Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 56322 | Cal Palet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-palet | Està situat al nord del municipi, i s'hi arriba per un camí que surt de la BV - 2131 al Km 8 ( a l'alçada del Molí Vell aproximadament). Aquest camí passa per Cal Violant, i en 2 km hi arriba. Es tracta d'un conjunt arquitectònic format per l'edifici principal i les seves ampliacions amb funcions d'habitatge, i diverses edificacions de caire agrícola i ramader. Edifici de planta quadrada que consta de planta baixa, i dues plantes de pis. La coberta és a dues vessants ( est-oest), amb teula àrab. Presenta un ràfec d'una filada. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, en filades horitzontals i arrebossat amb ciment de portland. La façana d'ingrés s'orienta a l'est i la trobem tancada per murs i un portal formant un pati interior. Aquest portal és rectangular i presenta una coberta petita a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. En aquesta façana s'hi va afegir un cos de dues plantes ( que no acaba de cobrir la façana de l'edifici principal, deixa un pis descobert), que representa una ampliació de l'edifici. Presenta una entrada senzilla a la planta baixa, i dues finestres a la seva esquerra. A la planta de pis, hi trobem dues finestres de grans dimensions. Pel que fa a l'edifici principal, hi podem observar una finestra a la planta superior. La façana sud, presenta dues obertures amb contorns motllurats a cada planta a manera de finestres, exceptuant a la primera planta de pis, on una d'aquestes obertures és un balcó de forja senzilla. Al centre hi trobem un rellotge de sol del tipus declinant vertical amb les línies horàries de 6 a 5 i sense les franges de les mitges hores. Té orientació sud-est. A la part superior conserva el gnòmon. Es tracta d'un rellotge esgrafiat i policromat amb el fons blanc i la resta de decoració en color marró. La façana oest, presenta diferents finestres senzilles a la planta de pis, i s'observa que està perdent l'arrebossat, que no ha estat restaurat com a la façana sud. La façana nord es troba pràcticament coberta per un cos adjunt, exceptuant la part superior de la façana, on s'observa una petita finestra. Aquest cos adjunt a la façana nord és de planta rectangular i consta de dues plantes. La coberta és a una vessant ( nord) amb teula àrab. Com a elements interessants trobem a la façana nord tres obertures amb arc escarser i brancals de maons. A la façana oest s'hi observa una entrada coberta. Entre aquests dos cossos, hi trobem un altre de planta rectangular que consta de planta baixa i dues plantes de pis. Presenta la coberta a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. Aquest cos és una ampliació de l'edifici principal amb funcions d'habitatge. La tipologia constructiva és similar a la de l'edifici principal. S'hi poden observar diferents finestres repartides per les plantes. Té un accés a la planta baixa amb una senzilla entrada. A la planta de pis s'hi observa un balcó, finalment a la part superior de la façana, una finestra senzilla. A l'interior cal destacar-hi l'antic celler, i un antic foc de rotllo situat en l'actual sala d'estar, a la planta baixa. Al voltant del conjunt hi trobem diverses granges i camps de conreu. | 08152-63 | Cal Palet. 08787. Orpí | Es tracta d'una de les masies històriques del municipi. Ja s'esmenta al capbreu de 1707 ( tot i que és possible que tingui uns precedents més antics). Posteriorment és habitual trobar-la en la documentació històrica. | 41.5344000,1.5805900 | 381593 | 4599056 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56322-foto-08152-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56322-foto-08152-63-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 56331 | Jaciment de Cal Poch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-cal-poch | Cobert totalment de vegetació | Aquest jaciment està situat en una zona boscosa al nord de Cal Soteras. De la descripció que s'extreu de l'Inventari de Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya, no s'ha pogut confirmar les dades que esmenta. Segons aquest durant les intervencions realitzades van trobar-hi: abundants materials ibèrics en superfície, escampats en una àmplia àrea, però a nivell superficial no hi ha cap indici de l'existència d'estructures soterrades. Entre la ceràmica ibèrica recollida cal esmentar: -Diversos fragments de vores exvasades de ceràmica oxidada, dues amb el llavi apuntat, la tercera amb el llavi arrodonit i una quarta amb el llavi acanalat. -Una vora reentrant de llavi arrodonit i cocció oxidant que correspon a una forma de bol de ceràmica oxidada. -Un fons amb peu anular pertanyent a un recipient de gran tamany cuit en ambient oxidant. -Tretze fragments de nanses generalment de secció arrodonida en ceràmica oxidada. -Nombrosos fragments informes de ceràmica ibèrica oxidada, de pasta generalment toba i color ataronjat. En alguns fragments la cocció de les peces els ha proporcionat el característic efecte bicolor. -Quatre vores d'àmfora ibèrica de la costa catalana, algunes amb el llavi arrodonit i altres amb el llavi acanalat. -Set fragments informes d'àmfora ibèrica de la costa catalana. -Un fragment informe de ceràmica grisa ibèrica. -Alguns fragments informes d'àmfora ibèrica feta a mà, un d'ells decorat amb dos mugrons impresos. Cal ressenyar la troballa d'altres materials no ceràmics, com dos fragments d'escòria de ferro i nou esclats de sílex. Després de l'estudi d'aquests materials és possible afirmar que en aquest jaciment hi ha les restes d'un hàbitat ibèric de tamany considerable, probablement un poblat, del que no queden estructures visibles en superfície. L'ocupació d'aquest hàbitat probablement es va iniciar en algun moment de l'Ibèric Antic i va perdurar durant l'Ibèric Final. Aquesta última suposició es basa en l'absència de ceràmica campaniana, troballa habitual en els jaciments de l'Ibèric Final de la comarca. En aquest jaciment també es troben uns pocs fragments de ceràmica de l'Edat del Bronze que testimonien que en aquesta època es va realitzar en aquest indret algun tipus d'activitat impossible de precisar. A causa de la manca de formes és impossible concretar la fase del Bronze a què corresponen als materials. Tan sols s'hi ha trobat: -Un fragment de la base d'un recipient de fons pla. -Dos fragments decorats amb cordons, un d'ells amb petites incisions en diagonal. -Sis fragments informes. També s'ha recollit en aquest jaciment un petit conjunt de ceràmiques grises medievals consistent en dos fragments informes i tres vores lleugerament exvasades, dues de llavi arrodonit i la tercera amb una acanaladura interior per a encaixar-hi la tapadora. | 08152-72 | Al nord de Cal Soteras | 41.5277800,1.5560300 | 379532 | 4598355 | 08152 | Orpí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56331-foto-08152-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56331-foto-08152-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56331-foto-08152-72-3.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric|Medieval|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Tot i anomenar-se de Cal Poch, es troba situat a tocar de Cal Soteras. Els materials trobats, es troben al Museu de la Pell d'Igualada, i Comarcal de l'Anoia amb els núms. De referència: M-462 i M-533. | 80|81|85|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56332 | Jaciment a Llevant de Cal Palet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-a-llevant-de-cal-palet | La vegetació i un camp de conreu cobreixen el jaciment. | La Carta Arqueològica diu el següent: A nivell superficial s'entreveuen unes restes de murs fets de blocs de pedra sense escairar i possiblement travats amb fang. La part de l'estructura que es veu amb major claredat són dues cantonades, la NO i la NE i la paret nord que les uneix, de 6,9 m, amb una orientació E-0. Pel relleu del terreny i algunes pedres que afloren en superfície, es pot deduir la forma de la planta. Aquesta estructura devia tenir forma rectangular, amb una llargada de 6,9 m i una amplada de 6 m. A uns 10 m de la cantonada SE de l'estructura, hi ha un amuntegament artificial de pedres, amb forma circular, el significat del qual no és gens clar. Els materials arqueològics que es troben superficialment en aquest jaciment i dels quals s'ha recollit un mostreig representatiu, corresponen a dos períodes cronològics diferents: 1. Ceràmiques de l'Edat del Bronze: -Vora de llavi pla i amb unes petites incisions perpendiculars a la paret exterior del llavi. Aquest tipus de vora correspon a una forma d'urna datable en el Bronze Antic-començaments del Bronze Mitjà. -Una vora exvasada d'urna amb decoració de cordó amb impressions digitals aplicat en el punt d'inflacció del coll amb cos del recipient. Aquest tipus de vora és pròpia del Bronze Final IIIA / IIIB. -Un fragment de nansa d'orelleta. -Un fragment amb decoració de cordó normal i altres amb decoració de cordó múltiple. Així doncs, el jaciment devia tenir un primer moment d'ocupació durant l'Edat del Bronze. Sembla indubtable que les restes constructives que afloren en aquest indret no corresponen a aquesta fase. 2. Ceràmiques del període ibèric fins al món romà: *Ceràmiques ibèriques fetes a mà: -Un fragment de vora exvasada de ceràmica ibèrica feta a mà de llavi arrodonit i parets no gaire gruixudes. -Quatre fragments informes amb decoració de cordons. -Un fragment informe amb les superfícies polides. -Cinc fragments informes i sense decoració. *Ceràmiques ibèriques fetes a torn i cuites en ambient oxidant: -Cinc fragments de vores exvasades, tres amb el llavi arrodonit i dues amb el llavi acanalat. -Un fragment de vol carenat de vora reentrant. -Una vora de recipient de gran tamany, boca àmplia i parets mitjanament gruixudes. -Una nansa pertanyent a un gerro en forma de cistella. -Quatre nanses de secció plana i set de secció circular. -Un fragment informe amb decoració de semicercles pintats de color vermellós. -Un fragment de broc i vuit fragments informes. *Ceràmiques ibèriques a torn grises: -Tres fragments de base, dues amb peus anulars i la tercera correspon a un bol similar a una pàtera. -Diversos fragments informes. -Alguns fragments de ceràmica grisa emporitana o de la costa catalana: tres fragments informes i dues vores de gerretes. Aquestes produccions es daten entre el segle IV i el segle I aC. *Àmfora ibèrica de la costa catalana: -Quatre fragments de vora d'àmfora de vora ibèrica de llavi engruixit. -Onze fragments informes d'àmfora ibèrica, quatre d'ells amb les superfícies de tonalitat grisa fosc. *Ceràmiques campanianes i imitacions: -Dos fragments informes sense decoració de ceràmica campaniana B. -Dos fragments d'imitació de ceràmica campaniana. Es tracta d'uns productes d'imitació local molt poc aconseguits. *Ceràmica 'Sigillata': -Un petit fragment de peu de 'Sigillata' hispànica, probablement pertanyent a una forma Draguendorff 27, és a dir, a un bol amb peu i les parets formades per una doble corba. La cronologia d'aquesta forma s'estén des del segle I dC al segle III dC. En aquest jaciment es detecta un primer moment d'ocupació durant l'Edat del Bronze del qual, aparentment, no es conserven estructures i un segon moment amb un hàbitat de petites dimensions i estructures rectangulars que probablement perdurarien des de l'Ibèric Antic o Ple fins al món romà i que finalitza vers el segle I dC, un cop ja han arribat els primers exemplars de 'Sigillata' hispànica. | 08152-73 | Els Solans | 41.5384400,1.5979000 | 383045 | 4599481 | 08152 | Orpí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56332-foto-08152-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56332-foto-08152-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56332-foto-08152-73-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Els materials trobats, es troben al Museu de la Pell d'Igualada, i Comarcal de l'Anoia amb els núms. De referència: M-534.Per accedir a aquest jaciment cal agafar el camí nou que del carrer de Les Codines de Carme porta a Collbàs. Cal continuar per un trencall, a mà esquerra del camí, que circula en direcció oest entre camps de cereals i de vinya. Aquest camí mena a un gran camp de conreu. En el límit nord d'aquest camp, en una posició un xic elevada, a la falda de la Serra de Collbàs, es troba el jaciment. A la Carta Arqueològica es menciona la presència d'estructures visibles, però en la visita a camp no s'ha pogut constatar aquesta informació. Cal esmentar que la zona en qüestió, és una zona boscosa i amb una densa vegetació. | 79|80|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56333 | Jaciment de Can Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-claramunt | Zona bosoca plena de vegetació. | Aquest jaciment està situat en una zona lleugerament aturonada, al nord d'un conjunt de tres cases, entre elles Can Claramunt, que es troben a la dreta de la carretera BV-2131 que de la Pobla de Claramunt porta a Santa Maria de Miralles. A l'oest d'aquest conjunt de cases, gairebé a tocar, surt un camí molt embrossat que mena als camps de conreu situats al nord d'aquestes cases. A mà dreta del camí hi ha un petit turó cobert de bosc i erosionat per profunds xaragalls on se situa el jaciment. Aquest jaciment no mostra cap resta constructiva visible a nivell superficial; tan sols es veuen algunes filades de pedres que, per l'aspecte que mostren, probablement són restes d'antigues marjades. Pel costat de migdia del turó, uns xaragalls erosionen profundament el terra. El tall que aquests xaragalls han produït en el jaciment, com si es tractés d'una secció, deixa veure alguns indicis interessants. En el límit SE del jaciment, el tall mostra una taca de terra fosca i amb carbonets on apareix gran quantitat de ceràmica. Aquesta taca presenta una forma de semicercle invertit, amb una base d'uns 80 cm i una alçada d'aproximadament 1 m. Sembla que es tracta d'una sitja. En un altre punt, situat al SO del jaciment, al costat del xaragall més profund, es veuen en el tall del terreny uns estrats amb carbonets i gran abundància de ceràmica. Els materials recollits superficialment en aquest jaciment apunten a un moment cronològic ben precís: -Un fragment de vora d'àmfora itàlica de llavi triangular, una Dressel 1A, pròpia del segle II aC. -Un fragment de ceràmica Campaniana A corresponent a una forma Lamboglia 25, amb una cronologia d'exportació que va de principis del segle II a mitjans del segle I aC. -Un fragment informe d'imitació local de ceràmica Campaniana, de molt mala qualitat. -Un fragment de gerreta bitroncocònica de ceràmica gris de la costa catalana. Aquest tipus de ceràmica es produeix entre mitjans del segle IV i el segle I aC. Dins del grup de les ceràmiques ibèriques oxidades, s'ha recollit: -Diferents vores exvasades corresponents a peces de mida mitjana. -Un fragment de vora amb el llavi acanalat, corresponent a un recipient de gran tamany i boca ample. -Una base d'amforeta i un fragment de base de fons reentrat, propi d'algunes formes ibèriques destinades al transport com els 'vocals' o gerres ibèriques amb una nansa. -Quatre fragments de nansa de secció circular. -Dos fragments informes de ceràmica ibèrica pintada amb semicercles concèntrics de color vermell clar. -Vuit fragments informes de ceràmica ibèrica oxidada, de pasta tova i color ataronjat, un d'ells presenta un engalbe gris fosc a la superfície exterior. A més, s'han localitzat en aquest indret alguns fragments de ceràmica ibèrica feta a mà, amb algunes vores exvasades de llavi arrodonit, i fragments amb diverses formes de decoració: decoració de cordons amb digitacions o amb incisions, decoració de mugrons o peces amb la superfície polida i lleugerament brillant. També s'hi han trobat tres esclats de sílex i un fragment de destral de basalt polida. L'estudi d'aquests materials i la significativa absència d'àmfora ibèrica entre els nombrosos fragments recollits, situa el jaciment en un horitzó cronològic concret: ibèric final romano/republicà (segles II-I aC). Aquest jaciment correspondria a les restes d'un hàbitat del període esmentat, de dimensions mitjanes, segons es pot deduir de l'àrea de dispersió de materials. | 08152-74 | Cal Cintet | 41.5241900,1.5491000 | 378947 | 4597966 | 08152 | Orpí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56333-foto-08152-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56333-foto-08152-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56333-foto-08152-74-3.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric|Romà|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Els materials trobats, es troben al Museu de la Pell d'Igualada, i Comarcal de l'Anoia amb els núms. De referència: M-495. | 80|81|83|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56334 | Jaciment de Desviació de la Carretera de Santa Càndia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-desviacio-de-la-carretera-de-santa-candia | El terreny es troba molt erosionat. | Estació superficial ubicada en el Km. 9,8 de la carretera de Carme, en un turó situat al peu mateix de la carretera i en el seu costat dret en direcció a Santa Maria de Miralles, en un context de bosc de pins i en un terra argilós i molt erosionat. Durant la visita al jaciment amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985, no es localitzà cap tipus d'estructura en superfície i sí que diversos fragments de ceràmica ibèrica. Cal destacar l'absència de ceràmica romana. Es van identificar alguns esclats de sílex, diversos fragments de parets d'àmfores ibèriques de la costa catalana de pasta bicolor, ceràmica ibèrica feta a mà de fons pla i algun fragment decorat amb cordó horitzontal amb incisions, amb desgreixant de quars i mica daurada. També van aparèixer fragments de gerres ovoides sense coll fetes a torn i d'ús comú. És possible afirmar que molt possiblement es tracti d'un habitacle del qual no n'han quedat indicis constructius a causa de la forta erosió del lloc. La seva cronologia es fa difícil de precisar, ja que no han aparegut materials amb cronologia concreta. Tanmateix, podria correspondre a un Ibèric Final. Durant la revisió de la Carta l'any 1991, els arqueòlegs varen observar que a nivell superficial s'hi trobaven algunes restes de ceràmica ibèrica. Indicaven que el jaciment es veu afectat per una forta erosió que dificulta el creixement d'una cobertura vegetal, que arrossega la terra i amb ella els vestigis arqueològics que pugui contenir. | 08152-75 | Santa Càndia | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada l'any 1970. | 41.5260800,1.5765100 | 381238 | 4598138 | 08152 | Orpí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56334-foto-08152-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56334-foto-08152-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56334-foto-08152-75-3.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Els materials trobats, es troben al Museu de la Pell d'Igualada, i Comarcal de l'Anoia amb els núms. De referència: M-45 i M-332. | 80|81|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56336 | Jaciment Passat Can Tino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-passat-can-tino | Zona boscosa amb una densa vegetació. | En el primer turó a la dreta de la carretera BV - 2131 al km 12, passat Can Tino, es van localitzar diversos fragments de ceràmica ibèrica oxidada. Possiblement, aquest jaciment està relacionat amb el de Can Tino. | 08152-77 | Carretera BV - 2131 km 12. | Jaciment descobert per Ramon Farrés i Josep Serra l'any 1999. | 41.5232600,1.5466800 | 378744 | 4597866 | 08152 | Orpí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56336-foto-08152-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56336-foto-08152-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56336-foto-08152-77-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 81|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56337 | Jaciment de Santa Càndia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-santa-candia | Informe 1983 i documentació administrativa: Arxiu Servei d'Arqueologia. López Mullor, A. (1984): Memòria de les excavacions realitzades a l'església de Santa Càndida d'Orpí. Mem. Núm.: 222 DIPUTACIÓ DE BARCELONA. 'Església de Santa Càndia d'Orpí, Anoia, ( I fase)'. Arrel. 9. DIPUTACIÓ DE BARCELONA. ÀREA DE CULTURA. 'Memòria 1983. 1380-1980. Sis segles de protecció del patrimoni arquitectònic'. Catalunya. | Camp de sitges situat a l'interior de l'església de Santa Càndia d'Orpí. Fou localitzat durant unes excavacions arqueològiques dutes a terme pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona els anys 1983 i 1984. L'església és propietat del Bisbat de Barcelona i està situada a prop de la carretera B.V. 2131. L'església està ubicada en un turonet, on els segles XI o XII es bastiren els fonaments d'un temple romànic que no es va confirmar. En el segle XIV, s'hi va construir una capçalera poligonal gòtica. A finals del segle XV, continuà l'obra amb la construcció d'un tram de la nau amb voltes de creueria, clau de volta i portada. Però no seria fins a finals del segle XVI quan es completaria l'església amb el mur de ponent, l'escala de caragol i l'espanyada. Durant els segles XVII i XIX, el temple va sofrir una sèrie de transformacions estructurals. Les excavacions van afectar l'interior de l'església i la façana sud. A l'interior hi va sortir un camp de sitges per a emmagatzemar cereals, ja que van aparèixer restes de blat. Segons els excavadors, possiblement eren ibèriques, ja que hi havia fragments de ceràmica d'aquest tipus enganxats a l'interior. Aquestes sitges foren partides per les obres de la capella romànica del segle XII i van ésser amortitzats a finals del segle XII. Finalment, van quedar partits pel mur gòtic del segle XIV. Es tracta, doncs, d'un camp de sitges possiblement ibèric i en relació amb els indicis d'habitacle localitzats sobre la carretera (els quals estan corresponentment documentats a la Carta Arqueològica). Aquestes sitges van ésser tallades per les obres romàniques del segle XII, però foren reutilitzades a l'Alta Edat Mitjana, amb ceràmica grisa medieval de la primera meitat del segle XII. També s'hi van identificar, en el decurs de l'excavació, els forats dels pilars de fusta de les bastides per a la construcció de l'església gòtica. Durant la revisió de la Carta l'any 1991, els arqueòlegs varen visitar el jaciment i el seu entorn i varen constatar que no havia sofert cap modificació en els darrers anys. | 08152-78 | Santa Càndia | Durant la dècada dels 60, el Servei de Monuments de la Diputació de Barcelona hi va practicar unes obres de condicionament interior. Del 1983 al 1985, el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona hi practicà una intervenció completa, amb la corresponent excavació arqueològica. | 41.5238700,1.5761400 | 381203 | 4597893 | 08152 | Orpí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56337-foto-08152-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56337-foto-08152-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56337-foto-08152-78-3.jpg | Física | Ibèric|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Els materials trobats, es troben al Museu de la Pell d'Igualada, i Comarcal de l'Anoia amb els núms. De referència: M-338 | 81|85|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56356 | Camí de Feixes a Santa Margarida de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-feixes-a-santa-margarida-de-montbui | Hi ha trams perduts i altres que s'hi ha d'accedir amb 4x4. | Tot i que el camí venia provenia pel sud del terme de la Llacuna i no moria pas a Santa Margarida de Montbui, hem agafat el tram de referència pel municipi d'Orpí. Des de Feixes fins a Orpí era un tram del camí on es podien trobar nombroses carboneres i forns de Calç. Passava de Can Riba i continuava fins al Castell d'Orpí i l'Església de Sant Miquel. El camí descendia fins a arribar a la riera de Carme i arribar al nucli de Santa Càndia on hi havia l'Església de Santa Càndia i Cal Morei com a elements més destacables, tot seguit el camí passava per la Casa Blanca, Mas Rosset i Cal Cinto de la Creu, (on antigament hi havia una creu de terme) travessava l'actual carretera BV-2131 i continuava direcció nord fins a arribar a un pont que encara es conserva en molt mal estat. És en aquest punt des de la BV-2131 fins a quasi Cal Palet que el camí es troba quasi desaparegut, sigui per l'ocupació de camps o per la vegetació. Passat Cal Palet el camí ja enfilava cap a la serra direcció al terme de Santa Margarida de Montbui. | 08152-97 | Atravessa el municipi de Sud a Nord | Era un dels camins més ràpids per accedir a la zona de Santa Margarida de Montbui, i connectar també ja amb Igualada. Amb la construcció de la carretera BV-2131 es va deixar d'utilitzar fins que s'ha anat perdent. Actualment només és transitable el tram de la BV-2131 fins a Feixes. | 41.5273100,1.5807500 | 381594 | 4598269 | 08152 | Orpí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56356-foto-08152-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56356-foto-08152-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56356-foto-08152-97-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56358 | Brolladors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brolladors | En el camí que va des de la BV-2131 a davant del encreuament a Santa Càndia en direcció nord-oest i després d'un revolt, trobem aquesta zona humida on hi trobem aigua estancada. Entorn d'aquesta hi trobem vegetació típica de zones humides. A simple vista es podria tractar d'un bassal creat per les pluges, però els veïns ens han informat que en aquest punt sempre s'hi troba aigua. A uns metres hi trobem una barraca de pedra seca. | 08152-99 | Zona nord de Santa Càndia | 41.5266600,1.5747600 | 381093 | 4598205 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56358-foto-08152-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56358-foto-08152-99-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||||
| 56365 | Llegenda del pí de les pinyes d'or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-pi-de-les-pinyes-dor | http://www.llegendesdecatalunya.cat/10/el-pi-de-les-pinyes-dor | Aquesta llegenda s'ha transmès de generació en generació, i actualment és molt coneguda al municipi, però també a tota la comarca i la resta de Catalunya. S'hi poden trobar moltes versions i adaptacions. En algunes d'elles no es cita pas el Castell d'Orpí, tot i que s'esmenta que és una adaptació de l'original. Ens hauríem de remuntar molts segles enrere per explicar aquesta història. Ho hauríem de fer i ho farem. Imagineu-vos una època de castells, grans extensions de terra cultivada, ciutats emmurallades, batalles i conquestes. En una d'aquestes ciutats, un poble més aviat, una família benestant feia diverses generacions que ocupava un castell, el castell d'Orpí. Aquest castell encara es conserva avui en dia i es dedica a la pagesia. Si el visiteu, podreu veure la seva torre de l'homenatge sisavada original i una portalada dovellada a la façana nord. La resta, són afegitons posteriors. Però no ens desviem del tema. El castlà governava les seves terres amb responsabilitat: abaixava i apujava els tributs segons les possibilitats de cadascú, escoltava les demandes de la població i aplicava una justícia justa de debò. No era com tots els nobles, és veritat; però sí que era com totes les persones: possible de temptar. I la fortuna ho va fer. Era pels volts de la primavera quan el castlà passejava per la muntanya. Li agradava molt sortir dels camins i passejar camp a través per les seves terres. Mai no saps què pots trobar allà on no has anat mai abans. Aquell dia en concret, va passejar entre les seves vinyes, que ja gaudien de bon raïm; però aviat se'n va cansar i va decidir passejar per una extensa pineda. Va colpejar una de les pinyes amb el peu i la fiu rodolar uns quants metres. La seguí amb la mirada. No s'hi havia fixat gaire, però li havia semblat veure un reflex a la pinya. S'hi apropà i, a pocs centímetres, veié una pedreta daurada. La pedreta resultà ser un dels pinyons. I el pinyó, una pelleta d'or pur. El castlà va mirar-se incrèdul aquell pinyó d'or i en va buscar més. Resultà que tots els pinyons d'aquella pinya eren d'or, i encara en va trobar algunes més d'iguals. Les arreplegà totes abans de tornar al castell i mai res no tornà a ser el mateix al castell d'Orpí. Cada any, per les mateixes dates, el pi deixava caure unes quantes pinyes amb pinyons d'or i, doncs, el castlà era més ric a cada nova primavera. Va redecorar l'interior de castell amb noves cortines, mobles, vaixella de porcellana, portes de fusta noble, canelobres d'argent… Va contractar una modista que li feia roba a mida amb les millors teles. També va contractar més personal de servei per a la casa: majordoms, cuineres, personal de neteja, cuidadors pels cavalls i, fins i tot, un pintor al seu servei. Per molt que tingués, mai no en tenia prou. La cobdícia va ser més forta que ell i qui havia estat un home íntegre i just, va convertir-se en l'avarícia en persona: va apujar els tributs a tothom fins que gairebé ningú en tenia prou per menjar, no va tornar a escoltar les demandes de ningú i la justícia ja no li interessava, si no era en benefici propi. Es va obsessionar tant amb l'or, que va ordenar a deu dels seus homes que vigilessin per torns el pi. I per tal que no revelessin on era, els va tallar la llengua! Un dia qualsevol després de molts anys, va rebre una carta amb el segell del rei Jaume I. El rei li demanava diners i homes per iniciar la conquesta de Mallorca. Però al castlà no li interessaven ni les guerres ni les conquestes, només el seu or. Així que només va enviar un cofre d'or al rei i cap soldat que servís en batalla. | 08152-106 | Castell d'Orpí | 41.5187400,1.5753600 | 381128 | 4597324 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56365-foto-08152-106-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | (Cont. Descripció): Anys més tard, conquerides ja Mallorca i València, un missatger reial arribà al castell amb un missatge personal del rei. El rei en persona i trenta membres del seu seguici s'instal·larien durant una setmana al seu castell abans de continuar el seu viatge cap al nord. El castlà tenia ben poques ganes d'hostatjar ningú a casa seva i, molt menys, un rei i tota aquella gentada. Però no s'hi podia negar i va començar amb els preparatius. Arribat el dia, el servei instal·là cadascú a la seva habitació. D'altra banda, les cuineres preparaven una nova delícia a cada àpat. No faltaven mai a taula les millors fruites i verdures ni, per suposat, vi fet amb el raïm de les vinyes del castell. El rei Jaume I estava tan satisfet que les felicitava personalment cada dia.Al final de la setmana, quan tothom havia acabat de dinar aquell dia, el rei va fer retirar tothom de la sala. Volia parlar a soles amb el castlà.-Té vos un servei excel·lent.-Gràcies, sa majestat.-El que no puc saber és com us ho podeu permetre. - Inquirí.-No sap, sa majestat, tots els esforços que hem fet per poder-li oferir aquesta estança.-Té raó, no ho sé. I tampoc sé perquè no va fer el mateix esforç quan el seu país el necessitava. - El castlà no sabia què dir - Molts nobles van aportar molt més or que vostè i no m'han pogut oferir ni la meitat de luxes dels que disposa vostè.-Sa majestat, vostè s'ho mereix tot i més.-I el seu poble també! Expliquen els llogarrencs que amaga vos un pi molt especial que cada any fa pinyes d'or. | 119 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56368 | Riera de Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-carme | <p>REBOLLAR MARTÍ, MARTA (2014). La qualitat de l'aigua de la Riera de Carme. Treball de recerca sense publicar.</p> | En el tram d'Orpí, la qualitat de l'aigua és bona. Durant la realització del mapa ( estiu), el cabal era mínim. S'hi podien observar crancs de riu americans, serps d'aigua i amfibis. Pel que fa l'entorn més immediat, la vegetació ocupa gran part de l'espai durant els transcurs de la riera. | <p>La Riera de Carme és l'afluent més llarg del riu Anoia i és d'aigua fresca i clara. El seu naixement es troba al Coll d'Esblada, i es troba a 20 quilòmetres del punt de desembocadura en línia recta. El seu recorregut és de 22 quilòmetres en total. Passa per Miralles, Santa Càndia i Carme. Les seves principals fonts són els afloraments de l'aqüífer Carme-Capellades, que té una extensió subterrània de 157 km². Al llarg del riu trobem des de trams de basses fins a zones d'aigües més ràpides, fet que ha permès, per exemple, la formació dels Gorgs de Santa Càndia o, al contrari, planes al·luvials amb vinyes, camps i arbredes. Pel que fa a la fauna trobem: una gran diversitat de peixos, com els autòctons barb cua-roig i bagra; amfibis, com la granota verda o la salamandra i rèptils com la tortuga d'aigua o la serp de collaret. El bosc de ribera, a banda i banda de la riera, és frondós i s'hi troben més de 40 espècies diferents llenyoses. Creix aprofitant l'aigua subterrània i dels vessants. Destaquen formacions com les salzedes de sarga, les omedes amb heura i alberedes litorals. A la riba podem trobar canyissars i bogars, que formen petits aiguamolls. Aquest bosc forma una galeria ombrívola que fa possible que hi trobem herbes florides, bolets i falgueres. Al llarg del seu recorregut s'hi localitzen onze molins paperers, quatre dels quals pertanyen al terme d'Orpí. La riera de Carme forma part del PEIN Sistema Prelitoral Central (PRC 107).</p> | 08152-109 | Per varis municipis de les comarques de l'Alt Camp i l'Anoia | <p>Fins al segle XVIII, la riera de Carme era coneguda amb el nom de riera de Noya o d'Anoia, i actualment també es coneix amb el nom de Riera de Miralles. Durant segles al seu entorn es van construir molins de diferents característiques, sobretot paperers, així com indústries d'explotació d'aigua. Actualment és coneguda pels seus gorgs i barrancs que s'utilitzen per activitats vinculades amb l'oci. Els PEIN (Plans d'Espais d'Interès Natural) conformen el sistema de zones protegides de Catalunya i es basen en una xarxa de 165 espais d'especial valor ecològic. Les normes del PEIN, decretat l'any 1992 pel Govern de la Generalitat, estableixen un règim de protecció bàsic aplicable en la totalitat del seu àmbit. Aquest règim pot completar-se en cada espai o conjunt d'espais mitjançant la formulació de plans especials de protecció del medi natural i el paisatge, o bé la declaració d'espais de protecció especial (parcs nacionals, paratges naturals d'interès nacional, reserves o parcs naturals), que fa que els espais passin a tenir una regulació jurídica pròpia i una gestió individualitzada per a preservar-los i potenciar-los.</p> | 41.5226800,1.5804900 | 381564 | 4597755 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56368-foto-08152-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56368-foto-08152-109-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-10 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 56369 | Cova de la Censada Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-censada-nova | BENEITO, A.; BORRÀS, J. (1983).- ' Dades per al coneixement d'una interessant cavitat (Cova de laSensada)'. Sota Terra (4): 4-5. GES ' CM Barcelonès. MONTORIOL, J.; ANDRÉS, O. (1961).- 'Estudio de una cavidad de origen quimioclástico'. Noticias y comunicaciones del Instituto Geológico y Minero de España (61): 235-244. Madrid. Coordenades, fotografies i altres dades extretes del blog: Espeleobloc (posts dels dies 20-3-2009 i 17-9-2012) http://www.espeleoindex.com/crearPDF.php?id=1813 | Al poc de passar el mas de la Censada Nova, a l'esquerra surt un ample camí que s'enfila cap a la carena de la Muntanya de Cal Poc o Serra de Can Virella (o Vidella), a la part alta del vessant esquerre de la riera de Carme. A uns 500 metres de l'inici del camí, a la seva dreta i al pla superior es troba la boca la cavitat. L' entrada és una boca rectangular de 2 per 1 metres i oberta al peu d'un ressalt de 2 metres, tot donant pas a una única galeria descendent totalment ocupada per materials clàstics. Aquesta galeria arriba a presentar en alguns punts una amplada de 55 metres i el sostre manté una alçada d'entre 2 i 4 metres a la part central, mentre que en ambdós costats laterals de la galeria el sostre baixa sensiblement i es poden trobar alguns conductes que poden semblar independents, però que no són més que trams de la galeria principal separats d'ella per amuntegament de blocs. Tota la cavitat es desenvolupa molt propera a la superfície, podent observar algunes arrels penjades del sostre. L'absència de formes reconstructives (espeleotemes) és total. En l'extrem final de la galeria existeix un petit conducte descendent entre blocs i en el fons del qual s'assoleix el punt de màxima fondària. La morfologia actual apunta que la seva gènesi és deguda a un escorriment dels materials afavorit pel capbussament de l'anticlinal on es situa. El substrat sobre el qual s'assenten les calcàries és constituït per margues i guixos del Keuper i la seva plasticitat va facilitar el desplaçament de les calcàries. Les infiltracions van provocar una pèrdua de volum suficient per desencadenar un procés d'ensorrament, donant lloc a aquest singular fenomen quimioclàstic. Topografia i espeleometria: Les dues topografies publicades de la cavitat no disposen de planta i resten simplificades a un alçat general i algunes seccions transversals. Aquí adjuntem dues topografies inèdites (SIE, 1971 i 1977) que sí tenen la planta dibuixada. Establir un recorregut total en una cavitat d'aquestes característiques és sempre una mica subjectiu. J. Borràs (1982) li atorga 150 metres (segurament seguint del criteri de discontinuïtat); altres autors han estimat el recorregut en 300 i 350 metres. Si atenem a les dades de la topografia del 1977 (de la que tenim les dades preses in situ) i seguint el criteri de continuïtat tenim que, si sumem la poligonal boca-fons (per l'itinerari habitual i lògic), més la poligonal de les galeries inferiors, més les distàncies que hi ha des de la poligonal principal per accedir a les petites galeries laterals i la longitud d'aquestes, el total del recorregut real ens dóna un resultat de 265 metres. | 08152-110 | La Censada Nova | Sembla que l'entrada de la cavitat es va produir a la dècada dels anys 1920 durant els treballs d'extracció de pedra per a la construcció de la carretera. Josep Iglésies i Joaquim Santasusagna en la seva guia excursionista: Les valls del Gaià, del Foix i del Miralles, Centre de Lectura, Reus (1934), fan menció de la Cova gran de la Sensada Vella d'Orpí i diuen que té uns 80 metres de profunditat, encara que tot sembla que parlen per referències d'altri. El 25 de març del 1934, Francesc Español (possiblement acompanyat pel Dr. Ricardo Zariquiey) visita la cavitat en les seves recerques biospeleològiques, a manca de més informació l'anomenen amb el topònim del lloc: Cova de la Serra de Can Virella. A partir de l'any 1949 es produeixen les primeres visites del GES ' CMB i des d'aleshores es converteix en una cavitat prou coneguda de la comarca. | 41.5187700,1.5469500 | 378758 | 4597367 | 08152 | Orpí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56369-foto-08152-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56369-foto-08152-110-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 56371 | Pollancres de Cal Cundo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancres-de-cal-cundo | Situats a uns 200 metres al sud-est de Cal Cundo, i a tocar de la riera de Carme, trobem aquests pollancres. Són de grans dimensions amb 37 m d'alçada x 2,18 de capçada. Es troba entre els arbres més alts de Catalunya. Es troba en un bon estat de conservació. | 08152-112 | Cal Cundo | 41.5277000,1.6088000 | 383935 | 4598274 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56371-foto-08152-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56371-foto-08152-112-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||||
| 56372 | Col·lecció d'objectes arqueològics d'Orpí al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-arqueologics-dorpi-al-museu-de-la-pell-digualada-i-comarcal-de-lanoia | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es troba dipositat part del material arqueològic dels jaciments d'Orpí. S'hi poden trobar materials de diferents cronologies, des de prehistòria fins a medieval. Els jaciments del municipi d'Orpí amb materials dipositats en aquest museu són: Cal Poch amb referència M-462 i M-533. A llevant de Cal Palet amb referència núm. M-534. Can Claramunt amb referència núm. M-495. Església de Santa Càndia amb referència: M-338. Desviació de la carretera de Santa Càndia amb referència: M-45 i M-332. Can Tino amb referència: Núm. de referència: M-495. | 08152-113 | Dr. Joan Mercader, s/n 08700 Igualada | Arran de les excavacions que es van anar realitzant les excavacions en aquests jaciments, els materials es van portar al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. | 41.5286100,1.6068300 | 383772 | 4598377 | 08152 | Orpí | Restringit | Bo | Legal i física | Antic|Romà|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 80|83|85 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 56375 | Aqüífer Carme-Capellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aquifer-carme-capellades-0 | Es troba sobreexplotat. | És una formació geològica i hidrològica que constitueix el principal recurs d'aigua potable de qualitat no només per als municipis que hi són a sobre sinó també per als municipis veïns. Les seves sortides principals són la Riera de Carme, la Bassa de Capellades i les Deus de Sant Quintí. El conjunt s'alimenta de la pluja de les serres situats als límits de l'aqüífer. Aquesta aigua s'acumula en tres formacions geològiques parcial o totalment superposades en el que s'anomena aqüífer multicapa cada una aflorant en surgències diferents. L'aqüífer Carme - Capellades està delimitat mitjançant una línia amb el traçat que segueix: S'inicia a la carretera comarcal Igualada - Esblada, en el quilòmetre 44, justament a la cruïlla amb el límit dels termes municipals entre Santa Margarida de Montbui i Santa Maria de Miralles. Continua vers el nord-est pel límit del terme municipal d'Orpí, fins a la cruïlla amb el límit del terme municipal de Carme. Continuant també cap al nord-est pel límit del terme de Carme fins a trobar el de la Pobla de Claramunt. Seguint-lo, també vers el nord-est, fins a creuar la línia fèrria dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (tram Martorell - Igualada).Seguint la dita línia fèrria fins a la cruïlla amb el límit dels termes municipals entre Capellades i Vallbona d'Anoia. Seguint el dit límit municipal fins a creuar el riu Anoia. Segueix la Llera d'aquest riu fins a la confluència, pel marge dret amb la riera del Grama (a la rodalia de l'ermita de Sant Nicolau), (terme municipal de Cabrera d'Igualada), seguint l'esmentada riera aigües amunt fins al límit dels termes municipals entre Sant Pere de Riudebitlles i Vallbona d'Anoia (rodalia barri de Canaletes -Can Ulladas), fins a trobar el límit municipal entre Mediona i Sant Pere de Riudebitlles. Seguint-lo fins a trobar la partió municipal amb Sant Quintí de Mediona. Continuant pel límit nord del terme de Sant Quintí fins a trobar el camí veïnal que uneix Can Pareres (terme municipal de Mediona) amb la carretera comarcal entre Guardiola de Font-rubí i la Llacuna. Continuant vers el sud pel dit camí veïnal fins a l'esmentada carretera (quilòmetre 7,400, aproximadament).Seguint-la fins a la població de la Llacuna (quilòmetre 29, aproximadament). Per continuar en direcció a Santa Coloma de Queralt fins a la cruïlla amb la carretera comarcal d'Igualada (quilòmetre 33,300 aproximadament).Per continuar fins al seu quilòmetre 44, que és el punt de sortida. Els termes municipals inclosos totalment dins l'aqüífer de Carme - Capellades són els següents: − Orpí. − Carme. − Mediona. Els termes municipals inclosos parcialment dins del mateix són: − La Pobla de Claramunt. − Capellades. − Cabrera d'Anoia. − Font-rubí. − La Llacuna. − Santa Maria de Miralles. − Torrelles de Foix. − La Torre de Claramunt. | 08152-116 | Orpí i altres municipis de l'Anoia i l'Alt Penedès | Les seves aigües han proporcionat aigua des de sempre a les fonts de tots els municipis on està situat. Ha proporcionat aigua a tota la indústria de la zona, des dels molins medievals, a les papereres, i fins a la indústria actual. A més a més proporciona aigua potable a més del 60% de la població de l'Anoia. Des de l'any 1988 està protegit. | 41.5201000,1.5705200 | 380727 | 4597482 | 08152 | Orpí | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56375-foto-08152-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56375-foto-08152-116-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 56376 | Gorgs de Santa Càndia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorgs-de-santa-candia | <p>La riera de Carme, per salvar els dos-cents metres de desnivell entre la Plana de Miralles i el Riu Anoia, s'encaixa profundament en els materials calcaris que formen la Serra de Feixes i la Censada. El treball d'erosió del riu ha excavat un gorg després de cada saltant, formant un extraordinari esglaonat de petites cascades i basses sobre la pedra. Les basses, als estius secs són un refugi fonamental per a la fauna, que podrà recolonitzar la riera durant les primeres pluges de la tardor. El recorregut molt apreciat pels especialistes en barrancs està temporitzat entre 1 hora i 2 hores de descens segons el grup. El tram dels Estrets de Can Virella comença amb un ressalt i un ràpel de 10 m que també es pot substituir per dos salts de 4 i 5 m. El recorregut segueix per un passadís que desemboca en una part més oberta amb un ressalt i un tobogan per l'esquerra que desemboca a una bassa balmada. A continuació un passadís que s'estreny dirigeix a una profunda bassa. En aquest punt hi ha l'únic ràpel obligat del recorregut (9 m). Un cop fet el descens, es recomana per salvar el següent salt grimpar fins a una lleixa des de la qual saltar a al següent gorg (salt de 10 m). A continuació se succeeixen un salt 6 m (8 si es fa des d'una cornisa a la dreta) i dos tobogans petits que tanquen el descens. A l'estiu, l'indret és concorregut per molts banyistes. Sobretot a la part final, des de la base del ràpel de 9 m cap avall. L'època més recomanable per fer el descens és la tardor i la primavera. A l'estiu l'escassetat d'aigua pot acabar deixant sec bona part del recorregut. Alçada d'inici: 460 m Alçada final: 400 m Longitud: 800 m Desnivell: 60 m Tipus de roca: Calcària</p> | 08152-117 | Santa Càndia | 41.5199300,1.5642600 | 380204 | 4597472 | 08152 | Orpí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56376-foto-08152-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56376-foto-08152-117-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-07-01 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56386 | Pont del Torrent de la Rasa Fonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-de-la-rasa-fonda | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (n.d): Inventari de Ponts i Pontons, (consulta: 2014). DIPUTACIÓ DE BARCELONA (n.d): Arxiu General de la Diputació de Barcelona. Obtinguda al 2014. | Pont construït sobre el Torrent de la Rasa Fonda i que forma part de la carretera BV-2131. Està situat al punt quilomètric 8,5 d'aquesta carretera. Es situa a tocar d'un dels ponts de la riera de Carme, on desemboca el torrent. Es tracta d'un pont d'uns 7 metres de llarg, 6 metres d'alçada i uns 5 metres d'amplada de pas. Es tracta d'un pont d'un sol, fet a base de blocs quadrangulars de pedra, formant un aparell regular de filades horitzontals, amb les juntes ressaltades amb ciment. L'ull consta d'arc de mig punt reforçat amb formigó i amb carreus de pedra als exteriors. El pont es recolza sobre els estreps laterals, fets la part exterior amb carreus irregulars de pedra i lligats amb ciment i amb contraforts a la part de més pendent. La part superior del pont, el paviment està asfaltat, i presenta proteccions laterals metàl·liques, que s'assenten sobre un petit voladís que sobresurt de l'estructura del pont. | 08152-127 | Riera de Carme. Carreterera BV-2131 | L'any 1893 la Diputació de Barcelona va iniciar les gestions per tal de dur a terme la carretera que avui coneixem com a BV-2131. El projecte era conegut com 'Camino de Carmen a la Pobla de Claramunt'. El document deia el següent: 'Aunque nuestra misión se limite, hoy por hoy, a satisfacer las necesidades de Carme, que ha de ser por esta causa uno de los extremos de nuestro trazado, es preciso recordar que el pueblo de Orpí, aunque ha desistido de sus propósitos ha intentado mejorar el camino que l pone en comunicación con Carme, siendo de suponer que en plazo más o menos próximo este camino haya de ser prolongado. Por esta causa al determinar el punto de partida de nuestro camino ha debido partirse de un punto que no sólo permitiera la comunicación fácil y directa con el pueblo sino que consienta en su día prolongarlo hacia Orpí, cuando llegue la oportunidad. En el plano general se indica la dirección que habrá de tomar el camino en el cortísimo trayecto en que dos o tres casas obligarían a dejarlo algo estrecho lo que tratándose de un camino vecinal no tendría gran inconveniente.' 14 anys després el projecte sembla que es comença a executar i es fa una descripció del mateix: 'Lo accidentado del terreno que se cruza al trazado, obliga a emplazar gran número de obras de fábrica para dejar libres los desagües naturales, se han supuesto necesarias 33 tajeas, 4 alcantarillas, 6 pontones, 1 sifón 2 puentes. En total 46 obras. ' Longitud del trazado 8.960 kilómetros. Presupuesto de la contrata 211.895,56 pts. Coste km : 23649,06 pts Després de la Guerra Civil española, es fa un inventari on es descriu l'estat dels ponts després del conflicte. Aquest inventari esmenta: 'En el camino de orpí, fueron voladas por los rojos cinco imporatantes obras de fàbrica: tres puentes sobre la rierar de careme, elos kms 5,400, 8,500, y 8,600 y dos pontones, un en el km 5,900 que salva el barranco Escodinas, y otro en el km 8700 para el paso del torrente Escots. Estas obras figuran respectivamente con los números 138, 140, 141, 139 y 142 en la Relación de averias producidas por la Guerra. El puente del km 5400, era de dos arcos rebajados de 9,20 m de luz y 1,20 metros de flecha, con una altura de rasante de 5,30 m. Fue volado totalmente, no quedando restos de la superestructura y únicamente los cimientos podrá aprovecharse. El puente del km 8500 estaba constituido por un arco de 12 metros de luz rebajado a 1/8 siendo de 6,15 metros su altura de rasante y como el anterior con cuerpos salientes en los estribos y muros de acompañamiento. La voladura afectó toda la boveda des de la línea de arranques alcanzando la parte superior de los cuerpos salientes. El último puente, tiene una altura de rasantes de 5,45 metros y está formado por dos arcos de 10 metros de luz, también rebajados, con 1,20 metros de flecha; el estribo izquierdo con muros en ala y el derecho de acompañamiento. De este puente fue volada parte de las bóvedas, quedando el resto agrietado, por lo que será preciso reconstruirlas desde los arranques. La pila muestra señales de haber sufrido movimiento con la explosión, apareciendo grietas en algunos puntos y es de prever que será necesario rehacerla. Los dos pontones estaban constituíos por bóvedas de medio punto y muros de acompañamiento, con una altura de rasante de 6,20 metros. El del km 5500, de 5 metros de luz, quedó por efecto de la voladura destruido por completo, no que dando ni restos de los muros, y será preciso reconstruirlo a partir de línea de cimientos. Del otro pontón, de 4 metros de luz, fue volada la bóveda y una buena parte de los muros de acompañamiento. ' El projecte el signa el 30 d'abril de 1940, l'Enginyer Eduardo Peña. Tingué un cost de 175.117,67 pts. Fou adjudicat a un empresari local Pedro Palet Calaf. Les obres van patir retarts amb replantejaments diversos, i una parada a l'hivern de 1940-41 degut al fred. El 1941 el termini es va ampliar a través d'un decret de Presidència de la Diputació. | 41.5282400,1.5880200 | 382202 | 4598362 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56386-foto-08152-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56386-foto-08152-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56392 | Festa de la matança del porc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-matanca-del-porc-0 | http://ca.wikipedia.org/wiki/Matan%C3%A7a_del_porc | Festa que es celebra cada tercer diumenge del mes de març. S'ha recuperat la festa sense el sacrifici de lanimal ( tradicionalment es feia tot el procés). La diada comença amb l'arribada de l´animal, es preparen totes les carns , es tallen, es couen i es fan les butifarres, fresca, blanca i negra. Es fa un esmorzar i després el posterior dinar amb els productes elaborats durant la jornada. | 08152-133 | Pl. Sant Jordi, Can Bou | La matança del porc era una activitat tradicional a la Catalunya rural. En molts llocs l'11 de novembre, dia de Sant Martí, era un dels dies preferits per la matança. En aquesta època tothom a la granja, mas o alqueria prenia part a l'activitat. Normalment eren els homes els que mataven i tallaven els animals i les dones (matanceres) les que posteriorment preparaven els diversos productes. Aquests darrers es dividien entre els que calia menjar aviat, i els que eren per conservar per a consumir durant la resta de l'any com els embotits o els fumats. La matança del porc és una experiència molt arrelada en la cultura catalana. Es troba en perill d'extinció a causa de certes normes sanitàries molt estrictes de la Comunitat Europea, així com de les noves actituds envers el tractament animal. Cal recordar que l'actual Llei de Protecció dels Animals de Catalunya, prohibeix expressament matar l'animal en públic. Actualment que es troben tot tipus d'aliments a totes les èpoques de l'any, cal fer un esforç per comprendre la importància de la matança en el passat. Cal tenir present però que la carn provinent de la tradicional festivitat de la matança era l'única carn que moltes llars rurals menjaven en el transcurs de l'any, ja que llavors no hi havia carnisseries. | 41.5287100,1.6068500 | 383774 | 4598389 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56392-foto-08152-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56392-foto-08152-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado (OPC) | És primordial la col·laboració dels veïns i veïnes del municipi i de tot el que hi vulgui participar, ja que tot i ser una jornada festiva totes les tasques les realitzen gent voluntària. | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56335 | Jaciment de Can Tino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-tino | III-I aC | Es troba en una zona bosca i amb una densa vegetació que impossibilita l'observació dels elements del jaciment. | El jaciment està situat en un petit turó al nord de a tocar del camí que porta de la BV-2131 al límit del terme d'Orpí i direcció nord cap al Coll de la Portella. En aquest indret s'han observat restes de parets en la part alta, en el vessant sud del turó, així com varis murs al voltant. Pel que fa als materials arqueològics, s'han documentat ceràmiques ibèriques oxidades, de vernís negre, parets fines, àmfora ibèrica. Destaca l'absència de materials romans. Per aquest fet es proposa una cronologia entre els segles III i I aC. | 08152-76 | Coll de la Portella | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. | 41.5274100,1.5454200 | 378646 | 4598329 | 08152 | Orpí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56335-foto-08152-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56335-foto-08152-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56335-foto-08152-76-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Els materials trobats, es troben al Museu de la Pell d'Igualada, i Comarcal de l'Anoia amb els núms. De referència: M-495 | 81|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56301 | Castell d'Orpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-dorpi | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana ROCA CATALÀ, P. (1976) 'Orpí' a Castells Catalans. Vol.V. Ed. Dalmau.</p> | X-XV-XX | Ha estat restaurat recentment. Tot i que no es conserva cap element d'interès més enllà de la mateixa torre poligonal. La façana sud de l'edifici contigu, s'hauria de restaurar. | <p>Estat situat al nucli d'Orpí, on el veiem només arribar-hi. Tot el conjunt ha estat restaurat recentment, i actualment té funcions d'habitatge, restaurant i allotjaments rurals. Formen el conjunt la torre i diverses edificacions. Del Castell d'Orpí actualment solament es conserva una torre poligonal, ben restaurada, integrada en un gran casalot. La torre té sis cares però amb dues cares quasi fusionades i de forma curvilínia, les quals al mateix temps, conjuntament amb el fragment que les uneix, mostren un aparell diferenciat amb relació a les altres cares. Constava de tres pisos separats amb voltes de pedra i que actualment no es conserven. L'aparell de la meitat sud, corresponent a la part netament poligonal, és fet amb carreus de pedra de mides mitjanes, ben carejats i disposats en filades horitzontals. L'aparell de la meitat nord, on els murs adopten formes arrodonides, a diferència de l'altre, ha estat obrat amb carreus més petits, poc devastats i col·locats de manera irregular. Envoltant la torre, trobem un conjunt d'edificis on cal destacar-hi l'ubicat a l'est i al nord del conjunt d'una alçada considerable i amb una gran quantitat de finestres ( algunes d'elles obertes en la restauració recent). Cal esmentar els grans contraforts situat a l'est i el gran portal adovellat situat a la façana nord. Aquesta façana tal com es pot observar, ha patit diverses modificacions que han desfigurat l'estètica de l'edifici. La resta d'edificacions que trobem a l'ala oest, són de construcció més recent i donant un aspecte històric que crea certa sintonia en el conjunt, amb l'ús d'arcs mig punt en les obertures i passadissos interiors. A l'interior de l'edifici, no trobem cap element visible que ens recordi l'arquitectura primitiva del mateix.</p> | 08152-42 | Castell d'Orpí. 08787. Orpí | <p>El terme d'Orpí es troba documentat ja el 978, quan apareix en la confirmació que féu Benet VII al bisbe Fruià de Vic del seu bisbat. Les primeres notícies del castell d'Orpí són de l'any 987, en què apareix com una de les afrontacions en un document de donació d'unes terres situades dins el terme del castell de Miralles, feta pel comte Borrell a l'església de Sant Pere de Vic. Torna a sortir esmentat el 1005, quan la vescomtessa Geriberga dóna al monestir de Sant Cugat del Vallès una sèrie d'alous situats al castell d'Orpí. El 1095 surt esmentat de nou en l'acta de donació que fa Deodat de Claramunt a la seva muller, Beatriu, del castell de Miralles. Al final del segle XII trobem de nou el castell d'Orpí com un dels límits territorials per indicar el terme de la fortalesa de Miralles en un document de concòrdia signat entre Guillem de Claramunt i la seva muller, Adalaida, sobre les castlanies de l'esmentat castell de Miralles. Segons l'historiador E. Fort i Cogul, posseïa la castlania de la fortalesa d'Orpí des de l'any 1199 fins a mitjan segle XIII una família cognominada Castellar. El 1205 tenia uns certs drets sobre l'esmentat castell Ramon Guardia, marit de Saurina de Claramunt, ja que en testà juntament amb altres possessions al seu fill, Guillem. El 1264 és Guillem d'Aguiló el que ven a Ramon de Castellolí els drets que ell té sobre el terme i el castell d'Orpí. El 1222, Ponç d'Orpí va vendre el castell de la Roqueta, o una castellania d'ell, a Ramon d'Avinyó. Sembla ésser, però, que podem resoldre que la família Orpí era la que exercia la castlania major d'aquest castell, a la vegada que els vescomtes de Cardona —entroncats amb els Claramunt— gaudien de la senyoria de l'indret. De fet, Orpí, com Claramunt i una munió de castells i feus, constituïen el vescomtat de Cardona quan, el 1314, Ramon Folc subjectà els dominis del casal dels Cardona, prohibint-ne l'alienació, ni amb transmissions familiars, ni de cap manera, deixant vinculats els seus territoris. Els excessos el cavaller Ramon Tor, senyor del castell d'Orpí, comportaren la intervenció reial l'any 1320 amb la destrucció parcial del castell arribant a ser reconstruït ben aviat amb l'aixecament de l'actual torre conservada. Quan, el 1375, el rei Pere el Cerimoniós erigí el comtat de Cardona, anomenà les localitats que estarien subjectes al nou comte on no hi manca la menció del «castrum de Orpino». El 30 d'agost del 1400, el sobirà (Martí l'Humà) prometia que diversos llocs o castells —entre ells, Orpí— que solien ésser de la sotsvegueria d'Igualada, no serien mai alienats d'aquesta sotsvegueria ni de la vegueria de Barcelona. El 1677 juntament amb el terme, és adquirit per Juan Serrals a la família aragonesa d'Ortal per 9.500 lliures catalanes. Els Serrals i els seus descendents, els Padró, ho van mantenir fins a la finalització de l'època senyorial. Finalment, el nom del castell d'Orpí sona amb motiu de la campanya de les forces catalanes en l'any crucial 1714: el marquès del Poal hi havia disposat l'allotjament de tropa. Orpí fou, en aqueixa guerra de Successió, bombardejat per les forces borbòniques. El Castell fou restaurat a inicis del segle XXI.</p> | 41.5187500,1.5754500 | 381136 | 4597325 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56301-foto-08152-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56301-foto-08152-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56301-foto-08152-42-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-07-01 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 92|93|98|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 56338 | Jaciment de Sant Miquel d'Orpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-miquel-dorpi | SEGUÉS I PEÑA, E., Memòria d'intervenció arqueològica a l'església i rectoria de Sant Miquel d'Orpí (Orpí, Anoia). Camp de treball d'arqueologia. nº reg. 7880 | XI-XIX | El jaciment està format per dos construccions, l'església, amb un nucli romànic i reformes posteriors, i la rectoria, construïda sobre l'antic cementiri al llarg del segle XVII. La primera intervenció arqueològica data del 2004, quan es rebaixaren els nivells superficials de terra a la planta baixa de la rectoria, delimitant i netejant quatre àmbits. Es descobrí també una estança sota el presbiteri de l'església, que s'acabaria confirmant com una cripta. El 2007 es continuaren els treballs iniciats en la campanya anterior, junt amb un estudi dels parament d'ambdós edificacions de manera que es va poder plantejar la successió cronològica de construcció tant per a l'església com per a la rectoria. La part més antiga de l'església la formen la nau amb la torre del campanar situada al nord, i la capçalera amb absis semicircular (tot i que la fonamentació és quadrangular) de decoració llombarda. L'eix de la nau es desvia lleugerament respecte al del presbiteri. S'interpreta que podrien existir dos fases constructives, abastant el primer romànic i la transició cap al segon. La cripta formaria també part d'aquests dos horitzons. Al segle XVI es construeix una capella de grans dimensions annexa al nord, fet que obliga a practicar una obertura al mur septentrional. Ja al segle XVII es duen a terme noves reformes, ampliant la porta original i rebaixant el nivell de circulació. Al llarg de la mateixa centúria es construeix un nou campanar barroc que dóna una aparença més monumental, a l'angle SO. Del mateix moment daten dues capelles més, una de les quals aprofita l'espai de l'antic campanar. Una darrera restauració es produí al segle XIX. Al costat de l'església, dins l'espai de sagrera i al lloc on actualment està ubicada la rectoria, s'hi ha localitzat tres inhumacions en tombes de llosa, aparentment datades cap als segle XI o XII. Es tracta de l'antic cementiri d'Orpí, abandonat cap al segle XVII i parcialment destruït pel rebaixament dels terrenys que es produí amb l'edificació de la rectoria el segle XVII. | 08152-79 | Orpí | La primera intervenció arqueològica data del 2004, quan es rebaixaren els nivells superficials de terra a la planta baixa de la rectoria, delimitant i netejant quatre àmbits. Es descobrí també una estança sota el presbiteri de l'església, que s'acabaria confirmant com una cripta. El 2007 es continuaren els treballs iniciats en la campanya anterior, junt amb un estudi dels paraments d'ambdues edificacions. | 41.5191900,1.5753700 | 381130 | 4597374 | 08152 | Orpí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56338-foto-08152-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56338-foto-08152-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56338-foto-08152-79-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56302 | Sant Miquel d'Orpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-dorpi | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana | XI-XXI | Des de l'any 1875 s'ha anat restaurant, sobretot en el segle XXI. Algunes de les intervencions han estat realitzades per voluntaris sense la supervisió de cap professional, fet que pot haver provocat la pèrdua d'informació en no conèixer els resultats d'aquestes intervencions. També s'ha primat molt en aquestes intervencions un acabat estètic que podria no correspondre amb la realitat. | Està situada al sud del nucli d'Orpí, a tocar del Castell d'Orpí. L'església, forca modificada, es troba incorporada dins la rectoria al qual resta totalment supeditada, cosa que es fa ben palesa a la capçalera, on l'absis sembla que sigui una dependència més del casal. A desgrat d'aquest encotillament, encara es destria i es distingeix perfectament l'estructura de l'església, que respon a un edifici d'una sola nau, capçada vers llevant per un absis semicircular, enfilat, a causa del desnivell del terreny, sobre un alt pedestal obrat amb blocs de pedra poc o molt arrenglerats. La unió entre la nau i l'absis es fa mitjançant un ampli espai presbiteral que alhora marca la degradació entre tots dos cossos d'edifici. La nau, enguixada, és coberta amb una volta de canó de mig punt reforçada amb arcs torals. L'enlluïment que ha estat objecte, priva de veure'n l'estructura, com també de saber si realment és l'original o bé si ha estat reestructurada, cosa que també es pot dir de la volta de mig punt que cobreix l'espai presbiteral. L'absis, per la seva banda, accepta una volta d'un quart d'esfera. Aquesta composició tan simple és complicada per l'obriment d'una capella quadrangular a l'inici del mur nord, al costat de la qual, a tocar de l'absis, encara s'hi adossa una sagristia. D'altra banda, a l'angle sud-oest s'alça un feixuc campanar de torre, afegit, com la capella lateral i la sagristia, a l'edifici posteriorment. També els murs laterals han estat descarregats amb dues arcades disposades a manera de capelles, que amplien lleugerament la superfície de la nau. La porta d'accés, amb data de l'any 1653, s'obre al mur sud, probablement al mateix lloc on era situada la porta primitiva. Llevat d'uns fragments de cornisa situats al mur sud, els elements decoratius es fan patents a l'absis on, sota una cornisa, es desenrotlla un fris d'arcuacions cegues distribuïdes en tres grups de dues entre bandes llombardes, fetes amb pedra tosca, material que es repeteix a la finestra central, oberta amb doble esqueixada i rematada amb un arc de mig punt, de la qual pren model una obertura al capdavall del mur nord. L'aparell de l'edifici ha estat fet amb blocs de pedra de mides mitjanes, només escantonats però disposats en filades horitzontals forca desencaixades, que s'accentuen a l'absis amb la desarticulació parcial de les bandes llombardes. L'edifici, que tal com hem vist acusa un seguit de transformacions que afecten especialment el cos de la nau, remodelat i ampliat posteriorment, sembla que obeeix a una construcció alçada al final del segle XI, o a tot estirar al principi del XII, data que també pot concordar amb les característiques generals de la construcció, a desgrat de la decoració llombarda present a la capçalera. Els remodelatges que desfiguraren i desarticularen parcialment la primitiva estructura, probablement hi foren introduïts, si més no en bona part, durant el segle XVII, data que consta al nou portal. Una inscripció als peus de l'entrada ens diu que fou restaurada l'any 1875. | 08152-43 | Orpí | Aquesta església es trobava dins de l'antic terme del castell d'Orpí, tocant al mateix castell. Molt aviat degué assumir les funcions parroquials del terme, que encara conserva en l'actualitat. El terme d'Orpí es troba documentat a partir de l'any 978, quan el papa Benet VII confirma al bisbe Fruià de Vic el bisbat i les possessions episcopals, entre les quals figurava el castell de Montbui, que afrontava amb els confins d'Orpí (Auripino). L'església és esmentada l'any 1099, mentre que l'any 1198, en el seu testament, Ramon de Vilademáger féu una deixa per a l'obra de Sant Miquel d'Orpí. Ramon de Guàrdia, que era senyor del castell, en el seu testament de l'any 1205 deixà deu sous a Sant Miquel d'Orpí. Actualment continua tenint culte, però les funcions parroquials es desenvolupen a l'església de Santa Càndida, en un lloc molt més avinent que no pas la capella del castell. | 41.5192000,1.5753800 | 381131 | 4597375 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56302-foto-08152-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56302-foto-08152-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56302-foto-08152-43-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56262 | Resclosa del Rec de Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-rec-de-carme | XIII | No s'observen deficiències en l'estructura. Solament cal esmentar l'acumulació de sediments en aquesta. | Just davant d'un dels ponts de la riera de Carme, ubicat a la carretera BV-2131 al km 8,5, hi trobem aquesta resclosa. Actualment per culpa dels sediments que hi ha en l'estructura, no es pot observar amb quins materials està feta, però possiblement siguin carreus de pedra ben treballats i lligats amb morter. Les seves mides aproximades són 8 metres d'amplada i uns 2 metres d'alçada. Normalment si el nivell de l'aigua és baix, aquesta torna al riu per una obertura situada en un extrem de la resclosa, on se situa també l'inici del canal per on deriva l'aigua. Aquest canal, és conegut com el Rec de Carme. | 08152-3 | Riera de Carme | Es desconeix amb exactitud la data exacta en què es va construir la resclosa, però tot faria indicar que en aquest indret ja hi havia una resclosa, al segle XIII, ja que hi trobem una menció al Rec de Carme de l'any 1214, quan Ramon de Claramunt donà llicència per l'establiment d'un molí fariner. Es desconeix però, si posteriorment s'hi va fer algun tipus de modificació o reconstrucció. | 41.5282300,1.5891600 | 382297 | 4598359 | 08152 | Orpí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56262-foto-08152-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56262-foto-08152-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56262-foto-08152-3-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56270 | Santa Càndia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-candia | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | XIII-XIV | Fou restaurada per la Diputació de Barcelona l'any 1985. | És una construcció del segle XIV que es va basar en els fonaments d'un antic temple romànic que finalment no es va bastir mai i que estava format per un absis semicircular amb una única nau. L'art representat és el gòtic tardà o flamíger seguint una estructuració basada en una nau rectangular i absis pentagonal, el portal d'accés es situa a migdia. El portal és una de les parts de l'església que presenta una ornamentació treballada que centra la seva atenció en la imatge en la imatge de Santa Càndia realitzada al timpà i envoltada per. L'estructura interior destaca les pilastres que suporten la coberta i on descansen dues voltes de creueria amb els seus corresponents arcs. | 08152-11 | Santa Càndia. 08787. Orpí | No es coneixen notícies sobre aquesta església anteriors al segle XIV. Tot i que aquesta manca de dades documentals, les darreres excavacions arqueològiques dutes a terme per la Diputació de Barcelona han demostrat que l'actual edifici gòtic té uns precedents romànics. El començament de la construcció del temple va tenir lloc durant el segle XIII, potser al final de la centúria, segons un projecte romànic, ja que s'han descobert, la fonamentació de l'absis romànic i altres estructures del moment. Aquest edifici inicial mai no es va acabar, i sobre els seus fonaments al començament del segle XIV es va alçar l'actual església gòtica, documentada des de l'any 1368. Les obres del temple es prolongaren fins al segle XV. Segons una visita pastoral de l'any 1414 la capella es trobava atesa per un ermità. Santa Càndida fou des del segle XIV un centre molt important de devoció religiosa dins la parròquia de Sant Miquel d'Orpí. En l'actualitat les antigues funcions parroquials de Sant Miquel d'Orpí es desenvolupen a Santa Càndida, que fou restaurada per la Diputació de Barcelona en dues etapes entres els anys 1970 i 1985. | 41.5222800,1.5748600 | 381093 | 4597718 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56270-foto-08152-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56270-foto-08152-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56270-foto-08152-11-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56264 | Rec de Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-carme | XIII-XX | El propi canal es troba en bon estat de conservació, no així l'entorn en alguns dels trams. | El rec de Carme s'origina en una resclosa que s'ubica a la Riera de Carme, just a l'alçada del Km 8,5 de la carretera BV - 2131. En aquesta resclosa es pot observar el seu naixement, amb una estructura de pedra que deriva l'aigua cap al canal. Durant 6 km travessa el municipi d'Orpí, i entra a Carme, per tornar a desguassar l'aigua a la Riera de Carme, al nucli de Carme. Es pot observar durant el corregut que presenta una amplada que no arriba a 2 metres, i una fondària que deu arribar a 1 metre. En la major part del recorregut no s'observa estructura de pedra, sinó que és directament excavat al sòl. Presenta algunes estructures més modernes per a regular l'aigua, i per a derivar-la a altres recs. Tot i això, encara es poden trobar vestigis populars de construccions de pedra al seu entorn. Cal esmentar, l'abandó de l'entorn del Rec, durant el seu recorregut pel municipi d'Orpí. | 08152-5 | Paral·lel a la riera de Carme | La primera menció coneguda del Rec de Carme és de l'any 1214, quan Ramon de Claramunt donà llicència per l'establiment d'un molí fariner, tot i que es pensa que els orígens d'aquesta infraestructura hidràulica poden ser anteriors. El 1790 en els qüestionaris de Francisco de Zamora del municipi d'Orpí, no es fa cap menció al Rec, però si en el municipi Veí de Carme, on el Rec de Carme hi entra des d'Orpí. Madoz declara: 'El agua que se bebe en este lugar es de muchas fuentes que la circundan abundantemente, y como el agua que va a los molinos y fábricas de papel pasan por una assequia por el arrabal y por el pueblo, allí abreban y laban sus ropas con facilidad'. Però es possible que quan parla de la Riera de Carme, indirectament parli del Rec, ja que aquest també era utilitzat per als molins. ·El arroyo Carme da movimiento en los pueblos que recorre a un gran número de fábricas y Molinos, correspondiendo al término de Orpi 2 fábricas de papel, 1de hilados de lana, 1 Batan y 1 Molino de harina'. Les seves aigües, també servien per regar les hortes, o per a usos domèstics com rentar la roba o els estris i eines de les activitats econòmiques de les famílies. Actualment encara s'utilitza per regar algunes finques. Al municipi d'Orpí no s'hi ha pogut donar cap altre ús, a diferència de Carme, on s'ha fet una adequació per a un ús lúdic. | 41.5280700,1.5892600 | 382305 | 4598341 | 08152 | Orpí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56264-foto-08152-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56264-foto-08152-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56264-foto-08152-5-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56373 | Creu de terme de terme de Santa Càndia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-terme-de-santa-candia | XIV | <p>Creu llatina de pedra amb els braços de secció prismàtica. Presenta els extrems decorats amb el motiu d'una fulla similar a les del roure o el card. Els braços estan units a la zona del creuer per motllures calades que recorden traceria gòtica formant un rosetó. Per la part superior del braç transversal, unint-se amb el tram superior de la creu, les motllures de traceria han estat substituïdes per dues figuretes, probablement d'àngels custodis, la postura dels quals s'adapta al lloc que ocupen tot contorsionant el cos. La magolla és un bloc octogonal decorat amb dos escuts heràldics i sis personatges. Mesures. 129x75x32</p> | 08152-114 | Dr. Joan Mercader, s/n 08700 Igualada | <p>Creu conservada prop la població d'Orpí fins a la guerra civil espanyola. Posteriorment passà a formar part del Museu de la Pell i Comarcal de l'Anoia, d'Igualada, amb el número d'inventari: 29</p> | 41.5286300,1.6067800 | 383768 | 4598380 | 08152 | Orpí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56373-foto-08152-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56373-foto-08152-114-2.jpg | Legal i física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Descripció de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. | 93|85 | 52 | 2.2 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 56265 | La Fagina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fagina | XIX | L'estat de conservació és millorable. | Edifici de petites dimensions ubicat en una petita fondalada entre Cal Palet i les Granges de Cal Marrós. Consta de planta baixa i dues plantes de pis. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria i arrebossat. Algunes parts de les façanes, s'hi pot observar la utilització de maons, que ens indiquen una restauració posterior. La coberta és a dues vessants ( est-oest) i amb teula àrab. Al seu entorn, hi trobem petites edificacions. La façana d'ingrés actual s'orienta a l'esta, i es situa a la planta de pis. Aquesta és d'obra senzilla i més contemporània, amb els brancals i la llinda de maons. Cal esmentar que aquesta façana se situa en un nivell més elevat del terreny, quedant la planta baixa soterrada. Adossat a aquesta façana, hi trobem dues construccions de forma arrodonida, una d'elles possiblement era un cup. Les finestres que hi trobem en la resta de la façana són d'una obra senzilla. La façana sud, cal destacar-hi a la part inferior, dos contraforts, un d'ells de grans dimensions. Pel tipus de materials emprats, s'intueix que aquests dos foren afegits posteriorment. Situat entre aquests dos, hi trobem una entrada senzilla, que possiblement fou l'original. La façana oest, presenta a la planta baixa dues obertures circulars, i tres contraforts. Aquests contraforts, a la part inferior, presenten obertures triangulars per tal que l'aigua circulés. A la resta de la façana hi trobem diverses finestres senzilles. La façana nord, no presenta cap element destacable. A l'entorn hi trobem diferents construccions agrícoles, així com una bassa quadrada i un pontet de pedra amb arc rebaixat per salvar el torrent de Cal Palet. | 08152-6 | La Fagina. 08787. Orpí | Tot i que no en tenim referències documentals o orals que ens ho demostrin, més que una masia, aquest edifici respon més a la tipologia d'un molí o d'alguna edificació on es desenvolupava alguna activitat industrial. La seva situació, a tocar del Torrent de Cal Palet, ens podria indicar una d'aquestes opcions, a més a més, el mateix nom de la casa, ens recorda al de 'Fassina', un indret on es destil·lava aiguardent. Tant si fos un molí, com si fos una fassina, era necessària la presència d'aigua, i la localització al costat del torrent, ens podria confirmar aquesta hipòtesi. Un altre indicador, seria que es troba ubicada al voltant d'una zona coneguda com el Pla de la Vinya, la vinya i l'aiguardent en zones com el Penedès i l'Anoia, anaven ben lligats. | 41.5350900,1.5814200 | 381664 | 4599131 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56265-foto-08152-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56265-foto-08152-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56265-foto-08152-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56272 | Font de Santa Càndia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-candia | XIX | Sembla que ha estat restaurada recenment. | Ubicada a l'oest del nucli de Santa Càndia, just davant de la pista que baixa fins a la Riera de Carme, hi trobem aquesta font. El bon estat de la font i els materials emprats, ens indica que ha estat restaurada recentment. Consta d'un mur de pedra irregular i lligada amb ciment, que reposa sobre el terreny. El brollador aprofita un tub metàl·lic per què l'aigua surti. Cal esmentar que aquest es troba al centre d'un bloc de pedra ben treballat, on s'hi pot llegir la inscripció ' FUENTE DEL MUN DE SANTA CANDIA'. Completa l'estructura, una pica o bassa rectangular de pedra. Actualment no hi raja aigua. | 08152-13 | Santa Càndia. 08787. Orpí | 41.5219400,1.5746300 | 381073 | 4597681 | 1885 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56272-foto-08152-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56272-foto-08152-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56272-foto-08152-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56273 | Cal Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-montserrat-0 | XIX | L'estat de conservació és millorable, sobretot en les façanes. | Conjunt arquitectònic format per l'edifici amb funcions d'habitatge, i altres edificacions annexes que tenien funcions agrícoles i ramaderes. Està situat als peus de la carretera BV- 2131 al km 11. L'edifici principal es troba al centre del conjunt, i les seves façanes pràcticament es troben cobertes per edificacions adjuntes. Consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets de petits carreus irregulars de pedra i arrebossat. La coberta actualment és a una vessant ( oest) amb teula àrab, ja que l'altra vessant la van enderrocar per fer-hi un terrat als anys 70 del segle XX aproximadament. La façana d'ingrés està situada a l'est, i presenta una senzilla entrada a la planta baixa. A la resta de la façana s'hi troben diferents finestres distribuïdes en diferents nivells. A la part superior, i trobem la terrassa, amb una barana o mur fet d'obra. A la resta de façanes no hi ha elements a destacar, solament diverses finestres distribuïdes per les diferents plantes. Davant de la façana d'ingrés hi trobem un passadís format per diverses edificacions annexes que originalment tenien funcions agrícoles i ramaderes. Algunes d'aquestes edificacions presenten obertures amb arcs rebaixats i de mig punt de rajol. Adossada a l'extrem oest de l'edifici, hi trobem un altre que possiblement fos una ampliació de l'edifici, sobretot a partir de la planta de pis. Finalment, cal destacar-hi un edifici situat a uns 10 metres a l'oest. És de planta rectangular, i presenta planta baixa i planta de pis. Els murs estan fets de carreus irregulars de pedra rogenca, i inicialment estava arrebossada. La coberta és a dues vessants ( nord-sud), amb teula àrab. La façana d'ingrés se situa al sud, amb una senzilla entrada a la planta baixa. | 08152-14 | Cal Montserrat. 08787. Orpí | Es coneixen poques dades d'aquesta casa. Surt esmentada en el capbreu de 1707 quan el seu propietari era Francesc Jover. El 1860 es realitza una escriptura pública de la casa a través del notari Raurés d'Igualada. | 41.5243900,1.5663900 | 380390 | 4597964 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56273-foto-08152-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56273-foto-08152-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56275 | Font de la Rasa de Cal Poch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-rasa-de-cal-poch | XIX | Tot i que l'estructura de la font es conserva, l'accés és difícil per la gran quantitat de vegetació que hi ha. | En l'extrem sud d'un camp situat sota el Mas d'en Bosch, hi trobem aquesta petita font, amagada pràcticament entre la vegetació. Es troba inserida en un marge i coberta de vegetació. Tot i això s'observa una estructura feta amb carreus irregulars de pedra i una petita canalera per on desguassa l'aigua. Actualment encara hi brolla l'aigua. Aquesta font era utilitzada principalment per al consum humà, però també per regar els horts que antigament hi havia en aquesta zona a finals del segle XIX i fins a mitjans del segle XX. | 08152-16 | Mas d'en Bosch | Aquesta font era utilitzada principalment per al consum humà, però també per regar els horts que antigament hi havia en aquesta zona a finals del segle XIX i fins a mitjans del segle XX. | 41.5227900,1.5563200 | 379547 | 4597800 | 08152 | Orpí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56275-foto-08152-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56275-foto-08152-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56275-foto-08152-16-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56295 | La Censada Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-censada-nova | XIX | Es troba situada a l'extrem oest del terme municipal, al límit al terme veí de Santa Maria de Miralles. S'hi arriba per un trencall a l'esquerra de la carretera BV - 2131 al km 12.5, quasi al final del terme. Petit conjunt arquitectònic format per l'edifici principal amb funcions d'habitatge i diverses edificacions annexes que tenien funcions agrícoles i ramaderes. Entre l'edifici principal i alguns d'annexos formen un petit patí tancat, al qual s'hi accedeix per un portal. L'edifici principal es situa al nord del conjunt, es de planta rectangular, i presenta planta baixa, planta de pis i golfes. Té la coberta a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment i lligats amb morter. Totes les façanes estan arrebossades. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una entrada amb arc escarser a la planta baixa. A la seva esquerra hi trobem una finestra senzilla, i la seva dreta un banc d'obra recent. A la planta de pis al centre hi trobem un balcó amb elements interessants com pot ser la barana amb balustres d'arc de ferradura. A la seva esquerra una finestra senzilla, i a la dreta una finestra que s'ha reconvertit en un accés a un terrat ( coberta d'una edificació annexa). A la part superior de la façana, hi trobem tres finestres senzilles. La façana nord presenta un cos adjunt, i que representa una ampliació de l'edifici. Aquest cos té una finestra senzilla a la planta baixa de la façana nord, i un altra a la planta de pis de la façana oest. La coberta segueix la mateixa orientació que la del edifici principal. La façana oest no presenta cap obertura, i l'est una finestra senzilla a la planta de pis. Davant la façana oest, tenim una edificació annexa amb forma de 'L', i coberta a una vessant ( nord) amb teula àrab, que actualment s'utilitza per guardar-hi la llenya. Davant d'aquesta, en trobem un altra on s'hi guarden animals per a l'autoconsum. Cal destacar, annex a la façana est de l'edifici principal el cup de vi d'estructura circular i a l'interior folrat amb les rajoles de ceràmica tant característiques. | 08152-36 | La Censada Nova. 08787. Orpí | La Censada nova es va construir a finals del segle XIX ( 1880), quan s'hi van traslladar des de la Censada de Santa Margarida de Montbui ( fitxa 102 del Mapa de Patrimoni Cultural de Santa Margarida de Montbui). | 41.5196600,1.5444800 | 378553 | 4597470 | 1880 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56295-foto-08152-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56295-foto-08152-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56296 | Cal Bufó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bufo | XIX | La façana principal ha estat restaurada. L'entorn de la resta de façanes, es troba envoltada de vegetació. | Està situat al peu de l'antic camí fins a Can Balcells. S'hi arriba per un camí que surt de la BV-2132, tot just passat el revolt del pont que porta a Orpí. Es passa Ca l'Oliver, i s'hi arriba. Es tracta d'un edifici que tenia funcions d'habitatge, amb una ampliació pel nord, i diverses edificacions annexes amb funcions agrícoles i ramaderes. L'entorn es troba força deixat i amb abundant vegetació. De planta rectangular, presenta planta baixa i dues plantes de pis. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. L'edifici que ha estat restaurat parcialment, presenta els murs amb carreus irregulars disposats horitzontalment i rejuntats amb morter. La façana est, es troba arrebossada i pintada de blanc. La façana d'ingrés se situa al sud, i presenta una entrada rectangular i senzilla a la planta baixa. A la seva dreta s'hi observa una finestra. A la planta de pis, hi trobem tres finestres senzilles, i un rellotge de sol modern. A la planta superior, s'hi poden observar quatre finestres de mig punt i amb una bonica reixa de forja cada una. La façana oest presenta un petit cos annexat a la planta, i una finestra de mig punt a la planta de pis. La façana nord es troba pràcticament coberta per un cos que representa una ampliació de l'habitatge. Aquest cos respon a la mateixa tipologia constructiva que l'edifici principal, però amb la coberta a una vessant ( nord) amb teula àrab. Presenta diferents finestres a les façanes. La façana est, es troba tancada per una edificació annexa a la qual s'hi accedeix per una entrada amb arc de mig punt. Presenta una finestra a la planta de pis. | 08152-37 | Cal Bufó. 08787. Orpí | Cal situar-la a mitjans del segle XIX. El 1859 surt esmentada a la documentació del Notari Raurés d'Igualada 'Partida de tierras pertenecientes a Can Bufó del termino de Orpí. Una venta escritura pública'. A fins del segle XX, fou parcialment restaurada. | 41.5263400,1.5994600 | 383153 | 4598135 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56296-foto-08152-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56296-foto-08152-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56341 | Cal Tuixén | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tuixen | XIX | Solament es conserven dempeus alguns murs. | Està situat a l'oest del municipi, a sobre d'un turó situat a uns 300 metres al nord de la carretera BV - 2131 al km 12.5. L'accés per arribar-hi es difícil, ja que s'ha perdut el camí que hi arribava. Cal Tuixén, es troba actualment en ruïnes, solament resten dempeus alguns murs, i tant l'espai interior com l'exterior, es troben envaïts per la vegetació. De planta rectangular, constava de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estaven fets de carreus irregulars de pedra disposats principalment en filades horitzontals i rejuntats amb argamassa. Pel que es pot observar en una de les façanes, les cantoneres estaven fetes amb carreus de pedra de grans dimensions, però poc treballats. La coberta que no es conserva, era a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud i presenta una entrada a la planta baixa amb arc escarser i brancals de rajol. A la planta de pis, s'observa una gran finestra amb les mateixes característiques que l'entrada. L'altra façana que es conserva és l'oest, i solament hi ha una petita finestra a la part superior de la façana. Tant la façana est com la nord no es conserven, això ens permet veure l'interior de l'edifici, on s'aprecia la compartimentació a la planta baixa i la planta de pis. Cal destacar un cup de vi ben conservat adossat entre les façanes nord i oest. És un cos semicircular i tenia l'accés orientat al sud. | 08152-82 | Cal Tuixén. 08787. Orpí | El nom ve atribuït pels seus propietaris, que a finals del segle XIX van venir des de la població de Tuixén ( Josa i Tuixén), situada a la comarca de l'Alt Urgell. | 41.5241400,1.5458700 | 378678 | 4597965 | 08152 | Orpí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56341-foto-08152-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56341-foto-08152-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56341-foto-08152-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56349 | Cal Perico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-perico | XIX | Resten dempeus poques estructures. | Les restes del que havia estat Cal Perico es troben en una zona boscosa a tocar dels Escots, un camp situat a uns 600 metres al sud-oest de Cal Palet. De Cal Palet surt un camí que ens porta al camp dels Escots, aquest s'ha de travessar fins al final en direcció oest fins a trobar un altre camí que continuarem uns 50 metres fins a trencar a l'esquerra, on hi ha Cal Perico. De l'edifici només en queden alguns murs a poca alçada, que estaven fets amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals, però això ens permet apreciar la seva planta que era rectangular i amb diferents compartiments. Al sector nord encara es conserva el cup de vi. Es troba en una zona de bosc, i la vegetació ha envaït les ruïnes de l'edifici. | 08152-90 | Cal Perico. 08787. Orpí | Davant la manca de documentació trobada amb el topònim 'Perico', es planteja la següent hipòtesi que hauria de ser contrastada per estudis posteriors. En un document de l'any 1574 de l'Arxiu Parroquial d'Igualada s'esmenta 'Pere Oriol Perco ( podria fer menció a Perico) del mansi de les Olmenes' . Posteriorment les Olmenes no torna a constar en cap document, però si ' les Oliveres' que es contemporani a les Olmenes ( 1520, 1539, 1620, 1632, 1633). Més endavant, però, ja no es torna a citar i és possible que canvies de nom. | 41.5301800,1.5760200 | 381204 | 4598594 | 08152 | Orpí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56349-foto-08152-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56349-foto-08152-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56349-foto-08152-90-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56355 | Mas Rosset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-rosset | Valls, Anna. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi d'Orpí (sense publicar). | XIX | Fou restaurat als anys 80 del segle XX. | Està situada a peus de la pista asfaltada que baixa des de la BV - 2131 fins a Santa Càndia, és la segona que hi trobem. Es tracta d'un edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i planta de pis. Els murs estan fets amb carreus de pedra irregular en filades horitzontals i arrebossats. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. Té un cos annexat de construcció posterior i dimensions més grans que representa una ampliació de l'habitatge, però també espais que tenien ús ramader i agrícola. La façana d'ingrés se situa al sud i presenta una senzilla entrada a la planta baixa. A la planta de pis hi trobem una finestra. A la façana oest. S'hi poden observar dues finestres a la planta de pis. Cal destacar-hi un cos afegit posteriorment, quan es va construir el lavabo de la casa. Al nord de la façana, hi trobem el cup de vi. La façana nord, no presenta cap element d'interès. La façana est, presenta un cos de dimensions més gran al principal, i representava una ampliació de l'habitatge, però també noves estances per als usos ramaders i agrícoles. Els materials i la tipologia constructiva és la mateixa que la del cos principal. En les façanes d'aquest cos solament podem destacar-hi la presència de finestres. | 08152-96 | Mas Rosset. 08787. Orpí | La podem situar entorn de 1810, i sempre ha estat habitada per la família Valls. Cinc generacions de la família Valls han viscut a Cal Masrosset, concretament fins a l'any 1973 quan la família es trasllada a Capellades, període a partir del qual seguiran sent propietaris del mas i cuidant-se de l'hort i la masia tot i no viure-hi. Existeix un estudi força ampli sobre la vida en aquesta masia realitzat per una periodista de Can Bou, l'Anna Valls, i que es pot consultar a l'ajuntament. Un estudi fet a través d'entrevistes a membres de la quarta generació de la família Valls sobre el dia a dia i la quotidianitat dels habitants d'aquesta casa. | 41.5238400,1.5761300 | 381202 | 4597890 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56355-foto-08152-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56355-foto-08152-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56355-foto-08152-96-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56359 | Cal Cintet de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cintet-de-la-creu | XIX | Està situat al camí asfaltat que baixa de la BV-2131 fins a Santa Càndia. És la primera casa que trobem. Es tracta d'un edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i planta de pis. Els murs estan fets amb carreus de pedra irregular en filades horitzontals i arrebossats. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una senzilla entrada rectangular a la planta baixa. A la resta de la façana hi trobem finestres repartides per les diferents plantes. A la façana nord, hi trobem finestres repartides per les diferents plantes, així com unes petites obertures a la zona de golfes. La façana oest, hi trobem un cos adossat fet de maons que s'utilitza com a magatzem. Finalment, a la façana est, hi trobem un cos adossat de construcció posterior que s'utilitza com a magatzem a la planta baixa i terrassa i habitatge a la planta de pis. Annex aquest cos, hi ha un edifici de planta rectangular amb els murs fets amb carreus de pedra irregular en filades horitzontals i la coberta amb teula àrab a una vessant. Cal esmentar també la presència d'un pou a uns 15 metres al sud-est de l'edifici. | 08152-100 | Cal Cintet de la Creu. 08787. Orpí | Cal situar-la entorn de mitjans del segle XIX. La casa va passar per diferents mans, i fou el penúltim propietari qui realitzà la reforma que deixà la casa tal com la coneixem actualment. El nom de la casa ve donat per què abans de la Guerra Civil espanyola ( 1936-1939) hi havia una creu de terme propera a la casa, i el propietari d'aquesta es deia Jacinto. | 41.5251400,1.5763300 | 381221 | 4598034 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56359-foto-08152-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56359-foto-08152-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56361 | Cal Cundo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cundo | EMPRESA AIGÜES ARTÉS, catàleg: 100 anys d'aigües Artés GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. Valls, Anna. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi d'Orpí (sense publicar). | XIX | No presenta problemes en les estructures, però si en les façanes que s'haurien de tornar arrebossar i pintar per donar-li un aspecte millor. | El trobem ubicat sota el nucli de Can Bou, a peus de la carretera BV-2131, on hi ha el cartell d'Aigües Artés. Es troba quasi unit amb la Fàbrica Nova, i això li proporciona una estètica d'un gran conjunt. Es tracta d'un conjunt format per l'edifici amb funcions d'habitatge, les ampliacions d'aquests, diferents construccions annexes ( on hi podem trobar un assecador de paper), un safareig, un pont i un aqüeducte que travessen la riera de Carme, i els diferents espais d'esbarjo que disposava la casa d'estiueig. L'edifici principal es situa al nord del conjunt, és de planta rectangular, i consta de planta baixa i dues plantes de pis. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals i amb les façanes arrebossades. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta a l'est, i presenta una entrada amb arc escarser a la planta baixa. Hi podem veure a l'entrada una inscripció amb la data de 1851. A la planta de pis hi té una altra entrada a la qual s'hi accedeix per unes escales que es recolzen a l'edifici annex. A la seva esquerra i a la part superior de la façana hi trobem unes finestres senzilles. Gran part de la façana, es troba coberta per un edifici annex. La façana nord hi podem observar diferents finestres, i part de la façana a pedra vista. Cal esmentar que part de la façana es troba coberta pel recinte de la Fabrica Nova. La façana oest presenta diferents obertures i un cos adjunt de dues plantes i amb coberta a una vessant ( oest). La façana sud es troba pràcticament ocupada per una ampliació feta l'any 1958, quan la casa es va convertir en casa d'estiueig dels seus propietaris. El material constructiu s'observa que és diferent del cos primitiu sobretot pels murs, fets amb maons. Aquest cos és de la mateixa alçada que l'edifici principal, amb una planta baixa i dues plantes de pis. Té una estructura basilical amb grans finestrals i terrasses amb balustrada. Aquest cos presenta també un altre cos afegit, formant una gran terrassa a la planta de pis de l'anterior, amb la mateixa tipologia de balustrada dels abans esmentats. A la planta baixa forma un gran porxo, amb quatre grans obertures de mig punt, i una rectangular al centre, que donen accés al porxo. A l'interior del porxo, hi trobem l'entrada a l'edifici, també de mig punt. Davant del porxo hi ha un gran espai obert amb paviment de formigó. Sota aquest patí hi trobem un petit espai on encara és visible el safareig, i l'espai on hi havia l'antiga piscina. Des d'aquí també s'accedeix al pont que travessa la riera de Carme en direcció a una de les mines d'aigua. Finalment cal esmentar un edifici situat a l'est de l'edifici principal. És de grans dimensions, de planta rectangular i consta de planta baixa i planta de pis. Entre moltes de les funcions que ha tingut, havia estat un assecador de paper. Els murs estan fets amb carreus irregulars en filades horitzontals, i coberta a una vessant ( sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés es situa al sud, i presenta un arc escarser amb brancals de pedra. a la planta de pis hi trobem balcons i finestres senzills, alguns d'aquests aprofitant les antigues obertures del mirador. A la resta de façanes encara són ben visibles aquestes obertures reconvertides en noves finestres o tapiades. | 08152-102 | Cal Cundo. 08787. Orpí. | La història de Cal Cundo va lligada a dos moments processos industrials diferents: Com a molí paperer i com a manantial d'aigua. Del molí paperer ens queda visible l'edifici situat a l'est del conjunt, que tot i certes modificacions encara conserva en les façanes les finestres de l'assecador de paper. Bartomeu Costas fou el seu fundador aproximadament a mitjans del s. XIX, però no descartem que prèviament hi hagués hagut algun altre molí paperer o bataner. Aquest consta com a propietari ja el 1853 i data que ens aproxima a la de 1851 que hi trobem a l'entrada. Continuà sent el propietari fins a inicis del s. XX, quan es adquirit per Joan Forn Tomàs. El molí continuarà funcionat fins ben entrada la Guerra Civil per la mateixa familia. Tot i això a partir de 1925 entra en joc un altre punt important de la història de Cal Cundo. Antoni Artés fou el fundador de l'empresa Aigües Artés i l'artífex de la compra de la finca de Cal Cundo l'any 1925, data a partir de la qual es portaria a terme un nou projecte d'abastament d'aigua a la ciutat d'Igualada. Antoni Artés va néixer l'any 1853 a Santa Coloma de Gramenet, fou un home emprenedor que es va buscar la vida des de jove i que formà el seu caràcter i ambició empresarial per si mateix, ja que era fill d'una família que s'havia dedicat durant tota la seva vida a pagès. Aquest esperit emprenedor es veu reflexat en la importància que va assolir com a empresari Igualadí i català, dedicant-se al camp de l'obra pública i sent l'home que va fer possible la portada del ferrocarril a Igualada a més del fundador de l'empresa que actualment segueix mantenint el seu cognom. Es traslladà a Igualada per motius de salut de la seva esposa Carme Verdaguer i s'instal·là a la casa coneguda com a Torre de l'Artés. L'any 1897 va canalitzar l'aigua que havia trobat en una deu situada prop del trencall de la Tossa fins a la torre Artés, fet que suposaria l'inici de la seva inclinació empresarial cap a l'explotació d'aigües. Desprès d'adquirir la propietat de diverses finques juntament amb les seves aigües, l'any 1901 decideix efectuar el primer projecte que donaria abastament potable a Igualada. Finalment l'any 1925 decideix donar efectivitat a un ambiciós projecte que suposaria l'augment del cabal de la ciutat a partir de la compra de Cal Cundo, tot i això finalment va morir l'any 1927 sense poder realitzar aquest projecte. El projecte que va empènyer a Antoni Artés a adquirir la finca de Cal Cundo va ser finalment realitzat per la seva filla i el seu gendre, Salvador Murt i Rosa Artés, hereus del patrimoni empresarial d'Antoni Artés. Els nous administradors d'Aigües Artés van continuar la tasca del fundador, que havia excavat diversos pous i havia instal·lat mines a Cal Cundo per aconseguir la major explotació possible de les aigües de l'Obaga de Cal Cundo o també anomenades manantials de les fonts de Creixent. Tot i això, al mateix temps que Antoni Artés proposava aquest projecte ho feia també la família Homs, propietària de les aigües de Santa Càndia i promotora d'un projecte que pretenia assolir el mateix objectiu, el resultat de les obres i excavació de pous a Cal Cundo va ser la justificació d'un cabal prou abundant com per iniciar les obres que canalitzarien les aigües des de Can Bou fins a Igualada, fet que representà la victòria de l'empresa Artés. Tot i això, la portada d'aigües s'havia projectat per l'any de la compra de la finca i no fou fins set anys més tard (com a conseqüència dels aldarulls i protestes que la gent d'Orpí havia organitzat en contra del projecte) quan es va poder aconseguir fer-ho possible. Les obres es van finalitzar l'any 1934 quan el projecte va esdevenir efectiu i la conducció d'aigua va entrar en funcionament. | 41.5276900,1.6072500 | 383805 | 4598275 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56361-foto-08152-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56361-foto-08152-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | (Continuació història:) El recorregut de l'aigua obtinguda de Cal Cundo fins a Igualada seria canalitzada primerament fins al dipòsit de Coll Bas, situat a la serra de Coll Bas a la localitat propera de Carme, i posteriorment distribuïda fins a Igualada. A mitjans dels anys 50 del s. XX, es crea la casa d'estiueig de la família Artés a Cal Cundo, efectuant obres i ampliacions a l'edifici, i que es poden observar sobretot a la façana sud. | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 56362 | La Fabrica Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrica-nova-0 | GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. INVENTARI DEL PATRIMONI INDUSTRIAL DE CATALUNYA. Inventari 17. Edificis industrials. | XIX | La situació del conjunt és deficient, amb enderrocs en alguns trams dels edificis. | El trobem ubicat sota el nucli de Can Bou, a peus de la carretera BV-2131. Es troba quasi unit amb Aigües Artes/ Cal Cundo, i això li proporciona una estètica d'un gran conjunt. Es tracta d'un conjunt format per l'edifici primitiu i edificacions annexes que es van anar construint a mesura que les necessitats productives anaven creixent. Gran part del conjunt es troba en un estat de conservació deficient i donant la sensació d'abandonament. L'edifici principal està situat a peu de la carretera BV-2131, de grans dimensions, és de planta rectangular i consta de planta baixa i tres plantes de pis. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals. La coberta que quasi no es conserva és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés se situa al nord, i presenta una entrada a la planta baixa amb arc adovellat de mig punt. A la resta de la façana, cal destacar-hi el gran nombre de finestres que hi ha repartides per les diferents plantes. La façana est solament té obertures a les dues darreres plantes de pis amb dues finestres amb arc escarser de rajol a cada planta. La façana oest, té un cos més modern adossat. La part que en resta visible hi podem observar finestres amb arc de rajol. La façana sud presenta un gran nombre finestres repartides per les diferents plantes, i d'aquesta hi neix un cos rectangular de grans dimensions, direcció sud. Aquest cos té dues plantes i es troba en un estat de conservació dolent. A l'interior hi trobem dues grans sales amb arc escarser a la planta baixa. Cal destacar-hi el gran nombre d'obertures d'arc escarser de grans dimensions a la planta baixa de la façana est. | 08152-103 | La Fabrica Nova 08787. Orpí. | Els seus orígens podrien estar relacionats amb alguna de les manufactures anteriors ( molins bataners) instal·lades aprofitant les aigües de la riera de Carme. Va funcionar com a fàbrica de paper molts anys regida per la família Forn. A la porta principal hi ha la placa amb el nom de Joan Forn Marsal S.A. la darrera empresa que hi fabricava fins al 1980. | 41.5277500,1.6069900 | 383784 | 4598282 | 08152 | Orpí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56362-foto-08152-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56362-foto-08152-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56381 | Ca l'Eduard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-leduard-0 | XIX | Està situada a peus de la BV-2131 al Km 12. És la segona casa que hi trobem, en el conjunt de Ca l'Eduard i Cal Tino. Es tracta d'un edifici amb funcions d'habitatge, amb un cos adossat a cada lateral. Es troba tancat per murs. Ha estat completament restaurat. Edifici de planta rectangular i que consta de planta baixa i dues plantes de pis. Tot i que no es pot observar ( ja que està totalment arrebossada), els murs deuen estar fets amb carreus irregulars de pedra amb filades horitzontals. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una senzilla entrada a la planta baixa. A la resta de la façana hi podem observar diferents finestres i un balcó a la planta de pis. La façana est, té un cos adossat, on cal destacar-hi una gran entrada amb arc de mig punt a la planta baixa de la façana nord, i que dóna també accés a l'edifici principal. La façana nord compateix amb l'est un gran porxo cobert a la planta pis. Finalment destacar-hi en aquest cos dues finestres bessones a la façana sud. La façana nord de l'edifici principal cal esmentar el gran nombre de finestres que hi trobem, un total d'onze. Finalment la façana oest, presenta un altre cos adossat amb coberta a una vessant ( oest) amb teula àrab. Presenta una gran entrada amb arc de mig a la planta baixa de la façana nord. | 08152-122 | Ca l'Eduard. 08787. Orpí. | 41.5230200,1.5510200 | 379105 | 4597833 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56381-foto-08152-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56381-foto-08152-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 56348 | Albelló de Cal Soteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/albello-de-cal-soteres | MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània. MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX - XX | Aquest Albelló el trobem ubicat a tocar del camí que surt de Cal Soteres en direcció nord-est, a uns 600 metres de la casa, i abans d'arribar a una cruïlla de camins. Es troba ubicat en el pendent del camí. Està fet amb unes parets formades per blocs de carreus de pedra irregular en filades horitzontals. El sostre està format per lloses planes i la base està formada per la roca mare, però podria estar format també per lloses planes ( no es pot apreciar). No destaca per les seves dimensions amb uns 2,5 metres de llarg, 1 d'alçada i 1 d'amplada. Gran part es troba cobert de vegetació. | 08152-89 | Cal Soteres | Els albellons també són construccions fetes amb pedres i relacionats amb l'aigua però en aquest cas per evacuar-la i no per aprofitar-la. L'albelló es construïa en aquells indrets on era necessari que l'aigua tingués una sortida, ja que quan plovia se'n podia acumular molta quantitat. Altres cops el que passava era que es feia alguna construcció tipus caseta, mas, ermita o d'altres en llocs on l'aigua de la pluja acostumava a córrer i per evitar danys a la construcció es realitzava l'albelló amb unes conduccions soterrades amb entrada i sortida per l'aigua. En alguns marges també trobarem aquest tipus de construccions que recullen l'aigua uns metres més amunt del marge per conduir-la fora del marge per la seva part més baixa. | 41.5307400,1.5602400 | 379889 | 4598678 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56348-foto-08152-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56348-foto-08152-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56348-foto-08152-89-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | La gent de l'entorn l'anomena ' Cloaca o Claveguera'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56351 | Premsa de Can Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-can-riba | XIX - XX | Premsa del tipus gàbia formada per una gàbia cilíndrica de fusta reforçada amb quatre anelles de ferro, que s'assenta damunt d'una cassola de pedra. El most fluïa entre els llistons de fusta de la gàbia i queia dins la cassola, que mitjançant uns petits conductes gravats a la pedra la distribuïa als dipòsits d'emmagatzematge. Damunt la gàbia hi ha el fusell el qual s'enroscava a una planxa de ferro que servia per a prémer la brisa. La premsa es subjectava a la part superior amb una biga horitzontal de fusta que s'encaixava al mur. | 08152-92 | Can Riba. 08787. Orpí | 41.5177000,1.5759500 | 381176 | 4597208 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56351-foto-08152-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56351-foto-08152-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56351-foto-08152-92-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 56352 | Safareig de Can Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-can-riba | XIX - XX | Davant de l'edifici de Can Riba trobem aquest safareig de pedra. Aquest safareig es caracteritza per un bloc de pedra rectangular on es va buidar l'interior i es van afegir les lloses inclinades en dos dels laterals. Aquestes dues lloses actualment es recolzen en unes columnes d'obra nova. L'interior hi trobem un enrajolat ceràmic. En una de les cares hi podem observar l'obertura per on es buidava. El safareig s'assenta sobre un paviment de pedra relativament recent. | 08152-93 | Can Riba. 08787. Orpí | 41.5175000,1.5762300 | 381199 | 4597186 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56352-foto-08152-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56352-foto-08152-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56352-foto-08152-93-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Tot fa indicar que la seva ubicació original no era aquesta i que en traslladar-lo aquí es va adequar tant el safareig com l'espai. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56269 | Cal Cens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cens | XIX-XX | Masia situada a tocar de la carretera BV-2131 al km 8,5. Està format per l'edifici amb funcions d'habitatge, i edificis annexos més moderns que han desvirtuat l'edifici primitiu. L'edifici original que se situa al centre del conjunt d'edificacions, ha estat molt modificat, i solament façana sud, conserva el seu aspecte original. És de planta quadrada, i presenta planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets de carreus irregulars de pedra rogenca, disposats de manera desigual. La coberta és a dues vessants ( est-oest), amb teula àrab. La façana d'ingrés original s'orienta al sud, i presenta una entrada amb arc escarser a la planta baixa. Sobre l'entrada, hi ha una teuladeta d'obra nova. A la planta de pis, hi trobem tres finestres amb llinda de rajol. Finalment a la part superior de la façana, cal destacar-hi al centre, dues finestres bessones amb arc de rajol de mig punt. Les façanes est i oest, es troben ocupades per edificacions més modernes, que representen ampliacions de l'habitatge i per a usos d'emmagatzematge. La façana nord, es troba pràcticament coberta per heures, tot i això es poden observar diferents finestres, i una entrada nova a l'edifici. Aquesta façana es troba totalment arrebossada. | 08152-10 | Cal Cens. 08787. Orpí | 41.5263100,1.5860600 | 382035 | 4598150 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56269-foto-08152-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56269-foto-08152-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56269-foto-08152-10-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | També s'esmenta com a Cal Cenç | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 56276 | Pou de Cal Poc I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-poc-i | XIX-XX | Es desconeix l'estat de conservació del pou, ja que la vegetació que el cobreix no permet fer-hi cap aproximació al mateix. | En un camp situat a uns 200 metres al sud-est del Mas d'en Bosch, hi trobem aquest pou. Tot i que pràcticament no es pot observar la seva estructura ja que es troba cobert quasi en la seva totalitat per vegetació. Segurament correspon a la tipologia constructiva d'altres pous que trobem en aquesta mateixa zona. | 08152-17 | Mas d'en Bosch | Aquest pou, com la resta que trobem en aquesta zona devia servir per proporcionar aigua a les masies que trobem en aquest entorn per als usos mes quotidians. L'entorn on s'ubica estava ple de vinyes. | 41.5230900,1.5592400 | 379791 | 4597830 | 08152 | Orpí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56276-foto-08152-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56276-foto-08152-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56276-foto-08152-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Es coneix que és un pou, ja que els veïns el coneixien. La vegetació que el cobreix totalment, impedeix veure'l. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56277 | Pou de la Rasa de Cal Poc II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-rasa-de-cal-poc-ii | XIX-XX | Tot i que no presenta problemes en les estructures, l'arrebossat exterior de formigó, s'està perdent. | En un camp situat a uns 300 metres al sud-est del Mas d'en Bosch, hi trobem aquest pou. Es troba a uns 100 metres en línia recta de l'altre pou situat en aquest camp. Pou de planta circular amb el parament fet de blocs de pedra lligats amb morter, i arrebossat posteriorment amb formigó. La seva alçada exterior és de gairebé dos metres i la fondària del pou és d'uns quinze metres. La boca del pou es troba orientada a l'est i s'obre a l'alçada del metre del terra. Es tracta d'una obertura rectangular en pedra. Una porta fusta en mal estat cobreix l'obertura del pou impedint l'accés a l'interior. Tota l'estructura del pou es cobreix amb una teulada a manera de falsa cúpula feta amb lloses planes de pedra i recoberta amb formigó. A l'entorn hi trobem dues petites piques de pedra ben treballades. | 08152-18 | Mas d'en Bosch | Aquest pou, com la resta que trobem en aquesta zona devia servir per proporcionar aigua a les masies que trobem en aquest entorn per als usos més quotidians. L'entorn on s'ubica estava ple de vinyes. | 41.5233100,1.5603800 | 379887 | 4597853 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56277-foto-08152-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56277-foto-08152-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56277-foto-08152-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56278 | Pou de la Rasa de Cal Poch III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-rasa-de-cal-poch-iii | XIX-XX | No sembla tenir problemes en les estructures. El principal problema per la seva conservació és l'abundant vegetació que hi ha a l'entorn. | En un camp situat a uns 400 metres al sud-est del Mas d'en Bosch, hi trobem aquest pou. Es troba a uns 100 metres en nord-est de l'altre pou situat en aquest camp. Pràcticament es troba cobert de vegetació, però es pot accedir amb certes dificultats a la boca del pou. És de planta circular, i les parets estan revestides amb pedra a la part inferior, i amb maons a la part superior. La boca del pou es troba orientada al nord, i presenta una senzilla obertura rectangular amb una porta de fusta. Tota l'estructura del pou es cobreix amb una teulada a manera de falsa cúpula feta amb lloses planes de pedra. La seva alçada exterior és de gairebé dos metres i la fondària del pou és d'uns quinze metres. | 08152-19 | Mas d'en Bosch | Aquest pou, com la resta que trobem en aquesta zona devia servir per proporcionar aigua a les masies que trobem en aquest entorn per als usos més quotidians. L'entorn on s'ubica estava ple de vinyes. | 41.5240700,1.5614100 | 379974 | 4597935 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56278-foto-08152-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56278-foto-08152-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56278-foto-08152-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Es troba cobert totalment per la vegetació. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56279 | Pont de la Rasa de Cal Poc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-rasa-de-cal-poc | XIX-XX | No sembla pas que s'hagi d'enfonsar, però s'observen certes deficiències en l'estructura. Cal afegir també l'abundant vegetació que hi ha, i l'acumulació de sediments a l'interior de l'ull del pont. | Està situat a l'extrem est del camp que trobem just sota el Mas d'en Bosch. Aquest pont possiblement es devia construir per salvar el torrent de la Rasa de Cal Poc, per accedir d'un camp a un altre. El pont és d'una extrema senzillesa, i obrat amb elements construccions com maons i morter de calç. Només és visible per la cara oest, i observa part de la part superior de l'ull que formava un arc escarser, i la part superior feta amb maons disposats tant en vertical com en horitzontal. La resta d'elements no són visibles perquè es troben coberts per la vegetació i el terreny. | 08152-20 | Mas d'en Bosch | Per la seva tipologia constructiva, aquest pont es devia construir al primer quart del segle XX, moment on l'activitat agrícola era important a la zona. La seva construcció es fa realitzar per salvar el torrent de la Rasa de Cal Poc, que tot i que la majoria de l'any no devia portar aigua, quan hi devia haver alguna torrentada ( tot i que seria minso el nivell d'aigua) impedia creuar-lo). Per la seva situació actual, deu fer dècades que no s'utilitza. | 41.5236700,1.5588000 | 379756 | 4597895 | 08152 | Orpí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56279-foto-08152-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56279-foto-08152-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56279-foto-08152-20-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56280 | Mas d'en Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-den-bosc | XIX-XX | Està situat a peus de la carretera BV - 2131 al km 11.5, a tocar de Cal Poc i Cal Ceferino. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular i que consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra disposats tant en vertical com en horitzontal, i arrebossat. Presenta una coberta a doble vessant ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una senzilla entrada rectangular a la planta baixa. A sobre d'aquesta un teuladeta feta d'obra. A cada lateral de l'entrada, hi trobem una finestra senzilla. A la planta de pis, al centre hi trobem un petit balcó amb barana de forja, i una finestra a cada lateral. La façana est, presenta una finestra a la planta baixa i una altra a la planta de pis. Cal esmentar que a la planta baixa, part de l'arrebossat s'ha perdut. La façana nord dóna a la carretera BV - 2131. Hi trobem tres finestres juntes a la planta de pis. La façana oest, no presenta cap element destacable. Hi trobem diferents edificacions annexes amb funcions diverses. Cal destacar-hi en un extrem de la façana principal, un pou. | 08152-21 | Mas d'en Bosch. 08787. Orpí | La casa fou construïda pels propietaris de la masia de Mas d'en Bosc situada a tocar de Can Virella, sota la serra de Feixes. | 41.5237300,1.5567000 | 379581 | 4597904 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56280-foto-08152-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56280-foto-08152-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 56281 | Font de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teula-2 | XIX-XX | Tot i que l'estructua no semba tenir problemes, s'hauria de fer una neteja de l'entorn. | Es troba ubicada a tocar de la riera de Carme a l'alçada del revolt de Cal Botey. S'hi accedeix per un camí que és ben visible a peu de la carretera BV - 3121. L'accés a la font és complicat degut a la densa vegetació que hi ha. La font està formada per una estructura de volta lleugerament apuntada amb carreus de pedra ben treballats, exceptuant la part on hi ha la mina d'aigua, i la part inferior d'una de les parets, on hi ha la roca, que és on s'assenta tota l'estructura. S'observa una part de formigó on hi ha un conducte per on surt l'aigua de l'estructura. A l'entrada de la font podem observar la utilització de petits maons que van resseguint la volta. Tot i que no es pot apreciar correctament degut a la vegetació, es pot observar un mur de pedra al costat de la font, fet que ens podria indicar que hi hagués altres estructures al voltant d'aquesta per altres aprofitaments de l'aigua. Direcció cap a la riera, es pot observar com s'ha adequat el terreny en pendent per tal que l'aigua de la font desguassi cap a la riera. En aquest punt, hi ha un brollador metàl·lic d'on surt l'aigua que va a la riera. | 08152-22 | Riera de Carme | En aquesta zona hi trobem diverses masies, possiblement proporcionava aigua amb aquestes. Els murs de pedra que hi trobem a l'entorn no ens descartarien que hi hagués hagut altres usos en aquesta font, com podria ser algun safareig. | 41.5274500,1.5973500 | 382979 | 4598261 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56281-foto-08152-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56281-foto-08152-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56281-foto-08152-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56282 | Forn de Calç del Camí de Feixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-cami-de-feixes | XIX-XX | Només es conserva la cavitat. | Les restes d'aquest forn de Calç es troben situades en un dels revolts del camí que va d'Orpí a les Feixes, en una zona boscosa. Es tracta d'un forn de calç de planta circular d'uns tres metres i mig de diàmetre i similars mesures d'alçada, excavat a terra i acabat amb algunes parts de mur de pedra( tot i que quasi no es conserva). L'interior es troba cobert de vegetació. No es conserva cap altre element del forn, com la boca o la coberta. | 08152-23 | Camí de Feixes | És possible que aquest forn de calç fos utilitzat tant per les cases del nucli d'Orpí, com per les diverses masies que trobem a la zona de Feixes. Un altre dels usos era la producció de calç per a les adoberies d'Igualada, per pintar i sulfatar. Un dels darrers habitants que va viure a Feixes,en Josep Calaf, explica en una entrevista tot el procés per a l'obtenció de calç, als forns d'aquesta zona. L'avi del Josep feia forns de calç, el Josep també hi havia treballat. Es tardava uns tres mesos a fer el clot i recollir tota la llenya que es necessitava. Esporgaven els pins i feien feixos de llenya que ells en deien fogots. Es feia un gran clot a terra dins del bosc, s'omplia de llenya, i a la part superior es bastia de pedra calcària a manera de cúpula, fins uns dos metres de gruix. A la part de baix hi havia una obertura per on hi anaven afegint llenya. De fora tenia l'aspecte d'una barraca amb una cúpula a la part superior. El Josep explica que era com una gran olla. Quan s'encenia el foc s'havia de mantenir durant una setmana, i calia estar allà a prop per anar-hi afegint llenya. Els que se'n cuidaven eren tres, tenien tota la llenya que calia per tota la setmana i dormien allà mateix al costat, al terra, en una cabana que es feien per l'ocasió. La llenya s'havia d'anar afegint sempre, però a la nit, n'hi posaven més perquè pogués aguantar almenys dues hores, i així, com que eren tres i s'anaven tornant, podien arribar a dormir quatre hores seguides. El foc havia de ser sempre viu. Començaven a encendre'l el diumenge a la nit, al cap de vuit dies ja estava, la pedra quedava rogent. Aquests forns s'anaven fent en funció d'on hi havia la llenya i al pedra calcaria. El Josep va començar a fer-ho als 7-8 anys, quan en tenia 14 anava a jornal. La calç que s'obtenia, servia per les adoberies, per pintar i per sulfatar. De cada forn en sortia tones de calç. Quan es desenfornava, la carregaven en carros que marxaven cap a Igualada, havien d'anar molt en compte que no els plogués ja que si s'arribava a mullar la calç, amb la reacció se'ls quedava fos el carro. | 41.5155300,1.5783600 | 381373 | 4596964 | 08152 | Orpí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56282-foto-08152-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56282-foto-08152-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56282-foto-08152-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc