Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 56617 | El boc negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-boc-negre | TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | 'A la Guàrdia d'Oristà hi havia un noi que feia de pastor. Quan tancava el ramat a la casa d'Obertes, al vespre, i tornava a casa seva se li apareixia un boc i l'encalçava. Per més que li tirés rocs, el boc continuava darrera seu. El seguia un bon tros i tot d'una desapareixia. Aquest boc també empaitava un noi d'Oristà que anava a festejar a Oló, el seguia durant un tros, si fa o no fa en el mateix lloc on empaitava el pastor. Un home ja molt gran deia: 'Jo amb això m'hi vaig trobar més d'un cop, anaves caminant tan tranquil pel camí i de cop i volta et sortia un boc negre molt gros i se t'acostava molt, semblava com si d'un moment a l'altre t'hagués de clavar una banyada. Jo tenia molta punteria tirant rocs, quasi mai els fallava, però aquell boc mai el podia tocar, li tirava uns rocs tan grans com podia, el boc ni cas, em semblava que el tocava ben bé de ple, però res, ell m'anava seguint de molt a prop, quan era en un punt assenyalat el boc quedava fos, sempre apareixia i desapareixia en el mateix punt'. Deien que això ho feia una dona que sabia fer màgica i vivia en una casa molt a prop d'on apareixia el boc. Per aquest camí diu que hi passava molta gent, però es veu que la dona amb el que més es divertia era fent encalçar pastors, i el que sobretot li agradava amb bogeria era fer córrer i esporuguir els festejadors que el diumenge al vespre tornaven de veure la xicota.' | 08151-225 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.9109500,2.0501800 | 421228 | 4640325 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió, anomenada originalment 'El boc negre que empaitava el pastor i el festejador', va ser recollida i transcrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Por, màgica i tresors a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 56619 | El xai blanc de creu Moixó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-xai-blanc-de-creu-moixo | TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | 'Aquesta creu es trobava en el camí ral que va de la Torre d'Oristà a Prats de Lluçanès. Encara hi queden restes del sòcol que suportava la creu, en un petit replà poc abans del serrat dels Tres Hereus, a una mitja hora de camí del poble de la Torre d'Oristà. Era un lloc de pas, molt concorregut tant per pastors com per traginers, com per als ramats de muntanya quan anaven cap a les pastures d'hivern. Una vegada hi havia un pastor que guardava un ramat d'ovelles i pasturava les herbes de la zona de pla Moixó. Un dia les tenia esteses pasturant tranquil·lament, quan de sobte va veure que a la vora de la creu hi havia un xai. El pastor, estranyat, no entenia com carai podia ser que hi hagués un xai si els havia deixat tots tancats al corral. A més era tan blanc i de llana tan fina que mai no n'havia vist cap d'igual. El bon home, molt sorprès, va atansar-se a la creu per veure'l. Potser havia passat un ramat de muntanya i se'ls n'havia esgarriat algun, va pensar el pastor. Just quan estava a vint passes del xai, aquest va quedar fos al peu de la creu. La seva sorpresa va ser molt gran, va estar un estona vora de la creu tot pensant en el que acabava de veure i seguia sense entendre el que havia passat. Va aclamar el ramat i va emprendre el camí de casa, ja que començava de ser hora de tancar. Pel camí anava pensant en el xai que havia vist: 'Renoi, que guapo era!'. No va tornar a pasturar en aquell lloc, ja que tenia altres prats per anar-hi. Però li picava la curiositat per saber què 'conxo' hi feia un xai esgarriat allà dalt de pla Moixó. Havien passat uns quatre o cinc dies i un matí acorriolà les ovelles cap a pla Moixó. Va anar directe on hi havia la creu, per si aquell xai blanc encara rondava mentre les ovelles pasturaven. Després de passar-hi una llarga estona, i ja cansat d'esperar, es va asseure una mica apartat del lloc on l'havia vist, va treure la manduca del sarró i es va posar a fer un mos. Mentre feia el traguet amb la botella, va veure que el xai blanc es tornava a posar de potes damunt de les pedres que aguantaven la creu. Va deixar de beure i just en el moment que va abaixar la botella, el xai va quedar fos igual que el primer dia. Això va durar uns quants dies, sempre apareixia vora de la creu i quan el pastor s'hi atansava el xai desapareixia. El pastor no s'atrevia a comentar aquest cas amb ningú, perquè tenia la certesa que seria la riota de les persones a qui ho expliqués. Un dia de tants en què el pastor tenia el ramat pasturant a pla Moixó va passar un altre pastor; aquest era un home ja força gran, era dels que portava moltes mullenades en les pujades i baixades a muntanya, era una persona de molta experiència. El pastor de pla Moixó li va explicar el que li passava amb el xai. Quan li va preguntar: - Si a vós us passés una cosa així, que faríeu? L'altre pastor que l'havia escoltat molt atentament li va dir: - Mal llamp, això és cosa de diners, mira jo he sentit dir que quan passen aquestes coses hi sol haver un tresor enterrat en el lloc on apareix el xai. Saps que faria jo si fos tu, amb una eina remouria un xic la pila de rocs que hi ha a veure què en surt. Al dia següent el pastor va tornar a portar les ovelles a pla Moixó i novament el moltó va aparèixer damunt de la pila de rocs. Quan va haver tancat el ramat va agafar un pic i el sarró, i cap a creu Moixó novament. En arribar al lloc va començar d'arrancar rocs. Es conta que hi va trobar una olla plena d'or. Aquest pastor, conegut pel pastor de cal Talabart, no tenia família i es va quedar a viure a la casa on guardava el ramat. La dita és que quan el pastor va morir, aquella casa va gaudir d'una gran fortuna.' | 08151-227 | Sector nord del terme municipal | 41.9798000,2.0523200 | 421490 | 4647968 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió, de títol complet 'El xai blanc de creu Moixó i el tresor', va ser recollida i transcrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Por, màgica i tresors a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 56632 | Quan es pon el sol al gorg de la Llana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quan-es-pon-el-sol-al-gorg-de-la-llana | TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | 'El gorg del Molí de la Riba, a Oristà, es coneix també com el de la Llana, un topònim que arrenca de l'època dels paraires, ja que era un dels millors llocs per parar la llana. També era un punt molt ben comunicat, ja que a uns cinc-cents metres passava el camí ral que anava de Sant Feliu Sasserra a la Torre d'Oristà. A pagès hi havia el costum que quan els homes plegaven de treballar al capvespre es capbussaven dintre de l'aigua, així es treien la suor del damunt i passaven millor la nit a l'estiu quan feia calor de veritat. El gorg de la Llana amb el pas del temps fou el lloc on molts joves de Sant Feliu anaven a banyar-se el dissabte. Si ho feien abans de la posta de sol no hi havia cap perill, però si s'hi tiraven quan ja era post, alguna de les goges que hi havia al fons del gorg se'ls podia emportar dintre de l'aigua. La dita és que aquestes goges, quan veien un jove galant nu i ben plantat a dintre de l'aigua se'l quedaven en el fons del gorg per tal de passar una nit esbojarrada de jocs amorosos. Al dia següent, quan sortia el sol, tornava a la superfície de l'aigua, el deixaven en llibertat. A Sant Feliu Sasserra, que en un temps passat hi havia mossos d'esquadra, tenien la posada a l'hostal de cal Serra, conegut actualment com ca la Clotilde. Els mossos que hi havia eren molt joves, alts i ben plantats; i, igual que el jovent del poble, van agafar el costum d'anar a banyar-se al gorg de la Llana. El jovent del país però, hi anava més aviat, quan es ponia el sol ja estaven de tornada. Vet aquí que un dissabte cap al tard tres mossos d'esquadra van anar a banyar-se al gorg de la Llana. Damunt, sobre una roca, com sempre, es van despullar. Just on feia el saltant de l'aigua hi havia unes puntes de roca des d'on es llençaven de cap. L'alçada era de set o vuit metres. Es divertien de veritat, pujaven al cim de la roca per tal de capbussar-se daltabaix. Diu que anaven fent juguesques a veure quin dels tres podia estar més estona sota l'aigua. Quan ja començava a llostrejar van dir que feien l'última capbussada i plegaven. Entre dos dels mossos hi havia molta igualtat en el temps que aguantaven a dintre. L'últim cop només saltarien aquests dos i l'altre seria el que controlaria qui estava més estona dintre l'aigua. Van saltar a la vegada. Al poc temps va sortir un, però l'altre no sortia. Van esperar molta estona i res, el noi seguia dintre de l'aigua. Es va fer fosc, negra nit i el mosso continuava al fons del gorg. Un dels nois s'hi va tornar a tirar, però com que era fosc tampoc no hi veia res. Amb un gran disgust van deixar el company al fons. Van recollir la seva roba i van emprendre el camí de tornada amb el convenciment que havia mort ofegat. Quan tornaven cap a Sant Feliu, uns dels mossos va comentar: I si fos veritat allò que diuen de les goges, que retenen els nois dintre de l'aigua durant una nit? A més, avui és dissabte de lluna plena'. Al dia següent, tan bon punt va puntejar el sol, el mosso apareixia a la superfície de l'aigua, sa i estalvi. Quan va ser a fora de l'aigua va anar al lloc on es despullaven, però no hi va trobar la roba. Ben nu com anava, va anar a una casa de pagès no gaire lluny del lloc a veure si li podien deixar roba per vestir-se. Els va explicar tot el que li havia passat. Havia anat a banyar-se al gorg com feien molts dissabtes, però se li havia fet fosc i havia quedat atrapat dintre de l'aigua. Durant tota la nit hi havia al fons del gorg una claror igual com el clar de lluna. Havia vist com unes noies molt joves i maques feien una dansa molt bonica i vestien una túnica blanca. Fins a trenc d'alba no havia pogut sortir del fons del gorg. Quan emprenia el camí direcció a Sant Feliu va trobar els seus companys que anaven a veure si podien rescatar el seu cos. El company que la nit abans havia fet el comentari de les goges, va dir: 'Veus?, doncs és veritat això que expliquen de les Encantades, que retenen els nois als fons del gorg'.' | 08151-240 | Sector oest del terme municipal | 41.9440900,2.0385400 | 420304 | 4644016 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió, de nom complet 'No es pot banyar-se quan es pon el sol al gorg de la Llana', va ser recollida i escrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Por, màgica i tresors a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 56618 | El tresor i la por al Puig de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tresor-i-la-por-al-puig-de-sant-genis | TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | 'En aquesta casa d'Oristà tots els dies de festes assenyalades s'hi sentia por. Com a totes les cases de pagès hi ha la sala que va del davant al darrera. En el cos central de la casa, a la part de davant o façana hi ha l'entrada principal de la casa, la part de darrera de la sala solia donar a una eixida on hi havia la cisterna d'aigua per al consum de la casa. A la casa del Puig de Sant Genís cada any en una festa assenyalada es diu que des de la part del fons de la sala se sentia una veu que feia així: 'Aaii aaiiiii aaaaiiii aaaaiiiii'. Aquest crit començava just a la porta de l'eixida i passava pel bell mig de la sala i sortia per la porta gran de la façana principal. No havien vist mai res, només sentien el gemec i prou' Això es diu que era senyal que en un punt del recorregut que feia aquella veu hi havia diners amagats, però la gent que ho sentia diu que ells mai no hi van trobar res. Ho va explicar una filla del matrimoni que sentien aquest crit de plany en dies de festa assenyalada. Actualment la casa és un munt de ruïnes, no se sap si mai ningú va trobar el tresor que deien que hi havia enterrat.' | 08151-226 | Sector sud del terme municipal | 41.9222400,2.1011300 | 425467 | 4641533 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió, de 'El tresor i la por al Puig de Sant Genís', va ser recollida i transcrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Por, màgica i tresors a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 56631 | Por per no beneir la casa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/por-per-no-beneir-la-casa | TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | 'S'explica que a la Pedragosa, al municipi d'Oristà, hi havia uns masovers. L'hereu ja estava casat, però encara quedaven alguns fadristerns per casar. El Ton ja feia un temps que festejava i es volia casar, però no trobava cap masoveria que li fes el pes. Un dia va comentar el seu problema a l'amo de la Pedragosa i aquest li va dir: - Mira si vols continuar sent el meu masover et faré una casa nova sota mateix de la Devesa El Ton va acceptar l'oferta de l'amo i mentre els paletes feien la masoveria de la Devesa es va casar. De moment vivien a la Pedragosa, però quan la casa va estar acabada el matrimoni va agafar les seves pertinences i es va traslladar a la Devesa. En aquell temps quan una família mudava de casa els veïns hi anaven a donar un cop de mà. Una de les persones que ajudà la parella fou la majordoma del capellà de Santa Eulàlia. Era costum que la majordoma anés ficant el nas a les cases, així amb la informació que portava el capellà podia controlar millor les famílies. Quan baixaven de la Pedregosa cap a baix a la Devesa, just a mitja baixada si fa o no fa, a l'indret del forn de la Pedragosa, la majordoma va dir a l'esposa del Ton: - Ja us en fieu d'anar a viure en una casa nova i sense beneir. La jove mestressa de la Devesa, un xic sorpresa va respondre: - Però què vols que ens passi? La majordoma digué: - Mira noia, amb aquestes coses mai no se sap. Moltes vegades passen coses i ningú no troba cap explicació del per què passen, jo no estaria pas tranquil·la en una casa sense beneir. Quan el jove matrimoni va estar instal·lat a la nova masoveria, la dona va explicar al seu marit el que li havia dit la majordoma tot baixant de la Pedragosa. El Ton digué: - Noia, prepara't, que abans de dos o tres dies ens faran por. Als pocs dies, pels volts de mitjanit van començar de sentir un soroll igual com si tiressin rocs damunt la teulada i uns cops molt forts a dalt el sostre. En una nit d'aquelles que feia bon clar de lluna i s'hi veia força bé, el Ton es va llevar, va sortir a fora tot mirant els entorns de la casa, però no veia res per cap banda. Va pujar a un turonet que hi ha sobre mateix de la casa, però no es veia res damunt de la teulada, cap roc ni teules trencades. El Ton es va tornar a ficar el llit tot dient a la seva dona: - Prepara't per aguantar unes quantes nits aquest soroll, però tu no preocupis que de mal no ens en faran pas. Si això dura gaires dies els faré una medecina que els traurà les ganes de repetir la broma. Es veu que aquest capellà tenia el costum de tant en tant de donar un tomb per les cases de pagès de la seva parròquia, ja que sovint li venia de bon grat fer una xerrada amb els seus feligresos. Al cap de tres o quatre dies d'haver sentit els primers sorolls va passar el rector de la parròquia i va veure el Ton que llaurava un camp de vora del camí i li va dir: - Escolta Ton, com és que encara no has fet beneir la casa?, no et fa por tenir algun percaç?. Jo de tu no esperaria, igual hi pot sortir por com qualsevol altre mal averany. El Ton li va dir: - Si creu que és menester beneir la casa, vostè mateix, jo en aquest moment no tinc pas cèntims per gastar-me amb aquests romanços. I del fet que pugui sortir por, ja li dic des d'aquest moment que el dia que em tornin a despertar a la nit ja els tinc la medecina preparada i li asseguro que no els quedaran ganes de tornar-hi més. El capellà va anar camí enllà cap a la Devesa. Quan va arribar a la casa la dona era a fer herba per als conills, després de fer una volta a la casa va esperar que la jove masovera arribés. Quan va arribar amb la cistella curulla d'herba van fer la xerrada amb el rector i tot seguit aquest va emprendre el camí de tornada cap a la parròquia. Ho fes el que ho fes, el cas és que des d'aquell dia mai més van sentir cap soroll durant la nit. I la casa encara és per beneir.' | 08151-239 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.9797200,2.0306900 | 419698 | 4647979 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió, de nom complet 'Por per no beneir la casa a la Devesa', va ser recollida i transcrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Por, màgica i tresors a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 56634 | La ramada encantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ramada-encantada | TORRES, Jordi (2003). Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis i llegendes de transhumància. Solc. TORRES, Jordi i COROMINAS, Josep (2004). Ruta de transhumància. Santa Creu -La Torre d'Oristà -Santa Creu. Solc, àmbit de recerca i documentació del Lluçanès. | 'Segons conta la llegenda, la gent de la Torre d'Oristà va començar per tallar les alzines i roures i fer rompuda al pla Moixó. Com més rompuda feien els pagesos, menys pastura per als ramats transhumants. Hi havia pastors que protestaven, discutien fortament amb els parcers, però seguien el seu camí. En canvi n'hi havia que, en comptes de protestar, estenien el ramat pel mig dels camps iguals com si fos un prat d'herba, malmetent la vianda que hi havia plantada. Això és el que va provocar que en un temps passat al pla Moixó hi hagué fortes batusses entre uns i altres. Al final, però, després de molt temps de litigis, pastors i pagesos varen arribar a un acord per respectar els seus interessos contraposats: els ramats respectarien el sembrat i els pagesos no farien més rompuda. Just al capdamunt del quintà deixarien un tros on pastors i ovelles poguessin fer parada i passar la nit en cas que ho creguessin convenient, és a dir, l'espai destinat a poder fer parada seria un terreny que mai ningú se'l podria apropiar, i constaria com a empriu o remolta. Els pastors, encara un xic de mal grat, varen acceptar el tracte, però amb la condició que quan no hi hagués vianda plantada als camps de conreu, els ramats gaudirien del dret de seguir les herbes. Però entre els pastors n'hi havia un que era molt repatani. Ja el coneixien com un buscabrega que mai estava content de res, i només faltava que uns diguessin blanc perquè ell digués negre. Era un home que tenia un parlar molt fastigós, sovint engegava unes carrendelles de sagrepans que feien esgarrifar; per això, era conegut com el pastor renegaire. Doncs bé, segons la llegenda, aquest pastor mai va voler saber res dels tractes que havien fet els pagesos de pla Moixó i els pastors de muntanya, ell anava a la seva i quan passava amb el ramat tirava pel dret, tant li feia que els camps estiguessin sembrats. Quan un pagès l'escridassava, ell solia contestar amb una llarga lletania del seu repertori renegaire. Diu que era a finals d'octubre, és a dir, pocs dies abans de tots sants, que un dels parcers de pla Moixó va anar a veure si la sembrada ja naixia. El camp que manava al pla Moixó era just arran del camí ramader. Quan va sortir a les envistes del camp, va veure com un ramat li pasturava la sembrada, i l'home, molt enfadat, va anar tot decidit a fer marxar les ovelles del seu tros. Però es va trobar que qui manava el ramat era el pastor renegaire. Es van esbatussar de mala manera; el pagès no volia que les ovelles li malmetessin la sembrada i el pastor, en canvi, feia que les ovelles se la mengessin. I ca, el pagès poc se'n va sortir; després d'una forta escridassada, renecs i algun cop de roc, el pastor va continuar amb les ovelles dintre del camp, que van seguir pasturant el blat acabat de néixer. El pastor, tot fent mofa del pobre pagès, encara li va dir: 'Mireu, tenia pensat d'anar a dormir al Pilar o als Andreus, però com que encara quedarà menjar, em quedaré a dormir aquí a la vora del camp, així quan les ovelles es llevin al matí podran esmorzar'. Cal dir que aquest camp és el que hi ha vora mateix de la remolta, on molts ramats hi passaven la nit. Al pagès, en sentir el to de mofa que emprava el pastor, només se li va acudir de dir: 'Tan de bo no us despertéssiu mai més, ni vós ni el ramat'. Conta la llegenda que així mateix va passar. Al matí pastors i ovelles, gos i bastó s'havien convertit en pedra, és a dir, tal com es van adormir al vespre, varen quedar encantats en forma de pedra. Així és com va ser castigat un pastor malparlat que, per allà on passava, tot ho malmetia. Des d'aquell dia la revolta de pla Moixó es coneix com la ramada encantada'. | 08151-242 | Sector nord del terme municipal | 41.9798000,2.0523200 | 421490 | 4647968 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió de la llegenda de la ramada encantada va ser recollida i publicada per Jordi Torres a 'Ruta de transhumància Santa Creu -la Torre d'Oristà -Santa Creu'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 99962 | Barraca del Papalló o Barraca de la Parròquia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-papallo-o-barraca-de-la-parroquia | XIX-XX | Quan es va trobar estava envaïda de vegetació i faltava terra i vegetació a la coberta; també calia col·locar algunes poques pedres del mur. | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Barraca molt petita adossada a un marge, a tocar d'un camí, al costat d'un camp; és de planta rectangular i té l'obertura principal desplaçada a la dreta (a 30 cm del mur esquerra) i coberta en forma de falsa cúpula. La llinda plana està formada per una pedra molt ampla ben conservada. Està construïda amb pedres de diferents mides. Al fons de la cabana hi ha un cocó.<br /> Observacions: El 13/04/2024 es va fer la reconstrucció de la cabana.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Orientació: </span></span></span></span></span></span>337° N</span></span></span></span></span></span></p> | 08151-377 | Sector Sud del terme municipal | 41.9291080,2.0643856 | 422429 | 4642329 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/99962-img3398.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-23 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | Dimensions: Exterior: 155 x 201 cmInterior: 95 x 150 cmAlçada: 140 cmObertura principal: 50 x 96 cmGruix de mur: 60 cmCocó: 40 x 30 x 35 cm Actuacions de conservació realitzades: 09/03/2023 Es neteja l'entorn de la cabana, es cobreix la coberta amb terra i vegetació i s'omplen buits del mur amb pedres.16/03/2024 Es refà bona part del mur, es refà el ràfec, es saneja l'interior de la cabana traient l'excés de terra, es col·loca un caramull a la coberta, es tapa la coberta amb terra i es planten lliris a la part dreta.13/04/2024 S'acaba la reconstrucció.14/04/2024 Es planten lliris a la coberta. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 99963 | Aixopluc de la bauma del Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixopluc-de-la-bauma-del-sola | XIX-XX | Quan es va trobar estava totalment cobert per vegetació. Encara ara una part de vegetació tapa la paret lateral dreta.Dins de l'aixopluc el terra és ple de pedres que cal treure. Una quantitat important de pedres del mur dret, que forma part del terreny, han anat caient. Part de la coberta està esllavissada. Han caigut part de les pedres frontals col·locades verticalment sobre de la llinda. Calen actuacions de neteja y reconstrucció. | <p><span><span><span><span><span><span>Aixopluc encastat, aprofitant la cavitat formada per una bauma de petites dimensions. El mur dret i el fons de l'aixopluc formen part de la bauma. El mur esquerra està fet amb pedra seca, amb pedres de tamany mitjà. Està construït per tancar una mica l'obertura principal i suportar aquesta part de la construcció esquerra on es recolza l'extrem de la llinda plana. La llinda està formada per una pedra gran i llarga, corresponent al sostre de la bauma.<br /> L'obertura principal no es regular ja que s'adapta a les característiques de la bauma. La coberta té una part de pedres col·locades en vertical sobre la llinda i la cobreix una gruixuda capa de terra i vegetació, esllavissada en la part frontal.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Orientació: </span>217° SO</span></span></span></span></span></p> | 08151-378 | Sector Central del terme municipal | 41.9293760,2.0697180 | 422871 | 4642354 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/99963-20230322120622.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-23 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | Dimensions: Interior: 170 cm ampla x 260 cm fonsfaçana exterior: 310 x 80 cmGruix de mur: 54 cmObertura principal (mitjana): 80 x 80 cm Actuacions de conservació realitzades: 02/03/2023 Es neteja l'entorn. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 99965 | Barraca de l'Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lanna | La barraca no té sostre, algunes pedres del mur han caigut i està envoltada de vegetació. A dins de la cabana hi creix un roure gran i altres plantes. Cal netejar l'entorn i l'interior de la barraca, reconstruir una mica el mur i construir el sostre. | <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta barraca es troba en una petita zona boscosa. És de planta rectangular; conserva els murs en força bon estat. Un dels murs el constitueix la roca del mateix terreny. Per la diferència d'alçada dels murs es dedueix que tenia un sostre a una aigua. La barraca està construïda amb pedres força grans. Té una obertura principal desplaçada a l'esquerra. Aquesta obertura és de dimensions grans amb una llinda plana gruixuda, ampla i llarga. Conserva una part del ràfec. Al mur dret de la barraca té dos armaris i al mur del fons una finestra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Orientació: </span>118° SE</span></span></span></span></span></p> | 08151-380 | Sector Central del terme municipal | 41.9320444,2.0770530 | 423482 | 4642643 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/99965-20230510095734.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/99965-20230510115719.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Inexistent | 2025-06-23 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | Dimensions: Exterior: 320. x 460 cmInterior: 230 x 345 cmAlçada: 180 cm en un extrem i 150 cm en l'altre extremGruix de mur: 56 cmObertura principal: 120 x 130 cmLlinda: 130 x 42x 22 cm Actuacions de conservació: El 10/05/2023 Es realitza una primera desbrossada per poder accedir dins de la barraca. | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 99969 | Barraca d'Obertes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dobertes | XIX-XX | La llinda està partida en dos blocs que es recolzen un amb l'altre però amb perill evident de caure. Cal apuntalar-la amb un puntal per evitar el despreniment mentre no es pugui refer-la.La barraca està envaïda de vegetació tant per fora com per dins. Es necessària una tasca de neteja de l'entorn exterior i interior. | <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta barraca es troba en una zona de bosc, a prop dels camps. És una barraca de planta quadrada construïda amb pedres de grans dimensions per la base; a la resta predominen les pedres de mida mitjana. A la part esquerra interior el mur es fet amb un gran bloc de pedra que sembla formar part del mateix terreny.<br /> A l'interior hi ha un bancal d'uns 50 cm d'ampla i uns 40 cm d'alçada.<br /> L'obertura principal està desplaçada a la dreta i té una llinda plana. De la llinda a l'inici del sostre hi ha uns 72 cm de front.<br /> L'única finestra, de dimensions petites, per la part interior es visualitza en una aresta de la cabana, entre el mur frontal i el mur esquerra però per la part exterior es visualitza en el mur esquerra a tocar del mur frontal.<br /> La coberta té forma de falsa cúpula i està acabada amb una gran llosa plana. Té terra i vegetació pròpia del terreny, bàsicament romaní.<br /> La part esquerra i posterior de la cabana exterior actualment forma part del terreny que l'ha anat envaint.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Orientació: </span>314° NO</span></span></span></span></span></p> | 08151-384 | Sector Sud del terme municipal | 41.9121319,2.0599295 | 422038 | 4640447 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/99969-p3100012.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/99969-p3100014.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-23 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | Dimensions: Exterior: 380 x 380 cmInterior: 260 x 270 cmAlçada exterior: 290 cmAlçada interior: 290 cmGruix de mur: 60 cmObertura principal: 150 x 95 cmFinestra: 25 x 25 cm | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 99970 | Barraca Terminal d'Obertes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-terminal-dobertes | XIX-XX | La barraca presenta diferents esquerdes en el mur que es manté dret. La part posterior del sostre de la cabana i la part posterior del mur s'han esfondrat i requereixen ser reconstruïdes.Aquest esfondrament de part de la part de la falsa cúpula permet veure la secció constructiva de la mateixa.La barraca està envaïda de vegetació tant per fora com per dins. Es necessària una tasca de neteja de l'entorn exterior i interior. | <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta barraca es troba en una zona de bosc. És una barraca de planta circular construïda amb pedres de diferents dimensions i amb moltes pedres petites encaixades. A la part interior el mur està construït amb pedres i terra.<br /> Al fons a la dreta hi ha una petita finestra. A la part interna del mur de l'esquerra, a l'alçada de la llinda, es troben 3 petites cavitats separades entre elles per uns 40 cm.<br /> L'obertura principal té una doble llinda: una llinda ampla i prima i a sobre una llinda més gruixuda i estreta que en la part interna deixa l'espai que s'ha aprofitat per fer-ne un armari i una petita cavitat al damunt d'aquest. El mur de l'obertura principal està construït amb capes superposades on es combina una pedra gran i dues pedres de menor mida a sobre.<br /> La coberta té forma de falsa cúpula i té terra i pinassa al damunt.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Orientació: </span>260° O</span></span></span></span></span></p> | 08151-385 | Sector Sud del terme municipal | 41.9115560,2.0551550 | 421642 | 4640389 | 08151 | Oristà | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/99970-p3100028.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2025-06-23 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | Dimensions: Exterior: 450 cmInterior: 330 cmAlçada exterior: 280 cm aprox.Gruix de mur: 77 cmObertura principal: 145 x 100 cmFinestra: 15 x 20 cmArmari: 60 x 37 x 35 cmCavitat sobre armari: 25 x 9 x 30 cm | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 99967 | Barraca del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-roure | XIX-XX | El propietari se n'ocupa de la conservació. | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb pedres mitjanes i petites, arreglada pels propietaris amb altres materials de construcció (com per exemple fang). La coberta és feta amb bigues de fusta molt ben disposades i amb pedres; té una forma bàsicament plana. Està coronada amb un caramull. L'obertura principal està desplaçada a la dreta i té una porta de reixa metàl·lica. No té llinda. Té el ràfec molt ben conservat.<br /> A dins de la barraca hi ha crescut un roure que surt pel sostre.<br /> Hi ha un mur baix de pedra seca adossat a la barraca, a la dreta de la façana principal. </span></span></span></span></span></span></p> <p>Orientació: <span><span><span><span><span>208° SO</span></span></span></span></span></p> | 08151-382 | Sector Est del terme municipal | 41.9224607,2.1012479 | 425477 | 4641558 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/99967-img4911.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/99967-p8310049.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Inexistent | 2025-06-23 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | Dimensions: Exterior: 330 x 350 cmInterior: 275 x 295 cmAlçada exterior: 220 cmAlçada interior: 182 cmGruix de mur: 55 cmObertura principal: 100 x 175 cm | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 99973 | Barraca de vinya del Fura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-fura | XIX-XX | Falta la part superior de la cúpula de la coberta i una de les llindes. El fons de la cabana s'està esmicolant. La vegetació envaeix l'entorn de la barraca. A la part interior també hi ha vegetació i pedres caigudes i altres materials. | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta rectangular ubicada al mig del bosc. El fons de la barraca el forma el terreny de la muntanya. Va ser construïda amb pedres però també utilitzant una mica de terra per rejuntar algunes pedres. Al sostre de falsa cúpula li ha caigut la part superior (actualment hi ha un forat de 53 cm x 70 cm). Es conserva una llinda interior però en falta una altra exterior al costat (es visible l'espai on estava col·locada). L'obertura principal està desplaçada a la dreta.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Orientació: </span>54º NE</span></span></span></span></span></p> | 08151-388 | Sector Sud Est del terme municipal | 41.9299140,2.0657489 | 422542 | 4642416 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/99973-img9096.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/99973-img9100.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-23 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | Dimensions: Exterior: 290 cm x 230 cmInterior: 260 cm x 120 cmAlçada exterior: 135 cmAlçada interior: 125 cmGruix de mur: 53 cmObertura principal: 110 x 70 cmActuacions de conservació: El 17/09/2024 es realitza una primera desbrossada de la part interior i de l’entorn de la cabana. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 99974 | Barraca de l'Oriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-loriol | XIX-XX | La coberta té algunes pedres que han caigut i es poden tornar a posar. El ràfec s'ha d'arreglar. Cal netejar l'entorn. | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca rodona, situada entre dos camps. La base és molt sòlida amb pedres grans i molt ben posades, la resta està construïda amb pedres de diverses mides. El sostre és de falsa cúpula, construït amb pedres irregulars, no hi ha terra. El ràfec és poc vistós i falta algun tros. Hi ha algunes pedres al costat que han caigut del sostre. L'interior està molt ben conservat. Hi ha força vegetació a l'entorn.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Orientació: </span>163º S</span></span></span></span></span></p> | 08151-389 | Sector Oest del terme municipal | 41.9312771,2.0435459 | 420704 | 4642589 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/99974-p1310004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/99974-p1310006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/99974-p1310016.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2025-06-23 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | Dimensions: Exterior: 450 cm diàmetreInterior: 300 cm diàmetreAlçada exterior: 270 cmAlçada interior: 240 cmGruix de mur: 70 cmObertura principal: 150 x 65 cm | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 99956 | Cabana de la Brigada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-la-brigada | XIX-XX | L'entorn pròxim està envaït de vegetació.Calen actuacions de neteja i de petit manteniment de la cabana. | <p><span><span><span><span><span><span>Cabana baixa, adossada al terreny de la muntanya, amb la part del mur esquerre recte i la resta ovalada. Té un ràfec per damunt de la llinda plana. Està construïda bàsicament amb pedres mitjanes i petites. La coberta, de falsa cúpula, té una capa al damunt de terra i vegetació. El fons de la cabana el forma bàsicament una roca del terreny.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Orientació 10</span></span></span></span></span></span>° <span><span><span><span><span><span>N.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08151-374 | Sector Central del terme municipal | 41.9306448,2.0762112 | 423411 | 4642488 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/99956-img2757.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-23 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | Dimensions: Exterior façana: 260 x 130 cmInterior: 150 cm x 165 cmGruix de mur: 60 cmObertura principal: 72 x 90 cm El 13/04/2024 s'ha refet el ràfec, s'han plantat lliris i s'ha netejat l'interior. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 99960 | Barraca de l'hort del Catarí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lhort-del-catari | XIX-XX | Falta un a part del ràfec per sobre de la zona de la llinda que caldria reconstruir.La terra de l'interior de la cabana caldria tornar-la a col·locar sobre la coberta. Cal també actuacions per desbrossar l'entorn i podar algunes branques d'una alzina que toquen la cabana. | <p><span><span><span><span><span><span>Cabana circular aïllada amb coberta de falsa cúpula amb capa de terra i vegetació al damunt.<br /> La llinda és doble, amb dues lloses col·locades de costat.<br /> La cabana ha estat construïda amb pedres mitjanes i petites i amb fang en alguns punts de l'exterior.<br /> A l'interior té un armari sobre la llinda i tres finestres (al N, al NE i a l'O).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Orientació: 183° S</span></span></span></span></span></span></p> | 08151-375 | Sector Central del terme municipal | 41.9318737,2.0720950 | 423071 | 4642628 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/99960-img2730.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-23 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | Dimensions: Alçada: 210 cm.Gruix de mur: 60Diàmetre exterior: 300 cmDiàmetre interior: 180 cmObertura principal: 66 x 135 cmArmari: 40 x 29 x 29 cm 15/02/2023 Es col·loca la pedra central de la coberta per l'exterior de la mateixa, es col·loquen les pedres caigudes que conformen el marc de la finestra i s'omplen buits del mur amb algunes pedres petites.22/02 Es neteja l'entorn. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 99966 | Barraca del Puig de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-puig-de-sant-genis | XX | El propietari se n'ocupa de la conservació. | <p><span><span><span><span><span><span>La barraca es troba al costat d'un camí en una zona de bosc. És de planta quadrada. Està construïda amb bigues de fusta a dues aigües, amb pedres de diferents mides, seguint una disposició força horitzontal, i també amb terra. L'obertura principal està desplaçada a l'esquerra, té una llinda plana amb dues creus gravades i una porta nova de fusta. La coberta està impermeabilitzada i conté sorra i branques seques al damunt; hi destaca una xemeneia construïda amb dues pedres de tamany considerable. Conserva el ràfec en bon estat.<br /> A l'interior de la barraca hi ha una llar de foc<span><span><span><span><span>. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Orientació: <span><span><span><span><span>113° SE</span></span></span></span></span></p> | 08151-381 | Sector Est del terme municipal | 41.9294647,2.1050640 | 425801 | 4642332 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/99966-img4926.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/99966-p8310072.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2025-06-23 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | Dimensions: Exterior: 347 x 346 cmInterior: 233 x 238 cmAlçada exterior: 190 cmAlçada interior: 184 cmGruix de mur: 55 cmObertura principal: 85 x 90 cm | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 99971 | Barraca Gurrians III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-gurrians-iii | XIX-XX | Barraca força ben conservada. Han caigut algunes pedres que cal tornar a posar i tapar forats. La llinda més grossa està esberlada pel costat dret. | <p><span><span><span><span><span><span>La barraca es troba en una zona de camps, entre un camp i una petita zona forestal. És de planta circular. La volta interior comença a tancar des la base de la barraca. Damunt de l'obertura principal hi ha tres llindes: dues horitzontals juntes, una al costat de l'altre (una d'elles de grans dimensions) i una tercera llinda damunt de la de grans dimensions sobresortint-ne una part, a modus de visera. Damunt de la llinda interior s'hi ha fet una obertura que queda enlairada per sobre de l'obertura principal. El mur que conforma l'obertura principal està construït amb pedres relativament grosses i força ben col·locades. A la resta del mur i al sostre s'usen pedres relativament petites disposades de forma irregular. El sostre no està cobert per terra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Orientació: </span>162º S</span></span></span></span></span></p> | 08151-386 | Sector Nord Oest del terme municipal | 41.9541345,2.0313509 | 419721 | 4645137 | 08151 | Oristà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/99971-img8700.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-23 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | Dimensions: Exterior: 320 cmInterior: 160 cmAlçada exterior: 190 cmAlçada interior: 178 cmGruix de mur: 75 cm aprox.Obertura principal: 122 x 50 (part interior) i 70 (part exterior cmFinestra: 25 x 38 cm | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 99968 | Barraca de vinya del Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-camps | XIX-XX | La barraca es troba envaïda per dins i per fora amb vegetació. En la part interior hi ha lloses i restes de bigues de fusta.Li ha caigut tota la coberta. Aquesta era feta amb bigues de fusta i lloses al damunt. Conserva part dels extrems de la biga central, una part d'una biga i part de la biga vertical central que feia de suport. Li calen actuacions de neteja i reconstrucció de la coberta. | <p><span><span><span><span><span><span>La barraca es troba situada a la vora d'un camí i a la vora d'un camp. Tot i que no té la coberta, els murs de la cabana es conserven en bon estat. La coberta estava construïda a dues aigües, amb bigues de fusta i lloses al damunt. Les lloses, restes de bigues, terra i vegetació ocupen l'interior de la cabana. Té dues finestres en els murs corresponents al Nord i al Sud. Aquestes s'empetiteixen en la part exterior. Conserva la llinda de fusta amb forma cilíndrica.<br /> En la paret interior del fons té unes inscripcions amb la data de 1910 i uns símbols (possibles lletres).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Orientació: </span>88° E</span></span></span></span></span></p> | 08151-383 | Sector Sud del terme municipal | 41.9216066,2.0567983 | 421790 | 4641503 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/99968-p8310083.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/99968-p8310095.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-23 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | Dimensions Exterior: 350 x 348 cmInterior: 266 x 280 cmObertura principal: 93 x 160 cmGruix de mur: 50 cmAlçada aprox: 170 cmBiga de fusta cilíndrica: 15 cm diàmetre (50 cm de circumferència)Finestres: 10 x 17 cm en la part exterior; 30 x 40 cm en la part interiorActuacions de conservació: El 06/08/2023 es realitza una primera neteja de la part interior i de l’entorn frontal de la cabana. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 99972 | Barraca de vinya Torrentera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-torrentera | XIX-XX | La coberta té unes teules que s'han enfonsat així com la biga que les suporta. La resta de la coberta i els murs estan en bon estat. | <p><span><span><span><span><span><span>La barraca, de planta rectangular, es troba entre mig de dos camps. Va ser construïda amb pedra seca però s'ha utilitzat morter per rejuntar bona part de les pedres i conservar-la. Actualment manté homogeneïtat de pedra seca a la façana i al mur interior esquerra. El sostre disposat a una aigua està fet amb bigues de fusta i teules i amb algunes pedres a sobre per refermar-les. Hi ha tretze bigues interiors primes perpendiculars a una biga central més gruixuda i mantenen una distància entre elles d'uns 20 cm.<br /> L'obertura principal està desplaçada a l'esquerra</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Sense ús conegut tot i que hi ha un plàstic molt gran ben plegat aguantat en una biga.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Orientació: </span>190º S</span></span></span></span></span></p> | 08151-387 | 41.9509090,2.0448947 | 420839 | 4644767 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/99972-img6759.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-23 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | Dimensions: Exterior: 220 cm x 315 cmInterior: 132 cm x 220 cmAlçada exterior: 130 cm x 170 cmAlçada interior: 120 cm / 162 cmGruix de mur: 45 cmObertura principal: 125 cm /130 cm x 80 cm | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 99964 | Cabana de Vilaroger | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-vilaroger | XIX-XX | A la cabana li ha caigut el terra que cobria el sostre doncs està acumulat tocant a la cabana. Algunes pedres han caigut però no afecta la part interior de la cabana. Hi ha dues finestres tapades amb pedres. Al bancal del fons de la cabana li han caigut algunes pedres. Li calen actuacions de reparació. | <p><span><span><span><span><span><span>La cabana es troba adossada a un marge al costat d'un camp. És de planta quadrada. Té una llinda plana recolzada en dues pedres sortints de suport. L'obertura principal està desplaçada a l'esquerra. La coberta de falsa cúpula no té actualment ni terra ni vegetació; les pedres de la coberta estan a la vista. Està construïda amb moltes pedres de mida gran, tot i que també en trobem de mitjanes. Algunes estan molt ben tallades. Al fons i ocupant tot el llarg de la cabana hi ha un bancal. Té tres finestres, dues de les quals estan tapades (al fons i a la dreta) i un de petita a l'esquerra. Té dos armaris (un al fons i l'altre a la dreta). Entrant a la cabana a l'esquerra es troba una pedra sortint que permetria penjar-hi objectes.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Orientació: </span>174° S</span></span></span></span></span></p> | 08151-379 | Sector Nord Est del terme municipal | 41.9452196,2.1024401 | 425602 | 4644084 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/99964-img3583.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-23 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | Dimensions: Exterior: 415 x 420 cmInterior: 290 x 285 cmGruix de mur: 70 cmAlçada aproximada: 270 cmObertura principal: 95 x 190 cmPedra sortint: 30 cmBancal: 290 x 50 x 83 cmFinestra 15 x 23 cmFinestra tapada: 25 x 32 cmArmari fons: 50 x 50 x 55 cmArmari paret dreta: 28 x 23 x 40 cm | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 99954 | Barraca de marge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-marge-1 | XIX-XX | L'entorn pròxim està força envaït per la vegetació. Calen actuacions de neteja de l'entorn i de la part interior de la cavitat. | <p><span><span><span><span><span><span>Obertura practicada a un marge de pedra seca. És una obertura rectangular de petites dimensions i serviria per dipositar-hi algun objecte, no pas persones. En cada un dels laterals interiors, en contacte i per davant de la pedra seca que conforma les parets, hi ha una gran llosa que reforça l'estructura interior.<br /> Predomina la construcció feta amb pedres planes allargades disposades horitzontalment.<br /> La coberta, amb vegetació, té forma de petita falsa cúpula.<br /> Destaca la considerable dimensió de l'estructura per la petita cavitat que conté.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Orientació 10</span></span></span></span></span></span>° <span><span><span><span><span><span>N.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08151-373 | Sortint de la Creu de Coll de Garses seguir el camí de la ruta verda fins el primer caminet a l'esquerra on a pocs metres es troba aquesta construcció. | 41.9304221,2.0773746 | 423506 | 4642462 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/99954-img2750.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-23 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | Dimensions:Exterior: 310 x 135 cmFondària interior: 103 cmObertura principal: 60 x 91 cmLlinda plana: 42 cm El 13/04/2024 es va fer una neteja de l'entorn i del camí. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 99961 | Cabana sobre el gorg negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-sobre-el-gorg-negre | XIX-XX | Només queda una part del mur dret. | <p><span><span><span><span><span><span>Per les restes que queden sembla que era una cabana quadrada de 410 cm x 410 cm<br /> En la part frontal del tros de mur que queda, hi ha una petita cavitat a un pam de terra.<br /> Sembla que l'obertura principal estava desplaçada a la dreta.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Orientació: 90° E</span></span></span></span></span></span></p> | 08151-376 | Sector Oest del terme municipal | 41.9361777,2.0439506 | 420743 | 4643132 | 08151 | Oristà | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/99961-img2798.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-23 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | Dimensions: Gruix de mur: 60 cmCavitat del mur: 10 x 20 x 40 cm | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 56664 | Barraca de vinya del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-coll | <p>Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006.</p> | Ha estat reconstruïda el 2014. | <p>Anomenada també barraca de ca l'Andreu.</p> <p>La barraca de vinya es troba situada al sud del nucli urbà d'Oristà, en un pendent àrid d'un turó sobre la carretera c-670 que condueix a l'Eix Transversal, ubicada entre un camp i l'inici del camí de la ruta verda que surt d'Oristà. És una barraca de planta circular aïllada construïda amb la tècnica de la pedra seca. Té un diàmetre interior de 2,50 metres una altura aproximada de 2,29 metres interiors. L'ample mur d'entre 70 i 110 cm, de pedres irregulars de mitjanes dimensions, presentant pedra de majors dimensions i treballada l'obertura principal que es troba coronada per una prima llosa a mode llinda. La barraca presenta una coberta de falsa cúpula, una porta d'accés orientada al sud-oest i tres petites obertures. Va ser reconstruïda i es va variar la forma de la coberta original que tenia un ràfec de pedres o lloses petites que resseguia tot el seu perímetre. Actualment està construïda a base de cinc capes esgraonades i la coronada amb un caramull. Actualment no té el orat de sortida de fums que tenia originalment. En la rehabilitació es va utilitzar força terra i morter, que ha modificat l'obra de pedra seca dels seus inicis. </p> | 08151-272 | Sector sud del terme municipal | <p>Les barraques de vinya, també anomenades barraques cerdanes, les construïren els pastors cerdans que baixaven a les planes a llogar-se com a jornalers en el camp. La seva coneixença i experiència en l'art de la construcció de la pedra seca, molt utilitzada en les zones pirinenques, va portar a deixar testimoni d'aquest tipus de construcció en aquestes contrades. Les barraques tenien el seu ús en l'emmagatzematge dels utensilis emprats en les feines del camp, així com també com aixopluc esporàdic en cas de necessitat, ja que les reduïdes dimensions no creen espai per a un llarg estatge. El conreu de vinya s'expandí durant els segles XVII i XIX fins a l'arribada de la fil·loxera (insecte que ofega els ceps) vers el 1890 que provocà la crisi vinícola.</p> | 41.9291900,2.0590700 | 421988 | 4642342 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56664-2170058.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56664-2170067.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56664-20210311173811.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56664-20210311174143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56664-img0506.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56664-img8346.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56664-foto-08151-272-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56664-foto-08151-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56664-foto-08151-272-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A la part interior de la porta, sobre la llinda, hi havia un forat anomenat en les cartes arqueològiques amb el nom de cocó.Alçada aproximada: 229 cm des de l'interiorDe la llinda fins a la cúpula: 30 cm.Gruix de mur: varia entre 70 i 110 cm.Diàmetre interior: 250 mLes imatges de 2021 són de la revisió feta per Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 93031 | Cabana de la Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-la-maria | Envoltada per molta vegetació. | <p>Aquesta cabana ubicada al mig del bosc no és fàcil de veure-la doncs està envoltada i força coberta per vegetació.<br /> És una cabana aèria aïllada, de planta quadrada. Està construïda amb la tècnica de pedra seca utilitzant pedres molt heterogènies. La llinda plana de l'obertura principal la forma una gruixuda que té forma trapezoidal.<br /> Té quatre finestres, una a cada una de les parets.<br /> A l'interior, sobre la llinda hi ha un armari. També al fons, en l'angle esquerra, hi ha un sortint en forma de pica.<br /> La coberta, feta amb lloses, té forma de falsa cúpula i està recoberta amb molta vegetació.<br /> En una pedra exterior hi ha una inscripció que sembla ser una data.</p> <p>Orientació E.</p> <p>Dimensions aproximades:</p> <p>Exterior: 400 x 400 cm.<br /> Interior: 330 x 330 cm.<br /> Gruix de mur: 70 cm.<br /> Alçada aproximada: 300 cm.<br /> Obertura principal: 160 cm. d'alçada i 90 cm. d'ampla.</p> | 08151-361 | Sector sud-est del terme municipal | <p><span><span><span>A Oristà destaca el passat vitivinícola que queda palès en les tines que es conserven a motes masies i cases, i en les barraques que servien per guardar les eines o aixoplugar als jornalers. Trobem una tipologia més grossa que s’anomenen cabanes, i que s’havien utilitzat pels pastors i jornalers que vivien a la zona quan es llogaven per fer feines.</span></span></span></p> | 41.9285500,2.0911300 | 424645 | 4642243 | 08151 | Oristà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93031-img4341.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93031-img4342.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 93028 | Cabana d'uralita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-duralita | Totes les parets es conserven molt bé però la coberta és nova, feta d'uralita utilitzant una biga central de formigó i dues més primes de fusta a banda i banda de la de formigó clavades a la uralita. | <p>Aquesta és una cabana aèria adossada a un marge de costós accés ja que forma part d'un marge nou que s'ha fet per guanyar terra de conreu on abans hi havia zona de bosc. El marge és nou i encara no hi ha crescut vegetació. En aquest guany de terra s'ha respectat la ubicació de la cabana.<br /> Cabana de planta rectangular amb parets molt ben construïdes, rectes i regulars. S'han utilitzat pedres grans i mitjanes.<br /> La teulada d'uralita és a dues aigües. La construcció a dues aigües fa pensar que havia tingut una coberta amb bigues de fusta i lloses de pedra o teules.<br /> Té tres finestres una a cada paret menys a la del fons. La de la dreta és més gran i trapezoidal per dins però acaba per fora en forma quadrada.<br /> Al fons en l'angle esquerra té una pedra sortint a mode de lleixa.</p> <p>Orientació S.</p> <p>Dimensions aproximades:</p> <p>Exterior: 375 x 420 cm.<br /> Gruix de mur: 60 cm.<br /> Alçada aproximada: 150 cm.<br /> Obertura principal: 170 cm d'alçada i 95 cm. d'ampla.</p> | 08151-358 | Sector central del terme municipal | <p><span><span><span>A Oristà destaca el passat vitivinícola que queda palès en les tines que es conserven a motes masies i cases, i en les barraques que servien per guardar les eines o aixoplugar als jornalers. Trobem una tipologia més grossa que s’anomenen cabanes, i que s’havien utilitzat pels pastors i jornalers que vivien a la zona quan es llogaven per fer feines.</span></span></span></p> | 41.9407000,2.0629100 | 422320 | 4643617 | 08151 | Oristà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93028-20210312110717.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93028-img3559.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93028-img3560.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93028-img3565.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93028-img3573.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | Possible ús per jeure o descansar doncs a sobre d'uns sacs de plàstic gruixut hi ha palla que no sembla gastada. La conservació de la teulada denota interès per conservar-la i donar-li ús. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 92980 | Barraca Mirador del Bassí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-mirador-del-bassi | Força deteriorada. Manté part de les parets. Bona part de la coberta està esfondrada però manté dues bigues de fusta no gaire gruixudes. | <p>Barraca situada al capdamunt del pendent d'una muntanya des d'on es veuen els camps que hi ha a la vora del riu Bassí. Possiblement tenia una utilitat relacionada amb camps propers situats al darrera de la cabana.<br /> És una barraca aèria adossada al marge de planta rectangular. La coberta estava formada per bigues de fusta i lloses de pedra. La porta té una llinda plana. </p> | 08151-350 | Sector Oest del terme municipal | <p><span><span><span>A Oristà destaca el passat vitivinícola que queda palès en les tines que es conserven a motes masies i cases, i en les barraques que servien per guardar les eines o aixoplugar als jornalers. Trobem una tipologia més grossa que s’anomenen cabanes, i que s’havien utilitzat pels pastors i jornalers que vivien a la zona quan es llogaven per fer feines.</span></span></span></p> | 41.9347500,2.0472000 | 421010 | 4642971 | 08151 | Oristà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92980-img3201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92980-img3202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92980-img3203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92980-img3204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92980-img3206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92980-img3210.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | Dimensions aproximades:Planta exterior: 220 x 200 cm.Obertura de la porta: 70 x 150 cm.Gruix del mur: 50 cm. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 92983 | Barraca de vinya del Racó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-raco | <p>Registre wikipedra núm. 9363.</p> | La llinda de la porta la forma una pedra partida en dues parts. La coberta està foradada. És una barraca força ben estat però amb signes d'inici de deteriorament. | <p>Barraca aèria adossada a un marge a peu de camí. És de planta ovalada, pràcticament circular. La porta és rectangular i té una llinda formada per una pedra grossa i gruixuda. La coberta de falsa cúpula està feta amb pedres col·locades en una disposició poc ordenada. A dins a l'esquerra té un armari profund.</p> <p>Orientació SE.</p> | 08151-353 | Sector Central del Terme Municipal | <p><span><span><span>A Oristà destaca el passat vitivinícola que queda palès en les tines que es conserven a motes masies i cases, i en les barraques que servien per guardar les eines o aixoplugar als jornalers. Trobem una tipologia més grossa que s’anomenen cabanes, i que s’havien utilitzat pels pastors i jornalers que vivien a la zona quan es llogaven per fer feines.</span></span></span></p> | 41.9413500,2.0577000 | 421889 | 4643694 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92983-img2147.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92983-img3259.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92983-p2230071.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92983-p2230075.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92983-p2230077.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92983-p2230088.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | Dimensions aproximades:Alçada: 210 cm.Planta interior ovalada: 240 x 220 cm.Armari: 45 cm. fondària x 47 cm. alçada x 40 cm. ample | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 93037 | Barraca del Ballester | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-ballester | Actualment és una muntanya de pedres encara que es pot observar una part del mur i de la coberta de falsa cúpula. | <p>Barraca aèria adossada a un marge al peu de l'antiga vinya, de planta circular. Malgrat estar practicament derruida, s'observa encara el començament de la coberta de falsa cúpula.</p> <p>Orientació S.</p> <p>Dimensions aproximades:</p> <p>Alçada: 0 cm.<br /> Planta interior ovalada: 240 x 220 cm. aprox.<br /> </p> | 08151-367 | Sector Central del terme municipal | <p><span><span><span>A Oristà destaca el passat vitivinícola que queda palès en les tines que es conserven a motes masies i cases, i en les barraques que servien per guardar les eines o aixoplugar als jornalers. Trobem una tipologia més grossa que s’anomenen cabanes, i que s’havien utilitzat pels pastors i jornalers que vivien a la zona quan es llogaven per fer feines.</span></span></span></p> | 41.9393100,2.0614500 | 422197 | 4643464 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93037-4121209.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93037-4121212.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-23 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 93040 | Barraca del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla | Molta vegetació frontal i lateral. | <p>Barraca aèria adossada al marge, de planta rectangular construïda amb pedra seca i amb la coberta d'uralita a dos aigües. S'utilitzen pedres petites i mitjanes i alguna de més gran intercalada. El sostre té set bigues de fusta (troncs sencers sense tallar), la biga central amb escorça i una de les laterals una part. La llinda està feta de tres biguetes de fusta una al costat de l'altre. Al fons de la cabana hi ha una llosa del propi terreny que ocupa tota la llargada i aproximadament un metro de profunditat i d'alçada un desnivell de 8 cm. per la part esquerra i uns 18 cm. per la part dreta. A l'interior, penjant d'un pal sortint, hi ha un volant sense mànec de fusta. També hi ha una eina de camp repenjada a la paret (podria ser un estiràs). En desconeixem el seu ús. També hi ha restes d'altres materials (fustes amb anella, bidó...).</p> <p>Orientació S.</p> <p>Dimensions aproximades:</p> <p>Dimensions exterior: 430 x 420 cm. Dimensions interior: 340 x 320 cm.<br /> Alçada aproximada: 200 cm.<br /> Gruix de mur: 53 cm<br /> Obertura principal: 165 cm. d'alçada per 95 cm. d'ample<br /> </p> | 08151-370 | Sector central del terme d'Oristà | <p><span><span><span>A Oristà destaca el passat vitivinícola que queda palès en les tines que es conserven a motes masies i cases, i en les barraques que servien per guardar les eines o aixoplugar als jornalers. Trobem una tipologia més grossa que s’anomenen cabanes, i que s’havien utilitzat pels pastors i jornalers que vivien a la zona quan es llogaven per fer feines.</span></span></span></p> | 41.9341400,2.0534800 | 421530 | 4642897 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93040-5e6dd633-cf97-4170-9a9b-f12cfbf654b2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93040-img2199.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93040-c65bde63-c6a7-4c22-aae5-d39dcd7696e8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93040-img2202.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 93036 | Barraca de vinya de ca la Madrona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-ca-la-madrona | La coberta original ha estat substituïda per una d'uralita. | <p>Barraca aèria adossada al marge, de planta rectangular construïda amb pedres de diferents grandàriess, restes de morter en dues de les parets. Té una finestra orientada al sud, molt gran i ben conservada. La coberta, actualment de Uralita, està suportada per bigues de fusta. S'observa un armari en el mur Oest. La porta està desplaçada a l'esquerra i orientada al N. La llinda plana de la porta està formada per una llosa de pedra i una bigueta de fusta.</p> <p>Orientació N.</p> <p>Dimensions aproximades:</p> <p>Exterior: 300 x 235 cm.<br /> Interior: 241 x 167 cm. <br /> Alçada: 200 cm.<br /> Gruix dels mur: 34 cm.<br /> Obertura principal: 150 x 65 cm.<br /> Finestra: 60 x 47 cm.<br /> Armari: 48 x 45 cm. </p> | 08151-366 | Sector Central del terme Municipal | <p><span><span><span>A Oristà destaca el passat vitivinícola que queda palès en les tines que es conserven a motes masies i cases, i en les barraques que servien per guardar les eines o aixoplugar als jornalers. Trobem una tipologia més grossa que s’anomenen cabanes, i que s’havien utilitzat pels pastors i jornalers que vivien a la zona quan es llogaven per fer feines.</span></span></span></p> | 41.9416600,2.0567300 | 421809 | 4643729 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93036-4121205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93036-img8613.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93036-img8614.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93036-img8616.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93036-img8621.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-23 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 93041 | Cabana Sorpresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-sorpresa | Presenta perill d'enderroc. La part superior de la porta està enderrocada i la part posterior ha perdut mur exterior possiblement per la força de les branques d'¡un arbre. | <p>Barraca aèria aïllada, de planta circular localitzada entre camps i a pocs metres d'un camí que va a camps. Està construïda amb pedra seca, utilitzant pedres petites i mitjanes disposades de forma caòtica. Les pedres de l'obertura principal són grans. Té dues finestres, una a la dreta i una altra a l'esquerra. Té un petit armari. La llinda plana està formada per una llosa que està molt esberlada. En falta una part que s'ha ensorrat, emportant-se també part de la zona superior de la porta. La part posterior exterior de la cabana està parcialment esfondrada. La coberta de falsa cúpula està coberta de terra i vegetació. A l'interior hi ha un pal sortint per penjar-hi coses i un aparell de camp, visualment en forma d'escala, amb anelles als quatre extrems (possiblement un estiràs).</p> <p>Orientació S.</p> <p>Dimensions aproximades:</p> <p>Diàmetre exterior: 465 cm. Diàmetre interior: 285 cm.<br /> Alçada aproximada: 246 cm.<br /> Gruix de mur: 65 cm a tocar de l'obertura principal i 90 la resta de la cabana<br /> Obertura principal: 144 cm. d'alçada per 75 cm. d'ample<br /> Finestra dreta: 12 x 20 cm i 90 cm de fons<br /> Finestra esquerra: 15 x 15cm. i 90 cm. de fons<br /> </p> | 08151-371 | Sector central del terme municipa | <p><span><span><span>A Oristà destaca el passat vitivinícola que queda palès en les tines que es conserven a motes masies i cases, i en les barraques que servien per guardar les eines o aixoplugar als jornalers. Trobem una tipologia més grossa que s’anomenen cabanes, i que s’havien utilitzat pels pastors i jornalers que vivien a la zona quan es llogaven per fer feines.</span></span></span></p> | 41.9319000,2.0738100 | 423213 | 4642630 | 08151 | Oristà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93041-img0553.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93041-img0211.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93041-img0215.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93041-img0542.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93041-img0546.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 92979 | Barraca de vinya del Moliner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-moliner | Per dins té unes pedres obliqües molt grans i ben col·locades que ajuden a suportar les parets i a que la barraca es mantingui ben conservada. | <p>Barraca situada a uns 30 metres al SO del cementiri d'Oristà. Situada a peu de marge d'un camí molt proper a un camp de conreu.<br /> Es tracta d'una barraca aèria adossada al marge de planta pràcticament quadrada de 350 x 330 cm., amb una alçada de 205 cm. Té al lateral esquerre una finestra, per dins amb forma trapezial però que acaba a l'exterior amb forma rectangular. Al sostre també hi ha una petita obertura de sortida de fum.<br /> Molt ben construïda amb la tècnica de pedra seca. S'han utilitzat pedres irregulars i de diferents dimensions. Algunes pedres petites estan col·locades verticalment omplint buits.<br /> Sobre l'obertura principal té la llinda plana. A la vegada tota la cabana presenta un ràfec de lloses envoltant el perímetre.<br /> Té una coberta de lloses coberta per una capa de terra i vegetació.</p> <p>Orientació SE.</p> | 08151-349 | Sector Oest del terme municipal | <p><span><span><span>A Oristà destaca el passat vitivinícola que queda palès en les tines que es conserven a motes masies i cases, i en les barraques que servien per guardar les eines o aixoplugar als jornalers. Trobem una tipologia més grossa que s’anomenen cabanes, i que s’havien utilitzat pels pastors i jornalers que vivien a la zona quan es llogaven per fer feines.</span></span></span></p> | 41.9312500,2.0480900 | 421080 | 4642581 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92979-3300002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92979-3300006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92979-685223e3-0f6e-4fdc-9c97-347f9316e602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92979-ad1374c5-f8df-4651-8639-4e1580a780eb.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92979-d863bf81-8cba-48b1-acad-47c18f9ea3fe.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92979-img8333.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-17 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | Dimensions aproximades:Planta exterior: 350 x 330 cm.Planta interior: 200 x 175 cm.Alçada exterior:: 205 cm.Alçada interior: 220 cm.Gruix del mur: 70 cm.Obertura en forma de finestra de 26 cm. d'alçada, amb un costat inferior de 25 cm. i un costat superior de 22 cm. Acaba a l'exterior en un rectangle de 24 x 12 cm.l'obertura de la porta es troba a 65 cm. de la dreta de la façana. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 93038 | Cabana de cal Misac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-cal-misac | Hi ha una biga que s'ha partit i n'ha caigut una de les parts, quedant l'altre inclinada amb perill de caure. | <p>Cabana aèria adosada al marge, de planta rectangular orientada al Sud molt ben construïda amb pedres mitjanes, grans i petites. La part interna superior acaba amb unes pedres triangulars de grans dimensions ( una de 133 cm. de llargada x 17,5 cm. de gruix i una altra de 185 cm. de llargada x 19 cm. de gruix) en forma de bigues que fan de suport al sostre. La llinda plana de la porta es conserva sencera i en molt bon estat. La coberta de lloses recoberta amb terra i vegetació és plana.<br /> Hi ha una inscripció en una pedra gran (185 cm x 19 cm de gruix) molt ben tallada amb un nom, el que fa pensar que és aprofitada d'alguna casa de pagès. Hi ha alguna altra pedra tallada aprofitada.<br /> Té un armari orientat al sud i una finestra orientada a l'est.</p> <p>Orientació S.</p> <p>Dimensions aproximades:</p> <p>Exterior: 330 x 260 cm.<br /> Obertura principal: 130 cm. d'alçada per <br /> 61 cm. d'ampla.<br /> Gruix de mur: 65 cm.<br /> Alçada aproximada: 205 cm.</p> | 08151-368 | Sector central del terme d'Oristà | <p><span><span><span>A Oristà destaca el passat vitivinícola que queda palès en les tines que es conserven a motes masies i cases, i en les barraques que servien per guardar les eines o aixoplugar als jornalers. Trobem una tipologia més grossa que s’anomenen cabanes, i que s’havien utilitzat pels pastors i jornalers que vivien a la zona quan es llogaven per fer feines.</span></span></span></p> | 41.9301200,2.0817800 | 423872 | 4642425 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93038-img1450.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93038-img1455.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93038-img1457.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 93042 | Cabana del tancat de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-del-tancat-de-la-torre | Presenta vegetació pels costats. | <p>Cabana aèria adossada a un marge a tocar d'un camp. La part posterior forma part del marge i no es veu mur . És de planta rectangular. Està construïda amb la tècnica de pedra seca. Les pedres estan disposades de forma força caòtica. La coberta de lloses és plana però coronada per una part central una mica enlairada amb una teula girada cap a munt i un totxo al capdamunt. Està coberta per poca terra i poca vegetació. . Té un ràfec format per lloses grans, planes i primes. La llinda plana la forma una pedra gran. L'obertura principal té una porta de fusta coberta per la part exterior amb una xapa de ferro. A l'interior hi ha diferents objectes mal disposats (menjadora per animals petits,...).</p> <p>Orientació S.</p> <p>Dimensions aproximades:</p> <p>Exterior: 320cm.<br /> Interior: 200 x 270 cm.<br /> Obertura principal: 155 cm. d'alçada per <br /> 80 cm. d'ampla.<br /> Gruix de mur: 55 cm.<br /> Alçada aproximada: 245 cm.</p> | 08151-372 | Sector nord del terme municipal | <p><span><span><span>A Oristà destaca el passat vitivinícola que queda palès en les tines que es conserven a motes masies i cases, i en les barraques que servien per guardar les eines o aixoplugar als jornalers. Trobem una tipologia més grossa que s’anomenen cabanes, i que s’havien utilitzat pels pastors i jornalers que vivien a la zona quan es llogaven per fer feines.</span></span></span></p> | 41.9628000,2.0538000 | 421592 | 4646079 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93042-95c30fdd-bc33-4bfd-aa47-847b8c5a640f.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | Ha estat utilitzat per tenir-hi conills de bosc per engegar a l'època de caça. Per aquest motiu té una tanca de reixa a poca distància que la volta. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 93033 | Barraca Nova Obertes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-nova-obertes | No conserva la coberta. El 11/1/2025 s'ha desbrossat l'entorn, s'han tret les bigues de fusta i les pedres de la coberta i s'han classificat per fer una futura reconstrucció. | <p>Cabana aèria aïllada de planta rectangular construïda amb la tècnica de pedra seca i utilitzant pedres de grandàries mitjanes i petites. <br /> L'obertura principal està desplaçada al costat esquerra del mur frontal, no centrada com és habitual.<br /> La coberta està feta amb bigues de fusta i lloses de pedra. Actualment en queda només alguna biga. A la part de coberta que queda s'hi estén una capa de terra i vegetació. Conserva un pilar central per apuntalar el sostre que és de fusta (biga vertical). </p> <p>Orientació S.</p> <p>Dimensions aproximades:</p> <p>Diàmetre interior: 200 x 270 cm.<br /> Alçada aproximada: 110 cm.<br /> Gruix de mur: 52 /55 cm.<br /> Obertura principal 110 x 75 cm.</p> | 08151-363 | Sector Sud del terme municipal, es troba en mig d'un camp. | <p><span><span><span>A Oristà destaca el passat vitivinícola que queda palès en les tines que es conserven a motes masies i cases, i en les barraques que servien per guardar les eines o aixoplugar als jornalers. Trobem una tipologia més grossa que s’anomenen cabanes, i que s’havien utilitzat pels pastors i jornalers que vivien a la zona quan es llogaven per fer feines.</span></span></span></p> | 41.9054600,2.0506800 | 421263 | 4639715 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93033-img0493.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93033-img0497.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93033-img7609.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-23 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 93039 | Cabana de la Serra del Curt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-la-serra-del-curt | Hi ha esllavissada de les pedres exteriors de la part dreta de la cabana que no afecta la part interior. La pedra que conforma la llinda de l'obertura principal comença a presentar petites esquerdes. | <p>Cabana aèria aïllada, de planta circular, orientada a l'oest i construïda amb la tècnica de pedra seca. Per la part exterior s'han utilitzat pedres de grandària mitjana i principalment petites, col·locades de forma força caòtica. A la part interior, la base del mur, fins a uns 60 centímetres, està construïda amb pedres petites. A partir d'aquesta alçada el mur té més pedres mitjanes. La part del mur que forma l'obertura de la cabana està construïda amb pedres força grans. La porta té una llinda plana. Té un ràfec al voltant de la cabana. Hi ha tres armaris interiors de diferents dimensions: una gran, al fons de la cabana (60x 50 x 45 cm.) i dos més petites a les parts dreta i esquerra de la cabana (12 x21x 33 cm. i 15x30x40 cm. respectivament). La coberta és de falsa cúpula i està recoberta amb terra i vegetació.</p> <p>Orientació O.</p> <p>Dimensions aproximades:</p> <p>Diàmetre exterior: 330 cm.<br /> Diàmetre interior: 270 cm.<br /> Alçada aproximada: 230 cm.<br /> Gruix de mur: 60 cm<br /> Obertura principal: 137 cm. d'alçada per 50 cm. d'ample<br /> Diàmetre interior: 2.4 m.<br /> 90cm. d'alçada de mur per la part frontal i 150 cm. de mur en la part posterior.<br /> </p> <p> </p> | 08151-369 | Sector central del terme d'Oristà | <p><span><span><span>A Oristà destaca el passat vitivinícola que queda palès en les tines que es conserven a motes masies i cases, i en les barraques que servien per guardar les eines o aixoplugar als jornalers. Trobem una tipologia més grossa que s’anomenen cabanes, i que s’havien utilitzat pels pastors i jornalers que vivien a la zona quan es llogaven per fer feines.</span></span></span></p> | 41.9335000,2.0552900 | 421680 | 4642824 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93039-img1793.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93039-img1795.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93039-img1797.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 93032 | Cabana gebrada (La Torre) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-gebrada-la-torre | Queda només el perímetre de la base de la cabana. | <p>Cabana de tipus aèria aïllada, de planta circular. Conserva el perímetre baix del mur. Construïda amb la tècnica de pedra seca s'han utilitzat pedres de diferents mides. Actualment envaeix la vegetació baixa tant el que correspondria a la part de dins, com a tota la part perimetral.</p> <p>Orientació NW.</p> <p>Dimensions aproximades:</p> <p>Diàmetre exterior: 400 cm.<br /> Diàmetre interior: 240 cm.<br /> 90 cm. d'alçada de mur per la part frontal i 150 cm. de mur en la part posterior.<br /> Gruix de mur: 80 cm.</p> | 08151-362 | Sector Nord del terme municipal | <p><span><span><span>A Oristà destaca el passat vitivinícola que queda palès en les tines que es conserven a motes masies i cases, i en les barraques que servien per guardar les eines o aixoplugar als jornalers. Trobem una tipologia més grossa que s’anomenen cabanes, i que s’havien utilitzat pels pastors i jornalers que vivien a la zona quan es llogaven per fer feines.</span></span></span></p> | 41.9631600,2.0595400 | 422068 | 4646114 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93032-1160013.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93032-img0317.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56633 | Recull de llegendes de Perot Rocaguinarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recull-de-llegendes-de-perot-rocaguinarda | <p>ROVIRÓ, Xavier (2006). Perot Rocaguinarda. Cap de bandolers. Farell.</p> | XVII-XX | Algunes rondalles es coneixen més que d'altres. | <p>El bandoler Perot Rocaguinarda va néixer a Oristà l'any 1582 i aviat es convertí en una insígnia del bandolerisme català per les seves accions arriscades, que li valgueren simpaties i antipaties a parts iguals. A causa de les seves accions temeràries es van anar creant narracions, a vegades inspirades en la realitat i altres vegades pura ficció, que han perdurat durant segles. Entre els nombrosos escrits que va generar la figura de Perot Rocaguinarda en destaquen especialment tres: el sonet titulat 'A Roca Guinart' que va escriure el Rector de Vallfogona i l'aparició de la figura del Perot a la segona part del Quixot de Miguel de Cervantes, ambdues a principis del segle XVII, i un romanç inacabat escrit per Jacint Verdaguer a mitjans del segle XIX. Altres relats o llegendes sobre la figura de Perot Rocaguinarda es troben recollits en el llibre 'Perot Rocaguinarda. Cap de bandolers' de Xavier Roviró i Alemany. Són, entre d'altres: - La carrera dels Elois. - Les coves d'en Rocaguinarda. - Un llamp féu una cova nova per en Rocaguinarda. - Amagats a les cuines, una noia els va trair. - La mina de la Roca Guinarda al cingle</p> | 08151-241 | Sector sud-oest del terme municipal. | 41.9186100,2.0439900 | 420724 | 4641182 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56633-foto-08151-241-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge s'ha extret del llibre: Perot Rocaguinarda. Cap de bandolers | 98 | 61 | 4.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 56686 | Calze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/calze | <p>FONT, Dani (1995). Inventari de bens artístics del bisbat de Vic (inèdit). BDV. 665.</p> | XVI-XVII | <p>El calze es troba ubicat dins d'una vitrina formant part de les exposicions d'art litúrgic del projecte ACCURO del bisbat de Vic, en una de les sales del Museu de Terrissa (ubicat a la rectoria de Sant Andreu d'Oristà). Es tracta d'un calze de línies renaixentistes, molt treballat i en bon estat de conservació, de plata sobredaurada. Té una alçada de 21,5 centímetres, una amplada de 13,70 i amb un diàmetre de copa de 9,1 centímetres. La base és de planta circular iniciada per unes fines motllures llises i continuada per un tor decorat per una sanefa de cercles llisos envoltats per marcs micropunxats, connectats entre ells. El cos és decorat amb un seguit de franges radials en forma de gota també emmarcades amb franges micropunxades. A continuació segueix una escòcia que fa de base al nus el qual té una forma ovoide, un cos en escòcia i una rodella acaben el peu. La sotacopa segueix el mateix estil de decoració amb franges acabades amb arc de mig punt micropunxades emmarcades amb faixes llises connectades entre elles. La sotacopa s'entrega a la rodella amb una cresteria calada de motius pseudo-flordelisats. La copa és cònica i llisa.</p> | 08151-294 | Rectoria de Sant Andreu d'Oristà. c. Bon Aire, 1. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | 41.9321700,2.0599500 | 422064 | 4642672 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56686-foto-08151-294-1.jpg | Física | Renaixement | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 95 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 56492 | Castell d'Olost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-dolost | <p>AADD (1990). Els castells catalans, Volum IV. Rafael Dalmau Editor. GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006.</p> | XVI | <p>El castell d'Olost es troba situat al nord del terme municipal d'Oristà, en una fondalada al sud del nucli urbà d'Olost, prop de la riera d'Olost. Es tracta d'un castell restaurat recentment i habitat temporalment, de planta rectangular, tres pisos d'alçada i amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs són de maçoneria de pedra i presenta cantonades diferenciades. Destaca la torre del segle XV, centrada a la dreta i sobresortint de la façana principal que presenta un coronament amb merlets refet modernament. La façana principal, orientada a l'oest, presenta una portalada d'arc rebaixat al primer pis a la qual s'accedeix a partir d'una escalinata de pedra moderna, i diverses finestres emmarcades amb pedra treballada. A l'esquerra hi ha les restes d'un possible matacà i diverses fines espitlleres. La façana sud presenta un portal d'arc de mig punt a la planta baixa, que constituïa antiga entrada principal al castell. Flanquegen el portal algunes finestres emmarcades amb pedra i un mica més amunt s'hi obren tres fines espitlleres. Al primer pis hi ha cinc finestres emmarcades amb pedra, dues de les quals unides per un balcó. A les golfes hi ha quatre finestres de menors dimensions i tres en forma de galeria. Davant d'aquesta façana hi ha un mur de pedra que salva un alt desnivell del terreny i que s'allarga paral·lelament fins a una torre situada a l'entrada del complex, de planta quadrada, construïda amb murs de maçoneria de pedra, coronada amb merlets i amb espitlleres com a obertures originals. També s'hi observa un rosetó amb vitrall i unes arcades apuntades a la part inferior de la torre. Enmig del mur nord d'aquesta torre hi ha un pedra monolítica amb un relleu esculpit d'una figura humana nua. A la façana est i nord es pot observar com el castell es troba bastit sobre una plataforma de roca natural. Aquestes façanes estan formades per cossos sobresortints amb teulades d'una vessant i diverses obertures, entre les quals cal destacar dues petites finestres al segon pis, esqueixades i coronades amb arc de mig punt. La part baixa s'hi observen diversos contraforts. Al voltant del castell hi ha diverses construccions annexes que es fan servir d'habitatge pels masovers. Tot el recinte es troba tancat per un mur de pedra coronat amb barbacana de teula. Just a l'entrada del castell, fora el mur del recinte hi ha un antic pou de finals del segle XVII.</p> | 08151-100 | Sector nord-est del terme municipal | <p>Documentat el 1117 en el testament de Bernat Guillem d'Olost el castell va sorgí de la descomposició del terme primitiu de l'antic castell d'Oristà. El castell no fou mai una fortificació estratègica de defensa tal com ho indica la seva situació sinó que fou més aviat una residència rural senyorial, erigit com a aglutinador d'unes possessions feudals. Es coneixen diverses deixes i traspassos consignats als testaments d'una sèrie de personatges que deixen entreveure una estreta relació amb l'Estany, on alguns es feien enterrar, i amb Gurb, que s'havia de fer ferma i efectiva durant el segle XIII. Així a finals del segle XII trobem esmentada Beatriu esposada amb Arnau Pere de Gurb, que tenia el castell de Gurb com a primer castlà. Des del seu matrimoni, Arnau Pere passà a residir al castell d'Olost. El castell fou heretat per Ermessendis, casada amb Guillem de Peguera, descendent de la línia primogènita dels castlans de Peguera, família que s'havia de convertir des d'aquest moment en la titular de la jurisdicció d'Olost i predestinada a aglutinar, sota el seu senyoriu, bona part de les terres del Lluçanès central. El castell fou destruït el 28 de juny de 1465 a resultes de la guerra remença, guerra contra Joan II, acabada el 1472, cosa que consta en la capitulació de la ciutat de Vic a Joan II. Al mateix segle XV el castell fou restaurat i l'any 1571 consta que hi vivia un prevere gascó nouvingut. El 28 de novembre de 1620 es va establir un conveni entre Onofre de Cortit i els seus fills Josep i Agnès de Cortit i de Peguera, hereus del castell, amb Joan Lidon, mestre d'obres francès, habitant a Olost per tal que es reparés el castell. Es tractava de refer íntegrament algunes parets exteriors de la fortalesa -principalment de la façana -i restaurar la teulada i els sostres. Pactaren de començar l'obra el dia 1 de novembre de 1621 i acabar-la el 31 de maig de l'any següent. El preu de la mà d'obra, materials a part, fou de 135 lliures barceloneses, una suma força respectable que fa pensar que les obres fetes foren importants.</p> | 41.9768700,2.0945600 | 424986 | 4647605 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56492-foto-08151-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56492-foto-08151-100-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-07-01 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'interior del castell hi ha una capella dedicada a Santa Anna. | 94 | 45 | 1.1 | 1771 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 56655 | Castell d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-dorista | <p>AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1990). Els castells catalans, Volum IV. Rafael Dalmau Editor. AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006.</p> | X-XII | No es conserva cap estructura. | <p>El castell d'Oristà es deuria trobar situat en un punt sobre la llarga plataforma elevada que protegeix el vent del nord al nucli urbà d'Oristà, delimitada per la riera Gavarresa al nord i oest i el Torrent a l'est. La seva situació, rodejada per cingleres escarpades, suposava un lloc idoni per la defensa i protecció del castell. Actualment però, no es troba cap estructura en superfície i només es conserva el topònim de la Costa del Castell, prop de l'ermita de Sant Sebastià. Es pot deduir, doncs, que l'emplaçament del castell era al cim de la costa, en un petit pla del puig que ha anat veien reduït el seu perímetre a causa de les esllavissades, la qual cosa podria explicar que no hi hagi cap rastre de torre, ni muralla, almenys per sobre del nivell del sòl.</p> | 08151-263 | Sector central del terme municipal | <p>El castell d'Oristà apareix documentat a partir de l'any 908, quan Durable i la seva muller Alda vengueren a Adrover i la seva muller Tructelda una peça de terra situada al comptat de Manresa, al castell d'Oristà. L'any següent, al 909, així com en la majoria del segle X apareix formant part del comtat d'Osona. La documentació conservada fa referència normalment al terme del castell d'Oristà, com a districte administratiu del comtat, però no en fa mai explícitament a l'emplaçament de la fortalesa. Només alguns documents permeten fer deduccions. Així en un document de l'any 944 dóna com a límits d'unes extenses possessions la riera Gavaresa per la part d'orient, el castell d'Oristà per la del migdia, el vilar de Relat per la d'occident i l'església de Santa Eulàlia de Pardines per la del nord. Fou un dels grans termes en la reorganització del país a la fi del segle IX i comprenia una bona part de l'actual terme d'Olost, tot Sant Feliu Sasserra i terres de l'actual Avinyó, Muntanyola, Santa Maria de Merlès; incloïa les parròquies de Sant Andreu d'Oristà, Sant Genís de Caraüll, Sant Feliu Sasserra, Sant Salvador de Serradellops, Santa Maria d'Olost, Santa Eugènia de Relat, Sant Amanç de Pedrós i Sant Julià de Sacirera. Encara al segle XI i XII es troben notícies del terme d'Oristà: en un document del de 1163 situa el mas Vilasendere dins la parròquia de Sant Andreu i el castrum Orisiti. Els esments del castell d'Oristà desapareixen de la documentació a les acaballes del segle XII. L'antic terme del castell es fracciona, segons apareix, en prendre vida els castells de Tornamira i Olost i quan la part SE dels territoris, vers Sant Feliu Sasserra, Relat i Pedrós passaren a Lluçà, al monestir de Ripoll i a altres dominis particulars.</p> | 41.9342100,2.0634700 | 422359 | 4642896 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56655-foto-08151-263-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56655-foto-08151-263-2.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-20 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 56493 | Castell de Toneu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-toneu | <p>Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006.</p> | XI | Sols es conserven alguns trams de mur perimetral molt erosionats. | <p>El castell de Toneu està situat a l'est del casal de Vilaregut i a l'oest dels Tossals, sobre el serrat del Prat al nord d'aquesta masia. Queden escassos vestigis dels llenços i els carreus es troben tapats per vegetació. Es poden trobar petits trams de mur perimetral d'uns 0'50 -1 metre d'altura, sobretot a la part nord i nord-oest, on comença la vessant del serrat. Sobre el serrat es pot observar un planell que té una altura més elevada que la resta. També s'hi troben forats trinxera, possiblement utilitzats durant la Guerra Civil espanyola.</p> | 08151-101 | Sector nord-est del terme municipal | <p>El castell de Toneu apareix com a tal l'any 1045, en el testament de Bernat Guifré de Balsareny. Després pràcticament desapareix de la documentació i segurament passà a la canònica vigatana per donació del bisbe Guillem de Balsareny.</p> | 41.9644600,2.1119300 | 426411 | 4646212 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56493-foto-08151-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56493-foto-08151-101-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-20 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 56424 | Castell de Tornamira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-tornamira | <p>AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006.</p> | XI-XVIII | Recentment s'ha restaurat | <p>El castell de Tornamira està situat en el punt més elevat d'un turó ubicat al sud-est del nucli de la Torre d'Oristà, just a l'oest de la riera Gavarresa en el meandre que envolta Puigciutat. Es tracta d'un antic castell que es reconvertí en masia en perdre el sentit defensiu. Està formada per una planta complexa ja que s'ha adaptat a les diferents necessitats dels seus habitants al llarg del temps. De la planta actual cal destacar-ne, principalment una torre circular i una estança de planta rectangular annexa a la part sud-oest a la torre coberta amb volta de canó. La torre, escapçada a nivell de teulada, es troba completament envoltada per edificacions annexes no es veu exteriorment. Es tracta d'una construcció cilíndrica de planta circular amb un diàmetre exterior de 6,50 metres i un diàmetre interior al pla de terra de 2,20 metres. L'alçada a la primera planta és de 3,10 metres i té un gruix de murs a pla terra de 2,20. Està construïda amb pedres de mitjanes dimensions treballades i ordenades en filades regulars i unides amb morter de sorra i calç de consistència força homogènia i molta duresa; Això fa suposar que la calç era de bona qualitat. Segurament l'accés a l'interior de la torre de la planta baixa és d'obertura moderna ja que s'accedia, originalment des del primer pis, avui integrat dins de la masia. En aquesta alçada el gruix dels murs s'ha rebaixat en 90 centímetres. La resta de l'edifici és d'època posterior. Els altres cossos responen a la transformació de l'edifici, en la que es passà de bastió de defensa a casa de pagès destinada principalment a l'elaboració de vi, tal com indiquen les grans tines fetes amb murs de pedra de 2,50 metres de diàmetre i revestides interiorment amb ceràmica vidriada, i les grans botes del celler. També s'hi conserva una premsa de vi. De les façanes exteriors, actualment arrebossades, cal destacar les espitlleres obertes en diferents bandes, remarcant el conjunt defensiu així com la façana principal dominada per un portal d'arc de mig punt adovellat; a la clau de la dovella hi ha la inscripció: AVE MARIA/ + JOSEP/ TORNA/ MIRA / 1763. També cal destacar la finestra del primer pis situada sobre el portal, que coincideix amb la gran sala de la masia, emmarcada amb ampit, brancals i llinda de pedra motllurada. Un mur de pedra ressegueix paral·lelament la façana emmarcant l'accés a través d'uns graons d'ampla pas, ideal per a la cavalleria. La part nord de la masia dóna a un pati tancat amb una rampa d'accés posterior per a carros on hi ha un pou amb la data inscrita de 1797, una cisterna d'aigua i un calabós, excavat sota nivell de terra, on un antiquari hi va trobar un 'geu' per a lligar-hi persones.</p> | 08151-32 | Sector central del terme municipal | <p>El castell de Tornamira defensava una part de l'antic castell d'Oristà, el qual substituí quan aquest desaparegué desmembrant-se en els castells d'Olost, Tornamira, Toneu i el de Cirera, tots ells inclosos dins el gran terme del castell d'Oristà. Les primeres notícies que es troben documentades del castell de Tornamira són del segle XII en el testament de Ramon de Montcada redactat el 17 de novembre de 1120, en el qual llegà el castell de Tornamira al seu fill Ot de Montcada. A partir d'aquesta data la família Montcada va apareixent com a senyor principal del castell, sense que mai no reconegui un domini comtal. L'herència dels Montcada l'any 1309 pel testament de Guillema de Montcada passà, amb el castell de Tornamira, als comtes de Foix i vescomtes de Castellbò. El 1350 en motiu del casament de Margarida de Foix amb Bernat de III de Cabrera, s'originà un plet pel dot que li pertocava a ella. Obligat per una sentència arbitral, Bernat Roger de Foix hagué de cedir coma dot a la seva germana diversos béns i castells, entre els quals Tornamira com a garantia dels 260.000 sous que li pertocaven com a dot. Bernat III de Cabrera no disposà gaire temps d'aquest castell ja que el 1356 entrà en una permuta amb el rei Pere el Cerimoniós. El rei però tampoc el tingué gaire temps en les seves mans ja que el vengué -si la data no és equivocada -, tres anys abans de tenir-lo (1353), al castlà Ramon de Peguera, donzell, senyor d'Olost. La ciutat de Vic no veié en bons ulls aquesta venda, i el 1397 aconseguí redimir-lo de Ramon de Peguera pel preu de mil florins d'or, i el lliurà al rei i a la reina Maria, com a lloctinent del rei Martí l'Humà, el qual incorporà el castell i els habitants a la corona i l'uní a la ciutat de Vic, mentre els Peguera restaven únicament com a castlans. Amb aquesta redempció el castell de Tornamira finí les vicissituds jurisdiccionals i resta coma a lloc realenc sense cap més alteració. El 1666 el castell ja es documenta com a mas de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà.</p> | 41.9494000,2.0599300 | 422084 | 4644585 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56424-foto-08151-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56424-foto-08151-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56424-foto-08151-32-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-07-01 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 56716 | Esgrafiats de Rocaguinarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esgrafiats-de-rocaguinarda | <p>ROVIRÓ, Xavier (2006). Perot Rocaguinarda. Cap de bandolers. Farell.</p> | XVII | Algunes persones han ratllat els esgrafiats així com també hi han escrit a sobre. | <p>Els esgrafiats de Rocaguinarda es troben al cingle dels Tres Còdols, una petita i amagada cinglera d'un gres tou i vermellós, prop de la casa de Rocaguinarda. En una estreta lleixa horitzontal d'aquesta cinglera hi ha uns grafits gravats a la roca; són inscripcions relacionades amb el bandoler Perot Rocaguinarda, un petit testimoni d'impressions d'algun bandoler amic d'en Perot o del propi Rocaguinarda. Els esgrafiats són diversos i s'hi poden observar entre altres inscripcions: Rocaguinarda; Perot; bandoler, Joseph, Moliner, així com algunes dates: 1582 (data del naixement de Perot) i 1614 (data en la què la majoria de bandolers van marxar a l'exili) i els dibuixos de creus i cases fautores (cases que suposadament cooperaven amb al causa del bandoler Perot Rocaguinarda).</p> | 08151-324 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.9202000,2.0439700 | 420725 | 4641358 | 08151 | Oristà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56716-foto-08151-324-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56716-foto-08151-324-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | Inexistent | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Caldria fer un estudi en profunditat dels grafits i dels dibuixos, símbols, etc. així com prendre les mesures necessàries per la seva protecció i conservació. | 94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 56723 | Crucifix de Sant Andreu d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/crucifix-de-sant-andreu-dorista | <p>ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu.</p> | XII | <p>Es tracta d'un crucifix romànic conservat al Museu Episcopal de Vic, de fusta d'àlber tallat i policromat procedent de l'església de Sant Andreu d'Oristà que possiblement fou esculpit en els tallers de Vic aproximadament entre els anys 1160 i 1190. La creu amida 134 centímetres d'altura, 84 d'amplada i 3 centímetres de gruix, i la figura esculpida de Crist amida 67 centímetres d'altura, 65 d'amplada i 10 centímetres de gruix. La imatge de Crist representat amb una corona reial i una tovallola de color verd fosc, es presenta mort sobre una creu potençada, en els extrems de la qual s'endevinen les figures pintades de Maria i Sant Joan al davant i les dels evangelistes al darrere.</p> | 08151-331 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic | <p>El crucifix va ingressar al Museu Episcopal de Vic l'any 1912. En una visita pastoral de l'any 1666 a l'església de Sant Andreu d'Oristà, el bisbe Antoni Pasqual visità una capella antiga situada sota el presbiteri de l'altar major (antiga església romànica) on hi havia 'un Jesús esculpit a la antigalla' i que es podria identificar amb el crucifix romànic de Sant Andreu d'Oristà.</p> | 41.9321900,2.0601400 | 422080 | 4642674 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56723-foto-08151-331-1.jpg | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La referència de registre d'aquest element al Museu Episcopal de Vic és: MEV 4268. La imatge s'ha extret del llibre: Oristà i la seva història. | 92 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56726 | Raspador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raspador | <p>ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu.</p> | 5000-750aC | <p>Es tracta d'un raspador de sílex que amida 3 x 2'9 x 0'6 centímetres que es conserva al Museu Episcopal de Vic. Aquest raspador, juntament amb dues destrals de pedra, es trobaren en els camps que envolten la casa anomenada actualment cal Mas (antigament coneguda com a cal Not i cal Rellotger).</p> | 08151-334 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic | 41.9324900,2.0604600 | 422107 | 4642708 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56726-foto-08151-334-1.jpg | Física | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La referència de registre d'aquest element al Museu Episcopal de Vic és: MEV 10914. | 78|79 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56719 | Gerra de ceràmica romana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gerra-de-ceramica-romana | <p>ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu.</p> | <p>Es tracta d'un recipient de ceràmica grisa treballada a torn, en forma de gerra, d'època romana. Amida 36 centímetres d'alt, 78 centímetres de circumferència en el lloc més ample i 7'5 centímetres en l'obertura de la boca. El bon estat de conservació de la peça malgrat, malgrat la seva grandària, sembla indicar que devia haver estat dipositada dins d'una tomba pertanyent a una antiga vil·la romana. Tot i tractar-se d'una gerra d'ús domèstic, pogué ser utilitzada per a contenir alguna vitualla per al difunt, d'acord amb el costum romà, o bé com a urna funerària (ORDEIG:1995).</p> | 08151-327 | Rectoria de Sant Andreu d'Oristà. c. Bonaire, 1. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | 41.9321700,2.0599800 | 422067 | 4642672 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56719-foto-08151-327-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56719-foto-08151-327-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56719-foto-08151-327-3.jpg | Física | Romà|Paleocristià|Antic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La gerra de ceràmica grisa va ser trobada a la casa de cal Mas (antigament coneguda com cal Not o cal Rellotger) entremig d'unes torratxes, i va ser identificada pel doctor Eduard Junyent. La tercera imatge s'ha extret del llibre: Oristà i la seva història. | 83|84|80 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 56725 | Destral de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/destral-de-pedra | <p>ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu.</p> | 5000-750aC | <p>Es tracta d'una destral de pedra corniana tallada i polida que amida 10,6 x 4'6 x 2'5 centímetres que es conserva al Museu Episcopal de Vic. Aquesta destral, juntament amb una altra destral i un raspador de sílex, es trobaren en els camps que envolten la casa anomenada actualment cal Mas (antigament coneguda com a cal Not i cal Rellotger).</p> | 08151-333 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic | 41.9324900,2.0604600 | 422107 | 4642708 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56725-foto-08151-333-1.jpg | Física | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La referència de registre d'aquest element al Museu Episcopal de Vic és: MEV 5195. | 78|79 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56724 | Lauda Sepulcral de Berenguer de Salgueda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lauda-sepulcral-de-berenguer-de-salgueda | <p>ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu.</p> | XIV | <p>Es tracta d'una lauda sepulcral conservada al Museu Episcopal de Vic, de pedra tallada que amida 124 x 50 x 11 centímetres, de l'any 1339. La imatge esculpida a la part central de la lauda representa al rector d'Oristà Berenguer de Salgueda revestit amb els ornaments presbiterals i envoltat amb una inscripció disposada al llarg de tres cantons de la làpida. La inscripció és la següent: HIC IACET BERENGARIUS DE SAUGUEDA RECTOR ISTIUS ECCLESIE QUI OBIIT VIIIº IDUS IANUARII ANNO DOMINI MCCCXXXIX QUI INSTITUIT II BENEFICIA IN ISTA ECCLESIA ET I IN SEDE VICENSE.</p> | 08151-332 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic | <p>El rector Berenguer de Salgueda fou un dels rectors més il·lustres que ha tingut Oristà. Fill del mas Salgueda de la parròquia de Sant Hilari de Vidrà, la primera notícia com a rector d'Oristà data de 1308, en què Guillem de Vilagranada li donà possessió d'un cens sobre unes cases situades en la Sagrera d'Oristà que ell mateix li havia venut. L'any 1316 el procurador de Guillem de Roca, rector de Sant Feliu Sasserra, li donava possessió d'unes cases situades també en la sagrera d'Oristà, una al costat del cementiri i una altra al costat de les cases de la rectoria, i d'un honor anomenat Torrent Pregon. Tot això ho donava el rector de Sant Feliu Sasserra al benefici sacerdotal que Berenguer de Salgueda havia fundat a l'església d'Oristà. Es tractava d'un dels dos beneficis que fundà a Oristà, un en l'altar de Santa Maria i l'altre en l'altar de Sant Martí. La primera relació d'una visita pastoral a Oristà correspon a l'època de seu rectorat. Fou l'any 1331 quan el bisbe de Vic, Galceran Sacosta, visità l'església de Sant Andreu d'Oristà. El 10 de juliol de 1334, Berenguer de Salgueda, fundà el benefici de Sant Joan i Santa Eulàlia a l'altar de Sant Joan de la catedral de Vic, benefici que dotà amb el mas Comeleda d'Oristà, dues cases en la sagrera de Sant Feliu Sasserra, diferents censos anuals i altres béns i que deixà un preferència als clergues de la seva nissaga. Fou, doncs, un rector important i de moltes recursos econòmics en aquell bisbat de Vic de començament del segle XIV. Morí el dia 6 de gener de 1339. Fou enterrat a l'església romànica d'Oristà, dins un sepulcre cobert amb una lauda on fou esculpida la seva imatge jacent i una inscripció que es podria traduir de la següent manera: 'Aquí jeu Berenguer de Salgueda, rector d'aquesta església, que morí el 6 de gener de l'any del Senyor 1339 i que instituí dos beneficis en aquesta església i un en la seu vigatana' (ORDEIG:1995).</p> | 41.9321900,2.0601400 | 422080 | 4642674 | 1339 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56724-foto-08151-332-1.jpg | Física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La taula va ingressar al Museu Episcopal de Vic l'any 1894. La referència de registre d'aquest element al Museu Episcopal de Vic és: MEV 10626. La imatge s'ha extret del llibre: Oristà i la seva història. | 93 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/