Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 56443 | Molí de baix de la Quintana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-de-la-quintana | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. | XVIII | L'edifici no conserva la teulada i la vegetació comença a omplir l'interior i l'entorn més proper del molí. | El molí de baix de la Quintana està situat en un punt enclotat a tocar de la riera Gavarresa, al nord-oest de la masia de la Quintana i pocs metres al nord del molí de dalt de la Quintana i del pou de glaç, ambdós descrits en una fitxa individual. Es tracta d'un molí format per un volum principal de planta baixa i dos pisos i la bassa adossada al costat est. El volum principal, de planta rectangular força allargada, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra parcialment arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant bona part de les obertures, especialment les de planta baixa i primer pis. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, és força estreta i només té una obertura per planta. A la planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada i la inscripció 'VIVA IESUS BONAVENTURA PUIGRUBI Y QUINTANA 1743' a la llinda. Al primer pis s'observa una finestra amb llinda i ampit de pedra i brancals de maó i a les golfes una finestra emmarcada amb maó. La façana oest denota dos etapes constructives ja que s'aprecien dos nivells diferents de teulada. A la planta baixa, entre la bardissa i els tres contraforts que hi ha repartits de banda a banda, hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i un portal emmarcat amb pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i un balcó amb llinda de pedra i brancals de maó, i a les golfes tres finestres d'arc rebaixat emmarcades amb maó. A la façana nord s'observa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i un balcó emmarcat amb pedra treballada tapiat. A les golfes hi ha únicament una finestra d'arc rebaixat emmarcada amb maó. La façana est, inaccessible per la vegetació que hi ha crescut, té la bassa adossada. Es tracta d'una bassa de grans dimensions, delimitada amb murs de maçoneria de pedra, que s'omplia aprofitant l'aigua que abans havia passat pel molí de dalt de la Quintana. Actualment, la bassa s'omple en períodes de pluja. | 08151-51 | Sector sud-oest del terme municipal | El molí de la Quintana apareix documentat a mitjans segle XIX, en una relació de cases de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. Tot i així la seva construcció és anterior, del segle XVIII. | 41.9285100,2.0499100 | 421227 | 4642275 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56443-foto-08151-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56443-foto-08151-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56443-foto-08151-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 56444 | La Quintana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-quintana | AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. BOLÓS, Jordi i HURTADO, Víctor (2001). Atles del comtat d'Osona (798-993). Rafael Dalmau editor. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | Masia situada al sud-oest del nucli urbà d'Oristà, a tocar de la riera Gavarresa. És una masia de dimensions molt grans formada per un volum principal amb diverses estructures adossades a l'est i multitud d'estructures i edificis al voltant donant origen a un conjunt complex. El volum principal, de planta baixa, primer i segon pis, i golfes està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb molt morter, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'est, presenta una composició totalment simètrica. A la planta baixa hi ha un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra motllurada al centre, amb dues finestres apaïsades emmarcades amb monòlits de pedra motllurada a cada costat. Al primer pis hi ha tres balcons emmarcats amb pedra bisellada i amb arc de descàrrega de lloses a plec de llibre, essent el balcó central el més gran. Al segon pis es repeteix la composició amb tres balcons emmarcats amb pedra bisellada, tot i que en aquest cas els tres són de la mateixa alçada. A les golfes hi ha únicament una finestra emmarcada amb pedra bisellada al centre. La façana sud presenta, a nivell de planta baixa, dues línies d'obertures, la inferior és de tres obertures apaïsades emmarcades amb monòlits de pedra motllurada i la superior de tres obertures quadrades emmarcades amb monòlits de pedra motllurada. Al primer pis hi ha tres balcons i dues finestres emmarcats amb pedra bisellada, una gran balconada emmarcada amb un arc de mig punt de pedra treballada i, a l'extrem dret, una galeria de dues obertures d'arc de mig punt amb un pilar central bisellat amb motllures al capitell i la base. Al segon pis hi ha a sis balcons emmarcats amb pedra bisellada i dues finestres reformades. La façana est té adossades multitud d'estructures construïdes majoritàriament amb murs de maçoneria de pedra, alguna és més antiga que el volum principal. En la part visible de la façana del volum principal hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada amb una finestra emmarcada amb pedra motllurada just a sobre a nivell de planta baixa. Al primer pis hi ha la continuació de la galeria de la façana sud, en aquest cas amb tres obertures d'arc de mig punt, una tapiada, sustentades amb pilars de pedra bisellada amb motllures a capitell i base. Al segon pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, i una finestra, també emmarcada amb pedra bisellada, a les golfes. La façana nord té adossat a l'esquerra un volum de planta baixa i primer pis. Aquesta part conserva, a nivell de planta baixa, una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i un portal d'arc deprimit convex emmarcat amb pedra motllurada i amb la data de 1780 inscrita junt amb una creu a la llinda. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i una finestra emmarcada amb pedra motllurada, i al lateral, en la façana d'aquest volum encarada a l'est, es conserva una petita finestra amb acabament superior d'arc de mig punt, emmarcada amb un sòl monòlit. Pel que fa a la façana del volum principal, s'hi observa a nivell de planta baixa quatre finestres emmarcades amb monòlits de pedra motllurada, entre els quals sobresurt una estructura de maçoneria de pedra que conserva dos desaigües de pedra, un ràfec motllurat i tres pilars bisellats a l'extrem superior que actualment no sustenten res. Al primer pis hi ha un balcó emmarcat amb pedra bisellada que dóna accés a la terrassa que forma l'estructura adossada, amb una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a cada costat, a més de quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i dues petites obertures circulars. Al segon pis hi ha sis finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals emmarcada amb monòlits, i una petita finestra amb acabament superior d'arc de mig punt emmarcada amb un sòl monòlit, idèntica a la que es conserva en el volum adossat. | 08151-52 | Sector sud-oest del terme municipal | La Quintana apareix per primera vegada com a topònim l'any 942, com a Ipsas Quintanas. La masia apareix documentada el 1357 quan tenia adscrit el mas Permanyer de la parròquia de Sant Genís Sadevesa. L'edificació actual és una reconstrucció de 1770 feta pels germans Moretó. | 41.9277800,2.0514400 | 421353 | 4642193 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56444-foto-08151-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56444-foto-08151-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56444-foto-08151-52-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al voltant de la casa hi ha multitud d'estructures i edificis, entre els que es compten dos molins, un pou de glaç i una capella, tots quatre descrits en una fitxa individual, a més d'un pou de pedra i altres estructures de construcció més recent. | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56445 | El Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-1 | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | El Pla és una masia situada en un altiplà elevat a mig camí entre els nuclis d'Oristà i la Torre d'Oristà. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal i diverses estructures adossades a l'est. El volum principal, de planta baixa, primer pis i golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra arrebossats completament, deixant només a la vista els emmarcaments de pedra treballada d'algunes obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, presenta, a nivell de planta baixa, una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra treballada i un portal d'arc de mig punt emmarcat amb dovelles de petites dimensions. Al primer pis hi ha quatre balcons, dos de reformats, un emmarcat amb pedra bisellada i un al centre, situat just sobre el portal adovellat, emmarcat amb pedra motllurada profusament, amb la llinda decorada amb arc de cortina, sota el qual hi ha el relleu d'un cara rodona i barbuda. A les golfes hi ha tres obertures rodones que coincideixen amb tres dels quatre balcons del primer pis. A la façana nord-est hi ha adossada una estructura de dos nivells on antigament hi havia la premsa i dues tines de vi. A la resta de la façana s'observen tres obertures reformades i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. La façana nord-oest té adossades diverses estructures d'ús agropecuari a la part esquerra, al costat de les quals hi ha una porta que dóna accés a tot el conjunt, emmarcada amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. A la part central hi ha adossat un volum modern amb diverses obertures disposades irregularment entre les que en destaca una d'arc rebaixat. La façana sud-oest mostra, sense cap discontinuïtat visible, el volum principal i el cos adossat al nord-oest junts. Hi ha diverses obertures disposades irregularment, sense que s'apreciï cap element de pedra. En destaca una galeria a l'extrem esquerra formada per dues obertures d'arc de mig punt. Al voltant de l'edifici hi ha diverses estructures amb interès, com la pallissa, formada amb grans pilars de pedra treballada o el pou, bastit completament amb pedra. | 08151-53 | Sector oest del terme municipal | El Pla apareix documentat en el fogatge de 1553 fet per Pere Espinal, del mas Vilasendre, on es reflectien els principals caps de cases, entre els quals es hi ha Antonio Quintana del Pla. L'edificació actual és probablement una construcció del segle XVIII ampliada i reformada posteriorment. | 41.9379400,2.0523700 | 421443 | 4643320 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56445-foto-08151-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56445-foto-08151-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56445-foto-08151-53-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56446 | La Sella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sella | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | La Sella és una masia situada sobre un petit serrat, al sud del nucli urbà de la Torre d'Oristà i a l'oest de la baga de Tornamira, en un punt ben visible des de la carretera BV-4404. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central fruit de diverses ampliacions, i diverses estructures adossades a sud, est i nord. El volum central està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra arrebossats en alguns trams i amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. L'edifici, de planta baixa, primer pis i golfes, està coronat per una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta una ampliació a la dreta que provoca que el mur de càrrega faci un queixal. En el part de l'esquerra, més antiga, hi ha una petita finestra emmarcada amb pedra treballada a mode d'espitllera i un portal emmarcat amb pedra motllurada. Al primer pis s'hi observa una finestra emmarcada amb pedra bisellada i un balcó emmarcat amb pedra motllurada i la inscripció ' AVE MARIA SIN PECADO / CONCEBIDA FRANCESCH SELA', junt amb una creu intercalada i la data parcialment esborrada de 1711 a la llinda. A les golfes hi ha únicament una finestra reformada. En el cos ampliat s'observa una porta emmarcada amb pedra treballada tapiada i una porta d'arc de mig punt adovellada en el queixal, a nivell de primer pis. La façana sud-est presenta una cantonada diferenciada integrada al mur de càrrega denotant una ampliació. A la planta baixa s'hi observen dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i un portal d'arc de mig punt emmarcat amb carreus treballats que dóna accés a una sala coberta amb volta de canó. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra, la de l'esquerra també amb decoració d'arc conopial a la llinda. A les golfes hi ha dues finestres, una emmarcada amb pedra bisellada i actualment tapiada i una altra emmarcada amb pedra treballada. La façana nord-est presenta un pis menys a causa del desnivell i una estructura adossada a la part esquerra, on s'observen dues obertures emmarcades amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera. Al centre de la façana hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada i la data de 1781 inscrita a la llinda. A la dreta hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i a l'esquerra una galeria, actualment tapiada, formada per dues obertures d'arc rebaixat, sustentades amb pilars bisellats amb motllures al capitell i a la base, a més d'un ampit motllurat que ressegueix tota la part inferior. La façana nord-oest està dominada per un cobert a on es conserva l'entrada d'un antic forn de pa. Pròpiament a la façana hi ha únicament una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a nivell de golfes. Al voltant de l'edifici hi ha diverses estructures d'ús agropecuari, actualment en desús, entre les que destaca la pallissa de dos nivells, situada a tocar de la façana nord-oest, o la lliça, tancada a l'extrem sud de l'edifici per una porta de grans dimensions amb brancals bisellats i llinda de fusta, i que dóna accés al pati tancat on es troben la majoria de corts i estables per al bestiar. | 08151-54 | Sector oest del terme municipal | La masia de la Sella surt reflectida en un document del 27 de novembre de 1331 quan el bisbe de Vic, Galceran Sacosta, visità l'església de Sant Andreu d'Oristà i, com era costum, interrogà uns quants parroquians sobre la manera com el rector celebrava els oficis. Els parroquians interrogats foren Pere de la Garriga, Nicolau de Castanyet, Pere de Vilaroger Sobirà i Bernat de la Sella. Torna a aparèixer en el fogatge de 1553 en una relació de caps de casa on hi ha Joan Cella. L'edificació actual data, probablement del segle XVIII, amb reformes i ampliacions posteriors. | 41.9463900,2.0497000 | 421232 | 4644261 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56446-foto-08151-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56446-foto-08151-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56446-foto-08151-54-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56447 | Terricabras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terricabras | ROCAFIGUERA, Francesc de (1987). 'El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet'. Ausa, volum 12, núm. 118-119. 1987. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | Terricabras és una masia situada en un punt elevat sobre la vall del torrent de la font Canaleta, a l'est de Vilaroger. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central amb multitud d'ampliacions i cossos adossats originant un conjunt complex. El volum central, de planta baixa, primer pis i golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra arrebossats en dues de les quatre façanes, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant la majoria d'obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest, forma un queixal ja que té un cos adossat amb teulada de doble vessant que sobresurt de la part dreta. En la façana s'observa un portal d'arc de mig punt adovellat i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a la planta baixa. Al primer pis hi ha dues finestres, una de les quals amb ampit motllurat i la data de 1665 junt amb una creu a la llinda. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i ampit de pedra. De la part on fa el queixal, encarada al nord, en destaca una finestra emmarcada amb pedra bisellada. La façana sud presenta diverses estructures adossades. Adossades al sud i sud-oest hi ha estructures d'ús agropecuari, construïdes amb murs de maçoneria de pedra, i al sud-est hi ha adossat un cos modern dedicat a l'habitatge. A la resta de la façana s'observen diverses finestres entre les que en destaca una emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra. La façana est no està arrebossada i presenta una cantonada diferenciada integrada al mur denotant una ampliació. A la planta baixa hi ha una porta emmarcada amb maó i dues finestres reformades, al primer pis quatre obertures emmarcades amb pedra bisellada, tres finestres i un balcó, i a les golfes tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. La façana nord, també sense arrebossar, té un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia. S'hi observen tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, una al primer pis i dues a les golfes. Davant d'aquesta façana hi ha l'era enrajolada, amb una rampa empedrada a un extrem que permet l'accés cap a la masia, i més enllà diverses estructures entre les que es troba la masoveria, de planta baixa i primer pis, amb la façana principal, on hi ha un rellotge de sol, encarada al sud, i amb les obertures emmarcades amb obra i fusta. | 08151-55 | Sector est del terme municipal | Terricabras es troba documentada entre finals del segle XIV i principis del XV en el capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany en el que hi ha Bernat de Terricabras formant part de la batllia d'Olost. L'edificació actual és probablement una construcció del segle XVII ampliada i reformada posteriorment. | 41.9481600,2.1123400 | 426426 | 4644402 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56447-foto-08151-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56447-foto-08151-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56447-foto-08151-55-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56448 | Bobons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobons | XVIII | Bobons és una masia situada en un punt elevat al sud de Terricabras, en la carena a mig camí entre la vall del torrent de la font Canaleta i la vall on s'origina la riera de Sagalés, en un coll delimitat al sud-oest pel serrat dels Ous. Es tracta d'una masia de grans dimensions, formada per un volum central fruit de diverses ampliacions i diverses estructures adossades a l'oest que s'han reformat com a habitatge. El volum central, de planta baixa i primer pis, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, amb carreus treballats delimitant les cantonades, alguna de els quals ha quedat integrada al mur i emmarcant la majoria d'obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, fa un petit queixal al centre a causa d'una de les ampliacions del volum principal. A la planta baixa hi ha l'accés principal, al que s'accedeix a través d'una rampa empedrada. Es tracta d ‘un portal amb els brancals reformats amb maó i amb la llinda cimentada on hi ha la inscripció moderna '1707 -1981', que amb tota probabilitat es refereix a l'any d'edificació i al de l'última reforma important. També a la planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb maó i un portal emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. Al primer pis hi ha, d'esquerra a dreta, una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de maó, un forat tipus capelleta d'arc de mig punt emmarcat amb pedra treballada i dues finestres emmarcades amb pedra treballada, una de les quals amb ampit motllurat. L'extrem esquerre de la façana, ocupat per antigues estructures reformades com a habitatge presenta un portal d'arc rebaixat i una finestra emmarcats amb maó a la planta baixa i una finestra d'arc de mig punt emmarcada amb maó al primer pis. La façana est té un pis menys a causa del desnivell i només s'hi observen dues obertures a nivell de primer pis, una porta i una finestra reformades. La façana nord presenta a nivell de planta baixa tres petites finestres emmarcades amb pedra treballada. Al primer pis hi ha quatre finestres, una emmarcada amb monòlits de pedra treballada, dues emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat i una reformada. A la part dreta, que correspon amb les estructures agropecuàries adaptades com a habitatge s'hi observa una porta tapiada emmarcada amb maó. La façana oest està completament dominada per les estructures reformades. S'hi observen tres finestres emmarcades amb maó i tres de reformades. Davant la façana principal hi ha una lliça delimitada amb murs de maçoneria de pedra que té el seu accés principal orientat a l'est. | 08151-56 | Sector est del terme municipal | Tal com indica la llinda de la porta principal de la masia, aquesta fou construïda a principis de segle XVIII, i ampliada i reformada posteriorment. | 41.9412200,2.1125800 | 426438 | 4643631 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56448-foto-08151-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56448-foto-08151-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56448-foto-08151-56-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La masia també és coneguda com l'Horta de Bobons.La tercera imatge s'ha extret del fons fotogràfic municipal d'Oristà. | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56449 | Ca l'Afrau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lafrau | XVIII | Ca l'Afrau és una masia situada en un punt elevat a l'extrem est del terme municipal, al sud-oest de Sant Salvador i a l'est de la seva casa pairal, Terricabras, a mig camí entre la vall del torrent de la font Canaleta i la vall on s'origina la riera de Sagalés. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central fruit de diverses ampliacions i diverses estructures adossades a oest i sud. El volum central, de planta baixa i primer pis, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra parcialment arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant la majoria d'obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, fa un queixal a causa d'una de les ampliacions del volum principal. A la part dreta, on el volum principal és més ample, hi ha una estructura adossada amb teulada d'una vessant que ocupa el nivell de planta baixa. Al primer pis s'hi observen dues finestres reformades. A la part esquerra també hi ha una estructura adossada amb teulada d'una vessant ocupant el nivell de planta baixa, tot i que en aquest cas es tracta d'un porxo, sustentat amb un pilar de maçoneria de pedra. Dins del porxo, a la façana del volum principal hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Sobre el porxo, a nivell de primer pis, hi ha una galeria reformada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La façana est té una cantonada diferenciada integrada al mur que indica una de les ampliacions de l'edifici. En aquesta façana hi ha una única obertura, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i ampit de pedra. La façana nord té una estructura quadrada amb una accés lateral que sobresurt al centre. A l'esquerra hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa i una reformada al primer pis. A la dreta no hi ha cap obertura. La façana oest està dominada per una estructura adossada amb teulada d'una vessant. Sobre aquesta estructura, a nivell de primer pis, hi ha una eixida. | 08151-57 | Sector est del terme municipal | Tot i no trobar documentació de la masia, es pot considerar, per tipologia constructiva, que va ser construïda el segle XVIII, i ampliada i reformada posteriorment. | 41.9476700,2.1226400 | 427279 | 4644338 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56449-foto-08151-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56449-foto-08151-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56449-foto-08151-57-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 56450 | Vilaroger | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilaroger | AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | Vilaroger és una masia situada en una esplanada elevada sobre la vall del torrent de la font Salada, prop de la carena per on passa la carretera B-433 i l'antic camí ral d'Oristà a Vic. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal amb diverses ampliacions cap a l'oest, la capella de Sant Antoni adossada a l'extrem oest, una masoveria, un xup i diverses estructures agropecuàries al sud i a l'est, donant origen a un conjunt complex. El volum principal és de planta baixa, primer i golfes, amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb morter, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures, amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. A la façana principal, orientada al sud, es denoten clarament les fases constructives. A la part dreta, la més antiga s'hi observa, a nivell de planta baixa, un gran portal adovellat d'arc de mig punt i tres finestres de petites dimensions, dues emmarcades amb pedra treballada i la de l'extrem dret emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, un balcó emmarcat amb pedra bisellada i un rellotge de sol molt erosionat. A les golfes s'hi observen quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. A l'esquerra del volum principal hi ha dos cossos adossats modernament que uneixen la masia antiga, a l'extrem est amb la capella de Sant Antoni, a l'extrem oest. La façana est presenta un cobert adossat a la dreta, amb un pilar central de pedra treballada i la data de 1733 inscrita en un carreu. A la resta de la façana s'observa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a la planta baixa i tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, dues de les quals tapiades, tant al primer pis com a les golfes. La façana nord presenta, a nivell de planta baixa, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, al primer pis tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals tapiada, i dues finestres reformades i a les golfes, tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, dues de les quals tapiades. La façana oest està dominada per la capella de Sant Antoni, descrita en una fitxa individual i les estructures adossades modernament. Sobre aquestes, a nivell de primer pis, hi ha un balcó emmarcat amb pedra bisellada i a les golfes tres finestres, dues emmarcades amb pedra bisellada i l'altra reformada. Davant la façana sud i est de la masia hi ha un pati delimitat per diverses estructures d'ús agropecuari, construïdes majoritàriament amb murs de maçoneria de pedra. Entre aquestes estructures hi destaquen la masoveria i el xup, descrits en una fitxa individual i el portal que dóna accés al conjunt des del nord-est. Es tracta d'un portal d'arc deprimit convex emmarcat amb pedra treballada que rep el nom de portal d'Olost. | 08151-58 | Sector est del terme municipal | La masia de Vilaroger surt reflectida en un document del 27 de novembre de 1331 quan el bisbe de Vic, Galceran Sacosta, visità l'església de Sant Andreu d'Oristà i, com era costum, interrogà uns quants parroquians sobre la manera com el rector celebrava els oficis. Els parroquians interrogats foren Pere de la Garriga, Nicolau de Castanyet, Pere de Vilaroger Sobirà i Bernat de la Sella. Torna a aparèixer en el fogatge de 1553 en una relació de caps de casa on hi ha Bernat de Vilaroger. L'edificació actual data, probablement dels segles XVI o XVII, amb reformes i ampliacions posteriors. Tot i així, a la masia es conserva un fons de pergamins des del segle XIII. | 41.9483100,2.0931000 | 424832 | 4644435 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56450-foto-08151-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56450-foto-08151-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56450-foto-08151-58-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56451 | El Solerot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-solerot | XVIII | El Solerot es troba situada a l'extrem est del terme municipal d'Oristà, al sud de Sant Salvador de Serradellops, a tocar del terme municipal de Muntanyola. Es tracta d'una masia de planta rectangular formada per planta baixa i un pis amb teulada de doble vessant i aigües a les façanes principal i posterior. Els murs de càrrega estan construïts amb maçoneria de pedra irregular amb morter i presenta alguna cantonada diferenciada integrada fruit de les ampliacions al llarg del temps. A la part oest hi ha un cos adossat de moderna construcció. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra amb l'anagrama IHS picat modernament. Antigament el coronament era amb una llinda de fusta. Flanquegen el portal tres finestres, dues a la dreta i una a l'esquerra emmarcades amb pedra treballada. Al primer pis s'hi obren quatre finestres: la de sobre el portal està emmarcada amb ampit, brancals i llinda de pedra treballada; dues estan emmarcades amb maó i llinda de fusta i una altra, a l'extrem esquerra, és de nova construcció. A la façana est domina un cobert d'obra adossat que sobresurt perpendicularment. A la façana s'hi obren dues finestres: una emmarcada amb pedra a la planta baixa i una amb brancals de maó i llinda de fusta al primer pis. Davant la façana nord hi ha diverses estructures agropecuàries adossades: corts, coberts, etc. A la façana s'hi obren tres finestres al primer pis i la façana oest, que forma un queixal, hi ha dues finestres. | 08151-59 | Sector est del terme municipal | Tot i no trobar documentació de la masia, es pot considerar, per tipologia constructiva, que va ser construïda el segle XVIII, i ampliada i reformada posteriorment. | 41.9427200,2.1280700 | 427724 | 4643784 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56451-foto-08151-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56451-foto-08151-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56451-foto-08151-59-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret del fons fotogràfic municipal d'Oristà. | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56452 | Cal Miquelet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miquelet-0 | Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | Cal Miquelet o el Miquelet és una masia situada a la vall de la riera Gavarresa, al sud-est de la masia Rocaguinarda i a l'oest de la masia Mallorca, situada en un punt elevat a l'altre banda de la riera. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal i diverses estructures als laterals. El volum principal, de planta baixa, primer pis i golfes està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra petita, amb carreus treballats emmarcant les obertures i delimitant les cantonades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur denotant una ampliació. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est presenta a nivell de planta baixa, dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i un portal al centre, emmarcat amb pedra motllurada i la inscripció MIQUEL 1691 AVLIVA junt amb l'anagrama d'Ave Maria i una representació del Mont del Calvari a la llinda. Al primer pis hi ha tres obertures emmarcades amb pedra bisellada: dues finestres i un balcó amb la data de 1782 inscrita a la llinda. A les golfes hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada, essent les dos centrals reformades. La façana sud-oest té adossada una antiga estructura d'ús agropecuari que s'ha habilitat com a part de l'habitatge que ocupa tot el nivell de planta baixa. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra motllurada i a les golfes una emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La façana nord-oest, parcialment coberta d'heura, presenta sis finestres disposades irregularment, tres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i tres de reformades. A la façana nord-est hi ha un cobert adossat que ocupa el nivell de planta baixa. A la resta de la façana s'observa una única obertura, emmarcada amb pedra bisellada, que conserva una creu a la llinda que formava part d'una inscripció, actualment esborrada. A pocs metres de l'edifici es conserva un pou de pedra, situat en un punt força humit envoltat de bosc i més enllà, ja a tocar de la riera Gavarresa, hi romanen les restes del molí del Miquelet, descrit en una fitxa individual. | 08151-60 | Sector sud-oest del terme municipal | Tal com indica la llinda del portal principal, cal Miquelet va ser construïda a finals del segle XVII, amb reformes i ampliacions posteriors. Probablement agafà el nom del propietari que la va fer edificar, Miquel Auliva. | 41.9176000,2.0461800 | 420905 | 4641067 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56452-foto-08151-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56452-foto-08151-60-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56453 | El Crespí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-crespi | GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | El Crespí es troba situada al sud-oest de la masia de Rocaguinarda i al nord-est de la Traveria (de Sant Feliu Sasserra), propera al mas Miquelet a l'oest de la riera Gavarresa. Es tracta d'una masia de planta rectangular formada per planta baixa, un pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra i morter i consta d'un volum principal i una ampliació d'un cos al sud-est. La façana principal, orientada al sud-oest, està centrada per un portal d'arc de mig punt adovellat. Flanquegen el portal dues finestres, la de l'esquerra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra treballada, actualment tapiada. A l'extrem dret s'hi obre un portal d'arc de mig punt amb coronament de maó pla. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada, la central que es troba sobre el portal, reconvertida en balcó. A l'extrem esquerre s'hi obre una finestra de nova construcció i a l'extrem dret una finestra emmarcada amb maó. A les golfes s'hi obren tres finestres de menors dimensions emmarcades amb ampit i monòlits de pedra. A l'extrem dret hi ha una finestra emmarcada amb maó. Davant la façana principal hi ha una antiga pallissa reconvertida en habitatge. La façana sud-est presenta una cantonada diferenciada integrada al mur fruit d'una ampliació. A la planta baixa hi ha dues finestres emmarcades amb pedra. Al primer pis s'hi obre una finestra central reconvertida en finestra balconera, emmarcada amb pedra bisellada. La flanquegen dues obertures de nova construcció, la de l'esquerra coronada amb arc rebaixat. A les golfes hi ha dues obertures, la de la dreta amb ampit, brancals i llinda de pedra i la de l'esquerra coronada amb arc rebaixat. Davant d'aquesta façana hi ha les restes d'antigues estructures agropecuàries construïdes amb pedra com el femer. La façana nord-est està formada pels nivells de primer pis i golfes a causa del desnivell del terreny. A nivell de primer pis hi ha un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada i un obertura emmarcada amb maó a l'esquerra. A les golfes s'hi obren dues finestres emmarcades amb ampit, brancals i llinda de pedra, la de la dreta bisellada i la de l'esquerra treballada. A la part dreta de la façana hi ha dues tines de vi que sobresurten perpendicularment de la façana cobertes amb teulada d'una vessant. Una de les tines té la paret exterior arrodonida i l'altra en forma rectangular. La façana nord-oest hi ha una estructura d'obra de moderna construcció adossada a la planta baixa que correspon al garatge. A la resta de la façana s'hi obren dues finestres: una al primer pis emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada, i una finestra a les golfes, de menors dimensions emmarcada amb ampit i monòlits de pedra treballada. Uns metres davant la façana, a l'altre costat del camí hi ha un pou circular de pedra. | 08151-61 | Sector sud-oest del terme municipal | El Crespí es troba documentat des del segle XIV en documents conservats a la masia. També apareix documentat en el fogatge de 1553 fet per Pere Espinal, del mas Vilasendre, on es reflectien els principals caps de cases, entre els quals es hi ha Pere Crespí. L'edificació actual és una construcció del segle XVII ampliada i reformada posteriorment. | 41.9147600,2.0422200 | 420573 | 4640756 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56453-foto-08151-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56453-foto-08151-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56453-foto-08151-61-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'interior de la masia hi ha una capella-oratori dedicada al Cor de Maria. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56454 | La Gallinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-gallinera | ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | La Gallinera es troba situada al sud-est de la masia de Serrajòrdia i al nord-oest de Rocaguinarda prop de la pista forestal que uneix Sant Feliu Sasserra amb les masies de Rocaguinarda, el Crespí o el Miquelet. Es tracta d'una masia de planta rectangular formada per planta baixa, un pis i golfes amb teulada de doble vessant i aigües a la façana principal i posterior. Els murs de càrrega estan construïts amb maçoneria de pedra irregular amb calç parcialment arrebossats i presenta diverses ampliacions i reformes algunes d'elles fetes amb obra. La façana principal, orientada a sud, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat que ha quedat parcialment tapat per el balcó que hi ha a sobre. La inscripció a la clau de l'arc del portal sembla dir: ??GALES 1753. A la dreta del portal hi ha un accés amb llinda de fusta i a la dreta s'obre una petita finestra i hi ha un cos adossat de teulada d'una sola vessant que sobresurt perpendicularment i enllaça amb diverses estructures agropecuàries construïdes amb pedra i obra. Al primer pis hi ha un balcó central que tapa part del portal adovellat. Flanquegen el balcó una finestra balconera emmarcada amb obra i una finestra emmarcada amb ampit, brancals i llinda de pedra bisellada. A les golfes hi ha dues petites finestres amb ampit i emmarcades amb monòlits de pedra. La façana est està dominada per un cos de nova construcció construït sobre unes antigues estructures de pedra. A la façana nord hi ha un cos adossat de teulada d'una vessant que sobresurt perpendicularment, una eixida amb un pou de pedra i dues finestres, la de la dreta emmarcada amb ampit, brancals i llinda de pedra bisellada. La façana oest presenta tres petites obertures i dues finestres de majors dimensions: una al primer pis emmarcada amb pedra bisellada i una a nivell de golfes emmarcada amb pedra treballada. Davant la casa hi ha una agrupació d'alzines de grans dimensions, un hort tancat i diverses feixes. | 08151-62 | Sector sud-oest del terme municipal | La Gallinera es troba documentada en la relació de masies de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà feta a mitjans del segle XIX. Tot i així l'edificació actual és anterior, probablement del segle XVIII. | 41.9243200,2.0363300 | 420096 | 4641823 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56454-foto-08151-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56454-foto-08151-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56454-foto-08151-62-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya la inscripció del portal és: 1733 PSMROSUL. No s'ha pogut llegir degut a que es troba parcialment tapat per la brutícia dels ocells. | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56455 | Serrajòrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrajordia | Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | Algunes de les estructures que envolten l'edifici es troben en mal estat. | Serrajòrdia és una masia situada en una esplanada elevada amb grans alzines al sud-est del nucli urbà de Sant Feliu Sasserra. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central fruit de diverses ampliacions, i diverses estructures adossades al sud. El volum central està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra parcialment arrebossats amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. L'edifici, de planta baixa, primer pis i golfes, està coronat per una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest, presenta a nivell de planta baixa, un portal d'arc de mig punt adovellat i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i dos balcons emmarcats amb pedra motllurada, un dels quals era originalment una finestra, entre els que hi ha un rellotge de sol mal conservat. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La façana nord conserva part d'una premsa de vi integrada al mur a nivell de planta baixa. Concretament conserva el travesser de fusta i els grans blocs de pedra amb encaixos als laterals. A la resta de la façana hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a nivell de primer pis, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i la data de 1864 a la llinda, a les golfes. La façana est té adossat a la part dreta un cos de planta quadrada dins el qual es conserva una tina de vi. S'observen dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a les golfes. La façana sud de l'edifici té un pati tancat just davant, delimitat per diverses estructures d'ús agropecuari, la majoria de les quals construïdes amb murs de maçoneria de pedra i reformades amb obra modernament. A la façana s'observen quatre finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, dues a la planta baixa, una al primer pis i una a les golfes, i una gran eixida a nivell de primer pis, situada en un cos adossat modernament. Al voltant de l'edifici hi ha diverses estructures construïdes majoritàriament amb murs de maçoneria de pedra, com els dos xups, descrits en una fitxa individual. | 08151-63 | Sector oest del terme municipal | Serrajòrdia podria tenir uns orígens medievals ja que una de les batllies documentades en el capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany, datat entre finals del segle XIV i principis del XV, s'anomena batllia del mas Serra de Sant Feliu. Tot i així l'edificació actual data probablement del segle XVII, amb reformes i ampliacions posteriors. | 41.9330000,2.0306200 | 419634 | 4642792 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56455-foto-08151-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56455-foto-08151-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56455-foto-08151-63-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56456 | Llobertera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llobertera | Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | Llobertera és una masia situada en un punt elevat sobre la vall del riu Bassí, a l'est del Castellot i al sud-est del nucli urbà de Sant Feliu Sasserra. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central fruit de diverses ampliacions i un volum reformat adossat al nord. El volum central, de planta baixa, primer pis i golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb morter, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, presenta un contrafort adossat a la part dreta i una cantonada diferenciada integrada al mur. S'hi observa un portal emmarcat amb pedra bisellada repicada i una finestra emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada repicada i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb la data de 1747 i una creu inscrites a la llinda. A les golfes hi ha una obertura reformada d'arc rebaixat i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. La façana est té dos contraforts adossats, un a l'extrem esquerre i un altra de menors dimensions a la dreta. A la planta baixa s'observen dos petites obertures entre carreus i una finestra reformada emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra amb pedra bisellada i la data de 1748 junt amb una creu a la llinda. A les golfes hi ha únicament una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A la dreta d'aquesta façana hi ha adossat un cos de dos nivells, amb dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, i al seu costat una gran estructura, també de dos nivells. D'aquesta estructura, dedicada originalment a usos agropecuaris, en destaca un gran portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada i amb guarda-rodes a l'extrem inferior. La façana nord té un pis menys a causa del desnivell, de manera que s'accedeix directament al primer pis i en el cas de l'estructura, que queda a mà esquerra, al nivell superior. En la façana s'observa una porta emmarcada amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb pedra treballada, ambdues reformades, al primer pis, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a les golfes. La façana oest té adossat un contrafort a la part esquerra. A la planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, al primer pis tres finestres, dues de reformades emmarcades amb pedra treballada i una emmarcada amb pedra bisellada, i a les golfes dues finestres, una reformada emmarcada amb pedra treballada i una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. | 08151-64 | Sector oest del terme municipal | Llobertera va ser construïda a mitjans del segle XVIII, tal com ho indiquen dues llindes de l'edifici, datades els anys 1747 i 1748. | 41.9374600,2.0299300 | 419582 | 4643288 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56456-foto-08151-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56456-foto-08151-64-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret del fons fotogràfic municipal d'Oristà. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56457 | La Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riba-1 | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. | XVII-XVIII | La Riba és una masia situada a l'est del nucli urbà de Sant Feliu Sasserra, en una vessant orientada a l'est sobre el riu Bassí. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central fruit de diverses ampliacions, i diverses estructures al voltant, bona part de les quals tanquen una petita lliça davant la façana principal. El volum central està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, reformats i arrebossats en la part superior, amb carreus treballats delimitant les cantonades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur de càrrega, i emmarcant les obertures. L'edifici, de planta baixa, primer pis i golfes, està coronat per una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, delimita junt amb diverses estructures d'ús agropecuari, una lliça al davant. En la façana s'observa, a nivell de planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada, tres finestres emmarcades amb pedra treballada i un portal d'arc de mig punt emmarcat amb dovelles bisellades. Al primer pis hi ha quatre finestres, tres de les quals amb inscripció. D'esquerra a dreta hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i una inscripció a la llinda. A la primer apareix la data de 1784, amb l'anagrama d'Ave Maria i una creu intercalats, en el segon es repeteix exactament el mateix motiu, tot i que en aquest cas l'últim nombre de la data no es conserva, i en la tercera apareix la data de 1726 amb una creu intercalada. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i un balcó de nova obertura. La lliça que hi ha davant la façana, i que queda tancada al sud i a l'est per estructures amb murs de maçoneria de pedra, té el seu accés principal orientat a l'oest. Aquest accés està format per un portal d'arc de mig punt adovellat protegit per una petita barbacana. En la clau de l'arc d'aquest portal hi ha la inscripció: 'IHS 1632 MICHEL RIBA'. La façana oest, on s'ha situat modernament l'accés principal, ha estat molt reformada i només conserva una finestra emmarcada amb pedra treballada. La façana nord té la part central arrebossada a nivell de primer pis i golfes i dos cossos adossats, un a la dreta i l'altre a l'esquerra, aquest últim de planta arrodonida. A la planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, al primer pis una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals dóna accés sobre el cos arrodonit, que probablement és la cisterna. A les golfes hi ha únicament una finestra emmarcada amb pedra bisellada. La façana est, orientada al desnivell que hi ha sobre el riu Bassí, té adossades al davant diverses estructures modernes d'usos agropecuaris. En la part visible de la façana s'observen diverses obertures completament reformades. | 08151-65 | Sector oest del terme municipal | La Riba apareix documentada en el fogatge de 1553 fet per Pere Espinal, del mas Vilasendre, on es reflectien els principals caps de cases, entre els quals es hi ha Valentí Riba. L'edificació actual és una construcció del segle XVII ampliada i reformada posteriorment. | 41.9411900,2.0372400 | 420193 | 4643695 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56457-foto-08151-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56457-foto-08151-65-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56458 | Puigferrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigferrat | XVIII | Puig Ferrat és una masia situada a l'est del nucli urbà de Sant Feliu Sasserra, a tocar de l'anomenat raval de Sant Feliu. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum central ampliat modernament. El volum principal, de planta baixa, primer pis i golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, mostra dos parts ben diferenciades, la primitiva a la dreta i l'ampliació moderna a l'esquerra, que sobresurt del volum principal formant una terrassa. A la part primitiva de la façana s'hi observa una finestra i un portal emmarcats amb pedra bisellada a nivell de planta baixa, el portal amb la inscripció 'PUIG FARRAT 1757' junt amb una creu a la llinda. Al primer pis hi ha únicament una finestra emmarcada amb pedra bisellada. A la façana est hi ha adossat un petit contrafort a la part esquerra, A la resta de la façana hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i una de reformada al primer pis, i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a les golfes. La façana nord, situada a tocar d'un camp, té dues obertures a nivell de primer pis, una emmarcada amb pedra bisellada i l'altra amb maó, i cinc obertures repartides entre la planta baixa i les golfes, totes reformades. La façana oest, que es correspon amb la part on es va anar ampliant l'edifici, està bastida barrejant la pedra i l'obra i compta amb diverses obertures disposades irregularment, totes reformades. | 08151-66 | Sector oest del terme municipal | Puig Ferrat va ser construïda a mitjans del segle XVIII, tal com ho indica la llinda del portal principal, datada l'any 1757. | 41.9454100,2.0306700 | 419653 | 4644170 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56458-foto-08151-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56458-foto-08151-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56458-foto-08151-66-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El cognom Puigferrat es va mantenir a la masia fins a mitjans de segle XX quan la van comprar els avantpassats dels actuals propietaris. | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56459 | El Pèlags | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pelags | XIX | L'edifici s'ha anat ampliant modernament tapant, en part, el volum original de l'edifici. | El Pèlags es troba situada al nord-est del Raval de Sant Feliu i al sud de la Farigola. Es tracta d'una casa de planta rectangular format per un volum amb diversos cossos adossats i un esglaonat d'ampliacions a la banda nord, fruit de les modificacions al llarg dels anys. Consta de plana baixa, un pis i golfes sota teulada. El cos original, construït amb murs de maçoneria de pedra irregular parcialment arrebossats sembla ser el central, el qual es troba flanquejat per ampliacions a cada costat parcialment bastits amb obra. El cos de la dreta presenta un nivell més alt que la resta construït amb obra. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada amb unes marques a la llinda, parcialment erosionades: T + I. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb ampit, brancals i llinda de pedra bisellada, i a les golfes una finestra de menors dimensions amb ampit i emmarcada amb monòlits de pedra motllurada. La resta de les obertures de la façana són modernes o reformades. A nivell de planta baixa hi ha un cobert sustentat amb pilars de fusta. La façana nord presenta dues finestres a la planta baixa emmarcades amb monòlits de pedra treballada, la de l'esquerra amb ampit de pedra. Una finestra al primer pis emmarcada amb pedra bisellada i una finestra a les golfes emmarcada amb monòlits de pedra treballada. | 08151-67 | Sector oest del terme municipal | Tot i no estar documentada, el Pèlags és probablement una construcció del segle XIX, amb reformes i ampliacions al llarg del segle XX. | 41.9483800,2.0350600 | 420021 | 4644495 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56459-foto-08151-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56459-foto-08151-67-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret del fons fotogràfic municipal d'Oristà. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56460 | Les Comasòlives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-comasolives | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | Les Comasòlives és una masia situada al sud-oest del nucli urbà de Sant Feliu Sasserra, en un enclavament que té el municipi d'Oristà dins la comarca del Bages, tot i que relativament a prop de les masies Pla Moixons i cal Martí, situades a l'extrem oest del terme municipal d'Oristà. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal fruit de diverses ampliacions i diversos cossos adossats. El volum principal, de planta baixa, primer pis i golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades, algunes de les quals han quedat integrades al mur, i emmarcant la majoria d'obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta fins a quatre cossos delimitats per cantonades diferenciades. Al de l'extrem dret hi ha un portal emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta i diverses obertures petites a la planta baixa, dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada al primer pis i una eixida emmarcada amb pedra treballada i pilar central també de pedra treballada a les golfes. El cos central dret presenta un portal d'arc de mig punt adovellat a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i decoració d'arc de cortina a la llinda al primer pis i una finestra emmarcada amb maó a les golfes. El cos central esquerre presenta una finestra per planta destacant la de la planta baixa, de forma apaïsada i emmarcada amb monòlits de pedra treballada i la del primer pis, emmarcada amb pedra bisellada. Finalment al cos de l'extrem esquerra hi ha una porta emmarcada amb maó i pedra a la planta baixa, un galeria de dues obertures d'arc rebaixat emmarcades amb maó al primer pis i una eixida reformada a les golfes. A la façana oest també hi ha una cantonada diferenciada integrada al mur que delimita dues parts. A la dreta hi ha, a nivell de planta baixa, una porta emmarcada amb maó i una finestra petita emmarcada amb monòlits de pedra treballada; al primer pis i a les golfes hi ha diverses obertures disposades irregularment, totes emmarcades amb maó. A la part esquerra hi ha una porta emmarcada amb maó i una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra treballada; al primer pis una finestra emmarcada amb pedra bisellada convertida en balcó i una finestra de nova obertura i a les golfes una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. La façana nord té un cos adossat modernament al centre que forma un porxo a nivell de primer pis. A la resta de la façana s'observa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, tres obertures al primer pis, una finestra emmarcada amb maó, una altra emmarcada amb pedra bisellada i una porta emmarcada amb pedra bisellada que dóna accés al porxo. A les golfes hi ha tres finestres, una emmarcada amb maó i les altres dues amb monòlits de pedra treballada. De la façana est en sobresurten, a nivell de planta baixa, dues estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra i teulada d'una vessant. A la resta de la façana s'observen dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a les golfes. Al voltant de la masia es conserva l'era enrajolada i diverses estructures d'ús agropecuari. | 08151-68 | Sector oest del terme municipal | Les Comasòlives apareix documentada en el fogatge de 1553 fet per Pere Espinal, del mas Vilasendre, on es reflectien els principals caps de cases, entre els quals es hi ha Ramonet de les Comes. L'edificació actual és probablement una construcció del segle XVII ampliada i reformada posteriorment. | 41.9381600,2.0125800 | 418145 | 4643382 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56460-foto-08151-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56460-foto-08151-68-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret del fons fotogràfic municipal d'Oristà. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56461 | La Farigola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-farigola-0 | TORRES, Jordi (2003). Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis i llegendes de transhumància. Solc. | XVIII | L'edifici s'ha anat ampliant modernament tapant, en part, el volum original de l'edifici. | La Farigola és una masia situada al nord-est del nucli urbà de Sant Feliu Sasserra, al nord de l'anomenat raval de Sant Feliu, en un punt elevat sobre la vall del riu Bassí. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal ampliat diverses vegades i amb estructures adossades al voltant. El volum principal, de planta baixa, primer pis i golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior en el cos primitiu de l'edifici, i d'una sola vessant en la resta dels cossos adossats. La façana principal, orientada al sud, mostra les diverses ampliacions de l'edifici. En el cos primitiu s'observa un portal emmarcat amb pedra bisellada a la planta baixa, una gran finestra emmarcada amb pedra bisellada i la data de 1701 junt amb diversos anagrames inscrits a la llinda, al primer pis, i una finestra emmarcada amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta a les golfes. En el cos adossat just a la dreta, probablement la primera ampliació de l'edifici, hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada tapiada i dues finestres reformades. Finalment el cos de l'extrem esquerra està construït amb cantonades diferenciades de maó i amb les obertures emmarcades amb maó i el de l'extrem dret, el més modern, està construït amb obra. A la façana oest està dominada per un dels cossos adossats, on s'observa una finestra emmarcada amb maó. Al darrera d'aquest cos, en la façana lateral del volum principal, s'aprecia una finestra emmarcada amb pedra bisellada a nivell de golfes. La façana nord és completament inaccessible ja que l'edifici es troba assentat sobre un desnivell que genera un gran pendent darrera la casa completament cobert de vegetació. Únicament es pot intuir l'existència de diverses estructures adossades. La façana est està dominada pel cos adossat construït amb obra, que forma na gran porxo a nivell de primer pis. En aquest porxo es conserven dues obertures d'un dels cossos antics, concretament hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals s'ha convertit en accés al porxo. | 08151-69 | Sector oest del terme municipal | Tot i no trobar documentació referent a la masia es pot considerar la Farigola, bastida a peus del camí ramader, com una construcció del segle XVIII, ampliada i reformada posteriorment. | 41.9539300,2.0333800 | 419889 | 4645113 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56461-foto-08151-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56461-foto-08151-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56461-foto-08151-69-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56462 | Puigsaulens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigsaulens | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | Puigsaulens es troba situada a l'oest del nucli de la Torre d'Oristà i al nord del carrer Nou, prop del camí de Salelles. Es tracta d'un edifici de planta rectangular allargada format per dos volums adossats, un de planta rectangular constituït per planta baixa i un pis amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior, i l'altre volum, situat a la part nord, de planta quadrangular de planta baixa i primer pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra amb morter arrebossats. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat. A la dreta hi ha una espitllera coronada amb decoració d'arc de mig punt i a l'esquerra del portal s'hi obre una petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra. Al primer pis, sobre el portal, hi ha una finestra central emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada. A la dreta una finestra emmarcada amb pedra i amb decoració d'arc conopial a la llinda. A l'esquerra de la finestra central hi ha una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra amb doble motllura i decoració d'arc conopial. A la part esquerra de la façana hi ha adossat un cos format per cinc arcades emmarcades amb pedra i amb els baixos de volta de canó, on s'hi guardava el bestiar. Dues d'aquestes arcades estan tapiades. El primer pis forma una galeria, on es guardava el gra, i es repeteix la disposició de les cinc arcades, aquestes però d'arc rebaixat i emmarcades amb maó, la de l'extrem dret tapiada i reformada amb una obertura moderna. La façana est presenta dues obertures al volum principal, una finestra d'obertura moderna i un accés a un balcó i a una terrassa emmarcat amb pedra bisellada. Sota la terrassa hi ha ubicada la tina de vi, actualment utilitzada coma dipòsit d'aigua. Al volum quadrat, situat a la dreta, hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis i una finestra tapiada emmarcada amb monòlits de pedra i ampit motllurat i amb la data de 16 + 86 a la llinda. Al volum quadrat, a la façana nord hi ha tres finestres per planta, una a la planta baixa emmarcada amb pedra treballada, una la primer pis emmarcada amb brancals de i llinda de pedra treballada i ampit de pedra i una a les golfes, de menors dimensions, emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A la part oest d'aquest volum hi ha dues finestres tapiades, una emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat i l'altra emmarcada amb monòlits de pedra. Al volum principal allargat, a la façana nord, hi ha cinc finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada a nivell de primer pis i diverses modernes emmarcades amb maó i fusta. També s'hi observa un cos adossat que sobresurt perpendicularment a la planta baixa, de planta quadrada, construït amb maçoneria de pedra i amb un gran portal coronat amb llinda de fusta. La façana oest està dominat per diverses estructures adossades d'ús agropecuari. | 08151-70 | Sector oest del terme municipal | Puigsaulens es troba documentada des de l'1 de maig de 1377, quan pertanyia a la mitra de l'Estany, quan es cita a Berenguer de Podio de Solench en un deute que confessa tenir respecte a Francesc Jardí. Es troba una altra referència l'any 1434, en un capbreu de béns del monestir de Lluçà on apareix Puigsaulens com a mas súbdit a la batllia de Relat, a la que pagava censos. Torna a aparèixer en el fogatge de 1553, en una llista de caps de casa on hi ha Pere Puig Solens. L'edificació actual data probablement dels segles XVII, amb reformes i ampliacions posteriors. | 41.9579700,2.0470900 | 421030 | 4645549 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56462-foto-08151-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56462-foto-08151-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56462-foto-08151-70-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Davant la masia, on actualment hi ha les granges, hi havia hagut una potulera. Era un habitacle molt petit on deixaven fer-hi nit els passavolants i pobres. Aquesta potulera es va tirar a terra i se'n va construir una de més moderna sobre un turó al nord-est de la masia. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56463 | Salelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salelles | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló). TORRES, Jordi (2003). Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis i llegendes de transhumància. Solc. TORRES, Jordi i COROMINAS, Josep (2004). Ruta de transhumància. Santa Creu -La Torre d'Oristà -Santa Creu. Solc, àmbit de recerca i documentació del Lluçanès. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | Salelles es troba situada al nord-oest del nucli de la Torre d'Oristà prop de la masia de Puigsaulens. Es tracta d'una masia formada per un volum central de planta rectangular format per diversos cossos adossats, alguns amb obra, fruit de les ampliacions al llarg dels anys. Està composat per planta baixa, un pis i golfes i amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs estan construïts amb maçoneria de pedra irregular parcialment arrebossats, cosa que deixa entreveure carreus ben treballats disposats en filades a la part baixa dels murs. La façana principal, orientada al sud, queda tancada per un estret corredor delimitat per unes estructures d'ús agropecuari situades al davant, i per una porta de lliça coronada per una llinda de fusta on hi ha la data de 17 + ?6, i una barbacana moderna. La façana està vertebrada per un portal d'arc de mig punt adovellat, en la clau del qual hi ha un escut amb el nom de la casa 'Sala' i possiblement una data que no s'ha pogut identificar. Flanquegen el portal dues finestres. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra motllurada i a les golfes hi ha una dos grups de finestres, disposades en 3 i 2, en forma de galeria. A la dreta de la façana hi ha una antiga eixida amb pilars de pedra reformada amb obra i tancada al primer pis formant una galeria. Presenta dues obertures al primer pis i una arcada a les golfes. A la part baixa presenta una gran arcada tapiada. La façana est presenta diverses estructures agropecuàries que tanquen juntament a la façana sud, la lliça. Al primer pis hi ha una obertura que forma part de la galeria i dues finestres, una emmarcada amb maó i l'altra amb pedra. A les golfes també hi ha una arcada que forma part de la galeria i dues finestres emmarcades amb pedra. La façana nord presenta dues petites finestres a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra treballada al primer pis i tres obertures modernes a les golfes que donen accés a un terrat sobre un cos de maçoneria de pedra adossat perpendicularment a l'esquerra de la façana. La façana oest presenta una petita finestra a la planta baixa i tres finestres per planta, reformades. | 08151-71 | Sector oest del terme municipal | Salelles es troba documentada l'any 1434, en un capbreu de béns del monestir de Lluçà on apareix Salelles d'Oristà com a mas súbdit a la batllia de Pinós, a la que pagava censos. Torna a aparèixer en el fogatge de 1553, en una llista de caps de casa on hi ha Bernat Vilarovis que està a Salelles. L'edificació actual data probablement dels segles XVI o XVII, amb reformes i ampliacions del segle XVIII. | 41.9627700,2.0420400 | 420617 | 4646086 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56463-foto-08151-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56463-foto-08151-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56463-foto-08151-71-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Salelles havia estat una casa de parada dels pastors i ramats. A prop de la casa hi havia la pleta de Salelles, una parada en un pla d'alzines on hi havia una zona rocosa en la qual aprofitaven per donar sal al ramat. Hi havia pastors que tancaven el ramat al corral i en cas d'estar ocupat passaven la nit sota la copa de les alzines. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56464 | Casanova del Pla Bassí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-del-pla-bassi | Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | La façana nord està coberta de vegetació, algunes estructures annexes estan aterrades i la teulada es troba en mal estat. | La Casanova del Pla Bassí està situada al límit nord d'una zona plana anomenada el Pla de la Fam, prop de la carretera B-4404 i just al nord del nucli urbà de la Torre d'Oristà. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i diverses estructures adossades a oest, nord i est. El volum principal està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta dos portals emmarcats amb pedra treballada, un dels quals amb llinda de fusta. Al primer pis s'hi observen dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra desgastat, la de l'esquerra amb una inscripció erosionada a la llinda on s'intueix la data de 1_90, junt amb una creu intercalada. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit de pedra i una eixida, emmarcada amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta i sustentada amb un pilar de maó. La façana oest té un cobert adossat amb la teulada reformada recentment. Pròpiament a la façana s'hi observa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La façana nord es troba parcialment coberta de vegetació. A la part dreta s'hi observen dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb maó i ampit de pedra al primer pis. Del centre de la façana en sobresurt una estructura quadrada amb murs de maçoneria de pedra. Es tracta de l'antiga tina, a la que s'accedeix a través d'unes escales de pedra laterals. Es tracta d'una tina de grans dimensions, amb unes mesures externes d'uns 3'5 metres per banda i una alçada pròxima als tres metres i amb l'interior (d'uns 2'60 metres de diàmetre) recobert amb ceràmica vidriada. La façana est està dominada per diverses estructures d'ús agropecuari, actualment aterrades. Darrera aquestes s'observa una finestra emmarcada amb pedra bisellada reconvertida en porta al primer pis, i dues obertures a les golfes, una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit de pedra, i una eixida emmarcada amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. | 08151-72 | Sector nord del terme municipal | La Casanova del Pla Bassí, anomenada originalment Pla Bassí, va ser edificada durant la segona meitat del segle XVIII, al costat del camí ramader, tal com ho indica la llinda del portal principal, datada l'any 1790. | 41.9681300,2.0518100 | 421434 | 4646672 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56464-foto-08151-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56464-foto-08151-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56464-foto-08151-72-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56465 | La Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cirera | XIX | La Cirera és una masia situada en un punt elevat al nord-oest del collet de la Cirera, al nord-oest del nucli urbà de la Torre d'Oristà. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal i diverses estructures adossades a l'est. El volum principal, de planta baixa, primer pis i golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb morter amb les cantonades delimitades amb maó, element que també és utilitzat per a l'emmarcament de les obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta un cos adossat perpendicularment a l'extrem dret. En la resta de la façana s'observa, a nivell de planta baixa, un portal d'arc rebaixat, una porta i una finestra emmarcats amb maó. El primer pis està dominat per dos balcons amb obertura d'arc rebaixat al centre, amb una finestra a cada costat i a les golfes s'hi observen tres finestres emmarcades amb maó, com la resta d'obertures de la masia. La façana est està dominada per diversos cossos adossats, com el que s'adossa a la part dreta de la façana principal, que té un portal d'arc rebaixat, i el que sobresurt a l'est del volum principal, construït modernament amb obra i amb quatre obertures: dos portals d'arc rebaixat i dues finestres. La façana nord presenta un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia. Al primer pis hi ha dues finestres i dos portes d'arc rebaixat, una de les quals, tapiada, ubicada al cos adossat i a les golfes, tres finestres, emmarcades amb maó com les altres obertures de l'edifici. La façana oest té només una finestra per planta, essent les de la planta baixa i les golfes emmarcades amb maó i la del primer pis reformada. Uns metres al sud i a l'est de l'edifici hi ha diverses estructures d'us agropecuari entre les que destaca la pallissa de dos nivells, molt allargada i bastida amb murs de maçoneria de pedra i maó. | 08151-73 | Sector nord-oest del terme municipal | Tot i no trobar documentació de la masia, es pot considerar que fou edificada, per tipologia constructiva, probablement entre finals del segle XIX i principis del XX. | 41.9738400,2.0438700 | 420783 | 4647314 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56465-foto-08151-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56465-foto-08151-73-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 56466 | La Coromina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-coromina-0 | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | La Coromina és una masia situada en una esplanada elevada sobre la riera Gavarresa pel cantó de llevant, a l'est del nucli de la Torre d'Oristà. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal amb una ampliació cap a l'oest, la capella de Sant Josep adossada a l'extrem, una masoveria reformada recentment situada uns metres davant l'edifici i diverses estructures agropecuàries al voltant, donant origen a un conjunt complex. El volum principal és de planta baixa, primer i golfes, amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb morter, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures, amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. A la façana principal, orientada al sud, es denoten clarament les fases constructives. A la part dreta, la més antiga s'hi observa, a nivell de planta baixa, un gran portal adovellat d'arc de mig punt, dos portals reformats i dues finestres de petites dimensions, una emmarcada amb maó i l'altra, de forma apaïsada, emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha cinc finestres, quatre de les quals emmarcades amb pedra motllurada i ampit motllurat, essent la més gran la que hi ha just a sobre del portal adovellat. A les golfes hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra, una de les quals amb la data de 1777, junt amb una creu, inscrits a la llinda. La part esquerra de la façana, compresa entre la capella de Sant Josep i el volum original, està dominada per galeries que ocupen el primer pis i les golfes. A la planta baixa hi ha únicament un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada, al primer pis, una galeria de dues obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada i amb un pilar central bisellat, amb el capitell motllurat, i amb la data de 1844 inscrita. A les golfes es repeteix la disposició amb una galeria de dues obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada, tot i que en aquest cas estan reformades amb ciment. La façana est presenta quatre finestres al primer pis, tres de les quals emmarcades amb pedra motllurada i ampit motllurat i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra a les golfes. La façana nord fa un queixal ja que l'ampliació a l'oest del volum principal és més estreta que aquest. La part esquerra està dominada per dos coberts moderns i del centre en sobresurt una estructura quadrada de maçoneria de pedra amb unes escales laterals. A cada costat de l'estructura, a nivell de planta baixa, hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i coronament d'arc de mig punt. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra motllurada, tot i que una s'ha reconvertit en un balcó, que dóna accés al primer pis a través de els escales. A les golfes s'observen dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra. A la part dreta hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada al primer pis i dues més a les golfes, tot i que una de les dos emmarcada amb pedra bisellada. Entre aquestes finestres de les golfes hi ha petites obertures amb maó just sota teulada. En el queixal que forma la façana, amb una orientació oest, s'hi observa una finestra emmarcada amb pedra motllurada i ampit motllurat al primer pis i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra a les golfes. La façana oest està dominada per la capella de Sant Josep, descrita en una fitxa individual. Sobre aquesta, a nivell de golfes, hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una petita obertura emmarcada amb maó just sota teulada. | 08151-74 | Sector central del terme municipal | La Coromina es troba documentada en època medieval quan el monjo paborde de Palau, del monestir de Ripoll tenia un batlle a la Coromina d'Oristà i un altre a la Sala -el Castellot -. Torna a aparèixer en el fogatge de 1553, en una llista de caps de casa on hi ha Joan Coromina. L'edificació actual és una reconstrucció dels segles XVII amb ampliacions dels segles XVIII i XIX. | 41.9595700,2.0678700 | 422754 | 4645707 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56466-foto-08151-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56466-foto-08151-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56466-foto-08151-74-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56467 | Altarriba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altarriba | AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. | XVIII | El poc manteniment a causa del desús com habitatge provoca el deteriorament progressiu de la masia. Hi ha una part de la teulada enfonsada i hi ha crescut vegetació a l'interior. Es poden observar esquerdes als murs. | Altarriba es troba situada al nord-est del nucli de la Torre d'Oristà, al nord del molí de la Coromina i a l'oest de la riera Gavarresa. Es tracta d'una masia de planta rectangular de planta baixa, un pis i golfes, formada per un volum antic que presenta diversos cossos adossats amb cantonades diferenciades integrades, fruit de les ampliacions al llarg del temps, i uns volums adossats, més moderns, construïts amb obra. El volum principal, construït amb maçoneria de pedra irregular presenta els murs arrebossats parcialment escrostonats. Les teulades dels cossos que formen el volum, de diferent alçada, són de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal emmarcat amb brancals bisellats i llinda de fusta. A la dreta s'hi obre un a petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra. Al primer pis, i sobre el portal, hi ha una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra, reconvertida en balcó. A la dreta s'obren dues finestres més emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals té una decoració d'arc conopial. A les golfes hi ha dues finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra. A l'esquerra de la façana s'hi adossa un cos perpendicular construït amb maçoneria de pedra i obertures i cantonades emmarcades amb maó. Aquesta estructura juntament amb un mur de pedra tanquen un pati davant la façana principal. La façana nord-est queda dominat per un cos que presenta la teulada esfondrada, i on hi ha la tina d'Altarriba, plena d'escombraries. La façana nord-oest presenta el nivell de primer pis i golfes a causa del desnivell del terreny. Té un cos adossat perpendicularment a la part esquerra i diverses obertures senzilles. L'interior serveix de magatzem agrícola. La façana sud-oest queda dominada per les estructures d'ús agropecuari adossades modernament. | 08151-75 | Sector nord del terme municipal | Altarriba està documentada des de l'any 1259 quan un prevere d'Oristà s'anomenava Berenguer d'Altarriba. Torna a aparèixer en el fogatge de 1553, en una relació de caps de casa on hi ha 'lo hereu Altarriba'. L'edificació actual data probablement del segle XVIII. | 41.9645000,2.0626100 | 422324 | 4646260 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56467-foto-08151-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56467-foto-08151-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56467-foto-08151-75-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56468 | Cabanas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabanas | AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. BOLÓS, Jordi i HURTADO, Víctor (2001). Atles del comtat d'Osona (798-993). Rafael Dalmau editor. GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | Cabanas és una masia situada a mig camí entre els nuclis de la Torre d'Oristà i d'Olost, prop del punt on s'uneixen els rieres Gavarresa i Lluçanès, en un punt elevat sobre uns cingles rocosos. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per dos volums principals adossats lateralment dedicats a l'habitatge, amb una masoveria adossada a l'oest i diverses estructures a nord, est i sud, donant origen a un conjunt complex. Els dos volums principals són de planta baixa, primer i segon pis, amb murs de càrrega de maçoneria de pedra arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures i amb teulades de doble vessant en els dos volums, tot i que amb una orientació perpendicular. El volum de la dreta, probablement el més antic, té teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i el de l'esquerra amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, denota l'ampliació en diverses fases de l'edifici. A la part dreta, en el volum més antic, s'observa un portal adovellat d'arc de mig punt i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha una gran finestra emmarcada amb pedra motllurada i ampit motllurat, amb decoració d'arc conopial a la llinda, on es llegeix la inscripció ' Yesus Y Maria Cabanas / redificat + 1739', una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i un balcó emmarcat amb pedra motllurada i la data de 1804 en relleu a la llinda. Al segon pis s'hi observa una finestra i un balcó reformats, a més d'una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra. El volum de l'esquerra queda dividit en dues parts, la de l'esquerra dominada per galeries. En la part dreta d'aquest volum hi ha una finestra reformada a la planta baixa, tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis i un balcó i una finestra emmarcats també amb pedra bisellada al segon pis. Las part esquerra d'aquest volum està dominada per dues galeries al primer i al segon pis. A la planta baixa s'hi observa un portal d'arc de mig punt amb una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i coronament d'arc de mig punt a cada costat. El primer pis està ocupat per una galeria formada per tres obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada i sustentades amb pilars de pedra bisellada amb els capitells i les bases motllurats. El segon pis també està ocupat per una galeria formada per tres obertures d'arc rebaixat, tot i que en aquest cas no estan emmarcades amb pedra treballada. Més a l'esquerra hi ha adossada la masoveria, a l'extrem de la qual hi ha adossada la porta de la lliça, que limita l'accés a tot el conjunt. La façana sud-oest està completament dominada per la masoveria, que s'adossa en aquest costat i diverses estructures adossades a aquesta. Es tracta d'un edifici de planta baixa, primer pis i golfes, construït amb murs de maçoneria de pedra, amb carreus treballats delimitant les cantonades i amb la teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Les obertures de l'edifici estan emmarcades amb maó, exceptuant el portal i les dues finestres de la façana principal, emmarcades amb pedra treballada. La façana nord-oest es troba ubicada a pocs metres d'un cingle rocós que forma un petit precipici darrera la masia i sobre la riera Lluçanès, just abans que aquesta s'uneixi amb la riera Gavarresa. Aquesta façana, quasi inaccessible, presenta multitud d'estructures adossades i s'hi observen diverses obertures emmarcades amb pedra treballada i bisellada. La façana nord-est té un petit pati al davant delimitat per diverses estructures d'ús agropecuari, com l'antic femer o la pallissa. A la façana s'hi observa un portal reformat a la planta baixa, quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis, i tres finestres a les golfes, dues de reformades i una altra, tapiada, emmarcada amb pedra bisellada. | 08151-76 | Sector nord del terme municipal | Cabanas apareix documentat l'any 988 sota la denominació Chabannas. Torna a trobar-se documentat l'any 1001, entre els béns del monestir de Lluçà. A principis del segle XV apareix tant en el capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany (Com a Cabanas Mitjanes formant part de la batllia d'Olost), com en el capbreu dels béns del monestir de Lluçà de l'any 1434. L'edificació actual és una reconstrucció del segles XVIII i XIX. A la masia es conserva un fons de pergamins des del segle XIII. | 41.9749600,2.0709600 | 423029 | 4647413 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56468-foto-08151-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56468-foto-08151-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56468-foto-08151-76-3.jpg | Legal | Modern|Barroc|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al mateix edifici i en el seu entorn més proper hi ha multitud d'elements destacables, com un rellotge de sol restaurat recentment, uns safareigs construïts amb maó davant la lliça, la mateixa porta de la lliça, de grans dimensions, amb la inscripció a la llinda 'Edificat per Pau Cabanas / en 1 de maig de 1875' junt amb una creu i l'anagrama IHS intercalat. També són destacables un pilar d'un dels coberts a l'est de la masia, amb el tram inferior bastit amb un gran bloc de pedra tallat com una columna, l'hort tancat de la masia, situat just al sud i altres elements que es troben descrits en fitxes individuals, com el cas del Recolliment, de la pallissa o del pont de l'Aigua.A l'interior de la masia hi ha una capella-oratori dedicada a Sant Joan Baptista. | 94|96|98|119|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56469 | Vilargonter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilargonter | MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | Actualment s'està restaurant la teulada. | Vilargonter es troba situada en una esplanada orientada a l'est sobre el curs de la riera Lluçanès a l'extrem nord del terme municipal. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal i diversos cossos adossats fruit de les ampliacions al llarg del temps. És un edifici de planta rectangular formada per planta baixa, un pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Els murs estan construïts amb maçoneria de pedra irregular i cantonades diferenciades amb carreus de majors dimensions. La façana principal, orientada a l'est, està arrebossada i presenta algunes parts escrostonades. Domina un portal d'arc de mig punt adovellat a la planta baixa i dues finestres emmarcades amb ampit motllurat i brancals i llinda de pedra bisellada al primer pis. A les golfes s'obren dues finestres de menors dimensions, una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i l'altra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A la resta de la façana s'hi obren diverses finestres reformades o de moderna obertura. A la dreta s'hi adossa un cos construït amb maçoneria de pedra on hi ha un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada. La façana nord està dominada per un cobert adossat. Hi ha una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra a la planta baixa i una finestra emmarcada amb brancals i llinda bisellada i ampit motllurat. La façana oest presenta una eixida que sobresurt perpendicularment al centre, sustentada amb pilars de pedra, coberta amb teulada d'una sola vessant i amb un accés emmarcat amb pedra bisellada. A l'esquerra de l'eixida s'hi adossa un pou o cisterna. La planta baixa presenta dues obertures, al primer pis dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de l'esquerra amb ampit motllurat. A les golfes s'hi obren quatre finestres de menors dimensions, tres de les quals emmarcades amb monòlits de pedra treballada i una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. La façana sud està dominada per un cos d'obra adossat que forma un porxo amb teulada d'una sola vessant i amb un portal d'accés emmarcat amb pedra bisellada. Uns metres davant la façana principal hi ha la pallissa formada per planta rectangular, teulada de doble vessant amb aigües laterals i amb bigues i llates de fusta velles. Està construïda amb maçoneria de pedra i tapia arrebossats i parcialment escrostonats i presenta les cantonades diferenciades amb pedres de majors dimensions. La pallissa consta de dos nivells. Al nivell inferior hi ha una gran arcada emmarcada amb pedra i a l'esquerra pugen unes escales cap al nivell superior on hi ha una porta d'accés i una obertura estreta i allargada a l'esquerra. | 08151-77 | Sector nord del terme municipal | Vilargonter es troba documentada des de l'any 1346, tot i que pel seu topònim podria tenir uns orígens anteriors. L'edificació actual data probablement del segle XVII. | 41.9836600,2.0603400 | 422159 | 4648389 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56469-foto-08151-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56469-foto-08151-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56469-foto-08151-77-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret del fons fotogràfic municipal d'Oristà. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 56470 | Molí del Miquelet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-miquelet | XVIII | Edifici en estat de ruïna i cobert per vegetació. | El molí del Miquelet està situat a l'est de la masia de cal Miquelet en una explanada propera a la riera Gavarresa, al costat d'un camp. Es tracta d'un molí en ruïnes que conserva la planta i tres murs de maçoneria de pedra a una alçada variable conservada fins a 4 metres coberts de bardissa. No sembla que es conservin els interiors del molí. A la part del darrere del mur oest, proper a un camp, hi ha la paret del final de la bassa amb el pou o caiguda de l'aigua que feia anar el rodet o turbina situat a la zona del carcabà. És difícil apropar-se al molí a causa de la gran quantitat de vegetació i bardissa que hi ha crescut. | 08151-78 | Sector sud-oest del terme municipal | Tot i no tenir cap constància documental es pot considerar el molí del Miquelet com una edificació del segle XVIII o anterior. Els veïns més grans de la zona sempre han vist el molí aterrat. | 41.9181200,2.0477700 | 421037 | 4641124 | 08151 | Oristà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56470-foto-08151-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56470-foto-08151-78-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Algunes de les moles del molí es troben conservades a la masia de cal Miquelet. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56471 | La Caseta del Coll de l'Arç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-del-coll-de-larc | XIX | Ha estat rehabilitada recentment. | La Caseta del coll de l'Arç està situada en l'anomenat coll de l'Arç, un coll natural entre els serrat de la Guineu i el serrat Rodó al límit entre els termes municipals d'Oristà i d'Olost. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal, i dues estructures molt reformades, una de les quals era la pallissa, dedicades també a l'habitatge. Els murs de càrrega del volum principal, de planta baixa i primer pis, són de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'est, presenta una estructura simètric amb un portal amb una finestra a cada costat a la planta baixa i tres finestres al primer pis. Totes les obertures estan emmarcades amb pedra treballada, en alguns casos repicada de nou, i una finestra hi ha la data de 1870 inscrita dues vegades en un brancal. A la façana nord s'observa una cantonada diferenciada integrada al mur que indica una antiga ampliació. En aquesta façana hi ha set finestres, quatre a la planta baixa i tres la primer pis, emmarcades amb pedra treballada, en alguns casos repicada de nou. La façana oest presenta dues finestres emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis. A la façana sud s'intueixen dues cantonades diferenciades integrades al mur denotant ampliacions i hi ha adossat un cobert a la part dreta. A la resta de la façana s'observen dues finestres i una porta emmarcats amb pedra treballada a la planta baixa i tres finestres al primer pis emmarcades amb pedra treballada, dues de les quals amb llinda repicada i l'altra amb llinda datada l'any 1883. Uns metres al sud del volum principal hi ha un antic cobert reformat i al nord l'antiga pallissa, completament reformada i habilitada per al turisme rural. | 08151-79 | Sector nord del terme municipal | La Caseta del Coll de l'Arç és una masoveria construïda a finals del segle XIX, tal com ho indiquen dues llindes de l'edifici, dels anys 1870 i 1883. | 41.9857500,2.0519400 | 421466 | 4648629 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56471-foto-08151-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56471-foto-08151-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56471-foto-08151-79-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56472 | La Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bauma-2 | XIX | Algunes parts estan enrunades i hi ha crescut heura i vegetació als murs. | El mas la Bauma es troba situat a la cavitat de la balma que hi ha enfront de cal Rodelles (de l'enclavament del municipi de Prats de Lluçanès) a tocar del riu Bassí. Es tracta d'un edifici de planta rectangular d'uns 10 x 4 metres, construït aprofitant la paret posterior i el sostre de la balma. Consta, per tant, de tres parets: les dues laterals i la davantera, coronada amb un ràfec de lloses que fa que quan plou, l'aigua que regalima per la part superior de la balma no caigui directament a l'edifici. Està construït amb maçoneria de pedra irregular amb morter i cantonades diferenciades amb pedres de majors dimensions. La façana davantera, orientada a l'oest, presenta dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i al centre un portal d'accés. A la paret lateral nord hi ha un accés coronat amb llinda de fusta que condueix a l'interior, distribuït amb dues estances. | 08151-80 | Sector oest del terme municipal | Els habitants de la Bauma no havien de pagar contribució ja que el seu habitatge no tenia teulada. Va ser construïda probablement entre els segles XVIII i XIX. | 41.9576900,2.0337100 | 419921 | 4645530 | 08151 | Oristà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56472-foto-08151-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56472-foto-08151-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56472-foto-08151-80-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56473 | Mas Sansalvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sansalvador | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | El mas Sansalvador està situat a uns metres de l'església de Sant Salvador de Serradellops, en un punt elevat a l'extrem est del terme municipal. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal i diversos cossos adossats al voltant donant origen a un conjunt complex. El volum principal, de planta baixa, primer pis i golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant la majoria d'obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al nord i a l'església de Sant Salvador, mostra diverses parts, amb el volum principal a la dreta, un ample accés al centre i un cos adossat a l'esquerra. En el volum principal hi ha quatre finestres reformades a nivell de primer pis, una amb data de 1908, a més d'una finestra emmarcada amb maó i una emmarcada amb monòlits de pedra treballada a les golfes. A nivell de planta baixa hi ha adossat un pou construït amb pedra i amb llinda datada l'any 1716. Al centre de la façana hi ha una accés que permet el pas a un pati cobert davant l'antiga façana principal, orientada a l'oest. Més a l'esquerra hi ha un cos adossat, on s'observa un portal emmarcat amb pedra treballada i la data de 1740 inscrita a la llinda, una finestra emmarcada amb pedra treballada just a sobre i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra. A la façana est hi ha quatre espitlleres emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa. Al primer pis s'observa un balcó i una finestra reformats, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i ampit motllurat, dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada tapiades, una de les quals amb decoració d'arc conopial a la llinda. A les golfes hi ha tres finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta. La façana sud presenta a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, una finestra emmarcada amb maó i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb decoració d'arc conopial i el relleu d'una roda a la llinda. Al primer pis hi ha dos balcons emmarcats amb pedra bisellada, un dels quals dóna accés a una gran balconada. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i dues emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. La façana oest només és accessible a través de l'accés que hi ha a través de la façana principal. Aquesta façana, antigament la principal, queda avui tancada dins un pati cobert, deixant a la vista únicament el portal adovellat d'arc de mig punt. També a la part oest de l'edifici hi ha un pati tancat, delimitat per diverses estructures agropecuàries i el cos que hi ha adossat a l'esquerra de la façana principal. Aquest cos, en la seva façana sud, té una gran galeria formada per cinc obertures d'arc rebaixat sustentades amb pilars bisellats, motllurats en el capitell i la base. | 08151-81 | Sector est del terme municipal | El mas Sansalvador apareix documentat en el fogatge de 1553 fet per Pere Espinal, del mas Vilasendre, on es reflectien els principals caps de cases, entre els quals es hi ha Francesc Salvador. L'edificació actual és probablement una construcció del segle XVII ampliada i reformada al segle XVIII. | 41.9529700,2.1305400 | 427940 | 4644920 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56473-foto-08151-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56473-foto-08151-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56473-foto-08151-81-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56474 | Bartrons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bartrons | ROCAFIGUERA, Francesc de (1987). 'El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet'. Ausa, volum 12, núm. 118-119. 1987. | XIX | Bartrons és una masia situada a l'extrem nord-est del terme municipal, en un punt elevat sobre una carena al sud-est del nucli urbà d'Olost. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i un pis, i diverses estructures adossades al nord, a l'oest i al sud, donant origen a un conjunt complex. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra parcialment arrebossats i presenta cantonades diferenciades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal emmarcat amb pedra bisellada i la inscripció 'REt ANY 1874' junt amb una creu a la llinda, i una finestra reformada a la planta baixa. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra motllurada i amb el relleu a la llinda d'un senzill escut amb un anagrama parcialment esborrat, a més d'una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. De la part esquerra de la façana en sobresurt un cos adossat que sobresurt perpendicularment, amb diverses obertures emmarcades amb maó, i a la seva esquerra, a l'extrem oest del conjunt hi ha un cos adossat de grans dimensions amb la teulada orientada a l'oest i una gran eixida a l'extrem sud. La façana est té un pati tancat just davant, delimitat per un mur de pedra que s'estén a la dreta de la façana principal i tanca un triangle amb l'altre extrem de la façana est. A la façana hi ha dues finestres emmarcades amb maó, una a cada planta. A la dreta de la façana hi ha adossat un gran cobert bastit amb murs de maçoneria de pedra i amb un gran pilar central, també de pedra. La façana nord, situada just al límit d'un pendent pronunciat, està dominada pel cobert adossat. La façana oest està parcialment tapada pel gran cos adossat a l'oest del conjunt, que en aquesta façana conté tres finestres emmarcades amb maó. En la part visible del volum principal hi ha dues finestres, una emmarcada amb maó a la planta baixa i una altra reformada al primer pis. Hi ha diverses estructures al voltant de la masia. A l'oest del conjunt, uns metres per sota del nivell de la resta d'edificis, hi ha una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades diferenciades amb carreus treballats i uns metres davant la façana principal hi ha diverses estructures de dos nivells adossades en paral·lel, bastides combinant els murs de maçoneria de pedra i els de maó. | 08151-82 | Sector nord-est del terme municipal | Bartrons es troba documentada a principis del segle XV, en el capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany, formant part de la batllia d'Olost. Tot i així l'edificació actual és una reedificació del segle XIX aprofitant alguns elements de la construcció anterior. | 41.9744000,2.1157500 | 426739 | 4647312 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56474-foto-08151-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56474-foto-08151-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56474-foto-08151-82-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56475 | Els Tossals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tossals | XIX | Presenta vegetació al mur nord. | Els Tossals és una masia situada al nord dels tossals de Sant Salvador, a tocar de la carretera B-433, a l'extrem est del terme municipal, prop de l'enclavament del municipi de Muntanyola on es troba la masia de la Muntada. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal i diverses estructures a l'est i al sud que delimiten un pati davant la façana principal. El volum principal, de planta baixa i primer pis, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i amb maó emmarcant la majoria d'obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta dos parts diferenciades, a l'esquerra l'ampliació i a la dreta el volum original. El volum original presenta una composició simètrica, amb un portal d'arc rebaixat a la planta baixa amb una finestra a cada costat, i al primer pis un balcó al centre amb una finestra a cada costat. La part esquerra està dominada per grans obertures, un portal amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta a la planta baixa i una eixida sustentada amb un pilar de maó al primer pis. La façana oest presenta únicament tres obertures, un portal amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta a la planta baixa i dues finestres emmarcades amb maó al primer pis, una de les quals tapiada. La façana nord està parcialment coberta d'heura, sobretot la part dreta. Presenta quatre obertures per planta amb quatre espitlleres emmarcades amb maó a la planta baixa i quatre finestres emmarcades amb maó al primer pis. La façana est té una estructura adossada a nivell de planta baixa, deixant a la vista una finestra emmarcada amb maó a nivell de primer pis. Uns metres al sud i a l'est de l'edifici hi ha diverses estructures d'us agropecuari d'un nivell i teulades d'una vessant, bastides amb murs de maçoneria de pedra. | 08151-83 | Sector nord-est del terme municipal | Els Tossals és una masoveria del mas Sansalvador construïda probablement entre finals del segle XIX i principis del XX. | 41.9637000,2.1270600 | 427664 | 4646114 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56475-foto-08151-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56475-foto-08151-83-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La masia està bastida als peus del camí ramader que procedia de Santa Maria d'Oló. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56476 | El Prat del Toneu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat-del-toneu | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | Fa uns 18 anys es va aixecar i restaurar la teulada. Ha estat força reformada. | El Prat de Toneu coneguda simplement com el Prat es troba situada a l'est del casal de Vilaregut i a l'est dels Tossals, al peu del serrat del castell de Toneu. Es tracta d'una masia de planta rectangular formada per diversos cossos adossats fruit de les ampliacions i les reformes al llarg dels anys. Consta de planta baixa, un pis i golfes i els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular parcialment arrebossats. La teulada és de doble vessant amb aigües a l'antiga façana principal i posterior. Actualment l'accés principal és al nord. L'antiga façana principal, orientada a l'oest, quedava tancada per una lliça, de la que encara es conserva la porta. La façana presenta un gran portal d'arc de mig punt adovellat central amb petites obertures flanquejant-lo. A l'esquerra hi ha un portal d'accés a les corts que condueix als baixos formats per volta de canó. Al primer pis hi ha quatre obertures reformades: dues finestres, una finestra balconera i un accés a un terrat sobre el portal de la lliça. A les golfes, que antigament constituïen el graner, s'hi obren quatre finestres, dues de les quals amb brancals, llinda i ampit de pedra. La façana nord hi ha una porta a nivell de primer pis que s'hi accedeix a partir d'una escala que condueix també a un pou. Flanquegen la porta dos finestrals al primer pis i un a nivell de golfes, tots ells reformats. En un desaigua de la canalera hi ha la inscripció JOSEP PRAT. La façana est presenta un cos adossat, de teulada d'una sola vessant, que sobresurt perpendicularment de la façana ocupant la planta baixa i el primer pis. Era l'antiga masoveria. Presenta les obertures emmarcades amb maó i una part està ampliada amb obra. A la planta baixa hi ha un portal d'arc rebaixat flanquejat per tres finestres, dues a la dreta i una a l'esquerra. Al primer pis es repeteix la mateixa disposició: un finestral balconer flanquejat per tres finestres. La part dreta, construïda amb obra, presenta tres obertures a la façana sud i una galeria al primer pis. De la façana del volum principal es pot observar una finestra al primer pis i quatre finestres a les golfes, una de les quals emmarcada amb brancals de pedra. La façana sud està dominada per estructures agropecuàries, coberts i antic corral de les ovelles. Presenta dues finestres no alineades, verticalment. | 08151-84 | Sector nord-est del terme municipal | El Prat de Toneu, també conegut com el Prat, es troba documentat vers l'any 1325-1328 amb la figura d'un prevere anomenat Jaume de Prat que exercia el càrrec d'escriptor jurat en l'escrivania parroquial. Torna a aparèixer en el fogatge de 1553, en una llista de caps de casa on hi ha l'hereu del Prat del Toneu. Tot i així, l'edificació actual data probablement del segle XVII. Antigament fou un hostatge prop de l'antic camí ral de Cardona a Vic i els seus encarregats eren els que efectuaven l'abast de la sal entre les dues ciutats. | 41.9634400,2.1119500 | 426411 | 4646098 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56476-foto-08151-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56476-foto-08151-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56476-foto-08151-84-3.jpg | Legal | Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|96|98|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56477 | El Toneu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-toneu | Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | El Toneu és una masia situada en la vessant sud de la carena on es trobava el castell de Toneu, al sud-est de l'emplaçament de l'esmentat castell i a l'est del Prat del Toneu, al sector est del terme municipal. Es tracta d'una masia de petites dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis i diverses estructures adossades. El volum principal està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra parcialment arrebossats, amb carreus de majors delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al nord-oest, té un volum de teulada a una sola vessant adossat perpendicularment a la part esquerra. Aquest volum, junt amb les estructures d'ús agropecuari que hi ha a la dreta tanquen un pati davant la façana, al que s'accedeix a través d'un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta. A la part visible de la façana s'hi observa un portal emmarcat amb pedra bisellada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis. A la part de l'esquerra, que correspon al volum adossat, hi ha una gran obertura amb llinda de fusta a la planta baixa i una finestra emmarcada amb maó al primer pis. La façana sud-oest té diverses estructures adossades just davant, a nivell de planta baixa. A la resta de la façana s'observen quatre amples contraforts i dues finestres, al primer pis, emmarcades amb monòlits de pedra treballada i ampit de pedra. La façana sud-est presenta, a nivell de planta baixa, una finestra emmarcada amb maó i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, i al primer pis una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una altra simplement emmarcada amb pedra treballada. A la dreta del volum principal hi ha la pallissa de dos nivells, únicament separada del volum principal per una cantonada diferenciada integrada al mur. La façana nord-est està dominada completament per la pallissa, bastida amb murs de càrrega de maçoneria de pedra i pilars de maó, amb unes escales d'accés de pedra. | 08151-85 | Sector nord-est del terme municipal | La masia del Toneu va ser bastida entre els segles XVII i XVIII, agafant el nom de l'antic castell de Toneu, situat sobre un turó proper. | 41.9631700,2.1143400 | 426609 | 4646066 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56477-foto-08151-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56477-foto-08151-85-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56478 | Vilaregut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilaregut | <p>AADD (1990). Els castells catalans, Volum IV. Rafael Dalmau Editor. AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006.</p> | XII-XV | Presenta esquerdes i vegetació als murs de càrrega. Una part de la teulada s'ha esfondrat cap a l'interior de l'edifici. | <p>Vilaregut és un antic casal situat en un punt elevat a l'extrem sud d'una petita carena sobre el torrent de la font Salada, a la meitat est del terme municipal. Es tracta d'un casal de dimensions imponents format per un volum principal i diverses estructures adossades modernament. El volum principal, de planta baixa, primer pis i golfes, és de grans dimensions, tant per la planta, quasi quadrada, com per l'alçada, ja que els diferents nivells tenen els sostres molt alts, especialment els baixos. Tot l'edifici està bastit amb filades de carreus regulars treballats exceptuant petites reformes a l'extrem superior, especialment al costat oest. Les cantonades estan delimitades amb carreus treballats, de la mateixa altura que els filades que formen el mur de càrrega però de major amplada. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud-est, presenta a la part esquerra un cobert adossat de dos nivells bastit amb murs de maçoneria de pedra que no formava part de l'edifici original. La part dreta està ocupada per una rampa empedrada que condueix fins a l'entrada principal, situada al centre de la planta baixa. El portal, d'arc rebaixat, està emmarcat amb pedra bisellada i té la data inscrita de 1789 a la clau de l'arc, data que indica una de les reformes de l'edifici. Sobre el portal s'observen les dovelles de grans dimensions, molt erosionades, que formaven el portal d'arc de mig punt adovellat original. A la resta de la planta baixa hi ha diverses obertures tipus espitllera entre els carreus treballats. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada, i a les golfes tres finestres més, una emmarcada amb monòlits de pedra treballada, una altra amb monòlits de pedra bisellada i l'última simplement emmarcada amb pedra treballada. La façana sud-oest, coberta de vegetació a la part central, és probablement la més reformada. El primer pis està dominat per una galeria formada per dos grans obertures d'arc de mig punt delimitades amb pedra treballada i actualment tapiades. A les golfes també hi ha una galeria, formada en aquest cas per tres obertures d'arc rebaixat, sustentades amb pilars bisellats amb el capitell i la base motllurats. A cada costat de la galeria, amb les dues obertures laterals tapiades, hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada. La façana nord-oest presenta un esvoranc al mur de càrrega a l'extrem inferior dret. A la resta de la façana s'observen diverses obertures entre carreus tipus espitllera a la planta baixa, i dues finestres al primer pis: una emmarcada amb pedra bisellada que originalment era un balcó i una finestra d'estil gòtic, formada per dues obertures geminades d'arc de mig punt, sense que s'hagi conservat la petita columna que anava al mig. Aquesta tipus de finestra, repetida a la façana nord-est, està formada amb grans monòlits de pedra que formen els arcs (un sol monòlit per a cada arc), els brancals i l'ampit. La façana nord-est té tota la meitat dreta coberta de vegetació. A la façana s'hi observa un petit accés a la planta baixa, obert modernament, i tres finestres al primer pis. La de l'esquerra és d'estil gòtic, exactament igual que la de la façana nord-oest, la central és emmarcada amb pedra bisellada i la de la dreta no és visible a causa de la vegetació. Prop de l'edifici hi ha diverses estructures d'usos agropecuaris, algunes construïdes amb murs de maçoneria de pedra i altres, més modernes, construïdes amb obra.</p> | 08151-86 | Sector nord-est del terme municipal | <p>Vilaregut és un casal documentat des de l'any 1185 amb Bertran de Vilaregut. Al llarg del segle XIII, el casal i la família que l'habitava visqué el seu esplendor fins el 21 de maig de 1316 quan Belingerius de Vilariacuto venia a Galceran de Montsoriu i a Guillema de Torrelles el castrum Vilaregut, del qual es diu que es troba situat dins el terme del castell de Tornamira. Entre 1321 i 1330 Arnau de Mont Rubeo, de la ciutat de València, venia a Marc de Santa Eugènia, ardiaca de Vic i sagristà de Barcelona, el mas Vilaregut, en el terme del castell de Tornamira. L'edificació actual conserva bona part de l'estructura original del segles medievals, tot i que reformada posteriorment.</p> | 41.9599900,2.0981500 | 425264 | 4645727 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56478-foto-08151-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56478-foto-08151-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56478-foto-08151-86-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-07-01 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 56479 | El Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler-3 | Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XIX | Ha estat molt reformada | El Soler es troba situada en un punt elevat al nord-oest del Prat de Toneu i al sud-est del castell d'Olost, prop del torrent de cal Magre que passa pel sud de la masia. Es tracta d'una antiga masia molt reformada i que ha quedat envoltada per nombroses granges que desvirtuen l'emplaçament original. Consta d'un volum principal amb els murs arrebossat i pintats de color salmó i un cos adossat de pedra a la façana sud-oest que forma un altre habitatge. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior , i està format per planta baixa, un pis i golfes. A La façana principal, orientada al sud-est, es conserva el portal i una finestra emmarcades amb brancals i llinda de pedra treballada. Al primer pis i a les golfes s'hi obren tres obertures per planta disposades simètricament, totes elles reformades. La resta de les façanes estan formades per diverses obertures també reformades. A la façana nord-est s'hi obren tres finestres alineades verticalment i a la façana nord-oest quatre finestres, dues per planta. En aquesta façana s'hi adossa un cos a nivell de planta baixa, de teulada d'una vessant, on s'hi obren dues finestres modernes. | 08151-87 | Sector nord-est del terme municipal | El Soler, anomenat també el Soler de la Riera ja que és una masoveria de la Riera d'Olost, és un edifici molt reformat que probablement va ser construït al llarg del segle XIX. | 41.9689600,2.1064300 | 425960 | 4646716 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56479-foto-08151-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56479-foto-08151-87-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56480 | Cal Magre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-magre-1 | Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XIX | Cal Magre és una masia situada en una esplanada elevada anomenada el pla de cal Magre, al nord del turó on s'assentava el castell de Toneu i a l'est del Soler. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal i diverses estructures reformades adossades al nord i a l'oest. El volum principal, de planta baixa, primer pis i golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, arrebossats i pintats de color salmó. Probablement l'edifici comptava amb cantonades diferenciades amb carreus treballats, però com passa amb els emmarcaments de pedra de les obertures, l'arrebossat i el pintat de l'edifici es va fer per sobre d'aquest elements. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, té un pati just davant, delimitat amb murs de maçoneria de pedra i amb una accés principal orientat a l'est i un de secundari a l'oest. Pròpiament a la façana s'observa un portal al centre de la planta baixa, amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta on hi ha gravada la data de 1843 junt amb una creu. A la resta de la façana s'hi observen set finestres, una a la planta baixa, tres al primer pis i tres a les golfes. La façana est té únicament tres finestres, dues a la planta baixa i una al primer pis, probablement emmarcades amb pedra treballada, tot i que l'arrebossat no permet assegurar-ho. A la façana nord, hi ha adossat un cobert que ocupa tot el nivell de planta baixa. Per sobre el cobert únicament s'aprecien tres finestres, una al primer pis i dues a les golfes. La façana oest està dominada per una estructura adossada reformada completament. A la resta de la façana s'observa una finestra a nivell de planta baixa i una altra al primer pis. | 08151-88 | Sector nord-est del terme municipal | Cal Magre va ser construïda a mitjans del segle XIX, tal com ho indica la llinda de fusta del portal principal, datada l'any 1843. | 41.9667200,2.1143600 | 426615 | 4646460 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56480-foto-08151-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56480-foto-08151-88-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56481 | Santa Eularieta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eularieta | MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. | XX | Algunes parts dels murs de càrrega han estat cimentades. | Santa Eularieta és una masia situada en un punt elevat al nord-est del serrat d'Aguilar, a l'est d'Olorins i al nord-oest de Vilaregut, al sector nord-oriental del terme municipal. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal i diverses estructures adossades a l'est i al sud. El volum principal, de planta baixa, primer pis i golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb morter, parcialment arrebossats, i amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant algunes de les obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta una composició pràcticament simètrica amb dues obertures per planta. A la planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La llinda del portal, de grans dimensions conté la inscripció: 'REEDIFICAT PER CARLES COMA DE BORRASSES ANY JHS 1925'. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, i a les golfes dues finestres emmarcades amb maó. La façana nord-oest presenta cinc finestres disposades irregularment: una emmarcada amb pedra bisellada al primer pis, una altra emmarcada amb maó a les golfes i tres de reformades. La façana nord-est presenta una estructura amb murs de maçoneria de pedra que sobresurt de la meitat esquerra. A la façana s'hi observen dues finestres a la planta baixa, una emmarcada amb monòlits de pedra treballada, i dues més al primer pis, una emmarcada amb maó i l'altra amb monòlits de pedra bisellada. La façana sud-oest té un pati davant, tancat per diverses estructures d'ús agropecuari, construïdes amb murs de maçoneria de pedra, un mur de pedra i la mateixa façana. Pròpiament a la façana s'hi observen cinc obertures, de la que destaca una emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa i una emmarcada amb brancals de pedra bisellada i llinda de maó a les golfes. | 08151-89 | Sector nord-est del terme municipal | Santa Eularieta -o Olarieta -, es troba documentada des del 1074 i deu la seva denominació a una capella dedicada a santa Eulàlia que es troba documentada des de l'any 1241 fins l'any 1686, quan en una visita pastoral del bisbe Pasqual, la trobà ja en estat de ruïna. L'edificació actual és una reconstrucció de principis del segle XX. | 41.9645100,2.0939700 | 424923 | 4646233 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56481-foto-08151-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56481-foto-08151-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56481-foto-08151-89-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A uns metres al sud de l'edifici hi ha una pallissa de dos nivells, reformada recentment, que conserva els pilars de carreus treballats. En un d'aquests carreus, prop de l'entrada, hi ha la inscripció: 'FET PER CARLES COMA ANY 1918'. | 119|98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 56482 | Olorins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olorins | MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. | XVIII | Una part de l'edifici s'ha reformat completament. | Olorins es troba situada al nord de la Casanova de la Coromina prop d'un meandre que fa el torrent d'Olost, en un punt elevat entre el serrat de la Coromina, a l'oest, i el serrat d'Aguilar, a l'est. Es tracta d'una casa de planta rectangular formada per un volum principal de dos cossos adossats, que presenten diferent alçades de les teulades, fruit de les ampliacions produïdes al llarg dels anys, i estructures agropecuàries adossades al sud i a l'oest. Consta de planta baixa, un pis i golfes i les teulades són de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades de pedres de majors dimensions, amb reformes de maó en algunes zones com en l'ampliació en alçada del cos sud. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la dreta. Al primer pis s'hi obren dues finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada i una finestra emmarcada amb brancals de maó i llinda de pedra. A nivell de golfes hi ha tres finestres emmarcades amb maó. La façana nord-est està arrebossada i s'hi obren cinc finestres disposades irregularment. La façana nord-oest presenta una paret adossada a mode de contrafort i un cos adossat amb teulada d'una vessant que sobresurt perpendicularment al centre. També s'hi poden observar vuit obertures, quatre al primer pis i quatre a les golfes, aquestes emmarcades amb maó. A la façana sud-oest hi ha tres finestres, dues de les quals emmarcades amb maó i una pallissa de dos nivells adossada a la planta baixa sustentada amb pilars de pedra i obra. Davant la casa hi ha diverses estructures d'ús agropecuàri. | 08151-90 | Sector central del terme municipal | Olorins apareix documentada en plena època medieval, l'any 1034 amb la forma de Ornolins. L'edificació actual, però, correspon a una reedificació del segle XVIII. | 41.9651400,2.0825200 | 423975 | 4646313 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56482-foto-08151-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56482-foto-08151-90-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56483 | Les Solanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-solanes-0 | ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XIX | La casa esta abandonada i la falta de manteniment provoca un deteriorament progressiu. | Les Solanes es troba situada al nord-est de la Casanova del Bach en un punt enclotat a l'estreta vall que forma el serrat d'Aguilar, a l'oest i la vaga de Vilaroger, a l'est. Es tracta d'una casa de planta rectangular allargada formada per planta baixa i un pis, amb un cos adossat a l'est que presenta el primer pis construït amb maó i reformes d'obra. Els murs càrrega són de maçoneria de pedra irregular parcialment arrebossats i la teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta tres portals a la planta baixa, el central emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada i un arc de descàrrega al damunt. Enmig hi ha dues petites finestres a mode de d'espitllera. Al primer pis hi ha tres finestres centrals emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una finestra balconera a l'esquerra emmarcada amb maó i una finestra a la dreta també emmarcada amb maó. La façana sud-est presenta dues finestres, una a la planta baixa i l'altra al primer pis. La façana nord-est presenta a la planta baixa un portal coronat amb llinda de fusta tapiat amb obra i tres finestres al primer pis emmarcades amb llinda i ampit de pedra i brancals de maó. La façana nord-oest presenta un portal a la planta baixa coronat amb llinda de fusta i emmarcat amb brancals que combinen el maó i la pedra. S'hi observa també un desaigua de pedra. Els baixos de la casa estan formats per tres sales de volta de canó de maó i davant la casa hi ha ubicada una pallissa moderna construïda amb obra. | 08151-91 | Sector central del terme municipal | Les Solanes, també coneguda com les Solanes del Bach, es troba documentada en la relació de masies de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà feta a mitjans del segle XIX. Cal pensar, doncs, que va ser construïda possiblement a principis del segle XIX. | 41.9513800,2.0846000 | 424131 | 4644783 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56483-foto-08151-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56483-foto-08151-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56483-foto-08151-91-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La masia també és coneguda com les Solanes del Bach. | 119|98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 56484 | Molí del Blanquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-blanquer | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XVIII | El volum antic es troba pràcticament cobert de vegetació i el modern té la teulada esfondrada. | El molí del Blanquer està situat al nord-est de la masia que li dóna nom, a la banda de llevant del riu Bassí Es tracta d'un molí de mitjanes dimensions format per dos volums adossats de planta rectangular, el primitiu dels quals es troba al nord i el modern, adossat al sud. El volum primitiu està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures, el modern, en canvi, combina els murs de maçoneria de pedra amb els d'obra i la pedra i el maó en les cantonades i obertures. Els dos volums, de planta baixa, primer pis i golfes estan coronats amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana oest, la principal tenint en compte l'ampliació de l'edifici, presenta un portal i dues finestres d'arc rebaixat emmarcats amb maó a nivell de planta baixa, i una finestra emmarcada amb maó al primer pis. El volum antic, situat a mà esquerra queda en aquesta façana totalment ocult darrera el volum modern i la vegetació. La façana sud està dominada pel cos modern. En aquest s'observen dues finestres al primer pis i dues més a les golfes, tres de les quals emmarcades amb maó i la restant amb monòlits de pedra treballada. A l'extrem dret la façana fa un queixal, mostrant una petita part de la façana sud del volum primitiu. En aquesta part, amb grans carreus molt erosionats s'hi observen dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una a la planta baixa i l'altra al primer pis. La façana est està parcialment coberta de vegetació. En la única part visible, corresponent al volum modern, no s'aprecia cap obertura. La façana nord es troba completament coberta d'heura. En aquesta façana és on hi havia adossada la bassa, actualment desplaçada uns metres al nord, de la que es conserven els dos orificis per on sortia l'aigua, emmarcats amb pedra treballada. Adossat a la façana sud de l'edifici hi ha el carcabà, tot i que completament tapat per la vegetació i parcialment soterrat. L'aigua que sortia per aquest carcabà era conduïda per un canal fins al riu Bassí. D'aquest canal se'n conserva un tram, construït amb volta de lloses a plec de llibre. | 08151-92 | Sector nord-oest del terme municipal | Tot i no tenir cap constància documental es pot considerar el molí del Blanquer com una edificació del segle XVIII, molt ampliada i reformada posteriorment. El 14 d'agost de l'any 1950 una forta riuada es va emportar la resclosa i part del molí que no va tornar a funcionar més. Aquesta riuada també es va fer malbé el molí de Galobardes i el molí situat prop de cal Rodelles. | 41.9733300,2.0242200 | 419154 | 4647276 | 08151 | Oristà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56484-foto-08151-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56484-foto-08151-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56484-foto-08151-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 56485 | Claperons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/claperons | XVIII | L'edifici es troba en runes. Conserva els murs de càrrega amb una altura mitjana pròxima als dos metres, amb punts on arriben als quatre metres, tot i que coberts d'heura. | Claperons és una antiga masia, actualment en runes, situada a l'est del nucli d'Oristà i a l'oest del Verdaguer, en una zona elevada ocupada per feixes. Es tracta d'una masia de petites dimensions enrunada, formada originalment per un volum principal i diverses estructures agropecuàries adossades. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra lligada amb morter i presenta carreus treballats delimitant les cantonades. De l'edifici se n'ha conservat parts dels murs de càrrega, parcialment coberts d'heura, amb una altura mitjana pròxima als dos metres tot i que a les cantonades sud i est arriben als quatre metres. S'observa també l'existència de dues estructures adossades, una al sud, molt enrunada i una a l'oest, on es conserva una porta emmarcada amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. | 08151-93 | Sector central del terme municipal | Tot i no tenir constància documental de Claperons, es pot considerar, per tipologia constructiva, que probablement fou bastida al llarg del segle XVIII. | 41.9361300,2.0784800 | 423605 | 4643095 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56485-foto-08151-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56485-foto-08151-93-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56486 | Camp de Devesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-de-devesa | ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. | XIX | Algunes parts de la teulada estan en mal estat i els murs de càrrega presenten algunes esquerdes. | Camp de Devesa és una masia situada en una esplanada travessada per la riera Gavarresa i delimitada a l'oest pels cingles de Camp de Devesa, a mig camí entre els nuclis urbans d'Oristà, al sud, i la Torre d'Oristà, al nord-oest. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal format per tres cossos ampliats en paral·lel i diverses estructures adossades a l'est i al nord. El volum principal, de planta baixa i primer pis, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb morter, parcialment arrebossats, i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, mostra els tres cossos que formen l'habitatge clarament diferenciats. En el cos de la dreta, una mica més estret, s'observa un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta i unes escales laterals que condueixen a la pallissa a la planta baixa. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb brancals i ampit de pedra i llinda de fusta. La façana est està dominada per una petita pallissa de dos nivells, bastida en el tram inferior amb murs de maçoneria de pedra i en el superior amb obra. La façana nord presenta les restes d'una estructura adossada a la part esquerra. A la resta s'observen dues finestres emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa u tres reformades al primer pis. La façana oest té dues petites obertures a la planta baixa, i dues obertures al primer pis, una finestra emmarcada amb maó i una porta emmarcada amb maó que dóna accés directe al primer pis a través d'unes escales de pedra. | 08151-94 | Sector central del terme municipal | Camp de Devesa es troba documentada en la relació de masies de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà feta a mitjans del segle XIX. L'edificació actual data probablement de principis del segle XIX. | 41.9439400,2.0656400 | 422550 | 4643974 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56486-foto-08151-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56486-foto-08151-94-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56487 | El Puig de Sansalvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-de-sansalvador | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. ROCAFIGUERA, Francesc de (1987). 'El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet'. Ausa, volum 12, núm. 118-119. 1987. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | Presenta una teulada vella que es va deteriorant amb el pas del temps. | El Puig de Sansalvador està situada al cap d'un serrat a 600 metres al nord-oest de la masia de Sansalvador. Es tracta d'un edifici de planta rectangular format per un volum principal voltat d'estructures agropecuàries al nord-est i al sud-est, formant un pati tancat davant la façana principal. Consta de planta baixa i un pis d'alçada amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular amb algunes parts arrebossades. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat reformat amb ciment i un portal d'accés coronat amb llinda de pedra a la dreta. Al primer pis hi ha dues finestres: una emmarcada amb pedra bisellada i l'altra emmarcada amb brancals, llinda i ampit de pedra treballada. A la part esquerra de la façana hi ha adossat un cos que sobresurt perpendicularment que uneix el volum principal amb l'estructura d'ús agropecuari situada davant la façana. La façana nord-est presenta una estructura de pedra adossada, possiblement una cisterna i tres finestres a nivell de primer pis. A la façana nord-oest hi ha una estructura rectangular de pedra de 1'5 metres d'alçada coberta amb lloses de pedra adossada a l'extrem esquerre. A la planta baixa s'hi obre una finestra emmarcada amb pedra treballada i al primer pis dues finestres emmarcades amb ampit, brancals i llinda de pedra bisellada. La façana sud-oest presenta una finestra reformada a la planta baixa i una finestra amb ampit, brancals i llinda de pedra bisellada al primer pis. A la dreta s'allarga el cos que connecta el volum principal amb l'estructura agropecuària del davant i presenta diverses obertures modernes. | 08151-95 | Sector est del terme municipal | El Puig de Sansalvador és una masoveria de Vilaroger. Es troba documentada a principis del segle XV en el capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany formant part de la batllia del mas Vilar de Caraüll. Apareix també l'any 1439 quan els homes del terme del castell de Tornamira es reuniren, segons costum, a l'església de Sant Andreu d'Oristà i, atesa la seva facultat de poder presentar al reu una terna per al càrrec de batlle del terme, elegiren Bernat Rocaguinarda, de la parròquia d'Oristà, Joan Puig, de Sansalvador de Serradellops, i Pere de Comes, de Sant Feliu Sasserra. Es torna a documentar en el fogatge de 1553 que conté un llistat de noms que es poden identificar amb algunes de les masies del terme. Entre ells s'anomena a Luy Solà que està al Puig de Sansalvador. L'edificació actual és una reconstrucció probablement dels segles XVII o XVIII. | 41.9562300,2.1245100 | 427444 | 4645287 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56487-foto-08151-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56487-foto-08151-95-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret del fons fotogràfic municipal d'Oristà. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 56488 | Cal Saubet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-saubet | Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XIX | La majoria d'estructures que envolten l'edifici amenacen ruïna. | Cal Saubet és una masia situada en una esplanada a la carena del serrat dels Moros, per on passa la carretera B-433, a mig camí entre el castell de Toneu i l'església de Sant Salvador de Serradellops. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal i diverses estructures adossades al voltant. El volum principal, de planta baixa i primer pis està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb cantonades diferenciades amb carreus treballats,. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'est, presenta dos portals a la planta baixa, els dos amb brancals de pedra treballada però un amb llinda de fusta i l'altra amb la llinda reformada modernament. També a la planta baixa hi ha dues petites finestres emmarcades una amb llinda de fusta i l'altra amb llinda de pedra i amb els brancals de pedra reformats amb maó. Al primer pis hi ha tres finestres, dues emmarcades amb monòlits de pedra treballada i una amb maó. La façana nord té únicament una finestra ubicada a nivell de primer pis i emmarcada amb maó. La façana oest està dominada completament per diverses estructures agropecuàries amb teulada d'una vessant adossades al volum principal. La majoria d'aquestes estructures estan parcialment aterrades i van ser construïdes amb murs de maçoneria de pedra les més antigues i amb obra les modernes. Entre les estructures s'observen dues obertures al volum principal, una finestra emmarcada amb maó a la planta baixa i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis. La façana sud també tenia diverses estructures adossades però actualment només en resten la base dels murs de maçoneria de pedra. Pròpiament a la façana no hi ha cap obertura. | 08151-96 | Sector est del terme municipal | Cal Saubet és una masoveria construïda probablement entre finals del segle XIX i principis del XX. | 41.9563400,2.1185600 | 426951 | 4645304 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56488-foto-08151-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56488-foto-08151-96-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56489 | El Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sola-3 | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | El Solà és una masia situada a l'extrem nord del nucli urbà d'Oristà, als peus de la vessant solellada de la costa sobre la que s'erigeix l'església de Sant Sebastià i a tocar de la carretera B-433. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta rectangular, amb una torre de tres pisos integrada a l'extrem nord-oest i diverses estructures reformades adossades a l'est. El volum principal, de planta baixa, primer pis i golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra petita, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La torre també té la teulada de doble vessant però col·locada de manera perpendicular a la principal. La façana principal, orientada al sud, presenta, a nivell de planta baixa, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i un portal adovellat d'arc de mig punt. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra motllurada reconvertides en balcons, el central dels quals té la data de 1765 inscrita junt amb una creu a la llinda. A les golfes hi ha tres finestres emmarcades amb pedra motllurada especialment treballades: la de l'esquerra té la llinda decorada amb un arc conopial i un medalló amb motius geomètric, la central està doblement motllurada i la de la dreta presenta sis elements circulars foradats en relleu a la part inferior de la llinda i tota la part superior coberta de sanefes que en alguns punts recorden lletres. A la dreta de la façana hi ha dues estructures adossades completament reformades. La façana oest presenta a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb pedra motllurada i dues de reformades, al primer pis tres finestres emmarcades amb pedra motllurada i a les golfes una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i dues emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb decoració d'arc conopial i una creu inscrita a la llinda. De la part esquerra de la façana en sobresurt la torre, on hi ha una finestra emmarcada amb pedra motllurada al primer pis, una finestra emmarcada amb pedra bisellada al segon pis i una emmarcada amb monòlits de pedra treballada al tercer pis. La façana nord mostra diverses parts diferenciades. A la dreta hi ha la torre, on s'observa un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta tapiat a la planta baixa al que s'accedia a través d'unes escales de pedra. Al segon pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i al tercer, com a la façana oest, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La part central de la façana mostra diverses reformes i té un cos adossat de planta rectangular al centre. En aquesta part s'observa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra motllurada a la planta baixa, dues finestres emmarcades amb pedra treballada i una amb pedra bisellada al primer pis. A les golfes hi ha tres pilars quadrats motllurats al capitell i a la base que han quedat integrats al mur, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A la part esquerra de la façana hi ha adossat un cos, molt reformat, on hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una obertura d'arc rebaixat actualment tapiada. La façana est està dominada pels cossos adossats reformats. S'observa a l'extrem superior, la façana est de la torre amb una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a nivell de tercer pis. | 08151-97 | Carretera de Casa Miquela, 2-4. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | El Solà apareix documentat en el fogatge de 1553 fet per Pere Espinal, del mas Vilasendre, on es reflectien els principals caps de cases, entre els quals es hi ha Joan Solà i Pere Solà. L'edificació actual és una construcció dels segles XVII i XVIII. | 41.9344100,2.0602400 | 422091 | 4642921 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56489-foto-08151-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56489-foto-08151-97-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El Solà era una casa de parada de pastors i ramats que seguien el camí ramader en els seu pas pel nucli d'Oristà. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56490 | El Castellot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castellot-2 | AADD (1990). Els castells catalans, Volum IV. Rafael Dalmau Editor. MASRAMON, Ramon (1983). 'Identificació del Castellot de Sant Feliu Sasserra'. Ausa, volum 11, núm. 105. 1983. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XIII-XVIII | El Castellot es troba situat a 700 metres al sud-est del nucli urbà de Sant Feliu Sasserra i al nord de la masia de Serrajòrdia. Es tracta d'una masia que conserva uns vestigis ben espectaculars de construcció medieval. De planta rectangular està formada per planta baixa i dos pisos, el segon construït amb obra al 1940 i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Bona part dels murs de càrrega estan construïts amb maçoneria de pedra treballada disposats en filades regulars i presenta cantonades diferenciades. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat central a la planta baixa. Al primer pis s'obren dues finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra treballada i al segon pis tres finestres d'obra. Davant l'extrem esquerre de la façana hi ha una pallissa construïda amb pedra que presenta els emmarcaments de les obertures amb maó. A la façana est hi ha adossada una estructura agropecuària, de teulada d'una vessant, que ocupa tota la planta baixa. A nivell de primer pis hi ha dues finestres, la de la dreta emmarcada amb pedra treballada, i al segon pis una finestra d'obra. La façana oest presenta un cos d'obra que forma una terrassa amb una porta d'accés. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra treballada, i al segon pis una finestra de nova construcció. La façana nord presenta una finestra emmarcada amb maó i coronada amb maó pla al primer pis. A nivell de planta baixa hi ha un cos adossat de teulada d'una vessant que sobresurt perpendicularment. Els murs estan construïts amb pedres treballades disposades en filades regulars i s'hi obre un portal d'accés coronat amb una llinda de fusta on hi ha la data inscrita de 18 + 96. Al costat d'aquest cos s'hi conserva una paret d'uns 6 metres d'altura que formava part d'un 'castell'. Es pot suposar, per tant, que pel bastiment de la masia s'haguessin aprofitat les restes arquitectòniques i les pedres treballades d'aquest antic castell / casal medieval anomenat el Castellot. | 08151-98 | Sector oest del terme municipal | La masia del Castellot es va bastir sobre la planta original, sòlidament assentada sobre murs, arcades i voltes medievals. Fins fa un temps ningú sabia donar raó de la seva història, ni tant sols de la seva condició: un castell? Una torre d'observació? Una domus?. La teoria més divulgada era la que hom suposava que es tractava d'una 'guàrdia' a mig camí entre els castells de Tornamira i de la Cirera. Una altra teoria la considerava com una 'domus' que havia de ser seu dels senyors Tord (Turdo), llinatge de Donzells que habitaven a la zona. Ramon Masramon va identificar el Castellot amb la Sala de Sant Feliu Sasserra a través de la coincidència de d'heretats del mas Coma de Borrassers 'És Patró Coma de Borracès com apossehint lo mas Sala Castell [sic] de St. Feliu Çasserra y lo Capítol per la Tresoria ' i el fet que el Castellot és una de les heretats més velles del patrimoni de la Coma de Borrassers. La Sala estava ubicada dins el terme del castell de Tornamira i era una batllia del Paborde de Palau, del monestir de Ripoll documentada al segle XIV, en donació que feu Pere de Sala de Borredà, de la parròquia de Sant Feliu Sasserra, 'i la batllia de la dita casa al seu germà Guillem ça Sala, per serveis de ell rebuts'. La Sala però apareix documentada l'any 1237 quan un tal Guillem Sala de Borredà signa com a testimoni d'una absolució operada pel Paborde de Desembre de la Seu de Vic. Aquest personatge era senyor del a Sala de Sant Feliu i estava maridat amb Berenguera de Pinós. Fou pare de Mateu, de Guillem (que fundà el benefici de Nostre Senyora del Cor a la Seu de Vic, l'any 1298), de Berenguera i de Brunissendis. La descendència d'aquesta germandat s'anà estenent per la comarca del Lluçanès i per la Plana de Vic, de tal manera que durant la baixa Edat Mitjana i tota la Moderna veiem la genealogia entroncada amb un bon pilot de cases dels voltants. És a partir del segle XVII que l'hereu de la Coma apareix amo de la Sala, que ha arribat a les seves mans en raó del seu matrimoni amb Maria Anna Golobardes, filla de Ramon i de Maria, celebrat l'any 1685. L'esmentada Maria Anna havia heretat la Sala per raó de pubillatge. Així doncs, des de finals del segle XVII l'amo de la Sala de Sant Feliu Sasserra era l'hereu de la Coma de Borrassers i encara avui l'amo de 'el Castellot' de Sant Feliu és l'hereu de la Coma de Borassers. | 41.9379900,2.0278600 | 419411 | 4643348 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56490-foto-08151-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56490-foto-08151-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56490-foto-08151-98-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'interior es conserven unes tines de vi reconvertides en dipòsits d'aigua. | 94|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56491 | Pla Moixons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-moixons | TORRES, Jordi (2003). Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis i llegendes de transhumància. Solc. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | Pla Moixons és una masia situada al sud del nucli urbà de Sant Feliu Sasserra, just al límit oest del terme municipal d'Oristà, als peus d'un empriu, anomenat l'empriu de Pla Moixons, de l'antic camí ramader. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central fruit de diverses ampliacions, i diverses estructures adossades. El volum central està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. L'edifici, de planta baixa, primer pis i golfes, està coronat per una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'est, presenta un cos adossat a la dreta, força reformat. A la resta de la façana s'observa un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1790 junt amb una creu inscrita a la llinda, a nivell de planta baixa. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes una finestra emmarcada amb pedra treballada. La façana sud presenta dues obertures per planta. A la planta baixa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera i una finestra emmarcada amb pedra bisellada. Al primer pis una finestres emmarcada amb pedra bisellada i una emmarcada amb pedra treballada repicada, i a les golfes, dues finestres emmarcades amb pedra treballada, una de les quals repicada. La façana oest està completament arrebossada i té dos contraforts adossats que sobresurten del centre de la façana. S'hi observa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera a nivell de planta baixa, i una finestra reformada tant al primer pis com a les golfes. La façana nord fa un queixal, quedant a mà esquerra un cos adossat reformat modernament. En aquesta façana només s'observa una finestra emmarcada amb pedra bisellada a nivell de primer pis, i una finestra emmarcada amb maó situada en el queixal i que dóna accés a la cisterna que hi ha adossada en aquesta façana. | 08151-99 | Sector oest del terme municipal | Pla Moixons va ser edificada a finals del segle XVIII, tal com indica una llinda de l'edifici datada l'any 1790. | 41.9403000,2.0240000 | 419094 | 4643608 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56491-foto-08151-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56491-foto-08151-99-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Davant la casa hi ha l'empriu de Pla Moixons que també servia d'era d'aquesta casa. Aquest era un lloc força gran on hi paraven els ramats transhumants i els traginers tant per fer-hi nit com per aprofitar per anar a comprar al poble, situat a menys d'un quilòmetre. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56492 | Castell d'Olost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-dolost | <p>AADD (1990). Els castells catalans, Volum IV. Rafael Dalmau Editor. GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006.</p> | XVI | <p>El castell d'Olost es troba situat al nord del terme municipal d'Oristà, en una fondalada al sud del nucli urbà d'Olost, prop de la riera d'Olost. Es tracta d'un castell restaurat recentment i habitat temporalment, de planta rectangular, tres pisos d'alçada i amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs són de maçoneria de pedra i presenta cantonades diferenciades. Destaca la torre del segle XV, centrada a la dreta i sobresortint de la façana principal que presenta un coronament amb merlets refet modernament. La façana principal, orientada a l'oest, presenta una portalada d'arc rebaixat al primer pis a la qual s'accedeix a partir d'una escalinata de pedra moderna, i diverses finestres emmarcades amb pedra treballada. A l'esquerra hi ha les restes d'un possible matacà i diverses fines espitlleres. La façana sud presenta un portal d'arc de mig punt a la planta baixa, que constituïa antiga entrada principal al castell. Flanquegen el portal algunes finestres emmarcades amb pedra i un mica més amunt s'hi obren tres fines espitlleres. Al primer pis hi ha cinc finestres emmarcades amb pedra, dues de les quals unides per un balcó. A les golfes hi ha quatre finestres de menors dimensions i tres en forma de galeria. Davant d'aquesta façana hi ha un mur de pedra que salva un alt desnivell del terreny i que s'allarga paral·lelament fins a una torre situada a l'entrada del complex, de planta quadrada, construïda amb murs de maçoneria de pedra, coronada amb merlets i amb espitlleres com a obertures originals. També s'hi observa un rosetó amb vitrall i unes arcades apuntades a la part inferior de la torre. Enmig del mur nord d'aquesta torre hi ha un pedra monolítica amb un relleu esculpit d'una figura humana nua. A la façana est i nord es pot observar com el castell es troba bastit sobre una plataforma de roca natural. Aquestes façanes estan formades per cossos sobresortints amb teulades d'una vessant i diverses obertures, entre les quals cal destacar dues petites finestres al segon pis, esqueixades i coronades amb arc de mig punt. La part baixa s'hi observen diversos contraforts. Al voltant del castell hi ha diverses construccions annexes que es fan servir d'habitatge pels masovers. Tot el recinte es troba tancat per un mur de pedra coronat amb barbacana de teula. Just a l'entrada del castell, fora el mur del recinte hi ha un antic pou de finals del segle XVII.</p> | 08151-100 | Sector nord-est del terme municipal | <p>Documentat el 1117 en el testament de Bernat Guillem d'Olost el castell va sorgí de la descomposició del terme primitiu de l'antic castell d'Oristà. El castell no fou mai una fortificació estratègica de defensa tal com ho indica la seva situació sinó que fou més aviat una residència rural senyorial, erigit com a aglutinador d'unes possessions feudals. Es coneixen diverses deixes i traspassos consignats als testaments d'una sèrie de personatges que deixen entreveure una estreta relació amb l'Estany, on alguns es feien enterrar, i amb Gurb, que s'havia de fer ferma i efectiva durant el segle XIII. Així a finals del segle XII trobem esmentada Beatriu esposada amb Arnau Pere de Gurb, que tenia el castell de Gurb com a primer castlà. Des del seu matrimoni, Arnau Pere passà a residir al castell d'Olost. El castell fou heretat per Ermessendis, casada amb Guillem de Peguera, descendent de la línia primogènita dels castlans de Peguera, família que s'havia de convertir des d'aquest moment en la titular de la jurisdicció d'Olost i predestinada a aglutinar, sota el seu senyoriu, bona part de les terres del Lluçanès central. El castell fou destruït el 28 de juny de 1465 a resultes de la guerra remença, guerra contra Joan II, acabada el 1472, cosa que consta en la capitulació de la ciutat de Vic a Joan II. Al mateix segle XV el castell fou restaurat i l'any 1571 consta que hi vivia un prevere gascó nouvingut. El 28 de novembre de 1620 es va establir un conveni entre Onofre de Cortit i els seus fills Josep i Agnès de Cortit i de Peguera, hereus del castell, amb Joan Lidon, mestre d'obres francès, habitant a Olost per tal que es reparés el castell. Es tractava de refer íntegrament algunes parets exteriors de la fortalesa -principalment de la façana -i restaurar la teulada i els sostres. Pactaren de començar l'obra el dia 1 de novembre de 1621 i acabar-la el 31 de maig de l'any següent. El preu de la mà d'obra, materials a part, fou de 135 lliures barceloneses, una suma força respectable que fa pensar que les obres fetes foren importants.</p> | 41.9768700,2.0945600 | 424986 | 4647605 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56492-foto-08151-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56492-foto-08151-100-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-07-01 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'interior del castell hi ha una capella dedicada a Santa Anna. | 94 | 45 | 1.1 | 1771 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc