Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 56394 | Santa Maria de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-la-torre | FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | Santa Maria de la Torre es troba situada al carrer Mossèn Riba Pont del nucli de la Torre d'Oristà. Es tracta d'una església de planta rectangular i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular amb carreus ben tallats a les cantonades i disposats regularment en filades a la façana principal. La façana principal, orientada al sud, presenta una portada rectangular emmarcada amb pedra treballada i timpà d'arc de mig punt a sobre amb decoració a l'interior. Tanca una porta de ferro amb la data clavatejada de 1896. A sobre s'hi obren dues finestres geminades, allargades i coronades amb arc de mig punt que es sustenten amb un pilar de pedra treballada. A sobre hi ha un timpà amb una decoració d'òcul interior. A nivell de teulada hi ha un fris amb decoració d'arcs de mig punt cecs, d'imitació de les esglésies romàniques, que ressegueix els vessants de la teulada. Corona la teulada una creu de pedra i dos elements de decoració punxeguts situats als extrems. La façana oest presenta diversos cossos adossats amb finestres i arcades emmarcades amb maó, tant a plec de llibre com pla. També s'observen cantonades diferenciades integrades als murs, fruit de les ampliacions al llarg dels anys. A la façana est hi ha annexada la torre del campanar, de planta quadrada, coronat amb teulada de quatre vents. Construït amb maçoneria de pedra parcialment arrebossat presenta cantonades diferenciades a la vista. El campanar té quatre ulls d'arc de mig punt amb tres campanes i a la torre s'obren dues finestres a mode d'espitllera amb coronament d'arc de mig punt, alineades verticalment. A la façana nord s'hi adossa la rectoria que té l'entrada per la banda est. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra arrebossats i cantonades diferenciades, i està formada per planta baixa i dos pisos. La planta baixa presenta un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada i on hi ha la data de 1880 i una obertura moderna a la dreta que dóna accés a la seu d'una entitat bancària. Al primer pis hi ha dos balcons que presenten la base de pedra motllurada i l'accés emmarcat amb brancals i llindes de pedra bisellada. Al segon pis hi ha dues finestres, de menors dimensions, emmarcades amb pedra bisellada. | 08151-2 | C. Mn. Riba Pont, 56. Nucli urbà de la Torre d'Oristà. Oristà | L'església de Santa Maria de la Torre d'Oristà nasqué dins el terme de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. La primera notícia que tenim de l'indret de la Torre d'Oristà data del 26 de gener de l'any 968, en un document escrit i testificat pel sacerdot Sunifred que fa referència de la donació al monestir de Ripoll de dues vinyes situades al Castell d'Oristà, prop de la Torre. La següent notícia no apareix fins més tard, i aquesta vegada fa referència a l'església: es tracta d'un testament de Guillema de Tornamira, la qual l'any 1241 disposa que se l'enterri en l'església de la 'Turre', de la parròquia d'Oristà. A mitjans segle XVII, tant Sant Andreu com Santa Maria de la Torre formaven sengles nuclis de població. En una visita pastoral del bisbe Pascual de l'any 1689 es notifica que Santa Maria de la Torre té 14 cases juntes; que es celebra missa un diumenge per l'altre i que la capella no té fonts baptismals, ni sagrari ni fossar. Al segle següent Santa Maria reunia 83 cases juntes i per primera vegada, un una visita del bisbe Francesc de Veyan, s'utilitza la paraula de sufragània per parlar de Santa Maria de la Torre. En aquesta època calgué reformar l'església i fer-la més gran. El 1804 es posà un vicari resident en la sufragània de Santa Maria i mig segle més tard es documenta la facultat que té l'església de guardar la Santíssima reserva i d'administrar els sagraments. El creixement de la sufragània no s'aturà i a l'any 1877 se li atorgà la categoria de parròquia. L'any 1880 s'acabà la construcció de la casa del rector i el 1888 també s'acabaren les obres de restauració de l'església, centrades sobretot en la teulada de l'edifici. A finals de segle XIX Santa Maria tenia 70 cases i 9 masies amb un total de 350 habitants; tenia escola mixta i també un vicari-mestre. A principis del segle XX, al 1905 s'amplià l'església. El 1936 el temple fou saquejat i es retornà al culte ràpidament acabada la Guerra Civil (FONT;1992). | 41.9568900,2.0528100 | 421503 | 4645424 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56394-foto-08151-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56394-foto-08151-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56394-foto-08151-2-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 92|94|96|98|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56396 | Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sebastia-1 | AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | L'ermita de Sant Sebastià es troba situada a l'extrem sud-oest de la costa del Castell, damunt un puig que domina el poble d'Oristà, entre la riera Gavarresa i la carretera que uneix Casa Miquela amb Sant Feliu Sasserra. L'església és d'una sola nau, amb absis carrat i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs són de maçoneria de pedra irregular arrebossats, amb alguns panys escrostonats, i amb cantonades diferenciades. La façana principal, orientada al nord-oest, presenta un portal central emmarcat amb pedra motllurada. A la llinda hi ha la inscripció de 17+22. Sobre el portal hi ha una dovella de pedra, aprofitada de l'antiga església, amb el relleu de la imatge de Sant Cristòfol emmarcat dins un rombe. Una mica més amunt s'obre un òcul motllurat i a l'esquerra hi ha adossat un campanar de torreta cobert amb teulada de quatre vessants de forma piramidal, amb dos ulls d'arc de mig punt, i coronat per una creu de ferro. A la façana nord-est hi ha una petita finestra esqueixada coronada amb decoració d'arc de mig punt tapiada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra. La façana sud-est hi ha l'absis carrat i no presenta obertures i la façana sud-oest presenta un petit cos adossat de teulada d'una sola vessant amb una finestra esqueixada decorada amb arc de mig punt i una finestra a la façana principal emmarcada amb monòlits de pedra. | 08151-4 | Sector central del terme municipal | Antigament la capella s'havia anomenat Sant Cristòfol (documentada des de l'any 923) i, segons tots els indicis, havia estat la capella del castell d'Oristà. Enderrocada pels terratrèmols del segle XV, es concedeix al rector d'Oristà construir de nou la capella de Sant Cristòfol, situada al puig de Sant Joan. El permís especificava que hi podien aixecar dos altars, l'un dedicat a sant Cristòfol i l'altre a sant Sebastià, protector contra la pesta que es va popularitzar a tot Catalunya durant el segle XV. A partir del segle XVII ja s'anomena església de Sant Sebastià i el 1686 arran de la visita del bisbe Antoni Pasqual se sap que no tenia sagrari, ni fonts, ni fossar i s'hi deia missa matinal cada diumenge. L'any 1722, en temps del rector Jaume Codina, s'aixecava la nova capella de Sant Sebastià en substitució de la capella que s'hi havia bastit en el segle XV. Damunt del dintell es col·locà una bonica dovella central pertanyent al portal d'arc de mig punt de la capella anterior, on hi ha esculpida la imatge de Sant Cristòfol en un estil goticitzant, a datar probablement de la segona meitat del segle XVI. L'angle esquerre de la façana fou aprofitat com a base d'un petit campanar, el qual sobrepuja la teulada de la capella un parell de metres. El divendres 24 de juliol de 1936, entre les dues i les tres de la tarda, milicians del Comitè Antifeixista de Vic es presentaren al poble d'Oristà i procediren al saqueig de l'església parroquial i de la casa rectoral. Apilaren imatges, mobles, ornaments i la documentació de l'arxiu parroquial a la Plaça Major i hi calaren foc. L'endemà, dia de sant Jaume també saquejaren la capella de Sant Sebastià. Hi foren destrossats l'altar i les imatges. Acabada la Guerra Civil es renovà el culte a la capella, un cop netejada i pintada i s'hi col·locà una imatge de sant Sebastià de nova factura, costejada per una família del poble, que es reposà el dia de la festivitat del sant, el 20 de gener de 1941 (ORDEIG;1995). | 41.9339600,2.0627800 | 422301 | 4642869 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56396-foto-08151-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56396-foto-08151-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56396-foto-08151-4-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 96|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56397 | Sant Nazari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-nazari | GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | Es va restaurar l'any 1993 | La capella de Sant Nazari es troba situada davant la façana nord-est del mas Sant Nazari. Es tracta d'una capella de planta rectangular d'una nau, amb absis carrat i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals coronada per un campanar d'espadanya d'un sol ull i una creu de ferro a la part superior. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular disposades en filades força regulars. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta un portal d'arc de mig punt modern fruit de la restauració, i una petita finestra, a mode d'espitllera, a sobre. A la façana de l'absis, al nord-est, hi ha una finestra esqueixada d'arc de mig punt. | 08151-5 | Sector nord del terme municipal | L'any 1936 la capella va ser profanada. La capella, als anys 80 del segle XX, es trobava arrebossada i s'havia fet servir com a magatzem de la casa. La porta d'entrada estava formada per una gran obertura rectangular amb una biga de ferro a mode de llinda i a sobre s'hi obria una estreta i llarga finestra rectangular. A l'interior encara es conservaven restes d'algunes pintures. En les visites pastorals de finals del segle XVII la capella encara no existia. Fou edificada durant el segle XVIII formant part de la parròquia de Santa Eulàlia de Pardines. | 41.9779100,2.0261800 | 419322 | 4647782 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56397-foto-08151-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56397-foto-08151-5-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56401 | Sant Salvador de Serradellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-de-serradellops | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa de Manlleu. PLADEVALL, Antoni (1975). 'Sant Salvador de Serradellops' Hoja diocesana, 29 de setembre de 1975. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XII | L'església de Sant Salvador de Serradellops es troba situada davant la façana nord de la masia de Sansalvador de Serradellops, lleugerament aixecada i envoltada perimetralment amb un mur de pedra. Originalment era una petita església d'una sola nau coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular amb una finestra d'una sola esqueixada. Aquesta estructura inicial fou modificada per l'obertura d'un arcosoli al mur de migjorn, que abarca tota la seva amplada i reforçat exteriorment amb un altre mur que suporta el campanar d'espadanya de dos ulls. Posteriorment l'església fou novament modificada allargant-la pel cantó de ponent, amb la nova amplada, la qual cosa generà una nau més ampla, també coberta amb volta, i amb una unió molt deficient entre les dues voltes de diferent amplada. L'aparell de la part original és de carreuons allargassats, simplement escairats i armats en argamassa, disposats en filades uniformes i poc regulars, que palesen els nodes constructius propis del final del segle XI, i del segle XII en obres rurals mancades d'ornamentació (ADD;1984). La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La porta, d'arc de mig punt adovellat es renovà al segle XVI i es situa sobre al mur de migdia de l'ampliació. Damunt la porta hi ha un carreu amb la data de 1787. A la dreta, sota el campanar s'hi obre una finestra esqueixada. En el mur nord s'hi construïren dos arcosolis i l'interior és arrebossat amb decoració barroca. | 08151-9 | Sector est del terme municipal | L'església de Sant Salvador de Serradellops es troba situada dins l'antic terme del castell d'Oristà. El nom del lloc i l'església apareixen en un document fals del 977 i en un altre al 1047. Les notícies segures corresponen al 1065, quan el bisbe de Vic, Guillem de Balsareny, donà a Adalbert i a Guerau un mas situat al terme del castell d'Oristà, a la parròquia de Sant Salvador de Serradellops, al Soler. Encara que consti que tenia funcions parroquials, havien de referir-se a la seva situació com a sufragània de Santa Maria d'Olost, ja que no consta en les llistes de parròquies que es confeccionaren abans de l'any 1154, ni en les posteriors. Quan coneixem la seva situació al 1687 en una visita del bisbe Antoni Pasqual ja figura com a sufragània de Santa Maria d'Olost. Perdurà fins el 1878 quan fou unida a la nova parròquia de Sant Jaume i Sant Cugat d'Alboquers. L'església sols conserva les funcions parroquials de cementiri per als membres de la família del mas Sansalvador. És cuidada pels propietaris del mas i manté el culte, encara que s'utilitzi en poques ocasions. | 41.9531300,2.1305400 | 427940 | 4644938 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56401-foto-08151-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56401-foto-08151-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56401-foto-08151-9-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Renaixement|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 92|94|95|96|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56402 | Sant Genís de Caraüll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-de-caraull-0 | FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). | L'església es troba totalment enderrocada. Les restes de l'edificació foren aprofitades per a la restauració de l'església parroquial de Sant Feliu de Terrassola (Santa Maria d'Oló) | Sant Genís de Caraüll (vell) es troba situada a l'extrem sud-oest de la serra de les Deveses a un quilòmetre de l'església de Sant Genís de Caraüll nou, al límit sud-est del terme municipal d'Oristà. Un vell camí amb alguns trams delimitat amb murs de pedra condueix a l'església des de la pista forestal que comunica Sant Genís de Caraüll nou amb la masia de del Pla del Vilar. Es tracta de les restes derruïdes de la primitiva església de Sant Genís de Caraüll, situades en un turó allargat que forma un precipici molt erosionat al cantó sud, sobre la riera de Sagalés. Totalment derruïda es conserven dos trams de murs. Un a la part sud, encarat al precipici on s'observa una cantonada, i l'altre en un punt elevat, ja que es tracta d'un mur que s'ha desplaçat del seu emplaçament original quedant diverses pedres unides amb morter en un bloc separat. Pocs metres a l'oest d'aquests dos trams de mur hi ha possibles tombes, que queden al descobert degut a l'erosió del punt on es troben. | 08151-10 | Sector sud-est del terme municipal | Sant Genís de Caraüll vell es trobava situada dins de l'antic terme del castell d'Oristà, al lloc de Caraüll. El lloc de Caraüll i l'església de Sant Genís es troben documentats l'any 943 en la donació que feren Esperand i la seva muller Sufícia a Sant Pere de Vic als seus canonges, de cases, una parellada de terra i set mujades de vinya situades al castell d'Oristà, a la vall de Caraüll, afrontant les terres amb la font de Sant Genís. Les funcions parroquials apareixen documentades a partir de l'any 1060 i en la relacions de parròquies anteriors al 1154; fins al segle XII consta la seva activitat com a parròquia. La Pesta Negra del 1348 i la conseqüent despoblació degueren motivar la desaparició d'aquestes atribucions; aleshores formà part de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. El segle XIV fou una època de canvis per la parròquia, tant a nivell religiós com civil. A nivell civil el terme de Caraüll formà una quadra amb autonomia civil i batlle propi, quadra que es mantingué fins que al 1840 el terme s'incorporà al municipi de Muntanyola. A nivell religiós, a causa del despoblament, Sant Genís es convertí en sufragània de Sant Andreu d'Oristà, tal com es reflecteix el 1627; una sufragània que tenia però fonts baptismals i fossar. Al segle XVIII es construí una església nova a uns vint minuts (a peu) de la vella, al costat del mas Oliveres, restant l'antiga totalment enrunada. | 41.9243300,2.1052600 | 425812 | 4641762 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56402-foto-08151-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56402-foto-08151-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56402-foto-08151-10-3.jpg | Inexistent | Pre-romànic|Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 91|92|85 | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56403 | Caraüll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caraull | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. ROCAFIGUERA, Francesc de (1987). 'El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet'. Ausa, volum 12, núm. 118-119. 1987. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | Caraüll és una masia situada en un punt elevat encarat al sud sobre la vall de Caraüll, per on passa la riera de Sagalés i la carretera C-670, just al nord del molí de Caraüll, a l'extrem sud-est del terme municipal. Es tracta d'una masia de grans dimensions, formada per un volum central amb diverses ampliacions posteriors (la més gran a l'oest) i diverses estructures adossades a est i sud., El volum central està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb poc morter i amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. L'edifici, de planta baixa, primer pis i segon pis, està coronat per una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta a la planta baixa un portal d'arc deprimit convex doble i una finestra emmarcada amb pedra treballada. De l'extrem esquerre en sobresurt una de les estructures agropecuàries que hi ha davant l'edifici. Al primer pis s'hi observen tres finestres, dues emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat i una emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al segon pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb llinda de fusta també bisellada. La façana est queda dominada per un cos adossat de dos nivells i teulada d'una sola vessant i únicament conté una finestra a nivell de segon pis, emmarcada amb maó. El cos adossat de dos nivells, a l'interior del qual hi havia les antigues tines de vi, presenta a la façana sud dos grans portals reformats a la planta baixa i dos arcades d'arc de mig punt emmarcades amb maó al primer pis. A la façana posterior hi ha dos portals emmarcats amb pedra treballada, un dels quals tapiat. La façana nord presenta a nivell de planta baixa un parament format per diverses filades de carreus regulars. S'hi observen dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa i tres finestres al primer pis, una emmarcada amb pedra treballada, una altra amb monòlits de pedra bisellada i l'últim amb pedra bisellada. Al segon pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra treballada, dues de les quals amb llinda de fusta. A la part dreta de la façana s'observa una ampliació, amb el nivell de teulada una mica més baix. En aquest cos adossat s'hi observa únicament un balcó emmarcat amb pedra treballada a nivell de primer pis. Encara més a la dreta hi ha una estructura adossada, probablement destinada a usos agropecuaris. La façana oest queda ubicada sobre un important desnivell. S'hi observa una finestra emmarcada amb pedra treballada, actualment tapiada, i una de nova obertura al primer pis i una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta al segon. Davant la façana principal hi ha un pati pràcticament tancat, travessat per una rampa empedrada que salva el desnivell, delimitat a banda i banda per estructures agropecuàries construïdes majoritàriament amb murs de maçoneria de pedra i teulades d'una sola vessant. | 08151-11 | Sector sud del terme municipal | El topònim Caraüll apareix ja l'any 945, quan Freric i la seva muller Odesinda van fer una donació de terres 'ad domum de Sant Andreu i de Sant Joan qui suni al comtat d'Osona, in kastro Uristi qui est in valle Karauuli'. Apareix documentat com a vila l'any 1108. Torna a aparèixer documentada en el capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'estany datat entre finals del segle del segle XIV i principis del XV, formant part de la batllia de del mas Vilar de Caraüll, i en el fogatge de 1553. La construcció actual, però, és una reconstrucció probablement del segle XVIII amb ampliacions posteriors. | 41.9154700,2.0850100 | 424122 | 4640796 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56403-foto-08151-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56403-foto-08151-11-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56408 | La Venta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-venta | ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | L'edifici es troba en runes. Conserva els murs de càrrega amb una altura mitjana pròxima als dos metres, amb màxims conservats a les façanes nord i oest, on arriben als cinc metres. La part nord de l'edifici està coberta de vegetació. | La Venta és una antiga masia, actualment en runes, situada al sud del nucli d'Oristà, a l'oest del carrer de la Ruixeda, just al sud de la carena coneguda com l'Esquena de l'Ase. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions enrunada, formada originalment per un volum principal i diverses estructures agropecuàries adossades a l'est. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra lligada amb morter i presenta carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. La façana principal, orientada al sud, conserva únicament els brancals de pedra bisellada (fins a un metre i mig d'alçada) del que havia estat el portal principal. De la resta de l'edifici se'n conserven trams dels murs de càrrega i de la distribució interior, amb altures que no sobrepassen els dos metres, exceptuant la cantonada entre les façanes nord i oest, i sense que s'hagi conservat cap obertura. Adossades a l'est de l'edifici hi ha les runes de diverses estructures agropecuàries. | 08151-16 | Sector sud del terme municipal | L'edifici apareix documentat per primera vegada, amb el nom de d'Aventa, l'any 1147. Les restes constructives que s'han conservat indiquen que probablement la última reedificació de la masia es va fer en els segles XVI o XVII. | 41.9225300,2.0613300 | 422167 | 4641601 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56408-foto-08151-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56408-foto-08151-16-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56409 | Mas Bossal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-bossal | Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | Perill d'esfondrament immediat. | Mas Bossal és una masia situada pocs metres a l'est del carrer de la Ruixeda, als peus, pel cantó sud, del puig Cornador, en una zona de camps. Es tracta d'una masia de petites dimensions parcialment enrunada formada per un volum principal, de planta pràcticament quadrada, de planta baixa i primer pis amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, que es conserva parcialment. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra lligada amb morter i presenta carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. La façana principal, orientada al sud, conserva a la planta baixa, un portal emmarcat amb pedra treballada i una petita porta a l'extrem esquerre, també emmarcada amb pedra treballada, i al primer pis una única finestra emmarcada amb pedra treballada i la data de 1776 inscrita a la llinda. De la façana oest, molt ensorrada, només se'n conserva una part a la dreta, deixant veure, a la resta, alguns dels murs mitgers que formaven la distribució interior. La façana nord, sense cap obertura, té un esvoranc a la part dreta i grans esquerdes a la resta. El mur de càrrega no és completament perpendicular al terra sinó que s'aboca progressivament cap a l'exterior, amenaçant la seva caiguda. Finalment, la façana est conserva una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra treballada al primer pis, a més d'una important esquerda a la dreta. | 08151-17 | Sector sud del terme municipal | El mas Bossal es va construir a finals del segle XVIII, prop d'on actualment hi ha el carrer de la Ruixeda i per on passava tant el camí ral com el ramader. | 41.9201200,2.0689300 | 422794 | 4641326 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56409-foto-08151-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56409-foto-08151-17-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56410 | Solà - Sagalés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sola-sagales | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. | XVII | L'edifici es troba en runes. Conserva els murs de càrrega amb una altura mitjana pròxima als tres metres, tot i que completament coberts de vegetació. Conserva alguna obertura, tot i que la majoria de carreus treballats que les emmarcaven s'han extret, probablement per utilitzar-les en altres construccions. | Solà - Sagalés és una antiga masia, actualment en runes, situada al sud del carrer de la Ruixeda, a mig camí entre la Casanova de Solà -Sagalés i la masia de Sagalés. Es tracta d'una masia de grans dimensions molt enrunada, formada originalment per un volum principal i diverses estructures agropecuàries adossades. Els murs de càrrega, conservats fins al nivell de primer pis, són de maçoneria de pedra lligada amb morter i actualment estan totalment coberts de vegetació. La façana principal de l'edifici estava orientada al nord-est i és en l'única façana on es conserva alguna obertura, concretament una finestra emmarcada amb pedra bisellada. De la resta de l'edifici se'n conserven trams dels murs de càrrega i dels murs mitgers de la distribució interior, tot i que molt enrunats i tapats per vegetació. Uns metres a l'est de l'edifici, a l'altre costat d'un camp, es conserva una estructura construïda amb murs de càrrega de maçoneria de pedra que per la seva tipologia podia haver estat la masoveria o algun altre tipus d'habitatge. | 08151-18 | Sector sud del terme municipal | Solà-Sagalés, antigament coneguda com Solà de Sagalés o simplement Solà, es troba documentada en el fogatge de 1553, en el que hi ha una relació de noms de caps de casa on es troba Joan Solà de Sagalers. L'edificació actual, molt malmesa, data del segle XVII i alguns dels seus elements arquitectònics, entre els que es compta una porta datada l'any 1689, van ser aprofitats per a la construcció de la Casanova de Solà-Sagalés. | 41.9083200,2.0625600 | 422252 | 4640022 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56410-foto-08151-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56410-foto-08151-18-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56414 | Casanova del Bach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-del-bach | ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | S'ha rehabilitat recentment. | La Casanova del Bach està situada a l'extrem nord d'una gran zona plana entre els torrents d'Olost i de la Font Salada, al nord-est del nucli urbà d'Oristà i al nord de la masia de la que agafa el nom. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal, ampliat en la seva part oest, i amb un cos adossat al sud-est. La masia està bastida amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. L'edifici, de planta baixa i primer pis, està coronat amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta a la planta baixa, i d'esquerra a dreta, una arcada d'arc de mig punt emmarcada amb lloses, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera, una porta emmarcada amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta i un portal emmarcat amb pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i tres finestres emmarcades amb pedra treballada, dues de les quals amb ampit motllurat. De la part dreta de la façana en sobresurt una estructura coronada amb una terrassa a la que s'accedeix a través de dues portes emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta i una gran obertura a l'extrem dret. A la planta baixa s'hi observa una finestra emmarcada amb maó i un portal emmarcat amb maó d'arc rebaixat que dóna accés a una sala coberta amb volta d'obra. La façana est té adossades diverses estructures agropecuàries bastides amb murs de maçoneria de pedra, tot i que algunes d'aquestes actualment està derruïdes. Pròpiament a la façana, s'hi observa una finestra emmarcada amb pedra, maó i fusta a la planta baixa, i dues obertures al primer pis, una finestra emmarcada amb maó a la dreta i una gran obertura, tipus eixida, a l'esquerra. La façana nord té en algunes parts un pis menys a causa del desnivell, de manera que es pot accedir directament al primer pis. S'observa, a la planta baixa, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, i al primer pis tres finestres emmarcades amb pedra treballada, la central de les quals reconvertida en porta. La façana oest presenta a la planta baixa una arcada d'arc de mig punt emmarcada amb lloses idèntica a la de la façana principal. Al primer pis s'hi observa una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i una altra finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. | 08151-22 | Sector central del terme municipal | La Casanova del Bach apareix documentada a mitjans del segle XIX, en un llistat de cases de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. Tot i així, per tipologia constructiva, es pot datar la construcció al segle XVIII. | 41.9454900,2.0742400 | 423265 | 4644138 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56414-foto-08151-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56414-foto-08151-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56414-foto-08151-22-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56415 | Sagalés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagales | BOLÓS, Jordi i HURTADO, Víctor (2001). Atles del comtat d'Osona (798-993). Rafael Dalmau editor. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | Sagalés es troba situada a l'extrem sud del terme municipal, en una fondalada on s'ajunta el torrent de Bojons amb la riera de Sagalés. Es tracta d'una masia formada originalment per una planta rectangular de planta baixa, un pis i golfes i que s'ha anat ampliant adossant-hi diferents cossos donant lloc un conjunt complex. Està construïda amb maçoneria de pedra irregular amb morter i cantonades diferenciades amb pedres de majors dimensions, conservant algunes parts amb restes d'arrebossat. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest presenta un portal adovellat (de curtes dovelles) d'arc de mig punt a la planta baixa, una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit de pedra al primer pis, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a les golfes. A la part esquerra hi ha un cos adossat que sobresurt perpendicularment on hi ha cinc finestres: tres petites finestres (una per planta) a la banda sud, i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra a l'oest. A la part est de la façana també hi ha adossat un cos amb teulada a una sola vessant. Hi ha dues finestres i destaca la del primer pis emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i una creu inscrita a la llinda. A l'interior de la planta baixa hi ha una antiga premsa de vi, encaixada al mur, que presenta el travesser i cargol de fusta i els encaixos picats a la paret. A la façana nord s'hi observa una ampliació a l'oest. Consta d'un portal emmarcat amb pedra treballada que s'hi accedeix a través d'una rampa. A l'interior hi ha una antiga tina de vi, actualment utilitzada com a dipòsit d'aigua. La resta de la façana està formada per cinc finestres sense alineació de petites dimensions. La façana est està formada per diferents cossos: una comuna que sobresurt, una ampliació al sud i un corral que sobresurt perpendicularment. A la façana s'hi obren 3 finestres, una al primer pis emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i dues a les golfes, de menors dimensions, emmarcades amb pedra treballada. La façana sud s'hi observen restes de l'arrebossat a la part dreta. La part inferior constitueix la part del femer i a nivell de primer pis s'hi obra una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A la banda sud de la casa hi ha un seguit d'estructures d'ús agropequari. | 08151-23 | Sector sud del terme municipal | Tot i no trobar documentació antiga refent a la masia, es pot considerar que va ser construïda probablement durant el segle XVII i ampliada i reformada posteriorment. La zona en la qual es troba ubicada la masia apareix documentada l'any 951 amb el nom de Segalarios. El topònim de Segalarios provindria d'una zona on es conreava el sègol. | 41.9041400,2.0666900 | 422589 | 4639554 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56415-foto-08151-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56415-foto-08151-23-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56416 | Cal Llangardaix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llangardaix | ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. | XVIII | L'edifici es troba en runes. Conserva els murs de càrrega fins a una alçada màxima de planta baixa i primer pis, en alguns punts just fins on començava la teulada, actualment inexistent. Una part de l'interior està coberta de vegetació. | Cal Llangardaix és una antiga masia, actualment en runes, situada al sud de l'església de Sant Nazari de la Garriga, a l'extrem sud d'un serrat situat sobre la riera de Sagalés, ocupat actualment per un bosc de pins. Es tracta d'un habitatge de mitjanes dimensions parcialment enrunat, format originalment per un volum principal de planta baixa i primer pis, i diverses estructures adossades al voltant. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra petita lligada amb morter i s'hi observen diverses ampliacions, tant laterals com en alçada. Presenta cantonades diferenciades amb carreus treballats, tot i que algunes d'aquestes ja no es conserven. La teulada, actualment inexistent, era de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal era probablement la sud-oest, tot i que actualment és la que es troba més enrunada, amb el mur de càrrega pràcticament aterrat, deixant veure la distribució interior, amb murs mitgers d'entre un i dos metres d'alçada. La façana nord-oest, presenta un important esvoranc a la part dreta. A l'esquerra hi ha dues obertures, una de petita emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa i una emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis. A la part dreta hi ha unes escales de pedra que conduïen a un accés directe al primer pis. La façana nord-est conserva una única obertura, emmarcada amb pedra treballada, que donava accés a una tina de vi, al primer pis, que conserva amb els elements ceràmics de les parets laterals. Just a la dreta d'aquesta obertura sobresurt una estructura de planta quadrada dins la qual hi ha una altra tina de vi, que també conserva l'enrajolat lateral que en aquest cas, a diferència de la tina que hi ha a l'interior del volum principal, té la ceràmica vidriada. La façana sud-est conserva tres finestres, dues emmarcades amb pedra treballada, una a la planta baixa i l'altra al primer pis, i una altra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, al primer pis. | 08151-24 | Sector sud del terme municipal | Cal Llangardaix apareix documentada a mitjans del segle XIX, en un llistat de cases de la parròquia de Sant Nazari de la Garriga. Tot i així, per tipologia constructiva, es pot datar la construcció al segle XVIII. | 41.8991800,2.0563600 | 421726 | 4639013 | 08151 | Oristà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56416-foto-08151-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56416-foto-08151-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56416-foto-08151-24-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56418 | El Convent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-convent | ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. | XVIII | L'edifici es troba en ruïnes. Conserva els murs de càrrega fins a una alçada màxima de poc més de dos metres. No conserva cap obertura, ja que els carreus treballats que les emmarcaven s'han extret, probablement per utilitzar-les en altres construccions. | El Convent és un antic habitatge, actualment en runes, situat pocs metres al sud de l'església de Sant Nazari de la Garriga, a l'extrem sud del terme municipal. Es tracta d'un habitatge de mitjanes dimensions molt enrunat, format originalment per un volum principal amb murs de càrrega, conservats fins al nivell de primer pis, de maçoneria de pedra petita lligada amb morter. Presenta cantonades diferenciades amb carreus treballats, tot i que bona part d'aquests s'han anat extraient de l'edifici. Les ruïnes de l'edifici, on ha crescut vegetació tant a l'interior com a l'exterior, no permeten fer-se una idea clara d'on era l'accés principal. Tot i així es conserven els trams inferiors d'alguns dels murs mitgers, el que permet imaginar-se una distribució de la planta baixa, formada per un mínim de quatre estances. | 08151-26 | Sector sud del terme municipal | El Convent apareix documentat a mitjans del segle XIX, en un llistat de cases de la parròquia de Sant Nazari de la Garriga. Tot i així, per tipologia constructiva, es pot datar la construcció al segle XVIII. | 41.9012500,2.0555400 | 421661 | 4639243 | 08151 | Oristà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56418-foto-08151-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56418-foto-08151-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56418-foto-08151-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56420 | La Mallorca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mallorca | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. | XVI | L'última ampliació de l'edifici, a l'oest, està pràcticament aterrada i en la part antiga s'observen forats i deformitats en els murs de càrrega. | La Mallorca és una masia situada en un punt elevat protegit per cingles a oest i sud sobre la riera Gavarresa, al costat de llevant d'aquesta, just a l'altre costat d'on es troben les masies de cal Miquelet i Rocaguinarda. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central amb diverses ampliacions posteriors, l'última de les quals és a l'oest, El volum central està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb poc morter amb alguns trams amb filades regulars de carreus petits, i amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. L'edifici, de planta baixa i primer pis, està coronat per una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta una ampliació a l'esquerra i el volum antic dividit en dos parts, ja que el mur de càrrega de l'extrem dret sobresurt cap enfora diferenciant-lo del mur de tram central. Precisament en aquest tram central hi ha un imponent portal adovellat d'arc de mig punt, amb una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat just a sobre. A la part de la dreta, s'observen una petita finestra emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa i una reformada amb maó al primer pis. A la part esquerra, que correspon a l'ampliació i que és també la part més deteriorada s'hi observa un portal emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta i una eixida al primer pis amb brancals de pedra i sense coronament, ja que en aquesta part no s'ha conservat la teulada. Més a l'esquerra hi ha una estructura adossada construïda amb murs de maçoneria de pedra i teulada d'una vessant. La façana est presenta a la part central un important forat al mur de càrrega. A l'esquerra del forat hi ha una petita finestra emmarcada amb pedra treballada i a la dreta una porta emmarcada amb llinda de fusta i brancals de pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, actualment tapiada. La façana nord presenta, en el volum antic i a nivell de planta baixa una finestra reformada i al primer pis tres finestres, una emmarcada amb monòlits de pedra treballada, una altra amb pedra bisellada i ampit motllurat i l'última reformada. A la dreta, en el cos ampliat s'observa únicament una petita finestra emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa. La façana oest té en primer pla una estructura adossada de teulada a una vessant i darrera el mur de càrrega de l'ampliació de l'edifici, bastit amb maó. S'hi observen dues finestres emmarcades amb maó. A uns metres davant la façana principal hi ha diverses estructures agropecuàries construïdes amb murs de maçoneria de pedra i teulades d'una sola vessant, que tanquen un petit pati just davant l'edifici. | 08151-28 | Sector sud del terme municipal | La Mallorca apareix documentada en el fogatge de 1553, en el que hi ha una relació de noms de caps de casa on hi ha Gaspar Quintana, que està al mas Rocha Mallorcha. L'edificació actual data probablement dels segles XVI o XVII amb reformes i ampliacions posteriors. | 41.9166000,2.0511600 | 421316 | 4640952 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56420-foto-08151-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56420-foto-08151-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56420-foto-08151-28-3.jpg | Legal | Renaixement|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 95|98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56421 | Obertes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/obertes | ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. | XVIII | Obertes està situada a l'oest del serrat de Sant Nazari davant de la cinglera de les Nou hores, sobre la riera Gavarresa. Es tracta d'una masia formada per un volum principal i diversos cossos adossats d'ús agropecuari i ampliacions fetes al llarg dels anys amb teulades de diferents nivells d'alçada i vessants. Està composada per planta baixa, un pis i golfes, i construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular parcialment arrebossats amb cantonades diferenciades de pedres de majors dimensions. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat, emmarcat amb maó, tres finestres al primer pis i un cobert adossat a la part esquerra. La façana nord-est hi ha una porta d'accés a nivell de primer pis, un cos adossat perpendicularment i dues finestres a nivell de golfes. A la façana nord-oest hi ha un altre cos adossat de teulada a inferior nivell, i una finestra emmarcada amb ampit de pedra i brancals de maó. La façana sud-oest està formada per un complex de cossos adossats. De la façana antiga s'observa una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis i una finestra emmarcada amb brancals de maó i pedra a les golfes. En un dels cossos s'hi obre una galeria de tres arcs rebaixats de maó. La part del femer també presenta una obertura en arcada, d'arc de mig punt. | 08151-29 | Sector sud-oest del terme municipal | La masia d'Obertes apareix documentada com Aubertes a mitjans del segle XIX, en un llistat de cases de la parròquia de Sant Nazari de la Garriga. Tot i així, per tipologia constructiva, es pot datar la construcció al segle XVIII. | 41.9109500,2.0501800 | 421228 | 4640325 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56421-foto-08151-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56421-foto-08151-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56421-foto-08151-29-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56424 | Castell de Tornamira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-tornamira | <p>AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006.</p> | XI-XVIII | Recentment s'ha restaurat | <p>El castell de Tornamira està situat en el punt més elevat d'un turó ubicat al sud-est del nucli de la Torre d'Oristà, just a l'oest de la riera Gavarresa en el meandre que envolta Puigciutat. Es tracta d'un antic castell que es reconvertí en masia en perdre el sentit defensiu. Està formada per una planta complexa ja que s'ha adaptat a les diferents necessitats dels seus habitants al llarg del temps. De la planta actual cal destacar-ne, principalment una torre circular i una estança de planta rectangular annexa a la part sud-oest a la torre coberta amb volta de canó. La torre, escapçada a nivell de teulada, es troba completament envoltada per edificacions annexes no es veu exteriorment. Es tracta d'una construcció cilíndrica de planta circular amb un diàmetre exterior de 6,50 metres i un diàmetre interior al pla de terra de 2,20 metres. L'alçada a la primera planta és de 3,10 metres i té un gruix de murs a pla terra de 2,20. Està construïda amb pedres de mitjanes dimensions treballades i ordenades en filades regulars i unides amb morter de sorra i calç de consistència força homogènia i molta duresa; Això fa suposar que la calç era de bona qualitat. Segurament l'accés a l'interior de la torre de la planta baixa és d'obertura moderna ja que s'accedia, originalment des del primer pis, avui integrat dins de la masia. En aquesta alçada el gruix dels murs s'ha rebaixat en 90 centímetres. La resta de l'edifici és d'època posterior. Els altres cossos responen a la transformació de l'edifici, en la que es passà de bastió de defensa a casa de pagès destinada principalment a l'elaboració de vi, tal com indiquen les grans tines fetes amb murs de pedra de 2,50 metres de diàmetre i revestides interiorment amb ceràmica vidriada, i les grans botes del celler. També s'hi conserva una premsa de vi. De les façanes exteriors, actualment arrebossades, cal destacar les espitlleres obertes en diferents bandes, remarcant el conjunt defensiu així com la façana principal dominada per un portal d'arc de mig punt adovellat; a la clau de la dovella hi ha la inscripció: AVE MARIA/ + JOSEP/ TORNA/ MIRA / 1763. També cal destacar la finestra del primer pis situada sobre el portal, que coincideix amb la gran sala de la masia, emmarcada amb ampit, brancals i llinda de pedra motllurada. Un mur de pedra ressegueix paral·lelament la façana emmarcant l'accés a través d'uns graons d'ampla pas, ideal per a la cavalleria. La part nord de la masia dóna a un pati tancat amb una rampa d'accés posterior per a carros on hi ha un pou amb la data inscrita de 1797, una cisterna d'aigua i un calabós, excavat sota nivell de terra, on un antiquari hi va trobar un 'geu' per a lligar-hi persones.</p> | 08151-32 | Sector central del terme municipal | <p>El castell de Tornamira defensava una part de l'antic castell d'Oristà, el qual substituí quan aquest desaparegué desmembrant-se en els castells d'Olost, Tornamira, Toneu i el de Cirera, tots ells inclosos dins el gran terme del castell d'Oristà. Les primeres notícies que es troben documentades del castell de Tornamira són del segle XII en el testament de Ramon de Montcada redactat el 17 de novembre de 1120, en el qual llegà el castell de Tornamira al seu fill Ot de Montcada. A partir d'aquesta data la família Montcada va apareixent com a senyor principal del castell, sense que mai no reconegui un domini comtal. L'herència dels Montcada l'any 1309 pel testament de Guillema de Montcada passà, amb el castell de Tornamira, als comtes de Foix i vescomtes de Castellbò. El 1350 en motiu del casament de Margarida de Foix amb Bernat de III de Cabrera, s'originà un plet pel dot que li pertocava a ella. Obligat per una sentència arbitral, Bernat Roger de Foix hagué de cedir coma dot a la seva germana diversos béns i castells, entre els quals Tornamira com a garantia dels 260.000 sous que li pertocaven com a dot. Bernat III de Cabrera no disposà gaire temps d'aquest castell ja que el 1356 entrà en una permuta amb el rei Pere el Cerimoniós. El rei però tampoc el tingué gaire temps en les seves mans ja que el vengué -si la data no és equivocada -, tres anys abans de tenir-lo (1353), al castlà Ramon de Peguera, donzell, senyor d'Olost. La ciutat de Vic no veié en bons ulls aquesta venda, i el 1397 aconseguí redimir-lo de Ramon de Peguera pel preu de mil florins d'or, i el lliurà al rei i a la reina Maria, com a lloctinent del rei Martí l'Humà, el qual incorporà el castell i els habitants a la corona i l'uní a la ciutat de Vic, mentre els Peguera restaven únicament com a castlans. Amb aquesta redempció el castell de Tornamira finí les vicissituds jurisdiccionals i resta coma a lloc realenc sense cap més alteració. El 1666 el castell ja es documenta com a mas de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà.</p> | 41.9494000,2.0599300 | 422084 | 4644585 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56424-foto-08151-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56424-foto-08151-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56424-foto-08151-32-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-07-01 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 56425 | La Fàbrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrega-1 | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. | XVIII | Presenta algunes deformitats en la teulada. | La Fàbrega és una masia situada al nord del nucli d'Oristà i al sud-est del de la Torre d'Oristà, en la vessant sud de la plataforma elevada coneguda com Puigciutat, a tocar de la riera Gavarresa. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central amb diversos cossos ampliats a l'oest i diverses estructures agropecuàries adossades a est i sud. El volum central està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra petita i irregular amb poc morter en algunes parts, i amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. L'edifici, de planta baixa, primer pis i golfes, està coronat per una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior en el volum central i amb teulades d'una sola vessant en els dos cossos ampliats cap a l'oest. La façana principal, orientada al sud, forma un petit pati just davant de l'accés principal, delimitat per la pròpia façana, les estructures agropecuàries adossades al sud i la pallissa, a l'est. A la planta baixa s'observa un arc rebaixat de lloses que ha quedat integrat al mur, una porta emmarcada amb maó i fusta, una porta amb llinda de pedra treballada i brancals reformats i una finestra emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha tres finestres, dues de les quals emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, una amb llinda de fusta, i una eixida a l'extrem esquerre. A les golfes hi ha dues galeries reformades. La façana est queda dominada totalment per la pallissa, adossada a l'est del volum principal. Es tracta d'una pallissa de dos nivells, recentment reformada, bastida amb murs de maçoneria de pedra i sustentada amb tres pilars de pedra i maó. La façana nord te menys pisos a causa del desnivell on s'assenta la masia, amb un accés directe a les golfes amb una porta emmarcada amb maó i fusta, a més de dues finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La façana oest està dominada per les dos ampliacions del volum principal. En destaquen diverses obertures emmarcades amb maó i una eixida al primer pis que també té sortida a la façana principal. A uns metres davant la façana principal hi ha diverses estructures agropecuàries construïdes amb murs de maçoneria de pedra i teulades tant de doble vessant com d'una sola, que tanquen un petit pati just davant l'edifici. | 08151-33 | Sector central del terme municipal | La Fàbrega apareix documentada en el fogatge de 1553, en el que hi ha una relació de noms de caps de casa on hi ha Pere Fabrega. L'edificació actual data probablement del segle XVIII amb reformes i ampliacions posteriors. Tot i així el lloc on es troba la masia ha estat ocupat des de l'època ibèrica i romana, ja que el topònim Fàbrega provindria de farga, lloc on es treballaven els metalls aprofitant el pas proper de la riera Gavarresa, just al sud-est de l'enclavament de Puigciutat. | 41.9473700,2.0630900 | 422343 | 4644357 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56425-foto-08151-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56425-foto-08151-33-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56427 | Cal Butiron | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-butiron | ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. | XVIII | L'edifici es troba en ruïnes. Conserva els murs de càrrega amb una altura mitjana pròxima als dos metres, amb punts on arriben als quatre metres. No conserva cap obertura i a l'interior de l'edifici hi creix vegetació. | Cal Butiron és una antiga masia, actualment en runes, situada a l'est del nucli d'Oristà i al sud del Verdaguer, pràcticament al capdamunt d'un serrat que s'estén en direcció sud-oest seguint la direcció del torrent de la Font Canaleta. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions enrunada, formada originalment per un volum principal i diverses estructures agropequàries adossades. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra petita lligada amb poc morter i presenta pedres de majors dimensions delimitant les cantonades. De l'edifici se n'ha conservat trams inconnexos dels murs de càrrega, amb altures que arriben als quatre metres a la part oest, i alguns dels murs mitgers amb alçades pròximes al metre i mig. No se conserva cap de les obertures, probablement perquè se'n van extreure els carreus treballats per aprofitar-los en altres construccions. | 08151-35 | Sector central del terme municipal | Tot i no trobar documentació refent a cal Butiron, es pot considerar que va ser construïda probablement durant el segle XVIII. En un llistat de cases de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà de mitjans segle XIX no hi apareix, fet que podria suposar que en aquell moment ja havia quedat deshabitada. | 41.9274500,2.0845500 | 424098 | 4642126 | 08151 | Oristà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56427-foto-08151-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56427-foto-08151-35-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56428 | Cal Misac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-misac | ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. | XVIII | L'edifici es troba en runes. Conserva els murs de càrrega fins a una alçada pròxima als dos i tres metres amb importants esquerdes. A l'interior hi ha crescut vegetació.. | Cal Misac és una antiga masia, actualment en runes, situada a l'est del nucli d'Oristà i al sud-oest del Verdaguer, prop del coll de Garses, per on passa el camí que comunica el Verdaguer, el carrer de la Ruixeda i Sant Nazari de la Garriga. Es tracta d'una masia de petites dimensions enrunada, formada originalment per un volum principal de planta baixa i primer pis i diverses estructures agropecuàries adossades. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra lligada amb morter i presenta carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures, la majoria de les quals no s'han conservat. De l'edifici se'n conserven trams dels murs de càrrega, amb alçades d'entre dos i tres metres i de la distribució interior, amb els murs mitgers conservats fins una alçada de metre i mig. Les úniques obertures conservades són dues finestres a la façana nord, emmarcades amb monòlits de pedra treballada. A uns metres de l'edifici hi ha una barraca d'uns 3 metres de llarg per dos d'ample, bastida aprofitant un marge i formada per grans carreus treballats. Per la grandària i el treball d'aquests carreus sembla molt probable que es construís aprofitant alguns dels carreus que emmarcaven les obertures i delimitaven les cantonades de cal Misac. | 08151-36 | Sector central del terme municipal | Cal Misac apareix documentada com a Maisach a mitjans del segle XIX, en un llistat de cases de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. Tot i així, per tipologia constructiva, es pot datar la construcció al segle XVIII. | 41.9304000,2.0813200 | 423834 | 4642457 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56428-foto-08151-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56428-foto-08151-36-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56430 | Vallgatina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vallgatina | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. ROCAFIGUERA, Francesc de (1987). 'El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet'. Ausa, volum 12, núm. 118-119. 1987. | XVII | Vallgatina es troba situada a l'extrem nord-oest del terme municipal d'Oristà. Es tracta d'una masia de planta rectangular formada per planta baixa i dos pisos, amb un volum central i dos cossos ampliats, un al sud reformat als anys 20 dels segle XX, i un cos al nord construït al 1958. La teulada és de doble vessant amb aigües a l'antiga façana principal i els murs de càrrega són de maçoneria de pedra arrebossats. L'antiga façana principal, orientada a l'oest, presenta un portal d'accés emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada amb la data força erosionada on sembla posar-hi 1737 (els 7 semblen V tancades per dalt) emmarcada dins un segell, i una creu a sobre. Al primer pis hi ha quatre finestres. Dues de les finestres estan emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada, una de les quals s'ha reconvertit en un petit balcó. El segon pis correspon a una ampliació en alçada, feta als anys 50 del segle XX, d'unes antigues golfes i s'hi obren tres finestres. Davant la façana hi ha un pati amb el corral de les ovelles tancat per dues portes de lliça, una de les quals (la de l'accés sud) emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i amb barbacana original de lloses de pedra té la data inscrita de 1637. Tanquen la lliça diverses estructures agropecuàries entre les que destaca la quadra amb pallissa. La façana sud presenta un cos adossat, ampliat i reformat d'un antic cobert on tancaven el carro. Presenta un accés d'arc de mig punt amb un terrat a sobre i conserva una finestra emmarcada amb pedra, reformada com a porta d'accés al terrat. A l'esquerra hi ha una petita galeria amb teulada de quatre vents. Al segon pis de la façana s'hi obren dues finestres. Davant la façana hi ha l'antiga era enrajolada i una antiga pallissa construïda amb murs de pedra i obra, rehabilitada com a masoveria on hi consta la data de 1866, inscrita en una biga de fusta. La façana est presenta un cos adossat que sobresurt perpendicularment que corresponia a l'antiga comuna. A la planta baixa hi ha un accés de nova construcció i una finestra quadrangular emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada a la dreta. Al primer pis conserven dues finestres emmarcades amb pedra bisellada: la de la dreta tenia la data inscrita de 1636 a la llinda però avui en dia no s'hi observa ja que progressivament s'ha anat escrostonant. La finestra de l'esquerra ha estat reformada com a finestra balconera. Al segon pis s'hi obren tres finestres de construcció moderna. La façana nord correspon a un cos ampliat al 1958. Antigament hi havia una cisterna d'aigua que ha quedat integrada a l'interior i una tina que es va treure quan es va fer l'ampliació. Actualment hi ha l'accés principal de la masia a nivell de primer pis al qual s'hi accedeix a través d'unes escales. A la façana s'obren set finestrals que combinen les formes quadrangulars o rectangulars amb les d'arc de mig punt. | 08151-38 | Sector nord-oest del terme municipal | Vallgatina es troba documentada al segle XIV en documents conservats a la masia. Torna a aparèixer entre finals del segle XIV i principis del XV en el capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany en el que hi ha Vallgatina formant part de la batllia del mas Serra de Sant Feliu, així com en el fogatge de 1553. L'edificació actual és probablement una construcció del segle XVII ampliada i reformada posteriorment. | 41.9696100,2.0012200 | 417244 | 4646884 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56430-foto-08151-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56430-foto-08151-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56430-foto-08151-38-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56432 | Pahonellas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pahonellas | XVII | Pahonellas es troba situada al nord-oest del nucli de la Torre d'Oristà, prop de la masia de Vilarubí, en el triangle on conflueixen el riu Bassí i torrent Merdinyol. Es tracta d'una masia formada per un volum principal de planta rectangular i alguns cossos i coberts adossats fruit de les ampliacions al llarg del temps. Està constituïda per planta baixa, un pis i golfes sota teulada, la qual és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular arrebossats, parcialment escrostonats, amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La façana principal, orientada al sud, té un pati al davant tancat per una porta de lliça, unes estructures agropecuàries i un mur de pedra aixecat sobre roca natural. La façana està vertebrada per un gran portal d'arc de mig punt adovellat. A la seva esquerra s'hi obre una petita obertura. Al primer pis destaca la finestra central, situada sobre el portal, emmarcada amb brancals i llinda de pedra motllurada i presenta un bonic guardapols amb decoració superior de serra i amb dos medallons que presenten dos rostres de persona. Flanquegen aquesta finestra central dues finestres: la de la dreta emmarcada amb brancals i llinda de pedra motllurada i la de l'esquerra emmarcada amb pedra bisellada i amb la data inscrita a la llinda de 1749 amb una creu. A les golfes hi ha dues finestres: una emmarcada amb monòlits de pedra treballada i l'altra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada amb la data de inscrita de 1769. A l'esquerra de la façana hi ha unes escales de pedra que condueixen a un cos adossat construït amb maçoneria de pedra i on hi ha una porta amb la llinda datada del 1760. La façana est presenta estructures agropecuàries adossades, una finestra petita emmarcada amb monòlits de pedra a la planta baixa i dues finestres al primer pis emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada. A la façana nord hi ha un cos adossat de teulada a una vessant amb unes escales que condueixen a un accés a primer pis i dues obertures. També s'hi obre una finestra emmarcats amb monòlits de pedra treballada. La façana oest presenta, a la dreta, un cos adossat que sobresurt perpendicularment amb una galeria tancada formada per tres arcs rebaixats a nivell de primer pis. A l'esquerra hi ha una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i a la planta baixa un portal d'accés protegit sota un cobert de teulada d'una vessant sustentat amb pilars d'obra. | 08151-40 | Sector nord-oest del terme municipal | Tot i no trobar documentació antiga de Pahonellas, es pot datar la masia com una construcció del segle XVII, amb importants reformes i ampliacions al llarg del segle XVIII. | 41.9681400,2.0333500 | 419904 | 4646691 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56432-foto-08151-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56432-foto-08151-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56432-foto-08151-40-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 96|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 56433 | Vilarubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilarubi | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. | XVII | Vilarubí és una masia situada en un punt elevat entre el pas del riu Bassí i el del torrent Merdinyol, al nord de Pahonellas i a l'oest de la Cirera, al sector nord-oest del terme municipal. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central fruit de diverses ampliacions i diverses estructures adossades a l'est. El volum principal, de planta baixa, primer pis i en la part central golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb morter, amb carreus treballats delimitant les cantonades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur de càrrega, i emmarcant les obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta un contrafort que la reforça a la part esquerra. A la planta baixa hi ha un portal d'arc de mig punt emmarcat amb grans dovelles treballades i dues finestres a la dreta alineades verticalment, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra, de forma apaïsada, emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis s'hi observa una finestra emmarcada amb maó a l'extrem esquerre i dues finestres emmarcades amb pedra motllurada i molt decorades al primer pis. La finestra que es troba sobre el portal adovellat és la que té una decoració més rica, amb un guardapols profusament motllurat, als extrems del qual hi ha esculpits en relleu dos rostres humans, el de la dreta masculí i el de l'esquerra femení. En la part central del guardapols encara hi ha una altra figura esculpida, es tracta d'un angelet representat a través d'una petita cara envoltada d'ales. L'altra finestra, a la dreta, té una decoració geomètrica a la llinda actualment molt erosionada, formada per un element geomètric circular a la part central del que en sobresurten decoracions lobulades, formant un dibuix que podria recordar a una flor. La façana est té una estructura amb teulada de doble vessant adossada. A la part visible de la façana hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a mode d'espitllera a la planta baixa, quatre finestres al primer pis, una emmarcada amb pedra bisellada, una altra amb maó, una amb pedra treballada i la última amb monòlits de pedra treballada, i una finestra emmarcada amb pedra treballada a les golfes. La façana nord presenta, a nivell de planta baixa, quatre obertures molt petites, pràcticament forats entre carreus, i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera. Al primer pis hi ha únicament una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. Adossat a aquesta façana hi ha les restes del que podria haver estat la tina de vi de la masia. Es tracta d'una estructura de planta quadrada, de la que es conserven uns 50 centímetres d'alçada, amb un gran forat circular a l'interior, delimitat amb carreus treballats. A la façana oest hi destaca una gran balconada reformada sustentada amb dos pilars de pedra i dos contraforts adossats al mur de càrrega. A la planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada, una finestra reformada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada, una emmarcada amb pedra bisellada i un portal emmarcat amb pedra motllurada que dóna accés al balcó. La masia queda envoltada actualment per un mur de pedra modern, que conserva un tram original al sud de la casa, coronat amb lloses treballades acabades triangularment. Resulta destacable també l'estructura que hi ha a la cantonada sud-oest d'aquest pati tancat. Es tracta d'una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra amb dos accessos, un de lateral emmarcat amb pedra bisellada i el frontal, d'arc rebaixat, emmarcat amb pedra treballada. | 08151-41 | Sector nord-oest del terme municipal | Vilarubí apareix documentada en el fogatge de 1553 fet per Pere Espinal, del mas Vilasendre, on es reflectien els principals caps de cases, entre els quals es hi ha en Vilarovís. L'edificació actual és probablement una construcció del segle XVII ampliada i reformada posteriorment tot i que pel seu topònim podria tenir uns orígens molt anteriors. | 41.9723300,2.0344300 | 419999 | 4647155 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56433-foto-08151-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56433-foto-08151-41-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56434 | La Devesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-devesa | XX | La Devesa és una masia situada a l'est de Sant Nazari i al sud del serrat de la Pedragosa, quedant a recer del vent del nord, a l'extrem nord-oest del terme municipal. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central i diverses estructures adossades a l'oest. El volum central està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, arrebossats deixant a la vista les pedres de majors dimensions en els nivells de planta baixa i primer pis, i amb obra a les golfes. Les cantonades estan delimitades amb carreus treballats i la teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, presenta una porta emmarcada amb brancals de maó i llinda de fusta al centre de la planta baixa, amb una finestra emmarcada amb maó a cada costat. Al primer pis, on el mur de càrrega ha estat reformat amb obra, s'hi observen tres finestres i a les golfes una gran eixida sustentada amb dos pilars de maó. La façana est presenta dues petites finestres emmarcades amb maó a la planta baixa, tres finestres emmarcades amb maó, una de les quals tapiada, al primer pis i dues petites obertures a les golfes, actualment tapiades. La façana nord està dominada per una estructura d'obra que sobresurt del volum principal i en la que s'hi observa una finestra. La façana oest té una lliça tancada just davant, delimitada al nord, per un petit cobert, a l'oest per la pallissa de dos nivells, al sud per un mur de pedra i a l'est per la mateixa façana. En aquesta s'observa un portal emmarcat amb maó tapiat i dues finestres emmarcades amb maó a la planta baixa, tres finestres emmarcades amb maó al primer pis i tres petites obertures a les golfes, dues de les quals tapiades. | 08151-42 | Sector nord-oest del terme municipal | Tot i no trobar documentació referent a la masia, es pot considerar per tipologia constructiva que és una masoveria construïda probablement a finals de segle XIX o principis del XX. | 41.9797200,2.0306900 | 419698 | 4647979 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56434-foto-08151-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56434-foto-08151-42-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 56439 | Molí del Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-sola | ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. | XVIII | El molí del Solà es troba situat al nord del nucli urbà d'Oristà, uns 200 metres al nord-est de la resclosa del molí de la Quintana, prop de la riera Gavarresa i al peu de la cinglera anomenada Costa del Pla. Es tracta d'un edifici de planta rectangular construït amb murs de maçoneria de pedra irregular amb morter i amb teulada de doble vessant. Consta de un nivell inferior, planta baixa i un pis. La façana sud presenta al nivell inferior dos carcabans de volta coronada amb pedra a plec de llibre i un rec que continua endavant; A la planta baixa s'hi obren dues finestres, una apaïsada emmarcada amb pedra i una altra emmarcada amb maó; Al primer pis hi ha quatre finestres, dues de les quals emmarcades amb brancals i llinda de pedra treballada. A la dreta d'aquesta façana hi ha un cos adossat que sobresurt perpendicularment amb teulada d'una sola vessant en el qual s'hi obre una petita finestra emmarcada amb maó a la banda est. La façana est presenta un portal, a nivell de planta baixa, emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada i una finestra al primer pis amb ampit i llinda de pedra i brancals emmarcats amb maó. Davant aquesta façana hi ha un cobert construït amb maçoneria de pedra. A la façana nord hi ha un accés a nivell de primer pis, emmarcat amb pedra treballada. En aquesta façana s'hi adossa l'estructura de la bassa del molí la qual conserva part dels murs construïts amb maçoneria de pedra. També s'observa el sobreeixidor de la bassa amb un canal que conduïa l'aigua sobrant a la riera Gavarresa. La façana oest presenta dues finestres, una al nivell de planta baixa i una altra a nivell de primer pis coronada amb llinda de fusta. | 08151-47 | Sector central del terme municipal | El molí del Solà apareix documentat a mitjans segle XIX, en una relació de cases de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. Tot i així la seva construcció és probablement anterior, del segle XVIII. | 41.9367600,2.0592600 | 422013 | 4643183 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56439-foto-08151-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56439-foto-08151-47-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56445 | El Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-1 | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | El Pla és una masia situada en un altiplà elevat a mig camí entre els nuclis d'Oristà i la Torre d'Oristà. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal i diverses estructures adossades a l'est. El volum principal, de planta baixa, primer pis i golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra arrebossats completament, deixant només a la vista els emmarcaments de pedra treballada d'algunes obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, presenta, a nivell de planta baixa, una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra treballada i un portal d'arc de mig punt emmarcat amb dovelles de petites dimensions. Al primer pis hi ha quatre balcons, dos de reformats, un emmarcat amb pedra bisellada i un al centre, situat just sobre el portal adovellat, emmarcat amb pedra motllurada profusament, amb la llinda decorada amb arc de cortina, sota el qual hi ha el relleu d'un cara rodona i barbuda. A les golfes hi ha tres obertures rodones que coincideixen amb tres dels quatre balcons del primer pis. A la façana nord-est hi ha adossada una estructura de dos nivells on antigament hi havia la premsa i dues tines de vi. A la resta de la façana s'observen tres obertures reformades i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. La façana nord-oest té adossades diverses estructures d'ús agropecuari a la part esquerra, al costat de les quals hi ha una porta que dóna accés a tot el conjunt, emmarcada amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. A la part central hi ha adossat un volum modern amb diverses obertures disposades irregularment entre les que en destaca una d'arc rebaixat. La façana sud-oest mostra, sense cap discontinuïtat visible, el volum principal i el cos adossat al nord-oest junts. Hi ha diverses obertures disposades irregularment, sense que s'apreciï cap element de pedra. En destaca una galeria a l'extrem esquerra formada per dues obertures d'arc de mig punt. Al voltant de l'edifici hi ha diverses estructures amb interès, com la pallissa, formada amb grans pilars de pedra treballada o el pou, bastit completament amb pedra. | 08151-53 | Sector oest del terme municipal | El Pla apareix documentat en el fogatge de 1553 fet per Pere Espinal, del mas Vilasendre, on es reflectien els principals caps de cases, entre els quals es hi ha Antonio Quintana del Pla. L'edificació actual és probablement una construcció del segle XVIII ampliada i reformada posteriorment. | 41.9379400,2.0523700 | 421443 | 4643320 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56445-foto-08151-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56445-foto-08151-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56445-foto-08151-53-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56446 | La Sella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sella | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | La Sella és una masia situada sobre un petit serrat, al sud del nucli urbà de la Torre d'Oristà i a l'oest de la baga de Tornamira, en un punt ben visible des de la carretera BV-4404. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central fruit de diverses ampliacions, i diverses estructures adossades a sud, est i nord. El volum central està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra arrebossats en alguns trams i amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. L'edifici, de planta baixa, primer pis i golfes, està coronat per una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta una ampliació a la dreta que provoca que el mur de càrrega faci un queixal. En el part de l'esquerra, més antiga, hi ha una petita finestra emmarcada amb pedra treballada a mode d'espitllera i un portal emmarcat amb pedra motllurada. Al primer pis s'hi observa una finestra emmarcada amb pedra bisellada i un balcó emmarcat amb pedra motllurada i la inscripció ' AVE MARIA SIN PECADO / CONCEBIDA FRANCESCH SELA', junt amb una creu intercalada i la data parcialment esborrada de 1711 a la llinda. A les golfes hi ha únicament una finestra reformada. En el cos ampliat s'observa una porta emmarcada amb pedra treballada tapiada i una porta d'arc de mig punt adovellada en el queixal, a nivell de primer pis. La façana sud-est presenta una cantonada diferenciada integrada al mur de càrrega denotant una ampliació. A la planta baixa s'hi observen dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i un portal d'arc de mig punt emmarcat amb carreus treballats que dóna accés a una sala coberta amb volta de canó. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra, la de l'esquerra també amb decoració d'arc conopial a la llinda. A les golfes hi ha dues finestres, una emmarcada amb pedra bisellada i actualment tapiada i una altra emmarcada amb pedra treballada. La façana nord-est presenta un pis menys a causa del desnivell i una estructura adossada a la part esquerra, on s'observen dues obertures emmarcades amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera. Al centre de la façana hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada i la data de 1781 inscrita a la llinda. A la dreta hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i a l'esquerra una galeria, actualment tapiada, formada per dues obertures d'arc rebaixat, sustentades amb pilars bisellats amb motllures al capitell i a la base, a més d'un ampit motllurat que ressegueix tota la part inferior. La façana nord-oest està dominada per un cobert a on es conserva l'entrada d'un antic forn de pa. Pròpiament a la façana hi ha únicament una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a nivell de golfes. Al voltant de l'edifici hi ha diverses estructures d'ús agropecuari, actualment en desús, entre les que destaca la pallissa de dos nivells, situada a tocar de la façana nord-oest, o la lliça, tancada a l'extrem sud de l'edifici per una porta de grans dimensions amb brancals bisellats i llinda de fusta, i que dóna accés al pati tancat on es troben la majoria de corts i estables per al bestiar. | 08151-54 | Sector oest del terme municipal | La masia de la Sella surt reflectida en un document del 27 de novembre de 1331 quan el bisbe de Vic, Galceran Sacosta, visità l'església de Sant Andreu d'Oristà i, com era costum, interrogà uns quants parroquians sobre la manera com el rector celebrava els oficis. Els parroquians interrogats foren Pere de la Garriga, Nicolau de Castanyet, Pere de Vilaroger Sobirà i Bernat de la Sella. Torna a aparèixer en el fogatge de 1553 en una relació de caps de casa on hi ha Joan Cella. L'edificació actual data, probablement del segle XVIII, amb reformes i ampliacions posteriors. | 41.9463900,2.0497000 | 421232 | 4644261 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56446-foto-08151-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56446-foto-08151-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56446-foto-08151-54-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56447 | Terricabras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terricabras | ROCAFIGUERA, Francesc de (1987). 'El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet'. Ausa, volum 12, núm. 118-119. 1987. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | Terricabras és una masia situada en un punt elevat sobre la vall del torrent de la font Canaleta, a l'est de Vilaroger. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central amb multitud d'ampliacions i cossos adossats originant un conjunt complex. El volum central, de planta baixa, primer pis i golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra arrebossats en dues de les quatre façanes, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant la majoria d'obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest, forma un queixal ja que té un cos adossat amb teulada de doble vessant que sobresurt de la part dreta. En la façana s'observa un portal d'arc de mig punt adovellat i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a la planta baixa. Al primer pis hi ha dues finestres, una de les quals amb ampit motllurat i la data de 1665 junt amb una creu a la llinda. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i ampit de pedra. De la part on fa el queixal, encarada al nord, en destaca una finestra emmarcada amb pedra bisellada. La façana sud presenta diverses estructures adossades. Adossades al sud i sud-oest hi ha estructures d'ús agropecuari, construïdes amb murs de maçoneria de pedra, i al sud-est hi ha adossat un cos modern dedicat a l'habitatge. A la resta de la façana s'observen diverses finestres entre les que en destaca una emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra. La façana est no està arrebossada i presenta una cantonada diferenciada integrada al mur denotant una ampliació. A la planta baixa hi ha una porta emmarcada amb maó i dues finestres reformades, al primer pis quatre obertures emmarcades amb pedra bisellada, tres finestres i un balcó, i a les golfes tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. La façana nord, també sense arrebossar, té un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia. S'hi observen tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, una al primer pis i dues a les golfes. Davant d'aquesta façana hi ha l'era enrajolada, amb una rampa empedrada a un extrem que permet l'accés cap a la masia, i més enllà diverses estructures entre les que es troba la masoveria, de planta baixa i primer pis, amb la façana principal, on hi ha un rellotge de sol, encarada al sud, i amb les obertures emmarcades amb obra i fusta. | 08151-55 | Sector est del terme municipal | Terricabras es troba documentada entre finals del segle XIV i principis del XV en el capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany en el que hi ha Bernat de Terricabras formant part de la batllia d'Olost. L'edificació actual és probablement una construcció del segle XVII ampliada i reformada posteriorment. | 41.9481600,2.1123400 | 426426 | 4644402 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56447-foto-08151-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56447-foto-08151-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56447-foto-08151-55-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56449 | Ca l'Afrau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lafrau | XVIII | Ca l'Afrau és una masia situada en un punt elevat a l'extrem est del terme municipal, al sud-oest de Sant Salvador i a l'est de la seva casa pairal, Terricabras, a mig camí entre la vall del torrent de la font Canaleta i la vall on s'origina la riera de Sagalés. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central fruit de diverses ampliacions i diverses estructures adossades a oest i sud. El volum central, de planta baixa i primer pis, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra parcialment arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant la majoria d'obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, fa un queixal a causa d'una de les ampliacions del volum principal. A la part dreta, on el volum principal és més ample, hi ha una estructura adossada amb teulada d'una vessant que ocupa el nivell de planta baixa. Al primer pis s'hi observen dues finestres reformades. A la part esquerra també hi ha una estructura adossada amb teulada d'una vessant ocupant el nivell de planta baixa, tot i que en aquest cas es tracta d'un porxo, sustentat amb un pilar de maçoneria de pedra. Dins del porxo, a la façana del volum principal hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Sobre el porxo, a nivell de primer pis, hi ha una galeria reformada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La façana est té una cantonada diferenciada integrada al mur que indica una de les ampliacions de l'edifici. En aquesta façana hi ha una única obertura, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i ampit de pedra. La façana nord té una estructura quadrada amb una accés lateral que sobresurt al centre. A l'esquerra hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa i una reformada al primer pis. A la dreta no hi ha cap obertura. La façana oest està dominada per una estructura adossada amb teulada d'una vessant. Sobre aquesta estructura, a nivell de primer pis, hi ha una eixida. | 08151-57 | Sector est del terme municipal | Tot i no trobar documentació de la masia, es pot considerar, per tipologia constructiva, que va ser construïda el segle XVIII, i ampliada i reformada posteriorment. | 41.9476700,2.1226400 | 427279 | 4644338 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56449-foto-08151-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56449-foto-08151-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56449-foto-08151-57-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 56450 | Vilaroger | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilaroger | AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | Vilaroger és una masia situada en una esplanada elevada sobre la vall del torrent de la font Salada, prop de la carena per on passa la carretera B-433 i l'antic camí ral d'Oristà a Vic. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal amb diverses ampliacions cap a l'oest, la capella de Sant Antoni adossada a l'extrem oest, una masoveria, un xup i diverses estructures agropecuàries al sud i a l'est, donant origen a un conjunt complex. El volum principal és de planta baixa, primer i golfes, amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb morter, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures, amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. A la façana principal, orientada al sud, es denoten clarament les fases constructives. A la part dreta, la més antiga s'hi observa, a nivell de planta baixa, un gran portal adovellat d'arc de mig punt i tres finestres de petites dimensions, dues emmarcades amb pedra treballada i la de l'extrem dret emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, un balcó emmarcat amb pedra bisellada i un rellotge de sol molt erosionat. A les golfes s'hi observen quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. A l'esquerra del volum principal hi ha dos cossos adossats modernament que uneixen la masia antiga, a l'extrem est amb la capella de Sant Antoni, a l'extrem oest. La façana est presenta un cobert adossat a la dreta, amb un pilar central de pedra treballada i la data de 1733 inscrita en un carreu. A la resta de la façana s'observa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a la planta baixa i tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, dues de les quals tapiades, tant al primer pis com a les golfes. La façana nord presenta, a nivell de planta baixa, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, al primer pis tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals tapiada, i dues finestres reformades i a les golfes, tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, dues de les quals tapiades. La façana oest està dominada per la capella de Sant Antoni, descrita en una fitxa individual i les estructures adossades modernament. Sobre aquestes, a nivell de primer pis, hi ha un balcó emmarcat amb pedra bisellada i a les golfes tres finestres, dues emmarcades amb pedra bisellada i l'altra reformada. Davant la façana sud i est de la masia hi ha un pati delimitat per diverses estructures d'ús agropecuari, construïdes majoritàriament amb murs de maçoneria de pedra. Entre aquestes estructures hi destaquen la masoveria i el xup, descrits en una fitxa individual i el portal que dóna accés al conjunt des del nord-est. Es tracta d'un portal d'arc deprimit convex emmarcat amb pedra treballada que rep el nom de portal d'Olost. | 08151-58 | Sector est del terme municipal | La masia de Vilaroger surt reflectida en un document del 27 de novembre de 1331 quan el bisbe de Vic, Galceran Sacosta, visità l'església de Sant Andreu d'Oristà i, com era costum, interrogà uns quants parroquians sobre la manera com el rector celebrava els oficis. Els parroquians interrogats foren Pere de la Garriga, Nicolau de Castanyet, Pere de Vilaroger Sobirà i Bernat de la Sella. Torna a aparèixer en el fogatge de 1553 en una relació de caps de casa on hi ha Bernat de Vilaroger. L'edificació actual data, probablement dels segles XVI o XVII, amb reformes i ampliacions posteriors. Tot i així, a la masia es conserva un fons de pergamins des del segle XIII. | 41.9483100,2.0931000 | 424832 | 4644435 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56450-foto-08151-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56450-foto-08151-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56450-foto-08151-58-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56452 | Cal Miquelet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miquelet-0 | Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | Cal Miquelet o el Miquelet és una masia situada a la vall de la riera Gavarresa, al sud-est de la masia Rocaguinarda i a l'oest de la masia Mallorca, situada en un punt elevat a l'altre banda de la riera. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal i diverses estructures als laterals. El volum principal, de planta baixa, primer pis i golfes està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra petita, amb carreus treballats emmarcant les obertures i delimitant les cantonades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur denotant una ampliació. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est presenta a nivell de planta baixa, dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i un portal al centre, emmarcat amb pedra motllurada i la inscripció MIQUEL 1691 AVLIVA junt amb l'anagrama d'Ave Maria i una representació del Mont del Calvari a la llinda. Al primer pis hi ha tres obertures emmarcades amb pedra bisellada: dues finestres i un balcó amb la data de 1782 inscrita a la llinda. A les golfes hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada, essent les dos centrals reformades. La façana sud-oest té adossada una antiga estructura d'ús agropecuari que s'ha habilitat com a part de l'habitatge que ocupa tot el nivell de planta baixa. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra motllurada i a les golfes una emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La façana nord-oest, parcialment coberta d'heura, presenta sis finestres disposades irregularment, tres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i tres de reformades. A la façana nord-est hi ha un cobert adossat que ocupa el nivell de planta baixa. A la resta de la façana s'observa una única obertura, emmarcada amb pedra bisellada, que conserva una creu a la llinda que formava part d'una inscripció, actualment esborrada. A pocs metres de l'edifici es conserva un pou de pedra, situat en un punt força humit envoltat de bosc i més enllà, ja a tocar de la riera Gavarresa, hi romanen les restes del molí del Miquelet, descrit en una fitxa individual. | 08151-60 | Sector sud-oest del terme municipal | Tal com indica la llinda del portal principal, cal Miquelet va ser construïda a finals del segle XVII, amb reformes i ampliacions posteriors. Probablement agafà el nom del propietari que la va fer edificar, Miquel Auliva. | 41.9176000,2.0461800 | 420905 | 4641067 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56452-foto-08151-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56452-foto-08151-60-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56455 | Serrajòrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrajordia | Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | Algunes de les estructures que envolten l'edifici es troben en mal estat. | Serrajòrdia és una masia situada en una esplanada elevada amb grans alzines al sud-est del nucli urbà de Sant Feliu Sasserra. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central fruit de diverses ampliacions, i diverses estructures adossades al sud. El volum central està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra parcialment arrebossats amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. L'edifici, de planta baixa, primer pis i golfes, està coronat per una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest, presenta a nivell de planta baixa, un portal d'arc de mig punt adovellat i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i dos balcons emmarcats amb pedra motllurada, un dels quals era originalment una finestra, entre els que hi ha un rellotge de sol mal conservat. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La façana nord conserva part d'una premsa de vi integrada al mur a nivell de planta baixa. Concretament conserva el travesser de fusta i els grans blocs de pedra amb encaixos als laterals. A la resta de la façana hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a nivell de primer pis, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i la data de 1864 a la llinda, a les golfes. La façana est té adossat a la part dreta un cos de planta quadrada dins el qual es conserva una tina de vi. S'observen dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a les golfes. La façana sud de l'edifici té un pati tancat just davant, delimitat per diverses estructures d'ús agropecuari, la majoria de les quals construïdes amb murs de maçoneria de pedra i reformades amb obra modernament. A la façana s'observen quatre finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, dues a la planta baixa, una al primer pis i una a les golfes, i una gran eixida a nivell de primer pis, situada en un cos adossat modernament. Al voltant de l'edifici hi ha diverses estructures construïdes majoritàriament amb murs de maçoneria de pedra, com els dos xups, descrits en una fitxa individual. | 08151-63 | Sector oest del terme municipal | Serrajòrdia podria tenir uns orígens medievals ja que una de les batllies documentades en el capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany, datat entre finals del segle XIV i principis del XV, s'anomena batllia del mas Serra de Sant Feliu. Tot i així l'edificació actual data probablement del segle XVII, amb reformes i ampliacions posteriors. | 41.9330000,2.0306200 | 419634 | 4642792 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56455-foto-08151-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56455-foto-08151-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56455-foto-08151-63-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56457 | La Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riba-1 | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. | XVII-XVIII | La Riba és una masia situada a l'est del nucli urbà de Sant Feliu Sasserra, en una vessant orientada a l'est sobre el riu Bassí. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central fruit de diverses ampliacions, i diverses estructures al voltant, bona part de les quals tanquen una petita lliça davant la façana principal. El volum central està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, reformats i arrebossats en la part superior, amb carreus treballats delimitant les cantonades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur de càrrega, i emmarcant les obertures. L'edifici, de planta baixa, primer pis i golfes, està coronat per una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, delimita junt amb diverses estructures d'ús agropecuari, una lliça al davant. En la façana s'observa, a nivell de planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada, tres finestres emmarcades amb pedra treballada i un portal d'arc de mig punt emmarcat amb dovelles bisellades. Al primer pis hi ha quatre finestres, tres de les quals amb inscripció. D'esquerra a dreta hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i una inscripció a la llinda. A la primer apareix la data de 1784, amb l'anagrama d'Ave Maria i una creu intercalats, en el segon es repeteix exactament el mateix motiu, tot i que en aquest cas l'últim nombre de la data no es conserva, i en la tercera apareix la data de 1726 amb una creu intercalada. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i un balcó de nova obertura. La lliça que hi ha davant la façana, i que queda tancada al sud i a l'est per estructures amb murs de maçoneria de pedra, té el seu accés principal orientat a l'oest. Aquest accés està format per un portal d'arc de mig punt adovellat protegit per una petita barbacana. En la clau de l'arc d'aquest portal hi ha la inscripció: 'IHS 1632 MICHEL RIBA'. La façana oest, on s'ha situat modernament l'accés principal, ha estat molt reformada i només conserva una finestra emmarcada amb pedra treballada. La façana nord té la part central arrebossada a nivell de primer pis i golfes i dos cossos adossats, un a la dreta i l'altre a l'esquerra, aquest últim de planta arrodonida. A la planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, al primer pis una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals dóna accés sobre el cos arrodonit, que probablement és la cisterna. A les golfes hi ha únicament una finestra emmarcada amb pedra bisellada. La façana est, orientada al desnivell que hi ha sobre el riu Bassí, té adossades al davant diverses estructures modernes d'usos agropecuaris. En la part visible de la façana s'observen diverses obertures completament reformades. | 08151-65 | Sector oest del terme municipal | La Riba apareix documentada en el fogatge de 1553 fet per Pere Espinal, del mas Vilasendre, on es reflectien els principals caps de cases, entre els quals es hi ha Valentí Riba. L'edificació actual és una construcció del segle XVII ampliada i reformada posteriorment. | 41.9411900,2.0372400 | 420193 | 4643695 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56457-foto-08151-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56457-foto-08151-65-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56461 | La Farigola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-farigola-0 | TORRES, Jordi (2003). Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis i llegendes de transhumància. Solc. | XVIII | L'edifici s'ha anat ampliant modernament tapant, en part, el volum original de l'edifici. | La Farigola és una masia situada al nord-est del nucli urbà de Sant Feliu Sasserra, al nord de l'anomenat raval de Sant Feliu, en un punt elevat sobre la vall del riu Bassí. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal ampliat diverses vegades i amb estructures adossades al voltant. El volum principal, de planta baixa, primer pis i golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior en el cos primitiu de l'edifici, i d'una sola vessant en la resta dels cossos adossats. La façana principal, orientada al sud, mostra les diverses ampliacions de l'edifici. En el cos primitiu s'observa un portal emmarcat amb pedra bisellada a la planta baixa, una gran finestra emmarcada amb pedra bisellada i la data de 1701 junt amb diversos anagrames inscrits a la llinda, al primer pis, i una finestra emmarcada amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta a les golfes. En el cos adossat just a la dreta, probablement la primera ampliació de l'edifici, hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada tapiada i dues finestres reformades. Finalment el cos de l'extrem esquerra està construït amb cantonades diferenciades de maó i amb les obertures emmarcades amb maó i el de l'extrem dret, el més modern, està construït amb obra. A la façana oest està dominada per un dels cossos adossats, on s'observa una finestra emmarcada amb maó. Al darrera d'aquest cos, en la façana lateral del volum principal, s'aprecia una finestra emmarcada amb pedra bisellada a nivell de golfes. La façana nord és completament inaccessible ja que l'edifici es troba assentat sobre un desnivell que genera un gran pendent darrera la casa completament cobert de vegetació. Únicament es pot intuir l'existència de diverses estructures adossades. La façana est està dominada pel cos adossat construït amb obra, que forma na gran porxo a nivell de primer pis. En aquest porxo es conserven dues obertures d'un dels cossos antics, concretament hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals s'ha convertit en accés al porxo. | 08151-69 | Sector oest del terme municipal | Tot i no trobar documentació referent a la masia es pot considerar la Farigola, bastida a peus del camí ramader, com una construcció del segle XVIII, ampliada i reformada posteriorment. | 41.9539300,2.0333800 | 419889 | 4645113 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56461-foto-08151-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56461-foto-08151-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56461-foto-08151-69-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56464 | Casanova del Pla Bassí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-del-pla-bassi | Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | La façana nord està coberta de vegetació, algunes estructures annexes estan aterrades i la teulada es troba en mal estat. | La Casanova del Pla Bassí està situada al límit nord d'una zona plana anomenada el Pla de la Fam, prop de la carretera B-4404 i just al nord del nucli urbà de la Torre d'Oristà. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i diverses estructures adossades a oest, nord i est. El volum principal està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta dos portals emmarcats amb pedra treballada, un dels quals amb llinda de fusta. Al primer pis s'hi observen dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra desgastat, la de l'esquerra amb una inscripció erosionada a la llinda on s'intueix la data de 1_90, junt amb una creu intercalada. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit de pedra i una eixida, emmarcada amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta i sustentada amb un pilar de maó. La façana oest té un cobert adossat amb la teulada reformada recentment. Pròpiament a la façana s'hi observa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La façana nord es troba parcialment coberta de vegetació. A la part dreta s'hi observen dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb maó i ampit de pedra al primer pis. Del centre de la façana en sobresurt una estructura quadrada amb murs de maçoneria de pedra. Es tracta de l'antiga tina, a la que s'accedeix a través d'unes escales de pedra laterals. Es tracta d'una tina de grans dimensions, amb unes mesures externes d'uns 3'5 metres per banda i una alçada pròxima als tres metres i amb l'interior (d'uns 2'60 metres de diàmetre) recobert amb ceràmica vidriada. La façana est està dominada per diverses estructures d'ús agropecuari, actualment aterrades. Darrera aquestes s'observa una finestra emmarcada amb pedra bisellada reconvertida en porta al primer pis, i dues obertures a les golfes, una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit de pedra, i una eixida emmarcada amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. | 08151-72 | Sector nord del terme municipal | La Casanova del Pla Bassí, anomenada originalment Pla Bassí, va ser edificada durant la segona meitat del segle XVIII, al costat del camí ramader, tal com ho indica la llinda del portal principal, datada l'any 1790. | 41.9681300,2.0518100 | 421434 | 4646672 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56464-foto-08151-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56464-foto-08151-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56464-foto-08151-72-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56465 | La Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cirera | XIX | La Cirera és una masia situada en un punt elevat al nord-oest del collet de la Cirera, al nord-oest del nucli urbà de la Torre d'Oristà. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal i diverses estructures adossades a l'est. El volum principal, de planta baixa, primer pis i golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb morter amb les cantonades delimitades amb maó, element que també és utilitzat per a l'emmarcament de les obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta un cos adossat perpendicularment a l'extrem dret. En la resta de la façana s'observa, a nivell de planta baixa, un portal d'arc rebaixat, una porta i una finestra emmarcats amb maó. El primer pis està dominat per dos balcons amb obertura d'arc rebaixat al centre, amb una finestra a cada costat i a les golfes s'hi observen tres finestres emmarcades amb maó, com la resta d'obertures de la masia. La façana est està dominada per diversos cossos adossats, com el que s'adossa a la part dreta de la façana principal, que té un portal d'arc rebaixat, i el que sobresurt a l'est del volum principal, construït modernament amb obra i amb quatre obertures: dos portals d'arc rebaixat i dues finestres. La façana nord presenta un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia. Al primer pis hi ha dues finestres i dos portes d'arc rebaixat, una de les quals, tapiada, ubicada al cos adossat i a les golfes, tres finestres, emmarcades amb maó com les altres obertures de l'edifici. La façana oest té només una finestra per planta, essent les de la planta baixa i les golfes emmarcades amb maó i la del primer pis reformada. Uns metres al sud i a l'est de l'edifici hi ha diverses estructures d'us agropecuari entre les que destaca la pallissa de dos nivells, molt allargada i bastida amb murs de maçoneria de pedra i maó. | 08151-73 | Sector nord-oest del terme municipal | Tot i no trobar documentació de la masia, es pot considerar que fou edificada, per tipologia constructiva, probablement entre finals del segle XIX i principis del XX. | 41.9738400,2.0438700 | 420783 | 4647314 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56465-foto-08151-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56465-foto-08151-73-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 56466 | La Coromina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-coromina-0 | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | La Coromina és una masia situada en una esplanada elevada sobre la riera Gavarresa pel cantó de llevant, a l'est del nucli de la Torre d'Oristà. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal amb una ampliació cap a l'oest, la capella de Sant Josep adossada a l'extrem, una masoveria reformada recentment situada uns metres davant l'edifici i diverses estructures agropecuàries al voltant, donant origen a un conjunt complex. El volum principal és de planta baixa, primer i golfes, amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb morter, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures, amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. A la façana principal, orientada al sud, es denoten clarament les fases constructives. A la part dreta, la més antiga s'hi observa, a nivell de planta baixa, un gran portal adovellat d'arc de mig punt, dos portals reformats i dues finestres de petites dimensions, una emmarcada amb maó i l'altra, de forma apaïsada, emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha cinc finestres, quatre de les quals emmarcades amb pedra motllurada i ampit motllurat, essent la més gran la que hi ha just a sobre del portal adovellat. A les golfes hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra, una de les quals amb la data de 1777, junt amb una creu, inscrits a la llinda. La part esquerra de la façana, compresa entre la capella de Sant Josep i el volum original, està dominada per galeries que ocupen el primer pis i les golfes. A la planta baixa hi ha únicament un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada, al primer pis, una galeria de dues obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada i amb un pilar central bisellat, amb el capitell motllurat, i amb la data de 1844 inscrita. A les golfes es repeteix la disposició amb una galeria de dues obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada, tot i que en aquest cas estan reformades amb ciment. La façana est presenta quatre finestres al primer pis, tres de les quals emmarcades amb pedra motllurada i ampit motllurat i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra a les golfes. La façana nord fa un queixal ja que l'ampliació a l'oest del volum principal és més estreta que aquest. La part esquerra està dominada per dos coberts moderns i del centre en sobresurt una estructura quadrada de maçoneria de pedra amb unes escales laterals. A cada costat de l'estructura, a nivell de planta baixa, hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i coronament d'arc de mig punt. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra motllurada, tot i que una s'ha reconvertit en un balcó, que dóna accés al primer pis a través de els escales. A les golfes s'observen dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra. A la part dreta hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada al primer pis i dues més a les golfes, tot i que una de les dos emmarcada amb pedra bisellada. Entre aquestes finestres de les golfes hi ha petites obertures amb maó just sota teulada. En el queixal que forma la façana, amb una orientació oest, s'hi observa una finestra emmarcada amb pedra motllurada i ampit motllurat al primer pis i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra a les golfes. La façana oest està dominada per la capella de Sant Josep, descrita en una fitxa individual. Sobre aquesta, a nivell de golfes, hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una petita obertura emmarcada amb maó just sota teulada. | 08151-74 | Sector central del terme municipal | La Coromina es troba documentada en època medieval quan el monjo paborde de Palau, del monestir de Ripoll tenia un batlle a la Coromina d'Oristà i un altre a la Sala -el Castellot -. Torna a aparèixer en el fogatge de 1553, en una llista de caps de casa on hi ha Joan Coromina. L'edificació actual és una reconstrucció dels segles XVII amb ampliacions dels segles XVIII i XIX. | 41.9595700,2.0678700 | 422754 | 4645707 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56466-foto-08151-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56466-foto-08151-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56466-foto-08151-74-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56467 | Altarriba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altarriba | AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. | XVIII | El poc manteniment a causa del desús com habitatge provoca el deteriorament progressiu de la masia. Hi ha una part de la teulada enfonsada i hi ha crescut vegetació a l'interior. Es poden observar esquerdes als murs. | Altarriba es troba situada al nord-est del nucli de la Torre d'Oristà, al nord del molí de la Coromina i a l'oest de la riera Gavarresa. Es tracta d'una masia de planta rectangular de planta baixa, un pis i golfes, formada per un volum antic que presenta diversos cossos adossats amb cantonades diferenciades integrades, fruit de les ampliacions al llarg del temps, i uns volums adossats, més moderns, construïts amb obra. El volum principal, construït amb maçoneria de pedra irregular presenta els murs arrebossats parcialment escrostonats. Les teulades dels cossos que formen el volum, de diferent alçada, són de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal emmarcat amb brancals bisellats i llinda de fusta. A la dreta s'hi obre un a petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra. Al primer pis, i sobre el portal, hi ha una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra, reconvertida en balcó. A la dreta s'obren dues finestres més emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals té una decoració d'arc conopial. A les golfes hi ha dues finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra. A l'esquerra de la façana s'hi adossa un cos perpendicular construït amb maçoneria de pedra i obertures i cantonades emmarcades amb maó. Aquesta estructura juntament amb un mur de pedra tanquen un pati davant la façana principal. La façana nord-est queda dominat per un cos que presenta la teulada esfondrada, i on hi ha la tina d'Altarriba, plena d'escombraries. La façana nord-oest presenta el nivell de primer pis i golfes a causa del desnivell del terreny. Té un cos adossat perpendicularment a la part esquerra i diverses obertures senzilles. L'interior serveix de magatzem agrícola. La façana sud-oest queda dominada per les estructures d'ús agropecuari adossades modernament. | 08151-75 | Sector nord del terme municipal | Altarriba està documentada des de l'any 1259 quan un prevere d'Oristà s'anomenava Berenguer d'Altarriba. Torna a aparèixer en el fogatge de 1553, en una relació de caps de casa on hi ha 'lo hereu Altarriba'. L'edificació actual data probablement del segle XVIII. | 41.9645000,2.0626100 | 422324 | 4646260 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56467-foto-08151-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56467-foto-08151-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56467-foto-08151-75-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56471 | La Caseta del Coll de l'Arç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-del-coll-de-larc | XIX | Ha estat rehabilitada recentment. | La Caseta del coll de l'Arç està situada en l'anomenat coll de l'Arç, un coll natural entre els serrat de la Guineu i el serrat Rodó al límit entre els termes municipals d'Oristà i d'Olost. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal, i dues estructures molt reformades, una de les quals era la pallissa, dedicades també a l'habitatge. Els murs de càrrega del volum principal, de planta baixa i primer pis, són de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'est, presenta una estructura simètric amb un portal amb una finestra a cada costat a la planta baixa i tres finestres al primer pis. Totes les obertures estan emmarcades amb pedra treballada, en alguns casos repicada de nou, i una finestra hi ha la data de 1870 inscrita dues vegades en un brancal. A la façana nord s'observa una cantonada diferenciada integrada al mur que indica una antiga ampliació. En aquesta façana hi ha set finestres, quatre a la planta baixa i tres la primer pis, emmarcades amb pedra treballada, en alguns casos repicada de nou. La façana oest presenta dues finestres emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis. A la façana sud s'intueixen dues cantonades diferenciades integrades al mur denotant ampliacions i hi ha adossat un cobert a la part dreta. A la resta de la façana s'observen dues finestres i una porta emmarcats amb pedra treballada a la planta baixa i tres finestres al primer pis emmarcades amb pedra treballada, dues de les quals amb llinda repicada i l'altra amb llinda datada l'any 1883. Uns metres al sud del volum principal hi ha un antic cobert reformat i al nord l'antiga pallissa, completament reformada i habilitada per al turisme rural. | 08151-79 | Sector nord del terme municipal | La Caseta del Coll de l'Arç és una masoveria construïda a finals del segle XIX, tal com ho indiquen dues llindes de l'edifici, dels anys 1870 i 1883. | 41.9857500,2.0519400 | 421466 | 4648629 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56471-foto-08151-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56471-foto-08151-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56471-foto-08151-79-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56472 | La Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bauma-2 | XIX | Algunes parts estan enrunades i hi ha crescut heura i vegetació als murs. | El mas la Bauma es troba situat a la cavitat de la balma que hi ha enfront de cal Rodelles (de l'enclavament del municipi de Prats de Lluçanès) a tocar del riu Bassí. Es tracta d'un edifici de planta rectangular d'uns 10 x 4 metres, construït aprofitant la paret posterior i el sostre de la balma. Consta, per tant, de tres parets: les dues laterals i la davantera, coronada amb un ràfec de lloses que fa que quan plou, l'aigua que regalima per la part superior de la balma no caigui directament a l'edifici. Està construït amb maçoneria de pedra irregular amb morter i cantonades diferenciades amb pedres de majors dimensions. La façana davantera, orientada a l'oest, presenta dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i al centre un portal d'accés. A la paret lateral nord hi ha un accés coronat amb llinda de fusta que condueix a l'interior, distribuït amb dues estances. | 08151-80 | Sector oest del terme municipal | Els habitants de la Bauma no havien de pagar contribució ja que el seu habitatge no tenia teulada. Va ser construïda probablement entre els segles XVIII i XIX. | 41.9576900,2.0337100 | 419921 | 4645530 | 08151 | Oristà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56472-foto-08151-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56472-foto-08151-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56472-foto-08151-80-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56473 | Mas Sansalvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sansalvador | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | El mas Sansalvador està situat a uns metres de l'església de Sant Salvador de Serradellops, en un punt elevat a l'extrem est del terme municipal. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal i diversos cossos adossats al voltant donant origen a un conjunt complex. El volum principal, de planta baixa, primer pis i golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant la majoria d'obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al nord i a l'església de Sant Salvador, mostra diverses parts, amb el volum principal a la dreta, un ample accés al centre i un cos adossat a l'esquerra. En el volum principal hi ha quatre finestres reformades a nivell de primer pis, una amb data de 1908, a més d'una finestra emmarcada amb maó i una emmarcada amb monòlits de pedra treballada a les golfes. A nivell de planta baixa hi ha adossat un pou construït amb pedra i amb llinda datada l'any 1716. Al centre de la façana hi ha una accés que permet el pas a un pati cobert davant l'antiga façana principal, orientada a l'oest. Més a l'esquerra hi ha un cos adossat, on s'observa un portal emmarcat amb pedra treballada i la data de 1740 inscrita a la llinda, una finestra emmarcada amb pedra treballada just a sobre i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra. A la façana est hi ha quatre espitlleres emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa. Al primer pis s'observa un balcó i una finestra reformats, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i ampit motllurat, dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada tapiades, una de les quals amb decoració d'arc conopial a la llinda. A les golfes hi ha tres finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta. La façana sud presenta a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, una finestra emmarcada amb maó i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb decoració d'arc conopial i el relleu d'una roda a la llinda. Al primer pis hi ha dos balcons emmarcats amb pedra bisellada, un dels quals dóna accés a una gran balconada. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i dues emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. La façana oest només és accessible a través de l'accés que hi ha a través de la façana principal. Aquesta façana, antigament la principal, queda avui tancada dins un pati cobert, deixant a la vista únicament el portal adovellat d'arc de mig punt. També a la part oest de l'edifici hi ha un pati tancat, delimitat per diverses estructures agropecuàries i el cos que hi ha adossat a l'esquerra de la façana principal. Aquest cos, en la seva façana sud, té una gran galeria formada per cinc obertures d'arc rebaixat sustentades amb pilars bisellats, motllurats en el capitell i la base. | 08151-81 | Sector est del terme municipal | El mas Sansalvador apareix documentat en el fogatge de 1553 fet per Pere Espinal, del mas Vilasendre, on es reflectien els principals caps de cases, entre els quals es hi ha Francesc Salvador. L'edificació actual és probablement una construcció del segle XVII ampliada i reformada al segle XVIII. | 41.9529700,2.1305400 | 427940 | 4644920 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56473-foto-08151-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56473-foto-08151-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56473-foto-08151-81-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56474 | Bartrons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bartrons | ROCAFIGUERA, Francesc de (1987). 'El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet'. Ausa, volum 12, núm. 118-119. 1987. | XIX | Bartrons és una masia situada a l'extrem nord-est del terme municipal, en un punt elevat sobre una carena al sud-est del nucli urbà d'Olost. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i un pis, i diverses estructures adossades al nord, a l'oest i al sud, donant origen a un conjunt complex. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra parcialment arrebossats i presenta cantonades diferenciades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal emmarcat amb pedra bisellada i la inscripció 'REt ANY 1874' junt amb una creu a la llinda, i una finestra reformada a la planta baixa. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra motllurada i amb el relleu a la llinda d'un senzill escut amb un anagrama parcialment esborrat, a més d'una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. De la part esquerra de la façana en sobresurt un cos adossat que sobresurt perpendicularment, amb diverses obertures emmarcades amb maó, i a la seva esquerra, a l'extrem oest del conjunt hi ha un cos adossat de grans dimensions amb la teulada orientada a l'oest i una gran eixida a l'extrem sud. La façana est té un pati tancat just davant, delimitat per un mur de pedra que s'estén a la dreta de la façana principal i tanca un triangle amb l'altre extrem de la façana est. A la façana hi ha dues finestres emmarcades amb maó, una a cada planta. A la dreta de la façana hi ha adossat un gran cobert bastit amb murs de maçoneria de pedra i amb un gran pilar central, també de pedra. La façana nord, situada just al límit d'un pendent pronunciat, està dominada pel cobert adossat. La façana oest està parcialment tapada pel gran cos adossat a l'oest del conjunt, que en aquesta façana conté tres finestres emmarcades amb maó. En la part visible del volum principal hi ha dues finestres, una emmarcada amb maó a la planta baixa i una altra reformada al primer pis. Hi ha diverses estructures al voltant de la masia. A l'oest del conjunt, uns metres per sota del nivell de la resta d'edificis, hi ha una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades diferenciades amb carreus treballats i uns metres davant la façana principal hi ha diverses estructures de dos nivells adossades en paral·lel, bastides combinant els murs de maçoneria de pedra i els de maó. | 08151-82 | Sector nord-est del terme municipal | Bartrons es troba documentada a principis del segle XV, en el capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany, formant part de la batllia d'Olost. Tot i així l'edificació actual és una reedificació del segle XIX aprofitant alguns elements de la construcció anterior. | 41.9744000,2.1157500 | 426739 | 4647312 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56474-foto-08151-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56474-foto-08151-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56474-foto-08151-82-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56476 | El Prat del Toneu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat-del-toneu | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | Fa uns 18 anys es va aixecar i restaurar la teulada. Ha estat força reformada. | El Prat de Toneu coneguda simplement com el Prat es troba situada a l'est del casal de Vilaregut i a l'est dels Tossals, al peu del serrat del castell de Toneu. Es tracta d'una masia de planta rectangular formada per diversos cossos adossats fruit de les ampliacions i les reformes al llarg dels anys. Consta de planta baixa, un pis i golfes i els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular parcialment arrebossats. La teulada és de doble vessant amb aigües a l'antiga façana principal i posterior. Actualment l'accés principal és al nord. L'antiga façana principal, orientada a l'oest, quedava tancada per una lliça, de la que encara es conserva la porta. La façana presenta un gran portal d'arc de mig punt adovellat central amb petites obertures flanquejant-lo. A l'esquerra hi ha un portal d'accés a les corts que condueix als baixos formats per volta de canó. Al primer pis hi ha quatre obertures reformades: dues finestres, una finestra balconera i un accés a un terrat sobre el portal de la lliça. A les golfes, que antigament constituïen el graner, s'hi obren quatre finestres, dues de les quals amb brancals, llinda i ampit de pedra. La façana nord hi ha una porta a nivell de primer pis que s'hi accedeix a partir d'una escala que condueix també a un pou. Flanquegen la porta dos finestrals al primer pis i un a nivell de golfes, tots ells reformats. En un desaigua de la canalera hi ha la inscripció JOSEP PRAT. La façana est presenta un cos adossat, de teulada d'una sola vessant, que sobresurt perpendicularment de la façana ocupant la planta baixa i el primer pis. Era l'antiga masoveria. Presenta les obertures emmarcades amb maó i una part està ampliada amb obra. A la planta baixa hi ha un portal d'arc rebaixat flanquejat per tres finestres, dues a la dreta i una a l'esquerra. Al primer pis es repeteix la mateixa disposició: un finestral balconer flanquejat per tres finestres. La part dreta, construïda amb obra, presenta tres obertures a la façana sud i una galeria al primer pis. De la façana del volum principal es pot observar una finestra al primer pis i quatre finestres a les golfes, una de les quals emmarcada amb brancals de pedra. La façana sud està dominada per estructures agropecuàries, coberts i antic corral de les ovelles. Presenta dues finestres no alineades, verticalment. | 08151-84 | Sector nord-est del terme municipal | El Prat de Toneu, també conegut com el Prat, es troba documentat vers l'any 1325-1328 amb la figura d'un prevere anomenat Jaume de Prat que exercia el càrrec d'escriptor jurat en l'escrivania parroquial. Torna a aparèixer en el fogatge de 1553, en una llista de caps de casa on hi ha l'hereu del Prat del Toneu. Tot i així, l'edificació actual data probablement del segle XVII. Antigament fou un hostatge prop de l'antic camí ral de Cardona a Vic i els seus encarregats eren els que efectuaven l'abast de la sal entre les dues ciutats. | 41.9634400,2.1119500 | 426411 | 4646098 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56476-foto-08151-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56476-foto-08151-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56476-foto-08151-84-3.jpg | Legal | Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|96|98|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56477 | El Toneu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-toneu | Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | El Toneu és una masia situada en la vessant sud de la carena on es trobava el castell de Toneu, al sud-est de l'emplaçament de l'esmentat castell i a l'est del Prat del Toneu, al sector est del terme municipal. Es tracta d'una masia de petites dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis i diverses estructures adossades. El volum principal està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra parcialment arrebossats, amb carreus de majors delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al nord-oest, té un volum de teulada a una sola vessant adossat perpendicularment a la part esquerra. Aquest volum, junt amb les estructures d'ús agropecuari que hi ha a la dreta tanquen un pati davant la façana, al que s'accedeix a través d'un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta. A la part visible de la façana s'hi observa un portal emmarcat amb pedra bisellada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis. A la part de l'esquerra, que correspon al volum adossat, hi ha una gran obertura amb llinda de fusta a la planta baixa i una finestra emmarcada amb maó al primer pis. La façana sud-oest té diverses estructures adossades just davant, a nivell de planta baixa. A la resta de la façana s'observen quatre amples contraforts i dues finestres, al primer pis, emmarcades amb monòlits de pedra treballada i ampit de pedra. La façana sud-est presenta, a nivell de planta baixa, una finestra emmarcada amb maó i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, i al primer pis una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una altra simplement emmarcada amb pedra treballada. A la dreta del volum principal hi ha la pallissa de dos nivells, únicament separada del volum principal per una cantonada diferenciada integrada al mur. La façana nord-est està dominada completament per la pallissa, bastida amb murs de càrrega de maçoneria de pedra i pilars de maó, amb unes escales d'accés de pedra. | 08151-85 | Sector nord-est del terme municipal | La masia del Toneu va ser bastida entre els segles XVII i XVIII, agafant el nom de l'antic castell de Toneu, situat sobre un turó proper. | 41.9631700,2.1143400 | 426609 | 4646066 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56477-foto-08151-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56477-foto-08151-85-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56478 | Vilaregut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilaregut | <p>AADD (1990). Els castells catalans, Volum IV. Rafael Dalmau Editor. AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006.</p> | XII-XV | Presenta esquerdes i vegetació als murs de càrrega. Una part de la teulada s'ha esfondrat cap a l'interior de l'edifici. | <p>Vilaregut és un antic casal situat en un punt elevat a l'extrem sud d'una petita carena sobre el torrent de la font Salada, a la meitat est del terme municipal. Es tracta d'un casal de dimensions imponents format per un volum principal i diverses estructures adossades modernament. El volum principal, de planta baixa, primer pis i golfes, és de grans dimensions, tant per la planta, quasi quadrada, com per l'alçada, ja que els diferents nivells tenen els sostres molt alts, especialment els baixos. Tot l'edifici està bastit amb filades de carreus regulars treballats exceptuant petites reformes a l'extrem superior, especialment al costat oest. Les cantonades estan delimitades amb carreus treballats, de la mateixa altura que els filades que formen el mur de càrrega però de major amplada. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud-est, presenta a la part esquerra un cobert adossat de dos nivells bastit amb murs de maçoneria de pedra que no formava part de l'edifici original. La part dreta està ocupada per una rampa empedrada que condueix fins a l'entrada principal, situada al centre de la planta baixa. El portal, d'arc rebaixat, està emmarcat amb pedra bisellada i té la data inscrita de 1789 a la clau de l'arc, data que indica una de les reformes de l'edifici. Sobre el portal s'observen les dovelles de grans dimensions, molt erosionades, que formaven el portal d'arc de mig punt adovellat original. A la resta de la planta baixa hi ha diverses obertures tipus espitllera entre els carreus treballats. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada, i a les golfes tres finestres més, una emmarcada amb monòlits de pedra treballada, una altra amb monòlits de pedra bisellada i l'última simplement emmarcada amb pedra treballada. La façana sud-oest, coberta de vegetació a la part central, és probablement la més reformada. El primer pis està dominat per una galeria formada per dos grans obertures d'arc de mig punt delimitades amb pedra treballada i actualment tapiades. A les golfes també hi ha una galeria, formada en aquest cas per tres obertures d'arc rebaixat, sustentades amb pilars bisellats amb el capitell i la base motllurats. A cada costat de la galeria, amb les dues obertures laterals tapiades, hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada. La façana nord-oest presenta un esvoranc al mur de càrrega a l'extrem inferior dret. A la resta de la façana s'observen diverses obertures entre carreus tipus espitllera a la planta baixa, i dues finestres al primer pis: una emmarcada amb pedra bisellada que originalment era un balcó i una finestra d'estil gòtic, formada per dues obertures geminades d'arc de mig punt, sense que s'hagi conservat la petita columna que anava al mig. Aquesta tipus de finestra, repetida a la façana nord-est, està formada amb grans monòlits de pedra que formen els arcs (un sol monòlit per a cada arc), els brancals i l'ampit. La façana nord-est té tota la meitat dreta coberta de vegetació. A la façana s'hi observa un petit accés a la planta baixa, obert modernament, i tres finestres al primer pis. La de l'esquerra és d'estil gòtic, exactament igual que la de la façana nord-oest, la central és emmarcada amb pedra bisellada i la de la dreta no és visible a causa de la vegetació. Prop de l'edifici hi ha diverses estructures d'usos agropecuaris, algunes construïdes amb murs de maçoneria de pedra i altres, més modernes, construïdes amb obra.</p> | 08151-86 | Sector nord-est del terme municipal | <p>Vilaregut és un casal documentat des de l'any 1185 amb Bertran de Vilaregut. Al llarg del segle XIII, el casal i la família que l'habitava visqué el seu esplendor fins el 21 de maig de 1316 quan Belingerius de Vilariacuto venia a Galceran de Montsoriu i a Guillema de Torrelles el castrum Vilaregut, del qual es diu que es troba situat dins el terme del castell de Tornamira. Entre 1321 i 1330 Arnau de Mont Rubeo, de la ciutat de València, venia a Marc de Santa Eugènia, ardiaca de Vic i sagristà de Barcelona, el mas Vilaregut, en el terme del castell de Tornamira. L'edificació actual conserva bona part de l'estructura original del segles medievals, tot i que reformada posteriorment.</p> | 41.9599900,2.0981500 | 425264 | 4645727 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56478-foto-08151-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56478-foto-08151-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56478-foto-08151-86-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-07-01 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 56479 | El Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler-3 | Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XIX | Ha estat molt reformada | El Soler es troba situada en un punt elevat al nord-oest del Prat de Toneu i al sud-est del castell d'Olost, prop del torrent de cal Magre que passa pel sud de la masia. Es tracta d'una antiga masia molt reformada i que ha quedat envoltada per nombroses granges que desvirtuen l'emplaçament original. Consta d'un volum principal amb els murs arrebossat i pintats de color salmó i un cos adossat de pedra a la façana sud-oest que forma un altre habitatge. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior , i està format per planta baixa, un pis i golfes. A La façana principal, orientada al sud-est, es conserva el portal i una finestra emmarcades amb brancals i llinda de pedra treballada. Al primer pis i a les golfes s'hi obren tres obertures per planta disposades simètricament, totes elles reformades. La resta de les façanes estan formades per diverses obertures també reformades. A la façana nord-est s'hi obren tres finestres alineades verticalment i a la façana nord-oest quatre finestres, dues per planta. En aquesta façana s'hi adossa un cos a nivell de planta baixa, de teulada d'una vessant, on s'hi obren dues finestres modernes. | 08151-87 | Sector nord-est del terme municipal | El Soler, anomenat també el Soler de la Riera ja que és una masoveria de la Riera d'Olost, és un edifici molt reformat que probablement va ser construït al llarg del segle XIX. | 41.9689600,2.1064300 | 425960 | 4646716 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56479-foto-08151-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56479-foto-08151-87-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56480 | Cal Magre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-magre-1 | Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XIX | Cal Magre és una masia situada en una esplanada elevada anomenada el pla de cal Magre, al nord del turó on s'assentava el castell de Toneu i a l'est del Soler. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal i diverses estructures reformades adossades al nord i a l'oest. El volum principal, de planta baixa, primer pis i golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, arrebossats i pintats de color salmó. Probablement l'edifici comptava amb cantonades diferenciades amb carreus treballats, però com passa amb els emmarcaments de pedra de les obertures, l'arrebossat i el pintat de l'edifici es va fer per sobre d'aquest elements. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, té un pati just davant, delimitat amb murs de maçoneria de pedra i amb una accés principal orientat a l'est i un de secundari a l'oest. Pròpiament a la façana s'observa un portal al centre de la planta baixa, amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta on hi ha gravada la data de 1843 junt amb una creu. A la resta de la façana s'hi observen set finestres, una a la planta baixa, tres al primer pis i tres a les golfes. La façana est té únicament tres finestres, dues a la planta baixa i una al primer pis, probablement emmarcades amb pedra treballada, tot i que l'arrebossat no permet assegurar-ho. A la façana nord, hi ha adossat un cobert que ocupa tot el nivell de planta baixa. Per sobre el cobert únicament s'aprecien tres finestres, una al primer pis i dues a les golfes. La façana oest està dominada per una estructura adossada reformada completament. A la resta de la façana s'observa una finestra a nivell de planta baixa i una altra al primer pis. | 08151-88 | Sector nord-est del terme municipal | Cal Magre va ser construïda a mitjans del segle XIX, tal com ho indica la llinda de fusta del portal principal, datada l'any 1843. | 41.9667200,2.1143600 | 426615 | 4646460 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56480-foto-08151-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56480-foto-08151-88-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56482 | Olorins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olorins | MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. | XVIII | Una part de l'edifici s'ha reformat completament. | Olorins es troba situada al nord de la Casanova de la Coromina prop d'un meandre que fa el torrent d'Olost, en un punt elevat entre el serrat de la Coromina, a l'oest, i el serrat d'Aguilar, a l'est. Es tracta d'una casa de planta rectangular formada per un volum principal de dos cossos adossats, que presenten diferent alçades de les teulades, fruit de les ampliacions produïdes al llarg dels anys, i estructures agropecuàries adossades al sud i a l'oest. Consta de planta baixa, un pis i golfes i les teulades són de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades de pedres de majors dimensions, amb reformes de maó en algunes zones com en l'ampliació en alçada del cos sud. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la dreta. Al primer pis s'hi obren dues finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada i una finestra emmarcada amb brancals de maó i llinda de pedra. A nivell de golfes hi ha tres finestres emmarcades amb maó. La façana nord-est està arrebossada i s'hi obren cinc finestres disposades irregularment. La façana nord-oest presenta una paret adossada a mode de contrafort i un cos adossat amb teulada d'una vessant que sobresurt perpendicularment al centre. També s'hi poden observar vuit obertures, quatre al primer pis i quatre a les golfes, aquestes emmarcades amb maó. A la façana sud-oest hi ha tres finestres, dues de les quals emmarcades amb maó i una pallissa de dos nivells adossada a la planta baixa sustentada amb pilars de pedra i obra. Davant la casa hi ha diverses estructures d'ús agropecuàri. | 08151-90 | Sector central del terme municipal | Olorins apareix documentada en plena època medieval, l'any 1034 amb la forma de Ornolins. L'edificació actual, però, correspon a una reedificació del segle XVIII. | 41.9651400,2.0825200 | 423975 | 4646313 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56482-foto-08151-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56482-foto-08151-90-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56485 | Claperons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/claperons | XVIII | L'edifici es troba en runes. Conserva els murs de càrrega amb una altura mitjana pròxima als dos metres, amb punts on arriben als quatre metres, tot i que coberts d'heura. | Claperons és una antiga masia, actualment en runes, situada a l'est del nucli d'Oristà i a l'oest del Verdaguer, en una zona elevada ocupada per feixes. Es tracta d'una masia de petites dimensions enrunada, formada originalment per un volum principal i diverses estructures agropecuàries adossades. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra lligada amb morter i presenta carreus treballats delimitant les cantonades. De l'edifici se n'ha conservat parts dels murs de càrrega, parcialment coberts d'heura, amb una altura mitjana pròxima als dos metres tot i que a les cantonades sud i est arriben als quatre metres. S'observa també l'existència de dues estructures adossades, una al sud, molt enrunada i una a l'oest, on es conserva una porta emmarcada amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. | 08151-93 | Sector central del terme municipal | Tot i no tenir constància documental de Claperons, es pot considerar, per tipologia constructiva, que probablement fou bastida al llarg del segle XVIII. | 41.9361300,2.0784800 | 423605 | 4643095 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56485-foto-08151-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56485-foto-08151-93-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56486 | Camp de Devesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-de-devesa | ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. | XIX | Algunes parts de la teulada estan en mal estat i els murs de càrrega presenten algunes esquerdes. | Camp de Devesa és una masia situada en una esplanada travessada per la riera Gavarresa i delimitada a l'oest pels cingles de Camp de Devesa, a mig camí entre els nuclis urbans d'Oristà, al sud, i la Torre d'Oristà, al nord-oest. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal format per tres cossos ampliats en paral·lel i diverses estructures adossades a l'est i al nord. El volum principal, de planta baixa i primer pis, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb morter, parcialment arrebossats, i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, mostra els tres cossos que formen l'habitatge clarament diferenciats. En el cos de la dreta, una mica més estret, s'observa un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta i unes escales laterals que condueixen a la pallissa a la planta baixa. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb brancals i ampit de pedra i llinda de fusta. La façana est està dominada per una petita pallissa de dos nivells, bastida en el tram inferior amb murs de maçoneria de pedra i en el superior amb obra. La façana nord presenta les restes d'una estructura adossada a la part esquerra. A la resta s'observen dues finestres emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa u tres reformades al primer pis. La façana oest té dues petites obertures a la planta baixa, i dues obertures al primer pis, una finestra emmarcada amb maó i una porta emmarcada amb maó que dóna accés directe al primer pis a través d'unes escales de pedra. | 08151-94 | Sector central del terme municipal | Camp de Devesa es troba documentada en la relació de masies de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà feta a mitjans del segle XIX. L'edificació actual data probablement de principis del segle XIX. | 41.9439400,2.0656400 | 422550 | 4643974 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56486-foto-08151-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56486-foto-08151-94-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56488 | Cal Saubet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-saubet | Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XIX | La majoria d'estructures que envolten l'edifici amenacen ruïna. | Cal Saubet és una masia situada en una esplanada a la carena del serrat dels Moros, per on passa la carretera B-433, a mig camí entre el castell de Toneu i l'església de Sant Salvador de Serradellops. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal i diverses estructures adossades al voltant. El volum principal, de planta baixa i primer pis està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb cantonades diferenciades amb carreus treballats,. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'est, presenta dos portals a la planta baixa, els dos amb brancals de pedra treballada però un amb llinda de fusta i l'altra amb la llinda reformada modernament. També a la planta baixa hi ha dues petites finestres emmarcades una amb llinda de fusta i l'altra amb llinda de pedra i amb els brancals de pedra reformats amb maó. Al primer pis hi ha tres finestres, dues emmarcades amb monòlits de pedra treballada i una amb maó. La façana nord té únicament una finestra ubicada a nivell de primer pis i emmarcada amb maó. La façana oest està dominada completament per diverses estructures agropecuàries amb teulada d'una vessant adossades al volum principal. La majoria d'aquestes estructures estan parcialment aterrades i van ser construïdes amb murs de maçoneria de pedra les més antigues i amb obra les modernes. Entre les estructures s'observen dues obertures al volum principal, una finestra emmarcada amb maó a la planta baixa i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis. La façana sud també tenia diverses estructures adossades però actualment només en resten la base dels murs de maçoneria de pedra. Pròpiament a la façana no hi ha cap obertura. | 08151-96 | Sector est del terme municipal | Cal Saubet és una masoveria construïda probablement entre finals del segle XIX i principis del XX. | 41.9563400,2.1185600 | 426951 | 4645304 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56488-foto-08151-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56488-foto-08151-96-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,16 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml