Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 56411 | Casanova de Solà - Sagalés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-sola-sagales | Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XX | Alguns dels elements arquitectònics de la masia es trobaven originalment a la casa pairal, Solà -Sagalés, actualment en runes. | La Casanova de Solà -Sagalés està ubicada al sud-oest del carrer de la Ruixeda, en la carena per on transcorre el camí ral que passa pel Pedró dels Sants Màrtirs. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal, un cos adossat modernament a l'est també dedicat a l'habitatge i diverses estructures agropecuàries adossades a est i oest. Els murs de càrrega del volum principal, de planta baixa i primer pis, són de maçoneria de pedra petita, arrebossats en tot el nivell de planta baixa i presenten carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant algunes de les obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al nord, presenta a la planta baixa, una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta i un gran portal, probablement extret de les runes de la casa pairal. Aquest portal, emmarcat amb un tram de brancals de maó i amb pedra motllurada a la resta, té una inscripció a la llinda on es llegeix: 'YAUMA SOLA SAGALES 1689', junt amb una creu i l'anagrama IHS. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta. A la façana est hi ha adossat un volum modern de planta baixa i primer pis, amb murs de càrrega de maçoneria de pedra i carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. En destaquen els emmarcaments amb pedra motllurada de dues finestres, amb tota probabilitat reaprofitades d'una altra construcció. A la part esquerra de la façana del volum principal, a la que hi ha adossada una estructura d'un sol pis, s'hi observen dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta i una gran obertura que forma una eixida. La façana sud presenta a la planta baixa un portal emmarcat amb brancals de maó i llinda de fusta i al primer pis, dues grans obertures sustentades amb pilars de maó que formen l'eixida que també té sortida cap a l'est. La façana oest presenta set finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta, tres a la planta baixa (una tapiada) i quatre al primer pis. A l'extrem esquerre de la façana sobresurt un cobert amb murs de càrrega de maçoneria de pedra i teulada reformada. | 08151-19 | Sector sud del terme municipal | La Casanova de Solà -Sagalés va ser construïda, segons fonts orals, a mitjans del segle XX al costat del camí ramader. En la construcció s'observen elements d'època moderna com la llinda de la porta principal o diversos emmarcaments motllurats d'algunes finestres, que provenen de la casa pairal, Solà - Sagalés, actualment en runes. | 41.9162800,2.0630600 | 422303 | 4640905 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56411-foto-08151-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56411-foto-08151-19-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Davant la porta principal de l'edifici es conserva una gran pedra cilíndrica d'uns 60 centímetres de diàmetre que probablement formava part d'una premsa de vi. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 56434 | La Devesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-devesa | XX | La Devesa és una masia situada a l'est de Sant Nazari i al sud del serrat de la Pedragosa, quedant a recer del vent del nord, a l'extrem nord-oest del terme municipal. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central i diverses estructures adossades a l'oest. El volum central està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, arrebossats deixant a la vista les pedres de majors dimensions en els nivells de planta baixa i primer pis, i amb obra a les golfes. Les cantonades estan delimitades amb carreus treballats i la teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, presenta una porta emmarcada amb brancals de maó i llinda de fusta al centre de la planta baixa, amb una finestra emmarcada amb maó a cada costat. Al primer pis, on el mur de càrrega ha estat reformat amb obra, s'hi observen tres finestres i a les golfes una gran eixida sustentada amb dos pilars de maó. La façana est presenta dues petites finestres emmarcades amb maó a la planta baixa, tres finestres emmarcades amb maó, una de les quals tapiada, al primer pis i dues petites obertures a les golfes, actualment tapiades. La façana nord està dominada per una estructura d'obra que sobresurt del volum principal i en la que s'hi observa una finestra. La façana oest té una lliça tancada just davant, delimitada al nord, per un petit cobert, a l'oest per la pallissa de dos nivells, al sud per un mur de pedra i a l'est per la mateixa façana. En aquesta s'observa un portal emmarcat amb maó tapiat i dues finestres emmarcades amb maó a la planta baixa, tres finestres emmarcades amb maó al primer pis i tres petites obertures a les golfes, dues de les quals tapiades. | 08151-42 | Sector nord-oest del terme municipal | Tot i no trobar documentació referent a la masia, es pot considerar per tipologia constructiva que és una masoveria construïda probablement a finals de segle XIX o principis del XX. | 41.9797200,2.0306900 | 419698 | 4647979 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56434-foto-08151-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56434-foto-08151-42-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 56481 | Santa Eularieta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eularieta | MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. | XX | Algunes parts dels murs de càrrega han estat cimentades. | Santa Eularieta és una masia situada en un punt elevat al nord-est del serrat d'Aguilar, a l'est d'Olorins i al nord-oest de Vilaregut, al sector nord-oriental del terme municipal. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal i diverses estructures adossades a l'est i al sud. El volum principal, de planta baixa, primer pis i golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb morter, parcialment arrebossats, i amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant algunes de les obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta una composició pràcticament simètrica amb dues obertures per planta. A la planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La llinda del portal, de grans dimensions conté la inscripció: 'REEDIFICAT PER CARLES COMA DE BORRASSES ANY JHS 1925'. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, i a les golfes dues finestres emmarcades amb maó. La façana nord-oest presenta cinc finestres disposades irregularment: una emmarcada amb pedra bisellada al primer pis, una altra emmarcada amb maó a les golfes i tres de reformades. La façana nord-est presenta una estructura amb murs de maçoneria de pedra que sobresurt de la meitat esquerra. A la façana s'hi observen dues finestres a la planta baixa, una emmarcada amb monòlits de pedra treballada, i dues més al primer pis, una emmarcada amb maó i l'altra amb monòlits de pedra bisellada. La façana sud-oest té un pati davant, tancat per diverses estructures d'ús agropecuari, construïdes amb murs de maçoneria de pedra, un mur de pedra i la mateixa façana. Pròpiament a la façana s'hi observen cinc obertures, de la que destaca una emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa i una emmarcada amb brancals de pedra bisellada i llinda de maó a les golfes. | 08151-89 | Sector nord-est del terme municipal | Santa Eularieta -o Olarieta -, es troba documentada des del 1074 i deu la seva denominació a una capella dedicada a santa Eulàlia que es troba documentada des de l'any 1241 fins l'any 1686, quan en una visita pastoral del bisbe Pasqual, la trobà ja en estat de ruïna. L'edificació actual és una reconstrucció de principis del segle XX. | 41.9645100,2.0939700 | 424923 | 4646233 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56481-foto-08151-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56481-foto-08151-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56481-foto-08151-89-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A uns metres al sud de l'edifici hi ha una pallissa de dos nivells, reformada recentment, que conserva els pilars de carreus treballats. En un d'aquests carreus, prop de l'entrada, hi ha la inscripció: 'FET PER CARLES COMA ANY 1918'. | 119|98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 56505 | Rectoria de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-andreu | Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XX | Edifici ha estat adaptat a les funcions del Museu de Terrissa amb el que les diverses sales estan unides per un recorregut. | La rectoria de Sant Andreu d'Oristà es troba situada al darrere de l'església de Sant Andreu, adossada a la façana sud. Es tracta d'un edifici molt reconstruït amb murs i obertures emmarcades amb pedra treballada subjectades amb ciment. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal. La façana principal, orientada a l'oest, presenta un cos en forma de torre que sobresurt perpendicularment, coronat amb decoració de merlets piramidals. Aquest cos presenta tres finestres estretes i allargades a mode d'espitllera amb coronament d'arc de mig punt, dues finestres al primer pis i doble galeria de finestres geminades d'arc de mig punt al segon pis. La resta de la façana presenta dos portals d'arc de mig punt amb escales de pedra d'accés i dues finestres a mode d'espitllera a la planta baixa. Al mig dels portals hi ha adossada la tina de vi, d'estructura cilíndrica, que sobresurt perpendicularment. Al primer pis s'hi obren quatre finestres i al segona pis sis finestrals en forma de galeria tancada. La façana sud, arrebossada, presenta 11 finestres, la majoria de les quals emmarcades amb brancals, ampit i llinda de pedra treballada: quatre a la planta baixa, 4 al primer pis i tres a les golfes. | 08151-113 | c. Bonaire, 1. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | La rectoria de Sant Andreu d'Oristà és un edifici molt reformat, amb la façana principal totalment modificada a principis dels anys 70 del segle XX, quan es bastí amb merlets i una escalinata que dóna accés directe a la cripta-tribuna. Tot i així el seu origen és anterior, lligat probablement amb alguna de les reconstruccions de l'església parroquial. | 41.9321700,2.0599000 | 422060 | 4642672 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56505-foto-08151-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56505-foto-08151-113-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A la vorera de davant l'edifici es conserven algunes de les lloses mortuòries que es van extreure del paviment de l'església actual quan es va descobrir la tribuna de la primitiva església. A l'interior de la rectoria hi ha el Museu de Terrissa Catalana i també s'hi conserva una gerra de ceràmica d'època romana trobada a Oristà. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 56508 | Fàbrica de cal Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-cal-noguera | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | El desús provoca un deteriorament progressiu. S'observen alguns vidres dels finestrals trencats i la façana presenta l'arrebossat escrostonat.. | La fàbrica de cal Noguera es troba situada al nucli d'Òristà, entre el camí de l'era i l'escola municipal. Es tracta d'un edifici de planta rectangular d'uns 40 x 18 metres, format per dos cossos, un de planta baixa que constituïa pròpiament la fàbrica amb teulada de doble vessant i un cos de planta baixa i dos pisos, que forma un queixal a la banda nord amb un pis menys, i que constituïa un habitatge. Els murs són de maçoneria de pedra arrebossats i pintats, i es troben parcialment escrostonats. La façana sud està formada per 18 grans finestrals a la planta baixa. Al cos que presenta més d'un nivell hi ha dos balcons, un amb doble accés i un altre amb triple accés. Entre els balcons hi ha tres finestres. S'observa sota l'arrebossat de la façana els emmarcaments d'aquestes obertures que eren amb brancals i llinda de maó. Al segon pis s'hi obren tres finestres apaïsades. La façana est sols presenta un balcó al primer pis i una finestra apaïsada al segon pis. La façana nord presenta una forma de L a l'extrem esquerra formant una petita plaça al davant. Aquest queixal està format per tres garatges a la planta baixa i una escala coberta amb barbacana condueix al primer pis. Aquest presenta tres balcons, dues portes d'accés i dues finestres. També s'observen dues finestres més apaïsades sota teulada. La resta de la façana s'hi obren dos balcons al primer pis i 17 finestrals corresponents a la zona de la fàbrica, a la planta baixa. | 08151-116 | c. del Camí de l'Era, 2-4. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | La fàbrica tèxtil de cal Noguera va ser construïda a principis del segle XX, entre el 1910 i el 1920. Era coneguda popularment com la 'Fàbrica' i inicialment funcionava amb telers manuals. Més tard s'hi van incorporar telers mecànics de vapor (gas pobre) i va funcionar fins als anys 80 del segle XX. El 1980 van plegar a causa de la crisi energètica i vint-i-cinc treballadors es van quedar sense feina. | 41.9333600,2.0594900 | 422028 | 4642805 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56508-foto-08151-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56508-foto-08151-116-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 56509 | Fàbrica de cal Barraquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-cal-barraquer | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | El desús provoca un deteriorament progressiu. S'observen alguns vidres de les finestres trencats. | La fàbrica de cal Barraquer es troba situada al carrer de Baix del nucli de la Torre d'Oristà. Es tracta d'un edifici de planta rectangular de 16 x 19 metres aproximadament format per planta baixa i un pis, amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular, amb reformes d'obra, i presenta les cantonades diferenciades amb grans carreus treballats i les obertures emmarcades amb maó. La façana oest presenta un portal a la planta baixa emmarcat amb maó i amb un brancal de pedra bisellada que correspon a una antiga llinda reaprofitada, on hi ha una inscripció i una data, parcialment erosionats, emmarcats en un segell: ANTON VILA ... / 17 IHS ... . Sobre el portal hi ha un balcó amb base de pedra sustentat amb mènsules de pedra. Presenta tres arcades d'arc apuntat emmarcades amb maó; l'arcada central es troba tapiada. A la dreta de la façana s'hi annexa un cos que s'allarga perpendicularment. La façana nord presenta 8 finestrals coronats amb arc rebaixat de maó pla a la planta baixa i 8 finestrals de la mateixa tipologia al primer pis. Un dels finestrals conté un petit balcó i una estructura adossada que sembla ser una comuna. | 08151-117 | c de Baix, 29. Nucli urbà de la Torre d'Oristà. Oristà | La fàbrica de cal Barraquer presenta algunes traces del modernisme a les indústries. La fàbrica es va construir l'any 1900, al mateix temps que la de cal Coc i inclou l'habitatge de l'amo o de l'encarregat. Inicialment fou una fàbrica tèxtil on hi tenien telers manuals. Abans de la Guerra Civil, però, la fàbrica ja havia tancat les portes i durant la Guerra Civil es va convertir en un centre de refugiats. Actualment és un magatzem de cal Barraquer. | 41.9548600,2.0559200 | 421758 | 4645195 | 1900 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56509-foto-08151-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56509-foto-08151-117-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 56510 | Fàbrica de cal Coc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-cal-coc | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | El desús provoca un deteriorament progressiu. S'observen alguns vidres dels finestrals trencats. | La fàbrica de cal Coc es troba situada al carrer de Baix del nucli de la Torre d'Oristà. Es tracta d'un edifici de planta rectangular de 19 x 16 metres aproximadament formada per planta baixa i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. Destaquen les ornamentacions de les finestres amb maó ceràmic a mode de guardapols i el fris que ressegueix tot el perímetre de la teulada amb ornamentacions de maó en forma de T. La façana principal, orientada a l'oest, presenta un portal coronat amb arc de mig punt a l'esquerra i 6 finestrals d'arc rebaixat, tots emmarcats amb maó. La façana sud presenta 8 finestrals d'arc rebaixat i 2 finestrals de la mateixa tipologia al damunt centrats sota el carener, parcialment tapiats. A la façana est s'hi obren 10 finestrals de la mateixa tipologia que la resta de les façanes. | 08151-118 | c de Baix, 15. Nucli urbà de la Torre d'Oristà. Oristà | La fàbrica de cal Coc presenta forces traces del modernisme industrial. La fàbrica la van fundar els avis del Sr. J.M Serra l'any 1900 juntament amb altres socis. Inicialment va ser una fàbrica tèxtil que funcionava amb telers manuals. A partir dels anys 20, amb la implantació de l'electricitat s'hi posaren telers de garrot (elèctrics). La fàbrica va funcionar fins a l'any 1973 i hi treballaven unes 20 persones. Tant la fàbrica de cal Coc com la fàbrica de cal Barraquer les van fer els mateixos paletes. A cal Coc hi havia botiga de queviures i els treballadors estaven obligats a comprar-hi. | 41.9558300,2.0560800 | 421772 | 4645303 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56510-foto-08151-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56510-foto-08151-118-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 56511 | Casa i botiga de cal Coc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-i-botiga-de-cal-coc | TORRES, Jordi i COROMINAS, Josep (2004). Ruta de transhumància. Santa Creu -La Torre d'Oristà -Santa Creu. Solc, àmbit de recerca i documentació del Lluçanès. | XX | El desús i les nul·les actuacions de manteniment provoquen el deteriorament progressiu dels edificis. Els interiors estan plens d'escombraries, brossa, trastos i runa. Caldria una neteja exhaustiva i la reparació de les teulades ja que es troben parcialment esfondrades. | La casa i botiga de cal Coc es troben situades al carrer de Baix del nucli de la Torre d'Oristà, uns metres al nord de la fàbrica de cal Coc. La casa i la botiga, orientades a l'oest, estan adossades i estan formades per planta baixa i un pis. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra arrebossats i la teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La casa presenta dos portals a la planta baixa: un de llinda rectangular (que constituïa l'accés a la botiga) i l'altra amb arc rebaixat. Els brancals de pedra bisellada es troben revestits amb una barreja de ciment i calç i estan decorats amb un gravat semblant al buixardat. En una de les parts escrostonades del portal s'hi pot entreveure l'inici d'una inscripció: RAMON. Entre els portals s'hi obren dues finestres apaïsades també revestides amb ciment buixardat. Una línia divisòria horitzontal de ciment separa els dos nivells de la casa. Al primer pis hi ha quatre finestrals també emmarcats amb ciment buixardat, dos d'ells amb balcons amb base de pedra. La botiga es troba, interiorment, en molt mala conservació. Presenta la teulada parcialment enrunada i està plena de brutícia. Exteriorment es conserva força bé. Presenta dues franges verticals als extrems decorades amb de maó ceràmic dentat combinat amb quadrats plans. Una altra línia, aquesta vegada horitzontal, ressegueix la cornisa de la façana en forma de fris, la qual presenta una forma triangular al centre flanquejat per dos pilars de maó coronats amb una estructura piramidal. La façana presenta 3 finestrals d'arc de mig punt, el central de majors dimensions, ricament emmarcats amb una franja de maó ceràmic dentat que combina parts amb quadrats de plans, de la mateixa tipologia que la decoració de les franges dels extrems de la façana. A la zona de la clau de volta dels tres finestrals en sobresurt una decoració amb maó semblant a una dovella. Damunt el finestral central i sota l'estructura triangular que forma la cornisa s'hi obre un òcul romboide emmarcat amb maó. Una balustrada de pedra corona la teulada. | 08151-119 | c de Baix, 11. Nucli urbà de la Torre d'Oristà. Oristà | La casa i la botiga de cal Coc van ser construïdes al mateix moment que la fàbrica de cal Coc. A la casa hi vivia l'amo o l'encarregat de la fàbrica i la botiga de cal Coc era una de les més importants dels pobles del seu entorn i encara avui es pot admirar la seva façana modernista. A la botiga venien productes d'alimentació, roba per confeccionar vestits i pantalons, estris de pescar amb canya, filats i botets per agafar guatlles, cartutxos per les escopetes de caçar, atuells de terrissa per a la llar com tupins, cassoles, gibrells per la bugada, olles per fer confitat, càntirs per anar a la font, etc. , brasers de mà i de taula, atuells de zenc com galledes i caces per treure l'aigua de la bassa, cerca-pous, galledes i corrioles per treure l'aigua de les cisternes. També tenien robes de vestir, bates, davantals, vestits, roba interior, mocadors del cap, mantellines, mitges, agulles i fil, didals, botons, porrons de vidre de la taula i d'espart per als pagesos per anar al camp, ampolles de pell de cabra, gots, copes, tabac, pipes, encenedors de metxa, barrets, boines, gorres, cistells, coves i un llarg etcètera. Els treballadors de la fàbrica de cal Coc no cobraven amb diners. El dissabte els donaven un cartronet una mica allargat amb una quantitat apuntada: la setmanada que era d'unes 25 pessetes. Amb aquest cartronet l'únic lloc on podien anar a comprar era a la botiga de cal Coc. Pagaven amb el cartronet i se'ls restava de la quantitat setmanal la compra realitzada. Per tant no cobraven en diners sinó en espècies i els treballadors estaven obligats a intercanviar el seu jornal amb productes de la botiga (TORRES I COROMINES: 2004). | 41.9561500,2.0561100 | 421775 | 4645338 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56511-foto-08151-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56511-foto-08151-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56511-foto-08151-119-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 105|98 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56534 | Font de Vilaroger | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-vilaroger | XX | La font de Vilaroger està situada al sud de la masia que li dóna nom, en una petita vall per la que passa el torrent de Vilaroger S'accedeix a la font a través d'una pista que baixa en direcció est des de les granges de la masia fins a un racó enclotat molt humit. Des d'aquest punt s'ha de deixar la pista i girar a mà esquerra per un corriol ben delimitat que condueix fins la font. La font està formada per un dipòsit d'obra arrebossat adossat a una paret de pedra i amb la data de 1956 inscrita al centre. De la part inferior en sobresurt el brollador, habitualment tapat amb una boixa per permetre que l'aigua s'acumuli dins el dipòsit quan no s'utilitza. Al costat de la font hi ha una gran bassa, actualment sense aigua, delimitada a l'extrem superior per un mur de pedra. | 08151-142 | Sector est del terme municipal | 41.9463200,2.0944000 | 424937 | 4644213 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56534-foto-08151-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56534-foto-08151-142-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 56538 | Font de cal Vigatà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-vigata | XX | Actualment l'aigua que surt de la font és canalitzada cap al carrer de la Ruixeda. | La font de cal Vigatà està situada al nord-est del carrer de la Ruixeda, pocs metres sota la font del Carrer, en la vessant nord-oest del puig Cornador, en un punt enclotat respecte al nucli de cases. S'accedeix a la font a través d'un corriol que baixa en direcció nord-est paral·lel a uns camps des de l'entrada est del carrer de la Ruixeda. Baixant per aquest corriol s'arriba a la font del Carrer, sota una gran alzina, i uns metres més avall d'aquesta es troba la font de cal Vigatà, ubicada sota un gran roure. La font està formada per una estructura d'obra pintada de blanc amb un cobert que la protegeix, amb pilars d'obra pintats de blanc i blau i coberta plàstica de color verd moderna. En una de les façanes de l'estructura hi ha l'aixeta, ubicada en un nivell inferior al terra, de manera que s'han de baixar quatre graons per accedir-hi. L'aixeta metàl·lica sobresurt del centre d'una composició de rajoles ceràmiques pintades amb una escena de corral, envoltada per una franja amb escaquejat blanc i blau. A sobre hi ha una petita porta de fusta que dóna al dipòsit i que està envoltada amb franges pintades de blanc i blau. Més amunt d'aquesta hi ha una placa amb forma de campana on es llegeixen les inicials AR i la inscripció ' Any 1925 Font del Cire' Al voltant de la font hi ha altres roures de grans dimensions i tres palmeres petites, element que es repeteix cal Vigatà, on també es conserva una palmera. | 08151-146 | Sector sud del terme municipal | La font de cal Vigatà o del Cirer va ser construïda l'any 1925, com ho recorda una inscripció. La va fer construir l'amo de cal Vigatà, la primera casa del carrer de la Ruixeda, que n'era el propietari ja que es trobava dins la seva finca i qui l'utilitzava exclusivament. Els altres veïns de les cases del carrer de la Ruixeda utilitzaven la font del Carrer, ubicada a pocs metres d'aquesta. | 41.9229100,2.0675000 | 422679 | 4641637 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56538-foto-08151-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56538-foto-08151-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La font també és coneguda com a font del Cirer. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56545 | Pont de la Quintana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-quintana | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | Li falta el tauler i els dos pilars dels extrems estan coberts per vegetació i pràcticament no es poden veure. | El pont de la Quintana està situat 630 metres al sud del pont d'Oristà travessant la riera Gavarresa, prop del pas que comunica el Tint amb la masia de la Quintana. Era un pont de pas d'uns 15 metres, d'orientació nord oest -sud est i estava construït amb pilars de pedra de 1,5 metres d'amplada i d'uns 4 metres d'alçada aproximadament. Originalment devia tenir tres ulls ja que es conserven quatre pilars, dos centrals i dos als marges de la riera, coberts de vegetació. No es conserva el tauler del pont. | 08151-153 | Sector central del terme municipal | Els anys 50 del segle XX, una riada o gavarresada (nom popular en que es coneixen els cops de riu que provoca la riera Gavarresa) va endur-se el tauler del pont. | 41.9280500,2.0540000 | 421566 | 4642220 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56545-foto-08151-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56545-foto-08151-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 56546 | Pont d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dorista | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | El pont d'Oristà està situat a la carretera que va de Sant Feliu Sasserra a Oristà, a la sortida del nucli urbà d'Oristà travessant la riera Gavarresa. És un pont de pas de 40 metres, d'orientació d oest-est, construït amb pilars i parets de blocs de pedra ben treballada en filades regulars. Les baranes, antigament de pedra, van ser substituïdes per altres de metàl·liques galvanitzades. El pont d'una alçada d'uns 7,5 metres està format per tres ulls d'uns 10 metres d'amplada cada un i voltes rebaixades de formigó armat. Els robusts pilars, frontalment arrodonits, presenten una motllura o imposta que sobresurt i una coronació en forma triangular. La zona propera al pont està formada per una esplanada de pollancres ben condicionada. També té a prop la zona del camp de futbol i les instal·lacions esportives. | 08151-154 | Sector central del terme municipal | La carretera es va construir el 1912, i per tal de fer-la 'es prengué l'acord d'acudir a la prestació personal de tots els homes compresos entre 16 i 50 anys d'edat, de manera que cadascun d'ells havia de fer tres jornals els dies que l'alcaldia disposés'. | 41.9332000,2.0576300 | 421873 | 4642789 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56546-foto-08151-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56546-foto-08151-154-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En un dels pilars del pont hi ha indicada una marca de l'altura en que va arribar l'aigua el dia 10 de juliol de 1992, a causa d'un cop de riu de la riera Gavarresa, conegut popularment com una gavarresada. L'altura que va arribar és aproximadament uns dos metres per sota la línia d'imposta on s'inicia l'arc rebaixat d'un ull del pont; uns 4 metres més amunt del nivell actual.La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56547 | Pont de Cabanas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cabanas | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | El pont de Cabanas està situat a la carretera que va de d'Olost a Prats de Lluçanès travessant la riera Gavarresa. És un pont de pas de 50 metres, d'orientació sud-oest nord-est, construït amb pilars i parets de blocs de pedra ben treballada en filades regulars i amb formigó. El pont d'una alçada d'uns 11 metres està format per tres ulls de 11 metres d'amplada cada un, i 5 metres de profunditat en voltes rebaixades de formigó armat. L'amplada de la part superior del pont es va ampliar amb un voladís de formigó armat en 1,60 metres per costat donant una amplada total de 8,60 metres. | 08151-155 | Sector nord del terme municipal | El pont va ser dinamitat durant la Guerra Civil espanyola i es va reconstruir els anys 40 del segle XX. | 41.9758300,2.0769300 | 423524 | 4647505 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56547-foto-08151-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56547-foto-08151-155-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56548 | Pont de l'aigua de Cabanas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-laigua-de-cabanas | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | El pont de l'aigua de Cabanas es troba situat a 200 metres a l'oest de la masia de Cabanas travessant la carretera que va d'Olost a Prats de Lluçanès. És un pont de 13 metres de pas amb una orientació oest-est construït amb parets i barana de maçoneria de pedra treballada i volta i cantoneres de maó de 24 x 14 x 5. El pont té una alçada d'uns 10 metres i una barana de 72 centímetres d'altura. | 08151-156 | Sector nord del terme municipal | Antigament hi havia un canal que provenia d'uns pous que proporcionava el consum d'aigua a la masia de Cabanas. Quan es va fer la carretera d'Olost a Prats de Lluçanès, a principis del segle XX, calgué fer el pont per tal de no tallar el pas de l'aigua. Actualment l'aigua es troba canalitzada i passa amagada per dins la volta. | 41.9738900,2.0685300 | 422826 | 4647297 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56548-foto-08151-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56548-foto-08151-156-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56551 | Pont del riu Bassí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-riu-bassi | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | El pont de la riera del Bassí està situat a la carretera que va de Sant Feliu Sasserra a Oristà, sobre el riu Bassí travessant una zona rocosa, prop de la cruïlla amb la carretera de la Torre d'Oristà. És un pont de pas de 42 metres, d'orientació nord oest -sud est, construït amb pilars i parets de blocs de pedra ben treballada en filades regulars. Les baranes, antigament de pedra, van ser substituïdes per altres de metàl·liques galvanitzades. El pont d'una alçada d'uns 8 metres està format per tres ulls d'uns 10 metres d'amplada cada un, i 7,20 metres de profunditat en voltes rebaixades de formigó armat. Els robusts pilars, frontalment arrodonits, presenten una motllura o imposta que sobresurt i una coronació en forma triangular. | 08151-159 | Sector oest del terme municipal | El pont va ser construït a principis del segle XX. | 41.9384900,2.0452300 | 420852 | 4643388 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56551-foto-08151-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56551-foto-08151-159-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Uns 50 metres al sud hi ha el gorg Negre.La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56552 | Pont del Blanquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-blanquer | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | Presenta vegetació als murs i brutícia a l'entorn (vidres, plàstics, etc.). | El pont del Blanquer està situat a la carretera que va de Sant Feliu Sasserra a Prats de Lluçanès, sobre el riu Bassí, prop del trencant que condueix al mas Sant Nazari. És un pont de pas de 40 metres, d'orientació nord-sud, construït amb pilars i parets de blocs de pedra ben treballada en filades regulars. Les baranes, antigament de pedra, van ser substituïdes per altres de metàl·liques galvanitzades. El pont d'una alçada d'uns 4,5 metres està format per tres ulls de 10 metres d'amplada cada un, i 5 metres de profunditat en voltes rebaixades de formigó armat. Els robusts pilars, frontalment arrodonits, presenten una motllura o imposta que sobresurt i una coronació en forma triangular. | 08151-160 | Sector nord-oest del terme municipal | Modernament, el pont del Blanquer dóna nom a la festa Major de la parròquia de Santa Eulàlia de Pardines, que s'ha passat a anomenar festa Major del Pont del Blanquer. | 41.9768100,2.0214600 | 418930 | 4647665 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56552-foto-08151-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56552-foto-08151-160-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 56696 | Aplec de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-sebastia-2 | XX | L'aplec de Sant Sebastià es celebra a l'ermita de Sant Sebastià en honor el copatró del poble, Sant Sebastià. L'aplec de Sant Sebastià no es celebra el dia del Sant (20 de gener) sinó el primer diumenge de maig i és un aplec instaurat fa 8 anys pels administradors de la capella i feligresos de la parròquia en motiu de trobada i festa. A les dotze del migdia es fa una missa a l'ermita de Sant Sebastià solemnitzada pel cor parroquial. Al sortir es fa una rifa de pernils i es ballen sardanes. A partir de les dues hi ha un dinar popular amb una arrossada. | 08151-304 | Ermita de Sant Sebastià. Sector central del terme municipal. | L'aplec va començar a celebrar-se l'any 1999. | 41.9339600,2.0627800 | 422301 | 4642869 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 56715 | Fira d'artesania d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-dartesania-dorista | XX | La fira d'artesania d'Oristà es celebra a finals de novembre. No té un dia fix de celebració sinó que va es regeix per la festa Major d'Oristà (30 de novembre). Així si el dia de la festa Major d'Oristà cau en dijous, divendres o dissabte la fira d'artesania es celebra al cap de setmana abans, i si el dia de festa Major cau en dilluns dimarts o dimecres la fira es celebra dos caps de setmana abans. La fira d'artesania, celebrada sempre al diumenge, consisteix en una demostració de productes artesanals i es desenvolupa al centre del nucli urbà d'Oristà, bàsicament a la plaça Major i a la plaça de l'església. Compta amb diverses parades de productes fets a mà, de bona qualitat i d'artesania tradicional tant de gent del propi nucli com forans. Entre les parades de productes es poden trobar embotits, coques, davantals, coixins, pots de mel, formatges, caramels, jocs de fusta, espelmes, encens, etc. Alguns anys també hi ha hagut demostració d'oficis antics com l'esmolador de ganivets, tisores i altres utensilis de cuina així com demostracions amb màquines de moldre, esgrunar blat de moro o moldre cereals, o el funcionament d'una bomba d'aigua manual. La fira s'inicia a les vuit del matí amb l'esmorzar del Bandoler, obert a tothom; els beneficis d'aquest esmorzar es lliuren a la Marató de la Televisió de Catalunya (TV3) i hi participa molta gent del poble. Durant la diada també es poden contemplar exposicions d'obres artesanals i manuals que s'exposen o bé al Centre Cívic o bé a una sala del Museu de Terrissa (Museu Rocaguinarda) a la rectoria. El dia de la fira al Museu de Terrissa hi ha jornada de portes obertes i durant la resta del dia diverses activitats amenitzen la diada: cercaviles amb gegants i grallers de poblacions veïnes, jocs infantils, i una representació teatral al vespre organitzat per la Comissió de Festes. | 08151-323 | Carrers de la població. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | La fira d'artesania es va començar a organitzar l'any 1994. | 41.9322800,2.0606600 | 422123 | 4642684 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56715-foto-08151-323-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56715-foto-08151-323-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2025-06-25 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge ha estat extreta de la pàgina web de l'ajuntament d'Oristà. | 98 | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56717 | Sender de gran recorregut. GR-3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-gr-3 | http://www.feec.org | XX | El traçat del sender transversal de gran recorregut GR-3, anomenat també sender central de Catalunya, recorre bona part de la Catalunya central seguint en alguns trams antics camins com el de la Sal. És un traçat de circumval·lació, amb l'inici i el final a Lleida, que encara no ha estat senyalitzat en tot el seu traçat. Actualment el tram senyalitzat va des de Tàrrega fins a Vidrà passant per les comarques de la Noguera, l'Urgell, el Solsonès, el Bages, Osona i el Ripollès, en aproximadament 227 quilòmetres de recorregut. El pas del sender pel terme municipal d'Oristà és tangencial i només afecta a l'extrem sud del terme municipal, prop de l'Eix Transversal. El sender està dividit en 16 etapes proposades per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, amb uns recorreguts que oscil·len entre els 8 i els 27 quilòmetres. En la tercera d'aquestes etapes, compresa entre Sant Bartomeu del Grau i l'Estany, el sender transcorre, en una petita part, pel terme municipal d'Oristà. El sender arriba a Oristà provenint del terme municipal de Muntanyola i hi entra al sud del serrat de les Deveses, just al creuar la riera de Sagalés, també coneguda en aquesta part com torrent de Caraüll, prop del lloc on es conserven els restes de l'antiga església romànica de Sant Genís de Caraüll. Des d'aquest punt el GR-3 segueix la pista forestal que comunica amb la masia de Caraüll, seguint paral·lels a la riera de Sagalés i passant uns metres per sota del Puig de Sant Genís fins arribar a la masia de les Oliveres i a la església de Sant Genís de Caraüll, situada a pocs metres. Des de les Oliveres, masia situada en terme municipal de Muntanyola encara que just al límit, el sender segueix fins la masia de Caraüll, prop d'on es troba amb la carretera C-670. A partir d'aquí el camí agafa una direcció sud cap a l'Estany salvant el fort pendent que hi ha fins la carena per on passa l'Eix Transversal, i abandonant el terme municipal prop de la masia de Bojons. Aquest últim tram coincideix parcialment amb l'antic camí ral d'Oristà a l'Estany. | 08151-325 | Sector sud del terme municipal | La data d'homologació del sender fou 1992. | 41.9167200,2.0888600 | 424443 | 4640931 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56717-foto-08151-325-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56717-foto-08151-325-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El sender de gran recorregut GR-3 té una guia editada per la FEEC i Senders de Catalunya, tot i que només inclou les deu últimes etapes, on no apareix el tram que passa per Oristà. | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56727 | Fons fotogràfic municipal de masies d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-municipal-de-masies-dorista | XX | Es tracta d'un recull d'unes 200 fotografies (duplicades) de les masies del terme municipal d'Oristà, en blanc i negre, que s'adjuntaven al cadastre de l'any 1959 . Les fotografies presenten un mateix format de 10'4 x 7'5 centímetres. En moltes d'aquestes fotografies es pot observar la fesomia de l'antiga masia sense les modificacions recents. Així encara es pot observar la masia de la Rierola abans que s'esfondrés, la lliça de la masia de la Coromina abans que es tragués, Vilasendra, Boladeras, Bubons o Coromines abans que es reformessin, etc. També hi ha algunes cases que actualment pertanyen a Olost com Campa o la Riera. Aquestes fotografies són importants testimonis gràfics de les transformacions de les masies al llarg dels anys. | 08151-335 | Ajuntament d'Oristà. Plaça Major, 1. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | 41.9324500,2.0605800 | 422117 | 4642703 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge ha estat extreta del fons fotogràfic municipal d'Oristà. | 55 | 3.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 56728 | Trobada de cantadors i cantadores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-cantadors-i-cantadores | REIXACH, Roser (2000). 'Cantadores de Sobremunt'. Caramella. Núm. II. Gener-juny 2000. | XX | La Trobada de cantadors i cantadores es celebra cada primer dissabte de juliol des de l'any 1997 a la Torre d'Oristà, en el marc del cicle Solc, música i tradició al Lluçanès. Aquesta trobada és la més antiga que s'organitza en l'àmbit dels Països Catalans i reuneix a gran quantitat de cantadors i cantadores que provenen tant de la zona del Lluçanès i Osona, com de la resta del Principat. Es tracta de recuperar les cançons que recorda la gent gran, cançons que s'havien transmès de forma oral de pares a fills i que s'havien après dels pares i avis. Els participants, individuals o en grup, són d'edat molt variada i van des dels 3 als 90 anys. Aquesta trobada que es celebra cada any ha permès recuperar cançons que es cantaven a la primera meitat del segle XX i que havien quedat en la memòria de la gent gran. L'enregistrament d'aquestes cançons que es canten a la Trobada de cantadors i cantadores ha generat un important arxiu musical de més de 30h de cançons (conservat a l'associació Solc, música i tradició al Lluçanès), algunes de les quals es van editar en format CD en motiu de la desena edició de les trobades, amb el nom 'Qui canta els seus mals espanta'. | 08151-336 | Plaça de la Torre d'Oristà. Nucli de la Torre d'Oristà. Oristà | La trobada de cantadors i cantadores va tenir els seus inicis a Sobremunt l'any 1993 en el marc del primer cicle Solc que en aquell temps s'anomenava 'Tradicionàrius al Lluçanès'. Solc va voler impulsar el recull de les cançons que cantaven la Teresa Icart i la seva tieta, Roser Estrada, que provenien d'una família molt cantadora. El tiet de la Teresa, Pere Icart Farrés, es passava moltes estones cantant i també els seves tietes Dolors, Roser i Quima. La Dolors, a part del repertori après del tio Pere n'havia anat recollint d'altres i ella va ser qui va ensenyar les cançons del repertori actual de les cantadores de Sobremunt en un taller de fer peces de televisors a inicis dels anys setanta. L'any 1993, en el marc de l'actuació de Jaume Arnella, van convidar a pujar a l'escenari les dones del poble per cantar les cançons que havien après al taller de peces, i nasqué a partir de l'any 1994 la Trobada de cantadors a Sobremunt. En les primeres edicions hi varen participar amb un paper molt destacat Roser Estrada i la seva neboda Teresa Icart, que havien après directament les cançons del tio Pere així com el grup de Cantadores de Sobremunt. Més endavant la Torre d'Oristà va incorporar-se a les trobades de cantadors el diumenge del mateix cap de setmana en motiu del cinquè aniversari de la mort del folklorista Josep M Vilarmau. D'aquest lloc, l'any següent en va sortir un grup de jovent molt animat, disposat a mantenir vives moltes cançons apreses dels avis del poble. Avui en dia la Trobada de cantadors i cantadores continua a la Torre d'Oristà organitzat i emmarcat dins el cicle Solc, música i tradició al Lluçanès. | 41.9569900,2.0529800 | 421517 | 4645435 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56728-foto-08151-336-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56728-foto-08151-336-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges han estat cedides per Vilaweb. | 98 | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56730 | Goigs de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-sebastia-3 | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Sebastià, màrtir, que es venera a la capella de Sant Sebastià de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. Els goigs són cantats actualment pel cor de cantadors i cantadores d'Oristà després de la missa el dia 20 de gener en motiu de la diada de Sant Sebastià. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius florals i vegetals. A la part superior hi ha un dibuix de Sant Sebastià representat de peu, parcialment nuu, lligat a un tronc i travessat per múltiples fletxes, símbol del seu martiri. Flanquejant el dibuix hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció contra les pestes. En elles s'hi pot resseguir els episodis de la vida i el martiri del Sant. A diferència d'altres goigs, en aquests no hi ha, a la part inferior, la partitura amb la música.</p> | 08151-338 | Església de Sant Sebastià. Oristà | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. La hagiografia explica que Sant Sebastià va néixer a la Galia, a la localitat de Narbona, i segons Sant Ambrosi, criat a Milà, era centurió de la primera cohort en els temps de l'emperador Dioclecià. Convertit al cristianisme, va ajudar a altres cristians que estaven reclosos a les presons, i va exhortar als seus amics Marc i Marcel·lí a continuar ferms en la seva fe. Per aquest motiu, l'emperador Dioclecià el va fer lligar a una post al centre del camp de Mart, i va fer de diana dels arquers que el van travessar amb multitud de fletxes. Però no va morir. La seva viuda Irene el va curar de les ferides i li va salvar la vida. Després de la seva curació, Sant Sebastià va retornar davant de Dioclecià per retreure-li la seva crueltat amb els cristians. Llavors va ser flagel·lat i apallissat fins a fer-lo morir, i el seu cos va ser llançat a la cloaca Màxima. Sant Sebastià es va aparèixer en somnis a una cristiana, per revelar-li el lloc on es trobaven les seves restes, i li va demanar que li donés sepultura a les catacumbes. El culte a Sant Sebastià com a protector contra la pesta és molt antic i data de l'any 680. En aquest any la ciutat de Roma estava infectada per aquesta epidèmia i els ciutadans van construir un altar amb la imatge del sant a la basílica de Sant Pere. La gent va anar a invocar-lo i la pesta va cessar immediatament. Aquest fet es va divulgar per tot el món ràpidament i des d'aquest moment va ser invocat a tot arreu.</p> | 41.9339700,2.0627900 | 422302 | 4642870 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Sant Sebastià és per excel·lència el sant més invocat per protegir els pobles contra les epidèmies, especialment de la pesta. | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 56731 | Goigs de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-cristofol-1 | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Cristòfol, màrtir, que es venera a la capella de Sant Sebastià de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius florals i vegetals. A la part superior hi ha un dibuix de Sant Cristòfol representat de peu, parcialment nuu, creuant un riu portant el nen Jesús i amb un bastó que germina. Al fons hi ha la figura de l'ermità que va instruir a Cristòfol en la fe de Crist. Flanquejant el dibuix hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. En elles s'hi pot resseguir els episodis de la vida i el martiri del Sant. A diferència d'altres goigs, en aquests no hi ha, a la part inferior, la partitura amb la música.</p> | 08151-339 | Església de Sant Sebastià. Oristà | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. La hagiografia explica que Sant Cristòfol era un home d'exagerada estatura que servia a un rei. Veient que aquest temia al diable decidí servir al diable, però al veure que aquest temia a un crucifix va comprendre que el diable temia a alguna cosa més poderosa que ell. Aleshores trobà un ermità que va començar a parlar a Cristòfol del poder de Crist i li aconsellà que ajudés als pobres a creuar el riu. D'aquesta manera servint als humils serviria a Crist. Un dia un nen va demanar ser transportat i va acabar revelant-se com a Crist, fent germinar el bastó que duia Cristòfol. A partir d'aquest moment, Cristòfol va viure predicant, sofrint el martiri probablement sota el mandat de Deci i morint a Asia Menor. El seu culte es troba certificat en el segle V a Bitinia. El nom Cristòfol prové del grec Cristos-phéro i significa portador de Crist.</p> | 41.9339700,2.0627900 | 422302 | 4642870 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 56732 | Goigs de nostra Senyora de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-la-torre | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a nostra senyora de la Torre, patrona de la Torre d'Oristà, que es venera a l'església de Santa Maria de la Torre, dins la parròquia del mateix nom. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius geomètrics. A la part superior hi ha un dibuix de Santa Maria amb el Nen en braços. Flanquejant el dibuix hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. En elles s'hi pot resseguir els episodis de la vida de la Mare de Déu. A diferència d'altres goigs, en aquests no hi ha, a la part inferior, la partitura amb la música.</p> | 08151-340 | Església de Santa Maria de la Torre. Nucli de la Torre d'Oristà. Oristà | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.</p> | 41.9568900,2.0528100 | 421503 | 4645424 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 56733 | Goigs de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-andreu | XX | Es tracta dels Goigs en honor a Sant Andreu, apòstol, venerat a l'església de Sant Andreu d'Oristà. La lletra de la present edició és de Lluís Alemany. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius florals i vegetals. A la part superior hi ha un dibuix de Sant Andreu representat amb la creu en forma d'aspa, atribut del Sant. A la part central hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. En elles s'hi pot resseguir els episodis de la vida del Sant. | 08151-341 | Església de Sant Andreu d'Oristà. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Sant Andreu, apòstol, era el germà gran de Sant Pere, i com ell, pescador de Galilea. Va ser el primer a seguir a Jesús i per aquest motiu els grecs el van anomenar Protokletos o Protoclite (el primer a ser convocat). La hagiografia explica que després de la mort de Jesús hauria estat designat per evangelitzar Escitia. Allí se li aparegué un àngel que li va dir que anés a veure a Mateu, que es trobava a Etiòpia, cegat i empresonat. Un cop davant seu es va agenollar i es va posar a resar, i al moment Mateu recuperà la vista. Un cop complerta la seva missió va arribar primer a Grècia i després a Àsia Menor, on hauria realitzat una sèrie de miracles. Empresonat pel procònsol romà Quirino, governador de Macedònia, que l'acusava d'incitar a la destrucció del temples i desviar al poble del culte dels Déus, va ser llançat a les feres, que el van respectar. Quan va visitar el Peloponès, a Patràs, va curar a la dona del procònsol Egeas. Però, aquest, que li recriminava predicar la desobediència a l'emperador, el va fer apallissar amb vares i després va ordenar que el lliguessin amb cordes a una creu, on morí al tercer dia. L'atribut més popular de Sant Andreu és la creu en forma d'aspa, tot i que no es té cap testimoni documental. Segurament aquest símbol iconogràfic sorgeix de l'imaginari popular, en què Sant Andreu hauria decidit que la creu on fou crucificat fos diferent a la de Jesucrist. Aquest símbol es troba representat per primer com el segle X, tot i que s'estén en gran profusió a partir del segle XV. | 41.9321900,2.0601400 | 422080 | 4642674 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Lluís Alemany (lletra) | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 56734 | Goigs de Sant Nazari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-nazari | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Nazari, màrtir, que es venera a la capella de Sant Nazari de la Garriga, actualment dins la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius florals i vegetals. A la part superior hi ha un dibuix de Sant Nazari representat de peu, vestit amb una armadura i empunyant una espasa amb una mà i la palma del martiri amb l'altra. Flanquejant el dibuix hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. En elles s'hi pot resseguir els episodis de la vida i el martiri del Sant. A diferència d'altres goigs, en aquests no hi ha, a la part inferior, la partitura amb la música.</p> | 08151-342 | Església de Sant Nazari de la Garriga. Oristà | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. La hagiografia explica que Sant Nazari era un romà que serví a l'exèrcit fins que decidí abandonar-lo i dedicar-se a la fe cristiana, a través d'un bateig en el que rebé el nom de Nazari. Per la seva fe, fou perseguit pels emperadors Dioclecià i Maximià. Aquest últim, veient que no el faria canviar d'actitud va decapitar a Nazari i va manar enviar-lo a les feres. Els cristians van recollir les restes del seu cos i les van traslladar a les catacumbes romanes.</p> | 41.9016700,2.0548600 | 421605 | 4639291 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 56736 | Cigró d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cigro-dorista | Fulletó de mà: 'El cigró d'Oristà'. Http://www.gastroteca.cat/ca/productes/cigro_d_orista http://www.turisme.llucanes.cat | XX | El cigró d'Oristà gaudeix d'un gran reconeixement en el món de la cuina de qualitat. | El cigró d'Oristà és una varietat local del cigró cultivat tradicionalment per al consum domèstic a la població osonenca d'Oristà. Aquesta varietat de cigró es caracteritza visualment pel seu tamany reduït i té una producció molt limitada. Es tracta d'un cigró molt gustós i de cocció ràpida, més petit que el cigró habitual i amb pell molt fina. | 08151-344 | Terme municipal d'Oristà | El conreu de cigró d'Oristà es mantenia a nivell d'autoconsum per part d'alguns hortelans del poble. L'any 2006 Miquel Rovira i Imma Costa van expressar al tècnic del servei de desenvolupament Rural del Consorci del Lluçanès la seva inquietud per recuperar el conreu comercial del cigró propi d'Oristà i es va La família del mas Terricabras va aconseguir llavor de les ases del Cal Duranet de la Torre d'Oristà i cal Noi Xic d'Oristà i van sermbrar uns 6 quilos en un camp de la seva finca. La collita va anar molt bé i la producció va arribar a 130 quilos que es guardaran per a la propera campanya. | 41.9324900,2.0604600 | 422107 | 4642708 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La guia gastronòmica de la Generalitat de Catalunya recull el Cigró d'Oristà com a producte d'alta qualitat. Es comercialitza gairebé exclussivament en botigues de la vila d'Oristà i en alguna localitat veïna.La imatge s'ha extret de la pàgina web de Turisme del Consorci del Lluçanès. | 60 | 4.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 99966 | Barraca del Puig de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-puig-de-sant-genis | XX | El propietari se n'ocupa de la conservació. | <p><span><span><span><span><span><span>La barraca es troba al costat d'un camí en una zona de bosc. És de planta quadrada. Està construïda amb bigues de fusta a dues aigües, amb pedres de diferents mides, seguint una disposició força horitzontal, i també amb terra. L'obertura principal està desplaçada a l'esquerra, té una llinda plana amb dues creus gravades i una porta nova de fusta. La coberta està impermeabilitzada i conté sorra i branques seques al damunt; hi destaca una xemeneia construïda amb dues pedres de tamany considerable. Conserva el ràfec en bon estat.<br /> A l'interior de la barraca hi ha una llar de foc<span><span><span><span><span>. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Orientació: <span><span><span><span><span>113° SE</span></span></span></span></span></p> | 08151-381 | Sector Est del terme municipal | 41.9294647,2.1050640 | 425801 | 4642332 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/99966-img4926.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/99966-p8310072.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2025-06-23 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | Dimensions: Exterior: 347 x 346 cmInterior: 233 x 238 cmAlçada exterior: 190 cmAlçada interior: 184 cmGruix de mur: 55 cmObertura principal: 85 x 90 cm | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 56514 | Carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-nou-2 | TORRES, Jordi i COROMINAS, Josep (2004). Ruta de transhumància. Santa Creu -La Torre d'Oristà -Santa Creu. Solc, àmbit de recerca i documentació del Lluçanès. | XVIII-XIX | L'estat de conservació de les cases és heterogeni. Tot i així la majoria s'han anat rehabilitant conservant els trets característics de les edificacions del moment en que van ser construïdes. | El carrer Nou està situat a l'extrem sud-oest del nucli de la Torre d'Oristà, quedant separat per uns camps del carrer Mossèn Riba Pont, que es troba més elevat, just sobre la carena. Es tracta d'un carrer recte, lleugerament descendent i no gaire llarg, amb una orientació de nord-est a sud-oest. Les cases, originalment de planta baixa i primer pis tot i que la majoria van ser ampliades amb golfes, estan situades als dos costats, quedant el conjunt del carrer encerclat per camps i diverses granges. Iniciant el carrer pel costat nord-est es troba a mà dreta, en el nº 2, una casa que només conserva el nivell de planta baixa, amb les obertures emmarcades amb maó. Al seu costat, en el nº 4, hi ha una casa que conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1801 junt amb una creu dins d'un emmarcat geomètric a la llinda. A la resta de l'edifici, les obertures estan emmarcades amb maó. A la seva esquerra hi ha un altre edifici amb les obertures emmarcades amb maó i més enllà, en el nº 8, un edifici reformat que conserva una finestra i el portal emmarcats amb pedra bisellada, el portal amb la data de 1783 junt amb una creu dins d'un emmarcat geomètric a la llinda. Seguint pel costat nord del carrer es troba en el nº 10 una casa que únicament conserva el portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra bisellada, al seu costat en el nº 12 una casa que conserva el portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1804 junt amb una creu dins d'un emmarcat geomètric a la llinda, i més enllà, en el nº 14, una casa que únicament conserva el portal emmarcat amb pedra bisellada. Passant a l'altre costat del carrer es troba, en el nº 7, una casa que antigament eren dos habitatges separats. S'hi observen dos portals emmarcats amb pedra bisellada, un amb la data de 1781 junt amb una creu dins d'un emmarcat geomètric a la llinda, i l'altre amb una gran creu integrada dins un cercle a la llinda, amb la data de 1784 inscrita entre els braços de la creu. També a nivell de planta baixa es conserva una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i al primer pis dues finestres emmarcades amb pedra treballada convertides en balcó. Una mica més enllà, en el nº 11, es conserven quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada, dues de les quals convertides en balcó, i al seu costat, en el nº 13, es troba la primera casa formada únicament per planta baixa i primer pis. Conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la data de 1781 junt amb una creu dins d'un emmarcat geomètric a la llinda, i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat molt desgastat. A la seva dreta, en el nº 15, es troba una casa que conserva el portal, molt reformat, emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1780 junt amb una creu dins d'un emmarcat geomètric a la llinda, i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. Al seu costat, en el nº 17, hi ha una casa que conserva diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada i a la seva dreta, en el nº 19, un solar, en el que s'ha conservat una part de la façana de la casa que hi havia com a mur. En el tram de façana conservat hi ha dos portals tapiats, un d'arc deprimit convex emmarcat amb pedra treballada i la data incompleta de 178- inscrita a la llinda, i l'altre emmarcat amb pedra bisellada. Passant altra vegada al costat nord es troba en el nº 20, una casa que conserva un gran portal emmarcat amb pedra bisellada i una inscripció molt esborrada, i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. Uns metres més enllà, en el nº 24 hi ha cal Campaner, on es conserven dues finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis i un portal emmarcat amb pedra bisellada, amb un relleu a la llinda semblant a un escut amb la data de 1783 inscrita a l'interior. | 08151-122 | Nucli de la Torre d'Oristà. Oristà. | El carrer Nou es va formar entre finals del segle XVIII i principis del segle XIX al peu del camí ral de Cardona a Vic, com ho testimonien nombroses llindes, moltes de les quals amb inscripcions de la mateixa tipologia, datades en el període comprès entre 1781 i 1803. El camí ral de Cardona a Vic, també conegut com a ruta de la Sal era utilitzat per mols traginers que comerciaven amb la sal, el pas dels quals va permetre la formació del carrer Nou. | 41.9547900,2.0483300 | 421129 | 4645195 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56514-foto-08151-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56514-foto-08151-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56514-foto-08151-122-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció)Seguint pel costat nord es troba en el nº 28 la Casanova, una casa de grans dimensions, amb grans obertures emmarcades amb maó, i al seu costat cal Pep Petit en el nº 30, on es conserva una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1803 repicada de nou a la llinda.Tornant per última vegada al costat sud es troba, en el nº 21, cal Farigola, una casa on es conserva el portal emmarcat amb pedra bisellada amb la inscripció parcialment esborrada ' mas 178-' junt amb una creu en relleu a la llinda.A la seva dreta es troba la última casa del carrer, cal Barcelona, en el nº 23, on es conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1788 inscrita a la llinda, a més de diverses obertures emmarcades amb maó. | 98|94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 56393 | Sant Andreu d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-dorista | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | L'església de Sant Andreu d'Oristà es troba situada al centre del nucli urbà d'Oristà. Es tracta d'una església que consta de tres naus, dividides entre elles per arcuacions d'intenció gòtica. Presenta dos nivells parcialment superposats arran del descobriment de la tribuna de l'antiga església romànica coneguda com la cripta de Sant Andreu d'Oristà. La nau de l'església, de considerables dimensions, robusta i sense gaires obertures, és una construcció d'estil barroc neoclassicista. La nau acaba amb un espaiós presbiteri, a la dreta del qual es troba la capella del Santíssim Sagrament. Els murs de càrrega estan construïts amb maçoneria de pedra irregular, parcialment arrebossats, i presenta cantonades diferenciades amb grans carreus. La façana principal, orientada a l'est, presenta un portal d'arc de mig punt emmarcat amb pedra motllurada coronat per un arquitrau sustentat per dues mènsules, de pedra treballada, decorades amb motius florals i geomètrics. Damunt el portal s'hi obre un gran òcul emmarcat amb pedra. Coronant la teulada de l'església hi ha un gran campanar de torre, curt i de planta quadrada amb teulada piramidal de quatre vents. El campanar presenta dos ulls per costat i conserva tres campanes. Fins a l'últim pis els murs tenen un gruix de dos metres fet que fa pensar que estava previst fer-lo més alt. A l'esquerre del temple hi ha els fonaments d'un altre campanar que finalment no es construí. La façana nord presenta un cos sobresortint perpendicularment que arriba a tres quarts d'altura de la façana i que correspon a les capelles interiors. Per sobre s'hi obren tres finestres petites finestres emmarcades amb ampits motllurats i brancals i llinda de monòlits de pedra bisellada. Davant d'aquesta façana hi havia hagut el cementiri de l'església. A la façana oest i sud hi ha adossada la rectoria reconvertida en equipament museístic on s'hi ubica el Museu de Terrissa. | 08151-1 | Plaça de l'església, 3. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | L'església de Sant Andreu d'Oristà era situada dins l'antic terme del castell d'Oristà. La notícia més antiga de l'existència d'aquesta església és de l'any 942, en un document de venda d'una vinya que limitava amb les terres de Sant Andreu. En un document de l'any 945 surt anomenada en una donació de terres situades 'ad domun' de Sant Andreu i Sant Joan, 'qui sunt' al comtat d'Osona 'in Kastro Uristi'. Hi ha qui pensa que estava dedicada a Sant Andreu i Sant Joan i hi ha qui pensa que eren dues esglésies diferents. En qualsevol cas, la hipotètica església de Sant Joan no apareix en cap altre document; sols es troba el nom del sant al segle XV, donant nom al puig on es troba l'actual església de Sant Sebastià. Possiblement el temple documentat el segle X va ser substituït cap els segles XI i XII per una d'estil romànic. El 16 de maig de 1358, quan el bisbe de Vic, Ramon de Bellera, visità l'església tenia diversos altars a més del dels sant titular; aquests eren els de santa Maria, sant Joan i sant Martí; hi havia dos beneficiats en els altars de santa Maria i sant Martí, fundats per Berenguer Salgueda, que morí l'any 1339. L'any 1589 tingué lloc una visita pastoral del bisbe Pere Jaime el qual parlà de la confraria de l'altar de la Mare de Déu del Roser i de l'existència d'una cripta: 'visità lo altar de S. Martí debaix lo altar mayor. Fonch trobat tot despullat molt indecentment'. El 1666 el bisbe Antoni Pascual feu una detallada descripció de la capella de Sant Martí tot dient: 'devall lo presbyteri del altar major hi ha una capella molt antiga. Si baixa ab vuyt grahons de una escala de pedra. Està feta dintra a tres naus ab quatre columnes de pedra que las diferencien; per ser lloc tant humit no tenen en ell tovalles ni robas, sols sobre l'altar encara no hi ha ara està una pastereta de fusta sobre daurada y dins de aquella la Imatge del St. De la mateixa manera al un costat un Jesús esculpit a la antigalla y a la altra part una figura de fusta sens daurar ni pintar de St. Antoni Abat y també dos candeleros de bronze ab dos ciris no cremant i llàntia sens cremar ab dos brondoneras de ferro'. El segle XVIII el nombre de feligresos que tenia la parròquia provocà la necessitat de fer una església nova. A principis del segle XVIII (1737) es construí el campanar i l'església ho féu entre els anys 1770 i 1790 sobre l'església parroquial romànica. La cripta fou colgada i no se'n sabé res més. Un segle després, entre els anys 1835 i 1868, es capgirà la orientació del temple, traslladant l'altar a l'altre extrem de la nau i obrint la portalada actual. És per aquest motiu que la cripta es troba capgirada respecte al temple actual. Junt amb aquestes obres es construí la capella del Santíssim. Al 1936, amb la Guerra Civil, el temple fou saquejat , destruint-se els retaules, imatges i mobiliari, tot i que el temple no patí danys considerables. La rehabilitació de la cripta-tribuna, descoberta sobre paper l'any 1969, s'inaugurà l'any 1971. La direcció tècnica de les obres va anar a càrrec de la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració de paletes locals. Es procedí després a l'arranjament de la part del darrere de l'església i de la rectoria, on es bastí una façana acabada en merlets i una escalinata que dóna accés directe a la cripta-tribuna romànica. L'any 1988 es col·locà en el temple un retaule barroc dedicat a la Mare de Déu del Roser, provinent de l'església parroquial de Santa Eugènia de Berga. El 1991 es va arranjar el campanar. | 41.9321900,2.0601400 | 422080 | 4642674 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56393-foto-08151-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56393-foto-08151-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56393-foto-08151-1-3.jpg | Legal | Medieval|Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret del llibre: Oristà i la seva història. | 85|91|92|93|94|96|98|99 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56394 | Santa Maria de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-la-torre | FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | Santa Maria de la Torre es troba situada al carrer Mossèn Riba Pont del nucli de la Torre d'Oristà. Es tracta d'una església de planta rectangular i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular amb carreus ben tallats a les cantonades i disposats regularment en filades a la façana principal. La façana principal, orientada al sud, presenta una portada rectangular emmarcada amb pedra treballada i timpà d'arc de mig punt a sobre amb decoració a l'interior. Tanca una porta de ferro amb la data clavatejada de 1896. A sobre s'hi obren dues finestres geminades, allargades i coronades amb arc de mig punt que es sustenten amb un pilar de pedra treballada. A sobre hi ha un timpà amb una decoració d'òcul interior. A nivell de teulada hi ha un fris amb decoració d'arcs de mig punt cecs, d'imitació de les esglésies romàniques, que ressegueix els vessants de la teulada. Corona la teulada una creu de pedra i dos elements de decoració punxeguts situats als extrems. La façana oest presenta diversos cossos adossats amb finestres i arcades emmarcades amb maó, tant a plec de llibre com pla. També s'observen cantonades diferenciades integrades als murs, fruit de les ampliacions al llarg dels anys. A la façana est hi ha annexada la torre del campanar, de planta quadrada, coronat amb teulada de quatre vents. Construït amb maçoneria de pedra parcialment arrebossat presenta cantonades diferenciades a la vista. El campanar té quatre ulls d'arc de mig punt amb tres campanes i a la torre s'obren dues finestres a mode d'espitllera amb coronament d'arc de mig punt, alineades verticalment. A la façana nord s'hi adossa la rectoria que té l'entrada per la banda est. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra arrebossats i cantonades diferenciades, i està formada per planta baixa i dos pisos. La planta baixa presenta un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada i on hi ha la data de 1880 i una obertura moderna a la dreta que dóna accés a la seu d'una entitat bancària. Al primer pis hi ha dos balcons que presenten la base de pedra motllurada i l'accés emmarcat amb brancals i llindes de pedra bisellada. Al segon pis hi ha dues finestres, de menors dimensions, emmarcades amb pedra bisellada. | 08151-2 | C. Mn. Riba Pont, 56. Nucli urbà de la Torre d'Oristà. Oristà | L'església de Santa Maria de la Torre d'Oristà nasqué dins el terme de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. La primera notícia que tenim de l'indret de la Torre d'Oristà data del 26 de gener de l'any 968, en un document escrit i testificat pel sacerdot Sunifred que fa referència de la donació al monestir de Ripoll de dues vinyes situades al Castell d'Oristà, prop de la Torre. La següent notícia no apareix fins més tard, i aquesta vegada fa referència a l'església: es tracta d'un testament de Guillema de Tornamira, la qual l'any 1241 disposa que se l'enterri en l'església de la 'Turre', de la parròquia d'Oristà. A mitjans segle XVII, tant Sant Andreu com Santa Maria de la Torre formaven sengles nuclis de població. En una visita pastoral del bisbe Pascual de l'any 1689 es notifica que Santa Maria de la Torre té 14 cases juntes; que es celebra missa un diumenge per l'altre i que la capella no té fonts baptismals, ni sagrari ni fossar. Al segle següent Santa Maria reunia 83 cases juntes i per primera vegada, un una visita del bisbe Francesc de Veyan, s'utilitza la paraula de sufragània per parlar de Santa Maria de la Torre. En aquesta època calgué reformar l'església i fer-la més gran. El 1804 es posà un vicari resident en la sufragània de Santa Maria i mig segle més tard es documenta la facultat que té l'església de guardar la Santíssima reserva i d'administrar els sagraments. El creixement de la sufragània no s'aturà i a l'any 1877 se li atorgà la categoria de parròquia. L'any 1880 s'acabà la construcció de la casa del rector i el 1888 també s'acabaren les obres de restauració de l'església, centrades sobretot en la teulada de l'edifici. A finals de segle XIX Santa Maria tenia 70 cases i 9 masies amb un total de 350 habitants; tenia escola mixta i també un vicari-mestre. A principis del segle XX, al 1905 s'amplià l'església. El 1936 el temple fou saquejat i es retornà al culte ràpidament acabada la Guerra Civil (FONT;1992). | 41.9568900,2.0528100 | 421503 | 4645424 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56394-foto-08151-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56394-foto-08151-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56394-foto-08151-2-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 92|94|96|98|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56396 | Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sebastia-1 | AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | L'ermita de Sant Sebastià es troba situada a l'extrem sud-oest de la costa del Castell, damunt un puig que domina el poble d'Oristà, entre la riera Gavarresa i la carretera que uneix Casa Miquela amb Sant Feliu Sasserra. L'església és d'una sola nau, amb absis carrat i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs són de maçoneria de pedra irregular arrebossats, amb alguns panys escrostonats, i amb cantonades diferenciades. La façana principal, orientada al nord-oest, presenta un portal central emmarcat amb pedra motllurada. A la llinda hi ha la inscripció de 17+22. Sobre el portal hi ha una dovella de pedra, aprofitada de l'antiga església, amb el relleu de la imatge de Sant Cristòfol emmarcat dins un rombe. Una mica més amunt s'obre un òcul motllurat i a l'esquerra hi ha adossat un campanar de torreta cobert amb teulada de quatre vessants de forma piramidal, amb dos ulls d'arc de mig punt, i coronat per una creu de ferro. A la façana nord-est hi ha una petita finestra esqueixada coronada amb decoració d'arc de mig punt tapiada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra. La façana sud-est hi ha l'absis carrat i no presenta obertures i la façana sud-oest presenta un petit cos adossat de teulada d'una sola vessant amb una finestra esqueixada decorada amb arc de mig punt i una finestra a la façana principal emmarcada amb monòlits de pedra. | 08151-4 | Sector central del terme municipal | Antigament la capella s'havia anomenat Sant Cristòfol (documentada des de l'any 923) i, segons tots els indicis, havia estat la capella del castell d'Oristà. Enderrocada pels terratrèmols del segle XV, es concedeix al rector d'Oristà construir de nou la capella de Sant Cristòfol, situada al puig de Sant Joan. El permís especificava que hi podien aixecar dos altars, l'un dedicat a sant Cristòfol i l'altre a sant Sebastià, protector contra la pesta que es va popularitzar a tot Catalunya durant el segle XV. A partir del segle XVII ja s'anomena església de Sant Sebastià i el 1686 arran de la visita del bisbe Antoni Pasqual se sap que no tenia sagrari, ni fonts, ni fossar i s'hi deia missa matinal cada diumenge. L'any 1722, en temps del rector Jaume Codina, s'aixecava la nova capella de Sant Sebastià en substitució de la capella que s'hi havia bastit en el segle XV. Damunt del dintell es col·locà una bonica dovella central pertanyent al portal d'arc de mig punt de la capella anterior, on hi ha esculpida la imatge de Sant Cristòfol en un estil goticitzant, a datar probablement de la segona meitat del segle XVI. L'angle esquerre de la façana fou aprofitat com a base d'un petit campanar, el qual sobrepuja la teulada de la capella un parell de metres. El divendres 24 de juliol de 1936, entre les dues i les tres de la tarda, milicians del Comitè Antifeixista de Vic es presentaren al poble d'Oristà i procediren al saqueig de l'església parroquial i de la casa rectoral. Apilaren imatges, mobles, ornaments i la documentació de l'arxiu parroquial a la Plaça Major i hi calaren foc. L'endemà, dia de sant Jaume també saquejaren la capella de Sant Sebastià. Hi foren destrossats l'altar i les imatges. Acabada la Guerra Civil es renovà el culte a la capella, un cop netejada i pintada i s'hi col·locà una imatge de sant Sebastià de nova factura, costejada per una família del poble, que es reposà el dia de la festivitat del sant, el 20 de gener de 1941 (ORDEIG;1995). | 41.9339600,2.0627800 | 422301 | 4642869 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56396-foto-08151-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56396-foto-08151-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56396-foto-08151-4-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 96|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56397 | Sant Nazari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-nazari | GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | Es va restaurar l'any 1993 | La capella de Sant Nazari es troba situada davant la façana nord-est del mas Sant Nazari. Es tracta d'una capella de planta rectangular d'una nau, amb absis carrat i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals coronada per un campanar d'espadanya d'un sol ull i una creu de ferro a la part superior. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular disposades en filades força regulars. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta un portal d'arc de mig punt modern fruit de la restauració, i una petita finestra, a mode d'espitllera, a sobre. A la façana de l'absis, al nord-est, hi ha una finestra esqueixada d'arc de mig punt. | 08151-5 | Sector nord del terme municipal | L'any 1936 la capella va ser profanada. La capella, als anys 80 del segle XX, es trobava arrebossada i s'havia fet servir com a magatzem de la casa. La porta d'entrada estava formada per una gran obertura rectangular amb una biga de ferro a mode de llinda i a sobre s'hi obria una estreta i llarga finestra rectangular. A l'interior encara es conservaven restes d'algunes pintures. En les visites pastorals de finals del segle XVII la capella encara no existia. Fou edificada durant el segle XVIII formant part de la parròquia de Santa Eulàlia de Pardines. | 41.9779100,2.0261800 | 419322 | 4647782 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56397-foto-08151-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56397-foto-08151-5-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56398 | Capella de la Mare de Déu dels Dolors de la Quintana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-dels-dolors-de-la-quintana | GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | La capella de la Mare de Déu dels Dolors es troba situada a 20 metres davant la façana principal de la masia de la Quintana. Es tracta d'una petita església neoclàssica d'una sola nau, amb absis carrat, coberta amb volta de creueria i amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construïda amb maçoneria de pedra irregular amb grans carreus delimitant les cantonades. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada. Sobre el portal hi ha un arc de descàrrega de lloses a plec de llibre i damunt s'obre un òcul. A la part dreta de la teulada hi ha un petit campanar d'espadanya amb una campana. A la façana oest hi ha un cos adossat de teulada d'una sola vessant i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra. | 08151-6 | Sector sud-oest del terme municipal | Tot i no estar documentada la seva construcció, és probable que s'erigís a la mateixa època que la última reedificació de la masia de la Quintana, de l'any 1770. | 41.9278000,2.0510400 | 421320 | 4642195 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56398-foto-08151-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56398-foto-08151-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56398-foto-08151-6-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Antigament la façana estava arrebossada i emblanquinada. Encara en queden algunes restes a algunes pedres. | 99|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56399 | Capella de Sant Antoni de Vilaroger | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-antoni-de-vilaroger | GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | La capella de Sant Antoni de Vilaroger es troba adossada a l'esquerra de la façana principal. Es tracta d'un petita capella dedicada a Sant Antoni de Pàdua, de planta rectangular d'una sola nau. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades amb carreus ben treballats i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, coronada amb una creu de ferro. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal d'arc rebaixat emmarcat amb brancals i coronament de pedra motllurada. A la clau d'arc hi ha la data de 1785 amb una creu enmig. Sobre el portal s'hi obre un òcul emmarcat amb pedra motllurada i damunt hi té una petita campana. A la façana oest hi havia hagut un accés lateral, actualment tapiat. | 08151-7 | Sector est del terme municipal | Actualment encara es celebra missa per Sant Antoni. També s'utilitza per ús particular: casaments, batejos, etc. | 41.9483200,2.0927800 | 424805 | 4644436 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56399-foto-08151-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56399-foto-08151-7-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Antigament la capella quedava separada de la masia ja que no hi havia construït el cos del mig situat entre la capella i la masia. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56403 | Caraüll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caraull | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. ROCAFIGUERA, Francesc de (1987). 'El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet'. Ausa, volum 12, núm. 118-119. 1987. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | Caraüll és una masia situada en un punt elevat encarat al sud sobre la vall de Caraüll, per on passa la riera de Sagalés i la carretera C-670, just al nord del molí de Caraüll, a l'extrem sud-est del terme municipal. Es tracta d'una masia de grans dimensions, formada per un volum central amb diverses ampliacions posteriors (la més gran a l'oest) i diverses estructures adossades a est i sud., El volum central està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb poc morter i amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. L'edifici, de planta baixa, primer pis i segon pis, està coronat per una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta a la planta baixa un portal d'arc deprimit convex doble i una finestra emmarcada amb pedra treballada. De l'extrem esquerre en sobresurt una de les estructures agropecuàries que hi ha davant l'edifici. Al primer pis s'hi observen tres finestres, dues emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat i una emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al segon pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb llinda de fusta també bisellada. La façana est queda dominada per un cos adossat de dos nivells i teulada d'una sola vessant i únicament conté una finestra a nivell de segon pis, emmarcada amb maó. El cos adossat de dos nivells, a l'interior del qual hi havia les antigues tines de vi, presenta a la façana sud dos grans portals reformats a la planta baixa i dos arcades d'arc de mig punt emmarcades amb maó al primer pis. A la façana posterior hi ha dos portals emmarcats amb pedra treballada, un dels quals tapiat. La façana nord presenta a nivell de planta baixa un parament format per diverses filades de carreus regulars. S'hi observen dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa i tres finestres al primer pis, una emmarcada amb pedra treballada, una altra amb monòlits de pedra bisellada i l'últim amb pedra bisellada. Al segon pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra treballada, dues de les quals amb llinda de fusta. A la part dreta de la façana s'observa una ampliació, amb el nivell de teulada una mica més baix. En aquest cos adossat s'hi observa únicament un balcó emmarcat amb pedra treballada a nivell de primer pis. Encara més a la dreta hi ha una estructura adossada, probablement destinada a usos agropecuaris. La façana oest queda ubicada sobre un important desnivell. S'hi observa una finestra emmarcada amb pedra treballada, actualment tapiada, i una de nova obertura al primer pis i una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta al segon. Davant la façana principal hi ha un pati pràcticament tancat, travessat per una rampa empedrada que salva el desnivell, delimitat a banda i banda per estructures agropecuàries construïdes majoritàriament amb murs de maçoneria de pedra i teulades d'una sola vessant. | 08151-11 | Sector sud del terme municipal | El topònim Caraüll apareix ja l'any 945, quan Freric i la seva muller Odesinda van fer una donació de terres 'ad domum de Sant Andreu i de Sant Joan qui suni al comtat d'Osona, in kastro Uristi qui est in valle Karauuli'. Apareix documentat com a vila l'any 1108. Torna a aparèixer documentada en el capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'estany datat entre finals del segle del segle XIV i principis del XV, formant part de la batllia de del mas Vilar de Caraüll, i en el fogatge de 1553. La construcció actual, però, és una reconstrucció probablement del segle XVIII amb ampliacions posteriors. | 41.9154700,2.0850100 | 424122 | 4640796 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56403-foto-08151-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56403-foto-08151-11-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56409 | Mas Bossal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-bossal | Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | Perill d'esfondrament immediat. | Mas Bossal és una masia situada pocs metres a l'est del carrer de la Ruixeda, als peus, pel cantó sud, del puig Cornador, en una zona de camps. Es tracta d'una masia de petites dimensions parcialment enrunada formada per un volum principal, de planta pràcticament quadrada, de planta baixa i primer pis amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, que es conserva parcialment. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra lligada amb morter i presenta carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. La façana principal, orientada al sud, conserva a la planta baixa, un portal emmarcat amb pedra treballada i una petita porta a l'extrem esquerre, també emmarcada amb pedra treballada, i al primer pis una única finestra emmarcada amb pedra treballada i la data de 1776 inscrita a la llinda. De la façana oest, molt ensorrada, només se'n conserva una part a la dreta, deixant veure, a la resta, alguns dels murs mitgers que formaven la distribució interior. La façana nord, sense cap obertura, té un esvoranc a la part dreta i grans esquerdes a la resta. El mur de càrrega no és completament perpendicular al terra sinó que s'aboca progressivament cap a l'exterior, amenaçant la seva caiguda. Finalment, la façana est conserva una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra treballada al primer pis, a més d'una important esquerda a la dreta. | 08151-17 | Sector sud del terme municipal | El mas Bossal es va construir a finals del segle XVIII, prop d'on actualment hi ha el carrer de la Ruixeda i per on passava tant el camí ral com el ramader. | 41.9201200,2.0689300 | 422794 | 4641326 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56409-foto-08151-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56409-foto-08151-17-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56413 | El Bach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bach | AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | El Bach està situat al nord-est del nucli urbà d'Oristà, en una fondalada humida i obaga travessada pel torrent de la Font Salada. Es tracta d'un gran casal orientat a migdia, en origen de planta quadrada al qual s'hi afegí una galeria al davant amb forma de L, un cos que sobresurt de la planta i tres arcades per pis. L'edifici està format per planta baixa i dos pisos, cobert amb teulada de quatre vents. Totes les cantoneres són fetes amb pedra picada vista igual que els ampits, brancals i llindes de les finestres i portals. A la façana de ponent, hi ha una finestra d'arc conopial, d'un gòtic tardà d'arrel popular, amb una carota esculpida al seu timpà. Un altre element destacable d'aquesta façana és un matacà aguantat per dos permòdols. Totes les façanes estan arrebossades i pintades de color salmó i a la galeria de tres arcs de mig punt es pot llegir la data de 1773. A la façana nord, hi ha un pou o cisterna de pedra i al primer s'hi obren dues obertures emmarcades amb pedra. Al segon pis hi ha tres finestres de petites dimensions i un gran finestral, tots ells emmarcats amb pedra. A sota teulada s'hi obre un petita finestra. La façana est presenta un cos adossat que ocupa tota la façana fins a nivell de primer pis cobert amb teulada d'una vessant. A la planta baixa hi ha cinc finestres quadrades de petites dimensions, al primer pis sis finestres amb balcó amb tres finestres intercalades i a nivell de segon pis s'hi obren tres finestres. Bona part de l'edifici queda tancat per alts murs de pedra, una part dels quals han estat reconstruïts modernament. La masia es troba barrada amb tanques en tot el seu perímetre. | 08151-21 | Sector central del terme municipal | El Bach es troba documentat des de 1423. Apareix en el fogatge de 1553, en el que hi ha una relació de noms de caps de casa on hi ha Miquel Bach. L'edificació actual data probablement del segle XVIII, tot i que conserva alguns elements arquitectònics del gòtic tarà que fan pensar que la casa es remunta fins el segle XVI. | 41.9388500,2.0750600 | 423325 | 4643400 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56413-foto-08151-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56413-foto-08151-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56413-foto-08151-21-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'interior del Bach hi ha una capella-oratori dedicada a la Mare de Déu del Roser. | 93|94|96|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56414 | Casanova del Bach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-del-bach | ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | S'ha rehabilitat recentment. | La Casanova del Bach està situada a l'extrem nord d'una gran zona plana entre els torrents d'Olost i de la Font Salada, al nord-est del nucli urbà d'Oristà i al nord de la masia de la que agafa el nom. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal, ampliat en la seva part oest, i amb un cos adossat al sud-est. La masia està bastida amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. L'edifici, de planta baixa i primer pis, està coronat amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta a la planta baixa, i d'esquerra a dreta, una arcada d'arc de mig punt emmarcada amb lloses, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera, una porta emmarcada amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta i un portal emmarcat amb pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i tres finestres emmarcades amb pedra treballada, dues de les quals amb ampit motllurat. De la part dreta de la façana en sobresurt una estructura coronada amb una terrassa a la que s'accedeix a través de dues portes emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta i una gran obertura a l'extrem dret. A la planta baixa s'hi observa una finestra emmarcada amb maó i un portal emmarcat amb maó d'arc rebaixat que dóna accés a una sala coberta amb volta d'obra. La façana est té adossades diverses estructures agropecuàries bastides amb murs de maçoneria de pedra, tot i que algunes d'aquestes actualment està derruïdes. Pròpiament a la façana, s'hi observa una finestra emmarcada amb pedra, maó i fusta a la planta baixa, i dues obertures al primer pis, una finestra emmarcada amb maó a la dreta i una gran obertura, tipus eixida, a l'esquerra. La façana nord té en algunes parts un pis menys a causa del desnivell, de manera que es pot accedir directament al primer pis. S'observa, a la planta baixa, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, i al primer pis tres finestres emmarcades amb pedra treballada, la central de les quals reconvertida en porta. La façana oest presenta a la planta baixa una arcada d'arc de mig punt emmarcada amb lloses idèntica a la de la façana principal. Al primer pis s'hi observa una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i una altra finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. | 08151-22 | Sector central del terme municipal | La Casanova del Bach apareix documentada a mitjans del segle XIX, en un llistat de cases de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. Tot i així, per tipologia constructiva, es pot datar la construcció al segle XVIII. | 41.9454900,2.0742400 | 423265 | 4644138 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56414-foto-08151-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56414-foto-08151-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56414-foto-08151-22-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56416 | Cal Llangardaix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llangardaix | ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. | XVIII | L'edifici es troba en runes. Conserva els murs de càrrega fins a una alçada màxima de planta baixa i primer pis, en alguns punts just fins on començava la teulada, actualment inexistent. Una part de l'interior està coberta de vegetació. | Cal Llangardaix és una antiga masia, actualment en runes, situada al sud de l'església de Sant Nazari de la Garriga, a l'extrem sud d'un serrat situat sobre la riera de Sagalés, ocupat actualment per un bosc de pins. Es tracta d'un habitatge de mitjanes dimensions parcialment enrunat, format originalment per un volum principal de planta baixa i primer pis, i diverses estructures adossades al voltant. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra petita lligada amb morter i s'hi observen diverses ampliacions, tant laterals com en alçada. Presenta cantonades diferenciades amb carreus treballats, tot i que algunes d'aquestes ja no es conserven. La teulada, actualment inexistent, era de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal era probablement la sud-oest, tot i que actualment és la que es troba més enrunada, amb el mur de càrrega pràcticament aterrat, deixant veure la distribució interior, amb murs mitgers d'entre un i dos metres d'alçada. La façana nord-oest, presenta un important esvoranc a la part dreta. A l'esquerra hi ha dues obertures, una de petita emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa i una emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis. A la part dreta hi ha unes escales de pedra que conduïen a un accés directe al primer pis. La façana nord-est conserva una única obertura, emmarcada amb pedra treballada, que donava accés a una tina de vi, al primer pis, que conserva amb els elements ceràmics de les parets laterals. Just a la dreta d'aquesta obertura sobresurt una estructura de planta quadrada dins la qual hi ha una altra tina de vi, que també conserva l'enrajolat lateral que en aquest cas, a diferència de la tina que hi ha a l'interior del volum principal, té la ceràmica vidriada. La façana sud-est conserva tres finestres, dues emmarcades amb pedra treballada, una a la planta baixa i l'altra al primer pis, i una altra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, al primer pis. | 08151-24 | Sector sud del terme municipal | Cal Llangardaix apareix documentada a mitjans del segle XIX, en un llistat de cases de la parròquia de Sant Nazari de la Garriga. Tot i així, per tipologia constructiva, es pot datar la construcció al segle XVIII. | 41.8991800,2.0563600 | 421726 | 4639013 | 08151 | Oristà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56416-foto-08151-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56416-foto-08151-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56416-foto-08151-24-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56418 | El Convent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-convent | ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. | XVIII | L'edifici es troba en ruïnes. Conserva els murs de càrrega fins a una alçada màxima de poc més de dos metres. No conserva cap obertura, ja que els carreus treballats que les emmarcaven s'han extret, probablement per utilitzar-les en altres construccions. | El Convent és un antic habitatge, actualment en runes, situat pocs metres al sud de l'església de Sant Nazari de la Garriga, a l'extrem sud del terme municipal. Es tracta d'un habitatge de mitjanes dimensions molt enrunat, format originalment per un volum principal amb murs de càrrega, conservats fins al nivell de primer pis, de maçoneria de pedra petita lligada amb morter. Presenta cantonades diferenciades amb carreus treballats, tot i que bona part d'aquests s'han anat extraient de l'edifici. Les ruïnes de l'edifici, on ha crescut vegetació tant a l'interior com a l'exterior, no permeten fer-se una idea clara d'on era l'accés principal. Tot i així es conserven els trams inferiors d'alguns dels murs mitgers, el que permet imaginar-se una distribució de la planta baixa, formada per un mínim de quatre estances. | 08151-26 | Sector sud del terme municipal | El Convent apareix documentat a mitjans del segle XIX, en un llistat de cases de la parròquia de Sant Nazari de la Garriga. Tot i així, per tipologia constructiva, es pot datar la construcció al segle XVIII. | 41.9012500,2.0555400 | 421661 | 4639243 | 08151 | Oristà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56418-foto-08151-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56418-foto-08151-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56418-foto-08151-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56419 | Cal Poll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-poll | ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. | XVIII | L'edifici es troba en runes. Conserva trams dels murs de càrrega fins a una alçada màxima de planta baixa i primer pis. No conserva cap obertura, ja que els carreus treballats que les emmarcaven s'han extret, probablement per utilitzar-les en altres construccions. | Cal Poll és una antiga masia, actualment en runes, situada pocs metres a l'oest de l'església de Sant Nazari de la Garriga, just sota el punt més alt del serrat de Sant Nazari, a l'extrem sud del terme municipal. Es tracta d'un habitatge de mitjanes dimensions parcialment enrunat, format originalment per un volum principal amb murs de càrrega de maçoneria de pedra petita lligada amb morter i arrebossada i diverses estructures adossades al voltant. Presenta cantonades diferenciades amb carreus treballats, tot i que algunes d'aquestes ja no es conserven. La teulada, actualment inexistent, era de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta un gran esvoranc a la part central. S'hi conserva únicament un dels brancals de pedra treballada del portal principal. A l'extrem dret hi ha les restes d'una estructura adossada coberta amb volta de maó. A la façana sud-est, just darrera la sala amb volta de maó, s'observa únicament una porta emmarcada amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. La façana nord-est té dos estructures adossades, una a l'extrem dret i una altra que sobresurt al centre, probablement ocupada per una cisterna. A la resta de la façana s'hi conserva una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La façana nord-oest té adossada al davant diverses estructures agropecuàries parcialment enrunades. En la façana pròpiament no hi ha cap obertura. A pocs metres de l'edifici hi ha dues teuleries amb les seves respectives basses, una a l'oest i l'altra al nord, ambdues descrites en una fitxa individual. | 08151-27 | Sector sud del terme municipal | Cal Poll, antigament denominada cal Teuler apareix documentada a mitjans del segle XIX, en un llistat de cases de la parròquia de Sant Nazari de la Garriga. Tot i així, per tipologia constructiva, es pot datar la construcció al segle XVIII. | 41.9022800,2.0532200 | 421470 | 4639360 | 08151 | Oristà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56419-foto-08151-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56419-foto-08151-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56419-foto-08151-27-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La casa de cal Poll també havia estat coneguda com cal Teuler, probablement pel fet hi ha dues teuleries situades al voltant de la casa. | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 56421 | Obertes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/obertes | ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. | XVIII | Obertes està situada a l'oest del serrat de Sant Nazari davant de la cinglera de les Nou hores, sobre la riera Gavarresa. Es tracta d'una masia formada per un volum principal i diversos cossos adossats d'ús agropecuari i ampliacions fetes al llarg dels anys amb teulades de diferents nivells d'alçada i vessants. Està composada per planta baixa, un pis i golfes, i construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular parcialment arrebossats amb cantonades diferenciades de pedres de majors dimensions. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat, emmarcat amb maó, tres finestres al primer pis i un cobert adossat a la part esquerra. La façana nord-est hi ha una porta d'accés a nivell de primer pis, un cos adossat perpendicularment i dues finestres a nivell de golfes. A la façana nord-oest hi ha un altre cos adossat de teulada a inferior nivell, i una finestra emmarcada amb ampit de pedra i brancals de maó. La façana sud-oest està formada per un complex de cossos adossats. De la façana antiga s'observa una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis i una finestra emmarcada amb brancals de maó i pedra a les golfes. En un dels cossos s'hi obre una galeria de tres arcs rebaixats de maó. La part del femer també presenta una obertura en arcada, d'arc de mig punt. | 08151-29 | Sector sud-oest del terme municipal | La masia d'Obertes apareix documentada com Aubertes a mitjans del segle XIX, en un llistat de cases de la parròquia de Sant Nazari de la Garriga. Tot i així, per tipologia constructiva, es pot datar la construcció al segle XVIII. | 41.9109500,2.0501800 | 421228 | 4640325 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56421-foto-08151-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56421-foto-08151-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56421-foto-08151-29-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56423 | El Puig de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-de-sant-genis | ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. | XVIII | Edifici en estat imminent de ruïna | El Puig de Sant Genís es troba situat en un punt elevat d'un serrat delimitat pel torrent del Puig i la riera de Sagalés, al nord-est de la masia de les Oliveres i l'església de Sant Genís de Caraüll (nou). Es tracta d'un edifici que es troba en esta imminent de ruïna, de planta rectangular i format per planta baixa i dos pisos. La teulada, actualment esfondrada, era de dues vessants amb aigües a les façanes laterals. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular amb morter i presenta cantonades diferenciades amb pedres de majors dimensions. La façana principal, orientada al sud-est, presenta dues arcades d'arc de mig punt amb coronació de lloses que donen accés a una sala interior coberta amb volta de creueria en la qual es conserven algunes parts d'una premsa del segle XIX. A la dreta hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer i segon pis es repeteix la disposició de dues arcades geminades al centre, seguint la verticalitat de les de la planta baixa, coronades amb arc rebaixat de maó. Les del primer pis es troben sustentades per pilars de pedra bisellada amb motllures al capitell i a la base i al segon pis es sustenten amb pilars de maó. Flanquegen les arcades del primer pis dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, una de majors dimensions que l'altra. Al segon pis flanquegen les arcades dues finestres emmarcades amb brancals de maó i llinda i ampit de pedra. La façana sud-oest conserva una part del mur de càrrega amb grans esvorancs. La façana nord-oest conserva part del mur exterior amb una capelleta o fornícula i s'observen els murs mitgers de la distribució interior. La façana nord-est es troba parcialment derruïda i amb vegetació al mur. Té adossat perpendicularment diferents estructures d'ús agropequari. | 08151-31 | Sector sud del terme municipal | El Puig de Sant Genís apareix documentat a mitjans del segle XIX, en un llistat de cases de la parròquia de Sant Genís de Caraüll. Per tipologia constructiva, es pot datar la construcció al segle XVIII, amb reformes i ampliacions posteriors | 41.9222400,2.1011300 | 425467 | 4641533 | 08151 | Oristà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56423-foto-08151-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56423-foto-08151-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56423-foto-08151-31-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A la planta baixa de l'edifici hi ha les restes d'una antiga premsa de vi en la qual hi ha gravada la data de 1881 dins un segell de coronació triangular també gravat a la fusta. | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 56425 | La Fàbrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrega-1 | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. | XVIII | Presenta algunes deformitats en la teulada. | La Fàbrega és una masia situada al nord del nucli d'Oristà i al sud-est del de la Torre d'Oristà, en la vessant sud de la plataforma elevada coneguda com Puigciutat, a tocar de la riera Gavarresa. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central amb diversos cossos ampliats a l'oest i diverses estructures agropecuàries adossades a est i sud. El volum central està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra petita i irregular amb poc morter en algunes parts, i amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. L'edifici, de planta baixa, primer pis i golfes, està coronat per una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior en el volum central i amb teulades d'una sola vessant en els dos cossos ampliats cap a l'oest. La façana principal, orientada al sud, forma un petit pati just davant de l'accés principal, delimitat per la pròpia façana, les estructures agropecuàries adossades al sud i la pallissa, a l'est. A la planta baixa s'observa un arc rebaixat de lloses que ha quedat integrat al mur, una porta emmarcada amb maó i fusta, una porta amb llinda de pedra treballada i brancals reformats i una finestra emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha tres finestres, dues de les quals emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, una amb llinda de fusta, i una eixida a l'extrem esquerre. A les golfes hi ha dues galeries reformades. La façana est queda dominada totalment per la pallissa, adossada a l'est del volum principal. Es tracta d'una pallissa de dos nivells, recentment reformada, bastida amb murs de maçoneria de pedra i sustentada amb tres pilars de pedra i maó. La façana nord te menys pisos a causa del desnivell on s'assenta la masia, amb un accés directe a les golfes amb una porta emmarcada amb maó i fusta, a més de dues finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La façana oest està dominada per les dos ampliacions del volum principal. En destaquen diverses obertures emmarcades amb maó i una eixida al primer pis que també té sortida a la façana principal. A uns metres davant la façana principal hi ha diverses estructures agropecuàries construïdes amb murs de maçoneria de pedra i teulades tant de doble vessant com d'una sola, que tanquen un petit pati just davant l'edifici. | 08151-33 | Sector central del terme municipal | La Fàbrega apareix documentada en el fogatge de 1553, en el que hi ha una relació de noms de caps de casa on hi ha Pere Fabrega. L'edificació actual data probablement del segle XVIII amb reformes i ampliacions posteriors. Tot i així el lloc on es troba la masia ha estat ocupat des de l'època ibèrica i romana, ja que el topònim Fàbrega provindria de farga, lloc on es treballaven els metalls aprofitant el pas proper de la riera Gavarresa, just al sud-est de l'enclavament de Puigciutat. | 41.9473700,2.0630900 | 422343 | 4644357 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56425-foto-08151-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56425-foto-08151-33-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56427 | Cal Butiron | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-butiron | ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. | XVIII | L'edifici es troba en ruïnes. Conserva els murs de càrrega amb una altura mitjana pròxima als dos metres, amb punts on arriben als quatre metres. No conserva cap obertura i a l'interior de l'edifici hi creix vegetació. | Cal Butiron és una antiga masia, actualment en runes, situada a l'est del nucli d'Oristà i al sud del Verdaguer, pràcticament al capdamunt d'un serrat que s'estén en direcció sud-oest seguint la direcció del torrent de la Font Canaleta. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions enrunada, formada originalment per un volum principal i diverses estructures agropequàries adossades. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra petita lligada amb poc morter i presenta pedres de majors dimensions delimitant les cantonades. De l'edifici se n'ha conservat trams inconnexos dels murs de càrrega, amb altures que arriben als quatre metres a la part oest, i alguns dels murs mitgers amb alçades pròximes al metre i mig. No se conserva cap de les obertures, probablement perquè se'n van extreure els carreus treballats per aprofitar-los en altres construccions. | 08151-35 | Sector central del terme municipal | Tot i no trobar documentació refent a cal Butiron, es pot considerar que va ser construïda probablement durant el segle XVIII. En un llistat de cases de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà de mitjans segle XIX no hi apareix, fet que podria suposar que en aquell moment ja havia quedat deshabitada. | 41.9274500,2.0845500 | 424098 | 4642126 | 08151 | Oristà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56427-foto-08151-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56427-foto-08151-35-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56428 | Cal Misac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-misac | ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. | XVIII | L'edifici es troba en runes. Conserva els murs de càrrega fins a una alçada pròxima als dos i tres metres amb importants esquerdes. A l'interior hi ha crescut vegetació.. | Cal Misac és una antiga masia, actualment en runes, situada a l'est del nucli d'Oristà i al sud-oest del Verdaguer, prop del coll de Garses, per on passa el camí que comunica el Verdaguer, el carrer de la Ruixeda i Sant Nazari de la Garriga. Es tracta d'una masia de petites dimensions enrunada, formada originalment per un volum principal de planta baixa i primer pis i diverses estructures agropecuàries adossades. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra lligada amb morter i presenta carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures, la majoria de les quals no s'han conservat. De l'edifici se'n conserven trams dels murs de càrrega, amb alçades d'entre dos i tres metres i de la distribució interior, amb els murs mitgers conservats fins una alçada de metre i mig. Les úniques obertures conservades són dues finestres a la façana nord, emmarcades amb monòlits de pedra treballada. A uns metres de l'edifici hi ha una barraca d'uns 3 metres de llarg per dos d'ample, bastida aprofitant un marge i formada per grans carreus treballats. Per la grandària i el treball d'aquests carreus sembla molt probable que es construís aprofitant alguns dels carreus que emmarcaven les obertures i delimitaven les cantonades de cal Misac. | 08151-36 | Sector central del terme municipal | Cal Misac apareix documentada com a Maisach a mitjans del segle XIX, en un llistat de cases de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. Tot i així, per tipologia constructiva, es pot datar la construcció al segle XVIII. | 41.9304000,2.0813200 | 423834 | 4642457 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56428-foto-08151-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56428-foto-08151-36-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56429 | Bon Veí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bon-vei | ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. | XVIII | Casa en ruïnes | Bon Veí està situada al costat d'un camp a 300 metres a l'oest de la Casanova de Solà Sagalés prop del camí que condueix a Sant Nazari de la Garriga. Es tracta d'una casa actualment en ruïnes que conserva la planta i parcialment el mur sud i est en una altura d'uns 4 metres d'alçada, construïts amb maçoneria de pedra irregular amb poc morter. No s'hi observen obertures. | 08151-37 | Sector central del terme municipal | Bon Veí apareix documentada com a Bonveí a mitjans del segle XIX, en un llistat de cases de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. Tot i així, per tipologia constructiva, es pot datar la construcció al segle XVIII. | 41.9160100,2.0596700 | 422021 | 4640878 | 08151 | Oristà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56429-foto-08151-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56429-foto-08151-37-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al sud de Bon Veí hi havia una font on la gent de la casa hi anava a buscar aigua per a ús domèstic. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 56435 | Mas Sant Nazari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sant-nazari | ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | El Mas Sant Nazari està situat al sud del serrat de la Pedragosa, a tocar de l'antic camí ral que seguia la carena d'aquest serrat i a escassos metres de Sant Nazari. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central fruit de diverses ampliacions. L'edifici, de planta baixa, primer pis i golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb morter, amb carreus treballats delimitant les cantonades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur de càrrega, i emmarcant les obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, presenta una composició pràcticament simètrica amb dues obertures per planta. A la planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra motllurada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis, dues finestres emmarcades amb pedra motllurada i ampit motllurat, un dels quals reformat, i a les golfes dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. La façana nord-est, situada a pocs metres de Sant Nazari, té una cisterna, revestida amb una estructura de planta quadrada, que sobresurt al centre. A la planta baixa hi ha dues finestres de petites dimensions, una emmarcada amb pedra treballada i l'altre amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera. Al primer pis, donant accés a la cisterna, hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada, a més d'una altra finestra, reformada, emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A les golfes hi ha únicament una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra desgastat. La façana nord-oest presenta quatre finestres reformades emmarcades amb pedra treballada. Adossat a la dreta de la façana hi ha un habitatge modern i a la dreta d'aquest el convent de les monges, també de construcció recent. La façana sud-oest està dominada completament per aquestes dues construccions modernes, un habitatge i el convent de les monges. | 08151-43 | Sector nord-oest del terme municipal | Hi ha constància documental del mas Sant Nazari l'any 1824 a través del naixement de Caterina Coromina i Agustí que visqué al mas fins als vint-i-vuit anys i fundà l'any 1877 l'Institut de les Josefines de la Caritat a Vic. L'edificació actual data probablement del segle XVIII. | 41.9778300,2.0259200 | 419301 | 4647774 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56435-foto-08151-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56435-foto-08151-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56435-foto-08151-43-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Tal com ho indica un carreu amb inscripcions a la façana principal, la masia va ser reformada l'any 1998. | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56436 | Molí de Tornamira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-tornamira | ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. PLANES, Josep Albert (1997). Teixir i traginar. De la manufactura tradicional a la periferització industrial. El Lluçanès (segles XVIII-XIX). Centre d'Estudis del Lluçanès. | XVIII | Edifici enrunat i cobert per vegetació. | El molí de Tornamira esta situat al sud-est del castell de Tornamira i a uns 100 metres al nord-oest de la masia de la Fàbrega, a la banda est de la riera Gavarresa. Prop del molí hi ha unes passeres que travessen la riera Gavarresa i la Gorga. Es tracta d'un molí en ruïnes que conserva part dels murs de l'estructura de la bassa i algunes parets de l'edifici. Els murs més ben conservats formen un angle de 90º; Aquests estan construïts amb maçoneria de pedres irregulars unides amb morter i conserven una alçada d'uns dos metres. Tot el conjunt està cobert per bardissa i és difícil poder veure quina era la planta de l'edifici. | 08151-44 | Sector central del terme municipal | Es documenta la compra, per part d'un home anomenat Faquiló, de dos molins situats a la Gavarresa, al lloc de Ciutat, l'un l'any 1000 i un altre al mateix lloc al cap de dos anys. Un d'aquests dos molins correspon, probablement, al molí de Tornamira. El molí de Tornamira consta documentat a l'arxiu de la Corona d'Aragó l'any 1751, quan Pere Tornamira u va obtenir la concessió hidràulica per part de l'administració borbònica pel molí. | 41.9486000,2.0625400 | 422299 | 4644494 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56436-foto-08151-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56436-foto-08151-44-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | S'ha obert un camí pel mig de les runes del molí i de l'estructura de la bassa. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc