Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 56260 | Pont d'Orpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dorpi | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (n.d): Inventari de Ponts i Pontons, (consulta: 2014). DIPUTACIÓ DE BARCELONA (n.d): Arxiu General de la Diputació de Barcelona. Obtinguda al 2014. | XX | L'estructura del pont es troba en un bon estat de conservació. L'entorn però, presenta una vegetació abundant. | Pont construït sobre de la riera de Carme i que forma part de la carretera BV-2132, en el seu inici, direcció cap a Orpí. Es tracta d'un pont d'uns 45 metres de llarg, 5 metres d'alçada i uns 5 metres d'amplada de pas. Es tracta d'un pont de dos ulls, fet a base de blocs quadrangulars de pedra sorrenca vermella, formant un aparell regular de filades horitzontals, amb les juntes ressaltades amb ciment. Els ulls consten d'arcs rebaixats reforçats amb formigó i amb carreus de pedra als exteriors. El pont es recolza sobre els estreps laterals, fets la part exterior amb carreus irregulars de pedra i lligats amb ciment, i un pilar central amb un esperó semicircular La part superior del pont, el paviment està asfaltat, i presenta proteccions laterals metàl·liques, que s'assenten sobre un petit voladís que sobresurt de l'estructura del pont. | 08152-1 | Carretera BV - 2132 km 3. | L'any 1893 la Diputació de Barcelona va iniciar les gestions per tal de dur a terme la carretera que avui coneixem com a BV-2131. El projecte era conegut com 'Camino de Carmen a la Pobla de Claramunt'. El document deia el següent: 'Aunque nuestra misión se limite, hoy por hoy, a satisfacer las necesidades de Carme, que ha de ser por esta causa uno de los extremos de nuestro trazado, es preciso recordar que el pueblo de Orpí, aunque ha desistido de sus propósitos ha intentado mejorar el camino que l pone en comunicación con Carme, siendo de suponer que en plazo más o menos próximo este camino haya de ser prolongado. Por esta causa al determinar el punto de partida de nuestro camino ha debido partirse de un punto que no sólo permitiera la comunicación fácil y directa con el pueblo sino que consienta en su día prolongarlo hacia Orpí, cuando llegue la oportunidad. En el plano general se indica la dirección que habrá de tomar el camino en el cortísimo trayecto en que dos o tres casas obligarían a dejarlo algo estrecho lo que tratándose de un camino vecinal no tendría gran inconveniente.' 14 anys després el projecte sembla que es comença a executar i es fa una descripció del mateix: 'Lo accidentado del terreno que se cruza al trazado, obliga a emplazar gran número de obras de fábrica para dejar libres los desagües naturales, se han supuesto necesarias 33 tajeas, 4 alcantarillas, 6 pontones, 1 sifón 2 puentes. En total 46 obras. ' Longitud del trazado 8.960 kilómetros. Presupuesto de la contrata 211.895,56 pts. Coste km : 23649,06 pts Després de la Guerra Civil española, es fa un inventari on es descriu l'estat dels ponts després del conflicte. Aquest inventari esmenta: 'En el camino de orpí, fueron voladas por los rojos cinco imporatantes obras de fàbrica: tres puentes sobre la rierar de careme, elos kms 5,400, 8,500, y 8,600 y dos pontones, un en el km 5,900 que salva el barranco Escodinas, y otro en el km 8700 para el paso del torrente Escots. Estas obras figuran respectivamente con los números 138, 140, 141, 139 y 142 en la Relación de averias producidas por la Guerra. El puente del km 5400, era de dos arcos rebajados de 9,20 m de luz y 1,20 metros de flecha, con una altura de rasante de 5,30 m. Fue volado totalmente, no quedando restos de la superestructura y únicamente los cimientos podrá aprovecharse. El puente del km 8500 estaba constituido por un arco de 12 metros de luz rebajado a 1/8 siendo de 6,15 metros su altura de rasante y como el anterior con cuerpos salientes en los estribos y muros de acompañamiento. La voladura afectó toda la boveda des de la línea de arranques alcanzando la parte superior de los cuerpos salientes. El último puente, tiene una altura de rasantes de 5,45 metros y está formado por dos arcos de 10 metros de luz, también rebajados, con 1,20 metros de flecha; el estribo izquierdo con muros en ala y el derecho de acompañamiento. De este puente fue volada parte de las bóvedas, quedando el resto agrietado, por lo que será preciso reconstruirlas desde los arranques. La pila muestra señales de haber sufrido movimiento con la explosión, apareciendo grietas en algunos puntos y es de prever que será necesario rehacerla. Los dos pontones estaban constituíos por bóvedas de medio punto y muros de acompañamiento, con una altura de rasante de 6,20 metros. El del km 5500, de 5 metros de luz, quedó por efecto de la voladura destruido por completo, no que dando ni restos de los muros, y será preciso reconstruirlo a partir de línea de cimientos. Del otro pontón, de 4 metros de luz, fue volada la bóveda y una buena parte de los muros de acompañamiento. ' El projecte el signa el 30 d'abril de 1940, l'Enginyer Eduardo Peña. Tingué un cost de 175.117,67 pts. Fou adjudicat a un empresari local Pedro Palet Calaf. Les obres van patir retarts amb replantejaments diversos, i una parada a l'hivern de 1940-41 degut al fred. El 1941 el termini es va ampliar a través d'un decret de Presidència de la Diputació. | 41.5283700,1.6026000 | 383419 | 4598356 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56260-foto-08152-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56260-foto-08152-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56260-foto-08152-1-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró Ferrer. IN SITU SCP | Diputació de Barcelona | Es pot accedir a la part baixa del pont, per un camí que neix a la banda sud del pont. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 56269 | Cal Cens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cens | XIX-XX | Masia situada a tocar de la carretera BV-2131 al km 8,5. Està format per l'edifici amb funcions d'habitatge, i edificis annexos més moderns que han desvirtuat l'edifici primitiu. L'edifici original que se situa al centre del conjunt d'edificacions, ha estat molt modificat, i solament façana sud, conserva el seu aspecte original. És de planta quadrada, i presenta planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets de carreus irregulars de pedra rogenca, disposats de manera desigual. La coberta és a dues vessants ( est-oest), amb teula àrab. La façana d'ingrés original s'orienta al sud, i presenta una entrada amb arc escarser a la planta baixa. Sobre l'entrada, hi ha una teuladeta d'obra nova. A la planta de pis, hi trobem tres finestres amb llinda de rajol. Finalment a la part superior de la façana, cal destacar-hi al centre, dues finestres bessones amb arc de rajol de mig punt. Les façanes est i oest, es troben ocupades per edificacions més modernes, que representen ampliacions de l'habitatge i per a usos d'emmagatzematge. La façana nord, es troba pràcticament coberta per heures, tot i això es poden observar diferents finestres, i una entrada nova a l'edifici. Aquesta façana es troba totalment arrebossada. | 08152-10 | Cal Cens. 08787. Orpí | 41.5263100,1.5860600 | 382035 | 4598150 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56269-foto-08152-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56269-foto-08152-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56269-foto-08152-10-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | També s'esmenta com a Cal Cenç | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 56359 | Cal Cintet de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cintet-de-la-creu | XIX | Està situat al camí asfaltat que baixa de la BV-2131 fins a Santa Càndia. És la primera casa que trobem. Es tracta d'un edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i planta de pis. Els murs estan fets amb carreus de pedra irregular en filades horitzontals i arrebossats. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una senzilla entrada rectangular a la planta baixa. A la resta de la façana hi trobem finestres repartides per les diferents plantes. A la façana nord, hi trobem finestres repartides per les diferents plantes, així com unes petites obertures a la zona de golfes. La façana oest, hi trobem un cos adossat fet de maons que s'utilitza com a magatzem. Finalment, a la façana est, hi trobem un cos adossat de construcció posterior que s'utilitza com a magatzem a la planta baixa i terrassa i habitatge a la planta de pis. Annex aquest cos, hi ha un edifici de planta rectangular amb els murs fets amb carreus de pedra irregular en filades horitzontals i la coberta amb teula àrab a una vessant. Cal esmentar també la presència d'un pou a uns 15 metres al sud-est de l'edifici. | 08152-100 | Cal Cintet de la Creu. 08787. Orpí | Cal situar-la entorn de mitjans del segle XIX. La casa va passar per diferents mans, i fou el penúltim propietari qui realitzà la reforma que deixà la casa tal com la coneixem actualment. El nom de la casa ve donat per què abans de la Guerra Civil espanyola ( 1936-1939) hi havia una creu de terme propera a la casa, i el propietari d'aquesta es deia Jacinto. | 41.5251400,1.5763300 | 381221 | 4598034 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56359-foto-08152-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56359-foto-08152-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 56360 | La Numància | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-numancia | Valls, Anna. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi d'Orpí (sense publicar). | XX | Està situat al sud del nucli de Can Bou al carrer de la Numància. Es tracta d'un gran edifici de planta rectangular i que consta de tres plantes. Les seves dimensions aproximades són: uns 30 metres de llarg i uns 10 d'ample. Els murs estan fets amb carreus de pedra irregular en filades horitzontals i amb les façanes arrebossades i pintades de blanc ( en gran part de l'edifici). La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. És un edifici que ha sofert diverses modificacions al llarg del temps, ja que es va construir com a mirador o assecador de paper i fou reconvertit posteriorment com a habitatges. Encara conserva però els trets distintius de l'edifici original com la planta i l'alçada, així com el nombre de finestres, que tot i això es va reduir per adaptar-ho als habitatges. Possiblement algunes de les entrades actuals, foren afegides o modificades posteriorment. Actualment està dividit en dos propietaris que ho van adaptar en diferents pisos independents. | 08152-101 | Carrer de la Numància. 08787. Orpí. | 'La Numància' fou l'edificació construïda entre 1910 i 1920 al nucli de Can Bou i utilitzada com a mirador on s'estenia el paper a les fàbriques de Cal Serra i la fàbrica Nova durant el període en què els germans Forn i Marsal n'obtingueren la propietat. Hom atribueix el nom de 'Numància' a aquesta edificació destinada a l'activitat paperera d'Orpí com a conseqüència de com l'ha anomenat la població de Can Bou fins a l'actualitat, els veïns actualment recorden els avis i familiars sentir anomenar l'edifici per aquest nom, tot i això aquest terme no té cap vincle amb l'activitat paperera de l'època i per tant desconeixem el seu origen. La tecnologia de l'època i la impossibilitat que presentaven algunes localitats com Orpí en referència al subministrament elèctric complicaven els processos productius. Les fàbriques de paper eren plantejades en els seus projectes d'edificació com a naus amb miradors on posteriorment s'estendria el paper i es completaria la fase prèvia a l'encolat i setinat, als miradors hi havia llargues files de cordes on es disposava el paper prèviament a preparar-lo per a l'escriptura i finalitzar el procés productiu. Tota la fàbrica era presentada com una infraestructura amb moltes finestres, tot i això, en aquest cas ambdues fàbriques feien ús d'un mirador que no estava adossat a les fàbriques. La història de la Numància s'inicia partint del seu origen com a edificació destinada a l'activitat industrial i paperera d'Orpí, tot i això, aquesta no finalitza dins el context esmentat sinó que connecta amb la mateixa història de la població del barri de Can Bou en finalitzar el seu període com a mirador de paper de la fàbrica Nova. L'any 1932 la família Mas va comprar la meitat oriental de la Numància, el seu comprador fou Josep Mas, conegut com 'el vell Busquet', el qual decideix efectuar aquesta operació amb la intenció de reformar l'edifici i construir-hi un habitatge familiar. Els nous propietaris de la Numància eren una família d'orpinencs que tenia situada la casa just al costat d'aquest mirador de paper, casa que anteriorment rebia el nom de 'Cal Busquet' i que fou l'origen del motiu que s'atorgaria a la façana oriental de la Numància a partir de la compra de Josep Mas. Actualment l'antiga casa de 'Cal Busquet' segueix en possessió dels descendents del vell Busquet, sent l'edifici oriental de la Numància propietat Rosa Mas, néta de Joan Mas i l'antiga casa de Josep Mas de la seva besnéta Anna María Riba Mas. La distribució de l'edifici oriental de la Numància el subdivideix en diferents pisos, dels quals part estan en lloguer i part deshabitats. D'altra banda la façana occidental de l'edifici fou comprada per la Rita Pons Guitart, germana de Claudio Pons Guitart, alcalde d'Orpí durant els primers anys de la dictadura franquista, es tracta de la família coneguda amb el motiu de 'Cal Perelló' a Can Bou. La transacció es va dur a terme durant el mateix període en què Joan Mas va comprar l'altra part de la Numància encara que no tenim constància d'una data concretada i verificada. A partir d'aquest moment la façana occidental de l'edifici rep el nom de Ca la Rita, amb motiu de la primera compradora de l'edifici. Actualment l'antiga propietat de la Rita Pons Guitart no forma part del patrimoni de la família Pons perquè fou venuda com dues cases particulars desvinculades l'una de l'altre. La importància de l'edifici en la conjectura actual del municipi i sobretot del nucli de Can Bou resideix en el fet que el nom que s'atorgà a l'edifici ha passat a ser el nom del carrer on es situa encara aquest antic mirador de paper i per tant recull la tradició de la població Orpí. | 41.5281400,1.6072400 | 383805 | 4598325 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56360-foto-08152-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56360-foto-08152-101-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 56361 | Cal Cundo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cundo | EMPRESA AIGÜES ARTÉS, catàleg: 100 anys d'aigües Artés GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. Valls, Anna. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi d'Orpí (sense publicar). | XIX | No presenta problemes en les estructures, però si en les façanes que s'haurien de tornar arrebossar i pintar per donar-li un aspecte millor. | El trobem ubicat sota el nucli de Can Bou, a peus de la carretera BV-2131, on hi ha el cartell d'Aigües Artés. Es troba quasi unit amb la Fàbrica Nova, i això li proporciona una estètica d'un gran conjunt. Es tracta d'un conjunt format per l'edifici amb funcions d'habitatge, les ampliacions d'aquests, diferents construccions annexes ( on hi podem trobar un assecador de paper), un safareig, un pont i un aqüeducte que travessen la riera de Carme, i els diferents espais d'esbarjo que disposava la casa d'estiueig. L'edifici principal es situa al nord del conjunt, és de planta rectangular, i consta de planta baixa i dues plantes de pis. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals i amb les façanes arrebossades. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta a l'est, i presenta una entrada amb arc escarser a la planta baixa. Hi podem veure a l'entrada una inscripció amb la data de 1851. A la planta de pis hi té una altra entrada a la qual s'hi accedeix per unes escales que es recolzen a l'edifici annex. A la seva esquerra i a la part superior de la façana hi trobem unes finestres senzilles. Gran part de la façana, es troba coberta per un edifici annex. La façana nord hi podem observar diferents finestres, i part de la façana a pedra vista. Cal esmentar que part de la façana es troba coberta pel recinte de la Fabrica Nova. La façana oest presenta diferents obertures i un cos adjunt de dues plantes i amb coberta a una vessant ( oest). La façana sud es troba pràcticament ocupada per una ampliació feta l'any 1958, quan la casa es va convertir en casa d'estiueig dels seus propietaris. El material constructiu s'observa que és diferent del cos primitiu sobretot pels murs, fets amb maons. Aquest cos és de la mateixa alçada que l'edifici principal, amb una planta baixa i dues plantes de pis. Té una estructura basilical amb grans finestrals i terrasses amb balustrada. Aquest cos presenta també un altre cos afegit, formant una gran terrassa a la planta de pis de l'anterior, amb la mateixa tipologia de balustrada dels abans esmentats. A la planta baixa forma un gran porxo, amb quatre grans obertures de mig punt, i una rectangular al centre, que donen accés al porxo. A l'interior del porxo, hi trobem l'entrada a l'edifici, també de mig punt. Davant del porxo hi ha un gran espai obert amb paviment de formigó. Sota aquest patí hi trobem un petit espai on encara és visible el safareig, i l'espai on hi havia l'antiga piscina. Des d'aquí també s'accedeix al pont que travessa la riera de Carme en direcció a una de les mines d'aigua. Finalment cal esmentar un edifici situat a l'est de l'edifici principal. És de grans dimensions, de planta rectangular i consta de planta baixa i planta de pis. Entre moltes de les funcions que ha tingut, havia estat un assecador de paper. Els murs estan fets amb carreus irregulars en filades horitzontals, i coberta a una vessant ( sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés es situa al sud, i presenta un arc escarser amb brancals de pedra. a la planta de pis hi trobem balcons i finestres senzills, alguns d'aquests aprofitant les antigues obertures del mirador. A la resta de façanes encara són ben visibles aquestes obertures reconvertides en noves finestres o tapiades. | 08152-102 | Cal Cundo. 08787. Orpí. | La història de Cal Cundo va lligada a dos moments processos industrials diferents: Com a molí paperer i com a manantial d'aigua. Del molí paperer ens queda visible l'edifici situat a l'est del conjunt, que tot i certes modificacions encara conserva en les façanes les finestres de l'assecador de paper. Bartomeu Costas fou el seu fundador aproximadament a mitjans del s. XIX, però no descartem que prèviament hi hagués hagut algun altre molí paperer o bataner. Aquest consta com a propietari ja el 1853 i data que ens aproxima a la de 1851 que hi trobem a l'entrada. Continuà sent el propietari fins a inicis del s. XX, quan es adquirit per Joan Forn Tomàs. El molí continuarà funcionat fins ben entrada la Guerra Civil per la mateixa familia. Tot i això a partir de 1925 entra en joc un altre punt important de la història de Cal Cundo. Antoni Artés fou el fundador de l'empresa Aigües Artés i l'artífex de la compra de la finca de Cal Cundo l'any 1925, data a partir de la qual es portaria a terme un nou projecte d'abastament d'aigua a la ciutat d'Igualada. Antoni Artés va néixer l'any 1853 a Santa Coloma de Gramenet, fou un home emprenedor que es va buscar la vida des de jove i que formà el seu caràcter i ambició empresarial per si mateix, ja que era fill d'una família que s'havia dedicat durant tota la seva vida a pagès. Aquest esperit emprenedor es veu reflexat en la importància que va assolir com a empresari Igualadí i català, dedicant-se al camp de l'obra pública i sent l'home que va fer possible la portada del ferrocarril a Igualada a més del fundador de l'empresa que actualment segueix mantenint el seu cognom. Es traslladà a Igualada per motius de salut de la seva esposa Carme Verdaguer i s'instal·là a la casa coneguda com a Torre de l'Artés. L'any 1897 va canalitzar l'aigua que havia trobat en una deu situada prop del trencall de la Tossa fins a la torre Artés, fet que suposaria l'inici de la seva inclinació empresarial cap a l'explotació d'aigües. Desprès d'adquirir la propietat de diverses finques juntament amb les seves aigües, l'any 1901 decideix efectuar el primer projecte que donaria abastament potable a Igualada. Finalment l'any 1925 decideix donar efectivitat a un ambiciós projecte que suposaria l'augment del cabal de la ciutat a partir de la compra de Cal Cundo, tot i això finalment va morir l'any 1927 sense poder realitzar aquest projecte. El projecte que va empènyer a Antoni Artés a adquirir la finca de Cal Cundo va ser finalment realitzat per la seva filla i el seu gendre, Salvador Murt i Rosa Artés, hereus del patrimoni empresarial d'Antoni Artés. Els nous administradors d'Aigües Artés van continuar la tasca del fundador, que havia excavat diversos pous i havia instal·lat mines a Cal Cundo per aconseguir la major explotació possible de les aigües de l'Obaga de Cal Cundo o també anomenades manantials de les fonts de Creixent. Tot i això, al mateix temps que Antoni Artés proposava aquest projecte ho feia també la família Homs, propietària de les aigües de Santa Càndia i promotora d'un projecte que pretenia assolir el mateix objectiu, el resultat de les obres i excavació de pous a Cal Cundo va ser la justificació d'un cabal prou abundant com per iniciar les obres que canalitzarien les aigües des de Can Bou fins a Igualada, fet que representà la victòria de l'empresa Artés. Tot i això, la portada d'aigües s'havia projectat per l'any de la compra de la finca i no fou fins set anys més tard (com a conseqüència dels aldarulls i protestes que la gent d'Orpí havia organitzat en contra del projecte) quan es va poder aconseguir fer-ho possible. Les obres es van finalitzar l'any 1934 quan el projecte va esdevenir efectiu i la conducció d'aigua va entrar en funcionament. | 41.5276900,1.6072500 | 383805 | 4598275 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56361-foto-08152-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56361-foto-08152-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | (Continuació història:) El recorregut de l'aigua obtinguda de Cal Cundo fins a Igualada seria canalitzada primerament fins al dipòsit de Coll Bas, situat a la serra de Coll Bas a la localitat propera de Carme, i posteriorment distribuïda fins a Igualada. A mitjans dels anys 50 del s. XX, es crea la casa d'estiueig de la família Artés a Cal Cundo, efectuant obres i ampliacions a l'edifici, i que es poden observar sobretot a la façana sud. | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 56362 | La Fabrica Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrica-nova-0 | GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. INVENTARI DEL PATRIMONI INDUSTRIAL DE CATALUNYA. Inventari 17. Edificis industrials. | XIX | La situació del conjunt és deficient, amb enderrocs en alguns trams dels edificis. | El trobem ubicat sota el nucli de Can Bou, a peus de la carretera BV-2131. Es troba quasi unit amb Aigües Artes/ Cal Cundo, i això li proporciona una estètica d'un gran conjunt. Es tracta d'un conjunt format per l'edifici primitiu i edificacions annexes que es van anar construint a mesura que les necessitats productives anaven creixent. Gran part del conjunt es troba en un estat de conservació deficient i donant la sensació d'abandonament. L'edifici principal està situat a peu de la carretera BV-2131, de grans dimensions, és de planta rectangular i consta de planta baixa i tres plantes de pis. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals. La coberta que quasi no es conserva és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés se situa al nord, i presenta una entrada a la planta baixa amb arc adovellat de mig punt. A la resta de la façana, cal destacar-hi el gran nombre de finestres que hi ha repartides per les diferents plantes. La façana est solament té obertures a les dues darreres plantes de pis amb dues finestres amb arc escarser de rajol a cada planta. La façana oest, té un cos més modern adossat. La part que en resta visible hi podem observar finestres amb arc de rajol. La façana sud presenta un gran nombre finestres repartides per les diferents plantes, i d'aquesta hi neix un cos rectangular de grans dimensions, direcció sud. Aquest cos té dues plantes i es troba en un estat de conservació dolent. A l'interior hi trobem dues grans sales amb arc escarser a la planta baixa. Cal destacar-hi el gran nombre d'obertures d'arc escarser de grans dimensions a la planta baixa de la façana est. | 08152-103 | La Fabrica Nova 08787. Orpí. | Els seus orígens podrien estar relacionats amb alguna de les manufactures anteriors ( molins bataners) instal·lades aprofitant les aigües de la riera de Carme. Va funcionar com a fàbrica de paper molts anys regida per la família Forn. A la porta principal hi ha la placa amb el nom de Joan Forn Marsal S.A. la darrera empresa que hi fabricava fins al 1980. | 41.5277500,1.6069900 | 383784 | 4598282 | 08152 | Orpí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56362-foto-08152-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56362-foto-08152-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 56363 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-2 | Cens d'Arxius de l'Anoia. 2011-2012 Fitxa del fons documental de l'Ajuntament d'Orpí. Barcelona: Diputació de Barcelona, Xarxa d'Arxius Municipals. | XIX-XX | La documentació antiga de l'arxiu municipal d'Orpí es troba molt malmesa. En un trasllat temporal va patir greus problemes d'humitat i fongs que el van afectar. Abans de la classificació feta per la Diputació de Barcelona, molta de la documentació estava apilada sense cap mena d'unitat d'instal·lació. Al febrer de 2015 es va enllestir la neteja i desinfecció, de tota la documentació. | L'Arxiu Municipal d'Orpí compta amb un inventari amb 618 registres que abasta des de 1852 fins a l'actualitat. L'Arxiu està format per 226 unitats d'instal·lació que ocupen 26 metres lineals. El dipòsit de l'arxiu es troba a la segona planta de l'edifici de l'Ajuntament. Tot l'arxiu està ubicat en la mateixa sala de 21m2 i col·locat en prestatgeries metàl·liques fixes en bon estat de conservació. | 08152-104 | Plaça Sant Jordi nº4, Orpí (Can Bou) | Durant el període de construcció del nou edifici de l'Ajuntament la documentació de l'arxiu es va separar en diferents dipòsits, entre ells la parròquia on la documentació va patir una inundació. No se sap si va tornar a les dependències municipals tota la documentació L'any 2010 l'Oficina de Patrimoni Cultural ja va elaborar un informe per avaluar l'estat crític de conservació i d'abandonament que presentaven els fons documentals ubicats a l'Ajuntament d'Orpí. La redacció del mapa de patrimoni, ha coincidit en el temps amb el procés d'organització i classificació de tot l'arxiu per part de la Xarxa d'Arxius Municipals de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Després de dos mesos de tractament arxivístic, al febrer de 2015 s'ha enllestit la neteja, desinfecció, organització, descripció i instal·lació de la documentació municipal d'Orpí. | 41.5285800,1.6068400 | 383773 | 4598374 | 08152 | Orpí | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56363-foto-08152-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56363-foto-08152-104-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 56364 | Festa Major d'Orpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dorpi | Valls, Anna. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi d'Orpí (sense publicar). | XX | La festa major d'Orpí es celebra l'últim cap de setmana de setembre per Sant Miquel. Durant tot el cap de setmana de festa major es realitzen activitats diverses i enfocada a tots els públics del municipi. Cada any va variant la programació exceptuant el pregó de festes que es realitza el primer dia, i la missa solemne a l'Església de Sant Miquel d'Orpí. | 08152-105 | Plaça Sant Jordi. Can Bou | La Festa Major d'Orpí es va celebrar fins a mitjans de segle XX al nucli de Santa Càndia. Es duia a terme, a la petita sala de festes de Santa Càndia La celebració dels balls eren organitzats per l'orpinenc conegut amb com 'el Morey', encarregat de l'antic l'hostal de Cal Morey. Amb l'arribada dels ajuntaments democràtics, hi hagué un llarg període, entre 8 i 10 anys en els quals no es celebrà cap Festa Major, la raó fou l'envelliment del Morey, que deixà d'organitzar la Festa Major fins que una colla de veïns va decidir tornar a recuperar la festa. A mitjans dels anys 80 del segle, la Festa Major va canviar d'ubicació i es van traslladar a Can Bou. La celebració normalment tenia lloc a la Plaça Sant Jordi, on cada any s'hi muntava un escenari i es decorava amb motiu de la festivitat. Tot i això, la pluja havia esdevingut protagonista de les Festes Majors durant un parell o tres d'anys, motiu que havia portat a la cancel·lació d'alguns actes, fet que va condicionar a l'ajuntament a prendre finalment la decisió de muntar una carpa a l'esplanada que hi havia ubicada a peu de la carretera BV-2131 en el tram en què aquesta passa per Can Bou. A partir del 2008, els actes de Festa Major se celebraren al voltant de Can d'en Pont, fins que en els darrers anys, s'ha tornat a celebrar al nucli de Can Bou. | 41.5286700,1.6068300 | 383772 | 4598384 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56364-foto-08152-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56364-foto-08152-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56364-foto-08152-105-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 56365 | Llegenda del pí de les pinyes d'or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-pi-de-les-pinyes-dor | http://www.llegendesdecatalunya.cat/10/el-pi-de-les-pinyes-dor | Aquesta llegenda s'ha transmès de generació en generació, i actualment és molt coneguda al municipi, però també a tota la comarca i la resta de Catalunya. S'hi poden trobar moltes versions i adaptacions. En algunes d'elles no es cita pas el Castell d'Orpí, tot i que s'esmenta que és una adaptació de l'original. Ens hauríem de remuntar molts segles enrere per explicar aquesta història. Ho hauríem de fer i ho farem. Imagineu-vos una època de castells, grans extensions de terra cultivada, ciutats emmurallades, batalles i conquestes. En una d'aquestes ciutats, un poble més aviat, una família benestant feia diverses generacions que ocupava un castell, el castell d'Orpí. Aquest castell encara es conserva avui en dia i es dedica a la pagesia. Si el visiteu, podreu veure la seva torre de l'homenatge sisavada original i una portalada dovellada a la façana nord. La resta, són afegitons posteriors. Però no ens desviem del tema. El castlà governava les seves terres amb responsabilitat: abaixava i apujava els tributs segons les possibilitats de cadascú, escoltava les demandes de la població i aplicava una justícia justa de debò. No era com tots els nobles, és veritat; però sí que era com totes les persones: possible de temptar. I la fortuna ho va fer. Era pels volts de la primavera quan el castlà passejava per la muntanya. Li agradava molt sortir dels camins i passejar camp a través per les seves terres. Mai no saps què pots trobar allà on no has anat mai abans. Aquell dia en concret, va passejar entre les seves vinyes, que ja gaudien de bon raïm; però aviat se'n va cansar i va decidir passejar per una extensa pineda. Va colpejar una de les pinyes amb el peu i la fiu rodolar uns quants metres. La seguí amb la mirada. No s'hi havia fixat gaire, però li havia semblat veure un reflex a la pinya. S'hi apropà i, a pocs centímetres, veié una pedreta daurada. La pedreta resultà ser un dels pinyons. I el pinyó, una pelleta d'or pur. El castlà va mirar-se incrèdul aquell pinyó d'or i en va buscar més. Resultà que tots els pinyons d'aquella pinya eren d'or, i encara en va trobar algunes més d'iguals. Les arreplegà totes abans de tornar al castell i mai res no tornà a ser el mateix al castell d'Orpí. Cada any, per les mateixes dates, el pi deixava caure unes quantes pinyes amb pinyons d'or i, doncs, el castlà era més ric a cada nova primavera. Va redecorar l'interior de castell amb noves cortines, mobles, vaixella de porcellana, portes de fusta noble, canelobres d'argent… Va contractar una modista que li feia roba a mida amb les millors teles. També va contractar més personal de servei per a la casa: majordoms, cuineres, personal de neteja, cuidadors pels cavalls i, fins i tot, un pintor al seu servei. Per molt que tingués, mai no en tenia prou. La cobdícia va ser més forta que ell i qui havia estat un home íntegre i just, va convertir-se en l'avarícia en persona: va apujar els tributs a tothom fins que gairebé ningú en tenia prou per menjar, no va tornar a escoltar les demandes de ningú i la justícia ja no li interessava, si no era en benefici propi. Es va obsessionar tant amb l'or, que va ordenar a deu dels seus homes que vigilessin per torns el pi. I per tal que no revelessin on era, els va tallar la llengua! Un dia qualsevol després de molts anys, va rebre una carta amb el segell del rei Jaume I. El rei li demanava diners i homes per iniciar la conquesta de Mallorca. Però al castlà no li interessaven ni les guerres ni les conquestes, només el seu or. Així que només va enviar un cofre d'or al rei i cap soldat que servís en batalla. | 08152-106 | Castell d'Orpí | 41.5187400,1.5753600 | 381128 | 4597324 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56365-foto-08152-106-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | (Cont. Descripció): Anys més tard, conquerides ja Mallorca i València, un missatger reial arribà al castell amb un missatge personal del rei. El rei en persona i trenta membres del seu seguici s'instal·larien durant una setmana al seu castell abans de continuar el seu viatge cap al nord. El castlà tenia ben poques ganes d'hostatjar ningú a casa seva i, molt menys, un rei i tota aquella gentada. Però no s'hi podia negar i va començar amb els preparatius. Arribat el dia, el servei instal·là cadascú a la seva habitació. D'altra banda, les cuineres preparaven una nova delícia a cada àpat. No faltaven mai a taula les millors fruites i verdures ni, per suposat, vi fet amb el raïm de les vinyes del castell. El rei Jaume I estava tan satisfet que les felicitava personalment cada dia.Al final de la setmana, quan tothom havia acabat de dinar aquell dia, el rei va fer retirar tothom de la sala. Volia parlar a soles amb el castlà.-Té vos un servei excel·lent.-Gràcies, sa majestat.-El que no puc saber és com us ho podeu permetre. - Inquirí.-No sap, sa majestat, tots els esforços que hem fet per poder-li oferir aquesta estança.-Té raó, no ho sé. I tampoc sé perquè no va fer el mateix esforç quan el seu país el necessitava. - El castlà no sabia què dir - Molts nobles van aportar molt més or que vostè i no m'han pogut oferir ni la meitat de luxes dels que disposa vostè.-Sa majestat, vostè s'ho mereix tot i més.-I el seu poble també! Expliquen els llogarrencs que amaga vos un pi molt especial que cada any fa pinyes d'or. | 119 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 56366 | Goigs de Santa Càndia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-candia | BISBAL, M.A.; MIRET, M.T; MONCUNILL, C. (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Fundació Salvador Vives. | XVIII-XX | Tots els goigs són de paper de diferents qualitats però d'unes dimensions molt estables de 32 x 22 cm la fulla. Són impresos a una cara, amb tinta a 1 color. Els més moderns havien utilitzat algun color en les il·lustracions. La lletra diu En lo Cel Intercessora/sou de Orpí Candida Santa:/Ohiu al Devot que'us canta/vostres virtuts Protectora./Dins lo regne de Inglaterra/en temps d'Ursúla nasquereu/baix quals Banderas volguereu/allistarvos per er guerra:/la puresa sacrosanta, /Un exercit de Donsellas/en numer de once mil,/fou juntat per un fi vil,/contra la voluntat d'ellas:/mes ab la ma vencedora/de Deu, ninguna se espanta,/De la tormenta marina/vos librá lo Criador:/pero no del gran furer/de la barbarie butxina:/es est Sacrifici implora/la gracia final, y santa, /Entre las mans de un Tirá/acabáu la vida tierna/pera conseguir la eterna/despresiau lo mundá/al instant merexedora/ foreu vos de gloria tanta,/ Ora pro nobis Beata Candida/En temps del Emperador/de Romans Valentiniá/vostre martiri passá/ab gran constancia, y valor: /en lo Cel sou moradora/del any quatrecents sinquanta,/Vostre Imatge fou trovada/en est Lloch per un Pastor,/y luego ab gran fervor/per nosaltres venerada:/Tutelár, y defensora/sou del qui en vos su fé planta,/Lo Terme d'Orpí ditxós/per Patrona/‘os elegí/y en vostre nom erigí/un Temple magestuós:/en ell compungit adora/de Vos la/Reliquia Santa,/Asistiu sempre Advocada/al qiu'us reclama de cor/y ab particular amor,/al de la vista danyada:/de afligits consoladora/sou per vostra virtut tanta,/En lo Cel Intercessora/sou de Orpí/candida Santa/Ohiu al devot que'us canta/ vostres virtuts protectora. | 08152-107 | Santa Càndia | Els goigs en honor a Santa Càndia es canten el dia de la seva festivitat, el 4 de setembre. Se'n conserven vint-i-set versions. La versió més antiga està datada l'any 1739. Amb estampa de Joan Pi Ferrer. Es poden trobar exemplars originals a la Biblioteca de Catalunya. La darrera impressió dels Goigs a Santa Càndia van ser fets l'any 1985, amb lletra d'Antoni Malats i el dibuix de Marcial Fernàndez i Subirana. El document va ser publicat pels Amics dels Goigs dels Centres d'Estudis Comarcals d'Igualada: Caixa d'Estalvis de Catalunya , 1985 i imprès per Gràfiques Anoia. Se'n va fer el tiratge d'una sèrie en paper de fil amb alguns exemplars acolorits a mà i una altra sèrie en paper corrent. Posteriorment es féu també una reedició facsímil l'any 1997 dels goigs editats a finals del s. XVIII i inicis del s. XIX amb motiu de l'Aplec de les Bresques de Santa Càndia. Existeixen 27 impressions de goigs a Santa Càndia editats a partir de 1739 fins a l'actualitat. Alguns dels estampadors van ser Francisco Vilalta, Estamper i llibreter de Vilafranca entre el 1783-1833. Posteriorment, l'estampé i llibreter Joaquim Abadal d'Igualada entre 1832-1858 i que posteriorment prengué el nom d'impremta de la Viuda i fills d'Abadal (Igualada) 1858-1868. I pocs anys després és renombrar com a Impremta de la Vª Abadal è hijo (1868-79). A partir de 1882-1960 trobem edicions de N. Poncell d'Igualada. De la barcelonina Tipogràfica Católica (1890) o Impressions Miranda d'Igualada (1922-72). | 41.5223300,1.5749900 | 381104 | 4597724 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56366-foto-08152-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56366-foto-08152-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56366-foto-08152-107-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | El goig s'ha transcrit literalment, respectant l'ortografia de l'original. | 119|98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 56367 | Fons Documental d'Orpí a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dorpi-a-larxiu-comarcal-de-lanoia | XV-XX | <p>Fons documental d'Orpí dipositat a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia (ACAN) d'Igualada. Consta de sis fons independents i 182 unitats documentals relacionades amb diversos aspectes del municipi d'Orpí. En concret es tracta de llibres i documents damunt de suport paper, escrits en llatí, castellà i català. Aquests fons procedeixen de sis entitats diferenciades: Ajuntament d'Igualada, Cambra Agrària Local d'Orpí, Fons Daniel Canals Sanabra, Districte Notarial d'Igualada, Ofici i Comptadoria d'Hipoteques d'Igualada i Parròquia de Santa Maria d'Igualada. El fons procedent de la parròquia de Santa Maria d'Igualada (API) està format per 127 registres diferents, que en gran part estant formats pels processos judicials que afectaren diversos veïns d'Orpí, entre els anys 1447 i 1791. D'aquests documents destaquen, entre d'altres, dos pergamins (Bernat i Maria Cretes de Barcelona, venen el mas dels Balcells, d'Orpí, a Pere Ferrer també d'Orpí (1447) i el Testament de Jaume Febrer a Sant Miquel d'Orpí (1476)). També és interessant una còpia de la capbrevació de la casa de Joan Bou de Puigderdela, possessió del terme d'Orpí (1520). Pel que fa als documents de l'Ofici i Comptadoria d'Hipoteques d'Igualada, cal dir que són els llibres de Translació de domini de finques rústiques i urbanes d'Orpí entre els anys 1845 i 1862. Quant al fons documental de la Cambra Agrària Local d'Orpí hi ha la documentació de l'organització administrativa de la cambra entre els anys 1969-1987. El darrer fons singular és el fons personal de Daniel Canals el qual es compon d'impresos menors, festes i activitats d'Orpí i Santa Maria de Miralles entre els anys 1915/1968. En darrer terme, cal fer esment de la col·lecció d'imatges fotogràfiques d'Orpí. Es tracta d'un total de 46 imatges de diversos punts i elements relacionats amb el municipi. Totes les imatges es van anar incorporant als fons municipals en el moment que foren fetes. Destaca les fotografies fetes per Llucià Procopi a mitjans dels anys 30 i 40.</p> | 08152-108 | Plaça de la Creu, 18, 08700, Igualada | <p>L'Arxiu Comarcal de l'Anoia (ACAN) custodia una part de la documentació de la comarca des de la seva creació l'any 1986. El fons documental de la Cambra Agrària Local d'Orpí fou ingressat a l'ACAN a partir de l'any 1995.</p> | 41.5285700,1.6068400 | 383773 | 4598373 | 08152 | Orpí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56367-foto-08152-108-1.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 94|98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 56368 | Riera de Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-carme | <p>REBOLLAR MARTÍ, MARTA (2014). La qualitat de l'aigua de la Riera de Carme. Treball de recerca sense publicar.</p> | En el tram d'Orpí, la qualitat de l'aigua és bona. Durant la realització del mapa ( estiu), el cabal era mínim. S'hi podien observar crancs de riu americans, serps d'aigua i amfibis. Pel que fa l'entorn més immediat, la vegetació ocupa gran part de l'espai durant els transcurs de la riera. | <p>La Riera de Carme és l'afluent més llarg del riu Anoia i és d'aigua fresca i clara. El seu naixement es troba al Coll d'Esblada, i es troba a 20 quilòmetres del punt de desembocadura en línia recta. El seu recorregut és de 22 quilòmetres en total. Passa per Miralles, Santa Càndia i Carme. Les seves principals fonts són els afloraments de l'aqüífer Carme-Capellades, que té una extensió subterrània de 157 km². Al llarg del riu trobem des de trams de basses fins a zones d'aigües més ràpides, fet que ha permès, per exemple, la formació dels Gorgs de Santa Càndia o, al contrari, planes al·luvials amb vinyes, camps i arbredes. Pel que fa a la fauna trobem: una gran diversitat de peixos, com els autòctons barb cua-roig i bagra; amfibis, com la granota verda o la salamandra i rèptils com la tortuga d'aigua o la serp de collaret. El bosc de ribera, a banda i banda de la riera, és frondós i s'hi troben més de 40 espècies diferents llenyoses. Creix aprofitant l'aigua subterrània i dels vessants. Destaquen formacions com les salzedes de sarga, les omedes amb heura i alberedes litorals. A la riba podem trobar canyissars i bogars, que formen petits aiguamolls. Aquest bosc forma una galeria ombrívola que fa possible que hi trobem herbes florides, bolets i falgueres. Al llarg del seu recorregut s'hi localitzen onze molins paperers, quatre dels quals pertanyen al terme d'Orpí. La riera de Carme forma part del PEIN Sistema Prelitoral Central (PRC 107).</p> | 08152-109 | Per varis municipis de les comarques de l'Alt Camp i l'Anoia | <p>Fins al segle XVIII, la riera de Carme era coneguda amb el nom de riera de Noya o d'Anoia, i actualment també es coneix amb el nom de Riera de Miralles. Durant segles al seu entorn es van construir molins de diferents característiques, sobretot paperers, així com indústries d'explotació d'aigua. Actualment és coneguda pels seus gorgs i barrancs que s'utilitzen per activitats vinculades amb l'oci. Els PEIN (Plans d'Espais d'Interès Natural) conformen el sistema de zones protegides de Catalunya i es basen en una xarxa de 165 espais d'especial valor ecològic. Les normes del PEIN, decretat l'any 1992 pel Govern de la Generalitat, estableixen un règim de protecció bàsic aplicable en la totalitat del seu àmbit. Aquest règim pot completar-se en cada espai o conjunt d'espais mitjançant la formulació de plans especials de protecció del medi natural i el paisatge, o bé la declaració d'espais de protecció especial (parcs nacionals, paratges naturals d'interès nacional, reserves o parcs naturals), que fa que els espais passin a tenir una regulació jurídica pròpia i una gestió individualitzada per a preservar-los i potenciar-los.</p> | 41.5226800,1.5804900 | 381564 | 4597755 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56368-foto-08152-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56368-foto-08152-109-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-10 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 56270 | Santa Càndia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-candia | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | XIII-XIV | Fou restaurada per la Diputació de Barcelona l'any 1985. | És una construcció del segle XIV que es va basar en els fonaments d'un antic temple romànic que finalment no es va bastir mai i que estava format per un absis semicircular amb una única nau. L'art representat és el gòtic tardà o flamíger seguint una estructuració basada en una nau rectangular i absis pentagonal, el portal d'accés es situa a migdia. El portal és una de les parts de l'església que presenta una ornamentació treballada que centra la seva atenció en la imatge en la imatge de Santa Càndia realitzada al timpà i envoltada per. L'estructura interior destaca les pilastres que suporten la coberta i on descansen dues voltes de creueria amb els seus corresponents arcs. | 08152-11 | Santa Càndia. 08787. Orpí | No es coneixen notícies sobre aquesta església anteriors al segle XIV. Tot i que aquesta manca de dades documentals, les darreres excavacions arqueològiques dutes a terme per la Diputació de Barcelona han demostrat que l'actual edifici gòtic té uns precedents romànics. El començament de la construcció del temple va tenir lloc durant el segle XIII, potser al final de la centúria, segons un projecte romànic, ja que s'han descobert, la fonamentació de l'absis romànic i altres estructures del moment. Aquest edifici inicial mai no es va acabar, i sobre els seus fonaments al començament del segle XIV es va alçar l'actual església gòtica, documentada des de l'any 1368. Les obres del temple es prolongaren fins al segle XV. Segons una visita pastoral de l'any 1414 la capella es trobava atesa per un ermità. Santa Càndida fou des del segle XIV un centre molt important de devoció religiosa dins la parròquia de Sant Miquel d'Orpí. En l'actualitat les antigues funcions parroquials de Sant Miquel d'Orpí es desenvolupen a Santa Càndida, que fou restaurada per la Diputació de Barcelona en dues etapes entres els anys 1970 i 1985. | 41.5222800,1.5748600 | 381093 | 4597718 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56270-foto-08152-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56270-foto-08152-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56270-foto-08152-11-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56369 | Cova de la Censada Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-censada-nova | BENEITO, A.; BORRÀS, J. (1983).- ' Dades per al coneixement d'una interessant cavitat (Cova de laSensada)'. Sota Terra (4): 4-5. GES ' CM Barcelonès. MONTORIOL, J.; ANDRÉS, O. (1961).- 'Estudio de una cavidad de origen quimioclástico'. Noticias y comunicaciones del Instituto Geológico y Minero de España (61): 235-244. Madrid. Coordenades, fotografies i altres dades extretes del blog: Espeleobloc (posts dels dies 20-3-2009 i 17-9-2012) http://www.espeleoindex.com/crearPDF.php?id=1813 | Al poc de passar el mas de la Censada Nova, a l'esquerra surt un ample camí que s'enfila cap a la carena de la Muntanya de Cal Poc o Serra de Can Virella (o Vidella), a la part alta del vessant esquerre de la riera de Carme. A uns 500 metres de l'inici del camí, a la seva dreta i al pla superior es troba la boca la cavitat. L' entrada és una boca rectangular de 2 per 1 metres i oberta al peu d'un ressalt de 2 metres, tot donant pas a una única galeria descendent totalment ocupada per materials clàstics. Aquesta galeria arriba a presentar en alguns punts una amplada de 55 metres i el sostre manté una alçada d'entre 2 i 4 metres a la part central, mentre que en ambdós costats laterals de la galeria el sostre baixa sensiblement i es poden trobar alguns conductes que poden semblar independents, però que no són més que trams de la galeria principal separats d'ella per amuntegament de blocs. Tota la cavitat es desenvolupa molt propera a la superfície, podent observar algunes arrels penjades del sostre. L'absència de formes reconstructives (espeleotemes) és total. En l'extrem final de la galeria existeix un petit conducte descendent entre blocs i en el fons del qual s'assoleix el punt de màxima fondària. La morfologia actual apunta que la seva gènesi és deguda a un escorriment dels materials afavorit pel capbussament de l'anticlinal on es situa. El substrat sobre el qual s'assenten les calcàries és constituït per margues i guixos del Keuper i la seva plasticitat va facilitar el desplaçament de les calcàries. Les infiltracions van provocar una pèrdua de volum suficient per desencadenar un procés d'ensorrament, donant lloc a aquest singular fenomen quimioclàstic. Topografia i espeleometria: Les dues topografies publicades de la cavitat no disposen de planta i resten simplificades a un alçat general i algunes seccions transversals. Aquí adjuntem dues topografies inèdites (SIE, 1971 i 1977) que sí tenen la planta dibuixada. Establir un recorregut total en una cavitat d'aquestes característiques és sempre una mica subjectiu. J. Borràs (1982) li atorga 150 metres (segurament seguint del criteri de discontinuïtat); altres autors han estimat el recorregut en 300 i 350 metres. Si atenem a les dades de la topografia del 1977 (de la que tenim les dades preses in situ) i seguint el criteri de continuïtat tenim que, si sumem la poligonal boca-fons (per l'itinerari habitual i lògic), més la poligonal de les galeries inferiors, més les distàncies que hi ha des de la poligonal principal per accedir a les petites galeries laterals i la longitud d'aquestes, el total del recorregut real ens dóna un resultat de 265 metres. | 08152-110 | La Censada Nova | Sembla que l'entrada de la cavitat es va produir a la dècada dels anys 1920 durant els treballs d'extracció de pedra per a la construcció de la carretera. Josep Iglésies i Joaquim Santasusagna en la seva guia excursionista: Les valls del Gaià, del Foix i del Miralles, Centre de Lectura, Reus (1934), fan menció de la Cova gran de la Sensada Vella d'Orpí i diuen que té uns 80 metres de profunditat, encara que tot sembla que parlen per referències d'altri. El 25 de març del 1934, Francesc Español (possiblement acompanyat pel Dr. Ricardo Zariquiey) visita la cavitat en les seves recerques biospeleològiques, a manca de més informació l'anomenen amb el topònim del lloc: Cova de la Serra de Can Virella. A partir de l'any 1949 es produeixen les primeres visites del GES ' CMB i des d'aleshores es converteix en una cavitat prou coneguda de la comarca. | 41.5187700,1.5469500 | 378758 | 4597367 | 08152 | Orpí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56369-foto-08152-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56369-foto-08152-110-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 56370 | Cal Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sant-antoni | XIX-XX | Està situat a peus de la carretera BV-2132, just passat el pont sobre la riera de Carme on comença aquesta via. Es tracta d'un petit conjunt format per l'edifici principal que té funcions d'habitatge, l'antic paller que actualment també s'utilitza com a habitatge, i petites edificacions annexes. La carretera divideix la finca, restant la majoria d'edificacions amb l'edifici principal a un costat de la carretera i l'antic paller a l'altra. L'edifici principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i dues plantes de pis. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra, rejuntats recentment. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés original s'orienta a l'est i presenta una senzilla entrada rectangular. Té un petit cos adjunt en un extrem de la façana. A la resta de la façana hi podem observar un balcó i diferents finestres. La façana nord presenta una finestra a cada planta de pis, a la planta baixa amb llinda de fusta, a la planta de pis amb llinda de formigó, i la darrera amb brancals de maons, com a elements més destacats. La façana oest, té diferents cossos auxiliars que la pràcticament la cobreixen. No s'observa cap obertura. Finalment, la façana sud hi trobem l'accés actual a l'edifici. Està situat a la planta de pis, i es caracteritza per la seva forma rectangular. A sobre, a la darrera planta hi té una senzilla finestra amb llinda de fusta. Davant de la façana sud de l'edifici, hi podem observar una altra edificació de petites dimensions, i que té utilitats diverses. A l'altre costat de la carretera, hi trobem l'antic paller i corral. Actualment s'utilitza com a habitatge. És de planta rectangular i consta de planta baixa i planta de pis. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra, rejuntats recentment. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. Té la façana d'ingrés orientada al nord. | 08152-111 | Cal Sant Antoni. 08787. Orpí. | 41.5274500,1.6033300 | 383478 | 4598253 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56370-foto-08152-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56370-foto-08152-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 56371 | Pollancres de Cal Cundo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancres-de-cal-cundo | Situats a uns 200 metres al sud-est de Cal Cundo, i a tocar de la riera de Carme, trobem aquests pollancres. Són de grans dimensions amb 37 m d'alçada x 2,18 de capçada. Es troba entre els arbres més alts de Catalunya. Es troba en un bon estat de conservació. | 08152-112 | Cal Cundo | 41.5277000,1.6088000 | 383935 | 4598274 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56371-foto-08152-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56371-foto-08152-112-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||||
| 56372 | Col·lecció d'objectes arqueològics d'Orpí al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-arqueologics-dorpi-al-museu-de-la-pell-digualada-i-comarcal-de-lanoia | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es troba dipositat part del material arqueològic dels jaciments d'Orpí. S'hi poden trobar materials de diferents cronologies, des de prehistòria fins a medieval. Els jaciments del municipi d'Orpí amb materials dipositats en aquest museu són: Cal Poch amb referència M-462 i M-533. A llevant de Cal Palet amb referència núm. M-534. Can Claramunt amb referència núm. M-495. Església de Santa Càndia amb referència: M-338. Desviació de la carretera de Santa Càndia amb referència: M-45 i M-332. Can Tino amb referència: Núm. de referència: M-495. | 08152-113 | Dr. Joan Mercader, s/n 08700 Igualada | Arran de les excavacions que es van anar realitzant les excavacions en aquests jaciments, els materials es van portar al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. | 41.5286100,1.6068300 | 383772 | 4598377 | 08152 | Orpí | Restringit | Bo | Legal i física | Antic|Romà|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 80|83|85 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 56373 | Creu de terme de terme de Santa Càndia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-terme-de-santa-candia | XIV | <p>Creu llatina de pedra amb els braços de secció prismàtica. Presenta els extrems decorats amb el motiu d'una fulla similar a les del roure o el card. Els braços estan units a la zona del creuer per motllures calades que recorden traceria gòtica formant un rosetó. Per la part superior del braç transversal, unint-se amb el tram superior de la creu, les motllures de traceria han estat substituïdes per dues figuretes, probablement d'àngels custodis, la postura dels quals s'adapta al lloc que ocupen tot contorsionant el cos. La magolla és un bloc octogonal decorat amb dos escuts heràldics i sis personatges. Mesures. 129x75x32</p> | 08152-114 | Dr. Joan Mercader, s/n 08700 Igualada | <p>Creu conservada prop la població d'Orpí fins a la guerra civil espanyola. Posteriorment passà a formar part del Museu de la Pell i Comarcal de l'Anoia, d'Igualada, amb el número d'inventari: 29</p> | 41.5286300,1.6067800 | 383768 | 4598380 | 08152 | Orpí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56373-foto-08152-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56373-foto-08152-114-2.jpg | Legal i física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Descripció de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. | 93|85 | 52 | 2.2 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 56374 | Premsa de vi de Cal Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-de-cal-sant-antoni | XX | L'estat de conservació és millorable. Es nota el desgast del pas del temps i de trobar-se a l'exterior en els materials de fusta i metàl·lics. | Es troba ubicada a la finca de Cal Sant Antoni. Possiblement no sigui aquesta la seva ubicació original, i que s'hagi col·locat com a decoració. Premsa del tipus gàbia formada per una gàbia cilíndrica de fusta reforçada amb quatre anelles de ferro, que s'assenta damunt d'una cassola metàl·lica. El most fluïa entre els llistons de fusta de la gàbia i queia dins la cassola, que mitjançant uns petits conductes la distribuïa als dipòsits d'emmagatzematge. Damunt la gàbia hi ha el fusell el qual s'enroscava a una planxa de ferro que servia per a prémer la brisa. | 08152-115 | Cal Sant Antoni. 08787. Orpí. | 41.5275500,1.6033400 | 383479 | 4598264 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56374-foto-08152-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56374-foto-08152-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56374-foto-08152-115-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Possiblement aquesta premsa no sigui d'aquesta casa. | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 56375 | Aqüífer Carme-Capellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aquifer-carme-capellades-0 | Es troba sobreexplotat. | És una formació geològica i hidrològica que constitueix el principal recurs d'aigua potable de qualitat no només per als municipis que hi són a sobre sinó també per als municipis veïns. Les seves sortides principals són la Riera de Carme, la Bassa de Capellades i les Deus de Sant Quintí. El conjunt s'alimenta de la pluja de les serres situats als límits de l'aqüífer. Aquesta aigua s'acumula en tres formacions geològiques parcial o totalment superposades en el que s'anomena aqüífer multicapa cada una aflorant en surgències diferents. L'aqüífer Carme - Capellades està delimitat mitjançant una línia amb el traçat que segueix: S'inicia a la carretera comarcal Igualada - Esblada, en el quilòmetre 44, justament a la cruïlla amb el límit dels termes municipals entre Santa Margarida de Montbui i Santa Maria de Miralles. Continua vers el nord-est pel límit del terme municipal d'Orpí, fins a la cruïlla amb el límit del terme municipal de Carme. Continuant també cap al nord-est pel límit del terme de Carme fins a trobar el de la Pobla de Claramunt. Seguint-lo, també vers el nord-est, fins a creuar la línia fèrria dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (tram Martorell - Igualada).Seguint la dita línia fèrria fins a la cruïlla amb el límit dels termes municipals entre Capellades i Vallbona d'Anoia. Seguint el dit límit municipal fins a creuar el riu Anoia. Segueix la Llera d'aquest riu fins a la confluència, pel marge dret amb la riera del Grama (a la rodalia de l'ermita de Sant Nicolau), (terme municipal de Cabrera d'Igualada), seguint l'esmentada riera aigües amunt fins al límit dels termes municipals entre Sant Pere de Riudebitlles i Vallbona d'Anoia (rodalia barri de Canaletes -Can Ulladas), fins a trobar el límit municipal entre Mediona i Sant Pere de Riudebitlles. Seguint-lo fins a trobar la partió municipal amb Sant Quintí de Mediona. Continuant pel límit nord del terme de Sant Quintí fins a trobar el camí veïnal que uneix Can Pareres (terme municipal de Mediona) amb la carretera comarcal entre Guardiola de Font-rubí i la Llacuna. Continuant vers el sud pel dit camí veïnal fins a l'esmentada carretera (quilòmetre 7,400, aproximadament).Seguint-la fins a la població de la Llacuna (quilòmetre 29, aproximadament). Per continuar en direcció a Santa Coloma de Queralt fins a la cruïlla amb la carretera comarcal d'Igualada (quilòmetre 33,300 aproximadament).Per continuar fins al seu quilòmetre 44, que és el punt de sortida. Els termes municipals inclosos totalment dins l'aqüífer de Carme - Capellades són els següents: − Orpí. − Carme. − Mediona. Els termes municipals inclosos parcialment dins del mateix són: − La Pobla de Claramunt. − Capellades. − Cabrera d'Anoia. − Font-rubí. − La Llacuna. − Santa Maria de Miralles. − Torrelles de Foix. − La Torre de Claramunt. | 08152-116 | Orpí i altres municipis de l'Anoia i l'Alt Penedès | Les seves aigües han proporcionat aigua des de sempre a les fonts de tots els municipis on està situat. Ha proporcionat aigua a tota la indústria de la zona, des dels molins medievals, a les papereres, i fins a la indústria actual. A més a més proporciona aigua potable a més del 60% de la població de l'Anoia. Des de l'any 1988 està protegit. | 41.5201000,1.5705200 | 380727 | 4597482 | 08152 | Orpí | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56375-foto-08152-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56375-foto-08152-116-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 56376 | Gorgs de Santa Càndia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorgs-de-santa-candia | <p>La riera de Carme, per salvar els dos-cents metres de desnivell entre la Plana de Miralles i el Riu Anoia, s'encaixa profundament en els materials calcaris que formen la Serra de Feixes i la Censada. El treball d'erosió del riu ha excavat un gorg després de cada saltant, formant un extraordinari esglaonat de petites cascades i basses sobre la pedra. Les basses, als estius secs són un refugi fonamental per a la fauna, que podrà recolonitzar la riera durant les primeres pluges de la tardor. El recorregut molt apreciat pels especialistes en barrancs està temporitzat entre 1 hora i 2 hores de descens segons el grup. El tram dels Estrets de Can Virella comença amb un ressalt i un ràpel de 10 m que també es pot substituir per dos salts de 4 i 5 m. El recorregut segueix per un passadís que desemboca en una part més oberta amb un ressalt i un tobogan per l'esquerra que desemboca a una bassa balmada. A continuació un passadís que s'estreny dirigeix a una profunda bassa. En aquest punt hi ha l'únic ràpel obligat del recorregut (9 m). Un cop fet el descens, es recomana per salvar el següent salt grimpar fins a una lleixa des de la qual saltar a al següent gorg (salt de 10 m). A continuació se succeeixen un salt 6 m (8 si es fa des d'una cornisa a la dreta) i dos tobogans petits que tanquen el descens. A l'estiu, l'indret és concorregut per molts banyistes. Sobretot a la part final, des de la base del ràpel de 9 m cap avall. L'època més recomanable per fer el descens és la tardor i la primavera. A l'estiu l'escassetat d'aigua pot acabar deixant sec bona part del recorregut. Alçada d'inici: 460 m Alçada final: 400 m Longitud: 800 m Desnivell: 60 m Tipus de roca: Calcària</p> | 08152-117 | Santa Càndia | 41.5199300,1.5642600 | 380204 | 4597472 | 08152 | Orpí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56376-foto-08152-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56376-foto-08152-117-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-07-01 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 56377 | Fons d'imatges municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-municipal-0 | XX | Estan digitalitzades | L'ajuntament disposa un fons fotogràfic digitalitzat de poc més de 190 fotografies. Es tracta d'una col·lecció creada a partir de la col·laboració d'un grup de 17 famílies del terme municipal els quals les van cedir temporalment per ser digitalitzades. Les imatges mostren escenes familiars de vida quotidiana al poble, festes i celebracions, retrats de família i algunes vistes d'espais i elements d'interès del poble. La cronologia és molt variada. Les més antigues, la major part d'elles són retrats familiars, o de festes de família, les podríem situar al 1er terç del segle XX. No obstant, la major part d'elles correspondrien al període que es compren entre els anys quaranta i seixanta del segle XX. Un dels elements més interessants de la col·lecció, és que el 100% de les imatges han estat identificades i contextualitzades (persones, esdeveniments, llocs, etc.) esdevenint una interessant vista fotogràfica del poble al llarg del segle XX. Les famílies que han aportat imatges al fons són: Famílies que han col·laborat amb les seves fotografies: - Cal Palet - Cal Suso - Cal Vilarases - Família Claret-Soteres - Família Tort-Farré - Cal Perelló - Família Alemany-García - Cal Pere Poch - Família Valls - Família Gallart-Pons - Cal Montserrat - Família Soteres - Família Tort-Calaf - Família Linares - Família Maria Teresa Senserich - Família Vic - Cal Mestre Xic | 08152-118 | Ajuntament d'Orpí. 08787. Orpí. | El recull d'imatges es va realitzar durant l'any 2012, i es varen presentar a l'abril de 2013 durant l'Aplec de les Bresques. | 41.5285800,1.6068400 | 383773 | 4598374 | 08152 | Orpí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56377-foto-08152-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56377-foto-08152-118-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Seria interessant aclarir per quin motiu es van recollir i l'any en què es va fer. | 98 | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 56378 | Fons documental de la Parròquia de Sant Miquel al Bisbat de Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-sant-miquel-al-bisbat-de-sant-feliu | XV-XXI | <p>Fons documental d'Orpí dipositat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona. Sota el capítol d'Arxiu Parroquial Miralles, Sta Maria d'Orpí trobem 28 entrades de registre. Tractant-se d'un arxiu parroquial la documentació més destacada fa referència als llibres sacramentals de baptismes, matrimoni i òbits. Els llibres de baptisme segueixen una sèrie correlativa completa de 1746 fins a 1874 en 4 llibres. Els llibres de matrimonis és interessant per l'antiguitat del registre, ja que hi ha registre des de l'any 1575 fins a l'any 1905. La sèrie està dividida en 3 llibres, tot i que el primer 1575-1750 no està enquadernat. Finalment pel que fa als òbits, per mitjà de 2 llibres es compren el període 1746-1859. Vinculat a les defuncions també està registrat el llibre de drets i uncions de difunts de 1845, i el Llibre Status Animarum que compren els anys immediats a la Guerra Civil (1939, 1944 (Miralles,Orpí), 1948 (Miralles-Orpí)). Menys habituals són els llibres de confirmacions ( 1772-1958). Existeix altra documentació prou interessant i que compren un període històric prou interessant: escriptures (1682-1875), testaments-actes-capítols (1728-1862), visites pastorals (1945-58 a Miralles i 1952-58 a Orpí). Per últim, trobem documentació vinculada a l'economia de la parròquia: llibres de comptes (1814-1935), comptes de culte i fàbrica (1939-1974) i algunes factures sense enquadernar. El més interessant per l'antiguitat i característiques del document és una miscel·lània que compren tares i vendes de la rectoria (1520-1804), testaments (1574-1800) i capbreus (s.XV-XVI).</p> | 08152-119 | Carrer del Bisbe 5. 08002 Barcelona | <p>La parròquia de Sant Miquel d'Orpí formava part de la Diòcesi de Barcelona fins que l'any 2004 es va crear el Bisbat de Sant Feliu i va ser absorbida per aquest. Tot i això, actualment tot el fons documental encara es troba a Barcelona a l'espera de ser transferit a Sant Feliu de Llobregat.</p> | 41.5285300,1.6068400 | 383773 | 4598369 | 08152 | Orpí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56378-foto-08152-119-1.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | La documentació pertany al Bisbat de Sant Feliu, però encara es troba a l'Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona, a l'espera del trasllat. | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 56271 | Cal Morei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-morei | XV-XVIII | Es poden fer diferents anàlisis de l'estat de conservació del conjunt. En primer lloc, l'edifici situat més al sud no presenta problemes en l'estructura, però el seu abandó es fa palès en l'estat de conservació general de l'edifici.Per altra banda, l'edifici situat a l'est, els darrers s'està treballant per adequar-lo a usos turístics. Aquest procés de restauració, tot i permetre la conservació de l'edifici, ha significat un canvi radical en el mateix, ja que s'ha prescindit de l'arrebossat i s'ha deixat a pedra vista, desvirtuant-lo de la seva estètica original, que és la mateixa que l'edifici situat al sud. | Cal Morei és un gran conjunt arquitectònic que es caracteritza per tenir tres espais ben diferenciats: dos grans edificis i un patí tancat per un mur que els uneix i diferents edificacions annexes. L'edifici situat més al sud consta de soterrani, planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus de pedra irregular, o es troben arrebossats, tot i que les façanes est i oest pràcticament l'han perdut. Té la coberta a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. Presenta a la façana sud, un cos adjunt que representa una ampliació de l'habitatge. D'aquesta façana neix un mur de tancament amb l'edificació del costat. La façana d'ingrés s'orienta al nord, i presenta una senzilla entrada a la planta baixa. A la planta de pis hi destaquen dos balcons. Finalment a la part superior, hi trobem diverses finestres senzilles. La façana oest, no presenta elements destacables, solament una finestra a la planta superior. La façana sud, té un cos adossat que representa una ampliació de l'edifici, i és on trobem un els dels elements més interessants: una galeria porxada amb tres obertures d'arc de mig punt a la part superior de la façana. A la façana de l'edifici principal, s'hi poden observar diferents finestres senzilles distribuïdes pels diferents pisos. Possiblement, hi hagi un accés a la planta baixa que doni al pati tancat pels murs ( tot i que no s'ha pogut comprovar, al no poder-hi accedir). La façana est, no presenta cap element destacable, solament una edificació annexa que possiblement sigui un cup de vi. L'altre edifici, també de grans dimensions, se situa a l'est del nucli de Santa Càndia. Actualment està en procés de restauració, però fins no fa gaires anys els elements constructius eren els mateixos que l'altre edifici. Consta de planta baixa i dues plantes de pis. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra, i a diferència de com era originalment ( arrebossat), ara són a pedra vista. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. Exceptuant la façana nord, a totes cal destacar-hi grans finestrals. Els elements més interessants es troben a la façana sud, la que dóna al patí interior. En aquesta hi podem observar dues grans entrades a la planta baixa amb arc de rajol, i dues finestres bessones amb arc de mig de rajol a cada lateral de la façana. De la segona planta de pis, surt una escala d'obra que arriba fins al pati ( desconeixem si originalment n'hi havia una, o s'ha fet actualment pels nous usos de l'edifici). Cal esmentar, que a la façana nord, hi trobem un cos adjunt que forma part de l'edifici. Entre aquests dos edificis, hi trobem el patí tancat per murs i diferents edificacions annexes, entre elles un cup de vi. | 08152-12 | Cal Morei. Santa Càndia. 08787. Orpí | Es poca la informació documental que es troba d'aquest edifici. En el mateix indret, s'esmenta al 1400, el Mas de Santa Cana. Segles després ens torna a sortir referenciat, i ja amb el nom actual, Morey. Cal Morey, es convertí en un hostal fins ben entrat el segle XX. En ple segle XXI, tornarà a tenir uns usos similars als que va tenir en el passat, ja que s'hi esta construïnt un allotjament rural. | 41.5219600,1.5749000 | 381096 | 4597683 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56271-foto-08152-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56271-foto-08152-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56271-foto-08152-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. INSITU SCP | 98|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56379 | Taules del Retaule de Santa Càndia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taules-del-retaule-de-santa-candia | <p>JORBA I SERRA, Xavier. Pintors i escultors de retaules anoiencs, segles XVI i XVII (segona part). Revista d'Igualada . núm. 30, Anoia, desembre de 2008 INVENTARI DEL MUSEU DIOCESÀ DE BARCELONA</p> | XVII | <p>Abans del 1936 a l'església de Santa Càndia hi podíem trobar quatre retaules: El retaule Major, el retaule del Roser, el retaule de la Puríssima i el retaule de Sant Roc i Sant Sebastià. Es conserven diferents taules tan al Museu Diocesà de Barcelona, com a la Rectoria de Carme, però desconeixem si totes pertanyien al mateix retaule o als diferents que hi havia a l'església. Les taules estan fetes d'oli sobre taula i representen les següents escenes: Sant Pere Sant Pau Martiri de Sant Sebastià Lapidació de Sant Esteve Martiri de Santa Caterina d'Alexandria Martiri de Santa Caterina Coronació de la Immaculada Concepció Trinitat Sant Antoni de Pàdua Sant Joan Evangelista Solament es conserven aquestes taules, la resta d'elements decoratius i ornamentals del retaule, no en tenim constància, però segurament es van perdre. Entre aquestes pèrdues hi ha la imatge gòtica de Sant Càndia.</p> | 08152-120 | Avinguda de la Catedral, 4, 08002 Barcelona | <p>Retaule barroc de l'any 1630 fet pel pintor napolità Andrea Pavonio i el pintor igualadí Salvador Martí que van signar l'any 1630 una concòrdia amb els representants del castell d'Orpí Joan Pujades, rector; Pere Borràs, de Santa Càndia; i Joan Bou, del mas de les Oliveres, per a la realització del retaule de l'església de Santa Càndia. Els pintors van prometre als jurats daurar i pintar tot el retaule en el termini d'un any i mig. La tècnica utilitzada va ser a l'oli «pintar de bon pincell ab oli tots los taulons de dit retaule». La tasca de Pavonio era la de pintar a l'oli les taules, els pedestals i les figures dels sants que el rector i jurats havien acordat plasmar, mentre que la feina de Martí era la de daurar tot el retaule, pintar les fruites «colorides conforme les colors requerexen», i daurar-hi un escut d'armes del senyor Miquel de Bendicho y Brescó, i una custòdia de nostra Senyora del Roser. Els jurats es reserven el dret de visurar l'obra davant l'elevat preu del treball a realitzar: 225 lliures. Una quantitat força elevada si tenim en compte que la parròquia d'Orpí només tenia en el fogatge de 1553, onze focs, i el 1717, vint-iun focs. D'aquesta quantitat, el senyor Miquel de Bendicho n'aportarà 50 lliures. La resta, 175 lliures, serà pagada pels habitants del terme, repartida en tres terminis, al llarg de dos anys. L'any 1936 com succeí a tot el país durant l'inici de la Guerra Civil espanyola, quasi tots els elements de l'església de Santa Càndia foren cremats, exceptuant aquestes taules. Desconeixem però, com es van poder salvar de la destrucció. Al cap dels anys, aquestes taules es van dipositar al Museu Diocesà de Barcelona i a la Rectoria de Carme, on hi són actualment.</p> | 41.5285200,1.6068000 | 383769 | 4598367 | 08152 | Orpí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56379-foto-08152-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56379-foto-08152-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56379-foto-08152-120-3.jpg | Legal i física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Número d'inventari al Museu Diocesà de Barcelona Sant Pere (MDB 747) Sant Pau (MDB 748) Martiri de Sant Sebastià (MDB 756) Lapidació de Sant Esteve (MDB 757) Martiri de Santa Caterina d'Alexandria (MDB 758) Martiri de Santa Caterina (MDB 759) Coronació de la Immaculada Concepció (MDB 760) Trinitat (MDB 761) Sant Antoni de Pàdua (MDB 762) Sant Joan Evangelista (MDB 763) | 96|94 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 56380 | Cal Jaume Cintet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jaume-cintet | XX | No presenta problemes en l'estructura, però les façanes nord de tots els cossos s'hi hauria de fer alguna intervenció de manteniment. | Està situada a peus de la BV-2131 al Km 12. És la primera casa que hi trobem, en el conjunt de Ca l'Eduard i Cal Tino. Es tracta d'un edifici que tenia funcions d'habitatge amb un cos annexat que havia tingut funcions agrícoles i ramaderes. Edifici de planta rectangular, i que consta de planta baixa, i dues plantes de pis. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals. La façana nord està arrebossada. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una senzilla entrada rectangular a la planta de pis. A cada lateral hi té una finestra. A la darrera planta de pis, hi trobem tres finestres senzilles. La façana est, té un petit cos adossat que representa una ampliació de l'edifici. S'hi poden observar diferents finestres, i un accés a l'interior a la façana sud. La façana nord, és la que conserva pràcticament el seu aspecte original amb la façana sense arrebossar i els carreus a la vista. Cal destacar-hi les cantoneres amb carreus de dimensions més grans. Com a tret característic, les obertures presenten llinda de rajol. La façana oest, presenta un cos de grans dimensions adossat, que tenia funcions agrícoles i ramaderes. Aquest cos presenta elements interessants, com les grans entrades a la façana sud, o els elements constructius de l'oest, amb carreus de pedra irregular a la part inferior, i maons a la superior. Té la coberta a una vessant ( est) amb teula àrab. | 08152-121 | Cal Jaume Cintet. 08787. Orpí. | Pels materials constructius emprats, es podria datar a inicis del segle XX. | 41.5229200,1.5506300 | 379073 | 4597823 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56380-foto-08152-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56380-foto-08152-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 56381 | Ca l'Eduard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-leduard-0 | XIX | Està situada a peus de la BV-2131 al Km 12. És la segona casa que hi trobem, en el conjunt de Ca l'Eduard i Cal Tino. Es tracta d'un edifici amb funcions d'habitatge, amb un cos adossat a cada lateral. Es troba tancat per murs. Ha estat completament restaurat. Edifici de planta rectangular i que consta de planta baixa i dues plantes de pis. Tot i que no es pot observar ( ja que està totalment arrebossada), els murs deuen estar fets amb carreus irregulars de pedra amb filades horitzontals. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una senzilla entrada a la planta baixa. A la resta de la façana hi podem observar diferents finestres i un balcó a la planta de pis. La façana est, té un cos adossat, on cal destacar-hi una gran entrada amb arc de mig punt a la planta baixa de la façana nord, i que dóna també accés a l'edifici principal. La façana nord compateix amb l'est un gran porxo cobert a la planta pis. Finalment destacar-hi en aquest cos dues finestres bessones a la façana sud. La façana nord de l'edifici principal cal esmentar el gran nombre de finestres que hi trobem, un total d'onze. Finalment la façana oest, presenta un altre cos adossat amb coberta a una vessant ( oest) amb teula àrab. Presenta una gran entrada amb arc de mig a la planta baixa de la façana nord. | 08152-122 | Ca l'Eduard. 08787. Orpí. | 41.5230200,1.5510200 | 379105 | 4597833 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56381-foto-08152-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56381-foto-08152-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 56382 | Fons Fotografic d'Orpí a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-dorpi-a-larxiu-comarcal-de-lanoia | XX | Cal fer esment de la col·lecció d'imatges fotogràfiques d'Orpí que es troben a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia. Es tracta d'un total de 46 imatges de diversos punts i elements relacionats amb el municipi. Algunes són en suport de vidre. Relació de temes: - Font de Santa Càndia - Manifestació per l'aigua - Imatges religioses - Esglésies - Orpí - Aplec de les Bresques - Visites governador civil - Brolladors de l'Homs - Riera de Carme - Safareig Santa Càndia | 08152-123 | Plaça de la Creu, 18, 08700, Igualada | Totes les imatges es van anar incorporant als fons municipals en el moment que foren fetes. Destaca les fotografies fetes per Llucià Procopi a mitjans dels anys 30 i 40. | 41.5285300,1.6068800 | 383776 | 4598368 | 08152 | Orpí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56382-foto-08152-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56382-foto-08152-123-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 56383 | Aplec de les Bresques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-les-bresques | XX | Aquest aplec es celebra sempre a finals d'abril. El programa de l'aplec es caracteritza per celebrar-se una missa i una ballada de sardanes, i al migdia sempre hi ha un dinar popular. Durant tota la diada s'hi realitza una mostra d'arts i oficis vinculats al món de les abelles, la mel, i els productes derivats; un mercat de productes de la mel; i un taller d'elaboració d'espelmes amb cera verge d'abella. Paral·lelament es realitzen altres actes per animar la diada. | 08152-124 | Santa Càndia | És la fira dedicada a la mel més antiga de la comarca de l'Anoia. Desconeixem la seva antiguitat, però el 1935 ja es realitzava tal com podem observar en una de les fotos que hi ha a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia. | 41.5221800,1.5749800 | 381103 | 4597707 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56383-foto-08152-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56383-foto-08152-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56383-foto-08152-124-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 56384 | Pont de la Riera de Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-riera-de-carme | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (n.d): Inventari de Ponts i Pontons, (consulta: 2014). DIPUTACIÓ DE BARCELONA (n.d): Arxiu General de la Diputació de Barcelona. Obtinguda al 2014. | XX | Pont construït sobre de la riera de Carme i que forma part de la carretera BV-2131. Està situat al punt quilomètric 8,5 d'aquesta carretera. Davant de la resclosa del Rec de Carme. Es tracta d'un pont d'uns 45 metres de llarg, 6 metres d'alçada i uns 5 metres d'amplada de pas. Es tracta d'un pont de dos ulls, fet a base de blocs quadrangulars de pedra, formant un aparell regular de filades horitzontals, amb les juntes ressaltades amb ciment. Els ulls consten d'arcs rebaixats reforçats amb formigó i amb carreus de pedra als exteriors. El pont es recolza sobre els estreps laterals, fets la part exterior amb carreus irregulars de pedra i lligats amb ciment, i un pilar central amb un esperó semicircular. La part superior del pont, el paviment està asfaltat, i presenta proteccions laterals metàl·liques, que s'assenten sobre un petit voladís que sobresurt de l'estructura del pont. | 08152-125 | Riera de Carme. Carreterera BV-2131 | L'any 1893 la Diputació de Barcelona va iniciar les gestions per tal de dur a terme la carretera que avui coneixem com a BV-2131. El projecte era conegut com 'Camino de Carmen a la Pobla de Claramunt'. El document deia el següent: 'Aunque nuestra misión se limite, hoy por hoy, a satisfacer las necesidades de Carme, que ha de ser por esta causa uno de los extremos de nuestro trazado, es preciso recordar que el pueblo de Orpí, aunque ha desistido de sus propósitos ha intentado mejorar el camino que l pone en comunicación con Carme, siendo de suponer que en plazo más o menos próximo este camino haya de ser prolongado. Por esta causa al determinar el punto de partida de nuestro camino ha debido partirse de un punto que no sólo permitiera la comunicación fácil y directa con el pueblo sino que consienta en su día prolongarlo hacia Orpí, cuando llegue la oportunidad. En el plano general se indica la dirección que habrá de tomar el camino en el cortísimo trayecto en que dos o tres casas obligarían a dejarlo algo estrecho lo que tratándose de un camino vecinal no tendría gran inconveniente.' 14 anys després el projecte sembla que es comença a executar i es fa una descripció del mateix: 'Lo accidentado del terreno que se cruza al trazado, obliga a emplazar gran número de obras de fábrica para dejar libres los desagües naturales, se han supuesto necesarias 33 tajeas, 4 alcantarillas, 6 pontones, 1 sifón 2 puentes. En total 46 obras. ' Longitud del trazado 8.960 kilómetros. Presupuesto de la contrata 211.895,56 pts. Coste km : 23649,06 pts Després de la Guerra Civil española, es fa un inventari on es descriu l'estat dels ponts després del conflicte. Aquest inventari esmenta: 'En el camino de orpí, fueron voladas por los rojos cinco imporatantes obras de fàbrica: tres puentes sobre la rierar de careme, elos kms 5,400, 8,500, y 8,600 y dos pontones, un en el km 5,900 que salva el barranco Escodinas, y otro en el km 8700 para el paso del torrente Escots. Estas obras figuran respectivamente con los números 138, 140, 141, 139 y 142 en la Relación de averias producidas por la Guerra. El puente del km 5400, era de dos arcos rebajados de 9,20 m de luz y 1,20 metros de flecha, con una altura de rasante de 5,30 m. Fue volado totalmente, no quedando restos de la superestructura y únicamente los cimientos podrá aprovecharse. El puente del km 8500 estaba constituido por un arco de 12 metros de luz rebajado a 1/8 siendo de 6,15 metros su altura de rasante y como el anterior con cuerpos salientes en los estribos y muros de acompañamiento. La voladura afectó toda la boveda des de la línea de arranques alcanzando la parte superior de los cuerpos salientes. El último puente, tiene una altura de rasantes de 5,45 metros y está formado por dos arcos de 10 metros de luz, también rebajados, con 1,20 metros de flecha; el estribo izquierdo con muros en ala y el derecho de acompañamiento. De este puente fue volada parte de las bóvedas, quedando el resto agrietado, por lo que será preciso reconstruirlas desde los arranques. La pila muestra señales de haber sufrido movimiento con la explosión, apareciendo grietas en algunos puntos y es de prever que será necesario rehacerla. Los dos pontones estaban constituíos por bóvedas de medio punto y muros de acompañamiento, con una altura de rasante de 6,20 metros. El del km 5500, de 5 metros de luz, quedó por efecto de la voladura destruido por completo, no que dando ni restos de los muros, y será preciso reconstruirlo a partir de línea de cimientos. Del otro pontón, de 4 metros de luz, fue volada la bóveda y una buena parte de los muros de acompañamiento. ' El projecte el signa el 30 d'abril de 1940, l'Enginyer Eduardo Peña. Tingué un cost de 175.117,67 pts. Fou adjudicat a un empresari local Pedro Palet Calaf. Les obres van patir retarts amb replantejaments diversos, i una parada a l'hivern de 1940-41 degut al fred. El 1941 el termini es va ampliar a través d'un decret de Presidència de la Diputació. | 41.5283500,1.5891700 | 382298 | 4598372 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56384-foto-08152-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56384-foto-08152-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 56385 | Can Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bou-1 | XV-XXI | El poble de Can Bou se situa en un turó situat a uns 374 metres d'altitud al nord de la riera de Carme. Es tracta d'un petit nucli al qual s'hi accedeix principalment per tres carrers: Avinguda Generalitat ( est), carrer de la Numància (sud) i el carrer Onze de Setembre ( oest). El creixement urbà és relativament compacte al voltant de carrers que s'originen a la plaça Sant Jordi que ressegueixen diferents cotes topogràfiques, fet que origini punts amb escales a l'extrem. Les cases entre mitgeres que es juxtaposen alineades en aquests carrers, es combinen amb una tipologia de naturalesa poc rural, amb edificis construïts amb materials moderns. No hi ha elements arquitectònics destacables en les edificacions, solament una inscripció en una casa de la plaça Sant Jordi, amb la data de 1723 i que es podria tractar de l'antiga casa Bou de Puigdendela, on al seu entorn es va anar configurant el nucli de Can Bou. Al sud del nucli, es pot observar una gran edificació que trenca amb la tipologia de la resta d'edificis, és l'anomenada Numància, que en origen havia estat un assecador de paper. | 08152-126 | Can Bou. Orpí | Can Bou deu el seu origen a l'antiga Casa Bou de Puigdendela, que era com es coneixia el nucli des de l'edat mitjana. Des del segle XV és constant l'associació dels termes Bou i Puigdendela amb aquest indret. A partir del segle XVIII amb l'auge de la indústria del paper a la zona, comença un accelerat, però controlat creixement del nucli fins a convertir-lo en un nucli industrial. A partir d'aquest moment és difícil trobar documentació amb el terme Puigdendela, i és més habitual Can Bou, nom amb què el coneixem actualment. | 41.5289900,1.6069300 | 383781 | 4598419 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56385-foto-08152-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56385-foto-08152-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56385-foto-08152-126-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 56386 | Pont del Torrent de la Rasa Fonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-de-la-rasa-fonda | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (n.d): Inventari de Ponts i Pontons, (consulta: 2014). DIPUTACIÓ DE BARCELONA (n.d): Arxiu General de la Diputació de Barcelona. Obtinguda al 2014. | Pont construït sobre el Torrent de la Rasa Fonda i que forma part de la carretera BV-2131. Està situat al punt quilomètric 8,5 d'aquesta carretera. Es situa a tocar d'un dels ponts de la riera de Carme, on desemboca el torrent. Es tracta d'un pont d'uns 7 metres de llarg, 6 metres d'alçada i uns 5 metres d'amplada de pas. Es tracta d'un pont d'un sol, fet a base de blocs quadrangulars de pedra, formant un aparell regular de filades horitzontals, amb les juntes ressaltades amb ciment. L'ull consta d'arc de mig punt reforçat amb formigó i amb carreus de pedra als exteriors. El pont es recolza sobre els estreps laterals, fets la part exterior amb carreus irregulars de pedra i lligats amb ciment i amb contraforts a la part de més pendent. La part superior del pont, el paviment està asfaltat, i presenta proteccions laterals metàl·liques, que s'assenten sobre un petit voladís que sobresurt de l'estructura del pont. | 08152-127 | Riera de Carme. Carreterera BV-2131 | L'any 1893 la Diputació de Barcelona va iniciar les gestions per tal de dur a terme la carretera que avui coneixem com a BV-2131. El projecte era conegut com 'Camino de Carmen a la Pobla de Claramunt'. El document deia el següent: 'Aunque nuestra misión se limite, hoy por hoy, a satisfacer las necesidades de Carme, que ha de ser por esta causa uno de los extremos de nuestro trazado, es preciso recordar que el pueblo de Orpí, aunque ha desistido de sus propósitos ha intentado mejorar el camino que l pone en comunicación con Carme, siendo de suponer que en plazo más o menos próximo este camino haya de ser prolongado. Por esta causa al determinar el punto de partida de nuestro camino ha debido partirse de un punto que no sólo permitiera la comunicación fácil y directa con el pueblo sino que consienta en su día prolongarlo hacia Orpí, cuando llegue la oportunidad. En el plano general se indica la dirección que habrá de tomar el camino en el cortísimo trayecto en que dos o tres casas obligarían a dejarlo algo estrecho lo que tratándose de un camino vecinal no tendría gran inconveniente.' 14 anys després el projecte sembla que es comença a executar i es fa una descripció del mateix: 'Lo accidentado del terreno que se cruza al trazado, obliga a emplazar gran número de obras de fábrica para dejar libres los desagües naturales, se han supuesto necesarias 33 tajeas, 4 alcantarillas, 6 pontones, 1 sifón 2 puentes. En total 46 obras. ' Longitud del trazado 8.960 kilómetros. Presupuesto de la contrata 211.895,56 pts. Coste km : 23649,06 pts Després de la Guerra Civil española, es fa un inventari on es descriu l'estat dels ponts després del conflicte. Aquest inventari esmenta: 'En el camino de orpí, fueron voladas por los rojos cinco imporatantes obras de fàbrica: tres puentes sobre la rierar de careme, elos kms 5,400, 8,500, y 8,600 y dos pontones, un en el km 5,900 que salva el barranco Escodinas, y otro en el km 8700 para el paso del torrente Escots. Estas obras figuran respectivamente con los números 138, 140, 141, 139 y 142 en la Relación de averias producidas por la Guerra. El puente del km 5400, era de dos arcos rebajados de 9,20 m de luz y 1,20 metros de flecha, con una altura de rasante de 5,30 m. Fue volado totalmente, no quedando restos de la superestructura y únicamente los cimientos podrá aprovecharse. El puente del km 8500 estaba constituido por un arco de 12 metros de luz rebajado a 1/8 siendo de 6,15 metros su altura de rasante y como el anterior con cuerpos salientes en los estribos y muros de acompañamiento. La voladura afectó toda la boveda des de la línea de arranques alcanzando la parte superior de los cuerpos salientes. El último puente, tiene una altura de rasantes de 5,45 metros y está formado por dos arcos de 10 metros de luz, también rebajados, con 1,20 metros de flecha; el estribo izquierdo con muros en ala y el derecho de acompañamiento. De este puente fue volada parte de las bóvedas, quedando el resto agrietado, por lo que será preciso reconstruirlas desde los arranques. La pila muestra señales de haber sufrido movimiento con la explosión, apareciendo grietas en algunos puntos y es de prever que será necesario rehacerla. Los dos pontones estaban constituíos por bóvedas de medio punto y muros de acompañamiento, con una altura de rasante de 6,20 metros. El del km 5500, de 5 metros de luz, quedó por efecto de la voladura destruido por completo, no que dando ni restos de los muros, y será preciso reconstruirlo a partir de línea de cimientos. Del otro pontón, de 4 metros de luz, fue volada la bóveda y una buena parte de los muros de acompañamiento. ' El projecte el signa el 30 d'abril de 1940, l'Enginyer Eduardo Peña. Tingué un cost de 175.117,67 pts. Fou adjudicat a un empresari local Pedro Palet Calaf. Les obres van patir retarts amb replantejaments diversos, i una parada a l'hivern de 1940-41 degut al fred. El 1941 el termini es va ampliar a través d'un decret de Presidència de la Diputació. | 41.5282400,1.5880200 | 382202 | 4598362 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56386-foto-08152-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56386-foto-08152-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 56387 | Forn de Calç d'Orpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-dorpi | XIX-XX | Només es conserva la cavitat. | Les restes d'aquest forn de Calç es troben situades a tocar de la BV - 2132 quasi arribant a Orpí. Es tracta d'un forn de calç de planta circular d'uns tres metres i mig de diàmetre i similars mesures d'alçada, excavat a terra i acabat amb algunes parts de mur de pedra( tot i que quasi no es conserva). L'interior es troba cobert de vegetació. No es conserva cap altre element del forn, com la boca o la coberta. | 08152-128 | Carretera BV -2132 km 0'6. | És possible que aquest forn de calç fos utilitzat tant per les cases del nucli d'Orpí, com per les diverses masies que trobem a la zona de Feixes. Uns altres dels usos era la producció de calç per a les adoberies d'Igualada, per pintar i sulfatar. Un dels darrers habitants que va viure a Feixes, en Josep Calaf, explica en una entrevista tot el procés per a l'obtenció de calç, als forns d'aquesta zona. L'avi del Josep feia forns de calç, el Josep també hi havia treballat. Es tardava uns tres mesos a fer el clot i recollir tota la llenya que es necessitava. Esporgaven els pins i feien feixos de llenya que ells en deien fogots. Es feia un gran clot a terra dins del bosc, s'omplia de llenya, i a la part superior es bastia de pedra calcària a manera de cúpula, fins a uns dos metres de gruix. A la part de baix hi havia una obertura per on hi anaven afegint llenya. De fora tenia l'aspecte d'una barraca amb una cúpula a la part superior. El Josep explica que era com una gran olla. Quan s'encenia el foc s'havia de mantenir durant una setmana, i calia estar allà a prop per anar-hi afegint llenya. Els que se'n cuidaven eren tres, tenien tota la llenya que calia per a tota la setmana i dormien allà mateix al costat, a terra, en una cabana que es feien per l'ocasió. La llenya s'havia d'anar afegint sempre, però a la nit, n'hi posaven més perquè pogués aguantar almenys dues hores, i així, com que eren tres i s'anaven tornant, podien arribar a dormir quatre hores seguides. El foc havia de ser sempre viu. Començaven a encendre'l el diumenge a la nit, al cap de vuit dies ja estava, la pedra quedava rogent. Aquests forns s'anaven fent en funció d'on hi havia la llenya i la calcaria. El Josep va començar a fer-ho als 7-8 anys, quan en tenia 14 anava a jornal. La calç que s'obtenia, servia per a les adoberies, per pintar i per sulfatar. De cada forn en sortia tones de calç. Quan es desenfornava, la carregaven en carros que marxaven cap a Igualada, havien d'anar molt amb compte que no els plogués, ja que si s'arribava a mullar la calç, amb la reacció se'ls quedava fos el carro. | 41.5186000,1.5817800 | 381664 | 4597300 | 08152 | Orpí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56387-foto-08152-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56387-foto-08152-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56387-foto-08152-128-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 56388 | Premsa de Cal Perelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-cal-perello | XX | L'estat de conservació és millorable. Es nota el desgast del pas del temps i de trobar-se a l'exterior en els materials de fusta i metàl·lics. | Es troba ubicada a la finca de Cal Perelló. Possiblement no sigui aquesta la seva ubicació original, i que s'hagi col·locat com a decoració. Premsa del tipus gàbia formada per una gàbia cilíndrica de fusta reforçada amb quatre anelles de ferro, que s'assenta damunt d'una cassola metàl·lica. El most fluïa entre els llistons de fusta de la gàbia i queia dins la cassola, que mitjançant uns petits conductes la distribuïa als dipòsits d'emmagatzematge. Damunt la gàbia hi ha el fusell el qual s'enroscava a una planxa de ferro que servia per a prémer la brisa. Conserva la barra metàl·lica on s'exercia la força manual per fer-ho funcionar. | 08152-129 | Avinguda Catalunya. Can Bou. 08787. Orpí. | 41.5292400,1.6067700 | 383768 | 4598447 | 08152 | Orpí | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56388-foto-08152-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56388-foto-08152-129-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 56272 | Font de Santa Càndia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-candia | XIX | Sembla que ha estat restaurada recenment. | Ubicada a l'oest del nucli de Santa Càndia, just davant de la pista que baixa fins a la Riera de Carme, hi trobem aquesta font. El bon estat de la font i els materials emprats, ens indica que ha estat restaurada recentment. Consta d'un mur de pedra irregular i lligada amb ciment, que reposa sobre el terreny. El brollador aprofita un tub metàl·lic per què l'aigua surti. Cal esmentar que aquest es troba al centre d'un bloc de pedra ben treballat, on s'hi pot llegir la inscripció ' FUENTE DEL MUN DE SANTA CANDIA'. Completa l'estructura, una pica o bassa rectangular de pedra. Actualment no hi raja aigua. | 08152-13 | Santa Càndia. 08787. Orpí | 41.5219400,1.5746300 | 381073 | 4597681 | 1885 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56272-foto-08152-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56272-foto-08152-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56272-foto-08152-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56389 | Tradició de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-de-santa-llucia | XX | És una tradició molt arrelada al municipi i que és coneguda popularment com 'Aplegar les Llúcies'. Els nens i nenes del municipi van casa per casa, on canten i recullen tot allò que el veïnat els hi dóna, ja siguin llaminadures, fruits secs, fruita dolça, etc. Es realitza el dia 13 de desembre per Santa Llúcia. Aquesta tradició és equiparable a les captes que es realitzen per Sant Nicolau o Santa Llúcia a la resta del país. | 08152-130 | Can Bou | No hi ha cap testimoni documental que ens traslladi a la data aproximada d'inici d'aquesta tradició. Tot i això, possiblement sigui anterior al segle XX, ja que els més vells del municipi recorden haver-la realitzat durant la seva infància. | 41.5287300,1.6066100 | 383754 | 4598391 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56389-foto-08152-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56389-foto-08152-130-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Normalment era una tradició on participaven solament noies, el cas d'Orpí, tant nois com noies eren partícips. | 119|98 | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 56390 | Foc de rotllo de Cal Palet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/foc-de-rotllo-de-cal-palet | CLOSA I CORTADA, ESTER (2012). Els Valors artístics, arquitectònics i constructius de la masia. Treball final de grau -- Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona. Departament de Composició Arquitectònica. | XVIII | A la planta baixa de la masia de Cal Palet, hi trobem aquest foc de rotllo força ben conservat. Es troba ben delimitat en un espai quadrat, i tot, i que ha sofert petits canvis, encara és ben visible la seva estructura original. El foc de rotllo, es caracteritza per tenir el 'colguer' separat de la paret, amb la campana a sobre, i els bancs o escons al seu entorn. Cal destacar els acabats amb fusta de l'espai de la campana, i la decoració dels espais formant figures irregulars. S'ha substituït l'antic foc, per una estufa més moderna que realitza la mateixa funció. Encara es conserva en una de les parets, la cendrera, que és on es dipositava la cendra que després servia per fer la bugada. Un altre dels elements originals, que forma part del mobiliari, una taula desplegable que s'obria a l'hora dels àpats. Podem observar encara la caldera, que era un vas de metall gros i rodó, amb dues nanses, que servia per escalfar o bullir aigua o fer qualsevol altra cocció. | 08152-131 | Cal Palet. 08787. Orpí | Possiblement, que sigui contemporani a la construcció de la mateixa masia. Era la disposició més antiga de la llar de foc, provinent de les primitives cabanyes amb foc central. Aquest tipus de llar rep els noms de foc rodó al Berguedà i al Cardener, foc de rotllo al Penedès i Anoia i llar de mig a la Garrotxa i a l'Empordà. | 41.5344000,1.5805900 | 381593 | 4599056 | 08152 | Orpí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56390-foto-08152-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56390-foto-08152-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56390-foto-08152-131-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 56391 | Barraca Coll d'Orpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-coll-dorpi | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | L'estructura s'hauria de consolidar. | Vegeu fitxa 45 | 08152-132 | Coll d'Orpí | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. | 41.5123200,1.5584000 | 379701 | 4596635 | 08152 | Orpí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56391-foto-08152-132-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Es troba al límit amb el terme de Santa Maria de Miralles. Es troba a l'inventari de la Wikipedra amb Codi: 6879 | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 56392 | Festa de la matança del porc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-matanca-del-porc-0 | http://ca.wikipedia.org/wiki/Matan%C3%A7a_del_porc | Festa que es celebra cada tercer diumenge del mes de març. S'ha recuperat la festa sense el sacrifici de lanimal ( tradicionalment es feia tot el procés). La diada comença amb l'arribada de l´animal, es preparen totes les carns , es tallen, es couen i es fan les butifarres, fresca, blanca i negra. Es fa un esmorzar i després el posterior dinar amb els productes elaborats durant la jornada. | 08152-133 | Pl. Sant Jordi, Can Bou | La matança del porc era una activitat tradicional a la Catalunya rural. En molts llocs l'11 de novembre, dia de Sant Martí, era un dels dies preferits per la matança. En aquesta època tothom a la granja, mas o alqueria prenia part a l'activitat. Normalment eren els homes els que mataven i tallaven els animals i les dones (matanceres) les que posteriorment preparaven els diversos productes. Aquests darrers es dividien entre els que calia menjar aviat, i els que eren per conservar per a consumir durant la resta de l'any com els embotits o els fumats. La matança del porc és una experiència molt arrelada en la cultura catalana. Es troba en perill d'extinció a causa de certes normes sanitàries molt estrictes de la Comunitat Europea, així com de les noves actituds envers el tractament animal. Cal recordar que l'actual Llei de Protecció dels Animals de Catalunya, prohibeix expressament matar l'animal en públic. Actualment que es troben tot tipus d'aliments a totes les èpoques de l'any, cal fer un esforç per comprendre la importància de la matança en el passat. Cal tenir present però que la carn provinent de la tradicional festivitat de la matança era l'única carn que moltes llars rurals menjaven en el transcurs de l'any, ja que llavors no hi havia carnisseries. | 41.5287100,1.6068500 | 383774 | 4598389 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56392-foto-08152-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56392-foto-08152-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado (OPC) | És primordial la col·laboració dels veïns i veïnes del municipi i de tot el que hi vulgui participar, ja que tot i ser una jornada festiva totes les tasques les realitzen gent voluntària. | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 56273 | Cal Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-montserrat-0 | XIX | L'estat de conservació és millorable, sobretot en les façanes. | Conjunt arquitectònic format per l'edifici amb funcions d'habitatge, i altres edificacions annexes que tenien funcions agrícoles i ramaderes. Està situat als peus de la carretera BV- 2131 al km 11. L'edifici principal es troba al centre del conjunt, i les seves façanes pràcticament es troben cobertes per edificacions adjuntes. Consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets de petits carreus irregulars de pedra i arrebossat. La coberta actualment és a una vessant ( oest) amb teula àrab, ja que l'altra vessant la van enderrocar per fer-hi un terrat als anys 70 del segle XX aproximadament. La façana d'ingrés està situada a l'est, i presenta una senzilla entrada a la planta baixa. A la resta de la façana s'hi troben diferents finestres distribuïdes en diferents nivells. A la part superior, i trobem la terrassa, amb una barana o mur fet d'obra. A la resta de façanes no hi ha elements a destacar, solament diverses finestres distribuïdes per les diferents plantes. Davant de la façana d'ingrés hi trobem un passadís format per diverses edificacions annexes que originalment tenien funcions agrícoles i ramaderes. Algunes d'aquestes edificacions presenten obertures amb arcs rebaixats i de mig punt de rajol. Adossada a l'extrem oest de l'edifici, hi trobem un altre que possiblement fos una ampliació de l'edifici, sobretot a partir de la planta de pis. Finalment, cal destacar-hi un edifici situat a uns 10 metres a l'oest. És de planta rectangular, i presenta planta baixa i planta de pis. Els murs estan fets de carreus irregulars de pedra rogenca, i inicialment estava arrebossada. La coberta és a dues vessants ( nord-sud), amb teula àrab. La façana d'ingrés se situa al sud, amb una senzilla entrada a la planta baixa. | 08152-14 | Cal Montserrat. 08787. Orpí | Es coneixen poques dades d'aquesta casa. Surt esmentada en el capbreu de 1707 quan el seu propietari era Francesc Jover. El 1860 es realitza una escriptura pública de la casa a través del notari Raurés d'Igualada. | 41.5243900,1.5663900 | 380390 | 4597964 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56273-foto-08152-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56273-foto-08152-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56274 | Cal Soteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-soteres | XVIII | Tot i que no presenta problemes en les estructures, seria recomanable alguna intervenció en les façanes. | Conjunt arquitectònic format l'edifici principal, ampliacions d'aquest, i edificis annexos que tenien funció agrícola i ramadera. Està situat a tocar del km 11 de la BV - 2131, de la qual s'agafa un camí per arribar-hi. L'edifici principal es troba al centre del conjunt, consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus de pedra irregular i arrebossat. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una entrada amb arc escarser a la planta baixa. A la resta de la façana hi podem trobar diferents finestres repartides per les plantes, i una latrina a la planta de pis, que comparteix amb l'edificació annexa. La façana oest, només hi trobem dues finestres senzilles a la planta de pis. La façana est, es troba coberta per un cos que representa l'ampliació del mateix edifici. La façana nord, es troba coberta per edificacions que tenien funció agrícola i ramadera. Al vèrtex entre les façanes oest i sud de l'edifici principal, hi trobem adjunt un edifici de dimensions similars, també amb funció d'habitatge, i que es construí posteriorment com una ampliació de la casa. Consta de planta baixa, planta de pis i golfes Els murs estan fets amb carreus de pedra irregular i arrebossat. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. Tot i tenir una entrada a la planta baixa de la façana est, l'accés a l'edifici es feia per la façana principal del primer edifici. No hi ha elements destacables a les façanes. Al nord i est del conjunt, hi trobem diverses edificacions annexes que tenien funcions agrícoles i ramaders, on hi podem destacar un cup de vi. Es troba envoltat de camps de conreu i oliveres. | 08152-15 | Cal Soteres. 08787. Orpí | La primera referència que trobem del cognom Soteras és de l'any 1718 quan es documenta en un procés de Ludovic Ortí paraire contra Josep Soteras d'Orpí. Durant el segle XIX és constant l'aparició del cognom en la documentació. | 41.5255600,1.5579000 | 379684 | 4598106 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56274-foto-08152-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56274-foto-08152-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56275 | Font de la Rasa de Cal Poch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-rasa-de-cal-poch | XIX | Tot i que l'estructura de la font es conserva, l'accés és difícil per la gran quantitat de vegetació que hi ha. | En l'extrem sud d'un camp situat sota el Mas d'en Bosch, hi trobem aquesta petita font, amagada pràcticament entre la vegetació. Es troba inserida en un marge i coberta de vegetació. Tot i això s'observa una estructura feta amb carreus irregulars de pedra i una petita canalera per on desguassa l'aigua. Actualment encara hi brolla l'aigua. Aquesta font era utilitzada principalment per al consum humà, però també per regar els horts que antigament hi havia en aquesta zona a finals del segle XIX i fins a mitjans del segle XX. | 08152-16 | Mas d'en Bosch | Aquesta font era utilitzada principalment per al consum humà, però també per regar els horts que antigament hi havia en aquesta zona a finals del segle XIX i fins a mitjans del segle XX. | 41.5227900,1.5563200 | 379547 | 4597800 | 08152 | Orpí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56275-foto-08152-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56275-foto-08152-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56275-foto-08152-16-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56276 | Pou de Cal Poc I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-poc-i | XIX-XX | Es desconeix l'estat de conservació del pou, ja que la vegetació que el cobreix no permet fer-hi cap aproximació al mateix. | En un camp situat a uns 200 metres al sud-est del Mas d'en Bosch, hi trobem aquest pou. Tot i que pràcticament no es pot observar la seva estructura ja que es troba cobert quasi en la seva totalitat per vegetació. Segurament correspon a la tipologia constructiva d'altres pous que trobem en aquesta mateixa zona. | 08152-17 | Mas d'en Bosch | Aquest pou, com la resta que trobem en aquesta zona devia servir per proporcionar aigua a les masies que trobem en aquest entorn per als usos mes quotidians. L'entorn on s'ubica estava ple de vinyes. | 41.5230900,1.5592400 | 379791 | 4597830 | 08152 | Orpí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56276-foto-08152-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56276-foto-08152-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56276-foto-08152-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Es coneix que és un pou, ja que els veïns el coneixien. La vegetació que el cobreix totalment, impedeix veure'l. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56277 | Pou de la Rasa de Cal Poc II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-rasa-de-cal-poc-ii | XIX-XX | Tot i que no presenta problemes en les estructures, l'arrebossat exterior de formigó, s'està perdent. | En un camp situat a uns 300 metres al sud-est del Mas d'en Bosch, hi trobem aquest pou. Es troba a uns 100 metres en línia recta de l'altre pou situat en aquest camp. Pou de planta circular amb el parament fet de blocs de pedra lligats amb morter, i arrebossat posteriorment amb formigó. La seva alçada exterior és de gairebé dos metres i la fondària del pou és d'uns quinze metres. La boca del pou es troba orientada a l'est i s'obre a l'alçada del metre del terra. Es tracta d'una obertura rectangular en pedra. Una porta fusta en mal estat cobreix l'obertura del pou impedint l'accés a l'interior. Tota l'estructura del pou es cobreix amb una teulada a manera de falsa cúpula feta amb lloses planes de pedra i recoberta amb formigó. A l'entorn hi trobem dues petites piques de pedra ben treballades. | 08152-18 | Mas d'en Bosch | Aquest pou, com la resta que trobem en aquesta zona devia servir per proporcionar aigua a les masies que trobem en aquest entorn per als usos més quotidians. L'entorn on s'ubica estava ple de vinyes. | 41.5233100,1.5603800 | 379887 | 4597853 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56277-foto-08152-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56277-foto-08152-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56277-foto-08152-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56278 | Pou de la Rasa de Cal Poch III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-rasa-de-cal-poch-iii | XIX-XX | No sembla tenir problemes en les estructures. El principal problema per la seva conservació és l'abundant vegetació que hi ha a l'entorn. | En un camp situat a uns 400 metres al sud-est del Mas d'en Bosch, hi trobem aquest pou. Es troba a uns 100 metres en nord-est de l'altre pou situat en aquest camp. Pràcticament es troba cobert de vegetació, però es pot accedir amb certes dificultats a la boca del pou. És de planta circular, i les parets estan revestides amb pedra a la part inferior, i amb maons a la part superior. La boca del pou es troba orientada al nord, i presenta una senzilla obertura rectangular amb una porta de fusta. Tota l'estructura del pou es cobreix amb una teulada a manera de falsa cúpula feta amb lloses planes de pedra. La seva alçada exterior és de gairebé dos metres i la fondària del pou és d'uns quinze metres. | 08152-19 | Mas d'en Bosch | Aquest pou, com la resta que trobem en aquesta zona devia servir per proporcionar aigua a les masies que trobem en aquest entorn per als usos més quotidians. L'entorn on s'ubica estava ple de vinyes. | 41.5240700,1.5614100 | 379974 | 4597935 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56278-foto-08152-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56278-foto-08152-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56278-foto-08152-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Es troba cobert totalment per la vegetació. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56261 | Antiga Fàbrica de Paper de Cal Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-de-paper-de-cal-serra | GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. INVENTARI DEL PATRIMONI INDUSTRIAL DE CATALUNYA. Inventari 16. Edificis industrials. | XVIII-XX | No perilla l'estructura, però seria convenient alguna intervenció en les façanes. | Situada a tocar de la carretera BV-2131, davant del trencall que mena a Orpí, es troba l'antiga Fàbrica Serra. Tot i conservar les estructures originals, al conjunt s'hi ha afegit edificacions més modernes que contrastem amb l'original. Les edificacions originals, responen a la tipologia tradicional de les papereres de finals del segle XVIII i principis del segle XVIII. El conjunt consta de dues edificacions de planta rectangular, l'edificació principal ubicada a l'est del conjunt, i una adjunta per l'extrem oest d'aquesta. La principal, és el molí pròpiament dit, consta de quatre parts ben diferenciades: el soterrani ( a nivell inferior de terra, i no visible des de l'exterior), la planta baixa ( on es triava i s'empaquetava el paper, i part d'habitatge), la planta de pis (l'habitatge), i les plantes superiors o miradors ( on s'assecava el paper). Està construït amb murs de maçoneria de pedra irregular amb morter i cantonades diferenciades amb carreus de majors dimensions. Les façanes es troben arrebossades, exceptuant les parts inferiors, on en algunes zones s'ha perdut. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) i actualment amb uralita. La façana d'ingrés s'orienta a l'est, i presenta una entrada amb arc escarser fet amb carreus de pedra i brancals. A la dovella central, hi trobem l'escut de la família Serra, representat per una serra i la data de fundació del molí, l'any 1790. A cada lateral, hi trobem una finestra senzilla amb l'ampit de pedra. Cal esmentar, que a la part inferior de la façana, es poden observar unes petites obertures, que corresponen al soterrani. A la planta de pis, hi trobem tres balcons, que es corresponen a l'habitatge. A la part superior de la façana, hi trobem repartits en tres nivells diferents, unes vint obertures, que eren les finestres o 'ventades' del mirador o assecador del molí. La façana sud, a la part central de la planta baixa, presenta una edificació més moderna adjunta a la façana, i diferents finestres. A la planta de pis, hi trobem un seguit de finestres ( algunes d'elles amb ampit), i finalment a la part superior, les finestres de l'assecador. Cal esmentar també, la presència d'un transformador elèctric modern. La façana nord, presenta edificacions de maons més modernes, així com maquinària industrial, adossada a la façana de la planta baixa. A la planta de pis, hi trobem la mateixa tipologia de finestres que a les altres façanes. Finalment a la planta superior, no es repeteix la disposició de finestres de l'assecador, en gran part de per les modificacions que sofert aquesta façana, on es pot observar algun 'pedaç' de maons. Cal esmentar, que aquesta façana, és la que es troba en un estat de conservació més deficient. La façana oest, es troba coberta totalment per l'edificació annexa. Aquesta edificació, de planta rectangular, és de grans dimensions i alçada, i té coberta a dues vessants ( est-oest), amb uralita. La tipologia constructiva és la mateixa que l'edifici principal, però amb signes evidents a les façanes d'haver sofert moltes transformacions, tal com es pot observar en totes les obertures, i en la utilització de materials constructius diferents, com poden ser els maons. A l'interior, aquesta transformació és més evident, tal com es pot observar amb les bigues de formigó que separen les plantes. Aquest cos es va construir a finals del segle XIX i s'utilitzà per als processos paperers més mecanitzats. | 08152-2 | Carretera BV - 2131. Km 7 | Possiblement derivat d'una concessió anterior per a molí draper, va adquirir la seva fisonomia i importància paperera com a propietat de Joan Serra, paperer de Capellades. Es va mantenir en funcionament relacionat amb aquesta família amb la fabricació de paper de barba, fins al tombant del segle XX. Posteriorment la producció paperera va estar a càrrec de diverses empreses com a fàbrica de paper higiènic i sanitari. A inicis del segle XXI estigué tancada, però a data de la realització del Mapa de Patrimoni Cultural ( 2014), s'estaven realitzant les gestions per reobrir-lo. | 41.5287300,1.6021400 | 383381 | 4598397 | 1790 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56261-foto-08152-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56261-foto-08152-2-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | No s'ha pogut descriure amb detall l'interior, al no poder-hi entrar. Actualment és coneix per Paper 3, SL. | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 56279 | Pont de la Rasa de Cal Poc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-rasa-de-cal-poc | XIX-XX | No sembla pas que s'hagi d'enfonsar, però s'observen certes deficiències en l'estructura. Cal afegir també l'abundant vegetació que hi ha, i l'acumulació de sediments a l'interior de l'ull del pont. | Està situat a l'extrem est del camp que trobem just sota el Mas d'en Bosch. Aquest pont possiblement es devia construir per salvar el torrent de la Rasa de Cal Poc, per accedir d'un camp a un altre. El pont és d'una extrema senzillesa, i obrat amb elements construccions com maons i morter de calç. Només és visible per la cara oest, i observa part de la part superior de l'ull que formava un arc escarser, i la part superior feta amb maons disposats tant en vertical com en horitzontal. La resta d'elements no són visibles perquè es troben coberts per la vegetació i el terreny. | 08152-20 | Mas d'en Bosch | Per la seva tipologia constructiva, aquest pont es devia construir al primer quart del segle XX, moment on l'activitat agrícola era important a la zona. La seva construcció es fa realitzar per salvar el torrent de la Rasa de Cal Poc, que tot i que la majoria de l'any no devia portar aigua, quan hi devia haver alguna torrentada ( tot i que seria minso el nivell d'aigua) impedia creuar-lo). Per la seva situació actual, deu fer dècades que no s'utilitza. | 41.5236700,1.5588000 | 379756 | 4597895 | 08152 | Orpí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56279-foto-08152-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56279-foto-08152-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56279-foto-08152-20-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56280 | Mas d'en Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-den-bosc | XIX-XX | Està situat a peus de la carretera BV - 2131 al km 11.5, a tocar de Cal Poc i Cal Ceferino. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular i que consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra disposats tant en vertical com en horitzontal, i arrebossat. Presenta una coberta a doble vessant ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una senzilla entrada rectangular a la planta baixa. A sobre d'aquesta un teuladeta feta d'obra. A cada lateral de l'entrada, hi trobem una finestra senzilla. A la planta de pis, al centre hi trobem un petit balcó amb barana de forja, i una finestra a cada lateral. La façana est, presenta una finestra a la planta baixa i una altra a la planta de pis. Cal esmentar que a la planta baixa, part de l'arrebossat s'ha perdut. La façana nord dóna a la carretera BV - 2131. Hi trobem tres finestres juntes a la planta de pis. La façana oest, no presenta cap element destacable. Hi trobem diferents edificacions annexes amb funcions diverses. Cal destacar-hi en un extrem de la façana principal, un pou. | 08152-21 | Mas d'en Bosch. 08787. Orpí | La casa fou construïda pels propietaris de la masia de Mas d'en Bosc situada a tocar de Can Virella, sota la serra de Feixes. | 41.5237300,1.5567000 | 379581 | 4597904 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56280-foto-08152-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56280-foto-08152-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 56281 | Font de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teula-2 | XIX-XX | Tot i que l'estructua no semba tenir problemes, s'hauria de fer una neteja de l'entorn. | Es troba ubicada a tocar de la riera de Carme a l'alçada del revolt de Cal Botey. S'hi accedeix per un camí que és ben visible a peu de la carretera BV - 3121. L'accés a la font és complicat degut a la densa vegetació que hi ha. La font està formada per una estructura de volta lleugerament apuntada amb carreus de pedra ben treballats, exceptuant la part on hi ha la mina d'aigua, i la part inferior d'una de les parets, on hi ha la roca, que és on s'assenta tota l'estructura. S'observa una part de formigó on hi ha un conducte per on surt l'aigua de l'estructura. A l'entrada de la font podem observar la utilització de petits maons que van resseguint la volta. Tot i que no es pot apreciar correctament degut a la vegetació, es pot observar un mur de pedra al costat de la font, fet que ens podria indicar que hi hagués altres estructures al voltant d'aquesta per altres aprofitaments de l'aigua. Direcció cap a la riera, es pot observar com s'ha adequat el terreny en pendent per tal que l'aigua de la font desguassi cap a la riera. En aquest punt, hi ha un brollador metàl·lic d'on surt l'aigua que va a la riera. | 08152-22 | Riera de Carme | En aquesta zona hi trobem diverses masies, possiblement proporcionava aigua amb aquestes. Els murs de pedra que hi trobem a l'entorn no ens descartarien que hi hagués hagut altres usos en aquesta font, com podria ser algun safareig. | 41.5274500,1.5973500 | 382979 | 4598261 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56281-foto-08152-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56281-foto-08152-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56281-foto-08152-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56282 | Forn de Calç del Camí de Feixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-cami-de-feixes | XIX-XX | Només es conserva la cavitat. | Les restes d'aquest forn de Calç es troben situades en un dels revolts del camí que va d'Orpí a les Feixes, en una zona boscosa. Es tracta d'un forn de calç de planta circular d'uns tres metres i mig de diàmetre i similars mesures d'alçada, excavat a terra i acabat amb algunes parts de mur de pedra( tot i que quasi no es conserva). L'interior es troba cobert de vegetació. No es conserva cap altre element del forn, com la boca o la coberta. | 08152-23 | Camí de Feixes | És possible que aquest forn de calç fos utilitzat tant per les cases del nucli d'Orpí, com per les diverses masies que trobem a la zona de Feixes. Un altre dels usos era la producció de calç per a les adoberies d'Igualada, per pintar i sulfatar. Un dels darrers habitants que va viure a Feixes,en Josep Calaf, explica en una entrevista tot el procés per a l'obtenció de calç, als forns d'aquesta zona. L'avi del Josep feia forns de calç, el Josep també hi havia treballat. Es tardava uns tres mesos a fer el clot i recollir tota la llenya que es necessitava. Esporgaven els pins i feien feixos de llenya que ells en deien fogots. Es feia un gran clot a terra dins del bosc, s'omplia de llenya, i a la part superior es bastia de pedra calcària a manera de cúpula, fins uns dos metres de gruix. A la part de baix hi havia una obertura per on hi anaven afegint llenya. De fora tenia l'aspecte d'una barraca amb una cúpula a la part superior. El Josep explica que era com una gran olla. Quan s'encenia el foc s'havia de mantenir durant una setmana, i calia estar allà a prop per anar-hi afegint llenya. Els que se'n cuidaven eren tres, tenien tota la llenya que calia per tota la setmana i dormien allà mateix al costat, al terra, en una cabana que es feien per l'ocasió. La llenya s'havia d'anar afegint sempre, però a la nit, n'hi posaven més perquè pogués aguantar almenys dues hores, i així, com que eren tres i s'anaven tornant, podien arribar a dormir quatre hores seguides. El foc havia de ser sempre viu. Començaven a encendre'l el diumenge a la nit, al cap de vuit dies ja estava, la pedra quedava rogent. Aquests forns s'anaven fent en funció d'on hi havia la llenya i al pedra calcaria. El Josep va començar a fer-ho als 7-8 anys, quan en tenia 14 anava a jornal. La calç que s'obtenia, servia per les adoberies, per pintar i per sulfatar. De cada forn en sortia tones de calç. Quan es desenfornava, la carregaven en carros que marxaven cap a Igualada, havien d'anar molt en compte que no els plogués ja que si s'arribava a mullar la calç, amb la reacció se'ls quedava fos el carro. | 41.5155300,1.5783600 | 381373 | 4596964 | 08152 | Orpí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56282-foto-08152-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56282-foto-08152-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56282-foto-08152-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc