Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 56393 | Sant Andreu d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-dorista | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | L'església de Sant Andreu d'Oristà es troba situada al centre del nucli urbà d'Oristà. Es tracta d'una església que consta de tres naus, dividides entre elles per arcuacions d'intenció gòtica. Presenta dos nivells parcialment superposats arran del descobriment de la tribuna de l'antiga església romànica coneguda com la cripta de Sant Andreu d'Oristà. La nau de l'església, de considerables dimensions, robusta i sense gaires obertures, és una construcció d'estil barroc neoclassicista. La nau acaba amb un espaiós presbiteri, a la dreta del qual es troba la capella del Santíssim Sagrament. Els murs de càrrega estan construïts amb maçoneria de pedra irregular, parcialment arrebossats, i presenta cantonades diferenciades amb grans carreus. La façana principal, orientada a l'est, presenta un portal d'arc de mig punt emmarcat amb pedra motllurada coronat per un arquitrau sustentat per dues mènsules, de pedra treballada, decorades amb motius florals i geomètrics. Damunt el portal s'hi obre un gran òcul emmarcat amb pedra. Coronant la teulada de l'església hi ha un gran campanar de torre, curt i de planta quadrada amb teulada piramidal de quatre vents. El campanar presenta dos ulls per costat i conserva tres campanes. Fins a l'últim pis els murs tenen un gruix de dos metres fet que fa pensar que estava previst fer-lo més alt. A l'esquerre del temple hi ha els fonaments d'un altre campanar que finalment no es construí. La façana nord presenta un cos sobresortint perpendicularment que arriba a tres quarts d'altura de la façana i que correspon a les capelles interiors. Per sobre s'hi obren tres finestres petites finestres emmarcades amb ampits motllurats i brancals i llinda de monòlits de pedra bisellada. Davant d'aquesta façana hi havia hagut el cementiri de l'església. A la façana oest i sud hi ha adossada la rectoria reconvertida en equipament museístic on s'hi ubica el Museu de Terrissa. | 08151-1 | Plaça de l'església, 3. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | L'església de Sant Andreu d'Oristà era situada dins l'antic terme del castell d'Oristà. La notícia més antiga de l'existència d'aquesta església és de l'any 942, en un document de venda d'una vinya que limitava amb les terres de Sant Andreu. En un document de l'any 945 surt anomenada en una donació de terres situades 'ad domun' de Sant Andreu i Sant Joan, 'qui sunt' al comtat d'Osona 'in Kastro Uristi'. Hi ha qui pensa que estava dedicada a Sant Andreu i Sant Joan i hi ha qui pensa que eren dues esglésies diferents. En qualsevol cas, la hipotètica església de Sant Joan no apareix en cap altre document; sols es troba el nom del sant al segle XV, donant nom al puig on es troba l'actual església de Sant Sebastià. Possiblement el temple documentat el segle X va ser substituït cap els segles XI i XII per una d'estil romànic. El 16 de maig de 1358, quan el bisbe de Vic, Ramon de Bellera, visità l'església tenia diversos altars a més del dels sant titular; aquests eren els de santa Maria, sant Joan i sant Martí; hi havia dos beneficiats en els altars de santa Maria i sant Martí, fundats per Berenguer Salgueda, que morí l'any 1339. L'any 1589 tingué lloc una visita pastoral del bisbe Pere Jaime el qual parlà de la confraria de l'altar de la Mare de Déu del Roser i de l'existència d'una cripta: 'visità lo altar de S. Martí debaix lo altar mayor. Fonch trobat tot despullat molt indecentment'. El 1666 el bisbe Antoni Pascual feu una detallada descripció de la capella de Sant Martí tot dient: 'devall lo presbyteri del altar major hi ha una capella molt antiga. Si baixa ab vuyt grahons de una escala de pedra. Està feta dintra a tres naus ab quatre columnes de pedra que las diferencien; per ser lloc tant humit no tenen en ell tovalles ni robas, sols sobre l'altar encara no hi ha ara està una pastereta de fusta sobre daurada y dins de aquella la Imatge del St. De la mateixa manera al un costat un Jesús esculpit a la antigalla y a la altra part una figura de fusta sens daurar ni pintar de St. Antoni Abat y també dos candeleros de bronze ab dos ciris no cremant i llàntia sens cremar ab dos brondoneras de ferro'. El segle XVIII el nombre de feligresos que tenia la parròquia provocà la necessitat de fer una església nova. A principis del segle XVIII (1737) es construí el campanar i l'església ho féu entre els anys 1770 i 1790 sobre l'església parroquial romànica. La cripta fou colgada i no se'n sabé res més. Un segle després, entre els anys 1835 i 1868, es capgirà la orientació del temple, traslladant l'altar a l'altre extrem de la nau i obrint la portalada actual. És per aquest motiu que la cripta es troba capgirada respecte al temple actual. Junt amb aquestes obres es construí la capella del Santíssim. Al 1936, amb la Guerra Civil, el temple fou saquejat , destruint-se els retaules, imatges i mobiliari, tot i que el temple no patí danys considerables. La rehabilitació de la cripta-tribuna, descoberta sobre paper l'any 1969, s'inaugurà l'any 1971. La direcció tècnica de les obres va anar a càrrec de la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració de paletes locals. Es procedí després a l'arranjament de la part del darrere de l'església i de la rectoria, on es bastí una façana acabada en merlets i una escalinata que dóna accés directe a la cripta-tribuna romànica. L'any 1988 es col·locà en el temple un retaule barroc dedicat a la Mare de Déu del Roser, provinent de l'església parroquial de Santa Eugènia de Berga. El 1991 es va arranjar el campanar. | 41.9321900,2.0601400 | 422080 | 4642674 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56393-foto-08151-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56393-foto-08151-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56393-foto-08151-1-3.jpg | Legal | Medieval|Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret del llibre: Oristà i la seva història. | 85|91|92|93|94|96|98|99 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56394 | Santa Maria de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-la-torre | FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | Santa Maria de la Torre es troba situada al carrer Mossèn Riba Pont del nucli de la Torre d'Oristà. Es tracta d'una església de planta rectangular i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular amb carreus ben tallats a les cantonades i disposats regularment en filades a la façana principal. La façana principal, orientada al sud, presenta una portada rectangular emmarcada amb pedra treballada i timpà d'arc de mig punt a sobre amb decoració a l'interior. Tanca una porta de ferro amb la data clavatejada de 1896. A sobre s'hi obren dues finestres geminades, allargades i coronades amb arc de mig punt que es sustenten amb un pilar de pedra treballada. A sobre hi ha un timpà amb una decoració d'òcul interior. A nivell de teulada hi ha un fris amb decoració d'arcs de mig punt cecs, d'imitació de les esglésies romàniques, que ressegueix els vessants de la teulada. Corona la teulada una creu de pedra i dos elements de decoració punxeguts situats als extrems. La façana oest presenta diversos cossos adossats amb finestres i arcades emmarcades amb maó, tant a plec de llibre com pla. També s'observen cantonades diferenciades integrades als murs, fruit de les ampliacions al llarg dels anys. A la façana est hi ha annexada la torre del campanar, de planta quadrada, coronat amb teulada de quatre vents. Construït amb maçoneria de pedra parcialment arrebossat presenta cantonades diferenciades a la vista. El campanar té quatre ulls d'arc de mig punt amb tres campanes i a la torre s'obren dues finestres a mode d'espitllera amb coronament d'arc de mig punt, alineades verticalment. A la façana nord s'hi adossa la rectoria que té l'entrada per la banda est. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra arrebossats i cantonades diferenciades, i està formada per planta baixa i dos pisos. La planta baixa presenta un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada i on hi ha la data de 1880 i una obertura moderna a la dreta que dóna accés a la seu d'una entitat bancària. Al primer pis hi ha dos balcons que presenten la base de pedra motllurada i l'accés emmarcat amb brancals i llindes de pedra bisellada. Al segon pis hi ha dues finestres, de menors dimensions, emmarcades amb pedra bisellada. | 08151-2 | C. Mn. Riba Pont, 56. Nucli urbà de la Torre d'Oristà. Oristà | L'església de Santa Maria de la Torre d'Oristà nasqué dins el terme de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. La primera notícia que tenim de l'indret de la Torre d'Oristà data del 26 de gener de l'any 968, en un document escrit i testificat pel sacerdot Sunifred que fa referència de la donació al monestir de Ripoll de dues vinyes situades al Castell d'Oristà, prop de la Torre. La següent notícia no apareix fins més tard, i aquesta vegada fa referència a l'església: es tracta d'un testament de Guillema de Tornamira, la qual l'any 1241 disposa que se l'enterri en l'església de la 'Turre', de la parròquia d'Oristà. A mitjans segle XVII, tant Sant Andreu com Santa Maria de la Torre formaven sengles nuclis de població. En una visita pastoral del bisbe Pascual de l'any 1689 es notifica que Santa Maria de la Torre té 14 cases juntes; que es celebra missa un diumenge per l'altre i que la capella no té fonts baptismals, ni sagrari ni fossar. Al segle següent Santa Maria reunia 83 cases juntes i per primera vegada, un una visita del bisbe Francesc de Veyan, s'utilitza la paraula de sufragània per parlar de Santa Maria de la Torre. En aquesta època calgué reformar l'església i fer-la més gran. El 1804 es posà un vicari resident en la sufragània de Santa Maria i mig segle més tard es documenta la facultat que té l'església de guardar la Santíssima reserva i d'administrar els sagraments. El creixement de la sufragània no s'aturà i a l'any 1877 se li atorgà la categoria de parròquia. L'any 1880 s'acabà la construcció de la casa del rector i el 1888 també s'acabaren les obres de restauració de l'església, centrades sobretot en la teulada de l'edifici. A finals de segle XIX Santa Maria tenia 70 cases i 9 masies amb un total de 350 habitants; tenia escola mixta i també un vicari-mestre. A principis del segle XX, al 1905 s'amplià l'església. El 1936 el temple fou saquejat i es retornà al culte ràpidament acabada la Guerra Civil (FONT;1992). | 41.9568900,2.0528100 | 421503 | 4645424 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56394-foto-08151-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56394-foto-08151-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56394-foto-08151-2-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 92|94|96|98|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56395 | Sant Nazari de la Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-nazari-de-la-garriga | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XII | Sant Nazari de la Garriga està situada damunt d'una serralada situada entre la riera Gavarresa i la riera de Sagalés, a l'extrem sud del terme municipal S'accedeix a l'església a través de la pista que s'agafa a la C-670, quilòmetre 6'300, i passa pel carrer de Ruixeda, el pedró dels sants Màrtirs i la Casanova de Solà Sagalés. L'església és d'una sola nau amb absis semicircular orientat al nord-est. L'interior de l'església és més baix que el terreny exterior, per la qual cosa cal baixar tres graons. Les parets són de maçoneria de pedra amb carreus regulars, més ben tallats a la part baixa que la superior, i amb arrebossat parcialment escrostonat. La coberta és de volta apuntada a la nau i de quart d'esfera a l'absis, i la teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat i una finestra en forma de creu llatina al damunt i està coronada per un esvelt campanar d'espadanya de dos ulls d'arc de mig punt. La tènue il·luminació interior fou resolta per mitjà de dues finestres de doble esqueixada, una situada al centre de l'absis i l'altra al mur de migdia. Una banqueta recorre l'exterior de l'església. | 08151-3 | Sector sud del terme municipal | Situada dins l'antic terme del castell d'Oristà, en el lloc anomenat la Garriga, fou sempre una capella dependent de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. Als segle XIII se succeïren al servei d'aquesta església unes 'donades', és a dir, unes dones pietoses que donaven les seves persones als sants titulars de l'església i romanien al servei d'ella a perpetuïtat. L'any 1284 Berenguer de Vilarmau, rector d'Oristà, rebia promesa de fidelitat de la donada Ramona de Ciutat i establia a favor d'ella i totes les donades que la succeïssin en l'església de Sant Nazari de la Garriga la tasca i el braçatge que la parròquia rebia d'un honor que ella havia comprat, amb la condició que per Quaresma donessin al rector mig octau d'oli i el delme i la primícia. L'existència de les donades s'allarga almenys fins al segle XV ja que el 1429 testava davant del rector d'Oristà una tal Margarida de Vilanova, donada de la capella de Sant Nazari i Sant Cels. Aquesta doble advocació demostra que l'església havia estat posada sota la titularitat dels sants Nazari i Cels, màrtirs milanesos, la festivitat dels quals se celebrava i es continua celebrant conjuntament el dia 28 de juliol. Amb el temps la segona titularitat de la capella s'anà perdent fins que pràcticament quedà a l'oblit. Una visita pastoral important fou la del bisbe Antoni Pasqual que acudí a Oristà el 24 de juny de 1686. La capella de Sant Nazari no tenia categoria de sufragània i per tant no hi havia sagrari, ni fonts baptismals ni fossar. Manà als obrers de la capella que posessin un ara a l'altar i que hi col·loquessin un petit sagrari per posar el calze. També manà reparar la teulada i que mudessin la biga que sustentava el cor. En futures visites pastorals del segle XVII i XVIII es manà fer tovalles, arreglar la teulada, emblanquinar l'interior de la capella, reforçar el retaule, etc. Al 1829 en una altra visita pastoral feta pel bisbe Ramon Strauch la capella de Sant Nazari ja era considerada com una sufragània de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. L'esclat revolucionari de 1936, l'inici de la Guerra Civil, arribà el divendres 24 de juliol. De seguida es creà un Comitè Antifeixista local i es cremaren les esglésies, ornaments, imatges, mobles i documents de l'arxiu parroquial. L'església de Sant Nazari també fou cremada i amb ella el retaule barroc amb les imatges dels sants Nazari i Cels i de la Mare de Déu de la Cabeça que hi figuraven. El mal estat en què quedà l'església no permeté celebrar-hi culte. No fou fins el 1976, essent rector de la parròquia d'Oristà Mn. Àngel Franquesa i Burdó, que s'hi disposà un nou altar i noves imatges de Sant Nazari, Sant Cels i de la Mare de Déu de Cabeça. El culte fou restablert i actualment s'hi celebra missa un cop l'any, en motiu de la festa patronal el dia 28 de juliol. | 41.9016700,2.0548600 | 421605 | 4639291 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56395-foto-08151-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56395-foto-08151-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56395-foto-08151-3-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Davant de la capella de Sant Nazari, encara es conserven les restes de diverses edificacions que corresponien a l'antiga cel·la de l'ermità de la capella i un molí d'oli per a ús d'aquesta, descrit en una fitxa individual. | 92|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56396 | Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sebastia-1 | AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | L'ermita de Sant Sebastià es troba situada a l'extrem sud-oest de la costa del Castell, damunt un puig que domina el poble d'Oristà, entre la riera Gavarresa i la carretera que uneix Casa Miquela amb Sant Feliu Sasserra. L'església és d'una sola nau, amb absis carrat i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs són de maçoneria de pedra irregular arrebossats, amb alguns panys escrostonats, i amb cantonades diferenciades. La façana principal, orientada al nord-oest, presenta un portal central emmarcat amb pedra motllurada. A la llinda hi ha la inscripció de 17+22. Sobre el portal hi ha una dovella de pedra, aprofitada de l'antiga església, amb el relleu de la imatge de Sant Cristòfol emmarcat dins un rombe. Una mica més amunt s'obre un òcul motllurat i a l'esquerra hi ha adossat un campanar de torreta cobert amb teulada de quatre vessants de forma piramidal, amb dos ulls d'arc de mig punt, i coronat per una creu de ferro. A la façana nord-est hi ha una petita finestra esqueixada coronada amb decoració d'arc de mig punt tapiada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra. La façana sud-est hi ha l'absis carrat i no presenta obertures i la façana sud-oest presenta un petit cos adossat de teulada d'una sola vessant amb una finestra esqueixada decorada amb arc de mig punt i una finestra a la façana principal emmarcada amb monòlits de pedra. | 08151-4 | Sector central del terme municipal | Antigament la capella s'havia anomenat Sant Cristòfol (documentada des de l'any 923) i, segons tots els indicis, havia estat la capella del castell d'Oristà. Enderrocada pels terratrèmols del segle XV, es concedeix al rector d'Oristà construir de nou la capella de Sant Cristòfol, situada al puig de Sant Joan. El permís especificava que hi podien aixecar dos altars, l'un dedicat a sant Cristòfol i l'altre a sant Sebastià, protector contra la pesta que es va popularitzar a tot Catalunya durant el segle XV. A partir del segle XVII ja s'anomena església de Sant Sebastià i el 1686 arran de la visita del bisbe Antoni Pasqual se sap que no tenia sagrari, ni fonts, ni fossar i s'hi deia missa matinal cada diumenge. L'any 1722, en temps del rector Jaume Codina, s'aixecava la nova capella de Sant Sebastià en substitució de la capella que s'hi havia bastit en el segle XV. Damunt del dintell es col·locà una bonica dovella central pertanyent al portal d'arc de mig punt de la capella anterior, on hi ha esculpida la imatge de Sant Cristòfol en un estil goticitzant, a datar probablement de la segona meitat del segle XVI. L'angle esquerre de la façana fou aprofitat com a base d'un petit campanar, el qual sobrepuja la teulada de la capella un parell de metres. El divendres 24 de juliol de 1936, entre les dues i les tres de la tarda, milicians del Comitè Antifeixista de Vic es presentaren al poble d'Oristà i procediren al saqueig de l'església parroquial i de la casa rectoral. Apilaren imatges, mobles, ornaments i la documentació de l'arxiu parroquial a la Plaça Major i hi calaren foc. L'endemà, dia de sant Jaume també saquejaren la capella de Sant Sebastià. Hi foren destrossats l'altar i les imatges. Acabada la Guerra Civil es renovà el culte a la capella, un cop netejada i pintada i s'hi col·locà una imatge de sant Sebastià de nova factura, costejada per una família del poble, que es reposà el dia de la festivitat del sant, el 20 de gener de 1941 (ORDEIG;1995). | 41.9339600,2.0627800 | 422301 | 4642869 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56396-foto-08151-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56396-foto-08151-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56396-foto-08151-4-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 96|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56398 | Capella de la Mare de Déu dels Dolors de la Quintana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-dels-dolors-de-la-quintana | GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | La capella de la Mare de Déu dels Dolors es troba situada a 20 metres davant la façana principal de la masia de la Quintana. Es tracta d'una petita església neoclàssica d'una sola nau, amb absis carrat, coberta amb volta de creueria i amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construïda amb maçoneria de pedra irregular amb grans carreus delimitant les cantonades. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada. Sobre el portal hi ha un arc de descàrrega de lloses a plec de llibre i damunt s'obre un òcul. A la part dreta de la teulada hi ha un petit campanar d'espadanya amb una campana. A la façana oest hi ha un cos adossat de teulada d'una sola vessant i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra. | 08151-6 | Sector sud-oest del terme municipal | Tot i no estar documentada la seva construcció, és probable que s'erigís a la mateixa època que la última reedificació de la masia de la Quintana, de l'any 1770. | 41.9278000,2.0510400 | 421320 | 4642195 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56398-foto-08151-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56398-foto-08151-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56398-foto-08151-6-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Antigament la façana estava arrebossada i emblanquinada. Encara en queden algunes restes a algunes pedres. | 99|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56399 | Capella de Sant Antoni de Vilaroger | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-antoni-de-vilaroger | GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | La capella de Sant Antoni de Vilaroger es troba adossada a l'esquerra de la façana principal. Es tracta d'un petita capella dedicada a Sant Antoni de Pàdua, de planta rectangular d'una sola nau. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades amb carreus ben treballats i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, coronada amb una creu de ferro. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal d'arc rebaixat emmarcat amb brancals i coronament de pedra motllurada. A la clau d'arc hi ha la data de 1785 amb una creu enmig. Sobre el portal s'hi obre un òcul emmarcat amb pedra motllurada i damunt hi té una petita campana. A la façana oest hi havia hagut un accés lateral, actualment tapiat. | 08151-7 | Sector est del terme municipal | Actualment encara es celebra missa per Sant Antoni. També s'utilitza per ús particular: casaments, batejos, etc. | 41.9483200,2.0927800 | 424805 | 4644436 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56399-foto-08151-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56399-foto-08151-7-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Antigament la capella quedava separada de la masia ja que no hi havia construït el cos del mig situat entre la capella i la masia. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56400 | Capella de Sant Josep de la Coromina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-josep-de-la-coromina | FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XIX | La capella de Sant Josep es troba situada a la masia de la Coromina, adossada a l'esquerra de la façana principal. Es tracta d'una petita capella de planta rectangular de 4 x 8 metres, d'una sola nau amb absis carrat. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades amb carreus ben treballats i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals coronada per un petit campanar d'espadanya on s'hi ubica una petita campana subjectada amb jou de fusta. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal d'arc rebaixat emmarcat emmarcat amb pedra motllurada. A la clau de l'arc hi ha un segell que emmarca la data inscrita de 1825 i una creu esculpida en alt relleu damunt. Sobre el portal s'hi obre un petit òcul. | 08151-8 | Sector central del terme municipal | Antigament a la capella de Sant Josep de la Coromina s'hi deia una missa per l'octava del Roser i una missa per l'octava de Sant Josep, el dia 1 de maig, dia en que es celebrava un aplec amb els veïns de la Torre d'Oristà. Actualment encara es celebra una missa un dia a l'any. | 41.9595700,2.0676900 | 422739 | 4645708 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56400-foto-08151-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56400-foto-08151-8-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Antigament la masia estava tancada amb una lliça i un portal amb la data de 1871 i davant l'església hi havia unes cabanes i el femer. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56401 | Sant Salvador de Serradellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-de-serradellops | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa de Manlleu. PLADEVALL, Antoni (1975). 'Sant Salvador de Serradellops' Hoja diocesana, 29 de setembre de 1975. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XII | L'església de Sant Salvador de Serradellops es troba situada davant la façana nord de la masia de Sansalvador de Serradellops, lleugerament aixecada i envoltada perimetralment amb un mur de pedra. Originalment era una petita església d'una sola nau coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular amb una finestra d'una sola esqueixada. Aquesta estructura inicial fou modificada per l'obertura d'un arcosoli al mur de migjorn, que abarca tota la seva amplada i reforçat exteriorment amb un altre mur que suporta el campanar d'espadanya de dos ulls. Posteriorment l'església fou novament modificada allargant-la pel cantó de ponent, amb la nova amplada, la qual cosa generà una nau més ampla, també coberta amb volta, i amb una unió molt deficient entre les dues voltes de diferent amplada. L'aparell de la part original és de carreuons allargassats, simplement escairats i armats en argamassa, disposats en filades uniformes i poc regulars, que palesen els nodes constructius propis del final del segle XI, i del segle XII en obres rurals mancades d'ornamentació (ADD;1984). La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La porta, d'arc de mig punt adovellat es renovà al segle XVI i es situa sobre al mur de migdia de l'ampliació. Damunt la porta hi ha un carreu amb la data de 1787. A la dreta, sota el campanar s'hi obre una finestra esqueixada. En el mur nord s'hi construïren dos arcosolis i l'interior és arrebossat amb decoració barroca. | 08151-9 | Sector est del terme municipal | L'església de Sant Salvador de Serradellops es troba situada dins l'antic terme del castell d'Oristà. El nom del lloc i l'església apareixen en un document fals del 977 i en un altre al 1047. Les notícies segures corresponen al 1065, quan el bisbe de Vic, Guillem de Balsareny, donà a Adalbert i a Guerau un mas situat al terme del castell d'Oristà, a la parròquia de Sant Salvador de Serradellops, al Soler. Encara que consti que tenia funcions parroquials, havien de referir-se a la seva situació com a sufragània de Santa Maria d'Olost, ja que no consta en les llistes de parròquies que es confeccionaren abans de l'any 1154, ni en les posteriors. Quan coneixem la seva situació al 1687 en una visita del bisbe Antoni Pasqual ja figura com a sufragània de Santa Maria d'Olost. Perdurà fins el 1878 quan fou unida a la nova parròquia de Sant Jaume i Sant Cugat d'Alboquers. L'església sols conserva les funcions parroquials de cementiri per als membres de la família del mas Sansalvador. És cuidada pels propietaris del mas i manté el culte, encara que s'utilitzi en poques ocasions. | 41.9531300,2.1305400 | 427940 | 4644938 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56401-foto-08151-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56401-foto-08151-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56401-foto-08151-9-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Renaixement|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 92|94|95|96|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56403 | Caraüll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caraull | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. ROCAFIGUERA, Francesc de (1987). 'El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet'. Ausa, volum 12, núm. 118-119. 1987. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | Caraüll és una masia situada en un punt elevat encarat al sud sobre la vall de Caraüll, per on passa la riera de Sagalés i la carretera C-670, just al nord del molí de Caraüll, a l'extrem sud-est del terme municipal. Es tracta d'una masia de grans dimensions, formada per un volum central amb diverses ampliacions posteriors (la més gran a l'oest) i diverses estructures adossades a est i sud., El volum central està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb poc morter i amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. L'edifici, de planta baixa, primer pis i segon pis, està coronat per una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta a la planta baixa un portal d'arc deprimit convex doble i una finestra emmarcada amb pedra treballada. De l'extrem esquerre en sobresurt una de les estructures agropecuàries que hi ha davant l'edifici. Al primer pis s'hi observen tres finestres, dues emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat i una emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al segon pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb llinda de fusta també bisellada. La façana est queda dominada per un cos adossat de dos nivells i teulada d'una sola vessant i únicament conté una finestra a nivell de segon pis, emmarcada amb maó. El cos adossat de dos nivells, a l'interior del qual hi havia les antigues tines de vi, presenta a la façana sud dos grans portals reformats a la planta baixa i dos arcades d'arc de mig punt emmarcades amb maó al primer pis. A la façana posterior hi ha dos portals emmarcats amb pedra treballada, un dels quals tapiat. La façana nord presenta a nivell de planta baixa un parament format per diverses filades de carreus regulars. S'hi observen dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa i tres finestres al primer pis, una emmarcada amb pedra treballada, una altra amb monòlits de pedra bisellada i l'últim amb pedra bisellada. Al segon pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra treballada, dues de les quals amb llinda de fusta. A la part dreta de la façana s'observa una ampliació, amb el nivell de teulada una mica més baix. En aquest cos adossat s'hi observa únicament un balcó emmarcat amb pedra treballada a nivell de primer pis. Encara més a la dreta hi ha una estructura adossada, probablement destinada a usos agropecuaris. La façana oest queda ubicada sobre un important desnivell. S'hi observa una finestra emmarcada amb pedra treballada, actualment tapiada, i una de nova obertura al primer pis i una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta al segon. Davant la façana principal hi ha un pati pràcticament tancat, travessat per una rampa empedrada que salva el desnivell, delimitat a banda i banda per estructures agropecuàries construïdes majoritàriament amb murs de maçoneria de pedra i teulades d'una sola vessant. | 08151-11 | Sector sud del terme municipal | El topònim Caraüll apareix ja l'any 945, quan Freric i la seva muller Odesinda van fer una donació de terres 'ad domum de Sant Andreu i de Sant Joan qui suni al comtat d'Osona, in kastro Uristi qui est in valle Karauuli'. Apareix documentat com a vila l'any 1108. Torna a aparèixer documentada en el capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'estany datat entre finals del segle del segle XIV i principis del XV, formant part de la batllia de del mas Vilar de Caraüll, i en el fogatge de 1553. La construcció actual, però, és una reconstrucció probablement del segle XVIII amb ampliacions posteriors. | 41.9154700,2.0850100 | 424122 | 4640796 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56403-foto-08151-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56403-foto-08151-11-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56413 | El Bach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bach | AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | El Bach està situat al nord-est del nucli urbà d'Oristà, en una fondalada humida i obaga travessada pel torrent de la Font Salada. Es tracta d'un gran casal orientat a migdia, en origen de planta quadrada al qual s'hi afegí una galeria al davant amb forma de L, un cos que sobresurt de la planta i tres arcades per pis. L'edifici està format per planta baixa i dos pisos, cobert amb teulada de quatre vents. Totes les cantoneres són fetes amb pedra picada vista igual que els ampits, brancals i llindes de les finestres i portals. A la façana de ponent, hi ha una finestra d'arc conopial, d'un gòtic tardà d'arrel popular, amb una carota esculpida al seu timpà. Un altre element destacable d'aquesta façana és un matacà aguantat per dos permòdols. Totes les façanes estan arrebossades i pintades de color salmó i a la galeria de tres arcs de mig punt es pot llegir la data de 1773. A la façana nord, hi ha un pou o cisterna de pedra i al primer s'hi obren dues obertures emmarcades amb pedra. Al segon pis hi ha tres finestres de petites dimensions i un gran finestral, tots ells emmarcats amb pedra. A sota teulada s'hi obre un petita finestra. La façana est presenta un cos adossat que ocupa tota la façana fins a nivell de primer pis cobert amb teulada d'una vessant. A la planta baixa hi ha cinc finestres quadrades de petites dimensions, al primer pis sis finestres amb balcó amb tres finestres intercalades i a nivell de segon pis s'hi obren tres finestres. Bona part de l'edifici queda tancat per alts murs de pedra, una part dels quals han estat reconstruïts modernament. La masia es troba barrada amb tanques en tot el seu perímetre. | 08151-21 | Sector central del terme municipal | El Bach es troba documentat des de 1423. Apareix en el fogatge de 1553, en el que hi ha una relació de noms de caps de casa on hi ha Miquel Bach. L'edificació actual data probablement del segle XVIII, tot i que conserva alguns elements arquitectònics del gòtic tarà que fan pensar que la casa es remunta fins el segle XVI. | 41.9388500,2.0750600 | 423325 | 4643400 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56413-foto-08151-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56413-foto-08151-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56413-foto-08151-21-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'interior del Bach hi ha una capella-oratori dedicada a la Mare de Déu del Roser. | 93|94|96|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56415 | Sagalés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagales | BOLÓS, Jordi i HURTADO, Víctor (2001). Atles del comtat d'Osona (798-993). Rafael Dalmau editor. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | Sagalés es troba situada a l'extrem sud del terme municipal, en una fondalada on s'ajunta el torrent de Bojons amb la riera de Sagalés. Es tracta d'una masia formada originalment per una planta rectangular de planta baixa, un pis i golfes i que s'ha anat ampliant adossant-hi diferents cossos donant lloc un conjunt complex. Està construïda amb maçoneria de pedra irregular amb morter i cantonades diferenciades amb pedres de majors dimensions, conservant algunes parts amb restes d'arrebossat. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest presenta un portal adovellat (de curtes dovelles) d'arc de mig punt a la planta baixa, una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit de pedra al primer pis, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a les golfes. A la part esquerra hi ha un cos adossat que sobresurt perpendicularment on hi ha cinc finestres: tres petites finestres (una per planta) a la banda sud, i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra a l'oest. A la part est de la façana també hi ha adossat un cos amb teulada a una sola vessant. Hi ha dues finestres i destaca la del primer pis emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i una creu inscrita a la llinda. A l'interior de la planta baixa hi ha una antiga premsa de vi, encaixada al mur, que presenta el travesser i cargol de fusta i els encaixos picats a la paret. A la façana nord s'hi observa una ampliació a l'oest. Consta d'un portal emmarcat amb pedra treballada que s'hi accedeix a través d'una rampa. A l'interior hi ha una antiga tina de vi, actualment utilitzada com a dipòsit d'aigua. La resta de la façana està formada per cinc finestres sense alineació de petites dimensions. La façana est està formada per diferents cossos: una comuna que sobresurt, una ampliació al sud i un corral que sobresurt perpendicularment. A la façana s'hi obren 3 finestres, una al primer pis emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i dues a les golfes, de menors dimensions, emmarcades amb pedra treballada. La façana sud s'hi observen restes de l'arrebossat a la part dreta. La part inferior constitueix la part del femer i a nivell de primer pis s'hi obra una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A la banda sud de la casa hi ha un seguit d'estructures d'ús agropequari. | 08151-23 | Sector sud del terme municipal | Tot i no trobar documentació antiga refent a la masia, es pot considerar que va ser construïda probablement durant el segle XVII i ampliada i reformada posteriorment. La zona en la qual es troba ubicada la masia apareix documentada l'any 951 amb el nom de Segalarios. El topònim de Segalarios provindria d'una zona on es conreava el sègol. | 41.9041400,2.0666900 | 422589 | 4639554 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56415-foto-08151-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56415-foto-08151-23-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56421 | Obertes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/obertes | ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. | XVIII | Obertes està situada a l'oest del serrat de Sant Nazari davant de la cinglera de les Nou hores, sobre la riera Gavarresa. Es tracta d'una masia formada per un volum principal i diversos cossos adossats d'ús agropecuari i ampliacions fetes al llarg dels anys amb teulades de diferents nivells d'alçada i vessants. Està composada per planta baixa, un pis i golfes, i construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular parcialment arrebossats amb cantonades diferenciades de pedres de majors dimensions. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat, emmarcat amb maó, tres finestres al primer pis i un cobert adossat a la part esquerra. La façana nord-est hi ha una porta d'accés a nivell de primer pis, un cos adossat perpendicularment i dues finestres a nivell de golfes. A la façana nord-oest hi ha un altre cos adossat de teulada a inferior nivell, i una finestra emmarcada amb ampit de pedra i brancals de maó. La façana sud-oest està formada per un complex de cossos adossats. De la façana antiga s'observa una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis i una finestra emmarcada amb brancals de maó i pedra a les golfes. En un dels cossos s'hi obre una galeria de tres arcs rebaixats de maó. La part del femer també presenta una obertura en arcada, d'arc de mig punt. | 08151-29 | Sector sud-oest del terme municipal | La masia d'Obertes apareix documentada com Aubertes a mitjans del segle XIX, en un llistat de cases de la parròquia de Sant Nazari de la Garriga. Tot i així, per tipologia constructiva, es pot datar la construcció al segle XVIII. | 41.9109500,2.0501800 | 421228 | 4640325 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56421-foto-08151-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56421-foto-08151-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56421-foto-08151-29-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56426 | El Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-verdaguer-5 | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. ROCAFIGUERA, Francesc de (1987). 'El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet'. Ausa, volum 12, núm. 118-119. 1987. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | El Verdaguer està situat a l'est del nucli urbà d'Oristà, a tocar de la carretera B-433 a l'alçada del punt quilomètric 7'000. És una masia de planta rectangular formada per planta baixa, primer pis i golfes sota teulada amb cossos d'ús agropecuari com una pallissa construïda amb pedra i obertures de maó i diversos coberts adossats. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i els murs són de maçoneria de pedra irregular amb morter. La façana principal, orientada al sud-oest, està formada una galeria oberta al primer pis amb una finestra emmarcada amb monòlits de pedra a l'esquerra i un accés d'arcada que forma una volta de creueria de maó ampliat posteriorment a la planta baixa, deixant al darrere la façana original. Aquesta està formada per un portal d'arc de mig punt adovellat i una finestra al primer pis amb decoració dentada i un rostre desgastat al centre. A l'esquerra de la façana s'hi adossa perpendicularment un cos, antic femer, de teulada de doble vessant. A la façana nord-oest hi ha dos contraforts i enmig un arc de maó, antic forn actualment desmuntat. També hi ha una doble espitllera que comparteix llinda i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra. Al primer pis hi ha tres finestres: la central amb brancals de maó i llinda de pedra i les dels extrems emmarcades amb pedra, una bisellada amb ampit de pedra i l'altra treballada. A les golfes de sota teulada hi ha dues finestres emmarcades amb brancals de maó i llinda de pedra. A la façana nord-est hi ha una cisterna de pedra adossada al centre de planta rectangular amb una obertura emmarcada amb pedra treballada. A la resta de la façana hi ha una porta amb llinda de fusta a la planta baixa i dues finestres, una al primer pis i l'altra a les golfes emmarcades amb brancals de maó i llinda de fusta. També s'observen cantonades diferenciades integrades al mur fruit de les ampliacions al llarg del temps. A la façana sud-est s'hi obren cinc finestres: dues emmarcades amb brancals, ampit i llinda de pedra, dues emmarcades amb maó i una de nova obertura. A l'esquerra en un dels cossos adossats hi ha una porta d'accés a nivell de primer pis amb llinda de fusta. | 08151-34 | Sector central del terme municipal | El Verdaguer apareix documentat entre finals del segle XIV i principis del segle XV, en el capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany, formant part de la batllia del mas Vilar de Caraüll. Torna a aparèixer en el fogatge de 1553, en el que hi ha una relació de noms de caps de casa on hi ha Joan Verdaguer. L'edificació actual data probablement del segle XVII amb reformes i ampliacions posteriors. | 41.9349300,2.0858300 | 424213 | 4642956 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56426-foto-08151-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56426-foto-08151-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56426-foto-08151-34-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El Verdaguer es va construir als peus del camí ramader que procedia de Santa Maria d'Oló. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56430 | Vallgatina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vallgatina | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. ROCAFIGUERA, Francesc de (1987). 'El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet'. Ausa, volum 12, núm. 118-119. 1987. | XVII | Vallgatina es troba situada a l'extrem nord-oest del terme municipal d'Oristà. Es tracta d'una masia de planta rectangular formada per planta baixa i dos pisos, amb un volum central i dos cossos ampliats, un al sud reformat als anys 20 dels segle XX, i un cos al nord construït al 1958. La teulada és de doble vessant amb aigües a l'antiga façana principal i els murs de càrrega són de maçoneria de pedra arrebossats. L'antiga façana principal, orientada a l'oest, presenta un portal d'accés emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada amb la data força erosionada on sembla posar-hi 1737 (els 7 semblen V tancades per dalt) emmarcada dins un segell, i una creu a sobre. Al primer pis hi ha quatre finestres. Dues de les finestres estan emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada, una de les quals s'ha reconvertit en un petit balcó. El segon pis correspon a una ampliació en alçada, feta als anys 50 del segle XX, d'unes antigues golfes i s'hi obren tres finestres. Davant la façana hi ha un pati amb el corral de les ovelles tancat per dues portes de lliça, una de les quals (la de l'accés sud) emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i amb barbacana original de lloses de pedra té la data inscrita de 1637. Tanquen la lliça diverses estructures agropecuàries entre les que destaca la quadra amb pallissa. La façana sud presenta un cos adossat, ampliat i reformat d'un antic cobert on tancaven el carro. Presenta un accés d'arc de mig punt amb un terrat a sobre i conserva una finestra emmarcada amb pedra, reformada com a porta d'accés al terrat. A l'esquerra hi ha una petita galeria amb teulada de quatre vents. Al segon pis de la façana s'hi obren dues finestres. Davant la façana hi ha l'antiga era enrajolada i una antiga pallissa construïda amb murs de pedra i obra, rehabilitada com a masoveria on hi consta la data de 1866, inscrita en una biga de fusta. La façana est presenta un cos adossat que sobresurt perpendicularment que corresponia a l'antiga comuna. A la planta baixa hi ha un accés de nova construcció i una finestra quadrangular emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada a la dreta. Al primer pis conserven dues finestres emmarcades amb pedra bisellada: la de la dreta tenia la data inscrita de 1636 a la llinda però avui en dia no s'hi observa ja que progressivament s'ha anat escrostonant. La finestra de l'esquerra ha estat reformada com a finestra balconera. Al segon pis s'hi obren tres finestres de construcció moderna. La façana nord correspon a un cos ampliat al 1958. Antigament hi havia una cisterna d'aigua que ha quedat integrada a l'interior i una tina que es va treure quan es va fer l'ampliació. Actualment hi ha l'accés principal de la masia a nivell de primer pis al qual s'hi accedeix a través d'unes escales. A la façana s'obren set finestrals que combinen les formes quadrangulars o rectangulars amb les d'arc de mig punt. | 08151-38 | Sector nord-oest del terme municipal | Vallgatina es troba documentada al segle XIV en documents conservats a la masia. Torna a aparèixer entre finals del segle XIV i principis del XV en el capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany en el que hi ha Vallgatina formant part de la batllia del mas Serra de Sant Feliu, així com en el fogatge de 1553. L'edificació actual és probablement una construcció del segle XVII ampliada i reformada posteriorment. | 41.9696100,2.0012200 | 417244 | 4646884 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56430-foto-08151-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56430-foto-08151-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56430-foto-08151-38-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56431 | El Blanquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-blanquer | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. | XVII | El Blanquer és una masia situada en un punt elevat sobre el riu Bassí, a la part interior d'un pronunciat revolt de la carretera B-431, al sud del pont del Blanquer. Es tracta d'una masia de grans dimensions, formada per un volum central amb multitud d'ampliacions i cossos adossats a nord i oest originant un conjunt complex. El volum central, de planta baixa, primer pis i golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra parcialment arrebossats en algunes parts, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant la majoria d'obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest, té just al davant una lliça tancada per diverses estructures agropecuàries i una porta a l'extrem nord. A la part central de la façana hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i un petit contrafort a la planta baixa. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra i a les golfes tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. De la part dreta de la façana en sobresurt una ampliació moderna d'obra, amb unes escales de pedra a la planta baixa i una eixida al primer pis. A la part esquerra hi ha adossat un cos adossat bastit amb volta de canó. La façana nord té adossades just davant diverses estructures, una a l'extrem esquerre, amb una obertura emmarcada amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera, un forat al costat, al fons del qual hi ha la tina de vi, descrita en una fitxa individual, un cos ample just al costat, amb una finestra emmarcada amb pedra treballada, que forma una terrassa i la porta que dóna accés a la lliça. A la façana pròpiament s'observa, a nivell de primer pis, una porta emmarcada amb pedra bisellada i la data de 1722 inscrita junt amb una creu a la llinda que dóna accés a la terrassa que forma el cos adossat, en la qual hi ha un pou de pedra, format per dos petits pilars bisellats, motllurats al capitell i a la base, i un gran monòlit que fa de base a tota l'estructura amb la data de 1800 inscrita. Sobre la terrassa, a nivell de golfes hi ha una espitllera emmarcada amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada tapiada. També s'observa, en la part superior diverses filades de carreus regulars que acaben en una línia integrada al mur, denotant el lloc on s'assentava la primitiva teulada. La façana est forma un petit queixal. A la part dreta hi ha una espitllera emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a les golfes. A la part esquerra hi ha dues espitlleres a la planta baixa, tres finestres al primer pis, dues de les quals emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, i tres finestres a les golfes, una emmarcada amb monòlits de pedra treballada i les altres dues emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra. Al queixal hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i tres finestres reformades amb maó. La façana sud presenta un cos adossat a la part dreta de dos pisos d'alçada i un sola obertura, emmarcada amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera. A la resta de la façana, a més d'una cantonada integrada i una finestra tapiada, hi ha únicament una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat a les golfes. Al voltant de l'edifici hi ha multitud d'estructures d'ús agropecuari, la majoria de les quals bastides amb murs de maçoneria de pedra, entre les que es compta la masoveria i la pallissa, amb data de 1848 inscrita en una cantonada, ambdues situades al nord del conjunt. | 08151-39 | Sector nord-oest del terme municipal | El Blanquer apareix documentat en el fogatge de 1553 fet per Pere Espinal, del mas Vilasendre, on es reflectien els principals caps de cases, entre els quals es hi ha Joan Blanquer. L'edificació actual és probablement una construcció del segle XVII ampliada i reformada al segle XVIII. | 41.9725200,2.0234500 | 419089 | 4647186 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56431-foto-08151-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56431-foto-08151-39-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En l'edificació actual del Blanquer, ampliada diverses vegades, hi resten elements constructius que denoten l'antiguitat de la masia com són les filades de carreus regulars que s'han conservat en les part més antigues dels murs de càrrega, o diversos arcs apuntats a la planta baixa de l'edifici. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56432 | Pahonellas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pahonellas | XVII | Pahonellas es troba situada al nord-oest del nucli de la Torre d'Oristà, prop de la masia de Vilarubí, en el triangle on conflueixen el riu Bassí i torrent Merdinyol. Es tracta d'una masia formada per un volum principal de planta rectangular i alguns cossos i coberts adossats fruit de les ampliacions al llarg del temps. Està constituïda per planta baixa, un pis i golfes sota teulada, la qual és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular arrebossats, parcialment escrostonats, amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La façana principal, orientada al sud, té un pati al davant tancat per una porta de lliça, unes estructures agropecuàries i un mur de pedra aixecat sobre roca natural. La façana està vertebrada per un gran portal d'arc de mig punt adovellat. A la seva esquerra s'hi obre una petita obertura. Al primer pis destaca la finestra central, situada sobre el portal, emmarcada amb brancals i llinda de pedra motllurada i presenta un bonic guardapols amb decoració superior de serra i amb dos medallons que presenten dos rostres de persona. Flanquegen aquesta finestra central dues finestres: la de la dreta emmarcada amb brancals i llinda de pedra motllurada i la de l'esquerra emmarcada amb pedra bisellada i amb la data inscrita a la llinda de 1749 amb una creu. A les golfes hi ha dues finestres: una emmarcada amb monòlits de pedra treballada i l'altra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada amb la data de inscrita de 1769. A l'esquerra de la façana hi ha unes escales de pedra que condueixen a un cos adossat construït amb maçoneria de pedra i on hi ha una porta amb la llinda datada del 1760. La façana est presenta estructures agropecuàries adossades, una finestra petita emmarcada amb monòlits de pedra a la planta baixa i dues finestres al primer pis emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada. A la façana nord hi ha un cos adossat de teulada a una vessant amb unes escales que condueixen a un accés a primer pis i dues obertures. També s'hi obre una finestra emmarcats amb monòlits de pedra treballada. La façana oest presenta, a la dreta, un cos adossat que sobresurt perpendicularment amb una galeria tancada formada per tres arcs rebaixats a nivell de primer pis. A l'esquerra hi ha una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i a la planta baixa un portal d'accés protegit sota un cobert de teulada d'una vessant sustentat amb pilars d'obra. | 08151-40 | Sector nord-oest del terme municipal | Tot i no trobar documentació antiga de Pahonellas, es pot datar la masia com una construcció del segle XVII, amb importants reformes i ampliacions al llarg del segle XVIII. | 41.9681400,2.0333500 | 419904 | 4646691 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56432-foto-08151-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56432-foto-08151-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56432-foto-08151-40-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 96|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 56433 | Vilarubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilarubi | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. | XVII | Vilarubí és una masia situada en un punt elevat entre el pas del riu Bassí i el del torrent Merdinyol, al nord de Pahonellas i a l'oest de la Cirera, al sector nord-oest del terme municipal. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central fruit de diverses ampliacions i diverses estructures adossades a l'est. El volum principal, de planta baixa, primer pis i en la part central golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb morter, amb carreus treballats delimitant les cantonades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur de càrrega, i emmarcant les obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta un contrafort que la reforça a la part esquerra. A la planta baixa hi ha un portal d'arc de mig punt emmarcat amb grans dovelles treballades i dues finestres a la dreta alineades verticalment, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra, de forma apaïsada, emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis s'hi observa una finestra emmarcada amb maó a l'extrem esquerre i dues finestres emmarcades amb pedra motllurada i molt decorades al primer pis. La finestra que es troba sobre el portal adovellat és la que té una decoració més rica, amb un guardapols profusament motllurat, als extrems del qual hi ha esculpits en relleu dos rostres humans, el de la dreta masculí i el de l'esquerra femení. En la part central del guardapols encara hi ha una altra figura esculpida, es tracta d'un angelet representat a través d'una petita cara envoltada d'ales. L'altra finestra, a la dreta, té una decoració geomètrica a la llinda actualment molt erosionada, formada per un element geomètric circular a la part central del que en sobresurten decoracions lobulades, formant un dibuix que podria recordar a una flor. La façana est té una estructura amb teulada de doble vessant adossada. A la part visible de la façana hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a mode d'espitllera a la planta baixa, quatre finestres al primer pis, una emmarcada amb pedra bisellada, una altra amb maó, una amb pedra treballada i la última amb monòlits de pedra treballada, i una finestra emmarcada amb pedra treballada a les golfes. La façana nord presenta, a nivell de planta baixa, quatre obertures molt petites, pràcticament forats entre carreus, i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera. Al primer pis hi ha únicament una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. Adossat a aquesta façana hi ha les restes del que podria haver estat la tina de vi de la masia. Es tracta d'una estructura de planta quadrada, de la que es conserven uns 50 centímetres d'alçada, amb un gran forat circular a l'interior, delimitat amb carreus treballats. A la façana oest hi destaca una gran balconada reformada sustentada amb dos pilars de pedra i dos contraforts adossats al mur de càrrega. A la planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada, una finestra reformada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada, una emmarcada amb pedra bisellada i un portal emmarcat amb pedra motllurada que dóna accés al balcó. La masia queda envoltada actualment per un mur de pedra modern, que conserva un tram original al sud de la casa, coronat amb lloses treballades acabades triangularment. Resulta destacable també l'estructura que hi ha a la cantonada sud-oest d'aquest pati tancat. Es tracta d'una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra amb dos accessos, un de lateral emmarcat amb pedra bisellada i el frontal, d'arc rebaixat, emmarcat amb pedra treballada. | 08151-41 | Sector nord-oest del terme municipal | Vilarubí apareix documentada en el fogatge de 1553 fet per Pere Espinal, del mas Vilasendre, on es reflectien els principals caps de cases, entre els quals es hi ha en Vilarovís. L'edificació actual és probablement una construcció del segle XVII ampliada i reformada posteriorment tot i que pel seu topònim podria tenir uns orígens molt anteriors. | 41.9723300,2.0344300 | 419999 | 4647155 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56433-foto-08151-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56433-foto-08151-41-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56434 | La Devesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-devesa | XX | La Devesa és una masia situada a l'est de Sant Nazari i al sud del serrat de la Pedragosa, quedant a recer del vent del nord, a l'extrem nord-oest del terme municipal. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central i diverses estructures adossades a l'oest. El volum central està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, arrebossats deixant a la vista les pedres de majors dimensions en els nivells de planta baixa i primer pis, i amb obra a les golfes. Les cantonades estan delimitades amb carreus treballats i la teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, presenta una porta emmarcada amb brancals de maó i llinda de fusta al centre de la planta baixa, amb una finestra emmarcada amb maó a cada costat. Al primer pis, on el mur de càrrega ha estat reformat amb obra, s'hi observen tres finestres i a les golfes una gran eixida sustentada amb dos pilars de maó. La façana est presenta dues petites finestres emmarcades amb maó a la planta baixa, tres finestres emmarcades amb maó, una de les quals tapiada, al primer pis i dues petites obertures a les golfes, actualment tapiades. La façana nord està dominada per una estructura d'obra que sobresurt del volum principal i en la que s'hi observa una finestra. La façana oest té una lliça tancada just davant, delimitada al nord, per un petit cobert, a l'oest per la pallissa de dos nivells, al sud per un mur de pedra i a l'est per la mateixa façana. En aquesta s'observa un portal emmarcat amb maó tapiat i dues finestres emmarcades amb maó a la planta baixa, tres finestres emmarcades amb maó al primer pis i tres petites obertures a les golfes, dues de les quals tapiades. | 08151-42 | Sector nord-oest del terme municipal | Tot i no trobar documentació referent a la masia, es pot considerar per tipologia constructiva que és una masoveria construïda probablement a finals de segle XIX o principis del XX. | 41.9797200,2.0306900 | 419698 | 4647979 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56434-foto-08151-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56434-foto-08151-42-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 56435 | Mas Sant Nazari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sant-nazari | ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | El Mas Sant Nazari està situat al sud del serrat de la Pedragosa, a tocar de l'antic camí ral que seguia la carena d'aquest serrat i a escassos metres de Sant Nazari. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central fruit de diverses ampliacions. L'edifici, de planta baixa, primer pis i golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb morter, amb carreus treballats delimitant les cantonades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur de càrrega, i emmarcant les obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, presenta una composició pràcticament simètrica amb dues obertures per planta. A la planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra motllurada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis, dues finestres emmarcades amb pedra motllurada i ampit motllurat, un dels quals reformat, i a les golfes dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. La façana nord-est, situada a pocs metres de Sant Nazari, té una cisterna, revestida amb una estructura de planta quadrada, que sobresurt al centre. A la planta baixa hi ha dues finestres de petites dimensions, una emmarcada amb pedra treballada i l'altre amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera. Al primer pis, donant accés a la cisterna, hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada, a més d'una altra finestra, reformada, emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A les golfes hi ha únicament una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra desgastat. La façana nord-oest presenta quatre finestres reformades emmarcades amb pedra treballada. Adossat a la dreta de la façana hi ha un habitatge modern i a la dreta d'aquest el convent de les monges, també de construcció recent. La façana sud-oest està dominada completament per aquestes dues construccions modernes, un habitatge i el convent de les monges. | 08151-43 | Sector nord-oest del terme municipal | Hi ha constància documental del mas Sant Nazari l'any 1824 a través del naixement de Caterina Coromina i Agustí que visqué al mas fins als vint-i-vuit anys i fundà l'any 1877 l'Institut de les Josefines de la Caritat a Vic. L'edificació actual data probablement del segle XVIII. | 41.9778300,2.0259200 | 419301 | 4647774 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56435-foto-08151-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56435-foto-08151-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56435-foto-08151-43-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Tal com ho indica un carreu amb inscripcions a la façana principal, la masia va ser reformada l'any 1998. | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56439 | Molí del Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-sola | ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. | XVIII | El molí del Solà es troba situat al nord del nucli urbà d'Oristà, uns 200 metres al nord-est de la resclosa del molí de la Quintana, prop de la riera Gavarresa i al peu de la cinglera anomenada Costa del Pla. Es tracta d'un edifici de planta rectangular construït amb murs de maçoneria de pedra irregular amb morter i amb teulada de doble vessant. Consta de un nivell inferior, planta baixa i un pis. La façana sud presenta al nivell inferior dos carcabans de volta coronada amb pedra a plec de llibre i un rec que continua endavant; A la planta baixa s'hi obren dues finestres, una apaïsada emmarcada amb pedra i una altra emmarcada amb maó; Al primer pis hi ha quatre finestres, dues de les quals emmarcades amb brancals i llinda de pedra treballada. A la dreta d'aquesta façana hi ha un cos adossat que sobresurt perpendicularment amb teulada d'una sola vessant en el qual s'hi obre una petita finestra emmarcada amb maó a la banda est. La façana est presenta un portal, a nivell de planta baixa, emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada i una finestra al primer pis amb ampit i llinda de pedra i brancals emmarcats amb maó. Davant aquesta façana hi ha un cobert construït amb maçoneria de pedra. A la façana nord hi ha un accés a nivell de primer pis, emmarcat amb pedra treballada. En aquesta façana s'hi adossa l'estructura de la bassa del molí la qual conserva part dels murs construïts amb maçoneria de pedra. També s'observa el sobreeixidor de la bassa amb un canal que conduïa l'aigua sobrant a la riera Gavarresa. La façana oest presenta dues finestres, una al nivell de planta baixa i una altra a nivell de primer pis coronada amb llinda de fusta. | 08151-47 | Sector central del terme municipal | El molí del Solà apareix documentat a mitjans segle XIX, en una relació de cases de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. Tot i així la seva construcció és probablement anterior, del segle XVIII. | 41.9367600,2.0592600 | 422013 | 4643183 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56439-foto-08151-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56439-foto-08151-47-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56444 | La Quintana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-quintana | AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. BOLÓS, Jordi i HURTADO, Víctor (2001). Atles del comtat d'Osona (798-993). Rafael Dalmau editor. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | Masia situada al sud-oest del nucli urbà d'Oristà, a tocar de la riera Gavarresa. És una masia de dimensions molt grans formada per un volum principal amb diverses estructures adossades a l'est i multitud d'estructures i edificis al voltant donant origen a un conjunt complex. El volum principal, de planta baixa, primer i segon pis, i golfes està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb molt morter, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'est, presenta una composició totalment simètrica. A la planta baixa hi ha un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra motllurada al centre, amb dues finestres apaïsades emmarcades amb monòlits de pedra motllurada a cada costat. Al primer pis hi ha tres balcons emmarcats amb pedra bisellada i amb arc de descàrrega de lloses a plec de llibre, essent el balcó central el més gran. Al segon pis es repeteix la composició amb tres balcons emmarcats amb pedra bisellada, tot i que en aquest cas els tres són de la mateixa alçada. A les golfes hi ha únicament una finestra emmarcada amb pedra bisellada al centre. La façana sud presenta, a nivell de planta baixa, dues línies d'obertures, la inferior és de tres obertures apaïsades emmarcades amb monòlits de pedra motllurada i la superior de tres obertures quadrades emmarcades amb monòlits de pedra motllurada. Al primer pis hi ha tres balcons i dues finestres emmarcats amb pedra bisellada, una gran balconada emmarcada amb un arc de mig punt de pedra treballada i, a l'extrem dret, una galeria de dues obertures d'arc de mig punt amb un pilar central bisellat amb motllures al capitell i la base. Al segon pis hi ha a sis balcons emmarcats amb pedra bisellada i dues finestres reformades. La façana est té adossades multitud d'estructures construïdes majoritàriament amb murs de maçoneria de pedra, alguna és més antiga que el volum principal. En la part visible de la façana del volum principal hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada amb una finestra emmarcada amb pedra motllurada just a sobre a nivell de planta baixa. Al primer pis hi ha la continuació de la galeria de la façana sud, en aquest cas amb tres obertures d'arc de mig punt, una tapiada, sustentades amb pilars de pedra bisellada amb motllures a capitell i base. Al segon pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, i una finestra, també emmarcada amb pedra bisellada, a les golfes. La façana nord té adossat a l'esquerra un volum de planta baixa i primer pis. Aquesta part conserva, a nivell de planta baixa, una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i un portal d'arc deprimit convex emmarcat amb pedra motllurada i amb la data de 1780 inscrita junt amb una creu a la llinda. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i una finestra emmarcada amb pedra motllurada, i al lateral, en la façana d'aquest volum encarada a l'est, es conserva una petita finestra amb acabament superior d'arc de mig punt, emmarcada amb un sòl monòlit. Pel que fa a la façana del volum principal, s'hi observa a nivell de planta baixa quatre finestres emmarcades amb monòlits de pedra motllurada, entre els quals sobresurt una estructura de maçoneria de pedra que conserva dos desaigües de pedra, un ràfec motllurat i tres pilars bisellats a l'extrem superior que actualment no sustenten res. Al primer pis hi ha un balcó emmarcat amb pedra bisellada que dóna accés a la terrassa que forma l'estructura adossada, amb una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a cada costat, a més de quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i dues petites obertures circulars. Al segon pis hi ha sis finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals emmarcada amb monòlits, i una petita finestra amb acabament superior d'arc de mig punt emmarcada amb un sòl monòlit, idèntica a la que es conserva en el volum adossat. | 08151-52 | Sector sud-oest del terme municipal | La Quintana apareix per primera vegada com a topònim l'any 942, com a Ipsas Quintanas. La masia apareix documentada el 1357 quan tenia adscrit el mas Permanyer de la parròquia de Sant Genís Sadevesa. L'edificació actual és una reconstrucció de 1770 feta pels germans Moretó. | 41.9277800,2.0514400 | 421353 | 4642193 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56444-foto-08151-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56444-foto-08151-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56444-foto-08151-52-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al voltant de la casa hi ha multitud d'estructures i edificis, entre els que es compten dos molins, un pou de glaç i una capella, tots quatre descrits en una fitxa individual, a més d'un pou de pedra i altres estructures de construcció més recent. | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56445 | El Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-1 | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | El Pla és una masia situada en un altiplà elevat a mig camí entre els nuclis d'Oristà i la Torre d'Oristà. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal i diverses estructures adossades a l'est. El volum principal, de planta baixa, primer pis i golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra arrebossats completament, deixant només a la vista els emmarcaments de pedra treballada d'algunes obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, presenta, a nivell de planta baixa, una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra treballada i un portal d'arc de mig punt emmarcat amb dovelles de petites dimensions. Al primer pis hi ha quatre balcons, dos de reformats, un emmarcat amb pedra bisellada i un al centre, situat just sobre el portal adovellat, emmarcat amb pedra motllurada profusament, amb la llinda decorada amb arc de cortina, sota el qual hi ha el relleu d'un cara rodona i barbuda. A les golfes hi ha tres obertures rodones que coincideixen amb tres dels quatre balcons del primer pis. A la façana nord-est hi ha adossada una estructura de dos nivells on antigament hi havia la premsa i dues tines de vi. A la resta de la façana s'observen tres obertures reformades i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. La façana nord-oest té adossades diverses estructures d'ús agropecuari a la part esquerra, al costat de les quals hi ha una porta que dóna accés a tot el conjunt, emmarcada amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. A la part central hi ha adossat un volum modern amb diverses obertures disposades irregularment entre les que en destaca una d'arc rebaixat. La façana sud-oest mostra, sense cap discontinuïtat visible, el volum principal i el cos adossat al nord-oest junts. Hi ha diverses obertures disposades irregularment, sense que s'apreciï cap element de pedra. En destaca una galeria a l'extrem esquerra formada per dues obertures d'arc de mig punt. Al voltant de l'edifici hi ha diverses estructures amb interès, com la pallissa, formada amb grans pilars de pedra treballada o el pou, bastit completament amb pedra. | 08151-53 | Sector oest del terme municipal | El Pla apareix documentat en el fogatge de 1553 fet per Pere Espinal, del mas Vilasendre, on es reflectien els principals caps de cases, entre els quals es hi ha Antonio Quintana del Pla. L'edificació actual és probablement una construcció del segle XVIII ampliada i reformada posteriorment. | 41.9379400,2.0523700 | 421443 | 4643320 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56445-foto-08151-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56445-foto-08151-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56445-foto-08151-53-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56446 | La Sella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sella | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | La Sella és una masia situada sobre un petit serrat, al sud del nucli urbà de la Torre d'Oristà i a l'oest de la baga de Tornamira, en un punt ben visible des de la carretera BV-4404. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central fruit de diverses ampliacions, i diverses estructures adossades a sud, est i nord. El volum central està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra arrebossats en alguns trams i amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. L'edifici, de planta baixa, primer pis i golfes, està coronat per una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta una ampliació a la dreta que provoca que el mur de càrrega faci un queixal. En el part de l'esquerra, més antiga, hi ha una petita finestra emmarcada amb pedra treballada a mode d'espitllera i un portal emmarcat amb pedra motllurada. Al primer pis s'hi observa una finestra emmarcada amb pedra bisellada i un balcó emmarcat amb pedra motllurada i la inscripció ' AVE MARIA SIN PECADO / CONCEBIDA FRANCESCH SELA', junt amb una creu intercalada i la data parcialment esborrada de 1711 a la llinda. A les golfes hi ha únicament una finestra reformada. En el cos ampliat s'observa una porta emmarcada amb pedra treballada tapiada i una porta d'arc de mig punt adovellada en el queixal, a nivell de primer pis. La façana sud-est presenta una cantonada diferenciada integrada al mur de càrrega denotant una ampliació. A la planta baixa s'hi observen dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i un portal d'arc de mig punt emmarcat amb carreus treballats que dóna accés a una sala coberta amb volta de canó. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra, la de l'esquerra també amb decoració d'arc conopial a la llinda. A les golfes hi ha dues finestres, una emmarcada amb pedra bisellada i actualment tapiada i una altra emmarcada amb pedra treballada. La façana nord-est presenta un pis menys a causa del desnivell i una estructura adossada a la part esquerra, on s'observen dues obertures emmarcades amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera. Al centre de la façana hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada i la data de 1781 inscrita a la llinda. A la dreta hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i a l'esquerra una galeria, actualment tapiada, formada per dues obertures d'arc rebaixat, sustentades amb pilars bisellats amb motllures al capitell i a la base, a més d'un ampit motllurat que ressegueix tota la part inferior. La façana nord-oest està dominada per un cobert a on es conserva l'entrada d'un antic forn de pa. Pròpiament a la façana hi ha únicament una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a nivell de golfes. Al voltant de l'edifici hi ha diverses estructures d'ús agropecuari, actualment en desús, entre les que destaca la pallissa de dos nivells, situada a tocar de la façana nord-oest, o la lliça, tancada a l'extrem sud de l'edifici per una porta de grans dimensions amb brancals bisellats i llinda de fusta, i que dóna accés al pati tancat on es troben la majoria de corts i estables per al bestiar. | 08151-54 | Sector oest del terme municipal | La masia de la Sella surt reflectida en un document del 27 de novembre de 1331 quan el bisbe de Vic, Galceran Sacosta, visità l'església de Sant Andreu d'Oristà i, com era costum, interrogà uns quants parroquians sobre la manera com el rector celebrava els oficis. Els parroquians interrogats foren Pere de la Garriga, Nicolau de Castanyet, Pere de Vilaroger Sobirà i Bernat de la Sella. Torna a aparèixer en el fogatge de 1553 en una relació de caps de casa on hi ha Joan Cella. L'edificació actual data, probablement del segle XVIII, amb reformes i ampliacions posteriors. | 41.9463900,2.0497000 | 421232 | 4644261 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56446-foto-08151-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56446-foto-08151-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56446-foto-08151-54-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56447 | Terricabras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terricabras | ROCAFIGUERA, Francesc de (1987). 'El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet'. Ausa, volum 12, núm. 118-119. 1987. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | Terricabras és una masia situada en un punt elevat sobre la vall del torrent de la font Canaleta, a l'est de Vilaroger. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central amb multitud d'ampliacions i cossos adossats originant un conjunt complex. El volum central, de planta baixa, primer pis i golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra arrebossats en dues de les quatre façanes, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant la majoria d'obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest, forma un queixal ja que té un cos adossat amb teulada de doble vessant que sobresurt de la part dreta. En la façana s'observa un portal d'arc de mig punt adovellat i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a la planta baixa. Al primer pis hi ha dues finestres, una de les quals amb ampit motllurat i la data de 1665 junt amb una creu a la llinda. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i ampit de pedra. De la part on fa el queixal, encarada al nord, en destaca una finestra emmarcada amb pedra bisellada. La façana sud presenta diverses estructures adossades. Adossades al sud i sud-oest hi ha estructures d'ús agropecuari, construïdes amb murs de maçoneria de pedra, i al sud-est hi ha adossat un cos modern dedicat a l'habitatge. A la resta de la façana s'observen diverses finestres entre les que en destaca una emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra. La façana est no està arrebossada i presenta una cantonada diferenciada integrada al mur denotant una ampliació. A la planta baixa hi ha una porta emmarcada amb maó i dues finestres reformades, al primer pis quatre obertures emmarcades amb pedra bisellada, tres finestres i un balcó, i a les golfes tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. La façana nord, també sense arrebossar, té un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia. S'hi observen tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, una al primer pis i dues a les golfes. Davant d'aquesta façana hi ha l'era enrajolada, amb una rampa empedrada a un extrem que permet l'accés cap a la masia, i més enllà diverses estructures entre les que es troba la masoveria, de planta baixa i primer pis, amb la façana principal, on hi ha un rellotge de sol, encarada al sud, i amb les obertures emmarcades amb obra i fusta. | 08151-55 | Sector est del terme municipal | Terricabras es troba documentada entre finals del segle XIV i principis del XV en el capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany en el que hi ha Bernat de Terricabras formant part de la batllia d'Olost. L'edificació actual és probablement una construcció del segle XVII ampliada i reformada posteriorment. | 41.9481600,2.1123400 | 426426 | 4644402 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56447-foto-08151-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56447-foto-08151-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56447-foto-08151-55-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56448 | Bobons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobons | XVIII | Bobons és una masia situada en un punt elevat al sud de Terricabras, en la carena a mig camí entre la vall del torrent de la font Canaleta i la vall on s'origina la riera de Sagalés, en un coll delimitat al sud-oest pel serrat dels Ous. Es tracta d'una masia de grans dimensions, formada per un volum central fruit de diverses ampliacions i diverses estructures adossades a l'oest que s'han reformat com a habitatge. El volum central, de planta baixa i primer pis, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, amb carreus treballats delimitant les cantonades, alguna de els quals ha quedat integrada al mur i emmarcant la majoria d'obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, fa un petit queixal al centre a causa d'una de les ampliacions del volum principal. A la planta baixa hi ha l'accés principal, al que s'accedeix a través d'una rampa empedrada. Es tracta d ‘un portal amb els brancals reformats amb maó i amb la llinda cimentada on hi ha la inscripció moderna '1707 -1981', que amb tota probabilitat es refereix a l'any d'edificació i al de l'última reforma important. També a la planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb maó i un portal emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. Al primer pis hi ha, d'esquerra a dreta, una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de maó, un forat tipus capelleta d'arc de mig punt emmarcat amb pedra treballada i dues finestres emmarcades amb pedra treballada, una de les quals amb ampit motllurat. L'extrem esquerre de la façana, ocupat per antigues estructures reformades com a habitatge presenta un portal d'arc rebaixat i una finestra emmarcats amb maó a la planta baixa i una finestra d'arc de mig punt emmarcada amb maó al primer pis. La façana est té un pis menys a causa del desnivell i només s'hi observen dues obertures a nivell de primer pis, una porta i una finestra reformades. La façana nord presenta a nivell de planta baixa tres petites finestres emmarcades amb pedra treballada. Al primer pis hi ha quatre finestres, una emmarcada amb monòlits de pedra treballada, dues emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat i una reformada. A la part dreta, que correspon amb les estructures agropecuàries adaptades com a habitatge s'hi observa una porta tapiada emmarcada amb maó. La façana oest està completament dominada per les estructures reformades. S'hi observen tres finestres emmarcades amb maó i tres de reformades. Davant la façana principal hi ha una lliça delimitada amb murs de maçoneria de pedra que té el seu accés principal orientat a l'est. | 08151-56 | Sector est del terme municipal | Tal com indica la llinda de la porta principal de la masia, aquesta fou construïda a principis de segle XVIII, i ampliada i reformada posteriorment. | 41.9412200,2.1125800 | 426438 | 4643631 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56448-foto-08151-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56448-foto-08151-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56448-foto-08151-56-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La masia també és coneguda com l'Horta de Bobons.La tercera imatge s'ha extret del fons fotogràfic municipal d'Oristà. | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56449 | Ca l'Afrau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lafrau | XVIII | Ca l'Afrau és una masia situada en un punt elevat a l'extrem est del terme municipal, al sud-oest de Sant Salvador i a l'est de la seva casa pairal, Terricabras, a mig camí entre la vall del torrent de la font Canaleta i la vall on s'origina la riera de Sagalés. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central fruit de diverses ampliacions i diverses estructures adossades a oest i sud. El volum central, de planta baixa i primer pis, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra parcialment arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant la majoria d'obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, fa un queixal a causa d'una de les ampliacions del volum principal. A la part dreta, on el volum principal és més ample, hi ha una estructura adossada amb teulada d'una vessant que ocupa el nivell de planta baixa. Al primer pis s'hi observen dues finestres reformades. A la part esquerra també hi ha una estructura adossada amb teulada d'una vessant ocupant el nivell de planta baixa, tot i que en aquest cas es tracta d'un porxo, sustentat amb un pilar de maçoneria de pedra. Dins del porxo, a la façana del volum principal hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Sobre el porxo, a nivell de primer pis, hi ha una galeria reformada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La façana est té una cantonada diferenciada integrada al mur que indica una de les ampliacions de l'edifici. En aquesta façana hi ha una única obertura, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i ampit de pedra. La façana nord té una estructura quadrada amb una accés lateral que sobresurt al centre. A l'esquerra hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa i una reformada al primer pis. A la dreta no hi ha cap obertura. La façana oest està dominada per una estructura adossada amb teulada d'una vessant. Sobre aquesta estructura, a nivell de primer pis, hi ha una eixida. | 08151-57 | Sector est del terme municipal | Tot i no trobar documentació de la masia, es pot considerar, per tipologia constructiva, que va ser construïda el segle XVIII, i ampliada i reformada posteriorment. | 41.9476700,2.1226400 | 427279 | 4644338 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56449-foto-08151-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56449-foto-08151-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56449-foto-08151-57-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 56450 | Vilaroger | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilaroger | AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | Vilaroger és una masia situada en una esplanada elevada sobre la vall del torrent de la font Salada, prop de la carena per on passa la carretera B-433 i l'antic camí ral d'Oristà a Vic. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal amb diverses ampliacions cap a l'oest, la capella de Sant Antoni adossada a l'extrem oest, una masoveria, un xup i diverses estructures agropecuàries al sud i a l'est, donant origen a un conjunt complex. El volum principal és de planta baixa, primer i golfes, amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb morter, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures, amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. A la façana principal, orientada al sud, es denoten clarament les fases constructives. A la part dreta, la més antiga s'hi observa, a nivell de planta baixa, un gran portal adovellat d'arc de mig punt i tres finestres de petites dimensions, dues emmarcades amb pedra treballada i la de l'extrem dret emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, un balcó emmarcat amb pedra bisellada i un rellotge de sol molt erosionat. A les golfes s'hi observen quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. A l'esquerra del volum principal hi ha dos cossos adossats modernament que uneixen la masia antiga, a l'extrem est amb la capella de Sant Antoni, a l'extrem oest. La façana est presenta un cobert adossat a la dreta, amb un pilar central de pedra treballada i la data de 1733 inscrita en un carreu. A la resta de la façana s'observa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a la planta baixa i tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, dues de les quals tapiades, tant al primer pis com a les golfes. La façana nord presenta, a nivell de planta baixa, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, al primer pis tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals tapiada, i dues finestres reformades i a les golfes, tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, dues de les quals tapiades. La façana oest està dominada per la capella de Sant Antoni, descrita en una fitxa individual i les estructures adossades modernament. Sobre aquestes, a nivell de primer pis, hi ha un balcó emmarcat amb pedra bisellada i a les golfes tres finestres, dues emmarcades amb pedra bisellada i l'altra reformada. Davant la façana sud i est de la masia hi ha un pati delimitat per diverses estructures d'ús agropecuari, construïdes majoritàriament amb murs de maçoneria de pedra. Entre aquestes estructures hi destaquen la masoveria i el xup, descrits en una fitxa individual i el portal que dóna accés al conjunt des del nord-est. Es tracta d'un portal d'arc deprimit convex emmarcat amb pedra treballada que rep el nom de portal d'Olost. | 08151-58 | Sector est del terme municipal | La masia de Vilaroger surt reflectida en un document del 27 de novembre de 1331 quan el bisbe de Vic, Galceran Sacosta, visità l'església de Sant Andreu d'Oristà i, com era costum, interrogà uns quants parroquians sobre la manera com el rector celebrava els oficis. Els parroquians interrogats foren Pere de la Garriga, Nicolau de Castanyet, Pere de Vilaroger Sobirà i Bernat de la Sella. Torna a aparèixer en el fogatge de 1553 en una relació de caps de casa on hi ha Bernat de Vilaroger. L'edificació actual data, probablement dels segles XVI o XVII, amb reformes i ampliacions posteriors. Tot i així, a la masia es conserva un fons de pergamins des del segle XIII. | 41.9483100,2.0931000 | 424832 | 4644435 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56450-foto-08151-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56450-foto-08151-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56450-foto-08151-58-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56451 | El Solerot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-solerot | XVIII | El Solerot es troba situada a l'extrem est del terme municipal d'Oristà, al sud de Sant Salvador de Serradellops, a tocar del terme municipal de Muntanyola. Es tracta d'una masia de planta rectangular formada per planta baixa i un pis amb teulada de doble vessant i aigües a les façanes principal i posterior. Els murs de càrrega estan construïts amb maçoneria de pedra irregular amb morter i presenta alguna cantonada diferenciada integrada fruit de les ampliacions al llarg del temps. A la part oest hi ha un cos adossat de moderna construcció. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra amb l'anagrama IHS picat modernament. Antigament el coronament era amb una llinda de fusta. Flanquegen el portal tres finestres, dues a la dreta i una a l'esquerra emmarcades amb pedra treballada. Al primer pis s'hi obren quatre finestres: la de sobre el portal està emmarcada amb ampit, brancals i llinda de pedra treballada; dues estan emmarcades amb maó i llinda de fusta i una altra, a l'extrem esquerra, és de nova construcció. A la façana est domina un cobert d'obra adossat que sobresurt perpendicularment. A la façana s'hi obren dues finestres: una emmarcada amb pedra a la planta baixa i una amb brancals de maó i llinda de fusta al primer pis. Davant la façana nord hi ha diverses estructures agropecuàries adossades: corts, coberts, etc. A la façana s'hi obren tres finestres al primer pis i la façana oest, que forma un queixal, hi ha dues finestres. | 08151-59 | Sector est del terme municipal | Tot i no trobar documentació de la masia, es pot considerar, per tipologia constructiva, que va ser construïda el segle XVIII, i ampliada i reformada posteriorment. | 41.9427200,2.1280700 | 427724 | 4643784 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56451-foto-08151-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56451-foto-08151-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56451-foto-08151-59-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret del fons fotogràfic municipal d'Oristà. | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56452 | Cal Miquelet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miquelet-0 | Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | Cal Miquelet o el Miquelet és una masia situada a la vall de la riera Gavarresa, al sud-est de la masia Rocaguinarda i a l'oest de la masia Mallorca, situada en un punt elevat a l'altre banda de la riera. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal i diverses estructures als laterals. El volum principal, de planta baixa, primer pis i golfes està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra petita, amb carreus treballats emmarcant les obertures i delimitant les cantonades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur denotant una ampliació. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est presenta a nivell de planta baixa, dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i un portal al centre, emmarcat amb pedra motllurada i la inscripció MIQUEL 1691 AVLIVA junt amb l'anagrama d'Ave Maria i una representació del Mont del Calvari a la llinda. Al primer pis hi ha tres obertures emmarcades amb pedra bisellada: dues finestres i un balcó amb la data de 1782 inscrita a la llinda. A les golfes hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada, essent les dos centrals reformades. La façana sud-oest té adossada una antiga estructura d'ús agropecuari que s'ha habilitat com a part de l'habitatge que ocupa tot el nivell de planta baixa. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra motllurada i a les golfes una emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La façana nord-oest, parcialment coberta d'heura, presenta sis finestres disposades irregularment, tres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i tres de reformades. A la façana nord-est hi ha un cobert adossat que ocupa el nivell de planta baixa. A la resta de la façana s'observa una única obertura, emmarcada amb pedra bisellada, que conserva una creu a la llinda que formava part d'una inscripció, actualment esborrada. A pocs metres de l'edifici es conserva un pou de pedra, situat en un punt força humit envoltat de bosc i més enllà, ja a tocar de la riera Gavarresa, hi romanen les restes del molí del Miquelet, descrit en una fitxa individual. | 08151-60 | Sector sud-oest del terme municipal | Tal com indica la llinda del portal principal, cal Miquelet va ser construïda a finals del segle XVII, amb reformes i ampliacions posteriors. Probablement agafà el nom del propietari que la va fer edificar, Miquel Auliva. | 41.9176000,2.0461800 | 420905 | 4641067 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56452-foto-08151-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56452-foto-08151-60-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56453 | El Crespí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-crespi | GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | El Crespí es troba situada al sud-oest de la masia de Rocaguinarda i al nord-est de la Traveria (de Sant Feliu Sasserra), propera al mas Miquelet a l'oest de la riera Gavarresa. Es tracta d'una masia de planta rectangular formada per planta baixa, un pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra i morter i consta d'un volum principal i una ampliació d'un cos al sud-est. La façana principal, orientada al sud-oest, està centrada per un portal d'arc de mig punt adovellat. Flanquegen el portal dues finestres, la de l'esquerra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra treballada, actualment tapiada. A l'extrem dret s'hi obre un portal d'arc de mig punt amb coronament de maó pla. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada, la central que es troba sobre el portal, reconvertida en balcó. A l'extrem esquerre s'hi obre una finestra de nova construcció i a l'extrem dret una finestra emmarcada amb maó. A les golfes s'hi obren tres finestres de menors dimensions emmarcades amb ampit i monòlits de pedra. A l'extrem dret hi ha una finestra emmarcada amb maó. Davant la façana principal hi ha una antiga pallissa reconvertida en habitatge. La façana sud-est presenta una cantonada diferenciada integrada al mur fruit d'una ampliació. A la planta baixa hi ha dues finestres emmarcades amb pedra. Al primer pis s'hi obre una finestra central reconvertida en finestra balconera, emmarcada amb pedra bisellada. La flanquegen dues obertures de nova construcció, la de l'esquerra coronada amb arc rebaixat. A les golfes hi ha dues obertures, la de la dreta amb ampit, brancals i llinda de pedra i la de l'esquerra coronada amb arc rebaixat. Davant d'aquesta façana hi ha les restes d'antigues estructures agropecuàries construïdes amb pedra com el femer. La façana nord-est està formada pels nivells de primer pis i golfes a causa del desnivell del terreny. A nivell de primer pis hi ha un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada i un obertura emmarcada amb maó a l'esquerra. A les golfes s'hi obren dues finestres emmarcades amb ampit, brancals i llinda de pedra, la de la dreta bisellada i la de l'esquerra treballada. A la part dreta de la façana hi ha dues tines de vi que sobresurten perpendicularment de la façana cobertes amb teulada d'una vessant. Una de les tines té la paret exterior arrodonida i l'altra en forma rectangular. La façana nord-oest hi ha una estructura d'obra de moderna construcció adossada a la planta baixa que correspon al garatge. A la resta de la façana s'hi obren dues finestres: una al primer pis emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada, i una finestra a les golfes, de menors dimensions emmarcada amb ampit i monòlits de pedra treballada. Uns metres davant la façana, a l'altre costat del camí hi ha un pou circular de pedra. | 08151-61 | Sector sud-oest del terme municipal | El Crespí es troba documentat des del segle XIV en documents conservats a la masia. També apareix documentat en el fogatge de 1553 fet per Pere Espinal, del mas Vilasendre, on es reflectien els principals caps de cases, entre els quals es hi ha Pere Crespí. L'edificació actual és una construcció del segle XVII ampliada i reformada posteriorment. | 41.9147600,2.0422200 | 420573 | 4640756 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56453-foto-08151-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56453-foto-08151-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56453-foto-08151-61-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'interior de la masia hi ha una capella-oratori dedicada al Cor de Maria. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56454 | La Gallinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-gallinera | ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | La Gallinera es troba situada al sud-est de la masia de Serrajòrdia i al nord-oest de Rocaguinarda prop de la pista forestal que uneix Sant Feliu Sasserra amb les masies de Rocaguinarda, el Crespí o el Miquelet. Es tracta d'una masia de planta rectangular formada per planta baixa, un pis i golfes amb teulada de doble vessant i aigües a la façana principal i posterior. Els murs de càrrega estan construïts amb maçoneria de pedra irregular amb calç parcialment arrebossats i presenta diverses ampliacions i reformes algunes d'elles fetes amb obra. La façana principal, orientada a sud, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat que ha quedat parcialment tapat per el balcó que hi ha a sobre. La inscripció a la clau de l'arc del portal sembla dir: ??GALES 1753. A la dreta del portal hi ha un accés amb llinda de fusta i a la dreta s'obre una petita finestra i hi ha un cos adossat de teulada d'una sola vessant que sobresurt perpendicularment i enllaça amb diverses estructures agropecuàries construïdes amb pedra i obra. Al primer pis hi ha un balcó central que tapa part del portal adovellat. Flanquegen el balcó una finestra balconera emmarcada amb obra i una finestra emmarcada amb ampit, brancals i llinda de pedra bisellada. A les golfes hi ha dues petites finestres amb ampit i emmarcades amb monòlits de pedra. La façana est està dominada per un cos de nova construcció construït sobre unes antigues estructures de pedra. A la façana nord hi ha un cos adossat de teulada d'una vessant que sobresurt perpendicularment, una eixida amb un pou de pedra i dues finestres, la de la dreta emmarcada amb ampit, brancals i llinda de pedra bisellada. La façana oest presenta tres petites obertures i dues finestres de majors dimensions: una al primer pis emmarcada amb pedra bisellada i una a nivell de golfes emmarcada amb pedra treballada. Davant la casa hi ha una agrupació d'alzines de grans dimensions, un hort tancat i diverses feixes. | 08151-62 | Sector sud-oest del terme municipal | La Gallinera es troba documentada en la relació de masies de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà feta a mitjans del segle XIX. Tot i així l'edificació actual és anterior, probablement del segle XVIII. | 41.9243200,2.0363300 | 420096 | 4641823 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56454-foto-08151-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56454-foto-08151-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56454-foto-08151-62-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya la inscripció del portal és: 1733 PSMROSUL. No s'ha pogut llegir degut a que es troba parcialment tapat per la brutícia dels ocells. | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56456 | Llobertera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llobertera | Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | Llobertera és una masia situada en un punt elevat sobre la vall del riu Bassí, a l'est del Castellot i al sud-est del nucli urbà de Sant Feliu Sasserra. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central fruit de diverses ampliacions i un volum reformat adossat al nord. El volum central, de planta baixa, primer pis i golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb morter, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, presenta un contrafort adossat a la part dreta i una cantonada diferenciada integrada al mur. S'hi observa un portal emmarcat amb pedra bisellada repicada i una finestra emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada repicada i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb la data de 1747 i una creu inscrites a la llinda. A les golfes hi ha una obertura reformada d'arc rebaixat i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. La façana est té dos contraforts adossats, un a l'extrem esquerre i un altra de menors dimensions a la dreta. A la planta baixa s'observen dos petites obertures entre carreus i una finestra reformada emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra amb pedra bisellada i la data de 1748 junt amb una creu a la llinda. A les golfes hi ha únicament una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A la dreta d'aquesta façana hi ha adossat un cos de dos nivells, amb dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, i al seu costat una gran estructura, també de dos nivells. D'aquesta estructura, dedicada originalment a usos agropecuaris, en destaca un gran portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada i amb guarda-rodes a l'extrem inferior. La façana nord té un pis menys a causa del desnivell, de manera que s'accedeix directament al primer pis i en el cas de l'estructura, que queda a mà esquerra, al nivell superior. En la façana s'observa una porta emmarcada amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb pedra treballada, ambdues reformades, al primer pis, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a les golfes. La façana oest té adossat un contrafort a la part esquerra. A la planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, al primer pis tres finestres, dues de reformades emmarcades amb pedra treballada i una emmarcada amb pedra bisellada, i a les golfes dues finestres, una reformada emmarcada amb pedra treballada i una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. | 08151-64 | Sector oest del terme municipal | Llobertera va ser construïda a mitjans del segle XVIII, tal com ho indiquen dues llindes de l'edifici, datades els anys 1747 i 1748. | 41.9374600,2.0299300 | 419582 | 4643288 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56456-foto-08151-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56456-foto-08151-64-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret del fons fotogràfic municipal d'Oristà. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56457 | La Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riba-1 | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. | XVII-XVIII | La Riba és una masia situada a l'est del nucli urbà de Sant Feliu Sasserra, en una vessant orientada a l'est sobre el riu Bassí. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central fruit de diverses ampliacions, i diverses estructures al voltant, bona part de les quals tanquen una petita lliça davant la façana principal. El volum central està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, reformats i arrebossats en la part superior, amb carreus treballats delimitant les cantonades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur de càrrega, i emmarcant les obertures. L'edifici, de planta baixa, primer pis i golfes, està coronat per una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, delimita junt amb diverses estructures d'ús agropecuari, una lliça al davant. En la façana s'observa, a nivell de planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada, tres finestres emmarcades amb pedra treballada i un portal d'arc de mig punt emmarcat amb dovelles bisellades. Al primer pis hi ha quatre finestres, tres de les quals amb inscripció. D'esquerra a dreta hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i una inscripció a la llinda. A la primer apareix la data de 1784, amb l'anagrama d'Ave Maria i una creu intercalats, en el segon es repeteix exactament el mateix motiu, tot i que en aquest cas l'últim nombre de la data no es conserva, i en la tercera apareix la data de 1726 amb una creu intercalada. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i un balcó de nova obertura. La lliça que hi ha davant la façana, i que queda tancada al sud i a l'est per estructures amb murs de maçoneria de pedra, té el seu accés principal orientat a l'oest. Aquest accés està format per un portal d'arc de mig punt adovellat protegit per una petita barbacana. En la clau de l'arc d'aquest portal hi ha la inscripció: 'IHS 1632 MICHEL RIBA'. La façana oest, on s'ha situat modernament l'accés principal, ha estat molt reformada i només conserva una finestra emmarcada amb pedra treballada. La façana nord té la part central arrebossada a nivell de primer pis i golfes i dos cossos adossats, un a la dreta i l'altre a l'esquerra, aquest últim de planta arrodonida. A la planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, al primer pis una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals dóna accés sobre el cos arrodonit, que probablement és la cisterna. A les golfes hi ha únicament una finestra emmarcada amb pedra bisellada. La façana est, orientada al desnivell que hi ha sobre el riu Bassí, té adossades al davant diverses estructures modernes d'usos agropecuaris. En la part visible de la façana s'observen diverses obertures completament reformades. | 08151-65 | Sector oest del terme municipal | La Riba apareix documentada en el fogatge de 1553 fet per Pere Espinal, del mas Vilasendre, on es reflectien els principals caps de cases, entre els quals es hi ha Valentí Riba. L'edificació actual és una construcció del segle XVII ampliada i reformada posteriorment. | 41.9411900,2.0372400 | 420193 | 4643695 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56457-foto-08151-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56457-foto-08151-65-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56458 | Puigferrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigferrat | XVIII | Puig Ferrat és una masia situada a l'est del nucli urbà de Sant Feliu Sasserra, a tocar de l'anomenat raval de Sant Feliu. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum central ampliat modernament. El volum principal, de planta baixa, primer pis i golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, mostra dos parts ben diferenciades, la primitiva a la dreta i l'ampliació moderna a l'esquerra, que sobresurt del volum principal formant una terrassa. A la part primitiva de la façana s'hi observa una finestra i un portal emmarcats amb pedra bisellada a nivell de planta baixa, el portal amb la inscripció 'PUIG FARRAT 1757' junt amb una creu a la llinda. Al primer pis hi ha únicament una finestra emmarcada amb pedra bisellada. A la façana est hi ha adossat un petit contrafort a la part esquerra, A la resta de la façana hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i una de reformada al primer pis, i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a les golfes. La façana nord, situada a tocar d'un camp, té dues obertures a nivell de primer pis, una emmarcada amb pedra bisellada i l'altra amb maó, i cinc obertures repartides entre la planta baixa i les golfes, totes reformades. La façana oest, que es correspon amb la part on es va anar ampliant l'edifici, està bastida barrejant la pedra i l'obra i compta amb diverses obertures disposades irregularment, totes reformades. | 08151-66 | Sector oest del terme municipal | Puig Ferrat va ser construïda a mitjans del segle XVIII, tal com ho indica la llinda del portal principal, datada l'any 1757. | 41.9454100,2.0306700 | 419653 | 4644170 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56458-foto-08151-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56458-foto-08151-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56458-foto-08151-66-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El cognom Puigferrat es va mantenir a la masia fins a mitjans de segle XX quan la van comprar els avantpassats dels actuals propietaris. | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56460 | Les Comasòlives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-comasolives | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | Les Comasòlives és una masia situada al sud-oest del nucli urbà de Sant Feliu Sasserra, en un enclavament que té el municipi d'Oristà dins la comarca del Bages, tot i que relativament a prop de les masies Pla Moixons i cal Martí, situades a l'extrem oest del terme municipal d'Oristà. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal fruit de diverses ampliacions i diversos cossos adossats. El volum principal, de planta baixa, primer pis i golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades, algunes de les quals han quedat integrades al mur, i emmarcant la majoria d'obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta fins a quatre cossos delimitats per cantonades diferenciades. Al de l'extrem dret hi ha un portal emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta i diverses obertures petites a la planta baixa, dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada al primer pis i una eixida emmarcada amb pedra treballada i pilar central també de pedra treballada a les golfes. El cos central dret presenta un portal d'arc de mig punt adovellat a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i decoració d'arc de cortina a la llinda al primer pis i una finestra emmarcada amb maó a les golfes. El cos central esquerre presenta una finestra per planta destacant la de la planta baixa, de forma apaïsada i emmarcada amb monòlits de pedra treballada i la del primer pis, emmarcada amb pedra bisellada. Finalment al cos de l'extrem esquerra hi ha una porta emmarcada amb maó i pedra a la planta baixa, un galeria de dues obertures d'arc rebaixat emmarcades amb maó al primer pis i una eixida reformada a les golfes. A la façana oest també hi ha una cantonada diferenciada integrada al mur que delimita dues parts. A la dreta hi ha, a nivell de planta baixa, una porta emmarcada amb maó i una finestra petita emmarcada amb monòlits de pedra treballada; al primer pis i a les golfes hi ha diverses obertures disposades irregularment, totes emmarcades amb maó. A la part esquerra hi ha una porta emmarcada amb maó i una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra treballada; al primer pis una finestra emmarcada amb pedra bisellada convertida en balcó i una finestra de nova obertura i a les golfes una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. La façana nord té un cos adossat modernament al centre que forma un porxo a nivell de primer pis. A la resta de la façana s'observa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, tres obertures al primer pis, una finestra emmarcada amb maó, una altra emmarcada amb pedra bisellada i una porta emmarcada amb pedra bisellada que dóna accés al porxo. A les golfes hi ha tres finestres, una emmarcada amb maó i les altres dues amb monòlits de pedra treballada. De la façana est en sobresurten, a nivell de planta baixa, dues estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra i teulada d'una vessant. A la resta de la façana s'observen dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a les golfes. Al voltant de la masia es conserva l'era enrajolada i diverses estructures d'ús agropecuari. | 08151-68 | Sector oest del terme municipal | Les Comasòlives apareix documentada en el fogatge de 1553 fet per Pere Espinal, del mas Vilasendre, on es reflectien els principals caps de cases, entre els quals es hi ha Ramonet de les Comes. L'edificació actual és probablement una construcció del segle XVII ampliada i reformada posteriorment. | 41.9381600,2.0125800 | 418145 | 4643382 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56460-foto-08151-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56460-foto-08151-68-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret del fons fotogràfic municipal d'Oristà. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56462 | Puigsaulens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigsaulens | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | Puigsaulens es troba situada a l'oest del nucli de la Torre d'Oristà i al nord del carrer Nou, prop del camí de Salelles. Es tracta d'un edifici de planta rectangular allargada format per dos volums adossats, un de planta rectangular constituït per planta baixa i un pis amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior, i l'altre volum, situat a la part nord, de planta quadrangular de planta baixa i primer pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra amb morter arrebossats. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat. A la dreta hi ha una espitllera coronada amb decoració d'arc de mig punt i a l'esquerra del portal s'hi obre una petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra. Al primer pis, sobre el portal, hi ha una finestra central emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada. A la dreta una finestra emmarcada amb pedra i amb decoració d'arc conopial a la llinda. A l'esquerra de la finestra central hi ha una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra amb doble motllura i decoració d'arc conopial. A la part esquerra de la façana hi ha adossat un cos format per cinc arcades emmarcades amb pedra i amb els baixos de volta de canó, on s'hi guardava el bestiar. Dues d'aquestes arcades estan tapiades. El primer pis forma una galeria, on es guardava el gra, i es repeteix la disposició de les cinc arcades, aquestes però d'arc rebaixat i emmarcades amb maó, la de l'extrem dret tapiada i reformada amb una obertura moderna. La façana est presenta dues obertures al volum principal, una finestra d'obertura moderna i un accés a un balcó i a una terrassa emmarcat amb pedra bisellada. Sota la terrassa hi ha ubicada la tina de vi, actualment utilitzada coma dipòsit d'aigua. Al volum quadrat, situat a la dreta, hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis i una finestra tapiada emmarcada amb monòlits de pedra i ampit motllurat i amb la data de 16 + 86 a la llinda. Al volum quadrat, a la façana nord hi ha tres finestres per planta, una a la planta baixa emmarcada amb pedra treballada, una la primer pis emmarcada amb brancals de i llinda de pedra treballada i ampit de pedra i una a les golfes, de menors dimensions, emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A la part oest d'aquest volum hi ha dues finestres tapiades, una emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat i l'altra emmarcada amb monòlits de pedra. Al volum principal allargat, a la façana nord, hi ha cinc finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada a nivell de primer pis i diverses modernes emmarcades amb maó i fusta. També s'hi observa un cos adossat que sobresurt perpendicularment a la planta baixa, de planta quadrada, construït amb maçoneria de pedra i amb un gran portal coronat amb llinda de fusta. La façana oest està dominat per diverses estructures adossades d'ús agropecuari. | 08151-70 | Sector oest del terme municipal | Puigsaulens es troba documentada des de l'1 de maig de 1377, quan pertanyia a la mitra de l'Estany, quan es cita a Berenguer de Podio de Solench en un deute que confessa tenir respecte a Francesc Jardí. Es troba una altra referència l'any 1434, en un capbreu de béns del monestir de Lluçà on apareix Puigsaulens com a mas súbdit a la batllia de Relat, a la que pagava censos. Torna a aparèixer en el fogatge de 1553, en una llista de caps de casa on hi ha Pere Puig Solens. L'edificació actual data probablement dels segles XVII, amb reformes i ampliacions posteriors. | 41.9579700,2.0470900 | 421030 | 4645549 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56462-foto-08151-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56462-foto-08151-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56462-foto-08151-70-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Davant la masia, on actualment hi ha les granges, hi havia hagut una potulera. Era un habitacle molt petit on deixaven fer-hi nit els passavolants i pobres. Aquesta potulera es va tirar a terra i se'n va construir una de més moderna sobre un turó al nord-est de la masia. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56463 | Salelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salelles | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló). TORRES, Jordi (2003). Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis i llegendes de transhumància. Solc. TORRES, Jordi i COROMINAS, Josep (2004). Ruta de transhumància. Santa Creu -La Torre d'Oristà -Santa Creu. Solc, àmbit de recerca i documentació del Lluçanès. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | Salelles es troba situada al nord-oest del nucli de la Torre d'Oristà prop de la masia de Puigsaulens. Es tracta d'una masia formada per un volum central de planta rectangular format per diversos cossos adossats, alguns amb obra, fruit de les ampliacions al llarg dels anys. Està composat per planta baixa, un pis i golfes i amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs estan construïts amb maçoneria de pedra irregular parcialment arrebossats, cosa que deixa entreveure carreus ben treballats disposats en filades a la part baixa dels murs. La façana principal, orientada al sud, queda tancada per un estret corredor delimitat per unes estructures d'ús agropecuari situades al davant, i per una porta de lliça coronada per una llinda de fusta on hi ha la data de 17 + ?6, i una barbacana moderna. La façana està vertebrada per un portal d'arc de mig punt adovellat, en la clau del qual hi ha un escut amb el nom de la casa 'Sala' i possiblement una data que no s'ha pogut identificar. Flanquegen el portal dues finestres. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra motllurada i a les golfes hi ha una dos grups de finestres, disposades en 3 i 2, en forma de galeria. A la dreta de la façana hi ha una antiga eixida amb pilars de pedra reformada amb obra i tancada al primer pis formant una galeria. Presenta dues obertures al primer pis i una arcada a les golfes. A la part baixa presenta una gran arcada tapiada. La façana est presenta diverses estructures agropecuàries que tanquen juntament a la façana sud, la lliça. Al primer pis hi ha una obertura que forma part de la galeria i dues finestres, una emmarcada amb maó i l'altra amb pedra. A les golfes també hi ha una arcada que forma part de la galeria i dues finestres emmarcades amb pedra. La façana nord presenta dues petites finestres a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra treballada al primer pis i tres obertures modernes a les golfes que donen accés a un terrat sobre un cos de maçoneria de pedra adossat perpendicularment a l'esquerra de la façana. La façana oest presenta una petita finestra a la planta baixa i tres finestres per planta, reformades. | 08151-71 | Sector oest del terme municipal | Salelles es troba documentada l'any 1434, en un capbreu de béns del monestir de Lluçà on apareix Salelles d'Oristà com a mas súbdit a la batllia de Pinós, a la que pagava censos. Torna a aparèixer en el fogatge de 1553, en una llista de caps de casa on hi ha Bernat Vilarovis que està a Salelles. L'edificació actual data probablement dels segles XVI o XVII, amb reformes i ampliacions del segle XVIII. | 41.9627700,2.0420400 | 420617 | 4646086 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56463-foto-08151-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56463-foto-08151-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56463-foto-08151-71-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Salelles havia estat una casa de parada dels pastors i ramats. A prop de la casa hi havia la pleta de Salelles, una parada en un pla d'alzines on hi havia una zona rocosa en la qual aprofitaven per donar sal al ramat. Hi havia pastors que tancaven el ramat al corral i en cas d'estar ocupat passaven la nit sota la copa de les alzines. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56465 | La Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cirera | XIX | La Cirera és una masia situada en un punt elevat al nord-oest del collet de la Cirera, al nord-oest del nucli urbà de la Torre d'Oristà. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal i diverses estructures adossades a l'est. El volum principal, de planta baixa, primer pis i golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb morter amb les cantonades delimitades amb maó, element que també és utilitzat per a l'emmarcament de les obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta un cos adossat perpendicularment a l'extrem dret. En la resta de la façana s'observa, a nivell de planta baixa, un portal d'arc rebaixat, una porta i una finestra emmarcats amb maó. El primer pis està dominat per dos balcons amb obertura d'arc rebaixat al centre, amb una finestra a cada costat i a les golfes s'hi observen tres finestres emmarcades amb maó, com la resta d'obertures de la masia. La façana est està dominada per diversos cossos adossats, com el que s'adossa a la part dreta de la façana principal, que té un portal d'arc rebaixat, i el que sobresurt a l'est del volum principal, construït modernament amb obra i amb quatre obertures: dos portals d'arc rebaixat i dues finestres. La façana nord presenta un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia. Al primer pis hi ha dues finestres i dos portes d'arc rebaixat, una de les quals, tapiada, ubicada al cos adossat i a les golfes, tres finestres, emmarcades amb maó com les altres obertures de l'edifici. La façana oest té només una finestra per planta, essent les de la planta baixa i les golfes emmarcades amb maó i la del primer pis reformada. Uns metres al sud i a l'est de l'edifici hi ha diverses estructures d'us agropecuari entre les que destaca la pallissa de dos nivells, molt allargada i bastida amb murs de maçoneria de pedra i maó. | 08151-73 | Sector nord-oest del terme municipal | Tot i no trobar documentació de la masia, es pot considerar que fou edificada, per tipologia constructiva, probablement entre finals del segle XIX i principis del XX. | 41.9738400,2.0438700 | 420783 | 4647314 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56465-foto-08151-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56465-foto-08151-73-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 56466 | La Coromina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-coromina-0 | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | La Coromina és una masia situada en una esplanada elevada sobre la riera Gavarresa pel cantó de llevant, a l'est del nucli de la Torre d'Oristà. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal amb una ampliació cap a l'oest, la capella de Sant Josep adossada a l'extrem, una masoveria reformada recentment situada uns metres davant l'edifici i diverses estructures agropecuàries al voltant, donant origen a un conjunt complex. El volum principal és de planta baixa, primer i golfes, amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb morter, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures, amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. A la façana principal, orientada al sud, es denoten clarament les fases constructives. A la part dreta, la més antiga s'hi observa, a nivell de planta baixa, un gran portal adovellat d'arc de mig punt, dos portals reformats i dues finestres de petites dimensions, una emmarcada amb maó i l'altra, de forma apaïsada, emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha cinc finestres, quatre de les quals emmarcades amb pedra motllurada i ampit motllurat, essent la més gran la que hi ha just a sobre del portal adovellat. A les golfes hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra, una de les quals amb la data de 1777, junt amb una creu, inscrits a la llinda. La part esquerra de la façana, compresa entre la capella de Sant Josep i el volum original, està dominada per galeries que ocupen el primer pis i les golfes. A la planta baixa hi ha únicament un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada, al primer pis, una galeria de dues obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada i amb un pilar central bisellat, amb el capitell motllurat, i amb la data de 1844 inscrita. A les golfes es repeteix la disposició amb una galeria de dues obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada, tot i que en aquest cas estan reformades amb ciment. La façana est presenta quatre finestres al primer pis, tres de les quals emmarcades amb pedra motllurada i ampit motllurat i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra a les golfes. La façana nord fa un queixal ja que l'ampliació a l'oest del volum principal és més estreta que aquest. La part esquerra està dominada per dos coberts moderns i del centre en sobresurt una estructura quadrada de maçoneria de pedra amb unes escales laterals. A cada costat de l'estructura, a nivell de planta baixa, hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i coronament d'arc de mig punt. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra motllurada, tot i que una s'ha reconvertit en un balcó, que dóna accés al primer pis a través de els escales. A les golfes s'observen dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra. A la part dreta hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada al primer pis i dues més a les golfes, tot i que una de les dos emmarcada amb pedra bisellada. Entre aquestes finestres de les golfes hi ha petites obertures amb maó just sota teulada. En el queixal que forma la façana, amb una orientació oest, s'hi observa una finestra emmarcada amb pedra motllurada i ampit motllurat al primer pis i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra a les golfes. La façana oest està dominada per la capella de Sant Josep, descrita en una fitxa individual. Sobre aquesta, a nivell de golfes, hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una petita obertura emmarcada amb maó just sota teulada. | 08151-74 | Sector central del terme municipal | La Coromina es troba documentada en època medieval quan el monjo paborde de Palau, del monestir de Ripoll tenia un batlle a la Coromina d'Oristà i un altre a la Sala -el Castellot -. Torna a aparèixer en el fogatge de 1553, en una llista de caps de casa on hi ha Joan Coromina. L'edificació actual és una reconstrucció dels segles XVII amb ampliacions dels segles XVIII i XIX. | 41.9595700,2.0678700 | 422754 | 4645707 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56466-foto-08151-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56466-foto-08151-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56466-foto-08151-74-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56468 | Cabanas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabanas | AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. BOLÓS, Jordi i HURTADO, Víctor (2001). Atles del comtat d'Osona (798-993). Rafael Dalmau editor. GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | Cabanas és una masia situada a mig camí entre els nuclis de la Torre d'Oristà i d'Olost, prop del punt on s'uneixen els rieres Gavarresa i Lluçanès, en un punt elevat sobre uns cingles rocosos. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per dos volums principals adossats lateralment dedicats a l'habitatge, amb una masoveria adossada a l'oest i diverses estructures a nord, est i sud, donant origen a un conjunt complex. Els dos volums principals són de planta baixa, primer i segon pis, amb murs de càrrega de maçoneria de pedra arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures i amb teulades de doble vessant en els dos volums, tot i que amb una orientació perpendicular. El volum de la dreta, probablement el més antic, té teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i el de l'esquerra amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, denota l'ampliació en diverses fases de l'edifici. A la part dreta, en el volum més antic, s'observa un portal adovellat d'arc de mig punt i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha una gran finestra emmarcada amb pedra motllurada i ampit motllurat, amb decoració d'arc conopial a la llinda, on es llegeix la inscripció ' Yesus Y Maria Cabanas / redificat + 1739', una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i un balcó emmarcat amb pedra motllurada i la data de 1804 en relleu a la llinda. Al segon pis s'hi observa una finestra i un balcó reformats, a més d'una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra. El volum de l'esquerra queda dividit en dues parts, la de l'esquerra dominada per galeries. En la part dreta d'aquest volum hi ha una finestra reformada a la planta baixa, tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis i un balcó i una finestra emmarcats també amb pedra bisellada al segon pis. Las part esquerra d'aquest volum està dominada per dues galeries al primer i al segon pis. A la planta baixa s'hi observa un portal d'arc de mig punt amb una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i coronament d'arc de mig punt a cada costat. El primer pis està ocupat per una galeria formada per tres obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada i sustentades amb pilars de pedra bisellada amb els capitells i les bases motllurats. El segon pis també està ocupat per una galeria formada per tres obertures d'arc rebaixat, tot i que en aquest cas no estan emmarcades amb pedra treballada. Més a l'esquerra hi ha adossada la masoveria, a l'extrem de la qual hi ha adossada la porta de la lliça, que limita l'accés a tot el conjunt. La façana sud-oest està completament dominada per la masoveria, que s'adossa en aquest costat i diverses estructures adossades a aquesta. Es tracta d'un edifici de planta baixa, primer pis i golfes, construït amb murs de maçoneria de pedra, amb carreus treballats delimitant les cantonades i amb la teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Les obertures de l'edifici estan emmarcades amb maó, exceptuant el portal i les dues finestres de la façana principal, emmarcades amb pedra treballada. La façana nord-oest es troba ubicada a pocs metres d'un cingle rocós que forma un petit precipici darrera la masia i sobre la riera Lluçanès, just abans que aquesta s'uneixi amb la riera Gavarresa. Aquesta façana, quasi inaccessible, presenta multitud d'estructures adossades i s'hi observen diverses obertures emmarcades amb pedra treballada i bisellada. La façana nord-est té un petit pati al davant delimitat per diverses estructures d'ús agropecuari, com l'antic femer o la pallissa. A la façana s'hi observa un portal reformat a la planta baixa, quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis, i tres finestres a les golfes, dues de reformades i una altra, tapiada, emmarcada amb pedra bisellada. | 08151-76 | Sector nord del terme municipal | Cabanas apareix documentat l'any 988 sota la denominació Chabannas. Torna a trobar-se documentat l'any 1001, entre els béns del monestir de Lluçà. A principis del segle XV apareix tant en el capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany (Com a Cabanas Mitjanes formant part de la batllia d'Olost), com en el capbreu dels béns del monestir de Lluçà de l'any 1434. L'edificació actual és una reconstrucció del segles XVIII i XIX. A la masia es conserva un fons de pergamins des del segle XIII. | 41.9749600,2.0709600 | 423029 | 4647413 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56468-foto-08151-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56468-foto-08151-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56468-foto-08151-76-3.jpg | Legal | Modern|Barroc|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al mateix edifici i en el seu entorn més proper hi ha multitud d'elements destacables, com un rellotge de sol restaurat recentment, uns safareigs construïts amb maó davant la lliça, la mateixa porta de la lliça, de grans dimensions, amb la inscripció a la llinda 'Edificat per Pau Cabanas / en 1 de maig de 1875' junt amb una creu i l'anagrama IHS intercalat. També són destacables un pilar d'un dels coberts a l'est de la masia, amb el tram inferior bastit amb un gran bloc de pedra tallat com una columna, l'hort tancat de la masia, situat just al sud i altres elements que es troben descrits en fitxes individuals, com el cas del Recolliment, de la pallissa o del pont de l'Aigua.A l'interior de la masia hi ha una capella-oratori dedicada a Sant Joan Baptista. | 94|96|98|119|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56473 | Mas Sansalvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sansalvador | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | El mas Sansalvador està situat a uns metres de l'església de Sant Salvador de Serradellops, en un punt elevat a l'extrem est del terme municipal. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal i diversos cossos adossats al voltant donant origen a un conjunt complex. El volum principal, de planta baixa, primer pis i golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant la majoria d'obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al nord i a l'església de Sant Salvador, mostra diverses parts, amb el volum principal a la dreta, un ample accés al centre i un cos adossat a l'esquerra. En el volum principal hi ha quatre finestres reformades a nivell de primer pis, una amb data de 1908, a més d'una finestra emmarcada amb maó i una emmarcada amb monòlits de pedra treballada a les golfes. A nivell de planta baixa hi ha adossat un pou construït amb pedra i amb llinda datada l'any 1716. Al centre de la façana hi ha una accés que permet el pas a un pati cobert davant l'antiga façana principal, orientada a l'oest. Més a l'esquerra hi ha un cos adossat, on s'observa un portal emmarcat amb pedra treballada i la data de 1740 inscrita a la llinda, una finestra emmarcada amb pedra treballada just a sobre i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra. A la façana est hi ha quatre espitlleres emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa. Al primer pis s'observa un balcó i una finestra reformats, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i ampit motllurat, dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada tapiades, una de les quals amb decoració d'arc conopial a la llinda. A les golfes hi ha tres finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta. La façana sud presenta a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, una finestra emmarcada amb maó i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb decoració d'arc conopial i el relleu d'una roda a la llinda. Al primer pis hi ha dos balcons emmarcats amb pedra bisellada, un dels quals dóna accés a una gran balconada. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i dues emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. La façana oest només és accessible a través de l'accés que hi ha a través de la façana principal. Aquesta façana, antigament la principal, queda avui tancada dins un pati cobert, deixant a la vista únicament el portal adovellat d'arc de mig punt. També a la part oest de l'edifici hi ha un pati tancat, delimitat per diverses estructures agropecuàries i el cos que hi ha adossat a l'esquerra de la façana principal. Aquest cos, en la seva façana sud, té una gran galeria formada per cinc obertures d'arc rebaixat sustentades amb pilars bisellats, motllurats en el capitell i la base. | 08151-81 | Sector est del terme municipal | El mas Sansalvador apareix documentat en el fogatge de 1553 fet per Pere Espinal, del mas Vilasendre, on es reflectien els principals caps de cases, entre els quals es hi ha Francesc Salvador. L'edificació actual és probablement una construcció del segle XVII ampliada i reformada al segle XVIII. | 41.9529700,2.1305400 | 427940 | 4644920 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56473-foto-08151-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56473-foto-08151-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56473-foto-08151-81-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56474 | Bartrons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bartrons | ROCAFIGUERA, Francesc de (1987). 'El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet'. Ausa, volum 12, núm. 118-119. 1987. | XIX | Bartrons és una masia situada a l'extrem nord-est del terme municipal, en un punt elevat sobre una carena al sud-est del nucli urbà d'Olost. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i un pis, i diverses estructures adossades al nord, a l'oest i al sud, donant origen a un conjunt complex. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra parcialment arrebossats i presenta cantonades diferenciades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal emmarcat amb pedra bisellada i la inscripció 'REt ANY 1874' junt amb una creu a la llinda, i una finestra reformada a la planta baixa. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra motllurada i amb el relleu a la llinda d'un senzill escut amb un anagrama parcialment esborrat, a més d'una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. De la part esquerra de la façana en sobresurt un cos adossat que sobresurt perpendicularment, amb diverses obertures emmarcades amb maó, i a la seva esquerra, a l'extrem oest del conjunt hi ha un cos adossat de grans dimensions amb la teulada orientada a l'oest i una gran eixida a l'extrem sud. La façana est té un pati tancat just davant, delimitat per un mur de pedra que s'estén a la dreta de la façana principal i tanca un triangle amb l'altre extrem de la façana est. A la façana hi ha dues finestres emmarcades amb maó, una a cada planta. A la dreta de la façana hi ha adossat un gran cobert bastit amb murs de maçoneria de pedra i amb un gran pilar central, també de pedra. La façana nord, situada just al límit d'un pendent pronunciat, està dominada pel cobert adossat. La façana oest està parcialment tapada pel gran cos adossat a l'oest del conjunt, que en aquesta façana conté tres finestres emmarcades amb maó. En la part visible del volum principal hi ha dues finestres, una emmarcada amb maó a la planta baixa i una altra reformada al primer pis. Hi ha diverses estructures al voltant de la masia. A l'oest del conjunt, uns metres per sota del nivell de la resta d'edificis, hi ha una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades diferenciades amb carreus treballats i uns metres davant la façana principal hi ha diverses estructures de dos nivells adossades en paral·lel, bastides combinant els murs de maçoneria de pedra i els de maó. | 08151-82 | Sector nord-est del terme municipal | Bartrons es troba documentada a principis del segle XV, en el capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany, formant part de la batllia d'Olost. Tot i així l'edificació actual és una reedificació del segle XIX aprofitant alguns elements de la construcció anterior. | 41.9744000,2.1157500 | 426739 | 4647312 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56474-foto-08151-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56474-foto-08151-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56474-foto-08151-82-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56477 | El Toneu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-toneu | Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | El Toneu és una masia situada en la vessant sud de la carena on es trobava el castell de Toneu, al sud-est de l'emplaçament de l'esmentat castell i a l'est del Prat del Toneu, al sector est del terme municipal. Es tracta d'una masia de petites dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis i diverses estructures adossades. El volum principal està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra parcialment arrebossats, amb carreus de majors delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al nord-oest, té un volum de teulada a una sola vessant adossat perpendicularment a la part esquerra. Aquest volum, junt amb les estructures d'ús agropecuari que hi ha a la dreta tanquen un pati davant la façana, al que s'accedeix a través d'un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta. A la part visible de la façana s'hi observa un portal emmarcat amb pedra bisellada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis. A la part de l'esquerra, que correspon al volum adossat, hi ha una gran obertura amb llinda de fusta a la planta baixa i una finestra emmarcada amb maó al primer pis. La façana sud-oest té diverses estructures adossades just davant, a nivell de planta baixa. A la resta de la façana s'observen quatre amples contraforts i dues finestres, al primer pis, emmarcades amb monòlits de pedra treballada i ampit de pedra. La façana sud-est presenta, a nivell de planta baixa, una finestra emmarcada amb maó i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, i al primer pis una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una altra simplement emmarcada amb pedra treballada. A la dreta del volum principal hi ha la pallissa de dos nivells, únicament separada del volum principal per una cantonada diferenciada integrada al mur. La façana nord-est està dominada completament per la pallissa, bastida amb murs de càrrega de maçoneria de pedra i pilars de maó, amb unes escales d'accés de pedra. | 08151-85 | Sector nord-est del terme municipal | La masia del Toneu va ser bastida entre els segles XVII i XVIII, agafant el nom de l'antic castell de Toneu, situat sobre un turó proper. | 41.9631700,2.1143400 | 426609 | 4646066 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56477-foto-08151-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56477-foto-08151-85-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56480 | Cal Magre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-magre-1 | Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XIX | Cal Magre és una masia situada en una esplanada elevada anomenada el pla de cal Magre, al nord del turó on s'assentava el castell de Toneu i a l'est del Soler. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal i diverses estructures reformades adossades al nord i a l'oest. El volum principal, de planta baixa, primer pis i golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, arrebossats i pintats de color salmó. Probablement l'edifici comptava amb cantonades diferenciades amb carreus treballats, però com passa amb els emmarcaments de pedra de les obertures, l'arrebossat i el pintat de l'edifici es va fer per sobre d'aquest elements. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, té un pati just davant, delimitat amb murs de maçoneria de pedra i amb una accés principal orientat a l'est i un de secundari a l'oest. Pròpiament a la façana s'observa un portal al centre de la planta baixa, amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta on hi ha gravada la data de 1843 junt amb una creu. A la resta de la façana s'hi observen set finestres, una a la planta baixa, tres al primer pis i tres a les golfes. La façana est té únicament tres finestres, dues a la planta baixa i una al primer pis, probablement emmarcades amb pedra treballada, tot i que l'arrebossat no permet assegurar-ho. A la façana nord, hi ha adossat un cobert que ocupa tot el nivell de planta baixa. Per sobre el cobert únicament s'aprecien tres finestres, una al primer pis i dues a les golfes. La façana oest està dominada per una estructura adossada reformada completament. A la resta de la façana s'observa una finestra a nivell de planta baixa i una altra al primer pis. | 08151-88 | Sector nord-est del terme municipal | Cal Magre va ser construïda a mitjans del segle XIX, tal com ho indica la llinda de fusta del portal principal, datada l'any 1843. | 41.9667200,2.1143600 | 426615 | 4646460 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56480-foto-08151-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56480-foto-08151-88-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56489 | El Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sola-3 | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | El Solà és una masia situada a l'extrem nord del nucli urbà d'Oristà, als peus de la vessant solellada de la costa sobre la que s'erigeix l'església de Sant Sebastià i a tocar de la carretera B-433. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta rectangular, amb una torre de tres pisos integrada a l'extrem nord-oest i diverses estructures reformades adossades a l'est. El volum principal, de planta baixa, primer pis i golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra petita, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La torre també té la teulada de doble vessant però col·locada de manera perpendicular a la principal. La façana principal, orientada al sud, presenta, a nivell de planta baixa, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i un portal adovellat d'arc de mig punt. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra motllurada reconvertides en balcons, el central dels quals té la data de 1765 inscrita junt amb una creu a la llinda. A les golfes hi ha tres finestres emmarcades amb pedra motllurada especialment treballades: la de l'esquerra té la llinda decorada amb un arc conopial i un medalló amb motius geomètric, la central està doblement motllurada i la de la dreta presenta sis elements circulars foradats en relleu a la part inferior de la llinda i tota la part superior coberta de sanefes que en alguns punts recorden lletres. A la dreta de la façana hi ha dues estructures adossades completament reformades. La façana oest presenta a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb pedra motllurada i dues de reformades, al primer pis tres finestres emmarcades amb pedra motllurada i a les golfes una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i dues emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb decoració d'arc conopial i una creu inscrita a la llinda. De la part esquerra de la façana en sobresurt la torre, on hi ha una finestra emmarcada amb pedra motllurada al primer pis, una finestra emmarcada amb pedra bisellada al segon pis i una emmarcada amb monòlits de pedra treballada al tercer pis. La façana nord mostra diverses parts diferenciades. A la dreta hi ha la torre, on s'observa un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta tapiat a la planta baixa al que s'accedia a través d'unes escales de pedra. Al segon pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i al tercer, com a la façana oest, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La part central de la façana mostra diverses reformes i té un cos adossat de planta rectangular al centre. En aquesta part s'observa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra motllurada a la planta baixa, dues finestres emmarcades amb pedra treballada i una amb pedra bisellada al primer pis. A les golfes hi ha tres pilars quadrats motllurats al capitell i a la base que han quedat integrats al mur, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A la part esquerra de la façana hi ha adossat un cos, molt reformat, on hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una obertura d'arc rebaixat actualment tapiada. La façana est està dominada pels cossos adossats reformats. S'observa a l'extrem superior, la façana est de la torre amb una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a nivell de tercer pis. | 08151-97 | Carretera de Casa Miquela, 2-4. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | El Solà apareix documentat en el fogatge de 1553 fet per Pere Espinal, del mas Vilasendre, on es reflectien els principals caps de cases, entre els quals es hi ha Joan Solà i Pere Solà. L'edificació actual és una construcció dels segles XVII i XVIII. | 41.9344100,2.0602400 | 422091 | 4642921 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56489-foto-08151-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56489-foto-08151-97-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El Solà era una casa de parada de pastors i ramats que seguien el camí ramader en els seu pas pel nucli d'Oristà. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56490 | El Castellot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castellot-2 | AADD (1990). Els castells catalans, Volum IV. Rafael Dalmau Editor. MASRAMON, Ramon (1983). 'Identificació del Castellot de Sant Feliu Sasserra'. Ausa, volum 11, núm. 105. 1983. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XIII-XVIII | El Castellot es troba situat a 700 metres al sud-est del nucli urbà de Sant Feliu Sasserra i al nord de la masia de Serrajòrdia. Es tracta d'una masia que conserva uns vestigis ben espectaculars de construcció medieval. De planta rectangular està formada per planta baixa i dos pisos, el segon construït amb obra al 1940 i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Bona part dels murs de càrrega estan construïts amb maçoneria de pedra treballada disposats en filades regulars i presenta cantonades diferenciades. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat central a la planta baixa. Al primer pis s'obren dues finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra treballada i al segon pis tres finestres d'obra. Davant l'extrem esquerre de la façana hi ha una pallissa construïda amb pedra que presenta els emmarcaments de les obertures amb maó. A la façana est hi ha adossada una estructura agropecuària, de teulada d'una vessant, que ocupa tota la planta baixa. A nivell de primer pis hi ha dues finestres, la de la dreta emmarcada amb pedra treballada, i al segon pis una finestra d'obra. La façana oest presenta un cos d'obra que forma una terrassa amb una porta d'accés. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra treballada, i al segon pis una finestra de nova construcció. La façana nord presenta una finestra emmarcada amb maó i coronada amb maó pla al primer pis. A nivell de planta baixa hi ha un cos adossat de teulada d'una vessant que sobresurt perpendicularment. Els murs estan construïts amb pedres treballades disposades en filades regulars i s'hi obre un portal d'accés coronat amb una llinda de fusta on hi ha la data inscrita de 18 + 96. Al costat d'aquest cos s'hi conserva una paret d'uns 6 metres d'altura que formava part d'un 'castell'. Es pot suposar, per tant, que pel bastiment de la masia s'haguessin aprofitat les restes arquitectòniques i les pedres treballades d'aquest antic castell / casal medieval anomenat el Castellot. | 08151-98 | Sector oest del terme municipal | La masia del Castellot es va bastir sobre la planta original, sòlidament assentada sobre murs, arcades i voltes medievals. Fins fa un temps ningú sabia donar raó de la seva història, ni tant sols de la seva condició: un castell? Una torre d'observació? Una domus?. La teoria més divulgada era la que hom suposava que es tractava d'una 'guàrdia' a mig camí entre els castells de Tornamira i de la Cirera. Una altra teoria la considerava com una 'domus' que havia de ser seu dels senyors Tord (Turdo), llinatge de Donzells que habitaven a la zona. Ramon Masramon va identificar el Castellot amb la Sala de Sant Feliu Sasserra a través de la coincidència de d'heretats del mas Coma de Borrassers 'És Patró Coma de Borracès com apossehint lo mas Sala Castell [sic] de St. Feliu Çasserra y lo Capítol per la Tresoria ' i el fet que el Castellot és una de les heretats més velles del patrimoni de la Coma de Borrassers. La Sala estava ubicada dins el terme del castell de Tornamira i era una batllia del Paborde de Palau, del monestir de Ripoll documentada al segle XIV, en donació que feu Pere de Sala de Borredà, de la parròquia de Sant Feliu Sasserra, 'i la batllia de la dita casa al seu germà Guillem ça Sala, per serveis de ell rebuts'. La Sala però apareix documentada l'any 1237 quan un tal Guillem Sala de Borredà signa com a testimoni d'una absolució operada pel Paborde de Desembre de la Seu de Vic. Aquest personatge era senyor del a Sala de Sant Feliu i estava maridat amb Berenguera de Pinós. Fou pare de Mateu, de Guillem (que fundà el benefici de Nostre Senyora del Cor a la Seu de Vic, l'any 1298), de Berenguera i de Brunissendis. La descendència d'aquesta germandat s'anà estenent per la comarca del Lluçanès i per la Plana de Vic, de tal manera que durant la baixa Edat Mitjana i tota la Moderna veiem la genealogia entroncada amb un bon pilot de cases dels voltants. És a partir del segle XVII que l'hereu de la Coma apareix amo de la Sala, que ha arribat a les seves mans en raó del seu matrimoni amb Maria Anna Golobardes, filla de Ramon i de Maria, celebrat l'any 1685. L'esmentada Maria Anna havia heretat la Sala per raó de pubillatge. Així doncs, des de finals del segle XVII l'amo de la Sala de Sant Feliu Sasserra era l'hereu de la Coma de Borrassers i encara avui l'amo de 'el Castellot' de Sant Feliu és l'hereu de la Coma de Borassers. | 41.9379900,2.0278600 | 419411 | 4643348 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56490-foto-08151-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56490-foto-08151-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56490-foto-08151-98-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'interior es conserven unes tines de vi reconvertides en dipòsits d'aigua. | 94|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56491 | Pla Moixons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-moixons | TORRES, Jordi (2003). Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis i llegendes de transhumància. Solc. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | Pla Moixons és una masia situada al sud del nucli urbà de Sant Feliu Sasserra, just al límit oest del terme municipal d'Oristà, als peus d'un empriu, anomenat l'empriu de Pla Moixons, de l'antic camí ramader. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central fruit de diverses ampliacions, i diverses estructures adossades. El volum central està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. L'edifici, de planta baixa, primer pis i golfes, està coronat per una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'est, presenta un cos adossat a la dreta, força reformat. A la resta de la façana s'observa un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1790 junt amb una creu inscrita a la llinda, a nivell de planta baixa. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes una finestra emmarcada amb pedra treballada. La façana sud presenta dues obertures per planta. A la planta baixa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera i una finestra emmarcada amb pedra bisellada. Al primer pis una finestres emmarcada amb pedra bisellada i una emmarcada amb pedra treballada repicada, i a les golfes, dues finestres emmarcades amb pedra treballada, una de les quals repicada. La façana oest està completament arrebossada i té dos contraforts adossats que sobresurten del centre de la façana. S'hi observa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera a nivell de planta baixa, i una finestra reformada tant al primer pis com a les golfes. La façana nord fa un queixal, quedant a mà esquerra un cos adossat reformat modernament. En aquesta façana només s'observa una finestra emmarcada amb pedra bisellada a nivell de primer pis, i una finestra emmarcada amb maó situada en el queixal i que dóna accés a la cisterna que hi ha adossada en aquesta façana. | 08151-99 | Sector oest del terme municipal | Pla Moixons va ser edificada a finals del segle XVIII, tal com indica una llinda de l'edifici datada l'any 1790. | 41.9403000,2.0240000 | 419094 | 4643608 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56491-foto-08151-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56491-foto-08151-99-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Davant la casa hi ha l'empriu de Pla Moixons que també servia d'era d'aquesta casa. Aquest era un lloc força gran on hi paraven els ramats transhumants i els traginers tant per fer-hi nit com per aprofitar per anar a comprar al poble, situat a menys d'un quilòmetre. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56492 | Castell d'Olost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-dolost | <p>AADD (1990). Els castells catalans, Volum IV. Rafael Dalmau Editor. GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006.</p> | XVI | <p>El castell d'Olost es troba situat al nord del terme municipal d'Oristà, en una fondalada al sud del nucli urbà d'Olost, prop de la riera d'Olost. Es tracta d'un castell restaurat recentment i habitat temporalment, de planta rectangular, tres pisos d'alçada i amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs són de maçoneria de pedra i presenta cantonades diferenciades. Destaca la torre del segle XV, centrada a la dreta i sobresortint de la façana principal que presenta un coronament amb merlets refet modernament. La façana principal, orientada a l'oest, presenta una portalada d'arc rebaixat al primer pis a la qual s'accedeix a partir d'una escalinata de pedra moderna, i diverses finestres emmarcades amb pedra treballada. A l'esquerra hi ha les restes d'un possible matacà i diverses fines espitlleres. La façana sud presenta un portal d'arc de mig punt a la planta baixa, que constituïa antiga entrada principal al castell. Flanquegen el portal algunes finestres emmarcades amb pedra i un mica més amunt s'hi obren tres fines espitlleres. Al primer pis hi ha cinc finestres emmarcades amb pedra, dues de les quals unides per un balcó. A les golfes hi ha quatre finestres de menors dimensions i tres en forma de galeria. Davant d'aquesta façana hi ha un mur de pedra que salva un alt desnivell del terreny i que s'allarga paral·lelament fins a una torre situada a l'entrada del complex, de planta quadrada, construïda amb murs de maçoneria de pedra, coronada amb merlets i amb espitlleres com a obertures originals. També s'hi observa un rosetó amb vitrall i unes arcades apuntades a la part inferior de la torre. Enmig del mur nord d'aquesta torre hi ha un pedra monolítica amb un relleu esculpit d'una figura humana nua. A la façana est i nord es pot observar com el castell es troba bastit sobre una plataforma de roca natural. Aquestes façanes estan formades per cossos sobresortints amb teulades d'una vessant i diverses obertures, entre les quals cal destacar dues petites finestres al segon pis, esqueixades i coronades amb arc de mig punt. La part baixa s'hi observen diversos contraforts. Al voltant del castell hi ha diverses construccions annexes que es fan servir d'habitatge pels masovers. Tot el recinte es troba tancat per un mur de pedra coronat amb barbacana de teula. Just a l'entrada del castell, fora el mur del recinte hi ha un antic pou de finals del segle XVII.</p> | 08151-100 | Sector nord-est del terme municipal | <p>Documentat el 1117 en el testament de Bernat Guillem d'Olost el castell va sorgí de la descomposició del terme primitiu de l'antic castell d'Oristà. El castell no fou mai una fortificació estratègica de defensa tal com ho indica la seva situació sinó que fou més aviat una residència rural senyorial, erigit com a aglutinador d'unes possessions feudals. Es coneixen diverses deixes i traspassos consignats als testaments d'una sèrie de personatges que deixen entreveure una estreta relació amb l'Estany, on alguns es feien enterrar, i amb Gurb, que s'havia de fer ferma i efectiva durant el segle XIII. Així a finals del segle XII trobem esmentada Beatriu esposada amb Arnau Pere de Gurb, que tenia el castell de Gurb com a primer castlà. Des del seu matrimoni, Arnau Pere passà a residir al castell d'Olost. El castell fou heretat per Ermessendis, casada amb Guillem de Peguera, descendent de la línia primogènita dels castlans de Peguera, família que s'havia de convertir des d'aquest moment en la titular de la jurisdicció d'Olost i predestinada a aglutinar, sota el seu senyoriu, bona part de les terres del Lluçanès central. El castell fou destruït el 28 de juny de 1465 a resultes de la guerra remença, guerra contra Joan II, acabada el 1472, cosa que consta en la capitulació de la ciutat de Vic a Joan II. Al mateix segle XV el castell fou restaurat i l'any 1571 consta que hi vivia un prevere gascó nouvingut. El 28 de novembre de 1620 es va establir un conveni entre Onofre de Cortit i els seus fills Josep i Agnès de Cortit i de Peguera, hereus del castell, amb Joan Lidon, mestre d'obres francès, habitant a Olost per tal que es reparés el castell. Es tractava de refer íntegrament algunes parets exteriors de la fortalesa -principalment de la façana -i restaurar la teulada i els sostres. Pactaren de començar l'obra el dia 1 de novembre de 1621 i acabar-la el 31 de maig de l'any següent. El preu de la mà d'obra, materials a part, fou de 135 lliures barceloneses, una suma força respectable que fa pensar que les obres fetes foren importants.</p> | 41.9768700,2.0945600 | 424986 | 4647605 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56492-foto-08151-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56492-foto-08151-100-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-07-01 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'interior del castell hi ha una capella dedicada a Santa Anna. | 94 | 45 | 1.1 | 1771 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 56499 | Gurrians | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gurrians | ROCAFIGUERA, Francesc de (1987). 'El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet'. Ausa, volum 12, núm. 118-119. 1987. | XVII | Gurrians és una masia situada al nord-est del nucli urbà de Sant Feliu Sasserra, al nord de l'anomenat raval de Sant Feliu, just al límit entre els termes municipals d'Oristà i Sant Feliu Sasserra. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal i diverses estructures adossades al voltant. El volum principal, de planta baixa, primer pis i golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb molt morter, amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, té un pati al davant, delimitat per un mur de pedra, la mateixa façana i una estructura de dos nivells que tanca el pati per l'oest. A la façana s'observa un ample portal d'arc de mig punt adovellat, i dues finestres petites, una emmarcada amb maó, a la planta baixa; i tres finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis, la central de les quals, de majors dimensions, té decoració d'arc conopial a la llinda. A la façana oest s'hi observen dues finestres emmarcades amb maó a la planta baixa i quatre finestres al primer pis, una de nova obertura, dues emmarcades amb monòlits de pedra treballada i una emmarcada amb pedra bisellada. La façana nord té una estructura quadrada adossada al centre de la façana i diverses estructures d'ús agropecuari, actualment en desús a uns metres, la majoria de les quals bastides amb murs de maçoneria de pedra i reformades amb maó. A la façana hi ha únicament una porta emmarcada amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta, i una finestra emmarcada amb maó a la planta baixa, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis. La façana est té un cos adossat modernament a la part esquerra a nivell de planta baixa. A la resta de la façana s'observa una disposició simètrica, amb cinc finestres emmarcades amb maó a la planta baixa, cinc finestres emmarcades amb maó al primer pis, just sobre les cinc de la planta baixa, i dues finestres emmarcades amb maó a les golfes. | 08151-107 | Sector oest del terme municipal | Gurrians es troba documentada entre finals del segle XIV i principis del XV en el capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany en el que hi ha Berenguer de Gurians formant part de la batllia del mas Serra de Sant Feliu. L'edificació actual és probablement una construcció del segle XVII ampliada i reformada posteriorment. | 41.9502500,2.0267700 | 419336 | 4644711 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56499-foto-08151-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56499-foto-08151-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56499-foto-08151-107-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56500 | Casanova de la Coromina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-la-coromina | ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. | XIX | La Casanova de la Coromina es troba situada a l'est de la masia de la Coromina i al sud de la masia d'Olorins, prop del torrent d'Olost. Es tracta d'un edifici de planta rectangular format per planta baixa i un pis amb teulada de doble vessant -restaurada - amb aigües a les façanes principal i posterior. Està construït amb murs de maçoneria de pedra irregular amb morter i presenta alguns coberts adossats, alguns de nova construcció. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal d'accés emmarcat amb brancals de pedra i llinda de fusta coronat per una barbacana moderna. A la dreta hi ha una petita obertura a mode d'espitllera. Al primer pis s'hi obren dues finestres amb ampit de pedra i llinda de fusta, la de la dreta emmarcada amb brancals monolítics de pedra. A l'esquerra de la façana sud i ocupant tota la façana oest hi ha un cobert, amb teulada d'una sola vessant i amb diversos finestrals moderns d'arc de mig punt, que s'ha habilitat com a part de l'habitatge i que antigament estava obert. A la façana est hi ha un porxo de nova construcció sustentat amb pilars de pedra i teulada d'una vessant. Presenta un portal emmarcat amb pedra treballada i una finestra a l'esquerra amb llinda de fusta. Al primer pis hi ha dues finestres coronades amb llinda de fusta. La façana nord hi ha un cos adossat que sobresurt perpendicularment amb teulada d'una sola vessant on s'hi obre una finestra coronada amb llinda de fusta. A la dreta de la façana hi ha una porta i una finestra coronada amb llinda de fusta i a nivell de primer pis s'hi obre una finestra també amb llinda de fusta. | 08151-108 | Sector central del terme municipal | La Casanova de la Coromina es troba documentada des de mitjans de segle XIX, quan apareix en un llistat de masies de la parròquia de Santa Maria de la Torre. L'edifici es va anar deteriorant fins trobar-se pràcticament enrunada. L'actual llogater la va reconstruir els anys 80 mantenint els elements arquitectònics que s'havien conservat. | 41.9609800,2.0828100 | 423994 | 4645851 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56500-foto-08151-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56500-foto-08151-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56500-foto-08151-108-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La casa es va restaurar els anys 80 del segle XX. | 96|98|119|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.