Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 56557 | Xup xic de Serrajòrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xup-xic-de-serrajordia | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | Ha crescut vegetació a la coberta i la part del darrera presenta força erosió. | El xup xic de Serrajòrdia es troba situat uns 10 metres davant la façana principal de la masia de Serrajòdrdia. Es tracta d'un xup excavat a terra que presenta una zona d'accés descendent amb unes escales i un dipòsit d'emmagatzematge d'aigua, sota terra, de 6 x 3,8 metres cobert amb una volta de pedra. La part que es veu des de l'exterior correspon a l'estructura d'accés a l'interior. És una estructura feta amb maçoneria de pedra irregular de 1,50 x 3 x 1,30 m i coberta amb teulada d'una vessant de fusta i lloses. Presenta una entrada orientada a l'oest i un sobreeixidor de pedra a la part nord. | 08151-165 | Sector oest del terme municipal | El xup de Serrajòrdia recollia l'aigua de la pluja de les canals de la masia. Es va utilitzar per l'ús de la casa fins que va arribar l'aigua corrent. | 41.9330300,2.0304900 | 419623 | 4642795 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56557-foto-08151-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56557-foto-08151-165-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56558 | Xup gros de Serrajòrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xup-gros-de-serrajordia | Una part del ràfec del xup ja no es conserva i els murs exteriors estan força deteriorats | El xup gros de Serrajòrdia està situat a uns metres de la masia de Serrajòrdia, en l'esplanada que s'estén davant la façana principal d'aquesta. Es tracta d'una estructura pràcticament quadrada (uns 5 per 5 metres) bastida amb murs de càrrega de maçoneria de pedra mitjana, amb pedres de majors dimensions delimitant les cantonades i l'entrada principal, de forma rectangular i orientada al sud. El xup està coronat amb una volta de lloses a plec de llibre, que exteriorment queda coberta per terra i vegetació i un ràfec de grans lloses del que només se'n conserva una part. La façana principal del xup, orientada al sud té una única obertura que dóna accés a l'interior, on s'emmagatzema l'aigua. El forat interior, pràcticament cúbic, està picat a la roca natural en tota la seva meitat inferior. | 08151-166 | Sector oest del terme municipal | Aquest xup també havia estat utilitzat com a pou o dipòsit d'aigua ja que, segons fonts orals, l'aigua hi neix. | 41.9332500,2.0298400 | 419569 | 4642820 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56558-foto-08151-166-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 56556 | Xup de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xup-de-la-riba | XVIII | A la teulada hi ha crescut vegetació que podria, amb el temps, erosionar la coberta. | El xup de la Riba es troba situat a 150 metres al nord-oest de la masia de la Riba, al peu de camí que condueix a la masia. Es tracta d'un xup de planta rectangular de 5 x 3,5 metres construït amb murs de maçoneria de pedra irregular. Presenta un accés a la banda sud amb brancals i llinda de pedra treballada on hi ha la data inscrita de 1756. Uns graons de pedra condueixen a l'interior del dipòsit cobert amb volta de canó de pedra. Davant la façana principal hi ha dues piques de pedra i un safareig més modern a la banda est. | 08151-164 | Sector oest del terme municipal | Antigament el xup de la Riba havia servit per emmagatzemar-hi glans. Modernament havia servit com a dipòsit d'aigua que s'utilitzava, a suposar per les piques i el safareig del voltant, per rentar roba. | 41.9424000,2.0364200 | 420126 | 4643830 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56556-foto-08151-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56556-foto-08151-164-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56559 | Xup de Vilaroger | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xup-de-vilaroger | VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | El xup de Vilaroger es troba situat a uns metres al sud-est de la façana principal de la masia, al costat d'unes estructures agropecuàries. Es tracta d'una estructura rectangular de 3 x 3,60 metres construït amb murs de maçoneria de pedra que es troben coronats en pedres de forma piramidal. La porta d'accés, orientada al nord, està tancada per una reixa. | 08151-167 | Sector est del terme municipal | Modernament, el xup s'utilitzava per a recollir l'aigua de la pluja i bombar-la quan s'havia d'utilitzar per regar. Anteriorment, podria haver servit per a guardar-hi glans. Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès central, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 41.9480800,2.0931700 | 424837 | 4644409 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 56560 | Xup de Tornamira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xup-de-tornamira | VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | El xup de Tornamira està situat uns metres a l'oest de l'antic castell, actualment masia, que li dóna nom, a tocar de la masoveria de Tornamira i d'una bassa reformada modernament. Es tracta d'una estructura petita i pràcticament quadrada (uns 2'9 per 2'9 metres) bastida amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, amb carreus treballats delimitant les cantonades i l'entrada principal reformada amb maó. El xup està coronat amb una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal del xup, orientada al nord-est té una única obertura, emmarcada amb brancals de maó i llinda monolítica triangular de pedra treballada, que dóna accés a l'interior, on s'emmagatzema l'aigua. La resta de les façanes no tenen obertures, exceptuant la sud-est, on hi ha una petita finestra emmarcada amb pedra treballada que a l'interior es converteix en un desaigua de pedra treballada que sobresurt del mur. | 08151-168 | Sector central del terme municipal | El xup de Tornamira s'havia utilitzat modernament com a dipòsit d'aigua, encara que es probable que la seva funció original fos la de guardar glans en aigua. Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès central, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 41.9497800,2.0590700 | 422013 | 4644628 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56560-foto-08151-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56560-foto-08151-168-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 56561 | Xup de Terricabras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xup-de-terricabras | VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | Alguns dels seus murs exteriors es conserven parcialment a mitja alçada. | El xup de Terricabras es troba situat a 100 metres al nord de la masia de Terricabras al costat del camí d'accés a la masia. Es tracta d'una estructura quadrada d'uns 4 x 4 metres amb murs d'un metre d'alçada exteriorment i 2 metres de fondària a l'interior en el qual hi ha crescut arbres i està parcialment cobert de terra. Construït amb maçoneria de pedra i cantonades amb carreus de majors dimensions presenta una obertura d'accés a la banda sud que conserva un brancal de pedra treballada. | 08151-169 | Sector est del terme municipal | El xup de Terricabras havia servit per guardar-hi glans. Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès central, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). Modernament el xup es va fer servir per rentar-hi roba. | 41.9489600,2.1119500 | 426395 | 4644491 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56561-foto-08151-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56561-foto-08151-169-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56412 | Vilasendra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilasendra | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | Restaurada i reformada recentment, i totalment reestructurada interiorment. | Vilasendra, una de les masies més antigues del terme municipal, es troba al sud-est del nucli urbà d'Oristà, en una plataforma elevada a l'est del Puig Cornador, prop de la carretera C-670. Es tracta d'una masia de grans dimensions, de planta rectangular formada per planta baixa i dos pisos. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior i amb murs de càrrega de maçoneria de pedra reajuntats recentment i cantonades diferenciades. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal d'arc rebaixat emmarcat amb curtes dovelles a la planta baixa. Al seu costat s'hi obren tres finestres de nova construcció emmarcades amb pedra. Antigament solament hi havia una finestra tapiada. La llinda de la finestra central de la planta baixa té inscrit l'anagrama de Jesucrist IHS amb una creu. Aquesta llinda, segons fonts orals, es trobava a l'interior de la casa, a l'entrada de la cuina. Al primer pis s'hi obren quatre finestres balconeres emmarcades amb pedra. Destaca la finestra situada sobre la portalada, emmarcada amb pedra motllurada i amb un escut de baix relleu molt desgastat a la llinda. La llinda de la finestra de la dreta té una data parcialment llegible: 16?9. A les golfes s'hi obren quatre finestres de menors dimensions emmarcades amb pedra. Sols una d'elles conserva l'ampit original. Davant la façana s'hi allarguen, perpendicularment, les antigues quadres reconvertides en una gran sala. La façana oest s'hi observen dues finestres emmarcades amb brancals, llinda i ampit de pedra, una al primer pis i una al segon. A la planta baixa s'hi està reconstruint un antic cobert adossat, reformat completament. La façana nord hi ha un pou de planta quadrada cobert amb barbacana de doble vessant. A la planta baixa hi ha una espitllera i tres finestres emmarcades amb pedra. Al primer pis hi ha una finestra balconera central, emmarcada amb pedra bisellada i amb la data de 1788 inscrita a la llinda. La finestra que es troba a la seva esquerra està emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, i les dues de la seva dreta estan emmarcades amb pedra treballada, una de les quals amb motllures. A les golfes s'hi obren dues finestres de menors dimensions emmarcades amb ampit, brancals i llinda de pedra treballada. A la façana est s'hi annexen dos cossos; un correspon a l'antiga tina de vi amb una petita terrassa a la part superior coberta amb teulada d'una vessant; l'altre cos té teulada de doble vessant i s'hi obren sis finestres, cinc de les quals emmarcades amb pedra bisellada i una amb ampit motllurat. | 08151-20 | Sector sud del terme municipal | Vilasendra apareix documentada com alou de Sendred o Vilasendre al 943 i com alou dels fills de Sendred al 1034. Torna a aparèixer amb el fogatge de 1553, fet precisament per un tal Pere Espinal o Spinalp que s'estava al mas Vilasendra. L'edificació actual, però, data probablement del segle XVII, amb reformes i ampliacions posteriors. | 41.9220600,2.0812800 | 423821 | 4641531 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56412-foto-08151-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56412-foto-08151-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56412-foto-08151-20-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La masia conserva elements originals d'un forn de pa, celler, premsa de vi, etc. Tot i que han estat desvinculats de l'emplaçament original a causa de la reestructuració de l'interior.La tercera imatge s'ha extret del fons fotogràfic municipal d'Oristà. | 94|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 56433 | Vilarubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilarubi | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. | XVII | Vilarubí és una masia situada en un punt elevat entre el pas del riu Bassí i el del torrent Merdinyol, al nord de Pahonellas i a l'oest de la Cirera, al sector nord-oest del terme municipal. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central fruit de diverses ampliacions i diverses estructures adossades a l'est. El volum principal, de planta baixa, primer pis i en la part central golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb morter, amb carreus treballats delimitant les cantonades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur de càrrega, i emmarcant les obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta un contrafort que la reforça a la part esquerra. A la planta baixa hi ha un portal d'arc de mig punt emmarcat amb grans dovelles treballades i dues finestres a la dreta alineades verticalment, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra, de forma apaïsada, emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis s'hi observa una finestra emmarcada amb maó a l'extrem esquerre i dues finestres emmarcades amb pedra motllurada i molt decorades al primer pis. La finestra que es troba sobre el portal adovellat és la que té una decoració més rica, amb un guardapols profusament motllurat, als extrems del qual hi ha esculpits en relleu dos rostres humans, el de la dreta masculí i el de l'esquerra femení. En la part central del guardapols encara hi ha una altra figura esculpida, es tracta d'un angelet representat a través d'una petita cara envoltada d'ales. L'altra finestra, a la dreta, té una decoració geomètrica a la llinda actualment molt erosionada, formada per un element geomètric circular a la part central del que en sobresurten decoracions lobulades, formant un dibuix que podria recordar a una flor. La façana est té una estructura amb teulada de doble vessant adossada. A la part visible de la façana hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a mode d'espitllera a la planta baixa, quatre finestres al primer pis, una emmarcada amb pedra bisellada, una altra amb maó, una amb pedra treballada i la última amb monòlits de pedra treballada, i una finestra emmarcada amb pedra treballada a les golfes. La façana nord presenta, a nivell de planta baixa, quatre obertures molt petites, pràcticament forats entre carreus, i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera. Al primer pis hi ha únicament una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. Adossat a aquesta façana hi ha les restes del que podria haver estat la tina de vi de la masia. Es tracta d'una estructura de planta quadrada, de la que es conserven uns 50 centímetres d'alçada, amb un gran forat circular a l'interior, delimitat amb carreus treballats. A la façana oest hi destaca una gran balconada reformada sustentada amb dos pilars de pedra i dos contraforts adossats al mur de càrrega. A la planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada, una finestra reformada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada, una emmarcada amb pedra bisellada i un portal emmarcat amb pedra motllurada que dóna accés al balcó. La masia queda envoltada actualment per un mur de pedra modern, que conserva un tram original al sud de la casa, coronat amb lloses treballades acabades triangularment. Resulta destacable també l'estructura que hi ha a la cantonada sud-oest d'aquest pati tancat. Es tracta d'una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra amb dos accessos, un de lateral emmarcat amb pedra bisellada i el frontal, d'arc rebaixat, emmarcat amb pedra treballada. | 08151-41 | Sector nord-oest del terme municipal | Vilarubí apareix documentada en el fogatge de 1553 fet per Pere Espinal, del mas Vilasendre, on es reflectien els principals caps de cases, entre els quals es hi ha en Vilarovís. L'edificació actual és probablement una construcció del segle XVII ampliada i reformada posteriorment tot i que pel seu topònim podria tenir uns orígens molt anteriors. | 41.9723300,2.0344300 | 419999 | 4647155 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56433-foto-08151-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56433-foto-08151-41-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56450 | Vilaroger | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilaroger | AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | Vilaroger és una masia situada en una esplanada elevada sobre la vall del torrent de la font Salada, prop de la carena per on passa la carretera B-433 i l'antic camí ral d'Oristà a Vic. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal amb diverses ampliacions cap a l'oest, la capella de Sant Antoni adossada a l'extrem oest, una masoveria, un xup i diverses estructures agropecuàries al sud i a l'est, donant origen a un conjunt complex. El volum principal és de planta baixa, primer i golfes, amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb morter, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures, amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. A la façana principal, orientada al sud, es denoten clarament les fases constructives. A la part dreta, la més antiga s'hi observa, a nivell de planta baixa, un gran portal adovellat d'arc de mig punt i tres finestres de petites dimensions, dues emmarcades amb pedra treballada i la de l'extrem dret emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, un balcó emmarcat amb pedra bisellada i un rellotge de sol molt erosionat. A les golfes s'hi observen quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. A l'esquerra del volum principal hi ha dos cossos adossats modernament que uneixen la masia antiga, a l'extrem est amb la capella de Sant Antoni, a l'extrem oest. La façana est presenta un cobert adossat a la dreta, amb un pilar central de pedra treballada i la data de 1733 inscrita en un carreu. A la resta de la façana s'observa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a la planta baixa i tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, dues de les quals tapiades, tant al primer pis com a les golfes. La façana nord presenta, a nivell de planta baixa, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, al primer pis tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals tapiada, i dues finestres reformades i a les golfes, tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, dues de les quals tapiades. La façana oest està dominada per la capella de Sant Antoni, descrita en una fitxa individual i les estructures adossades modernament. Sobre aquestes, a nivell de primer pis, hi ha un balcó emmarcat amb pedra bisellada i a les golfes tres finestres, dues emmarcades amb pedra bisellada i l'altra reformada. Davant la façana sud i est de la masia hi ha un pati delimitat per diverses estructures d'ús agropecuari, construïdes majoritàriament amb murs de maçoneria de pedra. Entre aquestes estructures hi destaquen la masoveria i el xup, descrits en una fitxa individual i el portal que dóna accés al conjunt des del nord-est. Es tracta d'un portal d'arc deprimit convex emmarcat amb pedra treballada que rep el nom de portal d'Olost. | 08151-58 | Sector est del terme municipal | La masia de Vilaroger surt reflectida en un document del 27 de novembre de 1331 quan el bisbe de Vic, Galceran Sacosta, visità l'església de Sant Andreu d'Oristà i, com era costum, interrogà uns quants parroquians sobre la manera com el rector celebrava els oficis. Els parroquians interrogats foren Pere de la Garriga, Nicolau de Castanyet, Pere de Vilaroger Sobirà i Bernat de la Sella. Torna a aparèixer en el fogatge de 1553 en una relació de caps de casa on hi ha Bernat de Vilaroger. L'edificació actual data, probablement dels segles XVI o XVII, amb reformes i ampliacions posteriors. Tot i així, a la masia es conserva un fons de pergamins des del segle XIII. | 41.9483100,2.0931000 | 424832 | 4644435 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56450-foto-08151-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56450-foto-08151-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56450-foto-08151-58-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56469 | Vilargonter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilargonter | MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | Actualment s'està restaurant la teulada. | Vilargonter es troba situada en una esplanada orientada a l'est sobre el curs de la riera Lluçanès a l'extrem nord del terme municipal. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal i diversos cossos adossats fruit de les ampliacions al llarg del temps. És un edifici de planta rectangular formada per planta baixa, un pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Els murs estan construïts amb maçoneria de pedra irregular i cantonades diferenciades amb carreus de majors dimensions. La façana principal, orientada a l'est, està arrebossada i presenta algunes parts escrostonades. Domina un portal d'arc de mig punt adovellat a la planta baixa i dues finestres emmarcades amb ampit motllurat i brancals i llinda de pedra bisellada al primer pis. A les golfes s'obren dues finestres de menors dimensions, una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i l'altra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A la resta de la façana s'hi obren diverses finestres reformades o de moderna obertura. A la dreta s'hi adossa un cos construït amb maçoneria de pedra on hi ha un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada. La façana nord està dominada per un cobert adossat. Hi ha una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra a la planta baixa i una finestra emmarcada amb brancals i llinda bisellada i ampit motllurat. La façana oest presenta una eixida que sobresurt perpendicularment al centre, sustentada amb pilars de pedra, coberta amb teulada d'una sola vessant i amb un accés emmarcat amb pedra bisellada. A l'esquerra de l'eixida s'hi adossa un pou o cisterna. La planta baixa presenta dues obertures, al primer pis dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de l'esquerra amb ampit motllurat. A les golfes s'hi obren quatre finestres de menors dimensions, tres de les quals emmarcades amb monòlits de pedra treballada i una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. La façana sud està dominada per un cos d'obra adossat que forma un porxo amb teulada d'una sola vessant i amb un portal d'accés emmarcat amb pedra bisellada. Uns metres davant la façana principal hi ha la pallissa formada per planta rectangular, teulada de doble vessant amb aigües laterals i amb bigues i llates de fusta velles. Està construïda amb maçoneria de pedra i tapia arrebossats i parcialment escrostonats i presenta les cantonades diferenciades amb pedres de majors dimensions. La pallissa consta de dos nivells. Al nivell inferior hi ha una gran arcada emmarcada amb pedra i a l'esquerra pugen unes escales cap al nivell superior on hi ha una porta d'accés i una obertura estreta i allargada a l'esquerra. | 08151-77 | Sector nord del terme municipal | Vilargonter es troba documentada des de l'any 1346, tot i que pel seu topònim podria tenir uns orígens anteriors. L'edificació actual data probablement del segle XVII. | 41.9836600,2.0603400 | 422159 | 4648389 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56469-foto-08151-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56469-foto-08151-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56469-foto-08151-77-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret del fons fotogràfic municipal d'Oristà. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 56478 | Vilaregut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilaregut | <p>AADD (1990). Els castells catalans, Volum IV. Rafael Dalmau Editor. AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006.</p> | XII-XV | Presenta esquerdes i vegetació als murs de càrrega. Una part de la teulada s'ha esfondrat cap a l'interior de l'edifici. | <p>Vilaregut és un antic casal situat en un punt elevat a l'extrem sud d'una petita carena sobre el torrent de la font Salada, a la meitat est del terme municipal. Es tracta d'un casal de dimensions imponents format per un volum principal i diverses estructures adossades modernament. El volum principal, de planta baixa, primer pis i golfes, és de grans dimensions, tant per la planta, quasi quadrada, com per l'alçada, ja que els diferents nivells tenen els sostres molt alts, especialment els baixos. Tot l'edifici està bastit amb filades de carreus regulars treballats exceptuant petites reformes a l'extrem superior, especialment al costat oest. Les cantonades estan delimitades amb carreus treballats, de la mateixa altura que els filades que formen el mur de càrrega però de major amplada. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud-est, presenta a la part esquerra un cobert adossat de dos nivells bastit amb murs de maçoneria de pedra que no formava part de l'edifici original. La part dreta està ocupada per una rampa empedrada que condueix fins a l'entrada principal, situada al centre de la planta baixa. El portal, d'arc rebaixat, està emmarcat amb pedra bisellada i té la data inscrita de 1789 a la clau de l'arc, data que indica una de les reformes de l'edifici. Sobre el portal s'observen les dovelles de grans dimensions, molt erosionades, que formaven el portal d'arc de mig punt adovellat original. A la resta de la planta baixa hi ha diverses obertures tipus espitllera entre els carreus treballats. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada, i a les golfes tres finestres més, una emmarcada amb monòlits de pedra treballada, una altra amb monòlits de pedra bisellada i l'última simplement emmarcada amb pedra treballada. La façana sud-oest, coberta de vegetació a la part central, és probablement la més reformada. El primer pis està dominat per una galeria formada per dos grans obertures d'arc de mig punt delimitades amb pedra treballada i actualment tapiades. A les golfes també hi ha una galeria, formada en aquest cas per tres obertures d'arc rebaixat, sustentades amb pilars bisellats amb el capitell i la base motllurats. A cada costat de la galeria, amb les dues obertures laterals tapiades, hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada. La façana nord-oest presenta un esvoranc al mur de càrrega a l'extrem inferior dret. A la resta de la façana s'observen diverses obertures entre carreus tipus espitllera a la planta baixa, i dues finestres al primer pis: una emmarcada amb pedra bisellada que originalment era un balcó i una finestra d'estil gòtic, formada per dues obertures geminades d'arc de mig punt, sense que s'hagi conservat la petita columna que anava al mig. Aquesta tipus de finestra, repetida a la façana nord-est, està formada amb grans monòlits de pedra que formen els arcs (un sol monòlit per a cada arc), els brancals i l'ampit. La façana nord-est té tota la meitat dreta coberta de vegetació. A la façana s'hi observa un petit accés a la planta baixa, obert modernament, i tres finestres al primer pis. La de l'esquerra és d'estil gòtic, exactament igual que la de la façana nord-oest, la central és emmarcada amb pedra bisellada i la de la dreta no és visible a causa de la vegetació. Prop de l'edifici hi ha diverses estructures d'usos agropecuaris, algunes construïdes amb murs de maçoneria de pedra i altres, més modernes, construïdes amb obra.</p> | 08151-86 | Sector nord-est del terme municipal | <p>Vilaregut és un casal documentat des de l'any 1185 amb Bertran de Vilaregut. Al llarg del segle XIII, el casal i la família que l'habitava visqué el seu esplendor fins el 21 de maig de 1316 quan Belingerius de Vilariacuto venia a Galceran de Montsoriu i a Guillema de Torrelles el castrum Vilaregut, del qual es diu que es troba situat dins el terme del castell de Tornamira. Entre 1321 i 1330 Arnau de Mont Rubeo, de la ciutat de València, venia a Marc de Santa Eugènia, ardiaca de Vic i sagristà de Barcelona, el mas Vilaregut, en el terme del castell de Tornamira. L'edificació actual conserva bona part de l'estructura original del segles medievals, tot i que reformada posteriorment.</p> | 41.9599900,2.0981500 | 425264 | 4645727 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56478-foto-08151-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56478-foto-08151-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56478-foto-08151-86-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-07-01 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 56711 | Via Crucis de la Torre d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/via-crucis-de-la-torre-dorista | El Viacrucis de la Torre d'Oristà es celebra el Divendres Sant al matí, en el marc de la Setmana Santa. Es tracta d'una processó que recorre diversos carrers del poble, pregant i meditant davant de les 14 creus o estacions que reprodueixen el camí que va fer Jesús amb la Creu a l'espatlla des de casa de Pilat fins al Calvari. A la Torre d'Oristà es comença a les onze del matí des de l'església de Santa Maria de la Torre. La processó va encapçalada per un portant de la creu processional de fusta, el capellà, diversos portants del Sant Crist i els veïns del poble. L'itinerari que segueix la processó és el següent: plaça de l'església, carrer Mossèn Riba Pont, cementiri on giren, tornen pel Mossèn Riba Pont fins altra cop a l'església. Durant aquest recorregut es paren a cada estació, lloc recordat amb una creu de fusta que penja de la façana les cases. Actualment a part de la creu de fusta, a la Torre d'Oristà s'hi posen uns altars decorats amb teles, el nom de l'estació, una imatge o il·lustració de l'estació, flors, plantes i les Grillades. A cada estació es canta un tema relacionat amb el Viacrucis i la cloenda de la processó es fa a l'església. | 08151-319 | Carrers de la població. Nucli urbà de la Torre d'Oristà. Oristà | El Viacrucis, un acte litúrgic de Setmana Santa, és també anomenat el camí de la Creu, les estacions de la Creu o la via Dolorosa, i reprodueix en 14 estacions el camí que va fer Jesucrist fins al Calvari. Aquestes estacions són les següents: 1. Jesús condemnat a mort per crucifixió 2. Jesús porta la creu 3. Jesús cau per primera vegada 4. Jesús troba la seva Santa Mare 5. El Cireneo ajuda a Crist a portar la Creu 6. La Verònica neteja el rostre de Jesús 7. Jesús cau per segona vegada 8. Jesús parla amb les dones de Jerusalem 9. Jesús cau per tercera vegada 10. Jesús és despullat 11. Jesús és clavat a la Creu 12. Jesús mor a la Creu 13. Davallament de Jesús de la Creu 14. Jesús és enterrat | 41.9570000,2.0529600 | 421515 | 4645436 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56711-foto-08151-319-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56711-foto-08151-319-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 56710 | Via Crucis d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/via-crucis-dorista | El Viacrucis d'Oristà es celebra el Divendres Sant al matí, en el marc de la Setmana Santa. Es tracta d'una processó que recorre diversos carrers del poble, pregant i meditant davant de les 14 creus o estacions que reprodueixen el camí que va fer Jesús amb la Creu a l'espatlla des de casa de Pilat fins al Calvari. A Oristà es comença a les deu del matí des de l'església parroquial de Sant Andreu d'Oristà. La processó va encapçalada per un portant de la creu processional, el capellà, dos portants de torxes, un o dos portants del Sant Crist petit (el de l'altar major de l'església) i els veïns del poble L'itinerari que segueix la processó és el següent: plaça de l'església, camí de la font, plaça Major, carrer de Vic fins a cal Rossell on giren, tornen pel carrer de Vic, carrer de la Roqueta, plaça Major i església. Durant aquest recorregut es paren a cada estació, lloc on antigament era recordat amb una creu de fusta que penjava a la façana les cases. Actualment aquesta creu ha anat desapareixent de les cases però la gent recorda on era el lloc de parada. Després de cada estació es canta un tema relacionat amb el Viacrucis. La cloenda de la processó es fa a l'església amb la pregària al Sant Pare. A continuació el poble és invitat a venerar la creu i es finalitza cantant un cant de comiat. | 08151-318 | Carrers de la població. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | El Viacrucis, un acte litúrgic de Setmana Santa, és també anomenat el camí de la Creu, les estacions de la Creu o la via Dolorosa, i reprodueix en 14 estacions el camí que va fer Jesucrist fins al Calvari. Aquestes estacions són les següents: 1. Jesús condemnat a mort per crucifixió 2. Jesús porta la creu 3. Jesús cau per primera vegada 4. Jesús troba la seva Santa Mare 5. El Cireneo ajuda a Crist a portar la Creu 6. La Verònica neteja el rostre de Jesús 7. Jesús cau per segona vegada 8. Jesús parla amb les dones de Jerusalem 9. Jesús cau per tercera vegada 10. Jesús és despullat 11. Jesús és clavat a la Creu 12. Jesús mor a la Creu 13. Davallament de Jesús de la Creu 14. Jesús és enterrat | 41.9322800,2.0606600 | 422123 | 4642684 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56710-foto-08151-318-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56710-foto-08151-318-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 56688 | Veracreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veracreu | <p>FONT, Dani (1995). Inventari de bens artístics del bisbat de Vic (inèdit). BDV. 664. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu.</p> | XVII | <p>La Veracreu es troba ubicada dins d'una vitrina formant part de les exposicions d'art litúrgic del projecte ACCURO del bisbat de Vic, en una de les sales del Museu de Terrissa (ubicat a la rectoria de Sant Andreu d'Oristà). Es tracta d'una magnífica Veracreu de plata, plata sobredaurada, pedreria, esmalt, vidre i relíquia formada per un peu amb templet renaixentista i una creu amb calats que s'hi encaixa mitjançant una tija d'inserció. El peu té la base motllurada, oval, iniciada per una peanya llisa sobre la qual s'aixeca un cos bombat, decorat amb repussats vegetals sobre fons microperlat, amb un esmalt blau davant i darrere, i una pedra a cada lateral. Damunt hi ha un altre cos bombat amb fons microperlat decorat amb sis querubins repussats i entercalats entre motius florals. Una faixa llisa ornada amb sis elements dragonats de fosa, llisos dóna pas a la base del templet. Aquesta base està formada per un cos bombat, cisellat pseudo-vegetalment i amb sis tornapuntes perlats, un esmalt davant i l'altre darrere i dues pedres a cada lateral. El templet és centrat per la figura de Sant Andreu amb aspa i llibre. Sis arcs sostenen el sostre: els dos pilars laterals es flanquegen amb tornapuntes, i els quatre frontals i posteriors amb columnes aplicades. Cada columna acaba en pinacle a la teulada, la qual es decorada amb escates. La creu és definida per un passamà de secció quadrada, rodejat de cresteria en la part exterior i amb entramat vegetal calat a l'interior. Les terminacions dels quatre braços prenen volum circular a partir de les diverses volutes que formen una trama calada, amb una flor de lis culminant a l'extrem. Una teca quadrada centra la creuera, i en els angles de la mateixa trobem feixos de raigs ondulats i rectilinis, al centre dels quals, en el revers de la creu hi ha una peça translúcida. Completen la decoració quatre esmalts blaus amb sanefes daurades, situats al centre de les terminacions dels braços.</p> | 08151-296 | Rectoria de Sant Andreu d'Oristà. c. Bon Aire, 1. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | <p>L'any 1647 l'argenter Miquel Monclús signava un contracte a Barcelona amb el prevere Pau Puigdesens, representant dels obrers de la parròquia, pel qual es comprometia a fer una Veracreu d'argent sobredaurat 'conforme y de la manera y tall de la de la Seu de la present ciutat y conforme lo dibuix dit Monclús lo ha lliurat'. Aquest cobraria 70 lliures barcelonines a compte de l'or, l'argent i la mà d'obra, és a dir, tant pel valor de la Veracreu com de les pedres que la decorarien, a més de cinc unces i dos argenços de plata, i l'havia d'acabar el mes de setembre següent. Així va ser ja que el 30 d'octubre fou cancel·lat el contracte (Ordeig:1995).</p> | 41.9321700,2.0599500 | 422064 | 4642672 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56688-foto-08151-296-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56688-foto-08151-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56688-foto-08151-296-3.jpg | Física | Renaixement|Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Punxó de Barcelona i burinada d'1 centímetre a la tija d'inserció i a la base del templet. '+BA' La tercera imatge s'ha extret del llibre: Oristà i la seva història. | 95|96|94 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56430 | Vallgatina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vallgatina | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. ROCAFIGUERA, Francesc de (1987). 'El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet'. Ausa, volum 12, núm. 118-119. 1987. | XVII | Vallgatina es troba situada a l'extrem nord-oest del terme municipal d'Oristà. Es tracta d'una masia de planta rectangular formada per planta baixa i dos pisos, amb un volum central i dos cossos ampliats, un al sud reformat als anys 20 dels segle XX, i un cos al nord construït al 1958. La teulada és de doble vessant amb aigües a l'antiga façana principal i els murs de càrrega són de maçoneria de pedra arrebossats. L'antiga façana principal, orientada a l'oest, presenta un portal d'accés emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada amb la data força erosionada on sembla posar-hi 1737 (els 7 semblen V tancades per dalt) emmarcada dins un segell, i una creu a sobre. Al primer pis hi ha quatre finestres. Dues de les finestres estan emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada, una de les quals s'ha reconvertit en un petit balcó. El segon pis correspon a una ampliació en alçada, feta als anys 50 del segle XX, d'unes antigues golfes i s'hi obren tres finestres. Davant la façana hi ha un pati amb el corral de les ovelles tancat per dues portes de lliça, una de les quals (la de l'accés sud) emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i amb barbacana original de lloses de pedra té la data inscrita de 1637. Tanquen la lliça diverses estructures agropecuàries entre les que destaca la quadra amb pallissa. La façana sud presenta un cos adossat, ampliat i reformat d'un antic cobert on tancaven el carro. Presenta un accés d'arc de mig punt amb un terrat a sobre i conserva una finestra emmarcada amb pedra, reformada com a porta d'accés al terrat. A l'esquerra hi ha una petita galeria amb teulada de quatre vents. Al segon pis de la façana s'hi obren dues finestres. Davant la façana hi ha l'antiga era enrajolada i una antiga pallissa construïda amb murs de pedra i obra, rehabilitada com a masoveria on hi consta la data de 1866, inscrita en una biga de fusta. La façana est presenta un cos adossat que sobresurt perpendicularment que corresponia a l'antiga comuna. A la planta baixa hi ha un accés de nova construcció i una finestra quadrangular emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada a la dreta. Al primer pis conserven dues finestres emmarcades amb pedra bisellada: la de la dreta tenia la data inscrita de 1636 a la llinda però avui en dia no s'hi observa ja que progressivament s'ha anat escrostonant. La finestra de l'esquerra ha estat reformada com a finestra balconera. Al segon pis s'hi obren tres finestres de construcció moderna. La façana nord correspon a un cos ampliat al 1958. Antigament hi havia una cisterna d'aigua que ha quedat integrada a l'interior i una tina que es va treure quan es va fer l'ampliació. Actualment hi ha l'accés principal de la masia a nivell de primer pis al qual s'hi accedeix a través d'unes escales. A la façana s'obren set finestrals que combinen les formes quadrangulars o rectangulars amb les d'arc de mig punt. | 08151-38 | Sector nord-oest del terme municipal | Vallgatina es troba documentada al segle XIV en documents conservats a la masia. Torna a aparèixer entre finals del segle XIV i principis del XV en el capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany en el que hi ha Vallgatina formant part de la batllia del mas Serra de Sant Feliu, així com en el fogatge de 1553. L'edificació actual és probablement una construcció del segle XVII ampliada i reformada posteriorment. | 41.9696100,2.0012200 | 417244 | 4646884 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56430-foto-08151-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56430-foto-08151-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56430-foto-08151-38-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56728 | Trobada de cantadors i cantadores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-cantadors-i-cantadores | REIXACH, Roser (2000). 'Cantadores de Sobremunt'. Caramella. Núm. II. Gener-juny 2000. | XX | La Trobada de cantadors i cantadores es celebra cada primer dissabte de juliol des de l'any 1997 a la Torre d'Oristà, en el marc del cicle Solc, música i tradició al Lluçanès. Aquesta trobada és la més antiga que s'organitza en l'àmbit dels Països Catalans i reuneix a gran quantitat de cantadors i cantadores que provenen tant de la zona del Lluçanès i Osona, com de la resta del Principat. Es tracta de recuperar les cançons que recorda la gent gran, cançons que s'havien transmès de forma oral de pares a fills i que s'havien après dels pares i avis. Els participants, individuals o en grup, són d'edat molt variada i van des dels 3 als 90 anys. Aquesta trobada que es celebra cada any ha permès recuperar cançons que es cantaven a la primera meitat del segle XX i que havien quedat en la memòria de la gent gran. L'enregistrament d'aquestes cançons que es canten a la Trobada de cantadors i cantadores ha generat un important arxiu musical de més de 30h de cançons (conservat a l'associació Solc, música i tradició al Lluçanès), algunes de les quals es van editar en format CD en motiu de la desena edició de les trobades, amb el nom 'Qui canta els seus mals espanta'. | 08151-336 | Plaça de la Torre d'Oristà. Nucli de la Torre d'Oristà. Oristà | La trobada de cantadors i cantadores va tenir els seus inicis a Sobremunt l'any 1993 en el marc del primer cicle Solc que en aquell temps s'anomenava 'Tradicionàrius al Lluçanès'. Solc va voler impulsar el recull de les cançons que cantaven la Teresa Icart i la seva tieta, Roser Estrada, que provenien d'una família molt cantadora. El tiet de la Teresa, Pere Icart Farrés, es passava moltes estones cantant i també els seves tietes Dolors, Roser i Quima. La Dolors, a part del repertori après del tio Pere n'havia anat recollint d'altres i ella va ser qui va ensenyar les cançons del repertori actual de les cantadores de Sobremunt en un taller de fer peces de televisors a inicis dels anys setanta. L'any 1993, en el marc de l'actuació de Jaume Arnella, van convidar a pujar a l'escenari les dones del poble per cantar les cançons que havien après al taller de peces, i nasqué a partir de l'any 1994 la Trobada de cantadors a Sobremunt. En les primeres edicions hi varen participar amb un paper molt destacat Roser Estrada i la seva neboda Teresa Icart, que havien après directament les cançons del tio Pere així com el grup de Cantadores de Sobremunt. Més endavant la Torre d'Oristà va incorporar-se a les trobades de cantadors el diumenge del mateix cap de setmana en motiu del cinquè aniversari de la mort del folklorista Josep M Vilarmau. D'aquest lloc, l'any següent en va sortir un grup de jovent molt animat, disposat a mantenir vives moltes cançons apreses dels avis del poble. Avui en dia la Trobada de cantadors i cantadores continua a la Torre d'Oristà organitzat i emmarcat dins el cicle Solc, música i tradició al Lluçanès. | 41.9569900,2.0529800 | 421517 | 4645435 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56728-foto-08151-336-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56728-foto-08151-336-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges han estat cedides per Vilaweb. | 98 | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56609 | Tines de vi del Crespí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-vi-del-crespi | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XVIII | Una de les tines encara és utilitzada, l'altra es fa servir com a dipòsit d'aigua. | Les tines de vi del Crespí es troben adossades a la façana nord-est de la masia del Crespí. Les tines estan ubicades dins una estructura arrodonida a la part esquerra i acabada en angle recte a la dreta construïda amb murs de maçoneria de pedra amb teulada d'una sola vessant. La tina de l'esquerra, probablement afegida posteriorment, té un diàmetre de 2 metres i una profunditat de 2'60 metres i la de la dreta, un diàmetre de 3 metres i una profunditat de 3'70 metres. Les dues estan revestides interiorment amb cairons de ceràmica vidriada de color roig de 40 x 40 centímetres. A l'interior de la masia hi ha un celler des d'on es pot buidar una de les dues tines, i una sala central on hi ha el forat que permet buidar l'altra tina i una premsa de vi, descrita en una fitxa individual. | 08151-217 | Sector sud-oest del terme municipal | Les tines eren elements indispensables en el procés d'elaboració del vi. En les zones on abundava el conreu de la vinya, com és el cas d'Oristà, bona part de les cases tenien una tina. El procés s'iniciava amb la recol·lecció del raïm, que era transportat amb portadores fins a la part superior de la tina, on es col·locaven unes fustes travesseres lleugerament separades anomenades brescat. El raïm s'abocava sobre el brescat i era trepitjat amb els peus. El suc que en sortia, el most, s'escolava a l'interior de la tina dipositant-se al fons i deixava com a residu la brisa, les restes del raïm xafat. En aquest punt es decidia si es volia fermentar el most amb la brisa o sense. Un cop el most havia fermentat es treia de la tina per una pedra amb un forat interior, la boixa, situada a la part baixa de la tina que solia donar al celler. | 41.9148200,2.0422500 | 420575 | 4640762 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56609-foto-08151-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56609-foto-08151-217-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els habitants de la masia elaboren vi, de manera pràcticament artesanal, per a ús familiar.La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 56738 | Tines de vi de la Sella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-vi-de-la-sella | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XVIII | Les tines de la Sella es troben ubicades a la masia de la Sella. L'accés superior de les tines és pel primer pis i la boixa es troba a la planta baixa. Antigament es trobaven adossades a la casa de la Sella i van quedar integrades a l'interior al construir-hi una galeria. Es tracta de dues tines de 2 i 2'5 metres de diàmetre i una profunditat de 2'10, revestides amb ceràmica vidriada. | 08151-346 | Sector oest del terme municipal | Fa més de 70 anys que les tines no es fan servir perquè es va deixar de fer vi. | 41.9464000,2.0497100 | 421233 | 4644262 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | No s'ha pogut accedir a l'interior de la casa. Les dades s'han extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya.La imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 56604 | Tines de vi de la Quintana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-vi-de-la-quintana | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XVIII | Dues de les tres tines estan tapades, i la que queda oberta s'utilitza com a traster. | Les tines de vi de la Quintana estan situades en una estructura adossada a la façana est de la Quintana. L'estructura on es troben està construïda amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronat amb una teulada d'una vessant i té un accés principal emmarcat amb pedra motllurada i la data de 1780 inscrita a la llinda. A l'interior de l'estructura, en la part adossada a la façana est de la masia, hi ha les dues cavitats cilíndriques d'un diàmetre aproximat de 2 metres i una profunditat d'uns dos metres i mig, revestides interiorment amb cairons de ceràmica vidriada de color roig de 40 x 40 centímetres. Pocs metres al sud de les dues tines, en una estructura adossada hi ha una altra tina de majors dimensions, uns 2'5 metres de diàmetre i uns 3 de profunditat, actualment tapada. Les tres tines tenien el forat que permetia buidar-les a l'interior de la masia, en dues sales dedicades a celler que hi ha als baixos de la masia. En l'estructura on hi ha dues tines hi resta, també, parts d'una premsa de vi, amb el travesser datat l'any 1730, el cargol i els monòlits laterals amb encaixos. | 08151-212 | Sector sud-oest del terme municipal | Les tines eren elements indispensables en el procés d'elaboració del vi. En les zones on abundava el conreu de la vinya, com és el cas d'Oristà, bona part de les cases tenien una tina. El procés s'iniciava amb la recol·lecció del raïm, que era transportat amb portadores fins a la part superior de la tina, on es col·locaven unes fustes travesseres lleugerament separades anomenades brescat. El raïm s'abocava sobre el brescat i era trepitjat amb els peus. El suc que en sortia, el most, s'escolava a l'interior de la tina dipositant-se al fons i deixava com a residu la brisa, les restes del raïm xafat. En aquest punt es decidia si es volia fermentar el most amb la brisa o sense. Un cop el most havia fermentat es treia de la tina per una pedra amb un forat interior, la boixa, situada a la part baixa de la tina que solia donar al celler. | 41.9279300,2.0516300 | 421369 | 4642209 | 08151 | Oristà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56604-foto-08151-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56604-foto-08151-212-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 56607 | Tines de vi de Tornamira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-vi-de-tornamira | XVIII | Les tines de vi de Tornamira estan situades a la planta baixa de la masia, antic castell, de Tornamira. Les tines estan ubicades prop de l'entrada principal de la masia, en un sala utilitzada com a celler. La més gran, d'uns 2 metres de diàmetre i una profunditat aproximada de 3 metres, esta revestida interiorment amb cairons de ceràmica vidrada de color roig de 40 x 40 centímetres i exteriorment està construïda amb murs de maçoneria de pedra arrodonits que ressegueixen la major part de la tina. A la part inferior, hi ha el forat que permetia buidar la tina, amb una pica feta amb un monòlit de pedra just a sota. L'altra tina, situada just al nord d'aquesta, està tapada i només es pot observar el revestiment exterior, de planta quadrada i amb murs de maçoneria de pedra. A tocar de les dues tines hi ha el celler de la masia on es conserven bótes de dimensions variables, destacant-ne dues de gran volum, i una premsa de vi, descrita en una fitxa individual. | 08151-215 | Sector central del terme municipal | Les tines eren elements indispensables en el procés d'elaboració del vi. En les zones on abundava el conreu de la vinya, com és el cas d'Oristà, bona part de les cases tenien una tina. El procés s'iniciava amb la recol·lecció del raïm, que era transportat amb portadores fins a la part superior de la tina, on es col·locaven unes fustes travesseres lleugerament separades anomenades brescat. El raïm s'abocava sobre el brescat i era trepitjat amb els peus. El suc que en sortia, el most, s'escolava a l'interior de la tina dipositant-se al fons i deixava com a residu la brisa, les restes del raïm xafat. En aquest punt es decidia si es volia fermentar el most amb la brisa o sense. Un cop el most havia fermentat es treia de la tina per una pedra amb un forat interior, la boixa, situada a la part baixa de la tina que solia donar al celler. | 41.9494000,2.0599300 | 422084 | 4644585 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56607-foto-08151-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56607-foto-08151-215-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Entrant a la masia de Tornamira es troben dues estructures arrodonides bastides amb murs de maçoneria de pedra, la de la dreta és una tina, la de l'esquerra és una antiga torre medieval, amb una amplada de mur a la part inferior que supera els dos metres. | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56606 | Tines de vi de Caraüll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-vi-de-caraull | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XIX | Les tines de vi de Caraüll es troben situades en una estructura adossada a la façana est de Caraüll. Les tines estan ubicades dins una estructura rectangular de dos nivells construïda amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronat amb una teulada d'una vessant. A l'interior hi ha dues cavitats cilíndriques. La que es troba l'oest, actualment utilitzada com a dipòsit d'aigua, té un diàmetre de 4'30 metres i una profunditat de 3'30 metres i està revestida interiorment amb cairons de ceràmica vidriada de color roig de 40 x 40 centímetres. La que es trobava a l'est no està acabada, quedant a la vista únicament un gran forat circular. Dins el volum principal de la masia, a l'extrem nord-oest, també hi ha una altra tina de vi, d'uns 4 metres tant de diàmetre com de profunditat, i a la que s'accedia a través d'una passarel·la de la que en resten els encaixos a la roca. | 08151-214 | Sector sud del terme municipal | Les tines eren elements indispensables en el procés d'elaboració del vi. En les zones on abundava el conreu de la vinya, com és el cas d'Oristà, bona part de les cases tenien una tina. El procés s'iniciava amb la recol·lecció del raïm, que era transportat amb portadores fins a la part superior de la tina, on es col·locaven unes fustes travesseres lleugerament separades anomenades brescat. El raïm s'abocava sobre el brescat i era trepitjat amb els peus. El suc que en sortia, el most, s'escolava a l'interior de la tina dipositant-se al fons i deixava com a residu la brisa, les restes del raïm xafat. En aquest punt es decidia si es volia fermentar el most amb la brisa o sense. Un cop el most havia fermentat es treia de la tina per una pedra amb un forat interior, la boixa, situada a la part baixa de la tina que solia donar al celler. | 41.9155000,2.0851500 | 424134 | 4640799 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56606-foto-08151-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56606-foto-08151-214-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A la llinda de la porta de la galeria on es troben dues de les tines de Caraüll hi ha la data inscrita de 1869.La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56555 | Tines de glans de la Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-glans-de-la-bauma | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | Una de les tines està tapiada de terra. L'altra presenta aigua estancada i vegetació a l'interior. | Les tines de glans de la Bauma estan situades en un planell rocós sobre el mas de la Bauma, prop del mas cal Rodelles (de l'enclavament del municipi de Prats de Lluçanès) i del riu Bassí. Es tracta de dues tines o pous picats a la roca natural col·locats un al costat de l'altre, que presenten uns diàmetres de 1,30 i 2 metres respectivament i una profunditat aproximada de 1,30 metres. La que es troba situada més al nord està tapada amb terra i la que queda a la vista es troba plena d'aigua i amb vegetació. Al fons de la tina hi ha un forat que servia de desguàs de l'aigua. | 08151-163 | Sector oest del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès central, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). Fonts orals havien sentit a dir-ne les tines del canemar i per tant es pot suposar que també podrien haver servit per estovar el cànem. | 41.9583000,2.0336100 | 419913 | 4645598 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56555-foto-08151-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56555-foto-08151-163-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 56554 | Tines de glans de Vilarubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-glans-de-vilarubi | VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | Hi ha un pal de la llum en el forat lateral d'una de les dos tines. | Les tines de glans de Vilarubí es troben situades en un planell rocós a 130 metres al sud-oest de la masia de Vilarubí a l'esquerra del camí que condueix de Pahonellas a Vilarubí. Es tracta de dues tines de glans circulars picades a la roca natural que presenten un diàmetre de 2'35 metres cadascuna. Es troben parcialment tapades amb terra conservant una profunditat interior de 1 metre. Actualment es troben plenes d'aigua ja que acumulen l'aigua de la pluja. Una de les tines presenta una zona per accedir a l'interior. | 08151-162 | Sector nord-oest del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès central, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 41.9714800,2.0332500 | 419900 | 4647062 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56554-foto-08151-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56554-foto-08151-162-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 56644 | Tina vi de la rectoria de Sant Andreu d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-vi-de-la-rectoria-de-sant-andreu-dorista | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XIX | La tina de vi es troba adossada a la façana oest de la rectoria de l'església parroquial de Sant Andreu d'Oristà. La tina està formada per una estructura cilíndrica construïda amb murs de maçoneria de pedra d'un diàmetre de 2'90 metres i una profunditat d'uns 3'85 metres. El revestiment interior està fet amb cairons de ceràmica vidriada de color roig de 40 x 40 centímetres. Actualment està tapada i no té cap ús. La part inferior de la tina és postissa ja que es va allargar la tina en la seva part baixa quan es va baixar el nivell del carrer. | 08151-252 | c Bonaire, 1. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | Les tines eren elements indispensables en el procés d'elaboració del vi. En les zones on abundava el conreu de la vinya, com és el cas d'Oristà, bona part de les cases tenien una tina. El procés s'iniciava amb la recol·lecció del raïm, que era transportat amb portadores fins a la part superior de la tina, on es col·locaven unes fustes travesseres lleugerament separades anomenades brescat. El raïm s'abocava sobre el brescat i era trepitjat amb els peus. El suc que en sortia, el most, s'escolava a l'interior de la tina dipositant-se al fons i deixava com a residu la brisa, les restes del raïm xafat. En aquest punt es decidia si es volia fermentar el most amb la brisa o sense. Un cop el most havia fermentat es treia de la tina per una pedra amb un forat interior, la boixa, situada a la part baixa de la tina que solia donar al celler. | 41.9322300,2.0599000 | 422060 | 4642679 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56644-foto-08151-252-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La segona imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56737 | Tina de vi del Prat del Toneu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vi-del-prat-del-toneu | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XVIII | La tina del Prat del Toneu es troba situada a la planta baixa de la casa. Va quedar integrada al cos ampliat a finals del segle XIX o principis del XX. És una tina cilíndrica de 2'50 metres de diàmetre i 2'10 metres de profunditat revestida interiorment amb ceràmica vidriada. La boixa donava a l'entrada. Actualment la tina es troba tapada. | 08151-345 | Sector nord-est del terme municipal | 41.9634500,2.1119600 | 426412 | 4646099 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 56608 | Tina de vi del Castellot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vi-del-castellot | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XVIII | La tina de vi es troba situada al celler de la masia del Castellot, a la planta baixa i a l'esquerra de l'entrada de la masia. La tina està formada per una petita estructura rectangular de 1,40 x 1,60 metres, construïda amb maçoneria de pedra; conserva una profunditat de 3,50 metres i està arrebossada per l'interior. Servia per emmagatzemar el most que fermentava dins la tina. Actualment es fa servir com a dipòsit d'aigua. | 08151-216 | Sector oest del terme municipal | Les tines eren elements indispensables en el procés d'elaboració del vi. En les zones on abundava el conreu de la vinya, com és el cas d'Oristà, bona part de les cases tenien una tina. El procés s'iniciava amb la recol·lecció del raïm, que era transportat amb portadores fins a la part superior de la tina, on es col·locaven unes fustes travesseres lleugerament separades anomenades brescat. El raïm s'abocava sobre el brescat i era trepitjat amb els peus. El suc que en sortia, el most, s'escolava a l'interior de la tina dipositant-se al fons i deixava com a residu la brisa, les restes del raïm xafat. En aquest punt es decidia si es volia fermentar el most amb la brisa o sense. Un cop el most havia fermentat es treia de la tina per una pedra amb un forat interior, la boixa, situada a la part baixa de la tina que solia donar al celler. | 41.9379700,2.0278200 | 419408 | 4643346 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56608-foto-08151-216-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La segona imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56597 | Tina de vi del Blanquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vi-del-blanquer | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XVIII | Presenta l'arrebossat interior escrostonat, aigua estancada i vegetació al voltant. | La tina de vi del Blanquer es troba situada a la façana nord de la masia del Blanquer, al costat esquerra de l'eixida on hi ha el pou. La tina està formada, interiorment, per una estructura cilíndrica de parets de pedra petita (còdols) arrebossades, amb un diàmetre de 2'20 metres i una profunditat aproximada de 3 metres. Exteriorment està formada per una estructura rectangular, construïda amb maçoneria de pedra, de 1,20 metres d'alçada conservada. A l'interior hi ha aigua i s'està cobrint de vegetació. | 08151-205 | Sector nord-oest del terme municipal | Les tines eren elements indispensables en el procés d'elaboració del vi. En les zones on abundava el conreu de la vinya, com és el cas d'Oristà, bona part de les cases tenien una tina. El procés s'iniciava amb la recol·lecció del raïm, que era transportat amb portadores fins a la part superior de la tina, on es col·locaven unes fustes travesseres lleugerament separades anomenades brescat. El raïm s'abocava sobre el brescat i era trepitjat amb els peus. El suc que en sortia, el most, s'escolava a l'interior de la tina dipositant-se al fons i deixava com a residu la brisa, les restes del raïm xafat. En aquest punt es decidia si es volia fermentar el most amb la brisa o sense. Un cop el most havia fermentat es treia de la tina per una pedra amb un forat interior, la boixa, situada a la part baixa de la tina que solia donar al celler. | 41.9725300,2.0235200 | 419095 | 4647187 | 08151 | Oristà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56597-foto-08151-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56597-foto-08151-205-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 56596 | Tina de vi de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vi-de-la-guardia | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XVIII | La tina de vi de la Guàrdia es troba adossada a la façana est de la Guàrdia. La tina està formada per una estructura rectangular, d'uns 2'5 x 3 metres de base i una alçada de poc més de 4 metres, construïda amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb una teulada d'una vessant. A l'interior hi ha una cavitat cilíndrica d'un diàmetre aproximat de 2 metres revestida interiorment amb cairons de ceràmica vidriada de color roig de 40 x 40 centímetres. A l'interior de la masia hi ha un petit celler, molt humit, on hi ha el forat que permetia buidar la tina. | 08151-204 | Sector central del terme municipal | Les tines eren elements indispensables en el procés d'elaboració del vi. En les zones on abundava el conreu de la vinya, com és el cas d'Oristà, bona part de les cases tenien una tina. El procés s'iniciava amb la recol·lecció del raïm, que era transportat amb portadores fins a la part superior de la tina, on es col·locaven unes fustes travesseres lleugerament separades anomenades brescat. El raïm s'abocava sobre el brescat i era trepitjat amb els peus. El suc que en sortia, el most, s'escolava a l'interior de la tina dipositant-se al fons i deixava com a residu la brisa, les restes del raïm xafat. En aquest punt es decidia si es volia fermentar el most amb la brisa o sense. Un cop el most havia fermentat es treia de la tina per una pedra amb un forat interior, la boixa, situada a la part baixa de la tina que solia donar al celler. | 41.9268900,2.0678000 | 422709 | 4642079 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56596-foto-08151-204-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La segona imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56602 | Tina de vi de la Casanova del Pla Bassí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vi-de-la-casanova-del-pla-bassi | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XVIII | L'interior de la tina està parcialment cobert de runa. | La tina de vi de la Casanova del Pla Bassí es troba adossada a la façana nord de la Casanova del Pla Bassí. La tina està formada per una estructura rectangular construïda amb murs de maçoneria de pedra gran amb carreus treballats delimitant les cantonades, i amb una cavitat interior cilíndrica d'un diàmetre de 2'60 metres i una profunditat d'uns 2'40 metres. El revestiment interior està fet amb cairons de ceràmica vidriada de color roig de 40 x 40 centímetres. També conserva les escales laterals que permetien accedir a la tina, formades amb grans carreus de pedra. | 08151-210 | Sector nord del terme municipal | Les tines eren elements indispensables en el procés d'elaboració del vi. En les zones on abundava el conreu de la vinya, com és el cas d'Oristà, bona part de les cases tenien una tina. El procés s'iniciava amb la recol·lecció del raïm, que era transportat amb portadores fins a la part superior de la tina, on es col·locaven unes fustes travesseres lleugerament separades anomenades brescat. El raïm s'abocava sobre el brescat i era trepitjat amb els peus. El suc que en sortia, el most, s'escolava a l'interior de la tina dipositant-se al fons i deixava com a residu la brisa, les restes del raïm xafat. En aquest punt es decidia si es volia fermentar el most amb la brisa o sense. Un cop el most havia fermentat es treia de la tina per una pedra amb un forat interior, la boixa, situada a la part baixa de la tina que solia donar al celler. | 41.9681900,2.0518600 | 421438 | 4646679 | 08151 | Oristà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56602-foto-08151-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56602-foto-08151-210-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 56647 | Tina de vi de cal Xanec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vi-de-cal-xanec | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XIX | La tina de vi de cal Xanec es troba adossada a la façana nord de la casa de cal Xanec del carrer de la Ruixeda. La tina està formada per una estructura rectangular construïda amb murs de maçoneria de pedra arrebossats i amb una cavitat interior cilíndrica d'un diàmetre de 2'30 metres i una profunditat d'uns 2'50 metres. Per la part interior de la casa, al celler, es conserva la boixa per on treien el most una cop havia fermentat. | 08151-255 | Sector sud del terme municipal | Les tines eren elements indispensables en el procés d'elaboració del vi. En les zones on abundava el conreu de la vinya, com és el cas d'Oristà, bona part de les cases tenien una tina. El procés s'iniciava amb la recol·lecció del raïm, que era transportat amb portadores fins a la part superior de la tina, on es col·locaven unes fustes travesseres lleugerament separades anomenades brescat. El raïm s'abocava sobre el brescat i era trepitjat amb els peus. El suc que en sortia, el most, s'escolava a l'interior de la tina dipositant-se al fons i deixava com a residu la brisa, les restes del raïm xafat. En aquest punt es decidia si es volia fermentar el most amb la brisa o sense. Un cop el most havia fermentat es treia de la tina per una pedra amb un forat interior, la boixa, situada a la part baixa de la tina que solia donar al celler. | 41.9204400,2.0661400 | 422563 | 4641364 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56647-foto-08151-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56647-foto-08151-255-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56645 | Tina de vi de cal Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vi-de-cal-gallifa | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XIX | Es conserva la tina però s'ha tapat. | La tina de vi de cal Gallifa es troba situada a la planta baixa de cal Gallifa, a la part posterior de la casa. Es tracta d'una tina d'estructura cilíndrica de 2,50 metres de diàmetre i 2,50 metres de profunditat construïda amb parets de pedra i revestida amb cairons de ceràmica de color roig. | 08151-253 | c Roqueta, 7. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | Les tines eren elements indispensables en el procés d'elaboració del vi. En les zones on abundava el conreu de la vinya, com és el cas d'Oristà, bona part de les cases tenien una tina. El procés s'iniciava amb la recol·lecció del raïm, que era transportat amb portadores fins a la part superior de la tina, on es col·locaven unes fustes travesseres lleugerament separades anomenades brescat. El raïm s'abocava sobre el brescat i era trepitjat amb els peus. El suc que en sortia, el most, s'escolava a l'interior de la tina dipositant-se al fons i deixava com a residu la brisa, les restes del raïm xafat. En aquest punt es decidia si es volia fermentar el most amb la brisa o sense. Un cop el most havia fermentat es treia de la tina per una pedra amb un forat interior, la boixa, situada a la part baixa de la tina que solia donar al celler. | 41.9322900,2.0591700 | 422000 | 4642686 | 08151 | Oristà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56645-foto-08151-253-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La segona imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 56605 | Tina de vi de cal Barraquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vi-de-cal-barraquer | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XIX | La tina de vi de cal Barraquer es troba integrada sota el mur de la façana est de cal Barraquer, al carrer de Baix de la Torre d'Oristà. La tina està integrada en un mur que separa cal Barraquer d'una granja que té adossada immediatament a l'est i s'hi accedeix a través d'un forat lateral. A l'interior hi ha una cavitat cilíndrica d'un diàmetre d'1.32 metres i una profunditat d'uns 2'80 metres revestida interiorment amb cairons de ceràmica vidriada de color roig de 40 x 40 centímetres. | 08151-213 | c de Baix, 23. Nucli urbà de la Torre d'Oristà. Oristà | Les tines eren elements indispensables en el procés d'elaboració del vi. En les zones on abundava el conreu de la vinya, com és el cas d'Oristà, bona part de les cases tenien una tina. El procés s'iniciava amb la recol·lecció del raïm, que era transportat amb portadores fins a la part superior de la tina, on es col·locaven unes fustes travesseres lleugerament separades anomenades brescat. El raïm s'abocava sobre el brescat i era trepitjat amb els peus. El suc que en sortia, el most, s'escolava a l'interior de la tina dipositant-se al fons i deixava com a residu la brisa, les restes del raïm xafat. En aquest punt es decidia si es volia fermentar el most amb la brisa o sense. Un cop el most havia fermentat es treia de la tina per una pedra amb un forat interior, la boixa, situada a la part baixa de la tina que solia donar al celler. | 41.9550900,2.0555400 | 421727 | 4645221 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56605-foto-08151-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56605-foto-08151-213-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56646 | Tina de vi de ca l'Onclo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vi-de-ca-lonclo | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XIX | La tina de vi de cal Onclo es troba adossada a la façana nord oest de la casa de cal Onclo del carrer de la Ruixeda. La tina està formada per una estructura exterior cilíndrica construïda amb murs de maçoneria de pedra amb morter i coberta amb teulada d'una vessant, i amb una cavitat interior cilíndrica d'un diàmetre de 2'30 metres i profunditat 5 metres. El revestiment interior està fet amb cairons de ceràmica vidriada de color roig de 40 x 40 centímetres. També conserva l'accés superior de la tina tancat amb una porta de fusta on es trepitjava el raïm. | 08151-254 | Sector sud del terme municipal | Les tines eren elements indispensables en el procés d'elaboració del vi. En les zones on abundava el conreu de la vinya, com és el cas d'Oristà, bona part de les cases tenien una tina. El procés s'iniciava amb la recol·lecció del raïm, que era transportat amb portadores fins a la part superior de la tina, on es col·locaven unes fustes travesseres lleugerament separades anomenades brescat. El raïm s'abocava sobre el brescat i era trepitjat amb els peus. El suc que en sortia, el most, s'escolava a l'interior de la tina dipositant-se al fons i deixava com a residu la brisa, les restes del raïm xafat. En aquest punt es decidia si es volia fermentar el most amb la brisa o sense. Un cop el most havia fermentat es treia de la tina per una pedra amb un forat interior, la boixa, situada a la part baixa de la tina que solia donar al celler. | 41.9205400,2.0661800 | 422567 | 4641376 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56646-foto-08151-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56646-foto-08151-254-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56595 | Tina de vi de Vilasendra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vi-de-vilasendra | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XVIII | Ha estat restaurada recentment. | La tina de vi de Vilasendra es troba adossada a la façana est de la masia de Vilasendra. La tina està formada per un cos exteriorment rectangular construït amb pedra i la cavitat interior cilíndrica formada per un diàmetre de 3 metres i una profunditat actualment també d'uns 3 metres. El revestiment interior està fet amb peces de pedra ben treballades, algunes noves i d'altres originals, que han estat tornades a posar bé ja que fa uns anys la tina estava parcialment aterrada. També conserva la boixa a la part baixa de la tina per on es recollia el vi des del celler. | 08151-203 | Sector sud del terme municipal | Les tines eren elements indispensables en el procés d'elaboració del vi. En les zones on abundava el conreu de la vinya, com és el cas d'Oristà, bona part de les cases tenien una tina. El procés s'iniciava amb la recol·lecció del raïm, que era transportat amb portadores fins a la part superior de la tina, on es col·locaven unes fustes travesseres lleugerament separades anomenades brescat. El raïm s'abocava sobre el brescat i era trepitjat amb els peus. El suc que en sortia, el most, s'escolava a l'interior de la tina dipositant-se al fons i deixava com a residu la brisa, les restes del raïm xafat. En aquest punt es decidia si es volia fermentar el most amb la brisa o sense. Un cop el most havia fermentat es treia de la tina per una pedra amb un forat interior, la boixa, situada a la part baixa de la tina que solia donar al celler. | 41.9220800,2.0813700 | 423828 | 4641533 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56595-foto-08151-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56595-foto-08151-203-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya del municipi d'Oristà: la gent de la casa assegurava que sota el revestiment de pedra de la tina hi havia peces de ceràmica vidriada.La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 56603 | Tina de vi de Vilaregut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vi-de-vilaregut | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XVIII | La tina de vi de Vilaregut està situada en una de les sales sustentades amb grans arcades apuntades a la planta baixa del casal de Vilaregut. La tina, cilíndrica tant interiorment com exteriorment, està construïda amb murs de maçoneria de pedra i té unes escales laterals bastides amb grans carreus treballats que permetien accedir a la part superior de la tina. Té una profunditat de 2'60 metres i un diàmetre de 1'60 i està revestida interiorment amb cairons de ceràmica de 40 x 40 centímetres, tot i que força malmesos. També conserva el sortidor que permetia buidar la tina, ubicat a la part inferior. A tocar de la tina, just a on comencen les escales de pedra, hi ha una premsa de vi datada l'any 1743 i descrita en una fitxa individual. | 08151-211 | Sector nord-est del terme municipal | Les tines eren elements indispensables en el procés d'elaboració del vi. En les zones on abundava el conreu de la vinya, com és el cas d'Oristà, bona part de les cases tenien una tina. El procés s'iniciava amb la recol·lecció del raïm, que era transportat amb portadores fins a la part superior de la tina, on es col·locaven unes fustes travesseres lleugerament separades anomenades brescat. El raïm s'abocava sobre el brescat i era trepitjat amb els peus. El suc que en sortia, el most, s'escolava a l'interior de la tina dipositant-se al fons i deixava com a residu la brisa, les restes del raïm xafat. En aquest punt es decidia si es volia fermentar el most amb la brisa o sense. Un cop el most havia fermentat es treia de la tina per una pedra amb un forat interior, la boixa, situada a la part baixa de la tina que solia donar al celler. | 41.9599900,2.0981500 | 425264 | 4645727 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56603-foto-08151-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56603-foto-08151-211-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Tot i el bon estat de conservació de la tina, s'ha de tenir en compte que l'edifici on es troba s'està deteriorant inexorablement.La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56598 | Tina de vi de Vallgatina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vi-de-vallgatina | XVIII | La tina de Vallgatina es troba situada a 50 metres a l'oest de masia la marge d'un camp. Està formada per una estructura rectangular exterior d'uns 2,5 metres de profunditat i una tina cilíndrica interior. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular i cantonades diferenciades amb pedres de majors dimensions. Presenta una accés a la banda sud-oest amb una obertura de brancals i llinda de pedra treballada que condueix a la zona on s'extreia el vi formada per una gran roca natural amb un orifici i un encaix a la part inferior. La tina, cilíndrica, té un diàmetre de 1,95 metres i presenta un terra amb rajoles de ceràmica. També hi havia una escala amb graons de pedra per accedir a la zona on es tirava el vi dins de la tina. | 08151-206 | Sector nord-oest del terme municipal | Les tines eren elements indispensables en el procés d'elaboració del vi. En les zones on abundava el conreu de la vinya, com és el cas d'Oristà, bona part de les cases tenien una tina. El procés s'iniciava amb la recol·lecció del raïm, que era transportat amb portadores fins a la part superior de la tina, on es col·locaven unes fustes travesseres lleugerament separades anomenades brescat. El raïm s'abocava sobre el brescat i era trepitjat amb els peus. El suc que en sortia, el most, s'escolava a l'interior de la tina dipositant-se al fons i deixava com a residu la brisa, les restes del raïm xafat. En aquest punt es decidia si es volia fermentar el most amb la brisa o sense. Un cop el most havia fermentat es treia de la tina per una pedra amb un forat interior, la boixa, situada a la part baixa de la tina que solia donar al celler. | 41.9698000,2.0004100 | 417177 | 4646906 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56598-foto-08151-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56598-foto-08151-206-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 56599 | Tina de vi de Serrajòrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vi-de-serrajordia | XVIII | Part de la teulada que cobria la tina ha caigut i comença a créixer vegetació a l'interior. | La tina de vi de Serrajòrdia es troba adossada a la façana est de la masia de Serrajòrdia. La tina està formada per una estructura rectangular construïda amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i amb teulada d'una sola vessant que es conserva només parcialment. A dins hi ha una cavitat interior cilíndrica d'un diàmetre aproximat de 2'60 metres i una profunditat d'uns 3 metres. El revestiment interior està fet amb cairons de ceràmica vidriada de color roig de 40 x 40 centímetres. També conserva les escales que permetien accedir a la tina i algunes peces d'una premsa de vi integrada a la façana nord de l'edifici. | 08151-207 | Sector oest del terme municipal | Les tines eren elements indispensables en el procés d'elaboració del vi. En les zones on abundava el conreu de la vinya, com és el cas d'Oristà, bona part de les cases tenien una tina. El procés s'iniciava amb la recol·lecció del raïm, que era transportat amb portadores fins a la part superior de la tina, on es col·locaven unes fustes travesseres lleugerament separades anomenades brescat. El raïm s'abocava sobre el brescat i era trepitjat amb els peus. El suc que en sortia, el most, s'escolava a l'interior de la tina dipositant-se al fons i deixava com a residu la brisa, les restes del raïm xafat. En aquest punt es decidia si es volia fermentar el most amb la brisa o sense. Un cop el most havia fermentat es treia de la tina per una pedra amb un forat interior, la boixa, situada a la part baixa de la tina que solia donar al celler. | 41.9330900,2.0306900 | 419640 | 4642802 | 08151 | Oristà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56599-foto-08151-207-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56600 | Tina de vi de Puigsaulens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vi-de-puigsaulens | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XVIII | La part superior de la tina no es troba en gaires bones condicions i perilla caure-hi. | La tina de vi Puigsaulens es troba adossada a la façana est de masia de Puigsaulens sota una terrassa. La tina està formada per una estructura rectangular exterior construïda amb murs de maçoneria de pedra arrebossats, i amb una cavitat interior cilíndrica d'un diàmetre de 1'90 metres i una profunditat d'uns 3'20 metres. Conserva l'accés a la part superior de la tina on es xafava el raïm. També presenta una sortida inferior que dóna al celler, a l'interior de la casa. | 08151-208 | Sector oest del terme municipal | Les tines eren elements indispensables en el procés d'elaboració del vi. En les zones on abundava el conreu de la vinya, com és el cas d'Oristà, bona part de les cases tenien una tina. El procés s'iniciava amb la recol·lecció del raïm, que era transportat amb portadores fins a la part superior de la tina, on es col·locaven unes fustes travesseres lleugerament separades anomenades brescat. El raïm s'abocava sobre el brescat i era trepitjat amb els peus. El suc que en sortia, el most, s'escolava a l'interior de la tina dipositant-se al fons i deixava com a residu la brisa, les restes del raïm xafat. En aquest punt es decidia si es volia fermentar el most amb la brisa o sense. Un cop el most havia fermentat es treia de la tina per una pedra amb un forat interior, la boixa, situada a la part baixa de la tina que solia donar al celler. | 41.9580200,2.0473100 | 421048 | 4645554 | 08151 | Oristà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56600-foto-08151-208-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La segona imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 56594 | Tina de vi de Boladeras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vi-de-boladeras | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XVIII | La tina es troba integrada en una cuina com a element decoratiu. | La tina de vi de Boladeras es troba situada en una estructura adossada a la façana nord de Boladeras, reformada com a part de l'habitatge. Aquesta tina es troba ubicada dins de l'actual cuina de la masia i està coberta amb un vidre que permet passar-hi per sobre complint un objectiu decoratiu. Està revestida interiorment amb cairons de ceràmica de color roig de 40 x 40 centímetres i té un diàmetre aproximat d'un metre i mig i una profunditat aproximada de dos metres. En un cos adossat al nord-est de la masia hi havia dues tines més, d'uns tres metres de diàmetre i alçada, que s'havien utilitzat modernament com a dipòsit d'aigua. Actualment aquestes tines estan completament tapades per les últimes reformes que es va fer a l'edifici. | 08151-202 | Sector sud-est del terme municipal | Les tines eren elements indispensables en el procés d'elaboració del vi. En les zones on abundava el conreu de la vinya, com és el cas d'Oristà, bona part de les cases tenien una tina. El procés s'iniciava amb la recol·lecció del raïm, que era transportat amb portadores fins a la part superior de la tina, on es col·locaven unes fustes travesseres lleugerament separades anomenades brescat. El raïm s'abocava sobre el brescat i era trepitjat amb els peus. El suc que en sortia, el most, s'escolava a l'interior de la tina dipositant-se al fons i deixava com a residu la brisa, les restes del raïm xafat. En aquest punt es decidia si es volia fermentar el most amb la brisa o sense. Un cop el most havia fermentat es treia de la tina per una pedra amb un forat interior, la boixa, situada a la part baixa de la tina que solia donar al celler. | 41.9244000,2.0881100 | 424390 | 4641785 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56594-foto-08151-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56594-foto-08151-202-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 56601 | Tina de vi d'Altarriba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vi-daltarriba | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XVIII | La tina està plena d'escombraries: plàstics, ampolles, vidres, etc. El sostre està parcialment aterrat. | La tina de vi d'Altarriba es troba adossada a la façana nord-est de la masia d'Altarriba. La tina està formada per una estructura rectangular exterior construïda amb murs de maçoneria de pedra, i amb una cavitat interior cilíndrica d'un diàmetre de 3,50 metres i una profunditat d'uns 4,20 metres. El revestiment interior està fet amb cairons de ceràmica vidriada de color roig de 40 x 40 centímetres. | 08151-209 | Sector nord del terme municipal | Les tines eren elements indispensables en el procés d'elaboració del vi. En les zones on abundava el conreu de la vinya, com és el cas d'Oristà, bona part de les cases tenien una tina. El procés s'iniciava amb la recol·lecció del raïm, que era transportat amb portadores fins a la part superior de la tina, on es col·locaven unes fustes travesseres lleugerament separades anomenades brescat. El raïm s'abocava sobre el brescat i era trepitjat amb els peus. El suc que en sortia, el most, s'escolava a l'interior de la tina dipositant-se al fons i deixava com a residu la brisa, les restes del raïm xafat. En aquest punt es decidia si es volia fermentar el most amb la brisa o sense. Un cop el most havia fermentat es treia de la tina per una pedra amb un forat interior, la boixa, situada a la part baixa de la tina que solia donar al celler. | 41.9645400,2.0627800 | 422338 | 4646264 | 08151 | Oristà | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56601-foto-08151-209-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A més d'aquesta tina hi havia dues tines més: una igual que aquesta i una altra més petita d'uns 2'80 metres de diàmetre que s'han perdut al aterrar-se la teulada.La segona imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 56553 | Tina de glans del Blanquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-glans-del-blanquer | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | S'han desprès algunes pedres del costat sud. | La tina o pou de glans del Blanquer es troba situat a 40 metres a l'oest de la masia del Blanquer, al límit d'un marge o desnivell pronunciat. Es tracta d'un pou circular, d'uns dos metres de diàmetre i dos metres de profunditat, picat a la roca natural amb la part superior construïda amb un mur de 70 centímetres d'alçada, de pedres regulars força grosses d'uns 20 centímetres de gruix. Envolta aquest mur una gruixuda paret de pedra de 80 centímetres d'amplada i de menor alçada. A la part nord hi ha un canal que recollia l'aigua de la pluja d'un planell rocós situat en un petit serrat a uns metres a l'oest del pou. El desguàs o sortida d'aigua es troba a la banda sud del pou, en ple desnivell del terreny. | 08151-161 | Sector nord-oest del terme municipal | La tina o pou de glans del Blanquer es va utilitzar fins a finals del segle XIX. Modernament el pou de glans del Blanquer es va fer servir com a dipòsit d'aigua. Recollia l'aigua de la pluja a través del canal que comunicava el serrat rocós proper amb el pou. Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès central, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 41.9722600,2.0228700 | 419041 | 4647158 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56553-foto-08151-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56553-foto-08151-161-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56586 | Teuleria del Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-del-verdaguer | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | A l'interior hi ha crescut vegetació, esbarzers i una figuera. | La teuleria del Verdaguer es troba situada a 200 metres al nord-est de la masia del Verdaguer a l'extrem d'un camp i prop de la carretera B-433. Es tracta d'una teuleria de planta rectangular 7 x 6 metres aproximadament i uns 4 metres d'alçada. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular i conserva dues arcades d'arc de mig punt a la banda sud que donaven accés a la zona de combustió de la teuleria. A la part superior també es conserva la zona de cocció, actualment plena de vegetació. | 08151-194 | Sector central del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 41.9355800,2.0881500 | 424406 | 4643026 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56586-foto-08151-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56586-foto-08151-194-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56651 | Teuleria del Crespí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-del-crespi | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | Estructura en estat de ruïna. | La teuleria del Crespi es troba situada a 450 metres al sud de la masia del Crespi, a tocar de la Riera Gavarresa en el punt on es creuen dos camins, un que va en direcció sud i l'altre que es desvia cap a l'est. Es tracta d'una teuleria en estat de ruïna de planta quadrada de 3,45 x 3,45 metres a l'interior, construïda amb gruixuts murs de pedra i una alçada conservada d'uns 3,20 metres. La banda sud presenta un gran esvoranc i interiorment es poden observar dues boques del forn que conduïen a la zona de combustió. Exteriorment aquestes boques no es poden veure a causa de la runa i l'acumulació de terra i vegetació. | 08151-259 | Sector sud-oest del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 41.9111200,2.0445000 | 420757 | 4640349 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56651-foto-08151-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56651-foto-08151-259-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Fa més de 100 anys que no funciona.La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56740 | Teuleria del Castell d'Olost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-del-castell-dolost | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XIX | Presenta la teulada vella i els murs construïts de forma irregular. | La Teuleria del Castell es troba situada a 100 metres a l'oest del Castell d'Olost, prop de la pista que comunica el castell amb la carretera B-432. Es tracta d'un edifici construït amb obra i maó vell, amb teulada de doble vessant i diferents cossos adossats entre els quals es troba, a la banda oest, el secador de les peces d'obra. A la part nord hi ha el terrer i la bassa. A l'interior de l'edificació actual s'ubicava l'antiga teuleria. | 08151-348 | Sector nord-est del terme municipal | La teuleria pertany al Castell d'Olost. Fa uns anys el Castell es va restaurar, es va aterrar el molí i una teuleria molt antiga. L'actual teuleria va ser feta l'any 1890 sobre l'anterior. El teuler actual va arribar el 1952 i s'ha anat ampliant amb diferents coberts fins a tapar el forn antic. | 41.9767000,2.0927000 | 424832 | 4647587 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56740-foto-08151-348-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56740-foto-08151-348-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Actualment encara hi ha un teuler que durant l'any fabrica peces d'obra.La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 56587 | Teuleria de les Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-les-oliveres | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | Estructura en ruïnes plena de bardisses. | La teuleria de les Oliveres es troba situada en un petit serrat al nord-oest de la masia de les Oliveres, prop de l'església de Sant Genís (nou) i a l'oest del torrent del Puig. Es tracta d'una teuleria sense ús, parcialment derruïda i amb vegetació a l'interior que conserva la planta de 3,10 x 2,70 metres amb gruixuts murs de pedra de 1'30 d'amplada els quals es conserven en diferent alçada. Interiorment encara s'hi pot trobar una fornada de peces ceràmiques, abandonada per motius desconeguts, que servien per revestir les tines de vi. Alguns d'aquests rajols també es troben als voltants i fan 37,5 x 37,5 centímetre i 3 centímetres de gruix. No s'observa la boca de forn. | 08151-195 | Sector sud del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 41.9216400,2.0978200 | 425192 | 4641470 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56587-foto-08151-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56587-foto-08151-195-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Prop seu hi ha el forn de calç de les Oliveres.La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56592 | Teuleria de la serra Venturana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-la-serra-venturana | Estructura en estat de ruïna. | La teuleria de la serra Venturana es troba situada a l'est de la masia de Boladeras prop d'un camp obert recentment. Es tracta d'una teuleria en estat de ruïna que conserva la planta de 3'5 x 3'5 aproximadament amb gruixuts murs de pedra d'1 metre i una altura conservada fins a 2'5 metres. Presenta un accés a un nivell superior que segurament donava accés a la zona de cocció. Interiorment es poden observar les arcades que separaven la zona de combustió amb la de cocció però no es veuen exteriorment les boques del forn ja que hi ha una gran acumulació de terra i vegetació. | 08151-200 | Sector sud-est del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 41.9235600,2.0928200 | 424779 | 4641687 | 08151 | Oristà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56592-foto-08151-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56592-foto-08151-200-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 56581 | Teuleria de la roca de la Sal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-la-roca-de-la-sal | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | Conserva bona part de l'estructura de la teuleria, tot i que la part inferior ha quedat coberta de terra. | La teuleria de la roca de la Sal es troba situada al nord de la masia de Vallgatina, a tocar de l'esplanada coneguda com el pla de la Calç, on es troba un forn de calç, descrit en una fitxa individual. Es tracta d'una teuleria de planta quadrada, d'uns 2'70 metres per costat i uns 3 metres d'alçada conservats. Els murs són de maó per la part interior del forn i de maçoneria de pedra a la part exterior. La boca del forn actualment queda coberta per la terra. Al voltant del forn es troben peces ceràmiques, amb tota probabilitat cuites en aquest forn. | 08151-189 | Sector nord-oest del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 41.9739400,2.0010700 | 417237 | 4647365 | 08151 | Oristà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56581-foto-08151-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56581-foto-08151-189-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56579 | Teuleria de la Tosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-la-tosca | Conserva les boques del forn i només el tram inferior del mur exterior. La vegetació omple l'interior. | La teuleria de la Tosca es troba situada al nord-oest de la masia de Vallagatina, a l'extrem nord-oest del terme municipal, en un racó molt humit i ombrívol cobert de vegetació. Es tracta d'una teuleria de grans dimensions, uns 7 per 7 metres, bastida amb murs de maçoneria de pedra, conservats a poca alçada. A la part frontal de la teuleria es conserven les dues boques del forn d'arc rebaixat, emmarcades amb grans carreus treballats. Per sobre les boques, el mur que tancava la zona de cocció del forn s'ha esfondrat, quedant a molt poca alçada en tot el seu perímetre. | 08151-187 | Sector nord-oest del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 41.9757700,1.9959400 | 416814 | 4647574 | 08151 | Oristà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56579-foto-08151-187-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 56580 | Teuleria de la Casanova de Vallgatina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-la-casanova-de-vallgatina | Es troba en estat de ruïna. | La teuleria de la Casanova de Vallgatina es troba situada a uns 1350 metres a l'oest de la masia de Vallgatina seguint una pista forestal, i a 170 metres al sud-oest de la Casanova de Vallgatina, prop del rec que baixa de la font d'en Pere Costa. La teuleria està derruïda i conserva la planta de 4 x 4 metres aproximadament. Construïda en la vessant d'un marge conserva el revestiment d'una de les parets, feta amb obra. L'interior està cobert per bardissa i vegetació i no s'observen les boques de la zona de cocció que, o bé estan tapades per l'esfondrament i la bardissa o bé ja no es conserven. Al voltant de la teuleria es troben trossos de rajols i teules. | 08151-188 | Sector nord-oest del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 41.9713200,1.9916600 | 416454 | 4647084 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56580-foto-08151-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56580-foto-08151-188-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 56584 | Teuleria de dalt de cal Poll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-dalt-de-cal-poll | Només es conserva el forat quadrat on es coïa l'obra, parcialment cobert de vegetació, i la bassa, actualment sense aigua. | La teuleria de dalt de cal Poll està situada pocs metres al nord de la casa que li dóna nom, pràcticament en el punt més alt del serrat de Sant Nazari, a l'extrem sud del terme municipal. De la teuleria només es conserva el forat quadrat on es coïa l'obra, de poc més de dos metres per banda i l'obertura per on s'introduïa la matèria per cremar, tot i que pràcticament soterrada. Les parets posterior i laterals del forat quadrat estan construïdes amb murs de maçoneria de pedra i revestides amb maó. La paret frontal està pràcticament aterrada i entre les seves restes esllavissades s'hi intueix l'obertura inferior de la teuleria. A pocs metres de la teuleria, enmig d'un bosc de pins, hi ha la bassa que acumulava l'aigua per a utilitzar en les fornades, actualment plena de vegetació i seca. | 08151-192 | Sector sud del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 41.9023700,2.0532800 | 421475 | 4639370 | 08151 | Oristà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56584-foto-08151-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56584-foto-08151-192-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.