carrendelles de sagrepans que feien esgarrifar; per això, era conegut com el pastor renegaire. Doncs bé, segons la llegenda, aquest pastor mai va voler saber res dels tractes que havien fet els pagesos de pla Moixó i els pastors de muntanya, ell anava a la seva i quan passava amb el ramat tirava pel dret, tant li feia que els camps estiguessin sembrats. Quan un pagès l'escridassava, ell solia contestar amb una llarga lletania del seu repertori renegaire. Diu que era a finals d'octubre, és a dir, pocs dies abans de tots sants, que un dels parcers de pla Moixó va anar a veure si la sembrada ja naixia. El camp que manava al pla Moixó era just arran del camí ramader. Quan va sortir a les envistes del camp, va veure com un ramat li pasturava la sembrada, i l'home, molt enfadat, va anar tot decidit a fer marxar les ovelles del seu tros. Però es va trobar que qui manava el ramat era el pastor renegaire. Es van esbatussar de mala manera; el pagès no volia que les ovelles li malmetessin la sembrada i el pastor, en canvi, feia que les ovelles se la mengessin. I ca, el pagès poc se'n va sortir; després d'una forta escridassada, renecs i algun cop de roc, el pastor va continuar amb les ovelles dintre del camp, que van seguir pasturant el blat acabat de néixer. El pastor, tot fent mofa del pobre pagès, encara li va dir: 'Mireu, tenia pensat d'anar a dormir al Pilar o als Andreus, però com que encara quedarà menjar, em quedaré a dormir aquí a la vora del camp, així quan les ovelles es llevin al matí podran esmorzar'. Cal dir que aquest camp és el que hi ha vora mateix de la remolta, on molts ramats hi passaven la nit. Al pagès, en sentir el to de mofa que emprava el pastor, només se li va acudir de dir: 'Tan de bo no us despertéssiu mai més, ni vós ni el ramat'. Conta la llegenda que així mateix va passar. Al matí pastors i ovelles, gos i bastó s'havien convertit en pedra, és a dir, tal com es van adormir al vespre, varen quedar encantats en forma de pedra. Així és com va ser castigat un pastor malparlat que, per allà on passava, tot ho malmetia. Des d'aquell dia la revolta de pla Moixó es coneix com la ramada encantada'. | 08151-242 | Sector nord del terme municipal | 41.9798000,2.0523200 | 421490 | 4647968 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió de la llegenda de la ramada encantada va ser recollida i publicada per Jordi Torres a 'Ruta de transhumància Santa Creu -la Torre d'Oristà -Santa Creu'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 56491 | Pla Moixons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-moixons | TORRES, Jordi (2003). Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis i llegendes de transhumància. Solc. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | Pla Moixons és una masia situada al sud del nucli urbà de Sant Feliu Sasserra, just al límit oest del terme municipal d'Oristà, als peus d'un empriu, anomenat l'empriu de Pla Moixons, de l'antic camí ramader. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central fruit de diverses ampliacions, i diverses estructures adossades. El volum central està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. L'edifici, de planta baixa, primer pis i golfes, està coronat per una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'est, presenta un cos adossat a la dreta, força reformat. A la resta de la façana s'observa un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1790 junt amb una creu inscrita a la llinda, a nivell de planta baixa. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes una finestra emmarcada amb pedra treballada. La façana sud presenta dues obertures per planta. A la planta baixa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera i una finestra emmarcada amb pedra bisellada. Al primer pis una finestres emmarcada amb pedra bisellada i una emmarcada amb pedra treballada repicada, i a les golfes, dues finestres emmarcades amb pedra treballada, una de les quals repicada. La façana oest està completament arrebossada i té dos contraforts adossats que sobresurten del centre de la façana. S'hi observa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera a nivell de planta baixa, i una finestra reformada tant al primer pis com a les golfes. La façana nord fa un queixal, quedant a mà esquerra un cos adossat reformat modernament. En aquesta façana només s'observa una finestra emmarcada amb pedra bisellada a nivell de primer pis, i una finestra emmarcada amb maó situada en el queixal i que dóna accés a la cisterna que hi ha adossada en aquesta façana. | 08151-99 | Sector oest del terme municipal | Pla Moixons va ser edificada a finals del segle XVIII, tal com indica una llinda de l'edifici datada l'any 1790. | 41.9403000,2.0240000 | 419094 | 4643608 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56491-foto-08151-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56491-foto-08151-99-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Davant la casa hi ha l'empriu de Pla Moixons que també servia d'era d'aquesta casa. Aquest era un lloc força gran on hi paraven els ramats transhumants i els traginers tant per fer-hi nit com per aprofitar per anar a comprar al poble, situat a menys d'un quilòmetre. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56461 | La Farigola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-farigola-0 | TORRES, Jordi (2003). Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis i llegendes de transhumància. Solc. | XVIII | L'edifici s'ha anat ampliant modernament tapant, en part, el volum original de l'edifici. | La Farigola és una masia situada al nord-est del nucli urbà de Sant Feliu Sasserra, al nord de l'anomenat raval de Sant Feliu, en un punt elevat sobre la vall del riu Bassí. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal ampliat diverses vegades i amb estructures adossades al voltant. El volum principal, de planta baixa, primer pis i golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior en el cos primitiu de l'edifici, i d'una sola vessant en la resta dels cossos adossats. La façana principal, orientada al sud, mostra les diverses ampliacions de l'edifici. En el cos primitiu s'observa un portal emmarcat amb pedra bisellada a la planta baixa, una gran finestra emmarcada amb pedra bisellada i la data de 1701 junt amb diversos anagrames inscrits a la llinda, al primer pis, i una finestra emmarcada amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta a les golfes. En el cos adossat just a la dreta, probablement la primera ampliació de l'edifici, hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada tapiada i dues finestres reformades. Finalment el cos de l'extrem esquerra està construït amb cantonades diferenciades de maó i amb les obertures emmarcades amb maó i el de l'extrem dret, el més modern, està construït amb obra. A la façana oest està dominada per un dels cossos adossats, on s'observa una finestra emmarcada amb maó. Al darrera d'aquest cos, en la façana lateral del volum principal, s'aprecia una finestra emmarcada amb pedra bisellada a nivell de golfes. La façana nord és completament inaccessible ja que l'edifici es troba assentat sobre un desnivell que genera un gran pendent darrera la casa completament cobert de vegetació. Únicament es pot intuir l'existència de diverses estructures adossades. La façana est està dominada pel cos adossat construït amb obra, que forma na gran porxo a nivell de primer pis. En aquest porxo es conserven dues obertures d'un dels cossos antics, concretament hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals s'ha convertit en accés al porxo. | 08151-69 | Sector oest del terme municipal | Tot i no trobar documentació referent a la masia es pot considerar la Farigola, bastida a peus del camí ramader, com una construcció del segle XVIII, ampliada i reformada posteriorment. | 41.9539300,2.0333800 | 419889 | 4645113 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56461-foto-08151-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56461-foto-08151-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56461-foto-08151-69-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56637 | Pla Moixó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-moixo | TORRES, Jordi (2003). Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis i llegendes de transhumància. Solc. | Pla Moixó és una esplanada parcialment ocupada per bosc situada a l'extrem nord del terme municipal, al sud de la Caseta del coll de l'Arç i a l'oest de Cabanas. És un lloc de pas dels antics camins ramaders, on hi conflueixen dos serrats, el de les Gatoses que prové del sud i el dels Tres Hereus, que prové de l'oest. A la part nord d'aquest pla hi ha unes formacions rocoses que popularment són conegudes com la ramada encantada. Es tracta d'una petita esplanada ocupada per bosc on apareixen a la superfície nombroses roques amb formes arrodonides, quedant exemptes una de l'altre amb la terra que s'ha dipositat enmig, donant un aspecte màgic, que queda reflectit en la rondalla 'la ramada encantada', descrita en una fitxa individual. | 08151-245 | Sector nord del terme municipal | 41.9798000,2.0523200 | 421490 | 4647968 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56637-foto-08151-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56637-foto-08151-245-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 56620 | Els campaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-campaners | TORRES, Jordi (2002). Bruixes a la Catalunya interior. Farell. | La majoria dels veïns més grans del municipi recorden, en major o menor mesura, la figura del campaner. | Per tal d'evitar les pedregades d'estiu a causa de la boira del dia cinc de febrer, els campaners del Lluçanès feien una feina molt important: grans repics de campanes en honor de santa Àgata, que estava de festa. La creença era que, per aquest motiu, aquest dia les bruixes quedaven sense control i anaven a la seva. Això posava sobre avís l'advocada contra les pedregades i les bruixes estaven més o menys quietes. Les campanes començaven a tocar des del toc d'oració del matí fins a toc d'oració del vespre, tot el dia repicant sense parar; això evitava les pedregades a l'estiu. El repic de campanes era un contratemps molt greu per a les bruixes, car el soroll del bronze era terriblement dolent per a les seves orelles. Si tenim en compte que les campanes són beneïdes, el so que rebien era un dring de bronze beneït. Això els provocava una espècie de follia que els obligava d'anar d'un lloc a l'altre sense repòs durant tot el dia. D'aquesta manera, no aconseguien poder preparar cap conjur per causar la pedregada. Quan les bruixes preparaven una malifeta, convenia que ningú les destorbés, ni sentir sorolls de cap mena. Per això, congriaven les grans pedregades des de llocs molt apartats de llur residència i de qualsevol altra persona. Escollien per a les seves reunions els lloc més feréstecs que trobaven i com més apartats dels punts habitats millor, ja que els permetia d'estar molt concentrades amb el que pretenien fer sense cap entrebanc. Els punts més indicats per preparar les grans pedregades eren el Gorg Negre, el Racó Fosc, les Goles de les Heures i la Plaça Balladora, la bauma de la Quintana i les Goles de Fumanya, entre d'altres. Un dels últims campaners de la comarca que repicava les campanes el dia de santa Àgata, des de toc d'oració del matí fins a toc d'oració del vespre, era en Jaume Bartomeus, campaner de la Torre d'Oristà. A la dècada del 1950 va haver de deixar la feina de campaner per la seva avançada edat. Deia que, encara que en el dia de santa Àgata hi hagués boira baixa, si podia tocar les campanes no hi havia perill que les bruixes fessin mal. Amb el soroll de les campanes les atabalava de tal manera que aquelles no sabien on paraven. Era un campaner molt enamorat del seu ofici. Quan veia que començava a formar-se un temporal, fos allà on fos, ell deixava la feina i anava prest a tocar a bon temps. Com a mostra de la seva fe en el toc de les campanes per salvar les collites la tenim en el llarg recorregut que una vegada va fer per parar un temporal. Un dia d'estiu faltava molt poc per començar el segar. El blat era just ros, a punt per als segadors. En Jaume es trobava treballant a la masia de Torruella (terme de Santa Maria d'Oló), on quadrejava unes bigues. Era un artista en aquesta feina. Al migdia van començar a sortir castells a la muntanya. Tot just quan va acabar de dinar esclatà un tro. Aleshores, el campaner va deixar la destral i ja teniu l'home cames ajudeu-me cap a la Torre d'Oristà. La distància que hi ha des de la casa de Torruella a la Torre és de més de dues hores. Això anant a bon pas. En Jaume va fer tot aquest trajecte per anar a tocar a bon temps i, d'aquesta forma, protegir les collites dels pagesos tot provocant la fugida de les malignes bruixes a cop de campanes. El temporal fou un dels que més es recorden durant molts anys. Després, ell tot cofoi deia: - M'ha costat una bona caminada, però he aconseguit d'espantar-les. Es referia a les bruixes, és clar. En Jaume Bartomeus era una persona que feia l'ofici de campaner amb total convicció. Sempre afirmava que si podia realitzar el repic de la campana abans que el temporal travessés la serralada que hi ha sobre el mas Blanquer (es referia a la serralada de Pinós i serra de Degollats), però no aconseguia desfer-lo sinó en tot cas desviar-lo, era segur que en tot el terme no pedregaria. | 08151-228 | Nucli urbà de la Torre d'Oristà. Oristà | 41.9570000,2.0529600 | 421515 | 4645436 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) Quan el temporal es produïa de nit, en Jaume es llevava, sortia a fora i mirava de quin cantó venia. Si no hi havia perill l'home se'n tornava a dormir, però si veia que la cosa era perillosa llavors es vestia amb la roba de tocar bon temps i cap al cim del campanar falta gent.Per tocar a bon temps, el campaner es posava una brusa negra amb caputxa. Si era de nit llavors també s'emportava la llanterna d'oli.Aquesta versió, de títol complet 'Els campaners i les bruixes del Lluçanès', va ser escrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Bruixes a la Catalunya interior', | 63 | 4.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 56622 | La bruixa de cal Llangardaix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bruixa-de-cal-llangardaix | TORRES, Jordi (2002). Bruixes a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | Un pastor que vivia a la masia de cal Llangardaix, a prop de Sant Nazari de la Garriga, tenia molta cura del bestiar. El seu ramat era la miroia dels altres pastors de la contrada. La manyaga era la reina del ramat, una ovella d'aquelles que es fan mirar i és l'enveja de qualsevol pastor. Però vet aquí que un d'aquests dies tranquils i pausats de primavera seria el preludi de molts disgustos del bon pastor. Un dia del mes de maig les ovelles es trobaven pasturant una mica més avall del serrat de Sant Nazari. Quan començava a fer una mica de calor, al migdia, just a l'hora de dinar, el pastor com sempre buscava un lloc on les ovelles trobessin bona pastura: així estaven quietes i no calia estar massa pendent del ramat. D'aquesta manera el pastor dinava tranquil i mentre les ovelles murriaven feia la becaina. Això era quasi una rutina, mai tenia cap problema. Quan es va despertar de la becaina, com de costum, va fer una ullada al ramat i no va veure la manyaga per cap cantó. L'home va tornar a mirar i remirar i la manyaga no hi era. Es va fregar els ulls, no fos cas que encara hi portés alguna lleganya. Va fer un bon trago de la botella, va resseguir el ramat i, efectivament, la manyaga havia desaparegut. El pastor l'anava aclamant. Després de llarga estona de cridar-la i aclamar-la, va aparèixer tota ella ben bruta de terra. El pastor, en veure l'estat de l'ovella, es va esverar una mica, ja que no era normal que la manyaga anés amb la llana estarrufada i polsosa. Era una ovella més aviat presumida, sempre anava neta. Després de comprovar que el ramat era complert, tot xino-xano va anar marxant amb el bestiar pasturant, fins que arribà l'hora de tancar-lo. Així va acabar el dia. De d'aquell fet el pastor no treia la vista de la manyaga i la controlava sempre, com tot el ramat. No acabava de veure la cosa gens clara, temia alguna desgràcia li passaria a ell o bé al ramat, ja que des d'aquell dia el comportament de la manyaga no era el mateix de sempre. El pastor no va veure que el marrà s'acostés a l'ovella i si algun cop ho va intentar ella fugia. Era un comportament una mica estrany el de la manyaga, perquè el pastor no va veure mai que la manyaga s'amarrís. Els dies passaven i, a part que la manyaga no es va amarrir, no va passar res més. Un dia el pastor es va adonar que la manyaga començava a posar panxa i estovava braguer. De bell nou havia recuperat l'aspecte d'abans dels fets de Sant Nazari. Es va tranquil·litzar i el temps va anar passant. Quan ja la manyaga estava a punt de xaiar de nou, el pastor va tornar a pensar en els fets: - Com pot ser que aquesta ovella hagi de xaiar si no volia el marrà? No cal que hi doni més voltes, en algun moment es devien entendre. El cas és que la manyaga haurà de criar com cada any, i això és el que compta. La manyaga va parir un formós xai com mai el pastor no n'havia vist cap. Era un mascle molt blanc i cepat. L'ovella el va criar bé i el xai va créixer molt en poc temps. Quan va ser l'hora de vendre moltons el pastor pensà: - Aquest el deixarem, em sembla que serà un bon marrà. Efectivament, era un marrà com pocs se'n veuen, d'una llana molt fina i d'una blancor gens corrent, amb les banyes llargues i cargolades. Era l'enveja dels pastors. Aquest marrà tan envejat pels altres pastors es va convertir en un mar de problemes pel de cal Llangardaix. Quan l'animal va servir per amarrir les ovelles és quan van començar els maldecaps per al pastor. Li passava un fet molt estrany: quan les ovelles, tot pasturant, s'enfilaven al cim del serrat de Sant Nazari, el marrà desapareixia i quan el ramat baixava del cim aquell tornava, però sempre amb la llana polsosa i bruta de terra, igual que aquell dia de la manyaga. Si no anava a pasturar en aquest lloc no es movia del ramat, però sovint li cotava les ovelles i li esgarriava el ramat. El pobre pastor passava moltes penes, ja que des del dia que el marrà va començar a amarrir les ovelles els problemes eren un darrera l'altre. | 08151-230 | Sector sud del terme municipal | 41.8991800,2.0563600 | 421726 | 4639013 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció)El pastor va intentar vendre aquell animalot, però no hi va haver manera, no se'l podia treure del damunt. Estava molt avorrit, ja que el ramat cada dia anava més de mal borràs per culpa del marrà. Un dels dies que el pastor va anar a pasturar vora l'església de Sant Nazari, precisament en el lloc on va començar la desventura de la manyaga, tot d'una el marrà va fer uns quants esvalotecs molt forts i, agafant el camí carena avall, va fugir cames ajudeu-me. Des d'aquell dia mai més s'ha sabut res del marrà.El marrà va desaparèixer el dia i a la mateixa hora que moria una dona que vivia a la mateixa casa que el pastor, és a dir, a cal Llangardaix. La llegenda diu que aquesta dona era bruixa i un dia es va barallar amb el pastor. La bruixa, per venjar-se, li va fer la trapelleria del marrà i la manyaga. Com que el marrà i la bruixa eren la mateixa cosa, el dia que va morir la dona de cal Llangardaix, el marrà va fugir.Aquesta versió, de títol complet 'La bruixa de cal Llangardaix i la manyaga del pastor', va ser recollida i transcrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Bruixes a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 56624 | La minyona de Vilarubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-minyona-de-vilarubi | TORRES, Jordi (2002). Bruixes a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | Temps era temps que a la masia de Vilarrobí tenien una minyona que era coixa i sempre estava de molt mal humor, renegava més que un carreter. El dia que renegava estava molt enfadada i feia el justet per justificar el sou que li pagaven. Tot funcionava normal, els de la casa no patien desgràcies ni cap malvestat, però el dia que es llevava al matí molt contenta i feia la feina tot cantant i repartint satisfaccions a tothom, malament rai, ja que en aquell dia passaria algun succés a la casa, és a dir, a l'entorn de la bruixa hi hauria alguna desgràcia, com realment així succeïa. El dia que la dona estava contenta era signe de mal averany; en el millor dels casos moria un cap d'aviram. Si al vespre, quan tancaven la porta, només s'havia mort un conill, pollastre o qualsevol altre animal de ploma, la gent de la casa estava contenta, car això era considerat un mal menor; en alguns casos podia morir una vaca, mula o qualsevol altra bèstia grossa. En ocasions, el mal que pronosticava la bruixa amb la seva alegria era presagi que, tot anant de camí amb el carro quan el portaven ben carregat, aquest bolqués. Si eren sacs de gra es rebentaven i quedava tot malmès; si es donava el cas que portaven algun bot de vi també quedava esbotifarrat i el vi vessat per terra. El temps que millor ho passava la bruixa tombant carros era el temps de garbajar. Quan tenien el carro ben curull de garbes, els pagesos les lligaven ben lligades per tal que cap garba s'esllavissés del carro durant el trajecte que va del camp a l'era. Calia anar amb molt de compte per no bolcar. Durant aquest recorregut solia menar sempre l'animal la persona que més i millor coneixia l'animal que tirava el carro. Normalment, solien fer aquest camí sense complicacions, és a dir, arribaven a l'era amb el carro curull de garbes. El dia que la bruixa estava alegre i cantava, en el moment menys pensat, ¡pataplaf! El carro rodes enlaire, bolcat quasi sempre en un lloc des d'on la mala bèstia de la bruixa ho pogués veure. Quan això passava la bruixa era feliç. El temps del segar, quan tenien els segadors de muntanya, si a trenc d'alba la criada cantava l'amo ja advertia: - Avui no tots el segadors acabaran el jornal, algun contratemps hi haurà. Efectivament, abans del beure de les onze un dels segadors ja s'havia tallat amb el volant. Normalment, això passava en el moment que la criada anava a portar el beure als treballadors. Aquest mateix pagès comentava: - Era tota una visió veure la cara de satisfacció que la mala bèstia posava en aquests casos. Quan hi havia un temporal molt fort i no queia ni un mal gra de pedra, llavors renegava com un oriol i gairebé no podia caminar perquè anava arrossegant la pota. En canvi, si era un temporal de forta pedregada, llavors anava més lleugera que una daina i, tot cantant i xiulant, anava d'una finestra a l'altra contemplant el desastre que la pedra feia als sembrats. Aquella bruixa només estava contenta quan la gent tenia penes, es moria algun cap de bestiar o un temporal malmetia tota la collita; com més malvestats passaven més contenta i feliç es trobava. | 08151-232 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.9723300,2.0344300 | 419999 | 4647155 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió, de títol complet 'La minyona de Vilarrobí tombava els carros', va ser recollida i transcrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Bruixes a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 56627 | Les bruixes de la bauma de la Quintana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-bruixes-de-la-bauma-de-la-quintana | TORRES, Jordi (2002). Bruixes a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | Les reunions que celebraven els dissabtes de lluna plena a la nit les bruixes lluçaneses eren conegudes amb el nom de 'samaniat'. Un d'aquests indrets era la bauma de les bruixes de la Quintana d'Oristà. Allà es diu que hi preparaven les malifetes que farien fins que la lluna tornés a fer el ple. En aquest lloc també congriaven fortes pedregades a l'estiu. Quan hi havia un temporal sortien de la bauma i anaven fins a la Gavarresa, concretament en el revolt que fa la riera davant mateix de la Quintana, un lloc d'aigües tranquil·les i manses, cosa que les bruixes aprofitaven per fer els seus conjurs. Quan el temporal arribava damunt mateix de la Gavarresa, sortien de l'aigua i pujaven damunt de les bromes que anaven davant del temporal per tal de provocar grans pedregades. Si el temporal no travessava la Gavarresa, no hi tenien res a fer; en canvi, si aconseguien que el temporal travessés la Gavarresa de llevant a ponent, pedra segura. La pedregada que queia destrossava totes les collites: era un temporal amb gran quantitat de pedra, molta aigua, vents huracanats i molts llamps i trons. La pagesia de la banda de ponent de la Gavarresa, quan hi havia el temporal a la banda de llevant, afirmava 'Ja podeu anar a fer fum de llorer i encendre el ciri del monument, que les bruixes no puguin travessar la Gavarresa i, d'aquesta manera, puguem aturar la pedregada'. Si els campaners dels pobles tocaven ben fort les campanes, entre el fum i el so de les campanes les bruixes quedaven molt atabalades i perdien el control de la tempesta i no pedregava. Aquesta creença es va arrelar de tal manera que encara avui hi ha persones que quan veuen temporal a l'altra banda d'Oristà, solen dir: Si arriba a travessar la Gavarresa, pedra segura. | 08151-235 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.9277800,2.0514400 | 421353 | 4642193 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió, de títol complet 'Les bruixes de la bauma de la Quintana i els temporals', va ser recollida i escrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Bruixes a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 56630 | Pel dinar de festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pel-dinar-de-festa-major | TORRES, Jordi (2002). Bruixes a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | A la masia Altarriba (terme d'Oristà) cada any, pel dia de la festa major, se'ls moria un bou. Any rere any els passava la mateixa desgràcia. Com era costum, el dia de la festa major la gent s'endiumenjava i, juntament amb les convidats, anaven a missa major. Quan arribaven a casa, el primer que feien era donar el menjar a la mula i els bous. Feien una passada per veure si tot el bestiar estava bé; després es posaven a dinar amb tota la tranquil·litat del món, ja que no hi havia animals ni tampoc persones que patissin cap mal. Així podien gaudir de la festa a taula en companyia de familiars que només veien un cop a l'any. Un dia, quan estaven dinant, sentiren un gall que cantava molt fort però d'una forma diferent. En sentir aquella mena de crit s'aixecaren de la taula i corregueren cap a baix, on trobaren el gall damunt del bou i el bou mort. Aquest fet era atribuït a una bruixa que, segons deien, tenia contactes amb el mateix diable per nafrar i matar el bestiar. | 08151-238 | Sector nord del terme municipal | 41.9645000,2.0626100 | 422324 | 4646260 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió, de títol complet 'Pel dinar de festa major, un gall i el bou mort', va ser recollida i transcrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Bruixes a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 56617 | El boc negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-boc-negre | TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | 'A la Guàrdia d'Oristà hi havia un noi que feia de pastor. Quan tancava el ramat a la casa d'Obertes, al vespre, i tornava a casa seva se li apareixia un boc i l'encalçava. Per més que li tirés rocs, el boc continuava darrera seu. El seguia un bon tros i tot d'una desapareixia. Aquest boc també empaitava un noi d'Oristà que anava a festejar a Oló, el seguia durant un tros, si fa o no fa en el mateix lloc on empaitava el pastor. Un home ja molt gran deia: 'Jo amb això m'hi vaig trobar més d'un cop, anaves caminant tan tranquil pel camí i de cop i volta et sortia un boc negre molt gros i se t'acostava molt, semblava com si d'un moment a l'altre t'hagués de clavar una banyada. Jo tenia molta punteria tirant rocs, quasi mai els fallava, però aquell boc mai el podia tocar, li tirava uns rocs tan grans com podia, el boc ni cas, em semblava que el tocava ben bé de ple, però res, ell m'anava seguint de molt a prop, quan era en un punt assenyalat el boc quedava fos, sempre apareixia i desapareixia en el mateix punt'. Deien que això ho feia una dona que sabia fer màgica i vivia en una casa molt a prop d'on apareixia el boc. Per aquest camí diu que hi passava molta gent, però es veu que la dona amb el que més es divertia era fent encalçar pastors, i el que sobretot li agradava amb bogeria era fer córrer i esporuguir els festejadors que el diumenge al vespre tornaven de veure la xicota.' | 08151-225 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.9109500,2.0501800 | 421228 | 4640325 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió, anomenada originalment 'El boc negre que empaitava el pastor i el festejador', va ser recollida i transcrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Por, màgica i tresors a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 56618 | El tresor i la por al Puig de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tresor-i-la-por-al-puig-de-sant-genis | TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | 'En aquesta casa d'Oristà tots els dies de festes assenyalades s'hi sentia por. Com a totes les cases de pagès hi ha la sala que va del davant al darrera. En el cos central de la casa, a la part de davant o façana hi ha l'entrada principal de la casa, la part de darrera de la sala solia donar a una eixida on hi havia la cisterna d'aigua per al consum de la casa. A la casa del Puig de Sant Genís cada any en una festa assenyalada es diu que des de la part del fons de la sala se sentia una veu que feia així: 'Aaii aaiiiii aaaaiiii aaaaiiiii'. Aquest crit començava just a la porta de l'eixida i passava pel bell mig de la sala i sortia per la porta gran de la façana principal. No havien vist mai res, només sentien el gemec i prou' Això es diu que era senyal que en un punt del recorregut que feia aquella veu hi havia diners amagats, però la gent que ho sentia diu que ells mai no hi van trobar res. Ho va explicar una filla del matrimoni que sentien aquest crit de plany en dies de festa assenyalada. Actualment la casa és un munt de ruïnes, no se sap si mai ningú va trobar el tresor que deien que hi havia enterrat.' | 08151-226 | Sector sud del terme municipal | 41.9222400,2.1011300 | 425467 | 4641533 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió, de 'El tresor i la por al Puig de Sant Genís', va ser recollida i transcrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Por, màgica i tresors a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 56619 | El xai blanc de creu Moixó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-xai-blanc-de-creu-moixo | TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | 'Aquesta creu es trobava en el camí ral que va de la Torre d'Oristà a Prats de Lluçanès. Encara hi queden restes del sòcol que suportava la creu, en un petit replà poc abans del serrat dels Tres Hereus, a una mitja hora de camí del poble de la Torre d'Oristà. Era un lloc de pas, molt concorregut tant per pastors com per traginers, com per als ramats de muntanya quan anaven cap a les pastures d'hivern. Una vegada hi havia un pastor que guardava un ramat d'ovelles i pasturava les herbes de la zona de pla Moixó. Un dia les tenia esteses pasturant tranquil·lament, quan de sobte va veure que a la vora de la creu hi havia un xai. El pastor, estranyat, no entenia com carai podia ser que hi hagués un xai si els havia deixat tots tancats al corral. A més era tan blanc i de llana tan fina que mai no n'havia vist cap d'igual. El bon home, molt sorprès, va atansar-se a la creu per veure'l. Potser havia passat un ramat de muntanya i se'ls n'havia esgarriat algun, va pensar el pastor. Just quan estava a vint passes del xai, aquest va quedar fos al peu de la creu. La seva sorpresa va ser molt gran, va estar un estona vora de la creu tot pensant en el que acabava de veure i seguia sense entendre el que havia passat. Va aclamar el ramat i va emprendre el camí de casa, ja que començava de ser hora de tancar. Pel camí anava pensant en el xai que havia vist: 'Renoi, que guapo era!'. No va tornar a pasturar en aquell lloc, ja que tenia altres prats per anar-hi. Però li picava la curiositat per saber què 'conxo' hi feia un xai esgarriat allà dalt de pla Moixó. Havien passat uns quatre o cinc dies i un matí acorriolà les ovelles cap a pla Moixó. Va anar directe on hi havia la creu, per si aquell xai blanc encara rondava mentre les ovelles pasturaven. Després de passar-hi una llarga estona, i ja cansat d'esperar, es va asseure una mica apartat del lloc on l'havia vist, va treure la manduca del sarró i es va posar a fer un mos. Mentre feia el traguet amb la botella, va veure que el xai blanc es tornava a posar de potes damunt de les pedres que aguantaven la creu. Va deixar de beure i just en el moment que va abaixar la botella, el xai va quedar fos igual que el primer dia. Això va durar uns quants dies, sempre apareixia vora de la creu i quan el pastor s'hi atansava el xai desapareixia. El pastor no s'atrevia a comentar aquest cas amb ningú, perquè tenia la certesa que seria la riota de les persones a qui ho expliqués. Un dia de tants en què el pastor tenia el ramat pasturant a pla Moixó va passar un altre pastor; aquest era un home ja força gran, era dels que portava moltes mullenades en les pujades i baixades a muntanya, era una persona de molta experiència. El pastor de pla Moixó li va explicar el que li passava amb el xai. Quan li va preguntar: - Si a vós us passés una cosa així, que faríeu? L'altre pastor que l'havia escoltat molt atentament li va dir: - Mal llamp, això és cosa de diners, mira jo he sentit dir que quan passen aquestes coses hi sol haver un tresor enterrat en el lloc on apareix el xai. Saps que faria jo si fos tu, amb una eina remouria un xic la pila de rocs que hi ha a veure què en surt. Al dia següent el pastor va tornar a portar les ovelles a pla Moixó i novament el moltó va aparèixer damunt de la pila de rocs. Quan va haver tancat el ramat va agafar un pic i el sarró, i cap a creu Moixó novament. En arribar al lloc va començar d'arrancar rocs. Es conta que hi va trobar una olla plena d'or. Aquest pastor, conegut pel pastor de cal Talabart, no tenia família i es va quedar a viure a la casa on guardava el ramat. La dita és que quan el pastor va morir, aquella casa va gaudir d'una gran fortuna.' | 08151-227 | Sector nord del terme municipal | 41.9798000,2.0523200 | 421490 | 4647968 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió, de títol complet 'El xai blanc de creu Moixó i el tresor', va ser recollida i transcrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Por, màgica i tresors a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 56621 | La bassa de les Ànimes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bassa-de-les-animes | TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | Entre la Casa Nova de Sagalés i Sant Nazari de la Garriga hi ha una bassa vora del camí, coneguda com la bassa de les Ànimes. A la primavera hi apareixia una nena vestida de primera comunió. Quan la gent d'Oristà anava a Sant Nazari en processó resant les lletanies, demanant la protecció dels conreus i que els temporals d'estiu no els malmetessin la sembrada, en arribar a vora de la bassa veien la nena vestida tota ella de blanc. | 08151-229 | Sector sud del terme municipal | 41.9096400,2.0595200 | 422001 | 4640171 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Actualment encara existeix la bassa de les Ànimes situada al costat del camí que condueix a Sant Nazari de la Garriga.Aquesta versió, anomenada originalment 'La bassa de l'Animeta', va ser recollida i transcrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Por, màgica i tresors a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 56623 | La fondària del gorg de la Llana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fondaria-del-gorg-de-la-llana | TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | La dita era que mai ningú no havia pogut saber quina era la fondària del gorg. Però vet aquí que un pastor que sovint portava el ramat a pasturar per aquell paratge deia: 'Això són coses que explica la gent, però per molta aigua que hi hagi cap disbarat de fondària no la pot pas tenir'. L'home va anar recollint cordills, els anava nuant i en feia un cabdell fins que li va semblar que ja era prou gran com per arribar al fons del gorg. Un dia que les ovelles pasturaven prop del gorg va agafar el cabdell, va lligar un roc que fes un xic de pes al cap del cordill i es va posar en un cap de roc que hi ha vora mateix del cingle. Va deixar anar el roc estacat en el cordill, va anar descabdellant fins que se li va acabar el cabdell i no va poder arribar al fons de l'aigua. El pastor no se'n sabia avenir i va agafar més cordills, els va afegir al cabdell que ja tenia i novament va tornar a vora del gorg, i altra vegada es posà vora del cingle a descabdellar el cordill. Quan ja li faltava ben poc per ascabar el cabdell i encara no arribava al fons, va sentir una veu que sortia de dintre l'aigua i deia: 'Descabdella que descabdellaràs, que ja mai tu al fons no arribaràs'. L'home diu que va tenir un gran ensurt i se li va posar a tremolar la mà que aguantava el cordill. Des d'aquell dia sempre més va tenir una tremolor a la mà que havia aguantat el cordill. | 08151-231 | Sector oest del terme municipal | 41.9440900,2.0385400 | 420304 | 4644016 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió, de nom complet 'El pastor que volia saber la fondària del gorg de la Llana', va ser recollida i escrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Por, màgica i tresors a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 56625 | La venjança del capellà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-venjanca-del-capella | TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | La família de cal Joan d'Oristà era una gent molt de missa, molt i molt creients i puritans en excés, tot el que deia el capellà per a ells rera dogma de fe. Un dia diu que van tenir algun problema amb el mossèn. El capellà se les va empescar per venjar-se d'ells i fer que es penedissin de la seva malifeta. Vet aquí que un dia al vespre, quan el matrimoni anava a dormir, just al moment en què es ficaven al llit, els van aparèixer al capdavall de l'habitació unes noies totalment nues. Fent uns moviments en forma de dansa. Tots dos van quedar molt astorats d'allò que veien, per a ells era pecat mortal veure una noia nua de pèl a pèl, ja que era motiu més que suficient per condemnar-se. L'endemà al matí la primera cosa que van fer va ser anar a veure el rector i explicar-li el que els passava. El capellà els va dir: - Això és molt greu, segur que no heu fet algun pecat molt gros? - Que ho sapiguem, no. El capellà va comentar: - Aquestes coses solen passar quan alguna persona que viu a la casa té alguna temptació i llavors el dimoni aprofita per entrar dintre de casa. - Com ho podem fer perquè el dimoni marxi? -varen preguntar la gent de cal Joan. - En aquests casos la primera cosa que cal fer és beneir l'habitació. I després fer dir algunes misses. - Doncs ja pot venir cap a casa. El capellà va anar a beneir l'habitació i va dir unes misses, pagant la gent de cal Joan, és clar. A partir d'aquell dia no van aparèixer mai més les damisel·les nues dansant a l'habitació del matrimoni. | 08151-233 | Nucli urbà d'Oristà. Oristà. | 41.9322800,2.0606600 | 422123 | 4642684 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió, de 'La venjança del capellà', va ser recollida i transcrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Por, màgica i tresors a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 56626 | L'animeta del gorg Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lanimeta-del-gorg-negre | TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | El Gorg Negre, conegut també pel gorg del Pla d'Oristà, es troba sota mateix del pont del riu Bassí, de la carretera de Sant Feliu Sasserra a Oristà. A la banda dreta del saltant del gorg, poc més enllà, hi havia la font de l'Animeta. A uns dos-cents metres de la font hi passava el camí ral que anava de Sant Feliu a Oristà, i hi parava molta gent per fer un trago d'aigua o per penjar el morlet a les mules, un lloc tranquil i molt escaient per reposar i agafar forces abans d'emprendre la pujada que mena a Sant Feliu. Un dia van començar a dir que a la font del gorg Negre hi sortia por. Uns determinats dies hi sortia una noia vestida de blanc, però ningú no la podia veure de prop, quan s'hi acostaven desapareixia. Deien que era l'ànima d'una noia que havia mort ofegada al gorg.' La seva ànima tornava per fer saber que allà hi havia hagut una mort violenta. Una altra persona deia que això era degut a l'incompliment d'una deixa. La persona que ho va explicar deia: 'Prop de la font hi ha un camp, que era d'una persona molt gran, que va deixar dit que quan es moris venguessin el camp i amb els diners li fessin dir misses. Llavors la seva ànima tornava per reclamar les misses. Des d'aleshores la font és coneguda com la font de l'Animeta. | 08151-234 | Sector oest del terme municipal | 41.9379400,2.0449400 | 420827 | 4643327 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió, de 'L'animeta del gorg Negre', va ser recollida i transcrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Por, màgica i tresors a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 56628 | Les dones d'aigua del riu Bassí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-dones-daigua-del-riu-bassi | TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | El Pep Eures deia: 'Mira Jordi, el riu Bassí està farcit de dones d'aigua, des del gorg del molí de Galobardes fins al del Carburo, és a dir, a tots els gorgs que hi ha hi viuen una espècie de bruixes que les anomenen dones d'aigua. Els diuen aquest nom perquè viuen en les profunditats dels gorgs i només en surten les nits de lluna plena per fer les reunions i trobades amb les que viuen en altres gorgs. Però la seva gran festa és la nit de Sant Joan. Aquesta nit surten de les profunditats dels gorgs i es reuneixen a sota mateix del cingle de l'horta dels Pèlags, és a dir, a les feréstegues balmes del Racó Fosc. Allà organitzen la seva festa anyal amb gran disbauxa, on a més de la presència del mateix Diable, la dirigia la dona d'aigua de la gola de l'Arç. Sant Joan és la nit més important de les goges, en aquesta nit també fan la bugada. Aquestes dones són molt presumides i totes elles van vestida amb túnica de seda blanca'. El Pep sempre em deia: 'Després de la posta de sol no t'ho acostessis pas mai allà al Racó Fosc, perquè un noi com tu, de ben segur se te'n portarien al fons d'algun gorg aquestes males donotes. Ah! I mai se t'acudeixi de banyar-te en cap d'aquests gorgs, perquè home que entra dintre de l'aigua ja no en surt mai més. A la gola de l'Arç s'hi formaven uns grans remolins d'aigua. Qualsevol cosa que queia a dintre de l'aigua l'engolia el remolí fins al fons i mai més en cantava ni gall ni gallina i sempre més restava en la seva profunditat.' La meva família vivia a la Farigola, casa de pagès on jo vaig néixer i créixer. Aquesta masoveria està situada a la vora del riu Bassí i arran del camí ral que va d'Olost a Sant Feliu Sasserra. El Pep Eures era un pastor que amb el seu ramat pasturava les herbes de la finca. Quan jo veia aquest ramat pasturant les herbes d'algun camp tot seguit demanava als meus pares si em deixaven anar allà on hi havia les ovelles, perquè amb el Pep fèiem grans xerrades. Sempre em deia que jo havia de ser el seu hereu. Aquest pastor sovint m'explicava coses del bestiar i també contes, llegendes i històries. Una de les llegendes que més m'agradava sentir és la que fa referència a les fones d'aigua dels gorgs del riu Bassí. Al Racó Fosc, lloc feréstec que es troba sota mateix de la casa del Pèlags, hi ha una font i un cingle de més de deu metres d'alçada i unes grans balmes. El riu Bassí des del seu inici, sota mateix del Soler de n'Hug (Prats de Lluçanès) fins al seu aiguabarreig amb la riera Gavarresa (Oristà), té tot un seguit de gorgs: el gorg del Molí de Galobardes, gorg del Blanquer i el gorg de Pahonellas. Vora d'aquests tres hi passaven camins molt importants, com el que anava de Sant Feliu Sasserra a Berga i també el camí ral de França, per damunt mateix del saltant o gorg de Pahonellas. Molt a prop del gorg de la Llana passava el camí molt concorregut que anava de Solsona a Vic, conegut com la ruta de la sal. Prop del gorg Negre i del gorg del Carburo passava el camí ral que anava d'Oristà a Sant Feliu Sasserra, conegut també com el camí de Muntanyola, ja que anava de Sant Feliu, passant per Oristà, i pujava el coll de Fontfreda fins a Muntanyola. Tots aquests camins eren molt concorreguts en aquella època. | 08151-236 | Sector oest del terme municipal | 41.9379400,2.0449400 | 420827 | 4643327 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió, de 'Les dones d'aigua del riu Bassí', va ser recollida i escrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Por, màgica i tresors a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 56629 | Les minyones de Terricabras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-minyones-de-terricabras | TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | Això va passar a Terricabras. Diu que als vespres, quan anaven a dormir, just quan començaven a agafar el son, sentien molt de soroll a la cuina, una fressa com si trenquessin els plats. S'aixecaven del llit i no veien res enlloc, i quan obrien els armaris de la cuina trobaven gots, copes, ampolles, tot capbussat. També es diu que a les vetllades d'hivern, quan estaven a la vora del foc tot coent la caldera de menjar per al bestiar, tot d'un plegat sentien una veu a dalt de la xemeneia que deia: 'Ai que baixo, ai que baixo, ja sóc aquí'. Patatxap, se sentia com si una persona caigués. Els que es trobaven vora del foc s'escapaven corrents i quan hi tornaven no veien res enlloc. Als tres dies la veu deia: 'Que caic, que caic', i queia un dit damunt mateix de les brases. Al cap d'una estona, repetia la mateixa cantarella de sempre i queia una mà, sempre damunt de les brases del foc i desapareixia a l'instant. Al cap de temps que els passessin aquestes coses, van saber que això ho feia un que volia llogar les minyones que tenien a Terricabras. Aquestes tenien fama de ser molt treballadores i bones noies. Un altre propietari els va demanar que anessin a treballar per a ell, però les noies, molt bones elles, li van dir que a Terricabras hi estaven molt bé i no pensaven pas canviar de casa. A partir d'aquell dia a Terricabras van començar de sentir els sorolls i les veus que deien que queien de la xemeneia.' Antigament a les cases de pagès importants que tenien servei, les minyones tenien el seu 'quarto' vora de la cuina, mentre que els amos dormien a la part oposada, és a dir, ben apartats, perquè al vespre quan les minyones feien l'endreça de la cuina, amb el soroll dels plats i cassoles no despertessin els senyors de la casa. Als qui volien les minyones, valent-se de l'art de la màgica feien sorolls per despertar tothom qui dormís. Aquests sorolls els feien a la cuina, perquè hom cregués que eren les minyones que feien l'endreça molt tard i els amos es cansessin del soroll que les minyones feien nit enllà i prescindissin dels seus serveis. Llavors les podrien llogar. | 08151-237 | Sector est del terme municipal | 41.9481600,2.1123400 | 426426 | 4644402 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió, de nom complet 'El propietari que volia llogar les minyones de Terricabras', va ser recollida i transcrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Por, màgica i tresors a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 56631 | Por per no beneir la casa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/por-per-no-beneir-la-casa | TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | 'S'explica que a la Pedragosa, al municipi d'Oristà, hi havia uns masovers. L'hereu ja estava casat, però encara quedaven alguns fadristerns per casar. El Ton ja feia un temps que festejava i es volia casar, però no trobava cap masoveria que li fes el pes. Un dia va comentar el seu problema a l'amo de la Pedragosa i aquest li va dir: - Mira si vols continuar sent el meu masover et faré una casa nova sota mateix de la Devesa El Ton va acceptar l'oferta de l'amo i mentre els paletes feien la masoveria de la Devesa es va casar. De moment vivien a la Pedragosa, però quan la casa va estar acabada el matrimoni va agafar les seves pertinences i es va traslladar a la Devesa. En aquell temps quan una família mudava de casa els veïns hi anaven a donar un cop de mà. Una de les persones que ajudà la parella fou la majordoma del capellà de Santa Eulàlia. Era costum que la majordoma anés ficant el nas a les cases, així amb la informació que portava el capellà podia controlar millor les famílies. Quan baixaven de la Pedregosa cap a baix a la Devesa, just a mitja baixada si fa o no fa, a l'indret del forn de la Pedragosa, la majordoma va dir a l'esposa del Ton: - Ja us en fieu d'anar a viure en una casa nova i sense beneir. La jove mestressa de la Devesa, un xic sorpresa va respondre: - Però què vols que ens passi? La majordoma digué: - Mira noia, amb aquestes coses mai no se sap. Moltes vegades passen coses i ningú no troba cap explicació del per què passen, jo no estaria pas tranquil·la en una casa sense beneir. Quan el jove matrimoni va estar instal·lat a la nova masoveria, la dona va explicar al seu marit el que li havia dit la majordoma tot baixant de la Pedragosa. El Ton digué: - Noia, prepara't, que abans de dos o tres dies ens faran por. Als pocs dies, pels volts de mitjanit van començar de sentir un soroll igual com si tiressin rocs damunt la teulada i uns cops molt forts a dalt el sostre. En una nit d'aquelles que feia bon clar de lluna i s'hi veia força bé, el Ton es va llevar, va sortir a fora tot mirant els entorns de la casa, però no veia res per cap banda. Va pujar a un turonet que hi ha sobre mateix de la casa, però no es veia res damunt de la teulada, cap roc ni teules trencades. El Ton es va tornar a ficar el llit tot dient a la seva dona: - Prepara't per aguantar unes quantes nits aquest soroll, però tu no preocupis que de mal no ens en faran pas. Si això dura gaires dies els faré una medecina que els traurà les ganes de repetir la broma. Es veu que aquest capellà tenia el costum de tant en tant de donar un tomb per les cases de pagès de la seva parròquia, ja que sovint li venia de bon grat fer una xerrada amb els seus feligresos. Al cap de tres o quatre dies d'haver sentit els primers sorolls va passar el rector de la parròquia i va veure el Ton que llaurava un camp de vora del camí i li va dir: - Escolta Ton, com és que encara no has fet beneir la casa?, no et fa por tenir algun percaç?. Jo de tu no esperaria, igual hi pot sortir por com qualsevol altre mal averany. El Ton li va dir: - Si creu que és menester beneir la casa, vostè mateix, jo en aquest moment no tinc pas cèntims per gastar-me amb aquests romanços. I del fet que pugui sortir por, ja li dic des d'aquest moment que el dia que em tornin a despertar a la nit ja els tinc la medecina preparada i li asseguro que no els quedaran ganes de tornar-hi més. El capellà va anar camí enllà cap a la Devesa. Quan va arribar a la casa la dona era a fer herba per als conills, després de fer una volta a la casa va esperar que la jove masovera arribés. Quan va arribar amb la cistella curulla d'herba van fer la xerrada amb el rector i tot seguit aquest va emprendre el camí de tornada cap a la parròquia. Ho fes el que ho fes, el cas és que des d'aquell dia mai més van sentir cap soroll durant la nit. I la casa encara és per beneir.' | 08151-239 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.9797200,2.0306900 | 419698 | 4647979 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió, de nom complet 'Por per no beneir la casa a la Devesa', va ser recollida i transcrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Por, màgica i tresors a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 56632 | Quan es pon el sol al gorg de la Llana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quan-es-pon-el-sol-al-gorg-de-la-llana | TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | 'El gorg del Molí de la Riba, a Oristà, es coneix també com el de la Llana, un topònim que arrenca de l'època dels paraires, ja que era un dels millors llocs per parar la llana. També era un punt molt ben comunicat, ja que a uns cinc-cents metres passava el camí ral que anava de Sant Feliu Sasserra a la Torre d'Oristà. A pagès hi havia el costum que quan els homes plegaven de treballar al capvespre es capbussaven dintre de l'aigua, així es treien la suor del damunt i passaven millor la nit a l'estiu quan feia calor de veritat. El gorg de la Llana amb el pas del temps fou el lloc on molts joves de Sant Feliu anaven a banyar-se el dissabte. Si ho feien abans de la posta de sol no hi havia cap perill, però si s'hi tiraven quan ja era post, alguna de les goges que hi havia al fons del gorg se'ls podia emportar dintre de l'aigua. La dita és que aquestes goges, quan veien un jove galant nu i ben plantat a dintre de l'aigua se'l quedaven en el fons del gorg per tal de passar una nit esbojarrada de jocs amorosos. Al dia següent, quan sortia el sol, tornava a la superfície de l'aigua, el deixaven en llibertat. A Sant Feliu Sasserra, que en un temps passat hi havia mossos d'esquadra, tenien la posada a l'hostal de cal Serra, conegut actualment com ca la Clotilde. Els mossos que hi havia eren molt joves, alts i ben plantats; i, igual que el jovent del poble, van agafar el costum d'anar a banyar-se al gorg de la Llana. El jovent del país però, hi anava més aviat, quan es ponia el sol ja estaven de tornada. Vet aquí que un dissabte cap al tard tres mossos d'esquadra van anar a banyar-se al gorg de la Llana. Damunt, sobre una roca, com sempre, es van despullar. Just on feia el saltant de l'aigua hi havia unes puntes de roca des d'on es llençaven de cap. L'alçada era de set o vuit metres. Es divertien de veritat, pujaven al cim de la roca per tal de capbussar-se daltabaix. Diu que anaven fent juguesques a veure quin dels tres podia estar més estona sota l'aigua. Quan ja començava a llostrejar van dir que feien l'última capbussada i plegaven. Entre dos dels mossos hi havia molta igualtat en el temps que aguantaven a dintre. L'últim cop només saltarien aquests dos i l'altre seria el que controlaria qui estava més estona dintre l'aigua. Van saltar a la vegada. Al poc temps va sortir un, però l'altre no sortia. Van esperar molta estona i res, el noi seguia dintre de l'aigua. Es va fer fosc, negra nit i el mosso continuava al fons del gorg. Un dels nois s'hi va tornar a tirar, però com que era fosc tampoc no hi veia res. Amb un gran disgust van deixar el company al fons. Van recollir la seva roba i van emprendre el camí de tornada amb el convenciment que havia mort ofegat. Quan tornaven cap a Sant Feliu, uns dels mossos va comentar: I si fos veritat allò que diuen de les goges, que retenen els nois dintre de l'aigua durant una nit? A més, avui és dissabte de lluna plena'. Al dia següent, tan bon punt va puntejar el sol, el mosso apareixia a la superfície de l'aigua, sa i estalvi. Quan va ser a fora de l'aigua va anar al lloc on es despullaven, però no hi va trobar la roba. Ben nu com anava, va anar a una casa de pagès no gaire lluny del lloc a veure si li podien deixar roba per vestir-se. Els va explicar tot el que li havia passat. Havia anat a banyar-se al gorg com feien molts dissabtes, però se li havia fet fosc i havia quedat atrapat dintre de l'aigua. Durant tota la nit hi havia al fons del gorg una claror igual com el clar de lluna. Havia vist com unes noies molt joves i maques feien una dansa molt bonica i vestien una túnica blanca. Fins a trenc d'alba no havia pogut sortir del fons del gorg. Quan emprenia el camí direcció a Sant Feliu va trobar els seus companys que anaven a veure si podien rescatar el seu cos. El company que la nit abans havia fet el comentari de les goges, va dir: 'Veus?, doncs és veritat això que expliquen de les Encantades, que retenen els nois als fons del gorg'.' | 08151-240 | Sector oest del terme municipal | 41.9440900,2.0385400 | 420304 | 4644016 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió, de nom complet 'No es pot banyar-se quan es pon el sol al gorg de la Llana', va ser recollida i escrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Por, màgica i tresors a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 56447 | Terricabras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terricabras | ROCAFIGUERA, Francesc de (1987). 'El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet'. Ausa, volum 12, núm. 118-119. 1987. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | Terricabras és una masia situada en un punt elevat sobre la vall del torrent de la font Canaleta, a l'est de Vilaroger. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central amb multitud d'ampliacions i cossos adossats originant un conjunt complex. El volum central, de planta baixa, primer pis i golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra arrebossats en dues de les quatre façanes, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant la majoria d'obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest, forma un queixal ja que té un cos adossat amb teulada de doble vessant que sobresurt de la part dreta. En la façana s'observa un portal d'arc de mig punt adovellat i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a la planta baixa. Al primer pis hi ha dues finestres, una de les quals amb ampit motllurat i la data de 1665 junt amb una creu a la llinda. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i ampit de pedra. De la part on fa el queixal, encarada al nord, en destaca una finestra emmarcada amb pedra bisellada. La façana sud presenta diverses estructures adossades. Adossades al sud i sud-oest hi ha estructures d'ús agropecuari, construïdes amb murs de maçoneria de pedra, i al sud-est hi ha adossat un cos modern dedicat a l'habitatge. A la resta de la façana s'observen diverses finestres entre les que en destaca una emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra. La façana est no està arrebossada i presenta una cantonada diferenciada integrada al mur denotant una ampliació. A la planta baixa hi ha una porta emmarcada amb maó i dues finestres reformades, al primer pis quatre obertures emmarcades amb pedra bisellada, tres finestres i un balcó, i a les golfes tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. La façana nord, també sense arrebossar, té un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia. S'hi observen tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, una al primer pis i dues a les golfes. Davant d'aquesta façana hi ha l'era enrajolada, amb una rampa empedrada a un extrem que permet l'accés cap a la masia, i més enllà diverses estructures entre les que es troba la masoveria, de planta baixa i primer pis, amb la façana principal, on hi ha un rellotge de sol, encarada al sud, i amb les obertures emmarcades amb obra i fusta. | 08151-55 | Sector est del terme municipal | Terricabras es troba documentada entre finals del segle XIV i principis del XV en el capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany en el que hi ha Bernat de Terricabras formant part de la batllia d'Olost. L'edificació actual és probablement una construcció del segle XVII ampliada i reformada posteriorment. | 41.9481600,2.1123400 | 426426 | 4644402 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56447-foto-08151-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56447-foto-08151-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56447-foto-08151-55-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56474 | Bartrons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bartrons | ROCAFIGUERA, Francesc de (1987). 'El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet'. Ausa, volum 12, núm. 118-119. 1987. | XIX | Bartrons és una masia situada a l'extrem nord-est del terme municipal, en un punt elevat sobre una carena al sud-est del nucli urbà d'Olost. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i un pis, i diverses estructures adossades al nord, a l'oest i al sud, donant origen a un conjunt complex. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra parcialment arrebossats i presenta cantonades diferenciades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal emmarcat amb pedra bisellada i la inscripció 'REt ANY 1874' junt amb una creu a la llinda, i una finestra reformada a la planta baixa. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra motllurada i amb el relleu a la llinda d'un senzill escut amb un anagrama parcialment esborrat, a més d'una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. De la part esquerra de la façana en sobresurt un cos adossat que sobresurt perpendicularment, amb diverses obertures emmarcades amb maó, i a la seva esquerra, a l'extrem oest del conjunt hi ha un cos adossat de grans dimensions amb la teulada orientada a l'oest i una gran eixida a l'extrem sud. La façana est té un pati tancat just davant, delimitat per un mur de pedra que s'estén a la dreta de la façana principal i tanca un triangle amb l'altre extrem de la façana est. A la façana hi ha dues finestres emmarcades amb maó, una a cada planta. A la dreta de la façana hi ha adossat un gran cobert bastit amb murs de maçoneria de pedra i amb un gran pilar central, també de pedra. La façana nord, situada just al límit d'un pendent pronunciat, està dominada pel cobert adossat. La façana oest està parcialment tapada pel gran cos adossat a l'oest del conjunt, que en aquesta façana conté tres finestres emmarcades amb maó. En la part visible del volum principal hi ha dues finestres, una emmarcada amb maó a la planta baixa i una altra reformada al primer pis. Hi ha diverses estructures al voltant de la masia. A l'oest del conjunt, uns metres per sota del nivell de la resta d'edificis, hi ha una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades diferenciades amb carreus treballats i uns metres davant la façana principal hi ha diverses estructures de dos nivells adossades en paral·lel, bastides combinant els murs de maçoneria de pedra i els de maó. | 08151-82 | Sector nord-est del terme municipal | Bartrons es troba documentada a principis del segle XV, en el capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany, formant part de la batllia d'Olost. Tot i així l'edificació actual és una reedificació del segle XIX aprofitant alguns elements de la construcció anterior. | 41.9744000,2.1157500 | 426739 | 4647312 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56474-foto-08151-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56474-foto-08151-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56474-foto-08151-82-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56499 | Gurrians | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gurrians | ROCAFIGUERA, Francesc de (1987). 'El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet'. Ausa, volum 12, núm. 118-119. 1987. | XVII | Gurrians és una masia situada al nord-est del nucli urbà de Sant Feliu Sasserra, al nord de l'anomenat raval de Sant Feliu, just al límit entre els termes municipals d'Oristà i Sant Feliu Sasserra. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal i diverses estructures adossades al voltant. El volum principal, de planta baixa, primer pis i golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb molt morter, amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, té un pati al davant, delimitat per un mur de pedra, la mateixa façana i una estructura de dos nivells que tanca el pati per l'oest. A la façana s'observa un ample portal d'arc de mig punt adovellat, i dues finestres petites, una emmarcada amb maó, a la planta baixa; i tres finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis, la central de les quals, de majors dimensions, té decoració d'arc conopial a la llinda. A la façana oest s'hi observen dues finestres emmarcades amb maó a la planta baixa i quatre finestres al primer pis, una de nova obertura, dues emmarcades amb monòlits de pedra treballada i una emmarcada amb pedra bisellada. La façana nord té una estructura quadrada adossada al centre de la façana i diverses estructures d'ús agropecuari, actualment en desús a uns metres, la majoria de les quals bastides amb murs de maçoneria de pedra i reformades amb maó. A la façana hi ha únicament una porta emmarcada amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta, i una finestra emmarcada amb maó a la planta baixa, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis. La façana est té un cos adossat modernament a la part esquerra a nivell de planta baixa. A la resta de la façana s'observa una disposició simètrica, amb cinc finestres emmarcades amb maó a la planta baixa, cinc finestres emmarcades amb maó al primer pis, just sobre les cinc de la planta baixa, i dues finestres emmarcades amb maó a les golfes. | 08151-107 | Sector oest del terme municipal | Gurrians es troba documentada entre finals del segle XIV i principis del XV en el capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany en el que hi ha Berenguer de Gurians formant part de la batllia del mas Serra de Sant Feliu. L'edificació actual és probablement una construcció del segle XVII ampliada i reformada posteriorment. | 41.9502500,2.0267700 | 419336 | 4644711 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56499-foto-08151-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56499-foto-08151-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56499-foto-08151-107-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56728 | Trobada de cantadors i cantadores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-cantadors-i-cantadores | REIXACH, Roser (2000). 'Cantadores de Sobremunt'. Caramella. Núm. II. Gener-juny 2000. | XX | La Trobada de cantadors i cantadores es celebra cada primer dissabte de juliol des de l'any 1997 a la Torre d'Oristà, en el marc del cicle Solc, música i tradició al Lluçanès. Aquesta trobada és la més antiga que s'organitza en l'àmbit dels Països Catalans i reuneix a gran quantitat de cantadors i cantadores que provenen tant de la zona del Lluçanès i Osona, com de la resta del Principat. Es tracta de recuperar les cançons que recorda la gent gran, cançons que s'havien transmès de forma oral de pares a fills i que s'havien après dels pares i avis. Els participants, individuals o en grup, són d'edat molt variada i van des dels 3 als 90 anys. Aquesta trobada que es celebra cada any ha permès recuperar cançons que es cantaven a la primera meitat del segle XX i que havien quedat en la memòria de la gent gran. L'enregistrament d'aquestes cançons que es canten a la Trobada de cantadors i cantadores ha generat un important arxiu musical de més de 30h de cançons (conservat a l'associació Solc, música i tradició al Lluçanès), algunes de les quals es van editar en format CD en motiu de la desena edició de les trobades, amb el nom 'Qui canta els seus mals espanta'. | 08151-336 | Plaça de la Torre d'Oristà. Nucli de la Torre d'Oristà. Oristà | La trobada de cantadors i cantadores va tenir els seus inicis a Sobremunt l'any 1993 en el marc del primer cicle Solc que en aquell temps s'anomenava 'Tradicionàrius al Lluçanès'. Solc va voler impulsar el recull de les cançons que cantaven la Teresa Icart i la seva tieta, Roser Estrada, que provenien d'una família molt cantadora. El tiet de la Teresa, Pere Icart Farrés, es passava moltes estones cantant i també els seves tietes Dolors, Roser i Quima. La Dolors, a part del repertori après del tio Pere n'havia anat recollint d'altres i ella va ser qui va ensenyar les cançons del repertori actual de les cantadores de Sobremunt en un taller de fer peces de televisors a inicis dels anys setanta. L'any 1993, en el marc de l'actuació de Jaume Arnella, van convidar a pujar a l'escenari les dones del poble per cantar les cançons que havien après al taller de peces, i nasqué a partir de l'any 1994 la Trobada de cantadors a Sobremunt. En les primeres edicions hi varen participar amb un paper molt destacat Roser Estrada i la seva neboda Teresa Icart, que havien après directament les cançons del tio Pere així com el grup de Cantadores de Sobremunt. Més endavant la Torre d'Oristà va incorporar-se a les trobades de cantadors el diumenge del mateix cap de setmana en motiu del cinquè aniversari de la mort del folklorista Josep M Vilarmau. D'aquest lloc, l'any següent en va sortir un grup de jovent molt animat, disposat a mantenir vives moltes cançons apreses dels avis del poble. Avui en dia la Trobada de cantadors i cantadores continua a la Torre d'Oristà organitzat i emmarcat dins el cicle Solc, música i tradició al Lluçanès. | 41.9569900,2.0529800 | 421517 | 4645435 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56728-foto-08151-336-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56728-foto-08151-336-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges han estat cedides per Vilaweb. | 98 | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56441 | Molí de Cabanas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cabanas | PLANES, Josep Albert (1997). Teixir i traginar. De la manufactura tradicional a la periferització industrial. El Lluçanès (segles XVIII-XIX). Centre d'Estudis del Lluçanès. | XVIII | Els interiors es van adaptar per la funció de casa de colònies durant un temps. En aquest procés es van sobrecarregar els murs cimentant els terres. Actualment s'està restaurant. | El molí de Cabanas està situat en una zona enclotada al nord-oest de la masia de Cabanas, prop de la riera Lluçanès. Es tracta d'un conjunt format per dos molins, un de petites dimensions i un altre que ha estat habilitat com habitatge. El molí més gran presenta una planta irregular format per dos volums adossats. El volum principal té forma de L i està format per planta baixa i tres pisos - el tercer pis és fruit d'una ampliació amb obra -. Aquest volum té teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. El volum adossat a la dreta té teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior i està format per planta baixa i dos pisos. Els dos volums estan construïts amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, parcialment arrebossats, amb cantonades diferenciades, algunes d'elles integrades als murs fruit de les diverses ampliacions que ha tingut el molí al llarg dels anys. També presenta reformes amb obra i maó en algunes parts ampliades i emmarcant algunes de obertures. La façana principal, orientada a l'est, presenta a la planta baixa un portal emmarcat amb pedra treballada, i dues portes parcialment tapiades i reformades una de les quals té la data inscrita (força erosionada) de 17+?6. Al primer pis s'hi obren quatre obertures: dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra, i dues finestres, una de les quals balconera, emmarcades amb brancals i coronament de maó. Al segon pis s'hi obren tres finestres que combinen l'emmarcament dels brancals amb maó i la llinda de fusta. A la part esquerra sobresurt perpendicularment un cos construït amb maó i cantonades de pedra amb tres obertures alineades verticalment A la façana sud s'hi conserva el carcabà a un nivell inferior. A la planta baixa hi ha dues finestres emmarcades amb brancals de maó i llinda de fusta. Al primer pis s'hi obre una finestra emmarcada amb pedra bisellada i al segon pis una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta i sota teulada tres finestres d'obra fruit de l'última ampliació. A la façana nord hi ha conservada l'estructura de la bassa construïda amb murs de maçoneria de pedra amb el pou o caiguda de l'aigua ben conservat. A la façana oest hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada a nivell de primer pis, a causa del desnivell, que s'accedeix a partir d'una rampa, i dues finestres a nivell de segon pis emmarcades amb maó i llinda de fusta. Uns 30 metres al nord-oest hi ha un petit molí construït amb murs de maçoneria de pedra i teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. A la façana est hi ha la porta principal emmarcada amb pedra treballada i amb la data inscrita de 1886 que dóna accés a l'interior del primer pis al qual s'accedeix a partir de quatre graons de pedra. A la façana sud hi ha una finestra emmarcada amb maó al primer pis i a nivell inferior la sortida d'aigua, és a dir el carcabà. A dins del carcabà, cobert amb volta d'obra, es conserva part de la maquinària que feia anar el molí: la roda de fusta i l'eix que comunicava amb la part superior i feia rodar les moles. Al vèrtex nord-oest hi ha la bassa del molí, allargada, construïda amb murs de pedra. Seguint en direcció nord encara es pot resseguir part del canal que conduïa l'aigua des de la resclosa a la bassa del molí. | 08151-49 | Sector nord del terme municipal | El molí de Cabanas consta documentat a l'arxiu de la Corona d'Aragó l'any 1777, quan Vicenç Cabanas va obtenir la concessió hidràulica per part de l'administració borbònica pel molí. | 41.9775400,2.0691200 | 422879 | 4647702 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56441-foto-08151-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56441-foto-08151-49-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons fonts orals, el molí petit podria haver servit per molinar calç. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 56698 | Processó de Corpus d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-corpus-dorista | ORRIOLS, X., Corpus encara, publicat a xarxanet.org, 08-06-2006 | La processó de Corpus d'Oristà es celebra el diumenge següent a Corpus. A les dotze del migdia hi ha una missa solemne d'invocació de glòria al Santíssim i a les cinc de la tarda hi ha el rosari a l'església parroquial. Abans es feia el trisagi cantat però actualment es fa l'estació del Santíssim que consisteix amb sis invocacions al Santíssim Sagrament seguides a cada invocació per sis parenostres, acompanyat pel cor de cantadors i cantadores d'Oristà. A continuació s'inicia la processó encapçalada per un escolanet que porta la creu processional amb un màstil; a darrere hi va la comitiva de veïns repartits en dues files, el sacerdot sota tàlem amb la custòdia custodiada per dues torxes i tot seguit el cor de cantadors i cantadores. La processó també s'acompanyava antigament amb el pendó del cor de Maria portat per tres noies. L'itinerari de la processó s'inicia a la plaça de l'església passa pel camí de la font, la plaça major, el carrer de Vic fins a cal Rossell on hi ha un altar, es beneeix, es gira i es torna pel carrer de Vic fins a la plaça Major on hi ha una altra benedicció a un altre altar. A partir d'aquí es torna a l'església es fa una pregària de comiat i es torna el santíssim al sagrari al seu lloc. | 08151-306 | Carrers de la població. Nucli urbà d'Oristà. Oristà. | La festa de Corpus es va implantar a Catalunya a principis del segle XIV com a afirmació de la Transsubstanciació o conversió de l'hòstia en el cos de Crist amb l'acte de la consagració, discussió teològica que venia de lluny. Per fer-ho, van fer servir recursos de comunicació de masses que consistien en mostrar l'hòstia sagrada en grans processons que s'organitzaven al voltant els monarques, amb llargues desfilades ordenades segons les pautes d'una societat gremial i estamental, les quals incorporaven tot de representacions dramàtiques que mostraven la llarga història de la redempció cristiana i també molts elements de caire espectacular però de tradició profana. El Corpus va significar l'expressió triomfal del cristianisme mostrada d'una manera festiva i desimbolta, molt diferent de les processons penitencials, de rogatives o romeries. L'element principal és la Custòdia, que serveix per a exposar la Sagrada Forma -l'hòstia consagrada -a la veneració dels fidels. A mesura que la festa del Corpus va perdre centralitat, molts elements es desintegraren de l'aspecte purament religiós i va començar a prevaler l'aspecte festiu. El Corpus Christi, que sempre s'havia celebrat en dijous, a deu dies després de la Pentecosta o Pasqua Granada, va passar a celebrar-se al diumenge, ja que una normativa als anys 80 del segle XX limitava el nombre de festes anyals entre setmana a un màxim de catorze (ORRIOLS:2006) | 41.9322800,2.0606600 | 422123 | 4642684 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Imatge cedida per l'ajuntament d'Oristà. | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 56699 | Processó de Corpus de la Torre d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-corpus-de-la-torre-dorista | ORRIOLS, X., Corpus encara, publicat a xarxanet.org, 08-06-2006 | La processó de Corpus de la Torre d'Oristà es celebra el diumenge següent a Corpus. A les deu del matí s'inicia la processó encapçalada per un portant de la creu processional amb un màstil; a darrere hi va la comitiva de veïns repartits en dues files, el sacerdot sota tàlem amb la custòdia custodiada per dues torxes i tot seguit el cor de la Torre d'Oristà. L'itinerari de la processó s'inicia a la plaça de l'església la qual es troba decorada amb boniques catifes de flors i ressegueix tot el carrer Mossèn Riba Pont fins al pedró de Sant Jaume on hi ha un altar i una altra catifa de flors. Un cop beneït l'altar la processó gira i torna altra vegada pel carrer Mossèn Riba Pont fins a l'església. | 08151-307 | Carrers de la població. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | La festa de Corpus es va implantar a Catalunya a principis del segle XIV com a afirmació de la Transsubstanciació o conversió de l'hòstia en el cos de Crist amb l'acte de la consagració, discussió teològica que venia de lluny. Per fer-ho, van fer servir recursos de comunicació de masses que consistien en mostrar l'hòstia sagrada en grans processons que s'organitzaven al voltant els monarques, amb llargues desfilades ordenades segons les pautes d'una societat gremial i estamental, les quals incorporaven tot de representacions dramàtiques que mostraven la llarga història de la redempció cristiana i també molts elements de caire espectacular però de tradició profana. El Corpus va significar l'expressió triomfal del cristianisme mostrada d'una manera festiva i desimbolta, molt diferent de les processons penitencials, de rogatives o romeries. L'element principal és la Custòdia, que serveix per a exposar la Sagrada Forma -l'hòstia consagrada -a la veneració dels fidels. A mesura que la festa del Corpus va perdre centralitat, molts elements es desintegraren de l'aspecte purament religiós i va començar a prevaler l'aspecte festiu. El Corpus Christi, que sempre s'havia celebrat en dijous, a deu dies després de la Pentecosta o Pasqua Granada, va passar a celebrar-se al diumenge, ja que una normativa als anys 80 del segle XX limitava el nombre de festes anyals entre setmana a un màxim de catorze (ORRIOLS:2006) | 41.9570000,2.0529600 | 421515 | 4645436 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 56517 | Carrer de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-vic | ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa de Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII-XVIII | L'estat de conservació de les cases és heterogeni. Tot i així la majoria s'han anat rehabilitant conservant els trets característics de les edificacions del moment en que van ser construïdes. | El carrer de Vic està situat al nucli urbà d'Oristà, creuant-lo des del centre, a la plaça Major a tocar de l'Ajuntament, fins a l'extrem nord-est, als peus de Sant Sebastià. Es tracta d'un carrer llarg i estret i ascendent, recte en la primer part fins que gira a mà dreta a la part superior. Les cases estan distribuïdes a banda i banda exceptuant l'últim tram, on el carrer agafa una direcció oest-est i les cases estan situades només a la banda sud. La majoria de cases estan formades per planta baixa, primer pis i golfes, amb murs de càrrega de maçoneria de pedra i amb teulada de doble vessant amb aigües al carrer. Situant-nos a l'extrem sud del carrer es troba, en el nº 1, una casa que originalment eren dos habitatges independents. El que té façana a la plaça Major, cal Berengueras, conserva un portal motllurat amb la inscripció '1730 BONAVENTURA BARANGUERAS PARAIRE' a la planta baixa, al primer pis dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de la dreta de les quals amb la inscripció incompleta 'JOSEPH IHS IMA / ANI 1701' , i a les golfes una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una altra emmarcada amb pedra motllurada. La part que dóna al carrer de Vic conserva sis obertures emmarcades amb pedra bisellada, dos portals a la planta baixa, uns dels quals amb la inscripció 'RAFAEL SOLÀ AVE MARIA SIN PECADO CONCEBIDA 1695', tres finestres al primer pis, una de les quals tapiada, i una finestra a les golfes. Al seu davant, al costat est del carrer es troba en el nº 2 cal Pere, una casa que conserva un portal d'arc de mig punt adovellat i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i la data de 1779 inscrita a la llinda a la planta baixa, i tres finestres al primer pis, una emmarcada amb pedra bisellada i dues amb pedra motllurada, una de les quals també amb decoració d'arc conopial a la llinda. Tornant al costat oest del carrer es troba en el nº 3 cal Venturet, on es conserven dos portal i una porta emmarcats amb pedra bisellada, i una finestra emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada i una eixida moderna. Al seu costat en el nº 5 hi ha ca la Madrona, una casa força reformada que conserva tres finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis. Tornant altra vegada al costat est es troba en el nº 6 cal Prat, una casa que únicament conserva un balcó emmarcat amb pedra bisellada. Al seu costat en el nº 8 hi ha ca la Bet, on es conserven dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, a nivell de golfes. Una mica més enllà, en el nº 12, hi ha una casa que conserva sis finestres emmarcades amb pedra bisellada, una a la planta baixa, tres al primer pis, una de les quals reconvertida en balcó i una a les golfes, a més de dues finestres emmarcades amb pedra treballada, també a les golfes. Al seu davant hi ha cal Ferrer Boig, descrita en una fitxa individual, al costat de la qual creua el carrer del Pas Nou, formant una petita placeta a mig carrer de Vic. Un cop deixat enrere el carrer del Pas Nou es troba a mà esquerra cal Pastisser, descrita en una fitxa individual i a mà dreta, en el nº 16, ca la Quintana, casa on es conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada. Al seu costat hi ha en el nº 16 cal Pere Bernat, on hi ha una porta i un portal emmarcats amb pedra bisellada, el portal amb la inscripció 'RIERA' a la llinda, a la planta baixa, tres finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis, i dues finestres emmarcades també amb pedra bisellada a les golfes. A la seva esquerra hi ha cal Julià en el nº 20, on es conserva una porta emmarcada amb pedra bisellada i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb la data de 1665 i una creu inscrits a la llinda. | 08151-125 | Nucli urbà d'Oristà. Oristà. | El carrer de Vic va formar-se al llarg dels segles XVII i XVIII als peus del camí ral que conduïa d'Oristà a Vic. Precisament és el camí ral el que dóna nom al carrer, ja que era una via de comerç important per al nucli d'Oristà. | 41.9327600,2.0613100 | 422178 | 4642737 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56517-foto-08151-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56517-foto-08151-125-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció)Tornant al costat oest es troba en el nº 15 una casa que conserva tres obertures emmarcades amb pedra bisellada: un balcó, una finestra i un portal que conté la inscripció 'VALENTI BOXADERAS 1759' junt amb una creu a la llinda.A la seva dreta, en el nº 17 hi ha una casa amb cinc obertures emmarcades amb pedra bisellada, un portal a la planta baixa, un balcó i una finestra al primer pis i dues finestres emmarcades amb monòlits a les golfes.Al seu costat, en el nº 19, trobem una casa que conserva una finestra emmarcada amb pedra motllurada convertida en balcó i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a les golfes.Passant altre vegada al costat est es troba en el nº 22, una casa que conserva una porta emmarcada amb pedra bisellada i una inscripció molt esborrada a la llinda, i dos balcons emmarcats amb pedra bisellada al primer pis.A la seva esquerra, en el nº 24 hi ha cal Catri, casa que conserva una finestra i dos balcons emmarcats amb pedra bisellada.Una mica més enllà, en el nº 28, trobem una casa que conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada a la planta baixa, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis i dues finestres emmarcades amb pedra treballada a les golfes.Uns metres més amunt hi ha cal Rossell, descrita en una fitxa individual, i a partir d'aquest punt el carrer gira a mà dreta quedant totes les cases al costat sud i el costat nord ocupat pel pendent de la costa del Castell.Seguint el carrer, un cop havent girat a mà dreta, es troba en el nº 36, una casa que conserva una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una altra amb pedra treballada al primer pis, i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a les golfes.Més enllà, en el nº 44 hi ha cal Curet Vell, on es conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada.Uns metres més a l'esquerra es troba en el nº 54, una casa que conserva tres obertures emmarcades amb pedra bisellada, un portal i dues finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits.Al seu costat, en el nº 56, hi ha una casa que conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada a la planta baixa, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis.Ja al final del carrer es troba en el nº 64 cal Cisteller, on hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada.La part superior del carrer, avui integrada com a carrer de Vic, era coneguda antigament com 'el cap del carrer'. | 94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 56518 | Plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lesglesia-5 | ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa de Manlleu. | XVII-XVIII | L'estat de conservació de les cases és heterogeni. Tot i així la majoria s'han anat rehabilitant conservant els trets característics de les edificacions del moment en que van ser construïdes. | La plaça de l'església del nucli urbà d'Oristà està situada a la part alta del nucli, just a l'est de l'església de Sant Andreu. Es tracta d'una plaça petita i de planta rectangular que queda tancada a sud i nord per cases, a l'oest per l'església de Sant Andreu i a l'est per una gran casa, cal Curet, que tanca la plaça deixant un pas al nord i un petit carreró al sud que desemboca al camí de la Font. La majoria de cases estan formades per planta baixa, primer pis i golfes, amb murs de càrrega de maçoneria de pedra i amb teulada de doble vessant amb aigües al carrer. Situant-nos a l'extrem nord-oest de la plaça es troba, en el nº 1, una casa anomenada cal Sepulturero on es conserva una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. A la seva dreta, en el nº 2, hi ha cal Valls, que també ocupa el numero 3. Conserva un portal d'arc de mig punt adovellat a la planta baixa, una finestra amb els brancals motllurats i una altra emmarcada amb pedra bisellada i decoració d'arc conopial a la llinda al primer pis, i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat a les golfes. Al seu costat, en el nº 3, hi ha l'altre part de cal Valls, on es conserva una finestra emmarcada amb pedra motllurada i una altra amb pedra bisellada, les dues amb ampit motllurat. Passant al costat sud de la plaça es troba en el nº 4 cal Coloma. Conserva un portal d'arc de mig punt emmarcat amb dovelles bisellades a la planta baixa, al primer pis una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada convertides en balcó, la de l'esquerra de les quals amb la inscripció 'AVE MARIA 1719' junt amb una creu a la llinda. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i llinda de fusta. A la seva esquerra, també en el nº 4 però formant part d'un habitatge diferent hi ha cal Cucut, que conserva un petit portal adovellat d'arc de mig punt, dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una última emmarcada amb pedra treballada. A la seva esquerra, en el nº 5 i 6 hi ha cal Sant Pare, un habitatge format per dos parts ben diferenciades. A la part dreta hi ha un portal adovellat d'arc de mig punt a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra motllurada profusament i ampit motllurat al primer pis i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada a les golfes. La part esquerra, que queda situada en el carreró que tanca cal Curet, té totes les obertures emmarcades amb maó. A l'esquerra de cal Sant Pare es troba cal Miró en el nº 7, que tanca el carreró i la plaça formant una cantonada arrodonida on comença el camí de la Font. A la planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada, al primer pis dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de l'esquerra de les quals amb la inscripció 'IOSEPH ROSELL 1654' a la llinda. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. En la façana lateral de l'edifici, resolta fent una cantonada arrodonida, hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una altra emmarcada amb pedra treballada. També resulta destacable l'edifici que hi ha en el carreró que recorre el lateral de l'església i que surt de l'extrem nord-oest de la plaça. En aquesta casa, situada a pocs metres de la plaça, hi ha una façana encarada a l'església on hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra motllurada que va fent angles de 90º formant un dibuix semblant a una greca al primer pis i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a les golfes. | 08151-126 | Nucli urbà d'Oristà. Oristà. | La plaça de l'Església està formada majoritàriament per edificacions dels segles XVII i XVIII. L'evolució d'aquesta plaça va lligada a la de l'església parroquial de Sant Andreu, ja que les modificacions d'aquesta van anar alterant l'aspecte de la plaça. L'església, originalment romànica, va ser reconstruïda durant el segle XVIII, època en que la portalada es trobava a l'extrem contrari a l'actual i part de la plaça de l'església quedava ocupada pel cementiri de l'església. A mitjans segle XIX es canvià l'orientació de l'església, obrint la portalada actual i traslladant el cementiri als laterals i darrera de l'església. | 41.9321600,2.0603800 | 422100 | 4642671 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56518-foto-08151-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56518-foto-08151-126-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56436 | Molí de Tornamira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-tornamira | ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. PLANES, Josep Albert (1997). Teixir i traginar. De la manufactura tradicional a la periferització industrial. El Lluçanès (segles XVIII-XIX). Centre d'Estudis del Lluçanès. | XVIII | Edifici enrunat i cobert per vegetació. | El molí de Tornamira esta situat al sud-est del castell de Tornamira i a uns 100 metres al nord-oest de la masia de la Fàbrega, a la banda est de la riera Gavarresa. Prop del molí hi ha unes passeres que travessen la riera Gavarresa i la Gorga. Es tracta d'un molí en ruïnes que conserva part dels murs de l'estructura de la bassa i algunes parets de l'edifici. Els murs més ben conservats formen un angle de 90º; Aquests estan construïts amb maçoneria de pedres irregulars unides amb morter i conserven una alçada d'uns dos metres. Tot el conjunt està cobert per bardissa i és difícil poder veure quina era la planta de l'edifici. | 08151-44 | Sector central del terme municipal | Es documenta la compra, per part d'un home anomenat Faquiló, de dos molins situats a la Gavarresa, al lloc de Ciutat, l'un l'any 1000 i un altre al mateix lloc al cap de dos anys. Un d'aquests dos molins correspon, probablement, al molí de Tornamira. El molí de Tornamira consta documentat a l'arxiu de la Corona d'Aragó l'any 1751, quan Pere Tornamira u va obtenir la concessió hidràulica per part de l'administració borbònica pel molí. | 41.9486000,2.0625400 | 422299 | 4644494 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56436-foto-08151-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56436-foto-08151-44-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | S'ha obert un camí pel mig de les runes del molí i de l'estructura de la bassa. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 56435 | Mas Sant Nazari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sant-nazari | ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | El Mas Sant Nazari està situat al sud del serrat de la Pedragosa, a tocar de l'antic camí ral que seguia la carena d'aquest serrat i a escassos metres de Sant Nazari. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central fruit de diverses ampliacions. L'edifici, de planta baixa, primer pis i golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb morter, amb carreus treballats delimitant les cantonades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur de càrrega, i emmarcant les obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, presenta una composició pràcticament simètrica amb dues obertures per planta. A la planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra motllurada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis, dues finestres emmarcades amb pedra motllurada i ampit motllurat, un dels quals reformat, i a les golfes dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. La façana nord-est, situada a pocs metres de Sant Nazari, té una cisterna, revestida amb una estructura de planta quadrada, que sobresurt al centre. A la planta baixa hi ha dues finestres de petites dimensions, una emmarcada amb pedra treballada i l'altre amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera. Al primer pis, donant accés a la cisterna, hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada, a més d'una altra finestra, reformada, emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A les golfes hi ha únicament una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra desgastat. La façana nord-oest presenta quatre finestres reformades emmarcades amb pedra treballada. Adossat a la dreta de la façana hi ha un habitatge modern i a la dreta d'aquest el convent de les monges, també de construcció recent. La façana sud-oest està dominada completament per aquestes dues construccions modernes, un habitatge i el convent de les monges. | 08151-43 | Sector nord-oest del terme municipal | Hi ha constància documental del mas Sant Nazari l'any 1824 a través del naixement de Caterina Coromina i Agustí que visqué al mas fins als vint-i-vuit anys i fundà l'any 1877 l'Institut de les Josefines de la Caritat a Vic. L'edificació actual data probablement del segle XVIII. | 41.9778300,2.0259200 | 419301 | 4647774 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56435-foto-08151-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56435-foto-08151-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56435-foto-08151-43-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Tal com ho indica un carreu amb inscripcions a la façana principal, la masia va ser reformada l'any 1998. | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56513 | Cal Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre-5 | ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | Cal Sastre és una casa situada a la part alta del carrer Mossèn Riba Pont, al nucli de la Torre d'Oristà. Concretament es troba situada en una petita placeta uns metres al sud de l'església de Santa Maria de la Torre, on el carrer es bifurca, de manera que cal Sastre té tres de les quatre façanes exemptes, ja que la principal dóna a la placeta i les laterals a les dos continuacions del carrer Mossèn Riba Pont, una a la dreta ascendent i l'altre a l'esquerra descendent. Es tracta d'una casa de mitjanes dimensions, de planta baixa i primer pis, bastida amb murs de càrrega de maçoneria de pedra parcialment arrebossats, amb les cantonades diferenciades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al nord, presenta a nivell de planta baixa, un portal emmarcat amb pedra treballada i la data de 1762 junt amb una creu inscrits a la llinda i una finestra emmarcada amb pedra treballada repicada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada i ampit motllurat, una amb la pedra repicada i l'altra amb una inscripció a la llinda envoltant una creu en relleu on es llegeix 'AVE MARIA DOMINGO RIBERA ME FESIT' A la façana est s'observa una cantonada diferenciada integrada al mur i una única obertura, emmarcada amb brancals de pedra bisellada, llinda de fusta i ampit de pedra. La façana oest té tres obertures, dues finestres emmarcades amb pedra treballada repicada i una finestra emmarcada amb pedra bisellada. També és destacable la llosa de grans dimensions que hi ha integrada al mur. | 08151-121 | c Mn. Riba Pont, 77. Nucli urbà de la Torre d'Oristà. Oristà | Cal Sastre fou edificada durant la segona meitat del segle XVIII, tal com ho recorda una llinda d'una finestra de la façana principal, datada l'any 1762 i on hi ha la inscripció amb el nom de DOMINGO RIBERA. Aquest mateix personatge es documenta l'any 1782 en una llarga carta enviada al bisbe de Vic per obtenir la categoria de parròquia per a la Torre d'Oristà. | 41.9563500,2.0529300 | 421512 | 4645364 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56513-foto-08151-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56513-foto-08151-121-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons fonts orals, a la casa hi vivia i hi treballava un sastre a principis de segle XX, el que hauria donat el nom a la casa. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56701 | Processó de la Minerva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-la-minerva | ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. | La processó de la Minerva es celebra l'últim diumenge d'agost i és una festa pròpia de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. És una processó instituïda en acció de gràcies pels beneficis de la collita de l'any i per extensió en acció de gràcies als veïns de la parròquia. A les dotze del migdia hi ha una missa solemne amb invocació al Pare Celestial i a les cinc de la tarda hi ha el rosari amb l'exposició del Santíssim i l'estació del Santíssim que consisteix amb sis invocacions al Santíssim Sagrament seguides a cada invocació per sis parenostres, acompanyat pel cor de cantadors i cantadores d'Oristà. A continuació s'inicia la processó encapçalada per un escolanet que porta la creu processional amb un màstil; a darrere hi va la comitiva de veïns repartits en dues files, el sacerdot sota tàlem amb la custòdia custodiada per dues torxes i tot seguit el cor de cantadors i cantadores. La processó també s'acompanya amb el pendó del cor de Maria portat per tres noies. L'itinerari de la processó s'inicia a la plaça de l'església passa pel camí de la font, la plaça major, el carrer de Vic fins a cal Rossell on hi ha un altar, es beneeix, es gira i es torna pel carrer de Vic fins a la plaça Major on hi ha una altra benedicció a un altre altar. La processó s'acaba a l'església parroquial. | 08151-309 | Carrers de la població. Nucli urbà d'Oristà. Oristà. | 41.9322800,2.0606600 | 422123 | 4642684 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56701-foto-08151-309-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La primera imatge ha estat cedida per l'ajuntament d'Oristà. La segona imatge s'ha extret del llibre: Oristà i la seva història. | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 56408 | La Venta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-venta | ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | L'edifici es troba en runes. Conserva els murs de càrrega amb una altura mitjana pròxima als dos metres, amb màxims conservats a les façanes nord i oest, on arriben als cinc metres. La part nord de l'edifici està coberta de vegetació. | La Venta és una antiga masia, actualment en runes, situada al sud del nucli d'Oristà, a l'oest del carrer de la Ruixeda, just al sud de la carena coneguda com l'Esquena de l'Ase. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions enrunada, formada originalment per un volum principal i diverses estructures agropecuàries adossades a l'est. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra lligada amb morter i presenta carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. La façana principal, orientada al sud, conserva únicament els brancals de pedra bisellada (fins a un metre i mig d'alçada) del que havia estat el portal principal. De la resta de l'edifici se'n conserven trams dels murs de càrrega i de la distribució interior, amb altures que no sobrepassen els dos metres, exceptuant la cantonada entre les façanes nord i oest, i sense que s'hagi conservat cap obertura. Adossades a l'est de l'edifici hi ha les runes de diverses estructures agropecuàries. | 08151-16 | Sector sud del terme municipal | L'edifici apareix documentat per primera vegada, amb el nom de d'Aventa, l'any 1147. Les restes constructives que s'han conservat indiquen que probablement la última reedificació de la masia es va fer en els segles XVI o XVII. | 41.9225300,2.0613300 | 422167 | 4641601 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56408-foto-08151-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56408-foto-08151-16-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56414 | Casanova del Bach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-del-bach | ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | S'ha rehabilitat recentment. | La Casanova del Bach està situada a l'extrem nord d'una gran zona plana entre els torrents d'Olost i de la Font Salada, al nord-est del nucli urbà d'Oristà i al nord de la masia de la que agafa el nom. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal, ampliat en la seva part oest, i amb un cos adossat al sud-est. La masia està bastida amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. L'edifici, de planta baixa i primer pis, està coronat amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta a la planta baixa, i d'esquerra a dreta, una arcada d'arc de mig punt emmarcada amb lloses, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera, una porta emmarcada amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta i un portal emmarcat amb pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i tres finestres emmarcades amb pedra treballada, dues de les quals amb ampit motllurat. De la part dreta de la façana en sobresurt una estructura coronada amb una terrassa a la que s'accedeix a través de dues portes emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta i una gran obertura a l'extrem dret. A la planta baixa s'hi observa una finestra emmarcada amb maó i un portal emmarcat amb maó d'arc rebaixat que dóna accés a una sala coberta amb volta d'obra. La façana est té adossades diverses estructures agropecuàries bastides amb murs de maçoneria de pedra, tot i que algunes d'aquestes actualment està derruïdes. Pròpiament a la façana, s'hi observa una finestra emmarcada amb pedra, maó i fusta a la planta baixa, i dues obertures al primer pis, una finestra emmarcada amb maó a la dreta i una gran obertura, tipus eixida, a l'esquerra. La façana nord té en algunes parts un pis menys a causa del desnivell, de manera que es pot accedir directament al primer pis. S'observa, a la planta baixa, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, i al primer pis tres finestres emmarcades amb pedra treballada, la central de les quals reconvertida en porta. La façana oest presenta a la planta baixa una arcada d'arc de mig punt emmarcada amb lloses idèntica a la de la façana principal. Al primer pis s'hi observa una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i una altra finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. | 08151-22 | Sector central del terme municipal | La Casanova del Bach apareix documentada a mitjans del segle XIX, en un llistat de cases de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. Tot i així, per tipologia constructiva, es pot datar la construcció al segle XVIII. | 41.9454900,2.0742400 | 423265 | 4644138 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56414-foto-08151-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56414-foto-08151-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56414-foto-08151-22-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56417 | Cal Moliner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-moliner-0 | ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | No conserva la teulada, presenta murs parcialment esfondrats i se li han extret algunes finestres. | Cal Moliner es troba situat a l'extrem sud del terme municipal, uns 200 metres a l'oest de l'església de Sant Nazari de la Garriga. Es tracta d'una casa en estat de ruïna, de planta rectangular formada per planta baixa i un pis. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra rogenca irregular units amb morter i presenta cantonades diferenciades amb pedres de majors dimensions. La teulada, que avui en dia no es conserva, era de dues vessants amb aigües a les façanes laterals, i s'hi pot observar un ràfec format per lloses. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada, on hi ha la inscripció gravada de 1699 (amb les cues dels 9 mirant a la dreta). A la part dreta de la façana hi ha una petita finestra rectangular emmarcada amb monòlits de pedra. Al primer pis s'hi conserva una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i a la part central hi havia una finestra que ha estat extreta deixant-hi un forat al mur i els festejadors interiors a la vista. La façana est presenta un cos adossat que sobresurt perpendicularment. A la façana s'hi obra una espitllera a la dreta de la part baixa i una finestra al primer pis emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada, i amb ampit de pedra. La façana nord no presenta obertures però té una estructura semicircular adossada a la planta baixa, coberta amb lloses i terra. La façana oest presenta una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i un pou de pedra adossat a la planta baixa. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada, i ampit de pedra. A la part dreta de la façana hi ha una estructura de pedra adossada, parcialment derruïda i coberta per arbres i bardissa. | 08151-25 | Sector sud del terme municipal | Cal Moliner apareix documentada a mitjans del segle XIX, en un llistat de cases de la parròquia de Sant Nazari de la Garriga. Tot i així, per tipologia constructiva, es pot datar la construcció a finals del segle XVII, tal com indica una llinda de l'edifici datada l'any 1699. | 41.9006800,2.0512900 | 421308 | 4639184 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56417-foto-08151-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56417-foto-08151-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56417-foto-08151-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Prop de la casa hi passava el camí ramader que procedia de Santa Maria d'Oló. | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 56454 | La Gallinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-gallinera | ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | La Gallinera es troba situada al sud-est de la masia de Serrajòrdia i al nord-oest de Rocaguinarda prop de la pista forestal que uneix Sant Feliu Sasserra amb les masies de Rocaguinarda, el Crespí o el Miquelet. Es tracta d'una masia de planta rectangular formada per planta baixa, un pis i golfes amb teulada de doble vessant i aigües a la façana principal i posterior. Els murs de càrrega estan construïts amb maçoneria de pedra irregular amb calç parcialment arrebossats i presenta diverses ampliacions i reformes algunes d'elles fetes amb obra. La façana principal, orientada a sud, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat que ha quedat parcialment tapat per el balcó que hi ha a sobre. La inscripció a la clau de l'arc del portal sembla dir: ??GALES 1753. A la dreta del portal hi ha un accés amb llinda de fusta i a la dreta s'obre una petita finestra i hi ha un cos adossat de teulada d'una sola vessant que sobresurt perpendicularment i enllaça amb diverses estructures agropecuàries construïdes amb pedra i obra. Al primer pis hi ha un balcó central que tapa part del portal adovellat. Flanquegen el balcó una finestra balconera emmarcada amb obra i una finestra emmarcada amb ampit, brancals i llinda de pedra bisellada. A les golfes hi ha dues petites finestres amb ampit i emmarcades amb monòlits de pedra. La façana est està dominada per un cos de nova construcció construït sobre unes antigues estructures de pedra. A la façana nord hi ha un cos adossat de teulada d'una vessant que sobresurt perpendicularment, una eixida amb un pou de pedra i dues finestres, la de la dreta emmarcada amb ampit, brancals i llinda de pedra bisellada. La façana oest presenta tres petites obertures i dues finestres de majors dimensions: una al primer pis emmarcada amb pedra bisellada i una a nivell de golfes emmarcada amb pedra treballada. Davant la casa hi ha una agrupació d'alzines de grans dimensions, un hort tancat i diverses feixes. | 08151-62 | Sector sud-oest del terme municipal | La Gallinera es troba documentada en la relació de masies de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà feta a mitjans del segle XIX. Tot i així l'edificació actual és anterior, probablement del segle XVIII. | 41.9243200,2.0363300 | 420096 | 4641823 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56454-foto-08151-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56454-foto-08151-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56454-foto-08151-62-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya la inscripció del portal és: 1733 PSMROSUL. No s'ha pogut llegir degut a que es troba parcialment tapat per la brutícia dels ocells. | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56483 | Les Solanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-solanes-0 | ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XIX | La casa esta abandonada i la falta de manteniment provoca un deteriorament progressiu. | Les Solanes es troba situada al nord-est de la Casanova del Bach en un punt enclotat a l'estreta vall que forma el serrat d'Aguilar, a l'oest i la vaga de Vilaroger, a l'est. Es tracta d'una casa de planta rectangular allargada formada per planta baixa i un pis, amb un cos adossat a l'est que presenta el primer pis construït amb maó i reformes d'obra. Els murs càrrega són de maçoneria de pedra irregular parcialment arrebossats i la teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta tres portals a la planta baixa, el central emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada i un arc de descàrrega al damunt. Enmig hi ha dues petites finestres a mode de d'espitllera. Al primer pis hi ha tres finestres centrals emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una finestra balconera a l'esquerra emmarcada amb maó i una finestra a la dreta també emmarcada amb maó. La façana sud-est presenta dues finestres, una a la planta baixa i l'altra al primer pis. La façana nord-est presenta a la planta baixa un portal coronat amb llinda de fusta tapiat amb obra i tres finestres al primer pis emmarcades amb llinda i ampit de pedra i brancals de maó. La façana nord-oest presenta un portal a la planta baixa coronat amb llinda de fusta i emmarcat amb brancals que combinen el maó i la pedra. S'hi observa també un desaigua de pedra. Els baixos de la casa estan formats per tres sales de volta de canó de maó i davant la casa hi ha ubicada una pallissa moderna construïda amb obra. | 08151-91 | Sector central del terme municipal | Les Solanes, també coneguda com les Solanes del Bach, es troba documentada en la relació de masies de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà feta a mitjans del segle XIX. Cal pensar, doncs, que va ser construïda possiblement a principis del segle XIX. | 41.9513800,2.0846000 | 424131 | 4644783 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56483-foto-08151-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56483-foto-08151-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56483-foto-08151-91-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La masia també és coneguda com les Solanes del Bach. | 119|98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 56416 | Cal Llangardaix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llangardaix | ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. | XVIII | L'edifici es troba en runes. Conserva els murs de càrrega fins a una alçada màxima de planta baixa i primer pis, en alguns punts just fins on començava la teulada, actualment inexistent. Una part de l'interior està coberta de vegetació. | Cal Llangardaix és una antiga masia, actualment en runes, situada al sud de l'església de Sant Nazari de la Garriga, a l'extrem sud d'un serrat situat sobre la riera de Sagalés, ocupat actualment per un bosc de pins. Es tracta d'un habitatge de mitjanes dimensions parcialment enrunat, format originalment per un volum principal de planta baixa i primer pis, i diverses estructures adossades al voltant. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra petita lligada amb morter i s'hi observen diverses ampliacions, tant laterals com en alçada. Presenta cantonades diferenciades amb carreus treballats, tot i que algunes d'aquestes ja no es conserven. La teulada, actualment inexistent, era de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal era probablement la sud-oest, tot i que actualment és la que es troba més enrunada, amb el mur de càrrega pràcticament aterrat, deixant veure la distribució interior, amb murs mitgers d'entre un i dos metres d'alçada. La façana nord-oest, presenta un important esvoranc a la part dreta. A l'esquerra hi ha dues obertures, una de petita emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa i una emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis. A la part dreta hi ha unes escales de pedra que conduïen a un accés directe al primer pis. La façana nord-est conserva una única obertura, emmarcada amb pedra treballada, que donava accés a una tina de vi, al primer pis, que conserva amb els elements ceràmics de les parets laterals. Just a la dreta d'aquesta obertura sobresurt una estructura de planta quadrada dins la qual hi ha una altra tina de vi, que també conserva l'enrajolat lateral que en aquest cas, a diferència de la tina que hi ha a l'interior del volum principal, té la ceràmica vidriada. La façana sud-est conserva tres finestres, dues emmarcades amb pedra treballada, una a la planta baixa i l'altra al primer pis, i una altra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, al primer pis. | 08151-24 | Sector sud del terme municipal | Cal Llangardaix apareix documentada a mitjans del segle XIX, en un llistat de cases de la parròquia de Sant Nazari de la Garriga. Tot i així, per tipologia constructiva, es pot datar la construcció al segle XVIII. | 41.8991800,2.0563600 | 421726 | 4639013 | 08151 | Oristà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56416-foto-08151-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56416-foto-08151-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56416-foto-08151-24-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc