Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 56518 | Plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lesglesia-5 | ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa de Manlleu. | XVII-XVIII | L'estat de conservació de les cases és heterogeni. Tot i així la majoria s'han anat rehabilitant conservant els trets característics de les edificacions del moment en que van ser construïdes. | La plaça de l'església del nucli urbà d'Oristà està situada a la part alta del nucli, just a l'est de l'església de Sant Andreu. Es tracta d'una plaça petita i de planta rectangular que queda tancada a sud i nord per cases, a l'oest per l'església de Sant Andreu i a l'est per una gran casa, cal Curet, que tanca la plaça deixant un pas al nord i un petit carreró al sud que desemboca al camí de la Font. La majoria de cases estan formades per planta baixa, primer pis i golfes, amb murs de càrrega de maçoneria de pedra i amb teulada de doble vessant amb aigües al carrer. Situant-nos a l'extrem nord-oest de la plaça es troba, en el nº 1, una casa anomenada cal Sepulturero on es conserva una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. A la seva dreta, en el nº 2, hi ha cal Valls, que també ocupa el numero 3. Conserva un portal d'arc de mig punt adovellat a la planta baixa, una finestra amb els brancals motllurats i una altra emmarcada amb pedra bisellada i decoració d'arc conopial a la llinda al primer pis, i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat a les golfes. Al seu costat, en el nº 3, hi ha l'altre part de cal Valls, on es conserva una finestra emmarcada amb pedra motllurada i una altra amb pedra bisellada, les dues amb ampit motllurat. Passant al costat sud de la plaça es troba en el nº 4 cal Coloma. Conserva un portal d'arc de mig punt emmarcat amb dovelles bisellades a la planta baixa, al primer pis una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada convertides en balcó, la de l'esquerra de les quals amb la inscripció 'AVE MARIA 1719' junt amb una creu a la llinda. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i llinda de fusta. A la seva esquerra, també en el nº 4 però formant part d'un habitatge diferent hi ha cal Cucut, que conserva un petit portal adovellat d'arc de mig punt, dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una última emmarcada amb pedra treballada. A la seva esquerra, en el nº 5 i 6 hi ha cal Sant Pare, un habitatge format per dos parts ben diferenciades. A la part dreta hi ha un portal adovellat d'arc de mig punt a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra motllurada profusament i ampit motllurat al primer pis i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada a les golfes. La part esquerra, que queda situada en el carreró que tanca cal Curet, té totes les obertures emmarcades amb maó. A l'esquerra de cal Sant Pare es troba cal Miró en el nº 7, que tanca el carreró i la plaça formant una cantonada arrodonida on comença el camí de la Font. A la planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada, al primer pis dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de l'esquerra de les quals amb la inscripció 'IOSEPH ROSELL 1654' a la llinda. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. En la façana lateral de l'edifici, resolta fent una cantonada arrodonida, hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una altra emmarcada amb pedra treballada. També resulta destacable l'edifici que hi ha en el carreró que recorre el lateral de l'església i que surt de l'extrem nord-oest de la plaça. En aquesta casa, situada a pocs metres de la plaça, hi ha una façana encarada a l'església on hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra motllurada que va fent angles de 90º formant un dibuix semblant a una greca al primer pis i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a les golfes. | 08151-126 | Nucli urbà d'Oristà. Oristà. | La plaça de l'Església està formada majoritàriament per edificacions dels segles XVII i XVIII. L'evolució d'aquesta plaça va lligada a la de l'església parroquial de Sant Andreu, ja que les modificacions d'aquesta van anar alterant l'aspecte de la plaça. L'església, originalment romànica, va ser reconstruïda durant el segle XVIII, època en que la portalada es trobava a l'extrem contrari a l'actual i part de la plaça de l'església quedava ocupada pel cementiri de l'església. A mitjans segle XIX es canvià l'orientació de l'església, obrint la portalada actual i traslladant el cementiri als laterals i darrera de l'església. | 41.9321600,2.0603800 | 422100 | 4642671 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56518-foto-08151-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56518-foto-08151-126-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56521 | Font Canaleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-canaleta | La font Canaleta està situada en un punt enclotat al nord-oest de Sant Salvador de Serradellops, a l'extrem est del terme municipal. S'accedeix a la font a través d'un corriol que surt en direcció nord de la masia de Sansalvador i condueix, en un recorregut descendent d'uns 600 metres, fins a la font, situada en una fondalada humida ocupada per un bosc de pins. La font, situada just al marge per sobre el que es passa a l'arribar al fons de la petita vall, està formada per un brollador plàstic que sobresurt d'una paret adossada al marge i completament coberta d'heura. Davant el brollador hi ha diverses lloses que faciliten l'accés a la font. L'aigua que brolla de la font, i la que es filtra per diversos punts al voltant és recollida al fons de la petita vall donant origen al torrent de la font Canaleta. Aquest torrent, de llarg recorregut, segueix sempre una direcció sud-oest creuant bona part del terme municipal d'Oristà fins abocar les seves aigües a la riera de Sagalés. | 08151-129 | Sector est del terme municipal | 41.9581900,2.1286700 | 427791 | 4645501 | 08151 | Oristà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56521-foto-08151-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56521-foto-08151-129-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 56522 | Font de Cabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cabra | L'accés és dificultós ja que les escales de pedra que hi havia per a baixar cap a la font, actualment estan amagades sota la bardissa. | La font de Cabra està situada en l'anomenat torrent Fondo, una zona enclotada sota uns camps al sud de la masia de la Gallinera i pràcticament a tocar del terme municipal de Sant Feliu Sasserra. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que creua el torrent just per sobre la font, que es troba en una balma. Des de la pista s'ha de descendir pocs metres entre la vegetació al costat del torrent fins que es troba la font, pràcticament en el mateix torrent. Les escales de pedra que permetien l'accés per baixar la font actualment estan amagades sota la bardissa. La font està formada per un petit brollador que sobresurt de la roca de la balma, humida i plena de molsa, oferint un constant i abundant raig. L'aigua cau sobre la roca de tal manera que torna a entrar a dins de la roca uns centímetres més avall. Al voltant de la font hi ha abundant vegetació, una part del qual ha estat arrossegada per la força de l'aigua, i grans roques que s'han anat desprenent de la paret rocosa en la que es troba la font. | 08151-130 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.9199800,2.0352200 | 419999 | 4641342 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56522-foto-08151-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56522-foto-08151-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 56523 | Font de la Baga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-baga-0 | AADD (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2006. | La part superior de la font està coberta d'heura | La font de la Baga està situada al sud del nucli urbà d'Oristà, als peus d'una vessant obaga coneguda com el Bagot. S'accedeix a la font a través del carrer de la Font que s'ha de seguir fins sortir als afores del poble. Des d'aquest punt s'ha de seguir un corriol, de poc menys de 200 metres, que creua entre camps cap a la vessant humida i obaga del serrat, on es troba la font de la Baga. La font està formada per un dipòsit de grans dimensions adossat a la vessant de la muntanya, bastit amb murs de maçoneria de pedra, reformats amb maó, i coronat amb volta de canó de lloses a plec de llibre. Les grans dimensions del dipòsit (uns 6 metres d'alt per 4 d'ample i 7 de fons) provoquen que a la part frontal hi quedi un mur de grans dimensions. En aquest mur s'aprecien diferents reformes que denoten situacions diferents dels brolladors i dues obertures, una a l'extrem dret i l'altre a l'extrem esquerre. Actualment s'utilitza el brollador de l'extrem dret, al que es pot accedir a través d'un terra enllosat. Davant la font hi ha un petit espai delimitat amb pedra, amb dos bancs de pedra als laterals. El voltant de la font és molt humit, amb abundant vegetació típica de vessant obaga i hi ha una zona amb taules i cadires pels visitants. L'aigua sobrant de la font és conduïda a través d'un rec que segueix el corriol d'accés a la font. | 08151-131 | Sector central del terme municipal | Antigament, bona part de la població d'Oristà utilitzava aquesta font per beure i per a usos domèstics. Les grans dimensions del dipòsit reforcen la idea que aquesta font era la principal punt d'aigua del nucli d'Oristà. A un lateral del camí que condueix a la font, just després de la última casa, hi ha la font del Reposador, que recollia la mateixa aigua de la font de la Baga i d'aquesta manera estalviava el trajecte als veïns. | 41.9307900,2.0618700 | 422222 | 4642517 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56523-foto-08151-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56523-foto-08151-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2002, 2004, 2005 i 2006 , la font de la Baga presentava un índex de nitrats de 15'00, 8'00, 32'60 i 17'3 mg/l respectivament per la qual cosa s'ha de considerar com una font potable, ja que es troba dins del límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56526 | Font de la Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mina-5 | La font de la Mina està situada al sud-oest del castell de Tornamira, en la vessant obaga del serrat de Planoguera, a tocar del camp amb forma semicircular que envolta el turó on s'assenta el castell. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que ressegueix el camp pel costat oest. Seguint la pista, reformada recentment, s'arriba a una petita esplanada molt humida a on hi ha la font del Marge, descrita en una fitxa individual. Uns metres amunt d'aquesta font, en la mateixa vessant es troba la font de la Mina. La font està formada per un dipòsit o bassa picat a la roca natural i tancat per una estructura petita de maçoneria de pedra, adossada a la vessant de la muntanya, que té una obertura quadrada emmarcada amb carreus treballats i la coberta feta amb lloses.. | 08151-134 | Sector central del terme municipal | 41.9462400,2.0546600 | 421643 | 4644239 | 08151 | Oristà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56526-foto-08151-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56526-foto-08151-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'interior de la font hi viuen salamandres, fet que denota una bona qualitat de l'aigua. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 56527 | Font de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-serra-0 | La font de la Serra està situada a mig camí entre les masies de Serrajòrdia, al sud, i el Castellot i Llobertera, al nord, al sud-est del nucli urbà de Sant Feliu Sasserra. S'accedeix a la font a través de la pista que comunica el nucli urbà de Sant Feliu Sasserra, amb tot un grup de masies d'Oristà i de Sant Feliu Sasserra com Serrajòrdia, el Crespí o la Traveria. Seguint aquesta pista, poc abans d'arribar a la masia de Serajòrdia s'ha d'agafar un trencant a mà dreta. Al cap d'uns metres es deixa la pista i s'agafa un corriol que gira a l'esquerra i descendeix poc més de 100 metres fins la font. La font està formada per una estructura de volta apuntada de maó, arrebossada amb un esgrafiat que imita carreus de pedra. A l'interior de l'estructura hi ha un banc a cada costat i al fons, una imatge d'una Mare de Déu feta en rajols ceràmics. Sota la imatge, a la part inferior del mur, hi ha l'aixeta metàl·lica, completament envoltada de molsa. Al voltant de la font hi ha unes amples escales fetes amb maó i una taula amb quatre bancs de pedra, un dels quals és una llinda on apareix la inscripció mig esborrada 'JOSEPH SE_ 179_'. Tot el conjunt queda ubicat en un racó fresc, ombrejat per tres plataners de grans dimensions que custodien la font. | 08151-135 | Sector oest del terme municipal | Els veïns de Sant Feliu Sasserra tenien el costum de celebrar dinars populars prop d'alguna font. Aquests dinars, coneguts com a fontades, s'havien celebrat diverses vegades a la font de la Serra, en terme municipal d'Oristà. | 41.9350100,2.0290100 | 419503 | 4643016 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56527-foto-08151-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56527-foto-08151-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El nom de font de la Serra es deu a l'abreviatura de la masia de Serrajòrdia com a Serra, utilitzada pels veïns de la zona. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 56528 | Font de la Torre d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-torre-dorista | AADD (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2006. | XVIII | L'espai es troba ben condicionat malgrat la contaminació de l'aigua. | La font de la Torre d'Oristà està situada a mig camí entre el castell de Tornamira i el nucli urbà de la Torre d'Oristà, prop de la zona esportiva d'aquest nucli. S'accedeix a la font a través de la pista que comunica amb la zona esportiva de la Torre d'Oristà. Des del costat de la pista poliesportiva en surt un corriol que condueix fins la font, situada a poc més de 100 metres. La font està formada per una estructura de maçoneria de pedra, parcialment arrebossada, coberta amb teulada de doble vessant de grans lloses i adossada a una feixa. A la part frontal de l'estructura s'hi troba l'aixeta metàl·lica amb abundant molsa a la seva dreta a la part inferior i una obertura, actualment tapiada, a la part superior. Aquesta obertura, emmarcada amb monòlits de pedra treballada tenia una data inscrita a la llinda junt amb una creu de la que només es conserven els dos primers dígits, 17. El voltant de la font està ocupat per una petita esplanada on hi ha dues taules amb seients i dos pollancres de grans dimensions, un a cada costat de la font. | 08151-136 | Sector central del terme municipal | Antigament aquesta font era utilitzada per una part dels veïns de la Torre d'Oristà, que hi anaven a beure i a rentar la roba, ja que hi havia un safareig. La resta de veïns utilitzaven altres fonts també properes al nucli, com la font de carrer Nou, molt semblant a aquesta en tipologia constructiva. | 41.9530200,2.0544000 | 421630 | 4644992 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56528-foto-08151-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56528-foto-08151-136-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 1997, 2004, 2005 i 2006 , la font de la Torre d'Oristà presentava un índex de nitrats de 234'70, 157'70 i 180'10 i 239'20 mg/l respectivament per la qual cosa s'ha de considerar com una font no potable, ja que supera àmpliament el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 56532 | Font de l'horta vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhorta-vella | L'aigua brolla directament de la terra a través d'una canalització mínima. | La font de l'horta vella està situada al marge d'una feixa, actualment ocupada pel bosc, al nord-oest de la masia de Vallgatina, a l'extrem nord-oest del terme municipal. S'accedeix a la font a través d'un corriol poc freqüentat que transcorre per un bosc de pins seguint el rec de la Cogullada fins que s'arriba a la font, situada en una feixa ocupada pel bosc en un punt elevat respecte al rec, a mitja vessant de la muntanya. La font està formada per un brollador, delimitat amb una planxa metàl·lica i coronat amb una petita llinda de pedra, que permet que l'aigua ragi directament des de la terra. Tant la planxa metàl·lica com els laterals del brollador estan totalment recoberts de vegetació, fruit de la humitat que provoca la mateixa font. L'aigua que en surt va a parar a una petita bassa delimitada amb pedres i coberta de vegetació, des d'on antigament es conduïa l'aigua a tot l'espai de l'horta, una feixa al mig del bosc que a causa del desús ha estat colonitzada pel mateix bosc de pins que l'envolta. | 08151-140 | Sector nord-oest del terme municipal | La font de l'Horta vella s'utilitzava antigament per regar l'horta que tenia al costat, una feixa guanyada al desnivell, actualment ocupada pel bosc. | 41.9752900,1.9975600 | 416948 | 4647519 | 08151 | Oristà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56532-foto-08151-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56532-foto-08151-140-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 56534 | Font de Vilaroger | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-vilaroger | XX | La font de Vilaroger està situada al sud de la masia que li dóna nom, en una petita vall per la que passa el torrent de Vilaroger S'accedeix a la font a través d'una pista que baixa en direcció est des de les granges de la masia fins a un racó enclotat molt humit. Des d'aquest punt s'ha de deixar la pista i girar a mà esquerra per un corriol ben delimitat que condueix fins la font. La font està formada per un dipòsit d'obra arrebossat adossat a una paret de pedra i amb la data de 1956 inscrita al centre. De la part inferior en sobresurt el brollador, habitualment tapat amb una boixa per permetre que l'aigua s'acumuli dins el dipòsit quan no s'utilitza. Al costat de la font hi ha una gran bassa, actualment sense aigua, delimitada a l'extrem superior per un mur de pedra. | 08151-142 | Sector est del terme municipal | 41.9463200,2.0944000 | 424937 | 4644213 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56534-foto-08151-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56534-foto-08151-142-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 56535 | Font de Vilasendra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-vilasendra | S'ha condicionat l'accés a la font recentment. | La font de Vilasendra està ubicada al sud de la masia que li dóna nom, en una zona enclotada sota un camps, prop d'on s'ha construït una gran bassa per a l'emmagatzematge d'aigua. S'accedeix a la font a través d'una pista que surt en direcció sud just abans d'arribar a la masia de Vilasendra i baixa zigzaguejant fins a una gran bassa d'aigua construïda recentment. Un cop s'arriba a la bassa s'ha de girar a mà esquerra, i seguir un camí delimitat per desmais joves i un rec a mà dreta i per petites balmes sota un camp a l'esquerra. Al final d'aquest camí es troba la font. La font està en una gran massa rocosa, coberta totalment de molsa i amb multitud de forats i protuberàncies. De la roca en regalima aigua per diversos punts, i es va recollint en un dels forats que hi ha a l'interior de la roca per sortir a través d'un brollador metàl·lic. Des d'aquest racó fresc i ombrívol, amb diversos boixos sobre la font, l'aigua segueix el rec que delimita el camí per on s'accedeix a la font. | 08151-143 | Sector sud del terme municipal | 41.9197900,2.0837500 | 424023 | 4641277 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56535-foto-08151-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56535-foto-08151-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 56538 | Font de cal Vigatà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-vigata | XX | Actualment l'aigua que surt de la font és canalitzada cap al carrer de la Ruixeda. | La font de cal Vigatà està situada al nord-est del carrer de la Ruixeda, pocs metres sota la font del Carrer, en la vessant nord-oest del puig Cornador, en un punt enclotat respecte al nucli de cases. S'accedeix a la font a través d'un corriol que baixa en direcció nord-est paral·lel a uns camps des de l'entrada est del carrer de la Ruixeda. Baixant per aquest corriol s'arriba a la font del Carrer, sota una gran alzina, i uns metres més avall d'aquesta es troba la font de cal Vigatà, ubicada sota un gran roure. La font està formada per una estructura d'obra pintada de blanc amb un cobert que la protegeix, amb pilars d'obra pintats de blanc i blau i coberta plàstica de color verd moderna. En una de les façanes de l'estructura hi ha l'aixeta, ubicada en un nivell inferior al terra, de manera que s'han de baixar quatre graons per accedir-hi. L'aixeta metàl·lica sobresurt del centre d'una composició de rajoles ceràmiques pintades amb una escena de corral, envoltada per una franja amb escaquejat blanc i blau. A sobre hi ha una petita porta de fusta que dóna al dipòsit i que està envoltada amb franges pintades de blanc i blau. Més amunt d'aquesta hi ha una placa amb forma de campana on es llegeixen les inicials AR i la inscripció ' Any 1925 Font del Cire' Al voltant de la font hi ha altres roures de grans dimensions i tres palmeres petites, element que es repeteix cal Vigatà, on també es conserva una palmera. | 08151-146 | Sector sud del terme municipal | La font de cal Vigatà o del Cirer va ser construïda l'any 1925, com ho recorda una inscripció. La va fer construir l'amo de cal Vigatà, la primera casa del carrer de la Ruixeda, que n'era el propietari ja que es trobava dins la seva finca i qui l'utilitzava exclusivament. Els altres veïns de les cases del carrer de la Ruixeda utilitzaven la font del Carrer, ubicada a pocs metres d'aquesta. | 41.9229100,2.0675000 | 422679 | 4641637 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56538-foto-08151-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56538-foto-08151-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La font també és coneguda com a font del Cirer. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56539 | Font del Marge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-marge-0 | La font del Marge està situada al sud-oest del castell de Tornamira, en la vessant obaga del serrat de Planoguera, a tocar del camp amb forma semicircular que envolta el turó on s'assenta el castell. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que ressegueix el camp pel costat oest. Seguint la pista, reformada recentment, s'arriba a una petita esplanada molt humida a on hi ha la font. Uns metres amunt de la font, en la mateixa vessant es troba la font de la Mina, descrita en una fitxa individual. La font està formada per un dipòsit adossat a la vessant de la muntanya, bastit amb un mur de maçoneria de pedra que actualment està cobert de vegetació. Del centre d'aquesta estructura en sobresurt una aixeta metàl·lica per on brolla l'aigua. Aquesta cau sobre una petita pica quadrada de pedra que hi ha just a sota. El voltant de la font és molt humit, amb abundant vegetació, i l'aigua es filtra per diversos punts a banda i banda de la font, originant una bassa, a uns metres de la font, on es recull tota l'aigua. | 08151-147 | Sector central del terme municipal | 41.9463900,2.0543700 | 421619 | 4644256 | 08151 | Oristà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56539-foto-08151-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56539-foto-08151-147-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Tal com ho indica una inscripció, la font va ser reformada l'agost de l'any 1998. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 56542 | Font Salada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-salada | AADD (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2006. | La font està ben condicionada, tot i que s'hi observen deixalles en alguns punts. | La font Salada està al nord-est del nucli urbà d'Oristà, a mig camí entre les masies del Bach i el molí del Bach, a tocar del torrent de la font Salada, poc abans que aquest desemboqui a la riera Gavarresa. S'accedeix a la font a través d'una pista que comunica la masia del Bach amb el molí del Bach. Seguint la pista s'arriba a una zona boscosa just abans d'un camp. Des d'aquest punt s'ha de girar a l'esquerra i s'arriba a una petita esplanada a tocar del torrent de la font Salada, a on es troba la font. La font està formada per un dipòsit rectangular de maçoneria de pedra, reformat amb maó, i cobert amb grans blocs de pedra treballada del que en sobresurten dos brolladors metàl·lics. Davant la part frontal del dipòsit, a on es troben els brolladors, hi ha uns petita escala de pedra que permet accedir més còmodament als brolladors. L'aigua que raja pels brolladors és conduïda a través d'un petit rec fins al torrent de la font Salada. A uns metres de la font hi ha una taula de pedra. | 08151-150 | Sector central del terme municipal | L'aigua que raja per la font Salada era considerada medicinal i la gent hi anava tant per rentar-se la cara com per beure'n, amb la intenció de guarir-se els mals. | 41.9392600,2.0705200 | 422949 | 4643450 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56542-foto-08151-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56542-foto-08151-150-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons expliquen els veïns de la zona, d'un dels dos brolladors, concretament el de l'esquerra, n'emana aigua lleugerament salada. Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2002, 2004, 2005 i 2006 , la font Salada presentava un índex de nitrats de 0'80, 0'00, 0'80 i 0'40 mg/l respectivament per la qual cosa s'ha de considerar com una font potable. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56546 | Pont d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dorista | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | El pont d'Oristà està situat a la carretera que va de Sant Feliu Sasserra a Oristà, a la sortida del nucli urbà d'Oristà travessant la riera Gavarresa. És un pont de pas de 40 metres, d'orientació d oest-est, construït amb pilars i parets de blocs de pedra ben treballada en filades regulars. Les baranes, antigament de pedra, van ser substituïdes per altres de metàl·liques galvanitzades. El pont d'una alçada d'uns 7,5 metres està format per tres ulls d'uns 10 metres d'amplada cada un i voltes rebaixades de formigó armat. Els robusts pilars, frontalment arrodonits, presenten una motllura o imposta que sobresurt i una coronació en forma triangular. La zona propera al pont està formada per una esplanada de pollancres ben condicionada. També té a prop la zona del camp de futbol i les instal·lacions esportives. | 08151-154 | Sector central del terme municipal | La carretera es va construir el 1912, i per tal de fer-la 'es prengué l'acord d'acudir a la prestació personal de tots els homes compresos entre 16 i 50 anys d'edat, de manera que cadascun d'ells havia de fer tres jornals els dies que l'alcaldia disposés'. | 41.9332000,2.0576300 | 421873 | 4642789 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56546-foto-08151-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56546-foto-08151-154-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En un dels pilars del pont hi ha indicada una marca de l'altura en que va arribar l'aigua el dia 10 de juliol de 1992, a causa d'un cop de riu de la riera Gavarresa, conegut popularment com una gavarresada. L'altura que va arribar és aproximadament uns dos metres per sota la línia d'imposta on s'inicia l'arc rebaixat d'un ull del pont; uns 4 metres més amunt del nivell actual.La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56547 | Pont de Cabanas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cabanas | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | El pont de Cabanas està situat a la carretera que va de d'Olost a Prats de Lluçanès travessant la riera Gavarresa. És un pont de pas de 50 metres, d'orientació sud-oest nord-est, construït amb pilars i parets de blocs de pedra ben treballada en filades regulars i amb formigó. El pont d'una alçada d'uns 11 metres està format per tres ulls de 11 metres d'amplada cada un, i 5 metres de profunditat en voltes rebaixades de formigó armat. L'amplada de la part superior del pont es va ampliar amb un voladís de formigó armat en 1,60 metres per costat donant una amplada total de 8,60 metres. | 08151-155 | Sector nord del terme municipal | El pont va ser dinamitat durant la Guerra Civil espanyola i es va reconstruir els anys 40 del segle XX. | 41.9758300,2.0769300 | 423524 | 4647505 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56547-foto-08151-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56547-foto-08151-155-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56549 | Pont del torrent de Cabanas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-de-cabanas | La vegetació cobreix els voltants de l'estructura. | El pont del Torrent de Cabanas està situat, al nord-est de la masia d'Altarriba i al sud de la masia de Cabanas, en l'antic camí que conduïa d'Oristà a Olost. Es tracta d'un pont construït amb maçoneria de pedra irregular amb cantonades i interior de carreus grans treballats, cobert amb volta de canó de 5,70 metres de profunditat i uns 3 metres d'alçada. Presenta un sol ull format per un sòcol d'un metre d'alçada resseguit per una imposta i un diàmetre de la volta de 2,35 metres. Al voltant hi ha crescut molta vegetació. | 08151-157 | Sector nord del terme municipal | 41.9680000,2.0678200 | 422760 | 4646644 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56549-foto-08151-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56549-foto-08151-157-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El pont salva el pas del torrent de Cabanas en el l'antic camí que conduïa Oristà amb Olost. | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 56551 | Pont del riu Bassí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-riu-bassi | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | El pont de la riera del Bassí està situat a la carretera que va de Sant Feliu Sasserra a Oristà, sobre el riu Bassí travessant una zona rocosa, prop de la cruïlla amb la carretera de la Torre d'Oristà. És un pont de pas de 42 metres, d'orientació nord oest -sud est, construït amb pilars i parets de blocs de pedra ben treballada en filades regulars. Les baranes, antigament de pedra, van ser substituïdes per altres de metàl·liques galvanitzades. El pont d'una alçada d'uns 8 metres està format per tres ulls d'uns 10 metres d'amplada cada un, i 7,20 metres de profunditat en voltes rebaixades de formigó armat. Els robusts pilars, frontalment arrodonits, presenten una motllura o imposta que sobresurt i una coronació en forma triangular. | 08151-159 | Sector oest del terme municipal | El pont va ser construït a principis del segle XX. | 41.9384900,2.0452300 | 420852 | 4643388 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56551-foto-08151-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56551-foto-08151-159-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Uns 50 metres al sud hi ha el gorg Negre.La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56552 | Pont del Blanquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-blanquer | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | Presenta vegetació als murs i brutícia a l'entorn (vidres, plàstics, etc.). | El pont del Blanquer està situat a la carretera que va de Sant Feliu Sasserra a Prats de Lluçanès, sobre el riu Bassí, prop del trencant que condueix al mas Sant Nazari. És un pont de pas de 40 metres, d'orientació nord-sud, construït amb pilars i parets de blocs de pedra ben treballada en filades regulars. Les baranes, antigament de pedra, van ser substituïdes per altres de metàl·liques galvanitzades. El pont d'una alçada d'uns 4,5 metres està format per tres ulls de 10 metres d'amplada cada un, i 5 metres de profunditat en voltes rebaixades de formigó armat. Els robusts pilars, frontalment arrodonits, presenten una motllura o imposta que sobresurt i una coronació en forma triangular. | 08151-160 | Sector nord-oest del terme municipal | Modernament, el pont del Blanquer dóna nom a la festa Major de la parròquia de Santa Eulàlia de Pardines, que s'ha passat a anomenar festa Major del Pont del Blanquer. | 41.9768100,2.0214600 | 418930 | 4647665 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56552-foto-08151-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56552-foto-08151-160-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 56635 | Gorg de la Llana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-la-llana | El gorg de la Llana, també anomenat gorg del molí de la Riba, està situat al riu Bassí, a mig camí entre les masies dels Pèlags i de la Riba i pocs metres al nord-oest del malmès molí de la Riba. Es tracta d'un gorg ample i pràcticament circular, situat al límit d'una esplanada rocosa. El gorg queda delimitat al nord pel límit d'aquesta esplanada rocosa, provocant que l'aigua que baixa pel riu Bassí entri en el gorg amb una caiguda vertical d'uns quatre metres. Pel costat est i oest, el gorg també queda delimitat per un cingle rocós que assoleix altures pròximes al cinc metres i que forma petites balmes i cavitats. En pràcticament tot el perímetre del gorg hi creix abundosa vegetació, fent inaccessible el gorg pels laterals. | 08151-243 | Sector oest del terme municipal | El gorg de la Llana és un espai natural feréstec, fet que l'ha situat tradicionalment com un espai màgic i misteriós. Ho demostren dos llegendes, anomenades 'La fondària del gorg de la Llana' i 'Quan es pon el sol al gorg de la Llana' i descrites en una fitxa individual. | 41.9440900,2.0385400 | 420304 | 4644016 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56635-foto-08151-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56635-foto-08151-243-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Pocs metres al nord del gorg hi havia el punt on començava el canal que omplia la bassa del molí de la Riba, situat uns metres al sud-est del gorg. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 56636 | Gorg Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-negre | L'aigua s'estanca al gorg provocant que l'aigua adquireixi un color verdós. | El gorg Negre està situat al riu Bassí, una mica abans que aquest desemboqui a la riera Gavarresa, just al sud del pont del riu Bassí. Es tracta d'un gorg gran, ample i pràcticament circular, situat al límit d'una gran esplanada rocosa, que s'estén des del pont del riu Bassí cap al sud, amb una orientació sud, fins acabar de cop sobre el gorg Negre. El gorg queda delimitat al nord pel límit d'aquesta esplanada rocosa, provocant que l'aigua que baixa pel riu Bassí entri en el gorg amb una caiguda vertical d'uns deu metres. Pel costat oest, el gorg també queda delimitat per un alt cingle rocós que forma diverses balmes, prop d'on hi havia la font de l'Animeta. Al sud i a l'est, per on segueix el riu Bassí, el gorg queda delimitat per vegetació espessa, provocant que el gorg sigui difícilment accessible. | 08151-244 | Sector oest del terme municipal | El gorg Negre és un espai natural feréstec, fet que l'ha situat tradicionalment com un espai màgic i misteriós. Prova d'això és la rondalla 'L'animeta del gorg Negre', descrita en una fitxa individual. | 41.9379400,2.0449400 | 420827 | 4643327 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56636-foto-08151-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56636-foto-08151-244-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 56637 | Pla Moixó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-moixo | TORRES, Jordi (2003). Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis i llegendes de transhumància. Solc. | Pla Moixó és una esplanada parcialment ocupada per bosc situada a l'extrem nord del terme municipal, al sud de la Caseta del coll de l'Arç i a l'oest de Cabanas. És un lloc de pas dels antics camins ramaders, on hi conflueixen dos serrats, el de les Gatoses que prové del sud i el dels Tres Hereus, que prové de l'oest. A la part nord d'aquest pla hi ha unes formacions rocoses que popularment són conegudes com la ramada encantada. Es tracta d'una petita esplanada ocupada per bosc on apareixen a la superfície nombroses roques amb formes arrodonides, quedant exemptes una de l'altre amb la terra que s'ha dipositat enmig, donant un aspecte màgic, que queda reflectit en la rondalla 'la ramada encantada', descrita en una fitxa individual. | 08151-245 | Sector nord del terme municipal | 41.9798000,2.0523200 | 421490 | 4647968 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56637-foto-08151-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56637-foto-08151-245-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 56638 | Riera Gavarresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-gavarresa-3 | La riera Gavarresa, en alguns punts del seu curs, manté un ecosistema força bén conservat, amb espècies autòctones, tot i que la presència d'espècies introduïdes hi és molt important. | La riera Gavarresa és un afluent del Llobregat mitjà per l'esquerra. El seu naixement és prop del nucli d'Alpens, a uns 875 metres d'altitud, i creua el Lluçanès de nord a sud, creuant o delimitant els termes municipals de Lluçà, Perafita, Sant Martí d'Albars, Olost, Oristà i Sant Feliu Sasserra, on abandona el Lluçanès a uns 407 metres d'altitud, entrant al Bages pel nord-oest del Moianès. És la riera que té el recorregut més llarg del Lluçanès i la més important en cabal després de la riera de Merlès. Com la resta dels afluents del Llobregat de la zona lluçanenca, és de trajecte llarg, amb desnivells suaus i un cabal relativament considerable amb minves estivals petites. En el seu pas per Oristà, la riera Gavarresa entra el terme municipal a uns 520 metres d'altitud, prop de la masia de Cabanas, on rep les aigües de la riera Lluçanès on es troba el molí de Cabanas, i en surt a l'oest de Sant Nazari de la Garriga, a uns 407 metres sobre el nivell del mar, just sota el cingle de les Nou Hores. Es tracta d'una riera humanitzada amb una gran quantitat de rescloses, preses, passeres i ponts. De nord a sud, la riera Gavarresa passa pel molí de la Coromina, el molí de Tornamira, el molí del Bach, el molí del Solà, els molins de la Quintana i el molí del Miquelet, tot i que de la majoria de rescloses i canals només en queden alguns vestigis. La riera és travessada per diverses passeres, com les de Cabanas, del molí de la Coromina o del molí de Tornamira, que estan formades de pedres treballades de forma rectangular col·locades alternativament per a poder facilitar el pas a peu per sobre la riera. A més de les passeres, també es troben diversos ponts al llarg del recorregut de la Gavarresa dins d'Oristà, com el pont de Cabanas o el d'Oristà. La riera Gavarresa també forma diversos espais d'interès paisatgístic amb cingles excavats a la roca al llarg dels segles. Aquests cingles de gres vermell ressegueixen tot el curs de la riera Gavarresa en terme d'Oristà, des dels cingles de Cabanas, a l'extrem nord fins al de les Nou Hores a l'extrem sud, passant pels cingles que fan de Puigciutat un enclavament estratègic i pels cingles dels Tres Còdols, també anomenats de Rocaguinarda. Al llarg del seu recorregut, la riera forma nombrosos meandres i alguns gorgs, com el del molí de Cabanas o la Gorga, situada prop del molí de Tornamira. Els principals afluents de la riera Gavarresa en el terme d'Oristà són el riu Bassí, descrit en una fitxa individual, la riera de Sagalés i els torrents d'Olost, de la font Salada i de la font Canaleta. Tots ells tenen un recorregut llarg que travessa el terme municipal de nord-est a sud-oest, formant un paisatge accidentat amb diverses carenes paral·leles ocupades per grans zones boscoses. El torrent d'Olost aflueix a la riera Gavarresa prop de Camp de Devesa, envoltant l'enclavament de Puigciutat, i el de la font Salada hi aflueix al nord-oest del nucli d'Oristà, prop del molí del Bach. El torrent de la font Canaleta, en canvi, és un afluent de la riera de Sagalés, a la que s'ajunta a mig camí entre les masies de Caraüll i Sagalés, fins arribar a la riera Gavarresa, ja fora del terme municipal d'Oristà. | 08151-246 | Sector nord, central i sud del terme municipal | El topònim de riera Gavarresa es troba documentat des de l'època medieval, al segle X, en un document de 924 on apareix la riera citada com a 'Rio Gavaressa'. | 41.9500700,2.0656000 | 422554 | 4644655 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56638-foto-08151-246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56638-foto-08151-246-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al llarg dels anys, s'han produït diverses inundacions greus de la riera conegudes com 'gavarresades'. Aquests augments sobtats del nivell de l'aigua han afectat diverses vegades el municipi d'Oristà, com ho demostra la línia gravada al pont d'Oristà, que marca el nivell on va arribar l'aigua en una 'gavarresada' del juliol de 1992. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 56639 | Riu Bassí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-bassi | BOLÓS, Jordi i HURTADO, Víctor (2001). Atles del comtat d'Osona (798-993). Rafael Dalmau editor. | El riu Bassí és un afluent de la riera Gavarresa. El seu naixement és al sud-oest del nucli urbà de Prats de Lluçanès, a uns 615 metres sobre el nivell del mar, i entra el terme municipal d'Oristà prop del molí del Blanquer, a uns 577 metres d'altitud, on es troba la font de la Casanova de la Pedragosa. El riu recorre tot el sector oest del terme municipal fins confluir amb la riera Gavarresa a uns 440 metres sobre el nivell del mar, just en el meandre que forma la riera Gavarresa després de passar per la Quintana. Es tracta d'una riera humanitzada amb rescloses, preses, passeres i ponts. De nord a sud, el riu Bassí passa pel molí del Blanquer, el desaparegut molí de la Balma i el molí de la Riba, tot i que d'aquests molins i les seves rescloses i canals només en queden alguns vestigis. El riu Bassí també forma diversos espais d'interès paisatgístic amb nombrosos gorgs al llarg del seu recorregut, des del gorg de la Pedragosa, al límit amb el terme municipal de Prats de Lluçanès fins al feréstec gorg Negre passant pel gorg de Pahonellas o el del molí de la Riba, també conegut com el gorg de la Llana. | 08151-247 | Sector oest del terme municipal | El topònim de riu Bassí es troba documentat des de l'època medieval, al segle X, en un document de 920 on apareix el riu citat com a 'Rivo Vasilli'. | 41.9544000,2.0362100 | 420124 | 4645162 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56639-foto-08151-247-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | De tots els afluents de la riera Gavarresa només dos tenen el qualificatiu de riu: el riu Bassí i el riu d'Ases. Es desconeix el motiu d'aquesta distinció ja que, basant-nos en criteri de cabal d'aigua, el riu Bassí no podria ser considerat més que una riera. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 56640 | Balma dels Bous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-bous-0 | La balma dels Bous està situada al nord-oest de la masia de Vallgatina, a l'extrem nord-oest del terme municipal. La balma es troba situada en el curs del rec de la Tosca, que prové de la Costa de Degollats, en una zona ocupada per un bosc de pins. Es tracta d'una balma força ample, d'uns 30 metres d'amplada formant un semicercle, amb una alçada que varia entre el metre i mig en els punts més baixos i uns tres metres en els punts més alts, i una profunditat que oscil·la entre els tres i els quatre metres. | 08151-248 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.9744200,1.9972300 | 416919 | 4647422 | 08151 | Oristà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56640-foto-08151-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56640-foto-08151-248-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El topònim de la balma es deu al fet que antigament els bous que s'utilitzaven per conrear l'horta vella de la masia de Vallgatina anaven a abeurar-se a la balma. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 56641 | Balma Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-gran | La balma Gran està situada al nord de la masia de Vallgatina, a l'extrem nord-oest del terme municipal. La balma es troba situada en el curs del rec de la font de la Roca i orientada al sud-oest, en una zona ocupada per un bosc de pins. Es tracta d'una balma força ample, d'uns 35 metres d'amplada formant un semicercle, amb una alçada que assoleix els quatre metres en els punts més alts, a l'extrem exterior, tot i que en la major part el sostre de la balma és més aviat baix. La balma té una profunditat que arriba als vuit metres a la part central, tot i que en les parts laterals no és tan profunda. A la part oest, per on transcorre el rec de la font de la Roca, hi ha una formació de pedra tosca completament plena de molsa formada pel constant degoteig d'aigües. Aquesta pedra parteix la balma en dos parts tot i que deixa un pas molt estret. | 08151-249 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.9767000,1.9975900 | 416952 | 4647675 | 08151 | Oristà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56641-foto-08151-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56641-foto-08151-249-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 56642 | Roure de Serrajòrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-serrajordia | El roure de Serrajòrdia es troba situat uns dos-cents metres al sud de la masia que li dóna nom, en un marge d'un camp al costat del qual transcorre un dels ramals del camí ramader. Es tracta d'un exemplar de roure martinenc (Quercus humilis) de grans dimensions, amb un perímetre de tronc de 380 centímetres a un metre d'alçada i una alçada total propera als 15 metres. El roure conserva la brancada intacte i es troba situat en una zona ocupada principalment per alzines i pins. | 08151-250 | Sector oest del terme municipal | 41.9312700,2.0309900 | 419662 | 4642599 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56642-foto-08151-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56642-foto-08151-250-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2151 | 5.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 56643 | Alzinar de Serrajòrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-de-serrajordia | L'alzinar de Serrajòrdia es troba situat a la carena on es troba la masia que li dóna nom i per on passa una pista forestal que coincideix en bona part amb el camí ramader. Es tracta de diversos exemplars de grans dimensions d'alzina (Quercus ilex ssp ilex) distribuïts al llarg de la carena de Serrajòrdia, especialment concentrats a la zona propera a la masia. Una de les alzines més grans, tot i que no en destaca únicament una, es troba situada al sud-oest de la masia de Serrajòrdia, al costat est de la pista forestal que recorre la carena; aquest exemplar té una alçada propera als deu metres i un perímetre de tronc de 300 centímetres a un metre d'alçada, i una gran brancada que es recolza cap al costat sud arribant pràcticament a nivell de terra. | 08151-251 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.9332500,2.0293100 | 419525 | 4642821 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56643-foto-08151-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56643-foto-08151-251-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 56648 | Camí ramader A | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-a-0 | AADD (2000). Els Camins ramaders del Lluçanès. Solc. COROMINES, Josep; SALVANS, Josep i TORRES, Jordi (2006). Mapa dels camins ramaders del Lluçanès (vies principals). Solc Grup de Treball de la Transhumància (inèdit). TORRES, Jordi (2003). Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis i llegendes de transhumància. Solc. TORRES, Jordi i COROMINAS, Josep (2004). Ruta de transhumància. Santa Creu -La Torre d'Oristà -Santa Creu. Solc, àmbit de recerca i documentació del Lluçanès. | L'estat de conservació del camí és heterogeni, amb trams de pista forestal, trams de camí de bosc difícils de seguir i trams paral·lels a carreteres asfaltades. | Aquest camí ramader que passa pel terme municipal d'Oristà forma part de la Ruta I identificada pel Grup de Treball de Transhumància del SOLC. El camí ramader entra al terme municipal d'Oristà pel sector oest a l'altura de Sant Feliu Sasserra. El camí procedeix de la masia del Pilar de Sant Feliu Sasserra i entra al terme d'Oristà per la casa de Pla Moixons, davant la qual hi havia un important empriu anomenat empriu de Pla Moixons, que també servia d'era d'aquesta casa. Aquest era un lloc força gran on hi paraven els ramats transhumants i els traginers tant per fer-hi nit com per aprofitar per anar a comprar al poble, situat a menys d'un quilòmetre. Des d'aquí el camí (empedrat en uns quaranta metres a banda i banda per tal de que el bestiar no es mengés els conreus) continua en l'anomenat pla de cal Martí fins a can Poll. En aquest punt el camí travessa la carretera de Sant Feliu Sasserra a Oristà i agafa el carrer del Gafarró. Segueix en direcció nord vorejant el nucli de Sant Feliu Sasserra per la banda de llevant passant prop de la font del Barber fins a l'extrem nord-est del serrat de Gurrians. Aquí el camí gira a la dreta i baixa cap a la casa de la Farigola que tot i no ser una casa de parada sovint hi paraven els ramats. El camí segueix travessant el riu Bassí on aprofitaven per abeurar el bestià i es troba amb una zona de gran esplanada, suficientment gran per fer-hi estada, anomenada la pleta del passant de la Farigola, on aprofitaven per descansar pastors i ramat. El camí continua en direcció nord cap a Salelles on hi havia la pleta de Salelles, una parada en un pla d'alzines on hi havia una zona rocosa en la qual aprofitaven per donar sal al ramat. Aquesta casa havia estat una casa de parada dels pastors. N'hi havia que tancaven el ramat al corral i en cas d'estar ocupat passaven la nit sota la copa de les alzines. El camí segueix amunt cap al collet de la Cirera i la remolta de les Gatoses, passa per la creu Moixó (on s'ajunta un ramal de camí ramader procedent de la Torre d'Oristà) i va a parar a la pleta de pla Moixó, coneguda com la Ramada Encantada arran d'una llegenda que té associada. Es reemprèn el camí en direcció a la casa de parada de la Sala del coll de l'arç, zona en la qual es surt del terme municipal d'Oristà per endinsar-se al terme municipal d'Olost (TORRES;2003). A partir d'aquí el camí continua cap al nucli de Santa Creu de Joglars, puja cap a Beulaigua, Santa Eulàlia de Puigoriol i Alpens. | 08151-256 | Sector oest, central i nord del terme municipal | És el camí ramader principal del Lluçanès i constitueix l'eix històric vertebrador, paral·lelament al camí ral o Camí de França que connectava Catalunya amb el país franc des de la Baixa Edat Mitjana. Aquesta ruta que prové del Penedès va en direcció a Alpens on s'incorpora amb la Ruta III en direcció a Castellar de n'Hug (AADD; 2000). Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana, en la necessitat de traslladar els ramats des del mar cap a muntanya, per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor)-. Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. L'activitat vinculada als camins constituïa una font de beneficis, com ho demostra l'emplaçament d'hostals al llarg del seu recorregut. Les cases pairals ubicades prop dels camins i conegudes com a cases de parada o acolliment també aprofitaven els beneficis dels ramats i n'atenien les seves necessitats. Així els pastors tenien lloc per dormir i menjar i les cases aprofitaven, d'altra banda, els excrements dels ramats, molt profitosos per abonar les terres. | 41.9627600,2.0411800 | 420546 | 4646086 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56648-foto-08151-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56648-foto-08151-256-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | S'ha constatat l'apropiació d'una part del terreny de l'empriu de Pla Moixons, prop del nucli urbà de Sant Feliu Sasserra, per part de la casa anomenada Pla Moixons. Els emprius estan protegits per llei (3/1995 de 23 de març, de vies pecuàries), tenen les mateixes funcions que les revoltes, i gaudeixen dels mateixos drets. | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 56649 | Camí ramader B | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-b-0 | COROMINES, Josep; SALVANS, Josep i TORRES, Jordi (2006). Mapa dels camins ramaders del Lluçanès (vies principals). Solc Grup de Treball de la Transhumància (inèdit). TORRES, Jordi i COROMINAS, Josep (2004). Ruta de transhumància. Santa Creu -La Torre d'Oristà -Santa Creu. Solc, àmbit de recerca i documentació del Lluçanès. | L'estat de conservació del camí és heterogeni, amb trams de pista forestal, trams de camí de bosc difícils de seguir i trams paral·lels a carreteres asfaltades. | Aquest camí ramader prové de Manresa i passa pel nord de Santa Maria d'Oló, prop del Raval de Santa Eulàlia. Segueix cap a la casa de parada de Berengueres (de Santa Maria d'Oló) i un cop traspassada la baga de cal Llop entra al municipi d'Oristà per la zona de cal Moliner, a l'extrem sud del terme. Aquí s'enllaça amb el camí que condueix a Sant Nazari de la Garriga el qual segueix en direcció nord-est seguint el serrat de Sant Nazari. Es passa pel costat de la Casanova de Solà-Sagalés, pel pedró dels Sants Màrtirs, pel carrer de la Ruixeda i voreja el serrat de Puigcornedor per la banda oest. Abans de travessar la carretera C-670 el camí passa pel collet de Coromines i es dirigeix al collet de la Guàrdia. Seguint en direcció nord-est s'arriba al coll de Garça. En aquest punt el camí es bifurca amb un ramal que gira a l'esquerra. El camí que continua per la carena, seguint la direcció nord-est, es dirigeix a la masia del Verdaguer. Des d'aquí i continuant en direcció nord-est seguint l'actual carretera B-433 es passava per l'hostal del Trumfo, actualment aterrat; més amunt es trobava la remolta de Terricabras i encara continuant s'arribava als Tossals. Aquí novament el camí es bifurcava: un ramal anava a la masia del Permanyer on s'enllaçava amb un camí principal (ruta III identificada pel Grup de Transhumància del SOLC) que provenia del Vallès i anava en direcció a Alpens, i un altre ramal girava a l'esquerra passant per la costa roja cap al passant de cal Pep, el Lliscàs i Olost. El ramal que gira a l'esquerra des del coll de Garça pren la direcció al nucli urbà d'Oristà on hi havia la casa de parada del Solà, actualment reformada com a casa de turisme rural. A partir d'aquí el camí travessa la Gavarresa pel passant de la riera Gavarresa, prop del molí del Solà, i continua pujant la cinglera de la Trona fins al pla Noguera. Un cop dalt s'agafa el camí que va d'Oristà a la Torre que segueix en direcció nord passant per sobre la baga de Tornamira. S'arriba a la zona del pedró de la Torre i es passa pel nucli de població de la Torre d'Oristà seguint el carrer principal Mn. Riba Pont. Al final del carrer el camí continua paral·lel a la carretera actual fins arribar a la Casanova del Pla Bassí des d'on es dirigeix a la creu Moixó enllaçant amb el camí ramader que procedeix de Manresa passant per Sant Feliu Sasserra (ruta I identificada pel Grup de Transhumància del SOLC). | 08151-257 | Sector sud, central i est del terme municipal | Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana, en la necessitat de traslladar els ramats des del mar cap a muntanya, per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor)-. Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. L'activitat vinculada als camins constituïa una font de beneficis, com ho demostra l'emplaçament d'hostals al llarg del seu recorregut. Les cases pairals ubicades prop dels camins i conegudes com a cases de parada o acolliment també aprofitaven els beneficis dels ramats i n'atenien les seves necessitats. Així els pastors tenien lloc per dormir i menjar i les cases aprofitaven, d'altra banda, els excrements dels ramats, molt profitosos per abonar les terres. | 41.9302600,2.0798600 | 423713 | 4642442 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56649-foto-08151-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56649-foto-08151-257-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 56650 | Camí ral de Santa Maria d'Oló a Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-santa-maria-dolo-a-vic | L'estat de conservació del camí és heterogeni, amb trams de pista forestal, trams paral·lels a carreteres asfaltades i trams de camí de bosc difícils de seguir o totalment perduts. | El terme municipal d'Oristà era creuat per diversos camins rals que unien els principals nuclis de població dels termes propers. Aquests camins, generalment, segueixen la disposició geogràfica de les principals serres i rieres del terme i ressegueixen les valls i les carenes salvant la orografia del terreny, facilitant d'aquesta manera la connexió entre pobles i el pas als usuaris: traginers, carruatges, pastors i ramats, viatjants, etc. Un dels principals camins rals que creuava el terme i del que es coneix el recorregut exacte és el camí ral de Santa Maria d'Oló a Vic. Aquest camí segueix en part el traçat del camí ramader, entrant al terme municipal per l'extrem sud-oest, prop de Sant Nazari de la Garriga. Travessa tot el terme municipal recorrent diverses carenes en direcció nord-est, passant pel carrer de la Ruixeda, el Puig Cornador, el Verdaguer i l'hostal del Trumfo fins a la zona de Bartrons, on abandona el terme municipal. Té dos ramals diferents que condueixen al nucli urbà d'Oristà, un a l'altura de la Guàrdia i l'altre a l'altura del Verdaguer. El ramal que des de la zona del Verdaguer porta al nucli urbà d'Oristà entra al nucli pel carrer de Vic, nom que agafa de la direcció on conduïa aquest camí. | 08151-258 | En tots els sectors del terme municipal | Els camins rals eren antigament les principals vies de comunicació entre nuclis urbans i formaven, junt amb el camins ramaders, una xarxa de comunicació que generava comerç i oportunitats en un àmplia zona. La majoria d'aquests camins no tenien un recorregut local si no que provenien de zones allunyades com és el cas de l'anomenat camí ral de França, que passa tangencialment pel terme municipal d'Oristà o el camí de la Sal, que provenia del Solsonès derivant-se en diversos ramals, un dels quals passava per Sant Feliu Sasserra i pel Carrer Nou de la Torre d'Oristà. Amb l'arribada de les carreteres asfaltades, moltes de les quals s'han superposat als camins rals, s'ha anat deteriorant aquesta xarxa de camins fins a l'actualitat. | 41.9280700,2.0754700 | 423346 | 4642203 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56650-foto-08151-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56650-foto-08151-258-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els camins rals van deixar d'utilitzar-se amb la construcció de carreteres i l'arribada dels vehicles motoritzats. L'arribada de les carreteres d'asfalt a Oristà és relativament recent i la major part de la gent gran recorda quan havien de desplaçar-se a peu fins a la carretera que va de Prats a Olost, la primera que es va construir a la zona. Com a testimoni d'aquests anys han quedat topònims com el vint-i-cinc o el vint-i-set, que són els punts quilomètrics de l'antiga carretera en els llocs on creuava amb els camins rals.El traçat d'aquest camí coincideix en bona part amb el camí ramader B el qual està protegit segons la llei de de vies pecuàries. | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 56717 | Sender de gran recorregut. GR-3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-gr-3 | http://www.feec.org | XX | El traçat del sender transversal de gran recorregut GR-3, anomenat també sender central de Catalunya, recorre bona part de la Catalunya central seguint en alguns trams antics camins com el de la Sal. És un traçat de circumval·lació, amb l'inici i el final a Lleida, que encara no ha estat senyalitzat en tot el seu traçat. Actualment el tram senyalitzat va des de Tàrrega fins a Vidrà passant per les comarques de la Noguera, l'Urgell, el Solsonès, el Bages, Osona i el Ripollès, en aproximadament 227 quilòmetres de recorregut. El pas del sender pel terme municipal d'Oristà és tangencial i només afecta a l'extrem sud del terme municipal, prop de l'Eix Transversal. El sender està dividit en 16 etapes proposades per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, amb uns recorreguts que oscil·len entre els 8 i els 27 quilòmetres. En la tercera d'aquestes etapes, compresa entre Sant Bartomeu del Grau i l'Estany, el sender transcorre, en una petita part, pel terme municipal d'Oristà. El sender arriba a Oristà provenint del terme municipal de Muntanyola i hi entra al sud del serrat de les Deveses, just al creuar la riera de Sagalés, també coneguda en aquesta part com torrent de Caraüll, prop del lloc on es conserven els restes de l'antiga església romànica de Sant Genís de Caraüll. Des d'aquest punt el GR-3 segueix la pista forestal que comunica amb la masia de Caraüll, seguint paral·lels a la riera de Sagalés i passant uns metres per sota del Puig de Sant Genís fins arribar a la masia de les Oliveres i a la església de Sant Genís de Caraüll, situada a pocs metres. Des de les Oliveres, masia situada en terme municipal de Muntanyola encara que just al límit, el sender segueix fins la masia de Caraüll, prop d'on es troba amb la carretera C-670. A partir d'aquí el camí agafa una direcció sud cap a l'Estany salvant el fort pendent que hi ha fins la carena per on passa l'Eix Transversal, i abandonant el terme municipal prop de la masia de Bojons. Aquest últim tram coincideix parcialment amb l'antic camí ral d'Oristà a l'Estany. | 08151-325 | Sector sud del terme municipal | La data d'homologació del sender fou 1992. | 41.9167200,2.0888600 | 424443 | 4640931 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56717-foto-08151-325-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56717-foto-08151-325-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El sender de gran recorregut GR-3 té una guia editada per la FEEC i Senders de Catalunya, tot i que només inclou les deu últimes etapes, on no apareix el tram que passa per Oristà. | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56736 | Cigró d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cigro-dorista | Fulletó de mà: 'El cigró d'Oristà'. Http://www.gastroteca.cat/ca/productes/cigro_d_orista http://www.turisme.llucanes.cat | XX | El cigró d'Oristà gaudeix d'un gran reconeixement en el món de la cuina de qualitat. | El cigró d'Oristà és una varietat local del cigró cultivat tradicionalment per al consum domèstic a la població osonenca d'Oristà. Aquesta varietat de cigró es caracteritza visualment pel seu tamany reduït i té una producció molt limitada. Es tracta d'un cigró molt gustós i de cocció ràpida, més petit que el cigró habitual i amb pell molt fina. | 08151-344 | Terme municipal d'Oristà | El conreu de cigró d'Oristà es mantenia a nivell d'autoconsum per part d'alguns hortelans del poble. L'any 2006 Miquel Rovira i Imma Costa van expressar al tècnic del servei de desenvolupament Rural del Consorci del Lluçanès la seva inquietud per recuperar el conreu comercial del cigró propi d'Oristà i es va La família del mas Terricabras va aconseguir llavor de les ases del Cal Duranet de la Torre d'Oristà i cal Noi Xic d'Oristà i van sermbrar uns 6 quilos en un camp de la seva finca. La collita va anar molt bé i la producció va arribar a 130 quilos que es guardaran per a la propera campanya. | 41.9324900,2.0604600 | 422107 | 4642708 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La guia gastronòmica de la Generalitat de Catalunya recull el Cigró d'Oristà com a producte d'alta qualitat. Es comercialitza gairebé exclussivament en botigues de la vila d'Oristà i en alguna localitat veïna.La imatge s'ha extret de la pàgina web de Turisme del Consorci del Lluçanès. | 60 | 4.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 56617 | El boc negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-boc-negre | TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | 'A la Guàrdia d'Oristà hi havia un noi que feia de pastor. Quan tancava el ramat a la casa d'Obertes, al vespre, i tornava a casa seva se li apareixia un boc i l'encalçava. Per més que li tirés rocs, el boc continuava darrera seu. El seguia un bon tros i tot d'una desapareixia. Aquest boc també empaitava un noi d'Oristà que anava a festejar a Oló, el seguia durant un tros, si fa o no fa en el mateix lloc on empaitava el pastor. Un home ja molt gran deia: 'Jo amb això m'hi vaig trobar més d'un cop, anaves caminant tan tranquil pel camí i de cop i volta et sortia un boc negre molt gros i se t'acostava molt, semblava com si d'un moment a l'altre t'hagués de clavar una banyada. Jo tenia molta punteria tirant rocs, quasi mai els fallava, però aquell boc mai el podia tocar, li tirava uns rocs tan grans com podia, el boc ni cas, em semblava que el tocava ben bé de ple, però res, ell m'anava seguint de molt a prop, quan era en un punt assenyalat el boc quedava fos, sempre apareixia i desapareixia en el mateix punt'. Deien que això ho feia una dona que sabia fer màgica i vivia en una casa molt a prop d'on apareixia el boc. Per aquest camí diu que hi passava molta gent, però es veu que la dona amb el que més es divertia era fent encalçar pastors, i el que sobretot li agradava amb bogeria era fer córrer i esporuguir els festejadors que el diumenge al vespre tornaven de veure la xicota.' | 08151-225 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.9109500,2.0501800 | 421228 | 4640325 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió, anomenada originalment 'El boc negre que empaitava el pastor i el festejador', va ser recollida i transcrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Por, màgica i tresors a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 56618 | El tresor i la por al Puig de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tresor-i-la-por-al-puig-de-sant-genis | TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | 'En aquesta casa d'Oristà tots els dies de festes assenyalades s'hi sentia por. Com a totes les cases de pagès hi ha la sala que va del davant al darrera. En el cos central de la casa, a la part de davant o façana hi ha l'entrada principal de la casa, la part de darrera de la sala solia donar a una eixida on hi havia la cisterna d'aigua per al consum de la casa. A la casa del Puig de Sant Genís cada any en una festa assenyalada es diu que des de la part del fons de la sala se sentia una veu que feia així: 'Aaii aaiiiii aaaaiiii aaaaiiiii'. Aquest crit començava just a la porta de l'eixida i passava pel bell mig de la sala i sortia per la porta gran de la façana principal. No havien vist mai res, només sentien el gemec i prou' Això es diu que era senyal que en un punt del recorregut que feia aquella veu hi havia diners amagats, però la gent que ho sentia diu que ells mai no hi van trobar res. Ho va explicar una filla del matrimoni que sentien aquest crit de plany en dies de festa assenyalada. Actualment la casa és un munt de ruïnes, no se sap si mai ningú va trobar el tresor que deien que hi havia enterrat.' | 08151-226 | Sector sud del terme municipal | 41.9222400,2.1011300 | 425467 | 4641533 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió, de 'El tresor i la por al Puig de Sant Genís', va ser recollida i transcrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Por, màgica i tresors a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 56619 | El xai blanc de creu Moixó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-xai-blanc-de-creu-moixo | TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | 'Aquesta creu es trobava en el camí ral que va de la Torre d'Oristà a Prats de Lluçanès. Encara hi queden restes del sòcol que suportava la creu, en un petit replà poc abans del serrat dels Tres Hereus, a una mitja hora de camí del poble de la Torre d'Oristà. Era un lloc de pas, molt concorregut tant per pastors com per traginers, com per als ramats de muntanya quan anaven cap a les pastures d'hivern. Una vegada hi havia un pastor que guardava un ramat d'ovelles i pasturava les herbes de la zona de pla Moixó. Un dia les tenia esteses pasturant tranquil·lament, quan de sobte va veure que a la vora de la creu hi havia un xai. El pastor, estranyat, no entenia com carai podia ser que hi hagués un xai si els havia deixat tots tancats al corral. A més era tan blanc i de llana tan fina que mai no n'havia vist cap d'igual. El bon home, molt sorprès, va atansar-se a la creu per veure'l. Potser havia passat un ramat de muntanya i se'ls n'havia esgarriat algun, va pensar el pastor. Just quan estava a vint passes del xai, aquest va quedar fos al peu de la creu. La seva sorpresa va ser molt gran, va estar un estona vora de la creu tot pensant en el que acabava de veure i seguia sense entendre el que havia passat. Va aclamar el ramat i va emprendre el camí de casa, ja que començava de ser hora de tancar. Pel camí anava pensant en el xai que havia vist: 'Renoi, que guapo era!'. No va tornar a pasturar en aquell lloc, ja que tenia altres prats per anar-hi. Però li picava la curiositat per saber què 'conxo' hi feia un xai esgarriat allà dalt de pla Moixó. Havien passat uns quatre o cinc dies i un matí acorriolà les ovelles cap a pla Moixó. Va anar directe on hi havia la creu, per si aquell xai blanc encara rondava mentre les ovelles pasturaven. Després de passar-hi una llarga estona, i ja cansat d'esperar, es va asseure una mica apartat del lloc on l'havia vist, va treure la manduca del sarró i es va posar a fer un mos. Mentre feia el traguet amb la botella, va veure que el xai blanc es tornava a posar de potes damunt de les pedres que aguantaven la creu. Va deixar de beure i just en el moment que va abaixar la botella, el xai va quedar fos igual que el primer dia. Això va durar uns quants dies, sempre apareixia vora de la creu i quan el pastor s'hi atansava el xai desapareixia. El pastor no s'atrevia a comentar aquest cas amb ningú, perquè tenia la certesa que seria la riota de les persones a qui ho expliqués. Un dia de tants en què el pastor tenia el ramat pasturant a pla Moixó va passar un altre pastor; aquest era un home ja força gran, era dels que portava moltes mullenades en les pujades i baixades a muntanya, era una persona de molta experiència. El pastor de pla Moixó li va explicar el que li passava amb el xai. Quan li va preguntar: - Si a vós us passés una cosa així, que faríeu? L'altre pastor que l'havia escoltat molt atentament li va dir: - Mal llamp, això és cosa de diners, mira jo he sentit dir que quan passen aquestes coses hi sol haver un tresor enterrat en el lloc on apareix el xai. Saps que faria jo si fos tu, amb una eina remouria un xic la pila de rocs que hi ha a veure què en surt. Al dia següent el pastor va tornar a portar les ovelles a pla Moixó i novament el moltó va aparèixer damunt de la pila de rocs. Quan va haver tancat el ramat va agafar un pic i el sarró, i cap a creu Moixó novament. En arribar al lloc va començar d'arrancar rocs. Es conta que hi va trobar una olla plena d'or. Aquest pastor, conegut pel pastor de cal Talabart, no tenia família i es va quedar a viure a la casa on guardava el ramat. La dita és que quan el pastor va morir, aquella casa va gaudir d'una gran fortuna.' | 08151-227 | Sector nord del terme municipal | 41.9798000,2.0523200 | 421490 | 4647968 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió, de títol complet 'El xai blanc de creu Moixó i el tresor', va ser recollida i transcrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Por, màgica i tresors a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 56621 | La bassa de les Ànimes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bassa-de-les-animes | TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | Entre la Casa Nova de Sagalés i Sant Nazari de la Garriga hi ha una bassa vora del camí, coneguda com la bassa de les Ànimes. A la primavera hi apareixia una nena vestida de primera comunió. Quan la gent d'Oristà anava a Sant Nazari en processó resant les lletanies, demanant la protecció dels conreus i que els temporals d'estiu no els malmetessin la sembrada, en arribar a vora de la bassa veien la nena vestida tota ella de blanc. | 08151-229 | Sector sud del terme municipal | 41.9096400,2.0595200 | 422001 | 4640171 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Actualment encara existeix la bassa de les Ànimes situada al costat del camí que condueix a Sant Nazari de la Garriga.Aquesta versió, anomenada originalment 'La bassa de l'Animeta', va ser recollida i transcrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Por, màgica i tresors a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 56622 | La bruixa de cal Llangardaix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bruixa-de-cal-llangardaix | TORRES, Jordi (2002). Bruixes a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | Un pastor que vivia a la masia de cal Llangardaix, a prop de Sant Nazari de la Garriga, tenia molta cura del bestiar. El seu ramat era la miroia dels altres pastors de la contrada. La manyaga era la reina del ramat, una ovella d'aquelles que es fan mirar i és l'enveja de qualsevol pastor. Però vet aquí que un d'aquests dies tranquils i pausats de primavera seria el preludi de molts disgustos del bon pastor. Un dia del mes de maig les ovelles es trobaven pasturant una mica més avall del serrat de Sant Nazari. Quan començava a fer una mica de calor, al migdia, just a l'hora de dinar, el pastor com sempre buscava un lloc on les ovelles trobessin bona pastura: així estaven quietes i no calia estar massa pendent del ramat. D'aquesta manera el pastor dinava tranquil i mentre les ovelles murriaven feia la becaina. Això era quasi una rutina, mai tenia cap problema. Quan es va despertar de la becaina, com de costum, va fer una ullada al ramat i no va veure la manyaga per cap cantó. L'home va tornar a mirar i remirar i la manyaga no hi era. Es va fregar els ulls, no fos cas que encara hi portés alguna lleganya. Va fer un bon trago de la botella, va resseguir el ramat i, efectivament, la manyaga havia desaparegut. El pastor l'anava aclamant. Després de llarga estona de cridar-la i aclamar-la, va aparèixer tota ella ben bruta de terra. El pastor, en veure l'estat de l'ovella, es va esverar una mica, ja que no era normal que la manyaga anés amb la llana estarrufada i polsosa. Era una ovella més aviat presumida, sempre anava neta. Després de comprovar que el ramat era complert, tot xino-xano va anar marxant amb el bestiar pasturant, fins que arribà l'hora de tancar-lo. Així va acabar el dia. De d'aquell fet el pastor no treia la vista de la manyaga i la controlava sempre, com tot el ramat. No acabava de veure la cosa gens clara, temia alguna desgràcia li passaria a ell o bé al ramat, ja que des d'aquell dia el comportament de la manyaga no era el mateix de sempre. El pastor no va veure que el marrà s'acostés a l'ovella i si algun cop ho va intentar ella fugia. Era un comportament una mica estrany el de la manyaga, perquè el pastor no va veure mai que la manyaga s'amarrís. Els dies passaven i, a part que la manyaga no es va amarrir, no va passar res més. Un dia el pastor es va adonar que la manyaga començava a posar panxa i estovava braguer. De bell nou havia recuperat l'aspecte d'abans dels fets de Sant Nazari. Es va tranquil·litzar i el temps va anar passant. Quan ja la manyaga estava a punt de xaiar de nou, el pastor va tornar a pensar en els fets: - Com pot ser que aquesta ovella hagi de xaiar si no volia el marrà? No cal que hi doni més voltes, en algun moment es devien entendre. El cas és que la manyaga haurà de criar com cada any, i això és el que compta. La manyaga va parir un formós xai com mai el pastor no n'havia vist cap. Era un mascle molt blanc i cepat. L'ovella el va criar bé i el xai va créixer molt en poc temps. Quan va ser l'hora de vendre moltons el pastor pensà: - Aquest el deixarem, em sembla que serà un bon marrà. Efectivament, era un marrà com pocs se'n veuen, d'una llana molt fina i d'una blancor gens corrent, amb les banyes llargues i cargolades. Era l'enveja dels pastors. Aquest marrà tan envejat pels altres pastors es va convertir en un mar de problemes pel de cal Llangardaix. Quan l'animal va servir per amarrir les ovelles és quan van començar els maldecaps per al pastor. Li passava un fet molt estrany: quan les ovelles, tot pasturant, s'enfilaven al cim del serrat de Sant Nazari, el marrà desapareixia i quan el ramat baixava del cim aquell tornava, però sempre amb la llana polsosa i bruta de terra, igual que aquell dia de la manyaga. Si no anava a pasturar en aquest lloc no es movia del ramat, però sovint li cotava les ovelles i li esgarriava el ramat. El pobre pastor passava moltes penes, ja que des del dia que el marrà va començar a amarrir les ovelles els problemes eren un darrera l'altre. | 08151-230 | Sector sud del terme municipal | 41.8991800,2.0563600 | 421726 | 4639013 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció)El pastor va intentar vendre aquell animalot, però no hi va haver manera, no se'l podia treure del damunt. Estava molt avorrit, ja que el ramat cada dia anava més de mal borràs per culpa del marrà. Un dels dies que el pastor va anar a pasturar vora l'església de Sant Nazari, precisament en el lloc on va començar la desventura de la manyaga, tot d'una el marrà va fer uns quants esvalotecs molt forts i, agafant el camí carena avall, va fugir cames ajudeu-me. Des d'aquell dia mai més s'ha sabut res del marrà.El marrà va desaparèixer el dia i a la mateixa hora que moria una dona que vivia a la mateixa casa que el pastor, és a dir, a cal Llangardaix. La llegenda diu que aquesta dona era bruixa i un dia es va barallar amb el pastor. La bruixa, per venjar-se, li va fer la trapelleria del marrà i la manyaga. Com que el marrà i la bruixa eren la mateixa cosa, el dia que va morir la dona de cal Llangardaix, el marrà va fugir.Aquesta versió, de títol complet 'La bruixa de cal Llangardaix i la manyaga del pastor', va ser recollida i transcrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Bruixes a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 56623 | La fondària del gorg de la Llana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fondaria-del-gorg-de-la-llana | TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | La dita era que mai ningú no havia pogut saber quina era la fondària del gorg. Però vet aquí que un pastor que sovint portava el ramat a pasturar per aquell paratge deia: 'Això són coses que explica la gent, però per molta aigua que hi hagi cap disbarat de fondària no la pot pas tenir'. L'home va anar recollint cordills, els anava nuant i en feia un cabdell fins que li va semblar que ja era prou gran com per arribar al fons del gorg. Un dia que les ovelles pasturaven prop del gorg va agafar el cabdell, va lligar un roc que fes un xic de pes al cap del cordill i es va posar en un cap de roc que hi ha vora mateix del cingle. Va deixar anar el roc estacat en el cordill, va anar descabdellant fins que se li va acabar el cabdell i no va poder arribar al fons de l'aigua. El pastor no se'n sabia avenir i va agafar més cordills, els va afegir al cabdell que ja tenia i novament va tornar a vora del gorg, i altra vegada es posà vora del cingle a descabdellar el cordill. Quan ja li faltava ben poc per ascabar el cabdell i encara no arribava al fons, va sentir una veu que sortia de dintre l'aigua i deia: 'Descabdella que descabdellaràs, que ja mai tu al fons no arribaràs'. L'home diu que va tenir un gran ensurt i se li va posar a tremolar la mà que aguantava el cordill. Des d'aquell dia sempre més va tenir una tremolor a la mà que havia aguantat el cordill. | 08151-231 | Sector oest del terme municipal | 41.9440900,2.0385400 | 420304 | 4644016 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió, de nom complet 'El pastor que volia saber la fondària del gorg de la Llana', va ser recollida i escrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Por, màgica i tresors a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 56624 | La minyona de Vilarubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-minyona-de-vilarubi | TORRES, Jordi (2002). Bruixes a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | Temps era temps que a la masia de Vilarrobí tenien una minyona que era coixa i sempre estava de molt mal humor, renegava més que un carreter. El dia que renegava estava molt enfadada i feia el justet per justificar el sou que li pagaven. Tot funcionava normal, els de la casa no patien desgràcies ni cap malvestat, però el dia que es llevava al matí molt contenta i feia la feina tot cantant i repartint satisfaccions a tothom, malament rai, ja que en aquell dia passaria algun succés a la casa, és a dir, a l'entorn de la bruixa hi hauria alguna desgràcia, com realment així succeïa. El dia que la dona estava contenta era signe de mal averany; en el millor dels casos moria un cap d'aviram. Si al vespre, quan tancaven la porta, només s'havia mort un conill, pollastre o qualsevol altre animal de ploma, la gent de la casa estava contenta, car això era considerat un mal menor; en alguns casos podia morir una vaca, mula o qualsevol altra bèstia grossa. En ocasions, el mal que pronosticava la bruixa amb la seva alegria era presagi que, tot anant de camí amb el carro quan el portaven ben carregat, aquest bolqués. Si eren sacs de gra es rebentaven i quedava tot malmès; si es donava el cas que portaven algun bot de vi també quedava esbotifarrat i el vi vessat per terra. El temps que millor ho passava la bruixa tombant carros era el temps de garbajar. Quan tenien el carro ben curull de garbes, els pagesos les lligaven ben lligades per tal que cap garba s'esllavissés del carro durant el trajecte que va del camp a l'era. Calia anar amb molt de compte per no bolcar. Durant aquest recorregut solia menar sempre l'animal la persona que més i millor coneixia l'animal que tirava el carro. Normalment, solien fer aquest camí sense complicacions, és a dir, arribaven a l'era amb el carro curull de garbes. El dia que la bruixa estava alegre i cantava, en el moment menys pensat, ¡pataplaf! El carro rodes enlaire, bolcat quasi sempre en un lloc des d'on la mala bèstia de la bruixa ho pogués veure. Quan això passava la bruixa era feliç. El temps del segar, quan tenien els segadors de muntanya, si a trenc d'alba la criada cantava l'amo ja advertia: - Avui no tots el segadors acabaran el jornal, algun contratemps hi haurà. Efectivament, abans del beure de les onze un dels segadors ja s'havia tallat amb el volant. Normalment, això passava en el moment que la criada anava a portar el beure als treballadors. Aquest mateix pagès comentava: - Era tota una visió veure la cara de satisfacció que la mala bèstia posava en aquests casos. Quan hi havia un temporal molt fort i no queia ni un mal gra de pedra, llavors renegava com un oriol i gairebé no podia caminar perquè anava arrossegant la pota. En canvi, si era un temporal de forta pedregada, llavors anava més lleugera que una daina i, tot cantant i xiulant, anava d'una finestra a l'altra contemplant el desastre que la pedra feia als sembrats. Aquella bruixa només estava contenta quan la gent tenia penes, es moria algun cap de bestiar o un temporal malmetia tota la collita; com més malvestats passaven més contenta i feliç es trobava. | 08151-232 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.9723300,2.0344300 | 419999 | 4647155 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió, de títol complet 'La minyona de Vilarrobí tombava els carros', va ser recollida i transcrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Bruixes a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 56625 | La venjança del capellà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-venjanca-del-capella | TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | La família de cal Joan d'Oristà era una gent molt de missa, molt i molt creients i puritans en excés, tot el que deia el capellà per a ells rera dogma de fe. Un dia diu que van tenir algun problema amb el mossèn. El capellà se les va empescar per venjar-se d'ells i fer que es penedissin de la seva malifeta. Vet aquí que un dia al vespre, quan el matrimoni anava a dormir, just al moment en què es ficaven al llit, els van aparèixer al capdavall de l'habitació unes noies totalment nues. Fent uns moviments en forma de dansa. Tots dos van quedar molt astorats d'allò que veien, per a ells era pecat mortal veure una noia nua de pèl a pèl, ja que era motiu més que suficient per condemnar-se. L'endemà al matí la primera cosa que van fer va ser anar a veure el rector i explicar-li el que els passava. El capellà els va dir: - Això és molt greu, segur que no heu fet algun pecat molt gros? - Que ho sapiguem, no. El capellà va comentar: - Aquestes coses solen passar quan alguna persona que viu a la casa té alguna temptació i llavors el dimoni aprofita per entrar dintre de casa. - Com ho podem fer perquè el dimoni marxi? -varen preguntar la gent de cal Joan. - En aquests casos la primera cosa que cal fer és beneir l'habitació. I després fer dir algunes misses. - Doncs ja pot venir cap a casa. El capellà va anar a beneir l'habitació i va dir unes misses, pagant la gent de cal Joan, és clar. A partir d'aquell dia no van aparèixer mai més les damisel·les nues dansant a l'habitació del matrimoni. | 08151-233 | Nucli urbà d'Oristà. Oristà. | 41.9322800,2.0606600 | 422123 | 4642684 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió, de 'La venjança del capellà', va ser recollida i transcrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Por, màgica i tresors a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 56626 | L'animeta del gorg Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lanimeta-del-gorg-negre | TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | El Gorg Negre, conegut també pel gorg del Pla d'Oristà, es troba sota mateix del pont del riu Bassí, de la carretera de Sant Feliu Sasserra a Oristà. A la banda dreta del saltant del gorg, poc més enllà, hi havia la font de l'Animeta. A uns dos-cents metres de la font hi passava el camí ral que anava de Sant Feliu a Oristà, i hi parava molta gent per fer un trago d'aigua o per penjar el morlet a les mules, un lloc tranquil i molt escaient per reposar i agafar forces abans d'emprendre la pujada que mena a Sant Feliu. Un dia van començar a dir que a la font del gorg Negre hi sortia por. Uns determinats dies hi sortia una noia vestida de blanc, però ningú no la podia veure de prop, quan s'hi acostaven desapareixia. Deien que era l'ànima d'una noia que havia mort ofegada al gorg.' La seva ànima tornava per fer saber que allà hi havia hagut una mort violenta. Una altra persona deia que això era degut a l'incompliment d'una deixa. La persona que ho va explicar deia: 'Prop de la font hi ha un camp, que era d'una persona molt gran, que va deixar dit que quan es moris venguessin el camp i amb els diners li fessin dir misses. Llavors la seva ànima tornava per reclamar les misses. Des d'aleshores la font és coneguda com la font de l'Animeta. | 08151-234 | Sector oest del terme municipal | 41.9379400,2.0449400 | 420827 | 4643327 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió, de 'L'animeta del gorg Negre', va ser recollida i transcrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Por, màgica i tresors a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 56627 | Les bruixes de la bauma de la Quintana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-bruixes-de-la-bauma-de-la-quintana | TORRES, Jordi (2002). Bruixes a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | Les reunions que celebraven els dissabtes de lluna plena a la nit les bruixes lluçaneses eren conegudes amb el nom de 'samaniat'. Un d'aquests indrets era la bauma de les bruixes de la Quintana d'Oristà. Allà es diu que hi preparaven les malifetes que farien fins que la lluna tornés a fer el ple. En aquest lloc també congriaven fortes pedregades a l'estiu. Quan hi havia un temporal sortien de la bauma i anaven fins a la Gavarresa, concretament en el revolt que fa la riera davant mateix de la Quintana, un lloc d'aigües tranquil·les i manses, cosa que les bruixes aprofitaven per fer els seus conjurs. Quan el temporal arribava damunt mateix de la Gavarresa, sortien de l'aigua i pujaven damunt de les bromes que anaven davant del temporal per tal de provocar grans pedregades. Si el temporal no travessava la Gavarresa, no hi tenien res a fer; en canvi, si aconseguien que el temporal travessés la Gavarresa de llevant a ponent, pedra segura. La pedregada que queia destrossava totes les collites: era un temporal amb gran quantitat de pedra, molta aigua, vents huracanats i molts llamps i trons. La pagesia de la banda de ponent de la Gavarresa, quan hi havia el temporal a la banda de llevant, afirmava 'Ja podeu anar a fer fum de llorer i encendre el ciri del monument, que les bruixes no puguin travessar la Gavarresa i, d'aquesta manera, puguem aturar la pedregada'. Si els campaners dels pobles tocaven ben fort les campanes, entre el fum i el so de les campanes les bruixes quedaven molt atabalades i perdien el control de la tempesta i no pedregava. Aquesta creença es va arrelar de tal manera que encara avui hi ha persones que quan veuen temporal a l'altra banda d'Oristà, solen dir: Si arriba a travessar la Gavarresa, pedra segura. | 08151-235 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.9277800,2.0514400 | 421353 | 4642193 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió, de títol complet 'Les bruixes de la bauma de la Quintana i els temporals', va ser recollida i escrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Bruixes a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 56628 | Les dones d'aigua del riu Bassí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-dones-daigua-del-riu-bassi | TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | El Pep Eures deia: 'Mira Jordi, el riu Bassí està farcit de dones d'aigua, des del gorg del molí de Galobardes fins al del Carburo, és a dir, a tots els gorgs que hi ha hi viuen una espècie de bruixes que les anomenen dones d'aigua. Els diuen aquest nom perquè viuen en les profunditats dels gorgs i només en surten les nits de lluna plena per fer les reunions i trobades amb les que viuen en altres gorgs. Però la seva gran festa és la nit de Sant Joan. Aquesta nit surten de les profunditats dels gorgs i es reuneixen a sota mateix del cingle de l'horta dels Pèlags, és a dir, a les feréstegues balmes del Racó Fosc. Allà organitzen la seva festa anyal amb gran disbauxa, on a més de la presència del mateix Diable, la dirigia la dona d'aigua de la gola de l'Arç. Sant Joan és la nit més important de les goges, en aquesta nit també fan la bugada. Aquestes dones són molt presumides i totes elles van vestida amb túnica de seda blanca'. El Pep sempre em deia: 'Després de la posta de sol no t'ho acostessis pas mai allà al Racó Fosc, perquè un noi com tu, de ben segur se te'n portarien al fons d'algun gorg aquestes males donotes. Ah! I mai se t'acudeixi de banyar-te en cap d'aquests gorgs, perquè home que entra dintre de l'aigua ja no en surt mai més. A la gola de l'Arç s'hi formaven uns grans remolins d'aigua. Qualsevol cosa que queia a dintre de l'aigua l'engolia el remolí fins al fons i mai més en cantava ni gall ni gallina i sempre més restava en la seva profunditat.' La meva família vivia a la Farigola, casa de pagès on jo vaig néixer i créixer. Aquesta masoveria està situada a la vora del riu Bassí i arran del camí ral que va d'Olost a Sant Feliu Sasserra. El Pep Eures era un pastor que amb el seu ramat pasturava les herbes de la finca. Quan jo veia aquest ramat pasturant les herbes d'algun camp tot seguit demanava als meus pares si em deixaven anar allà on hi havia les ovelles, perquè amb el Pep fèiem grans xerrades. Sempre em deia que jo havia de ser el seu hereu. Aquest pastor sovint m'explicava coses del bestiar i també contes, llegendes i històries. Una de les llegendes que més m'agradava sentir és la que fa referència a les fones d'aigua dels gorgs del riu Bassí. Al Racó Fosc, lloc feréstec que es troba sota mateix de la casa del Pèlags, hi ha una font i un cingle de més de deu metres d'alçada i unes grans balmes. El riu Bassí des del seu inici, sota mateix del Soler de n'Hug (Prats de Lluçanès) fins al seu aiguabarreig amb la riera Gavarresa (Oristà), té tot un seguit de gorgs: el gorg del Molí de Galobardes, gorg del Blanquer i el gorg de Pahonellas. Vora d'aquests tres hi passaven camins molt importants, com el que anava de Sant Feliu Sasserra a Berga i també el camí ral de França, per damunt mateix del saltant o gorg de Pahonellas. Molt a prop del gorg de la Llana passava el camí molt concorregut que anava de Solsona a Vic, conegut com la ruta de la sal. Prop del gorg Negre i del gorg del Carburo passava el camí ral que anava d'Oristà a Sant Feliu Sasserra, conegut també com el camí de Muntanyola, ja que anava de Sant Feliu, passant per Oristà, i pujava el coll de Fontfreda fins a Muntanyola. Tots aquests camins eren molt concorreguts en aquella època. | 08151-236 | Sector oest del terme municipal | 41.9379400,2.0449400 | 420827 | 4643327 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió, de 'Les dones d'aigua del riu Bassí', va ser recollida i escrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Por, màgica i tresors a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 56629 | Les minyones de Terricabras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-minyones-de-terricabras | TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | Això va passar a Terricabras. Diu que als vespres, quan anaven a dormir, just quan començaven a agafar el son, sentien molt de soroll a la cuina, una fressa com si trenquessin els plats. S'aixecaven del llit i no veien res enlloc, i quan obrien els armaris de la cuina trobaven gots, copes, ampolles, tot capbussat. També es diu que a les vetllades d'hivern, quan estaven a la vora del foc tot coent la caldera de menjar per al bestiar, tot d'un plegat sentien una veu a dalt de la xemeneia que deia: 'Ai que baixo, ai que baixo, ja sóc aquí'. Patatxap, se sentia com si una persona caigués. Els que es trobaven vora del foc s'escapaven corrents i quan hi tornaven no veien res enlloc. Als tres dies la veu deia: 'Que caic, que caic', i queia un dit damunt mateix de les brases. Al cap d'una estona, repetia la mateixa cantarella de sempre i queia una mà, sempre damunt de les brases del foc i desapareixia a l'instant. Al cap de temps que els passessin aquestes coses, van saber que això ho feia un que volia llogar les minyones que tenien a Terricabras. Aquestes tenien fama de ser molt treballadores i bones noies. Un altre propietari els va demanar que anessin a treballar per a ell, però les noies, molt bones elles, li van dir que a Terricabras hi estaven molt bé i no pensaven pas canviar de casa. A partir d'aquell dia a Terricabras van començar de sentir els sorolls i les veus que deien que queien de la xemeneia.' Antigament a les cases de pagès importants que tenien servei, les minyones tenien el seu 'quarto' vora de la cuina, mentre que els amos dormien a la part oposada, és a dir, ben apartats, perquè al vespre quan les minyones feien l'endreça de la cuina, amb el soroll dels plats i cassoles no despertessin els senyors de la casa. Als qui volien les minyones, valent-se de l'art de la màgica feien sorolls per despertar tothom qui dormís. Aquests sorolls els feien a la cuina, perquè hom cregués que eren les minyones que feien l'endreça molt tard i els amos es cansessin del soroll que les minyones feien nit enllà i prescindissin dels seus serveis. Llavors les podrien llogar. | 08151-237 | Sector est del terme municipal | 41.9481600,2.1123400 | 426426 | 4644402 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió, de nom complet 'El propietari que volia llogar les minyones de Terricabras', va ser recollida i transcrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Por, màgica i tresors a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 56630 | Pel dinar de festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pel-dinar-de-festa-major | TORRES, Jordi (2002). Bruixes a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | A la masia Altarriba (terme d'Oristà) cada any, pel dia de la festa major, se'ls moria un bou. Any rere any els passava la mateixa desgràcia. Com era costum, el dia de la festa major la gent s'endiumenjava i, juntament amb les convidats, anaven a missa major. Quan arribaven a casa, el primer que feien era donar el menjar a la mula i els bous. Feien una passada per veure si tot el bestiar estava bé; després es posaven a dinar amb tota la tranquil·litat del món, ja que no hi havia animals ni tampoc persones que patissin cap mal. Així podien gaudir de la festa a taula en companyia de familiars que només veien un cop a l'any. Un dia, quan estaven dinant, sentiren un gall que cantava molt fort però d'una forma diferent. En sentir aquella mena de crit s'aixecaren de la taula i corregueren cap a baix, on trobaren el gall damunt del bou i el bou mort. Aquest fet era atribuït a una bruixa que, segons deien, tenia contactes amb el mateix diable per nafrar i matar el bestiar. | 08151-238 | Sector nord del terme municipal | 41.9645000,2.0626100 | 422324 | 4646260 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió, de títol complet 'Pel dinar de festa major, un gall i el bou mort', va ser recollida i transcrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Bruixes a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 56631 | Por per no beneir la casa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/por-per-no-beneir-la-casa | TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | 'S'explica que a la Pedragosa, al municipi d'Oristà, hi havia uns masovers. L'hereu ja estava casat, però encara quedaven alguns fadristerns per casar. El Ton ja feia un temps que festejava i es volia casar, però no trobava cap masoveria que li fes el pes. Un dia va comentar el seu problema a l'amo de la Pedragosa i aquest li va dir: - Mira si vols continuar sent el meu masover et faré una casa nova sota mateix de la Devesa El Ton va acceptar l'oferta de l'amo i mentre els paletes feien la masoveria de la Devesa es va casar. De moment vivien a la Pedragosa, però quan la casa va estar acabada el matrimoni va agafar les seves pertinences i es va traslladar a la Devesa. En aquell temps quan una família mudava de casa els veïns hi anaven a donar un cop de mà. Una de les persones que ajudà la parella fou la majordoma del capellà de Santa Eulàlia. Era costum que la majordoma anés ficant el nas a les cases, així amb la informació que portava el capellà podia controlar millor les famílies. Quan baixaven de la Pedregosa cap a baix a la Devesa, just a mitja baixada si fa o no fa, a l'indret del forn de la Pedragosa, la majordoma va dir a l'esposa del Ton: - Ja us en fieu d'anar a viure en una casa nova i sense beneir. La jove mestressa de la Devesa, un xic sorpresa va respondre: - Però què vols que ens passi? La majordoma digué: - Mira noia, amb aquestes coses mai no se sap. Moltes vegades passen coses i ningú no troba cap explicació del per què passen, jo no estaria pas tranquil·la en una casa sense beneir. Quan el jove matrimoni va estar instal·lat a la nova masoveria, la dona va explicar al seu marit el que li havia dit la majordoma tot baixant de la Pedragosa. El Ton digué: - Noia, prepara't, que abans de dos o tres dies ens faran por. Als pocs dies, pels volts de mitjanit van començar de sentir un soroll igual com si tiressin rocs damunt la teulada i uns cops molt forts a dalt el sostre. En una nit d'aquelles que feia bon clar de lluna i s'hi veia força bé, el Ton es va llevar, va sortir a fora tot mirant els entorns de la casa, però no veia res per cap banda. Va pujar a un turonet que hi ha sobre mateix de la casa, però no es veia res damunt de la teulada, cap roc ni teules trencades. El Ton es va tornar a ficar el llit tot dient a la seva dona: - Prepara't per aguantar unes quantes nits aquest soroll, però tu no preocupis que de mal no ens en faran pas. Si això dura gaires dies els faré una medecina que els traurà les ganes de repetir la broma. Es veu que aquest capellà tenia el costum de tant en tant de donar un tomb per les cases de pagès de la seva parròquia, ja que sovint li venia de bon grat fer una xerrada amb els seus feligresos. Al cap de tres o quatre dies d'haver sentit els primers sorolls va passar el rector de la parròquia i va veure el Ton que llaurava un camp de vora del camí i li va dir: - Escolta Ton, com és que encara no has fet beneir la casa?, no et fa por tenir algun percaç?. Jo de tu no esperaria, igual hi pot sortir por com qualsevol altre mal averany. El Ton li va dir: - Si creu que és menester beneir la casa, vostè mateix, jo en aquest moment no tinc pas cèntims per gastar-me amb aquests romanços. I del fet que pugui sortir por, ja li dic des d'aquest moment que el dia que em tornin a despertar a la nit ja els tinc la medecina preparada i li asseguro que no els quedaran ganes de tornar-hi més. El capellà va anar camí enllà cap a la Devesa. Quan va arribar a la casa la dona era a fer herba per als conills, després de fer una volta a la casa va esperar que la jove masovera arribés. Quan va arribar amb la cistella curulla d'herba van fer la xerrada amb el rector i tot seguit aquest va emprendre el camí de tornada cap a la parròquia. Ho fes el que ho fes, el cas és que des d'aquell dia mai més van sentir cap soroll durant la nit. I la casa encara és per beneir.' | 08151-239 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.9797200,2.0306900 | 419698 | 4647979 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió, de nom complet 'Por per no beneir la casa a la Devesa', va ser recollida i transcrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Por, màgica i tresors a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 56632 | Quan es pon el sol al gorg de la Llana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quan-es-pon-el-sol-al-gorg-de-la-llana | TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | 'El gorg del Molí de la Riba, a Oristà, es coneix també com el de la Llana, un topònim que arrenca de l'època dels paraires, ja que era un dels millors llocs per parar la llana. També era un punt molt ben comunicat, ja que a uns cinc-cents metres passava el camí ral que anava de Sant Feliu Sasserra a la Torre d'Oristà. A pagès hi havia el costum que quan els homes plegaven de treballar al capvespre es capbussaven dintre de l'aigua, així es treien la suor del damunt i passaven millor la nit a l'estiu quan feia calor de veritat. El gorg de la Llana amb el pas del temps fou el lloc on molts joves de Sant Feliu anaven a banyar-se el dissabte. Si ho feien abans de la posta de sol no hi havia cap perill, però si s'hi tiraven quan ja era post, alguna de les goges que hi havia al fons del gorg se'ls podia emportar dintre de l'aigua. La dita és que aquestes goges, quan veien un jove galant nu i ben plantat a dintre de l'aigua se'l quedaven en el fons del gorg per tal de passar una nit esbojarrada de jocs amorosos. Al dia següent, quan sortia el sol, tornava a la superfície de l'aigua, el deixaven en llibertat. A Sant Feliu Sasserra, que en un temps passat hi havia mossos d'esquadra, tenien la posada a l'hostal de cal Serra, conegut actualment com ca la Clotilde. Els mossos que hi havia eren molt joves, alts i ben plantats; i, igual que el jovent del poble, van agafar el costum d'anar a banyar-se al gorg de la Llana. El jovent del país però, hi anava més aviat, quan es ponia el sol ja estaven de tornada. Vet aquí que un dissabte cap al tard tres mossos d'esquadra van anar a banyar-se al gorg de la Llana. Damunt, sobre una roca, com sempre, es van despullar. Just on feia el saltant de l'aigua hi havia unes puntes de roca des d'on es llençaven de cap. L'alçada era de set o vuit metres. Es divertien de veritat, pujaven al cim de la roca per tal de capbussar-se daltabaix. Diu que anaven fent juguesques a veure quin dels tres podia estar més estona sota l'aigua. Quan ja començava a llostrejar van dir que feien l'última capbussada i plegaven. Entre dos dels mossos hi havia molta igualtat en el temps que aguantaven a dintre. L'últim cop només saltarien aquests dos i l'altre seria el que controlaria qui estava més estona dintre l'aigua. Van saltar a la vegada. Al poc temps va sortir un, però l'altre no sortia. Van esperar molta estona i res, el noi seguia dintre de l'aigua. Es va fer fosc, negra nit i el mosso continuava al fons del gorg. Un dels nois s'hi va tornar a tirar, però com que era fosc tampoc no hi veia res. Amb un gran disgust van deixar el company al fons. Van recollir la seva roba i van emprendre el camí de tornada amb el convenciment que havia mort ofegat. Quan tornaven cap a Sant Feliu, uns dels mossos va comentar: I si fos veritat allò que diuen de les goges, que retenen els nois dintre de l'aigua durant una nit? A més, avui és dissabte de lluna plena'. Al dia següent, tan bon punt va puntejar el sol, el mosso apareixia a la superfície de l'aigua, sa i estalvi. Quan va ser a fora de l'aigua va anar al lloc on es despullaven, però no hi va trobar la roba. Ben nu com anava, va anar a una casa de pagès no gaire lluny del lloc a veure si li podien deixar roba per vestir-se. Els va explicar tot el que li havia passat. Havia anat a banyar-se al gorg com feien molts dissabtes, però se li havia fet fosc i havia quedat atrapat dintre de l'aigua. Durant tota la nit hi havia al fons del gorg una claror igual com el clar de lluna. Havia vist com unes noies molt joves i maques feien una dansa molt bonica i vestien una túnica blanca. Fins a trenc d'alba no havia pogut sortir del fons del gorg. Quan emprenia el camí direcció a Sant Feliu va trobar els seus companys que anaven a veure si podien rescatar el seu cos. El company que la nit abans havia fet el comentari de les goges, va dir: 'Veus?, doncs és veritat això que expliquen de les Encantades, que retenen els nois als fons del gorg'.' | 08151-240 | Sector oest del terme municipal | 41.9440900,2.0385400 | 420304 | 4644016 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió, de nom complet 'No es pot banyar-se quan es pon el sol al gorg de la Llana', va ser recollida i escrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Por, màgica i tresors a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 56633 | Recull de llegendes de Perot Rocaguinarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recull-de-llegendes-de-perot-rocaguinarda | <p>ROVIRÓ, Xavier (2006). Perot Rocaguinarda. Cap de bandolers. Farell.</p> | XVII-XX | Algunes rondalles es coneixen més que d'altres. | <p>El bandoler Perot Rocaguinarda va néixer a Oristà l'any 1582 i aviat es convertí en una insígnia del bandolerisme català per les seves accions arriscades, que li valgueren simpaties i antipaties a parts iguals. A causa de les seves accions temeràries es van anar creant narracions, a vegades inspirades en la realitat i altres vegades pura ficció, que han perdurat durant segles. Entre els nombrosos escrits que va generar la figura de Perot Rocaguinarda en destaquen especialment tres: el sonet titulat 'A Roca Guinart' que va escriure el Rector de Vallfogona i l'aparició de la figura del Perot a la segona part del Quixot de Miguel de Cervantes, ambdues a principis del segle XVII, i un romanç inacabat escrit per Jacint Verdaguer a mitjans del segle XIX. Altres relats o llegendes sobre la figura de Perot Rocaguinarda es troben recollits en el llibre 'Perot Rocaguinarda. Cap de bandolers' de Xavier Roviró i Alemany. Són, entre d'altres: - La carrera dels Elois. - Les coves d'en Rocaguinarda. - Un llamp féu una cova nova per en Rocaguinarda. - Amagats a les cuines, una noia els va trair. - La mina de la Roca Guinarda al cingle</p> | 08151-241 | Sector sud-oest del terme municipal. | 41.9186100,2.0439900 | 420724 | 4641182 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56633-foto-08151-241-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge s'ha extret del llibre: Perot Rocaguinarda. Cap de bandolers | 98 | 61 | 4.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 56634 | La ramada encantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ramada-encantada | TORRES, Jordi (2003). Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis i llegendes de transhumància. Solc. TORRES, Jordi i COROMINAS, Josep (2004). Ruta de transhumància. Santa Creu -La Torre d'Oristà -Santa Creu. Solc, àmbit de recerca i documentació del Lluçanès. | 'Segons conta la llegenda, la gent de la Torre d'Oristà va començar per tallar les alzines i roures i fer rompuda al pla Moixó. Com més rompuda feien els pagesos, menys pastura per als ramats transhumants. Hi havia pastors que protestaven, discutien fortament amb els parcers, però seguien el seu camí. En canvi n'hi havia que, en comptes de protestar, estenien el ramat pel mig dels camps iguals com si fos un prat d'herba, malmetent la vianda que hi havia plantada. Això és el que va provocar que en un temps passat al pla Moixó hi hagué fortes batusses entre uns i altres. Al final, però, després de molt temps de litigis, pastors i pagesos varen arribar a un acord per respectar els seus interessos contraposats: els ramats respectarien el sembrat i els pagesos no farien més rompuda. Just al capdamunt del quintà deixarien un tros on pastors i ovelles poguessin fer parada i passar la nit en cas que ho creguessin convenient, és a dir, l'espai destinat a poder fer parada seria un terreny que mai ningú se'l podria apropiar, i constaria com a empriu o remolta. Els pastors, encara un xic de mal grat, varen acceptar el tracte, però amb la condició que quan no hi hagués vianda plantada als camps de conreu, els ramats gaudirien del dret de seguir les herbes. Però entre els pastors n'hi havia un que era molt repatani. Ja el coneixien com un buscabrega que mai estava content de res, i només faltava que uns diguessin blanc perquè ell digués negre. Era un home que tenia un parlar molt fastigós, sovint engegava unes carrendelles de sagrepans que feien esgarrifar; per això, era conegut com el pastor renegaire. Doncs bé, segons la llegenda, aquest pastor mai va voler saber res dels tractes que havien fet els pagesos de pla Moixó i els pastors de muntanya, ell anava a la seva i quan passava amb el ramat tirava pel dret, tant li feia que els camps estiguessin sembrats. Quan un pagès l'escridassava, ell solia contestar amb una llarga lletania del seu repertori renegaire. Diu que era a finals d'octubre, és a dir, pocs dies abans de tots sants, que un dels parcers de pla Moixó va anar a veure si la sembrada ja naixia. El camp que manava al pla Moixó era just arran del camí ramader. Quan va sortir a les envistes del camp, va veure com un ramat li pasturava la sembrada, i l'home, molt enfadat, va anar tot decidit a fer marxar les ovelles del seu tros. Però es va trobar que qui manava el ramat era el pastor renegaire. Es van esbatussar de mala manera; el pagès no volia que les ovelles li malmetessin la sembrada i el pastor, en canvi, feia que les ovelles se la mengessin. I ca, el pagès poc se'n va sortir; després d'una forta escridassada, renecs i algun cop de roc, el pastor va continuar amb les ovelles dintre del camp, que van seguir pasturant el blat acabat de néixer. El pastor, tot fent mofa del pobre pagès, encara li va dir: 'Mireu, tenia pensat d'anar a dormir al Pilar o als Andreus, però com que encara quedarà menjar, em quedaré a dormir aquí a la vora del camp, així quan les ovelles es llevin al matí podran esmorzar'. Cal dir que aquest camp és el que hi ha vora mateix de la remolta, on molts ramats hi passaven la nit. Al pagès, en sentir el to de mofa que emprava el pastor, només se li va acudir de dir: 'Tan de bo no us despertéssiu mai més, ni vós ni el ramat'. Conta la llegenda que així mateix va passar. Al matí pastors i ovelles, gos i bastó s'havien convertit en pedra, és a dir, tal com es van adormir al vespre, varen quedar encantats en forma de pedra. Així és com va ser castigat un pastor malparlat que, per allà on passava, tot ho malmetia. Des d'aquell dia la revolta de pla Moixó es coneix com la ramada encantada'. | 08151-242 | Sector nord del terme municipal | 41.9798000,2.0523200 | 421490 | 4647968 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió de la llegenda de la ramada encantada va ser recollida i publicada per Jordi Torres a 'Ruta de transhumància Santa Creu -la Torre d'Oristà -Santa Creu'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 56402 | Sant Genís de Caraüll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-de-caraull-0 | FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). | L'església es troba totalment enderrocada. Les restes de l'edificació foren aprofitades per a la restauració de l'església parroquial de Sant Feliu de Terrassola (Santa Maria d'Oló) | Sant Genís de Caraüll (vell) es troba situada a l'extrem sud-oest de la serra de les Deveses a un quilòmetre de l'església de Sant Genís de Caraüll nou, al límit sud-est del terme municipal d'Oristà. Un vell camí amb alguns trams delimitat amb murs de pedra condueix a l'església des de la pista forestal que comunica Sant Genís de Caraüll nou amb la masia de del Pla del Vilar. Es tracta de les restes derruïdes de la primitiva església de Sant Genís de Caraüll, situades en un turó allargat que forma un precipici molt erosionat al cantó sud, sobre la riera de Sagalés. Totalment derruïda es conserven dos trams de murs. Un a la part sud, encarat al precipici on s'observa una cantonada, i l'altre en un punt elevat, ja que es tracta d'un mur que s'ha desplaçat del seu emplaçament original quedant diverses pedres unides amb morter en un bloc separat. Pocs metres a l'oest d'aquests dos trams de mur hi ha possibles tombes, que queden al descobert degut a l'erosió del punt on es troben. | 08151-10 | Sector sud-est del terme municipal | Sant Genís de Caraüll vell es trobava situada dins de l'antic terme del castell d'Oristà, al lloc de Caraüll. El lloc de Caraüll i l'església de Sant Genís es troben documentats l'any 943 en la donació que feren Esperand i la seva muller Sufícia a Sant Pere de Vic als seus canonges, de cases, una parellada de terra i set mujades de vinya situades al castell d'Oristà, a la vall de Caraüll, afrontant les terres amb la font de Sant Genís. Les funcions parroquials apareixen documentades a partir de l'any 1060 i en la relacions de parròquies anteriors al 1154; fins al segle XII consta la seva activitat com a parròquia. La Pesta Negra del 1348 i la conseqüent despoblació degueren motivar la desaparició d'aquestes atribucions; aleshores formà part de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. El segle XIV fou una època de canvis per la parròquia, tant a nivell religiós com civil. A nivell civil el terme de Caraüll formà una quadra amb autonomia civil i batlle propi, quadra que es mantingué fins que al 1840 el terme s'incorporà al municipi de Muntanyola. A nivell religiós, a causa del despoblament, Sant Genís es convertí en sufragània de Sant Andreu d'Oristà, tal com es reflecteix el 1627; una sufragània que tenia però fonts baptismals i fossar. Al segle XVIII es construí una església nova a uns vint minuts (a peu) de la vella, al costat del mas Oliveres, restant l'antiga totalment enrunada. | 41.9243300,2.1052600 | 425812 | 4641762 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56402-foto-08151-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56402-foto-08151-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56402-foto-08151-10-3.jpg | Inexistent | Pre-romànic|Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 91|92|85 | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc