Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 56322 | Cal Palet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-palet | Està situat al nord del municipi, i s'hi arriba per un camí que surt de la BV - 2131 al Km 8 ( a l'alçada del Molí Vell aproximadament). Aquest camí passa per Cal Violant, i en 2 km hi arriba. Es tracta d'un conjunt arquitectònic format per l'edifici principal i les seves ampliacions amb funcions d'habitatge, i diverses edificacions de caire agrícola i ramader. Edifici de planta quadrada que consta de planta baixa, i dues plantes de pis. La coberta és a dues vessants ( est-oest), amb teula àrab. Presenta un ràfec d'una filada. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, en filades horitzontals i arrebossat amb ciment de portland. La façana d'ingrés s'orienta a l'est i la trobem tancada per murs i un portal formant un pati interior. Aquest portal és rectangular i presenta una coberta petita a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. En aquesta façana s'hi va afegir un cos de dues plantes ( que no acaba de cobrir la façana de l'edifici principal, deixa un pis descobert), que representa una ampliació de l'edifici. Presenta una entrada senzilla a la planta baixa, i dues finestres a la seva esquerra. A la planta de pis, hi trobem dues finestres de grans dimensions. Pel que fa a l'edifici principal, hi podem observar una finestra a la planta superior. La façana sud, presenta dues obertures amb contorns motllurats a cada planta a manera de finestres, exceptuant a la primera planta de pis, on una d'aquestes obertures és un balcó de forja senzilla. Al centre hi trobem un rellotge de sol del tipus declinant vertical amb les línies horàries de 6 a 5 i sense les franges de les mitges hores. Té orientació sud-est. A la part superior conserva el gnòmon. Es tracta d'un rellotge esgrafiat i policromat amb el fons blanc i la resta de decoració en color marró. La façana oest, presenta diferents finestres senzilles a la planta de pis, i s'observa que està perdent l'arrebossat, que no ha estat restaurat com a la façana sud. La façana nord es troba pràcticament coberta per un cos adjunt, exceptuant la part superior de la façana, on s'observa una petita finestra. Aquest cos adjunt a la façana nord és de planta rectangular i consta de dues plantes. La coberta és a una vessant ( nord) amb teula àrab. Com a elements interessants trobem a la façana nord tres obertures amb arc escarser i brancals de maons. A la façana oest s'hi observa una entrada coberta. Entre aquests dos cossos, hi trobem un altre de planta rectangular que consta de planta baixa i dues plantes de pis. Presenta la coberta a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. Aquest cos és una ampliació de l'edifici principal amb funcions d'habitatge. La tipologia constructiva és similar a la de l'edifici principal. S'hi poden observar diferents finestres repartides per les plantes. Té un accés a la planta baixa amb una senzilla entrada. A la planta de pis s'hi observa un balcó, finalment a la part superior de la façana, una finestra senzilla. A l'interior cal destacar-hi l'antic celler, i un antic foc de rotllo situat en l'actual sala d'estar, a la planta baixa. Al voltant del conjunt hi trobem diverses granges i camps de conreu. | 08152-63 | Cal Palet. 08787. Orpí | Es tracta d'una de les masies històriques del municipi. Ja s'esmenta al capbreu de 1707 ( tot i que és possible que tingui uns precedents més antics). Posteriorment és habitual trobar-la en la documentació històrica. | 41.5344000,1.5805900 | 381593 | 4599056 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56322-foto-08152-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56322-foto-08152-63-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 56358 | Brolladors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brolladors | En el camí que va des de la BV-2131 a davant del encreuament a Santa Càndia en direcció nord-oest i després d'un revolt, trobem aquesta zona humida on hi trobem aigua estancada. Entorn d'aquesta hi trobem vegetació típica de zones humides. A simple vista es podria tractar d'un bassal creat per les pluges, però els veïns ens han informat que en aquest punt sempre s'hi troba aigua. A uns metres hi trobem una barraca de pedra seca. | 08152-99 | Zona nord de Santa Càndia | 41.5266600,1.5747600 | 381093 | 4598205 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56358-foto-08152-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56358-foto-08152-99-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||||
| 56368 | Riera de Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-carme | <p>REBOLLAR MARTÍ, MARTA (2014). La qualitat de l'aigua de la Riera de Carme. Treball de recerca sense publicar.</p> | En el tram d'Orpí, la qualitat de l'aigua és bona. Durant la realització del mapa ( estiu), el cabal era mínim. S'hi podien observar crancs de riu americans, serps d'aigua i amfibis. Pel que fa l'entorn més immediat, la vegetació ocupa gran part de l'espai durant els transcurs de la riera. | <p>La Riera de Carme és l'afluent més llarg del riu Anoia i és d'aigua fresca i clara. El seu naixement es troba al Coll d'Esblada, i es troba a 20 quilòmetres del punt de desembocadura en línia recta. El seu recorregut és de 22 quilòmetres en total. Passa per Miralles, Santa Càndia i Carme. Les seves principals fonts són els afloraments de l'aqüífer Carme-Capellades, que té una extensió subterrània de 157 km². Al llarg del riu trobem des de trams de basses fins a zones d'aigües més ràpides, fet que ha permès, per exemple, la formació dels Gorgs de Santa Càndia o, al contrari, planes al·luvials amb vinyes, camps i arbredes. Pel que fa a la fauna trobem: una gran diversitat de peixos, com els autòctons barb cua-roig i bagra; amfibis, com la granota verda o la salamandra i rèptils com la tortuga d'aigua o la serp de collaret. El bosc de ribera, a banda i banda de la riera, és frondós i s'hi troben més de 40 espècies diferents llenyoses. Creix aprofitant l'aigua subterrània i dels vessants. Destaquen formacions com les salzedes de sarga, les omedes amb heura i alberedes litorals. A la riba podem trobar canyissars i bogars, que formen petits aiguamolls. Aquest bosc forma una galeria ombrívola que fa possible que hi trobem herbes florides, bolets i falgueres. Al llarg del seu recorregut s'hi localitzen onze molins paperers, quatre dels quals pertanyen al terme d'Orpí. La riera de Carme forma part del PEIN Sistema Prelitoral Central (PRC 107).</p> | 08152-109 | Per varis municipis de les comarques de l'Alt Camp i l'Anoia | <p>Fins al segle XVIII, la riera de Carme era coneguda amb el nom de riera de Noya o d'Anoia, i actualment també es coneix amb el nom de Riera de Miralles. Durant segles al seu entorn es van construir molins de diferents característiques, sobretot paperers, així com indústries d'explotació d'aigua. Actualment és coneguda pels seus gorgs i barrancs que s'utilitzen per activitats vinculades amb l'oci. Els PEIN (Plans d'Espais d'Interès Natural) conformen el sistema de zones protegides de Catalunya i es basen en una xarxa de 165 espais d'especial valor ecològic. Les normes del PEIN, decretat l'any 1992 pel Govern de la Generalitat, estableixen un règim de protecció bàsic aplicable en la totalitat del seu àmbit. Aquest règim pot completar-se en cada espai o conjunt d'espais mitjançant la formulació de plans especials de protecció del medi natural i el paisatge, o bé la declaració d'espais de protecció especial (parcs nacionals, paratges naturals d'interès nacional, reserves o parcs naturals), que fa que els espais passin a tenir una regulació jurídica pròpia i una gestió individualitzada per a preservar-los i potenciar-los.</p> | 41.5226800,1.5804900 | 381564 | 4597755 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56368-foto-08152-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56368-foto-08152-109-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-10 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 56369 | Cova de la Censada Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-censada-nova | BENEITO, A.; BORRÀS, J. (1983).- ' Dades per al coneixement d'una interessant cavitat (Cova de laSensada)'. Sota Terra (4): 4-5. GES ' CM Barcelonès. MONTORIOL, J.; ANDRÉS, O. (1961).- 'Estudio de una cavidad de origen quimioclástico'. Noticias y comunicaciones del Instituto Geológico y Minero de España (61): 235-244. Madrid. Coordenades, fotografies i altres dades extretes del blog: Espeleobloc (posts dels dies 20-3-2009 i 17-9-2012) http://www.espeleoindex.com/crearPDF.php?id=1813 | Al poc de passar el mas de la Censada Nova, a l'esquerra surt un ample camí que s'enfila cap a la carena de la Muntanya de Cal Poc o Serra de Can Virella (o Vidella), a la part alta del vessant esquerre de la riera de Carme. A uns 500 metres de l'inici del camí, a la seva dreta i al pla superior es troba la boca la cavitat. L' entrada és una boca rectangular de 2 per 1 metres i oberta al peu d'un ressalt de 2 metres, tot donant pas a una única galeria descendent totalment ocupada per materials clàstics. Aquesta galeria arriba a presentar en alguns punts una amplada de 55 metres i el sostre manté una alçada d'entre 2 i 4 metres a la part central, mentre que en ambdós costats laterals de la galeria el sostre baixa sensiblement i es poden trobar alguns conductes que poden semblar independents, però que no són més que trams de la galeria principal separats d'ella per amuntegament de blocs. Tota la cavitat es desenvolupa molt propera a la superfície, podent observar algunes arrels penjades del sostre. L'absència de formes reconstructives (espeleotemes) és total. En l'extrem final de la galeria existeix un petit conducte descendent entre blocs i en el fons del qual s'assoleix el punt de màxima fondària. La morfologia actual apunta que la seva gènesi és deguda a un escorriment dels materials afavorit pel capbussament de l'anticlinal on es situa. El substrat sobre el qual s'assenten les calcàries és constituït per margues i guixos del Keuper i la seva plasticitat va facilitar el desplaçament de les calcàries. Les infiltracions van provocar una pèrdua de volum suficient per desencadenar un procés d'ensorrament, donant lloc a aquest singular fenomen quimioclàstic. Topografia i espeleometria: Les dues topografies publicades de la cavitat no disposen de planta i resten simplificades a un alçat general i algunes seccions transversals. Aquí adjuntem dues topografies inèdites (SIE, 1971 i 1977) que sí tenen la planta dibuixada. Establir un recorregut total en una cavitat d'aquestes característiques és sempre una mica subjectiu. J. Borràs (1982) li atorga 150 metres (segurament seguint del criteri de discontinuïtat); altres autors han estimat el recorregut en 300 i 350 metres. Si atenem a les dades de la topografia del 1977 (de la que tenim les dades preses in situ) i seguint el criteri de continuïtat tenim que, si sumem la poligonal boca-fons (per l'itinerari habitual i lògic), més la poligonal de les galeries inferiors, més les distàncies que hi ha des de la poligonal principal per accedir a les petites galeries laterals i la longitud d'aquestes, el total del recorregut real ens dóna un resultat de 265 metres. | 08152-110 | La Censada Nova | Sembla que l'entrada de la cavitat es va produir a la dècada dels anys 1920 durant els treballs d'extracció de pedra per a la construcció de la carretera. Josep Iglésies i Joaquim Santasusagna en la seva guia excursionista: Les valls del Gaià, del Foix i del Miralles, Centre de Lectura, Reus (1934), fan menció de la Cova gran de la Sensada Vella d'Orpí i diuen que té uns 80 metres de profunditat, encara que tot sembla que parlen per referències d'altri. El 25 de març del 1934, Francesc Español (possiblement acompanyat pel Dr. Ricardo Zariquiey) visita la cavitat en les seves recerques biospeleològiques, a manca de més informació l'anomenen amb el topònim del lloc: Cova de la Serra de Can Virella. A partir de l'any 1949 es produeixen les primeres visites del GES ' CMB i des d'aleshores es converteix en una cavitat prou coneguda de la comarca. | 41.5187700,1.5469500 | 378758 | 4597367 | 08152 | Orpí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56369-foto-08152-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56369-foto-08152-110-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 56371 | Pollancres de Cal Cundo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancres-de-cal-cundo | Situats a uns 200 metres al sud-est de Cal Cundo, i a tocar de la riera de Carme, trobem aquests pollancres. Són de grans dimensions amb 37 m d'alçada x 2,18 de capçada. Es troba entre els arbres més alts de Catalunya. Es troba en un bon estat de conservació. | 08152-112 | Cal Cundo | 41.5277000,1.6088000 | 383935 | 4598274 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56371-foto-08152-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56371-foto-08152-112-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||||
| 56375 | Aqüífer Carme-Capellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aquifer-carme-capellades-0 | Es troba sobreexplotat. | És una formació geològica i hidrològica que constitueix el principal recurs d'aigua potable de qualitat no només per als municipis que hi són a sobre sinó també per als municipis veïns. Les seves sortides principals són la Riera de Carme, la Bassa de Capellades i les Deus de Sant Quintí. El conjunt s'alimenta de la pluja de les serres situats als límits de l'aqüífer. Aquesta aigua s'acumula en tres formacions geològiques parcial o totalment superposades en el que s'anomena aqüífer multicapa cada una aflorant en surgències diferents. L'aqüífer Carme - Capellades està delimitat mitjançant una línia amb el traçat que segueix: S'inicia a la carretera comarcal Igualada - Esblada, en el quilòmetre 44, justament a la cruïlla amb el límit dels termes municipals entre Santa Margarida de Montbui i Santa Maria de Miralles. Continua vers el nord-est pel límit del terme municipal d'Orpí, fins a la cruïlla amb el límit del terme municipal de Carme. Continuant també cap al nord-est pel límit del terme de Carme fins a trobar el de la Pobla de Claramunt. Seguint-lo, també vers el nord-est, fins a creuar la línia fèrria dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (tram Martorell - Igualada).Seguint la dita línia fèrria fins a la cruïlla amb el límit dels termes municipals entre Capellades i Vallbona d'Anoia. Seguint el dit límit municipal fins a creuar el riu Anoia. Segueix la Llera d'aquest riu fins a la confluència, pel marge dret amb la riera del Grama (a la rodalia de l'ermita de Sant Nicolau), (terme municipal de Cabrera d'Igualada), seguint l'esmentada riera aigües amunt fins al límit dels termes municipals entre Sant Pere de Riudebitlles i Vallbona d'Anoia (rodalia barri de Canaletes -Can Ulladas), fins a trobar el límit municipal entre Mediona i Sant Pere de Riudebitlles. Seguint-lo fins a trobar la partió municipal amb Sant Quintí de Mediona. Continuant pel límit nord del terme de Sant Quintí fins a trobar el camí veïnal que uneix Can Pareres (terme municipal de Mediona) amb la carretera comarcal entre Guardiola de Font-rubí i la Llacuna. Continuant vers el sud pel dit camí veïnal fins a l'esmentada carretera (quilòmetre 7,400, aproximadament).Seguint-la fins a la població de la Llacuna (quilòmetre 29, aproximadament). Per continuar en direcció a Santa Coloma de Queralt fins a la cruïlla amb la carretera comarcal d'Igualada (quilòmetre 33,300 aproximadament).Per continuar fins al seu quilòmetre 44, que és el punt de sortida. Els termes municipals inclosos totalment dins l'aqüífer de Carme - Capellades són els següents: − Orpí. − Carme. − Mediona. Els termes municipals inclosos parcialment dins del mateix són: − La Pobla de Claramunt. − Capellades. − Cabrera d'Anoia. − Font-rubí. − La Llacuna. − Santa Maria de Miralles. − Torrelles de Foix. − La Torre de Claramunt. | 08152-116 | Orpí i altres municipis de l'Anoia i l'Alt Penedès | Les seves aigües han proporcionat aigua des de sempre a les fonts de tots els municipis on està situat. Ha proporcionat aigua a tota la indústria de la zona, des dels molins medievals, a les papereres, i fins a la indústria actual. A més a més proporciona aigua potable a més del 60% de la població de l'Anoia. Des de l'any 1988 està protegit. | 41.5201000,1.5705200 | 380727 | 4597482 | 08152 | Orpí | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56375-foto-08152-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56375-foto-08152-116-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 56376 | Gorgs de Santa Càndia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorgs-de-santa-candia | <p>La riera de Carme, per salvar els dos-cents metres de desnivell entre la Plana de Miralles i el Riu Anoia, s'encaixa profundament en els materials calcaris que formen la Serra de Feixes i la Censada. El treball d'erosió del riu ha excavat un gorg després de cada saltant, formant un extraordinari esglaonat de petites cascades i basses sobre la pedra. Les basses, als estius secs són un refugi fonamental per a la fauna, que podrà recolonitzar la riera durant les primeres pluges de la tardor. El recorregut molt apreciat pels especialistes en barrancs està temporitzat entre 1 hora i 2 hores de descens segons el grup. El tram dels Estrets de Can Virella comença amb un ressalt i un ràpel de 10 m que també es pot substituir per dos salts de 4 i 5 m. El recorregut segueix per un passadís que desemboca en una part més oberta amb un ressalt i un tobogan per l'esquerra que desemboca a una bassa balmada. A continuació un passadís que s'estreny dirigeix a una profunda bassa. En aquest punt hi ha l'únic ràpel obligat del recorregut (9 m). Un cop fet el descens, es recomana per salvar el següent salt grimpar fins a una lleixa des de la qual saltar a al següent gorg (salt de 10 m). A continuació se succeeixen un salt 6 m (8 si es fa des d'una cornisa a la dreta) i dos tobogans petits que tanquen el descens. A l'estiu, l'indret és concorregut per molts banyistes. Sobretot a la part final, des de la base del ràpel de 9 m cap avall. L'època més recomanable per fer el descens és la tardor i la primavera. A l'estiu l'escassetat d'aigua pot acabar deixant sec bona part del recorregut. Alçada d'inici: 460 m Alçada final: 400 m Longitud: 800 m Desnivell: 60 m Tipus de roca: Calcària</p> | 08152-117 | Santa Càndia | 41.5199300,1.5642600 | 380204 | 4597472 | 08152 | Orpí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56376-foto-08152-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56376-foto-08152-117-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-07-01 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56334 | Jaciment de Desviació de la Carretera de Santa Càndia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-desviacio-de-la-carretera-de-santa-candia | El terreny es troba molt erosionat. | Estació superficial ubicada en el Km. 9,8 de la carretera de Carme, en un turó situat al peu mateix de la carretera i en el seu costat dret en direcció a Santa Maria de Miralles, en un context de bosc de pins i en un terra argilós i molt erosionat. Durant la visita al jaciment amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985, no es localitzà cap tipus d'estructura en superfície i sí que diversos fragments de ceràmica ibèrica. Cal destacar l'absència de ceràmica romana. Es van identificar alguns esclats de sílex, diversos fragments de parets d'àmfores ibèriques de la costa catalana de pasta bicolor, ceràmica ibèrica feta a mà de fons pla i algun fragment decorat amb cordó horitzontal amb incisions, amb desgreixant de quars i mica daurada. També van aparèixer fragments de gerres ovoides sense coll fetes a torn i d'ús comú. És possible afirmar que molt possiblement es tracti d'un habitacle del qual no n'han quedat indicis constructius a causa de la forta erosió del lloc. La seva cronologia es fa difícil de precisar, ja que no han aparegut materials amb cronologia concreta. Tanmateix, podria correspondre a un Ibèric Final. Durant la revisió de la Carta l'any 1991, els arqueòlegs varen observar que a nivell superficial s'hi trobaven algunes restes de ceràmica ibèrica. Indicaven que el jaciment es veu afectat per una forta erosió que dificulta el creixement d'una cobertura vegetal, que arrossega la terra i amb ella els vestigis arqueològics que pugui contenir. | 08152-75 | Santa Càndia | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada l'any 1970. | 41.5260800,1.5765100 | 381238 | 4598138 | 08152 | Orpí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56334-foto-08152-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56334-foto-08152-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56334-foto-08152-75-3.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Els materials trobats, es troben al Museu de la Pell d'Igualada, i Comarcal de l'Anoia amb els núms. De referència: M-45 i M-332. | 80|81|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56331 | Jaciment de Cal Poch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-cal-poch | Cobert totalment de vegetació | Aquest jaciment està situat en una zona boscosa al nord de Cal Soteras. De la descripció que s'extreu de l'Inventari de Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya, no s'ha pogut confirmar les dades que esmenta. Segons aquest durant les intervencions realitzades van trobar-hi: abundants materials ibèrics en superfície, escampats en una àmplia àrea, però a nivell superficial no hi ha cap indici de l'existència d'estructures soterrades. Entre la ceràmica ibèrica recollida cal esmentar: -Diversos fragments de vores exvasades de ceràmica oxidada, dues amb el llavi apuntat, la tercera amb el llavi arrodonit i una quarta amb el llavi acanalat. -Una vora reentrant de llavi arrodonit i cocció oxidant que correspon a una forma de bol de ceràmica oxidada. -Un fons amb peu anular pertanyent a un recipient de gran tamany cuit en ambient oxidant. -Tretze fragments de nanses generalment de secció arrodonida en ceràmica oxidada. -Nombrosos fragments informes de ceràmica ibèrica oxidada, de pasta generalment toba i color ataronjat. En alguns fragments la cocció de les peces els ha proporcionat el característic efecte bicolor. -Quatre vores d'àmfora ibèrica de la costa catalana, algunes amb el llavi arrodonit i altres amb el llavi acanalat. -Set fragments informes d'àmfora ibèrica de la costa catalana. -Un fragment informe de ceràmica grisa ibèrica. -Alguns fragments informes d'àmfora ibèrica feta a mà, un d'ells decorat amb dos mugrons impresos. Cal ressenyar la troballa d'altres materials no ceràmics, com dos fragments d'escòria de ferro i nou esclats de sílex. Després de l'estudi d'aquests materials és possible afirmar que en aquest jaciment hi ha les restes d'un hàbitat ibèric de tamany considerable, probablement un poblat, del que no queden estructures visibles en superfície. L'ocupació d'aquest hàbitat probablement es va iniciar en algun moment de l'Ibèric Antic i va perdurar durant l'Ibèric Final. Aquesta última suposició es basa en l'absència de ceràmica campaniana, troballa habitual en els jaciments de l'Ibèric Final de la comarca. En aquest jaciment també es troben uns pocs fragments de ceràmica de l'Edat del Bronze que testimonien que en aquesta època es va realitzar en aquest indret algun tipus d'activitat impossible de precisar. A causa de la manca de formes és impossible concretar la fase del Bronze a què corresponen als materials. Tan sols s'hi ha trobat: -Un fragment de la base d'un recipient de fons pla. -Dos fragments decorats amb cordons, un d'ells amb petites incisions en diagonal. -Sis fragments informes. També s'ha recollit en aquest jaciment un petit conjunt de ceràmiques grises medievals consistent en dos fragments informes i tres vores lleugerament exvasades, dues de llavi arrodonit i la tercera amb una acanaladura interior per a encaixar-hi la tapadora. | 08152-72 | Al nord de Cal Soteras | 41.5277800,1.5560300 | 379532 | 4598355 | 08152 | Orpí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56331-foto-08152-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56331-foto-08152-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56331-foto-08152-72-3.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric|Medieval|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Tot i anomenar-se de Cal Poch, es troba situat a tocar de Cal Soteras. Els materials trobats, es troben al Museu de la Pell d'Igualada, i Comarcal de l'Anoia amb els núms. De referència: M-462 i M-533. | 80|81|85|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56333 | Jaciment de Can Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-claramunt | Zona bosoca plena de vegetació. | Aquest jaciment està situat en una zona lleugerament aturonada, al nord d'un conjunt de tres cases, entre elles Can Claramunt, que es troben a la dreta de la carretera BV-2131 que de la Pobla de Claramunt porta a Santa Maria de Miralles. A l'oest d'aquest conjunt de cases, gairebé a tocar, surt un camí molt embrossat que mena als camps de conreu situats al nord d'aquestes cases. A mà dreta del camí hi ha un petit turó cobert de bosc i erosionat per profunds xaragalls on se situa el jaciment. Aquest jaciment no mostra cap resta constructiva visible a nivell superficial; tan sols es veuen algunes filades de pedres que, per l'aspecte que mostren, probablement són restes d'antigues marjades. Pel costat de migdia del turó, uns xaragalls erosionen profundament el terra. El tall que aquests xaragalls han produït en el jaciment, com si es tractés d'una secció, deixa veure alguns indicis interessants. En el límit SE del jaciment, el tall mostra una taca de terra fosca i amb carbonets on apareix gran quantitat de ceràmica. Aquesta taca presenta una forma de semicercle invertit, amb una base d'uns 80 cm i una alçada d'aproximadament 1 m. Sembla que es tracta d'una sitja. En un altre punt, situat al SO del jaciment, al costat del xaragall més profund, es veuen en el tall del terreny uns estrats amb carbonets i gran abundància de ceràmica. Els materials recollits superficialment en aquest jaciment apunten a un moment cronològic ben precís: -Un fragment de vora d'àmfora itàlica de llavi triangular, una Dressel 1A, pròpia del segle II aC. -Un fragment de ceràmica Campaniana A corresponent a una forma Lamboglia 25, amb una cronologia d'exportació que va de principis del segle II a mitjans del segle I aC. -Un fragment informe d'imitació local de ceràmica Campaniana, de molt mala qualitat. -Un fragment de gerreta bitroncocònica de ceràmica gris de la costa catalana. Aquest tipus de ceràmica es produeix entre mitjans del segle IV i el segle I aC. Dins del grup de les ceràmiques ibèriques oxidades, s'ha recollit: -Diferents vores exvasades corresponents a peces de mida mitjana. -Un fragment de vora amb el llavi acanalat, corresponent a un recipient de gran tamany i boca ample. -Una base d'amforeta i un fragment de base de fons reentrat, propi d'algunes formes ibèriques destinades al transport com els 'vocals' o gerres ibèriques amb una nansa. -Quatre fragments de nansa de secció circular. -Dos fragments informes de ceràmica ibèrica pintada amb semicercles concèntrics de color vermell clar. -Vuit fragments informes de ceràmica ibèrica oxidada, de pasta tova i color ataronjat, un d'ells presenta un engalbe gris fosc a la superfície exterior. A més, s'han localitzat en aquest indret alguns fragments de ceràmica ibèrica feta a mà, amb algunes vores exvasades de llavi arrodonit, i fragments amb diverses formes de decoració: decoració de cordons amb digitacions o amb incisions, decoració de mugrons o peces amb la superfície polida i lleugerament brillant. També s'hi han trobat tres esclats de sílex i un fragment de destral de basalt polida. L'estudi d'aquests materials i la significativa absència d'àmfora ibèrica entre els nombrosos fragments recollits, situa el jaciment en un horitzó cronològic concret: ibèric final romano/republicà (segles II-I aC). Aquest jaciment correspondria a les restes d'un hàbitat del període esmentat, de dimensions mitjanes, segons es pot deduir de l'àrea de dispersió de materials. | 08152-74 | Cal Cintet | 41.5241900,1.5491000 | 378947 | 4597966 | 08152 | Orpí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56333-foto-08152-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56333-foto-08152-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56333-foto-08152-74-3.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric|Romà|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Els materials trobats, es troben al Museu de la Pell d'Igualada, i Comarcal de l'Anoia amb els núms. De referència: M-495. | 80|81|83|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56372 | Col·lecció d'objectes arqueològics d'Orpí al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-arqueologics-dorpi-al-museu-de-la-pell-digualada-i-comarcal-de-lanoia | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es troba dipositat part del material arqueològic dels jaciments d'Orpí. S'hi poden trobar materials de diferents cronologies, des de prehistòria fins a medieval. Els jaciments del municipi d'Orpí amb materials dipositats en aquest museu són: Cal Poch amb referència M-462 i M-533. A llevant de Cal Palet amb referència núm. M-534. Can Claramunt amb referència núm. M-495. Església de Santa Càndia amb referència: M-338. Desviació de la carretera de Santa Càndia amb referència: M-45 i M-332. Can Tino amb referència: Núm. de referència: M-495. | 08152-113 | Dr. Joan Mercader, s/n 08700 Igualada | Arran de les excavacions que es van anar realitzant les excavacions en aquests jaciments, els materials es van portar al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. | 41.5286100,1.6068300 | 383772 | 4598377 | 08152 | Orpí | Restringit | Bo | Legal i física | Antic|Romà|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 80|83|85 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 56379 | Taules del Retaule de Santa Càndia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taules-del-retaule-de-santa-candia | <p>JORBA I SERRA, Xavier. Pintors i escultors de retaules anoiencs, segles XVI i XVII (segona part). Revista d'Igualada . núm. 30, Anoia, desembre de 2008 INVENTARI DEL MUSEU DIOCESÀ DE BARCELONA</p> | XVII | <p>Abans del 1936 a l'església de Santa Càndia hi podíem trobar quatre retaules: El retaule Major, el retaule del Roser, el retaule de la Puríssima i el retaule de Sant Roc i Sant Sebastià. Es conserven diferents taules tan al Museu Diocesà de Barcelona, com a la Rectoria de Carme, però desconeixem si totes pertanyien al mateix retaule o als diferents que hi havia a l'església. Les taules estan fetes d'oli sobre taula i representen les següents escenes: Sant Pere Sant Pau Martiri de Sant Sebastià Lapidació de Sant Esteve Martiri de Santa Caterina d'Alexandria Martiri de Santa Caterina Coronació de la Immaculada Concepció Trinitat Sant Antoni de Pàdua Sant Joan Evangelista Solament es conserven aquestes taules, la resta d'elements decoratius i ornamentals del retaule, no en tenim constància, però segurament es van perdre. Entre aquestes pèrdues hi ha la imatge gòtica de Sant Càndia.</p> | 08152-120 | Avinguda de la Catedral, 4, 08002 Barcelona | <p>Retaule barroc de l'any 1630 fet pel pintor napolità Andrea Pavonio i el pintor igualadí Salvador Martí que van signar l'any 1630 una concòrdia amb els representants del castell d'Orpí Joan Pujades, rector; Pere Borràs, de Santa Càndia; i Joan Bou, del mas de les Oliveres, per a la realització del retaule de l'església de Santa Càndia. Els pintors van prometre als jurats daurar i pintar tot el retaule en el termini d'un any i mig. La tècnica utilitzada va ser a l'oli «pintar de bon pincell ab oli tots los taulons de dit retaule». La tasca de Pavonio era la de pintar a l'oli les taules, els pedestals i les figures dels sants que el rector i jurats havien acordat plasmar, mentre que la feina de Martí era la de daurar tot el retaule, pintar les fruites «colorides conforme les colors requerexen», i daurar-hi un escut d'armes del senyor Miquel de Bendicho y Brescó, i una custòdia de nostra Senyora del Roser. Els jurats es reserven el dret de visurar l'obra davant l'elevat preu del treball a realitzar: 225 lliures. Una quantitat força elevada si tenim en compte que la parròquia d'Orpí només tenia en el fogatge de 1553, onze focs, i el 1717, vint-iun focs. D'aquesta quantitat, el senyor Miquel de Bendicho n'aportarà 50 lliures. La resta, 175 lliures, serà pagada pels habitants del terme, repartida en tres terminis, al llarg de dos anys. L'any 1936 com succeí a tot el país durant l'inici de la Guerra Civil espanyola, quasi tots els elements de l'església de Santa Càndia foren cremats, exceptuant aquestes taules. Desconeixem però, com es van poder salvar de la destrucció. Al cap dels anys, aquestes taules es van dipositar al Museu Diocesà de Barcelona i a la Rectoria de Carme, on hi són actualment.</p> | 41.5285200,1.6068000 | 383769 | 4598367 | 08152 | Orpí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56379-foto-08152-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56379-foto-08152-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56379-foto-08152-120-3.jpg | Legal i física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Número d'inventari al Museu Diocesà de Barcelona Sant Pere (MDB 747) Sant Pau (MDB 748) Martiri de Sant Sebastià (MDB 756) Lapidació de Sant Esteve (MDB 757) Martiri de Santa Caterina d'Alexandria (MDB 758) Martiri de Santa Caterina (MDB 759) Coronació de la Immaculada Concepció (MDB 760) Trinitat (MDB 761) Sant Antoni de Pàdua (MDB 762) Sant Joan Evangelista (MDB 763) | 96|94 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56260 | Pont d'Orpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dorpi | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (n.d): Inventari de Ponts i Pontons, (consulta: 2014). DIPUTACIÓ DE BARCELONA (n.d): Arxiu General de la Diputació de Barcelona. Obtinguda al 2014. | XX | L'estructura del pont es troba en un bon estat de conservació. L'entorn però, presenta una vegetació abundant. | Pont construït sobre de la riera de Carme i que forma part de la carretera BV-2132, en el seu inici, direcció cap a Orpí. Es tracta d'un pont d'uns 45 metres de llarg, 5 metres d'alçada i uns 5 metres d'amplada de pas. Es tracta d'un pont de dos ulls, fet a base de blocs quadrangulars de pedra sorrenca vermella, formant un aparell regular de filades horitzontals, amb les juntes ressaltades amb ciment. Els ulls consten d'arcs rebaixats reforçats amb formigó i amb carreus de pedra als exteriors. El pont es recolza sobre els estreps laterals, fets la part exterior amb carreus irregulars de pedra i lligats amb ciment, i un pilar central amb un esperó semicircular La part superior del pont, el paviment està asfaltat, i presenta proteccions laterals metàl·liques, que s'assenten sobre un petit voladís que sobresurt de l'estructura del pont. | 08152-1 | Carretera BV - 2132 km 3. | L'any 1893 la Diputació de Barcelona va iniciar les gestions per tal de dur a terme la carretera que avui coneixem com a BV-2131. El projecte era conegut com 'Camino de Carmen a la Pobla de Claramunt'. El document deia el següent: 'Aunque nuestra misión se limite, hoy por hoy, a satisfacer las necesidades de Carme, que ha de ser por esta causa uno de los extremos de nuestro trazado, es preciso recordar que el pueblo de Orpí, aunque ha desistido de sus propósitos ha intentado mejorar el camino que l pone en comunicación con Carme, siendo de suponer que en plazo más o menos próximo este camino haya de ser prolongado. Por esta causa al determinar el punto de partida de nuestro camino ha debido partirse de un punto que no sólo permitiera la comunicación fácil y directa con el pueblo sino que consienta en su día prolongarlo hacia Orpí, cuando llegue la oportunidad. En el plano general se indica la dirección que habrá de tomar el camino en el cortísimo trayecto en que dos o tres casas obligarían a dejarlo algo estrecho lo que tratándose de un camino vecinal no tendría gran inconveniente.' 14 anys després el projecte sembla que es comença a executar i es fa una descripció del mateix: 'Lo accidentado del terreno que se cruza al trazado, obliga a emplazar gran número de obras de fábrica para dejar libres los desagües naturales, se han supuesto necesarias 33 tajeas, 4 alcantarillas, 6 pontones, 1 sifón 2 puentes. En total 46 obras. ' Longitud del trazado 8.960 kilómetros. Presupuesto de la contrata 211.895,56 pts. Coste km : 23649,06 pts Després de la Guerra Civil española, es fa un inventari on es descriu l'estat dels ponts després del conflicte. Aquest inventari esmenta: 'En el camino de orpí, fueron voladas por los rojos cinco imporatantes obras de fàbrica: tres puentes sobre la rierar de careme, elos kms 5,400, 8,500, y 8,600 y dos pontones, un en el km 5,900 que salva el barranco Escodinas, y otro en el km 8700 para el paso del torrente Escots. Estas obras figuran respectivamente con los números 138, 140, 141, 139 y 142 en la Relación de averias producidas por la Guerra. El puente del km 5400, era de dos arcos rebajados de 9,20 m de luz y 1,20 metros de flecha, con una altura de rasante de 5,30 m. Fue volado totalmente, no quedando restos de la superestructura y únicamente los cimientos podrá aprovecharse. El puente del km 8500 estaba constituido por un arco de 12 metros de luz rebajado a 1/8 siendo de 6,15 metros su altura de rasante y como el anterior con cuerpos salientes en los estribos y muros de acompañamiento. La voladura afectó toda la boveda des de la línea de arranques alcanzando la parte superior de los cuerpos salientes. El último puente, tiene una altura de rasantes de 5,45 metros y está formado por dos arcos de 10 metros de luz, también rebajados, con 1,20 metros de flecha; el estribo izquierdo con muros en ala y el derecho de acompañamiento. De este puente fue volada parte de las bóvedas, quedando el resto agrietado, por lo que será preciso reconstruirlas desde los arranques. La pila muestra señales de haber sufrido movimiento con la explosión, apareciendo grietas en algunos puntos y es de prever que será necesario rehacerla. Los dos pontones estaban constituíos por bóvedas de medio punto y muros de acompañamiento, con una altura de rasante de 6,20 metros. El del km 5500, de 5 metros de luz, quedó por efecto de la voladura destruido por completo, no que dando ni restos de los muros, y será preciso reconstruirlo a partir de línea de cimientos. Del otro pontón, de 4 metros de luz, fue volada la bóveda y una buena parte de los muros de acompañamiento. ' El projecte el signa el 30 d'abril de 1940, l'Enginyer Eduardo Peña. Tingué un cost de 175.117,67 pts. Fou adjudicat a un empresari local Pedro Palet Calaf. Les obres van patir retarts amb replantejaments diversos, i una parada a l'hivern de 1940-41 degut al fred. El 1941 el termini es va ampliar a través d'un decret de Presidència de la Diputació. | 41.5283700,1.6026000 | 383419 | 4598356 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56260-foto-08152-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56260-foto-08152-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56260-foto-08152-1-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró Ferrer. IN SITU SCP | Diputació de Barcelona | Es pot accedir a la part baixa del pont, per un camí que neix a la banda sud del pont. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 56261 | Antiga Fàbrica de Paper de Cal Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-de-paper-de-cal-serra | GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. INVENTARI DEL PATRIMONI INDUSTRIAL DE CATALUNYA. Inventari 16. Edificis industrials. | XVIII-XX | No perilla l'estructura, però seria convenient alguna intervenció en les façanes. | Situada a tocar de la carretera BV-2131, davant del trencall que mena a Orpí, es troba l'antiga Fàbrica Serra. Tot i conservar les estructures originals, al conjunt s'hi ha afegit edificacions més modernes que contrastem amb l'original. Les edificacions originals, responen a la tipologia tradicional de les papereres de finals del segle XVIII i principis del segle XVIII. El conjunt consta de dues edificacions de planta rectangular, l'edificació principal ubicada a l'est del conjunt, i una adjunta per l'extrem oest d'aquesta. La principal, és el molí pròpiament dit, consta de quatre parts ben diferenciades: el soterrani ( a nivell inferior de terra, i no visible des de l'exterior), la planta baixa ( on es triava i s'empaquetava el paper, i part d'habitatge), la planta de pis (l'habitatge), i les plantes superiors o miradors ( on s'assecava el paper). Està construït amb murs de maçoneria de pedra irregular amb morter i cantonades diferenciades amb carreus de majors dimensions. Les façanes es troben arrebossades, exceptuant les parts inferiors, on en algunes zones s'ha perdut. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) i actualment amb uralita. La façana d'ingrés s'orienta a l'est, i presenta una entrada amb arc escarser fet amb carreus de pedra i brancals. A la dovella central, hi trobem l'escut de la família Serra, representat per una serra i la data de fundació del molí, l'any 1790. A cada lateral, hi trobem una finestra senzilla amb l'ampit de pedra. Cal esmentar, que a la part inferior de la façana, es poden observar unes petites obertures, que corresponen al soterrani. A la planta de pis, hi trobem tres balcons, que es corresponen a l'habitatge. A la part superior de la façana, hi trobem repartits en tres nivells diferents, unes vint obertures, que eren les finestres o 'ventades' del mirador o assecador del molí. La façana sud, a la part central de la planta baixa, presenta una edificació més moderna adjunta a la façana, i diferents finestres. A la planta de pis, hi trobem un seguit de finestres ( algunes d'elles amb ampit), i finalment a la part superior, les finestres de l'assecador. Cal esmentar també, la presència d'un transformador elèctric modern. La façana nord, presenta edificacions de maons més modernes, així com maquinària industrial, adossada a la façana de la planta baixa. A la planta de pis, hi trobem la mateixa tipologia de finestres que a les altres façanes. Finalment a la planta superior, no es repeteix la disposició de finestres de l'assecador, en gran part de per les modificacions que sofert aquesta façana, on es pot observar algun 'pedaç' de maons. Cal esmentar, que aquesta façana, és la que es troba en un estat de conservació més deficient. La façana oest, es troba coberta totalment per l'edificació annexa. Aquesta edificació, de planta rectangular, és de grans dimensions i alçada, i té coberta a dues vessants ( est-oest), amb uralita. La tipologia constructiva és la mateixa que l'edifici principal, però amb signes evidents a les façanes d'haver sofert moltes transformacions, tal com es pot observar en totes les obertures, i en la utilització de materials constructius diferents, com poden ser els maons. A l'interior, aquesta transformació és més evident, tal com es pot observar amb les bigues de formigó que separen les plantes. Aquest cos es va construir a finals del segle XIX i s'utilitzà per als processos paperers més mecanitzats. | 08152-2 | Carretera BV - 2131. Km 7 | Possiblement derivat d'una concessió anterior per a molí draper, va adquirir la seva fisonomia i importància paperera com a propietat de Joan Serra, paperer de Capellades. Es va mantenir en funcionament relacionat amb aquesta família amb la fabricació de paper de barba, fins al tombant del segle XX. Posteriorment la producció paperera va estar a càrrec de diverses empreses com a fàbrica de paper higiènic i sanitari. A inicis del segle XXI estigué tancada, però a data de la realització del Mapa de Patrimoni Cultural ( 2014), s'estaven realitzant les gestions per reobrir-lo. | 41.5287300,1.6021400 | 383381 | 4598397 | 1790 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56261-foto-08152-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56261-foto-08152-2-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | No s'ha pogut descriure amb detall l'interior, al no poder-hi entrar. Actualment és coneix per Paper 3, SL. | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 56263 | Pont de la Resclosa del Rec de Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-resclosa-del-rec-de-carme | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (n.d): Inventari de Ponts i Pontons, (consulta: 2014). DIPUTACIÓ DE BARCELONA (n.d): Arxiu General de la Diputació de Barcelona. Obtinguda al 2014. | XX | Pont construït sobre de la riera de Carme i que forma part de la carretera BV-2131. Està situat al punt quilomètric 8,5 d'aquesta carretera. Davant de la resclosa del Rec de Carme. Es tracta d'un pont d'uns 45 metres de llarg, 6 metres d'alçada i uns 5 metres d'amplada de pas. Es tracta d'un pont de dos ulls, fet a base de blocs quadrangulars de pedra, formant un aparell regular de filades horitzontals, amb les juntes ressaltades amb ciment. Els ulls consten d'arcs rebaixats reforçats amb formigó i amb carreus de pedra als exteriors. El pont es recolza sobre els estreps laterals, fets la part exterior amb carreus irregulars de pedra i lligats amb ciment, i un pilar central amb un esperó semicircular. La part superior del pont, el paviment està asfaltat, i presenta proteccions laterals metàl·liques, que s'assenten sobre un petit voladís que sobresurt de l'estructura del pont. | 08152-4 | Carretera BV-2131 Km 8.5 | L'any 1893 la Diputació de Barcelona va iniciar les gestions per tal de dur a terme la carretera que avui coneixem com a BV-2131. El projecte era conegut com 'Camino de Carmen a la Pobla de Claramunt'. El document deia el següent: 'Aunque nuestra misión se limite, hoy por hoy, a satisfacer las necesidades de Carme, que ha de ser por esta causa uno de los extremos de nuestro trazado, es preciso recordar que el pueblo de Orpí, aunque ha desistido de sus propósitos ha intentado mejorar el camino que l pone en comunicación con Carme, siendo de suponer que en plazo más o menos próximo este camino haya de ser prolongado. Por esta causa al determinar el punto de partida de nuestro camino ha debido partirse de un punto que no sólo permitiera la comunicación fácil y directa con el pueblo sino que consienta en su día prolongarlo hacia Orpí, cuando llegue la oportunidad. En el plano general se indica la dirección que habrá de tomar el camino en el cortísimo trayecto en que dos o tres casas obligarían a dejarlo algo estrecho lo que tratándose de un camino vecinal no tendría gran inconveniente.' 14 anys després el projecte sembla que es comença a executar i es fa una descripció del mateix: 'Lo accidentado del terreno que se cruza al trazado, obliga a emplazar gran número de obras de fábrica para dejar libres los desagües naturales, se han supuesto necesarias 33 tajeas, 4 alcantarillas, 6 pontones, 1 sifón 2 puentes. En total 46 obras. ' Longitud del trazado 8.960 kilómetros. Presupuesto de la contrata 211.895,56 pts. Coste km : 23649,06 pts Després de la Guerra Civil española, es fa un inventari on es descriu l'estat dels ponts després del conflicte. Aquest inventari esmenta: 'En el camino de orpí, fueron voladas por los rojos cinco imporatant4es obras de fàbrica: tres puentes sobre la rierar de careme, elos kms 5,400, 8,500, y 8,600 y dos pontones, un en el km 5,900 que salva el barranco Escodinas, y otro en el km 8700 para el paso del torrente Escots. Estas obras figuran respectivamente con los números 138, 140, 141, 139 y 142 en la Relación de averias producidas por la Guerra. El puente del km 5400, era de dos arcos rebajados de 9,20 m de luz y 1,20 metros de flecha, con una altura de rasante de 5,30 m. Fue volado totalmente, no quedando restos de la superestructura y únicamente los cimientos podrá aprovecharse. El puente del km 8500 estaba constituido por un arco de 12 metros de luz rebajado a 1/8 siendo de 6,15 metros su altura de rasante y como el anterior con cuerpos salientes en los estribos y muros de acompañamiento. La voladura afectó toda la boveda des de la línea de arranques alcanzando la parte superior de los cuerpos salientes. El último puente, tiene una altura de rasantes de 5,45 metros y está formado por dos arcos de 10 metros de luz, también rebajados, con 1,20 metros de flecha; el estribo izquierdo con muros en ala y el derecho de acompañamiento. De este puente fue volada parte de las bóvedas, quedando el resto agrietado, por lo que será preciso reconstruirlas desde los arranques. La pila muestra señales de haber sufrido movimiento con la explosión, apareciendo grietas en algunos puntos y es de prever que será necesario rehacerla. Los dos pontones estaban constituíos por bóvedas de medio punto y muros de acompañamiento, con una altura de rasante de 6,20 metros. El del km 5500, de 5 metros de luz, quedó por efecto de la voladura destruido por completo, no que dando ni restos de los muros, y será preciso reconstruirlo a partir de línea de cimientos. Del otro pontón, de 4 metros de luz, fue volada la bóveda y una buena parte de los muros de acompañamiento. ' El projecte el signa el 30 d'abril de 1940, l'Enginyer Eduardo Peña. Tingué un cost de 175.117,67 pts. Fou adjudicat a un empresari local Pedro Palet Calaf. Les obres van patir retards amb replantejaments diversos, i una parada a l'hivern de 1940-41 degut al fred. El 1941 el termini es va ampliar a través d'un decret de Presidència de la Diputació. | 41.5283700,1.5891800 | 382299 | 4598375 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56263-foto-08152-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56263-foto-08152-4-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | La vegetació entorn del pont és abundant, i dificulta la visió d'altres elements d'aquest. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56266 | Pont de Cal Marrós Lluny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-marros-lluny | XX | Pont construït sobre el torrent de Cal Palet i que salva el gran desnivell que presenta el torrent en aquest indret. Es tracta d'un pont d'uns 30 metres de llarg, 10 metres d'alçada i uns 5 metres d'amplada de pas. És difícil concretar en la descripció de l'element, pel fet que es troba pràcticament cobert per la vegetació de l'entorn. Tot i això, s'intueix que es tracta d'un pont d'un sol ull, amb arc rebaixat. El material visible utilitzat en l'exterior són maons. La part superior del pont, el paviment està asfaltat, i presenta proteccions laterals metàl·liques, que s'assenten sobre un petit voladís que sobresurt de l'estructura del pont. | 08152-7 | Cal Marrós Lluny. 08787. Orpí | 41.5336000,1.5913200 | 382487 | 4598952 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56266-foto-08152-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56266-foto-08152-7-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Exceptuant la part superior, la resta es troba pràcticament cobert per la vegetació. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 56268 | Can d'en Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-den-pont | INVENTARI DEL PATRIMONI INDUSTRIAL DE CATALUNYA. Inventari 17. Edificis industrials. | XVIII-XX | L'edifici s'ha restaurat, tot i això, encara no s'ha executat la darrera fase, amb el tancament de les obertures. Això provoca que l'edifici estigui a mercè de la climatologia Cal esmentar també, que la restauració de l'edifici, s'hauria pogut realitzar d'una manera més respectuosa. | Edifici de planta rectangular estreta i allargada amb teulada a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab.. Els murs estan fets de carreus irregulars de pedra rogenca i lligats amb morter. Té dos pisos amb grans finestrals amb arc de rajol a mode de galeria, tots de dimensions similars. La façana d'ingrés s'orienta al nord, i presenta dues entrades a la planta baixa. Aquesta distribució es repeteix a la façana oposada. L'interior s'ha adaptat a les noves necessitats pel qual s'havia restaurat l'edifici. | 08152-9 | Can d'en Pont. 08787. Orpí | La història de la fàbrica de Can d'en Pont, situa aquesta edificació paperera en el context del segle XVIII, concretament l'any 1765. Durant aquesta època Orpí es trobava sota l'arbitri del seu senyor, Ramon Ignasi de Padró i Argullol en l'etapa d'inici de l'expansió de la indústria paperera al municipi. L'any 1765 Segimon Borrull, paraire d'Igualada, aconsegueix l'establiment sobre l'ús de les aigües i sobre ½ jornal de terra per construir un molí bataner a la partida anomenada 'Camp del pont'. Així doncs, la història de la fàbrica de Can d'en Pont s'inicia partint d'un molí bataner que posteriorment serà reconvertit en un molí paperer, concretament l'any 1786 quan Segimon Borrull esdevé l'artífex de la venda de les instal·lacions de dos molins bataners que posseïa a Joan Serra, aquests són l'actual fàbrica de Cal Serra i la fàbrica de Can d'en Pont. Tot i això, l'actual nau que es conserva de la fàbrica fou construïda l'any 1910 sent una edificació més moderna que acollirà la fàbrica de Can d'en Pont fins a l'any 1970 quan el propietari de les fàbriques de Can d'en Pont i Cal Serra va ordenar el tancament de la fàbrica i el desplaçament dels treballadors de Can d'en Pont fins a Cal Serra. La història de Can d'en Pont finalitza actualment amb la compra del mirador per part de l'ajuntament d'Orpí, el qual durant la dècada del 2000 ha habilitat l'espai per convertir aquest antic mirador de paper en la sala de festes del municipi. Les obres han estat necessàries per reforçar l'estructura i construir nous murs en substitució dels que hi havia anteriorment, els quals es trobaven en estat de degradació. A data de 2014, s'està a l'espera de poder finalitzar les darreres actuacions de restauració i adequació per als nous usos establerts. | 41.5274600,1.5878100 | 382183 | 4598276 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56268-foto-08152-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56268-foto-08152-9-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56273 | Cal Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-montserrat-0 | XIX | L'estat de conservació és millorable, sobretot en les façanes. | Conjunt arquitectònic format per l'edifici amb funcions d'habitatge, i altres edificacions annexes que tenien funcions agrícoles i ramaderes. Està situat als peus de la carretera BV- 2131 al km 11. L'edifici principal es troba al centre del conjunt, i les seves façanes pràcticament es troben cobertes per edificacions adjuntes. Consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets de petits carreus irregulars de pedra i arrebossat. La coberta actualment és a una vessant ( oest) amb teula àrab, ja que l'altra vessant la van enderrocar per fer-hi un terrat als anys 70 del segle XX aproximadament. La façana d'ingrés està situada a l'est, i presenta una senzilla entrada a la planta baixa. A la resta de la façana s'hi troben diferents finestres distribuïdes en diferents nivells. A la part superior, i trobem la terrassa, amb una barana o mur fet d'obra. A la resta de façanes no hi ha elements a destacar, solament diverses finestres distribuïdes per les diferents plantes. Davant de la façana d'ingrés hi trobem un passadís format per diverses edificacions annexes que originalment tenien funcions agrícoles i ramaderes. Algunes d'aquestes edificacions presenten obertures amb arcs rebaixats i de mig punt de rajol. Adossada a l'extrem oest de l'edifici, hi trobem un altre que possiblement fos una ampliació de l'edifici, sobretot a partir de la planta de pis. Finalment, cal destacar-hi un edifici situat a uns 10 metres a l'oest. És de planta rectangular, i presenta planta baixa i planta de pis. Els murs estan fets de carreus irregulars de pedra rogenca, i inicialment estava arrebossada. La coberta és a dues vessants ( nord-sud), amb teula àrab. La façana d'ingrés se situa al sud, amb una senzilla entrada a la planta baixa. | 08152-14 | Cal Montserrat. 08787. Orpí | Es coneixen poques dades d'aquesta casa. Surt esmentada en el capbreu de 1707 quan el seu propietari era Francesc Jover. El 1860 es realitza una escriptura pública de la casa a través del notari Raurés d'Igualada. | 41.5243900,1.5663900 | 380390 | 4597964 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56273-foto-08152-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56273-foto-08152-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56274 | Cal Soteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-soteres | XVIII | Tot i que no presenta problemes en les estructures, seria recomanable alguna intervenció en les façanes. | Conjunt arquitectònic format l'edifici principal, ampliacions d'aquest, i edificis annexos que tenien funció agrícola i ramadera. Està situat a tocar del km 11 de la BV - 2131, de la qual s'agafa un camí per arribar-hi. L'edifici principal es troba al centre del conjunt, consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus de pedra irregular i arrebossat. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una entrada amb arc escarser a la planta baixa. A la resta de la façana hi podem trobar diferents finestres repartides per les plantes, i una latrina a la planta de pis, que comparteix amb l'edificació annexa. La façana oest, només hi trobem dues finestres senzilles a la planta de pis. La façana est, es troba coberta per un cos que representa l'ampliació del mateix edifici. La façana nord, es troba coberta per edificacions que tenien funció agrícola i ramadera. Al vèrtex entre les façanes oest i sud de l'edifici principal, hi trobem adjunt un edifici de dimensions similars, també amb funció d'habitatge, i que es construí posteriorment com una ampliació de la casa. Consta de planta baixa, planta de pis i golfes Els murs estan fets amb carreus de pedra irregular i arrebossat. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. Tot i tenir una entrada a la planta baixa de la façana est, l'accés a l'edifici es feia per la façana principal del primer edifici. No hi ha elements destacables a les façanes. Al nord i est del conjunt, hi trobem diverses edificacions annexes que tenien funcions agrícoles i ramaders, on hi podem destacar un cup de vi. Es troba envoltat de camps de conreu i oliveres. | 08152-15 | Cal Soteres. 08787. Orpí | La primera referència que trobem del cognom Soteras és de l'any 1718 quan es documenta en un procés de Ludovic Ortí paraire contra Josep Soteras d'Orpí. Durant el segle XIX és constant l'aparició del cognom en la documentació. | 41.5255600,1.5579000 | 379684 | 4598106 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56274-foto-08152-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56274-foto-08152-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56280 | Mas d'en Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-den-bosc | XIX-XX | Està situat a peus de la carretera BV - 2131 al km 11.5, a tocar de Cal Poc i Cal Ceferino. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular i que consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra disposats tant en vertical com en horitzontal, i arrebossat. Presenta una coberta a doble vessant ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una senzilla entrada rectangular a la planta baixa. A sobre d'aquesta un teuladeta feta d'obra. A cada lateral de l'entrada, hi trobem una finestra senzilla. A la planta de pis, al centre hi trobem un petit balcó amb barana de forja, i una finestra a cada lateral. La façana est, presenta una finestra a la planta baixa i una altra a la planta de pis. Cal esmentar que a la planta baixa, part de l'arrebossat s'ha perdut. La façana nord dóna a la carretera BV - 2131. Hi trobem tres finestres juntes a la planta de pis. La façana oest, no presenta cap element destacable. Hi trobem diferents edificacions annexes amb funcions diverses. Cal destacar-hi en un extrem de la façana principal, un pou. | 08152-21 | Mas d'en Bosch. 08787. Orpí | La casa fou construïda pels propietaris de la masia de Mas d'en Bosc situada a tocar de Can Virella, sota la serra de Feixes. | 41.5237300,1.5567000 | 379581 | 4597904 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56280-foto-08152-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56280-foto-08152-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 56286 | Cal Calaf de Feixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-calaf-de-feixes | XVIII-XIX | L'estat de ruïna de tot el conjunt, cal afegir-hi la densa vegetació que el cobreix. | Està situada a la zona de la Serra d'Orpinell, en un dels indrets més elevats del municipi, i on s'albira amb claredat la serralada de Montserrat. La trobem a peu del camí. Com la majoria de cases que trobem a la zona de Feixes, es troba en un estat de conservació deficient. Constava de l'edifici principal i diverses edificacions annexes. L'edifici principal era de planta quadrangular, i constava de planta baixa, planta de pis i golfes. La coberta, que no es conserva, era a dues vessants ( est-oest). Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment en la seva majoria. La façana d'ingrés s'orientava al sud, i presenta un arc adovellat escarser, on a la dovella central s'hi pot observar emmarcat 'MC 1879'. En aquesta mateixa façana encara són visibles dues finestres a la part superior. La resta de façanes no es poden observar els elements a causa de la poca alçada dels murs existents, i a la gran vegetació que els cobreix. A tocar de la façana nord ( a peu del camí), hi trobem una edificació annexa que conserva dempeus els murs, però sense cap element d'interès. | 08152-27 | Cal Calaf. 08787. Orpí | És complicat detallar la data exacta en què es va construir Cal Calaf. Principalment per què la casa important de la zona ( la Casa Alta), també era habitada pels Calaf, que eren parents de la casa de Cal Calaf, i la informació documental sempre cita a la Casa Alta ( manso Calaf, Calaff del Mansi de Feixes, Cal Calaf de Feixes, etc..). Tot i això, és possible que Cal Calaf fos de finals del segle XVIII o primera meitat del segle XIX. La inscripció que trobem a la dovella central de l'entrada 'MC 1879', però podria desmentir-nos la primera hipòtesi, i que fos construïda en aquesta època, moment en el qual l'activitat agrícola era important i es registra un augment demogràfic al municipi, i per extensió a la família Calaf, que necessitaria doncs una altra edificació propera per a la família. Les inicials que trobem a la dovella central, correspondrien possiblement a Manel Calaf i Valls. | 41.5142900,1.5882500 | 382196 | 4596813 | 08152 | Orpí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56286-foto-08152-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56286-foto-08152-27-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56287 | Ca la Magina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-magina | XIX-XX | Tot i que l'estructura de l'edifici principal, així com la coberta es conserva, la manca de manteniment accelerarà el seu procés d'enrunament. | Està situada a la zona de la Serra d'Orpinell, en un dels indrets més elevats del municipi, i on s'albira amb claredat la serralada de Montserrat. Es tracta d'un petit conjunt format per l'edifici principal amb funció d'habitatge, i altres annexos que tenien funció agrícola i ramadera. L'edifici principal és de planta quadrangular, i consta de planta baixa i planta de pis. Presenta una coberta a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment i lligats amb morter. L'accés es realitza per la façana sud a través d'un portal amb arc escarser i brancals de maons, i un mur que tanca l'espai entre la façana d'accés a l'edifici i un pati. El sector oest d'aquest mur es troba mig caigut. L'accés a l'interior de l'edifici es realitza per la façana sud, on trobem una entrada arc escarser fet de maons i brancals fets del mateix material, a la planta baixa. A la planta de pis hi trobem dues finestres senzilles. La façana oest, presenta diferents obertures repartides en diferents nivells. Cal destacar les de la planta baixa, on solament la central no ha patit cap modificació. Com a element destacable d'aquesta, hi trobem l'arc escarser fet de maons. Les que trobem a cada costat es pot observar que han estat modificades, ja que les llindes amb arcs rebaixats, es situen a força més alçada que l'entrada. A la planta de pis, hi trobem dues finestres amb arc escarser de maons. La façana nord, no hi ha elements destacables, solament unes finestres senzilles a la planta de pis. En un extrem d'aquesta façana, hi trobem el cup de vi d'estructura semicircular. La façana oest, dóna a les edificacions annexes. Cal esmentar que en aquest punt la vegetació és molt densa, i no s'hi pot accedir per observar possibles elements d'interès. | 08152-28 | Ca la Magina. 08787. Orpí | Ca la Magina va molt lligada a la història de la Casa Alta i Cal Calaf. A finals del segle XIX es varen construir tres cases una al costat de l'altre en aquesta zona:, cal Jaume, ca la Magina i cal Jepet. Es varen construir per tal que hi visquessin en casar-se els fills de Cal Calaf. Ca la Magina i Cal Jepet eren les dues cases dels dos germans Calaf( que provenien de Cal Calaf). Els de cal Jaume es van morir cap als anys trenta, i els de ca la Magina se la van quedar. Fins als anys 70 del segle XX hi va viure gent, però tot seguit s'abandonà. | 41.5100300,1.5803800 | 381531 | 4596351 | 08152 | Orpí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56287-foto-08152-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56287-foto-08152-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56289 | Cal Simon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-simon-0 | XIX-XX | L'edifici es troba restaurat, però està totalment cobert de vegetació. El camí d'accés s'ha perdut | Està situat a la zona de Feixes, en un camp situat entre Ca la Fagina i Cal Calaf. Es tracta d'un petit conjunt format per l'edifici principal amb funció d'habitatge, i altres annexos que tenien funció agrícola i ramadera. Entre aquests edificis tot i que no s'ha pogut observar a causa de la vegetació, hi ha un pou i un safareig. L'edifici principal és de planta quadrangular i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Presenta una coberta a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. L'edifici que ha estat restaurat, presenta els murs amb carreus irregulars disposats horitzontalment i rejuntats amb ciment. La façana d'accés s'orienta al sud, i ve precedida d'una altra entrada que tanca l'edifici amb un cos annex. No s'ha pogut accedir a l'interior d'aquest espai, i per tant desconeixem quin tipus d'entrada té la casa. Des de l'exterior s'observen tres finestres senzilles a la planta de pis. La façana oest, presenta un cos adjunt on possiblement hi hagués el cup de vi. No s'observen altres elements d'interès. La façana nord, presenta dues finestres senzilles a la planta de pis. La façana est, presenta dues finestres a la planta baixa, i una a la planta de pis. Tot l'entorn de la casa, es troba envoltat d'una densa vegetació, que dificulta la interpretació d'algunes parts de l'edifici. | 08152-30 | Cal Simon. 08787. Orpí | Poc coneixem d'aquesta casa, possiblement sigui contemporània a Ca la Magina. Les referències orals ja la situen al primer ¼ del segle XX i la postguerra. Els de Ca la Magina hi anaven a rentar la roba al safareig que hi havia. Es coneix que la família que hi vivia hi van ser fins als anys 70 del segle XX i que van marxar a Sabadell. Recentment la casa ha estat restaurada. | 41.5108100,1.5820200 | 381670 | 4596435 | 08152 | Orpí | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56289-foto-08152-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56289-foto-08152-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | És ben curiós que l'edifici estigui restaurat però que es trobi envoltat de vegetació i que el camí s'hagi perdut. En imatges recents de l'ortofotomapa encara és visible el camí tant pel nord com pel sud. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56292 | Mas d'en Bosch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-den-bosch | XVIII-XIX | Es troba en estat de ruïna. Molts murs estan ensorrats, i la vegetació cobreix l'entorn. | Es troba situat en un petit turó enmig d'un camp de conreu, al qual s'hi accedeix des del camí que va de Cal Riba a la Censada Nova. Es podria tractar d'un edifici de grans dimensions segons l'emplaçament on es troba situat. Tot fa indicar que es tractava d'un edifici de planta quadrangular. Actualment es troba pràcticament en ruïnes i envaït per la vegetació. Són visibles encara alguns elements com poden ser finestres, espitlleres i la boca d'un forn de pa. L'entorn del que havia estat l'edifici, es troba ple d'enderroc i de vegetació. | 08152-33 | Mas d'en Bosch. 08787. Orpí | Es troba citat en un document de compravendes de terrenys de Can Virella, de finals del segle XVIII. | 41.5143400,1.5669900 | 380422 | 4596847 | 08152 | Orpí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56292-foto-08152-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56292-foto-08152-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56294 | Cal Llens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llens | XIX-XX | Ha estat restaurada recentment. | Està situada al peu d'un camí que arriba a la Censada Nova des d'Orpí, al límit sud-oest del municipi. Es tracta d'un conjunt format per l'edifici original i un edifici de recent construcció i que s'anomena Cal Llenç Nou. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular, i consta de planta baixa i planta de pis. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. L'edifici que ha estat restaurat, presenta els murs amb carreus irregulars disposats horitzontalment i rejuntats amb morter. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una entrada a la planta baixa amb arc escarser amb els contorns motllurats. A cada lateral hi té una finestra. A la planta de pis al centre hi trobem un balcó i a cada lateral una finestra. La façana oest, presenta una finestra de petites dimensions a la planta baixa, i una més gran a la planta de pis. La façana nord dóna al camí, hi trobem una entrada amb graons de pedra i dues finestres senzilles a l'alçada de la planta de pis. Davant d'aquesta façana, hi trobem un pou. La façana est, presenta un cos adjunt que cobreix pràcticament la façana. Aquest cos, amb coberta a una vessant ( est) i teula àrab, presenta una entrada amb arc escarser a la façana sud. Uns 30 metres al sud, hi trobem Cal Llenç nou, un edifici de nova planta. | 08152-35 | Cal Llens. 08787. Orpí | 41.5174700,1.5454400 | 378629 | 4597225 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56294-foto-08152-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56294-foto-08152-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | També s'anomena Cal Llenç. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56295 | La Censada Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-censada-nova | XIX | Es troba situada a l'extrem oest del terme municipal, al límit al terme veí de Santa Maria de Miralles. S'hi arriba per un trencall a l'esquerra de la carretera BV - 2131 al km 12.5, quasi al final del terme. Petit conjunt arquitectònic format per l'edifici principal amb funcions d'habitatge i diverses edificacions annexes que tenien funcions agrícoles i ramaderes. Entre l'edifici principal i alguns d'annexos formen un petit patí tancat, al qual s'hi accedeix per un portal. L'edifici principal es situa al nord del conjunt, es de planta rectangular, i presenta planta baixa, planta de pis i golfes. Té la coberta a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment i lligats amb morter. Totes les façanes estan arrebossades. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una entrada amb arc escarser a la planta baixa. A la seva esquerra hi trobem una finestra senzilla, i la seva dreta un banc d'obra recent. A la planta de pis al centre hi trobem un balcó amb elements interessants com pot ser la barana amb balustres d'arc de ferradura. A la seva esquerra una finestra senzilla, i a la dreta una finestra que s'ha reconvertit en un accés a un terrat ( coberta d'una edificació annexa). A la part superior de la façana, hi trobem tres finestres senzilles. La façana nord presenta un cos adjunt, i que representa una ampliació de l'edifici. Aquest cos té una finestra senzilla a la planta baixa de la façana nord, i un altra a la planta de pis de la façana oest. La coberta segueix la mateixa orientació que la del edifici principal. La façana oest no presenta cap obertura, i l'est una finestra senzilla a la planta de pis. Davant la façana oest, tenim una edificació annexa amb forma de 'L', i coberta a una vessant ( nord) amb teula àrab, que actualment s'utilitza per guardar-hi la llenya. Davant d'aquesta, en trobem un altra on s'hi guarden animals per a l'autoconsum. Cal destacar, annex a la façana est de l'edifici principal el cup de vi d'estructura circular i a l'interior folrat amb les rajoles de ceràmica tant característiques. | 08152-36 | La Censada Nova. 08787. Orpí | La Censada nova es va construir a finals del segle XIX ( 1880), quan s'hi van traslladar des de la Censada de Santa Margarida de Montbui ( fitxa 102 del Mapa de Patrimoni Cultural de Santa Margarida de Montbui). | 41.5196600,1.5444800 | 378553 | 4597470 | 1880 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56295-foto-08152-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56295-foto-08152-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56296 | Cal Bufó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bufo | XIX | La façana principal ha estat restaurada. L'entorn de la resta de façanes, es troba envoltada de vegetació. | Està situat al peu de l'antic camí fins a Can Balcells. S'hi arriba per un camí que surt de la BV-2132, tot just passat el revolt del pont que porta a Orpí. Es passa Ca l'Oliver, i s'hi arriba. Es tracta d'un edifici que tenia funcions d'habitatge, amb una ampliació pel nord, i diverses edificacions annexes amb funcions agrícoles i ramaderes. L'entorn es troba força deixat i amb abundant vegetació. De planta rectangular, presenta planta baixa i dues plantes de pis. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. L'edifici que ha estat restaurat parcialment, presenta els murs amb carreus irregulars disposats horitzontalment i rejuntats amb morter. La façana est, es troba arrebossada i pintada de blanc. La façana d'ingrés se situa al sud, i presenta una entrada rectangular i senzilla a la planta baixa. A la seva dreta s'hi observa una finestra. A la planta de pis, hi trobem tres finestres senzilles, i un rellotge de sol modern. A la planta superior, s'hi poden observar quatre finestres de mig punt i amb una bonica reixa de forja cada una. La façana oest presenta un petit cos annexat a la planta, i una finestra de mig punt a la planta de pis. La façana nord es troba pràcticament coberta per un cos que representa una ampliació de l'habitatge. Aquest cos respon a la mateixa tipologia constructiva que l'edifici principal, però amb la coberta a una vessant ( nord) amb teula àrab. Presenta diferents finestres a les façanes. La façana est, es troba tancada per una edificació annexa a la qual s'hi accedeix per una entrada amb arc de mig punt. Presenta una finestra a la planta de pis. | 08152-37 | Cal Bufó. 08787. Orpí | Cal situar-la a mitjans del segle XIX. El 1859 surt esmentada a la documentació del Notari Raurés d'Igualada 'Partida de tierras pertenecientes a Can Bufó del termino de Orpí. Una venta escritura pública'. A fins del segle XX, fou parcialment restaurada. | 41.5263400,1.5994600 | 383153 | 4598135 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56296-foto-08152-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56296-foto-08152-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56297 | Ca l'Oliver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loliver-0 | XX | Està situat al peu de l'antic camí fins a Can Balcells. S'hi arriba per un camí que surt de la BV-2132, tot just passat el revolt del pont que porta a Orpí. Tot just abans d'arribar a Cal Bufó. Es tracta d'un edifici de planta rectangular i que consta de planta baixa i dues plantes de pis. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. Al tractar-se d'un edifici de mitjans del segle XX, els materials constructius són més moderns, amb l'ús de maons industrials lligats amb ciment, i les parets arrebossades. Té un cos adjunt a la façana oest, per on s'accedeix a l'edifici principal. La façana d'ingrés a l'edifici no és una de les més destacades, ja que presenta un cos adjunt que serveix d'accés per l'interior a l'edifici. Aquest cos és d'una sola planta, i presenta l'entrada a la façana sud amb un arc escarser amb brancals i llinda de pedra ben treballada. A la planta de pis de la façana oest, hi podem observar tres finestres seguides de mig punt. La façana sud, presenta dues finestres a la planta baixa, una d'elles amb arc escarser. S'hi observa una altra finestra a la planta de pis. La façana est és la que presenta els elements més interessants, ja que a la planta de pis hi trobem una galeria porxada amb tres obertures amb arc de mig punt. A la planta baixa, hi trobem dues finestres senzilles. A diferència de les altres façanes, en aquesta, a coberta presenta un ràfec d'una filada. La façana nord presenta un cos adjunt a la planta baixa que també permet accedir a l'edifici principal. En aquest cos s'hi observen diverses entrades senzilles, així com finestres. Pel que fa a l'edifici principal, s'hi observa una finestra senzilla a la planta de pis. L'entorn més immediat, està començant a ser envaït per la vegetació. | 08152-38 | Ca l'Oliver. 08787. Orpí | Construïda a l'entorn dels anys 70 del segle XX. | 41.5266900,1.6011900 | 383298 | 4598172 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56297-foto-08152-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56297-foto-08152-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 56298 | Cal Cristino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cristino | XVIII | S'està restaurant. | Està situat a tocar de la carretera BV-2132 que porta a Orpí. S'hi accedeix per un camí que neix d'aquesta carretera, abans d'arribar al Km 1. Es passa per davant de Cal Balcells. Es tracta d'un petit conjunt arquitectònic format per l'edifici principal amb funcions d'habitatge, i edificacions annexes que tenien funció agrícola i ramadera. Un mur tanca la façana sud de l'edifici. L'edifici principal se situa al sud del conjunt, és de planta rectangular, i consta de planta baixa i una planta de pis. La coberta és a dues vessants ( est-oest), amb teula àrab. L'edifici que ha estat restaurat, presenta els murs amb carreus irregulars disposats horitzontalment i rejuntats amb ciment. La façana sud de l'edifici es troba en un pati tancat per murs al qual s'hi accedeix per un portal amb arc escarser de maons situat a l'est. Tot i que no ho podem observar ( no s'ha pogut accedir a l'interior), a la planta baixa hi deu haver l'accés a l'interior. A la planta de pis, hi trobem dues finestres. A la façana oest, s'hi poden observar dues petites obertures. A la façana est, no s'hi troba cap obertura, però si un forn de grans dimensions. La façana nord es troba ocupada per un cos que representa una ampliació de l'habitatge tant en horitzontal com en vertical ( guanyant un pis més). Està fet amb els mateixos materials que l'edifici principal, i la coberta en la mateixa inclinació. Presenta un accés a l'interior per la façana est amb una entrada amb arc escarser i brancals de maons. A la seva dreta i a la planta de pis hi trobem unes senzilles finestres. Tant a les façanes nord com l'oest, no hi ha elements a destacar. Uns 30 metres al nord, hi trobem un conjunt d'edificis junts, o estances d'un mateix que tenien funció agrícola i ramadera. Cal destacar-hi les entrades amb arc escarser i brancals de maons situats al sud, i la tina situada al nord. La tina està formada per una estructura exterior cilíndrica construïda amb murs de maçoneria de pedra amb morter i coberta amb teulada d'una vessant, i amb una cavitat interior cilíndrica. El revestiment interior està fet amb cairons de ceràmica vidriada de color roig. També conserva l'accés superior de la tina tancat amb una porta de fusta on es trepitjava el raïm. | 08152-39 | Cal Cristino. 08787. Orpí | 41.5224600,1.5882400 | 382210 | 4597720 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56298-foto-08152-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56298-foto-08152-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 56299 | Cal Cintet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cintet-0 | XVIII-XIX | Ha estat restaurada recenment. | Està situat a tocar de la carretera BV - 2132 al Km 1, abans d'arribar al nucli d'Orpí. Petit conjunt arquitectònic format per l'edifici principal que tenia funcions d'habitatges, i altres annexos que tenien funcions agrícoles i ramaderes. Actualment es troba restaurada i serveix d'habitatge per la família que hi resideix. Tots els cossos de la façana est estan units per graons de pedra que salven el desnivell. L'edifici principal es troba al nord del conjunt, és de planta rectangular i consta de planta baixa i dues plantes de pis. La Coberta és a dues vessants ( est-oest), amb teula àrab. L'edifici que ha estat restaurat, presenta els murs amb carreus irregulars disposats horitzontalment i rejuntats amb morter. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una entrada a la planta de pis ( ampliacions i reformes posteriors van fer que s'ubiqués en aquesta planta a causa del cobriment de la planta baixa per un altre cos). Per accedir aquesta façana cal travessar un portal amb llinda de fusta que dóna a un petit patit entre aquest i la façana. A la resta de façanes no presenta obertures, exceptuant una situada a la façana oest a la planta de pis. Davant de la façana principal trobem tres cossos junts formant una mateixa unitat. El més situat a l'est és d'una sola planta i té funció de magatzem a la planta baixa on s'hi accedeix per una entrada amb arc escarser de maons. La coberta és plana, i s'utilitza com a terrassa ( és el pati de la façana principal de l'edifici). El cos central té dues plantes i la coberta a una vessant ( est), amb teula àrab. Té una entrada amb arc escarser de maons a la planta baixa i dues finestres tant a la façana sud com a l'est, amb llinda de fusta i ampit de rajol. El darrer cos és de grans dimensions i consta de planta baixa i planta de pis i golfes. Té la coberta a una vessant ( oest), amb teula àrab. Té una entrada senzilla a la planta baixa de la façana sud i dos contraforts als seus laterals. A la planta de pis, hi trobem una finestra amb llinda de fusta i ampit de rajol. Finalment, a la part superior de la façana, hi trobem una petita finestra. La façana presenta un petit cos adjunt, una finestra a la planta de pis i una a la part superior de la façana. Com a element destacable hi trobem el cup de vi, que actualment s'utilitza com a dipòsit d'aigua. | 08152-40 | Cal Cintet. 08787. Orpí | Possiblement es remunti a inicis del segle XIX. | 41.5212100,1.5869900 | 382103 | 4597583 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56299-foto-08152-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56299-foto-08152-40-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56300 | Cementiri d'Orpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-dorpi | XIX-XX | Es va restaurar i ampliar el 2012. | Es troba força allunyat de qualsevol nucli habitat i envoltat de bosc. S'hi accedeix per un trencall a la dreta que neix de la carretera BV -2132 passat el km 1. 500 metres per una pista ens hi porten. Té planta rectangular i amida uns 370 m2. S'hi accedeix per una entrada amb forja situada a l'oest del conjunt. Les sepultures són totes en forma de nínxol. Ha estat ampliat i arranjat recentment per la qual cosa presenta un estat de conservació molt bo. No té ni capella ni dipòsit. No presenta elements arquitectònics ni escultòrics remarcables. Cal destacar-hi una placa on hi ha la següent inscripció 'rogad a Dios por el alma de José Calaf Palet, muerto violentamente el 9 de abril de 1909 a la edad de 40 años'. Fa referència a uns successos ocorreguts l'any 1909 en unes masies del municipi. | 08152-41 | A la zona del Castell d'Orpí. | El cementiri cal situar-lo a cavall de finals del segle XIX i principi del segle XX. El 2012 es va fer una intervenció per a la seva restauració i ampliació a través del programa PUOSC de la Generalitat de Catalunya. | 41.5204600,1.5789900 | 381434 | 4597510 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56300-foto-08152-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56300-foto-08152-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56323 | Rellotge de Sol de Cal Palet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-palet | XX | Al centre de la façana sud de l'edifici principal hi trobem un rellotge de sol del tipus declinant vertical amb les línies horàries de 6 a 5 i sense les franges de les mitges hores. Té orientació sud-est. A la part superior conserva el gnòmon. Es tracta d'un rellotge esgrafiat i policromat amb el fons blanc i la resta de decoració en color marró. | 08152-64 | Cal Palet. 08787. Orpí | 41.5342400,1.5805800 | 381592 | 4599038 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56323-foto-08152-64-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 56324 | Cal Ceferino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ceferino | XIX-XX | Està situat a peus de la carretera BV-2131 al km 11.5, al costat de Mas d'en Bosch i Cal Poch. Es tracta d'un petit conjunt format per l'edifici principal amb funcions d'habitatge i edificacions annexes que tenien funció agrícola i ramadera. Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i dues plantes de pis. Té la coberta a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, en filades horitzontals i arrebossat en algunes façanes. La façana d'ingrés es situa al sud, i es troba tancada per un portal senzill amb murs que creen un patí interior davant la façana. Presenta una entrada a la planta baixa i diverses finestres repartides per la façana. De la meitat oest de la façana hi ha un cos adjunt que forma una terrassa a la planta de pis de l'edifici. Aquest cos, té una gran entrada a la planta baixa. La façana est, presenta una finestra a cada planta de pis i es troba arrebossada i pintada de blanc. La façana nord, presenta dues senzilles finestres a la part superior. La façana oest, presenta un cos adjunt on hi trobem el cup de vi. Davant la façana principal hi trobem diferents construccions de petites dimensions que tenien funcions agrícoles i ramaderes. | 08152-65 | Cal Ceferino. 08787. Orpí | Fou edificada pels propietaris de Cal Soteres a inicis del segle XX. | 41.5238200,1.5570700 | 379612 | 4597914 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56324-foto-08152-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56324-foto-08152-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56343 | Ca la Mariona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-mariona | XIX-XX | Està situat a tocar de la carretera BV- 2131 al km 7.5, al davant del Molí Vell. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus irregulars en filades horitzontals i rejuntats amb ciment. A les cantoneres s'observen carreus de dimensions més grans sense treballar. Algunes de les obertures s'observa la utilització de rajol. La coberta és a dues vessant ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés actual és troba orientada a l'est i presenta dues senzilles entrades rectangulars a la planta de pis( aquestes dues entrades corresponen actualment a dos habitatges diferents). Aquesta façana està arrebossada i pintada de blanc. La façana nord presenta a la planta baixa, una entrada rectangular de grans dimensions, i dues finestres a la planta de pis ( una d'elles amb llinda i brancals de rajol). Finalment a la part superior de la façana hi trobem una obertura a mode balcó interior amb arc de mig i brancals de rajol, i a la seva esquerra una senzilla finestra. A la façana oest, hi podem observar un cos rectangular que cobreix tota la planta baixa de la façana i que part de la coberta d'aquest serveix com a terrassa a la planta de pis. En aquesta planta es poden observar algunes obertures amb brancals i arc de rajol, així com algunes d'aquestes tapiades. Finalment a la part de les golfes, un seguit de petites finestres amb arc de mig punt de rajol. Finalment, la façana sud, presenta una senzilla entrada a la planta baixa, i una finestra a la seva esquerra. A la planta de pis, hi trobem un balcó i dues finestres a la seva dreta ( una d'elles amb brancals i llinda de rajol). Finalment a les golfes dues petites obertures amb arc de mig punt de rajol. | 08152-84 | Ca la Mariona. 08787. Orpí | 41.5280900,1.5968300 | 382937 | 4598333 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56343-foto-08152-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56343-foto-08152-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 56346 | Horts de Ca l'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-de-ca-lamat | XX | L'espai es troba envaït per la vegetació. | Antics horts situats entre Ca l'Amat i el camí que baixa des de la Font Bona. Actualment solament hi ha una zona arbrada i amb vegetació, i res queda del que havien estat aquests horts, exceptuant una bassa quadrada que és situada al nord dels horts. | 08152-87 | Ca l'Amat | Aquests horts es van començar a utilitzar a principis del segle XX, i es van utilitzar fins més enllà de la meitat del mateix segle. | 41.5217200,1.5701200 | 380697 | 4597663 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56346-foto-08152-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56346-foto-08152-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56359 | Cal Cintet de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cintet-de-la-creu | XIX | Està situat al camí asfaltat que baixa de la BV-2131 fins a Santa Càndia. És la primera casa que trobem. Es tracta d'un edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i planta de pis. Els murs estan fets amb carreus de pedra irregular en filades horitzontals i arrebossats. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una senzilla entrada rectangular a la planta baixa. A la resta de la façana hi trobem finestres repartides per les diferents plantes. A la façana nord, hi trobem finestres repartides per les diferents plantes, així com unes petites obertures a la zona de golfes. La façana oest, hi trobem un cos adossat fet de maons que s'utilitza com a magatzem. Finalment, a la façana est, hi trobem un cos adossat de construcció posterior que s'utilitza com a magatzem a la planta baixa i terrassa i habitatge a la planta de pis. Annex aquest cos, hi ha un edifici de planta rectangular amb els murs fets amb carreus de pedra irregular en filades horitzontals i la coberta amb teula àrab a una vessant. Cal esmentar també la presència d'un pou a uns 15 metres al sud-est de l'edifici. | 08152-100 | Cal Cintet de la Creu. 08787. Orpí | Cal situar-la entorn de mitjans del segle XIX. La casa va passar per diferents mans, i fou el penúltim propietari qui realitzà la reforma que deixà la casa tal com la coneixem actualment. El nom de la casa ve donat per què abans de la Guerra Civil espanyola ( 1936-1939) hi havia una creu de terme propera a la casa, i el propietari d'aquesta es deia Jacinto. | 41.5251400,1.5763300 | 381221 | 4598034 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56359-foto-08152-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56359-foto-08152-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56360 | La Numància | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-numancia | Valls, Anna. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi d'Orpí (sense publicar). | XX | Està situat al sud del nucli de Can Bou al carrer de la Numància. Es tracta d'un gran edifici de planta rectangular i que consta de tres plantes. Les seves dimensions aproximades són: uns 30 metres de llarg i uns 10 d'ample. Els murs estan fets amb carreus de pedra irregular en filades horitzontals i amb les façanes arrebossades i pintades de blanc ( en gran part de l'edifici). La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. És un edifici que ha sofert diverses modificacions al llarg del temps, ja que es va construir com a mirador o assecador de paper i fou reconvertit posteriorment com a habitatges. Encara conserva però els trets distintius de l'edifici original com la planta i l'alçada, així com el nombre de finestres, que tot i això es va reduir per adaptar-ho als habitatges. Possiblement algunes de les entrades actuals, foren afegides o modificades posteriorment. Actualment està dividit en dos propietaris que ho van adaptar en diferents pisos independents. | 08152-101 | Carrer de la Numància. 08787. Orpí. | 'La Numància' fou l'edificació construïda entre 1910 i 1920 al nucli de Can Bou i utilitzada com a mirador on s'estenia el paper a les fàbriques de Cal Serra i la fàbrica Nova durant el període en què els germans Forn i Marsal n'obtingueren la propietat. Hom atribueix el nom de 'Numància' a aquesta edificació destinada a l'activitat paperera d'Orpí com a conseqüència de com l'ha anomenat la població de Can Bou fins a l'actualitat, els veïns actualment recorden els avis i familiars sentir anomenar l'edifici per aquest nom, tot i això aquest terme no té cap vincle amb l'activitat paperera de l'època i per tant desconeixem el seu origen. La tecnologia de l'època i la impossibilitat que presentaven algunes localitats com Orpí en referència al subministrament elèctric complicaven els processos productius. Les fàbriques de paper eren plantejades en els seus projectes d'edificació com a naus amb miradors on posteriorment s'estendria el paper i es completaria la fase prèvia a l'encolat i setinat, als miradors hi havia llargues files de cordes on es disposava el paper prèviament a preparar-lo per a l'escriptura i finalitzar el procés productiu. Tota la fàbrica era presentada com una infraestructura amb moltes finestres, tot i això, en aquest cas ambdues fàbriques feien ús d'un mirador que no estava adossat a les fàbriques. La història de la Numància s'inicia partint del seu origen com a edificació destinada a l'activitat industrial i paperera d'Orpí, tot i això, aquesta no finalitza dins el context esmentat sinó que connecta amb la mateixa història de la població del barri de Can Bou en finalitzar el seu període com a mirador de paper de la fàbrica Nova. L'any 1932 la família Mas va comprar la meitat oriental de la Numància, el seu comprador fou Josep Mas, conegut com 'el vell Busquet', el qual decideix efectuar aquesta operació amb la intenció de reformar l'edifici i construir-hi un habitatge familiar. Els nous propietaris de la Numància eren una família d'orpinencs que tenia situada la casa just al costat d'aquest mirador de paper, casa que anteriorment rebia el nom de 'Cal Busquet' i que fou l'origen del motiu que s'atorgaria a la façana oriental de la Numància a partir de la compra de Josep Mas. Actualment l'antiga casa de 'Cal Busquet' segueix en possessió dels descendents del vell Busquet, sent l'edifici oriental de la Numància propietat Rosa Mas, néta de Joan Mas i l'antiga casa de Josep Mas de la seva besnéta Anna María Riba Mas. La distribució de l'edifici oriental de la Numància el subdivideix en diferents pisos, dels quals part estan en lloguer i part deshabitats. D'altra banda la façana occidental de l'edifici fou comprada per la Rita Pons Guitart, germana de Claudio Pons Guitart, alcalde d'Orpí durant els primers anys de la dictadura franquista, es tracta de la família coneguda amb el motiu de 'Cal Perelló' a Can Bou. La transacció es va dur a terme durant el mateix període en què Joan Mas va comprar l'altra part de la Numància encara que no tenim constància d'una data concretada i verificada. A partir d'aquest moment la façana occidental de l'edifici rep el nom de Ca la Rita, amb motiu de la primera compradora de l'edifici. Actualment l'antiga propietat de la Rita Pons Guitart no forma part del patrimoni de la família Pons perquè fou venuda com dues cases particulars desvinculades l'una de l'altre. La importància de l'edifici en la conjectura actual del municipi i sobretot del nucli de Can Bou resideix en el fet que el nom que s'atorgà a l'edifici ha passat a ser el nom del carrer on es situa encara aquest antic mirador de paper i per tant recull la tradició de la població Orpí. | 41.5281400,1.6072400 | 383805 | 4598325 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56360-foto-08152-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56360-foto-08152-101-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56361 | Cal Cundo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cundo | EMPRESA AIGÜES ARTÉS, catàleg: 100 anys d'aigües Artés GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. Valls, Anna. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi d'Orpí (sense publicar). | XIX | No presenta problemes en les estructures, però si en les façanes que s'haurien de tornar arrebossar i pintar per donar-li un aspecte millor. | El trobem ubicat sota el nucli de Can Bou, a peus de la carretera BV-2131, on hi ha el cartell d'Aigües Artés. Es troba quasi unit amb la Fàbrica Nova, i això li proporciona una estètica d'un gran conjunt. Es tracta d'un conjunt format per l'edifici amb funcions d'habitatge, les ampliacions d'aquests, diferents construccions annexes ( on hi podem trobar un assecador de paper), un safareig, un pont i un aqüeducte que travessen la riera de Carme, i els diferents espais d'esbarjo que disposava la casa d'estiueig. L'edifici principal es situa al nord del conjunt, és de planta rectangular, i consta de planta baixa i dues plantes de pis. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals i amb les façanes arrebossades. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta a l'est, i presenta una entrada amb arc escarser a la planta baixa. Hi podem veure a l'entrada una inscripció amb la data de 1851. A la planta de pis hi té una altra entrada a la qual s'hi accedeix per unes escales que es recolzen a l'edifici annex. A la seva esquerra i a la part superior de la façana hi trobem unes finestres senzilles. Gran part de la façana, es troba coberta per un edifici annex. La façana nord hi podem observar diferents finestres, i part de la façana a pedra vista. Cal esmentar que part de la façana es troba coberta pel recinte de la Fabrica Nova. La façana oest presenta diferents obertures i un cos adjunt de dues plantes i amb coberta a una vessant ( oest). La façana sud es troba pràcticament ocupada per una ampliació feta l'any 1958, quan la casa es va convertir en casa d'estiueig dels seus propietaris. El material constructiu s'observa que és diferent del cos primitiu sobretot pels murs, fets amb maons. Aquest cos és de la mateixa alçada que l'edifici principal, amb una planta baixa i dues plantes de pis. Té una estructura basilical amb grans finestrals i terrasses amb balustrada. Aquest cos presenta també un altre cos afegit, formant una gran terrassa a la planta de pis de l'anterior, amb la mateixa tipologia de balustrada dels abans esmentats. A la planta baixa forma un gran porxo, amb quatre grans obertures de mig punt, i una rectangular al centre, que donen accés al porxo. A l'interior del porxo, hi trobem l'entrada a l'edifici, també de mig punt. Davant del porxo hi ha un gran espai obert amb paviment de formigó. Sota aquest patí hi trobem un petit espai on encara és visible el safareig, i l'espai on hi havia l'antiga piscina. Des d'aquí també s'accedeix al pont que travessa la riera de Carme en direcció a una de les mines d'aigua. Finalment cal esmentar un edifici situat a l'est de l'edifici principal. És de grans dimensions, de planta rectangular i consta de planta baixa i planta de pis. Entre moltes de les funcions que ha tingut, havia estat un assecador de paper. Els murs estan fets amb carreus irregulars en filades horitzontals, i coberta a una vessant ( sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés es situa al sud, i presenta un arc escarser amb brancals de pedra. a la planta de pis hi trobem balcons i finestres senzills, alguns d'aquests aprofitant les antigues obertures del mirador. A la resta de façanes encara són ben visibles aquestes obertures reconvertides en noves finestres o tapiades. | 08152-102 | Cal Cundo. 08787. Orpí. | La història de Cal Cundo va lligada a dos moments processos industrials diferents: Com a molí paperer i com a manantial d'aigua. Del molí paperer ens queda visible l'edifici situat a l'est del conjunt, que tot i certes modificacions encara conserva en les façanes les finestres de l'assecador de paper. Bartomeu Costas fou el seu fundador aproximadament a mitjans del s. XIX, però no descartem que prèviament hi hagués hagut algun altre molí paperer o bataner. Aquest consta com a propietari ja el 1853 i data que ens aproxima a la de 1851 que hi trobem a l'entrada. Continuà sent el propietari fins a inicis del s. XX, quan es adquirit per Joan Forn Tomàs. El molí continuarà funcionat fins ben entrada la Guerra Civil per la mateixa familia. Tot i això a partir de 1925 entra en joc un altre punt important de la història de Cal Cundo. Antoni Artés fou el fundador de l'empresa Aigües Artés i l'artífex de la compra de la finca de Cal Cundo l'any 1925, data a partir de la qual es portaria a terme un nou projecte d'abastament d'aigua a la ciutat d'Igualada. Antoni Artés va néixer l'any 1853 a Santa Coloma de Gramenet, fou un home emprenedor que es va buscar la vida des de jove i que formà el seu caràcter i ambició empresarial per si mateix, ja que era fill d'una família que s'havia dedicat durant tota la seva vida a pagès. Aquest esperit emprenedor es veu reflexat en la importància que va assolir com a empresari Igualadí i català, dedicant-se al camp de l'obra pública i sent l'home que va fer possible la portada del ferrocarril a Igualada a més del fundador de l'empresa que actualment segueix mantenint el seu cognom. Es traslladà a Igualada per motius de salut de la seva esposa Carme Verdaguer i s'instal·là a la casa coneguda com a Torre de l'Artés. L'any 1897 va canalitzar l'aigua que havia trobat en una deu situada prop del trencall de la Tossa fins a la torre Artés, fet que suposaria l'inici de la seva inclinació empresarial cap a l'explotació d'aigües. Desprès d'adquirir la propietat de diverses finques juntament amb les seves aigües, l'any 1901 decideix efectuar el primer projecte que donaria abastament potable a Igualada. Finalment l'any 1925 decideix donar efectivitat a un ambiciós projecte que suposaria l'augment del cabal de la ciutat a partir de la compra de Cal Cundo, tot i això finalment va morir l'any 1927 sense poder realitzar aquest projecte. El projecte que va empènyer a Antoni Artés a adquirir la finca de Cal Cundo va ser finalment realitzat per la seva filla i el seu gendre, Salvador Murt i Rosa Artés, hereus del patrimoni empresarial d'Antoni Artés. Els nous administradors d'Aigües Artés van continuar la tasca del fundador, que havia excavat diversos pous i havia instal·lat mines a Cal Cundo per aconseguir la major explotació possible de les aigües de l'Obaga de Cal Cundo o també anomenades manantials de les fonts de Creixent. Tot i això, al mateix temps que Antoni Artés proposava aquest projecte ho feia també la família Homs, propietària de les aigües de Santa Càndia i promotora d'un projecte que pretenia assolir el mateix objectiu, el resultat de les obres i excavació de pous a Cal Cundo va ser la justificació d'un cabal prou abundant com per iniciar les obres que canalitzarien les aigües des de Can Bou fins a Igualada, fet que representà la victòria de l'empresa Artés. Tot i això, la portada d'aigües s'havia projectat per l'any de la compra de la finca i no fou fins set anys més tard (com a conseqüència dels aldarulls i protestes que la gent d'Orpí havia organitzat en contra del projecte) quan es va poder aconseguir fer-ho possible. Les obres es van finalitzar l'any 1934 quan el projecte va esdevenir efectiu i la conducció d'aigua va entrar en funcionament. | 41.5276900,1.6072500 | 383805 | 4598275 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56361-foto-08152-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56361-foto-08152-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | (Continuació història:) El recorregut de l'aigua obtinguda de Cal Cundo fins a Igualada seria canalitzada primerament fins al dipòsit de Coll Bas, situat a la serra de Coll Bas a la localitat propera de Carme, i posteriorment distribuïda fins a Igualada. A mitjans dels anys 50 del s. XX, es crea la casa d'estiueig de la família Artés a Cal Cundo, efectuant obres i ampliacions a l'edifici, i que es poden observar sobretot a la façana sud. | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 56362 | La Fabrica Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrica-nova-0 | GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. INVENTARI DEL PATRIMONI INDUSTRIAL DE CATALUNYA. Inventari 17. Edificis industrials. | XIX | La situació del conjunt és deficient, amb enderrocs en alguns trams dels edificis. | El trobem ubicat sota el nucli de Can Bou, a peus de la carretera BV-2131. Es troba quasi unit amb Aigües Artes/ Cal Cundo, i això li proporciona una estètica d'un gran conjunt. Es tracta d'un conjunt format per l'edifici primitiu i edificacions annexes que es van anar construint a mesura que les necessitats productives anaven creixent. Gran part del conjunt es troba en un estat de conservació deficient i donant la sensació d'abandonament. L'edifici principal està situat a peu de la carretera BV-2131, de grans dimensions, és de planta rectangular i consta de planta baixa i tres plantes de pis. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals. La coberta que quasi no es conserva és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés se situa al nord, i presenta una entrada a la planta baixa amb arc adovellat de mig punt. A la resta de la façana, cal destacar-hi el gran nombre de finestres que hi ha repartides per les diferents plantes. La façana est solament té obertures a les dues darreres plantes de pis amb dues finestres amb arc escarser de rajol a cada planta. La façana oest, té un cos més modern adossat. La part que en resta visible hi podem observar finestres amb arc de rajol. La façana sud presenta un gran nombre finestres repartides per les diferents plantes, i d'aquesta hi neix un cos rectangular de grans dimensions, direcció sud. Aquest cos té dues plantes i es troba en un estat de conservació dolent. A l'interior hi trobem dues grans sales amb arc escarser a la planta baixa. Cal destacar-hi el gran nombre d'obertures d'arc escarser de grans dimensions a la planta baixa de la façana est. | 08152-103 | La Fabrica Nova 08787. Orpí. | Els seus orígens podrien estar relacionats amb alguna de les manufactures anteriors ( molins bataners) instal·lades aprofitant les aigües de la riera de Carme. Va funcionar com a fàbrica de paper molts anys regida per la família Forn. A la porta principal hi ha la placa amb el nom de Joan Forn Marsal S.A. la darrera empresa que hi fabricava fins al 1980. | 41.5277500,1.6069900 | 383784 | 4598282 | 08152 | Orpí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56362-foto-08152-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56362-foto-08152-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56363 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-2 | Cens d'Arxius de l'Anoia. 2011-2012 Fitxa del fons documental de l'Ajuntament d'Orpí. Barcelona: Diputació de Barcelona, Xarxa d'Arxius Municipals. | XIX-XX | La documentació antiga de l'arxiu municipal d'Orpí es troba molt malmesa. En un trasllat temporal va patir greus problemes d'humitat i fongs que el van afectar. Abans de la classificació feta per la Diputació de Barcelona, molta de la documentació estava apilada sense cap mena d'unitat d'instal·lació. Al febrer de 2015 es va enllestir la neteja i desinfecció, de tota la documentació. | L'Arxiu Municipal d'Orpí compta amb un inventari amb 618 registres que abasta des de 1852 fins a l'actualitat. L'Arxiu està format per 226 unitats d'instal·lació que ocupen 26 metres lineals. El dipòsit de l'arxiu es troba a la segona planta de l'edifici de l'Ajuntament. Tot l'arxiu està ubicat en la mateixa sala de 21m2 i col·locat en prestatgeries metàl·liques fixes en bon estat de conservació. | 08152-104 | Plaça Sant Jordi nº4, Orpí (Can Bou) | Durant el període de construcció del nou edifici de l'Ajuntament la documentació de l'arxiu es va separar en diferents dipòsits, entre ells la parròquia on la documentació va patir una inundació. No se sap si va tornar a les dependències municipals tota la documentació L'any 2010 l'Oficina de Patrimoni Cultural ja va elaborar un informe per avaluar l'estat crític de conservació i d'abandonament que presentaven els fons documentals ubicats a l'Ajuntament d'Orpí. La redacció del mapa de patrimoni, ha coincidit en el temps amb el procés d'organització i classificació de tot l'arxiu per part de la Xarxa d'Arxius Municipals de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Després de dos mesos de tractament arxivístic, al febrer de 2015 s'ha enllestit la neteja, desinfecció, organització, descripció i instal·lació de la documentació municipal d'Orpí. | 41.5285800,1.6068400 | 383773 | 4598374 | 08152 | Orpí | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56363-foto-08152-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56363-foto-08152-104-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56370 | Cal Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sant-antoni | XIX-XX | Està situat a peus de la carretera BV-2132, just passat el pont sobre la riera de Carme on comença aquesta via. Es tracta d'un petit conjunt format per l'edifici principal que té funcions d'habitatge, l'antic paller que actualment també s'utilitza com a habitatge, i petites edificacions annexes. La carretera divideix la finca, restant la majoria d'edificacions amb l'edifici principal a un costat de la carretera i l'antic paller a l'altra. L'edifici principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i dues plantes de pis. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra, rejuntats recentment. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés original s'orienta a l'est i presenta una senzilla entrada rectangular. Té un petit cos adjunt en un extrem de la façana. A la resta de la façana hi podem observar un balcó i diferents finestres. La façana nord presenta una finestra a cada planta de pis, a la planta baixa amb llinda de fusta, a la planta de pis amb llinda de formigó, i la darrera amb brancals de maons, com a elements més destacats. La façana oest, té diferents cossos auxiliars que la pràcticament la cobreixen. No s'observa cap obertura. Finalment, la façana sud hi trobem l'accés actual a l'edifici. Està situat a la planta de pis, i es caracteritza per la seva forma rectangular. A sobre, a la darrera planta hi té una senzilla finestra amb llinda de fusta. Davant de la façana sud de l'edifici, hi podem observar una altra edificació de petites dimensions, i que té utilitats diverses. A l'altre costat de la carretera, hi trobem l'antic paller i corral. Actualment s'utilitza com a habitatge. És de planta rectangular i consta de planta baixa i planta de pis. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra, rejuntats recentment. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. Té la façana d'ingrés orientada al nord. | 08152-111 | Cal Sant Antoni. 08787. Orpí. | 41.5274500,1.6033300 | 383478 | 4598253 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56370-foto-08152-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56370-foto-08152-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 56377 | Fons d'imatges municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-municipal-0 | XX | Estan digitalitzades | L'ajuntament disposa un fons fotogràfic digitalitzat de poc més de 190 fotografies. Es tracta d'una col·lecció creada a partir de la col·laboració d'un grup de 17 famílies del terme municipal els quals les van cedir temporalment per ser digitalitzades. Les imatges mostren escenes familiars de vida quotidiana al poble, festes i celebracions, retrats de família i algunes vistes d'espais i elements d'interès del poble. La cronologia és molt variada. Les més antigues, la major part d'elles són retrats familiars, o de festes de família, les podríem situar al 1er terç del segle XX. No obstant, la major part d'elles correspondrien al període que es compren entre els anys quaranta i seixanta del segle XX. Un dels elements més interessants de la col·lecció, és que el 100% de les imatges han estat identificades i contextualitzades (persones, esdeveniments, llocs, etc.) esdevenint una interessant vista fotogràfica del poble al llarg del segle XX. Les famílies que han aportat imatges al fons són: Famílies que han col·laborat amb les seves fotografies: - Cal Palet - Cal Suso - Cal Vilarases - Família Claret-Soteres - Família Tort-Farré - Cal Perelló - Família Alemany-García - Cal Pere Poch - Família Valls - Família Gallart-Pons - Cal Montserrat - Família Soteres - Família Tort-Calaf - Família Linares - Família Maria Teresa Senserich - Família Vic - Cal Mestre Xic | 08152-118 | Ajuntament d'Orpí. 08787. Orpí. | El recull d'imatges es va realitzar durant l'any 2012, i es varen presentar a l'abril de 2013 durant l'Aplec de les Bresques. | 41.5285800,1.6068400 | 383773 | 4598374 | 08152 | Orpí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56377-foto-08152-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56377-foto-08152-118-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Seria interessant aclarir per quin motiu es van recollir i l'any en què es va fer. | 98 | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56378 | Fons documental de la Parròquia de Sant Miquel al Bisbat de Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-sant-miquel-al-bisbat-de-sant-feliu | XV-XXI | <p>Fons documental d'Orpí dipositat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona. Sota el capítol d'Arxiu Parroquial Miralles, Sta Maria d'Orpí trobem 28 entrades de registre. Tractant-se d'un arxiu parroquial la documentació més destacada fa referència als llibres sacramentals de baptismes, matrimoni i òbits. Els llibres de baptisme segueixen una sèrie correlativa completa de 1746 fins a 1874 en 4 llibres. Els llibres de matrimonis és interessant per l'antiguitat del registre, ja que hi ha registre des de l'any 1575 fins a l'any 1905. La sèrie està dividida en 3 llibres, tot i que el primer 1575-1750 no està enquadernat. Finalment pel que fa als òbits, per mitjà de 2 llibres es compren el període 1746-1859. Vinculat a les defuncions també està registrat el llibre de drets i uncions de difunts de 1845, i el Llibre Status Animarum que compren els anys immediats a la Guerra Civil (1939, 1944 (Miralles,Orpí), 1948 (Miralles-Orpí)). Menys habituals són els llibres de confirmacions ( 1772-1958). Existeix altra documentació prou interessant i que compren un període històric prou interessant: escriptures (1682-1875), testaments-actes-capítols (1728-1862), visites pastorals (1945-58 a Miralles i 1952-58 a Orpí). Per últim, trobem documentació vinculada a l'economia de la parròquia: llibres de comptes (1814-1935), comptes de culte i fàbrica (1939-1974) i algunes factures sense enquadernar. El més interessant per l'antiguitat i característiques del document és una miscel·lània que compren tares i vendes de la rectoria (1520-1804), testaments (1574-1800) i capbreus (s.XV-XVI).</p> | 08152-119 | Carrer del Bisbe 5. 08002 Barcelona | <p>La parròquia de Sant Miquel d'Orpí formava part de la Diòcesi de Barcelona fins que l'any 2004 es va crear el Bisbat de Sant Feliu i va ser absorbida per aquest. Tot i això, actualment tot el fons documental encara es troba a Barcelona a l'espera de ser transferit a Sant Feliu de Llobregat.</p> | 41.5285300,1.6068400 | 383773 | 4598369 | 08152 | Orpí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56378-foto-08152-119-1.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | La documentació pertany al Bisbat de Sant Feliu, però encara es troba a l'Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona, a l'espera del trasllat. | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56380 | Cal Jaume Cintet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jaume-cintet | XX | No presenta problemes en l'estructura, però les façanes nord de tots els cossos s'hi hauria de fer alguna intervenció de manteniment. | Està situada a peus de la BV-2131 al Km 12. És la primera casa que hi trobem, en el conjunt de Ca l'Eduard i Cal Tino. Es tracta d'un edifici que tenia funcions d'habitatge amb un cos annexat que havia tingut funcions agrícoles i ramaderes. Edifici de planta rectangular, i que consta de planta baixa, i dues plantes de pis. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals. La façana nord està arrebossada. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una senzilla entrada rectangular a la planta de pis. A cada lateral hi té una finestra. A la darrera planta de pis, hi trobem tres finestres senzilles. La façana est, té un petit cos adossat que representa una ampliació de l'edifici. S'hi poden observar diferents finestres, i un accés a l'interior a la façana sud. La façana nord, és la que conserva pràcticament el seu aspecte original amb la façana sense arrebossar i els carreus a la vista. Cal destacar-hi les cantoneres amb carreus de dimensions més grans. Com a tret característic, les obertures presenten llinda de rajol. La façana oest, presenta un cos de grans dimensions adossat, que tenia funcions agrícoles i ramaderes. Aquest cos presenta elements interessants, com les grans entrades a la façana sud, o els elements constructius de l'oest, amb carreus de pedra irregular a la part inferior, i maons a la superior. Té la coberta a una vessant ( est) amb teula àrab. | 08152-121 | Cal Jaume Cintet. 08787. Orpí. | Pels materials constructius emprats, es podria datar a inicis del segle XX. | 41.5229200,1.5506300 | 379073 | 4597823 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56380-foto-08152-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56380-foto-08152-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56381 | Ca l'Eduard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-leduard-0 | XIX | Està situada a peus de la BV-2131 al Km 12. És la segona casa que hi trobem, en el conjunt de Ca l'Eduard i Cal Tino. Es tracta d'un edifici amb funcions d'habitatge, amb un cos adossat a cada lateral. Es troba tancat per murs. Ha estat completament restaurat. Edifici de planta rectangular i que consta de planta baixa i dues plantes de pis. Tot i que no es pot observar ( ja que està totalment arrebossada), els murs deuen estar fets amb carreus irregulars de pedra amb filades horitzontals. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una senzilla entrada a la planta baixa. A la resta de la façana hi podem observar diferents finestres i un balcó a la planta de pis. La façana est, té un cos adossat, on cal destacar-hi una gran entrada amb arc de mig punt a la planta baixa de la façana nord, i que dóna també accés a l'edifici principal. La façana nord compateix amb l'est un gran porxo cobert a la planta pis. Finalment destacar-hi en aquest cos dues finestres bessones a la façana sud. La façana nord de l'edifici principal cal esmentar el gran nombre de finestres que hi trobem, un total d'onze. Finalment la façana oest, presenta un altre cos adossat amb coberta a una vessant ( oest) amb teula àrab. Presenta una gran entrada amb arc de mig a la planta baixa de la façana nord. | 08152-122 | Ca l'Eduard. 08787. Orpí. | 41.5230200,1.5510200 | 379105 | 4597833 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56381-foto-08152-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56381-foto-08152-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 56382 | Fons Fotografic d'Orpí a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-dorpi-a-larxiu-comarcal-de-lanoia | XX | Cal fer esment de la col·lecció d'imatges fotogràfiques d'Orpí que es troben a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia. Es tracta d'un total de 46 imatges de diversos punts i elements relacionats amb el municipi. Algunes són en suport de vidre. Relació de temes: - Font de Santa Càndia - Manifestació per l'aigua - Imatges religioses - Esglésies - Orpí - Aplec de les Bresques - Visites governador civil - Brolladors de l'Homs - Riera de Carme - Safareig Santa Càndia | 08152-123 | Plaça de la Creu, 18, 08700, Igualada | Totes les imatges es van anar incorporant als fons municipals en el moment que foren fetes. Destaca les fotografies fetes per Llucià Procopi a mitjans dels anys 30 i 40. | 41.5285300,1.6068800 | 383776 | 4598368 | 08152 | Orpí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56382-foto-08152-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56382-foto-08152-123-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56384 | Pont de la Riera de Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-riera-de-carme | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (n.d): Inventari de Ponts i Pontons, (consulta: 2014). DIPUTACIÓ DE BARCELONA (n.d): Arxiu General de la Diputació de Barcelona. Obtinguda al 2014. | XX | Pont construït sobre de la riera de Carme i que forma part de la carretera BV-2131. Està situat al punt quilomètric 8,5 d'aquesta carretera. Davant de la resclosa del Rec de Carme. Es tracta d'un pont d'uns 45 metres de llarg, 6 metres d'alçada i uns 5 metres d'amplada de pas. Es tracta d'un pont de dos ulls, fet a base de blocs quadrangulars de pedra, formant un aparell regular de filades horitzontals, amb les juntes ressaltades amb ciment. Els ulls consten d'arcs rebaixats reforçats amb formigó i amb carreus de pedra als exteriors. El pont es recolza sobre els estreps laterals, fets la part exterior amb carreus irregulars de pedra i lligats amb ciment, i un pilar central amb un esperó semicircular. La part superior del pont, el paviment està asfaltat, i presenta proteccions laterals metàl·liques, que s'assenten sobre un petit voladís que sobresurt de l'estructura del pont. | 08152-125 | Riera de Carme. Carreterera BV-2131 | L'any 1893 la Diputació de Barcelona va iniciar les gestions per tal de dur a terme la carretera que avui coneixem com a BV-2131. El projecte era conegut com 'Camino de Carmen a la Pobla de Claramunt'. El document deia el següent: 'Aunque nuestra misión se limite, hoy por hoy, a satisfacer las necesidades de Carme, que ha de ser por esta causa uno de los extremos de nuestro trazado, es preciso recordar que el pueblo de Orpí, aunque ha desistido de sus propósitos ha intentado mejorar el camino que l pone en comunicación con Carme, siendo de suponer que en plazo más o menos próximo este camino haya de ser prolongado. Por esta causa al determinar el punto de partida de nuestro camino ha debido partirse de un punto que no sólo permitiera la comunicación fácil y directa con el pueblo sino que consienta en su día prolongarlo hacia Orpí, cuando llegue la oportunidad. En el plano general se indica la dirección que habrá de tomar el camino en el cortísimo trayecto en que dos o tres casas obligarían a dejarlo algo estrecho lo que tratándose de un camino vecinal no tendría gran inconveniente.' 14 anys després el projecte sembla que es comença a executar i es fa una descripció del mateix: 'Lo accidentado del terreno que se cruza al trazado, obliga a emplazar gran número de obras de fábrica para dejar libres los desagües naturales, se han supuesto necesarias 33 tajeas, 4 alcantarillas, 6 pontones, 1 sifón 2 puentes. En total 46 obras. ' Longitud del trazado 8.960 kilómetros. Presupuesto de la contrata 211.895,56 pts. Coste km : 23649,06 pts Després de la Guerra Civil española, es fa un inventari on es descriu l'estat dels ponts després del conflicte. Aquest inventari esmenta: 'En el camino de orpí, fueron voladas por los rojos cinco imporatantes obras de fàbrica: tres puentes sobre la rierar de careme, elos kms 5,400, 8,500, y 8,600 y dos pontones, un en el km 5,900 que salva el barranco Escodinas, y otro en el km 8700 para el paso del torrente Escots. Estas obras figuran respectivamente con los números 138, 140, 141, 139 y 142 en la Relación de averias producidas por la Guerra. El puente del km 5400, era de dos arcos rebajados de 9,20 m de luz y 1,20 metros de flecha, con una altura de rasante de 5,30 m. Fue volado totalmente, no quedando restos de la superestructura y únicamente los cimientos podrá aprovecharse. El puente del km 8500 estaba constituido por un arco de 12 metros de luz rebajado a 1/8 siendo de 6,15 metros su altura de rasante y como el anterior con cuerpos salientes en los estribos y muros de acompañamiento. La voladura afectó toda la boveda des de la línea de arranques alcanzando la parte superior de los cuerpos salientes. El último puente, tiene una altura de rasantes de 5,45 metros y está formado por dos arcos de 10 metros de luz, también rebajados, con 1,20 metros de flecha; el estribo izquierdo con muros en ala y el derecho de acompañamiento. De este puente fue volada parte de las bóvedas, quedando el resto agrietado, por lo que será preciso reconstruirlas desde los arranques. La pila muestra señales de haber sufrido movimiento con la explosión, apareciendo grietas en algunos puntos y es de prever que será necesario rehacerla. Los dos pontones estaban constituíos por bóvedas de medio punto y muros de acompañamiento, con una altura de rasante de 6,20 metros. El del km 5500, de 5 metros de luz, quedó por efecto de la voladura destruido por completo, no que dando ni restos de los muros, y será preciso reconstruirlo a partir de línea de cimientos. Del otro pontón, de 4 metros de luz, fue volada la bóveda y una buena parte de los muros de acompañamiento. ' El projecte el signa el 30 d'abril de 1940, l'Enginyer Eduardo Peña. Tingué un cost de 175.117,67 pts. Fou adjudicat a un empresari local Pedro Palet Calaf. Les obres van patir retarts amb replantejaments diversos, i una parada a l'hivern de 1940-41 degut al fred. El 1941 el termini es va ampliar a través d'un decret de Presidència de la Diputació. | 41.5283500,1.5891700 | 382298 | 4598372 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56384-foto-08152-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56384-foto-08152-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56386 | Pont del Torrent de la Rasa Fonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-de-la-rasa-fonda | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (n.d): Inventari de Ponts i Pontons, (consulta: 2014). DIPUTACIÓ DE BARCELONA (n.d): Arxiu General de la Diputació de Barcelona. Obtinguda al 2014. | Pont construït sobre el Torrent de la Rasa Fonda i que forma part de la carretera BV-2131. Està situat al punt quilomètric 8,5 d'aquesta carretera. Es situa a tocar d'un dels ponts de la riera de Carme, on desemboca el torrent. Es tracta d'un pont d'uns 7 metres de llarg, 6 metres d'alçada i uns 5 metres d'amplada de pas. Es tracta d'un pont d'un sol, fet a base de blocs quadrangulars de pedra, formant un aparell regular de filades horitzontals, amb les juntes ressaltades amb ciment. L'ull consta d'arc de mig punt reforçat amb formigó i amb carreus de pedra als exteriors. El pont es recolza sobre els estreps laterals, fets la part exterior amb carreus irregulars de pedra i lligats amb ciment i amb contraforts a la part de més pendent. La part superior del pont, el paviment està asfaltat, i presenta proteccions laterals metàl·liques, que s'assenten sobre un petit voladís que sobresurt de l'estructura del pont. | 08152-127 | Riera de Carme. Carreterera BV-2131 | L'any 1893 la Diputació de Barcelona va iniciar les gestions per tal de dur a terme la carretera que avui coneixem com a BV-2131. El projecte era conegut com 'Camino de Carmen a la Pobla de Claramunt'. El document deia el següent: 'Aunque nuestra misión se limite, hoy por hoy, a satisfacer las necesidades de Carme, que ha de ser por esta causa uno de los extremos de nuestro trazado, es preciso recordar que el pueblo de Orpí, aunque ha desistido de sus propósitos ha intentado mejorar el camino que l pone en comunicación con Carme, siendo de suponer que en plazo más o menos próximo este camino haya de ser prolongado. Por esta causa al determinar el punto de partida de nuestro camino ha debido partirse de un punto que no sólo permitiera la comunicación fácil y directa con el pueblo sino que consienta en su día prolongarlo hacia Orpí, cuando llegue la oportunidad. En el plano general se indica la dirección que habrá de tomar el camino en el cortísimo trayecto en que dos o tres casas obligarían a dejarlo algo estrecho lo que tratándose de un camino vecinal no tendría gran inconveniente.' 14 anys després el projecte sembla que es comença a executar i es fa una descripció del mateix: 'Lo accidentado del terreno que se cruza al trazado, obliga a emplazar gran número de obras de fábrica para dejar libres los desagües naturales, se han supuesto necesarias 33 tajeas, 4 alcantarillas, 6 pontones, 1 sifón 2 puentes. En total 46 obras. ' Longitud del trazado 8.960 kilómetros. Presupuesto de la contrata 211.895,56 pts. Coste km : 23649,06 pts Després de la Guerra Civil española, es fa un inventari on es descriu l'estat dels ponts després del conflicte. Aquest inventari esmenta: 'En el camino de orpí, fueron voladas por los rojos cinco imporatantes obras de fàbrica: tres puentes sobre la rierar de careme, elos kms 5,400, 8,500, y 8,600 y dos pontones, un en el km 5,900 que salva el barranco Escodinas, y otro en el km 8700 para el paso del torrente Escots. Estas obras figuran respectivamente con los números 138, 140, 141, 139 y 142 en la Relación de averias producidas por la Guerra. El puente del km 5400, era de dos arcos rebajados de 9,20 m de luz y 1,20 metros de flecha, con una altura de rasante de 5,30 m. Fue volado totalmente, no quedando restos de la superestructura y únicamente los cimientos podrá aprovecharse. El puente del km 8500 estaba constituido por un arco de 12 metros de luz rebajado a 1/8 siendo de 6,15 metros su altura de rasante y como el anterior con cuerpos salientes en los estribos y muros de acompañamiento. La voladura afectó toda la boveda des de la línea de arranques alcanzando la parte superior de los cuerpos salientes. El último puente, tiene una altura de rasantes de 5,45 metros y está formado por dos arcos de 10 metros de luz, también rebajados, con 1,20 metros de flecha; el estribo izquierdo con muros en ala y el derecho de acompañamiento. De este puente fue volada parte de las bóvedas, quedando el resto agrietado, por lo que será preciso reconstruirlas desde los arranques. La pila muestra señales de haber sufrido movimiento con la explosión, apareciendo grietas en algunos puntos y es de prever que será necesario rehacerla. Los dos pontones estaban constituíos por bóvedas de medio punto y muros de acompañamiento, con una altura de rasante de 6,20 metros. El del km 5500, de 5 metros de luz, quedó por efecto de la voladura destruido por completo, no que dando ni restos de los muros, y será preciso reconstruirlo a partir de línea de cimientos. Del otro pontón, de 4 metros de luz, fue volada la bóveda y una buena parte de los muros de acompañamiento. ' El projecte el signa el 30 d'abril de 1940, l'Enginyer Eduardo Peña. Tingué un cost de 175.117,67 pts. Fou adjudicat a un empresari local Pedro Palet Calaf. Les obres van patir retarts amb replantejaments diversos, i una parada a l'hivern de 1940-41 degut al fred. El 1941 el termini es va ampliar a través d'un decret de Presidència de la Diputació. | 41.5282400,1.5880200 | 382202 | 4598362 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56386-foto-08152-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56386-foto-08152-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56392 | Festa de la matança del porc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-matanca-del-porc-0 | http://ca.wikipedia.org/wiki/Matan%C3%A7a_del_porc | Festa que es celebra cada tercer diumenge del mes de març. S'ha recuperat la festa sense el sacrifici de lanimal ( tradicionalment es feia tot el procés). La diada comença amb l'arribada de l´animal, es preparen totes les carns , es tallen, es couen i es fan les butifarres, fresca, blanca i negra. Es fa un esmorzar i després el posterior dinar amb els productes elaborats durant la jornada. | 08152-133 | Pl. Sant Jordi, Can Bou | La matança del porc era una activitat tradicional a la Catalunya rural. En molts llocs l'11 de novembre, dia de Sant Martí, era un dels dies preferits per la matança. En aquesta època tothom a la granja, mas o alqueria prenia part a l'activitat. Normalment eren els homes els que mataven i tallaven els animals i les dones (matanceres) les que posteriorment preparaven els diversos productes. Aquests darrers es dividien entre els que calia menjar aviat, i els que eren per conservar per a consumir durant la resta de l'any com els embotits o els fumats. La matança del porc és una experiència molt arrelada en la cultura catalana. Es troba en perill d'extinció a causa de certes normes sanitàries molt estrictes de la Comunitat Europea, així com de les noves actituds envers el tractament animal. Cal recordar que l'actual Llei de Protecció dels Animals de Catalunya, prohibeix expressament matar l'animal en públic. Actualment que es troben tot tipus d'aliments a totes les èpoques de l'any, cal fer un esforç per comprendre la importància de la matança en el passat. Cal tenir present però que la carn provinent de la tradicional festivitat de la matança era l'única carn que moltes llars rurals menjaven en el transcurs de l'any, ja que llavors no hi havia carnisseries. | 41.5287100,1.6068500 | 383774 | 4598389 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56392-foto-08152-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56392-foto-08152-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado (OPC) | És primordial la col·laboració dels veïns i veïnes del municipi i de tot el que hi vulgui participar, ja que tot i ser una jornada festiva totes les tasques les realitzen gent voluntària. | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56271 | Cal Morei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-morei | XV-XVIII | Es poden fer diferents anàlisis de l'estat de conservació del conjunt. En primer lloc, l'edifici situat més al sud no presenta problemes en l'estructura, però el seu abandó es fa palès en l'estat de conservació general de l'edifici.Per altra banda, l'edifici situat a l'est, els darrers s'està treballant per adequar-lo a usos turístics. Aquest procés de restauració, tot i permetre la conservació de l'edifici, ha significat un canvi radical en el mateix, ja que s'ha prescindit de l'arrebossat i s'ha deixat a pedra vista, desvirtuant-lo de la seva estètica original, que és la mateixa que l'edifici situat al sud. | Cal Morei és un gran conjunt arquitectònic que es caracteritza per tenir tres espais ben diferenciats: dos grans edificis i un patí tancat per un mur que els uneix i diferents edificacions annexes. L'edifici situat més al sud consta de soterrani, planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus de pedra irregular, o es troben arrebossats, tot i que les façanes est i oest pràcticament l'han perdut. Té la coberta a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. Presenta a la façana sud, un cos adjunt que representa una ampliació de l'habitatge. D'aquesta façana neix un mur de tancament amb l'edificació del costat. La façana d'ingrés s'orienta al nord, i presenta una senzilla entrada a la planta baixa. A la planta de pis hi destaquen dos balcons. Finalment a la part superior, hi trobem diverses finestres senzilles. La façana oest, no presenta elements destacables, solament una finestra a la planta superior. La façana sud, té un cos adossat que representa una ampliació de l'edifici, i és on trobem un els dels elements més interessants: una galeria porxada amb tres obertures d'arc de mig punt a la part superior de la façana. A la façana de l'edifici principal, s'hi poden observar diferents finestres senzilles distribuïdes pels diferents pisos. Possiblement, hi hagi un accés a la planta baixa que doni al pati tancat pels murs ( tot i que no s'ha pogut comprovar, al no poder-hi accedir). La façana est, no presenta cap element destacable, solament una edificació annexa que possiblement sigui un cup de vi. L'altre edifici, també de grans dimensions, se situa a l'est del nucli de Santa Càndia. Actualment està en procés de restauració, però fins no fa gaires anys els elements constructius eren els mateixos que l'altre edifici. Consta de planta baixa i dues plantes de pis. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra, i a diferència de com era originalment ( arrebossat), ara són a pedra vista. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. Exceptuant la façana nord, a totes cal destacar-hi grans finestrals. Els elements més interessants es troben a la façana sud, la que dóna al patí interior. En aquesta hi podem observar dues grans entrades a la planta baixa amb arc de rajol, i dues finestres bessones amb arc de mig de rajol a cada lateral de la façana. De la segona planta de pis, surt una escala d'obra que arriba fins al pati ( desconeixem si originalment n'hi havia una, o s'ha fet actualment pels nous usos de l'edifici). Cal esmentar, que a la façana nord, hi trobem un cos adjunt que forma part de l'edifici. Entre aquests dos edificis, hi trobem el patí tancat per murs i diferents edificacions annexes, entre elles un cup de vi. | 08152-12 | Cal Morei. Santa Càndia. 08787. Orpí | Es poca la informació documental que es troba d'aquest edifici. En el mateix indret, s'esmenta al 1400, el Mas de Santa Cana. Segles després ens torna a sortir referenciat, i ja amb el nom actual, Morey. Cal Morey, es convertí en un hostal fins ben entrat el segle XX. En ple segle XXI, tornarà a tenir uns usos similars als que va tenir en el passat, ja que s'hi esta construïnt un allotjament rural. | 41.5219600,1.5749000 | 381096 | 4597683 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56271-foto-08152-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56271-foto-08152-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56271-foto-08152-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. INSITU SCP | 98|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc