Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 56322 | Cal Palet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-palet | Està situat al nord del municipi, i s'hi arriba per un camí que surt de la BV - 2131 al Km 8 ( a l'alçada del Molí Vell aproximadament). Aquest camí passa per Cal Violant, i en 2 km hi arriba. Es tracta d'un conjunt arquitectònic format per l'edifici principal i les seves ampliacions amb funcions d'habitatge, i diverses edificacions de caire agrícola i ramader. Edifici de planta quadrada que consta de planta baixa, i dues plantes de pis. La coberta és a dues vessants ( est-oest), amb teula àrab. Presenta un ràfec d'una filada. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, en filades horitzontals i arrebossat amb ciment de portland. La façana d'ingrés s'orienta a l'est i la trobem tancada per murs i un portal formant un pati interior. Aquest portal és rectangular i presenta una coberta petita a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. En aquesta façana s'hi va afegir un cos de dues plantes ( que no acaba de cobrir la façana de l'edifici principal, deixa un pis descobert), que representa una ampliació de l'edifici. Presenta una entrada senzilla a la planta baixa, i dues finestres a la seva esquerra. A la planta de pis, hi trobem dues finestres de grans dimensions. Pel que fa a l'edifici principal, hi podem observar una finestra a la planta superior. La façana sud, presenta dues obertures amb contorns motllurats a cada planta a manera de finestres, exceptuant a la primera planta de pis, on una d'aquestes obertures és un balcó de forja senzilla. Al centre hi trobem un rellotge de sol del tipus declinant vertical amb les línies horàries de 6 a 5 i sense les franges de les mitges hores. Té orientació sud-est. A la part superior conserva el gnòmon. Es tracta d'un rellotge esgrafiat i policromat amb el fons blanc i la resta de decoració en color marró. La façana oest, presenta diferents finestres senzilles a la planta de pis, i s'observa que està perdent l'arrebossat, que no ha estat restaurat com a la façana sud. La façana nord es troba pràcticament coberta per un cos adjunt, exceptuant la part superior de la façana, on s'observa una petita finestra. Aquest cos adjunt a la façana nord és de planta rectangular i consta de dues plantes. La coberta és a una vessant ( nord) amb teula àrab. Com a elements interessants trobem a la façana nord tres obertures amb arc escarser i brancals de maons. A la façana oest s'hi observa una entrada coberta. Entre aquests dos cossos, hi trobem un altre de planta rectangular que consta de planta baixa i dues plantes de pis. Presenta la coberta a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. Aquest cos és una ampliació de l'edifici principal amb funcions d'habitatge. La tipologia constructiva és similar a la de l'edifici principal. S'hi poden observar diferents finestres repartides per les plantes. Té un accés a la planta baixa amb una senzilla entrada. A la planta de pis s'hi observa un balcó, finalment a la part superior de la façana, una finestra senzilla. A l'interior cal destacar-hi l'antic celler, i un antic foc de rotllo situat en l'actual sala d'estar, a la planta baixa. Al voltant del conjunt hi trobem diverses granges i camps de conreu. | 08152-63 | Cal Palet. 08787. Orpí | Es tracta d'una de les masies històriques del municipi. Ja s'esmenta al capbreu de 1707 ( tot i que és possible que tingui uns precedents més antics). Posteriorment és habitual trobar-la en la documentació històrica. | 41.5344000,1.5805900 | 381593 | 4599056 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56322-foto-08152-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56322-foto-08152-63-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||||||||
| 56358 | Brolladors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brolladors | En el camí que va des de la BV-2131 a davant del encreuament a Santa Càndia en direcció nord-oest i després d'un revolt, trobem aquesta zona humida on hi trobem aigua estancada. Entorn d'aquesta hi trobem vegetació típica de zones humides. A simple vista es podria tractar d'un bassal creat per les pluges, però els veïns ens han informat que en aquest punt sempre s'hi troba aigua. A uns metres hi trobem una barraca de pedra seca. | 08152-99 | Zona nord de Santa Càndia | 41.5266600,1.5747600 | 381093 | 4598205 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56358-foto-08152-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56358-foto-08152-99-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||||||||
| 56368 | Riera de Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-carme | <p>REBOLLAR MARTÍ, MARTA (2014). La qualitat de l'aigua de la Riera de Carme. Treball de recerca sense publicar.</p> | En el tram d'Orpí, la qualitat de l'aigua és bona. Durant la realització del mapa ( estiu), el cabal era mínim. S'hi podien observar crancs de riu americans, serps d'aigua i amfibis. Pel que fa l'entorn més immediat, la vegetació ocupa gran part de l'espai durant els transcurs de la riera. | <p>La Riera de Carme és l'afluent més llarg del riu Anoia i és d'aigua fresca i clara. El seu naixement es troba al Coll d'Esblada, i es troba a 20 quilòmetres del punt de desembocadura en línia recta. El seu recorregut és de 22 quilòmetres en total. Passa per Miralles, Santa Càndia i Carme. Les seves principals fonts són els afloraments de l'aqüífer Carme-Capellades, que té una extensió subterrània de 157 km². Al llarg del riu trobem des de trams de basses fins a zones d'aigües més ràpides, fet que ha permès, per exemple, la formació dels Gorgs de Santa Càndia o, al contrari, planes al·luvials amb vinyes, camps i arbredes. Pel que fa a la fauna trobem: una gran diversitat de peixos, com els autòctons barb cua-roig i bagra; amfibis, com la granota verda o la salamandra i rèptils com la tortuga d'aigua o la serp de collaret. El bosc de ribera, a banda i banda de la riera, és frondós i s'hi troben més de 40 espècies diferents llenyoses. Creix aprofitant l'aigua subterrània i dels vessants. Destaquen formacions com les salzedes de sarga, les omedes amb heura i alberedes litorals. A la riba podem trobar canyissars i bogars, que formen petits aiguamolls. Aquest bosc forma una galeria ombrívola que fa possible que hi trobem herbes florides, bolets i falgueres. Al llarg del seu recorregut s'hi localitzen onze molins paperers, quatre dels quals pertanyen al terme d'Orpí. La riera de Carme forma part del PEIN Sistema Prelitoral Central (PRC 107).</p> | 08152-109 | Per varis municipis de les comarques de l'Alt Camp i l'Anoia | <p>Fins al segle XVIII, la riera de Carme era coneguda amb el nom de riera de Noya o d'Anoia, i actualment també es coneix amb el nom de Riera de Miralles. Durant segles al seu entorn es van construir molins de diferents característiques, sobretot paperers, així com indústries d'explotació d'aigua. Actualment és coneguda pels seus gorgs i barrancs que s'utilitzen per activitats vinculades amb l'oci. Els PEIN (Plans d'Espais d'Interès Natural) conformen el sistema de zones protegides de Catalunya i es basen en una xarxa de 165 espais d'especial valor ecològic. Les normes del PEIN, decretat l'any 1992 pel Govern de la Generalitat, estableixen un règim de protecció bàsic aplicable en la totalitat del seu àmbit. Aquest règim pot completar-se en cada espai o conjunt d'espais mitjançant la formulació de plans especials de protecció del medi natural i el paisatge, o bé la declaració d'espais de protecció especial (parcs nacionals, paratges naturals d'interès nacional, reserves o parcs naturals), que fa que els espais passin a tenir una regulació jurídica pròpia i una gestió individualitzada per a preservar-los i potenciar-los.</p> | 41.5226800,1.5804900 | 381564 | 4597755 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56368-foto-08152-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56368-foto-08152-109-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-10 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||
| 56369 | Cova de la Censada Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-censada-nova | BENEITO, A.; BORRÀS, J. (1983).- ' Dades per al coneixement d'una interessant cavitat (Cova de laSensada)'. Sota Terra (4): 4-5. GES ' CM Barcelonès. MONTORIOL, J.; ANDRÉS, O. (1961).- 'Estudio de una cavidad de origen quimioclástico'. Noticias y comunicaciones del Instituto Geológico y Minero de España (61): 235-244. Madrid. Coordenades, fotografies i altres dades extretes del blog: Espeleobloc (posts dels dies 20-3-2009 i 17-9-2012) http://www.espeleoindex.com/crearPDF.php?id=1813 | Al poc de passar el mas de la Censada Nova, a l'esquerra surt un ample camí que s'enfila cap a la carena de la Muntanya de Cal Poc o Serra de Can Virella (o Vidella), a la part alta del vessant esquerre de la riera de Carme. A uns 500 metres de l'inici del camí, a la seva dreta i al pla superior es troba la boca la cavitat. L' entrada és una boca rectangular de 2 per 1 metres i oberta al peu d'un ressalt de 2 metres, tot donant pas a una única galeria descendent totalment ocupada per materials clàstics. Aquesta galeria arriba a presentar en alguns punts una amplada de 55 metres i el sostre manté una alçada d'entre 2 i 4 metres a la part central, mentre que en ambdós costats laterals de la galeria el sostre baixa sensiblement i es poden trobar alguns conductes que poden semblar independents, però que no són més que trams de la galeria principal separats d'ella per amuntegament de blocs. Tota la cavitat es desenvolupa molt propera a la superfície, podent observar algunes arrels penjades del sostre. L'absència de formes reconstructives (espeleotemes) és total. En l'extrem final de la galeria existeix un petit conducte descendent entre blocs i en el fons del qual s'assoleix el punt de màxima fondària. La morfologia actual apunta que la seva gènesi és deguda a un escorriment dels materials afavorit pel capbussament de l'anticlinal on es situa. El substrat sobre el qual s'assenten les calcàries és constituït per margues i guixos del Keuper i la seva plasticitat va facilitar el desplaçament de les calcàries. Les infiltracions van provocar una pèrdua de volum suficient per desencadenar un procés d'ensorrament, donant lloc a aquest singular fenomen quimioclàstic. Topografia i espeleometria: Les dues topografies publicades de la cavitat no disposen de planta i resten simplificades a un alçat general i algunes seccions transversals. Aquí adjuntem dues topografies inèdites (SIE, 1971 i 1977) que sí tenen la planta dibuixada. Establir un recorregut total en una cavitat d'aquestes característiques és sempre una mica subjectiu. J. Borràs (1982) li atorga 150 metres (segurament seguint del criteri de discontinuïtat); altres autors han estimat el recorregut en 300 i 350 metres. Si atenem a les dades de la topografia del 1977 (de la que tenim les dades preses in situ) i seguint el criteri de continuïtat tenim que, si sumem la poligonal boca-fons (per l'itinerari habitual i lògic), més la poligonal de les galeries inferiors, més les distàncies que hi ha des de la poligonal principal per accedir a les petites galeries laterals i la longitud d'aquestes, el total del recorregut real ens dóna un resultat de 265 metres. | 08152-110 | La Censada Nova | Sembla que l'entrada de la cavitat es va produir a la dècada dels anys 1920 durant els treballs d'extracció de pedra per a la construcció de la carretera. Josep Iglésies i Joaquim Santasusagna en la seva guia excursionista: Les valls del Gaià, del Foix i del Miralles, Centre de Lectura, Reus (1934), fan menció de la Cova gran de la Sensada Vella d'Orpí i diuen que té uns 80 metres de profunditat, encara que tot sembla que parlen per referències d'altri. El 25 de març del 1934, Francesc Español (possiblement acompanyat pel Dr. Ricardo Zariquiey) visita la cavitat en les seves recerques biospeleològiques, a manca de més informació l'anomenen amb el topònim del lloc: Cova de la Serra de Can Virella. A partir de l'any 1949 es produeixen les primeres visites del GES ' CMB i des d'aleshores es converteix en una cavitat prou coneguda de la comarca. | 41.5187700,1.5469500 | 378758 | 4597367 | 08152 | Orpí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56369-foto-08152-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56369-foto-08152-110-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||||||
| 56371 | Pollancres de Cal Cundo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancres-de-cal-cundo | Situats a uns 200 metres al sud-est de Cal Cundo, i a tocar de la riera de Carme, trobem aquests pollancres. Són de grans dimensions amb 37 m d'alçada x 2,18 de capçada. Es troba entre els arbres més alts de Catalunya. Es troba en un bon estat de conservació. | 08152-112 | Cal Cundo | 41.5277000,1.6088000 | 383935 | 4598274 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56371-foto-08152-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56371-foto-08152-112-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||||||||
| 56375 | Aqüífer Carme-Capellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aquifer-carme-capellades-0 | Es troba sobreexplotat. | És una formació geològica i hidrològica que constitueix el principal recurs d'aigua potable de qualitat no només per als municipis que hi són a sobre sinó també per als municipis veïns. Les seves sortides principals són la Riera de Carme, la Bassa de Capellades i les Deus de Sant Quintí. El conjunt s'alimenta de la pluja de les serres situats als límits de l'aqüífer. Aquesta aigua s'acumula en tres formacions geològiques parcial o totalment superposades en el que s'anomena aqüífer multicapa cada una aflorant en surgències diferents. L'aqüífer Carme - Capellades està delimitat mitjançant una línia amb el traçat que segueix: S'inicia a la carretera comarcal Igualada - Esblada, en el quilòmetre 44, justament a la cruïlla amb el límit dels termes municipals entre Santa Margarida de Montbui i Santa Maria de Miralles. Continua vers el nord-est pel límit del terme municipal d'Orpí, fins a la cruïlla amb el límit del terme municipal de Carme. Continuant també cap al nord-est pel límit del terme de Carme fins a trobar el de la Pobla de Claramunt. Seguint-lo, també vers el nord-est, fins a creuar la línia fèrria dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (tram Martorell - Igualada).Seguint la dita línia fèrria fins a la cruïlla amb el límit dels termes municipals entre Capellades i Vallbona d'Anoia. Seguint el dit límit municipal fins a creuar el riu Anoia. Segueix la Llera d'aquest riu fins a la confluència, pel marge dret amb la riera del Grama (a la rodalia de l'ermita de Sant Nicolau), (terme municipal de Cabrera d'Igualada), seguint l'esmentada riera aigües amunt fins al límit dels termes municipals entre Sant Pere de Riudebitlles i Vallbona d'Anoia (rodalia barri de Canaletes -Can Ulladas), fins a trobar el límit municipal entre Mediona i Sant Pere de Riudebitlles. Seguint-lo fins a trobar la partió municipal amb Sant Quintí de Mediona. Continuant pel límit nord del terme de Sant Quintí fins a trobar el camí veïnal que uneix Can Pareres (terme municipal de Mediona) amb la carretera comarcal entre Guardiola de Font-rubí i la Llacuna. Continuant vers el sud pel dit camí veïnal fins a l'esmentada carretera (quilòmetre 7,400, aproximadament).Seguint-la fins a la població de la Llacuna (quilòmetre 29, aproximadament). Per continuar en direcció a Santa Coloma de Queralt fins a la cruïlla amb la carretera comarcal d'Igualada (quilòmetre 33,300 aproximadament).Per continuar fins al seu quilòmetre 44, que és el punt de sortida. Els termes municipals inclosos totalment dins l'aqüífer de Carme - Capellades són els següents: − Orpí. − Carme. − Mediona. Els termes municipals inclosos parcialment dins del mateix són: − La Pobla de Claramunt. − Capellades. − Cabrera d'Anoia. − Font-rubí. − La Llacuna. − Santa Maria de Miralles. − Torrelles de Foix. − La Torre de Claramunt. | 08152-116 | Orpí i altres municipis de l'Anoia i l'Alt Penedès | Les seves aigües han proporcionat aigua des de sempre a les fonts de tots els municipis on està situat. Ha proporcionat aigua a tota la indústria de la zona, des dels molins medievals, a les papereres, i fins a la indústria actual. A més a més proporciona aigua potable a més del 60% de la població de l'Anoia. Des de l'any 1988 està protegit. | 41.5201000,1.5705200 | 380727 | 4597482 | 08152 | Orpí | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56375-foto-08152-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56375-foto-08152-116-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||||||
| 56376 | Gorgs de Santa Càndia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorgs-de-santa-candia | <p>La riera de Carme, per salvar els dos-cents metres de desnivell entre la Plana de Miralles i el Riu Anoia, s'encaixa profundament en els materials calcaris que formen la Serra de Feixes i la Censada. El treball d'erosió del riu ha excavat un gorg després de cada saltant, formant un extraordinari esglaonat de petites cascades i basses sobre la pedra. Les basses, als estius secs són un refugi fonamental per a la fauna, que podrà recolonitzar la riera durant les primeres pluges de la tardor. El recorregut molt apreciat pels especialistes en barrancs està temporitzat entre 1 hora i 2 hores de descens segons el grup. El tram dels Estrets de Can Virella comença amb un ressalt i un ràpel de 10 m que també es pot substituir per dos salts de 4 i 5 m. El recorregut segueix per un passadís que desemboca en una part més oberta amb un ressalt i un tobogan per l'esquerra que desemboca a una bassa balmada. A continuació un passadís que s'estreny dirigeix a una profunda bassa. En aquest punt hi ha l'únic ràpel obligat del recorregut (9 m). Un cop fet el descens, es recomana per salvar el següent salt grimpar fins a una lleixa des de la qual saltar a al següent gorg (salt de 10 m). A continuació se succeeixen un salt 6 m (8 si es fa des d'una cornisa a la dreta) i dos tobogans petits que tanquen el descens. A l'estiu, l'indret és concorregut per molts banyistes. Sobretot a la part final, des de la base del ràpel de 9 m cap avall. L'època més recomanable per fer el descens és la tardor i la primavera. A l'estiu l'escassetat d'aigua pot acabar deixant sec bona part del recorregut. Alçada d'inici: 460 m Alçada final: 400 m Longitud: 800 m Desnivell: 60 m Tipus de roca: Calcària</p> | 08152-117 | Santa Càndia | 41.5199300,1.5642600 | 380204 | 4597472 | 08152 | Orpí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56376-foto-08152-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56376-foto-08152-117-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-07-01 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||||
| 56321 | Cabana de teula de la Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-teula-de-la-pedrera | XX | Ha perdut la coberta, i es troba envaïda per la vegetació. | Està situada a l'oest de la part baixa de la pedrera, a tocar de la carretera BV-2132. Es tracta d'un petit edifici de planta rectangular, d'una sola planta i amb coberta a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab ( tot i que la coberta no es conserva). Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra de diferents dimensions units amb argamassa de fang i morter de calç. Als angles que formen les façanes s'observen carreu més ben escairats. La façana d'accés s'orienta al sud amb una senzilla entrada rectangular amb llinda de fusta. Es troba envoltada de vegetació. | 08152-62 | Pedrera d'Orpí | Aquesta caseta agrícola la podríem datar en la primera meitat del segle XX. Va ser utilitzada per guardar eines agrícoles i altres estris pels seus propietaris, que conreaven els camps dels voltants. | 41.5241400,1.5961600 | 382874 | 4597896 | 08152 | Orpí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56321-foto-08152-62-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||||
| 56365 | Llegenda del pí de les pinyes d'or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-pi-de-les-pinyes-dor | http://www.llegendesdecatalunya.cat/10/el-pi-de-les-pinyes-dor | Aquesta llegenda s'ha transmès de generació en generació, i actualment és molt coneguda al municipi, però també a tota la comarca i la resta de Catalunya. S'hi poden trobar moltes versions i adaptacions. En algunes d'elles no es cita pas el Castell d'Orpí, tot i que s'esmenta que és una adaptació de l'original. Ens hauríem de remuntar molts segles enrere per explicar aquesta història. Ho hauríem de fer i ho farem. Imagineu-vos una època de castells, grans extensions de terra cultivada, ciutats emmurallades, batalles i conquestes. En una d'aquestes ciutats, un poble més aviat, una família benestant feia diverses generacions que ocupava un castell, el castell d'Orpí. Aquest castell encara es conserva avui en dia i es dedica a la pagesia. Si el visiteu, podreu veure la seva torre de l'homenatge sisavada original i una portalada dovellada a la façana nord. La resta, són afegitons posteriors. Però no ens desviem del tema. El castlà governava les seves terres amb responsabilitat: abaixava i apujava els tributs segons les possibilitats de cadascú, escoltava les demandes de la població i aplicava una justícia justa de debò. No era com tots els nobles, és veritat; però sí que era com totes les persones: possible de temptar. I la fortuna ho va fer. Era pels volts de la primavera quan el castlà passejava per la muntanya. Li agradava molt sortir dels camins i passejar camp a través per les seves terres. Mai no saps què pots trobar allà on no has anat mai abans. Aquell dia en concret, va passejar entre les seves vinyes, que ja gaudien de bon raïm; però aviat se'n va cansar i va decidir passejar per una extensa pineda. Va colpejar una de les pinyes amb el peu i la fiu rodolar uns quants metres. La seguí amb la mirada. No s'hi havia fixat gaire, però li havia semblat veure un reflex a la pinya. S'hi apropà i, a pocs centímetres, veié una pedreta daurada. La pedreta resultà ser un dels pinyons. I el pinyó, una pelleta d'or pur. El castlà va mirar-se incrèdul aquell pinyó d'or i en va buscar més. Resultà que tots els pinyons d'aquella pinya eren d'or, i encara en va trobar algunes més d'iguals. Les arreplegà totes abans de tornar al castell i mai res no tornà a ser el mateix al castell d'Orpí. Cada any, per les mateixes dates, el pi deixava caure unes quantes pinyes amb pinyons d'or i, doncs, el castlà era més ric a cada nova primavera. Va redecorar l'interior de castell amb noves cortines, mobles, vaixella de porcellana, portes de fusta noble, canelobres d'argent… Va contractar una modista que li feia roba a mida amb les millors teles. També va contractar més personal de servei per a la casa: majordoms, cuineres, personal de neteja, cuidadors pels cavalls i, fins i tot, un pintor al seu servei. Per molt que tingués, mai no en tenia prou. La cobdícia va ser més forta que ell i qui havia estat un home íntegre i just, va convertir-se en l'avarícia en persona: va apujar els tributs a tothom fins que gairebé ningú en tenia prou per menjar, no va tornar a escoltar les demandes de ningú i la justícia ja no li interessava, si no era en benefici propi. Es va obsessionar tant amb l'or, que va ordenar a deu dels seus homes que vigilessin per torns el pi. I per tal que no revelessin on era, els va tallar la llengua! Un dia qualsevol després de molts anys, va rebre una carta amb el segell del rei Jaume I. El rei li demanava diners i homes per iniciar la conquesta de Mallorca. Però al castlà no li interessaven ni les guerres ni les conquestes, només el seu or. Així que només va enviar un cofre d'or al rei i cap soldat que servís en batalla. | 08152-106 | Castell d'Orpí | 41.5187400,1.5753600 | 381128 | 4597324 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56365-foto-08152-106-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | (Cont. Descripció): Anys més tard, conquerides ja Mallorca i València, un missatger reial arribà al castell amb un missatge personal del rei. El rei en persona i trenta membres del seu seguici s'instal·larien durant una setmana al seu castell abans de continuar el seu viatge cap al nord. El castlà tenia ben poques ganes d'hostatjar ningú a casa seva i, molt menys, un rei i tota aquella gentada. Però no s'hi podia negar i va començar amb els preparatius. Arribat el dia, el servei instal·là cadascú a la seva habitació. D'altra banda, les cuineres preparaven una nova delícia a cada àpat. No faltaven mai a taula les millors fruites i verdures ni, per suposat, vi fet amb el raïm de les vinyes del castell. El rei Jaume I estava tan satisfet que les felicitava personalment cada dia.Al final de la setmana, quan tothom havia acabat de dinar aquell dia, el rei va fer retirar tothom de la sala. Volia parlar a soles amb el castlà.-Té vos un servei excel·lent.-Gràcies, sa majestat.-El que no puc saber és com us ho podeu permetre. - Inquirí.-No sap, sa majestat, tots els esforços que hem fet per poder-li oferir aquesta estança.-Té raó, no ho sé. I tampoc sé perquè no va fer el mateix esforç quan el seu país el necessitava. - El castlà no sabia què dir - Molts nobles van aportar molt més or que vostè i no m'han pogut oferir ni la meitat de luxes dels que disposa vostè.-Sa majestat, vostè s'ho mereix tot i més.-I el seu poble també! Expliquen els llogarrencs que amaga vos un pi molt especial que cada any fa pinyes d'or. | 119 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||||
| 56391 | Barraca Coll d'Orpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-coll-dorpi | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | L'estructura s'hauria de consolidar. | Vegeu fitxa 45 | 08152-132 | Coll d'Orpí | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. | 41.5123200,1.5584000 | 379701 | 4596635 | 08152 | Orpí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56391-foto-08152-132-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Es troba al límit amb el terme de Santa Maria de Miralles. Es troba a l'inventari de la Wikipedra amb Codi: 6879 | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||
| 56262 | Resclosa del Rec de Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-rec-de-carme | XIII | No s'observen deficiències en l'estructura. Solament cal esmentar l'acumulació de sediments en aquesta. | Just davant d'un dels ponts de la riera de Carme, ubicat a la carretera BV-2131 al km 8,5, hi trobem aquesta resclosa. Actualment per culpa dels sediments que hi ha en l'estructura, no es pot observar amb quins materials està feta, però possiblement siguin carreus de pedra ben treballats i lligats amb morter. Les seves mides aproximades són 8 metres d'amplada i uns 2 metres d'alçada. Normalment si el nivell de l'aigua és baix, aquesta torna al riu per una obertura situada en un extrem de la resclosa, on se situa també l'inici del canal per on deriva l'aigua. Aquest canal, és conegut com el Rec de Carme. | 08152-3 | Riera de Carme | Es desconeix amb exactitud la data exacta en què es va construir la resclosa, però tot faria indicar que en aquest indret ja hi havia una resclosa, al segle XIII, ja que hi trobem una menció al Rec de Carme de l'any 1214, quan Ramon de Claramunt donà llicència per l'establiment d'un molí fariner. Es desconeix però, si posteriorment s'hi va fer algun tipus de modificació o reconstrucció. | 41.5282300,1.5891600 | 382297 | 4598359 | 08152 | Orpí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56262-foto-08152-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56262-foto-08152-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56262-foto-08152-3-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||||
| 56265 | La Fagina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fagina | XIX | L'estat de conservació és millorable. | Edifici de petites dimensions ubicat en una petita fondalada entre Cal Palet i les Granges de Cal Marrós. Consta de planta baixa i dues plantes de pis. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria i arrebossat. Algunes parts de les façanes, s'hi pot observar la utilització de maons, que ens indiquen una restauració posterior. La coberta és a dues vessants ( est-oest) i amb teula àrab. Al seu entorn, hi trobem petites edificacions. La façana d'ingrés actual s'orienta a l'esta, i es situa a la planta de pis. Aquesta és d'obra senzilla i més contemporània, amb els brancals i la llinda de maons. Cal esmentar que aquesta façana se situa en un nivell més elevat del terreny, quedant la planta baixa soterrada. Adossat a aquesta façana, hi trobem dues construccions de forma arrodonida, una d'elles possiblement era un cup. Les finestres que hi trobem en la resta de la façana són d'una obra senzilla. La façana sud, cal destacar-hi a la part inferior, dos contraforts, un d'ells de grans dimensions. Pel tipus de materials emprats, s'intueix que aquests dos foren afegits posteriorment. Situat entre aquests dos, hi trobem una entrada senzilla, que possiblement fou l'original. La façana oest, presenta a la planta baixa dues obertures circulars, i tres contraforts. Aquests contraforts, a la part inferior, presenten obertures triangulars per tal que l'aigua circulés. A la resta de la façana hi trobem diverses finestres senzilles. La façana nord, no presenta cap element destacable. A l'entorn hi trobem diferents construccions agrícoles, així com una bassa quadrada i un pontet de pedra amb arc rebaixat per salvar el torrent de Cal Palet. | 08152-6 | La Fagina. 08787. Orpí | Tot i que no en tenim referències documentals o orals que ens ho demostrin, més que una masia, aquest edifici respon més a la tipologia d'un molí o d'alguna edificació on es desenvolupava alguna activitat industrial. La seva situació, a tocar del Torrent de Cal Palet, ens podria indicar una d'aquestes opcions, a més a més, el mateix nom de la casa, ens recorda al de 'Fassina', un indret on es destil·lava aiguardent. Tant si fos un molí, com si fos una fassina, era necessària la presència d'aigua, i la localització al costat del torrent, ens podria confirmar aquesta hipòtesi. Un altre indicador, seria que es troba ubicada al voltant d'una zona coneguda com el Pla de la Vinya, la vinya i l'aiguardent en zones com el Penedès i l'Anoia, anaven ben lligats. | 41.5350900,1.5814200 | 381664 | 4599131 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56265-foto-08152-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56265-foto-08152-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56265-foto-08152-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||||
| 56267 | Cal Violant. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-violant | XVIII-XX | Ha estat restaurat tot lo conjunt. | Conjunt arquitectònic format per l'edifici principal amb funció d'habitatge, i diverses edificacions annexes que tenien funció agrícola i ramadera. Al voltant del conjunt hi trobem una petita zona boscosa integrada en aquest. L'edifici principal se situa al centre del conjunt, és de planta rectangular, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment, i arrebossat. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés original s'orienta al sud, i presenta una entrada amb arc de mig punt amb carreus ben treballats. A cada lateral, hi té una finestra. A la planta de pis, hi trobem un balcó central, i dues finestres als laterals. Finalment a la part superior de la façana, hi trobem la mateixa distribució, però amb una gran finestra amb arc de mig punt al centre. La façana oest, presenta diferents finestres a nivells diferents, i un cos adjunt en un extrem format per dues parts amb cobertes coincidents a una vessant. La façana nord, es troba totalment ocupada per una edificació adjunta de grans dimensions, que presenta coberta a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. Presenta una gran entrada a la façana oest amb llinda de fusta. La façana est, es troba pràcticament ocupada per una edificació annexa, que en una reforma posterior, s'ha convertit en el nou accés a l'edifici. Amb aquest nou accés, s'hi accedeix per una escalinata de pedra que ens condueix fins a peu del camí. Les obertures que trobem en aquesta façana, són senzilles finestres amb llinda de fusta. Al nord-est del conjunt, hi trobem un portal d'entrada al conjunt. Cal esmentar que la major de l'entorn de la casa, es troba pavimentat. | 08152-8 | Cal Violant. 08787. Orpí | 41.5297500,1.5943400 | 382732 | 4598521 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56267-foto-08152-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56267-foto-08152-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56267-foto-08152-8-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||||
| 56269 | Cal Cens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cens | XIX-XX | Masia situada a tocar de la carretera BV-2131 al km 8,5. Està format per l'edifici amb funcions d'habitatge, i edificis annexos més moderns que han desvirtuat l'edifici primitiu. L'edifici original que se situa al centre del conjunt d'edificacions, ha estat molt modificat, i solament façana sud, conserva el seu aspecte original. És de planta quadrada, i presenta planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets de carreus irregulars de pedra rogenca, disposats de manera desigual. La coberta és a dues vessants ( est-oest), amb teula àrab. La façana d'ingrés original s'orienta al sud, i presenta una entrada amb arc escarser a la planta baixa. Sobre l'entrada, hi ha una teuladeta d'obra nova. A la planta de pis, hi trobem tres finestres amb llinda de rajol. Finalment a la part superior de la façana, cal destacar-hi al centre, dues finestres bessones amb arc de rajol de mig punt. Les façanes est i oest, es troben ocupades per edificacions més modernes, que representen ampliacions de l'habitatge i per a usos d'emmagatzematge. La façana nord, es troba pràcticament coberta per heures, tot i això es poden observar diferents finestres, i una entrada nova a l'edifici. Aquesta façana es troba totalment arrebossada. | 08152-10 | Cal Cens. 08787. Orpí | 41.5263100,1.5860600 | 382035 | 4598150 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56269-foto-08152-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56269-foto-08152-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56269-foto-08152-10-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | També s'esmenta com a Cal Cenç | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||||
| 56272 | Font de Santa Càndia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-candia | XIX | Sembla que ha estat restaurada recenment. | Ubicada a l'oest del nucli de Santa Càndia, just davant de la pista que baixa fins a la Riera de Carme, hi trobem aquesta font. El bon estat de la font i els materials emprats, ens indica que ha estat restaurada recentment. Consta d'un mur de pedra irregular i lligada amb ciment, que reposa sobre el terreny. El brollador aprofita un tub metàl·lic per què l'aigua surti. Cal esmentar que aquest es troba al centre d'un bloc de pedra ben treballat, on s'hi pot llegir la inscripció ' FUENTE DEL MUN DE SANTA CANDIA'. Completa l'estructura, una pica o bassa rectangular de pedra. Actualment no hi raja aigua. | 08152-13 | Santa Càndia. 08787. Orpí | 41.5219400,1.5746300 | 381073 | 4597681 | 1885 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56272-foto-08152-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56272-foto-08152-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56272-foto-08152-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||||
| 56275 | Font de la Rasa de Cal Poch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-rasa-de-cal-poch | XIX | Tot i que l'estructura de la font es conserva, l'accés és difícil per la gran quantitat de vegetació que hi ha. | En l'extrem sud d'un camp situat sota el Mas d'en Bosch, hi trobem aquesta petita font, amagada pràcticament entre la vegetació. Es troba inserida en un marge i coberta de vegetació. Tot i això s'observa una estructura feta amb carreus irregulars de pedra i una petita canalera per on desguassa l'aigua. Actualment encara hi brolla l'aigua. Aquesta font era utilitzada principalment per al consum humà, però també per regar els horts que antigament hi havia en aquesta zona a finals del segle XIX i fins a mitjans del segle XX. | 08152-16 | Mas d'en Bosch | Aquesta font era utilitzada principalment per al consum humà, però també per regar els horts que antigament hi havia en aquesta zona a finals del segle XIX i fins a mitjans del segle XX. | 41.5227900,1.5563200 | 379547 | 4597800 | 08152 | Orpí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56275-foto-08152-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56275-foto-08152-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56275-foto-08152-16-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||||
| 56276 | Pou de Cal Poc I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-poc-i | XIX-XX | Es desconeix l'estat de conservació del pou, ja que la vegetació que el cobreix no permet fer-hi cap aproximació al mateix. | En un camp situat a uns 200 metres al sud-est del Mas d'en Bosch, hi trobem aquest pou. Tot i que pràcticament no es pot observar la seva estructura ja que es troba cobert quasi en la seva totalitat per vegetació. Segurament correspon a la tipologia constructiva d'altres pous que trobem en aquesta mateixa zona. | 08152-17 | Mas d'en Bosch | Aquest pou, com la resta que trobem en aquesta zona devia servir per proporcionar aigua a les masies que trobem en aquest entorn per als usos mes quotidians. L'entorn on s'ubica estava ple de vinyes. | 41.5230900,1.5592400 | 379791 | 4597830 | 08152 | Orpí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56276-foto-08152-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56276-foto-08152-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56276-foto-08152-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Es coneix que és un pou, ja que els veïns el coneixien. La vegetació que el cobreix totalment, impedeix veure'l. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||
| 56277 | Pou de la Rasa de Cal Poc II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-rasa-de-cal-poc-ii | XIX-XX | Tot i que no presenta problemes en les estructures, l'arrebossat exterior de formigó, s'està perdent. | En un camp situat a uns 300 metres al sud-est del Mas d'en Bosch, hi trobem aquest pou. Es troba a uns 100 metres en línia recta de l'altre pou situat en aquest camp. Pou de planta circular amb el parament fet de blocs de pedra lligats amb morter, i arrebossat posteriorment amb formigó. La seva alçada exterior és de gairebé dos metres i la fondària del pou és d'uns quinze metres. La boca del pou es troba orientada a l'est i s'obre a l'alçada del metre del terra. Es tracta d'una obertura rectangular en pedra. Una porta fusta en mal estat cobreix l'obertura del pou impedint l'accés a l'interior. Tota l'estructura del pou es cobreix amb una teulada a manera de falsa cúpula feta amb lloses planes de pedra i recoberta amb formigó. A l'entorn hi trobem dues petites piques de pedra ben treballades. | 08152-18 | Mas d'en Bosch | Aquest pou, com la resta que trobem en aquesta zona devia servir per proporcionar aigua a les masies que trobem en aquest entorn per als usos més quotidians. L'entorn on s'ubica estava ple de vinyes. | 41.5233100,1.5603800 | 379887 | 4597853 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56277-foto-08152-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56277-foto-08152-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56277-foto-08152-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||||
| 56278 | Pou de la Rasa de Cal Poch III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-rasa-de-cal-poch-iii | XIX-XX | No sembla tenir problemes en les estructures. El principal problema per la seva conservació és l'abundant vegetació que hi ha a l'entorn. | En un camp situat a uns 400 metres al sud-est del Mas d'en Bosch, hi trobem aquest pou. Es troba a uns 100 metres en nord-est de l'altre pou situat en aquest camp. Pràcticament es troba cobert de vegetació, però es pot accedir amb certes dificultats a la boca del pou. És de planta circular, i les parets estan revestides amb pedra a la part inferior, i amb maons a la part superior. La boca del pou es troba orientada al nord, i presenta una senzilla obertura rectangular amb una porta de fusta. Tota l'estructura del pou es cobreix amb una teulada a manera de falsa cúpula feta amb lloses planes de pedra. La seva alçada exterior és de gairebé dos metres i la fondària del pou és d'uns quinze metres. | 08152-19 | Mas d'en Bosch | Aquest pou, com la resta que trobem en aquesta zona devia servir per proporcionar aigua a les masies que trobem en aquest entorn per als usos més quotidians. L'entorn on s'ubica estava ple de vinyes. | 41.5240700,1.5614100 | 379974 | 4597935 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56278-foto-08152-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56278-foto-08152-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56278-foto-08152-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Es troba cobert totalment per la vegetació. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||
| 56279 | Pont de la Rasa de Cal Poc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-rasa-de-cal-poc | XIX-XX | No sembla pas que s'hagi d'enfonsar, però s'observen certes deficiències en l'estructura. Cal afegir també l'abundant vegetació que hi ha, i l'acumulació de sediments a l'interior de l'ull del pont. | Està situat a l'extrem est del camp que trobem just sota el Mas d'en Bosch. Aquest pont possiblement es devia construir per salvar el torrent de la Rasa de Cal Poc, per accedir d'un camp a un altre. El pont és d'una extrema senzillesa, i obrat amb elements construccions com maons i morter de calç. Només és visible per la cara oest, i observa part de la part superior de l'ull que formava un arc escarser, i la part superior feta amb maons disposats tant en vertical com en horitzontal. La resta d'elements no són visibles perquè es troben coberts per la vegetació i el terreny. | 08152-20 | Mas d'en Bosch | Per la seva tipologia constructiva, aquest pont es devia construir al primer quart del segle XX, moment on l'activitat agrícola era important a la zona. La seva construcció es fa realitzar per salvar el torrent de la Rasa de Cal Poc, que tot i que la majoria de l'any no devia portar aigua, quan hi devia haver alguna torrentada ( tot i que seria minso el nivell d'aigua) impedia creuar-lo). Per la seva situació actual, deu fer dècades que no s'utilitza. | 41.5236700,1.5588000 | 379756 | 4597895 | 08152 | Orpí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56279-foto-08152-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56279-foto-08152-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56279-foto-08152-20-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||||
| 56281 | Font de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teula-2 | XIX-XX | Tot i que l'estructua no semba tenir problemes, s'hauria de fer una neteja de l'entorn. | Es troba ubicada a tocar de la riera de Carme a l'alçada del revolt de Cal Botey. S'hi accedeix per un camí que és ben visible a peu de la carretera BV - 3121. L'accés a la font és complicat degut a la densa vegetació que hi ha. La font està formada per una estructura de volta lleugerament apuntada amb carreus de pedra ben treballats, exceptuant la part on hi ha la mina d'aigua, i la part inferior d'una de les parets, on hi ha la roca, que és on s'assenta tota l'estructura. S'observa una part de formigó on hi ha un conducte per on surt l'aigua de l'estructura. A l'entrada de la font podem observar la utilització de petits maons que van resseguint la volta. Tot i que no es pot apreciar correctament degut a la vegetació, es pot observar un mur de pedra al costat de la font, fet que ens podria indicar que hi hagués altres estructures al voltant d'aquesta per altres aprofitaments de l'aigua. Direcció cap a la riera, es pot observar com s'ha adequat el terreny en pendent per tal que l'aigua de la font desguassi cap a la riera. En aquest punt, hi ha un brollador metàl·lic d'on surt l'aigua que va a la riera. | 08152-22 | Riera de Carme | En aquesta zona hi trobem diverses masies, possiblement proporcionava aigua amb aquestes. Els murs de pedra que hi trobem a l'entorn no ens descartarien que hi hagués hagut altres usos en aquesta font, com podria ser algun safareig. | 41.5274500,1.5973500 | 382979 | 4598261 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56281-foto-08152-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56281-foto-08152-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56281-foto-08152-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||||
| 56282 | Forn de Calç del Camí de Feixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-cami-de-feixes | XIX-XX | Només es conserva la cavitat. | Les restes d'aquest forn de Calç es troben situades en un dels revolts del camí que va d'Orpí a les Feixes, en una zona boscosa. Es tracta d'un forn de calç de planta circular d'uns tres metres i mig de diàmetre i similars mesures d'alçada, excavat a terra i acabat amb algunes parts de mur de pedra( tot i que quasi no es conserva). L'interior es troba cobert de vegetació. No es conserva cap altre element del forn, com la boca o la coberta. | 08152-23 | Camí de Feixes | És possible que aquest forn de calç fos utilitzat tant per les cases del nucli d'Orpí, com per les diverses masies que trobem a la zona de Feixes. Un altre dels usos era la producció de calç per a les adoberies d'Igualada, per pintar i sulfatar. Un dels darrers habitants que va viure a Feixes,en Josep Calaf, explica en una entrevista tot el procés per a l'obtenció de calç, als forns d'aquesta zona. L'avi del Josep feia forns de calç, el Josep també hi havia treballat. Es tardava uns tres mesos a fer el clot i recollir tota la llenya que es necessitava. Esporgaven els pins i feien feixos de llenya que ells en deien fogots. Es feia un gran clot a terra dins del bosc, s'omplia de llenya, i a la part superior es bastia de pedra calcària a manera de cúpula, fins uns dos metres de gruix. A la part de baix hi havia una obertura per on hi anaven afegint llenya. De fora tenia l'aspecte d'una barraca amb una cúpula a la part superior. El Josep explica que era com una gran olla. Quan s'encenia el foc s'havia de mantenir durant una setmana, i calia estar allà a prop per anar-hi afegint llenya. Els que se'n cuidaven eren tres, tenien tota la llenya que calia per tota la setmana i dormien allà mateix al costat, al terra, en una cabana que es feien per l'ocasió. La llenya s'havia d'anar afegint sempre, però a la nit, n'hi posaven més perquè pogués aguantar almenys dues hores, i així, com que eren tres i s'anaven tornant, podien arribar a dormir quatre hores seguides. El foc havia de ser sempre viu. Començaven a encendre'l el diumenge a la nit, al cap de vuit dies ja estava, la pedra quedava rogent. Aquests forns s'anaven fent en funció d'on hi havia la llenya i al pedra calcaria. El Josep va començar a fer-ho als 7-8 anys, quan en tenia 14 anava a jornal. La calç que s'obtenia, servia per les adoberies, per pintar i per sulfatar. De cada forn en sortia tones de calç. Quan es desenfornava, la carregaven en carros que marxaven cap a Igualada, havien d'anar molt en compte que no els plogués ja que si s'arribava a mullar la calç, amb la reacció se'ls quedava fos el carro. | 41.5155300,1.5783600 | 381373 | 4596964 | 08152 | Orpí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56282-foto-08152-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56282-foto-08152-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56282-foto-08152-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||||
| 56285 | Font Bertrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-bertrana | XIX-XX | La font es troba en bon estat de conservació, El safareig en canvi, presenta algunes deficiències en l'estructura, i la vegetació està ocupant el seu espai. | S'ubica en una zona boscosa a la Serra d'Orpinell. S'hi arriba continuant el camí de Cal Pons. Es tracta d'un espai on hi trobem la font i un safareig. Integrada dins l'orografia, la font està formada per un mur de maçoneria de pedra del que en sobresurt, a la part central inferior el brollador i al centre, a nivell de terra, una pica rectangular de pedra. Als laterals de la font hi ha petits murs de pedra que delimiten l'espai. Cal destacar-hi la inscripció de '10-9-1961 FONT BERTRANA'. Uns 10 metres davant de la font, hi trobem un safareig de planta rectangular. Fet amb carreus irregulars de pedra i arrebossat amb morter. Disposa d'un espai annex on es posaven per rentar la roba, i que coincideix amb l'únic pedrís que hi ha al rentador. Es proveïa de l'aigua de la font, que venia canalitzada per la cara sud. Actualment es troba quasi coberta de vegetació. Aquesta font conjuntament amb els pous que trobem per aquesta zona, servien per proporcionar aigua a les masies d'aquesta zona, incloent-hi possiblement masies del terme de la Llacuna. El safareig que és posterior a la font l'utilitzaven per rentar la roba els habitants d'aquestes masies. | 08152-26 | Serra d'Orpinell | Aquesta font conjuntament amb els pous que trobem per aquesta zona, servien per proporcionar aigua a les masies d'aquesta zona, incloent-hi possiblement masies del terme de la Llacuna. El safareig que és posterior a la font l'utilitzaven per rentar la roba els habitants d'aquestes masies. | 41.5161600,1.5960600 | 382851 | 4597010 | 08152 | Orpí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56285-foto-08152-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56285-foto-08152-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56285-foto-08152-26-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||||
| 56288 | Pou de Ca la Magina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-ca-la-magina | XIX-XX | Està situat a peu del camí, a la zona de Feixes. Es tracta d'un pou de planta circular, amb les parets de la part inferior folrades amb carreus de pedra irregular. La part exterior del pou, està feta amb carreus irregulars lligats amb morter, i coberta a una vessant amb teula àrab. La boca d' entrada és de forma rectangular, i s'orienta al sud. El pou fa una fondària d'uns 15 metres i una alçada exterior de quasi 2 metres. | 08152-29 | Feixes | Aquest pou segurament estava vinculat a les masies de la zona. | 41.5103200,1.5785200 | 381377 | 4596385 | 08152 | Orpí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56288-foto-08152-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56288-foto-08152-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56288-foto-08152-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||||
| 56290 | Pou de Cal Calaf - Cal Simon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-calaf-cal-simon | XIX-XX | Està situat al mig d'un camp de conreu entre Cal Calaf i Cal Simon, a la zona de Feixes. Es tracta d'un pou de planta circular, amb les parets de la part inferior folrades amb carreus de pedra irregular. La part exterior del pou, està formada per una estructura de planta rectangular feta amb carreus irregulars lligats amb morter, i coberta a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La boca d'entrada és de forma rectangular amb brancals de maons i llinda de fusta, i s'orienta al sud. El pou fa una fondària d'uns 15 metres i una alçada exterior de quasi 2 metres. | 08152-31 | Feixes | Com altres pous de la zona, proporcionava aigua a les masies de l'entorn. | 41.5123700,1.5858700 | 381994 | 4596603 | 08152 | Orpí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56290-foto-08152-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56290-foto-08152-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56290-foto-08152-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Nom donat per situar-se entre Cal Calaf i Cal Simon | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||||
| 56291 | Forn de Calç vora Cal Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-vora-cal-riba | XIX-XX | El trobem situat en una zona de bosc, a peu d'un camí que surt de Can Riba i que s'enfila direcció oest. Es troba al nord del camí, i és ben visible des d'aquest. Es tracta d'un forn de calç diferent dels que hi ha la resta del municipi, ja que les seves dimensions són més grans. Les seves dimensions segurament correspondrien a una demanada més gran de calç. De planta rectangular, estava obrat amb murs de carreus de pedra irregular en filades horitzontals. Es pot observar que està dividit en diferents espais, que podrien correspondre a diferents boques del forn, però el que és més curiós, és que sol hi ha una boca de forn amb arc escarser, tapiada i amb una nova obertura tancada per una porta metàl·lica. No es pot observar cap element interior. Uns 10 metres a l'oest, hi ha un petit cos en ruïnes, que estava associat al forn. Possiblement era la caseta on feia nit l'encarregat del forn. | 08152-32 | Camí d'Orpí a la Censada Nova | Al municipi d'Orpí, hi ha una llarga tradició de forns de calç i carboneres, sobretot en aquesta dels boscos pròxims a Feixes. La construcció d'aquest forn, més sofisticat que la resta que trobem en l'entorn, podria respondre a algun augment de la demanda de calç sobre el ¼ del segle XX aproximadament. | 41.5156800,1.5733700 | 380957 | 4596987 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56291-foto-08152-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56291-foto-08152-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56291-foto-08152-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||||
| 56303 | Tina d'Orpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-dorpi | XIX-XX | Ha perdut la coberta, i l'interior és ple de runa. | Està situat a uns 100 metres al sud-oest del Castell d'Orpí, i s'hi arriba per un camí en aquesta direcció. Es tracta d'un petit edifici de planta rectangular i amb coberta a una vessant ( est) amb teula àrab ( tot i que no es conserva). Els murs estan fets amb petits carreus irregulars disposats en filades horitzontals. Cal destacar-hi a la part superior un cup de vi amb el revestiment interior fet amb cairons de ceràmica vidriada de color roig. Aquest cup comunica amb l'espai interior de dimensions més grans, que actualment és cobert per runa, però on encara podem observar parts d'una premsa de vi i les obertures que comunicaven amb el cup. A l'exterior encara s'hi pot trobar l'estructura d'una premsa metàl·lica. | 08152-44 | Orpí | Les vinyes havien estat molt presents al municipi d'Orpí. En aquest cas, aquesta tina pertanyia a una de les cases que formaven part de l'entorn del castell d'Orpí. | 41.5183700,1.5745400 | 381059 | 4597284 | 08152 | Orpí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56303-foto-08152-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56303-foto-08152-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56303-foto-08152-44-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||||
| 56304 | Barraca de vinya I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-i | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | L'estructura es manté dempeus, però la vegetació a envaït l'entorn. | Barraca de planta circular. Per a la seva construcció s'utilitzaren pedres més aviat planes, posades l'una sobre de l'altra. Per falcar-ho se'n feien servir de petites, es posaven si fa no fa per filades inclinant-les una mica cap a fora per tal de poder expulsar l'aigua de la pluja. A l'interior la cúpula es comença des de baix, la seva tendència és cònica finalitzant en una gran llosa. La plata, sobretot l'interior, acostuma a ser molt irregular. L'exterior sol estar ben acabat i la teulada és més aviat de forma semiesfèrica i es troba coberta de terra, on es forma vegetació espontània. La porta d'accés s'orienta a l'est, generalment amb una gran llosa plana com a llinda. | 08152-45 | Entre Cal Balcells i Can Bufó | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. | 41.5249000,1.5963600 | 382892 | 4597980 | 08152 | Orpí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56304-foto-08152-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56304-foto-08152-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56304-foto-08152-45-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||
| 56305 | Barraca de Vinya II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-ii | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | Comença a presentar algun problema en la coberta. | Vegeu fitxa 45 | 08152-46 | Can Bufó - Can Balcells | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. | 41.5249900,1.5951500 | 382791 | 4597991 | 08152 | Orpí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56305-foto-08152-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56305-foto-08152-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56305-foto-08152-46-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||
| 56306 | Barraca de Vinya III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-iii | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | Comença a presentar problemes en l'estructura. | Vegeu fitxa 45 | 08152-47 | Can Bufó - Can Balcells | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. | 41.5250700,1.5932400 | 382632 | 4598003 | 08152 | Orpí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56306-foto-08152-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56306-foto-08152-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56306-foto-08152-47-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||
| 56307 | Barraca de Vinya IV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-iv | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | Comença a presentar problemes en l'estructura. | Vegeu fitxa 45 | 08152-48 | Entre Cal Bufó i Can Balcells | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. | 41.5254800,1.5969900 | 382945 | 4598043 | 08152 | Orpí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56307-foto-08152-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56307-foto-08152-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56307-foto-08152-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||
| 56308 | Barraca de Vinya V | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-v | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | Comença haver-hi desprendiments de la coberta i algun lateral. | Vegeu fitxa 45 | 08152-49 | Entre Cal Bufó i Can Balcells | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. | 41.5256200,1.5976300 | 382999 | 4598058 | 08152 | Orpí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56308-foto-08152-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56308-foto-08152-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56308-foto-08152-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||
| 56309 | Barraca de Vinya de Cal Llenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-cal-llenc | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | L'estructura s'hauria de consolidar. | Vegeu fitxa 45 | 08152-50 | Cal Llenç | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. | 41.5173900,1.5531900 | 379276 | 4597205 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56309-foto-08152-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56309-foto-08152-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56309-foto-08152-50-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||
| 56310 | Barraca de Vinya dels Solans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-dels-solans | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | Un sector de la barraca s'ha esfonsat, i es possible que a curt termini s'acabi d'esfonsar tota la barraca. | Vegeu fitxa 45 | 08152-51 | Els Solans. Zona nord-est del municipi | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. | 41.5393700,1.5974000 | 383005 | 4599585 | 08152 | Orpí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56310-foto-08152-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56310-foto-08152-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56310-foto-08152-51-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | L'accés és complicat. Es surt de Carme direcció a Collbàs, i aproximadament a uns 700 metres s'agafa un trencall a l'esquerra. Aquest camí a mesura que s'avança és cada vegada menys transitable. Al final del camí s'arriba un camp el qual deixarem a l'esquerra per travessar un petit barranc. Uns 100 metres endavant, trobem la barraca. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||
| 56311 | Barraca de Marge de Can Balcells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-marge-de-can-balcells | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | S'hauria de consolidar l'estructura, i netejar l'entorn. | Barraca de pedra seca, situada a uns 100 metres a l'est de Can Balcells, per l'antic camí que portava a Cal Bufó. Està integrada pràcticament en el marge. Alçada amb petits carreus irregulars de pedra, presenta una volta lleugerament apuntada. L'entorn de la barraca es troba descuidat, i al seu interior hi podem observar deixalles. En estar integrada al marge, normalment, estaven situades sota de la feixa o bancal superior el qual s'hi treballava. | 08152-52 | Can Balcells | La barraca de marge té com a principal tret diferenciador de les altres barraques el fet d'estar construïda dins d'un marge. Per tant, la seva construcció anava lligada a la construcció del mateix marge. És habitual aquest tipus de barraca en indrets més muntanyencs o costeruts. | 41.5237000,1.5908800 | 382432 | 4597854 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56311-foto-08152-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56311-foto-08152-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56311-foto-08152-52-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||
| 56312 | Barraca de Vinya VI | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-vi | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | Es troba coberta de vegetació, fet que dificulta la seva localització. | Vegeu fitxa 45 | 08152-53 | Pla de les Comes - Pedrera | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. | 41.5237000,1.5944800 | 382733 | 4597849 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56312-foto-08152-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56312-foto-08152-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56312-foto-08152-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Costa de localitzar a primera vista pel fet que es troba coberta de vegetació. Tot i això la seva localització és fàcil, en mig d'un camp, pròxim al marge. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||
| 56313 | Barraca de Marge les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-marge-les-comes | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | Es troba coberta de vegetació. | Vegeu fitxa 52 | 08152-54 | Can Balcells - les Comes | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. | 41.5234300,1.5928900 | 382600 | 4597821 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56313-foto-08152-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56313-foto-08152-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56313-foto-08152-54-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||
| 56314 | Barraca sota Cal Cintet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-sota-cal-cintet | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | Es troba cobert de vegetació. | Vegeu fitxa 45 | 08152-55 | Cal Cintet | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. | 41.5219300,1.5896300 | 382325 | 4597659 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56314-foto-08152-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56314-foto-08152-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56314-foto-08152-55-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||
| 56315 | Barraca de Marge sota Cal Cintet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-marge-sota-cal-cintet | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | S'hauria de consolidar l'estructura. Es troba envoltada de vegetació. | Vegeu fitxa 52 | 08152-56 | Cal Cintet | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. | 41.5214700,1.5889300 | 382266 | 4597609 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56315-foto-08152-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56315-foto-08152-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56315-foto-08152-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||
| 56316 | Barraca de la Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-pedrera | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | Es troba pràcticament ensorrada. | Vegeu fitxa 45 | 08152-57 | Pedrera d'Orpí | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. | 41.5196300,1.6012200 | 383288 | 4597388 | 08152 | Orpí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56316-foto-08152-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56316-foto-08152-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56316-foto-08152-57-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||
| 56317 | Barraca de vinya VII | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-vii | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | Està envoltada de vegetació. | Vegeu fitxa 45 | 08152-58 | Pla de la Creu | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. | 41.5326900,1.6028500 | 383447 | 4598836 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56317-foto-08152-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56317-foto-08152-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56317-foto-08152-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||
| 56318 | Barraca de Vinya VIII | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-viii | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | Es conserva l'estructura, però s'hauria de consolidar. L'entorn és ple de vegetació. | Vegeu fitxa 45 | 08152-59 | Zona Santa Càndia | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. | 41.5267300,1.5751700 | 381127 | 4598212 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56318-foto-08152-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56318-foto-08152-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56318-foto-08152-59-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Es troba en una zona boscosa | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||
| 56319 | Barraca de Feixes I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-feixes-i | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | Vegeu fitxa 45 | 08152-60 | Feixes | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. | 41.5116000,1.5865500 | 382049 | 4596516 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56319-foto-08152-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56319-foto-08152-60-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Codi 2585 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||
| 56320 | Barraca de Feixes II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-feixes-ii | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | Vegeu fitxa 52 | 08152-61 | Feixes | 41.5135900,1.5826900 | 381731 | 4596743 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56320-foto-08152-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56320-foto-08152-61-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Codi 2584 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||||
| 56325 | Cabana al nord de la Font Bona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-al-nord-de-la-font-bona | XX | Ha perdut la coberta i part de l'accés. | Està situada a uns 100 metres al nord de la carretera BV- 2131 a l'alçada de la Font Bona. Es tracta d'una petita cabana de planta quadrada feta amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals i lligats amb morter. Actualment té la coberta d'uralita amb una vessant ( sud). L'accés el trobem a la façana est. Cal remarcar que part de la façana nord està formada per la roca, en la qual es recolza per acabar de fer el mur. Es troba envoltada de camps de conreu i bosc. | 08152-66 | La Font Bona | 41.5254100,1.5690600 | 380615 | 4598074 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56325-foto-08152-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56325-foto-08152-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56325-foto-08152-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||||
| 56326 | Cabana dels Solans I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-dels-solans-i | XX | No conserva la coberta. Es troba envoltada de vegetació. | Està situada en Cal Morrós, Carme i Collbàs. S'hi arriba sortint de Carme direcció a Collbàs. Passats uns 500 metres es trenca a l'esquerra i s'agafa un camí fins al final d'aquest que ens porta a un gran camp de conreu. Al final d'aquest camp, es puja uns 100 metres al nord i la trobem entre la vegetació. Es tracta d'una construcció rectangular, de dimensions petites i d'una sola planta. Els murs estan fets amb carreus de pedra irregular en filades horitzontals. No conserva la coberta, però aquesta era a una vessant ( sud) i amb teula àrab. L'accés es situa al sud i destaca per la seva llinda de pedra. Es troba envaïda per la vegetació. | 08152-67 | Els Solans | 41.5394800,1.5963600 | 382918 | 4599598 | 08152 | Orpí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56326-foto-08152-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56326-foto-08152-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56326-foto-08152-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||||
| 56327 | Caseta del Solans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-del-solans | XX | Ha perdut part de la coberta, i les façanes presenten problemes importants. | Està situada entre Cal Morrós, Carme i Collbàs. S'hi arriba sortint de Carme direcció a Collbàs. Passats uns 500 metres es trenca a l'esquerra i s'agafa un camí fins al final d'aquest que ens porta a un gran camp de conreu. Al centre d'aquest camp la trobem. Es tracta d'un petit edifici de planta quadrada i que constava de dues plantes. La coberta que no es conserva, era a un vessant ( sud) amb teula àrab. Els murs estan fets amb carreus de pedra irregular en filades horitzontals i arrebossats. La façana d'ingrés se situava al sud i presenta una senzilla entrada rectangular a la planta baixa. A la façana est, hi trobem una petita obertura a la planta superior. Trobem una altra entrada, en aquest cas a la planta de pis de la façana nord. La façana oest que es troba quasi ensorrada, s'hi pot observar una petita finestra a la planta baixa. | 08152-68 | Els Solans | Aquesta caseta agrícola la podríem datar en la primera meitat del segle XX. Va ser utilitzada per guardar eines agrícoles i altres estris pels seus propietaris, que conreaven els camps dels voltants. | 41.5371700,1.5969000 | 382959 | 4599341 | 08152 | Orpí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56327-foto-08152-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56327-foto-08152-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56327-foto-08152-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||||
| 56328 | Cabana del Solans II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-del-solans-ii | XX | No conserva la coberta, i es troba envaïda per la vegetació. | Està situada entre Cal Morrós, Carme i Collbàs. S'hi arriba sortint de Carme direcció a Collbàs. Passats uns 500 metres es trenca a l'esquerra i s'agafa un camí fins al final d'aquest que ens porta a un gran camp de conreu. La trobem al nord-oest d'aquest camp, amagada quasi en l'inici del bosc. Es tracta d'una construcció rectangular, de dimensions petites i d'una sola planta. Els murs estan fets amb carreus de pedra irregular en filades horitzontals. No conserva la coberta, però aquesta era a una vessant ( nord) i amb teula àrab. L'accés se situa al sud i destaca per l'entrada amb arc escarser de maons. No s'observen elements d'interès a l'interior. Es troba envoltada de la vegetació del bosc. | 08152-69 | Els Solans | Aquesta caseta agrícola la podríem datar en la primera meitat del segle XX. Va ser utilitzada per guardar eines agrícoles i altres estris pels seus propietaris, que conreaven els camps dels voltants. | 41.5382400,1.5966700 | 382942 | 4599460 | 08152 | Orpí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56328-foto-08152-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56328-foto-08152-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56328-foto-08152-69-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||||
| 56329 | Cabana del Pla de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-del-pla-de-la-creu | XX | No conserva la coberta. | Està situada en mig d'un camp de conreu a tocar del camí que va de Can Bou a Cal Violant i Cal Palet. Es tracta d'una petita construcció de planta quadrada i d'una sola planta. La coberta que no es conserva era a una vessant ( nord) amb teula àrab. Els murs estan fets amb carreus de pedra irregular en filades horitzontals i lligats amb morter. La façana d'ingrés s'orienta a l'est i presenta una senzilla entrada rectangular. La resta de façanes tenen una petita obertura a mode d'espitllera. | 08152-70 | El Pla de la Creu | Aquesta caseta agrícola la podríem datar en la primera meitat del segle XX. Va ser utilitzada per guardar eines agrícoles i altres estris pels seus propietaris, que conreaven els camps dels voltants. | 41.5323200,1.6002900 | 383233 | 4598798 | 08152 | Orpí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56329-foto-08152-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56329-foto-08152-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56329-foto-08152-70-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||||
| 56330 | Caseta nord de Can Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-nord-de-can-bou | XX | Ha perdut la coberta, i l'interior es troba cobert de vegetació. | La trobem ubicada a uns 100 metres al nord de Can Bou, pel camí que porta a Cal Violant i Cal Palet. Es tracta d'una petita construcció de planta quadrada i d'una sola planta. La coberta que no es conserva era a una vessant ( sud) amb teula àrab. Els murs estan fets amb carreus de pedra irregular en filades horitzontals i lligats amb morter. S'observa que estava arrebossada, però gran part s'ha perdut. La façana d'ingrés s'orienta al nord i presenta una senzilla entrada rectangular amb llinda de fusta. Cal destacar-hi alguns elements que es veuen a l'interior, entre ells dues piques d'una cuina. | 08152-71 | Can Bou | Aquesta caseta agrícola la podríem datar en la primera meitat del segle XX. Va ser utilitzada per guardar eines agrícoles i altres estris pels seus propietaris, que conreaven els camps dels voltants. | 41.5309900,1.6049600 | 383620 | 4598644 | 08152 | Orpí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56330-foto-08152-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56330-foto-08152-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56330-foto-08152-71-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 352,47 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.