Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 56363 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-2 | Cens d'Arxius de l'Anoia. 2011-2012 Fitxa del fons documental de l'Ajuntament d'Orpí. Barcelona: Diputació de Barcelona, Xarxa d'Arxius Municipals. | XIX-XX | La documentació antiga de l'arxiu municipal d'Orpí es troba molt malmesa. En un trasllat temporal va patir greus problemes d'humitat i fongs que el van afectar. Abans de la classificació feta per la Diputació de Barcelona, molta de la documentació estava apilada sense cap mena d'unitat d'instal·lació. Al febrer de 2015 es va enllestir la neteja i desinfecció, de tota la documentació. | L'Arxiu Municipal d'Orpí compta amb un inventari amb 618 registres que abasta des de 1852 fins a l'actualitat. L'Arxiu està format per 226 unitats d'instal·lació que ocupen 26 metres lineals. El dipòsit de l'arxiu es troba a la segona planta de l'edifici de l'Ajuntament. Tot l'arxiu està ubicat en la mateixa sala de 21m2 i col·locat en prestatgeries metàl·liques fixes en bon estat de conservació. | 08152-104 | Plaça Sant Jordi nº4, Orpí (Can Bou) | Durant el període de construcció del nou edifici de l'Ajuntament la documentació de l'arxiu es va separar en diferents dipòsits, entre ells la parròquia on la documentació va patir una inundació. No se sap si va tornar a les dependències municipals tota la documentació L'any 2010 l'Oficina de Patrimoni Cultural ja va elaborar un informe per avaluar l'estat crític de conservació i d'abandonament que presentaven els fons documentals ubicats a l'Ajuntament d'Orpí. La redacció del mapa de patrimoni, ha coincidit en el temps amb el procés d'organització i classificació de tot l'arxiu per part de la Xarxa d'Arxius Municipals de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Després de dos mesos de tractament arxivístic, al febrer de 2015 s'ha enllestit la neteja, desinfecció, organització, descripció i instal·lació de la documentació municipal d'Orpí. | 41.5285800,1.6068400 | 383773 | 4598374 | 08152 | Orpí | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56363-foto-08152-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56363-foto-08152-104-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56366 | Goigs de Santa Càndia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-candia | BISBAL, M.A.; MIRET, M.T; MONCUNILL, C. (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Fundació Salvador Vives. | XVIII-XX | Tots els goigs són de paper de diferents qualitats però d'unes dimensions molt estables de 32 x 22 cm la fulla. Són impresos a una cara, amb tinta a 1 color. Els més moderns havien utilitzat algun color en les il·lustracions. La lletra diu En lo Cel Intercessora/sou de Orpí Candida Santa:/Ohiu al Devot que'us canta/vostres virtuts Protectora./Dins lo regne de Inglaterra/en temps d'Ursúla nasquereu/baix quals Banderas volguereu/allistarvos per er guerra:/la puresa sacrosanta, /Un exercit de Donsellas/en numer de once mil,/fou juntat per un fi vil,/contra la voluntat d'ellas:/mes ab la ma vencedora/de Deu, ninguna se espanta,/De la tormenta marina/vos librá lo Criador:/pero no del gran furer/de la barbarie butxina:/es est Sacrifici implora/la gracia final, y santa, /Entre las mans de un Tirá/acabáu la vida tierna/pera conseguir la eterna/despresiau lo mundá/al instant merexedora/ foreu vos de gloria tanta,/ Ora pro nobis Beata Candida/En temps del Emperador/de Romans Valentiniá/vostre martiri passá/ab gran constancia, y valor: /en lo Cel sou moradora/del any quatrecents sinquanta,/Vostre Imatge fou trovada/en est Lloch per un Pastor,/y luego ab gran fervor/per nosaltres venerada:/Tutelár, y defensora/sou del qui en vos su fé planta,/Lo Terme d'Orpí ditxós/per Patrona/‘os elegí/y en vostre nom erigí/un Temple magestuós:/en ell compungit adora/de Vos la/Reliquia Santa,/Asistiu sempre Advocada/al qiu'us reclama de cor/y ab particular amor,/al de la vista danyada:/de afligits consoladora/sou per vostra virtut tanta,/En lo Cel Intercessora/sou de Orpí/candida Santa/Ohiu al devot que'us canta/ vostres virtuts protectora. | 08152-107 | Santa Càndia | Els goigs en honor a Santa Càndia es canten el dia de la seva festivitat, el 4 de setembre. Se'n conserven vint-i-set versions. La versió més antiga està datada l'any 1739. Amb estampa de Joan Pi Ferrer. Es poden trobar exemplars originals a la Biblioteca de Catalunya. La darrera impressió dels Goigs a Santa Càndia van ser fets l'any 1985, amb lletra d'Antoni Malats i el dibuix de Marcial Fernàndez i Subirana. El document va ser publicat pels Amics dels Goigs dels Centres d'Estudis Comarcals d'Igualada: Caixa d'Estalvis de Catalunya , 1985 i imprès per Gràfiques Anoia. Se'n va fer el tiratge d'una sèrie en paper de fil amb alguns exemplars acolorits a mà i una altra sèrie en paper corrent. Posteriorment es féu també una reedició facsímil l'any 1997 dels goigs editats a finals del s. XVIII i inicis del s. XIX amb motiu de l'Aplec de les Bresques de Santa Càndia. Existeixen 27 impressions de goigs a Santa Càndia editats a partir de 1739 fins a l'actualitat. Alguns dels estampadors van ser Francisco Vilalta, Estamper i llibreter de Vilafranca entre el 1783-1833. Posteriorment, l'estampé i llibreter Joaquim Abadal d'Igualada entre 1832-1858 i que posteriorment prengué el nom d'impremta de la Viuda i fills d'Abadal (Igualada) 1858-1868. I pocs anys després és renombrar com a Impremta de la Vª Abadal è hijo (1868-79). A partir de 1882-1960 trobem edicions de N. Poncell d'Igualada. De la barcelonina Tipogràfica Católica (1890) o Impressions Miranda d'Igualada (1922-72). | 41.5223300,1.5749900 | 381104 | 4597724 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56366-foto-08152-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56366-foto-08152-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56366-foto-08152-107-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | El goig s'ha transcrit literalment, respectant l'ortografia de l'original. | 119|98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56367 | Fons Documental d'Orpí a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dorpi-a-larxiu-comarcal-de-lanoia | XV-XX | <p>Fons documental d'Orpí dipositat a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia (ACAN) d'Igualada. Consta de sis fons independents i 182 unitats documentals relacionades amb diversos aspectes del municipi d'Orpí. En concret es tracta de llibres i documents damunt de suport paper, escrits en llatí, castellà i català. Aquests fons procedeixen de sis entitats diferenciades: Ajuntament d'Igualada, Cambra Agrària Local d'Orpí, Fons Daniel Canals Sanabra, Districte Notarial d'Igualada, Ofici i Comptadoria d'Hipoteques d'Igualada i Parròquia de Santa Maria d'Igualada. El fons procedent de la parròquia de Santa Maria d'Igualada (API) està format per 127 registres diferents, que en gran part estant formats pels processos judicials que afectaren diversos veïns d'Orpí, entre els anys 1447 i 1791. D'aquests documents destaquen, entre d'altres, dos pergamins (Bernat i Maria Cretes de Barcelona, venen el mas dels Balcells, d'Orpí, a Pere Ferrer també d'Orpí (1447) i el Testament de Jaume Febrer a Sant Miquel d'Orpí (1476)). També és interessant una còpia de la capbrevació de la casa de Joan Bou de Puigderdela, possessió del terme d'Orpí (1520). Pel que fa als documents de l'Ofici i Comptadoria d'Hipoteques d'Igualada, cal dir que són els llibres de Translació de domini de finques rústiques i urbanes d'Orpí entre els anys 1845 i 1862. Quant al fons documental de la Cambra Agrària Local d'Orpí hi ha la documentació de l'organització administrativa de la cambra entre els anys 1969-1987. El darrer fons singular és el fons personal de Daniel Canals el qual es compon d'impresos menors, festes i activitats d'Orpí i Santa Maria de Miralles entre els anys 1915/1968. En darrer terme, cal fer esment de la col·lecció d'imatges fotogràfiques d'Orpí. Es tracta d'un total de 46 imatges de diversos punts i elements relacionats amb el municipi. Totes les imatges es van anar incorporant als fons municipals en el moment que foren fetes. Destaca les fotografies fetes per Llucià Procopi a mitjans dels anys 30 i 40.</p> | 08152-108 | Plaça de la Creu, 18, 08700, Igualada | <p>L'Arxiu Comarcal de l'Anoia (ACAN) custodia una part de la documentació de la comarca des de la seva creació l'any 1986. El fons documental de la Cambra Agrària Local d'Orpí fou ingressat a l'ACAN a partir de l'any 1995.</p> | 41.5285700,1.6068400 | 383773 | 4598373 | 08152 | Orpí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56367-foto-08152-108-1.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 94|98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56377 | Fons d'imatges municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-municipal-0 | XX | Estan digitalitzades | L'ajuntament disposa un fons fotogràfic digitalitzat de poc més de 190 fotografies. Es tracta d'una col·lecció creada a partir de la col·laboració d'un grup de 17 famílies del terme municipal els quals les van cedir temporalment per ser digitalitzades. Les imatges mostren escenes familiars de vida quotidiana al poble, festes i celebracions, retrats de família i algunes vistes d'espais i elements d'interès del poble. La cronologia és molt variada. Les més antigues, la major part d'elles són retrats familiars, o de festes de família, les podríem situar al 1er terç del segle XX. No obstant, la major part d'elles correspondrien al període que es compren entre els anys quaranta i seixanta del segle XX. Un dels elements més interessants de la col·lecció, és que el 100% de les imatges han estat identificades i contextualitzades (persones, esdeveniments, llocs, etc.) esdevenint una interessant vista fotogràfica del poble al llarg del segle XX. Les famílies que han aportat imatges al fons són: Famílies que han col·laborat amb les seves fotografies: - Cal Palet - Cal Suso - Cal Vilarases - Família Claret-Soteres - Família Tort-Farré - Cal Perelló - Família Alemany-García - Cal Pere Poch - Família Valls - Família Gallart-Pons - Cal Montserrat - Família Soteres - Família Tort-Calaf - Família Linares - Família Maria Teresa Senserich - Família Vic - Cal Mestre Xic | 08152-118 | Ajuntament d'Orpí. 08787. Orpí. | El recull d'imatges es va realitzar durant l'any 2012, i es varen presentar a l'abril de 2013 durant l'Aplec de les Bresques. | 41.5285800,1.6068400 | 383773 | 4598374 | 08152 | Orpí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56377-foto-08152-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56377-foto-08152-118-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Seria interessant aclarir per quin motiu es van recollir i l'any en què es va fer. | 98 | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56378 | Fons documental de la Parròquia de Sant Miquel al Bisbat de Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-sant-miquel-al-bisbat-de-sant-feliu | XV-XXI | <p>Fons documental d'Orpí dipositat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona. Sota el capítol d'Arxiu Parroquial Miralles, Sta Maria d'Orpí trobem 28 entrades de registre. Tractant-se d'un arxiu parroquial la documentació més destacada fa referència als llibres sacramentals de baptismes, matrimoni i òbits. Els llibres de baptisme segueixen una sèrie correlativa completa de 1746 fins a 1874 en 4 llibres. Els llibres de matrimonis és interessant per l'antiguitat del registre, ja que hi ha registre des de l'any 1575 fins a l'any 1905. La sèrie està dividida en 3 llibres, tot i que el primer 1575-1750 no està enquadernat. Finalment pel que fa als òbits, per mitjà de 2 llibres es compren el període 1746-1859. Vinculat a les defuncions també està registrat el llibre de drets i uncions de difunts de 1845, i el Llibre Status Animarum que compren els anys immediats a la Guerra Civil (1939, 1944 (Miralles,Orpí), 1948 (Miralles-Orpí)). Menys habituals són els llibres de confirmacions ( 1772-1958). Existeix altra documentació prou interessant i que compren un període històric prou interessant: escriptures (1682-1875), testaments-actes-capítols (1728-1862), visites pastorals (1945-58 a Miralles i 1952-58 a Orpí). Per últim, trobem documentació vinculada a l'economia de la parròquia: llibres de comptes (1814-1935), comptes de culte i fàbrica (1939-1974) i algunes factures sense enquadernar. El més interessant per l'antiguitat i característiques del document és una miscel·lània que compren tares i vendes de la rectoria (1520-1804), testaments (1574-1800) i capbreus (s.XV-XVI).</p> | 08152-119 | Carrer del Bisbe 5. 08002 Barcelona | <p>La parròquia de Sant Miquel d'Orpí formava part de la Diòcesi de Barcelona fins que l'any 2004 es va crear el Bisbat de Sant Feliu i va ser absorbida per aquest. Tot i això, actualment tot el fons documental encara es troba a Barcelona a l'espera de ser transferit a Sant Feliu de Llobregat.</p> | 41.5285300,1.6068400 | 383773 | 4598369 | 08152 | Orpí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56378-foto-08152-119-1.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | La documentació pertany al Bisbat de Sant Feliu, però encara es troba a l'Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona, a l'espera del trasllat. | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56382 | Fons Fotografic d'Orpí a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-dorpi-a-larxiu-comarcal-de-lanoia | XX | Cal fer esment de la col·lecció d'imatges fotogràfiques d'Orpí que es troben a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia. Es tracta d'un total de 46 imatges de diversos punts i elements relacionats amb el municipi. Algunes són en suport de vidre. Relació de temes: - Font de Santa Càndia - Manifestació per l'aigua - Imatges religioses - Esglésies - Orpí - Aplec de les Bresques - Visites governador civil - Brolladors de l'Homs - Riera de Carme - Safareig Santa Càndia | 08152-123 | Plaça de la Creu, 18, 08700, Igualada | Totes les imatges es van anar incorporant als fons municipals en el moment que foren fetes. Destaca les fotografies fetes per Llucià Procopi a mitjans dels anys 30 i 40. | 41.5285300,1.6068800 | 383776 | 4598368 | 08152 | Orpí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56382-foto-08152-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56382-foto-08152-123-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56364 | Festa Major d'Orpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dorpi | Valls, Anna. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi d'Orpí (sense publicar). | XX | La festa major d'Orpí es celebra l'últim cap de setmana de setembre per Sant Miquel. Durant tot el cap de setmana de festa major es realitzen activitats diverses i enfocada a tots els públics del municipi. Cada any va variant la programació exceptuant el pregó de festes que es realitza el primer dia, i la missa solemne a l'Església de Sant Miquel d'Orpí. | 08152-105 | Plaça Sant Jordi. Can Bou | La Festa Major d'Orpí es va celebrar fins a mitjans de segle XX al nucli de Santa Càndia. Es duia a terme, a la petita sala de festes de Santa Càndia La celebració dels balls eren organitzats per l'orpinenc conegut amb com 'el Morey', encarregat de l'antic l'hostal de Cal Morey. Amb l'arribada dels ajuntaments democràtics, hi hagué un llarg període, entre 8 i 10 anys en els quals no es celebrà cap Festa Major, la raó fou l'envelliment del Morey, que deixà d'organitzar la Festa Major fins que una colla de veïns va decidir tornar a recuperar la festa. A mitjans dels anys 80 del segle, la Festa Major va canviar d'ubicació i es van traslladar a Can Bou. La celebració normalment tenia lloc a la Plaça Sant Jordi, on cada any s'hi muntava un escenari i es decorava amb motiu de la festivitat. Tot i això, la pluja havia esdevingut protagonista de les Festes Majors durant un parell o tres d'anys, motiu que havia portat a la cancel·lació d'alguns actes, fet que va condicionar a l'ajuntament a prendre finalment la decisió de muntar una carpa a l'esplanada que hi havia ubicada a peu de la carretera BV-2131 en el tram en què aquesta passa per Can Bou. A partir del 2008, els actes de Festa Major se celebraren al voltant de Can d'en Pont, fins que en els darrers anys, s'ha tornat a celebrar al nucli de Can Bou. | 41.5286700,1.6068300 | 383772 | 4598384 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56364-foto-08152-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56364-foto-08152-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56364-foto-08152-105-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56365 | Llegenda del pí de les pinyes d'or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-pi-de-les-pinyes-dor | http://www.llegendesdecatalunya.cat/10/el-pi-de-les-pinyes-dor | Aquesta llegenda s'ha transmès de generació en generació, i actualment és molt coneguda al municipi, però també a tota la comarca i la resta de Catalunya. S'hi poden trobar moltes versions i adaptacions. En algunes d'elles no es cita pas el Castell d'Orpí, tot i que s'esmenta que és una adaptació de l'original. Ens hauríem de remuntar molts segles enrere per explicar aquesta història. Ho hauríem de fer i ho farem. Imagineu-vos una època de castells, grans extensions de terra cultivada, ciutats emmurallades, batalles i conquestes. En una d'aquestes ciutats, un poble més aviat, una família benestant feia diverses generacions que ocupava un castell, el castell d'Orpí. Aquest castell encara es conserva avui en dia i es dedica a la pagesia. Si el visiteu, podreu veure la seva torre de l'homenatge sisavada original i una portalada dovellada a la façana nord. La resta, són afegitons posteriors. Però no ens desviem del tema. El castlà governava les seves terres amb responsabilitat: abaixava i apujava els tributs segons les possibilitats de cadascú, escoltava les demandes de la població i aplicava una justícia justa de debò. No era com tots els nobles, és veritat; però sí que era com totes les persones: possible de temptar. I la fortuna ho va fer. Era pels volts de la primavera quan el castlà passejava per la muntanya. Li agradava molt sortir dels camins i passejar camp a través per les seves terres. Mai no saps què pots trobar allà on no has anat mai abans. Aquell dia en concret, va passejar entre les seves vinyes, que ja gaudien de bon raïm; però aviat se'n va cansar i va decidir passejar per una extensa pineda. Va colpejar una de les pinyes amb el peu i la fiu rodolar uns quants metres. La seguí amb la mirada. No s'hi havia fixat gaire, però li havia semblat veure un reflex a la pinya. S'hi apropà i, a pocs centímetres, veié una pedreta daurada. La pedreta resultà ser un dels pinyons. I el pinyó, una pelleta d'or pur. El castlà va mirar-se incrèdul aquell pinyó d'or i en va buscar més. Resultà que tots els pinyons d'aquella pinya eren d'or, i encara en va trobar algunes més d'iguals. Les arreplegà totes abans de tornar al castell i mai res no tornà a ser el mateix al castell d'Orpí. Cada any, per les mateixes dates, el pi deixava caure unes quantes pinyes amb pinyons d'or i, doncs, el castlà era més ric a cada nova primavera. Va redecorar l'interior de castell amb noves cortines, mobles, vaixella de porcellana, portes de fusta noble, canelobres d'argent… Va contractar una modista que li feia roba a mida amb les millors teles. També va contractar més personal de servei per a la casa: majordoms, cuineres, personal de neteja, cuidadors pels cavalls i, fins i tot, un pintor al seu servei. Per molt que tingués, mai no en tenia prou. La cobdícia va ser més forta que ell i qui havia estat un home íntegre i just, va convertir-se en l'avarícia en persona: va apujar els tributs a tothom fins que gairebé ningú en tenia prou per menjar, no va tornar a escoltar les demandes de ningú i la justícia ja no li interessava, si no era en benefici propi. Es va obsessionar tant amb l'or, que va ordenar a deu dels seus homes que vigilessin per torns el pi. I per tal que no revelessin on era, els va tallar la llengua! Un dia qualsevol després de molts anys, va rebre una carta amb el segell del rei Jaume I. El rei li demanava diners i homes per iniciar la conquesta de Mallorca. Però al castlà no li interessaven ni les guerres ni les conquestes, només el seu or. Així que només va enviar un cofre d'or al rei i cap soldat que servís en batalla. | 08152-106 | Castell d'Orpí | 41.5187400,1.5753600 | 381128 | 4597324 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56365-foto-08152-106-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | (Cont. Descripció): Anys més tard, conquerides ja Mallorca i València, un missatger reial arribà al castell amb un missatge personal del rei. El rei en persona i trenta membres del seu seguici s'instal·larien durant una setmana al seu castell abans de continuar el seu viatge cap al nord. El castlà tenia ben poques ganes d'hostatjar ningú a casa seva i, molt menys, un rei i tota aquella gentada. Però no s'hi podia negar i va començar amb els preparatius. Arribat el dia, el servei instal·là cadascú a la seva habitació. D'altra banda, les cuineres preparaven una nova delícia a cada àpat. No faltaven mai a taula les millors fruites i verdures ni, per suposat, vi fet amb el raïm de les vinyes del castell. El rei Jaume I estava tan satisfet que les felicitava personalment cada dia.Al final de la setmana, quan tothom havia acabat de dinar aquell dia, el rei va fer retirar tothom de la sala. Volia parlar a soles amb el castlà.-Té vos un servei excel·lent.-Gràcies, sa majestat.-El que no puc saber és com us ho podeu permetre. - Inquirí.-No sap, sa majestat, tots els esforços que hem fet per poder-li oferir aquesta estança.-Té raó, no ho sé. I tampoc sé perquè no va fer el mateix esforç quan el seu país el necessitava. - El castlà no sabia què dir - Molts nobles van aportar molt més or que vostè i no m'han pogut oferir ni la meitat de luxes dels que disposa vostè.-Sa majestat, vostè s'ho mereix tot i més.-I el seu poble també! Expliquen els llogarrencs que amaga vos un pi molt especial que cada any fa pinyes d'or. | 119 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56383 | Aplec de les Bresques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-les-bresques | XX | Aquest aplec es celebra sempre a finals d'abril. El programa de l'aplec es caracteritza per celebrar-se una missa i una ballada de sardanes, i al migdia sempre hi ha un dinar popular. Durant tota la diada s'hi realitza una mostra d'arts i oficis vinculats al món de les abelles, la mel, i els productes derivats; un mercat de productes de la mel; i un taller d'elaboració d'espelmes amb cera verge d'abella. Paral·lelament es realitzen altres actes per animar la diada. | 08152-124 | Santa Càndia | És la fira dedicada a la mel més antiga de la comarca de l'Anoia. Desconeixem la seva antiguitat, però el 1935 ja es realitzava tal com podem observar en una de les fotos que hi ha a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia. | 41.5221800,1.5749800 | 381103 | 4597707 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56383-foto-08152-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56383-foto-08152-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56383-foto-08152-124-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56389 | Tradició de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-de-santa-llucia | XX | És una tradició molt arrelada al municipi i que és coneguda popularment com 'Aplegar les Llúcies'. Els nens i nenes del municipi van casa per casa, on canten i recullen tot allò que el veïnat els hi dóna, ja siguin llaminadures, fruits secs, fruita dolça, etc. Es realitza el dia 13 de desembre per Santa Llúcia. Aquesta tradició és equiparable a les captes que es realitzen per Sant Nicolau o Santa Llúcia a la resta del país. | 08152-130 | Can Bou | No hi ha cap testimoni documental que ens traslladi a la data aproximada d'inici d'aquesta tradició. Tot i això, possiblement sigui anterior al segle XX, ja que els més vells del municipi recorden haver-la realitzat durant la seva infància. | 41.5287300,1.6066100 | 383754 | 4598391 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56389-foto-08152-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56389-foto-08152-130-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Normalment era una tradició on participaven solament noies, el cas d'Orpí, tant nois com noies eren partícips. | 119|98 | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56392 | Festa de la matança del porc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-matanca-del-porc-0 | http://ca.wikipedia.org/wiki/Matan%C3%A7a_del_porc | Festa que es celebra cada tercer diumenge del mes de març. S'ha recuperat la festa sense el sacrifici de lanimal ( tradicionalment es feia tot el procés). La diada comença amb l'arribada de l´animal, es preparen totes les carns , es tallen, es couen i es fan les butifarres, fresca, blanca i negra. Es fa un esmorzar i després el posterior dinar amb els productes elaborats durant la jornada. | 08152-133 | Pl. Sant Jordi, Can Bou | La matança del porc era una activitat tradicional a la Catalunya rural. En molts llocs l'11 de novembre, dia de Sant Martí, era un dels dies preferits per la matança. En aquesta època tothom a la granja, mas o alqueria prenia part a l'activitat. Normalment eren els homes els que mataven i tallaven els animals i les dones (matanceres) les que posteriorment preparaven els diversos productes. Aquests darrers es dividien entre els que calia menjar aviat, i els que eren per conservar per a consumir durant la resta de l'any com els embotits o els fumats. La matança del porc és una experiència molt arrelada en la cultura catalana. Es troba en perill d'extinció a causa de certes normes sanitàries molt estrictes de la Comunitat Europea, així com de les noves actituds envers el tractament animal. Cal recordar que l'actual Llei de Protecció dels Animals de Catalunya, prohibeix expressament matar l'animal en públic. Actualment que es troben tot tipus d'aliments a totes les èpoques de l'any, cal fer un esforç per comprendre la importància de la matança en el passat. Cal tenir present però que la carn provinent de la tradicional festivitat de la matança era l'única carn que moltes llars rurals menjaven en el transcurs de l'any, ja que llavors no hi havia carnisseries. | 41.5287100,1.6068500 | 383774 | 4598389 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56392-foto-08152-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56392-foto-08152-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado (OPC) | És primordial la col·laboració dels veïns i veïnes del municipi i de tot el que hi vulgui participar, ja que tot i ser una jornada festiva totes les tasques les realitzen gent voluntària. | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56260 | Pont d'Orpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dorpi | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (n.d): Inventari de Ponts i Pontons, (consulta: 2014). DIPUTACIÓ DE BARCELONA (n.d): Arxiu General de la Diputació de Barcelona. Obtinguda al 2014. | XX | L'estructura del pont es troba en un bon estat de conservació. L'entorn però, presenta una vegetació abundant. | Pont construït sobre de la riera de Carme i que forma part de la carretera BV-2132, en el seu inici, direcció cap a Orpí. Es tracta d'un pont d'uns 45 metres de llarg, 5 metres d'alçada i uns 5 metres d'amplada de pas. Es tracta d'un pont de dos ulls, fet a base de blocs quadrangulars de pedra sorrenca vermella, formant un aparell regular de filades horitzontals, amb les juntes ressaltades amb ciment. Els ulls consten d'arcs rebaixats reforçats amb formigó i amb carreus de pedra als exteriors. El pont es recolza sobre els estreps laterals, fets la part exterior amb carreus irregulars de pedra i lligats amb ciment, i un pilar central amb un esperó semicircular La part superior del pont, el paviment està asfaltat, i presenta proteccions laterals metàl·liques, que s'assenten sobre un petit voladís que sobresurt de l'estructura del pont. | 08152-1 | Carretera BV - 2132 km 3. | L'any 1893 la Diputació de Barcelona va iniciar les gestions per tal de dur a terme la carretera que avui coneixem com a BV-2131. El projecte era conegut com 'Camino de Carmen a la Pobla de Claramunt'. El document deia el següent: 'Aunque nuestra misión se limite, hoy por hoy, a satisfacer las necesidades de Carme, que ha de ser por esta causa uno de los extremos de nuestro trazado, es preciso recordar que el pueblo de Orpí, aunque ha desistido de sus propósitos ha intentado mejorar el camino que l pone en comunicación con Carme, siendo de suponer que en plazo más o menos próximo este camino haya de ser prolongado. Por esta causa al determinar el punto de partida de nuestro camino ha debido partirse de un punto que no sólo permitiera la comunicación fácil y directa con el pueblo sino que consienta en su día prolongarlo hacia Orpí, cuando llegue la oportunidad. En el plano general se indica la dirección que habrá de tomar el camino en el cortísimo trayecto en que dos o tres casas obligarían a dejarlo algo estrecho lo que tratándose de un camino vecinal no tendría gran inconveniente.' 14 anys després el projecte sembla que es comença a executar i es fa una descripció del mateix: 'Lo accidentado del terreno que se cruza al trazado, obliga a emplazar gran número de obras de fábrica para dejar libres los desagües naturales, se han supuesto necesarias 33 tajeas, 4 alcantarillas, 6 pontones, 1 sifón 2 puentes. En total 46 obras. ' Longitud del trazado 8.960 kilómetros. Presupuesto de la contrata 211.895,56 pts. Coste km : 23649,06 pts Després de la Guerra Civil española, es fa un inventari on es descriu l'estat dels ponts després del conflicte. Aquest inventari esmenta: 'En el camino de orpí, fueron voladas por los rojos cinco imporatantes obras de fàbrica: tres puentes sobre la rierar de careme, elos kms 5,400, 8,500, y 8,600 y dos pontones, un en el km 5,900 que salva el barranco Escodinas, y otro en el km 8700 para el paso del torrente Escots. Estas obras figuran respectivamente con los números 138, 140, 141, 139 y 142 en la Relación de averias producidas por la Guerra. El puente del km 5400, era de dos arcos rebajados de 9,20 m de luz y 1,20 metros de flecha, con una altura de rasante de 5,30 m. Fue volado totalmente, no quedando restos de la superestructura y únicamente los cimientos podrá aprovecharse. El puente del km 8500 estaba constituido por un arco de 12 metros de luz rebajado a 1/8 siendo de 6,15 metros su altura de rasante y como el anterior con cuerpos salientes en los estribos y muros de acompañamiento. La voladura afectó toda la boveda des de la línea de arranques alcanzando la parte superior de los cuerpos salientes. El último puente, tiene una altura de rasantes de 5,45 metros y está formado por dos arcos de 10 metros de luz, también rebajados, con 1,20 metros de flecha; el estribo izquierdo con muros en ala y el derecho de acompañamiento. De este puente fue volada parte de las bóvedas, quedando el resto agrietado, por lo que será preciso reconstruirlas desde los arranques. La pila muestra señales de haber sufrido movimiento con la explosión, apareciendo grietas en algunos puntos y es de prever que será necesario rehacerla. Los dos pontones estaban constituíos por bóvedas de medio punto y muros de acompañamiento, con una altura de rasante de 6,20 metros. El del km 5500, de 5 metros de luz, quedó por efecto de la voladura destruido por completo, no que dando ni restos de los muros, y será preciso reconstruirlo a partir de línea de cimientos. Del otro pontón, de 4 metros de luz, fue volada la bóveda y una buena parte de los muros de acompañamiento. ' El projecte el signa el 30 d'abril de 1940, l'Enginyer Eduardo Peña. Tingué un cost de 175.117,67 pts. Fou adjudicat a un empresari local Pedro Palet Calaf. Les obres van patir retarts amb replantejaments diversos, i una parada a l'hivern de 1940-41 degut al fred. El 1941 el termini es va ampliar a través d'un decret de Presidència de la Diputació. | 41.5283700,1.6026000 | 383419 | 4598356 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56260-foto-08152-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56260-foto-08152-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56260-foto-08152-1-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró Ferrer. IN SITU SCP | Diputació de Barcelona | Es pot accedir a la part baixa del pont, per un camí que neix a la banda sud del pont. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 56261 | Antiga Fàbrica de Paper de Cal Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-de-paper-de-cal-serra | GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. INVENTARI DEL PATRIMONI INDUSTRIAL DE CATALUNYA. Inventari 16. Edificis industrials. | XVIII-XX | No perilla l'estructura, però seria convenient alguna intervenció en les façanes. | Situada a tocar de la carretera BV-2131, davant del trencall que mena a Orpí, es troba l'antiga Fàbrica Serra. Tot i conservar les estructures originals, al conjunt s'hi ha afegit edificacions més modernes que contrastem amb l'original. Les edificacions originals, responen a la tipologia tradicional de les papereres de finals del segle XVIII i principis del segle XVIII. El conjunt consta de dues edificacions de planta rectangular, l'edificació principal ubicada a l'est del conjunt, i una adjunta per l'extrem oest d'aquesta. La principal, és el molí pròpiament dit, consta de quatre parts ben diferenciades: el soterrani ( a nivell inferior de terra, i no visible des de l'exterior), la planta baixa ( on es triava i s'empaquetava el paper, i part d'habitatge), la planta de pis (l'habitatge), i les plantes superiors o miradors ( on s'assecava el paper). Està construït amb murs de maçoneria de pedra irregular amb morter i cantonades diferenciades amb carreus de majors dimensions. Les façanes es troben arrebossades, exceptuant les parts inferiors, on en algunes zones s'ha perdut. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) i actualment amb uralita. La façana d'ingrés s'orienta a l'est, i presenta una entrada amb arc escarser fet amb carreus de pedra i brancals. A la dovella central, hi trobem l'escut de la família Serra, representat per una serra i la data de fundació del molí, l'any 1790. A cada lateral, hi trobem una finestra senzilla amb l'ampit de pedra. Cal esmentar, que a la part inferior de la façana, es poden observar unes petites obertures, que corresponen al soterrani. A la planta de pis, hi trobem tres balcons, que es corresponen a l'habitatge. A la part superior de la façana, hi trobem repartits en tres nivells diferents, unes vint obertures, que eren les finestres o 'ventades' del mirador o assecador del molí. La façana sud, a la part central de la planta baixa, presenta una edificació més moderna adjunta a la façana, i diferents finestres. A la planta de pis, hi trobem un seguit de finestres ( algunes d'elles amb ampit), i finalment a la part superior, les finestres de l'assecador. Cal esmentar també, la presència d'un transformador elèctric modern. La façana nord, presenta edificacions de maons més modernes, així com maquinària industrial, adossada a la façana de la planta baixa. A la planta de pis, hi trobem la mateixa tipologia de finestres que a les altres façanes. Finalment a la planta superior, no es repeteix la disposició de finestres de l'assecador, en gran part de per les modificacions que sofert aquesta façana, on es pot observar algun 'pedaç' de maons. Cal esmentar, que aquesta façana, és la que es troba en un estat de conservació més deficient. La façana oest, es troba coberta totalment per l'edificació annexa. Aquesta edificació, de planta rectangular, és de grans dimensions i alçada, i té coberta a dues vessants ( est-oest), amb uralita. La tipologia constructiva és la mateixa que l'edifici principal, però amb signes evidents a les façanes d'haver sofert moltes transformacions, tal com es pot observar en totes les obertures, i en la utilització de materials constructius diferents, com poden ser els maons. A l'interior, aquesta transformació és més evident, tal com es pot observar amb les bigues de formigó que separen les plantes. Aquest cos es va construir a finals del segle XIX i s'utilitzà per als processos paperers més mecanitzats. | 08152-2 | Carretera BV - 2131. Km 7 | Possiblement derivat d'una concessió anterior per a molí draper, va adquirir la seva fisonomia i importància paperera com a propietat de Joan Serra, paperer de Capellades. Es va mantenir en funcionament relacionat amb aquesta família amb la fabricació de paper de barba, fins al tombant del segle XX. Posteriorment la producció paperera va estar a càrrec de diverses empreses com a fàbrica de paper higiènic i sanitari. A inicis del segle XXI estigué tancada, però a data de la realització del Mapa de Patrimoni Cultural ( 2014), s'estaven realitzant les gestions per reobrir-lo. | 41.5287300,1.6021400 | 383381 | 4598397 | 1790 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56261-foto-08152-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56261-foto-08152-2-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | No s'ha pogut descriure amb detall l'interior, al no poder-hi entrar. Actualment és coneix per Paper 3, SL. | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 56262 | Resclosa del Rec de Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-rec-de-carme | XIII | No s'observen deficiències en l'estructura. Solament cal esmentar l'acumulació de sediments en aquesta. | Just davant d'un dels ponts de la riera de Carme, ubicat a la carretera BV-2131 al km 8,5, hi trobem aquesta resclosa. Actualment per culpa dels sediments que hi ha en l'estructura, no es pot observar amb quins materials està feta, però possiblement siguin carreus de pedra ben treballats i lligats amb morter. Les seves mides aproximades són 8 metres d'amplada i uns 2 metres d'alçada. Normalment si el nivell de l'aigua és baix, aquesta torna al riu per una obertura situada en un extrem de la resclosa, on se situa també l'inici del canal per on deriva l'aigua. Aquest canal, és conegut com el Rec de Carme. | 08152-3 | Riera de Carme | Es desconeix amb exactitud la data exacta en què es va construir la resclosa, però tot faria indicar que en aquest indret ja hi havia una resclosa, al segle XIII, ja que hi trobem una menció al Rec de Carme de l'any 1214, quan Ramon de Claramunt donà llicència per l'establiment d'un molí fariner. Es desconeix però, si posteriorment s'hi va fer algun tipus de modificació o reconstrucció. | 41.5282300,1.5891600 | 382297 | 4598359 | 08152 | Orpí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56262-foto-08152-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56262-foto-08152-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56262-foto-08152-3-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56263 | Pont de la Resclosa del Rec de Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-resclosa-del-rec-de-carme | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (n.d): Inventari de Ponts i Pontons, (consulta: 2014). DIPUTACIÓ DE BARCELONA (n.d): Arxiu General de la Diputació de Barcelona. Obtinguda al 2014. | XX | Pont construït sobre de la riera de Carme i que forma part de la carretera BV-2131. Està situat al punt quilomètric 8,5 d'aquesta carretera. Davant de la resclosa del Rec de Carme. Es tracta d'un pont d'uns 45 metres de llarg, 6 metres d'alçada i uns 5 metres d'amplada de pas. Es tracta d'un pont de dos ulls, fet a base de blocs quadrangulars de pedra, formant un aparell regular de filades horitzontals, amb les juntes ressaltades amb ciment. Els ulls consten d'arcs rebaixats reforçats amb formigó i amb carreus de pedra als exteriors. El pont es recolza sobre els estreps laterals, fets la part exterior amb carreus irregulars de pedra i lligats amb ciment, i un pilar central amb un esperó semicircular. La part superior del pont, el paviment està asfaltat, i presenta proteccions laterals metàl·liques, que s'assenten sobre un petit voladís que sobresurt de l'estructura del pont. | 08152-4 | Carretera BV-2131 Km 8.5 | L'any 1893 la Diputació de Barcelona va iniciar les gestions per tal de dur a terme la carretera que avui coneixem com a BV-2131. El projecte era conegut com 'Camino de Carmen a la Pobla de Claramunt'. El document deia el següent: 'Aunque nuestra misión se limite, hoy por hoy, a satisfacer las necesidades de Carme, que ha de ser por esta causa uno de los extremos de nuestro trazado, es preciso recordar que el pueblo de Orpí, aunque ha desistido de sus propósitos ha intentado mejorar el camino que l pone en comunicación con Carme, siendo de suponer que en plazo más o menos próximo este camino haya de ser prolongado. Por esta causa al determinar el punto de partida de nuestro camino ha debido partirse de un punto que no sólo permitiera la comunicación fácil y directa con el pueblo sino que consienta en su día prolongarlo hacia Orpí, cuando llegue la oportunidad. En el plano general se indica la dirección que habrá de tomar el camino en el cortísimo trayecto en que dos o tres casas obligarían a dejarlo algo estrecho lo que tratándose de un camino vecinal no tendría gran inconveniente.' 14 anys després el projecte sembla que es comença a executar i es fa una descripció del mateix: 'Lo accidentado del terreno que se cruza al trazado, obliga a emplazar gran número de obras de fábrica para dejar libres los desagües naturales, se han supuesto necesarias 33 tajeas, 4 alcantarillas, 6 pontones, 1 sifón 2 puentes. En total 46 obras. ' Longitud del trazado 8.960 kilómetros. Presupuesto de la contrata 211.895,56 pts. Coste km : 23649,06 pts Després de la Guerra Civil española, es fa un inventari on es descriu l'estat dels ponts després del conflicte. Aquest inventari esmenta: 'En el camino de orpí, fueron voladas por los rojos cinco imporatant4es obras de fàbrica: tres puentes sobre la rierar de careme, elos kms 5,400, 8,500, y 8,600 y dos pontones, un en el km 5,900 que salva el barranco Escodinas, y otro en el km 8700 para el paso del torrente Escots. Estas obras figuran respectivamente con los números 138, 140, 141, 139 y 142 en la Relación de averias producidas por la Guerra. El puente del km 5400, era de dos arcos rebajados de 9,20 m de luz y 1,20 metros de flecha, con una altura de rasante de 5,30 m. Fue volado totalmente, no quedando restos de la superestructura y únicamente los cimientos podrá aprovecharse. El puente del km 8500 estaba constituido por un arco de 12 metros de luz rebajado a 1/8 siendo de 6,15 metros su altura de rasante y como el anterior con cuerpos salientes en los estribos y muros de acompañamiento. La voladura afectó toda la boveda des de la línea de arranques alcanzando la parte superior de los cuerpos salientes. El último puente, tiene una altura de rasantes de 5,45 metros y está formado por dos arcos de 10 metros de luz, también rebajados, con 1,20 metros de flecha; el estribo izquierdo con muros en ala y el derecho de acompañamiento. De este puente fue volada parte de las bóvedas, quedando el resto agrietado, por lo que será preciso reconstruirlas desde los arranques. La pila muestra señales de haber sufrido movimiento con la explosión, apareciendo grietas en algunos puntos y es de prever que será necesario rehacerla. Los dos pontones estaban constituíos por bóvedas de medio punto y muros de acompañamiento, con una altura de rasante de 6,20 metros. El del km 5500, de 5 metros de luz, quedó por efecto de la voladura destruido por completo, no que dando ni restos de los muros, y será preciso reconstruirlo a partir de línea de cimientos. Del otro pontón, de 4 metros de luz, fue volada la bóveda y una buena parte de los muros de acompañamiento. ' El projecte el signa el 30 d'abril de 1940, l'Enginyer Eduardo Peña. Tingué un cost de 175.117,67 pts. Fou adjudicat a un empresari local Pedro Palet Calaf. Les obres van patir retards amb replantejaments diversos, i una parada a l'hivern de 1940-41 degut al fred. El 1941 el termini es va ampliar a través d'un decret de Presidència de la Diputació. | 41.5283700,1.5891800 | 382299 | 4598375 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56263-foto-08152-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56263-foto-08152-4-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | La vegetació entorn del pont és abundant, i dificulta la visió d'altres elements d'aquest. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56264 | Rec de Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-carme | XIII-XX | El propi canal es troba en bon estat de conservació, no així l'entorn en alguns dels trams. | El rec de Carme s'origina en una resclosa que s'ubica a la Riera de Carme, just a l'alçada del Km 8,5 de la carretera BV - 2131. En aquesta resclosa es pot observar el seu naixement, amb una estructura de pedra que deriva l'aigua cap al canal. Durant 6 km travessa el municipi d'Orpí, i entra a Carme, per tornar a desguassar l'aigua a la Riera de Carme, al nucli de Carme. Es pot observar durant el corregut que presenta una amplada que no arriba a 2 metres, i una fondària que deu arribar a 1 metre. En la major part del recorregut no s'observa estructura de pedra, sinó que és directament excavat al sòl. Presenta algunes estructures més modernes per a regular l'aigua, i per a derivar-la a altres recs. Tot i això, encara es poden trobar vestigis populars de construccions de pedra al seu entorn. Cal esmentar, l'abandó de l'entorn del Rec, durant el seu recorregut pel municipi d'Orpí. | 08152-5 | Paral·lel a la riera de Carme | La primera menció coneguda del Rec de Carme és de l'any 1214, quan Ramon de Claramunt donà llicència per l'establiment d'un molí fariner, tot i que es pensa que els orígens d'aquesta infraestructura hidràulica poden ser anteriors. El 1790 en els qüestionaris de Francisco de Zamora del municipi d'Orpí, no es fa cap menció al Rec, però si en el municipi Veí de Carme, on el Rec de Carme hi entra des d'Orpí. Madoz declara: 'El agua que se bebe en este lugar es de muchas fuentes que la circundan abundantemente, y como el agua que va a los molinos y fábricas de papel pasan por una assequia por el arrabal y por el pueblo, allí abreban y laban sus ropas con facilidad'. Però es possible que quan parla de la Riera de Carme, indirectament parli del Rec, ja que aquest també era utilitzat per als molins. ·El arroyo Carme da movimiento en los pueblos que recorre a un gran número de fábricas y Molinos, correspondiendo al término de Orpi 2 fábricas de papel, 1de hilados de lana, 1 Batan y 1 Molino de harina'. Les seves aigües, també servien per regar les hortes, o per a usos domèstics com rentar la roba o els estris i eines de les activitats econòmiques de les famílies. Actualment encara s'utilitza per regar algunes finques. Al municipi d'Orpí no s'hi ha pogut donar cap altre ús, a diferència de Carme, on s'ha fet una adequació per a un ús lúdic. | 41.5280700,1.5892600 | 382305 | 4598341 | 08152 | Orpí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56264-foto-08152-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56264-foto-08152-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56264-foto-08152-5-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56265 | La Fagina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fagina | XIX | L'estat de conservació és millorable. | Edifici de petites dimensions ubicat en una petita fondalada entre Cal Palet i les Granges de Cal Marrós. Consta de planta baixa i dues plantes de pis. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria i arrebossat. Algunes parts de les façanes, s'hi pot observar la utilització de maons, que ens indiquen una restauració posterior. La coberta és a dues vessants ( est-oest) i amb teula àrab. Al seu entorn, hi trobem petites edificacions. La façana d'ingrés actual s'orienta a l'esta, i es situa a la planta de pis. Aquesta és d'obra senzilla i més contemporània, amb els brancals i la llinda de maons. Cal esmentar que aquesta façana se situa en un nivell més elevat del terreny, quedant la planta baixa soterrada. Adossat a aquesta façana, hi trobem dues construccions de forma arrodonida, una d'elles possiblement era un cup. Les finestres que hi trobem en la resta de la façana són d'una obra senzilla. La façana sud, cal destacar-hi a la part inferior, dos contraforts, un d'ells de grans dimensions. Pel tipus de materials emprats, s'intueix que aquests dos foren afegits posteriorment. Situat entre aquests dos, hi trobem una entrada senzilla, que possiblement fou l'original. La façana oest, presenta a la planta baixa dues obertures circulars, i tres contraforts. Aquests contraforts, a la part inferior, presenten obertures triangulars per tal que l'aigua circulés. A la resta de la façana hi trobem diverses finestres senzilles. La façana nord, no presenta cap element destacable. A l'entorn hi trobem diferents construccions agrícoles, així com una bassa quadrada i un pontet de pedra amb arc rebaixat per salvar el torrent de Cal Palet. | 08152-6 | La Fagina. 08787. Orpí | Tot i que no en tenim referències documentals o orals que ens ho demostrin, més que una masia, aquest edifici respon més a la tipologia d'un molí o d'alguna edificació on es desenvolupava alguna activitat industrial. La seva situació, a tocar del Torrent de Cal Palet, ens podria indicar una d'aquestes opcions, a més a més, el mateix nom de la casa, ens recorda al de 'Fassina', un indret on es destil·lava aiguardent. Tant si fos un molí, com si fos una fassina, era necessària la presència d'aigua, i la localització al costat del torrent, ens podria confirmar aquesta hipòtesi. Un altre indicador, seria que es troba ubicada al voltant d'una zona coneguda com el Pla de la Vinya, la vinya i l'aiguardent en zones com el Penedès i l'Anoia, anaven ben lligats. | 41.5350900,1.5814200 | 381664 | 4599131 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56265-foto-08152-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56265-foto-08152-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56265-foto-08152-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56266 | Pont de Cal Marrós Lluny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-marros-lluny | XX | Pont construït sobre el torrent de Cal Palet i que salva el gran desnivell que presenta el torrent en aquest indret. Es tracta d'un pont d'uns 30 metres de llarg, 10 metres d'alçada i uns 5 metres d'amplada de pas. És difícil concretar en la descripció de l'element, pel fet que es troba pràcticament cobert per la vegetació de l'entorn. Tot i això, s'intueix que es tracta d'un pont d'un sol ull, amb arc rebaixat. El material visible utilitzat en l'exterior són maons. La part superior del pont, el paviment està asfaltat, i presenta proteccions laterals metàl·liques, que s'assenten sobre un petit voladís que sobresurt de l'estructura del pont. | 08152-7 | Cal Marrós Lluny. 08787. Orpí | 41.5336000,1.5913200 | 382487 | 4598952 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56266-foto-08152-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56266-foto-08152-7-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Exceptuant la part superior, la resta es troba pràcticament cobert per la vegetació. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 56267 | Cal Violant. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-violant | XVIII-XX | Ha estat restaurat tot lo conjunt. | Conjunt arquitectònic format per l'edifici principal amb funció d'habitatge, i diverses edificacions annexes que tenien funció agrícola i ramadera. Al voltant del conjunt hi trobem una petita zona boscosa integrada en aquest. L'edifici principal se situa al centre del conjunt, és de planta rectangular, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment, i arrebossat. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés original s'orienta al sud, i presenta una entrada amb arc de mig punt amb carreus ben treballats. A cada lateral, hi té una finestra. A la planta de pis, hi trobem un balcó central, i dues finestres als laterals. Finalment a la part superior de la façana, hi trobem la mateixa distribució, però amb una gran finestra amb arc de mig punt al centre. La façana oest, presenta diferents finestres a nivells diferents, i un cos adjunt en un extrem format per dues parts amb cobertes coincidents a una vessant. La façana nord, es troba totalment ocupada per una edificació adjunta de grans dimensions, que presenta coberta a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. Presenta una gran entrada a la façana oest amb llinda de fusta. La façana est, es troba pràcticament ocupada per una edificació annexa, que en una reforma posterior, s'ha convertit en el nou accés a l'edifici. Amb aquest nou accés, s'hi accedeix per una escalinata de pedra que ens condueix fins a peu del camí. Les obertures que trobem en aquesta façana, són senzilles finestres amb llinda de fusta. Al nord-est del conjunt, hi trobem un portal d'entrada al conjunt. Cal esmentar que la major de l'entorn de la casa, es troba pavimentat. | 08152-8 | Cal Violant. 08787. Orpí | 41.5297500,1.5943400 | 382732 | 4598521 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56267-foto-08152-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56267-foto-08152-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56267-foto-08152-8-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 56268 | Can d'en Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-den-pont | INVENTARI DEL PATRIMONI INDUSTRIAL DE CATALUNYA. Inventari 17. Edificis industrials. | XVIII-XX | L'edifici s'ha restaurat, tot i això, encara no s'ha executat la darrera fase, amb el tancament de les obertures. Això provoca que l'edifici estigui a mercè de la climatologia Cal esmentar també, que la restauració de l'edifici, s'hauria pogut realitzar d'una manera més respectuosa. | Edifici de planta rectangular estreta i allargada amb teulada a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab.. Els murs estan fets de carreus irregulars de pedra rogenca i lligats amb morter. Té dos pisos amb grans finestrals amb arc de rajol a mode de galeria, tots de dimensions similars. La façana d'ingrés s'orienta al nord, i presenta dues entrades a la planta baixa. Aquesta distribució es repeteix a la façana oposada. L'interior s'ha adaptat a les noves necessitats pel qual s'havia restaurat l'edifici. | 08152-9 | Can d'en Pont. 08787. Orpí | La història de la fàbrica de Can d'en Pont, situa aquesta edificació paperera en el context del segle XVIII, concretament l'any 1765. Durant aquesta època Orpí es trobava sota l'arbitri del seu senyor, Ramon Ignasi de Padró i Argullol en l'etapa d'inici de l'expansió de la indústria paperera al municipi. L'any 1765 Segimon Borrull, paraire d'Igualada, aconsegueix l'establiment sobre l'ús de les aigües i sobre ½ jornal de terra per construir un molí bataner a la partida anomenada 'Camp del pont'. Així doncs, la història de la fàbrica de Can d'en Pont s'inicia partint d'un molí bataner que posteriorment serà reconvertit en un molí paperer, concretament l'any 1786 quan Segimon Borrull esdevé l'artífex de la venda de les instal·lacions de dos molins bataners que posseïa a Joan Serra, aquests són l'actual fàbrica de Cal Serra i la fàbrica de Can d'en Pont. Tot i això, l'actual nau que es conserva de la fàbrica fou construïda l'any 1910 sent una edificació més moderna que acollirà la fàbrica de Can d'en Pont fins a l'any 1970 quan el propietari de les fàbriques de Can d'en Pont i Cal Serra va ordenar el tancament de la fàbrica i el desplaçament dels treballadors de Can d'en Pont fins a Cal Serra. La història de Can d'en Pont finalitza actualment amb la compra del mirador per part de l'ajuntament d'Orpí, el qual durant la dècada del 2000 ha habilitat l'espai per convertir aquest antic mirador de paper en la sala de festes del municipi. Les obres han estat necessàries per reforçar l'estructura i construir nous murs en substitució dels que hi havia anteriorment, els quals es trobaven en estat de degradació. A data de 2014, s'està a l'espera de poder finalitzar les darreres actuacions de restauració i adequació per als nous usos establerts. | 41.5274600,1.5878100 | 382183 | 4598276 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56268-foto-08152-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56268-foto-08152-9-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56269 | Cal Cens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cens | XIX-XX | Masia situada a tocar de la carretera BV-2131 al km 8,5. Està format per l'edifici amb funcions d'habitatge, i edificis annexos més moderns que han desvirtuat l'edifici primitiu. L'edifici original que se situa al centre del conjunt d'edificacions, ha estat molt modificat, i solament façana sud, conserva el seu aspecte original. És de planta quadrada, i presenta planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets de carreus irregulars de pedra rogenca, disposats de manera desigual. La coberta és a dues vessants ( est-oest), amb teula àrab. La façana d'ingrés original s'orienta al sud, i presenta una entrada amb arc escarser a la planta baixa. Sobre l'entrada, hi ha una teuladeta d'obra nova. A la planta de pis, hi trobem tres finestres amb llinda de rajol. Finalment a la part superior de la façana, cal destacar-hi al centre, dues finestres bessones amb arc de rajol de mig punt. Les façanes est i oest, es troben ocupades per edificacions més modernes, que representen ampliacions de l'habitatge i per a usos d'emmagatzematge. La façana nord, es troba pràcticament coberta per heures, tot i això es poden observar diferents finestres, i una entrada nova a l'edifici. Aquesta façana es troba totalment arrebossada. | 08152-10 | Cal Cens. 08787. Orpí | 41.5263100,1.5860600 | 382035 | 4598150 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56269-foto-08152-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56269-foto-08152-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56269-foto-08152-10-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | També s'esmenta com a Cal Cenç | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 56270 | Santa Càndia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-candia | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | XIII-XIV | Fou restaurada per la Diputació de Barcelona l'any 1985. | És una construcció del segle XIV que es va basar en els fonaments d'un antic temple romànic que finalment no es va bastir mai i que estava format per un absis semicircular amb una única nau. L'art representat és el gòtic tardà o flamíger seguint una estructuració basada en una nau rectangular i absis pentagonal, el portal d'accés es situa a migdia. El portal és una de les parts de l'església que presenta una ornamentació treballada que centra la seva atenció en la imatge en la imatge de Santa Càndia realitzada al timpà i envoltada per. L'estructura interior destaca les pilastres que suporten la coberta i on descansen dues voltes de creueria amb els seus corresponents arcs. | 08152-11 | Santa Càndia. 08787. Orpí | No es coneixen notícies sobre aquesta església anteriors al segle XIV. Tot i que aquesta manca de dades documentals, les darreres excavacions arqueològiques dutes a terme per la Diputació de Barcelona han demostrat que l'actual edifici gòtic té uns precedents romànics. El començament de la construcció del temple va tenir lloc durant el segle XIII, potser al final de la centúria, segons un projecte romànic, ja que s'han descobert, la fonamentació de l'absis romànic i altres estructures del moment. Aquest edifici inicial mai no es va acabar, i sobre els seus fonaments al començament del segle XIV es va alçar l'actual església gòtica, documentada des de l'any 1368. Les obres del temple es prolongaren fins al segle XV. Segons una visita pastoral de l'any 1414 la capella es trobava atesa per un ermità. Santa Càndida fou des del segle XIV un centre molt important de devoció religiosa dins la parròquia de Sant Miquel d'Orpí. En l'actualitat les antigues funcions parroquials de Sant Miquel d'Orpí es desenvolupen a Santa Càndida, que fou restaurada per la Diputació de Barcelona en dues etapes entres els anys 1970 i 1985. | 41.5222800,1.5748600 | 381093 | 4597718 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56270-foto-08152-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56270-foto-08152-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56270-foto-08152-11-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56271 | Cal Morei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-morei | XV-XVIII | Es poden fer diferents anàlisis de l'estat de conservació del conjunt. En primer lloc, l'edifici situat més al sud no presenta problemes en l'estructura, però el seu abandó es fa palès en l'estat de conservació general de l'edifici.Per altra banda, l'edifici situat a l'est, els darrers s'està treballant per adequar-lo a usos turístics. Aquest procés de restauració, tot i permetre la conservació de l'edifici, ha significat un canvi radical en el mateix, ja que s'ha prescindit de l'arrebossat i s'ha deixat a pedra vista, desvirtuant-lo de la seva estètica original, que és la mateixa que l'edifici situat al sud. | Cal Morei és un gran conjunt arquitectònic que es caracteritza per tenir tres espais ben diferenciats: dos grans edificis i un patí tancat per un mur que els uneix i diferents edificacions annexes. L'edifici situat més al sud consta de soterrani, planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus de pedra irregular, o es troben arrebossats, tot i que les façanes est i oest pràcticament l'han perdut. Té la coberta a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. Presenta a la façana sud, un cos adjunt que representa una ampliació de l'habitatge. D'aquesta façana neix un mur de tancament amb l'edificació del costat. La façana d'ingrés s'orienta al nord, i presenta una senzilla entrada a la planta baixa. A la planta de pis hi destaquen dos balcons. Finalment a la part superior, hi trobem diverses finestres senzilles. La façana oest, no presenta elements destacables, solament una finestra a la planta superior. La façana sud, té un cos adossat que representa una ampliació de l'edifici, i és on trobem un els dels elements més interessants: una galeria porxada amb tres obertures d'arc de mig punt a la part superior de la façana. A la façana de l'edifici principal, s'hi poden observar diferents finestres senzilles distribuïdes pels diferents pisos. Possiblement, hi hagi un accés a la planta baixa que doni al pati tancat pels murs ( tot i que no s'ha pogut comprovar, al no poder-hi accedir). La façana est, no presenta cap element destacable, solament una edificació annexa que possiblement sigui un cup de vi. L'altre edifici, també de grans dimensions, se situa a l'est del nucli de Santa Càndia. Actualment està en procés de restauració, però fins no fa gaires anys els elements constructius eren els mateixos que l'altre edifici. Consta de planta baixa i dues plantes de pis. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra, i a diferència de com era originalment ( arrebossat), ara són a pedra vista. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. Exceptuant la façana nord, a totes cal destacar-hi grans finestrals. Els elements més interessants es troben a la façana sud, la que dóna al patí interior. En aquesta hi podem observar dues grans entrades a la planta baixa amb arc de rajol, i dues finestres bessones amb arc de mig de rajol a cada lateral de la façana. De la segona planta de pis, surt una escala d'obra que arriba fins al pati ( desconeixem si originalment n'hi havia una, o s'ha fet actualment pels nous usos de l'edifici). Cal esmentar, que a la façana nord, hi trobem un cos adjunt que forma part de l'edifici. Entre aquests dos edificis, hi trobem el patí tancat per murs i diferents edificacions annexes, entre elles un cup de vi. | 08152-12 | Cal Morei. Santa Càndia. 08787. Orpí | Es poca la informació documental que es troba d'aquest edifici. En el mateix indret, s'esmenta al 1400, el Mas de Santa Cana. Segles després ens torna a sortir referenciat, i ja amb el nom actual, Morey. Cal Morey, es convertí en un hostal fins ben entrat el segle XX. En ple segle XXI, tornarà a tenir uns usos similars als que va tenir en el passat, ja que s'hi esta construïnt un allotjament rural. | 41.5219600,1.5749000 | 381096 | 4597683 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56271-foto-08152-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56271-foto-08152-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56271-foto-08152-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. INSITU SCP | 98|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56272 | Font de Santa Càndia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-candia | XIX | Sembla que ha estat restaurada recenment. | Ubicada a l'oest del nucli de Santa Càndia, just davant de la pista que baixa fins a la Riera de Carme, hi trobem aquesta font. El bon estat de la font i els materials emprats, ens indica que ha estat restaurada recentment. Consta d'un mur de pedra irregular i lligada amb ciment, que reposa sobre el terreny. El brollador aprofita un tub metàl·lic per què l'aigua surti. Cal esmentar que aquest es troba al centre d'un bloc de pedra ben treballat, on s'hi pot llegir la inscripció ' FUENTE DEL MUN DE SANTA CANDIA'. Completa l'estructura, una pica o bassa rectangular de pedra. Actualment no hi raja aigua. | 08152-13 | Santa Càndia. 08787. Orpí | 41.5219400,1.5746300 | 381073 | 4597681 | 1885 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56272-foto-08152-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56272-foto-08152-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56272-foto-08152-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56273 | Cal Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-montserrat-0 | XIX | L'estat de conservació és millorable, sobretot en les façanes. | Conjunt arquitectònic format per l'edifici amb funcions d'habitatge, i altres edificacions annexes que tenien funcions agrícoles i ramaderes. Està situat als peus de la carretera BV- 2131 al km 11. L'edifici principal es troba al centre del conjunt, i les seves façanes pràcticament es troben cobertes per edificacions adjuntes. Consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets de petits carreus irregulars de pedra i arrebossat. La coberta actualment és a una vessant ( oest) amb teula àrab, ja que l'altra vessant la van enderrocar per fer-hi un terrat als anys 70 del segle XX aproximadament. La façana d'ingrés està situada a l'est, i presenta una senzilla entrada a la planta baixa. A la resta de la façana s'hi troben diferents finestres distribuïdes en diferents nivells. A la part superior, i trobem la terrassa, amb una barana o mur fet d'obra. A la resta de façanes no hi ha elements a destacar, solament diverses finestres distribuïdes per les diferents plantes. Davant de la façana d'ingrés hi trobem un passadís format per diverses edificacions annexes que originalment tenien funcions agrícoles i ramaderes. Algunes d'aquestes edificacions presenten obertures amb arcs rebaixats i de mig punt de rajol. Adossada a l'extrem oest de l'edifici, hi trobem un altre que possiblement fos una ampliació de l'edifici, sobretot a partir de la planta de pis. Finalment, cal destacar-hi un edifici situat a uns 10 metres a l'oest. És de planta rectangular, i presenta planta baixa i planta de pis. Els murs estan fets de carreus irregulars de pedra rogenca, i inicialment estava arrebossada. La coberta és a dues vessants ( nord-sud), amb teula àrab. La façana d'ingrés se situa al sud, amb una senzilla entrada a la planta baixa. | 08152-14 | Cal Montserrat. 08787. Orpí | Es coneixen poques dades d'aquesta casa. Surt esmentada en el capbreu de 1707 quan el seu propietari era Francesc Jover. El 1860 es realitza una escriptura pública de la casa a través del notari Raurés d'Igualada. | 41.5243900,1.5663900 | 380390 | 4597964 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56273-foto-08152-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56273-foto-08152-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56274 | Cal Soteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-soteres | XVIII | Tot i que no presenta problemes en les estructures, seria recomanable alguna intervenció en les façanes. | Conjunt arquitectònic format l'edifici principal, ampliacions d'aquest, i edificis annexos que tenien funció agrícola i ramadera. Està situat a tocar del km 11 de la BV - 2131, de la qual s'agafa un camí per arribar-hi. L'edifici principal es troba al centre del conjunt, consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus de pedra irregular i arrebossat. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una entrada amb arc escarser a la planta baixa. A la resta de la façana hi podem trobar diferents finestres repartides per les plantes, i una latrina a la planta de pis, que comparteix amb l'edificació annexa. La façana oest, només hi trobem dues finestres senzilles a la planta de pis. La façana est, es troba coberta per un cos que representa l'ampliació del mateix edifici. La façana nord, es troba coberta per edificacions que tenien funció agrícola i ramadera. Al vèrtex entre les façanes oest i sud de l'edifici principal, hi trobem adjunt un edifici de dimensions similars, també amb funció d'habitatge, i que es construí posteriorment com una ampliació de la casa. Consta de planta baixa, planta de pis i golfes Els murs estan fets amb carreus de pedra irregular i arrebossat. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. Tot i tenir una entrada a la planta baixa de la façana est, l'accés a l'edifici es feia per la façana principal del primer edifici. No hi ha elements destacables a les façanes. Al nord i est del conjunt, hi trobem diverses edificacions annexes que tenien funcions agrícoles i ramaders, on hi podem destacar un cup de vi. Es troba envoltat de camps de conreu i oliveres. | 08152-15 | Cal Soteres. 08787. Orpí | La primera referència que trobem del cognom Soteras és de l'any 1718 quan es documenta en un procés de Ludovic Ortí paraire contra Josep Soteras d'Orpí. Durant el segle XIX és constant l'aparició del cognom en la documentació. | 41.5255600,1.5579000 | 379684 | 4598106 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56274-foto-08152-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56274-foto-08152-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56275 | Font de la Rasa de Cal Poch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-rasa-de-cal-poch | XIX | Tot i que l'estructura de la font es conserva, l'accés és difícil per la gran quantitat de vegetació que hi ha. | En l'extrem sud d'un camp situat sota el Mas d'en Bosch, hi trobem aquesta petita font, amagada pràcticament entre la vegetació. Es troba inserida en un marge i coberta de vegetació. Tot i això s'observa una estructura feta amb carreus irregulars de pedra i una petita canalera per on desguassa l'aigua. Actualment encara hi brolla l'aigua. Aquesta font era utilitzada principalment per al consum humà, però també per regar els horts que antigament hi havia en aquesta zona a finals del segle XIX i fins a mitjans del segle XX. | 08152-16 | Mas d'en Bosch | Aquesta font era utilitzada principalment per al consum humà, però també per regar els horts que antigament hi havia en aquesta zona a finals del segle XIX i fins a mitjans del segle XX. | 41.5227900,1.5563200 | 379547 | 4597800 | 08152 | Orpí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56275-foto-08152-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56275-foto-08152-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56275-foto-08152-16-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56276 | Pou de Cal Poc I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-poc-i | XIX-XX | Es desconeix l'estat de conservació del pou, ja que la vegetació que el cobreix no permet fer-hi cap aproximació al mateix. | En un camp situat a uns 200 metres al sud-est del Mas d'en Bosch, hi trobem aquest pou. Tot i que pràcticament no es pot observar la seva estructura ja que es troba cobert quasi en la seva totalitat per vegetació. Segurament correspon a la tipologia constructiva d'altres pous que trobem en aquesta mateixa zona. | 08152-17 | Mas d'en Bosch | Aquest pou, com la resta que trobem en aquesta zona devia servir per proporcionar aigua a les masies que trobem en aquest entorn per als usos mes quotidians. L'entorn on s'ubica estava ple de vinyes. | 41.5230900,1.5592400 | 379791 | 4597830 | 08152 | Orpí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56276-foto-08152-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56276-foto-08152-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56276-foto-08152-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Es coneix que és un pou, ja que els veïns el coneixien. La vegetació que el cobreix totalment, impedeix veure'l. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56277 | Pou de la Rasa de Cal Poc II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-rasa-de-cal-poc-ii | XIX-XX | Tot i que no presenta problemes en les estructures, l'arrebossat exterior de formigó, s'està perdent. | En un camp situat a uns 300 metres al sud-est del Mas d'en Bosch, hi trobem aquest pou. Es troba a uns 100 metres en línia recta de l'altre pou situat en aquest camp. Pou de planta circular amb el parament fet de blocs de pedra lligats amb morter, i arrebossat posteriorment amb formigó. La seva alçada exterior és de gairebé dos metres i la fondària del pou és d'uns quinze metres. La boca del pou es troba orientada a l'est i s'obre a l'alçada del metre del terra. Es tracta d'una obertura rectangular en pedra. Una porta fusta en mal estat cobreix l'obertura del pou impedint l'accés a l'interior. Tota l'estructura del pou es cobreix amb una teulada a manera de falsa cúpula feta amb lloses planes de pedra i recoberta amb formigó. A l'entorn hi trobem dues petites piques de pedra ben treballades. | 08152-18 | Mas d'en Bosch | Aquest pou, com la resta que trobem en aquesta zona devia servir per proporcionar aigua a les masies que trobem en aquest entorn per als usos més quotidians. L'entorn on s'ubica estava ple de vinyes. | 41.5233100,1.5603800 | 379887 | 4597853 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56277-foto-08152-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56277-foto-08152-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56277-foto-08152-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56278 | Pou de la Rasa de Cal Poch III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-rasa-de-cal-poch-iii | XIX-XX | No sembla tenir problemes en les estructures. El principal problema per la seva conservació és l'abundant vegetació que hi ha a l'entorn. | En un camp situat a uns 400 metres al sud-est del Mas d'en Bosch, hi trobem aquest pou. Es troba a uns 100 metres en nord-est de l'altre pou situat en aquest camp. Pràcticament es troba cobert de vegetació, però es pot accedir amb certes dificultats a la boca del pou. És de planta circular, i les parets estan revestides amb pedra a la part inferior, i amb maons a la part superior. La boca del pou es troba orientada al nord, i presenta una senzilla obertura rectangular amb una porta de fusta. Tota l'estructura del pou es cobreix amb una teulada a manera de falsa cúpula feta amb lloses planes de pedra. La seva alçada exterior és de gairebé dos metres i la fondària del pou és d'uns quinze metres. | 08152-19 | Mas d'en Bosch | Aquest pou, com la resta que trobem en aquesta zona devia servir per proporcionar aigua a les masies que trobem en aquest entorn per als usos més quotidians. L'entorn on s'ubica estava ple de vinyes. | 41.5240700,1.5614100 | 379974 | 4597935 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56278-foto-08152-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56278-foto-08152-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56278-foto-08152-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Es troba cobert totalment per la vegetació. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56279 | Pont de la Rasa de Cal Poc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-rasa-de-cal-poc | XIX-XX | No sembla pas que s'hagi d'enfonsar, però s'observen certes deficiències en l'estructura. Cal afegir també l'abundant vegetació que hi ha, i l'acumulació de sediments a l'interior de l'ull del pont. | Està situat a l'extrem est del camp que trobem just sota el Mas d'en Bosch. Aquest pont possiblement es devia construir per salvar el torrent de la Rasa de Cal Poc, per accedir d'un camp a un altre. El pont és d'una extrema senzillesa, i obrat amb elements construccions com maons i morter de calç. Només és visible per la cara oest, i observa part de la part superior de l'ull que formava un arc escarser, i la part superior feta amb maons disposats tant en vertical com en horitzontal. La resta d'elements no són visibles perquè es troben coberts per la vegetació i el terreny. | 08152-20 | Mas d'en Bosch | Per la seva tipologia constructiva, aquest pont es devia construir al primer quart del segle XX, moment on l'activitat agrícola era important a la zona. La seva construcció es fa realitzar per salvar el torrent de la Rasa de Cal Poc, que tot i que la majoria de l'any no devia portar aigua, quan hi devia haver alguna torrentada ( tot i que seria minso el nivell d'aigua) impedia creuar-lo). Per la seva situació actual, deu fer dècades que no s'utilitza. | 41.5236700,1.5588000 | 379756 | 4597895 | 08152 | Orpí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56279-foto-08152-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56279-foto-08152-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56279-foto-08152-20-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56280 | Mas d'en Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-den-bosc | XIX-XX | Està situat a peus de la carretera BV - 2131 al km 11.5, a tocar de Cal Poc i Cal Ceferino. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular i que consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra disposats tant en vertical com en horitzontal, i arrebossat. Presenta una coberta a doble vessant ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una senzilla entrada rectangular a la planta baixa. A sobre d'aquesta un teuladeta feta d'obra. A cada lateral de l'entrada, hi trobem una finestra senzilla. A la planta de pis, al centre hi trobem un petit balcó amb barana de forja, i una finestra a cada lateral. La façana est, presenta una finestra a la planta baixa i una altra a la planta de pis. Cal esmentar que a la planta baixa, part de l'arrebossat s'ha perdut. La façana nord dóna a la carretera BV - 2131. Hi trobem tres finestres juntes a la planta de pis. La façana oest, no presenta cap element destacable. Hi trobem diferents edificacions annexes amb funcions diverses. Cal destacar-hi en un extrem de la façana principal, un pou. | 08152-21 | Mas d'en Bosch. 08787. Orpí | La casa fou construïda pels propietaris de la masia de Mas d'en Bosc situada a tocar de Can Virella, sota la serra de Feixes. | 41.5237300,1.5567000 | 379581 | 4597904 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56280-foto-08152-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56280-foto-08152-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 56281 | Font de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teula-2 | XIX-XX | Tot i que l'estructua no semba tenir problemes, s'hauria de fer una neteja de l'entorn. | Es troba ubicada a tocar de la riera de Carme a l'alçada del revolt de Cal Botey. S'hi accedeix per un camí que és ben visible a peu de la carretera BV - 3121. L'accés a la font és complicat degut a la densa vegetació que hi ha. La font està formada per una estructura de volta lleugerament apuntada amb carreus de pedra ben treballats, exceptuant la part on hi ha la mina d'aigua, i la part inferior d'una de les parets, on hi ha la roca, que és on s'assenta tota l'estructura. S'observa una part de formigó on hi ha un conducte per on surt l'aigua de l'estructura. A l'entrada de la font podem observar la utilització de petits maons que van resseguint la volta. Tot i que no es pot apreciar correctament degut a la vegetació, es pot observar un mur de pedra al costat de la font, fet que ens podria indicar que hi hagués altres estructures al voltant d'aquesta per altres aprofitaments de l'aigua. Direcció cap a la riera, es pot observar com s'ha adequat el terreny en pendent per tal que l'aigua de la font desguassi cap a la riera. En aquest punt, hi ha un brollador metàl·lic d'on surt l'aigua que va a la riera. | 08152-22 | Riera de Carme | En aquesta zona hi trobem diverses masies, possiblement proporcionava aigua amb aquestes. Els murs de pedra que hi trobem a l'entorn no ens descartarien que hi hagués hagut altres usos en aquesta font, com podria ser algun safareig. | 41.5274500,1.5973500 | 382979 | 4598261 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56281-foto-08152-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56281-foto-08152-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56281-foto-08152-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56282 | Forn de Calç del Camí de Feixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-cami-de-feixes | XIX-XX | Només es conserva la cavitat. | Les restes d'aquest forn de Calç es troben situades en un dels revolts del camí que va d'Orpí a les Feixes, en una zona boscosa. Es tracta d'un forn de calç de planta circular d'uns tres metres i mig de diàmetre i similars mesures d'alçada, excavat a terra i acabat amb algunes parts de mur de pedra( tot i que quasi no es conserva). L'interior es troba cobert de vegetació. No es conserva cap altre element del forn, com la boca o la coberta. | 08152-23 | Camí de Feixes | És possible que aquest forn de calç fos utilitzat tant per les cases del nucli d'Orpí, com per les diverses masies que trobem a la zona de Feixes. Un altre dels usos era la producció de calç per a les adoberies d'Igualada, per pintar i sulfatar. Un dels darrers habitants que va viure a Feixes,en Josep Calaf, explica en una entrevista tot el procés per a l'obtenció de calç, als forns d'aquesta zona. L'avi del Josep feia forns de calç, el Josep també hi havia treballat. Es tardava uns tres mesos a fer el clot i recollir tota la llenya que es necessitava. Esporgaven els pins i feien feixos de llenya que ells en deien fogots. Es feia un gran clot a terra dins del bosc, s'omplia de llenya, i a la part superior es bastia de pedra calcària a manera de cúpula, fins uns dos metres de gruix. A la part de baix hi havia una obertura per on hi anaven afegint llenya. De fora tenia l'aspecte d'una barraca amb una cúpula a la part superior. El Josep explica que era com una gran olla. Quan s'encenia el foc s'havia de mantenir durant una setmana, i calia estar allà a prop per anar-hi afegint llenya. Els que se'n cuidaven eren tres, tenien tota la llenya que calia per tota la setmana i dormien allà mateix al costat, al terra, en una cabana que es feien per l'ocasió. La llenya s'havia d'anar afegint sempre, però a la nit, n'hi posaven més perquè pogués aguantar almenys dues hores, i així, com que eren tres i s'anaven tornant, podien arribar a dormir quatre hores seguides. El foc havia de ser sempre viu. Començaven a encendre'l el diumenge a la nit, al cap de vuit dies ja estava, la pedra quedava rogent. Aquests forns s'anaven fent en funció d'on hi havia la llenya i al pedra calcaria. El Josep va començar a fer-ho als 7-8 anys, quan en tenia 14 anava a jornal. La calç que s'obtenia, servia per les adoberies, per pintar i per sulfatar. De cada forn en sortia tones de calç. Quan es desenfornava, la carregaven en carros que marxaven cap a Igualada, havien d'anar molt en compte que no els plogués ja que si s'arribava a mullar la calç, amb la reacció se'ls quedava fos el carro. | 41.5155300,1.5783600 | 381373 | 4596964 | 08152 | Orpí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56282-foto-08152-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56282-foto-08152-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56282-foto-08152-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56283 | La Casa Alta de Feixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-alta-de-feixes | XV-XX | El conjunt es troba en general, en estat de ruïna, tot i això la major part de les parets encara estan dempeus. No conserva cap edifici la coberta. | Està situada a la zona de la Serra d'Orpinell, en un dels indrets més elevats del municipi, i on s' albira amb claredat la serralada de Montserrat, i castells de l'entorn com el de Claramunt o Miralles. Es tractava d'unes de les cases més importants del municipi. La Casa Alta és un conjunt arquitectònic, actualment en ruïnes, format per la casa principal i edificacions annexes al seu entorn que tenien funcions agrícoles i ramaderes. Al conjunt s'hi accedeix per un portal tancat per murs situat a l'oest del conjunt. Els murs i el portal estan fets amb carreus irregulars de pedra i disposats principalment en horitzontal, cal destacar les cantoneres, fetes amb grans carreus de pedra ben treballats. El portal presenta un arc escarser amb maons. El cos principal es situa al centre del conjunt, és de planta quadrangular, i consta de planta baixa, i dues plantes de pis. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. Es pot observar en alguns dels murs, que havia estat arrebossada. La coberta que no es conserva, era a dues vessants ( nord-sud), amb teula àrab. L'accés principal s'orientava al sud, a través d'un portal adovellat de mig punt amb carreus verticals molt treballats. Més enllà de les diferents finestres senzilles que troben en les diferents façanes, cal destacar-hi alguns elements que hi trobem com la premsa encastada a la façana nord o el cup. Aquesta façana quedava tancada per un mur exterior. Però possiblement, els elements d'interès més destacables de la casa, els trobem al seu interior, on s'observen diferents voltes apuntades fetes amb carreus de pedra ben treballats que separaven algunes de les estances de la casa. A l'interior també hi trobem un forn de pa, que es conserva en perfectes condicions. No s'hi poden observar més elements a causa de l'estat de ruïna de l'edifici. Uns metres al sud de la casa, hi trobem una altra edificació de grans dimensions, de planta quadrada i de característiques constructives molt semblant a l'edifici principal. En aquest les plantes superiors estaven destinades també a l'habitatge i les inferiors a les activitats econòmiques de la família, sobretot l'agricultura i la ramadera. L'estat de ruïna és molt més elevat que la casa principal, però encara es poden observar alguns elements d'interès, com diverses voltes amb carreus de pedra ben treballats ( alguna d'elles lleugerament apuntades). No es poden observar altres elements a causa de l'estat de conservació en què es troba l'edifici. Pel camí d'accés al conjunt, trobem una altra edificació de planta rectangular, amb els murs fets carreus irregulars de pedra i disposats principalment en horitzontal, cal destacar les cantoneres, fetes amb grans carreus de pedra ben treballats. S'observa a la façana oest d'aquest ( la del camí), algun fragment de tàpia. No conserva la coberta. Aquest edifici estava destinat a usos agrícoles i ramaders. | 08152-24 | Feixes. 08787. Orpí | La primera referència documental on trobem mencionat Feixes és de l'any 1475(Segurament hi ha uns precedents més antics). Posteriorment a l'any 1574 surten mencionats diferents persones de Feixes, en l'homenatge als senyors del Castell d'Orpí. Dos dels cognoms mencionats, Calaf i Pons, són dos de les dues cases que hi trobem a Feixes. Com a dada curiosa, el cognom Calaf correspon també al de la darrera família que hi va viure entorn l'any 1970. Surt constantment en la documentació en la resta de segles, sobretot en la documentació de l'Arxiu Parroquial o Actes Notarials. La informació més recent i detallada que disposem, correspon al segle XX, fins als anys 70. És en aquest moment quan marxa de Feixes, la darrera família que hi va viure. La historiadora de Santa Coloma de Queralt, la Montse Rimbau va fer una visita al gener de 2014 amb una de les persones que va viure a Feixes, en Josep Calaf. En el Bloc 'Tribus de la Segarra' , i en tres articles diferents, en Josep Calaf descriu fil per randa com era la vida a Feixes. Article 1: Els masos de Feixes del terme d'Orpí, entre la Llacuna i Carme http://tribusdelasegarra.cat/tribusdelasegarra/Montse_Rumbau/Entries/2014/1/21_Els_masos_de_Feixes_del_terme_dOrpi%2C_entre_la_Llacuna_i_Carme_Primera_part.html Article 2: Els masos de Feixes 'terme d'Orpí' http://tribusdelasegarra.cat/tribusdelasegarra/Montse_Rumbau/Entries/2014/1/26_Els_masos_de_Feixes_terme_dOrpi_Segona_part.html Article 3: La vida als masos de Feixes -Orpí- http://tribusdelasegarra.cat/tribusdelasegarra/Montse_Rumbau/Entries/2014/1/31_La_vida_als_masos_de_Feixes_-Orpi-.html | 41.5151300,1.5901300 | 382354 | 4596903 | 08152 | Orpí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56283-foto-08152-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56283-foto-08152-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56283-foto-08152-24-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56284 | Cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pons-0 | XVI-XX | Solament es conserven algunes estructures dempeus. Es troba cobert per la vegetació. | Està situada a la zona de la Serra d'Orpinell, en un dels indrets més elevats del municipi, i on s'albira amb claredat la serralada de Montserrat, i castells de l'entorn com el de Claramunt o Miralles. Es tractava d'unes de les cases més importants del municipi, conjuntament amb la Casa Alta, situada a un centenar de metres. Poc queda del que havia estat aquesta casa, solament hi resta un mur amb una certa alçada, la resta no arriben al metre. Es troba totalment envaïda per la vegetació. Sorprèn la dimensió de l'edificació, ja que segons la documentació històrica, va molt lligada a la Casa Alta, tot i això, les dimensions de Cal Pons no és ni 1/3 que la Casa Alta. La primera referència documental on trobem mencionat la Casa de Cal Pons és l'any 1574 on surten mencionats diferents persones de Feixes, en l'homenatge als senyors del Castell d'Orpí. Dos dels cognoms mencionats, Calaf i Pons, són dos de les dues cases que hi trobem a Feixes. Continua sortint en la documentació dels segles posteriors, sobretot en la documentació d'Arxius Parroquials. La casa s'abandona als anys 70 de segle XX. | 08152-25 | Cal Pons. 08787. Orpí | La primera referència documental on trobem mencionat la Casa de Cal Pons és l'any 1574 on surten mencionats diferents persones de Feixes, en l'homenatge als senyors del Castell d'Orpí. Dos dels cognoms mencionats, Calaf i Pons, són dos de les dues cases que hi trobem a Feixes. Continua sortint en la documentació dels segles posteriors, sobretot en la documentació d'Arxius Parroquials. La casa s'abandona als anys 70 de segle XX. | 41.5156900,1.5934000 | 382628 | 4596961 | 08152 | Orpí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56284-foto-08152-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56284-foto-08152-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56284-foto-08152-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98|94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56285 | Font Bertrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-bertrana | XIX-XX | La font es troba en bon estat de conservació, El safareig en canvi, presenta algunes deficiències en l'estructura, i la vegetació està ocupant el seu espai. | S'ubica en una zona boscosa a la Serra d'Orpinell. S'hi arriba continuant el camí de Cal Pons. Es tracta d'un espai on hi trobem la font i un safareig. Integrada dins l'orografia, la font està formada per un mur de maçoneria de pedra del que en sobresurt, a la part central inferior el brollador i al centre, a nivell de terra, una pica rectangular de pedra. Als laterals de la font hi ha petits murs de pedra que delimiten l'espai. Cal destacar-hi la inscripció de '10-9-1961 FONT BERTRANA'. Uns 10 metres davant de la font, hi trobem un safareig de planta rectangular. Fet amb carreus irregulars de pedra i arrebossat amb morter. Disposa d'un espai annex on es posaven per rentar la roba, i que coincideix amb l'únic pedrís que hi ha al rentador. Es proveïa de l'aigua de la font, que venia canalitzada per la cara sud. Actualment es troba quasi coberta de vegetació. Aquesta font conjuntament amb els pous que trobem per aquesta zona, servien per proporcionar aigua a les masies d'aquesta zona, incloent-hi possiblement masies del terme de la Llacuna. El safareig que és posterior a la font l'utilitzaven per rentar la roba els habitants d'aquestes masies. | 08152-26 | Serra d'Orpinell | Aquesta font conjuntament amb els pous que trobem per aquesta zona, servien per proporcionar aigua a les masies d'aquesta zona, incloent-hi possiblement masies del terme de la Llacuna. El safareig que és posterior a la font l'utilitzaven per rentar la roba els habitants d'aquestes masies. | 41.5161600,1.5960600 | 382851 | 4597010 | 08152 | Orpí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56285-foto-08152-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56285-foto-08152-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56285-foto-08152-26-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56286 | Cal Calaf de Feixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-calaf-de-feixes | XVIII-XIX | L'estat de ruïna de tot el conjunt, cal afegir-hi la densa vegetació que el cobreix. | Està situada a la zona de la Serra d'Orpinell, en un dels indrets més elevats del municipi, i on s'albira amb claredat la serralada de Montserrat. La trobem a peu del camí. Com la majoria de cases que trobem a la zona de Feixes, es troba en un estat de conservació deficient. Constava de l'edifici principal i diverses edificacions annexes. L'edifici principal era de planta quadrangular, i constava de planta baixa, planta de pis i golfes. La coberta, que no es conserva, era a dues vessants ( est-oest). Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment en la seva majoria. La façana d'ingrés s'orientava al sud, i presenta un arc adovellat escarser, on a la dovella central s'hi pot observar emmarcat 'MC 1879'. En aquesta mateixa façana encara són visibles dues finestres a la part superior. La resta de façanes no es poden observar els elements a causa de la poca alçada dels murs existents, i a la gran vegetació que els cobreix. A tocar de la façana nord ( a peu del camí), hi trobem una edificació annexa que conserva dempeus els murs, però sense cap element d'interès. | 08152-27 | Cal Calaf. 08787. Orpí | És complicat detallar la data exacta en què es va construir Cal Calaf. Principalment per què la casa important de la zona ( la Casa Alta), també era habitada pels Calaf, que eren parents de la casa de Cal Calaf, i la informació documental sempre cita a la Casa Alta ( manso Calaf, Calaff del Mansi de Feixes, Cal Calaf de Feixes, etc..). Tot i això, és possible que Cal Calaf fos de finals del segle XVIII o primera meitat del segle XIX. La inscripció que trobem a la dovella central de l'entrada 'MC 1879', però podria desmentir-nos la primera hipòtesi, i que fos construïda en aquesta època, moment en el qual l'activitat agrícola era important i es registra un augment demogràfic al municipi, i per extensió a la família Calaf, que necessitaria doncs una altra edificació propera per a la família. Les inicials que trobem a la dovella central, correspondrien possiblement a Manel Calaf i Valls. | 41.5142900,1.5882500 | 382196 | 4596813 | 08152 | Orpí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56286-foto-08152-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56286-foto-08152-27-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56287 | Ca la Magina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-magina | XIX-XX | Tot i que l'estructura de l'edifici principal, així com la coberta es conserva, la manca de manteniment accelerarà el seu procés d'enrunament. | Està situada a la zona de la Serra d'Orpinell, en un dels indrets més elevats del municipi, i on s'albira amb claredat la serralada de Montserrat. Es tracta d'un petit conjunt format per l'edifici principal amb funció d'habitatge, i altres annexos que tenien funció agrícola i ramadera. L'edifici principal és de planta quadrangular, i consta de planta baixa i planta de pis. Presenta una coberta a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment i lligats amb morter. L'accés es realitza per la façana sud a través d'un portal amb arc escarser i brancals de maons, i un mur que tanca l'espai entre la façana d'accés a l'edifici i un pati. El sector oest d'aquest mur es troba mig caigut. L'accés a l'interior de l'edifici es realitza per la façana sud, on trobem una entrada arc escarser fet de maons i brancals fets del mateix material, a la planta baixa. A la planta de pis hi trobem dues finestres senzilles. La façana oest, presenta diferents obertures repartides en diferents nivells. Cal destacar les de la planta baixa, on solament la central no ha patit cap modificació. Com a element destacable d'aquesta, hi trobem l'arc escarser fet de maons. Les que trobem a cada costat es pot observar que han estat modificades, ja que les llindes amb arcs rebaixats, es situen a força més alçada que l'entrada. A la planta de pis, hi trobem dues finestres amb arc escarser de maons. La façana nord, no hi ha elements destacables, solament unes finestres senzilles a la planta de pis. En un extrem d'aquesta façana, hi trobem el cup de vi d'estructura semicircular. La façana oest, dóna a les edificacions annexes. Cal esmentar que en aquest punt la vegetació és molt densa, i no s'hi pot accedir per observar possibles elements d'interès. | 08152-28 | Ca la Magina. 08787. Orpí | Ca la Magina va molt lligada a la història de la Casa Alta i Cal Calaf. A finals del segle XIX es varen construir tres cases una al costat de l'altre en aquesta zona:, cal Jaume, ca la Magina i cal Jepet. Es varen construir per tal que hi visquessin en casar-se els fills de Cal Calaf. Ca la Magina i Cal Jepet eren les dues cases dels dos germans Calaf( que provenien de Cal Calaf). Els de cal Jaume es van morir cap als anys trenta, i els de ca la Magina se la van quedar. Fins als anys 70 del segle XX hi va viure gent, però tot seguit s'abandonà. | 41.5100300,1.5803800 | 381531 | 4596351 | 08152 | Orpí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56287-foto-08152-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56287-foto-08152-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56288 | Pou de Ca la Magina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-ca-la-magina | XIX-XX | Està situat a peu del camí, a la zona de Feixes. Es tracta d'un pou de planta circular, amb les parets de la part inferior folrades amb carreus de pedra irregular. La part exterior del pou, està feta amb carreus irregulars lligats amb morter, i coberta a una vessant amb teula àrab. La boca d' entrada és de forma rectangular, i s'orienta al sud. El pou fa una fondària d'uns 15 metres i una alçada exterior de quasi 2 metres. | 08152-29 | Feixes | Aquest pou segurament estava vinculat a les masies de la zona. | 41.5103200,1.5785200 | 381377 | 4596385 | 08152 | Orpí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56288-foto-08152-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56288-foto-08152-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56288-foto-08152-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 56289 | Cal Simon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-simon-0 | XIX-XX | L'edifici es troba restaurat, però està totalment cobert de vegetació. El camí d'accés s'ha perdut | Està situat a la zona de Feixes, en un camp situat entre Ca la Fagina i Cal Calaf. Es tracta d'un petit conjunt format per l'edifici principal amb funció d'habitatge, i altres annexos que tenien funció agrícola i ramadera. Entre aquests edificis tot i que no s'ha pogut observar a causa de la vegetació, hi ha un pou i un safareig. L'edifici principal és de planta quadrangular i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Presenta una coberta a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. L'edifici que ha estat restaurat, presenta els murs amb carreus irregulars disposats horitzontalment i rejuntats amb ciment. La façana d'accés s'orienta al sud, i ve precedida d'una altra entrada que tanca l'edifici amb un cos annex. No s'ha pogut accedir a l'interior d'aquest espai, i per tant desconeixem quin tipus d'entrada té la casa. Des de l'exterior s'observen tres finestres senzilles a la planta de pis. La façana oest, presenta un cos adjunt on possiblement hi hagués el cup de vi. No s'observen altres elements d'interès. La façana nord, presenta dues finestres senzilles a la planta de pis. La façana est, presenta dues finestres a la planta baixa, i una a la planta de pis. Tot l'entorn de la casa, es troba envoltat d'una densa vegetació, que dificulta la interpretació d'algunes parts de l'edifici. | 08152-30 | Cal Simon. 08787. Orpí | Poc coneixem d'aquesta casa, possiblement sigui contemporània a Ca la Magina. Les referències orals ja la situen al primer ¼ del segle XX i la postguerra. Els de Ca la Magina hi anaven a rentar la roba al safareig que hi havia. Es coneix que la família que hi vivia hi van ser fins als anys 70 del segle XX i que van marxar a Sabadell. Recentment la casa ha estat restaurada. | 41.5108100,1.5820200 | 381670 | 4596435 | 08152 | Orpí | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56289-foto-08152-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56289-foto-08152-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | És ben curiós que l'edifici estigui restaurat però que es trobi envoltat de vegetació i que el camí s'hagi perdut. En imatges recents de l'ortofotomapa encara és visible el camí tant pel nord com pel sud. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56290 | Pou de Cal Calaf - Cal Simon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-calaf-cal-simon | XIX-XX | Està situat al mig d'un camp de conreu entre Cal Calaf i Cal Simon, a la zona de Feixes. Es tracta d'un pou de planta circular, amb les parets de la part inferior folrades amb carreus de pedra irregular. La part exterior del pou, està formada per una estructura de planta rectangular feta amb carreus irregulars lligats amb morter, i coberta a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La boca d'entrada és de forma rectangular amb brancals de maons i llinda de fusta, i s'orienta al sud. El pou fa una fondària d'uns 15 metres i una alçada exterior de quasi 2 metres. | 08152-31 | Feixes | Com altres pous de la zona, proporcionava aigua a les masies de l'entorn. | 41.5123700,1.5858700 | 381994 | 4596603 | 08152 | Orpí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56290-foto-08152-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56290-foto-08152-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56290-foto-08152-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Nom donat per situar-se entre Cal Calaf i Cal Simon | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56291 | Forn de Calç vora Cal Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-vora-cal-riba | XIX-XX | El trobem situat en una zona de bosc, a peu d'un camí que surt de Can Riba i que s'enfila direcció oest. Es troba al nord del camí, i és ben visible des d'aquest. Es tracta d'un forn de calç diferent dels que hi ha la resta del municipi, ja que les seves dimensions són més grans. Les seves dimensions segurament correspondrien a una demanada més gran de calç. De planta rectangular, estava obrat amb murs de carreus de pedra irregular en filades horitzontals. Es pot observar que està dividit en diferents espais, que podrien correspondre a diferents boques del forn, però el que és més curiós, és que sol hi ha una boca de forn amb arc escarser, tapiada i amb una nova obertura tancada per una porta metàl·lica. No es pot observar cap element interior. Uns 10 metres a l'oest, hi ha un petit cos en ruïnes, que estava associat al forn. Possiblement era la caseta on feia nit l'encarregat del forn. | 08152-32 | Camí d'Orpí a la Censada Nova | Al municipi d'Orpí, hi ha una llarga tradició de forns de calç i carboneres, sobretot en aquesta dels boscos pròxims a Feixes. La construcció d'aquest forn, més sofisticat que la resta que trobem en l'entorn, podria respondre a algun augment de la demanda de calç sobre el ¼ del segle XX aproximadament. | 41.5156800,1.5733700 | 380957 | 4596987 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56291-foto-08152-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56291-foto-08152-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56291-foto-08152-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 56292 | Mas d'en Bosch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-den-bosch | XVIII-XIX | Es troba en estat de ruïna. Molts murs estan ensorrats, i la vegetació cobreix l'entorn. | Es troba situat en un petit turó enmig d'un camp de conreu, al qual s'hi accedeix des del camí que va de Cal Riba a la Censada Nova. Es podria tractar d'un edifici de grans dimensions segons l'emplaçament on es troba situat. Tot fa indicar que es tractava d'un edifici de planta quadrangular. Actualment es troba pràcticament en ruïnes i envaït per la vegetació. Són visibles encara alguns elements com poden ser finestres, espitlleres i la boca d'un forn de pa. L'entorn del que havia estat l'edifici, es troba ple d'enderroc i de vegetació. | 08152-33 | Mas d'en Bosch. 08787. Orpí | Es troba citat en un document de compravendes de terrenys de Can Virella, de finals del segle XVIII. | 41.5143400,1.5669900 | 380422 | 4596847 | 08152 | Orpí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56292-foto-08152-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56292-foto-08152-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56293 | Cal Virella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-virella | XVI | La major part de les estructures es troben en ruïna i en envaïdes per la vegetació. | Està situat entre la riera de Carme i el Mas d'en Bosch. S'hi arriba per un camí que neix direcció sud-est del camí que va de Can Riba a la Censada Nova. Es tractava d'un conjunt arquitectònic format per l'edifici amb funció d'habitatge, i diverses edificacions que tenien funció agrícola i ramadera. Actualment la major part del conjunt es troba en ruïnes i envoltat de vegetació, fet que dificulta la interpretació dels elements. L'edifici principal se situa més a l'oest, i és el primer que veiem quan venim pel camí d'accés. És de planta quadrada, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Presenta una coberta a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment i lligats amb morter. La façana d'ingrés s'orienta al sud, tot i que no es pot observar les seves característiques pel fet que està coberta per la vegetació. A la planta de pis hi podem observar una finestra senzilla. A la resta de façanes, no hi ha elements a destacar. Davant de la façana est, a primera vista s'observa un pati obert, però que originalment hi havia un cos, tal com ens demostra els forats de les bigues de l'edificació principal. S'hi observen elements d'obres posteriors com columnes fetes de maons, que tancaven un espai delimitat per murs de pedra. Uns 30 metres a l'est, trobem un altre edifici de dimensions similars al primer. Es tractava d'un altre habitatge, però amb funcions agrícoles i ramaderes a la planta baixa. Gran part està envoltat de vegetació i solament es conserva dempeus la part situada a l'oest, on es poden observar diverses obertures amb brancals de maons. Es pot observar la utilització de murs de tàpia en algunes parts d'aquest edifici. | 08152-34 | Cal Virella. 08787. Orpí | És una de les masies antigues del municipi. El trobem en la documentació amb diferents variants del nom: Virella, Vidella o Vilella. En la documentació de l'Arxiu Parroquial, ja ens surt esmentat l'any 1574 amb el nom del seu propietari: Bartolmé Vilella del mansi Monferrer del molí ( possiblement Monferrer era el nom original i que va evolucionar cap al cognom del propietari). L'any 1625 torna a sortit citat, aquest cop a la documentació de l'Arxiu Notarial d'Igualada. És interessant un document de final de segle XVIII ( que es conserva a casa d'un particular), on es cita Can Virella. Aquest document engloba diferents operacions que els propietaris de Can Virella realitzen en les seves propietats: Compravenda d'un molí de la seva propietat als Aguilera d'Òdena, construccions de cases, escriptures d'emfiteusi. Aquest document es revela dues dades interessants, en primer lloc, dóna força a la hipòtesi que Can Virella s'havia pogut dir Mansi Monferrer ( tal com s'esmenta el 1574), ja que hi cita un molí, i en aquest document de dos segles després, el torna a citar. S'abandona als anys 70 del segle XX. | 41.5186500,1.5636100 | 380148 | 4597331 | 08152 | Orpí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56293-foto-08152-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56293-foto-08152-34-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56294 | Cal Llens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llens | XIX-XX | Ha estat restaurada recentment. | Està situada al peu d'un camí que arriba a la Censada Nova des d'Orpí, al límit sud-oest del municipi. Es tracta d'un conjunt format per l'edifici original i un edifici de recent construcció i que s'anomena Cal Llenç Nou. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular, i consta de planta baixa i planta de pis. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. L'edifici que ha estat restaurat, presenta els murs amb carreus irregulars disposats horitzontalment i rejuntats amb morter. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una entrada a la planta baixa amb arc escarser amb els contorns motllurats. A cada lateral hi té una finestra. A la planta de pis al centre hi trobem un balcó i a cada lateral una finestra. La façana oest, presenta una finestra de petites dimensions a la planta baixa, i una més gran a la planta de pis. La façana nord dóna al camí, hi trobem una entrada amb graons de pedra i dues finestres senzilles a l'alçada de la planta de pis. Davant d'aquesta façana, hi trobem un pou. La façana est, presenta un cos adjunt que cobreix pràcticament la façana. Aquest cos, amb coberta a una vessant ( est) i teula àrab, presenta una entrada amb arc escarser a la façana sud. Uns 30 metres al sud, hi trobem Cal Llenç nou, un edifici de nova planta. | 08152-35 | Cal Llens. 08787. Orpí | 41.5174700,1.5454400 | 378629 | 4597225 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56294-foto-08152-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56294-foto-08152-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | També s'anomena Cal Llenç. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56295 | La Censada Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-censada-nova | XIX | Es troba situada a l'extrem oest del terme municipal, al límit al terme veí de Santa Maria de Miralles. S'hi arriba per un trencall a l'esquerra de la carretera BV - 2131 al km 12.5, quasi al final del terme. Petit conjunt arquitectònic format per l'edifici principal amb funcions d'habitatge i diverses edificacions annexes que tenien funcions agrícoles i ramaderes. Entre l'edifici principal i alguns d'annexos formen un petit patí tancat, al qual s'hi accedeix per un portal. L'edifici principal es situa al nord del conjunt, es de planta rectangular, i presenta planta baixa, planta de pis i golfes. Té la coberta a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment i lligats amb morter. Totes les façanes estan arrebossades. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una entrada amb arc escarser a la planta baixa. A la seva esquerra hi trobem una finestra senzilla, i la seva dreta un banc d'obra recent. A la planta de pis al centre hi trobem un balcó amb elements interessants com pot ser la barana amb balustres d'arc de ferradura. A la seva esquerra una finestra senzilla, i a la dreta una finestra que s'ha reconvertit en un accés a un terrat ( coberta d'una edificació annexa). A la part superior de la façana, hi trobem tres finestres senzilles. La façana nord presenta un cos adjunt, i que representa una ampliació de l'edifici. Aquest cos té una finestra senzilla a la planta baixa de la façana nord, i un altra a la planta de pis de la façana oest. La coberta segueix la mateixa orientació que la del edifici principal. La façana oest no presenta cap obertura, i l'est una finestra senzilla a la planta de pis. Davant la façana oest, tenim una edificació annexa amb forma de 'L', i coberta a una vessant ( nord) amb teula àrab, que actualment s'utilitza per guardar-hi la llenya. Davant d'aquesta, en trobem un altra on s'hi guarden animals per a l'autoconsum. Cal destacar, annex a la façana est de l'edifici principal el cup de vi d'estructura circular i a l'interior folrat amb les rajoles de ceràmica tant característiques. | 08152-36 | La Censada Nova. 08787. Orpí | La Censada nova es va construir a finals del segle XIX ( 1880), quan s'hi van traslladar des de la Censada de Santa Margarida de Montbui ( fitxa 102 del Mapa de Patrimoni Cultural de Santa Margarida de Montbui). | 41.5196600,1.5444800 | 378553 | 4597470 | 1880 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56295-foto-08152-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56295-foto-08152-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56296 | Cal Bufó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bufo | XIX | La façana principal ha estat restaurada. L'entorn de la resta de façanes, es troba envoltada de vegetació. | Està situat al peu de l'antic camí fins a Can Balcells. S'hi arriba per un camí que surt de la BV-2132, tot just passat el revolt del pont que porta a Orpí. Es passa Ca l'Oliver, i s'hi arriba. Es tracta d'un edifici que tenia funcions d'habitatge, amb una ampliació pel nord, i diverses edificacions annexes amb funcions agrícoles i ramaderes. L'entorn es troba força deixat i amb abundant vegetació. De planta rectangular, presenta planta baixa i dues plantes de pis. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. L'edifici que ha estat restaurat parcialment, presenta els murs amb carreus irregulars disposats horitzontalment i rejuntats amb morter. La façana est, es troba arrebossada i pintada de blanc. La façana d'ingrés se situa al sud, i presenta una entrada rectangular i senzilla a la planta baixa. A la seva dreta s'hi observa una finestra. A la planta de pis, hi trobem tres finestres senzilles, i un rellotge de sol modern. A la planta superior, s'hi poden observar quatre finestres de mig punt i amb una bonica reixa de forja cada una. La façana oest presenta un petit cos annexat a la planta, i una finestra de mig punt a la planta de pis. La façana nord es troba pràcticament coberta per un cos que representa una ampliació de l'habitatge. Aquest cos respon a la mateixa tipologia constructiva que l'edifici principal, però amb la coberta a una vessant ( nord) amb teula àrab. Presenta diferents finestres a les façanes. La façana est, es troba tancada per una edificació annexa a la qual s'hi accedeix per una entrada amb arc de mig punt. Presenta una finestra a la planta de pis. | 08152-37 | Cal Bufó. 08787. Orpí | Cal situar-la a mitjans del segle XIX. El 1859 surt esmentada a la documentació del Notari Raurés d'Igualada 'Partida de tierras pertenecientes a Can Bufó del termino de Orpí. Una venta escritura pública'. A fins del segle XX, fou parcialment restaurada. | 41.5263400,1.5994600 | 383153 | 4598135 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56296-foto-08152-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56296-foto-08152-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56297 | Ca l'Oliver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loliver-0 | XX | Està situat al peu de l'antic camí fins a Can Balcells. S'hi arriba per un camí que surt de la BV-2132, tot just passat el revolt del pont que porta a Orpí. Tot just abans d'arribar a Cal Bufó. Es tracta d'un edifici de planta rectangular i que consta de planta baixa i dues plantes de pis. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. Al tractar-se d'un edifici de mitjans del segle XX, els materials constructius són més moderns, amb l'ús de maons industrials lligats amb ciment, i les parets arrebossades. Té un cos adjunt a la façana oest, per on s'accedeix a l'edifici principal. La façana d'ingrés a l'edifici no és una de les més destacades, ja que presenta un cos adjunt que serveix d'accés per l'interior a l'edifici. Aquest cos és d'una sola planta, i presenta l'entrada a la façana sud amb un arc escarser amb brancals i llinda de pedra ben treballada. A la planta de pis de la façana oest, hi podem observar tres finestres seguides de mig punt. La façana sud, presenta dues finestres a la planta baixa, una d'elles amb arc escarser. S'hi observa una altra finestra a la planta de pis. La façana est és la que presenta els elements més interessants, ja que a la planta de pis hi trobem una galeria porxada amb tres obertures amb arc de mig punt. A la planta baixa, hi trobem dues finestres senzilles. A diferència de les altres façanes, en aquesta, a coberta presenta un ràfec d'una filada. La façana nord presenta un cos adjunt a la planta baixa que també permet accedir a l'edifici principal. En aquest cos s'hi observen diverses entrades senzilles, així com finestres. Pel que fa a l'edifici principal, s'hi observa una finestra senzilla a la planta de pis. L'entorn més immediat, està començant a ser envaït per la vegetació. | 08152-38 | Ca l'Oliver. 08787. Orpí | Construïda a l'entorn dels anys 70 del segle XX. | 41.5266900,1.6011900 | 383298 | 4598172 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56297-foto-08152-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56297-foto-08152-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 56298 | Cal Cristino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cristino | XVIII | S'està restaurant. | Està situat a tocar de la carretera BV-2132 que porta a Orpí. S'hi accedeix per un camí que neix d'aquesta carretera, abans d'arribar al Km 1. Es passa per davant de Cal Balcells. Es tracta d'un petit conjunt arquitectònic format per l'edifici principal amb funcions d'habitatge, i edificacions annexes que tenien funció agrícola i ramadera. Un mur tanca la façana sud de l'edifici. L'edifici principal se situa al sud del conjunt, és de planta rectangular, i consta de planta baixa i una planta de pis. La coberta és a dues vessants ( est-oest), amb teula àrab. L'edifici que ha estat restaurat, presenta els murs amb carreus irregulars disposats horitzontalment i rejuntats amb ciment. La façana sud de l'edifici es troba en un pati tancat per murs al qual s'hi accedeix per un portal amb arc escarser de maons situat a l'est. Tot i que no ho podem observar ( no s'ha pogut accedir a l'interior), a la planta baixa hi deu haver l'accés a l'interior. A la planta de pis, hi trobem dues finestres. A la façana oest, s'hi poden observar dues petites obertures. A la façana est, no s'hi troba cap obertura, però si un forn de grans dimensions. La façana nord es troba ocupada per un cos que representa una ampliació de l'habitatge tant en horitzontal com en vertical ( guanyant un pis més). Està fet amb els mateixos materials que l'edifici principal, i la coberta en la mateixa inclinació. Presenta un accés a l'interior per la façana est amb una entrada amb arc escarser i brancals de maons. A la seva dreta i a la planta de pis hi trobem unes senzilles finestres. Tant a les façanes nord com l'oest, no hi ha elements a destacar. Uns 30 metres al nord, hi trobem un conjunt d'edificis junts, o estances d'un mateix que tenien funció agrícola i ramadera. Cal destacar-hi les entrades amb arc escarser i brancals de maons situats al sud, i la tina situada al nord. La tina està formada per una estructura exterior cilíndrica construïda amb murs de maçoneria de pedra amb morter i coberta amb teulada d'una vessant, i amb una cavitat interior cilíndrica. El revestiment interior està fet amb cairons de ceràmica vidriada de color roig. També conserva l'accés superior de la tina tancat amb una porta de fusta on es trepitjava el raïm. | 08152-39 | Cal Cristino. 08787. Orpí | 41.5224600,1.5882400 | 382210 | 4597720 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56298-foto-08152-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56298-foto-08152-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc