Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 56709 | Focs de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/focs-de-sant-isidre-1 | AMADES, Joan (1983). Costumari Català. El curs de l'any. Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A. CPCPTC (1998). Agenda de les tradicions catalanes. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. | XVI | Progressivament s'ha anat perdent aquesta tradició. | Els focs de Sant Isidre s'encenien a la vesprada de la revetlla de Sant Isidre, patró dels pagesos. Els pagesos veneraven el seu patró, el dia 15 de maig, per tal de beneir els camps i les eines de treball. Les fogueres, però, s'encenien al vespre del dia 14 de maig, quan el sol es ponia després que la mainada hagués recollit, durant tot el dia, fustes, troncs, mobiliari vell i altres objectes que poguessin cremar al foc. Actualment a Oristà s'ha perdut aquesta tradició però fins fa dos anys encara es mantenia al nucli de la Torre d'Oristà on s'encenia una gran foguera al carrer Nou. També al nucli d'Oristà s'havien encès el foc de Sant Isidre que cremava a la plaça Major quan aquesta encara no es trobava asfaltada, però d'això ja fa uns vint anys. Així mateix cada masia encenia la seva foguera i d'aquesta manera, multitud de punts de llum il·luminaven les zones rurals quan es feia fosc. A poc a poc la gent ha deixat d'encendre fogueres també a causa de la perillositat i les restriccions de fer foc al bosc. | 08151-317 | Diferents punts del terme muncicipal | Segons Joan Amades, sant Isidre, el sant castellà, va restar molts anys oblidat de tothom. A la darreria del segle XVI, el rei va sentir-se malalt d'una greu malaltia, que els metges no sabien guarir. La reina va invocar l'ajut de sant Isidre, que la va escoltar i va tornar la salut al monarca. Des d'aleshores, es va estendre la devoció a aquest sant, especialment entre els estaments rurals (AMADES; 1983). A la primeria del segle XVI, la pagesia catalana va adoptar per patró dels fruits de la terra a sant Isidre, en substitució dels sants que fins aleshores havien venerat, com sant Galderic (pagès occità), sant Medir (pagès del Vallès) o els sants Abdó i Senén (coneguts popularment com sant Nin i sant Non). El 1623, les parròquies de Santa Maria del Mar i Santa Maria del Pi, van obtenir relíquies del sant que van provocar l'extensió de la seva devoció pel pla de Barcelona, primer, i després per la resta de Catalunya. Joan Amades esmenta que pel Lluçanès i pel Ripollès, les pagesies i masies aïllades, cap al tard encenien quatre grans fogueres, encarades als quatre vents. Una d'elles, la més grossa, l'encenien davant de la porta. Molts dies abans, la mainada voltava pels camps per recollir les herbes dolentes i plantes parasitàries i arreplegava troncs, branques i fustes per encendre la foguera. Es creia que aquestes fogueres esquivaven els mals esperits que podien desbaratar les collites, i guardaven la gent, el bestiar i les cases de mal donat i d'embruixament. L'encesa es feia per ordre d'antiguitat. La primera era la masia més gran o més antiga, i al seu darrera seguien les altres. A les contrades on hi havia una ermita, la primera foguera l'encenia l'ermità davant de la capella. Pel Lluçanès, segons Amades, era corrent que la mainada les saltés, com es fa amb les de sant Joan. En saltar-les es cantava: 'Sant Isidre de la Pinya, sant Isidre llaurador, se n'anava a robar faves a l'hort del senyor rector'. | 41.9550100,2.0489000 | 421176 | 4645218 | 08151 | Oristà | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 56710 | Via Crucis d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/via-crucis-dorista | El Viacrucis d'Oristà es celebra el Divendres Sant al matí, en el marc de la Setmana Santa. Es tracta d'una processó que recorre diversos carrers del poble, pregant i meditant davant de les 14 creus o estacions que reprodueixen el camí que va fer Jesús amb la Creu a l'espatlla des de casa de Pilat fins al Calvari. A Oristà es comença a les deu del matí des de l'església parroquial de Sant Andreu d'Oristà. La processó va encapçalada per un portant de la creu processional, el capellà, dos portants de torxes, un o dos portants del Sant Crist petit (el de l'altar major de l'església) i els veïns del poble L'itinerari que segueix la processó és el següent: plaça de l'església, camí de la font, plaça Major, carrer de Vic fins a cal Rossell on giren, tornen pel carrer de Vic, carrer de la Roqueta, plaça Major i església. Durant aquest recorregut es paren a cada estació, lloc on antigament era recordat amb una creu de fusta que penjava a la façana les cases. Actualment aquesta creu ha anat desapareixent de les cases però la gent recorda on era el lloc de parada. Després de cada estació es canta un tema relacionat amb el Viacrucis. La cloenda de la processó es fa a l'església amb la pregària al Sant Pare. A continuació el poble és invitat a venerar la creu i es finalitza cantant un cant de comiat. | 08151-318 | Carrers de la població. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | El Viacrucis, un acte litúrgic de Setmana Santa, és també anomenat el camí de la Creu, les estacions de la Creu o la via Dolorosa, i reprodueix en 14 estacions el camí que va fer Jesucrist fins al Calvari. Aquestes estacions són les següents: 1. Jesús condemnat a mort per crucifixió 2. Jesús porta la creu 3. Jesús cau per primera vegada 4. Jesús troba la seva Santa Mare 5. El Cireneo ajuda a Crist a portar la Creu 6. La Verònica neteja el rostre de Jesús 7. Jesús cau per segona vegada 8. Jesús parla amb les dones de Jerusalem 9. Jesús cau per tercera vegada 10. Jesús és despullat 11. Jesús és clavat a la Creu 12. Jesús mor a la Creu 13. Davallament de Jesús de la Creu 14. Jesús és enterrat | 41.9322800,2.0606600 | 422123 | 4642684 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56710-foto-08151-318-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56710-foto-08151-318-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 56711 | Via Crucis de la Torre d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/via-crucis-de-la-torre-dorista | El Viacrucis de la Torre d'Oristà es celebra el Divendres Sant al matí, en el marc de la Setmana Santa. Es tracta d'una processó que recorre diversos carrers del poble, pregant i meditant davant de les 14 creus o estacions que reprodueixen el camí que va fer Jesús amb la Creu a l'espatlla des de casa de Pilat fins al Calvari. A la Torre d'Oristà es comença a les onze del matí des de l'església de Santa Maria de la Torre. La processó va encapçalada per un portant de la creu processional de fusta, el capellà, diversos portants del Sant Crist i els veïns del poble. L'itinerari que segueix la processó és el següent: plaça de l'església, carrer Mossèn Riba Pont, cementiri on giren, tornen pel Mossèn Riba Pont fins altra cop a l'església. Durant aquest recorregut es paren a cada estació, lloc recordat amb una creu de fusta que penja de la façana les cases. Actualment a part de la creu de fusta, a la Torre d'Oristà s'hi posen uns altars decorats amb teles, el nom de l'estació, una imatge o il·lustració de l'estació, flors, plantes i les Grillades. A cada estació es canta un tema relacionat amb el Viacrucis i la cloenda de la processó es fa a l'església. | 08151-319 | Carrers de la població. Nucli urbà de la Torre d'Oristà. Oristà | El Viacrucis, un acte litúrgic de Setmana Santa, és també anomenat el camí de la Creu, les estacions de la Creu o la via Dolorosa, i reprodueix en 14 estacions el camí que va fer Jesucrist fins al Calvari. Aquestes estacions són les següents: 1. Jesús condemnat a mort per crucifixió 2. Jesús porta la creu 3. Jesús cau per primera vegada 4. Jesús troba la seva Santa Mare 5. El Cireneo ajuda a Crist a portar la Creu 6. La Verònica neteja el rostre de Jesús 7. Jesús cau per segona vegada 8. Jesús parla amb les dones de Jerusalem 9. Jesús cau per tercera vegada 10. Jesús és despullat 11. Jesús és clavat a la Creu 12. Jesús mor a la Creu 13. Davallament de Jesús de la Creu 14. Jesús és enterrat | 41.9570000,2.0529600 | 421515 | 4645436 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56711-foto-08151-319-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56711-foto-08151-319-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 56712 | Festa Major de Santa Maria de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-santa-maria-de-la-torre | Bona assistència de públic. | La festa Major de Santa Maria de la Torre es celebra el cap de setmana proper al dia de la patrona de la parròquia, així com el mateix dia 8 de setembre, dia del naixement de la Mare de Déu, en què es festegen els actes de caràcter més tradicional. El dia 8 a les dotze del migdia es celebra la missa solemne a l'església de Santa Maria de la Torre i en sortir hi ha la ja tradicional rifa de pernils. Depenen del dia en què s'escaigui el dia de la festa de la patrona, festiu o no, variaran els actes programats a la tarda. Així mateix hi ha un seguit d'activitats que acompanyen el cap de setmana proper a la festa Major que varien cada any en funció de la seva programació: activitats infantils (jocs de cucanya, festa de l'espuma, pallassos), balls, concerts, gimcanes per petits i grans, correfocs, sopars populars, etc. | 08151-320 | Carrers de la població. Nucli urbà de la Torre d'Oristà. Oristà | 41.9570000,2.0529600 | 421515 | 4645436 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge ha estat extreta de la pàgina web de l'ajuntament d'Oristà. | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 56713 | Festa Major de Sant Andreu d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-andreu-dorista | Bona assistència de públic. | La festa Major de Sant Andreu d'Oristà es celebra el cap de setmana proper al dia del patró de la parròquia, així com el mateix dia 30 de novembre, sant Andreu, en què es festegen els actes de caràcter més tradicional. El dia 30 a les dotze del migdia es celebra la missa solemne a l'església parroquial de Sant Andreu d'Oristà amb la participació dels cantador i cantadores d'Oristà i en sortir hi ha la ja tradicional rifa de pernils. Depenen del dia en què s'escaigui el dia de la festa de la patrona, festiu o no, variaran els actes programats a la tarda. Així mateix hi ha un seguit d'activitats que acompanyen el cap de setmana proper a la festa Major que varien cada any en funció de la seva programació: ball de festa Major, concerts, actuació de bastoners de poblacions veïnes, activitats lúdiques i infantils, jocs de cucanya, partits de futbol, concerts, etc. | 08151-321 | Carrers de la població. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | 41.9322800,2.0606600 | 422123 | 4642684 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 56714 | Festa Major del Pont del Blanquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-del-pont-del-blanquer | Bona assistència de públic. | La festa Major del Pont del Blanquer es celebra el dissabte proper al dia de santa Eulàlia, 10 de desembre. És una festa Major organitzada pels veïns de la parròquia de Santa Eulàlia de Pardines, honor a la patrona. Els veïns participants són tant del terme municipal de Prats de Lluçanès com d'Oristà però formen part de la parròquia de Santa Eulàlia de Pardines. La festa Major celebrada a una esplanada propera al pont del Blanquer s'inicia a partir de les set de la tarda i consisteix bàsicament en un sopar i el ball de festa Major. | 08151-322 | Pont del Blanquer. Sector nord-oest del terme municipal | La festa del pont del Blanquer es va recuperar l'any 2001 empesa per veïns i exveïns de la parròquia, alguns residents a la població de Sant Feliu Sasserra i els geganters d'aquesta població, després de 19 anys de no celebrar-se. La festa Major es va reprendre al voltant d'unes bones fogueres i els nombrosos assistents van poder gaudir d'una bona botifarrada i ball. | 41.9773300,2.0211200 | 418902 | 4647723 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56714-foto-08151-322-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56714-foto-08151-322-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges han estat cedides per Vilaweb. | 98 | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56715 | Fira d'artesania d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-dartesania-dorista | XX | La fira d'artesania d'Oristà es celebra a finals de novembre. No té un dia fix de celebració sinó que va es regeix per la festa Major d'Oristà (30 de novembre). Així si el dia de la festa Major d'Oristà cau en dijous, divendres o dissabte la fira d'artesania es celebra al cap de setmana abans, i si el dia de festa Major cau en dilluns dimarts o dimecres la fira es celebra dos caps de setmana abans. La fira d'artesania, celebrada sempre al diumenge, consisteix en una demostració de productes artesanals i es desenvolupa al centre del nucli urbà d'Oristà, bàsicament a la plaça Major i a la plaça de l'església. Compta amb diverses parades de productes fets a mà, de bona qualitat i d'artesania tradicional tant de gent del propi nucli com forans. Entre les parades de productes es poden trobar embotits, coques, davantals, coixins, pots de mel, formatges, caramels, jocs de fusta, espelmes, encens, etc. Alguns anys també hi ha hagut demostració d'oficis antics com l'esmolador de ganivets, tisores i altres utensilis de cuina així com demostracions amb màquines de moldre, esgrunar blat de moro o moldre cereals, o el funcionament d'una bomba d'aigua manual. La fira s'inicia a les vuit del matí amb l'esmorzar del Bandoler, obert a tothom; els beneficis d'aquest esmorzar es lliuren a la Marató de la Televisió de Catalunya (TV3) i hi participa molta gent del poble. Durant la diada també es poden contemplar exposicions d'obres artesanals i manuals que s'exposen o bé al Centre Cívic o bé a una sala del Museu de Terrissa (Museu Rocaguinarda) a la rectoria. El dia de la fira al Museu de Terrissa hi ha jornada de portes obertes i durant la resta del dia diverses activitats amenitzen la diada: cercaviles amb gegants i grallers de poblacions veïnes, jocs infantils, i una representació teatral al vespre organitzat per la Comissió de Festes. | 08151-323 | Carrers de la població. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | La fira d'artesania es va començar a organitzar l'any 1994. | 41.9322800,2.0606600 | 422123 | 4642684 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56715-foto-08151-323-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56715-foto-08151-323-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2025-06-25 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge ha estat extreta de la pàgina web de l'ajuntament d'Oristà. | 98 | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56716 | Esgrafiats de Rocaguinarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esgrafiats-de-rocaguinarda | <p>ROVIRÓ, Xavier (2006). Perot Rocaguinarda. Cap de bandolers. Farell.</p> | XVII | Algunes persones han ratllat els esgrafiats així com també hi han escrit a sobre. | <p>Els esgrafiats de Rocaguinarda es troben al cingle dels Tres Còdols, una petita i amagada cinglera d'un gres tou i vermellós, prop de la casa de Rocaguinarda. En una estreta lleixa horitzontal d'aquesta cinglera hi ha uns grafits gravats a la roca; són inscripcions relacionades amb el bandoler Perot Rocaguinarda, un petit testimoni d'impressions d'algun bandoler amic d'en Perot o del propi Rocaguinarda. Els esgrafiats són diversos i s'hi poden observar entre altres inscripcions: Rocaguinarda; Perot; bandoler, Joseph, Moliner, així com algunes dates: 1582 (data del naixement de Perot) i 1614 (data en la què la majoria de bandolers van marxar a l'exili) i els dibuixos de creus i cases fautores (cases que suposadament cooperaven amb al causa del bandoler Perot Rocaguinarda).</p> | 08151-324 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.9202000,2.0439700 | 420725 | 4641358 | 08151 | Oristà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56716-foto-08151-324-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56716-foto-08151-324-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | Inexistent | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Caldria fer un estudi en profunditat dels grafits i dels dibuixos, símbols, etc. així com prendre les mesures necessàries per la seva protecció i conservació. | 94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 56717 | Sender de gran recorregut. GR-3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-gr-3 | http://www.feec.org | XX | El traçat del sender transversal de gran recorregut GR-3, anomenat també sender central de Catalunya, recorre bona part de la Catalunya central seguint en alguns trams antics camins com el de la Sal. És un traçat de circumval·lació, amb l'inici i el final a Lleida, que encara no ha estat senyalitzat en tot el seu traçat. Actualment el tram senyalitzat va des de Tàrrega fins a Vidrà passant per les comarques de la Noguera, l'Urgell, el Solsonès, el Bages, Osona i el Ripollès, en aproximadament 227 quilòmetres de recorregut. El pas del sender pel terme municipal d'Oristà és tangencial i només afecta a l'extrem sud del terme municipal, prop de l'Eix Transversal. El sender està dividit en 16 etapes proposades per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, amb uns recorreguts que oscil·len entre els 8 i els 27 quilòmetres. En la tercera d'aquestes etapes, compresa entre Sant Bartomeu del Grau i l'Estany, el sender transcorre, en una petita part, pel terme municipal d'Oristà. El sender arriba a Oristà provenint del terme municipal de Muntanyola i hi entra al sud del serrat de les Deveses, just al creuar la riera de Sagalés, també coneguda en aquesta part com torrent de Caraüll, prop del lloc on es conserven els restes de l'antiga església romànica de Sant Genís de Caraüll. Des d'aquest punt el GR-3 segueix la pista forestal que comunica amb la masia de Caraüll, seguint paral·lels a la riera de Sagalés i passant uns metres per sota del Puig de Sant Genís fins arribar a la masia de les Oliveres i a la església de Sant Genís de Caraüll, situada a pocs metres. Des de les Oliveres, masia situada en terme municipal de Muntanyola encara que just al límit, el sender segueix fins la masia de Caraüll, prop d'on es troba amb la carretera C-670. A partir d'aquí el camí agafa una direcció sud cap a l'Estany salvant el fort pendent que hi ha fins la carena per on passa l'Eix Transversal, i abandonant el terme municipal prop de la masia de Bojons. Aquest últim tram coincideix parcialment amb l'antic camí ral d'Oristà a l'Estany. | 08151-325 | Sector sud del terme municipal | La data d'homologació del sender fou 1992. | 41.9167200,2.0888600 | 424443 | 4640931 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56717-foto-08151-325-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56717-foto-08151-325-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El sender de gran recorregut GR-3 té una guia editada per la FEEC i Senders de Catalunya, tot i que només inclou les deu últimes etapes, on no apareix el tram que passa per Oristà. | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56718 | Font del Crespí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-crespi | La font és utilitzada pels habitants del Crespí. | La font del Crespí està ubicada al nord-oest de la masia que li dóna nom, en una zona enclotada per on baixa un torrent habitualment sec. S'accedeix a la font a través d'un camí que surt de la masia del Crespí i ascendeix en direcció nord-oest vorejant un serrat fins que s'arriba a la font, situada en una petita vall enclotada. La font està formada per un dipòsit modern, ubicat a l'interior d'un antic viver, que recull l'aigua de tres punts diferents. El primer d'aquest punts està format per una petita paret de maçoneria de pedra per sota de la qual en regalima l'aigua formant un petit bassal, delimitat amb pedres. Uns metres més avall hi ha una font de mina, és a dir, un forat picat a la roca que s'omple d'aigua formant una petita bassa, delimitada per una petita estructura de pedra i fusta. Uns metres a l'est hi ha un tercer punt on raja l'aigua, situat al capdamunt d'un marge erosionat i amb restes d'una canalització antiga. Actualment, tant l'aigua d'aquest punt, com la dels altres dos és canalitzada fins a un dipòsit modern, a partir del qual es porta l'aigua fins la masia. | 08151-326 | Sector sud-oest del terme municipal | La font del Crespí servia antigament tant per a ús de la masia com per a regar l'horta, que estava situada en el pla que hi ha just sota la font. | 41.9169400,2.0410400 | 420478 | 4640999 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56718-foto-08151-326-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56718-foto-08151-326-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 56719 | Gerra de ceràmica romana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gerra-de-ceramica-romana | <p>ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu.</p> | <p>Es tracta d'un recipient de ceràmica grisa treballada a torn, en forma de gerra, d'època romana. Amida 36 centímetres d'alt, 78 centímetres de circumferència en el lloc més ample i 7'5 centímetres en l'obertura de la boca. El bon estat de conservació de la peça malgrat, malgrat la seva grandària, sembla indicar que devia haver estat dipositada dins d'una tomba pertanyent a una antiga vil·la romana. Tot i tractar-se d'una gerra d'ús domèstic, pogué ser utilitzada per a contenir alguna vitualla per al difunt, d'acord amb el costum romà, o bé com a urna funerària (ORDEIG:1995).</p> | 08151-327 | Rectoria de Sant Andreu d'Oristà. c. Bonaire, 1. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | 41.9321700,2.0599800 | 422067 | 4642672 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56719-foto-08151-327-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56719-foto-08151-327-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56719-foto-08151-327-3.jpg | Física | Romà|Paleocristià|Antic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La gerra de ceràmica grisa va ser trobada a la casa de cal Mas (antigament coneguda com cal Not o cal Rellotger) entremig d'unes torratxes, i va ser identificada pel doctor Eduard Junyent. La tercera imatge s'ha extret del llibre: Oristà i la seva història. | 83|84|80 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 56720 | El Casalot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casalot-4 | L'edifici només conserva dos contraforts i alguns murs de càrrega, amb altures conservades de poc més d'un metre. | El Casalot es troba situat a l'extrem sud-oest de la serra de les Deveses a pocs metres de la vella església de Sant Genís de Caraüll, actualment en runes, al límit sud-est del terme municipal d'Oristà. Un vell camí amb alguns trams delimitat amb murs de pedra condueix al Casalot i a la vella l'església des de la pista forestal que comunica Sant Genís de Caraüll nou amb la masia de del Pla del Vilar. Es tracta de les restes derruïdes d'un edifici situat a l'extrem oest d'una esplanada elevada, defensada pel cantó sud per un precipici, molt erosionat. Es conserven dos contraforts a la part sud, on el desnivell és més important, i diversos murs de càrrega a la resta, amb alçades que no superen la barrera del metre i mig. | 08151-328 | Sector sud-est del terme municipal | 41.9243300,2.1052600 | 425812 | 4641762 | 08151 | Oristà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56720-foto-08151-328-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56720-foto-08151-328-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 56721 | Forn de calç del Casalot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-casalot | Una part lateral del forn s'ha esfondrat i la vegetació comença a créixer a l'interior. | El forn de calç del Casalot està situat uns metres a l'oest de la casa que li dóna nom, en una vessant pronunciada ocupada per un bosc de pins. Es tracta d'un forn de calç de planta circular d'uns tres metres i mig de diàmetre parcialment excavat a terra . Es conserven una alçada que varia entre el mig metre i el metre i mig d'altura i presenta diversos esvorancs. Les parets del forn denoten la seva utilització ja que part del material es troba fos. A l'interior hi ha crescut vegetació, omplint bona part del forat interior del forn. | 08151-329 | Sector sud-est del terme municipal | 41.9242000,2.1052700 | 425812 | 4641747 | 08151 | Oristà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56721-foto-08151-329-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56721-foto-08151-329-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 56722 | Necròpolis del serrat dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-del-serrat-dels-moros | Tot i haver estat profanades, les tres tombes conserven la seva estructura. | La necròpolis del serrat dels Moros està situada en un turó elevat a l'oest del serrat de les Deveses, en un punt amb una bona visibilitat des d'on es domina bona part de la vall de la riera de Sagalés. Es tracta d'una necròpolis formada per tres tombes de cista disposades a pocs metres una de l'altra en un petit turó. Les tres estan formades per tres grans lloses, dues de llargues i paral·leles que formen els laterals de la tomba i una de menors dimensions que tanca la tomba per un dels dos costats restants. Les tres tenen una orientació aproximada de sud a nord i són de mides diferents. La més gran, situada a la part est del turó, amida 186 centímetres de llargària per 39 d'amplada. Les altres dues són de menors dimensions, amb una llargada que en els dos casos és de 104 centímetres. La que es troba a l'extrem oest del conjunt amida 31 centímetres d'amplada i la central, situada just al límit sud del turó on comença el pendent més pronunciat, amida 39 centímetres d'amplada. Les tres tombes es troben obertes i parcialment excavades, sense que es conservi cap dels elements que hi havia a l'interior. | 08151-330 | Sector sud-est del terme municipal | 41.9290600,2.1024400 | 425583 | 4642289 | 08151 | Oristà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56722-foto-08151-330-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56722-foto-08151-330-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els veïns coneixen la zona on es troba la carena com el serrat dels Moros, tot i que la cartografia existent indica aquest topònim diversos centenars de metres al nord-est. | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 56723 | Crucifix de Sant Andreu d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/crucifix-de-sant-andreu-dorista | <p>ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu.</p> | XII | <p>Es tracta d'un crucifix romànic conservat al Museu Episcopal de Vic, de fusta d'àlber tallat i policromat procedent de l'església de Sant Andreu d'Oristà que possiblement fou esculpit en els tallers de Vic aproximadament entre els anys 1160 i 1190. La creu amida 134 centímetres d'altura, 84 d'amplada i 3 centímetres de gruix, i la figura esculpida de Crist amida 67 centímetres d'altura, 65 d'amplada i 10 centímetres de gruix. La imatge de Crist representat amb una corona reial i una tovallola de color verd fosc, es presenta mort sobre una creu potençada, en els extrems de la qual s'endevinen les figures pintades de Maria i Sant Joan al davant i les dels evangelistes al darrere.</p> | 08151-331 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic | <p>El crucifix va ingressar al Museu Episcopal de Vic l'any 1912. En una visita pastoral de l'any 1666 a l'església de Sant Andreu d'Oristà, el bisbe Antoni Pasqual visità una capella antiga situada sota el presbiteri de l'altar major (antiga església romànica) on hi havia 'un Jesús esculpit a la antigalla' i que es podria identificar amb el crucifix romànic de Sant Andreu d'Oristà.</p> | 41.9321900,2.0601400 | 422080 | 4642674 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56723-foto-08151-331-1.jpg | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La referència de registre d'aquest element al Museu Episcopal de Vic és: MEV 4268. La imatge s'ha extret del llibre: Oristà i la seva història. | 92 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56724 | Lauda Sepulcral de Berenguer de Salgueda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lauda-sepulcral-de-berenguer-de-salgueda | <p>ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu.</p> | XIV | <p>Es tracta d'una lauda sepulcral conservada al Museu Episcopal de Vic, de pedra tallada que amida 124 x 50 x 11 centímetres, de l'any 1339. La imatge esculpida a la part central de la lauda representa al rector d'Oristà Berenguer de Salgueda revestit amb els ornaments presbiterals i envoltat amb una inscripció disposada al llarg de tres cantons de la làpida. La inscripció és la següent: HIC IACET BERENGARIUS DE SAUGUEDA RECTOR ISTIUS ECCLESIE QUI OBIIT VIIIº IDUS IANUARII ANNO DOMINI MCCCXXXIX QUI INSTITUIT II BENEFICIA IN ISTA ECCLESIA ET I IN SEDE VICENSE.</p> | 08151-332 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic | <p>El rector Berenguer de Salgueda fou un dels rectors més il·lustres que ha tingut Oristà. Fill del mas Salgueda de la parròquia de Sant Hilari de Vidrà, la primera notícia com a rector d'Oristà data de 1308, en què Guillem de Vilagranada li donà possessió d'un cens sobre unes cases situades en la Sagrera d'Oristà que ell mateix li havia venut. L'any 1316 el procurador de Guillem de Roca, rector de Sant Feliu Sasserra, li donava possessió d'unes cases situades també en la sagrera d'Oristà, una al costat del cementiri i una altra al costat de les cases de la rectoria, i d'un honor anomenat Torrent Pregon. Tot això ho donava el rector de Sant Feliu Sasserra al benefici sacerdotal que Berenguer de Salgueda havia fundat a l'església d'Oristà. Es tractava d'un dels dos beneficis que fundà a Oristà, un en l'altar de Santa Maria i l'altre en l'altar de Sant Martí. La primera relació d'una visita pastoral a Oristà correspon a l'època de seu rectorat. Fou l'any 1331 quan el bisbe de Vic, Galceran Sacosta, visità l'església de Sant Andreu d'Oristà. El 10 de juliol de 1334, Berenguer de Salgueda, fundà el benefici de Sant Joan i Santa Eulàlia a l'altar de Sant Joan de la catedral de Vic, benefici que dotà amb el mas Comeleda d'Oristà, dues cases en la sagrera de Sant Feliu Sasserra, diferents censos anuals i altres béns i que deixà un preferència als clergues de la seva nissaga. Fou, doncs, un rector important i de moltes recursos econòmics en aquell bisbat de Vic de començament del segle XIV. Morí el dia 6 de gener de 1339. Fou enterrat a l'església romànica d'Oristà, dins un sepulcre cobert amb una lauda on fou esculpida la seva imatge jacent i una inscripció que es podria traduir de la següent manera: 'Aquí jeu Berenguer de Salgueda, rector d'aquesta església, que morí el 6 de gener de l'any del Senyor 1339 i que instituí dos beneficis en aquesta església i un en la seu vigatana' (ORDEIG:1995).</p> | 41.9321900,2.0601400 | 422080 | 4642674 | 1339 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56724-foto-08151-332-1.jpg | Física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La taula va ingressar al Museu Episcopal de Vic l'any 1894. La referència de registre d'aquest element al Museu Episcopal de Vic és: MEV 10626. La imatge s'ha extret del llibre: Oristà i la seva història. | 93 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 56725 | Destral de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/destral-de-pedra | <p>ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu.</p> | 5000-750aC | <p>Es tracta d'una destral de pedra corniana tallada i polida que amida 10,6 x 4'6 x 2'5 centímetres que es conserva al Museu Episcopal de Vic. Aquesta destral, juntament amb una altra destral i un raspador de sílex, es trobaren en els camps que envolten la casa anomenada actualment cal Mas (antigament coneguda com a cal Not i cal Rellotger).</p> | 08151-333 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic | 41.9324900,2.0604600 | 422107 | 4642708 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56725-foto-08151-333-1.jpg | Física | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La referència de registre d'aquest element al Museu Episcopal de Vic és: MEV 5195. | 78|79 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56726 | Raspador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raspador | <p>ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu.</p> | 5000-750aC | <p>Es tracta d'un raspador de sílex que amida 3 x 2'9 x 0'6 centímetres que es conserva al Museu Episcopal de Vic. Aquest raspador, juntament amb dues destrals de pedra, es trobaren en els camps que envolten la casa anomenada actualment cal Mas (antigament coneguda com a cal Not i cal Rellotger).</p> | 08151-334 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic | 41.9324900,2.0604600 | 422107 | 4642708 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56726-foto-08151-334-1.jpg | Física | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La referència de registre d'aquest element al Museu Episcopal de Vic és: MEV 10914. | 78|79 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56727 | Fons fotogràfic municipal de masies d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-municipal-de-masies-dorista | XX | Es tracta d'un recull d'unes 200 fotografies (duplicades) de les masies del terme municipal d'Oristà, en blanc i negre, que s'adjuntaven al cadastre de l'any 1959 . Les fotografies presenten un mateix format de 10'4 x 7'5 centímetres. En moltes d'aquestes fotografies es pot observar la fesomia de l'antiga masia sense les modificacions recents. Així encara es pot observar la masia de la Rierola abans que s'esfondrés, la lliça de la masia de la Coromina abans que es tragués, Vilasendra, Boladeras, Bubons o Coromines abans que es reformessin, etc. També hi ha algunes cases que actualment pertanyen a Olost com Campa o la Riera. Aquestes fotografies són importants testimonis gràfics de les transformacions de les masies al llarg dels anys. | 08151-335 | Ajuntament d'Oristà. Plaça Major, 1. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | 41.9324500,2.0605800 | 422117 | 4642703 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge ha estat extreta del fons fotogràfic municipal d'Oristà. | 55 | 3.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 56728 | Trobada de cantadors i cantadores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-cantadors-i-cantadores | REIXACH, Roser (2000). 'Cantadores de Sobremunt'. Caramella. Núm. II. Gener-juny 2000. | XX | La Trobada de cantadors i cantadores es celebra cada primer dissabte de juliol des de l'any 1997 a la Torre d'Oristà, en el marc del cicle Solc, música i tradició al Lluçanès. Aquesta trobada és la més antiga que s'organitza en l'àmbit dels Països Catalans i reuneix a gran quantitat de cantadors i cantadores que provenen tant de la zona del Lluçanès i Osona, com de la resta del Principat. Es tracta de recuperar les cançons que recorda la gent gran, cançons que s'havien transmès de forma oral de pares a fills i que s'havien après dels pares i avis. Els participants, individuals o en grup, són d'edat molt variada i van des dels 3 als 90 anys. Aquesta trobada que es celebra cada any ha permès recuperar cançons que es cantaven a la primera meitat del segle XX i que havien quedat en la memòria de la gent gran. L'enregistrament d'aquestes cançons que es canten a la Trobada de cantadors i cantadores ha generat un important arxiu musical de més de 30h de cançons (conservat a l'associació Solc, música i tradició al Lluçanès), algunes de les quals es van editar en format CD en motiu de la desena edició de les trobades, amb el nom 'Qui canta els seus mals espanta'. | 08151-336 | Plaça de la Torre d'Oristà. Nucli de la Torre d'Oristà. Oristà | La trobada de cantadors i cantadores va tenir els seus inicis a Sobremunt l'any 1993 en el marc del primer cicle Solc que en aquell temps s'anomenava 'Tradicionàrius al Lluçanès'. Solc va voler impulsar el recull de les cançons que cantaven la Teresa Icart i la seva tieta, Roser Estrada, que provenien d'una família molt cantadora. El tiet de la Teresa, Pere Icart Farrés, es passava moltes estones cantant i també els seves tietes Dolors, Roser i Quima. La Dolors, a part del repertori après del tio Pere n'havia anat recollint d'altres i ella va ser qui va ensenyar les cançons del repertori actual de les cantadores de Sobremunt en un taller de fer peces de televisors a inicis dels anys setanta. L'any 1993, en el marc de l'actuació de Jaume Arnella, van convidar a pujar a l'escenari les dones del poble per cantar les cançons que havien après al taller de peces, i nasqué a partir de l'any 1994 la Trobada de cantadors a Sobremunt. En les primeres edicions hi varen participar amb un paper molt destacat Roser Estrada i la seva neboda Teresa Icart, que havien après directament les cançons del tio Pere així com el grup de Cantadores de Sobremunt. Més endavant la Torre d'Oristà va incorporar-se a les trobades de cantadors el diumenge del mateix cap de setmana en motiu del cinquè aniversari de la mort del folklorista Josep M Vilarmau. D'aquest lloc, l'any següent en va sortir un grup de jovent molt animat, disposat a mantenir vives moltes cançons apreses dels avis del poble. Avui en dia la Trobada de cantadors i cantadores continua a la Torre d'Oristà organitzat i emmarcat dins el cicle Solc, música i tradició al Lluçanès. | 41.9569900,2.0529800 | 421517 | 4645435 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56728-foto-08151-336-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56728-foto-08151-336-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges han estat cedides per Vilaweb. | 98 | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56729 | Caramelles de la Torre d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-de-la-torre-dorista | Des del 2005 no es canten les caramelles a la Torre d'Oristà. | Les caramelles són unes cançons populars, de caire religiós i festiu, que es canten per Pasqua. A la Torre d'Oristà les caramelles es cantaven el diumenge de Pasqua al matí. A les 9h del matí es feia una cantada per les cases de pagès; passaven per la Coromina, Cabanas, Altarriba, Salelles, Puigsaulens i la Sella. Un cop acabada la missa, aproximadament a dos quarts d'onze del matí, es feia una passada pels principals carrers del nucli urbà; es passava pel carrer Nou, el carrer de Baix i el carrer Mn. Riba Pont, en els quals es paraven unes tres vegades a cada carrer per cantar les caramelles. Els donatius que recollien en una cistella guarnida eren bàsicament ous i diners, amb els quals unes setmanes més tard s'organitzava una excursió gratuïta pels caramellaires i oberta a tothom qui s'apuntés. Les caramelles, recuperades de les que es cantaven antigament, estaven organitzades per l'AMPA de l'escola de la Torre d'Oristà i les cantaven un grup de nens i nenes d'entre 3 i 12 anys del poble que anaven vestits amb vestimenta tradicional catalana. Els nois portaven camisa blanca, faixa vermella, llaç i espardenyes de vetes. Les noies porten faldilles estampades, camisa blanca, cosset negre, espardenyes de vetes vermelles. Un cop cantades les caramelles s'iniciava una ballada de balls de bastons. | 08151-337 | Carrers de la població. Nucli urbà de la Torre d'Oristà. Oristà | Fins l'any 66 del segle XX el grup de caramellaires de la Torre d'Oristà estava format només per homes. A partir d'aquests anys 1966-1969 es van poder incorporar al grup les noies. Les caramelles a la Torre d'Oristà van deixar de cantar-se durant un temps i es van recuperar l'any 1996 gràcies a l'impuls del Grup d'exposicions de la Torre i l'AMPA de l'escola de la Torre, els quals van continuar organitzant les caramelles fins l'any 2005, quan tancada l'escola i per falta de cantadors es va deixar de fer. Tot i així un grup de gent gran, cantadors del cor de l'església, continuen cantant una caramella de les recuperades antigament en acabar la missa del diumenge de Pasqua per tal que aquesta tradició no es perdi i recordar la tradició. La festa de les Caramelles és una festa pasqual que té lloc tradicionalment a la Catalunya Vella i al nord de la Catalunya Nova, en què una colla de cantaires visiten cases i masies davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. En el seu origen, els caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la notícia, se'ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s'havia acabat. Amb el que es recaptava es feia tradicionalment una berenada. En molts indrets, les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc.). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. Tradicionalment, les colles sortien Dissabte de Glòria després de la Vetlla Pasqual, a la nit, però en l'actualitat també surten Diumenge i Dilluns de Pasqua. | 41.9567800,2.0527900 | 421501 | 4645411 | 08151 | Oristà | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56729-foto-08151-337-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56729-foto-08151-337-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Imatges cedides per l'ajuntament d'Oristà. | 98 | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56730 | Goigs de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-sebastia-3 | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Sebastià, màrtir, que es venera a la capella de Sant Sebastià de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. Els goigs són cantats actualment pel cor de cantadors i cantadores d'Oristà després de la missa el dia 20 de gener en motiu de la diada de Sant Sebastià. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius florals i vegetals. A la part superior hi ha un dibuix de Sant Sebastià representat de peu, parcialment nuu, lligat a un tronc i travessat per múltiples fletxes, símbol del seu martiri. Flanquejant el dibuix hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció contra les pestes. En elles s'hi pot resseguir els episodis de la vida i el martiri del Sant. A diferència d'altres goigs, en aquests no hi ha, a la part inferior, la partitura amb la música.</p> | 08151-338 | Església de Sant Sebastià. Oristà | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. La hagiografia explica que Sant Sebastià va néixer a la Galia, a la localitat de Narbona, i segons Sant Ambrosi, criat a Milà, era centurió de la primera cohort en els temps de l'emperador Dioclecià. Convertit al cristianisme, va ajudar a altres cristians que estaven reclosos a les presons, i va exhortar als seus amics Marc i Marcel·lí a continuar ferms en la seva fe. Per aquest motiu, l'emperador Dioclecià el va fer lligar a una post al centre del camp de Mart, i va fer de diana dels arquers que el van travessar amb multitud de fletxes. Però no va morir. La seva viuda Irene el va curar de les ferides i li va salvar la vida. Després de la seva curació, Sant Sebastià va retornar davant de Dioclecià per retreure-li la seva crueltat amb els cristians. Llavors va ser flagel·lat i apallissat fins a fer-lo morir, i el seu cos va ser llançat a la cloaca Màxima. Sant Sebastià es va aparèixer en somnis a una cristiana, per revelar-li el lloc on es trobaven les seves restes, i li va demanar que li donés sepultura a les catacumbes. El culte a Sant Sebastià com a protector contra la pesta és molt antic i data de l'any 680. En aquest any la ciutat de Roma estava infectada per aquesta epidèmia i els ciutadans van construir un altar amb la imatge del sant a la basílica de Sant Pere. La gent va anar a invocar-lo i la pesta va cessar immediatament. Aquest fet es va divulgar per tot el món ràpidament i des d'aquest moment va ser invocat a tot arreu.</p> | 41.9339700,2.0627900 | 422302 | 4642870 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Sant Sebastià és per excel·lència el sant més invocat per protegir els pobles contra les epidèmies, especialment de la pesta. | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 56731 | Goigs de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-cristofol-1 | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Cristòfol, màrtir, que es venera a la capella de Sant Sebastià de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius florals i vegetals. A la part superior hi ha un dibuix de Sant Cristòfol representat de peu, parcialment nuu, creuant un riu portant el nen Jesús i amb un bastó que germina. Al fons hi ha la figura de l'ermità que va instruir a Cristòfol en la fe de Crist. Flanquejant el dibuix hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. En elles s'hi pot resseguir els episodis de la vida i el martiri del Sant. A diferència d'altres goigs, en aquests no hi ha, a la part inferior, la partitura amb la música.</p> | 08151-339 | Església de Sant Sebastià. Oristà | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. La hagiografia explica que Sant Cristòfol era un home d'exagerada estatura que servia a un rei. Veient que aquest temia al diable decidí servir al diable, però al veure que aquest temia a un crucifix va comprendre que el diable temia a alguna cosa més poderosa que ell. Aleshores trobà un ermità que va començar a parlar a Cristòfol del poder de Crist i li aconsellà que ajudés als pobres a creuar el riu. D'aquesta manera servint als humils serviria a Crist. Un dia un nen va demanar ser transportat i va acabar revelant-se com a Crist, fent germinar el bastó que duia Cristòfol. A partir d'aquest moment, Cristòfol va viure predicant, sofrint el martiri probablement sota el mandat de Deci i morint a Asia Menor. El seu culte es troba certificat en el segle V a Bitinia. El nom Cristòfol prové del grec Cristos-phéro i significa portador de Crist.</p> | 41.9339700,2.0627900 | 422302 | 4642870 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 56732 | Goigs de nostra Senyora de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-la-torre | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a nostra senyora de la Torre, patrona de la Torre d'Oristà, que es venera a l'església de Santa Maria de la Torre, dins la parròquia del mateix nom. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius geomètrics. A la part superior hi ha un dibuix de Santa Maria amb el Nen en braços. Flanquejant el dibuix hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. En elles s'hi pot resseguir els episodis de la vida de la Mare de Déu. A diferència d'altres goigs, en aquests no hi ha, a la part inferior, la partitura amb la música.</p> | 08151-340 | Església de Santa Maria de la Torre. Nucli de la Torre d'Oristà. Oristà | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.</p> | 41.9568900,2.0528100 | 421503 | 4645424 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 56733 | Goigs de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-andreu | XX | Es tracta dels Goigs en honor a Sant Andreu, apòstol, venerat a l'església de Sant Andreu d'Oristà. La lletra de la present edició és de Lluís Alemany. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius florals i vegetals. A la part superior hi ha un dibuix de Sant Andreu representat amb la creu en forma d'aspa, atribut del Sant. A la part central hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. En elles s'hi pot resseguir els episodis de la vida del Sant. | 08151-341 | Església de Sant Andreu d'Oristà. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Sant Andreu, apòstol, era el germà gran de Sant Pere, i com ell, pescador de Galilea. Va ser el primer a seguir a Jesús i per aquest motiu els grecs el van anomenar Protokletos o Protoclite (el primer a ser convocat). La hagiografia explica que després de la mort de Jesús hauria estat designat per evangelitzar Escitia. Allí se li aparegué un àngel que li va dir que anés a veure a Mateu, que es trobava a Etiòpia, cegat i empresonat. Un cop davant seu es va agenollar i es va posar a resar, i al moment Mateu recuperà la vista. Un cop complerta la seva missió va arribar primer a Grècia i després a Àsia Menor, on hauria realitzat una sèrie de miracles. Empresonat pel procònsol romà Quirino, governador de Macedònia, que l'acusava d'incitar a la destrucció del temples i desviar al poble del culte dels Déus, va ser llançat a les feres, que el van respectar. Quan va visitar el Peloponès, a Patràs, va curar a la dona del procònsol Egeas. Però, aquest, que li recriminava predicar la desobediència a l'emperador, el va fer apallissar amb vares i després va ordenar que el lliguessin amb cordes a una creu, on morí al tercer dia. L'atribut més popular de Sant Andreu és la creu en forma d'aspa, tot i que no es té cap testimoni documental. Segurament aquest símbol iconogràfic sorgeix de l'imaginari popular, en què Sant Andreu hauria decidit que la creu on fou crucificat fos diferent a la de Jesucrist. Aquest símbol es troba representat per primer com el segle X, tot i que s'estén en gran profusió a partir del segle XV. | 41.9321900,2.0601400 | 422080 | 4642674 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Lluís Alemany (lletra) | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 56734 | Goigs de Sant Nazari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-nazari | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Nazari, màrtir, que es venera a la capella de Sant Nazari de la Garriga, actualment dins la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius florals i vegetals. A la part superior hi ha un dibuix de Sant Nazari representat de peu, vestit amb una armadura i empunyant una espasa amb una mà i la palma del martiri amb l'altra. Flanquejant el dibuix hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. En elles s'hi pot resseguir els episodis de la vida i el martiri del Sant. A diferència d'altres goigs, en aquests no hi ha, a la part inferior, la partitura amb la música.</p> | 08151-342 | Església de Sant Nazari de la Garriga. Oristà | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. La hagiografia explica que Sant Nazari era un romà que serví a l'exèrcit fins que decidí abandonar-lo i dedicar-se a la fe cristiana, a través d'un bateig en el que rebé el nom de Nazari. Per la seva fe, fou perseguit pels emperadors Dioclecià i Maximià. Aquest últim, veient que no el faria canviar d'actitud va decapitar a Nazari i va manar enviar-lo a les feres. Els cristians van recollir les restes del seu cos i les van traslladar a les catacumbes romanes.</p> | 41.9016700,2.0548600 | 421605 | 4639291 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 56735 | Pou del Castell d'Olost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-castell-dolost | XVII | El pou del castell d'Olost es troba situat davant l'entrada principal del castell d'Olost, a l'exterior del recinte tancat per un mur de pedra. Es tracta d'un pou construït per una estructura cilíndrica, sobre un podi també circular, de maçoneria de pedra restaurat amb ciment. Els laterals estan formats per dos pilars de pedra de tres blocs. El bloc inferior és bisellat, el central treballat i el superior a mode de capitell amb una petita motllura. El pilar sud té la data inscrita de 1678. Els pilars sostenen una biga de fusta on es conserva penjat un rodet de fusta on s'hi enrotllava una corda. Corona el pou una barbacana de doble vessant amb teula àrab. | 08151-343 | Sector nord-est del terme municipal | 41.9769500,2.0934000 | 424890 | 4647614 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56735-foto-08151-343-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56735-foto-08151-343-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 56736 | Cigró d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cigro-dorista | Fulletó de mà: 'El cigró d'Oristà'. Http://www.gastroteca.cat/ca/productes/cigro_d_orista http://www.turisme.llucanes.cat | XX | El cigró d'Oristà gaudeix d'un gran reconeixement en el món de la cuina de qualitat. | El cigró d'Oristà és una varietat local del cigró cultivat tradicionalment per al consum domèstic a la població osonenca d'Oristà. Aquesta varietat de cigró es caracteritza visualment pel seu tamany reduït i té una producció molt limitada. Es tracta d'un cigró molt gustós i de cocció ràpida, més petit que el cigró habitual i amb pell molt fina. | 08151-344 | Terme municipal d'Oristà | El conreu de cigró d'Oristà es mantenia a nivell d'autoconsum per part d'alguns hortelans del poble. L'any 2006 Miquel Rovira i Imma Costa van expressar al tècnic del servei de desenvolupament Rural del Consorci del Lluçanès la seva inquietud per recuperar el conreu comercial del cigró propi d'Oristà i es va La família del mas Terricabras va aconseguir llavor de les ases del Cal Duranet de la Torre d'Oristà i cal Noi Xic d'Oristà i van sermbrar uns 6 quilos en un camp de la seva finca. La collita va anar molt bé i la producció va arribar a 130 quilos que es guardaran per a la propera campanya. | 41.9324900,2.0604600 | 422107 | 4642708 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La guia gastronòmica de la Generalitat de Catalunya recull el Cigró d'Oristà com a producte d'alta qualitat. Es comercialitza gairebé exclussivament en botigues de la vila d'Oristà i en alguna localitat veïna.La imatge s'ha extret de la pàgina web de Turisme del Consorci del Lluçanès. | 60 | 4.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 56737 | Tina de vi del Prat del Toneu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vi-del-prat-del-toneu | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XVIII | La tina del Prat del Toneu es troba situada a la planta baixa de la casa. Va quedar integrada al cos ampliat a finals del segle XIX o principis del XX. És una tina cilíndrica de 2'50 metres de diàmetre i 2'10 metres de profunditat revestida interiorment amb ceràmica vidriada. La boixa donava a l'entrada. Actualment la tina es troba tapada. | 08151-345 | Sector nord-est del terme municipal | 41.9634500,2.1119600 | 426412 | 4646099 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 56738 | Tines de vi de la Sella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-vi-de-la-sella | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XVIII | Les tines de la Sella es troben ubicades a la masia de la Sella. L'accés superior de les tines és pel primer pis i la boixa es troba a la planta baixa. Antigament es trobaven adossades a la casa de la Sella i van quedar integrades a l'interior al construir-hi una galeria. Es tracta de dues tines de 2 i 2'5 metres de diàmetre i una profunditat de 2'10, revestides amb ceràmica vidriada. | 08151-346 | Sector oest del terme municipal | Fa més de 70 anys que les tines no es fan servir perquè es va deixar de fer vi. | 41.9464000,2.0497100 | 421233 | 4644262 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | No s'ha pogut accedir a l'interior de la casa. Les dades s'han extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya.La imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 56739 | Teuleria de Vilaregut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-vilaregut | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | No localitzat | Segons l'Inventari de la Generalitat la teuleria es troba a un quilòmetre de la casa de Vilaregut a la zona del Pla del Forn i és difícil de trobar. És una teuleria de planta quadrada de 2'90 x 2'90 metres i una profunditat de la part superior de 1'80 metres i de 2'40 metres en total. Presenta un accés a la zona de combustió i està construïda amb maçoneria de pedra. L'última vegada que va funcionar fou el finals del segle XIX. | 08151-347 | Sector nord-est del terme municipal | 41.9324900,2.0604600 | 422107 | 4642708 | 08151 | Oristà | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | No s'ha localitzat la teuleria. Les dades han estat extretes de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya.La imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 56740 | Teuleria del Castell d'Olost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-del-castell-dolost | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XIX | Presenta la teulada vella i els murs construïts de forma irregular. | La Teuleria del Castell es troba situada a 100 metres a l'oest del Castell d'Olost, prop de la pista que comunica el castell amb la carretera B-432. Es tracta d'un edifici construït amb obra i maó vell, amb teulada de doble vessant i diferents cossos adossats entre els quals es troba, a la banda oest, el secador de les peces d'obra. A la part nord hi ha el terrer i la bassa. A l'interior de l'edificació actual s'ubicava l'antiga teuleria. | 08151-348 | Sector nord-est del terme municipal | La teuleria pertany al Castell d'Olost. Fa uns anys el Castell es va restaurar, es va aterrar el molí i una teuleria molt antiga. L'actual teuleria va ser feta l'any 1890 sobre l'anterior. El teuler actual va arribar el 1952 i s'ha anat ampliant amb diferents coberts fins a tapar el forn antic. | 41.9767000,2.0927000 | 424832 | 4647587 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56740-foto-08151-348-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56740-foto-08151-348-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Actualment encara hi ha un teuler que durant l'any fabrica peces d'obra.La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 92979 | Barraca de vinya del Moliner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-moliner | Per dins té unes pedres obliqües molt grans i ben col·locades que ajuden a suportar les parets i a que la barraca es mantingui ben conservada. | <p>Barraca situada a uns 30 metres al SO del cementiri d'Oristà. Situada a peu de marge d'un camí molt proper a un camp de conreu.<br /> Es tracta d'una barraca aèria adossada al marge de planta pràcticament quadrada de 350 x 330 cm., amb una alçada de 205 cm. Té al lateral esquerre una finestra, per dins amb forma trapezial però que acaba a l'exterior amb forma rectangular. Al sostre també hi ha una petita obertura de sortida de fum.<br /> Molt ben construïda amb la tècnica de pedra seca. S'han utilitzat pedres irregulars i de diferents dimensions. Algunes pedres petites estan col·locades verticalment omplint buits.<br /> Sobre l'obertura principal té la llinda plana. A la vegada tota la cabana presenta un ràfec de lloses envoltant el perímetre.<br /> Té una coberta de lloses coberta per una capa de terra i vegetació.</p> <p>Orientació SE.</p> | 08151-349 | Sector Oest del terme municipal | <p><span><span><span>A Oristà destaca el passat vitivinícola que queda palès en les tines que es conserven a motes masies i cases, i en les barraques que servien per guardar les eines o aixoplugar als jornalers. Trobem una tipologia més grossa que s’anomenen cabanes, i que s’havien utilitzat pels pastors i jornalers que vivien a la zona quan es llogaven per fer feines.</span></span></span></p> | 41.9312500,2.0480900 | 421080 | 4642581 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92979-3300002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92979-3300006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92979-685223e3-0f6e-4fdc-9c97-347f9316e602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92979-ad1374c5-f8df-4651-8639-4e1580a780eb.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92979-d863bf81-8cba-48b1-acad-47c18f9ea3fe.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92979-img8333.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-17 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | Dimensions aproximades:Planta exterior: 350 x 330 cm.Planta interior: 200 x 175 cm.Alçada exterior:: 205 cm.Alçada interior: 220 cm.Gruix del mur: 70 cm.Obertura en forma de finestra de 26 cm. d'alçada, amb un costat inferior de 25 cm. i un costat superior de 22 cm. Acaba a l'exterior en un rectangle de 24 x 12 cm.l'obertura de la porta es troba a 65 cm. de la dreta de la façana. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 92980 | Barraca Mirador del Bassí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-mirador-del-bassi | Força deteriorada. Manté part de les parets. Bona part de la coberta està esfondrada però manté dues bigues de fusta no gaire gruixudes. | <p>Barraca situada al capdamunt del pendent d'una muntanya des d'on es veuen els camps que hi ha a la vora del riu Bassí. Possiblement tenia una utilitat relacionada amb camps propers situats al darrera de la cabana.<br /> És una barraca aèria adossada al marge de planta rectangular. La coberta estava formada per bigues de fusta i lloses de pedra. La porta té una llinda plana. </p> | 08151-350 | Sector Oest del terme municipal | <p><span><span><span>A Oristà destaca el passat vitivinícola que queda palès en les tines que es conserven a motes masies i cases, i en les barraques que servien per guardar les eines o aixoplugar als jornalers. Trobem una tipologia més grossa que s’anomenen cabanes, i que s’havien utilitzat pels pastors i jornalers que vivien a la zona quan es llogaven per fer feines.</span></span></span></p> | 41.9347500,2.0472000 | 421010 | 4642971 | 08151 | Oristà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92980-img3201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92980-img3202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92980-img3203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92980-img3204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92980-img3206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92980-img3210.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | Dimensions aproximades:Planta exterior: 220 x 200 cm.Obertura de la porta: 70 x 150 cm.Gruix del mur: 50 cm. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 92981 | Barraca ensorrada Mirador del Bassí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-ensorrada-mirador-del-bassi | Barraca totalment ensorrada. Es pot apreciar a nivell de terra de la resta del mur a la part dreta d'on hi havia l'obertura de la porta. | <p>Només en queda un munt de pedres. Es pot apreciar la base circular de la cabana.</p> <p>Orientació SE.</p> | 08151-351 | Oest del Terme Municipal | <p><span><span><span>A Oristà destaca el passat vitivinícola que queda palès en les tines que es conserven a motes masies i cases, i en les barraques que servien per guardar les eines o aixoplugar als jornalers. Trobem una tipologia més grossa que s’anomenen cabanes, i que s’havien utilitzat pels pastors i jornalers que vivien a la zona quan es llogaven per fer feines.</span></span></span></p> | 41.9345800,2.0480600 | 421081 | 4642951 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92981-img3214.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 92982 | Barraca Marcel i Pep (Barraca d'Alta-riba) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-marcel-i-pep-barraca-dalta-riba | La conservació és correcte, però la coberta presenta deformacions; té alguna obertura per on entra aigua i que l'està malmetent. Les parets estan molt ben conservades. | <p>La cabana es troba al costat del camí. És una cabana aèria adossada al marge de planta circular, construïda amb pedra de diferents grandàries. Presenta un ràfec de lloses. La llinda està feta amb dues pedres grans conservades. A l'interior, sobre la llinda, hi trobem un armari; Té una finestra a l'Est i un armari a l'Oest. La coberta està feta amb la tècnica de volta de falsa cúpula.</p> <p>Orientació S.</p> | 08151-352 | Sector Central del Terme Municipal | <p><span><span><span>A Oristà destaca el passat vitivinícola que queda palès en les tines que es conserven a motes masies i cases, i en les barraques que servien per guardar les eines o aixoplugar als jornalers. Trobem una tipologia més grossa que s’anomenen cabanes, i que s’havien utilitzat pels pastors i jornalers que vivien a la zona quan es llogaven per fer feines.</span></span></span></p> | 41.9622000,2.0652400 | 422539 | 4646002 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92982-2200055.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92982-2200061.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92982-20210228131642.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92982-img0512.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92982-img0513.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92982-img0514.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92982-img0511.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | Dimensions aproximades:Planta circular: diàmetre exterior: 320 cm. diàmetre interior : 185 cm.Gruix del mur: 70 cm.Alçada 220 cm.Obertura principal de 80 x 125 cm.Gruix del mur 70 cm.Alçada aproximada 220 cm. | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 92983 | Barraca de vinya del Racó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-raco | <p>Registre wikipedra núm. 9363.</p> | La llinda de la porta la forma una pedra partida en dues parts. La coberta està foradada. És una barraca força ben estat però amb signes d'inici de deteriorament. | <p>Barraca aèria adossada a un marge a peu de camí. És de planta ovalada, pràcticament circular. La porta és rectangular i té una llinda formada per una pedra grossa i gruixuda. La coberta de falsa cúpula està feta amb pedres col·locades en una disposició poc ordenada. A dins a l'esquerra té un armari profund.</p> <p>Orientació SE.</p> | 08151-353 | Sector Central del Terme Municipal | <p><span><span><span>A Oristà destaca el passat vitivinícola que queda palès en les tines que es conserven a motes masies i cases, i en les barraques que servien per guardar les eines o aixoplugar als jornalers. Trobem una tipologia més grossa que s’anomenen cabanes, i que s’havien utilitzat pels pastors i jornalers que vivien a la zona quan es llogaven per fer feines.</span></span></span></p> | 41.9413500,2.0577000 | 421889 | 4643694 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92983-img2147.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92983-img3259.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92983-p2230071.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92983-p2230075.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92983-p2230077.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92983-p2230088.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | Dimensions aproximades:Alçada: 210 cm.Planta interior ovalada: 240 x 220 cm.Armari: 45 cm. fondària x 47 cm. alçada x 40 cm. ample | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 93024 | Cabana del Fons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-del-fons | S'ha procedit a la reconstrucció. El 10/2023 es van treure pedres per preparar la construcció de la cabana. El29/10/2023 es van classificar pedres. Els dies 8, 22 de juny 2024 i el 13/07/2024 es va fer un taller de construcció de la barraca. | <p>La cabana es troba al peu d'un camí, a tocar d'un camp. Està adossada al marge de la base d'un pendent muntanyós. És de planta rectangular construïda amb la tècnica de pedra seca, utilitzant pedres de totes les grandàries i disposades de forma força irregular. La doble llinda estava formada per dues lloses grans, una de les quals està caiguda i l'altra està a punt de caure.<br /> El 13/07/2024 es va procedir a la reconstrucció. </p> <p>Orientació S.</p> <p>Dimensions aproximades:</p> <p>Exterior: 325 x 250 cm.<br /> Interior: 275 x 200 cm.<br /> Gruix del mur: 50 cm.<br /> Obertura porta: 135 x 85 cm.</p> | 08151-354 | Sector Central del Terme Municipal | <p><span><span><span>A Oristà destaca el passat vitivinícola que queda palès en les tines que es conserven a motes masies i cases, i en les barraques que servien per guardar les eines o aixoplugar als jornalers. Trobem una tipologia més grossa que s’anomenen cabanes, i que s’havien utilitzat pels pastors i jornalers que vivien a la zona quan es llogaven per fer feines.</span></span></span></p> | 41.9303400,2.0695200 | 422856 | 4642461 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93024-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93024-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93024-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93024-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93024-img3924.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93024-img3923.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-17 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 93025 | Barraca de vinya del Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-gallifa | Manté les parets però el sostre està ensorrat. | <p>La barraca es troba entre mig de dos camps. Està construïda amb la tècnica de pedra seca. És una barraca aèria aïllada de planta rectangular. Té les parets ben conservades però la coberta està ensorrada. La cabana tant exterior com interior està envaïda per molta vegetació el que dificulta l'accés. Sembla que tenia una coberta de lloses.</p> <p>Orientació NO</p> <p>Dimensions aproximades:</p> <p>Exterior: 340 x 400 cm.<br /> Interior: 270 x 330 cm.<br /> Gruix del mur: 70 cm.<br /> Alçada: 150 cm.<br /> Obertura porta: 130 x 80 cm.</p> | 08151-355 | Sector central del terme municipal | <p><span><span><span>A Oristà destaca el passat vitivinícola que queda palès en les tines que es conserven a motes masies i cases, i en les barraques que servien per guardar les eines o aixoplugar als jornalers. Trobem una tipologia més grossa que s’anomenen cabanes, i que s’havien utilitzat pels pastors i jornalers que vivien a la zona quan es llogaven per fer feines.</span></span></span></p> | 41.9293000,2.0754000 | 423342 | 4642340 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93025-2021-01-3112-20-35.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-17 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 93026 | Barraca del Sant Pare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-sant-pare | Molt deteriorada per l'esfondrament de la coberta i la vegetació existent. | <p>La barraca es troba al mig d'un camp. És una barraca aèria aïllada. Està construïda amb la tècnica de pedra seca, utilitzant pedres de totes les grandàries. És de planta rectangular. La coberta era a dues aigües amb bigues de fusta i lloses de pedra, en l'actualitat caigudes. La llinda és una biga de fusta. L'obertura principal està desplaçada a la dreta. Conserva un ràfec de lloses.</p> <p>Orientació S.</p> <p>Dimensions aproximades:</p> <p>Exterior: 360 x 3440 cm.<br /> Interior: 273 x 268 cm.<br /> Gruix del mur: 60 cm.<br /> Alçada fins ràfec: 125 cm.<br /> Obertura porta: 152 x 108 cm.</p> | 08151-356 | Sector Sud del terme municipal | <p><span><span><span>A Oristà destaca el passat vitivinícola que queda palès en les tines que es conserven a motes masies i cases, i en les barraques que servien per guardar les eines o aixoplugar als jornalers. Trobem una tipologia més grossa que s’anomenen cabanes, i que s’havien utilitzat pels pastors i jornalers que vivien a la zona quan es llogaven per fer feines.</span></span></span></p> | 41.9233300,2.0627800 | 422288 | 4641688 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93026-img8409.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93026-img8420.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93026-img8436.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93026-img8437.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-17 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 93027 | Barraca dels Cotolius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-cotolius | La coberta està parcialment ensorrada i l'entrada mig tapiada. | <p>És una barraca aèria adossada a un marge de terra de planta quadrada. La coberta està molt malmesa i l'entrada mig tapiada per la sorra. No té cap finestra.</p> <p>Orientació E.</p> <p>Dimensions aproximades:</p> <p>Exterior: 80 x 80 cm.<br /> Gruix de mur: 60 cm.<br /> Alçada aproximada: 130 cm.<br /> Obertura principal: 80 cm. d'alçada i 50 cm. d'ampla.</p> | 08151-357 | Sector central del terme municipal | <p><span><span><span>A Oristà destaca el passat vitivinícola que queda palès en les tines que es conserven a motes masies i cases, i en les barraques que servien per guardar les eines o aixoplugar als jornalers. Trobem una tipologia més grossa que s’anomenen cabanes, i que s’havien utilitzat pels pastors i jornalers que vivien a la zona quan es llogaven per fer feines.</span></span></span></p> | 41.9383600,2.0569700 | 421825 | 4643362 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93027-3200027.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 93028 | Cabana d'uralita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-duralita | Totes les parets es conserven molt bé però la coberta és nova, feta d'uralita utilitzant una biga central de formigó i dues més primes de fusta a banda i banda de la de formigó clavades a la uralita. | <p>Aquesta és una cabana aèria adossada a un marge de costós accés ja que forma part d'un marge nou que s'ha fet per guanyar terra de conreu on abans hi havia zona de bosc. El marge és nou i encara no hi ha crescut vegetació. En aquest guany de terra s'ha respectat la ubicació de la cabana.<br /> Cabana de planta rectangular amb parets molt ben construïdes, rectes i regulars. S'han utilitzat pedres grans i mitjanes.<br /> La teulada d'uralita és a dues aigües. La construcció a dues aigües fa pensar que havia tingut una coberta amb bigues de fusta i lloses de pedra o teules.<br /> Té tres finestres una a cada paret menys a la del fons. La de la dreta és més gran i trapezoidal per dins però acaba per fora en forma quadrada.<br /> Al fons en l'angle esquerra té una pedra sortint a mode de lleixa.</p> <p>Orientació S.</p> <p>Dimensions aproximades:</p> <p>Exterior: 375 x 420 cm.<br /> Gruix de mur: 60 cm.<br /> Alçada aproximada: 150 cm.<br /> Obertura principal: 170 cm d'alçada i 95 cm. d'ampla.</p> | 08151-358 | Sector central del terme municipal | <p><span><span><span>A Oristà destaca el passat vitivinícola que queda palès en les tines que es conserven a motes masies i cases, i en les barraques que servien per guardar les eines o aixoplugar als jornalers. Trobem una tipologia més grossa que s’anomenen cabanes, i que s’havien utilitzat pels pastors i jornalers que vivien a la zona quan es llogaven per fer feines.</span></span></span></p> | 41.9407000,2.0629100 | 422320 | 4643617 | 08151 | Oristà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93028-20210312110717.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93028-img3559.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93028-img3560.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93028-img3565.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93028-img3573.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | Possible ús per jeure o descansar doncs a sobre d'uns sacs de plàstic gruixut hi ha palla que no sembla gastada. La conservació de la teulada denota interès per conservar-la i donar-li ús. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 93029 | Cabana del Mig (del Solà) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-del-mig-del-sola | <p>La cabana és de tipus aèria aïllada; és de planta pràcticament quadrada. Ha estat construïda amb la tècnica de pedra seca utilitzant pedres de diferents grandàries. La coberta de falsa cúpula té una capa de terra i una mica de vegetació.<br /> La llinda plana de la porta està constituïda per una llosa gran perfecte.<br /> Té dues finestres: una situada al SE i l'altra al NO.<br /> A l'interior té dos armaris, un a la dreta i l'altra al fons a l'esquerra.</p> <p>Orientació SO.</p> <p>Dimensions aproximades:</p> <p>Planta exterior: 400 x 420 cm.<br /> Interior: 320 x 340 cm.<br /> Gruix del mur: 80 cm.<br /> Alçada aproximada: 200 cm.<br /> Obertura principal: 130 x 73 cm</p> <p> </p> | 08151-359 | Sector central del terme municipal | <p><span><span><span>A Oristà destaca el passat vitivinícola que queda palès en les tines que es conserven a motes masies i cases, i en les barraques que servien per guardar les eines o aixoplugar als jornalers. Trobem una tipologia més grossa que s’anomenen cabanes, i que s’havien utilitzat pels pastors i jornalers que vivien a la zona quan es llogaven per fer feines.</span></span></span></p> | 41.9313800,2.0762300 | 423413 | 4642570 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93029-2021-01-3112-42-59.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93029-img20210131124249.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 93030 | Cabana de Sant Nazari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-sant-nazari | <p>La cabana està situada al costat mateix de l'ermita de Sant Nazari en un entorn molt agradable i ben cuidat. És una cabana aèria adossada a la base d'una petita zona de muntanya. És una cabana petita de planta quadrada. Ha estat construïda amb la tècnica de pedra seca utilitzant pedres de diferents grandàries però força homogènia. Per dins la disposició de pedres és irregular. La coberta de lloses, és bàsicament plana i té una capa de terra i vegetació quedant integrada a l'entorn. També forma part del terreny la part dreta de la cabana. La llinda de la porta està constituïda per una llosa prima i plana, i damunt d'aquesta un ràfec de pedra més prima.</p> <p>Orientació SE.</p> <p>Dimensions aproximades:</p> <p>Planta exterior: 230 x 240 cm.<br /> Gruix del mur: 60 cm.<br /> Alçada aproximada: 150 cm.<br /> Obertura principal: 120 x 50 cm.</p> <p> </p> | 08151-360 | Sector Sud del terme municipal | <p><span><span><span>A Oristà destaca el passat vitivinícola que queda palès en les tines que es conserven a motes masies i cases, i en les barraques que servien per guardar les eines o aixoplugar als jornalers. Trobem una tipologia més grossa que s’anomenen cabanes, i que s’havien utilitzat pels pastors i jornalers que vivien a la zona quan es llogaven per fer feines.</span></span></span></p> | 41.9014900,2.0548200 | 421601 | 4639271 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93030-img3964.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93030-img3965.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93030-img3967.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | Davant de la cabana es troba al terra una pedra de molí. La pedra superior complementària es troba davant de l'ermita. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 93031 | Cabana de la Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-la-maria | Envoltada per molta vegetació. | <p>Aquesta cabana ubicada al mig del bosc no és fàcil de veure-la doncs està envoltada i força coberta per vegetació.<br /> És una cabana aèria aïllada, de planta quadrada. Està construïda amb la tècnica de pedra seca utilitzant pedres molt heterogènies. La llinda plana de l'obertura principal la forma una gruixuda que té forma trapezoidal.<br /> Té quatre finestres, una a cada una de les parets.<br /> A l'interior, sobre la llinda hi ha un armari. També al fons, en l'angle esquerra, hi ha un sortint en forma de pica.<br /> La coberta, feta amb lloses, té forma de falsa cúpula i està recoberta amb molta vegetació.<br /> En una pedra exterior hi ha una inscripció que sembla ser una data.</p> <p>Orientació E.</p> <p>Dimensions aproximades:</p> <p>Exterior: 400 x 400 cm.<br /> Interior: 330 x 330 cm.<br /> Gruix de mur: 70 cm.<br /> Alçada aproximada: 300 cm.<br /> Obertura principal: 160 cm. d'alçada i 90 cm. d'ampla.</p> | 08151-361 | Sector sud-est del terme municipal | <p><span><span><span>A Oristà destaca el passat vitivinícola que queda palès en les tines que es conserven a motes masies i cases, i en les barraques que servien per guardar les eines o aixoplugar als jornalers. Trobem una tipologia més grossa que s’anomenen cabanes, i que s’havien utilitzat pels pastors i jornalers que vivien a la zona quan es llogaven per fer feines.</span></span></span></p> | 41.9285500,2.0911300 | 424645 | 4642243 | 08151 | Oristà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93031-img4341.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93031-img4342.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 93032 | Cabana gebrada (La Torre) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-gebrada-la-torre | Queda només el perímetre de la base de la cabana. | <p>Cabana de tipus aèria aïllada, de planta circular. Conserva el perímetre baix del mur. Construïda amb la tècnica de pedra seca s'han utilitzat pedres de diferents mides. Actualment envaeix la vegetació baixa tant el que correspondria a la part de dins, com a tota la part perimetral.</p> <p>Orientació NW.</p> <p>Dimensions aproximades:</p> <p>Diàmetre exterior: 400 cm.<br /> Diàmetre interior: 240 cm.<br /> 90 cm. d'alçada de mur per la part frontal i 150 cm. de mur en la part posterior.<br /> Gruix de mur: 80 cm.</p> | 08151-362 | Sector Nord del terme municipal | <p><span><span><span>A Oristà destaca el passat vitivinícola que queda palès en les tines que es conserven a motes masies i cases, i en les barraques que servien per guardar les eines o aixoplugar als jornalers. Trobem una tipologia més grossa que s’anomenen cabanes, i que s’havien utilitzat pels pastors i jornalers que vivien a la zona quan es llogaven per fer feines.</span></span></span></p> | 41.9631600,2.0595400 | 422068 | 4646114 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93032-1160013.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93032-img0317.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 93033 | Barraca Nova Obertes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-nova-obertes | No conserva la coberta. El 11/1/2025 s'ha desbrossat l'entorn, s'han tret les bigues de fusta i les pedres de la coberta i s'han classificat per fer una futura reconstrucció. | <p>Cabana aèria aïllada de planta rectangular construïda amb la tècnica de pedra seca i utilitzant pedres de grandàries mitjanes i petites. <br /> L'obertura principal està desplaçada al costat esquerra del mur frontal, no centrada com és habitual.<br /> La coberta està feta amb bigues de fusta i lloses de pedra. Actualment en queda només alguna biga. A la part de coberta que queda s'hi estén una capa de terra i vegetació. Conserva un pilar central per apuntalar el sostre que és de fusta (biga vertical). </p> <p>Orientació S.</p> <p>Dimensions aproximades:</p> <p>Diàmetre interior: 200 x 270 cm.<br /> Alçada aproximada: 110 cm.<br /> Gruix de mur: 52 /55 cm.<br /> Obertura principal 110 x 75 cm.</p> | 08151-363 | Sector Sud del terme municipal, es troba en mig d'un camp. | <p><span><span><span>A Oristà destaca el passat vitivinícola que queda palès en les tines que es conserven a motes masies i cases, i en les barraques que servien per guardar les eines o aixoplugar als jornalers. Trobem una tipologia més grossa que s’anomenen cabanes, i que s’havien utilitzat pels pastors i jornalers que vivien a la zona quan es llogaven per fer feines.</span></span></span></p> | 41.9054600,2.0506800 | 421263 | 4639715 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93033-img0493.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93033-img0497.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93033-img7609.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-23 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 93034 | Cabana Tarradellas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-tarradellas | Només hi ha les restes de la base dels murs. | <p>Es una cabana àeria adossada al marge, de planta rectangular. L'obertura principal es troba desplaçada a l'esquerra. Construïda amb la tècnica de pedra seca de totes mides; les que queden molt ben posades.</p> <p>Orientació E.</p> <p>Dimensions aproximades:</p> <p>Exterior: 300 x 410 cm. <br /> Interior: 200 x 310 cm. <br /> Gruix dels murs 50 cm. <br /> Ample obertura principal: 130 cm.</p> <p> </p> | 08151-364 | Sector Sud Est del terme Municipal | <p><span><span><span>A Oristà destaca el passat vitivinícola que queda palès en les tines que es conserven a motes masies i cases, i en les barraques que servien per guardar les eines o aixoplugar als jornalers. Trobem una tipologia més grossa que s’anomenen cabanes, i que s’havien utilitzat pels pastors i jornalers que vivien a la zona quan es llogaven per fer feines.</span></span></span></p> | 41.9256100,2.0693800 | 422838 | 4641936 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93034-2170053.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93034-img0498.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93034-img2858.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 93035 | Cabana Camí del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-cami-del-pla | La cabana està molt be conservada a l'interior. A l'exterior presenta un petit esfondrament, probablement provocat per la intrusió de la vegetació. | <p>És una cabana aèria aïllada de planta rectangular, construïda amb pedres grans a la part inferior, mentre que a la resta de la construcció son de mides mitjanes, presenta un petit ràfec de pedra. La porta està desplaçada a la dreta. La coberta de falsa cúpula presenta vegetació intrusiva a l'exterior. La llinda està construïda amb una pedra prima de no grans dimensions. Destaca per la seva alçada interior d'aproximadament 285 cm.</p> <p>Orientació O.</p> <p>Dimensions aproximades:</p> <p>Exterior:: 330 x 280 cm.<br /> Interior: 215 x 195 cm. <br /> Gruix dels murs 60 cm.<br /> Obertura principal: 150 x 65 cm.</p> | 08151-365 | Sector Central del terme Municipal | <p><span><span><span>A Oristà destaca el passat vitivinícola que queda palès en les tines que es conserven a motes masies i cases, i en les barraques que servien per guardar les eines o aixoplugar als jornalers. Trobem una tipologia més grossa que s’anomenen cabanes, i que s’havien utilitzat pels pastors i jornalers que vivien a la zona quan es llogaven per fer feines.</span></span></span></p> | 41.9437800,2.0522400 | 421439 | 4643969 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93035-img8375.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93035-img8382.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93035-img8383.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93035-img8394.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93035-img8398.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 93036 | Barraca de vinya de ca la Madrona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-ca-la-madrona | La coberta original ha estat substituïda per una d'uralita. | <p>Barraca aèria adossada al marge, de planta rectangular construïda amb pedres de diferents grandàriess, restes de morter en dues de les parets. Té una finestra orientada al sud, molt gran i ben conservada. La coberta, actualment de Uralita, està suportada per bigues de fusta. S'observa un armari en el mur Oest. La porta està desplaçada a l'esquerra i orientada al N. La llinda plana de la porta està formada per una llosa de pedra i una bigueta de fusta.</p> <p>Orientació N.</p> <p>Dimensions aproximades:</p> <p>Exterior: 300 x 235 cm.<br /> Interior: 241 x 167 cm. <br /> Alçada: 200 cm.<br /> Gruix dels mur: 34 cm.<br /> Obertura principal: 150 x 65 cm.<br /> Finestra: 60 x 47 cm.<br /> Armari: 48 x 45 cm. </p> | 08151-366 | Sector Central del terme Municipal | <p><span><span><span>A Oristà destaca el passat vitivinícola que queda palès en les tines que es conserven a motes masies i cases, i en les barraques que servien per guardar les eines o aixoplugar als jornalers. Trobem una tipologia més grossa que s’anomenen cabanes, i que s’havien utilitzat pels pastors i jornalers que vivien a la zona quan es llogaven per fer feines.</span></span></span></p> | 41.9416600,2.0567300 | 421809 | 4643729 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93036-4121205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93036-img8613.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93036-img8614.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93036-img8616.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93036-img8621.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-23 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/