Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
56402 Sant Genís de Caraüll https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-de-caraull-0 FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). L'església es troba totalment enderrocada. Les restes de l'edificació foren aprofitades per a la restauració de l'església parroquial de Sant Feliu de Terrassola (Santa Maria d'Oló) Sant Genís de Caraüll (vell) es troba situada a l'extrem sud-oest de la serra de les Deveses a un quilòmetre de l'església de Sant Genís de Caraüll nou, al límit sud-est del terme municipal d'Oristà. Un vell camí amb alguns trams delimitat amb murs de pedra condueix a l'església des de la pista forestal que comunica Sant Genís de Caraüll nou amb la masia de del Pla del Vilar. Es tracta de les restes derruïdes de la primitiva església de Sant Genís de Caraüll, situades en un turó allargat que forma un precipici molt erosionat al cantó sud, sobre la riera de Sagalés. Totalment derruïda es conserven dos trams de murs. Un a la part sud, encarat al precipici on s'observa una cantonada, i l'altre en un punt elevat, ja que es tracta d'un mur que s'ha desplaçat del seu emplaçament original quedant diverses pedres unides amb morter en un bloc separat. Pocs metres a l'oest d'aquests dos trams de mur hi ha possibles tombes, que queden al descobert degut a l'erosió del punt on es troben. 08151-10 Sector sud-est del terme municipal Sant Genís de Caraüll vell es trobava situada dins de l'antic terme del castell d'Oristà, al lloc de Caraüll. El lloc de Caraüll i l'església de Sant Genís es troben documentats l'any 943 en la donació que feren Esperand i la seva muller Sufícia a Sant Pere de Vic als seus canonges, de cases, una parellada de terra i set mujades de vinya situades al castell d'Oristà, a la vall de Caraüll, afrontant les terres amb la font de Sant Genís. Les funcions parroquials apareixen documentades a partir de l'any 1060 i en la relacions de parròquies anteriors al 1154; fins al segle XII consta la seva activitat com a parròquia. La Pesta Negra del 1348 i la conseqüent despoblació degueren motivar la desaparició d'aquestes atribucions; aleshores formà part de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. El segle XIV fou una època de canvis per la parròquia, tant a nivell religiós com civil. A nivell civil el terme de Caraüll formà una quadra amb autonomia civil i batlle propi, quadra que es mantingué fins que al 1840 el terme s'incorporà al municipi de Muntanyola. A nivell religiós, a causa del despoblament, Sant Genís es convertí en sufragània de Sant Andreu d'Oristà, tal com es reflecteix el 1627; una sufragània que tenia però fonts baptismals i fossar. Al segle XVIII es construí una església nova a uns vint minuts (a peu) de la vella, al costat del mas Oliveres, restant l'antiga totalment enrunada. 41.9243300,2.1052600 425812 4641762 08151 Oristà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56402-foto-08151-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56402-foto-08151-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56402-foto-08151-10-3.jpg Inexistent Pre-romànic|Romànic|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 91|92|85 1754 1.4 43 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
56520 Font Bona https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-bona-0 L'aigua de la font és bombejada cap a la masia de Vallgatina La font Bona està situada en un punt enclotat a l'oest de la masia de Vallgatina, a tocar del rec de la Cogullada i just al límit amb el terme municipal de Sant Feliu Sasserra, a l'extrem nord-oest del terme municipal. S'accedeix a la font a través d'un corriol que baixa entre un bosc de pins fins arribar al rec, a tocar del qual es troba la font, situada en una petita esplanada. La font està formada per un brollador metàl·lic que sobresurt d'un petit mur en una part que es troba en un nivell inferior que l'esplanada del voltant. Just sota aquesta petita esplanada hi ha un dipòsit de 20.000 litres, amb una obertura superior, habitualment tancada, que permet veure el nivell de l'aigua i un sobreeixidor, a la part que dóna al rec, per on surt l'aigua sobrant. A l'altre costat del rec, hi ha una caseta dins la qual hi ha la maquinària que permet bombar l'aigua de la font cap a la masia de Vallgatina, situada en un punt elevat respecte la font. 08151-128 Sector nord-oest del terme municipal La font Bona ha estat tradicionalment la font que abastava d'aigua la masia de Vallgatina, ja que si bé hi ha altres fonts més properes a la masia, no són ni tan bones ni abundoses com aquesta. Segons fonts orals, en les últimes dècades la font només s'ha assecat una vegada, quan va deixar de rajar durant dos dies. 41.9696500,1.9967800 416876 4646893 08151 Oristà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56520-foto-08151-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56520-foto-08151-128-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Segons fonts orals, l'aigua de la font s'analitza periòdicament, amb resultats fins al moment sempre potables. 98 47 1.3 43 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
56521 Font Canaleta https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-canaleta La font Canaleta està situada en un punt enclotat al nord-oest de Sant Salvador de Serradellops, a l'extrem est del terme municipal. S'accedeix a la font a través d'un corriol que surt en direcció nord de la masia de Sansalvador i condueix, en un recorregut descendent d'uns 600 metres, fins a la font, situada en una fondalada humida ocupada per un bosc de pins. La font, situada just al marge per sobre el que es passa a l'arribar al fons de la petita vall, està formada per un brollador plàstic que sobresurt d'una paret adossada al marge i completament coberta d'heura. Davant el brollador hi ha diverses lloses que faciliten l'accés a la font. L'aigua que brolla de la font, i la que es filtra per diversos punts al voltant és recollida al fons de la petita vall donant origen al torrent de la font Canaleta. Aquest torrent, de llarg recorregut, segueix sempre una direcció sud-oest creuant bona part del terme municipal d'Oristà fins abocar les seves aigües a la riera de Sagalés. 08151-129 Sector est del terme municipal 41.9581900,2.1286700 427791 4645501 08151 Oristà Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56521-foto-08151-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56521-foto-08151-129-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98 2153 5.1 43 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
56522 Font de Cabra https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cabra L'accés és dificultós ja que les escales de pedra que hi havia per a baixar cap a la font, actualment estan amagades sota la bardissa. La font de Cabra està situada en l'anomenat torrent Fondo, una zona enclotada sota uns camps al sud de la masia de la Gallinera i pràcticament a tocar del terme municipal de Sant Feliu Sasserra. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que creua el torrent just per sobre la font, que es troba en una balma. Des de la pista s'ha de descendir pocs metres entre la vegetació al costat del torrent fins que es troba la font, pràcticament en el mateix torrent. Les escales de pedra que permetien l'accés per baixar la font actualment estan amagades sota la bardissa. La font està formada per un petit brollador que sobresurt de la roca de la balma, humida i plena de molsa, oferint un constant i abundant raig. L'aigua cau sobre la roca de tal manera que torna a entrar a dins de la roca uns centímetres més avall. Al voltant de la font hi ha abundant vegetació, una part del qual ha estat arrossegada per la força de l'aigua, i grans roques que s'han anat desprenent de la paret rocosa en la que es troba la font. 08151-130 Sector sud-oest del terme municipal 41.9199800,2.0352200 419999 4641342 08151 Oristà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56522-foto-08151-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56522-foto-08151-130-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98 2153 5.1 43 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
56523 Font de la Baga https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-baga-0 AADD (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2006. La part superior de la font està coberta d'heura La font de la Baga està situada al sud del nucli urbà d'Oristà, als peus d'una vessant obaga coneguda com el Bagot. S'accedeix a la font a través del carrer de la Font que s'ha de seguir fins sortir als afores del poble. Des d'aquest punt s'ha de seguir un corriol, de poc menys de 200 metres, que creua entre camps cap a la vessant humida i obaga del serrat, on es troba la font de la Baga. La font està formada per un dipòsit de grans dimensions adossat a la vessant de la muntanya, bastit amb murs de maçoneria de pedra, reformats amb maó, i coronat amb volta de canó de lloses a plec de llibre. Les grans dimensions del dipòsit (uns 6 metres d'alt per 4 d'ample i 7 de fons) provoquen que a la part frontal hi quedi un mur de grans dimensions. En aquest mur s'aprecien diferents reformes que denoten situacions diferents dels brolladors i dues obertures, una a l'extrem dret i l'altre a l'extrem esquerre. Actualment s'utilitza el brollador de l'extrem dret, al que es pot accedir a través d'un terra enllosat. Davant la font hi ha un petit espai delimitat amb pedra, amb dos bancs de pedra als laterals. El voltant de la font és molt humit, amb abundant vegetació típica de vessant obaga i hi ha una zona amb taules i cadires pels visitants. L'aigua sobrant de la font és conduïda a través d'un rec que segueix el corriol d'accés a la font. 08151-131 Sector central del terme municipal Antigament, bona part de la població d'Oristà utilitzava aquesta font per beure i per a usos domèstics. Les grans dimensions del dipòsit reforcen la idea que aquesta font era la principal punt d'aigua del nucli d'Oristà. A un lateral del camí que condueix a la font, just després de la última casa, hi ha la font del Reposador, que recollia la mateixa aigua de la font de la Baga i d'aquesta manera estalviava el trajecte als veïns. 41.9307900,2.0618700 422222 4642517 08151 Oristà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56523-foto-08151-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56523-foto-08151-131-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2002, 2004, 2005 i 2006 , la font de la Baga presentava un índex de nitrats de 15'00, 8'00, 32'60 i 17'3 mg/l respectivament per la qual cosa s'ha de considerar com una font potable, ja que es troba dins del límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. 98 47 1.3 43 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
56525 Font de la Devesa https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-devesa L'aigua no brolla per l'aixeta de la font si no que és conduïda directament a la bassa que hi ha al costat. La font de la Devesa està situada a mig camí entre la masia que li dóna nom i Sant Nazari, en un punt enclotat sota el serrat de la Pedragosa. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que comunica les masies de Vilarubí, la Devesa i Sant Nazari amb la carretera B-431. Seguint aquesta pista, un cop havent passat Sant Nazari en direcció a la Devesa s'arriba a una zona de camps a mà esquerra. Pel marge dret d'un d'aquests camps hi passa un camí, que és el que condueix fins la font, situada al marge nord del camp, just sota el serrat de la Pedragosa i als peus d'una alzina. La font està formada per un dipòsit de maó adossat a una paret de roca natural, una estructura d'obra a on es troba l'aixeta metàl·lica i un viver o bassa just davant. El viver, on actualment va a parar l'aigua que raja de la font és de planta rectangular i està delimitat en tot el seu volt per un mur de maçoneria de pedra que presenta un tram amb batents de maó a la part frontal, denotant un antic ús com a safareig. 08151-133 Sector nord-oest del terme municipal La bassa que hi ha al costat de la font havia estat utilitzada com a safareig pels veïns dels masos propers, la Devesa i el mas Sant Nazari. 41.9803300,2.0276900 419450 4648049 08151 Oristà Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56525-foto-08151-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56525-foto-08151-133-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98 47 1.3 43 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
56526 Font de la Mina https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mina-5 La font de la Mina està situada al sud-oest del castell de Tornamira, en la vessant obaga del serrat de Planoguera, a tocar del camp amb forma semicircular que envolta el turó on s'assenta el castell. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que ressegueix el camp pel costat oest. Seguint la pista, reformada recentment, s'arriba a una petita esplanada molt humida a on hi ha la font del Marge, descrita en una fitxa individual. Uns metres amunt d'aquesta font, en la mateixa vessant es troba la font de la Mina. La font està formada per un dipòsit o bassa picat a la roca natural i tancat per una estructura petita de maçoneria de pedra, adossada a la vessant de la muntanya, que té una obertura quadrada emmarcada amb carreus treballats i la coberta feta amb lloses.. 08151-134 Sector central del terme municipal 41.9462400,2.0546600 421643 4644239 08151 Oristà Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56526-foto-08151-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56526-foto-08151-134-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs A l'interior de la font hi viuen salamandres, fet que denota una bona qualitat de l'aigua. 98 47 1.3 43 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
56527 Font de la Serra https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-serra-0 La font de la Serra està situada a mig camí entre les masies de Serrajòrdia, al sud, i el Castellot i Llobertera, al nord, al sud-est del nucli urbà de Sant Feliu Sasserra. S'accedeix a la font a través de la pista que comunica el nucli urbà de Sant Feliu Sasserra, amb tot un grup de masies d'Oristà i de Sant Feliu Sasserra com Serrajòrdia, el Crespí o la Traveria. Seguint aquesta pista, poc abans d'arribar a la masia de Serajòrdia s'ha d'agafar un trencant a mà dreta. Al cap d'uns metres es deixa la pista i s'agafa un corriol que gira a l'esquerra i descendeix poc més de 100 metres fins la font. La font està formada per una estructura de volta apuntada de maó, arrebossada amb un esgrafiat que imita carreus de pedra. A l'interior de l'estructura hi ha un banc a cada costat i al fons, una imatge d'una Mare de Déu feta en rajols ceràmics. Sota la imatge, a la part inferior del mur, hi ha l'aixeta metàl·lica, completament envoltada de molsa. Al voltant de la font hi ha unes amples escales fetes amb maó i una taula amb quatre bancs de pedra, un dels quals és una llinda on apareix la inscripció mig esborrada 'JOSEPH SE_ 179_'. Tot el conjunt queda ubicat en un racó fresc, ombrejat per tres plataners de grans dimensions que custodien la font. 08151-135 Sector oest del terme municipal Els veïns de Sant Feliu Sasserra tenien el costum de celebrar dinars populars prop d'alguna font. Aquests dinars, coneguts com a fontades, s'havien celebrat diverses vegades a la font de la Serra, en terme municipal d'Oristà. 41.9350100,2.0290100 419503 4643016 08151 Oristà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56527-foto-08151-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56527-foto-08151-135-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs El nom de font de la Serra es deu a l'abreviatura de la masia de Serrajòrdia com a Serra, utilitzada pels veïns de la zona. 98 47 1.3 43 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
56529 Font de l'hort de Vallgatina https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhort-de-vallgatina La font de l'hort de Vallgatina està situada en un punt enclotat a l'oest de la masia de Vallgatina, en un marge al costat d'un dels horts de la masia. S'accedeix a la font a través d'un corriol que baixa des de la masia en direcció oest, fins arribar a un petit camp delimitat pel desnivell i diversos pollancres, a un costat del qual es troba la font. La font està formada per un dipòsit picat a la roca delimitat i cobert amb grans blocs de pedra, al fons del qual es va filtrant l'aigua. D'aquest dipòsit l'aigua és conduïda fins a una bassa pràcticament quadrada delimitada amb murs de maçoneria de pedra. Aquesta bassa té batents de pedra treballada en un dels seus costats, denotant un antic ús com a safareig, i lloses que sobresurten cap a l'interior formant una petita escala que permet entrar a la bassa, el terra del qual és enrajolat. L'aigua sobrant és conduïda a través d'un canal que ressegueix tot el lateral de l'hort. 08151-137 Sector nord-oest del terme municipal La font de l'hort de Vallgatina havia estat la font que abastava d'aigua la masia de Vallgatina, tant per a l'hort, com pel safareig i per la casa, tot i que modernament es va passar a utilitzar per al consum humà la font Bona, més abundosa. 41.9695100,1.9978200 416962 4646877 08151 Oristà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56529-foto-08151-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56529-foto-08151-137-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Segons fonts orals, la font no és gaire abundosa i s'asseca amb relativa facilitat. 98 47 1.3 43 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
56530 Font de l'horta de Coromines https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhorta-de-coromines Convindria canviar la peça d'uralita per un material més adient. La font de l'horta de Coromines està ubicada a l'oest de la masia que li dóna nom, en una zona enclotada al sud del puig Cornador. S'accedeix a la font a través d'un camí que surt de la masia de Coromines i creua uns camps en direcció oest fins arribar a l'altre costat d'una petita vall, on s'acaben els camps i es troba la font, situada en un marge. La font està formada per un petit mur de maçoneria de pedra integrat al marge d'on sobresurt una peça d'uralita que canalitza l'aigua cap a l'exterior. L'aigua que en brolla s'escola per un petit rec fins a una bassa que hi ha al costat, al marge de la qual creix un gran noguer. 08151-138 Sector sud del terme municipal 41.9183700,2.0738800 423203 4641128 08151 Oristà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56530-foto-08151-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56530-foto-08151-138-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Segons fonts orals, la font de l'horta de Coromines mai s'asseca del tot. 98 47 1.3 43 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
56531 Font de l'horta de Terricabras https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhorta-de-terricabras A causa de la contaminació, la font s'ha deixat d'utilitzar per al consum humà recentment. La font de l'horta de Terricabras està situada en un punt enclotat a l'est de la masia que li dóna nom. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que surt de la masia en direcció a la carena on es troben ca l'Afrau i Sant Salvador de Serradellops. Un cop es deixa la masia de Terricabras enrere es troba, ben aviat, una fondalada amb diverses feixes a mà dreta, a on s'ha de baixar per accedir a la font. La font està formada per un sistema de canalitzacions que permet recollir l'aigua que es filtra per diversos punts al voltant. El primer d'aquest punts es troba en una de les feixes que envolten la bassa que hi ha al fons de la fondalada. Del marge d'una d'aquestes feixes en regalima l'aigua, que és conduïda a través d'una regata cap a la bassa. L'aigua recollida a la bassa és transportada a través d'un tub a un viver ovalat que hi ha uns metres més avall. En aquest viver, delimitat amb murs de pedra, es recull l'aigua de la bassa de dalt i la que surt per altres punts al voltant, l'aigua dels quals és transportada al viver a través de canalitzacions, majoritàriament modernes però en algun cas fetes amb pedra. A pocs metres del viver hi ha un petit camp delimitat amb grans lloses que havia estat, originalment, l'horta de la masia de Terricabras. 08151-139 Sector est del terme municipal 41.9488300,2.1137000 426540 4644475 08151 Oristà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56531-foto-08151-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56531-foto-08151-139-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98 47 1.3 43 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
56532 Font de l'horta vella https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhorta-vella L'aigua brolla directament de la terra a través d'una canalització mínima. La font de l'horta vella està situada al marge d'una feixa, actualment ocupada pel bosc, al nord-oest de la masia de Vallgatina, a l'extrem nord-oest del terme municipal. S'accedeix a la font a través d'un corriol poc freqüentat que transcorre per un bosc de pins seguint el rec de la Cogullada fins que s'arriba a la font, situada en una feixa ocupada pel bosc en un punt elevat respecte al rec, a mitja vessant de la muntanya. La font està formada per un brollador, delimitat amb una planxa metàl·lica i coronat amb una petita llinda de pedra, que permet que l'aigua ragi directament des de la terra. Tant la planxa metàl·lica com els laterals del brollador estan totalment recoberts de vegetació, fruit de la humitat que provoca la mateixa font. L'aigua que en surt va a parar a una petita bassa delimitada amb pedres i coberta de vegetació, des d'on antigament es conduïa l'aigua a tot l'espai de l'horta, una feixa al mig del bosc que a causa del desús ha estat colonitzada pel mateix bosc de pins que l'envolta. 08151-140 Sector nord-oest del terme municipal La font de l'Horta vella s'utilitzava antigament per regar l'horta que tenia al costat, una feixa guanyada al desnivell, actualment ocupada pel bosc. 41.9752900,1.9975600 416948 4647519 08151 Oristà Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56532-foto-08151-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56532-foto-08151-140-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98 2153 5.1 43 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
56533 Font de Sagalés https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sagales La font de Sagalés està ubicada a l'est de la masia que li dóna nom, en una zona enclotada prop del pas de la riera de Sagalés. S'accedeix a la font a través d'un camí que surt de la masia de Sagalés i creua la riera de Sagalés en un entorn dominat per boscos de pi amb grans boixos. Seguint el camí s'arriba a l'extrem nord del bosc, on aquest acaba davant d'un cingle força erosionat, i als peus d'aquest cingle es troba la font. La font està formada per un brollador plàstic que sobresurt de la mateixa terra, en un punt on hi ha picat un forat circular, que forma una petit bassal sota el brollador, que a la vegada permet recollir l'aigua del brollador. Al voltant, les roques estan col·locades de tal manera que l'aigua terrosa que baixa pel cingle en cas de pluja es desvií cap als laterals. A un metre de la font hi ha passa un petit rec, el torrent de Bojons, a on va a parar l'aigua de la font, el qual desembocarà a la riera de Sagalés. 08151-141 Sector sud del terme municipal La font de Sagalés ha estat, i segueix essent, utilitzada pels habitants de la masia de Sagalés. 41.9038500,2.0693600 422810 4639520 08151 Oristà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56533-foto-08151-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56533-foto-08151-141-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98 47 1.3 43 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
56535 Font de Vilasendra https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-vilasendra S'ha condicionat l'accés a la font recentment. La font de Vilasendra està ubicada al sud de la masia que li dóna nom, en una zona enclotada sota un camps, prop d'on s'ha construït una gran bassa per a l'emmagatzematge d'aigua. S'accedeix a la font a través d'una pista que surt en direcció sud just abans d'arribar a la masia de Vilasendra i baixa zigzaguejant fins a una gran bassa d'aigua construïda recentment. Un cop s'arriba a la bassa s'ha de girar a mà esquerra, i seguir un camí delimitat per desmais joves i un rec a mà dreta i per petites balmes sota un camp a l'esquerra. Al final d'aquest camí es troba la font. La font està en una gran massa rocosa, coberta totalment de molsa i amb multitud de forats i protuberàncies. De la roca en regalima aigua per diversos punts, i es va recollint en un dels forats que hi ha a l'interior de la roca per sortir a través d'un brollador metàl·lic. Des d'aquest racó fresc i ombrívol, amb diversos boixos sobre la font, l'aigua segueix el rec que delimita el camí per on s'accedeix a la font. 08151-143 Sector sud del terme municipal 41.9197900,2.0837500 424023 4641277 08151 Oristà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56535-foto-08151-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56535-foto-08151-143-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98 47 1.3 43 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
56536 Font del Carrer https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer La terra s'ha anat acumulant davant la font i pràcticament la cobreix, l'estructura d'obra està molt deteriorada i la bassa que hi ha al costat es troba completament coberta de vegetació. La font del Carrer està situada al nord-est del carrer de la Ruixeda, pocs metres sobre la font del Cirer, en la vessant nord-oest del puig Cornador, en un punt enclotat respecte al nucli de cases. S'accedeix a la font a través d'un corriol que baixa en direcció nord-est paral·lel a uns camps des de l'entrada est del carrer de la Ruixeda. Baixant per aquest corriol s'arriba a la font del Carrer, ubicada sota una gran alzina i al costat d'un marge, uns metres més amunt de la font del Cirer, ubicada sota un gran roure. La font està formada per una estructura de maons parcialment arrebossada adossada a un marge. Aquesta estructura, que conté el dipòsit, té una barbacana d'arc rebaixat sota la qual hi ha l'aixeta metàl·lica. Aquesta es troba pràcticament a nivell de terra i no és de fàcil accés ja que al davant de la font s'hi origina un fangar a causa de l'abeuratge de bestiar. Al costat de la font hi ha una bassa, actualment coberta de vegetació, al marge de la qual hi ha una alzina de grans dimensions. 08151-144 Sector sud del terme municipal La font del Carrer era utilitzada pels veïns de les cases del carrer de la Ruixeda, exceptuant els veïns de cal Vigatà, que tenien la font del Cirer, ubicada a uns metres d'aquesta, per al seu ús exclusiu. 41.9224700,2.0676400 422690 4641589 08151 Oristà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56536-foto-08151-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56536-foto-08151-144-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98 47 1.3 43 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
56537 Font del Carrer Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-nou-0 Tot i que ja no s'utilitza pel grau de contaminació que té, la font està ben condicionada. La font del carrer Nou està situada a l'oest del carrer Nou del nucli de la Torre d'Oristà, en una raconada que fa una pista forestal al passar prop d'unes granges modernes. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que comunica la masies de Puigsaulens, amb el carrer Nou per la banda oest. Seguint aquesta pista, s'arriba a unes granges modernes, just al nord de les quals hi ha la font, situada en la part interior d'un dels revolts de la pista. La font està formada per una estructura de planta quadrada i teulada de doble vessant, bastida amb grans carreus de pedra treballada i coronada amb grans lloses de pedra. Del mur principal de la caseta, orientat al sud-oest, en sobresurt el brollador metàl·lic, completament recobert de molsa. Just a sobre del brollador hi ha un petit tros arrebossat (en alguna moment la caseta de la font havia estat arrebossada) on hi ha la data de 1981, que amb tota seguretat es refereix a una reforma. A partir de la mateixa font, força abundosa, s'inicia un rec que davalla entre camps, essent resseguit per vegetació pròpia d'aquest tipus de recs. 08151-145 Sector central del terme municipal Tradicionalment, els habitants del carrer Nou de la Torre d'Oristà utilitzaven aquesta font per a l'ús quotidià. Des de fa uns anys, a causa de la contaminació de l'aigua, la font s'ha deixat d'utilitzar. 41.9545100,2.0450400 420856 4645167 08151 Oristà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56537-foto-08151-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56537-foto-08151-145-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98 47 1.3 43 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
56539 Font del Marge https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-marge-0 La font del Marge està situada al sud-oest del castell de Tornamira, en la vessant obaga del serrat de Planoguera, a tocar del camp amb forma semicircular que envolta el turó on s'assenta el castell. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que ressegueix el camp pel costat oest. Seguint la pista, reformada recentment, s'arriba a una petita esplanada molt humida a on hi ha la font. Uns metres amunt de la font, en la mateixa vessant es troba la font de la Mina, descrita en una fitxa individual. La font està formada per un dipòsit adossat a la vessant de la muntanya, bastit amb un mur de maçoneria de pedra que actualment està cobert de vegetació. Del centre d'aquesta estructura en sobresurt una aixeta metàl·lica per on brolla l'aigua. Aquesta cau sobre una petita pica quadrada de pedra que hi ha just a sota. El voltant de la font és molt humit, amb abundant vegetació, i l'aigua es filtra per diversos punts a banda i banda de la font, originant una bassa, a uns metres de la font, on es recull tota l'aigua. 08151-147 Sector central del terme municipal 41.9463900,2.0543700 421619 4644256 08151 Oristà Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56539-foto-08151-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56539-foto-08151-147-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Tal com ho indica una inscripció, la font va ser reformada l'agost de l'any 1998. 98 47 1.3 43 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
56541 Font dels Hortets https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-hortets La font dels Hortets està situada en una zona enclotada a l'oest del nucli urbà de Sant Feliu Sasserra, en l'enclavament que té Oristà en el terme municipal veí. S'accedeix a la font a través d'un corriol que descendeix des del sector oest del nucli urbà de Sant Feliu. El camí, estret i molt sinuós, salva un important desnivell (pràcticament 40 metres en uns 150 de recorregut) fins arribar a la zona d'horts, orientats al sud-oest i al costat dels quals hi ha la font dels Hortets. La font està formada per un brollador metàl·lic que sobresurt d'un mur de maçoneria de pedra i maó. L'aigua, força escassa, és canalitzada amb tubs i conduccions i aprofitada per a regar els horts que té just al davant, on s'acumulen diversos recipients que permeten acumular i conservar l'aigua. 08151-149 Sector oest del terme municipal Tot i trobar-se en terme municipal d'Oristà, la font és utilitzada pels veïns de Sant Feliu Sasserra que utilitzen la font per regar els horts que hi ha davant. 41.9434800,2.0190200 418685 4643966 08151 Oristà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56541-foto-08151-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56541-foto-08151-149-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98 47 1.3 43 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
56542 Font Salada https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-salada AADD (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2006. La font està ben condicionada, tot i que s'hi observen deixalles en alguns punts. La font Salada està al nord-est del nucli urbà d'Oristà, a mig camí entre les masies del Bach i el molí del Bach, a tocar del torrent de la font Salada, poc abans que aquest desemboqui a la riera Gavarresa. S'accedeix a la font a través d'una pista que comunica la masia del Bach amb el molí del Bach. Seguint la pista s'arriba a una zona boscosa just abans d'un camp. Des d'aquest punt s'ha de girar a l'esquerra i s'arriba a una petita esplanada a tocar del torrent de la font Salada, a on es troba la font. La font està formada per un dipòsit rectangular de maçoneria de pedra, reformat amb maó, i cobert amb grans blocs de pedra treballada del que en sobresurten dos brolladors metàl·lics. Davant la part frontal del dipòsit, a on es troben els brolladors, hi ha uns petita escala de pedra que permet accedir més còmodament als brolladors. L'aigua que raja pels brolladors és conduïda a través d'un petit rec fins al torrent de la font Salada. A uns metres de la font hi ha una taula de pedra. 08151-150 Sector central del terme municipal L'aigua que raja per la font Salada era considerada medicinal i la gent hi anava tant per rentar-se la cara com per beure'n, amb la intenció de guarir-se els mals. 41.9392600,2.0705200 422949 4643450 08151 Oristà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56542-foto-08151-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56542-foto-08151-150-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Segons expliquen els veïns de la zona, d'un dels dos brolladors, concretament el de l'esquerra, n'emana aigua lleugerament salada. Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2002, 2004, 2005 i 2006 , la font Salada presentava un índex de nitrats de 0'80, 0'00, 0'80 i 0'40 mg/l respectivament per la qual cosa s'ha de considerar com una font potable. 98 47 1.3 43 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
56544 Pedró dels Sants Màrtirs https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-dels-sants-martirs El pedró dels sants Màrtirs es troba situat en un encreuament de camins a 300 metres al sud-oest del carrer de la Ruixeda, en el camí que condueix a Sant Nazari de la Garriga. Es tracta d'un pedró de planta quadrada de 70 x 70 centímetres i una altura de 3 metres, construït amb grans carreus de pedra treballada. Està coronat per una coberta en forma piramidal. Presenta una capella d'arc de mig punt a la cara sud-oest tancada amb una reixa de ferro. A l'interior conserva dues imatges de sants del 1945. 08151-152 Sector sud del terme municipal 41.9176900,2.0638000 422366 4641061 08151 Oristà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56544-foto-08151-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56544-foto-08151-152-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs El pedró està bastit al costat del camí ramader que procedia de Santa Maria d'Oló. 98 47 1.3 43 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
56549 Pont del torrent de Cabanas https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-de-cabanas La vegetació cobreix els voltants de l'estructura. El pont del Torrent de Cabanas està situat, al nord-est de la masia d'Altarriba i al sud de la masia de Cabanas, en l'antic camí que conduïa d'Oristà a Olost. Es tracta d'un pont construït amb maçoneria de pedra irregular amb cantonades i interior de carreus grans treballats, cobert amb volta de canó de 5,70 metres de profunditat i uns 3 metres d'alçada. Presenta un sol ull format per un sòcol d'un metre d'alçada resseguit per una imposta i un diàmetre de la volta de 2,35 metres. Al voltant hi ha crescut molta vegetació. 08151-157 Sector nord del terme municipal 41.9680000,2.0678200 422760 4646644 08151 Oristà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56549-foto-08151-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56549-foto-08151-157-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs El pont salva el pas del torrent de Cabanas en el l'antic camí que conduïa Oristà amb Olost. 49 1.5 43 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
56550 Pont del Bach https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-bach El pont del Bach està situat a 100 metres a l'oest de la masia del Bach salvant un petit rec. És un pont de petites dimensions d'uns 7 metres de pas. Està construït amb maçoneria de pedra amb algunes parts de filades regulars de carreus treballats i presenta un sol ull d'arc de mig punt amb dovelles, d'un metre de diàmetre. Té una altura de 2,20 metres i una amplada de 3,70 metres. 08151-158 Sector central del terme municipal 41.9383800,2.0737300 423214 4643350 08151 Oristà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56550-foto-08151-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56550-foto-08151-158-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Uns metres al sud-est hi ha un pas que creua el mateix rec, flanquejat per dos grans roures, i un tram d'un antic camí que s'enfila a l'oest. Podria correspondre a l'antic accés a la masia del Bach. 49 1.5 43 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
56553 Tina de glans del Blanquer https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-glans-del-blanquer MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. S'han desprès algunes pedres del costat sud. La tina o pou de glans del Blanquer es troba situat a 40 metres a l'oest de la masia del Blanquer, al límit d'un marge o desnivell pronunciat. Es tracta d'un pou circular, d'uns dos metres de diàmetre i dos metres de profunditat, picat a la roca natural amb la part superior construïda amb un mur de 70 centímetres d'alçada, de pedres regulars força grosses d'uns 20 centímetres de gruix. Envolta aquest mur una gruixuda paret de pedra de 80 centímetres d'amplada i de menor alçada. A la part nord hi ha un canal que recollia l'aigua de la pluja d'un planell rocós situat en un petit serrat a uns metres a l'oest del pou. El desguàs o sortida d'aigua es troba a la banda sud del pou, en ple desnivell del terreny. 08151-161 Sector nord-oest del terme municipal La tina o pou de glans del Blanquer es va utilitzar fins a finals del segle XIX. Modernament el pou de glans del Blanquer es va fer servir com a dipòsit d'aigua. Recollia l'aigua de la pluja a través del canal que comunicava el serrat rocós proper amb el pou. Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès central, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). 41.9722600,2.0228700 419041 4647158 08151 Oristà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56553-foto-08151-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56553-foto-08151-161-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. 98 47 1.3 43 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
56554 Tines de glans de Vilarubí https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-glans-de-vilarubi VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. Hi ha un pal de la llum en el forat lateral d'una de les dos tines. Les tines de glans de Vilarubí es troben situades en un planell rocós a 130 metres al sud-oest de la masia de Vilarubí a l'esquerra del camí que condueix de Pahonellas a Vilarubí. Es tracta de dues tines de glans circulars picades a la roca natural que presenten un diàmetre de 2'35 metres cadascuna. Es troben parcialment tapades amb terra conservant una profunditat interior de 1 metre. Actualment es troben plenes d'aigua ja que acumulen l'aigua de la pluja. Una de les tines presenta una zona per accedir a l'interior. 08151-162 Sector nord-oest del terme municipal Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès central, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). 41.9714800,2.0332500 419900 4647062 08151 Oristà Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56554-foto-08151-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56554-foto-08151-162-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 47 1.3 43 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
56555 Tines de glans de la Bauma https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-glans-de-la-bauma MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. Una de les tines està tapiada de terra. L'altra presenta aigua estancada i vegetació a l'interior. Les tines de glans de la Bauma estan situades en un planell rocós sobre el mas de la Bauma, prop del mas cal Rodelles (de l'enclavament del municipi de Prats de Lluçanès) i del riu Bassí. Es tracta de dues tines o pous picats a la roca natural col·locats un al costat de l'altre, que presenten uns diàmetres de 1,30 i 2 metres respectivament i una profunditat aproximada de 1,30 metres. La que es troba situada més al nord està tapada amb terra i la que queda a la vista es troba plena d'aigua i amb vegetació. Al fons de la tina hi ha un forat que servia de desguàs de l'aigua. 08151-163 Sector oest del terme municipal Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès central, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). Fonts orals havien sentit a dir-ne les tines del canemar i per tant es pot suposar que també podrien haver servit per estovar el cànem. 41.9583000,2.0336100 419913 4645598 08151 Oristà Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56555-foto-08151-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56555-foto-08151-163-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. 47 1.3 43 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
56557 Xup xic de Serrajòrdia https://patrimonicultural.diba.cat/element/xup-xic-de-serrajordia MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Ha crescut vegetació a la coberta i la part del darrera presenta força erosió. El xup xic de Serrajòrdia es troba situat uns 10 metres davant la façana principal de la masia de Serrajòdrdia. Es tracta d'un xup excavat a terra que presenta una zona d'accés descendent amb unes escales i un dipòsit d'emmagatzematge d'aigua, sota terra, de 6 x 3,8 metres cobert amb una volta de pedra. La part que es veu des de l'exterior correspon a l'estructura d'accés a l'interior. És una estructura feta amb maçoneria de pedra irregular de 1,50 x 3 x 1,30 m i coberta amb teulada d'una vessant de fusta i lloses. Presenta una entrada orientada a l'oest i un sobreeixidor de pedra a la part nord. 08151-165 Sector oest del terme municipal El xup de Serrajòrdia recollia l'aigua de la pluja de les canals de la masia. Es va utilitzar per l'ús de la casa fins que va arribar l'aigua corrent. 41.9330300,2.0304900 419623 4642795 08151 Oristà Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56557-foto-08151-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56557-foto-08151-165-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. 94 47 1.3 43 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
56558 Xup gros de Serrajòrdia https://patrimonicultural.diba.cat/element/xup-gros-de-serrajordia Una part del ràfec del xup ja no es conserva i els murs exteriors estan força deteriorats El xup gros de Serrajòrdia està situat a uns metres de la masia de Serrajòrdia, en l'esplanada que s'estén davant la façana principal d'aquesta. Es tracta d'una estructura pràcticament quadrada (uns 5 per 5 metres) bastida amb murs de càrrega de maçoneria de pedra mitjana, amb pedres de majors dimensions delimitant les cantonades i l'entrada principal, de forma rectangular i orientada al sud. El xup està coronat amb una volta de lloses a plec de llibre, que exteriorment queda coberta per terra i vegetació i un ràfec de grans lloses del que només se'n conserva una part. La façana principal del xup, orientada al sud té una única obertura que dóna accés a l'interior, on s'emmagatzema l'aigua. El forat interior, pràcticament cúbic, està picat a la roca natural en tota la seva meitat inferior. 08151-166 Sector oest del terme municipal Aquest xup també havia estat utilitzat com a pou o dipòsit d'aigua ja que, segons fonts orals, l'aigua hi neix. 41.9332500,2.0298400 419569 4642820 08151 Oristà Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56558-foto-08151-166-2.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 94 47 1.3 43 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
56559 Xup de Vilaroger https://patrimonicultural.diba.cat/element/xup-de-vilaroger VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. El xup de Vilaroger es troba situat a uns metres al sud-est de la façana principal de la masia, al costat d'unes estructures agropecuàries. Es tracta d'una estructura rectangular de 3 x 3,60 metres construït amb murs de maçoneria de pedra que es troben coronats en pedres de forma piramidal. La porta d'accés, orientada al nord, està tancada per una reixa. 08151-167 Sector est del terme municipal Modernament, el xup s'utilitzava per a recollir l'aigua de la pluja i bombar-la quan s'havia d'utilitzar per regar. Anteriorment, podria haver servit per a guardar-hi glans. Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès central, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). 41.9480800,2.0931700 424837 4644409 08151 Oristà Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 47 1.3 43 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
56560 Xup de Tornamira https://patrimonicultural.diba.cat/element/xup-de-tornamira VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. El xup de Tornamira està situat uns metres a l'oest de l'antic castell, actualment masia, que li dóna nom, a tocar de la masoveria de Tornamira i d'una bassa reformada modernament. Es tracta d'una estructura petita i pràcticament quadrada (uns 2'9 per 2'9 metres) bastida amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, amb carreus treballats delimitant les cantonades i l'entrada principal reformada amb maó. El xup està coronat amb una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal del xup, orientada al nord-est té una única obertura, emmarcada amb brancals de maó i llinda monolítica triangular de pedra treballada, que dóna accés a l'interior, on s'emmagatzema l'aigua. La resta de les façanes no tenen obertures, exceptuant la sud-est, on hi ha una petita finestra emmarcada amb pedra treballada que a l'interior es converteix en un desaigua de pedra treballada que sobresurt del mur. 08151-168 Sector central del terme municipal El xup de Tornamira s'havia utilitzat modernament com a dipòsit d'aigua, encara que es probable que la seva funció original fos la de guardar glans en aigua. Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès central, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). 41.9497800,2.0590700 422013 4644628 08151 Oristà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56560-foto-08151-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56560-foto-08151-168-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 94 47 1.3 43 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
56561 Xup de Terricabras https://patrimonicultural.diba.cat/element/xup-de-terricabras VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. Alguns dels seus murs exteriors es conserven parcialment a mitja alçada. El xup de Terricabras es troba situat a 100 metres al nord de la masia de Terricabras al costat del camí d'accés a la masia. Es tracta d'una estructura quadrada d'uns 4 x 4 metres amb murs d'un metre d'alçada exteriorment i 2 metres de fondària a l'interior en el qual hi ha crescut arbres i està parcialment cobert de terra. Construït amb maçoneria de pedra i cantonades amb carreus de majors dimensions presenta una obertura d'accés a la banda sud que conserva un brancal de pedra treballada. 08151-169 Sector est del terme municipal El xup de Terricabras havia servit per guardar-hi glans. Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès central, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). Modernament el xup es va fer servir per rentar-hi roba. 41.9489600,2.1119500 426395 4644491 08151 Oristà Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56561-foto-08151-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56561-foto-08151-169-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 94 47 1.3 43 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
56563 Molí d'oli de Sant Nazari de la Garriga https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-doli-de-sant-nazari-de-la-garriga MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Es conserven les tres peces monolítiques que formaven el molí, tot i que erosionades per estar a la intempèrie. Les restes del molí d'oli de Sant Nazari de la Garriga estan situades a pocs metres de l'església, en un turó on encara es conserven algunes oliveres, a l'extrem sud del terme municipal. Es tracta d'un molí d'oli del que es conserven tres peces monolítiques, repartides en l'entorn proper de l'església, on queden vestigis de diverses estructures construïdes amb maçoneria de pedra, una de les quals correspondria a la cel·la de l'ermità de Sant Nazari de la Garriga. La peça que anava a la part inferior, anomenada sotamola o mola sotana i semblant a les de la premsa de vi, està conservada a uns metres de la façana principal de Sant Nazari de la Garriga, en una zona ocupada actualment per arbustos on s'intueixen diversos murs del que haurien estat estructures relacionades amb l'església. Aquesta peça, completament circular, amida uns 135 centímetres de diàmetre, amb un orifici central de 16 centímetres de diàmetre i una paret lateral d'uns 10 centímetres d'alçada que ressegueix tot el perímetre de la peça deixant únicament un punt de sortida. Les altres dues peces, que són les moles de forma tronco-cònica o trulls que giraven sobre la peça inferior o sotamola, estan conservades just davant de la façana principal de l'església, una integrada en el banca de pedra que ressegueix part de l'església i l'altra al bell mig del petit pati que hi ha davant la façana principal. Aquesta última amida uns 70 centímetres de diàmetre a la part superior (a la inferior és més estret), amb un orifici central de 16 centímetres de diàmetre i una alçada pròxima als 30 centímetres. L'altra mola, de menors dimensions, amida en el seu extrem més ample uns 60 centímetres de diàmetre amb un orifici central de 14 centímetres de diàmetre i una alçada també propera als 30 centímetres. 08151-171 Sector sud del terme municipal Antigament el conreu de les oliveres era força comú en el sector més meridional del terme municipal d'Oristà. Prova d'això són alguns topònims com la masia de les Oliveres (en terme de Muntanyola però a tocar d'Oristà) o l'Olivar de la masia de Sagalés. A tocar de l'església de Sant Nazari de la Garriga encara es poden observar alguns exemplars d'olivera. 41.9016200,2.0548200 421602 4639285 08151 Oristà Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56563-foto-08151-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56563-foto-08151-171-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98 47 1.3 43 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
56567 Passeres del molí de la Coromina https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeres-del-moli-de-la-coromina Falten dos o tres blocs dels que formaven la passera i la vegetació cobreix els blocs laterals a cada extrem, per on actualment ja no hi passa l'aigua. Les passeres del molí de la Coromina estan situades poc metres a l'oest del molí que els dóna nom, sobre la riera Gavarresa i a l'oest del nucli de la Torre d'Oristà. Es tracta d'unes passeres col·locades a la riera Gavarresa per permetre el pas a peu per sobre la riera. Actualment es conserven 14 blocs de pedra, tot i que en falten dos o tres, precisament per lloc on actualment hi passa la major part del cabal de la riera. Els blocs treballats amiden aproximadament uns 50 centímetres de llarg per uns 10/15 d'ample i s'eleven poc més de mig metre sobre la riera. Uns metres al nord d'aquestes passeres, just al costat del pas que actualment permet creuar la riera als vehicles, s'observen les restes d'unes altres passeres, amb 7 blocs conservats de menors dimensions, més baixos i petits. 08151-175 Sector central del terme municipal Antigament hi havia diverses maneres de salvar el pas per sobre la riera. Una solució, pels camins rals i ramaders era la construcció de ponts o guals que permetien el pas a persones, ramats o vehicles de tracció animal. En el cas de camins secundaris, una de les solucions més comunes era la construcció d'unes passeres. Aquestes passeres, formades per grans blocs de pedra permetien el pas a peu per sobre la riera. 41.9584600,2.0631700 422363 4645588 08151 Oristà Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56567-foto-08151-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56567-foto-08151-175-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 49 1.5 43 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
56568 Passeres del molí de Tornamira https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeres-del-moli-de-tornamira El desús ha propiciat el creixement de bardissa. Algunes de les pedres que formen la passera s'han fet malbé. Les passeres del molí de Tornamira estan situades al sud-est del castell de Tornamira, a 40 metres a l'oest del molí de Tornamira i tancant per la part sud la Gorga que forma la riera Gavarresa, un ample gorg envoltat de canyís que mai s'asseca, ja que segons fonts orals hi neix aigua. Les passeres travessen la riera Gavarresa transversalment i servien per comunicar el molí, situat a la banda de llevant de la riera, amb l'altre costat, on es troba el castell de Tornamira. Estan formades per 11 pedres de diverses mides i amplades, algunes d'elles força estretes, i separades també per distancies irregulars. Entre els blocs treballats hi ha també altres pedres, sense treballar, que s'utilitzen igualment per a creuar la riera com és el cas d'una gran roca situada al centre. 08151-176 Sector central del terme municipal Antigament hi havia diverses maneres de salvar el pas per sobre la riera. Una solució, pels camins rals i ramaders era la construcció de ponts o guals que permetien el pas a persones, ramats o vehicles de tracció animal. En el cas de camins secundaris, una de les solucions més comunes era la construcció d'unes passeres. Aquestes passeres, formades per grans blocs de pedra permetien el pas a peu per sobre la riera. Fonts orals expliquen que en un any de forta sequera els veïns d'Oristà van arrencar una de les pedres de la passera per tal de permetre que la riera baixés amb més aigua, ja que les passeres tanquen una mica el pas de l'aigua de la Gorga, situada al nord. 41.9483100,2.0621600 422267 4644462 08151 Oristà Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56568-foto-08151-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56568-foto-08151-176-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 49 1.5 43 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
56569 Passeres del molí de Cabanas https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeres-del-moli-de-cabanas Les passeres del molí de Cabanas estan situades a 130 metres del molí de Cabanas, travessant la riera Lluçanès de forma transversal en direcció a la resclosa del molí de Cabanas. Estan formades per 15 pedres que mesuren 60 centímetres de llargada per 15 centímetres d'amplada, separades entre si per una distància d'un pas, aproximadament d'uns 80 centímetres i sobresortint uns 55 centímetres de l'aigua. Prop de les passeres hi ha construït un mur amb lloses a plec de llibre que forma un petit saltant d'aigua. 08151-177 Sector nord del terme municipal Antigament hi havia diverses maneres de salvar el pas per sobre la riera. Una solució, pels camins rals i ramaders era la construcció de ponts o guals que permetien el pas a persones, ramats o vehicles de tracció animal. En el cas de camins secundaris, una de les solucions més comunes era la construcció d'unes passeres. Aquestes passeres, formades per grans blocs de pedra permetien el pas a peu per sobre la riera. 41.9786800,2.0695200 422914 4647828 08151 Oristà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56569-foto-08151-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56569-foto-08151-177-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Privada Estructural 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 49 1.5 43 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
56570 Forn de calç de l'hort del Crespí https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-lhort-del-crespi MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. www.lafura.cat/suplements/arxius/arxius.htm Estructura en estat de ruïna. El forn de l'hort del Crespi es troba situat a120 metres al nord oest de la masia del Crespi al marge d'un camp que havia estat l'antic hort del Crespi. Es tracta d'una estructura cilíndrica emplaçada en la pendent d'un marge, de 3,10 metres de diàmetre interior i una alçada conservada d'uns 3 metres. Presenta un esvoranc a la banda est i a la part superior del s'hi poden observar algunes pedres disposades en filades. 08151-178 Sector sud-oest del terme municipal Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn de calç dins les seves terres. La funció dels forns de calç era coure les pedres calcàries sedimentàries, riques en carbonat de calci, per obtenir calç. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, en un forn de forma rodona a dins la terra o a la roca. Es necessitaven temperatures de 800°C perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. La calç obtinguda tenia moltes aplicacions: servia per emblanquinar, desinfectar, per ensulfatar les plantes contra les plagues i per a la construcció. Però per aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desbrossant el bosc. Aquesta llenya s'apilava en feixes anomenades fogots, d'un pes aproximat de 30 quilos. Per fer-nos-en una idea, per a un forn de 800 quintars de pedra (1 quintar = 40 quilos) feien falta uns 2.000 fogots. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra idònia amb pics, malls i parpalines. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del 'curull' les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o 'boca' per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Un forn de la capacitat abans esmentada trigava de vuit a deu dies i quan els entesos deien que ja era al seu punt sellaven la boca del forn i la part superior o 'curull' amb pedres i fang durant quatre o cinc dies més. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar la calç en carros a la seva destinació per al seu ús. 41.9155800,2.0411300 420483 4640848 08151 Oristà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56570-foto-08151-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56570-foto-08151-178-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. 98 47 1.3 43 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
56571 Forn de calç de la cometa del Crespí https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-cometa-del-crespi MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. www.lafura.cat/suplements/arxius/arxius.htm Estructura en estat de ruïna. El forn de la cometa del Crespí es troba situat en una pendent al sud de la masia del Crespi, a la banda est del torrent Fondo. Es tracta d'una estructura circular de 3,60 metres de diàmetre i una altura interior que varia entre els 2'20 i els 3'40 metres d'alçada conservada, amb un esvoranc a la banda oest, banda oposada al marge en el qual està assentat el forn. Presenta un gruixut mur de pedra de 1,50 metres alçada. 08151-179 Sector sud-oest del terme municipal Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn de calç dins les seves terres. La funció dels forns de calç era coure les pedres calcàries sedimentàries, riques en carbonat de calci, per obtenir calç. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, en un forn de forma rodona a dins la terra o a la roca. Es necessitaven temperatures de 800°C perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. La calç obtinguda tenia moltes aplicacions: servia per emblanquinar, desinfectar, per ensulfatar les plantes contra les plagues i per a la construcció. Però per aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desbrossant el bosc. Aquesta llenya s'apilava en feixes anomenades fogots, d'un pes aproximat de 30 quilos. Per fer-nos-en una idea, per a un forn de 800 quintars de pedra (1 quintar = 40 quilos) feien falta uns 2.000 fogots. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra idònia amb pics, malls i parpalines. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del 'curull' les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o 'boca' per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Un forn de la capacitat abans esmentada trigava de vuit a deu dies i quan els entesos deien que ja era al seu punt sellaven la boca del forn i la part superior o 'curull' amb pedres i fang durant quatre o cinc dies més. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar la calç en carros a la seva destinació per al seu ús. 41.9124200,2.0418800 420542 4640496 08151 Oristà Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56571-foto-08151-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56571-foto-08151-179-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. 98 47 1.3 43 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
56572 Forn de calç de Boladeras https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-boladeras MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. www.lafura.cat/suplements/arxius/arxius.htm Es troba parcialment aterrat i hi ha crescut un arbre a l'interior. El forn de calç de Boladeras es troba situat al costat de la teuleria de Boladeras, els dos al marge d'un camp, en l'anomenada zona del clot de l'Infern a la vall de Caraüll, al sud-est de la masia de Boladeras i al nord-est de la masia de Caraüll. S'hi accedeix a partir d'una pista forestal que segueix de forma paral·lela per l'oest del serrat de Venturana. Es conserva una estructura cilíndrica d'uns 2,5 metres de diàmetre i està format per unes gruixudes parets de terra cuita amb un tipus d'arrebossat interior fruit, possiblement, de les coccions del forn. L'alçada entre 2 i 2,5 metres és variable i presenta esvorancs al seu perímetre. L'interior està ple de terra i hi ha crescut vegetació. També si pot observar interiorment la possible boca del forn de forma semicircular. 08151-180 Sector sud-est del terme municipal Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn de calç dins les seves terres. La funció dels forns de calç era coure les pedres calcàries sedimentàries, riques en carbonat de calci, per obtenir calç. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, en un forn de forma rodona a dins la terra o a la roca. Es necessitaven temperatures de 800°C perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. La calç obtinguda tenia moltes aplicacions: servia per emblanquinar, desinfectar, per ensulfatar les plantes contra les plagues i per a la construcció. Però per aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desbrossant el bosc. Aquesta llenya s'apilava en feixes anomenades fogots, d'un pes aproximat de 30 quilos. Per fer-nos-en una idea, per a un forn de 800 quintars de pedra (1 quintar = 40 quilos) feien falta uns 2.000 fogots. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra idònia amb pics, malls i parpalines. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del 'curull' les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o 'boca' per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Un forn de la capacitat abans esmentada trigava de vuit a deu dies i quan els entesos deien que ja era al seu punt sellaven la boca del forn i la part superior o 'curull' amb pedres i fang durant quatre o cinc dies més. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar la calç en carros a la seva destinació per al seu ús. 41.9194600,2.0912600 424645 4641233 08151 Oristà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56572-foto-08151-180-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98 47 1.3 43 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
56573 Forn de calç de Sagalés https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-sagales www.lafura.cat/suplements/arxius/arxius.htm Una part lateral del forn s'ha esfondrat i la vegetació creix a l'interior. El forn de calç de Sagalés està situat al nord-est de la casa que li dóna nom, en una vessant prop d'un camp on antigament hi havia hagut feixes amb oliveres (la zona es coneix com l'Olivar), però que actualment està ocupada per un bosc de pins. Es tracta d'un forn de calç de planta circular d'uns tres metres i mig de diàmetre excavat a terra i acabat amb algunes parts de mur de maçoneria de pedra. Es conserven poc menys de 5 metres d'altura i presenta un esvoranc a la part est, per on transcorre un petit rec. Les parets del forn denoten la seva utilització ja que part del material es troba fos. A l'interior hi ha crescut vegetació, dificultant l'accés al forn. Al voltant del forn es troben restes de calç. 08151-181 Sector sud del terme municipal Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn de calç dins les seves terres. La funció dels forns de calç era coure les pedres calcàries sedimentàries, riques en carbonat de calci, per obtenir calç. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, en un forn de forma rodona a dins la terra o a la roca. Es necessitaven temperatures de 800°C perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. La calç obtinguda tenia moltes aplicacions: servia per emblanquinar, desinfectar, per ensulfatar les plantes contra les plagues i per a la construcció. Però per aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desbrossant el bosc. Aquesta llenya s'apilava en feixes anomenades fogots, d'un pes aproximat de 30 quilos. Per fer-nos-en una idea, per a un forn de 800 quintars de pedra (1 quintar = 40 quilos) feien falta uns 2.000 fogots. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra idònia amb pics, malls i parpalines. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del 'curull' les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o 'boca' per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Un forn de la capacitat abans esmentada trigava de vuit a deu dies i quan els entesos deien que ja era al seu punt sellaven la boca del forn i la part superior o 'curull' amb pedres i fang durant quatre o cinc dies més. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar la calç en carros a la seva destinació per al seu ús. 41.9075600,2.0682900 422726 4639932 08151 Oristà Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56573-foto-08151-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56573-foto-08151-181-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98 47 1.3 43 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
56574 Forn de calç de Tornamira https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-tornamira www.lafura.cat/suplements/arxius/arxius.htm Té un important esvoranc al cantó sud. El forn de calç de Tornamira està situat al nord-est del castell de Tornamira en un marge d'un camp, prop del meandre de la riera Gavarresa que envolta Puigciutat. Del forn de calç se'n conserva una estructura cilíndrica d'uns 2'5 metres de diàmetre i està format per unes primes parets de terra cuita amb un tipus d'arrebossat interior produït, possiblement, per les coccions que havia fet el forn. L'interior es troba ple de terra i vegetació. La part sud té un tros enrunat de manera que el mur assoleix uns 2 metres d'altura, menys que a la resta de l'estructura. 08151-182 Sector central del terme municipal Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn de calç dins les seves terres. La funció dels forns de calç era coure les pedres calcàries sedimentàries, riques en carbonat de calci, per obtenir calç. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, en un forn de forma rodona a dins la terra o a la roca. Es necessitaven temperatures de 800°C perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. La calç obtinguda tenia moltes aplicacions: servia per emblanquinar, desinfectar, per ensulfatar les plantes contra les plagues i per a la construcció. Però per aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desbrossant el bosc. Aquesta llenya s'apilava en feixes anomenades fogots, d'un pes aproximat de 30 quilos. Per fer-nos-en una idea, per a un forn de 800 quintars de pedra (1 quintar = 40 quilos) feien falta uns 2.000 fogots. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra idònia amb pics, malls i parpalines. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del 'curull' les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o 'boca' per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Un forn de la capacitat abans esmentada trigava de vuit a deu dies i quan els entesos deien que ja era al seu punt sellaven la boca del forn i la part superior o 'curull' amb pedres i fang durant quatre o cinc dies més. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar la calç en carros a la seva destinació per al seu ús. 41.9504300,2.0624800 422296 4644698 08151 Oristà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56574-foto-08151-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56574-foto-08151-182-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98 47 1.3 43 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
56575 Forn de calç de Terricabras https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-terricabras www.lafura.cat/suplements/arxius/arxius.htm Es troba parcialment derruït amb un gran esvoranc a la banda sud. El forn de calç de Terricabras es troba situat a 800 metres al sud-oest de la masia de Terricabras en el desnivell d'una vessant prop del torrent de Font Canaleta. S'accedeix al forn a través d'un corriol que surt de la masia en direcció sud-oest i la seva localització és difícil. Es tracta d'un forn d'estructura cilíndrica de 2,90 metres de diàmetre interior i una alçada conservada de 3 metres. Presenta un gran esvoranc a la banda sud que li van fer per evitar que caigués algun animal a dins i no en pogués sortir. L'interior i els voltants estan plens de bardisses i vegetació. 08151-183 Sector est del terme municipal Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn de calç dins les seves terres. La funció dels forns de calç era coure les pedres calcàries sedimentàries, riques en carbonat de calci, per obtenir calç. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, en un forn de forma rodona a dins la terra o a la roca. Es necessitaven temperatures de 800°C perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. La calç obtinguda tenia moltes aplicacions: servia per emblanquinar, desinfectar, per ensulfatar les plantes contra les plagues i per a la construcció. Però per aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desbrossant el bosc. Aquesta llenya s'apilava en feixes anomenades fogots, d'un pes aproximat de 30 quilos. Per fer-nos-en una idea, per a un forn de 800 quintars de pedra (1 quintar = 40 quilos) feien falta uns 2.000 fogots. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra idònia amb pics, malls i parpalines. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del 'curull' les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o 'boca' per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Un forn de la capacitat abans esmentada trigava de vuit a deu dies i quan els entesos deien que ja era al seu punt sellaven la boca del forn i la part superior o 'curull' amb pedres i fang durant quatre o cinc dies més. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar la calç en carros a la seva destinació per al seu ús. 41.9446800,2.1071700 425994 4644020 08151 Oristà Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56575-foto-08151-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56575-foto-08151-183-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98 47 1.3 43 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
56576 Forn de calç de les Oliveres https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-les-oliveres MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. www.lafura.cat/suplements/arxius/arxius.htm Estructura en ruïnes plena de bardisses. El forn de calç de les Oliveres es troba situat en un petit serrat al nord-oest de la masia de les Oliveres, prop de l'església de Sant Genís (nou) i a l'oest del torrent del Puig. Es tracta d'un forn de calç sense ús, d'estructura cilíndrica parcialment derruït i cobert per vegetació i bardisses. Presenta un diàmetre de 2,70 metres i una alçada conservada variable de 2,50 metres en el punt de major altura. 08151-184 Sector sud del terme municipal Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn de calç dins les seves terres. La funció dels forns de calç era coure les pedres calcàries sedimentàries, riques en carbonat de calci, per obtenir calç. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, en un forn de forma rodona a dins la terra o a la roca. Es necessitaven temperatures de 800°C perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. La calç obtinguda tenia moltes aplicacions: servia per emblanquinar, desinfectar, per ensulfatar les plantes contra les plagues i per a la construcció. Però per aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desbrossant el bosc. Aquesta llenya s'apilava en feixes anomenades fogots, d'un pes aproximat de 30 quilos. Per fer-nos-en una idea, per a un forn de 800 quintars de pedra (1 quintar = 40 quilos) feien falta uns 2.000 fogots. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra idònia amb pics, malls i parpalines. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del 'curull' les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o 'boca' per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Un forn de la capacitat abans esmentada trigava de vuit a deu dies i quan els entesos deien que ja era al seu punt sellaven la boca del forn i la part superior o 'curull' amb pedres i fang durant quatre o cinc dies més. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar la calç en carros a la seva destinació per al seu ús. 41.9216700,2.0978600 425195 4641473 08151 Oristà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56576-foto-08151-184-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Prop seu hi ha la teuleria de les Oliveres.La segona imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. 98 47 1.3 43 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
56577 Forn de calç del pla de la Calç https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-pla-de-la-calc MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. www.lafura.cat/suplements/arxius/arxius.htm Es troba parcialment cobert de terra i vegetació. El forn de calç del pla de la Calç es troba situat al nord-oest de la masia de Vallgatina, en una esplanada elevada coneguda com el pla de la Calç on apareix a la superfície una veta de roca calcària. Es tracta d'un forn d'estructura quadrada i cantonades arrodonides de 2,70 metres per costat i una alçada conservada d'uns 3 metres. Conserva, a la part inferior, diverses filades d'arcs que separaven la zona de combustió de la de cocció. Els murs exteriors eren originalment de maçoneria de pedra, tot i que actualment pràcticament no son visibles, com la boca del forn, avui amagada sota la terra. 08151-185 Sector nord-oest del terme municipal Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn de calç dins les seves terres. La funció dels forns de calç era coure les pedres calcàries sedimentàries, riques en carbonat de calci, per obtenir calç. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, en un forn de forma rodona a dins la terra o a la roca. Es necessitaven temperatures de 800°C perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. La calç obtinguda tenia moltes aplicacions: servia per emblanquinar, desinfectar, per ensulfatar les plantes contra les plagues i per a la construcció. Però per aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desbrossant el bosc. Aquesta llenya s'apilava en feixes anomenades fogots, d'un pes aproximat de 30 quilos. Per fer-nos-en una idea, per a un forn de 800 quintars de pedra (1 quintar = 40 quilos) feien falta uns 2.000 fogots. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra idònia amb pics, malls i parpalines. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del 'curull' les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o 'boca' per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Un forn de la capacitat abans esmentada trigava de vuit a deu dies i quan els entesos deien que ja era al seu punt sellaven la boca del forn i la part superior o 'curull' amb pedres i fang durant quatre o cinc dies més. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar la calç en carros a la seva destinació per al seu ús. Segons fonts orals, el forn ja no funcionava a principis del segle XX. 41.9715800,2.0017400 417289 4647103 08151 Oristà Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56577-foto-08151-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56577-foto-08151-185-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. 98 47 1.3 43 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
56578 Forn de calç del coll de la Creueta https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-coll-de-la-creueta MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. www.lafura.cat/suplements/arxius/arxius.htm Es troba parcialment enrunat i cobert de vegetació. El forn de calç del coll de la Creueta es troba situat al nord-est de la masia de Vallgatina, en una vessant pronunciada sota la qual passa la pista forestal que condueix a la masia, uns metres per sota del pla de la Calç, una esplanada on apareix una veta de pedra calcària. Es tracta d'un forn d'estructura quadrada i cantonades arrodonides de 2,60 per 2'80 metres per costat i una alçada conservada inferior als 2 metres. No s'observa cap mur ja que tot el forn és excavat a terra. La boca del forn, possiblement encarada cap al sud, està completament tapada de terra. 08151-186 Sector nord-oest del terme municipal Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn de calç dins les seves terres. La funció dels forns de calç era coure les pedres calcàries sedimentàries, riques en carbonat de calci, per obtenir calç. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, en un forn de forma rodona a dins la terra o a la roca. Es necessitaven temperatures de 800°C perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. La calç obtinguda tenia moltes aplicacions: servia per emblanquinar, desinfectar, per ensulfatar les plantes contra les plagues i per a la construcció. Però per aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desbrossant el bosc. Aquesta llenya s'apilava en feixes anomenades fogots, d'un pes aproximat de 30 quilos. Per fer-nos-en una idea, per a un forn de 800 quintars de pedra (1 quintar = 40 quilos) feien falta uns 2.000 fogots. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra idònia amb pics, malls i parpalines. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del 'curull' les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o 'boca' per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Un forn de la capacitat abans esmentada trigava de vuit a deu dies i quan els entesos deien que ja era al seu punt sellaven la boca del forn i la part superior o 'curull' amb pedres i fang durant quatre o cinc dies més. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar la calç en carros a la seva destinació per al seu ús. Segons fonts orals, el forn ja no funcionava a principis del segle XX. 41.9740000,2.0079400 417806 4647365 08151 Oristà Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56578-foto-08151-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56578-foto-08151-186-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. 98 47 1.3 43 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
56579 Teuleria de la Tosca https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-la-tosca Conserva les boques del forn i només el tram inferior del mur exterior. La vegetació omple l'interior. La teuleria de la Tosca es troba situada al nord-oest de la masia de Vallagatina, a l'extrem nord-oest del terme municipal, en un racó molt humit i ombrívol cobert de vegetació. Es tracta d'una teuleria de grans dimensions, uns 7 per 7 metres, bastida amb murs de maçoneria de pedra, conservats a poca alçada. A la part frontal de la teuleria es conserven les dues boques del forn d'arc rebaixat, emmarcades amb grans carreus treballats. Per sobre les boques, el mur que tancava la zona de cocció del forn s'ha esfondrat, quedant a molt poca alçada en tot el seu perímetre. 08151-187 Sector nord-oest del terme municipal Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. 41.9757700,1.9959400 416814 4647574 08151 Oristà Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56579-foto-08151-187-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98 47 1.3 43 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
56580 Teuleria de la Casanova de Vallgatina https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-la-casanova-de-vallgatina Es troba en estat de ruïna. La teuleria de la Casanova de Vallgatina es troba situada a uns 1350 metres a l'oest de la masia de Vallgatina seguint una pista forestal, i a 170 metres al sud-oest de la Casanova de Vallgatina, prop del rec que baixa de la font d'en Pere Costa. La teuleria està derruïda i conserva la planta de 4 x 4 metres aproximadament. Construïda en la vessant d'un marge conserva el revestiment d'una de les parets, feta amb obra. L'interior està cobert per bardissa i vegetació i no s'observen les boques de la zona de cocció que, o bé estan tapades per l'esfondrament i la bardissa o bé ja no es conserven. Al voltant de la teuleria es troben trossos de rajols i teules. 08151-188 Sector nord-oest del terme municipal Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. 41.9713200,1.9916600 416454 4647084 08151 Oristà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56580-foto-08151-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56580-foto-08151-188-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98 47 1.3 43 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
56581 Teuleria de la roca de la Sal https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-la-roca-de-la-sal MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Conserva bona part de l'estructura de la teuleria, tot i que la part inferior ha quedat coberta de terra. La teuleria de la roca de la Sal es troba situada al nord de la masia de Vallgatina, a tocar de l'esplanada coneguda com el pla de la Calç, on es troba un forn de calç, descrit en una fitxa individual. Es tracta d'una teuleria de planta quadrada, d'uns 2'70 metres per costat i uns 3 metres d'alçada conservats. Els murs són de maó per la part interior del forn i de maçoneria de pedra a la part exterior. La boca del forn actualment queda coberta per la terra. Al voltant del forn es troben peces ceràmiques, amb tota probabilitat cuites en aquest forn. 08151-189 Sector nord-oest del terme municipal Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. 41.9739400,2.0010700 417237 4647365 08151 Oristà Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56581-foto-08151-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56581-foto-08151-189-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98 47 1.3 43 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
56582 Teuleria de Vallgatina https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-vallgatina MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Conserva una part de l'estructura de la teuleria. La teuleria de Vallgatina es troba situada a uns 40 metres al nord-est de la masia, al costat d'uns coberts d'obra. La teuleria conserva, a la banda sud, una boca que donava accés al a zona de combustió formada per una arcada d'arc de mig punt coronada amb maons a plec de llibre així com també el mur d'uns 1,30 metres construït amb maçoneria de pedra. La teuleria tenia a sobre la zona de cocció i estava coberta; a la banda nord hi havia l'obrador, la zona on s'assecaven les peces i també una bassa, estructures que actualment ja no es conserven. 08151-190 Sector nord-oest del terme municipal La teuleria de Vallgatina va deixar de funcionar l'any 1945 i es va desmuntar als anys 50 del segle XX. Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi ha la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible (llenya), i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. 41.9699500,2.0016700 417281 4646922 08151 Oristà Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56582-foto-08151-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56582-foto-08151-190-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs A la masia tenen una llibreta on hi consten els tractes que hi havia amb els teulers, el preu de les peces, etc.La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. 98 47 1.3 43 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
56583 Teuleria de baix de cal Poll https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-baix-de-cal-poll Només es conserva part del forat quadrat on es coïa l'obra, parcialment cobert de vegetació, i la bassa, actualment sense aigua. La teuleria de baix de cal Poll està situada uns metres sota la casa que li dóna nom, pràcticament en el punt més alt del serrat de Sant Nazari, a l'extrem sud del terme municipal. De la teuleria només es conserva el forat quadrat on es coïa l'obra, d'uns tres per tres metres. La paret posterior està picada a la roca natural i les laterals són bastides amb murs de maçoneria de pedra, revestits en alguns trams amb maó. La paret frontal està completament aterrada. A pocs metres de la teuleria, enmig d'un bosc de pins, hi ha la bassa que acumulava l'aigua per a utilitzar en les fornades, actualment completament seca. 08151-191 Sector sud del terme municipal Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. 41.9022000,2.0530700 421457 4639351 08151 Oristà Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56583-foto-08151-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56583-foto-08151-191-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98 47 1.3 43 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
56584 Teuleria de dalt de cal Poll https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-dalt-de-cal-poll Només es conserva el forat quadrat on es coïa l'obra, parcialment cobert de vegetació, i la bassa, actualment sense aigua. La teuleria de dalt de cal Poll està situada pocs metres al nord de la casa que li dóna nom, pràcticament en el punt més alt del serrat de Sant Nazari, a l'extrem sud del terme municipal. De la teuleria només es conserva el forat quadrat on es coïa l'obra, de poc més de dos metres per banda i l'obertura per on s'introduïa la matèria per cremar, tot i que pràcticament soterrada. Les parets posterior i laterals del forat quadrat estan construïdes amb murs de maçoneria de pedra i revestides amb maó. La paret frontal està pràcticament aterrada i entre les seves restes esllavissades s'hi intueix l'obertura inferior de la teuleria. A pocs metres de la teuleria, enmig d'un bosc de pins, hi ha la bassa que acumulava l'aigua per a utilitzar en les fornades, actualment plena de vegetació i seca. 08151-192 Sector sud del terme municipal Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. 41.9023700,2.0532800 421475 4639370 08151 Oristà Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56584-foto-08151-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56584-foto-08151-192-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98 47 1.3 43 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
56585 Teuleria de Sagalés https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-sagales Es conserva el mur principal de la teuleria i el forat quadrat on es coïa l'obra, tot i que pràcticament cobert de vegetació. La teuleria de Sagalés està situada al sud-oest de la casa que li dóna nom, en un marge a tocar de la riera de Sagalés, prop del límit del terme municipal. De la teuleria es conserva el mur principal, encarat a la riera, bastit amb maçoneria de pedra regular i situat, actualment, uns metres sobre el nivell del terra, a tocar de la riera de Sagalés. En aquest mur principal s'hi observa la obertura per on s'introduïa el material per cremar, d'arc rebaixat i coronada amb lloses a plec de llibre. A la part posterior del mur hi ha el forat quadrat on es coïa l'obra, d'uns quatre per quatre metres, molt cobert de vegetació. Al voltant de la teuleria, enmig d'un bosc de pins, es troben peces ceràmiques cuites al forn. Bàsicament són rajols de dues mides diferents, uns de quadrat (19'5 x 19'5 x 5) i uns altres allargats (29 x 14 x 2'5). 08151-193 Sector sud del terme municipal Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. 41.9016400,2.0656300 422498 4639278 08151 Oristà Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56585-foto-08151-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56585-foto-08151-193-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98 47 1.3 43 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml