Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 56266 | Pont de Cal Marrós Lluny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-marros-lluny | XX | Pont construït sobre el torrent de Cal Palet i que salva el gran desnivell que presenta el torrent en aquest indret. Es tracta d'un pont d'uns 30 metres de llarg, 10 metres d'alçada i uns 5 metres d'amplada de pas. És difícil concretar en la descripció de l'element, pel fet que es troba pràcticament cobert per la vegetació de l'entorn. Tot i això, s'intueix que es tracta d'un pont d'un sol ull, amb arc rebaixat. El material visible utilitzat en l'exterior són maons. La part superior del pont, el paviment està asfaltat, i presenta proteccions laterals metàl·liques, que s'assenten sobre un petit voladís que sobresurt de l'estructura del pont. | 08152-7 | Cal Marrós Lluny. 08787. Orpí | 41.5336000,1.5913200 | 382487 | 4598952 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56266-foto-08152-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56266-foto-08152-7-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Exceptuant la part superior, la resta es troba pràcticament cobert per la vegetació. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 56267 | Cal Violant. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-violant | XVIII-XX | Ha estat restaurat tot lo conjunt. | Conjunt arquitectònic format per l'edifici principal amb funció d'habitatge, i diverses edificacions annexes que tenien funció agrícola i ramadera. Al voltant del conjunt hi trobem una petita zona boscosa integrada en aquest. L'edifici principal se situa al centre del conjunt, és de planta rectangular, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment, i arrebossat. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés original s'orienta al sud, i presenta una entrada amb arc de mig punt amb carreus ben treballats. A cada lateral, hi té una finestra. A la planta de pis, hi trobem un balcó central, i dues finestres als laterals. Finalment a la part superior de la façana, hi trobem la mateixa distribució, però amb una gran finestra amb arc de mig punt al centre. La façana oest, presenta diferents finestres a nivells diferents, i un cos adjunt en un extrem format per dues parts amb cobertes coincidents a una vessant. La façana nord, es troba totalment ocupada per una edificació adjunta de grans dimensions, que presenta coberta a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. Presenta una gran entrada a la façana oest amb llinda de fusta. La façana est, es troba pràcticament ocupada per una edificació annexa, que en una reforma posterior, s'ha convertit en el nou accés a l'edifici. Amb aquest nou accés, s'hi accedeix per una escalinata de pedra que ens condueix fins a peu del camí. Les obertures que trobem en aquesta façana, són senzilles finestres amb llinda de fusta. Al nord-est del conjunt, hi trobem un portal d'entrada al conjunt. Cal esmentar que la major de l'entorn de la casa, es troba pavimentat. | 08152-8 | Cal Violant. 08787. Orpí | 41.5297500,1.5943400 | 382732 | 4598521 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56267-foto-08152-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56267-foto-08152-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56267-foto-08152-8-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 56269 | Cal Cens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cens | XIX-XX | Masia situada a tocar de la carretera BV-2131 al km 8,5. Està format per l'edifici amb funcions d'habitatge, i edificis annexos més moderns que han desvirtuat l'edifici primitiu. L'edifici original que se situa al centre del conjunt d'edificacions, ha estat molt modificat, i solament façana sud, conserva el seu aspecte original. És de planta quadrada, i presenta planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets de carreus irregulars de pedra rogenca, disposats de manera desigual. La coberta és a dues vessants ( est-oest), amb teula àrab. La façana d'ingrés original s'orienta al sud, i presenta una entrada amb arc escarser a la planta baixa. Sobre l'entrada, hi ha una teuladeta d'obra nova. A la planta de pis, hi trobem tres finestres amb llinda de rajol. Finalment a la part superior de la façana, cal destacar-hi al centre, dues finestres bessones amb arc de rajol de mig punt. Les façanes est i oest, es troben ocupades per edificacions més modernes, que representen ampliacions de l'habitatge i per a usos d'emmagatzematge. La façana nord, es troba pràcticament coberta per heures, tot i això es poden observar diferents finestres, i una entrada nova a l'edifici. Aquesta façana es troba totalment arrebossada. | 08152-10 | Cal Cens. 08787. Orpí | 41.5263100,1.5860600 | 382035 | 4598150 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56269-foto-08152-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56269-foto-08152-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56269-foto-08152-10-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | També s'esmenta com a Cal Cenç | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 56272 | Font de Santa Càndia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-candia | XIX | Sembla que ha estat restaurada recenment. | Ubicada a l'oest del nucli de Santa Càndia, just davant de la pista que baixa fins a la Riera de Carme, hi trobem aquesta font. El bon estat de la font i els materials emprats, ens indica que ha estat restaurada recentment. Consta d'un mur de pedra irregular i lligada amb ciment, que reposa sobre el terreny. El brollador aprofita un tub metàl·lic per què l'aigua surti. Cal esmentar que aquest es troba al centre d'un bloc de pedra ben treballat, on s'hi pot llegir la inscripció ' FUENTE DEL MUN DE SANTA CANDIA'. Completa l'estructura, una pica o bassa rectangular de pedra. Actualment no hi raja aigua. | 08152-13 | Santa Càndia. 08787. Orpí | 41.5219400,1.5746300 | 381073 | 4597681 | 1885 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56272-foto-08152-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56272-foto-08152-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56272-foto-08152-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56294 | Cal Llens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llens | XIX-XX | Ha estat restaurada recentment. | Està situada al peu d'un camí que arriba a la Censada Nova des d'Orpí, al límit sud-oest del municipi. Es tracta d'un conjunt format per l'edifici original i un edifici de recent construcció i que s'anomena Cal Llenç Nou. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular, i consta de planta baixa i planta de pis. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. L'edifici que ha estat restaurat, presenta els murs amb carreus irregulars disposats horitzontalment i rejuntats amb morter. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una entrada a la planta baixa amb arc escarser amb els contorns motllurats. A cada lateral hi té una finestra. A la planta de pis al centre hi trobem un balcó i a cada lateral una finestra. La façana oest, presenta una finestra de petites dimensions a la planta baixa, i una més gran a la planta de pis. La façana nord dóna al camí, hi trobem una entrada amb graons de pedra i dues finestres senzilles a l'alçada de la planta de pis. Davant d'aquesta façana, hi trobem un pou. La façana est, presenta un cos adjunt que cobreix pràcticament la façana. Aquest cos, amb coberta a una vessant ( est) i teula àrab, presenta una entrada amb arc escarser a la façana sud. Uns 30 metres al sud, hi trobem Cal Llenç nou, un edifici de nova planta. | 08152-35 | Cal Llens. 08787. Orpí | 41.5174700,1.5454400 | 378629 | 4597225 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56294-foto-08152-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56294-foto-08152-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | També s'anomena Cal Llenç. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56298 | Cal Cristino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cristino | XVIII | S'està restaurant. | Està situat a tocar de la carretera BV-2132 que porta a Orpí. S'hi accedeix per un camí que neix d'aquesta carretera, abans d'arribar al Km 1. Es passa per davant de Cal Balcells. Es tracta d'un petit conjunt arquitectònic format per l'edifici principal amb funcions d'habitatge, i edificacions annexes que tenien funció agrícola i ramadera. Un mur tanca la façana sud de l'edifici. L'edifici principal se situa al sud del conjunt, és de planta rectangular, i consta de planta baixa i una planta de pis. La coberta és a dues vessants ( est-oest), amb teula àrab. L'edifici que ha estat restaurat, presenta els murs amb carreus irregulars disposats horitzontalment i rejuntats amb ciment. La façana sud de l'edifici es troba en un pati tancat per murs al qual s'hi accedeix per un portal amb arc escarser de maons situat a l'est. Tot i que no ho podem observar ( no s'ha pogut accedir a l'interior), a la planta baixa hi deu haver l'accés a l'interior. A la planta de pis, hi trobem dues finestres. A la façana oest, s'hi poden observar dues petites obertures. A la façana est, no s'hi troba cap obertura, però si un forn de grans dimensions. La façana nord es troba ocupada per un cos que representa una ampliació de l'habitatge tant en horitzontal com en vertical ( guanyant un pis més). Està fet amb els mateixos materials que l'edifici principal, i la coberta en la mateixa inclinació. Presenta un accés a l'interior per la façana est amb una entrada amb arc escarser i brancals de maons. A la seva dreta i a la planta de pis hi trobem unes senzilles finestres. Tant a les façanes nord com l'oest, no hi ha elements a destacar. Uns 30 metres al nord, hi trobem un conjunt d'edificis junts, o estances d'un mateix que tenien funció agrícola i ramadera. Cal destacar-hi les entrades amb arc escarser i brancals de maons situats al sud, i la tina situada al nord. La tina està formada per una estructura exterior cilíndrica construïda amb murs de maçoneria de pedra amb morter i coberta amb teulada d'una vessant, i amb una cavitat interior cilíndrica. El revestiment interior està fet amb cairons de ceràmica vidriada de color roig. També conserva l'accés superior de la tina tancat amb una porta de fusta on es trepitjava el raïm. | 08152-39 | Cal Cristino. 08787. Orpí | 41.5224600,1.5882400 | 382210 | 4597720 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56298-foto-08152-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56298-foto-08152-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 56320 | Barraca de Feixes II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-feixes-ii | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | Vegeu fitxa 52 | 08152-61 | Feixes | 41.5135900,1.5826900 | 381731 | 4596743 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56320-foto-08152-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56320-foto-08152-61-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Codi 2584 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56323 | Rellotge de Sol de Cal Palet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-palet | XX | Al centre de la façana sud de l'edifici principal hi trobem un rellotge de sol del tipus declinant vertical amb les línies horàries de 6 a 5 i sense les franges de les mitges hores. Té orientació sud-est. A la part superior conserva el gnòmon. Es tracta d'un rellotge esgrafiat i policromat amb el fons blanc i la resta de decoració en color marró. | 08152-64 | Cal Palet. 08787. Orpí | 41.5342400,1.5805800 | 381592 | 4599038 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56323-foto-08152-64-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 56325 | Cabana al nord de la Font Bona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-al-nord-de-la-font-bona | XX | Ha perdut la coberta i part de l'accés. | Està situada a uns 100 metres al nord de la carretera BV- 2131 a l'alçada de la Font Bona. Es tracta d'una petita cabana de planta quadrada feta amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals i lligats amb morter. Actualment té la coberta d'uralita amb una vessant ( sud). L'accés el trobem a la façana est. Cal remarcar que part de la façana nord està formada per la roca, en la qual es recolza per acabar de fer el mur. Es troba envoltada de camps de conreu i bosc. | 08152-66 | La Font Bona | 41.5254100,1.5690600 | 380615 | 4598074 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56325-foto-08152-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56325-foto-08152-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56325-foto-08152-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56326 | Cabana dels Solans I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-dels-solans-i | XX | No conserva la coberta. Es troba envoltada de vegetació. | Està situada en Cal Morrós, Carme i Collbàs. S'hi arriba sortint de Carme direcció a Collbàs. Passats uns 500 metres es trenca a l'esquerra i s'agafa un camí fins al final d'aquest que ens porta a un gran camp de conreu. Al final d'aquest camp, es puja uns 100 metres al nord i la trobem entre la vegetació. Es tracta d'una construcció rectangular, de dimensions petites i d'una sola planta. Els murs estan fets amb carreus de pedra irregular en filades horitzontals. No conserva la coberta, però aquesta era a una vessant ( sud) i amb teula àrab. L'accés es situa al sud i destaca per la seva llinda de pedra. Es troba envaïda per la vegetació. | 08152-67 | Els Solans | 41.5394800,1.5963600 | 382918 | 4599598 | 08152 | Orpí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56326-foto-08152-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56326-foto-08152-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56326-foto-08152-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56331 | Jaciment de Cal Poch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-cal-poch | Cobert totalment de vegetació | Aquest jaciment està situat en una zona boscosa al nord de Cal Soteras. De la descripció que s'extreu de l'Inventari de Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya, no s'ha pogut confirmar les dades que esmenta. Segons aquest durant les intervencions realitzades van trobar-hi: abundants materials ibèrics en superfície, escampats en una àmplia àrea, però a nivell superficial no hi ha cap indici de l'existència d'estructures soterrades. Entre la ceràmica ibèrica recollida cal esmentar: -Diversos fragments de vores exvasades de ceràmica oxidada, dues amb el llavi apuntat, la tercera amb el llavi arrodonit i una quarta amb el llavi acanalat. -Una vora reentrant de llavi arrodonit i cocció oxidant que correspon a una forma de bol de ceràmica oxidada. -Un fons amb peu anular pertanyent a un recipient de gran tamany cuit en ambient oxidant. -Tretze fragments de nanses generalment de secció arrodonida en ceràmica oxidada. -Nombrosos fragments informes de ceràmica ibèrica oxidada, de pasta generalment toba i color ataronjat. En alguns fragments la cocció de les peces els ha proporcionat el característic efecte bicolor. -Quatre vores d'àmfora ibèrica de la costa catalana, algunes amb el llavi arrodonit i altres amb el llavi acanalat. -Set fragments informes d'àmfora ibèrica de la costa catalana. -Un fragment informe de ceràmica grisa ibèrica. -Alguns fragments informes d'àmfora ibèrica feta a mà, un d'ells decorat amb dos mugrons impresos. Cal ressenyar la troballa d'altres materials no ceràmics, com dos fragments d'escòria de ferro i nou esclats de sílex. Després de l'estudi d'aquests materials és possible afirmar que en aquest jaciment hi ha les restes d'un hàbitat ibèric de tamany considerable, probablement un poblat, del que no queden estructures visibles en superfície. L'ocupació d'aquest hàbitat probablement es va iniciar en algun moment de l'Ibèric Antic i va perdurar durant l'Ibèric Final. Aquesta última suposició es basa en l'absència de ceràmica campaniana, troballa habitual en els jaciments de l'Ibèric Final de la comarca. En aquest jaciment també es troben uns pocs fragments de ceràmica de l'Edat del Bronze que testimonien que en aquesta època es va realitzar en aquest indret algun tipus d'activitat impossible de precisar. A causa de la manca de formes és impossible concretar la fase del Bronze a què corresponen als materials. Tan sols s'hi ha trobat: -Un fragment de la base d'un recipient de fons pla. -Dos fragments decorats amb cordons, un d'ells amb petites incisions en diagonal. -Sis fragments informes. També s'ha recollit en aquest jaciment un petit conjunt de ceràmiques grises medievals consistent en dos fragments informes i tres vores lleugerament exvasades, dues de llavi arrodonit i la tercera amb una acanaladura interior per a encaixar-hi la tapadora. | 08152-72 | Al nord de Cal Soteras | 41.5277800,1.5560300 | 379532 | 4598355 | 08152 | Orpí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56331-foto-08152-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56331-foto-08152-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56331-foto-08152-72-3.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric|Medieval|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Tot i anomenar-se de Cal Poch, es troba situat a tocar de Cal Soteras. Els materials trobats, es troben al Museu de la Pell d'Igualada, i Comarcal de l'Anoia amb els núms. De referència: M-462 i M-533. | 80|81|85|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56332 | Jaciment a Llevant de Cal Palet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-a-llevant-de-cal-palet | La vegetació i un camp de conreu cobreixen el jaciment. | La Carta Arqueològica diu el següent: A nivell superficial s'entreveuen unes restes de murs fets de blocs de pedra sense escairar i possiblement travats amb fang. La part de l'estructura que es veu amb major claredat són dues cantonades, la NO i la NE i la paret nord que les uneix, de 6,9 m, amb una orientació E-0. Pel relleu del terreny i algunes pedres que afloren en superfície, es pot deduir la forma de la planta. Aquesta estructura devia tenir forma rectangular, amb una llargada de 6,9 m i una amplada de 6 m. A uns 10 m de la cantonada SE de l'estructura, hi ha un amuntegament artificial de pedres, amb forma circular, el significat del qual no és gens clar. Els materials arqueològics que es troben superficialment en aquest jaciment i dels quals s'ha recollit un mostreig representatiu, corresponen a dos períodes cronològics diferents: 1. Ceràmiques de l'Edat del Bronze: -Vora de llavi pla i amb unes petites incisions perpendiculars a la paret exterior del llavi. Aquest tipus de vora correspon a una forma d'urna datable en el Bronze Antic-començaments del Bronze Mitjà. -Una vora exvasada d'urna amb decoració de cordó amb impressions digitals aplicat en el punt d'inflacció del coll amb cos del recipient. Aquest tipus de vora és pròpia del Bronze Final IIIA / IIIB. -Un fragment de nansa d'orelleta. -Un fragment amb decoració de cordó normal i altres amb decoració de cordó múltiple. Així doncs, el jaciment devia tenir un primer moment d'ocupació durant l'Edat del Bronze. Sembla indubtable que les restes constructives que afloren en aquest indret no corresponen a aquesta fase. 2. Ceràmiques del període ibèric fins al món romà: *Ceràmiques ibèriques fetes a mà: -Un fragment de vora exvasada de ceràmica ibèrica feta a mà de llavi arrodonit i parets no gaire gruixudes. -Quatre fragments informes amb decoració de cordons. -Un fragment informe amb les superfícies polides. -Cinc fragments informes i sense decoració. *Ceràmiques ibèriques fetes a torn i cuites en ambient oxidant: -Cinc fragments de vores exvasades, tres amb el llavi arrodonit i dues amb el llavi acanalat. -Un fragment de vol carenat de vora reentrant. -Una vora de recipient de gran tamany, boca àmplia i parets mitjanament gruixudes. -Una nansa pertanyent a un gerro en forma de cistella. -Quatre nanses de secció plana i set de secció circular. -Un fragment informe amb decoració de semicercles pintats de color vermellós. -Un fragment de broc i vuit fragments informes. *Ceràmiques ibèriques a torn grises: -Tres fragments de base, dues amb peus anulars i la tercera correspon a un bol similar a una pàtera. -Diversos fragments informes. -Alguns fragments de ceràmica grisa emporitana o de la costa catalana: tres fragments informes i dues vores de gerretes. Aquestes produccions es daten entre el segle IV i el segle I aC. *Àmfora ibèrica de la costa catalana: -Quatre fragments de vora d'àmfora de vora ibèrica de llavi engruixit. -Onze fragments informes d'àmfora ibèrica, quatre d'ells amb les superfícies de tonalitat grisa fosc. *Ceràmiques campanianes i imitacions: -Dos fragments informes sense decoració de ceràmica campaniana B. -Dos fragments d'imitació de ceràmica campaniana. Es tracta d'uns productes d'imitació local molt poc aconseguits. *Ceràmica 'Sigillata': -Un petit fragment de peu de 'Sigillata' hispànica, probablement pertanyent a una forma Draguendorff 27, és a dir, a un bol amb peu i les parets formades per una doble corba. La cronologia d'aquesta forma s'estén des del segle I dC al segle III dC. En aquest jaciment es detecta un primer moment d'ocupació durant l'Edat del Bronze del qual, aparentment, no es conserven estructures i un segon moment amb un hàbitat de petites dimensions i estructures rectangulars que probablement perdurarien des de l'Ibèric Antic o Ple fins al món romà i que finalitza vers el segle I dC, un cop ja han arribat els primers exemplars de 'Sigillata' hispànica. | 08152-73 | Els Solans | 41.5384400,1.5979000 | 383045 | 4599481 | 08152 | Orpí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56332-foto-08152-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56332-foto-08152-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56332-foto-08152-73-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Els materials trobats, es troben al Museu de la Pell d'Igualada, i Comarcal de l'Anoia amb els núms. De referència: M-534.Per accedir a aquest jaciment cal agafar el camí nou que del carrer de Les Codines de Carme porta a Collbàs. Cal continuar per un trencall, a mà esquerra del camí, que circula en direcció oest entre camps de cereals i de vinya. Aquest camí mena a un gran camp de conreu. En el límit nord d'aquest camp, en una posició un xic elevada, a la falda de la Serra de Collbàs, es troba el jaciment. A la Carta Arqueològica es menciona la presència d'estructures visibles, però en la visita a camp no s'ha pogut constatar aquesta informació. Cal esmentar que la zona en qüestió, és una zona boscosa i amb una densa vegetació. | 79|80|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56333 | Jaciment de Can Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-claramunt | Zona bosoca plena de vegetació. | Aquest jaciment està situat en una zona lleugerament aturonada, al nord d'un conjunt de tres cases, entre elles Can Claramunt, que es troben a la dreta de la carretera BV-2131 que de la Pobla de Claramunt porta a Santa Maria de Miralles. A l'oest d'aquest conjunt de cases, gairebé a tocar, surt un camí molt embrossat que mena als camps de conreu situats al nord d'aquestes cases. A mà dreta del camí hi ha un petit turó cobert de bosc i erosionat per profunds xaragalls on se situa el jaciment. Aquest jaciment no mostra cap resta constructiva visible a nivell superficial; tan sols es veuen algunes filades de pedres que, per l'aspecte que mostren, probablement són restes d'antigues marjades. Pel costat de migdia del turó, uns xaragalls erosionen profundament el terra. El tall que aquests xaragalls han produït en el jaciment, com si es tractés d'una secció, deixa veure alguns indicis interessants. En el límit SE del jaciment, el tall mostra una taca de terra fosca i amb carbonets on apareix gran quantitat de ceràmica. Aquesta taca presenta una forma de semicercle invertit, amb una base d'uns 80 cm i una alçada d'aproximadament 1 m. Sembla que es tracta d'una sitja. En un altre punt, situat al SO del jaciment, al costat del xaragall més profund, es veuen en el tall del terreny uns estrats amb carbonets i gran abundància de ceràmica. Els materials recollits superficialment en aquest jaciment apunten a un moment cronològic ben precís: -Un fragment de vora d'àmfora itàlica de llavi triangular, una Dressel 1A, pròpia del segle II aC. -Un fragment de ceràmica Campaniana A corresponent a una forma Lamboglia 25, amb una cronologia d'exportació que va de principis del segle II a mitjans del segle I aC. -Un fragment informe d'imitació local de ceràmica Campaniana, de molt mala qualitat. -Un fragment de gerreta bitroncocònica de ceràmica gris de la costa catalana. Aquest tipus de ceràmica es produeix entre mitjans del segle IV i el segle I aC. Dins del grup de les ceràmiques ibèriques oxidades, s'ha recollit: -Diferents vores exvasades corresponents a peces de mida mitjana. -Un fragment de vora amb el llavi acanalat, corresponent a un recipient de gran tamany i boca ample. -Una base d'amforeta i un fragment de base de fons reentrat, propi d'algunes formes ibèriques destinades al transport com els 'vocals' o gerres ibèriques amb una nansa. -Quatre fragments de nansa de secció circular. -Dos fragments informes de ceràmica ibèrica pintada amb semicercles concèntrics de color vermell clar. -Vuit fragments informes de ceràmica ibèrica oxidada, de pasta tova i color ataronjat, un d'ells presenta un engalbe gris fosc a la superfície exterior. A més, s'han localitzat en aquest indret alguns fragments de ceràmica ibèrica feta a mà, amb algunes vores exvasades de llavi arrodonit, i fragments amb diverses formes de decoració: decoració de cordons amb digitacions o amb incisions, decoració de mugrons o peces amb la superfície polida i lleugerament brillant. També s'hi han trobat tres esclats de sílex i un fragment de destral de basalt polida. L'estudi d'aquests materials i la significativa absència d'àmfora ibèrica entre els nombrosos fragments recollits, situa el jaciment en un horitzó cronològic concret: ibèric final romano/republicà (segles II-I aC). Aquest jaciment correspondria a les restes d'un hàbitat del període esmentat, de dimensions mitjanes, segons es pot deduir de l'àrea de dispersió de materials. | 08152-74 | Cal Cintet | 41.5241900,1.5491000 | 378947 | 4597966 | 08152 | Orpí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56333-foto-08152-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56333-foto-08152-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56333-foto-08152-74-3.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric|Romà|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Els materials trobats, es troben al Museu de la Pell d'Igualada, i Comarcal de l'Anoia amb els núms. De referència: M-495. | 80|81|83|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56343 | Ca la Mariona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-mariona | XIX-XX | Està situat a tocar de la carretera BV- 2131 al km 7.5, al davant del Molí Vell. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus irregulars en filades horitzontals i rejuntats amb ciment. A les cantoneres s'observen carreus de dimensions més grans sense treballar. Algunes de les obertures s'observa la utilització de rajol. La coberta és a dues vessant ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés actual és troba orientada a l'est i presenta dues senzilles entrades rectangulars a la planta de pis( aquestes dues entrades corresponen actualment a dos habitatges diferents). Aquesta façana està arrebossada i pintada de blanc. La façana nord presenta a la planta baixa, una entrada rectangular de grans dimensions, i dues finestres a la planta de pis ( una d'elles amb llinda i brancals de rajol). Finalment a la part superior de la façana hi trobem una obertura a mode balcó interior amb arc de mig i brancals de rajol, i a la seva esquerra una senzilla finestra. A la façana oest, hi podem observar un cos rectangular que cobreix tota la planta baixa de la façana i que part de la coberta d'aquest serveix com a terrassa a la planta de pis. En aquesta planta es poden observar algunes obertures amb brancals i arc de rajol, així com algunes d'aquestes tapiades. Finalment a la part de les golfes, un seguit de petites finestres amb arc de mig punt de rajol. Finalment, la façana sud, presenta una senzilla entrada a la planta baixa, i una finestra a la seva esquerra. A la planta de pis, hi trobem un balcó i dues finestres a la seva dreta ( una d'elles amb brancals i llinda de rajol). Finalment a les golfes dues petites obertures amb arc de mig punt de rajol. | 08152-84 | Ca la Mariona. 08787. Orpí | 41.5280900,1.5968300 | 382937 | 4598333 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56343-foto-08152-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56343-foto-08152-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 56347 | Cal Tino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tino | XIX-XX | Està situat a tocar de la carretera BV-2131 al km 12, envoltat de dues masies més i camps de conreu. Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs no es poden observar per què la façana està arrebossada i pintada, però segurament que estaven fets amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals, i lligats amb morter. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés actual s'orienta al sud i presenta una senzilla entrada a la planta de pis. A la seva esquerra s'hi observa una altra entrada senzilla. A la part superior de la façana hi ha un balcó central i una finestra a cada lateral. A la resta de façanes més enllà de les finestres, no s'hi observen elements d'interès. Cal destacar un cos adossat a la façana est, i que representa una ampliació de l'edifici principal. L'accés a la façana principal, es troba tancat per un mur i una tanca corredora. La façana oest i nord es troben dins dels murs de tancament de Cal Cintet. | 08152-88 | Cal Tino. 08787. Orpí | 41.5228800,1.5513200 | 379130 | 4597817 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56347-foto-08152-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56347-foto-08152-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56347-foto-08152-88-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 56350 | Can Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riba | XVIII-XX | Està situada al sud del Castell d'Orpí, i s'hi arriba per la carretera BV-2132 que va de Can Bou a Orpí. Es tracta d'un edifici de planta rectangular i que consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals i actualment repicats. Es troba arrebossada, tot i que amb una estètica singular mostra alguns dels carreus repartits per la façana. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab, i presenta un ràfec d'una filada. La casa s'ha dividit en dos habitatges, un de més petit situat al sud-oest i l'altre més gran que ocupa la resta de l'edifici. Aquesta compartició ha provocat que hi hagi dues façanes: una situada a la façana sud i una altra a la nord. La situada al sud permet l'entrada a l'habitatge més petit, i presenta una doble entrada, una primera amb un arc rebaixat amb petits carreus de pedra que dóna a un porxo cobert on hi ha l'altra entrada a l'immoble. En aquest mateix espai hi podem observar una premsa de vi. A la resta de la façana hi trobem finestres repartides a diferents nivells. La façana est, presenta un cos rectangular que solament deixa al descobert la part superior de la façana, on hi ha diferents finestres senzilles. Aquest cos adjunt presenta planta baixa i planta de pis, i té la coberta a una vessant ( est) amb teula àrab, i ràfec d'una filada. Té un accés a la façana sud, un altre a la façana est i a la sud, així com diferents finestres. Gran part es troba cobert per una heura força densa. La façana nord, cal destacar-hi un portal adovellat de mig punt, que es podria haver obert recentment. A la resta de la façana hi trobem tres finestres. La façana oest, només destacar-hi diverses finestres. A uns 50 metres al sud hi trobem un cobert agrícola, un pou i un gran safareig de pedra. | 08152-91 | Can Riba. 08787. Orpí | 41.5177900,1.5760000 | 381180 | 4597218 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56350-foto-08152-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56350-foto-08152-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56350-foto-08152-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 56351 | Premsa de Can Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-can-riba | XIX - XX | Premsa del tipus gàbia formada per una gàbia cilíndrica de fusta reforçada amb quatre anelles de ferro, que s'assenta damunt d'una cassola de pedra. El most fluïa entre els llistons de fusta de la gàbia i queia dins la cassola, que mitjançant uns petits conductes gravats a la pedra la distribuïa als dipòsits d'emmagatzematge. Damunt la gàbia hi ha el fusell el qual s'enroscava a una planxa de ferro que servia per a prémer la brisa. La premsa es subjectava a la part superior amb una biga horitzontal de fusta que s'encaixava al mur. | 08152-92 | Can Riba. 08787. Orpí | 41.5177000,1.5759500 | 381176 | 4597208 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56351-foto-08152-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56351-foto-08152-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56351-foto-08152-92-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 56352 | Safareig de Can Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-can-riba | XIX - XX | Davant de l'edifici de Can Riba trobem aquest safareig de pedra. Aquest safareig es caracteritza per un bloc de pedra rectangular on es va buidar l'interior i es van afegir les lloses inclinades en dos dels laterals. Aquestes dues lloses actualment es recolzen en unes columnes d'obra nova. L'interior hi trobem un enrajolat ceràmic. En una de les cares hi podem observar l'obertura per on es buidava. El safareig s'assenta sobre un paviment de pedra relativament recent. | 08152-93 | Can Riba. 08787. Orpí | 41.5175000,1.5762300 | 381199 | 4597186 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56352-foto-08152-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56352-foto-08152-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56352-foto-08152-93-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Tot fa indicar que la seva ubicació original no era aquesta i que en traslladar-lo aquí es va adequar tant el safareig com l'espai. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56357 | Pont de la Rasa Fonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-rasa-fonda | XX | Es troba en un estat de conservació deficient, ha perdut gran part de l'estructura, i amenaça en enderrocar-se a curt termini. | Aquest pont està situat en l'antic camí de Feixes a Santa Margarida de Montbui, en el tram comprès des de la BV - 2131 fins a Cal Perico. Serveix per salvar el barranc de la Rasa Fonda. Es tracta d'un pont d'uns 10 metres de llarg, 5 metres d'alçada i uns 5 metres d'amplada de pas. Es tracta d'un pont d'un sol ull amb arc de mig punt de maons, fet a base de carreus irregulars de pedra, formant un aparell regular de filades horitzontals lligats amb morter. A la part superior del pont s'hi va afegir maons per a reforçar-ho. Es recolza sobre els laterals del barranc. Es troba en un estat de conservació deficient, ha perdut gran part de l'estructura, i amenaça en enderrocar-se a curt termini. | 08152-98 | Cal Perico | 41.5282800,1.5804800 | 381573 | 4598377 | 08152 | Orpí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56357-foto-08152-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56357-foto-08152-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56357-foto-08152-98-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56358 | Brolladors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brolladors | En el camí que va des de la BV-2131 a davant del encreuament a Santa Càndia en direcció nord-oest i després d'un revolt, trobem aquesta zona humida on hi trobem aigua estancada. Entorn d'aquesta hi trobem vegetació típica de zones humides. A simple vista es podria tractar d'un bassal creat per les pluges, però els veïns ens han informat que en aquest punt sempre s'hi troba aigua. A uns metres hi trobem una barraca de pedra seca. | 08152-99 | Zona nord de Santa Càndia | 41.5266600,1.5747600 | 381093 | 4598205 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56358-foto-08152-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56358-foto-08152-99-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||||
| 56365 | Llegenda del pí de les pinyes d'or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-pi-de-les-pinyes-dor | http://www.llegendesdecatalunya.cat/10/el-pi-de-les-pinyes-dor | Aquesta llegenda s'ha transmès de generació en generació, i actualment és molt coneguda al municipi, però també a tota la comarca i la resta de Catalunya. S'hi poden trobar moltes versions i adaptacions. En algunes d'elles no es cita pas el Castell d'Orpí, tot i que s'esmenta que és una adaptació de l'original. Ens hauríem de remuntar molts segles enrere per explicar aquesta història. Ho hauríem de fer i ho farem. Imagineu-vos una època de castells, grans extensions de terra cultivada, ciutats emmurallades, batalles i conquestes. En una d'aquestes ciutats, un poble més aviat, una família benestant feia diverses generacions que ocupava un castell, el castell d'Orpí. Aquest castell encara es conserva avui en dia i es dedica a la pagesia. Si el visiteu, podreu veure la seva torre de l'homenatge sisavada original i una portalada dovellada a la façana nord. La resta, són afegitons posteriors. Però no ens desviem del tema. El castlà governava les seves terres amb responsabilitat: abaixava i apujava els tributs segons les possibilitats de cadascú, escoltava les demandes de la població i aplicava una justícia justa de debò. No era com tots els nobles, és veritat; però sí que era com totes les persones: possible de temptar. I la fortuna ho va fer. Era pels volts de la primavera quan el castlà passejava per la muntanya. Li agradava molt sortir dels camins i passejar camp a través per les seves terres. Mai no saps què pots trobar allà on no has anat mai abans. Aquell dia en concret, va passejar entre les seves vinyes, que ja gaudien de bon raïm; però aviat se'n va cansar i va decidir passejar per una extensa pineda. Va colpejar una de les pinyes amb el peu i la fiu rodolar uns quants metres. La seguí amb la mirada. No s'hi havia fixat gaire, però li havia semblat veure un reflex a la pinya. S'hi apropà i, a pocs centímetres, veié una pedreta daurada. La pedreta resultà ser un dels pinyons. I el pinyó, una pelleta d'or pur. El castlà va mirar-se incrèdul aquell pinyó d'or i en va buscar més. Resultà que tots els pinyons d'aquella pinya eren d'or, i encara en va trobar algunes més d'iguals. Les arreplegà totes abans de tornar al castell i mai res no tornà a ser el mateix al castell d'Orpí. Cada any, per les mateixes dates, el pi deixava caure unes quantes pinyes amb pinyons d'or i, doncs, el castlà era més ric a cada nova primavera. Va redecorar l'interior de castell amb noves cortines, mobles, vaixella de porcellana, portes de fusta noble, canelobres d'argent… Va contractar una modista que li feia roba a mida amb les millors teles. També va contractar més personal de servei per a la casa: majordoms, cuineres, personal de neteja, cuidadors pels cavalls i, fins i tot, un pintor al seu servei. Per molt que tingués, mai no en tenia prou. La cobdícia va ser més forta que ell i qui havia estat un home íntegre i just, va convertir-se en l'avarícia en persona: va apujar els tributs a tothom fins que gairebé ningú en tenia prou per menjar, no va tornar a escoltar les demandes de ningú i la justícia ja no li interessava, si no era en benefici propi. Es va obsessionar tant amb l'or, que va ordenar a deu dels seus homes que vigilessin per torns el pi. I per tal que no revelessin on era, els va tallar la llengua! Un dia qualsevol després de molts anys, va rebre una carta amb el segell del rei Jaume I. El rei li demanava diners i homes per iniciar la conquesta de Mallorca. Però al castlà no li interessaven ni les guerres ni les conquestes, només el seu or. Així que només va enviar un cofre d'or al rei i cap soldat que servís en batalla. | 08152-106 | Castell d'Orpí | 41.5187400,1.5753600 | 381128 | 4597324 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56365-foto-08152-106-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | (Cont. Descripció): Anys més tard, conquerides ja Mallorca i València, un missatger reial arribà al castell amb un missatge personal del rei. El rei en persona i trenta membres del seu seguici s'instal·larien durant una setmana al seu castell abans de continuar el seu viatge cap al nord. El castlà tenia ben poques ganes d'hostatjar ningú a casa seva i, molt menys, un rei i tota aquella gentada. Però no s'hi podia negar i va començar amb els preparatius. Arribat el dia, el servei instal·là cadascú a la seva habitació. D'altra banda, les cuineres preparaven una nova delícia a cada àpat. No faltaven mai a taula les millors fruites i verdures ni, per suposat, vi fet amb el raïm de les vinyes del castell. El rei Jaume I estava tan satisfet que les felicitava personalment cada dia.Al final de la setmana, quan tothom havia acabat de dinar aquell dia, el rei va fer retirar tothom de la sala. Volia parlar a soles amb el castlà.-Té vos un servei excel·lent.-Gràcies, sa majestat.-El que no puc saber és com us ho podeu permetre. - Inquirí.-No sap, sa majestat, tots els esforços que hem fet per poder-li oferir aquesta estança.-Té raó, no ho sé. I tampoc sé perquè no va fer el mateix esforç quan el seu país el necessitava. - El castlà no sabia què dir - Molts nobles van aportar molt més or que vostè i no m'han pogut oferir ni la meitat de luxes dels que disposa vostè.-Sa majestat, vostè s'ho mereix tot i més.-I el seu poble també! Expliquen els llogarrencs que amaga vos un pi molt especial que cada any fa pinyes d'or. | 119 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56370 | Cal Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sant-antoni | XIX-XX | Està situat a peus de la carretera BV-2132, just passat el pont sobre la riera de Carme on comença aquesta via. Es tracta d'un petit conjunt format per l'edifici principal que té funcions d'habitatge, l'antic paller que actualment també s'utilitza com a habitatge, i petites edificacions annexes. La carretera divideix la finca, restant la majoria d'edificacions amb l'edifici principal a un costat de la carretera i l'antic paller a l'altra. L'edifici principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i dues plantes de pis. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra, rejuntats recentment. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés original s'orienta a l'est i presenta una senzilla entrada rectangular. Té un petit cos adjunt en un extrem de la façana. A la resta de la façana hi podem observar un balcó i diferents finestres. La façana nord presenta una finestra a cada planta de pis, a la planta baixa amb llinda de fusta, a la planta de pis amb llinda de formigó, i la darrera amb brancals de maons, com a elements més destacats. La façana oest, té diferents cossos auxiliars que la pràcticament la cobreixen. No s'observa cap obertura. Finalment, la façana sud hi trobem l'accés actual a l'edifici. Està situat a la planta de pis, i es caracteritza per la seva forma rectangular. A sobre, a la darrera planta hi té una senzilla finestra amb llinda de fusta. Davant de la façana sud de l'edifici, hi podem observar una altra edificació de petites dimensions, i que té utilitats diverses. A l'altre costat de la carretera, hi trobem l'antic paller i corral. Actualment s'utilitza com a habitatge. És de planta rectangular i consta de planta baixa i planta de pis. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra, rejuntats recentment. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. Té la façana d'ingrés orientada al nord. | 08152-111 | Cal Sant Antoni. 08787. Orpí. | 41.5274500,1.6033300 | 383478 | 4598253 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56370-foto-08152-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56370-foto-08152-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 56371 | Pollancres de Cal Cundo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancres-de-cal-cundo | Situats a uns 200 metres al sud-est de Cal Cundo, i a tocar de la riera de Carme, trobem aquests pollancres. Són de grans dimensions amb 37 m d'alçada x 2,18 de capçada. Es troba entre els arbres més alts de Catalunya. Es troba en un bon estat de conservació. | 08152-112 | Cal Cundo | 41.5277000,1.6088000 | 383935 | 4598274 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56371-foto-08152-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56371-foto-08152-112-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||||
| 56374 | Premsa de vi de Cal Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-de-cal-sant-antoni | XX | L'estat de conservació és millorable. Es nota el desgast del pas del temps i de trobar-se a l'exterior en els materials de fusta i metàl·lics. | Es troba ubicada a la finca de Cal Sant Antoni. Possiblement no sigui aquesta la seva ubicació original, i que s'hagi col·locat com a decoració. Premsa del tipus gàbia formada per una gàbia cilíndrica de fusta reforçada amb quatre anelles de ferro, que s'assenta damunt d'una cassola metàl·lica. El most fluïa entre els llistons de fusta de la gàbia i queia dins la cassola, que mitjançant uns petits conductes la distribuïa als dipòsits d'emmagatzematge. Damunt la gàbia hi ha el fusell el qual s'enroscava a una planxa de ferro que servia per a prémer la brisa. | 08152-115 | Cal Sant Antoni. 08787. Orpí. | 41.5275500,1.6033400 | 383479 | 4598264 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56374-foto-08152-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56374-foto-08152-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56374-foto-08152-115-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Possiblement aquesta premsa no sigui d'aquesta casa. | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56376 | Gorgs de Santa Càndia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorgs-de-santa-candia | <p>La riera de Carme, per salvar els dos-cents metres de desnivell entre la Plana de Miralles i el Riu Anoia, s'encaixa profundament en els materials calcaris que formen la Serra de Feixes i la Censada. El treball d'erosió del riu ha excavat un gorg després de cada saltant, formant un extraordinari esglaonat de petites cascades i basses sobre la pedra. Les basses, als estius secs són un refugi fonamental per a la fauna, que podrà recolonitzar la riera durant les primeres pluges de la tardor. El recorregut molt apreciat pels especialistes en barrancs està temporitzat entre 1 hora i 2 hores de descens segons el grup. El tram dels Estrets de Can Virella comença amb un ressalt i un ràpel de 10 m que també es pot substituir per dos salts de 4 i 5 m. El recorregut segueix per un passadís que desemboca en una part més oberta amb un ressalt i un tobogan per l'esquerra que desemboca a una bassa balmada. A continuació un passadís que s'estreny dirigeix a una profunda bassa. En aquest punt hi ha l'únic ràpel obligat del recorregut (9 m). Un cop fet el descens, es recomana per salvar el següent salt grimpar fins a una lleixa des de la qual saltar a al següent gorg (salt de 10 m). A continuació se succeeixen un salt 6 m (8 si es fa des d'una cornisa a la dreta) i dos tobogans petits que tanquen el descens. A l'estiu, l'indret és concorregut per molts banyistes. Sobretot a la part final, des de la base del ràpel de 9 m cap avall. L'època més recomanable per fer el descens és la tardor i la primavera. A l'estiu l'escassetat d'aigua pot acabar deixant sec bona part del recorregut. Alçada d'inici: 460 m Alçada final: 400 m Longitud: 800 m Desnivell: 60 m Tipus de roca: Calcària</p> | 08152-117 | Santa Càndia | 41.5199300,1.5642600 | 380204 | 4597472 | 08152 | Orpí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56376-foto-08152-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56376-foto-08152-117-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-07-01 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56381 | Ca l'Eduard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-leduard-0 | XIX | Està situada a peus de la BV-2131 al Km 12. És la segona casa que hi trobem, en el conjunt de Ca l'Eduard i Cal Tino. Es tracta d'un edifici amb funcions d'habitatge, amb un cos adossat a cada lateral. Es troba tancat per murs. Ha estat completament restaurat. Edifici de planta rectangular i que consta de planta baixa i dues plantes de pis. Tot i que no es pot observar ( ja que està totalment arrebossada), els murs deuen estar fets amb carreus irregulars de pedra amb filades horitzontals. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una senzilla entrada a la planta baixa. A la resta de la façana hi podem observar diferents finestres i un balcó a la planta de pis. La façana est, té un cos adossat, on cal destacar-hi una gran entrada amb arc de mig punt a la planta baixa de la façana nord, i que dóna també accés a l'edifici principal. La façana nord compateix amb l'est un gran porxo cobert a la planta pis. Finalment destacar-hi en aquest cos dues finestres bessones a la façana sud. La façana nord de l'edifici principal cal esmentar el gran nombre de finestres que hi trobem, un total d'onze. Finalment la façana oest, presenta un altre cos adossat amb coberta a una vessant ( oest) amb teula àrab. Presenta una gran entrada amb arc de mig a la planta baixa de la façana nord. | 08152-122 | Ca l'Eduard. 08787. Orpí. | 41.5230200,1.5510200 | 379105 | 4597833 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56381-foto-08152-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56381-foto-08152-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 56388 | Premsa de Cal Perelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-cal-perello | XX | L'estat de conservació és millorable. Es nota el desgast del pas del temps i de trobar-se a l'exterior en els materials de fusta i metàl·lics. | Es troba ubicada a la finca de Cal Perelló. Possiblement no sigui aquesta la seva ubicació original, i que s'hagi col·locat com a decoració. Premsa del tipus gàbia formada per una gàbia cilíndrica de fusta reforçada amb quatre anelles de ferro, que s'assenta damunt d'una cassola metàl·lica. El most fluïa entre els llistons de fusta de la gàbia i queia dins la cassola, que mitjançant uns petits conductes la distribuïa als dipòsits d'emmagatzematge. Damunt la gàbia hi ha el fusell el qual s'enroscava a una planxa de ferro que servia per a prémer la brisa. Conserva la barra metàl·lica on s'exercia la força manual per fer-ho funcionar. | 08152-129 | Avinguda Catalunya. Can Bou. 08787. Orpí. | 41.5292400,1.6067700 | 383768 | 4598447 | 08152 | Orpí | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56388-foto-08152-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56388-foto-08152-129-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56360 | La Numància | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-numancia | Valls, Anna. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi d'Orpí (sense publicar). | XX | Està situat al sud del nucli de Can Bou al carrer de la Numància. Es tracta d'un gran edifici de planta rectangular i que consta de tres plantes. Les seves dimensions aproximades són: uns 30 metres de llarg i uns 10 d'ample. Els murs estan fets amb carreus de pedra irregular en filades horitzontals i amb les façanes arrebossades i pintades de blanc ( en gran part de l'edifici). La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. És un edifici que ha sofert diverses modificacions al llarg del temps, ja que es va construir com a mirador o assecador de paper i fou reconvertit posteriorment com a habitatges. Encara conserva però els trets distintius de l'edifici original com la planta i l'alçada, així com el nombre de finestres, que tot i això es va reduir per adaptar-ho als habitatges. Possiblement algunes de les entrades actuals, foren afegides o modificades posteriorment. Actualment està dividit en dos propietaris que ho van adaptar en diferents pisos independents. | 08152-101 | Carrer de la Numància. 08787. Orpí. | 'La Numància' fou l'edificació construïda entre 1910 i 1920 al nucli de Can Bou i utilitzada com a mirador on s'estenia el paper a les fàbriques de Cal Serra i la fàbrica Nova durant el període en què els germans Forn i Marsal n'obtingueren la propietat. Hom atribueix el nom de 'Numància' a aquesta edificació destinada a l'activitat paperera d'Orpí com a conseqüència de com l'ha anomenat la població de Can Bou fins a l'actualitat, els veïns actualment recorden els avis i familiars sentir anomenar l'edifici per aquest nom, tot i això aquest terme no té cap vincle amb l'activitat paperera de l'època i per tant desconeixem el seu origen. La tecnologia de l'època i la impossibilitat que presentaven algunes localitats com Orpí en referència al subministrament elèctric complicaven els processos productius. Les fàbriques de paper eren plantejades en els seus projectes d'edificació com a naus amb miradors on posteriorment s'estendria el paper i es completaria la fase prèvia a l'encolat i setinat, als miradors hi havia llargues files de cordes on es disposava el paper prèviament a preparar-lo per a l'escriptura i finalitzar el procés productiu. Tota la fàbrica era presentada com una infraestructura amb moltes finestres, tot i això, en aquest cas ambdues fàbriques feien ús d'un mirador que no estava adossat a les fàbriques. La història de la Numància s'inicia partint del seu origen com a edificació destinada a l'activitat industrial i paperera d'Orpí, tot i això, aquesta no finalitza dins el context esmentat sinó que connecta amb la mateixa història de la població del barri de Can Bou en finalitzar el seu període com a mirador de paper de la fàbrica Nova. L'any 1932 la família Mas va comprar la meitat oriental de la Numància, el seu comprador fou Josep Mas, conegut com 'el vell Busquet', el qual decideix efectuar aquesta operació amb la intenció de reformar l'edifici i construir-hi un habitatge familiar. Els nous propietaris de la Numància eren una família d'orpinencs que tenia situada la casa just al costat d'aquest mirador de paper, casa que anteriorment rebia el nom de 'Cal Busquet' i que fou l'origen del motiu que s'atorgaria a la façana oriental de la Numància a partir de la compra de Josep Mas. Actualment l'antiga casa de 'Cal Busquet' segueix en possessió dels descendents del vell Busquet, sent l'edifici oriental de la Numància propietat Rosa Mas, néta de Joan Mas i l'antiga casa de Josep Mas de la seva besnéta Anna María Riba Mas. La distribució de l'edifici oriental de la Numància el subdivideix en diferents pisos, dels quals part estan en lloguer i part deshabitats. D'altra banda la façana occidental de l'edifici fou comprada per la Rita Pons Guitart, germana de Claudio Pons Guitart, alcalde d'Orpí durant els primers anys de la dictadura franquista, es tracta de la família coneguda amb el motiu de 'Cal Perelló' a Can Bou. La transacció es va dur a terme durant el mateix període en què Joan Mas va comprar l'altra part de la Numància encara que no tenim constància d'una data concretada i verificada. A partir d'aquest moment la façana occidental de l'edifici rep el nom de Ca la Rita, amb motiu de la primera compradora de l'edifici. Actualment l'antiga propietat de la Rita Pons Guitart no forma part del patrimoni de la família Pons perquè fou venuda com dues cases particulars desvinculades l'una de l'altre. La importància de l'edifici en la conjectura actual del municipi i sobretot del nucli de Can Bou resideix en el fet que el nom que s'atorgà a l'edifici ha passat a ser el nom del carrer on es situa encara aquest antic mirador de paper i per tant recull la tradició de la població Orpí. | 41.5281400,1.6072400 | 383805 | 4598325 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56360-foto-08152-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56360-foto-08152-101-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56373 | Creu de terme de terme de Santa Càndia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-terme-de-santa-candia | XIV | <p>Creu llatina de pedra amb els braços de secció prismàtica. Presenta els extrems decorats amb el motiu d'una fulla similar a les del roure o el card. Els braços estan units a la zona del creuer per motllures calades que recorden traceria gòtica formant un rosetó. Per la part superior del braç transversal, unint-se amb el tram superior de la creu, les motllures de traceria han estat substituïdes per dues figuretes, probablement d'àngels custodis, la postura dels quals s'adapta al lloc que ocupen tot contorsionant el cos. La magolla és un bloc octogonal decorat amb dos escuts heràldics i sis personatges. Mesures. 129x75x32</p> | 08152-114 | Dr. Joan Mercader, s/n 08700 Igualada | <p>Creu conservada prop la població d'Orpí fins a la guerra civil espanyola. Posteriorment passà a formar part del Museu de la Pell i Comarcal de l'Anoia, d'Igualada, amb el número d'inventari: 29</p> | 41.5286300,1.6067800 | 383768 | 4598380 | 08152 | Orpí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56373-foto-08152-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56373-foto-08152-114-2.jpg | Legal i física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Descripció de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. | 93|85 | 52 | 2.2 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 56301 | Castell d'Orpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-dorpi | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana ROCA CATALÀ, P. (1976) 'Orpí' a Castells Catalans. Vol.V. Ed. Dalmau.</p> | X-XV-XX | Ha estat restaurat recentment. Tot i que no es conserva cap element d'interès més enllà de la mateixa torre poligonal. La façana sud de l'edifici contigu, s'hauria de restaurar. | <p>Estat situat al nucli d'Orpí, on el veiem només arribar-hi. Tot el conjunt ha estat restaurat recentment, i actualment té funcions d'habitatge, restaurant i allotjaments rurals. Formen el conjunt la torre i diverses edificacions. Del Castell d'Orpí actualment solament es conserva una torre poligonal, ben restaurada, integrada en un gran casalot. La torre té sis cares però amb dues cares quasi fusionades i de forma curvilínia, les quals al mateix temps, conjuntament amb el fragment que les uneix, mostren un aparell diferenciat amb relació a les altres cares. Constava de tres pisos separats amb voltes de pedra i que actualment no es conserven. L'aparell de la meitat sud, corresponent a la part netament poligonal, és fet amb carreus de pedra de mides mitjanes, ben carejats i disposats en filades horitzontals. L'aparell de la meitat nord, on els murs adopten formes arrodonides, a diferència de l'altre, ha estat obrat amb carreus més petits, poc devastats i col·locats de manera irregular. Envoltant la torre, trobem un conjunt d'edificis on cal destacar-hi l'ubicat a l'est i al nord del conjunt d'una alçada considerable i amb una gran quantitat de finestres ( algunes d'elles obertes en la restauració recent). Cal esmentar els grans contraforts situat a l'est i el gran portal adovellat situat a la façana nord. Aquesta façana tal com es pot observar, ha patit diverses modificacions que han desfigurat l'estètica de l'edifici. La resta d'edificacions que trobem a l'ala oest, són de construcció més recent i donant un aspecte històric que crea certa sintonia en el conjunt, amb l'ús d'arcs mig punt en les obertures i passadissos interiors. A l'interior de l'edifici, no trobem cap element visible que ens recordi l'arquitectura primitiva del mateix.</p> | 08152-42 | Castell d'Orpí. 08787. Orpí | <p>El terme d'Orpí es troba documentat ja el 978, quan apareix en la confirmació que féu Benet VII al bisbe Fruià de Vic del seu bisbat. Les primeres notícies del castell d'Orpí són de l'any 987, en què apareix com una de les afrontacions en un document de donació d'unes terres situades dins el terme del castell de Miralles, feta pel comte Borrell a l'església de Sant Pere de Vic. Torna a sortir esmentat el 1005, quan la vescomtessa Geriberga dóna al monestir de Sant Cugat del Vallès una sèrie d'alous situats al castell d'Orpí. El 1095 surt esmentat de nou en l'acta de donació que fa Deodat de Claramunt a la seva muller, Beatriu, del castell de Miralles. Al final del segle XII trobem de nou el castell d'Orpí com un dels límits territorials per indicar el terme de la fortalesa de Miralles en un document de concòrdia signat entre Guillem de Claramunt i la seva muller, Adalaida, sobre les castlanies de l'esmentat castell de Miralles. Segons l'historiador E. Fort i Cogul, posseïa la castlania de la fortalesa d'Orpí des de l'any 1199 fins a mitjan segle XIII una família cognominada Castellar. El 1205 tenia uns certs drets sobre l'esmentat castell Ramon Guardia, marit de Saurina de Claramunt, ja que en testà juntament amb altres possessions al seu fill, Guillem. El 1264 és Guillem d'Aguiló el que ven a Ramon de Castellolí els drets que ell té sobre el terme i el castell d'Orpí. El 1222, Ponç d'Orpí va vendre el castell de la Roqueta, o una castellania d'ell, a Ramon d'Avinyó. Sembla ésser, però, que podem resoldre que la família Orpí era la que exercia la castlania major d'aquest castell, a la vegada que els vescomtes de Cardona —entroncats amb els Claramunt— gaudien de la senyoria de l'indret. De fet, Orpí, com Claramunt i una munió de castells i feus, constituïen el vescomtat de Cardona quan, el 1314, Ramon Folc subjectà els dominis del casal dels Cardona, prohibint-ne l'alienació, ni amb transmissions familiars, ni de cap manera, deixant vinculats els seus territoris. Els excessos el cavaller Ramon Tor, senyor del castell d'Orpí, comportaren la intervenció reial l'any 1320 amb la destrucció parcial del castell arribant a ser reconstruït ben aviat amb l'aixecament de l'actual torre conservada. Quan, el 1375, el rei Pere el Cerimoniós erigí el comtat de Cardona, anomenà les localitats que estarien subjectes al nou comte on no hi manca la menció del «castrum de Orpino». El 30 d'agost del 1400, el sobirà (Martí l'Humà) prometia que diversos llocs o castells —entre ells, Orpí— que solien ésser de la sotsvegueria d'Igualada, no serien mai alienats d'aquesta sotsvegueria ni de la vegueria de Barcelona. El 1677 juntament amb el terme, és adquirit per Juan Serrals a la família aragonesa d'Ortal per 9.500 lliures catalanes. Els Serrals i els seus descendents, els Padró, ho van mantenir fins a la finalització de l'època senyorial. Finalment, el nom del castell d'Orpí sona amb motiu de la campanya de les forces catalanes en l'any crucial 1714: el marquès del Poal hi havia disposat l'allotjament de tropa. Orpí fou, en aqueixa guerra de Successió, bombardejat per les forces borbòniques. El Castell fou restaurat a inicis del segle XXI.</p> | 41.5187500,1.5754500 | 381136 | 4597325 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56301-foto-08152-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56301-foto-08152-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56301-foto-08152-42-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-07-01 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 92|93|98|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 56368 | Riera de Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-carme | <p>REBOLLAR MARTÍ, MARTA (2014). La qualitat de l'aigua de la Riera de Carme. Treball de recerca sense publicar.</p> | En el tram d'Orpí, la qualitat de l'aigua és bona. Durant la realització del mapa ( estiu), el cabal era mínim. S'hi podien observar crancs de riu americans, serps d'aigua i amfibis. Pel que fa l'entorn més immediat, la vegetació ocupa gran part de l'espai durant els transcurs de la riera. | <p>La Riera de Carme és l'afluent més llarg del riu Anoia i és d'aigua fresca i clara. El seu naixement es troba al Coll d'Esblada, i es troba a 20 quilòmetres del punt de desembocadura en línia recta. El seu recorregut és de 22 quilòmetres en total. Passa per Miralles, Santa Càndia i Carme. Les seves principals fonts són els afloraments de l'aqüífer Carme-Capellades, que té una extensió subterrània de 157 km². Al llarg del riu trobem des de trams de basses fins a zones d'aigües més ràpides, fet que ha permès, per exemple, la formació dels Gorgs de Santa Càndia o, al contrari, planes al·luvials amb vinyes, camps i arbredes. Pel que fa a la fauna trobem: una gran diversitat de peixos, com els autòctons barb cua-roig i bagra; amfibis, com la granota verda o la salamandra i rèptils com la tortuga d'aigua o la serp de collaret. El bosc de ribera, a banda i banda de la riera, és frondós i s'hi troben més de 40 espècies diferents llenyoses. Creix aprofitant l'aigua subterrània i dels vessants. Destaquen formacions com les salzedes de sarga, les omedes amb heura i alberedes litorals. A la riba podem trobar canyissars i bogars, que formen petits aiguamolls. Aquest bosc forma una galeria ombrívola que fa possible que hi trobem herbes florides, bolets i falgueres. Al llarg del seu recorregut s'hi localitzen onze molins paperers, quatre dels quals pertanyen al terme d'Orpí. La riera de Carme forma part del PEIN Sistema Prelitoral Central (PRC 107).</p> | 08152-109 | Per varis municipis de les comarques de l'Alt Camp i l'Anoia | <p>Fins al segle XVIII, la riera de Carme era coneguda amb el nom de riera de Noya o d'Anoia, i actualment també es coneix amb el nom de Riera de Miralles. Durant segles al seu entorn es van construir molins de diferents característiques, sobretot paperers, així com indústries d'explotació d'aigua. Actualment és coneguda pels seus gorgs i barrancs que s'utilitzen per activitats vinculades amb l'oci. Els PEIN (Plans d'Espais d'Interès Natural) conformen el sistema de zones protegides de Catalunya i es basen en una xarxa de 165 espais d'especial valor ecològic. Les normes del PEIN, decretat l'any 1992 pel Govern de la Generalitat, estableixen un règim de protecció bàsic aplicable en la totalitat del seu àmbit. Aquest règim pot completar-se en cada espai o conjunt d'espais mitjançant la formulació de plans especials de protecció del medi natural i el paisatge, o bé la declaració d'espais de protecció especial (parcs nacionals, paratges naturals d'interès nacional, reserves o parcs naturals), que fa que els espais passin a tenir una regulació jurídica pròpia i una gestió individualitzada per a preservar-los i potenciar-los.</p> | 41.5226800,1.5804900 | 381564 | 4597755 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56368-foto-08152-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56368-foto-08152-109-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-10 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 56367 | Fons Documental d'Orpí a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dorpi-a-larxiu-comarcal-de-lanoia | XV-XX | <p>Fons documental d'Orpí dipositat a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia (ACAN) d'Igualada. Consta de sis fons independents i 182 unitats documentals relacionades amb diversos aspectes del municipi d'Orpí. En concret es tracta de llibres i documents damunt de suport paper, escrits en llatí, castellà i català. Aquests fons procedeixen de sis entitats diferenciades: Ajuntament d'Igualada, Cambra Agrària Local d'Orpí, Fons Daniel Canals Sanabra, Districte Notarial d'Igualada, Ofici i Comptadoria d'Hipoteques d'Igualada i Parròquia de Santa Maria d'Igualada. El fons procedent de la parròquia de Santa Maria d'Igualada (API) està format per 127 registres diferents, que en gran part estant formats pels processos judicials que afectaren diversos veïns d'Orpí, entre els anys 1447 i 1791. D'aquests documents destaquen, entre d'altres, dos pergamins (Bernat i Maria Cretes de Barcelona, venen el mas dels Balcells, d'Orpí, a Pere Ferrer també d'Orpí (1447) i el Testament de Jaume Febrer a Sant Miquel d'Orpí (1476)). També és interessant una còpia de la capbrevació de la casa de Joan Bou de Puigderdela, possessió del terme d'Orpí (1520). Pel que fa als documents de l'Ofici i Comptadoria d'Hipoteques d'Igualada, cal dir que són els llibres de Translació de domini de finques rústiques i urbanes d'Orpí entre els anys 1845 i 1862. Quant al fons documental de la Cambra Agrària Local d'Orpí hi ha la documentació de l'organització administrativa de la cambra entre els anys 1969-1987. El darrer fons singular és el fons personal de Daniel Canals el qual es compon d'impresos menors, festes i activitats d'Orpí i Santa Maria de Miralles entre els anys 1915/1968. En darrer terme, cal fer esment de la col·lecció d'imatges fotogràfiques d'Orpí. Es tracta d'un total de 46 imatges de diversos punts i elements relacionats amb el municipi. Totes les imatges es van anar incorporant als fons municipals en el moment que foren fetes. Destaca les fotografies fetes per Llucià Procopi a mitjans dels anys 30 i 40.</p> | 08152-108 | Plaça de la Creu, 18, 08700, Igualada | <p>L'Arxiu Comarcal de l'Anoia (ACAN) custodia una part de la documentació de la comarca des de la seva creació l'any 1986. El fons documental de la Cambra Agrària Local d'Orpí fou ingressat a l'ACAN a partir de l'any 1995.</p> | 41.5285700,1.6068400 | 383773 | 4598373 | 08152 | Orpí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56367-foto-08152-108-1.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 94|98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56378 | Fons documental de la Parròquia de Sant Miquel al Bisbat de Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-sant-miquel-al-bisbat-de-sant-feliu | XV-XXI | <p>Fons documental d'Orpí dipositat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona. Sota el capítol d'Arxiu Parroquial Miralles, Sta Maria d'Orpí trobem 28 entrades de registre. Tractant-se d'un arxiu parroquial la documentació més destacada fa referència als llibres sacramentals de baptismes, matrimoni i òbits. Els llibres de baptisme segueixen una sèrie correlativa completa de 1746 fins a 1874 en 4 llibres. Els llibres de matrimonis és interessant per l'antiguitat del registre, ja que hi ha registre des de l'any 1575 fins a l'any 1905. La sèrie està dividida en 3 llibres, tot i que el primer 1575-1750 no està enquadernat. Finalment pel que fa als òbits, per mitjà de 2 llibres es compren el període 1746-1859. Vinculat a les defuncions també està registrat el llibre de drets i uncions de difunts de 1845, i el Llibre Status Animarum que compren els anys immediats a la Guerra Civil (1939, 1944 (Miralles,Orpí), 1948 (Miralles-Orpí)). Menys habituals són els llibres de confirmacions ( 1772-1958). Existeix altra documentació prou interessant i que compren un període històric prou interessant: escriptures (1682-1875), testaments-actes-capítols (1728-1862), visites pastorals (1945-58 a Miralles i 1952-58 a Orpí). Per últim, trobem documentació vinculada a l'economia de la parròquia: llibres de comptes (1814-1935), comptes de culte i fàbrica (1939-1974) i algunes factures sense enquadernar. El més interessant per l'antiguitat i característiques del document és una miscel·lània que compren tares i vendes de la rectoria (1520-1804), testaments (1574-1800) i capbreus (s.XV-XVI).</p> | 08152-119 | Carrer del Bisbe 5. 08002 Barcelona | <p>La parròquia de Sant Miquel d'Orpí formava part de la Diòcesi de Barcelona fins que l'any 2004 es va crear el Bisbat de Sant Feliu i va ser absorbida per aquest. Tot i això, actualment tot el fons documental encara es troba a Barcelona a l'espera de ser transferit a Sant Feliu de Llobregat.</p> | 41.5285300,1.6068400 | 383773 | 4598369 | 08152 | Orpí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56378-foto-08152-119-1.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | La documentació pertany al Bisbat de Sant Feliu, però encara es troba a l'Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona, a l'espera del trasllat. | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56379 | Taules del Retaule de Santa Càndia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taules-del-retaule-de-santa-candia | <p>JORBA I SERRA, Xavier. Pintors i escultors de retaules anoiencs, segles XVI i XVII (segona part). Revista d'Igualada . núm. 30, Anoia, desembre de 2008 INVENTARI DEL MUSEU DIOCESÀ DE BARCELONA</p> | XVII | <p>Abans del 1936 a l'església de Santa Càndia hi podíem trobar quatre retaules: El retaule Major, el retaule del Roser, el retaule de la Puríssima i el retaule de Sant Roc i Sant Sebastià. Es conserven diferents taules tan al Museu Diocesà de Barcelona, com a la Rectoria de Carme, però desconeixem si totes pertanyien al mateix retaule o als diferents que hi havia a l'església. Les taules estan fetes d'oli sobre taula i representen les següents escenes: Sant Pere Sant Pau Martiri de Sant Sebastià Lapidació de Sant Esteve Martiri de Santa Caterina d'Alexandria Martiri de Santa Caterina Coronació de la Immaculada Concepció Trinitat Sant Antoni de Pàdua Sant Joan Evangelista Solament es conserven aquestes taules, la resta d'elements decoratius i ornamentals del retaule, no en tenim constància, però segurament es van perdre. Entre aquestes pèrdues hi ha la imatge gòtica de Sant Càndia.</p> | 08152-120 | Avinguda de la Catedral, 4, 08002 Barcelona | <p>Retaule barroc de l'any 1630 fet pel pintor napolità Andrea Pavonio i el pintor igualadí Salvador Martí que van signar l'any 1630 una concòrdia amb els representants del castell d'Orpí Joan Pujades, rector; Pere Borràs, de Santa Càndia; i Joan Bou, del mas de les Oliveres, per a la realització del retaule de l'església de Santa Càndia. Els pintors van prometre als jurats daurar i pintar tot el retaule en el termini d'un any i mig. La tècnica utilitzada va ser a l'oli «pintar de bon pincell ab oli tots los taulons de dit retaule». La tasca de Pavonio era la de pintar a l'oli les taules, els pedestals i les figures dels sants que el rector i jurats havien acordat plasmar, mentre que la feina de Martí era la de daurar tot el retaule, pintar les fruites «colorides conforme les colors requerexen», i daurar-hi un escut d'armes del senyor Miquel de Bendicho y Brescó, i una custòdia de nostra Senyora del Roser. Els jurats es reserven el dret de visurar l'obra davant l'elevat preu del treball a realitzar: 225 lliures. Una quantitat força elevada si tenim en compte que la parròquia d'Orpí només tenia en el fogatge de 1553, onze focs, i el 1717, vint-iun focs. D'aquesta quantitat, el senyor Miquel de Bendicho n'aportarà 50 lliures. La resta, 175 lliures, serà pagada pels habitants del terme, repartida en tres terminis, al llarg de dos anys. L'any 1936 com succeí a tot el país durant l'inici de la Guerra Civil espanyola, quasi tots els elements de l'església de Santa Càndia foren cremats, exceptuant aquestes taules. Desconeixem però, com es van poder salvar de la destrucció. Al cap dels anys, aquestes taules es van dipositar al Museu Diocesà de Barcelona i a la Rectoria de Carme, on hi són actualment.</p> | 41.5285200,1.6068000 | 383769 | 4598367 | 08152 | Orpí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56379-foto-08152-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56379-foto-08152-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56379-foto-08152-120-3.jpg | Legal i física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Número d'inventari al Museu Diocesà de Barcelona Sant Pere (MDB 747) Sant Pau (MDB 748) Martiri de Sant Sebastià (MDB 756) Lapidació de Sant Esteve (MDB 757) Martiri de Santa Caterina d'Alexandria (MDB 758) Martiri de Santa Caterina (MDB 759) Coronació de la Immaculada Concepció (MDB 760) Trinitat (MDB 761) Sant Antoni de Pàdua (MDB 762) Sant Joan Evangelista (MDB 763) | 96|94 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56291 | Forn de Calç vora Cal Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-vora-cal-riba | XIX-XX | El trobem situat en una zona de bosc, a peu d'un camí que surt de Can Riba i que s'enfila direcció oest. Es troba al nord del camí, i és ben visible des d'aquest. Es tracta d'un forn de calç diferent dels que hi ha la resta del municipi, ja que les seves dimensions són més grans. Les seves dimensions segurament correspondrien a una demanada més gran de calç. De planta rectangular, estava obrat amb murs de carreus de pedra irregular en filades horitzontals. Es pot observar que està dividit en diferents espais, que podrien correspondre a diferents boques del forn, però el que és més curiós, és que sol hi ha una boca de forn amb arc escarser, tapiada i amb una nova obertura tancada per una porta metàl·lica. No es pot observar cap element interior. Uns 10 metres a l'oest, hi ha un petit cos en ruïnes, que estava associat al forn. Possiblement era la caseta on feia nit l'encarregat del forn. | 08152-32 | Camí d'Orpí a la Censada Nova | Al municipi d'Orpí, hi ha una llarga tradició de forns de calç i carboneres, sobretot en aquesta dels boscos pròxims a Feixes. La construcció d'aquest forn, més sofisticat que la resta que trobem en l'entorn, podria respondre a algun augment de la demanda de calç sobre el ¼ del segle XX aproximadament. | 41.5156800,1.5733700 | 380957 | 4596987 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56291-foto-08152-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56291-foto-08152-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56291-foto-08152-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 56342 | El Molí Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-vell | TORRAS I RIBÉ J (1979). La revolució industrial a la comarca d'Anoia. Rafael Dalmau Editor, Col·lecció Episodis de la Historia TORRAS I RIBÉ J (1984). Trajectòria d'un procés d'industrialització frustrat. Miscellanea Aqualatensia, núm2. | XVIIII-XX | El conjunt de l'edifici es troba en bon estat de conservació. Si ens referim a l'edifici primitiu, no es conserva pràcticament res. | Està situat a tocar de la carretera BV- 2131 al km 7.5, en un revolt d'aquesta carretera. Poc en queda del que havia estat l'edifici del molí, ja que ha sofert moltes transformacions, perdent així la seva estètica primitiva. Actualment, solament alguns elements ens fan indicar que havia estat un molí, i aquests elements no es trobem precisament en l'edifici, sinó en el seu entorn. Es tracta d'un edifici de planta rectangular de grans dimensions i que actualment consta de planta baixa i dues plantes de pis. Totes les parets estan arrebossades i pintades fet que impedeix conèixer les característiques del mur. Tot fa indicar però que respongui a la tipologia arquitectònica tradicional de la zona amb carreus irregulars en filades horitzontals. Tot i això, i a causa de les reformes efectuades es possible que no tots els murs segueixen sent com en el seu origen. La coberta és a dues vessants ( est-oest) i amb uralita. L'accés es situa a una de les plantes de pis de la façana est, i presenta un arc adovellat de mig punt ( és possible que aquesta entrada no estigués en aquesta alçada, i en les reformes fetes s'aprofités d'alguna altra part de l'edifici). A la resta de façanes de l'edifici, no es conserva cap altre element d'interès, si més no que sigui visible. L'interior de l'edifici no conserva cap element de l'antic molí. Trobem però travessant pel nord de l'edifici l'antic canal que proporcionava aigua a la bassa i al molí. Encara es pot observar algun dels ponts per on passa l'aigua, obrats amb carreus de pedra ben treballats formant un arc de mig punt. Davant de la façana oest, s'hi conserva encara la bassa, tot i que no es pot observar-hi res perquè es troba coberta de vegetació. Al sud, l'edifici dóna a la riera de Carme. No s'hi ha pogut accedir, però es possible que encara es conservi alguna estructura del molí entre la vegetació. | 08152-83 | El Molí Vell. 08787. Orpí | Aquest antic molí el podem situat entorn mitjans del segle XVIII. Cal esmentar que la informació històrica sobre aquest molí és molt difusa, ja que en cap moment en la documentació del segle XVIII se'l cita com a Molí Vell. En els seus inicis es tractava d'un molí draper i és possible que fos propietat de Segismon Borrull, paraire d'Igualada. Això cal englobar-ho en el context que els mestres paraires d'igualada decideix construir els seus propis molins situats sobretot a la conca de la riera de Carme per al seu ús particular. Aquestes operacions consten a l”'Arxiu Notarial de la contracció d'establiments emfitèutics per a usos industrials en una propietat del terme d'Orpí.' Concretament, el sistema seguit per a l'edificació de les instal·lacions industrials consistia en l'establiment emfitèutic d'una parcel·la de terra per edificar i al mateix temps l'establiment de l'ús d'aigües pel consum del molí draper. La referència cadastral més antiga que trobem correspon a 1760 i és possible o que coincideixi amb la construcció d'aquest molí amb aquesta data o encara pugui ser més antic i que ens aproparia a la data 23 d'abril de 1753 on trobem el següent contracte: Establiments sobre Vi jornal de terra del terme d'Orpí per construir un molí bataner i sobre l'aprofitament d'aigües a Segimon Borrall, paraire d'Igualada. Una altra important que cal esmentar, i que va afectar el molí, fou a la dècada dels anys 70 del segle XX quan es va voler construir una residència. Les obres provocaren la destrucció dels elements patrimonials més importants i una transformació important en l'estètica de l'edifici. Finalment aquesta residència no es va posar en funcionament i actualment hi resideix una família. | 41.5282300,1.5959900 | 382867 | 4598350 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56342-foto-08152-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56342-foto-08152-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56342-foto-08152-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56288 | Pou de Ca la Magina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-ca-la-magina | XIX-XX | Està situat a peu del camí, a la zona de Feixes. Es tracta d'un pou de planta circular, amb les parets de la part inferior folrades amb carreus de pedra irregular. La part exterior del pou, està feta amb carreus irregulars lligats amb morter, i coberta a una vessant amb teula àrab. La boca d' entrada és de forma rectangular, i s'orienta al sud. El pou fa una fondària d'uns 15 metres i una alçada exterior de quasi 2 metres. | 08152-29 | Feixes | Aquest pou segurament estava vinculat a les masies de la zona. | 41.5103200,1.5785200 | 381377 | 4596385 | 08152 | Orpí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56288-foto-08152-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56288-foto-08152-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56288-foto-08152-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 56276 | Pou de Cal Poc I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-poc-i | XIX-XX | Es desconeix l'estat de conservació del pou, ja que la vegetació que el cobreix no permet fer-hi cap aproximació al mateix. | En un camp situat a uns 200 metres al sud-est del Mas d'en Bosch, hi trobem aquest pou. Tot i que pràcticament no es pot observar la seva estructura ja que es troba cobert quasi en la seva totalitat per vegetació. Segurament correspon a la tipologia constructiva d'altres pous que trobem en aquesta mateixa zona. | 08152-17 | Mas d'en Bosch | Aquest pou, com la resta que trobem en aquesta zona devia servir per proporcionar aigua a les masies que trobem en aquest entorn per als usos mes quotidians. L'entorn on s'ubica estava ple de vinyes. | 41.5230900,1.5592400 | 379791 | 4597830 | 08152 | Orpí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56276-foto-08152-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56276-foto-08152-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56276-foto-08152-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Es coneix que és un pou, ja que els veïns el coneixien. La vegetació que el cobreix totalment, impedeix veure'l. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56277 | Pou de la Rasa de Cal Poc II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-rasa-de-cal-poc-ii | XIX-XX | Tot i que no presenta problemes en les estructures, l'arrebossat exterior de formigó, s'està perdent. | En un camp situat a uns 300 metres al sud-est del Mas d'en Bosch, hi trobem aquest pou. Es troba a uns 100 metres en línia recta de l'altre pou situat en aquest camp. Pou de planta circular amb el parament fet de blocs de pedra lligats amb morter, i arrebossat posteriorment amb formigó. La seva alçada exterior és de gairebé dos metres i la fondària del pou és d'uns quinze metres. La boca del pou es troba orientada a l'est i s'obre a l'alçada del metre del terra. Es tracta d'una obertura rectangular en pedra. Una porta fusta en mal estat cobreix l'obertura del pou impedint l'accés a l'interior. Tota l'estructura del pou es cobreix amb una teulada a manera de falsa cúpula feta amb lloses planes de pedra i recoberta amb formigó. A l'entorn hi trobem dues petites piques de pedra ben treballades. | 08152-18 | Mas d'en Bosch | Aquest pou, com la resta que trobem en aquesta zona devia servir per proporcionar aigua a les masies que trobem en aquest entorn per als usos més quotidians. L'entorn on s'ubica estava ple de vinyes. | 41.5233100,1.5603800 | 379887 | 4597853 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56277-foto-08152-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56277-foto-08152-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56277-foto-08152-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56278 | Pou de la Rasa de Cal Poch III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-rasa-de-cal-poch-iii | XIX-XX | No sembla tenir problemes en les estructures. El principal problema per la seva conservació és l'abundant vegetació que hi ha a l'entorn. | En un camp situat a uns 400 metres al sud-est del Mas d'en Bosch, hi trobem aquest pou. Es troba a uns 100 metres en nord-est de l'altre pou situat en aquest camp. Pràcticament es troba cobert de vegetació, però es pot accedir amb certes dificultats a la boca del pou. És de planta circular, i les parets estan revestides amb pedra a la part inferior, i amb maons a la part superior. La boca del pou es troba orientada al nord, i presenta una senzilla obertura rectangular amb una porta de fusta. Tota l'estructura del pou es cobreix amb una teulada a manera de falsa cúpula feta amb lloses planes de pedra. La seva alçada exterior és de gairebé dos metres i la fondària del pou és d'uns quinze metres. | 08152-19 | Mas d'en Bosch | Aquest pou, com la resta que trobem en aquesta zona devia servir per proporcionar aigua a les masies que trobem en aquest entorn per als usos més quotidians. L'entorn on s'ubica estava ple de vinyes. | 41.5240700,1.5614100 | 379974 | 4597935 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56278-foto-08152-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56278-foto-08152-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56278-foto-08152-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Es troba cobert totalment per la vegetació. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56321 | Cabana de teula de la Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-teula-de-la-pedrera | XX | Ha perdut la coberta, i es troba envaïda per la vegetació. | Està situada a l'oest de la part baixa de la pedrera, a tocar de la carretera BV-2132. Es tracta d'un petit edifici de planta rectangular, d'una sola planta i amb coberta a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab ( tot i que la coberta no es conserva). Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra de diferents dimensions units amb argamassa de fang i morter de calç. Als angles que formen les façanes s'observen carreu més ben escairats. La façana d'accés s'orienta al sud amb una senzilla entrada rectangular amb llinda de fusta. Es troba envoltada de vegetació. | 08152-62 | Pedrera d'Orpí | Aquesta caseta agrícola la podríem datar en la primera meitat del segle XX. Va ser utilitzada per guardar eines agrícoles i altres estris pels seus propietaris, que conreaven els camps dels voltants. | 41.5241400,1.5961600 | 382874 | 4597896 | 08152 | Orpí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56321-foto-08152-62-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56327 | Caseta del Solans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-del-solans | XX | Ha perdut part de la coberta, i les façanes presenten problemes importants. | Està situada entre Cal Morrós, Carme i Collbàs. S'hi arriba sortint de Carme direcció a Collbàs. Passats uns 500 metres es trenca a l'esquerra i s'agafa un camí fins al final d'aquest que ens porta a un gran camp de conreu. Al centre d'aquest camp la trobem. Es tracta d'un petit edifici de planta quadrada i que constava de dues plantes. La coberta que no es conserva, era a un vessant ( sud) amb teula àrab. Els murs estan fets amb carreus de pedra irregular en filades horitzontals i arrebossats. La façana d'ingrés se situava al sud i presenta una senzilla entrada rectangular a la planta baixa. A la façana est, hi trobem una petita obertura a la planta superior. Trobem una altra entrada, en aquest cas a la planta de pis de la façana nord. La façana oest que es troba quasi ensorrada, s'hi pot observar una petita finestra a la planta baixa. | 08152-68 | Els Solans | Aquesta caseta agrícola la podríem datar en la primera meitat del segle XX. Va ser utilitzada per guardar eines agrícoles i altres estris pels seus propietaris, que conreaven els camps dels voltants. | 41.5371700,1.5969000 | 382959 | 4599341 | 08152 | Orpí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56327-foto-08152-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56327-foto-08152-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56327-foto-08152-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56328 | Cabana del Solans II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-del-solans-ii | XX | No conserva la coberta, i es troba envaïda per la vegetació. | Està situada entre Cal Morrós, Carme i Collbàs. S'hi arriba sortint de Carme direcció a Collbàs. Passats uns 500 metres es trenca a l'esquerra i s'agafa un camí fins al final d'aquest que ens porta a un gran camp de conreu. La trobem al nord-oest d'aquest camp, amagada quasi en l'inici del bosc. Es tracta d'una construcció rectangular, de dimensions petites i d'una sola planta. Els murs estan fets amb carreus de pedra irregular en filades horitzontals. No conserva la coberta, però aquesta era a una vessant ( nord) i amb teula àrab. L'accés se situa al sud i destaca per l'entrada amb arc escarser de maons. No s'observen elements d'interès a l'interior. Es troba envoltada de la vegetació del bosc. | 08152-69 | Els Solans | Aquesta caseta agrícola la podríem datar en la primera meitat del segle XX. Va ser utilitzada per guardar eines agrícoles i altres estris pels seus propietaris, que conreaven els camps dels voltants. | 41.5382400,1.5966700 | 382942 | 4599460 | 08152 | Orpí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56328-foto-08152-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56328-foto-08152-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56328-foto-08152-69-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56329 | Cabana del Pla de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-del-pla-de-la-creu | XX | No conserva la coberta. | Està situada en mig d'un camp de conreu a tocar del camí que va de Can Bou a Cal Violant i Cal Palet. Es tracta d'una petita construcció de planta quadrada i d'una sola planta. La coberta que no es conserva era a una vessant ( nord) amb teula àrab. Els murs estan fets amb carreus de pedra irregular en filades horitzontals i lligats amb morter. La façana d'ingrés s'orienta a l'est i presenta una senzilla entrada rectangular. La resta de façanes tenen una petita obertura a mode d'espitllera. | 08152-70 | El Pla de la Creu | Aquesta caseta agrícola la podríem datar en la primera meitat del segle XX. Va ser utilitzada per guardar eines agrícoles i altres estris pels seus propietaris, que conreaven els camps dels voltants. | 41.5323200,1.6002900 | 383233 | 4598798 | 08152 | Orpí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56329-foto-08152-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56329-foto-08152-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56329-foto-08152-70-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56330 | Caseta nord de Can Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-nord-de-can-bou | XX | Ha perdut la coberta, i l'interior es troba cobert de vegetació. | La trobem ubicada a uns 100 metres al nord de Can Bou, pel camí que porta a Cal Violant i Cal Palet. Es tracta d'una petita construcció de planta quadrada i d'una sola planta. La coberta que no es conserva era a una vessant ( sud) amb teula àrab. Els murs estan fets amb carreus de pedra irregular en filades horitzontals i lligats amb morter. S'observa que estava arrebossada, però gran part s'ha perdut. La façana d'ingrés s'orienta al nord i presenta una senzilla entrada rectangular amb llinda de fusta. Cal destacar-hi alguns elements que es veuen a l'interior, entre ells dues piques d'una cuina. | 08152-71 | Can Bou | Aquesta caseta agrícola la podríem datar en la primera meitat del segle XX. Va ser utilitzada per guardar eines agrícoles i altres estris pels seus propietaris, que conreaven els camps dels voltants. | 41.5309900,1.6049600 | 383620 | 4598644 | 08152 | Orpí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56330-foto-08152-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56330-foto-08152-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56330-foto-08152-71-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56302 | Sant Miquel d'Orpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-dorpi | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana | XI-XXI | Des de l'any 1875 s'ha anat restaurant, sobretot en el segle XXI. Algunes de les intervencions han estat realitzades per voluntaris sense la supervisió de cap professional, fet que pot haver provocat la pèrdua d'informació en no conèixer els resultats d'aquestes intervencions. També s'ha primat molt en aquestes intervencions un acabat estètic que podria no correspondre amb la realitat. | Està situada al sud del nucli d'Orpí, a tocar del Castell d'Orpí. L'església, forca modificada, es troba incorporada dins la rectoria al qual resta totalment supeditada, cosa que es fa ben palesa a la capçalera, on l'absis sembla que sigui una dependència més del casal. A desgrat d'aquest encotillament, encara es destria i es distingeix perfectament l'estructura de l'església, que respon a un edifici d'una sola nau, capçada vers llevant per un absis semicircular, enfilat, a causa del desnivell del terreny, sobre un alt pedestal obrat amb blocs de pedra poc o molt arrenglerats. La unió entre la nau i l'absis es fa mitjançant un ampli espai presbiteral que alhora marca la degradació entre tots dos cossos d'edifici. La nau, enguixada, és coberta amb una volta de canó de mig punt reforçada amb arcs torals. L'enlluïment que ha estat objecte, priva de veure'n l'estructura, com també de saber si realment és l'original o bé si ha estat reestructurada, cosa que també es pot dir de la volta de mig punt que cobreix l'espai presbiteral. L'absis, per la seva banda, accepta una volta d'un quart d'esfera. Aquesta composició tan simple és complicada per l'obriment d'una capella quadrangular a l'inici del mur nord, al costat de la qual, a tocar de l'absis, encara s'hi adossa una sagristia. D'altra banda, a l'angle sud-oest s'alça un feixuc campanar de torre, afegit, com la capella lateral i la sagristia, a l'edifici posteriorment. També els murs laterals han estat descarregats amb dues arcades disposades a manera de capelles, que amplien lleugerament la superfície de la nau. La porta d'accés, amb data de l'any 1653, s'obre al mur sud, probablement al mateix lloc on era situada la porta primitiva. Llevat d'uns fragments de cornisa situats al mur sud, els elements decoratius es fan patents a l'absis on, sota una cornisa, es desenrotlla un fris d'arcuacions cegues distribuïdes en tres grups de dues entre bandes llombardes, fetes amb pedra tosca, material que es repeteix a la finestra central, oberta amb doble esqueixada i rematada amb un arc de mig punt, de la qual pren model una obertura al capdavall del mur nord. L'aparell de l'edifici ha estat fet amb blocs de pedra de mides mitjanes, només escantonats però disposats en filades horitzontals forca desencaixades, que s'accentuen a l'absis amb la desarticulació parcial de les bandes llombardes. L'edifici, que tal com hem vist acusa un seguit de transformacions que afecten especialment el cos de la nau, remodelat i ampliat posteriorment, sembla que obeeix a una construcció alçada al final del segle XI, o a tot estirar al principi del XII, data que també pot concordar amb les característiques generals de la construcció, a desgrat de la decoració llombarda present a la capçalera. Els remodelatges que desfiguraren i desarticularen parcialment la primitiva estructura, probablement hi foren introduïts, si més no en bona part, durant el segle XVII, data que consta al nou portal. Una inscripció als peus de l'entrada ens diu que fou restaurada l'any 1875. | 08152-43 | Orpí | Aquesta església es trobava dins de l'antic terme del castell d'Orpí, tocant al mateix castell. Molt aviat degué assumir les funcions parroquials del terme, que encara conserva en l'actualitat. El terme d'Orpí es troba documentat a partir de l'any 978, quan el papa Benet VII confirma al bisbe Fruià de Vic el bisbat i les possessions episcopals, entre les quals figurava el castell de Montbui, que afrontava amb els confins d'Orpí (Auripino). L'església és esmentada l'any 1099, mentre que l'any 1198, en el seu testament, Ramon de Vilademáger féu una deixa per a l'obra de Sant Miquel d'Orpí. Ramon de Guàrdia, que era senyor del castell, en el seu testament de l'any 1205 deixà deu sous a Sant Miquel d'Orpí. Actualment continua tenint culte, però les funcions parroquials es desenvolupen a l'església de Santa Càndida, en un lloc molt més avinent que no pas la capella del castell. | 41.5192000,1.5753800 | 381131 | 4597375 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56302-foto-08152-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56302-foto-08152-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56302-foto-08152-43-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56285 | Font Bertrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-bertrana | XIX-XX | La font es troba en bon estat de conservació, El safareig en canvi, presenta algunes deficiències en l'estructura, i la vegetació està ocupant el seu espai. | S'ubica en una zona boscosa a la Serra d'Orpinell. S'hi arriba continuant el camí de Cal Pons. Es tracta d'un espai on hi trobem la font i un safareig. Integrada dins l'orografia, la font està formada per un mur de maçoneria de pedra del que en sobresurt, a la part central inferior el brollador i al centre, a nivell de terra, una pica rectangular de pedra. Als laterals de la font hi ha petits murs de pedra que delimiten l'espai. Cal destacar-hi la inscripció de '10-9-1961 FONT BERTRANA'. Uns 10 metres davant de la font, hi trobem un safareig de planta rectangular. Fet amb carreus irregulars de pedra i arrebossat amb morter. Disposa d'un espai annex on es posaven per rentar la roba, i que coincideix amb l'únic pedrís que hi ha al rentador. Es proveïa de l'aigua de la font, que venia canalitzada per la cara sud. Actualment es troba quasi coberta de vegetació. Aquesta font conjuntament amb els pous que trobem per aquesta zona, servien per proporcionar aigua a les masies d'aquesta zona, incloent-hi possiblement masies del terme de la Llacuna. El safareig que és posterior a la font l'utilitzaven per rentar la roba els habitants d'aquestes masies. | 08152-26 | Serra d'Orpinell | Aquesta font conjuntament amb els pous que trobem per aquesta zona, servien per proporcionar aigua a les masies d'aquesta zona, incloent-hi possiblement masies del terme de la Llacuna. El safareig que és posterior a la font l'utilitzaven per rentar la roba els habitants d'aquestes masies. | 41.5161600,1.5960600 | 382851 | 4597010 | 08152 | Orpí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56285-foto-08152-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56285-foto-08152-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56285-foto-08152-26-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56275 | Font de la Rasa de Cal Poch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-rasa-de-cal-poch | XIX | Tot i que l'estructura de la font es conserva, l'accés és difícil per la gran quantitat de vegetació que hi ha. | En l'extrem sud d'un camp situat sota el Mas d'en Bosch, hi trobem aquesta petita font, amagada pràcticament entre la vegetació. Es troba inserida en un marge i coberta de vegetació. Tot i això s'observa una estructura feta amb carreus irregulars de pedra i una petita canalera per on desguassa l'aigua. Actualment encara hi brolla l'aigua. Aquesta font era utilitzada principalment per al consum humà, però també per regar els horts que antigament hi havia en aquesta zona a finals del segle XIX i fins a mitjans del segle XX. | 08152-16 | Mas d'en Bosch | Aquesta font era utilitzada principalment per al consum humà, però també per regar els horts que antigament hi havia en aquesta zona a finals del segle XIX i fins a mitjans del segle XX. | 41.5227900,1.5563200 | 379547 | 4597800 | 08152 | Orpí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56275-foto-08152-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56275-foto-08152-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56275-foto-08152-16-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56346 | Horts de Ca l'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-de-ca-lamat | XX | L'espai es troba envaït per la vegetació. | Antics horts situats entre Ca l'Amat i el camí que baixa des de la Font Bona. Actualment solament hi ha una zona arbrada i amb vegetació, i res queda del que havien estat aquests horts, exceptuant una bassa quadrada que és situada al nord dels horts. | 08152-87 | Ca l'Amat | Aquests horts es van començar a utilitzar a principis del segle XX, i es van utilitzar fins més enllà de la meitat del mateix segle. | 41.5217200,1.5701200 | 380697 | 4597663 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56346-foto-08152-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56346-foto-08152-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56372 | Col·lecció d'objectes arqueològics d'Orpí al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-arqueologics-dorpi-al-museu-de-la-pell-digualada-i-comarcal-de-lanoia | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es troba dipositat part del material arqueològic dels jaciments d'Orpí. S'hi poden trobar materials de diferents cronologies, des de prehistòria fins a medieval. Els jaciments del municipi d'Orpí amb materials dipositats en aquest museu són: Cal Poch amb referència M-462 i M-533. A llevant de Cal Palet amb referència núm. M-534. Can Claramunt amb referència núm. M-495. Església de Santa Càndia amb referència: M-338. Desviació de la carretera de Santa Càndia amb referència: M-45 i M-332. Can Tino amb referència: Núm. de referència: M-495. | 08152-113 | Dr. Joan Mercader, s/n 08700 Igualada | Arran de les excavacions que es van anar realitzant les excavacions en aquests jaciments, els materials es van portar al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. | 41.5286100,1.6068300 | 383772 | 4598377 | 08152 | Orpí | Restringit | Bo | Legal i física | Antic|Romà|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 80|83|85 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml