Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 56719 | Gerra de ceràmica romana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gerra-de-ceramica-romana | <p>ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu.</p> | <p>Es tracta d'un recipient de ceràmica grisa treballada a torn, en forma de gerra, d'època romana. Amida 36 centímetres d'alt, 78 centímetres de circumferència en el lloc més ample i 7'5 centímetres en l'obertura de la boca. El bon estat de conservació de la peça malgrat, malgrat la seva grandària, sembla indicar que devia haver estat dipositada dins d'una tomba pertanyent a una antiga vil·la romana. Tot i tractar-se d'una gerra d'ús domèstic, pogué ser utilitzada per a contenir alguna vitualla per al difunt, d'acord amb el costum romà, o bé com a urna funerària (ORDEIG:1995).</p> | 08151-327 | Rectoria de Sant Andreu d'Oristà. c. Bonaire, 1. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | 41.9321700,2.0599800 | 422067 | 4642672 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56719-foto-08151-327-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56719-foto-08151-327-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56719-foto-08151-327-3.jpg | Física | Romà|Paleocristià|Antic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La gerra de ceràmica grisa va ser trobada a la casa de cal Mas (antigament coneguda com cal Not o cal Rellotger) entremig d'unes torratxes, i va ser identificada pel doctor Eduard Junyent. La tercera imatge s'ha extret del llibre: Oristà i la seva història. | 83|84|80 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 56401 | Sant Salvador de Serradellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-de-serradellops | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa de Manlleu. PLADEVALL, Antoni (1975). 'Sant Salvador de Serradellops' Hoja diocesana, 29 de setembre de 1975. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XII | L'església de Sant Salvador de Serradellops es troba situada davant la façana nord de la masia de Sansalvador de Serradellops, lleugerament aixecada i envoltada perimetralment amb un mur de pedra. Originalment era una petita església d'una sola nau coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular amb una finestra d'una sola esqueixada. Aquesta estructura inicial fou modificada per l'obertura d'un arcosoli al mur de migjorn, que abarca tota la seva amplada i reforçat exteriorment amb un altre mur que suporta el campanar d'espadanya de dos ulls. Posteriorment l'església fou novament modificada allargant-la pel cantó de ponent, amb la nova amplada, la qual cosa generà una nau més ampla, també coberta amb volta, i amb una unió molt deficient entre les dues voltes de diferent amplada. L'aparell de la part original és de carreuons allargassats, simplement escairats i armats en argamassa, disposats en filades uniformes i poc regulars, que palesen els nodes constructius propis del final del segle XI, i del segle XII en obres rurals mancades d'ornamentació (ADD;1984). La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La porta, d'arc de mig punt adovellat es renovà al segle XVI i es situa sobre al mur de migdia de l'ampliació. Damunt la porta hi ha un carreu amb la data de 1787. A la dreta, sota el campanar s'hi obre una finestra esqueixada. En el mur nord s'hi construïren dos arcosolis i l'interior és arrebossat amb decoració barroca. | 08151-9 | Sector est del terme municipal | L'església de Sant Salvador de Serradellops es troba situada dins l'antic terme del castell d'Oristà. El nom del lloc i l'església apareixen en un document fals del 977 i en un altre al 1047. Les notícies segures corresponen al 1065, quan el bisbe de Vic, Guillem de Balsareny, donà a Adalbert i a Guerau un mas situat al terme del castell d'Oristà, a la parròquia de Sant Salvador de Serradellops, al Soler. Encara que consti que tenia funcions parroquials, havien de referir-se a la seva situació com a sufragània de Santa Maria d'Olost, ja que no consta en les llistes de parròquies que es confeccionaren abans de l'any 1154, ni en les posteriors. Quan coneixem la seva situació al 1687 en una visita del bisbe Antoni Pasqual ja figura com a sufragània de Santa Maria d'Olost. Perdurà fins el 1878 quan fou unida a la nova parròquia de Sant Jaume i Sant Cugat d'Alboquers. L'església sols conserva les funcions parroquials de cementiri per als membres de la família del mas Sansalvador. És cuidada pels propietaris del mas i manté el culte, encara que s'utilitzi en poques ocasions. | 41.9531300,2.1305400 | 427940 | 4644938 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56401-foto-08151-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56401-foto-08151-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56401-foto-08151-9-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Renaixement|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 92|94|95|96|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56424 | Castell de Tornamira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-tornamira | <p>AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006.</p> | XI-XVIII | Recentment s'ha restaurat | <p>El castell de Tornamira està situat en el punt més elevat d'un turó ubicat al sud-est del nucli de la Torre d'Oristà, just a l'oest de la riera Gavarresa en el meandre que envolta Puigciutat. Es tracta d'un antic castell que es reconvertí en masia en perdre el sentit defensiu. Està formada per una planta complexa ja que s'ha adaptat a les diferents necessitats dels seus habitants al llarg del temps. De la planta actual cal destacar-ne, principalment una torre circular i una estança de planta rectangular annexa a la part sud-oest a la torre coberta amb volta de canó. La torre, escapçada a nivell de teulada, es troba completament envoltada per edificacions annexes no es veu exteriorment. Es tracta d'una construcció cilíndrica de planta circular amb un diàmetre exterior de 6,50 metres i un diàmetre interior al pla de terra de 2,20 metres. L'alçada a la primera planta és de 3,10 metres i té un gruix de murs a pla terra de 2,20. Està construïda amb pedres de mitjanes dimensions treballades i ordenades en filades regulars i unides amb morter de sorra i calç de consistència força homogènia i molta duresa; Això fa suposar que la calç era de bona qualitat. Segurament l'accés a l'interior de la torre de la planta baixa és d'obertura moderna ja que s'accedia, originalment des del primer pis, avui integrat dins de la masia. En aquesta alçada el gruix dels murs s'ha rebaixat en 90 centímetres. La resta de l'edifici és d'època posterior. Els altres cossos responen a la transformació de l'edifici, en la que es passà de bastió de defensa a casa de pagès destinada principalment a l'elaboració de vi, tal com indiquen les grans tines fetes amb murs de pedra de 2,50 metres de diàmetre i revestides interiorment amb ceràmica vidriada, i les grans botes del celler. També s'hi conserva una premsa de vi. De les façanes exteriors, actualment arrebossades, cal destacar les espitlleres obertes en diferents bandes, remarcant el conjunt defensiu així com la façana principal dominada per un portal d'arc de mig punt adovellat; a la clau de la dovella hi ha la inscripció: AVE MARIA/ + JOSEP/ TORNA/ MIRA / 1763. També cal destacar la finestra del primer pis situada sobre el portal, que coincideix amb la gran sala de la masia, emmarcada amb ampit, brancals i llinda de pedra motllurada. Un mur de pedra ressegueix paral·lelament la façana emmarcant l'accés a través d'uns graons d'ampla pas, ideal per a la cavalleria. La part nord de la masia dóna a un pati tancat amb una rampa d'accés posterior per a carros on hi ha un pou amb la data inscrita de 1797, una cisterna d'aigua i un calabós, excavat sota nivell de terra, on un antiquari hi va trobar un 'geu' per a lligar-hi persones.</p> | 08151-32 | Sector central del terme municipal | <p>El castell de Tornamira defensava una part de l'antic castell d'Oristà, el qual substituí quan aquest desaparegué desmembrant-se en els castells d'Olost, Tornamira, Toneu i el de Cirera, tots ells inclosos dins el gran terme del castell d'Oristà. Les primeres notícies que es troben documentades del castell de Tornamira són del segle XII en el testament de Ramon de Montcada redactat el 17 de novembre de 1120, en el qual llegà el castell de Tornamira al seu fill Ot de Montcada. A partir d'aquesta data la família Montcada va apareixent com a senyor principal del castell, sense que mai no reconegui un domini comtal. L'herència dels Montcada l'any 1309 pel testament de Guillema de Montcada passà, amb el castell de Tornamira, als comtes de Foix i vescomtes de Castellbò. El 1350 en motiu del casament de Margarida de Foix amb Bernat de III de Cabrera, s'originà un plet pel dot que li pertocava a ella. Obligat per una sentència arbitral, Bernat Roger de Foix hagué de cedir coma dot a la seva germana diversos béns i castells, entre els quals Tornamira com a garantia dels 260.000 sous que li pertocaven com a dot. Bernat III de Cabrera no disposà gaire temps d'aquest castell ja que el 1356 entrà en una permuta amb el rei Pere el Cerimoniós. El rei però tampoc el tingué gaire temps en les seves mans ja que el vengué -si la data no és equivocada -, tres anys abans de tenir-lo (1353), al castlà Ramon de Peguera, donzell, senyor d'Olost. La ciutat de Vic no veié en bons ulls aquesta venda, i el 1397 aconseguí redimir-lo de Ramon de Peguera pel preu de mil florins d'or, i el lliurà al rei i a la reina Maria, com a lloctinent del rei Martí l'Humà, el qual incorporà el castell i els habitants a la corona i l'uní a la ciutat de Vic, mentre els Peguera restaven únicament com a castlans. Amb aquesta redempció el castell de Tornamira finí les vicissituds jurisdiccionals i resta coma a lloc realenc sense cap més alteració. El 1666 el castell ja es documenta com a mas de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà.</p> | 41.9494000,2.0599300 | 422084 | 4644585 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56424-foto-08151-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56424-foto-08151-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56424-foto-08151-32-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-07-01 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 56394 | Santa Maria de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-la-torre | FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | Santa Maria de la Torre es troba situada al carrer Mossèn Riba Pont del nucli de la Torre d'Oristà. Es tracta d'una església de planta rectangular i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular amb carreus ben tallats a les cantonades i disposats regularment en filades a la façana principal. La façana principal, orientada al sud, presenta una portada rectangular emmarcada amb pedra treballada i timpà d'arc de mig punt a sobre amb decoració a l'interior. Tanca una porta de ferro amb la data clavatejada de 1896. A sobre s'hi obren dues finestres geminades, allargades i coronades amb arc de mig punt que es sustenten amb un pilar de pedra treballada. A sobre hi ha un timpà amb una decoració d'òcul interior. A nivell de teulada hi ha un fris amb decoració d'arcs de mig punt cecs, d'imitació de les esglésies romàniques, que ressegueix els vessants de la teulada. Corona la teulada una creu de pedra i dos elements de decoració punxeguts situats als extrems. La façana oest presenta diversos cossos adossats amb finestres i arcades emmarcades amb maó, tant a plec de llibre com pla. També s'observen cantonades diferenciades integrades als murs, fruit de les ampliacions al llarg dels anys. A la façana est hi ha annexada la torre del campanar, de planta quadrada, coronat amb teulada de quatre vents. Construït amb maçoneria de pedra parcialment arrebossat presenta cantonades diferenciades a la vista. El campanar té quatre ulls d'arc de mig punt amb tres campanes i a la torre s'obren dues finestres a mode d'espitllera amb coronament d'arc de mig punt, alineades verticalment. A la façana nord s'hi adossa la rectoria que té l'entrada per la banda est. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra arrebossats i cantonades diferenciades, i està formada per planta baixa i dos pisos. La planta baixa presenta un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada i on hi ha la data de 1880 i una obertura moderna a la dreta que dóna accés a la seu d'una entitat bancària. Al primer pis hi ha dos balcons que presenten la base de pedra motllurada i l'accés emmarcat amb brancals i llindes de pedra bisellada. Al segon pis hi ha dues finestres, de menors dimensions, emmarcades amb pedra bisellada. | 08151-2 | C. Mn. Riba Pont, 56. Nucli urbà de la Torre d'Oristà. Oristà | L'església de Santa Maria de la Torre d'Oristà nasqué dins el terme de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. La primera notícia que tenim de l'indret de la Torre d'Oristà data del 26 de gener de l'any 968, en un document escrit i testificat pel sacerdot Sunifred que fa referència de la donació al monestir de Ripoll de dues vinyes situades al Castell d'Oristà, prop de la Torre. La següent notícia no apareix fins més tard, i aquesta vegada fa referència a l'església: es tracta d'un testament de Guillema de Tornamira, la qual l'any 1241 disposa que se l'enterri en l'església de la 'Turre', de la parròquia d'Oristà. A mitjans segle XVII, tant Sant Andreu com Santa Maria de la Torre formaven sengles nuclis de població. En una visita pastoral del bisbe Pascual de l'any 1689 es notifica que Santa Maria de la Torre té 14 cases juntes; que es celebra missa un diumenge per l'altre i que la capella no té fonts baptismals, ni sagrari ni fossar. Al segle següent Santa Maria reunia 83 cases juntes i per primera vegada, un una visita del bisbe Francesc de Veyan, s'utilitza la paraula de sufragània per parlar de Santa Maria de la Torre. En aquesta època calgué reformar l'església i fer-la més gran. El 1804 es posà un vicari resident en la sufragània de Santa Maria i mig segle més tard es documenta la facultat que té l'església de guardar la Santíssima reserva i d'administrar els sagraments. El creixement de la sufragània no s'aturà i a l'any 1877 se li atorgà la categoria de parròquia. L'any 1880 s'acabà la construcció de la casa del rector i el 1888 també s'acabaren les obres de restauració de l'església, centrades sobretot en la teulada de l'edifici. A finals de segle XIX Santa Maria tenia 70 cases i 9 masies amb un total de 350 habitants; tenia escola mixta i també un vicari-mestre. A principis del segle XX, al 1905 s'amplià l'església. El 1936 el temple fou saquejat i es retornà al culte ràpidament acabada la Guerra Civil (FONT;1992). | 41.9568900,2.0528100 | 421503 | 4645424 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56394-foto-08151-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56394-foto-08151-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56394-foto-08151-2-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 92|94|96|98|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56395 | Sant Nazari de la Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-nazari-de-la-garriga | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XII | Sant Nazari de la Garriga està situada damunt d'una serralada situada entre la riera Gavarresa i la riera de Sagalés, a l'extrem sud del terme municipal S'accedeix a l'església a través de la pista que s'agafa a la C-670, quilòmetre 6'300, i passa pel carrer de Ruixeda, el pedró dels sants Màrtirs i la Casanova de Solà Sagalés. L'església és d'una sola nau amb absis semicircular orientat al nord-est. L'interior de l'església és més baix que el terreny exterior, per la qual cosa cal baixar tres graons. Les parets són de maçoneria de pedra amb carreus regulars, més ben tallats a la part baixa que la superior, i amb arrebossat parcialment escrostonat. La coberta és de volta apuntada a la nau i de quart d'esfera a l'absis, i la teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat i una finestra en forma de creu llatina al damunt i està coronada per un esvelt campanar d'espadanya de dos ulls d'arc de mig punt. La tènue il·luminació interior fou resolta per mitjà de dues finestres de doble esqueixada, una situada al centre de l'absis i l'altra al mur de migdia. Una banqueta recorre l'exterior de l'església. | 08151-3 | Sector sud del terme municipal | Situada dins l'antic terme del castell d'Oristà, en el lloc anomenat la Garriga, fou sempre una capella dependent de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. Als segle XIII se succeïren al servei d'aquesta església unes 'donades', és a dir, unes dones pietoses que donaven les seves persones als sants titulars de l'església i romanien al servei d'ella a perpetuïtat. L'any 1284 Berenguer de Vilarmau, rector d'Oristà, rebia promesa de fidelitat de la donada Ramona de Ciutat i establia a favor d'ella i totes les donades que la succeïssin en l'església de Sant Nazari de la Garriga la tasca i el braçatge que la parròquia rebia d'un honor que ella havia comprat, amb la condició que per Quaresma donessin al rector mig octau d'oli i el delme i la primícia. L'existència de les donades s'allarga almenys fins al segle XV ja que el 1429 testava davant del rector d'Oristà una tal Margarida de Vilanova, donada de la capella de Sant Nazari i Sant Cels. Aquesta doble advocació demostra que l'església havia estat posada sota la titularitat dels sants Nazari i Cels, màrtirs milanesos, la festivitat dels quals se celebrava i es continua celebrant conjuntament el dia 28 de juliol. Amb el temps la segona titularitat de la capella s'anà perdent fins que pràcticament quedà a l'oblit. Una visita pastoral important fou la del bisbe Antoni Pasqual que acudí a Oristà el 24 de juny de 1686. La capella de Sant Nazari no tenia categoria de sufragània i per tant no hi havia sagrari, ni fonts baptismals ni fossar. Manà als obrers de la capella que posessin un ara a l'altar i que hi col·loquessin un petit sagrari per posar el calze. També manà reparar la teulada i que mudessin la biga que sustentava el cor. En futures visites pastorals del segle XVII i XVIII es manà fer tovalles, arreglar la teulada, emblanquinar l'interior de la capella, reforçar el retaule, etc. Al 1829 en una altra visita pastoral feta pel bisbe Ramon Strauch la capella de Sant Nazari ja era considerada com una sufragània de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. L'esclat revolucionari de 1936, l'inici de la Guerra Civil, arribà el divendres 24 de juliol. De seguida es creà un Comitè Antifeixista local i es cremaren les esglésies, ornaments, imatges, mobles i documents de l'arxiu parroquial. L'església de Sant Nazari també fou cremada i amb ella el retaule barroc amb les imatges dels sants Nazari i Cels i de la Mare de Déu de la Cabeça que hi figuraven. El mal estat en què quedà l'església no permeté celebrar-hi culte. No fou fins el 1976, essent rector de la parròquia d'Oristà Mn. Àngel Franquesa i Burdó, que s'hi disposà un nou altar i noves imatges de Sant Nazari, Sant Cels i de la Mare de Déu de Cabeça. El culte fou restablert i actualment s'hi celebra missa un cop l'any, en motiu de la festa patronal el dia 28 de juliol. | 41.9016700,2.0548600 | 421605 | 4639291 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56395-foto-08151-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56395-foto-08151-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56395-foto-08151-3-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Davant de la capella de Sant Nazari, encara es conserven les restes de diverses edificacions que corresponien a l'antiga cel·la de l'ermità de la capella i un molí d'oli per a ús d'aquesta, descrit en una fitxa individual. | 92|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56655 | Castell d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-dorista | <p>AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1990). Els castells catalans, Volum IV. Rafael Dalmau Editor. AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006.</p> | X-XII | No es conserva cap estructura. | <p>El castell d'Oristà es deuria trobar situat en un punt sobre la llarga plataforma elevada que protegeix el vent del nord al nucli urbà d'Oristà, delimitada per la riera Gavarresa al nord i oest i el Torrent a l'est. La seva situació, rodejada per cingleres escarpades, suposava un lloc idoni per la defensa i protecció del castell. Actualment però, no es troba cap estructura en superfície i només es conserva el topònim de la Costa del Castell, prop de l'ermita de Sant Sebastià. Es pot deduir, doncs, que l'emplaçament del castell era al cim de la costa, en un petit pla del puig que ha anat veien reduït el seu perímetre a causa de les esllavissades, la qual cosa podria explicar que no hi hagi cap rastre de torre, ni muralla, almenys per sobre del nivell del sòl.</p> | 08151-263 | Sector central del terme municipal | <p>El castell d'Oristà apareix documentat a partir de l'any 908, quan Durable i la seva muller Alda vengueren a Adrover i la seva muller Tructelda una peça de terra situada al comptat de Manresa, al castell d'Oristà. L'any següent, al 909, així com en la majoria del segle X apareix formant part del comtat d'Osona. La documentació conservada fa referència normalment al terme del castell d'Oristà, com a districte administratiu del comtat, però no en fa mai explícitament a l'emplaçament de la fortalesa. Només alguns documents permeten fer deduccions. Així en un document de l'any 944 dóna com a límits d'unes extenses possessions la riera Gavaresa per la part d'orient, el castell d'Oristà per la del migdia, el vilar de Relat per la d'occident i l'església de Santa Eulàlia de Pardines per la del nord. Fou un dels grans termes en la reorganització del país a la fi del segle IX i comprenia una bona part de l'actual terme d'Olost, tot Sant Feliu Sasserra i terres de l'actual Avinyó, Muntanyola, Santa Maria de Merlès; incloïa les parròquies de Sant Andreu d'Oristà, Sant Genís de Caraüll, Sant Feliu Sasserra, Sant Salvador de Serradellops, Santa Maria d'Olost, Santa Eugènia de Relat, Sant Amanç de Pedrós i Sant Julià de Sacirera. Encara al segle XI i XII es troben notícies del terme d'Oristà: en un document del de 1163 situa el mas Vilasendere dins la parròquia de Sant Andreu i el castrum Orisiti. Els esments del castell d'Oristà desapareixen de la documentació a les acaballes del segle XII. L'antic terme del castell es fracciona, segons apareix, en prendre vida els castells de Tornamira i Olost i quan la part SE dels territoris, vers Sant Feliu Sasserra, Relat i Pedrós passaren a Lluçà, al monestir de Ripoll i a altres dominis particulars.</p> | 41.9342100,2.0634700 | 422359 | 4642896 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56655-foto-08151-263-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56655-foto-08151-263-2.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-20 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 56691 | Cripta-tribuna de Sant Andreu d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cripta-tribuna-de-sant-andreu-dorista | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. http://www.turisme.llucanes.cat | La cripta-tribuna de Sant Andreu d'Oristà està situada dins l'església de Sant Andreu d'Oristà, en un nivell inferior. Es troben diverses consideracions entorn a aquest element. Hi ha estudiosos que creuen en la possibilitat de que es tractés d'una cripta i hi ha qui la considera una tribuna de l'antiga església romànica en a línia de les existents com la de Santa Maria de Serrabona. Es tracta d'una construcció, restaurada, de planta rectangular voltat de murs de diferents gruixos. La meitat d'aquest recinte, aproximadament, no té columnes que el sostinguin al sostre, mentre que l'altra meitat en té dues fileres amb tres columnes aïllades a cada una, i una d'adossada a un mur situat a l'est del conjunt. També es poden entreveure dues columnes més, igualment adossades al mateix mur que les altres dues. Així doncs, el conjunt forma tres naus longitudinals per les dues rengleres de columnes centrals formant arcs de mig punt entre cada dos elements de sosteniment, i formant una volta creuada entre cada quatre elements de sosteniment. Tots els arcs són fets amb pedra tosca. De tots els elements visibles de l'anomenada cripta, tan sols una columna i una base de les centrals són originàries del temple romànic, i també ho són totes les que es troben adossades al mur que dóna a llevant. Adossada al mur de tramuntana hi ha una escala que avui no condueix enlloc, però que devia comunicar amb el nivell superior del conjunt romànic. Als murs de la cripta que no té columnes hi ha finestres de doble esqueixada, que foren afegides a la última restauració. | 08151-299 | Església de Sant Andreu d'Oristà. Nucli urbà d'Oristà. Oristà. | Les primeres notícies de la cripta-tribuna es troben entorn de l'any 1589 quan tingué lloc una visita pastoral del bisbe Pere Jaime el qual parlà de la confraria de l'altar de la Mare de Déu del Roser i de l'existència d'una cripta: 'visità lo altar de S. Martí debaix lo altar mayor. Fonch trobat tot despullat molt indecentment'. Més endavant es troben notícies més detallades. El 1666 el bisbe Antoni Pascual feu una detallada descripció de la capella de Sant Martí tot dient: 'devall lo presbyteri del altar major hi ha una capella molt antiga. Si baixa ab vuyt grahons de una escala de pedra. Està feta dintra a tres naus ab quatre columnes de pedra que las diferencien; per ser lloc tant humit no tenen en ell tovalles ni robas, sols sobre l'altar encara no hi ha ara està una pastereta de fusta sobre daurada y dins de aquella la Imatge del St. De la mateixa manera al un costat un Jesús esculpit a la antigalla y a la altra part una figura de fusta sens daurar ni pintar de St. Antoni Abat y també dos candeleros de bronze ab dos ciris no cremant i llàntia sens cremar ab dos brondoneras de ferro'. L'any 1964, arran de la informació proporcionada pel doctor Eduard Junyent i mossèn Pladevall sobre l'antiga existència d'una cripta, el rector de la parròquia, mossèn Àngel Franquesa i una colla de jovent del poble procediren a l'excavació del subsòl de l'església parroquial d'Oristà. Així aparegué la planta de l'església romànica amb la seva cripta-tribuna. La direcció tècnica de les obres de restauració va anar a càrrec de la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració de paletes locals. S'optà per aprofitar tot l'àmbit excavat com a cripta i sobrepujar el nivell de bona part de la nau i de les primeres capelles laterals a l'alçada del presbiteri, de forma que l'altar es traslladà al bell mig de l'església, sobre la tribuna romànica, i els fidels passaren a ocupar els àmbits del presbiteri, del primer tram de la nau i de les dues primeres capelles laterals. L'accés a la cripta s'obrí per les capelles del cantó esquerre per mitja d'una escala de pedra i un ample corredor. L'altar de la cripta se situà al capdavall de l'àmbit de l'església romànica, mentre que en l'espai del seu absis central, visible des de la part superior, s'allotja la pica baptismal. Les obres quedaren acabades l'any 1971. | 41.9321900,2.0600500 | 422073 | 4642675 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56691-foto-08151-299-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56691-foto-08151-299-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56691-foto-08151-299-3.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | L'excessiva restauració i la manca d'exploracions arqueològiques sistemàtiques fa que no es pugui precisar gaire més sobre la tipologia i l'exacta natura de l'anomenada 'cripta' de Sant Andreu d'Oristà.La segona imatge s'ha extret de la pàgina web de Turisme del Consorci del Lluçanès. La tercera imatge s'ha extret del llibre: Oristà i la seva història. | 92|85 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56501 | Cal Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marti-2 | Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | Cal Martí està situada al sud del nucli urbà de Sant Feliu Sasserra, al costat de Pla Moixons. Es tracta d'una masia de planta rectangular formada per planta baixa i dos pisos amb teulada de doble vessant i aigües a les façanes principal i posterior. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular amb morter, actualment recoberts amb ciment fruit d'una restauració recent. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada on hi ha la inscripció 17 + 71. Altres accessos i portes no presenten emmarcaments de pedra. Al primer pis i sobre el portal principal hi un balcó emmarcat amb pedra bisellada i a l'esquerra una finestra baconera també emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada. A l'extrem esquerra de la façana s'obre una galeria tancada formada per tres arcades a la banda sud i dues a la banda oest. Al segon pis hi ha dues finestres balconeres disposades seguint la alineació de les obertures del primer pis i la planta baixa. La resta de la façana hi ha diverses obertures fruit de reformes i ampliacions. A la façana nord hi ha diverses obertures, una de les quals emmarcada amb brancals i llinda de pedra, situada al nivell d'un porxo de ciment que s'adossa a la façana. Davant d'aquesta façana hi ha un hort tancat per un mur de pedra. Uns metres davant la façana principal hi ha una petita pallissa que es feia servir com a graner construïda amb maçoneria de pedra i teulada de doble vessant que presenta dos nivells, un de planta baixa on hi ha un estret accés, i un nivell de primer pis on s'hi obre una estreta obertura coronada amb arc de mig punt. En una reforma feta a la pallissa es va elevar el sostre però es va conservar l'accés original. | 08151-109 | Sector oest del terme municipal | Cal Martí va ser edificada durant la segona meitat del segle XVIII, tal com ho indica la llinda del portal principal, datada l'any 1771. | 41.9399400,2.0238700 | 419083 | 4643569 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56501-foto-08151-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56501-foto-08151-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56501-foto-08151-109-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 92|93|94|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56723 | Crucifix de Sant Andreu d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/crucifix-de-sant-andreu-dorista | <p>ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu.</p> | XII | <p>Es tracta d'un crucifix romànic conservat al Museu Episcopal de Vic, de fusta d'àlber tallat i policromat procedent de l'església de Sant Andreu d'Oristà que possiblement fou esculpit en els tallers de Vic aproximadament entre els anys 1160 i 1190. La creu amida 134 centímetres d'altura, 84 d'amplada i 3 centímetres de gruix, i la figura esculpida de Crist amida 67 centímetres d'altura, 65 d'amplada i 10 centímetres de gruix. La imatge de Crist representat amb una corona reial i una tovallola de color verd fosc, es presenta mort sobre una creu potençada, en els extrems de la qual s'endevinen les figures pintades de Maria i Sant Joan al davant i les dels evangelistes al darrere.</p> | 08151-331 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic | <p>El crucifix va ingressar al Museu Episcopal de Vic l'any 1912. En una visita pastoral de l'any 1666 a l'església de Sant Andreu d'Oristà, el bisbe Antoni Pasqual visità una capella antiga situada sota el presbiteri de l'altar major (antiga església romànica) on hi havia 'un Jesús esculpit a la antigalla' i que es podria identificar amb el crucifix romànic de Sant Andreu d'Oristà.</p> | 41.9321900,2.0601400 | 422080 | 4642674 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56723-foto-08151-331-1.jpg | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La referència de registre d'aquest element al Museu Episcopal de Vic és: MEV 4268. La imatge s'ha extret del llibre: Oristà i la seva història. | 92 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56404 | Boladeras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boladeras | GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVI | Ha estat restaurada recentment | Boladeras està situada al sud-est del nucli urbà d'Oristà, a la serra de Boladeras, prop de la masia de Vilasendra. Es tracta d'una masia de planta rectangular formada per un volum central i diversos cossos adossats. Està composada per planta baixa, dos pisos i golfes, i coberta amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular, reajuntats recentment, amb cantonades diferenciades de pedres treballades de majors dimensions. La façana principal, orientada al sud-oest, està tancada per una lliça delimitada per un mur de pedra i diverses estructures agropecuàries. A la part esquerra s'hi adossa perpendicularment la masoveria en la qual s'hi ha obert, recentment, dues arcades sustentades per una columna. En una pedra cantonera d'un cobert annex hi ha la data inscrita de 1848. La façana té una eixida que sobresurt de l'edifici, sustentada amb pilars de pedra, sota la qual hi ha el portal d'accés, d'arc de mig punt adovellat i amb la inscripció IHS/1580/VI. A l'esquerra s'hi obre una espitllera. Al primer pis hi ha tres obertures: sota la teulada de l'eixida hi ha dues portes, la de la dreta emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada, i a la dreta de la façana hi ha una finestra balconera. Al segon pis hi ha tres obertures: dues finestres balconeres i una finestra a l'esquerra, totes elles emmarcades amb pedra treballada. A les golfes, sota el carener, s'hi obre una finestra emmarcada amb pedra treballada. A la façana sud-est s'hi obren sis obertures: a la planta baixa hi ha una espitllera; al primer pis hi ha quatre finestres, de les quals dues són de nova construcció, i una ha estat modificada. També s'hi observa una finestra tapiada, la qual conserva els emmarcaments de pedra treballada. Sota teulada hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada. La façana nord-est està formada per un porxo i un cos adossat central de planta baixa i un pis amb teulada d'una vessant que té diverses obertures coronades amb llindes de fusta. De la façana original s'observen tres finestres a nivell de segon pis i una petita finestra central a les golfes, sota carener, totes elles emmarcades amb pedra treballada. La façana nord-oest està reforçada per un contrafort a la part baixa esquerra. A la planta baixa s'hi obren dues petites finestres quadrades; al primer pis hi ha dues grans finestres amb balcó que tenen la base de pedra motllurada, als extrems, i una finestra central de menors dimensions. Sota teulada hi ha una finestra d'alineació vertical amb la del primer pis. Totes elles estan emmarcades amb pedra treballada. Al cos que s'allarga a la banda dreta correspon a la masoveria. Té dues obertures: una petita finestra o fornícula amb coronació d'arc de mig punt i una finestra emmarcada amb pedra i amb decoració dentada a la llinda, parcialment conservada. | 08151-12 | Sector sud-est del terme municipal | Tot i que probablement té uns orígens anteriors, l'edificació actual de la masia de Boladeras data de finals del segle XVI, amb reformes i ampliacions els segles XVII i XVIII. Hi ha constància d'una renovació l'any 1824. | 41.9243200,2.0880800 | 424387 | 4641776 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56404-foto-08151-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56404-foto-08151-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56404-foto-08151-12-3.jpg | Legal | Renaixement|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'interior de la masia hi ha una capella-oratori dedicada a la Mare de Déu dels Dolors. | 95|98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 56420 | La Mallorca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mallorca | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. | XVI | L'última ampliació de l'edifici, a l'oest, està pràcticament aterrada i en la part antiga s'observen forats i deformitats en els murs de càrrega. | La Mallorca és una masia situada en un punt elevat protegit per cingles a oest i sud sobre la riera Gavarresa, al costat de llevant d'aquesta, just a l'altre costat d'on es troben les masies de cal Miquelet i Rocaguinarda. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central amb diverses ampliacions posteriors, l'última de les quals és a l'oest, El volum central està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb poc morter amb alguns trams amb filades regulars de carreus petits, i amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. L'edifici, de planta baixa i primer pis, està coronat per una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta una ampliació a l'esquerra i el volum antic dividit en dos parts, ja que el mur de càrrega de l'extrem dret sobresurt cap enfora diferenciant-lo del mur de tram central. Precisament en aquest tram central hi ha un imponent portal adovellat d'arc de mig punt, amb una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat just a sobre. A la part de la dreta, s'observen una petita finestra emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa i una reformada amb maó al primer pis. A la part esquerra, que correspon a l'ampliació i que és també la part més deteriorada s'hi observa un portal emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta i una eixida al primer pis amb brancals de pedra i sense coronament, ja que en aquesta part no s'ha conservat la teulada. Més a l'esquerra hi ha una estructura adossada construïda amb murs de maçoneria de pedra i teulada d'una vessant. La façana est presenta a la part central un important forat al mur de càrrega. A l'esquerra del forat hi ha una petita finestra emmarcada amb pedra treballada i a la dreta una porta emmarcada amb llinda de fusta i brancals de pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, actualment tapiada. La façana nord presenta, en el volum antic i a nivell de planta baixa una finestra reformada i al primer pis tres finestres, una emmarcada amb monòlits de pedra treballada, una altra amb pedra bisellada i ampit motllurat i l'última reformada. A la dreta, en el cos ampliat s'observa únicament una petita finestra emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa. La façana oest té en primer pla una estructura adossada de teulada a una vessant i darrera el mur de càrrega de l'ampliació de l'edifici, bastit amb maó. S'hi observen dues finestres emmarcades amb maó. A uns metres davant la façana principal hi ha diverses estructures agropecuàries construïdes amb murs de maçoneria de pedra i teulades d'una sola vessant, que tanquen un petit pati just davant l'edifici. | 08151-28 | Sector sud del terme municipal | La Mallorca apareix documentada en el fogatge de 1553, en el que hi ha una relació de noms de caps de casa on hi ha Gaspar Quintana, que està al mas Rocha Mallorcha. L'edificació actual data probablement dels segles XVI o XVII amb reformes i ampliacions posteriors. | 41.9166000,2.0511600 | 421316 | 4640952 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56420-foto-08151-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56420-foto-08151-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56420-foto-08151-28-3.jpg | Legal | Renaixement|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 95|98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56688 | Veracreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veracreu | <p>FONT, Dani (1995). Inventari de bens artístics del bisbat de Vic (inèdit). BDV. 664. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu.</p> | XVII | <p>La Veracreu es troba ubicada dins d'una vitrina formant part de les exposicions d'art litúrgic del projecte ACCURO del bisbat de Vic, en una de les sales del Museu de Terrissa (ubicat a la rectoria de Sant Andreu d'Oristà). Es tracta d'una magnífica Veracreu de plata, plata sobredaurada, pedreria, esmalt, vidre i relíquia formada per un peu amb templet renaixentista i una creu amb calats que s'hi encaixa mitjançant una tija d'inserció. El peu té la base motllurada, oval, iniciada per una peanya llisa sobre la qual s'aixeca un cos bombat, decorat amb repussats vegetals sobre fons microperlat, amb un esmalt blau davant i darrere, i una pedra a cada lateral. Damunt hi ha un altre cos bombat amb fons microperlat decorat amb sis querubins repussats i entercalats entre motius florals. Una faixa llisa ornada amb sis elements dragonats de fosa, llisos dóna pas a la base del templet. Aquesta base està formada per un cos bombat, cisellat pseudo-vegetalment i amb sis tornapuntes perlats, un esmalt davant i l'altre darrere i dues pedres a cada lateral. El templet és centrat per la figura de Sant Andreu amb aspa i llibre. Sis arcs sostenen el sostre: els dos pilars laterals es flanquegen amb tornapuntes, i els quatre frontals i posteriors amb columnes aplicades. Cada columna acaba en pinacle a la teulada, la qual es decorada amb escates. La creu és definida per un passamà de secció quadrada, rodejat de cresteria en la part exterior i amb entramat vegetal calat a l'interior. Les terminacions dels quatre braços prenen volum circular a partir de les diverses volutes que formen una trama calada, amb una flor de lis culminant a l'extrem. Una teca quadrada centra la creuera, i en els angles de la mateixa trobem feixos de raigs ondulats i rectilinis, al centre dels quals, en el revers de la creu hi ha una peça translúcida. Completen la decoració quatre esmalts blaus amb sanefes daurades, situats al centre de les terminacions dels braços.</p> | 08151-296 | Rectoria de Sant Andreu d'Oristà. c. Bon Aire, 1. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | <p>L'any 1647 l'argenter Miquel Monclús signava un contracte a Barcelona amb el prevere Pau Puigdesens, representant dels obrers de la parròquia, pel qual es comprometia a fer una Veracreu d'argent sobredaurat 'conforme y de la manera y tall de la de la Seu de la present ciutat y conforme lo dibuix dit Monclús lo ha lliurat'. Aquest cobraria 70 lliures barcelonines a compte de l'or, l'argent i la mà d'obra, és a dir, tant pel valor de la Veracreu com de les pedres que la decorarien, a més de cinc unces i dos argenços de plata, i l'havia d'acabar el mes de setembre següent. Així va ser ja que el 30 d'octubre fou cancel·lat el contracte (Ordeig:1995).</p> | 41.9321700,2.0599500 | 422064 | 4642672 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56688-foto-08151-296-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56688-foto-08151-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56688-foto-08151-296-3.jpg | Física | Renaixement|Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Punxó de Barcelona i burinada d'1 centímetre a la tija d'inserció i a la base del templet. '+BA' La tercera imatge s'ha extret del llibre: Oristà i la seva història. | 95|96|94 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56686 | Calze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/calze | <p>FONT, Dani (1995). Inventari de bens artístics del bisbat de Vic (inèdit). BDV. 665.</p> | XVI-XVII | <p>El calze es troba ubicat dins d'una vitrina formant part de les exposicions d'art litúrgic del projecte ACCURO del bisbat de Vic, en una de les sales del Museu de Terrissa (ubicat a la rectoria de Sant Andreu d'Oristà). Es tracta d'un calze de línies renaixentistes, molt treballat i en bon estat de conservació, de plata sobredaurada. Té una alçada de 21,5 centímetres, una amplada de 13,70 i amb un diàmetre de copa de 9,1 centímetres. La base és de planta circular iniciada per unes fines motllures llises i continuada per un tor decorat per una sanefa de cercles llisos envoltats per marcs micropunxats, connectats entre ells. El cos és decorat amb un seguit de franges radials en forma de gota també emmarcades amb franges micropunxades. A continuació segueix una escòcia que fa de base al nus el qual té una forma ovoide, un cos en escòcia i una rodella acaben el peu. La sotacopa segueix el mateix estil de decoració amb franges acabades amb arc de mig punt micropunxades emmarcades amb faixes llises connectades entre elles. La sotacopa s'entrega a la rodella amb una cresteria calada de motius pseudo-flordelisats. La copa és cònica i llisa.</p> | 08151-294 | Rectoria de Sant Andreu d'Oristà. c. Bon Aire, 1. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | 41.9321700,2.0599500 | 422064 | 4642672 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56686-foto-08151-294-1.jpg | Física | Renaixement | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 95 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 56402 | Sant Genís de Caraüll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-de-caraull-0 | FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). | L'església es troba totalment enderrocada. Les restes de l'edificació foren aprofitades per a la restauració de l'església parroquial de Sant Feliu de Terrassola (Santa Maria d'Oló) | Sant Genís de Caraüll (vell) es troba situada a l'extrem sud-oest de la serra de les Deveses a un quilòmetre de l'església de Sant Genís de Caraüll nou, al límit sud-est del terme municipal d'Oristà. Un vell camí amb alguns trams delimitat amb murs de pedra condueix a l'església des de la pista forestal que comunica Sant Genís de Caraüll nou amb la masia de del Pla del Vilar. Es tracta de les restes derruïdes de la primitiva església de Sant Genís de Caraüll, situades en un turó allargat que forma un precipici molt erosionat al cantó sud, sobre la riera de Sagalés. Totalment derruïda es conserven dos trams de murs. Un a la part sud, encarat al precipici on s'observa una cantonada, i l'altre en un punt elevat, ja que es tracta d'un mur que s'ha desplaçat del seu emplaçament original quedant diverses pedres unides amb morter en un bloc separat. Pocs metres a l'oest d'aquests dos trams de mur hi ha possibles tombes, que queden al descobert degut a l'erosió del punt on es troben. | 08151-10 | Sector sud-est del terme municipal | Sant Genís de Caraüll vell es trobava situada dins de l'antic terme del castell d'Oristà, al lloc de Caraüll. El lloc de Caraüll i l'església de Sant Genís es troben documentats l'any 943 en la donació que feren Esperand i la seva muller Sufícia a Sant Pere de Vic als seus canonges, de cases, una parellada de terra i set mujades de vinya situades al castell d'Oristà, a la vall de Caraüll, afrontant les terres amb la font de Sant Genís. Les funcions parroquials apareixen documentades a partir de l'any 1060 i en la relacions de parròquies anteriors al 1154; fins al segle XII consta la seva activitat com a parròquia. La Pesta Negra del 1348 i la conseqüent despoblació degueren motivar la desaparició d'aquestes atribucions; aleshores formà part de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. El segle XIV fou una època de canvis per la parròquia, tant a nivell religiós com civil. A nivell civil el terme de Caraüll formà una quadra amb autonomia civil i batlle propi, quadra que es mantingué fins que al 1840 el terme s'incorporà al municipi de Muntanyola. A nivell religiós, a causa del despoblament, Sant Genís es convertí en sufragània de Sant Andreu d'Oristà, tal com es reflecteix el 1627; una sufragània que tenia però fonts baptismals i fossar. Al segle XVIII es construí una església nova a uns vint minuts (a peu) de la vella, al costat del mas Oliveres, restant l'antiga totalment enrunada. | 41.9243300,2.1052600 | 425812 | 4641762 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56402-foto-08151-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56402-foto-08151-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56402-foto-08151-10-3.jpg | Inexistent | Pre-romànic|Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 91|92|85 | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56471 | La Caseta del Coll de l'Arç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-del-coll-de-larc | XIX | Ha estat rehabilitada recentment. | La Caseta del coll de l'Arç està situada en l'anomenat coll de l'Arç, un coll natural entre els serrat de la Guineu i el serrat Rodó al límit entre els termes municipals d'Oristà i d'Olost. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal, i dues estructures molt reformades, una de les quals era la pallissa, dedicades també a l'habitatge. Els murs de càrrega del volum principal, de planta baixa i primer pis, són de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'est, presenta una estructura simètric amb un portal amb una finestra a cada costat a la planta baixa i tres finestres al primer pis. Totes les obertures estan emmarcades amb pedra treballada, en alguns casos repicada de nou, i una finestra hi ha la data de 1870 inscrita dues vegades en un brancal. A la façana nord s'observa una cantonada diferenciada integrada al mur que indica una antiga ampliació. En aquesta façana hi ha set finestres, quatre a la planta baixa i tres la primer pis, emmarcades amb pedra treballada, en alguns casos repicada de nou. La façana oest presenta dues finestres emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis. A la façana sud s'intueixen dues cantonades diferenciades integrades al mur denotant ampliacions i hi ha adossat un cobert a la part dreta. A la resta de la façana s'observen dues finestres i una porta emmarcats amb pedra treballada a la planta baixa i tres finestres al primer pis emmarcades amb pedra treballada, dues de les quals amb llinda repicada i l'altra amb llinda datada l'any 1883. Uns metres al sud del volum principal hi ha un antic cobert reformat i al nord l'antiga pallissa, completament reformada i habilitada per al turisme rural. | 08151-79 | Sector nord del terme municipal | La Caseta del Coll de l'Arç és una masoveria construïda a finals del segle XIX, tal com ho indiquen dues llindes de l'edifici, dels anys 1870 i 1883. | 41.9857500,2.0519400 | 421466 | 4648629 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56471-foto-08151-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56471-foto-08151-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56471-foto-08151-79-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56472 | La Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bauma-2 | XIX | Algunes parts estan enrunades i hi ha crescut heura i vegetació als murs. | El mas la Bauma es troba situat a la cavitat de la balma que hi ha enfront de cal Rodelles (de l'enclavament del municipi de Prats de Lluçanès) a tocar del riu Bassí. Es tracta d'un edifici de planta rectangular d'uns 10 x 4 metres, construït aprofitant la paret posterior i el sostre de la balma. Consta, per tant, de tres parets: les dues laterals i la davantera, coronada amb un ràfec de lloses que fa que quan plou, l'aigua que regalima per la part superior de la balma no caigui directament a l'edifici. Està construït amb maçoneria de pedra irregular amb morter i cantonades diferenciades amb pedres de majors dimensions. La façana davantera, orientada a l'oest, presenta dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i al centre un portal d'accés. A la paret lateral nord hi ha un accés coronat amb llinda de fusta que condueix a l'interior, distribuït amb dues estances. | 08151-80 | Sector oest del terme municipal | Els habitants de la Bauma no havien de pagar contribució ja que el seu habitatge no tenia teulada. Va ser construïda probablement entre els segles XVIII i XIX. | 41.9576900,2.0337100 | 419921 | 4645530 | 08151 | Oristà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56472-foto-08151-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56472-foto-08151-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56472-foto-08151-80-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56481 | Santa Eularieta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eularieta | MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. | XX | Algunes parts dels murs de càrrega han estat cimentades. | Santa Eularieta és una masia situada en un punt elevat al nord-est del serrat d'Aguilar, a l'est d'Olorins i al nord-oest de Vilaregut, al sector nord-oriental del terme municipal. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal i diverses estructures adossades a l'est i al sud. El volum principal, de planta baixa, primer pis i golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb morter, parcialment arrebossats, i amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant algunes de les obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta una composició pràcticament simètrica amb dues obertures per planta. A la planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La llinda del portal, de grans dimensions conté la inscripció: 'REEDIFICAT PER CARLES COMA DE BORRASSES ANY JHS 1925'. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, i a les golfes dues finestres emmarcades amb maó. La façana nord-oest presenta cinc finestres disposades irregularment: una emmarcada amb pedra bisellada al primer pis, una altra emmarcada amb maó a les golfes i tres de reformades. La façana nord-est presenta una estructura amb murs de maçoneria de pedra que sobresurt de la meitat esquerra. A la façana s'hi observen dues finestres a la planta baixa, una emmarcada amb monòlits de pedra treballada, i dues més al primer pis, una emmarcada amb maó i l'altra amb monòlits de pedra bisellada. La façana sud-oest té un pati davant, tancat per diverses estructures d'ús agropecuari, construïdes amb murs de maçoneria de pedra, un mur de pedra i la mateixa façana. Pròpiament a la façana s'hi observen cinc obertures, de la que destaca una emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa i una emmarcada amb brancals de pedra bisellada i llinda de maó a les golfes. | 08151-89 | Sector nord-est del terme municipal | Santa Eularieta -o Olarieta -, es troba documentada des del 1074 i deu la seva denominació a una capella dedicada a santa Eulàlia que es troba documentada des de l'any 1241 fins l'any 1686, quan en una visita pastoral del bisbe Pasqual, la trobà ja en estat de ruïna. L'edificació actual és una reconstrucció de principis del segle XX. | 41.9645100,2.0939700 | 424923 | 4646233 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56481-foto-08151-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56481-foto-08151-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56481-foto-08151-89-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A uns metres al sud de l'edifici hi ha una pallissa de dos nivells, reformada recentment, que conserva els pilars de carreus treballats. En un d'aquests carreus, prop de l'entrada, hi ha la inscripció: 'FET PER CARLES COMA ANY 1918'. | 119|98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 56483 | Les Solanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-solanes-0 | ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XIX | La casa esta abandonada i la falta de manteniment provoca un deteriorament progressiu. | Les Solanes es troba situada al nord-est de la Casanova del Bach en un punt enclotat a l'estreta vall que forma el serrat d'Aguilar, a l'oest i la vaga de Vilaroger, a l'est. Es tracta d'una casa de planta rectangular allargada formada per planta baixa i un pis, amb un cos adossat a l'est que presenta el primer pis construït amb maó i reformes d'obra. Els murs càrrega són de maçoneria de pedra irregular parcialment arrebossats i la teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta tres portals a la planta baixa, el central emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada i un arc de descàrrega al damunt. Enmig hi ha dues petites finestres a mode de d'espitllera. Al primer pis hi ha tres finestres centrals emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una finestra balconera a l'esquerra emmarcada amb maó i una finestra a la dreta també emmarcada amb maó. La façana sud-est presenta dues finestres, una a la planta baixa i l'altra al primer pis. La façana nord-est presenta a la planta baixa un portal coronat amb llinda de fusta tapiat amb obra i tres finestres al primer pis emmarcades amb llinda i ampit de pedra i brancals de maó. La façana nord-oest presenta un portal a la planta baixa coronat amb llinda de fusta i emmarcat amb brancals que combinen el maó i la pedra. S'hi observa també un desaigua de pedra. Els baixos de la casa estan formats per tres sales de volta de canó de maó i davant la casa hi ha ubicada una pallissa moderna construïda amb obra. | 08151-91 | Sector central del terme municipal | Les Solanes, també coneguda com les Solanes del Bach, es troba documentada en la relació de masies de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà feta a mitjans del segle XIX. Cal pensar, doncs, que va ser construïda possiblement a principis del segle XIX. | 41.9513800,2.0846000 | 424131 | 4644783 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56483-foto-08151-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56483-foto-08151-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56483-foto-08151-91-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La masia també és coneguda com les Solanes del Bach. | 119|98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 56512 | Cal Barraquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barraquer-0 | XVIII | Cal Barraquer és una casa situada a l'extrem sud del carrer de Baix de la Torre d'Oristà, a tocar de la fàbrica de cal Barraquer, descrita en una fitxa individual. Es tracta d'una casa de grans dimensions situada entre mitgeres, tot i que fa cantonada, bastida amb murs de càrrega de maçoneria de pedra que en alguns punts conserven part de l'arrebossat, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. Està formada per planta baixa, primer pis i golfes i coronada per una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Originalment les façanes de l'edifici eren arrebossades, com ho demostren els emmarcaments de les obertures, que fan un petit queixal en els mateixos monòlits per separar la part que havia de quedar vista de la que havia d'anar arrebossada. D'aquesta manera es podia jugar amb formes geomètriques, tant circulars com quadrades, en els emmarcaments de les obertures sense la necessitat d'haver de picar tot el monòlit, sinó simplement rebaixant-ne una part. La façana principal, orientada al sud, presenta a nivell de planta baixa un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra motllurada al centre, amb un portal reformat emmarcat amb pedra motllurada a la dreta i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a l'esquerra. Al primer pis hi ha quatre obertures, dos balcons i una finestra emmarcats amb pedra bisellada i una finestra reformada. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i una emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A l'extrem esquerre de la façana, en un dels grans monòlits que formen la cantonada, hi ha esculpit en relleu una rostre humà de forma pràcticament circular. La façana oest, encarada al carrer de Baix, presenta a la planta baixa, un portal emmarcat amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, actualment tapiada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i a les golfes, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Les dues façanes restants, la nord i l'est, no són visibles ja que tenen adossades altres cases i estructures d'ús agropecuari. A un extrem de l'edifici es conserva la tina de vi, descrita en una fitxa individual. | 08151-120 | c de Baix, 23. Nucli urbà de la Torre d'Oristà. Oristà | Cal Barraquer va ser construïda, tenint en compte la tipologia constructiva, entre finals del segle XVIII i principis del XIX. | 41.9550900,2.0555400 | 421727 | 4645221 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56512-foto-08151-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56512-foto-08151-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56512-foto-08151-120-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 56658 | Barraca de vinya d'Altarriba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-daltarriba | <p>Wikipedra, registre 17415.</p> | El mur exterior de la banda est de la barraca presenta un petit esfondrament. La pedra de la llinda de la porta està esberlada en do i amb perill d'esfondrar-se. | <p>La barraca de vinya d'Altarriba es troba situada a 300 metres al sud de la masia d'Altarriba al costat del camí que condueix al molí de la Coromina, prop del torrent d'Altarriba. És una barraca aïllada de planta circular de 2,75 metres de diàmetre interior. Està construïda amb murs de pedra seca de 60 centímetres de gruix i falsa cúpula. Té una alçada aproximada de 2 metres i presenta una porta d'accés orientada al sud coronada amb una llosa trencada i que amida 13 x 90cm. Té una única petita obertura orientada a l'est. El ràfec de lloses que envoltava el perímetre de la barraca és pràcticament imperceptible a causa de l'erosió de la coberta que provoca en algunes parts l'esfondrament dels murs.</p> <p>La part que actualment està esfondrada correspon al mur dret, tot i mantenir l'estructura per la part interior. Exteriorment està envoltada per vegetació baixa.</p> | 08151-266 | Sector nord del terme municipal | <p>Les barraques de vinya, també anomenades barraques cerdanes, les construïren els pastors cerdans que baixaven a les planes a llogar-se com a jornalers en el camp. La seva coneixença i experiència en l'art de la construcció de la pedra seca, molt utilitzada en les zones pirinenques, va portar a deixar testimoni d'aquest tipus de construcció en aquestes contrades. Les barraques tenien el seu ús en l'emmagatzematge dels utensilis emprats en les feines del camp, així com també com aixopluc esporàdic en cas de necessitat, ja que les reduïdes dimensions no creen espai per a un llarg estatge. El conreu de vinya s'expandí durant els segles XVII i XIX fins a l'arribada de la fil·loxera (insecte que ofega els ceps) vers el 1890 que provocà la crisi vinícola.</p> | 41.9620600,2.0652400 | 422539 | 4645986 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56658-1160021.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56658-1160017.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56658-1160025.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56658-20220116115137.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56658-foto-08151-266-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56658-foto-08151-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56658-foto-08151-266-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-11-08 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges de 2022 són de la revisió feta per Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 56659 | Barraca de vinya de Rocaguinarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-rocaguinarda | La llinda de la porta està esberlada i s'aguanta amb una barra de ferro, també falcada amb una pedra.En la part dreta de la barraca un pi tort es recolza sobre la part més elevada d'aquesta, sobre el ràfec i la coberta fent-ne malbé aquestes parts. La coberta està tapada per vegetació baixa. | <p>La barraca de vinya de Rocaguinarda es troba situada en una esplanada elevada a l'oest de la masia de Rocaguinarda i al nord de la masia del Crespi, al mig d'un camp. Es tracta d'una barraca aïllada de planta circular de 3 metres de diàmetre interior, 70 centímetres de gruix de mur i uns 2,30 metres d'alçada. Està construïda amb pedra seca, coberta amb volta de falsa cúpula i presenta un ràfec de lloses delimitant el perímetre. Té una porta d'accés al sud coronada amb una llosa a mode de llinda i una petita obertura a l'est i a l'oest. Construïda amb pedres mitjanes.</p> | 08151-267 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>Les barraques de vinya, també anomenades barraques cerdanes, les construïren els pastors cerdans que baixaven a les planes a llogar-se com a jornalers en el camp. La seva coneixença i experiència en l'art de la construcció de la pedra seca, molt utilitzada en les zones pirinenques, va portar a deixar testimoni d'aquest tipus de construcció en aquestes contrades. Les barraques tenien el seu ús en l'emmagatzematge dels utensilis emprats en les feines del camp, així com també com aixopluc esporàdic en cas de necessitat, ja que les reduïdes dimensions no creen espai per a un llarg estatge. El conreu de vinya s'expandí durant els segles XVII i XIX fins a l'arribada de la fil·loxera (insecte que ofega els ceps) vers el 1890 que provocà la crisi vinícola.</p> | 41.9182700,2.0411500 | 420488 | 4641146 | 08151 | Oristà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56659-1230030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56659-1230033.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56659-1230036.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56659-20220123113813.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56659-20220123114151.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56659-img0406.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56659-foto-08151-267-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56659-foto-08151-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56659-foto-08151-267-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-11-08 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Es conserven dues pedres col·locades una sobre l'altre per seure-hi, per tant pot tenir un ús esporàdic.Altres dimensions:Obertura principal: 150 x 72 cm.Les finestres, una mica irregulars, fan aproximadament uns 15 x 20 cm. Les imatges de 2022 són de la revisió feta per Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 56660 | Barraca de vinya de Tornamira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-tornamira | <p>La barraca de Tornamira es troba situada al marge d'un camp vorejat per un meandre de la riera Gavarresa, a l'est de Tornamira i al nord de Puigciutat. Es tracta d'una barraca de vinya de grans dimensions, de planta circular, aïllada, construïda amb pedra seca i falsa cúpula coronada amb una pedra punxeguda, utilitzant majoritàriament pedres mitjanes. Sobre la coberta, coronada amb un caramull, s'hi estén una capa de vegetació baixa. També presenta una ràfec de lloses voltant el perímetre de la barraca. La barraca presenta cinc obertures: la porta principal encarada a l'est formada per grans lloses a mode de llinda i quatre petites obertures orientades al sud-oest, sud-est, oest i nord. Interiorment hi ha una cavitat a mode de lleixa per guardar-hi objectes que s'anomenava armari.</p> <p>Presenta gruixuts murs de 80 centímetres, un diàmetre interior de 3,5 metres i una altura màxima d'aproximadament 3 metres; però el mur té gruixos diferents que s'observa a les obertures. Així en la primera obertura, entrant a la dreta indica un gruix de 100 cm.; la següent obertura, al fons a la dreta, indica un gruix de 90 cm.; la que segueix, al fons una mica a l'esquerra i de majors dimensions, en fa 100 i la del costat esquerra en fa 120. L'obertura principal té un gruix de 80 cm per un costat i 110 per l'altre.</p> | 08151-268 | Sector central del terme municipal | <p>Les barraques de vinya, també anomenades barraques cerdanes, les construïren els pastors cerdans que baixaven a les planes a llogar-se com a jornalers en el camp. La seva coneixença i experiència en l'art de la construcció de la pedra seca, molt utilitzada en les zones pirinenques, va portar a deixar testimoni d'aquest tipus de construcció en aquestes contrades. Les barraques tenien el seu ús en l'emmagatzematge dels utensilis emprats en les feines del camp, així com també com aixopluc esporàdic en cas de necessitat, ja que les reduïdes dimensions no creen espai per a un llarg estatge. El conreu de vinya s'expandí durant els segles XVII i XIX fins a l'arribada de la fil·loxera (insecte que ofega els ceps) vers el 1890 que provocà la crisi vinícola.</p> | 41.9518300,2.0670300 | 422675 | 4644849 | 08151 | Oristà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56660-img20220202124443.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56660-20220202123623.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56660-20220202124133.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56660-img20220202123540.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56660-foto-08151-268-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56660-foto-08151-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56660-foto-08151-268-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-11-08 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Algun animal ha fet un cau al fons de la cabana doncs es veu el forat excavat i terra acumulada davant. A l'exterior de la cabana, a tocar de l'obertura principal, hi ha la resta d'ossos d'un animal (crani, maluc...) el que fa pensar que l'animal que ha ocupat el cau era carnívor.Algunes dimensions:Gruix de mur: varia entre 80 i 110 cm.Obertura principal: 170 x 100 cm.Diàmetre exterior: 420 cm.Diàmetre interior: 260 cm.Armari a l'interior: 42 cm. alçada x 52 cm. ampla x 34 cm. profunditatDe la llinda al ràfec: 50 cm. de mur.Les imatges de 2022 són de la revisió feta per Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56661 | Barraca de vinya del molí del Bach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-moli-del-bach | XIX | La barraca està envoltada de molta vegetació, principalment bardisses. | <p>La barraca de vinya del molí del Bach es troba situada al nord del nucli urbà d'Oristà, al costat d'un camp prop del camí que condueix a la masia de Camp de Devesa, a dos-cents metres al nord del molí del Bach. Es tracta d'una barraca de planta circular aïllada construïda amb murs de la pedra seca. Té un diàmetre interior de més de 2,10 metres una altura aproximada de 2,50 metres. L'obertura principal, que està orientada al sud, es troba coronada per una prima llosa a mode llinda, a l'interior, sobre la llinda hi ha un armari. Presenta dues petites finestres: una orientada a l'est i l'altra al nord. La barraca té coberta de falsa cúpula amb una petita obertura per a sortida de fums i un ràfec de pedres o lloses petites ressegueix tot el seu perímetre. En una pedra del brancal esquerra a l'obertura principal hi ha la data inscrita de 1890 i s'insinua una incisió a la pedra d'una argelaga (planta). Presenta petits despreniments a la banda est de la coberta, en la qual hi ha terra i bardissa. </p> | 08151-269 | Sector central del terme municipal | <p>Les barraques de vinya, també anomenades barraques cerdanes, les construïren els pastors cerdans que baixaven a les planes a llogar-se com a jornalers en el camp. La seva coneixença i experiència en l'art de la construcció de la pedra seca, molt utilitzada en les zones pirinenques, va portar a deixar testimoni d'aquest tipus de construcció en aquestes contrades. Les barraques tenien el seu ús en l'emmagatzematge dels utensilis emprats en les feines del camp, així com també com aixopluc esporàdic en cas de necessitat, ja que les reduïdes dimensions no creen espai per a un llarg estatge. El conreu de vinya s'expandí durant els segles XVII i XIX fins a l'arribada de la fil·loxera (insecte que ofega els ceps) vers el 1890 que provocà la crisi vinícola.</p> | 41.9415700,2.0677100 | 422719 | 4643709 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56661-62e7919a-1892-48af-a44c-e0a329af3169.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56661-20220117104506.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56661-20210221122934-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56661-foto-08151-269-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56661-foto-08151-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56661-foto-08151-269-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-11-08 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Altres dimensions:Diàmetre interior de 2.10 m. Alçada aproximada exterior de 2.5 m.Obertura principal: alçada de 140 cm i ample de 70cm.gruix de mur: varia 60 cm. aproximadament. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 56662 | Barraca de vinya de Pla Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-pla-noguera | Presenta la teulada ensorrada. | <p>La barraca de vinya de Planoguera es troba situada al sud de la masia de Planoguera, en una zona plena de petites feixes anomenada la Trona, sobre els cingles que solca la riera Gavarresa. Es tracta d'una barraca de petites dimensions, de planta quadrada de 2,5 x 2,5 metres, adossada al marge d'un camp, actualment sense conrear. Està construïda amb pedra seca, amb pedres de diferents mides, omplint buits amb pedres més petites; coberta amb volta de falsa cúpula de lloses la qual s'ha esfondrat. Presenta una única obertura al sud que constituïa la porta d'accés, amb la llinda formada per una llosa de grans dimensions.</p> | 08151-270 | Sector central del terme municipal | <p>Les barraques de vinya, també anomenades barraques cerdanes, les construïren els pastors cerdans que baixaven a les planes a llogar-se com a jornalers en el camp. La seva coneixença i experiència en l'art de la construcció de la pedra seca, molt utilitzada en les zones pirinenques, va portar a deixar testimoni d'aquest tipus de construcció en aquestes contrades. Les barraques tenien el seu ús en l'emmagatzematge dels utensilis emprats en les feines del camp, així com també com aixopluc esporàdic en cas de necessitat, ja que les reduïdes dimensions no creen espai per a un llarg estatge. El conreu de vinya s'expandí durant els segles XVII i XIX fins a l'arribada de la fil·loxera (insecte que ofega els ceps) vers el 1890 que provocà la crisi vinícola.</p> | 41.9385800,2.0622200 | 422260 | 4643382 | 08151 | Oristà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56662-20210312103559.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56662-20210312103924.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56662-20210312104324.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56662-foto-08151-270-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56662-foto-08151-270-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56662-foto-08151-270-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-11-08 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Algunes dimensions:Alçada aproximada de 180 cm.Planta quadrada de 240 x 270 cm.Obertura principal: alçada de 125 cm i ample de 60 cm.gruix de mur: varia entre 55 i 70 cm.Les imatges de 2021 són de la revisió feta per Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 56663 | Barraca de vinya del Gori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-gori | <p>Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006.</p> <p>Wikipedra, registre 9364.</p> | Coberta i part del mur esfondrats. | <p>La barraca de vinya es troba situada al sud del nucli urbà d'Oristà, just per sota la carretera C-670, en el tercer revolt sortint d'aquesta població. És una barraca circular construïda amb la tècnica de la pedra seca, adossada a un marge. Té un diàmetre de 3'51 metres i una altura aproximada de 2,40 metres. L'ample mur (de més de 70 centímetres) és de pedres irregulars de mitjanes dimensions, presentant una llosa de majors dimensions, a mode de llinda, que corona l'entrada a la barraca. S'observa l'ús de terra el alguna zona per unir les pedres. La barraca presenta una coberta de falsa cúpula i un ràfec de lloses petites que ressegueix tot el seu perímetre. Està constituïda per una porta d'accés orientada a l'oest i dues petites obertures, una orientada al sud i l'altra al nord.</p> | 08151-271 | Sector sud del terme municipal | <p>Les barraques de vinya, també anomenades barraques cerdanes, les construïren els pastors cerdans que baixaven a les planes a llogar-se com a jornalers en el camp. La seva coneixença i experiència en l'art de la construcció de la pedra seca, molt utilitzada en les zones pirinenques, va portar a deixar testimoni d'aquest tipus de construcció en aquestes contrades. Les barraques tenien el seu ús en l'emmagatzematge dels utensilis emprats en les feines del camp, així com també com aixopluc esporàdic en cas de necessitat, ja que les reduïdes dimensions no creen espai per a un llarg estatge. El conreu de vinya s'expandí durant els segles XVII i XIX fins a l'arribada de la fil·loxera (insecte que ofega els ceps) vers el 1890 que provocà la crisi vinícola.</p> | 41.9277700,2.0585500 | 421943 | 4642185 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56663-img8365.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56663-img8351.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56663-20210311175033.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56663-foto-08151-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56663-foto-08151-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56663-foto-08151-271-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges de 2021 són de la revisió feta per Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 56664 | Barraca de vinya del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-coll | <p>Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006.</p> | Ha estat reconstruïda el 2014. | <p>Anomenada també barraca de ca l'Andreu.</p> <p>La barraca de vinya es troba situada al sud del nucli urbà d'Oristà, en un pendent àrid d'un turó sobre la carretera c-670 que condueix a l'Eix Transversal, ubicada entre un camp i l'inici del camí de la ruta verda que surt d'Oristà. És una barraca de planta circular aïllada construïda amb la tècnica de la pedra seca. Té un diàmetre interior de 2,50 metres una altura aproximada de 2,29 metres interiors. L'ample mur d'entre 70 i 110 cm, de pedres irregulars de mitjanes dimensions, presentant pedra de majors dimensions i treballada l'obertura principal que es troba coronada per una prima llosa a mode llinda. La barraca presenta una coberta de falsa cúpula, una porta d'accés orientada al sud-oest i tres petites obertures. Va ser reconstruïda i es va variar la forma de la coberta original que tenia un ràfec de pedres o lloses petites que resseguia tot el seu perímetre. Actualment està construïda a base de cinc capes esgraonades i la coronada amb un caramull. Actualment no té el orat de sortida de fums que tenia originalment. En la rehabilitació es va utilitzar força terra i morter, que ha modificat l'obra de pedra seca dels seus inicis. </p> | 08151-272 | Sector sud del terme municipal | <p>Les barraques de vinya, també anomenades barraques cerdanes, les construïren els pastors cerdans que baixaven a les planes a llogar-se com a jornalers en el camp. La seva coneixença i experiència en l'art de la construcció de la pedra seca, molt utilitzada en les zones pirinenques, va portar a deixar testimoni d'aquest tipus de construcció en aquestes contrades. Les barraques tenien el seu ús en l'emmagatzematge dels utensilis emprats en les feines del camp, així com també com aixopluc esporàdic en cas de necessitat, ja que les reduïdes dimensions no creen espai per a un llarg estatge. El conreu de vinya s'expandí durant els segles XVII i XIX fins a l'arribada de la fil·loxera (insecte que ofega els ceps) vers el 1890 que provocà la crisi vinícola.</p> | 41.9291900,2.0590700 | 421988 | 4642342 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56664-2170058.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56664-2170067.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56664-20210311173811.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56664-20210311174143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56664-img0506.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56664-img8346.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56664-foto-08151-272-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56664-foto-08151-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56664-foto-08151-272-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A la part interior de la porta, sobre la llinda, hi havia un forat anomenat en les cartes arqueològiques amb el nom de cocó.Alçada aproximada: 229 cm des de l'interiorDe la llinda fins a la cúpula: 30 cm.Gruix de mur: varia entre 70 i 110 cm.Diàmetre interior: 250 mLes imatges de 2021 són de la revisió feta per Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 56665 | Barraca de vinya del pont del riu Bassí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-pont-del-riu-bassi | <p>Wikipedra: registre 24421.</p> | Darrerament s'han fet diverses intervencions. El 28/4/2023 es va netejar l'entorn. El 29/4/2023 s'ha fet la reconstrucció dirigida Jordi Guillemot del Grup de Pedra Seca Ballestar de St. Llorenç Savall. El 16/03/2024 es va fer la plantada de lliris a la coberta de la barraca. | <p>La barraca de vinya es troba situada a 100 metres de la carretera que d'Oristà condueix a Sant Feliu Sasserra, al marge d'un camp a la zona propera al pont del riu Bassí i del Gorg Negre. És una barraca circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. Té un diàmetre exterior de 3 metres i un d'interior de 1,5 metres. L'ample mur (de més de 60 centímetres) és de pedres irregulars de mitjanes dimensions, presentant pedra de majors dimensions i treballada l'obertura principal que es troba coronada per una llinda. La barraca presenta una coberta de falsa cúpula amb una gran llosa central i un ràfec de pedres que resseguia tot el seu perímetre. Està constituïda per una porta d'accés orientada al sud-est i una petita finestra al sud. A l'interior s'hi observa una cavitat a mode de lleixa per dipositar-hi objectes, anomenat armari.</p> | 08151-273 | Sector oest del terme municipal | <p>Les barraques de vinya, també anomenades barraques cerdanes, les construïren els pastors cerdans que baixaven a les planes a llogar-se com a jornalers en el camp. La seva coneixença i experiència en l'art de la construcció de la pedra seca, molt utilitzada en les zones pirinenques, va portar a deixar testimoni d'aquest tipus de construcció en aquestes contrades. Les barraques tenien el seu ús en l'emmagatzematge dels utensilis emprats en les feines del camp, així com també com aixopluc esporàdic en cas de necessitat, ja que les reduïdes dimensions no creen espai per a un llarg estatge. El conreu de vinya s'expandí durant els segles XVII i XIX fins a l'arribada de la fil·loxera (insecte que ofega els ceps) vers el 1890 que provocà la crisi vinícola.</p> | 41.9396200,2.0447800 | 420816 | 4643514 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56665-efc4fb1d-07fa-4691-9d7b-f16146db414e.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56665-img3576.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56665-img5602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56665-foto-08151-273-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56665-foto-08151-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56665-foto-08151-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56665-img20220126110831.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56665-img20220126110724.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56665-20220126110227.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Diàmetre interior: 126 cm.Alçada: 180 cm.Gruix de mur: entre 80 i 95 cm.Obertura principal: 138 x 65 cm.Armari: 44 x 37 x 37 cm. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 56666 | Barraca de vinya del Pla Foguetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-pla-foguetes | <p>La barraca de pla Foguetes es troba situada al marge d'un camp, al nord-est de la Torre d'Oristà, en una zona plana coneguda com Pla Foguetes. Es tracta d'una barraca de vinya de mitjanes dimensions, de planta circular, aïllada, construïda amb pedra seca, tot i que en algunes parts s'ha reforçat l'estructura amb terra i morter i coronada amb falsa cúpula. Presenta gruixuts murs de 60 centímetres, un diàmetre interior de 2,35 metres i una altura màxima de poc més de 2 metres. Actualment només té una obertura, la porta principal amb llinda plana, encarada a l'oest, però s'observa una altra obertura encarada a l'est tapiada.</p> | 08151-274 | Sector nord del terme municipal | <p>Les barraques de vinya, també anomenades barraques cerdanes, les construïren els pastors cerdans que baixaven a les planes a llogar-se com a jornalers en el camp. La seva coneixença i experiència en l'art de la construcció de la pedra seca, molt utilitzada en les zones pirinenques, va portar a deixar testimoni d'aquest tipus de construcció en aquestes contrades. Les barraques tenien el seu ús en l'emmagatzematge dels utensilis emprats en les feines del camp, així com també com aixopluc esporàdic en cas de necessitat, ja que les reduïdes dimensions no creen espai per a un llarg estatge. El conreu de vinya s'expandí durant els segles XVII i XIX fins a l'arribada de la fil·loxera (insecte que ofega els ceps) vers el 1890 que provocà la crisi vinícola.</p> | 41.9653600,2.0561400 | 421789 | 4646361 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56666-img7686.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56666-img7688.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56666-img7679.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56666-foto-08151-274-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56666-foto-08151-274-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56666-foto-08151-274-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-11-08 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges de 2022 són de la revisió feta per Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. Dimensions:Diàmetre interior: 2.40 cm.Altura màxima: 2m aproximadament.Obertura principal: 125 cm x 80 cm.Gruix del mur: 60 cm. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56667 | Barraca del Crespí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-crespi | Conserva els murs però no té coberta. Les bigues del sostre estan caigudes dins de la barraca. No conserva la llinda plana de la porta. | <p>La barraca del Crespí es troba situada a uns 700 metres al sud-oest de la masia del Crespi, prop del camí que enllaça la masia del Crespi amb el camí que va de Sant Feliu Sasserra amb la Traveria. Es tracta d'una barraca aïllada de planta quadrada de 4 x 4 metres construïda amb murs de pedra seca d'una altura conservada que varia entre 1'5 i els 2 metres. Actualment sense teulada estava coberta per una teulada de doble vessant sustentada amb bigues de fusta. Presenta un ràfec de lloses que ressegueix tot el perímetre. Té una porta d'accés orientada al sud-est i una petita finestra que s'obre al sud-oest.</p> | 08151-275 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>Antigament, gran part de la superfície d'Oristà es cultivava en feixes de petites dimensions guanyades al desnivell. La distància d'algunes d'aquestes feixes amb l'habitatge dels pagesos va afavorir la creació d'aquestes cabanes i barraques, que s'utilitzaven per a deixar-hi eines del camp, per resguardar-s'hi en casos de tempesta o altres necessitats i en alguns casos, per guardar-hi bestiar.</p> | 41.9116800,2.0404200 | 420420 | 4640415 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56667-img0419.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56667-img7423.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56667-img7425.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56667-img0415.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56667-foto-08151-275-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56667-foto-08151-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56667-foto-08151-275-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-11-08 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Dimensions:Obertura principal: 150 x 70 cm.Gruix del mur: varia entre 50 i 60 cm. Les imatges de 2022 són de la revisió feta per Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 56668 | Barraca del Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-verdaguer | <p>Wikipedra, registre 14135.</p> | La barraca està esfondrada, queden algunes pedres a la base. | <p>La barraca del Verdaguer es troba situada al costat est d'un camp a més de 200 metres al sud de la masia del Verdaguer. Es tractava d'una barraca de planta quadrada de 3,5 x 3,5 metres i una altura de 2 metres, construïda amb murs de pedra seca i coberta amb de falsa cúpula de lloses. Un petit ràfec de lloses delimitava el perímetre. Presentava l'accés a la façana sud i està envoltada de bardisses i esbarzers. Actualment està esfondrada.</p> | 08151-276 | Sector central del terme municipal | <p>Antigament, gran part de la superfície d'Oristà es cultivava en feixes de petites dimensions guanyades al desnivell. La distància d'algunes d'aquestes feixes amb l'habitatge dels pagesos va afavorir la creació d'aquestes cabanes i barraques, que s'utilitzaven per a deixar-hi eines del camp, per resguardar-s'hi en casos de tempesta o altres necessitats i en alguns casos, per guardar-hi bestiar.</p> | 41.9326200,2.0852300 | 424161 | 4642700 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56668-img3878.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56668-img3880.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56668-img3881.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56668-img3877.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56668-foto-08151-276-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56668-foto-08151-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56668-foto-08151-276-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-11-08 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges de 2022 són de la revisió feta per Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 56669 | Barraca de cal Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-bernat | Presenta vegetació a la coberta i a la banda nord. | <p>La barraca es troba situada a uns 35 metres al nord-est del cementiri d'Oristà, al peu del marge d'un camp i molt ben conservada. Es tracta d'una barraca de planta quasi quadrada de 2,5 x 2,4 metres amb una alçada aproximada exterior de 1'80 metres, però exteriorment la part posterior recolzada al marge té una forma arrodonida. Està construïda amb pedres grans i petites, els murs de maçoneria de 50-60 centímetres de gruix; la coberta amb volta de falsa cúpula de lloses de pedra molt ben disposades i coberta amb vegetació exterior. Presenta un ràfec de lloses envoltant el perímetre i una porta d'accés a la façana sud-oest. S'hi obre una petita finestra a cada mur lateral i interiorment hi ha una cavitat a mode d'armari amb lleixa per guardar-hi objectes. L'obertura corresponent a la porta té una llinda plana a sobre feta amb una pedra gran. En una pedra hi ha la data de 1971 i la inscripció BERNAT. <br /> Es troben a dins de la barraca dues eines abandonades: una forca i una mena de massa de fusta de mànec llarg.<br /> Al fons de la cabana té un tauló de fusta recolzat en una pedra. Podria haver-se util·litzat com a banc per seure.</p> | 08151-277 | Sector central del terme municipal | <p>Antigament, gran part de la superfície d'Oristà es cultivava en feixes de petites dimensions guanyades al desnivell. La distància d'algunes d'aquestes feixes amb l'habitatge dels pagesos va afavorir la creació d'aquestes cabanes i barraques, que s'utilitzaven per a deixar-hi eines del camp, per resguardar-s'hi en casos de tempesta o altres necessitats i en alguns casos, per guardar-hi bestiar.</p> | 41.9330800,2.0503800 | 421272 | 4642782 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56669-20210304104358.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56669-20210304104553.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56669-20210304104609.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56669-20210304104757.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56669-foto-08151-277-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56669-foto-08151-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56669-foto-08151-277-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Dimensions:Planta exterior: 250 x 240 cm.L'obertura d'entrada es troba a 127 cm. a la dreta de la façana. Fa 118 cm. d'alçada x 58 cm. d'ampleEl mur té un gruix de 50 cm.L'alçada interior fa uns 170 cm.Obertura lateral esquerra: 12 x 20 cm.Les imatges de 2021 són de la revisió feta per Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 56670 | Cabana de la terra del Xacó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-la-terra-del-xaco | A la part frontal de la cabana, sobre l'únic accés, hi manca un tram de mur de càrrega que estava entre la llinda de fusta de la porta i la volta de la cabana. Actualment la llinda de fusta ha caigut al terra davant la porta. | <p>La cabana de la terra del Xacó està situada al sud-oest de Sagalés, a mig camí entre aquesta masia i el sector de Sant Nazari de la Garriga, en una vall, a l'extrem sud del terme municipal, travessada la riera de Sagalés. Es tracta d'una cabana aïllada de grans dimensions situada sobre un monticle rocós, pràcticament encerclat per un camp, que antigament estava dividit en feixes. La cabana està construïda amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb morter, amb carreus treballats delimitant les cantonades, la porta orientada a l'est, queda emmarcada per dos brancals de pedra treballada i tancada superiorment per una llinda de fusta que actualment està caiguda al terra. La cabana és de planta rectangular, d'uns 6 metres de llarg per 3 d'ample, està coberta amb volta de canó amb lloses a plec de llibre i amb un pilar central quadrat a l'interior que la reforça; exteriorment presenta una capa de terra i vegetació que creix per sobre. A l'extrem oest de l'interior, la barraca té unes menjadores de maçoneria de pedra que configuren una bancada que ocupa tota l'amplada de la paret.</p> | 08151-278 | Sector sud del terme municipal | <p>Antigament, gran part de la superfície d'Oristà es cultivava en feixes de petites dimensions guanyades al desnivell. La distància d'algunes d'aquestes feixes amb l'habitatge dels pagesos va afavorir la creació d'aquestes cabanes i barraques, que s'utilitzaven per a deixar-hi eines del camp, per resguardar-s'hi en casos de tempesta o altres necessitats i en alguns casos, per guardar-hi bestiar. Precisament, eren els bous que havien d'ajudar a conrear les feixes dels voltants d'aquesta barraca, els que pernoctaven a la cabana.</p> | 41.8994100,2.0604000 | 422062 | 4639035 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56670-img7579.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56670-img7580.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56670-img7586.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56670-2150087.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56670-foto-08151-278-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56670-foto-08151-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56670-foto-08151-278-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-11-08 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Dimensions:Planta exterior: 300 x 585 cm.Obertura principal: 250 x 150 cm.Gruix de mur: 53 cm.Columna interior: 54 x 84 cm.Postada: 72 cm. de mur x 54 cm. de fons | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 56671 | Cabana de Boladeras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-boladeras | ES manté molt ben conservada. Sobre la coberta té una mica de vegetació. L'entorn està molt net. | <p>La cabana de Boladeras es troba situada a l'est de la masia de Boladeras, prop d'un camí que transcorre per la serra Venturana i que comunica, verticalment, la serra de Boladeras amb Sant Genís de Caraüll nou. Es tracta d'una cabana aïllada de grans dimensions, de planta quadrada de 4,5 x 4,5 metres i de 2 metres d'alçada construïda amb murs de maçoneria de pedra de 68 centímetres de gruix i amb la tècnica de pedra seca. Presenta una coberta feta amb sistema de falsa cúpula de lloses. Consta d'un accés principal, obert a la façana sud, coronat amb llinda, i dues petites finestres: una oberta a l'est i l'altra oberta al nord. A l'interior, sobre la llinda hi ha un armari.</p> | 08151-279 | Sector sud-est del terme municipal | <p>Antigament, gran part de la superfície d'Oristà es cultivava en feixes de petites dimensions guanyades al desnivell. La distància d'algunes d'aquestes feixes amb l'habitatge dels pagesos va afavorir la creació d'aquestes cabanes i barraques, que s'utilitzaven per a deixar-hi eines del camp, per resguardar-s'hi en casos de tempesta o altres necessitats i en alguns casos, per guardar-hi bestiar.</p> | 41.9244900,2.0935600 | 424842 | 4641790 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56671-img4352.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56671-img4354.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56671-img4356.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56671-img4370copia.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56671-foto-08151-279-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56671-foto-08151-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56671-foto-08151-279-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-11-08 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56672 | Cabana del Calvari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-del-calvari | <p>Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006.</p> | L'estructura està enrunada. Queden dempeus les quatre parets. Està totalment coberta per vegetació. | <p>La cabana del Calvari està situada al sud del nucli urbà d'Oristà, per sota de la carretera C-670 en el primer revolt sortint de la població. Emplaçada en el desnivell del terraplè de la carretera conserva una estructura de planta rectangular i un mur al costat. Es poden entreveure dos nivells i una obertura orientada al nord que es conserva parcialment. Està coberta per vegetació i l'accés és complicat.</p> | 08151-280 | Sector sud del terme municipal | <p>Antigament, gran part de la superfície d'Oristà es cultivava en feixes de petites dimensions guanyades al desnivell. La distància d'algunes d'aquestes feixes amb l'habitatge dels pagesos va afavorir la creació d'aquestes cabanes i barraques, que s'utilitzaven per a deixar-hi eines del camp, per resguardar-s'hi en casos de tempesta o altres necessitats i en alguns casos, per guardar-hi bestiar.</p> | 41.9284000,2.0567500 | 421794 | 4642257 | 08151 | Oristà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56672-foto-08151-280-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56672-vistadesdelcamp.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56672-img20220323120128.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56672-img20220323120437.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56672-img20220323120538.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-11-08 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 56673 | Cabana del Cerdenya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-del-cerdenya | Estructura enrunada, tot i que queden dempeus les quatre parets. | <p>La cabana del Cerdenya es troba situada la zona anomenada coll de Garses, a 550 metres al sud-oest de la masia del Verdaguer, a l'extrem d'un camp. S'accedeix a la cabana a través del camí que condueix de la masia del Verdaguer a la creu del coll de Garses, agafant un corriol a l'oest que voreja uns camps. La cabana és de planta rectangular d'uns 5 x 4 metres, aïllada, adossada a un marge, amb teulada de doble vessant coberta amb teula àrab i murs construïts amb maçoneria de pedra irregular amb poc morter. Presenta una porta a la façana nord-oest amb llinda de fusta i una finestra al nord-est que actualment està tapiada. Interiorment es pot observar la boca d'un forn actualment tapiat. Per la part exterior es pot veure com es va treure la volta del forn que ha quedat integrada al mur. A la façana nord hi ha una estructura derruïda que podria haver constituït una habitació o bé un corral.</p> | 08151-281 | Sector central del terme municipal | <p>Antigament, gran part de la superfície d'Oristà es cultivava en feixes de petites dimensions guanyades al desnivell. La distància d'algunes d'aquestes feixes amb l'habitatge dels pagesos va afavorir la creació d'aquestes cabanes i barraques, que s'utilitzaven per a deixar-hi eines del camp, per resguardar-s'hi en casos de tempesta o altres necessitats i en alguns casos, per guardar-hi bestiar.</p> | 41.9317000,2.0803600 | 423756 | 4642602 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56673-img3883.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56673-img3885.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56673-img3888.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56673-foto-08151-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56673-foto-08151-281-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56673-foto-08151-281-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-11-08 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges de 2022 són de la revisió feta per Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 56674 | Cabana del Marquès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-del-marques | La cabana actualment està molt deteriorada i està tota coberta per vegetació. El sostre està ensorrat tot i conservar algunes teules. Es poden veure restes de les dues estances que la formaven amb les dues portes corresponents. | <p>La cabana del Marquès es troba situada al marge d'un camp al sud-oest de la masia del Verdaguer, en l'anomenat pla del Verdaguer. La cabana està situada en un pendent i està parcialment picada a la roca, és de planta rectangular d'uns 7 x 3 metres, amb teulada d'una sola vessant, tot i que parcialment aterrada, i murs construïts amb maçoneria de pedra irregular amb poc morter. Presenta dues portes emmarcades amb pedra treballada, una a la façana sud-est i l'altra a la nord-est, amb llinda, que donen accés a les dues estances interiors, una de les quals sembla que s'utilitzava per a bestiar, ja que s'hi conserva una menjadora.</p> | 08151-282 | Sector central del terme municipal | <p>Antigament, gran part de la superfície d'Oristà es cultivava en feixes de petites dimensions guanyades al desnivell. La distància d'algunes d'aquestes feixes amb l'habitatge dels pagesos va afavorir la creació d'aquestes cabanes i barraques, que s'utilitzaven per a deixar-hi eines del camp, per resguardar-s'hi en casos de tempesta o altres necessitats i en alguns casos, per guardar-hi bestiar.</p> | 41.9335700,2.0782800 | 423586 | 4642811 | 08151 | Oristà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56674-foto-08151-282-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56674-foto-08151-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56674-foto-08151-282-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56674-img3948.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56674-img3952.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56674-img3956.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-11-08 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges de 2022 són de la revisió feta per Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 56725 | Destral de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/destral-de-pedra | <p>ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu.</p> | 5000-750aC | <p>Es tracta d'una destral de pedra corniana tallada i polida que amida 10,6 x 4'6 x 2'5 centímetres que es conserva al Museu Episcopal de Vic. Aquesta destral, juntament amb una altra destral i un raspador de sílex, es trobaren en els camps que envolten la casa anomenada actualment cal Mas (antigament coneguda com a cal Not i cal Rellotger).</p> | 08151-333 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic | 41.9324900,2.0604600 | 422107 | 4642708 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56725-foto-08151-333-1.jpg | Física | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La referència de registre d'aquest element al Museu Episcopal de Vic és: MEV 5195. | 78|79 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56726 | Raspador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raspador | <p>ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu.</p> | 5000-750aC | <p>Es tracta d'un raspador de sílex que amida 3 x 2'9 x 0'6 centímetres que es conserva al Museu Episcopal de Vic. Aquest raspador, juntament amb dues destrals de pedra, es trobaren en els camps que envolten la casa anomenada actualment cal Mas (antigament coneguda com a cal Not i cal Rellotger).</p> | 08151-334 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic | 41.9324900,2.0604600 | 422107 | 4642708 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56726-foto-08151-334-1.jpg | Física | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La referència de registre d'aquest element al Museu Episcopal de Vic és: MEV 10914. | 78|79 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56398 | Capella de la Mare de Déu dels Dolors de la Quintana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-dels-dolors-de-la-quintana | GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | La capella de la Mare de Déu dels Dolors es troba situada a 20 metres davant la façana principal de la masia de la Quintana. Es tracta d'una petita església neoclàssica d'una sola nau, amb absis carrat, coberta amb volta de creueria i amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construïda amb maçoneria de pedra irregular amb grans carreus delimitant les cantonades. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada. Sobre el portal hi ha un arc de descàrrega de lloses a plec de llibre i damunt s'obre un òcul. A la part dreta de la teulada hi ha un petit campanar d'espadanya amb una campana. A la façana oest hi ha un cos adossat de teulada d'una sola vessant i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra. | 08151-6 | Sector sud-oest del terme municipal | Tot i no estar documentada la seva construcció, és probable que s'erigís a la mateixa època que la última reedificació de la masia de la Quintana, de l'any 1770. | 41.9278000,2.0510400 | 421320 | 4642195 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56398-foto-08151-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56398-foto-08151-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56398-foto-08151-6-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Antigament la façana estava arrebossada i emblanquinada. Encara en queden algunes restes a algunes pedres. | 99|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56407 | Rocaguinarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rocaguinarda | <p>AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. ROVIRÓ, Xavier (2006). Perot Rocaguinarda. Cap de bandolers. Farell. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006.</p> | XVII | L'edifici es troba pràcticament en runes. Conserva la façana principal, amb un important esvoranc just sobre el portal adovellat, i part de la sud-est, situada sobre el cingle. De la resta de l'edifici es conserven parts, molt enrunades i cobertes de vegetació, de les dues façanes restants i de la distribució interior. | <p>Rocaguinarda és una masia situada sobre un cingle rocós, al límit d'un altiplà situat just a l'oest de la riera Gavarresa, prop dels cingles de Rocaguinarda, també anomenats cingle dels Tres Còdols. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions parcialment enrunada, formada per un cos central construït amb murs de càrrega de filades regulars de carreus mitjans, amb carreus treballats emmarcant les obertures, tot i que bona part d'aquestes no es conserven. La masia, de planta baixa, primer pis i golfes, té la façana sud-est situada just a sobre d'un cingle rocós. Originalment estava formada per dos volums, el principal tenia teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior i el segon volum, adossat a l'oest tenia la teulada també de doble vessant però en el sentit contrari. Actualment no es conserva cap de les dues teulades i el volum adossat a l'oest està pràcticament enrunat del tot. La façana principal, orientada al nord-est, té un imponent portal d'arc de mig punt adovellat amb carreus treballats de grans dimensions, que es conserven tot i el gran esvoranc que parteix la façana just a sobre. També a la planta baixa hi ha una finestra d'obertura horitzontal emmarcada amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha una finestra a cada costat del gran forat del mur de càrrega, la de l'esquerra emmarcada amb maó i la de la dreta amb pedra bisellada. A les golfes es conserva una petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. De la façana nord-oest, i el volum adossat a l'oest del principal només se'n conserven parts dels murs de càrrega, molt enrunats i coberts de vegetació. De la façana sud-est, inaccessible ja que es troba situada sobre el cingle, se'n conserva trams del mur de càrrega, amb dos contraforts triangulars que arriben fins al nivell de primer pis. A l'interior de l'edifici es conserven parts dels murs de la distribució, amb algunes obertures.</p> | 08151-15 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>Roca Guinarda apareix documentada l'any 1439, quan els homes del terme del castell de Tornamira es reuniren, segons costum, a l'església de Sant Andreu d'Oristà i, atesa la seva facultat de poder presentar al reu una terna per al càrrec de batlle del terme, elegiren Bernat Rocaguinarda, de la parròquia d'Oristà, Joan Puig, de Sansalvador de Serradellops, i Pere de Comes, de Sant Feliu Sasserra. Torna a aparèixer un segle després, en el fogatge de 1553. Tot i així, l'edificació actual, molt malmesa, és probablement una edificació del segle XVII.</p> | 41.9186100,2.0439900 | 420724 | 4641182 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56407-foto-08151-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56407-foto-08151-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56407-foto-08151-15-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A la casa hi nasqué el 18 de desembre de 1582 Perot Rocaguinarda, fill dels esposos Joan Rocaguinarda i Caterina, propietaris del mas Rocaguinarda, que es convertiria en un dels bandolers més coneguts al Principat de Catalunya a principis del segle XVII. La tercera imatge s'ha extret del fons fotogràfic municipal de Prats de Lluçanès. | 94|95|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 56412 | Vilasendra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilasendra | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | Restaurada i reformada recentment, i totalment reestructurada interiorment. | Vilasendra, una de les masies més antigues del terme municipal, es troba al sud-est del nucli urbà d'Oristà, en una plataforma elevada a l'est del Puig Cornador, prop de la carretera C-670. Es tracta d'una masia de grans dimensions, de planta rectangular formada per planta baixa i dos pisos. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior i amb murs de càrrega de maçoneria de pedra reajuntats recentment i cantonades diferenciades. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal d'arc rebaixat emmarcat amb curtes dovelles a la planta baixa. Al seu costat s'hi obren tres finestres de nova construcció emmarcades amb pedra. Antigament solament hi havia una finestra tapiada. La llinda de la finestra central de la planta baixa té inscrit l'anagrama de Jesucrist IHS amb una creu. Aquesta llinda, segons fonts orals, es trobava a l'interior de la casa, a l'entrada de la cuina. Al primer pis s'hi obren quatre finestres balconeres emmarcades amb pedra. Destaca la finestra situada sobre la portalada, emmarcada amb pedra motllurada i amb un escut de baix relleu molt desgastat a la llinda. La llinda de la finestra de la dreta té una data parcialment llegible: 16?9. A les golfes s'hi obren quatre finestres de menors dimensions emmarcades amb pedra. Sols una d'elles conserva l'ampit original. Davant la façana s'hi allarguen, perpendicularment, les antigues quadres reconvertides en una gran sala. La façana oest s'hi observen dues finestres emmarcades amb brancals, llinda i ampit de pedra, una al primer pis i una al segon. A la planta baixa s'hi està reconstruint un antic cobert adossat, reformat completament. La façana nord hi ha un pou de planta quadrada cobert amb barbacana de doble vessant. A la planta baixa hi ha una espitllera i tres finestres emmarcades amb pedra. Al primer pis hi ha una finestra balconera central, emmarcada amb pedra bisellada i amb la data de 1788 inscrita a la llinda. La finestra que es troba a la seva esquerra està emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, i les dues de la seva dreta estan emmarcades amb pedra treballada, una de les quals amb motllures. A les golfes s'hi obren dues finestres de menors dimensions emmarcades amb ampit, brancals i llinda de pedra treballada. A la façana est s'hi annexen dos cossos; un correspon a l'antiga tina de vi amb una petita terrassa a la part superior coberta amb teulada d'una vessant; l'altre cos té teulada de doble vessant i s'hi obren sis finestres, cinc de les quals emmarcades amb pedra bisellada i una amb ampit motllurat. | 08151-20 | Sector sud del terme municipal | Vilasendra apareix documentada com alou de Sendred o Vilasendre al 943 i com alou dels fills de Sendred al 1034. Torna a aparèixer amb el fogatge de 1553, fet precisament per un tal Pere Espinal o Spinalp que s'estava al mas Vilasendra. L'edificació actual, però, data probablement del segle XVII, amb reformes i ampliacions posteriors. | 41.9220600,2.0812800 | 423821 | 4641531 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56412-foto-08151-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56412-foto-08151-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56412-foto-08151-20-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La masia conserva elements originals d'un forn de pa, celler, premsa de vi, etc. Tot i que han estat desvinculats de l'emplaçament original a causa de la reestructuració de l'interior.La tercera imatge s'ha extret del fons fotogràfic municipal d'Oristà. | 94|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 56447 | Terricabras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terricabras | ROCAFIGUERA, Francesc de (1987). 'El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet'. Ausa, volum 12, núm. 118-119. 1987. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | Terricabras és una masia situada en un punt elevat sobre la vall del torrent de la font Canaleta, a l'est de Vilaroger. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central amb multitud d'ampliacions i cossos adossats originant un conjunt complex. El volum central, de planta baixa, primer pis i golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra arrebossats en dues de les quatre façanes, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant la majoria d'obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest, forma un queixal ja que té un cos adossat amb teulada de doble vessant que sobresurt de la part dreta. En la façana s'observa un portal d'arc de mig punt adovellat i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a la planta baixa. Al primer pis hi ha dues finestres, una de les quals amb ampit motllurat i la data de 1665 junt amb una creu a la llinda. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i ampit de pedra. De la part on fa el queixal, encarada al nord, en destaca una finestra emmarcada amb pedra bisellada. La façana sud presenta diverses estructures adossades. Adossades al sud i sud-oest hi ha estructures d'ús agropecuari, construïdes amb murs de maçoneria de pedra, i al sud-est hi ha adossat un cos modern dedicat a l'habitatge. A la resta de la façana s'observen diverses finestres entre les que en destaca una emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra. La façana est no està arrebossada i presenta una cantonada diferenciada integrada al mur denotant una ampliació. A la planta baixa hi ha una porta emmarcada amb maó i dues finestres reformades, al primer pis quatre obertures emmarcades amb pedra bisellada, tres finestres i un balcó, i a les golfes tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. La façana nord, també sense arrebossar, té un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia. S'hi observen tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, una al primer pis i dues a les golfes. Davant d'aquesta façana hi ha l'era enrajolada, amb una rampa empedrada a un extrem que permet l'accés cap a la masia, i més enllà diverses estructures entre les que es troba la masoveria, de planta baixa i primer pis, amb la façana principal, on hi ha un rellotge de sol, encarada al sud, i amb les obertures emmarcades amb obra i fusta. | 08151-55 | Sector est del terme municipal | Terricabras es troba documentada entre finals del segle XIV i principis del XV en el capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany en el que hi ha Bernat de Terricabras formant part de la batllia d'Olost. L'edificació actual és probablement una construcció del segle XVII ampliada i reformada posteriorment. | 41.9481600,2.1123400 | 426426 | 4644402 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56447-foto-08151-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56447-foto-08151-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56447-foto-08151-55-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56490 | El Castellot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castellot-2 | AADD (1990). Els castells catalans, Volum IV. Rafael Dalmau Editor. MASRAMON, Ramon (1983). 'Identificació del Castellot de Sant Feliu Sasserra'. Ausa, volum 11, núm. 105. 1983. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XIII-XVIII | El Castellot es troba situat a 700 metres al sud-est del nucli urbà de Sant Feliu Sasserra i al nord de la masia de Serrajòrdia. Es tracta d'una masia que conserva uns vestigis ben espectaculars de construcció medieval. De planta rectangular està formada per planta baixa i dos pisos, el segon construït amb obra al 1940 i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Bona part dels murs de càrrega estan construïts amb maçoneria de pedra treballada disposats en filades regulars i presenta cantonades diferenciades. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat central a la planta baixa. Al primer pis s'obren dues finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra treballada i al segon pis tres finestres d'obra. Davant l'extrem esquerre de la façana hi ha una pallissa construïda amb pedra que presenta els emmarcaments de les obertures amb maó. A la façana est hi ha adossada una estructura agropecuària, de teulada d'una vessant, que ocupa tota la planta baixa. A nivell de primer pis hi ha dues finestres, la de la dreta emmarcada amb pedra treballada, i al segon pis una finestra d'obra. La façana oest presenta un cos d'obra que forma una terrassa amb una porta d'accés. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra treballada, i al segon pis una finestra de nova construcció. La façana nord presenta una finestra emmarcada amb maó i coronada amb maó pla al primer pis. A nivell de planta baixa hi ha un cos adossat de teulada d'una vessant que sobresurt perpendicularment. Els murs estan construïts amb pedres treballades disposades en filades regulars i s'hi obre un portal d'accés coronat amb una llinda de fusta on hi ha la data inscrita de 18 + 96. Al costat d'aquest cos s'hi conserva una paret d'uns 6 metres d'altura que formava part d'un 'castell'. Es pot suposar, per tant, que pel bastiment de la masia s'haguessin aprofitat les restes arquitectòniques i les pedres treballades d'aquest antic castell / casal medieval anomenat el Castellot. | 08151-98 | Sector oest del terme municipal | La masia del Castellot es va bastir sobre la planta original, sòlidament assentada sobre murs, arcades i voltes medievals. Fins fa un temps ningú sabia donar raó de la seva història, ni tant sols de la seva condició: un castell? Una torre d'observació? Una domus?. La teoria més divulgada era la que hom suposava que es tractava d'una 'guàrdia' a mig camí entre els castells de Tornamira i de la Cirera. Una altra teoria la considerava com una 'domus' que havia de ser seu dels senyors Tord (Turdo), llinatge de Donzells que habitaven a la zona. Ramon Masramon va identificar el Castellot amb la Sala de Sant Feliu Sasserra a través de la coincidència de d'heretats del mas Coma de Borrassers 'És Patró Coma de Borracès com apossehint lo mas Sala Castell [sic] de St. Feliu Çasserra y lo Capítol per la Tresoria ' i el fet que el Castellot és una de les heretats més velles del patrimoni de la Coma de Borrassers. La Sala estava ubicada dins el terme del castell de Tornamira i era una batllia del Paborde de Palau, del monestir de Ripoll documentada al segle XIV, en donació que feu Pere de Sala de Borredà, de la parròquia de Sant Feliu Sasserra, 'i la batllia de la dita casa al seu germà Guillem ça Sala, per serveis de ell rebuts'. La Sala però apareix documentada l'any 1237 quan un tal Guillem Sala de Borredà signa com a testimoni d'una absolució operada pel Paborde de Desembre de la Seu de Vic. Aquest personatge era senyor del a Sala de Sant Feliu i estava maridat amb Berenguera de Pinós. Fou pare de Mateu, de Guillem (que fundà el benefici de Nostre Senyora del Cor a la Seu de Vic, l'any 1298), de Berenguera i de Brunissendis. La descendència d'aquesta germandat s'anà estenent per la comarca del Lluçanès i per la Plana de Vic, de tal manera que durant la baixa Edat Mitjana i tota la Moderna veiem la genealogia entroncada amb un bon pilot de cases dels voltants. És a partir del segle XVII que l'hereu de la Coma apareix amo de la Sala, que ha arribat a les seves mans en raó del seu matrimoni amb Maria Anna Golobardes, filla de Ramon i de Maria, celebrat l'any 1685. L'esmentada Maria Anna havia heretat la Sala per raó de pubillatge. Així doncs, des de finals del segle XVII l'amo de la Sala de Sant Feliu Sasserra era l'hereu de la Coma de Borrassers i encara avui l'amo de 'el Castellot' de Sant Feliu és l'hereu de la Coma de Borassers. | 41.9379900,2.0278600 | 419411 | 4643348 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56490-foto-08151-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56490-foto-08151-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56490-foto-08151-98-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'interior es conserven unes tines de vi reconvertides en dipòsits d'aigua. | 94|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56426 | El Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-verdaguer-5 | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. ROCAFIGUERA, Francesc de (1987). 'El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet'. Ausa, volum 12, núm. 118-119. 1987. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | El Verdaguer està situat a l'est del nucli urbà d'Oristà, a tocar de la carretera B-433 a l'alçada del punt quilomètric 7'000. És una masia de planta rectangular formada per planta baixa, primer pis i golfes sota teulada amb cossos d'ús agropecuari com una pallissa construïda amb pedra i obertures de maó i diversos coberts adossats. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i els murs són de maçoneria de pedra irregular amb morter. La façana principal, orientada al sud-oest, està formada una galeria oberta al primer pis amb una finestra emmarcada amb monòlits de pedra a l'esquerra i un accés d'arcada que forma una volta de creueria de maó ampliat posteriorment a la planta baixa, deixant al darrere la façana original. Aquesta està formada per un portal d'arc de mig punt adovellat i una finestra al primer pis amb decoració dentada i un rostre desgastat al centre. A l'esquerra de la façana s'hi adossa perpendicularment un cos, antic femer, de teulada de doble vessant. A la façana nord-oest hi ha dos contraforts i enmig un arc de maó, antic forn actualment desmuntat. També hi ha una doble espitllera que comparteix llinda i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra. Al primer pis hi ha tres finestres: la central amb brancals de maó i llinda de pedra i les dels extrems emmarcades amb pedra, una bisellada amb ampit de pedra i l'altra treballada. A les golfes de sota teulada hi ha dues finestres emmarcades amb brancals de maó i llinda de pedra. A la façana nord-est hi ha una cisterna de pedra adossada al centre de planta rectangular amb una obertura emmarcada amb pedra treballada. A la resta de la façana hi ha una porta amb llinda de fusta a la planta baixa i dues finestres, una al primer pis i l'altra a les golfes emmarcades amb brancals de maó i llinda de fusta. També s'observen cantonades diferenciades integrades al mur fruit de les ampliacions al llarg del temps. A la façana sud-est s'hi obren cinc finestres: dues emmarcades amb brancals, ampit i llinda de pedra, dues emmarcades amb maó i una de nova obertura. A l'esquerra en un dels cossos adossats hi ha una porta d'accés a nivell de primer pis amb llinda de fusta. | 08151-34 | Sector central del terme municipal | El Verdaguer apareix documentat entre finals del segle XIV i principis del segle XV, en el capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany, formant part de la batllia del mas Vilar de Caraüll. Torna a aparèixer en el fogatge de 1553, en el que hi ha una relació de noms de caps de casa on hi ha Joan Verdaguer. L'edificació actual data probablement del segle XVII amb reformes i ampliacions posteriors. | 41.9349300,2.0858300 | 424213 | 4642956 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56426-foto-08151-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56426-foto-08151-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56426-foto-08151-34-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El Verdaguer es va construir als peus del camí ramader que procedia de Santa Maria d'Oló. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56430 | Vallgatina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vallgatina | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. ROCAFIGUERA, Francesc de (1987). 'El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet'. Ausa, volum 12, núm. 118-119. 1987. | XVII | Vallgatina es troba situada a l'extrem nord-oest del terme municipal d'Oristà. Es tracta d'una masia de planta rectangular formada per planta baixa i dos pisos, amb un volum central i dos cossos ampliats, un al sud reformat als anys 20 dels segle XX, i un cos al nord construït al 1958. La teulada és de doble vessant amb aigües a l'antiga façana principal i els murs de càrrega són de maçoneria de pedra arrebossats. L'antiga façana principal, orientada a l'oest, presenta un portal d'accés emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada amb la data força erosionada on sembla posar-hi 1737 (els 7 semblen V tancades per dalt) emmarcada dins un segell, i una creu a sobre. Al primer pis hi ha quatre finestres. Dues de les finestres estan emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada, una de les quals s'ha reconvertit en un petit balcó. El segon pis correspon a una ampliació en alçada, feta als anys 50 del segle XX, d'unes antigues golfes i s'hi obren tres finestres. Davant la façana hi ha un pati amb el corral de les ovelles tancat per dues portes de lliça, una de les quals (la de l'accés sud) emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i amb barbacana original de lloses de pedra té la data inscrita de 1637. Tanquen la lliça diverses estructures agropecuàries entre les que destaca la quadra amb pallissa. La façana sud presenta un cos adossat, ampliat i reformat d'un antic cobert on tancaven el carro. Presenta un accés d'arc de mig punt amb un terrat a sobre i conserva una finestra emmarcada amb pedra, reformada com a porta d'accés al terrat. A l'esquerra hi ha una petita galeria amb teulada de quatre vents. Al segon pis de la façana s'hi obren dues finestres. Davant la façana hi ha l'antiga era enrajolada i una antiga pallissa construïda amb murs de pedra i obra, rehabilitada com a masoveria on hi consta la data de 1866, inscrita en una biga de fusta. La façana est presenta un cos adossat que sobresurt perpendicularment que corresponia a l'antiga comuna. A la planta baixa hi ha un accés de nova construcció i una finestra quadrangular emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada a la dreta. Al primer pis conserven dues finestres emmarcades amb pedra bisellada: la de la dreta tenia la data inscrita de 1636 a la llinda però avui en dia no s'hi observa ja que progressivament s'ha anat escrostonant. La finestra de l'esquerra ha estat reformada com a finestra balconera. Al segon pis s'hi obren tres finestres de construcció moderna. La façana nord correspon a un cos ampliat al 1958. Antigament hi havia una cisterna d'aigua que ha quedat integrada a l'interior i una tina que es va treure quan es va fer l'ampliació. Actualment hi ha l'accés principal de la masia a nivell de primer pis al qual s'hi accedeix a través d'unes escales. A la façana s'obren set finestrals que combinen les formes quadrangulars o rectangulars amb les d'arc de mig punt. | 08151-38 | Sector nord-oest del terme municipal | Vallgatina es troba documentada al segle XIV en documents conservats a la masia. Torna a aparèixer entre finals del segle XIV i principis del XV en el capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany en el que hi ha Vallgatina formant part de la batllia del mas Serra de Sant Feliu, així com en el fogatge de 1553. L'edificació actual és probablement una construcció del segle XVII ampliada i reformada posteriorment. | 41.9696100,2.0012200 | 417244 | 4646884 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56430-foto-08151-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56430-foto-08151-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56430-foto-08151-38-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56450 | Vilaroger | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilaroger | AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | Vilaroger és una masia situada en una esplanada elevada sobre la vall del torrent de la font Salada, prop de la carena per on passa la carretera B-433 i l'antic camí ral d'Oristà a Vic. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal amb diverses ampliacions cap a l'oest, la capella de Sant Antoni adossada a l'extrem oest, una masoveria, un xup i diverses estructures agropecuàries al sud i a l'est, donant origen a un conjunt complex. El volum principal és de planta baixa, primer i golfes, amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb morter, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures, amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. A la façana principal, orientada al sud, es denoten clarament les fases constructives. A la part dreta, la més antiga s'hi observa, a nivell de planta baixa, un gran portal adovellat d'arc de mig punt i tres finestres de petites dimensions, dues emmarcades amb pedra treballada i la de l'extrem dret emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, un balcó emmarcat amb pedra bisellada i un rellotge de sol molt erosionat. A les golfes s'hi observen quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. A l'esquerra del volum principal hi ha dos cossos adossats modernament que uneixen la masia antiga, a l'extrem est amb la capella de Sant Antoni, a l'extrem oest. La façana est presenta un cobert adossat a la dreta, amb un pilar central de pedra treballada i la data de 1733 inscrita en un carreu. A la resta de la façana s'observa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a la planta baixa i tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, dues de les quals tapiades, tant al primer pis com a les golfes. La façana nord presenta, a nivell de planta baixa, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, al primer pis tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals tapiada, i dues finestres reformades i a les golfes, tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, dues de les quals tapiades. La façana oest està dominada per la capella de Sant Antoni, descrita en una fitxa individual i les estructures adossades modernament. Sobre aquestes, a nivell de primer pis, hi ha un balcó emmarcat amb pedra bisellada i a les golfes tres finestres, dues emmarcades amb pedra bisellada i l'altra reformada. Davant la façana sud i est de la masia hi ha un pati delimitat per diverses estructures d'ús agropecuari, construïdes majoritàriament amb murs de maçoneria de pedra. Entre aquestes estructures hi destaquen la masoveria i el xup, descrits en una fitxa individual i el portal que dóna accés al conjunt des del nord-est. Es tracta d'un portal d'arc deprimit convex emmarcat amb pedra treballada que rep el nom de portal d'Olost. | 08151-58 | Sector est del terme municipal | La masia de Vilaroger surt reflectida en un document del 27 de novembre de 1331 quan el bisbe de Vic, Galceran Sacosta, visità l'església de Sant Andreu d'Oristà i, com era costum, interrogà uns quants parroquians sobre la manera com el rector celebrava els oficis. Els parroquians interrogats foren Pere de la Garriga, Nicolau de Castanyet, Pere de Vilaroger Sobirà i Bernat de la Sella. Torna a aparèixer en el fogatge de 1553 en una relació de caps de casa on hi ha Bernat de Vilaroger. L'edificació actual data, probablement dels segles XVI o XVII, amb reformes i ampliacions posteriors. Tot i així, a la masia es conserva un fons de pergamins des del segle XIII. | 41.9483100,2.0931000 | 424832 | 4644435 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56450-foto-08151-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56450-foto-08151-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56450-foto-08151-58-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56453 | El Crespí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-crespi | GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | El Crespí es troba situada al sud-oest de la masia de Rocaguinarda i al nord-est de la Traveria (de Sant Feliu Sasserra), propera al mas Miquelet a l'oest de la riera Gavarresa. Es tracta d'una masia de planta rectangular formada per planta baixa, un pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra i morter i consta d'un volum principal i una ampliació d'un cos al sud-est. La façana principal, orientada al sud-oest, està centrada per un portal d'arc de mig punt adovellat. Flanquegen el portal dues finestres, la de l'esquerra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra treballada, actualment tapiada. A l'extrem dret s'hi obre un portal d'arc de mig punt amb coronament de maó pla. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada, la central que es troba sobre el portal, reconvertida en balcó. A l'extrem esquerre s'hi obre una finestra de nova construcció i a l'extrem dret una finestra emmarcada amb maó. A les golfes s'hi obren tres finestres de menors dimensions emmarcades amb ampit i monòlits de pedra. A l'extrem dret hi ha una finestra emmarcada amb maó. Davant la façana principal hi ha una antiga pallissa reconvertida en habitatge. La façana sud-est presenta una cantonada diferenciada integrada al mur fruit d'una ampliació. A la planta baixa hi ha dues finestres emmarcades amb pedra. Al primer pis s'hi obre una finestra central reconvertida en finestra balconera, emmarcada amb pedra bisellada. La flanquegen dues obertures de nova construcció, la de l'esquerra coronada amb arc rebaixat. A les golfes hi ha dues obertures, la de la dreta amb ampit, brancals i llinda de pedra i la de l'esquerra coronada amb arc rebaixat. Davant d'aquesta façana hi ha les restes d'antigues estructures agropecuàries construïdes amb pedra com el femer. La façana nord-est està formada pels nivells de primer pis i golfes a causa del desnivell del terreny. A nivell de primer pis hi ha un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada i un obertura emmarcada amb maó a l'esquerra. A les golfes s'hi obren dues finestres emmarcades amb ampit, brancals i llinda de pedra, la de la dreta bisellada i la de l'esquerra treballada. A la part dreta de la façana hi ha dues tines de vi que sobresurten perpendicularment de la façana cobertes amb teulada d'una vessant. Una de les tines té la paret exterior arrodonida i l'altra en forma rectangular. La façana nord-oest hi ha una estructura d'obra de moderna construcció adossada a la planta baixa que correspon al garatge. A la resta de la façana s'hi obren dues finestres: una al primer pis emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada, i una finestra a les golfes, de menors dimensions emmarcada amb ampit i monòlits de pedra treballada. Uns metres davant la façana, a l'altre costat del camí hi ha un pou circular de pedra. | 08151-61 | Sector sud-oest del terme municipal | El Crespí es troba documentat des del segle XIV en documents conservats a la masia. També apareix documentat en el fogatge de 1553 fet per Pere Espinal, del mas Vilasendre, on es reflectien els principals caps de cases, entre els quals es hi ha Pere Crespí. L'edificació actual és una construcció del segle XVII ampliada i reformada posteriorment. | 41.9147600,2.0422200 | 420573 | 4640756 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56453-foto-08151-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56453-foto-08151-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56453-foto-08151-61-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'interior de la masia hi ha una capella-oratori dedicada al Cor de Maria. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56462 | Puigsaulens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigsaulens | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | Puigsaulens es troba situada a l'oest del nucli de la Torre d'Oristà i al nord del carrer Nou, prop del camí de Salelles. Es tracta d'un edifici de planta rectangular allargada format per dos volums adossats, un de planta rectangular constituït per planta baixa i un pis amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior, i l'altre volum, situat a la part nord, de planta quadrangular de planta baixa i primer pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra amb morter arrebossats. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat. A la dreta hi ha una espitllera coronada amb decoració d'arc de mig punt i a l'esquerra del portal s'hi obre una petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra. Al primer pis, sobre el portal, hi ha una finestra central emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada. A la dreta una finestra emmarcada amb pedra i amb decoració d'arc conopial a la llinda. A l'esquerra de la finestra central hi ha una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra amb doble motllura i decoració d'arc conopial. A la part esquerra de la façana hi ha adossat un cos format per cinc arcades emmarcades amb pedra i amb els baixos de volta de canó, on s'hi guardava el bestiar. Dues d'aquestes arcades estan tapiades. El primer pis forma una galeria, on es guardava el gra, i es repeteix la disposició de les cinc arcades, aquestes però d'arc rebaixat i emmarcades amb maó, la de l'extrem dret tapiada i reformada amb una obertura moderna. La façana est presenta dues obertures al volum principal, una finestra d'obertura moderna i un accés a un balcó i a una terrassa emmarcat amb pedra bisellada. Sota la terrassa hi ha ubicada la tina de vi, actualment utilitzada coma dipòsit d'aigua. Al volum quadrat, situat a la dreta, hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis i una finestra tapiada emmarcada amb monòlits de pedra i ampit motllurat i amb la data de 16 + 86 a la llinda. Al volum quadrat, a la façana nord hi ha tres finestres per planta, una a la planta baixa emmarcada amb pedra treballada, una la primer pis emmarcada amb brancals de i llinda de pedra treballada i ampit de pedra i una a les golfes, de menors dimensions, emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A la part oest d'aquest volum hi ha dues finestres tapiades, una emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat i l'altra emmarcada amb monòlits de pedra. Al volum principal allargat, a la façana nord, hi ha cinc finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada a nivell de primer pis i diverses modernes emmarcades amb maó i fusta. També s'hi observa un cos adossat que sobresurt perpendicularment a la planta baixa, de planta quadrada, construït amb maçoneria de pedra i amb un gran portal coronat amb llinda de fusta. La façana oest està dominat per diverses estructures adossades d'ús agropecuari. | 08151-70 | Sector oest del terme municipal | Puigsaulens es troba documentada des de l'1 de maig de 1377, quan pertanyia a la mitra de l'Estany, quan es cita a Berenguer de Podio de Solench en un deute que confessa tenir respecte a Francesc Jardí. Es troba una altra referència l'any 1434, en un capbreu de béns del monestir de Lluçà on apareix Puigsaulens com a mas súbdit a la batllia de Relat, a la que pagava censos. Torna a aparèixer en el fogatge de 1553, en una llista de caps de casa on hi ha Pere Puig Solens. L'edificació actual data probablement dels segles XVII, amb reformes i ampliacions posteriors. | 41.9579700,2.0470900 | 421030 | 4645549 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56462-foto-08151-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56462-foto-08151-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56462-foto-08151-70-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Davant la masia, on actualment hi ha les granges, hi havia hagut una potulera. Era un habitacle molt petit on deixaven fer-hi nit els passavolants i pobres. Aquesta potulera es va tirar a terra i se'n va construir una de més moderna sobre un turó al nord-est de la masia. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56463 | Salelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salelles | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló). TORRES, Jordi (2003). Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis i llegendes de transhumància. Solc. TORRES, Jordi i COROMINAS, Josep (2004). Ruta de transhumància. Santa Creu -La Torre d'Oristà -Santa Creu. Solc, àmbit de recerca i documentació del Lluçanès. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | Salelles es troba situada al nord-oest del nucli de la Torre d'Oristà prop de la masia de Puigsaulens. Es tracta d'una masia formada per un volum central de planta rectangular format per diversos cossos adossats, alguns amb obra, fruit de les ampliacions al llarg dels anys. Està composat per planta baixa, un pis i golfes i amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs estan construïts amb maçoneria de pedra irregular parcialment arrebossats, cosa que deixa entreveure carreus ben treballats disposats en filades a la part baixa dels murs. La façana principal, orientada al sud, queda tancada per un estret corredor delimitat per unes estructures d'ús agropecuari situades al davant, i per una porta de lliça coronada per una llinda de fusta on hi ha la data de 17 + ?6, i una barbacana moderna. La façana està vertebrada per un portal d'arc de mig punt adovellat, en la clau del qual hi ha un escut amb el nom de la casa 'Sala' i possiblement una data que no s'ha pogut identificar. Flanquegen el portal dues finestres. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra motllurada i a les golfes hi ha una dos grups de finestres, disposades en 3 i 2, en forma de galeria. A la dreta de la façana hi ha una antiga eixida amb pilars de pedra reformada amb obra i tancada al primer pis formant una galeria. Presenta dues obertures al primer pis i una arcada a les golfes. A la part baixa presenta una gran arcada tapiada. La façana est presenta diverses estructures agropecuàries que tanquen juntament a la façana sud, la lliça. Al primer pis hi ha una obertura que forma part de la galeria i dues finestres, una emmarcada amb maó i l'altra amb pedra. A les golfes també hi ha una arcada que forma part de la galeria i dues finestres emmarcades amb pedra. La façana nord presenta dues petites finestres a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra treballada al primer pis i tres obertures modernes a les golfes que donen accés a un terrat sobre un cos de maçoneria de pedra adossat perpendicularment a l'esquerra de la façana. La façana oest presenta una petita finestra a la planta baixa i tres finestres per planta, reformades. | 08151-71 | Sector oest del terme municipal | Salelles es troba documentada l'any 1434, en un capbreu de béns del monestir de Lluçà on apareix Salelles d'Oristà com a mas súbdit a la batllia de Pinós, a la que pagava censos. Torna a aparèixer en el fogatge de 1553, en una llista de caps de casa on hi ha Bernat Vilarovis que està a Salelles. L'edificació actual data probablement dels segles XVI o XVII, amb reformes i ampliacions del segle XVIII. | 41.9627700,2.0420400 | 420617 | 4646086 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56463-foto-08151-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56463-foto-08151-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56463-foto-08151-71-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Salelles havia estat una casa de parada dels pastors i ramats. A prop de la casa hi havia la pleta de Salelles, una parada en un pla d'alzines on hi havia una zona rocosa en la qual aprofitaven per donar sal al ramat. Hi havia pastors que tancaven el ramat al corral i en cas d'estar ocupat passaven la nit sota la copa de les alzines. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56466 | La Coromina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-coromina-0 | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | La Coromina és una masia situada en una esplanada elevada sobre la riera Gavarresa pel cantó de llevant, a l'est del nucli de la Torre d'Oristà. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal amb una ampliació cap a l'oest, la capella de Sant Josep adossada a l'extrem, una masoveria reformada recentment situada uns metres davant l'edifici i diverses estructures agropecuàries al voltant, donant origen a un conjunt complex. El volum principal és de planta baixa, primer i golfes, amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb morter, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures, amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. A la façana principal, orientada al sud, es denoten clarament les fases constructives. A la part dreta, la més antiga s'hi observa, a nivell de planta baixa, un gran portal adovellat d'arc de mig punt, dos portals reformats i dues finestres de petites dimensions, una emmarcada amb maó i l'altra, de forma apaïsada, emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha cinc finestres, quatre de les quals emmarcades amb pedra motllurada i ampit motllurat, essent la més gran la que hi ha just a sobre del portal adovellat. A les golfes hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra, una de les quals amb la data de 1777, junt amb una creu, inscrits a la llinda. La part esquerra de la façana, compresa entre la capella de Sant Josep i el volum original, està dominada per galeries que ocupen el primer pis i les golfes. A la planta baixa hi ha únicament un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada, al primer pis, una galeria de dues obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada i amb un pilar central bisellat, amb el capitell motllurat, i amb la data de 1844 inscrita. A les golfes es repeteix la disposició amb una galeria de dues obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada, tot i que en aquest cas estan reformades amb ciment. La façana est presenta quatre finestres al primer pis, tres de les quals emmarcades amb pedra motllurada i ampit motllurat i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra a les golfes. La façana nord fa un queixal ja que l'ampliació a l'oest del volum principal és més estreta que aquest. La part esquerra està dominada per dos coberts moderns i del centre en sobresurt una estructura quadrada de maçoneria de pedra amb unes escales laterals. A cada costat de l'estructura, a nivell de planta baixa, hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i coronament d'arc de mig punt. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra motllurada, tot i que una s'ha reconvertit en un balcó, que dóna accés al primer pis a través de els escales. A les golfes s'observen dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra. A la part dreta hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada al primer pis i dues més a les golfes, tot i que una de les dos emmarcada amb pedra bisellada. Entre aquestes finestres de les golfes hi ha petites obertures amb maó just sota teulada. En el queixal que forma la façana, amb una orientació oest, s'hi observa una finestra emmarcada amb pedra motllurada i ampit motllurat al primer pis i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra a les golfes. La façana oest està dominada per la capella de Sant Josep, descrita en una fitxa individual. Sobre aquesta, a nivell de golfes, hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una petita obertura emmarcada amb maó just sota teulada. | 08151-74 | Sector central del terme municipal | La Coromina es troba documentada en època medieval quan el monjo paborde de Palau, del monestir de Ripoll tenia un batlle a la Coromina d'Oristà i un altre a la Sala -el Castellot -. Torna a aparèixer en el fogatge de 1553, en una llista de caps de casa on hi ha Joan Coromina. L'edificació actual és una reconstrucció dels segles XVII amb ampliacions dels segles XVIII i XIX. | 41.9595700,2.0678700 | 422754 | 4645707 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56466-foto-08151-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56466-foto-08151-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56466-foto-08151-74-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/